INF941001

FORMATIU

COL·LEGI D'APARELLADORS Paslor,5 08021

BARCELONA

I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Tel. 414 33 11 - 209 82 99 Fax 414 34 34

Delegacions a Vic, Manresa. Granollers i Terrassa

Lleuger descens de la sinistralitat laboral a Catalunya Els accidents laborals en el sector gg de la construcció durant l'any 1993 ^^m van experimentar a Catalunya un descens del 20% respecte a 1992, la qual cosa confirma una continuada però encara tímida disminució de l'accidentalitat que hi va haver durant els darrers tres anys. El sector de la construcció

{*

ocupa el quart lloc del rànquing d'accidents, per darrera el sector de l'energia, la indústria del metall i la mineria. En termes globals, Catalunya és la comunitat autònoma amb més morts, mentre que Espanya continua sent el país europeu amb un major índex de sinistralitat laboral. •

La mostra 'Warchitecture.

Urbicide Sarajevo' exposa els estralls de laguerra

Especialistes catalans qüestionen el llistat d'edificis del DOCOMOMO

El 22 de setembre el Col·legi d'Aparelladors inaugurava l'exposició Warchitecture. Urbicide Sarajevo, una mostra sobre els estralls de la guerra que assoleix la capital bosniana. La mostra ha estat coorganitzada amb l'associació Arquitectes sense Fronteres i l'Association of Architects Das Sabih, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barf celona. • •

La segona taula rodona del cicle Artitectures, organitzat pel Col·legi d'Aparelladors i el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, va servir, el 12 de setembre, com a presentació de la tercera conferència del DOCOMOMO, Els participants en el debat van qüestionar la idoneïtat del llistat d'edificis moderns susceptibles de ser protegits, elaborat pel fi grup ibèric del DOCOMOMO. • •

Contell d» RcrfKdí: Antoni Capto, Cato Cartana. Joan Gay i Flamon Pi>o Coonflnadó: Gafes Caflarïi Redtcci6:Argete&*arà McnCafüai EfeenJa Puani. Fottptflt: Javei Garcia De Ctopo Untotatradó: Morasetal Hetreni Impreuló: Hornargrai. Oipòtlt k g * WZ389-1991. ISSN: 1132-2801 Pubidat BiT-PuUodad Josep Tanadefes. 155.06029 Baratant. Tel. 41045 55.FU.4X3975H1941KL EDITA: CoUtgl (fApÉnbdwi I Anjut UctMTicrfctd·BarcalonLSonPasu, 5.08021 Batcebna. Td. 209 S2 99. Tu. 414 M 3*. O M W a Major. 6 OBSOO Ve TBL 885 2611. B·pfrSwgu·d·: Ptona de rOm. 6 08240 Manresa Tel 872 9799.

VtBàt Ort·ntol· JOMP Un**!, 25.06«0 Gwoten T * 87901 76 Vtfiè* Ocsl·d M H : S m F n m s c 1B.0S221 Temsa.

Td.7301110.

JUNTA DE GOVERN: PfMldcrt: C«ta Puggrte Sienttri: Gspar Gana. T m o n n : Plv Finartti Coopttdor Berna» Ocha Vocafc J U i UKUÏ, Ratel Dctaada. F. X. B*n>« i hne C a n ™ M c ^ t c Oiom: Pert Peu Bagn·Bcryutdi: toton Caias.

V*Dèl Ontnttl: Freaenc Ot &xn. Vtllèl Occldenlil: Sa^aOw Navarro.

G G

La restauració del Park Güell (i) La finatització de la primera fase de la restauració del Park Güell, que aíecta la Sala Hipòstila i el famós banc ondulat, ha posat allre cop d'actualitat el difícil i sempre polèmic tema de les intervencions en el patrimoni històric. Aquesta restauració ha hagut d'afrontar dos reptes importants: reconstruir el sistema estructural i reparar el trencadís deteriorat. L'INFORMATIU dedicarà aquest número a l'anàlisi dels aspectes estructurals de la intervenció, i el següent al tractament dels acabats.

15 a 19

Soportes de hormigón para pavimentos flotantes Los soportes SAS aportan una solución pràctica dada la facilidad que bríndan para la obtención de pavimentos flotantes.

Mejoran su calidad de acabado especialmente por la rapidez de su colocación.

Con el empleo de dístintos modelos de piezas y el relleno de arena, se consigue una perfecta graduación de la altura de los soportes.

Prefabricados de Hormigón, S.A I* Torras y Bages, 106 - 08030 BARCELONA Telefono (93) 345 88 50 - Fax (93) 346 17 13 Ezequiel Solana, 24 (portal 2) 28017 MADRID fel. (91) 407 61 33 - Fax (9 f) 377 17 50

El

TEMA

SEGURETAT

LABORAL

Els accidents a laconstrucció baixen un 20% La Delegació del Vallès Occidental del Col·legi prepara una exposició i unes jornades sobre el tema ESTADÍSTICA DE L'ACCIDENTALITAT DE LA CONSTRUCCIÓ

.ES IMJLES LVDIQUEII £15 AC&DBIT5 OCORREGUTS A CíTALLWI

«JLA 1

CATALUMYA

988 989 990 991 992 993

LLEUS

GREU5

18.865

24.624

409 404 424 406 316

17.620 (-23.4%)

274 (-13,3%

22.917 26.158 27.620

19.326 23.366 ; 26.633 i 28.076 24.978 17.928 (-28.2%)

82.081

2.226

94.930

2.312

109.830

2.600

115.529

2.517

97.754

2.228

233 267 290 273 242

79.105 (-19.1%)

1.8951-14.9%)

1961-19%)

!

84.540

.

97.509

:

112.720 118.319 102.224 81.1961-30.6%)

POBLACIÓ OCUPADA (MITJANA ANUAL)

158.550

861.615

1989

177.850

1990

190.550

1.029.900

1991

205.675

1.067.600

1992

198.425

997.875

1993

179.100

909.400

ClIALlKÏA. ÜEPUMAUEMT D£ Tfie&iiU- JKS

956.050

ICIBUL D* ESTtl

DE IHíEtJO, SUSOWttClO « N E Í H

Is accidents laborals en el sector de la construcció durant l'any 1993 van experimentar a Catalunya un descens del 20% respecte a 1992, la qual cosa confirma una continuada però encara tímida disminució de l'accidentalitat que es va produint durant els darrers tres anys. El 1993, el número de morts per accident laboral en tots els sectors va ser de 1.532 treballadors. El sector de la construcció ocupa el quart lloc del rànquing d'accidents, per darrera del sector de l'energia, la indústria del metall i la mineria. En termes globals, Catalunya és la comunitat autònoma amb més morts, mentres que Espanya continua sent el país europeu amb un major índex de sinistratital laboral amb més de 145.000 accidents greus en els darrers nou anys.

des. Maigra! tot, el pressupost destinat a prevenció de la sinistralitat en el lloc de treball és molt baix, ja que només suposa la desena part de la despesa que es realitza, per aquest mateix concepte, a països com Suècia. Les causes a l'alta sinistralitat laboral espanyola cal buscar-les en la utilització polivalent del treballadors a temps parcial, la seva escasa formació, la poca consideració que es té a l'hora de complir les ordenances en matèria de prevenció, i l'obligació, en força ocasions, de realitzar les tasques més perilloses.

Per tal d'analitzar el conjunt de factors que poden tenir una incidència en l'accidentalitat laboral i sobre el paper del tècnic en aquesta matèria, la delegació del Vallès Occidental del Col·legi ha preparat una exposició monogràfica sobre seguretat en la construcció i unes jornades de debat que permetin conEl cost anual d'aquests sinistres labo- trastar els punts de vista dels diversos rals a Espanya s'eleva a més d'un bilió agents del sector. Els actes, que pretede pessetes. Comparat amb la despesa nen comptar amb la màxima participaproduïda per les vagues, la sinistralüat ció del col·lectiu, tindran lloc durant els suposa cinc vegades més que les pèr- mesos d'octubre í novembre a la seu de! dues per jornades laborals no treballa- Col·legi, a Terrassa. •

Quotes de responsabilitat Salvador Navarro Arquitecte Tècnic. Delegat del Vallès Occidental L'accidentalitat laboral en la construcció és un tema greu. A Catalunya, la construcció sobresurt clarament sobre els altres sectors industrials pel que fa a la seva sinistralitat, situant-se com a capdavantera en accidents mortals i de baixa temporal.

L'evolució de la tecnologia no ha arribat encara, en general, al sector i no és fàcil incorporar una millora significativa en els processos de treball sense un canvi en els elemenfs bàsics que els condicio-

N

nen i, sobretot, sense la seva integració dins els objectius de qualitat de les empreses.

el sector, es poden imposar condicions de seguretat? Es poden estudiar des de (ora de l'organització de l'obra D'altra banda, a mesures que neutralitl'Estat.només aquelles zin elsaccidents? Es pot obres pressupostades afirmar que l'accidenen més de 100 milions estan obligades a dis- talitat deriva d'errors posar d'un pla de se- d'aquestes mesures?

Tothom relaciona els guretat basat en un esaparelladors amb la setudi tècnic, mentre guretat a l'obra. Assuque, segons una direcmint la nostra quota de tivadelaUE, hauria de responsabilitat, volem serextensiualesobres aprofundir sobre aquest de més de 30 dies. problema i analitzarquè La situació obre forhi ha a l'entorn de la ça interrogants: menseguretat al secfor de tre no es faci un pas la construcció.

• decidit per ler avançar

F O R M A T

SEGURETAT

L A B O R A L

La construcció continua sent un sector industrial capdavanter pel que fa als accidents mortals ACCIDENTS TOTALS. SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ

ANYS 1988-1993 INDEX INCIDÈNCIA

ACCIDENTS MORTALS.SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ ACCIDEHTS PER CADAIO.ODO TREBALLADORS

ANYS 1988-1993 ÍNDEX INCIDÈNCIA

i! i i ANYS 88 CATALUNYA 1219 RESTA ESPANYA1318 •fieiuluü ponderiU. março d'orror .-5%

•

89 1313 1420

^ ^ ^ ^ M urant 1993, el secïor de ^ B la construcció a Catafc • lunya va registrar 1.001 H I accidents per cada W I 10.000 treballadors, ^ H quantitat un 20,4% inm^^^^^È ferior als 1.258 accidents de 1992 però que és superior als 893 treballadors accidentats per cada 10.000 ocupals en el sector en la resta de l'Estat espanyol. Dels 1.001 accidents enregistrats a Catalunya, 984 van ser lleus, 15 greus i 2 mortals. Les xifres d'accidentalital en la construcció han estat facilitades per la Comissió de Seguretat i Higiene de la Construcció de Catalunya i parteixen de les dades que elabora el Departament de Treball. Les dades corresponen al conjunt de l'activitat d'edificació i obra civil.

Tot i el lleuger descens d'accidentalitat

90 1397 1511

91 1365 1476

92 1258 1360

93 101)1 893

que ei sector ha experimentat en els darrers anys, la situació no permet gaires eufòries. En relació amb d'altres sectors, la construcció continua sent capdavantera en accidents mortals. En termes absoluts i en el conjunt del país, durant 1993 a Catalunya hi va haver un total de 17.928 accidents laborals, dels quals, 17.620 van ser ileus, 274 greus i 34 mortals. El descens és notori, si bé cal tenir en compte la disminució global de l'activitat constructiva que ha comportat paral.lelament una disminució en la població ocupada en el sector des de 1991 tal com es pot apreciar en els quadres que s'adjunten.

Les formes d'accident amb resultat de mort més freqüents en la construcció han estat les caigudes d'altura. Els accidents amb vehicles són la segona causa d'accidenïs mortals en la construcció.

I N F O R M A T

CATALUNYA RESTA ESPANYA

• B

88 3.28 2.70

89 2.64 2.79

L'informe Lorent La UE va encarregar el 1990 a Pierre Lorent un informe sobre seguretat en la construcció. L'informe analitza els accidents i les causes que els produeixen. Lorent arriba a la conclusió que el 35% tenen origen en la concepció dels projectes. La mala organització prèvia als treballs causa el 28% dels accidents. El 37% restant dels accidents mortals són imputables als riscos presents en l'execució. L'informe considera dos aspectes: la seguretat i la qualitat de l'obra. La conclusió és que si es millora la seguretat es millora la qualitat de les obres.

91 2.67 2.B1

91 2,43 2,55

9Z 1,90 2.42

93 1.89 2.15

També la volcada de màquines i de vehicles té un paper important com a elements que causen un elevat nombre de sinistres. Pel que fa als accidents en general, els cops amb objectes o eines i els sobreesforços van ser les formes d'accident més esteses en les obres.

Actualment, només en aquelles obres per a les quals es preveu un cost superior als 100 milions o que ocupin més de 50 treballadors, la legislació vigent obliga a les empreses a disposar d'un pla de seguretat basat en un estudi tècnic previ. En relació amb la magnitud de l'obra, però, són les obres que acullen entre 11 i 25 treballadors les que acumulen un nombre més elevat d'accidents, seguides de les obres encara més petites.

L'estadística mostra que a mesura que augmenta el nombre de treballadors, els accidents disminueixen./

S E G U R E T A T

Legislació iresponsabilitats

B

a intervenció dels aparelladors en matèria de seguretat va prendre una nova dimensió a partir del gener del 1991, quan va entrar en vigor el Reial Decret 84/ 90, pel qual se'ls atribueix la capacitat pera elaborar l'estudi de seguretat, aprovar el pla presentat pel contractista i fer el seguiment de l'obra. La nova normativa afectava de manera important el paper de l'aparellador. No obstant, no hi va haver cap variació sobre les responsabilitats de promotors, direcció facultativa, constructors, treballadors o vigilants.

Tampoc de l'administració, la responsable de controlar que es compleixi la llei.

L'atribució a un dels agents del sector d'una tasca específica en matèria de seguretat no resol «per se» un conjunt de mancances que fan que la construcció sigui diferent de la resta de sectors industrials, en els quals la seguretat ha avançat de manera paral·lela a la pròpia evolució tecnològica. La manca d'aquesta evolució en la construcció dificulta la incorporació d'una millora significativa

en els processos de treball si no es registra un canvi en els elements bàsics que condicionen aquests processos: millora en l'elaboració dels projectes, dotació suficient dels centres de treball, supressió dels hàbits que comporten risc, adopció de tecnologies més evolucionades, formació adequada de la mà d'obra i, finalment, la integració de la seguretat en uns objectius de qualitat incorporats als objectius de les empreses del sector que facin de la seguretat en l'obra un factor clau de rendibilitat.

L A B O R A L

SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ 1992 ACCIDENTALITAT LABORAL TOTAL

FORMA DE L'ACCIDENT

COPS OBJECTES

i 19,2%

SOBREESFORÇOS

CAIGUDES D'ALTURA 1 1 , 9 % 8,5%

Nou plantejament

CAIGUDES OBJECTES

La seguretat laboral en el sector de la construcció es regeix actualment pels principis establerts en la Ordenanza General de la Seguridad e Higiene en el Trabajo i en la Ordenanza Laboral de la Construcción. El Govern prepara un nou marc legal sobre seguretat i salut laboral que substitueixi l'ordenança en vigor, i ha anunciat que el nou projecte de llei de prevenció de riscos laborals, l'anomenada Llei de Salut Laboral, estarà llesta per a la seva presentació al Congrés

TREPITJADES OBJECTES 5,6%

CAIGUDES DE NIVELL

8% 6,9% PROJECCIÓ PARTÍCULES 4,7%

COPS OBJECTES IMMÒBILS 4,2%

ATRAPAMENTS

ALTRES

aquesta tardor i té la intenció que la nova llei sigui aplicable al gener del 1995. La nova norma té com a finalitat traslladar la directiva comunitària de la UE a la normativa espanyola. L'aplicació del pro-

jecte de Llei de Salut Laboral significarà un plantejament diferent del tema de la seguretat laboral amb una sensibilitat més avançada i un canvi dels agents que han hagut de gestionar-la fins ara. •

Restauración y mantenimiento de edificios Consolidación y refuerzos estructurales Rehabilitación integral Impermeabilizaciones, aislamientos Interiorismo y reformas Cardenal Reig, 20. enllo. I4 - 08028 Barcelona Tels. 440 84 04 • 440 87 21 - Fax 440 87 06

I N F O R M A T

P U N T S

DE

V I S T A

Defensar la ciutat, ara fa vint anys...

a

radical i estricte de conservació. L'ideal per a les nostres ciutats seria contenir la transformació traumàtica,... evilar els enderrocs, aprofitar-ho tot tal com és, prohibir la superposició...

Del que es tracta és de defensar ta ciutat."

quella nit el meu àngel de la guarda va tenir més feina de l'habitual. A la tarda, a la reunió de la Comissió Territorial de Patrimoni, m'havia barallat amb els tècnics municipals que defensaven l'enderroc de la Casa de Misericòrdia i la Casa dels Infants Orfes. Després, havia fet una angoixosa passejada per la Rambla i el Raval. La repassada d'aquells feís va arrossegar els records que em farien del merescut descans un terrible malson.

,,,

Mentre escoltava el text, van aparèixer les imalges de l'enderroc de les fàbriques del Poblenou, les despulles de! Palau Vedruna del carrer de València, l'esquinçament urbà produït pel Palau Nou de la Rambla, la broma de la finestra neogòtica d'El Corte Inglés i, per últim, la cara riallera de l'Oriol Bohigas, autor del text i, poc temps després, autor o inductor d'aquells i tants d'altres disbarats el record dels quals em turmentaven aquella nit.

En primer lloc es va reproduir ben nítida una escena difícil d'oblidar. Jo formava part del seguici que acompanyava Richard Meyer per la Casa de Caritat per mostrar-li el lloc triat per situar el museu que ell havia de projectar. En un replà d'una escala àmplia i empo!sada, l'amfitrió va convidar Meyer a abocar-se a un finestral. «Richard,» -li va dir- «vet aquí el teu solar». I . , , en veure la cara de sor-

"/ vaig haver de reveure presa de rarquitecte ame. la pel.iíCUÍa de la lenta rica, el col·lega local va destrucció del barri de la aíe9ir: " La p " f m a vez que vengas, esto serà un

Casa de Caritat"

soiar».

" " ™ " ^ ^ ^ ^ En el meu afligit cervell van retrunyir les riallades amb què aquell capità manaies municipal adobava les seves frases i es van fer presents i punyents les paraules que a cau d'orella em va espetar Meyer després: «aquests edificis que volen enderrocar, al meu país serien monuments nacionals».

Van aparèixer després, com fantasmes indigents, els edificis perduts o a punt de caure i les imatges esfereïdores de la brutal destrucció, ei 1989, de les restes de la Ciutadella. I vaig haver de reveure la pel·lícula de la lenta destrucció del barri de la Casa de Caritat. Aquest record va induir-ne un altre: el número de la revista Serra d'Or de desembre de 1975. En primer lloc vaig repassar l'article de Víctor Argentí que denunciava l'estat de conservació del convent dels Àngels i demanava la revitalització d'aquell barri d'acord

amb una proposta que tots dos vam fer a la Comissió que revisava el catàleg municipal de monuments.

••No són ells qui tenen la veritat», em va dir •en un darrer intent de tranquil.litzar-me- l'àngel guardià. «Pensa més aviat si valia la pena haver-hi cregut mai. Et varen ensenyar què era el patrimoni i ells ara el tiren a terra. Et varen ensenyar com intervenir-hi i guaita que fan ells...» Un altre àngel el va interrompre i va imposar la seva veu: «No paga !a pena ia teva lluita, Antoni. Mira el que han fet a la Casa de Caritat: potser tens raó que aquell pati fa por i que, tot plegat, és una obra antiquada, de les que es feien els "Pensa més aviat si valia anys vuitanta. Però guaita, ha guanyat el FAD. Creu-me, Antola pena haver-hi cregut mai. ni, deixa-ho estar». I, com a últim Et varen ensenyar què era el consell, va espetar: «Antoni: Patrimoni, ma non troppo!». «Potpatrimoni i ells ara ser sí», li vaig dir, «potser sí». I el tiren a terra" em vaig adormir. •

I després, aquell text engrescador publicat ai mateix número que semblava avalar la nostra proposta i que una veu retòrica recitava de nou per a mi: «Del que es tracta és de defensar la ciutat. I defensar la ciutat vol dir defensar la seva imatge, í els elements i les estructures generatives que van lligats a ia seva història i a l'evolució del grup humà que les utilitza. Cal defensar un criteri

L'ENQUESTA

Oranoll·i»

FRANCESC FERRAND Cel. 667 L'Ametlla del Vallèi

Sí. El problema és que la responsabilitat del tècnic cada cop és major i t'obliga a estar-hi a sobre, ja que sovint els constructors no acompleixin amb els paràmetres mínims de seguretat.

Els problemes continuen senthi. Encara és molt difícil posar ordre í aplicar les mesures necessàries. El problema no rau pas en els tècnics sinó en els treballadors.

XAVIER FERRAN Cel. 6222

ALÍCIA GAVÍN Col. 3558 Barcelona

És més fàcil, però a la vegada implica una major responsabilitat per part nostra, una responsabilitat que hauria de ser compartida tant amb els constructors com amb e!s propietaris.

Ara és força més fàcil, ja que el control d'obra s'ha simplificat. El problema continua sent els treballadors, que són tossuts i no acaben de comprendre que són ells els beneficiats.

Cel. 3054

ra fer el dijous 22 de setembre al Servei d'Informació del Col-legl, a Barcelona. Els professionals es van escollir aleatòriament

• M a a a B i H

(Sinopsi de la conferència Patrimoni, ma non troppo, llegida el 20 de juny al Col·legí d'Aparelladors de Barcelona)

LA

És més jueu fer seguretat a l'obra ara que fa 10 anys?

JOSEP MARIA AMBRÓS

ANTONI GONZALEZ MORENO-NAVARRO Arquitecte

L ' I N F O R M A T I U

^••••••••••••••••B

PREMSA

Professionals reciclats Persones de 30 o 45 anys, llicenciats en Econòmiques, Dret o Urbanisme, amb experiència professional en llocs de diversa responsabilitat en les empreses formen la reciclada banda ecològica. Són professionals tan interessats en els aspectes mediambientals com mancats d'aquests, ja que quan van cursar les carreres respectives, l'ecologia no entrava en les aules universitàries. Ara, aquest interès els serveix per promocionar-se dins de l'empresa, on desenvolupen tasques sense relació directa amb el medi ambient, o per incorporar a ia seva formació una sensibilitat ecològica que manca en gran part dels professionals liberals. Màsters tècnics preparen avui els nous llicenciats mente que professionals de diversa procedència són formats en aspectes medioambientals més generalistes. Disseny de nous departaments mediambientals, planificació i campanyes sobre residus componen la banda dels reciclats.

Enrique Jurado EL PAÍS 25 de setembre

EL

NOTICIARI

PATRIMONI El dia 22 de setembre el Col·legi d'Aparelladors inaugurava Warchitecture. Urbicide Sarajevo, una mostra sobre els estralls de la guerra que assoleix la capital bosniana.

La mostra ha estat coorganitzada amb Arquitectes sense Fronteres i l'Association of Architects Das Sabih, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona.

Els estralls de la guerra a Sarajevo "Warchitecture. Urbicide Sarajevo" denuncia la destrucció del patrimoni arquitectònic de fa capital bosniana i I primer edifici de Sarajevo en I rebre un impacte va ser el graI tacel de la companyia UnionI vesl Co. Dia a dia, obús a obús, els membres de l'associació d'arquitectes Das-Sabih han comptat, des de 1992, un mes després de l'inici de I guerra a la ciutat, els atacs, han elaborat l'inventari dels atemptats mortals i de les ferides patides pel patrimoni arquitectònic de !a seva ciutat. Els membres de l'associació Das-Sabih van entendre que la seva ciutat se'ls perdia. Per no sembrar la desesperació, per guardar el màxim de trets de la seva ciutat, perquè no s'oblidin els seus diferents orígens ètnics, van decidir aplegar-se en un objectiu comú: la defen-

tes de Das-Sabih han abandonat ei seu país per uns mesos amb l'objectiu d'acompanyar l'exposició i de prendre contades, especialment financers, per a la reconstrucció dels edificis de Sarajevo, una ciutat que, segons Midhat Césovic, "és, juntament amb Jerusalem, l'única ciutat del món que encara avui barreja cultures i religions diferents."

Lamostra conslade

sa de l'arquitectura de la seva ciutat.

L'exposició Warchifecture. Urbicide Sarajevo és el resultat d'aquesta cursa desesperada contra l'assassinat de l'esperit i de la civilització. Els arquitec-

els estralls ínfligits a 72 edificis de la ciutat bosniana, reagrupats en quatre períodes: otomà, austro-hongarès, entreguerres o modem, i postguerra ocontemporani, durant els dos anys de guer-

L'exposició reivindica la defensa de la arquitectura de la capital bosniana

90 plafons que expliquen la història de la ciutat de Sarajevo mitjançant 72 fotografies de Milomir KovacevicSírasni que mostren

ra civil que ha viscut la ciutat balcànica. Els edificis contemporanis són destruïts gairebé totalment, els otomans (construïts durant els cinc segles de dominació turca) en un 75%, els de l'època de l'imperi austro-hongarès, com ara l'emblemàtic edifici de la Biblioteca Nacional, en un 67%, i els del període d'entreguerres en un 43%.

la Mesquita blanca (1536), copejats i desmantellats. Vells edificis que han resistit millor la guerra que no pas els contemporanis com és ara fa seu del Parlament i del Govern de la República de Bòsnia Herzegovina, perforat per un obús, o com l'edifici del diari Oslobodenje, l'Hospital Francès, el Palau Olímpic d'Esports.la nova estació de tren, o també innombrables edificis d'habitatges.

Warchitecture. Urbicide Sarajevo es completa amb una sèrie de dibuixos originals dels edificis destruïts, mapes explicatius dels diferentes períodes històrics de la ciutat, i textos d'arquitectes, poeles i historiadors que narren la tràgica història recent de la capital de Bòsnia. Una projecció contínua de 160 diapositives presenta els edificis tal com eren abans de la guerra i una cinta de vídeo enregistrada a principi de març de 1994 mostra l'estat actual d'aquests edificis i de la ciutat. •

La mostra consta de 90 plafons que expliquen la història recent de Sarajevo

En l'exposició Warchitecture. Urbicide Sarajevo es pot contemplar, per exemple la carcassa majestuosa de la Biblioteca Nacional, construïda el 1896. També es poden veure alguns dels edificis més antics de la ciutat com ara l'antic mercat cobert (1561) o

L ' I N F O R M A T I U

EL

NOTICIARI

PATRIMONI

Documentar o conservar 'Artitectures1 debat la protecció del Moviment Modern

a

ls arquitectes Antonio Gonzàlez Moreno-Navarro (Diputació de Barcelona) i Jordi Rogent (Ajuntament de Barcelona), participants en la taula rodona Artitectures. Els béns patrimonials a Catalunya celebrada el passat dia 12 de setembre al Collegi d'Arquitectes de Catalunya, van expressar els seus dubtes sobre l'idoneïtat del llistat inicia! d'edificis susceptibles de ser conservats a Espanya, llistat elaborat pel grup ibèric del DOCOMOMO (Documentació i Conservació del Moviment Modern). L'elecció del grup ibèric inclou 60 edilicis, dels quals nou pertanyen a Catalunya.

Els nou edficicis catalans són la reproducció del Pavelló Alemany de Mies van der Rohe (Barcelona), el Dispensari Antituberculós de Josep Lluís Sert, Torres Clavé i J.B. Subirana (Barcelona), la Casa Ugalde de Josep A. Coderch (Caldetes), la Casa Bloc, de Sert, Torres Clavé i Subirana (Barcelona), els habitatges de Sert al carrer Muntaner (Barcelona), l'edifici de la Barceloneta de Coderch (Barcelona), l'editorial Gustavo Gili, de Francesc Bassó i Joaquim Gili (Barcelona), el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, de Xavier Busquets (Barcelona), i el Govern Civil de Tarragona.

El tema dau de la taula rodona va ser el significat de "conservar". Antoni Gonzàlez va distingir clarament entre "inventariar, és a dir, estudiar el patrimoni i sensibilitzar la població", i "conservar,

és a dir, intervenir". Segons Gonzàlez, l o t el que faci referència a la conservació del Moviment Modern a Catalunya haurà d'incloure la globalitat del patrimoni, perquè no es produeixin desequilibris, Cal advertir del perill dels mítòmans que fan extrapolacions estranyes, defensant tot allò que a partir d'un moment determinat forma part del patrimoni".

Un altre tema polèmic va ser la possibilitat de catalogar edificis, independentment de la data. Jordi Rogent, responsable de la revisió del Catàleg Arquitectònic de Barcelona, es va preguntar si "el Pavelló Mies van der Rohe i el Pavelló de la República, ^són monuments, no són monuments, són una reconstrucció, no ho són?".

El DOCOMOMOésuna institució creada el 1988. El seu objectiu fonamental és inventariar i conservar el patrimoni arquitectònic modern. Segons Carlos Martin, director de la III Conferència Internacional, "conservar equival a documentar, a reflexionar, a estudiar. Crec que hi ha una certa esquizofrènia en la voluntat del conservacionisme estricte.

La museiíicació de la història és un fenomen relativament recent, que ens podríem replantejar. Tot i així, cal tenir en compte que, si normalment qualsevol aspecte arquitectònic està força desprotegit, el patrimoni modern encara més, ja que no té el prestigi de l'antic i no té un reconeixement social tan ampli". •

Conclusions del DOCOMOMO El 16 de setembre es va celebrar a Barcelona la tercera reunió del Consell de DOCOMOMO, en la qual 30 grups de treball internacional van presentar els seus registres d'edificis moderns que requereixen protecció.

L'anàlisi d'aquests registres van evidenciar que les dues terceres parts no eren legalment protegits. El Consell va decidir que el deure prioritari

Q U A L I T A T

durant els propers anys és procurar que aquests edificis siguin conservats per a les generacions futures. El Consell també va aprovar l'acord de cooperació internacional amb Icomos. Els objectius de DOCOMOMO seran finalitzar el registre d'edificis i preparar la seva inclusió en la llista del Patrimoni Universal de la Humanitat, elaborada per la Unesco. •

ECONOMIA

La Generalitat estableix criteris de control dels poliuretans produïts 'in situ1

El sector de la construcció recupera lentament la seva activitat industrial

Una ordre defineix la documentació i assaigs necessaris

Un informe de conjuntura apunta una tendència positiva

a

l Departament de Política Territorial de la Generalitat ha dictat una ordre que afegeix els poliuretans produïts «in situ» a la llista de materials de construcció sotmesos a un control de recepció obligatori. En el Diari Oficial de data 12 de setembre ha sortit ja publicada l'Ordre de 29 de juliol per la qual es defineix el control de qualitat d'aquest material i estableix els assaigs i la documentació que haurà de regir en la seva recepció de l'obra.

La Generalitat va concretar els anys 1989 i 1992 els controls obligatoris dels

materials utilitzats per a aïllaments tèrmics, acústics i de protecció contra el foc. Fins ara, però, no s'havia establert cap procediment obligatori de control de qualitat dels poliuretans produïts «in situ», a diferència del que succeeix amb d'altres aïllants tèrmics. El control de qualitat d'aquest material s'haurà d'aplicar a tots els projectes d'execució d'edificis de nova construcció que utilitzin poliuretans produïts "in situ» com aïllament tèrmic, els quals es visin amb posterioritat al 13 de setembre d'enguany, data d'entrada en vigor d'aquesta nova ordre. •

L ' I N F O R M A T I U

a millora de la situació conjuntural al sector de la construcció és un fet, malgrat que aquesta represa no es pot considerar encara com a totalment consolidada. De tota manera, els resultats de la darrera enquesta de conjuntura de la construcció de les Cambres de Comerç de Catalunya indiquen que, durant els mesos de maig i juny, s'ha produït un augment del volum d'obra executada i que la contractació d'obres s'ha estabilitzat després de diversos mesos de retrocés. D'altra banda, s'ha observat un augment significatiu de l'ocupació respecte dels dos

B

mesos precedents.

Els indicadors avançats de la construcció d'habitatges continuen marcant una tendència positiva, però aquesta s'ha moderat darrerament. Així, el nombre de projectes visats pel Col·legi d'Arquitectes ha augmentat un 10% al segon trimestre enfront d'un 2 1 % el primer. La contractació pública d'obres, en canvi, ha estat més dinàmica al segon trimestre. Tot i això, l'augment de la licitació fins al mes de juny, en pessetes constants, ha estat molt petita (2-3%), íet que no permet preveure un impuls de l'activitat constructora gaire gran. •

EL

NOTICIARI

P U B L I C A C I O N S

Additius per al formigó Adittvos para el hormigón. Colídad y Normativa Gaspor-Tébar, D. Malerioles de Construcción vol. 44, n. 233,1r trimestre 1994 D'acord amb les definicions extretes de la norma UNE 83-200-84 i de la prenorma ENV 206, un additiu es caracteritza pel fet que produeix la modificació d'alguna o algunes de les propietats característiques del formigó. Aquesta propietat es defineix com a funció principal. D'altra banda, els additius poden modificar accessòriament alguna o algunes de les propietats del formigó, independentment de la que defineix la funció principat. Aquesta es defineix com a funció o funcions secundàries. A més, els additius poden produir modificacions inevitables de certes propietats o característiques del formigó, que no es requereixen com a funcions secundàries.

L'esmentada propietat es defineix com a efecte o efectes secundaris. pal,

Un cop definida la seva funció principermet classificar-los segons: a.)- modifiquin: la reologia dels formi-

gons; els temps d'adormiment i d'enduriment; el contingut d'aire o gasos. b.)- millorin: la durabilitat química, física o mecànica. c.)- modifiquin o millorin: altres propietats (color, bombatge, projecció...)

Com a conseqüència dels treballs desenvolupats pel Comitè Tècnic de Normalització (CNT) núm. 83 Hormigón d'AENOR, o més concretament pel Subcomitè SC-2 Additius, s'han editat 26 normes UNE, sota el nom genèric de Aditivos para hormlgones, morteros y pastas, en què cada norma tracta un tema diferent, des de la UNE 83-200-84 sobre classificació i definicions, o la UNE 83-207-85 per a la determinació de la pèrdua per calcinació, la UNE 83-22786 per a la determinació del pH, la UNE 83-275-89 sobre l'etiquetatge, i fins a la UNE 83-299-92 per a la determinació de la pèrdua d'aigua per evaporació.

Quant a la normativa europea, el Grup de Treball núm. 3 (GT-3) Admixtures del Comitè Tècnic núm. 104 del Comitè Europeu de Normalització (CEN/TC 104) Béton Performance ha preparat diversos documents relacionats amb mèto-

des d'assaig, que sota el nom genèric ta norma són: de Admixtures iot concreie, mortars and -Plastificants/reductors d'aigua, anogrout • Test methods presenta 10 parís, menats en la norma UNE 83-281 fluidifides de la prEN 480-1:1993.-fíeference cants/reductors d'aigua. concrete and reference mortar for tes-Superplastificants/reductors d'aigua tinff, fins a la prEN 480-10:1991.-Defer- d'alta activitat, anomenats en la norma mination oi chloríde content.

UNE 83-282 superfluidificants/reductors A part, també ha publicat la prEN 934- d'aigua d'alia activitat.

2:1992, Admixtures (or concrete, mor-Retenidors d'aigua. tars and grout-Parí 2:Concrete admixtu-Inclusors d'aire. res-Definitions, specifications and con-Acceleradors de l'adormiment. formíty criteria que té per objectiu definir -Acceleradors de l'enduriment. els additius que s'utilitzen en la fabrica-Retardadors de l'adormiment. ció de formigons, fixar les seves especi-Hidrofugants de massa. • ficacions, i també els criteris de conformitat.

SandraRiu Els tipus d'additius inclosos en aques-

L E G I S L A C I Ó

M O N O G R A F I E S

Competència professional dels titulats d'FP

Patologies estructurals Guia per a la diagnosi de patologies estructurals ITEC./DGAH. Barcelona, 1993.

Es tracta d'una guia pràctica que ens ajuda a fer una primera diagnosi de les patologies més freqüents que es poden presentar en elements, sistemes estructurals i tancaments dels edificis. La Guia per a la diagnosi de patologies estructurals ens permet de revisar sistemàticament les parts de l'edifici que caldrà tenir en compte per valorar l'estat de conservació i el tipus d'intervenció, en cas necessari.

A partir de la identificació de la patologia amb aquesta guia, caldrà aprofundir en el seu estudi i coneixement per tal d'establir la diagnosi adequada. Presentada en forma de Check List, s'hi descriuen les accions més comunes que ocasionen problemes en els edificis, els tipus de lesió que aquestes provoquen i la seva interpretació, els mètodes per a establir la diagnosi, els criteris per a una primera valoració sobre el grau de gravetat de la patologia i els principis generals d'intervenció.

Aquesta publicació ha estat realitzada per l'Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITEC) amb el patrocini del Centre Tècnic i de Cooperació per a la Rehabilitació d'Habitatges de la Generalitat. •

Basant-se en la regulació general dels ensenyaments professionals, s'han creal recentment, mitjançant reials decrets, una sèrie de titulacions de formació professional en l'àmbil de la construcció, titulacions que han originat conflictes amb els arquitectes tècnics. La polèmica ha sorgit a causa que, aparentment, en aquells reials decrets es dóna als titulats de formació professional unes atribucions equivalents a les dels aparelladors.

Per solucionar aquest conflicte s'ha aprovat ara el Reial Decret 1411/ 1994, de 25 de juny. La nova disposició aclareix que la regulació de la competència professional característica de cada títol no es pot constituir en un instrument regulador de les atribucions professionals, ja que segons la Constitució aquesta regulació ha de ser feta mitjançant una llei.

El nou text legal modifica el redactat dels reials decrets que aproven les esmentades titulacions de formació professional, i en tots incorpora la següent disposició addicional:"... los elementos que se anuncian bajo el epígrale 'referència al sistema productivo' en el apartado 2 del anexo no constituye una regulación del ejercicio de la profesion titulada alguna y, en todo caso, se entenderàn en el contexlo de los citados reales decretos con respeto al àmbilo del ejercicio profesional vincuiado por la legislación vigente a los profesionales titulados".

Cal també destacar en el nou redactat que "este técnico (el tècnic de formació professional) actuarà, en todo caso, bajo la supervisión general de arquitectos, ingenieros o licenciados y/o arquitectos técnicos, ingenieros técnicos o diplomados". • Jesús Fernàndez

Salvador Gili

N

F O

R M

A

T

SERVEIS

ASSESSORIA

Termini decennal de garantia en la construcció que los viciós o defectos se manifiesten durante la vigència de dicho plazo decenal. Este plazo es disti nto del de prescripción de la indicada acción de responsabilidad, que comenzarà a contarse a partir del dia en que pudo comenzar a ejercitar la acción, (Sentència del Jutjat de primera es decir, aquel en que el titular instància número 33 de Barcelo- tuvo conocimiento del vicio ruína, de data 30 de maig; menor nógeno, prescripción que, por referirse a una acción personal que quantia número 443/92). no tiene serïalado termino espe°Frente a la prelensión de los cial, es la de quince arïos según adores fundada en el articulo el art. 1964 CC. 1591 del Código Civil, oponen Es reiterada y constante la julos demandados, bajo las formas risprudència que mantiene el cride prescripción y de preclusíón ierio indicado y así la sentencia del pla20 de garantia, la excep- del Tribunal Supremo de 14 de cíón de falta de acción por haber febrero de 1991, declara que el transcurrido un periodo de trem- plazo que establece el articulo po superior a diez ahos entre la 1591.1 CC, no es de prescripción linalización de la construcción y ni de caducidad, sinó de garanla aparición de las primeras ma- tia, en el sentido de que para que nifestaciones de ruina. nazca la acción de responsabiliEl art. 1591 CC establece un dad ex lege, conocida como depiazo de garantia de 10 aiïos a cenal, ha de producirse la ruina o cargo del arquitecte y contratis- exteriorizarse el vicio ruinógeno ta, ampliado al promotor y arqui- dentro del plazo de 120 anos a tectos técnicos, contado desde contar desde la terminación de la que concluyó la construcción; es- obra, de manera que, si el plazo te plazo se considera a modo de transcurre sín haber ocurrido el tiempo de prueba de la buena evento, la acción ya no podrà ejecución de los trabajos, signífi- nacer, por preclusión del plazo calivo de que para poder ser ejer- de garantia; en cambio, una vez citada con posibilidad de viabili- nacida la acción, por producción dad la acción de responsabíli- o exleriorización de !a misma dad, es requisito imprescindible dentro del indicado periodo de P M ' I N F O R M A T I U publica I H e n aquesta secció d'AsI ^ s e s s o r i a Jurídica fragL J ments de sentències recaigudes en procediments dels plels de responsabilitat civil dels col·legials.

COL·LEGIALS

S E R V E I S

JURÍDICA

tiempo, el plazo de prescripción es el general de 15 anos (Cfr. Tribunal Supremo sentencias: 17-2-1986, 13-7-1987, 28-11988, 17-7 y 24-12-1989).

Por lo que se refiere a la responsabitidad del art. 1591.2 CC, el plazo de garantia de diez anos antes dicho, se amplia a quince cuando la falta tuere del contratista a las condiciones del contrato, es decir, una vez manifestado el vicio ruinógeno dentro de estos quince anos, hay otros quince de prescripción de esta acción personal. El art. 1591 prevee dos plazos, para el arquitecto, contratista y demàs intervinientes, el de diez anos por viciós en la construcción derivados de incumplimiento de la lex artis ad hoc, y el de quince anos, cuando la causa fuere la falta del contratista a las condiciones del contrato, tales como desobediència a las ordenes recíbidas por el técnico o en virtud de incumplimiento, bien del contrato suscrito para al ejecución de la obra, bien por la utilízación de materiales distintos y de menor calidad a los que figuran en el proyecto y memòria de la obra.

En el caso de litis ha quedado probado y ha sido admítido por las parles: • 1. Que la tinalización de la obra de construcción de los edificios propiedad de las comunidades demandantes, tuvo lugar en ju> nio de 1976.

• 2. Que a primeros de diciembre de 1986 se produjo el desprendimienlo de varias piezas que formaban el revestimienío de las fachadas de aquellos. De la való-

ración conjunta de la prueba practicada, apreciada conforme a las reglas de la sana crítica, se declara acredilado que con anterioridad al desprendimiento de las piezas o placas de piedra a que antes se ha aludido, se había producido otro, en fecha no precisada però que se remonta a los ahos 1982 ó 1983. Y por útlimo, el dictamen pericial emitido en el proceso alude a que se aprecia 'la existència de anteriores reparaciones con el fin de lijar piezas que esíarían sueltas', agregando en !a ampliación del dictamen que lo anterior lo ha deducido por el distinta color de las piezas y que se ha taladrado y íijado tornillos, aunque no sabé cuando se hicieron dichas reparaciones.

Oe los anteriores hechos probados se infiere que ya en los anos 1982 a 1983 hubo manifestaciones ruinógenas en el edlfïcio de las comunidades, consistentes en el desprendimeinlo de algunas piezas y amenaza de caída de otras, que motivo la sustitución de unas y afianzamiento de las segundas, todo lo cual supuso la exteriorización de la existència de viciós en la construcción, denlro del período de diez anos de garantia díspuesto en el ari. 1591 CC, por lo que no habiendo transcurrido desde aquellas fechas los 15 ahos de prescripción de la acción que establece ei art. 1964 del mismo Código, procede desestimar las excepciones de pérdida de la acción decenal por preclusión de período de garantia y de prescripción de la acción, alegadas por los demandados.' /

Reemborsament de despeses sanitàries Correduria d'Assegurances C. Lorente, S.L. iniciarà una campanya adreçada als col·legiats a fi de donar a conèixer una pòlissa de reemborsament de despeses sanitàries, amb unes condicions de cobertures i unes primes molt competitives.

Quant a les cobertures, la gran innovació respecte a fes companyies tradicionals és la possibilitat de la lliure elecció de metges i hospitals arreu del món.

Les primes que cal pagar són en la majoria dels casos, inferiors a les que cobren altres companyies que otereixen solament quadres mèdics limitats. • Sen/eis Financers Pepita Comte o Sergi Sagraóo

COMUNICATS

Beques de la Revista Derecho Urbanístico La Revista de Derecho Urbanístico obre el termini de sol·licituds de beques per als cursos Gestió urbanística I i //, que tindran lloc a Madrid, del 7 a l'11 de novembre.

Cal assenyalar que únicament comprenen les despeses de matrícula. Les sol·licituds s'han d'adreçar abans del 28 d'octubre al Consejo General de la Arquitectura Tècnica. Tel: 91/570 15 35. •

A L T R E S

COOPERATIVA D'ARQUITECTES Jordi Capell

•J

El mercat immobiliari tftfr ^E>

>

OFERTES OCTUBRE'94

sUPORTS FORMATS

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelon . 3a planta Bon Pastor, 5 • Tel:209 8299

PAPER VECETAL P.V.P. P.OFERTA

PLOTTIER PAPER OPAC P.OFERTA "PA/.P.

POLIES TER 75 1 * PVP. P OFERTA

DIN Al++(630X920) FULL PAQUET 125 FULS

110 13.630

65 8.000

68 8.350

38 4.500

425 41.954

230 22.000

DIN A1+(625X880) FULL PAQUET 125 FULLS

103 12.836

65 7.500

65 7.900

36 4.375

403 39.™

225 21.500

DIN A l (594X841) FULL PAQUET 125 FULLS

94 11.745

53 6.375

59 7.200

33 4.000

72 36.900

205 19.000

L'Ajuntament de Barcelona ha editat el llibre El mercat immobiliari a Barcelona, on s'hi analitza l'evolució dels valors en venda i lloguer dels habitatges, locals comercials i oficines de la ciutat.

La publicació resta disponible a la llibreria Ciutat Vella, Rambles, 81 i a l'Oficina d'Informació, PI. St. Jaume, 1. Tel: 402 31 80. •

DEFUNCIONS Ens dol comunicar a tots els col·legiats la defunció del nostre company: Ramon Castellà I Ribalta, col·legiat 659, esdevinguda el 14 de setembre, als 74 anys.

" EL PAQUETS DE PAPER POUÉSIEI) 751 DE CAO SÓN DE 100 FULLS

N F O R M AT

a Barcelona

10

SERVEIS

DEMANDES

DE

COL·LEGIALS

TREBALL

INFORMACIÓ MERCAT DE TREBALL Pilar Cecília,

Els màsters i la formació de postgrau Durant els anys 80 es coneixien com a màslers, aquells cursos de formació en gestió i organització empresarial que impartien fonamentalment els centres privats i que anaven adreçats exclusivament a llicenciats.

En els últims anys s'han afegit a aquesta denominació nombrosos cursos de diversa durada i contingut.

La variada oferta en aquest tipus de formació fa que, a l'hora d'elegir un curs de postgrau o un màster, sigui convenient tenir en compte diferents aspectes per tal d'escollir-ne un d'adequat, segons les expectatives individuals de promoció professional de cadascú.

Una de les primeres qüestions a tenir en compte és les raons personals per les quals ens plantegem fer un màster; per això, pot ser positiu abans d'iniciar la recerca del més idoni reflexionar sobre el currículum, tenir en compte els objectius professionals a curt o mig termini i informar-se sobre l'orien-

tació de la demanda del mercat de treball. Això ens pot permetre guanyar objectivitat davant l'elecció.

Cal assenyalar que la decisió és més difícil si ens decidim per màsters relacionats amb la geslió empresarial que no pas els de caire tècnic o més especialitzat. En aquest cas, l'oferta formativa és sensiblement menor i es concentra fonamentalment a la universitat.

Alguns aspectes sobre els quals cal informar-se, sobretot en el cas de la formació en gestió empresarial, són els següents: • A qui va adreçat el curs. És convenient veure si és exclusiu per a postgraduats universitaris o no, si es demana experiència a l'alumna! i a quin sector o professió cal pertànyer, t La durada del curs.

Es considera que un màster hauria de tenir una durada mínima de 500 o 600 hores, tot i que d'altres cursos més especialitzats i de menor durada, també poden tenir la qualitat adequada. t La metodologia és un aspecte important. Un mètode molt

Fàbrica de terra tzos, marbresigraníts

Empresa de materials impermeabilitzants

TÈCNIC COMERCIAL

ARQUITECTE TÈCNIC per a promoció de materials a tècnics 1 constructors.

• Es valorarà que tingui experiència o interès enaquesla tasca.

• Cal que tingui vehicle propi.

• Idioma, català.

Inicialment el treball serà de mitja |omada.

Contracte laboral. Sou negociable.

Pag am ent de qu ito metratge.

utilitzat des de fa anys és el de fa formació per mitjà de la resolució de casos pràctics, tot i que últimament existeix una tendència a compaginarho amb mètodes més convencionals, com ara les classes teòriques, el treball en equip i l'elaboració de projectes entre d'altres.

per a promoció tècnica de productes enlre arquitectes, enginyers i aparelladors. El treball és bàsicament tècnic.

• No cal experiència però es valorarà.

• Edat, entre 25-35 anys. • Vehicle propi. Àrea de treball, Barcelona i rodalies i viaiges selmanals a la seu, a Girona. Jornada oficial. Contracte laboral de 6 mesos amb possibilitats de continuïtat i promodó. Sou fa més incentius s/resuliais. fle/:5.21í

• Les sortides professionals.

Cal veure si es compta amb una borsa de treball, si hi ha empreses que demanen o valoren positivament aquest màster en concret, si després de graduar-se existeixen serveis d'actualització de coneixements o associació d'ex-alumnes, les relacions professionals que es poden establir amb i per mitjà d'aquests.

Estudi d'arquitectura i construcció

• El boca en boca.

Cal demanar informació i opinió a companys i coneguts que ja hagin fet el curs.

Aquest és un dels passos més infalíbles del procés i que convé no oblidar.

flef: 5.208

ARQUITECTE TÈCNIC perao(ïcinatècnica.pressuposiosicontrol de qualitat. El treball tindrà lloc al Vallès Occidental. És convenient experiència en aquesl tipus de treball. Idioma, català.

Condicions imprescindibles: • 25-35 anys d'edat.

• Cal que cobri de l'aturi que estigui inscrit a Tlnem amb antiguilat superior a un any.

Tipus de contracte laboral duri any amb pròrroga. Sou negociable més incentius.

Ref:S313

Oficina de rehabilitació de Ciutat Vella

Constructora fa miliara l'Anoia CAP D'OBRA amb experiència m In ima de 4 anys e n constructora, especialmenl d'obra pública. Portarà 4 o 5 obres per tol Catalunya, d'un volum econòmic de 400mllirjns/anyaprox.

• És imprescindible residir a la comarca.

• Es valorarà capacitat d'adaptació i flexibilitat i havertrebaltal en empreses pelites, Dedícadóexdusiva. Conlracte laboral amb possibilitats de continuïtat. Sou aconvenir s/aptituds aprox.; 3,54.500.000 bruts/any

Ret:S.192

2 ARQUITECTES TÈCNICS per inspecció, assessorament, gesttóiseguimentd'obresde rehablfatió del districte.

Inspecció, controli seguiment d'habitatges que hagindemanat la cèdula tfhabítabílílat.

Exp.en rehabfaiói mínims tfhabitabilitat.

Informàtica pel manleniment do bases de dades, Cad.microeslatíon.Cont de serveis de6mesosprorr.Jom.de8a15h_Cürrículumabansdel 10 tfoctubrea: Oficina Refiabililació Ciutat Vella. C/dels Àngela, 3-5 08001 Barcelonade8a15h.

Rei: 5217

A N U N C I S

S'ofereix

Es donen

S'ofereix

Es fa

S'ofereix

ESTUDIANT PENDENT DE PROJECTE

CLASSES D'ANGLÈS

ESTUDIANT PENDENT DE PROJECTE

DELINEACIÓ DE PLÀNOLS

ESTUDIANT PENDENT DE PROJECTE

Estudiant d'arquitectura tècnica, pendent del projecte final de carrera, s'ofereix per a treballar tot el dia.

Aporta: •

Empresa de fabricació de prefabricats de formigó

ARQUITECTE TÈCNIC esponsable de la realització de projectes f execució i organitzada de despatx.

I Experiència de2a5anys en realització e projectes, amldamenis, pressupostos, slructures 1 delineació per ordinador, lImprescindibledominideIprogramaArris, I Bvalorarà coneixement danglèstècnic I Edat, entre 24 i 30 anys. omada oficial. Contracte laboral. Sou: ,500.000,- brutfany negociable.

Sen/ei de Promoció i Mercat de Treball

P E T I T S

Ret: 5.212

experiència en estudi d'arquitectura i en obres

Jacinlo Escané Telèlon: E62 3S48

Si vol compartir el seu despatx, vendre l'ordinador o canviar-se la taula de dibuix,

TRUQUI'NS ARA 1 ANUNCIÏ'S A L'INFORMATIU 8

• Si vostè vol captar clients Internacionals.

• Si ha de parlar, escriure i entendre l'anglès a un nivell alt.

Potser ara és l'hora d'aprendre'l o de millorar-lo.

'ofereix estudiant d'Arquitectura Tècicapendenlde projecte, pera treballar ot el dia. Aporta:

S'ofereix estudiant d'arquitectura tècnica pera. Aporta: • •

delineació de plànols experiència 1 rapidesa en el treball

experiència en delineació

• • •

informàtica a nivell d'usuari Edmond Smyth (Professor d'anglès) Telè!on:31S03 77

Jordi Gvalde Telèfons: 310717314516045 Fax: 3107257

oli Moreno elèfon: 336 5043

S'ofereix

Es fan

S'ofereix

DELINEANT

PLÀNOLS 1 DIBUIXOS AMB AUTOCAD

ESTUDIANT PENDENT DE PROJECTE

'ofereix delineació de tota mena de ànols i dibuixos amb Autocad.

S'ofereixestudiantd'arquileclura tècnica pendent de projecte final de carrera, pera treballarmitjajomadaapeu d'obra o en despatx. Aporta;

S'ofereix delineant amb experiència, peratot tipus de treballs dedelineacíó.

Aporta: d enginyeria i arquitectura • coneixements ds Cad

• •

coneixements de Cad experiència en despatx

209 82 99

Elisenda Pucurull

Contacte Telèfon: 419 24 77

11

' Goraélez (tardes) elèlon: « 5 20 53

S'ofereix estudiant d'últim curs d'arquttectura tècnica pendent de projecte pera. Aporta:

Octavi Maria Telèlon; 2139236

N F O R M A T

treball en despatx oa peu d'obra diversos cursos de Cad disponible tol el dia

Xavier Badia Telèlon: 449 00 53

PETITS ANUNCIS Compra, vendaolloguer de material, immobles i despatxos. Aquesta secció li permet ambar puntualment als 8.000 lectors de L'INFORMATIU

TARIFES col·legiats:

1.000,-

estudlants:

1.000,-

altres:

3.000,-

8

414 3311

SERVEIS

COL·LEGIALS

ACTIVITATS

Tècniques de recerca activa de treball La situació actual del sector de la construcció i de l'economia en general, afegida a la previsible implantació de la lliure competència en un mercat cada vegada més dinàmic i exigent fan que, a l'hora de buscar (eina, sigui necessari tenir una preparació adequada en tècniques que ajudin a incorporar-se al món professional i a prendre decisions encertades.

El curs va adreçat als col·legiats que busquen feina com a assalariats en empresa, i, en especial, als col·legiats de titulació recent.

Dilluns, 24 d'octubre 16,15 h Documentació 16.30 h Presentació. Objectius 16.45 h Auloconeixement 17.05 h Superació d'obstacles 17.25 h El mercat de treball 18.00 hVies i estratègies 20.00 h Màrqueting personal

Dimecres, 26 d'octubre 16.30 h Màrqueting personal 17.15 h Entrevista de selecció (continuació) 19.30 h Tècniques d'avaluació 20.15 h Pla de recerca de treball 21.00 h Administració de qüestionari d'avaluació

Curs bàsic de valoracions immobiliàries Des de fa temps, les valoracions immobiliàries es consoliden com a sortida professional per als arquitectes tècnics. Atès l'èxit de les darreres edicions del curs i la llista d'espera generada, el Servei de Promoció i Mercat ha decidit repetir-lo. Aquest curs és una de les iniciatives de formació que des d'aquest servei es programen i té com a objectiu e! reciclatge dels professionals.

Organitza: Servei de Promoció i Mercat de Treball i la UPC Professors: Jorge Fernàndez, Immaculada Turú, Juan Francisco Borràs, Demetrio Ochoa, Jorge Vüajosana Lloc i dates: Sala de Conferències, dilluns i dimecres, del 7 al 30 de novembre de 18.30 a 21 h.

Matrícula: Places limitades.

Preu col·legiats: 15.000 PTA No col·legiats: 30.000 PTA Inscripcions Fins al 24 d'octubre Servei d'Informació.

Dilluns,7de novembre 18.15 h Recepció de participants i entrega de documentació 18.30 h Introducció Dimecres, 9 de novembre 18.30 h Valoracions del sòl - Repercussió - Valor residual Dilluns, 14 de novembre 18.30 h El mètode de reposició - Capitalització de rendiments - Valoració dels drets reals - Casos pràctics Dimecres, 16de novembre 18.30 h El mètode de reposició • Capitalització de rendiments - Drets reals.

- Casos pràctics Dilluns 21 de novembre 18.30 hLa valoració cadastral Dimecres, 23 de novembre 18.30 h Valoracions urbanístiques Dilluns, 28 de novembre 18.30 h La valoració hipotecària Dimecres, 30 de novembre 18.30 h Valoració de promocions immobiliàries •

Organitza Servei de Promoció i Mercat de Treball Professora Sílvia Gonzàlez Ulloa Especialista en inserció professional i pedagoga.

Lloc i dates Sala de Conferències, a la primera planta de! Col·legi.

Dies 24 i 26 d'octubre Matrícula Places limitades.

Preu col·legiats: 5.000 pessetes.

Inscripcions Fins al 10 d'octubre Servei d'Informació.

Planta baixa del Col·legi. •

Informàtica amida Hem tingut en compíe els suggeriments que ens han fet els col·legiats i hem previst els curós següents: • Autocad 1r nivell t Introducció • Windows t 3dstudío • mini-cursos Els "mini-cursos" seran sessions d'un o dos dies, de dues nores de durada, en els quals es tractan a fons determinats aspectes del CAD, com ara: • Acotaments • Atributs i blocs • Personalització de menús • Patrons de ratllat i línies Tindran lloc a l'Aula d'Informàtica, amb un màxim de vuit alumnes per curs i un ordinador per alumne.

Informació: Servei d'Informació.

Instal·lacions en l'edificació.

Execució i control Jornades adreçades bàsicament als col·legiats que exerceixen la professió en l'àmbit generalista, i especialment en funcions relacionades amb la direcció i coordinació d'obres mitjanes.

Organitza Servei de Promoció i Mercat de Treball i l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès Lloc i horari Sala de Conferències.

Totes les jornades tindran lloc els dilluns de 16.30 a 21 (4h.} ( excepte la 2a i 4a jornada del II cicle que tindran lloc de 17.30 a21hores (3 hores).

Preu Col·legiats: 3.500 ptes/sessió i 18.000 ptes/cicle.

No col·legiats: 6.000 ptes/ sessió i 34.000 ptes/cicle Informació i inscripcions Servei d'Informació Planta baixa del Col·legi. •

octubre • Dia 10: Aïllament tèrmic i acústic • Dia 17: Instal·lacions de calefacció Professors Arcadi de Bobes Picornell Josep Anton Tribó i Busquets CICLE II.

Instal·lacions gener 1995 • Dia 9: Enllumenat • Oia 16: Prevenció d'incendis • Dia 23: Climatització • Dia 30: Aparells elevadors febrer • Dia 6: Comunicació • Dia 13: Control i domòtica Professors Arcadi de Bobes Picornell Josep Anton Tríbó i Busquets Maria Lluïsa Sànchez Romero Núria Duffó Úbeda

Xerrada divulgativa sobre

Instal·lacions urbanes Dijous, 20 d'octubre, de 18.30 a 21 h A càrrec d'Esteve Vicens, doctor arquitecte i professor titular de l'EscolaTècnica Superior d'Arquitectura del Vallès Entrada lliure

Una visita a la comarca d'Osona Dins de les properes visites culturals de tardor, coordinades per Lluís Maria Pascual i Roca, s'ha programat una sortida a Vic i la comarca d'Osona Tindrà lloc el proper

dijous 20 d'octubre Sortida a les 9.30 h del carrer d'Aribau/Bon pastor El preu és de 2.000 pessetes (inclou el dinar) Les places són limitades Informació i inscripcions Servei d'Informació N F O R M A T

CICLE I. Instal·lacions bàsiques

12

SERVEIS

COL·LEGIALS

ACTIVITATS

Arquitectura de guerra. La destrucció de la ciutat de Sarajevo

Exposició itinerant de La Casa en Forma

Encara es pot veure a !a sala d'exposicions del Col·legi, la mostra Warchiteclure. Urbicide Sarajevo, que restarà oberta (ins al 14 d'octubre.

L'exposició, produïda pel centre d'arquitectura Arc en Rève de Bordeus (França) i organitzada a iniciativa del Col·legi i l'associació Arquitectes sense Fronteres, recull testimonis gràfics, videogràíics i literaris sobre la destrucció de la ciutat de Sarajevo.

Horari

La mostra Tenir la Casa en Forma de caràcter itinerant es durà a les seus següents: • Del 18 al 25 d'octubre: seu del districte de Sant Martí. PI. Valentí Almirall, 1. Barcelona, • Del 27 d'octubre al 8 de novembre: Casal de Sarrià, PI. Cirici Pellicer, 2. Barcelona.

• Del 10 al 30 de novembre: Districte Horta-Guinardó. Parc de les Aigües. Barcelona.

• Del 2 al 15 de desembre: Ajuntament de Sant Just Desvern. Centre Cívic Salvador Espriu. Bovedilles s/n. Sant Just.

Informació: Amèlia Marzal.

Serveis Tècnics. 3a planta. •

de dilluns a divendres de 10 a 14 i de 16 a 20 hores.

Sala d'exposicions. •

El gran repte de la seguretat, a Terrassa La delegació del Vallès Occidental ha previst una sèrie d'acles al voltant del tema, La seguretat en !a construcció. El gran repte, enlre els quals hi ha una exposició monogràfica sobre aspectes tècnics de la seguretat en l'obra i unes jornades de debat en les quals es conlrastaran els punts de vista dels diversos agents del sector i de l'administració que tenen una relació directa o indirecta amb !a seguretat.

Exposició Sessions tècniques S'inaugura el divendres 14 d'octubre a les 19 hores. Reslarà oberta lins al 18 de novembre.

L'acte d'inauguració es clourà amb una sessió de jazz que tindrà lloc a la Nova Jazz Cava de Terrassa, a les 22.30 h. Passatge Gaudí, 24 de Terrassa.

Horari: de dimarts a divendres, de 9 a 13 i de 17 a 20 h. Dissabtes de 10 a 14 i de 18 a 21 hores.

Tindran lloc a la sala de conferències de la Delegació els dies 18 i 25 d'octubre i 8 i 15 de novembre, de 19 a 21 hores.

El preu per a col·legiats és de 1.000 ptes. per sessió i de 2.000 ptes. per a tot el cicle, i per a no col·legiats, 2.000 ptes. per sessió i 4.000 ptes. per a tol el cicle.

S'entregaran els llibres sobre seguretat de la CSHCC.

Jornada internacional.

Acte de cloenda Finalment, i com a cloenda, se celebrarà una jornada internacional sobre el lema, que anirà a càrrec de Pierre Lorenl, membre de la Comissió de Seguretat de la UE i Rafael Ortiz, director general de relacions laborals del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.

- Dia: Tindrà lloc el dimarts 22 de novembre.

- Hora: de 18 a 21 hores - Lloc: seu de la Mútua de Terrassa. Carrer de Sant Antoni, 39-41 de Terrassa.

Informació i inscripcions Delegació del Vallès Occidental.

Saní Francesc, 18 de Terrassa.

Telèfon: 780 11 10. •

cursos i jornades

Curs de valoracions immobiliàries a Manresa La delegació del Bages-Berguedà ha iniciat un curs de valoracions immobiliàries, amb l'objectiu de donar una visió general dels tipus de valoracions.

Professors Jorge Fernàndez, Immaculada Turú, Juan Fco. Borràs, Demetrio Ochoa, Jorge Vilajosana Dates i horari Dimarts i dijous del 4 al 27 d'oclubre de 18.30 a 21 h.

Durada: 20 hores.

Matrícula Preu col·legiats: 23.000 PTA Inclou documentació.

Informació Delegació Bages-Berguedà. Plana de l'Om, 6. Tel: 872 97 99 • -

exposicions

Postgrau d'estructures metàl·liques i fusta

Seguretat contra incendis L'obra d'Ildefons Cerdà en tres dimensions

El Departament d'Estructures a l'Arquitectura de l'ETSAB, organit- L'Institut Tecnològic de Segureza un programa de postgrau d'Estructures metàl·liques i de fusta, tat organitza les jornades sobre que es desenvoluparà d'octubre a febrer, de 15.30 a 21.30 h. El Seguretat contra incendis i plans responsable general del programa és Francesc López Almansa. d'emergència, que tindran lloc a L'import de la matrícula és de 200.000 pessetes i es pot fer a Barcelona, el 18 i 20 d'octubre.

ITSEMAP. Telèfon: 401 26 50 • l'ETSAB. Diagonal 649 de Barcelona. Telèfon: 401 63 20 •

Crítica d'arquitectura

Arquíteduradelpaisatge

L'Institut d'Educació Contínua de la Universitat Pompeu Fabra organitza la primera edició del màsler en Crítica d'arquitectura i disseny, amb una durada de 400 hores lectives.

El curs de 1995 tindrà lloc del 9 de gener al 17 de març de 1995. Informació i matricula: UPF. Marc Aureli 22.

Telèfon: 484 98 24 •

El Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori de la UPC, promou per a aquest curs acadèmic, el Programa de màster d'Arquitectura del Paisatge, de dos anys de durada.

El curs començarà el 13 d'octubre i finalitzarà el 22 de juny.

Inscripcions: Dep. d'Urbanisme í Ordenació de! Territori de l'ETSAB. Diagonal 649. Telèfon: 401 64 02. •

fires i congressos

Disseny per ordinador

Valoracions immobiliàries

L'Institut Politècnic del Clot, organitza un curs de CAD I, per a aparelladors i arquitectes.

Telèfon: 351 60 11. •

Foment del Treball Nacional inicia un curs de valoracions, de 33 hores. Preu: 65.000 pessetes.

Telèíon: 484 12 32. •

13

L'Institut Cerdà ha inaugurat la mostra Cerdà. Urbs i territori, en la qual, a més de plafons, compta amb una pantalla de vídeo i documents tridimensionals elaborats per ordinador, a partir d'originals de Cerdà. Oberta fins al 8 de gener, de 10 a 14 i de 16 a 20 h, de dilluns a diumenge. Restarà tancada el 25 i 26 de desembre i l'1 i 6 de gener. Francisco de Aranda, 19. Telèfon: 221 32 98. •

Congrés de tecnologia El Departament de Construcció í Tecnologia Arquitectòniques de l'ETS d'Arquitectura de Madrid, organitza el 1r Congrés Nacional de Tecnologia a l'Arquitectura, que tindrà lloc a Madrid del 24 al 26 de novembre.

Informació: ETSAM. Av. Juan Herrera, 4. Madrid.

Telèfon: 91/336 65 60 •

I N F O R M A T

Contra el soroll El Parc d'Exposicions de París acull el 1r Saló Internacional de ta Protecció contra el soroll a la construcció i els treballs públics. Se celebrarà del 15 al 18 de novembre.

Informació: Blenheim Construcció. 22-24 rue President Wilson. 92532 Levalllois.

Telèfon: 33/1/4756 5000. •

GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciarse en aquesta secció. BIT PUBLICIDAD Marta Meca Telèfon: 410 45 55 ESTRUCTURES

PAVIMENTS [L?

f] - ^ ^ A A • $ DISTRIBUÏDORA MAOERERA, S A ;

C B C T E C ^ ) CATALANA,S.A. Morters sense relracció.

Rehabilitació

Portes • DM-620 • Contraplacats i tota classe de lustes per l'ebenisteria i decoració

C/ Santander, 42-48. Na j 39. 08020 BARCELONA Tel. 278 26 86 - Fax 278 27 11

Gavà: Tel. 638 22 40 -Fax 636 22 45 Manresa: Tel. 873 32 62 -Fan 873 70 12

AÏLLANTS

1P1H1UHE5 0'ACABAT PER * SOLS

G Industrial Química Parrot,s.a.

Tel (03) 307 1B0O F l r (93) 307

J ! 28

•

FLUIDS

ï

|T"^|

HUMICONTROL S/L

1,..„»„»..„ C í t a a t t 1 ruta

nunlV ISsa

PERALACOWSTRUCClO

ARMADURES PREFABRICADES

Sanis. 307 • 300 - 08O2B Bar «lona-Tel. « 1 35 00

OASE-PUMPEN PAVINDUS S.A. P ^

^

^

^

-

Morter per tuecilge dí toltinoli

HORMIPRESA

Chalels-Parklngs Cenlros comercíales

PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS

P ü p Tetuan. 1 lei U OMIO BAHCELOW

O Padite. 240 Tfl. (93| 45561 91 Fur | » j 436 72 85 - (K013 Bjicílond

fi

SERVEIS

SERVEIS PER AL PROJECTE

m RRLITfl ARIDOS LtGEROS, S.A.

panlalanes elc

'

AUENIDA DE CHIUE. « • TEL. (93) 3 M 62 SO

Pií|ecl« 1 militiiclgiu

A U T O A N Í V E L L A D O R S t MOHIERS DE RESINES

INFORMÀTICA

1 • ^ ^ ^ H

ta Í/ on»

FantCItitniilu

Somiïn, bnrn. li t m I iccenofli

»™| 1 i,,, U »r I [ |. 1 . 1 p ! .i.ni l ™

CA Viladamat. 140 bis 7> 2' 08015 Barcelona Tel (93) 453 16 04 Fax (93) 323 73 07

^ V D p * * • ' •— INGENIEROS =--"•'•' '-.-•«-• "'•"-''

• Desenvolupa meni de projectes • Delineació CAD i manual • Escnncjat i vectorirz-ictó de pliinols •Plottcrb/nicolor • Aixecaments d'estat actual •TopoBoHa • Perspectives • Rcdcring / Animació 3D •Gis/Bascs de dades • Etc-

CÏPE CATALUNYA ALMOGÀVERS, 66,2' A TEL (93)485 1102 03018 BARCELONA

IODAS U S SOLUCIONES EN AISÜUDENTO EILUUUUCIDN NATURÜ

POUGLAS R O I G C U R V A D O DE PERFILES, S . A .

(

™"^fl^."ffi

)

(E1)rWS£W&a.v»UÍ5

PREFABRICATS I THACIUIEHT PEU A HUMITATS

GESTIÓ I SERVEIS TÈCNICS GEOLÒGICS -SONDEIGS GEOLÒGICS - CÀLCUL I ESTUDI GEOTÈCNIC - PROJECTES MEDI AMBIENTALS Serveis I preus competitius Mliallers. 7. enlresol la. - 08003 Barcelona Tel. 319 22 36

DF PROGRAMIS

Prefabricados de Hormigón. S.A.

FOfíklAClÚPÍHSOll SOIUCI0HS A PftOl

Fn (93| « 6 7! Sí K013 UBCELOM

FUSTERIA H LA -ORATORI DEL //A,

CONSTRUCTA COmROL T SEGUIH1EHTO

KAT/RCE BSQT S.L.

laboralorí ACREDITAT per la

Generalitat de Catalunya pel control de IMPERMEABILJZACIONES ESPECIALES CON RES INAS

DE P0UURETANO M0HOCOMPOIIENTÈS EXPANSIVAS

V

E CT

qualilal de redillcació í els seus

R' 3

PARA JUNTAS DE H 0 R M I G 0 N , PAIÍTALLAS, ETC_.

CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS MAQUINÀRIA Maquinària lleugera i equipaments. Protecció i seguretat en obra.

TRANSPORT Elements d'elevació i transport.

CLIMATITZACIÓ Climatització en la vivenda i alternatives energètiques

ELECTRICITAT Electricitat i il·luminació

D

FUSTERIA Fusteria de fusta, metàl·lica i plàslica

•

FLUIDS Aixetes, bombes, tubs.canalons

ESTRUCTURES Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres.

AÏLLANTS Aïllaments, impermeabilització i recobriments

INFORMÀTICA Informàtica aplicada a la construcció

PREFABRICATS Prelabricacíó i construcció industrialitzada.

REVESTIMENTS Paviments i revestiments

SERVEIS Serveis aplicals a la construcció

N F O R M A T I U

14

EL

REPORTATGE

: l'enginy amagat (1) I Park Güeil va ser un intent de crear una ciutat jardí, a la manera de les preconitzades per Howard a Anglaterra, on el contacte entre l'home i la natura fos superior al d'una ciutat tradicional. Eusebi Güell va encarregar a Aníoni Gaudí el disseny general de la urbanització i totes les infraestructures del recinte. El solar presentava unes condicions excel·lents de sol i vistes però tenia dos greus problemes: el fort pendent que dificultava l'accés a les parcel·les i la manca d'aigua. Gaudí va projectar un sistema de vials, específics per a vehicles, que a través d'un recorregut sinuós i una successió de trinxeres, viaductes i murs de contenció, aconseguia un pendent suau i uniforme que no superava e! 6%. Aquesta xarxa principal es completava amb un seguit de recorreguts per a vianants.

Al centre del nou barri, Gaudí hi va situar una gran plaça que feia les funcions de centre social. La meitat d'aquesta plaça es recolza sobre d'una impressionant columnata, l'anomenada Sala Hipòstila, destinada a lloc de mercat.

L'explanada superior havia de servir, a més a més, com a recollidor de l'aigua de la muntanya que, un cop filtrada per les capes de sauló i grava del paviment, s'emmagatzemava en una cisterna subterrània. El conjunt monumental es va completar amb dos pavellons situats a l'entrada i una espectacular escala de ceràmica. Les obres d'urbanització es van dur a terme en dues fases entre 1900-1903 i 19071912. Però l'operació va ser un fracàs absolut i sols es van arribar a construir dues cases. L'any 1914 es van paralitzar definitivament els treballs. L'Ajuntament de Barcelona va comprar, l'any 1922. la finca i, d'aquesta manera, el

^ — ^ ^ ^ - ^ ^ ^ — ^

15

^ M .

Restauració de !o Salo Hipòstila lel banc del Park Güell Emplaçament:

Olor, s/n. Barcelono

Propietari:

Ajuntament de Barcelona

Finançament:

Ministeri de Cultura 1 Ajuntament de Barcelona

Arquitectes:

José A. Martínez l·apena i Elias Torres

Arquitectes consultors:

Fructuós Mano 1 Joon Bassegoda Nonell

Instal·lacions:

Arcadio de Babes, 1 Ton! Iribó, arquitectes

Col·laboradors projecte: Antoni Camps, Antoni GoUart, Anna Guanter, Jordi Prodeil, Jacob van Rijs, Nathaile de Vries. Víctor Argllaga Direcció facultativa:

José A. Martínez l·apena.

1 Elías Torres, arquitectes.

Anna Moreno, Xavier Bonet, 1 Maurici Dioz. arquitectes tècnics

Col·laboradors;

Montserrat Artetl Toni Cumello, ceramistes

Constructor:

Agromon S A

Cap d'obra:

l·uis Gorcía Guillén

Encarregat:

Froncisco l·ameca

PEM:

351 367.5Ó4 pta (3 tases)

Execució material:

37d.<181.0$6pta

Inici obra:

Novembre 1987

Hna!

Juny 1994

obra:

conjunt dlnfraestructures projectades per Gaudí del que hauria pogut ser un barri exemplar de la ciutat, va transformar-se en parc públic.

La major part de construccions del Park Güell són, de fel, treballs d'enginyeria i això va fer que es plantegessin nombrosos problemes de tipus estructural i constructiu.

Les solucions ideades per Gaudí demostren una enorme capacitat imaginativa i organitzativa, Un bon exemple és la varietat de sistemes per a resoldre els murs de contenció i els viaductes, amb la incorporació d'enormes masses de terra per a compensar els esforços horitzontals o l'investigació per a prefabricar elements (aquest tema està estudiat en un magnífic article de Ignacio Paricio, publicat al núm. 70 de CAU). Però la tasca de recerca duta a terme per Gaudí ha tingut una contrapartida en la manca de durabilitat de moltes solucions estructurals i en la degradació dels revestiments. Aquests defectes inicials han fet que el Park Güell hagi esfat objecte de successives restauracions.

Concretament a la Sala Hipòstila es va refer el sistema de desguassos, per intentar resoldre el problema de les humitats i es va construir un forjat per alleugerir les zones on l'estrucíura de la plaça cobria una llum més gran. També es va substituir importants zones de trencadís, sense tenir en compte la varietat de tons i models de l'original. Totes aquestes actuacions havien estat parcials i mai no havien aportat una solució durable.

Després d'un primer informe sobre l'estat general del parc es va decidir actuar a la Sala Hipòstila t al banc, ja que eren els elements més deteriorats. Els treballs de restauració van haver d'afrontar dos tipus de problemes. D'una oli

N F O R M A T I U

EL

III banda calia refer el sistema estructural, amb patologies extenses i en un estat de degradació avançat i d'una altra, era necessària una reparació important del revestiment ceràmic i de la pedra artificial. En aquesta primera part del reportatge analitzarem l'aspecte estructural de la intervenció meníre que el número següent el dedicarem als recobriments.

L'anàliside l'edificació Al moment d'iniciar el projecte no hi havia informació completa sobre el funcionament estructural de la sala. Hi havia punts foscos com ara els voladissos que sustenten el banc. Aquesta manca d'informació és un problema comú a la major part d'obres d'aquest període ja que, si bé existeixen treballs teòrics, falta una comprovació detallada sobre el terreny. El juny de 1986 es va elaborar un informe a partir de les prospeccions

Construir decorats Fructuós Manà, Arquitecte

Fa molts anys, quan vaig tenir el primer contacte professional amb el Modernisme, em vaig adonar que les relacions que coneixia entre forma-espai i sistema constructiu no es complien ni de bon tros. Els recursos constructius s'utilitzaven d'una manera semblant com ho fan els que construeixen decorats, emprant l'estructura delusta que els suporta com un recurs que no té vinculació amb el que es vol mostrar. Les eines constructives en el Modernisme eren un mitjà per aconseguir allò que era fonamental: un particular concepte de forma-espai sense patir ni un ins-

R E P O R T A T G E

fetes sota la supervisió de l'equip d'arquitecíes que havia rebut ja l'encàrrec de la restauració. L'objectiu era aprofundir en el coneixement del sistema estructural del conjunt i determinar les resistències per a poder evaluar els nivells de seguretat. E! programa de cales va permetre determinar amb força precisió el funcionamen! del diversos elements i el seu grau de conservació.

L'estudi, però, no va arribar a totes les parts del conjunt; així, no es va detectar l'elevat grau de deteriorament dels revestimenïs de les columnes i de l'arquitrau. Analitzant les dades obtingudes en les prospeccions, no podem parlar d'una diagnosi, tal com s'entén avui, és a dir, amb una metodologia de treball quant a programació, anàlisi de resultats i conclusions, adreçada a determinar l'estat de totes les parts de l'edifici. Aquesta manca de diagnosi inicial es va compensar amb un fraccionament del projecte en unitats d'intervenció reduïdes

tant per possibles mancances en la relació arquitectura-suport.

Aquesta mancança hauria estat un aspecte episòdic si no fos que en depengueren dues qüestions de gran transcendència. La primera, positiva: els espais modernistes arriben a ser tan singulars que difícilment trobem un pas endavant semblant si no ésen el barroc. Però n'hi ha una altra de clarament negativa: el poc rigor amb què es plantejà la durada de les obres i, més concretament, la manca de protecció dels elements de ferro. Els pinacles de l'Hospital de Sant Pau 0 l'estructura de suport dels carreus de lo Pedrera, són exemples de la trivialitat amb què es va utilitzar el ferro en aquella època.

Pensant en termes de construcció, els monuments modernistes estan plens d'aspectes que deixen perplex el tèc-

L ' I N F O R M A T I U

nic d'avui. Hi ha principis d'industrialització evidents. A la plaça del Park Güell, el banc, les llindes i les voltes van ser parcialment prefabricats. L'estructura metàl·lica de suport del banc és un prodigi d'equilibri, però els acers plans d'armat de les llindes estaven envoltats d'una ceràmica necessàriament humida pel fet de romandre sota el paviment terrós. Els pilars, per on circula l'aigua de pluja fins a la cisterna, són de pedra i calç, amb símptomes de descomposició. Les parets de la cisterna, que actuava de contrafort a tracció de les empentes dels pilars perimetrals, resultaven insuficients... Tant és així que aquest monument, aparentment d'una gran solidesa per l'efecte dels pilars de la Sala Hipòstila i la pesantor de l'arquitrau, va haver de ser objecte d'una gran intervenció de consolidació.

Retornar la resistència Ana Moreno Arquírecta tècnica El 198S José A. Martínez Lapena i Elias Torres em van proposar col·laborar en la restauració del Park Güell. Treballar amb ells ha estat un gran aprenentatge sobre la importància d'establir criteris adequats a l'hora d'intervenir en el patrimoni arquitectònic, sobre el valor que té un projecte ben desenvolupat i sobre la senzillesa de construir quan es tracta de posar en pràctica solucions en les quals hi ha hagut una reflexió.

Vam iniciar els treballs amb petites intervencions: restauració de la tanca del carrer Olot, reconstrucció de part dels viaductes, i treballs pun-

16

EL

REPORTATGE

(etes de manera consecutiva. Això va permetre aprofundir en els problemes a mesura que es realitzava cada fase i poder planificar amb major coneixament la següent, introduint-hi les modificacions necessàries. També la llarga durada de l'obra -vuit anys- ha estal importantíssima en el bon resultat final ja que ha permès investigar en els materials i en les tècniques de la intervenció i, fins i tot, formar el personal de l'obra.

Les patologies més importants detectades arran de les prospeccions i al llarg de l'obra eren les següents: 1. impermeabilització. Mal funcionament a causa, sobretot, de les esquerdes en les capes de rajola de les voltes i dintells, l'obstrucció dels baixants, per culpa dels sediments, del sistema de drenatge.

La utilització massiva del fleixos cargolats per armar les peces de ceràmica que treballaven flexionades o traccionades ha generat una enorme quantitat de problemes a causa de la corrosió per manca de protecció, que s'accentua en els llocs on hi ha humitat. Això ha provocat, d'una banda, el col·lapse estructural d'algunes peces, especialment dels dintells de la Sala Hipòstila i, de l'altra, a causa de l'expansió, el despreniment del trencadís. També ha afectat tota la pedra artificial, de les columnes i de l'arquitrau, feta amb rajola i morter de calç armat amb fleixos.

3. Assentaments diferencials. A causa del pendent del terreny natural i de les empentes horitzontals, tant de l'aigua emmagatzemada a la cisterna com de les columnes inclinades, s'ha produït un trencament del mur perimetral de la cisterna i un desplaçament de la base d'algunes columnes.

2. Corrosió dels elements metàl·lics.

nu

L'estat de l'edificació

tuals. La documentació de què disposàvem era ben poca. Vam haver d'aixecar plànols i ja llavors van començar les tasques de recerca dels materials que s'havien de fer servir.

Visites ai Museu de Ceràmica, converses amb ceramistes, especialistes i recerca de material gràfic començaven a ser una part de la feina.

Quan vam descobrir el sostre de la Sala Hipòstila, l'aspecte que presentava era una mostra d'enginy.

Malgrat tot, la innovadora tecnologia no havia superat el pas del temps, les cúpules presentaven esquerdes, els dintells estaven molt deferiorats i els baixants de les columnes estaven embussats, El criteri d'actuació va ser retornar la resistència a aquells elements, alleugerir el pes de les terres de reblen1 i impermeabilitzar la

coberta, respectant lesformes originals.

Un cop restaurada l'estructura i refeta la coberta, mancava revestir els nous dintells amb trencadís de les mateixes característiques que el que hi havia.

Vam aprendre-hi tots plegats els colors, la talla de les peces, la mida I, sobretot, la unió amb les zones en les quals no s'havia intervingut. Més endavant vam restaurar l'arquitrau, que presentava patologies similars a les dels dintells. Aquest cop es va resoldre fent un cèrcol perimetral de formigó armat i ceràmica i recobrint-ho amb pedra artificial armada amb acer inoxidable. Les darreres intervencions sobre les columnes i paviment de la Sala Hipòstila i el banc tanquen aquest cicle de set anys en els quals la feina s'ha anat fent poc a poc, possibilitant una intervenció amb tota la cura que el monument precisava.

Qualitat i bona execució Luli García Guillén Cap d'obra L'objectiu era molt clar: qualitat i bona execució per sobre de tot, restauració al 100% sense objectius econòmics. El resultat final és del tot satisfactori, tant en la consolidació estructural com en la fidelitat cromàtica alsacabats de ceràmica, com molt bé es comprova en visitar de nou el recinte.

A causa de les esquerdes detectades a la part inferior de la cisterna es feren proves de comprovació de resistència delterreny. La resistència calculada era inferior als 2 kg/cm 2 . Es va decidir emprar el sistema Jest Grouting d'alta pressió.

El projecte fambé preveia la repara-

ció de la plaça, intervenint en dintells i voltes, sense actuar a les columnes i a l'arquitrau perquè el seu estat aparent era correcte. En començar amb els dintells ens vàrem adonar queies fustes de lescolumnes queien a trossos i, més endavant es va comprovar que el revestiment de l'arquitrau presentava un important risc de despreniment.

Per a la reparació dels dintells es varen estudiar diferents hipòtesis i, amb Fructuós Manà, es va decidir la intervenció que s'ha dut a terme. Per a la realització dels dintells es van construir motlles de poliester, dos que eren extensibles perquè es poguessin adaptar a les possibles variacions, però que finalment no varen ser necessaris a causa de les toleràncies entre les diferents peces.

B £ T E C ) CATALANA, S.A. • • • •

MORTEROS DE REPARACION MORTEROS DE ANCLAJE RESINA EPOXY Y ADITIVOS BETONAMIT MORTERO DEMOLEDOR

SANTANDER, 42-48, NAVE 39. 08020 BARCELONA - TEL. 278 26 86 - FAX 278 27 11 17

I N F O R M A T

EL

III 4. Deformacions tèrmiques. La manca de juntes de dilatació va íer que es produïssin importants esquerdes en els elements més febles, especialment al banc. El conjunt ha resistit, malgrat tot, força bé aquests esforços a causa de la seva elevada deformabilitat i l'acció de tornapuntes de les columnes perimetraís inclinades. Per contra, tot el sistema basat en la compressió havia funcionat correctament.

El procés d'intervenció En la intervenció estructural s'ha optat per reconstruir el sistema de suport original de la sala, eliminant completament els flexos i reconstruint els elements deteriòrats. Aquesta opció de mantenir el funcionament inicial de l'estructura en comptes de substituir-la per un nou entramat situa el sisiema estructural, inclosa la part oculta, al mateix nivell de protecció que tenen les parts visibles i els acabats. Si, com creiem, l'estructura de la Sala té unes característiques d'innovació i claredat remarcables és lògic que, amb les reparacions i reforços necessaris, es mantingui complint la seva funció. L'obra va tenir diverses fases i els processos de cadascuna van ser els següents:

1. Sostre de la Sala Hipòstila En primer lloc es va recalcar la fonamentació del mur de contenció de la

REPORTATGE

cisterna i de les columnes perimetral mitjançant pilotatges d'injecció amb els sistema «Jet-Grouting».

Es va enderrocar la part inferior dels dintells --el cap de compressió de rajola estava en bon estat- eliminant els fleixos d'acer. Es va col·locar una nova armadura d'acer protegida amb resines i, a través de dos forats a cada extrem del dintell, es va passar a la part superior per crear uns topalls del cap de compressió. Es va col·locar un encofrat de poliester --emmotllat prèviament d'un dintell en bon estat- i es va omplir des de dalt amb morter d'alta resistència molt fluid (1.200 Kp/cm3).

Es van segellar totes les esquerdes de les voltes i es va eliminar l'armaí de fleix substituint-lo per un petit cèrcol perimetral. Amb la finalitat de permetre el treball independent de voltes i dintells es va col·locar una làmina separadora de poliuretà.

Tal com s'havia apreciat en les primeres prospeccions, l'estructura metàl·lica del voladís estava en bon estat de conservació. Aquesta estructura, de gran complexitat espacial, estava formada per perfils laminats en forma de I, units per mitjà de plaques reblades. Es va realitzar una neteja amb raig de sorra i després es van protegir amb una pintura d'epoxi-asfalt.

Un cop resolta l'estabilitat del sostre de la plaça es va procedir a la seva impermeabilització. En primer lloc es va col·locar una capa de polibreal amb caut-

L ' I N F O R M A T I U

18

EL

REPORTATGE

xú pur sobre lot l'extradós de la plaça, per tal que fes de barrera de vapor.

Damunt s'hi va posar un geotèxlil de protecció i es va omplir, fins a arribar als zenits de les cúpules, amb arlita expandida emmorterada. Sobre aquesta capa, que tenia els pendents pel desguàs, es va col·locar la làmina impermeabilitzant de PVC. Al damunt s'hi van superposar diverses capes de grava, de diferents granulometries. Dintre de les capes de grava s'hi van incorporar una xarxa de tubs de drenatge de PVC per augmentar la velocitat d'evacuació. Els baixants, que inicialment eren un senzill forat deixat al centre del pilar, es van encamisar amb tubs de PVC fins a la cisterna.

També es va construir una pantalla de pedra de 3m de profunditat amb un drenatge per interceptar l'aigua provinent de l'escorriment de la muntanya i evitar el pas d'aquesta al damunt de la sala.

2. Restauració de l'arquitrau També durant el procés d'obra es va apreciar el deficient estat de les peces d'aplacat que formaven l'arquitrau. Es va substituir tota la pedra artificial existent per una altra armada amb varilles d'acer inoxidable. Aquestes peces disposaven d'ancoratges í un cop col·locades s'emplenava la part posterior amb morter sense retracció. Les gàrgoles també es van reproduir i es van col·locar fundes de plom en els desguassos per

assegurar la seva durabilitat.

3. Reforç de les columnes Durant la primera fase de l'obra es va comprovar que el revestiment de les columnes de la Sala Hipòstila estava en mal estat. Les columnes estaven apíacades amb unes peces de pedra artificial formada per ceràmica armada i morter de calç i no per un estucat com inicialment es pensava. El procés va començar arrancant tot l'aplacat per deixar la pedra al descobert. Després es va regularitzar la superfície i es va col·locar una armadura vertical de barres corrugades d'acer inoxidable lligades amb un cèrcol helicoïdal del mateix material. A continuació es van col·locar els nous aplaçats de pedra artificial que s'utilitzaven com a encofrat perdut i s'omplia amb morter d'alta resistència.

Es va dissenyar un sistema per subjectar les peces durant el procés d'emplenat que es feia filada per filada. L'encamisat resultant té un gruix aproximat de 8 cm.

Al capitell es repetia la mateixa operació i es deixava per col·locar una darrera peça de la part octogonal, per permetre el correcte reblert del massís. •

Anàlisi arquitectònica: Joan Sabaté Estudi econòmic: Aumedes/Pena =s hlograties que acompanyen aquest reportatge han eslal cedides per la direcció tacuilativa de l'obra

SUPERPLRNI METRES I TRULES DIGITRLITZRD0RE5 jEI seu AutoCAD a ple rendimeoíL ~ -

|IIII|IMI|IIII|IIII|IIII|IIII|

MEDIÇIONS AUTOMÀTIQUES SENSE CANVIAR DE HORMA DE TREBALLAR APBUDOBRA. FINS 1TOT SENSE ORDINADOR DIRECTAMENT DEL OANO AL PROGRAMA SEfW INTERfERIR AMB EL SEU FKOGRAMA DORDINADOR HABnirAL AvoCAD ó nwrea repanüi ifAmalaí. foc KXWDEX és mm npanda de FOUNDEX, SL

19

Tel: (93) 753 09 62 Fax.: (93) 753 34 92 L ' I N F O R M A T I U

^ ^ ^ ^ — ^ ^ ^ ^ —