INF941101

FORMATIU

DEL COL·LEGI D'APARELLADORS lon Pastor,5 08021

BARCELONA

I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Tel. 414 33 11 - 209 82 99 Fax 414 34 34

Delegacions a Vic, Manresa. Granollers I Terrassa

L'Institut Gaudí vol recuperar el prestigi dels oficis del sector La recuperació del prestigi social 3 g í professionals per atendre les del valor dels oficis de la construc^ ^ baixes normals produïdes per jubíció és el principal objectiu de lacions i altres factors. Per fer real'Institut Gaudí de la Construcció, centre litat aquest repte, l'Institut Gaudí compta creat el1989 sota l'auspici de les asso- amb sis centres a tot Catalunya que ciacions empresarials i els sindicats del acullen més de 800 alumnes. L'INFORsector de la construcció. Aquest sector MATIU ha entrevistat el seu director tècnecessita anualment uns 4.000 nous nic, Albert López Iborra. •

Els mutualistes de Barcelona rebutgen el projecte d'estatuts

El Col·legi inaugura una Construmat'95 vol ser mostra basada en una el reflex de la reactivació obra teatral de Beckett de la construcció

Els mutualistes de Previsió Mútua (Premaat) del Col.legi de Barcelona han demanat la retirada del projecte actual de modificació d'estatuts i reglaments que preveu, entre d'altres, l'allargament de l'edat de jubilació a 68 anys i la supressió de la prestació de viduïtat.

L'assemblea de mutualistes va demanar la preparació immediata d'un pla de viabtJ litat de l'entitat. • •

El Col·legi d'Aparelladors presenta, des del dia 3 de novembre, l'exposició Antesala, de l'artista xileno-alemany Chrístian Israel. La mostra, formada per 10 peces escultòriques individualitzades, transforma l'espai arquitectònic de la sala d'exposicions del Col·legi en una instal·lació escultòrica basada, segons l'autor, en l'obra teatral Tot espeJ rant Godot, de Samuel Beckett. </ •

DlNFORMATIU Consell d* Redacció: Animi Capdla.

Cales Cartafla. Joan Gay i Ramon Pug Coordinació: Cartes Cartaíia. Redscd ú A C E Pucuií. Fotografia: Javiei Garcia De. Chcpj. MmMstractt: Montsarai Alemany, knpreuií: Ronwgral. DIpinH fcgt &42389-199Í. ISSN: 1132-2802. a TeUJO 45 55. Fax 43039 75141941 B3.

EDITA: CoLtogl (TAparelUdora i Arquii i T è f c d B l B P & iKiHTècnfctdiBsttlon&BoPa&x, S. 06021 Barcelona. Tel 209 B2 99. Fa* 4H 34 34.0»on»: FI Major. 6.085O0 Vic. W B85 26 11. B*9M-6efyuedi: Plana * r o m . 6 03240 Manresa. Td. 872 979S V»»» Oriental: Josep Untert. 25.0640Q GranAn. Tel 679 01 76 Vàflè* OcOdmuí:SartFraressct6 0S22ITenasiL W.7B011 10.

JUKIA DE GOVERN: PrttldenL' Cants Puiggós. Secretari: Gaspar G a t » Tratonm: Phi Ftsmar d i CompMdar Bernat CWea. Voolv J W i iiesif. ftaW Ddgatj. F. X. Bant^' I k m C s m s . DdcgA: Cttoru: Pere

La fira Construmat'95 obrirà les portes el dia 3 d'abril de 1995. Entre ets objectius fixats pel seu comitè organitzador destaca la voluntat d'impulsar la reactivació del sector. Construmat, a més, vol intensificar la seva promoció als països del Nord d'Àfrica i de Llatinoamèrica i, a la vegada, esdevenir un punt de trobada obligat per a tots els Q professionals de la construcció. • •

La restauració del Park Güell (2) La primera part del reportatge dedicat a la restauració del Park Güell (L'Informatiu 56) tractava els aspectes constructius de l'obra, Penginy amagat", en dèiem. En aquesta segona part, analitzarem els acabats i, especialmenl, la renovació del trencadís. El Banc, amb l'explosió de color de la rajola, ha donat la volta al món i, avui, és una de les imatges més emblemàtiques de Barcelona.

Per això és lògic que la restauració generi polèmica. Des de L'InIormatiu volem incidir en els aspectes tècnics de l'actuació que sovint han quedat marginats del debat.

15 a 19

3

d planta Col·legi d'Aparelladors Arquitectes Tècnics de Barcelona

Cooperativa d'Arquitectes

Jordi Capell Llibreria Papereria Material per a dibuix tècnic Objectes de disseny Informàtica Aparells topogràfics

Una botiga especialitzada a preus molt assequibles

SUPERPLRNI METRES MEDICIONS

!

:ÜV::.

^Ü-Í-N-M

A PEU DVBRA. MfS I TOT SENSE ORDINADOR JXRECTAMENT DEL PLANO AL PROGRAMA

sEtEEBfitkMiïaR AMB EL SEU PROGRAMA DVRNNADOR HABITUAL

Tel..{93) 753 09 62

Fax.{93) 753 34 92

FORMACIÓ

PROFESSIONAL

Cinc anys professionalrtzant el sector L'Institut Gaudí ha assolit un paper clau en la promoció dels oficis relacionats amb la construcció a societat no sempre ha donat a l'ofici de construir la importància que té. Més aviat al contrari, aquest ha estat considerat com un dels esglaons I més baixos en l'escala del prestigi social. Tot i aquesta baixa consideració social, els treballadors del sector de la construcció es troben, en aquests moments, enlre els millors remunerats del mercat laboral espanyol.

Actualment, salaris bruts de 150.000 pessetes per la mà d'obra sense qualificar són normals, mentre que en la construcció un bon professional especialitzat pot arribar a percebre entre 300.000 i 400.000 pessetes al mes, força més que altres professions amb més prestigi social.

La baixa consideració d'aquest sector, però, ha fet que entre la joventut siguin molts pocs els que es plantegin el treball en la construcció com una possible expectativa d'activitat professional.

Els joves han visi i continuen veient qualsevol de les professions d'aquest àmbit més com un darrer recurs que com un objectiu desitjable. No es té, vist de fora, la sensació que per a entrar en aquest món caiguin fer uns estudis, ni que s'hagi de fer una formació continuada al llarg de la seva vida professional.

El reconeixement del valor dels oficis de la construcció s'ha de guanyar incorporant-hi gent jove ben formada, tasca en la qual destaca actualment l'Institut Gaudí de la Construcció.

La construcció va arribar a un nivell màxim d'aclivitat durant els anys previs a la celebració dels Jocs Olímpics del 1992 i es manté, actualment, amb un volum de treball molt alt. Segons dades facilitades pels responsables de l'Institut Gaudi, en aquests moments el nivell d'ocupació de la construcció a Catalunya se situa entre els 190.000 i els 200.000 treballadors, el doble del cens corresponent a 1985. Aquestes xifres impliquen la necessitat de formar anualment enlre 4.000 i 5.000 nous professionals, només per alendre les baixes normals. A aquesta tasca formativa, cal afegir-hi la de reciclatge i perfeccionament que té, avui dia, qualsevol col·lectiu professional. Per fer realitat aquest repte, l'Institut compta amb sis centres distribuïts per lot Catalunya que acullen més de 800 alumnes.

El futur de la Formació Professional a la construcció s'està decidint ara Josep Bayerri i Raga Aparellador i professor de construcció a FP La Formació Professional reglada, aquella que s'imparteix desdel sistema educatiu i que condueix a l'obtenció d'un títol, ha assolit en els darreres anys un bon nivell de qualitat i de prestigi. Tant és així, que gairebé totes les ofertes de treball inclouen l'exigència d'una qualificació professional, sovint d'FP II o de tècnic especialista, la qual, per l'homologació amb les denominacions comunitàries, s'anomena Nivell 3.

La nova Formació Professional consolida aquesta tendència, millora la qualitat de la formació, la relaciona mésdírectamenl amb el món productiu, dóna més prestigi als títols, els professionalitzo i garanteix la polivalència en el marc europeu. Aquesta realitat, però, fins ara no havia estat així, en l'àmbit de la construc-

ció. La Formació Professional reglada en el sector de la construcció tenia poc prestigi, per la qual cosa el nombre d'alumnes era molt reduït i els centres que la impartien, molt pocs.

La situació és tan absurda que molts quadres intermedis de la construcció s'han format, dins la branca de Formació Professional de delineació, en l'especialitat d'FP II, anomenada Edificis i Obres.

El sistema productiu representat per empresaris i sindicats, esmerçava tots els seus esforços a participar en la formació elemental dels operaris per a qualificar-los (Nivell 1) atès que era una necessitat imperiosa. Així, es van emprendre iniciatives tan importants com la de crear I Institut Gaudí de la Construcció.

Aquest, ha col·laborat pri-

mer amb Nnemiaraambe!

Departament de Treball de la Generalitat oamb la Fundació Laboral de la Construcció, I ha assumit la responsabilitat de formar operaris especialistes.

També ha estat important l'activitat de les escoles-taller creades principalment pels ajuntaments i tutelada encara desdel'lnem.

La implantació dels nous plans d'estudis derivats de la reforma de l'FP obligaran a sistematitzar i coordinar l'oferta formativa als nivells 2 i 3, que són els que permeten obtenir una titulació oficial. Tot i partint del principi que aquesta continuarà sent una responsabilitat bàsicament d'ensenyament, és evident que els agents econòmics i socials hi hauran de participar molt més intensament que fins ara.

En aquest sentit, sembla

III N

t

O R M

A

T

que podria plantejar-se en una doble oferta formativa, en tots dos casos oficial i reglada, una per part dels centres dels gremis sindicats (en el cas de la construcció a Catalunya, l'Institut Gaudí) i I altra pels instituts de la branca d'FP de delineació que es repartirà entre construcció o metall, segons quines siguin les actuals especialitats de delineant projectista o delineant industrial.

Tot plegat, un procés plantejat com a molt Important i interessant, i que haurà de definir el futur de la Formació Professional al sector de la construcció. En qualsevol cas, la participació simultània de tots els agents del sector (gremis, sindicats, col·legiats professionals i administracions educativa i laboral) és del tot necessària.

F O R M A C I Ó

III L'Institut Gaudí va néixer el 1989 per cobrir la necessitat de formar treballadors de la construcció, evidenciada en el decurs de les obres olímpiques, en les quals es va constatar la manca d'una major especialització. En el moment de ser constituït, l'Institut comptava amb un centre (ormatiu a Barcelona, amb capacitat per a 350 alumnes, i amb unes instal·lacions a la Vila Olímpica, destinades als ensenyaments relacionats amb maquinària pesant. Posteriorment es van posar en funcionament els centres de Lleida, Tarragona, Girona, Tortosa i l'actual seu a Cornellà.

alumnes es trobaran en les obres "reals".

Per aquest motiu, cada centre disposa d'espais per encofrar, aixecar envans, parets mestres i, fins i tot, per fer anar tota mena de maquinària.

El pla formatiu de l'Institut no pretén oferir, només, un accés a un lloc de treball en el sector de la construcció, sinó també que cada alumne, al llarg de tota la seva vida professional, vagi perfeccionant els seus coneixements fins a arribar al punt més elevat que la seva capacitat li permeti. En definitiva, es tracta d'oferir la possibilitat de cursar la "carrera" de la construcció. D'aquesta manera, a partir del nivell d'oficial de segona que tenen els joves que finalitzen els cursos inicials, l'Institut ofereix la possibilitat de realitzar cursos periòdics de perfeccionament i reciclatge. Aquests cursos determinen l'adquisició d'uns crèdits que, sumats als coneixements bàsics i a l'experiència professional, donen accés al nivell d'oficial de primera, encarregat, etc.

P R O F E S S I O N A L

"Es tracta d'oferir la possibilitat de cursar la "carrera" de la construcció"

En cinc anys, l'Institut ha assolit un paper clau en la promoció i professionalització dels oficis de la construcció. Des de la seva posada en funcionament, hi han passat més de 1.000 alumnes, que han pogut escollir entre les 11 especialitats que s'imparteixen al centre. Al capdavant de cada especialitat hi ha professionals amb reconeguda experiència i àmplia formació teòrica, capaços de reproduir fidelment, a l'escola, les condicions de treball amb què després els

La formació que ofereix l'Institut Gaudi va dirigida a joves que encara no s'han incorporat al món laboral o que es

troben a l'atur, i també a persones adultes que actualment treballen a la construcció i volen reciclar-se o bé especialitzar-se. Tots els cursos estan subvencionats pel Departament de Treball de la

Generalitat i el Fons Social Europeu, Les principals especialitats que s'imparteixen a l'Institut són les següents: Oficial de Construcció: Els estudis d'Oficial de Construcció tenen una dura-

otcioi

S.L.

Restauración y mantenimiento de edificios Consolidarien y refuerzos estructurales Rehabilitación integral Impermeabilizaciones, aislamientos Interiorismo y reformas Cardenal Reig. 20. enllo. I' - 08028 Barcelona Tels. 440 84 04 • 440 87 21 - Fax 440 87 06

EL

FORMACIÓ

da de dos anys amb 3.200 hores en què s'alternen les classes teòriques amb les pràctiques. En el primer any, les pràctiques (800 hores) donen una formació bàsica de sis especialitats de la construcció -paleta, encofrador, ferrallista, enrajolador de terres, enrajolador de parets i guixaire-- que, el segon any.es redueixen a una de sola, d'acord amb les preferències de i'alumne, i permeten, durant els sis darrers mesos, íer pràctiques en una empresa en alternança amb la formació teòrica que es dóna a l'Escola. El curs no deixa de banda, però, temes bàsics com ara el dibuix i la geometria i aritmètica, o la terminologia, i la història de la construcció.

Encarregat d'Edificació: Els estudis d'Encarregat d'Edificació, que tenen una durada de 1.000 hores al llarg de dos anys, en horari nocturn, tenen com a finalitat la formació d'encarregats amb uns coneixements amplis de tot el que és el procés constructiu. Per poder-s'hi inscriure cal ser Oficial de 1 1 , amb una experiència demostrada de cinc anys en aquesta categoria, i comptar amb el suport de l'empresa on es treballa, atès que algunes de les pràctiques previstes s'han de fer a la obra, ja que és la mateixa empresa qui millor coneix si el treballador té les condicions necessàries per a ser un bon encarregat.

AuxiliarTècnic d'Obra (ATO): El curs d'Auxiliar Tècnic d'Obra té una durada de 1.600 hores i dura 10 mesos. La seva finalitat és formar l'auxiliar de! cap d'obra de manera que pugui realitzar tots els treballs que li siguin encarregats. Per poder-s'hi inscriure cal haver finalitzat el batxillerat de ciències, o bé formació professional d'una especialitat tècnica.

No cal tenir coneixements previs de construcció. La programació consisteix en: tecnologia de la construcció, interpretació de plànols, pràctiques d'obra, seguretat i higiene, administració, organització i control d'obra.

Oficial de Paleta: La carrera de la construcció de l'Oíicial Paleta està estructurada en diversos nivells. El primer és un curs bàsic amb un total de 1.400 hores en què s'imparteixen classes teòriques i classes pràctiques i s'aprèn a fer parets i envans, arrebossats, col·locació de bastiments, paviments, enrajolats, etc. Aquesta formació es complementa mitjançant un contracte en pràctiques de sis mesos en una empresa constructora a fi d'adquirir el ritme de l'obra. Si l'alumne vol continuar la seva formació, pot fer, posteriorment, cursos de perfeccionament, interpretació de plànols, especialització i d'organització i preparació del treball. •

TEMA

PROFESSIONAL

Albert López Iborra: "el que cal és dignificar els professionals"

3

'Institut Gaudí de la Construcció és un centre dedicat ala formació dels treballadors del sector de la construcció. L'Institut Gaudí de la Construcció és una fundació creada per totes les associacions d'empresaris i sindicats de la construcció de Catalunya amb l'objectiu de formar treballadors de totes les especialitats.

L'INFORMATIU ha entrevistat el seu director tècnic, l'aparellador i arquitecte tècnic Albert López Iborra, per conèixer l'estat actual i les perspectives de fulur en l'àmbit de !a formació professional.

-Quina és la situacióactual de la formació professional en el sector de la construcció a Catalunya?

-- "Els joves han vist i continuen veient qualsevol de les professions relacionades amb aquest sector més com un darrer recurs que no pas com un objectiu desitjable. Vist de fora, no es té la sensació que per a entrar en aquest món calguin fer uns estudis, ni que s'hagi de seguir una formació continuada al llarg de la vida professional. El reconeixement del valor dels oficis de la construcció s'ha de guanyar incorporant-hi gent jove ben formada. Ara ens írobem al bell mig d'un període de conscienciació que era necessari, tant de les empreses com dels mateixos treballadors. Es fa molt i es podria fer molt més. En l'àmbit general comença a ser una bona situació".

- Cal dignificar la construcció?

-- "Més que dignificar el sector de la construcció, que crec que és una de les activitats més dignes que conec, perquè procura aixopluc a la gent, qui realment han de ser dignificat són els professionals que hi intervenen. De dalt a baix, òbviament. No es pot demanar a qui s'hi incorpora de nou que sigui qui el dignifiqui. Oui és dins, i especialment si té atribucions professionals, ha de ser el responsable d'aquest procés i de procurar la formació adequada als nouvinguts al sector".

-Quinfuturofereixelsectordela construcció als joves?

-• "Moltes opcions. Durant molts

anys, per exemple, no s'havia renovat el professional que practiquí l'ofici és el personal del sector. Ara, aquest col·lectiu mateix, sigui quina sigui la legislade treballadors, força envellit, es co- ció". mença a jubilar i deixa un buit que han - Les noves titulacions responen de cobrir una nova generació de profes- a una demanda real del mercat? sionals. La construcció els ofereix un - "El mercat vol determinats cofutur. L'única condició és que tinguin neixements i que aquelles persones coneixements, és a dir, una formació que contracta compleixin amb els sòlida. Oui la tingui es promocionarà en objectius d'un determinat lloc de treaquesta indústria". ball. Això fa que els perfils s'hi adaptin o bé que hi hagi - Quina és l'oferta educativa en construc"Qui practiqui l'Ofici diferències segons el ció a Catalunya i què haurà de saber el 'loc a ocu^a[-Per a ens diferencia dels païmateix, Sigui quina sos més avançats? q u e depenen d'atribucíons Siguí la legislació" professionals, el - Estem al mateix ni^ ^ ^ ^ ^ ^ • ^ ^ ^ M mercat oferta i demanvell que la resta de païda, i s'adapta o s'hausos de l'Europa occidental. Ho comprovem cada vegada que ria d'adaptar a l'obra que es realitza'.

- Quina relació guarda la qualitat realitzem un intercanvi de professionals í estudiants amb escoles i institucions deia màd'obraambla qualitat de la construcció? d'altres països".

- Què oferirà la nova FP que es - "Una relació directa com en tots prepara a partir de la Llei d'Ordenació aquells oficis on la simplicitat de les General del Sistema Educatiu? eines és manifesta, i són un prolon- "A l'Institut Gaudí col·laborem amb gament de l'operari. La formació té el departament d'Ensenyament en la un valor afegit molí important, fins al redacció dels nous mòduls que preveu punt de ser clau per a la qualitat final la llei. El contingut del que ha de saber el del producte*. •

Antoni Capilla L ' I N F O R M A T I U

P U N T S

DE

V I S T A

Vers unaformació professional de qualitat

B

a creació, el 1989, de l'Institut Gaudí de la Construcció, fruit de l'acord entre totes les associacions d'empresaris i els sindicats de la construcció de Catalunya, representa un punt d'inflexió en la degradació existent fins aleshores de la formació professional d'aquest sector. Per primera vegada, la gent de la construcció es va posar d'acord en el fet que calia una formació de qualitat, per a totes les especialitats i per a tots els nivells.

Quines són les bases per a una formació de qualitat? Els oficis que requereixen una habilitat manual, és a dir, que es treballen amb les mans, s'han d'aprendre amb les mans, la qual cosa vol dir que la part pràctica de l'ensenyament ha de suposar una part important, al nostre entendre, entre el 70 i el 80% del total. Això, que és tan clar, sembla que no s'ha tingut en compte a l'hora de disse"La creació de l'Institut nyar ,anova FP on e,s Gaudí representa Un percentatges són a l'inreS'ha d'aconseguir punt d'inflexió en la vès. crear la necessitat d'una degradació del sector" bona formació teòrica per mitjà de la pràctica com a única forma d'obtenir una formació completa.

Els alumnes: L'alumnat ha d'ingressar amb uns mínims de formació. S'ha d'eliminar radicalment la idea que qui no serveix per a un altre ofici ha d'anar a parar a ia construcció. Els nostres centres han de competir oferint futur en pla d'igualtat amb els centres d'altres professions.

La carrera de la construcció: El jove que ingressaa la construcció ha de saber fins on pot arribar, segons el seu esforç i la seva capacitat, í quins són els mitjans amb què pot comptar per aconseguir-ho. Ha de poder dissenyar la seva carrera de la construcció d'acord amb les seves motivacions i, per tant, l'ensenyament ha de ser prou flexible per adaptar-se al màxim a totes les situacions personals.

El professorat: El professorat ha d'estar format per

eines i útils de treball com a la seva ubicació a l'aire lliure. S'han de reproduir al màxim les condicions reals de les obres, perquè els alumnes coneguin i s'adaptin al que seran les condicions normals de la construcció.

Els recursos: El sector ha estat marginat històricament deís recursos que l'Administració ha dedicat a la formació. Si volem una formació de qualitat hem d'estar en la línia del que reben altres sectors. La construcció té aproximadament un 10% dels treballadors del país i, per tant, li ha de correspondre un percentatge similar dels recursos que l'administració dedica a la formació.

La dignificació: Es poden fer grans esforços per millorar la formació però és molt possible que no ens arribin els alumnes necessaris si, alhora, no intentem dignificar el sector, fent-lo atractiu als joves, millorant les condicions de treball, establint un sistema nacional de qualificacions que reguli l'accés a categories superiors, i tantes altres coses que podrien ajudar a aquesta millora i que, sense la col·laboració de tot el sector, no serà possible.

Utopia o realitat? Tot el que aquí s'ha dit és cada cop menys utopia i mé real lat però encaramanoa

persones vinculades directa"Per redreçar la situació i arribar f, ! ' ment amb les obres, que visquin r molt per fen no es podrà aconsecada dia la problemàtica de les al nivell d'Europa ens cal molt gUir sense restorc de tothom. obres i, per tant, que puguin Cíe temps, però és important que Pera redreçaria situació actual i transmetre coneixements reals s'hagi començat i que tots ^eis ps del dia a dia, que dediquin poques hores a la formació perquè estiguem d'acord a fer-ho" ters, ens calen molts anys, posla seva feina principal és a les ^^^^^^^^^^^^^^^™ stblement una generació, però obres i, per tant, la seva col·laboració sigui més per és important que ja s'hagi començat i que tots estiguem vocació que per raons econòmiques. d'acord que cal fer-ho. • Característiques de la formació: La formació ha de MARIO LATORRE ser eminentment pràctica, ha de reflectir la realitat de Director de l'Institut Gaudí de la Construcció les obres tant pel que fa als materials, maquinària,

L ' A P A R E L L A G R A M A , p e r Olissip

INSTRUCCIONS: Heu de resoldre les definicions numerades i anar ratllant les síl·labes dels mots-resposta en la graella de l'esquerra. Les síl·labes que queden sense ratllar formen e]

i

A

L

•w

H g

nom del país on es troba el monument de la fotografia. A la columna de color dels mots-resposta hi trobareu en acròstic el nom d'aquest monumenl.

TRI

CA

Ml

A

PLOM

LI

A

SAR

PES

NA

LAT

EN

TE

0

HU

A

DA

TER

• • i*

GES

ON

NA

ES

JAR

NE

LE

TRAM

NE

PREM

DA

PA

MA

RO

TAT

LI

SA

PA

DU

BU

NYA

CAT

TRA

BA

LLOT RELL

DEFINICIONS: 1. Píémer per lal de fer més compacte. 2. Vidre opac utilitzat en revestiments. 3. Terreny al voltant d'una població, ialconada que sopresurt de la laçana d'un editici. 5. Giny mecànic que pot executar alguna (unció. 6. Desviació de la posició vertical d'una paret. 7. indret que dóna tot l'accés a un lloc determinat. 8. Absoluta o relativa, conté força aigua. 9. Que pre-

L'ERRADA

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

senta un seguit de corbes sinuoses. 10. Edificis públics destinats a reunions de negocis de mercaders. 11. Eina d'emmolllar molt amiga de les sabates. 12. Paranys per a caçar animals. 13. Dividit en cases quadrades n tauler de dames. 14. Treure tota la brutícia un lladre

algunes fotografies de les pàgines 15 i 18 corresponents al reportatge sobre el Park Güell estaven capgirades.

L'INFORMATIU en demana disculpes i comunica als lectors que hi estiguin interessats que poden demanar a la redacció un exemplar corregit, telefonant, de 12 a 19h,

) uaisjOH e-p eyod :SNOIOÍ1"10S

N F O R M A T

L'INFORMATIU número 56 tenia alguna espifiada. L'error, que va afectar una part important del liralge, era que

al 414.33.11, i els l'enviarem a correu seguit. 4

EL

NOTICIARI

PROFESSIONALS

/#*.

PREMAAT

La Previsió Mútua (Premaat) ha convoca! per als dies 25 i 26 de novembre ' P er debatre l'aprovació del nou text d'Estatuls i Reglaments.

Els mutualistes de Premaat del Col·legi de Barcelona demanen la retirada del projecte i l'inici d'un debat en profunditat sobre el futur de l'entitat.

una assemD ea

Els mutualistes de Barcelona diuen no a la reforma d'estatuts

Text aprovat per l'Assemblea de mutualistes de Premaat, del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, a proposta de la Junta de Govern del Col·legi 1.-

L'Assemblea demana una veritable estratègia per al futur i 'Assemblea de mutualistes de els grups "bàsic i complementari priPrevisió Mútua (Premaat) del mer», la possibilitat d'incorporar en el Coi.legi de Barcelona ha dema- recàrrec de la quoía despeses de cobraL·^ nat la retirada del projecte de ment i l'obligatorietat de pertànyer aPremodiiicacïó dels Estatuts, la desconvo- maat en cas de no estar afiliat a la caloria de l'assemblea extraordinària de Seguretat Social.

Premaat prevista pel 25 i 26 de novemDavant d'aquesta situació, el dia 18 bre a Madrid, i l'elaboració i posterior d'octubre es va fer una assemblea debat d'un pla de viabilitat de l'entitat, col·legial de mutualistes del Coi.legi de Aquest acord es va prendre per unani- Barcelona per tal de debatre la nova mitat entre els assistents a l'assemblea proposta i definir els criteris a defensar pels delegats del de mutualistes que va ^ mutua[istes y a n tenir lloc el passat 18 Col.iegi. La sessió va d'octubre a Barcelona. criticar la inexistència comptar amb una asLa proposta ha estat sistència molt nombrod'altres propostes presentada com a sa de mutualistes que alternatives esmena a la totalitat a ^ ^ ^ ^ van destacar el clima la darrera proposta ^ ^ d'inseguretat i descond'Estatuts i Reglaments de Premaat. fiança que s'ha creat i la manca de La Previsió Mútua va revisar transparència informativa per part de l'avantprojecte de nous estatuts des- Premaat. Quant a la proposta de reforprés de l'estudi de les primeres esme- ma, eis mutualistes van criticar la inexisnes presentades pels mutualistes tència de propostes alternatives i d'una convocar, per al mes de novembre, una veritable estratègia de futur. assemblea extraordinària en la qual L'Assemblea va demanar l'elaboració, s'hauran d'aprovar els nous estatuts i per part de ia Junta de Govern de Prereglaments electorals i de prestacions. maat, d'un informe sobre la situació La Comissió d'Estatuts va proposar un econòmica de Premaat i l'encàrrec a nou text que estableix, com a aspectes professionals experts d'un pla de viabimés significatius, el manteniment de tras- litat de l'entitat que tingui en compte les lladar l'edat de jubilació a 68 anys, la diverses variables que influeixen en l'esupressió de la prestació de viduïtat en volució de la professió. •

a

rep el 37% de les esmenes

a Comissió d'Estatuts de Previsió Múlua ha rebut un total de 516 esmenes a l'avantprojecte de reforma estatutària, provinents de mutualistes de tot l'Estat espanyol. El nou Reglament d'Inscripció, Quotes i Prestacions ha estat, amb 323 esmenes, el text que més s'ha esmenat, la qual cosa representa el 63% de les rebudes.

L'article més esmenat ha esiat, amb el 37% de les esmenes, el que tracta

sobre la pensió de jubilació del grup Bàsic, sobretot en el que fa referència a l'edat a partir de la qual es pot sol·licitar. En segon lloc d'importància, quant a esmenes rebudes, es troben la resta dels articles que fan referència a prestacions dels futurs grups Bàsic i Complementari. Pel que fa a la modificació dels Estatuts Generals, l'article que paria sobre la inscripció a Premaat ha estat el més criticat pels mutualistes. •

Retirada dels projectes de modificació dels Estatuts i del Reglament electoral í de prestacions.

2.-

Desconvocatòria de l'Assemblea extraordinària de Premaat prevista pels dies 25 i 26 de novembre.

3.-

4.-

Elaboració per la Junta de Govern de Premaat, en el termini de dos mesos, d'un informe sobre la situació actuarial i econòmica de Premaat i del nivell de garantia dels drets dels mutualistes. Comunicació d'aquest a tots els mutualistes.

Encàrrec a professionals experts, per part de ta Junta de Govern de Premaat, d'un pla de viabilitat de l'entitat amb les diferents hipòtesis derivades del canvi del marc jurídic, de l'evolució de la professió i de les noves necessitats de la demanda, amb la supervisió d'una comissió mixta formada per membres de juntes de govern del Consell General i de Premaat.

5.-

Debat del pla de viabilitat, per part de les assemblees col·legials de mutualistes, í convocatòria d'Assemblea general extraordinària per determinar els criteris de continuïtat, abans d'abril de 1995.

6.-

Manteniment, mentrestant, de les prestacions i quotes actuals.

lOMOsa

ARMADURES PREFABRICADES PER A LA CONSTRUCCIÓ

Noves solucions amb armadures electrosoldades que eliminen el problema del seu muntatge i augmenten la velocitat d'execució de l'obra.

Reforçament de sostres afectats per aluminosi o d'altres causes.

Consulteu a la nostra oficina tècnica, que atendrà específicament cada cas.

INFORMACIÓ: Tel. 431 35 00 • Fax: 332 34 86 Sants, 307 - 30» 08028 Barcelona

N F O R M A T I U

EL

NOTICIARI

C U L T U R A

LEGISLACIÓ

Un nou decret fixa les condicions de

Chiïstian Israel tranforma el Col·legi en una instal·lació escultòrica

La Generalitat posa fi a un buit legal de la NBE-CPI-91

L'exposició 'Antesala' està basada en una obra de Beckett

a

a

i Col·legi d'Aparelladors va inaugurar el dia 3 de novembre l'exposició Antesala, de l'artista xilè, però que viu a Brussel·les, Christian Israel. Aquest jove artista xilenoalemany, que considera Barcelona com un important centre de treball i trampolí per a la seva projecció artística, concep l'obra com una globalitat. La seva exposició Antesala no s'ha d'entendre com la suma de diferents peces escultòriques individualitzades, sinó com un organisme viu on tot està íntimament vinculat.

Les diferents obres que integren l'exposició, 10 peces en total, estan pensades d'acord amb l'espai arquitectònic de la sala d'exposicions del Col·legi, com si es tractés d'una verdadera instal·lació, o també com si fossin peces d'un mobiliari ambivalent.

'antiga norma bàsica de protecció contra incendis (NBECPI-82) establia uns condiciónants urbanístics i unes limitacions d'usos diferents en un mateix edifici amb la finalitat de facilitar la intervenció dels bombers i altres serveis en cas de sinistre i de limitar la intensitat i í'extensió dels incendis. La norma vigent (NBE-CP1-91) ha eliminat aquests aspectes importants, els quals tampoc no estan recollits en cap altra disposició legal. Per omplir aquest buit, la Generalitat ha aprovat el Decret 241/1994 sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis.

En relació amb la construcció, la nova disposició actua en tres àmbits: fixa unes condicions de seguretat que han de complir les edificacions respecte a les àrees amb risc d'incendi de vegetació, estableix uns condicionants d'entorn i accessos que han de complir tots el edificis per facilitar la intervenció dels bombers,

i obliga que les activitats industrials o d'emmagatzematge compleixin una sèrie de mesures amb vista a evitar la propagació dels incendis. •

La mostra Antesala que ara es presenta consisteix en una recreació de l'espai arquitectònic de la sala d'exposicions del Col·legi que integra diferents

elements escultòrics que s'articulen en una visió temàtica i global. En certa manera, Antesala, és una projecció dramàtica de i'obra teatral de Samuel Beckett Tot esperant Godot, i implanta "productes en el desassossec de l'expectativa d'un esdeveniment, de quelcom incert que ha de venir". Segons Christian Israel, l'exposició Antesala perfila, en ia disposició i confecció dels seus objectes (La gran cortina, Musico, Memorial, Comunión, Phantom, Uroboros.Culturas/ Cultivos, Ventanas, Ave, Fachada/Palacio amigo), la sala d'exposicions com l'espai d'un temple, saló o avantcambra". Les peces exposades a la mostra Antesala al·ludeixen, segons Israel, l'ambigüitat associativa en un temps passat o futur com a perspectiva en la qual tots dos moments conflueixen". La mostra Antesala, que posteriorment s'exposarà a la Casa de Amèrica de Madrid, romandrà oberta, al Col·legi, fins al dia 16 de desembre. •

El único Servicio de catalogación informatizado alclale para la construccion y la indústria.

P" Manuel Girona, 19, Bajos 2" 08034 Barcelona

La herramienta de trabajo indispensable para el técnico y el profesional.

Tels. 280 65 46/280 66 06 Fax 203 68 32

Pieza de consulta, organizada y puesta al dia, especialmente útil para el diseno y proyectos des obras. uuras.

Industrias y fabricantes ponen a disposición de los tecnicos de la construccion los mas variados productos, precisamente, cuando son buscados. cuanao sor

Las empresas mas importaries confían en acae.

lUàmenos •É

•

W

queremos series útilesl

EL

NOTICIARI

B R E U S

Construmat'95 vol impulsar la reactivació del sector El certamen aposta per la projecció internacional és de 1.000 empreses ja han confirmat la seva participació a la fira Construmat'95 que es durà a terme del 3 al 8 d'abril de 1995 a les instal·lacions del recinte firal de Barcelona, a Montjuïc. Entre els objectius fixats pel comitè organitzador de Construmat'95 destaca la voluntat d'impulsar la reactivació del sector de la construcció. Segons el seu president, Josep Blanchart, "aprofitar el moment de canvi de tendència de l'economia espanyola i de l'entorn de recuperació del sector de la construcció serà una de les funcions primordials d'aquesta nova convocatòria del certamen, que sens dubte representarà un element d'importància cabdal i un esdeveniment rellevant amb vista al futur immediat".

Construmat, que és el saló líder del sector de la construcció a Espanya i el tercer d'àmbit europeu, després del Ba-

Congrés sobre reparació de sostres L'empresa pública Adigsa del departament de Benestar Social de la Generalitat ha convocat per al mes d'oclubre de 1995 el congrés «El cas dels sostres. Experiències i perspectives» amb la intenció de debatre els problemes relacionats amb el procés d'envelliment dels edificis i, en especial, dels sostres. El congrés abordarà totes les experiències que hi facin referència des dels punts de vista científic, tècnic i de gestió. •

timat de París i de la Bau de Munic, s'ha marcat dos objectius per a aquesta edició. D'una banda, Intensificar la seva promoció internacional amb una campanya a 14 països de les àrees del Mediterrani-Nord d'Àfrica i del Sudamericà. D'altra banda, Construmat vol esdevenir un punt de trobada obligada per a tots els professionals i especialistes del sector de la construcció.

Per aquest motiu, a més a més, dels estands d'exposició, Construmat farà una aposta per a les seves jornades tècniques, organitzades conjuntament amb l'ITEC. Aquest any n'hi ha quatre de programades: El Medi Ambient i la Construcció, Innovacions tecnològiques aplicades a la vivenda. Construïm els habitatges que la gent necessita?, La Unió Europea i la Construcció: la directiva de productes i {'Informe Atkins, i Aresoft.

Sistemes informàtics. •

El repte de la seguretat en la construcció, a Terrassa L'alcalde de Terrassa, Manuel Royes va inaugurar el passat 14 d'octubre l'exposició sobre seguretat en la construcció que ha estat organitzada per la delegació del Vallès Occidental del Col·legi i que es podrà visitar fins el proper 18 de novembre. El programa de jornades tècniques que es desenvolupa de forma paral·lela es clourà el 22 de novembre amb una sessió tècnica internacional, que anirà a càrrec de Pierre Lorent, membre de la Comissió de Seguretat de la Unió Europea. •

M O N O G R A F I E S

P U B L I C A C I O N S

Nous materials i productes Nuevas soluciones constructivas Diseno Inferior núm. 37, agost 1994 p. 4-114

Guia de fusta i suro Guia de la madera Asociación de Investigación Tècnica de las industriós de la madera y corcho AITIM Madrid, 1994

Monogràfic de la revista Diseno Interior que aplega les últimes novetats de materials i productes de la construcció, tant nacionals com internacionals. Es divideix en nou apartats generals, en què s'especifiquen les característiques i aplicacions de cada un dels productes, els punts de venda i les delegacions a Espanya de les empreses fabricants. A més, cada camp es complementa amb una íitxa tècnica d'un projecte recent: -- Elements Constructius: bloc d'habitatges d'obra vista a la Vila Olímpica.

-- Façanes: Hotel Plaza de Barcelona, amb les seves façanes de plafons prefabricats de formigó.

-- Cobertes: La utilització del coure i la fusta laminada en el Pavelló de la Navegació de Sevilla.

- Fusteria: La Casa de las Conchas, a Salamanca, i la seva combinació de la fusteria metàl·lica amb la de fusta.

- Climatització: L'hivernacle d'exhibició del Jardí Botànic de Madrid.

-- Revestiments: Oficina Caixa d'Arquitectes de Barcelona.

•• Sistemes Modulars: La transformació en el canvi d'ús de la fundació Santillana, a Madrid.

- Mecanismes de protecció contra incendis: l'Hotel Juan Carlos I. •

Aquesta Guia de la Madera, editada per l'Associació d'Investigació Tècnica de les indústries de la fusta i el suro, oíereíx a tècnics i professionals de la construcció la informació necessària per conèixer i utilitzar correctament la fusta i els seus derivats en la construcció. Segons es diu en el prefaci d'aquesta guia, és el primer manual de referència sobre la fusta que s'edita a l'Estat espanyol i un dels primers al món, publicat en aquest àmbit. La Guia de la Madera està organitzada per productes de la fusta emprats en la construcció, el disseny i la decoració, començant per aquells que resulten d'una primera transformació (fusta serrada, i taulons), fins als de característiques més complexes (paviments, revestiments, fusta laminada i microlaminada, elements constructius i estructurals, mobles de cuina, entre d'altres). Un capítol sencer està dedicat a la patologia de la fusta i al seu tractament. Casdascun d'aquests apariats està organitzat en diverses unitats d'informació que defineixen el producte, les seves propietats, aplicacions i condicions de posada en obra, i també la normativa i marques de qualitat existents. •

Salvador Gili

SandraRiu

N F O R M A T I U

S E R V E I S

F

I

C O L · L E G I A L S

S

C

A

L

Planificar la declaració fiscal de 1994

0

bans que acabi l'any és convenient fer una darrera planificació fiscal que ens permeli actuar de manera que l'efecte de la fiscalilat sobro la nostra renda sigui el menor possible. Algunes mesures que es poden prendre són les que figuren en el quadre adjunt.

La inversió en fons de pensions

Aquesta és sovint l'actuació que queda com a últim recurs per millorar la nostra fiscalilat anual, recurs que poden utilitzar tant el professional liberal com l'assalariat. Els plans de pensions proporcionen una de les opcions fiscals més interessants (reducció de la base imposable fins a 750.000 ptes.) a la vegada que proporcionen un sistema d'estalvi complementari.

El Col·legi té constiiuït un pla associat de pensions, al qual poden accedir els col·legiats i els seus familiars i col·laboradors.

Aquest pla esta adscrit a Gaesco Fons de Pensions, juntament amb els plans de metges i advocats de Barcelona. Actualment, els ions de pensions, de la mateixa manera que succeeix amb el fons d'inversió, acusen els efec-

Mesures a prendre • Efectuar alguna inversió addicional (deducció del 5% de la inversió en béns materials nous).

• Anticipar despeses (estalvi fiscal com a despesa deduïble) • Invertir en assegurances de vida (deducció del 10% de les quantitals satisfetes amb el iímil del 30% de la base imposable).

• Invertir en íons de pensions (fins a 750.000 pessetes o el 15% dels rendiments nets del treball o com a professional) • Adquisició d'habitatge o imposicions en un compte habitatge (15% de les quantitats pagades o imposades, amb el límit de! 30% de la base imposable).

tes d'un mercat financer que ha frenat les bones rendibilitats que mantenien els darrers temps aquests tipus de fons.

No obstant això, el fet que els fons de pensions siguin inversions a llarg termini, permet aconseguir una rendibilitat final important i més estable en el temps que altres formes d'estalvi.

D'altra banda, les aportacions són invertides per mitjà de Gaesco Fons de Pensions, en valors segurs i de provada solvència.

Una comissió de control vetlla pel funcionament del Pla i del Fons al qual està associat, al mateix temps que l'administració supervisa regularment la seva gestió.

El Pla de Pensions Col·legi jubila a 60 anys Cal tenir en compte que la normativa dels fons de pensions, encara que té uns grans avantatges fiscals, no permet retirar el capital invertit fins al moment de complir l'edat de jubilació (o en cas de mort o invalidesa tota! i permanent per a exercir la professió).

El Pla de Pensions Col·legi té un avantatge important. Es considera edat de jubilació la de 60 anys per al professional liberal, no adscrit a la Seguretat Social, encara que pertanyi a sistemes de previsió privats o professionals.

Els Serveis Financers del Col·legi amplien la seva oferta El dia 29 del mes de setembre passat, es va signar un conveni de serveis entre el Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics, el Banc Sabadell i Tecnocrèdit.

El Banc Sabadell disposa d'una oferta de serveis específics i preferents per als professionals que figuren integrats a Tecnocrèdit.

Un total de 33 col·legis professionals es troben actual-

ment agrupats a Tecnocrèdit i participen ò'aquesta oferta del Banc Sabadell.

Els Serveis Financers del CoLlegi disposen actualment, d'una àmplia oferta de serveis, tant d'estalvi i d'inversió, com de crèdit, en benefici de tots els col·legiats i dels seus familiars i col·laboradors.

Serveis Financers Segona planta

A L T R E S

Fiscalitat dels fons d'inversió El projecte de Llei de Pressupostos per a 1995, que serà aprovada pròximament pel Parlament de l'Estat, ha introduït novament l'exempció de fiscalitat per a les primeres 500.000 pessetes que hagin estat retitrades del fons d'inversió durant l'any 1994.

Aquesta exempció se suprimirà l'any 1995. Actualment la rendibilitat del fons d'inversió ha sofert una caiguda, similar a la que han sofert els tipus d'interès en general.

Encara que actualment s'ofereixen productes que milloren lleugerament la rendibilitat actual del Ions d'inversió, cal valorar sempre, abans de retirar la inversió, el risc de la nova inversió, la rendibilitat real d'aquesta i si compensa del cost fiscal que representa el canvi i de la pèrdua d'antiguitat.

•

Serveis Financers Segona planta

Es un malson. N'hi ha prou amb despertar-se (1)

B

'ensurt que tenim cada any el mes de juny amb la declaració de l'IRPF és previsible, amortible i, fins i tot, ens atreviríem a dir que evitable. Això serà així, en la mesura que les operacions necessàries es duguin a terme amb el temps suficient (abans de final d'any) ja que, sinó, l'únic que fem és endarrerir-ho i empitjorar-ho. És a dir, els ingressos que no declarem, perquè la base imposable ja és suficientment alta, seran detectables fàcilment pe; Hisenda, i l'únic que aconseguirem serà que ens trobarem amb Inspecció i que haurem de pagar allò no ingressat més la sanció corresponent, que pot arribar al 300%.

Hi ha diverses possibilitats que certament ens ajudaran a reduir la càrrega fiscal que portem tan costosament.

Així, per als més previsors, és convenient recordar que es podrà aplicar una deducció del «10% de les primes satisfetes per raó de contractes d'assegu-

N

rança de vida, mort o invalidesa, quan el beneficiari sigui el subjecte passiu, el seu cònjuge, ascendents o descendents i també les quantitats abonades a germandats laborals i mutualitats, quan emparin entre altres riscos, el de mort o invalidesa». Aquesta deducció es farà sobre la quota liquida. Si la previsió és de caràcter obligatori, és a dir, si s'han d'abonar quantitats a les entitas esmentades obligatòriament, sempre que s'empari, entre altres, el risc de mort, la deducció corresponent és sobre la base imposable. Les aportacions fetes a un pla de pensions tindran el mateix iradament. Per ambdós supòsits el límit màxim d'aquesta reducció s'aplicarà sobre la menor de les quantitats següents: a) El 15% de la suma dels rendiments nets del treball, empresarials i professionals percebuts individualment en l'exercici. b) 750.000 pessetes anuals.

Els qui necessitin la primera videnda ara o, en un futur pròxim, també tindran la seva oportunitat. Així, podran deduir el «15% de les quan-

F O R M

A

T

titats satisfeies en l'exercici, per rehabilitació o adquisició d'habitatge que constitueixi o hagi de constituir la residència habitual del subjecte passiu.»

A banda d'això, la Uei de l'IRPF estableix que els subjectes passius d'aquest impost que exerceixin activitats empresarials o professionals, que tributin pel règim d'esümació directa, es podran acollir "als incentius i estímuls a la inversió empresarial establerts o que s'estableixin en l'Impost sobre Societats, amb igualtat de percentatges i límits de deducció".

Exemples de les deduccions anteriors podrien ser el 5% de l'import de les inversions en actius fixos, materials nous destinats a l'activitat empresarial, sense que es considerin com a tals els terrenys, o el 20% de les inversions per a la creació de sucursals o establiments permanents a l'estranger.

Josep A. BemaldezBalado Advocat i assessorfiscal

10

Serveis Financers Oferta de repòs (cessions de deute públic amb pacte de recompra) a 639 dies.

Possibilitat d'invertir a termini fix, des de 500.000 pessetes, amb un interès net anual del 9,30% (preu de compra, 105,65%; preu de venda, 122,85%), cobrament del capital i interessos al venciment sense retenció (sistema cupó 0) Inversió

Interès anual %

de 500.000 a 2 M. 9,302% fins a 5 milions 9,515% més de 5 milions 9,729% Per a més informació cal dirigir-se als Serveis Financers, Sr. Molis, abans del pròxim dia 15 de novembre

SERVEIS

DEMANDES

INFORMACIÓ MERCAT DE TREBALL Pilar Cecília, tercera planta.

De dilluns a divendres, de 9 a 14:30.

Dimarts i dijous també de 16 a 19 Q

414 3311 209 82 99 414 34 34

m

Fax

Ajuntament de l'Alt Penedès CAP D'OBRA per donar suport als Serveis Tècnics, sobretot en les tasques de disciplina urbanística, portarà la direcció d'una obra • Cal experiència enlre 2 i 5 anys en conlrol i execució d'obres.

• Vehide propi per a desplaçaments dins • Horari flexible de 25 hores/setmana • Imprescindible edalfinsa40 anys.

• Contracte laboral de 6 mesos renovable iamb3mesos de prova.

• Sou:3.000.IXX)bruts/anvnonegociable.

Re!: S228

DE

SÍ vol compartir el seu despatx, vendre l'ordinador o canviar-se a taula de dibuix, TRUQUI'NS ARA 1 ANUNCIÏS A L'INFORMATIU &

209 82 99

Elisenda Pucurull

TREBALL

Enginyeria de medi ambient TÈCNIC O'OBRA I PROJECTES per a seguiment com a director facultatiu d'obra de rehabilitació de nau industrial i, desenvol jpament de project es relacionats amb medi ambient i moviment de terres.

Experiència en obra civil i moviment de terres. Es valorarà Autocad i Costíec. Vehicle propi per desplaçaments díans. Cataià,castellàlanglès(recomanable).Edal, fins a32anys. Jornada completa.Coniracie lab. inicialment de 6 mesos i visat d'obres.

Sou; i75-3.000.000 bruts/any més desplaçaments i dietes.

Rel: 5.224

mportant empresa nacional de productes impermeabilitzants

Estudi d'arquitectura a Sant Cugat

DELEGAT TÈCNIC

2 TÈCNICS DE PROJECTES 1 DIRECCIÓ D'OBRES

>e r la creació de la delegació de Catalu nya, esponsabfe de la venda de produdesa les em preses insta I .ladores i maga tze ms de la instrucció. Contractació d'obres amb emreses constructores i de control. Capacitai jer formar equip.Mínim,5-1Qany5d"expeènda comercial o en gestió i direcció. Cal enir relacions amb T Administració iconsructoms. Idioma català. Jornada oi. Conjacte lab.Sou: 6.000.000 bruts/any mínim.

amb experiència de 2 a 5 anys en control i direcció d'obra i utilització del Cad. t Preferible col·legiats recent titulats.

• Convenient amb cotxe propi.

• Uoc de treball a Sant Cugat del Vallès.

Jornada flexible.

• Eda1de25a30anys.

• Contracte liberal.

• Sou a a negocia/ sobre honoraris/visats

Rel:522S

Empresa constructora de rehabilitació de locals CAP D'OBRES peramidaments i pressupostos, contractació d'industrials i control de despeses.

• Experiència d"! a 2 anys en obra, en constructora i reformes de tocats.

• Imprescindible de 23a28 anys. t Convenient tenir cotxe propi, t Jornada de matins, amb possibilitat de jornada completa.

• Contracte negociable.

• Sou: I25.000,-/mes, et període de prova.

Rel: 5227

fíe(:5226

Empresa de distribució de productesdegranconsum

Empresa dedicada a serveis administratius i urbanístics

Empresa d'encofrats del Valies Oriental

Ajuntament de Vilanova

CAP D'OBRA

TÈCNIC DE CADASTRE

TÈCNIC COMERCIAL

ARQUITECTE TÈCNIC /APARELLADOR

per a coordinació amb arquitecte, direcció a peutfobra,selecció d'industrials, anàlisis comparatius de pressupostos, projectes de seguretat i higiene, etc.

• Experiència mínima de 2 anys en tasques similars. Edat, de 26 a 40 anys.

• Uoc de treballa Castelló.

• Cametdeconduirperaferviatgesal centre d'Espanya i Uevant.

• Jomadaoffcial. Contracte laboral.

• Sou negociable.

Ret: 5329

P E T I T S

"

COL·LEGIALS

jer a treball de camp de revisió de dades adaslrals. t Cal experiència en feines d'amidamenls en camp. t Eda1de25a35anys.

I Uocdetreball,Barcelona. ) Jornada intensiva, t Con1raclelaboralde3mesos. i Sou negociable.

Rel: 5230

amb grans dols comercials (no cal experiència). Uoc de treball a Parets del Vailès.

• Cal vehicle propi per fer viatges per Catalu nya 11 a resta d'Espanya dos cops al mes aproximadament.

• Edatde24a30anys.

• Contracielaboralambsou negociable.

• Calqueelcandidaicreguienlesseves possibilitats.

Interessaiscontactaramb Ricanio Carrasco Cano. Telèfon: 56212 54 RettS.231

i la Geltrú

Convocatòriadeconcurs-oposició lliure per a proveir una plaça d'arquitecte tècnic o aparellador. Presentació de sol·licituds, 20 dies hàbils després de la publicació de la convocatòria al BOE, al registre general de rAjuniament,de9a 13.30h. PI. deia vila, 8.

Vilanova i La Geltrú. Les bases es poden recollir al Servei de Promoció 1 Mercat.

Publicat al BOP de data 24-9-94 Rel: 94.006

A N U N C I S

S'ofereix ESTUDIANT PENDENT DE PROJECTE S'ofereix estudiant d'arquitectura tècnica pendenl de projecte per a treballar tot el dia. Aporta: t estudis fins a 4t d'Arquitectura • coneixemenls de Cad v. I2id'allres 3 nivell d'usuari • coneixements d'alemany, Irancès i anglès Francesc Xurigué Telèton: 540 38 71

Es fa DELINEACIÓ DE PLÀNOLS

S'ofereix ESTUDIANT PENDENT DE PROJECTE

Es lloga DESPATX SITUAT A LA PLAÇA DEL CENTRE

S'ofereix esiudiant d'arquilectura tèc-

S'ofereix esiudiant d'arquitectura tècnica com a ajudani de cap d'obra a jornada completa. Aporta: • 4 anys d'experiència coma ajudant

Arquitecte tècnic lloga despatx a situat a la Plaça del Centre de Barcelona, a arquitecleo aparellador.

• delineació de plànols • experiència i rapidesa en el treball

• • Jordi Gualde Telèlon: 310 7173 Fax: 310 72 57

de cap d'obra coneixements d'Autocad 12, Corel Draw, Wordperfect i Microsoft Word Vehicle propi

Juan José Núnez Telèfon: 640 14 48

• Extensió: 35 m'

Contacte Telèfon: 683 45 29

S'ofereix ESTUDIANT AMB EXPERIÈNCIA

Es fan PERSPECTIVES COMERCIALS

S'ofereix ESTUDIANT PENDENT DE PROJECTE

S'ofereix ESTUDIANT PENDENT DE PROJECTE

S ofereix dissenyador d'interiors 1 delineant ala construcció pera treballaren estudi d'arquitectura, interiorisme 1 reforma. Aporta: • experiència en disseny de cuina i bany,reforma idecoraciód'habilatges • CAD arquitectura

Estudiant d'arquitectura tècnica, realitzant el projecte, s'ofereix tot el dia o mitja jornada. Aporta: 1 5 anys d'experiència en comptabilitat d'empresa constructora • experiència en visita d'obres • experiència en Immobiliària t coneixements de Cad

Es realitzen perspectives comercials per ordinador, a blanc i negre o color.

S'ofereix estudiant pendenl de projecte pera treballaren despatx, mitja jornada.

Aporta: • títol de delineació de la branca de construcció • 3 anys d'experiència en despatx de construcció t coneixemenls de Cad

S'otereíx esiudiant d'arquitectura tècnica pendenl de projecte final de carrera, per a treballar mitja jornada a peu d'obra o en despatx.

Aporta: • coneixemenls de Cad • experiència en despatx

Francesc Telèfon: 212 08 32

Antoni Villena Telèton: 894 46 66

Conlacfa Telèfon: 213 92 36

Maria Pau Francisco Telèfon: 219 20 72 i 977/82 05 47

Contacte Telèfon: 213 92 36

S'ofereix DISSENYADOR D INTERIORS

S'ofereix ESTUDIANT PENDENT DE PROJECTE

S'ofereix ESTUDIANT PENDENT DE PROJECTE

S'ofereix ESTUDIANT PENDENT DE PROJECTE

S'ofereix ESTUDIANT PENDENT DE PROJECTE

S'ofereix ESTUDIANT REALITZANT EL PROJECTE FINAL

S'ofereix estudiant d'arquitectura tècnica pendent de projecte per a treballar Aporta: t vehicle propi • cura de Cadí e 30 hroes • inlormàiicaa nivell d'usuari

S'ofereix estudiant d'arquitectura tècnica pendent de projecte per a treballar tot el dia, en despatx o a peu d'obra. t vehicle propi • informàtica a nivell d'usuari: Wordperlect i Lotus 123

Estud ian t d'a rq urtect u ra tècnica, d'últim curs i pendenl del projecte final de carrera, s'ofereix per a treballar.

Aporta: • experiència en delineació amb Autocad • experiència en empresa de taxacions

S'ofereixesturJlanicrarquilectura tècnica, realiizantel projecte, per a treballar els matins. Aporta: 1 experlècma en CA-5uperpro|ect, programa amb el qual fa el projecte • català parlat i escm t carnet 81IPSS complerta

Manuel Segura Telèfon: 357 86 43

Josí Enrique Rodríguez Telèfon: 397 39 28

S'olerelx estudiant d'arquitectura tècnica pendent de projecte per a treballar tot el dia, tant en despatx com a peu d'obra. Aporta: • cursdeCad t coneíxementsdinformàtícaanivell d'usuari t disponibilitat da viatjar Joaquim Escrig Telèfon: 775 06 35

U. Àngels Rodríguez Telèfon: 204 15 40

Xavier Villa Telèfon: S94 26 29

11

N F O R M A T

SERVEIS

C O L · L E G I A L S

ACTIVITATS

Curs bàsic de valoracions immobiliàries Des de fa temps, les valoracions immobiliàries es consoliden com a sortida professional per als arquitectes tècnics. Ales l'èxit de les darreres edicions del curs i de la llista d'espera generada, el Servei de Promoció i Mercat ha decidit repetir-lo.

Aquest curs és una de les iniciatives de lormació que des d'aquest servei es programen i té com a objectiu el reciclatge dels professionals.

Organitza: Servei de Promoció i Mercat i la UPC Professors: Jorge Fernàndez, Immaculada Turú, Juan Francisco Borràs, Demetrio Ochoa, Jorge Vilajosana Lloc i dates: Sala de Conferències, dilluns i dimecres, del 7 al 30 de novembre de 18.30 a 21 h.

Matrícula: Places limitades.

Preu col·legiats: 15.000 PTA No coiJegiats: 30.000 PTA Inscripcions Servei d'Informació. Planta baixa del Col·legi.

Dilluns, 7 de novembre 18.15 fi Recepció de participants Entrega de documentació 18.30 h Introducció Dimecres, 9 de novembre 18.30 h Valoracions del sòl - Repercussió - Valor residual Dilluns, 14 de novembre 18.30 h El mètode de reposició Dimecres, 16 de novembre 18.30 h El mètode de reposició Dilluns, 21 de novembre 18.30 h La valoració cadastral Dimecres, 23 de novembre 18.30 h Valoracions urbanístiques Dilluns, 28 de novembre 18.30 h La valoració hipotecària Dimecres, 30 de novembre 18.30 h Valoració de promocions

Curs d'Autocad de 2n nivell, a l'Aula d'Informàtica L'Aula d'Informàfica inicia un curs d'Autocad de 2n nivell, que tindrà lloc els dimarts i dijous de 19 a 21 hores.

La data d'inici del curs és ei dimarts 15 de novembre, i acabarà el dijous 22 de desembre.

Els dies 6 i 8 de desembre no seran lectius.

La durada del curs és de 20 hores.

I Cadastre: urbanisme i hisenda. i Gestió i ús de la informació : Servei de Promoció i Mercal de Treball i Direcció General del Centre de Gestió Cadastral í Cooperació Tributària Dia i hora í 12,13,14, 25, 26 i 27 de gener de 9 a 20 hores i Professors | Jordi Guimet Perena, Jordi Bernat Falomir, Be| lén Carmona Díaz i Ignasi Olondriz Reira Inscripcions Preu: col·legiats, 80.000 pessetes no col·legiats 120.000 pessetes Places molt limitades.

Abans del 2 de gener al Servei d'Informació.

Matrícula Preu col·legiats: 35.000,- ptes.

No col·legiats: 45.000,- ptes.

Informacióiinscripcions Servei d'Informació Planta baixa •

Xerrada divulgativa sobre el curs Cadastre: urbanisme i hisenda Es farà una xerrada explicativa sobre el que versarà el curs el dijous 1 de desembre de 19 a 21 h a la Sala d'Actes del Col·legi, primera planta Entrada lliure Informació Servei d'Informació

Instal·lacions en l'edificació. (2n grup) Execució i control Atès l'èxit de la primera edició d'aquest cicle, s'inicia un segon grup de jornades adreçades als col·legiats que exerceixen la professió en general i especialment, en funcions relacionades amb la direcció i coordinació d'obres mitjanes.

Organitza Servei de Promoció i Mercat de Treball del Col·legi i l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès Lloc i horari Sala de Conferències.

Totes les jornades íindran lloc els dimarts de 16.30 a 21 hores.

Preu Col·legiats: 3.500 ptes/sessió 18.000 ptes/cicle No col·legiats: 6.000ptes/sessió 34.000 ptes/cicle Informació i inscripcions Servei d'Informació

CICLE I. Instal·lacions bàsiques novembre • Dia 8: • Dia 15: • Dia 22: • Dia 29:

Aïllamenttèrmiciacústic Calefacció Fontaneria i aigua calenta sanitària Desguàs i evacuació

desembre • Dia 13: Gas • Dia 20: Electricitat El cicle II d'aquestes jornades tindrà lloc els dimecres, de l'11 de gener al 15 de febrer. •

Xerrada divulgativa sobre

Informàtica aplicada al càlcul, disseny i control d'instal·lacions Dijous, 17 de novembre, de 18.30 a 21 h A càrrec de Ramon Sastre i Sastre, arquitecte i catedràtic de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès

Tindrà lloc a la Sala d'Actes del Col·legi Entrada lliure Informació Servei d'Informació

sessionstecmques

Estudi de seguretat i higiene. Resolució d'un cas pràctic Als arquitectes tècnics, cada vegada més sovint, se'ls lan encàrrecs de preparar estudis de seguretat i higiene. Per afrontar aquests treballs, cal tenir una preparació teòrica suficient en matèria de seguretat i higiene. L'objectiu de les sessios és el d'aplicar els coneixements ja adquirits a la redacció d'un edifici concret. Es tractaran també el aspectes bàsics que cal tenir en compte per a aprovar el pla de seguretat i fer un control i seguiment que asseguri l'eficàcia de les mesures previstes.

Organitza Assessoria Professional Professors Miguel Àngel Palomo, arquitecte tècnic i advocat Javuer Varas, arquitect tècnic

Díaílfoc t Dious 24 de novembre t Dijous 1 de desembre de 17.30 a 21 hores Sala de Conferències, primera planta Matricula Col·legiats: 15.000 pessetes No col·legiats: 30.000 pessetes Inclou documentació Inscripcions Places limitades.

Inscripcions fins al 10 de novembre.

Servei d'Informació.

Planta baixa •

I N F O R M A T I U

Escumes de poliureta in situ. Control de qualitat jartament de Política Territorial de la Generalitat ha dic- Assessoria Professional tat una ordre que afegeix els Ponents poliurelans produïts "in situ' a Un representant de la Direcció General d'Arquitecla llista de materials de cons- tura i Habitatge, i un representant dels fabricants í trucció sotmesos a un control aplicadors d'aquest material de recepció obligatori. El con- Dia i hora trol de qualitat d'aquest mate- Dijous 10 de novembre de 19 a 21 hores rial s'haurà d'aplicar a tots els Uoc projectes d'execució d'edificis Sala d'Actes del Col.legi. Primera planta. de nova construcció que utilit- Inscripcions zin poliurelans produïts 'in situ" Places limitades. L'entrada és lliure però ca! com a aïllament tèrmic. confirmar l'assistència al Servei d'Informació. •

•

12

^ ^ ^ — _ i ^ ^ —

SERVEIS

C O L · L E G I A L S

ACTIVITATS

L'Illa Diagonal i l'Ajuntament de Barcelona, visites del mes de novembre

'Antesala1, d e Christian Israel

Pròximes visites culturals coordinades per Lluís M. Pascual i Roca

• Dissabte 12 de novembre Illa Diagonal. Trobada a les 11 h, a la porta central d'aquest edifici.

.." &. |K[!||»i)[nin-_-..— - - r

Up,;;

-. i

^

• Dissabte 19 de novembre Ajuntament de Barcelona. Trobada a les 11 h, a la porta de l'Ajuntament.

No cal inscripció Informació: Servei d'Informació

CURSO DE ESPECIALIZACION PARA

TASADORES INMOBILIARIOS Adaptado al nuevo Proyecto de O.M sobre Valoraciones Derechos Reales Valoraciones Urbanísticas La Expropiación Forzosa Valoraciones Administrativas Edificios Catalogados * 30 horas lectivas * Viemes de 9 a 14 y 16 a 20 horas * Sàbado de 9 a 14 horas * Dias 2 y 3 de Diciembre 16 y 17 de Diciembre * Plazas limitadas a 30 alumnos. * Precio: 68.000,- Pts

I-V FORMACION Y DOCUMENTACION, S.L.

13

Horari de dilluns a divendres de 10 a 14 i de 16 a 20 hores.

Sala d'exposicions Planta baixa. •

E

ï .*

Información c Inscripcioncs: Mallorca, 245; 6= 1» ( Rbta. Cataluna) Tclf. 487.34.75 Fax. 48737.09

El Col·legi mostra una instal·lació d'escultures, que va a càrrec de Christian Israel, amb el títol 'Antesala', que restarà oberta fins al 16 de desembre, a la sala d'exposicions.

Tenir la casa en forma Seus on s'exposarà, amb caràcter itinerant, la mostra Tenir la Casa en Forma: u Del 10 al 30 de novembre: Districte Horta-Guinardó. Parc de les Aigües. Barcelona.

• Del 2 al 15 de desembre: Ajuntament de Sant Just Desvern.

Centre Cívic Salvador Espriu. Bovedilles s/n. Sant Just Desvern.

Informació: Amèlia Marzal.

Serveis Tècnics. 3a planta. •

El gran repte de la seguretat en la construcció, a Terrassa Exposició Aspectes tècnics sobre seguretat. Oberta fins al 18 de novembre.

Sessions tècniques • Dia 15 de novembre, a les 19 h: - Responsabilitat de l'empresari i de l'aparellador o arquitecte tècnic en matèria de seguretat, a càrrec de Jaume Abad i Montserrat Pinyol.

- Legislació en matèria de seguretat i higiene a la construcció estatal i la CEE, a càrrec de Francesc Abellanet, Miguei Àngel Palomo i Mariano Unzeta.

• Dia 22 a les 18 hores: Cloenda. Jornada internacional, a càrrec de Pierre l·orenf, membre de la Comissió de Seguretat de la UE i Rafael Ortiz, director general de Relacions Laborals de fa Generalitat de Catalunya. Tindran lloc a la seu de la Mútua de Terrassa. Carrer de Sant Antoni, 39-41.

Informació: Delegació del Vallès Occ. Tel: 760 11 10

L'obra de Saenz de Oiza

1 r Congrés sobre el cas dels sostres

El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, presentarà l'obra de Francisco-Javier Saenz de Oiza, en una conferència que iindrà lloc el 16 de novembre a les 19.30 a fa Sala d'Actes.

Es complementarà amb una exposició dels seus projectes, que restarà oberta fins a! 30 de novembre a !a Sala Picasso.

Col·legi d'Arquitectes. PI. Nova. 5.

Telèfon: 301 50 00 •

Adigsa celebrarà els seus 10 anys en matèria de conservació i reparació d'edificis d'habitatges, amb el i r Congrés sobre El cas dels sostres: experiència i perspectives, que tindrà lloc el 9, 10 i 11 d'octubre de 1995.

Abans del 31 de gener s'han de presentar els resums de les comunicacions per al congrés, amb un màxim de 300 paraules, i abans del 28 de febrer es comunicarà la resolució del Comitè de Programa a cada un dels autors. Secretaria Tècnica del Congrés, apartat de Correus 94038, 08080 de Barcelona. Telèfon: 246 49 68 i fax: 265 13 77. •

Convenis de cooperació

Taules d'informació i debat de l'ICCE

El centres de la UPC disposen d'informació sobre els convenis de cooperació als quals es poden acolllir els estudiants dels dos darrers cursos. Aquests, es poden incorporar a empreses cosa que es tradueix en un sou i uns crèdits. Informació a les secretaries dels cenires. •

La seu del Consejo General de la Arquitectura Tècnica a Madrid acull una sèrie de debats tècnics, organitzats per ICCE, Instituciones CoJegiales pa;a la Caltdad en la Edificación. Les pròximes sessions tindran lloc de 10 a 14 h els dies, 15 de novembre sobre Formigó, 24 de novembre sobre DHusió tècnica i 12 de desembre sobre Prefabricats. Reserva a ICCE, per fax 96a; 21 71 74. Informació. Tel: 968/ 21 94 74 •

N F O R M A T 1 U

GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a olerír els seus serveis o productes, poden anunciarse en aquesta secció. BIT PUBLICIDAD Marta Meca Telèfon: 410 45 55

ESTRUCTURES

PREFABRICATS I

SflS

< ^ B £ T £ C ) CATALANA.S.A.

W

KAT^RCE

BSQT S.L.

PrerabricadasdcHormigón.SA

Moners sense retracció.

Rehabilitació

IMPERMEABIUZACIOMES ESPECULES CON REEINAS

DEPOUURETANOMONOCOMPOKENTESEXPANSIVAS PARA JUHTAS DE HORMIGON, PANTAILAS, E T C .

C/ Santander, 42-48. Nau 39. 08020 BARCELONA Tel. 278 26 86 • Fax 278 27 11

Aragón. 166. onlr.. 2." - O8O11 BARCELONA

P"T<™»> BJKV I M 0S0MBARCELONA

FUSTERIA j l

PAVIMENTS

FLUIDS

PAVIMENTS I N D U S T R I A L DF. FORMIGÓ 1 ASFALT,TERRES DE RESINES [

PINTURES ESPL·XIALS

*DES PER A LA CONSTHUCOÓ

_EXTRAFORT_ |

Clra. Torre Romeu, s/n" . 0B202 SABADELL Tel. 726 19 11 •Fa»7Í607 61

POL IND. FONT DEL RADI l'M. DURAN IREINALS. 28 «400 GRANOLLERS TEL (93HH0 09 99 FAX. W16 98

SERVEIS 1 9 ^m 1 1 ^k

^m ^ B • ^ B

Navès Industriales Forjados-Cerramientos Chalets.Pàrkings Cenlroscomercíales

SERVEIS PER AL PROJECTE

£ DISTRIBUÏDORAMADEREflA,S^\.; PAVINDUS S.A.

HORMIPRESA'"'""" 1 "'"" 0

Portes - DM-620 • Conlraplacats i tota dasse de fustes per l'ebenisteria i dec oració

• DCSL'UVOIU paint in de projectes

• Delineació CAD i manral • HscsriL'jsi i vcccorització de plànols •Plottcrb/n i color

PAVIMENTS 0E FORMIGÓ TRACTATS

AUTOANIVELLADORS 1 MORTERS DE RESINES

Gavà: Tel. 63e 22 40 -Fax 638 22 45

AVENIOA OE CMILE. A2 • TEL. (93) 3Ï4 BZ SO FAX. (93) 331 98 01 • 0BOÍ8 BARCELONA

I t l 26509 39 Fa. 365 2 76

AÏLLANTS

•Topografia • Perspectives •Redcring/Animació 3D •Gis/Bascs de dades • Eic...

INFORMÀTICA fi

HRLITH ARIDOS LIGEROS. S.A.

CYPE

iranmc INGENIEROS

ROIG CURVADO DE PERFILES, S.A.

CÏPE CATALUNYA

ALMOGÀVERS, 66, ! ' í TEL 193)485 I I 02 IB BARCELONA

GEOTÉCNIA !

BOSCH <

ENTAYOL

Li-Ubi-t T0DA5 LAS SOLUCIONES EN AISLWIEKIO E ILlMKACiÍH

ntiitem tnl ' geològ Rocafort 261 Atiï 08029 Ban T.

GESTIÓ 1 SERVEIS TÈCNICS GEOLÒGICS -SONDEIGS GEOLÒGICS - CÀLCUL I ESTUDI GEOTÈCNIC - PROJECTES MEDIAMBIENTALS Serveis I praus competitius Mirallers, 7, entresol 1a. - 08003 Barcelona Tel.319 22 36

CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS GEOTÉCNIA

ELECTRICITAT

CLIMATITZACIÓ

Eines i serveis per a l'enginyeria del sòl.

Electricitat i il·luminació

Climatització en la vivenda i allernatives energètiques

TRANSPORT

D

Elements d'elevació i transport.

ESTRUCTURES Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres.

PREFABRICATS Prefabricació i construcció industrialitzada.

Eln

a

FUSTERIA Fusteria de lusta, rnelàl-lïca i plàstica

•

FLUIDS Aixetes, bombes, tubs.canalons

AÏLLANTS

INFORMÀTICA

Aïllaments, impermeabilització i recobrimenis

Informàtica aplicada a la construcció

REVESTIMENTS

SERVEIS

Paviments i revestiments

Serveis aplicats a la construcció

L ' I N F O R M A T I U

14

EL

REPORTATGE

Park Güell (2): La policromia retrobada n el Park Güell, el trencadís és un dels materials d'acabat fonamentals i sens dubte el més emblemàtic. Però el material amb què es realitza, la terra cuita esmaltada, és inadequat per anar a la intempèrie. El vernís tradicional de plom és transparent i pot acolorir-se amb òxids de metaíls. Aquesta transparència fa que, per aconseguir un color viu, que destaqui per damunt del vermell de l'argila, sigui necessari, primer, recobrir-la amb una terra blanca anomenada engalba. El procés de cocció a baixa temperatura no aconsegueix fusionar l'engalba i l'argila vermella. Quan el vernís es deteriora, hi penetra l'aigua i l'engalba es desprèn amb molla facilitat i apareix la cara nua de la terra vermella. En el cas del trencadís, aquest problema s'accentua ja que, en tallar les peces, es trenca la continuïtat del vernís i per tant, la protecció.

Darrerament, també s'ha notat l'efecte de la contaminació, especialment el de la pluja àcida, que ha accelerat aquest procés. La degradació de la rajola de terra cuita esmaltada és especialment greu per a l'arquitectura modernista i, juntament amb la corrosió dels fleixos embeguts en morter de calç, constitueix la seva principal causa de degradació. D'aquesta manera, els dos elements que van permetre l'esplendor d'aquest període de l'arquitectura, la policromia de la rajola i l'atreviment de les lormes que permet el ferro dins la ceràmica, són la font més important de deteriorament. I aquest és un procés irreversible que requereix solucions difícils i complexes.

En aquesta primera fase, s'ha intervingut en el recobriment de les voltes i les columnes de la Sala Hipòstila i de

Restauració de la Sala Hipòstila 1 el banc del Park GOel Emplaçament:

Olot. s/n Barcelona

Propietari:

Ajuntament dB Sarcelono

Finançament:

MLnislerí de Cultura i Ajuntament de Barcelona

Projecte:

José A. Martínez Lapena i Efias Torres, orquitectes

Consultori projecte:

Ffuctuós Marta 1 Joan Bossegoda Nonell

Instal·lacions:

Arcadio de BoOes, i Tonl Tribó, arquitectes

Col·laboradors projecle: Amoni Camps. Antoni GoUart. Anna Guanter. Jordi Pradell. Jacob vanffijs.NothaltedeVrles.VictorArgllOQO Direcció foculloliva:

José A, Martínez Loperta. i Elias Torres, arquitectes.

Anna Moreno. Xavier Bonet, 1 Mourici Díaz. arquitectes tècnics

Cd.iaboiadofs obra:

Montserrat Ailet i Tonl CumeDa. ceramisteí

Constructoi:

Agroman SA.

Cap d obro:

LuS García Guíèn

Encarregat

Fronctsco Lameca

PEM:

351.367.564 PTA

Execució material:

374.481.056 PTA

Inici Obra:

13 novembre 1987

Fhatobio:

23 juny 1994

tot el banc perimetrai. En l'un lloc i en l'altre, els desperfectes eren similars, però tant la seva intensitat com la dificultat que tenia la restauració eren molt diferents. Per començar, la Sala Hipòstila, tot i ser un espai exterior, està més protegit i, per tant, els efectes de la intempèrie són menors. Això va fer que el seu estat de conservació fos millor. Per una altra banda, el recobriment és fonamentalment blanc, malgrat l'efecte de mosaic que produeixen les diverses tonalitats, i els episodis de color es limiten els grans rosetons de Jujol. L'escassa presència del color ha simplificat el procés de reposició.

Les restauracions anteriors, que sovint han estat una font de distorsió de l'original, van ser poc nombroses.

Bàsicament, es concentraven en reparacions puntuals del trencadís a les llindes. En les fotografies, es pot comprovar la mala qualitat d'aquests treballs. Altres actuacions similars que uniformen la varietat de tons del blanc, es troben encara en l'aplacat dels murs de l'escala principal en la zona on no s'ha intervingut.

Pel que fa al banc, els problemes es repetien a major escala. La situació exposada, amb unes cares que es presenten a ple sol i unes altres a l'ombra i, per tant, amb diferències de temperatura importants, l'efecte del glaç, de la contaminació, i també del vandalisme, van fer que la major part del trencadís perdés la seva capa d'esmalt.

També era notable l'efecte pertorbador de les reparacions anteriors. Parts molt grans del trencadís del banc. especialment en les zones més castigades, eren producte d'antigues restauracions fetes sense cap rigor històric.

Aquestes actuacions s'aprecien fàcilment en les fotogra-

III

N F O R M A T

EL

III fies fetes abans de la intervenció actual.

Concretament, pel que fa a les peces d'acabat del respatller i de la ronyonera, es poden identificar els dos models de substitució que corresponen a dues etapes diferents: una en la qual es col·loquen peces de colors uniformes blanc, verd i blau- í una altra en la qual la substitució es fa amb peces de ceràmica d'Esparreguera -amb fons groc i diversos tipus de taques verdes. En tots dos casos, les peces tenen les juntes perpendiculars a la directriu i no en bisell, com en les peces originals. També s'havien substituït moltes rajoles blanques a la base del banc, lot i que a causa del seu color era més difícil d'apreciar.

Un dels primers treballs duts a terme durant la restauració va consistir a identificar i documentar les peces de rajola.

Es van determinar les diverses intervencions, a partir del tipus de rajola que es va emprar, de fabricació manual o me-

Il·lusió i respecte J. A. Martínez Laperïa I Elles Torres Arquitectes Quan vam rebre I encàrrec de restauració del park Güell, ens va embargar certa torbació, barreja d'emoció, il·lusió i respecte, no tant per la dificultat del treball, com per la seva transcendència, en ser una de les obres més representatives de l'arquitecte Antoni Gaudí. Ambdós, l'arquitecte i les seves obres s'han convertit, en els últims anys, en valors de gran significat per a la ciutat de Barcelona, ja que han passat a ser emblemes per al seu reconeixement a l'exterior.

L'operació de restauració es vo

REPORTATGE

cànica, el tipus de vernís i d'engalba, el tipus de suport, i íambé per la manera de col.locar-les i el material de fixació. A més a més es va fer un minuciós aixecament fotogràfic dels elements policromats. En el cas del banc es va fotografiar per davant i per darrera, en tota la seva longitud, fent-ne una fotografia cada cinquanta centímetres.

Criteris de la intervenció

nou amb les mateixes característiques que l'original. La fabricació amb terra cuita, engalba i esmalt de plom es va fer at País Valencià, per l'empresa Adex.

Aquest procediment era absolutament respectuós amb l'original, però tenia dos problemes importants: d'una banda fa gran dificultat d'aconseguir la continuïtat entre el tencadís nou i el vell, i, de l'altra, que se seguia utilitzant un material inadequat per al seu emplaçament.

A causa de l'ordre d'execució de les diverses fases en què es va dividir el projecte, el primer lloc on es va haver de substituir el trencadís va ser la Sala Hipòstila. La reparació de l'estructura de les llindes (L'Informatiu 56) exigia desmuntar tota la part inferior d'aquests elements, que és on hi havia els fleixos i, per tant, calia arrencar una part considerable del trencadís. El criteri va ser el d'afectar la mínima part possible i substituir el trencadís arrenca! per un altre de

Quan es va iniciar la restauració del banc es va replantejar aquesta solució.

El seu greu estat de deteriorament exigia la substitució de moltes més peces i per tant, les dificultats d'aconseguir una continuïtat adequada eren considerables. D'altra banda, el nivell d'agressió a què està sotmesa aquesta zona hauria fet necessària una reposició constant, que hauria suposat un elevat cost de manteniment. L'alternativa a la utilització de !a ceràmica de terra cuita era el gres. Aquest té unes característiques de

Desprésd'una minuciosa observació de la patologia que presentava l'estructura, i l'execucfó d'unes cales als elements més significatius, vam arribar a verificar el greu problema estructural que tenia la coberta i també la urgència de reparar les parts danyades de l'estructura.

columna, sostenen en part les cúpules que formen el sostre.

Durant la restauració es va descobrir l'enginyós sistema ideat per Gaudí de sostenir el banc perimetral per mitjà d'uns pòrtics metàl·lics que, en general, estaven en bon estat, tret d'alguns punts afectats per la corrosió provocada per lafiltració d'aigua. El reblert de la plaça pertald'aconseguir una altra vegada el nivell original es va fer amb àrid lleuger (argila expandida) que té una doble missió: per una banda, disminueix de càrrega al sostre i, per una altra, permet obtenir un millor aïllament tèrmic que alleuja, en part, els problemes de dilatació, que són l'origen també dels moviments i fissures que s'han produït en l'esfructura.

La solució adoptada va ser la reconstru ce ió de les llindes que, de columna a

El problema més delicat, va ser la restauració dels revestiments de cerà-

centrar en la part que oferia un pitjor estat de conservació, la coberta de la Sala Hipòstila, i es va poder comprovar que aquesta part del parc havia estat reparada anteriorment en nombroses ocasions, actuant en el banc perimetral ceràmic, en el revestiment de trencadís del sostre de la Sala i en alguns dels elements de revestiment de les columnes que sostenen el sostre, que van ser substituïts.

N

F O R M

A T

mica, trencadís, del sostre voltat de la Sala Hipòstila i, més encara, de la peça més important del Park Güell, el banc perimetral.

La ceràmica blanca, que d'origen procedeix de restes de rajola de València rebutjada per la seva destonificació, presenta, segons la nostra apreciació, 21 tons distints de blanc, des del blau al salmó. Es va haver de fabricar aquests tons per mesclar-los, i procedir a completar les parts que estaven deteriorades, les que havien desaparegut, les que s'havien restaurat grollerament i les que van ser destruïdes en el procés de reparació de l'estructura.

En el banc, la ceràmica blanca restituïda es va fabricar en gres en lloc de rajola de València, ja que està més exposada a la intempèrie i

16

EL

REPORTATGE

resistència a les agressions externes molt superior. Amb gres era possible aconseguir rajoles blanques o de color llis idèntiques a les originals però, en canvi, era molt difícil reproduir les peces de color amb dibuixos geomètrics. Pel que fa a les miiges canyes d'acabat del respatller i de la ronyonera, la reproducció era difícil en tots dos materials. Després de nombroses consultes, i per tal d'aconseguir un equilibri entre fidelitat històrica i cost del manteniment, es va optar per prendre diferents opcions segons els diversos tipus de peces existents.

Les rajoles blanques de ierra cuita es van substituir totalment per gres. Es tracta, bàsicament, de !a part baixa del banc i correspon a la zona més castigada. Es van fer vint-i-dos tons diferents de blanc i es van barrejar de manera aleatòria, tal com s'havia fet originàriament.

També, pel que fa a l'especejat es va reproduir els diferents tipus de trenca-

a l'erosió, i això millora substancialment el comportament del material de revestiment.

De les rajoles policromes, es van aconseguir les trepes utilitzades en la seva fabricació, per la qual cosa va ser fàcil de reproduiries per reposar aquelles peces que els havia desaparegut completament l'esmalt.

També van ser substituïdes les peces de capçament del banc i el cordólumbar, que en restauracions anteriors s havien col·locat amb colors neutres i llisos, per altres fetes pel ceramista Cumella, de colors en to amb les peces originals, que encara restaven, i resten, en el banc després deia intervenció.

En la restauració s'ha volgut ser fidel, no tan sols a mantenir la imatge del monument en tots els seus detalls,

sinó també en les operacions de reconstrucció de la seva estructura. S'han refet els seus elements de tal manera que responen a la seva estabilitat de manera Idèntica a la de la seva construcció original, utilitzant, això sí, els mitjans i materials de més qualitat i garantia, que la indústria actual de la construcció ens proporciona.

Un treball d'artesania Luís García Guillén Cap d obro Per a la correcta execució dels treballs de revestiment ceràmic es van seleccionar operaris ambunacerto sensibilitat artística i els vam reciclar amb cur-

17

dís, més gran en les zones planes i progressivament petit en acostar-se a les parts corbes.

Les rajoles de colors llisos o amb dibuixos seriats, es van mantenir sempre que tinguessin una certa quantitat d'esmalt en bon estat. Es van conservar tant les rajoles originals, com les restauracions anteriors consolidades que s'integraven bé en el conjunt. Les que no complien aquestes condicions es van substituir per rajoles de recuperació procedents d'edilicis de la mateixa època o per peces noves realitzades amb les mateixes tècniques que les originals. Es van reproduir els dibuixos, els colors i les característiques dels vernissos a partir de fragments de les peces existents. En alguns casos es van poder utilitzar trepes originals de l'època i en d'altres es van haver de reproduir. La realització material de totes aquestes rajoles va anar també a càrrec de l'empresa Adex.

Les peces en forma de mitja canya, que servien d'acabat i de ronyonera del respatller, van provocar un dels problemes més complexos de l'obra. Aquestes peces tenen un important treball original, probablement de! mateix Jujol, amb esgrafiats per damunt i per sota de l'engalba, inscripcions, signes i taques de vernís de diversa coloració. Com que aquestes peces són en un lloc molt exposat, el nombre de rajoles originals que quedava era limitat, de l'ordre d'un 20%.

Les peces substituïdes en anteriors restauracions alternaven el cromatisme i la composició general del banc.

Calia trobar, doncs, una manera de substituir aquelles peces per d'altres que permetessin recuperar les característiques originals del monument i lectura unitària. Per això, es van fabricar unes noves rajoles seguint el model de les originals que s'havien conservat. Es van reproduir els esgrafiats i les taques de Dll

sets de sis mesos. Finalment, un grup d uns vuit operaris combinaven bé els colors.

fotografies de l'estat original fetes cada 50 cm. S'estenien tots els trossos a la vorera per poder seleccionar

El rendiment obtingut en la col·locació de la ceràmica, entre 0,6 i 0,7 m ! en una jornada de nou hores, és un veritable treball d'artesania. No és fan senzill com trencar una rajola i col·locarne els trossets. Hi ha una part de manipulació important.

les diferents peces que s'havien de col·locaren cada moment.

Tot i la troballa de peces antigues guardades a les coves del parc, la recuperació d altres en enderrocs d'obres de l'època i de la recerca que vam fer als abocadors de Cornellà, molt utilitzats a principi de segle, es van haver de fabricar peces noves de manera totalment artesana. Gràcies a totes aquestes recerques i treballs el resultat final aconseguit, quant als colors, em sembla del tot satisfactori.

Quanta lesvoltes.lesdificultatsmés grans van ser la reflexió de la llum en seleccionar les diferents tonalitat de blanc (21 tons en total), la necessitat d'adapfar-se als radis de curvatura petits, l'acord entre la volta i la llinda sense que es produeixin cel·les i la degradació de la mida.

Al banc, per respectar al màxim les fonalifats i la posició originària dels dibuixos, els operaris treballaven amb les

N F O R M A T I U

La col·laboració en la identificació de rajoles i la labrícació dels blancs de gres per al banc, per Toni Cumella, va ser molt important.

EL

REPORTATGE

III color genèriques i es van deixar de banda els elements més singulars, com ara les inscripcions o els signes. Aquestes rajoles es van fabricar en ceràmica de gres per tal de garantir-ne la durabiiitat i porten un pelíí gravat amb la marca 92 que les identifica i que permet no confondre-les amb les parts originals.

Totes les peces de gres han estat confeccionades pel ceramista Toni Cumel a, a la seva fàbrica de Granollers. Finalment, les peces d'autor i els objectes afegits (plats de porcellana, entre molts d'altres) s'han conservat en la seva totalitat.

Qualsevol opció en un tema tan complex pot ser discutible, però no es pot negar el rigor i la coherència d'aquests plantejaments. L'aspecte més delicat, la substitució de la terra cuita per gres, es justifica per la consideració del manteniment de l'obra restaurada, un aspecte important que no sempre es té en

Sala Hipòstila i teatre grec Joan Bassegoda i Nonell, Hon. FAIA Director de lo Càtedra Gaudi Quan l'Ajuntament i el Ministeri de Cultura van iniciar un projecte de restauració d'aquestes parts del Park Güell, l'Ajuntament m'encarregà un estudi històrico-descriptiu del parc, un projecte de reglament per al futur funcionament de la zona i la supervisió de totes les obres.

Vaig lliurar els documents que em van demanar i, durant un curt període, vaig tenir ocasió de visitar els treballs juntament amb els arquitectes autors del projecte.

No és la meva intenció criticar l'obra feta i em limitaré a exposar el que crec que s'havia d'haver fet.

compte. També l'opció de mantenir el material primitiu hauria tingut importants arguments a favor: la fidelitat a l'original, el mantenien! del caràcter i de fes qualitats pròpies de la terra cuita... Però és important deslacar que en aquest moment, la diferència entre el gres del banc i la terra cuita de la Sala és, almenys per a nosaltres, absolutament impossible de determinar. Resta el dubte de com s'envellirà e! banc actual, confeccionat amb els dos materials i si, amb el temps, la diferència de comportament no se'ns farà molesta.

Cal tenir present que la restauració implica sempre una transformació i, per tant, una pèrdua. Ruskin deia que els monuments tenien, com les persones, una vida i una mort, que calia deixar que el temps fes el seu treball i que els ocres de la vellesa amorosissin la decadència inevitable. El monument transformat en ruïna adquiria així, l'aurèola romàntica

de l'evocació. Amb la restauració del Park Güell hem perdut, probablement, part d'aquesta aurèola però, en canvi, hem recuperat l'esclat de llum i d'optimisme que va tenir en el seu origen.

Si pensem en la dificultat del procés de restauració és realment sorprenent el baix cost de l'obra. En total, el conjunt dels quatre projectes realitzats, incloses les revisions, no arriba als 375 milions de pessetes. La comparació d'aquestes xifres amb qualsevol de les campanyes publicitàries de promoció a què ens tenen acostumats les diverses administracions fa reflexionar sobre el diner que realment es dedica a la conservació del patrimoni. \/

La Sala Hipòstila i la plaça havien estat repetidament restaurades. Nocrec que hi hagués necessitat d'una restauració estructural a fons, sinó la continuació de les obres de manteniment.

L'escola veïna s'havia de treure fora del parc i calia restituir l'edifici a l'estat que tenia el 1922 la casa Larrard, on va viure i va morir el senyor Eusebi Güell i Bacigalupi el 9 de juliol de 191 d.

El trencadís de la parí baixa de les columnes de la Sala Hipòstila i el del banc del teatre grec és una obra extraordinària de l'art de Gaudí i s'havia de conservar íntegrament, tenint cura solament de canviar les tessel.les que haguessin perdut el vernís. Aquestes tessel.les havien de ser fragments de rajola de València, a ser possible antiga, o fabricada amb els procediments de començament de segle.

L'operació requeria solament un equip d'un paleta expert en trencadís i una parella de manobres i començar la restauració peruna punta del banc I, un cop arribat a l'altra punta, reiniciar el procés. Sempre sota el concepte de manteniment, mai amb una restauració violenta.

Quan Gaudí va fer el banc utilitzà obrers especialitzats en la part de color, i manobres en la parí blanca. Reuní un grup de manobres i els mostrà una pila de rajoles de València blanques i els digué que separessin les que tenien tons blavosos,groguencsod'altres tons.

Els manobres que no foren capaços de destriar correctament els matisos, no foren empleats en la construcció del banc.

Calla haver trobat un accés que fes visitable la cisterna sota la Sala Hipòsti-

I N F O R M A T I U

Anàlisi arquitectònica: Joan Sabaté Estudi econòmic: Aumedes/Perïa

1. Restauració de la Sala Hipòstila finançada pel Ministeri de Cultura PEM previsl: 135.569.220 pies.

PEMcost: 146.326.432 pies.

2. Restauració de l'Arquitrau finançada per l'Ajuntament de Barcelona PEM previst: 29.170-274 pies.

PEU cost: 35-004.019 pies.

3. Restauració del banc i paviment de la Sala Hipòstila finançada pel Ministeri de Cultura PEM previst: 107.523.487 pies.

PEMcost: 114.046.022 ptes.

4. Addicional restauració del banc i paviment (adicíonal del projecte 3) finançada per l'Ajuntament de Barcelona PEM previsl: 38.520-978 pies.

PEM cost: 38.120.978 ptes.

5. Tractament mitgeres del Park Güell finançat per l'Ajuntament de Barcelona PEM previst: 40.983.605 ptes.

PEU cost: 40.983.605 ptes.

Total previsl: 351.367.564 Total cost: 374.481.056

la, ja que és un extraordinari espai : arquitectònic totalment desconegut i del públic.

• En general, el que convenia a j aquestazonadelparceraunmante- : niment continuat amb inversions anuals successives, i amb un personal molt qualifícatiunadirecciód'obra assídua i evitar una despesa de gran volum feta de cop.

Mereixia una cura especial el capçat del respatller del banc i la línia horitzontal a mig respatller en els quals figuraven les incisions i el color fets per Josep Maria Jujol.

El banc havia de tractar-se com una obra d'art, com si fos una pintura d'un gran mestre, en la qual no es poden fer actuacions violentes o de la mà de persones no especialitzades.

EL

R E P O R T A T G E

ChopoToni Curnella

La fabricació de les peces ceràmiques del banc quest article vol resumir les característiques tècniques i del procés de fabricació de les peces del respatller i del coronament del banc del Park Güell.

Les peces originals estaven confeccionades segons el procediment tradicional, utilitzant argila vermella recoberta de vernís de gerrer transparent, incolor o acolorit. Per tal que el color no quedi emmascarat pel vermell de l'argila, la peça que s'obté primer, encara molla, es banya amb una terra blanca molt fina anomenada engalba. Una vegada la peça engalbada i seca, s'envernissa banyant-la amb el vernís que normalment està format per:

•

galena o litargiri quars argila

75% (òxid de plom) 20% 5%

Si es vol acolorir, se li afegeix: òxid de lerro

groc-caramel

òxid de coure

verd

òxid de mangan 3S

marró-morat

òxid de cobalt

blau

òxid d'antimoni

groc

òxid d'antimoni i lerro

taronja

Els esgrafiats existents estaven (ets abans d'engalbar, per obtenir un relleu o, després d'aplicar l'engalba, per fer sortir parcialment el color de l'argila.

Sempre abans que la peça estigui del lot

eixuta i abans d'envernissar.

La cocció es fa en els forns àrabs tradicionals. S'utilitza com a combustible la feixina de bruc, que permet arribar a una temperatura d'entre 900 i 10009C amb una atmosfera que oscil·la entre oxidant, neutra i reductora. Les característiques d'aquestes peces, una vegada cuites, són les següents: • La massa no està vitrilicada i la porositat és d'un 10-15%.

• El vernís es quartereja per la diferència entre el seu coeficient de dilatació i e! de la terra cuita. També influeix en el grau de quarterejat la temperatura irregular de cocció, la rapidesa del refredat, els canvis climàtics i la humitat ambiental. En aquestes condicions, la humitat i l'aigua de la pluja penetren pel quarterejat i impregnen per capil-larilat la massa porosa de la peça i de l'engalba. El resultat és l'aparició de zones pelades pel despreniment de l'engalba i el vernís.

• Un altre problema que es pot observar és el matisat de la superfície, ja que el vernís utilitzat és de plom i és atacable per !a pluja àcida, fruit de la contaminació atmosfèrica. Això fa que les peces perdin la lluentor del color original.

Les peces que s'han emprat per reposar les malmeses i les afegides en anteriors restauracions han estat realitzades amb una pasta de gres ferruginós compost per una argila anglesa (6a// cíay), caoli, feldespat, quars i òxid de ferro.

19

S'ha cuit en un forn de gas, a una temperatura de 1.2509C, en atmosfera oxidant, neutra i reductora, cosa que produiex un principi de fusió de la massa (vitriíicació) i fa que la peça ja cuita tingui una porositat inferior a l'1%.

Des del punt de vista de la fabricació s'ha seguit exactament el mateix procés i la mateixa filosofia que es va emprar en fer les peces originals, és a dir, engalbar amb una engalba bfanca, esgrafiar abans o després d'engalbar i esmaltar banyant les peces amb esmalts transparents i molt fluids.

Una de les dificultats més importants va ser la d'obtenir un vernís tan fluid com el de plom, però que admetés la cocció a alta temperatura. Es va treballar molt per obtenir les superposicions de tons que permet el plom i els efectes de "regalim" que el caractaritzen.

Els esmalts utilitzats es componen de feldespat, caolf, creta, talc, magnesi, liti i bentonita. Els colors s'han obtingut afegint a aquestes bases el següent:

I N F O R M A T

òxid de manganès

marró-roig

òxid de ferro

marró

òxid de coure

verd

òxid de crom

verd fosc

òxid de cobai!

blau

òxids de cobalt i coure

turquesa

òxids de ferro i vanadi

taronja

òxids vanadi i presseudimi

groc

Característiques de les noves peces: • Pasta, engalba i esmalts vitrificats simultàniament, la qual cosa impedeix el despreniment de l'engalba i dels esmalts de la peça.

• Resistència a les gelades.

• Resistència als àcids i les bases, tret de l'àcid fluorhídric i els seus derivats.

• Resistència a atacs ambientals: contaminació atmosfèrica, excrements d'ocells • Alta duresa superficial per donar una major resistència a l'ús públic i a possibles actes vandàlics. • TONICUMELLA. Ceramista

Prefabricados de Hormigón, S. A. P.9 Torras y Bages, 106 Tel. (93) 345 88 50 Fax: (93)346 17 13 08030 BARCELONA

,

Ezequiel Solana, 24 (Portal 2) 1 S D Tel: (91) 407 61 33 Fax: (91 (377 17 50 MADRID