•NFORMATIU
Núm.4 PRIMERA I QUINZENA MAIG 94 125 PTA
DEL COL·LEGI D'APARELLADORS
I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
BonPaslor,5 06021 BARCELONA Tel.4143311 -209B299 Fax4143434-2006l
. a Vic. Manresa, Granollers IT<
La Generalitat inicia la preparació dels nous títols de Formació Professional Els estudiants d'Arquitectura Tècnica reivindiquen que la nova FP no enterri la carrera El departament d'Ensenyameni de la Generalitat de Catalunya ha iniciat el procés de redacció dels programes de les noves titulacions de Formació Professional seguint les directrius de la reforma prevista per la Llei d'Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE) per equiparar les qualificacions professionals a les ja existents a l'Unió Europea. En el camp de la consirucció, el ministeri d'Educació i Ciència (MEC) ha establert set títols de FP. tres de grau superior i quatre de mitjà.
El MEC desvincula les directrius de FP de les atribucions professionals El ministeri d'Educació i Ciència (MEC) prepara un nou Reial Decret per tal d'aclariries polèmiques referències al sistema productiu en les disposicions que regulen els nous títols de Formació Professional. El projecte legislatiu del MEC aclareix que la referència al sistema productiu «no pot en cap cas, constituir-se en un instrument regulador de les atribucions professionals, ja que aquesta regulació correspon, d'acord amb l'article 36 de la Constitució, al Parlament de l'Estat».
La nova formació professional ha aixecat polèmica en l'àmbit universitari. Els estudiants d'Arquitectura Tècnica demanen més competències per a la seva titulació i que el potenciament de la nova FP superior no acabi enterrant la carrera, atès que sovint les empreses recelen dels universitaris per la seva manca de connexió amb la realitat laboral del país. Els estudiants veuen la nova FP com una amenaça per al seu futur professional. • PÀG1NES3Í4
LA REFORMA VOL MILLORAR LA FORMACIÓ DELS TREBALLADORS DE LA CONSTRUCCIÓ
A MES A MES
La versió definitiva de l'estudi SECTEUR arriba al nostre país
El MOPTMA exposa el futur del Vallès a la seu del Col·legi a Terrrasa PÀGINA 5
La versió final de l'informe SECTEUR sobre el sector de la construcció a Europa en l'horitzó del 2000 ha estat presentada, finalment, al nostre país. L'INFORMATIU ja va avançar, els passats novembre i gener les línies mestres d'aquest informe, comentades pel seu director, Sluart Reynolds. La presentació de l'informe va tenir lloc, el passat 26 d'abril, a una sessió informativa organitzada per l'ITEC. • PÀGINES 13114
L'Ajuntament estudia rellançar 'Barcelona posa't guapa' "Les borses de treball", per Ascensió Gàlvez PÀGINA 15
NO v as
F.P.
PUBLICITAT
El ministre Josep Borrell visita una obra de Texsa El ministre d'Obres Públiques i Transports, Josep Borrell, va visitar el passat dia 26 de març l'obra de rehabilitació realittada per TEXSA a 350 habitatges dels barris de Can Franquesa i Les Oliveres de Santa Coloma de Gramenet. Durant la visita, el ministre va afirmar davant els mitjans de comunicació que estava "molt satisfet de la qualitat de l'obra" i va dir que aquesta havia necessitat "d'una tècnica meticulosa similar a la cirurgia". Borrell es va mostrar especialment satisfet pel cost de les obres perquè, segons va afirmar, "no pensava que amb 150 milions de pessetes es pogués fer el que s'ha fet". Les obres realitzades han consistit, bàsicament, en la restauració i aïllament de façanes i cobertes. Per la seva banda, l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Manuela de Madre. va afirmar que "el nivell de l'obra es satisfactori" i va valorar especialment l'actitud de col·laboració de l'empresa TEXSA amb la comissió de seguiment que havien organitzat els veïns. "El treball ha estat bo i el nivell satisfactori, no tan sols des d'un punt de vista tècnic sinó també humà", va afegir Manuela de Madre. Les obres de restauració i rehabilitació dels barris de Santa Coloma de Gramenet realitzades per TEXÀ a Can Franquesa i Les Oliveres s'han desenvolupat en quatre fases. Els treballs es van iniciar el novembre de 1986, per encàrrec de l'ajuntament de Santa Coloma i amb una subvenció de la direcció general d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat de gairebé 100 milions de pessetes. Durant 1987 i 1988 es van realitzar la segona i tercera fase, amb un pressupost total de 77.185.969 pessetes. L'obra va quedar seleccionada el 1987 pel jurat que atorga els premis FAD d'Arquitectura (Foment de les Arts Decoratives), entitat independent amb més de 100 anys d'història i un enorme prestigi entre els professionals del sector de la construcció. El 1993 es va iniciar la quarta fase, actualment finalitzada, amb una subvenció del Ministeri d'Obres Públiques de gairebé 100 milions de pessetes. En síntesi, "els treballs de reparació de les façanes han consistir a dotar-les d'aïllament tèrmic que no tenien amb els nostres morters autoportants AISGRAN i evitar les fissuracions per retracció en les façanes amb el nostre sistema COTEFILM NG", va informar el representant de TEXSA. Aquest producte, similar a una pintura, actua com una pell elàstica que protegeix l'edifici davant les humitats, intempèries i possibles fissures.
El ministre Borrell i l'alcaldessa Manuelade Madre, durant la visita a l'obra de TEXSA (ala partsuperiorde lïmaige)
Pel tractament de les cobertes "s'ha utilitzat el sistema de coberta invertida, amb la impermeabilització a base de làmines polimèriques autoprotegides MORTER PLAS/Al i plaques d'aïllament de poltestiré extrussionat ROOFMATE LG", va dir el representant de TEXSA. A l'interior, s'ha instal·lat una nova línia repartidora a les vivendes i s'han executat intervencions puntuals. TEXSA
ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA
La Junta de Govern va prendre l'acord de convocar Assemblea General Ordinària de col·legiats segons estableixen els Estatuts del Col·legi. L'Assemblea se celebrarà dimarts 31 de maig a les 18.30 hores en primera convocatòria í en segona convocatòria el mateix dia a les 19 hores a la Sala d'Actes del Col·legi. Ha estat aprovat per la Junta de Govern amb caràcter provisional el següent: Ordre del dia 1 .-Lectura i aprovació, si escau, de l'Acta de l'Assemblea General anterior. 2.-Informe del President. 3.-Proposta d'aprovació de liquidació del pressupost d'ingressos i despeses del Col·legi, corresponent a l'exercici de 1993, balanç de situació comptable tancat al 31 de desembre de 1993 i informe dels censors de comptes, realitzat per la Comissió Econòmica designada per l'Assemblea General. 4,-Proposta d'aprovació de l'Informe de Gestió que presenta la Junta de Govern corresponent a la gestió realitzada pel Col·legi durant l'exercici de
1993.
imnMSsa
ARMADURES PREFABRICADES PER A LA CONSTRUCCIÓ
Noves solucions amb armadures electrosoldades que eliminen el problema del seu muntatge i augmenten la velocitat d'execució de l'obra. Reforçament de sostres afectats per aluminosi o d'altres causes.
5.-Elecció d'entre els assistents a l'Assemblea General, dels col·legiats que constituiran la comissió econòmica per a l'exercici de 1994. 6,-Tom obert de paraules. Els col·legiats poden presentar propostes perquè siguin sotmeses a l'Assemblea General, fins al dia 18 de maig. Aquestes propostes hauran de ser comunicades per escrit amb la signatura de deu col·legiats, com a mínim. La Junta de Govern incorporarà, si escau, les propostes presentades, establint l'ordre del dia definitiu de l'Assemblea. La documentació econòmica i l'Informe de Gestió es troba a disposició dels col·legiats, per a la seva consulta, a Secretaria.
Consulteu a la nostra oficina tècnica, que atendrà específicament cada cas. INFORMACIÓ:
Tel.
431 35 00 • Fax: 332 34 86 Sants, 307 -309 08028 Barcelona
E
N
P
O
T
A
D
A
La Generalitat inicia el procés de redacció dels programes de les noves titulacions d'FP Els nivells formatius adoptats responen a les recomanacions de la Unió Europea CARLES CARTANÀ El departament d'Ensenyament de la Generalitat ha iniciat els treballs per dissenyar els estudis de Formació Professional que s'impartiran a Catalunya seguim les directrius de la reforma prevista per la Llei d'Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE). La reforma de la FP també afectarà el camp de la construcció amb l'aparició de noves titulacions, algunes de les quals podrien estar enllestides a finals d'aquest any.La llei determina també el procés i els àmbits competencials per a la implantació del nou sistema. En el marc educatiu, la FP ha de garantir la formació inicial dels alumnes perquè puguin adquirir els coneixements necessaris per dur a terme una activitat professional qualificada. També ha de dotar eis alumnes d'una preparació de caràcter polivalent per tal d'adaptarse al sistema productiu. La reforma de la FP prevista per la LOGSE comporta la substitució de l'actual sistema per un nou model de formació professional específica de grau mitjà i de grau superior. El Reial Decret 676/1993 va fixar les directrius generals per a l'establiment dels títols de formació professional i els seus corresponents ensenyaments mínims. Durant els darrers mesos, el ministeri d'Educació i Ciència (MEC) ha anat elaborant els nous títols professionals on es concreten els seus aspectes bàsics. A Catalunya, el departament d" Ensenyament ha iniciat ja els treballs per desenvolupar l'ordenació general de la FP. Aquesta tasca comporta fer els dissenys curriculars dels cicles formatius que integren un conjunt de 250 títols professionals agrupats en 22 sectors de l'activitat productiva. Aquesta funció específica correspon a ladirecció general d'Ordenació Educativa, a partir dels aspectes bàsics abans esmentats que constitueixen els ensenyaments mínims establerts per la legislació estatal. Per desenvolupar aquesta tasca, s'han organitzat 22 grups de treball, un per cada família professional, que compten amb la participació d'un centenar d'especialistes. En el camp de la construcció s'han establert set títols de FP. Tres d'aquests noustftolssón de grau superior
Qualificacions professionals a la UE
Nova estructura del Sistema Educatiu
2nC(cle
Cicle Inicial
Educació Bòilca Obtljolòrio
l c í Supenw 1t Cbe
Nivell 1: Aquest nivell s'adquireix en una escola, en el marc d'estructures de formació extraescolars o bé en l'empresa. Aquestaformació permet l'execució d'una tasca simple i és adquirida' ràpidament.
Educació Secundària
Nivell 2: Aquest correspon a una qualificació completa per a l'exercici d'una activitat, amb la capacitat d'utilitzar instruments i tècniques relatives. Aquesta activitat es refereix principalment a un treball d'execució que pot ser autònom en el límit de les tècniques que li són inherents.
ja (JOCCÉJ o to Univenüat
Empresa Món Laboral JnClete
ÏCtte
Noves titulacions al sector de la construcció La direcció general d'Ordenació Educativa prepara el disseny específic dels títols. L'equip de treball que prepara les titulacions de la branca de construcció està coordinat per Josep Bayerri. Actualment hi ha 3 títols en preparació que s'indiquen a continuació, amb el nom del ponent: -Tècnic Superior en Desenvolupament i Aplicació de Projectes de Construcció (Josep Antoni Coderch). -Tècnic Superior en Realització i Plans d'Obres (Manel de Jesús). -Tècnic en Obres de Ram de Paleta (Albert López Iborra). La resta de titulacions aprovades pel MEC són les següents: Tècnic Superioren Aixecaments i Desenvolupaments Urbanístics (FP de grau superior) i Tècnic en Operació i Manteniment de Maquinària de Construcció. Tècnic en Obres de Formigó, Tècnic en Acabats de Construcció (FP de grau mitjà). mentre que els quatre restants ho són de grau mitjà. La direcció general d'Ordenació Educativa ha iniciat jala preparació de tres d'aquestes titulacions del camp de la construcció que podrien estar enllestides a finals d'aquest any. En relació amb les titulacions obtingudes, els alumnes que superin els ensenyaments de FP rebran la titulació de Tècnic en la professió corresponent. El títol de Tècnic Superior permetrà l'accés directe als estudis universitaris segons l'especialitat cursada. I
La qualificació professional que s'obtindrà en superar els cicles formatius de grau mitjà i de grau superior es correspon ambels nivells 2 i 3, respectivament, establerts pel Consell de les Comunitats Europees en la decisió de 16 de juliol de 1985, relativa a la correspondència de la qualificació de Formació Professional entre els Estats membres. Per la seva banda, la formació universitària, ja sigui diplomatura o bé llicenciatura, correspondrien respectivament als nivells 4 i 5. • M A T
Nivell 3: Aquesta activitat es refereix principalment a un treball tècnic que pot ser executat de forma autònoma i/o comporta responsabilitats de programació i decoordinació. Nivell 4: Aquesta formació tècnica d'alt nivell s'adquireix en institucions escolars o extraescolars. La qualificació obtinguda d'aquesta formació implica coneixements i capacitats del nivell superior. S'exigeix en general el domini dels fonaments científics de les diferents àrees de què es tracti. Aquestes capacitats i coneixements permeten assumir, de forma generalment autònoma i independent, responsabilitats de concepció i/o de direcció i/o de gestió. Nivell 5: Aquesia formació porta generalment a laautonomiaen l'exercici de l'activitat professional que implica el domini dels fonamenls científics de la professió. Les qualificacions requerides per exercir una activitat professional poden ser integrades en aquests diversos nivells.
Els estudiants demanen més competències i que la nova FP superior no enterri la carrera Les empreses recelen dels universitaris per la seva manca de connexió amb la realitat laboral ANTONI CAPILLA
Un milcrd1 estudiants d'Arquitectura Tècnica i d'Enginyeria Tècnica Topogràfica van tallaria Diagonal, desfilant amb taüts que simbolitzaven les seves respectives carreres, c! passat dia 18 d'abril, el mateix dia que la Universitat Politècnica de Catalunya triava Jaume Pagès com a successor de Gabriel Ferraté al capdavant de! rectorat. El seu objectiu era protestar pels plans d'estudi de la nova formació professional que. en opinió de Gabriel Huguet, portaveu de la delegació d'estudiants, "concedeix les mateixes competències que ara tenen les escoles tècniques universitàries." La manifestació va ser el punt culminant de les protestes que. des de fa unes setmanes, duen a terme els estudiants de l'Escola de Barcelona com a protesta per la "degradació" que pateix la carrera. "Els arquitectes tècnics tenim una problemàtica particular,explica Huguet. La Llei de l'Edificació, la reducció dels crèdits lectius i l'aparició de les noves formacions professionals superiors poden dur la nostra carrera a la desaparició". Per la seva banda, els estudiants d'Arquitectura Tècnica de l'Escola de Girona .van organitzar el passat 21 d'abril una nit de protesta amb acampada i concert de rock inclòs. Els estudianls reclamen 270 crèdits per la carrera, enlloc dels 225, als quals ha previst reduir-la el Ministeri d'Educació. Anteriorment ja havien protagonitzat un funeral-manifestació pels carrers de Girona. Sortida digna Els estudiants de Barcelona demanen una sortida digna per u la carrera, "potser amb un segon cicle", i la clarificació de competències. "No demanem pas que desaparegui la formació professional. Tot el contrari, creiem que és imprescindible. El problema és que el Govern espanyol, després d'anys de desídia, s'ha pres el lema amb massa entusiasme. Per exemple, la carrera té un mínim de 225 crèdits mentre que la formació professional en tindrà 200. Amb aquesta relaeió és impossi-
ELS ESTUDIANTS HAN REALITZAT DIFERENTS ACTES DE PROTESTA DURANT ELS MESOS OE MARÇ I
Universitat i empresa L'EUPB acollia, el març de 1993. un total de 2.489 estudianls d'Arquitectura Tècnica, xifra que la confirma com la tercera carrera més sol·licitada, I '82 sol·licituds per plaça, de totes les titulacions ofertes per la UPC. Arquitectura Tècnica només és superada per Enginyeria Informàtica i Enginyeria Industrial. Darrera d'aquest interès hi ha un motiu que no escapa a ningú."els avantatges d'una carrera curta i tècnica que ens permeti lluitar contra l'atur amb la nostra especialització". Les empreses consideren que. en general, el principal problema de la universitat és la falta de preparació pràctica dels estudiants i la desconnexió de la realitat. Fruit d'aquest divorci, s'han accelerat els canvis dels programes d'estudi de bona part de les carreres tècniques per fer-les més competitives. Efectivament, el nou programa de l'Escola rebaixa la càrrega lectiva de la carrera d'Arquilectura Tècnica a 248 crèdits aproximadament, reducció que per-
segueix separar la matèria imprescindible d'aquella que és supèrflua o complementària. El nou pla estableix un mínim comú homogeni i crea unes línees opcionals d'especialització en la trajectòria de cada estudiant. "En principi, comenta Huguet, la renovació dels plans ha de suposar una actualització i una adequació del contingut de la carrera. Modificacions que han d'ajudar a millorar la qualitat docent. El canvi de pla, en definitiva, hauria de significar una transformació positiva, malgrat la reducció dels crèdits". Tot i aquesta problemàtica. Arquitectura Tècnica continua sent una carrera popular. "La gent creu que les carreres tècniques tenen una major cotització i, en definitiva, els estudiants s'estimen més deixar-se les banyes estudiant carreres que els permetin de guanyar-se la vida un cop finalitzades en comptes d'estudiar matèries més agraïdes com les carreres humanístiques". •
ble acomplir la teòrica relació de dependència que ha d'haver entre els arquitectes tècnics i els tècnics superiors de les diferents branques de la construcció." Els estudiants temen que aquesta mesura d'enfortir la formació professional superior sigui la punta de l'iceberg d'una mesura estructural que inclogui la transformacióde les carreres universitàries de primer cicle en mòduls de formació professional. La situació es troba actualment en un moment delicat. Els estudiants adverteixen de la urgència de solucionar él tema. Segons Huguet, "Si l'any vinent s'inicien les classes d'aquestes noves titulacions ho tenim fotut. A més a més, cal destacar que ja hi ha ofertes de feina per aquests tipus de professionals. No es pot oblidar que aquesta reforma de la formació professional lliga amb tot el tema dels contractes d'aprenentatge. Creiem que hi ha hagut un pacte entre la patronal i els sindicats per crear una nova classe laboral que pugui fer feines molt similars a la dels aparelladors a preus molt més reduïts. Aquest és el gran problema de fons. No cal oblidar-ho". •
El MOPTMA revela els seus plans pel Vallès a la seu del Col·legi a Terrassa L'autovia orbital i l'AVE, principals projectes L'INFORMATIU
L'autovia orbital. que enllaçarà Abrera amb Sani Celoni a través de Terrassa i Sabadell, tindrà un cost de 48.800 milions de pessetes, segons va afirmar Jordi Prat, delegat del Ministeri d'Obres Públiques. Transport i Medi Ambient (MOPTMA) a Catalunya, en el decurs d'unes jornades sobre les noves infraeslructures que afecten el Vallès, organitzades per la comissió Pla Estratègic Ciutat de Terrassa, i que es van celebrar a la delegació del Col·legi d'Aparelladors. La nova obra viària, que es projecta per l'any 2000. serà finançada pel MOPTMA. El projecte d'autovia orbital, que afecta el Vallès Occidental, és en fase de redacció. El futur eix viari té com a objectiu enllaçar les comarques de l'interior de l'àrea metropolitana de Barcelona amb un tram de 58 quilòmetres. Segons afirma Prat,
"aquesta autovia tindrà un fort impacte sobre el territori. Cal assegurar l'efecte mcdíambienlal i sobretot aconseguir una bona connexió de l'autovia amb la xarxa de carreteres que ja existeix perquè la mobilitat sigui el més fluida possible". El projecte de l'autovia orbilal s'inclou, segons Prat, en l'anomenat Plan Puente del MOPTMA. Aquest pla recull una sèrie d'actuacions urgents en infraestructura viària (autovies, carreteres i transport) que encara resten per realitzar a Espanya. Algunes d'aquestes obres encara són sobre el paper, però el MOPTMA té el compromís d'adjudicar-les abans de l'any 1995. A més a més de l'autovia orbital, el Plan Puente inclou l'autovia del Baix Llobregat i el tram d'autovia Cervera-Igualada. Inicialment aquesta autovia havia de ser realitzada per la Genera-
Una conferència reclama barris autosuficients Urbanistes i ecólegs van plantejar, en la conferència Eumciulats. Estratègies per a una ciutat sostenible, organizada per la Fundació Caixa de Pensions el passat 14 d'abril, la necessitat de crear un nou model urbà en què els barris o ciutats perifèriques esdevinguin les veritables cèl·lules vives i autosuficients de la gran ciutat, amb una planificació urbanística que atorgui plenes competències i serveis a tots els nuclis de població. •
Inaugurada la mostra 'Quan la natura es transforma en art' El Col·legi d'Aparelladors va inaugurar el passat dia 21 d'abril, a la seva sala d'exposicions, la mostr;i Quan la natura es transforma en art, de Sjoerd Buisman. Aquesta mostra aplega escultures i dibuixos d'aquest artista holandès en els quals es reivindica la naturalesa com a proveïdora de materials i fonts d'inspiració determinants en el desenvolupament iconogràfic de la història de fart. •
Les constructores hauran de pagar un dipòsit El MOPTMA ha reprès el projecte d'obligar a les constructores a retenir el 10% del valor de les edificacions. La mesura, que es plasmarà en la Llei de l'Edificació vol garantir la cobertura durant un any dels desperfectes en els edificis. D'allFa banda, el director general d'Habitatge, Borja Carreras, va treure ferro a les crítiques que els aparelladors han fet contra la Llei. "Són perfectament assumibles per la norma", va afirmar. •
LA DELEGACIÓ A TERRASSA VA ACOLLIR UNA SESSIÓ SOBRE INFRASTRUCTURES
litat (IV Cinturó), però, finalment, va ser traspassada al ministeri. Pel que fa a la línia de tren d'alia velocitat, l'AVE, entre Barcelona i Madrid, aquesta no passarà per Sant Cugat del Vallès, almenys en una primera fase. El recorregut d'aquesta línia d'alta velocitat preveu estacions a Madrid i Barcelona (La Sagrera) i baixadors a Saragossa i Lleida. Aquest projecte ferroviari forma part, segons va afirmar Prat a la ses-
sió que es va dur a terme en la delegació del Col·legi d'Aparelladors a Terrassa, del Pla Director d'Infraestruciures (PDI) del MOPTMA. El PDI recull les actuacions a Espanya en matèria de transport viari i ferroviari, obres hidràuliques, infraestructures i equipaments ambientals, i costes. La lista d'obres està pressupostada en 18 bilions de pessetes i té un calendari de realització que abarca des de 1993 fins el 2007. •
CICLE D'ORIENTACIÓ OCUPACIONAL El Servei de Promoció i Mercaí de Treball organitza unes taules rodones sobre les sortides professionals dels arquiïedes tècnics, adreçades especialment a titulats recents i estudiants. Les sessions aniran a càrrec d'arquitectes tècnics vinculats a les distintes àrees de l'exercici professional, que exposaran les característiques del seu context professional i se'n debatran les diferències. Les sessions es realitzaran a l a Sala d'Actes del Col·legi, de 19 a 21 hores. Inscripció gratuïta al Servei d'Informació. Les places són limitades i s'atorgaran per ordre d'inscripció. PROGRAMA 5 de maig Les distintes formes d'exercici Celestí Ventura (Gestió d'empresa], Joan Bosch (Liberal), Bernat Ochoa [Funcionari) i Francesc Casos (Assalariat) 19 de maig Exercici Liberal. Avantatges i inconvenients Rafael Cercós (Liberal de gran obra), Mercè Arnal (Liberal d'obra menor), Enric Graells (Uberol d'obres com únic tècnic) í Santiago Alonso (Societat professional) 2 de juny Lo dona en l'exercici professional. Present i futur Maribel Rosselló (Professora), Àngels Figueras (Funcionària), Rosa Remolà (Liberal), Carlota Aguado (Cap d'obra) i Montserrat Dalmau [Empresària] 16 de juny Les especialitats. Sortides professionals Jordi Üeal [Economia d'obra], Josep M. Genescà [Consultaria d'estructures), Joan Grau Granera (Rehabilitació], Francesc Jornada (Control de Qualitat), Miguel A. Palomo [Seguretat) i Joan Tusquets (Taxació)
L'Ajuntament estudia rellançar la campanya 'Barcelona posa't guapa' El projecte municipal inclou l'establiment d'un carnet del manteniment L'INFORMATIU
L'Ajuntament de Barcelona estudia rellançar la campanya Barcelona posa't guapa promoguda, entre cl 1986 i el 1992, pel consistori per fomentar la rehabilitació dels clements exteriors dels edificis. La primera edició de la campanya es va perllongar durant set anys i es va tancar amb un èxit notable: 5.161 projectes de rehabilitació executats i uns 12.000 milions de pessetes invertits (1.300 milions corresponen a subvencions atorgades per l'Ajuntament). La segona etapa podria iniciar-se després de l'estiu, un cop el ple municipal hagi aprovat el projecle que actualment enllesteixen els tècnics municipals. El projecte de Barcelona posa'l guapa inclou nombroses novetats. En primer lloc, l'oficina de la campanya es convertirà en una nova Agència del Paisatge Urbà - a m b majors atribucions- i es promulgarà una nova ordenança sobre la matèria. La principal novetat, però, serà la creació d'un carnet del manteniment de l'edifici, en què constaran Ics necessitats d'intervenció en l'immoble i s'anotaran les actuacions que es vagin efectuant. Els edificis que disposin d'aquest document i es tornin a acollir a qualsevol programa municipal podran ele-
Els premis FAD seleccionen un total de 56 obres Un loial de 56 obres han estat seleccionades pels premis FAD. un dels més prestigiosos guardons en l'àmbit de l'arquitectura, concedits pel Foment de Ics Arts Decoratives, que s'atorgaran el proper mes de juny. Entre les obres seleccionades cal destacar l'estació de Sabadell i la reforma del mercat de Girona. •
La Musaat prohibeix actuar d'arquitecte i aparellador alhora
EL MANTENIMENT DELS EDIFICIS MILLORA LA QUALITAT DE VIDA
var la quantia de la subvenció a raó de 1' 1 % d'increment per cada milió de pessetes (o fracció) invertits amb anterioritat. La subvenció podria arribar així fins al 50% del cost de les obres. El nou reglament de la campanya preveu, d'altra banda, ajuts genèrics (subvencions equivalents a la taxa de serveis urbanístics i de l'impost
de construcció i obres, i també a exempcions del pagament de preus públics per a ús privatiu del domini públic) i d'altres específiques, en funció dels programes previstos: rehabilitació d'edificis privats, insonorització d'activitats molestes, actuacions de caràcter específic i extraordinari i actuacions col·lectives d'interès.*'
El Consell d'Administració de Musaat, a consulta del nostre Col·legi, ha ratificat la interpretació, que ja figura a la pòlissa de l'assegurança de responsabilitat civil, d'exclusió de cobertura a les obres en les quals l'assegurat intervingui en la doble condició d'aparellador i arquitecte. Els motius de l'exclusió es basen en els problemes de tipus processal que dificulten la defensa d'una mateixa persona que adopta una doble condició. Apartirdel'l de juny no s'admetrà cap encàrrec com a aparellador en el qual també es figuri com a arquitecte, tant en la fase de projecte com en la de direcció d'obra. El Col·legi ha mostrat la seva disconformitat amb l'acord i ha demanat un estudi més rigorós d'aquest tema. •
Suspensió d'homologació de ciments La direcció general d'Arquitectura i Habitatge, del departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, ens ha comunicat la suspensió d'homologació de determinats ciments a partir del passat dia 1 de gener. En el comunicat, hi figura una relació de les empreses comercialitzadores, el tipus de ciment, el lloc de procedència, la contrassenya d'homologació i la data de venciment de cada homologació. Les partides de ciment emmagatzemades amb anterioritat al 29-1193 podien ser emprades només fins al'1 de març de 1994
Empresa CINTER, S.A. CINTER, S A CINTEH. S.A. HISPASILOS, S.A. HISPASILOS. S.A. HISPASILOS, S.A. PICEDEX, S.A. PICEDEX, S.A. PICEDEX, S.A. SERCOCEM, S.L SERCOCEM. S.L. SELEMAR, S.A. SELEMAR, S.A. SELEMAR, S.A. INTERMED MARITIME INTERMED MARITIME INTERMED MARITIME INTERMED MARITIME BELEXTER ESPANA S.L BELEXTER ESPANA. S.L VALENCIÀ EXPORT. S.L. VALENCIÀ EXPORT. S.L VALENCIÀ EXPORT. S.L. CEM. CEMINTER. S.A. CEM. CEMINTER. S.A.
Tipus I/35 I/35 I/35 I/45 I/45 I/45 I/3S I/45 I/35 I/45 I/45 ll-F/35 I/35A I/35A I/35 I/3S I/35 I/35 I/35 I/35A I/35 I/35 I/35 I/35A I/45
Origen
Contrassenya
Fieni (Romania) Tirgu-jiu (Romania) Cimpulung (Romania) C.Valles (Mèxic) Ocumare de Tuy (Veneçuela) P. Cumarebo [Veneçuela) Bizene (Tunis) Bizerte (Tunis) Eníidha (Tunis) P. Cumarebo (Veneçuela) Ocumare de Tuy (Veneçuela) Loule (Portugal) Almandra (Portugal) Souselas (Portugal) Tirgu-jiu (Romania) Medgidia (Romania) Fiem (Romania) Bicaz (Romania) Devnya (Bulgària) Cimentas Izmir (Turquia) Fieni (Romania) Medgidia (Romania) Tirgu-jiu (Romania) Baticim (Turquia) Baticim (Turquia)
A
T
DCE-2163 DCE-2198 DCE-2207 DCE-2106 DCE-2119 DCE-2II7 OCE-2085 DCE-2086 DCE-2087 DCE-2190 DCE-2t89 DCE-2115 DCE-2116 DCE-2153 DCE-2040 DCE-2042 DCE-2044 DCE-2155 DCE-2160 DCE-2165 DCE-2035 DCE-2036 DCE-2037 DCE-2013 DCE-2159
Venciment 15-6-94 28-6-94 28-6-94 1-8-94 1-8-94 1-8-94 11-6-94 11 -6-94 11-6-94 8-2-94 8-2-94 13-1-94 13-1-94 13-1-94 1 -3-94 1-3-94 1-3-94 24-2-94 21-4-94 16-6-94 1-3-94 1-3-94 1-3-94 10-4-94 21-4-94
D O C U
E N T A C I
6
Primeres experiències amb formigons de fusta massa grans per dues raons: el mercat d'aquest tipus de material és encara reduït i, en segon lloc, es tracta d'un material en continu procés de perfeccionament, fet que condiciona els seus estocs de producció. L'article Étude de faisabilité des procédés de construction à base de béton de bois exposa, per un cantó, les propietats específiques dels granulats i dels ciments, les reaccions físico-químiques que es produeixen en fabricar els CCM, el procés de fabricació d'aquests materials i els aspectes que cal millorar, com ara l'elecció i el tractament de la fusta, les variacions dimensionals que poden patir aquests materials i el control de la velocitat d'adormi ment.
Étude de faisabilité des procédés de construction à base de béton de bois Pimienla, Pierre., Cahiers del CSTB núm. 346, gener-Iebrer 1994 Cahier 2703
p.9-18
Les primeres experiències amb formigó de fusta es remunten a finals dels anys cinquanta i s'han anat desenvolupant, fins ara, a països com ara Suïssa, Àustria i Canadà, esdevenint materials que responen amb solvència a la necessitat de protegir e medi ambient, ales que poden reutilitzar residus de fusta. L'infomie, que és un esludi conjunt dels centres tècnics CERIB, CSTB i CTBA. analitza la situació actual d'aquest material. els productes i les perspectives de futur en aquest sector, a França. Els formigons de fusta, anomenats també compòsits de ciment-fusla (CCM). són bàsicament elements de fusta aglomerada en una matriu de ciment i acostumen a fabricar-los empreses petites (normalment les que es dediquen a elaborar els granulats no són les mateixes que elaboren els productes), en quantitats no
FRANÇA HA INICIAT LES PRIMERES EXPERIÈNCIES AMB CIMENT DE FUSTA
Manuale del recupero delle antiche tecniche c o n s t r u c t i v e napoletane Sivo, B., i Lovino, R. Cuen Nàpols, 1993 326 pàgines
Aquest "manuale del recupero" de Nàpolsés.comels altres apareguts a diverses ciulalsitaianes, resultat de "estreta aliança entre els estudis d'història i de tecnologia constructiva. Introdueix al lector en el coneixement de la cultura constructiva del segle XIX i començaments del XX usada a Nàpols. Un altre volumqueapareixeràproperament, omplirà el buit Uns al segle XIX. Desprcs de dos capítols que esbosten els trets fonamentals de la construcció a la ciutat de Nàpols
durant el període tractat, s'entra en l'estudi tecnològic detallat de cadascun dels elements constructius que formen l'autèntic corpus del llibre i que van acompanyats amb esquemes
descriptius. A més de l'interès que pot tenir per al coneixement de les tècniques utilitzades a la ciutat de Nàpols, aquest "manuale del recupero", com els altres que han aparegut recentM A T
D'altra banda, l'article analitza els CCM, que es caracteritzen per la seva lleugeresa i, en conseqüència, per ser bons aïllants tèrmics, tenir unes bones qualitats acústiques i ser fàcils de mecanitzar, i els seus productes per a 1"interior o l'exterior: des dels revoltons. els blocs o els plafons, per a parets d'obra, murs antisoroll o rehabilitacions, a les noves aplicacions: les construccions en «kit», les construccions lleugeres o els paviments esportius.•
ment, representa un exercici metodològic de primer ordre i una font d'informacióque podem relacionar en major o menor mesura amb les tècniques antigues que trobem aplicades al nostre país. En cap intervenció no es pot prescindirdcl coneixement de la tecnologia emprada, tant la corresponent al moment de la seva construcció com la de les seves transformacions patides en el temps. Només qui ha après les lliçons de la història és en disposició de valorar les formes d'intervencióiroportunitatd'adoplar solucions tradicionals o noves tecnologies i saber compatibilitzar les exigències delsusosaclualsamb el respecte a l'edifici. Com s'afirma a la presentació del volum, aquest llibre no pretén convidar-nos a realitzar un exercici de nostàlgia complaent i estèril, sinó que és una invitació a la construcció del futur, a través del coneixement del passat i del present. •
ASSESSORIA FISCAL
Renda 1993. Servei de Consultoris Fiscal El Col·legi organitza un servei (Jc consultoria fiscal per donar suport al col·legial en ef període declaració de la renda. El Servei atendrà tota mena de consultes i orientarà sobre els diferents aspectes de la declaracióde manera gratuïta. Aquest servei, que és a càrrec de l'advocat fiscalisia José Antonio Bernàldez, funcionarà de dilluns a dijous, a hores convingudes.
Per a aquells col·legiats que desitgin que els sigui feta la declaració de renda, s'han establert els següents preus per als diferents tipus de declaració: ordinària (16.000 pessetes), ordinària conjunta (20.000), simplificada individual (9.000) i simplificada conjunta (12.000). Aquests preus inclouen, si és el cas, la complimentació gratuïta de la declaració de l'Impost de Pa-
Consideracions sobre l'IRPF-1994
trimoni. Per als professionals, en cas que s'haguessin d'omplenaro legalitzar llibres oficials, els imports anteriors s'han d'incrementaren 15.000 pessetes. Aquest preus no inclouen l'IVA.
La falta de previsió dóna sorpreses desagradables en el moment de complir amb les obligacions tributàries amb la Hisenda Pública. Ara som a temps de planifi-
Possibilitats Servei Renda'93 Horari; de dilluns a divendres a hores convigudes Informació: Servei d'Informació. Rafael Buen. Planta baixa.
A) Subscriure participacions en fons d'inversió • Elimina rendiments de la renda d'aquest any. • Tenen el tractament de renda irregular: passat un any i un dia de la inversió, les plusvàlues generades tributen al tipus mitjà en comptes de tributar al marginal. • En un futur les participacions en aquests fons es podran traspassarà plans d'estalvi amb una fiscalitat millor.
Declaracions anuals de renda i patrimoni. Llibres de registre Elproperdia Idemaigcomença el termini anual de presentació de les declaracions de l'Impost de Renda sobre les Persones Físiques (1RPF) i de l'Impost sobre el Patrimoni corresponents a l'exercici de l'any 1993.
El termini de presentació per a l'IRPF finalitzarà el 20 de juny (declaracions positives i negatives) o el 30 de juny (declaracions amb dret a devolució). En cas de que el contribuent també estigui obligat a pre-
Qui està obligat a presentar declaració IMPOST SOBRE LA RENDA 1. Col·legiats amb activitat liberal: Tots 2. Col·legiats sense activitat liberal: 2.1. En declaració individual • Rendes iguals o superiors a 1 milió de PTA brutes anuals (1.200.000,- si es tracta de pensions i havers passius). • Si no se superen aquests límits no estaran obligats sempre que els rendiments procedeixin exclusivament: • de rendiments del treball • de rendiments del capital mobiliari i increments de patrimoni subjectes a l'impost que no superin les 250.000 PTA brutes anuals 2.2. En declaració conjunta El límit de l'obligació de declarar és de 1.200.000,No es tindran en compte els rendiments de la vivenda habitual del subjecte passiu o unitat familiar IMPOSTSOBREELPATRIMONI Si la base imposable resulta superior a 15.000.000 PTA o si, sense donar-se aquesta circumstància, el valor dels seus béns o drets, sense considerar els deutes, supera els 100.000.000 PTA.
car la nostra renda-94. Cal preveure la quota tributària i a partir d'aquí, saberquinéselcapitaldisponible per afrontar la inversió més satisfactòria.
B) Contractar un pla de pensions • Es pot reduir la base imposable fins al \5c/c dels rendiments del treball, amb un límit màxim de 750.000 PTA • Cal teniren complc la total il.liquiditat de les aportacions, si bé. en el futur es preveu una legislació mas tolerant. • En els límits anteriors cal d'incloure les quantitats abonades a les mútues de previsió de caràcter obligatori, quan amparinel risc de mort. com ésel cas de PREM AAT.
sentar declaració de l'Impost sobre el Patrimoni, aquesta haurà de presentar-se en els mateixos terminis que la declaració de l'IRPF.
C) Subscriure assegurances de vida-risc Les primes dedueixen el 10% en la quota de l'IRPF amb un màxim del 30% de la base imposable.
Llibres de registre
D) Si es vol adquirir un habitatge El compte-habitatge, si se'n vol comprar un en els propers 4 anys, és un bon producte financer. Si es va comprar abans de finalitzar el termini i encara s'està pagant cal considerar la possibilitat d'exhaurir la deducció.
Els professionals, en l'exercici lliure de la professió, tant aquells que estan subjectes a estimació directa com a estimació objectiva per coeficients, estan obligats per l'Impost de la Renda a aportar els llibres de registre següents: • Ingressos • Despeses • Béns d'inversió • Provisions de fons i bestretes Aquests llibres hauran de presentar-se pel seu diligenciament a la delegació de l'Agència Estatal d'Administració Tributària que correspongui al subjecte passiu. Es pot substituir aquesta obligació per la presentació del model 04.
E) Si es vol contraure matrimoni Ladata de celebració pot proporcionar importantsefectes fiscals en la declaracióde l'exercici corresponent. F) Inversió en actius fixos Si es vol realitzar una inversió, en actius fixos per a l'activitat professional, es gaudirà d'una amortització accelerada si es fa abans del 31 de desembre. El departament financer del Col·legi li ofereix una sèrie de productes en la línia dels compresos en els apartats A. B, t C, amb les millors condicions del mercat.
Aspectes
La planificació
El termini de presentació, per a aquelles persones que estaven donades d'alta de l'IAE durant l'exercici de 1993, finalitzarà en la mateixa data límit de presentació de la declaració de l'IRPF.
N
F
O
R
de l'exercici
en curs
Conferència-col.loqui a càrrec del José Antonio Bernaldez Organitza Assessoria Fiscal Dilluns, 16 de maig a les 19:30 hores a la Sala de Conferències del Col·legi
Assessoria Fiscal
I
Declaració de renda 1993. més significatius per al professional
Inscripcions: Servei d'Informació M
A
T
DEMANDES DE TREBALL Constructora-promotora d'obra pública
Les dones, un col·lectiu en creixement L'enquestaencarregadapel Col·legi a Estudis, a finals de l'any passat, permet determinar la distribució del col·lectiu dels aparelladors de Barcelona segons sexe i edat. Actualment, les dones només representen l'I 1,1% del total dels arquitectes tècnics. Aquesta subrepresentació del sexe femení s'està corregint gradualment en les generacions més joves. El percentatge de dones inferior o igual al 3% en els irams d'edat superiors als 40 anys, puja al 15,8% entre els 35 i els 40 anys i al 25% per a les generacions de menys de 35 anys.
Percentatge de dones en les diferents situacions professionals
•'
i
.il
Les dones presenten una problemàtica particular dins el col·lectiu: gairebé una tercera part treballen a l'administració pública(els homes un 13.9%). mentre que el 15.8% no té relació directa amb la construcció, percentatge molt elevat comparat amb el dels homes (8,6%). La seva presència com a empresàries lambéés minoritària ja que és d'un 2.6% enfront del
TÈCNIC
TÈCNIC D'ESTUDIS
per a amidaments. pressupostos, d'obres d'edificació (especialment per a rAdministració pública). Cal e*p. d'l/3 anys en amidamenis i pressupostos a constnjcïora i es valorant en execució d'obra. Usuari de programes damidaments. Català escrit (bon nivell). Cal vehicle propi. Edat 25/35 anys (mài). Jornada of. Contracte lab. d'l any possibilitats de continullal. Sou: 3.000.000 bnn/any neg. Ref.: 5.179
per a coniccciu oc ccftincaciocts, or^onnzario i dttrïbucw tfci ifcrunamenl de producció, control iTobres i encanepiK. etc Incorporació immediata i residència a provmdade U c i d i Cal carnet de conduir. Eibioc 25 a 35 anys. Jornada oficial. Contracte laboral. Reoïburió a convenir. Interessats contxiar amb: Sr. Andreu Carií i Cuü al lefcftn: 973/402037. Rtf.: 5.180
Important estudi d'arquitectura internacional TÈCNIC DE PROJECTES per desem olupamenl de projectes, amidamenis i pressupostos amb mitjam informàtics i detalls constructius. Tasca de despatx amb ínaxporadó 3 la direcció d'obres com a ajudarn de Tapaiclbdor. E\p. cf 1/4 anys en estudi darquiieclura i seguiment d'obres. Informàtica a nivell d'usuari (Cosütcc). AngKs (no imprescindible). Jor. of. Relació !ib. priores. Promoció professional a mig termini. Sou a j 2-2300.000 bruWany «<•/.: 5.181
13,9% dels homes. aquest tram. Segons l'enquesta, les doSi les dones representen un 11, l%del col·lectiu, éssigni- nes tenen una visió signifificatiu.que en l'àmbit de la cativament més crítica de docència i l'administració pú- la professió i manifesten blica arribin al 30 i al 21% un major pessimisme resrespectivament i que en les pecte als homes sobre el oficines tècniques tan sols arri- futur de fes seves condicions sòcio-laborals. bi al 5,3% (vegeu gràfic). Segons les dades d'inscrits El Servei ha organitzat al Servei de Promoció i Mer- una taula rodona sobre La catdeTreball, la taxad'aturde dona en l'exercí professioles dones és sensiblement nal, que tindrà lloc el 2 de superior a la dels homes (7 i juny dins el cicle d'orien3.8% respectivament. Però cal tació ocupacional i que dotenir en compte que gairebé narà a conèixer les diverses el 60% de l'atur es concentra sortides professionals. entre les persones menors de 35 anys i que el percentatge Servei de Promoció i de dones és també superior en Mercat de Treball
1 209 82 99
i 4 1 43 3 1 1
Preu coMegiats: 1.000 pesset 35 No col·legiats: 3.000 pessetes
S'ofereix
Es ven
ESTUDIANT AMB EXPERIÈNCIA
APARTAMENT A VILASSAR DE MAR
S'oferci* estudiant pendent de pn>ricncia. per a treball *r mallns o tardes. • Amb lílol de dit m o s curiós • Coocixcroenls d'informàtica a nivell d'usuari.
Uana Jait Calitja Tclcfon: 419 66 19
Venc apartament siiuai a Vilassar de Mar. Disposi de: • Rebedor, rnenjador-cuina (independent), dormitori, bany. i lc-
Pilar Cecília, Tercera planta Horari: De dilluns a divendres, de 9 a 14:30. Dimarts i dijous també de 16 a 19 h
414 33 11 i 209 82 99 / Fax: 414 34 34
S'ofereix
A N U
C I S
Es seleccionen MATERIALS/ SISTEMES CONST.
Es lloga DESPATX MOLT BEN SITUAT
S'ofereix delineant especialista en la perspectiva interior i exterior pera; • Assessorament per Ter projectes
Arquitecte tècnic especialitzat en importació/exportació de matc-
Es lloga despatx silual a la Via Augusts número 47 de Barcelona. Pins a l'actualitat ha esta! dedicat a gabinet d'arquitectura. • 100 mJ útils
• Experiència en CAD(v. 12 Windows)
ses espanyoles fabricants de productes de bona qualitat que vulguin cspotar-los a qualsevol part del món. Sra. Miquel Telèfon: 456 21 05
DELINEANTDECORADOR
lecciona per ampliació del seu ca-
Víctor de Diego Telèfon: 284 53 94
Es ven LLANXA GLASTROM
Es ven PIS A LLAVANERES
V-214- Aventura amb motor VOLVO 220-HP.
que disposa de 4 habitacions. 2
• Toulmenl equipada fins i tol per a íer esquí aquàtic.
• Piscina i pistes comunitàries
F
O
R
M
S'ofereix DELINEANT
• Preu: 13.800.000 pciietcs
David Condtt Telèfon: 456 68 93
Unit GonzAlez Telefoni: 333 53 26 ( m i f d i i ) 333 94 83
• Situat a 5 minuts de l'estació
C. Atagonèt Telèfon: 93-284 78 05
Josep M. Payés Telèfons: 218 01 95 (matins) 430 59 4.1 (tardes)
borar amb empreses o deipatxos. • Amplis coneixements d'Autocad v. 10. 11.i 12.en2i ídimensions. • Possibilitat de treballar tant des de Tcmprcva com dci del domicili propi
banys í lavabo, amb:
• Zona comunitària ajardinida i esportiva amb dues piscines. • Plaça d'aparcament Cemmctt Telèfon: 436 31 59
TOTA LA INFORMACIÓ RELATIVA A LES DEMANDES 1 AL MERCAT LABORAL LA TROBARÀ AL SERVEI DE PROMOCIÓ 1 MERCAT DE TREBALL
INFORMACIÓ DE MERCAT
P E T I T * Si vol compartir el seu despatx, vendre l'ordinador o canvia -se la faula de dibuix i encara no ha tingut una resposta efectiva, TRUQU I'NS ARA 1 ANUNCIÏ'S i L'INFORMATIU
Constructora-Promotora d'Artesa de Segre
A
T
A
C T
T
A
T
S
Q INFORMATIU CONSELL DE REDACCIÓ:
REDACCIÓ:
AogefiBilM
AamCapiDí Huenio Porand) ADMINISTRACIÓ: MocoonlAkeusy
PROJECTE GRÀFIC I [NFOGRAFIA:
EíiuúiK.G.K.
PUBUCITAT: ÍIT·Pulilidilal.SJV. JtsepTarailcllH.155. I;
EDFTA: ColJegl d'Aparelladort I Arquitectes Tècnic* da Barcelona
«2 99 i 41J 3311 TtItfív <«H14 34 Ï4 i 200 68 99 Tel. |9J> 309
ó
OMM:
C85COVÏC Telèfon (9)| 885 36 11 Deteflídó
Bages-Berguedi:
PUiudflOm.fi.
Delegació Valle» Oriental:
Josep Umt»L2S.
JUNTA DEGOVERN
Curs bàsic d'urbanisme OBJECTIUS El Servei de Promoció i Mercat ha iniciat una línea de reciclatge professional com a resposta a la demanda dels col·legiats, quant a l'arquitectura legal. PROGRAMA •Dimarts, lOdemaig: Introducció: Classificació del sòl. Planejament i tipologia dels plans. • Dijous, 12 de maig Formació i aprovació dels plans • Dimarts 17 de maig: Règim de la propietat del sòl. Valoracions i expropiacions urbanístiques • Dijous, 19 de maig: Sistemes d'execució • Dimarts, 24 de maig: Urbanitzacions privades • Dijous, 26 de maig: Les llicències urbanístiques • Dimarts, 31 de maig: Edificació forçosa. Declaració de ruïna i ordres d'execució. • Dijous, 2 de juny: Infraccions i sancions.
Professors Juan Fco. Bornis Emilio Aragonès JorgeFemandcz AntonioAzpiazu Femandode Valdivia CelsaPicó Organitzael Se rveide Promoció i Mercat i la Upc Lloc, dia i hora Sala de Conferències, del 10 de maig al 2 dejuny.de I8:30a2lh Inscripcions •col·legiats: 15.000,•no col·legiats: 30.000.Al Servei d'Informació
zz Curs bàsic d'administració pública OBJECTIUS El Servei de Promoció i Mercat de Treball ha organitzat aquest curs que dóna alguns coneixements necessaris peropositara l'administració pública i ajudar al reciclatge professional dels que ja exerceixen en la funció pública. PROGRAMA • Dimarts, 7 de juny: Recepció. Concepte d'adminislraciópública-Órdenamentjurídic-adminislratiu. Ordenament estatal i autonòmic. • Dijous, 9 de juny: Actuació administrativa. Actes administratius i actes presuntes. El procediment. Els recursos. •Dimarts,14dejuny:Contractacióadministrativa •Dijous, 16 de juny: La funció pública. • Dimarts, 21 de juny: Expropiació forçosa. • Dimarts, 28 de juny: Administració local. • Dijous, 30 de juny: Administració local. • DimartsS de juliol: Regulació d'hisendes locals.
Professors AntonioAzpiazu JorgeFemandez Emilio Aragonès Celsa Picó Juan Fco. Borràs Organitza «Servei de Promoció iMercatde Treball «UPC Lloc, dia í hora Salade Conferències, del 7 de juny al 5 de juliol,de I9a21 h Inscripcions Fins al 23 de maig, •Col·legiats: 15.000,»Nocol.legiats: 30.000 Al Servei d'Informació
SECRETARI: Gi^ur Gjrcia i BU>TCÜ
THESORERA: COMPTADOR:
BcnulOrfuiiMorún VOCALS:
J.Ml Ucsu}' Pariïnood
DELEGATS: Osona: PntPooi Viftü
Ets criteris vipoutt en ela ifllcles slgnili eún d'eiclmlva responublIlUl deté iutw* i no representen necessàriament l'opinió de L'INFORMATIU.
BeOalis que srçun puWeats a L'IUFORMATIU. citant clarament ta seva procedència.
Curs de valoracions inmobiliàries OBJECTIUS Aquest curs bàsic té com a objectiu oferiruna visió general dels diferents tipus de valoracions per a la iniciació o reciclatge dels professionals que vulguin iniciar la seva formació en aquesta especialitat. PROGRAMA • Dilluns, 6 de juny: Recepció i introducció. • Dimecres, 8 de juny: Valoracions del sòl. • Dilluns, 13 de juny: Mètode de reposició. Capitalització derendiments.Valoracíonsdelsdrets reals. Casos pràctics. • Dimecres, 15 de juny: Mètode de reposició. Capitalització de rendiments. Valoracions delsdrets reals. Casos pràctics. •Dilluns, 20 de juny: Valoració cadastral. •Dimecres, 22 de juny: Valoracions urbanístiques • Dilluns, 27 de juny: Valoració hipotecària. • Dimecres, 29 de juny: Valoració d'immobles, subjectes a explotació econòmica.
Professors Juan Fco. Borràs InmaculadaTurú JorgeFemandez Demetrio Ochoa Jorge Vilajosana Organitza • Servei de Promoció iMercatde Treball •UPC Lloc, dia i hora Salade Conferències, del 6 al 29 de juny del8:30a2lh Inscripcions Fins al 22 de maig •Col·legiats: 15.000.• Nocol.legiats: 30.000 Al Servei d'Informació
™ Assemblea general ordinària de Col·legiats La Junta de Govem del Col·legi d'Aparelladors, va prendre l'acord de convocar Assemblea General ordinària de col·legiats. Dia: dimarts 31 de maig Hora: I a. convocatòria a les 18:30 h 2a. convocatòria ales 19 h Lloc: Sala d'Actes. Primera planta. Més informació a la pàgina 2
Salad'Actes. Programa: • Dimecres 11 de maig: Parets de càrrega Els Serveis Tècnics han • Dijous 12: La diagnosi organitzat les jornades, • Divendres 13 de maig: Diagnosi, patologia i m- Tècniques d'hiten'enció tervenció en sistemes es- • Dissabte 14: tructurals de parets de Experiència pràctica. càrrega, que tindran lloc Inscripcions: del'l I al 14de maig,ala Servei d'Informació. ZZ Intervenció en parets de càrrega
^ Curs de dret a la construcció Dins del cicle de cursos de reciclatge tècnícopràcticid'especialització, organitzats pel Servei de Promoció i Mercat amb lacol·laboraciódelaliPC, s'ha programat un Curs bàsic de dret a la cons-
trucció, que tindrà lloc els dimarts i dijous del 6 de setembre a I'l 1 d'octubre de 19 a 21 h. Matrícula finsal 23 d'agostal Servei d'Informació, amb un preu de 15.000,-col-Iegiats i 30.000,-no col·legiats.
ZZ Cursos de l'Aula d'Informàtica Programació dels propers cursos d'In formàtica: • Informàtica per a més de 20 anys d'exercici: dimarts i dijous del 19 de maig al 30 de juny. • Autocad (2 nivell) 3D:
dilluns i dimecres de 1' 1 al 29 dejuny. Tenenllocdel9a2lh.a l'Aula d'Informàtica, a la terceraplan ta del Col·legi. Inscripcions: Servei d'Informació.
:™ Informàtica en preparació Amb l'objectiu de planificar nous cursos d'acord amb les necessitats del col·lectiu, es pot fer la preinscripció al Servei d'Informació dels cursos següents: • 3DStudio»Autocad • Autolisp i personalitzaciód'Autocad • Diferències Autocad 12 i versions anteriors • Drafixcàd Windows» Ordinador personal • Windows • Wordperfect· Lotus 123 • Excel • DBase rV«Sistema MS-DOS Els horaris previstos seran dimarts i dijous o bé dilluns i dimecres de 19a 21 h.
A
™ Xerrades professionals El Servei de Promoció i Mercat deTreballila UPC ha organitzat una sèrie de xerrades divulgalives de la temàtica sobre la quaJ versaran els cursos que organitzen conjuntament. • dimarts 17 de maig: La valoració de béns com a sortida professional, per Fco. J.Llovera, doctoren dret i catedràtic de la UPC. • dimecres 25 de maig: L'arquitecte tècnic a ta funció pública, per Emilio Aragonès, magistrat del Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya i Fco. J. Llovera, doctoren dret i catedràtic de laUPC. • dimecres 22 de juny: L·s servituds en el procés edificatori. per Joan Poch, president de la Sala Civil de l'Audiència Provincial de Barcelona, magistrat delTribunalSupremd'Andorra i Fco. Javier Llovera, advocat, doctoren dret i catedràtic de la UPC. Les xerrades lenen lloc a les 19 h. ala Sala d'Actes del Col·legi-tret de la del dia 25 de maig. que indra HocalaSaladeConferències. Inscripcions al Servei d'Informació.
Declaració de renda 1993. Aspectes més significatius per al professional. La planificació de l'exercici en curs a càrrec de José Antonio Bernàldez Dia: dillus 16 de maig Hora: 19:30 hores LLoc: Sala de Conferències L'entrada és lliure. Inscripcions ai Servei d'Informació
L'associació de la fusta (Aitim) en collaboració amb els Serveis Tècnics del Col·legi, organitza unajornadasobrela fusta en el transcurs delaqualespreseniaraelvídeo:£//«yc és el primer, es faran xerrades sobre
VISITES CULTURALS • D E L E G A C I O N S
• Dissabte 7 de maig: Visita a la Universitat Politècnica de Barcelona i als nous edificis de la Universitat Autònoma. Trobada aleslOh.alc/Aribau-Bon Pastor. Cal inscripció. • Divendres 13 de maig: Excavacions del castell i església romànica de Castelldefels, capella romanicadeBruguési l'Hospital d'Olesa de Bonesvalls. Preu: 2.000.-(inclou dinar). Cal inscripció prè\i& Trobada a les 9:30 hores, al carrer Aribau-Bon Pastor. Inscripcions: Servei d'Informació.
Properes jornades d'Insífl/./ac/o/uiniciadesperla delegació del Bages, els dijous de 18 a 21 hores. • 19demaig:Cíw • 2 de juny: Regulació, control i domòtica • 16 de jüny.Electricita! Preu per sessió: 3.500.Informació: Delegació del Bages-Bereuedà. Telèfon: 8729799
Centre de Documentació Josep Renart, el dimarts 17 de maig a les 20 hores. ^ Ordenació urbana a Granollers
Dins ei cicle de conferències tècniques anomenades Cafè Tècnic, s'ha previst pel dijous 17 de maig a les 19:30 h. una xerrada amb el títol. Planejament i estratègia del pla general d'ordenació, a càrrec d'Enric Rspinet, capdcl servei d'urbanisme CZ. Presentació de Granollers. Tindrà lloc del 'Construdoc' al Museu de Granollers. La delegació del Bages c/AnselmC]avé40-42. presentarà el programa Delegació del Vallès OConstrudoc. a càrrec del riental.Tel.: 8790176 I
T
A
T
Jornada sobre la fusta
La salvaguarda del patrimoni arquitectònic europeu és el tema principal de la propera exposició queacolliràelCol.legidel 26de maig aBOdejuny, amb el títol. Consen'ació del Patrimoni arquitectònic europeu 1993. Organitza la Comissió Europea, l'Ajuntament de Barcelona i el Col·legi. Inauguració, dijous 26 de maig a les 19:30 h, a la Sala d'Exposicions.
"XC Instal·lacions al Bages
I
ICO. El Col·legi a la Fira de l'Ascensió La delegació del Vallès Oriental presentaràun estandalaFiradel'Ascensió de Granollers els dies 12. 13.14 i 15 de maig. Més informació a la delesació.al telèfon: 87901*76 xe Papïroflèxia a la delegació d'Osona Lluís Valldeneu, presenta una mostra de papirof!èxia(plegatge de paper) aladelegaciód'Osonadel 7 al 29 de maig. Oberta dijous, divendres i diumengede 19a21 idissabtes també de 12a 14h. M
S
• 19 de maig: Exercici liberal. Avantatges i inconvenients, amb Rafael Cercós. Mercè Ama). Enric Graells i Santiago Alonso • 2 de juny: La dona en l'exercici professional. Present i futur, amb Maribel Rosselló, Àngels Figueras, Rosa Remolà, Carlola Aguado, i M. Dalmau • 16 de juny: Les especialitats. Sortides professionals, amb J. Lleal, J. M. Genescà. Joan Grau, Francesc Jornada, M.A. Palomo i J. Tusquets Se celebraran a la Sala d'Actes de 19 a 21 hores. La inscripció és gratuïta al Senyi d'informació.
ZZ Patrimoni arquitectònic
~ Programació de primavera
V
El Servei de Promociói Mercat organitza uncicle de taules rodones sobre Les sortides professionals dels arquitectes tècnics, per a nous titulats i estudianls. sobre les diferenls àrees de l'exercici.
L'assessoria fiscal organitza una conferència-col.loqui amb el títol,
ElCol·legi acull fins al I9demaíg l'exposició, Quan la natura estranforma en art, formada per la mostra escultòrica i pictòrica de l'obra de l'artista holandès Sjoerd Buisman. concebuda a partir de la integració de l'art en la natura. Horari: de dillunsadivendresdelO al4idel6a20.
T
'";. Cicle d'orientació ocupacional
— Declaració de renda 1993. Planificació de l'exercici
zz Integració de l'art en la natura
C
A
T
fustesamericanes.el mercat espanyol i l'experiència de l'arquitecte Jorgc Pensi. Es clourà amb un còctel de comiat. Tindrà lloc el 25 de maig de 18 a 21 h, a la Sala d'Actes del Col·legi. Informació: Servei d'Informació.
"Z£ Cicle AulaEmpresa de l'Itec
™ Exposició dels premis Fad
Ponències que tindran Ilocantecalesl8:30h: • 12demaÍg:flíT(c7a/ge d'enderrocs. • 19 de maig: Pneumàtics usats i el seu reciclatge per al construcció. Itec. Wellinglon. 19. Cal confirmar l'assistència. Tel: 3093404
Fins al 31 de juliol es podrà veure una exposicióde les obres seleccionades i els premis Fad 1993 a la Sala d'Exposicions del Collegi d'Arquitectes de Catalunya. PI. Nova, 5. Horari: de dillus a divendres de IÜa21h. Telèfon: 3015000
GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciarse en aquesta secció. BIT PUBUCIDAD Marta Meca Telèfon: 410 45 55 ESTRUCTURES
AÏLLANTS
;
|
HUMICONTROL S/L
CONSTRUCTA
o
li ftt 1 hgniUI) t% ciptl.llIÍU Mimurs sense retracció. Rehabilitació
PBOGfUMAJ mf ORlUliCOS PJUU f i WtSUPUtïIO,
11 anuncií te tttit uUnl
Industrial Química Parrot,*.;
ï
E C T 0
R - 3
PAVIMENTS H )
m RRLITH
ÜCRMSsa
™
_
ARIDOS LIGEHOS. S.A.
ARMADURES PREFABRICADES PER A LA CONSTRUCCIÓ
Industrial Química Parrot,s.a. CA Vilatíomat. 140 bis 7= 2" 0B015 Barcelona Tel. (93) 453 16 04 Fa* (93) 323 73 07
Navès Industriales Forjados-Cerramíentos Chalets -Pàrkings Centroscomereiales , Pantalanes, etc.
Boirvu 33SlOTI0íi3flJPuifiC!llU) OS019 BAHCtLOÍW TB (33)307 1600 F u (93)30742?S
U S0LUCIO«ES E)t US1AHIENT0 E IIUHIHACIÚH tUTURJU.
AVENIDA OE CKILE. - I I • T E L (91) 3
la 03010 BARCEL0I1A
INFORMÀTICA
SERVEIS
H
1994
TRACI*HEMT PER * HLMnATS a
3
PRECIÓS DE EDIFICACIÓN Y OBRA CIVIL EN ESPANA
NETEJA OE FAÇANES I lUESDERtSIAURAClO
RESTAURACIÓ DE PEDH
I COKSTRUCCIÚ THACTjmfXTBEfUÏII CORCITEJUDIA
ROIG CURVAOO DE PERFILES, S J L
CYPE
PREOC
CYPE CATALUNYA ARÍST1DES MA1LL0L, 5
INGENIEROS
C/P*j*,Z«Id(93)ÍS6H53 ((93)Uò72t5C63OURQUIU
TEL ( 9 3 ) 4 4 8 15 83 0 8 0 2 8 BARCELONA
atayo s.a. Pza. de sto. Dominuo. i local 11 -19001 Guadalaiara TU. 949 25 31 45 -Fax 9-19 21 94 93
PREFABRICATS 1
SOirai Serveis per al projecte • Ddinoció / CAD • Diíiuliiuciú df plïnols » Esantji! i vecioriniï • Sentí de pioner
G
Prefubricados de Hormisón. S A .
Industrial Química Parrot,s.a.
•Aiicamoiu EiucAauil #TopO£Tin3 • Rrndtrlng • Ric...
Bou™. 338 (amonada PuigccrrU] 03019 BAflCELOfW
FUSTERIA ti
REVESTIMENTS LABORATORI DEL ^ALLES
PINTURAS GRECA COLOR, S.L. ASSfSSOflM lli L ADQUISICIÓ
FACHADAS • PATIOS DE LUCES • ESTUCOS REHABILITACIÓN EN GENERAL DECORACIÓN • PINTURA INDUSTRIAL
0£ PROGRAMIS FORMACIÓ PCfíSONAUTTADA
laboratori ACREDITAT per la Generalitat tJe Catalunya pel control de qualitat de l'edilicacio i els seus materials Cl JOSEP CARNER. 2T - TEL 879 33 91 TEL i FAX 879 45 17 - 0S400 GRANOLLERS
CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS MAQUINARIA Maquinària lleugera i equipaments. Protecció i seguretat en obra.
ELECTRICITAT Electricitat i il·luminació
TRANSPORT Elements d'elevació i transport.
FUSTERIA Fusteria de (usta, metàl·lica i plàstica
C
ESTRUCTURES Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres.
AÏLLANTS Aïllaments, impermeabilització i recobriments
INFORMÀTICA Informàtica aplicada a la construcció
r^m |f~^
PREFABRICATS Prelabricació i construcció industrialitzada.
REVESTIMENTS Paviments i revestiments
SERVEIS Serveis aplicats a la construcció
CLIMATITZACIÓ Climatització en la vivenda i alternatives energètiques
•
FLUIDS Aixetes, bombes, tubs.canalons
L'informe SECTEUR ja és una realitat
LA CONSTRUCCIÓ ESDEVÉ MOTOR D'ALTRES SECTORS DE L'ECONOMIA
La versió final de l'informe SECTEUR sobre el sector de la construcció a Europa en l'horitzó del 2000 ha estat presentada, finalment, al nostre país. L'INFORMATIU ja va avançar, els passats novembre i gener les línies mestres d'aquest informe, comentades pel seu director, Stuart Reynolds.
ANTONI CAPILLA
L'insiitut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITEC) va organitzar, el passat dia 26 d'abril, la jornada de presentació de la versió definitiva de l'estudi SECTEUR, realitzat per la consultoria WS Atkins International Ltd a instàncies de la Comissió de la Unió Europea. Iniciat el gener del 1992. l'estudi ha estat realitzat amb la col·laboració de consultors de cada estat membre de l'Unió Europea (UE) amb la finalitat de proporcionar un marc de referència amb el qual s'orientin les futures polítiques de la UE. L'informe va ser presentar pel seu director. Stuart Reynolds, i per Juan Antonio Campos Morales, administrador principal de la Direcció General III Indústria de la Comissió de la Comunitat Europea. Europa es troba en un moment de canvis decisius en tots els ni vells i això té un impacte directe en el sector de la construcció: noves necessitats
d'infraestructuresiedifïcació;canvisenlalegislajar el món. Els turistes es meravellen (le ció del sector; aplicació de noves tecnologies; l'herència arquitectònica existent a Europa transformacions dels processos de construcció, i. La diversitat dels nostres països, la seva arfinalment, canvis demogràfics i del mercat de quitectura distintiva i ia seva tradició en entreball. El propòsit de l'estudi SECTEUR és aju- ginyeria, serveixen d'alé que, sense dubtes, serà creixent si es trebadar la construcció eulla plegats. Davant aquesropea a donar resposta ta situació existeix cl pea aquestes transformarill de perdre oportunicions. L'informe analittats i de rebaixar la quaza l'estructura indusl i t a t d e Ia trial del sector, avalua n a n p r m p c artiï i construcció, la posició competitiva p a p e r m e S aCTIU p e r a i x ò t el principal misactual de la construcsatge per al sector és que ció a la UE, i les necessitats de la construcció en ha de competir pels mercats i els seus recursos les properes dècades i la demanda que se'n deri- amb d'altres sectors de l'economia. La índú.sva. Per als autors de l'estudi, la construcció resul- tria ha d'adquirir un paper actiu lot millorant ta essencial a l'hora de demanar suport a l'activitat la seva activitat, promovent la demanda í mobilitzant financiament amb l'ajut dels gode la resta de l'economia. A Europa, segons diu el prefaci de l'informe. verns". lli "la construcció és una indústria que pot sacse-
El futur de la indústria de la construcció passa per
Segons l'estudi SECTEUR.el sector de la construcció no està seriosament amenaçat a curt termini, però ha de dur a terme un seguit d'accions per adaptar-se al canvi: "la producció del sector de la construcció ha de passar del 10% del PIB de 1992 al 12%, amb un objectiu a llarg termini del 14 o 15%". La política del sector hauria de basar-se, doncs, en tres objectius bàsics: contribuir a assolir els objectius socials i econòmics, augmentar la qualitat de la construcció i millorar
La producció del sector ha de passar del 10% del PIB al 14% el rendiment de l'activitat. Per això planteja unes accions que hauran de desenvolupar els diferents agents que tenen una intervenció decisiva en el sector: organismes europeus, administracions de cada país, promotors i usuaris, consultors i projectistes, associacions professionals, contractistes, fabricants, sindicats, organismes de recerca i formació, etc. L'Estat, segons afirma l'informe SECTEUR,"té el doble paper de regulador del sector i d'important client per a la indústria de la construcció. Ambdues funcions han d'ajudar a millorar sensiblement la qualitat i el valor de la
inversió en la construcció i la qualitat de l'entorn construït. És necessari un major recolzament a la formació, la investigació i la innovació. La regulació, d'altra banda, és necessària per protegir els interessos dels consumidors i generacions futures". La proposta d'accions a desenvolupar passa, en primer lloc. pel creixement i l'estabilitat del mercat, la millora del rendiment econòmic i el foment de productes competitius. En segon lloc es troben l'augment dels nivells de qualitat, la millora de les condicions de treball i facilitar l'adopció de noves tecnologies. "És important que el sector pugui competir en qualitat i no només en preu. Per això, es proposa la millora dels procediments de contractació, dels sistemes de formació, dels sistemes de registre i qualificació per a empreses i individus, un ampli i efectiu sistema legal de responsabilitats que sigui flexible i un nivell adequat de supervisió o control independent. A llarg termini, l'adopció de noves tecnologies determinarà la futura competitivitat del sector. Actualment, el ritme d'innovació del sector és massa lent, cal incrementar la investigació com fan altres indústries", afirma l'informe. Protegir r entorn, elevar el nivell de capacitació delesempreses, millorar els canals d'informació i lluitar pels mercats mundials també formen part del conjunt d'objectius estratègics. Segons afirma l'informe. "la construcció és la indústria que dóna forma al medi ambient. Per això,
hauria d'estar preocupada per aplicar els principis de desenvolupament sostingut i buscar la qualitat del disseny. La meitat del consum d'energia a Europa és relacionada amb els edificis. Aquest fet fa que la conservació de l'energia sigui un tema prioritari. Els arquitectes i enginyers tenen com a missió promocionar el disseny d'edificis energèticament eficients, incloent-hi la utilització de principis tèrmics passius". Finalment. SECTEUR reclama un marc de tre-
"La construcció ha de ser l'instrument per a construir la societat" ball legal i institucional que doni al client la possibilitat d'escollir entre una sèrie diversa de processos productius, de manera que li permetin ajustar-se a les seves pròpies circumstàncies i possibilitats, dins el context d'un sistema de garanties, compromisos legals i d'assegurances, que ofereixi al client el nivell de protecció que avui la societat demana. La construcció, en definitiva, "ha de ser vista pels governs com l'instrument per a construir la societat del futur, aportant-hi infraestructures eficients per impulsar un desenvolupament útil i incrementar la força d'Europa". •
M A T
P U N T S
D E
Les borses de treball Ascensió Gàlvez *
E
l procés de canvi que eslà vivint actualment el sector de la construcció, unit a les noves tendències en el mercat de treball, repercutiran d"una forma determinant en la configuració del sistema de treball professional dels arquitectes lècnics. Com a professionals qualificats aquests haurien d'assumir un paper destacat en aquest moviment transformador i. per això, hauran d'adaptar-se a les noves condicions de competitivitat, qualitat, innovació i nivell professional. Sigui quina sigui la forma d'exercici escollida: liberal, assalariada, o en associació professional, pera poder competir en òptimes condicions hauran d'utilitzar-se estratègies de comercialització que ens permetin fer més atractiva la nostra oferta i afegir valorats nostres serveis. El màrquetingde serveis obéel màrqueting personal, segons el cas. hauria d'inlegrar-se en la gestió professional com a sistema per a la recerca de clients o d'ocupació, i com a forma de planificació de la pròpia promoció professional i econòmica. Quant a les empreses, moltes ja s'han adonat, des de fa pocs anys, que el factor humà és un element fonamental per al bon funcionament del negoci. Han estat les tècniques del management, i les idees importades del Japó i dels països anglosaxons, les que obliguen a descartar pràctiques obsoletes de gestió de per-
rà de centrar-se en el client. En aquest cas podriaplantejar-seladicotomiad'oricntarse cap a dos tipus de clients, en principi, confrontats; d'un costat els professionals, i d'un altre, les empreses-usuaris. Si s'abandonen inèrcies purament proteccionistes, funcionant en un marc de transparència! objeclivUzació, pot ser compatible respondre a les expectatives d'uns i d'altres. Els serveis col·legials hauran de basar-se en l'adequació de sistemes de promoció, informació, assessorament i orientació. adreçats tant al col·legiat coma les empreses. En el cas de les empreses, hauran d'incorporar mètodes que els facilitin la gestió dels recursos humans de la plantilla: la selecció, la valoració de llocs de treball, els plans de formació, la informació de mercat, etc. I en el cas dels col·legiats s'hauran d'introduir aspectesque ajudin aia promoció professional: l'orientació psicoprofessional, la formació en màrqueting personal, l'assessorament en sous i contractes, el pla de recerca d'ocupació, el pla de formació, el pla de màrqueting. la reorienlació. etc.
sonal, entesa coma àrea que es limita, exclusivament, aTadminístració d'altes i baixes, per a convertir-se en una àrea que potser, d'una forma una mica ostentosa. es denomina gestió de recursos humans. La diferènciaés important: va d'una concepció basada en l'administració dels recursos, a una d'altra centrada en la confecció de plans de formació dins de l'empresa, polítiques de reclutament, comunicació interna, avantatges socials, etc. La major complexitat del nou mercat de treball, exigeix flexibilització, mobilitat geogràfica i més transparència en les relacions. Aquestes noves condicions demanen l'aparició de sistemes innovadors d'acostament entre oferta i demanda també més professionalitzats. Les borses de treball podrien incidir clarament en aquest procés d'adaptació i acostament actuant com a mecanismes objectius de regulació del mercat, vetllant per la transparència i desenvolupament una tasca racionalitzadora amb el fi de procurar la plena ocupació, facilitar la mobilitat ocupacional i les aspiracions de promoció professional i econòmica. No haurien de serseneisals quals s'acudeix tan sols quan s'han esgotat els recursos propis de recerca d'ocupació, i d'amagat, perquè resulta despresligiós. Cal fugir dels esquemes antiquats de servei de respostaexclusivaperaatunits. i també cal fugirde les actituds proteccionistes que condueixen a una demanda poc diversificada, sols útil pera perfils de poca experiència. Les borses de treball col·legials hauran d'enfrontar-se ambla necessitat de respondre a una nova imatge que afavoreixi la participació dels professionals tècnics i empreses-usuaris. Nooblidcmqucladcmandacondicionarofcrta i viceversa. Per tant. la implicació del col·legiat i la seva participació seran els factors clau per al desenvolupament qualitatiu del servei i per a afavorir l'atracció de la demanda. Sembla que sigui cl moment idoni perquè les antigues borses de treball iniciïn una transformació per convertir-se en serveis de màrqueting de la professió. Per això, com qualsevol servei, hau-
EvidenlmenLcaldrà potenciar funcions que d'una manera modesta, i una mica desordenadajacompleixen les borsesde treball tradicionals, com són la inserció professional de recent titulats i el tractament de casos de difícil col·locació. Però també, cal dedicar esforços ala gestió de serveis útils per ad'allres sectors del col·lectiu que, per les seves característiques i condicions d'exercici requereixen un enfocament diferent, com són les societats professionals i el professional liberal. En definitiva.haurandeconsiderar-selesperspectivesdecadaentornprofessional i personal. Al mateix temps hauran d'establir-se mecanismesd'informacióque mantinguin el col·lectiu al corrent de l'estat del mercat: la conjuntura, les característiques de la demanda, els perfils demanats, els sous i honoraris per serveis determinats, les diferents fórmules de contractació i associació, etc. La comunicació i la informació són els motors essencials del canvi. La retroalimentació i la col·laboració amb els clients: col·legiats i empreses i. perquè no. també amb les associacions queel representen esconvertiran en les estratègies clau per a aconsegir els objectius de transparència i acostament al mercat de treball. Per aconseguir una coherència global dels serveis col·legials i de les poiítiques orientades a donar resposta a les necessitats professionals, les borses de treball hauran de ser partícips en la identificació de tendències professionals i col·laboraren l'impuls de mecanismes renovadors de la professió, En resum, les borses de treball tindran un paper essencial en la configuració dels serveis col·legials. Però requereixen una transformació estructural que les converteixi en verdaders serveis de màrqueting de la professió, Peruna altra banda, hauran d'integrar-se en el nou context empresarial dels col·legis professionals, entesos coma empreses de serveis, i incorporarà la seva organització interna sistemes de gestió directiva que li permetin afrontar ambèxit el repte deia professionalització i la rendibilitat econòmica.
"Les antigues borses de treball han de convertir-se en veritables serveis de màrqueting de la professió"
N
F
O
R
M
•ASCENSIÓ GÀLVEZ és responsable deí Servei de Promoc» i Mercat de Treball del CoUegi d'Aparelladors de Barcelona
PREFABRICADOS DE HORMIGON
seo recibirmayor informa uego visita representante
ana,; Tel. (91)4076133 Fax. (91) 37717 50 28017 MADRID
orrasy Bages," 106 Tel. (93)345 8850 Fax. (93) 3461713 08030 BARCELONA Lc.P
Tel