INF941201

FORMATIU

DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA BonPasttr.508021 BARCELONA T e l . 4 1 4 3 3 1 1 - 2 0 9 8 2 9 9 F a x 4 1 4 3 4 3 4 . 2 0 0 6 8 9 9

DelegacioraaVic.Manrssa.GranoltersiTernissa

Barcelona rehabilita la figura iobra d'Ildefons Cerdà amb una exposició L'exposició Cerdà. Urbs i Territori, organitzada 0 « c poc conegut pel gran públic barceloní. Aquesta per la Fundació Institut Cerdà amb el patrocini de ! _ _ mostra conté documents inèdits, enlre els quals la Conselleria de Política Territorial, vol rehabilitar destaca el plànol original del Pla de ÍEixample. A la figura d'Ildefons Cerdà, l'enginyer que va projectar més d'esbossar un retrat del que és la mostra, l'Eixample de Barcelona, amb una aproximació a la L'INFORMATIU ha entrevistat l'arquitecte Salvador figura i al treball d'aquest insigne urbanista, fins ara Tarragó, director general de l'exposició. •

, L'Assemblea de Premaat 1 rebutja el projecte de reforma dels estatuts L'Assemblea General de Previsió Mútua, reunida a finals d'octubre a Madrid, va rebutjar l'ajornament de la jubilació fins als 68 anys i la supressió de la prestació per viduïtat previstes en el projecte de reforma d'estatuts de l'entitat. D'altra banda, el president de Premaat, Roberto Medi'n, va contestar algunes crítiques a la seva gestió i va negar l'existència de qualsevol dèficit patrimonial a la institució que 7 presideix. • •

Corn* dt Mtcdfc nam Capia.

Cadat C i l A . Joan Qf i Ramn Puj. CMrOMCffc O t H C t M L tUíaCMAkBMMCfeiBd mv- tapmtt: RMIMP*. Optat hg* WZB9-I991. BSK 113HM2.

P t * * * BfTPrftaM J T ITiT*

Itoqui-

5 0B021 Btnkxa. lat ZB K M Fai 4143434 OMBKRlUfor.G 085XVe M «5 X11 iaQaa tmfMtíà P m * lOm. S. 0K*0 I k m u r « B7! 97 » VaHi M M * JOHp UtrbM, ÏS 06400 & n h n T«t BJS 01 76 VMÉI Ocdd r t t S t f fttnwciS 0B221 Twma T* 7» 11 TO. JUNTA (EQ0VBK ruMlWI r fi i jLl i il S « M GG T H R

La revalorització de l'herència urbanística de Catalunya, a debat L'exposició La toma urbana a Catalunya, de Josep Munlanola, és la primera proposta cultural del Col·legi per a 1995. Aquesta mostra proposa una reflexió i una relormulacio dels valors urbans. El seu principal objectiu és revaloritzar culturalment i econòmicament el patrimoni actuai de carrers, places i edificis dintre d'uns futurs processos de creixement i transformacions urbanes, tant a Barcelona com a 7 d'altres nuclis urbans de Catalunya. • •

Naus industrials a La secció Reportatge aborda en aquest número l'anàlisi d'un projecte de naus industrials a Vielha, a la Val d'Aran, promogudes per Incasol. Com ja succeïa a l'Hospital Comarcal de la Selva (vegi's L'INFORMATIU 59), la ubicació d'edificis de dimensions importants en entorns naturals comporta una problemàtica especial Aquest projecte, d'altra banda, s'emmarca dins d'una política de promoció industrial en àrees amb poca implantació d'aquesta activitat, amb l'objectiu d'ampliar la base econòmica de la zona. •

15 a 19

PUBLICITAT

Llanes minerals, garantia de confort i qualitat de vida AFELMA és l'associació d'empreses fabricants de llanes minerals i està constituïda per les empreses Cristalería Espanola S.A., Poliglàs, S.A., Rockwool Ibérica 5.A. i DBW Montero S.A. L'objectiu de la nostra associació és difondre l'ús de les llanes minerals com a materials aïllants imprescindibles en l'edificació i en altres sectors d'activitat industrial. Així mateix, AFELMA representa els seus associats en totes les relacions d'interès comú amb organismes i entitats públiques i privades.

Les llanes minerals són materials àmpliament utilitzats arreu del món des de fa anys. Per això, tenenun caràcter clàssic, amb unes qualitats que les situen en un primer lloc, dins els seus camps d'aplicació. Són precisament les seves característiques tècniques les que més es valoren en la societat actual, marcada per una preocupació en augment per l'home

i el seu entorn i orientada cap a la millora de la qualitat de vida i la seguretat de les persones, que col·labora, a la vegada, a la necessària conservació del medi ambient.

L'home passa més del 85% del seu temps en espais tancats, i vol un confort tèrmic, fet que requereix un consum d'energia. Les llanes minerals garanteixen la consecució d'aquest confort i redueixen el consum d'energia al mínim racionalment possible. Com més menor sigui el consum d'energia, menor serà la contaminació associada a aquest, amb la qual cosa disminuirà el deteriorament del medi ambient. La qualitat de vida es redueix pel soroll, problema creixent en les grans ciu- amb un alt grau de resistència al pas uns materials que protegeixen la tats: les llanes minerals representen de la calor, fins i tot a temperatures vida de l'home, i que eleven el seu un material imprescindible per a elevades, disminueixen els riscos nivell de vida i respecten el medi d'incendis i contribuexien a aug- ambient. l'a'iilament acústic.

Finalment, però no menys impor- mentar la protecció de persones i J. NEBOT tant, és la protecció contra el foc. béns.

Ens trobem en definilva davant President d'AFELMA Les llanes minerals, incombustibles i

El único servicio de catalogación informatizado acale para la construccion y la

P° Manuel Girona, 19, Bajos2"

Tels. 280 65 46 / 280 66 06 Fax 203 68 32

í n r l l | C t | " Í O I I I U U O U I Cl •

Pieza de consulta, organizada y puesta al dia, especialmente útil para el diseno y proyectos de obras.

ajo Indispensable La herramienta de trabajo para parael eltécnico técnicoyyel elprofesional. profes

Industnas y fabrícantes ponen a disposicion de los técnicos de la construccion los mas varíados productos, precisamente, cuando son buscados.

Lasempresasmas/mportantes confían en acae.

iüàmenos

aueremos series útilesl

N FORM A T

L'Eixample, el naixement d'una ciutat na espectacular exposició inaugurada el passat mes de setembre (Universitat Pompeu Fabra.

Francisco de Aranda, 19) vol rehabilitaria figura d'Ildefons Cerdà, l'enginyer que va projectar l'Eixample. El Pla Cerdà va ser maltractat i injuriat a Barcelona en ser imposat des de Madrid el 1859. Ara, 118 anys després de la seva mort, la ciutat li ret l'homenatge que li va negar en vida. Malgrat ser desvirtuat i, fins i tot, boicotejat, el Pla Cerdà va ampliar la Barcelona del segle passat i la va convertir en una ciutat modèlica, fet que van contribuir a crear professionals i artesans de les més diverses disciplines.

L'exposició Cerdà. Urbs i Territori, organitzada per la Fundació Institut Cerdà amb el patrocini de la Conselleria de Política Territorial, és una aproximació a la figura i el treball de l'insigne urbanista, fins ara poc conegut pel gran públic barceloní, amb documents inèdits, entre els quals destaca el plànol original del Pla de l'Eixample, programes d'ordinador per recrear la Barcelona projectada per Cerdà, i programes educatius i audiovisuals. A més a més, els organitzadors

tenen previst editar una antologia de textos, recopilada per Arturo Soria, especialista en Cerdà, i la major part dels El projecte de Cerdà que s'analitza a la mostra no va deixar res a l'atzar. L'enginyer va planificar fins al darrer detall.

Des de la ciutat antiga, la nova urbs partia d'un traçat de quadrícula, amb xamfrans que configuraven en la cruïlla dels carrers i places ortogonals on podien ubicar-se els llocs de venda ambulant. Cerdà va dissenyar cases per a rics i per a pobres però, amb un sentit d'integració social, totes dues es barrejaven.

Un seguit de circumstàncies van contribuir al fet que l'Eixample esdevingués aviat un espai de categoria. Segons l'escriptor Lluís Permanyer, l'Eixample va rebre no poques famílies rurals que estaven fartes de patir les conseqüències de les guerres civils, no poques fortunes que van decidir abandonar les colònies i repatriar els capitals, però, sobretot, innombrables barcelonins que van apostar per aquella aventura. La bonança econòmica també va afavorir el signe constructor d'aquell període.

L'Exposició Universal va contribuir que la ciutat guanyés en seguretat i comencés a confiar en si mateixa". •

Un passeig per l'obra d'un pensador polifacètic

El passat com a passat Josep Maria Huertas Claveria Periodista i escriptor El lebrer de 1974 la publicació Cuademosde Arquitectura y Urbanismo treia el seu número 100 dedicat ala figura de Cerdà El títol del dossier era ben representatiu de com entenien les coses aquells que I havien preparat: Un pasado comofuturo. N'eren autors els quetreballavena l'Arxiu Històric d Urbanisme, Arquitectura i Disseny, al front delsquai hi havia un arquitecte tossut i perfeccionista, Salvador Tarragó.

Tan sots dos anys, més tard cofficicíBit amb d centenari de Cerdà, tenlo lloc una mostra organitzada pel Col-tegid Enginyers denunciadora d un urbanisme depredador que havia prostituí et projecte deCerdà. I ara, 18 anys després, una molt més gran expo-

s t c í o ,

t t

slonant, potser dura per al gran públic, amb alguns regals per als amants de Barcelona, com la possibilitat de veure els projectes que competien per l'Eixample. Si tenim present que el mateix projecte de Cerdà era pràcticament inèdit, encara atrau més aquest aspecte. 1 tanmateix, tot i la seva qualitat, sobten dos (ets que la limiten, si la comparem amb la de 1976.

La primera limitació és ta contradicció. Si una de les sales més espectaculars en una exposició voluntàriament austera està dedicodo al Cerdà polifacètic, per què nos'ha desenvolupat coda un detsaspectes del seguit de facetes que, certament, tenia Cerdà? BsrmabdÈuxah i les JUustradora poc aju-

den als visitants a saber els motius d'aquesta característica del creador de l'Eixample. Molt embolcallat peratan poc paquet.

Si el Cerdà polifacètic se'nsescamoteja,dmenys d'una manera entenedora, nosimplementenuncla· ttva, sorprèn encara més que no es desenvolupi, com passava a lo mostra de Cerdà del 1976, el que ha passat amb l'Eixample des d aquell llunyà 1859. en què es va aprovar el pla. Aquí, al contrari del tDol de Cuodemos de Arquitectura, el passat es veu com a passat, no com a futur. Tant Albert Senotosa, comissari de la mostro, com Sotvodor Tarrogó, director general, insisteixen que ès una perüongoció de la de 1976. Un té els seus dubtes.

Cerdà. Urbs i femtori proposa una visió fascinant i insòlita de la Barcelona que va projectar Ildefons Cerdà.

En primer lloc, una sèrie de fotografies d'època situen el visitant en la realitat social de principi del segle XIX. S'evidencia, llavors, l'enfrontament entre dues civilitzacions: la representada pel vapor i el ferrocarril, amb les seves esperances posades en la tècnica, la indústria i el comerç, i la seva contrària, representada per una ciutat heretada, tancada i asfixiada, de carrers estrets i amb condicions de vida extremes.

Capítol a part mereix la joia de l'exposició: el plànol original del projecte aprovat pel Ministerio de Fomento. Junt amb aquest plànol se'n recullen altres del traçat ortogonal de tes illes, dissenyat per Cerdà, i de la integració dels ferrocarrils a la trama urbana de la ciutat, i fotografies de fèpoca. Per valorar la importància de l'Eixample, la mostra proposa una comparació-amb fotografies aèries i plànols- amb el seu traçat antic.

N F O K M A T I U

Plànols i maquetes que mostren la diversitat d'interessos de l'enginyer, des dels estudis d'habitatge fins als estudis urbanístics relatius als carrers, que comprenien vies amb una amplada de 35 metres per evitar conflictes entre vianants, carruatges i transports de mercaderies. Plànols i maquetes que, en definitiva, mostren la planificació de la ciutat en nivells, proposada per Cerdà el 1859, les modificacions en el projecte que es van haver d'efectuar, per exigència del Govern el 1663 (els blocs que componen l'illa passen de ser dos a tres i s'aprofita per integrar el ferrocarril en la ciutat).

La mostra, d'altra banda, també realitza una síntesi interpretativa de l'obra teòrica de Cerdà per mitjà d'un aucfovisual, a la vegada que aprofundeix en un personatge desconegut Així, un conjunt de murals al·legòrics ressalta les diverses vessants professionals de Cerdà: enginyer, lopògraf, arquitecte, economista, jurista, polític. mHar, escriptor...

U

R

B

A

N

I

S

M

E

La ciutat que volia enderrocar les muralles er entendre Cerdà i el seu projecte d'Eixample cal comprendre, primer, la Barcelona del segle XIX. Emmurallada, sense capacital d'expansió, necessitava espai. Rere les muralles hi havia un gran espai lliure que no podia ocupar-se perquè era zona de seguretat. Davant això, la indústria es va traslladar a les viles de Sants, Gràcia, Sant Andreu i Sant Martí, que van experimentar, llavors, un gran creixement. A l'avanç de la burgesia, el va seguir un proletariat que s'amuntegava en els barris més pobres, amb una densitat de 1.700 habitants per hectàrea.

Barcelona va esdevenir una ciutat conflictiva i el Govem va haver de cedir i autoritzar el 1855 l'enderrocament de les muralles. L'Ajuntament va convocar, el 1859, un concurs per a un projecte d'eixample de la ciutat. Se'n van presen-

tar 13 i va guanyar l'arquitecte Antoni Rovira, mentre que Francesc Soler, Francesc Daniel i Josep Fontserè van obtenir els tres accèssits. Cerdà ni es va presentar, però feia un any que havia obtingut l'autorització del Govern per aixecar un pla topogràfic del pla de Barcelona, sobre el qual va construir el seu projecte d'eixample, que va presentar al Ministerio de Fomento.

El Govern va aprovar aquest pla i el va imposar a Barcelona. Va ser l'inici del desamor entre Barcelona i Cerdà. Entre la conservadora burgesia catalana i un enginyer progressista. Entre els arquitectes i els enginyers. L'Ajuntament va reaccionar malament. Va boicotejar i mutilar el Pla Cerdà. Per començar, va desencadenar una campanya personal contra Cerdà. Posteriorment, en no poder oposar-se frontalment al Govem, va decidir destruir sistemàticament, amb ordenances, el projecte de Cerdà.

Les ordenances de Cerdà establien unes illes obertes amb edificis de planta baixa i tres pisos superiors amb una alçada màxima de 16 metres. El 1891, però, sota el mandat de Rius i Taulet, l'alçada va augmentar fins als 22 metres, es van afegir dues plantes més, es van tancar les illes, i es va introduir un entresolat en la planta baixa. El 1923, Fabra i Puig va desdoblar la planta baixa en semísoterrani i entresol. El 1942, els edificis van passar a tenir sis pisos, més àtic i un sobreàtíc, que el 1972 Porcioles va suprimir. Quatre anys més tard, Viola

va suprimir els àtics i sobreàtics i ei desdoblament de la planta baixa en semísoterrani i entresol. L'Eixample és avui una zona d'habitants envellits i edificis deteriorats que, actualment, està pendent d'aprovació una controvertida modificació de les ordenances de l'Eixample proposada per l'Ajuntament.

Aquesta preveu la limitació d'oficines, l'afavoriment dels habitatges, la prohibició d'instal·lació d'entitats bancàries i més de cinc bars per hectàrea, i la recuperació d'un centenar d'interiors d'illa per a ús públic. •

Restaurarien y mantenimiento de edificios Consolidación y refuerzos estructurales Rehabilitación integral Impermeabilizaciones, aislamientos Interiorismo y reformas Cardenal Reig, 20. enllo. 1* - 08028 Barcelona Tels. 440 84 04 • 440 87 21 - Fax 440 87 06

U

R

B

A

N

I

S

M

E

Salvador Tarragó: "Sense Cerdà, Barcelona seria avui una ciutat de tercera fila, com moltes altres"

T

ostra Cerdà. Urbs i Territori és una espectacular exposició , , sobre l'enginyer cal 1 lalà construïda al ^ J voltant de tot el ma^ • ^ • 1 lerial trobat des de 1985 lins al plànol original del projecte de 1 859 del Pla Cerdà, recentment descobert als arxius de la Real Acadèmia de Bellas Arles de San Fernando. L'arquitecte Salvador Tarragó és el director general d'una mostra que vol fer justícia a un projecte i a un home que, fa un segle, van ser despreciats i maltractats per la ciutat de Barcelona.

- Tan importants han estat les trobades com perquè justifiquin aquesta exposició?

- Sí. La trobada dels documents de l'avantprojecte del Pla de l'Eixample del 1855, del projecte del 1859 i de l'avantprojecte de reforma de Madrid ens han permès tenir una visió més completa de Cerdà. Una visió diferent de la que teníem fins ara.

Amb l'exposició, el que volem simplement és explotar i analitzar aquest nou Cerdà que hem trobat.

- Com és el nou Cerdà que es mostra en aquesta exposició?

-- És un Cerdà en formació. Un són molt pragmàtiques. Un home utòpic Cerdà molt influït per l'urbanisme an- no hauria estat capaç de donar tantes glès, molt preocupat per l'estudi dels solucions pràctiques i tan visibles als habitatges. Cerdà va voler definir quin projectes que proposava. Cerdà era retipus d'habitatges havia de tenir Bar- volucionari, però a la vegada conservacelona i les condicions sanitàries i dor. Així, el seu èxit rau en la seva mediambientals que capacitat de síntesi i en els havien d'envoltar. " L a Concepció g l o b a l la formulació que va fer d A partir d'aquests ha- rip |'iirhani<;mp n u p fa e la naturalesa del probitatges va crear un a e ' u r D a n i s m e 1 u e I a blema urbà. projecte de ciutat jardí Cerdà es una -UnproblemaqueCermoit londinenca, molt a p o rtació definitiva en d à v a a f r o n l a r d e s d e dispersa, amb algú. .. , . , dilerents punts de visla nes influències espanlSIOna Oe t 3 i n 0 p a s eX clusivanyoles com és la tral'urbanisme" ment urbanístics... dició de les "corralas" - E s cert. Cerdà va planmadrilenyes, habitatges amb places tejar la construcció d'una ciutat, interiors, una concepció urbanística l'Eixample, tenint en compte els dos asque no es tornaria a reprendre fins al pectes que intervenen decisivament en 1932 amb la Casa Bloc. la definició d'una urbs: les persones i els - Qui va ser Cerdà, un visionari, ediMs, junt amb els carrers. El Pla Cerdà és a la vegada un estudi demogràfic, un socialista utòpic...?

- Va ser un home amb una visió un tractat d'història, un informe sociolòmolt avançada però a la vegada molt gic, un recull de nocions de dret. de realista. Com a bon enginyer que era, gestió econòmica i un tractat d'arquitecCerdà sempre va saber fins a on tura i urbanisme. Amb totes aquestes podia arribar. Les seves propostes visions interdisciplinàries, Cerdà va des-

tes altres. La importància de Cerdà rau en el fet que la seva va ser l'única proposta de nova ciutat que es va produir durant la Revolució Industrial.

Cerdà, que és l'urbanista més important del segle XIX, va integrar les indústries i les Unies de ferrocarril en l'expansió urbanística de la ciutat fent compatible determinats graus de concentració urbana i de salubritat.

L'exposició reivindica, precisament, aquesta figura excepcionalment capaç i vol reparar la injustícia històrica que la burgesia catalana va cometre amb Cerdà.

- Però, l'Eixample d'avui dia té poc a veure amb el que va projectar Cerdà.

- És cert. Les transformacions que va patir l'Eixample són degudes a circumstàncies històriques i socials en les quals Cerdà podria haver pensaL Són ei resultat històric d'un procés de més dé 100 anys que cal estudiar més a fons. S'ha de tenir en compte que la història de l'Eixample és molt densa. Hi van participar mestres d'obres, arquitectes modernistes, noucentistes... El resultat, analitzat avui, és que l'Eixample és un projecte urbanístic molt ben resolt, molt equilibrat, amb tots els carrers lilar la seva pròpia teoria de la ciutat, que de 20 metres d'amplada i places ortoes basa en les vies i les intervies, és a gonals, de 20 metres de costat, a dir, en les cases i els carrers. Cerdà va cada cruïlla de carrer i patis de 60 per ser un gran planificador. Això fa que, tot 60 metres a cada illa. En cas contrari, i que les seves formulacions hagin tin- cóm s'entendria que una trama urbagut una vigència determinada, la seva na que ha patit tantes agressions i concepció global de l'urtantes modificacions banisme sigui una apor- " C e r d à v a a p o r t a r u n hagi sobreviscut? Maltació definitiva en la his- . . . . r n n r p n t P . , , „ , grat totes les transtortòria de l'urbanisme. nOU Concepte. Una ^ o ^ , a q u a d r i c u l a Aquesta és la seva gran- Ciutat igualitària e n la de l'Eixample conserdesa. q U a | n j n g u n o s'havia »a les seves principals . . . . . qualitats, les que fan -QuèvaaportarCerde Sentir inferior 0 „ , Barcelona una de dà que no aportessin la resta de projectes que diferent dels altres" les millors ciutats dei rnón, urbanísticament van optarà l'Eixample? • ^ ^ ^ ^ H I M ^ ^ ^ M parlant.

- Cerdà va aportar un nou concepte: - Quin és el futur de l'Eixampte? la integració territorial urbana. Cerdà va planejar una ciutat igualitària en la qual - El mateix que el de Barcelona. Si cada barri havia de ser autosuficient, en es respecta la desdensificació iniciala qual ningú no s'havia de sentir interior da als anys 80 i es recuperen els patis o diferent dels altres. Una ciutat iguali- d'illa, en un termini de 20 o 25 anys tària articulada en carrers homogeneït- haurem recuperat una ciutat més conzats amb la mateixa amplada. fortable, amb un contacte amb la na- Com seria avui Barcelona sense el tura molt semblant al que va projectar Cerdà.

Pla Cerdà?

Antoni Capiluj - ...una ciutat de tercera fila com molN F O K M A T I U

P U N T S

DE

V I S T A

Nous reptes perreduir la sinistralitat laboral en la construcció

H

a reducció de la sinistralitat passa per la consecució dels objectius següents: crear una consciència preventiva de caràcter col·lectiu, millorar la qualitat tota! en la construcció, i dotar la societat d'estructures estables i definitives de control de la prevenció. Per assolir aquests objectius, cal implicar de manera responsable les institucions, públiques i privades, i les persones, jurídiques i físiques, en un grup coordinat que sigui capaç de materialitzar alternatives a curt i a llarg termini. Cal trobar la manera en la qual els agents més directament implicats assumeixin la seva responsabilitat. Correlativament, cal establir un mecanisme de verificació dels objectius fixats conjuntament per la Inspecció de Treball, col.legis professionals, organitzacions empresarials i sindicats.

Tot promotor vol que l'obra es faci sense complicacions i segons la normativa legal vigent. Per aquest motiu, i en coherència, hauria de tenir en compte en el seu plec de condicions el compliment de la legislació vigent en matèria de prevenció de la sinistralitat laboral, i també la possibilitat de fixar, en l'elecció dels seus contratistes col·laboradors, uns incentius a la bona qualitat-prevenció i una penalització important a la no qualitat-sinistralitat. Les administracions haurien de ser capaces d'establir uns mecanismes d'homologació de promotors, d'acord també amb els aspectes de qualitat i seguretat, tant des del punt de vista d'execució material com d'ús i utilització en condicions d'habítabilitat, de les seves promocions.

Els projectes han de ser dissenyats amb detall, per col·lectius cada cop més pluridisciplinaris. La concepció del projecte de construcció ha de partir del principi que l'obra ha de ser executada per persones físiques amb uns mitjans materials d'utilització habitual en el sector i que tota innovació ha de tenir integrada la seva Anàlisi d'Operacions Constructives perquè el contractista pugui desenvolupar adequadament, durant l'execució material de l'obra, el corresponent Procediment

llicències d'obra sense vetllar pel compliment rigorós del R.D. 555/86. Els ministeris de Treball, Obres Públiques i Indústria haurien de liderar i impulsar la seguretat en la construcció, de forma coordinada, decidida i eficaç.

L'administració hauria de dur un registre de les empreses recusades, per direccions facultatives i contractistes principals, com a contràries a la prevenció. D'altra banda, també hauria de plantejar-se el propòsit d'incentivar aquelles empreses que demostrin una reducció significativa de la sinistralítat.

La direcció facultativa és una peça clau per al plantejament de l'execució i control de la seguretat, i està obligada a extremar les exigències respecte a la qualitat, tant del projecte d'execució de l'obra, com de l'estudi de seguretat.

La direcció facultativa també ha d'exigir el compliment de l'aplicació del pla de seguretat de l'obra, segons les circumstàncies particulars d'aquesta. Pel que fa al contractista, en tota obra aquest hauria de justificar, fer efectiu i exigir el compliment del pla de seguretat i higiene. També hauria de recusar als incomplidors de les més elementals normes de seguretat. Pel que fa als treballaOperatiu de Seguretat. El projecte d'execució de l'obra es complementa amb el preceptiu

iA

A li m9 m L

••m

i cognom del català que obtingué que el monestir fos declarat monument nacional el 1879. A la columna de color dels motsresposta hi trobareu en acròstic el nom d'aquest monument

Gl

Lí

VAT

EN

AM

VÍC

AL

GÜE

Rl

U

XOLS

ER

RA

TE

PO TELL

SA

Tl

TOR

VELL

LA

Rl

SI

PLA

NA

BE

DEN

DE

BA

MIN

RA

LLU

DA

CAL

NÍN GON GUER

DEFINICIONS: 1. Altament, hexagonal, i Peça sanitària pef a rentarhi atuells. 3. Cavitats molt estirades pels cadàvers. 4. Refeu que presenta ta paït inferior d'un sostre. 5. Moülura IKsa gairebé quadrada i de grua suficient per a ésser rígkfa. 6. En sentit transversal, distància enlie eb costats llargs d'una superfície. 7. Aparell excfelor i especialment públic. 8. Paral-leplpede que amb d'altres, forma una laixa

febre l formació d'ofici, facilitada per l'empresa. L'administració, pei

una

NA

1 2

3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

ornamental a la volada de les cornises. 9. Connecten clavilles amb bases i llocs de treball amb familiars. 10. Bement de coberta envidrat que forma un cos sortint. 11. Aparell proveït d'un calefactor i que produeix aigua calenta. 12. Conducte que dóna sortida a les aigües brutes. 13. Rajola al peu d'una barana formant un pla inclinat. 14. Figura geomètrica capaç d'assumir les exigències d'un pla urbanístic.

iBdiues :SNOI0mOS

I N F O R M A T

la seva banda, hauria d'establir un sistema de selecció dels treballadors que demostrin tenir una actitud temerària amb l'objectiu de conduir-los cap a sectors productius amb menors factors de risc. • MIGUEL ÀNGEL PALOMO GUTIÉRREZ Arquitecte tècnic. Assessor de la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya

LA

Olissip

NA

Al DOLLS NAT LLÓ PLA

dorS| a ( u e s t s haurien d e

detall, i per col·lectius professionals cada cop més pluridisciplinaris"

Estudi de Seguretat i Higiene.

L'incompliment d'aquestes característiques mínimes hauria de comportar que l'administració no homologués les oficines de projectes que no integrin la prevenció en els seus dissenys.

Les oficines de concursos haurien d'adoptar, també, una postura clarament incentivadora de la promoció de la seguretat. Els ajuntaments no haurien d'atorgar

L ' A P A R E L L A G R A M A , p e r

INSTRUCCIONS: Heu de resoldre les definicions numerades i anar ratllant les síl·labes dels mots-resposta en la graella de l'esquerra. Les síl·labes que queden sense ratllar formen el nom

«c/e nroiprtpc arauitectònics t / S Prolecie$ arqUiieClOMCS nan Cfe Ser QlSSenyatS aWD mes

PREMSA

Cerdà mitificat L'exposició Cerdà. Urbs i Territori té moll bona acollida. El material documental històric i el catàleg exhaustiu són de gran valor. Ara bé, l'enfocament és discutible. L'objectiu que es persegueix és mitificar Cerdà: consagrar una mena d'heroi romanticista o mesies fundamentalista l'identitat del qual s'intenta anar triturant en cada sala amb la major intensitat i les menors contaminacions possibles. La tesi consisteix a explicar-nos que abans de Cerdà només existia l'ignomínia, la ignorància i la barbàrie. Apareix, llavors, un Cerdà geni, la ciència iníusa del qual, sense cap antecedent cultural, li permet elaborar la teoria urbanística més important del segle XIX. Immediatament, rere seu, només existeix l'especulació i la destrucció sistemàtica de la seva beíla utopia. Aquesta argumentació, encara que poc versemblant, acaba per convèncer els visitants. Sembla que s'ofereixi un producte d'alta cultura per al gran públic quan, de fet, s'està faltant al rigor històric. • Josep Maria Montaner EL PAÍS Dilluns, 21 de novembre de 19M

EL

NOTICIARI

P R E M A A T

_ _ _ . . _ P R f c J X f l A A T

L'Assamblea general de mutualistes i delegats de Premaat, reunida afinal d'octubre a Madrid, va rebutjar l'ajornament de la jubilació fins als 68 anys i la supressió de la prestació previstes en el projecte de reforma d'estatuts de l'entitat. D'altra banda, el president de Premaat va contestar alguns comentaris i va negar l'existència de qualsevol dèficit patrimonial de la institució.

Madrid també rebutja la reforma Roberto Medín, president de Previsió Mútua, nega l'existència d'un dèficit patrimonial 'Assemblea de mutualistes i delegats de Premaat va rebutjar la proposta d'ajomar l'edat de jubilació als 68 anys i la supressió de la prestació per viduïtat del grup ampliat. L'Assemblea va demanar l'estudi d'altres solucions de futur, amb tota la informació necessària que permeti valórar-les adequadament. Premaat, per la seva banda, ha posat en marxa un pla estratègic per abordar amb garanties els canvis normatius que s'acosten.

Aquest pla s'ha encarregat a una entitat d'àmbit internacional experta en l'anàlisi i assessorament d'entitats asseguradores i de previsió social. Els participants de l'Assemblea General Extraordinària, que es va celebrar a Madrid els dies 28 i 29 d'octubre, consideren que hi ha prestacions que són fonamentals com ara la jubilació i van demanar el manteniment de la prestació per viduïtat almenys en el grup ampliat.

Q

Les opinions de l'Assemblea van coincidir en molls aspectes amb les que han estat manifestades pels mutualistes i representants de Barcelona i que es van resumir el passat 18 d'octubre amb la demanda, a proposta de la Junta de Govern del Col·legi, de la retirada del

projecte de modificació d'estatuts, la desconvocatòria de l'Assemblea prevista per al 25 i 26 de novembre i l'elaboració i debat d'un pla estratègic de futur. Els mutualistes i delegats del conjunt de l'Estat van demanar l'estudi d'altres solucions que permetin mantenir, com a mínim, les actuals prestacions, Aquesta oposició clarament manifestada pel col·lectiu mutualista haurà de ser assumida per la mateixa Comissió d'Estatuts, que haurà de preparar altres alternatives.

Retornar la confiança La Junta de Govern de Premaat va voler sortir al pas d'alguns comentaris que s'han fet sobre la situació econòmica de l'entitat t que han provocat un cert clima de 'desconfiança entre el col·lectiu mutualista. El president de Premaat, Roberto Medín, va lamentar l a situació de desconeixement que s'ha detectat sobre la Mutualitat i molt especialment pel que fa al seu sistema de capitalització col·lectiva, no individual". Medín va reconèixer un notable augment del nombre de mutualistes en situació de suspensió de drets, però va reafirmar la plena capitalització de l'Entitat. "El que

planteja la reforma és que no hi hagi problemes a vint anys vista per garantir les prestacions dels passius i consolidar els drets en formació dels mutualistes".

El president de Premaat va assegurar que "a Premaat no hi tia cap dèficit patrimonial. Totes les obligacions contretes amb els pensionistes estan absolutament garantides". Per a Medín, l a reforma pretén trobar un equilibri entre quotes, condicions i prestacions".

La celebració de l'assemblea on s'havia de debatre i, si era procedent, aprovar el text de la reforma va ser ajornada ja que una sentència del Tribunal Su-

prem declarava la nul·litat del sistema de representació de l'entitat. Ara Premaat haurà de modificar-lo en els nous estatuts d'acord amb el reglament d'entitats de previsió social. Actualment es prepara una normativa provisional segons l'obligada imposició del nou sistema de representació. Premaat té previst convocar reunions territorials prèvies a l'assemblea general que es preveu per al primer trimestre del 1995, en què es discutirà de nou la reforma estatutària i sense que, de moment, hi hagi variació quant a les prestacions i condicions actuals. •

INSTITUCIONS

C U L T U R A

El Consell Comarcal del Vallès Oriental i el Col·legi aposten per la rehabilitació

Tres punts de vista de l'arquitectura i l'urbanisme català

Les dues entitats signen un conveni de col·laboració

El Col·legi inaugura la mostra "La forma urbana de Catalunya'

a

l Consell Comarcal i la delegació del Vallès Oriental del Col·legi han signat un conveni per afavorir la rehabilitació d'habitatges. El conveni, signat recentment pel president del Consell, Jordi Terrades, el delegat del Vallès Oriental, Frederic de Buen. i el president del Col·legi. Carles Puiggròs, inclou la col·laboració d'ambdues entitats en l'organització de cursos i jornades tècniques adreçades a arquitectes tècnics, arquitectes t tècnics municipals, la convocatòna d un premi de rehabilitació, i restabliment dun marc de col·laboració

entre el Col·legi i els diferents ajuntaments de la comarca.

El Consei! Comarcal ja comptava, abans d'aquest conveni, amb una Oficina de l'Habitatge en la qual s'informava sobre els diferents ajuts destinats a aquells que vulguin rehabilitar la seva vivenda. Per la seva banda, e! Col·legi disposa d'un servei de rehabilitació promou la campanya divulgativa La Casa en Forma, per tal de difondre la cultura del manteniment dels edificis i alhora fomentar un compromís socials per racionalitzar el manteniment, seguint l'esperit de la Carta del Manteniment. •

'Arxiu de la Forma Urbana de Catalunya de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) conté més de 300 municipis de parla catalana analitzats i dibuixats amb la finalitat d'entendre !a seva forma urbana i la seva arquitectura i, així, poder modernitzar-los sense destruir-los. L'exposició La forma urbana de Catalunya, comissariada per l'arquitecte Josep Muntanola i que s'inaugurarà al Col·legí el 19 de gener, és una selecció del material recollit en aquest arxiu, dividit en tres grans apartats: Les traces catalanes en l'arquitectura del paisatge de

B

L ' I N F O R M A T I U

Califòrnia (l'impacte de la planificació colonial duta a terme per pioners catalans), Història i projecte en el territori d'Empúries (anàlisi de la complexitat històrica del territori d'Empúries), i La diversitat del món medieval a Catalunya (la necessitat de la seva protecció integral i conservació). Coincidint amb la celebració de l'exposició és previst, per al 31 de gener, el debat Formes urbanes a Catalunya: creixement, centres, perifèries i paisatges, dins el cicle d'activitats Artitectures, promogut conjuntament pel Col·legi d'Aparelladors i el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. •

EL

NOTICIARI

PATRIMONI

AJUNTAMENTS

Catalunya vol rescatar el seu patrimoni Industrial El Museu de la Ciència i la Tècnica inventaria els elements que han de ser conservats

B

El Servei Promoció i Mercat de Treball del Col·legi d'Aparelladors organitzarà, el proper mes de gener, el curs Cadastre: Urbanisme i hisenda. Geslió i ús de la informació. El cadastre, en tant que banc de dades del patrimoni immobiliari, és un element d'informació indispensable per a una societat moderna. El curs parteix del doble enfocament del cadastre com a sistema de valoració i com a sistema d'informació.

'Assamblea de l'Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d'Arqueologia Industrial de Catalunya ha fet un inventari de 75 elements que mereixen ser catalogats com a patrimoni històric i, conseqüentment, conservats i protegits.

Aquest inventari, "bàsic i mínim" va ser aprovat pels especialistes que van participar en les terceres Jornades d'Arqueologia Industrial que es van dur a terme a Sabadell a mitjan novembre. L'objectiu d'aquesta iniciativa és elevar la proposta a les diferents institucions públiques de Catalunya.

L'inventari inclou molins, fundicions, fàbriques, mercats, cimenteres i cellers.

La ciutat de Barcelona aconsegueix la inclusió de 13 edificis: la fàbrica d'estampacions del carrer Tàpies, els vapors de Can Batlló (Escola Industrial de Barcelona), Sants, Can Bagaria, Ca l'Aranyó, Casarramona i la Sedeta, la Torre d'Aigües de Catalana de Gas, la seu d'Hidroelèctrica de Catalunya, les estacions del Nord i de França, el Mercat del Born i els magatzems del Port.

Altres elements inclosos a l'inventari són el molí d'Àreu, la Colònia Güell, la cimentera Clot del Moro (La Pobla de

Curs sobre el cadastre i la gestió i utilització de la seva informació

Lillet) o les mines de sals potàsiques i la munlaya de Sal de Cardona.

A Catalunya, l'interès per l'arqueologia industrial és força recent, malgrat que és la comunitat pionera a Espanya quant a aquesta matèria. Fins fa poc, aquesta modalitat d'anàlisi del passat estava reservada a curiosos de la tècnica, bàsicament enginyers. Ara, peròMa preocupació per salvar edificis, elements i materials que han donat a la societat catalana el seu actual caràcter industrial ha

Els tècnics municipals poden ser uns professionals idonis per exercir com a gestors d'aquesta base de dades geogràfica i descobrir-ne les utilitats. Per això es planteja la necessitat d'una formació específica d'aquests professionals. Eis objectius d'aquest curs són crescut entre historiadors, arquitectes mútiples: conèixer el marc legal i normatècnics, arquitectes i sociòlegs, fins a tiu del cadastre com a institució i com a esdevenir una ciència pluridisciplinària sistema de valoració; entendre el caque vol equiparar-se a les seves homò- dastre com a sistema de valoració adminimes de França i Gran Bretanya. A nistrativa dins el marc general de les Catalunya, ha estat precisament Saba- valoracions immobiliàries; estudiar el dell una de les ciutats que més s'ha procés que se segueix per assignar vapreocupat per protegir el seu patrimoni lors al territori; proporcionar exemples i industrial. Obres com ara la Torre "'de practicar les tasques de recollida i prel'Aigua i els vapors Can Borràs i Can paració de la informació, i aprofundir en Llonch han estat recuperats com a cen- els aspectes més rellevants del cadastre com a sistema d'informació. • tres de nous usos lúdics i educatius. •

B R E U S

La formació dels tècnics en restauració als països bàltics El Servei Rehabilitació del Col·legi va participar, el passat mes d'octubre, en una Missió del Consell d'Europa a Tallinn (Estonià). L'objectiu d'aquesta Missió era conèixer l'estat actual de la formació dels professionals pel que fa a la restauració als tres països bàltics, explicar la situació internacional en aquest aspecte i oferir assessorament i suport a les seves iniciatives. Els representants d'Estònia, Letònia i Lituània van presentar els trets fonamentals de la situació actual, marcada per unes estructures econòmiques incipients i amb una organització del sector molt vinculada a l'antic sistema planificat de la URSS. •

Els estudiants de l'EUPB, a l'acampada pel 0,7%

La UE atorga els ajuts a la protecció del patrimoni arquitectònic

Els estudiants de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona (EUPB) també són representats a l'acampada d'estudiants que es duu a terme al campus de Pedralbes per reclamar que el 0,7% de l'import dels pressupostos generals de l'estat es destini a la cooperació internacional. L'acampada es va iniciar el passat 12 de novembre a imitació d'una iniciativa similar desenvolupada pels estudiants de Madrid. El passat cap de setmana el nombre de tendes ja arribava a les 720. D'altra banda, tant el Consejo General de la Arquitectura Tècnica de Espana com el Col·legi d'Aparelladors de Barcelona han decidit, per iniciativa pròpia, destinar el 0,7 dels seus pressupostos anuals a l'ajut al Tercer Món. •

El Diari Oficial de les Comunitats Europees va publicar, el passat dia 11 d'octubre, el programa d'ajut a projectes pilot per a la conservació del patrimoni arquitectònic europeu, que concedeix el Parlament per dotzè any consecutiu. Per a 1995, l'ajut va adreçat a la restauració i conservació de monuments religiosos, amb prioritat per als projectes centrats en monuments que tinguin encara la funció de recinte de culte religiós. L'import de l'ajut es limitarà a 150.000 ecus i al 25% del pressupost total de l'obra. Els projectes que vulguin optar a aquests ajuts han d'estar situats dins d'un estat membre de la Unió Europea i les obres de restauració hauran de finalitzar, com a màxim, el 15 de setembre de 1997. •

^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ • ^ W H

L ' I N F O R M A T I U

El

NOTICIARI

PUBLICACIONS PERIÒDIQUES

Els murs de contenció prefabricats New Forte Los muros de contención prefabricados vegetoliiables F. Valero Cemento-Hormigón núm. 735, agos! 1994 p. 983-1.003 Una classificació dels murs de contenció és la que es fa d'acord amb el seu comportament davant la deformació dels sòls de fonamentació, com a conseqüència de les càrregues transmeses pel mur. Així doncs, podem diferenciar els murs flexibles dels rígids. Els murs flexibles responen a les tècniques de reforçament de sòls i comprenen les diferents modalitats de murs de terra armada i els murs de fibres extensibles, com ara les geomalles, els geotèxtils o els materials plàstics. Una tipologia particular dins d'aquest grup, són els murs prefabricats que presenten un aspecte extern parcialment o totalment vegetal.

Aquest aspecte s'aconsegueix amb

l'aplicació de solucions de reforçament i el posterior sembrat a la part exterior del mur: d'aquesta manera l'impacte ambiental és mínim. En ocasions però, es combina el formigó amb les zones sembrades, com és el cas del sistema NewForte.

Els murs New Fortes són formats per un parament de peces modulars, les eslingues d'atirantament, les falques d'ancoratge i el material de rebliment: • Les peces modulars són de formigó prefabricat i tenen forma de calaix, obert per la cara superior i la posterior. Les dimensions de les peces varien segons l'alçada del mur. • Les eslingues estan fetes de poliester, quan es treballa amb les peces petites, o de rodons d'acer galvanitzat, quan es treballa amb la grandària estàndard; tenen forma d'anell tancat i es col·loquen al voltant d'un sortint de la peça de formigó i, a l'altra banda, d'una falca d'ancoratge. • Les falques

d'ancoratge són semicilindres de formigó situats a l'extrem oposat del parament.

• El material de reblimenl està condicionat pel tipus d'eslinga que s'utilitzi. A nivell de composició química, si les eslingues són de poliester es recomana un Ph superiora 9, si en canvi, són metàl·liques, no s'han d'emprar materials de rebliment agressius; des del punt de vista mecànic, el rebliment ha de tenir una corba granulomètrica prou contínua perquè no costi de compactar.

El muntatge d'aquests murs és senzill.

M O N O G R A F I E S

La solera inicial anivella i reparteix les càrregues de les peces més baixes.

Cada una de les peces es recolza en dues de la fila inferior. Les peces se separen per mitjà de junts elàstics, els quals permeten l'assentament del parament. Posteriorment es col·loquen l'eslinga i la falca d'ancoratge, i es tensa l'eslinga. En darrer lloc, es fa la compactació de les tongades, que ha de ser similar a la del terraplenat adjacent. • Marta Truyol

PISOS A PREU DE COST (C/València - Meridiana)

Avaluació dels edificis malalts

• EDIFICI AMB NOMÉS 1 0 HABITATGES • 1 0 5 M 2 CONSTRUÏTS

El síndrome del edificio enfermo.

Metodologia de evaluoción Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo Madrid, 1994 194 pàgines

• 4 DORMITORIS (3 dobles. 1 Individual) • 2 BANYS COMPLETS (1 privatiu dormitori principal) • CUINA MOLT EQUIPADA I AMB DINETTE • ÀMPLIA GALERIA DE SAFAREIG

Tracta dels problemes que pot ocasionar als usuaris la manca de qualitat de l'aire interior dels edificis. Aquesta qualitat depèn de factors com les condicions de l'aire exterior, el disseny del sistema de ventilació/climatització, les divisions interiors i la presència d'agents contaminants - les activitats que s'hi realitzen, mobiliari, materials i revestiments emprats. L'acció combinada d'aquests condicionants, entre d'altres, poden provocar en els usuaris un seguit de problemes de salut de diversa gravetat, que fan que es pugui parlar de síndrome de l'edifici malalt. Després de definir les característiques dels edificis malalts i de concretar els possibles factors de risc, aquest llibre facilita unes pautes per a analitzar els edificis afectats i valorar els resultats obtinguts. També suggereix possibles solucions, a través de l'estudi i resolució de casos pràctics. Resulten especialment útils els annexos que relacionen els contaminants químics i biològics que són més freqüents en els edificis, així com els principals paràmetres de medició de la qualitat de l'aire interior i les organitzacions i publicacions més importants que existeixen sobre el tema. També s'hi inclouen uns qüestionaris que ens permeten conèixer i avaluar mülor els casos concrets que volguem estudiar i una bibliografia internacional que ens permet ampliar coneixements. •

AMB ESTENEDOR • TERRASSA • AIRE CONDICIONAT, INDIVIDUAL • ASCENSOR • VÍDEO - PORTER • ANTENA PARABÒLICA • GAS NATURAL • ALUMINI I VIDRE AMB CAMERA A FAÇANES • FUSTERIA INTERIOR ENVERNISSADA

PROMOCIÓ EN RÈGIM DE COMUNITAT DE PROPIETARIS. PER ACONSEGUIR EL MILLOR PREU I LA MILLOR QUALITAT

PROMOU I US N'INFORMA: PRETE. S.L Rosselló 205. 4*2* • 08008 BARCELONA Tel. (93] 415 02 89 • Fax (93) 415 16 89

WPRETE -H-

CUPÓ RESPOSTA

L ' I N F O R M A T I U

SERVEIS

C O M U N I C A T S

S E R V E I S

Campanya selectiva de recollida de materials

Assessorament sobre assegurances

A V I S O S

Pròximes trobades de l'Edajub La comisssió d'aparelladors jubilats, Edajub. que continua com de costum reunini-se el segon dijous de cada mes, trasllada la trobada del dia 8 de desembre, que és festiu, al dijous 15 del mateix mes de desembre. La trobada tindrà lloc a les 11 hores, a la quarta planta del Col·legi, El mateix dia, el company Ulríc Colomer exposarà les diapositives de les darreres visites culturals que es van fer a la ciutat de Vic i Santa Eugènia de Berga, entre d'altres.

La sessió anirà acompanyada dels comentaris sobre les imatges que farà Lluís Maria Pascual, coordinador de les visites culturals, i tindrà lloc a les 19 hores del dia 15 de desembre a la Sala de Conferències, primera planta del Col·legi. •

COL·LEGIALS

Q

rquitectes sense Fronteres és una organització no governamental (ONG) l'objectiu de la qual és el d'aportar, benèficament, ajut i cooperació en el camp de la planificació i els projectes arquitectònics, l'edificació, l'urbanisme, l'ordenació del territori i el medi ambient, a les poblacions de països i zones deprimides i a les afectades per cataclismes, accidents col·lectius, situacions bel·ligerants í, en general, per condicions naturals o econòmiques desfavorables.

Una de les accions dutes a terme per l'associació és la de recollir materials sobrers d'obra per a la seva reutilització posterior en zones de pobresa.

Així doncs, Arquitectes sense Fronteres, juntament amb l'associació Engrunes i Miques, ha iniciat

Mecanografia per ordinador

una campanya selectiva de recoli- a l'associació Engrunes i Miques, da de materials aprofitables, so- del carrer Manuel Riera 81-87, brers d'obra, per a reutilítzar-los en 08950 d'Esplugues de Llobregat. habitatges de persones en situació L'horari de recollida és de 10 a 14h.

Per a qualsevol dubte podeu pode marginació.

La recollida de materials, que es sar-vos en contacte amb Arquilecva iniciar el passat 15 de novem- tes sense Fronteres, plaça Nova, 5 bre, es pot fer per fax (93/ 473 96 8a, 08002 de Barcelona o al te73) o bé, amb lliuraments directes lèfon, 93/412 43 18. •

Tauletes digitalitzadores

Autocad versió 12 amb un 30% de descompte

El Col·legi posa a disposició dels col·legiats un programa informàtic per a l'autoaprenentatge de tècniques d'escriptura amb teclat.

Es presenta en les versions: • ACCU-TYPE: per a un sol usuari, amb un preu per a col·legiats de 4.300,- + IVA • ACCU-TYPE: per a 5 usuaris amb preu de 7.000,+ IVA, per a col·legiats

El Col.legi ha signat un conveni amb l'empresa Autodesk que permet als professionals adquirir el programa Autocad versió 12 amb un 30% de descompte.

Maria Josep Gonzàlez i Montserrat Roger, Segona planta del Col.iegi

•' DEFUNCIONS

Ens dol comunicar a tots els col·legials la deluncíó dels nostres companys:

El Col.legi ven, procedent de l'Aula d'Informàtica: 6 tauletes digitalitzadores OCEG6453,

Per beneficiar-se d'aquestes condicions, les persones interessades podran adreçar-se a qualsevol representant autoritzat d'Autodesk i presentar el carnet de col·legiat.

mida DIN A3, en perfecte estat.

3 mesos de garantia.

També podran adreçar-se a la Cooperativa d'Arquitectes Jordi Capell, que n'és representant autoritzada.

Preu: 50.000,- + IVA.

Cooperativa Jordi Capell Tercera planta del Col.legi

Departament d'Informàtica quarta planta del Col·legi

Servei d'Informació

El setembre de 1993 el Col·legi va posar en funcionament un servei d'assessorament i contractació d'assegurances dins del conveni que es va concertar amb la correduria César Lorente, S I .

El servei, amb un any de funcionament, eslà a disposició dels col·legiats per analitzar i revisar gratuïtament les seves assegurances i donar-los orientació sobre com cal cobrir elsriscospersonals i professionals.

A partir d'ara, qualsevol informació o tràmit es podrà atendre en l'horari següent: de 9 a 14 hores, de dilluns a divendres, a la segona planta del Col·legi. •

Pere Martínez I Roig col·legiat número 4.395, esdevinguda el 10 de novembre, als 41 anys.

Josep Maria Moreno I Lucas col·legial número 4.974, esdevinguda el 17 de novembre als 47 anys.

SERVEI DE GESTIÓ FISCAL PLANIFICACIÓ DE LA RENDA I TANCAMENT D'ANY FISCAL Per tal de poder oferir als col·legials millors serveis, el Servei de Gestió

• La possibilitat de conèixer ara, quin serà l'import a pagar en l'Impost

Fiscal ha posat a disposició dels professionals la possibilitat de planifi-

sobre la renda, segons els ingressos i les despeses previstos per

car la RENDA de l'any 1994.

aquest any.

L'import de l'impost sobre la Renda de les Persones Físiques el determi-

•

na l'activitat realitzada fins al 31 de desembre.

posada en pràctica abans de final d'any, obtenir una tributació menor.

Els intents de rebaixar aquest import en el mes de juny, causa més problemes dels que pretenem evitar i, en ocasions, condueix a situacions irreversibles.

Poder preveure algunes posssibílitats, que permetin, amb la seva

Cost del servei • Pre-càlcul de la Renda 94

1.500 ptes.

• Definir mesures correctores

3.000 ptes.

Amb la finalitat de preparar un tancament fiscal que permeti, amb la mesura del possible, rebaixar la tributació, el Col.legi ha posat a la disposició dels coi.legiats un doble servei:

I N F O R M A T

Cal concertar hora al Servei de Gestió Fiscal. 3a planta del Col.legi.

10

SERVEIS

DEMANDES

a Fax

414 33 11 209 82 99 414 34 34

CAP D'OBRA CIVIL per construcció de camins, estabilització de talussos (malles, passadors, gabions, esculleres, etc.) i petita obracivfl. Cal experiència en feines similars i ser usuari dínforrtàüca(Wonjperfei,Obase.etc.|.Es valoraran dots comercials í de negociació.

Edal màxima. 35 anys. Formació continuada a càrrec de rem presa i incorporació a ec<uip jove i molt motivat. Sou negociable segons els coneixements.

Ref:5139

Grup industrial de portes metàl·liques

Empresa de serveis i informació gràfica

PROFESSIONALS

COORDINADOR D'AIXECAMENTS PUNIMÈTRICS

per redactar plans de manteniment i invetv taris de patrimoni, (fedficis i espais públics.

Bs interessats poden presentar el currículum vftae, dccumentaòói treballs necessaris per acreditar experiència en els camps sol·licitats, en el Registre general de la Diputació de Barcelona, adreçant-lo a: David Lladó i Porta. Oficina Tècnica de Cooperació , Diputació de Barcelona - Rambla de Catalunya, 126.9a p. 08008 -Barcelona Ref:5J4O

d'una cartera de projectes dels que caldrà aixecament topogràfic, plantes i alçat d'edificis. Cal experiència de 2 anys en obra, preferentment en edificació i rehabilitació u edincts, o en funcions sími«rs. I mprescirv dibte vehicle per desplaçaments d'un dia o dos/setmana perCatalunya. Edat fins a 40 anys. Imprescindible català. Jornada ofr cal. Contracte laboral. Sou negociable.

RetS341

Constructora de decoració

DIRECTOR COMERCIAL

PROFESSIONALS LIBERALS

per a gestió comercia] de grans comptes 1 seguiment d'equip òe venedors. Cal tenir contactes amb constructores i experiència comercial en el sector de la construcció durant un mínim de 2 anys. Vehicle propi per desplaçaments per Catalunya i disponibilitat de viatges esporàdics a nivell nacionaL Es valoraran coneixements d'angles.

Edal de 26 a 40 anys. Jornada oficial.

Contracte laboral d'un any prorrogable. Sou a convenir {4-5 milions aproximadament).

Ret 5244

individuals o associats peia col·laboraren la redacció i direcció de profecies i informes. L'objecte de la convocatòria és la lormaoó d'una relació de professionals que lignuin interès a col·laborar amb el Servei de Construccions Civils. Es procedirà a actualitzar aquesta relació anualment Bases de la convocatòria: Servei de Promoció i Mercat o Servei de Construccions Civils. Urgell 187,4a. Instàncies fins al 20 de desembre al Servei de Construccions, flef: 5.245

per coordinar i contactar amb industrials d'obres de decoració.

L'àmbit de [empresa és Barcelona provincià però s'hauran de fer desplaçaments a Tobra ubicada a Sabadell.

Cal experiència en obres de 2 a 3 anys.

Edat de 26 a 30 anys aproximadament.

Imprescindible tenir carnet de conduir.

Jornada oficial.

Contracte laboral temporal i sou a conveir.

2 CAPS D'OBRA

Ret: 5243

Oficina tècnica de cooperació de la Diputació de Barcelona

Diputació de Barcelona.

Servei deConstruccions Civils

Empresa de decoració i rehabilitació d'edificis

que tinguin entre 3 i 5 anys d'experiència en direcciótfobres.

Imprescindible el carnet de conduir per viatjar arreu del territori espanyol.

Edat de 30 a 40 anys.

Jornada oficial.

Contracte laboral i sou a convenir.

TREBALL

Empresa de paisatgisme

INFORMACIÓ MEICAT DE TREBALL Pilar Cecília, tercera planta.

De dilluns a divendres, de 9 a 14:30.

Dimarts i dijous també de 16 a 19

DE

COL·LEGIALS

P E T I T S

A N U N C I S

Constructora d'habitatges i obractvilperaajuntaments CAP D'OBRA peraseguiment d'obres, contacte amb la direcció facultativa i ajuntaments, coordinació amb l'àrea de pressupostos, certificacions, etc. Cal experiència en control d'obres i pressupostos d*1 a 2 anys. Lloc de treball, Barcelona provincià. Català parlat i escrit. Edal entre 25 i 30 anys, Jornada oficial. Contracte laboral. Sou: 2.500.000 brut/any negociale.

Rei: 5242

Constructora-promotora COORDINADOR D'OBRES

CAP D'OBRA

peraconlractadó industrials 1 seguiment d'obres a Vilanova, Cunit i Taragona.

Imprescindible experiència en obra.

Cal vehicle propi.

Jornada oficial.

Tipus de contracte 1 sou a convenir.

Ret: 524$

Befi 5.247

INFOIMACIÒ: Elisenda Pucurull. 4a planta. Tel. 209 82 99

Es fa DELINEACIÓ DE PLÀNOLS

S'ofereix ESTUDIANT PENDENT DE PROJECTE

S'ofereixen 4 ESTUDIANTS D'ARQUITECTURA

Es realitzen APLICACIONS INFORMÀTIQUES A MIDA

S'ofereix ESTUDIANT PENDENT DE PROJECTE

Estudiant d'arquitectura tècnica, pendent del projecte (inal, s'ofereix per a treballar tol el dia. Aporta: • diploma de projectista d'instal·lacions solars • estudis Ims a 4t d'Arquitectura t coneixementsdeCadv.líid'altres a nivell d'usuari • alemany, francès 1 anglès Francesc Xurigué Telèfon: 540 38 71

Estudiants d'últim cursde l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura, en l'especialitat d'Edificació: estructura i construcció, s'ofereixen per a feines diverses d'arquitectura, desenvolupament i coordinació de projectes. Aporten: • Autocadv. 12 • pressupostos i mESuramenls (treball de camp), amb estudi propi Pau Albert Tel: 200 21 83 Tel: 321 64 06

Es fan aplicacions informàtiques a mida per a PC, segons les seves necessitats i possibilitats, estiguin o no relacionades amb la construcció.

Adreçat a tècnics, directors, professionals, despatxos i a qualsevol persona que hi estiguí interessada.

Estudi i pressupost sense compromís

Estudiant d'arquitectura tècnica que fa el projecte amb el tema£studt de mercat immobiliari a Sant Just Desvern, s'ofereix per a treballar com a perit. Aporta: • 3 anys en seguiment d'obra • experiència en delineació, com a peó especialista i com a paleta oficial de 3a • Autocadv.10,WordperfecliMs-Dos Carlos Gonzàlez Telèlon: 375 73 33

Es lloguen PISOS 1 APARTAMENTS MOBLATS A CURT TERMINI

S'ofereix ESTUDIANT D'ARQUITECTURA

S'ofereix ESTUDIANT PENDENT DEL PROJECTE

S'ofereix ESTUDIANT PENDENT DEL PROJECTE

S'ofereix ESTUDIANT PENDENT DEL PROJECTE

£s lloguen pisos i apartaments, complelament equipats, per a executius i professionals que hagin de residir a Barcelona per una temporada curta o mitja.

Estudiant d'arquitectura amb titol darquilecte tècnic, s'olereíx pera mitja jornada en despatx oa peu d'obra. Aporta: 1 1 any d'experiència en direcció tècnica de grans obres 1 3 anys d'experiència en delineació de projectes t coneixements d'informàtica üdiomes • vehicle propi i servei militar complerï Enric Vijande Telèfon: 20388 39

S'ofereix estudianta d'arquitectura tècnica, pendent del projecte final de carrera, amb els coneixements i l'experiència següents: • domini d'Autocad • 2 anys d'experiència en despatx • vehicle propi

Estudiant d'arquitectura tècnica, pendent del projecte, s'ofereix com a ajudant de cap d'obra, a jornada completa.

Aporta: • 4 anys d'experiència com a ajudant de cap d'obra • coneixements d'Autocad 12, Corel Draw, Wordperfecii Microsoft Word • vehicle propi Juan José Núfíez Telèfon: 64014 48

Estudiant d'arquitectura tècnica, pendent del projecte, s'ofereix amb disponibilitat de tot el dia. Aporta: • experiència en taxacions • experiència en delineació amb Aulocad • coneixementsd'Autocadv.121 d'altres programes a nivell d'usuari • coneixements d'alemany Lidia Abadia Telèlon: 377 24 34

S'ofereix ESTUDIANT D ARQUITECTURA TÈCNICA

S'ofereix ESTUDIANT PENDENT DE PROJECTE

Es ven PARTIDA DE TOTXOS D'OBRA VISTA

S'ofereix ESTUDIANT D'ARQUITECTURA TÈCNICA

S'ofereix ESTUDIANT PENDENT DE PROJECTE

3'ole rei x e stud iant d' arq u itectu ra tècn ica per a delineació amb Cad i mesuraments.

Estudiant d'arquitectura tècnica pendent de projecte s ofereix per treballar tot e! dia. Aporta: • curs de Cad • coneixements d'informàtica a nivell

Es ven partida de totxos manuals empaquetats, d'obra vista.

• Aproximadament 50.000 unitats • Preu aproximat: 28 pies. x unitat

S'ofereix estudiant d'arquitectura tècnica, per a treballar tot el dia. Aporta: 1 2 anys d'experiència • Cad versió 12 • Vehicle propi • Anglès

S'ofereiJ estudiant d'arourtectuia tècnica, pendent de projecte, per treballar 1/ 2 jornada. Aporta: • curs de Cad versió 12. de 600 hores • vehicle propi • coneixements d'anglès • informàtica a nivell d'usuari

In toma tió Telèfon: 4S127 55

Carles López Telèfon: 4364069

Ignasi del Hoyo Telèlon: 2212301

Contacte Telèfon: 203 88 39

•

Telèfon

310 7173

Jordi Preckier Telèlon: 201 93 91

Olga Climent Telèfon: 666 50 02

e xpe nència e n de li neaaó

Loli Moreno Telèfon: 336 50 431422 96 02

I I

N F O R M A T

S'ofereix estudiant d'arquitectura tècnica pera: • delineació de plànols • experiència 1 rapidesa en el treball

Jordi Gualde Telèíon: 310 7173 Fax: 310 72 57

SERVEIS

COL·LEGIALS

ACTIVITATS

Curs bàsic de valoracions immobiliàries La Junta de Govern del Col.legi convoca

Assemblea General Ordinària de col·legiats Dia: dijous, 22 de desembre Hora: 18.30 h en primera convocatòria 19.00 h en segona convocatòria Lloc: Sala d'Actes, primera planta Informació Secretaria del Col.legi, quarta planta

Ales l'èxit de les darreres edicions del curs i de la llista d'espera generada, el Servei de Promoció i Mercat de Treball ha decidit repelir-lo per darrera vegada. Aquest curs és una de les iniciatives de formació que des d'aquesi servei es programen i té com a objectiu el reciclatge dels professionals.

Dimarts, lOde gener 18.15 h Recepció de participants Documentació 18.30 h Introducció

Organitza: Servei de Promoció i Mercat en col·laboració amb la UPC

Dijous, 12 de gener 18.30 h Valoracions del sòl • Repercussions - Valor residual

Professors: Jorge Fernàndez, Immaculada Tunj, Juan Francisco Borràs, Demetrio Ochoa, Jorge Vilajosana

Dimarts, 17 de gener 18.30 h El mètode de reposició

Lloc i dates:

Dijous,19de gener 18.30 iiEi mètode de reposició Dimarts, 24 de gener 18.30 hl_a valoració cadastral Dijous, 26 de gener 18.30 h La valoració urbanística

Tindrà lloc a la Sala de Conferències, primera planta del Col.legi, els dimarts i dijous, del 10 de gener al 2 de febrer, de 18.30 a 21 hores.

Matrícula: Les places són limitades Preu col·legiats: 18.000 pessetes No col·legiats: 36.000 pessetes Inscripcions Fins al 20 de desembre.

Servei d'Informació. Planta baixa del Col.legi. •

Dimarts, 31 de gener 18.30 h La valoració hipotecària Dijous 2 de febrer 18.30 h Promocions immobiliàries

Cadastre: urbanisme i hisenda. Gestió i ús de la informació Xerrada sobre societats professionals L'Assessoria Professional organitza una xerrada sobre Societats professionals. Avantatges i inconvenients fiscals, que anirà a càrrec de Josep A. Bernàldez Balado, advocat i assessor fiscal.

Tindrà lloc el dijous 19 de gener

El curs parteix del doble enfo-

de 19 a 21 hores a la Sala d'Actes, a la primera planta del Col.legi.

Cal confirmar l'assistència, tot i que l'entrada és gratuïta.

Informació i inscripcions: Servei d'Informació.

Planta baixa del Col.legi. •

cament del cadastre com sistema de valoració i d'informació i aprofundeix en els temes més rellevants d'aquest per a la seva utilització en la gestió municipal.

Organitza Servei de Promoció i Mercat i Centre de Gestió Cadastral Dia, h o r a i lloc 1 2 , 1 3 , 1 4 , 2 5 , 2 6 i 27 de gener de 9 a 20 h. Sala de Conferències

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA

Jordi Guimet, Jordi Bernat, Belen Carmena i Ignasi Olóndriz

ta Junta de Govern va prendre l'acord de convocar Assemblea

Matrícula: Fins al 2 de gener.

General Ordinària de col·legiats segons estableixen els Estatuts del

Col·legiats: 80.000,- No coíteojats:

Col.legi. L'Assemblea se celebrarà dijous, 22 de desembre, a les

120.000,- Places limitades a 24

] 8.30 hores en primera convocatòria i, en segona convocatòria, el

persones. Servei tflníormadó.

Dimarts, 12 de gener Recepció de participants. Documentació. Introducció.

Les alteracions del valor cadastral. Arquitectura de la valoració cadastral urbana. Valoració: Metodologia d'assignació de valors.

Divendres, 13 de gener Elaboració de la ponència de valors. Exemples pràctics.

Dissabte, 14 de gener Gestió cadastral: Altes al cadastre. Procés, dades a capturar.

Model declaratiu 90Í. Documentació. Comprovació de dades.

El full de gravació. Casos pràctics. El document gràfic CU*1.

Importància. Actualització cartogràfica.

Dimecres, 25 de gener Gestió cadastral: El full de valoració. Anàlisi i interpretació.

El cadastre com a base d'informació del territori.

Dijous, 26 de gener introducció a les tecnologies SIG i tècniques cartogràfiques Divendres, 27 de gener Demostracions pràctiques. Cloenda i entrega de certificats.

•

mateix dia a les 19 hores, a la Sala d'Actes de! Col.legi. iïo estat aprovat per lo Junta de Govern amb caràcter provisional el següent:

Quin ordinador em puc comprar?

Ordre del dia

1,-Lectura i aprovació, si escou, de l'Acta de l'Assemblea General anterior. l - l n í o r m e del President.

3.-Proposto d'aprovació del pressupost per a l'any 1995.

4,-Proposta i aprovació, si escau, de l'adquisició, mitjançant contracte de compravendo, de dos locals, portes 7 i 2, amb 130 m2 de conjunt, de la planta tercera de l'edifici situat a la Plana de l'Om, 6, de Manresa, per un import de cinc milions cinc-centes trento-vuit mil cinc-centes i set milions set-centes cinquanta mil, respectivament, com a ampliació de les oficines del Col.legi.

Autoritzar la Junta de Govern per procedir, en el moment en què es trobi comprador, a la venda del local núm. 7, de la planta tercera de l'edifici de la Plana de l'Om, 6 , de Manresa, per un preu com a mínim igual al de compra.

Autoritzar el President, com a representant del Col.legi, perquè realitzi els tràmits corresponents i signi els documents necessaris fins a la seva consumació i consegüent inscripció registral, si és procedent, de les actuacions de compra i de venda anteriorment esmentades.

5.-Tom obert de paraules.

L'objectiu del curs és el de donar coneixements clars i concrets sobre el que cal tenir en compte a l'hora de comprar un ordinador.

S'utilitzarà un llenguatge planer, que evitarà l'ús de noms tècnics i serà en forma de xerrada.

Al final del curs cadascú podrà interpretar els conceptes generals de qualsevol fullet publicitari d'un ordinador.

• Dates: dilluns 19 i dimecres 21 de desembre, de 18.30 a21h.

• Preu únic per a col·legiats de 2.000 ptes.

Informació i inscripcions: Servei d'Informació

N F O R M A T I U

Nous cursos d'informàtica per a 1995 • Autocadde1ri2n nivell Treballs en 2 dimensions. Perspectives isomètriques i còniques (3 D).

• Dates: del 9 de gener al 20 de març, els dilluns i dimecres de 9 a 11h, de 17 a 19h o de 19 a 21 h. Durada: 40 hores.

• Preu col·legiats: 60.000,- No col·legiats: 78.000,• 3D Studio (I nivell) S'aprendrà a donar llums per provocar ombres, animacions, aplicar materials (colors, trames, etc.) sobre les superfícies.

• Dates: del 10 de gener ai 7 de març, els dimarts i dijous de 19 a 21h.

Durada: 30 h. • Preu col·legiats: 45.000,- No col·legiats: 58.000.• Introducció per a col·laboradors de col·legiats Eines més habituals d'ordinador personal: windows, tractament de textos, full de càlcul i bases de dades.

• Dates: del 10 de gener al 28 de febrer, els dimarts i dijous de 9 a 11 hores. Durada: 26 hores.» Preu: 32.000,• Introducció a la informàtica Eines més habituals d'ordinador personal, adreçades a col·legiats amb més de 20 anys d'exercici professional.

• Dates: del 10 de gener ai 26 de febrer, dimarts i dijous de 17 a 19 h.

Durada: 26 h. • Preu col·legiats: 32.000,- Preu no col.: 45.000,• Windows Curs bàsic sobre entorn Windows, la seva filosofia de treball, els seus avantatges, la utilitat de l'ús d'aplicacions per a Windows.

• Dates: del 14 al 30 de març, dimarts i dijous de 17 a 19 hores.

Durada: 12 h. • Preu col·legials: 15.000,- No col·legiats: 21.000,Possíbles canvis de dates o horaris segons quin sigui el nombre d'inscripcions. Inscripcions i programes, al Servei d'Informació.

SERVEIS

COL·LEGIALS

ACT1VI.TAT4-

Instal.lacions en l'edificació. Execució i control.

II Cicle. 2n Grup Jornades adreçades als col·legiats que exerceixen !a professió, especialment, en funcions relacionades amb la direcció i coordinació d'obres mitjanes.

Organitza Servei de Promoció i Mercat de Treball del Col·legi i l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès Professors Arcadi de Bobes PicorneN. Arquitecte.

Professor de i'ETSAV. Maria Lluïsa Sànchez Romero.

Arquitecta. Becària FPI a I'ETSAV Josep Anton Tribó i Busquets.

Arquitecte. Professor de I'ETSAV. Núria Duffó Úbeda.

Enginyera de telecomunicacions.

Preu Col·legiats: 3.500 ptes/sessió 18.000 pies/cicle No col·legiats: 6.000 ptes/sessió 34.000 ptes/cicle Inscripcions: Servei d'Informació.

Planta baixa del Col·legi.

CICLE II

La forma urbana de Catalunya Exposició sobre una selecció de! material de l'Arxiu de la Forma Urbana de Catalunya de la UPC, comissariada per Josep Maria Muntanota Inauguració, 19 de gener a les 19.30 hores

Instal·lacions Enllumenat: Làmpades, equips, llumeneres, regulació.

• 11 de gener de 16.30 a 21 hores Prevenció i extenció d'incendis: Detecció, senyalització, extinció i evacuació • 18 de gener de 17.30 a 21 hores Climatització: Unitats exteriors, interiors i partides. Canonades, dimatitzadors i regulació.

• 25 de gener de 16.30 a 21 hores Aparells elevadors: Ascensors, muntaplats, escales mecàniques.

• 1 de febrer de 17.30 a 21 hores Comunicació: Antenes convencionals, parabòliques Interfonia, telefonia i magefonia.

• 8 de febrer de 16.30 a 21 hores Regulació, control i domòtica • 15 de febrer de 16.30 a 21 hores

Oberta fins al 10 de febrer Coincidint amb l'exposició s'ha previst el debat, Formes urbanes a Catalunya: creixement, centres, perifèries i paisatges, 31 de gener ales 19.30 h dins el cicle d'activitats d'Artitectures, promogut conjuntament pel Col·legi d'Aparelladors i el Col·legi d'Arquitectes.

Tenir la casa en forma,

'Antesala1,

a Sant Just Desvern

d e Christian Israel

La mostra es pot veure fins al 24 de desem- Encara es pot visitar la instal·lació d'esbre al Cenire Civic Salvador Espnu de a Just cuitures que acull el Col·legí a la seva sala Desvern. S'han previst també les conferències: d'exposicions. La mostra porta per títol 'Antesala' i Christian Israel n'és l'autor.

• Dimarts 13 de desembre, a les 19.30h: Rehabilitació integral i estalvi energètic: Restarà oberta fins al divendres 16 de l'exemple del Walden, a càrrec de Jordi desembre.

Horari Seguró, arquitecte d'Ibering, S.A. • Dijous 15 de desembre, a les 19.30h: L'horari de l'exposició és de dilluns a diLa casa en forma: manteniment d'edificis, vendres de 10 a 14 i de 16 a 20 hores. a càrrec de Lara Trujillo, arquitecte tècnic. Sala d'exposicions.

C/Bovedilles s/n. Sant Just Desvern. • Planta baixa del Col·legi. •

Sessió de diapositives de les visites culturals

CURSOS PERA PROFESSIONALS

Presentació de diapositives de les darreres visites culturals que es van fer a Vic i a Santa Eugènia de Berga, entre d'altres.

La sessió anirà a càrrec d'UIric Colomer i acompanyada dels comentaris de Lluís Maria Pascual i Roca.

Dijous 15 de desembre a les 19 hores Sala de Conferències. Primera planta del Col.legi.

No cal inscripció

Seminari de Realitat Virtual Data: I9degenerde 1995 Durada:4 hores Preu: 20.000pies.

Horaris: matí: 10 a 14 h. / tarda: 16 a 20 h.

Curs de CAD 2D Datainici: 16 de gener de 1995 Durada: 50 hores Preu: 60.000 ptes.

Horari: dilluns i dimecres de 19 a 22 h.

Curs de CAD 3D Català per a col·laboradors El Bages-Berguedà, en col·laboració amb el Centre de Normalització Lingüística Montserrat, organitza un curs de català per al personal administratiu del sector.

Tindrà lloc del 6 de febrer al 27 de març, els dilluns i dimecres de 19.30 a 20.30h, a la seu del Col.legi d'Arquitectes. Arquitecte Oms, a'n. Manresa. Preu: 4.700 pies.

Informació i inscripicions del 12 de desembre a l'11 de gener a la Delegació. • Sopar d'aniversari a Granollers Granollers celebra el Sopar Escaldat CaldesW, el dia 16 de desembre a ies 21h, a l'Hotel Termes Victòria. Preu per persona: 1.501 ptes. Inscripcions a la delegació. • Sopar d'aniversari a Terrassa Terrassa celebra el sopar d'aniversari, el divendres 16 de desembre, al restaurant Rístol de Viladecavalls, a les 21.30h. Preu: 2.000 ptes. Inscripcions a la delegació. •

Pintures, d e Francesc Bordas El Vallès Occidental acull una mostra de pintura, d'originals de Francesc Bordas.

Restarà oberta fins al 5 de gener, de dimarts a divendres, de 9 a 13 i de 1? a 20h, a la delegació de Terrassa. Carrer de Sant Francesc, 18. Terrassa.

Telèfon: 780 11 10. •

Data inici: 17 de gener de 1995 Durada: 50 hores Preu: 60.000 pies.

Horari: dimarts i dijous de 19 a 22 h.

Curs d'Aplicacions Multimedia Data inici: 23 de gener de 1995 Durada: 100 hores Preu: 175.000 pies.

Horaris: la edició: dimarts i dijous de 17 a 21 h.

2a edició: dilluns i dimecres de 10 a 14 h.

Curs de Presentacions Multimedia Data inici: 16 de gener de 1995 Durada: 30 hores Preu: 47.000 ptes.

Horari: dilluns i dimecres de 17 a 21 h.

Crítica d'arquitectura i disseny Curs d'especialització en Teoria i critica d'arquitectura i disseny de producte, del 9 de gener al 17 de març del 95 i de gener a març del 96. Preu: 400.000 ptes. per any.

El Col.legi atorga dues beques corresponents a la meitat de l'import. La selecció de becats la farà la direcció acadèmica del curs entre els aspirants més destacats.

Matriculació: fins al 16 de desembre a l'Institut d'Educació Contínua, Marc Aureli, 22-36 de Barcelona. Tel: 4&4 98 00. •

13

Curs de Modelat de sòlids Data inici: 13 de febrer de 1995 Durada: 30 hores Preu: 47.000 pies.

Horari: dilluns i dimecres de 17 a 21 h.

Curs d'Animació 2D Datainici: 14 de febrer de 1995 Durada: 30 hores Preu: 47.000 pies.

Horari: dimarts i dijous de 10 a 14 h.

Tots el preus tenen un 15% de descompte per als col·legiats Per informació i inscripcions: Sra. Montserrat Peiró - Tel. 401 97 01

O R M A T

GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciar* n aquesta secció. BIT PUBLICIDAD Marta Meca Telèfon: 410 45 SS

ESTRUCTURES Tl

FUSTERIA f i

|"H"| Ca Iba nrtí

Ç B C T E C ^ ) CATALAHA.SA

fe

Morters sense retracció.

Rehabilitació Tel. 278 26 86-Fax 278 27 11

KAT'RCE

BSQT S.L.

[MPERUEABIUZACIONES ESPÈCIA LES CON RESINAS DÉ POLIU FI ET ANO UONOCOUPONEKTES EXPANSIVAS

|

Tel. 726 19 11 • F a i 726 07 61

|

T-1 4 ^ 2 8 32/453 23 2 5 ^ ^ 4 5 3 0, 07

FLUIDS

PAVIMENTS iir • • • ^DISTRIBUÏDORA MADERERA, S A ;

AfMACURES PREFABRICADES PER A LA CONSTHUCOÓ

Portes • DM-620 • Contraplacats I tota classe de fustes per l'ebenisteria i decoració

PAVIMENTS INDUSTRIALS DE FORMIGÓ I ASFALT, TERRES DE RESINES I PINTURES ESPECIALS

_EXTRAFORT_

Gavà: Tel. 638 22 40 -Fax 63S 22 45

AÏLLANTS fij Navès Industriales Forjados-Cerramíento Chalets- Pàrkings Centros comercíales Pantalanes, elc.

[]

SERVEIS

SERVEIS PER AL PROJECTE

PAVIMENTS 1 REVESTIMENTS CONTINUS SANITARIS

DDIITD*

HnUTn

G

ARIDOS LIGEROS. S.A.

HORMIPRESA

• • • •

Descnvolu parnt-nt d t proj Dclintacic, CA D i nuliuj' Escancjai i vfciori[7-ició d plànols Pioner b/r. i color «s d'cs.ot actual • Topografia • Perspccúvi •Redering/Animació 3D •Gis/Basc s de dadu • Etc...

Industrial Química Parrot,s.a1 Cl. Viladoma! 140 bis T V 08015 Barcelona Tel. (9. } 453 16 04 Fax(93)323 73 07

FAX. (93) JJ3 9B 01 • 0302

BQÍIVÜ 33fl (cjfllonjdl PuiflCçriWï Q5Q19 BARCELONA

L·LUL·L·L T0OU LA550UXMNES EN WLUflEHTO E L U U H A O Ò N MTURAL

ROIG CURVADO DE PERFILES, S.A.

PUçj Teluin. 1 ler M 03010 BARCELI

INFORMÀTICA B

GEOTÈCNIA '

BOSCH ^VENTAYOL O

E

O

<SS í V

HUMICONTROL S/L

•

1 K V 1 1 i

i

\

;.'X™";:ír;:;:":;,,

Sondeig* Hidrogtologia Hocafon 261 Alic 2* 08028 Barcelona T. (63) 778 08 16 Fan (93) 430 25 60

P

^ P^ ^

Ntlt|i I railioncll tt ptdn ngturtl

f * V D p ^ ^ ' T 1— INGENIEROS J ^"•^ " '

CYPE CATALUNYA ALMOGÀVERS. 66. 2'A TEL (93) 485 11 02 08018 BARCELONA

C'P£l·ll240 W (93|lSS6191Fn|93|-:36 7265-06013airtBtai3 DT TIPUS DE HATH

ÉCOINV6ST GESTIÓ I SERVEIS TÈCNICS GEOLÒGICS - SONDEIGS GEOLÒGICS - CÀ1CLJL I ESTUDI GEOTÈCNIC - PROJECTES MED1AMBIENTALS Serveis / preus competitius Mirallers 7 entresol 1a. • 08003 Elarcelona Tel. 319 22 36

)E1 PQtH

lÜD'HUH NDEKSAC1Ú.

©

Industrial Química Parrot,s. i PuigunU) 01

PREFABRICATS I D1SENO Y CALCULO LABORATORI

DF. ESTRUCTURAS NETEJA 0E FAÇANES I

Prcfubricados de Hormigún. S.A. TÈCNIOUES DE BESHURAClfl

IUÏTUÍIUCIÜ0EPE0IU

Furjudos Unidireccionals ^ Rclicularis fclruclgras Mctiílicas

I CONSTnilCClO

DEL

//ALLES

laboratoii ACREDITAT per la Generalitat de Catalunya pel control úe

TBACTAMEMT DE FUSTA A )3|l367;iS(B]13MflHL(l«*

CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS GEOTÈCNIA Eines i serveis per a l'enginyeria del sòl

E

D

FUSTERIA Fusteria d'e fusta, metàl·lica i plàstica

ESTRUCTURES Elements per a estructures, soslres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres

AÏLLANTS

P||

PREFABRICATS

REVESTIMENTS

m~i\

Prefabricació i construcció industrialitzada

Pavimenls i revestiments

Aïllaments, impermeabilització i recobriments

•

FLUIDS Aixetes, bombes, tubs.canalons

INFORMÀTICA Informàtica aplicada a la construcció

SERVEIS Serveis aplicats a la construcció

EL

REPORTATGE

Naus industrials a Vielha a ubicació d'edificis de dimensions importants en entorns naturals comporta uns problemes especials, que afeclen tanl el disseny com la construcció. Després del número dedicat a l'Hospital Comarcal de la Selva -L'INFORMATIU 5 9 - arriba ara el torn a un projecte de naus industrials a Vielha, a la Val d'Aran, promogut per Incasol. La construcció d'aquestes naus s'emmarca dins d'una política de promoció industrial en àrees amb poca implantació d'aquest tipus d'activitat i té per objectiu ampliar la base econòmica de la zona. En aquest cas concret es tracta de la primera actuació en el nou polígon industrial de Vielha. El caràcter volgudament emblemàtic de la intervenció, juntament amb l'excepcional entorn natural, han portat a la construcció d'un edifici singular, amb un disseny i uns acabats que difícilment es veuen en aquest tipus d'obres.

Nau industrial o Vielha-Miljaran Emploçamenl:

Crra. França, s/n, Vielha, Mijaran

Ptomoton

Institut Català del Sòl

Piojerte:

Ramon Sanabria, Ramon Artigues

CoUaborodWi:

Joon Solé, Manel Cotomine; 1 Virgínia Otol Robert Brutau 1 Uuis Moyo Francesc LabastkJa

Càlcul d'estructures Càlcul d instol tacions: CHiecdó facultativa:

CoMabOfadon:

Constructor Copa" obra

El paisatge va tenir una importància cabdal en la conSuperfictoi cepció del projecte. La primera dificultat era que les diPÍM: mensions que havia de tenir l'edifici eren completament Infdobra diferents de les de les edificacions residencials que conF M obra formen el paisatge arquitectònic de la vall. Aquesta dificultat es va afrontar accentuant el caràcter diferenciat de la nova construcció i defugint de les referències de l'arquitectura tradicional que, per la diferència de dimensió i d'ús, hauria quedat com a simple recurs decoratiu. L'edifici es tracta com a un objecte autònom, que estableix les seves relacions directament amb les grans formes del paisatge natural i no pas amb les arquitectures existents.

— ^ ^ - ^ ^ ^ ^ ^

15 ^

—

—

Ramon Sanabria 1 Ramon Artigues, arquitectes Virginía OlcO i FeBp Solsona arquitectes íècnics Joan Torreaeflot. arquitecte ICS Xavier GondarHas. arquitecte tècnic ICS Obros Rutales y UrtwnasSA Jesús Garcés

Aquesta actitud té un clar referent en les estacions de fenocarril construïdes en els passos fronterers del Pirineu o dels Alps, on existeixen similars problemes de dimensions i necessitats funcionals.

Seguint aquest principi, l'elecció dels materials es fa d'acord amb la seva adequació als problemes plantejats i s'usen les tècniques actuals que millor resolen aspectes d'ús i d'emplaçament. Així, la xapa i el formigó substitueixen la pissarra i la pedra, i la prefabricació ajuda a superar el curt període de treball a l'exterior que hi ha en aquestes altituds. El canvi s'expressa amb tota claredal; una nau industrial moderna mai no pot ser com una borda.

La rotunditat del plantejament és el que dóna la claredat a l'edifici. La integració no es produeix per la imitació sinó per l'establiment d'una harmonia «ex novo» entre l'edifici i l'entorn, amb una poètica pròpia. És en aquest sentit que cal entendre l'elecció de l'alumini com a color dominant i, inicialment, com a material de la coberta.

8.803 m3 391.BO0.000 ptesí

L'única opció que no es desprèn directament d'aquesta idea és la forma corbada de la planta que sembla l'aspecte més formal de tota la intervenció. Les referències al paisatge, amb unes arquitectures que són bàsicament paral.lelepipèdiques— o al solar —amb una alineació quasi paral.lela entre el riu Garona i la carretera—, tampoc no ajuden a entendre aquesta forma que es mostra útil només amb la seva visió a curta distància.

Però si el paisatqe és la primera clau per explicar l'obra, la segona és la

30/9/1992 28/11/1994

III L'INFORMATIU

^ — ^ — ^ — ^ ^ —

EL

III construcció. L'edifici es genera a partir de la seva secció: un gran volum format per la nau de producció o emmagatzematge juxtaposat amb un cos més petit de dues plantes destinat a oficines.

Aquesta disposició porta a un desdoblament dels accessos; l'accés a les oficines se situa a la façana principal, que dóna a la carretera, mentre que el de camions es col·loca a la façana posterior amb contacte directe amb el riu. La previsió inicial era de vendre els espais per mòduls, per la qual cosa no hi havia divisions fixes en sentit transversal i l'edifici s'entenia com a un únic gran contenidor.

El clima influeix directament en la conformació d'aquesta secció: la presència de la neu durant molts mesos de l'any impedeix el recurs de claraboies per il·luminar l'espai interior. Per això, la coberta pren una alçada major i els grans finestrals se situen per damunt del cos d'oficines i de les portes d'entrada dels camions, protegits per uns grans ràfecs.

El tractament de l'obligat aïllament tèrmic de la nau és un dels elements més sorprenents de l'obra. Contràriament al que sol fer-se en moltes construccions de muntanya, la coberta està dissenya-

Una programa funcional

REPORTATGE

da per acumular neu. Es parteix de la teoria, defensada per l'arquitecte afincat a Suècia, Ralph Erskine, que la neu és un excel·lent aïllant enfront de les temperatures extremes i per això la coberta n'assegura la retenció. Per evitar que la neu es fongui, a causa de la calor de l'interior i es transformi en gel a la nit, hi ha uns orificis que permeten la ventilació de l'espai entre la coberta i la capa d'aïllament tèrmic del celras. El desguàs es fa per un canaló situat entre la coberta principal i la marquesina del moll de descàrrega; així s'evita tant ei perill d'allau com la impossible tria entre col·locar un canaló i que el pes de la neu el rebregui, o no col.locar-ne i suportar el constant degoteig del desglaç.

Tots els tancaments exteriors tenen aïllament, els vidres són del tipus «Climalit» i hi ha hagut una especial atenció d'evitar els ponts tèrmics i les conseqüents condensacions. Aquesta cura en la realització es perd, però en arribar a les parts metàl·liques. L'estructura i alguns elements metàl·lics de façana queden vistos tant a l'interior com a l'exterior i, per tant, constitueixen un pas franc al fred i una clara font d'humitat de condensació.

El clima també ha condicionat de ma-

A causa dels requeriments funcionals del programa i la ubicació especial del terreny, el projecte preveu la construcció d'un edifici contenidor, capaç de desenvolupar en el seu interiortotunseguitd'usosindustrials amb diverses possibilitats dimensiónals. La forma corba de l'edifici obeeix a diverses raons:

façanes. D'una part, la façana a la carretera, a una escala pròxima més domèstica i que permetrà, a la vegada, una lectura més de tipus industrial en un segon terme. Aquesta façana és la que suporta el trànsit de vianants de les indústries. La façana posterior, de caire totalment Industrial, Inclou a la vegada el moll de descàrrega de mercaderies.

Aquesta façana posten'or actua com a tap visual, des del poble i de la carretera, detoleslesmercaderieslés tractada des d'aquest punt de vista, com a zona •bruta".

•• Assegura, formalment, la seva voluntat d'autonomia i de contenidor.

-- La forma s'adapta sensiblement a la traça del curs del riu Sarona.

-• La linealitat del cos edificat provoca una doble lectura de les seves

En secció, les premisses bàsiques han estat: ~ La Imatge de l'edifici sembla força Important que, atès el seu grau d'autonomia, s'Identifiqui amb una forma prou tancada en si mateixa. La corba que provoca la coberta queda,

Ramon Sanabria Arquitecte

I N F O R M A T I U

doncs, justificada des d'aquesta primera sol.licltació.

- El lloc, Vielha, al Pirlneu amb temperatures baixesa l'hivem i la presència constant de neu, fan entendre la necessitat.perraonsòbviesdenoler cap tipus de lluernari a la coberta, si tenim en compte tots els problemes de tipus constructiu que així s'eviten.

-Constructivament també seria Interessant parlar del'acondicionament tèrmic que s'ha fet ja que la coberta és ventilada.

-- Finalment, i en raó del tractament de la llum natural, el projecte estableix grans obertures en les dues façanes, encara que protegides pels seus respectius ràfecs.

- La utilització d'elements prefabricats s'explica pel lloc on es construeix I el caràcter industrial de l'edifici.

Un muntatge de meccano Virgínia OtollFelIp Solsona Arquitectes tècnics En aquesta obra podem diferenciar dues fases des del punt de vista de l'execució. La primera correspon a totel procés relatiu a la consolidació del terreny, el qual presentava problemes per la seva proximitat al riu Garona. El projecte preveia la construcció d'un mur escullera que contingués les terres i canalitzés les aigües del riu. També es va realitzar un sistema de drenatge sota la calçada posterior de l'edifici, atésque el nivell freàtic en aquesta zona era molt alt.

D'aquesta manera consolidat el terreny, ja que es preveu que el tràfic serà de tipus pesant.

16

EL

REPORTATGE

nera important el procés d'obra i l'elecció de les tècniques constructives. Calia una construcció ràpida que pogués realitzar-se durant els pocs mesos de treball útil que permet la climatologia de la vall i que no s'hagués d'interrompre en cas de gelades. Per això, s'ha procurat recórrer a la prefabricació en la major part d'elements, ja sigui components que arriben a l'obra llestos per ser muntats, o semiproductes que cal ajustar dimensionalment. Entre els primers hi ha l'estructura metàl·lica formada per unes grans encavallades d'acer en forma de fus i pilars de secció circular. Les encavallades arribaren de taller en dues parts. Un cop a l'obra, es soldaven a terra i es col·locaven senceres. El ritme de l'estructura presenta un desplaçament a mig mòdul respecte dels tancaments per tal de facilitar les divisions interiors. A les testeres però, la posició diagonal de les façanes fa que aparegui un pilar extra situat entre les dues fulles del tancament exterior. Això provoca un encontre impossible de resoldre i trenca totes les lleis compositives estructurals que la mateixa obra havia fixat.

Al primer grup de components hi ha també els grans pannells de formigó prefabricat de la façana del cos

d'oficines. La tixació d'aquests elements es fa amb plaques d'acer galvanitzat ancorades als sostres i als pilars de l'estructura. La cara interior de la façana està formada per un mur convencional de fàbrica de bloc de morter i uns pannells d'aïllament tèrmic. La dificultat d'aconseguir una homogeneïtat de color en la producció del formigó —un problema freqüent que reflecteix encara la manca de nivell de la indústria del país— ha obligat a pintar la cara exterior dels pannells i a perdre, per tant, bona part de les seves virtuts de durabilitat.

Els mateixos elements prefabricats han servit per fer els tallafreds de les portes d'entrada de les oficines.

L'únic formigó abocat a l'obra correspon a la fonamentació i a les lloses dels sostres de les oficines. Aquestes lloses es van voler ler in situ per garantir l'aspecte de formigó vist. La realitat però, ha estat que les continues pluges van afectar els encofrats i la qualitat de l'acabat se'n va ressentir. Probablement la solució hauria estat també la prefabricació. Pel que fa als semiproductes, l'allre gran grup de materials de la construcció en sec, destaquen sobretot les xapes metàl·liques i els pannells d'aïlla-

III

Secció transversal

la segona fase la referència a la construcció de l'edifici. El projecte preveia la utilització d'elements prefabricatsen la seva major part: pilars i encavallades metàl·liques, coberta d'acer lacat, plafons de formigó a la façana principal, plafonsmetàl.licsa lafaçana posterior, fusteria d'alumini i acer.

A causa de la climatologia de la zona era difícil treballar-hi a l'hivern, època que s'aprofità per treballar al taller. Posteriorment es van muntant tols els elements prefabricats com si es tractés d'un meccano. Aquest plantejament comporta un control queesvaferparal.lelamenlal'obrai als tallers, amb molt bona coordinació entre tots aquells que intervenen en el procés.

Una vegada acabada l'obra, po-

dem afirmar que aquest plantejament ha estat un èxit ja que els problemes més importants els vàrem tenir en aquelles partides que s'executaren íntegrament a l'obra, com van ser els forjats de formigó armat en la zona d'olicines i les parets divisòries realitzades amb blocs de formigó amorterats

L'emmotllat de vidre TomàsSànchezFemandez Sempre que es fa una instal·lació d'emmotllats de vidre s'han de tenir en compte un ban nombre de precaucions quecondueixinaobteniruna instal·lació estèticament ben acurada (juntsrectes id'igual mida, emmotllats nets, etc) però, sobretot, que tècnicament estiguin ben resolts i en un futur no hi hagi les temu-

17

des trencadisses. Perquètrencadisses?

Les poden originar els mateixos moviments estructurals de l'obra; la manca de junts de dilatació que absorbeixin aquests; l'excessiu pes gravltatori d'un envà que, si bé en aquest cas no ens afecta, atès el cas, tècnicament pot ser minvat en un percentatge molt elevat; les grans diferències tèrmiques que hi ha en determinades zones.

L'obra de Vielha va ser digna d'un acurat estudi ja que hi coincidien les drcumstànciesde: envansde mida mitja-alta (12 m^temperatures variables de •4SV50' a -WI-2O-; estructura de ferro i la realització de la feina en època d'intenses geladesnodumes que, diaa dia podien malmetre la feina de tota lo jornada. Tot plegat va ser resolt construint els envans dins d'un marc de ferro de perfil-U-de 45x80x45 dins del qual,

I N F O R M A T

i a tot el seu perímetre es va col·locar un generós junt de dilatació que pogués absorbir fins i tot els possibles moviments estructurals.

Mitjançant un material adequat, cada envà va ser "dividit» amb S/10 cel·les independents les unes de les altres, per tal que l'efecte de moviments estructurals i/o de dilataclòcontracció.quedésminimitzatslabsobfls per tots aquests.

El perill de les gelades nocturnes es va resoldre tapant totalment I acuradamenlla feina feta en cada jornada amb una manta de fibra de vidre de 10 cms de gruix que cobria banda i banda de l'envà. Cal ler notar que cada matí hi havia enunbidód'aigua un gruix del gel de 8/10 cms i, en canvi, elsenvansno von patir, en cap cas, ni la més petita gelada.

EL

REPORTATGE

• ï /

fïr) »»•.

— "

•í

„

•-»

Rioneco tat caWf.L EM X&PÍ^ -a-IMuniHl R ien. tv»riuo 31

••-.

Secdó constructiva

L ' I N F O R M A T I U

18

EL RE P O R T A T G E

amb un trastorn mínim.

Estudieconòmic L'obra incloïa la construcció de l'edifici industrial i la urbanització de l'entorn.

L'estudi econòmic el centrarem exclusivament en l'apartat de l'edificació de la nau. Destacarem en primer lloc, el fet significatiu, quasi singular, que l'obra es tanca amb una liquidació zero. Hi ha dos factors gràcies als quals ha estat possible: la bona definició del projecte i la substitució de la coberta prevista a l'inici, per xapa d'alumini anoditzat natural a xapa d'acer lacada.

III ment. La xapa s'utililza per a la coberta, el cel ras i els tancaments de l'espai principal. La coberta està formada per una xapa d'acer, galvanítzada i prelacada fixada directament sobre les corretges i per sota hi ha un celras de planxes d'alumini anoditzat natural qua amaga l'aïllament tèrmic. Els tancaments exteriors s'han resolt amb xapa d'acer tipus Talgo galvanitzada i pintada en obra amb purpurina. La xapa està fixada amb rastrells sobre un mur de fàbrica de bloc de formigó de 20 cm i conlé l'aïllament.

La col·locació alternada en sentit vertical i horitzontal dels canals crea un efecte d'escacs especialment agradable. L'aibat de xapa permet també, integrar fàcilment les portes metàl·liques del moll Les fusteries exteriors són d'acer pintat i cal destacar la presència de superfícies importants de vidre emmotllat. La realització d'aquests panys de pavès ha estat molt acurada per tal de permetre la mobilitat necessària a causa dels impor-

tants salts tèrmics a què està sotmès l'edifici. La conslrucció tradicional es limita, a més a més del doblat interior de totes les façanes, a les divisions interiors, i a la coberta del cos d'oficines.

Les divisions interiors en un principi estaven previstes per ser fetes a mesura que s'anessin venent les diferents unitats, però en el transcurs de l'obra es va decidir fer-les totes. Es tracta d'un mur de 30 cm. de fàbrica de bloc de morter reforçat amb encadenats verticals i horitzontals de formigó armat.

La coberta del cos baix és plana i està formada per un gruix important de formigó cel·lular, situat sobre l'aïllament tèrmic, una làmina de PVC i un acabat de panot amorterat. La solució proporciona una superfície resistent i durable però deixa força desprotegida, davant dels canvis tèrmics, la làmina de PVC. Per evitar l'entrada d'aigua, en cas de fortes nevades, la impermeabilització puja per l'ampit fins a arribar a les fusteries. La part més vulnerable de la coberta és el canaló de desguàs d'alumini sense pen-

dent i amb uns desguassos que semblen fàcilment obstruïbles. També l'apartat de la urbanització mereix un comentari especial. La mala qualitat del terreny -llims- va obligar (en la zona més propera al riu) a millorar l'explanada amb l'excavació d'1 m de terra i la substitució per graves. Es va haver de realitzar una petita escullera de protecció per l'empenta del riu i un important drenatge, amb tubs de formigó que desvia les aigües subterrànies i contribueix a abaixar el nivell freàtic. També es va construir una depuradora antònoma pels residus del conjunt de naus.

Per últim cal afegir que, amb l'obra encara sense acabar, ja eslà a punt de produir-se les primeres modificacions.

Es vol substituir.una part del frontal massís de la façana principal per uns aparadors de vidre. Aquesta operació, que es planteja per augmentar els atractius comercials dels locals, exemplifica dues qüestions: la necessària flexibilitat dels espais comercials actuals i la qualitat del projecte que ha pemès aquest canvi

Tenint en compte la ubicació de l'obra, apartada de les grans rutes comercials i amb una climatologia complexa, el resultat és encara més satisfactori. El pressupost inicial PEM és de 391,80 milions de pessetes, inclòs el pla de seguretat i higiene. La baixa del contractista va ser d'un 16,50%, amb la qual cosa el pressupost final d'adjudicació és de 327,15 milions de pessetes. • Resum econòmic

..

Mòdul PEM projecte: 392 M (44.530 ptes/m1). baixa 16,5% Mòdul PEM adjudicació: 327 M. (37.146 ptes/m!). DG * Bl: 19%.

Mòdul PEM t DG « B l : 389 M (44.189 ples/m1).

Projecte, terres, fonaments i estructura: 148 M (16.800 ptesmV) 37,75%.

Cobertes: 41 M (4.650 ptes/m!) 10,46%.

Tancaments: 101 M (11.500 ptes/m*) 25,77%.

Revestiments i acabats: 63 M (7.130 ptes/nfl 16,07%.

Instal·lacions: 35 M (4.000 ples/m1) 8.93%.

Seguretat I higiene: 4M(450ptes/m ! )l,02%.

Anàlisi arquitectònica: Joan Sabaté Estudi econòmic: Aumedes/Pena

TRES MITJANS PERA UN MATEIX FI POLIGLAS ÉS L'ÚNICA EMPRESA QUE LI OFEREIX TOTES LES SOLUCIONS EN AÏLLAMENT PER A LA CONSTRUCCIÓ LA NOSTRA PRÒPIA INVESTIGACIÓ I EL NOSTRE DESENVOLUPAMENT TECNOLÒGIC, JUNT AMB EL CONEIXEMENT DE LES NECESSITATS DEL MERCAT, ENS HAN DUT A CREAR I DESENVOLUPAR LA GAMMA M É S C O M P L E T A EN AÏLLAMENT: G L A S C O , LLANA DE VIDRE GLASCOPOR, POLIESTIRÈ EXPANDIT I GLASCOFOAM, POLIESTIRÈ EXTRUSIONAT. NOMÉS POLIGLAS POSA A LES SEVES MANS LA MILLOR SOLUCIÓ PER A CADA PROBLEMA D'AÏLLAMENT EN LA CONSTRUCCIÓ O LA INDÚSTRIA. CONFIÏ EN LES SOLUCIONS D'UN LÍDER ABSOLUT QUE NOMÉS PENSA A SERVIR-LO MILLOR.

E xrc RJJ s i OISTrt.·r

IRÈ

TOTES LES SOLUCIONS EN AÏLLAMENT.

EXPANDIT

POLIGLAS

LT i^N 1**1 PRODUCTES AMB QUALITAT GARANTITZADA