•NFORMATIU
Núm.47 SEGONA QUINZENA ABRIL 94 125 PTA
DEL COL·LEGI D'APARELLADORS
I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
Bon Pastor.5 08021 BARCELONA Tel. 414 3 3 1 1 - 2 0 9 B 2 9 9 Fax414 34 34 - 2 0 0 6 8 9 9 Delegacionsa Vic, Manresa. Granollers i Terrassa
Rehabitec vol que la rehabilitació sigui un motor de la construcció ALEJANDRO VEHDUGO
El properdia27d'abril s'inauguraal recinte firal de Barcelona el Saló de la Rehabilitació. l'Equipament i el Manteniment, Rehabitec. Aquest certamen, que es perllongarà fins a 1' 1 de maig. vol confirmarel subsector de la rehabilitació com a peça fonamental en la recuperació econòmica del sector de la construcció. La importància d'aquest subsector ve donada pel fet que el manteniment i la rehabilitació representin més del 40% de l'activitat constructiva als països de la UE, percentatge que disminueix fins al 18% a Espanya i fins al 22% a Catalunya. L'organització de la fira preveu que hi participin un total de 500 expositors i que la visitin més de 50.000 persones. El Col·legi d'Aparelladors aprofitarà Rehabitec perpresemarels resultats de la campanya La Casa en Forma, iniciada l'any passat, i l'exposició Tenir la Casa en Forma. •
PÀGINA 3
Estand La Casa en Forma Fira de Barcelona. Palau 1. Nivell 1. Estand 105. Horari: 10 del matí a 7 de la tarda
Rehabilitació, un sector amb un futur prometedor La recuperació, tant d'habitatges i edificacionscom de l'entorn urbanístic mitjançant la cultura del manteniment i la rehabilitació ha convertit aquest sector en una peça d'importància cabdal dins la indústria de la construcció fins al punt que. en pocs anys, pot esdevenir una de les principals activitats econòmiques del sector de la construcció- • ESPECIAL REHABITEC. PÀGINES 13114
La rehabilitació d'habitatges arrela a Catalunya La rehabilitació ha enregistrat un notable creixement a Catalunya en elsdarrers lOanysenhavercoincídil un seguit de factors que es complementen els uns als altres, com és ara un parc d'edificis envellit i l'aparició de problemes estructurals en moltes vivendes construïdes entre els anys 50 i 70. Des de 1992, el CTR intenta solucionar aquests problemes. • ESPECIAL REHABITEC. PÀGINES15a18
La crisi del sector no s'estabilitzarà fins a mitjan 94 La crisi de la construcció no s'estabilitzarà fins al segon semestre de 1994. Segons un estudi de Construmat. l'activitat va caure l'any passat un 8%. caiguda que s'afegeix al retrocés del 6% el 1992. El retrocés del sector en Espanya va ser especialment intens en l'edificació no residencial (un 15%). subsector molt afectat per la crisi. Un altre factor clau ha estat la disminució. un 12%. en l'obra pública. •
A MES A MES La responsabilitat civil alarma a les companyies asseguradores
El Col·legi impulsa un nou servei per facilitar la recerca de treball
Els accidents a la construcció van disminuir un 20% el 93 PÀGINA 5
1KKRCHER Remolque KARCHER para la limpieza defachadas, FCT Es un aparato ideal para la limpieza ecològica de las superfícies de fachadas y monumentos, (ladrillo, granito, basalto, màrmol, gres, hormigón, etc.l, permitiendo la limpieza de las mismas sin la necesidad de utilizar detergentes. Se pueden eliminar también óxidos, pinturas, desbastar hormigón y eliminar pintura de superfícies de madera, sin llegar a darïar la misma. La combinación en la salida de la boquilla; del agua, cuya misión es evitar la formación de polvo, el aire, que es el medio de transporte del agente decapante, y el producto decapante (arena de silice, polvo de piedra, escòria de cobre o bola de vidrio) permite una limpieza sin producción de polvo, con una acción cuidadosa y respetuosa con la superfície a limpiar. Pudiéndose limpiar incluso fachadas pertenecientes al Patrimonio Nacional dada la inapreciable abrasión que se produce. Todos los utensilios para realizar el trabajo de limpieza, mangueras, boquillas,tolva del producto decapante, compresor de aire, etc. Se encuentran perfectamente ubicados en el interior del remolque lo que permite una facüidad y rapidez de trabajo considerable.
CARACTERISTICAS TECNICAS Presión de Choneado: Presión de agua:
De De
1 a 30 a
Caudal de Agua:
De 250
Taraano del Abrasivo:
De
Rendimiento Medio:
Entre 5 y
0,1
7 50
a 300 2 a 40
Bares (Regulables) Bares 1/h mm. ni 2 .
KARCHER, S.A. Polígono Font del Radium Calle Doctor Trueta, 6-7 08400 Granollers (Barcelona) Tel. (93) 846 44 47 Fax (93) 846 55 05
La rehabilitació vol confirmar-se com una peça clau per a la recuperació de laconstrucció El Saló Rehabitec obrirà les seves portes del proper 27 d'abril fins a N de maig a Barcelona ALEJANDRO VERDUGO
CARLES CARTANÀ
Fòrum de discussió
Rehabitec, el Saló de la Rehabilitació. l'Equipament i el Manteniment, celebrarà la seva quarta edició del proper dia 27 d'abril fins a l'I de maig a Barcelona amb un clar objectiu: confirmar el subseclor de la rehabilitació com a peça clau en la recuperació de la construcció, una confirmacióen què hi té molt a veure una major implantació de la cultura del manteniment d'edificis i habitatges. Tot i la importància de la rehabilitació -amb creixements anuals del 4% i un valor de producció pròxim als 1.2 bilions de pessetes cl 1993—, Rehabitec és l'única mostra professional dedicada actualment a aquest subsector que es realitza a Espanya. El manteniment i la rehabilitació en els països de la UE agrupats a l'entorn d'Euroconstruci, representen més del 40% de l'activitat constructiva, i són el primer subsectoren volum de producció. L'horitzó d'Euroconstruct encara queda. però. moll lluny. Els països que formen Euroconstruct poden dividir-se en dos grups. D'una banda, Dinamarca. Gran Bretanya, França, Itàlia, Holanda i parcialment Suïssa, països en què aquest subsector supera àmpliament el 40% de l'activitat, Un segon grup. en els que s'inclouen Noruega, Finlàndia. Irlanda, Espanya. Bèlgica i, especialment, Portugal, en els quals el manteniment i la rehabilitació representen percentatges inferiors, a Espanya un 18%, mentre que a Catalunya augmenta fins aun 22%. L'organització de Rehabitec preveu que hi participin un total de 500 expositors que exhibiran, al recinte de la Fira de Barcelona, una oferta representativa de les darreres novetats de productes i serveis del mercat de la rehabilitació, responent així a la demanda d'apartats específics del sector com ara maquinària, aparells de mesura, aïllament i impermeabilització, climatització, paviments, o arquitectura interior, entre d'altres. També s'espera que la participació estrangera, principalment de firmes alemanyes, italianes i franceses, arribi al 30%. i que el nombre de visitants ultrapassi els 50.000de l'edició celebrada el 1992.• Més informació a les pàgines 13 a 18.
El mercat de l'habitatge patirà grans canvis l'any 2000. A l'intens creixement de la demanda d'habitatges que es produirà durant els anys 90 el succeirà una forta desacceleració d'aquest mercat. Aquesta circumstància haurà de provocar un replantejament de la política de vivenda, posant un major interès en la rehabilitació dels habitatges obsolets que quedaran disponibles en el centre de les ciutats per la desaparició de llars que comportarà el deteriorament demogràfic que viu el país. Aquest és un dels temes que s'abordaran a les jornades especialitzades que es duran a terme durant el certamen. Segons Guillem Chicote, president de Rehabitec, "l'oportunitat que brinda avui Rehabitec als professionals és única, no només per les característiques d'aquest sector industrial, sinó també, perquè és el moment idoni per aplegar en un mateix espai i temps a empreses, associacions, i col·lectius implicats, els esforços dels quals donaran, sense cap dubte, fruits de renovació i la confiança necessària per expandir el sector de la rehabilitació al nostre país". LA REHABILITACIÓ NOMÉS REPRESENTA UN 1
DE L ACTIVITAT CONSTRUCTIVA
La campanya La Casa en Forma fa balanç La presència del Col·legi d'Aparelladors a Rehabitec està basadaen la difusió de la campanya divulgativa La Casa en Forma, que compta amb el suport de la direcció general d'Arquitectura i Habitatge i de Winterthur. Aquesta campanya atén, per mitjà d'un servei d'informació i assessorament, consultes d'usuaris, comunitats de veïns i professionals en qüestions relacionades amb l'ús i manteniment dels habitatges, alhora que realitza gratuïtament el Test Casa en Forma, per a les comunitats de veïns que ho sol·liciten. Des de la seva posada en marxa, el Servei d'Informació ha rebut gaire-
bé un miler de trucades, que han general quasi un centenar de visites tècniques i la realizacíó de més de 150 Test Casa en Forma. Les humitats (32.7%), les esquerdes (26,4%), i la degradació generalitzada de l'immoble (18,8%) són les principals preocupacions dels usuaris i propietaris d'immobles que s'han adreçat al Telèfon d'Informació 414 14 13 que el Col·legi d'Aparelladors va posarà disposició dels usuaris i consumidors catalans. A Rehabitec, d'altra banda, s'hi presentarà com a tema principal del Col·legi l'exposició Tenir la Casa en Forma. L'objectiu d'aquesta mos-
• M
A
T
tra és ajudar l'usuari a conèixer millor el seu habitatge i, per tant, fer-lo conscient de quins són els elements que més fàcilment es poden fer malbé, quines en són les causes i, al mateix temps, proporcionar-li un ventall de consells de fàcil aplicació amb els quals es podrà prevenir el seu deteriorament. Un altre element important que es presentarà dins l'exposició és un programa informàtic que permet, amb la introducció d'algunes dades de l'edifici, obtenir una aproximació de l'estat actual de l'edifici i facilitar unes recomanacions d'ús i manteniment que caldria seguir. •
La crisi del sector de la construcció no s'estabilitzarà fins a mitjan 1994
El Tribunal de la Competència prepara un nou informe
La rehabilitació i el manteniment mantenen un bon nivell d'activitat
El Tribunal de Defensa de la Competència prepara un tercer informe en què donarà continuïtat a una tasca iniciada el 1992 amb l'estudi sobre els col·legis professionals, que va donar lloc a un projecte de llei encara aparcat. El sector de la banca comercial pot ser la nova estrella d'aquesi tercer informe sobre els àmbits d'activitat en els quals persisteixen pràctiques restrictives a la lliure competència. La decisió s'ha pres com a resposta a la forta crítica social sobre la manera d'actuar de les institucions bancàries, lot i que no hi ha indicis aparents que es vulnerin les regles del mercat.
L'INFORMATIU
L'INFORMATIU
La crisi de la construcció a Espanya, especialment aguda l'any passat, no s'estabilitzarà fins al segon semestre de 1994. Segons un estudi de Construmat, l'activitat va caure l'any passal un 8%. caiguda que s'aíegeix al retrocés del 6% el 1992. L'estudi evidencia que, mentre que fins fa poc la construcció va ser el motor de la recuperació econòmica del país, actualment és un dels sectors més perjudicats per la recessió. El retrocés del sector en el conjunt de l'Estat va ser especialmenl iníens en l'edificació no residencial (15%). subsector molt afectat per la crisi. Un altre faclor clau en la crisi ha estat la disminució de l'activitat en l'obra pública, que va caure un 12%. Per contra, la licilació d'obra civil va augmentar un 71%. Pel que fa al subsector de la vivenda nova, aquest va experimentar el 1993, per tercer any consecutiu, un retrocés d'enlre el 4 i el 6%. El subsector del manteniment i la rehabilitació ha estat l'únic que ha aconseguit mantenir nivells positius. Durant el 1992 i el 1993 l'activitat constructiva ha experimentat un inevitable reajuslament després de les fortes tensions
EL SECTOR ENTRARÀ EN UNA ETAPA DE RECUPERACIÓ EL
del quinqueni anterior. El seclorentrarà el 1994 en una etapa d'estabilització que permetrà iniciar una recuperació suau el I995. L'obra civil encapçalarà la millora. La vivenda es mantindrà estable i l'edificació no residencial continuarà amb nivells d'activitat decreixents. Segons la Confederació de la Construcció, els costos del sector
1995
van tenir el 1993 un increment del 4,8%. superior al 4% de l'augment de l'IPC i més elevat que el 2,8% de l'augment dels preus industrials en el mateix període. La moderació en els preus dels materials va permetre. però, compensar el 6,7% de l'augment dels costos salarials, i el 6,4% dels energètics, influït aquest últim per la devaluació de la pesseta. •
La inslitució, presidida per Miguel Àngel Fernandez Ordóíiez. inclourà els bancs entre els seus objectius, junt a farmàcies (nombrosos privilegis i avantatges), ports (els més cars del continent) i distribuïdors de carburants (sospites de pactes encoberts entre empreses per repartir-se el mercat). En els anteriors informes s'havien abordal la problemàtica dels col·legis professionals, els monopolis en les xarxes de telecomunicacions, el transport, l'electricitat i el sòl urbà, propostes que continuen en debat a l'actualitat. És previst que aquest tercer informe sobre el sistema bancari espanyol estigui llest a finals d'any. •
Les pèrdues per responsabilitat civil Una sentència evita l'actuació de alerten les empreses asseguradores monopoli del Col·legi d'Arquitectes La construcció, un dels sectors amb més risc El TSJC anul.la una resolució d'Ensenyament L'INFORMATIU
La llum d'alarma s'ha encès entre les companyies asseguradores davant l'imparable augment de les pèrdues en el ram de les assegurances de responsabilitat civil general. Mariano Calleja. especialista de la patronal asseguradora Unespa, creu que "aquest és un sector que està en pèrdues clares i amb una tendència molt definida". Segons Unespa, el sector va pagar 130 pessetes per cada 100 ingressades. Diverses fonts del sector destaquen que l'augment de la consciència ciutadana de reclamar tant per negligències professionals com per afeccions causades per productes o defectes a la construcció, provoquen greus problemes de reserves financeres a les
companyies asseguradores. En aquest context, les asseguradores arriben a tenir molta precaució a l'hora de vendre determinades assegurances, especialment en el sector de la construcció o per a col·lectius professionals com els metges. Segons Calleja. "la sanitat, la responsabilitat civil de professionals i la construcció són els àmbits de major risc per a l'activitat asseguradora". El secretari general de Winterthur. Frederic Boix, apunta el creixement de les pòlisses per a aquests professionals. Segons Boix, a Espanya s'ha registrat un fort augment d'aquestes pòlisses, "tot i que encara som lluny dels Estats Units o de Canadà, països on es reclama per gairebé tot". • I
L'INFORMATIU
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha dictat sentència contra una resolució del departament d'Ensenyament que Fixava la participació obligatòria del Col.legi d'Arquitectes (COAC) en la redacció d'informes sobre estructures d'edificis. El Tribunal es va mostrar favorable al recurs del Consell de Col.legis d'Aparelladors de Catalunya contra la resolució, que establia la concessió d'ajuts per realitzar actuacions de millora de la seguretat en els edificis municipals que estan destinats a centres docents públics depenents del departament d'Ensenyament. El procés establert per la disposició per a la concessió d'ajuts, pel F
O
R
A
T
que fa a les estructures, passa per la inspecció de l'edifici per un tècnic que, "amb el suport dels serveis del COAC", emetrà 1" informe corresponent. La Sala delTribunal Superior va anul·lar aquest incís per no ser conforme a dret, ja que suposa una limitació a l'exercici d'altres professionals competents i monopolitza aquella acció de suport a favor d'un sol col·legi professional. La sentència assenyala que la competència de l'aparellador no es pot limitar qualitativament ni quantitativament fora de la formació i la preparació acadèmica derivada de la titulació. També fa esment de la seva especialitat en matèria d'estructures i en la redacció d'estudis de seguretat en edificació. •
El Col·legi impulsa un nou servei per facilitar el procés de recerca de treball L'atur representava a finals d'any un 4,2% del col·lectiu col·legial CARLES CARTANÀ El Col·legi iniciarà a partir del mes de maig una nova línia de serveis al professional en atur o bé que vol canviar de feina. El servei de Promoció i Mercal de Treball, que ja disposa des de fa temps d'un servei de recerca de treball, ha preparat ara un conjunt de serveis d'orientació professional que facilitin al col·legial que busca feina les eines més adients per fer-ho. Els col·legials poden beneficiar-se d'aquests serveis individualment i també per grups per tal d'adaptar-se a les circumstàncies personals i professionals de cadascú. En primer lloc, les persones inscrites en el servei de recerca de treball, podran demanar l'elaboració del seu currículum. En segon lloc es podrà participar a sessions en grups reduïts dirigides per un expert en inserció professional que permeti ajudar a superar els obstacles que apareixen en el procés de recerca de treball. En tercer lloc hi haurà un servei d'orientació que pemieírà comptar amb un assessorament individual i amb la preparació d'un informe psicoprofessional amb la indicació objectiva de les sortides professionals més adequades al perfil personal i professional. Finalment, Promoció i Mercal de Treball ha preparat un programa de formació en tècniques de recerca activa de treball. Augment moderat de l'atur Segons les dades del servei de Promoció i Mercat de Treball, l'atur representava a finals del I993el4,2% del col·lectiu, amb un augment de 1.7 punts respecte a l'any anterior. Aquest es concentra bàsicament en els més joves L lot i que no són majoria, en els professionals més grans de 40 anys. La situació actual de la construcció i de l'economia en general, afegida a un increment de la competència fan que, a l'hora de buscar feina, sigui necessari disposar de la informació i preparació adequades. Conèixer tècniques de recerca de ireball. estar informals de les sonides professionals i lauioconeixement esdevenen les eines clau per adquirir seguretat personal i una actilud positiva al llarg del procés de recerca de treball. Ascensió Gàlvcz. responsable de Promoció i Mer-
L'EXPERIÈNCIA A PEU D'OBRA ÉS MOLT VALORADA PEH LES EMPRESES
cat de Treball, creu que cal "planificar el futur tot coneixent les diferents opcions que ofereix el mercat i la forma d'accedir-hi i per això, la informació és la clau". Per
a Gàlvez, "ara ja no es tracta només de tenir coneixements i experiència, també cal saber vendre's i per això cal conèixer-se molt bé a si mateix i també el mercat". •
Tècnics i empreses Els col·legiats que estan interessats en conèixer la situació general del mercat de treball poden demanar al servei d'Informació del Col·legi l'anomenat full de demandes. Aquest document, que prepara el servei de Promoció i Mercat de Treball, recull les demandes de professionals sol·licitades per empreses al Col·legi i s'actualitza diàriament. Les demandes de treball que es publiquen quinzenalment a L'INFORMATIU, per altra banda, preienen oferir aquesta visió de la situació del mercal a tots els col·legials. El servei de Promoció i Mercat de Treball ofereix a les empreses, un servei que li facilita l'obtenció del professional que més s'ajusla al perfil demanat. Val a dir, no obstant, que durant l'any 1993 les demandes van experimentar un descens important com a resultat de la greu situació de crisi econòmica que travessa el sector de la construcció. El perfil més demanat per les empreses l'any passat va ser el del professional que té de 2 a 5 anys d'experiència amb una clara preferència pels que provenen de funcions a peu d'obra dins d'una empresa constructora. A les demandes provinenls de gabinets d'arquitectura o enginyeria, s'exigeix el coneixement en l'ús de l'ordinador.
L'índex d'accidents a la construcció es va reduir en un 20% l'any 1993, segons un estudi de la Generalitat L'INFORMATIU
Els accidents a! seclor de la construcció es van reduir a Catalunya en un 20% el 1993. segons les dades facilitades per la Comissió de Seguretat i Higiene de la Construcció. Aquesta reducció és d'especial importància atesa la gran dificultat d'un sector com la construcció, un àmbit on cada obra és diferent, els treballadors no acostumen a ser fixos ï on també sembla que és més difícil aplicar mesures preventives. Segons Rafael Ortiz, director general de Relacions Laborals del departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, la reducció dels accidents ha estat motivada per la difusió entre els treballadors i els empresaris d'una major consciència col·lectiva respecle a la prevenció.
MENYS ACCIDENTS A CATALUNY;
La xifra de sinistres de l'any 1993 és de 1.258 accidentats per cada 10.000 treballadors i es desglossa en 948 accidents de caràcter lleu, 15 de greus i 2 de mortals. Pel director general de Relacions Laborals, la disminució dels accidenls no es pot vincular amb la baixa de l'activitat econòmica fruit de la crisi generalitzada que pateix el país. Aquesta reducció dels sinistres a Catalunya es tradueix, d'altra banda, en un efecte de guany en la competitivitat de les empreses que en termes percentuals va superaren 7.2 punts les empreses espanyoles del seclor. Segons Rafael Romero, secretari general de la Comissió de Seguretat i Higiene de la Construcció de Catalunya, "els accidents tenen un cost, i això no es valora prou". •
El Prat de Llobregat restaura un edifici històric per a un nou espai cultural 11 mesos d'obres reobren l'antic cine Modern, tancat el 1985 L'INFORMATIU
Després d' 11 mesos d'obres de restauració, l'antic cinema Modern d'El Prat de Llobregat torna a la vida com una sala d'usos múltiples on es programarà cine, teatre, concerts, dansa, col·loquis, etc. Les obres de rehabilitació han consistit, principalment, a refer l'escenari i suprimir totes les cadires del segon pis que, ara, està destinat als tècnics de llum i so. A la vegada, s'ha canviat tota la instal·lació elèctrica i s'han posal al dia les mesures de prevenció d'incendis. També s'ha restaurat la façana amb estucat raspat. amb el criteri de fer ressaltar l'ornamentació pròpia de l'edifici original. La rehabilitació ha anat a càrrec de l'arquitecte Fernando Domínguez i l'aparellador José Manuel Arenales. El cinema Modern és tota una institució al Prat de Llobregat. Inaugurat el 1907 com "La Moderna", una sala que programava tot tipus de varietés, la sala és emplaçada a la plaça de la Vila. Com a cinema va començar el 1930 i va durar fins al 1939 en què va ser expropiat per l'Ajuntament per fer les funcions d'església. En la dècada dels cinquanta va recobrar el seu ús com a sala cinematoeràfica i de varietés i balls. Antonio Machín, per exemple, hi va actuar. El Moderno va
ASPECTE DEL NOU MODERN, AL PRAT DE LLOBREGAT
tancar definitivament el 1985. L'ajuntament del Prat va comprar l'edifici el 1991 i va decidir destinar-loausosculturals.Perferaquesta funció calia fer-hi algunes refor-
N
mes, quesón les quees van iniciar el maig de 1993. La inauguració del nou Modern va tenir lloc els dies 16 i 17 d'abril, amb una setmana de programacióculturalv
F
O
R
M
A
T
Manresa abordarà la rehabilitació del seu nucli històric L'INFORMATIU L'Ajuntament de Manresa prepara, després de dos anys de converses sobre el tema, la resolució d'una de les seves assignatures pendents: posar fi a la degradació funcional, constructiva i estructural del nucli antic de la ciutat. Per abordar aquesta qüestió, el consistori s'ha decidit per una gestió privada mitjançant una societat exclusivament municipal anomenada Foment de la Rehabilitació Urbana de Manresa, que actuarà com una immobiliària i s'encarregarà de la construcció i gestió d'immobles, aparcaments, promoció del sòl i planejament urbà ru'slic. El nucli antic de Manresa ha patit un continu procés de degradació agreujat perquè el 1812 va quedar completament derruït i la reconstrucció es va fer llavors amb materials deficients. El barri antic de la capital del Bages es troba actualment en una situació difícil. Aquesta opinió és compartida per l'arquitecte tècnic Antoni Casas, "el barri es troba actualment en un estat de degradació molt important fins al punt que molts dels immobles de la zona hauran de ser enderrocats". El delegat del Bagcs-Berguedà també considera que "una iniciativa municipal com aquesta, per aturar la degradació del barri vell, seria francament positiva; ara, però, cal veure si la proposta tira endavant". •
dibuix: Jo/na
LA PARLA LOCUCIONS ESPECÍRQUES DE LA CONSTRUCCIÓ
Estat d'amidaments
Estado de mediciones
Estucat en fred
Revoco pélreo
Estucat planxat
Estucado en caliente
Faixa armada (o cèrcol)
Encadenado, cadena, zuncho
Femella cega
Tuerca ciega
Femella d'orelles
Palomllla
Fer els fonaments
Cimentar
Fer joc
Combinar, casar
Fer paret
Levantar pared
Ferro colat
Fundición
*i}•
-
y»< ;« i
-jÈiSÍ
Fonts: Diccionari Manual de la Construcció (ITEC) Diccionari de la Llengua Catalana (GEC)
Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya Departament de Cultura
PUBLICITAT
Una nova eina per a professionals L'eina de treball amb la qual hem somniat algun dia tots els professionals involucrats en el món de la construcció, ja és al mercat espanyol. ACAE subministra als seus subscriptors un nou servei que substitueix el desordre i la fragmentació d'informació no catalogada i no actualitzadaque s'acumula en els despatxos, i també, la quantitat de trucades telefòniques que aquests professionals han de fer per a saber les característiques d'un producte. ACAE aportarà a cada un dels despatxos dels seus subscriptors, una col·lecció d'arxivadors amb els catàlegs de fabricants o subministradors de productes per a la construcció, classificats i actualitzats d'acord amb els diferents temes (sostres falsos, il·luminació, fusteria, revestiments, entre d'altres). Els actualitzadors d'ACAE, visitaran els despatxos dels seus subscriptors almenys quatre vegades l'any, col·locaran els catàlegs nous, i retiraran els que ja no són vigents. D'aquesta manera ACAE vol aconse-
Podran rebre les dades del fabricant i també les característiques del producte, visualitzades en la pantalla de l'ordinadorj també la ubicació exacta del catàleg del fabricant o del producte en l'arxivador ACAE. La gestió i l'organització d'aquest nou servei es realitzarà mitjançant un nou i potent programa informàtic.
i,Cómo busca un producto, así?
O, así?
ACAE rebrà al seu estand, i informarà més àmpliament sobre aquest nou servei, als professionals que ho desitgin a: REHABITEC94 Fira de Barcelona, Av. Reina M. Cristina, s/n
guir que el professional tingui al seu abast una eina de treball sempre actualitzada, de gran utilitat per a les seves consultes. Als professionals que ho desitgin, i sense cap càrrec, ACAE els subministrarà també un índex informatitzat (en disquet) dels fabricants i dels productes representats en els arxivadors. I
N
F
O
•
A
estand número 468 Palau 1
T
I
U
ASSESSORIA
per Àngel Gómez
Què hem de fer perquè l'ordinador no pateixi cap virus aquesta primavera? quelcom d'estrany que cal investigar més profundament. Es poden instal·lar residents a memòria, de manera que s'activin en engegar l'ordinador i actuïn cada vegada que s'hi introdueixi un disquet. Avisen amb senyals acústics i a més, bloquegen l'ordinador. Els programes antivirus residents a memòria exploren els llocs més habituals on pot situar-se un virus, però no fan un examen complet de tota la informació de l'ordinador. És convenient fer periòdicament una comprovació exhaustiva amb un detector més eficient. • Com combatre'ls? Els detectors de virus són ei- Si detectem un virus i no nes de treball que cal utilitzar tenim pràctica o experiència habitualment. Són programes en aquest tema hem de conque fan una anàlisi dels ordi- sultar-ho a un expert. Elimi• Què cal fer? Per lluitar contra aquest pro- nadors o dels disquets i detec- nar-lo pot ser complex i cal blema cal entendre com ac- ten l'existència o no del pro- saber què s'ha de fer. Existuen els virus informàtics. De blema. Com fan els mètodes teixen virus "ensenyats" per fet, són petits programes pen- mèdics, detecten tan sols vi- defensar-se dels programes sats per actuar com ho faria rus coneguts i, en alguns ca- d'eliminació, que reaccionen un microbi biològic: repro- sos peralteracions sospitoses destruint informació. Cal acde la informació, poden donar tuar amb molla cura quan duir-se i contagiar-se. Tenen un sol sistema per a pistes sobre la detecció de s'intenta "desin feclar". Encara apareixen nous virus informàlics i continuen també, els contagis. Ara es pateix ['anomenat A-Tel.pcròc] mes vinent pot ser un altre. Aquest problema no desapareixerà a mig termini i constitueix una veritable preocupació per a molls usuaris. Pel fel d'haver-se transformat en un problema habitual, les mesures per posar-hi remei han avançat molt. En aquest moment disposem de dos avantatges respecte a les primeres èpoques dels virus: hi ha consciència del perill per part dels usuaris i disposem d'una bona gamma de programes antivirus.
propagar-se: el contacte. Ho fan per mitjà del disquet, que és l'element principal que els permet el pas d'un ordinador a un altre. Un programa -i no són altra cosa que un programa- tan sols cl podem transmelre amb un disquet, per lelèfon o pel cable d'una xarxa, si utilitzem aquesls mitjans per a transmetre dades. Els sistemes de delecció i destrucció de virus han empral la terminologia mèdica: detectors de virus, vacunes i antibiòtics.
Consells "antivirus" • El consell genèric -i més efectiu- per o aquest i d'altres riscos que acompanyen l'ús de la informàtica és fer còpies de seguretat amb freqüència. • Cal instal·lar un aníivirus que s'activi en posar en marxa l'ordinador. Les versions del sistema operatiu 6.0 i posteriors ja incorporen programes d'aquest tipus. • Hem d'actualitzar periòdicament els antivirus. Contínuament apareixen nous virus i un programa deprotecció de més de sis mesos de vida ja és antic. •S'han de fer periòdicamentverificacions completes de la informació amb un detector adient. • Si detectem un virus, no hem de continuar treballant. El més sensat és apagar l'ordinador i consultar manuals o a un expert en el tema. Com en tots els temes de seguretat, la prevenció és l'eina més eficient de què disposem. Amb unes mesures de precaució mínimes, podem treballar amb la tranquil·litat que aquest és un problema amb solució.
SERVEIS
COOPERATIVA D'ARQUITECTES Jordi Capell
Col.legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics Bon Pastor 5, 3a planta Tel: 209 82 99
OFERTES DEL MES D'ABRIL
Control de qualitat
MÀQUINA REPRODUCTORA DE PLÀNOLS
• • • • • •
El Servei Qualitat del Col.legi ha introduït algunes millores en el programa d'ordinador que permet desenvolupar el programa de control de qualitat amb suport informàtic. El programa permet ara la realització d'un senzill càlcul de les mostres necessàries per a dur a terme el control de qualitat del formigó. Aquest programa va ser preparat conjuniament amb el Col.legi d'Arquitectes(COAC). Els professionals interessats poden actualitzar gratuïtament el seu programa en el Servei d'Informació del Col.legi (planta baixa) fins al dia 31 d'abril. A partir d'aquesta data, el programa serà tramès per correu als usuaris registrats. El nou programa es pot adquirir a la Cooperativa Jordi Capell. El preu és de 15.000 pessetes per als col·legiats.
MODEL OZALID 3 DE HOECHST Variador de velocitat electrònic Alimentació d'amoníac per bomba elèctrica Potència lumínica de 3 làmpades de 140w Cilindre de vidre de 100 mm. de diàmetre Velocitat de treball fins a 400 m/h i voltatge 220 v., 50Hz Sortida posterior de còpies PVP
P.OFERTA
320.250,-
259.900,-
ARXIVADORS DE PLÀNOLS ARXIVADORS
HORITZONTALS
• Melamina blanca AO • Melamina blanca A1 5-10 calaixos apílables
MIDES 135x100x92 112x80x92
VERTICALS MIDES 135x95x42 105x65x42
PVP
P.OFERTA
PVP P.OFERTA
139.900,126.250,-
109.900,99.900,-
40.500,- 29.900,38.350,- 28.990,-
N
F
O R
DEMANDES DE TREBALL Societat de taxacions immobiliàries
Orientació i reerientació ocupacional Et procés d'orientació i reorientació professional i ocupacional, cada dia més reconegut per Iotes les entitats socials, econòmiques i educatives, és el procés que segueix l'expert en orientació professional per conèixer, dins d'una professió, quines són les ocupacions que s'adapten millor al perfil d'una persona. S'analitza la seva personalitat, la capacitat, els interessos, la trajectòria professional i alhora les demandes del mercat de treball. Parlem d'orientació quan la persona ha de començar a treballar per primera vegada i de reorientació quan la persona ja està exercint en una ocupació, però es plantejaun canvi d'ocupació. Necesitat d'un procés d'orientació Els avenços tecnològics, les noves eines de treball i les diferents àrees d'investigació evolucionen ràpidament. També les noves condicions de treball: la
competitivitat, la mobilitat, la Desenvolupament dinàmica i els canvis del mer- del procés cat de treball. Tot això, fa que es creïn ocupacions i especia- Una orientació individualitats noves, que es fusionin litzada requeriex: algunes ja existents o se'n mo- • Una anàlisi de la trajecdifiquin d'altres. En definiti- tòria formativa personal. va, actualment existeix una • L'aplicació de tècniques sèrie de condicionants que fan que avaluin la informació mésdifícil escollir amb eficà- de les aptituds personals. cia l'opció més adequada per • Una entrevista personal. a afavorir I a promoci ó profes- • L'estudi deresultatsielasional. Les possibilitats són boració d'un informe amb cada vegada més diverses i el perfil de les aptituds. fan que sorgeixindubtesi pre- Les institucions implicaguntes com ara: des en àmbits formatius es • Quines ocupacions poden plantegen la necessitat d'aquests serveis d'assessooferir millors perspectives? • Quina formació hauria de rament, per a afavorir el rebre per ser més competitiu? rendiment, la competitivi• Faig l'activitat que més tat i la productivitat, i no m'agrada o per la qual estic només es plantegen la necessitat de l'orientació com més capacitat? • Quin tipus d'empresa m'in- unaqüestió personal, sinó també social i econòmica. teressa o em convé més? • A quin càrrec puc aspirar? El Servei de Promoció i Mercat de Treball en el • Com puc orientar/reorientar lameva carrera professional? marc dels nous serveis d'orientació professional que •Em convé més treballar com a assalariat o com a professio- inicia en aquest segon trimestre incorporarà aquest nal liberal? servei personalitzat d'oPer a respondre-les ens cal un rientació i reorientació ocuassessorament que ens ajudi a pacional a partir del mes valorarmésobjectivamentles dejuny. nostres possibilitats laborals.
TÈCNIC D'ESTUDIS
fer a superviïió i conirol de les valoracions fetes pe r tapadors externs i reali(~ lació de valoracions de més envergadura. Esp-míiu 2 anys en valoració immobiliària. Màsicr en valoracions. Informàtica a nivell d'usuari (full de càlcul i tractaEdal ml*: 35 anys. Vehicle propi. Dedícacio exclusiva. Contracte laboral il'un any. Sou: 3.2-Ï.SOO.OOO bruts/any neg. Re/.: 5.J7S
per a disseny, càlculs pnsíaipoaaris i relació amb gabinets e.wms d"cnjnnycria en la realització de projectes de construcció modular. Oficina a SL Anireu de la Barca. Exp: 2-3 anys en càlcul de pressupostos i disseny. Domini d"Autocad v. 12 i coneixements de pm^idjiies de liscfòjndit de t^los. &iat 25-30 anys. Titulació recent Contracte lab. de 6 mesos amb possibilitat de continuilaL Jornada of. Sou a consínir. Ref.: 5.177
Constructora-Promotora d'Artesa de Segre
Constructora de Barcelona de reformes í rehabilitació
ARQUITECTE TÈCNIC
ARQUITECTE TÈCNIC
per a la ronfecdó Jantidamenls i pressupostos, conüacíaeió iTuidusmals i preparació de cenilkacicre d'obres. Cal expaiencia miija en el sector. Incorporació immediata i residència n Lleida. Cal rama de conduir. Edat aproximada: 25-30 anys. Jornada oficial Contracte laboral. Retribució a convenir.
pera estudi de pressupostos, col-labotarions amb gerència i direcció d'obres. No cal experiència. Imprescindible carnet de conduir. Àmbit de treball a Barcelona. Icfiomes caiafò i castellà. Jornada oficial. Edat de 23 a 32 anys. Contracte laboral en pràctiques. Sou a
Ref.: 5.176
Ref.: 5.178
INFORMACIÓ DE MERCAT Pilar Cecília, Tercera planta Horari: De dilluns a divendres, de 9 a 14:30. Dimarts i dijous també de 16 a 19 h
414 33 11 i 209 82 9 9 / P E I
Si vol compartir el seu despatx, vendre l'ordinador o canviar-se la taula de dibuix i encara no ha tingut una resposta efectiva, és que encara no ha trucat al telèfon dels Petits Anuncis TRUQUI'NS ARA 1 ANUNCIÏS A L'INFORMATIU
I I
Fax: 414 34 34
A N U MC
S
S'ofereix
Es donen
DELINEANTDECORADOR
CLASSES D'INFORMÀTICA
S'ofereix delineant especialista en
Particular duna classes d'i nformàti-
Arquitecte lècníc especialitzat en importació/exportació de mate-
• MS-DOS • Wordperfeci
leccïona per ampliació del seu catàleg de representacions, empreses espanyoles fabricants de productes de bona qual i tal que vulguin cxpotar-los a qualsevol part del
Telèfon: 209 45 96
Sra. Miquel Telèfon: 456 21 05
pera: # Assessorament per fer projectes
dows) Viaor de Diego Telèfon: 284 53 94
S'ofereix ARQUITECTE
S'ofereix ESTUDIANT PENDENT DE PROJECTE
S'ofcreu arquitecte per a col·laborar amb empresa o despatx d'arqui lectura.
S'ofercia estudiant pendent de pro-
Pilar
Enric Sen-rra Telèfon: 454 19 69 (tardes)
Telèfon: 418 27 89
•
Es seleccionen MATERIALS/ SISTEMES CONST.
RESERVI UN ESPAI A PETITS ANUNCIS La secció Per/fs Anuncis li permet arribar puntualment i amb tota comoditat als 6.000 lectors de L'INFORUATIU.
similar. • Disponibilitat ml el dia • Apona curs de CAD de 150 h
209 82 99 i 414 33 11 Fax: 414 3434 Horari: de 12 a 20 Elisenda Pucurull Col·legiats: 1.000 pessetes No col·legiats: 3.000 pessetes
Empresa de construccions mòbils prefabricades
SUPERVISOR DE TAXACIONS
M
A
I
TARIFES/ANUNCI 1.000,- col·legiats i estudiants 3.000,- no col·legiats 0 •
209 82 99 Elisenda Pucurull
C
T
T
A
T
S
D INFORMATIU CONSELL DE REDACCIÓ: .\m.™c«r.lb OrtoCraU JconGn Kanmftag
REDACCIÓ: AipbBiIM A i D l t
ADMINISTRACIÓ: DISSENY GRÀFIC:
PUBLICITAT: BrT-Publh.-klal.SA. fosq, TmaJetLB, 155. li
• EDITA: CoMegi d'Aparelladors - i Arquitecte» Tècnics
^ Orientació ocupacional
Curs bàsic d'urbanisme OBJECTIUS El Ser\rei de Promoció i Mercat ha iniciat una línea de reciclatge professional com a resposta a la demanda dels col·legials, quanta l'arquitectura legal. PROGRAMA • Dimarts, lOde maig: Introducció: Classificació del sòl. Planejament i tipologia dels plans. • Dijous, 12 de maig Formació i aprovació dels plans • Dimarts 17 de maig: Règim de la propietat del sòl. Valoracions i expropiacions urbanístiques • Dijous, 19 de maig: Els sistemes d'execució dels plans • Dimarts, 24 de maig; Les urbanitzacions privades • Dijous, 26 de maig: Les llicències urbanístiques • Dimarts, 31 de maig: Edificació forçosa. Declaració de runes i ordres d'execució. • Dijous, 2 de juny: Infraccions i sancions.
El Servei de Promoció i Mercat organitza uncicle de taules rodones sobre Us sortides professionals dels arquitectes tècnics, per a nous titulats i estudiants, acàrrec d'arquitectes tècnics vinculats a les diferents àrees de l'exercici professional. Dijous 5 de maig • L·s diversesformes d'exercici, amb Celestí Ventura, Rafael Cercós. Bernat Ochoa, i Francesc Casas Dijous 19 de maig • Exercici liberal. Avantatges i inconvenients, amb Rafael Cercós. Mercè Amal. Enric Graells i Santiago Alonso Dijous 2 de juny m La dona en l'exercici professional. Present i futur, amb Maribel Rosselló, Àngels Figueras, Rosa Remolà. Carlota Aguado, i M. Dalmau Dijous 16 de juny • Les especialitats. Sortides professionals, amb Jordi Lleal, J. M. Genescà, Joan Grau, Francesc Jordana. M. A. Palomo i Joan Tusquets Se celebraran a la Sala d'Actes de 19 a 21 hores. La inscripció és gratuïta al Servei d'Informació.
Professors Juan Fco. Bornis Emilio Aragonès Jorge Fernàndez AntonioAzpiazu Fernando de Valdivia CelsaPicó Organitza • Servei de Promoció i Mercatde Treball •UPC Lloc, dia i hora Salade Conferències, del 10demaigal2 dejuny.de 18:30 a 21 h Durada de 20 hores Matrícula Fins al 26 d'abril 15.000,-col.legiats 30.000,-nocol.legiats Inscripcions Servei d'Informació
d»8ucetona BMIPWÍT.J.
-. 08021-Bstctona S Td. (93) 209 E2 99 i 4M 33 11 t Td=fn(93)4l4MMÍ2006S99 Delegació Osona: Pliça Majw. 6' 08500 Vk Telèfon(93)Sui» I I Delegada B*ges-Berguedà: Pbiu <t JXhnA USWOMawto. Tde(«i(93)8729799 Delegació Vallès Ortenlfllr
TílM«i(93)5T90176 Delegada Vallès Ocddenisl: SmlFnncoc.lS.
JJUNTADE GOVERN :• PRESIDENT:
SECRETARI: TRESOREBA;11'™1 COMPTADOR; BmuKJdxaiMcírin VOCALS: U l l Iteuv Pammond Raf»H Delgmfoi Yinguas F.X-Banl·ijíiifcmiHKl
Vallès Oriental: FicdciicdeBiïcniNoïiic Vallès Occidental:
Els crilerts eiposati en els articles signats són d'exclustva responsabilitat dels autors 1 narepresentennec e s i i r l i m a n l l'opinió de L'INFORMATIU. Samoriua lareproduccióoete ireballs que siguin publicats a L'INFORMATIU, cilflnl daramefil la sava procedència.
™ Reciclatge ï especialització Programació dels propers cursos de reciclatge tècnico-pràctic i d'especialilzació, organitzats pel Servei de Promoció i Mercat de Treball amb la col·IaboraciódeiaUPC.
• Valoracions immobiliàries, perainiciar-seen aquesta especialitat. DÍIIunsidimecresdel6al29 de juny de 18:30 a 21 h. (20 h de durada). Matrícula fins al 22 de maig.
uCurs d'Administració Pública, adreçat a funcionaris. Dimarts i dijous del 7 de juny al 5 de juliol de 18:30 a 2lh. (20 h de durada). Matrícula fins al 23 de maig.
£S Diagnosi, patologia i intervencions en sistemes estructurals de parets de càrrega Dies 11,12,13il4denudg PROGRAMA Dimecres 11 de maig Laparet de càrrega en la tradició constructiva •Laparetdecàrregaenlaconslrucció tradicional •La progressiva degradació de la tradició • L'aparició de les normatives Dijous 12 de maig La diagnosi •Possiblesdisfuncionsestructurals •Simptomatologia •Metodologiaperal reconeixement de l'estructura • Proves i aparells de suport a la diagnosi • Anàlisi del comportament estructural • Verificació de la seguretat • La importància de l'elecció del model de càlcul Divendres 13 de maig Tècniques d'intervenció •Models d'intervenció des de la tècnica premoderna • Les noves tecnologies de reforç i consolidament • Pera una metodologia d'anàlisi eslructral Dissabte 14 de maig L'experiència pràctica • Actuacions concretes* Visites i Cloenda
Professors RobertBrufau XavierCasanovas AntonioCastro Giorgio Croci César Díaz J.LI.CMoreno-Navarro Fruitós Manà JoanOvejero Antoni Paricio Pere Roca Jaume Rosell Joan Ramon Rosell
• Curs bàsic de dret a la construcció, que tindrà lloc els dimarts i dijous del 6 de setembre a I'l 1 dFoctubredel9a21h.(22 hores de durada). Matrícula fins al 23 d'agost. ™ Cursos de l'Aula d'Informàtica Programaciódelspropers cursos d'informàtica: • Windows: dimarts i dijous del 28 d'abril al 17 de maig. • Informàtica per a més de 20 anys d'exercici: dimarts i dijous del 19 de maig al 30 de juny. mAutocad (2 nivell) 3D:
A
dilluns idimecresde I' 1 al 29 dejuny. Els cursos tenen lloc de 19 a 21 hores a l'Aula d'Informàtica.alatercera planta del Col.legi. Informació dels programes i inscripcions: al Servei d'Informació, planta baixa.
-zc Informàtica en preparació Amb l'objectiu de planificar nous cursos d'acord amb les necessitats del col·lectiu, es pot fer la preinscripció al Servei d'Informació dels cursos següents: • 3DStudio«Autocad • Autolisp i personalització d'Autocad • Diferències Autocad 12 i versions anteriors • Drafixcad Windo\vs«Ordinador personal • Windows •Wordperfecüi Lotus 123 «Excel • DBase I V . Sistema MS-DOS
Matrícula: 75.000,- Uns al 2 de maig 90.000,- després del dia 2 de maig Places limitades Lloc: Sala d'Actes del Col·legi Inscripcions Servei d'Informació.
M
Lloc: Sala de Conferències, a la primera planta del Col·legi. Preu:15.000,-col·legiais i 30.000.-no col·legiats. Inscripcions: Servei d'Informació. Planta baixa.
Els horaris previstos seran dimarts i dijous o bé dilluns i dimecres de 19 a 21 h.
T
™ Xerrades professionals El Servei de Promoció i MercatdeTreballilaUPC ha organitzat una sèrie de xerrades divulgatives de la temàtica sobre fa qual versaran els cursos que organitzen conjuntament.
• dimarts 17 de maig: Z/f valoració de béns com a sortida professional, per Fco. J.Llovera, doctoren dret i catedràtic de la UPC. • dimecres 25 de maig: L'arquitecte tècnic a la funció pública, perEmilio Aragonès, magistrat del Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya i dorrai Fco. Javier LloveFco. J. Llovera, doctoren ra, advocat doctorendrel dreticatedràúcdelaUPC. i catedràtic de la UPC. • dimecres 22 de juny: Les xerrades tenen lloc a Les-servituds en el'procés les 19 h. ala Sala d'Actes edificatori, perJoan Poch. del Col·legi, tret de la del president de la Sala Civil dia 25 de maig, que indrà de l'Audiència Provincial lloc a la Sala de Conde Barcelona, magistrat ferències. Inscripcions al del Tribunal Suprem d'An- Servei d'Informació.
™ Urbanisme a Granollers Dinsel cicle Cafè Tècnic. s'ha previ st per al proper 3 de maig a les 19 h, una xerrada sobre urbanisme a càrrec d'un tècnic de l'Ajuntament. Informació: a la delegació.
• dimarts 26 d'abril a les 19 hores Entrada lliure. Cal inscripció prèvia.
Programació de les properes visites culturals coordinades perLluis M. Pascual i Roca: • Divendres 29 d'abril: Visita al Palau Güell . d'Antoni Gaudí i a les obres del Centre de Cultura Contemporània de l'antigaCasadelaCaritat.
El Col·legi acull des de! dijous 21 d'abril una nova exposició titulada. (íiía///ímíï/i/ra es tranfonna en art, formada per la mostra escultòrica i pictòrica del'obradel'artistaholandès Sjoerd Buisman. concebuda a partir de la integració de l'art en la natura. La inauguració tindrà Iloceldijous21 d'abril ales 19:30 h, ala Sala d'Exposicions. Planta baixa del Col·legi. L'exposició es podrà visitarfins al dijous 19 de maig, amb l'horari següent: de dilluns a divendres de 10 a 14 i de!6a20hores.
Properesjomades: • 5 de maig: Qimatitzpció • 19demaig:Ga.ï • 2 de juny: Regulació, control i domòtica • id de juny: Electricitat Preu: 3.500 pessetes. Informació a ladelegació.
a càrrec de Juan Francisco Borràs, cap de l'àrea d'Urbanisme i Obres públiques de l'Ajuntament de Sant Cugat, i professor de la UPC
™ Programació de primavera
™ Art i natura en una exposició
™ Instal·lacions al Bages
^ La formació i l'aprovació dels plans d'ordenació urbana
- Trobada a les 11 hores, al carrer Nou de la Rambla, davantelPalauGüelI. No cal inscripció. • Dissabte 7 de maig: Visita a la Universitat Politècnica a Barcelona i als nous edificis de la Universitat Autònoma de Bellaterra. - Trobada a les 10 hores, al c/Aribau-Bon Pastor. Cal inscripció prèvia.
• Divendres 13 de maig: Visita a les excavacions del castell i a l'església romànica de Castelldefels, a lacapella romànica de Brugués i a l'edifici medieval de l'Hospital d'Olesa de Bonesvalls. Elpreuésde2.000,-pessetesiinclouelviatgeenauto-
— Rehabitec'94 organitza un programa d'activitats paral·leles Rehabitec'94organitza un ampli programa de sessions tècniques sobre el sector de la rehabilitació que es desenvoluparan paral·lelament al certamen, entre els dies 27 d'abril i I'l de maig. jornades tècniques • Dimecres 27 d'abril: Rehabilitació o substitució. Sala 5, Palau de Congressos. •Dijóus28d'abril:Z)é·tí anys de gestió del patrimoni arquitectònic pera les comunitats au-
tònomes Sala 5, Palau de Congressos. • Dijous 28 d'abril: L'empresari promotorconstructor: responsabilitat i fiscalitat. Sala 3, Palau de Congressos. • Divendres 29 d'abril: La cèdulade l'edifici Sala 7, Palau de Congressos. • Divendres 29 d'abril: Artitectures. Noves propostes per al parc.d'edificisde Catahaixa. Sala 5. Palau de Congressos. Concurs sobre rehabilitació d'instal·lacions Organizat en col·labo-
carieldinar. Cal inscripció prèvia - Trobada a les 9:30 hores, a la cantonada Aribau-Bon Pastor, al costat del Col·legi. Informació i inscripcions: al Servei d'Informació, planta baixa del Col·legi.
™ Cicle Aula™ Energia en els Empresa de l'Itec municipis petits
ració amb Actecir, Associació Catalana de Tècnics en Energia,Climatització i Refrigeració. Premis Rehabitec L'acte d'entrega de premis, tindrà lloc divendres 29 d'abril al Palau de la Generalitat. Exposició permanent Espai en quèsexposarà una vivenda rehabilitada Palau núm. 1. Informació: Fira de Barcelona. Av. Reina M.Cristina s/n.Tel:209 51 I4.(CarmeMier).
M A T
L'Institut Català de l'EProperes ponències: • 28 d'abri 1 L'evolució nergia organitza el semidels productes aglo- nari. Gestió eficient de l'energia en els muntpis merats, Silestone. • 5 de maig: Sistemes petits i mitjans, a Sant de cablejat, funció i CugatelsdiesI9i20de maig.Telèfon:4392800 elements • 12 de maig: Reci-Rehabilitació clatge d'enderrocs. • 19 de maig: Pneu- energètica màtics usats i el seu reciclatge per a la Jornada tècnica. Diagconstrucció. nosi ireliabtlitació enerTenen llocal'Iiec, We- gètica d'habitatges, que Ilington.l9ales 18:30 tindrà lloc el 26de maig. h. Cal confirmar assis- Organitza: Institut Català tència. Tel: 309 34 04 d'Energia.Tel:4392800
GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses Interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciarse en aquesta secció. BIT PUBLICIDAD Maria Meca Telèton: 410 45 55 AÏLLANTS
ESTRUCTURES
HUMICONTROL S/L ^ B £ T £ O
raooucrcs oc raoncciú f « i t » » CONIFU a FOC PINTURES IMIUHESCIKIS t i m u T i i « m i t s i o s IGHHUGS
LÍQUIDS INENIFUGANTS nu A TUTIlí IHOMOLOGATS PES • LAlÜfUrOfll OFICIll)
CATAUNA, S.A
Moncrs sense retracció. Rehabiliíació
Industrial Química Parrot,s.a.
CONSTRUCTA
V E C T 0 R -3
Q BJCÏI oc Rom. ZS OKEO MKCTLWA Id J W Í Í M FD3073J0S
PAVIMENTS ;
ADICEMENTv.Ít
ÜCRMSsa ARMADURES PREFABRICADES PER A LA CONSTRUCCIÓ
Industrial Química Parrot,s.a.
FLUIDS
H
Navès tndustriales ForjadosCerramientos Chalets Pàrkings Cenlros comerclales
nRLITH ARIOOS LIGEROS, SA
HORMIPRESA P a n ' a l *™ s e ' c FAX. (93) 33J 9B 01
08OZB BARCELONA
INFORMÀTICA
CtíitW:1 CCÍitL'rfíTf^ TDDU UU SDLUCIOKES EN «JILMUENia E ILUHIHUlOv NAIUM1
POLIGLAS { )
TO"ÏÜÏZ"«
SERVEIS I S
1994
,.:Í I
PRECIÓS DE EDIFICACIÓN Y OBRA CIVIL EN ESPANA
f ^ V P P
KlDUÍMUOfl««lli
CYPf CATALUHÏA
INGENIEROS .,,. ., ,-. ^ - -_•.
ROIG CURVADO DE PERFIUS. S J \ .
H
•
TEL ( 9 3 )J j e ! 5 83 OB02fl B f l H C E L 0 N f l
PREOC atayo s.a. Pia. de SID. Domingo, i local 11 -19001 Guadallarà TcJ.9«25 3145-Fax9J9 2194 93
PREFABRICATS I rveis per al projecte i Dtlinnció / CAD i Digialitació de plinoli • Eiant|ii i vraonmi t Scn-íi dï pioner
Prefabricados de Homiisón. S J \ .
S·FT
• Aixeamenii EJUI Aaid • Topognfu • Rrtidcnng • r.ri
FUSTERIA j l ItfOPMATlOUÍS
L A , ORATORI DEL
ALLES
1 ASSESSORIA
o
INFORMÀTICA FOUUACIÚ PíRsotMLtTZAat
laboratori ACREDITAT per la
Generalitat de Catalunya pel control de SOLUCIONS Apnosauís quahtal de I edtlicaciò i els seus
Industrial Química Parrot,s.a.
OLGA CID Tel. 5 8 *
mSJK LACIOUS DÍCADAV
49 87
l£tABOf<AClOO£í>ROJ£CTC>
materials
Cl. JOSEP CARNER. 21 • TEL. 879 33 91 TEL. I F M 879 45 17 - 05400 GRANOLLERS
CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS MAQUINÀRIA Maquinària lleugera i equipaments. Protet ció i seguretat en obra.
ELECTRICITAT Electricitat i il·luminació
CLIMATITZACIÓ Climatització en la vivenda i alternatives energètiques
TRANSPORT Elements d'elevació i transport.
FUSTERIA Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica
FLUIDS Aixetes, bombes, tubs.canalous
ESTRUCTURES Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres.
AÏLLANTS Aïllaments, impermeabilització i recobriments
INFORMÀTICA Informàtica aplicada a la construcció
PREFABRICATS Prefabricació i construcció industrialitzada.
REVESTIMENTS Paviments i revestiments
SERVEIS Serveis aplicats a la construcció
N
F
O
R
ESPECIAL
REHABITEC
Rehabilitació, un sector amb futur
H
a recuperació tant d'habitatges i edificacions com de l'entorn urbanístic en general mitjançant la cultura de la rehabilitació i el manteniment ha convertitaquestsectorenuna peça d'importància cabdal dins la construcció. £1 manteniment i la rehabilitació representen en el conjunt dels països de l'Europa Occidental més del 40% de l'activitat constructiva i és el primer subsector en volum de producció. Davant les moltes oscil·lacions que experimenta l'obra nova, el monteniment i la rehabilitació mostren una major estabilitat, fet que constitueix un factor positiu perol conjunt delsector de la construcció i una font d'activitat molt important per a les petites i mitjanes empreses. A més a més. el camí per recórrer pel subsector de la rehabílitoció al nostre país és encara molt ampli, atesa la delicada situació actual del parc d'habitatges, la major demanda de confort per part de lo societat i per la progressiva, encara que lenta, implantació de la cultura del manteniment al país. Així doncs, la rehabilitació d'habitatges pot ser també, en un futur no gaire llunyà, la principal activitat industrial del sector de la construcció, com ja succeeix a d'altres països europeus. Lo rehabilitació d'habitatges suposa ja e! 18% del toíal del volum econòmic general per la indústria de la construcció espanyola.percentatge ques'apuja ai 22% si eslimitaalàmbit estricte de Catalunya. Tot i aquest notable vigor econòmic, monifestat amb un creixement anual que oscil·la entre el 3 i el 4% i una producció total de 1.2 bilions de pessetes el 1993, el subsector de la rehabilitació encara és molt lluny de la realitat 13
LA REHABILITACIÓ DINS LA CONSTRUCCIÓ 2.OC0
3 000
i ÜOQ
En la mesura en què l'activitat de nova construcció s'afebleixi per raons de recessió econòmica, com està succeint al nostre país desde finois de 1992. la rehabilitació i el manteniment, tot i lo seva vinculació directa a les rendes de les famílies i de les empreses, tendirà a representar una part més important del total. Però, al morged'unaconsideracióconjuntural.lo tendència històrica, marcada pels païsosque ens envoften.èsque la proporció obra de manteniment/obra nova vagi creixent, en anar-se cobrint els dèficits de necessitats
Conjunt països Eufoconitnjct 31.4 I ^ B
de països europeus com França, Itàlia, Gran Bretanyao Alemanya, on el percentatge de presència de lo rehabilitació dins el sector oscil·la entre el 50% de França I el 25% d'Alemanya. Dos fets determinen aquest diferencial tan important, de més de 10 punts entre la mitjana catalana I espanyola i la de la resta de països europeus. En primer lloc cal entendre que els darrers anys, tant a Catalunya com o Espanya, el pes important del sector ha estat en mans de l'obra nova, tant d'habitatges com d'obra civil, molt especiolment, i això ha fet que la rehabilitació, tot i anar creixent, ocupés un paper secundari.
1 % s/ totol construcció votód ( m i e i MPTA)
Font: tIEC-£m)CCwlFUCt. COCC
N F O R M A T I U
ESPECIAL
REHABITEC
de noves construccions. És per oques* motiu que, quan es fan previsions sobre l'activitat de rehabilitació, sigui aquest l'únic subsector que manté unes taxes positives de creixement a mig termini. Segons estudis realitzats a partir de la informació facilitada per empreses constructores espanyoles, la rehabilitació i el manteniment són dues activitats industrials molt atomitzades, amb un 93% de les empreses (de menys de 20 treballadors) que aporten només una tercera part de la producció del subsector, mentre que un 0,1 % de les empreses (amb més de 500 treballadors) aporten el 40% de la producció total. També cal fer esment, segons l'anàlisi d'aquestes dades, que les petites empreses del sector, sovint familiars, es dediquen molt més a les obres de manteniment i conservació (92,8% dels treballs) que no pas a obres de reparació i restauració, mentre que són les grans empreses constructores les que assumeixen aquest tipus d'obres. Aquestesdades evidencien la necessitat d'una major racionalització del sector de la construcció i de la rehabilitació que el reequilibri alhora que augmenti la seva productivitat. El mercat en recessió El mercat de la rehabilitació i el manteniment, però, també ha patit els efectes de la crisi econòmica i, segons dades de l'Institut de Tecnologia de la Construcció (ITEC), per primera vegada, ha mostrat un creixement negatiu del -0,4% en el conjuntdelspaisosdei'Euroconstruct, percentatge que s'espera recuperar enguany amb un creixement del 0,8%. Pel que fa o Espanya, la rehabilitació va ser el 1993 l'único branca de la construcció que va mantenir un creixement positiu (2,9%), per bé que a un ritme més suau que elsanys anteriors, pel fet que la criside la demanda de les economies domèstiques també hi tè una incidència moderadora. Tots els agents del procés constructiu coincideixen, però, a assenyalar les grans possibilitats de desenvolupament d'aquest subsector. Cal no oblidar, que 242.550 habitatges espanyols no tenen aigua corrent, que 369.969 no tenen sistemes d'evacuació d'aigües residuals, i que el 90% no tenen calefacció central. Pel que fa Catalunya, 10.000 habitatges es troben en estat ruinós i més de 50.000 no disposen de serveis bàsics, 44.000 més es troben en edificis de mala conservació i uns altres 200.000 pateixen alguna deficiència. El Banc Hipotecari ha arribat a plantejar, fins i tot, una readaptació de les polítiques de vivenda, per potenciaria seva Un gran percenlatge rehabilitació. Un estudi d'aquesta entitat financera considera dels habitatges es- que cal evitar el creixement inútil i excessivament costós de les panyols pateix greus ciutats amb la construcció de nous edificis, i que cal posar deficiències que cal l'accent en la rehabilitació dels habitatges obsoletsque quedasubsanar amb una ran disponibles als centres urbansa causa de la desaparició de política de rehabilita- llars causada per l'actual situació de recessió demogràfica.• ció adequada Antoni Capilla
AGENDA El IV Saló de la Rehabilitació, l'Equipament i el Manteniment, Rehabitec'94, completarà la seva oferta expositora amb la celebració d'un seguit de jornades informatives, debats, concursos i exposicions que es desenvoluparan paral·lelament al certamen, entre els dies 27 d'abril i I'l de maig.
Q
ehabilitació o Substitució. Jornada tècnica que tractarà d'establir les bases sobre la necessitat o no de rehabilitar un edifici o bé substituir-lo. Aquesta jornada.organirzada per l'ITEC, comptarà amb la participació de Fructuós Manà, director adjunt a la R+D de l'ITEC, Guillem Chicote. president de Rehabitec, Josep A. Fondevilo, director general de Serveis Comunitaris del departament de Benestar Social i conseller delegat d'Adigsa, Agustí Borrell, representant de l'Associació de Promotors Constructors d'Edificis, Xavier Valls, regidor president del Patronat Municipal de l'Habitatge, i Francesc Ventura, director general d'Arquitectura i Habitatge. Dimecres, 27 d'abril. Palau de Congressos.
Q
alanç de 10 anys de gestió del patrimoni arquitectònic per a les Comunitats Autònomes. Seminari en què intervindran els responsables de la gestió del Patrimoni Arquitectònic de les comunitats autònomes de Galícia, Euskadi, Andalusia i Catalunya, que parlaran sobre les seves corresponents experiències en el tema durant la darrera dècada. Dijous, 28 d'abril. Palau de Congressos.
g
mpresari-Promotor-Constructor. Responsabilitat i Fiscalitat. Jornada tècnica sobre el nou paper que han de jugar els promotors en elprocés constructiu. Dijous, 28 d'abril. Palau de Congressos.
N
F O
R M
A T
REHABITEC
H
a Cèdula de l'Edifici. La Generalitat de Catalunya, amb el consens d'usuaris i la resta d'agentsdel sector de la construcció, ha plantejat la necessitat d'impulsar la Cèdula de l'Edifici, document que garanteixi la seguretat de l'edifici mitjançant l'emissió d'una avaluació professional elaborada per un tècnic especialitzat. Aquesta jornada, organitzada per IITEC, comptarà amb la participació de Josep Maria Cullell, conseller de Política Territorial i Gustau Roca, director del Centre Tècnic i de Cooperació per a la Rehabilitació d'Habitatges Divendres, 29 d'abril. Palau de Congressos. rtitecíures- Noves propostes per al Parc d'Edificis de Catalunya. Cicle de reflexió, intercanvi d'idees i de propostes impulsat pel Col·legi d'Aparelladors de Barcelona i el Col·legi d'Arquitectes. La primera jornada, Polítiques i experiències de rehabilitació en el
•
context urbà, comptarà amb la participació de l'arquitecte Josep Maria Montaner, Josep Maria Alibés, coordinador dels Serveis d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, Martí Abella, de Promoció Ciutat Vella S.A., Agustí Borrell, de l'Associació de PromotorsiConstructorsd'Edificis.PereCabrero d'ARI, Climent Soler, subdirector general d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat i Xavier Casanovas, cap dels Serveis Tècnics del Col·legi d'Aparelladors, Divendres, 29 d'abril de 17 a 19 hores. Palau de Congressos.
a
remis Rehabitec, Aquests premis es convoquen amb l'objectiu d'estimular la innovació tecnològica i la qualitat a la construcció. L'organització és a càrrec de l'ÍTEC. Els premis esconcedeixen en tres categories: rehabilitació d'edificis residencials, rehabilitació d'edificisno residencials o enginyeria civil, i procés constructiu o producte industrial.
14
ESPECIAL
REHABITEC
Una pràctica necessària i imprescindible I 'activitat de rehabilitació ha enregistrat un notable creixement a Catalunya en els darrers 10 anys en haver coincidit un conjunt de factors que es van potenciar els uns als altres. D'una banda, les campanyes públiques i els estímuls | del sector públic, arbitrals des de 1982 per fomentar lesobres de millora i de posada al dia I de les edificacions, han influït en una presa de consciència col·lectiva sobre la necessitat de montenírel parc d'habitatges existent. Però també ha contribuït a aquesta sensibilització el fet de l'aparició, a principis dels anys 90, de greus problemes de conservació en edificis construïts entre els anys 50 i 70. com ara l'aparició de problemes estructurals en els edificis construitsambbiguetesdecimentaluminós, problemes que hancreat un estat d'alarma entreels més afectats directament, però que també han servit d'alerta per a la població en el seu conjunt. Lapíeocupacióde l'Administració idelscol.lectius afectats per aquesta problemàtica és força lògica si es té en compte la importància del parc d habitatges existent respecte del de nova construcció, amb un important nombre de transaccions immobiliàries. Si bé en el cas dels habitatges de nova construcció la Uei 24/91 protegeix el consumidor tot proporcionanMiel llibre de l'Edifici, que inclou la documentació tècnica del projecte i el Pla de Manteniment i Conservació, en el cas del parc ja existent no hi ha cap instrument equivalent i aquest buit s'ha d'omplir per protegir els interessos de les comunitats i debpropieiaris. L'important creòtementmigratorienaquelLsanys explica que les necessitats edificatòries sobrepassaren qualsevol tipus de
15
Gustau Roca i Jordi és arquitecte tècnic i director del Centre Tècnic i de Cooperació per a lo Rehabilitació d Habitatges (CTR)
I N F O R M A T
planificació f control. "Es va construir prop de 870,000 nous habitatges i es va dupln car amb escreix el parc existent fins aleshores', recorda Gustau Roca, arquitecte tècnic i director del Centre Tècnic i de Cooperació per o la Rehabilitació (CTR). "La falta d'adequació a la legislació va propiciar, a més, la manca de manteniment i conservació i. en conseqüència, un progressiu deteriorament del parc quees localitza.preferentment,en les parts vitals dels edificis que corresponen a zonescomunesionéscomplicatd'lntervenirhi a causa de lo dificultat que impliquen elsacordsde les comunitats de propietaris. i la revisió de rendes en el cas d' habitatges de lloguer o les elevades inversions en habitatges amb lloguer congelat". En aquest context, lo Generalitat va publicar el primer decret d'ojuts per a la reparació depatologies estructurals i, posteriorment, el 1992. va crear el Programa de RehabilitacióiConservaciódel Parc d'Habitatges de Catalunya i el CTR. organisme gestor del programa i dels ajuts corresponents. El CTR va establir lo tipologia de projectes de reparació estructural en què havia de participar i el mètode per a atorgar els ajuts. Un dels principals entrebancs amb
ESPECIAL
REHABITEC apis i la Federació de Municipis de Catalunya o ti destabhr mesures de col·laboració amb els ajuntaments, com és ara \a creació d'Oficines Mixtes ais municipis que en requereixen. Els ajuts econòmics que facilita el CTR són tant subvencions a fons perdut {fins al 50% del pressupost de les reparacions) i com préstecsabaix tipusd'interès(entre el 7,5%il'11%) que. conjuntament, poden cobrir la totalitat del pressupost. L'import d'aquests aiuts, al qual poden accedir tant els propietaris com els usuaris d'habitatges afectats per patologies estructurals, sempre que l'habitatge es destini a residència habitual i permanent, que l'immoble tingui més de 20 anys d'antiguitat i que el pressupost de l'actuació superi les 300.000 pessetes, depenent dels ingressos de la unitat familiar que els sol licita. A més de la tramitació d'aquests ajuts econòmics, el CTR també ofereix un servei degestió. mitjançant la signatura de convenis, per facilitar el procés a aquelles comunitats que ho vulguin, sempre que l'immoble tingui més de sis habitatges. La reparació d'elements estructurals d'un immoble és responsabilitat de tots els seus propietaris, ja que es tracta d'elements comuns. Cal, doncs, un acord de la comunitat per iniciar qualsevol actuació. Ara bé. si les patologies que s'observen fan pensar que és necessària una intervenció urgent, cal que. a més de comunicar-ho a la resta de propietaris, es posi en contacte amb l'ajuntament per si cal prendre alguna mesura provisional. Dues modalitats de conveni
què aquest organisme es va trobar va ser la insolvència de la majoria de comunitats de propietaris a l'hora d'iniciar les obres de rehabiliació dels seus immobles. El primer objectiu del nou centre va ser, segons Gustau Roca, "proposar a les comunitats de propietaris un mecanisme efectiu, tant tècnic com financer, per facilitar-los la detecció de patologies estructurals i, si
cal, la reparació del seus habitatges'- Per aconseguir aquest objectiu, es vansignar convenis amb els col·legis professionals i altres organismes que intervenen en el procés constructiu amb la finalitat de normalitzar la gestió tècnica, i amb les caixes d'estalvi per establir línies de finançament més favorables. També es van signar convenis amb l'Associació Catalana de Muni-
El Col·legi d'Aparelladors, amb la col·laboració de taUPC, va posarà punt el Test Aluminós per detectar aquest tipus deciment
Quan es tracta de determinar si l'estructura de l'immoble pateix lesions, cal sol.licitorrinformed'un tècnic qualificat. Si la comunitat s'ho estima més, pot sol·licitar al CTRsignar el Conveni 1 d'encàrrec de treballs per a la detecció de patologies estructurals. Es tracta d'un informe sobre l'estat de (edifici i sobre l'existència de patologies estructurals aparents, que inclou la visita a l'edifici d'un tècnic i, si aquest ho considera convenient, la presa i anàlisi àe mostres de materials. En cas que només es detectin deficiències resultants d'una falta de manteniment deTedifici,però nos'observm patologies estructurals, se n'informarà la comunitat i se li donaran les recoma-
5UPERPLRNI METRES MEDIÇIOMS AUTOMÀTIQUES
HABITÉC '94 :(93) 733 09 62^ (93) 753 34 92
ESPECIAL
nacionsd'ús i manteniment que calguin. En casquede Tintorme esdesprengui la necessitotd'uno anàlisi mésprofunda. perquè se sospiten o esdetecien patologies, la comunitat pot sol·licitar al CTR de signar el Conveni 2 d'encàrrec de treballs per a la diagnosi de patologies estructurals, projecte de reparació i direcció d'obres. En aquesta segona (ose, es tracta de fer una diagnosi de l'estat de l'estructura de l'edifici, determinar les reparacions que cal fer i conèixer-ne el cost. La comunitat designa el tècnic i li encarrega el projecte, per mitjà del CTR. La tasca del CTR és de coordinar i fer un seguiment dels treballs de la diagnosi, de la redacció del projecte i de la direcció de les obres. La rehabilitació té una Importància fonamental com a mètode per assegurar la qualitat de vida dels habitatges i evitar la degradació urbana. "La gent s'adona que els edificis també es fan vells i que aquest patrimoni corre el risc de no mantenir ia mateixa línia de prestacions a causa del mal estat en què es pugui trobar. El més important és fer que l'usuari sintonitzi definitivament amb aquesta idea de la importància del manteniment i que els edificis tenen una data de caducitat" . afirma Gustau Roca, director del CTR.
T '1
un ampli seguit de recomanacions per millorar la qualitat de vida dels ciutadans. La publicació dels 410.000 exemplars d'aquest llibret, vol esdevenir una fita per ajudar al ciutadà a fer del seu habitotge una vivenda segura, durable, econòmica i sempre revalorftzada. El llibret es divideix en cinc grans apartats temàtics que versen sobre 0 Cos de l'Edifici (protecció de l'estructura.controldepesosxonservació de la façana i la cobeúa);LeslnstaUacbns {bon ús del gas, de l'electricitat, dels desguasos, de l'aigua i dels ascensors); Lo Prevenció (protecció dels elements metàl·lics, conservació de la fusta...); El Confort (aïllament i ventilació); els^specr íesí.ega/s/7écn/cs(Uibre de l'Édifici. obres il·legals, assegurances, compra-venda d'habitatges) Els diversos programes i mesures destinadesa fomentar la rehabilitació han ajudat al fet que la iniciativa privada iniciés intervencions en prop de40.000habitatges.en el període 1984-1993, amb uns ajuts públics de més de 4.000 milions de pessetes, dels quals, 2.245 han estat aportats per la Generalitat. Després del començament de 1987, amb 7.564 actuacions iniciades, el ritme va minvar, però a partir de 1992, pra la gent, fins i tot hauria d'existir una amb les mesures d'estímul a la rehabilitamena d'instruccions d'ús de les parts co- ció contingudes en el nou Pla de l'Habitatmunes, per tenir un màxim de garanties". ge 1992/95, s'ha reprès la dinàmica d'inEi Col·legi d'Aparelladors de Barcelona tervencions. Aquesta represa és doha mostrat una gran preocupació per blement significativa, ja que es produeix aquest tema. Així, acaba de publicar 25 amb un important augment dels ajuts uniconsells per tenir lo Cosa en Formo, un taris. La mitjona de subvenció per interopuscle, editat amb el suport de la Gene- venció ha passat de les 50.000 pessetes eí ralitat i de l'empresa Winterthur, que recull 1985 a les 300.000 el 1990. Pel que fa a la
;
í
hí' V
• »
Manca de consciència "El parc d'habitatges", segons diu Roco. "es deteriora ila gent encara n'ès poc conscient. Les conseqüències d'aquesta negligència popular no només afecten als directament perjudicats sinó que constitueixen un greu problema social'. Un dels objectius del CTR és precisament difondre nous esquemes de comportament que facilitin la implantació entre els propietaris dels drets i deures que comporta viure en un habitatge. "El missatge que volem transmetre és molt senzill', assegura Roca. "comprar un habitatge comporta comprar dos espais molt diferents. D'una banda, l'espai privat de la vivenda. i d'altra, els espais comuns amb la resta de propietaris. I és precisament aquest espai el més important per al futur i seguretat de l'edifici ja que inclou els seus principals elements estructurals, com ara els terrats, les cobertes, els potis, les escales, o els muntants d'aigua. Caldria una major definició dels productes que com-
REHABITEC
El deteriorament del parc d'habitatges constitueix un greu problema social
9
LA MILLOR SOLUCIÓ
AL SEU GRAN PROBLEMA Tècniques de Restauració en Construcció
HUMCONIROLK
LIGNUM '
Emp
|
Nom
UMICOWTHOL. S-L REKAB1UT, SX Cl
•
"IUI·iL
Padilla. 240
03013 Baicakina
Pobli
• Proí*Mifc
•
R f H
.
Dw
L ' I N F O R M A T I U
-
ESPECIAL
REHABITEC
reparació de patologies estruç turals. el CTR ha signat convenis amb comunitats que representen 10-593 habitatges. A partir d'aquests convenis s'han iniciat obres en 4.050 habitatges, amb unes subvencions de 1.375 milions i unes inversions totals de 4.258 milions. Noves eines d'ajut a la rehabilitació
La nova normativa permet abordar la reparació d'edificis construïlsfamés de 30 anys
El principal problema, fins fa poc. era que amb la normativa vigent no es podien abordar les reparacions d'edificis construïts fa 30 anys perquè molts s'haurien de considerar obsolets i els costos serien desproporcionats." Afortunadament, fa poc que s'ha publicat, però', matisa Roca. 'una nova normativa, la NRE-AEOR-93. que estableix una nova metodologia de recòlcul amb l'objectiu d'atorgar un coeficient de seguretat minim que han de superar tots els habitatges. Aquesta és una nova eina per als tècnics, perquè puguin realitzar els proiectes de rehabilitació sense anar contra els seus propis interessos com a responsables civils dels projectes per possible incompliment de la normativa, A partir d'ora el tècnic té un guió eficaç perquè no estigui desamparat davant la responsabilitat d'una intervenció complexa, incerta i sotmesa o una forta pressió social". Una altra nova eina és la Cèdula de l'Edifici, un document quegaronteix la seguretat de l'edifici mitjançant I emissió d una avaluació professional elaborada per un tècnic especialitzat. Aquesta cèdula serà, segons Roca. 'una mena de garantia de solidesa de l'edifici. Consisteix, bàsicament, en una unificació dels requeriments mínims dels immobles pel que fa a la seva seguretat i estabilitat estructural, una unificació que facilitarà les revisions decennals dels edificis i que donarà molta informacióa lescomunitats de veïns per saber quins són elsdèficits que presenta el seu immoble. La cèdula esdevindrà una nova eina d'inspecció tècnica en facilitar l'existència d'un sistema de reconeixement periòdic de l'estat dels edificis, que ajudarà a millorar la seguretat dels edificis i el seu manteniment' v Text: Antoni Capüja Fotos: Chopo^
P U B L I C I T A T -
Novetats en temps de Rehabitec L'empresa Ingenios Técnicos Mas, S.A, fabricant del sistema COINTECS per a la reparació o substitució funcional de sostres, és de les que dedica amb especial atenció un apartat a la recerca de sistemes per a mantenir i rehabilitar sostres. Avui entrevistem els seus responsables, el Sr. Mas i el Sr. Ibànez. —Sr. Ibàrïez, és cert que el sistema COINTECS va superar de molt les proves de càrrega de l'Institut Eduardo Torroja? —Sí, i d'aquest manera va quedar reflectit en les observacions de la comissió d'experts que avaluaren el DIT corresponent que se li va concedir, en considerar que el sistema és apte per a rebre sobrecàrregues de certa consideració. Tingui en compte que juguem amb avantatge, ja que el sistema és l'únic en el qual no es força les parets de càrrega. —Expliqui's. —Perquè no utilitzem cap tipus de tac d'ancoratge, ja que normalment l'ancoratge amb tacs produeix un parell de forces indesitjat en el recolzament. A més a més, l'expansió d'alguns a la paret i la tracció del mateix cargol, són elements que consumeixen esforços innecessaris. Aquest parell, en la nostra solució s'absorbeix en el primer terç (ora del recolzament. En el nostre sistema, simplement, existeix el recolzament "natural", per mitjà de quatre barres que són de major diàmetre que el cargols d'ancoratge, cosa
que fa que aquestes absorbeixin millor tota la càrrega a tallants que es produeix prop del recolzament. —Vostè també va comentar que es deu a una precarrega. —És cert, potser és la combinació dels dos sistemes. La precarrega, és aconsegir passar la càrrega de la bigueta vella a la nova solució, absorbint ja totes les amplituds o fletxes que poguessin adoptar en el futur, i després es rigidítza el conjunt. Això, creiem, que és molt convenient, atès que es "nota" una major rigidesa des del primer moment, s'eviten problemes de fissures o deformacions futures. S'aplica amb eines especials, i ha de fer-se controladament. —Sr. Mas, és cert que vostès tenen un nou sistema per a la reparació de sostres? —Sí, s'està treballant en el sistema Composite, i encara que en el banc de proves dóna un resultat satisfactori, la comercialització i homologació haurà d'esperar. Consisteix en un sistema híbrid, amb nous materials. Es tracta de combinar adequadament elements metàllics amb diversos compostos de resines, de tal manera que s'obtingui la millor resistència amb el minim pes. —Sabem que estan investigant en d'altres camps. —És cert, però, tot i que encara no ho puc dir, si que puc avançar que la nostra preocupació
I N F O R M A T
l'ocupa el fet de conservar les biguetes i els sostres que encara tenen una bona capacitat de càrrega, siguin aluminosos o no. Es treballa en sistemes de mesuració de resistències del formigó de les biguetes que siguin fiables i no destructius. També es treballa en la mesuració de resistències de sostres existents per diferència de fletxa, a la descàrrega; són sistemes nous. Confiem en els resultats obtinguts i esperem que siguin de gran ajuda per als tècnics. Permeti'm dir que aquest són els grans oblidats, en no disposar d'eines adequades en funció de la responsabilitat que se'ls exigeix en una diagnosi. —Per quan aquestes primícies? —Els nostres müjans per a la recerca, són modestos. No disposem d'ajut oficial. Tinguin en compte que fabriquem diferents solucions adaptades a les mesures i formes de sostres d'acord amb els desitjós del tècnic. Són solucions personalitzades, per la qual cosa a vegades la realització resulta artesanal. Per això provem la resistència i les deformacions en un banc de proves propi. COINTECS, Ingenios Técnicos Mas, S.A. Marroc, 93 08020 Barcelona Telèfon: 308 83 85 / Fax: 307 90 41
18
PUBLICITAT
Superplanímetre, un nou concepte dels amidaments sobre plànol És evident la importància dels amidaments dintre del projecte i execució d'una obra, ja que constitueixen la base del pressupost econòmic. Els amidaments pressuposen una feina considerable respecte a la totalitat del projecte, i requereixen un trebafl acurat i minuciós. Afortunadament existeixen programes informàtics que permeien, amb la utilització d'un ordinador, elaborar els amidaments i el pressupost i gestionar les diferents partides que intervenen en el projecte. Entre d'altres cal esmentar els programes GO, SICCE-ARQ, ASPRE, i el programa desenvolupat per l'Institut de Tecnologia de la Construcció (ITEC). La utilització d'aquest programa comporta, a la pràctica, la introducció de les mides mitjançant el teclat de l'ordinador. Deixant de banda el fet que aquesta feina pot ser poc agraïda, perquè és rutinària i repetitiva, es presta a errors: la repetició involuntària d'una xifra, a causa de una pulsació un xic massa prolongada o la utilització de teclats no massa nous, pot suposar multiplicar inadvertidament la quantitat per 10: un error de magnitud, és a dir: del 1.000 %. Tot i que aquests errors són detectats i corregits en una inspecció acurada a posteriori, alenteixen la feina i disminueixen la productivitat d'una oficina tècnica. L'aparició dels SUPERPLANÍMETRES de la firma FORÍNDEX ha incidit precisament sobre aquest autèntic coll d'ampolla. Es tracta d'un tauler rectangular {n'hi ha de diverses mides, de DIN A4 fins a DIN A0, i els formals grans són enrollables i portàtils) connectat a l'ordinador sobre el qual es posa el plànol en que es vol feria presa d'amidaments. Aquest tauler té a més a més un marcador amb una retícula en creu, que permet marcar els punts del plànol d'entre els quals volem saber la distància. Aquesta distància, a l'escala que hem determinat, passa automàticament a l'ordinador en el punt on ens ho demana el programa d'amidaments, com si hagéssim teclejat la dada. De la mateixa manera es poden passar mides de superfícies definides per qualsevol polígon definit pels punts que el formen. Abans de passar la mida a l'ordinador li podem restar o sumar un altra mida, o multiplicar (o dividir) per un factor de correcció. D'aquesta manera es pot prendre la mida total de la planta d'un edifici (el polígon poí ser tanf complicat com calgui) i restar-li ei foral de l'escala (i d'altres elements) per a obtenir la superfície real de sostre. El superplanímetre permet també obtenir la superfície de paret d'una alçada donada, en marcar el perímetre de la planta de la paret. Un altra funció moll útil permet comptar el nombre cert d'objectes que hi ha al plànol. Cada cop que marquem sobre un dels objectes seleccionats, el comptador avança una unitat. Tot i que a primer cop de vista pot passar inadvertida l'eficàcia d'aquesta funció, la pràctica confirma que elimina el probable error que es comet quan es compta mentalment (la idea va sorgir veient els comptadors manuals que fan servir les hostesses per comptar els passatgers a bord dels vols "charter"). Naturalment el nombre obtingut es pot multiplicar per la mida d'un objecte per a obtenir una mida total.
Una eina de gran precisió La selecció de ies diverses funcions del Superplanímetre es la mitjançant un petit menú rectangular situat sobre el tauler. Aquest menú, si es vol, es pot canviar de lloc i conté també set memòries on s'emmagtzemen números de la mateixa forma que la memòria d'una calculadora. També pot controlar les deu tecles de funció de l'ordinador i ies tecles ESC, RETORN, RETROCÉS i les fietxes de posició. Aquest control no impedeix l'acció de les esmentades tecles del tecla! de l'ordinador; actua simplement com un doble comandament. L'escala es pot determinar en qualsevol moment seieccionanl la funció corresponent de! menú, el qual conté lambé un "teclat* numèric, que permet variar les xifres de qualsevol mesura i treballar com amb una calculadora. Cal dir que el Superplanimetre no interfereix en absolut en el programa amb que funciona l'ordinador. Només efectua i'amidamennt (i el càlcul) quan se'l crida. Un cop la dada ha
passat al programa, aquest segueix funcionant sense cap interferència. Això suposa que l'usuari no ha de canviar de mètode de treball ni ha d'aprendre programes ni procediments nous (i complicats) per gaudir dels avantatges del Superplanímeíre. La independència de l'ordinador es pot portar fins a l'extrem que els models de format gran accepten com a opció una petita pantalla que visualitza les dades obtingudes abans de passaries a l'ordinador, de manera que, si es vol, es pot prendre nota manualment de les mesures (elaborades o no), í per tant, l'ordinador no és imprescindible. Les mides preses pel Superplanímetre es poden, doncs, passar al programa directament o bé es poden elaborar sumant, restant, multiplicant o dividint amb altres mides o amb valors introduïts numèricament, (preus unitaris, etc.) de manera que, si es vol, es pot passar al programa un resultat ja totalitzat. La potència de funcionament és tal que en molts casos el Superplanímetre pot fer tota la feina de càlcul, i el programa es pot limitar a recollir la dada elaborada per desar-la i imprímir-ía posteriorment. D'aquesta forma, moits usuaris fan servir el Superplanímetre amb un simple processador de text (Wordperfect, WordStar, etc.) o amb un (ull de càlcul més o menys complex. Això vol dir que el Superplanímetre no lant sols s'aplica com a eina d'entrada de dades en els programes d'amidaments í pressupostos sinó que s'utilitza en totes aquelles activitats que necessiten un element d'entrada de mesures. La precisió absoluta del Superplanímetre és molt elevada (de l'ordre de dècimes de milímetre). Si tenim en compte l'error acumulat per l'elasticitat del paper del plànol, el de la fotocòpia, (si es treballa amb còpies), i l'error d'operació (l'originat per la "punteria* de l'operador), no arribarà a un 1%, que, evidentment, no té res a veure amb el 1.000% esmentat més amunt a causa de una doble pulsació. Aquesta precisió es deu al fet que el Superplanimetre treballa amb coordenades absolutes. Cada punt es mesura basant-se a la seva distància absoluta al extrems del
tauler, de manera que no hi ha cap influència de la rugositat de les superfícies, de le velocitat amb que desplacem el marcador o de l'angle amb què es marca un punt. Totes aquestes influències són les que es "pateixen" quan fem servir un ratolí (mouse) comú. A més a més el Superplanímetre es poi utilitzar com a taula digitalitzadora en un programa de CAD (disseny assistit per ordinador), tal com AutoCAD, AuioCAD 12 WINDOWS, AutoCAD LT, Genèric CADD, MicroStation, CadKey, FLOORPLAN, Design 3D, etc. En aquest cas la precisió esmentada permet disposard'un element d'entrada gràfica que cobreix les necessitats requerides per a una activitat professional, les quals no poden ser aconseguides ni de lluny per un ratolí. Com a conclusió val a dir que aquest instrument ve a solucionar un dels íradicionals problemes que molts professionals troben en el desenvolupament de la seva activitat: la necessitat d'un vehicle entre el món real fet de mesures y l'expressió del seu projecte, sigui amb ordinador o sense.
FORINDEX Àngel Guimerà, 50 08339 Vilassarde Dalt
Tel: 753 09 62. Fax: 753 34 92
ff.llJ'll, IL*,Jltm·ml
I li I T -
ti l .'",W' 1 .^Í' l ^ll
i: J > . il 'íltfj g g a g i a g
ai.'.).:vlji.|.'if.''úiúiS15 i*
' . i
_
l
i
'
~
i " '" I .
f"iT '.'
i " i r • ~ii~
T
'
i
i
E
. r iii. i .
_
EEEQS 1>
S """i·r
^L.J.' V " . I) "•• \"'UHt:W}.
tt
\ yl'í
•'"'•'f L'Si' "-J.1 T i T .
Jl ' .
w 'i. r.in..'v}• • V._ ".•'.»'•. y f u.í.ii¥Jg±airj<ftai£,ïi rJj
i11" }
/ f• i
,t^ff..i,iW..-it|JiJf>..ilii.,J^,
*fjríi·*-1—H·i*t-i