Núm.50 PRIMERA QUINZENA JUNY 94 125 PTA
DEL COL·LEGI D'APARELLADORS
I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
Bon Paslor.5 08021 BARCELONA Tel.4143311 -2098299 Fax414 3434 -2006899 Delegacionsa Vic, Manresa, GranollersITerrassa
Els fabricants de formigó afronten les crítiques i defensen els seus productes L'Anefhop nega l'existència de problemes amb la qualitat dels seus materials Els fabricants de formigó preparat a Catalunya defensen ía qualitat dels seus productes i insisteixen en els seus grans avantatges respecte al formigó fabricat a l'obra. En els darrers mesos» però. han arribat al Col·legi d'Aparelladors de Barcelona queixes d'arquitectes tècnics que denuncien el que consideren una situació de monopoli per part de fabricants que els impedeix canviar de subministrador en el transcurs de l'obra, quan el formigó preparat no compleix la qualitat sol·licitada. El president de la delegació catalana de l'Associació Espanyola de Fabricants de Formigó Preparat (Anefhop), Sebastià Alegre, va rebutjar aquesta acusació, tot afirmant que "no han aparegut greus problemes en cl subministrament de formigó preparat". Alegre argumenta, d'altra banda, que"tenim només una reclamació per cada 2.500 subministraments i apareix un problema real per cada 7.500. El volum d'incidències és, doncs, molt baix". •
La rendibilitat econòmica, enemiga de la rehabilitació
El Col·legi exhibeix els projectes de la UE de conservació del patrimoni El primer tinent d'alcalde de Barcelona, Lluís Armet, Luisa Bastos, representat de la Comissió Europea, i Carles Puiggròs, president del Col·legi d'Aparelladors, van inaugurar, el passat dia 26 de maig, a la sala d'exposicions del Col·legi, l'exposició Conservació del Patrimoni Arquitectònic Europeu 1993. Jardins Històrics. Aquesta mostra recull 58 projectes de conservació del patrimoni arquitectònic que es duran a terme a la UE amb un pressupost de 3.165 milions d'ecus. En l'organització de la seva exhibició a Barcelona, hi ha col·laborat l'Àrea de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona. La mostra romandrà oberta al Col·legi d'Aparelladors fins al proper dia 10 de juliol. •
A MES A MES El degà del COAC vol més camps d'actuació per als arquitectes PÀGINA 6
La primera jornada del cicle Arlitectures.Novespropostes pera! Parc d'Edificis de Catalunya, celebrada cl passat dia 29 d'abril a Rehabitec. va esdevenir una reflexió sobre els entrebancs—estructura horitzontal de la propietat, baixa rendibilitat econòmica i manca d'incentius per part de l'Administració— que dificulten, actualment, la implantació de la rehabilitació com a pràctica més habitual a Catalunya. •
La Comissió W57 del CIB es reuneix a Barcelona
Els premis Rehabitec'94 viatgen a Navarra i a València PÀGINES 15 A1B
PUBLICITAT
Viatges Baixas arriba a un conveni de col·laboració amb el Col·legi d'Aparelladors Viatges Baixas ofereix als membres del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona un servei d'atenció personalitzada i una àmplia gamma d'ofertes en els seus serveis per aquest Estiu'94, en condicions immillorables. L'import dels viatges pot fer-se mitjançant línies de crèdit de sis mesos sobre el 50% del cost. Viatges Baixas ofereix també altres serveis en condicions molt especials per als col·legiats. (Per a més informació, Montse Loncan, quarta planta del Col·legi). Els interessats poden de dirigir-se a les següents oficines de Viatges Baixas: Barcelona: Aribau, 205. Tel.: 209.70.99. Pau Claris, 133. Tel.: 215.70.00. Via Laietana, 24. Tel.: 268.09.41 Manresa: Carretera de Cardona, 2. Tel.: 872.35.69 Terrassa: Plaça Vella, 13. Tel.: 780.39.22
OFERTES: 3
uerto de la Cruz/Sur Tenerife Tunis
Vol 7 nits, a mitja pensió. Trasllals agroport
des de 47.125 ptes/persona
Vol,
7 nits. Trasllats aeroport. Sorti a, dilluns
des de 38.575 ptes/persona
Atenes
Vol,
7 nits i esmorzars. rasllats a ^raport Sortida, dilluns
des de 50.300 ptes/persona
Istambul
Vol,
7 nits 1 esmorzars. rasllats a =roport Sortida, dilluns
des de 53.800 ptes/persona
Cuba/Va radero
Cancún República Dominicana
Vol, Vol,
7 nits i esmorzars. Tr asllats ae opon. Sortida, diumenge
des de 120.700 ptes/persona
7 nits i esmorzars. rasllats a raport Sortida, dilluns
des de 134.500 ptes/persona
Vol,
7 nits. Traslla s aeroport Sortida, dimarts
des de 138.500 ptes/persona
Els fabricants de formigó preparat rebutgen les crítiques a la qualitat del seus productes L'Anefhop afirma que només apareix un problema real per cada 7.500 subministraments CHOPQ
CARLES CARTANÀ UllK^^illHSiraMilaa^a^HBilMülMillllllllllHillllllH Els fabricants de formigó preparat a Catalunya defensen La qualitat dels seus productes, insisteixen en els seus grans avantatges respecte del formigó fabricat a l'obra i desitgen que la seva implantació s'estengui fins a assolir, com a mínim, la proporció dels països europeus més avançats. En els darrers mesos, però, han arribat al Col·legi d'Aparelladors queixes d'arquitectes tècnics que denuncien el que consideren una situació de monopoli per part de fabricants que els impedeix canviar de subministrador en el transcurs de l'obra quan el formigó preparat no complia amb la qualitat sol·licitada. Alguns professionals han apuntat l'existència d'un trust entre les empreses formigoneres que operen a Catalunya amb l'objectiu de defensar els seus interessos. El president de la delegació catalana de l'Associació Espanyola de Fabricants de Formigó Preparat (Anefhop), Sebastià Alegre, va rebutjar aquesta acusació, tot afirmant que"no han aparegut greus problemes en el subministrament de formigó". Alegre argumenta que "tenim només una reclamació per cada 2.500 subministraments i apareix un problema real per cada 7.500. El volum d'incidències és, doncs, molt baix". Alegre considera que "la sinistralitat que sorgeix com a resultat de la manca de qualitat del formigó subministrat és zero". I afegeix que "des de fa anys no hi ha hagut mai ni un sinistre perquè el formigó de planta fos de baixa qualitat". Alegre creu, d'altra banda, que trobar dificultats per canviar de fabricant en el transcurs de l'obra "és lògic i més si es té en compte que el nou subministrador es trobaria en aquest cas amb una obra començada que ja ha tingui problemes amb cl formigó que, a més, és col·locat. El mateix passaria sí volguéssim canviar de contractista a mitja obra". La majoria d'empreses fabricants de formigó estan mancades del segell de qualitat INCE del ministeri d'Indústria. L"estimadorquecal aplicar per determinar la resistència característica és superior en el cas de central amb possessió del segell. A més a més, es permet que el control
: DEL FORMIGÓ PREPARAT
a l'obra es redueixi a la meitat. Segons Alegre, "el mercat no valora prou la possessió del segell. Existeix des de fa molts anys i la veritat és que ha tingut poc èxit i una repercussió petita en el mercat
encara que, en teoria, gaudeixi d'alguns avantatges". Per Alegre, "el 70% dels problemes es deuen al tractament inadequat que es fa del formigó en les seves primeres edats". •
250 plantes a Catalunya L'Associació Espanyola de Fabricants de Formigó Preparat (Anefhop) és una entitat que agrupa en l'actualitat el 90% de les empreses subministradores de formigó preparat existents a la totalitat de l'Estat espanyol. Això representa més de 300 empreses formigonereè, de les quals unes 40 estan radicades a Catalunyaamb més de 250 plantes de formigonat ubicades al nostre país. El 1972 es va publicar la Instrucció per a la fabricació de formigó preparat, en la qual es fixen determinats requisits que han de complir els.equips de fabricació i transport i també els sistemes d'autocontrol. Les empreses associades a Anefhop controlen, a través de la pròpia Associació, el compliment d'aquests requisits, indispensables per ser-ne membre. Anefhop realitza, d'altra banda, una inspecció anual de les centrals de les empreses associades, d'acord amb un reglamentd'homologació.
L ' E N Q U E S T A
Mai ha tingut cappmblema amb eh formigons de planta? CARMINA ALONSO i DE MARFÀ tol. 29S3. Barceló»
XAVIER ONSÉS
Els formigons de planta acostumen a presentar problemes a l'obra. Sovint m'he trobat amb formigons amb un excés de cendres. En definitiva, amb problemes de qualitat dels formigons.
No, cap problema. Acostumo a treballar en grans promocions i mantenim contactes amb empreses de garantia i solvència. La veritat és que mai, que recordi, no he tingut problemes.
GABRIEL VILA UI. 1133. II Ma****
CARLES PALLARDÓ tol. «330. I · T M I · M
Sí. Recordo un cop que vaig tenir un problema de subministrament. Em van donar un formigó que no tenia les mateixes proporcions i qualitat que laresta que havia fet servir a l'obra.
No. A vegades no donen la resi stència que haurien de donar, però crec que això és força normal. Si em passa, demano un altre subministrament i sí també falla me'! fabrico a l'obra.
tol. 3246. tmmt A·dr·· fe \m •arca
L·i consulta es mfer el dijous 26 de maig al Senei d'Informació del Ccl.legi. a Barcelona. Eli prufexiionals e: t escollir aleasònamna
N
r o *
*
T
L'estructura de la propietat i la baixa rendibilitat dificulten el desenvolupament de la rehabilitació El cicle Artitectures reflexiona sobre els entrebancs i expectatives de futur d'aquest procés ANTONI CAPILLA
Nova ordenança pera l'Eixample
La primera jornada del cicle Arliteclures, Noves propostes per al Parc d'Edificis de Catalunya, celebrada el passat dia 29 d'abril a Rehabitec, va esdevenir una reflexió sobre els entrebancs que dificulten, actualment, la implantació de la rehabilitació com a pràctica més habitual a Catalunya. L'estructura horitzontal de la propietat, la baixa rendibilitat econòmica de les actuacions de rehabilitació i la manca d'incentius per part de l'Administració són alguns dels problemes amb què es troba la rehabilitació, segons es va assenyalar en el decurs d'aquesta jornada, organitzada conjuntament pel Collegi d'Aparelladors i el Col·legi d'Arquitectes. Condició indispensable per l'arrelament de la rehabilitació és que el sector privat guanyi diners amb la intervenció en els edificis, ja sigui amb rehabilitació, substitució o amb conservació. Segons Agustí Borrell, representant de l'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis,"el cost de rehabilitar de manera integral sempre és superior al cost d'un edidici nou. La limitació de Ics densitats impedeix seguir el model europeu en el qual, al centre de les ciutats es permet un cert tipus d'apartament luxós de petita dimensió que ajuda a millorar la rendibilitat de la promoció. Només per raons de prestigi o d'haver aconseguit l'edifici en condicions extraordinàries pot Ter que la promoció privada entri en una rehabilitació d'aquest tipus". És en aquest punt on es fa necessari un cop de mà de l'Administració. Segons Climent Solé, sots director de la direcció general d'Arquitectura i Habitatge, "si no s'incrementen les actuacions en rehabilitació, si no hi ha més activitat, és per una sèrie de problemes i no tots són per la LAU. La LAÜ impossibilita que es rehabiliti un determinat parc d'habitatges com és el de lloguer. Un altre problema és el règim de propietat horitzontal que dificulta la presa de decisions per dur a terme actuacions de rehabilitació. D'altres factors que també dificulten l'increment de les rehabilitacions són que on hi ha dificultats coincideix amb les zones
L'Ajuntament de Barcelona va aprovar, el dia 29 d'abril, la nova Ordenança de Rehabilitació i Mi Hora de l'Eixample que pretén frenar l'avanç del sector terciari i fomentar la recuperació dels patis interiors d'illes per a usos ciutadans. L'ordenança fixa unes condicions molt severes per controlar la proliferació d'oficines --només es permetrà la seva ubicació en la planta baixa i el primer pis dels immobles-, posa impediments per a l'obertura de bancs i bars. i planteja la recuperació dels patis interiors d'illa mitjançant la flexibilització de la prohibició de construir patis en el subsòl. EL FUTUR DE LA REHABILITACIÓ PASSA PER SUPERAR ALGUNS ENTREBAÍ
més degradades físicament i socialment, amb una manca tota de recursos". Les administracions, però, no acaben de donar prou suport a aquesta temàtica amb la seva intervenció en el món de les ordenances i de les normes. Perexemple, diu Agustí Borrell, "la Generalitat té en projecte una revisió dels nivells d'habi-
tabilitat objectiva que augmenta els mínims, dificultant l'aplicació en la gran rehabilitació. Mentrestant, l'Ajuntament ha elaborat una nova ordenança sobre l'Eixample que complica el procés. Dos exemples d'actuacions que només pensen en edificis de nova planta o en restauració en els que només hi quedi la façana". •
Una alternativa per regenerar les ciutats La rehabilitació d'habitatges va començarà esdevenir una alternativa ferma per a la regeneració dels centres històrics de les ciutats del nostre país als anys 80, quan tots els tècnics i els polítics van començar a mirar a Europa per veure què calia fer amb el patrimoni, varecordarXavierCasanovas, arquitecte tècnic i cap dels Serveis Tècnics del Col·legi d'Aparelladors. "Els centres històrics de les nostres ciutats, diu, són teixits urbans consolidats i obsolets amb una manca d'intervenció especialment en matèria de rehabilitació del parc d'edifícis existent". El principal exemple en aquest sentit és l'actuació a Ciutat Vella,
a Barcelona, on s'ha dut a terme una tasca de renovació del parc edificat, tant amb edificis de nova planta com restaurats, i de millora del teixit urbà amb l'enderroc d'illes d^ímmobles i l'obertura de vials. "És una operació d'emergència. Molt important, moll ben feta, una operació mostra de motor, de capacitat", afirma Josep Maria Alibe's. coordinador dels Serveis d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona. Segons Martí Abella, arquitecte tècnic de Procivesa, "cal puntualitzar que l'Ajuntament no pretén canviar Ciutat Vella, sinó establir Ics bascs que permetin que la iniciativa privada pugui recollir el testimoni".
La nova ordenança és fruit de l'estudi Anàlisi de l'Eixample, 1983-1993, elaborat per l'Ajuntament. Segons aquest estudi, els principals problemes de l'Eixample són les carències puntuals en matèria d'aparcament en determinades zones del districte (Sagrada Família i Sant Antoni), la tendència a la despoblació (-4,9% de mitjana), els freqüents processos encoberts de substitució cel·lular -habitatge per despatx- i l'alarmant increment de demandes de llicències d'obertura de bars (cinc locals per illa tipus) en detriment dels tradicionals establiments alimentaris al detall, en clar procés de desaparició. Aquesta normativa, que ha estat durament criticada per Foment del Treball, la Cambra de la Propietat Urbana, l'Associació de Propietaris de Catalunya, i associacions de veïns i de comerciants, preveu una zona de conservació, limitada pels carrers Urgell, Travessera de Gràcia, passeig de Sant Joan i Gran Via. Un dels seus objectius és millorar la qualitat de vida a l'Eixample, aturant la terciarització i el despoblament d'aquest districte, que en els darrers cinc anys ha perdut 14.000habilams.
O
T
I
C
I
A
La UE es preocupa per la salvaguarda del seu patrimoni arquitectònic El Col·legi acull la mostra 'Jardins Històrics1 L'INFORMATIU
Lluís Armet, primer tinent d'alcalde de l'Ajuntameni de Barcelona. Luisa Bastos, representant de la Comissió de l'UE, í Carles Puiggròs, president del Col·legi d'Aparelladors, van inaugurar, el dia 26 de maig, a la sala d'exposicions del Col·legi la mostra Conservació del Patrimoni Arquitectònic Europeu 1993. Jardins Històrics. Aquesta mostra recull 58 projectes de conservació del patrimoni arquitectònic que es duran a terme a la UE amb un pressuposi de 3.165 milions d'ecus. En l'organització de la seva exhibició a Barcelona, hi han col·laborat l'Alcaldia i l'Àrea de Parcs i Jardins de l'Ajuntament. La mostra romandrà oberta fins al IOde juliol. Jardins Històrics recull els projectes de protecció del patrimoni que la UE ha triat per la seva qualitat cultural i tècnica amb l'objectiu de sensibilitzar la població i les autoritats nacionals, regionals i locals de la necessitat de conservar el seu patrimoni. Enlre els projectes que han rebut l'ajut comunitari el 1993 destaca el Jardí del Laberint d'Horta, a Barcelona, un dels cinc jardins espanyols seleccionats per a aquest programa comunitari de preservació del patrimoni arquitectònic europeu. La mostra també reflecteix l'actuació comunitària duta a terme a l'Acròpoli d'Atenes, al Mont Alhos de
Grècia i al barri del Chiado de Lisboa en reconeixement a la seva importància com a símbols d'una identitat europea comuna. El [ema trial per la Comissió Europea per a 1994 és Monuments i llocs històrics relacionats amb l'espectacle. És a dir, monuments i llocs que constitueixen un testimoni físic de l'art de la representació. La UE. d'altra banda, subvenciona des de 1983 la restauració de monuments de valor artístic i històric. El primer en rebre un ajut de la UE va ser l'Acròpoli d'Atenes. A partir de 1986 lambé s'han concedit ajuts a distintes obres de restauració dels monestirs del Mont Athos a Grècia, i del barri del Chiado, a Lisboa. D'altra banda, la UE també ha concedit ajuts simbòlics d'emergència, reflex de solidaritat i reconeixement d'una identitat europea comuna, a obres de protecció i rehabilitació d'importants monuments fets malbé com a conseqüència de catàstrofes. Així, el 1993, els Uffici de Florència, objecte d'un atemptat, van rebre una suma de 100.000 ecus destinada a la salvaguarda de les seves obres d'art. Recentment, els incendis del Gran Teatre del Liceu de Barcelona i del Parlament de Rennes (Bretanya, França) han commogut l'opinió pública internacional. La UE ja els ha concedit un ajut simbòlic per a la seva restauració. •
Una necessitat cultural ineludible El patrimoni cultural constitueix La direcció general de Cultura un excepcional vehicle de trans- de la Comissió Europea organitmissió de l'herència i la identitat za, des de 1984, una acció d'Ajut europea. Conscient d'aquesta im- a projectes pilots per a la portància, la UE du a terme una conservació del patrimoni arquipolídca d'ajut a la conservació tectònic europeu que vol destacar d'aquest patrimoni. En aquest con- la riquesa del patrimoni arquitectext organitza, anualment, una tònic i la necessitat de garantir-ne sèrie de programes. El principal la conservació. Des de 1989, objectiu d'aquestes accions comu- s'articula al voltant de temes monitàries és sensibilitzar el públic nogràfics; Monuments civils i relien general i les autoritats nacio- giosos (1989), Edificis i conjunts nals, regionals i locals sobre la històrics (1990), Testimonis d'acconservació del seu propi patri- tivitats de producció agrària, armoni, mitjançant ajuts directes a tesanal i industrial (1991), Proprojectes escollits per la seva qua- jectes de conservació en ciutats i litat cultural i tècnica o bé amb pobles (1992) i Jardins Històrics diferents activitats adreçades a (1993). Des de fa tres anys, els donar a conèixer el valor dels pro- projectes s'exposen en una mosjectes i l'acció comunitària en tra itinerant, que ara s'exposa a aquest àmbit. Barcelona.
F
O
El nou degà del COAC vol ampliar els camps d'intervenció dels arquitectes Joan Mur adverteix de l'excedent de tècnics L'INFORMATIU
L'arquitecte Joan Baptista Mur va guanyar les eleccions al deganat del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) amb el 83% dels vots i un discurs crític sobre la situació actual i el futur de la professió. Fa 10 anys, a Catalunya hi havia uns 2.000 arquitectes. Ara n'hi ha més de 5.000 i 4.000 més es troben a les escoles d'arquitectura. "iQué faran tants arquitectes?", es pregunta Mur. "Augmentarà la competència i, en conseqüència, cauran els honoraris", assegura el nou degà. Mur, professor titular de l'Escola d'Arquiteclura, ha arribat al deganat després d'exercir des de 1988 com a president de la Demarcació de Barcelona del COAC. La professió d'arquitecte es troba, en aquests moments, com abans va passar amb la dels metges, en plena transformació: cada cop és menys
liberal i més assalariada. "El nostre primer objectiu es l'ampliació dels camps d'intervenció professional", diu Mur. La conservació dels edificis n'és un. Les empreses constructores un altre. "Tots els edificis haurien de tenir un tècnic encarregat de la seva conservació. Els arquitectes, d'altra banda, no han de cenyir-se al disseny de projectes, també poden desenvolupar tasques directives a les empreses constructores". Un altre objetiu del nou degà del COAC es acabar amb el monopoli d'alguns professionals, "Els encàrrecs de l'Administració sempre van a parar als mateixos arquitectes", diu. Joan B. Mur proposa que es segueixi al nostre país l'exemple de França, "on l'administració pública té una quota de projectes que adjudica directament als arquitectes més joves". •
EL COL·LEGI APLEGÀ ELS EXPERTS MUNDIALS EN DOCUMENTACIÓ DE LA CONSTRUCCIÓ
Reunió anual de la Comissió W57 del CIB El Centre de Documentació Josep Renart va organitzar, entre el 24 i el 27 de maig, la 20a reunió anual de la Comissió W57 Documentació iTransferència d'Informació de Construcció del Consell Internacional de l'Edificació (CIB). Un dels objectius d'aquesta trobada era aprofundir en les conclusions de la anterior edició, celebrada a Budapest l'any passat, és a dir, la creació d'una xarxa de centres de documentació que permeti oferir serveis a escala europea davant la creixent demanda d'aquests serveis com a millor mètode per estar al dia i millorar la competitivitat de professionals i empreses del sector. •
SUPERPLRNI METRES MEDICIONS
_
j.-ïviJiiL^iii:".-
AUTOMÀTIQU!
SENSE CANVIAR EB PORMA DB TREBALLAR ArBt/I>CBRA.FINSimrSBNSBaRDIMUXX URECIAMENT DEL Pl^NO Al PROOIAMA SBKSEINTERFERIR AMB BL SEUPROGRAMA DORUNALXX HABTTUU.
N
F
O
Td{93)
R
M
753
A
T
09
62
Fàx{93)
753 34
92
Cases prefabricades 'made in USA1 L'empresa nord-americana Standard Building Systems acaba d'entrar en el mercat espanyol oferint el seu producte: vivendes prefabricades que es construeixen en una setmana. L'empresa ofereix un ampli catàleg, amb vivendes que van des dels 49 als 500 m ; , encara que es planteja "oferir algun producte més espanyol, com ara un cortijo o una masia". •
Les oficines poden patir la síndrome de l'edifici malalt
'^ à i
it i
"Tenir la Casa en Forma", a Granollers L'exposició itinerant que duu el nom Tenir la Casa en Forma va ser present a la fira de l'Ascensió de Granollers, celebrada recentment. L'objectiu d'aquesta mostra --que del 19 al 31 de maig s'ha exposat a la Delegació de Terrassa- és ajudar l'usuari a conèixer millor el seu habitatge i, per tant, fer-lo conscient de quins són els elemenls que més fàcilment es poden fer malbé. Un altre element important és un programa informàtic quepermel oblenir en pocs minuts una aproximació de l'estat actual d'aquest i facilita, sempre d'acord amb les condicions amb que aquest es trobi, les recomanacions d'ús i manteniment. •
mes visuals, de percepció, mal de cap i fatiga generalitzada. •
La Diputació de Barcelona crea el CRID El 26 d'abril es va constituir el Consorci de Recursos i Documentació per a l'Autonomia Personal (CRÍD). L'objectiu d'aquesta entital és investigar, recopilar i difondre recursos sobre temes referents a l'accessibilitat arquitectònica, urbanística i de comunicació a favor de les persones amb problemes d'interacció amb l'entorn, com ara els cecs i els sords. •
Acte acadèmic de lliurament de títols Màster en Patologia, Diagnosi i Tècniques de Rehabilitació de Patrimoni Arquitectònic. de lliurament del premi al Millor expedient acadèmic d'Arquitectura Tècnica. conferència "Patrimoni, ma non troppo", a càrrec d'Antonio Gonzalez Moreno-Navarro Organitzen: Escola Universitària Politècnica de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i el Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Dilluns 20 de juny aksWJOh. Sala d'Acies del Col·legi d'Aparelladois. Bon Pastor. 5 08021 Barcelona. Tel. (93) 209 82 99 Entrada lliure
Conveni amb la Caixa de Girona Aleix Gimbernat, director general de la Caixa de Girona i Carles Puiggròs, president del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona van signar un conveni de col·laboració mitjançant cl qual la Caixa de Girona ofereix els seus productes i serveis financers als afiliats al Col·legi d'Aparelladors en condicions preferents. La Caixa de Girona disposa d'una oficina als focals de Gacsco Inversiones. prop del Col·legi, cosa que permetrà realitzar, tant des del Col·legi, com des d'aquesta oficina, les diverses operacions bancàries. El conveni estableix unes àmplies possibilitats en malcria de préstecs personals i hipotecaris. • A
T
dibuix: Jo/na
LA PARLA
LOCUCIONS ESPECÍFIQUES D'INFORMÀTICA Desar:
retenir una ínformación en algun dispositiu de la memòria per tal d'ulilitzar-la posteriorment, perquè no s'esboiri o es perdi accidentalment.
Fitxer:
bloc lògic d'inlormació designat per un nom i considera! com una unitat per l'usuari.
Formatar:
adequar un mitjà d'emmagatzematge per tal que pugui ser utilitzat per un determinat sistema operatiu.
Imprimir:
trasllada: les dades memoriizades per l'ordinador en un paper.
Inserir:
introduir un caràcter sense que esborri l'alt re caràcter que ocupa la mateixa posició, tot desplaçant aquest i els següents cap a la drela.
Interfície:
qualsevol element interposat entre dos elements o sistemes amb funcions i característiques diterentes per tal de relacionar-los.
Maquinari:
conjunt d'elements físics d'un sistema informàtic, que generalment es compon d'una unitat central i elements perifèrics.
Font: TERMCAT, Centre Terminològic
Biblioteca ITEC de Solucions Constructives En el sector de la construcció hi ha cada dia més productes i materials. Els tècnics necessiten informació tècnica, no solament dels productes sinó també de les solucions constructives i dels sistemes que es poden desenvoluparà partir d'ells. A fi de facilitar la difusió entre els tècnics de les solucions constructives aportades per les empreses, l'Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITEC) ha desenvolupat la Biblioteca ITEC de Solucions Constructives. Aquesta Biblioteca és un sistema de recopilar i difondre, de forma estructurada, la informació relativa a les solucions constructives dels productes, aportades pels seus fabricants, distribuïdors i aplicadors. Els Catàlegs Informàtics recullen les solucions de cada empresa, amb els seus detalls constructius, les seves prestacions, especificacions tècniques i documents, juntament amb els seus criteris de projecte i d'altres informacions útils als tècnics. Es consulta per mitjà d'un senzill programa informàtic, que tracta i visualitza la informació sense que calgui disposar de cap programa de CAD addicional. ElsCatàlegs CAD complementen els catàlegs informàtics, i recullen els fitxers gràfics dels detalls que contenen perquè puguin ser tractats amb programes CAD. Es desenvolupen en format DWG (AutoCAD) i també en format DXF.
Catàleg de la Biblioteca ITEC de Solucions Contrudives ANAPE:
tancament exíeriors
CONSORCI TERMOARCIUA: tancaments exteriors i estructures HOECHST:
tancaments exteriors
ANAPE:
sostres
ÀRIDS LLEUGERS:
terrals, teuoldes, tancaments, estructures i soleres C l
LECA PORTUGAL
terrats, teulades, tancaments, estructures i soleres C]
ANAPE:
terrats i paviments interiors (')
HYDRO ALUMINIO:
fusteria i tancaments exteriors (')
ANAPE:
teulades (•)
(') treballs en curs
M
*
T
I
U
D
O
C U
M
N
T A
C I
6
La restauració del Palau Güell de Barcelona Método y criterios en la restauración del Palau Güell de Barcelona Gonzalez Moreno-Navarro, A. Informes de la Construcción núm. 428 p.18-38
El 19S2s'iniciareneIstreba]lsdemanlenimeni d'una de les primeres obres de Gaudí que incorporen el repertori formal, espacial i conslruciiu que esdevingué l'essència de la seva arquiicclura: el Palau Güell, mal conservin fins aleshores i amb un ús inadequat. Entre el 1986 i el 1992 es realitzaren les tasques de restauració del Palau, per convertir-lo en museu de si mateix. La intervenció va consistiren la renovació de la consergeria, l'adequaciódelesinstal.lacionsgenerats, la reparació i la neteja de la façana del pati interior i la recuperació del terrat. Al terrat, Gaudí va recrear-hi amb imaginacióels seus elements tradicionals sobre un terra lleugerament ondulat. La llanterna, envoltada de quatre claraboies, té forma d'agulla i estli revestida de fragments de pedra de gres vitrificada;perrestaurar-laes va emprar el mateix material, obtingut de l'interior de forns de calç ja amortit-
LES OBRES DE RESTAURACIÓ DEL PALAU GÜELL ES VAN INICIAR EL
1982
zats, i es va reproduirel sistema original d'il.luminació artificial de la llanterna, per tal d'aconseguir des de l'interior, també de nit, l'efecte de volta celestial. Elscriterisd'intervencióen els troncs i els capellets de les vint xemeneies, d'obra vista i decorades amb rajola, trencadís, marbre, vidre o pedra de gres, van ser diversos. En algunes es va poder fer una reconstrucció mimètica, gràcies a l'anàlisi prèvia de la composició dels traçats i del cromatisme, i a l'estudi de la documentació existent. Pera les xemeneies que amb el temps havien perdut els revestiments dels capellets o que inicialment, no se sap perquè, havien quedat perrevestir.es va actuar per diacronia harmònica, amb la introducció d'elements coherentsambelspreexistents; així doncs, s'encarregaren del seu disseny diferents artistes, que van aportar la seva creativitat per recupcrarels aspectes essencials de textura i color del terrat. La il·luminació nocturna del conjunt, l'estudi dels aspectes d'il.luminació natural interior i la recuperació ambiental de l'edifici amb la recuperació del mobiliari original, són algunes de les actuacions que complementaren el treball.•
CENTRE DE DOCUMENTACIÓ J O S E P R E N A R T Diagnosis y causas en patologia de la edificadón Munoz Hidalgo, M. Sevilla, 1994 513 pàgines
car fàcilment les patologies més habilualsen l'edificació, conèixer les seves causes i poder establir unadiagnosi adequada. Pensat com a llibre de consulta ràpida, està agrupat per clements constructius (murs de contenció, pilars, bigues, etc) i per famílies de patologies (deformacions, efectes tèrmics.
errors d'execució, etc), amb un capítol especial dedicat a les patologies de piscines i dipòsits. Aquest llibre es complementa amb un altre d'aparegut anteriorment: Preveución y soluciones en patologia estructural de la edificiación, del mateix autor. El llibre Diagnosis y causas en patologia de la edificación està especialment ben il·lustrat amb nombroses fotografies i esquemes de patologies reals. El llibre també inclou 30 quadres que recullen 120 casos tipificats de patologies, amb les seves característiques, les causes que les provoquen i elsefectes i les mesures que cal teniren compte pertald'evitar-les. El darrer apartat d'aquesta monografia comprèn un autotest sobre patologies i la seva diagnosi que permet al lector de conèixer el seu nivell de coneixements sobre ei lema. •
UN CENTRE ESPECIAUTZAT EN LKISLACIÓ, NORMATIVA I TÈCNICA DE CONSTRUCCIÓ I ARQUITECTURA
FONS BIBLIOGRÀFIC AUTOMATIZAT FONS DE NORMES DE CONSTRUCCIÓ FONS DE PUBUCACIONS PERIÒDIQUES BASES DE DADES PRÒPIES
PRODUCTES I SERVEIS
ALCALÀ
Bff-BIT
N O R M A T I V A I LEGISLACIÓ
PUBUCACIÓ BIMESTRAL
RIVOÜ
CON5TRUDOC
SEGELLS, MARQUES
UNIA DE PRÇDUCTES
I HOMOLOGACIONS
INFORMÀTICS
CONNEXO AMB BASES DE DADES EXTERNES: ICONDA, IBEROC, PER1NOSM, HABITAT. ETC, BON PASTOR, 5 TELÈFONS 209 82 99 / 4 U 33 11 f AX- i l l 5 i 2ó
F
O
«
M
A
T
I
U
SERVEIS
COMUNICATS
'Gestió fiscal del professional', un nou servei de l'Assessoria Professional Dins del marc de l'Asscs* soria Professional, el Collegi posa en marxa un servei de gestió fiscal, adreçat aaquellsprofessionalsque inicien l'activitat liberal, a aquells que la realitzen de manera esporàdica o a aquellsque desitgen disposard'una gestió fàcil i com• pleta que els resolgui problemes i preocupacions. Els serveis que aplega la gestió fiscal del professional són els següents:
Gestió completa • Gestió fiscal completa per P aprofessionals liberals (lli"^bres, declaracions trimesi traís, pagaments fraccio^•nats.etc). í Preu: 12.000 pessetes al [" trimestre.
Constitució societats • Constitució completa de societats civils de professionals (estatuts, impostos, fiscalital). Preu: 15.000 pessetes.
• Consultoria fiscal sobre la declaració de la renda 1993. Servei gratuït. També s'elaboren declaracions de renda. El preu dependrà del tipus de declaració (vegeu el quadre).
• Gestió i tramitació fiscal (IAE, presentació de declaracions fiscals sense liquidació, etc). Servei gratuït. El servei de Gestió Fiscal dóna suport al professional perala seva gestió fiscal i li facilita els tràmits. Per a aquells col·legiats que desitgin una assessoria completa, el servei té establerts diferents convenis de col·laboració amb professionals acreditats i amb honoraris especials per als col·legiats. El servei de Gestió Fiscal s'atén des del Servei d'Informació del Col·legi. Informació Rafael Buen. Planta baixa
30 Aniversari de professió a Mallorca
Declaració Renda'93 El Col·legi organitza un servei de consultoria fiscal per a donar suport al col·legiats en el període de declaració de la renda. • El servei de consulloria fiscal atendrà tota mena de consultes i orientarà els col·legiats sobre els diferents aspectes de la declaració de renda. El servei és gratuït i a hores convingudes. • Per a aquells col·legiats que desitgin que se'ls faci la declaració de renda, el Col·legi ha establert aquests preus per als diferents lipus de declaració:
Noves oficines dïNTEMAC a Esplugues
*DecIaracÍó ordinària. -Preu: 16.000 pessetes. *Declaració ordinària conjunta. -Preu: 20.000pessetes. ^Declaració simplificada individual. -Preu: 9.000 pessetes. *Declaració simplificada conjunta. -Preu: 12.000 pessetes. • Aquests preus per a la declaració de la renda inclouen també, si és el cas, la complimentació gratuïta de ladeclaracióderimpost de Patrimoni. • Per als professionals col·legiats, en cas que s'haguessin d'omplenar o legalitzar llibres oficials, els imports anteriors s'han d'incrementar en 15.000 ptes. Aquests preus no inclouen l'IVA.
NOUS COL·LEGIATS
Relació de col·legiats donats d'alta de gener a març'94 Núm.
Nom
7.793 7.794 7.796 7.797 7.798 7.799 7,800 7.801 7.803 7.805 7.806 7.807 7.808 7.809 7.810 7.812 7.815 7.816 7.817 7.818 7.819 7.820 7.821
Vicente Sànchez Ruiz Anionio García Rodríguez Sergi Pobar Giménez Àngel Jiménez. Navarro Pablo Anionio Gonzaïez Mon les Margarita Palmer Mesegucr Josí Lufs Rodríguez Poblador Josep Lluís Cobano i Navarrcie Lluís Garcia i Rcmolar José Manuel Lcon Varo Joaquim Salvador Pérez Miguel Àngel Pérez i Pírcz Olga Ferrer Verdaguer Carlos Albcrlo Morera Carlos E. Barrado Vicente Julian Campos Jiménez Vicente Rego César Latorre Mas Anna Rosal Fucnic Montserrat Asensio Fisas SandraBorruiMulei Marcos Tusqucts Maní Jordi Massó Sagarra
Data d'alta
Núm.
Nom
12/01/94 12/01/94 14/01/94 14/01/94 17/01/94 18/01/94 20/01/94 21/01/94 26/01/94 28/01/94 02/02/94 31/01/9-1 24/01/94 08/02/94 17/02/94 22/02/94 24/02/94 01/03/94 07/03/94 08/03/94 14/03/94 17/03/94 17/05/94
7.822 7.823 7.824 7.825 7.826 7.827 7.828 7.829 7.830 7.831 7.832 7.833 7.834 7.835 7.836 7.837 7.838 7.840 7.842 7.843 7.844 7.851
Sergi Marruga! Hams Juan Carlos Ambcl Alcaraz Fco. Javier Ruiz Núíiez Evangclina Martínez del Bareo José Anionio Crespo García Àngel Vicente García Iglesias Maria Isabel Gonzílcz de la Rubia Gutiíne i LuísCafíizares García José Anionio Mendoza i Puebla. José Moreno Gil M. Pilar Hcrrando Martos Joan Pinell Pitarch Teresa Atanasio Roig Montserrat Pinilla Sanz Juan Grandes García Fernando Cabezas Zamorano Agustí Ena Solans Alícia Rodríguez Fazancs Xavier Garcia Ramiro Fèlix PalomcrDucna Eduard Vicente Cabrerizo Pilar Gracia Giménez
La promoció d'aparelladors de l'any 1964 té previst celebrar el seu 30è aniversari d'exercici professional properament. En aquesta ocasió, són els companys mallorquins qui organitzen la celebraciód'aquest inici professional, que tindrà lloc els propers dies 30 de setembre i 1 d'octubre a l'illa de Mallorca. Per a tenir niés informació del programad'actes d'aquesta celebració, podeu posar-vos en contacte amb Àngel Segura al telèfon: 971 / 73 00 73.
Data d'alta 17/03/94 17/03/94 17/03/94 17/03/94 23/03/94 17/03/94 17/03/94 18/03/94 18/03/94 18/03/94 18/03/94 21/04/94 21/03/94 21/03/94 22/03/94 22/03/94 23/03/94 25/03/94 29/03/94 30/03/94 30/03/94 11/03/94
La L'Institut Tècnic de Materials i Construccions (1NTEMAC) disposarà d'una nova oficina a Barcelona, des de la qual es coordinaran i dirigiran els treballsque es realitzin a la zona de Catalunya. Balears, Aragó i València. Lanovaoficinacomplementarà les instal·lacions de TINTEM AC situades en Sant Just Desvern, on continuaran realitzant-se els Serveis del Laboratori d'Assaigs. La nova adreça és: c/Anton Fortuny 14. 08950 Esplugues de Llobregat. Telèfon: 473 85 00.
DEFUNCIONS Ens dol comunicar a totselscol.legiatsladefunció dels nostres companys: Carlos Barreiro i Castillo col·legiat núm. 7.242, esdevinguda el 6 de maig, als 29 anys. Josep Coll i Càller col·legiat número 308, esdevinguda el 21 d'abril, als 73 anys.
Informació: Pilar Cecília. Tel: 209 82 99
DEMANDES DE TREBALL
Empresa constructora
Les característiques de l'atur
CAP D'OBRES Catalunya. Eipericncia ímprccindiMc de 6 a 10 anys en ohn» iTalifirawS. « p i a -
mcjlt tCCniCO4X0nu41ÜC flOuTÇS 1 C3p3C!t3!
De les dades dels inscrits al Servei de Promoció i Distribució per promocions Mercat de Treball es desTaxa d'atur prèn que la taxa d'alur de totelcol.lectiuésd'un4,7% a finals del mes de maig. Tot i que s'ha apreciat un certestancamentduraniels dos últims mesos, la taxa ha crescul durant aquesis primers mesos de l'any en 0,5 punts. Probablement ha t!955 1965-69 1970-74 1975-79 1980-84 1985-89 1990-W estal a causa de la incorporaciódcls nous titulats.que en aquests moments són els que tenen més dificul- les promocions 1990-1994 ca del Barcelonès amb una tats per accedir a un lloc de que ha punjat 5 punts (com taxa d'atur del 5.76%. entreball. dèiem abans, a causa de la front del 2,9% de la resla L'aturesconcentra espe- incorporació recent de nous de comarques. cialment entre els menors titulats) i ha baixat un punt en Pel que fa al sexe, l'atur de 30 anys (44,2%). La ma- el grup de les promocions de entre les dones és considejoria d'aquests professio- 1980-1984. rablement superior al dels nals correspon als colEI27,4%delscol.legiatsque homes (un 4.2% i un 9,9% legiats de les promocions estan en atur tenen una edat respectivament) però cal 1990-1994 amb una taxa superior als 40 anys i aquests considerar que el col.lecd'alur del 16,61%. Aques- són els que perduren més tiu femeníesconcentraenta taxa baixa considerable- temps en aquesta situació. Val tre el sector més jove (un ment a partir dels quatre a dir però, que bona part 32% dels menors de 30 anys d'experiència. d'aquest sector del col·lectiu anys) i, com ja hem vist L'increment de la taxa manifesta que està fent algu- abans, la laxa d'aquest és d'atur d'aquests últims nes feines esporàdiques i que notablement superior. mesos està equitativament no estan en atur total. repartit entre tot el col.lecFinalment hem de dir que Servei de Promoció i tiu excepte en el grup de l'atur es concentra a la comarMercat de T?-ebal!
..•••
Empresa de prefabricats de formigó d'Artesa de Segre DIRECTOR TÈCNIC
reponsaNe de 2 o i obres u ï i * rambú de
ifarganil/aeió.
Edat de 28 a -15 anys
(màxim). Idiomes català nailal i c u r i ! .
Per contractació d'obrem pressupostos i seguiment de control de qualitat de la
fabricació. Es talorcrò e\pehencia tècnico-comeruia]. Vehicle prcpi p a desplaça-
ments per Calahinva úc durada mà\ima
Jornada oficial (40 hacstetmana).
d'un dia. Desplaçaments periòdics a A I T O J
Conracle laboral renovable.
de Sepc - Uàh).
•
•
Sou: 4.5-5.000,000 brut/any negocia-
bles, (Pagament de despens de nrallal i
Comactc U K T J L
Sou: 3.1)00.000.- bmUanj' ocgndahic
més despticamcnis. Jcspoe. i inaasius s/
resultats.
dinars)
He/.: 5.IHV
Kcf.: 5.IHH
Enginyeria especialitzada en càlcul d'estructures
Empresa de fusteria i ebenisteria del Vallès Occ.
TÈCNIC ASSESSOR
CAP D'OBRES
de f \ ijjb íimcs Tntitfnuiïic^ di^rjucums. ÏTIÏ-
per otrcs de ftsleria i etcnL^eria. ETcctua-
sentaríó de progran» i formació en IMs
rJ Ics medinons. les íaoun-. i eh prasu-
del piognuna dc?&uciurc$ ([DC Lcmprc^i
distribueix net l a Cauhmya. Vehicle propi.
Domini
d'informàtica
posjos que generin les obres. És convenienï cl coneixement del secior de
aplicada a
bfusu. faJifkwM.
B, valoraran conrijcmcnls iTev
tructuns de FA i experiència en docència.
Edat de 30 a 45 anys. Jornada oficial.
Eíïvricncti (f 1 a 3 anys. Edat. 25-35 an>v
Contracte iabotal.
Idiomes català i nocions d'angles. Jomxh
•
completa. Relació DberaJ. Sou negociable.
bles.
Sou: 3.000.000.- brut/anual negocia-
Re/.: 5.190
Ref.: 5.191
Constructora familiar de l'Anoia
Organisme autònom local de gestió de Barcelona
CAP D'OBRA ,
ARQUITECTE TÈCNIC-.
amb experiència mínima de 4 any* en
per estudi de K^CSMULS de reforma i/o
c a t J n x l o r i especialment d'obra pública.
condicionament de les oficines de l'orça-
És imprescindible residir a la comarca.
nisme. Imptcondiblc eiperünda en tre-
Podarà 4 o 5 obres per tol Catalunya, per un
ball uc rcíLuiï litacio o mojitcniincnti
Vetu-
volum econòmic d'uns 400 milions/any
clc propi per desplaçaments per t i provín-
aprov Es valonri capacitat d'adaptació i
cia de Barcelona. Milja j í i m j d i uc nurins.
ilctibililal i rnak-er trcballai en empn^s
Contrjctc L·ibotal a temps parcial úúcial-
pdilev Dedicació cxclasi^·a. Contracte La-
IIKTU de 6 rwsos. o en pòctiques.
boral amb possibilitats de continuïtat
•
• Sou a convenir s/aptituds: 3 3 4 jOO.000
vista uLtubre
Sou segons jornada. Incorporació preV.
bruLs/any aprox.
Kef.:5.l9J
Rcf.: 5.192
A N U NC
Si vol compartir el seu despatx, vendre l'ordinador o canviar-se la taula de dibuix i encara no ha tingut una resposta efectiva,
Es ven APARTAMENT
S5 m~. amb terrassa. 3 dormitoris dobles, bany i lavabo, calefacció,
Es lloga APARTAMENT
• Zona comunitària enjurdinada • í amb piscina
• Situació immillorable:
és que encara no ha trucat al telèfon dels Petits Anuncis TRUQUI'NS ARA 1 ANUNCIÏS A L'INFORMATIU
WWW
M. Carmen Àtvarez Telèfons: 331 79 72
Elisenda: 209 82 99
Es ven
Es ven
S'ofereix
LLANXA GLA5TROM
APARTAMENT A VIELLA
ESTUDI DE DELINEACIÓ
Venc bonic apafiameni de 2 nivells, situat a Viclla. Val) d'Aran. (cortjum residencial Sapporo'). • Perfecte eslai. • Moblai. • Zona enjwdinada. • Sauna. • Piscina climalilzada. • Servei microbús fins a pistes. • Preu: 8.S00.000 pies.
S'ofereix estudi de delineació amb serietat, rapidesa, pfeui econòmic* pern ambqualiui. pera:
Rafael Noguéi Telèfon: 751 72 01
Fernando Jim/nez Telèfon: 451 61 25
Venc llama Glastrom model V-2IJ-Avcntura. amb molor VOLVO 220-HP. • Totalmem equipada fins i tot per a fer esquí aquàtic.
209 82 99 i 414 33 11 Fiv: 4I4 34 34 Horari: de 12 a 20 Elisenda Pucunül
•Col·legiats: 1.000,• Esiudianls: 1.000.. Altres: 3.000.-
8
• Pàrquing opcional G. Aragonès Telèfon: 93-284 78 05
TARIFES PETITS ANUNCIS
G. Aragonès Telèfon: 93-284 78 05
• Delineació CAD • Aixecaments • Amídamen» • Altret
*
C
T
• INFORMATIU ^ Cicle de cursos monogràfics 'Tècniques de recerca activa de treball1
CONSELL DE REDACCIÓ: Amoni Ciplla
Objectiu L'objectiu d'aqueslscursos és aprofundir especííicamenten cadascuna de les tècniques de màrquetingpersonal. DISSENY GRÀFIC; í< PROJECTE GRÀFIC | 1 INFOGRAFIA; L Emuli R.G.R.
EDITA: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de'Barcelona Bon Paslor. 5. OSCOI-Bam-lona Tel. (93)209 82 99 i AU 33 II Telers» (93)414 3J J t i 20063 W Delegació Osona: Plaça Major, 6. 08500 Vic Telèfon (93)885 26 II Delegació Bages-Berguedà: 0 S I » Manresa.
Es pretén augmentar la segurelat personal i l'actitud posítivadavantelprocésde recercade treball. Es desenvoluparan engrupsrcduïls.
VIES I ESTRATÈGIES DE RECERCA Dimecres, 7 de setembre Calconèixertotes les vies i mètodes peraconseguirentrevistespersonals i, així, tenir més oportunitats d'ocupar alguns dels escassos llocs de treball que ofereixen les empreses. Programa •Vies possibles: •Premsa • Familiars,coneguts, professionals • Administració pública • Empreses locals, nacionals i multinacionals • Empreses: - de selecció - de serveis temporals • Treball al'estranger •Autoanunci •Altres vies • Pla de recerca de treball: • Planificaciód'estratègies
Organitza Servei de Promoció i Mercalde Treball Lloc i horari •Quartaplaníadel Col.iegi. • De I8a21 hores.
Preu • Per sessió; ZOOOptes. •Pertotelcicle:7.000ptes. Inscripcions Al Servei d'Informació, ala plantabaixadelCol.iegi.
EL CURRÍCULUM VTTAE Dimecres 14 de setembre L'anàlisi del currículum és general rnenl la primera fase d'un procés de selecció. Pertan^noredactai-locorrectamentpot significar no superar aquesta fase i perdre tota possibilitat d'aconseguir un lloc de treball. Programa • Finalitats, estructura, conti nguts i presentació general de: • Cartadepresentació • Currículum vitae • Instància
PROVES PSICOLÒGIQUES DE SELECCIÓ Dimecres, 28 de setembre Lafinalitatdeconèixeraqueslesproveséstenirseguretaten el moment d'afrantar-les i, per tant, no perjudicar-ne els resultats per porsoperfai la de comprensió d'aquestes. Programa • Tests psicotècnics •Tipus de tests • Consells per a la seva superació • Exercicis pràctics a 1' aula • Tests projectius, grafologia i dinàmiques de grup
SECRETARI: Gsïfw Garcia i Quyreu TRESORERA: COMPTADOR: VOCALS: Rafael IX'lBaJo i Yanpas FX-liürdajüRomonel Irene Carreras i Marion DELEGATS: Osona: Pïre Pou i Virus Bages-Berguedà: Valies Oriental: Vallès Occidental: Salvador Navarro i Cank™
Els criteris exposats en els . articles signats són d'eiclusiva responsabilitat dels autors I no representen necessàriament l'opinió de L'INFORMATIU. treballs que siguin pubfccats a ^INFORMATIU, diani clarameni la seva procedència.
Del 6 de setembre al'l I d'octubre PROGRAMA Dimarts 6 Recepció i entrega de documentació (setembre) La contractació d'obres La contractació de l'Administració Dijous 8 La contractació d'obres. La contractació de l'Administració Dimarts 13 Procediment administratiu: Llicències d'obres. Dijous 15 El Registre de la Propietat La propietat horitzontal. La mullipropietat. Els conjuts immobiliaris. Dimarts20 Compravenda i permuta Dijous 22 Vicis de construcció. Interdictes. Responsabilitats civils, penals i administratives. Dimarts27 Vicis i responsabilitats (continuació) Dijous29 Drets reals limitatius del domini: a)d'adquisició: tempteig, relractei oposició b) de garantia: fermança i hipotecari. c) de gaudiment: usdefruit, cens i servitud. Dimarts4 Drets realsUmitatiusdcldomini (cont) (octubre) Dijousó La Llei de l'Habitatge. Dimansll La construcció i els tècnics a la CEE.
• Curs d'Autocad 1 nivell (v.12) Dates: Del 5 al 28dejuliol,dimarts, dimecres idijous Horari: de 18:30a21 hores. Durada: 30 hores. Preu: 50.000,- col·legiats i 65.000,- nocol.legiats
ORGANITZA • Servei de Promoció iMercatdeT.ilaUPC PROFESSORS AntonioAzpiazu JuanFranciscoBon-ds Joi"geFemàndez Fco.Javier Llovera Joan Poch Serrat ClimentSoléPons JoséAnlonioSomalo Mariano Va Aguaviva JorgeVilajosana LLOC I HORARI Sala de Conferències •Dies: dimarts i dijous del 6 de setembre
• Curs de Wordperfect Dates: del 5 al 28 de juliol, dimarts i dijous Horari: de 16 a 18:30 hores. Durada: 20 hores Preu:25.000,-col.legiatsi35.000,-nocol.legiats • Girsperíïyoves.Adreçatajovesd'entre I4i 18 anys. amb els temes següents: •Com funciona un ordinador • Sistema operatiu • Windows • Processadorde textos: Word i Wordperfect • Introducció a un full de càlcul (Excel) • Introducció a una base de dades • Introducció als programes de dibuix i disseny Dates: del 5 al 28 de juliol, dimarts, dimecres i dijous: -GrupA:de9:15a 11:15 - Grup B: de 11:30a 13:30 Durada: 24 hores. Preu: 20.000,- pessetes
al'l 1 d'octubre •Horari: de 19a 21 h • Durada: 22 hores MATRÍCULA Fins aldia 23 d'agost • Col·legiats: 15.000,• No col·legiats: 30.000,Servei d'Informació
M
L'ENTREVISTA DESELECCIÓ Dimecres, 21 de setembre La seguretat personal i l'actitud posití vasóncaracterístiques fonamentals persuperaranibèxit unaentrevista de selecció. Adquirir-les implica, entre d'altres aspectes, saber què ens trobarem i com hem d'xtuar i dialogaren aquesta entrevista. Programa •Finalitat ifilosofiad "una entrevista •Fases de l'entrevista •Tipus d'entrevista: Elements que hi intervenen • Actitud i diàleg: del'entrevislador •Actitud i diàleg: de l'entrevistat •Preguntes més usuals • Respostes adients • Autovaloració de l'entrevista
:": Al mes de juliol, informàtica
Curs bàsic de dret a la construcció JUNTA DEGOVERN
Matrícula Placeslimitades. Inscripció fins a 5 dies abans de cada sessió. Esconsidcra definitiva en el moment deferefectiuelpagament
A
Informació i inscripcions: Servei d'Informació
T
A
™ Servituds en el procés edrficatori El Servei de Promoció i Mercat en col·laboració amb la UPC, organitza la xerrada Les servituds en el procés edijicatori, que anirà a càrrec de Joan Poch, presidentdelaSala Civil de l'AudiènciaProvincial de Barcelonai magistrat del Tribunal Suprem d'Andorra, i Francisco Javier Llovera, doctor en dret i catedràlicde la UPC. Dia, dimecres 22 dejuny. Hora, ales 19 hores. Lloc, ala Sala d'Actes. Inscripció, gratuïta al Servei d'Infonnació.
™ Cicle d'orientació ocupacional Amb el títol. Us especialitats. Sortides professionals, es clou el cicle d'orientació ocupacional adreçat aesiudiants i nous titulats que ha organitzat el Servei de Promoció i Mercat de Treball. Aquesta darrera taula rodona anirà a càrrec de J. Llcal. J. M. Genescà. J. Grau. F. Jordana, M.A. PalomoiJ.Tusquets. Dia, dijous 16 dejuny. Hora, de 19 a 21 hores. Lloc, Sala d'Acles, primera planta del Col·legi. Inscripció, gratuïta al Servei d'Infonnació.
^Celebració de la festa de St. Antoni La delegació d'Osona cclebraràlafestadeSt Antoni amb un soparsspectade. que tindrà lloc al Caslelld'cnPlancs.el dissabte 11 de juny ales 21:30h. Infomiació.aladelegació. " 'La Casa en Forma1 a Osona La delegació d'Osona acull l'exposicióWrfcïiiy
™ Acte acadèmico-professional L'Escola Universitària Politècnica de Barcelona i el Col.legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, conviden els col·legiats a l'acte de lliurament dels títols màsteren Patologia, diagnosi i tècniques de rehabilitació del patrimoni arquitectònic del lliurament del premi al millor expedient acadèmic d'arquitectura tècnica í ala Conferència
Patrimoni, ma nou troppo a càrrec d'AntonioGonzalezMoreno·Navarro Dia, dilluns 20 dejuny. Hora, a les 19:30 hores. Lloc,alaSalad'Actes del Col.legi.primera planta. Inscripció, gratuïta al Servei d'Informació.
" Exercici professional i visats L'Assessoria professional organitza una sessió adreçadaa nous titulats i col·legials recents dV/Hciació a lot el que cal saber sobre l'exercici professional / els visats, que anirà a càrrec de Josep Maria Calafell. Dia, dilluns4de juliol. Hora,ales 11 hores. Lloc, Sala de Conferències, primera planta del Col.legi. L'entrada és lliure, però cal feria inscripcióal Servei d'Informació. Planta baixa.
™ Jardins històrics La salvaguarda del pa trimoni arquitectònic europeu éseltemaprincipal de l'exposicióque acull el Col.legi fins al 10 de juliol, amb el títol Consen'ació del Patrimoni arquitectònic europeu! 993. Organitza la Comissió Europea. l'Ajuntament de Barcelona Col.legi. Horari: de dillunsadivendresde 10 a 14 i de !6a20hores. Sala d'Exposicions
la Casa en fornia, del 14 control t doinòlica al26dejuny.Obertadijo- • 30 de juny: Electricitat us, divendres, dissabte i Tenen lloc ala delegació diumenge de 19 a 21 ho- de I8a2l hores. res. Dissabtes també de El preu per sessió és de 12a 14 h. Tel: 885 26 II 3.500.- pessetes. Informacióaladelegació. ^Jornades sobre instal·lacions — Sopar del col·legiat al Bages La delegació del BagesBerguedà dóna fi a les Celebració del Sopar del jornades sobre Instal·la- col·legiat a la delegació cions amb les conferèn- del Bages-Berguerdà, el cies següents: divendres 17dejunyales • 16 dejuny: Regulació. 9 hores. Per a més inforI
mació, delegació del Bages-Berguedà. Telèfon: 872 97 99
™ Reciclatge per a usuaris de Cype Els usuaris dels programes de Cype rebran una classe d'optimització del funcionament dels seus programes, el dijous 9 de juny de 17a2I hores. Informació, delegació del Vallès Oriental. Telèfon: 879 01 76
O
•
M
C
T
I
™ La qualitat a la construcció
V
T
A
T
S
^ Instal·lacions de fontaneria
L'Aula de Tecnologia La comissióde Tecnode l'hec inicia un cicle logia, la secretaria d'Ade ponències i taules plicacions informàtirodones amb el tema, ques i l'OCT, Oficina La qualitat a la cons- consultora tècnica del trucció. Col·legi d'Arquitectes, • 15 dejuny: Necessi- organitza una jornada tats i possibilitats d'a- sobre Instal. lacionsde plicació del tema de la fontaneria, els dies 16 il7dejunydel0al9. qualitat al sector Col·legi d'Arquitectes. • 21 dejuny: Telèfon: 3015000 itnplementació de la qualitat ala construcció • 28 dejuny: ™ Elements de Valoració de la quali- fusta a l'exterior tai des del promotor i l'Administració: impuls L'Escola Tècnica Su- , iiniplicació perior d'Arquitectura \ Tindran lloc a la seu de del Vallès, organitza ntecAVellington.l9.a uns cursos d'especiales 18:30 hores. Cal lització sobre Projecconfirmar l'assistència te i construcció d'eleal telèfon, 309 34 04. ments de fusta a l'exterior, els dies 14, ^ Ponències de 16,21 i 27 dejuny. l'Aula-Empresa Informació: ETS d'Arquitectura del Vallès. Dins el cicle Aula-Em- Telèfon: 4017889 presa, l'Itec organitza les ponències següents: ^Cartografia de • 16 dejuny: Girona i Figueres Càlcul de l'evacuació de fums en cas d'in- El Col·legi d'Arqu iteccendi, a càrrec de San- tes de Catalunya orgatiagoMorcno nitza {'exposició Atlas • 30 de juny: 2. Ciutats de Girona, La biblioteca Itec de de documents sobre arsolucions constructi- qui lectura i cartografia ; ves, a càrrec de Santia- històrica de Girona i * go del Pozo Figueres del segle Tindran lloc al'llec,car- XVII al XX. Oberta rer Wellington. 19 de fins al 30 de juny al Barcelona, a les 18:30 Museu de l'Empordà. h.Calconfirmarrassis- Rambla2. Figueres. lència a Dolors Parramon. Tel: 3093404. ^ Premi Construtec 1994 ™ Exposició El PremiEuropeu per i[ dels premis Fad Arquitectura IndusFins al 31 de juliol es trial Construtec 1994 podrà veure una expo- guardonarà una obra sició sobre les obres se- acabada a Europa desleccionades i els pre- prés de 1988 amb mis/^*//99Jala Sala 30.000 marcs aled'Exposicions del Col- manys. Informació: legi d'Arquitectes de CarlSteckeweh.Bund Catalunya. Plaça Nova, Deutscher Arkitekien Bda Bundessekretariat 5 de Barcelona. Horari: de dillus a di- lppendorfcrA!leel4b D-53127 Bonn. Tel: vendresdeI0a21h. 07*49-228-285465 Telèfon: 3015000
A T
GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciarse en aquesta secció. BIT PUBLICIDAD Marta Meca Telèfon: 410 45 55
ESTRUCTURES
AÏLLANTS
REVESTIMENTS f i
HUMICONTROL S/L ) CATALANA, S.A
CONSTRUCTA
PINTURAS GRECA COLOR, S.L. FACHADAS • PATlOS DE LUCES • ESTUCOS REHABILTTACIÓN EN GENERAL DECORACIÓN . PINTURA INDUSTRIAL
Moncrs sense retracció. Rehabilitació
V
E C ï
'BHKWRofe. 202 03020 BARCE10I1A
0
R• ;
Corceçi 30? 08003 BARCELÓ!» VPiúiiU.240 Tü |Ï3) 455 61 91 f « ( S 3 ) « * í í 85-08013 krctiora
PAVIMENTS I"
mHRUTr
1 JUNTURES D'ACABAT PERA SOLS
o
ARIDOS LIGEROS, S.A.
Cl. Viiadomat. 140 bis 7» 2>08015 Barcelona Tel. (93) 453 16 04 Fai (93) 323 7307
Navès Industrlales Forjados-Cerramien Chalels-Parklngs Ccntros comerciales . Pantalanes, etc.
LI
Industrial Química Parrot,s.a. Tíl (93|30?16 005Fj'>O3)307«ÍS
ES EN USUHIENTO E I Lli M1IUCIÚH MAIURAL
PAÏWDUS S.A.
IAD£CMILE.«-TEL.(93(33
INFORMÀTICA B
SERVEIS
1994 CYPE
ROIG CURVADO DE PERFILIS, S.A.
INGENIEROS
CYPE CATALUNYA
PRECIÓS DE EDIFICACIÓN Y OBRA CIVIL EN ESPANA PREOC atayo s.a.
ARISTI0ESMAILL0L.5 TEL (93) «
8 15 83
QB02aBARCELONA
Pza. de Slo. Domingo, 4 local 11 -19001 Guadalajara Td. 949 25 31 45-Fax94921 94 93
PREFABRICATS I r i NHEJA. PROTECCIÜ, COMSOLIDACIÚ I RESTi
al projecte
G
Prefabricados dC Hormigón. S j \ .
• Ddinadó / CAD • Aiicamcnu Esut AciiuJ • Dipulírudó de plinoli • Topognfu
Industrial Química Parrot,s.a. Bolivu 33B (untrjuddj PulQCírrJ^k 0S019 BARCELONA
S·FT
Ej
Í
i
Rd
FUSTERIA | j :S DE PROfECCIÚ PASSIVA CONTRA EL FO JMESCEN1S, ESMALTS I VERNISSOS IGNl
mos IHONIFUQANTS PERA TÈXTILS, DLOGATS PER A LABORATORI OFICIAL)
LABORATORI DEL f/ALLES laboratori ACREDITAT per Generalitat de Catalunya peico qualitat de I edificació t els
G
Industrial Química Parrot,s.a.
CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS MAQUINÀRIA Maquinària lleugera i equipaments. Protecció i seguretat en obra.
MM ELECTRICITAT ^ f l Electricitat i il·luminació
TRANSPORT Elements d'elevació i transport.
D
ESTRUCTURES Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres. PREFABRICATS Prefabricació i construcció industrialitzada.
1
CLIMATITZACIÓ Climatització en la vivenda i alternatives energètiques
FUSTERIA Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica
FLUIDS Aixeies, bombes, tubs.canalons
AÏLLANTS Aïllaments, impermeabilització i recobriments
INFORMÀTICA Informàtica aplicada a la construcció
REVESTIMENTS Paviments i revestiments
SERVEIS Serveis aplicats a la construcció
R
E
P
O
R
T
A
T
G
E
Els premis Rehabitec viatgen a Navarrra
EDIFICI D'HABITATGES CASA DEL SANTO, A ESTELLA (NAVARRA)
La rehabilitació de l'edifici de vivendes Casa del Santo, d'Estella (Navarra), la restauració de les Drassanes de València i el Sistema Phoenix, d'Auxiliar de . Canalizaciones S.A., van guanyar la darrera edició dels premis Rehabitec en les seves categories d'edificació residencial, no residencial i procés constructiu. CARLES CARTANÀ
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Josep Maria Cullell. va lliurar el passat 29 d'abril els guardons dels premis Rehabitec. En aquesta tercera convocatòria dels premis, que es concedeixen coincidint amb la celebració de Rehabitec per tal de promoure la innovació tecnològica i millorar la qualitat de la construcció, es van presentar 69 projectes i 17 productes i processos constructius. Els premis estan patrocinats per la Generalitat de Catalunya i organitzats per l'Institut de Tecnologia de la Construcció (ITEC). El premi a l'edificació residencial va recaure sobre l'edifici d'habitatges Casa del Santo a la ciutat d'Estella, a Navarra. Aquesta obra va ser promoguda perla comunitat de propietaris i construïda per Construcciones Markiaga. L'equip tècnic facultatiu el formen els arquitectes Juan Andrés Echavarri de Miguel i Victoria Eugènia Jimeno i l'arquitecte tècnic Àngel Hernàndez. Es
va intervenir sobre un conjunt de tres edificis situats en la confluència dels carrers Mayor i Baja Navarra. La intervenció es va centrar en l'adequació estructural i la seva clarificació espacial interior. Espacialment, s'ordena la distribució dels tres edificis apartird'un nou i únic nucli central de comunicacions verticals coincident amb el pati. El jurat del premi Rehabitec va atorgar, entre totes les obres seleccionades, una menció per a l'ampliació i re forma d'un habitatge unifamiliar a la Carretera de les Aigües. 143, de Barcelona. El promotor de l'obra és Raimon Morros i l'empresa conslruciora Prodelta. S.A. L'equip facultatiu el formen els arquitectes Josep Zazurca i Robert Brufau. l'arquitecta tècnica Mercè Martín i. com a
col·laborador, Gabriel Coll. En aquest cas, dues façanes contigües que donenalaciutatialmarquedenenvolladesperuna estructura metàl·lica que té la intenció d'ordenar i de permetre integrar les terrasses, balcons i tribunes. A i'interior, una altra estructura metàl·lica recorre les dues façanes que podem considerar principals i d'aquesta forma, en perdre el seu caràcter estructural.guanyen llibertat per a plantejar nous espais buits i replantejar els existents. L'escala interior organitza la nova distribució. La sala d'estar, el menjador i la cuina, col·locats succéssivament i al voltant d'aquesta escala, configuren un gran espai continu, La restauració de les Drassanes de València va III
El guardó va premiar la innovació tecnològica i la qualitat constructiva
F
O
A
T
I
UI
R
E
P
O
R
T
A
T
Q
PALAU DE LA GENERALITAT DE CATALUNY;
DRASSANES DE VALENCIÀ
III
ser l'obra guanyadora, d'altra banda, del premi Rehabilec d'edificació no residencial. L'obra va ser promoguda pel ministeri de Cultura i construïda per Dragados y Construcciones. L'equip tècnic facultatiu està formal per l'arquitecte Manel Portaceli i l'arquitecte tècnic Alfred Paredos. El premi va ser atorgat com a exemple de recupe-
ració d'un edifi històric pera una nova uiiliiza- parlar l'edifici». Els arcs diafragma, amb l'espai ció, respectant i al mateix lemps millorant les que propicien, són la petita i gran clau de la tècniques de la seva construcció i donant lloc a intervenció. Tota l'obra, els elements, el porxo, una obra ben construïda amb una òptima relació les vidrieres, la fusteria volen insistir en la seva simplicitat i potenciar amb les seves transparènqualilat-preu. Ljuaiiuu-jjiçLi. La construcció de l'edifici de les Drassanes del cies des d'una òptica actual l'espai gòtic. Dins d'aquesta modalitat d'obra no residencials Graó de València es va iniciar a l'any 1338. La idea bàsica de la restauració ha estat «deixar el jural va atorgar menció a la rehabilitació d'un
Ot£IGIs.L. Restaurarien y mantenimiento de edificios Consolidación y refuerzos estructurales Rehabilitación integral Impermeabilizaciones, aislamientos Interiorisme) y reformas Cardenal Reig. 20, entlo. I9 - 08028 Barcelona Tels. 440 84 04 • 440 87 21 - Fax 440 87 06
N
F
O
R
M
A
T
E
sector de la planta baixa del Palau de la Generalitat de Catalunya. El constructor va ser Francesc Closa Alegret, mentre que l'equip tècnic facultatiu el formen l'arquitecte Carles Solsona i l'arquitecte tècnic Alfons Roca. amb la col·laboració de Robert Brufau i Associats, i Milian i Associats. El jurat va destacar la reutilització funcional d'aquest espai fent ús de tècniques i procediments innovadors en Testintolament de l'estructura. La major part d'aquest sector correspon a les dependències ideades per Puig i Cadafalch. i Miret i Sans Pany 1910. sota el pati dels tarongers. La solució tècnica emprada per a suprimir els pilars d'una sala ha consistit a obtenir una nova estructura portant, de tipus mixt, d'acerformigó, a base d'aplicar un entramat d'acer, bidireccional, a l'estructura de formigó armat existent. En la resta d'actuació que s'ha dut a terme es conserven les estructures i elements existents que tenen una entitat cultural significativa. El premi Rehabilec al millor procés constructiu es va atorgar, d'altra banda, al sistema Phoenix, de l'empresa Auxiliar de Canalizaciones. Es va considerar de manera molt especial el respecte a l'entorn Í l'oportunitat en la introducció al nostre país d'una tecnologiaen la rehabilitació de canalitzacions en mal estat. El jurat va atorgar una menció ales bastides automàtiques de l'empresa Nacanco Alquiler. per l'aportació d'una solució fàcil i segura en la rehabilitació de façanes. També es va atorgar diplomes als productes que
P
O
R
T
A
T
G
E
havien estat seleccionats i que van serel sistema Optiflex. d'Opliflex Ibérica; el sistema Kerasan, de Rehabinova; i els envans Tabicuc, del Centre of Universal Construction.
Sistema Phoenix El Sistema Phoenix és una tècnica de rehabilitació de canonades pel seu interior mitjançant l'encolat d'una funda sobre la conducció que ja existeix. Aquest procediment pot aplicar-se a canalitzacions de totes classes: ferro, acer, formigó, amiant-ciment, PVC... en conduccions rodones, ovalades o d'altres, i diàmetres entre 80mm
Phoenix respecta l'entorn i introdueix tecnologia punta
SISTEMA PHOENIX DE REPARACIÓ DE CANALITZACIONS
i 900mm. El procediment Phoenix consisteix a: la visualització mitjançant una camera TV mòbil a l'interior de la conducció a rehabilitar, la neteja d'aquesta i la posterior introducció ala canalització a tractar d'un tub flexible o mànega de petit gruix segons el mètode anomenat de reversió. Aquest s'enganxa per pressió sobre tota la superfície interna de la conducció mitjançant una resina epoxi termoestabfe. Les longituds tractables Dll
OPTIFLEX IBÉRICA, S.L.
MEJORE LACALIDAD EN LA CONSTRUCCION
Cuando los países màs avanzados llevan anos instalando polietilenos reticulados otros estan en la «edad del cobre». Nuestro sistema de fontaneria OPTIFLEX, adaptable a cualquier tipo de construcción, cuesta un poco màs por ser el màs rentable. OPTIFLEX IBÉRICA, S.L. • Nuevas Técnicas de Fontaneria Autovia Sevilla-Màlaga, 61 - 41016 SEVILLA - Tel. (95) 440 18 16 - Fax (95) 425 48 77
R
I
P
O
R
T
A
T
O
E
TUB OPTIFLEX
poden ser així d'uns trams de 500 metres, encara que hi hagi colzes i irregularitats. A continuació un robot perfora les connexions i ramals. Aquest sistema respon a les imposicions tècniques de les empreses distribuïdores d'aigua i gas, de les exigències en xarxes de sanejament, indústries petroqui'miques i d'altres. Per a les empreses de distribució d'aigua potable, de distribució de gas, per a la gestió de sanejaments urbans i per a la indústria en general, el manteniment i reposició de la xarxa de conduccions de fluids representa una inversió important. L'envelliment de la xarxa es manifesta en inscrustacions i el fet que disminueix la secció i augmentael fregament, en perforacions i fissures, deteriorament d'unions, etc. Tot això origina que minvi la capacitat de transport, pèrdues de fluid transportat, increment d'energia de bombatge i problemes de contaminació. Aquest sistema de rehabilitació de canonades és una alternativa a la reposició total o parcial de la xarxa en mal estat. Es tracta d'una nova canalització introduïda dins de la canalització que ja existeix. Aquesta nova canalització—anomenada també Lining— s'introdueix dins de la conducció ja existent per reversió. Aquest sistema de rehabilitació aporta una nova opció digna de ser considerada a l'hora de plantejar els problemes que l'envelliment o el mal estat de les conduccions ocasiona al bon funcionament de la xarxa. És un funcionament amb diferents variants que s'adapten a l'aigua potable, gas, aigües residuals o canonades de fluids industrials.
Les bastides automàtiques Les bastides automàtiques Nacanco van rebre una menció. El jurat va premiar la facilitat i seguretat en larehabilitació de façanes. L'empresa Nacanco es va constituir l'any 1982 com a empresa de lloguer de maquinària. Va néixer de l'impuls d'una altra empresa espanyola, Ibercarretillas, S.A, constituïda l'any 1967 i dedicada a la importació, distribució i assistència tècnica de
VlSTA GENERAL DE LA FIRA REHABITEC
maquinàríade manutenció. Les bastides automàtiques s'apliquen tant a construcció com a manteniment i rehabilitació i gaudeixen de grans avantatges quant a la seva utilització i la seguretat. No es la primera vegada que aquest producte guanya un premi. Les bastides ja havien guanyat anteriorment e! premi Caupolican atorgat pel Consell General de l'Arquitectura Tècnica.
Els envans Tabicuc Els envans Tabicuc van ser seleccionats pel Jurat del premí Rehabítec d'enguany per les seves particulars característiques tècniques. Destaca en particular la seva gran resistència al foc, la seva versatilitat, l'aïllament tèrmic i acústic, la
Altres premiats van ser .bastides Nacanco, envans Tabicuc i Optiflex facilitat de treball en la seva instal·lació i la seva grandurabílital.
El sistema Kerasan El jurat dels premis Rehabitec també va seleccionar el sistema Kerasan, de l'empresa Rehabinova. Kerasan és un sistema de dessalínització per electroforesi activa. En els murs humits, les sals són dissoltes en l'aigua que circula pels capil·lars en forma de ions amb càrrega negativa o positiva. El sistema Kerasan aplica dos elèctrodes alimentant-los amb corrent contínua. La corrent flueix de l'elèctrode positiu al negatiu. En aquest camp elèctric, els ions es posen en moviment. Els ions positius es desplacen cap als negatius i viceversa. En l'elèctrode positiu, que rep les sals, aquestes queden dipositades entre una membrana semipermeable i el nucli, on són lligades i neutral iP
O
tzades per processos químics.
El sistema Optiflex
.
El tub Optiflex negre (tub-VPE-c) de Nussbaum és un tub de plàstic d'alta qualitat: un tub-polielilè reticulat de raigs electrònics. Les característiques dels tubs de plàstic són generalment les mateixes dels tubs-VPE, és a dir: no existeix corrosió, ofereix gran resistència als productes químics, no es produeixen incrustacions ni desqualificacions a la paret interior del tub, mínima transmissió dels sorolls de fluïdesa, avantatges de muntatge en comparació amb els tubs de metall a causa de la seva flexibilitat i pes lleuger. A causa de la reticulació, els tubs VPE disposen, a més a més, d'altres característiques, com per exemple: excel·lent comportament a llarg termini (resistència estacionaria sota pressió i a prova de temperatura), alta resistència per deformació per escalfament i resistència contra l'envelliment per l'escalfor, insensibi litat contra la formació d'esquerdes produïdes perla tensió, millora gradual de la resistència contra els productes químics en comparació amb el PE no reticulat. Gràcies ala reticulació de raigs electrònics amb què s'aconsegueix una estructura d'alta densitat i una reticulació moll homogènia i a causa de l'uniforme tenyit de negre, el tub-Optiflex mostra una sèrie de característiques que sobrepassen les dels tubs-VPE d'una altra classe de reliculació: valors màxims de la resistència estacionaria segons el temps i de la resistència a l'envelliment per l'escalfor, òptima protecció contra deterioraments produïts per raigs-LJV, no existeix emissió de productes de descomposició, residuals dels productes químics de reticulació en l'aigua. Aquests tubs disposen —a diferència dels tubs metàl·lics—d'una mínima conductibilital tèrmica. Això representa una important característica aïllant. La instal·lació d'aquests tubs, dins d'un tub protector, ofereix a més a més un excel·lent aïllament contra la pèrdua d'escalfor. •
Llevamos süsobras por buen cauce. Llevamos a cabo obras complejas y a menudo de grandes dimensiones. Lo cual nos obliga a tener en cuenta muchos factores. ,
Aní es donde se demuestra nuestra experiència y el hecho de contar con los medios tecnológicos y humanos mas capacitados. Es asl como todas nuestras realizaciones han seguido siempre un buen cauce. Especialmente, después de terminadas. Canalizaciones de Agua Potable. Saneamientos. Estaciones Depuradoras. Depósitos. Emisarios Submarinos. Remodelación de Espacios Urbanos. Canalizaciones de Gas. Cruces Especiales. Contratas y Servkios. Jardineria. Edificios Automatízados.
ACSA MADRID Z8029Pno5Alta.101-Tel (91)323 SO 5Í
(ALENOA 46018 Bw=l. 19 - Tpl (M) 370 52 16
PREFABRICADOS DE HORMIGON
níormación Ruego visita reprèsentante
Ezequiel Solana, ZrfmmaFZfl-
D
Tel. (91)407 6133 Fax. (91) 3771750 28017 MADRID
Tel. (93)345 88 50 Fax. (93)3461713 08030 BARCELONA