INF940915

Núm.55 SEGONA QUINZENA | SETEMBRE 9 4 125 PTA

INFORMATIU

DEL COL·LEGI D'APARELLADORS Bon Paslor.5 08021

BARCELONA

I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Tel. 414 33 11 - 209 82 99 Fax4143434

Delegat

L'Escola dissenya el pla d'estudis dels futurs aparelladors El Consell d'Universitats, organis0 g c tres anys acadèmics. L'Escola de me depenent del Ministeri d'Educa- ^^m Barcelona ultima ara, com explica ció i Ciència, ha aprovat el nou Pla el seu director, Roberto Guerra, en d'Estudis de l'Escola Universitària Poli- l'entrevista que reprodueix L'INFORMAtècnica de Barcelona {EUPB} pel que fa TIU, els continguts dels estudis que coa l'obtenció del títol d'arquitecte tècnic, mençarà a impartir l'Escola UniversíLa carrera tindrà, finalment, una càrre- tària Politècnica de Barcelona a partir ga docent de 247,5 crèdits, repartits en del mes de setembre del 1995. •

El cost dels defectes constructius arriba fins als 750.000 milions

Els mutualistes catalans La degradació de la qüestionen els nous Catedral de Burgos estatuts de la Premaat mobilitza els aparelladors

Els defectes de construcció tenen un cost anua! de 750.000 milions de pessetes, segons dades de l'Associació d'Organitzacions Independents de Control de Qualitat (AIC). Segons dades d'aquesta associació, aquestes deficiències tenen, majoritàriament, el seu origen en la fase de projecte (45%), mentre que el 30% correspon a ia fase 7 d'execució de l'obra. • •

Els delegats dels mutualistes de la Previsió Mútua (Premaat} dels col·legis d'aparelladors de Catalunya han presentat un seguit d'esmenes a l'avantprojecte de modificació del estatuts generals d'aquesta entitat.

El principal escull és l'ampliació de l'edat de jubilació ais 68 anys, circumstància que la Comissió Premaat del Col·legi considera del tot fi inacceptable. • •

Consell de Redacció: Animi Capüia.

Cartes Cartanà, Joan Gay i Ramon Puig.

Coordinació: Canes Canato. Redaeó Picund. Fotografia: J ï / e r Garcia Be, Cftopo. Administració: Montserrat Alemany. Impressió: Romargraf, Dlpàtlt legat

B-42383-1991. ISSN: 113S-2802.

PubtlcHal; BIT-PuMcidad. Josep Tan-

a.TeU!0«

•: 155.OE 75 i * EDITA: Col·legi d'Aparelladors I Arquitectes Tècnics de Barcelona_Ban Pastor, 5. 03021 Barcelena. TeL 2J9 E£ 99. Fa*.

414 34 33. Osona: PL Major, 6.08500 Ve. 55.

Fax 410 39

Tel 8a5 26 11. Bages-Berguedà: Puna

derOm.6 082W!/.antesa.Te!.B729799.

Vallès OrtenMl:Ja*pUmt>efl. 25 0 3 4 » Grarwtes Tei B79 01 76. Vanèí OeddtittafcSanlFrancesc, 13.08221 Terrassa.

760 11 10.

JUNTA DE GOVERN: President: Cari?s P ^ y í s Secretari: Gasoa: Gaina. Tresorera: Piai Ramanch. Comptador: Bernal O d v » Vocals: J Ma. llest/. Rafael De^ado, F. X. Ba.t^í Tel.

i liene Caróras. Delegatt: Osona: Peie

Ptu Baget-Berguedà: Antoni Casas.

Vanes Orienlil: F n & r è de Buen. Va-

La deficient situació de conservació de la catedral de Burgos ha mobilitzat els aparelladors i arquitectes tècnics d'aquesta ciutat castellana, que han fet una crida a la solidaritat de !a resta de professionals de la construcció espanyols per iníentar aturar la c ció que pateix actualment aquest conjunt arquitectònic, un dels edificis gòtics més importants de l'Estat. •

Casa a Llampaies. una construcció per a la crisi La composició del projecte arquitectònic com a resposta de l'edifici a l'entorn i la construcció com a l'optimització de !a relació entre qualitat i cost --d'arquitectura de crisi es podria definir aquest projecte-, són els dos aspectes clau que defineixen i a partir dels quals es pot analitzar l'edifici vivenda i estudi del fotògraf José Manuel Ferrater. Aquesta obra, formada per una sèrie de cossos articulats, materials diversos i volums elementals, ha estat realitzada per l'arquitecte Carles Ferrater i l'arquitecte tècnic Alexandre Pararols. •

l l è s O c c i d e n t a l : Salvador Navairo.

Gerent Joan Gay.

15 a 19

U

N

I

V

E

R

S

I

T

A

T

L'EUPB aprova el nou Pla d'Estudis Els estudiants d'Arquitectura Tècnica cursaran un tronc comú i optaran per 4 vies d'intensificació P L t D ESTUDIS D'ARQUITECTURA TÈCNICA

ESCOLA UNrïeBSfTÀRIÍ POLrTÈCNE*DE8*BCELOKA (EUPB). UHTVERSTTAT POUTÈCHICA DECATÍLUHÏA |UPC|

ASSIGNATURES ÏRONCALS I OBLIGATÒRIES ASSIGNATURES OPTATWES

164 5 36

ASSIGNATURES IUUBE ElKCtÓ PROJECTE FINAL CE CARRERA

25,5 1,5

TOTAL CRÈDITS

247,5

MATÈRIES TDOKCALS

Aspectes legals de la construcció. Gestió Urbanística (6) Economia aplicada (6) Edificació. Conlrol de Qualitat. Manteniment I rehabilitació d'edificis i conslnjccions arquitectòniques (2!)

Equipaments d'obres; instal·lacions i mitjans auxiliars (6) Eslructures de l'edificació (12) Expressiu gràfica aplicada a l'edificació i a les construccions arquitectòniques (9) Fonaments físics de l'arquitectura tècnica (6) Fonaments malemàticsde l'arquitectura tècnica (6) Instal·lacions (12) Materials de construcció (15) Seguretat i prevenció (6} Organització i control d'obres, amidamenls, pressupostos i valoracions (18) Topografia I replanteigs (6) Projectes (6) UATtHTES OBLWAT0FUE8

Geometriadescriptivall(4.5] Dibuin arquitectònic II (4,5) CAD(3) Gestió urbanística (3) Conlrol de qualitat (6) Arquitectura, construcció Idulat (6) Estructures metàl·liques (3) Projecte Final de Carrera(1.5) UNIES D'INTEHSIF ;*ao oi

Línia A; Gestió en Obra i Empresa LíniaB: PtoJecteiExecuciód'Obra Línia C; Intervenció en Edificacions Existents Línia D: Tècnica Urbanística • Bi fiúm™ en» fBrúntnj mwiisn oi! creua oi aúa maitto. C

I Consell d'Universitats, organisme depenent del Ministeri d'Educació i Ciència, ha aprovat e! nou Pla d'Estudis de i'Escola Universitària Politècnica de Barcelona (EUPB) per a l'obtenció del títol d'Arquiíecte Tècnic. L'Escola de Barcelona ultima ara, com explica el seu nou director, Roberto Guerra, en l'entrevista que reprodueix L'INFORMATIU en les planes següents, els continguts dels nous estudis que començarà a impartir l'Escola a partir del mes de setembre del 1995.

El Ministeri d'Educació i Ciència va establir el títol d'Arquitecte Tècnic amb les directrius contingudes al Reial Decret 927 del 19 de juliol del 1992. El tílol es va establir com a ensenyament de primer cicle, amb una durada de tres anys, 21 àrees de coneixement i amb

una càrrega lectiva compresa entre 180 i 270 crèdits. Aquest tronc comú mínim per aconseguir l'homologació estatal ha estat completat amb l'oferta acadèmica de cada universitat.

La carrera d'Arquitectura Tècnica a l'Escola de Barcelona tindrà, finalment, una càrrega docent total de 247,5 crèdits, entre teòrics i pràctics, que es repartiran en tres anys acadèmics. Totes les assignatures del nou pla d'estudis de l'Escola de Barcelona seran de durada quadrimestral. Els estudis s'estructuren a partir d'un tronc comú homogeni que agrupa les matèries troncals mínimes establertes pel Ministeri, més les matèries obligatòries establertes per la pròpia Universitat.

A partir d'aquí, l'EUPB ha establert quatre línies opcionals d'intensilicació en gestió en obra i empresa; projecte i execució d'obra; intervenció en edificacions existents; i tècnica urbanística.

Per altra banda, hi ha les assignatures de lliure elecció que l'estudiant pot triar entre l'oferta globa! aprovada per la UPC. Finalment, hi ha el Projecte Fi de Carrera, ja sigui com a projecte tècnic o bé treball de recerca aplicada.

Situació d'excepció El Reial Decret 1497/1987 del Ministeri d'Educació i Ciència marcava les directrius generals dels plans d'estudis dels títols universitaris en les quals limitava la càrrega lectiva de les carreres tècniques a 75 crèdits per any acadèmic, la qual cosa feia un total de 225 crèdits.

L'Escola de Barcelona, però, va defensar la necessitat de sobrepassar aquests límits, tot considerant que les característiques de l'exercici professional de l'arquitecte tècnic exigeixen una formació bàsica í una quantitat de matèries d'especialitat que, fins i tot, no caben en

L ' I N F O R M A T I U

un sol primer cicle i que, de moment, s'acaben en tres anys. L'establiment del nou pla d'estudis de 247,5 crèdits va ser considerat per l'EUPB com una solució possible i va demanar l'excepcionalilal per a la seva implantació. Tot i així, la implantació del nou pla d'estudis obligarà l'Escola de Barcelona a reorganitzar els estudis d'arquitectura tècnica tot reduinl les hores d'estudi amb una càrrega total de 270 crèdits que avui s'imparteixen.

El passat mes de juny, el Ministeri d'Educació va modificar el Reial Decret 1497/87 pel qual el Consell d'Universitats, tot mantenint el caràcter excepcional, podrà homologar els plans d'estudis amb una càrrega lectiva superior a la que establien les directrius generals sí això es feia de forma justificada. •

Carles Cartanà

U

N

I

V

E

R

S

I

T

A

T

Roberto Guerra: "Els tècnics de la construcció han de tenir un mateix llenguatge comú" illorar la docència, millorar la qualitat dels mitjans, impulsar l'activitat investigadora, propulsar el Centre d'Informàtica i els laboratoris í potenciar les activitats d'extensió universitària eren alguns deis punts bàsics del programa electoral, que va dur a l'arquitecte i aparellador Roberto Guerra a la direcció de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona fEUPB) ei passat mes de juny.

Roberto Guerra (1942) és catedràtic d'Estructures del departament de Construccions Arquitectòniques de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

Impulsar la modernització dels programes que configuren el nou Pia d'Estudis és un dels seus objectius. L'INFORMATIU ha entrevistat al nou director de l'EUPB.

seminaris, consultes de biblioteca.

Creiem que és millor fer una petita reducció en el programa per tal que l'estudiant gaudeixi de més temps lliure.

Això porta a un nombre de crèdits intermedi com és el de 247*.

L'estudiant ha d'adquirir una preparació generalista que li permetí especialitzar-se en la vida professional, o

T a Universitat en general tracta de seleccionar el tipus d'estudiant que és capaç de fer-ho en un temps raonable.

El fet que hi hagi diferències entre unes escoles i d'altres perjudica el perfil professional? Fins i tot s'ha parlat d'una escola espanyola que podria impartir la carrera en dos anys...

"Això seria greu en relació amb l'homologació europea. Tenim, però, l'esperança que es vagi, com a mínim, als 220 crèdits i no s'arribi a situacions no desitjables".

La reducció horària del nou pla d'estudis comportarà més comoditat pera l'estudiant, però la matèria que ha de cursar estarà més concentrada.

L'alumne podrà cursar la carrera en els tresanys previstos?

"La gent molt especialitzada, quan baixa la demanda de la seva àrea, pot tenir grans problemes per readaptar-se" bé ha de sortir ja especialitzat per a poder incorporar-seimmediatament en alguna de les branques que ofereix avui el mercat laboral?

"En tres anys és evident que no es pot pretendre fer grans esforços en formació i alhora aconseguir nivells d'especialització. Un ensenyament molt especilitzat té els seus perills. La gent molt especialitzada, quan baixa la demanda de la seva àrea, pot tenir grans dificultats per readaptar-se. Cal una base científica ben combinada amb la pràctica, atès que, si es dóna molta teoria i poca pràctica es fomenta e! tòpic que no formem professionals".

Cal estar preparat al marge de les modes del mercat, però, en canvi, e! nou Pla sí que defineix unes certes línies, si no d'especilítzacíó, sí de capa on vol anar l'estudiant. Això no és problema perquè tots tinguin una formació polivalent?

"El Pla intenta que la part comuna salvaguardi aquesta formació mínima

"El nou pla d'estudis intenta que la part comuna salvaguardi la formació mínima que necessàriament han de tenir tots els tècnics" que han de tenir tots els tècnics. És molt difícil que en el món professional solament hí intervingui un aspecte. Per exemple, el senyor que tracta un tema de materials cal que sàpiga com es col·loquen a l'obra, ha de saber qüestions de química i conèixer ei procés constructiu.

El senyor que calcula estructures ha de conèixer les solucions constructives, i el que fa una programació, ha de saber quines són les diferents etapes de com s'anirà construint per establir la supeditació d'activitats. Tot això comporta no solament una àrea de coneixement, sinó que ha d'existir una formació global, un llenguatge comú per a tots els tècnics.

Però el temps és curt i ca! un esforç per aconseguir aquesta formació. El que pretenem és aconseguir l'equilibri".

Com es perfila el nou pla d'estudis?

"No està totalment definit. El Pla està ja aprovat pel Consell d'Universitats, però ara ve la parí més important que és ta d'establir els continguis. Hi ha una comissió que analitza cada una de les assignatures i els possibles buits. En

I

F O R M A T I U

aquesta tasca espero comptar amb la coi.laboració del Col.legi i també de la Cambra de Comerç perquè contactin amb les empreses del sector i prenguin nota de quines són les seves necessitats, les àrees que caldria intensificar dins els ensenyaments".

L'EUPB haestablert un pla d'estudis amb una càrrega lectíva superior a la inicialment proposada pel Ministeri...

"El nou pla d'estudis té 247,5 crèdits.

El Ministeri d'Educació volia que fossin 225 crèdits com a màxim amb caràcter general per als ensenyaments d'escoles universitàries. L'escola de Madrid, per exemple, va plantejar un pla de 270 crèdits que significava mantenir el mateix nombre d'hores que actualment. Nosaltres vèiem bé la proposta de Madrid, però hi trobàvem un defecte: que l'evolució de l'ensenyament tendeix a conjugar les hores lectives amb d'altres activitats formatives. L'estudiant ha de realitzar una tasca personal diversa i amb un cert grau de flexibilitat: el contacte amb els professors, l'assistència a

Si l'estudiant no supera la totalitat de les assignatures en el doble del temps previst, no podrà continuar el curs selectiu.

Amb això es pretén que els alumnes que sobrepassin el curs selectiu siguin alumnes amb la capacitat adequada. Esperem que aquests embussos que actualment es produeixen, d'estudiants que estan deu, dotze anys al centre, no es produeixin. Aquesta és la filosofia general de la Universitat que controlarà que aquestes desviacions no es produeixin en cap dels seus centres.

Fins ara es considerava que era molt profitós que l'alumne estudiés i treballés alhora. Però això s'ha demostrat com una distorsió. Els programes van canviant i aquest alumne adquireix una formació diferent a la dels seus companys.

S'intentarà que l'estudiant tingui una veritable condició acadèmica. Jo sóc una mica escèptic en relació, per exemple, amb els estudis a distància pel que fa a les carreres tècniques. Penso que comporten una complexitat que els im-

EL

U

N

I

V

TEMA

E

R

S

I

T

A

T

pedeix formar part d'aquest paquet d'ensenyaments".

Com està estructurada la relació de l'estudiant amb la realitat professional i el món de l'empresa?

"Aquesta relació s'estructura a partir de l'últim curs de la carrera i per mitjà de la realització del treball de fi de carrera.

Hi ha també la idea d'aconseguir uns crèdits de lliure elecció mitjançant les pràctiques d'exercici professional".

L'evolució dels coneixements tècnics implica un reciclatge permanent del cos docent. Quin és el camíque han de seguir els professors per mantenirseaidia?

aquest pot oferir a les empreses del sector".

Els estudiants d'avui són els col·legiats de demà. Quines relacions es mantenen avui ambel Col·legi i quin és el camp de treball comú entre ambdues institucions?

"Fins ara hi ha hagut una bona relació que encara pol reiorçar-se sense que es tingui en compte ej fet circumstancial que el president del Col·legi. Carles Puiggròs, va ser company meu de promoció. El que cal fer és coordinar els serveis que podem oferir als postgraduats, als col·legiats. En tot cas, caldria explicar als estudiants del darrer curs quins

"Estudiar i treballar alhora és una distorsió.

S'intentarà que l'estudiant tingui una veritable condició acadèmica"

"Cal que es vegi l'Escola com un conjunt de persones especialitzades que poden resoldre problemes"

T e r la via del conveni es pol establir que la persona que està dedicada a la universitat a temps complet pugui estar en contacte amb el món professional. El professor, si no és per aquesta via, no pot tenir les seves pròpies obres".

Quina consideració li mereix el sistema iniciat perla Universitat d'avaluació del professorat a partir d'una enquesta entreels estudiants?

"Jo no he estat un defensor d'aquest sistema, però tampoc en sóc enemic.

Entenc que és un indicador... si un professor surt mal avaluat pels estudiants és que hi ha un problema. Això és el que ens diu l'enquesta. Ara bé, de vegades

són els serveis del Col·legi ja que, per a l'Escola, l'estudiant que finalitza els estudis desapareix. Nosaltres, per descomptat, estem oberts a ampliar la col·laboració Col.legi-Escola. Els estudiants han de conservar una visió positiva del centre que més tard els impulsarà, com a professionals, a tornar per assistir a cursos de postgrau o bé com a empresaris per requerir els nostres serveis. Cal que es vegi l'Escola com un conjunt de persones especialitzades que poden resoldre un determinat problema en un moment determinar. •

existeix una excessiva pressió sobre el professorat. Abans d'esdevenir director del centre, jo vaig demanar que a la propera junta d'avaluació no hi hagués solament l'informe dels alumnes, que calia més indicadors, més informació.

Caldria demanar una mena de memòria a principis de curs sobre els projectes de cada professor i després analitzar-ho.

Cal buscar d'altres mecanismes d'autoavaluació".

Quina relació manté l'Escola amb el

món de l'empresa, quant a la tasca investigadora o bé de suport?

"Fins ara, la idea ha estat que fos el propi docent qui, per mitjà del seu prestigi o dels contactes professionals, aconseguís els seus clients. L'Escola pot oferir bones instal·lacions i serveis: des del laboratori de materials (que ha estat ja acreditat) i de fotogrametria arquitectònica, fins a treballs d'investigació aplicada. Pensem editar un prospecte explicatiu sobre el centre i els serveis que

I N F O R M A T

Carles Cartanà

P U N T S

DE

V I S T A

El futur de la informació al sector de la construcció

a

oferint a l'usuari la possibilitat de connectar-se amb qualsevol punt del món. Un exemple clar és INTERNET, la xarxa de xarxes més important que permet la consulta interactiva de bases de dades de tot el món, la captura de fitxers amb informació o l'obtenció d'una bústia de correspondència electrònica. Tot aquest ampli ventall de possibilitats no seria tant atractiu, si no s'estiguessin desenvolupant i millorant contínuament les tècniques de navegació dins del sistema, fins a permetre treballar amb un llenguatge cada vegada més proper al natural.

a informació cada vegada té un paper més important dins el sector de la construcció. Creix la necessitat d'informació dels professionals i les empreses per a millorar la seva competitivitat dins d'un món marcat per la lliure competència. Això suposa disposar de canals ràpids i fiables de distribució dels coneixements i les innovacions. Del 23 al 26 de maig, es va celebrar a Barcelona, organitzat pel Centre Josep Renart, la reunió que anualment convoca el grup de treball W57 del CIB. Aquesta Comissió té com a objectius, dins de l'àmbit de la construcció, eí potenciament i desenvolupament de la cooperació internacional; la investigació i aplicació de les noves lecnologies per a la transferència d'informació i el processament dels documents; el suport a!s centres de documentació i l'ajuda a la creació de nous; l'intercanvi d'experiències; la

"Es perfila un nou món sense fronteres, interconnectat i interactiu"

promoció i l'intercanvi d'abstracts, bibliografies...; el desenvolupament de sistemes per ala

formació dels usuaris. ^ ^ ™ ^ " Els integrants del grup van discutir sobre els problemes i les possibles solucions actuals a fets com el de la dispersió de la informació arreu del món. Un món en transformació i desenvolupament on cada vegada es fa més complex localitzar la documentació que necessitem pel nostre treball professional, estudis o recerques. Hem de ser conscients que els sistemes i canals habituals establerts comencen a estar desfasats, És clar que avui dia, si volem obtenir una alta qualitat en la recerca d'informació no ens podem donar per satisfets amb el resultat obtingut de la consulta dels fons documentals d'una biblioteca o centre de documentació. Hem d'anar més enllà. Per un costat, tenim les bases de dades: bibliogràfiques, les factuals (que poden contenir el text complet, dades numèriques...) i més recentment les multímèdies {imatges, so, text) emmagatzemades amb

LA

suports magnètics o òptics (CD ROM}; o el mateix producte en

La reunió anual del grup de treball va evidenciar l'impacte que els nous avenços tecnològics tenen sobre l'accés a la informació i els centres especialitzats com ara el Centre de Documentació Josep Renart. Això significarà un canvi en el concepte dels serveis d'informació i documentació especialitzats. Aquests centres es basaran més en la possibilitat de localitzar una informació en qualsevol lloc del món que en la quantitat d'informació o documents emmagatzemats. Així, serà la capacitat d'obtenir informació, junt amb el valor afegit de les tasques dels tècnics i documentalistes per tal de servir-la en les millors condicions a l'usuari, la que marcarà el camí del futur. Parlem d'un món sense fronteres, interconhabituals nectat i interactiu on és possible trobar gairebé tot allò que busquem en un temps avui dia im-

"Hem de ser conscients que e/s

la seva versió en paper (amb

Sistemes 1 Canals

d'informació i documentació comencen a estar desfasats"

pèrdua de velocitat i punts d'accés per a la recerca).

L'altra possibilitat que tenim és la del mercat de bases de dades en línia (accessibles gràcies a la integració del mòdem en el nostre PC habitual).

Aquesta és la solució que actualment marca les diferències, ja que gràcies a les noves autopistes de telecomunicacions, les xarxes dedicades a la informació s'estan desenvolupant i estenent vertiginosament,

LA

PREMSA

PARLA

FRANCESCA MOYA Documentalista Centre de Documentació Josep Renart

LA

PREMSA

Reformes legals en temps de crisi

Seguretat... una assignatura pendent

El volum de la reforma de la normativa legal que afecta a l'edificació és, probablement, inèdit en aquest país.

La tramitació, gairebé simultània, de lleis tan trascendentals com les que afecten els arrendaments urbans i a la pròpia ordenació de l'edificació, el nou pla d'habitatges, el pla de qualitat, l'actualització de la normativa bàsica... són qüestions tan trascendents que marquen el que pot significar una transformació important en l'edificació espanyola, amb una incidència acusada en la construcció d'habitatges. Malhauradament, tota aquesta reforma es troba inmersa en una situació de crisi política, en la qual qualsevol final és possible, des d'una remodelació del Govern, fins a la convocatòria d'eleccions. La mateixa complexitat parlamentària pot obligar, però, a un debat més minuciós dels projectes de llei pendents i a la recerca del consens, com ja succeeix amb la tramitació de la LAU. La conjuntura política podrà canviar i els responsables polítics ser rellevats, però la reforma i renovació de l'edificació és un tren en marxa, que no s'ha d'aturar. •

El lliurament del premi Caupolicàn, el passat dia 29 de juny, ha tornar a posar d'actualitat l'inquietud, sentida i viscuda des de sempre pels aparelladors i arquitectes tècnics, pel que fa la seguretat en l'edificació. Cal no oblidar que els professionals estan directament implicats en el tema, en ser els tècnics que elaboren els estudis i plans relatius a aquesta matèria i els qui viuen diàriament l'angoixa que envolta els accidents laborals. El seu suport per aconseguir una major seguretat en el complex procés edificatori és imprescindible. Els tècnics de la construcció tenen un paper irreemplaçable en la millora de la seguretat. Ampliar les seves competències en la matèria, comptar amb l'ajut d'empresaris i sindicats, í l'elaboració de més i millors plans i estudis de seguretat són la millor garantia per a un descens significatiu de les terribles estadístiques de cada any. La col·laboració és, doncs, essencial. En solitari, els professionals podríem arribar a ser simples espectadors de la tragèdia que suposa la ja gairebé tòpica mort diària a la construcció. •

REVISTA DE LA CONSTRUCCION juny/juliol 1994.

- ^ ^ _ ^ ^ _

LOCUCIONS ESPECÍFIQUES DE LA CONSTRUCCIÓ Riada mestra Finestra coronelta Fonament corregut Fonament de pilons Foral aixamfranat Forat de bastida Forat del pany

Hilada maestra Ajimez, ventana geminada Cimiento corrido Cimiento corrido Taladro avellanado Mechinal

Bocallave CERCHA

For

narí Manual de la Construcció

L ' I N F O R M A T I U

EL

NOTICIARI

Q U A L I T A T

12 de cada 100 pessetes de la facturació del sector de la construcció a Espanya corresponen a la reparació de les deficiències constructives.

Segons un estudi de l'AIC, la baixa qualitat dels projectes és la principal causa d'aquestes deficiències.

Els defectes de construcció costen 750.000 milions Els projectes deficients, causa principal segons l'AIC spanya té una despesa de 50.000 milions de pessetes anuals en la repació de les deficiències provocades per la manca de qualitat de projectes, execució i materials de l'edificació, segons dades de l'Associació d'Organitzacions Independents de Control de Qualitat (AIC).

Aquest cost, similar al de la resta de la Unió Europea, representa 12 de cada 100 pessetes que factura el sector de la construcció a l'Estat esLAIC panyol.

Q

cientment definits, redactats sovint sense les col·laboracions dels professionals que requereix l'estat actual de la tècnica, amb terminis insuficients o amb nivells d'honoraris inferiors als requerits. El 30% dels defectes correspondrien a l'execució de l'obra, punt en el qual l'AIC considera que la formació professional dels treballadors que han de realitzar les obres manté una tendència descendent des de fa uns anys.

Segons el banc de dades de l'AIC, les deficiències en l'edificació

l'existència d'una assegurança per als

corresponen principal-

detectes dels immobles

ment a la fase de pro- ^^^^^^^^^^^^^^m jecte (45%), deficiències que originen importants desviacions pressupostàries en els diferents àmbits de la construcció i, en particular, en el sector públic. Les causes radiquen, principalment, en una insuficient qualitat dels projectes com a conseqüència de ser incomplets, insufi-

Pel que fa a les responsabilitats, l'AIC es manifesta a favor de l'existència, dins la LOE, d'una ranca que

cobreixi les

deficiències dels immobles de nova construcció durant un període de 10 anys. AIC considera l'asseguranca decennal com una fórmula eficaç de defensa de l'usuari a condició, però, que la qualitat de la construcció es situï en uns nivells raonables que facin viable el sistema mitjançant un control

de qualitat independent.

AIC considera, d'altra banda, que l'existència tan sols del control, sense una assegurança eficaç, deixa desprotegít el consumidor, perquè en el cas hipotètic d'un sistema de control que pretengui la supressió total dels danys, aquest seria econòmicament prohibitiu, independentment de la impossibilitat material de garantir l'eliminació lotal de sinistres.

ECOLOGIA

Finalment, el banc de dades de l'AIC destaca com a aspecte positiu l'interès creixent d'alguns promotors, especialment públics, per lliurar els habitatges amb una pòlissa d'assegurança decennal. AIC, però, fa una crida per tal d'evitar la mala pràctica emprada en alguns casos de fer abonar el cost de la pòlissa i del control de qualitat corresponent per mitjà del constructor, fórmula que considera totalment inadequada. •

PROFESSIONALS

La Generalitat regula la gestió dels residus de la construcció

El Consejo destinarà el 0,7% del seu pressuposta l'ajut al Tercer Món

La nova disposició legal busca el seu màxim aprofitament

Els aparelladors volen potenciar la solidaritat internacional

B

a Generalitat, basant-se en raons de protecció del medi ambient i raons econòmiques, ha elaborat una disposició legal que ordena les operacions de gestió dels residus de la construcció, aproximadament uns dos milions de tones anuals a Catalunya. Aquesta disposició, que va ser aprovada el passat 26 de juliol, té com a objectius principal obtenir el màxim aprofitament dels subproductes, matèries i substàncies que contenen aquests residus i garantir que les operacions de valoració i de disposició del seu rebuig es duguin a terme atenent unes altres exigències de protecció del medi ambient.

El nou decret, el 204/1994, especifica quines són les obligacions del productor i posseïdor dels residus i les del gestor d'aquestes. Cal destacar que en el projecte tècnic que s'adjunta a la sol·licitud de les llicències d'enderroc, excavació o construcció, el decret obliga a avaluar el volum i les característiques dels residus que s'originaran i a especificar les instal·lacions de reciclatge on es gestionaran en el cas que no s'utilitzin o reciclin en la mateixa obra.

Cal assenyalar també que es preveu que en alguns casos la llicència d'obra corresponent imposi l'obligació de destriar en origen les matèries que han de ser objecte de reciclatge. •

a

l Consejo General de la Arquitectura Tècnica de Espana destinarà el 0,7% del seu pressupost a l'ajut solidari als països del Tercer Món, segons un acord adoptat pel ple d'aquesta institució, a finals del passal mes de juliol. Al mateix temps, aquesta corporació professional ha instat al Govern estatal perquè aquest cedeixi, igualment, el 0,7% del PIB de l'Estat a les zones més necessitades del món, en compliment d'una recomanació de l'ONU. El Consejo també estudia possibles formes de participació acliva en l'ajut al desenvolupament dels països econòmicament més deprimits.

El Consejo General, del qual formen

L ' I N F O R M A T I U

part els 53 col·legis oficials d'arquitectura tècnica que existeixen al país i als quals pertanyen gairebé 30.000 aparelladors i arquitectes tècnics, canalitzarà la tramesa d'aquest ajut al Tercer Món per mitjà d'alguna de les Organitzacions No Governamentals existents. A més a més, en la sessió plenària del Consejo es va proposar estudiar la viabilitat de posar en marxa un projecte de participació activa per col·laborar amb els països menys desenvolupats. En aquest sentit, s'estudiarà la fórmula pel desplaçamenl de professionals que puguin exercir la seva tasca on sigui més necessària, de la mateixa manera que ja ho tan d'altres col·lectius, com ara els metges. •

EL

NOTICIARI

P R EM A A T

PROFESSIONALS

Els delegats catalans qüestionen els estatuts

Economistes andalusos estableixen la precol.legiació d'estudiants

El nou text, al qual s'han presentat força esmenes, trasllada l'edat de jubilació als 68 anys

a

ls delegals dels mutualistes de Premaal dels col·legis catalans i mutualistes que conformen l'anomenada Comissió de Premaat del Col·legi de Barcelona han presentat esmenes a l'avantprojecte de modificació dels estatuts generals de l'entitat. La Comissió considera que no és acceptable la proposta d'ampliació de l'edat de jubilació als 68 anys. Els delegats demanen més informació per tenir una opinió fonamentada pel que fa a aquest tema. En cas d'acceptar-se la nova edat de jubilació, es demana estudiar alternatives transitòries, per evitar situacions injustes entre els mutualistes més propers als 65 anys.

En relació amb la flexibilitat i versatilitat de les prestacions que es pretén amb la reforma dels estatuts, la comissió creu que l'agrupació de prestacions proposada no resol de cap manera els objectius perseguits. Els delegals proposen diverses mesures entre les quals hi ha restabliment d'un termini especial de suspensió de la relació jurídica lins a tres anys per als mutualistes que ho sol·licitin, per tal d'atendre situacions de dificultats econòmiques.

Una reforma polèmica La Premaat va confeccionar un avantprojecte de nous estatuts amb l'objectiu de donar resposta a les necessitats actuals dels seus mutualistes. La proposta de reforma preveu establir els 68 anys

ASAMBUA GENERAL DE MUTUAUSTAS Y DE1 PREVISION MÚTUA DE APAREJADORES

iïEfios TEÇNICOS 17 Junio 1994

El Col·legi d'Economistes de Màlaga ha establert la precol.legiació dels estudiants dels darrers cursos de la carrera per tal d'ajudar-los a conèixer el món professional i preparar-los per superar les dificultats del nou llicenciat per accedir al mercat de treball. El Col·legi ofereix als futurs professionals la possibilitat de participar en els diversos serveis en funcionament, com ara l'assessorament jurídic i laboral i poden beneficiar-se dels convenis establerts amb d'altres institucions o entitats. •

Els aparelladors són competents en matèria de protecció contra el foc com a edat mínima per a sol·licitar la pensió de jubilació. També es podria sol·licitar en haver fet els 65 anys si bé, en aquest cas, s'aplicarien coeficients reductors. Aquesta i d'altres mesures que s'inclouen en el text de l'avantprojecte ha provocat les queixes de nombrosos mutualistes per la seva arbitrarietat i per la manca d'una explicació clara dels motius que impulsen una iniciativa que lesiona clarament les seves expectatives de futur.

El Col·legi va presentar el passat juliol un conjunt d'esmenes als nous estatuts, tot considerant que el redactat de la proposta perjudica els interessos dels assegurats. Entre les esmenes presen-

Reunió informativa de mutualistes de Premaat La Junla de Govern del Col·legi convoca els mutualistes de Previsió Mútua (Premaat) a una reunió informativa que tindrà lloc

el dimarts 27 de setembre ales 7 del vespre

tades, el Col·legi demana respectar l'edat mínima de jubilació als 65 anys. També demana introduir la possibilitat d'extorns en determinades condicions, en el cas que es causi baixa en aquestes. El Col·legi considera, d'altra banda, que la Previsió Mútua ha de fer els passos necessaris cap a una modernització definitiva de l'entitat. Pel Col·legi, la necessària renovació passa per l'equilibri entre solidaritat i capitalització individual.

Això és, arribar a una capitalització col·lectiva que garanteixi les expectatives dels mutualistes i que, per a determinades prestacions, garanteixi la capitalització individual en funció de les aportacions letes. •

La Secretaria Tècnica d'Estat per a la Indústria ha ratificat al Consell General de l'Arquitectura Tècnica que els aparelladors i arquitectes tècnics són titulats capacitats per assumir competències tècniques en empreses dedicades a instal·lacions de protecció contra incendis. S'aclareix, d'aquesta manera, la possible confusió generada el mes de febrer, quan responsables del ministeri d'Indústria van establir criteris d'aplicació del reial eecret 1942/93 relatiu al Reglament d'instal·lacions de protecció contra incendis, on es deia que tindrien competències en la matèria, els titulats d'escoles universitàries de les diverses enginyeries. •

El president i la Junta de Govern es complauen a invitar-vos a la inauguració de l'exposició

WARCHITECTURE Urbicide Sarajevo el dijous 22 de setembre, a dos quarts de vuit del vespre, Sala d'exposicions del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

ala sala d'actes del Col·legi Primera planta Més informació: Secretaris del Col·legi

N F O R M A T I U

Bon Pastor, 5 La mostra ha eslaí produïda per l'Association of Architeds Das Sabih i l'Arc en Rève Centre d'Architecture i organitzada pel Col·legi i l'associació Arquitectes sense Fronteres amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona

EL

NOTICIARI

C U L T U R A

Competència professional dels titulats de FP

El Col·legi presenta una mostra sobre la destrucció de Sarajevo

El Govem acaba d'aprovar, com ja vam anunciar a L'INFORMATIU 51, el nou reial decret 1411/1994 que modifica el redactat dels anteriors reials decrets que aprovaven les noves Ütulacions de FP pel que fa a les seves competències professionals, Segons aquest nou text, "este técnico actuarà, en todo caso, bajo la supervisión general de arquitectos, íngenieros o licenciados y/o arquitectos técnicos, ingenieros técnicos o diplomades". •

L'exposició fotogràfica serà presentada per arquitectes bosnis a sala d'exposicions del Col·legi d'Aparelladors inaugurarà el proper dia 22 de setembre la mostra Warchitecture. Urbicide Sarajevo, produïda pel centre d'arquitectura Arc en Rève de Burdeus (França).

Aquesta mostra, que s'exhibeix a Barcelona a iniciativa del Col·legi i de l'associació Arquitecíes sense Fronteres, recull testimonis gràfics, videogràíics i literaris sobre la destrucció gairebé total del patrimoni arquitectònic i la degradació física de la capital de Bosnia Herze- guerra), es completa amb dibuixos origigovina, Sarajevo. La mostra romandrà nals dels edificis i mapes explicatius oberta fins a! dia 14 d'octubre. dels diferents períodes, i amb una Warchitecture consía de 78 plafons col·lecció de textos d'arquitectes, poetes amb fotografies de Milomir Kovacevic i historiadors que desenvolupen la hisque presenten els danys que ha sofert el tòria de la ciutat. Un muntatge audiovipatrimoni arquitectònic de la ciutat. La sual presenta els edificis tal com eren mostra, que divideix els edificis en qua- abans i després de la guerra. L'exposició tre períodes (època otomana, imperi es clou amb un documental sobre l'estat austríac, època d'entre-guerres, i post- actual de Sarajevo. •

B

Els aparelladors de Burgos es mobilitzen per la Catedral El Coíegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Burgos ha fet una crida a la solidaritat de la resta d'aparelladors i arquitectes tècnics de l'Estat per aturar la forta degradació arquitectònica que pateix actualment la Catedral de Burgos, una de les joies del gòtic espanyol. Amb aquest objectiu, el Colegio de Aparejadores de Burgos ha obert, amb un donatiu de 200.000 pessetes, un compte corrent (La Caixa, c/c 2100.2295.52.0200041809). •

Catalunya destina I' 1 % de l'obra pública a patrimoni cultural La Llei de Patrimoni Cultural Català estableix que l'Administració de la Generalitat ha de reservar en els pressupostos de les obres públiques una partida mínima de l'1% amb la finalitat d'invertir-la en el patrimoni cultural i en la creació artística. El decret 175/1994, aprovat el 28 de juny, fixa els criteris i la forma d'aplicació d'aquesta reserva, tot especificant quines són les obres subjectes a l'1% cultural i el seu procediment de reserva i aplicació. •

MONOGRAFIES

P U B L I C A C I O N S

Juntes de formigó

Edificis saludables Santé. Programmer, concevoir, gérer les batiments à hautes performances energètiques.

AOEME, AICVF. PYC Edition.

Ivry-sur Seine, 1993.

Juntas en construcciones de hormigón

El llibre Santé. Programmer, concevoir, gérer les batiments à hautes períormances energètiques és una eina per a estudiar la rendibilitat energètica dels establiments sanitaris amb altes prestacions energètiques. Es basa, principalment, en la constatació que és possible millorar els serveis donats als usuaris consumint menys energia i planteja la gestió des del punt de vista del cost global. Aquest llibre s'adreça a promotors, tècnics, oficines de control i gestió i respon a diversos objectius entre els quals destaquen la concepció d'equipaments tècnics ben adaptats als usos i les necessitats, l'anàlisi dels sistemes i eines de gestió.i també el control dels costos de l'energia, conservació i manteniment. Entre els tretze capítols de què consta el llibre Santé. Programmer, concevoir, gérer les batiments à hautes performances energètiques destaquem els que fan referència a l'estudi global de l'energètica, a les instal·lacions, les eines de concepció i de gestió i els serveis. Tots els capítols es completen amb unes recomanacions pràctiques interessants. El llibre conté també una extensa i acurada bibliografia. •

Un aspecte especialment important durant la concepció i la construcció de les estructures de formigó és el disseny de les juntes. A l'hora de parlar de juntes cal tenir en compte el comportament del lormigó, que sofreix canvis dimensionals a causa de les variacions tèrmiques durant les primeres edats, les variacions tèrmiques estacionals, la retracció i els increments d'humitat; per l'altre, el fet que sempre es calculen unes quanties mínimes de formigó per tal de controlar-ne la lissuració deguda a aquestes deformacions termohigromètriques i de retracció, evitant l'aparició de fissures. Les juntes poden ser de treball (fruit de les interrupcions o de la finalilzació de la jornada de treball), de contracció (permeten la contracció del formigó i eviten o controlen la fissuració coartada, deguda a les deformacions tèrmiques), de dilatació (permeten la contracció i l'expansió de l'estructura i redueixen els esforços que aquesls moviments li introdueixen), d'assentament (permeten l'assentament de dues zones d'una construcció, o bé els fonaments en sòls molt diversos o a dilerents profunditats. Afecten tot l'edifici, fins i lot els fonaments). No obstant, la seva utilització ve determinada pel tipus de construcció, ja siguin murs de contenció, murs de soterrani i aparcaments, paviments i soleres, dipòsits per a líquids i piscines, o estructures d'edificació en general. •

Salvador Gili

Marta Truyol

Calavera,!, Gonzalez, E. Cuadernos INTEMAC NOm. 14,

2on trimestre 1994

N

F O R M

A T

SERVEIS

ASSESSORIA

C O L · L E G I A L S

JURÍDICA

Assegurances per a fills de col·legiats

Responsabilitat de l'usuari per manca de manteniment [ [ " • ' I N F O R M A T I U publica I j ^ ^ B e n aquesta secció d'AsI ' ^ s e s s o r i a Jurídica fragL i J menis de sentències recaigudes en procediments dels plets de responsabilitat civil dels col·legiats.

(Sentència del Jutjat de primera instància número 5 de Mataró, de data 20 de maig; menor quantia número 266/92), "La demanda planteada pretende la declaración de responsabilidad de todos aquéllos que íntervínieron en la construcción de un edificio por los desperfectos aparecidos en el mismo, responsabilidad que solo en quienes efectivamente sean los causanles habrà de residenciarse. imputàndose soíidariamente solo en caso de que ese residenciamienlo concreto no pueda verificarse, siendo por ello necesario determinar

COOPERATIVA D'ARQUITECTES Jordi Capell

como primera providencia, si los viciós son o no imputables a una incorrecta ejecucíón de la obra y, después, determinar la posibilidad de concreción de la fase de incorrecta ejecución.

Y examinando el fondo de! asunto resulta palmariamente evidente que, sin motivo alguno para la duda, la demanda habrà de ser desestimada. Dicha demanda basaba su pedimento en que los desperfectos aparecidos en un edificio se debían a la incorrecta ejecucíón de la obra al haberse empleado cemento-cola, cuando lo adecuado hubiese sido cemento-portland, para el anclaje de unas barandas, siendo como era contraindicado e! material indicado por no ser capaz, dada su inelasticidad, de absorver ia expansión provocada por la oxidación de los anclajes.

Los demandados negaron en todo momento haber empleado

Correduria d'Assegurances C. Lorente. S.L inicia una assegurança d'accidents exclusiva per als fills dels col·legials fins als 18 anys.

Es consideren com a acccidents les malalties següents: meningitis, poliomieliiis, encefalitis, cèrebro-espinal, diftèria, tètan, xarampió, escarlatina i verola.

Resta inclosa també, la pràctica 6'esports com a amateur però n'estan exclosos els aeronàutics.

També estan inclosos els accital material, indicando que en rea- ejecución en la colocación de las lídad la posible ruina solo podia barandas, que la causa desen- dents de motocicletes com a conductor o passatger. deberse a la deficiente conser- cadenante de los desperfectos El capital garantit d'invalidesa vación del edificio por sus pro- no es la mala ejecución de la és de 50.000.000 de pessetes i píetarios, que permitieron que las obra sinó la oxidación de los emla prima total anual és de 12.000 potramientos de las barandillas barandas se oxidasen. pessetes. • Tal discrepància lo es, pues, en los forjados, desperfectos que sobre los hechos, y solo una pe- se hubiesen evitado con una coServeis Financers ricia podia determinar la natura- rrecta labor de mantenimienlo Pepita Comte o Sergi Sagrado leza de los materíales emplea- que no se ha llevado a cabo.

Segona planta Los hechos son claros y exidos, perícia que se ha practicado por un arquiíecto, pontendo de men a los demandados, cualmanifiesto, en forma contunden- quiera que fuese su intervención te y sin apelativos, que las baran- en la obra, de toda responsabilidas se sujetaron con cemento- dad, por lo que habràn de ser pòrtland, que no se aprecia mala Un nou conveni amb Tecnitasa continuarà facilitant als aparelladors la validació de taxacions hipotecàries. Aquest conveni, que entrarà en vigor a partir del proCol·legi d'Aparelladors i Arquitectes per 1 d'octubre, introdueix modiTècnics de Barcelona. 3a planta ficacions en el cosí i el tràmit del Bon pastor, 5-Tel: 209 82 99 servei, conseqüència de l'experiència del primer any de funcionament.

Nou conveni amb Tecnitasa

^ O F E R T E S SETEMBRE-OCTUBRE'94 SUPORTS PLOTTER PAPER VEGETAL P.V.P. P.OFERTA

FORMATS DIN Al++(630X920) FULL PAQUET 125 FULS

PAPER OPAC P.V.P. P.OFERTA

65 8.000

8.350

12.836

65 7.500

7.900

DIN A l (594X841) É | Í FULL ™ s u*mt- 94 PAQUET 125 FULLS 11.745

53 6.375

DINA1+(625X88O) FULL PAQUET 125 FULLS

110 13.630

103 ;

68

65

POLIESTER 75" PVP. P. OFERTA

38 4.500

425 41.954

230 22.000

36 4.375

403 39.TO

225 21.500

33 4.000

72 36,900

205 19.000

El punt prioritari a l'hora d'introduir millores ha estat guanyar agilitat en la tramitació, cosa que permetrà reduir al màxim el temps invertit en la revisió i el segellat.

Per utilitzar el servei, caldrà tenir la prepració i el nivell adequat de coneixements tècnics. S'han previst una sèrie d'activitats de formació cara a la preparació dels informes de taxació. •

A L T R E S 59 7.200

Acreditació del laboratori de l'EUPB

EL PAQUETS DE PAPER POLIESTER 75' DE CAD SÓN DE 100 FULLS

TAULA DE DIBUIX PER A ARQUITECTES MODEL BIEFFE "ARCHITECTO" - Disseny italià. En exclusiva cooperatives d'arquitectes.

- Alçada mínima 79 cm., màxima 118 cm.

- Quatre potes. Molt ferma.

- Mides de taulell des de 120 cm. fins a 225 cm, - Ideal com a taula de dibuix i ordinador.

-Inclinació de taulell fins a 30* - Color blanc amb taulell de 150 x 100.

N

F O R M

LPVP,

La direcció general d'Arquitectura i Habitatge ha atorgat amb data de 29 de juliol, l'acreditació provisional al laboratori de materials de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona per al control de qualitat de l'edilicació en l'àmbit de formigó fresc.

Laboratori de materials de l'EUPB Av. Doctor Gregorio Maranon, número 44-50. 08028 Barcelona Tel: 401 62 34 Fax: 401 62 94 •

P.OFERTA

52.000,- 31.000,-

A

T

10

SERVEIS

.DEMANDES

DE

COL·LEGIALS

TREBALL

INFORMACIÓ M H M T DE TlIBtlLi Pilar Cecília, tercera planta

Constructora d'Artesa de Seg re

La formació i el desenvolupament personal L'oferta formativa del professional es concreta fonamentalment en dues línies: els programes de cursos llargs d'un o dos anys (màsters) que tenen per objectiu la professionalització de l'individu en àrees específiques o especialitzacions, i els programes de formació continuada, que es concreten en cursos de durada més curta d'entre 10 i 20 hores i que pretenen l'actualització i posada al dia de coneixements o reciclatge.

àrees funcionals de l'empresa, aspectes d'economia, d'organització o direcció.

A més a més, la formació humanística o el desenvolupament personal permet al professional potenciar les seves habilitats en gestió i direcció, la capacitat de treball en equip, l'habilitat de negociació, direcció i participació en reunions, organització del temps, comunicació interpersonal... Són aptituds valorades positivament per les empreses i cada vegada més imprescindibles per exercir funcions directives.

Altres aspecte formatius

Els coneixements d'idiomes són també imprescindibles. La creixent internacionalització farà que sovint ens haguem de relacionar amb professionals d'altres països, i l'anglès és l'idioma més habitual. Aquest és un dels requisits, cada vegada més sol·licitat per les empreses, fins i tot, quan s'ha d'utilitzar esporàdicament o a nivell de lectura tècnica. Segons es desprèn de les dades dels inscrits al servei de Promoció i Mercat de Treball, molt pocs arquitectes tècnics han adquirit un bon nivell en un idioma estranger.

D'altres aspectes complementaris, i no peraixò menys importants, són la formació en gestió empresarial que permet al professional tenir una visió global de l'empresa i no centrar-se exclusivament en els aspectes tècnics. Per bona part dels tècnics, l'evolució professional passa del camp purament tècnic a un camp més de gestió. Per això, es requereixen uns coneixements més generalistes sobre les

Per això, dominar-ne algun, sobretot l'anglès, es converteix en un gran avantatge.

Un altre aspecte és la informàtica. Moltes de les noves tecnologies giren al voltant del tractament de la informació, cosa que fa que la informàtica esdevingui una eina necessària en l'exercici de la majoria de funcions a l'empresa. Segons les dades de! servei, els coneixements més sol·licitats es centren especialment en programes aplicats a l'economia d'obra: amidaments, pressupostos i certificats, amb programes específics o fulls de càlcul.

Segons les mateixes dades el sector del col·lectiu amb més mancances d'aquest tipus de coneixements són els professionals d'experiència i d'edat superior. Això fa que, en ocasions, les empreses pressuposin que, per a desenvolupar una funció que requereixi l'ús d'una eina informàtica, és millor escollir entre els professionals més joves.

Servei de Promoció i Mercat de Treball

TÈCNIC D'ESTUDIS, AMIDAMENTS I PRESSUPOSTOS d'obres, contractació d'industrials I seguiment econòmic d'obres. Ca I experiènciaen el sector de l'edificació, especialment en la mate txa lund ó. Caldrà resldi r a la provincià de Lleida. Edal, entre 25 i 45 anys.

Jornada completa amb horari flexible.

Contracte laboral.

Sou a convenir.

RetS.207

Estudi d'arquitectura i construcció

Constructora per l'Administració Pública

ARQUITECTE TÈCNIC

CAP D'OBRA

responsable de la realització de projectes d'execució iorganilzacióde despatx.

Experiència de 2 a 5 anys en realització de projectés, amidaments. pressupostos, estructures i delineació per ordinador.

1 m p rescindible dom ini de 1 programa Arris.

Es valorarà coneixement d'anglès tècnic.

Edat, enlre 24130 anys. Jornada oficial.

Contracte laboral. Sou: 2.500.000,- brut/ any negociable.

Rel: SJOS

per a gestió amb direcció tècnica i propielaL Organitzarequ ips humans, control tècnico-econòmic, coniractadó i coordinació o"indu striats, en important empresa e n creixement. Inici en edificació dTiabilatges a Badalona. Possibilitats de promoció. Exp. min. 3 anys com a cap d'obra en constructora mitjana/gran. Edatmàx 32 anys. Dedicació exclusiva. Sou: 3.5-4.200.000 bruts/ any neg. superior segons experiència.

Rel: SJOS

Constructora famlliara l'Anoia CAP D'OBRA amb experiència mínima de 4 anysenconstructora, especialment d'obra pública. És Imprescindible residir a la comarca. Portarà 4 o 5 obres per tol Catalunya, per un volum econòmic d'uns 400 milions/any apiox. Es valorarà capacitat d'adaptació I flexibilitat i haver treballat en empreses petites.

Decfcacíòexcliisiva. Contracte laboral amb possibilitats de continuïtat. Sou a convenir s/aptituds aprcx: 3.5-4.500.000 brut^any

Servei per a la Integració de personesamb disminució física ARQUITECTE TÈCNIC AMB DISMINUCIÓ FÍSICA per a treballs i estudis relacionals amb la supressió de barreres arquitectòniques, sotafarquitecte municipal, a un ajuntament del Vallès Occ. Cal tenir certificat del Gentre d'Atenció de Disminuïts amb un mínim del 33% 1 no ser usuaritíacadira de rodes.

Jornada oi, Contracte temporal i sou seg. conveni. Interessats contacte; amb Víctor Sastre Tel: 727 00 791727 02 84. SSILF, Cervanles,n00802l Sabadell Ref: &2Í0

A N U N C I S

S'ofereix

Es comparteix

S'ofereix

S'ofereix

S'ofereix

ESTUDIANT PENDENT DE PROJECTE

DESPATX D'ARQUITECTE

ESTUDIANT D'ARQUITECTURA TÈCNICA

ESTUDIANT PENDENT DE PROJECTE

ESTUDIANT PENDENT DE PROJECTE

S'olereií estudiant d'A.T. pendent de 5 assignatures per a finalitzar la carrera, per a treballar 1/2 jornada. Aporta: • coneixements de Ms-Oos, Autocad 12,3DStudio, Excel, Coreldraw, Wordperfect • carnet de conduir B-t • 3 mesos en despatx d'arquitectura

S'ofereix estudiant d'a iquitectura tècnica pendent de projecte final de carrera iambconelxementsd'Autocadv.12per a ireball de mitja (ornada.

S'ofereix estudiant d'últim cuis d'arquitectura tècnica pendent de projecte pera:

Estudiant d'arquitectura tècnica, pendent del projecte final de carrera, s'ofereix per atieballar tol el dia.

Aporta: •

CAP D'OBRA ambexperiència mínima de 2 anys en obra per a seguiment de d íe rents obres i enderrocaments a Barcelona província. Cal carnet de conduir. Edat, entre 25 i 40 anys.

Jornada oficial. Conlracte laboral.

Sou a convenir.

Ref:SJK

Ref:S.W2

P E T I T S

Constructora d'edificació i enderrocament

Experiència en estudi d'aiquitectura i en obres

Jacinta Escané Telèfon; 662 3848

Es comparteix despatx amb una extensió de 180 m : i : • • • •

sala de 100 m ! porteria ascensor calefacció

J. M. Torres Nadal (arquitecte!

Telèlon: 4154692

Si vol compartir el seu despatx, vendre l'ordinador o canviar-se la taula de dibuix i encara no ha tingut una resposta efectiva, és que encara ne ha trucat al telèfon dels Petits Anuncis TRUQUI'NS ARA 1 ANUNCIÏ'S A L INFORMATIU ffi

209 8 2 99

Fax: 4 1 4 3 4 3 4

Elisenda PucuniU

11

• treball en despatx o a peu d'obra • aporta cursos de Cad t disponible tot el dia Albert Coll

David Gonzélez Telèfon: 662 03 10

Telèlon; « 6 39 00

Es fa

Xavier Badia Armengou Telèfon: 449 0053

PETITS ANUNCIS

DELINEACIÓ DE PLÀNOLS S'olereixestudiantd'arquitectjía tècnica p e r a : • •

Compra, venda o lloguer de material, immobles i despatxos. La secció Petits Anuncis li permet arribar puntualment als 8.000 lectors de L'INFORMATIU amb una trucada telefònica.

Delineació de plànols Aporta experiència i rapidesa en el treball

TARIFES Col·legiats: 1.000,- Estudiants: 1.000,- Altres: 3.000,-

Joié Gua/de Tetóton: 4516045 Fax: 310 72 57

Tel: 209 82 99 Fax: 414 34 34 Elisenda Pucurull

N F O R M A T

SERVEIS

COL·LEGIALS

ACTIVITATS

Tècniques de recerca activa de treball Reunió informativa de mutualistes de Premaat La Junta de Govern del Col·legi convoca els mutualistes de Previsió Mútua (Premaat) a una reunió informativa que se celebrarà el dimarts 27 de setembre a les 19 hores ala Sala d'Actes del Col·legi Primera planta Més informació: Secretaria del Col·legi

La situació actual del sector de la consUucció i de l'economia en general, afegida a la previsible implantació de la lliure competència en un mercat cada vegada més dinàmic i exigent fan que, a l'hora de buscar feina, sigui necessari tenir una preparació adequada en tècniques que ajudin a incorporar-se al món professional i a prendre decisions encertades.

El curs va adreçat als col·legiats que busquen feina com a assalariats en empresa, i, en especial, als col·legiats de titulació recent.

Dilluns, 24 d'octubre 16:15 h Documentació 16:30 h Presentació. Objectius 16:45 h Autoconeixement 17:05 h Superació d'obstacles 17:25 hEi mercat de treball 18:00 hVies i estratègies 20:00 h Màrqueting personal

Dimecres, 26 d'octubre 16,30 h Màrqueting personal 17,15 h Entrevista de selecció 19,30 h Tècniques d'avaluació 20,15 h Pla de recerca de ieina 21,00 h Qüestionari d'avaluació Cloenda Entrega de diplomes

Les proves psicològiques de selecció Instal·lacions en l'edificació.

Execució i control Jornades adreçades bàsicament als col·legiats que exerceixen la professió en l'àmbit generalista, i especialment en (uncions relacionades amb la direcció i coordinació d'obres mitjanes.

Organitza Servei de Promoció i Mercat de Treball i l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès Lloc i horari Sala de Conferències.

Totes les jornades tindran lloc els dilluns de 16:30 a 21 (4 tu), excepte la 2a i 4a jornada del II cicle que tindran lloc de 17:30 a 21hores (3 hores).

Preu Col·legiats: 3.500 ptes/sessió i 18.000 ptes/cicle.

No col·legiats: 6.000 ptes/ sessió i 34.000 ptes/cicle Informació i inscripcions Servei d'Informació Planta baixa del Col·legi

CICLE I. Instal·lacions bàsiques octubre • Dia 3: Electricitat • Dia 10: Aïllamenttèrmic i acústic • Dia 17: Calefacció Professors Arcadi de Bobes Picornell Josep Anton Tribó i Busquets CICLE II. Instal·lacions gener 1995 • Dia 9: Enllumenat • Día 16: Prevenció d'incendis • Día 23: Climatització • Dia 30: Aparells elevadors febrer • Dia 6: Comunicació • Dia 13: Control i domòtica Professors Arcadi de Bobes Picornell Josep Anton Tríbó i Busquets Maria Lluïsa Sànxchz Romero Núria Duffó Úbeda

Dins el cicle de cursos monogràfiques de Tècniques de recerca activa de treball, el Servei de Promoció i Mercat de Treball organitza un curs sobre Les proves psicològiques de selecció que tindrà lloc el dimecres 28 de setembre de les 18 a les 21 hores a la quarta planta del Col·legi. El preu és de 2.000 pessetes.

Inscripcions: Servei d'Informació, a la planta baixa del Col·legi.

Les places són limitades. La inscripció es pot fer fins a 5 dies abans de la sessió i es considerarà definitiva en íer efectiu el pagament.

Organitza Servei de Promoció i Mercat de Treball Professora Sílvia Gonzàlez Ulloa Especialista en inserció professional i pedagoga.

Lloc i dates Sala de Conferències, a la primera planta del Col·legi.

Dies 24 i 26 d'octubre Matrícula Places limitades.

Preu col·legiats: 5.000 pessetes.

Inscripcions Fins al 10 d'octubre Servei d'Informació.

Planta baixa del Col·legi.

Programa • Tests psicotècnics • Tipus de tests • Consells per a afrontar aquests tipus de proves • Exercicis pràctics a l'aula • Tests projectius • Grafologia • Dinàmiques de grup

Cursos d'informàtica a mida, per a col·legiats Atenent els suggeriments que han fet els col·legiats s'han previst uns sèrie de cursos, les dates dels quals es programaran en funció els pre-inscrits a aquests.

Els cursos són els següents: • Autocad 1r nivell t Introducció • Windows • 3dstudio • mini-cursos Els "mini-cursos" seran sessions d'un o dos dies, de dues hores de durada, en els quals es tractaran a fons determinats aspectes del CAD, com ara: • Acoíaments • Atributs i blocs • Personalització de menús • Creació de patrons de ratllat i línies Si hi ha algun tema que vulgueu

Xerrades divulgatives sobre Instal·lacions Amb motiu de la celebració de les jornades sobre Instal·lacions, el Servei de Promoció í Mercat i l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès han organitzat també, unes sessions divulgatives sobre el tema.

• Instal·lacions urbanes. Tindrà lloc el dijous, 20 d'octubre, a càrrec d'Esteve Vicens, doctor arquitecte i professor titular de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès.

• Informàtica aplicada al càlcul, disseny i control Tindrà lloc el dijous 17 de novembre. A càrrec de Ramon Sastre, catedràtic de l'ETSAV. Les xerrades tindran lloc a la Sala d'Actes, de 18:30 a 21 hores, amb entrada gratuïta.

Inscripcions: Servei cflnformadó. Planta baixa del Col·legi.

I N F O R M A T

tractar en profunditat o perfeccionar, podeu comunicar-ho al Servei d'Informació on prendran nota dels vostres suggeriments.

Tots els cursos tindran lloc a

l'Aula d'Informàtica, amb un màxim de vuit alumnes per curs i un ordinador per alumne.

Informació: Servei d'Informació.

Planta baixa del Col·legi.

Per a qualsevol consulta o per a formalitzar la inscripció a cursos, jornades o conferències, adreceu-vos al Servei d'Informació

a la planta baixa del Col·legi o a la secretaria de les delegacions

SERVEIS

COL·LEGIALS

^ACTIVITATS

Màsters i cursos

Watchitecture: La destrucció de Sarajevo La sala d'exposicions del Collegi inaugurarà el dijous 22 de setembre la mostra Warchitecture. Urbicide Sarajevo, produïda pel centre d'arquitectura Arc en Rève de Bordeus (França). Organitzada a iniciativa del Col·legi i l'associació Arquitectes sense Fronteres, es tracta d'un recull de testimonis gràfics, videogràfics i literaris sobre la destrucció de la ciutat de Sarajevo.

La inauguració serà el proper dijous 22 de setembre a les 19:30 hores, i comptarà amb la presència dels arquitectes de Sarajevo Midhat Césovic, Borislav Curic, Nazíf Hasanbegovic, Darko Sefic i Sabahudin Spilja.

Restarà oberta fins al 14

Programes dels cursos de postgrau de l'EUPB, 1994-95 L'Escola Universitària Politècnica de Barcelona, organitza per ai curs acadèmic 94-95, els màsters i cursos de postgrau següents: Programes màster • Tecnologies per al càlcul, l'execució i el control en l'edificació • Relacions laborals • Valoració de béns i taxació de danys • Assegurances • Direcció i organització d'empreses (especialilat de construcció) Programes de postgrau • Tècniques actuals de! càlcul estructural Cursos de postgrau • Gererència de riscs reconstrucció d'accidents • Tecnologia, peritació i d'octubre, de dilluns a divendres de 10 a 14 i de 16 a 20 hores. Sala d'exposicions.

Planta baixa del Col·legi. •

L'exposició itinerant de La Casa en Forma La mostra Tenir la Casa en Forma que va posar en marxa la campanya La Casa en Forma, amb caràcter itinerant, durant el certamen Refiabitec'94, es durà a les seus següents, durant el període que va de setembre a desembre: • Del 24 de setembre al 2 d'octubre: Ajuntament de Mataró. PI. deia Vila, 1. Mataró'.

• Oe! 18 al 25 d'octubre: seu del districte del barri de Sant Marti de Barcelona. PI. Valentí Almiral, 1. Barcelona.

• Del 27 d'octubre al 8 de novembre: Casal de Sarrià: PI. Cirici Pellicer, 2. Barcelona.

• Del 10 aí 30 de novembre al Districte Horta-Guinardó. Parc de les Aigües. Barcelona.

• Del 2 ai 15 de desembre: Ajuntament de Sant Just Desvern. Centre Civic Salvador Es-

Museografia i disseny

Refrigeració i condicionament d'aire

El departament de construccions arquitectòniques I, de l'ETSAB organitza el curs de postgrau Museografia, disseny i condicionament, del 4 de novembre de 1994 al 30 de març de 1995, els dimarts i dijous de 18 a 21 hores Inscripcions fins al 15 d'octubre, a la 7a planta de l'ETSAB, Diagonal 649. Telèfon: 401 64 21. •

L'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Terrassa organitza un màster en Refrigeració i condicionament d'aire, que s'inicia el 8 de novembre. Data límit d'inscripcions: 25 d'octubre.

Informació: Laboratori de motors tèrmics. ETS. d'Engíners Industrials de Terrassa. Telèfon: 739 81 09 •

La ciutat com a fenomen històrico-urbanístic El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i la UPC organitzen un curs de postgrau sobre Urbanisme, ciutat i història, del 19 d'octubre al 28 de juny, al CCCB. Montalegre, 5. Telèfon: 412 07 81. •

El patrimoni industrial català

CAD/Arquitectura

L'Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d'Arqueologia industrial de Catalunya organitza un curs sobre Ei patrimoni industrial català, que tindrà lloc del 17 ai 27 d'octubre de 19 a 21:15 hores, a l'Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Via Laietana 39.

Telèfon: 319 23 00. Places limitades •

L'Escola Superior de Tecnologia, ICT, presenta un curs sobre projectes i representació arquitectònica amb les noves tecnologies de CAD, que tindrà lloc de novembre a juny, els dimarts i dijous de 19 a 22 h. El preu és de 340.000 ptes. Telèfon: 280 45 00 •

Rehabilitació i manteniment d'habitatges

priu. Bovedilles s/n. Sant Just.

Per a més informació: Amèlia Marzà!. Serveis Tècnics del Col·legi. Tercera planta. •

El gran repte de la seguretat, a Terrassa La delegació del Vallès Occidental inaugurarà, el divendres 14 d'octubre, l'exposició La seguretat a la construcció. El gran repte, que restarà oberta fins al 15 de novembre, de 9 a 13 i de 17 a 20 de dimarts a divendres. Dissabtes de 10 a 14 i de 18 a21 h.

L'exposició anirà acompanyada de diverses conferències que versaran sobre el lema de ia seguretat, els dies, 18 i 25 d'octubre i els dies 8 i 15 de novembre, de 19 a 21 hores. El preu per a col·legiats és de 1.000 ptes. per sessió i de 3.000 pies. per a tot el

Informació: EUPB Dr. Gregorio Maranon 44-50. 08028 Barcelona Tel: 401 62 79 i 401 62 81. Fax: 334 89 60

cicle, i per a no col·legiats, 2.000 ptes. per sessió i 5.000 ptes, per a tot el cicle.

Paral·lelament, el dimarts 18 de novembre se celebrarà una jornada sobre La seguretat a Europa a la Mútua de Terrassa, Sant Antoni, 39-41 de Terrassa. El preu és de 5.000 ptes. per a col·legials i de 7.500 ptes. per a no col·legiats. Inclou el dinar i l'esmorzar.

Informació: Delegació del Vallès Occidental.

Sani Francesc, 18 de Terrassa.

Telèfon: 780 11 10. • _ 13 H H ^ _ _ _

El departament de Treball i el Centre d'Innovació i Formació Ocupacional de Santa Coloma, organitzen diversos programes de formació en Rehabilitació i manteniment, sobre: • Eslructures i construcció. • Revestiments i acabats. • Fusteria.

• Oficina Tècnica. Informació: CIFO Santa Coloma. Av. Ramon Berenguer s/n. Santa Coloma. Telèfon: 391 72 11 •

Disseny d'interiors L'Escola Massana organitza el curs, Disseny d'interiors 94-95.

Informació ai telèfon: 442 20 00 •

Beques i Premis

Jornades tècniques Protecciócontraincendis

Intervencions sobre el patrimoni industrial català

Ei Laboratori General d'Assaigs i Investigacions de la Generalitat organitza unes jornades tècniques sobre Protecció activa contra incendis, el proper dimarts 25 d'octubre. És indispensable la inscripció prèvia al telèfon: 691 92 11. (Jordi Puente). •

L'Assocaciació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d'Arqueologia Industrial de Catalunya, convoca els premis Bonaplata, a la millor restauració d'edificis del patrimoni industrial i a edificis o instal·lacions de nova realització industrial. La data límit de presentació del material és el 31 d'octubre a les 19 h a Via Laietana 39. Telèfon: 319 23 00. •

Domòtica i gestiód'edificis El CEDOM, Comitè Espanyol per al Desenvolupament de !a Gestió Tècnica, presenta les jornades Domòtica i gestió tècnica d'edifícis, dins el marc de Malelec'94.

Tindran lloc els dies 26 i 28 d'octubre a! Parc Firal Juan Carlos I de Madrid. (IFEMA).

Informació: 91/ 722 50 00. •

Seguretat i salud laboral en la construcció El Consejo General de la Arquitectura Tècnica convoca el 5è premi Caupolican de l'arquitectura tècnica a la seguretat i salud laboral en la construcció. Ei termini de presentació és el 30 de desembre al Consejo. P. de la Castellana, 155 de Madrid. Tel: 91/ 570 15 35. •

Formaciód'investigadors El Comissionat per a Universitats i Recerca convoca la concessió de beques pre-doctorals i de formació d'investigadors 1995.

Sol·licituds al CSIC. Tapíneria 10.

Barcelona. Tel: 242 65 73. •

N F O R M A T I U

Exposicions L'obra d'Ildefons Cerdà L'Institut Cerdà organitza la mostra Cerdà. Urbs i territori. Oberta fins al 8 de gener. Francisco de Aranda. 19. Tel: 221 32 98 •

GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciarse en aquesta secció. BIT PUBUCIDAD Marta Meca Telèfon: 410 45 55 AÏLLANTS g|

ESTRUCTURES

REVESTIMENTS [ 3

HUMICONTROL S/L

Ç B E T t C ^ CATALANA.S.A. Morters sense retracció.

Rehabilitació Cl Santander, 42-48. Nau 39. 08020 BARCELONA Tel. 278 26 86 • Fax 278 2711

C í W - U l ü Tel (93H55 61 91 Fa»(93)43672SS-06013BiJWfflna

PINTURAS GRECA COLOR, S.L.

CONSTRUCTA

FACHADAS • PAT1OS DE LUCES • ESTUCOS REHABIUTACIÓN EN GENERAL DECORACIÓN • PINTURA INDUSTRIAL

DE COSTES EN LA COKSIHUCCIÓ*

V

Córcega, 95, àtïco - 08029 BARCELONA Tel. 200 70 92

E CT 0 R - 3 Círcega. 30? WM& BABCEIO'IA

PAVIMENTS

©HRLITr

ÜERMSsa

PAVIMENTS 1 REVESTIMENTS CONTINUS SANITARIS 1 PINTURES D'ACABAI PER ASÚLS

©

ARMADURES PREFABRICADES PER A LA CONSTRUCCIÓ

ARIDOS LIGEHOS, S.A.

Industrial Química Parrot,s.a.

Tel (93| 307

16 00

Fat (93) 307 42 28

Cl. Viladomal, 140 bis 7* 2" 08015 Barcelona

FLUIDS

Tol. (93) 453 16 04 Fax (93) 323 73 07

H

Navès Incfustriales Forjados-Cerramientos Chalets-Pàrkings Centroscomerclales

TOOAS LAS SOLUCIONES EN AJSLAWEJfTO E1UM1KAOÚN NATURAL

HORMIPRESA P a n I a l a n e s e I C

POL1GLAS

AVENIDA DE C M I L E , « • T E L (93) 334 6 ! 50

cnïlttíweBoïr»

^^

; &u5caow

INFORMÀTICA

fl

SERVEIS SERVEIS AL

CYPE

Dcscnvolupamtnt de projectes Delineació CAD i Escaneiar i vectori cznció de plà Ploiter b/ n Í color nts d'est;it actual Topografi Perspectiu/es Rcdering / Anima dó3D Gis / Basi2S de dad Eic...

CYPE CATALUNYA ALMOGÀVERS 66 2'A TEL. (93) 4B5 i i 02

— - - — INGEN1EROS

ROIG C U R V A D O DE PERFILES, S.A.

PREFABRICATS E3

sas

NETEJA. PROTECCIÓ. CONSOLIDA Cl Ú 1 RESTAURACIÓ DE PEDRA 1 DE TOT TIPUS DE HATÏBIAL.

TRACTAMENT ANTIPINTADES PEHHANENT. TRACTAMENT 1 ELIMINACIÓ D'HUMITATS. ATLLAMENT1 ANTICONDENSAClO.

Prcfabrieados ilc Hormígón, S.A.

G Industrial Química Parrot,s.a.

l ' · T o m ^ n a t t s . ]% 0303(1 BARCELONA

TcU'J3) 345 ï í 50 F a « I W ) 3 4 ü 17 13

S«FT

PER

PROJECTE

2SQ10 Madrid 161.(91)11815 40

Bolívia, 33fl {cantonada PjigcejüS) DS019 BAPCELONA

FUSTERIA M

k

LABORATORI DEL I/ALLES KAT/RCE BSQT S.L. laboratori ACREDITAT per la Generalitat de Catalunya pel conirol de Qjali1aldel'edi<lcacíúielsseus

IMPERMEABIUZACIONES ESP ECI ALES CON RESI NAS

DE POUURETANO MONOCOMPONENTES EXPAfJSÍVAS PARA JUNTAS DE HORMIGON, P A H T A L L A S , ETC...

PVI1WALS (H/US ot llins) IHSTALIACI0XS DÈCADA M/OA I ELABORACIÓ OEPBOIÍCIÍS

GLASSIHCACIO D'EMPRESES I SERVEIS MAQUINARIA Maquinària lleugera i equipaments. Protecció i seguretat en obra.

ELECTRICITAT Electricitat i il·luminació

CLIMATITZACIÓ Climatització en la vivenda i alternatives energètiques

TRANSPORT Elements d'elevació i transport.

FUSTERIA Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

FLUIDS Aixetes, bombes, tubs,canalons

AÏLLANTS Aïllaments, impermeabilització i recobriments

INFORMÀTICA Informàtica aplicada a la construcció

REVESTIMENTS Paviments i revestiments

SERVEIS Serveis aplicats a la construcció

ESTRUCTURES Elements per a estructures, soslres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres.

PREFABRICATS Prefabricació í construcció industrialitzada.

IS

L ' I N F O R M A T I U

14

EL

REPORTATGE

Una construcció per a la crisi a vivenda i estudi del fotògraf José Manuel disposar d'uns honoraris propis per a aquesta funció, totes les rebaixes que s'aconseguien en la contractació dels Ferraler a Uampaies està formada per una Casa i estudi per a José Manuel Ferrater industrials representaven un benefici directe per al client. sèrie de cossos articulats, de materials diEl resultat ha estat una construcció molt simple, de la qual | versos i de volums elementals. El conjunt Emplaçament: s'han suprimit tots els elements que no eren imprescindit analitzar-se a partir de la resolució de Uampoies, (Alt Empordà) bles, i que resol, de manera correcta, els aspectes consdues qüestions clau: la construcció i la tructius amb un mínim cost. Les solucions més elaborades Client: composició —més concretamenl de la José Manuel Ferrater, fotògrof corresponen a les partides fonamentals: tancaments, coconstrucció com a l'optimització de la relació entre la bertes, paviments i fusteries, i també a la implantació de les qualitat i el cost i de la composició com a resposta de Arquitecte: intal.lacions. l'edifici a l'entorn. Des del punt de vista constructiu, es Carlos Ferrater Les façanes són totes de doble fulla, l'interior de les quals tracta del que podríem anomenar-ne una arquitectura de Arquitecte associat: és portant. La solució d'invertir la col·locació tradicional de crisi. Lluny de l'exhibició del diner i del luxe que ha patit Juan Guibemau les fulles evita els ponts tèrmics, especialment entre forjats gran part de l'arquitectura del passat recent i que encara i els murs de recolzament, donant continuïtat a l'aïllament i podem veure en obres actuals (vegeu per exemple la seu Col·laborador projecte: Lluís Martín protegint l'estructura dels moviments tèrmics. En aquesta de la Caixa d'Arquitectes amb els "downligts" folrats amb ocasió s'ha aprofitat, a més a més, per situar Iota la pa d'or), l'edifici que ens ocupa demostra que és possible Gestió d'obra: instal·lació elèctrica simplement clavada per la cara exteíer bona arquitectura i correcta construcció amb un cost EDETCO Gestió. S.A. rior de la paret portant abans de col·locar l'aïllament i equivalent al d'un habitatge de protecció oficial.

Alexandre Pararok. apareBodor d'executar la fulla exterior. Creiem que és una bona i Dues han estat les estratègies per aconseguir aquest li. m l Piojecte I realització: 1993 enginyosa solució que estalvia totes les regates de l'obra.

En primer lloc, el projecte s'ha adequat al pressupost. És a L'únic punt feble és la important alçada que assoleix en dir, l'objectiu de controlar els costos ha estat present, com un condicionant més, durant totes les etapes del disseny. Per aconseguir-ho, alguns punts el tancament exterior, deslligat de l'interior, a causa del pendent de la coberta, especialment si tenim en compte que està format només per una paret de l'arquitecte i l'aparellador han treballat frec a frec definint tots els aspectes de l'obra des de ta fase de projecte. En segon lloc s'ha portat una gestió que permetés totxana de 10 centímetres. estalviar al màxim els intermediaris. La contractació, coordinació i control han estat directament assumides per l'aparellador, integrat en una empresa de gestió. Això ha permès que les despeses generals i el benelici industrial, que acostuma a representar un 20% o un 22% del cost, es transformessin en una quantitat fixa, prèviament pactada amb el client, entom al 10% aproximadament. A més a més, en

Pel que fa a les cobertes, a l'estudi fotogràlic i al dormitori de convidats, s'ha optat per una solució lleugera i molt industrialitzada composta per una xapa lacada i perforada -per millorar l'absorció acústica interior-, 13 cm d'aïllament de llana mineral i una làmina asfàltica autoprotegida. Aquest és un tipus de coberta molt senzilla que permet reduir de manera important els costos, però que té una vida útil

L ' I N F O R M A T I U

-^—^^—^^^^^-^—•

EL

baixa. En aquest sentit, podríem parlar de construcció amb data de caducitat.

Caldria comprovar, però, si el baix cosí inicial juntament amb la facilitat que íé la reposició de la làmina asfàltica compensa l'increment del cost de manteniment i, per tant, es pot parlar globalment d'estalvi.

A la part corresponent a l'habitatge, s'ha optat per dos tipus de cobertes que presenten una major durabilitat però que, lògicament, són més cares: una coberta plana transitable i invertida en el cos intermedi i cobertes amb pendent i xapa lacada a la resta. En ambdós casos, l'element de cobriment és recolza sobre un sostre de biguetes tauló de formigó armat i encadellat ceràmic. Potser el més difícil d'entendre és el motiu de l'elecció del tipus de sostre, ja que si bé es presenta com a una opció d'economia constructiva, un cop analitzats els costos no sembla especialment competitiu.

A diferència del primer cas, s'ha mantingut una construcció humida amb una presència important de la mà d'obra i, conseqüentment, amb alts costos.

D'aquesta manera, la imatge d'estalvi que té el maó despullat sembla més una opció nostàlgica, que recorda els coberts agrícoles, que no pas l'aplicació del realisme constructiu que impera a tota l'obra i que és un dels aspectes que li donen major força.

Si en els tancaments impera la diversitat, el paviment és sempre el mateix:

REPORTATGE

formigó polit i vernissat amb resines. El mateix paviment, que és alhora solera, incorpora l'aïllament i la calefacció per terra radiant elèctric. Aquesta és, sense cap mena de dubte, una de les grans opcions economitzadores de l'obra. No hi ha cap concessió i el resultat és excel·lent, L'estalvi d'aquesta solució respecte d'una tradicional de graves, solera de formigó i paviment, pot estimar-se en un 50%. Aquesta reducció de gruixos ens deixa, però, el dubte sobre el seu comportament al llarg del temps i les despeses de manteniment.

Les fusteries adquireixen un paper fonamental: servir de contrapunt luxós al despullament general de l'edifici. Així, concentren una part important de l'esforç de disseny. Això és especialment notable en el gran finestral de la sala que, a més a més, aconsegueix crear una rica i complexa relació entre l'interior i l'exterior. De la sensació recollida i confortable protecció que es té amb les persianes baixades es pot passar a una obertura total, gràcies al mecanisme d'elevació dels vidres. En certa manera recupera la complexitat que caracteritzava les successives capes de regulació de les finestres tradicionals. L'únic aspecte negatiu d'aquest finestral és la seva manca d'estanqueítat a l'aire, i conseqüentment, el deu defecte d'aïllament.

Si abans parlàvem que el projecte s'havia adequat a! pressupost, en aquest cas succeeix tot el contrari. El domini dels

Un habitatge «familiar Durant un cert temps vaig ajudar el meu germà José Manuel a irobar un emplaçament on construiria seva residència i lloc de treball. Finalment, el vam trobarà Llampaies, un poble de l'All Empordà. Consistia en una era, en la qual hi havia, orientat al sud, un petit graner de pedra semiderruït de planta quadrada.

La primera decisió vaser mantenir i reconstruir l'antiga edificació I elaborar el projecte des de la fragmentació, com es produeix en algunes arquitectures rurals. L'antic edifici, de cinc metres d'alçada i amb una nova coberta inclinada i amagada entre els murs, esdevé la zona d'estar de la vivenda. Al seu costat, apareix un nou volum que conté la zona de nit. Un tercer, connecta elsanteriors i actua com a menjador amb la cuina al fons.

similar a la que mostrava una antiga fotografia d'aquest lloc.

A la part posterior, aprofitant un desnivell, sorgeix la caixa destinada a plató fotogràfic. Aquest espai s'estructura des de la secció de la coberta, i permet la col·locació gairebé central de l'espai captadordellumi també la màxima alçada i profunditat de camp. A l'altra banda, un gran lluernari a ponent permet envair l'estudi amb la llum càlida del vespre. A l'extrem sud s'aixeca una petita construcció defusta destinada a pavelló de convidats. S'il·lumina mitjançant un finestral i una esquerda sobre el bany.

Pelquefaalesinstal.lacions, s'ha evitat fer regates, disposant-les entre els murs interiors portants i els folres exteriors.

La calefacció per terra radiant utilitza el mateix paviment com a acumulador d'escalfor.

Finalment, el que dóna sentit a la intervenció és el tractament de l'espai exterior; l'antic tancat del recinte es cobreix d'arbres, que ajuden a aconseguir una certa màgia,

Gfcl*A\ /ALET A i

tJÉ.TAa«3

El terrat, entre els murs dels edificis, és utilitzat coma solàrium.

CAPlToL ',

Alguns elements mòbils ajudaranarelacionarl'interior i l'exterior, aconseguint espais intermedis.

En el procés d'obra.s'han abandonat algunes propostes originals amb ta finalitat d'aconseguir la màxima economia.

Per a l'estudi, aquest projectehatingutunmajor alicient, ja que en aquest cas, una cosa que fem els arquitectes, amb la sana intenció de confondre el client, ha permès reconèixer millorqui serà l'habitant d'aquests espais.

Catlos Ferrater. Arquitecte

I N F O R M A T I U

16

EL

REPORTATGE

Una casa, dos àmbits En principi no tenia gaires opcions de triar l'arquilecte. Venia força condicionat pel fet que era el meu germà. Apartd'això, em va deixar prendre la decisió de l'alçada d'un timbre de la porta... Bé, jo sóc fotògraf i entenc bé això que et deixin treballar.

aspectes formals sobre qualsevol altre consideració juntament amb l'obligada economia han fet que no es mantingués el nivell de qualitat i confort adequat.

Composició i entorn L'altre gran aspecte de l'obra era la composició i l'entorn. Carlos Ferrater, autor del projecte i germà del propietari, explica a la memòria com va iniciar-se el projecte; "...mantenir i reconstruir l'antiga edificació i elaborar el projecte des de la fragmentació, de manera similar a com es produeixen certes arquitectures rurals". Podria pensar-se, doncs, que l'adequació a l'entorn havia estat un dels eixos sobre el qual es basíia el projecte.

El resultat, en canvi, ha aixecat una forta

polèmica i se l'acusa juslament del contrari.

L'edifici està elaborat a partir d'una reflexió poètica sobre el lloc i les seves preexistències. L'antic paller pren un paper fonamental; se'l manipula com a material de treball i se'l despulla de la seva tipologia original. La resta del programa es situa en una sèrie de volums juxtaposats. El resultat és un brillant discurs de composició arquitectònica.

Però es tracta d'una composició referida a sí mateixa. Trobem a faltar tant als dibuixos originals com a les fotografies publicades cap indicació de l'entorn, les imatges es limiíen exclusivament a l'objecte i no mostren on està situat. És cert que hi ha referències a l'arquitectura rural, concretament als

Vam pensar molt bé 'orientació del terreny.

Vambuscar-nedurantdos anys. Cada cop que trobava un lloc, el meu germà se'l mirava. Em va dir que no, a tres o quatre, fins que vam trobar aquest i em va dir que s'hi podia fer alguna cosa bonica.

Buscàvem un solar orientat al sud.

La casa ha sortit com fragmentada. No ha sortit el que estava pensat a l'inici, peròtambé era clar que jo no volia una casa gran a l'estil de grans menjadorsi dormitoris, sinó una mena d'apartament frac-

cionat.EI resultat final que ha sortit, penso que fins i to), ens ha sorprès a tots dos.

De la fragmentació han sorgit aquests espais que tenen funcions diferents, com és l'estudi de fotografia de la part de dalt, l'habitatge, i el que està a l'altre extrem del jardí: l'habitació dels convidats.

Era una cosa que volia que estigués força junta i força separada, i el plató, que també estigués a casa, però no inmmers en la zona de vida privada.

He tingut, però, molts problema amb l'Ajuntament. Ara, per exemple, estic pendent d'un judici i m'han anul·lat la cèdul.la d'habita bilitat. Em volen fer enderrocar una paret de pedra, de fet és una paretqueells ens van obligar a folrar de pedra perquè donava al carrer.

Sembla que el problema és que la pedra havia de

ser de la zona i nosaltres vàrem utilitzar-ne una d'una pedrera situada a uns 14 quilòmetres del poble, però, era de Banyoles,..

Un altre problema és el material del'estudidefotografïa; pensàvem fer un arremolinat de ciment però, durant l'obra, vàrem veure que podíem sustituir-lo per un altre material, Betonit, que també és de ciment però és de millor qualitat. La imatge és la mateixa, no ha canviat.

No sé què passa.

L'Ajuntament va veure fins i tot una maqueta de la casa abans de donarme la llicència d'obra.

Fa un any que tinc la casa acabada, i era una casa per viure i el meu únic plató, i no puc contractar llum ni viure-hi... Però apartd'això, estic entusiasmat amb l'espai que ha quedat.

Juan Manuel Ferrater. Propietari

MONTAJES BESOS, S.A. CERRAMIENTOS METAL1COS TODOTIPO DE INSTALACIONES EN POLICARBONATO (BOVEDAS - CUBIERTAS LUCERNARIOS, ETC.) CUBIERTAS Y FACHADAS METALICAS

462 14 74 - C/ Pi i Gibert, 39 - Fax 381 82 21 08930 SANT ADRIÀ DE BESOS

REPARACION DE CUBIERTAS NUEVAS Y ANTIGUAS SIN OBRAS L ' I N F O R M A T I U

EL

volums elementals i als mecanismes d'agregació, però ni els materials ni la manera com s'articulen els cossos són els tradicionals. Tampoc la relació entre l'espai privat i el públic respon a cap model preexistent: la porta d'entrada, el lloc més important a nivell simbòlic i representatiu, es transforma en una paret de fusta cega, la casa és tancada al carrer, no hi ha cap obertura que hi doni.

Tot això la que la seva arquitectura pugui resultar opaca i difícil d'entendre per la gent del lloc a causa de la manca de relerents comuns.

El concepte d"'integració" Ara bé, què vol dir integrar-se a l'entorn?

El concepte que s'esià creant d'integració, que es reclama per a no malmetre el patrimoni i que es difon des dels mitjans de comunicació, és sovint, absolutament reaccionari i d'una manifesta incultura. Els pagesos assenyats que tenien, potser sense saber-ho, una clara noció del tipus edificatori í de la lògica del treball dels materials, mai haurien pensat de folrar de rierencs un voladís de formigó armat, o aplacar de pedra una paret del paller només pel fet que dóna al carrer, o imitar falses voltes de maó que no treballa.

REPORTATGE

terials de manera racional i cercant l'economia. I aquesta racionalitat era el que ha produït l'harmonia que ara apreciem. És cert que, avui, a causa de la gran diversitat de materials, a la disparitat d'usos i a l'enorme capacitat de modificar el lloc que hom té, cal cercar mecanismes per evitar que es destrueixi aquest entorn harmònic.

Però si despreciem la lògica de la construcció i ens limitem a fer un catàleg de materials i a copiar la superfície de les coses estarem introduint un element nou en l'arquitectura rural que és la falsedat.

I el resultat serà extremadament perturbador i empobridor.

La manera d'intervenir en un entorn històric no és fent un mimetisme superficial de l'obra existent, sinó copsar els elements que formen part del caràcter del lloc i continuar el construir de la història. I en aquest sentit la vivendaestudi de Carlos Ferrater representa una opció coherent i clara d'utilització dels materials, de qualitat en l'arquitectura i de respecte pel lloc. •

Anàlisi arquitectònica: Joan Sabaté Estudi econòmic:

I això és el que es fa avui dia en nom de Pintegració". Tradicionalment s'ha construït de manera lògica: utilitzant els ma-

Aumedes/Pena

[C

übL

|D

11 Secció D

L ' I N F O R M A T I U

18

EL

REPORTATGE

PRINCIPALS ELEMENTS CONSTRUCTIUS

Plató: bloc de formigó cara vista + políuretà extrusionat + betonit (tauler aglomerat de fusta i ciment) collat sobre rastrells. (9.700 ptes/m3) Dormitori: maó perforat (gero) de 15cm, cara vista + poliureta extrusionat + paret de totxana de 10cm + arrebossat amb calç i pols de marbre. (9.171 ptes/m2) Dormitori de convidats: bloc de formigó de 9cm cara vista + poliureta extrusionat + contraplacat marí. (13.750 ptes/nf)

Plató i dormitori de convidats: xapa perforada de 8,5 dècimes, lacada {funciona com a absorbent acústic) + llana de roca de 13cm + dues làmines asfàltiques, la darrera autoprotegida acabada amb pissarra.

(5.910 ptes/m2) Sala d'estar i dormitori: biguetes tauló de f.a. (de 17 a 20cm) + encadellat ceràmic + capa de comp. armada + llana de roca de 13cm + xapa lacada de 8 dècimes collada sobre omegues. (10.090 ples/m2) Cos intermedi: biguetes tauló de f.a. (de 17 a 20 cm) + encadellat ceràmic + capa de compressió armada + làmina asfàltica + poliureta extrusionat + grava. '

Poliureta extrusionat (sobre sauló existent al solar) + làmina de polietilè + llossa de formigó de 10cm de gruix amb malla electrosoldada + polit i acabat pintat amb resines. (4.100 ptes/nf).

Un resultat espectacular La feina realitzada a l'obra de Llampaies ha tingut dues fases que es podrien diferenciar. Primera, la col·laboració amb l'arquitecte a l'hora de buscar solucions constructives que, tot respectant el projecte desitjat, representin un estalvi econòmic, ja que se'ns va demanar abaratir l'obra fins arribar a assolir la quantitat destinada pel seu propietari.

En aquesta fase prèvia i de despatx, vàrem proposar solucions i detalls constructius sola la supervisió de l'arquitecte fins que vàrem arribar al re-

sultat econòmic i de qualitat desitjats.

La segona feina que vàrem realitzar va ser la gestió econòmica de l'obra. Va consistir a demanar oleríes a paletes i industrials fins a aconseguir la milloren preu i quqlltat. És a dir, fer de controla directament pel propietari, oferint els nostres serveis tècnics, evidentment més qualificats que els que podria oferir un 'paleta* tradicional.

Una vegada el propietari va adjudicar les obres als diferents industrials (sota el nostre assessora-

ment), nosaltres vàrem tenir cura, també, de la coordinació, certificacions! liquidació de cada industrial. Amb aquest sistema de treball es va aconseguir abaratir el preu eliminant un intermediari tradicional, i portar la feina de l'aparelladora la seva major expressió pel que fa a defensar els Interessos del propietari. El resultat ha estat una obra d'un preualustadissimqueés l'excepcióquecomfirma la regla de què les obres de qualitat han de ser caríssimes.

* Descripció de les capes de dintre a fora

Alexandre Pararois. EDETCO Gestió SA

CTRA DE FIGUERES A ROSES KM. 34,7 17.486 CASTELLÓ D'EMPURIES GIRONA TEL(972)15 60 03 FAX.

•f "f

DISENO Y CONSTRUCCION DE JARDINES CONSTRUCCION DE PISCINAS

f

EQUIPOS DE FILTRACION

*£

RIEGOS AUTOMATIZADOS

IV

15 60 34

f TRATAMIENTOS FITOSANITARIOS • f DECORACION DE INTERIORES 'f 10.000 M2 DE EXPOSICION

9

\.ri

.1 I»11.... Vi

.I'II"

l'i ' i i i g g

i.'...iií'". i'.·j.'t:au-d ,

1!JI. .'..Jl."i \. f l'V.," H>.

5 / i ' t i i1.1.?1 •• 'aj..."..g.nr. 'T.'i.eji.ira:

^^SB

1

flj •!'''tt ' ^ ï W

•. * 1/ r

11 .! IIJ A i—I

'