INF940901

FORMATIU

Núm.54 PRIMERA QUINZENA SETEMBRE 9 4 125 PTA

DEL COL·LEGI D'APARELLADORS Bon Paslor.5 08021

BARCELONA

1 ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Tel. 414 33 1

La construcció d'habitatges augmenta un 16% a les comarques de Barcelona La construcció d'habitatges durant el primer se- 9 « c Vallès Oriental, Osona, l'Alt Penedès i el Barcemestre del 1994 ha experimentat un creixement ^ ^ [ones. En el conjunt del país, l'edificació residenapreciable a les comarques de Barcelona. Durant cíal ha crescut un 17,6% amb un íotal de 21.524 els primers sis mesos de l'any s'ha iniciat un 16,2% habitatges iniciats, Aquestes dades confirmen una més d'habitatges en relació amb l'any passat. El creixe- represa en el ritme de construcció dins d'aquest subment més significatiu s'ha produït a les comarques del sector a Catalunya. • Mílomir Kovacavic

La destrucció de Sarajevo inspira una exposició El Col.legi d'Aparelladors de Barcelona inaugura| sició ha estat produïda per l'Association rà, el proper dijous 22 de setembre, a la seva sala i of Architects Das Sabihd i el centre d'arquid'exposicions, la mostra Arquitectura de Guerra. tectura Arc en Rève de Burdeus (França) Urbicide Sarajevo, que recull testimonis gràfics, video- i s'exhibeix a Barcelona a iniciativa del Col·legi gràfics i literaris sobre la destrucció del patrimoni d'Aparelladors i de l'associació Arquitectes arquitectònic i la degradació física de la capital de sense Fronteres. L'acte d'inauguració comptaBòsnia Herzegovina, Un muntatge audiovisual pre- rà amb la presència dels arquitectes de Sarasenta els edificis tal com eren abans de la guerra i, jevo Midhat Césovic, Borislav Curic, Nazif Hadesprés, es mostra l'estat actual de Sarajevo. L'expo- sanbegovic, Darko Saíic i Sabahudin Spilja. •

La construcció a l'equador de 1994

Consell de Hedacrió: Antoni Capi lla.

Cartes CatlaM. Joan Gay i F l a r m Pufl).

Coordinació: Cartes Cartani Reriaccl ó :A.ige!s BaSara, Antoni Cajtfta i Eüserda Pucunfl Fotògrafa: Javie/ Garcia De, Cncpo. Administra*):

Momsenal Ate-

rrorr/. Impressió: Romarçral. Dipòsit 39-193 ISSN' 1132-2S Publicitat BIT-Puttodad Josfp Ti tJcïas. 155 05029 Barceidia. Tel 410 45 55 Fai 430 39 751419 41 83 EDíTA: Col.Kg> d'Aparelladora I Arquileetc* Tècnle» de BarralontScn Pasiw, 5 08(21 Barotora. T d 209 62 99. F a t 4141434.Osona:R.Ua)0' l 6 KJSXIVc.

Tel B65 26 11 Bages-Berguedà: Plana a e r O i . 6 O32MManresa.Tel.87297S9.

Valle» Orient»!: Josep UmbM, 25. C6400 G-anoftas. Ta. 879 Oi 76. Vallès OcddtntaJ:SarRFíarxe^C1B 0B221 Tenassa Tel.7B011 10.

JUHTA DE GOVERN: P m k f e n t Cares Pu^rús. Secretari: G a s i u Garra. T r e u r e n : Píai Fknun-

Oi Comptador Bernal Ocfca Vocals: J M i Uosuy. Ftóaü Dcigado. F. X. Baraa,!

i CA! peu ÇEB EL T£eCi,C2UE

NO errà eeM

—\l

En acabar l'any 1993, el comportament del seclor de la construcció al conjunt dels països europeus occidentals ha estat encara negatiu. En la majoria de països es creu que, probablemení, l'any 94 serà el darrer de í'etapa de caiguda i que en el 95 s'iniciarà la represa. L'INFORMATIU publica un informe de valoració del comportament del sector- a mitjan de l'any 94 preparat per l'economista Carme Trilla. •

i t e r ç Carreras Delegats: Osona: Pere

Paí Bages-Oersuedà: Anton Casas VaSèt Oriental: frafcnc os &jen l l e i O c c i d e n t a l : Sat/idor Cenmi

VÉ-

Navarro.

Joan Gay

15 a 18

RIVOLI Qualitat Els distintius de qualitat i la seva vigència

ALCALÀ Normativa Tota la legislació sobre construcció Sempre a AMÀ Permanentment actualitzada FÀCIL de consultar Més de 3.600 disposicions legislatives estatals i autonòmiques per només 6.000 ptes. l'any

SEGELLS I MARQUES de qualitat HOMOLOGACIONS AUTORITZACIONS D'ÚS DIT- Documents d'idoneïtat tècnica LABORATORIS acreditats Més de 5.300 referències per només 6.000 ptes. l'any

J

COL·LEGI D'APARELLADORS I, I ARQUITECTES TÈCNICS } DE BARCELONA

ALCALÀ Plec

RPK

UN LLISTAT De les disposicions obligatòries PERA CADA PROJECTE

Tots els ÍNDEXS DE REVISIÓ DE PREUS

PERSONALITZAT pera cada obra Sempre ACTUALITZAT

Pera OBRES OFICIALS Pera OBRES PRIVADES Càlcul AUTOMÀTIC

per només 4.000 ptes. l'any

Per només 4.000 ptes. l'any

Bon Pastor, 5 08021 Barcelona Telefono (93) 209 82 99 F a x ( 9 3 ) 4 1 4 54 26

El Centre de Documentació Josep Renart facilita informació /, periòdicament, fa demostracions de CONSTRUDOC. Per assistir-hi cal sol.licitar-ho prèviament i concretar dia ihora. Telèfon 209 82 99 ext. 209

EL

TEMA

LA S I T U A C I Ó DEL

SECTOR

La construcció d'habitatges anima el sector El Vallès Oriental, Osona i l'Alt Penedès experimenten un fort creixement de l'activitat

i a construcció d'habitatges durant el primer semestre del 1994 ha experimentat un impuls important a les comarques Barcelona, la qual I cosa permet confirmar la recuperació en aquest subsector, que ja s'apuntava l'any anterior. Durant els primers sis mesos de l'any s'ha iniciat un 16,2% més d'habilalges que durant el mateix període de 1993. L'edificació residencial esdevé així un veritable motor per a una progressiva recuperació del sector.

Ourant el primer semestre del 1994, i segons les dades del Col·legi, el nombre d'habitatges iniciats a les comarques de Barcelona ha estat de 14.233.

Per comarques i en valors absoluts, el Baix Llobregat i els dos Vallès han acollit les promocions de tipus residencial més importants.

Si es comparen els resultats obtinguts amb el mateix període de l'any anterior, el creixement més significatiu s'ha produït a les comarques d'Osona i el Vallès Oriental. Només experimenten taxes negatives el Garraf i, sobretot, el Bages i el Berguedà. La resta de comarques han gaudit d'un augment de l'activitat.

Per comarques destaca el Vallès Oriental que manifesta un creixement del 47,4% després d'un període de ritme sostingut de creixement. El nombre d'habitatges iniciats ha estat de 2.198.

Mollet del Vallès i la capital, Granollers, continuen essent els motors de la comarca.

El Vallès Occidental, per la seva banda, manté el seu dinamisme amb 4.170 habitatges iniciats i un creixement del 16,8% respecte a l'any 1993. Si bé a Terrassa ha disminuït l'activitat, creixen de forma notable altres ciutats com ara Sabadell, Rubí, Sant Cugat o Cerdanyo-

la del Vallès. l'Alt Penedès i l'Anoia. Osona destaca Quant al Barcelonès, ha augmentat per sobre de les altres, ja que gaudeix l'activitat en un 23,4% després d'un pe- d'un increment del 6 1 % després de les ríode de descens. De gener a juny, la fortes davallades dels anys anteriors. ciutat de Barcelona ha iniciat la cons- La ciutat de Vic, Torelló i Manlleu han trucció de 1.399 habitatges, un 28,6% augmentat apreciablement l'activitat. més que en el mateix període de l'any . L'AÍt Penedès, per la seva banda, contianterior. nua el creixement (+24,1%) que ja va Pel que fa al Baix Llobregat, comarca iniciar ara fa alguns anys gràcies, sobreque ha gaudit darrerament d'importants tot, a Vilafranca. L'Anoia (+22,3%), repromocions, l'activitat creix, si bé a un cupera l'activitat centrada principalment ritme més moderat (+2,7%). Sant Boi, a Igualada i Piera.

Cornellà i Castelldefels han iniciat enguany un nombre d'habitatges important. El Maresme manté la línia de creixement dels anys anteriors amb 1.158 habitatges iniciats i un creixement del 7,6%.

Destaca la capital, Mataró, tot i que l'activitat es distribueix de manera uniforme pels pobles i ciutats d'aquesta comarca costera.

Altres comarques que han gaudit d'un creixement important han estat Osona,

L ' I N F O R M A T I U

En el conjunl de les comarques de Barcelona només el Garraf (-4,6%), el Bages (-14,9%) i el Berguedà (-28,8%) experimenten descensos en edificació residencial durant el primer semestre del 1994. Al Garraf es mantenen actives Vilanova i la Geltrú, Sitges i Sant Pere de Ribes. Manresa, en canvi, disminueix l'activitat, mentre que a la veïna comarca del Berguedà només la capital, Berga, manté una activitat apreciable.

LA S I T U A C I Ó

HABITATGES COMARCA BAIX

LLOBREGAT

INICIATS

PER COMARQUES

I B SEMESTRE 93

2.376

1R SEMESTRE 94

2.440

HABITATGES INICIATS (Variació Inleranual primer semestre 1993-1994) 93-94 +2,7

BARCELONÈS

1.495

1.845

MARESME

1.077

1.159

+7,6

VALLÈS OCC.

3.571

4.170

+16,8

VALLÈS OR.

1.491

2.198

+47,4

427

+24,1

GARRAF

344 670

639

-4,6

OSONA

300

483

+61,0

ANOIA

278

340

+22,3

BERGUEDÀ

139

99

-28,8

BAGES

509

433

-14,9 +16,2

ALT PENEDÈS

TOTAL TOTAL

TOTAL TOTAL

+23,4

12.250

14.233

Girona

2.327

2.528

+8,6

Tarragona

2.225

2.712

+21,9

TOTAL Barcelona

DEL SECTOR

Lleida

1.482

2.040

+37,6

Catalunya

18.284

21.513

+17,6

FOMT: VISATS D'OBRA RESIDENCIAL I CERTIFICATS FINAL D'OBRA DELS COL·LEGIS D'APARELLADORS

Les àrees urbanes han continuat la tònica expansiva que havien començat a experimentar l'any 1992, encara que la comarca del Baix Llobregat sembla que entra en una (ase més moderada, però, contràriamenUant el Barcelonès com el Vallès Oriental i l'Occidental enregistren taxes encara molt altes. Altres zones de l'interior també han notat la represa, com és el cas de l'Alt Penedès i Osona.

• En el conjunt del país, la construcció d'habitatges ha experimentat aquests primers mesos un creixement del 17,6% respecte a l'any anterior amb un total de 21,513 habitatges iniciats. Durant el mateix període s'han acabat 16.826 habitatges, la qual cosa representa un increment d'un 11,47%. Aquestes dades confirmen la represa en el ritme de construcció dins d'aquest subsector a Cata-

lunya. Les comarques de Lleida, amb 2.040 habitatges iniciats, representen el creixement més important amb un 37,6%, seguit de les comarques tarragonines (2.712) amb un 21,9% més respecte l'any anterior. Finalment, a les comarques gironines s'han iniciat durant els primers sis mesos, un total de 2.528 habitatges, que representa un increment del 8,64% respecte de 1993. • •

Una clara millora de l'oferia a Catalunya Després de tres anys de caiguda continuada d'activitat, els diversos indicadors del sector de l'habitatge assenyalaven, a finals del primer semestre de 1994, a Catalunya, un canvi de tendència amb un retorn a uns volums d'oferta equivalents als de començament de l'any 1990. També, des de la banda de la demanda, s'ha començat a experimentar un alleugeriment en el clima depressiu viscut fins als primers mesos d'enguany.

En aquest clima més aviat optimista, la direcció general d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat va presentar el passat 3 d'agost ['informe sobre el sector de l'habitatge a Catalunya corresponent al primer semestre. Aquest assenyala que, enguany, les primeres manifestacions de la recuperació de l'oferta es produeixen de manera avançada a la recuperació de la de-

manda. La sola presumpciód'una millora de la capacitat de demanda de les famílies, està portant els promotors a una activitat important de visatsde nous projectes, tant d'arquitectes com d'aparelladors. Aquestfet es considera positiu, si bé tindria el risc que suposa iniciar algunes promocions amb una demanda insuficient, especialment en zones on existeixen encara estocs no venuts.

Per altra banda, el Pla de l'Habitatge ha donat a Catalunya uns resultats molt per sobre del que s'esperava i, en dos anys i mig, s'han aprovat ajuts per a 64.000 famílies. Això ha fet que, actualment, s'hagi absorbit el 97% del total d'ajuts previstos fins al 95. Ara la Generalitat espera un compromís d'actuació de l'Administració de l'Estat que ampliï les previsions del Pla actual o bé que posi en marxa un nou pla 95-99. •

L ' I N F O R M A T I U

Els preus dels habitatges de nova construcció manifesten una tendència general a la baixa. Les àrees que enregistren una moderació més acusada són la ciutat de Barcelona i la seva àrea (Badalona, Cerdanyola, l'Hospitalet, Sant Cugat i Sant Just Desvern). La modalitat d'habitatge per al qual la demanda ha estat més favorable és el pis de fins a 90m2 i de preu per sota dels 15 milions de pessetes. •

iiLiiifiOoa ARMADURES PREFABRICADES PER A LA CONSTRUCCIÓ

Voves solucions amb armadures electrosoldades que eliminen el problema del seu muntatge i augmenten la velocitat d'execució de l'obra.

[Reforçament de sostres afectats per aluminosi o d'altres causes.

Consulteu a la nostra oficina tècnica, que atendrà específicament cada cas.

INFORMACIÓ:

Tel. 431 35 00 • Fax: 332 34 86 Sants, 307 - 309 08028 linrcelona

, LA S I T U A C I Ó

DEL SECTOR

Els visats apunten una recuperació de la construcció

PRESSUPOSTOS VISATS i r SEMESTRE 1992-1993-1994 TOTALS

PRESSUPOSTOS VISATS SEGONS TIPUS O'EDIFICi

Habilalges Industrials Comercials quipamenls

50

-i"!

25 -

:

00 50 -

Z

'

'

:

Z

HONORARIS VISATS. DISTRIBUCIÓ PER TREBALLS

Edil. Residencí, Edif. No Heside

Obres menors Estjdisseguielal

-m

.l·-r·

-

Is pressupostos visats el primer semestre ales comarques de Barcelona apunten una recuperació inicial del sector, que es manifesta fonamentalment en allò que fa referència a la construcció d'habitatges. El volum de pressupostos de les obres iniciades els primers sis mesos de 1994 representa un increment apreciable respecte al mateix període de l'any 1993.

L'anàlisi de la distribució d'honoraris visats per tipus d'intervenció reflecteix aquesta tendència. L'habitatge d'obra nova és la principal intervenció dels col·legiats, que creix sis punts respecte al primer semestre de 1993. En canvi, l'edificació no residencial cau tres punts respecte al mateix període. Les actuacions en rehabilitació i obres menors mantenen els mateixos percentatges.

L'increment en l'import dels pressupostos visats ha estat progressiu i comença el mes de març del 1994, la qual cosa pot ser un indici clar que es tracta d'una tendència a créixer progressivament. Aquesta tendència és molt més positiva en relació amb els habitatges i no guarda relació amb l'edificació no residencial. Així, l'edificació de tipus comercial manifesta una davallada molt forta, mentre que la construcció d'edificis industrials i d'equipaments es manté amb un creixement dèbil.

La contractació en treball assalariat durant el primer semestre de l'any mostra símptomes de recuperació amb un lleuger increment de les demandes de treball i de l'índex de col·locació. Així ho indiquen les dades del servei de Promoció i Mercat de Treball del Col·legi. Per primera vegada des de la celebració dels Jocs Olímpics, ha baixat en un 10% e! nombre d'aparelladors i arquitectes tècnics inscrits en atur. Això representa un descens de la taxa d'atur de 0,3 punts (del 4,2% a finals del 1993, aquest es situa en el 3,9%).

Les dades són clarament optimistes pel que fa a l'edificació residencial i mostren una progressiva millora del sector, propiciada bàsicament per l'existència d'una important demanda d'habitatges. Tret d'això, la lenta recuperació de i'economía manté en cotes baixes les actuacions en edificació no residencial.

I N F O R M A T I U

Baixa lleugerament l'atur

Segons les dades del Servei, el nombre de professionals que han trobat feina durant el primer semestre de l'any ha estat un 38% superior al manifestat en el mateix període de 1993. Gairebé la meitat dels col.íegíats que han trobat feina són menors de 30 anys. •

PUNTS

DE

VISTA

Les avantguardes: funeral o resurrecció de les arts?

B

es avantguardes compleixen 100 anys era el tema del col·loqui que es va celebrar al Museu Picasso de Barcelona entre el 13 i el 17 del juny passat. Un títol més adequat per a aquest cicle hauria estat Les avantguardes: funeral o resurrecció de les arts?. Tots els conferenciants coincidien en el (et que l'impuls de les avantguardes és la seva pròpia contradicció in terminis i que l'afany/Jïnnovació es converteix en el motor principal d'un procés d'acceleracions i acumulacions difícils de valorar. Si bé el curs va crear expectativa en un públic d'intel·lectuals barcelonins, quant a una anàlisi crítica i actualitzada de la successió dels moviments innovadors d'art i d'arquitectura, ens vam quedar mal servits.

tre que en un debat organitzat fa uns anys parlava en el seu manifest "fi de segle» del valor de la profecia i de l'avantguarda que no mor. Oriol Bohigas també va accentuar els fracassos dels avantguardistes i dels sistemes col·lectius i socialistes que van generar. Bohigas anuncia una perspectiva de futur d'una arquitectura antiavantguardista, d'una iníluència dominant de novetats estètiques i que en el futur cada edifici ha de ser diferent, més car i complicat.

El primer dia el públic barceloní va compartir les inquietuds expressades, en la preseniació delxol.loqui, per Féíix de Azua. De Azua assenyalà la desaparició dels discursos ètics i de l'ensenyament de les humanitats, i constatà que, d'altra banda, augmenten la influència de la televisió, la massíficació de llocs culturals i dels circuits comercials de l'oci.

"L'afany d'innovació esdevé el motor principal d'un procés anomenat avantguarda"

D'aquest col·loqui, en podem criticar que els motius i objectius formulats a l'inici no es van correspondre en cap moment amb el contingut deís discursos, en què dominava un to molt abstracte, historicista i una manca d'afinitat amb els moviments artístics i culturals dels darrers 50 anys. Tant Ocíàvio Paz com Pierre Schneider, Marc Fumaroli i Jean Ctair volien matisar al màxim el significat dels conceptes de «modernitat» i «avantguarda» en la seva època de creació a final del segle XIX. Segons Paz, "s'ha acabat la nostra visió linial de la història. El futur no configura cap manera espècia! i alhora representa totes les maneres. L'art modern busca allò que és nou i l'insòlit, i estima la mort". Dins d'aquesta visió de la paradoxa de l'art modern, Paz

especifica que estem vivint la li de l'art modern i no la fi de l'art.

La història de l'art és la història de les seves resurreccions.

Aquesta frase hauria pogut ser un bon punt de partida per crear un veritable debat sobre l'aportació i el valor de les avantguardes considerades des d'una actitud de més compromís amb vista a recerques i llenguatges actuals.

Moltes declaracions d'aquest col·loqui van fomentar e! pessimisme, com ara !es d'Antonio Saura, en articular un discurs sobre «els funerals de la modernitat» men-

"Els avantguardistes sempre sobreviuran les velles utopies d'ahir, basant-se en la seva interpretació personal del nostre present"

LA

Reflexions al voltant de NN Triomf

mansana, si no sacrifiquem el 12% per a patis de parcel·la, l'escala s'ha de ventilar per la façana.

Que l'escala requereixi ventilació directa en edificis en què tota la resta gaudeix d'una sofisticadíssima ventilació mecànica, és un altra clamorosa errada de les nostres enquilosades ordenances. L'escala en façana provoca conflictes compositius greus i distribucions forçades ja que sembla més lògic que els accessos es trobin en el centre de gravetat de l'edifici. Ni tan sols la rigidísima normativa d'incendis obliga a aquesta absurda exigència, insòlita a tot el món i que es torna aberrant en torres de gran alçada.

N F O R M A T 1 U

contribuït a desprestigiar les aportacions avanguardistes que destaquen en els últims 50 anys. • ANNEMIEKEVANDEPAS Doctora en Literatura i Civilització franceses

BÚSTIA

Al número 53 de L'INFORMATIU hem pogut llegir un reportatge sobre la nostra obra NN Triomf, amb una qualitat i rigor que us agraïm sincerament. Amb l'esperit més constructiu, voldria fer dues precisions al que heu exposat en el text, que incideixen en la gran influència que les normes imposen a l'arquitectura, molt més determinant que la doctrina estètica més de moda.

Parleu d'una distribució atípica dels nuclis dels ascensors i escala i d'una geometria marcadament complexa dels accessos. M'agradaria explicar qué ens va portar a prendre aquesta solució. La Normativa Urbanística Metropolitana permet que els edificis d'oficines, que en principi no necessiten pati, no hagin de sacrificar el 12% d'edificació en planta. Primera i escandalosa errada, ja que amb aquesta permissivitat d'ediíicabilitat total, l'arquitecte té nul·les possibilitats de proposar solucions (reculada de façanes, patis interiors...) que permetrien il·luminar les depriments dependències centrals en profunditats edificables tan grans com la de PEixample. S'està penalitzant la construcció d'habitatges, quan tothom sap que és el que s'hauria de primar en el centre de la ciutat. En un solar com e! de Triomf, que no comunica amb pati central de

Mentre que el públic va quedar totalment fora de joc, els mateixos conferenciants van elogiar les seves exposicions retòriques d'art i literatura tal com es va produir al nucli central a París. Ni tan sols Tomàs Llorens va aventurarse a anar més enllà de l'any 1925. Els discursos de Pere Gímferrer, Antonio Saura i Oriol Bohigas se centraven a partir de la seva particular experiència viscuda, sense allunyar-se de les premisses establertes durant els primers dies del curs. Contràriament a les especulacions teòriques d'aquest col·loqui, penso que els artistes i arquitectes avantguardistes sempre sobreviuran les velles utopies d'ahir, basant-se en la seva interpretació personal de les lectures diverses de les informacions que fonamenten el nostre present.

Teoritzar sobre un segle d'avantguardes no és vàlid quan un no se sent obligat a conèixer en profunditat les de la segona meitat. Diria que aquest col·loqui ha

A l'edifici Triomf, com que es pretenia que una oficina pogués ocupar la planta sencera, l'escala no podia dividir-la, i ha anat a parar a l'extrem menys molest. Cal tenir en compte que els dos petits triangles que no s'edifiquen i que comuniquen amb el pati veí no són obligatoris (per això no totalitzen el 12% de la planta) i només han estat possibles per l'obstinació dels arquitectes en no ofegar aquest pati antic i en d'il.luminar la resta d'oficines.

La segona observació que feu es refereix a l'ostentosa aparició del cos d'instal·lacions sobre la coberta de l'edifici. Crec que teniu molta raó. Per molt que ens hi esforcem i ho discutim amb els tècnics, l'alçada d'aquestes màquines és pràcticament !a d'una planta més, circumstància que en un edifici tan poc profund i que es veu tan de lluny és difícil de dissimular. Si tractem la darrera planta d'oficines com una mansarda va ser perquè sobresortia de les belles façanes de la Ronda de Sant Pere, la planta extra d'instal·lacions ens va agafar a contrapeu. Procurarem que no ens torni a succeir.

ÓSCAR TUSQUETS Arquitecte

EL

NOTICIARI

E C O L O G I A

Els estats membres de la Unió Europea van iniciar el 1992 una política de reducció de la producció de residus de construcció i el seu reciclatge. La principal manifestació d'aquest ecologisme industrial a Catalunya és la Borsa de Subproductes, creada per les Cambres de Comerç, Indústria i Navegació.

Catalunya inicia el reciclatge de residus de la construcció Actualment només es recupera el 5% del material d'enderroc a demolició i reforma d'edificis més el 5% es recicla i la resta s'aboca genera, anualment, més de 50 inconíroladament, L'única iniciativa de milions de tones de residus al reciclatge de residus de l'edificació que territori de la Unió Europea. Per funciona a Catalunya actualment és la estudiar aquesta problemàtica, l'Institut Borsa de Subproductes, un servei creat de Tecnologia de la Construcció (ÍTEC) per les Cambres de Comerç, Indústria i i el departament de Medi Ambient de la Navegació de Catalunya, í orientat a Generalitat van organitzar les jornades posar en contacte empreses que geneEls materials reciclats en la construcció, ren residus amb indústries que poden que van servir com a introducció a la utilitzar-los com a matèries primeres en situació actual dels residus de construc- nous processos, a ti de dinamitzar ei ció en l'àmbit de l'edificamercat dels residus reció i el seu tractament, valoritzables. tant pel gran volum de Segons es va fer púproducció, com per la diblic durant les jornades ficultat de caracteritzaorganitzades per l'ITEC, ció, de coneixement de ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ d'un 70 a un 80% del les seves possibilitats ^ ^ " ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ material d'enderroc és de reciclatge i de comercialització. Les reciclable. Barcelona, per exemple, projornades van finalitzar amb la reivindi- dueix entre 1.200 i 1.500 tones diàries cació d'una normativa que doni suport i d'enderrocs que es processen a les tres potenciï l'ús de materials reciclats. plantes de tractament de residus que La recuperació dets residus de la cons- funcionen a la seva àrea. Perquè una trucció a Espanya i Catalunya es troba , planta sigui rendible, cal que tracti de però, en una fase inicial, atès que no- 2.000 a 3.000 tones diàries, quantitat

B

Barcelona produeix entre 1.200 i 1.500 tones diàries de residus de l'edificació

ara insuficient a Barcelona. Com a nota anecdòtica, recordem que durant les obres olímpiques es van tractar entre 13.000 i 15.000 tones diàries.

La utilització dels residus reciclats és diversa. Per exemple, els àrids reciclats es fan servir sovint com a base de paviments de carreteres (Ronda Litoral o Vila Olímpica) i no es descarta la seva utilització, convenientment tractats, en la fabricació de formigons. La importàn-

cia que pot arribar a tenir aquesta nova 'matèria primera' depèn, en primer lloc, del seu volum, ja que per cada m2 construït es poden aconseguir 0,3m3 de residus útils. La composició dels residus de construcció és la següent: formigó i ciments, ceràmics i fusta, asfalt i amiants, plàstic í vidres, metalls (estructures i acabats), guix, pintures i aïllants, materials compostos, elements conformats (fusteria, canonades...), sanitaris, etc. • .

SEGURETAT

El Consell General demana una major col·laboració per aturar els accidents

Tu despacho por 10.000 pt/mes asistido y equipado

José Antonio Otero reclama la implicació de tots els agents

a

a implicació de tots els agents que participen en el procés constructiu esdevé, a hores d'ara, l'única via per aconseguir els canvis estructurals que el sector de la construcció necessita per realitzar una tasca efectiva en matèria de seguretat i salut laboral en l'edificació. El convenciment dels empresaris de la rendibilitat de la seguretat és. segons José Antonio Otero, president del Consejo General de la Arquitectura Tècnica, el factor fonamental que larà possible "un descens significatiu de la sinistralitat en el sector, que l'any passat va registrar 100.000 accidents en què van perdre la vida 230 treballadors".

L'obligatorietat d'un Estudi de Seguretat i Higiene, reservat fins ara a obres amb un pressupost igual o superior als 100 milions, contribuiria, segons Otero, a evitar bona part dels accidents laborals, "ja que el major índex de sinistres es produeix a les obres de menor pressupost. A més a més, la diversificació de treballs a fer per la mateixa persona, la manca d'especialització de la mà d'obra, l'estalvi que es busca amb els treballs a preu fet i les condicions metereològiques són un riscos afegits que agreugen la sinistralitat del sector". D'altra banda, les pèrdues que es deriven dels accidents laborals van suposar una quantitat propera al mig bilió de pessetes. •

PROJECT àrea

Tel. 93. 218 37 29 I N F O R M A T I U

EL

NOTICIARI

C U L T U R A

EN

La destrucció de Sarajevo inspira una exposició El Col·legi d'Aparelladors inaugura el dia 22 la mostra "Warchitecture. Urbicide Sarajevo"

a

BREU

Lleida clou la tercera edició de les Jornades Immobiliàries

l Col·legi d'Aparelladors inaugurarà, el proper dia 22 de setembre a la seva sala d'exposicions, la mostra Warchitecture. Urbicide Sarajevo (Arquitectura de Guerra.

Urbicidi Sarajevo). Aquesta exposició, produïda pel Centre Georges Pompidou de París i el cenlre Arc en Rève de Burdeus, i organitzada a Barcelona amb la col·laboració de l'associació Arquitectes sense Fronteres, és una iniciativa de cinc arquitectes de la capital bosniana que volen divulgar el grau de destrucció que ha patit la ciutat durant els dos anys de la Iràticida guerra civil, alhora que pretén recollir fons per fer realitat la seva reconstrucció.

El Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida va celebrar el passat mes de maig la tercera edició de les Jornades Immobiliàries. En aquest ocasió, els professionals del sector de la construcció van analitzar el present i el futur de la planificació urbanística, la promoció i la construcció a Lleida. Una part important de les jornades es va dedicar a l'estudi i debat del Pla General Metropolità, tema que ha generat molta inquietud entre el col·lectiu a Lleida.

També es va abordar el tema de la fiscalitat i l'anàlisi de costos en la promoció i la construcció. •

L'exposició consisteix en 90 plafons que expliquen la història de la ciutat de Sarajevo mitjançant 72 fotogralies de Milomir Kovacevic-Strasni que mostren els estralls infligits a 72 edificis de la ciutat bosniana, reagrupats en quatre períodes: otomà, austro-hongarès, entreguerres o modern, i postguerra o contemporani, durant els dos anys de guerra civil que ha viscut la ciutat balcànica.

La mostra es completa amb una sèrie de dibuixos originals dels edificis, mapes explicatius dels diferentes períodes històrics de la ciutat, i textos d'arquitectes, poetes i historiadors que narren la tràgica història recent de la capital de Bòsnia Herzegovina. Una projecció contínua de 160 diapositives presenta els edificis tal com eren abans de la guerra i una cinta de vídeo enregistrada

Palerm projecta la rehabilitació integral del seu centre històric

a principi de març de 1994 mostra l'estat actual d'aquests edificis i de la ciutat.

L'exposició, ha estat produïda per Arc en Réve Centre d'Arquitecture de Burdeus i el Centre Georges Pompidou de París, és una idea de cinc arquitectes sarajevins, agrupats a l'Associació d'Arquitectes Das Sabih, que, a més d'editar una revista, han realitzat un exhaustiu inventari dels edificis destruïts per la guerra a Sarajevo en els darrers dos anys. La mostra, que ara s'exposa al Col·legi d'Aparelladors de Barcelona, ha estat exhibida anteriorment a Burdeus, París, Alemanya, Suïssa, Àustria i Itàlia. Després de Barcelona, l'exposició viatjarà a Suècia, Turquia,

3

3 planta Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

Aràbia Saudita, als Emirats Àrabs i als Estats Units.

A l'exposició es pot contemplar, per exemple les restes de la Biblioteca Nacional, construïda el 1896. També es poden veure alguns dels edificis més antics de la ciutat'com ara l'antic mercat (1561) o la Mesquita (1536), copejats i desballestats. Vells edificis que han resistit millor la guerra que no pas els contemporanis com és ara el Parlament del Govern de la República de Bòsnia Herzegovina, perforat per un obús, o com l'edifici del diari Oslobodjenje, l'Hospital Francès, el Palau Olímpic, la nova estació de tren, o també innombrables edificis d'habitatges. •

La ciutat italiana de Parlem ha iniciat un gran projecte de reforma i rehabilitació del seu centre històric, un dels més antics i més grans de tot Europa- Amb aquest objectiu, es van celebrar a final de juny unes jornades sobre restauració, Palazzo Intelligente, en les quals va participar Xavier Casanovas, cap dels Serveis Tècnics del Col·legi d'Aparelladors. La reforma de! nucli històric preveu la recuperació dels habitatges que, a hores d'ara, són abandonats, operació que provocarà el retorn de més de 50.000 persones al centre de Palerm. •

Cooperativa d'Arquitectes

Jordi Capell Llibreria • Papereria Material per a dibuix tècnic Informàtica ° Objectes de disseny Aparells topogràfics Una botiga especialitzada a preus molt assequibles

I N F O R M A T

EL

NOTICIARI

NORMATIVA

B R E U S

Els béns patrimonials a Catalunya

La Generalitat alerta sobre Instal·lacions defectuoses

El proper dia 12 de setembre se celebrarà, al Col·legi d'Arquitectes, la segona jornada del cicle Artitectures, organitzat pel Col·legi d'Aparelladors i Arquiectes Tècnics de Barcelona i el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. La jornada Els béns patrimonials a Catalunya debatrà l'estat actual de la llei de patrimoni, la necessitat de crear un patrimoni modern i contemporani versus conservar un patrimoni antic i històric. •

Publicat un comunicat sobre canalitzacions de gas i electricitat i a direcció general de Seguretat I industrial de la Generalitat ha I fet públic un comunicat en I què alerta sobre l'incompliment reglamentari, en noves instal·lacions, de canalitzacions de gas i electricitat que no són accessibles des de l'exterior.

Aquest comunicat té un especial interès per als tècnics que treballen en la direcció d'obra i en la redacció de projectes d'instal·lacions.

El document assenyala que, en referència a les canalitzacions de gas, la ITC-MIE-IRG-06 del Reglament d'Instal-lacions de Gas en locals destinats a usos domèstics, col·lectius o comercials, indica que les canonades han de discórrer per zones comunitàries" i només admet les canonades de gas per l'interior de la vivenda, local col·lectiu o comercia! en cas de ser les que alimenten. Pel que fa a les canalitzacions elèctriques,

Localitzat a Madrid el plànol original de l'Eixample

el Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió en la ITC-MI-BT-013 sobre la línia repartidora de les instal·lacions d'enllaç indica expressament que "caldrà que les línies repartidores transcorrin per lloc d'ús comú" i en la ITC-MIBT-014, sobre derivacions individuals de les intal.lacions d'enllaç, indica que les derivacions individuals han de transcórrer per llocs d'ús comú". •

El plànol original de l'Eixample, que l'enginyer Ildefons Cerdà va signar el 1859, va ser localitzat a Madrid, als arxius de la Real Acadèmia de Bellas Artés de San Fernando, per dues joves historiadores. El descobriment d'aquest plànol, de 2,5 metres d'amplada per 1,7 d'alçada, es donarà a conèixer públicament en l'exposició que sobre Cerdà i la seva obra s'inaugurarà a Barcelona aquest mes de setembre, coincidint amb les (estes de la Mercè. •

Conservació de l'arquitectura moderna La III Conferència Internacional de Docomomo se celebrarà a Barcelona del 14 al 17 de setembre per descobrir els aspectes del llegat cultural del Moviment Modern que sobreviuen en l'arquitectura contemporània. També es debatran els criteris d'intervenció que es poden aplicar en les obres de rehabilitació. La conferència està organitzada pel Grup de treball internacional per a la documentació i conservació de l'arquitectura i l'urbanisme del moviment modern (Docomomo) i per la Fundació Mies van der Rohe. /

El president i la Junta de Govern es complauen a invitar-vos a la inauguració de l'exposició

Reunió informativa de mutualistes de Premaat

WARCHITECTURE Urbicide Sarajevo

La Junta de Govern del Col·legi convoca els mutualistes de Previsió Mútua (Premaat) a una reunió informativa que tindrà lloc

el dijous 22 de setembre, a dos quarts de vuit del vespre,

el dimarts 27 de setembre a les 7 de la tarda

a la sala d'exposicions del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

a la sala d'actes del Col·legi Primera planta

Bon Pastor, 5

L'exposició ha estat produïda per l'Association of Architects Das Sabih.

Arc en Réve Centre d'Architecture Més informació: Secretaria del Col·legi Organitzada pel Col·legi d'Aparelladors i l'associació Arquitectes sense Fronteres amb la ccilaboratió de l'Ajuntament de Barcelona i la companyia Swissair

N

F O R M

A

T

SERVEIS

ASSESSORIA

a

en l'edificació d'una obra

'INFORMATIU continua amb la publicació, en aquesta secció d'assessoria jurídica, de fragments de sentències recaigudes en procediments dels plets de responsabilitat civil dels col·legiats, d'interès per al col·lectiu professional.

Sentència de l'Audiència Provincial de Barcelona, secció 1 1 ' , 28 d'abril del-1994, rotlle 848/93

'Al arquitecto compele la realización de los proyectos, la verificación del calculo de estructuras, cimentación, etc. Si ademàs dirige la obra, debe la superior inspeccíón y vigilància de la misma.

El aparejador, por su parte, cum-

ple la mísión de adecuar y dirigir la ejecución material de las obras e instalaciones cuidando de su control y organizando los trabajos de acuerdo con el proyecto y con las normas y reglas de la buena construcción, así como inspeccionar los materiales a emplear, dosifícaciones y mezclas exigiendo las comprobaciones y anàlisis necesarios, colaborando en definitiva con el arquitecte en las funciones de dirección e inspección de las obras (STS 15-6-1990, 15-6-1991).

Es doctrina consolidada del Tribunal Supremo (por todas STS 110-1992) que, si bien cada uno de los coparticipes en la construcción del edificio objelo del contrato de obra, —contratista, arquitecto y aparejador— tiene una específica misión y por consiguiente una diferenciada res-

COL·LEGIALS

JURÍDICA

A V I S O S

ponsabilidad, esta puede exigirse de un modo mancomunado o por separado cuando sea posibfe, pera si no es posible discriminar o separar con nitidez la inicidencia que cada una de las conductas ha tenido en el resultado delectuoso puede reclamarse y obtenerse la responsabilidad en forma solidaria por entenderse constituïda la obligación de ese modo, en aras de la seguridad jurídica, desde el lado del acreedor, que permite a éste dirigirse contra cualquiera de los deudores conforme al art.1144 de!

Código Civil y ello sin perjuicio de las correlativas reclamaciones entre los codeudores que autoriza el art.1145 del Código Civil.

Es también doctrina legal, que existe la presunción iuris tanlum de que la situación plenamente negativa de la construcción ha sido debida a las personas que intervínieron en la obra o proceso constructivo, por lo que la carga de la prueba de que en la aparición de los defectos no intervino causalmente su conducta, incumbe a los demandados (STS 28-10-89 ó 30-9-1991).

Ciertamente no existen en el proyecto verificado por el demandado, defectos o deficiencias susceptibles de generar los deleclos que se dieron, però la naturaleza de estos que alcanza la cimentación ast como a la pròpia estructura de la construcción (ausencia de zuncho perimetral. de armadura de reparto en los forjados, defectos de aislamiento. ausencia de los circuitos eléctricos exigidos por las normas legales, así como de llaves de paso de agua, defecto de tela asfàltica en las uniones de la chimenea con el tejado, etc.) revelan una total ausencia de control técnico en la ejecución de las obras, pues el constructor prescindió de las especificaciones del proyecto sin que conste (ei libro de ordenes ha desaparecido según dicen) que el arquitecto director o el aparejador se apercibieran de ello y ordenasen su correcta ejecución, lo que hace aplicable la doctrina de la solidaridad antes estudiada al sumarse la incorrecta ejecucíón, la nula o escasa dirección o control técnico por las personas encargadas de tal labor.' •

S E R V E I S

Assegurances de vehicles Tenim a la seva disposició les tarifes de cotxes corresponents a maig de 1994.

A continuació, alguns exemples de vehicles i pagament fraccionat trimestralment.

Tercers RENAULT

Pòlissa 10

ClíoRL 1.2 5P

13.279

16.266

32.040

R-19TRPLUS

13.279

16.513

33.827 31.444

106 XR 1.4

13.279

16.183

309 1.4 BEST LINE

13.279

16.596

34.423

405 GL

15.281

19.506

42.979

CORSA I.2SWING3P

13.279

16.018

30.253

ASTRA 1.6GL3P

15.281

18.681

37.021

VECTRA 1.6GL5P

15.281

19.671

44.170

AX 1.1 TRE3P

13.279 '

16.183

31.444

ZX 1.4 REFLEX I 5P

13.279

16.843

36.210

Els recodem que si vostè és un bon conductor pot beneficiar-se de fins a un 50% de descompte en la prima de la seva assegurança. Sempre en companyies de primera línia.

Les persones interessades poden dirigir-se als Serveis Financers del Col·legi. Pepita Compte o Sergi Sagrado. 2a planta,

^

i

^

^

^

^

^

^

L ' I N F O R M A T I U

_ ^ ^ ^ ^ _ ^ ^ ^ _ ^ ^

10

Properes reunions de l'EDAJUB La comissió d'aparelladors jubilats, Edajub, continuarà com de costum de reunint-se a la quarta planta del Col·legi el segon dijous de cada mes.

Així doncs, les properes reunions se celebran a les 11 hores, els dies 8 de setembre, 13 d'octubre i 10 de novembre de 1994. •

D I V E R S O S

Nous catàlegs de CAD de l'ITEC L'Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya, HEC ha completat tres nous catàlegs i n'està elaborant dos més. Així doncs, la Biblioteca ITEC ofereix detalls de les parts més rellevants dels edificis i el seu estat actual és el següent: Catàlegs desenvolupats • Anape: tancaments exteriors • C.Termoarcilla: tancaments exteriors i estructures de murs resistents • Hoechst: tancaments per a façanes ventilades • Anape: sostres a Arlita: terrats, teulades i soleres • Arlita: tancaments exteriors i estructures de murs resistents • Anape: terrats i paviments interiors Catàlegs en curs • Hydro aluminio: tancaments i murs cortina • Anape: teulades Per a més informació adreceuvos a l'Itec. Telèfon; 309 34 04 •

Visites al Laboratori General d'Assaigs El Laboratori General d'Assaig i Investigacions de la Generalitat de Catalunya organitza diverses jornades a porta oberta, que inclouen una detallada visita a les dependències del centre. Telèfon: 580 90 86. •

DEFUNCIONS Ens dol comunicar a tots els col·legiats la defunció del nostre company: ArturFerréiChavarria col·legiat 176, esdevinguda el 22 de juny, als 81 anys.

SERVEIS

DEMANDES

DE

C O L · L E G I A L S

TREBALL

Constructora familiara l'Anoia

L'arquitecte tècnic a l'empresa, La indefinició de funcions en un sector poc industrialitzat Els llocs de treball com a assalariat es concreten preferentment en (uncions relacionades amb l'execució material de l'obra, però són d'una relativa indefinició. No existeixen llocs de treball estandarditzats, és a dir, adscrits d'una manera fixa a una àrea de funcions sinó que aquestes varien d'acord amb les necessitats de l'empresa contracíant, l'organigrama de l'empresa i l'àmbit d'actuació. Aquests llocs de treball poc definits abasten una àrea molt àmplia i polivalent amb escassa especialització, que comprèn un sector d'aclivitat vinculat a l'execució material de les obres d'edificació.

Normalment, tret d'algun lloc de treball tradicional com és el de cap d'obra, no existeix en l'edificació una nomenclatura de llocs de treball tècnics, ni tampoc la definició de funcions i situació dins la jerarquia de l'empresa. En general, existeix una estreta relació entre atribu-

CAP D'OBRA

cions i facultats tècniques reconegudes legalment i la majoria de llocs de treball: des de la direcció a peu d'obra fins a la supervisió i control en tasques de despatx i obra, passant per la direcció facultativa en situació de subordinació o dependència. No obstant això, hi ha també situacions de subocupació com és la de tècnic en tasques de delineació o de despatx o molt parcel.lades, com és la de tècnic de pressupostos i amidaments.

d'obres. La seva demanda no s'amplia a d'altres àrees, encara que cada vegada és més freqüent l'empresa especialitzada (laboratoris de control, empreses de materials o auxiliars, etc.) per durhi a terme tasques tècniques, de gestió i comercials. Comencen a tenir una repercussió important les empreses relacionades amb la valoració de béns i peritació de danys, i el manteniment d'edificis.

Els dos tipus bàsics d'empreses són les constructores i el despatx professional. La constructora pretén proveir llocs de treball de cap d'obra, ajudant de cap d'obra, tècnic d'amidaments i pressupostos, ajudant de director tècnic, etc.

El despatx professional tendeix a proveir tècnics en tasques generals de despatx o de delineació i projecte, que facin funcions de director facultatiu.

En general els tipus bàsics de llocs de treball són els següents: t Cap d'obra

És important destacar que sempre es demana un arquitecte tècnic per a activitats relacionades amb l'execució

• Ajudant de cap d'obra • Director tècnic t Ajudant del director tècnic o cap d'àrea • Tècnic en pressupostos i amidaments

amb e xpe riènda mínima de 4 anys en constructora, especialment tf obra pública. Cal residirala comarca. Portarà 4 o5 obres per tol Catalunya amb un volum econòmic cf uns 400 milions d'any. Capadlal d'adaptació i flexibilitat t haver Irebaüal en empreses peties. Dedicació exclusiva. Contracte laboral amb possibilitats de continuilaL Sou a convenir s/aptituds: 3.5-4.500.000 bruts/any aprox.

Constructora de rehabilitació i reformes ARQUITECTE TÈCNIC per a confecció de pressupostos i amidaments d'obres de rehabilrtactó i reforma.

Cal experiència anterior en aquest tipus de treball en constructora. Uoc de treball a Barcelona, amb possJbiOtatdeviatjarídies/ setmana a València. Saragossa i Madrid.

Anglès parlat Inlormàtcaa rwell d'usuari; full de càlcul. Jornada of. Contracte laboral.

Sou: 3.500.000 bruts/any negociables

Ret: 5.192

Rei; 5.202

Consultors d'enginyeria en mediambientiaigua RESPONSABLE D'INFORMÀTICA 1 ESTUDIS pe r a seguiment de 1 a informàtica inle ma de l'empresa (projectes). Coneixements de sòlids en Gis, Autocad, Autolisp, bases de dades, entorn Windows i ofimàlica. Exp. de 2 anys abans o després d'acabar la carrera en delineació de projectes. All nivell dTnlormàtica com a usuari. 22-28 anys.

Jornada completa. Contracte lab. d1 un any prorrogable. Sou: 2.6-2.800.000 bruts/any Rel: 5303

Ajuntament de l'Anoia APARELLADOR/ARQUITECTE TÈCNIC MUNICIPAL per a amidaments, pressupostos, direcció d"obra(edilicaciói urbanització), informes, dictàmens, perilacions. inspeccions r/obra de suport a l'inspector d'obres, manteniment i seguiment brigada d"obres. Experiència deSaiSanys.Edal de 20a40 anys.

Caiala parlat i escrit. Jornada continuada.

Contracte laboral per a 3 anys amb prova de 6mesos. Sou: 3.705.800 brut'any amb signatura d'obres municipals.

Rel: 5204

PromotoraaVïladecans

INFORMACIÓ

AJUDANT DEL DIRECTOR TÈCNIC

MERCAT DE TREBALL

per codirigír obres com a facultatiu i seguiment econòmic d'obres d'edificació dhabilatgesala província de Barcelona. Tracte amb compradors, servei post-vendaigeslions amb organismes oficials. Cal experiència de 2 anys en direcció d'obra en constwctoraopromotora.Edal25*30anys.

Jomadaofcíal. Relació liberal. Souaprox.

3.000.000 bruts/any. Assumirà obres com a codi rector lacultaliu. Incorporació setembre 94.

Rel: 5205

Pilar Cecília, -tercera planta.

De dilluns a divendres, de 9 o 14:30 hores.

Dimarts i dijous també de 16 a 19 hores Telèfons: 414 33 11 209 82 99 Fax: 414 34 34

• Cap de compres • Director facultatiu, com a independent o en situació de dependència laboral.

Servei de Promoció i Mercat de Treball

A N U N C I S

S'ofereix

S'ofereix

Es ven

Es fa

S'ofereix

ESTUDIANT PENDENT DE PROJECTE

ESTUDIANT PENDENT DE PROJECTE

APARTAMENT

DELINEACIÓ DE PLÀNOLS

ESTUDIANT PENDENT DE PROJECTE

Estudiant d'arquiteclura tècnica, pendent del projecte final de carrera, s'ofereix per a treballar tot el dia.

Aporta:

Esludiani d'arquilecli/ra tècnica, pendent del projecie linal de carrera.

S'ofereix per a treballar lot el dia.

Aporta:

Venc apanamenl situat a Sant Feliu de Guíxols (Cosia Brava), de 85 m2, amb terrsasa. 3 dormiïors dobles, bany i lavabo, calefacció i gas natural

S'olereixestudiantd'arquiteclura tècnica per a :

• •

• t

Curs de CAD de 200 hores Disponibilitat de viatjar

Curs de CAD de 200 hores Disponibilitat de víaljar

Cristina Siti

Alex Kweróomcz Telèlon: 473 3900

Telèfon:

455 84 16

•

Situació immillorable: a primera lí-

t

Pàrquing opcional

és que encara no ha Irucaf al telèfon dels Petits Anuncis

209 8 2 9 9

Fax: 4 1 4 34 34

Elisenda Cucurull

11

• • •

treball en despatx o a peu d'obra aporta cursos de Cad disponible tot el dia

Xavier Badia Armengou Telèfon: 449 00 53

S'ofereix

Es requereix

DESPATX

ESTUDIANT PENDENT DE PROJECTE

SECRETÀRIA AMB ANGLÈS

Moblal 25.000 pies/mes

t Disponibilitat tot el dia

Estudi d'arquitectura (constructorabusca secretària amb: • bon nivell d'anglès parlat 1 escrit • català parlat i escni • preferible experiència en despatx d arquitectura • Wofdperíed (indispensable) • preferible nocions de comptabilitat

Albert Esteban Telèfon: 456 81 81

AntomLLopart Telèfon: 487 1386

S'olereixestudiani d'arquitectura tècnica pendent de projecte linal de cartera com a ajudan! tècnic d'obra o per a col·laborar amb empresa o despatx d'arquitectura.

TRUQUI'NS ARA 1 ANUNCIÏ'S A L'INFORMATIU "tít

S'ofereix estudlantd'arquiteclura tècnica pendent de projecte per a :

Es comparteix

Es comparteix despatx ben situat: Rosselló/Aribau.

• •

Delineació de plànols Aporta experiència i rapidesa en el treball

Jordi Guatde Telèfon: 45160 45 Fax: 310 72 57

José Manuel Telèfon: 451 26 80

Si vol compartir el seu despatx, vendre l'ordinador o canviar-se la taula de dibuix i encara no ha tingut una resposta efectiva,

• •

Contacte Telèlon: 45160 45 Fax: 31072 57

I N F O R M A T

SERVEIS

COL·LEGIALS

ACTIVITATS

r

Instal·lacions en l'edificació. Execució i control

Reunió informativa de mutualistes de Premaat

Amb aquestes jornades es pretén dotar els aparelladors dels coneixements bàsics necessaris per efectuar el seguiment i control d'execució de les instal·lacions en condicions òptimes. Van adreçades bàsicament als col·legiats que exerceixen la professió en l'àmbit generalista, i especialment en funcions relacionades amb la direcció i coordinació d'obres mitjanes. Cada jornada tracta sobre un tema d'instal.lacions diferent. Es podrà assistir a jornades soltes.

Organitza

La Junta de Govern de! Col·legi convoca els mutualistes de Previsió Mútua (Premaat) a una reunió informativa que se celebrarà f '

el dimarts 27 de setembre a les 19 hores ala Sala d'Actes del Col·legi Primera planta

Més informació: Secretaria del Col.legi

Seivei de Promoció i Mercat de Treball i i'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès Lloc i horari Sala de Conferències.

Totes les jornades tindran lloc els dilluns de 16:30 a 21 (4 h.}, excepte la 2a i 4a jornada del II cicle que tindran lloc de 17:30 a 21hores (3 hores).

Preu

Tècniques de recerca activa de treball La situació actua! del seclor de la construcció i de l'economia en general, afegida a la previsible implantació de la lliure competència en un mercat cada vegada més dinàmic i exigent (an que, a l'hora de buscar feina, sigui necessari tenir una preparació adequada en tècniques que ajudin a incorporar-se al món professional i a prendre decisions encertades.

El curs va adreçat als col·legials que busquen feina com a assalariats en empresa, i, en especial, als col·legiats de titulació recent.

Col·legiats: 3.500 ptes/sessió i 18.000 ptes/cicle.

No col·legiats: 6.000 ptes/ sessió i 34.000 ptes/cicle Informacïói inscripcions Servei d'Informació

PROGRAMA Dilluns, 24 d'octubre 16:15 h Recepció ï documentació 16:30 h Presentació. Objectius 16:45 h Autoconeixement 17:05 h Superació d'obstacles 17:25 h El mercat de treball 18:00 hVies i estratègies de recerca 20:00 h Màrqueting personal 21:00 h R de la sessió Dimecres, 26 d'octubre 16,30 h Màrqueting personal 17,15 h Entrevista de selecció 19,30 h Tècniques d'avaluació 20,15 h Pla de recerca activa de feina 21,00 h Qüestionari d'avaluació Cloenda i entrega de diplomes

Organitza Servei de Promoció i Mercat de Treball " Professora Sílvia Gonzàlez Ulloa Especialista en inserció professional. Pedagoga.

Lloc i dates Sala de Conferències Dies 24 i 26 d'octubre Matrícula Places limitades.

Col·legiats: 5.000 ptes.

Inscripcions Fins al 10 d'ocfubre al Servei d'Informació.

Cicledecursos monogràfics 'Tècniques de recerca activa de treball1

El CURRÍCULUM VITAE Dimecres 14 de setembre L'anàlisi del currículum és la primera fase d'un procés de selecció. Per tant, no redactar-lo correctament pot significar no superar-la.

Programa • Carta de presentació • Currículum vitae • Instància N

F O

CICLE II. Instal·lacions

Setembre • Dia 12: Fontaneria i aigua calenta sanitària • Dia 19: Instal·lacions de desguàs i evacuació • Dia 26: Gas Octubre • Dia 3: Electricitat • Dia 10: Aïllament tèrmic i acústic • Dia 17: Calefacció

Gener 1995 • Dia 9: Enllumenat • Dia 16: Prevenció i extinció d'incendis • Dia 23: Climatització • Dia 30: Aparells elevadors febrer • Dia 6: Comunicació • Dia 13: Regulació, control i domòtica Professors Arcadi de Bobes Picornell Josep Anton Tribó i Busquets Maria Lluïsa Sànxchz Romero Núria Duffó Úbeda

Professors Arcadi de Bobes Picornell Josep Anton Tribó i Busquets

Xerrades divulgatives sobre Instal·lacions Amb motiu de les jornades sobre Instal·lacions, el Servei de Promoció i Mercat i l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès han organitzat també, unes sessions divulgatives sobre el tema.

• Estalvi d'energía i aigua. Tindrà lloc el dijous, 15 de setembre.

A càrrec de Josep Anton Tribó i Arcadi de Bobes, arquitectes.

• Instal·lacions urbanes. Tindrà lloc el dijous, 20 d'octubre, a càrrec d'Esteve Vicens, doctor arquitecte i professor titular de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès.

L'ENTREVISTA DE SELECCIÓ

L'objectiu d'aquests cursos és aprofundir específicament en cadascuna de les tècniques de màrqueting personal. Es pretén augmentar la seguretat personal i l'actitud positiva davant del procés de recerca de treball. Es desenvoluparan en grups reduïts.

Organitza el Servei de Promoció i Mercat de Treball i tindran lloc de les 18 a les 21 hores a la quarta planta del Col.legi.

El preu per sessió és de 2.000 ptes. i per tot el cicle, és de 7.000 ptes.

Inscripcions: Servei d'Informació, a la planta baixa del Col.legi.

Les places són limitades. La inscripció es pot fer fins a 5 dies abans de cada sessió i es considerarà definiliva en fer efectiu el pagament.

CICLE 1.

Instal·lacions bàsiques

Dimecres, 21 de setembre La seguretat personal i i l'actitud positiva són característiques fonamentals per superar amb èxit una entrevista de selecció. Adquirir-les implica, entre d'altres aspectes, saber què ens trobarem i com hem d'actuar i dialogar en aquesta entrevista.

Programa • Finalitat i filosofia . • Fases de l'entrevista • Tipus d'entrevista • Actitud de i'entrevisiador • Actitud de l'entrevistat • Preguntes més usuals • Com respondre adientment • Autovaloració

R M

A

T

• Informàtica aplicada al càlcul, disseny i control Tindrà lloc el dijous 17 de novembre. A càrrec de Ramon Sastre, catedràtic de l'ETSAV. Les xerrades tindran lloc a la Sala d'Actes, de 18:30 a 21 h, amb entrada gratuïta.

Inscripcions: Servei d'Informació

PROVES PSICOLÒGIQUES Dimecres, 28 de setembre La finalitat de conèixer les proves psicològiques da^selecció és aconseguir tenir més seguretat en el moment d'afrontar aquests tipus de proves i que la por o la manca de comprensió no en perjudiquin els resultats finals.

Programa • Tests psicotècnics • Tipus de tests • Consells per a la superació d'aquests tipus de tests • Exercicis pràctics a l'aula • Tests projectius • Grafologia • Dinàmiques de grup

Cursosen preparació Atenent els suggeriments dels col·legiats s'han previst els cursos següents: • Autocad 1r nivell • Introducció • Windows • 3dstudio • mini-cursos en els quals es tractarà a ions determinats aspectes del CAD, com són: • Acotaments • Atributs i blocs • Personalització de menús • Creació de patrons de ratllat Tindran lloc a l'Aula d'Informàtica, amb un màxim de 8 alumnes per curs i un ordinador per alumne.

Informació: Servei d'Informació

SERVEIS

C O L · L E G I A L S

ACTIVITATS

Els béns patrimonials a Catalunya Com a introducció de !a III Conferència internacional del Docomomo (Documentació i conservació del moviment modern), la sala d'actes del Col.legi d'Arquitecles acull el dilluns 12 de setembre a les 19:30, la 2a jornada del cicle Artitectures, organtizat pel Col.legi d'Aparelladors i el Col.legi d'Arquitectes amb el títol: Els béns patrimonials a Catalunya.

Iníormació: Tel: 301 50 00. •

Per a qualsevol consulta o per a formalitzar la inscripció a cursos, jornades o conferències, adreceu-vos al

Servei d'Informació planta baixa

"Warchftectures':ladestnjcciócleSarajevoen una exposició La sala d'exposicions del Col·legi inaugurarà el proper dijous 22 de setembre la mostra Warchitecture. Urbicide Sarajevo, produïda pel centre d'arquitectura Arc en Réve de Burdeus (França). Organitzada a iniciativa del Col·legi i l'associació Arquitecies sense Fronteres, es tracta d'un recull de testimonis gràfics, videogràfics i literaris sobre la destrucció del patrimoni arquitectònic de Sarajevo.

S'inaugurarà el dijous 22 de setembre a les 19:30 i comptarà amb la presència dels arquitecies de Sarajevo Midhat Césovíc, Borislav Curic, Nazif Hasanbegovic, Darko Sefic i Sabahudin Spílja.

Gestió i manteniment d'edificis a la Untec

Màsters de l'Escola d'Arquitectura

En el marc de la VIII Universitat Tècnica d'Estiu UNTEC, se celebrarà el seminari Manteniment i gestió d'edificis. Actualitat i eines de suport, dirigit per Xavier Casanovas, cap dels Serveis Tècnics del Col.legi.

Tindrà lloc els dies 19 i 20 de setembre de 9 a 19 h. a Sitges.

La quota d'inscripció és de 30.000 ptes, amb un 20% de descompte per als col·legiats de col·legis professionals.

Inscripcions: Secretaria de la Fundació Narcís Monluriol. Via Laietana 32, 4rt pis Telèfon: 319 11 59. •

El Centre de Política del Sòl i Valoracions de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, organitza els següents màsters per al curs 94-95: • Valoracions immobiliàries • Gestió urbanística Resta obert el període de preinscripció a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, Diagonal 649.

Inscripcions: Susanna. Telèfon: 401 63 96 •

.

Moviment modern

Arquitectura moderna americana

Gestió de constructores

Rehabilitació

La Fundació Mies van der Rohe acull la 3a conferència del grup internacional per a la documentació i conservació de l'arquitectura i l'urbanisme del moviment modern, Docomomo, sobre El repte de la modernitat.

Se celebrarà del 14 al 17 de setembre. T: 265 89 22. •

Dins del marc de !a tercera conferència internacional Docomomo s'exposa, del 7 al 30 de setembre la mostra 3 American modemists: Ham's Armstrong, Albert Frey and Richard Neutra, organitzada per l'U.S. Comittee Docomomo. Sala Picasso del Col.legi d'Arquitectes de Catalunya. Plaça Nova, 5. Telèfon: 301 50 00. •

El departament d'Economia i organització d'empreses de ia Universitat de Barcelona organitza un màster i un curs de postgrau sobre Gestió i direcció d'empreses constructores i immobiliàries.

Informació: Universitat de Barcelona Montserrat Casanoves.

Telèfon: 402 45 80. •

El Centre d'Innovació i Formació ocupacional de Santa Coloma i la Generalitat de Catalunya ha preparat un curs de Rehabilitació i manteniment d'habitatges, amb mòduls de 80 a 400 hores.

Informació: CIFO. Telèfon: 391 72 11 • •

Visions urbanes El 25 de setembre finalitza el cicle de pel·lícules endegat per La Filmoteca de la Generalitat titulat Visions urbanes. T: 487 41 92. •

Transformació d'un barri

Impacte territorial det transport ferroviari

Pedra en sec

El Centre Cívic de la Barceloneta presenta una exposició de fotografia sobre La Barceíoneta, origen i transformació d'un barri des de 1753 fins al 1994. Es pot veure de 8 a 21 hores al Centre Cívic Barcelóneta. Carrer Conreria 1. •

La Fundació Narcís Monturiol organitza el seminari Alta Velocitat ferroviària, impacte territorial en el corredor del Mediterrani i de í'Ebre. Tindrà lloc a Tarragona el dia 15 de setembre a les 10 h a la seu de la Uníversiial Rovira i Virgili. Informació. Telèfon: 319 66 « 2

El Consell Insular de Mallorca organitza el IV Congrés internacional de Pedra en sec del 28 al 30 de setembre.

Informació: Fodesma. Isabel Ferrer. General Riera 111, Palma de Mallorca.

Telèfon: 971 17 36 50. /

18 Arquitectes contemporanis espanyols El Col.legi d'Arquitectes acull l'exposició Paisatge sense figures, del 6 al 30 de setembre. COAC. Plaça Nova, 5. Tel: 301 50 00 •

La capella de Pàdua

Tecnologia a l'Arquitectura

Sòls contaminats

El Museu d'Història de la Ciutat reprodueix del 7 de setembre al 30 d'octubre, una reconstrucció de la Capella de Pàdua amb els frescos de Gbtto i d'altres pintures originals del trecento italià.

Saló del Tinell. Plaça del Rei s'n.

Barcelona.

Telèfon: 315 11 11.

Horari: de 10 a 20 hores, els dies feiners, i de 10 a 14 hores els dies festius. •

L'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid, organitza el 1r Congrés Nacional de Tecnologia a l'Arquitectura, que tindrà lloc del 24 al 26 de novembre.

La matrícula és de 50.000 pessetes per als professionals.

Informació al ielèfon: 91/ 336 65 14. •

Vítòria-Gasteiz, acull del 21 al 2 de setembre el // Congrés internacional de sols contaminats. Informació: IHOBE, Ibànez de Bilbao, 28, Bilbao. Telèfon: 94/ 423 10 77.

Riscos i assegurances en !a construcció L'ETS d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Madrid patrocina les jornades Riscos i Assegurances en la Construcció dirigides per José Calavera Ruiz, els dies 19 i 26 d'octubre, i els dies 2, 10, 16, 23 i 30 de novembre de 16 a 20:45 hores a l'ETS d'Egínyers de Camins de Madrid.

Informació: Telèfon: 91/ 549 26 09. •

13

Construcció'94

La Fira Iberoamericana de Sevilla, organitza la Vl!l Fira Internacional de la Construcció, Construcción'94, i el // Premi Fibes a la rehabilitació, com a estímul a la recuperació del Fira de la ceràmica patrimoni edificat del país.

Del 27 de setembre al 2 d'octubre Tindrà lloc del 26 al 29 d'octindrà Illoc a Bolònia, Itàlia, la Fira tubre al Palau d'Exposicions i de la ceràmica, Cersaie. EDI. CER Congressos Sevilla-Esl. Ap.de spa. V. te Monte Santo 40. 41049 Correus 4016. 41060 Sevilla.

Sassuola (MO) Tel: (0536) 804585. Tel: 95/ 467 53 50 •

I N F O R M A T I U

GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciarse en aquesta secció. S I T PUBLIClDAD Marta Meca Telèfon: 410 45 55 AÏLLANTS 1 |

ESTRUCTURES

REVESTIMENTS f 3

HUMICONTROL S/L

CONSTRUCTA

PINTURAS GRECA COLOR, S.L.

FEUPUESTO.

FACHADAS • PAT1OS DE LUCES • ESTUCOS BEHAB1LITACIÓN EN GENERAL DECORACIÓN • PINTURA INDUSTRIAL

Morters sense retracció.

Rehabilitació

ï

E C I

0 fl - 3

COrcegj. M ? DSOOa BARCELONA Padila. 2ÏD Tíl. m -!55 61 91 Fai |93| « 5 7! 65 - K013 S i

T

PAVIMENTS

:::r,MSsa

©HRLITr AHIDOS LIGEROS, S.A.

Industrial Química Parrot,s.a.

ARMADURES PREFABRICADES PEU A LA CONSTRUCCIÓ

CA Viladomal 140 bis T> 2» 08015 Barcelona Tel. (93) 453 16 04 Fan (93) 323 73 07

Tel. (93)307 16 00 Far (53) 307 « !8

Sanis, 307 - 309 - 08038 Barcelona - Tel. 431 35 0O

[]

FLUIDS

Navès Industriales ForjadoS'C&rr^miento:

Chalets-Parklngs

TQDAS LAS SOLUCIONES EN AJSUMlEfíTO EILUHINACIÒH NATURAL

Centros comerclales Pantalanes.elc.

HORM1PRESA

INFORMÀTICA fcj

SERVEIS

1994

H U C T A M Í N T 9EH » HUMITATS

PRECIÓS DE EDIFICACIÓN Y OBRA CIVIL EN ESPANA TRACUMEHT DE FUSTA AM6

PVD V

i

r

P "

PREFABRICATS

.-.-.:

í- : .;../•

PREOC atayo s.a.

CYPE CATALUNYA

t

INGENIEROS '•„•-.&.'«_.fj

ALMOGÀVERS 66 2" T £ L ( 9 3 , 4 3 5 1 1 Q2

P23. ÚB Sto. Domingo, i local 11 -190O1 Guadala|an

QB018 B A R C E L O N A

T d . 949

25 31 45 - Fax 949 21 94 93

B NETEJA, PROTECCIÓ, COHSOLIDACIÚI R

Í Ü i r a l Serveis per al projecte

G

Prefabriciidos de Hormigón, S.A.

Industrial Química Parrot,s.a.

FUSTERIA H LABORATORI DEL f/ALLES KAT'RCE BSQT S.L.

ASSESSORIA

ASSESSORIA ÍN L ADQUISICIÓ

laboratori ACREDITAT per eneralilat de Catalunya pel con qualitat de l'edilicaclú I els s

IMPERHEABIUZACIOHES ESPECIALES CON RESINAS DE POUURETANO MON0C0HP0NEHTES EXPANSIVAS PARA JUNTAS DE HORMIGÓN, PANTALLAS, ETC-

Tol. 4 5 3 28 32/453 23 25 - Fax 4 5 3 OI 0 7

CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS

E

MAQUINARIA Maquinària lleugera i equipaments. Protecció i seguretat en obra.

ELECTRICITAT Electricitat i il·luminació

TRANSPORT Elements d'elevació i transport.

FUSTERIA Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

ESTRUCTURES Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres.

AÏLLANTS Aïllaments, impermeabilització i recobriments

INFORMÀTICA Informàtica aplicada a la construcció.

PREFABRICATS Prefabricació i construcció industrialitzada.

REVESTIMENTS Paviments i revestiments

SERVEIS Serveis aplicats a ta construcció

N F O R M A T I U

CLIMATITZACIÓ Climatització en la viuenda i alternativ energètiques

•

FLUIDS Aixetes, bombes, tubs.canaloits

14

L ' I N FO RME

La construcció a l'equador de 1994 n acabar l'any 1993, el comportament del sector de la construcció al conjunt de països europeus occidentals, ha estat encara més negatiu del que es preveia sis mesos abans, amb una caiguda del valor de la producció del -4,1%, respecte de l'any 1992. La crisi econòmica general ha colpit de manera seriosa aquest sector, pràcticament en lots els països, amb una única excepció, que és Àustria.

La demanda privada s'ha vist afeblida per la falta d'espectatives clares i les administracions públiques s'han vist abocades a reduir inversions per tal alleugerir els dèlicits públics, que la mateixa crisi —i la caiguda en les recaptacions impositives— s'encarreguen de sustentar.

Dins d'aquest context general recéssiu. són els països nòrdics els que estan experimentant les caigudes més brusques, ja des de l'any 1990, marcats com es troben per una de les fases més

15

11.

EVOLUCIÓ DE LA CONSTRUCCIÓ A EUROPA

Voiioció volum

1990

1992

1991

r 1994

1993

PAÍSOS NÒRDICS

Dinamarca Finlàndia Noruega Suècia

PAJSOS A M I UNA MAJC

-4 0

•14

,«o»

DE MEÏC

Espanya

5 11 2,5 2,9 2,5 •0,8 2 -22 1 9

Catalunya

9,1

Total'

3.4 2.1

Alemanya Itàlia França Regne Unit

-22 -14 -25 -4,8 -24 •4,1 0,8 •9,1

-6 •9,8 -16 14 2,8

•2

•0,8

•10

-4,6

-17

-17 -22

-16

-20

•0.9

•13

•3,1 -7,2

-7 -16

-9,5

5,5 11 1.2 3.5

-0,5

-30

10 0 3,2 15 •8 •59 5,5 •3

»

6 1

3,5 1,5 0,3

-3,9

-9,1

•13

•4,5

9,7

•1,9 10,8

4

-7

•6

•3,9

•8 -3,5

5,3 -14

•8.5

0

-14 -0.5

-0.3

2.2

-4.1 -0.8

0

•2,5

•3 •6.4

6

•5,7 -0,7 •6

-11

1 •2

1,3 0,5 1 •5

8 -4 2

M 0 0

0,1 2,6

' 15 països d Euioconstnjcl

Total producció sector

Tolal producció habitatge

I N F O R M A T

dures del cicle econòmicdels seus mercats, de tota la segona meitat del segle.

Si bé el comportament d'aquests països és preocupant, cal assenyalar que no són els únics que pateixen la incidència de les incerteses econòmiques generals i que, des d'una perspectiva de conjunt europeu, resulten encara més alarmants les dinàmiques lortament negatives de tres països clau per la seva quota de mercat, com són, Itàlia (-5,7%), França (-6%) i Espanya (-8%) o les taxes també recessives del Regne Unit (-1.9%) i d'Alemanya (-0,5%). En aquest darrer cas cal tenir en compte que. fins a l'any 1993, Alemanya havia aconseguit no caure en l'onada recessiva, gràcies a la important injecció de demanda que va representar-li l'annexió de la zona oriental.

Per a aquest conjunt de països centrals —que són els que, només amb la seva producció asseguren el 75% de tot el mercat europeu —, les raons de fons que expliquen l'atonia de l'any 1993, no sembla que es puguin superar amb laci-

L'tNFORME

litat en l'exercici actual i tots ells fan pronòstics, o bé encara negatius, o bé molt pròxims a un creixement zero, per a enguany.

Com es pot veure en el quadre 1, un dels elements clau d'aquest retrocés ha estat la pèrdua de vigor del mercat de l'habitatge (els països nòrdics, França i el Regne Unit, en són els exemples més clars).

No obstant això, a mig termini, el que es constata {quadre 2) a Europa és un procés de pèrdua de pes de l'edificació nova en íavor de la rehabilitació (+/-1,7 punts), i especialment, uns pèrdua de pes de l'edificació no-residencial (2,2 punts en tan sols quatre anys).

Caiguda més intensa Pel que fa a la conjuntura del sector a Espanya —i encara més a Catalunya— aquesta fase de caiguda s'està vivint amb una particular intensitat, tal com ho reflecteixen les taxes del -8% o del -14% per a l'any 93, que s'han afegit a les baixades ja moit intenses del 92 (-6% i 8,5%, respectivament).

Cal buscar explicacions a aquest fenomen en els elements de feblesa estructral de la nostra economia que la fan molt més vulnerable que d'altres a les variacions internacionals del cicle (índex de desocupació creixents, inflació

difícil de cedir, feblesa de la inversió productiva, escassa propensió a l'estalvi, dependència creixent de les oscil·lacions dels mercats financers internacionals, etc), però també es poden trobar explicacions d'ordre més conjuntural, més relacionades amb la dinàmica oscíl.latòria recent del sector i, per tant, més susceptibles de ser evitades en el futur immediat.

Efectivament, el sector de la construcció a Espanya (i de manera més accentuada a Catalunya) ha hagut d'afrontar, en els darrers deu anys, a unes exigències constructives molt superiors a les normals, d'una manera intensiva i concentrada en el temps, cosa que li ha exigit importants ampliacions temporals de la capacitat productiva, i un especial esforç inversor. Un cop cobertes, aquestes exigències constructives —tant, d'ordre públic com d'ordre privat, i de les quals no se n'ha escapat cap dels subsedors de la construcció— han obligat a un replegament també sobtat i extremadament dur per la majoria de les empreses, que s'ha mostrat quantifïcadament en les taxes negatives esmentades.

L'exercici d'hipòtesi econòmica realitzat en el quadre 3 i el gràfic que l'acompanya, permet visualitzar que, si el volum de construcció realitzat en el període 86-94 (7 bilions de PTA a Cata-

2. ESTRUCTURA DEL SECTOR A EUROPA Branca

1990

1991

1992

1993

Residencial

24,2

23.Í

24,2

24,7

No residència

23,3

23,1

22,4

21,1

Edificació

47,5

46,7

46,6

45,8

Obra Civil

21,4

22.1

21,9

100

100

100

Total

100

Font: ÍTEC Euroconslruct

OtOCNs...

Restauración y mantenimiento de edificios Consolidación y refuerzos estructurales Rehabilitación integral Impermeabilizaciones, aislamientos Interiorismo y reformas Cardenal Reig. 20, cntlo. l s - 08028 Barcelona Tels. 440 84 04 • 440 87 21 • Fax 440 87 06

N F O R M A T I U

16

L1 I N F O R ME

3. PRODUCCIÓ INTERNA DE LA CONSTRUCCIÓ

^ H

Valor» milers MPTA 89

Valor Producció PTA conenls

Valor Producció PTA constant

Variació onuol%

Valors Producció hipotètics

Variació anual% hipotètica

Valor Producció PTA corren!

Valor Producció PTA constant

Variació anuoft

Valors Producció hipotètics

Variació anual% hipotètica

86

400,4

518,4

8,0

518,4

3.103,5

3.553,9

5,0

3.553,9

87

455,9

567,1

9,4

561,1

8,23

3.457,4

3.802,6

7.0

3.774,3

6,2

SB

597,0

676,6

19,3

607,2

8,23

4.013,3

4.182,9

10,0

4.008,4

6,2

89

792,1

792,3

17,1

657,2

8,23

4.911,0

4.726,7

13,0

4.256,9

6.2

n

945,7

«64,4

9,1

711,3

8,23

5.800,0

5.152,1

9,0

4.520,9

6,2

91

1.075,6

903,2

4,5

769,8

8,23

6.400,0

5.358,2

4.0

4.801,3

6,2

92

1.000,0

826,5

-8,5

833,2

8,23

6.240,0

5.036,7

•6,0

5.099,1

6,2

93

895,8

710,9

•14,0

901,8

8,23

6.550,0

4.684,1

•7,0

5.415.3

6,2

94

881,5

675,2

•5,0

976,0

8,23

6.800,0

4.684,1

0,0

5.751,1

6,2

7.044,0

6.534,4

47.275,2

41.161,2

86-94

lunya i 47 bilions a Espanya) s'hagués dut a terme d'una manera més equilibrada en el temps, hauria equivalgut a una laxa de creixement anual acumulativa del 8,2% per a Catalunya i del 6,2% per a Espanya.

No passen desapercebudes per nin-

6.536,0

gú les dificultats que hauria suposat assegurar un creixement tan potent durant un període tan llarg de temps, però el mateix gràfic ens mostra l'efecte negatiu provocat per la manca de control en aquest creixement: el sector afrontaria l'any 95 amb una diferència de nivell de

la producció del +44% per a Catalunya i del +22% per a Espanya, respecte dels valors que preveuen per final de 1994 els diversos especialistes.

De cara al futur immediat, en el qual no es preveuen grans nous reptes constructius, serà més convenient que mai

41.181.2

arbitrar polítiques que evitin les fluctuacions en dents de serra de la producció i assegurin unes pautes de creixement estable. • CarmeTrilla Economista

Tel{93) 753 09 62 Fax..{93) 753 34 92 N F O R M A T I U

t ' I N F O R M E

PRODUCCIÓ INTERNA DE LA CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA Valo milers MPTA 8S

1

1I

11 1 J i

1 1•l i

-

m

i

A•

i

74 75 76 77 78 79 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 í • PTA real

E ü PTA hipotètic

PRODUCCIÓ INTERNA DE LA CONSTRUCCIÓ A ESPANYA val ai-milè

III

1

l

1

3850

1

1111

é.

5

• •

74 75 76 77 78 79 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 I PTA real

S £ PTA hipotètic

Espanya i Europa, dues formes d'entendre el sector ^ ^ ^ ^ B ins el context europeu, el ^ sector de la construcció fc 1 espanyol ocupa entre el H quart i el cinquè lloc i forW J ma part, per la seva diA mensió, del grup de cinc ^ ^ ^ 4 1 països amb quota de mercat per sobre dels 50.000 milions d'Ecus (Alemanya, 146; Itàlia, 192; França, 97; Regne Unit, 65; i Espanya, el 1992, 57).

Es tracta, doncs, d'un dels mercats més potents d'Europa, tant per la importància d'inversió en enginyeria civil, com per la dimensió del sector de l'habitatge.

Malgrat que es trobi en el bloc dels països potents d'Europa, el mercat de la construcció d'Espanya es pot qualificar de jove respecte dels mercats madurs de la majoria dels països europeus. Jove per la seva estructura i la seva composició i jove per la seva dinàmica.

El mercat espanyol es caracteritza per un pes molt important de la construcció residencial i l'obra civil. Tant la rehabilitació com l'edificació no residencial es mouen en unes participacions molt limi-

tades. Per contra, a la majoria de països europeus, el subsector amb més pes dins el conjunt és la rehabilitació.

La major importància de les obres d'infraestructura i de la construcció residencial, que hem vist en el cas d'Espanya, és un indicador clar d'un mercat amb dèficits de construcció que cal cobrir.

D'aquí ve que s'hagi de considerar com un mercat jove amb necessitats històriques encara no satisfetes i amb diferencials importants respecte al seu entorn.

Pel que fa a la mitjana europea, el fet que el sector es recolzi molt més en les obres de manteniment, reparació i posada al dia dels parcs immobiliaris existents que no pas en la nova construcció, constata que ens trobem davant uns mercats madurs -pot ser, fins i tot, en alguns casos, envellits- que han de vigilar més per la millora de la qualitat i per donar resposta a les noves exigències i necessitats. •

Carme Trilla

Coltglo Lciionnac-BóKdona

LA MILLOR SOLUCIÓ

Colegto EnseAanaTiiiragona

ai Oneo Uagas-Seviüo

AL SEU GRAN PROBLEMA Tècniques de Restauració en Construcció

DMINING

najHjranE

YLIGNUM

RESDUJRO

ACreTÜP

&HUMKIONTROLK

E l ™

(93MÍS6I9I-

|

El·ctro-A·ms·l· tómlt

N>1>Jid·[i(·iiii·ni

HUMICONTHOL, SJL

- REHABIUT, S . L CA Padilla. 240 - 08013 Barcelona |

CIMHTIM • Professió: • Dflsitjoméi Informació de

L ' I N F O R M A T I U

«HABIUT.S1

íM93M367?a5-0M13B»it·'f™

18

PUBLICITAT

Recepció d'escumes de poliureta conformades "in situ

1

L'ordre de 16 d'abril de 1992, quedesplegael decret

Control de qualitat escumes poliureta "in situ"

375/1988 d'1 de desembre referent als controls de qualitat, estableix que cal fer un control obligatori sobre tots els producles aïllants tèrmics, acústics i

Control sobre

Tipus control

Freqüència

Límits

de protecció al foc.

Per a la majoria d'aquests materials es disposa de

Matèria primera

és el procediment utilitzat correctament per acreditar i assegurar la qualitat, efectuant-se per part del tècnic responsable un simple control documental sense necessitat d'assaigs.

Existeixen les escumes de poliureta conformades "in situ", habitualment per projecció que, si bé podrien disposar d'un segell de qualitat, aquest no està normalment en possessió dels aplicadors d'aquests sistemes. Per aquest motiu, i atès que la falta de definició implicava un descontrol contrari al decret i les ordres que el despleguen, la direcció general d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat prepara una ordre en què defineix clarament quins són els controls que cal efectuar i amb quina freqüència.

Atès que la producció "in situ" d'escumes de poliureta comporta el desplaçament de la unitat

No concordança Aplicador de l'escuma amb les especificacions

Matèria primera

Densitat escuma Homogeneïtat escuma Temps de crema Temps de fil

Cada lot de subministre

Maquinària

Relació de mescla

Cada canvi de relació No concordança Aplicador de l'escuma S'observen defectes amb tes especificacions d'aspecte. -Després dècada Intervenció en la màquina

productora a l'obra els controls que cal efectuar es refereixen a: • La matèria primera

Especificacions Nom Marca Ús Emmagatzematge Caducitat Additius precisos Relació mescla Densitat políot Vicositatpollol Densitat isocianat Viscositat isocianat % NCO lliure Temp. inflamació poliol Temp. inflamació isocianat Temp. crístal. Isocianat Precaucions d'ús Temps de crema Temps de fil Densitat escuma Temps de curat Conductivitat tèrmica Reacció al foc

marca o segell de qualitat (INCE-AENOR) i aquest

Intervenció de El fabricant de matèria primera a través d'assaigs de laboratori acreditat

s maquinàries que produeixen I'escumeig • El producte acabat.

Només si s'efectua un control sistemàtic i es

E, si matèria primera amb marca de qualitat

Aulocontrol de l'aplicador si té segell de qualitat

respecten les condicions recomanades per a tot el procés es pot acreditar la qualitat del producte.

Control de qualitat escumes poliureta "in situ"

El text de l'esborrany de l'ordre, que ja es considera substancialment definitiu, defineix quatre situa-

Control sobre

Tipus control

Freqüència

Límits

Intervenció de

cions possibles segons la possessió o no de marques de qualitat de cada un dels que hi intervenen,

Producte acabat

Aspecte

Producte acabat

Espessor

Producte acabat

Densitat

(vegeu el quadre 3) Els controls són diferents en cada situació però bàsicaments'estableixen controls permitjà d'assaigs que poden transformar-se en control documental quan es disposa de segell o marca de qualitat.

La situació B és actualment la més estesa a Catalunya; per tant, cal considerar-la avui per avui com la habitual i sobre la qual caldrà que els tècnics

-Cada nou envàs de matèria primera •Després d'ajustaments en màquina -Interrupció de +de2h -Cada unitat d'obra •Cada 20 ftffprojec.} •Cada 2 m 1 (colada) •Cada25mí(projec.} •Cada 2 m5 (colada)

actuïn en un principi.

Per facilitar el coneixement i l'ús de la nova ordre, en els quadres que adjuntem es poden trobar resumits de forma esquemàtica els elements a controlar, els controls a efectuar, la freqüència amb què

Cada5m3 2 per dia

Producte acabat Conductivitat tèrmica Cada 4.000 m2 Cada 3 mesos

Presència d'esquerdes Presència de vetes

Tècnic de qualital de l'obra

Espessor mig -3mrn Tècnic de qualitat de (per a<25 mm) - 4mm l'obra (per a>25 mm) Espessor min. 0,75 del normal No concordança amb Laboratori acreditat les especificacions L'especificitatenel càlcul tèrmic

Laboratori acreditat

Forma part dej'autocontrol del'aptlcadorsité segell de qualitat

Forma part de l'autocontrol de l'aplicador si té segell de qualitat Forma part de l'avtocontro! de l'aplicador si té S.Q. Forma part de fautoc. de l'aplicador si té S.O.

s'han de realitzar, els elements que hi intervenen i la possibilitat de control documental, si es disposa de

Matèria primera

Marca o Segell de Qualitat. (Vegeu quadres 1 i 2) Encara que l'ordre es destina als productes de

Aplicador POLIGLAS

poliureta conformat "in situ" especialment l'apartat

Situació A

sense segell o marca

sense segell o marca

Ctra. de Barcelona, 66

que fa referència a controls sobre producte acabat

Situació B

amb segell o marca

sense segell o marca

08210 Barberà del Vallès

Situació C

sense segell o marca

amb segell o marca

Situació D

amb segell o marca

amb segell o marca

podria servir com a base pel control d'altres productes aïllants tèrmics en què el fabricant no disposi de segell o marca de qualitat.

Telèfon 729 18 18 Fax: 718 48 14

TRES MITJANS PERA UN MATEIX FI POLIGLAS ÉS L'ÚNICA EMPRESA QUE LI OFEREIX TOTES LES SOLUCIONS EN AÏLLAMENT PER A LA CONSTRUCCIÓ LA NOSTRA PRÒPIA INVESTIGACIÓ I EL NOSTRE DESENVOLUPAMENT TECNOLÒGIC, JUNT AMB EL CONEIXEMENT DE LES NECESSITATS DEL MERCAT, ENS HAN DUT A CREAR I DESENVOLUPAR LA GAMMA M É S C O M P L E T A EN AÏLLAMENT: G L A S C O , LLANA DE VIDRE GLASCOPOR, POLIESTIRÈ EXPANDIT I GLASCOFOAM, POL·IESTIRÈ EXTRUSIONAT. NOMÉS POLIGLAS POSA A LES SEVES MANS LA MILLOR SOLUCIÓ PER A CADA PROBLEMA D'AÏLLAMENT EN LA CONSTRUCCIÓ O LA INDÚSTRIA. CONFIÏ EN LES SOLUCIONS D'UN LÍDER ABSOLUT QUE NOMÉS PENSA A SERVIR-LO MILLOR.

POLIESTIRÈ

TOTES LES SOLUCIONS EN AÏLLAMENT.

HH

EXPANDIT

LLANA

DE

POLIGLAS

O

r^N l_5 PRODUCTES AMB QUALITAT GARANTITZADA 193} 716 49 14