INF950201 by sia16

Núm. 63 PRIMERA QUINZENA FEBRER 95 125 PTA

INFORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA BonPaslor,5 08021 BARCELONA Tel.4143311-209829:

414 3434-2006899 Delegacions a Vic, Manresa. Granollers i Ter

La construcció d'habitatges lidera la recuperació econòmica del sector La construcció d'habitatges va experimentar el 0 , 7 amb un augment del 15,4%. Les raons d'aquesta 1994 un important creixement a les comarques de j L_ recuperació del sector cal buscar-les en la baixa Barcelona que consolida el que ja s'havia apuntat dels tipus d'interès dels préstecs hipotecaris i en el 1993. El 1994 es van iniciar 28.450 habitatges la reorientació qualitativa de l'oferta per part dels pro{+19,6%). Les dades del Col·legi confirmen la represa motors cap a les necessitats socials del mercat, que en el ritme de construcció, que s'havia iniciat el 1993 reclama habitatges amb preus més assequibles. •

Els tècnics es queixen del cost de l'assegurança de responsabilitat civil

Nova esmena a la totalitat als projectes d'estatuts i reglaments de la Premaat

La responsabilitat civil professional continua sent un tema conflictiu que cada vegada incideix més negativament en els tècnics de la construcció. La Musaat és l'única asseguradora que dóna cobertura en aquest àmbit als aparelladors i arquitectes tècnics. Però la prima s'encareix cada any. El Col·legi ha recollit la preocupació dels professionals sobre la quantia de la pòlissa d'assegurança i les Q condicions que aquesta estipula. • •

El Col·legi ha tomat a presentar una esmena a la totalitat als nous projectes d'estatuts i reglaments de la Previsió Mútua (Premaat). En els projectes que Premaat ha elaborat després de la sentència del Tribunal Suprem sobre el sistema de representació, no es recullen cap de les propostes que l'assemblea de mutualistes del Col·legi, de l'octubre passat, va aprovar per unanimitat i els hi va Q fer arribar. • •

D INFORMATIU Corneli d i Rtdicdó: Aiiuú Capda. Cartes Caiufta. Jcan Gay i Ramon Pug. Coonünadi: Cartes Cartatt. R«d*cdfcAnpb Batea. MriCaf*aiBeerda Puonl FotO»*fc Jsvier Garcia ffle. OKÇO, tAvHtBKtb ktonBenai Ate• " d. Mpà*tt PuMdUt BTTOdas. 1SS. 06Ü29 Sara*™. Td. 410*5 55 Fai. 430 39 75 i 419 41 B3.

EDtTA: Coü»gi if AparctMon I AnjdttcMTknictdeBtraloniBonPasKï. 5 08021 B a r a t » . Tel. 209 B2 99. Fu. *U 3» 34. Otoni: ft Major, 6.08500 V t Tel 885 2611. BagitÀrgutdà: Puna de fOm.6.06Í40 Mamu. Tel S7Í97 99. Vtfè* Orient* JmpUnfcert. 25 06400 Graroters. TtL 679 01 76. Vilè* OcddwutSOTFisncMC 16- 08221 Tmassi Td. 78011 10. JUHTA OE GOVERN:

Ja.Uasuy.RaadDegada..XB«U i k m C t n m s CMtgM:C*xmP Peu Btgwtegwda: Arto™ C*s Vrifa Ortmtd: Fiuerc df Bum. v l l t l Occhttntil: SalviOw Nirir G * m * Joan Giy. ropMd ito LWFORMATU.

Hotel Citadines, cirurgia al cor de la ciutat La complexitat de situar un edifici de nova construcció dins un entorn de tanta qualitat urbana com la Rambla de Barcelona, especialment si es té per vei el Palau Moja, ha dut els arquitectes Esteve Bonell i Josep Maria Gil i l'aparellador Enric Rego a plantejar una solució contundent i no exempta de riscos en la construcció de l'aparthotel Citadines. L'INFORMATIU ha visita! aquest immoble, recentment finalitzat, i ha realitzat un reportatge sobre el seu procés constructiu. •

17 a 22

PUBLICITAT

el COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Diccionari visual construcció

orgonitzo en e[ marc de la Primavera del Disseny 1995:

ARTDISSENY, OBJECTES EN LA FRONTERA RobertoAtance

Ron Arad

Joan Brossa

Jordi Colomer

Tom Dixon

Meritxell Duran

Frank O'Gehry

DonaldJudd

AlessandroMendin

Robert Meyer

Carles Pozos

Carles Riart

Del 28 de març al 15 de maig de 1995

Sala d'Exposicions del Col·legi d'Aparelladors i Arquilecfes Tècnics de Barcelona Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona

Tots els col·legiats tenen a lo seva disposició, gratuïtament les cobertes

Tel. 209 82 99

i la primera entrega de les fitxes de què consta el diccionari. Es poden passarà recollir al Servei d'Informació del Col·legi,

De dilluns a divendres, de 10 a 14 hores i de 16 a 20 hores

a Barcelona, i també a les delegacions

CEINCO,

S.L.

CENTRE D'ENGINYERIA I DE CONTROL

EL VOSTRE" ^ L LABORATORI «^ AL BAIX íí f ? LLOBREGAT ^ t C/ La Corunya 100. 08620 SANT VICENÇ DELS H O R T S . Telèfons: 656 26 80 / 421O.Fax.j 656 42.JL0 L ' I N F O R M A T I U

R A D I O G R A F I A

DEL

S E C T O R

La construcció d'habitatges va experimentar el 1994 un important creixement a les comarques de Barcelona que consolida el que ja s'havia apuntat el 1993. El 1994 es van iniciar 28.450 habitatges (+19,6%). L'edificació residencial en el conjunt de Catalunya creix després de quatre anys de crisi.

COMARCA

HABiïATGE S INICIATS 1990

1991

1992

1993

BARCELONÈS

AD25

1493

2880

3515

1163

BAIX LLOBREGAT

55»

3.150

3558

3.240

4.902

MARESME

4569

2569

1784

1.8*

VALLÈS C X X

5.977

4.6J0

4532

VALLÉS OR

1027

1.969

Al·l PENEDÈS

6SS

H A B I T A T G E S INICIATS ( V a r i a c i ó i n t e r a n u a l )

HABITATGES ACABATS

1989

1990

3.945

4415

1485 1191

5.157

3.827

15»

3.227 2829

3.353

2052

3.0)1

3721

1311

2521

IÍ78

1.868

4999

6.312

7.823

4399 4290

3663 3.337 4.921

5.084

2362 2547

3.0CO

3.664

2317

1.921

1.984

412

483

431

416

538

I5X)

1419

859

1.104

i.oa

629

694

800

1994

774

725

1991

1992

1993

4.8(0 3576

2079

1.687 2501

1994

3.061

4.475

2492

793

GARRAF

1.458

1.115

1.047

1.095

OSONA

1.076

«82

878

654

903

«3

691

795

878

812

Í95

710

603

711

702

585

605

654

515

728

555

957

639

851

893

728

874

680

721

904

6C0

158

212

239

246

183

153

237

225

743

ANOIA

1.280

BAGES

367

BERGUEDÀ

8AKCELONA

CATALUNYA

Ull • U L J 37J62

M l

w 34J01

1.135

1268

1.015

198

UWUJ 15.967

1.077

• S Í J W I iaén p m ü w d i e"; !o Krarió Gewra! d'Ajqjittdwo

Els habitatges avalen la represa del sector La construcció de vívendes augmenta un 19,6% a les comarques de Barcelona a construcció d'habitatges a Catalunya el 1994 ! ha estat especialment im| portant en les zones urlanes. L'àrea de BarceI lona i les seves comarI ques més pròximes viuen un fort creixement. Les comarques que han experimentat un augment més fort han estat el Maresme, Osona i e! Barcelonès. El nombre més gran d'habitatges iniciats correspon, però, a les comarques del Vallès Occidental (7.823), el Baix Llobregat (5.157) i el mateix Barcelonès (3.945). Pràcticament totes les comarques manifesten un augment en la seva activitat que, en la majoria dels casos és superior al 15%. Per comarques, destaca el Maresme amb un creixement del 46,2%. Osona (36,8%), el Barcelonès (24,7%), el Vallès Occidental (23,9%) i el Vallès Oriental (22,1%) presenten increments significatius en el nombre d'habitatges iniciats. Les comarques del Berguedà (20,8%). el Garraf (15.6%) i e! Bages (15,3%) també augmenten l'acti-

vitat. El creixement ha estat més moderat al Baix Llobregat (5,2%) i a l'Alt Penedès (1,4%). L'única comarca que ha acusat una lleugera reducció de l'activitat durant 1994 ha estat la d'Anoia (-1,27%). L'activüat a l'àrea de Barcelona representa un 83% del total. Durant 1994, la més dinàmica ha estat el Maresme amb 3.001 habitatges iniciats i continua el creixement que ja es va manifestar l'any anterior. Mataró, ha iniciat un 22,3% més d'habitatges. També han experimentat un creixement important Vilassar, Calella i Pineda. Barcelona ha començat la construcció de 2.756 habitatges (+18%). En e! conjunt det Barcelonès, l'augment ha estat del 24,7%. Badalona (773) duplica la seva producció i l'Hospitalet (292) la manté. El Vallès Occidental segueix amb força el seu creixement continuat des de 1992. Sabadell augmenta els nombre d'habitatges iniciats en un 22,4% i Rubí en un 92%. Terrassa modera l'activitat després de dos anys de creixement mantingut. La construcció de nous habitatges ai Vallès Oriental ha augmentat en un

LA CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA La construcció d'habitatges a Catalunya va créixer el 1994 un 16,4% (41.851 habilatges iniciats) després de quatre anys de crisi. Aquest creixement de l'activitat posa punt final a un període molt difícil del sector de la construcció a Catalunya, en què es va passar de 63.650 habitatges iniciats el 1989 als 35.967 de l'any 1993. Les raons d'aquesta recuperació del subsedor residencial cal buscar-les en la baixada dels tipus d'interès dels préstecs hipotecaris i en l'adaptació de l'activitat del sector a la demanda del mercat, que reclama habitatges més petits i amb preus més assequibles. Per províncies, i segons dades provisionals de la Generalitat, a Tarragona s'han iniciat 5.467 habitatges (+ 14,6%), a Girona 5.146 (+ 11,8%) i a Ueida 3.048 (+ 8,9%).

22,1%. El Garral experimenta un moderat creixement pel que fa a la construcció residencial. El Baix Llobregat manté l'activitat amb un lleuger augment del 5% després del fort creixement de 1993. Destaquen Sant Boi, Cornellà, Castelldefels i Sant Andreu de la Barca. L'Osona (+36,8%) i el Bages (+15,3%) també creixen. La primera recupera el seu nivell d'activitat després del descens de l'any anterior mentre el Bages recupera eis nivells del 1990 si bé se centra bàsicament en Manresa, i en les poblacions que li són més pròximes. L'Alt Penedès (+1,4%) ha iniciat durant 1994 la construcció d'un nombre d'habitatges similar a l'any anterior, activitat que ha estat molt concentrada a Vilafranca. També l'Anoia (-1,27%) manté un nivell d'activitat similar, on destaquen Igualada, i Piera. Tan sols el Berguedà (-20,8%) ha experimentat duran! 1994 un descens en la construcció d'habitatges amb una activitat centrada bàsicament a la ciutat de Berga. •

Carles Cariaria

L ' I N F O R M A T I U

Més de 50.000 dades tècniques de productes de la construcció La normativa que els afecta Programa: 30.000 PTA + IVA Base de dades: 15.000 PTA + IVA Les empreses que els fabriquen Preu total fins el 31/3/95:25.000 PTA H Constantment actualitzat

INSTITUT DE TECNOLOGIA DE LA CONSTRUCCIÓ DE CATALUNYA Wellington 19 08018 Barcelona Tel. 93-3093404 Fax 93-3004852

R A D I O G R A F I A DEL SECTOR

Habitatges, punta de llança de la reactlvacló Els promotors han aprofitat al màxim el Pla de l'Habitatge Is pressupostos visats el 1994 confirmen la recuperació del sector de la construcció. Els habitages han passat a ser la punta de llança que ha permès aquesta reactivació. El total de pressupostos visats a les comarques de Barcelona el 1994 representen un creixement del 14% sobre l'any anterior. Pel que fa als habitatges, ei creixement durant el mateix període ha estat d'un 25%, dada que posa de manifest la importància de l'edificació residencial en aquesta represa. Els promotors han tendit a aprofitar totes les possibilitats que atorgava el Pla de l'Habitatge, el qual ha quedat pràcticament

La forta empenta de l'edificació residencial no ha iingut la seva correspondèncïa en la resta de subsectors de la indústria de la construcció. Així, l'edificació industrial ha continuat la seva tònica de recessió, fet que indica que la reactivació no ha arribat de manera clara als sectors productius. El subsector de l'edificació comercial, per la seva banda, ha caigut espectacularment, el mateix li ha passat al subsector dels equipaments. En general, doncs, el sector de l'edificació ha tingut, el 1994, un sol nom: habitatges. L'activitat global de la professió per mitjà dels honoraris visats s'ha incrementat un 17%. L'anàlisi de l'activitat segons el tipus d'intervenció ens revela, una vegada més, que

"Els habitatges d'una superfície mitjana i

exhaurit i s'espera la se-

assequibles han 6St3t

va reedició. La construcció d'habitatges, principalment de protecció oficial, amb la modalitat de preu taxat, ha gaudit de les bones condicions de finançament, cosa que ha permès satisfer una demanda important, centrada molt especialment a la corona del Barcelonès. La construcció d'habitatges d'una superfície mitjana, a un cost relativament assequible, ha esta! el model seguit.

quan creix molt l'obra

nova, en aquest cas d'habitatges, la intervenció en obra construïda disminueix sensiblement. Així doncs, les actuacions de rehabilitació i reparació han passat d'un 17% a un 15% del total dels honoraris visats. D'altra banda, l'estudi dels honoraris visats per tipus d'intervenció professional posa de relleu que l'aparellador o l'arquitecte tècnic ha participat coma tècnic únic en un 19% del total dels treballs

el model seguit"

PRESSUPOSTOS VISATS SEGONS TIPUS D'EDIFICI

HONORARIS VISATS. DISTRIBUCIÓ PER TREBALLS

Habitatges

Edil. residencial

Industrials

Edil. no residencial

Comercials

Reformes

Obres menots

Estudis segureial

Diversos

Equipaments

Total

100

visats. També convé destacar l'augment de tres punt en els treballs en els quals l'aparellador i arquitecte tècnic actua com a tècnic únic assumint les tasques de projecte i direcció d'obra. En canvi, disminueixen sensiblement els treballs visats en els quals només es requereix la intervenció de l'aparellador i arquitectes tècnic en una fase del projecte. El treball dels aparelladors i arquitectes tècnics en situació assalariada no ha sortit encara de l'atonia en què s'ha immers des de l'any 1993, encara que es comencen a detectar alguns símptomes positius. En general, però, les empreses del sector de la construcció ten-

N F O R M A T I U

deixen, encara i actualment, a una contractació puntual del professional, una contractació de caràcter liberal, lligada al volum d'obra a realitzar i amb una retribució per honoraris. D'altra banda, l'atur contínua present en el nostre col·lectiu, amb una taxa pròxima al 4%. Les situacions més greus continuen centrades en els joves titulats, sense experiència i en els professionals que han superat l'edat de 45 anys. La crisi econòmica ha passat factura una vegada més a aquells sectors que no tenen encara la preparació i experiència suficient, o que es veuen superats pels canvis de les estructures i sistemes de treballs. •

RADIOGRAFIA

Recuperació en el mercat de la construcció a Europa l'any 1994

DEL SECTOR

EVOLUCIÓ 0= LA CONSTRUCCIÓ BUABÍTATGES A EUROPA

EUROPA ESPANYA CATALUNYA

I n tret comú ha unificat a construcció a Europa el 1994: la construcció d'habitatges ha enregistrat una recuperació generalitzada, des| pres d'un període vacil·lant entre caigudes i recuperacions tímides, Llevat d'algunes excepcions situades al nord d'Europa, en països marcats encara per una recessió molt forta {Suècia, Finlàndia), la majoria dels països i, especialment els que determinen el comportament general (Alemanya, França, Espanya o el Regne Unit) han vist augmentar l'activitat de consírucció residencial durant aquest any i preveuen encara taxes positives per a 1995. En el conjunt de països d'Euroconstruct, amb l'aportació d'aquesls mercats, la construcció residencial ha crescut un 5'6% i la previsió pel 1995 és encara d'una pujada de producció del 2,6%.

Informació: Horari de sol·licitud del servei: de 8 a 14 l·ion Telefoni al Col·legi (209 82 99) Vïsat-Express funciona de les 8 a les 21 hores, de dilluns a divendres

Espanya s'ha integrat totalment dins d'aquesta recuperació de l'habitatge amb un creixement del 3% i unes previsions pel 1995 del 4%. De (et, es pot dir que a Espanya, el subsector residencial haurà estat el més dinàmic i el determinant bàsic de la recuperació del sector de la construcció en el seu conjunt. Si centrem l'anàlisi en la producció catalana, podrem observar el mateix comportament: els habitatges han enregistrat una forta remuntada, la qual ha permès de canviar el signe descendent que s'havia imposat des de 1991. El nombre d'habitatges visats ha arribat a 41.851, amb un augment del 16,4%, respecte de 1993 i, atès que el nombre d'unitats acabades ha restat pràcticament estacionari, el volum d'obra en execució ha crescut notablement. Les raons que es troben a la base d'aquest procés expansiu també són comunes al conjunt dels països i es

-2.4 -7 -6.4

-0.8

5.6

-3.9

•3,5

2.6 4

0,5

•1,5

l.B

5,6

-6

-B.l

1.2

2.5

-8.5

-14

-1,5

2.5

EVOLUCIÓ DE LA CONSTRUCCIÓ GLOBAL A EUROPA

EUROPA ESPANYA CATALUNYA

-0.1

-0,9

4 5,3

Fom: [TEC / EUROCONSTRUCT / Contal dl CnuDKtUIU í M m M CtUlunyl H I

2,8

ttUmOi.»

"La construcció d'habitatges viu un moment de recuperació generalitzada després d'un període vacil·lant" poden sintetitzar en quatre grans blocs: en primer lloc, en una recuperació econòmica efectiva o en uns primers símpto-

mes de recuperació econòmica, segons eís països; en segon lloc, en el moviment de descens dels tipus d'interès i, particularment, dels tipus d'interès hipotecaris; en tercer lloc, en la moderació i, fins i tot en alguns casos, en la forta baixada dels preus els habitatges; i, finalment fent paper intervencionista i regulador del mercat dels respectius sectors públics. Pel que fa al primer element, la recuperació econòmica, és evident que en la

RADIOGRAFIA

major part dels casos és força tímida i que, en algunes realitats concretes com l'espanyola o la catalana, no permet encara parlar de reducció d'atur ni de millora del consum. No obstant això, la simple pressumpció de millora ha servit d'estímul per a reiniciar l'activitat per part d'unes empreses amb capacitat productiva excedent. Quant al segon i tercer elements, la baixada dels tipus d'interès i la moderació/baixada dels preus dels habitatges han operat més

sobre la demanda ja que, tot i la feblesa constatada en la demanda domèstica, les necessitats d'habitatge s'han anat acumulant al ílarg del darrer període recessiu i, en el moment que han començat a copsar un abaratiment dels productes s'han manifestat de manera efectiva en el mercal. Difícilment podríem parlar de recuperació de la demanda en el mercat lliure de l'habitatge si no s'hagués produït el fenomen de moderació en el cost de

DEL SECTOR

l'accés. Concretament, en Catalunya, els preus van baixar un 3,9% (en PTA corrents) entre juliol de 1993 i juliol de 1994, i el cost d'una hipoteca a 15 anys, per un habitatge de preu mitjà —al voltant dels 15 M PTA— s'ha abaratit un 25%, en termes de quotes mensuals. Cal tenir present que la moderació dels preus ha estat propiciada per un replantejament de les tipologies d'habilatges. Aquesta reorientació qualitativa de l'oferta suposa un canvi de major transcendència que la simple retallada de preus, ja que indica una major sensibilitat dels productors cap a les necessitats i possibilitats reals de la demanda, un millor coneixement de la demanda i, per tant, un menor risc d'error en la producció. Espanya representa un mercat diferenciat: la producció adreçada a la venda és aquí la figura pràcticament única, mentre que a Europa, fins fa pocs anys, era encara molt significativa l'oferta de lloguer, i, en segon lloc, és difícil de trobar cap país que destiní un volum de recursos semblants als nostres en producció d'habitatges de segona residència. Ambdós elements contribueixen a una manca de concreció de l'oferta cap a l'habitatge bàsic, que seria l'única garantia d'una producció estabilitzada.

Un darrer factor ha operat pertot arreu com a element dinamitzador: la provisió directa d'habitatges per part de les administracions. A Espanya, el Pla de l'habitatge ha permès recuperar els índexs d'activitat dels anys 83-86, amb un 43% del total de producció. A Catalunya, aquesta proporció s'ha situat, durant 1994, en el 37% si tenim en compte que s'han qualificat 6.000 habitatges de protecció oficial i que 9.500 habitatges han estat de la modalitat de preu taxat de nova construcció. Les perspectives per a 1995 resten supeditades al manteniment del Pla de l'habitatge ja que els trams socials de renda intermèdia continuaran necessitant el reíorçament públic per fer efectives les seves sol·licituds. Per evitar que tota millora es tradueixi en nova inflació, resulta imprescindible la pervivència de fórmules públiques i una actitud prudent dels promotors a l'hora de dissenyar nous productes, procurant adaptar-los al màxim a les possibilitats de la demanda. L'experiència negativa de desajust entre productes i preus i demanda és prou recent com per no ser oblidada, v

ASSISTÈNCIA TÈCNICA, CONTROL DE QUALITAT D'OBRES I MATERIALS • • • • • • • •

Revisió del projecte. Estudis topogràfics. Geotècnia i mecànica del sòl. Diagnosi de patologies. Control de fabricació í muntatge d'equips i instal·lacions. Control d'execució i seguiment de l'obra. Gestió de l'obra. Laboratori acreditat per al control de qualitat dels materials.

OCR

I N F O R M A T

CARME TRILLA Economista

BARCELONA Travessera de Dalt, 130-134 03024 BARCELONA Tel. (93) 284 36 62 Fax (93) 2S4 07 25 GIRONA Avda. Jaumel, 41,1=1" 17001 GIRONA Te?. (972)21 20 12 Fax (972) 22 09 OS LLEIDA General BntOS. 6. 4° Local C 25007 LLEIDA Tel. (973) 23 30 18 Fax (973J 23 57 22 TARRAGONA Avda. de Catalunya. 47 C 43002 TARRAGONA Tel. (977) 21 34 04 Fax (977) 23 01 90 LABORATORIS ! SABADELL i «ocalort. 103-109 08205 SABADELL Tel. (93) 712 21 55 Fax (93) 711 7199

PUNTS

VISTA

FIRMA

L'EDITORIAL

El càncer del sector I ada any la prima de l'assegurança de responsabilitat civil posa sobre la taula un problema que va I esdevenint un càncer per a la professió. La intervenció dels professionals adquireix un cost que tendeix a menjarse el legítim guany que deriva del nostre treball. Les reclamacions dels usuaris per problemes o defectes en l'obra augmenta, en part per una més gran conscienciació, en part per l'interès de determinats intermediaris, però el més greu és que el resultat final acaba castigant només als professionals que carreguen sobre seu el pes de les sentències. D'altra banda, el marc legislatiu no acaba d'afrontar a la situació. Els promotors esperen els esdeveniments, sense prendre cap iniciativa, però alertant que qualsevol canvi produirà encariments del producte. Finalment, les asseguradores diuen que no veuen possibilitats de donar cobertura, escaldades pels mals resultats. El moment és delicat i demana acció amb urgència. És hora que, amb altres professionals afectats, donem a conèixer aquesta greu situació en els diferents àmbits socials i polítics. •

k l concepte a la paraula, el "Diccionari visual de la Construcció" I sector de la construcció no havia tingut mai fins ara una obra que, a partir de dibuixos, ens permetés anar, d'una manera sistemàtica, dels conceptes a les paraules. No havíem tingut mai una obra que s'assemblés a aquelles fabuloses làmines d'anatomia on estudiàvem els músculs, l'esquelet o els diferents òrgans del cos humà, aplicades a les estructures, els fonaments, les instal·lacions o les cobertes d'un edifici o d'una obra pública. I la veritat és que la necessitat de fer una obra d'aquestes característiques bategava al darrera de moltes de les intervencions i al text de moltes de les enquestes passades entre els més de 100 inscrits a la primera jornada sobre Llengua i Terminologia de la Construcció. La idea va anar madurant en el si d'un equip plurídisciplinari. Calia una obra que no es limités a donar-nos la definició d'una paraula coneguda o les equivalències en altres llengües, ens havia de permetre anar de conceptes a paraules, havíem de poder trobar agrupats tots aquells termes que podien fer referència a un àmbit de trebali concret. Doncs bé, el passat 30 de novembre, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, amb la col·laboració, entre d'altres institucions, del Consell de Col·legis d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya, presentava el Diccionari Visual de la Construcció.

.LA

"La necessitat de fer una obra d'aquests trets bategava des de leia temps al sector" La principal màxima del diccionari és la senzillesa. Es tracta d'agafar el diccionari, buscar un capítol que parli d'urbanisme, trobar la fitxa que tracta la via urbana i veure en aquesta que, al voltant d'un arbre, hi ha un forat que es diu escocell {alcorque en castellà). A més, de passada, veurem que el palot que

PREMSA

El cor dels paletes Els paletes tenen el seu cor. I tu vols que segueixin els teus plànols amb fidelitat. Jo ja no demanaria tant. Però, si et fa il·lusió que, almenys, se'ls mirin, aquí tens uns quants consells útils, de comportament, per quan vagis a l'obra: 1.-- Si els paletes tenen un càntir, demana que et deixin beure. És un gest simpàtic, encara que l'aigua tingui gust de llot. 2.-- A ple hivern, ves amb mànigues de camisa. Et pelaràs de fred. Els paletes també en tenen, de fred, però els dóna moral que el director de l'obra en passi més que ells. 3.-- El casc protector s'ha de portar posat. Els pobres paletes suen i no els el deixen treure. I no tinguis por de fer cara de liró. Perquè amb el casc la faràs, segur. Però s'ha de ser solidari. 4.- No demanis mai que treguin el plànol núm. 57. Quan l'arquitecte demana que treguin el plànol núm. 57, quin disbarat! L'encarregat sembla que ho estigui esperant per a ficar-se esperitat dins la barraca i començar a remenar papers com un boig. Els plànols que hi ha apilats per tots els racons de la barraca els han d'endreçar la setmana vinent.

aguanta els plançons o arbrels joves es diu aspre. Només amb un cop d'ull tindrem a l'abast el nom d'aquelles columnotes, els pilons, que et posen perquè no aparquis a les voreres, i el gual o les rigoles, que són aquells reguerons fets de rajoles a tocar de la vorada que serveixen per portar l'aigua de pluja cap als embomals. En fi, en una pàgina tindrem tots els termes que calen per redactar un projecte i tot sense haver d'anar passant pàgines amunt i avall del diccionari, comprovant l'ortografia correcta cada vegada. A més a més, l'aparellador o l'arquitecte municipal que hagin de rebre el seu projecte l'entendran perfectament perquè també hauran rebut el diccionari. El mateix passarà amb el constructor que en tindrà un exemplar facilitat pel seu gremi. D'aquesta manera tot e! sector podrà anar a l'hora en qüestió de terminologia amb l'estalvi de temps, diners i malentesos que això representa. • FRANCESC VILARÓ Cap del Servei de Formació i Suport Idiomàtic del Departament de Política Territorial i Obres Públiques

PARLA

5.- Sempre que vegis un pilar desplomat, aposta un sopar. El contractista ho negarà. Fes portar la plomada. Guanyaràs el sopar. Després, una vegada enderrocat el pilar, li perdones el sopar. És increïble els sopars que li hauràs perdonat en acabar l'obra. L'un te'l cobres, i els altres seran a canvi que no s'enfadi gaire quan li facis arrencar tot l'enrajolat de la cuina. 6.- No diguis mai: "Però, que no s'han mirat les cotes dels plànols?" Recorda que l'última vegada que ho vas dir n'hi havia una que estava malament i et van fer tomar vermell. Agala el plànol i comprova-ho tu mateix, i, si pot ser, aprofita un moment en què el paleta estigui mirant en una altra direcció. 7.-- Fer moltes visites curtes és millor que poques de llargues. L'obra estarà igualment ben atesa i tindràs l'avantatge que és més difícil que t'hi enxampi el propietari. 8.-- I, abans de marxar de l'obra, (es avisar l'encarregat, que encara no ha sortit de la barraca buscant com un boig el plànol 57, sense èxit. Que li diguin que ja no cal. • Extracte del llibre La Casa a Mida, de Jan Baca, premi Pere IV d'Humor i Sàtira (Editorial La Campana)

L ' I N F O R M A T I U

LOCUCIONS ESPECÍFIQUES DE LA CONSTRUCCIÓ Martell de barrinar Material de rebliment Material d'unió Minvell de caixa Moll de carrega Moment d'encastament

ïfc Oéoorari Manual de la Consuucdó. JTEC

Martillo perforador Material de relleno Material de agarre Mimbel de caja Cargadero Momento de empotram

NOTICIARI

RESPONSABILITAT

—

—i 1

CIVIL

La responsabilitat civil professional continua sent un tema conflictiu que cada vegada incideix més negativament en els tècnics de la construcció. La Musaat és l'única asseguradora que dóna cobertura als aparelladors i arquitectes tècnics. La prima, però, s'encareix cada any. Alguns companys han fet arribar la seva preocupació al Col·legi

risc massa car

"El

El Col·legi es fa ressò de la preocupació sobre el cost de l'assegurança de responsabilitat civil 'elevat cost de la pòlissa d'assegurança de responsabilitat civil i la I necessitat de cobrir en litarí una responsaI bilitat tan àmplia i duI ranl tant de temps han fet que alguns companys hagin fet arribar la seva preocupació al Col·legi, per la quantia de la pòlissa i les condicions que aquesta estipula. Molts companys es fan preguntes com aquestes: És lògic pagar tant per l'assegurança? És lògic que només els tècnics hagin d'afrontar les sentències que es diclen sobre defectes a la construcció? És lògic que quan deixem d'exercir hàgim de seguir pagant durant 10 anys una assegurança perquè ens cobreixi de possibles reclamacions? L'elevada sinistralitat porta indefectiblement a un increment de les primes que repercuteix sobre els honoraris. És evident que existeix, per aquest motiu, una disminució progressiva dels honoraris reals que percep el professional. La solució que convé cercar és el canvi legislatiu. Mentre això no es produeix, però, és necessari establir mecanismes pel què la sinistralitat no creixi o creixi el mínim possible i que la prima a pagar tingui un repartiment equitatiu. En aquest sentit, la Junta de Govem del Col·legi ha

plantejat a Musaat l'establiment d'una política de prevenció, la presa de mesures encaminades a reduir la sinistralitat i el seu cost i també la preparació d'una alternativa a la situació actual. La solució al problema és complexa perquè incideix en l'estructura professional que s'ha anat considerant normal des de fa molts anys. Un canvi en el sistema de responsabilitats i garanties portarà segurament a un canvi en el sistema d'intervenció dels professionals. En qualsevol cas, és innegable que qui ha de donar la garantia al comprador o a l'usuari és el promotor. És aquest l'agent que decideix crear i vendre el producte final de la construcció i és, en definitiva, qui fa el benefici. Això no treu, però, que sempre existirà una responsabilitat de tot aquell que hi intervé d'acord amb uns coneixements o una tècnica concreta i, en aquest sentit, sempre, d'una manera o altra, la professionalitat del tècnic estarà sotmesa a un cert risc que caldrà assegurar. Cal no oblidar que la sinistralitat és encara cosa de pocs, ja que el 79% dels aparelladors i arquitectes tècnics d'arreu de l'Estat no han tingut cap reclamació en els darrers deu anys. En qualsevol cas ca! demanar una política per aturar la sinistralitat i contenir el creixement de la pòlissa, •

fn |

| |

i PERSPECTIVES LEGALS La Llei d'Ordenació de l'Edificació, que encara es troba en fase d'avantprojecte, pretén regular la intervenció dels agents i establir les corresponents responsabilitats i garanties en interès dels usuaris. Aquesta iniciativa és condicionada pel conílicte d'atribucions, i també per la poca predisposició dels promotors a assumir les garanties i per la desconfiança de les asseguradores en un mercat poc controlat. També es troba en tràmit parlamentari la reforma parcial del Codi Civil, que modifica l'article que fa referència a la responsabilitat decennal. La reforma ha superat la lase d'esmenes, en què s'ha introduït una que preveu

tres períodes de garantia que el promotor ha d'aportar: acabats (1 any); delectes d'habitabilitat (3 anys); i defectes estructurals (to anys). Segons el text, els promotors hauran de contractar una assegurança, alhora que podran exercir accions legals contra els tècnics, constructors o altres agents, si fos el cas. La reforma pot representar un canvi important del qual han de sortir beneficiats usuaris i tècnics. Per desgràcia, el moment polític actual no afavoreix el procés lògic del tràmit parlamentari, ni tampoc el Govern sembla que pugui dur al Parlament una llei no consensuada per les parts afectades, com és el cas de la LOE.

P R E M A A T

INSTITUCIONS

El Col·legi presenta una altra esmena al projecte d'estatuts de Previsió Mútua

El nou conseller de Política Territorial, Jaume Roma, rep la Junta de Govern

'assemblea de mutualistes del Col·legi, duta a terme l'octubre passat, va aprovar per unanimitat una proposta amb caràcter d'esmena a la totalitat dels projectes d'eslatuts i reglaments de Previsió Mútua. El nou projecte que prepara actualment Premaat, elaborat principalment d'acord amb la sentència del Tribunal Suprem sobre el sistema de representació, no recull, en cap moment, el contingut de la proposta. Per aquest motiu, el Col·legi ha tomat a presentar una altra esmena a la tolalitat.

La nova esmena se centra en quatre propostes: retirar els actuals projectes de modificació dels estaíus i reglaments; elaborar un informe sobre la situació actuaria! i econòmica de Premaat i sobre el nivell de garantia dels drets dels mutualistes; encarregar un pla de viabilitat de l'entitat que inclogui les diferents hipòtesis de futur (nou marc jurídic, evolució de la professió...); i, per últim, posar a debat el pla de viabilitat per les assemblees col·legials de mutualistes i convocar una assemblea general extraordinària. •

a Junta de Govem del Col·legi va fer una visita de cortesia protocolària al nou conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Jaume Roma, el passat dia 18 de gener. L'objectiu de la trobada amb el conseller era assabentar-lo de la visió que el Col·legi té de les qüestions més importants que afecten el conjunt d'aquest sector i les seves perspectives de futur. Entre d'altres temes, es va parlar de la Uei de l'Habitatge i la seva aplicació (llibre de l'edifici, cèdula de l'edifici, assegurança del propietari,

L ' I N F O R M A T I U

garantia del promotor), del control de qualitat, i de la problemàtica del parc d'edificis construït (patologies i prevenció). El nou conseller de Política Territorial, Jaume Roma, va ingresar en el departament de Sanitat de la Generalitat el 1982 i, des de llavors, ha ascendit els diferents nivells de l'àrea econòmica de la sanitat catalana. Amb fama de bon gestor, Roma encarna el canvi de política de Jordi Pujol, que vol rejuvenir la classe política del seu partit i, en conseqüència, el Consell Executiu. •

NOTICIARI

LEGISLACIÓ

C U L T U R A

Els taxadors, obligats a justificar com obtenen les seves valoracions

El Col·legi posa a debat el futur de l'Eixample

Inaugurada, el passat dia 19 de gener, l'exposició 'La forma urbana a Catalunya1

es societats de taxació han de justificar degudament, des de l'1 de gener, com obtenen les dades per arribar a donar un preu determinat a un immoble. La taxació immobiliària es regeix des de principi d'any per la Norma de Valoració de Béns Immobles, que significa aplicar per primer cop en aquesta activitat una metodologia internacionalment admesa, però fins ara desconeguda a Espanya. L'objecíiu d'aquesta norma és donar un major rigor a les valoracions immobiliàries i, a la vegada, portar una mica més de transparència al confós mercat immobiliari del país. Els taxadors estan obligats a identificar físicament l'immoble, el seu estat d'ocupació i ús, la seva adequació al planejament urbà, a realitzar, en definitiva, un seguit de comprovacions que fins ara no eren regulades.

l passat dijous 19 de gener es va inaugurar ai Col·legi l'exposició La forma urbana a Catalunya, coordinada per l'arquitecte Josep Muntanola. L'exposició incita a projectar formes urbanes mitjançant una continuació de les Unies de desenvolupament urbà que no representin un tota! trencament sociocultural i arquitectònic en la perspectiva del temps. L'exposició mostra un total de 30 exemples de formes urbanes que es podrien considerar com una herència urbanística catalana que cal tenir en compte a l'hora de projectar intervencions urbanístiques i arquitectòniques.

Coincidint amb la mostra, es va dur a terme, el 31 de gener, el debat L'Eixample, la realitat d'una utopia, moderat per Albert García Espuche. En aquest debat, que va analitzar uns dels exemples més característiques d'intervenció urbanística i arquitectònica a Catalunya, l'Eixample de Barcelona, han participat Ricard Fayos, cap del Servei de Planejament de l'Ajuntament de Barcelona; Josep Maria Llop, president de l'Agrupació d'Arquitectes i Urbanistes de Catalunya; Josep Alemany, president del Foment de les Arts Decoratives (FAD), Salvador Tarragó, director general de la Mostra Cerdà, i Magda Saura, doctora en Història de l'Art. L'exposició La forma urbana a Catalunya proposa una reflexió sobre els

valors urbans. La seva intenció és revalorar culturalment i econòmicament el patrimoni actual dins d'uns processos de creixement i transformacions urbans, tant a Barcelona com en d'altres nuclis urbans de Catalunya. I a l'hora de replantejar-se els problemes urbanístics en nuclis urbans i en les perifèries, de creixement i paisatgístic, es podria crear un debat sobre diferents qüestions. Els exemples que s'exhibeixen a la mostra han estat aportats per l'Arxiu de la Forma Urbana, un organisme depenent de la UPC, que conté més de 300

SOCIETAT

municipis de parla catalana analitzats i dibuixats amb la finalitat d'eniendre la seva forma urbana i la seva arquitectura i, així, poder modernitzar-los sense destruir-los. L'exposició La forma urbana a Catalunya és, en definitiva, una selecció del material recollit en aquest arxiu, dividit en tres grans apartats temàíics. La mostra que s'exhibeix al Col·legi s'articula en tres grans seccions; Traces catalanes en l'arquitectura del paisatge de Califòrnia, La diversitat del món medieval en el territori català i Història i projecte en el territori d'Empúries. •

La nova normativa obliga a les societats de taxació a reorganitzar-se i invertir en la formació de taxadors i en software. Aquesta reorganització també deixarà algunes societats fora de joc. A Espanya, el 57% del mercat de taxacions se l'enduen tres empreses. Les vuit societats principals acaparen, per la seva banda, el 80% del negoci, i unes 140 societats, han de repartir-se la resta. Els especialistes en aquesta matèria consideren, però, que la reducció és positiva, ja que hi va haver molt intrusisme professional amb el boom del 92. •

F I S C A L

Actualització dels valors cadastrals de l'IBI Tots els valors cadastrals de l'Impost sobre Béns Immobles (IBI), tant de naturalesa rústica com urbana, es van actualitzar l'1 de gener passat, aplicanthi un coeficient del 3,5%. Quan es tracti de béns immobles, s'aplicarà sobre el valor assignat a aquests béns per al 1994. S'exclouen de l'aplicació d'aquest coeficient d'actualització els béns immobles urbans els valors cadastrals dels quals s'obtinguin aplicant les ponències de valors aprovats el 1994. • S E C T O R

La conservació i manteniment d'edificis, a TV3

La proposta de reforma del preu del sòl aixeca polèmica

El Col·legi participa des de I11 de gener en el programa de TV3 Bon dia Catalunya amb una secció setmanal. La participació es concreta en la presentació dels problemes relacionats amb la conservació dels habitatges. Com a representant del Col·legi hi intervé l'aparellador Albert López [borra. Aquesta iniciativa enllaça amb la campanya La Casa en Forma com una línia de presència constant en la societat. En el primer programa es va tractar el tema de la conservació de la fusta. •

Les conclusions de la comissió d'experts, convocada fa vuit mesos pel Ministeno de Obras Públicas y Transportes per trobar solucions que permetin abaixar el preu del sòl a Espanya, ha provocat un bon nombre de reaccions. La comissió proposa un major paper de l'administració local en la gestió del sòl, en perjudici dels propietaris privats. Promotors privats i representants de! Ministeno de Economia consideren que les proposicions són excessivament intervencionistes. •

I ^ ^ ^ H B ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ H

^ ^ ^ ^ _ _ ^ ^ ^ ^ _

L ' I N F O R M A T I U

^ ^ ^ ^ ^ - ^ ^ — ^ —

NOTICIARI

B R E U S

El COAC posa en marxa el segon Congrés d'Arquitectes de Catalunya

Els professionals amb despatx tindran bonificació a l'IAE

El segon Congrés d'Arquitectes de Catalunya 19941995 ja és una realitat. El Comitè Executiu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) va aprovar, en la seva darrera assemblea extraordinària, les bases del çrograma de treball del congrés i la redacció del document de treball Reflexions per propiciar un debal. •

L'Ajuntament de Barcelona baixa el seu coeficient a 1,9

Les torres KIO de Madrid es finalitzaran abans l'estiu

'Ajuntament de Barcelona ha aprovat, de manera definitiva, el quadre fiscal per a 1995, introduint-hi lleugeres variacions en l'acord final que havia estat sotmès a informació pública. La principal novetat és una bonificació del 5% sobre l'índex de situació per als professionals que declaren la utilització d'una superfície per al desenvolupament de la seva activitat professional. La superfície determina un dels coeficients de l'impost, junt amb altres dos -el general de la ciutat i el de localització-- que l'Ajuntament revisa cada any a l'hora d'establir les seves ordenances fiscals. El 1995, l'IAE baixarà a Barcelona un 7,5% de mitjana, com a resultat de la reducció del coeficient de la ciutat, que pasa de 2 a 1,9, i dels coeficients de localització, que disminueixen de forma desigual en les set categories fiscals en què es troben agru-

Els 60.000 n f d'oficines i les 868 places d'aparcament de les Torres KIO de Madrid seran al mercat immobiliari el proper estiu. Símbol de la crisi sectorial nostre país, les torres inclinades, poden esdevenir ara el símbol de la recuperació econòmica del sector. La finalització de les obres, encara inacabades, necessitarà 1.500 milions de pessetes suplementaris per al seu acabament, fins a assolir un pressupost total de 8.500 milions de pessetes, f

El Col·legi d'Aparelladors de Lleida reforma la seva seu

pats els carrers de la ciutat. Les categories D i E (Nou Barris i Ciutat Vella, per exemple) són les que registraran una disminució major, fins al 12,5%. •

planta Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

El Col·legi d'Aparelladors de Lleida fia reformat totes les dependències de la seva seu social amb l'objectiu de fer-les més obertes i directes, i a la vegada oferir una major atenció i millorar el servei als seus col·legiats. Durant set mesos, de febrer a agost passats, les obres de rehabilitació han canviat totalment la imatge i decoració interior de l'edifici sense que el Col·legi veiés interromput el seu servei. El projecte ha anat a càrrec de Jaume Cuadrench i la direcció d'obra de Josep Justo. •

Cooperativa d'Arquitectes

Jordi Capell Llibreria Papereria Material per a dibuix tècnic Objectes de disseny Informàtica Aparells topogràfics

Una botiga especialitzada a preus molt assequibles N F O R M A T I U

N O T I C I A R I

A C T I V I T A T S

DEL

C O L · L E G I

Redacció de documents tècnics Tenint en compte l'interès de molts aparelladors, el Servei Lingüístic del Col·legi organitza unes sessions sobre tècniques de redacció de textos que es faran, en una primera etapa, durant el mes de març. S'ha previst fer més sessions durant l'any en curs. Són vàlides tant per als tècnics com per al personal administratiu del sector. •

L'Ajuntament de Terrassa, a partir del mes de gener, exigeix en el projecte d'enderrocs i de construcció el compliment del decret 201/1994, regulador dels enderrocs i d'altres residus de la construcció. En el projecte caldrà especificar el volum de residus, separat per grups de materials i l'abocador autoritzat que s'utilitzarà. Caldrà fiançar els costos de gestió en el moment d'obtenir la llicència urbanística, fiança que es retornarà en presentar les factures de l'abocador. Els abocadors autoritzats en el terme de Terrassa són: • Can Candi, gestionat per RENSA (Tel: 727 56 96)., que admet runes i terres i se separen ferros, plàstics, andròmines (mobles, electrodomèstics) i fustes. • Can Poal, gestionat per PUIGFEL (Tel. 78811 87)., que admet runes i terres. • Can Palet de Vistalegre, en t/amitació. /

El cas dels sostres en un congrés Adigsa, empresa del departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, celebra el desè aniversari, amb l'organfeaciò del / Congres soore conservació i reparació (fedilcadó d'habitatges. El cas dels sostres, experiències i perspectives. El congrés, que se celebrarà a Barcelona del 9 a l'11 d'octubre tractarà totes les experiències relacionades amb els sostres, des de diversos punts de vista; el científic, el tècnic i el de gestió. •

Inici

Obligació

Impost

Límit

Imprès

Nou horari del Centre

1/04 1/04 1/04 1/04 1/05 1/05 1/05 1/07 1/07 1/07 1/10 1/10 1/10

Pagament fraccionat 1 r trimestre Retencions 1 r trimestre Declaració 1 r trimestre Declaració anual d'operacions Declaració anual (positives) Declaració anual (amb devolució) Declaració de Patrimoni Pagament fraccionat 2n trirn. Retencions 2n trimeslre Declaració 2n trimestre Pagament fraccionat 3r trim. Retencions 3r trimestre Declaració 3r trimestre 2n fraccionament IRPF

IRPF IRPF IVA' IRPF IRPF IRPF IRPF IRPF IRPF IVA IRPF IRPF IVA IRPF

20/04 20/04 20/04 30/04 20/06 30/06 com IRPF 20/07 20/07 20/07 20/10 20/10 20/10 05/10

130 110 300 347 D-100 D-100 D-714 130 110 300 130 110 300 102

El Centre de Documentació Josep Renart tia modificat el seu horari d'atenció al públic. A partir de l'1 de gener, aquest és de 9 a 14 h i de 16 a 19 h. •

El període de pagament de l'Impost d'Activitats Econòmiques (IAE), depèn de cada ajuntament. El de Barcelona ha fixat un termini que va de l'1 de juny al 30 de juliol per a l'exercici 1995. No obstant això, es podrà fraccionar el pagament en rebuts trimestrals.

Diccionari visual Els col·legiats tenen a ia seva disposició les cobertes i la primera entrega del Diccionari visual de la construcció. Aquesta obra que us oferim gratuïtament, és promoguda per una comissió coordinada pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques, en la qual participen les entitats més representatives del sector, entre les quals hi ha el Col·legi. L'obra constarà dels tres lliuraments següents: 1r

Arxivador i fitxes de presentació Capítol 2. Edificis Capítol 4. Infraestructures de transport i comunicació

Capítol 3. Elements constructius de l'edifici

Especialistes en valoracions immobiliàries El Registre Mercantil de Barcelona ha sol·licitat al Col·legi una relació actualitzada d'arquitectes tècnics que estiguin interessats a fer valoracions immobiliàries per a les aportacions no econòmiques establerta en la Llei de societats anònimes. Per a poder inscriure'-s'hi cal estar donat d'alta de l'IAE, estar col·legiat amb una antiguitat mínima de 2 anys, tenir co-

bertura de Responsabilitat Civil d'almenys 5.000.000 ptes, i tenir l'especialitat en valoracions immobiliàries obtinguda per cursos de formació o per experiència professional. Caldrà justificant. Les persones interessades cal que s'adrecin, abans del 28 de febrer, al Servei d'Atenció a l'Usuari (Rafael Buen o Pepita Compte), 3a planta. •

Assegurança

d evida 1 9 9 5

Modalitat

Assegurança col·lectiva temporal (un any renovable) Companyia

Allianz-ras Agent

Correduria d'assegurances C. Lorente, S.L. Capital màxim

50 milions Reconeixement mèdic

Fins a 10 milions, exempt Fiscalitat

La prima pagada és deduïble en un percentatge d'un 10% de la quota de l'IRPF Riscos coberts

Diputació, 92 de Barcelona. Tel.2464968ifax:2e51377

Edajub, la comissió d'aparelladors jubilats del Col·legi, que es reuneix com de costum, el segon dijous de cada mes, es trobarà els propers dies 9 de febrer i 9 de març. La trobada és a les 11 hores del matí, a la quarta planta del Col·legi. •

CALENDARI FISCAL DEL PROFESSIONAL

Aplicació del Decret de residus

Properes reunions de l'Edajub

Curs de gestió immobiliària L'evolució del sector i la professionalització dels agents que hi intervenen lan que es demani als tècnics una intervenció més global i decisòria en la gestió empresarial immobiliària. Per adaptarse a les noves necessitats del mercat de treball cal valorar la possibilitat de formació en d'altres àmbits. És per això, que el Servei de Promoció i Mercat de Treball inicia una línea de formació en gestió per introduir el professional en aquest àmbit amb una sèrie de cursos bàsics. Aquesta nova línea es dividirà en tres àrees: la gestió immobiliària, les tècniques de gestió empresarial i les habilitats directives. •

Mort i invalidesa permanent

N F O R M A T I U

Primes anuals per a cada milió contractar (impostos inclosos)

Inclou mort i invalidesa permanent Fins a 35 anys De 36 a 40 anys De41 a45anys De 46 a 50 anys De 51 a 55 anys De 56 a 60 anys De 61 a 65 anys

1.500 2.500 3.800 5.700 9.000 15.500 23.000

En cas que no es vulgui la cobertura d'invalidesa, la prima té una reducció de 500 ptes. fins als 44 anys, de 1.000 ptes. fins als 54 anys i de 2.500 ptes. fins als 65 anys.

Capítol 5. Construccions hidràuliques 3r

Capítol 1. Urbanisme Capítol 6. Execució de l'obra Annexos: índex català i índex castellà

El primer lliurament del diccionari, que consta de la coberta i les primeres fitxes, es pot recollir al Servei Informació (a ia planta baixa del Col·legi) i a les •

ASSEGURANCES

Assegurances de vida El Col·legi disposa d'una pòlissa col·lectiva de vida, que és oberta a tots els col·legiats i cònjuges que estiguin interessats en adherir-s'hi. Aquesta pòlissa està negociada i dissenyada en termes molt competitius per als membres del Col·legi. El quadre que s'adjunta mostra quines són les característiques de l'assegurança per a l'any 1995. Cal assenyalar però, que el càlcul de ia prima per a les col·legiades o dones de col·legiats es calcula restant 5 anys a l'edat que tinguin en l'actualitat. •

M. Josep Gonzàlez o Montserrat Roger. Segona planta del CoUegi

ANNEX 63 F E B R E R

Serveis del Col·legi 1 9 9 El Col·legi d'Aparelladors de Barcelona és una institució que representa i defensa els interessos de la professió d'aparellador i d'arquitecte tècnic. La seva finalitat bàsica és ordenar i vigilar l'exercici de la professió i vetllar perquè l'activitat professional s'adeqüi als interessos de la societat. El Col·legi és, però, també una entitat de serveis. Una part d'aquests serveis estan directament relacionats amb l'exercici professional. Una altra part són serveis destinats a millorar i promocionar la capacitat tècnica dels col·legiats i les seves condicions d'exercici. Finalment, una darrera part són serveis encaminats a donar suport, complementar i incrementar la rendibilitat de l'activitat del professional des de les diferents vessants. El Col·legi vol ser per a l'aparellador i l'arquitecte tècnic un col·laborador capaç de donar-li suport en tot allò que directament o indirectament té relació amb la professió.

I EXERCICI

PROFESSIONAL

C I

V I S A T S • Assumeix la funció del visat professional i les gestions i consultes relacionades amb aquest. • Visat-Express (servei que permet la tramitació porta a porta, sense desplaçaments). • Servei de tramitació del visat a la tarda. Horari: de 8.30 a 14.30 h, de dilluns a divendres. Lloc: Segona planta. Assumpció Guanabens.

Es un departament integral d'assessorament destinat a orientar, informar i donar suport al col.legiat sobre els diferents aspectes de l'exercici professional. L'Assessoria Professional està organitzada en un departament tècnic i un departament jurídic. Resol problemes relacionats amb la contractació i també sobre atribucions, seguretat o control de qualitat. Actua com a consultc-

SERVEIS

TÈCNICS

I D'INFORMACIÓ

A L

ria sobre aspectes jurídics de caràcter civil, administratiu, fiscal i laboral. Horari: de 8.30 a 14.30 h, de dilluns a divendres. Lloc: Segona planta. Josep M. Calafell, Pere Casademont, Ascensió Gàlvez (arquitectes tècnics) i Marisa Mas (advocada).

SERVEIS

D ES U P O R I

ALTRES

SERVEIS

IICIAMACIÓ D'HOHOIAIIS Gestió jurídica de reclamació amistosa. Es realitza en el marc de l'Assessoria Professional. Hi ha establerta una quota inicial de 2.000 pessetes per formalitzar la reclamació i un pagament d'un petit percentatge sobre els honoraris obtinguts. Advocada: Marisa Mas.

• I I TI 6

f I I (

Servei d'Informació i orientació sobre la fiscalitat del professional. Aquest servei dóna suport al professional per a la seva gestió fiscal. Per a aquells col·legiats que desitgen una assessoria completa, el servei té establerts diferents convenis de col·laboració amb professionals acreditats i amb honoraris especials per als col·legiats. Horari: de 9 a 14 h. Rafael Buen. Tercera planta.

IIIFOmilLITAT CIVIL I MUIAAT Gestió de l'assegurança de responsabilitat civil. Relació amb la Musaat. Orientació general sobre responsabilitat civil. Tramitació de sinistres. Defensa jurídica. Horari: de 9.30 a 14.30 h. Montserrat Pinyol i Mònica Clemente. Segona planta.

C I N T I I Dl DOCUMINTACIÓ

Compta amb diversos serveis i productes que posa a l'abast del professional. Informació disponible • Fons documental 18.500 llibres de tècnica, sector, arquitectura, urbanisme i legislació, sobre construcció. 360 títols de revistes de construcció i arquitectura de subscripció activa. 200 vídeos de construcció i arquitectura. • Bases de dades pròpies flenart: referències dels llibres, les revistes i els vídeos del Centre. Bit Bit: més de 3.000 resums d'articles sobre ciència, tècnica i sector, de les millors revistes nacionals i internacionals. Arqu: més de 4.000 referències d'articles d'arquitectura. Alcalà: referències de les disposicions legals, estatals i de totes les autonomies, relacionades amb la construcció. Rivolí: referències dels productes amb distintiu de qualitat i dels laboratoris acreditats per a l'assaig de materials. Norm: referències de normes tècniques (UNE, ISO, DIN, BS, etc), relacionades amb la construcció. Centre ofereix diverses aplicacions informàti• Bases de dades externes ques relacionades amb les seves bases de Ibercic: més de 60.000 referències de dades, les quals s'adquireixen per subscripmarques, productes i empreses de construc- ció i s'actualitzen cada tres mesos. ció. Iconda: més de 375.000 referències d'art Alcalà Normativa: disposicions legals de ticles sobre construcció. Urbadisc: més de construcció. 250.000 referències bibliogràfiques d'articles • Alcalà Plec: llistat de normativa d'obligat sobre construcció, urbanisme, medi ambient i compliment per a cada projecte. administració local. Perinorm:més de 160.000 • RPK: càlcul del coeficient de revisió de referències de normes tècniques i reglamen- preus per a obres oficials i privades. tació sobre construcció de països europeus, • Rivoli Qualitat: distintius de qualitat i dels EUA i internacionals. laboratoris acreditats. • Altres bases de dades • Bit Bit: resums d'articles tècnics. La cooperació amb altres centres d'arreu del món fa possible accedir a d'altres bases Serveis de dades sobre construcció. • Informació documental Permet obtenir referències sobre la inforProductes mació existent al Centre i consultar els llibres, Amb la denominació CONSTRUDOC el les revistes, els vídeos i les bases de dades.

• Assessorament documental Preparació d'informació i de documentació sobre temes específics, d'acord amb les necessitats de l'usuari. • Préstec Préstec de la majoria dels llibres existents al Centre. • Fotocòpies Servei de fotocòpies en règim d'autoservei o per encàrrec. • Adquisició d'articles El Centre gestiona l'adquisició d'articles tècnics arreu del món.

Lloc: cinquena planta Horari: de 9 a 14 i de 16 a 19 h, de dilluns a divendres Director: Ramon Puig

S'encarreguen d'orientar el professional davant de problemes tècnics no habituals i de facilitar-li instruments per al seu treball. Aquest servei disposa d'un equip de professionals especialitzats en temes de patologia de l'edificació i la seva diagnosi, materials de construcció i control de qualitat. Consulta gratuïta a hores convingudes. Lloc: tercera planta. Responsable: Xavier Casanovas.

Atén qualsevol consulta i orienta l'usuari perquè pugui resoldre els problemes relacionats amb l'habitatge. També gestiona les sol·licituds de Test Aluminós, tant per a usuaris com per a professionals i d'altres proves de diagnosi sobre patologies estructurals.

Servei encaminat a facilitar la col.locació del professional i a orientar-lo en les seves possibilitats de trobar feina. Canalitza les ofertes i demandes de professionals en diferents modalitats i possibilitats, d'acord amb les necessitats i interès del col·legiat.

Horari: de 8.30 a 14.30 h, de dilluns a divendres. Dimarts i dijous, també de 16 a 19 h. Uoc: Tercera planta. Responsable: Pere Casademont.

Horari: de 8.30 a 14.30 de dilluns a divendres i els dimarts i dijous, també de 16 a 19 h. Uoc: tercera planta. Responsable: Ascensió Gàlvez.

LLOCUEI D'APAtELLS TÈCNICS El Col.legi d'Aparelladors en col·laboració amb el laboratori de l'EUPB posa a l'abast dels professionals que en són membres, i amb l'objectiu de millorar la seva competitivitat, un servei de lloguer d'aparells tècnics, topogràfics i destinats a la diagnosi (escleròmetres, sonòmetres, higròmetres, detectors d'humitats, nivells, etc). Horari: de 8.30 a 14.30, de dilluns a divendres i també de 16 a 19 hores, de dilluns a dijous. Uoc: planta baixa. Responsable: Pere Casademont.

IIIVIIS

Els professionals, mitjançant un conveni del Col·legi amb la correduria d'assegurances C. Lorente, S.L, poden disposar d'unes pòlisses d'assegurança pensades per a ells, a uns preus molt assequibles. Amb la garantia i el suport del Col·legi i l'atenció personalitzada en cas de sinistre. Assegurances per al professional: assegurança de vida (mort i invalidesa) i assegurança d'accidents (inclou les lesions cardíaques). Altres assegurances: assistència sanitària, de cotxes, de la llar, d'oficines. Consulta tècnica gratuïta sobre assegurances. Horari: de 8.30 a 14.30. Consulta tècnica: dimarts i dijous, matí (hores convingudes). Atenció telefònica. Uoc: segona planta. Montserrat Roger i Maria Josep Gonzàlez.

S I I V I I

FINANCEU

Departament que gestiona diferents acords i convenis amb institucions financeres de reconegut prestigi i que disposa, a més a més, de productes financers pensats per a satisfer les necessitats del professional i amb unes condicions econòmiques especialmente avantatjoses: fons d'inversió, fons de pensions, préstecs, inversions a termini fix, etc. Uoc: Segona planta, de 8:30 a 14:30 de dilluns a divendres. Responsable: Ramon Motis

P I I V I I I Ò

M Ú T U A

La professió disposa d'una mútua de previsió social d'àmbit estatal, Previsió Mútua (Premaat), que atorga diferents prestacions, tant pel que fa al període de jubilació, com en cas de mort o accident, i també per a d'altres motius com és ara la natalitat. Uoc: tercera planta. Horari: de 8.30 a 14.30 h, de dilluns a divendres. Responsable: Pepita Compte.

M N S G

ÍITIC

Tant els professionals com els seus col·laboradors disposen d'un servei d'assessorament lingüístic de català. Atenció gratuïta de les consultes lingüístiques. Correcció i traducció de textos. Formació. Organització de cursos específics, tant per al personal del Col·legi com per als tècnics i els seus col·laboradors que hi estiguin interessats. Lloc: quarta planta. Horari: de 9.30 a 14.30 h, de dilluns a divendres. Responsable: Àngels Ballarà.

COOPERATIVA JOIDI CAPIU La botiga del Col·legi és al servei del professional i també és oberta al públic en general. Un conveni amb la Cooperativa d'Arquitectes Jordi Capell ens permet disposar de tots els serveis d'aquesta cooperativa pensada per al professional de l'arquitectura i de la construcció. Horari: de 9 a 14.30 , de dilluns a divendres i també de 17 a 20 h els dimarts i dijous. Assessorament informàtic: dijous de 17 a 19 h. Uoc: tercera planta del Col·legi.

DELEGACIONS L'INFORMATIU Publicació quinzenal per a estar al dia de tot allò que interessa al professional.

El Col·legi és present a les comarques del seu àmbit territorial per mitjà de les delegacions de Vic, Manresa, Granollers i Terrassa. Les delegacions conformen un cos descentralitzat per tal de fer arribar els serveis col·legiats als professionals i ciutadans d'aquestes comarques. Osona: Delegat Pere Pou. PI. Major, 6. 08500 Vic. Tel. 885 26 11. Informació de 9 a 14h, dimarts, dimecres i dijous. De 19 a 21h, dijous i divendres. Visats: de 9.30 a 13.30h, dimarts i dijous.

Gabinet de premsa Destinat a mantenir les relacions amb els mitjans de comunicació.

Publicacions

Bages-Berguedà: Delegat: Antoni Casas. Plana de l'Om, 6. 08240 Manresa. Tel. 872 97 99. Informació de 9.30 a 13.30h, dimarts i dijous. De 17 a 20h, de dilluns a divendres. Visats: de 9,30 a 13.30h, dimarts i dijous.

Edicions tècniques i professionals útils per a l'exercici professional.

Programes informàtics Per facilitar la comptabilitat, tarifes d'honoraris, control de qualitat, etcètera.

VallèsOriental: Delegat: Frederic de Buen. Josep Umbert, 25. 08400 Granollers. Tel. 879 01 76. Informació de 9 a 13h dimarts, dijous i divendres i de 18 a 20, els dilluns, dimarts i dijous. Visats: de 9 a 13h, dimarts i dijous.

Cursos I conferències Per a una formació continuada, reciclatge professional de caire tècnic, informàtic i fiscal, entre d'altres.

Vallès Occidental: Delegat: Salvador Navarro. Sant Francesc, 18. 08221 Terrassa. Tel. 780 11 10. Informació de 9 a 13h i de 17 a 20h, de dimarts a divendres.Visats: de 9 a I3h, de dimarts a divendres.

Exposicions tècniques i culturals Programa d'activitats i exposicions que recull tota mena d'iniciatives en els camps professional i sociocultural.

Edajub Col·legi d'Aparelladors

Comissió d'aparelladors jubilats. Reunió cada segon dijous del mes. Lloc: quarta planta. Resposanble: Lluís Maria Pascual

I Arquitectes Tècnics de Barcelona. Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona. Tel. 414 33 11. 209 82 99. Fax. 414 34 34. JUNTA DE GOVERN: President: Caries Puiggròs. Secretari: Gaspar Garcia. Tresorera: Pilar Flamarich.

Cafeteria /Restaurant

Comptador: Bernal Ochoa. Vocals: Josep Maria Uesuy, Rafael Delgado,

Esmozars i servei de bar. Menú econòmic i bona cuina. Uoc: primera planta. Horari: de 8.30 a 17.30, dilluns, dimecres i divendres. De 8.30 a 19.30, dimarts i dijous. Dinars: de 13 a 16 h.

Francesc Xavier Bardají i Irene Carreras. Gerent: Joan Gay. Gerent operatiu: Àngel Gómez. Cap d'informàtica: Lluís Barrachina. Exercici professional: Josep Maria Calafell. Assessoria professional: Josep Maria Calafell, Ascensió Gàlvez, Pere Casademont Assessoria Jurídica: Montserrat Pinyol. Centre de Documentació Josep Renart: Ramon Puig.

Servei de pàrqulng

Serveis Tècnics: Xavier Casanovas.

Una hora gratuïta, per fer gestions en qualsevol de les seus del Col·legi

Comunicació i Publicacions: Carles Cartanl Edajub: Lluís Maria Pasqual.

Servei Promoció i Mercat de Treball: Ascensió Gàlvez. Serveis Financers: Ramon Motís.

SERVEIS

C O L · L E G I A L S

DEMANDES

MERCAT DE TREBALL Pilar Cecília, 3a planta De dilluns a divendres de 9 a 14:30 Dimarts i dijous també de 16 a

19 hores 414 33 11

209 82 99

Fax

414 34 34

TREBALL

Empresa internacional de

Empresa de disseny

Constructora de

construcció i rehabilitació

i muntatge d'exposicions

rehabilitació i obra nova

Ajuntament de Barberà del Vallès

CAP DE VENDES

DIRECTOR D'OBRES de muntatges d'exposicions científico-cuíturals. Expenència, 2-3 anys en direcció d'obra 1 control de costos. Sentit estèbc. Usuari deCad 11. Vehicle propi. Desplaçaments amb periodicitat quinzenal. Edat. 2540 anys. Jornada oficial. Contracte laboral per obra. Soir 2.500.000 ,-íbrut anual inicials. Honoraris pactals per cada obra. Interessats contactar amb: Oriol PanJo (director Disseny). Av. Madrid, 15O-1S2 de Valldoreix. Tel: 589 31 32.

2 COORDINADORS D'OBRES I PRESSUPOSTOS Cal experiència en elaboració de pressupostos icoordinaciódelsdiferents treballs a realitzar en Cobra. Contacte amb industrials, clients, etc. Jornada ofidaL Català parlat i escrit. Edat de 25 a 32 anys. Imprescindible carnet de conduir. Relació liberal. Sou: 3.000.000,- brut/anual negociable. El toc de treball comportarà signatura d'obres. Ret: 5.262

ARQUITECTE TÈCNIC Convocatòria 1 bases de selecüó per cobrir una plaça d'arquitecte tècnic amb caràcter laboral permanent Sistema de selecció: concuis-oposició i entrevista personal. Presentació de sol·licituds durant 20 dies des de la pubfcacióde la convocatòria al OOGC (pendent de publicar). Adreça: Pl.delaVilas/n.deBarberàdel Vallès. Tel: 729 30 30. Les bases de convocatòria es poden recollir en el Servei Promoció 1 Mercat de Treball. 3a planta. Ret: $5.001

pera direcció d'equip comercial de 5 persones, relacions amb delegats de les constructores i clients singulars. Experiència en vendesiequipcomerrialde3a5anysenel sector de la construcció. Imprescindible carnet de conduir per a viatges de lorma habitual per Catalunya, Aragó i Balears. L'empresa aporta el cotxe. Cal coneixements de francès. Edat de 35 a 40 anys. Jornada oficial. Contracte laboral. Sou: 5-6.000.000.- brut /anual negociables. Ret: 5.263

Ret.: 5.261

A N U N C I S

Si vol compartir el seu despatx, vendre l'ordinador o canviar-se la taula de dibuix i encara no ha tingut una resposta efectiva, és que encara no ha trucat al telèfon dels Petits Anuncis

TRUQUI'NS 1 ANUNCIÏS ARA A L INFORMATIU

2098299 i 4143311 Fax:414 34 34 Horari: de 12 a 20 hores Elisenda Pucurull

En lloguer

LA REALITZACIÓ DE PROJECTES 1 PLÀNOLS

Torre en lloguer, ideal com a estudi d'atquiteclijia. Amb dos aparcaments. Amplis finestrals. Siluada rjavanl del parc del Pulxet. Zona tranquil·la. • Preu: 125.000 ptes.

S'oiereíx estudiant d'arquitectura tècnica pendent de projecte amb disponibilitat de lot el dia, que aporta: • 200 h d'Aulocad • Experiència en peritacions • Vehicle propi

MariCarmen Telèfon: 209 29 55 209 42 76

Àlex Kowerdowicz Telèfon: 473 39 00 (fins a les 11 i da 16 a 20 h)

S'ofereix col·laboració amb despatxos d'enginyeria i construcció per a: • Realització de projectes t Plànols per CAD

Alfons Sànchez Telèfon: 265 69 41

Es comparetix

S'ofereix

Es ven

DESPATX 1 ESTRUCTURA

ESTUDIANT PENDENT

PIS EN FINCA

DE PROJECTE

MODERNISTA RESTAURADA

S'ofereix estudiant d'arquitectura tècnica pendent de projecte per a treballar tot el dia, en despatx o a peu d'obra. Aporta: • Curs d'Aulocad • Informàtica a nivell d'usuari

Es ven un pis en una finca modernista, totalment restaurada, situada a la Rambla de Prat (Gràcia). Característiques: 1165 m!. 4 hab. 1 bany. 2 salons. • Totalment exterior. • Es mantenen els sòls í les motllures originals. • Ascensor directe al pis. informació Telèfon: 237 76 43

Enginyer tècnic industrial experimentat eslariaintaressala compartir estructura i instal.lacionsambarquilecletécnicy aparellador, per lal de minimitzaré! cost estructura! icol.laboraro no, professionalment.

Pau Telèfon:

977/23 06 03 (de 21 a 22 hores)

Joaquim Escrig Telèlon:77506 35

Es fan

ESTUDIANT

APLICACIONS

DE PROJECTE

AMB EXPERIÈNCIA

INFORMÀTIQUES A MIDA

S'ofereix estudiant d'arquitectura tècnicaque està fent ellreball final de carrera, per col·laborar en obres, projectes, mesuramenls i realització de plànols. • 6 mesos en despatx d'arquitectura (pressupostos i reformes d'habitatges) • Coneixements d'Autocad i tractament de textos amb equip propi. José Telèfon: 315 19 96

S'ofereix estudiant d'arquiteclura tècnica que està fent el treball final de cariara.peratreballlartoteldiao 1/2 jornada. • 5 anys d'experiència en la comptabilitat d'empresa constructora • Experiència en visita d'obres • Experiència en immobiliària • Coneixements de Cad Antoni Villena Telèfon: 694 46 66

Aplicacions informàtiques a mida per a PC, segonsles seves necessitats i possibilitats.estiguinonorelacionadesamb la construcció. Adreçat a tècnics, directors, prolesslonals, despatxos i a qualsevol persona que hiestigui interessada. Estudi i pressupost sense

S'ofereix

Es realitzen

ESTUDIANT PENDENT

PERSPECTIVES

DE PROJECTE

S'olereti estudiant d'arquitectura tècnica pendent de projecte, per a treballar 1/2 jornada. Aporta:

S'ofereix estudiant d'arquitectura tècnica que realitza al projecte final de carrera, pera col·laborar en projectes, perspectives, etc. Aporta: • domini d'Autocad v. 12 • equip i estudi propis.

DESPATX BEN SITUAT

DELINEACIÓ DE PLÀNOLS

Arquitecte tècnic ven despatx. Es tracta d'un entresol situat al carrer Balmes (PI. Molina).

S'ofereix estudiantcfarquiteciura tècnica pera:

• t • • •

65 m2. Calefacció Lluminós i tranquil Bona escala, amb conserge Preu: 15.800.000 ptes.

• delineació de piano Is • experiència i rapidesa en el treball

Jordi Gualde Telèfon: 310 7173 Fax: 310 72 57

Contacte Telèfon: 200 3348

Jordi Preckler Telèfon: 20193 91

ESTUDIANT PENDENT

Es fa

Es ven

ESTUDIANT PENDENT

• Curs de Cad v. 12 de 600 hores t Coneixements d'anglès % Informàtica a nivell d'usuari • Vehicle propi

Es col·labora en

ESTUDIANT D'ARQUITECTURA TÈCNICA

S'ofereix

TORRE IDEAL COM A ESTUDI D'ARQUITECTURA

Es ven PARTIDA DE TOTXOS

TARIFES PETITS ANUNCIS

D'OBRA VISTA Es fan perspectives manuals per ordinador, en blanc i negre o color i RENDER.

• Col·legiats: 1.OOO,Es ven partida de totxos manuals empaquelals. d'obra vista.

• Estudiants: 1 .OOO,• No col·legiats: 3.000,-

• Aproximadament, 50.000 u ni lats • Preu aproximat 2B ptes. x unitat

Elísendo Pucurull, 4a planto. De

8 Ignasi tielHoyo Tefèfon: 221 23 01

dilluns

dïvçndrei

de 12 a 20 hores

0. Marín Telèfon: 2139236

Octavi Telèfon:

Inlormaòó Telèfon: 45127 55

2139236

4143311 12098299 Fax 414 34 34

AGENDA

ACTIVITATS

Programa de formació en estructures Cursos bàsics modulats, de nrvefc progresus, mitjançant ete quals es estructures. Soíereoc un pta de reodaJge ordenat, elemental, i que al mateix temps tingui una ap&caoó pràctica. Perquè el coUegiat pugui deóSr el mòdul a partir del qual í convé hscriure's, sta prepara! un qüestionari que i permet fer-se una autoavaluaóó dels coneixements bàsics d'estructures. Horari: de 1830 a 21 hores els dmaits i els djous Uoc Sala de Conferències 120.000 ptes-coW mòduls Preu: 35.000 ptes/mòdul collegiaL 45.000 ptes/no cd.legiat. 160.000 ptes/no cdJ 4 mòduls MÒDUL I: del 2 al 28 de març. Conceptes previs:

MÒDUL I : del 2 al 25 de maig. Dimensional d'estructures: A flexió, talant i a compressió.

menis (finèrcts. MÒDUL IV: 30 de maig/22 de juny Mòdul S: 30 de març-27 d'abril. Concepte d'estructura hiperestàConceptes bàsics: Diagrames de tica. Estimació d'esforços per moments (lectors, esforços tamètodes exactes. Resultats de tenis, tensions i deformacions. programes informàtics. Organitza: Servei de Promoció i Mercat Inscripcions: Servei dinformació. Planta baixa.

Curs d'especialització Diagnosi i tractament de pedra i maó

Curs pràctic Eines de suport ala diagnosi d'edificis existents

Els ambients agressius de les ciutats han provocat un augmenl molt important de la degradació de la pedra i el maó vist de les façanes de tols els edificis. Per això, s'organitza un curs en el qual especialistes nacionals i internacionals donaran a conèixer els darrers avenços en el camp de la diagnosi i les seves aplicacions. És un curs pensat per a tècnics que treballen en el món de la rehabilitació.

L'època d'inspeccionar un edifici a ull no ha passat. L'experiència segueix sent important, però la tècnica ens posa a l'abast unes eines que ens ajuden en la problemàtica dels edificis. Per donar a conèixer aquestes tècniques s'ha preparat un curs en el qual es donarà una visió pràctica de les diferents proves i aparells. El curs és pensat per als tècnics que treballen o que es vulguin introduir en e! món de la diagnosi.

Dies: del 15 al 16 de març. Preu: 75.000,- abans del 27 de febrer i 90.000,- a partir cfaquesta data. Inscripcions: Servei d'Informació.

Dés: 4 i 5 de maig Preu: 25.000 ptes. Inscripcions: Servei d'Informació. Planta baixa. •

Curs bàsic de gestió immobiliària. Viabilitat de la promoció immobiliària A I hora d'analitzar la inversió no és suficient valorar la despesa de les obres i el valor de venda del producte immobiliari. També cal considerar altres aspectes que influeixen en la presa de decisions, com són el jurídico-legal, e! financer i el de màrqueting, etc. En aquest curs es donen els coneixements bàsics per a esludiar aquests altres aspectes de l'anàlisi de les inversions immobiliàries. PROGRAMA Dimecres, Idemarç.

A les 18:15h. Entrega de documentació. Introducció jurídico-legal. Estudi sòcio-econòmic i de mercat. Intermediaris financers. Tributació fiscal. Anàlisi de la inversió de ta promoció immobiliària. Casos pràctics I. Casuístiques específiques. Residencial i comercia! urbana Dilluns, 20demarç. Casos pràctics II. Polígons i complexos residencials. Complexos per a l'oci. Dimecres, 22demarç. Casos pràctics III. Polígons industrials. Rehabilitació integral d'edificis. Dilluns, 27demarç. Anàlisi de la inversió. Casos pràctics IV. Hotels i/o residències. Dilluns, Dimecres, Dilluns, Dimecres,

6demarç. 8demarç. 13demarç. 15demarc.

ORGANITZA Servei de Promoció i Mercat PROFESSORS Jordi Femàndez Gimeno. Jordi Vllajosana 8ejar Demetrio Ochoa Manel Vilaplana DURADA De l'1 al 27 de març. Dilluns i dimecres de 18:30 a 21 LLOC Sala de Conferències. MATRÍCULA Les places són limitades a 35 i se seguirà rigorosament l'ordre d'inscripció. Al final de! curs s'entregarà un certificat d'assistència. PREU Col·legiats: 35.000 ptes No col·legial: 45.000 ptes INSCRIPCIONS Servei d'informació. Planta baixa. •

Curs bàsic

Diagnosi, tractament i intevenció en estructures de fusta El Servei Rehabilitació ha preparat un curs bàsic perquè els tècnics puguin afrontar una intervenció amb elements estructurals de fusta, a partir de l'anàlisi i la valoració de les patologies més habituals i de la proposta de les solucions més adients. El curs va adreçat a recents titulats i a tècnics que vulguin introduir-se en el món de la rehabilitació. PROGRAMA Dimecres, 1 de març 16.00 h Recepció, lliurament de documentació i presentació 16.30 h Característiques de la fusta 17.30 h Tipologies estructurals amb fusta 18.30 h Factors de degradació biòlics i abiòtks Dijous, 2de març 9.00 h Metodologia de diagnosi 11.45 h Valoració estructural 16.00 h Prevenció i terapèutica per problemes bíòtjcs 18.30 h Terapèutica per problemes mecànics

ORGANITZA j Servei Rehabilitació ' PROFESSORS Francisco Arriaga i Xavier Casanovas Ramon Graus j Joaquín Montón ; Angeles Navarrete i Liliana Palaia j Joan Ramon Rosell ' DIES | Dimecres 1 i dijous 2 de març UOC: Sala d'Actes MATRÍCULA Col·legiats, 25.000 PTA i no , col·legiats 35.000 PTA. Inclou do- '• cumentació i coffee-break. Informació!Inscripcions ^ Servei d'Informació.

Autadïnformòtica Wndows Del 14 al 30 de març. Dimarts i dijous de 17 a 19 h. Preu: 15.000 col i 21.000 no coL Tractament detextos {Word 6.0) Del 6 de lebrer al 8 de març. Dljrts i dimecres de 9 a 11 hores. Preu: 25.000,- coUegjats i 35.000.- no coUegjats. Fuldeeàfcul(En£l5.0) Del 7 de febrer al 9 de març. Dinars i o^ous de 9 a 11 hores. Preu: 25.000 col. i 35.000 no coL Autocadwrsnttiactualitzac» Les persones interessades cal que es posin en contacte amb el Servei d'Informar». Quan hi hagi 8 alumnes començarà el curs. foscripdons: Servei dinformació.

Gestió de residus de construcció. Aplicació del decret 201/1994

Estudi de seguretat i higiene. Resolució d'un cas pràctic

Programa 17:00 h Entrega de documentació 17:15 h Presentació 17:30 h Fructuós Manà: Necessitat de preservació del medi ambient des de la indústria de la construcció. 18:00 h Xavier Irigoyen: La política general de ta Junta de residus i els objectius del Decret. 18:30 h J. M. Gonzàlez Barrosso: La deconstrucció versus l'en derroc massiu. 19:00 h Miquel Castellví: Enderrocs. Reciclatge, comercialització i normativa per al control d'idoneïtat. 19:30 h J. M. Gonzàlez Barrosso: Aspectes tècnics 20:00 h Taula rodona.

Als arquitectes tècnics, cada vegada més sovint, se'ls fan encàrrecs de preparar estudis de seguretat i higiene. Caldrà doncs, estar al dia en aquesta matèria. L'objectiu de les sessions és el d'aplicar els coneixements adquirits en la redacció de l'estudi d'un edifici concret i tractar els aspectes bàsics necessaris perquè sigui aprovat el pla de seguretat i per (er un seguiment que asseguri les mesures previstes.

Organitza: La Junta de Residus de la Generalitat de Catalunya, l'Hec i el Servei Rehabilitació del Col·legi. Dia i lloc: Dijous 9 de febrer, a les 17 h, a la Sala d'Actes del Col·legi. Informació: Servei d'Inlormació. Planta baixa. • —

L ' I N F O R M A T I U

^ — ^ —

Organitza Assessoria Professional Professors Miguel Àngel Palomo, arquitecte tècnic i advocat Javier Varas, arquitecte tècnic Lloc Tindrà lloc a la Sala de Conferències, a la primera planta del Cot.legi,

Dies Els dilluns 20 i 27 de febrer de 17.30 a 21 hores. Matrícula Col·legiats: 15.000 pessetes No col·legiats: 30.000 pessetes Inscripcions Les inscripcions es poden fer fins al 6 de febrer, al Servei d'Informació. Primera planta. •

ACTIVITATS

Redacció de documents d'arquitectura tècnica Tenint en compte finierès de morts apaiefiacfors, ei Servei Lingüista: de) CoUegí organitza unes sessions sotxe tècraques de redacció de textos que estaran, en una primera etapa, durant ei mes de març. És previst dsfermés sessions durant fany en curs. VaBd tant per als tècnics com per al personal admnstraliu del sector. Programa I.Bsmots

introducció a la terrmrotoge específica. 8 fedc sobre ef píanoL

2. La redacció Regjstres Sngüístics (administra&u i tècnic). Tècniques i mètodes. Criteris cfestí. Recursos. Convencions í qüestions gràfiques. Algunes qüestions conScfives de ta gramàtica íJI& Apficacnns pràdicjues. 3.Documents

LWorme: Spus i exemples. « r e s m a ) * haHuafc: la carta, Ei cerScat, b convocatòria, ' a u , el curncukjm, et;. Consúeocms sotxe els docunents vnpresos: scUcíuds, U s r/encàrrec, rritfes. elc. Csnstíeradors sobre la memòria i el ftre r/ordres.

ORGANITZÍ Servei üngü&c del CoLfeoj PROfESSOR UuísBucn, arquitecte i professa de català DATES Bs<«uns6,13,20i27demarç. HORA» Les classes ünrjran loc de 18 a 20.30 hores. LLOC: ColJegi o"Apareladors Bon PasBr. 5. HOMBRED-ASSISTENTS Les ciasses tindran un nombre manm ds 25 alumnes. PflEU: 5.000 pessetes. HSCRFOOfS Es podran (er Sns al 24 de febrer.

MÉSIIIFORHAOÓ O.Í-; > Í " Í %: CoUegi

4. Bibliografia i altres eines de suport

La forma urbana a Catalunya

Diversos nivells de català per a no catalanoparlants El Servei Lingüístic del Col·legi, conjuntament amb e l l coMegli r/Economistes, el de Gestor» i el de Psicòlegs, organitza el» cursos de català següents NivtflAI Per a persones qe no rentenen o que remenen poc i que gairebé no el parlen Nivell A2 Per a persones que tenen un bon nível de comprensió, però que volen miorar rexpresdó oral Durada 40 nores, del 2 de març al 6 de juny Dimarts i dijous de 1930 a 21 nores 6.200 pessetes Preu Lloc Al Col·legi OliciaJ de Psicòlegs de Catalunya Gran Via de les Corts Catalanes. 751 A. 2n. Telèfon: 247 14 94 CoMegi (fEconomste» ce Catalunya A2 Av. Diagonai. 508. Telitat 418 18 04. Pre-tocripcio del 13 al 17 de febrer al CoUegj r/Aparetador». per telèfon (209 82 99) o per lax (414 34 34). del 20 al 24 de lebrer al CoUegí on tingui loc el tntoipció curs escoiL

Servei Lngufsfc del Col·legi. Quarta planta.

Properes seus de fen/r La Caso en Forma Ori o% 'j·ijv-h -y-, ?. 'jïTMf La C<£« ï". Fa~& h '-lïr-t ïriti

Curses Cusaa'especjaftzació

Trobodes^ol.loqui Jovearqutedura

LtU !ÍA/9Jlsctyra TííriKa de

LA^c rftnre que les premeres seisers de 4et& sotire ^ove

! en estes «««- a q u e a » tn»2n I x d 16 ds a cuj. el 3 * rraçj i 31 Gsctofcos i ssu * íhasef f r » el 25 d i r t i lAt'cja * 75ÚOT- IríícnpcKrs frlï 3 firó «5 ctrae Í H « ï « ^

fcter. 16 de març. 20 A M . 18 de rrag i 15 * >ny, al far; * les

Getiió urbanística La Un/saa de Batsfcna OUJ a Bme d » Q » * cW u<an(* els « r e . ornecres i dicus * La primera exposició que acull el ColJegi fany 199S conté una acurada selecció del rratòna! de f Andu de ta Forma Urbana ífe Catalunya 36 12 UPC. preparada per fscMP & recerca dsteHistoria urbana de rETSAB. B seu objectiu és rewsteri-

zar cuüur^msnt i econórmc3menJ el patrimoni actuai ds cangrB, f$3C£& i €dítcis OJTIS dels futurs processos de crencemenl uite. í t e ü r à oberta fins al 10 os febrer, ús dütas a

A J A d a a . Collsgí ÍArquIeclaTeian: 30150». ^

Jormòes WervencióaCUoVeio

• Pafi Llimona eelaGererailatceCalakjnya

Tyi" X ; í 2" 'r/=s. Mésniormacxr: ív~éas IfeTi "^r^ -

•-. -r-zr:.' y-.

Arïversori de delegació

de Gras de ts FacuB ds Da. B Benes * d « n towipjAv. Degid. 634. Bs oras * ràris oe &«ffiicre aoA els aes matncub sfjn de 60Í00 • ito2i3rrw;.les «Jarafcf Cua veh qx e s s n el pqsce * PottgraudenaçwK*! reitaüado ca bari i * p e c » LETE 1í'rgr\fr> YOlXtti * sos dMermctt en cenM * • tm». TeSbrt 3 0 1 » « . • p Congressa sus pa a eafefecaí i Sgrtecoldelparrimori S r r u u i oa cmçatamrt «r- esoUon acaU al Palau de « * a i « * * ho prewl per a ts Cotomo», d* 15419 (ferrat, la «amana oa me> de març í H Ca&* &tel Ktx rtsHMCOB la aaselaaj dd iraeB ÇKÍ3OÓ d0 fBtÍBXn SOCSttfi dtnc^ireria Tancwetgétca. del Corgéc Can Ntga. PI C * Tí**rc73981 92 ^ labya «n d» Sa» Joan Dopi

Formodópetmanert peto dwenyadorj

Propietat Iníemacional £ C/J e-j '.l-

Cos pràctic de seguett 3-j^ ^ J - ? - ^

J=^ - ^ ecoso, ^ :

life r r j - a x 2 A

Programesdeconstrucció

" 3 * r 2Sí *

N F O I M A T I U

GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciarse en aquesta secció. BIT PUBUCIDAD Maria Meca Telèfon: 410 45 55 PAVIMENTS MhMMMUMKUIMll· HIKMKid

FUSTERIA

ESTRUCTURES

I \ M U I. Il·l·lkl s I)K KIMSLS I l ' I M l KI_S l_Nl*Kll\L·S

Morters sense retracció. Rehabilitació

— EXTRAFORT

C Santander. «-48. Nau 39. 06020 BARCELONA W 278 26 86-Fax 278 27 I I

FLUIDS M NTS1 «VESTIMENTS c o n t i n u í Sí

Portes • DU-620 • Contraptacals i tota dasse de fustes per l'ebenisteria i decoració

AÏLLANTS BBH ^m 1 ^ H 1 • ^ ^ ^ 1

Industrial Química Parrot,s.

Gavà: Tal. 63B 22 40 -Faï 636 22 45 Manresa: Tet. 873 32 62 -Fax 873 70 12

Stna. XT • 309 - 0SOÏ8 Barutona • Tol 4.

Navès Industrlales Forjados-Cerramientos Chalets-Pàrkings Centros comercia les

SERVEIS

£^

® RRLITH

SERVEIS AL

PAVINDU3 5.A.

ARIDOS LIGEROS. S.A.

HORIÏIIPRESA " ' " " " " " ' e l c

• Desenvolupament de projecics •Delineació C A D Í manual • Escnncjat i vectoritzaciò de plànols • Pioner b/n i color

PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS

AUTOANIVELLAOOflS 1 MORTERS DE RESINES

C/. VilaOomat. 140 Us 7= 2 ' 08015 Barcelona Tel. (93) 453 16 04 Fax (93) 323 73 07

AVENIOA OE CH1LE. H • TEU < » ) J34 61 50

PER

PROJECTE

PUçjTtlüjn lIiMi03010EABCELO'iA

•Topografia • Perspectives •Redcring/Animació 3 D • Gis / Bascs de dades • Etc...

INFORMÀTICA I

TOQAS LAS SOLUCIONES EN AtSLUOENTO E LUUMAQÒN MTUAU.

CYPE

CYPE CATALUNYA

lüí-ckjicnnS

ROIG CURVADO DE PERFILES, S J L

ALMOGÀVERS. 66. ! • A

INGENIEROS ' " / J " •'' " " " ' - ^ J

TEL(93H851102 08018 BARCELONA

GEOTÈCNIA , ' -

HUMICONTROL S/L

BOSCH ^VENTAYOL O

> =I

1 « V 1 1

Sondeig,

*?> ::::r:::r Rocafort 2S1 Ailc 2> 0602» Barcelona T. (93) 77B OB 16 Fax (93) 430 25 90

CJ Psdíl. 2U) Tel (33) *5S 61 91 Fa (33) « 6 7! ES • (BOU Bircebra

€COINVÉST

GESTIÓ I SERVEIS TÈCNICS GEOLÒGICS - SONDEIGS GEOLÒGICS - CÀLCUL I ESTUDI GEOTÈCNIC - PROJECTES MEDIAMBIENTALS Serveis i preus competitius Miraliere. 7, enlresol Ja. • 08003 Barcelona Tet. 319 22 36

Industrial Química Parrot,s. B o i ™ , J38 IcanlonatU PuBJCtíDl). 08019 BARCELONA

Rda. San Antooio 49 Tel. (93) 423 80 44 FAX 426 06 71 03011 BARCELONA

Q . Torres y Arnal. 3 Tels. 318 32 77-412 14 40 08001 BARCELONA

PREFABRICATS \ DISENO Y C A L C U L O

LABORATORI DEL [/ALLES

D E ESTRUCTURALS

KAT/RCE BSQT. S.L. Prefabrieados de Hormigón. S IUPERUEA8IUZAC1ONES ESPECIALES CON HES1NAS

Forjados Unidirecciunales; Rclkularcs Eïlruclunu Melalicas

ori ACREDITAT per la le Catalunya pal control de

0E POUURETANO UONOCOUPOH EfíTES EXPANSIVAS PAFU JUNTAS 0E HORUIGON, PAHTALLAS, E T C .

CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS GEOTÈCNIA Eines i serveis per a l'enginyeria del sòl

ESTRUCTURES Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres PREFABRICATS Prefabricació i construcció industrialitzada

•

FUSTERIA Fusteria de lusla, metàl·lica i plàstica

FLUIDS Aixetes, bombes, tubs.canalons

AÏLLANTS iïllam Aïllaments, impermeabilització i recobrinents

INFORMÀTICA Informàtica aplicada a la construcció

REVESTIMENTS Paviments i revestiments

SERVEIS Serveis aplicats a la construcció

REPORTATGE

APARTHOTEL

CITADINES

Cirurgia al cor de la ciutat Construir a la Rambla de Barcelona és sempre un

nou edifici en un entorn de qualitat urbana amb edificis històrics de considerable valor, hi havia

privilegi es transforma en un exercici difícil i de

una sèrie de condicionants, específics i de l'em-

gran responsabilitat. La situació era certament

plaçament, que ho feien encara més delicat

n primer lloc hi havia l'alçada reguladora, que coincidia aproximadament amb l'alçada de l'hotel situat a l'esquerra del nou edifici, sobrepassava quatre plantes l'alçada de la llotja i, per tant, deixava una important mitgera al descobert. Un segon condicionant important era la geometria irregular del solar, que arriba a la plaça Villa de Madrid, i l'enorme profunditat edificable que generava problemes de disposició en planta i, sobretot, de ventil.lació de les parts interiors de l'edifici. Per últim, l'estretor de la façana a la Rambla, que havia d'incloure l'entrada a l'aparthotel i a l'aparcament, deixava poc marge per a l'aprofitament comercial de la planta baixa. L'equip dels arquitectes Esteve Bonell i Josep Maria Gil es va enfrontar de manera radical a aquestes dificultats amb una opció no exempta de risc. El resuítat, com passa amb les millors creacions, va fer que els problemes es transformessin en virtuts. Les dues decisions fonamentals van ser la creació d'un passatge per a vianants, que travessa tot l'edifici i que connecta la Rambla amb la plaça Villa de Madrid i, sobre-

—^^^^^^^^—

complexa. Afegit a la dificultat pròpia de situar un

privilegi però, si a més a més, es tracta de fer un edifici adossat a la llotja del Palau Moja, aquest

_ _ ^ _

Obra:

Aparttiotel Ciladines

Ubicació:

Rambla, 122. Barcelona

Promotor:

Citadines París

Arquitectes:

Esteve Bonell Josep Maria Gil

Aparellador:

Enric Rego

Estructures:

Robert Bmfau

Instal·lacions: CEAT/Albert Salazar Constructor:

OSHAE.

Cap d'obra:

José M. Rodríguez

Control:

SECOTEC, control de qualitat

Superfície:

11.276 m !

PEH:

994.300.000 PTA

Inici obra:

1990

Final obra:

1993

tot, el canvi de l'orientació de l'edifici de la Rambla per damunt de la llotja del Palau Moja. Així, en les primeres plantes, l'edifici s'estructura de manera normal, dóna a la Rambla, però quan sobrepassa l'alçada de la llotja es produeix un gir de 90 graus en l'orientació de les habitacions que fa que la façana esdevingui testera i la mitgera, façana. Aquest canvi de direcció permet resoldre la diferència d'aíçada entre els dos edificis existents i alhora, com a recompensa, aconsegueix duplicar el nombre d'habitacions que donen al passeig i, les més altes, al mar. El trencament de! ritme regular de buits per la presència d'aquest pany de paret cega i el joc de retranqueígs que es produeix en arribar a cada extrem, ajuda a donar complexitat a l'edifici, mentre que el propi tractament dels buits, que es transformen en balcons excavats en ei gruix deí mur, li dóna escala enfront de les arquitectures més decorades que i'envolten. La presència del passatge té un efecte urbà important ja que millora l'accesíbiütat de la plaça Villa de Madrid que, per la seva posició, tendeix a quedar fora dels lli

N FO RM AT

REPORTATGE

APARTHOTEL

III recorreguts habituals, i al mateix temps permet un ús comercial intensiu de la planta baixa, assegura í'accés a tots els locals des de la Rambla i possibilita una divisió en petites unitats. A la part que dóna a la Rambla se situen, en tres bandes, els accessos necessaris; el de l'aparthotel, el del passatge i el de l'aparcament. L'estretor inversemblant de l'entrada de l'aparthotel se supera gràcies al tractament del vidre i la continuïtat entre el paviment del passatge i el de l'interior del vestíbul, en què s'inverteix la col·locació dels colors, i es compensa amb l'aprofitament de tota l'amplada de l'enlresoiat per situar la cafeteria oberta als espais de circulació de restabliment, creant així, en certa manera, un segon vestíbul a nivell superior. Tractament diferenciat El tractament convencional de l'accés a l'aparcament contrasta amb la qualitat i els detalls de l'accés de vianants. La proximitat entre les dues entrades accen-

tua un fenomen que es repeteix quasi de manera sistemàtica en els edificis contemporanis: l'assimilació de l'accés de vehicles a una zona de servei. Això sorprèn, ja que són les mateixes persones, igualment clients, qui entren per ambdues portes i, en molts casos, la majoria d'usuaris utilitza el cotxe per accedir a l'edifici. Reivindicar la dignificació de l'entrada amb vehicle pot semblar quelcom estrany però pensem en els accessos ai garatge, situat en el subsòl de ía Pedrera, en la tradició dels palaus urbans on l'entrada principal s'efectua amb vehicle. Pel que fa a !a façana, la planta baixa i l'entresolat reben un tractament unitari, i forma un gran buit que s'oposa al caràcter massiu de la part superior. La posició en forma de falca de l'envidrament i el lleuger canvi de l'alineació entre els dos nivells augmenta la sensació de permeabilitat i d'independència respecte del pla de façana. La claredat de la composició perd força, però, per la presència d'un pilar descentrat. Malgrat DII

Planta baixa

On exercici d'integració Esteve Bonell i Josep Maria Gil Arquitectes La construcció d'un aparthotel a la Rambla planteja el difícil tema d'inserir una arquitectura de factura actual en un lloc de torts condicionants històrics i formals. Dos volums unitsa través d'un passatge comercialordenen l'edificació d'un solar irregular que dóna a la Rambla i a la plaça Villa de Madrid. Volíem una arquitectura que fos capaç d'in* tegrar-se al lloc on s'ubica, que resolgués les tensions formals pròpies d'un espai urbà i que solucionés els condicionaments particulars d'unió amb els edificis veïns. L'edifici de la Rambla assumeix la diferència d'alçada de les mitgeres veïnes i la presència del pòrtic de la llotja de l'antic pati del Palau Moja. Una valoració de les façanes que configuren els

CITADINES

Entresol

edificis de la Rambla fa que proposem una façana sense voladissos, amb una disposició ordenada de buits i una actualització de les antigues balconades. Aquestes entren, respecte al pla de façana, mentre que la barana de vidre de seguretat li proporciona ^materialitat i transparència. La relació ple-buit del mur exterior provoca una bona escala de l'edifici, consolida la conversió de la mitgera com a façana lateral i potencia la col·locació del rètol comercial. La planta baixa es resol amb una gran obertura atès el seu caràcter públic i la diferenciació d'entrades a l'hotel, aparcament i passatge. La imatge de l'hotel a la plaça Villa de Madrid és similar a la de la Rambla, només amb una diferència de dimensió dels balcons segons el tipus d'apartament. Un lleuger moviment en el plànol de façana actua com a element de sutura i continuïtat amb les façanes veïnes. L ' I N F O R M A T I U

Mirnarfie i rvintnllfle

Mitgeres i pantalles Enric Rego Arquitecte tècnic Des del punt de vista de l'execució de l'obra crec que val la pena destacar dos aspectes del procés constructiu d'aquest edifici de l'hotel Citadines a la Rambla de Barcelona: les mitgeres i les pantalles, elements constructius que estan marcats bàsicament per l'emplaçament d'aquest immoble, al bell mig del nucli antic de la ciutat i per la seva relativa proximitat al mar. El primer element, les mitgeres, fa referència a la conservació dels edificis veïns a l'hotel. L'estat de degradació en què es trobaven, amb el conseqüent risc que representaven, va fer necessaria una diagnosi i un projecte específic posterior, per asssolir la consolidacióestructural necessària. Es detectaren esquerdes de dos centímetres

d'amplada i un estat de deteriorament

p de pa ramenlsmolt avançali que)ela

del tot necessària la intervenció. La mitgera més afectada era la dreta, corresponent a l'edifici ocupat actualment pels magatzems Sepu, mentre que la mitgera esquerra, la corresponent a l'hotel Montecarlo, estava una mica més ben conservada. La primera actuació en l'edifici de l'hotel Citadines va ser realitzar un cosit d'esquerdes amb grapes metàl.liques i arriostraments amb creus de Sant Andreu, i també la consolidació dels paraments amb morters especials. Davant d'aquestes circumstàncies, a l'hora de l'execució dels murs pantalla aquests es van retirar un metre i mig perevitartocarelsfonamentsd'aquestes parets mitgeres. Aquesta incidèneia va afectar notablement la distribució de les places d'aparcament i també la configuració de les rampes d'accés i 11

masa

Gran Via de les Corts Catalanes, 617 1° 3' 08007 Barcelona Telefono (93) 412 29 45 Fax (d3) 412 44 41

Anclaje ajustable tipo GR-CLM

<•—Rh

Anclaje construido en acero inoxidable AISI-304-A2, para fijar dírectamente en muro de fàbrica de ladrillo, hormigón o cualquier cerramiento rígido. Esta unión se ejecutarà mediante un tomillo-taco de fijación, capaz de soportar las acciones que provienen del peso de la placa y de la posición que esta placa adopta respecto al paramento de soporte. El enganche de la placa se efectua mediante una varilla pasador cilíndrica de acero inoxidable con casquillo de ajuste, que se íntroduce en un taladro practicado en el centro del espesor de la placa. El casquillo de ajuste es el adaptador que limita las tensiones punta entre la placa y el soporte roscado pasante. Esta tècnica es la de mayor seguridad y debe darsele preferència sobre otras como la de ranura continua que debilitan la resistència de la placa. En el eje Z, la grapa permite corregir desviaciones de hasta 14 mm, mediante una arandela dentada de seguridad, tipo cremallera, graduada milimétricamente. Este ajuste de cota vertical permanece inalteranble a lo largo del tiempo incluso si se produjera un aflojamiento en el tornillo-taco de fijación. Este tipo de grapa permite ajustar la distancia, eje X, entre el plano deftnitivo de la fachada y el plano del paramento soporte.

Grapa clàsica con arandela regulable de seguridad, permite regular el aplomado de la placa {eje x) asi como los ejes (z, y). Datos para la aplicacíòn de las tablas El sistema de sujeción grapa-muro garantizarà las condiciones de equilibrio y estabílídad pertinentes. La carga P expresada en la tabla son acciones totales sobre el elemento grapa, dadas en Kp. Las cargas y los datos que se expresan deben entenderse a nivel de recomendación. El usuario podrà determinar en cada caso la combinación de datos que correspondan.

Elemento grapa de separación (S) y espesor E variables (S/E). Soporte roscado pasante. Varilla pasador. Casquillo de ajuste. Tomillo-taco de fijación.

Dimensionado de Grapas 1. Deteminación de la carga P (kg) aplicada en el soporte pasante. a) Aplacados en junta horizonta!

GR-CLM-20/3 Nàmetn, esparrego

í j

Distancia x mm. ^ a> | es

XtMIHKO

| 105

so |

«1.

i»

b) Aplacados en junta vertical

GR-CLM-30/3 Distancia x

Diàmetre

mm. Determinación de la tipologia de la grapa. espesor y diàmetro del soporte pasante, mediante àbacas adjuntos. Determinación del taco soporte de sujeción de la grapa al muro. considerando los valores de Rh, E, Rv establecidos en los àbacos adjuntos. Coeficiente de seguridad de cargas: 1.33

xrawTD 115

100

•L.»

GR-CLM-50/3 Disianda x mm,

Dlémetro espànago

3WM107D

too| i »

j 50

11D

sa eo ss

«5

GR-CLM-70/4 Dlàmelra asparrago

100

105

110

Distancia x mm.

awwro aaawitno

| ioo too

£0

ICO

£6

,20

125

,30

,36

Reacciones para el tomillo-taco de fijación Rh > 100 Kg

mecanismos, anclajes y sistemas autoportantes s.l.

REPORTATGE

APARTHOTEL

CITADINES

in que pot tenir un significat compositiu, com a contrapunt respecte a la posició del rètol, el que és cert és que. almenys amb la seva forma actual, té una referència massa directa a ia quotidianeïtat constructiva que no s'adiu amb l'aspecte més abstracte de tota la façana. La col·locació en aquest pilar, i al marge dels criteris de la direcció facultativa, d'un directori de íusta crea més confusió i empobreix considerablement la imatge de l'entrada de l'edifici. De la íaçana que dóna a la plaça de la Villa de Madrid, cal destacar-ne l'habilitat amb què s'introdueix el canvi de ritme i de mida de les finestres de les plantes superiors. Aquesta variació és el resultat directe del canvi de mida d'una part de les habitacions. Aspectes constructius Pel que fa a les característiques constructives, podríem dir que es tracta d'una obra realitzada seguint criteris actuals, sense innovacions però amb una Planta tipus 1-4

als soterranis. L'espai perdut es va haver de guanyar, posteriorment i de mica en mica, fent volar l'estructura, a partir del primer soterrani. El segon aspecte va afectar el procés d'obra quant a l'execució de pantalles, que va ser més lent del que hauria de ser en condicions normals: les dames més espaiades per evitar possibles assentaments dels edificis veïns, i la necessitat de la utilització dels llots tixotròpics. També la llosa base del darrer soterrani, de subpressió per contenir el nivell freàtic, va comportar un tractament específic. Després de la subbase de graves de 40 centímetres es va executar la llosa de 40 centímetres de formigó amb additiu cristalJit2ador per impermeabilitzar-lo, aplicat abans de l'abocat i durant et procés de reglejat. Com a prevenció de possibles inundacions ofiltracíons, al darrer soterrani de l'edifici la llosa es va realitzar en pendent cap a un cantó i situant al final

acurada resolució dels problemes. Es tracta sempre de solucions permissives, de nova fornada però que ja es poden considerar convencionals, si més no en promocions d'aquest nivell. Les façanes són revestides amb pedra natural col·locada amb cambra ventilada i fixacions d'acer inoxidable sobre un suport variable —pantalles de formigó o parets de maó calat. L'especejal és el característic de la firma amb disposició vertical i col·locació a trencajunt. L'acabat interior està format per un aplacat de cartró-guix sobre perfils galvanitzats. Les cobertes són invertides, amb paviment flotant si són transitables, i de grava quan no ho són. La complexitat del solar i la variació de la distribució en les diverses plantes va portar a plantejar-se una estructura poc densa i de trama regular que oferia el major grau de llibertat possible. La façana de la rambla està tractada com una gran pantalla que permet tot el joc de forats i els desplaçaments superiors. Del procés d'obra, cal destacar-ne tes dificultats d'execució dels murs pantà-

Planta tipus 5-8

un pou amb bombes d'evacuació. En darrer lloc i pel que fa al control de qualitat del formigó, aquest es va resoldre sense cap tipus de problemes. En aquest sentit, m'agradaria destacar que la majoria de provetes donaven resultats força elevats als set dies.

Condicionaments i solucions Robert Brufau Cotculista d'estructures Quan vam plantejar l'estructura de l'edifici que dóna a la Rambla ens vam trobar amb la necessitat d'aconseguir una solució que donés resposta correcta a tots els programes funcionals. Cadascun d'aquests demanava una organització de pilars i sostres diferents, tant pel que fa a escalfades, orientació, separació i mida dels suports verticals, com pel que fa a l'admissió o no de jàsseres penjades als sostres. D'altra

L ' I N F O R M A T I U

banda, la complexitat de totes les mitgeres del solar, amb edificacions antigues remuntades damunt d'altres encara més antigues i amb greus discordàncies dimensionals segons els nivells, ens va introduir un factor circumstancial afegit a tenir en compte. De tots aquests condicionaments previs es deduïa la necessitat d'una estructura absolutament "neutra", amb crugia central única de 7,80 metres de llum, acompanyada de voladissos davant i darrere que li donessin un cert equilibri, i reduís acceptablement els esforços de flexió en els grans pilars. Els elements resistents horitzontals eren, en tots els casos, lloses massisses de 28 cm decanteu, sense jàsseres ni àbacs resaltats, que definien grans superfícies completament "planes" i, per tant, aptes per a tots els usos funcionals t amb un excel·lent aïllament acústic entre plantes d'habitacions. Com a singularitats de l'estructura endestaquemdues.

La primera és la gran magnitud de les càrregues axials dels pilars (800 tones al quart soterrani), que ens va portarà fixar l'escairada de formigó en una secció circular i) 70 amb armat interior amb perfileria metàl·lica incorporada. Aquesta perfileria metàl·lica s'estenia als sostres, amb unes potents creuetes metàl·liques embegudes a les lloses, perquè garantissin la correcta transmissió d'importants esforços des de les plaques fins als pilars. La segona singularitat és la disposició de les dues façanes curtes del bloc de la Rambla, tractades com a pantalles resistents en tota la seva extensió, 0 grans macrojàsseres, que assumeixen un notable paper coma estabilitzadors del conjunt davant de les soUicitacions horitzontals. El bloc de la plaça Villa de Madrid, de plantejament molt senzill, va recollir la proposta estructural del bloc de la Rambla, i va adoptar una solució similar, tot 1 que molt més "tranquil·la".

REPORTATGE

APARTHOTEL lla, a causa del mal estat de les edificacions veïnes i la necessitat de contenir les aigües, pel let de construir sota el nivell freàlic. Aquest aspecte va obligar a construir una llosa de subpressió i a realitzar un tractament especial d'impermeablització. Estudi econòmic L'adjudicació va ser del tipus «claus en mà», amb tot el que això comporta. En el transcurs de l'obra es produïren algunes diferències amb l'empresa contractista quant al tema econòmic, que van comportar un alentiment d'aquesta i van provocat una petita liquidació al final de l'obra. Tot seguit ens referim al pressupost d'execució material d'ajudicació. La repercussió del cost per m ! de cada concepte està feta per a la totalitat de l'obra construïda. TOTAL OBRA 88.174ptes/m

994.30M

100%

ESTRUCTURA • Enderrocs i moviment de terres: enderroc tradicional i excavació a cel obert un cop executades les pantalles. 1.979ptes/m! 22,32 M 2,24%

CITADINES

t Fonaments: murs pantalla de formigó armat i petites pantalles centrals per als pilars. 10.586 ptes/m2 119,37 M 12,01% • Esiructura vertical i horitzontal: pilars i murs, façanes bloc Rambles i lloses de formigó armat. 15.080ptes/m> 170.05M 17,10% • Tractament mitgeres: cosit amb grapes melàl.liqües i reforços interior de les finques veïnes. 322 ptes/m1

3,63 M

0,37%

TANCAMENTS I COBERTES • Diversos obra civil: sense especificar. 2.909 ptes/m ! 32,80 M 3,30%. • Cobertes, impermeabilització i evacuació: planes invertides, zones de pas acabades amb paviment flotant i !a resta graves. Làmines asfàltiques i baixants de PVC. 1.182ptes/m' 13.33M 1,34%. • Tancaments i divisòries: a façanes paret de maó calat de 15 cm de gruix, cambra d'aire i aïllament de poliestirè expandit amb envà interior de cartó guix. A façanes de formigó trasdossat amb totxana de 10 cm sense aïllament. Divisòries interiors resoltes amb envans de cartó guix. 4.920 ptes/m'

55,48 M

5,58%.

ACABATS • Revestiments: enguixat a les parets ceràmiques i acabats de pintura o bé de paper. Pedra natural a les laçanes. Enrajolat de gres als banys i a les cuines. 8.925ptes/m' 100.64M 10,12%

• Cel rasos: bàsicament de cartó guix. 778 ptes/m1 8,77 M 0,88%. • Paviments: dormitoris i zones comunes, amb moqueta. Banys i cuines gres. Aparcament, amb formigó lliscat i pintat. 2.911 ptes/m ! 32,83 M 3,30%.

JOIDA

MATERIALS PER LA CONSTRUCCIÓ

DISTRIBUÏDOR DE LES PRIMERES MARQUES DE SANITARIS I CERÀMICA Sant R a i m o n d e P e n y a f o r t , 3 7 - 4 5 . Tel. 7 I 0 36 0 0 . Fax. 7 I 0 2 2 4 0 . S A B A D E L L N F O R M A T I U

• II

R E P O R T A T G E

A P A R I H O I E l

Clt

A D I N E S

Tancament Seccions verticals per balcó i per buit

h -.

— : - "

Llinda xapa d'alumini de 6 mm. Façana ventilada de pedra natural de 30 mm de guix amb fixacions Fischer F-1Q.

Penjant de formigó armat.

1 I I

1. 2.

Reforç Pladuf-term.

Ampit de marbre blanc de 30mm amb trencaaigúes.

Pladur sobre paret de 70 mm.

Barana de vidre Stadip 5+5 mm, Butiral incolor.

11. Vernís hidròfug. 12. Muntant arabesc Arni desbastat de 20 mm de gruix.

Secció longitudinal

EIÜ

unim

nana

Façana Rambles III • Decoració: Acabats del vestíbul. 2.892 ptes/m! 32,61 M 3,28%. TANCAMENTS PRACTICABLES • Fusteria exterior: alumini de bona qualitat sense trencament de pont tèrmic. 3.602 ptes/m2 40,62 M 4,09% Vidrieria: vidre aïllant 8+6+6, bloc Rambles i 6+6+6 bloc interior. 850 ptes/m' 9,59 M 0,96%. • Fusteria interior: lusta xapada acabada envernissada. i^eptes/m' 21.49M 2,16%. t Serralleria: portes tallafoc, portes metàl·liques zones de servei i reixes. 1.138ptes/m! 12.83H 1,29%. INSTAL·LACIONS Ascensors: Hidràulics, acabats nobles. 1.397ptes/m! 15.75M 1,58%. • Instal·lacions: xarxes nervioses, climatització i protecció. 26.798 ptes/m1 302,19 M 30,39% Text: Joan Sabaté Estudi econòmic: Aumedes & Pena Fotografia: Javier García Oie, Chopo

Secció façana Rambles I N F O R M A T I U

Secció façana Villa de Madrid 22

REPORTATGE

APARTHOTEL

RESUM

Costm2ptes. ESTRUCTURA Enderrocs M. terra Fonaments Estructura sot. Total

Total milions

ECONÒMIC

Cost m2 pies.

2.769 19.743 14.210 36.721

13,39 95,50 6B.73 177,62

4.77 33,99 24,46 63,22

TANCAMENTS 1 COBERTES Diversos Tolal

2.916 2.916

14,10 14,10

5.02 5,02

ACABATS Revestiments Paviments Tolal

2.081 2.036 4.117

10,06 9.85 19,91

3,58 3,51 7,09

531

2,57 2,57

0,91 0,91

INSTAL·LACIONS Ascensors Inst-gralsTolal

1.302 12.495 13.798

6,30 60,44 66,74

TOTAL SOTA RASANT

58.082

280,94

TANCAMENTS PRACTICABLES Serralleria Total

CITADINES

Total milions

Enderrocs M. Terra Fonamenls Estructura edifici Tractament mitgeres Tolal

1.386 3.707 15.733 564 21.390

8.93 23.87 101,32 3,63 137,75

1,25 3,35 14,20 0,51 19,31

TANCAMENTS I COBERTES Diversos Cobertes imper. Tancaments i div. Total

2.903 2.070 8.615 13.588

18,70 13,33 55,48 87,51

2,62 1,87 7.78 12,27

ACABATS Revestiments Cel rasos Paviments Decoració Total

14.065 1.362 3.568 5.064 24.059

90,58 8,77 22,98 32,61 154,94

12.70 1.23 3,22 4,57 21,72

Fusteria exterior Vidrieria Fusteria interior Serralleria Tolal

6.307 1.489 3.337 1.594 12.727

40,62 9,59 21,49 10,26 81,96

5,69 1,34 3,01 1,44 11,48

2,24 21,51 23,75

Acensors Inslal. grals. Tolal

1.467 37.539 39.007

9,45 241,75 251,20

1,32 33.89 35,21

28,00

TOTAL SOBRE RASANT

110.770

713,36

72,00

a—mmmm•••TANCAMENTS PRACTICABLES

eSPALU Fachadasy Ventanas

MUROS CORTINA CERRAMIENTOS DE FACHADA TRADICIONALES y VENTILADOS ESTRUCTURALES (V.E.C.) CON VENTANA OSCILOBATIENTE CARPINTERIA ROTURA PUENTE TERMICO CARPINTERIA MIXTA MADERA-ALUMINIO

Hemos realizado los cerramientos en carpinteria de aluminio y los revestimientos de chapa del HOTEL CITADINES. ESPALU, S.A. O Pere i Pons 9-11. 08034 Barcelona. Tel. (93) 280 36 12. Fax. (93) 204 28 06 23

I N F O R M A T I U

Grupo: OUEST-A1U

En 1.993: 95.312 m' netos de exposición, 3.321 empresas expositoras y 210.135 visitantes profesionales. S A L Ó N

INTERNACIONAL

D E

C O N S T R U C C I Ó N

CONSTRUMAT9S B A R C E L O N A ,

3 - 8

A B R I L

La feria general més importante del sector de la construcción.

Fira de Barcelona Av. Reina Ma. Cristina, s/n 08004 Barcelona Tel. (93) 423 31 01 Fax (93) 426 06 65

IBERIA im