INF950115 by sia16

Nújn. 62 SEGONA QUINZENA GENER 95 125 PTA

INFORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

BonPasioi.5 08021 BARCELONA Tel.4U3311 -2098299 Fax4143434-2006899 DetegacionsaVic.Manresa.GranollersiTerrassa

La mostra "La forma urbana a Catalunya" ressegueix les traces de l'urbanisme català B Col·legi d'Aparelladors de Barcelona inaugura, 0 < e formes urbanes que es podrien considerar com el pròxim dia 19 de gener l'exposició, La forma »H una herència urbanística catalana que cal tenir urbana a Catalunya, coordinada per Josep Munen compte en futures actuacions urbanístiques. tanola amb els treballs de l'equip de recerca d'Història Coincidint amb l'exposició es durà a terme, el dimarts Urbana de la Universitat Politècnica de Catalunya. 31 de gener, el debat L'Eixample, la realitat d'una Aquesta exposició mostra un total de 30 exemples de utopia, coordinat per Albert García Espuche. •

L'aposta per una construcció més ecològica implica tots els agents La conselleria de Medi Ambient ha elaborat una 7 disposició legal amb l'objectiu d'ordenar la gestió i dels residus de la construcció a Catalunya. L'aplicació d'aquest nou decret, que començarà a implantarse a partir d'aquest any, comportarà canvis en el procés constructiu i en l'actuació dels professionals del sector. Amb l'objectiu d'explicar el contingut d'aquesta disposició i de la situació actual de ta gestió de residus i la incidència de la indústria de la construcció a

D INFORMATIU ConuD <ta Reductt; Anton Capto Cues C&tana. Joan Gay < Banon Pug ConOmtiò: t j J t o Cutani. Rtdacció:AngebBaiM. Pucun* Fcttgn rany. tapranti: Rorwgrai. Dipòsit tag£ &-ÍZB9-1991. ISSK 1132-2802. PubidUt BÍT-Pubfcdad Josep TimOftas. Mi « 2 9 Baratar* TM 41015 EWTA: CoUífll tfAfl S 09321 Barceloní. Tel 209 B3 99. Fu. Tel B8S26 0* fOm. 6.06240 M w w Tel 6ÏÏ 97 S9. VtM* OriMOt JOMp Un*M. K OWO0 Grvctet. TtL B79 01 78. VaUt O o *

tíi CeovMor Bemd O O n Veoll: U LMRtMOMFXBd

Catalunya, la Junta de Residus de la Generalitat, l'ITEC i el Servei Rehabilitació del Col·legi dorganitzen la jornada Gestió de residus de construcció. Aplicació del decret 201/1994, que es durà a terme el proper dia 9 de febrer. Dins la jornada es presentarà la normativa tècnica específica i eines pràctiques que prepara l'ITEC per fer minvar la problemàtica que genera actualment el tractament, reciclatge i gestió dels residus de la construcció. •

Palau Sant Jordi, el manteniment com a garantia La durabililal i el control de la vida útil de l'edifici és un concepte que cada cop pren més importància dins la construcció. Tradicionalment es considerava que els edificis tenien una vida quasi il·limitada i aquesta presumpció es fonamentava en la qualitat dels materials i en la bona construcció garantida pel coneixement de l'ofra. Aquesta idea ha quedat completament desfasada i es planteja la necessitat d'establir programes de manteniment que garanteixin la conservació física i funcional. •

17a22

Decca presenta un nou concepte en decapat.

El decapat per immersió de qualsevol tipus de fusta o ferro; sense rascar, sense bufadors, estalviant temps i diners. Pressupostos sense compromís.

b DECCR DK Barna, S.L. Creu d'en Muntaner. 50, 089/0 Sant Joan Despí (Barcelona) Tel. 212 88 5 8 - F a x 418 01 40 ' Sant Baldomer, 79, 08206 Sabadell (Barcelona) Tei. 727 40 52 - Fax 727 40 94 Pla d'en Xunclà-Bloc C, nau 6, 17840 Sarna de Ter (Girona) Tel. (972) 17 19 98 - Fax (972) 17 19 98

TEMA

Passat, present ifutur de l'urbanisme català s compatible la forma urbana actua! amb la forma urbana futura? És possible formular criteris i normes de creixement urbanístic d'acord amb les necessitats socioeconòmiques, climatològiques i mediambientals de la societat? Aquestes són algunes de les preguntes a les que vol respondre l'exposició La forma urbana a Catalunya, coordinada per l'arquitecte Josep Muntanola amb els treballs de l'equip de recerca d'Història Urbana a Catalunya de la Universitat Politècnica de Catalunya, que s'inaugura en la sala d'exposicions del Col·legi d'Aparelladors de Barcelona el proper dijous 19 de gener. La exposició La forma urbana a Catalunya incita a projectar formes urbanes mitjançant una continuació de les línies de desenvolupament urbà que no representin un total trencament socioculturai i arquitectònic en la perspectiva del temps. Podríem parlar d'una tradició en el millor sentil de la paraula. L'exposició mostra un total de 30 exemples de formes urbanes que es podrien considerar com una herència urbanística catalana que cal tenir en compte, 30 exemples aportats

de creixement i transformacions urbans, tant a la ciutat de Barcelona com en d'altres nuclis urbans de Catalunya. I a l'hora de replantejar-se els problemes urbanístics en nuclis urbans i en les perifèries, de creixement i paisatgístic, es podria crear un debat sobre diferents qüestions.

per l'Arxiu de la Forma Urbana. L'Arxiu de la Forma Urbana a Catalunya, organisme depenent de la UPC, conté més de 300 municipis de parla catalana analitzats i dibuixats amb la finalitat d'entendre la seva forma urbana i la seva arquitectura i, així, poder modernitzar-los sense destruir-los. L'exposició La forma urbana a Catalunya és, en definitiva, una selecció del material recollit en aquest arxiu, dividit en tres grans apartats temàtics. La mostra que s'exhi-

beix al Col·legi s'articula en tres grans seccions: Traces catalanes en l'arquitectura del paisatge de Califòrnia, La diversitat del món medieval en el territori català i Història i projecte en el territori d'Empúries. L'exposició La forma urbana a Catalunya proposa, d'altra banda, una reflexió sobre els valors urbans. La seva intenció és revalorar culturalment i econòmicament el patrimoni actual de carrers, places, edificis... dins d'uns processos

Així doncs, coincidint amb la presència de la mostra a la sala d'exposicions del Col·legi, es durà a terme, el dimarts dia 31 de gener, el debat L'Eixample, la realitat d'una utopia, moderat per Albert García Espuche. En aquest debat, que pretén analitzar uns dels exemples més característiques d'intervenció urbanística i arquitectònica en una trama urbana, participaran Ricard Fayos, tècnic de l'àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona; Josep Maria Llop, president de l'Agrupació d'Arquitectes i Urbanistes de Catalunya; Joan Busquets, antic regidor del districte de l'Eixample de Barcelona, Josep Alemany, president del Foment de les Arts Decoratives (FAD), i Magda Saura, arquitecta i historiadora i membre de l'equip de recerca d'Història Urbana a Catalunya. •

Annemieke van de Pas

AleiandtoVerdugo

La petjada catalana a Califòrnia

Patrimoni, protecció i conservació

Empúries, història i projecte

Traces catalanes en l'arquitectura del paisatge de Califòrnia analitza l'impacte de la planificació urbanística colonial duta a terme per pioners catalans, la qual fou especialment remarcable durant la segona meitat del segle XVIII i les primeres dècades del segle XIX. La mostra recull 12 làmines sobre els següents llocs o temes: forma urbana de San Francisco, Los Angeles I San José en el segle XVIII; estructura viària de Califòrnia, a partir de la situació actual; exemples de les missions establertes en el segle XVIII; i dos fulls del primer text en català trobat o Amèrica, escrit entre els 10 darrers anys del segle XVIII i els 10 primers del segle XIX.

La mostra l a forma urbana a Catalunya enumera en l'apartat La diversitat del món medieval a Catalunya el nombrós patrimoni urbanístic i arquitectònic medieval que existeix a Catalunya i reivindica la necessitat de la seva protecció integral i conservació, atès que és un patrimoni força disseminat, i de petita escala, però d'un gran valor cultural. Els breus exemples d'aquesta mostra demostren l'interès de cada nucli í la varietat de l'un a laltre. És tanta la riquesa i la diversitat que una transformació i modernització òptima exigirien un pla especial, nucli per nucli, si es volgués aturar definitivament to destrucció d'aquesta varietat urbanística i arquitectònica.

Hisfdrio/pro/ecfeeneifemforid'Empúr/esanalitzola complexitat històrica d'aquest exemple únic per relacionar història i projecte. l'Arxiu de lo Forma Urbana ha realitzat diterents estudis i projectes en aquest territori. Primer, amb l'estudi de la professora Magda Saura, que va servir de base per a l'elaboració del Pla especial del territori d'Empúries. Després, amb la participació en el Projecte del Front de Mar, dut a terme pel Ministeri d'Obres Públiques. Darrerament, ha participat en un projecte a Sant Martí d Empúries, amb una beca de la Fundació Paul Getty. L'objectiu era analitzar i projectar la transformació del conjunt monumental d'Empúries.

N F O R M A T I U

L'urbanisme com a forma cultural i un tema sembla que no és prou considerat al nostre pals, aquest és el del valor social de l'espai. Sorprèn arreu, que una societat que en pocs anys ha arribat a ser una de les més desenvolupades del món mantingui aquest tema tant arraconat. Països molt menys desenvolupats ja fa anys que han let centenars d'estudis sobre les ciències socials de l'espai i sobre la història urbana i cultural dels nuclis urbans per incloure aquests resultats en la planificació. Comentava fa poc a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona que és important adonar-se que els usuaris, en general, avaluen l'espai d'acord amb els criteris dels arquitectes i del mercat inmobiliari. Fa uns dies, un estudiant estranger va fer un estudi d'assolellament d'un solar de Ciutat Vella abans de fer el projecte i va provocar una gran sorpresa entre els estudiants catalans.

Per a aquell estudiant, el sol, i no només el sòl, era un factor arquitectònic. Aquí, ni els estudiants, ni el mercat inmobiliari, ho tenen sensiblement present. Un altre exemple és el dels nous apartaments per a la tercera edat a Ciutat Vella. Un arquitecte que els va visitar va constatar una sèrie de deficiències en el valor i ús dels espais d'aquests apartaments, i va comprovar, després, que en un estudi fet a l'Escola fa uns anys, encarregat per l'Ajuntament de Barcelona, estaven ja definits amb tota claredat els espais que els usuaris demanaven i les seves característiques arquitectòniques. En fer aquest estudi, la professora Magda Saura es va trobar amb un buit, al nostre país, d'estudis anteriors i amb un centenar d'estudis en altres països totalment consistents amb les dades originals que va analitzar. Per tant, no és gens estrany que la història urbana com a història de la cultura, i l'anàlisi de la forma urbana com a

El president i la Junta de Govern del Col.legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona es complauen a convidar-vos a la inauguració de l'exposició LA FORMA URBANA A CATALUNYA I Josep Muntaiioia Thornberg, catedràtic de Projectes de l'ETSAB, presentarà l'exposició el dijous, 19 de gener a les 19:30 h a la Sala d'Exposicions del Col·legi. Bon Pastor, 5 de Barcelona. L'exposició esta'organteada per l'equip de Recerca d'Història Uibana de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Universitat Politècnica de Catalunya.

"SI un tema no és prou considerat al nostre país, aquest és el valor social de l'espai" forma cultural tampoc no hagin tinguí en els darrers anys l'atenció que hauria calgut. En l'exposició que es pot visitar al Col·legi d'Aparelladors, l'equip de recerca d'Història Urbana de la UPC ha

seleccionat uns exemples entre els centenars de nuclis estudiats en els darrers 20 anys. Cada nucli medieval és com una espècie biològica única, i Catalunya té milers d'espècies úniques o, potser, hauríem de dir que en tenia... fins fa ben poc. L'actitud de l'equip no té res a veure amb una actitud de preservació, de fer de cada nucli urbà un museu. Tot el contrari, si volem modernitzar hem d'estudiar el significat cultural de la forma per transformar-la a partir del seu

-HERMStt-

ARMADURES PREFABRICADES PER A LA CONSTRUCCIÓ

Noves solucions amb armadures electrosoldades que eliminen el problema del seu muntatge i augmenten la velocitat d'execució de l'obra. Reforçament de sostres afectats per aluminosi o d'altres causes. Consulteu a la nostra oficina tècnica, que atendrà específicament cada cas. INFORMACIÓ:

Tel. 431 35 00 • Fax: 332 34 86 Sants, 307 - 309 08028 Barcelona

F O R M A T

coneixement, i no a partir de la ignorància. Quan un arquitecte o un urbanista talla malament un nucli arquitectònic, el destrueix, el fa inútil. Augmenta la seva inutilitat amb el seu projecte. A més, cada forma té un valor col·lectiu, i arquitectes, polítics i urbanistes la canvien sense preguntar si aquest valor ha de desaparèixer i sense dir quin és aquest valor. Si aquests espais desapareixen, mai més no podran reproduir-se artificialment. Des d'aques-

"Estan molt equivocats els qui creuen que la planificació comença amb la modernitat" ta perspectiva, la història de la forma arquitectònica i urbana no és la història de la tradició, de la conservació o del conformisme, sinó la història de les innovacions, de la gent que va intentar

TEMA

canviar i va poder fer-ho només en part, o va fer-ho molt més fàcilment en unes èpoques amb unes estructures socials que en d'altres. Estan molt equivocats els qui creuen que la planificació conscient comença amb la modernitat i amb la tecnificació. Qué més voldríem! Malhauradament, en èpoques menys modernes i menys industrialitzades, la forma urbana es va construir amb molta més consciència que avui i amb més cultura. Quan i per què això és veritat és el que la història de la forma urbana com a forma cultural ha d'esbrinar, sense pensar mai que el passat o el futur són sempre millors o pitjors. I com a cas excepcional, cal retre homenatge a l'obra, dissortadament ja no és possible retre homenatge a l'autor, del professor Spiro Kostof: Una història d'arquitectura: rituals i assentaments, amb la vergonya afegida que en la traducció en castellà, la més assequible per als nostres estudiants desconeixedors de l'anglès, es van suprimir les paraules essencials en el títol en anglès Rituals and Settings, per no espantar uns usuaris, nosaltres, per a qui el valor antropològic i social de l'espai, sembla, encara avui, un fet estrany, exòtic o perillós. D'altra banda, ja fa també més

de 20 anys, que vaig publicar el llibre La Arquitectura Como Lugar, en què el valor social de I espai era el fet més clar, el concepte més evident. Molts metres quadrats s'han construït a Catalunya en aquests vint anys, i ens podríem demanar si la nostra sensibilitat medi ambiental, física i social, ha augmentat amb la mateixa proporció que han augmentat els nostres metres quadrats construïts. Un comentari final sobre les noves tecnologies i el seu impacte en el valor social de l'espai. L'argument que alirma que per raó d'unes noves tecnologies desenvolupades en l'àmbit mundial és inútil analitzar el valor social de l'espai, és fals. Seria com dir que l'economia financera comporta que el valor d'ús i el valor d'intercanvi ja no existeixen en un món modern. De la mateixa manera que existeixen uns límits socials de l'ús de l'espai i de l'intercanvi social en l'espai, les noves tecnologies no tenen cap responsabilitat social, al contrari, gràcies a elles es podrien fer espais socialment millors per a tothom i amb més velocitat, tant en edificis nous com en la rehabilitació d'edificis vells. • JOSEP MUNTANOLA Arquitecte

otaoi. • Restauración y mantenimiento de edificios • Consolidación y refuerzos estructurales • Rehabilitación integral • Impermeabilizaciones, aislamientos • Interiorismo y reformas Cardenal Reig. 20, enllo. 1" - 08028 Barcelona Tels. 440 84 04 • 440 87 21 - Fax 440 87 06

- •

'•

I N F O R M A T I U

PUNTS

VISTA

FIRMA

L'EDITORIAL

Arqueologia de la construcció, assignatura pendent

Per molts anys

'INFORMATIU ha fet tres anys. Va néixer amb vocació de diari del sector i dels seus professionals i podríem dir que s'hi ha acostat força. Ens ha comunicat amb l'exterior i ocupa un lloc entre les fonls d'informació dels mitjans de comunicació. En aquest sentit ha estat una bona eina per divulgar l'activitat, les preocupacions i el paper dels aparelladors. L'INFORMATIU ha esdevingut una font d'informació que interessa als aparelladors de Catalunya i també als estudiants. Però també és una premsa present a les institucions del sector, als despatxos, a les empreses... Sense abandonar la seva línia, vol ser cada vegada més útil, Per això, ara ha fet néixer el suplement CONSTRUIR. I és que divulgar la tècnica i els coneixements constructius, és també un dels objectius d'aquest diari professional. L'INFORMATIU, però, té encara mancances. Potser la principal és no haver arribat a ser un vehicle més proper al dia a dia del professional. Si s'assoleix aquest nivell estarem més a prop del nostre objectiu. L'INFORMATIU ha fet tres anys. Per molts anys. •

eneralment, quan es paria d'arqueologia es pensa immediatament en edificacions prehistòriques, construccions romanes, catedrals gòI tiques, etc. És un error. L'arqueologia pot incloure edificacions amb només 50 anys de vida. Per què? Perquè hi ha materials i sistemes constructius que ja són relíquies del passat, que no s'usen o s'usen poc. Quan s'ha d'intervenir en una edificació antiga convé tenir un coneixement profund sobre com es va construir i amb quins materials. D'aquesta manera, la rehabilitació o consolidació edificatòria serà encertada. Malgrat tot, s'han vist ja massa errors en intervencions poc estudiades, en què no s'ha tingut en compte l'homogeneïtat dels materials, ni si aquests i les noves solucions són compatibles amb els materials i tècniques antigues... El primer pas és fer l'inventari. Què s'inventaria? Amb quins criteris? Una vegada inventariat i cataloga! el patrimoni, s'han de documentar i estudiar els edificis, la seva història, els materials i tècniques emprades. A partir d'aquest moment, què fem? Cal intervenir? Si arriben a aquesta conclusió la següent pregunta és òbvia, amb quins criteris cal intervenir?. La forma urbana a Catalunya aporta una mica de llum. Organitzada pel Col·legi, ens convida a no perdre de vista que els edificis no es poden descontextualitzar del seu entorn, que formen un tot amb les edificacions veïnes.

L ' A P A R E L L A G R A M A , p e r

INSTRUCCIONS: Heu de resoldre les definicions numerades i anar ratllant les síl·labes dels mots-resposta en la graella de l'esquerra. Les síl·labes que queden sense ratllar formen el nom

•

^ -

DOR

FOR

PÒ

XAR

LÍ

BRE

Dues idees que cal tenir en compte a l'hora de prendre determinacions sobre la intervenció a fer. En principi, es poden definir cinc tipus d'intervencions ben diferenciades: l'enderroc total de i'edifici (hi juguen els factors econòmics, de qualitat arquitectònica, d'història i d'altres. Cal anar amb

OlissJp

TRES

LIP

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

MIS

GÓ

ZEH

GUI

SIT

QUI

KREM

NEU

GUE

DEFINICIONS: 1. Elimina la part líquida a base d'escalfor. 2. Eftorescència salina. 3. Material de construcció armat que e! produeix picor. 4. Fa de les seves a casa teva a canvi d'un preu. 5. Solucions aquoses ni àcides ni bàsiques. 6. Permet que la porta es pugui obrir i tancar amb tota facilitat. 7. Rectill aigua alià on no arriben les canalitzacions. B. Corba que fa d'intersecció entre una su-

"L'arqueologia pot incloure edificacions i construccions amb només 50 anys de vida"

1 ! 1 ! !

perficie cònica i un pla. 9. L'edifici més famós de Moscou. 10. Revesteix de sulfat de calci una paret i la teva cama trencada. 11. És un manetes amb els aparells de calefacció i les cuines. 12. Si is deixes trepitjar demostres bona educació amb el venedor d'enciclopèdies. 13. El Walden és un dels més discutits. 14. Arbre de fusta molt apreciada per la Pallaresa i la Ribagorçana. (iia&g) uai(a>i ap xuijsg

N F O R M A T I U

Un exemple paradigmàtic és la fàbrica Olivetti, a la plaça de les Glòries. Una fita de l'arquitectura industrial. Suposo que Lauro i Soteras no tenen res a veure amb la intervenció que s'hi fa. Ha d'estar catalogat un edifici per no poder fer-hi una intervenció matussera? 0 n'hi hauria prou de tenir una mica de sensibilitat i respecte a l'obra? Cal una associació d'arqueologia de l'edificació i, anant més enllà, un museu de la construcció. Propostes complementàries i elements clau necessaris per a l'estudi de! fet edificatori. Qui s'hi apunta? • JORDI LLEAL Aparellador

de la ciutat on es pot admirar el monument de la fotografia. A la columna de color dels mots-resposta hi trobareu en acròstic el nom d'aquest monument.

compte, ja que ens hem penedit moltes vegades d'edificacions exemplars i insubstiluibies); edificacions en ruïna (es consoliden, s'enjardina i en queda un paisatge romàntic); edificacions en ruïna parcial (es consolida, s'afegeixen elements nous); edificacions en ruïna parcial, en què s'enderroca i es reprodueix el que hi havia (Park Güell); i edificacions inacabades (es reinventa a partir de documents d'època, com la Sagrada Familia).

rSNOlOÍTIOS

PREMSA

La pell d'El Corte Inglés La història perversa, sempre accidentada, de la plaça Catalunya imprimeix caràcter. Alguns dels efectes i mals que pateix a l'actualitat són conseqüència directa de l'herència. El Corte Inglés d'avui és millor que el conjunt que el de 1963. L'arquitectura d'El Corte Inglés no mereixia adquirir ia rellevància que va cobrar, però un xamfrà tan neuràlgic i la decissiva funció dinamitzadora li van concedir una potència més ciutadana que estètica. La volumetria del conjunt és el millor. Cal valorar ia correcció reductora aportada als pisos superiors, d'acord amb la reculada que caracteritza els edificis de l'entorn. La torre central és un element que afavoreix el diàleg amb la resta de torres de la plaça. El conjunt Fontanella suposa un canvi de ritme inquietant. El pastitx modernista és de difícil justificació i més encara la qualitat dels materials que ceguen les finestres. El pas del temps, però, edulcorarà la impresió actual i veurem amb millors ulls un conjunt l'ampliació del quai injecta vida a la plaça Catalunya. • Lluís Permanyer LA VANGUAROIA Dimecres, 4 de gener de 1995

NOTICIARI

MEDI AMBIENT La Junta de Residus, l'ITEC i el Servei Rehabilitació del Col·legi d'Aparelladors organitzen la jornada Gestió de residus de construcció. Aplicació delDecret201/1994, que es durà a terme el pròxim 9 de febrer. L'objectiu d'aquesta jornada és avaluar la situació actual de la gestió dels residus i les possibles solucions a les seves mancances

Cap a una construcció "verda" Generalitat i els professionals del sector debatran l'aplicació del Decret 201/1994 sobre residus de construcció a Generalitat, per mitjà de la Junta de Residus, ha iniciat la gestió dels residus de runes I d'enderrocs. La jorna| da Gestió de residus de construcció, en la qual participen Fructuós Manà, Xavier Irigoyen, J.M. Gonzàlez Barrosso i Miquel Castellví, pretén posar fi ai buit existent fins a la promulgació del Decret 201/1994 amb la presentació de normativa tècnica específica i d'eines pràctiques, que prepara l'ITEC, per fer minvar la problemàtica que genera actualment el tractament, reciclatge i gestió dels " " ^ ^ ^ ^ residus de la construcció.

cament es fa de manera incontrolada. Un cas a part és quan apareixen components tòxics; llavors, i'impacte pot ser molt més gran. Aquest seria el cas d'enderrocs provinenís d'indústries químiques, per exemple. Mitjançant tractaments bastant simples de separació d'elements contaminants, matxuqueix i rentat, els residus de construcció poden ser reciclats i utilitzats com a tot-u o també com a granulat per a formigons. A Catalunya hi ha centrals que reciclen aquests residus des de fa més de dos anys. Sense anar més lluny, durant les obres olímpiques bona part de la ^ ^ ^ ^ ^ ^ ™ Ronda Litoral i els carrers de la Vila Olímpica es van fer aprofitant la runa que es generava en enderrocar les antigues fàbriques del Poble Nou. Per altra banda, al Nord d'Europa s'arriba a cotes de més del 50% de reciclatge d'aquests residus.

El gran problema de la gestió de residus continua essent l'abocament incontrolat

Aquesta problemàtica té l'origen en el seu gran volum de generació. Un volum que supera el de qualsevol altre sector de la indústria i també el de les deixalles domèstiques. Ara bé, és ben conegut que són uns residus que tenen una composició poc conflictiva, que en general són inerts, i que l'impacte ambiental que provoquen és principalment d'ocupació de grans espais d'abocador i, sobretot, de degradació del paisatge quan l'abo-

El gran problema de la gestió de residus a casa nostra continua essent, però, l'abocament incontrolat. No és fàcil dir quina part de la runa va a parar a abocadors controlats i quina no, però és ben segur que n'hi ha molta que no segueix

Un centenar d'empreses volen posar fi a Medi Ambient apadrina l'empresa Gestora de Runes a Confederació Catalana de la Construcció, 91 empreses del sector i el departament de Medi Ambient han creat ia societat Gestora de Runes de la Construcció, la funció de la qual serà garantir un tractament adequat per a les runes procedents d'enderrocs i excavacions, que contribueixen greument a la degradació del medi natural. A Catalunya hi ha centenars d'abocadors clandestins de runes, i no n'existeix cap d'homologat, malgrat que Catalunya genera anualment dos milions de tones de residus. La nova empresa tindrà com a finalitat

promoure el reciclatge dels materials procedent d'enderrocs i facilitar la creació d'abocadors quan no existeixi cap altra alternativa. Gestora de Runes es crea amb l'objectiu que el sector de la construcció compleixi el decret de Medi Ambient que regula els enderrocs, Segons aquesta nova normativa, tes empreses que vulguin fer un enderroc només podran obtenir la llicència municipal si dipositen una fiança i detallen ei volum de runes que generaran, com també ei lloc on seran tractades. Malgrat tot, aquesta solució encara no s'ha pogut aplicar correctament per manca

PHODUCCIÓ ANUAL DE RESIDUS A CATALUNYA

TIPUS DE RESIDU

MIUONS TONES/ANY

Domèstics

12.8

Llots de depuradores

10 22

Runes d'enderrocs Industrials

13.8

Miners i talla de pedra

70 17 35 92

Forestais Agrícoles Ramaders

Total El ratio de producció de

272,6 esidus per

habitant i any a Espanya és de 19,3 Kg

d'instal·lacions. Catalunya necessita uns 30 abocadors, segons va manifestar Eduard Sanz, gerent de la nova empresa que neix amb un capital de 50 milions de pessetes. Gestora de Runes també promocionarà el reciclatge d'aquests materials perquè siguin reaprofitats en la fabricació de carreteres, graves per a camins rurals o blocs d'escullera. Com va recordar el conseller de Medi Ambient, Albert Vilalta, "el reciclatge d'aquests residus permetrà regenerar i restituir les nostres pedreres". Tot i aquest avantatge ecològic, el costos del reciclatge no el fan, a hores d'ara, un procés industrial competitiu. A Catalunya només existeixen tres empreses de reciclatge de residus de ía construcció. Segons el conseller Vilalta, -enderrocar costarà més als promotors, encara que sempre sortirà més econòmic que fer malbé un paisatge o clausurar un abocament il.legal. •

L ' I N F O R M A T I U

el procés correcte. La Generalitat ha pres consciència del tema. Des de la Junta es considera prioritari per a aquest any 1995 la implantació d'una política de gestió de residus comuna a tot Catalunya. La Junta té prevista l'aprovació del programa de reciclatge i de gestió de residus durant el primer trimestre de 1995. De moment, es treballa en la divulgació de les propostes entre els diferents agents del procés constructiu i en l'elaboració d'un Manual d'Enderrocs. D'altra banda ja s'ha aprovat una proposta de normativa per a la reutilització de runes en la construcció com a subbases de carreteres, i en la fabricació d'àrids de formigó. •

L'aplicació del decret El programa de la jornada tècnica Gestió de Residus de construcció. Aplicació del Decret 201/1994 inclou cinc ponències: Necessitat de preservació del medi ambient des de la construcció, per Fructuós Manà; La política general de la Junta de Residus i els objectius del decret, per Xavier lrigoyen;Deconstruccióversus enderroc massiu, per J.M. Gonzàlez Barroso; Enderrocs. Reciclatge, comercialització i normativa per al control d'idoneïtat, per Miquel Castellví; i Aspectes tècnics de l'aplicació del decret, per J.M. Gonzàlez Barroso. La jornada es durà a terme el dijous 9 de febrer, de 17 a 20 hores., a la sala d'actes detCol·legi d'Aparelladors de Barcelona.

NOTICIAR!

ECONOMIA

LEGISLACIÓ

Els habitatges reanimen la construcció

Els professionals recorreran la Llei d'Arrendaments Urbans al Constitucional

L'ITEC indica que l'activitat ha crescut un 1,2% el 1994 i preveu que ho farà un 2,5% el 1995

Ctiopo

l sector de la construcció a Espanya creixerà, segons previsions de l'Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITEC), un 1,2% el 1994 i per sobre del 2,5% el 1995, en bona part gràcies a l'important reactivacfó que viu el subsector de l'habitatge. Segons l'informe de t'ITEC que va ser presentat a la darrera conferència internacional del grup Euroconstruct, les dades del tercer trimestre de 1994 confirmen que s'ha produït un canvi de tendència, després d'una forta caiguda de l'activitat registrada en els darrers dos anys, amb un descens del 6% el 1992 i del 7,5% el 1993. Pel que fa a Europa, les previsions apunten a un creixement de l'1% el 1994 i de l'1.5% el 1995.

La forta recuperació de la construcció d'habitatges, amb un augment del 3% per a aquest subsector a Espanya el 1994, ha arrossegat la resta del sector, que també s'ha vist beneficat per la reducció dels tipus d'interès i, fonamentalment, pel Pla Habitatge encetat pel govern central. Així, més del 50% dels 245.000 habitatges iniciats el 1994 es van acollir als ajuts oficials que inclou aquest pla. D'altra banda, l'ITEC espera, segons el seu inlorme, que la construcció d'habitatges creixi un 4% durant 1995. L'únic subsector que registrarà aquest any una caiguda de l'activitat és l'edifi-

cació no residencial (oficines, locals comercials, naus industrials), amb un descens del 10,5%, encara que es modera el ritme de caiguda del 1993, que va arribar al 23%. En el 1995 encara es preveu un descens, aproximadament del 2%. La recuperació de la indústria ha provocat un augment de la demanda d'edificis no residencials que no s'ha traduït en una major activitat constructora atès l'important estoc de metres quadrats construïts en els darrers anys i que

INDÚSTRIA

encara no han estat ocupats. Tant l'obra civil com la rehabilitació registraran el 1994, per la seva banda, un creixement del 2,7%. El 1995, l'obra civil podria créixer un 2%, mentre que la rehabilitació registraria un augment de la seva activitat pròxima al 4,5%. El repartiment del sector és el següent: l'habitatge suposa el 28,2% del total de l'activitat del sector, l'obra civil el 35,7%, la rehabilitació un 20,4% i l'edificació no residencial, un 15,7%. •

col·legis professionals volen presentar conjuntament un recurs davant el Tribunal Constitucional contra la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) perquè considera que discrimina els membres dels seus respectius col·lectius. Els professionals remarquen que el nou redactat de la llei d'arrendaments urbans, aprovat a principi del passat desembre, els atorga un tractament diferent al que reben els llogaters de locals comercials. El punt concret de fricció és l'exclusió dels professionals liberals de ia possibilitat de subrogar i de mantenir els contractes de lloguer dels seus despatxos. Això suposa que, a diferència dels petits comerciants, que els podran perllongar iins a la seva jubilació, ells veuran extingits els seus arrendaments al cap de 5 anys. Els col·legis professionals consideren que el nou text no respecta l'equivalència entre les activitats comercials i la seva labor econòmica. La Comissió Executiva de la Intercol.legíal de Col·legis Professionals de Catalunya, on participa el Consell de Col·legis d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics, ha acordat trametre la seva oposició a tots els grups parlamentaris. Si aquesta acció no dóna els seus fruits, els col·legis professionals s'adreçaran directament al Defensor del Poble per tal que insti l'oportú recurs d'inconstitucionalitat del text de la Llei d'Arrendament Urbans. •

MUTUALISME Previsió Mútua elabora un nou projecte d'estatuts generals La Premaat està elaborant un nou projecte d'estatuts generals i uns nou reglament electoral i de quotes i prestacions. Les novetats més importants pel que fa a les prestacions són el manteniment de l'edat de jubilació als 65 anys, el manteniment de la pensió de viduïtat en el grup complementari primer, la inclusió de la maternitat com a incapacitat laboral, i l'atorgament d'una percepció de la prestació per defunció, amb independència de l'edat del mutualista. • SOCIETAT

La Unió Europea multa amb 39.400 milions a 33 cimenteres

Només s'han atorgat el 44% dels ajuts per a rehabilitar habitatges

La Comissió Europea ha imposat una multa de 39.400 milions de pessetes a 33 cimenteres europees, entre les quals cinc són espanyoles i hauran de pagar 1.780 milions. La sanció està basada en l'acusació d'haver-se repartit, mitjançant acords il·legals, el mercal cimenter i inlngir les normes comunitàries de la competència. L'agrupació de productors de ciment espanyols han rebutjat l'acusació i pensen dur a terme accions legals per reclamar la nul·litat de la decisió de la Comissió. •

Des que el 1992 va entrar en vigor el conveni firmat per la Generalitat i el Ministerio de Obras Públicas pel qual es destinaven 24,000 miliones de pessetes a la rehabilitació d'habitatges amb patologies estructurals, l'Administració només ha concedit 10.471 milions en ajuts i subvencions, és a dir, et 44%, per a actuacions en prop de 19.000 habitatges de Catalunya. Davant aquesta situació, les administracions han acordat prorrogar el conveni fins el 1996. •

— ^ ^ ^ ^ — ^ — i ^ _ ^

L ' I N F O R M A T I U

NOTICIARI

P U B L I C A C I O N S

L'INFORMATIU aposta per la tècnica en el seu tercer aniversari CONSTRUIR, nou suplement tècnic de la revista del Col·legí 'INFORMATIU acaba de complir tres anys. Nascut amb la vocació d'esdevenir el diari, la premsa més propera al col·legiat, no és ni pretén ser una revista tècnica, només vol ser l'expressió d'una premsa interprofessional cada dia més necessària però encara verge al nostre país. Una premsa que ha de funcionar en dues direccions. D'una banda, com a font d'informació àgil i assequible per al professional, D'una altra, com a vehicle de projecció dels aparelladors vers la societat i els mitjans de comunicació.

Per assolir els seus reptes, ha hagut d'evolucionar, tant en la forma com en el fons. El número 51 (juny 1994) va marcar un abans i un després en la nostra publicació. Es va incorporar una nova maqueta, més racional, i una nova paginació que esglaonava la informació i destacava, amb un ampli desplega-

ment de pàgines i recursos periodístics, el tema més candent de l'actualitat del sector. A la vegada, la nova estructura de la publicació ens va permetre resoldre una de les nostres assignatures pendents. La reformulació de la nostra secció El Reportatge ens va permetre abordar el dia a dia de la construcció amb l'anàlisi d'exemples constructius concrets (reforma de la Casa de la Caritat, edifici de Carburos Metàlicos, Hospital Comarcal de la Selva, o la restauració del Park Güell, entre d'altres), Ei pas següent l'hem fet amb la creació del suplement CONSTRUIR, que vol esdevenir una eina de divulgació tècnica de construcció i arquitectura per als professionals que volen estar a la dia. Tres anys després, molts han estat els canvis. L'única cosa inalterable és la nostra voluntat de servei al col·legiat. •

B R E U S

Els contractistes cobraran abans Les empreses adjudicatàries d'un contracte amb les administracions públiques tindran dret a exigir un 1,5% més d'interès sobre el preu oficial del diner si passen dos mesos sense que les administracions corresponents hagin efectuat el pagament del contracte, segons el nou projecte de contractes de les administracions públiques. El projecte també preveu una retallada fins a cinc milions del límit màxim per fer contractes d'adjudicació directa, sense concurs. •

El lloguer d'oficines es reactiva després de mesos d'estabilitat El preu dels lloguers d'oficines en zones de primera categoria de Madrid i Barcelona pujarà durant 1995, segons estudis de les principals empreses immobiliàries. El motiu principal d'aquesta pujada és la recuperació registrada en aquest mercat des de l'estiu passat, que es reflecteix en ['augment de la demanda, tant de lloguer com de compra, malgrat que encara existeix un important estoc. Els preus s'havien mantingut estables durant els darrers nou mesos. •

El Govern posa sexe als títols acadèmics El ministro de Educación y Ciència, Gustavo Suàrez Pertierra, ha anunciat que s'adequaran, mitjançant una ordre ministerial, els títols acadèmics oficials a la condició masculina o femenina dels qui els obtinguin. D'aquesta manera, el ministeri vol contribuir a l'ús no sexista del llenguatge en la societat espanyola. Aquesta ordre no és pas la primera en aquest sentit. El 1931, la República va promulgar una altra ordre ministerial de característiques similars. •

M O N O G R A F I E S

Amidaments a l'obra Recomendaciones sobre criterios de medición en construcción Volum I Asociación Espanola de ProfesoresdeMedtdones, Presupuestosy Valoraciones. Consejo General de la Arquitectura Tècnica de Espana Madrid, 1994 236 pàgines Segons s'explica en la presentació, aquest primer volum de Recomendaciones sobre criterios de medición en construcción recull els coneixements i consells d'un seguit de professors d'escoles d'aparelladors i arquitectes tècnics de tot l'Estat sobre el tema dels criteris d'amidaments, tant durant la fase de projecte com a l'obra. El llibre, d'aquesta manera, s'adreça tant a professionals com a esïudiants i intenta suplir la manca de normativa oficial, que sovint provoca conflictes d'interpretació entre les parts implicades en el fet constructiu. Recomendaciones sobre criterios de medición en construcción és el primer volum, que comprèn les normes de medició corresponents als capítols de demolició, infrastructures, estructures, obra i cobertes. Està prevista l'edició d'un segon volum que detallarà els capítols d'instal·lacions i acabats, i un tercer volum que tracfarà, per la seva banda, sobre els crileris de valoració d'unitats d'obra. •

Diccionari visual d e la c o n s t r u c c i ó Una novetat en el camp de la terminologia en català que inclou totes les branques de la construcció. Elaborada conjuntament per totes les institucions del sector a Catalunya i editada pel departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. Tots els col·legiats tenen a la seva disposició, gratuïtament, les cobertes i la primera entrega de les fitxes de què consta el diccionari. Es poden passar a recollir al Servei d'Informació del Col·legi, a Barcelona, i també a les delegacions.

F O R M A T

N O T I C I A R I

D E L

A S S E M B L E A

G E N E R A L

El pressupost redueix l'aportació per visat i consolida els serveis com a element clau

l passat 22 de desembre es va celebrar l'Assemblea General Ordinària en la qual la Junta de Govern va presenlar el projecte de pressupost del Col·legi per al 1995. L'Assemblea va aprovar un pressupost que té com a característiques la reducció de l'aportació per visat, la contenció de la despesa fixa i la consolidació dels serveis com a elements clau en l'economia col·legial. Tal com es va indicar en la memòria pressupostària, el 1995 es preveu que sigui un any de represa de l'activitat del sector de la construcció, cosa que afavorirà les expectatives de treball professional. En aquesta conjuntura, i tenint en compte el greu impacte de l'assegurança de responsabilitat civil sobre els col·legiats, el pressupost col·legial s'ha estructurat amb una reducció en un punt de les despeses per visat. El pressupost per a 1995 respon a un programa en el qual destaca una important activitat dels serveis del Col·legi i tendeix a reduir progressivament fa dependència de l'economia col·legial del visat professional. També cal destacar S

C O L · L E G I

Els acords adoptats per l'Assemblea General Ordinària de col·legiats celebrada el dijous 22 de desembre del 1994 van ser els següents: 1 .-Aprovar l'acta de l'Assemblea General Ordinària de col·legiats celebrada el 31 de maig del 1994. 2,-Aprovar el projecte de pressupost econòmic per al 1995 presentat per la Junta de Govern. L'acord es va prendre amb una abstenció. 3.-Aprovar l'adquisició, mitjançant contracte de compra-venda, de dos locals, portes 7 i 2, amb 130 metres quadrats de conjunt, de la planta tercera de l'edifici situat a la Plana de l'Om, 6, de Manresa, per un import de cinc milions cinc-centes trenta-vuit mil cinc-centes pessetes (5.538.500

la incorporació d'una partida d'ajut al Tercer Món, corresponent al 0,7% del pressupost. En l'informe del president, Carles Puiggròs va exposar els trets fonamentals de la política col·legial, marcats ja per l'inici d'una represa en la situació econòmica del país. La pòxima reforma del Codi Civil, que inclourà de manera explícita d'altres agents de la construcció en la responsabilital per danys, va ser un dels temes destacats pel president en la seva exposició. Puiggròs també va ler referència a la necessària transformació que hauran d'assolir les entitats Premaat i Musaat per tal d'adaptar-se al futur. Carles Puiggròs va assenyalar sis aspectes importants de l'activitat col·legial per a l'any 1995: el reforçament de l'assessoria professional; l'ampliació de l'oferta de formació continuada; la projecció del Centre de Documentació; el tractament de la informació tècnica a l'Informatiu; l'aprofundiment en el lema de la rehabilitació i el manteniment d'edificis; i, finalment, l'ampliació de l'oferta de serveis diversos. •

Aportacions estatutàries pera1995 Quota col·legial ordinària: La quota 1995 es manté invariable respecte l'any anterior: 15.000 pessetes/any que es cobraran en dues parts (febrer i juliol). Visat: La quota de visat, en concepte de despeses contractuals, es redueix en un punt i passarà del 5% al 4% sobre els honoraris denominats de referència. L'import de la quota serà del 4% en tots els casos.

S V

Assessoria d'assegurances

El Centre de Documentació Josep Renart ha modificat el seu horari d'atenció al públic. A partir de I I de gener, aquest és de 9 a 14 h. i de 16 a 19 h. • E

Nou horari del Centre

ptes) i set milions set-centes cinquanta mil (7.750.000 ptes.). respectivament, com a ampliació de les oficines del Col·legi. Autoritzar la Junta de Govern per procedir, en el moment en què es trobi comprador, a la venda del local núm. 7. de la planta tercera de l'edifici de la Plana de l'Om, 6. de Manresa, per un preu com a mínim igual al de compra. Autoritzar el president, com a representant del Col·legi, perquè realitzi els tràmits corresponents i signi els documents necessaris fins a la seva consumació i consegüent inscripció registral, si és procedent, de les actuacions de compra i de venda anteriorment esmentades.

Diccionari Visual Els col·legiats tenen a la seva disposició, gratuïtament, les cobertes i la primera entrega de fitxes. Es poden recollir al Servei Informació i a les delegacions. •

Mecanografia per ordinador

Canvis en el visat per a l'any 1995 El mòdul bàsic de referència per a l'obtenció simplificada de pressupostos d'execució material ha estat fixat, per a l'any 1995, en 36.860 ptes/m2. Els arquitectes l'han posat en vigor l'1 de gener. En ei Col·legi, l'aplicació del nou mòdul i dels coeficients d'actualització del pressupost, als efectes de càlcul d'honoraris dels contractes visats fa més d'un any, està pre-

vist que es faci N de maig, com es va fer el 1994. Allò que ja és vigent en el Col·legi des de l'1 de gener és la baixada en l'import de la quota de visat que, en tots els casos que era d'un 5% passa a ser d'un 4% sobre els honoraris de referència del contracte. La mesura respon a l'acord de l'assemblea ordinària del 22 de desembre. •

Autocad versió 12 amb un 30% de descompte

El Col·legi posa a disposició dels col·legiats un programa informàtic per a l'autoapreneniatge de tècniques d'escriptura amb teclat. Es presenta en les versions: • ACCU-TYPE: per a un sol usuari, amb un preu per a col·legials de 4.300,- + IVA • ACCU-TYPE: pera5 usuaris amb preu de 7.000,+ IVA, per a col·legiats

El Col·legi ha signat un conveni amb l'empresa Autodesk que permet als professionals adquirir el programa Autocad versió 12 amb un 30% de descompte. Per beneficiar-se d'aquestes condicions, les persones interessades podran adreçar-se a qualsevol representant autoritzat d'Autodesk i presentar el carnet de col·legiat. També podran adreçar-se a la Cooperativa d'Arquitectes Jordi Capell, que n'és representant autoritzada. Cooperativa Jordi Capell Tercera planta del Coilegi

Servei d'Informació

L ' I N F O R M A T I U

El setembre de 1993 es va posar en funcionament un servei d'assessorament i contractació d'assegurances dins del conveni que es va concertar amb la correduria César Lorente, S.L. El servei està a disposició dels col·legiats per analitzar les seves assegurances i orientar-los sobre com cal cobrir els riscos personals i professionals. Qualsevol informació o tràmit es podrà atendre de 9 a 14 hores, de dilluns a divendres, a la segona planta del Col·legi. Maria Josep Gonzàlez i Montserrat Roger. •

Tauletes digitalitzadores El Col·legi ven, procedent de l'Aula d'Informàtica: 6 tauletes digitalitzadores OCEG6453, mida DIN A3, en perfecte estat. 3 mesos de garantia. Preu: 50.000,- + IVA. Departament d'Informàtica quarta planta del Col·legi

^ — ^

^ ^ — ^ _

DEFUNCIONS Ens do! comunicar la defunció dels nostres companys: Àngel Borrell i Serrano col·legial 4.213, esdevinguda el 24 de desembre, als 67 anys. Enric Crusat i Vidal col.legiat 3.113. esdevinguda l'11 de desembre ais 77 anys. Pere Iniesta García col·legial 4.102. esdevinguda el 18 de desembre als 67 anys. Camllo Padrós Giró col·legia! 1.382, esdevinguda el 26 de desembre als 76 anys. Esteve Salvadó Pujadas col·legial 4.394, esdevinguda el 28 de desembre als 77 anys.

SERVEIS

DEMANDES

INFORMACIÓ MERCAT DE TREBALL Pilar Cecília, 3a planta De dilluns a divendres de 9 a 14:30 Dimarts i dijous també de 16 a 19 hores 414 33 11 9 209 82 99 Fax 414 34 34

COL·LEGIALS

DE TREBALL

Empresa de catalogació de materials i industrials

Enginyeria dedicada a edificació

DOCUMENTALISTA pera introduir fitxes de catàleg de construcció en base de dades. ImprescmdibtB experiència entre 5 i 10 anys en coneixements de productes i materials del sector de la construcció o haver treballat en tasques bibliogràfiques o tractament de documentació. Cal ser usuari d'informàtica Horari flexible (segons feina). Contracte i sou a convenir. Enviar currículum a AC AE Sra. Rubin. Tel: 221 59 53. Fa>c 22518 41.

DIRECTOR D'OBRA per a seguiment a peu d'obra d'edificació pe/NMPSOL. seguiment del pla de seguretat i higiene i control de qualitat durant la baixa per malaltia de raparellador responsable (dos mesos apro».). Etp. min. de 5 anys en obra per part d'enginyeria. Uoc de trebatl a Sant Boi. Jornada oficial. Català parlat Cal cotxe propi. Edat major de 30 anys. ContractenEgociable(prelenblecom a liberal). Sou: 3.500.000,- bnjtfany. Be!.: SJS4

Rel.:S.2S3

enderrocs i obra pública

Societat d'aparelladors de Madrid

Societat de valoracions i informes tècnics

CAP D'OBRA PÚBLICA tard a peu d'obra com a oficina. Control pressupostari, industrials, proveïdors, realització de pressupostos i certificacions. Coneixements de topografia í exp. de 4 a 6 anys en obra pública, amkiaments en genera) i topografia aplicada a moviments de terres. Dedicació exclusiva. Català convenient. Camel de conduir. L'empresa inclou el cotxe. Edat 35-15 anys. Contracte lab. temporal d'un any renovable a indefinit Sou: 4-1.500.rjOO,- brut'any noneg. Rel.: 525$

COORDINADOR D'OBRES privatives en centre comercial de Gavà. Experiència de rJos anys com a cap d'obra en constructora o haver realitzat la mateaa fundo en la construcció d'altres centres comercials. Jornada otoaL Uoc de treball a Gavà. Cal poder dsposar de coKa Català parBies^Caienconeòcernentsírtomàlica arweO d'usarien entorn wndows.Edatde24 a 35 anys. Tipus de contracte negociable. Durada nba) per tres mesos prorrogable. Sou: 2750.00&3.rj00.000,- brut'any noneg. fle/.: 5.256

4 TAXADORS per a realitzar valoracions de béns al mercat hipotecari segons ordre de 28 de juliol de 1989. Cal experiència com a col·laborador d'entitats bancàries o societats de taxació. Uoc de treball a Barcelona, però poden te r-se viatges arreu de la provincià. Imprescindible que tingui fax Contracte de col·laborador. Sou; honoraris segons taxacions. Avantatges: pagament de quilometratgeapaitrde20km.

Empresa d'excavacions,

Institucions col·legials per a la qualitat en l'edificació (ICCE) COORDINADOR de la secció de laboratoris cflCCE. Uoc de treball a Múrcia. Dots gestores i capacitat d'adaptació al treball en equip. Anglès i/o alemany (llegir amb fluïdesa). Coneixements d'informàtica i mecanografia. Disponibilitat de viatjar. Sou: 4.000.000,- brut/any. 1 any de prova. Bases de ta convocatòria, al Servei de Promoció i Mercat. Curriculum i foto fins al 20 de gener a: ICCE C.Vinadel, 13, ed. Imperial 4, esc. 4 D. 30004 Múrcia. Tel: 96fcV 21 97 94 - Fax: 968/ 21 71 74 Ref.: 5.259

Empresa constructora

Immobiliària La Clau, S.A.

d'edificació a Barcelona

(Terrassa)

CAP D'OBRA apeu d'obra de reforma d'un hotel a Barcelona ciutat. Treballarà sota les directrius d'un altre cap d'obra d'uns vuit anystfexp.Imprescindible 4 anys en empresa com a cap d'obra d'edificació (es valorarà experiència en obra tfhosteleria o serveis). Uoc de treball a Barcelona. Jornada oficial- Edatde 25 a 35 anys. Cal vehicle propi. Tipus de contracte laboral perobra renovable a temporal. Sou: 4-4.500.000,- btuVany neg.

AJUDANT DEL DIRECTOR TÈCNIC per a control de despeses, pressupostos i direccions facultatives d'obres d'edificació d'habitatges plurifamiliars a Terrassa. Experiència minima de 5 anys en direcció d'obres d'edificació. 38-40 anys. Incorporació immediata. Horan de 1/2 jornada, possibilitat de completa a curt lermmi. Relació lib. Honoraris s/direccions dobres. Enviar curriculum indicant rel: Arq. tècnic ImmobJiària La Clau, a Selex. Pige. Bastard, 1,08221 Terrassa. Tel: 780 07 22 Hef.rS.260

Bet.:5358

Ret.: 5.257

A N U N C I S

Es ven DESPATX BEN SITUAT

Es fa DELINEACIÓ DE PLÀNOLS

Es ven TAULA DE DIBUIX NOVA

Arquitecte tècnic ven despati. Es Iracta d'un entresol situat al carrer Balmes{PI. Molina).

S'ofereix estudiant d'arquiteclura tècnica per a:

Es ven taula de dibuix model 6 & B amb regulació d'alçada i Inclinació automàtica. Taulell blanc ISO 1100 mm. Tecnígrat Model Marabú Pro GN. Cadira amb regulació hidràulica, t Preu nou aproi. 155.000 ptes • Preu venda 90.000 ptes t regal de 100 fulls de paper vegetal midaDIN-A-J

TARIFES DELS PETITS ANUNCIS • Col·legiats:

1.000 pessetes

• Estudiants:

1.000 pessetes

• Altres:

3.000 pessetes Ml

Elisenda Pucurulí: 209 82 99 i 414 33 11 De dilluns a divendres de 12 a 20h

S'ofereix ESTUDIANT PENDENT DE PROJECTE

S'ofereix DELINEANT CONSTRUCCIÓ 1 DISSENYADOR D'INTERIORS

• • • • •

65 m2. Calefacció Lluminós i tranquil Bona escala, amb conserge Preu: 15.800.000 ptes.

Contacte Telèlon: 200 33 48

Es lloguen PISOS 1 APARTAMENTS MOBLATS A TERMINI CURT

• delineació de plànols • experiència i 'Hpidesa en el treball

Jordi Gualde Telèfon: 310 71 73 Fax: 310 72 57

Montse Aris Telèfon: 733 02 28 de 21 a 22 hores

Si vol compartir el seu despatx, vendre l'ordinador o canviar-se la

S'ofereix estudiant d'arquitectura tècnica pendent de pro|ecle. per treballar en despatx o a peu d'obra. • FP2 delmeanl • Autocad (150 h). Ordinador propi obres i en despatxos d'arquitectura Enric Servera Telèlon: 412 39 18

Per a treballar en empresa o despati d'arquitectura, interiorisme odecoració. • Exp. professional de 6 anys: projectes arquitectura i intenonsme, disseny cuines i banys, reformes habitatges, pressupostos' amidaments. control o"obra (relorma]. • Experiència amb programes informàticsde disseny: Autocad. Cad Arquitec, etc.

Es lloguen pisos i apartaments, completament equipats, per a executius i professionals que hagin de residir a Barcelona per una temporada curta o mitja.

Francesc Telèlon: 212 08 32

Contacte Telèlon: 4)4 34 17

taula de dibuix i encara no ha tingut una resposta efectiva,

• és que encara no ha trucat al telèfon dels Petits Anuncis TRUQUI'NS ARA 1 ANUNCIÏS A

Es fan PLÀNOLS 1 DIBUIXOS AMB AUTOCAD

S'ofereix ESTUDIANT PENDENT DE PROJECTE

Soieren delineació de iota mena de plànols i dibuixos amb Autocad. Telefoneu aies tardes.

Sofereuestudiant d'arquitectura tècnica que rcttitza el projecte (mal de carrera, per acol laboraren projectes, perspeclives. etc. Apona: • domini d'Autocadv. 12 • equip i estudi propis.

Es realitzen PERSPECTIVES

L'INFORMATIU

Es lan perspectives manuals per ordinador, en blanc i negre o color.

2098299

4143311

Fax; 414 34 34 Horari: de 12 a 20 Elisenda Pucurulí

C. Gonzàlei Telèfon; 435 20 53

Octavi Telèfon:

213 92 36

Octavi Telèfon:

213 92 36

A T I U

ACTIVITATS DEL COL·LEGI

Instal·lacions en l'edificació. Execució i control

Valoracions immobiliàries

Grup 1r. Tols els dilluns del 9 de

Atès Fèxit deis darrers cursos i de la

Programa de formació en estructures

gener al 13 de febrer.

Üsta d'espera generada, el Servei de

Cursos bàsics modulats de niveis progresius que pretén el readatge

Les sessions dels dies 16 i 30

Promoció i Mercat de Treball del

dels coneixements de Ea base conceptual de les estiuctures. S'ofereix

seran de 17:30 a 21 hores.

Col·legi ha decidit repetir el curs, amb

un pla de reciclatge ordenat, elemental, i que al mateix temps trigui una

Grup 2n. Tots els dimarts de l'11 de

aquest cinquè giup, Tcbjectiu del qual

apkaoó pràctica Pequè el coUegiat pugui decxfr el mòdul a partir del

gener al 15 de febrer.

és el d'iniciar els professionals en

qual E convé òrscriure's. s'ha preparat un qüestionari que í permet (er-se

Les sessions dels dies 18 de gener

aquest tema.

una autoavaluaco dels coneixements bàsics d'estructures.

i 1 de febrer seran de 17:30 a 21 h.

Tindrà Hoc del 2 al 28 de febrer.

Horari:

de 1850 a 21 hores ets dimarts i els djous

Horari: de 16:30 a 21 hores

Horari:

de 18:30 a 21 hores.

Uoc:

Sala de Conferències

Durada: 6 sessions de 4 hores

Preu:

18.000 col. i 36.000 no col.

Preu:

Uoc

Sala de Conferències.

Sala de Conferències

Cadastre:UfbanisrneiHisenda.Gestióiúsdelainfofmació Gestió: la viabilitat de la promoció immobiliària El curs parteix del doble enfocaTmdrà Hoc ets des 12 13,14.25,26 ment del cadastre com

a sistema

i 27 de gener,

Dilluns i dimecres de M al 27 de març

de valoració i d'informació i a-

Horari: de 9 a 20 hores

Horari:

profundeix en els temes més relle-

Uoc:

vants d'aquest per a la seva utilit-

primera planta del Col·legi.

Durada: 20 hores

zatió en la gestió municipal.

Informació: Servei cfïnformaoó

Uoc:

MÒDUL I : del 2 al 25 de maig.

Conceptes previs:

Dimensional d'estructures: A fleMÒDUL IV: del 30 de maig al 22 de

(fínèrda.

Mòdul II: del 30 de març al 27

juny. Concepte d'estructura hi-

dabri Conceptes bàsics: Diagra-

perestàúca. Estimació desforços

mes de moments factors, esforces

per mètodes exactes. Resultats

tallants, tensions i deformacions.

de programes informàtics.

Sala de Conferències

Informàtica

Curs bàsic Diagnosi, tractament i intervenció en estructures de fusta

Ofirnàtica(entomWindows) Del 30 de gener al 21 de juny. Lloc: Autó cflnformàbca Preu: 70.000,- coLlegats.

tècnics que estiguin interessats en

(25.000,- de matricula i mensuaBfakc fia QÍW\ rv»eatnc\ iais oe y.uuu pesseiesj.

Dies:

90.000 ples/no col·legiats. (25.000,- de matricula i mensuali-

1 i 2 de març.

Organitza:

Servei Rehabilitació

Preu:

25.000 ptes.

tats de 13.000 pessetes).

Curs d'especialització Diagnosi i tractament de pedra i maó Adreça! a tècnics que treballen en el món de la rehabilitada def 15 al 18 de març.

Organitza: Servei Rehabilitació Piac

SÉ

DJuns i cfmecres de 16 a 18h.

Adreçat als recents titulats i als

Dies:

xió, taSant i a compressió

estàtica, centres de gravetat i mo-

de 18:30 a 21,

160.000 ptes/no col/ 4 mòdufe

MODULI: del 2 al 28 de març.

ments

els dilluns i dimecres

Sala de Conferències,

35.000 ptes/mòdul col·legiat 120.000 ptes/col74 mòduls 45.000 ptes/no col·legiat

75.000 ptes.

Curs pràctic Eines de suport a la diagnosi d'edificis existents

Windows

Fulldecàlcul(Excel5.0)

Del 14 al 30 de març.

Del 7 de lebrer al 9 de març.

Dimarts i dijous de 17 a 19 ïi.

Dimarts i dijous de 9 a 11 hores.

Curs pensal per als tècnics que trebaln o es vulguin introduir en el món de

Preu: 15.000 cel i 21.000 no col

Preu: 25.000 col. i 35.000 no col.

Tractarnentdetextos(Wortl6.0|

Autocadversió13iactualització

[tel 6 de febrer al 8 de març. DiIunsicSmecresde9a11 hores.

.es persones interessades cal que es posin en contacte amb el Ser-

Preu: 25.000,- coUeçjats i 35.000,-

vei dlniormadó. Quan es deposi

no col-legials.

de 8 alumnes començarà el curs.

la dagnosi. Tindrà Soc el dmecres 4 i el dijous 5 de maig. Uoc:

Sala cf Adés

Organitza:

Servei Rehabilitació

Preu:

25.000 ptes.

Per a més informació sobre aquests cursos adreceu-vos ai Servei Rehabilitació. Tercera planta Amèlia Marzà).

jornades i conferències Les societats professionals. Estudi de seguretat Avantatges i higiene. Resolució i inconvenients fiscals. d'un cas pràctic.

Jornada sobre l'aplicació Curs de català del decret de gestió de La delegació del Bages-Berguedà, en col·laboració amb el Cenresidus de construcció.

Trairà Dec el dijous 19 de gener

Tindrà loc els dies 20 i 27 de lebrer

Tmdrà <cc el dijous, 9 de febrer

Horari:

a tes 19 hores

Horari: de 1730 a 21 hores

Horari:

ales 17hores

Uoc

SaladAdes

Uoc: Sala de Conferències

Uoc:

Sala r/Actes

L'entrada és Oture, però cal confirmar

Preu: 15.000 ptes. coLtegjat

L'entrada es Biure però cal confirmar

Fassistència al Servei d'Informació.

i 30.000 ptes. no coUegiat

rasststència al Servei d'Informació.

Presentació dels programes de CYPE

tre de Normalització Lingüística Montserrat, organitza un curs de català per al personal administratiu del sector. Tindrà lloc del 6 de febrer al 27 de març, els dilluns i dimecres, de 19.30 a 2 0 . 3 0 h , a la seu del Col·legi d'Arquitectes. Carrer de l'Arquitecte Oms. s/n. Manresa.

la forma urbana a Catalunya I Anirà a càrrec de Josep MuntancJa Del 19 de gener al 16 de febrer. Paral·lelament tindrà lloc el debat:

Dialèctica

Primavera del Disseny.

Del 23 de febrer al 17 de març

1995. Paral·lelament, s'organitzarà

Preu: 4.700 pessetes.

Barcelona.

Una exposeu de pintura - escultura,

Artilectures

a càrrec de Jaume Barrera, que es fa

relació ari-disseny i b gran empresa

en coLtaboradó amb la galeria Bemi-

públca i privada.

ció:

Informa-

Delegació del Bages-Ber-

guedà. Telèfon: 872 97 99.

IV, un debat sobre la

•

Exposició de pintures alVallèsOccidental

CYPE Ingenieros presenta a a dele-

La delegació del Vallès Ocodental

següents:

gadó del VaOès Occidental els pro-

Arquitectures límit. Una mostra d'exposicions no convencionals.

presenta una exposició de pintures a

• CYPECAD 3 D Integral LT.

càrrec de Manuel Duque.

• CYPE CAD Metal 3 D - Windows

L'exposició anirà a càrrec d'Espe-

Anirà a càrrec de Josep M. Montaner.

Es podrà veure de n al 28 de febrer.

La presentació serà el rímarts 7 de

rança Rabat i Armemïeke van de Pas

La inauguració ündra loc el dimecres

juntament pel Col·legi dApareladors

Del 15 de maig al 30 de juny

febrer de 9 a 13 i de 17 a 20 h, a i a

i tindrà tac del 28 de març al 28 ( f a b t l

1 de febrer a les 20 hores.

i el CoLlegi dArqutedes.

L'exposició anirà a drferents Bocs de

delegaco del Vaüès Occtíental.

La mostra sfrdou rins dei marc de b

fEbarrçle:

la reaíHaí (fira

utopia, el

31 de gener a les 1930h, a la Sala d'Actes del ColJegi. El debat s'inclou dins del cicle aacMats Arïtectas, promogut con-

ni de Barcelona.

Dissenyar l'estança: Objectes en la frontera.

F O,R

Catalunya i Espanya

grames Biformàtks de la construcció

Sant Francesc, 18,08221 Terrassa.

• ^

1 2

Telèfon: 780 11 10. -

•

AGENDA

PROGRAMES

Programa de formació en estructures 1 r semestre 1995 Cursos bàsics d'estructures PRESENTACIÓ

METODOLOGIA

ORGANITZA

L'aplicació de la tecnologia a les estructures de la construcció fa

Cursos modulats, amb continguts de nivell progressiu, que faciliten

Servei de Promoció i Mercat

imprescindible una formació i una base conceptual que faciliti el domini

l'adquisició de coneixements de forma gradual i, que permeten que. el

PROFESSORS

de la tècnica constructiva als professionals.

col·legiat comenci pel nivell més adequat als seus coneixements.

Roberto Guerra Fontana

En l'actualitat, els ordinadors s'han convertit en una eina bàsica per a

S'ha preparat un autotest d'avaluació perquè les persones interessades

Catedràtic de Construccions II

calcular estructures, però no sustitueixen el professional en l'establiment

puguin valorar amb més facilitat les seves necessitats de formació i

de la UPC.

de criteris ni en la interpretació de resultats. Això fa que calguin uns

decidir quins són els mòduls que més els convenen.

Isabel Serra Martin

bons coneixements bàsics tan en la definició d'estructures com en la

Es Irada de realitzar cursos amb una base conceptual important adaptats

Professora titular de la UPC.

seva execució.

a professionals en exercici, que volen ampliar els seus coneixements i

Luís A. de Garrido Talavera

El pla de formació que es presenta ofereix un reciclatge professional

que necessiten una aplicació pràctica ràpida d'aquests, per això la

Professor associat de la UPC.

als tècnics que volen actualitzar els seus coneixements sobre estruc-

metodologia se centrarà molt en el desenvolupament de problemes i

DURADA

tures.

exercicis.

Dimarts i dijous de 18:30 a 21 h LLOC

PROGRAMA

Sala de Conferències MATRICULA MODULI.

CONCEPTES PREVIS: Estàtica, centres de gravetat i moments d'inèrcia Dies: del 2 al 28 de març. Dimarts i dijous de 18:30 a 21 hores. Continguts: Conceptes bàsics de l'estàtica. Resultant d'un sistema i moment resultant. Obtenció analítica i gràfica. Mètodes gràfics d'aplicacions posteriors. Exemples pràctics. Obtenció d'esforços en encavallaúes. Definició de centres de gravetat. Concepte de moment estàtic. Determinació de centres de gravetat. Moments d'inèrcia de superfícies planes. Obtenció de moments d'inèrcia de les superfícies ordinàries. Teorema de Steiner i la seva aplicació. Concepte d'eixos principals centrats d'una figura. Moments d'inercia principals. Determinació analítica i gràfica.

MÒDULIII. Dies: Continguts:

DIMENSIONAT D'ESTRUCTURES: A flexió, tallant i compressió, del 2 al 25 de maig. Dimarts i dijous de 18:30 a 21:00 hores Tensions que es generan per flexió. Definició de flexió simètrica i desviada. Concepte de moment resistent. Dimensionat a flexió atenent la deformació per flexió. Influència de l'esforç tallant Càlcul de mènsules curtes. Concepte de pandeig. Càlcul de suports. Dimensionat cTencavallades.

La inscripció es considerarà definitiva en el moment de íer efectiu el pagament. Les places són limitades a 35 persones i es seguirà rigorosament l'ordre d'inscripció. Les anul·lacions comportaran la pèrdua del 50% de la matrícula. PREU Col·legiats: 35.000 ptes/mòdul No col·legiat: 45.000 ptes/mòdul

MÒDUL II. CONCEPTES BÀSICS: Diagrames de moments fleclors, esforços tallants, tensions i deformacions. Dies: Del 30 de març al 27 d'abril. Dimarts i dijous de 18:30 a 21 h Continguts: Concepte de sollicitacions en una barra. Moment tlector, esforços tallants i normals en les seccions d'una barra. Obtenció analítica de fes sol.licitacions en qualsevol secció. Obtenció gràfica dels diagramas de moments Rectors i esforços tallants. Concepte de tensió. Tensió normal i tangencial. Tensions que es generen per a cada tipus de sol.licitacló, i la forma en què varien. Tensions màximes o principals. Càlcul analític o gràfic. Interpretació dels assaigs de resistència que realitzen els laboratoris. Assaigs de terrenys. Criteris de ruptura Concepte de deformació.

MÒDUL IV. Dies: Continguts:

ESTRUCTURA HIPERESTÀTICA del 30 de maig al 22 de juny. Dimarts i dijous de 18:30 a 21 h. Concepte d'estructura hiperestàtica. Casos elementals d'estructures hiperestàtiques. Bigues doblement encastades o encastades i recolzades. Estimació aproximada d'esforços en estructures hiperestàtiques. Sol.licitacions per càrregues verticals i/o horitzontals. Càlcul d'estructures intranslacionals i transEacionals. Exemples. Diagrames de moments (lectors d'estructures completes Programes usuals de càlcul d'esirucutres per ordinador. Dades que es requereixen. Interpretació de resultats.

Inscripcions a tots als mòduls: Col·legiats: 120.000 ptes No col·legiats: 160.000 ptes Les inscripcions efectives amb quinze dies d'antelació, a l'inici del mòdul concret, es bonificaran amb un descompte del 10%. INSCRIPCIONS Servei d'Informació. Consulteu facilitats de pagament.

Curs bàsic de gestió immoDilic La viabilitat de la promoció immobiliària ORGANITZA

PRESENTACIÓ L'evolució del sector immobiliari i la professionalrtzacïó dels agents que

Dimecres, 1 de març: Entrega de

sió necessària i estudi de la rendi-

intervenen en el procés constructiu fan que, cada vegada més, es

documentació a les 18:15

bilitat Presa de decisions.

demani als tècnics una intervenció més global i decisòria en la gestió

Introducciójurídicolegal

Dimecres,15demarç

empresarial immobiliària.

Introducció jurídica. Estudi jurídic

Anàlisi de la inversió

Per adaptar-se a tes noves necessitats del mercat de treball no n'hi ha

de la propietat del solar o finca.

Casos pràctics I

prou de reciclar-se en coneixements tècnics. Cal valorar la possibilitat

Estudi legal-iifbanistjc del solar.

Casuístiques específiques. Resi-

de formació en d'altres àmbits per completar el perfil professional i

Dilluns, 6 de març:

dencial urbana. Comercial urbana

poder-se orientar vers altres funcions de gestió i direcció empresarial

Estudi sòcio-econòmíc i de mercat

Dilluns, 20 de març

El servei de Promoció i Meica! de Treball, amb aquest curs, inicia una

Estudi socioeconòmic sectorial, de

Anàlisi de la inversió

línea de formació en gestió per introduir el professional en aquest àmbit

mercat, de l'oferta, de la demanda.

Casos pràctics II

mitjançant una sèrie de cursos bàsics. Aquesta nova línea es dividirà

Ponderació dels resultats.

en tres àrees: la gestió immobiliària, les tècniques de gestió empresa-

Dimecres, 8 de març

rial i les habilitats directives.

Intermediaris financers. Tributació

Els aparelladors i arquitectes tècnics, com a experts en el desenvolu-

Polígons residencials. Complexos residencials. Complexos per a l'oci

fiscal

Dimecres, 22 de març Anàlisi de lainversíó

pament constructiu de les promocions i en la valoració de fes despeses

Crèdit bancari, tipus i despeses.

Casos pràctics III

de l'obra, es veuen sovint involucrats en l'estudi de la viabilitat de les

Garanties de crèdit. Préstec amb

Polígons industrials. Rehabilitació

inversions per a

promocions immobiliàries. A l'hora d'analitzar la

garantia hipotecària. Impostos di-

integral d'edificis

inversió no és suficient valorar la despesa de les obres i el valor de

rectes i indirectes. Els arbitris i taxes

Dilluns, 27 de març

venda del producte immobiliari. També cal considerar altres aspectes

Dilluns, 13 de març

Anàlisi de la inversió

que influeixen en la presa de decisions, com són el jurícfic-iegal, el

Anàlisi de la invereióde la promoció

Casos pràctics IV

fiscal, el financer i e! de màrqueting, etc.

immobiliària

Hotels ï/o residències. Multipropie-

En aquest curs es donen e!s coneixements bàsics per a estudiar

Definició de producte immobiliari.

tat Gestió per comunitats de pro-

aquests altres aspectes de ["anàlisi de tes inversions immobiliàries.

Estudi econòmico-financer. Inver-

pietaris.

I N F O R M A T I U

Servei de Promoció i Mercat PROFESSORS Jordi Femàndez Gimeno. Jordi Vilajosana Bejar Demetrio Ochoa Manel Vilaplana DURADA Oe P1 al 27 de març. Dilluns i dimecres de 18:30 a 21 h. LLOC Sala de Conferències MATRÍCULA Les places són limitades a 35 i es seguirà rigorosament l'ordre d'inscripció. Al final del curs s'entregarà un certificat d'assistència. PREU Col·legiats: 35.000 ptes No col·legiat: 45.000 ptes INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS Servei d'Informació.

Cursos generals de llengua catalana

Diploma de postgrau en dret immobiliari

6a edició dels Premis Construmat'95

Gestió del territori i medi ambient

Fira de l'aire condicionat

L'escola de català per a adults Rosa Sensat, amb !a col.iaboració de la Generalitat de Catalunya, ha prepara!, de febrer a juny, els cursos de català següents: Nivells Bt C i D • Dilluns, dimecres i divendres (classes de 2 h), de I'1 de març al 12 de juny, amb horaris de matí i Earda • Dimarts i dijous (classes de 2 1/2 h) amb horaris de matí i tarda. Del 28 de febrer al 22 de juny Preu: • Nivells B i C: 32.000 ptes. • Nivell D: 18.000 ptes. Matriculació: efe dies 23 i 24 de fà)rerde9a14ide 16 a 19 h Rosa Sensat. Enric Granades, 46, pral. B • 08008 Barcelona Telèfon: 454 51 31

L'Institut d'Educació Contínua de la Universitat Pompeu Fabra organitza un diploma de postgrau en Dret immobiliari í urbanístic. Tindrà lloc dimarts i divendres de 16 a 20h. Inici, 7 de febrer. Matrícula fins al 31 de gener. Àmplia oferta de beques totals i parcials. Tindran lloc a l'IDEC. Marc Aureli, 22-36. Barcelona. Tel: 484 98 00

Coincidint amb la celebració del Saló internacional de la Construcció Con$trumat'95 que se celebrarà a Barcelona del 3 al 8 d'abril, l'Itec organitza amb el suport del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de !a Generalitat de Catalunya, la 6a edició dels Premis Construmat, amb l'objectiu d'estimular ia innovació tecnològica i la qualitat de !a construcció. Es convoquen els premis següents: • Edificació • Enginyeria civil • Producte industrial • Procés constructiu. Informació i presentació de sol·licituds: Institut de Tecnologia de la Construcció. Wellington, 19. Telèfon: 309 34 04

El Col.legï d'Enginyers Tècnics Topògrafs i l'Institut Cartogràfic organitzen unes jornades de topografia, fotogrametria, geodèsia i cartografia amb el títol Aplicacions a la gestió del terrirori i medi ambient. Tindran lloc del 25 al 28 d'abril a la sala d'actes de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. 7a p. de l'edifici A. Consorci Zona Franca, inscripcions a la secreíaria del Col·legi de Topògrafs. Portal de l'Àngel, 7 de Barcelona. Telèfon: 317 41 98.

1FEMA, presenta de I'l al 4 de març la Fira, Cíimalización, Salón internacional del aire acondicionado, ventilación, retrigeración y cogeneración. Fira de Madrid, Parc Firal Juan Carlos t. 28067 Madrid, telèfon: 91/722 50 00.

Arquitectures per a escales complexes L'iEC de la U. Pompeu Fabra organitza nou sessions de cap de setmana sobre l'anàlisi de projectes arquitectònics d'escales complexes que afecten els models d'intervenció en el territori. Adreçat a profesionals de l'arquitectura i urbanisme, titulats superiors i diplomats universitaris. Informació: IEC. Tel: 484 98 00

Jornada Gestió de residus de construcció. Aplicació del Decret 201/1994 Dijous, 9 de febrer, a la Sala d'Actes del Col·legi. Bon Pastor, 5. Objectius L'aplicació d'aquest nou decret comportarà canvis en el procés constructiu a mig termini. Les línies bàsiques del decret són el control dels abocaments i el foment del reciclatge mitjançant la tria selectiva. A més, estableix que la regulació dels residus passa a dependre dels ajuntaments per mitjà del tràmit de llicència urbanística. La seva introducció serà gradual a partir d'aquest any. La jornada s'adreça a: • Professionals liberals que redactin o trametin projectes d'enderroc, de rehabilitació i d'obra nova. • Tècnics municipals • Caps d'obres d'empreses constructores • Tècnics d'empreses d'enderrocs. Inscripcions Es lliuraran guies i eines per a l'aplicació del Decret. Entrada gratuïta. Places limitades, per rigurós ordre d'Inscripció al Servei d'Informació del Col.legi. Telèfon: 414 3311. Programa 17:00h Entrega de documentació 17:15h Presentació 17:30h Fructuós Manà: La necessitat de preservació del medi ambient des de la indústria de la construcció. 18:00h Xavier Irigoyenla política generatde la Junta de Residus iels objectius del Decret. 18:30h J. M. Gonzàlez Barrosso: La deconstruccó versus l'enderroc massiu. 19:00h Miquel Castellví: Els enderrocs. Reciclatge, comercialització i normativa per al control d'idoneïtat. 19:30 h J. M. Gonzàlez Barrosso: Aspectes tècnics de l'aplicació 2O:OOh Taula rodona.

Junta de Residus Departament de Medi Ambiei Generalitat de Catalunya

INSTITUT DE TECNOLOGIA DE LA CONSTRUCCIÓ DE CATALUNYA

N F O R M A T

Exposició de pintura de l'arquitecte Uwe Geest L'arquitecte Uwe Geest, expossa a la Sala Matisse una mostra de pintura amb tècniques mixtes, titulada Ab ora navigare. Oberta fins al 4 de febrer a la Sala Matisse. Balmes, 86, de Barcelona.

Congrés sobre ciutat i ecologia L'Ajuntamnet de Madrid patrocina el Congreso internacional, Ciudades saludables i ecológicas, que tindrà lloc del 22 al 25 de març, al Palau Municipal de Congressos de Madrid. Secretaria Tècnica del Congrés. C/Velàzquez, 15, 6a D. 28001 Madrid. Telèfons: 91/ 577 66 45 i 91/ 577 66 44.

CURS PRÀCTIC DE DISSENY I CÀLCUL D'ESTRUCTURES UNIDIRECCIONALS MITJANÇANT APLICACIONS INFORMÀTIQUES PROGRAMA

i càrregues especials. 4-Càlcul i anàlisi de les sol.iititacions. 5-Estimació i interpretació dels resultats i correccions pertinents. 6-Càlcut d'altres elements estructurals: •Escales •Rampes

*• TEORIA SOBRE SOSTRES UNIDIRECCIONALS. 1-Criteris de disseny de l'estructura. 2-Bigues de cantell i bigues planes (avantatges i incovenients). 3-Sostres de biguetes. 4-Normativa. *- PREPARACIÓ D'UN PROJECTE DE CÀLCUL DVNA ESTRUCTURA. 1-Estimació de possibilitats, tipologies i costos. 2-Disseny de l'estructura, alternatives. 3-Definició de paràmetres.

•Lloses de fonaments 'Fonamentació amb sab. aïllades i murs amb CYPECAD FONAMENTS •Fonamentació amb llosa massissa. 7-Sortida de resultats: •Llistats numèrics (diagrames, esforços amidaments etc). •Plànols de sostres, bigues i pilars via DXF

•- CÀLCUL DVNA ESTRUCTURA AMB CYPECAD UNIDIRECCIONAL. 1-Entrada de dades generals •Definició de grups, plantes i alçàries. •Dades de vent i sisme. 2-Definició de la geometria per plantes •Pilars, contorns, bigues i sostres 3-Entrada de càrregues, combinacions

*-REALITZACIÓ DEL PROJECTE GRÀFIC. •Tractament i composició de dibuixos mitjançant CAD. •Detalls constructius, caracterisliques dels materials, llegendes.

-Cada alumne disposarà de la documentació, dels manuals, els projectes, etc... adients a cada sessió, ï d'un ordinador amb programes CYPECAD. Es realitzaran dos projectes reals de càlcul d'estructura complets: 1-Habïlatge unifamiliar aïllat 2-Edifici de 20 habitatges + locals comercials i un soterrani de pàrquing, de cantonada entre mitjeres. -Només hi haurà 6 alumnes per curs, afí de donar una formació personalitzada. -Preu del curs: 150.000 pis., podent-se fraccionar el pagament en dos rebuts.. -Inici del curs: abril-95. Sessions: tardes de 16 a 20h. Durada curs: 40hores

CYPE CATALUNYA. Almogàvers, 66, 2° A. 08018 Barcelona. Tel. 485 11 02 Fax: 485 56 08 14

SERVEI REHABILITACIÓ

Cursos del primer semestre de 1995

El Servei Rehabilitació s'ha consolidat en el Col·legi com un departament especialitzat en donar suport tècnic a la tasca dels professionals, en les vessants d'assessorament i de formació. Un any més la tasca formativa té un protagonisme cabdal. Pel primer semestre de 1995 hem previst de fer tres cursos que recullen temes fonamentals en el nostre àmbit de treball, com ara: les eines de suport a la diagnosi, la intervenció en estructures de fusta i la problemàtica de la durabilitat de la pedra i el maó.

Curs bàsic

Curs d'especialització

Curs pràctic

Diagnosi, tractament i intervenció en estructures de fusta

Diagnosi, tractament de pedra i maó

Eines de suport a la diagnosi d'edificis existents

Dies 1 i 2 de març

Dies 15,16,17 i 18 de març

Dies 4 i 5 de maig

L'època d'inspeccionar un edifici a ull no ha

En moltes de les nostres intervencions en

Els ambients agressius de les nostres ciu-

edificis existents ens trobem amb estructu-

tats han provocat un augment molt important

passat. L'experiència segueix sent impor-

res de fusta (normalment jàsseres, sostres o

de la degradació de la pedra i el mao vist de

tant, però la tècnica ens posa a l'abast unes

encavallades), que bé estan malmeses o bé

les façanes de tots els nostres editicis. La

eines que ens ajuden a parametritzar i quan-

hem de validar-ne la seguretat. La nostra

complexitat d'aquests fenòmens fa neces-

tificar la problemàtica dels edificis. Perdonar

formació tècnica ha deixat de banda els

sàrial'actuacióconjuntade diferents discipli-

a conèixer aquestes tècniques hem preparat

materials que no s'utilitzen en les estructu-

nes (construcció, química, geologia, etc) i,

aquest curs de divulgació. Es presentaran

res actual i cal tornar a descobrir les caracte-

per tant, calen uns coneixements amplis de

les proves de laboratori més habituals, els

rístiques pròpies de la fusta. És per aquesta

tota la problemàtica. Amb l'objectiu d'apro-

assaigsnodestructiusi les eines d'inspecció

raó que hem preparat un curs d'iniciació en

lundir aquesta temàtica hem organitzat un

existents avui en el mercat, i es mostrarà les

l'anàlisi de les estructures de fusta. Aquest

curs d'especialització en la diagnosi, pre-

seves possibilitats. Així, es presentaran les

curs serà impartit pels millors especialistes

venció i tractament de la pedra i el maó.

darreres novetats en proves de càrrega de

nacionals, ipermetrà els assistents d'adquirir

Especialistes nacionals i internacionals do-

sostres. El curs donarà una visió pràctica de

els coneixements bàsics per poder analitzar

naran a conèixer els darrers avenços en

les diferents proves i aparells. Es diferencia-

i valorar les patologies més habituals i plan-

aquest camp i les seves aplicacions. És un

rà els que pot utilitzar personalment el tècnic

tejar-ne les solucions més adients. És un

curs especialment pensat per a tècnics que

d'aquells que requereixen d'especialistes per

curs pensat per recent titulats i tècnics que

treballen en el món de la rehabilitació en

al seu ús i/o interpretació del resultats. És un

estiguin interessats en introduir-se en el món

general.

curs pensat per als tècnis que treballen o es

de la rehabilitació.

Preu: 25.000 pessetes.

vulguin introduir en el món de la diagnosi.

Preu: 75.000 pessetes.

Preu: 25.000 pessetes.

Per a més informació i programes detallats, adreceu-vos al Servei Rehabilitació. Amèlia Marzal. Les places són limitades a les característiques de cada curs i s'atorgaran per rigorós ordre d'inscripció. Preinscripció oberta des de l'1 de gener al Servei Informació. Carme Elies. Planta baixa.

GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anuni se en aquesta secció. BIT PUBLICIDAD Marta Meca Telèfon: 410 45 55

ESTRUCTURES

PAVIMENTS

FUSTERIA j l

MENTS 1NDISTRIAI.S DE FORMIGÓ I ASFALT. TERRES DE RESINES PINTURES ESPECIALS

.Morters sense retracció. Rehabilitació C/Santander. J2-48. Nau 39. O3020 BARCELONA Tel. 278 26 86-Fax 278 27 11

PAVIMENTS t REVESTIMENTS CONTINUS SANITARIS

PREFABRICADES PER A LA CONSTRUCCIÓ

Portes • DM-620 • Contraplacats i tota cla de fustes per l'ebenlsleria i decoració Gavà: Tel. 638 22 40 -Fax 638 22 45 Manresa: Tel. 873 32 62 -Fax 873 70 12

Industrial Química Parrot, Bulrvia. 333 [canWMii Pulçctidi). 08019 BARCE

Navès Industriales Forjados-Cerramient ChaletsParkings Desenvolupament de projectes Delineació C A D j manual Escancjat í vectorització de plànol Ploiter b/n i color Aixecaments d'estat actual Topografia Perspectives Redering/Animació 3 D Gis / Bases de dades Etc...

Hidro Rtcontixtmtnl, gtotògici Hocatort 261 Àtic 2* 08028 Barcelon T. (83) 778 06 16 Fan (93) 439 25 90

GESTIÓ I SERVEIS TÈCNICS GEOLÒGICS - SONDEIGS GEOLÒGICS - CÀLCUL t ESTUDI GEOTÉCNIC - PROJECTES MED1AMBIENTALS Serveis i preus competitius . - 08003 Barcelona

PREFABRICATS D DISENO Y CALCULO DE ESTRUCTURAS

KAT/RCE BSQT S.L. Prel'ubricados de HormÍEÓn, S A IUPEF1UEABIUZACIONES ESPECULES CONfiESI NAS

DE POUURlTTANO M0NOC0MP0NENIES EXPANSIVAS

LABORATORI DEL k ALLES laboratori ACREDITAT per la Generalitat de Catalunya pel control de qualitat úe l'edificació I sis seus

PARA JUNTAS DE HORMIGON, PANTALLAS, E T C

CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS GEOTECNIA

FUSTERIA

FLUIDS

Eines i serveis pera l'enginyeria del E

Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstic

Aixetes, bombes, tubs.canalons

ESTRUCTURES

AÏLLANTS

INFORMÀTICA

Elements per a estructures, sostres í cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres

Aïllaments, impermeabilització i recobriments

Informàtica aplicada a la construcció

PREFABRICATS

REVESTIMENTS

SERVEIS

Prelabricació i construcció industrialitzada

Paviments i revestiments

Serveis aplicats a la consta

REPORTATGE

HansJorgSauHer

Palau Sant Jordi, la gestió intel·ligent

a durabilital, i per extensió, el control de la vida útil de l'edifici, és un concepte que cada cop pren més importància dins del sector de la construcció. Tradicionalment es considerava que els edificis tenien una vida quasi ilimitada, i aquesla presumpció es fonamentava en la qualitat dels materials i en la bona construcció garantida pel coneixemenl de l'ofici. Si bé la idea de manteniment, o de conservació, forma part també d'aquesta cultura tradicional i de les recomanacions dels bons administradors, hi ha lactors que fan que avui adquireixi una complexitat molt més gran. D'una banda, la progressiva especialització dels elements de la construcció i la pressió per escurçar la durada de les obres, desplacen els materials de resistència provada i perfectament coneguts, cap a nous productes molt més específics, que milloren les funcions inicials però que plantegen dubtes importants pel que fa al seu envelliment correcte. Les proteccions contra la corrosió i el foc, les incompatibilitats químiques, els moviments diferencials a causa dels diversos coeficients de dilatació o d'elasticilal i, sobretot, la poca experiència que es té de molts productes

—____^^_i

—

i, per tant, la manca de personal qualificat per a la seva col·locació i la incertesa sobre el seu comportament al llarg del temps, són alguns dels aspectes que incideixen amb més força en la durabilitaí dels edificis.

Palau Sani Jwdi Emplaçament:

Pg. OTimpic s/n. Barcelona

Manteniment i gestió:

Barcelona Promoció S A Sccietot anàrtTia omD copitci municipal encorregado del Sont Jordi. Velòdrom dHorto. Esiod OEmpic i Palou dísporti.

Díiector operacions:

Sebastià Gaitego

Diiector aepartamtnh

Eduard Martínez

Enginyei elèctric:

Eusebi 8rtó

Engjnyei imatge 1 so:

Ramon Cabcflé

Enginyei inlormàtic:

Josep M.Afcert

Equip Palau Sant Jordi:

Direrta administratiu:

Joan Dia

D&ector tècnic-.

Enric uoudó

PtwtLpost:

200 mi-ore de pessetei anuals per al manteniment deJ Palau Sant JaRf{1«4)

En segon lloc, les instal·lacions, que sempre han estat la part més feble de l'obra, han passat de ser la penúltima partida, abans de la pintura, a tenir un protagonisme cada cop més gran. La necessitat de reposició, per envelliment 0 obsolescèncía, d'aquest nou cor de l'edifici requereix uns plantejaments radicals pel que fa a la implantació i a les necessitats de registre. La preponderància actual de les instal·lacions, que va lligada a les transformacions més profundes que ha produït la irrupció de la informàtica 1 que afecten a totes les esferes de la vida, ha estat mal assumida per aparelladors i arquitectes, que l'han deixat quasi exclusivament en mans dels enginyers. Encara és difícil veure obres on es produeixi una integració real de les noves xarxes de serveis en la global (tat del projecte. Per últim, l'acceleració dels canvis socials i l'aparició de noves necessitats d'ús fa que els edificis puguin quedar funcionalment envellits molt abans d'acabar la seva vida lli

I N F O R M A T I U

III útil. La reconversió afecta cada cop més construccions recents i obliga a pensar l'edifici com un organisme capaç d'adaptar-se a multitud de funcions, fins i tot, a moltes que ara desconeixem. Les raons anunciades fins ara justifiquen de sobres la necessitat d'estudiar de manera sistemàtica el comportament de l'edifici al llarg del temps. No n'hi ha prou amb una sèrie de treballs de conservació, sinó que cal plantejar, des de les fases inicials dels projecte, les solucions constructives que garanteixin tant la realització correcta de l'obra com el manteniment posterior adequat. Aquest és un aspecte absolutament clau. Si consideréssim el cost d'una obra com la suma de cost de construcció més el cost del manteniment i dividíssim aquest pel temps de vida útil ens adonaríem de la importància que té aquest aspecte i de la seva incidència econòmica. Aquestes raons són vàlides per a qualsevol construcció però sembla evident que encara ho són més per un gran edifici plurifuncional com és el Palau Sant Jordi. Aquesta obra, que va ser l'emblema i la referència de la modernit-

Manteniment integrat Sebastià Gallego Director Operacions Palau Sant Jordi Pot resultar ociós parlar de la importància i singularitat que per diverses causes s'han concentrat en el Palau Sant Jordi de Barcelona. Tots els mitjans de comunicació social han dedicat articles i reportatges amb més o menys insistència a destacar aquestes qualitats. Tots els qui tenim relació, directa o indirecta, amb aquesta magnííica instal·lació esportiva som conscients de ia certesa d'això. Precisament aquest convenciment ho dut els responsables directes de gestionar el dia a dia del Patau Sant Jordi a intentar, des del primer moment, desenvolupar I exe-

REPORTATGE

zació de la construcció al nostre país, és també l'exemple més destacat de projecte arquitectònic integrat. La qualitat de l'espai i la bellesa dels volums no es contradiuen amb la funcionalitat, !a claredat de la implantació dels serveis ni l'acurada concepció del manteniment. El vaixell insígnia dels Jocs ho és també de la racionalitat en l'ús dels mitjans i esperem que no es quedi només en l'excepció. L'estratègia del control de la durabilitat del Palau Sant Jordi es pot explicar a partir de quatre aspectes clau: l'elecció dels materials, l'accessibilitat, l'automatització i el pla de manteniment.

Els materials En l'elecció dels materials va tenir un pes molt important la durabilitat. Es va exigir un control molt esíricte tant de les característiques dels materials com de la seva posada en obra. En els materials per anar a l'exterior es feia una especial atenció a la resistència i inalterabilitat a l'ambient marí, la necessita! de neteja o de treballs de manteniment i reposició. Així, les cobertes es van resoldre amb

cutar uns plans de manteniment integral de les instal·lacions, uns plans que no només previnguin els possibles incidents tècnics, sinó que intentin millorar les prestacions previstes per al Palau Sant Jordi. Això ha portat al desenvolupament d'uns programes molt extensos i detallats, que en algun cas s'ha tardat sis mesos a definir, els quals ens han permès l'elaboració d'un programa de manteniment integrat, que ja s'està aplicant, amb resultats altament satisfactoris. la ja comentada singularitat del Palau Sant Jordi de Barcelona ha fet que l'estudi per a la confecció del programa de manteniment s'hagi hagut de fer amb fonaments teòrics i pràctics molts dispersos, recorrent en alguns casos a experiències en equipaments similars en funcionament d'altres països. En aquest sentit, ha estat molt

N F O R M A T

important la col·laboració totalment desisteressada que hem rebut per part dels equips tècnics i directius que gestionen actualment complexos esportius similars, com ara el Omniesportde París, el Olimpiapark de Munic, o el Globe Arena d'Estocolm. També ha estat inestimable, d'altra banda, la col·laboració de les empreses que han participat en la construcció i muntatge del Palau Sant Jordi de Barcelona i que, en alguns casos, s'han compromès posteriorment en el manteniment d'aquest. L'alt nivell que s'ha aconseguit en el funcionament del Palau Sant Jordi (400 actes, en cinc anys de funcionament), pel que fa a la intensitat i la qualitat, ens fa pensar, sense por a caure en l'autocomplaença, que les decisions i els programes que s'han desenvolupat són elsadequats.

Arquitectura i tecnologia Francesc Labastidc Arquitecte. Consultor dïnstaIJactons El Palau Sant Jordi de Barcelona, projecte de l'arquitecte japonès Arata Isozaki, és tot un exemple del constant diàleg entre l'arquitectura i la tecnologia. Des del primer moment és van tenir present totes les incidències i característiques tècniques de les instal·lacions i estructura perquè de forma coordinada es donés suport a l'expressió arquitectònica de l'obra. Considerant els serveis i la seguretat de l'edifici, s'ha sabut resoldre amb satisfacció aquest difícil equilibri entre la llibertat necessària per a l'arquitecte i les imposicions

REPORTATGE

xapa de zinc col·locada sobre fusta segons el sistema tradicional a les parts superior i inferior i escates de ceràmica de gres en la zona intermèdia. La cornisa perimetral és de pannells d'alumini conformable anoditzat "Alucobond". Totes les fixacions i accessoris són d'acer inoxidable i es va tenir especial atenció d'evitar contactes entre metalls incompatibles. Els lluemaris són cúpules prefabricades de policarbonat en la zona central i pannells de policarbonat cel.lular en els lluemaris perimetrals plans. La façana està formada per pannells de formigó prefabricat, amb insercions de peces de gres, i aplaçats de travertí. Les fusteries són d'alumini i els parasols d'acer inoxidable. El paviment exterior és de panot vibrazolit d'Escofet. Pel que fa als acabats interiors l'exigència fonamental va ser la resistència davant l'ús intensiu i el possible vandalisme. Els elements estructurals de formigó es

van deixar vistos. Les divisions en les zones d'ús públic són de fàbrica de maó vist i les fusteries són metàl·liques amb un marc fixat directament en executar la paret. La utilització del maó vist va provocar importants dificultats en la implantació de les instal·lacions, que en alguns casos va obligar a deixar caixetins col·locats mentre es construïa el mur, però sembla que es pot justificar plenament per la contundència del resultat.

de la tecnologia. L'accesabllltat, la ubicació de les escales, les rampes, etc, a més de donar un correcte servei d'evacuació en cas d'emergència i, per tant, garantir la seguretat del públic present a les instal·lacions, manifesten una integració plena de tot projecte i compleixen la normativa vigent.

considerat oportú manifestar-los a! extertor i provocar amb l'acurat disseny d'Aiata Isozaki un bonic i estètic diàleg amb la resta de la façana. En definitiva, el Palau Sant Jordi de Barcelona és tota una incessant lliçó de coneixement i respecte envers la tecnologia per part de l'autor del projecte.

La previsió d'importants galeries de serveis horitzontals i verticals, i també la integració de passeres a la coberta han fet possible una col·locació correcta de les canonades, conductes i elements de control de les Instal·lacions que, a més, faciliten els treballs de manteniment. Altres elements que en molts edificis estan menysvaloiats com els baixants d'aigua pluvial o els canalons de recollida de coberta, s'ha

L'accessibilitat Els elements necessaris per permetre el fàcil accés a totes les instal·lacions i a aquells llocs que, per la mateixa configuració de l'espai, haurien quedat fora de l'abast amb els mitjans habituals, es van integrar de bon començament en el projecte arquitectònic. Aquests recorreguts específics de manteniment afecten

El repte de ser invisibles Josep Maria Milian Enginyer consultor. Climatització La tasca realitzada al Palau Sant Jordi de Barcelona ha estat una de les millors experiències portades a terme pel nostre despatx professional, que ha volgut sempre integrar, dintre de la mesura en què les possibilitats ho permeten, les instal·lacions als edificis, ja

bàsicament tres apartats: la coberta, l'estructura i les instal·lacions. t La coberta està formada per una gran cúpula, que correspon a l'espai de la sala, i una coberta baixa ondulada del passadís perimetral. La cúpula està dividida en dues parts: la superior té un pendent molt baix i és recoberta amb làmines de zinc mentre que a la zona inferior, de pendent progressivament més important, és resolta amb peces de gres en forma d'escata. L'accés es realitza mitjançant el rnuntacàrregues o l'escala del nucli de servei. Des d'aquest es passa a una escala metàl·lica, segura i amb barana, que permet arribar, per sobre de la coberta de gres, a la part superior de zinc. El baix pendent i les característiques del material d'aquesta part permeten moure-s'hi fàcilment per fer les feines de manteniment i neteja dels lluemaris i dels ventiladors.

que aquestes, en aquests moments, en formen una part important en un percentatge elevat.

Al voltant de la zona central de zinc hi ha un lluemarí de metacrilat que incorpora una passarel·la superior de relliga. A la mateixa passera es va col·locar un tub d'acer inoxidable que serveix d'element de subjecció dels sistemes de seguretat del personal, i que alhora és el conducte d'aigua que permet la neteja de la coberta. També està pensada la utilització d'un sistema de bastida mòbil amb plataforma de treball, ancorat amb cables d'acer al tub perimetral d'acer inoxidable, i dotat amb un sistema de rodes pneumàtiques. E! manteniment previst és, a més de la neteja, la reposició del gres i dels lluernarís. A la part inferior, la canal de recollida de l'aigua està dimensionada per a permetre el pas d'una persona i realitzar el control de les unions i la neteja. Pel que fa a la coberta ondulada inferior de zinc és accessible des de

Les Instal·lacions, i la climatització en aquest cas, no són solament un element que s'ha de tenir per donar unes prestacions i condicions interiors adients, si més no, ha de formar part totalment integrada i integradoro de l'edifici. És a dir, que existeixi però no es vegi, que funcioni, però que no es noti, que resulti útil, però no cara.

infrigadament esperat. La més gran satisfacció rebuda ha estat, sens dubte, el passar completament desapercebuts. Sempre que qualsevol esdeveniment ha suposat omplir de gent el Palau de Sant Jordi de Barcelona, les persones que s'h I han acollit s'han trobat en un espai totalment equilibrat (Ja no parlem a escala arquitectònica) pel que a condicions ambientals es refereix.

Per a nosaltres com a professionals, es tractava d'un repte, d'un joc en el desenvolupament i, cal dlr-ho, divertit i apassionant. Evidentment va ser una gran satisfacció final en veure com el dia en què es van fer les proves per avaluar el funcionament de les installacions del Pafau Sant Jordi de Barcelona podíem comprovar que les teories aplicades donaven el seu resultat,

Malgrat això, també hem rebut de bon grat totes les consideracions I crítiques que s'han pogut fer sobre la nostra tasca, ja que de totes elles en podem treure una conclusió que ens permet dia a dia millorar la nostra experiència i poder donar així un millor servei al usuari, que si més no, no deixem de ser tots i cadascú de nosathes.

I N F O R M A T I U

REPORTATGE

Seccions. 1. Dipòsits d'aigua. 2. Planta tècnica. 3. Control central. 4. Entresolat tècnic. 5. Galeria de serveis perimetrals. 6. Comunicació directa amb el carrer. . 7. Canal transitable. 8. Nucli central. 9. Catwalk. 10. Escala accés a la coberta superior. i

l'exterior directament amb petites plataformes mòbils. t L'estructura es revisa contínuament, especialment a les seves unions, i es comprova qualsevol possible oxidació. El repintat bianual el fan persones especialitzades que es penjen de l'estructura i s'hi desplacen sense cap suport

addicional. La passera situada al nivell més baix permet el manteniment de les lames perimetrals de ventilació i del seu sistema de regulació pneumàtic. Uns altres elements que es revisen continuadament són eis junts de dilatació, i el segellat dels diferents elements per evitar problemes de filtracions. A la malla espacial, s'hi pot arribar directament des del nucli central. Es van

situar passarel·les als diferents nivells de la malla i seguint la corbatura d'aquesta interconnectades amb trams d'escala. Aquestes passeres coincideixen amb les posicions dels focus i es van dissenyar per què la plataforma inferior fos una safata metàl·lica tancada però registrable -hi passen els cablejats elèctrics- alhora que pot ser trepitjada pel personal de manteniment.

• La implantació de les instal.lacion es va fer amb els mateixos principis d'accesibilitat i la polivalència necessària. L'esquema es basa en una centralització de la producció i control, i una distribució amb anells perimetrals. Els elements importants són els següents: a) La planta tècnica, situada a 8,5 metres per sota de la pista central i

Cooperativa d'Arquitectes

3 planta Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

Jordi Capell Llibreria • Papereria Material per a dibuix tècnic Informàtica • Objectes de disseny Aparells topogràfics

Una botiga especialitzada a preus molt assequibles N F O R M A T

REPORTATGE

comunicada directamenl amb l'exterior i amb accés de vehicles. En aquesta planta hi ha els centres productors d'energia, dipòsits d'aigua, xarxa de clavegueram, grup electrogen, sala de calderes, climatització i sistema de fabricació de gel. També hi ha el control central i el sistema intel·ligent. b) La galeria de serveis pe nm et rals que circula per sota de la pista central. Hi passen, en forma d'anells, les xarxes elèctriques, d'incendis, aigua, climatització i sanejament. Aquesta galeria té derivacions a les quatre cantonades per on pugen verticalment les diverses xarxes a les plantes superiors i a partir de les quals es distribueixen amb safates metàl·liques fixades als sostres.

des.

c) L'entresolat tècnic, sota les graInclou els climatitzadors de la sala.

d) El nucli central de circulacions verticals amb dos patis de ventilació i un pas vertical d'instal·lacions des del soterrani fins a la coberta. Aquest nucli permet la connexió de toies les plantes, amb escala i muntacàrregues, i conté les xemeneies del centre de producció de la climatització.

L'automatització i el control central

dades enviades pels diferents equips. És format pel centre de control, els controladors intel·ligents distribuïts per la xarxa, l'equip auxiliar, la xarxa de comunicacions, la connexió entre subcentraís i la unitat central del control i el programa de gestió, automatització i estalvi d'energia. Des d'aquest centre es controlen automàticament totes les instal·lacions de l'edifici. Les dades que es recullen són de climatització, electricitat, enllumenat, seguretat, incendis, pista de gel, calderes, transformadors i lampisteria. En tot moment es pot saber com funcionen les instal·lacions i en quines condicions. És un centre actiu en el sentit que no només recull dades sinó que actua d'acord amb aquestes. Inclou les següents funcions:

El control central informàtic és el lloc on es recullen, es tracten i es controlen les

• GESTIÓ: Amb el coneixement permanent de l'estat actual de les instal·lacions

e) Catwatk, o plataforma d'instal.la. cions suspesa, totalment integrada, a la qual s'accedeix des del nucli central, amb dos nivells: superior, per a pas de \ persones, i inferior, per a pas d'instal.lations i equips. Inclou els climatitzadors de la pista, la instal·lació electroacústica, l'enllumenat i les línies del marcador.

Empreses encarregades del manteniment preventiu CAMUNSA. • Instal·lació elèctrica, milja i baixa tensió, transformadors, quadres generals, elc. • Instal·lació de climatització, calderes de gas, bombes refredadores, torres de recuperació... • Xarxa de detecció i extenció d'incendis: detectors, gas halon, sprinklers, elc. • Grup electfògen. • Màquines per a formació de gel de pista. • Xarxa de parallamps. • Sistema pneumàtic de les lamel.les perímetraís de ventilació, compressors I vàlvules. • Turboventïladors. • Extractors de cúpula, serveis, etc. • Hot line (dues hores) • Seguiment acurat del muntatge/desmuntatge d'espectacles, del manteniment domèstic i tractament de les aigües.

GULDAGUER. • Protecció catòdica i electrolítica.

ORONA. • Aparells elevadors (10).

ELIA JARDINERIA. • Jardineria.

CHUBPARSI. • Extintors.

CIAPE. • Oesratització.

EOIRNTEL • Control Central. IGEYA. • Megafonia. PHILIPS. • Manteniment del Vidïwall: gran cub centrí pantalla de la parel. Centraleta telefònica, TEISESA. • Serveis de vigilància. SUPERNET. • Neteja diana del Palau,

REPORTATGE

i la presa de mesures per mantenir els • ENTRETENIMENT CORRECTIU: Aquells treestàndards fixats. balls en què s'aporten o substitueixen peces que el propi funcionament de l'ele• AUTOMATIZACIÓ: Optimització de la ment consumeixen i que han de reporegulació, càlculs, temporitzacíons, si- sar-se periòdicament perquè l'element mulació de processos, programes d'es- funcioni. talvi d'energia. • REPARACIONS: Treballs rutinaris per t MANTENIMENT: Instruccions per al posar en condicions d'ús un element manteniment preventiu, control de ma- avariat i que són necessaris perquè terials i enumeració de tasques. l'element recuperi la seva funcionalitat.

El programa de manteniment Un dels objectius prioritarís a l'hora d'elaborar el pla de manteniment del Palau Sant Jordi de Barcelona, era que hi participessin les empreses que van treballar en la construcció i muntatge, ja que així, ja coneixien els temes, i se'n feien d'alguna manera responsables, Amb aquest manteniment es pretén conservar l'immoble i les seves instal·lacions en condicions d'ús duran! el període de vida útil. El manteniment que s'efectua en el Palau Sant Jordi és el següent: • CONSERVACIÓ PREVENTIVA: Engloba els

treballs de neteja dels diferents elements, i la inspecció visual i funcional del seu estat, amb revisions periòdiques prèviament programades.

A més a més, cal afegir els lemes especials de supervisió tècnica dels espectacles i control central. Els sistema de gestió que s'ha adoptat és mixt, amb serveis propis permanents qualificats, que mantenen adequadament els elements d'obra civil i comprovar que el manteniment de les instal·lacions realitzat per les empreses contractades sigui l'adequat. També es contracten els treballs de millora i ampliació o instal·lació de noves xarxes. Als contractes de manteniment s'inventarien els elements que cal mantenir, les operacions a realitzar i amb quina freqüència. La plantilla del Palau consta de dos experts en xarxes electròniques i mateix tant per les condicions de la se- augmenten quan s'han de preparar acaparells de comandament, paletes, esguretat com per l'especialització de la tes especials. • pecialistes en robòtica, etc. instal·lació requereix. Normalment, D'altra banda, els responsables de l'equip de manteniment es compon Text: Barcelona Promoció han intentat en tot d'unes 10 persones, entre personal proImma Casado moment que el personal sigui sempre el pi i de l'empresa de manteniment, que

MINI LÀSER LB-5 EL LÀSER COMPACTO PARA CONTROLES VARIADOS Làser Alignment Inc.fabricante de làseres desde hace 27 anos, ha desarrollado el LB-5, un Làser de reducido tamatio, capaz de referenciar y controlar toda clase de niveles, [~ escuadras, alineaciones, plomadas, en reformas, rehabilitaciones y nueva construcción. Su uso, sencillo y unipersonal, ha propiciado que los técnicos usen el LB-5 como auxiliar kde control, fàcil de transportar y utilizar. Durante el presente mes, el importador ofrece a los colegiados que adquieran un LB-5: --.•.-_

/ Sr A S7-nr-

INGENIERIA DEL LÀSER S.A.L. Ctra.Sabaílell Km. B N a v e 108. 08191. RUBI(Barcclona).Tel./Fax. (93) 588 60 49

N F O R M AT

PUBLICITAT

Instal·lacions protegides contra la corrosió W.W.I. GULDAGER ELECTRÒLISIS és una empresa associada al Grup Wilson Wallon especialitzada en sistemes de lluita contra la corrosió. La seva experiència en temes de protecció catòdica es combina amb l'exclusivitat d'un sistema de tractament electrolític de l'aigua, apte tant per a la prevenció de la corrosió com de la incrustació en xarxes de tubs, experimentada amb èxit a Europa des de ] 924. Com a reconeixement als més de 20 anys d'activitat en aquest sector, els seus tècnics han estat convidats a participar amb els equips de treball del Comitè Europeu de Normalització (CEN) en l'elaboració de les noves normes de protecció contra la corrosió. Aixi es mantenen en vanguàrdia de tot el que fa referència a sistemes i tècniques relacionades amb aquesta especialitat. El sistema d'aigua calenta sanitària del Palau Sant Jordi és format ' per tres acumuladors de 10.000 litres on s'han instal·lat equips de

protecció catòdica per corrent impress, únic mètode que permet un control rigorós del procés de corrosió i una garantia indefinida. A l'últim dipòsit de la sèrie es va instal·lar també, com a complement, un sistema computeritzat de tractament electrolitic d'aigua a base d'hidrat d'alúmina. La seva finalitat és la formació de capes protectores en la xarxa de tubs de galvanitzat del circuit d'aigua calenta. Els tubs d'aigua freda també es protegeixen per mitjà d'una unitat de tractament de gran capacitat situada a l'interior de ï'aljub de formigó. El tractament electrolític s'ha destacat per ser la solució més eficaç contra la corrosió i la incrustació en aigües com són les que alimenten el Palau, això és, dures i amb continguts importants de clorurs. Tots els sistemes instal·lats compleixen amb les directives europees sobre qualitat de l'aigua potable i s'ajusten als projectes de norma europea en curs d'aprovació.

• Protección Catòdica de acumuladores de agua caiiente sanitària según Norma Europea CEN TEC262 / SC2 / WG4.Diez afios de garantia. • Tratamiento Electrolítico del agua para proteger tubos de galvanizado de agua caiiente sanitària con ànodos de aluminio, según recomendación Europea CEOCOR. • Protección Catòdica de tubos y depósitos enterrados. 20 ANOS DE EXPERIÈNCIA EN EL CAMPO DE LA LUCHA CONTRA LA CORROSIÓN, UN ESTUDIO INDMDUAUZADO I EL CONTROL EXHAUSTIVO DE CADA INSTALACIÓN GARANTIZAN NUESTRO RESULTADO.

LLAMENOS SIN COMPROMISO Tel. (93) 219 43 50 GULDAGER ELECTRÒLISIS c/Legalitat, 13. 08024 Barcelona. Fax. (93)213 42 79 23

N F O R M A T I U

Soport hormteón para pavimentos flotantes Los soportes SAS aportan una solución pràctica, dada la facilidad que brindan para la obtención de pavimentos flotantes. Mejoran su calidad de acabado especialmente por la rapidez de su colocación. Con el empleo de distintes modelos de piezas y el relleno de arena, se consigue una perfecta graduación de la altura de los soportes.

Prefabricados de Hormigón, S.A. P.° Torras y Bages, 106 - 08030 BABCELONA

Telefono (93} 345 88 50 • Fax: |93| 346 17 13 Ezequiel Solana, 24 (Portal 2], 1." 0 - 28017 MADRID Telefono (91) 407 61 33 - Fat (31) 377 17 50