Núm. 61 PRIMERA I QUINZENA | GENER 9 5 1 2 5 PTA I
IHFCIRMATIU
DEL COL·LEGI D'APARELLADORS Bon Pastor.5 08021
BARCELONA
I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
Tel. 414 33 11 - 2 0 9 82 99 Fax414 34 34
Delegacions a Vic, Manresa, Granollers I Terrassa
La seguretat laboral és encara una assignatura pendent El sector de la construcció té una 0 g C procés. La seguretat esdevé, sèrie de particularitats que el fan i _ . doncs, un element indispensable diferent dels altres sectors indusen un sector que pateix un elevat trials. Cada obra és un món. La particu- índex de sinistralitat. L'INFORMATIU lar concepció del procés productiu en la analitza aquesta problemàtica i publica construcció provoca l'aparició d'impor- una entrevista amb Pierre Lorent, memtants mancances de previsió que ínlrava- bre de la Comissió de Seguretat de la loren els riscos des del mateix inici del Unió Europea. •
La normalització lingüística arriba a l'edificació
Adigsa organitza un El Col·legi ressegueix les congrés sobre reparació i traces de l'urbanisme conservació de sostres català amb una exposició
La Conselleria de Política Territorial, la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat i la Universitat Politècnica de Catalunya van presentar, el passat 30 de novembre, el Diccionari visual de la construcció, una eina amb gairebé 12.000 termes específics que pretén aprofundir en la normalització lingüística pel que fa al sector de la consJ trucció a Catalunya. • •
Adigsa celebrarà el seu desè aniversari l'any vinent. Per commemorar l'aniversari, a l'octubre de 1995, organitzarà el primer congrés de Conservació i reparació d'edificis d'habitatges, com a resposta al debat obert al voltant de la necessitat de conservació dels habitatges i de les dificultats operatives de la propietat horitzontal. El congrés J tractarà El cas dels sostres. • •
Q INFORMATIU ConHll fe RtdiccU: AMcri Capila, Cartes CaitaU, Joan Gay i Ramon Pijg CoonSMdd: CarissCarona. todKd i A O E Puon* FatD^rib: Jasm Garcia De. Cfcpo- AdmWtípadó: Moroerrai Alentr*. knpfts*»: ftomsrçral. Olpòíil *fk M2ffl9-1991. ESN: 1132-2902. PiMctab BfT-PuÈfadad. Josep Tana<»«, 155.08029 BaoWia. Tel 41045 55 Fai. 430 39 TS i 419 41 B3 EDITA: CoLtagl «TA tKMk KMTkfltad·B· 5.06021 Bacdcm. TaL 209 82 99. Fa». 414 34 34. O n n a PI Uajn. 6 08500 Ve TeLB£2S 11. B · g w e · f g u d · : Plana d» lOm, 6. C8240 M a m u T« B7Ï 97 89. V r i i i O K M U : Josep Utrtwt, K 0S«0 bandes. Tet BT9 01 76. V A * Ocd5F
El Col·legi inaugurarà, el proper dia 19 de gener, l'exposició La forma urbana a Catalunya, preparada per Josep Muntanola. La mostra, articulada en tres seccions reivindica la creació de formes urbanes mitjançant la continuació de línies de desenvolupament urbà que no representin un trencament sociocultural i arquitectònic en la perspec9 tiva del temps. • •
Control de qualitat i laboratoris d'assaigs Els laboratoris d'assaigs han esdevingut quelcom més que un bon instrument i la seva relació amb el control de qualitat és decisiva. Al laboratori li correspon, però, la Habilitat de la mesura, mentre que a la direcció facultativa li correspon la Habilitat de l'edifici. Direcció facultativa, laboratori i contractista formen un triangle en el qual cada element ha de complir el seu paper, amb el benentès que allò veritablement important és la qualitat final de l'obra. LÏNFORMATIU publica la guia de laboratoris acreditats per la Generalitat de Catalunya.
15 a 22
centre d'estudis de la construcció i anàlisi de materials
-1
-2
Una Font de Recursos MOUS SERVEIS
VIALS • Nuclear per densitats terres i asfalts
MATERIALS • Oiíraccíó de Rx •Absorció atòmica • Espectofotometria
JARDINERIA •Anàlisi de terres i adobs • Recomanacions d'adobat
1TAT DE CONTROL
ESTUDI
ES RESIDUALS I DE REGATGE
• Planificació i Assessorament del control de qualitat 1 Garantiment de la qualitat • Estudis, informes i dictàmens 1 Controí de projectes •Qualitati propietats d'aigües de regatge • Elaboració de cànons de sanejament • Matèries inhibidores 1 Control d'aigües residuais-depuradores
Centre del Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Girona CELRÀ
Pol. Industrial - c/Pirineus i 7460 Celrà tel. 972/49 20 14 • fax 972/49 41 17
LLORET DE MAR
Ctra. antiga de Vidreres, secior ind. Q. nau d -18 17310 Lloret de Mar tel. 972/37 12 23 - fax 972/37 10 15
VILAMALLA
Pol. industrial Pont del Príncep, secior I, parc. 28 17469 Vilamalla tel. 972/52 61 39 • fax 972/52 61 40
S
E
G
U
R
E
T
A
T
La construcció, un sector amb moltsriscos La delegació del Vallès Occidental del Col·legi clou una campanya sobre seguretat laboral I sector de la construcció té una sèrie de particularitats que el fan diferent dels altres sectors industrials. En primer lloc, cada projecte és únic i gairebé mai no es repeteix una obra. A més a més, les estructures de concertació entre organitzadors, futurs usuaris i realitzadors de l'obra, o bé són insuficients o, fins i tot, no n'hi ha cap. Aquesta característica fa que qui decideix en la fase 'projecte' tinguí poca informació sobre la prevenció de riscos 0 no hagi d'assumir una responsabilitat directa sobre les condicions de seguretat amb què es faran els treballs, segons es va evidenciar a les sessions tècniques sobre seguretat organitzades l'octubre i novembre passats per la delegació al Vallès Occidental del Col·legi. La construcció, d'altra banda, és regida per unes clàusules contractuals i situacions professionals molt diverses. El sector, per exemple, és regulat per múltiples normes i sistemes per a la concessió de contractes. Multiplicitat que també és comuna a la gran diversitat d'oficis 1 treballadors implicats, amb situacions molt diferents i, sovint, de caràcter precari. Cada obra és un món. Tanmateix, però, es pot Irobar un tret comú en totes: l'activitat de les empreses està sotmesa a variacions fortíssimes, cosa que de vegades es pot atribuir a la conjuntura econòmica, però també a l'organització i a la políticia comercial de l'empresa. Mancances de previsió La realitat és que massa sovint es treballa en torns ininterromputs, especialment pel que fa a obres d'enginyeria. També són freqüents els treballs temporals a preu fet, sense normes de seguretat. Les constructores es veuen obligades, d'altra banda, a treballar tant en grans projectes com en petites obres. Concepcions de treball molt diferenciades que només coincideixen en l'existència de terminis d'acabament molt exigents i variacions dels projectes en el darrer moment. Aquesta concepció provoca l'aparició d'imporianls mancances de previsió (limitacions urbanístiques, restriccions ambientals, preestudis desenfocals, investigacions geotècniques insuficients...) que comporten canvis en el disseny respecte a allò contractat. El sector de la construcció, en definitiva, infravaiora els seus riscos des del
mateix inici dels processos constructius. Així, no és d'estranyar que el 60% dels accidents mortals a les obres tinguin la seva causa en decisions errònies preses abans d'iniciar els treball a l'obra. Un millor disseny i una planificació més acurada al projecte, amb una millor organització de l'equip, tria dels materials i definició dels llocs de treball, faria més segures les obres. Un altre factor a tenir en compte és la sensibilització dels agents que intervenen en el procés constructiu pel que fa a la necessitat de complir els reglaments de seguretat, d'afavorir la formació dels professionals i de millorar les condicions de treball. Cal no oblidar que les disfuncions durant les fases de planificació, organització i execució de l'obra comporten uns defectes de qualitat que suposen el 15% de la facturació del sector i una sinistralitat laboral que té un cost aproximat del 3% del volum de la facturació total. Davant la magnitud d'aquest problema, la prevenció és la millor solució, i la més econòmica. El seu cost només és de l'1,5% pel que fa a la facturació de les empreses d'obra principal, i del 0,5% pel que fa a les d'obra secundària. •
La seguretat, un element indispensable
L'Informe Lorent
Carles Puiggròs president del Col·legi d'Aparelladors de Barcelona
L'informe Pierre Lorent és l'anàlisi recent mes completa sobre el sector de la construcció a Europa i la seva accidentalitat, i també sobre la relació que s'estableix entre la qualitat i la seguretat al sector europeu. La nova directiva 92/57/ CEE relativa a les prescripcions mínimes de seguretat i de salut labortal en les obres temporals 0 de durada limitada, que s'ha d'aplicar des de desembre de 1993, neix, precisament, a partir d'aquest informe. La integració de la prevenció dels riscos professionals en el procés constructiu és un dels objectius d'aquesta directiva inspirada a partir de l'informe LorenL La directiva integra la prevenció en les tres fases de la realització de l'obra -planificació, organització i execució-, i en els futurs treballs que es facin en la instal·lació i en els treballs de manteniment i conservació dels edificis. •
Lo construcció és un sector amb un risc Important. El fet que cada obra representa el muntatge d'un centre de producció, la diversificació dels treballs que cal realitzar, la manca de lormació i especialització de la mà d'obra, les condicions meteorològiques... són lactors que agreugen la sinistralitat laboral i que demanen una acció preventiva força més compromesa. Però la seguretat és també rendible. Cal incorporar-la al procés de producció perquè redueix costos i en millora la qualitat. Els empresaris han d'entendre que
invertir en seguretat ajuda a disminuir disfuncions en el procés. La seguretat evita pèrdues de temps, execucions deficients i, evidentment, accidents que, de vegades, són mortals. El cost de la prevenció és Inferior al cost de l'accident, entenent l'accident en un sentit ampli i, potencialment, perillós. Els estudis fets per experts de la UE posen de manifest que més de la meitat dels accidents que es produeixen estan vinculats ala fase prèvia a fa realització de les obres i que el seu origen està relacionat amb decisions errònies d'orga-
nització o de planificació. Per aquest motiu és important que la prevenció s'Incorpori des del primer moment en la concepció i l'execució de les obres. D'altra banda, l'Administració ha de donar suport als diferents agents, sense basar-se únicament en una política repressiva que sempre acaba sent tímida I de poca efectivitat. El Col·legi d'Aparelladors fa una crido a tot el sector de la construcció i a tots els agents intervinenls perquè la seguretat esdevingui una preocupació prioritària.
N F O R M A T I U
EL
S
E
G
U
TEMA
R
E
T
A
T
El gran repte d'un sector en necessària evolució eguretat en la construcció a Europa. Situació actuat i previsions de futur. Sola aquest títol, el ColI legi va celebrar, el passat 22 de novembre, la I sessió tècnica internacional de cloenda de la campanya La seguretat en la construcció. El gran repte, que s'ha dut a terme durant octubre i novembre a Terrassa, organitzada per la delegació del Vallès Occidental. A la sessió van participar Pierre Lorent, membre de la Comissió de Seguretat de la Unió Europea; Mariano Unzeta, subdirector general de Seguretat del Departament de Treball; Rafael Romero, president de la Cambra Oficial de Contractistes; Rafael Anduiza, secretari general del Consejo General de la Arquitectura Tècnica; i Rafael Ortiz, director general de Relacions Laborals del Departament de Treball.
A
Els participants en aquesta sessió van optar per desglossar quins són els agents responsables de la seguretat a l'obra i quines havien de ser les seves responsabilitats. Segons Rafael Romero, "el procés de construcció és d'allò més desintegrat, és un procés on cada agent diu que la culpa la té un altre. Trencar aquesta desintegració i establir un diàleg és quelcom que cal fer per vertebrar el sector i acomplir els objectius de la directiva. Aquests objectius ens han de dur cap a un sector més competitiu i capaç de donar satisfacció a qui cal donar-ne". Rafael Anduiza es va felicitar per la nova sensiblitat que existeix actualment envers la seguretat en l'obra: "es parla de seguretat amb tota naturalitat i amb criteris científics". Els accidents estan disminuinl a Catalunya. Malgrat això, encara se'n produeixen massa. "Hi contribueix la formació no qualificada, la
dimensió de les empreses, el cost addicional que la seguretat suposa per l'empresari i la consegüent pèrdua de competitivitat envers altres empreses, i les deficiències d'organització i reglamentació", afirma Mariano Unzeta. Europa, malgrat tot, vol aixecar el nivell de qualitat del sector. Romero va més enllà, "les empreses han de conju-
CEINCQ,
gar qualitat i seguretat. No és el mateix una empresa constructora que una altra de qualsevol tipus. Tenim l'obligació d'oferir quelcom més que un preu. La seguretat i la qualitat han de ser el nostre element diferenciador. Hem d'ajudar a fer les empreses més competitives. La feina ben feta només té una sortida: la reducció d'accidents". •
S.L.
CENTRE D'ENGINYERIA I DE CONTROL
EL VOSTRE LABORATORI AL BAIX LLOBREGAT C/ La Corunya 100. 08620 SANT VICENÇ DELS Telèfons: 656 26 80 / 4210.Fax: 656 42 10 N F O R M A T I U
Pierre Lorent: "L'accident és un indicador final que revela punts febles de la gestió general del projecte" I sector de la construcció ocupa més del 7% del total dels treballadors de la UE, però registra el 15% del total d'accidents de treball i el 30% del total d'accidents mortals de la indústria en general. La Comissió Europea va encarregar el 1990 a Pierre Lorent un informe sobre seguretat en la construcció que ha estat pres com a base per a la redacció de la directiva 92/57/CEE. Lorent, que va participar en la jornada tècnica internacional que va tenir lloc a Terrassa el passat 22 de novembre, afirma que si es millora la seguretat es millora fa qualitat de les obres.
operaris que realitzaran el manteniment. L'obra sovint no és més que el punt de convergència de disfuncionamenís que s'han anat creant fins al moment. L'accident de treball és l'indicador final d'aquests disfuncionaments que revelen clarament els punts febles de la gestió general del projecte. Així, un nombre important d'accidents en una obra expressa una mala organització de la producció. El 80% dels defectes són imputables a errors de gestió que es produeixen ja en la etapa de definició de les necessitats i que es manifesten durant l'execució dels treballs i amb posterioritat. I si del que paríem és de cost econòmic dels disfuncionaments durant les fases de planificació, organització i execució, haurem de parlar d'un 15% del volum de facturació com a defectes de qualitat i un 3% pel que fa als accidents de treball. El cost de la prevenció d'accidents no supera el 1,5% de la facturació.
- Els accidents laborals en la construcció a Espanya durant 1993 han baixat un 20% respecte de 1992. Quina és la situació en el conjunt d'Europa de l'accidentalitat laboral? -• La situació del sector de la construcció és molt similar en el conjunt de països europeus. No hi ha diferències significatives. Podem dir que s'ha produït en els darrers anys un descens en el nombre d'accidents totals en gran parí dels països de l'Europa occidental. Potser la diferència l'estableixen els països de l'Europa de l'est,
- El 31 de desembre del 1993 va entrar en vigor la directiva 92/57/ CEE. Què aporta que pugui donar un tomb a la situació actual? -- La directiva busca un canvi de mentalitat cap a la prevenció i proposa nous mètodes de treball que par-
utilitzat i ia mateixa organització de les É el cas dels projectes que teobres. És nen en compte exclusivament el resultat final de l'obra i no la manera de construir-la. També ho és, quant a l'organització de l'obra, la coincidència d'activitats diferents, sovint incompatibles, efec"L'empresa ha tuades per treballadors d . e n t e n d r e q u e |a - - " - " — M - •" d e di(erents empreses. S e g u r e t a t e s Un factor En general, els accidents rj@ q u a l i t a t . S e g u r e t a t tenen molt a veure amb . ... . / .i . els desplaçaments dins ' q u a l l t a t n a n d e s t a r de l'obra. Reduir al mii nt©Q r a d e s " nim la circulació dels tre-
en els quals l'accidentalitat és extremadament alta. -- Quins són els factors que han influït en aquesta disminució dels accidents? - El descens en
l'accidentalitat és, en bona pari, causa d'un alentiment general del ritme de producció provocat per una dísminució de l'activitat. El descens no és causat tan! per l'ocupació d'un
menor nombre de tre^ ^ ^ ^ balladors sinó pe! descens de la velociat d'execució de les obres. - Quins són els punts febles en les obres d'edificació? •• La majoria dels accidents es produeixen en la mateixa obra. Ara bé, aproximadament dos terços dels accidents tenen el seu origen en una fase anterior al començament dels treballs i es deriven d'errades en el projecte, la planificació, l'equipament
^ ^ ™ balladors esdevé fonamental. I això s'aconsegueix amb un estudi previ detallat que permeti situar els treballadors en les diverses íases de l'obra. - La seguretat avança paral·lelament a l'evclució de cada sector industrial. Què ha de canviar en la construcció perferunes obres més segures? - Les conseqüències directes dels accidents són, en definitiva, les que els fan importants. I en la construcció és
únicament el treballador qui les rep directament i personalment. S'hi juga la seva vida. A vegades penso que si equipèssim els treballadors amb algun producte altament explosiu, les coses canviarien radicalment i les obres serien molt més segures. - Q u è ha de canviar perquè la seguretat s'integri en els objec-
teixen de la base que l'èxit arriba quan es treballa des del principi integrant-hí ja la seguretat abans d'haver ni tan sols dibuixat una sola línia sobre el paper. La directiva introdueix dues noves figures: el coordinador del projecte i el
"Cal passar d'un coordinador de l'obra. t e f j e control a L e s s e v e s f u n c i o n s , consisteixen a integrar
c o n c e D y
tius estratègics de les Un a l t r e d e prevenció I la seguretat en el tre-
gestiÓ. Integrar la - L'empresa ha d'entendre que la seguretat és un factor de qualitat. Els conceptes de qualitat i seguretat han d'estar plenament integrats en els objectius de millora de la qualitat global. Una edificació de qualitat ha de donar plena resposta a les necessitats dels usuaris. I doncs, què son els treballadors de l'obra sinó els primers usuaris? La seguretat ha de ser present des del disseny de la construcció i ha d'incloure la seguretat dels treballadors que l'han de construir, la dels usuaris finals de l'obra acabada i la dels
prevenció permet reduir errors"
L ' I N F O R M A T I U
ball en totes les fases
d'elaboració del projecte, l'execució dels treballs en obra i durant les tasques de
manteniment i conservació. Cal passar d'un concepte p de control a un altre de prevenció i gestió. Integrar la prevenció en el procés inicial de presa de decisions permet reduir les fonts potencials d'error i redueix et cost final en disminuir dràsticament el cost dels controls i de reparació. • Carles Cartanà
P U N T S
DE
V I S T A
Reflexions a l'entorn del control de qualitat ia pràctica, els suporten els contractistes que són precisament els que han de contractar els laboratoris d'assaigs que posteriorment els hauran de controlar, amb el component negatiu que aquesta pràctica comporta. Aquest grau de deteriorament arriba al seu punt culminant quan els promotors expliquen que hi ha formigoneres, que pressuposten el preu del metre cúbic de formigó amb l'informe de laboratori inclòs, evidentment acreditat i que radica a la seva pròpia planta. Volem creure i esperar que a curt termini tota aquesta problemàtica es resoldrà, i s'imposarà la bona pràctica de control de qualitat que la societat reclama; que la seva resolució ajudarà a minimitzar les dificultats que en aquest camp han de suportar avui els màxims responsables del control, els nostres arquitectes tècnics, i reduirà els costos de responsabilitat civil, i que el control de qualitat esdevindrà realment una eina bàsica i inqüestionable de millora de la qualitat de la construcció. •
es de l'aprovació del decret 375/88 de Generalitat de Catalunya sobre conrtrol de qualitat en l'edificació, s'ha evolucionat i millorat mollíssim en la seva implantació. Aquesta ha estat lenta però continuada i progressiva, i ha millorat la conscienciació en tots els estaments i agents implicats. És inqüestionable que dur a terme un bon control de qualitat és més una necessitat que una obligatorietat. Des de l'Administració s'han creat sistemes de pressió, completats amb l'esforç informatiu dels col·legis professionals, els quals han posat mitjans a l'abast dels seus col·legiats, com ara cursets de formació i reciclatge, xerrades informatives, publicacions, „« , . proqrames informà-
"Dura terme un bon [;cs9entre d.altres Control de qualitat és iniciatives, que amb
més una necessitat que e]i
any
f !*". T '
j
millorant els nivells i Una Obligatorietat' aplicació del control m ^ ^ ^ de qualitat. També han influït en l'augment del nivell de control i, seria absurd amagar-ho, les reclamacions dels usuaris, cada vegada més nombroses. Les deficiències i patologies que es continuen detectant dia a dia ens demostren que som encara molt lluny del nivell òptim de qualitat desitjat. Un dels principals problemes que condicionen i devaluen l'esperit del decret sobre control de qualitat radica en els sistemes de contractació que es fan en la pràctica diària. Sovint els promotors, inclosa l'Administració, deleguen en el contractista o estructurista, segons el tipus de control i obra, la contractació de les entitats de negativa control, amb la consegüent dependència i influència que això pot comportar per
LA
JAUME ESPÍGOL I CAMPS Gerent del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Girona , la tasca dels laboratoris Malgrat que el decret és molt explícit, i que en el seu article 3 diu clarament que els costos dels assaigs seran a càrrec del propietari o promotor, a
PREMSA
LA
'les deficiències i patologies que es continuen detectant actualment ens demostren que som encara molt lluny del nivell òptim desitjat"
PARLA
LA
FIRMA
Mies, alliberat del búnquer El pavelló Mies van der Rohe és, a la fi, el pavelló Mies van der Rohe tal com era. I no ho ha estat fins ara mateix. Em sembla lògic que aquesta afirmació sigui estranya, ja que és coneguda la minuciositat amb què aquesta obra mestra del gran arquitecte alemany va ser reconstruïda el 1986. Així doncs, aquest pavelló és pràcticament el mateix que va aixecar Mies van der Rohe per a Alemanya el 1929, que ja Behrens va valorar, com a "potser l'edifici més important d'aquest segle". Dit això, es pot afirmar que no n'hi havia prou amb reconstruir el pavelló: calia reconstruir l'espai original i aquest espai ja no era el mateix que va conèixer Mies van der Rohe. És més: tinc la certesa que en el mateix emplaçament o en un altre lloc, però amb una realitat circumdant diferent, aquell mestre de l'arquitectura hauria realitzat un projecte força diferent del que finalment va executar. Era ineludible que la reconstrucció de l'edifici passarà, no només per la restitució de la construcció, sinó també de l'entorn. • Lluís Permanyer La Vanguardia, 29 de novembre de 1994
Homenatge pòstum a Ricard Giralt Miracle
LOCUCIONS ESPECIFIQUES DE LA CONSTRUCCIÓ Maó forada!
Ladrillo hueco
Màquina d'asfaltar
Asfaltadora / bituminadora
Màquina de fregar
üjadora
Marbre amb vetes
Màrmol veteado
Marcada de fonaments
Replanteu de cimientos
Marcar els junts
Degollar
Font Diccionari Manual de ia Confliuraà
N F O R M A T I U
Ha estat una trista notícia la mort de Ricard Giralt Miracle, aquest artista que sabia trobar là bellesa dins la senzillesa i la utilitat, i que ha deixat una obra que ha de servir d'exemple de la feina ben feta. Els seus treballs destaquen per un enginy í una lògica en la qual podem endevinar la seva base racionalista inspirada en el moviment del GATCPAC. La seva manera de fer, que merescudament ha esta guardonada tantes vegades, confiem que serveixi d'exemple a les noves generacions. • Lluís Mana Pasqual Aparellador
EL
NOTICIARI
TERMINOLOGIA
La Conselleria de Política Territorial, la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat i la Universitat Politècnica de Catalunya van presentar, el passat 30 de novembre, el Diccionari visuaide la construcció, una eina que pretén aprofundir en la normalització lingüística pel que fa al sector de la construcció.
La Generalitat i les institucions del sector publiquen el 'Diccionari visual de la construcció1 • — « a normalització lingüística tamI H bé ha arribat al món de la consI V t r u c c i ó . Des del passat 30 de L ^ J novembre, els professionals disposen d'una nova eina de treball que els permetrà desenvolupar la seva feina amb la terminologia correcta: el Diccionari visual de la construcció. El diccionari, amb gairebé 12.000 (ermes específics del sector de la construcció, és una novetat en el món de la lexicografia en català. Es tracta de la primera vegada que una obra presenta, mitjançant fitxes, els termes en català, amb la seva equivalència en castellà, amb imatges que delimiten els conceptes. Aquest diccionari s'adreça a arquitectes, enginyers, constructors, professors i estudiants universitaris perquè puguin desenvolupar la seva aciivitat professional en català. B Diccionari visual de la construcció està dividit en sis capítols que fan referència a les diferents branques relacionades amb la construcció: urbanisme, edificis, elements constructius de l'edifici, infraestructures de transport i comunicació, construccions hidràuliques 'i execució de l'obra. Així, mitjançant unes fitxes amb els dibuixos de diferents construccions, des d'una catedral fins a una
via fèrria, els professionals poden conèixer el mot a utilitzar adequat i també la seva equivalència en castellà. El diccionari no es proposa, en canvi, d'estudiar aquestes àrees des d'un punt de vista arquitectònic o artístic. No pretén ser tampoc un manual d'aprenentatge ni un tractat de construcció. Llengua i terminologia La iniciativa de redactar aquest diccionari va tenir el seu origen el 1992, durant la celebració de la primera jornada sobre la llengua i la terminologia de la construcció, quan els professionals van deixar constància de la necessitat de dotar-se d'una eina de treball terminològica, Pel que fa als criteris terminologies i lingüístics que s'han aplicat en aquest diccionari, convé remarcar, d'una banda, que un bon nombre dels termes són neologismes encara sense entrada en les obres terminològiques o lexicogràfiques de consulta habitual. D'altra banda, en molts casos ha calgut triar entre diverses formes sinònimes per a un mateix terme a causa de la limitació d'espai. És per això que s'ha hagut de prescindir d'algunes variants emprades per diferents col·lectius professionals. •
Una eina necessària Jordi Lleal, aparellador
En escriure uns comentaris sobre el Diccionari visual de la construcció, haig de dir que, pel fet de ser un dels redactors, em costarà fer-ne una glossa prou objectiva i no caure en una visió subjectiva després d'haver-hi treballat durant més de 15 anys i haver-se fet realitat la proposta que vaig
presentar en la primera Jornada sobre la Llengua i Terminologia a la Construcció. En els molts anys d'exercici professional he viscut moltlssímes anècdotes pel que to al llenguatge parlat i escrit a obres i despatxos. He posat moltes vegades com a exemple, que si en una consulta de diver-
sos metges, per diagnosticar quina malaltia té un pacient, es (es servir una terminologia tan pobra com es lo a la construcció, et pacient encara sortiria operat de l'apèndix enlloc del ronyó. El diccionari ha d'ajudar no sols a la normalització lingüística del nostre país sinó, a més, a normalitzar el llenguatge de relació professional entre tots aquells que desenvolupen la seva tasca en l'arquitectura, l'enginyeria i la construcció.
MEDI AMBIENT
T È C N I C A
L'Ajuntament de Terrassa inicia el tractament de residus de la construcció
La lliure circulació de productes dela construcció encara és una utopia
L'aplicació del decret 201/1994, obligatòria I I de gener
La complexitat de la directiva europea, principal entrebanc
'Ajuntament de Terrassa exigirà, a partir del proper 1 de gener de 1995, el compliment del Decret 201/1994 de la Generalitat de Catalunya, regulador de la gestió dels residus de la construcció, en els projectes d'enderroc i de construcció que es licitin al terme municipal de la ciutat de Terrassa. En els nous projectes urbanístics caldrà especificar, tal com demana el decret, el volum de residus que es produirà a l'obra, la seva separació per grups (ferro, runa, fusta, etc.) i l'abocador autoritzat que s'utilitzarà. A
B
més, també caldrà fiançar els costos de gestió en el moment d'obtenir la llicència urbanística. La fiança es retornarà en presentar les factures de l'abocador. Els processos de reciclatge es tindran en compte en el moment en què existeixi alguna planta en funcionament. Els abocadors autoritzats de residus en el terme municipal de Terrassa són: • Can Candi, gestionat per RENSA. • Can Poal, gestionat per Puigfel, que admet runes i terres. • Can Palet de Vístalegre, en procés de tramitació. •
airebé dos anys després de la data simbòlica del primer de gener de 1993, la lliure circulació de productes de la construcció a la UE encara no és una realitat. La posada a punt de la reglamentació que l'ha de permetre és més complexa del que es preveia. Aquesta és la principal conclusió a la qual es va arribar en una reunió d'especialistes organitzada pel Bulletin Européen du Moniteur i el Ministeri d'Infraestnjctures i Transports de França.
H
La complexitat de la directiva que regula la lliure circulació va ser àmplia-
L ' I N F O R M A T I U
ment discutida a la reunió, fins al punt que la Comissió europea va decidir d'estudiar i potenciar la seva hipotètica simplificació. Finalment, els participants en aquesta reunió, amb Pierre Chemilier, ex-president del CSTB com a portaveu, van demanar a la Comissió europea que fomentés la vigilància i les accions contra els països que encara no han introduït en les seves normatives nacionals les disposicions adients, per fer-les coincidir amb les noves normatives europees pel que ta a la lliure circulació de productes de la construcció. •
EL
NOTICIARI
REHABILITACIÓ
ECONOMIA
Adigsa, conservar i reparar edificis
a
El Gremi de Constructors publica un llilbre sobre la competitivitat del sector
L'empresa pública celebra l'octubre de 1995 el seu 10è aniversari amb un congrés
digsa, l'empresa pública del departament de Benestar Social I que gestiona un important patriI moni de habitatges de promoció pública, celebrarà el seu desè aniversari l'any vinent. Per commemorar aquest aniversari, Adigsa organitzarà, com a resposta al debat obert al voltant de la necessitat de conservació i reparació ide les dificultats operatives de la propietat horitzontal, e] mes d'octubre de 1995 el primer congrés de Conservació i reparació d'edificis d'habitatges, dedical en aquesta edició a El cas dels sostres. Experiències i perspectives. L'any vinent larà 10 anys que l'empresa pública Adigsa del departament de Benestar Social gestiona un patrimoni de 70.000 habitatges de promoció pública, la major part heretats d'èpoques anteriors. Tanl la tipologia urbana i la situació geogràfica d'aquests habitatges, a prop de grans conurbacions industrials, aïllats i deslligats dels centres on es desenvolupa la vida ciutadana real, com ara la qualitat de la construcció, el nivell d'habitabilitat i la problemàtica social han suposat un gran repte per a l'empresa pública Adigsa.
Globalment, i amb una perspectiva de 10 anys, la gestió d'aquest patrimoni ha estat marcada per l'aparició de greus problemes, com és ara els derivats de l'estat patològic ideï procés d'envelliment dels edificis, on ha destacat la proble-
a
l Gremi de Constructors d'Obres de Barcelona acaba de publicar el llibre Competitivitat de la petita i mitjana empresa constructora a Catalunya, una reflexió sobre el present i futur d'aquesta indústria a Catalunya amb l'objectiu d'esdevenir una eina de consulta habitual de les empreses constructores del país. E! llibre, que va ser presentat als especialistes del sector el passat 9 de novembre a la Llotja de Mar, ha estat elaborat per l'economista i especialista en construcció Pere Lleonart i destaca la formació i la qualitat com a elements cabdals per a garantir la competitivitat de les empreses constructores.
màtica intrínseca dels sostres, els elements estructurals més febles de tota construcció i, molt especialment, després de la circumstància viscuda de les biguetes fetes amb ciment aluminós. El congrés organitzat per l'empresa pública Adigsa abordarà, doncs, totes les experiències que facin referència a la problemàtica dels sostres i totes les noves perspectives que s'han obert, des
de tres punts de vista: científic (els processos en els formigons, les conseqüències quant a la durabilitat, factors que incideixen en els processos...), tècnic (mètodes de diagnosi, quan, on i com s'ha d'intervenir, la substitució funcional, els controls periòdics...) i de gestió (el marc legislatiu, el dret comparat, els mòbils de l'actuació privada, les assegurances...). •
L'estudi reflecteix les potencialitats i debilitats del sector de la construcció a Catalunya i proposa unes accions de futur. Remarca que els constructors, malgrat l'existència d'un entorn favorable, no han sabut aprofitar les oportunitats i fa una sèrie de reflexions que podrien ajudar a corregir aquesta situació, entre les quals destaca una major col·laboració entre mitjanes i petites empreses que els permeti entrar en mercats més grans i competir amb companyies grans en la contractació d'obres públiques. L'estudi considera, finalment, que l'activitat constructora pot augmentar entre un 3 i un 4% els propers anys, amb un creixement concentrat especialment al Baix Llobregat •
CONJUNTURA
INSTITUCIONS
a les comarques de Barcelona
El nou president del CSTB vol aprofundir en la dimensió europea de l'organisme
Els aparcaments suavitzen la baixa licitació municipal
Margaud reclama que el centre evolucioni al ritme del sector
l nombre de projectes d'habitatges visats pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya a la demarcació de Barcelona va augmentar, durant el primer trimestre de 1994, a 6.337, un 27,8% més que en el mateix període de 1993. D'aquests, 5.660 corresponen a habitatges lliures (+ 28,3%) i la resta, 671, a habitatges de protecció oficial (+ 23,3%). D'altra banda, les llicències d'obres de nova construcció aprovades per l'Ajuntament de Barcelona en aquest període han afectat uns 266.774 m2, un 11,4% menys que les concedides en el primer trimestre de 1993, segons el darrer informe de Barcelona Econòmica.
Per segments, el que més ha crescut ha estat el d'obres per a aparcaments, que representa el 52,8 de les licitacions municipals. El creixement ha estat del 68,6%, atès que el desenvolupament del Pla d'Aparcaments fa que aquests s'incrementin trimestre a trimestre. La construcció d'aparcaments s'ha revelat com una alternativa rendible en relació amb altres segments, Els m2 de les llicències concedides per a usos residencials han baixat, però, un 16,3% respecte al mateix període de l'any passat. També han baixat les llicències per a locals comercials (27,3%), per a usos industrials (88,2%), per a oficines (88,9%) i per a equipaments (59,1%). •
L ' I N F O R M A T I U
a
l nou president del Centre Scientifique et Technique du Bàtiment {CSTB), Alain Maugard, en complir un any de mandat a la institució, en substitució de Pierre Chemíllier, ha posat en marxa un pla estratègic que reafirma i amplifica la dimensió europea del CSTB. La primera línia d'aquest pla estratègic és evolucionar al mateix ritme que el sector. Segons Margaud, l'edificació no es limita pas a les dimensions físiques i funcionals dels edificis, sinó que s'estenen al desenvolupament urbà i a la protecció del medi ambient. El CSTB, doncs, vol aprofundir especialment en aquests àmbits, i també en la rehabilitació i el manteniment d'edificis".
El CSTB pretén reivindicar el seu liderat pel que fa a la investigació en el sector, que, coordinada amb centres d'altres països, vol fer de la qualitat el màxim objectiu de la canstrucciÓL Maugard, malgrat tot, és conscient de les dificultats que comporta aquest procés. "Hi haurà molta resistència i les negociacions sovint seran difícils, ja que partim de situacions molt consolidades. Però el més important és que tots els agents que hi intervenen i tots els centres d'investigació estan d'acord amb caminar en la mateixa direcció. Serà a aquest preu que la investigació europea en construcció comptarà en tot l'àmbit mundial", afirma Margaud. •
EL
U
R
B
A
N
I
S
M
NOTICIARI
E
B R E U S
L'herència urbanística de Catalunya, a debat El Col·legi organitza una mostra i una taula rodona
a
l Col·legi inaugurarà, el proper dia 19 de gener, l'exposició La forma urbana a Catalunya, comissariada per l'arquitecte Josep Muntarïola. La mostra, articulada en tres seccions (Traces catalanes en l'arquitectura del paisatge de Califòrnia, la diversitat del món medieval en el territori català, i Història i projecte en el territori d'Empúries), reivindica la creació de formes urbanes mitjançant la continuació de línies de desenvolupament urbà que no representin un trencament sociocultural i arquitectònic en la perspectiva del temps. Traces catalanes en l'arquitectura del paisatge de Califòrnia analitza l'impacte de la planificació urbanística colonial duta a terme per peoners catalans, especialment remarcable durant la segona meitat del segle divuitè. La diversitat del món medieval a Catalunya enumera el
nombrós patrimoni urbanístic i arquitectònic medieval català i reivindica la seva protecció integral i conservació. Història i projecte en el territori d'Empúries analitza la complexitat històrica d'aquesta zona. L'exposició proposa, en definitiva, una reflexió sobre els valors urbans que revaloritzi culturalment i econòmicament el patrimoni actual dins d'uns processos de transformació urbana. Paral·lelament a l'exposició, el departament de Cultura del Col·legi ha organitzat, per al proper dia 31 de gener, el debat L'Eixampte: ía realitat d'una utopia. El debat té com a objectiu analitzar el present i el futur de l'Eixample de Barcelona, gairebé 150 anys després del seu disseny per Ildefons Cerdà. El debat s'inclou dins el cicle d'activitats Artitectures, promogut conjuntament pel Col·legi d'Aparelladors i el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. •
Josep Maria Reig, nou president del Consell Josep Maria Reig, president del Col·legi d'Aparelladors de Lleida, ha estat elegit nou president del Consell Català d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya en virtut de l'article 11 dels Estatuts de! Consell i del 31 del Reglament intern que estableixen el canvi anual dels membres de la Junta de govern. La composició de la nova junta del Consell es completa amb Joan Prous i Ramon Ceide, com a vice-presidents, i Carles Puiggròs, com a secretari. •
El Saló Construmat'95 convoca la 6S edició dels seus premis El Saló Construmat'95 acaba de realitzar la convocatòria dels VI Premis Construmat, que se celebren des de l'any 1985 i que tenen la finalitat de reconèixer obres realitzades que destaquen molt especialment pel que fa a l'aplicació de noves tecnologies i la qualitat en els productes o processos constructius. Organitzats per l'ITEC, els premis tenen quatre categories: enginyeria civil, edificiació, procés constructiu i producte industrial. •
El Ministeri de Treball pujarà les sancions per inseguretat laboral El Ministeri de Treball i Seguretat Social ha elevat de 15 a 100 milions de pessetes les sancions màximes a les empreses que cometin faltes contra la seguretat en el treball, tipificades com a "molt greus per risc laboral imminent", segons es preveu en l'avantprojecte de Llei de Prevenció de Riscos Laborals. Les sancions greus tindran una multa que oscil·larà entre les 500.000 pessetes i els 5 milions, mentre que les lleus, oscil·laran de 50.000 a 250.000 pessetes, v
M O N O G R A F I E S
Guia de nous materials Los nuevos materiales en la consfrucción MIRAVETE, Antonio Centro Politécnico Superior Universidad de Zaragoza Saragossa, 1994 394 pàgines Los nuevos materiales en la construcción és un recull realitzats per a la Novena Conferencia Internacional de Materiales Compuestos, celebrada a la ciutat de Saragossa l'any passat. Aquesta monografia posa a l'abast dels professionals del sector de la construcció, informació sobre les propietats i els usos dels nous materials sintètics aplicables al món de la construcció. La distribució dels capítols del llibre permet, d'altra banda, d'accedir a la informació de cadascun dels nous productes segons les aplicacions constructives dels materials: (açanes i exteriors, cobertes, plafons per a murs, envans, paviments i sostres, estructures resistents, habitatge integral en nous materials, canonades i dipòsits, i nous materials aplicats a la restauració. L'autor, Antonío Miravete, apunta com a camps de desenvolupament per al futur del sector de la construcció els materials i els edificis intel·ligents. El llibre Los nuevos materiales en la construcción es completa amb un directori d'empreses que subministren nous materials amb aplicacions a la construcció. • dels treballs
Diccionari visual d e la c o n s t r u c c i ó Una novetat en el camp de la terminologia en català que inclou totes les branques de la construcció. Elaborada conjuntament per totes les institucions del sector a Catalunya i editada pel departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. Tots els col·legiats tenen a la seva disposició, gratuïtament, les cobertes i la primera entrega de les fitxes de què consta el diccionari. Es poden passar a recollir al Servei d'Informació del Col·legi, a Barcelona, i també a les delegacions.
Salvador Gili
N FO RM AT
S E R V E I S
A
V
I
S
O
S
S
L'activitat del CofJegi en les festes de Nadal
E
C O L · L E G I A L S
R
V
E
I
S
Autocad12ambun 30% de descompte
Gestió de reclamació d'honoraris
El Col.legi ha signat un Les oficines del Col.legi a Barcelona obriran els dies laborables amb el seu horari habitual. Delegacions
•
Obrirà els dies 29 de desembre,
3 , 4 i 5 de gener.
•
Q
'Assessoria Professional
d'honoraris és un servei que o-
permet situar el cobrament d'hono-
del Col·legi és un departa-
fereix l'Assessoria Professional en
raris en la línia d e serveis al
ment integral
d'asses-
suport de l'exercici de la professió.
col·legiat.
sorament destinat a orien-
La gestió es tramita amb una gran
Per a més informació sobre el
tar, informar i donar suport al
agilitat i es manté informat puntual-
servei de gestió de reclamació
col·legiat sobre els diferents as-
ment e! col·legiat sobre la situació
d'honoraris, els interessats poden
pectes de l'exercici professional.
en què es troba la reclamació.
adreçar-se a Eulàlia Legido.
Està organitzada en un departa-
Liquidar honoraris per mitjà del
ment tècnic i un departament jurídic.
Col·legi és una decisió del mateix
La gestió amistosa de ia reclamació
professional o del seu clien! i això
conveni amb l'empresa Autodesk que permet als professionals adquirir el programa Autocad versió 12 amb un 30% de descompte. Per beneficiar-se
Assessora
Professional.
Segona planta del Coüegi.
d'aquesles condicions, les persones interessades podran adreçar-se a
Obrirà del 27 al 30 de desembre,
ambdós inclosos.
qualsevol representant
Tancarà la setmana del 2 al 6 de
autoritzat d'Autodesk i
CALENDARI COL·LEGIAL DE COBRAMENT 1995
gener.
presentar el carnet de col·legiat.
DATADECOBRAMENT
QUAMIITAT També podran adreçar-se
laborables, excepte el 27 de des-
QUOTACOLLEGIAL
íebrerijuliol
a la Cooperativa
7.500 en cada cobrament
d'Arquitectes Jordi Capell,
embre, 2 i 5 de gener. QUOTAPREVISIÓMÚTUA
dia 15 de cada mes
Segons aportacions i trams d'edat
que n'és representant autoritzada.
•
Obrirà tols els dies laborables
excepte el dimarts 27 i dimecres
PRIMAMUSAAT
Segons pòlissa individual
gener i juliol
50% de la prima fixa en cada cobrament
Cooperativa Jordi Capell Tercera planta del Col.legi
28 de desembre.
CJó/ec/es de i^ecfczi Sran assortiment d objectes de regal a la Gooperatioa Aquest Nadal regali Art Montblanc. Per a tots aquells a qui els entusiame la perfecció en l'escriptura * Estilogràfica: JlLotll
hJciZiC
Meisterstück. Tres mides: gran, mitjana i petita.
* RoUerball: El company diari de persones summament exigents. * Portamines.
Ideal per a escriure i esbossar.
* Novetat.': Marcador de documents. * Estoig de pell: El noble complement. Cada un dels articles d'escriptura i accessoris reflecteix l'estil personal de vida del seu propietari.
OP rr J\.ellotqes
Gran assortiment de rellotges. ^^^ entre u n gran assort i t:
Podeu
Aldo Rossi, Michael Graves, Akto, Wactcelona .'* Gran Novetat!
Gaia. El rellotge català.
Un quart, dos quarts, tre quarts ... a l'esfera del rellotge.
N F O R M A T I U
^ ^ ^ ^ ^ _ ^ ^ ^ ^ ^ _
10
SERVEIS
DEMANDES
DE
COL·LEGIALS
TREBALL
Constructora-Promotora d'Artesa de Segre
Les preguntes més usuals en l'entrevista de treball L'entrevista de treball és un pas molt importat en el procés de selecció de personal i té com a objectiu comprovar si el perfil del candidat correspon a allò que busca l'empresa. Hi ha algunes qüestions bàsiques que solen aparèixer en tota entrevista de treball, sobre les quals convé reflexionar abans per anar-hi més segurs. Per què busques feina? En aquesta qüestió convé no donar-li gaires voltes. El més important és que siguem sincers i clars en l'exposició i que sintetitzem tant com sigui possible la nostra situació actual. Si estem sense feina perquè ens han acomiadat no cal amagar-ho. Aquesta és una situació molt corrent en aquests moments i no necessàriament es valora negativament ja que fins i tot pot ser positiu en un moment en què es té en compte
la flexibilitat i mobilitat en el mercat de treball. Per què has escollit la nostra empresa? Convé esmentar algun aspecte positiu: el tipus d'empresa que és o el lloc de treball. Això suposa un mínim de preparació i haver recollit informació sobre el lloc i l'empresa. Cal evitar expressions com ara "he vingut perquè necessito treballar en el que sigui i on sigui".
Amb aquesta indicació ens conviden a mostrar el millor de nosaltres. Pretenen valorar quina capacitat tenim de vendre'ns de forma convincent. El millor és ser concisos, aprofitar el temps mínim per impactar al màxim i buscar un eslògan. Es tracta de dir algun aspecte breu i real pel qual se'ns recordi.
COL·LABORADOR pe i confeccionar pressupostos, mesuraments d'obres, contractació d'industrials, etc Imprescindible experiència en ràrea d'edificació. Disponibilitat per treballar de manera exporàdica lent col·laboracions. Cal català parlat 1 escrit (bon nivell). Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Contracte liberal. Sou negociable. Contactar amb Andreu Carli i Carü. Tel: 973/40 20 37
Davant d'una pregunta tan directa la reacció més habitual és respondre amb una llista de qualitat i virtuts que no sempre són efectives. Seria millor saber per endavant què busca en concret l'empresa i orientar les nostres característiques cap a aquest perfil.
Ret,; 5.246
Empresa promotora i de serveis a prop de Solsona DIRECTOR D'OBRA i elaboració de pressupostos, desenvolupament de projectes en naus ndustriate i possible interiorisme. És convenient <jue tingui experiència peni no és imprescïidfcle. Cal residir a prop de la ubicació de rempresa, a la vora de Solsona- Imprescindible vehicle propi. Contracte laboral de prova de sis mesos, renovable a indefinit Sou: 3.000.000,- brut/any negociaries. fíet.: 5.249
Empresa promotora
Empresa de construccions esportives
DIRECTOR D'OBRES
CAP D'OBRES
pera promotora d'habitatges.
Quant vols guanyar?
No cal experiència.
Aquesta és una qüestió delicada de respondre. El més aconsellable és no donar una resposta rotunda, és millor sondejar el que solen pagar al·legant que els diners són importants però que valorem altres qüestions. De vegades les evasives no ens donaran resultats i caldrà dir una quantitat.
Jornada oficial.
En aquest cas, és millor donar un àmbit més o menys ampli que obrí la porta a la negociació.
per desenvolupament de projectes, control, mesuraments i direcció d'obres. És convenient tenir experiència en elaboració de detalls constructius i direcció d'obres tfun any o dos. Edat de 24 a 35 anys. Horari flexible (15 rt/setmanaaprox.) Uoc de treballa la coma rea delBaix UobregaL És convenient tenir cotxe propi. Relació liberal amb signatura d'obres. Sou: 1.500.000 bruVany negociables.
Edat de 20 a 25 anys.
Servei de Promoció i Mercat de Treball Tercera planta
Que pots oferir a la nostra empresa?
Uoc de treball a Barcelona província i Baix UobregaL Imprescindible vehicle propi. Contracte liberal amb signatura d'obres.
Rel.:í2S0
de construcció de piscines 1 instal·lacions annexes. Cal experiència entre dos i quatre anys en obra civil. Imprescindible vehicle propi perquè s"haijrandelerdespiaçamentsaobresque estan arreu del territori nacional. Edat de 28 a 35 anys. Jornada oficial. Contracte laboral. Sou: 3.500.000 brut/any sense negociar. Ret.:5J51
Estudi d'Arquitectura del Baix Llobregat
INFORMACIÓ MERCAT DE TREBALL
TÈCNIC D'ESTUDIS
Pilar Cecília, tercera planta. De dilluns a divendres, de 9 a 14:30. Dimarts i dijous també de 16 a 19 a Fax
«el: 5.252
P E T I T S
414 33 11 209 82 99 414 34 34
A N U N C I S
S'ofereix
S'ofereix
Es lloguen
Es fa
Es ven
DIPLOMAT EN ENGINYERIA
ESTUDIANT DE 2n CURS D'ARQUITECTURA TÈCNICA
PISOS 1 APARTAMENTS MOBLATS A TERMINI CURT
DELINEACIÓ DE PLÀNOLS
TAULA DE DIBUIX NOVA
Jove diplomat al Perú en enginyeria, amb gran interès en les vendes tècniques i consultoris, s'olereíi per a treballar a temps complet.
Estudiant d'arquitectura tècnica de 2n
Es lloguen pisos i apartaments, completament equipats, per a executius i proiessionals que bagin de residir a Barcelona per una temporada curta o mitja.
S'ofereix estudiant d'arquitectura tècnica per a:
Es ven taula de dibuix model B S Bamb regulació dalçaúa i inclinació automàtica. Taulell blanc 150 x 100 mm. Tecnlgraf Model Marabú ProGN. Cadiraamb regulació hidràulica. • Preu nou aproi. 155.000 ptes • Preu venda 90.000 ptes • rega! de 100 fulls de paper vegetal midaDIN-A-1
Contacte Telèlon: 436 36 26
Cristina Telèfon: 303 018?
presa o despatx del sector. Aporta: • experiència demostrable de 5 anys en despatx d'arquitectura i urbanisme. • coneiiements d'Autocad v. 12, tractaments de textos i idiomes.
• delineació de plànols • experiència i rapidesa en el treball
Jordi Gualde Telèfon: 310 7173 Fax: 310 72 57
Contacte Telèfon: 414 3417
Monise Aris Telèfon: 733 02 28 de 21 a 22 Hores
SÍ vol compartir el seu despatx, vendre l'ordinador o canviar-se la
Es realitzen
S'ofereix
Es ven
taula de dibuix i encara no ha tingut una resposta efectiva,
PERSPECTIVES
ESTUDIANT PENDENT DE PROJECTE
DESPATX BEN SITUAT
és que encara no ha trucat al telèfon dels Petits Anuncis TRUQUI'NS ARA 1 ANUNCIÏS A L'INFORMATIU
Arquitecte tècnic ven despatx.
Es fan perspectives manuals per ordinador, en blanc i negre o color. ca que realitza el projecte final de carrera, per a col·laborar en projectes, perspectives, etc. Aporta: •
s 209 8 2 99 i 4 1 4 3 3 1 1 Fax: 41 4 34 34 Horari: de 12 a 20 Elisenda Pucmull
11
Octavi Telèfon:
213 92 36
equip i estudi propis.
Octavi Telèfon:
213 92 36
I N F O R M A T I U
• t • • •
65 m2. Calelacció Lluminós i tranquil Bon escala, amb conserge Preu: 15.BOO.000 pies.
Contacte Telèfon: 200 33 48
SERVEIS
COL·LEGIALS
ACTIVITATS
Curs bàsic de valoracions immobiliàries
Cadastre: urbanisme i hisenda. Gestió i ús de la informació 8 curs parteix del doble enfocament del cadastre com a sistema de valoració i d'informació i aprofundeix en els temes més rellevants d'aquest per a la seva ulilfcació en la gestió municipal. Organitza Servei de Promoció i Mercat i Dls.riorallloc 12,13,14,25,26 i 27 de gener de9a20h. Sala de Conferències Jordi Guimet, Jordi Bernat, Belen Carmena i Ignasi Olóndríz Matricula: Inscripcions fins al 2 de gener. Col·legiats: 80.000,No col·legiats: 120.000,Places ímtedes a 24 persones. Inscripcions: Servei (flnformacio.
PROGRAMA Dimarts,12de gener Recepció de participants. Documentació. Introducció. Les alteracions del valor cadastral. Arquitectura de la valoració cadastral urbana. Valoració: Metodologia d'assignació de valors. Divendres, 13 de gener Elaboració de la ponència de valors. Estudis previs. Coordinació i aprovació. Valoració: continugul i significat de la ponència. Exemples pràctics. Valoració: aplicació de la ponència. Dissabte, 14 de gener Gestió cadastral: Altes al cadastre. Procés, dades a capturar. Model declaratiu 902. Documentació. Comprovació de dades. El full de gravacíó. Casos pràctics. El document gràfic C I M . Importància. Actualització cartogràfica. Aperitiu. Dimecres,25degener Gestió cadastral: El full de valoració. Anàlisi i interpretació. El cadastre com a base d'informació del territori. Dijous, 26 de gener Introducció a les tecnologies SIG i tècniques cartogràfiques Divendres, 27 de gener Demostracions pràctiques. Cloenda i entrega de certificats.
•
Atès l'èxit dels darrers cursos de valoracions immobiliàries i de la llista d'espera generada, el Servei de Promoció i Mercat de Treball ha decidit repetir-fo un cop més. Aquest curs és una de tes iniciatives de formació que des d'aquest servei es programen i té com a objectiu el reciclatge dels professionals. Organitza Servei de Promoció i Mercat de Treball, en col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya. Professors Jorge Fernàndez, Immaculada Turú, Juan Francisco Borràs, Demetrio Ochoa, Jorge Vilajosana. Lloc i dates Tindrà lloc a la Sala de Conferències, a la primera planta del Col·legi, els dimarts i dijous, del 10 de gener al 2 de febrer, de 18.30 a 21 hores. El dimarts 10 de gener, però, començarà a les 18:15 hores. Matrícula Places limitades Preu col.legiats:18.000 pessetes No col·legiats: 36.000 pessetes Informació Servei d'Informació. Planta baixa del Col·legi. •
Nous cursos d'informàtica Gestió de residus de construcció. Aplicació del Decret 201/1994 Organitza Junta de Residus, Institut de Tecnologia de la Construcció i Servei Rehabilitació del Col·legi. Dia i hora Tindrà lloc el dijous 9 de febrer, de 17 a 20:30 hores. Lloc Sala d'Actes del Col·legi. Primera planta. Durant la jornada s'entregaran guies i eines per a facilitar l'aplicació del Decret. Inscripcions L'entrada és gratuïta, però les places són limitades i s'atorgaran per rigorós ordre d'inscripció al Servei d'Informació. Planta baixa.
Programa • Fructuós Manà: Necessitat de preservació del medi ambient des de la indústria de la construcció. • Xavier Irigoyen: la política geneta! de la Junta de Residus i e/s objectius del Decret • J. M. Gonzàlez Barrosso: La deconstruccó versus l'enderroc massiu. • Miquel Castellví: Endeimcs. Reciclatge, comerctaíttazació i normativa per al control dikmeítat • J. M. Gonzàlez Barrosso: Aspec• Taula rodona.
• Autocad de 1 r i 2n nivell Treballs en 2 D. Perspectives isomètriques i còniques (3D}. • Dates: del 9 de gener al 20 de març, els diiluns i dimecres de 9 a 11h, de 17 a 19h o de 19 a 21 hores. Durada: 40 hores. • Preu col·legiats: 60.000 ptes. No col·legiats: 78.000 ptes. • 3DStudio (I nivell) S'aprendrà a donar llums per provocar ombres, animacions, aplicar materials (colors, trames, etc.) sobre les superfícies. • Dates: del 10 de gener al 7 de març, els dimarts i dijous de 19 a 21 hores. Amb una durada de 30 hores. • Preu col·legiats: 45.000 ptes. No col·legiats: 58.000 ptes.
Instal·lacions en l'edificació. Execució i control. Qcle Jornades adreçades als col·legiats que exerceixen la professió, especialment, en funcions relacionades amb la direcció i coordinació d'obres mitjanes. Organitza
• Introducció per a col·laboradors de col·legiats Eines més habituals d'ordinador personal: windows, tractament de textos, full de càlcul i bases de dades, t Dates: del 10 de gener al 28 de febrer, els dimarts i dijous de 9 a 11 hores. Durada: 26 hores.» Preu: 32.000 ptes.
Servei de Promoció i Mercat de Treball del Col·legi i l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès Professors Arcad de Bobes Picomell. Arquitecte. Professor de rETSAV. M. Uuïsa Sànchez Romero. Arquitecta. Becària FPI a rETSAV. Josep Anton Tribó i Busquets. Arquitecte. Professor de rETSAV. Preu Núria Duffó Úbeda. Col·legiats: 3.500 ptes/sessió i 18.000 Enginyera de ptes/cicte. No col·legiats: 6.000 ptes/ telecomunicacions. sesao í 34.000 pte&'ctde.
• Introducció a la informàtica Eines més habituals d'ordinador personal, adreçades a col·legiats amb més de 20 anys d'exercici professional. • Dates: del 10 de gener al 28 de febrer, dimarts-i dijous de 17 a 19 h. Durada: 26 h. • Col·legiats: 32.000,- No col: 45.000,-
Informació i inscripcions Servei d'Informació. Planta baixa del Col·legi.
I N F O R M A T
• Windows Curs bàsic sobre entorn Windows, la seva filosofia de treball, els seus avantatges, la utilitat de l'ús d'aplicacions per a Windows, t Dates: del 14 al 30 de març, dimarts i dijous de 17 a 19 h. Durada: 12 h. .Col·legiats: 15.000,- No col: 21.000,-
•
Possibles canvis de dates o horaris segons quin sigui el nombre d'inscripcions. Inscripcions i programes: Servei d'Informació. •
SERVEIS
COL·LEGIALS
ACTIVITATS sessionstecmques
Estudi de seguretat i higiene. Resolució d'un cas pràctic Als arquitectes tècnics cada vega da mes sovint se Is fan encàrrecs de preparar estudis de seguretat i higiene Caldrà doncs estar ben al dia en aquesta matena Lobjectiu de les sessions es el d aplicar els coneixements adquirits en la reda ccio de I estudi d un edifici concret i tractar els aspectes bàsics neces sans perquè sigui aprovat el pla de seguretat i per fer un seguiment que asseguri les mesures previs les. Organitza Assessoria Professional Professors Miguel Àngel Palomo, arquitecte tècnic i advocat Javier Varas, arquitecte tècnic
Xerrada L'Assessoria Professional organitza una xerrada sobre
Societats professionals Avantatges i inconvenients fiscals Anirà a càrrec de Josep A. Bemàldez Balado, advocat i assessor fiscal Tindrà lloc el dijous 19 de gener, de 19 a 21 hores a la Sala d'Actes, primera planta del Col·legi Lloc i dies Matrícula Tindrà lloc a la Sala de Conferèn- Col·legiats: 15.000 pessetes cies, a la primera planta del Col·legí, No col·legiats: 30.000 pessetes els dilluns 20 i 27 de febrer de Inscripcions: Inscripcions fins al 6 de febrer al Servei d'Informació. 17.30 a 21 hores.
Tot i que l'entrada és gratuïta, cal confirmar l'assistència Informació! inscripcions Servei d'Informació
La forma urtxina a Catalunya (I)
Debat
La primera exposició que acollirà el Col·legi I any 1995 contindrà una acurada selecció del material de I Arxiu de la Forma Urbana de Catalunya de la UPC, praparada per l'equip de recerca de la His tòria urbana de l'ETSAB. El seu objectiu és revalont zar culturalment i econòmi cament el patrimoni actual de carrers, places i edificis dins dels futurs processos de creixement urbà. Inauguració,
Coincidint amb l'exposició La forma urbana a Catalunya se celebrarà la taula rodona de debat
L'Eixample: la realitat d'una utopia Dimarts, 31 de gener, a les 19.30h Sala d'Actes primera planta del Col·legi
19de genera les19.3Q hores Presentada per Josep Mana Muntanoia Tornberg càtedra tic de projectes de l'ETSAB. Restarà oberta fins al 10 de febrer, de dilluns a divendres de 10 a 14 i de 16 a 20h, ala
El debat s'inclou dins el cicle d'activitats ú'Artitectures, promogut conjuntament pel Col.legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona i el Col·legi d'Arquitectes
Curs de català
Pintures, a càrrec
pera col·laboradors
d e Francesc Bordas
La delegació del Bages-Berguedà, en col·laboració amb el Centre de Normalització Lingüística Montserrat, organitza un curs de català per al personal administratiu del sector. Tindrà lloc del 6 de febrer al 27 de març, els dilluns i dimecres, de 19.30 a 20.30h, a la seu del Col·legi d'Arquitectes. Carrer de l'Arquitecte Oms, s/n. Manresa. Preu: 4.700 ptes. Informació i inscripicions: Fins a n i de gener a la Delegació del Bages-Berguedà. Telèfon: 872 97 99. •
La delegació del Vallès Occidental va inaugurar i'1 de desembre, una mosira de pintures originals de Francesc Bordas, amb el títol Pintures, 1994. L'exposició es podrà veure a la seu de la delegació fins al dimecres 5 de gener. Horari: de dimarts a divendres, de 9 a 13 i de 17 a 20 hores. Lloc: Delegació del Vallès Occidental. Carrer de Sant Francesc, 18. 08221 Terrassa. Telèfon: 780 11 10. •
—
13
^
^
—
^
Especialització
Postgraus del sector
Curs de climatització
en domòtica
immobiliari
d'edificis
L'EUATB, organitza un curs d'especialització en Domòtica, adreçat a instal·ladors en acliu, arquitectes tècnics, arquitectes, enginyers i estudiants. Tindrà una durada de 60 hores i tindrà lloc a l'EUATB. Les classes començaran el 13 de gener i el termini d'inscripció acaba aquest mateix dia. Informació sobre inscripcions: Imma. Telèfon: 401 62 60. Informació tècnica: Luis A. de Garrido. Tel. 401 62 71 •
L'Institut d'Educació Contínua de La càtedra d'Instal·lacions de la Universitat Pompeu Fabra or- l'ETSAB, organitza un curs de ganitza els cursos de postgrau Climatització d'edificis, que tindel sector immobiliari i de la cons- drà lloc de febrer a maig. trucció, següents: Informació: Marta Corbera. • Comptabilitat i control econòmicTelèfon. 401 64 21. • • Gestió i administració de la pro-KandinskiiMondrian, pietat immobiliària • Anàlisi financera d'empreses en una exposició La Fundació 'La Caixa' acull • Fiscalitat del sector l'exposició Kandinski i MonTindran lloc a l'IDEC. Carrer de Marc Aureli, 22-36. drían, dos camins vers l'abstracció, que es pol veure fins al 08006 de Barcelona. 2 de gener. Tel: 207 74 75. • Informació: Tel. 484 98 00. •
N
F O R M A T
GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciare en aquesta secció. BIT PUBLICIDAD Marta Meca Telèfon: 410 45 55
FUSTERIA I Í
ESTRUCTURES | I CATAlANA,Si.
KAT'RCE BSQT S.L.
Morters sense retracció. Rchabiliíació
IUPERMEABILOAC10NES ESPECIALES CON RESINAS DE POUUHETANO MONOCOHPONENTES EXPANStVAS PARA JUHTAS DE HORM1GON. PAHTALLAS, E T C -
C Santander. d2-í8. Nau 39. 08020 BARCELONA Tel. 278 26 86 • Fax 278 27 11
FLUIDS f i
PAVIMENTS • PAVIMENTS INDCSTRUUï DE FORMIGÓ I ASFALT, TKRKES DE RESINES I PINTURES ESPECIAL
; PREFABfOCADES PER A LA CONSTRUCCIÓ
Portes • DU-620 • Contraplacats 1 tota dass* de fustes per l'ebenisteria i decoradó
_EXTRAFORT_
Gavà: Tal. 638 22 40 -Fa* 638 22 45 Manresa: Tel. 873 32 62 -Fa* B73 70 12
SERVEIS
AÏLLANTS 0 1 ^ H ^m 1 ^ H • • ^ ^ ^ H
Navès Industrlales For|ados-Cerramlentos Chalets-Pàrkings Centros comerclales
m HRLITR
G
ARIDOS UGEHOS, S.A.
HORMIPRESA"""*"™ 5 " 0 Cl. Viladomat, 140 bis 7" 2* 08015 Barcelona Tel. (93) 453 16 04 Fax (93) 323 73 07
SERVEIS PER AL PROJECTE
PAVIMENTS 1 REVESTIMENTS CONTINUS SANITARIS
•Delineació C A D Í manual • Escanciat i vcciorització de plànols • Ploiter b/n i color • Aixecaments d'cstai actual •Topografia
Industrial Química Parrot,s.a. Bolwls. 33S (caiuonaflj PuigctrUl) 08019 BABCELOHA 1(1 (93)307 16 00
F l i (93130? J?2B
• Rcdering / Animació 3D • Gis / Bascs de dades • Eic... TOMS U S SOLUCIONES EH AJSLUflDflO E UiUDUCIÚN NATURAl
k
ROIG CURVADO DE PERFILES, S.A.
GEOTÈCNIA ï !
INFORMÀTICA H
BOSCH ^VENTAYOL Sondtigs Geologia del medi Hïdrogeoíogia
i
W'"""I!BÏ.',:;;;.Í,,
Imbient
Rocafort 201 Atlc 2* OB028 Barcelona T. (93) 778 OS 16 F u (93) 439 25 90
•
HUMICONTROL S/L É ^
LA SOLUCIÓ
a PidJÜ !40 Tel [931 J=5 61 31 <íi (93j J3o 7! 85 • 03013 Eíicstona
f^ V D C
CTPE CATALUNYA
INGENIEROS
TEL [93)48511 02
:.,:Í.ÍR
.,;<....•
-.^-..L
08018 BARCELONA
NETEJA. PROTECCIÓ. CONSOLIDACIÓ 1 RESTAURACIÓ 0E PEDRA 1 DE I O T TIPUS DE MATERIAL.
^ * \
ecoiNvesT
TRACTAMENT ANTIPIHIilDES PERMANENT.
TRACTAMENT 1 ELIMINACIÓ D'HUUIIATS. AÏLLAMENT! ANTI CONDENSACIÓ.
GESTIÓ 1 SERVEIS TÈCNICS GEOLÒGICS - SONDEIGS GEOLÒGICS - CÀLCUL 1 ESTUDI GEOTÈCNIC - PROJECTES MEDIAMBIENTALS Serveis i preus çompalilius Mi ral lots, 7. entresol la. - 08003 Barcelona Tel. 319 23 36
G Industrial Química Parrot,s.a.
S«FT
Bolnu. 338 (onlDnadi PulgceriU). OM 19 BARCELONA T(t (93)307 1600 Fat |93) 307 *} JS
PREFABRICATS i DISENO Y CALCULO DE ESTRUCTURAS
LABORATORI DEL [ ALLES laboralori ACREDITAT pet eneraiilai de Catalunya pel con qualitat de l'ediiïcació i els s
Prefabricados de Hormigón. SA.
CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS GEOTÈCNIA Eines i serveis per a l'enginyeria del sòl
FUSTERIA Fusteria d'e fusta, metàl·lica i plàstica
FLUIDS Aixetes, bombes, lubs.canalons
ESTRUCTURES
AÏLLANTS Aïllaments, impermeabilització i recobri-
INFORMÀTICA Informàtica aplicada a la construcció
REVESTIMENTS Paviments i revestiments
SERVEIS Serveis aplicats a la construcció
Elements pera estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres PREFABRICATS Prefabricació i construcció industrialitzada
ESPECIAL
L A B O R A T O R I S
D ' A S S A I G S
La qualitat en la construcció Els laboratoris d'assaig han esdevingut quelcom més que un bon instrument. Els laboratoris no emeten judicis de valor com ho fan les organitzacions de control, sinó que es limiten a emetre actes de resultats d'assaigs. La seva relació amb el control de qualitat és, malgrat tot, decisiva. Si el control de qualitat és el conjunt d'accions i decisions a l'obra encaminades al compliment de les especificacions de qualitat, les accions i les decisions les pren el director de l'obra amb els resultats dels assaigs del laboratori davant seu. Aquest plantejament, però, no és sempre fàcil. La creixent complexitat del procés constructiu obliga la direcció a cercar un assessorament tècnic per poder abastar el conjunt de decisions, i no solament amb unes dades simples, sinó també amb una altra mena de consideracions i elements de
a gestió de la qualital a les empreses amb l'objectiu principal de generar i consolidar la confiança del client, i fer-ho d'una manera rendible per millorar la competitivitat de l'empresa i assegurar la seva permanència en el mercat, és cada cop més estesa en la indústria en general. La construcció és una indústria peculiar, a la qual, però, també li són aplicables els sistemes de la qualitat i tal vegada també li són necessaris.
judici, sempre a petició del director de l'obra, que és qui en darrer terme ha de prendre, en conseqüència, les decisions. La fiabilitat final de l'edifici construït correspon ineludiblement a la direcció de l'obra, al laboratori li correspon la fiabilitat de la mesura. Establir clarament el model és fonamental: les instruccions han de basarse en les normes; els projectes, respectar les instruccions; i les obres, complir els projectes. Direcció facultativa, laboratori i contractista formen, en definitiva, un triangle en el qual cada element ha de complir el seu paper i no un altre, amb el benentès que allò veritablement important no és ni la norma, ni el control, ni els papers, sinó la qualitat final de l'obra construïda.
De la quantitat ala qualitat En els anys 50 i 60 era necessari construir con més quantitat millor, ja que les grans mancances del país així ho requerien. En l'actualitat, satisfetes les primeres necessitats, el país és cada cop més exigent i és necessari construir amb millor qualitat. L'oferta és abundant i la competència molt forta. Cada cop és menys suficient l'oferta a bon preu. Per
L ' I N F O R M A T I U
tirar endavant cal oferir quelcom més que un preu ben ajustat; els consumidors cada cop reclamen més i millors prestacions al producte adquirit.
Aquestes noves tècniques que posen l'èmfasi en la qualitat són tractades en les normes de la sèrie ISO 9000, que serveixen de guia pei a la seva aplicació genèrica i alhora de reconeixement general i universal, a fi d'obtenir la certificació de marca de productes o d'empresa registrada. Per tal d'oferir una primera aproximació al tema i fer-lo avinent a tothom exposem a continuació les definicions que figuren en les pròpies normes de la sèrie UNE 66-900, transposades de les ISO 9000. Qualitat: Conjunt de propietats d'un producte o servei que li confereixen la seva aptitud per a satisfer unes necessitats expres-
III
ESPECIAL
• II sades o implícites. Les necessitats poden incloure aspectes referents a: l'aptitud per a l'ús, la seguretat, la disponibilitat, la fiabilítat, el manteniment, l'economia o el medi ambienl. Política de qualitat: Directrius i objectius d'una empresa, relatius a la qualitat, expressats per la direcció. Forma part de la política general i és aprovada per l'alta direcció. Gestió de la qualitat: Aspecte de la funció general de la gestió, que determina i aplica la política de la qualitat. L'obtenció de la qualitat desitjada requereix el compromís i la participació de tota l'empresa, mentre que la responsabilitat de la gestió de la qualitat correspon a l'alta direcció. La gestió de la qualitat inclou la planificació estratègica, l'assignació de recursos i altres activitats sistemàtiques, com és ara la planificació, les operacions i les avaluacions relatives a qualitat. Sistemes de la qualitat: Són el conjunt de l'estructura d'organització, de responsabilitats, de procediments, de processos i de recursos que s'estableixen per dur a terme la gestió de la qualitat. El sistema ha de ser proporcional al que exigeix la consecució dels objectius establerts sobre la qualitat- Pot exigir-se que es posi de manifest la implantació de certs elements concrets, si així s'ha establert contractualment, per prescripció reglamentària o en els casos d'una avaluació. Assegurament de la qualitat: És el conjunt d'accions planificades i sistemàtiques que són necessàries per proporcionar la confiança adequada que un producte o servei satisfarà els requi-
L
LABORATORIS
D'ASSAIGS
sits establerts sobre la qualitat. Dintre de l'empresa, l'assegurament de la qualitat s'utilitza com a eina de gestió. En situacions contractuals, l'assegurament de la qualitat s'utilitza també per tenir confiança en el subministrador. Control de la qualitat: És el conjunt de tècniques i d'activitats de caràcter operatiu utilitzades per satisfer els requisits establerts sobre la qualitat. Dos objectius són mantenir sola control un procés i eliminar causes de defectes per a millorar els resultats. Pla de la qualitat: És el document que recull les formes d'operar, els recursos i la seqüència d'activitats lligades a la qualitat, que fan referència a un determinat producte, servei, contracte i projecte. Certificació: Acta en la qual es dóna fe documental del compliment de tots els requisits exigists. Els requisits poden referir-se al personal, al procés, al producte, a les organitzacions o als serveis. La certificació és una activitat en la qual l'assegurament o garantia de qualitat incideix sobre la reglamentació, aprovació i requisils que ha de satisfer un fabricant per complir les seves obligacions legals. És un mitjà per demostrar que un producte compleix amb aquests requisits. El reconeixement és atorgat a una unilal de producte o de fabricant, els productes del qual han demostrat que compleixen tots els requisits de l'especificació del producte i del pla de qualitat. Una certificació pot ser emesa pel propi fabricant o per una organisme aliè al fabricant. En aquest darrer cas, pot tractar-se d'un organisme homologat o simplement reconegut per les dues parts.
La peculiaritat del sector És cert que moltes de les idees dels sistemes de qualitat provenen de la indústria en general i que, per sort o no, la construcció presenta unes peculiaritats que la distingeixen de les altres. Potser per aquesta raó, perquè cal fer un esforç i adaptar les idees provinenls dels altres sectors o perquè cal crear una nova concepció dels sistemes de qualitat, o perquè ei client no és prou exigent, estem tot just iniciant el camí cap a la millora de la qualitat de la construcció. Quines són aquestes diferències? A grans trets podem parlar de la instal·lació, fixa en les indústries manufactureres, i nòmada en la construcció; el taller, acomodat a les necessitats dels treballadors de les fàbriques; i dur, fred, humit o
calorós en la intempèrie de l'obra; el disseny, perfectament definit en els productes industrials i ajustable a les necessitats individuals en la construcció; la mà d'obra, fixa en les fàbriques, i eventual en l'obra; o de les responsabilitats concretes en una cadena de producció, i diluïdes en una construcció. Tot i aquestes diferències, ja hi ha precedents de sistemes de qualitat per a la construcció. De fet, moltes de les grans empreses constructores estan en procés d'implantació de sistemes de la qualitat i algunes ja han aconseguit el certificat AENOR d'empresa registrada d'acord amb la norma UNE 66-902 Modelo para el aseguramiento de la Calidad en la Producción y la Instalación.
Laboratori d'Assaigs i Control de Qualitat en l'Edificació de Terrassa i Comarca, S. L.
CONTROL DE QUALITAT DEL FORMIGÓ C/ Sant Pau, 6 - Tels. 731 54 46 - 783 21 11 - Fax 783 67 29 - Tèlex 59419 INSTl-E - 08221 TERRASSA (Barcelona) Acreditat en l'àmbit del formigó fresc per resolució 18/11/91 (D.O.G.C. n.° 1531) en data 18/12/91 Codi d'identificació: 06009HF/91 N F O R M A T
16
MI
E S P E C I A L
III La responsabilitat de !a qualitat La qualitat, però, no sols depèn de les constructores. Aquestes empreses, encara que últimes executores de les obres, no són pas les úniques responsables de la qualitat de les obres. La qualitat en una obra neix en el moment mateix de concebre-la el promotor, amb el coneixement exacte de les necessitats del client, a la satisfacció de les quals ha d'anar destinada. Continua en la redacció del projecte que ha de traduir-les en els requeriments que plasmarà en el disseny i en les especificacions, perquè la direcció de l'obra i l'empresa constructora tinguin cura d'incorporar-les finalment en la seva execució. La qualitat, però, té una doble vessant i d'aquí la seva importància. La satisfacció del client és necessària però no suficient. S'ha d'aconseguir a preus de mercat i fent que proporcionin un benefici. L'empresa constructora ha d'executar l'obra amb la major productivitat, amb el mínim de costos i amb el mínim d'errors. En aquest aspecte hi juga un paper molt important el projecte i la direcció de l'obra. Més d'un terç dels costos de no qualitat provenen de defectes de concepció. Una enquesta efectuada en cinc països d'Europa durant un període de cinc anys sobre l'origen del sinistre i a la seva importància relativa donava les
L A B O R A T O R I S
D ' A S S A I G S
següents xifres mitjanes: projecte (42%), execució (24%), defectes materials (17%), errors d'utilització (10%), i altres, com l'erosió (7%). Aquestes xifres ens poden semblar alienes, però no estranyes. Tots coneixem casos de projectes que, si més no, són poc definits o incomplets. No és intenció d'aquest article buscar-ne les causes ni justificar-los. És una realitat i, a l'efecte de no qualitat, cal tenir-ho en compte, ja que tots coneixem casos d'haver de reparar o executar de nou parts d'obra amb repercussions econòmiques més o menys importants que es podien haver estalviat. Evitarels costos de la no qualitat La implantació de sistemes de qualitat pretén també aconseguir que les coses quedin bé a la primera. Encara que no explicitats, els costos de no qualitat en el sector de la construcció molt probablement no baixen d'un 10%. És un malbaratament de recursos que el sector, i la societat, no es poden permetre. En altres sectors s'estima que els costos de qualitat (prevenció i inspecció), dins d'un sistema d'assegurament de la qualitat, oscil.len entre el 2% i el 4%. Quedaria, per tant, almenys aparentment, un diferencial que és necessari recuperar per a millorar la competitivitat de les empreses i el sector.
Al marge d'altres factors de l'entorn que afecten fortament la qualitat fina! de la construcció i sobre els quals també caldrà incidir, tots els que hi estem directament relacionats de ben segur que hi tenim molt a dir i molt a fer. Com diu la mateixa norma, en l'empresa, i per extensió en els altres estadis i agents, la
responsabilitat de la gestió de la qualitat correspon a l'aíta direcció; l'obtenció de la qualitat desitjada requereix el compromís i la participació de tots els seus membres. • XAVIER BARÓ Gestió de la Qualitat. ITEC
KONSORCILLEIDATÀWECONTROU Prat d e la Riba. 21 - 25004 LLEIDA Tel. 247008 - Fax 222842
GESTIÓ DEL CONTROL DE LA QUALITAT Materials de Construcció Instal·lacions. Mecànica de Sòls. Geologia, Geotècnia, Medi Ambient. Estudis de diagnosi de Patologies. Assistència Tècnica a l'Edificació. Laboratori acreditat en formigó massa, elements constituents i Mecònica de Sòl Assaig de Laboratori.Reg. 06039SE92 i 06021HC92. DIPUTACIÓ PROVINCIAL, AJUNTAMENT DE LLEIDA I COL.LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS 17
I N F O R M A T I U
E S P E C I A L
L A B O R A T O R I S
a C*OM m 13 06131 h o SSSX»Fic<£6<11
CanetdusixDespuQ I>é(aAea20US9SinlMonjdtViimap Tflekït8452285 908899977 Fax8452285 ArotFomgòSesc
S0UMDUflAYB6»YDS.SA«)S£| SoMadCmiUesn ï « r t a . 6 « S I Tiana Telefcn3e5189e Far 36503 55 Arrt* FormgStresc CE1NCO.SL Josep Ma Arnau i Rodríguez La Corunja. IM. «620 San tanc dels Hore TeWon: 6562680666*210 Fat 656 4210
Joaqurn Mcmcfleo i HemàfKjez Viles. 68 aura (8820BPrai de U t n ç ü T«I»I3ÏOÍ757.FB:3792J49
FORSEG,S.L Ramon Parareda i Monleé f i U É Companys, 3,te«os 065» Ve Telèta889317.Faia89l494 Anüt Fcrrago fresc GEOTECNtAYCWIENTOS.SA(GEOClSA) CartosFemandeziTadeo Ora. de Vfadecans a ta pteija sVi. 08840 Wadecans Tdèton; 6370198. Far 658 23 50 Anüt FOTTOQÚ en massa
Àr*rt Fomrço 01 massa, meeanrca del sòl. assaios de
CCT CaiteFianosmUraiAlcania CONSULTOHSIÈCNICSO€LA<X»ISmjCaÓA CATALUNYA. SL (CONSULTEC. SL) JoanGrauiPraL Pere II. 28, baixos. M600 Berga
CanerN.Local6.08l10Mc<ilcadainKiac Telélon: 575 08 64. Fax: 57512 82 AfrütFormioólresc.
Terr*»: 8221896. Fat 8221816 Amt)£ Fonrigó fresc CONTROLO
Aftedo Pérez i Antón PoHndVdanovean,OK,!9.08ai?.Sa«PereifeHi)< Telèfon8145577.8143684.Fa» : 814 3934 ÀmtA Formigó en massa ECA Josep ICGrieraiSolans Rocalon 103.109.06205 SabadH Telèfon: 7122155. Far7112503 Ambí FOTTKQO frfisc EPT1SA José Manuel Segura i Ahjado Ctra. Pont de Vïlamara, 162- 08240 Manresa TeJèlon:8742S63.Far8773755 Ambrt! Formkjo fresc. EUROCONTROLSA DanieiOieriRoíiguez P U M . Can Roses Nau 64
TATfOHUS.SCP Joan Cato C c r w u i BioquaB GcmaL u ( « 0 0 VtanM t k G a U Tfielcn:3158274
ueCCATSL XavcrGoneziCtnos Pol h d Can Tries. OS232. VtUgavals Tarebt7330464Fai:7B00056 AJTÉC Formçb GT rnsssa
TECNCAKVESTIGAiXNY COHTFOUSAirEONCOI JosiFaiAlFusoiRodBK Pol Ca rTAtaaaxa, 18.08191 M i
LABORATORI CATALÀ Ct CONTROL Use de Déu de Uortsenat. 14. tanos 06520 Les Franqueses del Vafcs Téèfcft B46 8178. Fax 8468062 Ambt Form^o fresc
FOUL·S.SJ. HonsenaUassanaiPra Doctt Esapé. 8-1208880 Cubetes T«èbt8953121.Fac8953559 idttFcmgshsc
ÀnttFcmgolresc. CONSTRLIAB.SA
D ' A S S A I G S
«ISnTUTOTÉaraDECAUDAD DE LACONSIRUCCIÓN. S A (ÍICSA) Jesús Ignaóo Canizaies i Gubérrez Plom, 30.08004 Baicetona Telèíon: 3310391.422 69 55. Far 422 8418 Àmtxt Fonrpoi en massa, mecànica del sol, assaios de
INIEMAC Francesc Hostatet i Afca PoLW.3Sanlos. Av. de la Riera. 10.06970 Sam Just Desvern TeHcn: 372 8303. Fat 473 03 09 Àmbit Formigó en massa, mecànica del sòl. assaios de
INVESTIGACONTECNrCAÏCONIHaiINIECASA) Tomàs Andreu i Rocamora raigonPoíM.C/Montdar.nauZS. 08290 Cerdanyola Telèfon: 6912511.Fax 580 57 85 Àmbit Formkjó en massa oarmat, mecànica del scJ. assags de bboralori
nitít
Fonnço en mass^ mecarca dei sòl,
LABORATORI OEHATEFdALSOELïUPe Joan Ramon Rcsel i Amoó Av. Ocdor Giegor» Uaranjn, 44^0.03028 Baicerona Terafort4OI6234.Fa<:40IS94 ÀmUtFomigótresc
TEXSA.SA(T>vsóLATECO) RarncriSanromàiLlenas Poügcfl W . Can Petegri. 08740 Sarí Andreu de la Bar Teléton: 682 06 20.662 07 70. Fax: 682 07 52 Àmbit Fonrigó en massa
LABORATORI DELVALLÉS DE CONTROL DEOUAUTAT.S.L
LWGELLCONTRa-IGUAUDA Joan AJianva i Jordana LaLínea.40,06711 Odena Telèfon: 804 5195 Ambt FornüCjO fresc
Josep Carner. 27.06400 Graiders T*lon: 879 339!. Fat 679 4517 Ambtt Formigó en massa
URGEUCCmBOL-MANRESA Ramon F&meb i Masferrer BemardiSena, 36.0827J Sart Fniósdel Bages Telèfon: 878 8418. Fiu 878 B418 Ambrt FofrrttQO fresc
LACET Joan Boada i Campdetros SantPau,6.Q8221Terrassa Telèfon: 7315446. Faic 783 6729 AmbiCFonragófrBSc.
URGELLCONTROL-PAUFCUS Antoni Urgell Gomà Av. Costa Brava, s/n local 3, bloc K 08389 Pafafols Telèfon: 765 2397. Far 765 239? Àmbit Formigó Iresc.
LOSTEC.SA Jaume Garotera i Comas Cami Llobet, amfrà 0 Sau. 06500 Ve Telèfon; 8891714. Fax: 8891839 Ambít Foímigó fresc. PAYWA.SA Francesc J. Sala i Garreta Pobfet, 58.08110 Sta. M* de Montcada Telèfon: 575 28 34. Fax 5648900 Àmbit Formigó en massa o armat; acer per estructures; assaigs de laboratori, assaigs -in situ»; mecànica del sòl, in situ* SATEC Mercedes GoozaJei i Martínez Anton» Machado, 5.08788 Vïanova del Camí Telèfon: 805 2312. Fax. 805 2312 Àmbit Formigó fresc. SERVEI CONrROLQUALfTAT Jordi Montserrat i Bartra Sant Isidor. 1. baixos. 08302 Mataró Tefefon: 798 0166. Fax: 757 66 65 Ambrt: Formigó massa, mecànica del sòl, assaigs lat
URGELL COríTflOL-TERRASSA Ramon Fornells i Masferrer Ctra. Gràcia-Manresa, km.23-25. 08223 Terrassa Telèfon: 785 03 87,Fax: 589 0110 Àmbit Fomiigó fresc VALLTENES.S.L M'Teresa Femàndez i AlcaWe Uuis Companys, 29.06150 Parets del Vallès Telèfon: 573 09 34. Fax: 573 09 34 Antit Formigó Iresc
ATISAE Fernando Domènech i Ferrer Cardedeu, 7-A. 08023 Barcelona
CONTROLEM EL FORMIGÓ A PEU D'OBRA s.c.p. LABORATORI DE CONTROL EN L'EDIFICACIÓ
Oficines: Pare Garí, 78. 2m3a. Tel. (93) 815 82 74 08800 Vilanova i la Geltrú N F O R M A T
18
E S P E C I A L
Telèfon: 2139137.F3X 284 67 02 Àmbit Acer pera estructures, assaigs «FIS*U-
assaigs de laboratori CECARCFJÍTRED·ESTUDiSDEUCOMSTHUCCIÓ IANÀUSIDEMATERIALS. Agusí Pascual i Pinsacíi Aï.VBreres. Zona Industrial Q, Nau 18-D.17310Uorel de Mar Telèfon 972/371223. Far 972/371015 Àmbit Formigó fresc
CONSTRULAB.SA Joaquim Mormereo Vallès, 69 baixos. 08820 B Prat de Uobregat Telèfon: 370 27 57. Fax 379 23 49 Àmbit Formigó en massa o armat ECA Josep M'Griera i Solans Rocafort, 103-109.08205 SabadeP Telèfon: 7122155. Fax:7117199 Àmbit Acer per a estructures, assaigs *in situ* soldadura: mecànica del sòl, assaigs de laboratori; vials
CECAM CENTRE D'ESTUDISDELACONSTRUCCIÓ IANÀUSIOE MATERIALS. Robert PlanasiFelíu Pol. Ind. Pont del Pnncep. Seclorl.parcel.la28.174e9Vilamalla Telèlon: 972/526139. Far 972/52 6140 Ante Formigó fresc
GEOTECNIAYCIMIEMTOS.SA(GEOCISA) Cartos Femandez i Tadeo Ctra. de Viladecans a la platja s/n. 08840 Viladecans Telèfon: 637 0193. Far 658 23 50 Àmbit:Vials
ICICT Francesc Estruch i Estruch Polígon Industrial de Celrà. Ctra. Juls. s/n. 17460 C e l i Telèlon:972/492283.Far93'5643108 AmtMt Fornico en massa o armat mecànica del sol, assaigs de teboratori
INSTmJTO'AUSCULTACIÓ ESTRUCTURAL 1 MEDI AMBIENT, S.L Salvador Miranda i Marino Centre Tecnològic Europrojed Parc Tecnològic de) Vallès. 08290 Cerdanyola del Vallès Telèfon: 5S2 0188. Fax: 582 43 93 Àmbit Formigó en massa;mecànica del sòl, assaigs de laboratori; vials
lABORATORIDECONTROLIASSMGSaUÍSPORTOi AnloniBechiMasjoan PoLInd-PonidelPrincep, Sectorlll, parcel·la 35.17469 Wlamaüa Telèlon: 972/50 09 42.9081377 70 Àmbit Formrçó fresc
INVESTIGACIÓNTÉCNICAYCOWTROL{IMTECASA) Tomàs Andreu i Rocamora Polígon Potair.C/Montclar, nau 25.08290 Cerdanyola Telèfon: 691251!.Fax 580 57 85 Àmbit: Vials
LABORATORIOSDECONTROLDE LA RESISTÈNCIA DELHORMIGÓN.S.L Josep CanoiManè Carretera Nacional II km. 730.17481 Sani Juià de Rams Telèfon: 972/20 83 O7.Far 972/218201 Àmbit Formigó fresc
PAYHA.SA Francesc J.Safc i Carreta PobleL 58.08110Sta.Ma.de Montcada Telèfon: 575 28 34. Fax 564 89 00 Àmbit Vials
GIRONA
L A B O R A T O R I S
NORMA, S.C. Jordi ForcadaiAbellanel Av. Catalunya. 6.17520 Pu'rçcerdà Telèfon: 972/ 881160. Far 972/ 881160 Àmbit Formigó fresc
PAVMA.SA Joan Manel VOafxana i Cortés Pol·lnd.defEstacij,Nau4.43480VtMecaoeSc*>na Telèlon 977/3930 34. F a i 977/39 32 62 Àmbit: ForrruQofrESC
Laboratoris ambacredrtadó
CONSORCI l·lílDATÀ DE CONTROL Caries Ubemia i Bada Pra1delaBba,2l,ba«os 250)6 Uekja Telèfon: 973/247008. Far 973/23 06 58 Àmbt Formigó en massa; mecànéa delsòl, assaigs de Laboratori ICEC Esteve Guirai i Solsona a Francesc Moll, 32, baixos. 25005 Ueüa Telèfon: 973/24 7614 Far97ï247690 Àmbit Formgó en massa, mecànka del sòl, assaigs de laboratori URGELL CONTROLTÀRREGA JoanAltamlraiJordana SanlPelegri.97brs.253a) Tàrrega Telèfon: 973/50 09 35 Amcft Formigó fresc
Laboratoris en tramitació
GEOTEST MarcebJ.DewncenziFabetli PI. CurtkJors, s/n. Apartat 72.17460 Castelló cTEmpúries Telèlon: 972/25 05 27.Far 972/25 05 27 Àmbfc Mecànca del sòl, assaigs in situ
1
LLEIDA
1
TECINCO TÈCNICA, INVESTIGACION Y CONTROL, S.A. LABORATORIO ACREDITADO. Ca N'Alzamora, 18 08191 -RUBI-BARCELONA TEL: (93) 588 78 76 FAX: (93) 588 64 79
TÉCNKHINVESTIGACIONVCONmOt. (TECINCO) JoséLusBcnet Vetízquez,14,bab(OS. 43870 Amposta Telèlon: 977/70 49 38. Far 977/771706 Ambre Formigó fresc TÉCNICA.INVESTIGAC!ONYCOrnROL (TECINCO} JoséLusBonet Mossèa Ramon McntanycJa, 2, Local 4.43205 Reus Telèfon: 977/771706. Far 977/771706 Àmbit Formgó fresc
LABORATORI GENERAL O'ASSAIGS 1 INVESTIGACIONS DE LA GENERAUTAT DE CATALUNYA Apartat de Correus 18.08193 Bellatena. Telèlon: 6919211/6915911
Laboratoris amb scfednxiu Aclariment COLLEGID'APARELLADORSIAROUITECTES TÈCNICSDETARRA60NA IgnasiValvéiAtaSn Pol. IrO. Francolí Parcel·la 15, nóm. 5-A 43006 Tarragona Telèfon: 977/54 79 09.977/5418 90. Fac 977/54 78 47 Àmbrt Formqóen massa oarmat mecàncadelsòl, assaigs de laboratori
1
Laboratoris ambacredíladó CECAM. CENTRE D'ESTUDIS DE LA CONSTRUCCIÓ IANÀLISIDEMATERWLS. AntonioNavarreteiSàrchez Polígon Industrial de Celrà C/ Rrineus s'n, cantonada C/ Falgueres. 17460 Celrà Telèfon: 972/49 20 5 4. Far 972/49 4117 AmbftFormtoó en massaoarmat: mecànica delsòl.
D ' A S S A I G S
INVESTIGACIÓNTÉCNICA VCONTROLS^(INTECASA) Jaume Barfuenga i Rojas Ctra. de Tortosa, 19-21, baixos. 43896L7ttlea Telèlon:977/450746.Fax:977/450746 ÀmrjitFomiçófresc
AcluiliUació a 15 tfe stlsmbrs dt
IKJ
Lacreditació d'un laiwraion és el reconeixement de la seva aptitud per realitzar assaigs i anàlisis de l'edificació dins l'àmbit acreditat. Aquest reconeixement és atorgat per la Generalitat de Catalunya segons el Decret 281/1986 de 9 de setembre. Lacreditació definitiva és el reconeixement final ris poder 'i\ aquests assaigs diramonc anys
ca ai DOGC, permet actuarcom a raboratons acred.tats.
INVESTIGAClÓNTÉCNICAVCOmROL(l»TECASA) Jur»8ètsaiGuiu OnzedeSelembre,37.43480Wa-secadeSoBna 1 Telèlon:977/393417.Fax977/393745 | ÀmbtFormoófresc
En tràmit, son aquells laboratoris que tenen sol liOtada la seva acrecfitacio i que mentre no
-ENSAYOS DE MATERIALES -INFORMES Y ESTUDIÓS DE PATOLOGIA -PRUEBAS DE CARGA -ESTUDIÓS GEOTECNICOS -PLANES DE CONTROL -GARANTIA DE CALIDAD -ENSAYO DE INTEGRIDAD DE PILOTES.
Mossèn R. Muntanyola, 2. L.4. 43205-REUS-TARRAGONA TEL: (977) 77 17 06
Velàzquez, 14 43870-AMPOSTA-TARRAGONA TEL: (977) 70 49 38
I N F O R M A T I U
eleccioneu
els Iiroduct més adequats
Més de 50.000 dades tècniques de productes de la construc La normativa que els afecta Les empreses que els fabriquen
Constantment actualitzat
Programa: 30.000 PTA + IVA
Base de dades. 15.000 PTA + IVA
Preu total fins el 31/3/95:25.000 PTA + IVA
Wellington 191 08018 Barcelona Tel. 93-3093404 Fax 93-3004852
E S P E C I A L
L A B O R A T O R I S
RIVOLI, productes i marques i qualitat I Centre de Documentació Josep Renart ha elaborat i manté constantment actualitzada la base de dades RIVOLI, que conté referències de productes de construcció homologats o amb distintiu de qualitat, i de laboratoris acreditats per a l'assaig de materials. Aquesta base de dades és molt útil per a resoldre des del Centre problemes relacionats amb el control de qualitat. Ara, els tècnics poden accedir directament a la informació de la base RIVOLI des del seu ordinador, mitjançant el programa informàtic RIVOLI QUALITAT. Aquest programa forma part del paquet d'aplicacions informàtiques que constitueixen el CONSTRUDOC, i que es poden adquirir al Centre de Documentació. RIVOLI QUALITAT inclou: 1. Autoritzacions d'ús Tots els elements resistents per a sos-
tres i cobertes han de tenir concedida i amb vigència l'autorització d'ús que atorga el Ministeri d'Obres Públiques. Aquestes autoritzacions tenen una validesa de cinc anys. 2. Homologacions Hi ha una sèrie de materials i productes de construcció que per poder-los utilitzar han de tenir prèviament l'homologació que concedeix el Ministeri d'Indústria i Energia. Les homologacions han d'anar acompanyades d'un certificat de conformitat de la producció vigent. Aquests certificats tenen un termini de validesa d'un any. 3. Documents d'Idoneïtat Tècnica Els DIT són documents atorgats per l'Instítuto Eduardo Torroja, en el quals s'estudia i aprecia l'aptitud d'ús dels nous materials i dels elements i els procediments no tradicionals que no l l i
D ' A S S A I G S
TIPUS
:
Productes
DISTINTIU QUALITAT
:
Segell INCE
PRODUCTE
:
Componentes para espumas de poliuretano S-323-W-lsocianato H
FABRICANT
:
Synthesia Espafiola, S.A. Polígono "Can Pelegrí" Carretera N-ll, km 592, Castellbisbal - Barcelona
CONCESSIÓ
:
OM 19940411, BOE 93-19940419
VIGÈNCIA
:
Indefinida
DESCRIPTORS
:
AILLANTS-TERMICS. ESCUMES-DE-POLIURETÀ, INCE
TIPUS
:
Productes
DISTINTIU QUALITAT
:
Autorització d'ús núm. 2014/1994
PRODUCTE
:
Vigueta pretensada Altura 18
FABRICANT
:
Pretensados Argiles Tàrrega - Lleida
CONCESSIÓ
:
Res. 19940913, BOE 254-19941024
VIGÈNCIA
:
Termini de validesa de 5 anys
DESCRIPTORS
:
PREFABRICATS, SOSTRES, BIGUET6S. BIGUITES-PRETESADES, FORMIGÓ, AUTORITZACIÓ-D-ÚS
r ECA DE L'ADMINISTRACIÓ, S.
ASSISTÈNCIA TÈCNICA .CONTROL DE QUALITAT D'OBRES I MATERIALS • • • • • • • •
Revisió del projecte. Estudis topogràfics. Geotècnia i mecànica del sòl. Diagnosi de patologies. Control de fabricació i muntatge d'equips i instal·lacions. Control d'execució i seguiment de l'obra. Gestió de l'obra. Laboratori acreditat per al control de qualitat dels materials.
BARCELONA Travessera de Dalt. 130-134 06024 BARCELONA Tel. (93) 284 36 62 Fax (93) 2S4 07 25 GIRONA Avüa. Jaume I, 41,1°1* 17001 GIRONA Tel.{972)2120 12 Fax (972} 22 09 08 LLEIDA General Bntos. 6, 4° Local C 25007 LLEIDA Tel. (973) 23 30 18 Fa» (973) 23 57 22 TARRAGONA Av<3a. Oe Catalunya, 47 C 43002 TARRAGONA Tel. (977) 21 34 M Fax (977) 23 01 90 LABORATORIS
esc
enicre
Olnspecoo i Consol Reglamentin
21
OCR Entitat Col·laboradora d
N FO RM AT
SABADELL Rocafort, 103-109 08205 SABADELL Tel. (93)712 21 55 Fax (93) 711 7199
ESPECIAL
LABORATORIS
D'ASSAIGS
güents: aparells sanitaris ceràmics; ciments; productes de ciment reforçat amb fibres; transformats industrials de la fusta i el suro: taulers, mobles de cuina, fusta massissa, tancaments i 4. Segells i marques de qualitat Els productes de construcció poden recobriments, productes protectors i estar en possessió d'un distintiu de suro; plàstics; tubs de coure per a l'ús qualitat voluntari que certifiqui un de- termohidrosanitari; sorra normalitzaterminat nivell de qualitat; aquests dis- da; rajoles ceràmiques, productes tintius són els segells i les marques. A d'acer per a formigó: filferros llisos, la base RIVOLI QUALITAT figuren els corrugals i «alambrón»; productes per a la seguretat contra incendis. distintius següents: - Marca AENOR-CIETSID de pro- Segell INCE per a materials i sistemes d'aïllament tèrmic, formigó pre- ductes d'acer per a formigó. - Certificat de Conformitat AENOR parat, guixos i escaioles i els seus prefabricats i productes afins, maons de xemeneies i de plàstics (tubs).
ma de control de qualitat especifiquen que a l'obra s'han d'utilitzar maons amb Segell Ince. Quins fabricants estan en possessió d'aquest distintiu de qualitat? * Al costat de l'obra hi ha una petita empresa de prefabricats de formigó on es podrien comprar les viguetes. Tenen aquestes la corresponent autorització d'ús? ' S'han de realitzar uns assaigs de sòls en unes obres d'estabilització de terres. Quins són els laboratoris que estan acreditats per a la realització d'aquests as-
tenen encara una normativa d'obligat compliment.
ceràmics, teules ceràmiques, finestres i balconeres amb perfils d'acer o alumini i impermeabilitzants bituminosos. - Segell de Conformitat CIETSiD per a barres corrugades soldables d'acer per a formigó. -- Segell de Conformitat CIETAN i Certificat d'Aptitud. Fa referència als productes següents: biguetes de formigó pretesat, biguetes i lloses de formigó armat, i armadures bàsiques per a biguetes i lloses de formigó armat. - Marca de Qualitat QUALICOAT de recobriment de l'alumini destinat a l'arquitectura. - M a r c a deQualitatEWAA-EURAS de pel·lícula anòdica sobre alumini destinat a l'arquitectura. - Marca AENOR dels productes se-
' Al plec de condicions es demana que els tancaments d'alumini lacat tinguin la marca de qualitat Qualicoat. Quins són els fabricants que tenen vigent la possessió d'aquesta marca? ' A l'obra de rehabilitació d'un sostre afectat per aluminosi cal utilitzar un sistema constructiu que estigui avalat per la concessió d'un DIT. Quines empreses ostenten algun d'aquests DIT? * Quins components d'escumes de poliuretà tenen distintiu de qualitat, amb vista a simplificar el con- ' trol de qualitat en l'aplicació d'aquest aïllant tèrmic? ^
5. Laboratoris La base RIVOLI QUALITAT conté referències de tots els laboratoris acreditats per a la realització d'assaigs relacionats amb el procés constructiu.
Exemples d'aplicació Alguns exemples de problemes que es poden resoldre amb RIVOLI QUALITAT serien els següents: * Arriba a l'obra un ciment importat de Romania. Està homologat a Espanya? * El plec de condicions i el progra-
Urgell 11 control 11 LABORATORIS ACREDITATS FORMIGÓ FRESC
TÀRREGA 1 1 0 . " » ; ™ . , . , , ODENA I I Igualada
TERRASSA
MANRESA
Ctra.Gràcia-Manresa, Km 23,25 Telt/Fax. 7850387 08223 TERRASSA
Bertrand i Serra, 36 Telf/Fax. 878 8418 08272 S.FRUITOS DE BAGES
OFICINA:
•ALAFOLLS Avda. Costa Brava, s/n Telf/Fax. 765 23 97 08389 PALAFOLLS
TERRASSA *
U
Grar
• PALAFOLLS 11
"
IGUALADA
TÀRREGA:
La ü'nea, 40 Telf/Fax. 804 51 95 08711 ODENA
C/ SI. Pelegri 97 bis Telf. 973-50 09 35 25300 TÀRREGA
C/Girona, 23, 4art. 3a Telf/Fax. 589 01 10 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS O RM AT
22
PUBLICITAT
Si N FORMATIU en el seu tercer aniversari desitja un Feliç Any Nou als lectors i als seus anunciants: ACAE ACSA ADICEMENT AM2, S.A. ARLITA. ÀRIDOS LIGEROS, S.A. ASFALTOS CHOVA, S.A. ATAYO, S.A. BARCELONA ACTIVA, S.A. BATLLE & MASCARENAS BETEC CATALANA, S.A. BOSCH &VENTAYOL CADQUATRE CECAM CEINCO COINTECS CONSULTORIA INFORMÀTICA OLGA CID COOPERATIVA JORDI CAPELL ASSEGURANCES C. LORENTE, S. L CYPE INGENIEROS L DESMON
DINÀMIC WALL DISTRIBUÏDORA MADERERA, S. A. DUKA IBÉRICA, S.A. E.M. AJUTS AL PROJECTE ECA, S.A. ECOINVEST EXTRAFORT FONTIMAT FORINDEX GABARRÓ GERMANS, S.A. GEOCISA HERMS. S.A. HORMIPRESA HUMICONTROL, S.L. I-V FORMACION Y DOCUMENTACION, S.L. INDUBRUC INDUSTRIAL QUÍMICA PARROT, S.A. INTECASA ITCC, S.L. ITEC
KÀRCHER, S.A. KATORCE BSQT, S.L LABORATORI DEL VALLÈS LACET MERCA-JARDÍ MONTAJES BESOS, S.A. MOYSER, S.L NOVATI, S.A. OPTIFLEX IBÉRICA, S.L ORMETAL ORONA OTAAI, S.L. PAVINDUS, S.A. PINTURAS GRECA COLOR, S.A. POLIGLAS PREMORSA PRETE, S.L. PREVISION MALLORQUINA DE SEGUROS PROJECTAREA PROMONAL REHABILIT, S.A. REMSA, S.L. ROIG CURVADO DE PERFILES, S.A. SAS SCQ, SERVEI CONTROL QUALITAT SOFT TANGO/04 TATFORMS, S.C.P. TECINCO TITAN URGELL CONTROL VECTOR-3 VIATGES BAIXAS
A TOTS ELS NOSTRES USUARIS:
.gra
1 •servei control; qualitat;
LACREPITACIO 'iw-
vsA:
formgéren massa
sL,.-.. •••.'••••. c i m e n t s í - i l i i : . , , . . , .
L Í . i A g u s t í • P . i t . i u H e r r e r o F i : f n j : * P'^.
-
' lml
'•r:'-'-·~i&J
r,i[O[T>tnuc VeJa Cr-rjqLiu ' • •
" .
. ^ V " i
-
' .' • ;
-•...-•
,..,
'_ , , l t - v f • f 1 .!-,
. granulats i aigües per a formigons assaig de mecànica de sols a laboratori AVALA LA GARANTIA DE QUALITAT
:
laboratori d'assaig dé l'edificació acreditat perla generalitat de Catalunya sant isidor, 1 - telèfon 7980166 - fax 7576665 - 08302 mataró (barcelona)