Núm.45 SEGONA QUINZENA MARÇ 94 125 PTA
•NFAPMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS
I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
Bon Paslor.5 08021 BARCELONA Tel-41433 11 -2098299 Fax4143434-2006899 Delegadonsa Vic. Manresa, Granollers i Terrassa
El Govern modifica el Codi Civil i inclou la responsabilitat dels promotors El projecte de llei té per objectiu adoptar la doctrina establerta per la jurisprudència El Govern de l'Estat va aprovar el passal mes de febrer un projecte de llei pel qual es modifica el Codi Civil i s'hi incorpora la doctrina jurisprudencial que tendeix a incloure en la cadena de responsables per ruïna de l'obra al promotor. El Consell de Ministres ha argumentat que aquesta figura no s'inclou expressamenl en el Codi Civil vigent i ha estat el Tribunal Suprem qui l'ha anal responsabilitzant dels danys apareguts en les edificacions. El projecte de llei aprovat i remès a les Corts, tracta de la regulació dels contractes de serveis i obres. Així. la institució de l'arrendament únicament queda referida al de coses, ja que les obres i els serveis donen lloc a dues noves categories jurídiques: el contracte de serveis i el contracte d'obra. Això respondria a la necessitat de superar un precedent històric que englobava dins d'una mateixa categoria als arrendaments de coses, serveis i obra. tot agrupant supòsits heterogenis que necessiten una regulació separada. ***
A HEGULAC1O CIVIL DE LES CONTRACTACIONS DE SERVEIS I D'OBRA
Un "decàleg" ajudarà el ciutadà a mantenir la casa El Col·legi publicarà el dia 10 d'abril en cl dominical de El Periódico de Catalunya, un llibret amb25 consells per tenir la Casa en Forma. Amb una difusió de 410.000 exemplars. vol esdevenir un ampli decàleg per ajudar al ciutadà a fer el seu habitatge niés segur, durable i respectuós amb el medi ambient. La iniciativa s'inclou dins les activitats de la campanya La Casa en Fornia, impulsada pel Col·legi amb el suport de la Generalitat de Catalunya i de l'asseguradora Winterthur. •
A MES A MES
El Congrés d'Aparelladors rebutja l'esborrany de la Llei de l'Edificació El Govern crea noves titulacions en edificació
Estudi d'imatge sobre la professió PÀGINA 13114
P U B L I C I T A T
El mesurador de corrosió d'armadures de GEOCISA Geotecnia y Cimientos, S.A. (Geocisa) ha desenvolupat juntament amb l'Institut Eduardo Torroja i el CENIM, un nou equip per a la mesura de la velocitat de corrosió de les armadures d'acer en estructures de formigó anomenat GECOR6 Fins a l'aparició d'aquest equip, la tècnica més utilitzada ha estat la mesura de potencials de corrosió, que permet localitzar àrees amb alt risc de corrosió. En canvi, és una tècnica no quantitativa i pot conduir a interpretacions incorrectes, especialment en estructures carbonatades. El GECO6 utilitza la tècnica de la resistència de polarització, ben establerta per a la seva aplicació en laboratori, que obté la mesura de la velocitat de corrosió i permet quantificar-ne l'evolució. Aquest equip utilitza un sensor amb una anella de guarda i uns elèctrodes que controlen el confinament del senyal, cosa que permet obtenir adequadament
el valor de la velocitat de corrosió. El GECOR6 pesa 5 kg. i es compon de: • 1 . La unitat de mesura que controla el sistema mitjançant un microprocessador • 2 . Un sensor per a la mesura de la velocitat i el potencial de corrosió •3. Un altre sensor per a la mesura de la
resistivitat del formigó, la humitat relativa i la temperatura de l'ambient. Les mesures es fan de manera automàtica, amb una durada d'entre 2 i 5 minuts. S'emmagatzemen les mesures fins a 100 punts, que després poden ser volcades a un PC. L'equip de Geocisa ha estat avaluat favorablement per l'Strategic Highway Research Program (USA), que en el seu informe afirma: "El corrosimetre Gecor és el que proporciona valors de la velocitat de corrosió més acostats als valors reals". Adigsa ha utilitzat els serveis de Geocisa i el seu GECOR6 en centenars d'habitatges públics a Catalunya, en les seves campanyes d'auscultació de sostres construïts amb ciment aluminós. GEOTECNIA Y CIMIENTOS, S.A. : (Geocisa) Autovia de Castelldefels, km. 11 Ctra de Viladecans s/n 08840 Viladecans Tel: 637 01 98 - Fax: 637 02 64
CEWTRAL BARCELONA Travessera de Dalt. 130-134 08024 BARCELONA Te). (93) 284 36 62 Fax (93) 284 07 25
ECA ENTITAT COL·LABORADORA DE L'ADMINISTRACIÓ S A
ASSISTÈNCIA TÈCNICA I CONTROL DE QUALITAT D'OBRES • Revisió de càlculs. • Topografia. • Geotecnia i mecànica del sòl. • Diagnosi de patologies. • Control de qualitat dels materials. • Control de fabricació i muntatge d'equips i instal·lacions. • Control d'execució i seguiment de l'obra. • Gestió de l'obra.
DELEGACIONS GIRONA Avda. Jaume 1.41.1°1* 17001 GIRONA Tel. (972)21 20 12 Fax (972) 22 09 08 LLEIDA General Bntos, 6, 4° Local C 25007 LLEIDA Tel. (973) 23 30 18 • Fax (973) 23 57 22 MANRESA P" Pere III 14-16 5" 5* 08240 MANRESA Tel. (93) 875 08 88 Fax (93) 875 08 88 MORA LA NOVA Verge de Montserrat. 8 parc 2 pian parcial S-2 43770 MORA LA NOVA Tel. (977)40 12 59 Fax (977) 40 12 59 OLOT Vilanova, i 17800 OLOT Tel. (972) 26 99 04 Fax (972) 26 99 04 SABADELL Rocafort, 103-109 08205 SABADELL Tel. (93) 712 21 55 Fax (93) 711 71 99 TARRAGONA Avda. Oe Catalunya. 47 C 43002 TARRAGONA Tel. (977) 21 34 04 Fax (977) 23 01 90 LABORATORIS SABADELL Martínez de la Rosa, 15 Rocafort. 103-109 08205 SABADELL Tel. (93)712 21 55 Fax (93) 711 7199
T
A
D
A
El Govern de l'Estat inclourà els promotors en la cadena de responsabilitats per danys La modificació del Codi Civil té per objectiu regular els contractes d'obres i serveis CARLES CARTANA
El Consell de Ministres va aprovar el passat divendres, 25 de febrer, la remissió a les Corts d'un projecte de llei pel qual es modifica la regulació del Codi Civil i s'incorpora la doctrina jurisprudència! tendenl a incloure en la cadena de responsables per ruïna en la construcció al promotor de 1 "obra. Aquest no era considerat expressament en el Codi Civil vigent i ha estat el Tribunal Suprem qui, de manera reiterada, ha anat responsabilitzant aquesta figura de I" anomenada ruïna de l'obra. El projecte també inclou una àmplia definició del concepte derttïna, que comprendria una multitud de supòsits, i que s'entén, fins i tot. quan l'obra resulta inútil per a la seva utililzació.L'INFORMATIU no disposa encara del text exacte de les modificacions, el qual no es donarà a conèixer fins a la seva publicació al Butlletí Oficial del Congrés. A més a més, el projecte de llei inclou, entre d'altres modificacions, un règim especial per a les variacions en el projecte durant l'execució de les obres i també una sèrie d'exclusions de la responsabilitat del contractista per vicis i defectes en la construcció. Obres i serveis La modificació proposada, fonamentalment, afecta la regulació del Codi Civil relativa a contractes de serveis i d'obra. Amb aquest projecte de llei es pretén, segons fonts del ministeri deJustícia."adaptara!a realitat social, a la doctrina jurisprudencíal i a la moderna terminologia jurídica, la regulació civil del contracte de serveis i d'obra". En el projecte de llei la institució de l'arrendament únicament queda referida al de coses, ja que les obres i els serveis donen lloc a dues noves categories jurídiques: el contracte de serveis i el contracte d'obra. Segons Justícia "això obeeix a la necessitat de superar un precedent històric que englobava dins de la metixa categoria als arrendaments de coses, serveis i obra, tot agrupant supòsits heterogenis que necessiten una regulació separada".
LA REFORMA
LA LLEÍ PRETÉN MILLORAR LA REGULACÍÓ DELS CONTRACTES D'OBRA
A banda de la regulació del contracte de treball dins de l'àmbit laboral. el contracte de serveis ha estat objecte d'actualització, substi-
tuïnt els termes ja obsolets ("amo", "criado","menestral"...)perd'altres més adequats i usuals en la legislació vigent. •
Les innovacions més importants que incorpora la reforma són les referides al contracte d'obra. En primer lloc, figura una àmplia definició d'obra que diferencia, en atenció al resultat obtingut i no a l'activitat prestada, la "construcció, reparació o transformació d'una cosa com també l'obtenció de qualsevol altre resultat convingut per les parts". En segon lloc, s'introdueixen una sèrie de vies tendents a garantir al contractista i al subcontractisla de l'obra l'abonament de la contrapreslació que elscorresponguiperpartdequi va encarregar-los l'obra (en la terminologia del projecte, el poderdant). Així, es dóna preferència als seus crèdits i, especialment, a la facultat que puguin sol·licitar garanties de pagament i de suspendre l'obra durant l'execució si preveuen que qui els la va encarregar, a causa d'una disminució de la seva solvència, o pel seu comportament, no podrà abonar la contraprestació.
Les constructores hauran d'avalar durant un any el 10% del cost de les obres per cobrir deficiències El Govern es proposa regular la figura del promotor immobiliari L'INFORMATIU
L'establiment d'un sistema de depuració de responsabilitats de forma individualitzada per part dels diferents agents que intervenen en cl procés de l'edificació en períodes esglaonats d'un, tres i deu anys és un dels aspectes més rellevants que inclourà la futura Llei d'Ordenació de l'Edificació que prepara el ministeri d'Obres Públiques, Transports i Medi Ambient (MOPTMA). Segons publica el diari Expansión de 25 de febrer, l'empresa construc-
tora haurà de respondre durant un any pels danys derivats d'una deficient execució de l'obra. Per tal de garantiraquestamesura,lallei obligarà el constructor a subscriure un aval bancari o una assegurança de caució per un valor mínim equivalent al deu per cent del cost de rexecuciódel'obra. La llei regularà la figura del promotor com a responsable de la correcta execució de tot el procés d'edificació. Aquest haurà de concertar una assegurançade danys per F
O
R
M
A
T
I
garantirdurantels tres primers anys la reparació dels desperfectes que afectin l'habitabililat i l'ús dels edificis i. durant deu anys, els desperfectes que comprometin la seguretat o solidesa de l'obra. Els promotors han manifestat el seu rebuig a aquesta iniciativa. Segons el gerent de l'Associació Nacional de Promotors, Manuel Martí, el sistema introduiria un "sobrecost excessiu" en l'edificació,que es traduiria en un important augment del preu de la vivenda. •
El IICongrés d'Aparelladors rebutja l'esborrany de la Llei de l'Edificació La professió no renuncia a la seva capacitat de projectar CARLES CARTANÀ El II Congrés d'Aparelladors, celcbrat el passat mes de febrer a Granada, va manifestar el seu rebuig ;i l'esborrany de Llei d'Ordenació de l'Edificació proposat pel MOPTMA en aquells aspectes que es refereixen a l'aparellador pel tracte discriminatori cap a la professió. El Congrés va demanar alternatives a la Llei que considerin totes les formes d'exercici i no solament la redacció de projectes i direcció d'obres. També va demanar mesures que contribueixin a millorar el sector amb especial incidència sobre la qualitat i la protecció a l'usuari. Es va insistiren la necessitat d'un sistema que assegurí la qualitat durant lot el procés. Per aconseguirho, la Llei hauriad'establirprescripcions detallades sobre la definició, producció, comprovació i documentaciódeles edificacions. El mantenimentdel model productiu tradicional per a totes les promocions va ser un altre punt denunciat. Per això es va demanar un plantejament més flexible, més adequat a la realitat d'avui. Finalment, es va reivindicar la direcció de l'execució de les obres com una tasca en la qual l'arquitecte tècnic juga un paper fonamental, ben lluny de la funció que el text de la Llei li designa, relegant-lo a tasques de col·laborador com a director del control de l'execuciódelesobresv
LLEI NEGATIVA
Hi ha aspectes dins la Llei que no admeten dilació. És el cas de les qüestions referides a les garanties, els sistemes d'assegurança de les responsabilitats implicades i la reforma del marc legal pel que concerneix a aquests aspectes. La determinació de funcions dels agents o el reconeixement de les competències, en canvi, són lemes que han d'abordar-se amb la reflexió necessària per aplicar cri-
El Govern crea noves titulacions professionals en edificació L'INFORMATIU
El Ministeri d'Educació i Ciència ha aprovat per reial decret sis noves titulacions de formació professional de nivell superior en el camp de l'edificació. Els nous estudis inclouen formacions d'unes 2.000 hores, de caràcter postsecundari. Les característiques de les noves titulacions i la corresponent formació mínima han estat ja publicades en el Butlletí Oficial de l'Estat. El plenari del Congrés d'Aparelladors va expressar la preocupació del col·lectiu per les competències professionals que es podrien desprende d'aquestes noves titulacions
REDACCIÓ DE PROJECTES
La capacitat reconeguda per. i la redacció i signatura de projectes per part de l'aparellador és irrenunciable. Aixíesmanifesta en una de les conclusions del Congrés, en la qual "s'insta als orgues de representació de la professió perquè no escati min esforços destinats a plasmar i concretar aquesta capacitat en els propers desenvolupaments legislatius". El Congres va demanar la promulgació d'una llei inspirada en la filosofia que emana de la Llei d" Atribucions. La nova normativa hauria de clarificar els condicionants en matèria competencial sense, però, retallar les competències ja adquirides.
quan tinguessin un caràcter similar arquitectes tècnics, tècnics. En aa les ics dels ueis arquitectes cu aquesta mateixa línia et col·lectiu d'estudiants d'Enginyeria Tècnica Topogràfica ha manifestat el seu rebuig a aquesta disposició. Les titulacions acadèmiques són les següents: Tècnic Superior en Desenvolupament i Aplicació de volupaments Urbanisucs; Iecmcen Acabats de Construcció; Tècnic en Obres de Formigó; Tècnic en Operació i Manteniment de Maquinària de Construcció i Tècnic en Obrt^ del Ram de Paleta. •
teris justos. Si l'esborrany, per pressions de sectors interessats i per injustificables presses d'última hora. no respon a les exigències mínimes i a la projecció de futur que ha d'inspirar una llei oberta al segle XXI, és preferible abordar d'immediat els temes de garanties i assegurances i deixar per a un debat posterior les qüestions que interessen al sector, però que no urgeixen.
Un 56% dels aparelladors i arquitectes tècnics del conjunl de l'Estat opinen que cl text proposat pel MOPTMA pera l'avantprojecte de Llei d Ordenació de 1" Edificació és negatiu per aconseguir una correcta ordenació del sector de la construcció. , L'estudi d'imatge sobre la professió fet per ICP Research per encàrrec de la Comissió Organitzadora Congrés-94 indica que només un 17% dels enquestats la consideren una bona llei. Els aparelladors i els arquitectes tècnics consideren que la Llei d'Atribucions va ser una iniciativa positiva, però tan sols una solució parcial i ambigua als problemes del sector.
El Govern dóna llum verda al projecte de la Llei d'Arrendament Urbans La conservació dels edificis, un punt feble L'INFORMATIU
El Govern ha aprovat definitivament el nou projecte de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU). que podria entrar en vigor el proper estiu. La nova llei vol desbloquejar una situació anòmala del mercat immobiliari. Espanya és el país d'Europa amb menys habitatges de lloguer (15%), al mateix temps que ocupa el primer lloc pel que fa a habitatges desocupais. prop de dos milions. El text fixa una durada mínima dels lloguers de quatre anys per als nous contractes, amb actualitzacions anuals d'acord amb l'IPC. La LAU. a més a més: redueix notablement les subrogacions i estableix un mecanisme pel qual s'actualitzen les rendes dels habitatges amb pròrroga forçosa en 10 anys. i les dels locals comercials enire 5 i 10 anys. Segons el Govern, s'actualitzarien un total de 415.000 rendes.
L'actualització és molt complexa ja que es tracta d'un càlcul matemàtic que té en compte l'evolució de la inflació en el moment en què es va signar el contracte i la renda inical per, mitjançant una regla de tres, arribar a la renda actualitzada. Un dels objectius que ha impulsat la Llei ha estat aturar el progressiu deteriorament dels edificis de renda antiga. En aquest punt. però, la regulació és decebedora, segons alguns especialistes. L'arrendador podrà repercutir només el 10% de l'import de les obres de reparació demanades per l'arrendatari o acordades per resolució judicial o administrativa. Es limita aquesta quantitat a cinc vegades la renda contractual o del salari mínim. Cal tenir en compte que són els immobles amb arrendataris amb menys ingressos econòmics els que necessiten una major quantitat de reparacions. •
Recurs contra el principi de territorialitat El Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha estimat el recurs presentat pel Col·legi d'Aparelladors de Madrid contra l'acord del Consell General de l'Arquitectura Tècnica que establia el principi de territorialitat de! visat per a tots els treballs subjectes a aquest tràmit. El Tribunal ho fondamenla en el fet que els estaluts del Consell determinen el principi de territorialitat com a fel excepcional només aplicable als treballs de direcció d'obra. Conseqüentment, en la resla de treballs no regeix aquest principi i podran visar-se pels col·legis en què el col·legial exerceixi la professió. •
Els advocats pactaran amb els seus clients els honoraris La Comissió de Regulació d'Honoraris del Col·legi d'Advocats de Barcelona ja té pràcticament acabada la redacció de les noves Normes Reguladores d'Honoraris Professionals, que inclouen la desaparició de les taxes mínimes orientadores. El Col·legi d'Advocats recull, d'aques-
ta manera, les indicacions del Tribunal de la Competència, que considera que fixar uns honoraris mínims podria atemptar contra la llibertat de contractació. El primer article de la nova normativa estableix que el lletrat i el client podran convenir lliurement i per escrit la quantia dels honoraris professionals. L'objeclúi és aconseguir que el professionafsigui retribuït d'acord amb la seva dedicació i el temps emprat en cada cas concret, en lloc de serho segons la quantia. •
El Govern aprova el nou títol d'arquitecte
LA NOVA LAU
NO ATURARÀ EL DETERIORAMENT DEL PARC IMMOBILIARI
ELS CONTRAXAPATS ESPECIALS WISA
5 f SCHAUMAN WOOD PER A ENCOFRATS I PLATAFORMES PER A BASTIDES
ARA A CATALUNYA PER QUE ELEGIR ELS TAULERS CONTRAXAPATS WISA?
DISTfflBUÏÏXIR EXCLUSIU
El darrer Consell de Ministres ha aprovat un Reia! Decret pel qual s'estableix el nou títol oficial d'arquitecte, estructurat en cinc anys d'estudis. El nou pla d'estudis estarà dividit en dos cicles, amb una durada mínima de dos anys cadascun d'ells. Per a obtenir el títol d'arquitecle caldran un mínim de 335 crèdits (unes 3.350 hores lectives) i un màxim de 380. El nou títol, que va ser informat pel Consell d'Universitats, ha estat consensual per 17 dels 18 col·legis professionals d'arquitectes existents a Espanya i per la totalitat de les escoles d'arquitectura. • I
PER A CATALUNYA IBALEAÍS
EXPERTS EN FUSTA DES DE 1 9O7 Oficines i Magatzem PrefabricatsGba. Torre Romeu, s/n ! -08202 SABADELL
Tel. 7261911 -Fax72607 61
El Col·legi publica 25 consells per mantenir la Casa en Forma
Jordi Martorell exposa al Col·legi la seva pintura luminescent El Col·legi d'Aparclhiilors \.t inaugurar el passat 10 ile març \'c\pos\c\ó Ombres, de Jordi Martorell. Aquesta moslra ha estat organitzada amb la col·laboració de la sala d'exposicions La Capella Sant Roc de Valls i de l'empresa Titan. L'exposició s'articula al voltant de les possibilitats creatives de la pintura luminescent. que posseix la qualitat de crear visibilitat en la foscor, després de ser exposada a la llum. Ombres atorga una nova funcionalitat al llenguatge plàstic, denominador comú d'un ventall d'àmbits i interessos multidisciplinaris. •
Ampli ressò de la campanya a les comarques barcelonines El Col·legi d'Aparelladors de Barcelona publicarà el proper dia 10 d'abril en el dominical de El Pcriódico de Catalunya, el llibret 25 consells per tenir la Casa en Forma. Aquest opuscle recull un ampli seguil de recomanacions per millorar la qualitat de vida dels ciutadans de Catalunya. El Col·legi va impulsar. a principis de la passada tardor i amb el suport de la Generalitat de Catalunya i de l'asseguradora Winterthur, la campanya La Casa en Forma per promoure el manteniment d'edificis i habitatges. El manteniment dels edificis és una opció de futur per a la millora de la qualitat de vida, l'estalvi energètic i la defensa del medi ambient. Aquests són els principis en els quals es fonamenta la campanya La Casa en Forma del Col·legi d'Aparelladors. La publicació 25 consells per tenir la Casa en Forma, que tindrà una difusió de 410.000 exemplars, vol esdevenir un ampli decàleg per ajudar al ciutadà a fer del seu habitatge una vivenda segura, durable, econòmica i sempre revaloritzada, respectuosa amb el medi ambient i agradable. El llibret divideix els 25 consells en cinc grans apartats temàtics: el cos de l'edifici (protegir l'estructura, controlar els pesos, conservar la
Curs sobre els sistemes estructurals de parets de càrrega EL MANTENIMENT DELS HABITATGES MILLORA LA QUALITAT DE VIDA
façana, cuidar la coberta, respectar envans i combatre les humitats), les instal·lacions (usar bé el gas. vigilar l'electricitat, cuidar els desguassos, usar bé els ascensors, controlar l'aigua i respectar el medi ambient), la prevenció (protegir els elements meíàl .lics, conservar la fusta, netejar bé, i actuar en cas d'emergència), el confort (aïllar bé. evitar sorolls i ventilar correctament) i aspectes legals i tècnics (formar part d'una comunitat, tenirel Llibre de l'Edifici.
no fer obres il·legals, assegurar la casa, comprar un pis de segona mà. i com aconseguir ajuts per fer obres de rehabilitació). La campanya La Casa en Forma, d'altra banda, té una gran acceptació a les comarques d'actuació de les delegacions del Col·legi a Vic, Manresa. Granollers i Terrassa. També ha tingut un ampli ressò a les comarques de Tarragona i Lleida, facilitat per l'activitat que hi duen a terme els seus col·legis respectius. •
N
LA
Col.legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics
FORMA
Generalitat de Catalunya Departament de Política Territorial i Obres Públiques Direcció General d'Arquitectura i Habitatge
1
I
N
F
O
R
M
Els ServeisTècnics del Col·legi han organitzat un Curs de Diagnosi. Patologies i Intervencions en Sistemes Estructurals de Parets de Càrrega, que es durà a terme els propers d i o II, 12 i 14 de maig. El curs està estructurat en tres àmbits específics. En primer lloc, es presenten les característiques fonamentals de les parets de càrrega, després n'estudien els problemes més habituals i. finalment, s'analitzen els criteris actuals d'intervenció. Informació i inscripcions als Servei Informació (Carme Elias). •
A
T
Winterthur
D O C U M E N T A C
Condicionament acústic dels edificis Soluciones de aislamiento acústico en la construcción ANDIMA CIC Información núm. 253 , gener 1994 p. 19-29
L'Associació Nacional d'Industrials de Materials Aïllants (ANDIMA) ha editat un document de treball sobre les solucions a l'aïllament acústic en la construcció, estructural en cinc parts. En primer lloc es parla dels fonaments teòrics del soroll, amb una explicació resumida de la teoria del so a partir dels conceptes: període, longitud d'ona i freqüència. La segona part fa referència a l'absorció acústica dels materials i la diferenciació amb l'aïllament acústic. S'entén com a absorció acústica, la capacitat que tenen certs materials d'evitar que es produeixin reflexions del so quan aquest incideix sobre ells; així l'absorció ideal perfecte seria una finestra oberta on el so passa i no retorna. La tercera part tracta el condicionament acústic de locals, explica el fenomen de la reverberació. i es
ELS AVENÇOS EN EL CAMP DE L'AÏLLAMENT ES DIRIGEIXEN ARA CAP A LA PROTECCIÓ ACÚSTICA
donen les directrius que cal seguir per obtenir un nivell de percepció sonora acceptable en tots els punts del local i segons quin sigui l'ús d'aquest. Acontinuació es parla de l'aïllament acústic al soroll aeri i al soroll d'impacteivibracions. I per últim es donen un seguit d'advertiments i consells a l'hora de
determinar les condicions acústiques d'un local juntament amb tresquadres explicatius: 1. Solucions acústiques per a aïllaments al soroll aeri consistents en la construcció d'envans secs a base de perfils metàl·lics, plaques de guix i reble de les cavitats amb llanes minerals absorbents.
2. Solucions per a sorolls d'impacte consistents en la construcció de paviments flotants amb intercalats flexibles del tipus llanes minerals, polietilè extrusionat, entre d'altres. 3. Les solucions reforçades per als casos en què els murs i els envans existents no reuneixin les característiques necessàries d'aïllament. •
••MM*T«¥Ï
Sécheresse et construction. Guide de prévention. La Documentation Française. Paris, 1993. 51 pàgines.
Petita publicació que tracta dels efecles que una sequera pot causar als sòls en perdre part del seu grau ïabituald'humitat els problemes d'assentament que aquest fel pot comportar ales construccions. Es fa referència a la sequera que es va patirà França entre 1989 i 1992. els efectes de la qual van sorprendre
molts especialistes: pensem però, que és un bon guió a tenir en compte quan s'hagi de construir en zones potencialment afectades per aquest fenomen. Es fa una introducció al comportament dels sòls en funció de les variacions de contingut d'aigua i es relacionen les manifestacions dels problemes provocats a les construccions. També es tracta la influència de l'entorn de l'edifici, tant de la vegetació com de la topografia i de les aigües subterrànies més properes. Finalment es donen un sèrie de recomanacions per al reconeixement dels sòls i també, mètodes i recomanacionsconstructivesperproteeirlesconstruccionsexistents. •
Aquesta seccióés elaborada pel Centre de Documentació Josep Renart del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Aquests articles són una mostra dels que els professionals poden trobar al Centre. S'hi pot accedir via telèfon (93-414 3311) i via fax (93-414 54 26).
FORMACIÓ PROFESSIONAL
El Reial Decret 676/1993, de 7 de maig, fixava les directriusgenerals per a l'establiment dels títols de formació professional i els seus corresponents ensenyaments mínims. Sisd'aqueslstítolsestablerts recentment tenen relació amb la construcció. Aquests han estat aprovats per sis reials decrets de 17 de desembre i publicats en els BOE corresponents als dies 19 i 21 de febrerdel994. Les noves titulacions són les següents: Tècnic Superior en Desenvolupament i Aplicació de Projectes de Construcció; Tècnic Superior en Aixecaments i Desenvolupaments Urbanístics; Tècnic en Acabats de Construcció; Tècnic en Obres de Ram de Paleta; Tècnic en Obres de Formigó: iTècnicen Operaciói Manteniment de Maquinària de Construcció.
En aquests reials decrels es determina en cada cas la duració i el nivell del cicle formatiu corresponent; les con validacions d'aquests ensenyaments i els accessos a d'altres estudis; els requisits mínims dels centres que imparteixin els ensenyaments; les especialitats exigides al professorat que imparteixi docència en els mòduls que componen el títol; i les equivalències de titulacions a efectes de docència. En relació a l'arquitectura tècnica cal assenyalar que aquestes noves titulacions serveixen d'accés als estudis universitaris d'Arquitectura Tècnica en Execució d'Obres. També és important destacar que el títol d'Arquitecte Tècnic apareix com a títol vàlid a efectes de docència, per a l'impartició de diferents mòduls professionals dels nous ensenyaments. •
dibuix: Joma
LA PARLA LOCUCIONS ESPECIFIQUES DE LA CONSTRUCCIÓ Cap-i-ample Cargol de cap burinat Cop d'ariet Cua d'oreneta (o d'oronella) Cullera bivalva Cullera de castanyola Curt circuit Dau de fonaments Doble paret Encendre el llum Enllumenat de seguretat Enrajolat de parets Envanet de sosíremort Era de rajoler Escala de gat
Nesga Tomillo de cabeza ruleteada Golpe de aríete * Cola de milano Cuchara bivalva/almeja/carramarro Cuchara de mandíbulas Cortocircuito Dado de cimientos Muro capuchino Abrir la luz Alumbrado de seguridad Alicatado Tabiquillo conejero/iabique palomero Secadal Escaíera de barco
' També s'anomena cudorneila Fonts: Diccionari Manual de la Construcció (ITEC) Diccionari de la Llengua Catalana (GEC)
Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya Departament de Cultura
COOPERATIVA D'ARQUITECTES JORDI CAPELL FILTRES ANIIESTÀTICS
MAQUINES RETOLAR
TRACTAMENT DOBLE CARA, ANTIREFLEX MARCA RPS SÈRIE 2.000 PVP MODEL 2.000 UP 14" MODEL 2.016 UP 16" MODEL 2.019 UP 19"
P.OFERTA
9.450,5.600,30.879,-
7.490,11.990,23.990,-
MUTHO ET-203 P7 tipus de lletra Alçada d'1 a 16 mm Inclinació 35S a 135» Memòries PVP 104.400,Preu oferta 74.900,-
Les mateixes característiques Alçada d'1 a 30 mm Memòria ampliable Cassets programats PVP 225.000,Preu oferta 149.750,-
CINTES PER MARGINAR PLÀNOLS PAPER GOFRAD ESPECIAL COSIT AMB FIL COLORS BLANC, BLAU I VERMELL PVP 5.250,13.999,-
CAIXA 10 ROTLLES 3 CAIXES
P.OFERTA 4.730,12.771,-
PAPER RECICLAT D I N - A - 4 8 0 g r . PVP 650,Preu oferta
1 paquet
5 paquets
10 paquets
469,-
449,-
429,-
FAX PAPER NORMAL Model UTAX LF 50 Tecnologia làsser Paper de 80 gr. PVP 104.400,Preu oferta 74.900,-
FAX TÈRMIC PANASONIC Model kx-F2090 BS Fax+contestador+telèfon Discriminador de trucades PVP 127.000,Preu oferta 109.900,-
TUBS QUADRATS TUBS QUADRATS DE 10 X 10 DE CARTRÓ BLANC PER PORTAR PLÀNOLS O PER ARXIU PVP 246,148,-
116 cm 80 cm
25 Paquets o més: 399,- UNITAT
F
O
R
M
A
T
P.OFERTA 199,119,-
SERVEIS
ASSESSORIA FISCAL
Assessoria Professional L'Assessoria Professional és un departament integral d'assessorament destinat a orientar, informar i donar suport al col·legiat sobre l'exercici. S'organitzaenundepartament tècnic i undejurídic. E! primer resol problemesd'atribucions. seguretat o control de qualitat. El segon orienta i informa sobre aspectes jurídics de caràciercivil, administratiu, fiscal i laboral. L'horari és de 8:30a 14:30 h.ala 2a planta.
Reclamació d'honoraris • Gestió jurídica de reclamació amistosa, en el marc de l'Assessoria Professional. Hi ha una quota inicial de 2.000 pessetes per formalitzar lareclamació i un petit percentatge sobre els honoraris obtinguts. • Reclamació judicial d'honoraris: despesesacàrrecdelcollegiat amb reducció del 50% pels honoraris de l'advocat.
AVISOS
Calendari de pagaments
Nou sistema de pagaments fraccionats El nou sistema de pagaments fraccionats del'IRPF. d'aplicació a partir del segon trimestre de 1994, estableix que aquells professionals o empresaris que estiguin inclosos en els règims d'estimació directa o objectiva per coeficients, hauran d'ingressar trimestralment l'import que resulti de les operacions següents: • l.)Escalculael20%dels rendiments nets (diferència entre ingressos i despeses) acumulats des de l'inici de l'exercici. • 2.) De la quota que resulta de l'apartat 1 es deduiran els pagaments fraccionats dels trimestres anteriors del maleixany. • 3 . ) A la diferència resultant de l'apartat 2 es restaran els ingressos acomptei solament les retencions suportades en el trimestre a què fa referència la
Amb aquest nou sistema els professionals al final de l'any hauran avançat a compte de l'IRPFde l'exercici, unaquantitat equivalent al 20% del rendiment net de l'activitat professional més l'import de les quantitats que els hagin estat retingudes durant els tres primers trimestres (quadre I).
Per altra banda, amb aquest si stema es dóna el fet que a unmajorpercentatgededespeses sobre els ingressos, amb el mateix tant per cent de retencions sobre aquests, s'avançarà un percentatge superior del rendiment net (quadre 2).
(Qu;idre 1
Exemplei
4.000.000
Exemple?
4.000.000
400.000
0
1.200.000
30
800.000
20
El Col·legi d'Aparelladors ha establert un calendari que eviti l'cxcessiva acumulació de pagaments dels col·legiats, i redueixi l'impactede lesdiferents quotes, tant col·legials com de la Previsió Mútua i de la Musaat. Com a nota positiva cal indicar que per als mutualistes de la Previsió Mútua, a partir d'ara, la quota és mensual. El calendari és el següent: quota col·legial (rebuts de 7.500 pessetes, març i setembre), quota Premaat(dia 15 de cada mes) i quota Musaat (febrer i juliol).
" Retenció dels Ires primers trimestres
(Quadre 2)
Exemplei 4.000.000
500.000
3.500.000
300-000
1.000.000 28,57
Exemple2 4.000.000 1-000.000
3.000,000
300.000
900.000 30,00
1
•Retenció dels fres primers trimestres
Assessoria Fiscal
DEFUNCIONS Ens dol comunicar a tots elscol.legiatsladefunció del nostre company: Josep Gubern i Isart col·legiat número 2.328. esdevinguda el 28 de gener, als 57 anys.
SERVEIS D'ASSEGURANCES
Subsidi per malaltia o accident
Assegurança d'embarcacions d'esbarjo RISCOS COBERTS • I.YACHTCLAUSESl-11 -85 • 1. POLLUTION HAZARD CLAUSES • Pèrdua o danys causals per: - Perills del mar. rius. llacs o d'altres aigües, -incendi i/o explosió. -Llançament. - Pirateria. -Xoco col·lisió. -Terratrèmols, erupcions volcàniques i llamps. - Robatori de l'embarcació i el seu equipament. - Actes maliciosos. - Càrrega i descàrrega de provisions, equipaments... - Defectes latents en el buc. màquina, ruptura d'eixos, esclatada de calderes i negligència de tercers (excepte motor, equipament elèctric i bateria). - Despeses de salvament • Responsabilitat civil: 10.000.000 de pessetes - Danys a d'altres vaixells o a propietats. - Pèrdua de vides o danys personals. - Remoguda o destrucció de restes. -Costos judicials. - RC de l'esquiador i del seu cable.
PRIMES ANUALS (Impostos inclosos)
Edat iot/Primes
2.000.000
27.000
4.000.000
54.000
70.000
6.000.000
78.000
102.000
8.000.000
104.000
136.000
10.000.000
130.000
170.000
35.000
15.000.000
172.500
210.000
20.000.000
230.000
280.000
Existeix la possibilitat de situar franquícies amb descomptes fins a un 40%.
Informació: Les persones interessades poden dirigir-se al Servei d'Assegurances del Col·legi, Sr. Sergi Sagrado. Horari: dimarts i dijous de 9 a 14:00 hores. I
N
F
O
R
M
Un acord amb la Previsión Mallorquina de Seguros S. A. ens permet prorrogar durant l'any 1994 les condicionsespecials de q uè d i sposà vern per aquesta modalitat d'assegurança. A més a més. manté el 10% de descompte de les primes a cobrar al col·lectiu col·legial.
Assistència sanitària La companyia Amaya manté les condicions especials que teniencls col·legiats. En l'apartat de les primes es mantenen els descomptes especiaJs i l'increment perl'any 1994 serà del 7% que coincideix ambrincremenideTIPC sanitari. Senyis Financers 2a planta del Col. Icgi
DEMANDES DE TREBALL
Una de les profouloni amb menyi atur Les titulacions universitàries relacionades amb la tecnologia i la enginyeria tenen una taxa d'atur del 7,8%, segons les dades de l'enquesta de la població activa del segon trimestre de 1993, nivell que es considera el niés baix de totes les àrees universitàries. Les dades del servei de Promoció i Mercat de Treball indiquen que aquest índex és molt inferior en el cas dels nostres col·legiats, ja que a finals de l'any va arribar a la seva cota màxima del 4,2%. Un estudi del gabinet Asesores en Recursos Humanos sobre els anuncis de El Paísindicaqueel7,26%de les oferies de treball per a titulats mitjos van dirigides als arquitectes tècnics, que ocupen el 4t lloc en el rànquing de demandes, darrera d'ATS. informàtics tècnics i enginyers tècnics. Hi ha més sol·licitud de titulats superiors, si bé en el camp de l'arquitectura la demandad'arquitectes tècnics és 18 vegades superior ala d'arquitectes.
Flexibilitat i formació Els aspectes més valorats actualment en les professions titulades són: • Disponibilitat per viatjar o canviar de residència. • En el cas de nous titulats es valoren les inquietuds, l'interès per la formació i l'experiència durant els estius o l'estudi d'idiomes a l'estranger. •Quan s'indicaque es valora l'experiència, se'n valora un mínim de dos anys. •La demanda de titulatsjuniors amb formació de poslgrau. tipus màster, és mínima, però és important la formació en habilitats específiques com ara la informàtica, els idiomes, la humanística o els coneixements en managemeni. •Les empreses de tipus comercial o industrial aprecien els titulats que han complementat la seva formació en les àrees de gestió empresarial per a accedir a llocs de responsabilitat. Setvei de Promoció i Mercat de Treball
Constructora de Barcelona
Constructora immobiliària de centre comercial CAP D'OBRA
CAP D'OBRA
AJUDANT TÈCNIC D'OBRA
per a obres en general i estructura de ftwmigó en particular. Cal una experiència de 10 a 15 anys. El lloc de trehall c, a Ga va i a l'àrea de Barcelona província. Edat requerida, entre 35 i 40 anj-s. • Jornada oficial. • Contracte laboral pa obra. • Sou: 4.200.000 na/any.
amb c^penòneïa mínima du 5 anví coni a cap tTubra en empavi c o r w r w o a Imprescindible carnet ue cenduir. Àmbit de treball 3 Barcelona. B i a màxima. 45 anys. • Jumada oficial. • Contracte laboral iTI any prorrueaMe a indefinit. • Sou: 6.000.000 brutóny neïnciaNc
pa a obres d'edificació en el terme municipal Je Sitgev Conciwnx·nis d'informàtica a ni\cll d'usuari. E J J I . 30 a 35 anys. lmprcsfindiblc 5 any< JexpeTiencia en edificació i instal·lacions. Camct de conduir i vehicle propi. Jornail·i oficial. Contracte laboral per durada Jobra llins a novembre de 19^1 aprovi • Sou: 3.500.000 bruLs/any negix-uble.
Re/.: 5.166
Re/.: 5.167
Estudi d'arquitectura i enginyeria de Barcelona
Estudi tècnic de taxacions, valoracions i informes TAXADOR
SUPERVISOR D'OBRES 1 PROJECTES
de finques urbanes a Barcelona província. Esp. d'l a 2 anys en \akxa.Tons immobiliàries. Cal vehicle propi per desplaçaments al Barcelonès Baix Llobregat. Alt Penedís, i Anoia. Rcúdcni al Barcelona, u Bak UobregaL Canti parlal i iscriL Dedicarió mitja jornada maons amb Iteubilioi dliorari. Relació liberal. Sou: 2.500.000 brtns/any aprot sg/numbn: de vdurariuns Ref.: 5.170
per a supervisió i control a oficines bancàries Oc IOI Espanyi <1L·I treball ifc les oipnycnes quü gestionen lis obres. Viatjarà sovinL fï\p. en dtrecció i projectes d'obra de reforma d'oficines (min. 5 anys). Durada rrt». 6-8 mesos. Contracte fVobra o servei, DedkaLÏó exclusiu. Sou: 4-5.000.000 bruts/any més despèn Incorporació icgenL Rrf.; 5.169
INFORMACIÓ DE MERCAT Pilar Cecília, Tercera planta Horari: De dilluns a divendres, de 9 a 14:30. Dimarts i dijous també de 16 a 19 h
s 4 1 4 33 11
i
209 82 9 9 /
TRUQUI'NS ARA 1 ANUNCIÏS A L'INFORMATIU
Important empresa industrial de construcció TÈCNIC COMERCIAL ue nova línia de negoci (aplicació de morter auicrutíILMÍOT pa a base de paumoit, composi de anhidricl. Cal experiència de » a 12 anj5 en <*ra. Edo. 32 a 3S anjv Carnet de cenduir i lispunibiLm de viatjar a l'àmbii de l'Edat un 6OT- Jel It-mps. • Contracte laboral d"l any nannahfc. • Sou: -iJOO.000 bniLs/any ncgociab^ I f i w + incenlius) Ref.: 5.171
TOTA LA INFORMACIÓ RELATIVA A LES DEMANDES 1 AL MERCAT LABORAL LA TROBARÀ AL SERVEI DE PROMOCIÓ 1 MERCAT DE TREBALL
U N C
Es comparteix
Es lloga
S'ofereix
DESPATX A ESPLUGUES
ÀTIC MOBLAT A SANTS
ESTUDIANT PENDENT DE PROJECTE
S'ofereix despatx a compartir, i i tuat en una zona cinlrtca d'Es* plugucs del Llobregat.
Particular lloga íllic situat al barri de Sants de Barcelona, amb: • 3 habitacions, menjador, bany i
és que encara no ha trucat al telèfon dels Petits Anuncis
Rcf.: 5./IÍ.Ï
F a x : 4 1 4 34 34
P E T I T S
Si vol compartir el seu despatx, vendre l'ordinador o canviar-se la taula de dibuix i encara no ha tingut una resposta efectiva,
Empresa contractista especialitzada en edificació
lecnica pendent de projecte final de carrera, amb: • Experiència cu obra i en oficina
• Moblal
M. José Cras Herrero Telèfon: 473 15 58
Informació (hores
d'oficintii
Jacinta Escorre Telèfon: 662 38 48
Es comparteix
S'ofereix
Es fan
DESPATX MOLT BEN EQUIPAT
DELINEANTDECORADOR
TREBALLS TOPOGRÀFICS
Arquilecte ofereix dcspat\ per a compartir i col·laborar amb arqui-
S'oferei* rfclinca.nl espcciulisla en b perspectiva inierior i etierior
Per als vostre» tu-bulb i k uamp. pera: • Aixecaments de plànols
• Molí ben equipat
209 82 99 i 414 3311
• Rapidesa i qualitat excel·lent • ExperiènciaenCADlv. l 2 W Í n dows)
Fax: 414 34 34 Horari: de 12 a 20 Elisenda Pucurull Col·legiats: 1.000 pessetes No col·legials: 3.000 pessetes
Víctor de Diego Telèfon: 28J 53 94
Telèfon: 440 59 99
O
R
A
T
• Replanteig d'edificacions • Delimitació de terrenys, acotació, etc. Sr. Jiménez Telèfon: 231 69 72
A
C
T
V
I
T
A
T
S
H INFORMATIU * Diagnosi, patologia i intervencions en sistemes estructurals de parets de càrrega Dies 11,12 i 13 de maig AVANÇ DE PROGRAMA La paret de càrrega en la tradició constructiva • La paret de càrregaen la construcció preindustrial • La progressiva degradació de la tradició • L'aparició de les normatives La diagnosi • Possiblesdisfuncionsestructurals • Si mptomatologia • Metodologia per al coneixementde l'estructura • Proves i aparells de suport a la diagnosi • Anàlisi del comportament estructural • Valoració de la seguretat • La importància de l'elecció del model de càlcul Tècniques d'intervenció • Models d'intervenció des de la tècnica prermodema • Les noves tecnologies de reforç i consolidament • Peraunamelodologiad'anàlisiestructral L'experiència pràctica • Visió de tot el procés i intervenció de dues actuacions concretes
~ Informàtica, nous cursos programats uAuiocad (1 r nivell) 2D: mWindows: dimarts i didilluns i dimecres del 6 jous del 28 d'abril al 17 de maig. d'abril al 30 de maig. -Preu:50.000.-col.iegiats -Preu:15.000.-col.le2iats i65.000.-no col·legiats. i21.000.-no col·legiats. • Sistema operatiu Ms- • Informàtica per a més Daï.-dimarts i dijous del 7 de20anysa''exercici: dial 26 d'abril. marts i dijous del 19 de -Preu: 15.000.- col .legiats maig ai 30 de juny. -Preu:32.000.-colle2iats i 21.000.-no col·legials.
Professors Xavier Casanovas GiorgioCroci César Díaz J.L1. G-Moreno-Navarro Fruitós Manà Antoni Paricio
Pere Roca Jaume RoselJ Joan Ramon Rosell Matrícula 75.0O0.-finsall8d1abril 90.000.-després del 18 d'abril Lloc Sala d'Actes Dies: 11.12ï 13demaig Informació Servei d'Informació.
La Sala d'Exposicions del Col·legi a Barcelona, acull fins al 8 d'abril la instal·lació Ombres. inaugurada el passat 10
de març. acàmx de Jordi Martorell. Està concebuda a partir de les possibilitats inherentsa la pintura luminescent que crea visibilitat en la foscor, després de h*:r exposada ala llum.
CONSELL DE REDACCIÓ:
La delegació inicia unes Jornades sobre Installacions, que tenen lloc de 18:30 a 21 hores, els dijous següents: • 24 de març: Fontaneria i ACS • 7 d'abril: Desguàs i evacuació m 21 d'abril: Instal·lacions de calefacció m 5 de maig: instal·lacions de climatització • 19demaig: Gas • 2 de juny: Regulació, control i domòtica El preu per sessió és de 3.500 pessetes i el preu completésde 20.000.Informació: Delegació del Bages-Berguedà. " Curs de català al Vallès Oriental
La delegació inicia un curs de català adreçat als professionals de laconstrucciói ais seus col·laboradors. S'hi inclouran i 45.000,- no col·legiats. vocabularis administrauAutocad (2 nivell) 3D: dilluns idimecres de 1' 1 al tius i tècnic, castellà-ca29dejuny.-Preu:35.O00.- talà. Es farà una primera col.legials i 45.000 no part del 14 d'abril al 16 dejuny.elsdijousde 18 col·legiats. Horari:de 19a2l hores. a 20 h. (amb 20 hores de durada). En una segona Lloc: Aula d'Informàtica. part que tindrà lloc al Inscripcions: setembre, s'aprofundirà Servei d'Informació. en qüestions tractadesen la primera. Preu total: 5.000.Inscrípcions: Delegaciódel Vallès Oriental. — Programació de primavera
™ Ombres, de Jordi Martorell
™ Instal·lacions al Bages-Berguedà
Presentem la programació de Ics properes Visito Culturals, previstes pera la primavera i coordinades per Lluís Maria Pascual: • Divendres 29 d'abril: Visita del Palau Güell i del Centre de Cultura Contemporàniade BarcelonaalaCasadelaCaritaL • Dissabte 7 de maig: Visita de la Universitat PolitècnicaaBarcelona.i dels nous edificis de la L'ni\ ersitat de Bellaterra. Els horaris sónaconcretar. Informació i inscripdons:Ser\ ei d'nformarió.
£2 Premis Constructa'92
ADMINISTRACIÓ: DISSENY GRÀFIC: PROJECTE GRÀFIC I [NFOGRÀF1A: BíuJÏ R.O.R IMPRESSIÓ:
El Col·legi d'Arquitectes al Bages-Berguedà. acull la mostnArquitecturainditstríal a Europa. Premis Constntcfa^. que organitza amb la delegació del BagesdelCol.legi d'Aparelladors, fins al 27 de març, del9a2lh.Salad'exposicions de Torre Lluvià, Arquitecte Oms.5deManresa.
•
Col·legi tTApaiBOadore
Ambmotiude l'obertura del CentredeCulturaContemporània es presenta l'exposidó.Chttats: del globus al satèl·lit, mostra que es podrà veurefinsal 8 de maig a laCasade la Caritat. Telèfon:412078I.
TdéfonTO)KNOI76 Detegsciú VoD6fl OccJdontal: Sata F r a n c IS.
JUNTA DE GOVERN
SECRETARI: QKpjrGEtuiUuy TRESORERA: COMPTADOR: VOCALS:
Les oficines de Manresa. Granollers i Terrassa restaran tancades a lots els efectes, del 28 de març al 4 d'abril inclosos, a causa de les vancances del personal, de Setmana Santa. L'oficina de Vic tancarà també, amb motiu de la Setmana Santa, del 28 de març al 4 d'abril, excepte el dimarts 29 de març en què obrirà per a facilitar la tramitació del visat, amb l'horari sesüent: de 9:30a 14h.
O
EDfTA:
~ Ciutats: del globus al satèl·lit
™ Vacances de Setmana Santa
F
DIPÒSIT LEGAL B-»238MWt ISSN:
A
VaOú Orienti: '
Saló de la Rehabilitació. l'Equipament i el Manteniment que se celebrarà del 27 d'abril a I'l de maig a la Fira deBarcelona ~ Habitat94 Setmana internacional de l'Habitar a la Rra de Madrid Ifemadel 12 al 17 d'abril. T
I
GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciarse en aquesta secció. BIT PUBUCfDAD Marta Meca Telèfon: 410 45 55 ESTRUCTURES
AÏLLANTS
:
B
HUMICONTROL S/L
PRODUCTES DE PBOIfCClO PASSIVA CONTRA EL FOC
CONSTRUCTA
PINTURES JMTUHESCENTS. ESMtLTS 1 VERNISSOS IGNIFUGS.
PROCRUIAS IMFOBMAT1C0S PMIA (L CRESUPUESID
( J J É T É C ^ ) CATAUNA, S.A
Q
^^ZHL^CCÍÓ. Rehabilitació Tel ï t t ta 38 hi 307 9305
^
™
Hrjfltr ptr u i i u l g t a« t o i t m n l i
ï
Industrial Química Parrot.s.a.
E C T 0
R• 3
Tel ,93)307 1600 Fu ,93|307«;8
C ?í);iU. ?U Td (33t 1S5 61 91 Fi-193| 436 72 85 - HM 13 Bwetóm
PAVIMENTS i
ADICEMENT,,^
PAVIMENTS 1 REVESTIMENTS CONTINUS SANITARIS
_Ï::RMSS£ Industrial Química Parrot,s.a.
PpfaQ Ind ClK Juluny - C/ HOUnu P v c f i i IS-PLA DE kUHO'tA 0A^?CLAS FRAHOUESAS DEL VALLÈS (WftCf tOHA)
Bolr.u. 33S (canioiaaj PniíctiOJ) O2DI3 8SHCELOIIA
FLUIDS Nas Forjados-Cerramientos ChaletsParklngs Centres comerciales Pantalanes, etc.
HRLITH
PAVINDUS S.A.
ARIDOS LIGEHOS. SA.
INFORMÀTICA
ft
SERVEIS BATLLE
JCIDKÍS EN KISLAHIENIO E ILUUIHACIÚN I
POL1GLAS
SERVEI DASSESSORW.1ENT
„„
ROIG CURVADO DE PERFILES, S.A.
CYPE
CYPE CATALUNYA
INGENIEROS
TEL (93) J J 8
AHÍSTIOES MAILLOL. 5
15 83
rd(93j30O51B7 OBOia SAflCELONA
08D2B BARCELONA
PREFABRICATS I
»gW=-l Serveis per ijMM al projecte Priïíabricados de Homií^ón. S-A.
ïjrilisimj TrnWM 22.51
S«FT
• Savsi Jc pioner
0S006Eütcelom Tel |93)218 3920
.Eli.
£ | 436 73E5 0X113 I U C E 1 0 U
FUSTERIA H JDACIÚ I RESTAURACIÓ DE
LABORATORI DEL (/ALLES
o
laboratori ACREDITAT per la Generalitat de Catalunya pel control úe qualitat de JediTicació i sis seus
S0lUCI0HS*PP03L£M£$
Industrial Química Parrot,s
IHSÍAi IACIOHS DÍCADA M/04. I tUBORACiO D! PfíOjeCTES
Tel [931307 16 00 f j . (93>30M?2a
CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS MAQUINÀRIA Maquinària lleugera i equipaments. Protecció i seguretat en obra. TRANSPORT Elements d'elevació i transport.
CLIMATITZACIÓ Climalilzació en la vivenda i alternalives energètiques
ELECTRICITAT Electricitat i il·luminació
D
•
FUSTERIA Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica
FLUIDS Aixetes, bombes, tubs.canalons
ESTRUCTURES Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres.
AÏLLANTS Aïllaments, impermeabilització i recobriments
INFORMÀTICA Intormàtica aplicada a la construcció
PREFABRICATS Prefabricació i construcció industrialitzada.
REVESTIMENTS Paviments i revestiments
SERVEIS Serveis aplicats a la construcció
N
F
O
R
A
T
I
U
Estudi d'imatge sobre la professió
El II Congrés d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics, celebrat a Granada entre els passats dies 22 i 25 de febrer, va esdevenir un fòrum de reflexió de la professió. L'acte d'inauguració del congrés va servir per presentar a lot el col·lectiu i a la societat en general, un estudi d'imatge i un sondeig d'opinió de la professió encarregat per la Comisió Congrés-94 a l'empresa d'estudis ICP/ Research, amb el recolzament econòmic de PRF.MAAT i MUSAAT. Aquest estudi ofereix no només informació sobre la imatge que projecta la professió en els aparelladors, sinó també l'impacte social que genera dins el sector i dins la resta de la societat espanyola. L'estudi recull una àmplia informació que permet detectar ei conlext i la problemàtica de l'actuació dels aparelladors i arquitectes lècnics.
opinen que la Llei d'Atribucions afavoreix els aparelladors i arquitectes tècnics davant d'altres col·lectius per les majors possibilitats de signatura-responsabilitat que se'ls confereix.
1. Estudi qualitatiu Aquesta primera fase recull les principals opinions deis propis aparelladors i dels diferents col·lectius intervinents en el procés de la consirucció sobre l'activitat i. particularment, sobre la professió d'aparellador i arquitecte tècnic. Segons l'estudi, els professionals de l'edificació en general tenen una definició clara de la professió d'aparellador: "És el professional responsable de l'execució de l'obra... es una professió tècnica que es dedica dirigir i a controlar l'execució de l'obra". Els «rau de satisfacció dels aparelladors i arquitectes tècnics amb la seva professió és. d'altra banda, força elevat. Així. el 69% dels professionals se'n considera satisfet i la considera com una peça fonamental en el camp de l'execució de l'obra i en la interpretació del projecte. L'estudi dedica un apartat a la definició de les competències dels agents tècnics: "'L'arquílecte dissenya el projecte i n'és el responsable. L'aparellador dirigeix l'execució correcta del projecte". Les parcel·les d'actuació de cada professional semblen, segons l'estudi, estar ben definides i respectades. La formació rebuda defineix les tasques desenvolupades i. per extensió, delimita les parcel·les d'activitat. Per altra banda, s'espera que una Llei d'Edificació defineixi i aclareixi les responsabilitats dècada undelsagents del sector.Tot iqucclterme"projecte arquitectònic" es considera ambigu i indefinit, els enquestats I
N
F
O
R
M
A
2. Anàlisi d'imatge pública El coneixement de la professió d'aparellador és força elevat entre una mostra representativa de la societat espanyola (76%), tot i que encara no s'identifiquen amb claredat les funcions associades a la professió. EI major coneixement de la professió es dóna entre els homes (83%), menors de 44 anys (87%). d'hàbitat urbà (86%), i de classe social mitja alta i alta (92%). Malgrat tot, encara existeix una certa confusió (I9% dels enquestais) en associar aparelladors i arquitectes lècnics com a la mateixa professió. Aquesta confusió també s'estén a l'atribució de les activitats i funcions dels aparelladors. En opinió del públic en general (55%), la realització del projecte correspon a l'arquitecte, seguit de l'aparellador i el constructor, lots dos amb un percentatge del 14%. Pel que faalaposadaenobra,elprofessional preferit per ia mostraenquestadaéselconstructor(36%)i. en segon lloc. l'aparellador (27%).
3. Imatge dels agents del sector Els aparelladors creuen que la seva professió... -- és coneguda per ta societat 77% - és desconeguda per la societat 15 % - apreciada per altres professionals 52% -- és poc apreciada 26% -- té molt futur 45% - té poc futur 24% T
I
U
QUH
É5 fi TKMC MÉS C O M f t í DESENVOUJPAÏ LA D K K O Ó
D'O6ÏA?
BTOSTA MUUFU]
t J P N O DBS FTOFQSIONAIS SO6Ü L£S HMOONS EN LfS QUA15 ES MES NEOSiAÜW LA FKSENOA R O F B S O N M DE L APAJSiADOS { ï
Aparellador
Arquitecte
direcció de l'obra
78
75
control de qualitat materials
67
89
seguretat i salut laboral
57
9%
economia i control costos
4%
PROFESSIONAL
Promotor
Aparellador
50%
50%
Arquitecte
21%
25%
Enginyer
8%
12%
Enginyer tècnic
6%
Altres
5%
Agent Tècnic
Treballador
75
89
84
82
91
79
77
63
88
66
51
66
47
80
63
demolicions
49
48
58
76
70
manteniment d'edificis
56
56
49
74
63
rehabilitació
64
22
53
50
57
contractació i execució obra
45
37
35
38
48
projectes de decoració
31
18
27
36
38
43
3
35
15
27
5
22
12
25
2
2
3
0
Treballador
Promotor
% O P M Ó FAVORAME QUE as WARawDoes FUGUN PROJECIM OERES
projectes de nova planta
mm i l BM BM — Aparellador
TreWUor
Proaotor / ConitfDcloï
Agent tècnic
elaboració de projectes ' 4
altres
Arquiïeclt ' aquesta alternativa no es va preguntar als aparelladors
-- ha evolucionat positivament — no ha evolucionat positivament — evolucionarà positivament — evolucionarà negativament — continuarà com fins ara
66% 29% 51 % 18% 23%
Els professionalsde la construcció creuen, d'altra banda, que els aparelladors i els arquitectes tècnics tenen capacitat per a projectar cert tipus d'obres. Aquesta opinió es majoritàriament compartida tant per treballadors de la construcció com pels promotors i constructors. Només el Pel que fa als altres col·lectius que intervenen 16% dels arquitectes, però. es mostra favorable a en el procés constructiu, la majoria d'aquests aquesta facultat professional dels aparelladors. grups professionals considera que la seva profes- Els professionals de la construcció creuen, d'altra sió és més coneguda que la dels aparelladors, tret banda, que la presència dels aparelladors és nedels treballadors de la construcció. Els arquitec- cessària en les següents funcions: direcció de tes són, d'altra banda, els que opinen que la seva l'execució de l'obra, control de qualitat de mateprofessió és la que té més estima social i és més rials i elements, seguretat i salut laboral, control apreciada per la resta d'agents del procés cons- de costos, demolicions, manteniment d'edificis, tructiu. El rànquing segons la importància que rehabilitacions, contractacció i execució d'obres, icnen els professionals en l'òptim resultat d'una decoracions, realització de projectes de nova obra silua els aparelladors en segon lloc, per planta, i elaboració de projectes. darrera dels arquitectes i per davant del construcMalgrat això. entre els agents del procés constor, el promotor, l'encarregat d'obra i el cap d'obra. tructiu hi ha un corrent d'opinió favorable a la
" els números indiquen el nombre de respostes emeses
idea que els aparelladors i els arquitectes tècnics no tenen unes funcions clarament delimitades. La realització de projectes i la direcció d'obres, per aquest ordre, són els principals aspectes en què, segons els agents del sector, les funcions dels aparelladors no són prou definides. Tul i aquesta indefinició, per als promotors i constructors i els treballadors de la construcció, l'aparellador és el professional més adequat per a la direcció d'obra. Pel que fa a la Llei d'Atribucions, ets aparelladors creuen que aquesta llei no ha estat una solució parcial al conflicte que cal modificar (65%). Aquesta opinió és compartida per altres professionals com ara els arquitectes (81%). els promotors/constructors (50%) i els agents tècnics (81%). Tots els agents del procés constructiu coincideixen en qualificar-la com una llei ambigua. •
quitectura i construcció a Catalunya Xavier Tarraubella Coedició amb Garsmeu Edicions Barcelona, 1993. 248 pàgines 1.775 pessetes
licacions
Eina de treball que abasta des dels ancius que cal consultar per documentar-se sobre l'urbanisme medieval lins a on trobar dades sobre la construcció de la Vila Olímpica.
8ar c elona. 1993. 1OO pàgines 2.700 pessetes Aquest manual, primer d'una nova col·lecció elaborada pels Serveis Tècnics del Col·legi d'Aparelladors, descriu en pralunditat els tipus de sostres unidireccionals i els problemes que poden presentar. Mestres d'obres i fusters. La construcció a Barcelona en el segle XVIII Manuel Arranz Barcelona. 1991. 517 pàgines 4.660 pessetes Ampli repertori bibliogràfic del món de l'arquileciura, de l'urbanisme i de la construcció del Setcents barceloní. presentada a la Universitat de Barcelona.
s disponibles a la Cooperativa Jordi Capell, 3' planta det Col·legi
F O
M A T
P U N T S
D E
V I S T A
La professió clavant els reptes del futur Carles Puiggròs*
E
l moment que ens toca de viure és molt important. El sector de la construcció ha patit molls canvis des de 1976. La crisi va arribar, frustrant un procés d'assalarització de caràcter industrial que llavors semblava irreversible. Les estructures empresarials van trontollar: les tradicionals empreses mitjanes van desaparèixer. El sector, dominat ara pel sistema de subcontractacions, es divideix en un nucli de grans empreses i una multitud de petites empreses.
v
La promulgació de la Llei d'Atribucions va oferir, d'altra banda, una nova perspectiva a la professió i va introduir un nou concepte de relacions entre professionals. Malgrat tot. la reponsabilitat civil es va convertir en el nostre cavall de batalla: la situació legal de monopoli, que semblava positiva, es va tornar en contra nostra fentnos únics responsables de les conseqüències de la no qualitat. Finalment, van aparèixer nous àmbits de treball com ara la rehabilitació, el control de qualitat, la seguretat, i van començar a sorgir-ne d'altres, com el medi ambient, la gestió i manteniment d'edificis o la domòtica. El promotor ha anat prenent un paper clau. | ^ grans operacions immobiliàries han introduït sistemes de relació i d'intervenció dels professionals i també dels diferents especialistes que han xocat amb la pervi vencia d'un marc legal rígid i inadequat. basat en la relació tradicional entre el propietari, la direcció facultativa i el constructor. L'edificació continua basant-se, a hores d'ara, en un sistema en què els professionals assumeixen una total responsabilitat a partird'una intervenció obligatòria garantida per una signatura i un visat, i mantinguda per un sistema d'honoraris. Això dóna lloc a un sistema rígid que dificulta l'evolució industrialitzadora. elimina la competitivitat dels professionals i lamilloradelasevacapacitatimantésituacionstolalmentfictíciesifalses. com c\fïrmonisme que no beneficien en res ni a l'usuari ni a la qualitat del producte edificat. D'altra banda, aquest sistema produeix un doble marc d'actuació: el legal i cl real. que no permet la transparència de les relacions ni la possibilitat de millorar les expectatives del mercat de treball dels professionals. Avui dia encara estem pendents d'una llei de l'edificació, que hauria de facilitar una veritable transformació del sector. En qualsevol cas, hem d'iniciarelcamí. Hemd'actuarjadinsdelespossibililatsqueensofereixel marc actual, el qual ens permetrà estar situats correctament i disposar de la preparació necessària per afrontar els reptes del mercat que, en definitiva. serà qui condicionarà el marc legal. Al nostre sector, el fonamental és el procés de construir. Això comprèn quatre funcions bàsiques: programar, projectar, executar i mantenir. Aquestes funcions es troben per sobre dels agents concrets que Ics realitzen. Les funcions han de complir-se de forma flexible a partir de diferents models que permetin d'arribar al producte final. D'altra banda, l'aparició de noves titulacions, el treball pluridisciplinari. els requeriments tecnològics i l'intercanvi amb Europa no permeten de mantenir l'actual estructura de titulació/atribucions. La capacitació professió-
nal. quan sigui exigible, s'atorgarà per altres requisits i des de diferents formacions acadèmiques. Cal acabar amb la guerra de competències, que ja no té futur. La millor solució és liberalitzar les participacions dels diferents agents i professionals, tol acceptant la complexitat i l'especialitat de les intervencions. El model artesanal del procés, propietari/direcció facultativa/constructor, ha de desaparèixer coma model únic i refcrencial. tot i que pot romandre com a element residual i com a element per a un molt determinat tipus d'intervencions. En l'estat actual i en una perspectiva de desenvolupament i de millora de la qualitat del producte construït, la solució no es troba en el fet de seguir mantenint plantejaments monopolistes o de vinculació de determinades funcions a titulacions concretes, sinó que es tracta d'assegurar la realització d'unes funcions, principalment tècniques i de gestió en les diferents fases del procés. Les diferents funcions tècniques no han d'estar directament relacionades amb un determinat títol acadèmic. Tampoc no han d'obeir a estructures professionals jerarquitzades i tancades, sinó que han de respondre a requeriments funcionals del matei x procés, els quals han de ser atesos ió ii experiència. ièi P i no segons determinats nivells de formació Per aquest motiu hauríem d'esperar de la llei d'edificació un repartiment de competències, sinó una definició de blocs de funcions i de tasques que integren el procés edificatori, i també els moments clau que permeten determinar responsabilitats i definir qualitats. El mes correcte seria establir una estructura tècnica basada en una coordinació de funcions i responsabilitats que inclogués l'existència d'una heterogeneïtat de possibilitats de relacions entre els diferents agents. El legislador ha d'entrar definitivament en el tema de les garanties, responsabilitats i assegurances, tant per l'interès de l'usuari com per clarificar i ajudar a la professionalital del sector. El nostre futur com a professionals passa per aquesta qualificació, la competència, laprofcssionalitat i la flexibilitat d'adaptació als canvis. Quina és l'estratègia que hauríem de donarà la professió, als professionals, al mateix Col·legi com a instrument? Podríem establir els següents principis: --Desenvolupar la nostra pròpia personalitat: som experts en construcció i en la seva tecnologia. És important preservar i qualificar el caràcter polivalent de l'aparellador, però també identificar especialitats pròpies, -- Admetre l'heterogeneïtat: no hi ha un sot model de professió. - Superar el proteccionisme administratiu: l'exercici ha de ser lliure. Cal definir noves cotes: especialització, competitivitat, noves formes de treball professional. -- Aconseguir un major pes social. •- Finalment, canviar la gestió col·legial i transformar l'entitat en una veritable empresa de serveis per als professionals. •
"El nostre futur com a professionals passa per la qualificació, la competència, la professionalitat i la flexibilitat d'adaptació als canvis"
•CARLES PUIGGRÒS és president del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
5g?Tiii ; M ..;. rt1r Ji rf i " ..• •Jt/r
>'.il)"i,. ii 1·;i ;Vi. I
trft, • liai.TÜI1 ('>< '•'.' .'II.'. > X. ! V i ' i i C L ' 'W " t n ' t ' F
,.n
,.i.tta>f .i
T-
• . • pi r .
j
^ ^ .... n . i..í ;ti .;u...rr:.nJ!i>• "il
IJ.
iI.V
i..*"
.-10
'.
."L
. .
.J
tl"
r
p'i jLCijk"'H'w ' * j ! i y ; ü f i ^
i1lirv'ii.tj 'li. I i>ir..V /,"., ui'úiff.i ' ^ ^ . ' n i a a c i Afiittal-M