INF941015

Núm.57 SEGONA QUINZENA OCTUBRE 94 125 PTA

'"FORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS Bon Pastor,5 08021

BARCELONA

I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Tel. 414 33 11 - 209 82 99 Fax 414 34 34

Delegacions a Vic, Manresa. Granollers I Terrassa

Premaat debat una reforma polèmica dels seus estatuts 'l a La Premaat manté la proposta d'ampliar l'edat de jubilació de 65 a 68 ^^m anys i d'eliminar la prestació de viduïtat. El Col·legi va presentar el juliol passat un conjunt d'esmenes als nous estatuts, entre les quals incloïa respectar l'edat de jubilació. En aquestes esmenes es feia una crida a la modernitza-

G

ció d'aquesta entitat. Premaal, d'altra banda, ha convocat una Assemblea Extraordinària informativa el 28 i 29 d'octubre, i manté les dates del 25 i 26 de novembre per a l'Assemblea Extraordinària en la quai hauran d'aprovar-se els nous estatuts i reglaments electorals i de prestacions. •

Unes jornades reclamen un grup un procés constructiu crea l'Observatori que incorpori la seguretat del Manteniment

La seguretat ha d'incorporar-se plenament al procés de construcció i ha de ser assumida pels tècnics, empresaris i treballadors com un element indispensable. Així es desprèn del col·loqui sobre seguretat laboral en la construcció que va tenir lloc el passat 3 d'octubre al Col·legi com a preparació de les jornades professionals La seguretat 7 en la construcció: el gran repte. • •

Q INFORMATIU Consell ds Redicdó: Antoni CaptOa. Carles Cariant Joan Gay i Ramon Puig

Coordinació: Ca/tes Ca/lafta Redae^ a à . to Ca^alEfeaida P u a n l Fotògrafa: Javisr Ga/tía De, Cfwpa AdmlnMradó:

M o n t e r o l Ale-

many. Impnstslí: Romargrai. Dipòsit fcg±

&42389-1S31. ISSN: 1132-2802.

Publicitat: BIT-Putèodad Josep Tarrafcto.

5 03021 SarnScra TeL 3 » 82 99. F a i

4143431.(Hom:PI l/^tx,6.C6500Vt Tei 685 26 11 BogevBerguedà Plana 6. OBZ40 KtaïesaTeL 6729799.

V * D b Oriental: Josep Umbefl. S.06400

Granotes Tel. 879 01 76 Valle* OcddentalSaniFfancese.iBOEKtTerrassa.

7 » 1110 JUNTA DE GOVERN: Pretidwt: Caries Puggros Secretari: Tel

Gaspar G a r m

Tresorera: Pdai Rama-

ncri ConptaJor: B e n a Octaa. V o c t b : JMa.

Les inversions en infraestructura han estat una de les partides més beneficiades, amb un creixement d'un 7,7%, en els darrers pressupostos de l'Estat. L'Executiu realitzarà el 1995 un esforç inversor moderat, però que en cap cas significa un estancament. En 1995, la inversió arribarà als 1,04 bilions, fet que contribuirà a consolidar el creixement de Q l'activitat del sector de la construcció. • •

La directiva de productes de la construcció

155.06029 BaiEébra. Tel 410 45

EDFTA: CoUegl d'Aparellador» I Arqutlecles Tècnic* de B·reWora.Bon Pasta.

de tOm,

Els participants en el seminari Manteniment i Gestió d'Edificis, dut a terme e! setembre passat a la Universitat Tècnica d'Estiu de Catalunya, van acordar crear un Observatori de! Manteniment, una talaia d'observació que permeti conèixer, recollir í coordinar les informacions de què disposen els diferents gestors, per posar-les en comú i incrementar fl els coneixements disponibles. • •

L'Estat invertirà el 1995 1,04 bilions de pessetes en infraestructures

Uewy. R i a d W j ï t o . F. X. Barü»

i ittK

Carreras D e f e c t e : Osona: Pete

POJ

B * g « - e « 5 u e ( i i : A^ioni Casw.

V í l l è i Oriental: FfWare Oc Bucn [ t é i OccIdenUt: Salvaíír

Gfrent Joan Gï^.

V»-

fJai-ario

La directiva de productes de la construcció és un document legislatiu elaborat per la Unió Europea amb l'objectiu d'harmonitzar el mercat de productes de la construcció suprimint les barreres al mercat interior, però alhora garantint que, si les obres són correctament dissenyades i executades, es compleixin uns requisits essencials.

L'INFORMATIU publica un article de Miquel Castellví, cap de Projecte de l'ITEC, en el qual es dóna una visió global del que és la directiva i dels conceptes que va incorporar, i es fa una revisió de l'estat actual de la 15 3 18 seva aplicació a Espanya. • ^ ^ ^

P R O F E S S I O N A L S

Premaat. una reforma polèmica Previsió Mútua vol traslladar l'edat de jubilació a 68 anys i suprimir la prestació de viduïtat a Previsió Mútua d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics {Premaat} manté, després de l'estudi de les esmenes fet per la Comissió d'Estatuts, la proposta d'ampliar l'edat de jubilació de 65 a 68 anys i, a més, proposa la desaparició de la prestació de viduïtat tant en el grup Bàsic com en el Complementari 1r. Així ho disposa ei nou text de l'avantprojecte de reforma d'estatuts i reglaments un cop ja han estat introduïdes les primeres esmenes. Per a la revisió d'aquest nou esborrany ha estat obert un nou termini de presentació d'esmenes que finalitza el proper 25 d'octubre.

B

La Premaat va presentar el mes de maig un avantprojecte de nous estatuts amb l'objectiu d'adaptar-se als previsibles i pròxims canvis legislatius i d'afrontar possibles desequilibris que podrien presentar-se en un futur no molt llunyà. La proposta de reforma, però, va resultar força polèmica ja que incidia notablement en les expectatives de futur dels mutualistes. Com a tret més destaca!, la reforma preveia establir que l'edat per poder sol·licitar la pensió completa de jubilació fos de 68 anys. Aquesta i d'altres mesures va provocar tes queixes de nombrosos mutualistes per la manca d'una justificació clara dels motius que impulsen aquesta iniciativa.

El Col·legi va presentar el juliol passat un conjunt d'esmenes als nous estatuts, entre les quals incloïa respectar l'edat de jubilació a 65 anys. D'una banda, el Col·legi feia una crida a Previsió Mútua perquè fes els passos necessaris per a una modernització definitiva cle l'entitat.

D'una altra banda, els delegats dels mutualistes de Premaat dels col·legis catalans van presentar esmenes a l'avantprojecte en la línia d'una major flexibilitat i versatilitat en les prestacions, a més del manteniment de l'edat de jubilació, i diverses mesures per mantenir al màxim els drets dels mutualistes. Nombrosos mutualistes van presentar, també, esmenes a títol personal. El termini de presentació d'esmenes va finalitzar el 19 de juliol.

El dia 27 de setembre passat va tenir lloc al Col·legi una reunió informativa en la qual van participar tant Magí Miracle, vice-president de Premaat, com els delegats dels mutualistes. El públic assistent, molt nombrós, va demanar la retirada de !a proposta de modificació de

Les raons de la reforma El plantejament de la reforma té el seu origen en diversos (actors. En primer lloc hi ho el projecte de llei de Supervisió de les Assegurances Privades que prepara el govern. Aquesta llei representa clarament una liberalització del mercat assegurador que planteja de manera categòrica que les mutualitats de previsió social són voluntàries. D'altra banda, i no menys important, en el futur, els professionals que no pertanyin al règim general de la Seguretat Social, tindran l'obligatorietat d'estar afiliats a autònoms o bé a la previsió mútuo de cada sector, Però hi tia d'altres aspectes que també tenen importància, quant a la reforma estatutària. Premaal, en verificar el compliment de l'equilibri financer entre quotes I prestacions, ha detectat que no es compleixen adequadament les premisses bàsiques en les quals es basava aquell equilibri. prestacions i un estudi més seriós i detalla! de la situació. Premaat ha revisat de nou l'avantprojecte després de l'estudi de les esmenes i ha convocat una Assemblea Extraordinària de caràcter informatiu per als propers 28 i 29 d'octubre, tot mantenint les dates del 25 i 26 de novembre per celebrar l'Assemblea Extraordinària en la qual hauran d'aprovarse els nous estatus i reglaments electorals i de prestacions.

Davant d'aquesta situació, es farà una Assemblea col·legial de mutualistes per tal de definir els criteris a defensar pels delegats del Col·legi. Tot aquest seguit

d'actuacions estan provocant un clima d'inseguretat i desconfiança entre els mutualistes que no afavoreix l'anàlisi objectiva de la situació. En qualsevol cas, si existeixen factors de possible canvi i dades que incideixen negativament, Premaat hauria de facilitar als mutualistes una informació transparent i àmplia i proposar alternatives sòlides i estudiades. El sistema de petits retocs i de poca transparència pot portar a decisions poc elaborades i en el pitjor dels casos, errònies. • Carles Cartana

El col·lectiu mutualista El col·lectiu de Premaat el constitueixen aparelladors i arquitectes tècnics col·legiats. Dins del col·lectiu es pot estar en la situació d'actiu, de passiu i en situació de suspensió de drets (que han incorregut en mora en el pagament de les quotes). Ei desembre de 1993 hi havia 24.600 mutualistes inscrits a les prestacions bàsiques, dels quals eren passius 1.731 (7,04%). En les prestacions ampliades, de 5.815 mutualistes inscrits, 606 eren passius (10,4%). Del total de mutualistes, 2.018 (el 9,7%) es troba en suspensió de drets.

Al Col·legi de Barcelona hi havia, en data 31 de desembre de 1993, 1.629 mutualistes en actiu del grup bàsic i 576 del grup ampliat. El nombre de mutualistes passius és de 325.

La darrera enquesta sobre situació professional realitzada pel Col·legi a final de 1993 posa de manifest que exerceixen la seva activitat principal com a professionals liberals un 42% del col·lectiu. D'aquest, només la meitat visa un volum superior als dos milions d'honoraris anuals bruts. És a dir, només uns 950 col·legiats de Barcelona viuen de l'exercici liberal •

L ' I N F O R M A T I U

En primer lloc cal esmentar un increment del nombre de mutualistes en suspensió de drets, la qual cosa, sumada a la no afiliació de tots els possibles mutualistes, fa que el col·lectiu no tingui el creixement esperat. Un altre concepte que cal tenir en compte és el tipus d'Interès tècnic amb què es fon els càlculs financers. Existeix la possibilitat d'una reducció dels tipus d'interès tècnic per part del Ministeri d'Hisenda a més de la baixada dels tipus que s'han produït en els darrers temps, la qual cosa representa una merma d'ingressos. En tercer lloc hi ha la complexitat de mantenir l'esperit de solidaiitat i d'afrontar l'increment de quotes previst en el sistema de capitalització tmplanlat. L'increment de l'expectativa de vida de les persones és un factor que igualment té una Incidència important quant al volum de reserves que hauran d'atendre els compromisos odqulrifs.

Davant d'aqueslo situació, Premaat ha de plantejar-se el camí a seguir. Una via és la d'oferir un producte competitiu en relació amb el règim d'autònoms.

Aquest és un camí difícil i arriscat. Una segona via és establir un mecanisme per complementar el sistema generat o el d'autònoms, solució que serà necessària, en definitiva, per o tothom. • BafoelCercós Detegal dett mt/ucíSes cte ftçmoot de Bacdona

P R O F E S S I O N A L S

Els mutualistes catalans s'oposen a la reforma Is mutualistes catalans consideren que cal corregir els | problemes de Premaat i que possiblement cal efectuar | canvis en la seva estructura, però que en cap cas es I pot privar de les prestacions a les persones que tenen ja assumides unes expectatives per al seu futur. Així es desprèn de la reunió informativa de mutualistes que va tenir lloc al Col.legi el 27 de setembre. En la reunió, els representants dels mutualistes de Barcelona van informar sobre els motius que inspiren la reforma que prepara la Previsió Mútua.

"La reforma de Premaat es mou dins el règim jurídic de mutualitats de previsió

social i aquest es basa en la capitalització col·lectiva des de la modificació de la Uei d'Assegurances del 1984". Així ho explica Magí Miracle, mutualista i actual vice-presidenl de Premaat. "La capitalització es pot obtenir de diverses maneres i la nostra va optar perquè fos a partir d'una quota mitjana obtinguda a partir de la que correspondria a un mutualista de 42 anys. Aquesta circumstància pot semblar injusta, però aquest és l'esperit fundacional en què domina l'esperit de solidaritat del grup".

La realitat, però, s'imposa. "La societat actual no té els mateixos principis que el 1944", diu Miracle, "ni el nostre grup té la mateixa composició social, ja que abans l'assalariat era pràcticament desconegut.

Això ha evolucionat, sobretot als col·legis més urbans, on hi ha més assalariats, que ja tenen coberta !a seva prestació. Això ha portat al gran èxit del mercat, dels plans d'estalvi i fons de pensions".

El íutur, segons Miracle, passa per una resposta positiva del col·lectiu. "Quan es va fer la reforma de la llei del 84, tols els mutualistes van respondre positivament amb l'augment de les quotes. Crec que avui el col·lectiu reaccionarà també". Premaat, però, ha d'adaptar-se a les circumstàncies actuals. "L'esperit del canvi va en aquesta línia. Estem en una cruïlla on la modificació d'estatuts és imprescindible per a buscar una via de progrés. La millora de Premaat és una cosa de tots".

Mantenir les expectatives de dret és la principal preocupació dels mutualistes. Els representants van voler transmetre un missatge de tranquil·litat pel que fa als drets reconeguts i els van assegurar que tots tenen les seves reserves matemàticament garantides sense cap mena de problema, "el problema, en tot cas, som la resta",

afirma Rafael Cercós, "que tenim un dret en expectativa no consolidat i no tindrem la nostra reserva total com si es tractés d'una capitalització individual. Això no vol dir de cap manera que estem en fallida.

Ara bé, ens trobem en un moment en el qual cal prendre decisions".

Per a Miracle la raó de fons de la reforma estatutària és un problema d'afiliació. LDes de 1992 hem observat que l'afiliació ha patit un decreixement", La situació actual, però, és que no s'ha acceptat l'esmena de mantenir l'edat de jubilació a 65 anys i, a més, es planteja la supressió de la viduïtat.

L'estalvi es destinaria, o bé a mantenir una quota acceptable, o bé a millorar la prestació de defunció. Els mutualistes creuen que l'ampliació de l'edat de jubilació i l'eliminació de prestacions no poden reeixir pel gran rebuig frontal que ha rebut del conjunt del col.tectiu i demanen una disminució quantitativa en les prestacions. Per a Cercós, el que pretén Premaat és "un equilibri entre quotes amb què es conformen les reserves i les prestacions." •

L'ENQUESTA FREDERIC DE BUEN La Oirrl|« 1 . - No considero just que en aquests moments es plantegi la problemàtica d'afiliació, ja que això es transforma en un problema de finançament. Quan jo vaig entrar a formar-ne part com a afiliat, i des de llavors totes, les meves cotitzacions van prendre com a base la meva jubilació a 65 anys. Per tant, si es prengués aquesta decisió no es tindrien en compte tota una sèrie de drets adquirits.

2.-- Com que la problemàtica de fons sembla que és el finançament, com he dit anteriorment, caldria preguntar quins resultats han donat la compra, explotació i rendiment dels edificis adquirits anteriorment per a aquest fi. Com a resum general a aquesta pregunta, crec que no es pot reduir cap prestació de les contractades en el seu inici. En cas de prendre algun determini sobre això, caldria fer una reducció lineal i proporcional a cada una de les prestacions, i augmentar les quotes fins a equilibrar la recuperació econòmica i retornar a unes prestacions reals.

3 . - En el moment en què l'afiliació a la mútua va ser lliure, a causa de diversos canvis de la funció d'aparellador, en què els assalariats han augmentat gradualment vers l'aparellador liberal, s'ha creat un desequilibri d'afiliacions i d'ingressos.

La solució seria liberalitzar la mútua perquè en puguin formar part d'altres persones vinculades al col·lectiu.

4.- No crec que sigui la solució. Tothom sap que també es dubta que es puguin mantenir les prestacions de la Seguretat Social. Podrien pesentar-se dues solucions. D'una banda, que la

són del tot desconeguts.

L'INFORMATIU iia demanat l'opinió de diferents professionals al voltanl de!polèmic tema de la reforma dels estatuts de la Previsió Mútua d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics (Premaat), mitjançant un petit qüestionari L - Premaat planteja retardar l'edat de jubilació fms a 68 anys per un problema de manca d'afiliació. És una mesura correcta? Per què?

2,~ Com a mesura complementària es proposa eliminar la prestació per viduïtat. Seria millor suprimir altres prestacions, reduir l'import de les actuals i no suprimir-ne cap, o bé augmentar la quota?

3.~ La disminució de l'afiliació i la baixa d'un nombre cada dia superior de mutuaMes sembla que pot posar Premaat en dificultats en un futur pròxim si no s'actua immediatament És aquest, el problema? Quines solucions té?

4,~ la llei d'assegurances privades obligarà a qui exerceixi com a liberal a afiliar-se a la Seguretat Social com a autònom o bé ala mutualitat professional respectiva. Això, ajudarà a millorar la manca d'afiliació a Premaat? mútua fos l'única entitat que cobrís les prestacions, per la qual cosa caldria enfortir-la. D'altra banda, que la mútua fos un complement de la Seguretat Social, però això, des del meu punt de vista, no seria just i caldria una transformació tal que faria perillar la seva continuïtat.

JOSEP LLEONART

1.-- Es incorrectíssima. Què som els mutualistes? Ho considero una manca total de previsió, seriositat i respecte vers els mutualistes.

2.- Quan es van crear les prestacions complementàries, un fet important era la viduïtat. Per aquest motiu, molts ens hi vam subscriure. Com pot ser que ara es pugui suprimir? No s'ha de suprimir res, i sí que cal explicar amb claredat que està passant.

3.-- Potser la causa de disminució d'afiliació és la manca d'atractiu. El nou avantprojecte, si reeixeix, ajudarà encara més a la baixa d'afiliacions.

4 . - Les perspectives de futur que se'ns proposen no conduiran a un augment

L ' I N F O R M A T I U

d'afiliats i, en canvi, s'aconseguirà perjudicar més als que fa molts anys que cotitzem.

JOSEP MARIA MIRÓ Vimbodí 1.-- No considero que sigui una mesura correcta. A on queden els drets en formació o adquirits de les persones que hem cotitzat tota una colla d'anys per a obtenir unes prestacions determinades?

2.- No és una mesura correcta. A on queden els drets en formació d'acord amb unes quotes que es pagaven per a aquests conceptes? Si es suprimeix la prestació de viduïtat, la Premaat retornarà la part proporcional de quotes pagades per a aquest concepte?

3.-- Crec que en el moment actual aquest no és el problema, ja que en la reunió pasada es va dir que des de 1992 el nombre de persones en suspensió de drets ha augmentat en un 2%.

4,-- El que la llei d'assegurances establirà encara no se sap a hores d'ara. Cal que en aquest sentit la Premaat eviti de fer canvis sobre supòsits que encara li

ÀNGEL NICOLÀS Bamlona 1.-- Trenca expectatives i crea inseguretat. Caldria plantejar-se si és legal.

2.-- Considero molí important la prestació de viduïtat, és un dels motius de l'existència de la mútua. M'inclino per la reducció de prestacions. Cal pensar en l'equilibri entre l'esforç econòmic amb les futures prestacions.

3.-- Penso en dos problemes. Primer, no hi ha afiliació dels més joves perquè treballem com a assalariats i estan assegurats. Segon, reducció progressiva de l'activitat liberal.

4 . - No, perquè el coüectiu es podrà repartir en les dues opcions i el nombre d'afiliats serà molt petit.

JOAN VENTURA Mell·l d«l Vollèi 1.-- La manca d'afiliació que es planteja en aquests moments no pot afectar als col.legiats afiliats a la Premaat on constava la jubilació a 65 anys, perquè ja s'han adquirit uns drets que no es poden perdre.

2.- Reduir les prestacions de segon ordre. La viduïtat és bàsica i no es pot eliminar. Augmentar quotes d'acord amb el nivells de vida.

3.» Donar entrada a altres col·lectius i fer l'afiliació lliure dels aparelladors.

4.- Podria ser positiu sempre que les prestacions de Premaat fossin més interessants que les de la Seguretat Social, ja que els professionals liberals, en haver-se d'afiliar, triarien la millor.

P R O F E S SI O N A L S

Roberto Mediti: "l'obertura a nous col·lectius és la gran novetat de la reforma estatutària que es proposa" Quines mesures de futur es preparen peratraure l'interès dels professionals més joves?

a Previsió Mútua d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics (Premaat) acaba de celebrar el 5Oè aniversari. Durant aquest any, Premaat ha I elaborat un avantprojecte de nous estatuts. La proposta de reforma, però, ha resultat un xic polèmica ja que, malgrat que manté inalterables ies seves característiques bàsiques, incideix de manera important en les expectatives de futur dels mutualistes.

L'INFORMATIU ha entrevistat Roberto Medín, president de la Premaat.

"Les que condueixen a demostrar-los que Premaat és la seva millor opció de previsió ja que disposaran d'unes cobertures bàsiques generalitzades i unes opcions complementàries individualitzades que ells mateixos podran anar ajustant a l'evolució de les seves necessitats, en concordança amb les seves circumstàncies familiars, econòmiques i professionals". , Fa pocs dies, es va publicar la notícia que la Previsora Sanitària Nacional (mutualitat dels metges) es constituïa en mútua de prima fixa per intentar donar solució als problemes de previsió i de responsabilitat civil dels metges. S'ha plantejat, Premaat, un futur comú amb laMusaat?

Quines diferències bàsiques existeixen entre la Premaat d'avui i la que va ser creada ara fa 50 anys?

"La Premaat quan es va crear era, lògicament, incipient i, en conseqüència, ia cobertura de les seves prestacions era mínima, basada en un sistema de derrama i només cobria uns ajuts per contingències molt concretes. Avui la cobertura de Premaat és generalitzada i abasta pràcticament totes les necessitats del col·lectiu en matèria de previsió social, amb l'assistència sanitària coberta mitjançant concerts exteriors".

Quan es diu que la mutualitat està plenamentcapitalitzada, quèes vol dir? i, en quina mesura entra en contradicció amb la proposta de reducció de prestacions?

"Quan es parla que Premaat està capitalitzada s'afirma que les prestacions que es compromet a satisfer estan garantides, atès que existeix equilibri entre l'import de les obligacions que contrau i els recursos que obté, tant en el present com en el futur. Conseqüentment, la recerca d'aquest equilibri comporta un seguiment permanent de les variables que el fan estable com són el nombre i edat dels mutualistes o la quantia i condicions de les diferents prestacions a percebre per la demanda de cobertura sol·licitada pel col·lectiu. Per tant, en variar desfavorablement el nombre i edat dels mutualistes, fet cert que provoca la Reforma Estatutària, no queda altre remeï que t'augment de les quotes o la reducció d'algunes condicions pel que fa a prestacions, per recuperar l'equilibri que exigeix la capitalització. Amb aquestes mesures de nova regulació de les expectatives de drets, el que es planteja és evitar als mutualistes, en el futur i en el seu conjunt, un augment important de les quotes i proposar alternatives de

millora individualitzades".

Com influirà l'entrada en vigor de la nova llei d'assegurances privades en el futur de la Premaat i, més concretament, en les possibilitats d'incrementar la seva afiliació?

T a nova normativa d'assegurances influirà en el futur de la Premaat potser menys del que pugui influir-hi la de col·legis professionals. Respecte a l'afiliació, haurem d'atendre'ns al que definitivament estableixi aquesta normativa pel que fa a l'obligatorietat dels professionals i especialment dels que exerceixen. Segons el darrer esborrany, l'obligatorietat es reforça amb l'exigència de pertànyer, inexorablement, o a la Seguretat Social com a autònom, o a la mutualitat professional que tingui establerta el seu col·legi professional. En qualsevol cas, l'increment de l'afiliació, serà conseqüència de la qualitat del nostre servei".

reforma estatutària que es proposa. Si és acceptada, podran ser mutualistes tots els aparelladors o arquitectes tècnics, col·legiats o no, els seus familiars, els empleats de les institucions de l'organització professional i totes aquelles persones físiques que reuneixin les condicions que estableixi, en el seu dia, l'Assemblea General, com pot ser la d'obrir-se a altres col·lectius".

L'aparellador assalariat o el funcionari que ja disposa de sistemes de previsió, acollirà amb interès les prestacions de Premaat? Hauria d'adequar-se per actuar com averitablesistema complementari?

"El projecte de nous estatuts no és altra cosa que l'opció més adequada. Això no significa, però, que sigui l'única"

Existeixen possibilitats d'obrir-se a altres mutualistes a més a més dels actuals (aparelladors no col·legiats, col·laboradors i familiars d'aquests)? I de fusionar-se ambaltres col·lectius?

"Potser la possibilitat d'obertura a nous col·lectius sigui !a gran novetat de la

"Les prestacions que puguin rebre de Premaat els assalariats o els funcionaris són totalment compatibles i complementàries amb les que puguin percebre d'altres sistemes de previsió. Conseqüentment, s'hi acolliran amb interès ja que, a més a més, les prestacions de Premaat poden ser adaptades a les seves necessitats específiques. L'esmentada compatibilitat de les prestacions fa que Premaat, per a cada mutualista, desenvolupi funcions de cobertura primària o complementària^.

L ' I N F O R M A T I U

"Realment és possible estudiar alguna forma de major vinculació amb Musaat, però actualment, en tractar-se de sectors diferents de 'vida' i de 'no vida', legalment no és factible una fusió directa com a tal. En tot cas, es podria buscar una major conjunció i coordinació, avançant en projectes comuns, per al qual ja es diposa de l'instrument adequat que és la societat Musaat-Premaat Agrupación de Interès Económico".

El mutualista en general ha vist amb preocupació la proposta de reducció de prestacions, principalment d'aquelles que considera més útils. Existeixen altres possibilitats d'actuació?

"El que figura en el projecte de nous estatus i reglaments no és altra cosa que l'opció més adequada, a criteri de la Comissió d'Estatuts. Això no vol dir que sigui l'única i haurem de fer cas al que definitivament aprovi l'Assemblea. Les altres possibilitats d'actuació que existeixen, com he dit abans, jugaran sempre amb les variables de quotes, prestacions i nombre de mutualistes, perseguint l'objectiu permanent de l'equilibri actuaria) i financer.

D'altra banda, vull acabar transmetent el reconeixement de la Comissió d'Estatuts i de la Junta de Govern de Premaat per les nombroses i constructives esmenes rebudes des de Catalunya, íant en l'àmbit institucional com individual, que han enriquit el text del projecte, i han demostrat un interès molt d'agrair des d'aquesta entitat*. • Carles Cartanà

P U N T S

DE

V I S T A

La seguretat i higiene, i ia negociació col·lectiva

H

a nova legislació sobre seguretat atribueix la responsabilitat de la prevenció de la salut en e! treball als empresaris i als treballadors, i dóna a l'Administració les funcions de control i vigilància, tal com s'especiíica en la directiva marc. Aquesta directiva estableix les obligacions dels empresaris í especifica que han d'adoptar les mesures preventives que calguin per tal de contrarestar les situacions de risc. A més a més, la directiva marc esïableix que els treballadors han de ser informats, instruïís i consultats.

Això, evidentment, obliga al fet que els empresaris i els treballadors facin un canvi de plantejaments i s'adaptin als nous moviments sòcio-laborals, és a dir, que assumeixin un paper que fins ara eludien i traslladaven a l'Administració.

Fins ara els temes més tractats en els convenis col·lectius, en aquells aspectes que fan referència a la seguretat, són la necessitat de realitzar reconeixements mèdics, assegurances, donar roba de treball, instituir el comitè de seguretat i higiene, plus de perillosïtat i aplicació de normes. Tots elis aspectes que no tenen relació amb els accidents de treball que es succeeixen en ia construcció. Ets accidents que es produeixen a Catalunya tenen més relació amb la qualitat del procés productiu i tecnològic que amb la política de prevenció que hi pugui haver a l'empresa i encara menys amb els temes tractats en el conveni col.Iectiu de sector al qual hem fet referència.

Un dels vehicles per millorar les condicions de treball és el conveni col. . lecfiu< A r a béf q u i n s ter .

Empresans i mes s'hi han de tractar?

Aquest aspecte s'ha pogut constatar en un estudi de 1990, en el qual es comprova que la majoria dels accidents no tenen relació amb el volum de l'empresa, sinó amb les condicions de treball i amb el procés productiu emprat.

Les parts en la negociació col·lectiva haurien de tractar aquells aspectes que tenen relació amb la millora de la qualitat del procés. La inclusió de clàusules referents a seguretat i higiene en un conveni col·lectiu és compatible amb el servei de seguretat que

Í(I_

treballadors han d'assumir un paper que fins ara eludien"

l'adaptació dels preceptes legislatius sobre la seguretat als problemes concrets i reals del sector, és a dir, aquelles situacions de risc que ocasionen la majoria dels accidenís de treball. També haurien d'intentar aconseguir, no només l'eliminació d'aquestes situacions de risc, sinó una situació òptima de benestar en ei lloc de treball. D'aquesta manera, el conveni col·lectiu compleix, d'una banda, la funció de superar les condicions fixades per les normes d'origen estatal i, de l'altra, té una funció molt més rellevant, com és acomplir i desenvolupar els aspectes bàsics de les normes estatals.

lupar ei seu contingut, EI convé- « £ / accidents

tenen més relació

rempresari ha d est lir

' f

°c°n'

ni col·lectiu que afecta pràctica, tractar, segons es desprèn de ment la totalitat de les empreses amb la qualitat del procés l'esborrany de la liei de salut lade la construcció de Catalunya productiu que amb la poiítica de b o r a l · En els c o n v e n i s col·lectius és de sector, per tant, les seves nrmmnnin Ha tac amnmcae" es tractaria d'arribar a uns acords clàusules tenen eficàcia normaprevenció o e les empreses s o b r e !a m a n e r a ^pWc&t a l'empresa mesures preventives de tiva. Aprofitant aquesta eficàcia dels convenis col·lectius, aquests podrien convertir-se caràcter formatiu i tecnològic. • Aquest aspecte ha rebut un impuls important per en l'instrument ideal per aconseguir que les empreses part de la directiva marc, assignant a les fonts estatals de Catalunya compleixin les directives comunitàries, la missió d'executar el contingut prioritari de la directi- tant les que fan referència a la qualitat del producte JOSÉ HERNANDEZ1 PATERNA va i atribuint als convenis col·lectius, és a dir, a les com les que en fan a la política social, sense traumes i Coordinador de l'Àrea de Promoció parts en la negociació, la funció d'acomplir i desenvo- mitjançant un consens entre empresaris i treballadors. deia Prevenció del Departament de Treball

tlLA

PREMSA

PARLA

LA

PREMSA

Sentit comú

Experiència, valor en alça

En la literatura d'alguns esplèndids capdavanters de l'arquitectura espanyola hi ha signes desconcertants sobre el fet que el sentit comú torna com a argument a l'hora de pensar els projectes. Molts arquitectes s'han reivindicat com a dèspotes il·lustrats que no fan cas al client. L'usuari no té drets, diuen, i en lloc de viure feliç s'ha d'acomodar als conceptes que ells imposen. En la història d'aquesta disciplina hi ha exemples destacats d'aquesta crueltat. El desgraciat burgués que va encarregar la seva casa, la Farnsworth, a Mies van der Rohe mai no hi va poder viure. Era un paraüelíped transparent, invisible. El fet paradoxal és que aquesta casa impossible ha passat als top ien dels anuaris del ram.

Pot ser que sigui un bell objecte, una recerca fins al límit, i que valgués la pena haver-ho provat... però l'inconcebible és que íhermenèutica sobre el cas amb prou feines es detingui davant aquesta relliscada. (...)

Tanl de bo aquesta literatura estigui anunciant un difícil esforç de síntesi entre l'atreviment, la bellesa i els drets dets soferts usuaris. •

Fins fa molts pocs anys, quan una empresa decidia contractar un directiu i s'adreçava a un head-hunter, indefectiblement, aquest li plantejava la condició que tingués "al voltant dels 35 anys". Era l'època daurada dels executius, magnificada pel cinema i per la publicitat, en què l'agresivitat i el look esportiu constituïen els ingredients que amanien la fórmula màgica de l'èxit.

Avui, aquesta tendència -potser més arrelada al nostre país que no pas en altres-- sembla que està canviant. La visió de futur és més estratègicament cauta i el rigor s'apodera de les decisions. Així doncs, no ha d'estranyar que els plantejaments per a la contractació estiguin experimentant un canvi similar al de la filosofia empresarial. Ja no es valora tant la joventut, i el yuppy no és ben vist. El límit superior d'edat que abans es situava en els 45 anys, avui es pot ubicar en els 50 i, fins i tot, en els 55. El llistó s'ha aixecat entre cinc i deu anys. No és mala cosa aquest canvi després d'una època plena d'arriscades i --per què no dir-ho-d'injustes prejubilacions. •

Tomàs Delclós EL PAÍS. 5 d'octubre 1994

LOCUCIONS ESPECÍFIQUES DE LA CONSTRUCCIÓ Fosa grisa

Fundición gris

Fregar amb paper de vidre

Lijar

Fusteria d'obra

Carpinlería de taller

Fusteria grossa

Carpinteria de armar Escarpiador Marrano, durmiente Rayo de Júpiter

Gala de paret Jaç de taulons Junt de jou

Font Diccionari Manual de la Construcció

N F O R M A T I U

Jordi Goula LA VANGUARDIA. 4 d'octubre 1994

EL

NOTICIARI

S E G U, R E T A T

La seguretat ha d'incorporar-se plenament al procés de construcció i ha de ser assumida pels tècnics, empresaris i treballadors com un element indispensable. Així es desprèn del col·loqui sobre seguretat laboral en la construcció que va tenir lloc el passat 3 d'octubre al Col·legi d'Aparelladors com a preparació de les jornades professionals La seguretat en la construcció: el gran repte.

Construir segur és rendible La delegació del Vallés Occidental organitza una exposició i unes jornades professionals sobre la seguretat en l'edificació s evident que la construcció és un sector amb un nivell important de risc, principalment per als treballadors. El fet que cada obra representa el muntatge d'un centre de producció que és a la vegada producte i centre de treball, ía diversificació dels treballs que cal realitzar, la manca

Q

dir que aquests estiguin en nòmina. No tenim armes per denunciar res i no puc aturar les obres. El problema és l'atípic sistema de contractació de personal".

La conscienciació del problema per part de tots els agents, incloent-hi els treballadors, és un pas previ fonamental. Així ho creu José Luis Vallecillo, membre de

de formació i especialització de la mà d'obra, l'estalvi perseguit pels contractistes i subcontractistes, les condicions meteorològiques en què es duu a terme l'activitat... tots aquests factors representen riscos que agreugen la sinistralitat laboral i que demanen una prevenció més imaginativa i, sobretot, més compromesa.

Tots els agents que hi intervenen: Administració, empresaris, tècnics i treballadors han de posar els mitjans necessaris per reduir l'elevat nombre d'accidents que es produeixen en el sector de la construcció.

"Es fa més seguretat ara que no pas anys enrera». Per a l'aparellador Jordi Lleal, el problema radica fonamentalment

la Comissió de Seguretat i Higiene de la Construcció de Catalunya (CSHCC) en representació de Comissions Obreres.

"Cal posar fi al desinterès que afecta, fins i tot, a vegades, al treballador".

Aquesta opinió és compartida per l'aparellador Josep Vila, qui demana una major preparació dels treballadors, l a motivació de la gent és fonamenta!", afirma, "i no podem exigir el que s'ha de fer si no hi ha gent preparada. És que no s'imparteix l'assignatura de seguretat en els plans de formació professional del ram de la construcció?".

en la magnitud de l'empresa. "En la meva pràctica professional", diu, "he pogut constatar que les grans empreses fan força seguretat, les mitjanes en ían una mica i les petites no en fan". Aquesta opinió és compartida per Lluís de Llanos, cap de seguretat del Centre de Seguretat i Condicions de Salut de Barcelona. kEI resum de la situació actual", afirma, "és que l'obra gran cada vegada està millor, mentre que l'obra petita cada vegada està pitjor". Llanos anuncia una

que la seguretat és rendible. La seguretat no ha de ser solament, encara que és el més important, un tema de sensibilitat social i humana davant l'accident. La seguretat és un element que cal incorporar ai procés de producció perquè redueix costos i millora la qualitat de tot aquest procés i, en conseqüència, també de t'obra. "A l'empresa, li surt a compte fer prevenció. Si les empreses fessin números veurien que obtindrien millors rendiments. Evüarien accidents i no per

campanya inspectora per a l'any vinent, "Començarem un programa de visites d'assessorament a les obres petites dels pobles i, si tenim problemes amb l'empresa, aleshores hi intervindrà Inspecció de Treball".

Les mesures repressives, però, no ho són lot. t a millora que mostren les xiíres encara s'ha notat poc", afirma l'aparellador Joan Bosch. "Crec que s'ha re-

això gastarien ni una pesseta més". És important, doncs, que la prevenció s'incorpori des del primer moment en la concepció i l'execució de les obres. Esdevé, per tant, del tot indispensable que l'obligatorietat de preparar un estudi de seguretat que s'estengui a totes les obres d'edificació amb la flexibilitat necessària segons l'especificitat de l'obra. Un factor important que pol ajudar a millorar la

ciclat poca gent quant a mentalització sobre què vol dir seguretat, i parlo, fins i tot, a nivell de tècnics". Bosch afirma, però, que hi ha més problemes de fons: "El primer és que som un país en el qual una empresa de 20 treballadors no vol

situació actual és la incorporació de les normes comunitàries sobre salul labora! i l'aprovació, a l'Estat espanyol, de !a nova llei sobre riscos laborals que obligarà els empresaris a avaluar aquest risc i a donar-li el tractament adequat. •

"Cal posar fi al desinterès que afecta, fins i tot, a vegades, al treballador"

Terò", afirma Joan Bosch,"enaquest país només hi ha una força capaç de moure cel i terra: l'economia". I és

La seguretat en la construcció. El gran repte L'accidentalitat iaboral continua sent un dels problemes del sector de la construcció, que sobresurt clarament per sobre dels altres sectors industrials pel que fa a la seva sinistralitat, i se situa com a capdavanter en accidents de treballs mortals i de baixa temporal.

Conscient d'aquesta problemàtica, la delegació del Vallès Occidental del Col·legi ha inaugurat a Terrassa l'exposició monogràfica La seguretat en la construcció. El gran repte. A més a més de l'exposició, es duen a terme unes jornades per a contrastar els punts de vista dels diversos agents del sector i de l'administració que tenen una relació directa o indirecta amb la seguretat. El programa es clourà el 22 de novembre amb una jornada internacional en la qual intervindrà Pierre Lorent, membre de ía Comissió de Seguretat de la Unió Europea,

. '

I N F O R M

A T I

EL

NOTICIARI

T È C N I C A

TRIBUNALS

El Col·legi presenta un recurs contra Esports per atribucions professionals

El manteniment disposarà d'un "Observatori"

a

Els habitatges són els edificis que es troben en pitjor estat de conservació

n e! marc de la VIII Universitat Tècnica d'Estiu de Catalunya 1994, celebrada durant els passats 19 í 20 de setembre al Palau Maricel de Sitges, s'ha desenvolupat el seminari Manteniment i Gestió d'Edificis. Actualitat i eines de suport, amb l'assistència de més d'un centenar de professionals i experts. Al llarg de les dues intenses jornades de treball, els diferents ponents han presentat el panorama actual de ía gestió i el manteniment d'edificis a Europa i Espanya, i han analitzat quines són les mancanes i les perspectives de futur. També s'ha mostrat un ventall d'eines adreçades a fer més àgil i efectiva la funció dels responsables del parc edificat, d'habitatges, d'oficines i de serveis.

El Col·legi ha formulat recurs contenciós-administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra la resolució de la Direcció General de l'Esport de la Generalitat que exigeix la intervenció d'arquitecte en la redacció dels projectes de pistes poliesportives. Els motius que han impulsat el Col·legi a recórrer la resolució administrativa es troben en antecedents jurisprudencials que confirmen la capacitat competencial de l'aparellador per a aquest tipus d'actuacions. Concretament la sentència del Tribunal Suprem de 21 d'octubre de 1991 confirma la resolució del TSJC de 21 de setembre de 1989, que expressava que "el arquitecto técnico, también podrà dirigir la ejecución de obra de una pista deportiva".

Durant el seminari s'ha insistit sobre la manca de consciència i sensibilitat per part de les diferents administracions, de l'empresa privada i dels ciutadans en general envers la necessitat d'organitzar i de programar un manteniment adequat dels edificis i habitatges, que permeti allargaria seva vida útil i la qualitat del confort i serveis que ofereixen.

L'Ajuntament de Súria va encarregar el projecte d'una pista poüesportiva a un arquitecte tècnic i, seguidament, va procedir a tramitar la sol·licitud pertinent de subvenció prevista a la Direcció General de l'Esport, per portar a terme l'execució del projecte. Es tracta d'una pista a l'aire lliure, de 22 x 44 metres lineals, explanació i anivellament de terreny, clavegueres, enllumenat, vorada perimetral, grada, pavimentació i tanca perimetral. El tècnic informant, adscrit a la Direcció General, va emetre informe contradictori indicant "cal la signatura de l'arquitecte en el projecte executiu" i, basant-se en i'informe facultatiu, es va resoldre que i'Ajuntament solucionés el defecte competencial indicat. •

S'han polaritzat dos blocs clarament diferenciats. D'una banda hi ha els edificis d'oficines i serveis, en què s'estan introduint mecanismes d'optimització dels costos i de la seguretat en les prestacions, per mitjà de la gestió informatitzada de les despeses i del manteniment. De l'altra, els edificis d'habitatges que, malgrat les disposicions legals que

exigeixen una programació 'del manteniment, continuen sent els mantinguts en pitjor estat.

Finalment, es va posar de manifest que al nostre país hi ha una manca d'informació pel que la als paràmetres fonamentals que han de permetre una bona gestió i un bon manteniment del parc edificaí. Per tal de corregir aquesta greu mancança, i a iniciativa dels participants, es va acordar crear un Observatori del Manteniment, que es defineix com una talaia d'observació que perme-

ti conèixer, recollir i coordinar les informacions individuals de què, actualment, disposen els diferents gestors, per tal de posar-les en comú i incrementar el bagatge de coneixements disponible. Al mateix temps, permetrà d'integrar-se en altres xarxes internacionals de recollida i transmissió d'iníormació. •

Xavier Casanovas Director del seminari Manteniment i Gestió d'Edificis

PROFESSIONALS

F

I

R

E

S

Els col·legis sanitaris creen una mútua

La Fira de Barcelona acollirà CONSTRUMAT '95 el proper abril

La nova entitat vol posar fi a un problema de difícil solució

El certamen coincidirà amb un canvi de tendència del sector

a

ls col·legis professionals sanitaris i Previsió Sanitària Nacional (PSN) han constituït una mútua de prima fixa que vol donar solució al problema de la responsabilitat civil de les professions sanitàries, que encara no era cobert, segons va informar el doctor José Fornes, president del Consejo General de Colegios Médicos.

La nova entitat tindrà un capital fundacional de 1.500 milions de pessetes. El consell d'administració de la mútua està format per representants de PSN i dels col·legís de metges, farmacèutics, veterinaris i odonto-estomatòlegs. Per fer-

se càrrec d'aquest tema, PSN ha hagut de reconvetir-se, i passar de ser una entitat de previsió social a una mútua de prima lixa.

La mútua compta amb estudis sectorials sobre el cost de la pòlissa, però encara no s'ha determinat la quantia que hauran d'abonar els mutualistes. La pòlissa serà individual, encara que cada col·legi podrà decidir si sufraga part de la prima dels seus col·legiats. La nova entitat també oferirà als seus mutualistes serveis de prevenció i informació i comptarà amb un departament jurídic i un altre d'imatge. •

L ' I N F O R M A T I U

a

l Saló Internacional de la Construcció, CONSTRUMAT, celebrarà la seva pròxima convocatòria entre els dies 3 i 8 d'abril de 1995 a la Fira de Barcelona. Segons els seus organitzadors, CONSTRUMAT no s'ha consolidat solament com la lira general de ia construcció més important d'Espanya i la tercera de la seva especialitat de totes les que es celebren a Europa, sinó també com el punt de trobada, de caràcter biennal, dels professionals de la construcció al nostre país.

Portaveus del sector han indicat la coincidència de la propera edició de la

íira amb el moment favorable en què es troba la construcció a Espanya després d'haver superat una de les crisis més importanís dels darrers anys, amb davallades de l'activitat del 6 i el 8%, el 1992 i el 1993, respectivament. En aquests moments s'ha iniciat ja una tímida recuperació i s'espera que a partir de 1995 s'entrí en un període de creixement moderal i sostingut que podria començar durant aquest mateix any amb un augment de l'activiíat de l'1% gràcies a la construcció d'obra pública. Per al conjunt d'Europa també es preveu un canvi de tendència per a aquest exercici. •

EL

NOTICIARI

ECONOMIA

B R E U S

Homenatge a l'antic director de l'Escola

Els pressupostos de l'Estat destinen un bilió a obres

L'Escola Universitària Politècnica de Barcelona (EUPB) lliurarà, el proper dia 27 d'octubre, la seva Medalla d'Or a Francesc Xavier Llovera, director del centre fins al 21 de juny passat. L'acte d'homentatge, presidit pel nou director, Roberto Guerra, tindrà lloc a les 20 hores a la Sala de Conferències del Centre. Francesc Xavier Llovera és aparellador i advocat i va exercir el càrrec de director des de 1987 fins a l'actualitat.

•

La inversió en infraestructura augmenta un 7,7% respecte 1994

a

'objectiu de reducció del dèficit públic ha obligat el govern central a elaborar una llista de prioritats en les polítiques de despesa. En aquestes preferències, les inversions en infraestructura han estat de les més beneficiades, que creixen un 7,7%.

Cal recordar que l'efecte econòmic més important de la despesa sobre l'economia apareix tradicionalment reflectit per la inversió en obra pública i infraestructura, atès que la construcció és, potser, el sector més representatiu de la situació econòmica i, per tant, un dels primers sobre els quals el govern central vol intervenir.

Des d'aquesta perspectiva, l'Executiu realitzarà el 1995 un esforç inversor moderat, però que en cap cas significa un estancament. En l'exercici 1994, Obres Públiques va injectar a les empreses del sector, en concepte d'infra-

Ciutat Vella rebrà 1.000 milions per a la seva rehabilitació

estructures i habitatge, uns 967.000 milions de pessetes per mitjà del seu departament o ens públics o societats depenents del Ministeri. En 1995, aquesta quantitat s'incrementa fins 1,04 bilions de pessetes. La licitació d'obra pública es mantindrà en línia ascendent durant el proper exercici i contribuirà a consolidar el creixement de l'activitat del sector de la construcció. •

El districte barcelonès de Ciutat Vella rebrà, fins a final de 1995, uns 1.000 milions de pessetes per a la seva rehabilitació, segons un conveni subscrit pel MOPTMA, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona. L'objectiu d'aquest pla és rehabilitar unes 2.000 vivendes anuals.

Les subvencions tindran un fons perdut als propietaris de fins al 30% del cost de les obres de millora, Actualment, a Ciutat Vella hi ha unes 11.000 unitats susceptibles de rebre ajuts. •

Jesús Alonso, president de la demarcació de Barcelona del COAC La demarcació de Barcelona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) ha escollit, per votació majoritària, a Jesús Alonso com a nou president. Alonso és un professional amb una àmplia experiència professional en l'administració pública i un ampli coneixedor del funcionament de la demarcació de Barcelona atès que, amb anterioritat al seu recent nomenament com a president, havia estat vocal, tresorer i secretari. •

El único servicio de catalogación informatizado alclale para la construcción y la indústria.

P° Manuel Girí i, 19.

Baj'os 2° 08034 Barcelona Tels. 280 65 46 / 280 66 06 Fax 203 68 32

Pieza de consulta, organizada y puesta al dia, especíalmente útil para el diseho y proyectos de obras.

La herramienta de trabajo indispensable para el técnico y el profesional.

Industrias y fabricantes ponen a disposición de los técnicos de la construcción los mas variados productos, precisamente, cuando son buscados.

Las empresas mas importantes confían en acae. jL/amenos queremos series út/7esí

S E R V E I S

C O L · L E G I A L S

S E R V E I S

552 Visat de les obres per a l'Administració El Col.legi disposa de diverses maneres de íer efectiu el pagament de qualsevol prestació 0 servei, com ara: • Foncuenta • Diners en electiu • Targeta 6000 • Targeta VISA • Xecs (soíamení pels pagaments dels col·legiats) • Càrrec al compte corrent que el col·legiat té en el Col·legi.

Aquest darrer sistema li permet no haver de desplaçar-se per ter electiu el pagament. •

I | Is aparelladors que diriI ^ ï geixen obres encarregaI ^ í des per l'Administració H ^ J no estan sota la cobertura de responsabilitat civil de MUSAAT sí no visen aquests encàrrecs.

Molt sovint però, les formes de contractació són complexes. La dilació amb què de vegades arriba el contracte a l'aparellador i ei retard en els pagaments d'honoraris són alguns dels trets característics d'aquestes obres.

DEFUNCIONS

Per tant, el tràmit de visat en el

Col·legi s'ha ajustat al màxim a aquestes condicions perquè el visat en les obres per a l'Administració sigui sempre fàcil per a l'aparellador.

A la vegada, s'han disposat fórmules de informació i de contacte amb diferents organismes de l'Administració que facin més fàcil el visat. • Per a més informació cal adreçar-se a I' oficina de visats de l'Assessoria Professional 2a planta del Col·legi

Francesc Calm i Ciurana, col·legiat 4597, esdevinguda a 48 anys.

Dilluns

Dimarts '

Dimecres

i Dijous

i

Divendres

9 El Col·legi mantindrà l'activitat normal dels seus serveis els dies 5, 7 i 9 de desembre.

Pel que fa al dilluns 31 d'octubre, les oficines del Col·legi estaran tancades amb caràcter general.

Ofertes de la Cooperativa Jordi Capell (tercera planta 10

ENQUADERNADORA

- Sistema de perforació manual amb dues palanques.

- Marge d'enquadernació fix.

- Capacitat de perforació fins 30 fulls.

- Enquadernació màxima 510 mm.

P.V.P. P. OFERTA 53.000

33.990

PLOMILLES PER A PLOTTER STAEDTLER GRAN GAMMA DE PUNTERES DE TINTA PER A PAPER OPAC I VEGETAL P.V.P.

P. OFERTA

HP-ROLAND I COMPATIBLES MUTOH

5.522

3.390

7.071

4.390

CALCOMP

7.523

4.690

OCÉ GRAPHICS (BENSON)

7.475

4.690

N FO RM A¥

El Col·legi posa a disposició de les persones interessades un programa informàtic avançat per a l'autoaprenentalge de tècniques d'escriptura amb teclat.

Es presenta en les versions: • ACCU-TYPE peraunsoi usuari, amb un preu per a col·legiats de 4.300,- + IVA • ACCU-TYPE per a 5 usuaris amb preu de 7.000,+ IVA, per a col·legiats Servei d'Informació

Tauletes digitalitzadores

El Col·legi obrirà durant el pont de la Constitució

Ens dol comunicar a tots els col·legiats la defunció del nostre company:

Mecanografia per ordinador

10

El Col·legi ven, procedent de l'Aula d'Informàtica: 6 tau letes digital itzadores OCEG6453, mida DIN A3, en perfecte estat. 3 mesos de garantia.

Preu: 50.000,- + IVA. Les persones interessades departament d'Informàtica del Col·legi

SERVEIS

DEMANDES

DE

COL·LEGIALS

TREBALL INFORMACIÓ ME1CAI DE IREBAll: Pilar Cecília, 3a planta

Empresa de prefabricats de formigó

Informació bibliogràfica sobre recerca de treball El Servei de Promoció i Mercat de Treball duu a terme, periòdicament, diverses activitats relacionades amb l'orientació professional i la recerca de treball, amb l'objectiu de donar a conèixer la situació del mercat i les tècniques del màrqueting personal.

Aquestes activitats van adreçades als col·legiats que busquen feina i molt especialment als titulats recentment.

En els cursos de tècniques de recerca s'expliquen les diferents tècniques i les eines que calen per a rendibilitzar al màxim el propi procés de recerca de treball i, en aquests, es destaca la importància de la informació en aquesi procés.

Per això, hem volgut, des del Servei, posar a l'abast dels col·legiats una major informació sobre les ofertes de treball i les tècniques de recerca per mitjà d'un fons bibliogràfic que està a l a disposició de tots els col·legiats al Centre de Documentació Josep Renart del Col·legi.

Bibliografia sobre recerca de treball Centre de Documentació Monografies • En busca del primer empíeo, del Círculo del Progreso Universilario. Ed. Fundación Universidad-Empresa, 1992.

• Buscar feina: orientacions per als titulats de la Universitat Politècnica de Catalunya. Associació d'Amics de la UPC, 1992.

• Cómo redactar un 'currículum vitae' eficaz, de E. Cobalchini Conti i A. Martín Hill. Ed. De Vecchi, 1992.

• Cómo buscar y conseguir el empleo, de J. Contreras, E. Cobalchini Conti. Ed. De Vecchi, 1989.

• Nueva guia de mi primer empleo: dónde cómo y cuàndo encontrario, de Carlos de la Fuente. Ed: Temas de Hoy, 1993.

• Guia laboral 1993: empleo, fomento del empleo, formación ocupacional, relaciones laborales, prestaciones por desempleo, cotización a la seguridad social, pensiones... del Ministerio de Trabajo y Seguridad Social. Dirección General de Servicios, 1993.

! E T I T S

• Tests psicotècnics, d'Alvaro Marín. Ed. PPU, 1992.

• El mercado de trabajo de los titulados universitaríos en Espana, del Ministerio de Educación y Ciència, 1985.

• Seminari: com treballar en un mercat de lliure competència. Col.legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, 1993

CAP D'OBRES

COORDINADOR D'OBRES

per a obres de construcció de xalels prefabrtcats a Barcelona provincià.

• Experiència rninimadeSalOanvsapeu d'obra.

• Edal 30-40 anys. Cal camel de conduir.

• Jomada continuada. Contracte laboral i visat d'obres.

• Sou negooable més vehicle i incentius s! objectius. Incorporació immediata.

per a direcció lacultaliva de l'obra, responsablü de 'planiing', gestió econòmica i coortftnació.EíperièndamínimatíeSanys en direcciuó cTobfes. preferentment edificació industrial. Dedicació completa. Dísponibiírtat perviat|arambfreqüèndaa nivell nacional. 6 mesos • 1 any. Cal cotxe propi.

Edat 33 a 45 anys. Contracte de tipus laboral. Sou: 8.000,000 brut/anuals negociables.

Ret;$.21B

• Grafologia elemental, de Maurício Xandró. Ed. Herder, 1989.

• Entre estudiantes: comunicación, cultura y ocio. Ed. Ociorama, 1994.

• Mercado laboral de Catalunya: Trabajo & Empleo. Ed. AMD & Arts, 1994 t Setmanarí del treball: Ofertes i demandes de treball. Barcelona, 1994.

• Sol: Setmanal d'Oportunitats laborals. Cl. Laborals, 1994.

• Taleia: revista d'ocupació i formació. Generalitat de Catalunya, 1993.

Servei de Promoció i Mercat de Treball

A N U N C I S - ,

fíef:5319

Empresa de construccions esportives

Estudi d'arquitectura de Barcelona

CAP D'OBRES

TÈCNIC DE PROJECTES 108RES

de construcció de piscines i instal·lacions annexes, amb experiència minima de 4 anys a peu d'obra, especialment en obra civil i en constructora.

• Disponibilitat de viatjar sovint per Catalunya, La Rioja, les Illes, etc.

• Edal finsa 45anys. Jornada oficial.

• Contracte de tipus laboral i temporal.

• Sou:3.500.000brul/anynegociable,més Incentius s/resultats. Cotxe 1 despeses de vialge.

Rel: 5^20

de despatx petit dedicat principalment a obres de construcció d'edificis d'habitatges plurilamiliars. Polivalència per treball de despatx i obra. Coneixeme nts tfinformàlica: Cad o Arc Plus.

• Nocai experiència però es valorarà.

• Preferible de recent titulació i ambganes d'aprendre. Idiomes: català parlat 1 escrit.

• Jornada oficial. Relació liberal s/visats.

• Sou: 3,000.000 brut/anual negociables.

Període deprovadeS mesos.

Ret;5221

Empresa constructora de Barcelona

Empresa constructora d'obra pública! rehabilitació

2 CAPS D'OBRA

CAP D'OBRA

d'edificació a peu d'obra. * No cal experiència.

• Imprescindible vehicle piopl.

• Caldrà ferviatges per Catalunya segons l'obra.

• Edat de 23a25 anys.

• Jornada oficial. k Contracte laboral perobra.

• Sou a convenir, més despeses de desplaçaments i die les.

amb experiència en treballs per a l'Administració • Caldrà viajar per Catalunya sovint.

• Cal conèiíer la mecànica de l'Administració públical tenir coneixements de costos.

• Vehdle propi. Edat de 25 a 35 anys.

• Idioma català.

• Jornada oficial. Contracte laboral.

• Sou;4.500.000brul/anynegociable.

Rel: 5.222

Ret: 5.223

INFORMACIÓ PETITS ANUNCIS: Elisenda pucurull

S'ofereix

Es col·labora en

S'ofereix

Es fan

ESTUDIANT PENDENT DE PROJECTE

REALITZACIÓ DE PROJECTES 1 PLÀNOLS

ESTUDIANT PENDENT DE PROJECTE

PERSPECTIVES COMERCIALS

Estudiant d'arquitectura tècnica, d'últim curs i pendent del projecte linal de carrera, s'ofereix per a treballar els matins, tant en despatx com a peu d'obra. Aporta: • coneixements (TExcel.Wordperlect i DBase 3.

S'olereix col·laboració amb despatxos d'enginyeria i construcció en:

S'oferei» estudiant d'Arquitectura Tècnica pendent de projecte, per a treballar tol el dia. Aporta:

Es realitzen perspectives comercials per ordinador, a blanc i negre o color.

Xavier Balcells Telèfon: 334 68 10 (matins)

Alfons Sénchez

• realització de projectes • plànols amb CAD

Enginyeria de construcció de grans centres comercials

S'ofereix ESTUDIANT PENDENT .

DE PROJECTE S'olereixestudianl d'arquitectura tècnica pendent de projecte final de carrera, pera treballar mílja jornada a peu d'obra o en despatx. Aporta:

• Cursos de Cad i de 3DStudlo • •

Telèfon: 265 69 41

Jorge Pineda Telèfon: « 5 4211

Contacte Telèfon: 213 92 36

coneixements de Cad experiència en despatx

Contacte Telèfon: 2139236

S'ofereix

Es fan

S'ofereix

S'ofereíx

S'ofereix

ESTUDIANT PENDENT DE PROJECTE

APLICACIONS INFORMÀTIQUES A MIDA

ESTUDIANT D'ÚLTIM CURS

ESTUDIANT PENDENT DE PROJECTE

CURS DE DIBUIX I PINTURA

S'oleren estudiant d'arquitectura tècnica pendent de projecte per a treballar lanl a Barcelona com a rodalies.

Es fan aplicacions informàtiques a mida.

S'ofereix estudiant d'arqui te dura tècnica pendent de projecte per a treballar en despatx, matins i tardes. Apona:

S'olereii curs de dibuix i pintura que tindrà lloc els dimarts de 9:45 a 13:45 h.

Es desenvoluparà alsparcs i jardins de

•

urban stics i arquitectònics de la ciutat.

S'efectuaran estudissobreelconlingut dels museus més destacats de Barcelona. Places limitades.

Aporta; •

Curs tle Cad de 200 hores.

Cristina Sae; Telèfon- « S W 16

per PC, segons les seves necessitats 1 possibilitats, estiguin o no relacionades amb la construcció.

• Adreçat a tècnics, directors, professionals, despatxos i aqualsevol persona que hi estigui interessada.

• Estudi i pressuposi sense compromís Jordi Preckler Telèfon: 201 93 91

S'ofereix estudiant d'últim curs d'arquitectura tècnica, per a treballar en despatx d'arquitectura o constructora.

Aporta: • • •

coneixements de CAD experiènciaendespatxd'enginyeria moltes ganes de treballar i aprendre

Cursos de Cad i 3DStudio

Fernando Delgado Telèfon: 303 38 83

Joaquim Esteban Telèfon: 580 43 03

N

F O R M

A T

informat;/* 318 92 95

SERVEIS

COL·LEGIALS

ACTIVITATS

Curs bàsic de valoracions immobiliàries Des de la temps, les valoracions immobiliàries es consoliden com a sortida professional per als arquitectes tècnics. Atès l'èxit de les darreres edicions del curs i de la llista d'espera generada, el Servei de Promoció i Mercat ha decidit repetir-lo. Aquest curs és una de les iniciatives de formació que des d'aquest servei es programen i té com a objectiu el reciclatge dels professionals.

Dilluns, 7 de novembre 18.15 h Recepció de participants i entrega de documentació 18.30 h Introducció Dimecres, 9 de novembre 18.30 h Valoracions del sòl • Repercussió - Valor residual Dilluns, 14 de novembre 18.30 h El mèíode de reposició • Capitalització de rendiments - Valoració dels drets reals - Casos pràctics Organitza: Servei de Promoció i Dimecres, 16 de novembre Mercat de Treball i la UPC 18.30 h El mètode de reposició Professors: Jorge Fernàndez, Im- Capitalització de rendiments maculada Turú, Juan Francisco - Drets reals.

Borràs, Demetrio Ochoa, Jorge - Casos pràctics Vilajosana Dilluns 21 de novembre Lloc i dates: Sala de Conferèn18.30 h La valoració cadastral cies, dilluns i dimecres, del 7 al Dimecres, 23 de novembre 30 de novembre de 18.30 a 21 h. 18.30 h Valoracions urbanístiques Matrícula: Places limitades.

Dilluns, 28 de novembre Preu col·legiats: 15.000 PTA 18.30 h La valoració hipotecària No col·legials: 30.000 PTA Dimecres, 30 de novembre Inscripcions Fins al 24 d'octubre 18.30 h Valoració de promocions Servei d'Informació. immobiliàries •

Instal·lacions en l'edificació. (2n grup) Execuciói control Atès l'èxit de la primera edició d'aquest cicle, s'inicia un segon grup de jornades adreçades als col·legiats que exerceixen la professió en general i especialment, en funcions relacionades amb la direcció i coordinació d'obres mitjanes.

Organitza Servei de Promoció i Mercat de Treball i l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès Lloc i horari Sala de Conferències.

Totes les jornades tindran lloc els dimarts de 16.30 a 21 h.

Preu Col·legiats: 3.500 ptes/sessió i 18.000 ptes/cicle.

No col·legiats: 6.000 ptes/ sessió i 34.000 ptes/cicle Informació i inscripcions Servei d'Informació •

Exposició itinerant de La Casa en Forma

'Antesala', de Christian Israel El Col·legi inaugura la instal·lació d'escultures que porta per lítol 'Antesala', a càrrec de Christian Israel. La inauguració tindrà lloc el proper dijous 3 de novembre a les 19.30 hores i restarà oberta fins al 16 de desembre, a la sala d'exposicions del Col·legi.

Horari de dilluns a divendres de 10 a

nBIMHÜ

14 i de 16 a 20 hores.

^HVHIH^^k

Sala d'exposicions.

^

•

Informàtica amida Hem tingui en compte els suggeriments que ens han fet els col·legiats i hem previst els cursos següents: • Autocad i r nivell • Introducció • Windows • 3dstudio • míni-cursos Els "mini-cursos" seran sessions d'un o dos dies, de dues hores de durada, en els quals es tractaran a fons determinats aspectes del CAD, com ara: • Acotaments • Atributs i blocs • Personalització de menús • Patrons de ratllat i línies Tindran lloc a l'Aula d'Informàtica, amb un màxim de vuit alumnes per curs i un ordinador per alumne.

Informació: Servei d'Informació.

^ ^ ^ ^ ^ H ^ ^ ^ 1

El gran repte de la seguretat, a Terrassa Actes iniciats a l'entorn del tema • Dimarts 15 de novembre: de la seguretat a la Delegació del Responsabilitat de l'empresari i Vallès Occidental i als quals en- de l'aparellador o arquitecte tèccara es pot assistir. nic en matèria de seguretat, a Exposició càrrec de Jaume Abad i MontserMostra monogràfica sobre aspec- rat Pinyol. tes tècnics de la seguretat en • Legislació en matèria de segul'obra. Restarà oberta fins al 18 retat i higiene a la construcció de novembre. estatal i de la CEE, a càrrec de Horari: de dimarts a divendres, Francesc Abellanet, Miguel Ànde 9 a 13 i de 17 a 20 h. Dissabtes gel Palomo i Mariano Unzeta. de 10 a 14 i de 18 a 2 1 hores.

Les sessions tenen lloc a la sala Sessions tècniques de conferències de la Delegació • Dimarts 8 de novembre: de 19 a 21 h.

Els costos en seguretat per a El preu per a col·legiats és de l'empresari, a càrrec de Mariano 1.000 pessetes per sessió i per a Un zeta. no col·legiats és de 2.000 pesseSinistratitat a Catalunya, a càrrec tes. S'entregaran els llibres sode Daniel Sanfèlix. bre seguretat de la CSHCC.

La mostra Tenir la Casa en Forma de caràcter itinerant es durà a les seus següents: • Del 27 d'octubre al 8 de novembre: Casal de Sarrià, PI. Cirici Pellicer, 2. Barcelona.

• Del 10 al 30 de novembre: Districte Horta-Guinardó. Parc de les Aigües. Barcelona.

• Del 2 al 15 de desembre: Ajuntament de Sant Just Desvern. Centre Cívic Salvador Espriu. Bovedilles s/n. Sant Just.

Informació: Amèlia Marzal.

Serveis Tècnics. 3a planta. •

Jornada internacional.

Acte de cloenda Finalment, i com a cloenda, se celebrarà una jornada internacional sobre el lema, que anirà a càrrec de Pierre Lorent, membre de la Comissió de Seguretat de la UE i Rafael Ortiz, director general de relacions laborals del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.

- Dia: Tindrà lloc el dimarts 22 de novembre.

• Hora: de 18 a 21 hores • Lloc: seu de la Mútua de Terrassa. Carrer de Sant Antoni, 39-41 de Terrassa.

Informació i inscripcions Delegació del Vallès Occidental.

Sant Francesc, 18 de Terrassa.

Telèton: 780 11 10. •

N F O R M A T

CICLE I. Instal·lacions bàsiques novembre • Dia 8: Aïllament tèrmic i acústic • Dia 15: Calefacció • Dia 22: Fontaneria • Dia 29: Desguàs i evacuació desembre • Dia 13: Gas • Dia 20: Electricitat Professors Arcadi de Bobes Picornell, arquitecte i professor titular de l'ETSAVs {UPC} Josep Anton Tríbó i Busquets, arquitecte i professor titular de la ETSAVs (UPC) El II cicle d'aquestes jornades tindrà lloc els dimecres de l'H de gener al 15 de febrer.

Xerrada divulgativa sobre Informàtica aplicada al càlcul, disseny i control d'instal·lacions Dijous, 17 de novembre, de 18.30 a 21 h A càrrec de Ramon Sastre i Sastre, arquitecte i catedràtic de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès Tindrà lloc a la Sala d'Actes del Col·legi Entrada lliure

Trobada d'aparelladors Cèdulad'habitabilitot, municipals a Granollers deficiències en els tràmits La Delegació del Vallès Oriental, La Delegació del Vallès Orienorganitza, dins el cicle Cafè Tèctal i ei Consell Comarcal organic dels dimarts, una conferència nitzen la 3a Trobada d'aparesobre Les deficiències més frelladors municipals. Programa: qüents en els tràmits de la cèdul.la 1. Contractació d'obra pública d'habitabilitat. Inspecció i control. local, a càrrec d'Hector Garcia, Normativa i objectius de la futura professsor de Dret de la conscèdul.la. trucció de la U. Pompeu Fabra.

La xerrada anirà a càrrec de Car2. Col·loqui intercol.legial. les Salvador i Josep L. Gallego, 3. Responsabilitats civils i petècnics de la Direcció General nals dels arquitectes tècnics d'Arquitectura i Habitatge. municipals, a càrrec de Cristina Tindrà lloc el dimarts 8 de noPujol, de l'Assessoria Jurídica vembre a les 19.30 hores, a la del Col·legi de Barcelona. seu de la Delegació del Vallès • Dijous 27 d'octubre a les 9 h, Oriental. C. Josep Umbert, 25 de al C. Miquel Rosaura, 46. GraGranollers. nollers. Informació: 879 01 76.

Telèlon: 879 01 76. • ^ ^ — ^ ^ —

12

-

SERVEIS

COL·LEGIALS

ACTIVITATS

Ulla Diagonal i l'Ajuntament de Barcelona, properes visites del mes de novembre Escumes de poliuretà in situ. Control de qualitat El Departament de Política Territorial de la Generalitat ha dictat una ordre que afegeix els poliuretans produïts in situ a la llista de materials de construcció sotmesos a un control de recepció obligatori.

El control de qualitat d'aquest material s'haurà d'aplicar a tots els projectes d'execució d'edificis de nova construcció que utilitzin poliuretans produïts in situ com a aïllament tèrmic.

La sessió informativa explicarà la forma de realitzar aquest control.

Organitzada per l'Assessoria Professional, anirà a càrrec d'un representant de la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge, i un representant dels fabricants i aplicadors d'aquest material.

Dins les visites culturals del mes de novembre, que coordina Lluís Maria Pascual i Roca, s'han programat dues sortides • Dissabte 12 de novembre Illa Diagonal. Trobada a les 11 h, a la porta central d'aquest edifici.

• Dissabte 19 de novembre

Ajuntament de Barcelona. Trobada a les 11 h, a la porta de l'Ajuntament.

No cal inscripció Informació: Servei d'Informació

Tindrà lloc el dijous 10 de novembre de 19 a 21 hores, a la Sala d'Actes del Col·legi. Primera planta.

Places limitades. L'entrada és lliure però cal confirmar l'assistència al Servei d'Informació. •

Paviments de formigó intemac inicia un programa de formació de postgraduats per al curs 94-95, amb la jornada Paviments i soleres de formigó per a edificis, naus i aparcaments.

Tindrà lloc a Barcelona, el 23 i 24 de novembre de 9.30 a 13.45 i de 16 a 18.30 h. Preu: 55.000 pessetes. Informació: Intemac. Anton Fortuny, 14. Esplugues de Llobregat. Tel: 473 85 00 •

Instal·lacions elèctriques a l'edificació Adae Catalunya, ha previst diversos cursos per a professionals sobre Instal·lacions elèctriques a l'edificació. Versaran sobre els càlculs elèctrics i la previsió d'espais constructius per a les instal·lacions d'enllaç en baixa tensió, per a habitatges, locals comercials i petites indústries. S'eslablirà dia i hora segons les preferències de les persones interessades. Inscripcions: Adae. Telèfon: 415 16 60. •

Monestirs cistercencs

L'obra d'Ildefons Cerdà

La Comissió de Defensa del Patrimoni Arquitectònic organitza un cicle de conferències en el qual es parlarà, tant de l'arquitectura i de l'espai cistercenc, com de les intervencions que s'han dut a terme i se segueixen fent en els tres monestirs més coneguts: Santes Creus, Santa Maria de Poblet i Santa Maria de Vallbona.

Tindran lloc els dies 27 d'octubre i 3 i 9 de novembre a les 19.30 h, a la Sala d'Actes del Col·legi d'Arquitectes. Plaça Nova, 5.

Telèfon: 305 50 00.

•

L'Institul Cerdà va inaugurar el passat mes de setembre l'exposició Cerdà. Urbs i territori, que compta amb pantalles de vídeo i documents tridimensionals elaborats per ordinador, a partir d'originals d'Ildefons Cerdà.

L'exposició es podrà veure (ins al 8 de gener, en l'horari següent: de dilluns a diumenge, de 10 a 14 i de 16 a 20 hores. Restarà tancada els dies 25 i 26 de desembre i l'1 i el 6 de gener.

C. Francisco de Aranda, 19.

Telèfon: 221 32 98.

•

Premi a les millors realitzacions arquitectòniques Sedigas, Societat per a l'estudi i el desenvolupament de la indústria del gas. convoca el U Premi d'Arquitectura, que s'atorgarà a les millors obres del sectors residencial o terciari que apliquin el gas als usos més innovadors d'aquesta font energètica.

El premi, dotat amb un milió de pessetes i amb un accèssit de 500.000 pessetes, es lliurarà els dies 17 i 19 de maig de 1995.

Cal entregar !a documentació abans del 31 de desembre a Sedigas, C. de Balmes. 357 de Barcelona. Telèfon: 417 28 04.

•

13

PUBLICITAT

Aïllament tèrmic en caixes de persiana Sovint, en dimensionar l'aïllameni de les façanes, es té només en compte els trams centrals sense donar importància a les parts en què la façana presenta irregularitats com els fronts de forjat, pilars, brancals i ampits de finestres, caixes de persiana, etc. En aquest article pretenem donar les directrius principals per efectuar correctament l'aïllament tèrmic de les caixes de persiana i alertar sobre una pràctica que s'està estenent i resulta errònia.

Les caixes de persiana, per la seva mateixa construcció, representen un punt feble dintre de les façanes i, per tant, cal controlar adequadament el seu coeficient de transmissió tèrmica (K^,^). Ateses les dimensions habituals de les façanes i de les finestres o balconeres corresponents, les caixes de persiana representen com a mínim entre un 5 i un 10% de la superfície de la part opaca d'aquestes, això vol dir que la seva repercussió sobre l'aïllament global (K^) de la façana no és en cap cas despreciable.

Càlcul del coeficient K^,^ Cal considerar les caixes de persiana com un tancament que conté una cambra d'aire mitjanament més ventilada ja que té un secció d'obertures a l'exterior (pas de la persiana) superior a 20 cm:/ml (veure NRE AT/87). La fórmula de càlcul que cal adoptar en

N

0.60

aquest cas és: K=K,+a(K 2 -K 1 ).On, ^

)

a = Factor de ventilació segons les equivalències següents: Quan Re / R: és menor de 0,6, a és 0,25. Quan oscil·len entre 01, i 0,6, ce és 0,45. Quan oscil·la entre 0,6 i 1,2, et és o,6. Si és superior, a 1,2, a és 1.

Solucions proposades Es proposen dues solucions per tal de millorar l'aïllament de les caixes de persiana: 1 .-• Aïllament adherit a l'interior: Es tracta en aquest cas d'adherir a la tapa del registre interior una banda de material aïllant (correntment es fa servir plafons rígids de poliestiré expandit, extrusionat o llana de vidre).

2.--Aillament adherit a l'exterior: En aquest cas l'aïllament s'adhereix darrera de la peça en L que forma la caixa de persiana (sovint es fan servir productes projectats, escumes de poliuretà).

W/(m' KÏ~

coeficient K ^ ^ de les caixes de persiana resulta molt alt (superior al màxim establert per la NRE AT/87). Amb l'aïllant col·locat en la part exterior, el coeficient no millora en absolut (vegi's quadre) per la qual cosa aquest sistema proposat en principi és perfectament inútil. Amb l'aïllament adherit en la cara interna l'aïllament millora segons la resistència tèrmica de l'aïllant i es pot arribar a coeficients prou acceptables (vegi's quadre).

Conclusions L'aïllament específic de les caixes de persianes és obligat si es vol donar conformitat a la NRE AT/87. L'única solució vàlida consisteix a col·locar l'aïllant en la cara interior de la caixa de persiana (adheril al registre). Si algú proposa l'aïllament per projecció en la part exterior posa en evidència el seu desconeixement i manca de rigor.

Valoració de les solucions Les conclusions són evidents.

Sense aïllant (R=0 m2 K/W) el

F O R M

A

T

Jordi Solé Arquitecte Tècnic.

POLIGLAS

GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden aní se en aquesta secció. BIT PUBUCIDAD Marta Meca Telèfon: 410 45 55

PAVIMENTS

ESTRUCTURES

^

I M M M M STRIALSDEFORM1CO isr\r;i. i I-.KRKS DE RESINES I

l·lvn'RRS ESPECIALS Morters sense retracció.

Rehabilitació

— EXTRAFORT —

C/Santandef, 42-48. Nau 39. 08020 BARCELONA Tel. 278 26 86 - Fax 278 27 11

POL INü. FONT IIF.I. KADIUM. DIRAN I RF.INALS, M i GRANOLLERS TEHÜ3)W0B9WFAX.8W26W

FLUIDS iipn • • A apiSTRIBUIOOflA MADERERA. S A Ç

;::nivissa

Portes • DM-620 • Contraplacats I tota class« de fustes per l'ebenisteria i decoradó

FABRICADES PER A LA COMSTRUCCKi

Gavà: Tel. 638 22 40 -Fax 638 22 45 Manresa: Tel. 873 32 62 -Fax 873 70 12

Santi. 307 - 309 • OBOZfl Barceli

INFORMÀTICA fi

AÏLLANTS - | • • 1 1

^M ^ H •

Navès Industriales Forjados-Cerramlentos Chalets.Pàrkings

SERVEIS

SERVEIS PER AL PROJECTE

m RRLITH ARIDOS LIGEROS, S.A.

HORMIPRESA " • " " " " " " • e l l ; C/. Viladomai, 140 bis 7* 2" 0B015 Barcelona Tel. (93) 453 16 04 Fax (93) 323 73 07

AVENIDA OE CMILE. 42- T E L [W) 334 E2 50 FAX. (SI) 333 99 01 • 0802B BARCELONA

•Descnvolupamcn f * V D C iM^elii»Ae INGENIEROS u.'^ rfj i.^: f-üfj.'j

• Delineació CAD

CVPE CATALUNYA ALMOGÀVERS. 66, 2' A TEL (93) 48511 02 o a o ] a BARCELONA

• Escancjat i vector •Plottcrb/nicoloi

iual ió de plànols nul

•Topografia • Perspectives •Rcdcring/Animació 3D • Gis / Bascs de dades • Etc...

LXXLL·L·L U X v t t C i X t .

TOOAS LAS SOLUCIONES EN AISIAMENTO E D.UMINACIÓH WÏÏJfUL

XL

ROIG CURVADO DE PERFILES, S.A.

GEOTÈCNIAlP CONSULTORIA

^ * \

6COINV6ST

ESTUDI DE LfSKCeSSITATS tr/roRMinouES

REHABIUTII —"""

GESTIÓ 1 SERVEIS TÈCNICS GEOLÒGICS - SONDEIGS GEOLÒGICS - CÀLCUL 1ESTUOi GEOTÉCNIC - PROJECTES MEDIAMBIENTALS Serveis 1 preus competitius Mlrallers, 7, entresol la. - 03003 Barcelona Tol. 319 22 36

^ ^ ^ ^ ^ • • ^ ^ ^ TÈCNIQUES DE RESTAURACIÓ

NETEJA OE FAÇANES 1

1 ASSESSORIA

ASSESSORIA BilADaUISfCló

INFORMÀTICA

"ZcZlomjrZADA

RESTUURMIÓ DE PEDRA SOLUCIONS A PROBLEMES

1 CONSTRUCCIÓ TRACIMIEHT DE FUSTA AMB CDRCITEniUTA

OLGACID Tel. 2 8 4 4 9 8 7

uKnuumnnwuuuinà 1 ELABORACIÓ DE PROJECTES

PREFABRICATS LJ

à

••••••

•N.» Tk

DISENO Y CALCULO DE ESTRUCTURAS

JVÜ

Forjaüos Unidireccional es j

r

B &?

KAT'RCE BSOT S.L. IMPERMEABIUZAC10KES ESPECIALES CON RESINAS

Prefabrícados de Honnigón. S.A.

DE POUURETAHO MONOCOMPONEIÍTES

souerre DISCO DE

EKPANSIVAS

PARA JUNT AS OE HOFIUiGOfJ, PANTALLAS, ETC

T o l . Ü53 28 32/153 2 3 25 - Pa» 4 5 3 01 0 7

Tel. (%) .WJ 23 6*. I n\: tW.( JW D &5

CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS GEOTÈCNIA Eines i serveis per a l'enginyeria del sòl.

TRANSPORT Elements d'elevació i transport.

D

ESTRUCTURES Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres.

PREFABRICATS Prefabricació i construcció industrialitzada.

a

ELECTRICITAT Electricitat i il·luminació

CLIMATITZACIÓ Climatització en la vivenda i alternatives energètiques

FUSTERIA Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

FLUIDS Aixetes, bombes, tubs,cana!ons

AÏLLANTS Aïllaments, impermeabilització i recobrimenls

INFORMÀTICA Informàtica aplicada a la construcció

REVESTIMENTS Paviments i revestiments

SERVEIS Serveis aplicats a la construcció

L ' I N F O R M A T I U

L ' I N F O RM E

La directiva de productes de la construcció I a directiva de productes de la construcció 89/106 CEE és un document legislatiu elaborat per la | Comissió de la Comunitat Europea. El seu objectiu és bàsicament d'harmonitzar el mercat de productes de la construcció suprimint les barreres al mercat interior, però alhora garantint que si ies obres són correctament dissenyades i executades es compleixin uns requisits essencials. La directiva estableix un procediment mitjançant el qual els productes de construcció poden arribar a dur la marca CE. Es fa necessari que el tècnic de l'obra, constructor i aparellador sàpiguen quin és el significat d'aquesta marca i en quins casos estaran obligats a escollir productes amb marca CE. Com tota directiva, va haver de ser transportada a la legislació nacional de cada estat membre. A Espanya, com a la majoria de països, aquesta transposició es va fer relativament tard; el Reial

Decret de Transposició va aparèixer exactament quatre anys després de la notificació de la directiva, si bé aquesta mateixa directiva especificava que la transposició calia que es (es en un període màxim de 30 mesos. Aquest retard, però, es pot justificar per la importància i la transcendència que té aquesta directiva en tota legislació nacional.

En el cas d'Espanya, l'aparició durant el mateix període de la nova Llei d'Indústria va contribuir en aquest retard. Aquesta llei constitueix una norma bàsica que sistematitza la gran varietat de disposicions que hi ha en maíèria d'indústria i es feia necessari que el decret de transposició hi fos totalment compatible.

En el moment de redactar aquest article ja es disposa, per tant, de directiva, de transposició i de Llei d'Indústria però, en contra del que es podria esperar, la seva aplicació encara no està establerta de forma clara. Pel que fa a la directiva i la seva transposició, encara no estan creades totes les eines necessàries per a la seva implantació, eines que seran

15

explicades en aquest article. Quant a la Llei d'Indústria, la seva aplicació passa necessàriament per l'aparició definitiva del Reglament que la regula. En aquest article es donarà una visió global del que és la directiva i dels conceptes que va incorporar en el moment de la seva aparició, i es íarà una revisió de l'estat actual de la seva aplicació a Espanya.

La directiva i la transposició En primer lloc cal dir que aquesta directiva forma part de les directives del nou enfocament que, entre d'altres objectius, té el d'harmonitzar el mercat, en aquest cas de productes de la construcció, dintre de la Unió Europea. Es pretén aconseguir aquesta harmonització definint unes especificacions tècniques per als productes que no suposin barreres per a ía seva comercialització en els diferents països de la UE, com ha passat durant molts anys, sinó que garanteixin simplement que un determinat producte compleix un3 requisits essencials

L ' I N F O R M A T I U

i que, per tant, és apte per a ser usat.

Cal dir que aquesta directiva és la que ha tinguí i tindrà una fase d'aplicació més complexa. Això és així perquè, en primer lloc, afecta tot un sector que significa un percentatge molt alt de la-indústria de la CE i, en segon lloc, perquè es tracta de garantir uns requisits essencials ales obres, però apartir d'unes especificacions tècniquesque es refereixen als productes. En les altres directives de productes, tan sols es creen especificacions tècniques que ja inclouen els conceptes dels requisits essencials.

Dintre de poc temps, tot tècnic que hagi d'escollir materials de construcció haurà de saber si han de dur el marcatge CE o no. En aquest apartat s'exposarà quin és el significat del marcaíge í quan és convenient d'escollir productes que el portin. L'explicació parteix del marcatge CE i, a partir del qual es va exposant la resta de temes que hi tenen relació.

Aquests són els temes: El marcatge CE. M l

L ' I N F O RME

III Cada producte l'obté a partir de la certificació de conformitat. Aquesta certificació la concedeixen els organismes autoritzats. La certificació es refereix a les especificacions tècniques, que són les normes harmonitzades. Si no n'hi ha,s'apliquenelsdocumentsdïdoneïtat tècnica, DITE. Tot això serveix perquè les obres compleixin els requisits essencials de segureta! i higiene. Els documents interpretatius serveixen de connexió entre les especificacions tècniques dels productes i els requisits essencials de les obres.

El marcatge CE El marcatge CE, expressa que un producte és apte per al seu ús i que les obres que l'utilitzin compliran uns requisits essencials de seguretat i benestar si són correctament dissenyades i executades. No es tracta, per tant, d'una marca de qualitat sinó d'un marcatge que, si l'obra és ben dissenyada i executada permet d'arribar a garantir seguretat i benestar. La transposició espanyola fa una regulació més estricta que la directiva de la utilització del marcatge CE. Exigeix que portin el marcatge els productes que compleixin aquests punts: • Són comercialitzats a la UE. • Disposen d'especificació tècnica.

• Són d'incorporació definitiva a l'obra • Tenen alguna implicació amb els requisits essencials.

I en canvi tenen prohibida la incorporació del marcatge els productes que compleixin algun dels punts següents: • No permanents. t No incorporats a l'obra, t D'escassa incidència sobre els requisits essencials.

• D'una aplicació única i especifica.

En conseqüència, en el moment de fer l'elecció de productes per a una obra, aquest hauran de dur, en principi, el marcatge CE, tret que es tracti de productes que no són d'incorporació definitiva a l'obra, que l'obra no tingui implicacions amb els requisits essencials que, tot i tenint-ne, els requisits essencials no estiguin relacionats amb el producte, D'altra banda, com era d'esperar, els productes que siguin d'una aplicació única i específica no hauran de portar el marcatge.

Per a obtenir el marcatge CE els productes han de superar una certificació de conformació amb les especificacions tècniques que els regulen.

La certificació de conformitat Certifica que els productes són conformes amb les especificacions tècniques (normes harmonitzades i documents Chopo

LA CERTIFICACIÓ DE CONFORMITAT

ASSUSJ:

Assaig inicial de tipus

LAB

Assaig mostres de fàbrica

FAB

Sondeig mostres de fàbrica,

INSP'

mercat o obra COWXOt Df 1COUCC1O fSOPl!

FA8

FAB

INSP1

INSP1

INSP'

INSP1

ComioiDï ptobucaó IÏKEÏÍ: Inspecció Inicial de la làbrtca 1 del seu conlidl de producció Wgllànclo, avaluació, autorització control producció

d'idoneïtat tècnica) que seran explicades més endavant. La directiva estableix quatre casos de certificació de conformitat que tenen diferents nivells d'exigència i van des de la simple declaració del fabricant a la certificació completa concedida per un organisme autoritzat.

En tots els casos cal que el fabricant disposi d'un contro! de producció propi.

El procés de certificació que correspongui a cada producte s'inclourà en les especificacions tècniques o en publicacions de referència.

Els organismes de control Els organismes de conírol que intervenen en el procés de certificació de conformitat d'un producte amb les normes harmonitzades són: • Els organismes de certificació.

• Els organismes d'inspecció.

• Els laboratoris d'assaig.

Aquests organismes, juntament amb els de concessió dels DITE, documents d'idoneïtat tècnica europeus, són regulats pel Reial Decret de Transposició.

Tanmateix, el procés d'autorització dels organismes de control és regulat per la Llei d'Indústria.

Vegem a continuació quines són les especificacions tècniques que considera la directiva i respecte de les quals es fa la certificació de conformitat. Són dues: per una banda les normes harmonitzades i, per una altra, els DITE. Les normes harmonitzades Són les especificacions tècnique tades pel Centre Europeu de Normalització (CEN) o pel Centre Europeu de Normalització Electrònica (CENELEC), a partir de mandats de norma de la Comissió. Les normes harmonitzades suposen que un producte fabricat d'acord amb aquestes satisfà plenament les con-

I N F O R M A T I U

FAB FAB

dicions dels requisits essencials de les obres. No es tracta, per tant de fixar-se en la naturalesa dels productes, dimensions, color, composició... sinó de garantir simplement que els productes són aptes per al seu ús.

La directiva preveu que és possible que les normes dels estats membresx siguin acceptades per la Comissió quan les consideri conformes amb els requisits essencials de les obres. En aquest cas es tracta de normes nacionals reconegudes. Però fins ara no s'ha produït cap situació d'aquest tipus ni és de preveure que es produeixi. Acceptar la norma particular d'un estat membre pot fàcilment suposar donar avantatge als fabricants d'aquest estat, que ja fa temps que l'apliquen atès que a la resta dels països pot suposar un esforç adaptar-se a la nova norma.

Elsdocumentsd'idoneïtattècnica És l'avaluació favorable de la idoneïtat d'un producte per a l'ús assignat, basat en el compliment de requisits essencials previstos per a les obres en què s'utilitza aquest producte. En cas que un producte no tingui norma harmonitzada o que si tenint-la, se n'aparta significativament pot opíar per obtenir el document d'idoneïtat tècnica europeu, DITE. Un DITE es basa en exàmens, assaigs i en una avalució fets d'acord amb unes guies confeccionades per al producte o, en cas que no existissin, d'acord amb els documents interpretatius. La sol·licitud ha d'adreçar-se a un organisme autoritzat. Els organismes autoritzats dels diferents països s'agrupen en la European Organizatbn íor Technical Approval (EOTA). Aquestes especificacions tècniques es refereixen als productes de construcció, però la directiva també fa referència a les obres que han de ull

16

i

*^Jfl,'l<\V'iVps

n

•

II " n i " ' i Ï

1

'•, ' I ' N 1 ' 1 IÍ

:

L'INFORME

lli complir els requisits essencials.

Els requisits essencials Els productes de construcció han de ser apropiats per a les obres que siguin correctament dissenyades i executades i que compleixin sis requisits: • Resistència mecànica i estabilitat.

• Seguretat en cas d'incendi. t Higiene, salut i medi ambient.

• Seguretat d'utilització.

• Protecció contra el soroll.

• Estalvi d'energia i aïllament tèrmic.

La directiva diu que segons les condicions de tipus geogràfic, climatològic i d'hàbit de vida, es poden establir classes per a cada un dels requisits essencials. Es disposa, per tant, d'especificacions tècniques de productes i de requisits essencials de les obres. Cal un nexe d'unió entre ambdós, constituït pels documents interpretatius.

Els documents interpretatius Constitueixen el punt de partida dels mandats de norma, dels mandats de guia per a DITE i del reconeixement d'altres especificacions tècniques. Són elaborats pels comitès tècnics i n'hi ha un per a cada requisit essencial.

La situació actual En aquest darrer apartat es farà una valoració de quin és el moment actual dintre del llarg procés que l'aplicació d'una legislació d'aquest tipus representa, Per començar, cal dir que els documents interpretatius han de ser aprovats de forma definitiva. En el moment d'escriure aquest article ha expirat el període de reclamacions de què disposaven els estats membres sense que hi hagi hagut cap novetat, i es pol dir que per a la seva aprovació definitiva només cal l'aprovació política, no tècnica, dels estats membres. Cal esperar que ben aviat surtin publicats al DOCE en una edició especial que té previst de fer la Comissió i que recollirà les traduccions a les llengües oficials de la UE. El fet que s'hagi trigat íant d'aprovar aquests documents ha suposat molts entrebancs per a l'aplicació de la directiva. Recordem que aquests constitueixen el punt de partida de tot el procés, sense els quals no es poden redactar normes en la seva forma definitiva ni es poden concedir DITE. Tot i això, la Comissió va fer mandats de normes harmonitzades al CEN que no seran definitives perquè no han estat aprovats els documents interpretatius en el moment de !a seva redacció, com acabem de dir, i perquè, a més, els mandats no distingien entre classes o nivells de productes i no especificaven el procés de certificació de conformitat.

Cal esperar que les normes definiti-

ves no trigaran a aparèixer. Els productes que primerament disposaran de norma són els següents: • Senyalització horitzontal i vertical de carreteres. t Xemeneies.

• Suports estructurals.

• Guixos.

• Tancaments cortina, t Portes i finestres. t Làmines elastomèriques i d'impermeabilització.

• Sòls i parets. t Evitació de foc i sistemes d'extinció.

Productes d'aïllament tèrmic in situ.

• Prefabricats de formigó.

• Eurocodis i normes de disseny i càlcul.

• Acústica.

Pel que ía als DITE, arreu d'Europa s'han produït peticions, però encara no se n'ha concedit cap, bàsicament perquè no s'han aprovat els documents interpretatius. Sembla que ben aviat es concediran els primers i que, per tant, aviat apareixeran productes amb el marcatge CE. Els productes que de moment tindran més fàcil l'obtenció d'un DITE, són els que no presentin un comportament perillós al foc.

A Espanya hi ha dos organismes autoritzats per a concedir els DITE; per una banda l'Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (Barcelona), i per l'altra Nnslituto Eduardo Torroja (Madrid). Ben aviat sortirà una nova disposició, publicada al DOCE, amb el model de qüestionari a omplir per part del fabricant en el moment de fer la petició. En aquests primers anys d'aplicació de la directiva els DITE podrien tenir un protagonisme més gran que per allò a què eren destinats originàriament (productes especials o innovadors i que, per això, no disposen de norma harmonitzada), i servir per a donar el marcatge CE als productes per als quals encara s'està elaborant la seva norma.

Per acabar, cal íer esment de les solucions per al període transitori que proposa la directiva i que ara sí que són d'aplicació. S'entén per període transi tori el temps que triga un producte a aconseguir una especificació íècnica (norma harmonitzada o DITE). En aquest període és possible que productes fabricats a Espanya siguin comercialitzats en un altre país de la Unió Europea si superen els assaigs fets a Espanya amb els mètodes del país de destinació. I a la inversa, els productes de la resta de països de la UE poden ser comercialitzats a Espanya si superen els assaigs realitzats amb mètodes espanyols en el seu país d'origen. El mateix és aplicable a productes procedents de fora de la UE. L'organisme que gestiona aquestes peíicions és la Comissió Interministerial per als Productes de Construcció. •

MIQUEL CASTELLVÍ Cap de Projecte de l'ITEC L ' I N F O R M A T I U

PROTEGEIXI LES SEVES DESPESES *&*?

F l#

**%&x ,

*******

SI ES POSA MALALT 0 SI S'ACCIDENTA LA PREVISION MALLORQUINA DE SEGUROS, S A • • • • • • • • • • i La sevaprevisioWKBKK^nm^KM Li pagarà fins a 40.000 ptes. diàries.

DIRECCIÓ GENERAL BARCELONA - 08036 • Aribau, 168-170 entl. l a Tel.: (93) 415 08 98 • Fax (93) 415 57 43 Per a més informació, telefoni al 209 82 99 o al 668 28 41 del Col·legi d'Aparelladors i pregunti per Srta. Pepita Compte o Sr. Sergi Sagrado.

TRES MITJANS PERA UN MATEIX FI POLIGLAS ÉS L'ÚNICA EMPRESA QUE LI OFEREIX TOTES LES SOLUCIONS EN AÏLLAMENT PER A LA CONSTRUCCIÓ LA NOSTRA PRÒPIA INVESTIGACIÓ I EL NOSTRE DESENVOLUPAMENT TECNOLÒGIC, JUNT AMB EL CONEIXEMENT DE LES NECESSITATS DEL MERCAT, ENS HAN DUT A CREAR I DESENVOLUPAR LA GAMMA M É S C O M P L E T A EN AÏLLAMENT: G L A S C O , LLANA DE VIDRE GLASCOPOR, POLIESTIRÈ EXPANDIT I GLASCOFOAM, POLIESTIRÈ EXTRUSIONAT. NOMÉS POLIGLAS POSA A LES SEVES MANS LA MILLOR SOLUCIÓ PER A CADA PROBLEMA D'AÏLLAMENT EN LA CONSTRUCCIÓ O LA INDÚSTRIA. CONFIÏ EN LES SOLUCIONS D'UN LÍDER ABSOLUT QUE NOMÉS PENSA A SERVIR-LO MILLOR.

LLUbLLL·LÜ LAISTA.

TOTES LES SOLUCIONS EN AÏLLAMENT.

V I D R E

POLIGLAS

CT

PRODUCTES AMB QUALITAT GARANTITZADA

DE