INF940715

INFORMATIU PEL COL·LEGI D'APARELLADORS-t-ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Pastor.S 08021

BARCELONA

Tel. 414 33 11 - 209 82 99 Fax 414 34 34

Delegacions a Vic, Manresa, Granollers i Terrassa

La dona aparelladora lluita per tenir un paper més important en la professió El món professional de l'arquitectura tècnica conJ a jj nua sent el principal entrebanc que ha d'afrontar tinua sent un col·lectiu predominantment masculí. ^ _ la dona per trobar el seu lloc a la professió que, Els homes són majoria però les dones, poc a poc, tradicionalment, se li ha velat l'accés. Els pros i van assolint un paper més destacat dins la professió. contres de ser dona i aparelladora van ser analitzats a Actualment ja representen Ï11% del col·lectiu. La dis- la taula rodona La dona en l'exercici professional, criminacio, sovint basada en falsos estereotips, conti- present i Mur, celebrada el passat juny. •

La construcció d'habitatges impulsa la represa del sector inicials són un 29% superiors als del primer Els pressupostos visats el primer semestre I semestre de 1993. L'impuls important s'ha posen de manifest una recuperació del sector, • produït durant el segon trimestre de 1994, principalment pel que fa a la construcció de nous habitatges. El volum de pressupostos de les cosa que fa pensar en un creixement progressiu obres iniciades a les comarques de Barcelona els en l'activitat del sector que ja s'apuntava en el primers sis mesos de 1994 representa un increprimer trimestre. Aquesta tendència no té la seva ment del 9,2% respecte al mateix període de l'any correlació directa en l'edificació no residencial, anterior. Els habitatges han estat el motor d'aquest que manté un nivell molt baix pel que fa a edificis creixement. Els pressupostos relatius a habitatges industrials i equipaments. •

D INFORMATIU Conitll de Redacció: Anlonl Caffla.

Cartes Canana. Joan Gay. flamon Piig.

Coordinació: Cartes C&ufó. Redacció: Àngels Balara,Aròcni Capto i Efcenda Puaxtf. Fotografia: Jarèr Garcia Do, Choço. iUnktttnóò: Montsant Alemyy. Impressió: RcíTwgra). Dipòsit uty»- B-423S9-1991. ESSN: 1132-2S02.

PubOdtal; Bn-PubtaUaú. Josep TanaOeaas, 155.06029 Barcelona. Tel. 41045 55 Fai 430 33 751419 41 83.

EDfTA: CoUegl <rApartn*dora I A/quí1«CIM T t c r t c t d c B a r c t l o n i ^ P u 5. 08031 Bato*™. Tel. 209 C 99. Fax *l< 3* M. O*on«: PI. Majof. 6 08500 Ve TtJ.BeSKII B·gM·Btnju·di. nana úe rOm. 6.OKWManiesa. Tel. 87397 99.

VDIei Oriental: Josep Ut»ert. 25.08400 Gonotes- T4. 879 01 76 VlBht O t t t denatSartFrarascie OSSITunsía Tet 73011 10.

JUfíTA DE GOVERN: Pmtdent: CsrW Puggte Sccrelari: Oupar Graa. T r c n m i : Pts FUir^ncíi Comptjdor Bema O d ï a VoctU; J Ui Uesuy. Ratse) DeigaOo, F. X B a r i * i Irene Catreras DeJegut: Oiona; Pere Poi Bjge*-Bergu«dt: Amoni Casas ViDè* OrittOl: Fredcrc Ce Bum V*llèi Occlútntii: Safrador Navarro Gerent: Joan Gay

Oficines a l'Eixample, l'edifici NN Triomf L'edifici que Tusquels, Díaz S Associats ha projectat per a l'empresa Núrïez i Navarro af xamfrà de !a ronda Sant Pere, el passeig Lluís Companys i el carrer Trafalgar representa una nova proposta en el tractament d'un edifici d'oficines en un entorn històric, a partir d'un difícil equilibri entre tradició i modernitat. L'INFORMATIU analitza aquesta obra que és, a més a més, la primera de la nova etapa de col·laboració entre ambdues empreses. •

15 a 18

RIVOLI Qualitat Els distintius de qualitat i la seva vigència

ALCALÀ Normativa Tota la legislació sobre construcció Sempre a AMÀ Permanentment actualitzada FÀCIL de consultar

g E-

Més de 3.600 disposicions legislatives estatals i autonòmiques per només 6.000 ptes. l'any

SEGELLS I MARQUES de qualitat HOMOLOGACIONS AUTORITZACIONS D'ÚS DIT- Documents d'idoneïtat tècnica LABORATORIS acreditats Més de 5.300 referències per només 6.000 ptes. l'any

C/2

O

o COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS í OE MHCELONA Bon Pastor, 5 08021 Barcelona Telefono (93) 209 82 99 Fax (93) 414 54 26

ALCALÀ Plec

RPK

UN LLISTAT De les disposicions obligatòries PERA CADA PROJECTE

Tots els ÍNDEXS DE REVISIÓ DE PREUS

PERSONALITZAT per a cada obra Sempre ACTUALITZAT

Pera OBRES OFICIALS Pera OBRES PRIVADES Càlcul AUTOMÀTIC

per només 4.000 ptes. l'any

Per només 4.000 ptes. l'any

J

El Centre de Documentació Josep Renart facilita informació i, periòdicament, fa demostracions de CONSTRUDOC. Per assistir-hi cal sol.licitar-ho prèviament i concretar dia i hora. Telèfon 209 82 99 ext. 209

DONES

APARELLADORES

La difícil integració femenina a la professió Una enquesta del col·legi assenyala que el 25% dels aparelladors joves són dones

DISTRIBUCIÓ DELS ENQUESTATS PER SEXE I GRUP D'EDAT

PERCENTATGE DE DONES EH LES DIFERENTS SITUACIONS PROFESSIONALS

SATISFACCIÓ RESPECTE A LA PROFESSIÓ, SEGONS a SEXE

I Homes

| món professional de l'arquitectura tècnica continua sent un col·lectiu predominantment masculí.

Els homes són majoria però les dones, de mica en mica, van assolint un paper més destacat dins la professió. La discriminació, sovint basada en falsos estereotips, continua sent, però, el principal entrebanc que ha d'afrontar la dona per trobar el seu lloc a la professió que, tradicionalment, se li ha vetat l'accés. Moltes dones han hagut de renunciar a la seva professió.

D'altres, però, no han aconseguit mai iniciar-la.

El Col·legi d'Aparelladors va presentar, a principi d'any, els resultats d'una enquesta que volia copsar l'opinió dels arquitectes tècnics i aparelladors davant un moment clau per a la professió i alhora dibuixar els traços principals d'una

radiografia del col·lectiu. Aquesta enquesta, realizada pel Gabinet Estudis, permetia determinar la distribució del col·lectiu dels aparelladors de Barcelona segons el sexe, edat i localització.

Els aparelladors i arquitectes tècnics, que viuen majoritàriament a la comarca del Barcelonès, són, globalment, un col·lectiu jove, atès que el 3 1 % dels professionals té menys de 35 anys.

Segons aquesta enquesta, les dones representen l'11,1% dels col·legiats.

Aquesta subrepresentació de la dona dins el nostre col·lectiu professional es va corregint gradualment en les generacions més joves, però es manté com una característica estructural de la professió. Les dones tenen, d'altra banda, una problemàtica particular dins el col·lectiu: gairebé una tercera part treballa a l'administració pública, mentre que el 15,8% no té relació directa amb la construcció, un percentatge molt elevat si es

SATISFACCIÓ QUANT ALS SERVEIS OUE OFEREIX EL COL·LEGI, SEGONS EL SEXE

• Dones

compara amb el corresponent als homes (8,6%). Les dones també són minoria com a empresàries, només un 2,6% eníront del 13,9% dels homes. Si les dones representen un 11,1% del col·lectiu, és significatiu que en l'àmbit de la docència i l'administració arribin al 30 i al 21% respectivament i que en íes oficines tècniques tan sols arribin al 5,3% (vegeu gràfic). Altrament, les dones tenen una taxa d'atur sensiblement superior a la dels homes, amb uns percentatges del 7% i del 3,8%, respectivament.

Contràriament a l'edat, el factor sexe té una incidència clara sobre l'opinió referent a la professió. Les dones tenen una opinió significativament més crítica.

També manifesten un pessimisme molt més gran sobre el futur de la professió.

L'actitud més critica de les dones reflecteix probablement una insatisfacció per les seves condicions sócio-laborals que són sensiblement divergents de les dels

L ' I N F O R M A T I U

homes i ían que tinguin una percepció diferent de la situació i del futur de la professió. Això explica en part que es pronunciïn menys que els homes a favor de la lliure competència entre els professionals i que siguin més aviat partidàries de la separació clara de funcions amb l'arquitecte.

En relació amb el Col·legi, l'opinió de les dones és més favorable que la dels homes, tant pel que fa a la seva utilitat general com pel que respecta als serveis, i les seves preferències per al futur s'orienten cap a l'opció d'una empresa de serveis; un 70,7% de les enquesíades enfront del 52,6% dels homes. La seva opinió quant a l'assegurança, el visat i les tarifes no difereix gaire de la dels homes. Tanmateix, són més favorables que l'assegurança sigui obligatòria per tothom i que el visat es converteixi en un signe de qualitat de la intervenció professional. •

DONES

APARELLADORES

La dona reclama un paper més destacat dins el sector 1 Servei de Promoció i Mercat de Treball del Col·legi d'Aparelladors va organitzar, el passat dia 2 de juny, la taula rodona La dona en l'exercici professional. Present i futur, en què van participar cinc aparelladores relacionades amb els diferents àmbits d'exercici professional: Maribel Rosselló (docència), Àngels Figueras (adminislració pública), Rosa Remolà (professional liberal), Carlota Aguado (assalariada) i Francesca Dalmau (empresària). Cinc punts de vista, en definitiva, sobre una professió en la qual les dones comencen a jugar un paper cada cop més important.

Totes les participants a la taula rodona van coincidir a afirmar que la professió d'arquitecte tècnic i aparellador continua sent, a hores d'ara, majoritàriament masculina. "És una qüestió essencialment educacional", afirma Maribel Rosselló. "Fins fa pocs anys la nostra era una professió exclussivament masculina, on trobar dones era un fet excepcional. Per això hi ha vicis que encara romanen però que, amb un progressiu canvi de mentalitat, es poden anar superant. Des dels anys 80, per exemple, s'ha produït un procés de feminització

de la professió. A l'Escola, per exemple el 26% dels alumnes són dones".

Maribel Rosselló és professora d'Història de la Construcció a l'Éscola Politècnica. Malgrat que l'àmbit de la docència és el que té una major presència femenina, "a la Universitat també es fa evident la disfunció homes/dones. És cert que el 30% dels professors són dones, però també ho és que la primera catedràtica va ser nomenada l'any 1988 i que, actualment, de 181 catedràtics que hi ha a la UPC, només dos són dones. A l'Escola es produeix un fenomen similar; només el 20% del personal que hi treballa són dones i la majoria, a més a més, tenen contractes precaris que els impedeix promocionar-se, atès que per ferho cal molta dedicació i temps per a la recerca, circumstància que no poden fer realitat amb aquest tipus de contracte".

Les mateixes capacitats L'administració no és, en aques! sentit, discriminatòria. Segons Àngels Figueras, aparelladora de l'Ajuntament de Terrassa, "homes i dones tenen les mateixes capacitats. Els homes, però, com que se'ls ha assignat tradicionalment el seu paper, a vegades han oblidat altres capacitats. La dona és menys agressiva

però té més mà esquerra, és més realista, toca més de peus a terra. Té més agilitat mental per actuar indirectament, és, en definitiva, més sibíl.lina". De la mateixa opinió és Francesca Dalmau, gerent d'una promotora immobiliària: "la gestió d'empresa té una gran futur per a les dones. No hi ha d'haver gaire diferències entre homes i dones, només compta el treball ben fet. Si ho fas bé i

guanyes diners, és igual el que siguis".

L'altra cara de la moneda, però, també existeix. Àngels Figueres afirma que les dones encara tenim desavantatges. Per exemple, t'examinen molt més que a un home en cada feina que fas i, sovint, et desqualifiquen pel sol fet de ser dona, és com tenir una minoria d'edai molt llarga. A més a més, la dona ha de triar en determinades situacions, que l'home

Una professió plena d'estereotips Irene Carreras Arqurtecto tècnica. Vocal de la Junta de Govern Dins aquesta professió tradicionalment masculina, nosaltres les dones ens autodiscrimínem, volem entrar dins del món estereotipat per als homes, món competitiu, agressiu, dinàmic que a vegades ni ells mateixos accepten, però que és el que tradicionalment la societat els ha marcat.

Per integrar-nos, les dones tendim a imitar el comportament marcat per l'home per assolir el reconeixement professional. Per aconsegutrho anul.lem, fins i tot, el

nostre component femení per tal de ser acceptades com un company més, sense diferències. Diferències que existeixen pel fet de ser dones no sols a nivell biològic, sinó també per els condicionants educacionals i socials rebuts.

No busquem l'enfocament de la professió sota la nostra pròpia visió, sinó que imitem l'estereotip que hem trobat, i es produeix una unisexualitatque disminueix les possibilitats d'enriquiment en les rela-

cions humanes, en les formes de treballar. En definitiva, en el desenvolupament de la professió.

Potser el dia en què el col·lectiu siguem el 50% de cada banda, quan non'existeixi una de dominant, i tots deixem al calaix els condicionants educacionals i socials que fins avui ens han marcat i ens marquen, junts buscarem un nou enfocament a la nostra professió, una nova forma de treballar sota la visió conjunta d'homes i dones.

DONES

mai es planteja, com tenir fills, establir una relació de parella estable amb la doble jornada que això comporta... A vegades, però, la dona ja accepta aquesl paper. D'altra banda cal pensar que igual com es diu que darrera de cada home que triomfa hi ha una dona, quan una dona es dedica íntegrament a la professió sempre hi ha una altra dona a casa".

De tota manera, fins i tot els problemes poden esdevenir avantatges. Segons Figueras, "quan se n'és conscient, t'exigeixes més i fas funcionar molt més el cervell. Tens les idees més clares. A més a més, el fet d'anar sempre contracorrent et fa més reivindicativa, et fa exigir que se't tracti d'igual a igual. Ser company i bon professional no ha de venir influenciat pel sexe".

La influència de la família La feina és la mateixa per a dones i per a homes. "La diferència", explica la professional liberal Rosa Remolà, "és que els homes, quan accedeixen al mercat de treball com a professionals liberals, volen obrir-se un lloc a la professió de manera ràpida i immediata. Les dones, en aquesta cursa, sovint opten per un paper més secundari i es limiten a contribuir als ingressos familiars d'una ma-

APARELLADORES

Coilota Aguado Promoció 1979 Va exercir com a liberal durant sis anys abans de ser assalariado en una constructora, on és cop d'obra.

Francesca Dalmau Promoció 1979 Ha treballat a l'estudi Coderch i a l'administració.

Actualment és gerent d'una immobiliària. Àngels Figueras Promoció 1967 Ho treballat per Acesa i després, com a liberal, per diíeienls estudis. Ara ho fa a l'Ajuntament de Terrosso.

Rosa Remolà Promoció 1983 Exerceix com a liberal en un despatx.

Duront un any va treballarà l'administració.

Maribei Rosselló Promoció 1983 Ha treballat als Serveis Tècnics I oi Centre de Documentació del Col·legi. És piofessora o l'Escola.

nera més modesta. La familia té molta influència en la dona. Si no tens fills, el teu únic problema és que el teu company accepti el teu rol. Si tens fills, l'esforç pot arribar a ser insuportable. Per exemple, en cas de maternitat, si es treballa com jo ho laig com a liberal, no es pot tenir una baixa de qualre mesos...".

La relació de les dones aparelladores amb la professió està plena de tòpics.

Segons Carlota Aguado, cap d'obra, "a l'hora d'entrar a treballar en un equip no has de tenir cap problema per ser dona. És un lloc de treball com un altre qualsevol. La cosa important és tenir una bona organització i establir unes relacions més o menys òptimes. Si s'aconsegueix, el sexe és lo de menys. Cal que la gent entengui que l'obra és com una cadena de muntatge on cadascú, home o dona, té la seva funció predeterminada".

Els problemes, lluny de l'obra Contràriament al que es podria pensar a priori, els problemes per a les dones aparelladores no es troben pas a les obres. "Sovint es diu que els manobres són malparlats i que tenen mala llet, però jo no m'hi he trobat mai. Els paletes", diu Rosa Remolà, "tenen una necessitat intrínseca de ser cavallerosos.

Sempre tinc una mà a dalt que m'ajuda a pujar i algú que diu 'esta mujer sube por todas parles, mi mujer no lo haría'.

T'ho has de prendre bé". De la mateixa opinió és Carlota Aguado: "les relacions menys conflictives són les que tinc a l'obra". Segons Aguado, "cal trencar tòpics. Com per exemple el de la menor educació cultural. Els operaris d'obra són extremadament educats. A l'obra em sento molt millor cuidada que no pas els meus companys homes".

Els problemes i les reticències envers les dones vénen, en canvi, dels mateixos companys de professió, de la direcció facultativa i de la propietat. El problema real, continua Aguado, uno està a l'obra sinó fora, en les persones que ens han de contractar i que utilitzen els tòpics per a la seva pròpia conveniència. Encara hi ha moltes reticències per acceptar una dona com a cap d'obra.

L'accés a aquest lioc és encara vetat.

Durant les obres olímpiques, només van contractar dones quan ja havien exhaurit la llista d'homes. El nostre futur com a caps d'obra depèn de nosaltres. Estic convençuda, però, que no cal mantenir rols masculins a les obres, ens hem de comportar com dones. Cal seguir al peu del canó fins a aconseguir les mateixes oportunitats dels nostres companys". •

Restauración y mantenimiento de edificios Consolidación y refuerzos estructurales Rehabilitación integral Impermeabilizaciones, aislamientos Interiorismo y reformas Cardenal Reig. 20. entlo. i* - 08028 Barcelona Tels. 440 »4 04 • 440 87 21 - Fax 440 87 06

P U N T S

DE

V I S T A

Una reflexió al voltant dels premis FAD

E

un llarg etcètera. Tots ells, en equip ajuden a la qualitat de l'obra. Teresa Artigas en un article que titula Arquitectura perdurable, explica l'anècdota d'Adolf Loos que "un dia va rebre un taló d'un anüc client seu. Convençut que es tractava d'un malentès, va trucat al dient i aquest li va dir que no n'hi havia cap de malentès, que li enviava un pagament de la seva casa que li havia fet anys enrera i que a pesar del temps transcorregut, aquesta es mantenia intacta mentre que molts dels seus amics s'havien vist obligats a construir-ne una de nova, a causa del deieriorament que havia sofert la seva primera vivenda".

n any més s'han concedit els premis FAD d'arquitectura. Per les obres seleccionades i premiades, s'observa que els criteris que prevalen sobre els altres són el formal i l'estètic, potser com pertoca al terme Arts Decoratives. Violletle-Duc definia l'arquitectura com l'art d'edificar, compost de dos elements: la teoria i la pràctica. Si els premis es donen a edificis construïts i no a projectes, sembla que haurien de premiar la globalitat, és a dir, teoria i pràctica. Si és així, com es poden donar a obres tot just acabades? Per definir aquesta globalitat, Marcus Vitrubi, ho feia amb tres conceptes: «firmitas», -utilitas» i «venustas», és a dir: solidesa, funcionalitat i bellesa, La bellesa es pot contrastar des d'un principi, tol just acabada l'obra, però, i la solidesa i la funcionalitat? Només amb el pas del temps. Un quart concepte, l'economia, que Vitrubi no

"Els criteris que prevalen sobre els altres als premis FAD són el formal i l'estètic"

esmentava, íé avui dia una gran importància: la relació qualitat-preu, és determinant a l'hora de poder íluir-se tant en el pro^^^^^^"^"^™ jecte com en la realització de l'obra. Encara que no sempre, el disposar d'un pressupost generós sigui sinònim de quafitaí.

Els pilars bàsics de l'obra ben feta són: la solidesa, la funcionalitat, la bellesa i l'economia, quatre paràmetres que defineixen i exemplifiquen aquelles realitzacions que perduren i suporten el pas del temps sense ressentir-se'n i sense passar de moda.Un exemple ben palès, és l'edifici de Sert al carrer Muntaner de Barcelona, que continua, havent passat molts anys, essent actual. Josep M. Guillaumet, arquitecte, el 1991 i comentant els FAD escrivia: "en la concessió dels premis intervé també el factor decisiu de premiar l'obra més avançada i nova del camp que s'està sentenciant". Així doncs, podríem afegir un cinquè concepte que és més aleatori, el de la moda, que determina noves línies a seguir en un futur pròxim.

LA

Visitant l'exposició de les obres seleccionades, s observa que es posa especial èmfasi a destacar ei nom dels autors dei

Avui dia es fa molta arquitectura que se'n podria anomenar de «bambolines». És segur que no resistiran e! pas del temps i es convertiran en verdaderes ruïnes. Obres que més que optar pels premis d'arquitectura podrien optar als d'arquitectura efímera. Després d'aquestes reflexions, hom s'atreviria a recomanar que els premis FAD es concedissin passats cinc o deu anys des de l'acabament de l'obra. Aleshores sí que podrien ser contrastades la solidesa i la funcionalitat, i a més a més es podrien valorar les obres que continuen d'actualitat i les que estan pas« „ „ „ , dja eg fe m o / ( a sades de moda. Caldria buscar ( una alternativa, fer un canvi ideoarquitectura que se n podria lògic, en atorgar els premis FAD anomenar de 'bambolines', És sí més no, per coherència amb la realitat del món que ens envolta. se ur 9 <7 ue n0 res's'™ e ' temPs ' Disseny i bona construcció no es convertirà en ruïnes" són termes antagònics sinó com-

oT'paren ete altres actora^Es pot estar d'acord en el let que hi ha uns actors principals, els protagonistes que no podrien pas realitzar el seu paper sense la col·laboració dels «partners», en alguns casos molt nombrosos: calculistes d'estructures, d'instal.lacions, l'aparellador, l'equip de l'empresa constructora, industrials de fusteria, manyeria, estucadors i

LA

PREMSA

PARLA

piementaris i no es poden deslligar l'un de l'altre.

Esperem que així s'entengui i s'hi posi remei. • JORDI LLEALI GIRALT Aparellador

LA

PREMSA

Les dones i les carreres tècniques

Professionals en competència

Les dones han envaït la Universitat. Des del curs 1981 1982 el nombre d'universitàries s'ha incrementat en un 82,3%, mentre que el de varons universitaris només ho va fer un 47,4%. Malgrat tot, l'escassa presència femenina en les carreres d'enginyeria i tecnologia és, junt amb la participació política i sindical, una de les assignatures pendents de l'equiparació entre sexes a Espanya, segons l'estudi La mujer en cilras: una dècada, 1982-1992, presentat ahir per l'Institut de la Dona.

Només un 3% d'alumnes tria carreres universitàries d'enginyeria i tecnologia que, segons els responsables de l'estudi, constitueixen capítols clau de la formació en vistes a la integració de la dona en els llocs de treball de qualitat i capacitat decisòria. Malgrat tot, la presència de la dona continua sent escassa als llocs de treballs relacionats amb l'energia i aigua, indústria química, transformadors de metall, construcció, transports i comunicacions, on no arriben al 15% de la població ocupada.

Les reformes estructurals són l'assignatura pendent de l'economia espanyola. I no per manca de diagnòstic sinó de voluntat política per abordar-les. Fa gairebé un any que el Tribunal de Defensa de la Competència va elaborar un macroinforme amb una àmplia bateria de remeis polítics per afavorir la lliure concurrència en els serveis i pal·liar el dany causat pels diferents monopolis que dominen encara el nostre sistema productiu. La traducció normativa d'aquestes propostes és decepcionant. Una de les novetats satisfactòries que sembla que inclourà l'anomenat Pla de Convergència és la introducció de competència en els sectors econòmics i professionals amb tarifes, aranzels i preus fixats directament pel Govern. Si tothom està d'acord que és necessari liberalitzar el sistema productiu, no hi hauria d'haver dubtes sobre el fet que aquest impuls liberalitzador ha d'arribar a col·lectius l'existència dels quals ha estat còmoda fins ara: notaris, corredors de comerç, arquitectes, registradors, farmacèutics, etc.

LOCUCIONS ESPECIFIQUES DïNFORMATICA Prémer Processador de textos

Programari

Ana Camacho EL PAÍS 7 de JUNY 1994.

N F O R M A T

Fei pres sobre una tecla o botó.

Program a q ne faci lila l'e mmagalzematge, la correcció, redició i la impressió de lextos, Conjunt dels programes d'explotació ideïs programes que serveixen per a aplicacions determinades.

Element bàsícde la mícraelectrònica que conté circuits integrals.

Fam TEHMCAT

EXPANSION

7 de juliol 1994

EL

S

NOTICIARI

E

C

T

O

R

La construcció ha entrat en una fase on clarament l'oferta de productes i serveis supera la demanda la qual cosa ha creat una forta competència i una exigència més gran per part dels clients. La solució a aquesta situació passa, necessàriament, per l'adopció de noves formes de gestió empresarial.

Les constructores s'enfronten amb el repte de la competitivitat La millora dels processos passa per la millora dels projectes es empreses constructores de l'Estat espanyol hauran de prendre una decidida posició cap a la implantació d'una política de qualitat que respongui a les exigències creixents de la demanda i que té la necessitat d'incrementar la productivitat i de disminuir costos per mantenir-se dintre del mercat. Així ho van entendre les empreses participants en el cicle La qualitat en ia construcció que va organitzar l'Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (1TEC) el passat mes de juny. Ja fa temps que les empreses en general van orientant les seves po~~"^™^~ lítiques industrials cap a la millora dels seus processos productius.

Q

cificacions i responsabilitats, entre d'altres. Malgrat això caldrà adaptar a la construcció sistemes que garanteixin la qualitat i que els apliquin des dels subministradors de materials i productes, instal·ladors i subcontractistes fins a les empreses constructores. Només aquelles empreses incorporades en aquesta dinàmica obtindran una clara millora comercial i d'eficiència.

Actualment la realitat del sector de la construcció al nostre país és ben bé una altra. La construcció espanyola manté avui, encara, un model de producció de tipus tra^ ^ ^ ^ ^ dicional que ha esdevingut obsolet i manté, òbviament, greus mancances estructurals. La situació a Espanya contrasta, doncs, amb els nivells de producció aconseguits per d'altres països de la Unió Europea.

Algunes empreses constructores estudien actualment incorporar-se a un pla

El sector encara manté a Espanya un model de producció que ha esdevingut obsolet

És cert que hi ha diferències entre la indústria en general i la de la construcció en aspectes relacionats amb la instal·lació, disseny, tecnologia, producció, tipus de producte, mà d'obra, espe-

pilot que prepara el Centre Català de la Qualitat per tal d'implantar de forma sistemàtica i progressiva sistemes de millora de la qualitat. Les constructores demanen, per la seva banda, la introducció de la sistematització dels processos en totes les fases de la producció i molt especialment pel que fa referència a la preparació dels projectes en una activitat cada cop més complexa i tecnificada com és la construcció.

T È C N I C A

Algunes grans empreses immobiliàries ja han advertit que les exigències dels promotors amb relació a la qualitat en l'edificació seran cada vegada més grans i que la implantació de processos de qualitat a tots els nivells de l'empresa és ja quelcom irrenunciable si es vol ser competitiu, és a dir, sí simplement es vol estar en el mercat. • Carles Cartanà

PROFESSIONALS

La moda de l'ecologisme impulsa un nou estil de construcció

Els arquitectes veuen el seu futur professional amb preocupació

El Sohemerhorn Building, de Manhattan, primer edifici verd

El COAC ha fet una enquesta entre els seus membres

a

'ecologisme també ha arribat a la construcció i ha provocat una sèrie de noves actituds que tracten de canviar el sistema de construcció i funcionament dels edificis d'oficines. L'objectiu és establir noves normes per a l'estalvi energètic i l'ús ecològic dels recursos naturals. L'edifici ecològic ha deixat de ser una utopia, ja és una realitat com ho demostra el primer edifici verd construït a Manhattan: el Sohernernom Building, que vol servir de base a futures normes governamentals per a la protecció del medi ambient a l'edificació.

El projecte del Sohemerhorn Building va fer un esforç especial en les quatre

àrees que semblava que tenien un major potencial de millora ecològica: aire acondicionat, contaminació interior, contaminació exterior i reciclatge. Per superar aquests reptes, l'edifici es va dissenyar tenint en compte aquest quatre paràmetres. Segons els càlculs realitzats, tota la inversió en aquesla construcció ecològica s'amortizarà en estalvi energètic en un període màxim de cinc anys.

La situació a Espanya, però, encara és dominada per un cert escepticisme sobre l'eficàcia real d'aquest tipus de construccions si bé els promotors i constructors havien de tenir en compte les possibilitats econòmiques que existeixen en aquest camp. •

a

ls arquitectes estan molt preocupats pel seu futur segons es desprèn de l'enquesta, realitzada pel gabinet sociològic MetraSeis, entre els associats al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya amb l'objecliu de copsar l'estat d'opinió dels arquitectes vers la situació actual de la professió i les seves espectatives de treball. Segons l'enquesta de Metra-Seis, tres de cada quatre enquestats, consideren que la situació de la professió ha empitjorat i se senten professionalment poc reconeguts. A més a més, s'ha dut a terme un estudi de la valoració i imatge dels arquitectes entre els seus usuaris.

Pel que fa a la situació professional,

L ' I N F O R M A T I U

s'ha detectat que un 84,7% dels arquitectes treballa com a autònom, bé treballant sol (63,3%), bé compartint despatx amb altres arquitectes (21,5%). Els arquitectes, però, es mostren conscients de la necessitat d'un canvi en la filosofia i en la seva forma de treballar. En aquest sentit, l'opinió majoritària dels enquestats és que el futur de l'exercici de la professió d'arquitecte passa per un treball centrat en equips pluridisdptínaris (amb altres professionals) i equips d'arquitectes de diverses especialitats.

Es detecta, però, un cert temor a la manca de preparació per a aquests canvis per part dels arquitectes com a col·lectiu. •

EL

NOTICIARI

ECONOMIA

NORMATIVA

Els visats apunten una recuperació del sector

Premaat pretén traslladar l'edat de

El volum de pressupostos del primer semestre de 1994 ha augmentat un 9% respecte al 1993 jubilació als 68 anys

a

ls pressupostos visats a les comarques de Barcelona el primer semestre posen de manifest una recuperació del sector,' principalment pel que ía a la construcció de nous habitatges. El volum de pressupostos de les obres iniciades els primers sis mesos de 1994 representa un increment del 9,2% respecte al mateix període de l'any anterior. Els habitatges, amb un 83% del total de visats efectuats, han estat el motor d'aquest creixement.

Els pressupostos relatius a habitatges inicials són un 29% superiors als del primer semestre de 1993. L'impuls important s'ha produït durant el segon trimestre de 1994, cosa que fa pensar en un creixement progressiu en l'activitat del sector que ja s'apuntava en el primer trimestre. i se segueix mantenint, d'aquesta maneAquesta tendència, molt positiva en la ra, un nivell molt baix pel que fa a ediíicis construcció d'habitatges, no té la seva industrials i equipaments (6% i 8% del correlació directa en i'edíficació no resi- total de pressupostos visats, respectidencial. Així, els edificis comercials han vament). Aquestes dades, inicialment perdut 12 punts respecte a l'any anterior optimistes, apunten cap a una progres-

3

3 planta Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

siva millora del sector, propiciada per les necessitats d'una demanda important d'habitatge. En canvi, l'incipient recuperació de l'economia manté encara en cotes molt baixes les actuacions en edificació no residencial.

El total de pressupostos visats durant aquest primer semestre puja a 158.636 milions de pessetes, mentre que durant el mateix període 1993 va pujar a 145.300 milions, quantitat similar al 1992 en què es va visar per valor de 142.000 milions. L'anàlisi de la distribució dels honoraris visats el primer trimestre de 1994 per tipus d'intervenció reflecteix de manera semblant les tendències apuntades.

a

a Previsió Mútua d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics {PREMAAT) proposa establir els 68 anys com a edat mínima per a sol·licitar ía pensió de jubilació. També es podria sol·licitar en haver complert els 65 anys si bé, en aquest cas, s'aplicarien coeficients reductors. Així es desprèn de la proposta de reforma dels estatuts que actualment es debat a Premaat.

Aquesta i altres mesures que s'inclouen a la proposta de nous estatuts ha provocat les queixes de nombrosos mutualistes per la seva arbitrarietat i per la manca d'una explicació clara dels motius que impulsen una iniciativa que lesiona clarament les seves expectatives de futur. Els afectats L'habitatge d'obra nova (64%) és la s'han dirigit al Col·legi per tal de manifesprincipal intervenció, que creix sis punts tar-ne el seu rebuig. respecte al primer semestre de 1993. En El Col·legi considera que el redactat de la canvi, l'edificació no residencial (6%) proposta perjudica els interessos dels ascau tres punts respecte al mateix perío- segurats i ha presentat formalment un conde de l'any anterior. Les actuacions en junt d'esmenes als nous estatuts i reglarehabilitació (15%) i obres menors (4%) ments entre les quals demana respectar mantenen els mateixos percentatges. • l'edat mínima de jubilació als 65 anys. •

Cooperativa d'Arquitectes

Jordi Capell Llibreria Papereria Material per a dibuix tècnic Objectes de disseny Informàtica Aparells topogràfics

Una botiga especialitzada a preus molt assequibles I N F O R M A T

EL

NOTICIARI

C U L T U R A

EN

"Warchitectures", l'assassinat de Sarajevo El Col·legi inaugura una mostra sobre la destrucció de la ciutat

a

a sala d'exposicions del Col·legi d'Aparelladors inaugurarà el proper dia 15 de setembre la mostra Warcbttecture. Urbicide Sarajevo, produïda pel centre d'arquitectura Arc en Réve de Burdeus (França).

Aquesta mostra, que s'exhibeix a Barcelona a iniciativa del Col·legi i de l'associació Arquitectes sense Fronteres, recull testimonis gràíics, videogràfics i literaris sobre la destrucció gairebé total del patrimoni arquitectònic i la degradació física de la capital de Bosnia Herze- guerra), es completa amb dibuixos origigovina, Sarajevo. La mostra romandrà nals dels edificis i mapes explicatius oberta fins al dia 15 d'octubre. dels diferents períodes, i amb una Warchiteclure consta de 78 pannells col·lecció de textos d'arquitectes, poetes amb fotografies de Milomir Kovacevic i historiadors que desenvolupen la hisque presenten els danys que ha sofert el tòria de la ciutat. Un muntatge audiovipatrimoni arquiíectònic de la ciutat. La sual presenta els edificis tal com eren mostra, que divideix els edificis en qua- abans i després de la guerra. L'exposició tre períodes (època otomana, imperi es clou amb un documental sobre l'estat austríac, època d'entreguerres, i post- actual de Sarajevo. •

M O N O G R A F I E S

BREU

Roberto Guerra, nou director de l'EÜPB Roberto Guerra Fontana ha estat elegit nou director de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona. En les eleccions, que van tenir lloc el passat 21 de juny, Guerra va obtenir una important diferència de vots amb el segon candidat a la direcció de l'Escola, el professor Javier Azpia2u. Roberto Guerra relleva en la direcció del centre a Francisco Javier Llovera, que va exercir el càrrec de director des de 1987 íins a l'actualitat. •

Londres convertirà 40.000 oficines buides en apartaments Els serveis d'urbanisme de Londres estimen que 40.000 oficines actualment buides podrien convertir-se en vivendes durant els propers 12 anys. La fórmula permetria donar sortida al mercat d'oficines de segona categoria i revitalitzar el centre de la ciutat. Un estudi de l'empresa Híggs & Hill per al Soho calcula que es podrien crear fins a 7.000 apartaments abans de 1996, aprofitant el 4% dels edificis d'oficines sense ús comercial que hi ha a la ciutat. •

Les societats de taxacions incrementen la seva activitat Les societats de taxacions van incrementar notablement, un 14%, la seva activitat durant el primer quatrimesíre de 1994, segons un informe de l'empresa Tecnitasa.

Malgrat que les entitats bancàries i financeres continuen sent els principals clients, destaca l'increment dels clients particulars per motius d'herències, repartiments per separacions o divorcis, valoració d'actius empresarials i taxacions contradictòries contra l'administració, entre d'altres. •

P U B L I C A C I O N S

Guia de materials lleugers

Estructures, formigó i forjats

Nuovï material! leggeri per l'archirettura Baglíoni, Adriana Socielà Editrice Sculapio Bologna, 1993 255 pàgines

Mediciones en obra y anàlisis teórico de estructura; de edificarien, de hormigón armado, duronre el proceso de cimbrado consecutivo de forjados Moragues, JJ. Hormigón y Acero Núm. 190. p. 83-91

Aquest llibre, a cura d'Adriana Baglíoni, descriu i analitza quatre de les grans famílies de nous materials lleugers emprats a la construcció i les possibilitats d'aplicació que aquests ofereixen. Al prefaci d'aquesta monografia, l'autora fa una interessant reflexió sobre la innovació tecnològica en la construcció, segons la qual les innovacions constructives han de ser el resultat d'una evolució general de les necessitats i exigències, i no poden venir imposades per criteris estrictament tecnològics o de mercat. Una de les demandes que hom fa als nous materials va en el sentit de millorar la relació resistènciapes. En aquest sentit, aquest estudi aprofundeix en el coneixement de les quatre grans famílies de materials lleugers que es situen en aquests moments en l'avantguarda tecnològica en construcció: els aliatges lleugers d'alumini, els polímers, els composites fibrosos i els teixits recoberts. De tots ells se'n descriuen les característiques físiques i mecàniques, i també les aplicacions constructives i estructurals que tenen actualment i els condicionanls que cal tenir en compte a l'hora d'emprar-los. •

La construcció dels sostres dels edificis comporta l'apuntalament de plantes consecutives, la qual cosa provoca que les càrregues inherents al sostre que es formigona i les càrregues de treball es transmetin i afectin els sostres que ja estan construïts. El primer mètode d'anàlisi de l'efecte de les càrregues sobre una estructura va ser el de K.E.C Nielsen, el 1952, i fins al 1963 Grundy i Kabaila no van publicar un mètode simplificat. La Politècnica de València però, ha realitzat un treball d'investigació a partir d'edificis reals en la fase de construcció. Aquest estudi experimental ha consistit a mesurar les càrregues que es produeixen en els sostres durant el procés constructiu, mitjançant la col·locació de cèl·lules de càrrega sota els puntals metàl·lics. Les dades s'han obtingut de dos edificis amb els sostres reticulars, i s'ha tingut en compte el procés d'apuntalament i de «clarejat», és a dir, d'eliminació selectiva dels puntals de les diferents plantes. Els resultats teòrics i els pràctics demostren que el sostre més sol·licitat és el de la darrera planta formigonada amb puntals fins al terreny. Els puntals més carregats són els de la planta cindrada en darrer lloc fins als fonaments, en el moment de formigonar la planta superior, llevat del cas que estiguin cindrades totes les plantes, aleshores els més carregats són els puntals que es recolzen damunt dels fonaments. •

Salvador Gili

Marta Truyol

NUOVI MATERIALI LEGGERI pa- l'anJiílcüura I

N FO R M AT

SERVEIS

COL·LEGIALS

ASSESSORIA JURÍDICA

S E R V E I S

Capes per a CAD en suport informàtic

Manca de manteniment VICIS 'INFORMATIU inicia la publicació, en aquesta secció, de fragments de sentències recaigudes en procedimenls dels plets de Responsabilitat Civil dels col·legiats, que considerem que tenen interès per al col·lectiu professional. En fa mesura que sigui possible es posarà més èmfasi en els aspectes tècnics, de forma que pugui ser més útil a l'hora de pendre precaucions en l'exercici de la professió.

B

(Sentència de l'Audiència Provincial de Barcelona, secció 149, 23 d'abril del 1994, rotlle 367/93 "Ante tal discordancia de conclusiones técnicas, el Tribunal, acordo para mejor proveer, la emísión de un nuevo dictamen, que evacuado por el Arquiteclo Técnico..., formula y precisa las siguientes conclusiones:

Los posibles viciós que pudieran existir (en lerrado y grietas de las fachadas) podrian ser causados por la falta de mantenimienío de cubierta, formada por rasilla ceràmica tomada con mortero elàstico. La (alta de mantenimiento ha pcovocado la consolidación del polvo de cemento vertido por la fàbrica Asland, situada en las proximidades; con- solidación de la cubierta transmisolidada esta capa, la rasilla de •te las deformaciones a la baranacabado pierde sus cualidades da anterior y posterior del lerraelàsticas comportàndose como do, provocando las físuras fioriun elemenlo rígido que, someti- zontafes en el encuentro de dido a la intempèrie sufre el dete- cha baranda con el forjado".

A l'acta d'emissió i ratificació rioro propio como consecuencia de las dilataciones y conlraccio- del dictamen, el tècnic precisa nes producto de los lógicos cam- que "una debida diligència en la bios de temperatura, pues el pol- consen/ación, limpieza y mantevo de cemento, no tan solo ha nímienlo del inmueble, hubíera producido la consolidación de las impedïdo la consoiidación de las juntas de las rasillas, sinó que se juntas en las rasillas, y la apariobservan depósitos de cemento, ción de depósitos de cemento acumulados y solidificados en los acumulados y solidificados, con rincones de la cubierta. Esta con- lo que no se hubieren transmitido

S E R V E I S

P

• ACCU-TYPE pera 5 usuaris amb preu de 7.000,+ IVA, per a col·legiats.

Disponibles ai Servei d'informació. •

-DEFUNCIONS fi comunicar a lots els col·legiats ta defunció dels nostres companys: Rosario Labara Rodríguez col·legiada 6.553, esdevinguda el 22 de juny, als 40 anys.

Antoni Coll Molins col·legiat 1.875. esdevinguda el 26 de juny, als 51 anys.

E

M

A

A

T

El Col·legi presenta esmenes al projecte d'estatuts de Premaat

Mecanografia per ordinador El Col.legí ha posat a disposició de les persones interessades un programa informàtic avançat per a l'autoaprenentatge de tècniques d'escriptura amb teclat.

Es presenta en les versions: • ACCU-TYPE pera un sol usuari, amb un preu per a col·legiats de 4.300,- + IVA

R

las deformaciones a la baranda y provocado las fisuras".

Lògica conseqüència de l'anàlisi i precisions "de la única pericia emitida dentro de las garanti'as propias del proceso y valorado de conformidad a las pautas del articulo 632 de la LE.C. es que la causa y origen de los viciós o defectos, no es imputable ni a la construcción ni a la dirección tècnica, lo que determina la desestimación de la demanda, por fallar la base material condicionante de la viabilidad de su pretensión". •

B

a Previsió Mútua (PREMAAT), després d'un període de renovació i adaptació, necessita cobrir una altra etapa per assolir el nivell adequat de competitivitat i d'eficàcia. El nou projecte d'estatuts aborda, novament de manera tímida, el pas cap a una modemiizació definitiva de la Previsió Mútua, en concordància amb el volum dels seus recursos i el nombre de mutualistes.

El mutualisme té unes bones possíbilitais, sobretot una vegada aconsegueixi un millor tractament fiscal com correspon a la seva condició exempta d'afany de lucre. Però també és cert que el mutualisme, per sobreviure en un món de l'assegurança i la previsió, totalment competitiu, necessita molta imaginació, molta fluïdesa i, sobretot, molla flexibilitat, per saber-se adaptar en cada moment als temps i als nous reptes que aquests imposen.

La Junta de Govern del Col·legi ha presentat formalment una N

F O

sèrie d'esmenes als estatuts i reglaments, les quals pretenen ajudar ia Previsió Mútua a accelerar la seva renovació. Les esmenes presentades, relacionades amb els diferents articles, responen als criteris següents: 1.-La Previsió Mútua ha de ser d'afiliació voluntària. La nova llei de l'Assegurança que és a punt d'entrar al Parlament imposa la voluntarietat. El caràcter obligatori impedeix, encara que sembli un contrasentit, un creixement real.

2.-La Previsió Mútua ha d'equilibrar solidaritat amb capitalització individual. Avui s'ha arribat a una primera fase de capitalització col·lectiva que garanteix els compromisos adquirits. S'hauria d'arribar a una capitalització col·lectiva que garanteixi les expectatives dels mutualistes en adiu i que, per a determinades prestacions, garanteixi la capitalització individual en funció de les aportacions realitzades.

R M

3.-- La Previsió Mútua ha d'amA T

4.-La Previsió Mútua ha de ser totalment independent dels col·legis. Això no vol dir que s'estabfeixin convenis de col·laboració, però el lligam ais col·legis és una arma de doble tall que ofega les possibilitats de la Premaat i tendeix a mantenirse dins d'un cert anquilosamenl.

5.- La Previsió Mútua ha de flexibilitzarles seves prestacions i respondre de manera més dinàmica a les necessitats dels diferents segments dels mutualistes o potencials mutualistes.

6.-- La Previsió Mútua ha d'introduir la possibilitat d'extorns en determinades prestacions i condicions, en el cas que se'n causi baixa en les mateixes, 7.- La Previsió Mútua ha de respectar l'edat mínima de jubilació dels 65 anys v

10

COMUNICATS

Arquitectes sense Fronteres Arquitectes sense Fronteres (ASF) reuneix professionals de la construcció que, de manera voluntària, aporten la seva assistència en el camp de la planificació, l'edificació, l'urbanisme i el medi ambient, a les poblacions de països i zones deprimides per causa de condicions naturals o econòmiques desfavorables. Els col·legiats interessats a participar-hi poden dirigir-se a: ASF. Telèfon (93) 412 43 18. •

ASCAMM i els joves disminuïts

pliar el nombre de mutualistes, tot mantenint l'origen corporatiu.

Cal obrir-se a noves possibilitats, no lligar-ho directament a la col.legiació i arribar a convenis amb altres institucions similars.

^ ^ — ^ —

La comissió de Tecnologia i secretaria d'aplicacions informàtiques del Col·legi d'Arquitectes ha preparat la versió en disquel de la nomenclatura de capes per al dibuix per ordinador. La proposta de normalització es va fer púbüca el novembre passat en el transcurs de les jornades tècniques sobre informàtica professional organitzades pel Col·legi d'Aparelladors, el qual ha participat en la preparació de la proposta i dóna suport a la iniciativa pel seu elevat interès. L'INFORMATIU va fer arribar a tots els col·legiats el febrer d'enguany una fitxa que permetia utilitzar ja la nova nomenclatura. Ara, l'aplicació informàtica és disponible a la Cooperativa. •

-

L'Associació Catalana d'Empreses Constructores de Motlles i Matrius (ASCAMM) compta amb un departament de Formació especialitzat en noves tecnologies en el camp de l'arquitecluraque, en col·laboració amb el departament de Treball du a terme un curs ocupacional dirigit a disminuïts auditius. El curs Taller d'Arquitectura capacita els alumnes per incorporar-los en un despatx com a auxiliars d'oficina tècnica, amb coneixements específics de CAD, amidaments, interpretació de plànols i estructures, entre d'altres aspectes. L'Associació vol donar a conèixer aquesta acció formativa entre els aparelladors i arquitectes tècnics per encoratjar-los a la contractació d'aquests joves professionals.

Les persones interessades hauran de posar-se en contacte amb: ASCAMM. Telèfon (93) 580 04 26.. •

SERVEIS

DEMANDES

DE

COL·LEGIALS

TREBALL

Companyia asseguradora

Vies d accés a I Administració publica

internacional en expansió L'aparellador i arquitecte tècnic pot presentar-se a les convocatòries que corresponguin a la seva formació i especialitat. L'Administració pública fa convocatòries en diferents modalitats de contraclació: com a funcionari de carrera, com a personal laboral o en règim d'interinitat.

Les places de funcionari de carrera permeten la permanència a l'Administració pública per un període indefinit, entrant a formar part de la plantilla fixa des del nomenament com a funcionari. Les places de personal laboral es regeixen per la reglamentació laboral amb les mateixes condicions que en una empresa privada; així, el contracte pot ser temporal, indefinit o d'altres. Les que s'ocupen en règim d'interinitat corresponen a funcionari, excedent o absent per alguna circumstància i, per tant, són provisio-

nals, de durada no definida i estan pendents del retorn del funcionari propietari de la plaça.

L'oposició Són proves competitives de capacitat per tal de determinar l'aptitud dels aspirants. El contingut de les proves sol estar especificat en les bases de la convocatòria i en general consisteixen, en el cas dels aparelladors, en una prova de tipus administratiu-legal i una altra de tipus tècnic.

El concurs Es tracta de la qualificació dels mèrits al·legats pels aspirants en un currículum vitae convenientment justificat.

Elconcurs-oposició És la successiva realització dels dos sistemes anteriors.

La publicitat de les convocatòries apareix en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), per la comunitat autònoma catalana al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) i per província o local al Butlletí Oficial de la Província (BOP) o Gaceta Municipal.

En la publicació de la convocatòria es defineixen els punts següents: • El nombre i característiques de les places • El centre o dependència al qual s'adrecen les instàncies • Condicions i requisits dels aspirants • Proves selectives i/o relació de mèrits • Designació del tribunal qualificador • Sistema de qualificacions t Calendari de realització de proves • Ordre d'actuació • Determinació, característiques i durada del període de pràctiques o curs selectiu.

ARQUITECTE

Per a gestió comercial amb clients del sector de la construcció (constructors, promotors i arquitectes).

Formació i finançament de vehicle, a càrrec de l'empresa.

Es valorarà experiència d'1 a 2 anys com a comercial.

Edat entre 25 i 30 anys.

Lloc de treball, comarques de Barcelona.

Idiomes català i coneixements de francès.

Sou: 2.5-3.500.000 brut/any negociable.

Pagament de dietes i quilometratge.

Interessats contaclar amb IINSEARCH, S.A., Immaculada Horrillo. T: 91/576 04 77 i 91/576 04 85 o enviar currículum a: Claudío Coello, 14, 3a • 28001 Madrid Ret: 5.200

Us recordem que podeu estar al corrent de les places convocades per l'Administració pública per mitjà del Servei de Promoció i Mercat de Treball.

Pilar Cecília.

Tercera planta.

INFORMACIÓ MERCAT DE TREBALI Pilar Cecília, tercera planta. De dilluns a divendres, de 9 a 14:30.

Dimarts i dijous també de 16 a 19 Telèfon: 414 33 11 i 2098299

TÈCNIC

Empresa d'assessorament i gestió d'edificis

Estudi de gestió i serveis de construcció

TÈCNIC DE MANTENIMENT

TÈCNIC

per a gesta i supervisió del i d'adius immobiliaris, administració i ocupació d'oficines i locals comercials. Experiència en obra de 5 a 10 anys. Es valorarà experiència en manleniment I gestió d'edificis. Vehicle propi per a viatges esporàdics tfun cop al mes per Espanya.

Informàlicaa nrvell d'us jan. Idioma català.

Edal 27-33 anys. Tipus de contrada laboral. Sou: 3,5-4.000.000 brutfany neg,

per a informes estructurals en edificis plurilamiliars amb patologies per ciment alurninós a Barcelona província I Maresme.

Experiència en aquest tipus de treball. Es valoraran cursos de postgrau sobre rehabilitació i patologia. Habilitat i iniciativa pel tracleambclienls. Edat 27-40 anys. Jornada oi. Contracte lab. amb possibilitats de continuïlat en em presa en creixement que pertany a equiptfaparellador. Sou negociable s/experiènàa {2, i -3.000.000 orulstany) Rel.: 5201

Rel.: 5.199

Fax:4143434

A N U N C I S

Si vol compartir el seu despatx, vendre l'ordinador o canviar-se la taula de dibuix i encara no ha tingut una resposta efectiva,

és que encara no ha trucat al telèfon dels Petits Anuncis

Es ven APARTAMENT

Es fa DELINEACIÓ DE PLÀNOLS

Venc apartament situat a Sant Feliu de Guíxols (Costa Brava), de 85 m2, amb terrsasa, 3 doimitors dobles, bany i lavabo, calefacció i gas natural

S'ofereix estudiant d'arquitectura tècnica per a :

t Situació immillorable: a primera línia de mar • Pàrquing opcional

Jordi Gualde Telèfon: 451 60 45 Fax: 310 72 57

José Manuel Telèfon: 451 26 80

TRUQUI'NS ARA 1 ANUNCIÏS A L'INFORMATIU

S'ofereix ESTUDIANT PENDENT DE PROJECTE

Es comparteix DESPATX Es comparteix despatx ben situat Rosselló/Anbau.

• •

Mobíal 25.000 ptes/mes

11

S'ofereix estudiant d'arquitectura tècnica pendent do projecte final de carrera com a ajudant tècnic d'obra o per a col·laborar amb empresa o despatx d'arquitectura.

• Disponibilitat tot el dia

2 0 9 8 2 9 9 i 4 1 4 3 3 11 Fax: 414 34 34 Horari: de 12 a 20 Elisenda Pucurull

1 Delineació de plànols • Aparta experiència 1 rapidesa en el treball

PETITS ANUNCIS Compra, venda o lloguer de material, immobles i despatxos. La secció Petits Anuncis li permet arribar puntualment als 8.000 lectors de L'INFORMATIU amb una trucada telefònica.

TARIFES Col·legiats: 1.000,Estudiants: 1.000,Altres:

3.000,-

8 209 82 99 Fax: 414 34 34

Contacte Tetéion: 451 60 45 Fax: 310 72 57

Albert Esteban Telèfon: 456 81 B1

N

F O R M A T

Elisenda Pucurull

S E R V E I S

C O L · L E G I A L S

ACTIVITATS

Cicle de cursos monogràfics Tècniques de recerca activa de treball1

Dret de la construcció Del 6 de setembre oí'll d'octubre

L'objectiu d'aquests cursos és aprofundir específicament en cadascuna de les tècniques de màrqueting personal. Es pretén augmentar la seguretat personal i l'actitud positiva davant del procés de recerca de treball. Es desenvoluparan en grups reduïts.

Organitza el Servei de Promoció i Mercat de Treball i tindran lloc de les 18 a les 21 hores a la quarta planta del Col.legi.

El preu per sessió és de 2.000 ptes. i per tot el cicle, és de 7.000 ptes.

Inscripcions: Servei d'Informació, a la planta baixa del Col.legi.

Les places són limitades. La inscripció es pot fer fins a 5 dies abans de cada sessió i es considerarà definitiva en fer efectiu el pagament.

PROGRAMA • dia 6: Recepció i documentació setembre La contractació d'obres.

La contractació de l'Administració pública.

• Dia 8: Lacontractaciód'obres.

La contractació de l'administració pública.

• Dia 13: Elprocedímentadministratiu:L!icènciesd'obres.

• Dia 15: Registre de la Propietat. La propietat horitzontal.

Lamultipropietat. Els conjuts immobiliaris. i Dia 20: Compravendaipermuta i Dia 22; Vicis de construcció. Interdictes.

Responsabilitats civils, penals i administratives.

• Dia 27: Vicis, interdictes i responsabilitats • Dia 29: Drets reals limítatius del dominí: a) d'adquisició: tempteig, relracle i oposició b) de garantia: fermança i hipotecari. c) de gaudiment: usdefruit, cens i servitud. octubre Drets reals limitatius del domini (continuació) • Dia 4: La Llei de l'Habitatge.

• dia 6: • Dia 11: La construcció i els tècnics a la CEE. ORGANITZA El Servei de Promoció i Mercat de Treball del CoUegi i la UPC PROFESSORS Antonio Azpiazu, J, Fco. Borràs, Jorge Fernandez, F. J. Llovera, Joan Poch, Climent Solé, José A. Somalo, Mariano Va. Jorge Vilajosana, Fernando Valdivia

VIES I ESTRATÈGIES

PROVES PSICOLÒGIQUES Dimecres, 28 de setembre La finalitat de conèixer les proves psicològiques de selecció és aconseguir tenir més seguretat en el moment d'afrontar aquests tipus de proves i que la por o la manca de comprensió no en perjudiquin els resultats finals.

Programa • Tests psicotècnics m Tipus de tests • Consells per a la superació d'aquests tipus de tests • Exercicis pràctics a l'aula • Tests projectius • Grafologia • Dinàmiques de grup

L1 ENTREVISTA DE SELECCIÓ

Dimecres, 21 de setembre La seguretat personal i i l'actitud positiva són característiques fonamentals per superar amb èxit una entrevista de selecció. Adquírir-les implica, entre d'altres aspectes, saber què ens trobarem i com hem d'actuar i dialogar en aquesia entrevisia.

Programa • Finalitat i filosofia • Fases de l'entrevista • Tipus d'entrevista • Actitud de l'entrevistador • Actitud de l'entrevistat • Preguntes més usuals M Com respondre adientment • Autovaloració

LLOC I HORARI • Sala de Conferències • Els dimarts i dijous del 6 de setembre a l'11 d'octubre, de 19 a 21 h. Durada de 22 hores.

MATRÍCULA: Al Servei d'Informació, fins al dia 23 d'agost.

• Col·legiats: 15.000,• No col·legiats: 30.000,-

Dimecres, 7 de setembre Cal conèixer totes les vies i mètodes per aconseguir entrevistes personals i així tenir més oportunitats d'ocupar un lloc de treball.

Programa • Vies possibles: • Premsa • Familiars o coneguts • Administració pública • Empreses: locals, nacionals, multinacionals, de selecció i serveis temporals • Treball a l'estranger • Autoanunci • Altres vies • Pla de recerca de treball: • Planificació d'estratègies

EL CURRÍCULUM VITAE Dimecres 14 de setembre L'anàlisi del currículum és ia primera fase d'un procés de selecció. Per tant, no redactar-lo correctament pot significar no superar-la.

Programa • Carta de presentació • Currículum vitae • Instància

Instal·lacions en l'edificació. Execució i control Amb aquestes jornades es pretén dotar els aparelladors dels coneixements bàsics necessaris per efectuar el seguiment i control d'execució de les instal·lacions en condicions òptimes. Van adreçades bàsicament als col·legiats que exerceixen la professió en l'àmbit generalista, i especialment en funcions relacionades amb la direcció i coordinació d'obres mitjanes. Cada jornada tracta sobre un tema d'instal·lacions diferent. Es podrà assistir a jornades soltes.

Organitza Servei de Promoció i Mercat de Treball i l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès Lloc i horari Sala de Conferències.

Totes les jornades tindran lloc els dilluns de 16:30 a 21 (4 h.), excepte la 2a i 4a jornada del II cicle que tindran lloc de 17:30 a 21hores (3 hores).

Preu Col.iegiats: 3.500 ptes/sessió i 18.000 ptes/cicle.

No col·legiats: 6.000 ptes/ sessió i 34.000 ptes/cicle Informació i inscripcions Servei d'Informació

Propers cursos d'informàtica per a aparelladors

•KJ/*-- X Hw?z- f i ™ '

' ,

V1 i >• • h .* i

^y

#J

• Cursosen preparació Tenint en compte els suggeriments dels col·legiats s'han previst els cursos següents: • Autocad 1r nivell • Introducció • Windows • 3dstudío • mini-cursos Els "mini-cursos" seran sessions d'un o dos dies, de dues hores de durada, en els quals es tractarà a fons determinats aspectes del CAO, com ara: • Acotaments • Atributs i blocs • Personalització de menús • Creació de patrons de ratllat i línies Si hi ha algun tema que vulgueu tractar en profunditat o perfeccionar, podeu comunicar-ho al Servei d'Informació, a la planta baixa del Col.legi.

,. 1

' •

CICLE I. Instal·lacions bàsiques

CICLE II. Instal·lacions

Setembre • Dia 12: Fontaneria i aigua calenta sanitària • Dia 19: Instal·lacions de desguàs I evacuació • Dia 26: Gas Octubre • Dia 3: Electricitat • Dia 10: Aïllament tèrmic i acústic • Dia 17: Calefacció

Gener 1995 • Dia 9: Enllumenat • Dia 16: Prevenció i extinció d'incendis • Dia 23: Climatització • Dia 30: Aparells elevadors Febrer • Dia 6: Comunicació • Dia 13: Regulació, control idomòtica Professors Arcadi de Bobes Picorneli Josep Anton Tribó i Busquets Maria Lluïsa Sànchez Romero Núria Duffó Úbeda

Professors Arcadi de Bobes Picornell Josep Anton Tribó i Busquets

• Curs de dibuix assistit per ordinador (CAD1) Del 6 de setembre al 25 d'octubre (30 hores) els dimarts i dijous de 19 a 21 nores. Preu: 50.000.- col.iegiats i 65.000,- no col.iegiats • Curs de Windows Del 6 al 22 de setembre (12 hores} els dimarts i dijous de 17 a 19 h.

Preu: 15.000,- col·legiats, i 21.000,- no col·legiats.

• Curs d'Introducció per a aparelladors amb més de 20 anys d'exercici Del 7 de setembre al 24 d'octubre (26 hores) els dilluns i dimecres de 19 a 21 h. Preu: 32.000,- col·legiats, i 45.000,- no col·legiats.

I N F O R M A T

_ ^ - ^ ^ _

12 —

Tots eís cursos tindran lloc a l'Aula d'Informàtica, a la tercera planta del Col.legi, amb un màxim de 8 alumnes per curs i un ordinador per alumne.

Informació i inscripcions: Servei d'Informació Pianta baixa del Col·legi.

S E R V E I S

C O L · L E G I A L S

ACTIVITATS

Xerrades divulgatives sobre instal·lacions Amb motiu de les jornades sobre Instal·lacions el Servei de Promoció i Mercat de Treball i l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès han organitzat també, unes sessions divulgatives del lema, el 3r dijous de cada mes.

• Estalvi d'energia i aigua - Tindrà lloc el dijous, 15 de setembre de 18:30 a 21:00 hores.

A càrrec de Josep Anton Tribò i Arcadi de Bobes, arquitectes i professors de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès.

• Instal·lacions urbanes • Tindrà lloc ei dijous, 20 d'octubre de 18:30 a 21:00 hores.

A càrrec d'Esteve Vicens, doctor arquitecte i professor titular de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès.

• Informàtica aplicada al càlcul, disseny i control d'instal·lacions - Tindrà lloc el dijous 17 de novembre de 18:30 a 21 hores.

A càrrec de Ramon Sastre, arquitecte i catedràtic de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Valies.

Les xerrades se faran a ia Sala d'Actes, a la primera planta del Col·legi. L'entrada és gratuïta.

Informació: Servei d'Informació. Planta baixa.

La destrucció de la ciutat de Sarajevo

La sala d'exposicions del Col·legi inaugurarà el proper dia 15 de setembre, la mostra Warchitecture. Urbicide Sarajevo, produïda pel centre d'arquitectura Arc en Réve de Burdeus (França).

Organitzada a iniciativa del Col·legi i de l'associació Arquitectes sense Fronteres, es tracta d'un recull de testimonis gràfics, videogràfics i literaris sobre la destrucció del patrimoni arquitectònic i la degradació física de la capital de Bòsnia Herzegovina, Sarajevo.

S'inaugurarà ei dijous 15 de setembre a les 19:30 h. i comptarà amb la presència dels arquitectes de Sarajevo Midtiat Césovic, Boristav Curic, Nazif Hasanbegovic, Darko Sefic i Sabahudin Spilja. La mostra romandrà oberta fins al dia 15 d'octubre.

Horari: de dilluns a divendres de 10 a 14 i de 16 a 20 hores.

Informació: Servei d'Informació. Planta baixa.

Per a qualsevol consulta o per a formaliizar una inscripció a cursos, jornades o conferències, adreceu-vos a!

Servei d'Informació, Planta baixa

Màsters de l'EUPB 94-95

Màsters de l'ETSAB

L'Escola Universitària Politècnica de Barcelona, organitza per al curs 94-95 els màsters següents: • Valoració de béns i taxació de danys • Assegurances • Direcció i organització d'empreses La durada dels màsters serà de dos cursos acadèmics, d'octubre a juny (dos dies a la setmana, a la tarda). Eí període d'inscripció anirà del 10 ai 30 de setembre.

Informació: Maria Teresa.

Dr. Gregorio Mararïón 44-50.

Tel: 401 62 79 i 401 62 81 •

El Centre de Política del Sòl i Valoracions de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, organitza els màsters: • Valoracions immobiliàries • Gestió urbanística Obert el període de preinscripció a l'ETSAB, Diagonal 649. Inscripcions: Susanna.

Telèfon: 401 63 96 •

Gestió i direcció d'empreses constructores El departament d'Economia i organització d'empreses de la Universitat de Barcelona organitza un màster i un curs de postgrau sobte Gestió i direcció d'empreses constructores i immobiliàries.

Informació: UB. Montserrat Casanoves. T: 402 45 80 •

Cursos d'instal·lacions a E'Actecir L'Associació Catalana de Tècnics d'Energia, Climatització i Refrigeració, Actecir ha preparat per al proper trimestre els cursos següents: • Climatització, calefacció i aigua calenta sanitària • Aïllament, sorolls i vibracions • Seminari modular d'especialització d'instal·lacions en l'edificació • Curs monogràfic sobre cogeneració electricitat, calor i fred.

• Curs monogràfic sobre energia solar • Instal·lacions elèctriques per a la climatització Informació: Actecir. Pi. Espanya s/n. T: 423 31 01 ext. 84 26 •

Dibuixos d'arquitectes

2a Biennal d'arquitectura i urbanisme

El Coüegi d'Arquitectes acull íins al 15 d'agost la mostra, Arxiu històric: 100 anys de dibuixos d'arquitectes, amb motiu del 25è aniversari de l'arxiu. Col·legi d'Arquitectes. PI. Nova, 5. T: 301 50 00 •

La Sala Pícasso del Col·legi d'Arquitectes acull l'exposició Paisatge sense figures, com a colofó de la 2a Biennal d'Arquitectura i Urbanisme que es va celebrar a Saragossa.

L'exposició es podrà veure del 6 al 30 de setembre, de 10 a 20 hores, a la Sala Picasso del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Plaça Nova, 5. Telèfon: 301 50 00. •

Visions urbanes

Tecnologia a l'Arquitectura

La Filmoteca de la Generalitat ha endegat el cicle de películ.les Visions urbanes que finalitzarà el 25 de setembre. T: 487 41 92 •

L'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid, organitza el 1r Congrés Nacional de Tecnologia a l'Arquitectura, que tindrà lloc de) 24 al 26 de nobembre. La matrícula és de 50.000 pessetes per als professionals. Informació al telèfon: 91/ 336 65 14. •

Moviment modern

Innovació docent

La Fundació Mies van der Rohe acull la tercera conferència del grup internacional per a !a documentació i conservació de l'arquitectura i l'urbanisme del moviment modern, Docomomo, amb el títol, Ei jepte de ta modernitat. Se celebrarà del 14 al 17 de setembre.

Informació, tel.: 265 89 22 •

La Universitat Politècnica de València acull les // Jornades sobre innovació docent en els ensenyaments tècnics universitaris, del 14 al 17 de setembre. La quota d'inscripció és de 32.000 pessetes.

Inscripcions: Esc. Universitària d'Arquitectura Tècnica. Camí de Vera s/n. T: 96/387 71 21. •

Atenció al públic durant el mes d'agost El Col·legi mantindrà la seva aclivitat, encara que de manera restringida durant el mes d'agost, a causa de les vacances del personal.

• 1 - Les oficines del Col·legi restaran tancades a les tardes durant tol el mes.

• 2.- El servei d'Informació i Visats funcionaran tot e! mes.

N

i 3.- La resta de serveis funcionaran de manera restringida a efectes d'informació o de tramitació urgent. > 4.- Ei Centre de Documentació tancarà del díïluns 8 al divendres 26 d'agost, ambdós inclosos. La resta de dies del mes, estarà obert els matins de 9 a 14:30 hores.

F O R M

A

T

• 5.- La Cooperativa Jordi Capell de la tercera planta del Col·legí i fa Cafeteria, restaran tancades tot el mes.

• 6.- Les delegacions d'Osona, el Bages-Berguedà, el Vallès Oriental i el Vaüès Occidental, restaran tancades durant tot el mes.

GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciarse en aquesta secció. BIT PUBUCIDAD Marta Meca Telèfon: 410 45 55 ESTRUCTURES

f ]

AÏLLANTS

HEVESTIMENTS [ 3

HUMICONTROL S/L Ç P E T E C ^ ) CATAUNA.S.A.

M O G M H U IMFORMAIICDS PARA EL PHESUPUESTO.

Morters sense retracció.

Rehabilitació C/ Santander. 42-48. Nau 39. 08020 BARCELONA Tel. 278 26 86 • Fax 276 2711

CONSTRUCTA

PINTURAS GRECA COLOR, S.L.

CONTROL TSÍGUIMIENTO

FACHADAS • PATIOS DE LUCES • ESTUCOS REHABIUTACIÓN EN GENERAL OECORACIÓN • PINTURA INDUSTRIAL

C Pattla. 2M I S (93) 455 61 91 Tu |93| JOÓ 72 M • 03013 Barcttona

ï

Córcega, 95, àtico - 08029 BARCELONA Tel. 200 70 92

E C T 0 fi - 3 Cflrcegi 302 0SO08 BARCELONA

Tel (93I2IB39C6/ ÍI51?SS F u (93) ?17 68 32

PAVIMENTS \~*,

m HRLITfl ARIDOS LIGEROS. S.A.

Industrial Química Parrot,s.a.

Cl. Viladomal, 140 bis 7° 2108015 Barcelona Tel. (93) 453 16 04 Fax (93) 3Z3 73 07

Tel (93J30T 16 00 F i ï (93) 307 J2 28

FLUIDS Navès Industríales Forjados-Cerramientos Chalels-Pàrkings Centros comerciales . Pantalanes, etc.

AVENIDADECHILE.4!

IOOAS LAS SOLUCIONES tH MSLAUIENTO E LUUINACIÓN KATURW.

POUGLAS ( ) SERVEIS

INFORMÀTICA ,

1994

TTUCTAMDITPtnAHUMrtAIS DECAP1LUUUTATI

(

PRECIÓS DE EDIFICACIÓN Y OBRA CIVIL EN ESPANA

CONDENUClA

CURVADD n t r e n

[SCALCI1AS HEU( TÈCNIQUES DE RESTAURAClS tCONSTRUCClQ

NETEJA DE FAÇANES I RESTAURACIÓ DEPEDRA 1KACTAHEKT DE FUSTA AMB

PREOC otayo s.a.

CYPE

Pza. de Slo. Domingo, i íocal 11 -19001 Gua0ala|ara 3018 BARCELONA

Tel. 949

25 31 45 - Fax 949 21 94 93

PREFABRICATS I DACI0IRESTAURACIÚOE

Serveis per al projecte

TRACTAMENT! ELIHINACIÚD'HUMIIATS. AÏLLAMENT IANTICOHQENSACIO.

o

Prefabrieados de Hormigón, S.A.

• • • •

Industrial Química Parrot,s.a

Dciínació / CAD DigLtaürucjó de plinoU Esojicjit i vccioricuï Scr\ti de pioner

• Automtnu EÍUI Acriul * Topografia • Rcndcring • Etc...

FUSTERIA f i LABORATORI DEL C^ALLEE KAT/RCE BSOT S.L.

1 ASSESSORIA INFORMÀTICA

laboratori ACREDITAT per la

Generalitat de Catalunya pel control de

IUPERMEABILJZACIONES ESPECULES CON RESIN AS

DE POUUHETANO MONOCOMPOHEHTES EXPANSIVAS PARA JUríTAE DE HORMIGÓN, PANTALLAS, E T C ~

PUMVALS (n/ia o ir w r e j OLGA CID Tel. S84 Af

INSMI UC/tWSOf GÍ0.Uf/ÍM

B7

/fUSO(MCJOOEfflOífCIFS

qualitat de ledificació i els seus materials

Cí JOSEP CARNER, 27 • TEL. B79 33 91 TEL I FAX 879 45 17 - OMQO GRANOLLERS

CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS

0

MAQUINÀRIA Maquinària lleugera i equipaments. Protecció i seguretat en obra.

ELECTRICITAT Electricitat i il·luminació

CLIMATITZACIÓ Climatització en la vivenda i alternatives energètiques

TRANSPORT Elements d'elevació i transport.

FUSTERIA Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

FLUIDS Aixetes, bombes, tubs.canalons

ESTRUCTURES Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres.

AÏLLANTS Aïllaments, impermeabilització i recobriments

INFORMÀTICA Informàtica aplicada a la construcció

PREFABRICATS Prefabricació i construcció industrialitzada.

REVESTIMENTS Paviments i revestiments

SERVEIS Serveis aplicats a la construcció

N F O R M A T I U

EL

REPORTATGE

Tècnicament impecable es de fa més de set anys TD&A -l'estudi que l'arquitecte i dissenyador Óscar Tusquets va crear amb Carles Díaz, treballa regularment per a Núrïez i Navarro. Darrerament, aquesta relació s'ha intensificat fins a esdevenir si no exclusiva sí continuada i garantida. El mateix Josep Lluís Núrïez explica les raons del canvi: augmentar la qualitat del producte millorant-ne el disseny. D'aquesta manera, com succeix en d'altres productes com ara automòbils, electrodomèstics o en el vestit, el disseny —i la firma— es reconeix com a valor afegit d'una promoció i, per tant, com a incentiu per a la venda.

Aquest nou esquema de treball ha comportat un canvi important en el paper dels tècnics. Núnez i Navarro s'havia destacat per ser una de les primeres empreses del sector que realitzarà tol el procés complet de producció í comercialització d'un edifici, inclosos aquells aspectes tradicionaíment reservats als professionals liberals. Ara, una part de les competències dels serveis tècnics de la pròpia empresa han passat a un despatx aliè, que de fet funciona també com a empresa amb una estructura pluridisciplínària. Les responsabilitats del projecte recauen sobre TD&A, amb l'estreta supervisió de Núnez i Navarro, i la direcció és compartida. D'altra banda, els tècnics de Núnez i Navarro assumeixen,

—

^

^

M

15

Edifici NN Triomf Emplaçament: Passeig Uuís Companys, 23. Barcelona Promotor: Núrïez í Novarro S.A. Projecte i direcció: Tusquets, Díaz & Associats (TD&A): Arquitectura: Oscar Tusquets i Carles Díaz Arquitecte: Pep Palaín Aparelladora: Maria Roger Interiorisme: Eduardo Egozcue Núnez I Navarro: Aparellador:

Ferran Mestres

Constructoi: Núrïez i Navarro.

Antoni Gilberte, c a p d'obra.

Superfície constiuTda:

2.891,80 m !

Pressupost d'execució (PEH):

404 milions PTA

Inici obra:

Desembre 1991

Final obro:

Gener 1994

també, les funcions de l'empresa constructora.

L'esquema tradicional de promotor, tècnics liberals i constructor s'ha polvoritzat. El projecte l'elabora un equip que conté arquitectes, aparelladors, enginyers i interioristes, í l'obra s'executa sota la supervisió de tècnics qualificats, d'ambdues empreses, que controlen ei procés complet.

La primera obra acabada, fruit d'aquesta col·laboració, ha estat un edifici d'oficines situat davant de l'Arc de Triomf. Concretament a la cantonada que formen la ronda Sant Pere, el carrer Trafalgar i el passeig de Lluís Companys, dins del Sector Especial de Protecció de l'Eixample. El solar té una geometria irregular i una superfície força petita (335 m2), en canvi, el perímetre de façana és molt important (55 m!). Això fa que la repercussió de façana per m2 de superfície sigui elevada, però, que al mateix temps, tinguí un gran protagonisme urbà amb una superfície relaíivament modesta (uns 2.000 m2 d'oficines) que el fan ideal per a un ús representatiu.

L'ediíici té vuit nivells. La planta soterrani i la planta baixa amb l'entresolat són d'ús comercial, mentre que les sis plantes pis es destinen a despatxos. El projecte està plantejat per una utilització per mòduls independents, inicialment un o dos per nivell, tot i que també admet un ús unitari.

La distribució de la planta és relativament atípica, en

N F O R M A T I U

EL

pari a causa dels problemes del solar i, en part, per criteris de composició.

El dibuix ja denota una certa ambigüitat en assumir el tipus estructural; veient la planta sembla, més una estructura de façana portant í pilars interiors que un sostre reticular. De la mateixa manera sorprèn la situació dels nuclis de serveis i dels ascensors, o tota la geometria marcadament complexa dels accessos.

La façana adquireix el màxim protagonisme lant pel seu caràcter representatiu com per al seva importància econòmica. Lògicament la relació amb l'entorn ha estat un tema clau en la resolució del projecte. Però si en la seu de Carburos Metàlicos (L'INFORMATIU 52) la integració es realitzava per mitjà d'una operació d'abstracció geomètrica de les lleis compositives de l'Eixample, aquí l'opció es basa més en la memòria que en el pensament, és molt més sensual que cerebral. Hi ha un treball important en els aspectes simbòlics i figuratius que fa que sigui més fàcilment comprensible per al públic, molt més proper al sentiment de la gent, Constructivament es tracta d'una façana convencional de dues fulles.

REPORTATGE

L'exterior és d'obra de maó calat recolzada a cada sostre i està revestida de pedra de bateig combinada amb zones de granit negre intens. L'aplacat de pedra es fixa per mitjà de grapes d'acer inoxidable collades amb morter d'alta resistència a l'obra de maó i es massissa posteriorment. Les impostes de les primeres planíes es marquen amb peces de gres de disseny especial que es fixen a l'obra també amb grapes inoxidables, La darrera planta té un tractament de mansarda i, d'acord amb la tradició local, es recobreix amb pissarra. La fulla interior és un envà de maó de quart i la cambra que queda entre les dues està reomplenada amb poliuretà injectat. Cal destacar tot el treball de les finestres amb fusta d'iroco, ampits de coure i baranes d'acer inoxidable i el de les tribunes resoltes amb alumini gris fosc i ampits de granit negre. La preocupació per la durabilitat ha estat un tema constant en tota l'obra i tant pel que fa a l'elecció dels materials (pedra, gres, tancaments d'iroco o alumini, ampits de coure) com a les tècniques de posada en obra (fixació amb grapes d'acer, fins i tot en l'aplacat de gres).

Aquesta qualitat constructiva s'ha ba-

AlçatcarrerTrafalgar

Alçat passeig Lluís Companys

Un disseny únic Quan va començar a parlar-se de mantenir l'arquitectura de l'Eixample, nosaltres volíem edificar una finca en un lloc molt destacat, i vam veure la necessitat d'arribar a un acord amb un taller d'arquitectura important. El repte que ens vam plantejar era construir noves edificacions que poguessin competir amb el modernisme. Vull dir: fer casesactuals però que marquessin època, que tinguesin la mateixa valoració que té ara el modernisme per a nosaltres. NN havia arribat a un nivell

molt alt quant ala qualitat dels productes; l'única cosa que podíem fer per millorar la nostra producció era Incorporar els dissenys d'una gran firma.

Ara també el disseny és únic.

Al principi va ser complicat, perquè vam voler transformar tots els edificis; fins hi tot els que estaven en construcció.

Això va ser una equivocació perquè es va trencar el programa i van augmentar els costos.

Quan hem començat una obra amb temps ja ha estat diferent. TD&A fa

el projecte complet, tret del control econòmic i l'estructura . Després tenim un departament que ho analitza tot: escales, estructura, banys...i ho anem polint, perquè realment el projecte tingui les menys modificacions possibles durant l'obra.

Alprinci pera nosaltres va ser una innovació total. Per a ells no va ser-ho tant, tot i que per primera vegada es trobaven que els seus projectes eren analitzats per altres equips, i discutíem si seria pràctic, si no quedaria bé, si hi hauria problemes.

Josep Lluís Núrïez. Promotor

^ ^ — ^

L ' I N F O R M A T I U

El possible interèsd'aquest projecte resideix en la resposta que aporta a dues sol·licituds molt delicades i controvertides.

La primera es refereix a la nostra col·laboració, com a projectistes, en una empresa de promocióconstrucció que, gairebé no havent necessitat arquitectes amb anterioritat, ha aconseguit una posició líder ala ciutat.

Les nostres dots de persuasió, el nostre entusiasme i també la nostra capacitat de diàleg havien de reconduir una manera de fer que fins ara s'ha

demostrat absolutament reeixida, des del punt de vista comercial.

La segona, pertany al compliment de les estrictes ordenances de protecció de l'Eixample.

L'emplaçament entrava al sector de conservació i el programa exigia la construcció d'oficines. Els promotors dubtaven de la viabilitat d'edificar unes oficines modernes i eficients quan, d'entrada, es prohibia radicalment la solució de mur-cortina.

Les ordenances de protecció de l'Eixample són molt qüestionades per

veus autoritzades, però nosaltres vam creure viable alçar un edifici tecnològicament impecable, que expressés el seu ús sense disfressar-se d'edifici d'habitatges i que no solament complís els requeriments legals sinó que realment s'integrés amb dignitat en aquell entorn excepcional,

Oscar Tusquets. Arquitecte. TD & A _ — ^ —

16

^ ^ —

EL

REPORTATGE

sat més en la depuració i el rigor de les solucions tradicionals i, per tant, comprovades, que en ies novetats tecnològiques.

Des d'un punt de vista compositiu s'ha optat per un esquema clàssic de sòcol, cos intermedi i acabament. Tres elements destaquen en el seu disseny: la presència de les torres de les cantonades, les tribunes envidrades i les motllures que marquen la posició dels sostres. Els elements són els tradicionals de la construcció de l'Eixample però el discurs és sincer i en cap moment es té la sensació d'un historictsme de cartró-pedra. El repertori històric es manipula -amb evidents influències art-decó i v i e n e s e s - i s'utilitza per resoldre, amb molta eficàcia, problemes arquitectònics reals i no com a afegit decoratiu per «entonar» l'edifici amb el seu context.

D'aquesta manera les torres reforcen el gir de les cantonades i fan que l'edifici adquireixi importància des de Trafalgar i la ronda Sant Pere malgrat l'estretor de la façana; el recurs a la mansarda, més enllà de la mimesi de l'entorn, resol el problema del canvi d'alçada respecte dels edificis veïns i accentua la verticalitat de les torres; el

Alçat Ronda Sant Pere

Les obertures de la façana s'han tractat amb una clara diferenciació entre tribunes i forats. A les tribunes s'hi ha donat un acabat metàl·lic que recorda el tradicional de ferro, però que soluciona els problemes d'estanqueïlat, manteniment i durabilitat que té el (erro. Per això, es va optar per alumini cle color gris (osc, amb elements de gianit a les zones d'ampit, i intentantque

La qualitat dels materials és també destacable i es correspon al nivell econòmic de la promoció. S'han buscat materials nobles que, al mateix temps que donaven imatge de luxe, garantien la durabilitat. Els acabats són naturals i la pintura es reserva exclusivament per als enguixats. Les oficines disposen d'una retícula de canals per al pas dels iils per sota del paviment, i de cel rasos desmuntables, tret en els perímetres que són d'escaiola

Planta baixa

Algunes idees bàsiques La façana és el més respectuós possible amb un entorn molt específic, dins la zona de conservació de l'Eixample.

sòcol de granit negre té un efecte antivandàlic; o les tribunes augmenten notablement la proporció de forats.

On el model escollit es mostra insuficient i apareixen tes majors contradiccions és en la resolució d'aquells aspectes més nous de la construcció com és ara la presència massiva d'instal.lacions. L'acabament, d'alumini color blau, que amaga la maquinària de producció de fred de la coberta està situat sobre d'un altre acabament -la mansarda- i evidencia l'engany en la concepció tipològica. La importància de les instal·lacions en els edificis actuals requereix un plantejament radical que integri aquests elements en lloc d'intentar, ingènuament, amagar-los.

tingués la màxima transparència possible, eliminant els muntants de les cantonades, amb vidres a testa, i amagant part dels marcsamb l'aplacat de pedra. Les finestres mantenen la fusta com a material d'acabat, i es va escollir la d'Iroco perles seves qualitats a l'intempèrie.

La incorporació d'elements decoratius ceràmics en zones de panys llisos de la façana introdueix un element de proporció i color a la continuïtat de la pedra.

El sòcol de l'edifici de

granit negre intens amb fires de pedra de bateig, amés d'element compositiu dinsde la façana que absorbeix el desnivell del carrer, esdevé un material realmentfuncional per evitar els graffitís.

L'última planta de pissarra recull la continuïtat de l'edifici veí mitger. Aquest acabament ens ajuda a donar una esveltesa més gran a les torres de les cantonades, que articulen els girs de la façana.

Una d'elles queda acabada per un element representatiu realizat a base de vidres laminats.

Pep Palaín. Arquitecte director de I obra. TD & A

Potser una de les característiques més sorprenents de l'edifici, i de l'obra de TD&A, és la incorporació d'elemenís artesanals que podrien semblar impossibles de fer avui.

En aquesta obra destaquen la ceràmica i el vidre. La ceràmica s'ha utilitzat per marcar les impostes de la façana, amb una peça de gres produïda expressament per a TD&A per Ceràmiques Cumella. Pel que fa al vidre, cal destacar els "emplomats" contemporanis, amb superposicions de diferents vidres units amb silicona i l'acabament de la torre del carrer Trafalgar amb una versió simètrica de l'anagrama de Núrïez i Navarro, obra de Pere Valldeperez. El treball en l'anagrama és especialment interessant pel joc de transparències i reflexos que crea amb el vidre laminar, de fabricació pròpia, i per les importants dimensions que en feren difícil la col·locació.

L ' I N F O R M A T I U

La realització del pressuposí per part del departament de costos de la mateixa empresa permet, gràcies a l'experiència acumulada, aconseguir una aproximació al cost real de final d'obra amb un marge de desviació que en aquest cas, ha estat aproximadament del 2%. Aquest pressupost inicial servirà com a referència a l'hora de la contractació dels diferents industrials.

Aquest pressupost inicial, PEM és de 404,0 milions de pessetes que, per la superfície total construïda, ens dóna un mòdul aproximat de 139.700 ptes/ m2. Si tenim en compte la desviació màxima comentada anteriorment, ens situem sobre les 142.500 ptes/m2.

L'emplaçament de l'edifici i el nivell i tractament dels acabats, tant exteriors com interiors, detalls de façanes, vestíbuls, banys, etc. són factors determinants i que justifiquen plenament aquests costos.

Analitzant l'obra pels grans capítols

EL

que la componen, de forma percentual, observem una regularitat i proporcionalitat força equilibrades.

La façana com a element complet, amb treballs de paleta, revestiments de pedra i tancaments de fusta i alumini representa un 10%. Tenint en compte que hi ha apoximadament uns 1.260 m2, el seu cost és de 31.700 ptes/m* amb una incidència de 14.250 ptes per n f construït.

Observem la mateixa incidència en els capítols de treballs de paleta, despeses directes i diversos, difícils de concretar en una obra d'aquesies ca-

REPORTATGE

racterístiques. L'estructura, que inclou també enderrocs, moviments de terra i fonaments representa un 20%, 28.500 ptes/mJ. Els revestiments interiors, paviments i enrajolats, representen un 5% del cost total, 7.125 ptes/nf.

Finalment, queda el capítol d'inslal.lacions, amb una incidència sobre el cost tota! d'un 35%, 49.875 ptes/m*. la més important, que, a part de les xarxes nervioses de l'edifici, també inclou la climatització i els ascensors.

Anàlisi arquitectònica: Joan Sabaté Estudi econòmic: Aumedes/Pefia

Planta tipus

Un procés dobra complex La meva intervenció ha estat com a cap d'obra, de coordinació dels diferents industrials, conirol del procés constructiu i d'obra. En qualsevol moment sempre he pogut complaramb el treball en equip dels diferents departaments de l'empresa.

Enstrobem davantd'una obra dunes característiques especials a causa de diversos factors: canvi substancial de manera de treballar amb la incorporació de l'equip projectista exterior, s'exigeixen nivells de qualitat i acabats d'alt estànding, emplaça-

ment de l'obra al centre ciutat, totalment envoltada per túnels d'accés al metro, i una zona sota l'obra amb una volta d'un distribuïdor i una constant circulació de gent.

Respecte al treball amb un equip exterior a l'empresa, si bé ha representat un canvi, aquest no ha estat traumàtic per la important dedicació de l'equip d'arquitectes en la direcció de l'obra, una visita a l'obra setmanal, com a norma, i totes les que han fet falta, tant en la resolució dels problemes constructius com en

els petits detalls que s'han anat definit durant el transcurs d'aquesta, sobretot de façana.

En el procés de l'obra, ja en la fase d'enderroc, aquest no es va poder fer amb màquines pesants peranosobrecarregarla volta.

L'estructura recolzada sobre la fonamentació, realitzada amb elements apantallatsd'l, 80x11 m, per l'existència de part de la fonamentació del veí dins del nostra solar i de les construccions del metro, es recolza a unes grans jàsseres que per-

meten situar els pilars fora de la vertical de les pantalles.

Un problema afegit ha estat el fet que en fer l'excavació de les pantalles ens hem trobat amb afloraments d'aigua que han requerit la realització de pous paral·lels per bombar l'aigua per tal de poder formigonar correctament.

El nivell d'acabats d'elevada definició comporta el tractament "d'interiorisme" al qual normalment entenem com a "edificació". Percitarun exemple, el cel ras de guix, on

s'incorporen uns Downlights encastats, solament baixa del sostre 7 cm, fet que va comportar el replanteig d'aquests en el moment de l'execució de l'estructura per tal que no hi haguessin coincidències amb cap nervi tot i quedantperfectamentalineats en esl dos sentits.

Els dissenys de certs detalls, cornisses, motllures i altres petits aspectes d'acabat, han comportat una realització quasi d'artesania.

En general podem destacar que moltes partides d'obra no s'han pogut

Antoni Gilberte. Aparellador cop d'obra. Núrïe* i Navarro

N F O R M A T I U

^ ^ ^ _ ^ ^ _

18

comptabilitzarà "metres*, han requerit una bona composició de preus per a ta seva valoració correcta.

Quant al control de qualitat, no hi ha hagut problemes per assolir els nivells exigits en el projecte, com tampoc no n'hi ha hagut amb els resultats del formigó.

La seguretat a l'obra ve marcada per un important autocontrol de l'empresa i per la següenl premissa, l'obra s'ha de mantenir en tot moment neta, protegida i en estat de visita.

UN EQUIPO DE ESPECIALISTAS PARA CADA CASO

OBRAS DEALBANILERIA • AGUA, GAS, ELECTRICIDAD ENYESADOR | •» CARPINTERÍA •-" ' PINTURA •CERRAJERÍA CRISTALES INSTALACIONES ..._.,.,.

•> W1UEBLES COCINA Y BANO • EQUIPO TÉCNICO TITULAR, INFORMES, PERITAJES, PROYECTOS...

REMSA, S i . ,290.08226 TERRASSA. Tel. 735 48 17. Fax 735 63 26

ormigon, S. A. P.Q Torras y Bages, 106 Tel. (93) 34S 88 50 Fax: (93) 346 17 13 08030 BARCELONA Ezequiel Solana, 24 (Portal 2) 1 S D Tel: (91) 407 61 33 Fax: (91) 377 17 50 17 MADRID