FORMATIU
DEL COL·LEGI D'APARELLADORS
I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
Pastor,5 08021 BARCELONA Tel.4143311-2098299 Fax4143'134-2006899 OGlegaclonsaVicManresa.GranollerslTerrassa
La construcció aposta pel medi ambient i impulsa el reciclatge dels seus residus El sector de la construcció ha d'afrontar els proQg blemes mediambientals que provoca i buscar nous ^^m sistemes que estalviïn energia i matèries primeres. Una de les línies d'investigació en aquest sentit és el reciclatge de residus i el seu ús posterior en obres, ja siguin públiques o privades. La conselleria de Medi
c
Ambient, basant-se en raons de proíecció de l'entorn i en raons econòmiques, va decidir l'elaboració d'un decret que ordenés la gestió dels residus de la construcció. L'INFORMATIU, d'altra banda, ha entrevistat Xavier Elias, director de fa Borsa de Subproductes de Catalunya, •
Previsió Mútua decideix ajornar la reforma dels seus estatuts
Els visats dels nou primers mesos confirmen la recuperació del sector
La Previsió Mútua (Premaat) ha acordat l'ajornament de l'assemblea extraordinària prevista pels dies 25 i 26 de novembre en la qual s'havien d'aprovar els nous estatuts i prestacions ja que el Tribunal Suprem ha dictat una sentència contrària al seu sistema de representació. La Junta de Govern de Premaat té previst ara elaborar una normativa provisional i convocar reunions territorials prèvies a la 7 discussió de la reforma estatutària. • •
La recuperació del sector de la construcció sembla ja encarrilada. Els pressupostos visats a les comarques de Barcelona durant els nou primers mesos de 1994 així ho demostren. Durant aquest període, l'activitat es va incrementar un 8,8% respecte al mateix període de 1993. El total dels pressupostos visats al Col·legi durant els primers nou mesos ha estat de 233,3 milers de milions de pessetes, menJ tre que el 1993 van ser de 214,3. • •
Q INFORMATIU Cont(II de Redacció: Antoni CapiOa, Cartes Cananà, Joan Gay i Ramon Piig. Coonflnadú: Cartes Cartana. Redacció : A / ^ Ballarà, AnwiCapfla i Elisenda
Puani dopo
Fotografia: Javer Carda Be,
Admlntetodú:
Monlsenal Ale-
ffi&ty Impressió: Romargra' Dlpotlt lepfc B42389-1991. ISSN: 1132-2802. Publicitat Biï-PuModaú. Josep Tanadeïas. 155.06029 Barcelona. Tel. 410 45 55. F a t 410 39 75 i 419 41 83. EDTTA: CoUegi d'Apardlsdot» i Arquitecte* Tècnic» de Barcelona-Boo Paslor, 5 08021 Barreteria. Tel. 309 82 99. Fat 4141414. Osona: PI. Major. 6.03500 Ve. Td. B85 26 11. toget-Sorguedà: R a u <te rOm.
6.08240 Manresa. TeL 87297 99
Vanes O d M U l : Josep Umbert. 25.083)0 Granotes. Tel 879 01 76 Vallès Ocddental: Sani Francesc IB 08221 Terrassa.
Td.7KM1 10. JUNTA DE GOVERN: President Caries Pugoris G&par G a n a
Secretari:
Tresorera: P&r Barrun-
O\ Carçtador. Bernat Ocfoa Vocali: JUa Ue$uy.Ri!ae!Delaad0.F.X.8aftfc¥ • Irene Caneras Dctooati: Osona: Pae Pou B*gM-SerguKU: Artora Casas ViSé* Oriental: f r e M r c ie Buen llit
L'Hospital Comarcal de la Selva La secció Reportatge aborda en aquest número l'anàlisi de l'edifici de l'Hospital Comarcal de la Selva, a Blanes. L'interès principal d'aquest immoble radica en la seva innovadora concepció per tractar-se d'un edifici oficial destinat a usos sanitaris. El projecte d'aquest hospital, finalitzat el mes de juliol de 1993, és obra dels arquitectes Humbert Costas i Manuel Gómez i de l'aparellador Josep M. Oller, té una superfície total de 11.900 m?, i va tenir un pressupost de 1.335 milions de pessetes.
Vl·
O c c l d a n l a l : Salvador Navarto
15 a 18
•;, •i..K)f'".,,.i..üi.|[M'.lf·,1J;
..j.'··'ii ,
.
..
iif
j| •in1 l i llW
T*
I^*IM_ ^ / *
IL
i
7
.
if
Z
"'- . . " i ' * . iy_. ' • . f i — l | | l l | | M l | lli l'illl i HI l l i m • , i 1
il.'. «'•'"'• i ! U ( i i . . » h*Si iii j ? . r ? i T l t , ' i l j i i . v . ' ò i ' i ,i. . f l . r , i...»"», !.
^m
EL
TEMA
ECOLOGIA I CONSTRUCCIÓ
Catalunya i el reciclatge dels residus Medi Ambient ha elaborat un decret que ordena ia gestió de les runes de la construcció | sector de la con s! ruccio, igual que molts altres sectors industrials, ha d'afrontar els problemes mediambientals que provoca i buscar nous sistemes que estalviïn energia i matèries primeres en la producció de nous materials i sistemes. Una de les línies d'investigació en aquest sentit és la que proposa el reciclatge de residus i el seu ús posterior en obres, ja siguin públiques o privades. Estadístiques de 1990 assenyalen que la mitjana de residus de construcció per habitant i dia a Europa és de 1,6 quilos. Una xifra aterridora què Alemanya i Holanda (en aquest cas per manca de sòl) afronten potenciant ei reciclatge dels residus, mentre que altres països com ara Espanya, Itàlia i Irlanda es col·loquen a la cua d'Europa pel que fa a l'índex de recuperació dels residus de la construcció.
màxim aprofitament dels subproductes, matèries i substàncies que contenen aquests residus, i garantir que les operacions de valoració i de disposició dels rebuigs es duguin a terme atenent unes altres exigències de protecció del medi ambient. El nou decret, el 201/1994, especifica quines són les obligacions del productor i posseïdor dels residus i les del gestor d'aquests. Cal destacar que en el projecte tècnic que s'adjunta a la sol·licitud de les llicències d'enderrocament, d'excavació o de construcció, el decret obliga a avaluar el volum i les característiques dels residus que s'originaran i a especificar les instal·lacions de reciclatge i disposició on es gestionaran en el cas que no s'utilitzin o reciclin en la mateixa obra. Cal assenyalar que també es preveu que en alguns casos la llicència d'obra imposi l'obligació de destriar en origen les matèries que han de ser objecte de reciclatge.
La Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat, basant-se en raons de protecció del medi ambient i raons econòmiques, va decidir l'elaboració d'una disposició legal que ordenés la gestió dels residus de la construcció. Aquesta disposició, que va ser aprovada el passat 26 de juliol, té com a objectius obtenir el
La demolició i reforma d'edificis genera més de 50 milions de tones de residus anuals a l'UE. La recuperació d'aquests residus es troba, a Espanya i a Catalunya, en una fase encara inicial atès que només es recicla el 5% dels residus i la resta s'aboca incontroladament. L'única iniciativa de reciclatge de residus de
Junta i constructors creen una planta de tractament
l'edificació que funciona a Catalunya és la Borsa de Subproductes, un servei creat per les Cambres de Comerç, Indústria i Navegació de Catalunya, i orientat a posar en contacte empreses que generen residus amb indústries que po-
Producció anual de residus a Espanya 19,3 Rçyhabilant x any
La Junta de Residus i els constructors negocien la creació d'una empresa mixta de gestió dels residus que origina el sector. L'empresa tindrà un capital inicial de 50 milions de pessetes; d'aquesta quantitat, un 45% serà aportat per la Junta, un altre 45% per aquelles empreses del sector que vulguin subscriure accions, i la resta per la Confederació Catalana de la Construcció. Segons el president del Gremi de Constructors, Ramon Ferrer, "és important que les empreses puguin participar en el projecte" ja que això els donarà facilitats per a la gestió dels seus residus. Ferrer va afegir que el Gremi de Constructors vol "actuar en la solució d'un problema, la importància del qual és cada cop més evident". •
365 dies/any x 38,7 xio" habitants MILJONS TONES/ANY
TWJS DE flESWJ
%TOTAl
Residus sòlids urbans i assimilats
44.8
15.80
• Residus domèstics
12.8
4.06
10 22
3.69
13.8
5.10 4.43
• Uots de depuradores • Runes d'enderrocs Residus industrials • Inerts o asssimilables a urbans • Residus tòxics i perillosos Residus miners 1 de talla de pedra Residus forestals Residus agrícoles Residus ramaders • Cria • Escorxadors industrials
12 1.8 70 17 35 92 62 30 272.6
Total
6.12
0.55 25.85 6.36 12.92 33.97 22.90 11.07 100.00
Residus de construcció a l'UE Obra
45%
Formigó
40%
Fusta
8%
Metall Papers, plàstics...
4% 3%
Font UE Any 1991
den reutilitzar-los com a matèries primeres, a fi de dinamitzar el mercat dels residus revaloritzabies. Cal assenyalar que un 70% del material d'enderroc és reciclable. Barcelona, per exemple, produeix entre 1.200 i 1.500 tones diàries d'enderrocs que es processen a les tres plantes de tractament de residus que funcionen a la seva àrea. Perquè una planta sigui rendible, cal que tracti de 2.000 a 3.000 tones diàries, quantitat ara insuficient a Barcelona. Durant les obres prèvies als JJOO de 1992 es van tractar, però, de 13.000 i 15.000 tones diàries. La utilització dels residus reciclats és diversa. Per exemple, els àrids reciclats es fan servir sovint com a base de paviments de carreteres (Ronda Litoral o Vila Olímpica) i no es descarta la seva utilització en la fabricació de formigons. La importància que pot arribar a tenir aquesta nova matèria primera depèn, en primer lloc, del seu volum, ja que per cada metre quadrat construït es poden aconseguir 0.3 metres cúbics de residus útils. La composició dels residus de construcció és la següent: formigó i ciments, ceràmica i fusta, asfalt i amiant, plàstic i vidres, metalls (estructures i acabats), guix, pintures i aïllants, materials compostos, elements conformats (fusteria, canonades), sanitaris, etc. • Antoni Capílla
R M A T 1
ECOLOGIA
I
La Generalitat inicia la gestió dels residus a la construcció
DOCUMENTACIÓ A ADJUNTAR AL PROJECTE EN EL MOMENT DE SOLUCiïAR LA UICENCIA URBANÍSTICA Llicència d'enderroc o excavació
La Junta de Residus implantarà gradualment el nou Decret 'Informatiu de la segona quinzena de setemI bre informava de la publicació del Decret 201/ 94 que reglamenta el tractament dels enderrocs i d'altres residus de construcció, en el marc de la Llei 6/93 reguladora dels residus. El decret estableix les futures bases de relació entre el sector de la construcció i la protecció del medi ambient. Planteja dues línies de treball: la promoció d'abocadors específics per a residus de la construcció i la introducció de processos de reciclatge dels materials de rebuig de l'obra. El decret defineix les figures de: productor del residu (propietari o promotor), posseïdor del residu (empresa constructora o d'enderroc) i gestor del residu (abocador o planta de tractament). I precisa les responsabilitats de cadascun.
CONSTRUCCIÓ
El promotor i el constructor estan obligats a lliurar els residus a un gestor autoritzat, permetre les inspeccions de la Generalitat i fiançar les despeses de la gestió. Tota la regulació dei procés passa a dependre dels ajuntaments per mitjà del tràmit de llicència urbanística (veure taula). Per tal d'avaluar les repercussions que pot comportar en l'exercici de la nostra professió, el Col·legi s'ha posat en contacte amb la Junta de Residus, la qual ens ha indicat que la introducció del decret serà gradual a mesura que existeixin suficients instal·lacions de gestió de residus depenents de cada municipi. Per impulsar aquests objectius es crearà una empresa mixta de gestió de residus entre la Junta de Residus de la Generalitat de Catalunya i la Confederació Catalana de la Construcció (CCC). Aquesta empresa serà l'encarregada de promocionar la creació d'abocadors i
• volum i característiques dels enderrocs i terres d'excavació • especificar ['abocador i/o les intal.lacions de reciclatge utilitzats • fiançar els costos de la gestió
enderroc: excavació:
1.000 ptes/tona 500 ptes/tono
Llicència d'obra nova v volum i característiques dels enderrocs, residus de construcció i terres d'excavació • operacions de tria i recollida selectiva projectades • especificar l'abocador i/o les instol.lacíons de reciclatge utilitzades • fiançar els costos de la gestió enderroc: 1.000 ptes/tona residus const.: 1.000 ptes/tona excavació: 500 ptes/tona
• Es pot obligar a fer una tria selectiva si: </ es disposa de plantes de reciclatge, suficient i idònies • que l'obra ho permeti materialment • que els costos siguin assumibles
instal·lacions de gestió de residus de la construcció en l'àmbit de Catalunya. La documentació que s'haurà de presentar perquè l'Ajuntament concedeixi la llicencià urbanística no s'exigirà fins que no funcionin aquestes instal·lacions. En aquest sentit, el Col·legi informarà dels ajuntaments que la comencin a
demanar. En els propers mesos s'organitzaran unes jornades per difondre el contingut del decret entre els aparelladors. També es presentarà normativa tècnica específica i algunes eines pràctiques que prepara l'ITEC per a ia Junta de Residus amb vista a fer més efectiva la implantació del decret. •
IIMTEIISTOMIX
fflUOLCLdY BENTONITA DE SODIO NATURAL
JUNTA SELLANTE QUE EXPANDE EN CONTACTO CON EL AGUA
' Colocación en una sola fase antes de fa puesta del hormigón fresco
Se co/oca clavando o encolando la junta sobre el hormigón viejo
' No requiere soldar los extremos
Autosella las fisuras o grietas que se produzcan por retración o asentamiento D.I.T.
VA
IBÈRICA,
s.xv-
Segre, 16 • 28002 Madrid • Tl.: 564 63 90 • Fax: 564 63 87
N F O RM A T
NP.179
ECOLOGIA
I
CONSTRUCCIÓ
Xavier Elias: "Mentre sigui més car el material reciclat ningú no el farà servir" a Borsa de SubproducI tes de Catalunya és un organisme creat el 1992 amb l'objectiu de I potenciar l'intercanvi de residus per mitjà de | la publicació en un butlletí, de forma gratuïta! confidencial, de les empreses que capten i produeixen residus perquè es posin en contacte. La Borsa de Subproductes, però, també va més enllà d'aquesta tasca passiva i s'involucra directament en la conscienciació sobre el fet que alguns residus són susceptibles de ser reciclats i de ser incorporats en un sistema de producció com a qualsevol altre material convencional. Xavier Elias, enginyer industrial i director de la Borsa de Subproductes de Catalunya, treballa actualment i de forma activa en la investigació del reciclatges dels residus industrials. —Com es pot avaluar la tasca de la Borsa en els seus dos anys de funcionament? —"La relació anunci-demanda d'anunci dóna el paràmetre d'èxit o no de la Borsa. Segons les dades de fa mig any, aproximadament més d'un 10% de tots els anuncis publicats han estat intercanviats, la qual cosa vol dir que més de 500.000 tones de residus han estat intercanviades. Com a nota curiosa a destacar cal dir que a Catalunya hi ha més anuncis que en tota la resta d'Espanya junts. A partir d'aquí faci vostè la seva pròpia valoració". —Quina és la situació actual de la producció, recuperació i reciclatge de residus a Catalunya? —UEI primer que ha de quedar clar és que les empreses que produeixen residus, els volen amagar. D'altra banda, tota empresa que produeix residus industrials té l'obligació de declarar-los al final d'any a la Junta de Residus. A Catalunya actualment hi ha declarades 8.500 empreses. D'aquestes, la meitat produeixen el que podríem dir 'residus banals', les altres 4.500, en les quals es troben les empreses de construcció, produeixen residus industrials susceptibles de ser intercanviats i estudiats. És molt important saber quines empreses produeixen residus, la quanti-
dència al fet que tot ef que sigui abocat üngui un preu molt superior, o com a mínim equivalent, al preu de reciclar". —Quina és la seva opinió sobre el nou decret 201/1994? —"Que és el primer pas per part de l'Administració per seguir aquesta política d'obligar a tothom, en la mesura que sigui possible, al reciclatge i, conseqüentment, a la utilització de materials reciclats. A Catalunya ja tenim plantes de tractament de runes d'enderrocs, que poden fer que el 7080% de material enderrocat sigui reciclat, i només un 15% s'hagi de portar a l'abocador". —El sector de la construcció pot reciclar els seus propis enderrocs? Com s'aplica el tema de la minimització? —"Difícilment un sector no intenta aprofitar els seus residus. Si el subsector que produeix residus els porta a un altre subsecíor que recicla els residus, és perfecte. I aquesta ha de ser la política a seguir en el seclor. tat que en generen, i catalogar-los. Cal mentre sigui més car el material reciclat Però és que, a més a més, el sector destacar que la Junta de Residus ha fet ningú no el farà servir. Queda molt clar de la construcció té un gran estómac: darrerament un catàleg-índex dels resi- que no és per una problemàtica tècnica, pot menjar gran quantitat de residus i dus generats a Catalunya, que es pot ja que a Holanda fa més de 50 anys que assimilar residus de diferents agresconsiderar el primer assaig seriós i im- els utilitzen i a Alemanya, uns 40 i, a més sivitats i potència, d'un gran ventall portant de tenir localitzat allò que gene- a més, existeix una normativa interna- de residus. En la construcció s'ha de rem. Molt més difícil és el tema de la cional sobre el seu ús. En tot cas po- pensar a minimitzar. Durant la fase recuperació, ja que els residus són pro- dríem parlar d'ignorància per part nos- de construcció, controlant el tema pietat del govern, i el fet de recuperar- tra. En aquests països, quan s'enderroca, dels embalatges, procurant que es los significa una activitat sobre una ma- per portar els residus a un abocador es facin servir materials reciclables o tèria propietat del govern. paguen unes 14 o 15 transports diferents. Durant el procés Per tant, s'haurà de do- "Si el subsector que ptes/kg, mentre que re- de construcció, controlant la desídia, nar d'alta amb un llistat costa unes 7 o 8 aprofitant al màxim els materials. Duprodueix residus els ciclar de gestors de residus. Tot ptes/kg. Aquí s'ender- rant la fase de demolició, el tema de porta a un altre això complica encara roca i, per 50 cèntims/kg minimització i de reciclatge van de més el tema". subsector que recicla com a molt, es llencen bracet. Enderrocar de la forma que —En quina situacióes . .. , „ , els enderrocs, mentre estem acostumats és irracional. S'ha trobaelreciclatgedere- els residus, el resultat que al mateix temps de fer enderroc selectiu: primer treure tot el que sigui susceptible de contas'exploten pedreres". sidusen el sector de la és perfecte" —Creu, doncs, que és minar i, després, separar tot el que construcció? ^^^^^^^ imprescindible la col·la- resta, enderrocar i portar les runes a —"Aquest tema s'ha de veure des d'òptiques diferents. Quant a boració de l'Administració i l'aparició plantes de tractament. Nosaltres ja en disposem de dues fixes. A Europroducció de residus, s'hauria de dir que d'una normativa obligatòria? —importantissim. En primer lloc per- pa, de plantes de tractament mòbils és molí diferent la quantitat i tipus de residus si l'activitat és de "construir" o si què l'Administració és propietària dels n'hi ha milers, són camions-instal.laés de "deconstruir". D'altra banda, sem- residus i, per tant, és ella qui ha del cions com fàbriques portàtils, que tripre s'ha de parlar de fins a quin punt els tancar el cercle, í també perquè ha de turen les runes, prèvia separació de productors de matèries primeres estan promoure una normativa que obligui a fusta, plàstics, papers i ferros. Aquest disposats a utilitzar matèria primera re- aquest reciclatge. Està més que demos- material reciclat, 'graves reciclades', ciclada, com podria ser el cas dels àrids trat que es pot utilitzar àrid reciclat, però és reutilitzat en altres obres". • reciclats. Aquest aspecte pivota, evi- s'han de fer les especificacions tècniImma Casado dentment, sobre tema econòmic, ja que ques que ho recolzin, s'ha de tenir tenN F O R M A T I U
P U N T S
DE
V I S T A
Cerdà, constructor i arquitecte l reconeixement internacional de Cerdà, iniciat a partir de 1976 amb l'exposició itinerant del centenari de la seva mort i l'edició d'antologies de la Teoria Genéral de la Urbanizaciónen diversos idiomes (l'edició francesa, el 1979 i la italiana el 1984), comença a definir una situació de normalitat que era molt necessària. La importància de la seva obra i la congruència de la seva biografia el fan mereixedor d'ocupar un paper central en la història de l'urbanisme del segle XIX. Cerdà, que havia estudiat a Barcelona, durant els anys 1831 i 1832, cursos de matemàtiques, dibuix, arquitectura i nàutica, cursos que formaven part de la formació dels mestres d'obres, comptà sempre amb el reconeixement i el suport d'aquest gremi con. tràriament a l'actitud de
pres en l'ordenament superior de les variants d'illes i de l'agrupament d'illes que conformen. No es coneix la proposta del plànol de conjunt que s'ha perdut.
Q
...
"La casa, com a urbs mínima,
En canvi, en el projecte de 1859, defineix el traçat del conjunt de la quadrícula amb la seva estructuració complexa d'equipaments a escala de ciutat, sector, districte i barri, establint les varietats d'illes i el seu ordenament particular, sense dir res de les tipologies de cases que corresponen als blocs o de l'alineament de cases de les illes. Deduïm que hi corresponen les cases entre mitgeres del tipus de 1855, però deixa plena llibertat al propietari per fer el que vulgui mentre es respecti una determinada ocupació de parcel·la i que l'alçada no superi els 16 m.
rAssodació d.Arqui.
lectes de Catalunya. Bs seus estu dis de h construcció i també pensament de Cerdà" d'arquitectura no van ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ™ : quedar en un pou mort, ben al contrari, gràcies al seu pensament integrador, van jugar un paper central en la seva concepció de l'urbanisme. La seva síntesi sobre el fet que els elements components físics de tota ciutat eren les vies i les intervies, és a dir, els carrers i les illes o cases, és un testimoni clar de la importància atorgada a la residència juntament amb la vialitat. La casa, com a urbs mínima, esdevé en el seu pensament l'element central tal com ho expressa en la Memòria del Anteproyecto del Ensanche, de 1855, i també la construcció de la casa ho serà en la Teoria de Construcción de las Ciudades Aplicada al Proyecto de la Reforma y Ensanche de Barcelona, de 1859. Mentre que, el 1855, parteix de l'element conforma-
Mement
esdevé
central del
LA
,
Al contrari, sorprèn la presència a la Teoria de la Construcción de las Ciudades d'una col·lecció completa d'elements constructius definits amb tot detall, formada per una gran varietat de portes, finestres, persianes, armaris, cuines, caixes d'escala, sostres, terrats, clavegueres, etc. És la demostració evident d'un Cerdà constructor amb la manifestació d'uns dibuixos de molt detall i en colors, d'una
,
dor cel·lular de la ciutat, com és la casa, per arribar a l'organització del conjunt, el 1859, al contrari, és a partir de l'ordenament de tota la ciutat que acaba fixant els elements constructius que conformen la casa. En efecte, en l'avantprojecte estudia quatre tipus de cases benestants i quatre tipus d'obreres, continuant desí { f s
LA
PREMSA
,i
.
Cerdà va comptar sempre amb el suport dels mestres d'obra, contràriament a l'actitud de l'Associació d'Arquitectes de Cataiunya"
PARLA
qualitat extraordinària tan gràfiòrica, que fan créixer ca com teòJ encara més l'admiració per aquest home polifacètic com pocs n'hi ha hagut. •
UUQIliai
CAU
SALVADOR TARRAGÓ I CID Doctor arquitecte
LA
PREMSA
La cultura de l'apartament
Arquitectura i opinions
Parelles joves: comprar un pis nou comença a deixar de ser una utopia. El sector immobiliari, superada l'eufòria monetària de la segona meitat dels anys vuitanta, superada l'alegria olímpica i superada -en això estem-- la crisi econòmica dels noranta, té intencions de començar a adaptar-se a les necessitats de la majoria dels ciutadans, és a dir, construir habitatges a preu més assequible. Coincideixen en predir-ho, els constructors i l'Administració: pisos més petits, amb menys acabaments, i en grans promocions que permetin reduir costos de gestió. Això, apunten els promotors, ajuda a baixar els preus. "Cal treure's la idea del pis amb aire condicionat i parquet", apunta Enric Reyna, president dels constructors catalans. Perquè els preus continuïn baixant, Reyna proposa, a més a més, ampliar el sòl urbanitzable en un radi de 15 quilòmetres al voltant de Barcelona i potenciar "la cultura de l'apartament". •
Primer van ser les antenes de la televisora indígena, que van brollar amb rapidesa i amb una frondositat i una incombustibilitat que ja voldria jo pels meus boscos. Filiformes, lineals i capil·lars, sí, però la seva fertilitat ha acabat per convertir l'horitzó arquitectònic de Barcelona en una arbreda d'una lletjor descoratjadora; arbreda que hauria de ser, doncs, tallada per ordenança. Fins quan haurem d'esperar? Quan no aconsegueixo de convèncer els nouvinguts de l'estranger sobre el component individualista dels nostres indígenes, els prego que aixequin la vista i se sorprenguin davant d'aquest paisatge antenístic. Ni un de sol es queda amb ànim de continuar preguntani. Són molts que els agrada parlar de ("skyline", però cap d'ells mou no ja un dit, sinó que no aixeca una sola critica davant d'aquest bosc que hauria de ser tallat o quan menys no exigeixen que es prenguin mesures pet aturar el seu avanç. •
Ignaclo de Orovio LA VANGUARDIA Dissabte, 22 d'octubre de 1994.
LOCUCIONS ESPECÍFIQUES DE LA CONSTRUCCIÓ Junt horitzontal Junt vertical Uala d'empostissar Llistó d'emposlissar
Tendel Llaga Rastrel Tablilta
Llosa de fonaments
Losa de clmentadón
Locomòbil de trabuc
Dumper (anglicisme)
Font Diccionari Manual de la Construcció
N F O R M A T I U
Lluís Permanyer LA VANGUARDIA Dimecres, 26 d'octubre de 1994
EL
NOTICIARI
S E G U R E T A T
L'accidentalitat laboral en el sector de la construcció és un tema preocupant. Per analitzar els diferents factors que hi intervenen, la delegació del Vallès Occidental del Col·legi d'Aparelladors ha organitzat la campanya La seguretat en la construcció. El gran repte, que el 18 d'octubre va celebrar a Terrassa la seva primera sessió tècnica, dedicada a la seguretat en obres petites i mitjanes.
Dilluns pot ser un mal dia Lluís de Llanos analitza els principals factors de risc que es produeixen al sector de la construcció a Barcelona a primera jornada de ia campanya La seguretat en la construcció. El gran repte va abordar, entre d'altres temes, la problemàtica de la seguretat en la construcció d'obres petites i mitjanes. Com va assenyalar Lluís de Llanos, cap de seguretat del Centre de Seguretat i Condicions de Salut de Barcelona, és precisament aquest segment, en què participen empreses constructores que tenen entre 11 i 25 treballadors, el que té un major índex de sinistralitat, i acapara més del 50% del total dels accidents del sector. De Llanos va analitzar la problemàtica de l'accidentalitat i va aportar dades del departament de Treball de la Generalitat sobre el sector de la construcció a Barcelona al trienni 1991-1993.
B
Ei risc d'accidentalitat més acusat correspon, segons de Llanos, a les caigudes d'alçada. Segons aquest especialista hi ha deficiències remarcables en aquest apartat. D'una banda, les malles de color taronja, què no són legals com a protecció. Estan molt bé com a senyalització, però només són legals si tenen uns cables a ia part de dalt que ti donen resistència. L'ordenança diu que les pro-
teccions col·lectives davant del risc de caigudes han de tenir una resistència de 150 kg per metre lineal. Inspecció sanciona les empreses que tenen aquestes malles però no el cable o el tauló que els dóna resistència". Altres deficiències, segons de Llanos, són "les bastides tubulars, amb plataformes insuficients i sense protecció; les creus de Sant Andreu, que no són cap protecció i necessiten d'algun sistema addicional a 90 centímetres d'alçada; i les xarxes que, malgrat la seva bona qualitat, acostumen a ser mal fixades i a no disposar d'un manteniment correcte". De Llanos va denunciar un altre factor de risc a les obres: els quadres elèctrics, "que estan bé però presenten mancances importants en el manteniment de les preses de terra". Pel que fa a les dades estadístiques, de Llanos va avançar una important davallada en l'accidentalitat des del 1991 fins a 1994. Dels 2.700 accidents del 1991 es va passar a 2.717 el 1992 i a 1.800 el 1993. Pel que fa a accidents mortals, s'ha passat de 38 el 1991, a 40 el 1992, 34 el 1993 i a 13, fins al 7 d'octubre de 1994. "Únicament cal deixar
constància", va dir de Llanos, "que aquí estan inclosos els accidents de trànsit en hores de feina, que suposen el 29% dels accidents mortals del sector de la construcció". De Llanos va aprofitar la seva intervenció per dibuixar un retrat robot de l'accidentat al sector. Segons aquest expert, l'accidentat té categoria d'oficial, contracte eventual, fa menys de tres mesos que treballa a la comarca del Barcelonès en una empresa mitjana (11 a 25 treballadors) i va resultar lesionat el dilluns, dia de la setmana en què es produeixen el 19,1 % dels accidents lleus,
PROFESSIONALS
PREVISIÓ MÚTUA
Previsió Mútua d'Aparelladors ajorna la polèmica reforma dels seus estatuts i reglaments B Tribunal Suprem dicta una sentència contrària al sistema de representació
a
a Junta de Govern de Premaat ha acordat l'ajornament de l'assemblea extraordinària prevista pels dies 25 i 26 de novembre en la qual s'havien d'aprovar els nous estatuts i reglaments electorals i de prestacions. El text de reforma proposat per Premaat havia rebut nombroses queixes de mutualistes de tot l'Estat que consideraven que perjudicava els seus interessos, especialment pel que fa a les futures prestacions. Els mutualistes de Barcelona, per la seva banda, van demanar la retirada del projecte de modificació dels estatuts i reglaments i l'ela-
boració d'un pla de viabilitat de l'entitat. El president de Premaat, Roberto Medín, va fer pública la decisió d'ajornar la reforma, en el transcurs de l'assemblea de caràcter deliberant que va tenir lloc a Madrid, els dies 28 i 29 d'octubre. Medin va exposar a l'assemblea els motius que impulsen la reforma estatutària i l'esquema de modificació que es proposa. El president de Premaat, però, va donar a conèixer també la publicació d'una sentència del Tribunal Suprem diclada el passat 14 d'octubre en què es declara la nul·litat dels articles dels estatuts de Premaat, aprovats el febrer de
greus i mortals dei sector. La intervenció del cap de seguretat dei Centre de Seguretat i Condicions de Salut va finalitzar amb una exposició sobre la tasca que realitza el Centre. Segons de Llanos, "oferim assessorament i lormació. L'assessorament es porta a terme amb les visites a l'obra de companys que deixen un full amb les mesures preventives que cal prendre i tornen a passar després de 15 dies. Si a la segona visita a l'obra, es veu que no hi ha voluntat de l'empresa per solucionar els problemes, es dóna pas a la inspecció de treball". •
1987 i que fan referència al seu sistema de representació. La Junta de Govern de Premaat, a la vista d'aquesta sentència, ha considerat necessari reelaborar el projecte, en especial en allò que fa referència al reglament electoral i de funcionament i ajornar l'assemblea convocada pel mes de novembre. Premaat té previst ara elaborar una normativa provisional i convocar reunions territorials prèvies a l'assemblea general que es preveu pel primer trimestre del 1995, en què es discutirà la reforma estatutària. Mentrestant es mantenen les prestacions i quotes actuals. •
L ' I N F O R M A T I U
El sector vol que l'ús del català arreli en la construcció L'octubre de l'any 1992 es va organitzar la I3 Jornada sobre Llengua i Terminologia a la Construcció amb la intenció de difondre l'ús del català en les comunicacions professionals de! sector. Dos anys després, la mateixa comissió organitzadora formada per les entitats més representatives del sector, proposa una segona edició dedicada a l'ensenyament tècnic i a l'empresa. La jornada se celebrarà el 30 de novembre a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Coincidint amb la jornada es durà a terme la presentació del Diccionari visual de la Construcció. •
EL
NOTICIARI
ARQUITECTURA
ECONOMIA
El COAC commemora el 50è aniversari de la fundació de Quaderns
La construcció manté el seu creixement El volum de pressupostos visats ha augmentat un 8,8% respecte al 1993 I sector de la construcció manté I un creixement progressiu de l'acI tivitat. Els pressupostos visats a I les comarques de Barcelona durant els nou primers mesos de 1994 ha experimentat un increment del 8,8% respecte al mateix període de l'any anterior. El creixement es va iniciar al primer trimestre, va tenir un impuls important al segon i s'ha mantingut en aquest tercer, encara que amb uns valors lleugerament inferiors. El total de pressupostos visats al Col·legi durant els primers nou mesos de l'any ha estat de 233,3 milers de milions de pessetes, mentre que duranl el mateix període de 1993 va ser de 214,3. Per trimestres, durant el primer es van visar 78,4, el segon va pujar fins a 81,4, mentre que al llarg del tercer trimestre s'han visat un total de 73,1 milers de milions de pessetes. L'edificació residencial manté un volum d'activitat destacable. La distribució dels pressupostos per tipus d'obra posa en relleu la importància que adquireix la construcció d'habitatges en el total de l'activitat. Les dades del Col·legi indiquen que l'edificació residencial ha passat del 74% el tercer trimestre de 1993 al 80% durant el mateix període d'enguany. En realitat, es produeix una progressiva concentració de l'activitat a l'entorn de l'habitatge mentre que es manté l'atonia en edificis comercials i industrials. Els edificis de serveis públics i privats i els equipaments també disminueixen.
PRESSUPOSTOS VISATS SEGONS TIPUS D'EDIFICI
HONORARIS VISATS. DISTRIBUCIÓ PER TREBALLS •. lotrn! [otil (d)Oei
•bütl Habitatges
74
80
Indusi rials
8
6
Edil. no residencial
Comercials
4
4
Reformes
14
10
100
100
Equipaments
Toia)
100
L'anàlisi de distribució d'honoraris segons el tipus d'intervenció produeix un efecte similar, tal com es pot observar en els gràfics que s'adjunten. L'edificació residencial d'obra nova creix set punts respecte al tercer trimestre del 1993 i
Edil. residencial
67
1
14
6
Obres menors Estudis seguretat
8
Diversos
3
queda situada en el 67% del total. En canvi, les actuacions en obra construïda disminueixen en tres punts tot seguint la tendència habitual que es manifesta quan es produeix una certa recuperació de la construcció. •
T È C N I C A
a
6
El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya ha organitzat una exposició commemorativa del 50è aniversari de la fundació de la revista Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme. La mostra repassa la història i evolució d'aquesta publicació a través de les elapes, les arquitectures, els lemes i els debats reflectits al llarg del temps en les seves planes. Així mateix, el número 205 de Quaderns s'ha dedicat monogràficament a la commemoració, recollint un seguit d'aportacions d'arquitectes, intel·lectuals, escriptors, periodistes i fotògrafs que han participat en les diverses etapes de la revista. Fundada en la immediata postguerra amb el nom de Cuadernos de Arquitectura, la revista va seguir de fet, el camí emprès al seu dia per l'antic Anuario {1899-1930} i, posteriorment, per la revista Arquitectura i Urbanisme (19311937), totes dues publicacions de l'aleshores anomenada Associació d'Arquitectes de Catalunya. La mostra s'estructura en tres parts diferenciades. D'una banda, a través de la història de la revista, mitjançant una interpretació analítica i gràfica de cadascuna de les diverses etapes que l'han configurat. D'una altra, sis temes recurrents, amb diferents aproximacions i tractaments, que han marcat la seva evolució. I, finalment, una anàlisi comparativa dels cinc elements que conformen avui una revista d'arquitectura: fotografies, plànols, textos, disseny gràfic i publicitat. •
UNIVERSITAT
El CTR presenta els sistemes de reparació de sostres amb DIT
L'Escola atorga la Medalla d'Or a Francisco Javier LLovera
Els experts açalitzen l'experiència en reparacions
L'EUPB premia la tasca del seu antic director
l Centre Tècnic i de Cooperació per a la Rehabilitació d'Habitatges (CTR) i el Instituto de Ciencias de la Construcción Eduardo Torroja van organitzar, el passat dia 3 de novembre, la jornada tècnica Intervenció en els sostres amb patologies estructurals. Els sistemes de reparació amb document d'idoneitat tècnica. La jornada, que anava adreçada a tots els agents que intervenen en els processos de reparació, va comptar amb la col·laboració del Col·legi d'Aparelladors, del Col·legi d'Arquitectes, del Consell General de Cambres de la Propietat Urbana
de Catalunya, i de l'Institut de Tecnologia de la Construcció. L'objectiu de la jornada tècnica va ser la presentació dels Documents d'Idoneïtat Tècnica (DIT) d'aquells sistemes que han estat avaluats positivament, del plantejament seguit en la seva avaluació i, al mateix temps, fer una reflexió sobre la seva aplicació analitzant el que ha estat l'experiència en reparacions durant aquests dos anys. Els professionals interessats a conèixer a fons aquests nous sistemes de reparació i les conclusions de la jornada poden demanar-ho al Centre Tècnic i de Cooperació. •
L ' I N F O R M A T I U
B
a Junta de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona va acordar atorgar ta Medalla d'Or del Centre al professor Francisco Javier Llovera, "en reconeixement de la tasca que ha realitzat durant tot el seu mandat com a director d'aquesta Escola des del 6 de desembre de 1986 fins al mes de juny de 1994", data en què va ser substituït per l'actual director, Roberto Guerra Fontana. La decisió de concedirli la medalla va ser presa per unanimitat, en la darrera sessió extraordinària de la Junta de l'Escola, celebrada el 24 d'octubre. •
EL
NOTICIARI
C U L T U R A
B
La mostra consisteix en una recreació de l'espai de la saïa d'exposicions del Col·legi que integra diferents elements escultòrics, els quals s'articulen en una visió temàtica i global. En certa manera, és una projecció dramàtica de l'obra
U
S
L'Estudi d'Arquitectura PSP, fundat el 1969 pels arquitectes Joan M. Pascual i Ferran de los Santos, i l'aparellador Lluís Maria Pascual i Roca, commemora aquests dies els seus 25 anys d'exercici i associació professional. L'Estudi ha desenvolupat la seva activitat en gairebé tots els camps de l'arquitectura. Entre les seves actuacions destaquen l'Hospital de Barcelona a la Diagonal, i la reordenació de la residència sanitària Prínceps d'Espanya. •
'Antesala' transforma la sala en una instal·lació escultòrica
a
E
L'Estudi PSP compleix 25 anys d'exercici
Christian Israel recrea l'obra de Samuel Beckett al Col·legi l Col·legi va inaugurar e! dia 3 de novembre l'exposició Antesala, de l'artista xilè, però que viu a Brussel·les, Christian Israel. Aquest jove artista, que considera Barcelona com un important centre de treball i trampolí per a la seva projecció artística, concep l'obra com una globalitat. La seva exposició no s'ha d'entendre com la suma de diferents peces escultòriques individualitzades, sinó com un organisme viu on tot està íntimament vinculat. Les obres que integren l'exposició, 10 peces, estan pensades com si es tractés d'una instal·lació, o també com si fossin peces d'un mobiliari.
R
Ei Col·legi de Lleida ret homenatge a Antoni Abad El Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida ret homenatge a la figura d'Antoni Abad Gil, un dels fundadors del Cercle de Belles Arts de Lleida, amb una exposició i la publicació d'un llibre sobre l'obra d'aquest artista, Abad Gil va centrar la seva obra en la figura femenina, com es pot comprovar a la mostra, formada per tres escultures i 72 dibuixos inèdits. L'homenatge s'engloba teatral de Samuel Beckett Tot esperant en el programa d'activitats culturals iniGodot, i implanta "productes en el des- ciat pel Col·legi el 1992. • assossec de l'expectativa d'un esdeveniL'ITEC convoca la sisena edició dels premis Construmaf ment, de quelcom incert que ha de venir". Segons Israel, l'exposició es perfila L'Institut de Tecnologia de la Construcció (ITEC) ha convocat, coincidint amb la com l'espai d'un temple o avantcam- celebració a Barcelona del Saló Internacional de la Construcció, Construmat'95, la bra". Les peces exposades al·ludeixen sisena edició dels Premis Construmat en els apartats d'Edificació, Enginyeria Civil, a l'ambigüitat associativa en un temps Producte Industrial i Procés Constructiu. L'objectiu d'aquest premi, organitzat amb passat o futur com a perspectiva en la el suport del departament de Política Territorial i Obres Públiques, és estimular la qual tots dos moments conflueixen". • innovació tecnològica i la qualitat de la construcció. •
PISOS A PREU DE COST
ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA
(C/València - Meridiana) Lo Junta de Govern va prendre l'acord de convocar Assemblea Genera!
• EDIFICI AMB NOMÉS 1 0 HABITATGES
Ordinària de col·legials segons estableixen els Estatuts del Col·legí. L'Assemblea se • 1 0 5 M2 CONSTRUÏTS
celebrarà dijous, 22 de desembre, a les 18.30 hores en primera convocatòria i, en
• 4 DORMITORIS (3 dobles. 1 Individual}
segona convocatòria, el mateix dia a les 19 hores, a la Sala d'Actes del Col.legï.
- 2 BANYS COMPLETS (1 privatiu dormitori principal)
Ha estat aprovat per la Junta de Govern amb caràcter provisional el següent:
• CUINA MOLT EQUIPADA I AMB DINETTE
Ordre del dia
• ÀMPLIA GALERIA DE SAFAREIG
1.-Lectura i aprovació, si escau, de l'Acta de l'Assemblea General anterior.
• TERRASSA
2,-lnforme del President.
• AIRE CONDICIONAT. INDIVIDUAL
3.-Proposto d'aprovació del pressupost per o l'any 1995.
• ASCENSOR
4,-Proposto i aprovació, si escau, de l'adquisició, mitjançant contracte de
• VÍDEO - PORTER
AMB ESTENEDOR
compravenda, de dos locals, portes 7 \ 2, omb 130 m2 de conjunt, de la planta
• ANTENA PARABÒLICA
tercera de l'edifici situat a la Plana de l'Om, 6, de Manresa, per un import de cinc
• GAS NATURAL
milions cinc-centes trento-vuif mil cinc-centes i sel milions set-centes cinquanta mil,
• ALUMINI I VIDRE AMB CAMERA A FAÇANES
respectivament, com a ampliació de les oficines del Col·legi.
• FUSTERIA INTERIOR ENVERNISSADA
Autoritzar o la Junta de Govern per procedir, en el moment en què es trobí comprador, a la venda del local núm. 7, de ío planta tercera de l'edifici de la Plana de l'Om, 6, de Manresa, per un preu com o mínim igual al de compro.
PROMOCIÓ EN RÈGIM DE COMUNITAT DE PROPIETARIS. PER ACONSEGUIR EL MILLOR PREU I LA MILLOR QUALITAT,
Autoritzar el President, com a representant del Col·legi, perquè realitzi els tràmils
PROMOU I US N'INFORMA:
corresponents i signi els documents necessaris fins o la seva consumació i consegüent inscripció registrol, sí és procedent, de les actuacions de compra i de venda anteriorment esmentades. 5.-Torn obert de paraules.
Els col·legiats poden presentar propostes perquè siguin sotmeses a l'Assemblea General, fins al dia 2 de desembre. Aquestes propostes hauran de ser comunicades per escrit omb lo signatura de deu col·legiats, com o mínim. La Junta de Govern incorporarà, si escau, les propostes presentades, establint l'ordre del dia definitiu de l'Assembleo.
WPRETE
fr—
- -
PRETE, S.L Rosselló 205. 4 t í 2 ' • 08008 BARCELONA Tel. (93) 4 1 5 0 2 8 9 • Fax (93) 4 1 5 16 8 9
CUPÓ RESPOSTA
\_smmimmnmmmiiiimtiam NOM
COGNOMS
ADREÇA
' I N F O R M A T I U _
TELÈFON
^
H
M
.
SERVEIS
I
COMUNICATS
reres
ÏÏStòntï
C O L · L E G I A L S
S
C
A
L
És un malson. N'hi ha prou amb despertar-se (2)
L'Ajunlamenl de Mataró comunica que el passat 21 de setembre, el Ple va aprovar els criteris d'interpretació de la Llei 20/1991 de 25 de novembre, sobre su-
a
tipus margina! del 56%, i vol dir que
l'Informatiu anterior vam
Dilluns
membres.
veure les deduccions pre-
les coses funcionen, però com ha
vistes en la Uei de l'IHPF
declarat un torero de moda «de
que la Llei obliga a imputar els
En aquest apartat no hem d'oblidar
que reduiran la quota tri-
cada dos toros que torejo, un és
ingressos a qui els genera. Per
butària, però esta a les nostres
per a Hisenda". Arribat el cas,
aquest motiu, serà impossible que
mans, en la mesura del possible,
aquest soci surt car i hi ha maneres
els que provenen de l'activitat d'un
ques, de la Generalitat, per tal de
impedir que aquesta quota superí
de reduir la seva participació en el
arquitecte tècnic s'imputin al seu
coordinar les actuacions en ma-
els límits suportables. Mantenir un
negoci. En el nostre cas, l'apare-
cònjuge i als seus fills; però no
tèria de llicències d'obres.
deixarem pas a aquests sense tre-
pressió de barreres arquitectòni-
compte corrent amb una liquiditat
llador que treballi pel seu compte,
La Llei estableix les normes
-excessiva" provocarà uns inte-
haurà de plantejar-se si, fiscalment,
arquitectòniques bàsiques que
ressos que haurem de declarar
li convé transformar el seu negoci
Per últim, no hem d'oblidar que el
contindran les condicions a què
com a rendiments del capital mo-
en una societat anònima o limitada
deute tributari que al juny ens
s'hauran d'ajustar els projectes i
biliari, i sabem, a més a més, que
i rebaixa el tipus màxim de tributa-
amarga tindrà diversos compo-
les tipologies dels edificis en
ens retindran un 25% d'aquests.
ballar!
ció al 35%. No pot oblidar però, el
nents, sense comptabilitzar sola-
matèria d'accessibilitat. Aques-
Doncs bé, la base imposable que
caràcter de transparència fiscal que
ment els rendiments de l'activitat
tes normes seran d'aplicació, tant
correspon als interessos podrà re-
la Uei de Renda atorga a les socie-
professional. Per això, no hem
a edilicis d'habitatges de nova
duir-se, si una part del saldo del
tats de professionals i que li impe-
d'abaixar la guàrdia en cap de les
construcció, com a edificis d'ús
compte corrent s'aporta a un fons
dirà tributar per l'Impost sobre So-
operacions que fem durant l'any i
públic.
d'inversió. Deixant de banda la
cietats, i se li imputarà la base
que puguin tenir una incidència
conveniència
o no d'efectuar
imposable positiva de !a societat a
fiscal. Vendre les nostres accions
aquesta aportació en l'actualitat, a
la renda dels socis. Però, hi ha
de Borsa o sol·licitar un préstec
causa de la baixa rendibilitat que
maneres d'evitar aquesta situació.
són situacions freqüents a les quals
tenen, fiscalment segueixen sent
Una de les característiques de
cal donar importància a causa de
un producte molt interessant. En
l'Impost és la progressivitat, és a
la seva repercussió fiscal. I, si dedi-
poques paraules, el titular del fons
dir, a major renda, més impost. Per
quem
veurà un increment de la seva
tant, una de les millors opcions de
l'operació de vendre un pis, ja se
•
~ Ens dol comunicar a tots els col·legials la defunció del . nostre company: Joan Montaner i Segarra col·legiat 166, esdevinguda el 24 d'octubre, als 79 anys.
El Col·legi obrirà durant el pont de la Constitució
un mínim
Divendres
de temps a
participació en aquest, en la me-
planificació fiscal és la redistribu-
sap quant es pot estalviar. Si no és
sura que hagi estat rendible però,
ció de rendes, de manera que la
així, al juny ens tomarem a trobar
El Col·legi mantindrà
en no rebre interessos com en un
unitat familiar que n'ingressi 10,
amb el malson de l'Impost i no
l'activitat normal dels serveis els dies 5, 7 i 9 de desembre.
veurà reduïda la seva fiscalitat si hi
oblidem que és sols un malson i
clarar-se com a rendiment del ca-
ha dos generadors de renda, als
n'hi ha prou amb despertar-se.
pital mobiliari, ni està subjecte a
quals s'imputin 5 i 5 i no en la que
el dimecres 7 per visar. Els
retenció.
n'hi hagi solament un. I sobretot, si
Josep A. Bemàldez Balado
dies 5 i 9 restaran tancades.
els ingressos provenen de tres
Advocat i assessorfiscal
compte, i'incremenl ni ha de de-
Potser tots voldriem tributar a un
Les delegacions obriran
OFERTES DE LA COOPERATIVA JORDI CAPELL
COOPERATIVA D'ARQUITECTES Jordi Capell
(3a planta del Col·legi) DISKETTES FLEXIBLES 3M DE 3 1/2 HD FORMATEJATS I SENSE FORMATEJAR FORMATEJATS
UNITATS
P.V.P. (Unit) P. OFERTA (Unit)
1 CAPSA 5 CAPSES 10 CAPSES
1.750 1.750 1.750
1.260 1.200 1.160
SENSE FORMAT. P.V.P. (Unit) P. OFERTA (Unit)
1.665 1.665 1.665
1.249 1.190 1.150
PAPER DIN A4 I DIN A3 PAPER 80 grs. PER FOTOCOPIADORA DINA4
UNITATS i PAQUET 5 PAQUETS 10 PAQUETS 25 PAQUETS O MÉS
DINA3
P.V.P.
P. OFERTA
P.V.P.
P. OFERTA
786 786 786 786
529 519 499 490
1.640 1.640 1.640 1.640
1.129 1.099 1.049 999
N F O R M AT
10
S E R V E I S
D E M A N D E S
INFORMACIÓ MERCAT DE TREBALL
Pilar Cec/Ha, tercera planta. De dilluns a divendres, de 9 a 14:30. Dimarts i dijous també de 16 a 19 ra
41433 11 209 82 99 414 34 34
Fax
DE
C O L · L E G I A L S
TREBALL
Empresa de reformes
COORDINADOR D'OBRES de relorma, rehabilitació i nova planta d'esiabliments hotelers. Convenient experiència en aquesta [eina. Imprescindible cotxe propi per fer viatges a nivell nacional un o dies a la setmana. A mitjà termini hi ha la possibilitat de canvi de residènciaa Madrid o a Sevilla. Edat, de 21 a 25 anys. Jornada oficial. Contracte laboral. SOLT 2.500.000 .-3.000.000 brutfany neg.
Companyia asseguradora internacional en expansió
Societat de taxacions
d'establiments hotelers
2 TAXADORS per fer informes de valoració hipotecària. Es faran viatges d'un dia per l'àrea de Catalunya, No cal experiència. Esvaloraranconeixementsl'oformacióen el lema de taxacions. Edat, de 22 a 30 anys. Jornada oficial. Contracte laboral de 3 mesos de prova. Sou: 2.600.000 brut/any sense negociar.
ReU5232
ARQUITECTE TÈCNIC
per a gestió comercial amb clients del sector de la construcció (constructors, promotors i arquitectes). Formació i finançament del vehicle a càrrec de l'empresa.
fíebS233
Es valorarà experiència d'1 a 2 anys de comercial. Empresa de l'àmbit sanitari CAP DE MANTENIMENT peravaluaoó, seguiment icontroidel patrimoni im mobi I B n. de piojecies d'obres, de Is sistemes de seguretat (sobretot contra incendis). Petits projectes, gestió del sistema de cat). normalització de la senyataciú interna, audilones internes sobre edificis. Calen 3-5 anys en tasques similars en el sector hospitalari. Jornada oficial de 40 h/sel· Treball a Barcelona. Viatges Ireqüents perCalalunya. Calalà parlat i escut. Edat. 23-37 anys. Contracte lab. i visat d'obra. Sou:4/5.000.000brul5/anyneg. Rel: 5.234
Empresa constructora
TRUQUI'NS ARA 1 ANUNCIÏS A L'INFORMATIU ®
immobiliària
Edat, de 25 a 30 anys. Lloc de treball, Barcelona província.
RECENT TITULAT
Idiomes, català i coneixements de francès.
PER DIRECCIÓ D'OBRES No cal experiència,
Sou: 2.5-3.500.000 brut/any negociable.
Uoc de treball a Sabadell. Jornada oficia.
Pagament de dietes i quilometratge.
És convenient lenir vehicle propi. Tipus de contracte laboral-liberal amb sig-
Intersessats contactar amb Immaculada Honillo.
natura d'obres. Sou negociable.
Telèfon: 91/576 04 77 o enviar currículum al carrer Claudio Coello, 24, 3a. 28001 de Madrid. Ref:5.236
Ref: 5.238
A N U N C I S
Es col·labora en
S'ofereix
Es venen
Es lloga
LA REALITZACIÓ DE PROJECTES 1 PLÀNOLS
ESTUDIANT PENDENT DE PROJECTE
PLOTTERS DE RODET 1 PLOMETA INTERCANVIABLE
DESPATX SITUAT AL C.CASP.PL.TETUAN
S'ofereix col·laboració amb despatxos d'enginyeria i construcció en: • realització de projectes • plànols amb CAD
S'ofereix estudiant d'arquitectura tècnica pendent de projecte per treballar els matins, en despatx o a peu d'obra. • FP2 delineant • curs d'Autocad de 150 hores • ordinador propi • experiènciacoma auxiliar lècnic en obres i en despatxos d'arquitectura
AllonsSànchez Telèlon: 265 69 41
Enric Serveia Telèfon: 41239 18
209 82 99
Elisenda Pucurull
Bones expectatives de promoció professional a curt termini.
d'estructures de formigó CAP D'OBRES 1 PRODUCCIÓ per seguiment 1 conlrol d'obres, certificacions i contacte amb ia direcció facultativa. Experiència, 3-5 anys. 3 anys en empresa gran í 1 any mínim en despatx. Treball a Viladecans. Vehicle propi. Edai.de 27a32 anys. Contracte laboral d'l any prorrogable . I ncorporació,g ene r 95. Sou: 4.000.000 brul/any negociable. Interessats enviar cufriculum manuscnl i fotografia recent a Victor Palacio, gerent. Joan d'Àustria, 91, 3r 2a. OBOISda Barcelona Rel:S.237
P E T I T S
Si vol compartir el seu despatx, vendre 'ordinador o conviar-se a taula de dibuix,
Empresa de promoció
Disposem de plottersde rodet i plom ela intercanviable, de fabricació USA DiN Al. t nous, en embalum original • amb garantia de reparacions i recanvis sense problema • preu: 180.000 +IVA Si se'n compra més d'un es fan descomptes fins al 30%. Contacte Telèfon: 204 20 99 {flores d'oficina)
Aparellador lloga despatx situat al carrerCasp, molta prop de la plaçaTetuan de Barcelona. • •
extensió: 80 m' preu: 80.000 +IVA
Contacte Telèfon: 439 35 98
Es fa
Es realitzen
S'ofereix
Es ven
S'ofereix
DELINEACIÓ DE PLÀNOLS
PERSPECTIVES
ESTUDIANT REALITZANT EL PROJECTE
MOTO HONDA - MBX
ESTUDIANT PENDENT DE PROJECTE
S'olereix estudiant d'arquitectura tècnica pera: • delineació de plànols t eiperiència i rapidesa en el treball
Es lan perspectives manuals per ordinador, a blanc i negre o color.
S'ofereix estudiant d'arquitectura tècnica realitzant el projectefínal decarrera, per a col·laborar en prqectes, perspectives, etc. Aporta: •
Jordi Cualde Telèlon: 310 7173 Fax: 3107257
Octavi Telèlon:
213 92 36
Es ven moto marca Hnnda • MBX. Passada la ITV - 94. •
Preu: 50.000 pessetes
equip i estudi propis.
Octavi Telèfon:
Contacte Telèfon: 38912 61 (nits)
213 92 36
S'oíereíxesludiani d'arquitectura tècnica pendent de projecte per treballar Aporta: • vehicle propi • curs de Cad de 30 hores • inlormàlicaa nivell d'usuari Manuel Segura Telèion: 35786 43
S'ofereix
Es fan
S'ofereix
Es ven
S'ofereixen
ESTUDIANT D'ARQUITECTURA TÈCNICA
MESURAMENTS 1 PRESSUPOSTOS
ESTUDIANT PENDENT DE PROJECTE
PLOTTER AO DE PLOMETES
4 ESTUDIANTS D'ARQUITECTURA
Es realitzen mesuraments. valoracions i pressupostos processats per ordinador.
S'olereix estudiant d'arquitectura tècnica pendent de projecte per treballar tot el dia. Aporta: • cuisdeCad
EsiuOiant d'A.T. pendenlde 5 assignatures, s'ofereix pera treballar 1/2 iomada. en despatx o a peu d'obra. • Autocadv. 12 • Wodperfect i informàtica a nivell d'usuan i coneixements oe Macintosh • Carnet de conduir B - 1 • experiencaenóespatxtfarquiiectura • Anglès, Ira ne es i alemany Estneï Rodríguez Faure Telèlon. 391 98 11
Es ven Plotter AO de plometes. • model Hewlett Packard DraltMasterSX • traçat de gran qualitat • en molt bon esiai
4 estudiants d'arquitectura d'ú Htm curs en l'especialitat d'edificació: estructura i construcció, amb estudi propi, s'ofereixen per a feines diverses d'arquitectura. • Autocadv. 12 • pressupostos i mesuramems (treball de camp)
Carles Sueiras Telèfon:4l527 27
Pau Tel:2OOÍI83
d'usuari
Eulàlia Rubio Telèfon: 426 4129
11
Loli Moreno Telèlon: 336 50 43
N F O R M AT
Albert Tel:32l6406
SERVEIS
COL·LEGIALS
ACTIVITATS
Dimarts, lOde gener 18.15 h Recepció de participants Documentació 18.30 n Introducció Dijous, 12 de gener 18.30 h Valoracions del sòl - Repercussions - Valor residual Organitza: Servei de Promoció i Mercat en col·laboració amb la UPC Dimarts, 17de gener Professors: Jorge Fernàndez, Immaculada Turú, Juan Francisco 18.30 h El mètode de reposició Borràs, Demetrio Ochoa, Jorge Vilajosana Dijous, 19 de gener Lloc i dates: 18.30 h El mètode de reposició Tindrà lloc a la Sala de Conferències del Col·legi, els dimarts i dijous Dimarts, 24 de gener del 10 de gener al 2 de febrer, de 18.30 a 21 h. 18.30 h La valoració cadastral Matrícula: Places limitades Dijous, 26 de novembre Preu col·legiats: 18.000 PTA 18.30 h La valoració urbanística No col·legiats: 36.000 PTA Dimarts, 31 de gener Inscripcions 18.30 h La valoració hipotecària Fins al 20 de desembre. Dijous 2 de febrer Servei d'Informació. Planta baixa del Col·legi. • 18.30 h Promocions immobiliàries
Curs bàsic de valoracions immobiliàries
La Junta de Govern del CoUegi
Atès l'èxit de les darreres edicions del curs i de la llista d'espera generada, el Servei de Promoció i Mercat de Treball ha decidit fepetir-lo per darrera vegada. Aquest curs és una de les iniciatives de formació que des d'aquest servei es programen i lé com a objectiu el reciclatge dels professionals.
convoca
Assemblea General Ordinària de col·legiats Dia:
dijous, 22 de desembre
Hora:
18.30 h en primera convocatòria
Lloc:
Sala d'Actes, primera planta
19.00 h en segona convocatòria
Informació Secretaria del Col·legi, quarta planta Ordre del dia provisional a la pàgina 9 de L'iníormatiu
Cadastre: urbanisme i hisenda. Gestió i ús de la informació Xerrada divulgativa sobre el curs
Cadastre: urbanisme i hisenda. Gestió i ús de la informació a càrrec de Jordi Bernat, cap de l'Àrea d'Inspecció Uibana
dijous, 1 de desembre de 19 a 21 h a la Sala d'Actes del Col.legi Entrada lliure Informació: Servei d'Informació
Estudi de seguretat i higiene. Resolució d'un cas pràctic
Dimarts, 12 de gener Recepció de participants. Documentació. Introducció. Les alteracions del valor cadastral. Arquitectura de la valoració cadastral Gestió Cadastral i Coop. Tributària urbana. Valoració: Metodologia d'assignació de valors. Dia.horailloc Divendres, 13 de gener 12,13,14,25, 26 i 27 de gener Elaboració de la ponència de valors. Exemples pràctics. de 9 a 20 h. Sala de Conferències Dissabte, 14de gener Professors Gestió cadastral: Altes al Cadastre. Procés, dades a capturar. Jordi Guimet Pererïa, Jordi Ber- Model declaratiu 902. Documentació. Comprovació de dades. E! nat Falomir, Belen Carmena full de gravació. Casos pràctics. El document gràfic CU-1. ImporDíaz i Ignasi Olóndriz Reira tància. Actualització cartogràfica. Inscripcions Dimecres, 25 de gener Preu: col·legiats. 80.000 ptes Gestió cadastral: El full de valoració. Anàlisi i interpretació. no col·legiats, 120.000 ptes Dijous, 26 de gener Places limitades fins a 24 per- Introducció a les tecnologies SIG i tècniques cartogràfiques sones. Abans del 2 de gener al Divendres, 27 de gener Servei d'Informació. Demostracions pràctiques. •
Instal·lacions en l'edificació. Execució i control. II Cicle. 2n Grup
Als arquitectes tècnics, cada vegada més sovint, se'ls fan encàrrecs de preparar estudis de seguretat i higiene. Per afrontar aquests treballs, cal tenir una preparació teòrica suficient en matèria de seguretat i higiene. L'objectiu de les sessions és el d'aplicar els coneixements ja adquirits a la redacció d'un edifici concrel. Organitza Assessoria Professional Professors Miguel Àngel Palomo, arquitecte tècnic i advocat Javier Varas, arquitecte tècnic Día i lloc • Dijous 24 de novembre t Dijous 1 de desembre de 17.30 a 21 hores Sala de Conferències, primera planta Matrícula Col·legiats: 15.000 ptes. No col·legiats: 30.000 ptes. Inclou documentació Inscripcions Places limitades. Servei d'Informació. Plant
Organitza Servei de Promoció i Mercat de Treballi Oir. Gral. del Centre de
Dijous,24denovembre 17.30 h Recepció. 18.00 h Introducció. 18.45 h Esludi de seguretat Pla de seguretat i higiene 19.30 h Cas pràctic: memòria - Memòria informativa - Memòria descriptiva - Desenvolupament de mínims - Desenvolupament de millores i aplicació Dijous, 1 de desembre 17.30 h Plec de condicions 18.45 h Gràfics 19.45 h Pressupost 20.30 h Aprovació i seguiment del pla de segretat Debat i conclusions N
Jornades adreçades als col·legiats que exerceixen la professió en general í especialment, en funcions relacionades amb la direcció i coordinació d'obres mitjanes. Organitza Servei de Promoció i Mercat de Treball del Col.legi i l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès Lloc i horari Sala de Conferències. Totes les jornades tindran lloc els dimecres. Preu Col·legiats: 3.500 ptes/sessió 18.000 pies/cicle No col·legiats: 6.000ptes/sessió 34.000 ptes/cicle Informació I inscripcions Servei d'Informació
F O R M A T
CICLE II Instal·lacions
•
•
• •
• •
Enllumenat: Làmpades, equips, llumeneres, regulació. 11 de gener de 16.30 a 21 hores Prevenció i extenció d'incendis: Detecció, senyalització, extinció i evacuació 18 de gener de 17.30 a 21 hores Climatització: Unitats exteriors, interiors i partides. Canonades, climatitzadors, regulació. 25 de gener de 16.30 a 21 hores Aparells elevadors: Ascensors, muntaplats, escales mecàniques 1 de febrer de 17.30 a 21 hores Comunicació: Antenes convencionals, parabòliques. Interfonía, telefonia i magefonia. 8 de febrer de 16.30 a 21 hores Regulació, control i domòtica 15 de febrer de 16.30 a 21 hores
Professors Arcadi de Bobes Picornell. Arquitecte. Professor de l'ETSAV. Maria Lluïsa Sànchez Romero. Arquitecta. Becària FPI a l'ETSAV Josep Anton Tribó i Busquets. Arquitecte. Professor de l'ETSAV. Núria Duffó Úbeda. Enginyera de telecomunicacions. •
12
S E R V E I S
C O L · L E G I A L S
ACTIVITATS
'Antesala', de Christian Israel
Pròximesseusde Tenirlacasaenforma
Encara es pot visitar l'exposició d'escultures que acull el Col·legi, fins al 16 de desembre i que porta per títol 'Antesala' de Christian Israel. Horari de dilluns a divendres de 10 a 14 i de 16 a 20 hores. Sala d'exposicions. •
• Fins al 30 de novembre: Districte Horta-Guinardó. Parc de les Aigües. Barcelona. • Del 2 al 15 de desembre: Ajuntament de Sant Just Desvern. Centre Cívic Salvador Espriu. Bovedilles s/n. Sant Just. Informació: Amèlia Marzal. Serveis Tècnics. 3a planta. •
Tractament d'humitats
Mostra de pintura
Dins les xerrades del cicle Cafè Tècnic que ienen lloc a la Delegació del Vallès Oriental, el proper dimarts 29 de novembre es parlarà dels Tractaments d'humilats, en dues parts: • Tractament d'humitats per capil.taritat • Impermeabilització de cobertes amb pintures de copolimers d'acrílics: pintures amb memòries. Anirà a càrrec d'Ernest Coves i tindrà lloc a les 19.30 hores, a Granollers. Tel: 879 01 76. •
La Delegació del Vallès Occidental acull una mostra de pintura amb originals de Francesc 8ordas. S'inaugurarà el dijous 1 de desembre a les 19.30 hores i restarà oberta de l'1 de desembre al 5 de gener. L'horari de l'exposició és, de dimarts a divendres, de 9 a 13 hores i de 17 a 20 hores. Delegació del Vallès Occidental. Sant Francesc, 18 de Terrassa. Telèfon: 780 11 10. •
Nova versió informàtica en entorn Windows del Registre Itec de Materials El Col.legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona i l'Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya organitzen les conferències • Presentació de la versió informàtica del Registre Itec de Materials a càrrrec de Joaquim Martell, director de Projectes de l'Hec • La utilitat del registre com a eina pera simplificar els tràmits de recepció del producte a l'obra a càrrec de Josep Lluís Bàdenas, cap del Servei d'Ordenació de la Direcció General d'Arquilectura i Habilatge
Dimarts 29 de novembre, a les 19.30 hores a la Sala d'Actes del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Informació: Itec. Telèfon: 309 34 04
Uengua i terminologia
Intervenció en el patrimoni
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat i el Col·legi d'Aparelladors, entre d'altres institucions, organitzen la // Jornada sobre llengua i terminologia a la construcció, que tindrà lloc el dimecres, 30 de novembre, a les 9 h, a la sala d'Actes de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. A les 17 h, presentació del Diccionari visual de la construcció. Avinguda Diagonal, 649. Inscripció gratuïta. Tel: 205 37 63 (Montserrat Mateu). •
La Comissió de Defensa del Patrimoni Arquitectònic del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, organitza el XVII Curset sobre la intervenció en el patrimoni arquitectònic, dirigit per Jordi Llorens i Perelló. Tindrà lloc els dies 15,16,17 i 18 de desembre, a la seu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. PI. Nova, 5 de Barcelona. Informació: Secretaria de Comissions Professionals. Telèfon: 301 50 00. •
-
13
^ ^ — ^ _ _
PUBLICITAT
Les llanes minerals en els aïllaments AFELMA, l'Associació d'Empreses Fabricants de Llanes Minerals Aïllants ha reunit a Madrid els professionals d'organismes i sectors relacionals amb l'edificació, 1'aïlloment i la seguretat, per donar a conèixer els avantatges de les llanes mi nerals en l'oïlloment lèrmic, acústic i de protecció contra el foc. Les innovacions fecnoíògiques de les llanes minerals responen a les necessitats de la nostra societat actual, sensibilitzada per una constant preocupació cop a l'home i el seu entorn que demano uno millora de la qualifat de vida, una major seguretat de les persones i els béns i una urgentconservaciódel medi ambient. Avui dia passem més del 85% dei nostre temps en espais tancats, desitjant un confort tèrmic, cosa que requereix un gran consum d'energia i contaminació del medi ambient. En un país deficitari com és Espanya, que solament produeix el 1,5% del petroli i el 10% del gas natural que consumeix, si aïlléssim convenientment els edificis, podríem reduir un 10% el dèficit de la nostra balança comercial, estalviant-nos cada espanyol 6.000 pessetes l'any.
Una política eficaç orientada a lo protecció contra el foc reduiria un 22% dels incendis en edificis i més d'un 50% de les víctimes mortals, segons demostra l'estadística dels països més ovonçals. Però no acaba aquí lo imporNo és difícil demostrar que e! tant aportació de les llanes misoroll és un problema sense re- nerals i la seva indústria. Calsoldre. Segons l'OCDE, més del dria parlar de la seva conlribu75% dels espanyols estem sot- cióa ta creacióde llocs de treball. mesos a nivells de soroll elevats El canceller Kohl mateix, en la i perillosos. L'impacte econò- pròxima cimera de cops de gomic deí dany produït pe! soroll vern comunilaris, que se celeo Espanya equival a 1/3 del brarà a Essen, el pròxim mes de desembre, proposa com a temo nostre deute públic.
N
F O
R M
A
T
prioritarí la creació de llocs de treball per mitjà de lo milloro de la qualitaí de vida i del medi ambient. Els esludis demostren que, solament amb les treballs de milloro d'aïllament en els edificis existents, es crearien entre 150 í 180 llocs de treball estables per oi conjunt de països de la Unió Europea. En definitiva, les llanes minerals protegeixen l'home, eleven el seu nivell de vida i respecten el medi ambient, o més de reduir el consum energètic i contribuir a lo creació de llocs de treball.
GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciarse en aquesta secció. BIT PUBLICIDAD Marta Meca Telèfon: 410 45 55
ESTRUCTURES f j
PREFABRICATS
I CATALANA,S.A.
KAT'RCE Prefabricados de Honnigón. S.A.
Morters sense retracció. Rehabilitació
BSQT S.L.
D IMPERMEABILJZACIONES ESPECIALE5 CON RESIN AS DE POUURETANO MONO COMPON ENTÈS EXPANSIVAS PARA JUlíTAS DE HORMIGOH, PANTALLAS, ETC... A r a g ú n . 1 6 6 ,o n i r . 2 " - 0 8 0 1 1 B A R C E L O N A
PAVIMENTS ^
FUSTERIA
FLUIDS
PAVIMENTS INDUSTRIALS DE FORMIGÓ ASFALT. TERRES DE RESINES! PINTURES ESPECIAL·S
— EXTRAFORT
I SERVEIS
mm ^M | ^ ^ B I • ^ ^ ^ 1
Navès Jndustrlales Forjados-Cerfamlentos Chalets-Pàrkings Centroscomerciales
^-<^-.
•
A
A
SERVEIS PER AL PROJECTE
$ DISTRIBUÏDORA MADERERA, S A ;
"Des •Del. ó CAD i r • Escaneiac i vcctc •Ploirerb/nicol.
PAVINDUS S.A.
Portes • DM-620 • Contraplacats i Iota classe de lusles per l'ebenisteria 1 decoració
AUTOAMVELLADDRS 1 MORTERS DE RESINES
Gavà: Tel. 638 22 40 -Fax 638 22 45
Plaçj Ttnun. 1 ler la 03010 eSHCELOItó
PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS
:?óUdc plànols
FAX. (93) 331 98 Dl • 08026 BARCELONA
•Topografia •Perspectives •Redering/ Animació 3D •Gis/ Bases de dades • Etc...
INFORMÀTICA B
TODAS LAS SOLUCIONES EN AI5UHIENT0 E ILUMlItíClÓN NATURAL
Geologia del Uidrogeología Reconeixt mentt geològic Rocafort 261 Àtic 2" 08029 Barcol T. (93) 77B 0
GESTIÓ I SERVEIS TÈCNICS GEOLÒGICS -
SONDEIGS GEOLÒGICS
- CÀLCUL I ESTUDI GEOTÈCNIC -
PROJECTES MEDIAMBIENTALS
Serveis i preus competitius ' '
Tel.3192236
CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS GEOTÉCNIA Eines i serveis per a l'enginyeria del sòl.
ELECTRICITAT Electricitat i il·luminació
CLIMATITZACIÓ Climatització en la vivenda i alternatives energètiques
TRANSPORT Elements d'elevació i transport.
FUSTERIA Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica
FLUIDS Aixetes, bombes, tubs.canalons'
ESTRUCTURES Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres.
AÏLLANTS Aïllaments, impermeabilització i recobriments
INFORMÀTICA Informàtica aplicada a la construcció
PREFABRICATS Prefabricació i construcció industrialitzada.
REVESTIMENTS Paviments i revestiments
SERVEIS Serveis aplicats a la construcció
N F O R M A T I U
14
EL
REPORTATGE
Un centre hospitalari a la Selva tipus d'edifici. Del model habitual es manté l'esquema de circulacions, amb un nucli vertical d'accés, i la segregació
'Hospital Comarcal de la Selva continua l'activitat assistencial de l'antic Hospital de Sant Jaume de Blanes. La seva gestió està encomenada al Consorci Sanitari de la Selva. Per realitzar l'encàrrec del projecte l'Ajuntament de Blanes va convocar un concurs, I d'àmbit estatal, sobre un terreny de propietat municipal fruit de les cessions d'un Pla Parcial. El solar
Hospital Comarcal de lo Selva Ctra. Colo St. Francesc. Blanes
Pioplelarí:
Servei Català de la Salut, Generofrlot de Catalunya
funciona com a pal de paller al voltant del qual van situantse, en un esquema de rotació, els diversos cossos de l'edifici per adaptar-se a les dures condicions topogràfiques. El resultat és un edifici complex, on l'escala humana predomina per damunt de l'obligada dimensió de la
Arquitectes:
en qüestió preseníava notables dificultats: una geometria irregular, diferències de cota que arriben als 18 metres, molt poca amplada per situar els accesos i a més a més,
Humbert Costos l Manuel Gómez
Aparellodor:
Josep Maria Oller
un torren! que el dividia per la meitat. Aquest conjunt de factors haurien hagut de desaconsellar-hi la ubicació d'un
Consultor d'esiructures:
Robert Brufou
Consultoi dlnslol.laclons: J & G Associats
edifici amb un cost i uns condicionants tan importants com és un hospital. Paradoxalment, però, la dificultat de resoldre els problemes de l'emplaçament ha propiciat la princi-
Altres participants:
Josep M. Estopé Joan Mas
Constructor:
CubíertasvMzov
pal aportació del projecte: qüestionar el model generalSuperfície: ment acceptat d'edifici hospitalari. Tipològicament els PEM: hospitals tendeixen a ser edificis compactes i monolítics, Inici obra: rígidament estructurats al voltant d'uns potents accessos Final obro: verticals i amb una segregació d'usos per nivells. Aquesta concepció tan estricta és donada per la primacia dels aspectes funcionals per damunt de qualsevol altra consideració i per l'abstracció del lloc; és a dir, per la possibilitat de reproducció immediata del model a qualsevol indret i en qualsevol orientació. A l'Hospital de la Selva, aquesta operació es fa a la inversa: es modifica el model inicial per tal cfadaptar-lo al lloc. I, de l'adpptació, apareix una nova posibilitat d'entendre aquest
— ^ — ^
15
d'usos per nivells. Cada planta, però, pren una íorma diferent segons la seva situació i ús. El cos d'accessos
ímplaçamenl;
«_^__^^^^^
11.900 ÍTr1 1.335.000 ptes
instal·lació i on les relacions entre l'interior í l'exterior són d'una gran riquesa. Des d'un punt de vista funcional l'edifici, manté totes les virtuts de l'esquema original, però respon molt millor a les necessitats. El conjunt està constituït per cinc blocs diferents desenvolupats en sís nivells. El primer bloc, perpendicular al vial d'accés, inclou els consultoris i l'àrea de radiologia, í la zona d'administració, situada en un volum més estret. Connectat amb l'àrea de radiologia, sota de l'accés de vianants, hi ha la zona d'urgències. Després del nucli
Febrer 1990
central, hi ha el segon bloc amb l'àrea de quiròfans i la zona de rehabilitació i exploracions complementàries. També al nivell 0 hi ha els serveis generals de l'hospital -cuina, bugaderia, magatzems, farmàcia, eíc- estructurats al voltant d'un pati que els proporciona l'accés directe a l'exterior. Un tercer bloc, transversal als dos primers, està destinat a les zones més públiques; vestíbul, cafeteria i sala de conferències. Enllaçat amb aquest hi ha el quart bloc constituït pel
juliol 1993
111 L ' I N F O R M A T I U
^ ^ ^ ^ ^ ^ « — ^ ^ N - ^ H
EL
nucli general d'accessos verticals. Aquest nucli, que connecta totes les àrees i tots els nivells, és formaí per una escala i dos ascensors per a visites externes i dos muntalliteres d'utilització exclusiva interna. L'àrea d'hospitalització ocupa el cinquè bloc i comprèn els nivells 3,4 i 5. Cada nivell és estructurat per un passadís central que dóna accés a les habitacions, siluades a la façana més oberta, a espais de servei de la planta i a alguna habitació extra, al costat de la muntanya. Al fons dels passadissos, i formant una galeria, hi ha les sales d'estar dels pacients. El desplaçament de la planta entre els nivells 3 i 4 permet acostar els volums a la cota del terreny natural; així, és possible sortir directament al jardí que envolta l'edifici. Al mateix bloc, al nivell 6, hi ha les dependències del tanatorí. El fort pendent del vial d'accés permet que aquesta darrera àrea tingui un accés absolutament independent del de l'hospital. Aquest fort pendent, però, fa que la zona on la cota del carrer coincideix amb el pla de l'accés a l'edifici sigui molt limitada. Per això s'ha hagut d'organitzar les diferents entrades en un sol punt, intentant que conservessin el màxim d'in-
NÍVELL
REPORTATGE
dependència. L'accés a les zones de consultes externes i hospitalització, situat al nivell 1, s'efectua, a peu, per una suau escala o, amb vehicle, seguint una rampa paral·lela. L'accés a la zona d'urgències es fa per una rampa de baixada. Des d'aquesta mateixa rampa s'arriba al pati de serveis i a les diferents dependències que s'hi obren. A la banda oposada del pati, sota els jardins que voregen l'edifici, hi ha la central d'installacions. Les diferents dependències ocupades per les centrals de producció de calor, fred, grups electògens, dipòsits de gasos hospitalaris, d'aigua etc. donen directament al pati. Un problema encara no resolt és la manca d'aparcament per les visites, sobretot si tenim en compte que es tracta d'un edifici aïllat i que, per tant, la major part d'elles utilitzen el vehicle per arribar-hi.
Austeritat formal i qualitat constructiva La complexitat espacial que mostra l'edifici es contraposa al caràcter neutre i uniformitzador dels acabats. El cos central i els blocs de consultes externes i de quiròfans estan revestits amb pedra de Vinaixa. A les zones d'hospitalització
0
Funcional i agradable Francesc Xavier Oms I Bassols Gerent adjunt de l'Hospital Comarcal de Lo Selva Si ei que es pretenia era la construcció d'un edifici agradable per a l'usuari, cal considerar un reguitzell de característiques d'aquest, com són les següents: a. La ubicació, entre muntanyes, . pràctlcamentambunabonapartde l'edifici dins del bosc. b. Les habitacions, totes amb vistes a l'exterior i les sales d estar sobre la gespa, totes aquestes amb pintures de peixos al sostre. c. Un llarg estany amb brolladors quaacompanyacapal'entradaprincipal.
NIVELL
d. Un vestíbul ben proporcionat i espaiós, que proporciona una fàcil distribució a totes les dependències de I hospital. e. Una cafeteria, veïna del vestíbul ubicada per tant, en un lloc ben il·luminat, vistós i preferent. f. La recepció, inclosa dins de l'esmentat vestíbul, en el qual es pot veure al terra una reproducció de la Carta Marina de la Costa Brava Sud i, penjada al sostre, la maqueta del vaixell més emblemàtic d'entre elsque es van construir a les antigues drassanes de Blanes. g. Un tanatori ubicat a la planta més alta i que, per l'orografia del terreny, disposa d'un accés exterior que el fa possible funcionar amb completa Independència. h. La doble circulació de què diposa l'edifici permet que els pacients externs i
I N F O R M A T
els visitants no es trobin amb les lliteres dels pacients interns ni amb el personal. i. Clara separació de les víesd'accés dels usuaris subministres i urgències. Després de més d'un any de funcionament, totesaquestes característiques es poden comprovar a diari, en el decurs de qualsevol jornada de treball i, com a conseqüència d'això, amb tota seguretat ja es pot dir de l'hospital que és un edifici funcional I molt agradable per als usuaris.
Caràcter i intimitat espacial Humbert Costasi Manuel Gómez Arquitectes Els centres hospitalaris es distingeixen habitualment, a causa de molts i diversos motius, per la seva complexa orga-
nització interior que els transforma sovint en arquitectures de volums sòlids, massissos, i més aviat monolítics, arquitectures que conformen unes imatges estàtiques ien aparença deutoresenexcésdeconsideracionsdíndole programàtica. Corregir aquesta tendència per mitjà d'un procés de fragmentació, lectura del paisatge i adaptació tant al lloc com a la filosofia i compromís del programa, constitueix un dels impulsos inicials del procés de projecte d'aquest Hospital Comarcal de la Selva, ubicat en un solar d'irregular topografia, gran profunditat, un acusat desnivell de divuit metres i un reduït àmbit pel qual es desenvolpa l'accés exterior. La seva estructura formal està organitzada a l'entorn de l'articulació d'una sèrie de paquets edificatorís de
16
EL
REPORTATGE
la façana és de bloc de formigó blanc, de format de maó. Aquest material té un grau molt elevat d'absorció d'aigua. Això ocasiona problemes de permeabilitat del parament i d'aparició de longs i verdet. Per íal d'evitar l'entrada d'aigua es va arrebossar la cara interior de la façana, mentre que per eliminar les taques produïdes per l'humitat a la façana es va haver de recórrer a un vernís de silicones que, sens dubte necessitarà d'un manteniment posterior. El lleuger matís de color, quasi imperceptible a les fotografies, reforça la qualitat del material de les zones més públiques, ajuda a diferenciar-les de les d'hospitalització, i alhora manté la unitat del conjunt. Al pati de serveis, perfectament visible des de tot l'hospital, la pedra de l'aplacat és calcària grisa de Sant Vicenç. Els colors clars dels revestiments contrasten amb les fusteries, que són totes d'alumini lacat negre. Les diferents posicions de la finestra respecte a la façana: a la cara interior, exterior o fins hi tot fora del pla de la façana, ajuden a crear ritmes més complexos sense modificar la unitat del material. Tota l'obra respira un cert regust a Bauhaus —són notables les referències a la NIVELL
NIVELL 3
2
gran linialitat, entrellaçada en un joc de plànols ortogonals, solapats en diverses àrees i destinats a oferir tant unes alternatives volumètriques de calculada lleugeresa i expressivitat com a l'establiment d'una aproximació gradual a la topografia del territori. Els suports projectuals bàsics d'aquest hospital es troben en la recerca d'aquesta expressió arquitectònica plàcida i austera, que permet que les diferents àrees, trobades i solapaments, es desenvolupin sense que l'arquitectura imposi una atmosfera preestablerta i s'aconsegueixi un caràcter i una intimitat espacial, en clara oposició a la institucional i tecnifícada que predomina, habitualment, en aquest tipus de centres sanitaris.
Fàbrica Fagus de Walter Gropius— i d'aquestes referències n'extreu bona part del seu encant. La presència del disseny és constant i adequada, és a dir, s'utilitza per resoldre els problemes i no per crear-los. Però si un aspecte destaca en la imatge exterior és el caràcter amable i acollidor de l'edifici. Aquesta característica, que prové en darrer terme de la complexitat volumètrica i del control de l'escala, està accentuada pel tractament de l'entorn. En particular destaca l'estany de la zona d'accés i la possibiiitat de connexió entre el jardí i els diversos espais interiors de l'hospital. La presència de l'estany produeix un efecte inesperat i serveix per a suavitzar l'aprensió, si no angoixa, que provoca molts cops l'entrada en un hospital que, cal no oblidar-ho, en darrer terme un hospital no és sinó un lloc de patiment. Pel que fa al tractament dels interiors cal distingir entre els espais de la zona de consultes i dels accessos i els de la d'hospitalització. Els primers destaquen per la seva relació amb l'exterior, amb llum i vistes sobre el paisatge, i per la qualitat de materials i acabats. En els segons, en canvi, el nivell baixa sensiblement; les mides són més reduïdes, la 011
Controlar el cost Josep MariaOIler Aparellodor La intervenció en la construcció d'un edifici d'aquest volum i característiques és sempre un repte important que, en el meu cas, és una fita a destacar, ja que és la de més gran envergadura i amb un resultat final força satisfactori. La intervenció en fase de projecte, realització d'amidaments i pressupostos, i també l'estreta col·laboració en la direcció d'obra amb l'equip d'arquitectes, em (a sentir molt identificat amb aquesta obra i m'omple de satisfacció i orgull professional. La meva aportació més destacada en tot el procés d'edificació d'aquest hospital ha estat la del control del cost.
17
Els canvis de millora realitzats en l'execució de l'obra respecte del projecte inicial i que el fet que tinguéssim tres caps d'obra diferents, han fet que la negociació amb el contractista fos complexa i constant. D'aquesfs canvis de millora, els més significatius van ser: •L'obra vista sllíceo-calcària blanca se substitueix per maó massís de formigó blanc amb acabat hidròfug. - Les façanes previstes amb aplacat de pedra del tipus calcària es fan en pedra d'arenisca am b acabat hidròfug. • Els revestiments interiors es milloren i s'aconsegueix una millora general dels acabats. Hi ha tres fets que m'agradaria comentar per la repercussió que han tingut en el resultat final de l'obra. • A l'inici, en lo fase de moviment de N
F O
R M
A T
terres, es va produir una incidència important: els talusos de sauló s'esllavissaven, fet que va comportar la consolidació d'aquests, tant en la modificació de l'angle com en la de la seva protecció ambtela metàl·lica de simple torsió, amb una repercussió econòmica important. • A causa de l'emplaçament, el grau d'humitat de l'obra va ser molt elevat, cosa que comportava un temps d'assecatge excessivament llarg, especialment del terratzo, que ha quedat una mica tacat. • El col·lapse de les Olimpíades —l'obra es fa en plena elervescència olímpica el 1992— va provocar un bon grapat de problemes en la localització de mà d'obra especialitzada, amb el consegüent retard i encariment d'aquesta.
EL
III presència de l'exterior més escassa i els acabats, més convencionals. L'únic element que no ha reeixit de l'edifici és l'escala principal. Possiblement la recerca d'una imatge extenor excessivament prefixada, per bé que efectiva, ha donat com a resultat un espai interior absolutament incomprensible que s'intenta resoldre, sense èxit, a base d'acabals. En tot cas, però, és una excepció dins del rigorós plantejament del conjunt. Tècnicament, potser l'element més singular és la canalització de la riera, que passa per sola del pati de servei, amb un sistema de neteja automàtica de la reixa d'inici de la canalització i un enorme dipòsit d'acumulació que permet controlar una crescuda de cabal d'aigua. Pel que fa a la construcció, podríem dir que els riscos han estat mínims; un sòlid plantejament convencional i poca innovació. L'estructura és de formigó armat, amb pilars i murs sobre sabates i pous de fonamentació. Els sostres, pensats des del punt de vista de l'economia, són del tipus unidireccional
REPORTATGE
amb jàsseres planes. La zona de l'accés i la cafeteria es resol amb estructura metàl.üca per poder augmentar la llum lliure. Els tancaments són de construcció humida, amb les capes convencionals en els paraments verticals i coberta invertida. El punt més fràgil de l'execució de l'obra és la resolució de la impermeabilització de la coberta enjardinada i de l'estany de l'accés. La mala realització d'aquesta impermeabilització, que va coincidir amb el moment de les presses «olímpiques», ha provocat contínues filtracions damunt de la zona d'urgències i successives, i infructuoses, reparacions. En aquest moment s'està substituint tota la làmina impermeable. D'aquesta manera el problema es resoldrà, l'empresa haurà pagat molt més del que es va estalviar en la mala realització i en la veu popular quedaran els degoters. Trista i injusta imatge per una obra com aquesta. Estudi econòmic El projecte inicial va sortir a concurs amb un PEM de 1.335 milions de pesse-
L ' I N F O R M A T I U
tes. La baixa d'adjudicació per part de Cubiertas va ser d'un 2,47%, cosa que donava un PEM de 1.301 milions. El projecte tenia en compte una partida pressupostària d'un 3% d'imprevistos que es va exhaurir durant l'obra. Al final, la liquidació es tanca amb un 9,80%. Tenint en compte la complexitat d'una obra d'aquestes característiques i l'època de la seva realització, aquest percentatge de liquidació es pot considerar correcte. Aquesta desviació del 9,8% es pot atribuir, aproximadament un 3%, a l'apartat de moviment de terres, fonamentació i estructura, un 4% a la part de tancaments i acabats, mentre que el darrer 3% correspon a les instal·lacions. •
Mòdul PEM: 1.335 M (112.000 ptes/m2). Mòdul CEM: 1.472 M (124.000 ptes m2). Mòdul PEM+benefici industrial: Pressupost de contracte 1.589 M (134.000 ptes/nf). MòdulCEM+benefici industrial: Cost de liquidació 1.752 M (147.000 ptes/mz). PEM Projecte: 1.335 M (112.000 ptes/m2). Terres, fonaments i estructura: 197 M (17.000 ptes/m2). Tancaments i acabats: 594 M (50.000 ptes/m2). Instal·lacions: 472 M (40.000 ptes/m2). Urbanització: 53 M. (4.500 ptes/m2). Projecte seguretat: 19 M (1.600 ptes/m2).
Anàlisi arquitectònica: Joan Sabaté Estudi econòmic: Aumedes/Pena Fotografies: David Pernas, Hísao Suzuki iGregorioSànchez
18
equa
Més de 50.000 dades tècniques de productes de la construcció La normativa que els afecta Les empreses que els fabriquen Constantment actualitzat
Programa: 30.000 PTA + IVA Base de dades: 15.000 PTA + IVA Preu total fins e! 31/3/95:25.000 PTA + IVA
wellington 19 08018 Barcelona Tel. 93-3093404 Fax 93-3004852
TRES MITJANS PERA UN MATEIX FI POLIGLAS ÉS L'ÚNICA EMPRESA QUE LI OFEREIX TOTES LES SOLUCIONS EN
AÏLLAMENT PER A LA CONSTRUCCIÓ LA NOSTRA PRÒPIA INVESTIGACIÓ I EL
NOSTRE DESENVOLUPAMENT TECNOLÒGIC, JUNT AMB EL CONEIXEMENT DE
LES NECESSITATS DEL MERCAT, ENS HAN DUT A CREAR I DESENVOLUPAR LA
GAMMA M É S C O M P L E T A EN A Ï L L A M E N T : G L A S C O , LLANA DE VIDRE
GLASCOPOR, POLIESTIRÈ EXPANDIT IGLASCOFOAM, POLIESTIRÈ EXTRUSIONAT.
NOMÉS POLIGLAS POSA A LES SEVES MANS LA MILLOR SOLUCIÓ PER A CADA
PROBLEMA D'AÏLLAMENT EN LA CONSTRUCCIÓ O LA INDÚSTRIA. CONFIÏ EN LES
SOLUCIONS D'UN LÍDER ABSOLUT QUE NOMÉS PENSA A SERVIR-LO MILLOR.
POLIESTIRÈ
TOTES LES SOLUCIONS EN AÏLLAMENT.
BE
IDRE
EXTRDSIONAT
iE=g*=" I P^l PRODUCTES AMB QUALITAT GARANTITZADA
POLIGLAS
TT