INF940701

Núm.52 PRIMERA QUINZENA JUUO194 1 25 PTA

INFORMATIU DEL COL-LEGI D'APARELLADORS Bon Pastor,5 08021

BARCELONA

I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Tel. 414 33 11 - 209 82 99 Fax414 3

a Vic, Manresa, Granollers I Terrassa

La recuperació econòmica europea anuncia el final de la crisi de la construcció El sector de la construcció és a prop de sortir de la 0 g c principal agent dinamitzador del conjunt del secseva crisi més important dels darrers 10 anys. ^ ^ tor, amb un creixement del 24%. L'INFORMATIU, Segons un informe d'Euroconstruct, presentat per d'altra banda, ha entrevistat Josep Lluís Núnez, l'ITEC, el sector iniciarà la seva represa el 1995 amb un un dels promotors més destacats del país, per fer un creixement de l'activitat que es situa al voltant del 2%. repàs dels principals problemes que afecten actualL'iníorme apunta el subseclor de l'obra civil com a ment el sector de la construcció. • Chopo

La remodelació de la Casa de Caritat, premi FAD d'arquitectura La reforma de la Casa de Caritat, seu del Centre 7 Casa de Caritat per "la decisió del plantejament de Cultura Contemporània de Barcelona, va guaaportat i la capacitat de constituir un nou lloc m nyar, el passat dia 16 de juny, el premi FAD significatiu per a Barcelona". Altres premis FAD d'arquitectura corresponent a 1993. El projecte, de van anar a parar a l'edifici Silver Sanz d'oíicines a Sant Viaplana-Pinón (L'INFORMATIU núm 51), concorria al Just Desvern, de Fernando Salas (interiorisme), al premi amb d'altres 37 projectes com ara l'ampliació de passeig Marítim de Gavà, d'Imma Jansana (espais l'edifici d'El Corte Inglés a la plaça Catalunya de Barce- exteriors) i al dissenyador Lluís Pau i l'equip Martorelllona, o l'edifici intel·ligent Palau Nou de la Rambla. El Bohigas-Mackay-Puígdomènech per la cerimònia dels jural d'aquest premi va guardonar la remodelació de la Laus'93 (espais efímers). •

Q INFORMATIU Consell de Redaedó: Antoni Capffla, Cartes Cartani Joan Gay i Ramon Pidg.

Coordinació: Cartes Ca/tarà Redaeci6:AngeteBa!briAnKiniCa(*(Elsaiaa

PuajJ

Fotografia: Javier Garcia De.

Chcço Administració:

Montserrat Ale-

many

Impressió:

legat

6-43339-1991, ISSN: 1133-2601

Romargral. Dlpòsli

PubSdUt BIT-Pubtadad Josep Tarrade!as. 155. 08029 Blrcctóna. TeL 4S0 « 55.

El nou edifici de Carburos Metalicos S.A.

Fa*. « 0 3975 1419 41 83.

EDITA: ColJegl o-ApardUdor» i Arqullectes Tècnics de B*rc*Jor»-Bon Pasto, 5. 08021 Baratarà. Tet 209 82 99. F a t

4143134 0*0íU:PlMajor.6.03500Vc. T d . a S Í 2 6 i t Bages-Bcrguedà: Plana durOm, 6.0K40 Manresa. Tel 872 97 99.

Valies Oriental; Josep U n t e t 25.OSíOO

Granotes, m 879 01 76. Vallès OcdrJen!»l:SartFrarasc,1B.0B22IT(ïias5a.

Te!. 780 11 10 JUNTA DE GOVERN: President Cartes Pugyoí. Sectetaifc Gasfa.- G a r ò T f w c r e n ; P ü i Raman-

Oi Corrpauor; Sana! C C m Vocals: J Ma Ltesuy. Ralad DdoMo. F. X BaMaji 1 tene Ca-THBS. DefegaS: Osona: Pere

Pou Sagcs-Berguedà: Anton Casas.

Vallès OrienUJ: Frsdart a> Boat

Les noves ordenances de protecció de l'Eixample són objecte de debat. Des de L'INFORMATIU, volem incidir en el tema analitzant dos edificis que representen dues maneres d'enfocar la integració dels edificis d'oficines en un context històric d'edificis residencials. El primer és la seu de Carburos Metalicos, de Roser Amadó, Lluís Domènech i Ramon Domènech i el segon, que apareixerà al proper número, un edifici promogut per Núnez y Navarro, de Tusquets, Díaz & Associats. •

Va-

l l i s O c c i d e n t a l : Salvadó; Navarro.

Gercni: J a n Gry

14 a 18

O

D

F À C I L DE USAR

Manual con tutorial Menús desplegables en DOS y Windows Uso índislinto con ratón y teclado Iconos y opciones explicados en pantalla Opcraciones con el sistema objeio-acción Memoriza hasta seis situaciones de trabajo (DOS) Recuerda dónde dejó la sesión de trabajo anterior 6 referencias símultàneas 39 Soporte de mas de 25 fílas y 80 columnas (DOS) Ventanas redimensíonables 13 O

COMUNICATIVO

70 listados tipo de conslrucción con 640 variantes No bloquea el ordenador mientras imprime 3B Parte sílabas autorniíticamente en listados Listados programables y modificables Ayuda hipertexto a la modificación de listados I B Comunicación con el clipboard 39 Exporta listados a hojas de calculo y editores D

Número üimitado de lfneas de descomposicíón Número üimitado de líneas de medición y certificación Textos de hasta 32.000 caracteres

VERSÀTIL

Compatible en DOS y Windows Recupera obras y archivos de GO y Presto Clàsico Importa lodos los cuadros de preciós publicades Gestiona pliegos de condiciones Medición de pianos DXF en pantalla JS Medición de pianos sobre tableia con menús Post-Il Modulo de seguimiento de proycctos Sistema de desarrollo de cuadros de preciós

C O N RECURSOS DE ULTIMA GENERACIÓN

Usa y modifica conceptos paramétricos Indica previamenle combinaciones paramétricas vílidas Repcrcute la modificación de conceptos paramétricos Búsqueda por descriptores Presenta cl presupuesto en forma de drbol Muestra los conceptos en los que figura uno dado Presupuestos y bases de datos intercambiables Puede ajustar un presupuesto sin cambiar la base de datos Puede ulilizar presupuestos modelos (prototipos) Número Üimitado de referencias Número Üimitado de capítulos, partidas y materiales

O ESPECIALIXADO EN CONSTKL Ct IÚN Fórmulas en líneas de medición Màscaras en líneas de medición Ajuste de precío de cualquier concepto Coste indirecto global del proyecto Rendimientos lipo Obras Públicas Fórmulas de revisión de preciós Redondeos modificables Corrección automàtica de inflación Presupuestos y referencias en distinta divisa Caïculo de acopios (MRP) para cualquier concepto Precio y unidad altemativos Agenda de proveedores con histórico de preciós O DlSENADO PARA EL FUTURO En red, acceso simultüneo a un mismo presupuesto Instalable localmentc o en el servidor Soporta los sistemas de seguridad de redes Preciós especiales para redes Uso dinà"mico de Hcencïas en redes Soporte de arquitectura cliente-servidor Estructura abierta y relacional Base de datos accesible con herramíentas de terceros O

E i . ESTANDAR DEL SECTOR

Preciós en letra y menús en cuatro idiomas Visualizador de presupuestos no protegido Manuales encuadernados 6940 usuarios en Enero de 1994 Unico homologado por FCC Primera en la evaluación tècnica de ICCE Se ensena en escuelas y academias Lo usa ATAYO para su cuadro de preciós PREOC Lo usa FEC de Asturias para su cuadro de preciós Lo usa COAAT de La Rioja para su cuadro de preciós Dividído en módulos a conveniència del usuario Servicio de actualización, formación y soporte técnico 120 distribuïdores pueden ensefiarle el programa Desde 95.000 PTA

Presto: la ventaja interminable Si desea ampliar esta información, pídanos el documento "Las ventajas dePrestoexplicadasuna a una". Para mas información sobre Presio, para pedidos o para conocer qué disiribuidores de Presio estan cerca de Vd., Ildmenos al (91) 448 3540, remila esla hoja al fax (91) 448 4050 o envíela a Santísima Trinidad 32, 5°, 28010 Madrid.

Nombre

Telefono (

)

El estandar en medidones y presupuestos para la construccion

S·FT

LA S I T U A C I Ó

DEL SECTOR

La construcció camina cap a l'estabilització La recuperació de les economies europees comportarà un increment de l'activitat LA CONSTRUCCIÓ A

J

KJ

Rehabilitació Enginyeria Civil Edificació Residencial Edificació no Residencial

Edificació Residencial

33% 21% 25% 21%

20% 36% 28% 16%

194'2

Enginyeria Civi

1287

1527

Edificació no R

127P5

Font: Euroconstruct, ITEC

I sector de la construcció dóna quasi per finalitzada la crisi més dura dels darrere 10 anys i entra en una fase d'estabilització de la producció, segons un informe d'Euroconstruct presentat a la darrera conferència, celebrada el passat dia 14 de juny a Lillehammer (Noruega), en la qual l'ITEC representa l'Estat espanyol. Segons l'ITEC i, a partir de les dades dels primers mesos d'enguany, les previsions per a 1994 són optimistes, atès que marquen un canvi de tendència a lot Europa (-0,1%), per passar el 1995 a un creixement de l'1,9%.

Els primers símptomes de reactivació de la construcció a Espanya es manifesten en el major consum de ciment, en la moderació dels preus i en l'augment de la licitació d'obra pública. Aquests indicis confirmen les previsions de creixement de l'1% en la producció total d'enguany. Euroconstruct assenyala, a més, que l'obra civil serà l'activitat dinamitzadora del sector, gràcies a un increment del 20.4% en la licitació, segons el MOPTMA. La previsió per a aquest subsector apunta un creixement del 4,4%, que conlrasta amb el -12% del 1993.

La construcció d'habitatges, per la seva banda, disposa d'elements que podrien

contribuir a una recuperació, com són la res actuen, però, en sentit contrari i això baixada del tipus d'interès dels préstecs fa que les previsions s'hagin de mantehipotecaris, l'estabilització dels preus nir en una estabilització en les xifres. El dels habitatges i, sobretot, la presència 1993 es van iniciar 190.000 vivendes, del pla d'ajuts a l'habitatge. L'atur i la un 10% menys que el 1992. La previsió manca d'expectatives econòmiques cla- de l'ITEC per al 1994 és que se n'iniciïn

9 B

Interdependències amb l'economia

E ^ l

Carme Trilla

H | | ^ ^ H

Economista

El sector de la construcció representa a Espanyo una mitjana d'entre el 7% i el 8% del Producte Interior Brut (PIB), si bé en èpoques molt expansives ha arribat a representar gairebé el 10% i en les etapes de recessió del sector ha baixat finsaun 6,5%. En els darrers anys el Valor Afegit Brut del sector s'ha situat al voltant del 8,2% del PIB. La producció del sector, mesurada en termes de preus finals de mer-

cat dels productes, es va situar, l'any 1993, en els 7 bilions de pessetes, si es té en compte la producció de les indústries del sector, i va arribar als 8 bilions, si es considera tant la construcció del sector com l'aportació d'empreses alienes a aquest.

ACatalunya, la dimensió del sector en els darrers anys es situa prop dels 900.000 milions.

La construcció significa el 67,5% de la inversió total del país, tot i la

forta davallada que ha enregistrat enelsdarrers anys i la població ocupada representa el 9,2% de l'ocupació total.

Aquesta interdependència del sector respecte del conjunt de l'economia, reafirma la idea que la construcció pot ser utilitzada coma motor dinamitzador de l'economia i com a eina en fa política d'ocupació, però també fa evident la vulnerabilitat del sector a les oscil·lacions de l'economia.

200.000. Tot i això, els habitatges protegits continuaran representant un percentatge elevat de la producció.

En l'edificació no residencial, les expectatives són negatives per a aquest any, després que arreu d'Europa s'hagi viscut la pitjor temporada dels darrers anys, amb un descens del -25% des del 1990. A Espanya l'edificació no residencial continuarà sent el subsector més deprimit i, tot i que el 1993 la caiguda va ser del -17%, hom no espera per a 1994 resultats més optimistes que el d'una caiguda del -7%. Fins i tot, si es donés la hipòtesi d'una recuperació de la demanda, els estocs acumulats sense vendre impedirien que aquesta recuperació es traduís en nova construcció fins al 1995.

Un sector en què els resultats són favorables de manera continuada és el de la rehabilitació. La recessió general hi ha incidit de manera que el creixement aconseguit l'exercici anterior fos de l'1,5%, mentre que la previsió teta per al 1994 és d'un 2,7%. Aquest és un altre àmbit que registra un gran desfasament respecte del conjunt dels països europeus inclosos a Euroconstrucí. A Espanya representa el 20% de la factura total, mentre que arreu d'Europa aquest percentatge arriba fins al 36%. •

Carles Cartanà

F O R M A T I U

LA

SITUACIÓ

DEL

SECTOR

Núnez: "el sector no està en crisi, són els altres que hi estan" i hi ha un nom propi que destaqui sobre els altres al sector de la construcció a Barcelona, aquest és el de Josep Lluís Núnez. Basc de naixement (Bilbao, 1931), Núnez compagina la direcció d'una de les promotores constructores i immobiliàries capdavanteres de Catalunya, Núnez y Navarro S.A. (més de 20.000 habitatges construïts i una facturació anual, e! 1993, de 3.000 milions de pessetes), amb la presidència de la principal institució de la societat civil catalana, el F.C. Barcelona. L'INFORMATIU l'ha entrevistat per copsar els principals factors que, a hores d'ara, afecten el sector de la construcció a casa nostra.

Sembla que sortim d'una crisi. Per al 1994, quin futur preveu peralsector de la construcció?

"Nosaltres, que hem viscut totes les èpoques, no hi hem trobat grans diferències. En moments de gran eufòria hem portat un bon ritme de treball i en moments de crisi ens hem manlingut sense tantes alegries, però no hem notat les grans diferències que s'han produït dins del sector. El 1994 és un any difícil, perquè el 1993 també ha estat molt difícil.

La nostra aportació com a empresa promotora va arribar al màxim en el camp hoteler al 1993 i ara jo diria que està als

mínims. Ha passat de 100 a 10. Les oficines, per exemple, que ara se'n paria a totes les revistes, es deia que a Barcelona o a Madrid eren deficitàries, que estaven al 10% respecte a ciutats com ara Paris. Doncs bé, resulta que quan s'han fet oficines, el sector està com l'hoteler, amb gran oferta i amb poca demanda. El sector turístic també està malament. El que passa en la construcció és una mica el que passa en els altres sectors. De vegades es diu que el sector immobiliari està en crisi. No, no.

Són els altres els que estan en crisi i tenen una gran repercussió sobre el nostre sector. Pel que fa a la vivenda, durant els Jocs se'n va construir un nombre important i va haver-hi un augment de l'oferta".

Quin nivell de qualitat té la construcció catalana?

"Avui dia encara és alta perquè la mà d'obra, comparativament amb d'altres països, permetia fer coses aquí que difícilment es podien íer allà. La prova està en ei fet que el prefabricat, per exemple, aquí, a Catalunya, no ha tingut èxit. Un edifici prefabricat està molt bé sempre que sigui més econòmic. Darrerament el disseny ha millorat molt i ara es valoren ja els grans projectes. Abans s'anava més a resoldre el tema de la vivenda, sense pensar en el tema urbanístic, sense fer bona arquitectura. Hi ha polígons que no tenen cap valor arquitectònic.

Avui, això no es podria fer". itenen greus problemes de manteniment...

"De manteniment, de queixes... Ara hi ha controls, materials homologats, s'ha millorat molt. Ara la gent està mentaiitzada que s'ha de fer qualitat'.

El Govern ha aprovat una modificació del Codi Civit que inclouels promotors en la responsabilitat de l'obra... "... Més que incloure'ls, quasi els en fa responsables. Bé, sempre, tant el promotor com el propietari, n'han estat indirectament responsables. Ha d'haver-hi una responsabilitat. El promotor pot serne subsidiàriament responsable si realment hi ha una insolvència per part dels tècnics, però em sembla que el fet que el promotor en sigui responsable igual que

un arquitecte, un aparellador o un enginyer, que realment són els que garanteixen la qualitat, és molt fort. Crec que aquí s'han passat."

Una altra novetat és l'obligatorietat de l'assegurança.

"A l'estranger ja hi és. L'assegurança dels arquitectes va en proporció a la seva sinístralitat, de manera que hi ha arquitectes que fins i tot no poden treballar, per l'alt cost de l'assegurança que han de pagar a conseqüència dels sinistres. El que s'ha d'intentar és que s'asseguri una responsabilitat per a casos importants com l'aluminosi. Casos que realment tinguin una repercussió econòmica importantíssima. No pot ser que un senyor compri una vivenda i es trobi el dia de demà amb un sinistre o un defecte

Chopo

La venda de ciment recupera el to Lescompanyiescimenteres que cotitzen a Borsa han multiplicat per nou els seus benelicis durant el primer trimestre de 1994.

Les vendes han crescut un 21,7% fins al març, en passar de 44.370 milions de pessetes a 54.018 milions. Tant Administració com la CEOE afirmen que la recuperaciódel sector, I indicador econòmic més fiable, és un fet.

El consum de ciment marca fidelment la marxa de l'economia. Així, dels 18.3 milions de tones del 1986, es va passar als 28,8 milions el 1991, xifra rècord de consum. El 1992, el consum va caure a 26,1

Els habitatges redueixen preu i mida

milions i a 22,7 milions el 1993. Per a 1994, Olicemen, la patronal cimentera espanyola, preveu un consum similar al de 1993, mentre que per a 1995 les perspectives són favorables.

Un altre subseclor que també ha milloratelsseus resultats en el primer trimestre de 1994 és el de materials de la construcció, que ha aconseguit reduir les seves pèrdues globals a 461 milions de pessetes aquest primer trimestre, mentre que en el mateix període del 1993 les pèrdues van ser superiors als 2.900 milions de pessetes.

N F O R M A T I U

El preu de la vivenda ha seguit, en el darrer any, la tendència a la baixa iniciada fa tres anys. La principal causa d'aquesta caiguda del preu és la reducció significativa de la superfície mitjana dels habitatges, com a conseqüència de l'alt cos) del m2. Segons el darrer informe de l'empresa Tecnigrama, el preu del m 1 va caure un 2,8% a Madrid i un 1,5% a Barcelona.

exemple, es situa en 29,5 milions de pessetes, un 3,9%menysafinalsdel primer semestre de 1993. És adir.tres milions per sobre del preua Madrid, encara que amb una major extensió. A la ciutat de Barcelona, el preu del m : té un preu de 230.485 pessetes.

Segons l'estudi de Tecnigrama, que treballa freqüentment pel MOPTMA, el preu del m 1 a la ciutat La doble reducció de- de Barcelona ha augmentectada al mercat immo- tat un 225% des de 1986, biliari ha comportat un en què es situava a 70.852 3 descens en el preu que ptes/m . Els preus oscil·len 1 els experts anomenen entre les 370.163 ptes/m d'habitatge tipus. Ala ciu- de Sarrià i les 182.029 pres/ 2 tat de Barcelona, per m de Nou Barris.

LA S I T U A C I Ó

constructiu. Però fóra un error pensar que l'assegurança ha de cobrir les deficiències que són conseqüència de la manca de manteniment, perquè l'únic que aconseguiríem serien abusos: que si la pintura, que si ha caigut una rajola...

S'ha d'anar amb compte perquè al final amb una normativa excessivament rígida l'únic que s'aconseguiria seria encarir el cost de la vivenda."

Calanar cap a una cultura del manteniment?

"El problema dels edificis és que no hi ha conservació. És com un cotxe al qual no li posessis mai oli. Avui dia es gasten molt poc diners en conservar les cases, i es van deteriorant, i al final acaben tenint problemes importants. Si hi hagués un bon manteniment, el 90% dels problemes desapareixerien." És rendible fer bona arquitectura?

"Crec que més que rendible és sentir la professió. Nosaltres som més constructors que venedors. Hi ha empreses que la seva finalitat és la de comercialitzar els productes, en canvi la nosíra gran preocupació ha estat sempre construir bé. Per a un promotor-constructor, el negoci de construir no li representa un tema important i no va a estalviar-hí diners. Nosaltres venem un producíe, i

DEL

SECTOR

no canviarem un material perquè sigui més barat. Ens costarà més diners però vendrem aquest producte. Sempre hem pensat que si oferíem una bona reíació quaütat-preu els nostres productes es vendrien sols, i així ha estat. En cada promoció rectificàvem i introduíem les correccions per a millorar el producte.

Això, una empresa que només construeixi no ho pot fer, perquè cada modificació representa unes diferències amb els pressupostos i un sobrecost.

L'empresa constructora intenta rebaixar preus. És un altre concepte. Però sí que és rendible fer bona arquitectura. Tot ei que es faci amb qualitat és rendible. El que no és rendible és no fer qualitat, perquè no en queda res".

Hi ha qui opinaquela relaciótradicional promotor-tècnics liberals i constructor és obsoleta i que cal anar a un model més integrat. En canvi, vostès, que van ser uns pioners en integraries diverses funcions, opten ara per col·laboracions.

nostre procés. Doncs bé, per a millorar les nostres estructures vam voler donar un pas: la forma de fer una arquitectura més oberta i renovadora era que hi intervinguessin grups de fora. Aquest va ser un repte per a nosaltres, perquè vam pensar que nosaltres podríem aportar alguna cosa en el sector i, de la mateixa manera equips com Tusquets. Díaz & Associats o Carles Ferrater ens ajudarien a millorar la nostra forma de construir, que era molt competitiva, però molt estandarditzada. Sempre ens havia fet por el fet que la cosa artesana difícilment podria ser competitiva. Al final hem intentat donar aquest pas".

Creu que l'arquitectura com a bé cultural esdevé també un bé de mercat, i té un valor afegit a l'obra?

"L'arquitectura ha de comunicar amb el que la gent vol. Un projecte amb un disseny que la gent no comprengui podria ser un fracàs dins d'una promoció.

El fet que tinguem les millors firmes d'arquilectura del país no vol dir que nosaltres no donem la nostra opinió sobre els projectes. La nostra tasca és pensar què voldrà la gent i criticar el que creiem que no podria sortir al mercat". •

"Bé, nosaltres hem estat una empresa que, dins del nostre sector, ho tocava tot, des de la compra del solar i l'estudi de la promoció, fins al projecte, el seu disseny, construcció, i, fins i tot, els estudis jurídics i la venda. Aquest ha estat el

Joan Sabaté

Restaurarien y mantenimiento de edificios Consolidación y refuerzos estructurales Rehabilitación integral Impermeabilizaciones, aislamientos Interiorismo y reformas Cardenal Reig, 20, enllo. I1 - 08028 Barcelona Tels. 440 84 04 • 440 87 21 - Fax 440 87 06 I N F O R M A T

PUNTS

DE

VISTA

La nova FP i la formació en el món de la construcció l passat curs 1993-1994 únicament quatre centres impartien FP reglada de la branca de construcció a Catalunya. Només 12 estudiants van obtenir el títol de paleta (FP-I) i 58, el que correspon a encarrega! d'obra o sobrestant d'obra pública (FP-II). Mentre que a les dues escoles d'arquitectura tècnica acabaven els seus estudis prop de 200 estudiants, i a les escoles d'arquitectura de Barcelona i del Vallès encara eren més. De la lectura d'aquestes xifres es podria deduir amb una de dues: o que la societat necessita més arquitectes que paletes, o que els estudis d'FP han estat, fins ara, tan inadequats que ningú va a aquests centres per obtenir la capacitació professional necessària, a la qual hi arriben per la pràctica del treball. En qualsevol cas, no sembla raonable aquesta piràmide invertida quant a oferia formativa. .

Quantes vegades des Sesta dissenyant una dels sectors professionals s n a n sentit FP capaç de donar ' queixes sobre la n e c e s s i t a t d e for rccnncta a toc ' resposw a les m a d ó dels q u a d f e s mit . exigències del mercat jans o laborals de la cons^^^^^^^^^^^^^ trucció. Tol plegat clama per una FP moderna i de qualitat. Els estudis de necessitats de qualificació del mercat laboral, fets des de l'INEM, pels empresaris i els sindicats majoritaris del sector, avalen aquesta afirmació. La integració en un mercat únic europeu la fan imprescindible i urgent.

Tot això ha estat la causa que les administracions públiques s'hagin plantejat dissenyar una bona FP capaç de donar resposta a les exigències del mercat i als canvis tecnològics del moment actual.

La reforma de la FP, que incideix dins del marc de la reforma del sistema educatiu, s'ha plantejat a partir dels estudis elaborats per tècnics i experts del món productiu amb caràcter estatal, contrastats posteriorment amb les entitats i institucions espanyoles més significatives del sector. Sembla que no es va consultar amb les universitats ni amb els col·legis professio-

aspectes que han estat l'ongen d'un seguit de manifestacions de rebuig pet part dels estudiants d'enginyeries i arquitectures tècniques i alguns col·legis professionals. Concretament es vol insistir en la salvaguarda jurídica de les atribucions professionals dels titulats universitaris i en la dependència tècnica dels titulats d'FP envers els enginyers/arquitectes tècnics c superiors.

En realitat, amb la reforma no es creen nous títols, sinó que s'adapten, actualitzen i milloren els plans d'estudis de 1974 en el marc d'una oferta formativa de qualitat, professionalitzadora i homologable amb Europa. Així, les anteriors FP-I o FP-II, corresponen a les noves FP de grau mitjà i de grau superior. Ara s'està desenvolupant la darrera fase del procés. Les comunitats autònomes amb competència educativa transferida —com Catalunya— estan elaborant els currículums formatius de cadascun dels títols, a partir dels mínims fixats per l'Estat. Aquest desplegament permetrà concretar el nombre i la denominació dels crèdits, els objectius a assolir, la durada, els continguts conceptuals, procedimentals i actituds, les activitats d'aprenentatge i les

Q

nals. Com a resultats d'aquests estudis es va elaborar el catàleg de títols d'FP i es van establir les

estratègies d'avaluació. En l'horitzó de l'any 2000, el que es vol és que hi hagi una oferta de

qualila1 capa de donar respos característiques amb caràcter tingui oferta de qualitat Capaç ' C " obligatori i àmbit estatal. *J(. . . , ta a les necessitats de qualificaL'administració autonòmica ^ interessar elS JOVeS I Üe CJQ d e | mercat laboral i d'interescatalana no ha tingut participa- descongestionar la Universitat sar els joves, molts dels quals es u veuen ara abocats a 'fer estudis ció directa en aquesta fase del "' procés. La denominació dels títols, la seva durada i els universitaris perquè no tenen cap continguts mínims van ser aprovats per reials decrets altra oferta educativa engrescadora. • publicats als BOE els passats febrer i març. Tot fa JOSEP BAYERRIIRAGA pensar que ara s'aprovaran algunes rectificacions dels Aparellador. Tècnic docent de FP esmentats reials decrets per incorporar-hi determinats

LA

A voltes amb... el dret d'escollir A L'INFORMATIU 42 es va publicar la carta El dret d'escollir. En ella denunciava les dificultats a l'hora de canviar de central formigonera durant una obra, si aquesta no complia amb les resistències característiques demanades, dificultats motivades, pel que sembla, per l'existència d'un pacte gremial que dificulta que una obra en la qual una central ha començat a subministrar formigó, l'acabi una altra sense el consentiment de la primera. Copsant l'opinió d'alguns companys, els quals ratifiquen aquesta situació de manca de llibertat, se m'ha acudit proposar al Col·legi la creació d'una REI (Relació d'Empreses Incomplidores), parodiant una mica a la famosa RAI mercantil.

La proposta que faig és la creació d'un llistat d'empreses formigoneres (que es podria fer extensiva a d'altres materials i empreses del ram de la construcció) que incompleixin les qualitats contractades, basada en les inlormacions facilitades pels companys que tinguessin cura del control de qualitat. Per incloure una empresa en aquesta llista, caldria complir dues condicions. En primer lloc, l'existència d'una proposta argumentada per part del col·legiat responsable del control de qualitat de l'obra, basada en assaigs de control que

, reforma rip la fnrmarin La K Orma ' °e ta <ormcl° professional VOÍ QUÉ SqueSta

BÚSTIA

demostressin l'incompliment sistemàtic de resistències a 28 dies. No oblidem que contractualment la central formigonera està obligada a complir amb la resistència característica en aquesta edat i no a 45,60, o 90 dies. En segon lloc, l'acceptació de !a proposta per part d'una comissió integrada en el Servei Qualitat del Col·legi. La llista a més de relacionar el nom de les empreses poc serioses, també podria assenyalar el nombre de denúncies que ha rebut cada una d'elles.

D'aquesta manera, abans de començar l'obra, es podrien prendre mesures a íi d'evitar trobar-se posteriorment lligat durant l'execució, a una empresa poc seriosa. A tall d'exemple alguna d'aquestes podria ser vetar determinades empreses mal situades en el rànquing de la REI i comunicar aquest vet a l'empresa constructora. Aquesta possibilitat porta implícita la inqüestionabilitat del dret de l'arquitecte tècnic o aparellador, en tant que responsable del control de qualitat, a vetar determinades empreses i l'obligatoreitat de part de les constructores de respectar aquest dret.

Aquest dret es fonamenta en el principi jurídic que "qui té la responsabilitat ha de tenir el poder". Aquest darrer llistat serviria per guiar al col·legiat a l'hora d'aconsellar determinades empreses i per esborrar del

N F O R M A T I U

primer les que haguessin esmenat la seva baixa qualitat. Amb aquesta proposta aconseguiríem neutralitzar el gremialisme de les centrals formigoneres, i primar la qualitat i, per tant, motivar-les a subministra-la. Amb independència de tot això, el Col·legi hauria de seguir fent gestions davant dels organismes competents perquè fa solució vingués donada des de les institucions responsables.

Crec que també seria convenient que aquestes gestions, les fessin conjuntament amb d'altres col·legis professionals, també implicats en el tema, com poden ser els d'Arquitectes i Enginyers. Aquest treball només pretén ser una proposta per a una possible solució al problema de la qualitat en el subministrament del formigó per part d'algunes centrals formigoneres. I per acabar voldria assenyalar la conveniència que s'organitzessin sessions de treball periòdiques en el Col·legi amb l'objectiu d'intercanviar experiències i elaborar propostes adreçades a millorar la qualitat en la construcció. •

JOSEP VILA I CORTES Arquitecte tècnic

EL

NOTICIARI

•rC U L T U

R A

La reforma de la Casa de Caritat, seu del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, va guanyar el passat 16 de juny el premi FAD d'arquitectura 1993. El projecte, de Viaplana-Pinón, concorria al premi amb d'altres 37 projectes com ara l'ampliació d'El Corte Inglés, o el Palau Nou de la Rambla.

La reforma de la Casa de Caritat guanya el FAD d'arquitectura El guardó premia la singularitat de l'obra na de les obres més emblemàtiques de Barcelona en els últims 12 mesos, la remodelació de la Casa de Caritat per convertir-la en el Centre de Cultura Contemporània, projectada i dirigida pels arquitectes Helio Pinón, Albert Viaplana, i Ricard Mercadé i pels aparelladors Joan Bosch i Jordi Colom, ha rebut el Premi d'Arquitectura 1993 que convoca el Foment de les Arts Decoratives (FAD). De l'obra de Viaplana-Pinón, autors també d'obres tan distintives com la Plaça dels Països Catalans a Sants i la

Tomàs Llorens i Carme Llopis, A la 35edició dels premis FAD s'havien presentat un total de 188 obres (acabades en!re l'1 de gener i el 31 de desembre del 1993), de les quals 56 van ser seleccionades com a finalistes. Aquest any el guardó ha tornat a la simplicitat dels seus orígens -s'atorguen des de l'any 1958--, i s'ha restringit a quatre apartats: arquitectura, interiorisme, espais exteriors i espais efímers, a més dels premis d'opinió, que s'adapten a aquesta classificació.

Fernando Salas, primer a l'apartat d'interiorisme amb les oficines Silver Sanz

remodelació de l'anticconvent de Santa Mò^ ^ ^ ^ ^ nica per convertir-lo en centre d'art, el jurat va premiar l a decisió del plantejament aportat i la capacitat de constituir un nou lloc significatiu per a Barcelona".

El jurat dels premis estava format per Josep Alemany, president del FAD, els arquitectes Manuel Brullet, Roberto Ercilla i Daniel Freixes, el pintor Joan Hernàndez Pijuan i els historiadors de l'art

El guardó a la categoria d'interiorisme va anar a parar a l'edifici d'oficines Silver Sanz de Sant Just Desvern, de l'interiorista Fernando Salas "per l'actitud de claredat i senzillesa". Pel que fa als espais exteriors, Imma Jansana va guanyar el premi pel passeig Marítim de Gavà, per "la seva posició davant d'un iradament delicat del paisatge i per la seva sensibilitat".

Finalment, amb el premi als espais efímers, el jurat va guardonar el dissenya-

dor Lluís Pau i l'equip d'arquitectes Martorell-Bohigas-Mackay-Puigdomènech pel disseny arquitectònic de la cerimònia dels premis Laus 92, que va tenir lloc al Palau Nacional de Catalunya.

D'altra banda, el FAD, organitzador d'aquests premis, la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona han decidit de promoure conjuntament la crítica d'arquitectura i disseny per mitjà d'un màster.

Els promotors pretenen remuntar una

PROFESSIONALS

T E C N I-C A

França celebrarà el novembre la primera fira dedicada ala lluita contra el soroll

Les necessitats d'informació i els avenços tecnològics, reptes del CIB

El nou saló coincidiarà amb Batimat i Expoprotection

a

l proper mes de novembre es celebrarà la primera edició del Saló dB, dedicat a la lluita contra el soroll en la construcció i les obres públiques. Aquest nou certamen es durà a lerme, al Parc d'Exposicions Le Bourget de París, conjuntament amb els salons Batimat i Expoprotection. El Saló dB es dedicarà als productes, tècniques i mètodes que permetin tractar els problemes de protecció, aïllament i de correcció acústica. Creat pel grup Blenheim Construction, aquest saló compta amb el suport de l'administració pública i de les organitzacions profes-

sionals del sector de la construcció a França.

El saló vol solucionar la que, segons les enquestes, és la principal molèstia dels francesos. Així, el 43% dels francesos se sent molest pel soroll, percentatge que s'eleva al 58% a París i al 64% a les HLM (Habitatges de lloguer moderat). Més de la meitat dels francesos, d'altra banda, es queixa de l'aïllament del seu habitatge respecte als sorolls exteriors i més d'un terç, el 35,4%, ho fa respecte als sorolls interiors dels edificis. A França, el 17% dels habitatges està exposat a sorolls de 65dB.. •

situació que consideren anòmala: per una banda, el renom internacional de Barcelona gràcies a la seva arquitectura i el seu disseny i, per l'altra, la pràctica absència de crítica d'aquestes dues facetes creatives, de la manera com ja es fa en teatre, música, arts plàstiques i literatura. La direcció acadèmica anirà a càrrec del poeta i catedràtic d'estètica de la UPF, Antoni Marí, que comptarà amb l'assistència dels professors Josep Maria Montaner (arquitectura) i Oriol Pibemat (disseny). •

El Centre Josep Renart, seu de la darrera reunió

a

l Cenlre de Documentació Josep Renart va acollir a Barcelona, del 23 al 26 de maig, la reunió que anualment convoca el grup de treball W57 del CIB (Consell Internacional de la Construcció per a la Recerca, l'Estudi i la Documentació).

Entre les conclussions de la trobada es poden destacar dues. D'una banda, la creixent necessilat d'informació per part dels professionals i les empreses per millorar la seva competitivitat dins d'un món marcat per la lliure competència.

D'una altra, la constatació de l'impacte que els nous avenços tecnològics en les

L ' I N F O R M A T I U

comunicacions tenen sobre l'accés a la informació i els centres especialitzats, com el Centre Josep Renart.

El grup W57 té com a objectius potenciar la cooperació internacional, la investigació i l'aplicació de les noves tecnologies pel que fa a la transferència d'informació i el processament de documents; el recolzament als centres de documentació i l'ajuda a la creació de nous; l'intercanvi d'experiències (com el control de les necessitats dels usuaris); la promoció i l'inlercanvi d'abslracts, bibliografies; o el desenvolupament de sistemes per a la formació dels usuaris. •

EL

NOTICIARI

PROFESSIONALS

ASF es presenta clavant el col·lectiu d'aparelladors L'Associació fa una crida a la participació Irquitectes sense Fronteres I (ASF) va celebrar, el passat dia 1 9 de juny, un acte al Col·legi • d'Aparelladors amb l'objectiu de presentar aquesta organització sense ànim de lucre al nostre col·lectiu professional. Segons el seu president, Josep Maria Riera, Tassociació va néixer per obrir-se a tols per treballar i col·laborar.

Per aquesta raó volem fer avui una crida als que creiem que el treball colze a colze és l'única forma d'avançar. Estem en un moment en què només es parla de crisi. Nosaltres, però, pensem que encara es pot formar gent per treballar en cooperatives, es pot ser ecologista recollint material a les obres, es pot ser solidari compartint no solament diners, sinó també el que sabem fer, treballar".

ASF, entitat creada el 1992 a imitació de models similars existents ja a França, té com a objectiu essencial aportar de

EN

BREU

Màster de crítica d'arquitectura i disseny El Centre de Cultura Contemporània, l'Institut d'Educació Contínua de la Universitat Pompeu Fabra i el Foment de les Arts Decoratives (FAD) són els promotors del Màster en Crítica d'Arquitectura i Disseny que es començarà a impartir el proper curs. L'objectiu d'aquest màster és formar en el coneixement de la teoria i de la crítica d'arquitectura i disseny, i aprofundir en els límits i possibilitats de les tècniques constructives de l'arquitectura. •

Nova llei de salut laboral

forma benèfica ajut i cooperació en el camp de la planificació i realització de projectes arquitectònics, l'edificació, l'urbanisme, l'ordenació del territori i el medi ambient, a les poblacions dels països i zones deprimides i a les afectades per cataclismes naturals, accidents col·lectius, situacions bel·ligerants i, en general, per condicions naturals o econòmiques desfavorables. •

Aparells topogràfics a la Cooperativa Jordi Capell

EL ministeri de Treball ha iniciat converses amb la patronal i els sindicats per pactar la nova Llei de Salut Laboral.

Aquesta normativa, que vol traslladar la directiva comunitària a la legislació espanyola per adequar-la a la UE, no establirà, entre d'altres aspectes, hores lliures a càrrec de les emrpreses als delegats de salut i higiene. El Ministeri vol que la llei entre en vigor aquest mateix any, ja que totes les parts implicades coincideixen en la necessitat de frenar l'elevada sinistralitat actual. •

Una universitat americana crea un nou vidre endurit amb música La Universitat d'Alfred (Nova York) ha desenvolupat una sorprenent tècnica per fabricar un nou tipus de vidre molt resistent, fent servir ones sonores per accelerar el procés químic que endureix el vidre domèstic. Després de quatre anys d'investigació, un equip d'aquesta universitat ha aconseguir endurir vidre bombejant-lo amb música mentre és submergit en una solució química. L'ús d'aquest nou tipus de vidre és molt ampli, com ara ampolles més lleugeres o finestres més resistents. •

lOMOsa

ARMADURES PREFABRICADES PER A LA CONSTRUCCIÓ

Noves solucions amb armadures electrosoldades que eliminen el problema del seu muntatge i augmenten la velocitat d'execució de l'obra.

L'empresa' AL-TOP TOPOGRAFIA. S. A, presenta a la Cooperativa Jordi Capell, una demostració dels productes: • nivells • teodolits • escleròmetres • medidors • 'sprays' • senyalitzacions que tindrà lloc del 18 al 22 de juliol, d' 11 a 12 h, a la tercera planta del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Bon Pastor, 5.

I N F O R M A T

Reforçament de sostres afectats per aluminosi o d'altres causes.

Consulteu a la nostra oficina tècnica, que atendrà específicament cada cas.

INFORMACIÓ:

Tel. 431 35 00 • Fax: 332 34 86 Sanis, 307 - 309 08028 Barcelona

EL

NOTICIARI

M O N O G R A F I E S

-P U B L I C A C I O N S

Una guia per fer l'obra

Els 'mur-manteau' a França

Aide-Memóire. 120 sequences pour mener une operation de consfruction Armand, J. Raffestin, Y. Publicotions du Moniteur. Col·lecció Guide Construction. Volum 1.

París, 1993 270 pàgines

Le mur-manteau: synthèse des regles et codes Cahiers du CSTB Núm. 349, maig de 1994 Cohier 2719 p. 1-42

Aquest llibre recull d'una manera esquemàtica i estructurada, les principals actuacions, tant tècniques com administratives i financeres, que comporten una operació de construcció, des dels estudis previs fins a la posada en servei de ïedifici. 120 sequences pour mener une operation de construction descriu amb detall, mitjançant fitxes, cadascuna de les actuacions que cal tenir en compte i la seva seqüència cronològica. Cada fitxa recorda d'una manera ordenada, les diverses accions que cal emprendre per a l'acompliment de l'actuació considerada, amb consells i recomanacions.

La denominació francesa mur-manteau es comença a utilitzar a França el 1990, per fer referència al conjunt de tècniques que serveixen per aïllar tèrmicament les façanes per l'exterior i que, a més a més, proporcionen a les construccions protecció contra els principals agents de degradació, confort a l'estiu i els permeten guanyar superfície interior. Les principals famílies de mursmanteau són: els revestiments prims sobre un aïllant, els revestiments hidràulics monocapa i bicapa, els bardages rapportés, les vètures, els vètages, els revestiments de pedra prima, i els contramurs exteriors de maó, els dos fulls de la paret es lliguen amb perfils d'ancoratge i a la cambra d'aire que es forma s'hi col·loca aïllant. A França, segons s'explica en aquest article de la revista Cahiers du CSTB, la normativa recull els aspectes tècnics de les façanes aïllades per l'exterior de l'obra nova.

S'han establert directrius en els textos legals i reglamentaris (lleis, decrets, ordres), en els textos normatius (DTU, Avis Techniques, Normes) i en els d'informació, i també existeixen disposicions reguladores de marques de qualitat. Alguns d'aquests aspectes essencials, que s'han de considerar durant la concepció de l'obra, són la seguretat, la resistència als esforços del vent, als xocs i als incendis, el comportament tèrmic, l'estanqueïtat a la pluja i l'aïllament acústic. •

El llibre, primer de la col·lecció Guide Construction, està dividit en un total de 120 fitxes, agrupades en 17 capítols, que constitueixen les grans famílies de les actuacions; per exemple, l'elaboració del programa d'actuació; l'estudi complet del projecte; la preparació, planificació i gestió de l'obra; la recepció dels treballs i la gestió del manteniment. Tot i que ei llibre està adaptat a les peculiaritats i condicionaments del secïor a França, és de molta utilitat per ais professionals del nostre país, ja que el conjunt de les actuacions que descriu són també d'aplicació habitual a casa nostra. •

Marta Truyol

Salvador Gili

SUPERPLflNI METRES MEDICIONS

'""—IÀTIQUES_

lü-H-kH-l-l-l+H^H [-H-H-H

._

— ^

SEfSE CANVIAR DE PORMA DE TREBALLAR AIÏÏUDVBRAFIWI TOT SENSE ORDINADOR DIRECTAMENT DEL PLANO AL mO(3<AMA

SENSE INTERFERIR AMB EL SEU PBOGRAMA DXXnNADOR BABTIVAL

Td..{93)

753 09 62

L ' I N F O R M A T I U

FaX..{93) 753 34

92

SERVEIS

A V I S O S

COL·LEGIALS

COMUNICATS

ASSEMBLEA GENERAL

Properes reunions de l'Edajub

Una liquidació pressupostària equilibrada

Reforma d'estatuts de PREMAAT

La comissió d'aparelladors jubilats (Edajub) seguirà el costum de reunir-se a la quarta planta del Col·legí el segon dijous de cada mes. Les properes reunions es celebraran a les 11 h els dies 8 de setembre, 13 d'octubre i 10 de novembre de 1994, •

El 31 de maig es va celebrar l'Assemblea General Ordinària de col·legiats en !a qual la Junta de Govern va presentar el resultat pressupostari de 1993.

L'Assemblea va aprovar la liquidació i et balanç de situació comptable del Col·legi, que reflecteix una economia col·legial molt sanejada.

El president del Cot.legi, Carles Puiggròs, va exposar els trets fonamentals de la política col·legial marcats encara pe; una situació en què l'economia del país ha patit els efectes de la recessió.

El Col·legi, no obstant, ha pogut mantenir un alt nivell d'activitat que s'ha vist reflectit en dues línies fonamentals: la projecció social de la professió i del Col·legi i la consolidació dels serveis col·legials en la línia iniciada en els darrers anys.

Les últimes propostes legislatives del Govern central i l'assegu-

La Previsió Mútua PREMAAT recorda als col·legiats mutualistes que el proper 19 de juliol és l'últim dia hàbil per a la presentació d'esmenes a la proposta de reforma d'estatuts de l'Entitat. La reforma preveu l'existència d'uns nous estatuts que recullin el conjunt de normes mínimes per les quals es regiria l'Entitat i uns reglaments que els desenvoluparien, incloent-hi matisos i detalls de manera exhaustiva.

El president de PREMAAT ha demanat la participació dels mutualistes en la reforma tent arribar a l'entitat totes aquelles consideracions que es creguin oportunes.

Els mutualistes que hi estiguin interessats poden dirigir-se a la Secretaria del Col·legi on trobaran un esborrany dels estatuts, reglaments reformats i un model per a la presentació d'esmenes.

•

Reportatges fotogràfics Les delegacions d'Osona i Bages-Berguedà tenen a punt els reportatges fotogràfics, de la festa de Sant Antoni i el sopar del col·legiat, respectius. Els interessats poden passar a encarregar les seves fotografies. Per la seva banda, el Vallès Occidental ja té disponibles les fotografies encarregades del sopar-aniversari celebrat el desembre passat.

Consulteu a cada delegació. •

Tauletes digitalitzadores El Col·legi ven, procedent de l'Aula d'Informàtica: 6 tau letes digitalitzadores OCEG6453, mida D1N A3, en perfecte estat. 3 mesos de garantia.

Preu: 50.000,- + IVA. Les persones interessades han d'adreçar-se al departament d'Informàtica del Col·legi. •

Els acords adoptats per l'Assemblea General Ordinària de col·legiats celebrada el dimarts 31 de maig del 1994 van ser els següents: • 1.-Aprovar l'Acta de l'Assemblea General Ordinària de col·legiats celebrada el 22 de desembre de 1993.

•2.-Aprovar la liquidació del pressupost d'ingressos í despeses del Col·legi, corresponent a l'exercici de 1993 tancat amb un superàvit de 17.045.517, balanç de situació comptable tancat al 31 de desembre de 1993 i informe

ranca de responsabilitat civil professional van ser els temes destacats en l'informe del President, Les noves titulacions de Formació Professional en la cons-

dels censors de comptes, realitzat per la comissió econòmica designada per l'Assemblea General.

•3.-Aprovar l'Informe de Gestió presentat per la Junta de Govern corresponent a la gestió realitzada per Col.legi durant l'exercici de 1993.

•4.-Elegir els col·legials Rafael Cercós, Ernest López, Magí Miracle, Josep Vila, Modest Mor i Joan Carles Moria que constituiran la comissió econòmica per a l'exercici de 1994.

Els acords es van prendre per unanimitat.

trucció i la demanda d'un segon cicle universitari d'enginyeria de la construcció van ser uns altres temes que es van debatre a l'assemblea. /

DEFUNCIONS

Atenció al públic durant el mes d'agost El Col·legi mantindrà la seva activital, encara que de manera restringida durant el mes d'agost, a causa de les vacances del personal.

• 1.- Les oficines del Col·legí restaran tancades a les tardes durant tot ei mes.

• 2.- El servei d'Informació i Visats, funcionaran durant tot el mes d'agost.

• 3.- La resta de serveis funcionaran de manera restringida a efectes d'informació o de tramitació urgent.

• 4.- El Centre de Documentació tancarà del dilluns 8 a! divendres 26 d'agost, ambdós inclosos.

La resta de dies del mes d'agost, estarà obert els matins de 9 a 14:30 hores.

5.- La Cooperativa Jordi Capell de la tercera planta del Col.legi i !a Cafeteria, restaran tancades tot el mes.

6.- Les delegacions d'Osona, el Bages-Berguedà, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental, restaran tancades durant tot el mes d'agost.

i

Ens dol comunicar a tots els col·legiats ta defunció dels nostres companys: Ramon Goberna i Martínez col·legiat 965, esdevinguda el 5 de juny, als 75 anys.

Eduard Celades Miralles col·legiat 184, esdevinguda el 7 de juny, als 86 anys.

Jaume Vilaseca i Soler col·legiat 5.381, esdevinguda el 7 de juny, als 38 anys.

SERVEIS

DEMANDES

DE

C O L · L E G I A L S

TREBALL

Empresa de fusteria

Quin es el tipus de treball que interessa i quin es el que convé A l'hora d'iniciar el procés de

Quin tipus d'empresa convé?

fa referència a l'estil i polítiques de direcció. La primera

recerca de treball, cal un alt

Constructora familiar

i ebenisteria del Vallès Occ.

de l'Anoia

CAP D'OBRES per obres de fusteria 1 ebenisteria.

Efectuarà les medidons, les factures i els pressupostos que generin les obres. És convenient el coneixement del sector de la lusta.

Edat ce 30 a 45 anys.

Jornada oficial.

Contracte laboral.

Sou: 3.000.000,-bnjt/anual negociables.

CAP D'OBRA amb experiènoam ínima de i anys en constructora, especialment d'obra pública. Imprescindible residir ala comarca. Portarà 4 o 5 obres per tol Catalunya, per un volum econòmic d'uns400 milions/any aprox. Es valorarà capacita! d'adaptació! flexibilitat i Fhaver treballat en empreses petites. Dedicació exclusiva. Contracte laboral amb possibilitats de continuïtat. Sou a convertir s/aptituds: 3,54,500.000 brubfeny aprox.

Ref.: 5.192

grau d'autoconeixemenl i es-

Una vegada que hem aconse-

es pot aconseguir per mitjà

tar ben informal del que de-

guit ser candidats a una feina

de les memòries d'empresa

mana el mercat. Per això

segurament se'ns planteja el

que es publiquen al registre

convindria respondre's a-

següent: en quin món entro?

mercantil o als rànquings de

questes preguntes:

Quin és el meu (utur en aquesta

revistes econòmiques, direc-

Per a quina feina estic més

empresa concreta?, i també

toris d'empreses, etc. En em-

capacitat? Quina m'agrada-

voldríem conèixer algunes de

preses petites o mitjanes

ria fer? Quina feina tinc més

les seves característiques per

caldrà preguntar al respon-

Empresa industrial de materials

possibilitats de (robar?

avaluar el lloc de treball amb

sable del procés de selecció,

per ala construcció

i edificació

més objectivitat. La informació

tot i que aquesta informació

postes coincidissin, però

convenient va des de la de tipus

només se sol facilitar als qui

això poques vegades és pos-

econòmico-laboral fins a la que

són candidats finals.

TÈCNIC per a control tècnico-econòmlc d'obres i assessorament tècnica clients. L'empresa és fabricant de pa nnels a uioportanls isolèrmics per naus industrials i cambres frigorífiques,aVilafranca del Penedès. Cametde conduir. Viatjarà per Espanya i França (3 dies aprox.) amb cotxe de l'empresa i pa gament de despeses. Francès partat 1 coneixements d'anglès. No cal experiència.

Edat30 a40 anys. Jornada completa. Contracte laboral. Sou: 3.500.000,- brut/any.

CAP D'OBRA amb responsabilitat lècnica-econom ica cfobres d-edifcadò i obra publica a Barcelona província i Osona principalment. Expenen eia mínima de 5 anys com a cap d'obra en empresa constructora. Cal experiència en obres d'edificació i obra pública. B treball es desenvoluparà principalment a la delegació que l'empresa tè a la comarca d'Osona. Edat fins a 35 anys. Jornada oficial. Conlrade laboral 1 any renovable.

Sou; 4-5.000.000 brut/any neg. Vehicle de l'empresa i dietes incloses.

Ret.: 5.197

L'ideal seria que les res-

sible i ens haurem de conformar amb la feina que més

Idees tòpiques que ens poden ajudar, sobre els tipus d'empreses:

s'hi acosti. És natural que la persona que es troba sense feina en un moment de crisi, consideri que qualsevol feina li aniria bé, però cal rendibilitzar ei procés anant cap a les ofertes i empreses que poden oferir un lloc adient a les característiques professionals i personals.

Convé recordar que és normal no servir per a tot. Que el (et de treballar a gust interessa tant al professional com a l'empresa, És molt

Empresa pública • • • • •

feina estable responsabilitat diluïda poca rotació de personal criteris polítics de presa de decisions poca diferenciació d'eslatus

Gran empresa • • • •

feina estable rigidesa i burocratització organigrama gran possibilitats de promoció

PIME • decisions molt centralitzades • alta flexibilitat t feina temporal • poques possibilitats de promoció professional dins de l'empresa

• baixa sistematització talla comunicació facilitada per la dimensió

Empresa japonesa • • • • t t

Rel.: 5.1%

feina vitalícia responsabilitat col·lectiva decisions per consens poca rotació molta comunicació poques diferències d'estams

Empresa municipal de promoció d'obres TÈCNIC PER DIRECCIÓ D'OBRA per a gestió i conlrai tècnic d'obres en general (pàtquings habilalges, oficines i rehabilitació). El treball es desenvoluparà al Baix Llobregat. Es valorarà experiència de 2 a 4 anys com a cap d'obra. Idiomes català. Imprescindible vehicle propi. Edat 28 a 33 anys. Usuari cTnlormàtica: CAD, iradament de textos i full de càlcul.

Contracte laboral. Sou: 3-3.500.000 brut/ anynegocibale.

Empresa americana • • • • • *

decisions individuals èmfasi a curt termini feina temporal molla rotació comunicació de "dalt a baix" diferències salarials i d'eslatus

important també, definir l'escala de valors personals.

Ret.: 5.191

Servei de Promoció i Mercat de Treball

Ref.:S.198

Constructora d'obra pública

INFORMACIÓ MERCAT DE TREBALL Pilar Cecília, tercera planta Horari: De dilluns a divendres, de 9 a 14:30. Dimarts i dijous també de 16 a 19

414 33 11

i

209 82 99

F a x : 4 1 4 34 34

A N U N C I S

Si vol compartir el seu despatx, vendre l'ordinador o canviar-se la taula de dibuix i encara no ha tingut una resposta efectiva, és que encara no ha trucat al telèfon dels Petits Anuncis TRUQUI'NS ARA 1 ANUNCIÏS A L'INFORMATIU

S'ofereix

Es fa

ESTUDIANT PENDENT

DELINEACIÓ DE PLÀNOLS

Es comparteix DESPATX

S'ofereix estudiant d'arquitectura tècnica p e r a :

Es comparteix despatx completament equipat, t Zona carrer Tarragona de Barcelona

DE PROJECTE Estudiant d'arquitectura tècnica, pendent del projecte linal de carrera, s'ofereix per a treballar tot el dia.

Aporta: • •

• •

Delineació de plànols Aporta experiència i rapidesa sn el treball

Curs de CAD de 200 hores Disponibilitat de viatjar Jordi Gualde Telèfon: 455 60 45

Cristina Sàez Telèlon: 455 8415

Miquel Beltran Telèfon: 6390817

S'ofereix

S'ofereix

S'ofereix

S'ofereix

ESTUDIANT PENDENT

ESTUDIANT PENDENT

ESTUDIANT PENDENT

ESTUDIANT PENDENT

Col·legials: 1.000,-

DE PROJECTE

DE PROJECTE

DE PROJECTE

DE PROJECTE

Estudiants: 3.000,-

'ofereix estudiant d'arquitectura tècni-a pendent de projecte final de carrera, er a treballar en despatx o a peu d'obra, imb disponibilitat de tot el dia. Aporta: Curs de CAD Informàtica a nivell d'usuari Cametde conduirB1 Experiència en tíespatx d'arquitectura

S'ofereix estudianl d'arquitectura tècnica pendent de projecte final de carrera, per a treballar. Aporta:

Estudiant d'arquitectura tècnica, pendent del projecte final de carrera, s'ofereix per a treballar lot el dia.

Aporta:

S'ofereix estudiant d'arquileelura tècnica pendent de projecte com a ajudani tècnic d'obra o per a col·laborar amb empresa o despatx d'arquitectura.

forti Ranchal elèlon: 37024 41

Jacín/o Escatré Telèfon: 663 3848

TARIFES

209 8 2 99 Fax: 414 34 34 Horari: de 12 a 20 Elisenda Pucurull

11

•

Experiència en estudi d'arquitectura i obres

• •

Curs de CAD de 200 hores Disponibilitat de viatjar

Akx Kowerdowícz Telèfon: 473 39 00

N F O R M A T I U

• Disponibilitat lot el dia

Caríos Domínguez Telèfon: 392 4741 / 468 22 37

SERVEIS

C O L · L E G I A L S

ACTIVITATS

Cicle de cursos monogràfics Tècniquesde recerca activa de treball'

Dret de la construcció Del 6 de setembre al'11 d'octubre PROGRAMA • dia 6: Recepció i documentació setembre La contractació d'obres.

La contractació de l'Administració pública.

• Dia 8: Lacontractaciód'obres.

La contractació de l'administració pública.

• Dia 13: ElprocedimentadmÍfiistratiu:Uicènciesd'obres.

• Dia 15: Registre de la Propietat. La propietat horitzontal.

La multipropietat-EIsconjuts immobiliaris.

• Dia 20: Compravenda i permuta • Dia 22: Vicis de construcció. Interdictes.

Responsabilitats civils,penals [administratives.

• Dia 27: Vicis i responsabilitats • Dia 29: Drets reals [imitatius del domini: a) d'adquisició: tempteig, retracte i oposició b) de garantia: fermança i hipotecari. c} de gaudiment: usdefruit, cens i servitud.

• Dia 4: Drets reals limitatius del domini (continuació) • dia 6: La Llei de l'Habitatge, octubre • Dia 11: La construcció i els tècnics a la CEE. ORGANITZA El Servei de Promoció i Mercat de Treball del Col·legi i la UPC PROFESSORS Antonio Azpiazu, Juan Fco. Borràs, Jorge Fernàndez, Fco. Javier Llovera, Joan Poch, Climent Solé, José Antonio Somalo, Mariano Va, Jorge Vilajosana

LLOC I HORARI • Sala de Conferències • Els dimarts i dijous del 6 de setembre a l'11 d'octubre, de 19 a 21 h. Durada de 22 hores.

MATRÍCULA: Al Servei d'Informació, fins al dia 23 d'agost.

• Col·legiats: 15.000,• No col·legiats: 30.000.-

L'objeciiu d'aquesls cursos és aprofundir específicament en cadascuna de les tècniques de màrqueling personal. Es pretén augmentar la seguretat personal i l'actitud positiva davant del procés de recerca de treball. Es desenvoluparan en grups reduïts.

Organitza el Servei de Promoció i Mercat de Treball i tindran lloc de les 18 a les 21 hores a la quarta planta del Col.legi.

El preu per sessió és de 2.000 ptes. i per tot el cicle, és de 7.000 ptes.

Inscripcions: Servei d'Informació, a la planta baixa del Col.legi.

Les places són limitades. La inscripció es pot fer fins a 5 dies abans de cada sessió i es considerarà definitiva en fer efectiu ei pagament.

L'ENTREVISTA DE SELECCIÓ Dimecres, 21 de setembre La seguretat personal i i l'actitud positiva són característiques fonamentals per superar amb èxit una entrevista de selecció. Adquirir-les implica, entre d'altres aspectes, saber què ens trobarem i com hem d'actuar i dialogar en aquesta entrevista.

Programa • Finalitat i filosofia • Fases de l'entrevista • Tipus d'entrevista • Actitud de l'entrevistador • Actitud de l'entrevistat • Preguntes més usuals • Com respondre adientment • Autovaloració

PROVES PSICOLÒGIQUES Dimecres, 28 de setembre La finalitat de conèixer les proves psicològiques de selecció és aconseguir tenir més seguretat en el moment d'afrontar aquests tipus de proves i que la por o la manca de comprensió no en perjudiquin els resultats finals.

Programa • Tests psicotècnics • Tipus de tests a Consells per a la superació d'aquests tipus de tests • Exercicis pràctics a l'aula • Tests projectius • Grafologia • Dinàmiques de grup

VIES I ESTRATÈGIES Dimecres, 7 de setembre Cal conèixer totes les vies i mètodes per aconseguir entrevistes personals i així tenir més oportunitats d'ocupar un ', lloc de treball. i Programa J • Vies possibles: • Premsa • Familiars o coneguts • Administració pública • Empreses: locals, nacionals, multinacionals, de selecció i serveis temporals • Treball a l'estranger • Autoanunci • Altres vies • Pla de recerca de treball: • Planificació d'estratègies

EL CURRÍCULUM VITAE Dimecres 14 de setembre L'anàlisi del currículum és la primera fase d'un procés de selecció. Per tant, no redactar-lo correctament pot significar no superar-la.

Programa • Carta de presentació • Currículum vitae • Instància

Mostra de maquetesdels alumnes de l'EUPB

Productes topogràfics

Mostra dels Premis Fad'93

La delegació del Vallès Occidental ha inaugural una exposició sobre les maquetes que han estat elaborades pels alumnes de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona.

La mostra es podrà veure a la sala d'exposicions de la delegació fins al divendres 22 de juliol, amb l'horari següent: de dilluns a divendres de 9 a 13 hores i de 17 a 20 hores.

Informació: Delegació del Vallès Occidental.

Carrer Sant Francesc 18, Terrassa.

Telèfon: 780 11 10

La Cooperativa Jordi Capell presentarà del 18 al 22 de juliol, una demostració de productes topogràfics que farà l'empresa Al-Top Topografia, S A Col·legi d'Aparelladors.

Bon Pastor, 5. T. 414 33 11 •

El Col.legi d'Arquitectes exposa fins al 31 de juliol les obres seleccionades dels Premis Fad 1993.

PI. Nova, 5 Tel: 301 50 00. •

Cursos al mes de juliol • Curs d'Autocad 1 nivell v. 12 Del 5 al 28 de juliol, dimarts, dimecres i dijous, de 18:30 a 21h. (30 h.) Preu: 50.000,col.legiats i 65.000,- no col. mCursdeWordperiect Del 5 al 28 de juliol, dimarts i dijous de 16 a 18:30 h. (20 h.)

Preu: 25.000,- col·legiats i 35.000,- no col·legiats.

Manteniment i gestió En el marc de la Universitat Tècnica d'Estiu es presenta el seminari Manteniment i gestió d'ediíicis, els dies 19 i 20 de setembre. Fundació N. Monturiol. T. 319 11 59. •

Projectes de Tadao Ando

El Centre Cultural de la Fundació "La Caixa", presenta fins al 31 de juliol, els projectes de Tadao Ando, en la mostra, Més enllà dels horitVisions urbanes al Centre de Cultura Contemporània zonts en arquitectura.

Fundació *La Caixa": Pg. de Sant El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona inaugura la mostra Joan, 108. T. 317 57 57. Preu: 300 Visions urbanes. La ciutat moderna a Europa 1870-1993. Oberta fins PTA. Dissabtes entrada lliure. • al 9 d'octubre. Casa de fa Caritat. Montalegre, 5. T. 412 07 81. •

Beques sobre el modernisme català La Fundació Caixa de Catalunya convoca beques i ajuts a la investigació per a postgraduats, curs 94-95, sobre e! modernisme català. Sol·licituds fins a I'l de setembre a la Fundació. Pg. de Gràcia, 92. T. 487 37 93. •

• Curs pera joves, d'entre 14 i IB Dates: dei 5 al 28 de juliol, els anys, per a coneixen dimarts, dimecres i dijous: • Com funciona un ordinador - Grup A: de 9:15 a 11:15 hores • Sistema operatiu • Windows -GrupB:de11:30a13:30 hores • Word i Wordperfect • Full de Amb una durada de 24 hores. càlcul: Excel • Introducció a una Preu: 20.000,- pessetes. base de dades • Introducció a Informació i inscripcions: Servei d'Informació. programes de dibuix i disseny

N

Premis Bonaplata'94

CatedralsdeCastellaiUeó

L'Associació de! Museu de !a Ciència i Tècnica ha iniciaí la 4a edició deb Premis Bonaplata de patrimoni industrial, sobre actuacions realitzades del 1992 al 30 de juny de 1994. Data límit de presentació: 31 d'octubre. Informació: Maria Canals. Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d'Arqueologia Industrial T. 319 23 00 •

La Universitat d'Àvila acull el cicle Medievalisme i neomedievalisme a l'arquitectura espanyola, de! 30 de setembre al 2 d'octubre. Universitat d'Àvila. T. 920/25 37 89 •

F O R M A T

Jardí i espai públic del segle XX, en un seminari En el marc de ia Universitat Internacional Menéndez y Pelayo, s'impartirà el seminari Jardí i espai públic del segle XX entre els dies 16 i 19 d'agost, a Santander. Inscripcions: Secretaria d ela UIMP. T. 942/ 27 26 50. •

GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciarse en aquesta secció. BIT PUBLICIDAO Maria Meca Telèfon: 41045 55 ESTRUCTURES

AÏLLANTS

REVESTIMENTS |~3

HUMICONTROL S/L l CATALANA,S.A.

CONSTRUCTA

PINTURASGRECA COLOR, S.L,

, INf PHMÀI1COS PAR» EL PRESUPUE

Morters sense retracció.

Rehabilitació

le|a I rejtiorttlS it pldrt n i t a n l

FACHADAS • PATIOS DE LUCES • ESTUCOS REHABILITACIÓN EN GENERAL DECORACIÚN • PINTURA INDUSTRIAL

ort» pei m e c i l g t d« i s t e m n l i

SENUCDNSIRUCCIÚN

V

E C T 0 R - 3

ü) Tel (93) 155 61 9! Fu (93) 436 7! 85 • 03013 BwWoni

PAVIMENTS

SMSsa

m RRLITH

"*

I PINTURES D-AMDAT PER A SÒLS

G

ARIDOS LIGEROS, S.A.

Industrial Química Parrot,s.a.

Bahvia. 33B (camarada Puigcerdà)- D3Q1EJ BAftCELONA

FLUIDS Navès Industrlales ForjadosCerramíentos Chalets-Pàrkings Cenlros comercíales . Pantalanes, etc.

M Fuiüllumlnsm

3i

r : CJtaítiIntbolUiítloit! m i n » I cortlnn d'aigua

\me=zr OASE-PUMP6N

f»"*cit»nièti(j

PAVIMENTS DE FORMIGÓ THACTATS

AUTOANIVEILADORS I MORTERS DE RESINES

INFORMÀTICA

ft

SERVEIS

1994

TRACrAMEKT PER A HUMITATS

PRECIÓS DE EDIFICACIÓN Y OBRA CIVIL EN ESPANA

CYPE ROIG CURVADO DE PERFILES, S.A.

CYPE CATALUNYA

PREOC

ARÍSTIQES MAILLOL 5 TEL (93) « 8 1 5 83

INGENIEROS

0 8 0 2 8 BARCELONA

PREFABRICATS i NETEJA. PROTECCIÓ. C0NS0UDAC1ÜIRESTAUF1ACIÚ DE

Serveis per al projecte

TRACTAMENT I ELIMINACIÓ D'HUMITATS. A l l l A U E M T I Mi

Prefabricados de Hormigón. SA. ïflOlÜJ.ijOnO T(i.|91)4aB3íiO

Industrial Química Parrot,s.a.

OSOOGajrccIoru Ttl (93)2)8 1920

• Dclinoció / CAD » Di^ioIÏQ2ciú dcpL·noh • Etcancjat Í ^'ccionrziï • Servei de pioner

• Ancomcnu Etuï AciiuJ «Topognfu • Rcndcring «Etc...

FUSTERIA M j LABORATORI DEL (/ALLES ASSESSOR1A

KAT/RCE BSQT S.L. laboratori ACREDITAT per la Generalitat de Catalunya pel control de qualitat de l'edificació i els seus

IMPEHME4BIUZACI0HES ESPÈCIA LES CON RESIN AS DE POUURETANO MONO COMPON ENTÈS EXPANSTVAS PARA JUffTAS DE HORMIGON, P A N T A L U S , E T C -

CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS

0

MAQUINÀRIA Maquinària lleugera i equipaments. Protecció i seguretat en obra.

ELECTRICITAT Electricitat i il·luminació

CLIMATITZACIÓ Climatització en la vivenda i alternatives energètiques

r-"l ÜUU

TRANSPORT Elements d'elevació i transport.

FUSTERIA Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

FLUIDS Aixetes, bombes, tubs.canalons

AÏLLANTS Aïllaments, impermeabilització i recobriments

INFORMÀTICA Informàtica aplicada a la construcció

REVESTIMENTS Paviments i revestiments

SERVEIS Serveis aplicats a la construcció

- , ESTRUCTURES ^J Elements per a eslruciures. sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres.

15 ES

m PREFABRICATS j Prefabricació i construcció industrialitzada.

ra

N F O R M A T I U

,/f

EL

REPORTATGE

Carburos Metàlicos

B

a nova seu de Carburos Melàlicos S.A, està situada al carrer Aragó, entre Llúria i el passatge Méndez Vigo. La diferència d'alçades reguladores, la posició a l'entrada del passatge í la necesitat de conservar l'antic edifici de la clínica de Santa Madrona feien difícil trobar una solució satisfactòria. Després d'un primer projecte, que no va convèncer els tècnics municipals, l'Ajuntament va proposar als promotors la realització d'un concurs restringit per encarregar el projecte arquitectònic. El concurs el va guanyar l'equip format pels arquitectes Roser Amadó i Lluís Domènech i l'aparellador Ramon Domènech amb una arriscada proposta.

sament í el resultat formal satisfà tant el client com l'Ajuntament, Exteriorment l'edifici està format per tres prismes, que corresponen a les tres alçades reguladores. Les cares corresponents a les alineacions del carrer tenen un aplacat de pedra. Per contra, les corresponents a les directrius obliqües, resultat dels canvis d'alçada, estan acabades amb un mur cortina de vidre pràcticament llis. La contraposició de materials aconsegueix l'efecte buscat; mantenir una certa continuïtat amb el teixit construït al voltant i alhora destacar-ne la singularitat. L'edifici resol amb habilitat i elegància el difícil problema dels diferents caràcters de cadascun dels carrers a què dona la façana.

Propietat: Carburos Metàlicos S.A. Piojecte i direcció: íïoser Amadó, arquitecta Lluís Domènech, arquitecte Ramon Domènech, aparellador J.G. Associats, consultors d'instal.lodons Bomo, S.A., càlcul d'estructures Constructora: Agromon.

Antoni Ibarïez, c a p d'obra.

El projecte preveia l'enderroc de l'antiga clínica de Santa Madrona i també modificava la volumetria del Pla General. Ara, un cop acabada l'obra, el resultat justifica sobradament el valor de l'aposta. La solució volumètrica millora la de l'anterior normativa i la ciutat disposa d'un edifici que, per la seva qualitat, enriqueix el patrimoni arquitectònic.

Superfície conslruïdo:

11.542 m J

Pressuposi piojecte (PEM):

825,3 milions PTA

Data projecte:

Febrer 1991

Inici obra:

Setembre 1992

Cal destacar el caràcter exemplar i innovador de convocar un concurs per encarregar un edifici privat. En aquest sentit també sembla que l'aposta ha reeixit. L'edifici compleix perfectament els requeriments que s'havia fixat el promotor, el cost i els terminis s'han mantingut escrupulo-

Final obra:

Abril 1994

Mòdul de cost per m : :

71.5Wptes/nV

- ^ ^ ^ ^ _ i ^ ^ ^ _

15

_

^

_

N

Si la forma exterior de l'immoble presenta una estructura quasi cristal.lina, el conjunt de l'edifici es podria imaginar com un iceberg; hi ha més volum sota terra que al damunt Ei programa obligava a preveure un aparcament subterrani de grans dimensions. El projecte ha optat per ocupar tot el solar i construir 11 seminivells d'aparcament. Al jardí s'ha mantingut un volum de quasi 3m de terra per damunt del darrer sostre perquè s'hi pugui plantar vegetació.

Pel que fa a la distribució de les plantes, e! criteri ha estat el de proporcionar la màxima flexibilitat: un nucli d'accessos, que agrupa també els lavabos i els conductes verticals d'instaUacions, i la resta de la planta s'ha deixat lliure. De fet, es tracta d'una estructura convencional de

F O R M

A T

EL

formigó, a la quaí s'hi alegueixen uns tancaments complexos, que cada cop són més sofisticats, i uns plans registrables d'instal.Iacions, cel rasos i lerres tècnics. Només en els nuclis d'accesos i serveis es manté la construcció tradicional de lotxo.

Durant l'obra, es va produir un canvi especialment significatiu. Inicialment s'havia previst dos tipus de façana: una de bloc de formigó amb un aplacat de pedra exterior i un doblat interior de cartró-guix i una altra formada per un mur cortina de vidre. L'empresa constructora va proposar substituir el tancament de bloc de formigó per un pannell d'alumini al qual es subjectarien directament les peces de pedra. La direcció facultativa i els tècnics de l'empresa fabricant del mur van treballar conjuntament per adaptar un mur cortina estàndard al doble requeriment. A més a més, i a causa de, la situació de l'edifici, la solució de façana havia de tenir un important índex d'atenuació acústica. El resultat d'aquest treball ha estat un dels elements més interessants del projecte: un mateix tancament base, format per una estructura portant i uns pannells d'alumini, suporta indistintament un aplacat de pedra o una làmina de vidre.

REPORTATGE

Aquest tancament base és el que garanteix l'estanqueïtat, l'aïllament acústic i tèrmic i la protecció al foc, mentre que l'aplacat exterior actua com a façana ventilada.

Els avantatges han estat de tot ordre.

S'ha millorat espectacularment la rapidesa de l'execució, tant per la pròpia velocitat de muntatge de la façana, com pel fet de permetre la superposició de treballs i evitar els temps d'assecatge.

Al mateix temps es va simplificar la coordinació de l'obra. També s'aconsegueixen millores en l'ordre tècnic: s'aconsegueix una major garantia de la continuïtat de les característiques del tancament, es facilita el manteniment i es millora l'acabat interior, evitant enguixats i pintures. I, a més a més d'aquests avantatges, es pot conseguir una disminució de costos. Per últim, també durant l'obra, va incorporar-se el terra tècnic. D'aquest cal destacar el seu mínim gruix, 10 cm inclòs el paviment de laminat plàstic, només 3 cm més que un paviment de lerratzo.

En l'àmbit econòmic, volem destacar, per sobre de tot, que el diàleg, la col·laboració i el treball conjunt entre ei contractista i la direcció facultativa, com també la confiança de la propietat en

Planta pisos 1i2e:1/500

Planta baixa e: 1/500

Qualitat, flexibilitat i rapidesa Per al disseny i la concreció del nou edifici es va procedir a la realització d'un concurs restringit d'idees en col·laboració amb l'Àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, amb l'esperit de trobar el millor disseny per a aquest punt emblemàtic de la ciutat. A aquest concurs s'hi van invitar firmes rellevants. El jurat, format per representats municipals i de Carburos.va seleccionar la idea presentada per Roser Amadó i Lluïs Domènech, coherent amb la seva ubicació al'Eixample.

Un dels objectius que Carburos es va plantejar era la realització d'un edifici de qualitat, motiu pel qual es va contractar directament l'obra civil per una banda i els industrials de l'aire condicionat i sistemes contra incendis per una altra, incloent en tots els contractes clàusules de control de qualitat.

Un altre dels criteris aplicats era el de disposar d'un edifici d'oficines amb la màxima flexibilitat i mobilitat dels llocs de treballj aconseguir mitjançant un ierra tècnic,

safates diferenciades per a corrent elèctric convencional, d'una banda i tot elrelacionatambl'aparell informàtic i telefonia, per una altra, amb terminals flexibles que permeten arribar al lloc de treball tots els senyals a través del terra, amb un precablejai en fibra òptica.

Cal destacar, també, la rapidesa amb què s'ha executat gràcies a la col·laboració de tots els implicats, aconseguint un treball excel·lent. Creiem que l'objectiu s'ha assolit í que l'edifici té, realment, una estètica interessant.

Antonio Pérez Portabella. Secretari general. Corburos Metàlicos ^ ^ ^ ^ ^ _ ^ ^ ^ _

L ' I N F O R M A T

Un solar, dues ordenances, un edilici La construcció d'aquest edifici amb la complexitat d'un solar amb dos tipus d'ordenances (carrer i passatge) va fer que Carburos Metàlicos proposés un concurs restringit per realitzar el projecte. L'obra soluciona la qüestió de les diferents A.R. articulant harmònicament el volum construïble com un desplegament de prismes que girem perden alçada i expliquen les diverses seqüències urbanes de què participa l'edifici.

En funció d'aquestes seqüències es decideix el tractament de les cares

dels prismes: les cares que formen part de les alineacions de façana constitueixen una interpretació morfològica de l'Eixample clàssic en la seva composició i s'integren perfectament a l'entorn ; les altres cares que tallen les alineacions tenen sobretot una presència llunyana o de fons i es tracten amb superfíciestotalmenf envidrades.

Tant en el cas del vidre com en el revestit de pedra, la façana és un mur cortina que fa servir la seva estructura per penRoser Amadó. Arquitecla

— —

16

—

jar-hi les peces de pedra, amb un acabat interior idèntic.

S'ha tingut especial interès, d'altra banda, en l'estudi d'aquest mur cortina que s'ha fet en col·laboració a m b la constructora. S'han fet assaigs en laboratori sobre l'aïllament tèrmic i acústic que comportava la combinació de sandwich d'alumini i pannell termofonoabsorbent de fibra de vidre i la placa de pedra.

Així mateix, totes les instal·lacions han tingut un gran protagonisme des del principi.

EL

REPORTATGE

aquest tàndem, han estat els factors principals per poder entendre que els canvis respecte el projecte inicial solament representin un increment de pressupost d'adjudicació lleugerament superior al 5%.

Tot seguit ens referim a pressupost d'execució material (PEM) i sense incloure-hi les instal·lacions.

El projecte inicial, febrer del 1991, surt a concurs restringit amb un pressupost de 558 milions. L'adjudicació, que coincideix amb l'època de la baixa olímpica (juny-juliol 92), es realitza per 431 milions, amb una baixa del 22,75%, El canvi del tancament de façana previst inicialment, el fet que a la nova solució es fes predominar el tancament opac sobre el de vidre i la realització per part d'una sola subcontracla, més volum de feina amb la mateixa infrraestructura, presenta un estalvi aproxima! de 10 milions.

Aquest estalvi va fer decidir a la propietat els canvi de cel rasos i paviments, que motiven un increment final. La liquidació de l'obra, març-abríl 1994, es tanca amb un cost de 454 milions. Representa un augment respecte al pressupost d'adjudicació d'un 5,34%. Tenint en compte la baixa d'adjudicació i l'augment

Plantes pisos 3 i 4e:1/500

de la liquidació, el resultat final ens dóna una baixa respecte al pressupost de projecte d'un 18,64%.

Quant a les instal·lacions, el pressupost de projecte les valorava amb 267 milions. L'adjudicació, duta a terme directament per la propietat als diferents industrials, es realitza per 236 milions, cosa que representa una baixa de I'11,61%. La liquidació final, i a conseqüència de diverses millores, es tanca amb 248 milions resultant un augment respecte a l'adjudicació d'un 5,08%. El resultat final ens dóna una baixa respecte al pressupot de projecte d'un 7,12%.

En el conjunt de tot el projecte, d'un pressupost inicial de 825 milions s'adjudica per 667 milions, baixa del 19,15% i es liquida per 702 milions, augment de l'adjudicació d'un 5,25%. El resultat final de l'obra ens dóna una baixa de 14,91%. L'estudi per mòduls ens dóna els següents resultats: t Mòd. PEM projecte: 71.478 Pta/m2 • Mòd. PEM adjudicació: 57.789 Pta/m2 • Mòd. PEM real: 60.821 Pta/mJ •

Anàlisi arquitectònica: Joan Sabaté Estudi econòmic: Aumedes-Peüa

Plantes pis5e:1/500

Pressupost i incidències Del concurs restringit de contractistes, la propietat ens delega una primera tria, i finalment surí escollida Agroman. Cal destacar que en tot aquest procés es va respectar el pressupost inicial del contractista, que no es va pressionar perquè l'abaratís i va ser, un cop adjudicada l'obra, que es van estudiar els canvis i les millores. A causa dels canvis de projecte inicial, s'estableix des de bon principi un control econòmic exhaustiu mensual i partida per partida. Aquells es feien efectius desprès d'un

estudi molt acurat de les incidències que podien sorgir a l'obra i mai sense l'aprovació del preu. Els més importants foren;

Una obra amb petits reptes guies inoxidables, a proposta de la subcontracta, es va resoldre amb mur cortina igual per a vidre i pedra. Aquí cal destacar que de tecnologia humida, obra tradicional, es va passarà tecnologia seca, prefabricació i modulació, amb important disminució del cost i temps d'execució.

•• El cel ras d'escaiola fonoabsorbent es va substituir per plaques de planxa metàl.lica tacada, perforada amb guia vista, també amb aïllament fonoabsorbent.

- E l paviment deterratzo amb canal inclosa per a pas d'instal·lacions es va canviar per terra tècnic totalment registrable.

Com a conseqüència de la variació del tancament de façana, vam demanar un estudi estructural i acústic de la nova composició, i vam obtenir uns resultats del tot satisfactoris,

--El mur cortina de silicona estructural i ei de pedra ventilada, amb Ramon Domènech. Aparellador

-^^—

17

—

La realització d'aquesta obra de la nova seu de Carburos ha estat una experiència satisfactòria, tant pel resultatfinal, com per la formidable relació i col·laboració que hi ha hagut entre propietaris, direcció facultativa i constructora. Vam haver d'afrontar petits reptes com ara l'execució de pantalles fins a 24 metres de profunditat al costat de mitgeres, les quals vam haver d'estintolar atès que el túnel del tren no feia possible la col·locació d'ancoratges al terreny.

Realitzar una excavació

per 11 semiplantes d'aparcaments en una superfície inferior als 1.000 m*. L'altre repte va ser la dificultat d'emmagatzemarelsmaterialsde l'obra en un espai reduït, coma conseqüència de la ubicació de l'obra en un centre urbà, i sobretot el curt termini d'acabament d'obra.

Aquest va ser, doncs, un dels motius pels quals va ser acceptada la proposta d'Agroman del canvi de façana projectada per un nou sistema que va permetre un ràpid tancament exterior de

l'edifici (més de 2.000 m2 en només 20 dies de feina).

Amés amés, van millorar els valors quant a l'aï* llamenftèrmiciacústicia la seguretat, pel fet que es reduïen els treballs exteriors, amb un cost similar al del pressupost inicial i també va permetre començar immediatament les instal·lacions, terres tècnics i fals sostres, paral·lelament al muntatge de l'aplacat de pedra flotantiestatviarenguixats i pintura, ja que el nou sistema incorporava l'acabat interior definitiu.

Antoni Ibarïez Isabal. Cop d'obra. Agroman

I N F O R M A T I U

^^—^^—

EL

REPORTATGE

Detalls mur cortina amb acabat de pedra

;;;c

_ [

"1

ü D_ \ 1

...

-

1

li

':

!'.

1. Estructura lormada per muntants I travessers d'alumini de 125x60 mm units amb clips especials.

2. Sandvitx format per dues làmines d'alumini prelacal de 2 mm de gruix, i un pannell interior de llana de vidre premsada (Ipagrec). Les juntes tenen perfils d'etilpropllè I estan segellades exteriorment amb sílicones.

3. Revestiment exterior de pedra d'Ulldecona amb peces de 120x83 cm i 3 cm de gruix, subjectades amb grapes d'acer inoxidable als muntants d'alumini.

4. Cambra ventilada de 25 mm.

5. Fusteria pivotant de fusta d'iroco. El desguàs es fa per la cara exterior del sandvitx, evitant, així, regalims per la pedra.

6. Terra tècnic d'estratificat amb suports regulables.

7. Cel ras fonoabsorbent de planxa metàl·lica perforada í iocada.

B

a façana adoptada en la seu de Carbures Metàlicos constitueix un dels aspectes més innovadors de l'obra. El seu disseny ha estat fruit de la col·laboració dels tècnics de la direcció facultativa i l'empresa fabricant del mur. Es tracta d'un mur cortina d'alumini que presenta dos acabats exteriors diferents, vidre continu i pedra aplacada. Les parts opaques estan formades per un pannell d'alumini que conforma la façana "real" de l'edifici i dóna l'acabat interior. El vidre o l'aplacat de pedra actua com a façana ventilada. A la façana de pedra, es fan els tancaments de les obertures amb fusta d'iroco.

La instal·lació es va realitzar per mòduls, que ocupaven el pany de paret entre dues finestres i una planta d'alçada.

La pedra es va col·locar posteriorment

La façana, l'element més innovador de l'obra amb uns suports collats als muntants.

Per facilitar l'operació, les tapetes que subjecten ets sandvitxs tenien els forats de les dimensions de les pedres, inicialment el sandvitx d'alumini no complia els requeriments acústics. Per trobar la solució es va fer una primera simulació amb ordinador del comportament acústic, substituint la llana mineral interior per llana de vidre premsada en forma de greca. Es va optar per un pannell de 100 mm adherit a la làmina interior del Sancament. Per disminuir la vibració de la làmina exterior es va pintar amb una

L ' I N F O R M A T I U

imprimació asfàltica. Aquesta solució es va assajar ai Laboratori General d'assaigs i Investigacions. Es van fer proves amb revestiment exterior de pedra i sense aquests. En ambdues situacions es van superar els requeriments: els índexs d'aillament (Rw) van ser de 39 dB, en la solució amb pedra, i 41 dB sense pedra.

Estudi econòmic

de 132 milions de pessetes, es va adjudicar per 102 milions i, finalment, es va realitzar per 92 milions, la quaí cosa suposa una baixa d'adjudicació d'un 9,8% i d'un 30,30% respecte al pressupost iniciai.

• • • • •

2.547,64 m* A/P façanes: 132 milions Cost projecte: Cost contracta: 102 milions 92 milions Cost total: Cost final: 36.112 ptes/nf

Els paraments amb acabat final de pedra són en total 2.107,60 nf, amb un cost de 32.863 píes/m? mentre que els acabats amb vidre sumen 440,04 m2, amb un cost de 40.512 pies/m2. Aquests costos no inclouen els elements de finestra ni el seu envidramení. •

Pel que fa al cost def tancament de façanes, el pressupost de projecte era

Joan Sabaté/Aumedes-Pena

18

OTRA FACHADA INNOVADORA DE

MOYSER,S.L.

Edif. Carburos c/ Aragón-Lauria (Barcelona)

MOYSER,S.L. FABRICACION, MONTAJES Y SERVICIOS de todo !o relacionado con el aluminio IFNI. 31 08930 SANT ADRIÀ DEL BESÒS (Barcelona) Tel. (93) 462 28 16 - Fax (93) 381 41 02

PUBLICITAT

Ofertes especials d'assegurances de la llar CONDICIONS PER A LA DISTRIBUCIÓ DE LA PÒLISSA HABITATGE (MULTIRISC DE LA LLAR), ENTRE ELS MEMBRES DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

ESTUDI DE PÒLISSA D'HABITATGE Incendi, explosió i caiguda de llamp Pèrdua de lloguers

Continent

Contingut

10.000.000 2.600.000

6.050.000

Inhabitabílítat

• 1-L'idiomadel redactat de les pòlisses tant en les condicions generals com en les particulars, podrà ser en català o en castellà, a voluntat de cada assegurat.

Desenrunament, bombers, etc.

Mesures de salvament i de l'autoritat Extensió de garanties (Pluja, vent, pedregada o neu)

• 2- Les condicions generals de la pòlissa es modificaran en els apartats de Pèrdua de valorestètici robatori de joies, segons la clàusula annexa.

• 3- L'atenció dels sinistres causats per danys d'aigua, danys per robatori i trencadissa de vidres i pisa sanitària, disposaran d'un servei de "24 hores" que facilitarà els professionals necessaris per reparar els danys, sense que l'assegurat s'hagi de fer càrrec de la factura de reparació.

Rfec catastròfic (consorci) Danys causats per l'aigua Localització i reparació de fuites d'aigua Pèrdua del valor estètic Robatori í espoliació Robatori i espoliació en efectiu Furt Substitució del pany Desperfectes per robatori en Ctent.

Resp. CMI com a propietari

CONDICIONS ESPECIALS PER AL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

1.000.000 10.000.000 10.000.000 2.000.000 10.000.000 10.000.000 1.000.000 250.000 10.000.000

60.000 1.000.000 20.000.000

1.512.600 605.000 6.060.000 6.050.000 1.210.000 6.060.000 6.060.000 650.000 250.000 6.050.000 50.000 200.000 50.000 605.000 18.160.000

Responsabilitat civil familiar

CAPITALS Desqlossament de capitals del continqut Mobiliari i parament de la casa Joies en caixa forta Joies fora d e cabra forta La garantia de Pèrdua de Valor Estètic serà d'aplicació tant si s'assegura Altres objectes d e valor Sanitaris i vidres fixos el continent com si s'assegura únicament el contingut.

Atracament al carrer

Es considera que el capital assegurat per mobiliari i béns mobles inclou fins a un màxim del 10% en joies.

PRIMA TOTAL EN PESSETES: 23.716,IMPORTANT: Aquest preu inclou els impostos vigents

CORREDORIAD·ASSEGURANÇES C. LORENTE, S.L Rafael de Casanova. 7 3 , 1 f 3.'

08750-Molinsde Rei-BARCELONA

5.000.000 600.000 50.000 500.000 150.000 50.000