AT | II
Núm. 64 SEGONA QUINZENA FEBRER 95 150 PTA
PEL COL·LEGI D'APARELLADORS
I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
Bon Pastor,5 08021 BARCELONA Tel.414 33 11 -2098299 Fax41434 34-2006899 DelegacionsaVic, ManrGsa,GranollersiTerrassa
Catalunya vol retrobar la memòria històrica en el seu patrimoni industrial Catalunya vol recuperar el seu patrimoni arquiteco Qr d'aquesta iniciativa, a mig termini, és recuperar la tònic industrial. Un primer pas ha estat el que han ^ ^ memòria històrica d'un dels períodes clau en la fet un grup d'experts en arqueologia que han història de Catalunya. L'INFORMATIU ha entreelabora! una llista amb 75 edificis, entre ells la Colònia vistat a Eusebi Casanelles, director del Museu de la Güell, la fàbrica de ciment Clot del Moro de la Pobla de Ciència i la Tècnica de Catalunya, una de les entitats Lillet i el mercat del Born, que cal preservar. L'objectiu impulsores d'aquesta iniciativa. •
El Govern reprèn el projecte de reforma dels col·legis professionals El Govern central enllesteix ia redacció d'un nou projecte de llei de col·legis professionals. El canvi fonamental que comportarà aquesta proposta governamental és la incorporació del món dels professionals liberals al lliure mercat dels serveis. El Govern preíén, amb aquesta mesura, impulsar l'economia i reduir l'índex d'inflació. La reforma considera, entre altres fets, la collegiació obligatòria f i la supressió de les tarifes d'honoraris. • •
Consell do Redacció: Antoni CaptKa, Caries Cariaria. Joan Gay I flarnoi puig. Coordinació: Carles Cariaria. Redacció :Snoels&*ara,*fficnCaDBa i Bs-reh Puarul Fotografo: J j * a García De. Ctoçc- Admhttnctó: Montserrat Atenrrf Bnpnutó: Ronurgral Dlpòitt Kgtt 6-12389-1991 ISSN: 1132-381» PubfidttL BIT-Pubioúaa. Josep Tanatóas, 155.08029Barcelona Tel.41045 55 Fat « 0 39 75 i 419 41 83. EDÍTA: ColJegi (TApveUMort I AnjuJ5 08021 BarwWw Teí 209 82 99. F a i 414 34 34. Otont: PI M*r.6.06500 Ve T d BBS 26 11. B*ge»fegutdt « • » de FOra. 6.08240 Manresa. TaL 872 97 99. Vanes OrtenW: Josep Uirbsrt. 25.08*00 Granotes. Ttt ETS 01 TE. V a f e OctíO f r t * SanlFiaices:. 18.0821 Terrassa. Té TW U 10. JUNTA DE GOVERN: PnUdcnt Cartes Puggros. Sccnttrt
g g : Anton Casat. i Otenttf: Fndn: de Butn. Vall»! OcctíUnttl: S*^èdor Nnvro.
Cl·iopo
El Centre Josep Renarí s'acosta a larealitat del sector amb nous serveis El Centre de Documentació Josep Renart de construcció i arquitectura, creat el 1990 pel Col·legi, ha posat en marxa un procés de reestructuració dels seus serveis amb l'objectiu d'estar més a prop de la realitat del sector i del professional de la construcció i atendre les seves necessitats. La reforma es tradueix en la creació de nous serveis d'informació documental i en la millora dels productes ja J existents, com ara Construdoc. • •
Edifici Nexus, la quadratura del cercle En els darrers anys la Universitat Politènica de Catalunya, ha fet una important expansió amb la construcció d'un nou campus a Barcelona, l'anomenat Campus Nord. L'edifici Nexus està situat en aquest campus universitari i presenta un programa singular i innovador: es tracta d'allotjar empreses que tinguin conveni de col·laboració amb la Universitat. La forma circular, la realització del mur cortina i el nivell d'equipament són els tres aspectes més destacats de l'obra.
15 a 19
GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciarse en aquesta secció. BIT PUBLICIDAD Maria Meca Telèfon: 410 45 55
PAVIMENTS ^
FUSTERIA | Í
ESTRUCTURES I CATALANA.S.A. Morters sense retracció. Rehabilitació
_EXTRAFORT_J FLUIDS
Portes • DM-620 • Corttraplacals I toia classe de fustes per l'ebenisteria i decoraciïi Gavà: Tel. 638 22 40 -Fan 638 22 45 Manresa: Tel. 873 32 62 -Fax S73 70 12
G
Industrial Química Parrot,s. Bolívia, 333 (canlonjíj PuigcfíO3) 0S0t9 BARCELOWA
AÏLLANTS i | ••1 ^ H 1 ^ H K • ^ ^ ^ H
Navès Induslriales ForjadosCerramlentos Chalets-Pàrkings Centros comerciales
SERVEIS SERVEIS PER AL PROJECTE
Sfgjf ^ ^ ^ f ^ | | ^J ARIDOS LIGEROS, S.A.
PAVINDUS S.A.
HORMIPRESA Pa " 1 *" nes · e " :
• Desenvolupament de projectes ' Delineació CAD i manual • Escanciat i vecioritinció de plànols • Plotter b/n i color
PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS
AUTOANIVEILADORS 1 MORTERS OE RESINES
C/. Viladomat, 140 bis 7= 2" 08015 Barcelona Tel. (93) 453 16 04 Fax (93) 323 73 07
AVENIDA DE CHILE. 41 - T E L (93) 334 62 90 FAX. (93) 313 98 01 • OBOM BARCELONA
PUçalEiLiin HíriaMOlOBAHCELOíW Tel 265 09 39 F u 265 72 ?6
•TopoBrafia • Pcrspcciives • Rcdcring / Anirnadó 3D •Chi Bascs de dades • Etc...
INFORMÀTICA I TWMS LAS SCHUCIONES EN U9JtUam
f i
E LLMMACIÚN NAIUML
CYPE
POUGLAS KOtG CURVAOO DE PERFILES, S.A.
CYPE CATALUNYA
ALMOGÀVERS. 6 6 . 2 ' A
INGENIEROS
T E L (93)
4 8 5 1 1 02
0 8 0 1 8 BARCELONA
GEOTECNIA I BOSCH ^VENTAYOL O
E
O
•= S i
t
V t
HUMICONTROL S/L
t S
P
^ P
^L·-
B«teJalretUDntlúd«p(LifinHi)-jl
Hidrogtologia ^r
Rocafort 261 Allc 2* 08029 Barcelona T. (93) 778 08 16 Fsx (93) 439 25 90
^
S·FT
Morttr paí l u a c i l g í de l o i t r u n l l
Sj(itómaTmidal3Í.S'
C PadD i a. 2JQ Tel (93) 455 61 91 Fji(S3M3BÏ!BS-0Mt3 9jraion3
METL·IA. PROTECCIÓ, CONSOLIDACIÓ 1 RESTAURACIÓ DE
4
PEDRA 1 DE TOT TIPUS DE MATERIAL
^
\
TRACTAMENT AMT1PINTADES PERMANENT. TRACTAMENT 1 EllMlNAClO D'HUMITATS. All LAMENT 1 ANTICDNDENSACIÚ.
€COINV€ST
GESTIÓ 1 SERVEIS TÈCNICS GEOLÒGICS
Tel. 3 1 9
22 3 6
WL..to™ í .ii»»ra!.
G
- SONDEIGS GEOLÒGICS - CÀLCUL 1 ESTUDI GEOTÈCNIC - PROJECTES MEDIAMBIENTALS Serveis i preus competitius M i r a l l e r s , 7. e n l r e s o l l a . - 0 8 0 0 3 B a r c e l o n a
PRICOinjfTE^—
Industrial Química Parrot,s.a. Bolivii 338 (unEocudj Puigcerdà). 08D19 SAitCELONA Tet (93) 30716 00 Fac(93)307 4í !S
Tel. (93) 423 80 44 FAX 426 06 71 08011 BARCELONA
j
o^^,,^^^^,
a. Torres y Arnal. 3 Tels. 316 33 77- 412 14 40 08001 BARCELONA
PREFABRICATS I KAT'RCE BSQT. S.L.
DISENO Y CALCULO DE ESTRUCTURAS Forjados Unldiretcionales y
LA,;;ORATORI DEL Í/AL j/ALLES laboratori ACREDITAT per la
Prefabricados de Hormigón, S.A.
Generalilal de Catalunya pel conlrol de IUPERMEAB1UZACIONES ESPECULES CON RESINAS
DE POUURETANO M0NOCOM PON ENTÈS EXPANSIVAS
qualilal de I edificació i els seus materials
PARA JUNTAS DE HORMIGÓN, PAKTALLAS, ETC».
Cl. JOSEP CABNEB. 21 - IEL. 879 33 91 /
F 3
0
07
TEL I FAX 879 45 17 - 08400 GRANOLLERS
CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS GEOTECNIA Eines i serveis per a l'enginyeria del sòl
FUSTERIA Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica
FLUIDS Aixetes, bombes, tubs.canalons
ESTRUCTURES Elements per a estruclures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres
AÏLLANTS Aïllaments, impermeabilització i recobrj-
INFORMÀTICA Informàtica aplicada a la conslrucció
PREFABRICATS Prefabricació i construcció industrialitzada
REVESTIMENTS Paviments i revestiments
SERVEIS Serveis aplicats a la conslrucció
El
P
A
T
R
TEMA
I
M
O
N
Catalunya vol recuperar el seu patrimoni arquitectònic industrial. Un primer pas ha estat el que han fet un grup d'experts en arqueologia que han elaborat una llista amb 75 edificis que cal preservar. L'objectiu, a mig termini, és recuperar la memòria històrica d'uns dels períodes clau en la història de Catalunya.
Catalunya vol recuperar el passat industrial Un grup d'experts reivindica la protecció de 75 edificis --mercats, fàbriques, molins i vapors-- dignes de ser conservats Catalunya, l'interès per l'arqueologia industrial és força recent, malgrat que és la comunitat pionera a Espanya quant a aquesta matèria. Fins fa poc, aquesta modalitat d'anàlisi del passat estava reservada a curiosos de la tècnica, bàsicament enginyers. Ara, però, la preocupació per salvar edificis, elements i materials que han donat a la societat catalana el seu actual caràcter industrial ha crescut entre historiadors, arquitectes tècnics, arquitecles i sociòlegs, fins a esdevenir una ciència pluridiscipünària que vol equiparar-se a les seves homònimes de França i Gran Bretanya. A Catalunya, Sabadell ha estat precisament una de les ciutats que més s'ha preocupat per protegir el seu patrimoni industrial. Obres com ara la Torre de l'Aigua i els vapors Can Borràs i Can Llonch han estat recuperades com a centres de nous usos lúdics i educatius.
Un esguard al passat La revolució industrial va arribar a Catalunya de la mà del vapor i el carbó. La importància d'aquesla nova força motriu va ser de tanta magnitud que les dues ciutats on més van arrelar les indústries tèxtils, Sabadell i Terrassa, van rebre el nom de vapors. L'estudi d'aquesta nova energia permet comprendre també algunes constants en la història recent de la indústria catalana: la dependència tècnica í energètica de l'exterior, la progressiva especialització laboral, l'emigració, la contaminació o la concentració urbana. Fins i tot, les ideologies -liberalisme, socialisme o regeneracionisme- són filles d'aquells temps.
•
La preocupació per la tecnologia del passat receni a Catalunya només és comparable, salvant la distància, a l'experimentada a Europa per francesos i britànics. Durant la conferència inaugural de l'assamblea de l'Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i de l'Arqueologia Industrial de Catalunya, es va assenyalar que l'èxit cinematogràfic de la pel·lícula Germinal, basada en la novel·la homònima d'Emile Zola, ha contribuït a incrementar el nombre de visitants de les mines de Lawande, al nord de Franca. Potser a la preservació del patrimoni industrial català li convindria una moda com la que ja és en marxa a França. El primer pas ja ha estat donat. L'assamblea de l'Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d'Arqueologia Industrial de Catalunya, reunida el mes de novembre passat, va fer un inventari de 75 elements arquitectònics que mereixen ser catalogats com a patrimoni històric i, conseqüentment, conservats i protegits. Aquest inventari. "bàsic i mínim" va ser aprovat pels especialistes que van participar en les terceres Jornades d'Arqueologia Industrial
Els vapors al voltant dels quals Sabadell i Terrassa van fomentar el seu desenvolupament contenien una màquina de vapor a la qual s'abonaven diverses empreses tèxtils per compartir despeses. Els vapors van dibuixar un paisatge de xemeneies que fumejaven per tot Catalunya i, especialment, al Vallès. Terrassa, per exemple, encara s'enorgulleix de posseir la xemeneia més alta de! món, l'Almiralll, amb una escala de 223 graons.
que es van dur a terme a Sabadell a mitjan novembre. L'objectiu d'aquesta iniciativa és elevar la proposta a les diferents institucions públiques de Catalunya. L'inventari inclou molins, fundicions, fàbriques, mercats i cellers. La ciutat de Barcelona aconsegueix la inclusió de 13 edificis: la fàbrica d'estampacions del carrer Tàpies, els vapors de Can Batlló (Escola Industrial de Barcelona), Sants, Can Bagaria, Ca l'Aranyó, Casarramona i la Sedeta, la Torre d'Aigües de Catalana de Gas, la seu d'Hidroelèctrica de Catalunya, les estacions del Nord i de Franca, el Mercat del Born i els magatzems del Port. Altres elements inclosos a l'inventari són el molí d'Àreu, la Colònia Güell, la fàbrica de ciment del Ciot del Moro {La Pobla de Lillet) o les mines de sals potàsiques i la muntaya de Sal de Cardona. •
A l'ombra del vapor van néixer les companyies d'aigües (1840), la Caixa d'Estalvis de Sabadell (1854) i de Terrassa (1877). i les primeres companyies d'assegurances. També van ser els obrers del tèxtil els que van protagonitzar el Primer de Maig (1890) i els primers de reclamar la reducció de les seves esgotadores jornades de 12 hores diàries, dissabtes inclosos. Ho van aconseguir et 1919, quan l'arribada de l'electricitat va apaivagar la força dels fins llavors omnipresents i omnipoderosos vapors.
Antoni Capilla
I N F O R M A T
Un catàleg de 75 elements arquitectònics a protegir Adoberies Cal Granotes (Igualada) Caves Celler (Espluga de Francolí1). Celler Cooperatiu (Falset). Celler Güell (Garraf). Sindicat Agrícola (Pinell de Brai). Cooperativa Agrícola (Gandesa). Celler Cooperatiu (Cornudella de Montsant). Codorniu (Sant Sadurní d'Anoia). Colònies Industrials Güell (Santa Coloma1 de Cervelló), Sedó (Esparreguera). Vidal (Puig-reig). Borgonyà (Sant Vicenç de Torelló). L'Ametlla de Merola. Viladomiu Vell (Gironella) Oestileries Gerunda (Girona) Escorxadors Manresa. Igualada Fàbriques de ciment
Clot del Moro (La Pobla de Ullet) Fàbriques d'estampació de teles del carrer Tàpies (Barcelona) Fàbriques de gas Torre d'Aigües de Catalana de Gas (Barcelona) Fàbriques de tabac Tarragona Fàbriques de tints Fàbrica dels Panyos (Manresa) Farges Farga Palau de Ripoll. Farga de Banyoles Farineres La Florinda (Manresa). Teixidor (Girona). Sindicat Agrícola (Cervera). Balcells (Tàrrega). Forns de calç Forn de Fonteta (Vullpellac). Indústria del suro Fàbrica Armslrong (Palafrugell) Indústria del metall Fàbrica La Llauna (Badalona) Llaneries Tint dels Paraires (Banyoles)
Mercats Born (Barcelona) Mines Mines de carbó de Cercs. Mines de plom (Bellmunt Priorat). Mines de potàses (Cardona). Molins fariners Moll de Maçaners (Saldes). Moli d'Àreu Molins paperers Molí de la costa de Capellades. Molí de la vila de Capellades Obres d'infrastructura Estació del Nord (Barcelona). Estació de França (Barcelona). Viaducte de Masos (Duesaigües). Túnel de la Torreta (Argentera). Magatzems del Port (Barcelona). Far de Sant Sebastià (Palafrugell). Canal de Can Noguera (Ripoll). Pont del Mil·lenari (Tortosa). Pont del Ferrocarril (La Garriga) Pous de gel L'Aençò (Tagamanent). Can Revetllat (Castellterçol) Productes químics
Fàbrica Pagans (Celrà). Compania Fabril de Carbones (Castellgalí! La Petrolífera (Bagà) Rajoleries Sugranyes (Reus). Anguera (Tortosa) Salines Gerri de la Sal Serradores Serradora d'Àreu Serveis d'aigua Central d'aigua (Cornellà). Dipòsits Vells (Manresa). Central del Besòs (Montcada). Torre de l'Aigua (Sabadell) Serveis d'electricitat
Central de Cabdella (Torre de Cabdella). Central del Ter (Anglès) Vapors Can Batlló (Barcelona). Igualadina Cotonera (Igualada). Vapor Vell de Sants (Barcelona). Tecla Sala (L'Hospitalet). La Sedeta (Barcelona). Ca i'Aranyó (Barcelona). Can Bagaria (Barcelona). Aymerich, Amat i Jover (Terrassa) Casa Casarramona (Barcelona). Cal Boyer (Igualada). Vapor Bueda (Sabadell)
• ASER LB-S
EL LÀSER COMPACTO PARA CONTROLES VARIADOS Làser Alignment Inc., fabricante de làseres desde hace 27 anos, ha desarrollado el LB-5, un Làser de reducido tamano, capaz de referenciar y controlar toda clase de niveles, I escuadras, alineaciones, plomadas, en reformas, rehabilitaciones y nueva construcción. Su uso, sencillo y unipersonal, ha propiciado que los técnicos usen el LB-5 como auxiliar de control, fàcil de transportar y utilizar. Durante el presente mes, el importador ofrece a los coiegiados que adquieran un LB-5:
*• J
vmimss. INGENIERIA DEL LÀSER S.A.L. Qni.Sabadell Km. 13 Nave 108. 08191. RUBI(Barcelona). TelJFax. (03) 58S 60 49
N FO RM AT
Eusebi Casanelles: "Si recuperem el nostre patrimoni industrial, recuperarem el nostre passat recent" 'ànima d'aquest intent de recuperació del patrimoni industrial català és l'enginyer industrial Eusebi Casanelles, director del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. L'exemple britànic, on antigues fàbriques han esdevingui centres d'atracció turística o cultural, va animar els experts en arqueologia, entre ells Casanelles, a enumerar 75 edificis que haurien de ser conservats i preservats per assegurar la correcta comprensió del passat industrial recent de Catalunya. Un passaí que, segons Casanelles, ha marcat poderosament i decisivament el nostre present i futur com a nació. ~ La responsabilitat de preservar el patrimoni industrial de Catalunya éscompetència del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya? •- Sí i no. El Museu és molt més que un museu. Dins la seva modèstia, intenta vetllar per la conservació del patrimoni industrial del nostre país, promou accions de recuperació efectiva d'aquest patrimoni i, també proposa possibles reutilitzacions d'alguns elements d'aquest patrimoni com a millor salvaguarda de la seva super- cionals i estatals perquè aquestes admivivència. A Catalunya tenim molta fei- nistracions prenguin les mesures adients na per fer. Hem de preservar mínima- per assegurar que aquest patrimoni es ment una sèrie d'edificis antigament conserva amb els mitjans i condicions productius, com ara velles colònies o més adients. velles farineres. L'inici d'aquest pro- Q u e no se n'han preocupat fins ara cés ha estat, preciles administracions, d'aquest patrimoni? sament, l'elaboració "Fins ara, aquests d'aquesta llista de 75 - L a resposta és senelements zilla. Fins ara, aquest elements imprescinpatrimoni ha estat arquitectònics han dibles, triats segons menyspreat. Només es la seva tipologia i l'acestat menyspreats, valoraven les obres tivitat que desenvonomés es valoraven d'art, la resta de patrilupaven quan eren moni no existia per als actius. És veritat. les obres d'art" crítics que, en definitiAquesta acció ha d'ava, són els líders d'opinar acompanyada nió en aquest sentit. d'un procés de catalogació que ens permeti el seu estudi. A més. aquest catàleg haurà de ser obert perquè es puguin incloure altres edificis. - Però, l'elaboració d'un llistat, inventari o catàleg no sembla , en principi, el millor remei per aconseguir la protecciód'aquest patrimoni. - Si. el següent pas és elevar aquest catàleg a instàncies municipals, na-
de Nova York, com a escola, com a magatzems o, perquè no, com a seu de noves activitats industrials encara que siguin moll allunyades de les que aquests elements arquitectònics van acollir anteriorment. - No existeix el perill que broti una febre depreservar-hoabsolutament tot, només pel fet que un edifici acollís, antigament, una fàbrica. - No s'ha de preservar tot. Cal veure quins elements es conserven, perquè es conserven i quina utilitat tenen per explicar el nostre passat. - Malhauradament, no es podrà recordar tot aquest passat recent - S'han destruït molts elements del nostre patrimoni industrial. El nostre objectiu, doncs, ha de ser recuparar el paisatge industrial. És a dir, que quan la gent vingui, per exemple, a Terrassa trobi més d'un vapor, que es pugui imaginar el que va ser la Terrassa de final del segle XIX. - Ja que parla de vapors, aquests són molt grans i estan ubicats al bell mig de les ciutats. No li diu res la paraula especulació. - SI, electivament, aquests tipus d'edificis són molt llaminers en aquest sentit. Afortunadament, els equips de govern municipals comencen a prendre consciència de la necessitat de preservar-los. A Sabadell es protegeixen ben bé lots els vapors, a Terrassa s'han preservat oficialment sis grans vapors. El problema és que encara no saben cap a on anar. Potser hauríem de se-
ropa. Al meu entendre, aquesta industrialització, prematura i única a la resta de l'Estat, és un dels trets diferenciadors del caràcter català, un dels nostres signes d'identitat. Ara es comença a entendre la necessitat de l'interès per al patrimoni arquitectònic, el qual, com passa amb "La millor proposta l'arqueologia, cal cond f é servar no pas perquè sigui bonic sinó per-
H
f ™ s ^ potenciï la
què és el testimoni d'una època clau en la història del territori.
reutilització d'aquests BdlflClS, j a Sigui COI71 a
guir l'exemple britànic. Els anglesos consideren les seves antigues làbriques i instal·lacions industrials com un autèntic tresor nacional. I,
-Fins ara hem parm u s e u 0 altres USOS" el que és més imporlatdeprotecciódepa^^^^^^^^^«w^^™ tant, aquest sentitrimoni en termes de ment no és pas exdeclaracions d'intencions. Es poden clusiu de l'administració, sinó que traduir aquests conceptes en alguna també molts particulars, sovint els mateixos industrials, treballen en la proposta concreta? -- Si, com ja he apuntat abans, la preservació d'aquestes fàbriques, millor proposta que podem fer és que es potser per un sentit d'orgull nacionaJ potenciï la seva reutilització. Ja sigui que aquí ens convindria retrobar un com a museu, com és el nostre cas (el xic. En definitiva, parlem de la nostra Museu ocupa l'antic Vapor Aymerich, història. •
- Però això està canviant. - Potser sí. A diferència del patrimoni artístic, el patrimoni industrial cal conservar-lo no pas pel seu valor artístic sinó pel seu interès testimonial del procés d industrialització català que fou cabdal en la història del nostre país. Cabdal perquè va introduir prematurament la Amat i Jover, a Terrassa), com a vívenindustrialització en un país del sud d'Eu- des a l'estil de les que existeixen al Soho
L ' I N F O R M A T I U
Antoni Capilla
PUNTS
I A
DE
VISTA
FIRMA
L'EDITORIAL
Liberalitzar? Sí, però... í I Govern torna a plantejar la reforma dels col·legis professionals. Una de les obssessions del MiI nisteri d'Economia és que la supressió del control dels col·legis sobre l'activitat econòmica dels professionals reduirà la inflació i estimularà la lliure competència. Potser sí que és el moment que els col·legis deixin d'exercir un control, que és cada vegada més formal que no pas real, i que sovint es perd entre els papers i els tràmits. Et que ja no és tan clar és que els professionals hagin d'entrar en una dinàmica de competència "pura i dura0, que no respecti el paper i la responsabilitat que els professionals assumeixen socialment. I és aquí on els col·legis tenen encara moltes possibilitats per explotar. Per una banda, com a institucions de suport dels professionals en l'adequació a un món competitiu i, per l'altra, com a impulsors d'un sistema que garanteixi una funció social real de les professions. Aquesta llei pot ajudar a enterrar un model de col·legis ja periclitat, però la liberalització proposada ha de guardar un equilibri que respecti la professionalitat, •
Deontologia i responsabilitat civil professional
Q
a responsabilitat civil és un dels factors més conflictius de la professió. El motiu? L'augment de les reclamacions i l'augment del cost de la pòlissa d'assegurança i un marc legislatiu que no acaba d'afrontar la situació. Vivim amb la incertesa que, malgrat que treballis bé i siguis exigent professionalment, et pots veure fàcilment implicat com a conseqüència d'una responsabilitat tan àmplia i tan poc definida. Amb el risc de ser titllat de corporativista, no puc per fer menys de destacar una situació que influeix negativament en l'estat actua! de la responsabilitat dels tècnics. Quan es produeix una reclamació de danys en un edifici, amb el corresponent comunicat a la companyia asseguradora, l'inici de la qüestió és, en la majoria dels casos, un informe fet per un arquitecte o un aparellador. Fa un parell d'anys remarcava que una de les formes deontològiques que calia cuidar era la que es produïa en la relació entre companys de proíessió. El respecte entre companys gconsella que, en el cas de ser requerits per informar sobre un conflicte en una obra realitzada per un altre company, seria bo procurar de contactar amb aquest per intentar resoldre el problema per la via el més amistosa possible. En el cas de no aconseguir-ho, cal complir amb l'obligació de realitzar ('informe demanat, sense corporativisme, però amb el màxim d'equanimitat.
L ' A P A R E L L A G R A M A , p e r
INSTRUCCIONS: Heu de resoldre les definicions numerades i anar ratllant les síl·labes dels mots-resposta en la graella de l'esquerra. Les síl·labes que queden sense ratllar formen
•••
•• • •
SA
el nom del municipi on es pot admirar el monestir de la fotografia. A la columna de color dels mots-resposta hi trobareu en acròstic el nom d'aquest monestir.
PORT
RA
ES
LLA
TO
PAS
DE
SE
RUP
A
PA
SIT
DIS
PAR
0
NA
NI
PRE
CAR
LA
RE
GUÀS
AU
SA
TU
SEL
BRA
RA
A
BUS
SE
CAR
CAI
DES
VI
SENY
ES
VA
TRÀN
RE
DEFINICIONS: 1. Cabàs amb nanses usat a la construcció per transportar material o runa. 2. Autopista sense protecció i amb encreuaments a nivell. 3. Instruments per traçar visuals horitzontals. 4. Pas d'un fluid per un conductor. 5. Palanca provisional a nivell de l'obstacle a salvar. 6. Instrument de dibuix en forma de triangle rectangle. 7. Línia que separa dues tongades. 8. Talús d'una muralla o
L'inlorme pericial és la base de qualsevol reclamació. És el puni on el demandant exigirà que, dins la responsabilitat decennal, tot hi tingui cabuda: defectes estructurals, aixetes que no funcionen o bé humitats produïdes per banys on el manteniment ha estat inexistent. Quan un de nosaltres és cridat per realitzar un
Olissip
VELLS DOR
EM
"Caldria que arquitectes i aparelladors féssim causa comuna"
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14
lerraplè. 9. Uoc per on s'escola l'aigua bruta o de pluja. ÍO. Obstrueix un conducte. 11. Trencament d'un sòlid en dos o més trossos. 12. Espai a tocar de la cuina proveït d'un taulell per preparar et menjar. 13. Representació de les dimensions i components d'un objecte per tal de ler-ne possible la seva construcció. 14. Deixar reposar el cotxe en un lloc a propòsit (si en trobes, és clar).
SOLUCIONS:
N F O R M A T I U
informe pericial, cal ser conscients que a l'altre cantó hi ha un company que haurà d'assumir la responsabilitat que li pertoqui. El que demano és equanimitat, defensar els interessos de l'usuari tenint coma sostre la justícia de la demanda i el coneixement dels límits temporals de garantia dels diversos elements de l'obra. Caldria que arquitectes i aparelladors, que acostumem a carregar amb tota la responsabilitat, féssim causa comuna, perquè de la mateixa manera que altres infraccions deontològiques són causa d'expedients disciplinaris, es preveiés la formació d'una comissió paritària per revisar informes pericials tendenciosos i realitzats sense respecte a la professió. És responsabilitat del Col·legi aprofundir en les causes de la sinistralitai i dels punts febles que causen la major part de les reclamacions. També ho és tenir cura que cada dia es treballi amb més responsabilitat. El prestigi de la professió es defensa fent la feina ben feta. Un informe pericial també ho ha de ser. •
JOSEP MARIA LLESUY Vocal de la Junta de Govern LA
PREMSA
Arquitectura sense base cultural La mostra La forma urbana a Catalunya descobreix una altra forma de mirar el territori construït. A Catalunya no s'han desenvolupat els estudis sobre la forma urbana, base cultural de l'arquitectura. La forma urbana, l'espai, també pot ser llegit com un fet artístic. Però la tendència, especialment a Catalunya, és la de fer un urbanisme exclusivament de gestió, econòmic. S'obíida la tradició arquitectònica i la història de l'art. Per cobrir aquesta manca de sensibilitat, l'equip de l'Arxiu de la Forma Urbana, organisme interdisciplinari depenent de la UPC, a part de la feina de recopilació de dades, fa una doble tasca de convenciment als arqueòlegs i en especial als arquitectes. Amb els primers, hi pot haver una diferència d'interessos perquè als de l'Arxiu de la Forma Urbana els interessa l'evolució d'aquesta forma, més que un període concret o una resta determinada. Els arquitectes són l'objectiu principal: es tracta de convèncer-los que la modernitat funciona per si sola. Aquesta manca de sensibilitat cultural de l'arquitectura també es fa extensiva a la construcció. • Ignasi Aragay AVUI. Dissabte, 21 de gener de 1995
EL
NOTICIARI
PROFESSIONALS El Govern central enllesteix la redacció d'un nou projecte de llei de reforma dels col·legis professionals. El canvi fonamental de la proposta governamental és la incorporació del món professional al lliure mercat dels serveis, amb l'objectiu d'intentar impulsar l'economia i reduir l'índex d'inflació.
Professionals més liberals El Govem elabora un nou projecte de llei sobre coi.legis que reforma l'estructura i el funcionament d'aquestes entitats I I Govern central prepara un nou projecte de llei de regulació del funcionament dels col·legis professionals. El nou text legislatiu ha | estat tramès als diferents col·lectius professionals de l'Estat per al seu coneixement i és previst que en aquest mes de febrer sigui presentat al Congrés dels Dipuíats. Aquest nou intent del Govern central de reformar la legislació sobre col·legis professionals forma part del conjunt de mesures econòmiques aprovades el mes de gener per l'executiu per tal d'intentar aconseguir impulsar l'economia espanyola i frenar la inflació. L'any 1993 el Congrés dels Diputats ja va estar a punt d'aprovar aquesta reforma dels col·legis, pràcticament consensuada amb els principals representants de les professions, però la convocatòria d'eleccions va fer inviable la seva aprovació. El text actual, promogut pel Ministeri d'Economia, té unes característiques similars. El plantejament legal parteix del reconeixement dels col·legis com a institucions plenament consolidades dins l'actual marc constitucional i,
en aquest sentit, manté l'obligatorietat de coüegiació per a exercir, excepte per als funcionaris que en queden exclosos. El canvi fonamental que configura la proposta del Govern central és la incorporació del món professional al lliure mercat dels serveis. La legislació sobre defensa de la competència i publicitat passen a ser les normes que han de regir, principalment, l'actuació dels professionals. La defensa de !a competència com a protecció de l'exercici de la llibertat d'empresa està regulada actualment per ía Llei 16/1989 que prohibeix, tant l'exercici abusiu del poder econòmic com les conductes unilaterals que per mitjans deslleials falsegin la competència. Pel que fa a la publicitat, aquesta es regeix actualment per la Llei 34/1988, que inclou totes les formes de comunicació que una persona física o jurídica pot fer en l'exercici de la seva activitat. Aspectes econòmics Tots els aspectes econòmics de les relacions professionals queden substrets dels col·legis. Així, desapareixen les tarifes d'honoraris i les possibles normes orientadores i s'admet, sola-
Principals trets de la reforma • Col.legiació obligatòria. • És suficient una única col.legiació per a exercir a tot l'Estat. • Les tarifes i les normes orientadores d'honoraris queden suprimides. • Se suprimeix el cobrament obligatori d'honoraris per mitjà dels respectius col·legis professionals. • El visat es manté solament per als treballs professionals. No es podran visar els contractes professionals dels col·legiats. • Els professionals quedaran sotmesos en la seva actuació a les lleis sobre competència i publicitat.
ment, una possibilitat de barem, sempre que ho aprovi el Govem, per a les relacions amb l'Administració. La contractació dels serveis professionals i el cobrament obligatori d'honoraris queden també exclosos del control dels col·legis professionals, encara que es manté el visat per als treballs professionals. El text en tràmit d'aprovació pel Govern central també preveu la seva aplicació un any després de publicar-se com a llei, excepte en els casos en què els col·legis basin la seva economia en la retenció sobre els honoraris. En aquest darrer cas el procés podrà tenir un termini més llarg. • Carles Cartanà
ARQUITECTURA
ECONOMIA
Els constructors critiquen l'anunci de retallar la inversió pública en obres
Arquitectes, depenents del mercat immobiliari, allunyats de la realitat
La licitació en infraestructures podria baixar fins a un 12%
El COAC clausura la mostra International Property'
H
'anunci de les administracions de retallar la despesa pública en obres d'infraestructura pot frustrar la sortida de la crisi del sector de la construcció, segons les estimacions dels contractistes d'obres de Catalunya. La rebaixa en la inversió en infraestructures podria sumar uns 59.000 milions de pessetes, només pel que fa a l'administració estatal. La incidència en l'activitat constructora serà negativa, ja que passarà d'un descens previst en un 4% fins a un 12%. Les previsions realitzades pels con-
tractistes apuntaven un creixement del sector del 2%-per al 1995. Els constructors van ser molt crítics amb el fons destinats per a les administracions públiques a Catalunya. Segons les seves dades, entre 1986 i 1993, les inversions públiques a Catalunya només van ser del 2,3% del PIB del país, contra la mitjana estatal del 3,8%. Els contractistes, finalment, demanen la reducció de la despesa corrent de l'administració í l'establiment d'un marc estable que permeti a les empreses una programació i evitar les oscil·lacions de la licitació. •
Q
ls anuncis de vendes immobiliàries han estat el punt de partida de l'exposició-instal.lació \nternational Property, clausurada el dia 15 al Col·legi d'Arquitectes. L'objectiu d'aquesta mostra, dissenyada per Yagò Conde i Bea Goller, ha estat obrir una reflexió sobre les relacions entre el món immobiliari i l'arquitectura que va tenir la seva màxima expressió en el debat del dia 1 de febrer, en el qual van participar, entre d'altres, l'escriptor Pep Subirós, el filòsof Xavier Rubert de Ventós i l'arquitecte Ignasi Solà Morales.
L ' I N F O R M A T I U
La principal tesi defensada és que el principal motor de l'arquitectura és el mercat immobiliari. Bea Goller sosté que aquesta és la conclusió a la qual s'arriba després de considerar la publicitat del món immobiliari d'arreu del món, en la qual els missatges són intercanviables "i els arquitectes cada vegada tenen menys poder davant el mercat. Uns missatges que es mantenen inalterables ben bé des dels anys 50, fet que, a més a més, revela que l'arquitectura contemporània està en una posició de total allunyament respecte al món real". •
EL
NOTICIARI
DOCUMENTACIÓ
Accés més fàcil ala informació El Centre^ de Documentació Josep Renart es reestructura per donar un millor servei als professionals del sector I I Centre de Documentació Josep Renart va ser creat l'any 1990. I L'objectiu inicial que va I motivar el naixement del Centre roman avui | inalterable: esdevenir un centre d'informació i assessorament documentals, d'àmbit estatal, especialitzat en tècnica, sector, legislació i normativa, sobre construcció. Els seus objectius bàsics continuen sent: esdevenir un instrument per a la millora de la competitivitat i la qualitat del treball professional dels col·legials o també d'altres professionals o empreses del sector, i potenciar la professió en el sector. Des de la seva creació, el Centre de Documentació ha anat ampliant els seus recursos, i millorant la seva oferta als col·legiats i professionals de la construcció. Ara, el Centre ha iniciat un procés de reestructuració i racionalització dels seus serveis. Amb la inlormació disponible, i amb un equip de professió-
N F O R M A C
nals especialitzats en construcció i documentació, el Centre ofereix serveis d'informació i documentació i elabora productes d'informació documental. Serveis d'informació i documentació El Servei d'Informació Documental permet obtenir referències de la informació existent al Centre i consultar la documentació i les bases de dades disponibles. El temps de resposta, en general, és breu ja que la informació facilitada requereix poca elaboració. El Servei d'Assessorament Documental del Centre de Documentació Josep Renart elabora documentació sobre un tema específic, d'acord amb les necessitats de l'usuari. El temps de resposta, en general, no és immediat i varia d'acord amb la seva complexitat. Aquests treballs són fets per personal especialitzat i, si la comanda ho fa necessari, es treballa en cooperació amb altres especialistes i amb altres centres
o institucions nacionals i internacionals per tal d'obtenir la inlormació necessària de la manera més precisa. El Centre de Documentació també ofereix altres serveis, des de préstec, traduccions o fotodocumentació fins a l'adquisició d'articles tècnics i altres documents publicats arreu del món. Productes d'Informació Amb la denominació CONSTRÜDOC, El Centre ofereix també diverses aplicacions informàtiques relacionades amb
les seves bases de dades que s'adquireixen per subscripció i s'actualitzen cada tres mesos. Actualment hi ha quatre aplicacions disponibles: disposicions legals de construcció (Alcalà Normativa); llistat de normativa d'obligat compliment per a cada projecte (Alcalà Plec); càlcul del coeficient de revisió de preus per a obres oficials i privades (RPK); productes amb distintiu de qualitat i laboratoris acreditats (Rivolí Qualitat); i resums d'articles tècnics (Bit Bit). • Carles Cartanà
D I S P O N
Fons documentals: 20.000 llibres i altres documents de tècnica, sector, arquitectura, urbanisme i legislació sobre construcció. 363 títols de revistes de construcció i arquitectura de subscripció activa. 219 vídeos de construcció i arquitectura. 8.800 textos complets de les disposicions legals de construcció i de normes tècniques. Bases de dades pròpies: RENART: 17.000 referències dels llibres, les revistes, els vídeos i altres documents del Centre. BIT BIT: 3.000 resums d'articles de les millors revistes nacionals i internacionals. AROU: 4.000 referències d'articles d'arquitectura. ALCALÀ: 3.600 referències de les disposicions legals, estatals i autonòmiques, relacionades amb la construcció. Rivoü: 6.400 referències dels productes amb distintiu de qualitat i dels laboratoris acreditats per a l'assaig de materials. Nonu: 2.400 referències de normes tècniques, relacionades amb la construcció. Bases de dades externes: IBERCIC: 60.000 referències de marques, productes i empreses de construcció. ICONDA: 375.000 referències d'articles sobre construcció. URBADISC: 250.000 referències bibliogràfiques d'articles sobre construcció, urbanisme, medi ambient i administració local. PERINORM: 160.000 referències de normes tècniques i reglamentació sobre construccó de països europeus, dels EUA i internacionals. Altres bases de dades: La cooperació amb altres centres fa possible accedir a d'altres bases de dades i obtenir informació sobre construcció d'arreu del món.
-HERMSsa-
ARMADURES PREFABRICADES PER A LA CONSTRUCCIÓ
Noves solucions amb armadures electrosoldades que eliminen el problema del seu muntatge i augmenten la velocitat d'execució de l'obra. Reforçament de sostres afectats per aluminosi o d'altres causes.
El Servei d'Informació Documental es pot utilitzar en règim d'autoservei o per mitjà del personal del Centre. La utilització en règim d'autoservei i les informacions puntuals realitzades pel personal del Centre són gratuïtes per als membres del Col·legi i l'usuari només ha de pagar, si cal, les connexions telefòniques o d'accés a bases de dades. Les recerques de bases de dades realitzades pel personal del Centre impliquen el pagament de la tarifa establerta en cada cas. Per als usuaris que no són col·legiats, el Centre ha creat un carnet d'usuari que els permet accedir als serveis en les mateixes condicions que els col·legiats mitjançant el pagament d'una quota. Els altres usuaris, no col·legiats o que no tinguin carnet, poden accedir als serveis mitjançant el pagament de la tarifa establerta per a cada servei. El Servei d'Assessorament Documental es realitza a partir d'un pressupost previ segons el treball a desenvolupar pel Centre. Els usuaris d'aquests serveis, col·legiats o amb carnet, tindran una reducció important en aquests casos determinats. ^ ^ ^ - ^ ^ ^ ^ ^ ^ — ^ ^ _
L ' I N F O R M A T I U
Consulteu a la nostra oficina tècnica, que atendrà específicament cada cas. INFORMACIÓ:
Tel. 431 35 OO • Fax: 332 34 86 Sants, 307 - 309 08028 Barcelona
EL
NOTICIARI
URBANISME
Els projectes fi de carrera d'Expressió Gràfica s'exhibeixen al Col·legi
Eixample. especulació o projecte viu? Un debat organitzat pel Col·legi obre una polèmica sobre la figura i obra d'Ildefons Cerdà I a crítica més dura i la defensa I més recalcitrant del projecte d'IlI deíons Cerdà van protagonitzar I l'animat debat que, sota el títol L'Eixample, la realitat d'una utopia, es va dur a terme el 31 de gener al Col·legi. En el debat, moderat per Albert García Espuche, cap d'exposicions de! Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, hi van participar la historiadora d'art Magda Saura; l'arquitecte Salvador Tarragó; Josep Maria Vilanova, secretari de l'Agrupació d'Arquitectes Urbanistes de Catalunya; Ricard Fayos, cap del servei de Planejament Urbanístic de l'Ajuntament de Barcelona; i Josep Alecontinuació actual del projecte Cerdà. many, arquitecte i president del Foment La quadrícula, per exemple, no soluciode les Arts Decoratives (FAD). na res. No és res. Hi havien alternatives. La crítica més dura a la viabilitat del Cerdà no va solucionar la trobada entre projecte de Cerdà va ser la pronuncia- la quadrícula nova i la ciutat antiga". da per Magda Saura. Segons Saura, "La Saura, a més a més, va estendre les realitat actual de l'Eixample posa en crisi seves crítiques a la figura de Cerdà i a una sèrie de valors intocables i quasi la gènesi del seu projecte. Segons mítics. No és tan original com ens han Saura, "Cerdà va ser un especulador. volgut fer creure. A més, té molts vicis L'Eixample és la història d'una gran esde concepte que no cal seguir amb la peculació. Des del mateix inici del
l Col·legi d'Aparelladors organitza, en col·laboració amb la Subj e c c i ó d'Extensió Universitària de la UPC i el departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica II de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona, l'exposició L'expressió gràfica a l'arquitectura. La mostra, que serà preL'Eixample, però, és viu. Segons Vi- sentada el dijous 2 de març per Benet lanova, "no és un projecte mort. Encara Meca, subdirector d'Extensió Universiresta per desenvolupar el 10%, és a dir, tària, presenta una recopilació dels treque s'han de projectar 80 o 90 illes". En balls de fi de carrera dels alumnes del aquest mateix sentit, Fayos va manifes- departament d'Expressió Gràfica Arquitar que "encara és un model amb capa- tectònica. D'altra banda, el departament citat de transformació i adaptació. Quan de Cultura del Col·legi prepara l'exposiens hem apartat no ha anat gaire bé". ció Art-disseny. Objectes en la frontera. Com a la Vila Olímpica. Segons Tarragó, Aquesta mostra, comissariada per Anne"es va perdre una oportunitat de fer un mieke van de Pas i Esperança Rabat, traçat amb el suport de la quadrícula. s'emmarca dins els actes de la PrimaveNo van tenir en compte estudis que hi ra del Disseny que es celebrarà el proha sobre les característiques originals per mes d'abril a Barcelona. L'objectiu de l'illa. El resultat és pobre i hem perdut d'aquesta mostra és establir un joc de l'oportunitat d'aprofitar-ho. El resultat és relacions, analogies i contrastos entre el una mostra de l'arquitectura del moment, món del disseny i el món de l'art, per de l'incultura urbanística i la confusió ac- mitjà d'una selecció de 15 obres de diferents artistes i dissenyadors. • tual dels arquitectes". •
B
ELIMINI LA PINTURA I EL VERNÍS AMB EL MÈTODE MÉS RÀPID, CÒMODE I ECONÒMIC, Esforç, suor, cansament i fatiga. Aquests són els símptomes que presenten aquelles persones que encara no coneixen el Decapat per Immersió. Un modern sistema que elimina la pintura de les seves portes, finestres, reixes, mobles, radiadors... amb extraordinària facilitat. A un preu de només 1.950 PtesO DECCA II estalviarà temps i diners. Ara ja pot oblidar els tradicionals sistemes de rascat. Deixi aquesta feixuga feina a les nostres mans i vostè torni a gaudir del seu temps de lleure tal i com es mereix. •(m- per cara en superfície plano).
ECCfi d. Sant Baldomer, 79. Sabadell. Tl. 727 40 52. Fax. 727 40 94. d. Creu d'En Muntaner, 50. St. Joan Despí. Tl. 212 SS 5S. Fax. 418 01 40. Pla d'en Xunclà, Bloc C, nau G. 17S4O Sarrià de Ter (Girona). Tl.(972) 17 19 98. Fax.(972) 17 19 9S.
a
projecte va ser un gran negoci, auspiciat pel mateix Estal espanyol que, en definitiva, era qui estava al darrera d'aquest projecte urbanístic. L'Eixample és un projecte econòmic". Opinió de la qual difereix completament Salvador Tarragó, per a qui, "atribuir l'especulació només a Cerdà és massa superficial".
R
E
U
S
El Servei Rehabilitació ajuda a salvar un immoble a Pozoblanco El Servei Rehabilitació del Col·legi ha col·laborat, juntament amb els col·legis d'aparelladors de Còrdova i Sevilla, en la rehabilitació d'un edifici d'habitatges a la localitat de Pozoblanco (Còrdova), un immoble que s'havia ensorrat parcialment. Les anàlisis realitzades pel Servei Rehabilitació van confirmar que les causes de l'enfonsament parcial de l'edifici d'habitatges de Pozoblanco van ser una deficient i molt degradada estructura de l'immoble i la presència de ciment aluminós en bona part de les biguetes, molt afectades, d'altra banda, per humitats. L'edifici no serà enderrocat, sinó rehabilitat. •
El preu de l'habitatge de nova construcció creix un 3,8% El preu mitjà de l'habitatge nou ha crescut el 1994 un 3,8% respecte 1993. Amb aquesta pujada, el preu mitjà per rtf és de 158.700 ptes. A Catalunya el preu mitjà és de 210.100 pessetes, només superat per Madrid (234.600 ptes). Aquestes dades confirmen, segons José de Pablo Méndez, president de Sociedad de Tasación, que es comença a recuperar tímidament el preu de l'habitatge de nova construcció, tot i que encara no es pot parlar d'una recuperació estabilitzada. •
Un aparellador guanya el premi literari de la UPC L'estudiant d'arquitectura i arquitecte tècnic Josep Pla Ros ha estat el guanyador del tercer concurs literari de la UPC amb el poemari Era de llum. Pla, nascut a Amposta, ha publicat narracions curtes i poemes en diferents revistes especialitzades. Aquesta no és, però. la primera vegada que un aparellador català guanya un premi literari. Recentment, el reusenc Aleix Cort va guanyar el premi Documenta amb el recull de narracions Aubam ba bauluba baiam bam bu. •
L ' I N F O R M A T I U
W ^ ^ ^ N ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ —
EL
N O T I C I A R I
DEL COL·LEGI
S E R V E I S
A C T I V I T A T S Formació en estructures El Col·legi ha preparat un programa de formació en estructures que permet un reciclatge del professional en aquesta matèria. El seguiment del programa permetrà fer d'altres cursos sobre estructures que estan en preparació, els quals seria moll difícil de seguir sense tenir una bona base general de càlcul. Els cursos, organitzats pel Servei de Promoció i Mercal de Treball, es duran a terme en els mesos de març, abril i maig. Es Irada de cursos modulats, amb continguts de nivell progressiu, que faciliten l'adquisició de coneixements de forma gradual. S'ha preparat un autotest d'avaluació voluntària perquè les persones interessades puguin valorar amb més facilitat les seves necessitats de formació i decidir quins són els mòduls que més els convenen. Actualment, els ordinadors s'han convertit en una eina bàsica per a calcular estructures, però no substitueixen el professional en l'establiment de criteris ni en la interpretació de resultats. Això fa que calguin uns bons coneixements bàsics tant en la definició d'estruclures com en la seva execució. •
Especialistes en valoracions immobiliàries
v
Servei Lingüístic Quarta planta
n
:
-;
i
i
!í !!.' ! «T ... ! ,ïl
n
El Registre Mercantil de Barcelona ha sol·licitat al Col·legi una relació actualitzada d'arquitectes tècnics que estiguin interessats a fer valoracions immobiliàries per a les aportacions no econòmiques establertes en la Uei de societats anònimes. Per poder-s'hi inscriure cal estar donat d'alia de l'IAE, estar col·legiat amb una antiguitat mínima de 2 anys, tenir co-
ü in
!!! "V íl
-• ni
1*'
*i -.-;ta4-in
\,
Servei d$ Promoció i Mercat de Treball Tercera planta Redacció de documents tècnics Tenint en compte l'interès de molls arquitectes tècnics, el Servei Lingüístic del Col·legi organitza unes sessions sobre tècniques de redacció de documents d'arquitectura tècnica, que es faran, en una primera etapa, els dijous 9,16, 23 i 30 del mes de març. Les classes les impartirà Lluís Boch, arquitecte i professor de català. S'ha previst de fer més sessions durant l'any en curs. Aquestes sessions són vàlides tant per als tècnics com per al personal administratiu del sector. •
L·
in
bertura de responsabilitat civil d'almenys 5.000.000 ptes, i tenir l'especialitat en valoracions Immobiliàries obtinguda per cursos de formació o per experiència professional. Caldrà justificant. Les persones interessades cal que s'adrecin, abans del 28 de febrer, al Servei d'Atenció a l'Usuari (Rafael Buen o Pepita Compte), 3a planta. •
Nou horari del Centre El Centre de Documentació Josep Renart ha modificat el seu horari d'atenció al públic. Des de l'1 de gener, aquest és de 9 a 14 h i de 16 a 19 h. • Diccionari visual Els col·legiats tenen a la seva disposició les cobertes i la primera entrega del Diccionari visual de la construcció. Aquesta obra que us oferim gratuïtament, és promoguda per una comissió coordinada pel dept. de Política Territorial i Obres Públiques, en la qual participen les entitats més representatives del sector, entre les quals hi ha el Col·legi. El primer lliurament del diccionari, que consta de la coberta i les primeres fitxes, es pot recollir al Servei d'Informació (planta baixa) i a les delegacions. • DEFUNCIONS
Ens dol comunicar la defunció del { nostre company: j MagiCastelltorfBernadas i col·legiat 464, esdevinguda el 7 de s gener, als 72 anys. ^tffl
Assegurança mèdica1 9 9 5 Assistència sanitària Assegurança de reemborsamenl de despeses mèdiques i de despeses hospitalàries. Modalitat Lliure elecció Objecte Garantir a l'assegurat el pagament de les despeses mèdiques i/o de les hospitalàries que pugui tenir, i també el pagament de les proves mèdiques que se li hagin de fer per prescripció facultativa.
Quadre de primes segons edats per a I'any1995 De 0 a 3 anys 4.537,De 4 a 24 anys 3.630,De 25 a 34 anys 4.342,De 35 a 44 anys ' 4.871,De 45 a 54 anys 5.679,De 55 a 64 anys 7.241,De 65 a 70 anys 10.212,Franquícia a càrrec de l'assegurat • Assistència hospitalària: 10% • Assistència extra-hospitalària (consultes externes): 20%
Lasseguretat sempre pot escollir el metge i/o hospital, en el qual l'hagin d'assislir. En cas d'acudir als serveis recomanats, no tindria cap despesa i, en qualsevol cas, el reemborsament per part de la companyia seria del 100% de totes les despeses cobertes per la pòlissa. Deduccions fiscals A l'efecte fiscal, i segons la legislació vigent, es pot deduir un 15% de les primes pagades en la quota de l'IRPF.
Mecanografia per ordinador
Autocad versió 12 amb un 30% de descompte
Tauletes digitalitzadores
El Col·legi posa a disposició dels col·legiats un programa informàtic per a l'autoaprenentatge de tècniques d'escriptura amb teclat. Es presenta en les versions: • ACCU-TYPE: per a un sol usuari, amb un preu per a col·legiats de 4.300,- + IVA • ACCU-TYPE: per a 5 usuaris amb preu de 7.000,- + IVA, per a
El Col.legi ha signat un conveni amb l'empresa Autodesk que permet als professionals adquirir el programa Autocad versió 12 amb un 30% de descompte.
El Col·legi ven, procedents de l'Aula d'Informàtica:
col·legiats Serve/ d'Informació. Planta baixa.
6 tauletes digitalitzadores OCEG6453,
Per beneficiar-se d'aquestes condicions, les persones interessades podran adreçar-se a qualsevol representant autoritzat d'Autodesk i presentar el carnet de col·legiat.
mida DIN A3, en perfecte estat. 3 mesos de garantia.
També podran adreçar-se a la Cooperativa d'Arquitectes Jordi Capell, que n'és representant autoritzada.
Preu: 50.000,-+IVA.
Cooperativa Jordi Capell Tercera planta del Col.legi
I N F O R M A T I U
^ - ^ ^ — ^ — ^ _
I
Departament d'Intormàtica quarta planta del Col.legi 10
SERVEIS
C O L · L E G I A L S
DEMANDES
Un mercat de lliure competència La siituació actual del sector,
el requisit imprescindible per
les previsions davant la Unió
poder prestar un alt nivell de
Europea i els canvis de la
qualitat i destacar entre el con-
legislació que s'apropen, po-
junt de l'oferta professional
den influir de manera deter-
del mercat. Tanmateix, això
minant en el mercat de treball
no és suficient, atès que la
de l'arquitecte tècnic. Aquests
competitivitat i la recessió del
canvis poden ser una bona
moment fan més selectiva la
oportunitat per consolidar el
demanda.
lloc que ocupa aquest tècnic
la tecnologia del màrqueting
presten serveis Iree-lance en
serà un valuós aliat per fer
la indústria de la construcció.
més atractiva la nostra oferta i
Per això cal que es prepari
afegir valor als nostres serveis
per
tal
i donarà al professional habili-
d'adaptar-se amb èxit a les
tats per desenvolupar la seva
noves condicions de compe-
gestió
titivitat.
vendre's, valorar la seva ofer-
Com en totes les professions
TREBALL
I N F O R M A C I Ó : Pilar Cecília, 3a planta
Empresa internacional de
Empresa municipal
Constructora pera
construcció i rehabilitació
de promoció d'obres
l'Administració Pública
CAP DE VENDES
TÈCNIC PER A DIRECCIÓ D'OBRES
pera direcciótfequip comercial de Spersones, relacions amb delegats de les COTStrudores i cfients singulars. Experiència en vendes i equip comercial de 3 a5 anys en el sector de la construcció. ImpresdndibtB carnet de conduir per a viatges de forma habitual per Catalunya, Aragó i Balears. L'empresa aporta el cotxe. Cal coneixements de francès. Edat de 35 a 40 anys. Jornada oficial. Contracte laboral. Sou: 5-6.000.000.- brut/anual negociabies.
d'edificació (aparcaments). Imprescindible experiència de 3 a 5 anys en edificació íhabilatges i/o aparcaments. Convenient que tingui vehicle. Uoc de treballa) Barcelonès. Edat de 30 a 50 anys. Jornada intensiva. Relació laboral amb signatura tfobres. Sou: 5.00O.ÜO0 brut/any.
Rel: 5.263
Rel: 5M4
CAP O'OBRA per a gestió amb direcoó tècnica i propietat. Organitzar i controla/ equips humans, control tècnico-econòmjc contradacto i coordinació d'industrials. Incorporació a important empresa en creixement. Imprescindible experiència en edfKaòó de 3 a 5 anys. Edat de 28 a 33 anys. Tipus de contracte laboral per obra. Possibilitats de continuitati promoció. Sou negociable. Rel.: 6.265
En aquestes circumstàncies,
entre els professionals que
adequadament
DE
comercial:
saber
ta, guanyar i mantenir els
d'ampli contingut tecnològic,
clients i gestionar amb tècni-
la constant revisió de mèto-
ques empresarials el propi
des i sistemes tècnics serà
exercici professional.
Societat professional
Empresa de rehabilitació
d'aparelladors
CAP D'OBRA
DOS CAPS DE PLANTA
2 COORDINADORS D'OBRA
per a control tfobres de rehabilitació de façanes, patis, terrats, etc. Imprescindible experiència de dos a tres anys en obres de rehabilitació. El lloc de treball és a Barcelona. Imprescindible també que tingui carnet de conduir. Edat de 24 a 34 anys. Jornada oficial. Contracte laboral Sou a convenir.
per a control d'explotació de la planta (estocs, personal, fabricació, eic.) gestió comercial a ràrea d'actuació de la pianta i gestió posl-venda (funció tècnica 30%. comercial 70%). 1 plaça a la planta del Bagesi rairaa la de Tortosa-Amposta. Cai vehicle propi. Es vak) ra rà experiència lècnico-comeítial (no imprescindible). Edat de 25 a 35 anys. Jornada completa. Conlracte laboral renovable amb continuïtat. Sou: 33.500.000,-bmVany negociable més despeses de representació i desplaçaments.
per a seguiment a peu rfobra í edificació. seguimentdel pla deseguretai i control de qualitat. Dirigiran 3obres de HPO ja iniciades d'una durada entre 1 i 2 anys. Cal experiència mínimade5anysa peucfobra preíe re ntment en constructora. Es valorarà especialment experiència en obres de protecció oficial o edificació per a l'Administració. Edat de 30 a 40 anys. Jornada oficial. Tipus de conlracte i sou a
Important fabricant de fromigó
Rel.: 5.267
Ref.: 5.266
Ret: 5268
A N U N C I S
Si vol compartir el seu despatx, vendre l'ordinador o canviar-se la taula de dibuix i encara no ha tingut una resposta efectiva,
S'ofereix
En lloguer
Es ven
EXPERT EN ANIVACIÓ EN 3 DIMENSIONS
TORRE IDEAL COM A
PARTIDA DE TOTXOS
ESTUDI D'ARSUITECTURA
D'OBRA VISTA
S'ofereix expert en treballs d'animació en despatx.
• Preu: 125.000 pies. Marí Carmen Telèlon: 20929 55 20942 76
Caries Soro Telèfon: 421 80 78
2098299 i 41433 11
Arquitecte tècnic ven despatx. Es tracta d'un entresol situat al carrer Balmes (PI. Molina). • 65 m2.
FCDC414 3 4 3 4
Horari: de 12 a 20 hores Elisenda Pucurull
• Laieiaccio • Lluminós i tranquil • Bona escala, amb conserge • Preu: 15.800.000 pies.
TARIFES PETITS ANUNCIS
Es fa
S'ofereix
Es realitzen
ESTUDIANT PENDENT
PERSPECTIVES
DE PROJECTE
• delineació de plànols • experiència 1 rapidesa en el treball
JoroVGuafde Telèlon: 310 7173 Far 35072 57
S'ole rei K e st ud iant d" arq u itectura tècni ca que realitza el projecte final de carrera, pera col .laborar en projectes, perspectives, etc. Apona: • domini d'Autocad v. 12 • equip i estudi propis.
La secció Petits Anuncis, li permet arribar puntualment i amb toacomodítatals 7.000 lectors de L'INFORMATIU. • Col·legiats: 1.000,• Estudiants: l.OOO,1 No col·legiats: 3.000,-
Contacte Telèlon: 200 33 48
DELINEACIÓ DE PLÀNOLS S'olerei» estudiant fl'arquitectura tècnica pera:
Informació Telèlon: 451 27 55
Es ven DESPATX BEN SITUAT
mm
Es ven partida de totxos manuals empaqueiats, d'obra vista. • Aproximadament, 50.000 unitats • Preu aproïimal; 28 pies. * unilat
és que encara no ha Irucal al telèfon dels Petits Anuncis
TRUQUI'NS 1 ANUNCIÏS ARA A L INFORMATIU
Torre en lloguer, Ideal com a estudi d'arquitectura. Amb dos aparcaments. Amplis finestrals. Situada davant del parc del Putxet. Zona tranquil.ta.
Es fan perspectives manuals per ordinador, en blanc i negre o cotot i RENDER.
Elisenda Pucurull, 4a planta. De dilluns a divendres de 1 2 a 20 h
414 33 11 i 209 82 99 Fax 414 34 34
0. Marín Telèlon: 213 92 36
11
Octavi Telèfon:
213 9236
I N F O R M A T
A C T I V I T A T S
cursos bàsics i d'especialització
Curs bàsic
Diagnosi, tractament i intervenció en estructures de fusta
Programa de formació en estructures Cursos bàsics modulats, de rweBs progressius, mitjançant els quals es pretén el reciclatge dels coneixements de la base conceptual de les estructures. S'ofereix un pla de reciclatge ordenat, elemental, i que al mateix temps tingui una aplicació pràctica. Perquè el col·legiat pugui decidir el mòdul a partir del qual E convé inscriure's, s'ha preparat un qüestionari que lï permet fer-se una autoavaluació dels coneixements bàsics d'estructures. Horari:
de 1850 a 21 hores els dimarts i els dijous
UOK
SaJa de Conferències
Preu:
35.000 ptes/mòdul col·legiat. 120.000 p\es/co\JA mòduls "45.000 ptes/no coLtegtaL
160.000 ptes/no col/ 4 mòduls
MODULI: del 2 al 28 de març.
MÒDUL Dl: del 2 al 25 de maig.
Conceptes previs:
Dimensionat
Estàtica, centres de gravetat i mo-
A flexió, tallant i a compressió.
ments
d'estructuies:
dlnèrda. MÒDULrV:30demaig-22dejuny
Mòdul (I: 30 de març-27 tfabril.
Concepte d'estructura híperestà-
moments
mètodes exactes. Resultats de
tica. Estimació d'esforços flectors, esforços
ta-
llants, tensions i deformacions.
A Catalunya hi ha prop de 500,000 habitatges amb estructures de fusta que cal rehabilitar, La intervenció tècnica exigeix un bon coneixement d'aquest tipus d'estructures PROGRAMA • Dimecres, 1 de març
• Dijous, 2 de març
16.00 h Recepció participants i lliurament de la
III. DIAGNOSI
documentació
9.00 h
16.15 h Presentació
Viabilitat de la promoció immobiliària A l'hora d'analitzar la inversió no és suficient valorar la despesa de les obres i el valor de venda del producte immobiliari. També cal
11.45 h Valoració estructural
16.30 h Característiques de la fusta A càrrec de Joaquín Montón
considerar altres aspectes que influeixen en la presa de decisions,
A càrrec de Francisco Amaga
I LES SEVES C A R A C T E R Í S T I Q U E S
com són el jurídico-lega), el financer, el de màrqueting, etc.
IV. INTERVENCIÓ 16.00 h Sistemesd'intervencióenproblemes
17.30 h Tipologies estructuralsambfusta
de comportamentestructural.
A càrrec de Ramon Graus
A càrrec de Xavier Casanovas 18.30 h Sistemes preventius i curatius per
II. LESIONS I C A U S E S
informàtics.
Organitza: Sen/ei de Promoció i Mercat de Treball Inscripcions: Servei cflnformació. Planta baixa
Curs bàsic de gestió immobiliària.
Metodologia de diagnosi A càrrec de Liliana Palaia
I. EL MATERIAL
programes
per
a problemes biòtics i abiòtics.
18.30 h Factors de degradació biòtics i abiòtics
A càrrec d'Àngeles Navarrete
A càrrec d'Àngeles Navarrete
PROGRAMA Dimecres, I d e m a r ç .
A les 18:15h. Documentació í introducció.
Dilluns,
Estudi socioeconòmic i de mercat.
6demarç.
Dimecres, 8demarç. Dilluns,
Intermediaris financers. Tributació fiscal.
13 de març. Anàlisi de la inversió.
Dimecres, 15demarç. Casos pràctics I. Casuístiques. Dilluns, 20 de març. Polígons i complexos residencials. Dimecres, 22 de març. Casos pràctics lli. Polígons industrials. Dilluns, 27 de març. Anàlisi de la inversió. Casos pràctics IV.
ORGANITZA: Servei Rehabilitació
DIES i LLOC: Dimecres 1 i dijous 2 de març a la
DIRECCIÓ: Xavier Casanovas
Sala d'Actes.
PROFESSORS: El curs l'impartiran els millors ex-
MATRÍCULA: Col·legiats, 25.000 PTA
ORGANITZA
UOC
perts en el tema, els quals aportaran els seus
No col.legiats 35.000 PTA.
Servei de Promoció i Mercat.
Sala de Conferències.
coneixements tècnics i pràctics.
Inscripcions: Servei d'Informació.
Cursd'especialüzació Diagnosi itractament de pedra i maó
Tècniques de recerca activa de treball
•
La situació actual del sector de la construcció i de l'economia en general, afegida a la previsible implantació de la lliure competència en un mercat
INSCRIPCIONS: Servei d'Informació. Planta baixa.
•
Com treballar en un mercat de lliure competència
Els ambients agressius de les ciu-
cada vegada més dinàmic fan que, a l'hora de buscar (eina, sigui
La situació del sector, les previsions davant la Unió Europea i els canvis
tats han provocat un augmenl moll
necessari tenir una preparació adequada en tècniques que ajudin a
previsibles legislatius, poden influir de manera determinant en el mercat
important de la degradació de la
incorporar-se al món professional i a prendre decisions encertades.
de trebal de l'arquitecte tècnic. Aquests canvis poden ser una bona
pedra i el maó vist de les façanes
L'objectiu d'aquest curs és donar als assistents els coneixements i
úe tots els edificis. Per això, s'or-
tècniques fonamentals per afrontar amb èxit el procés de recerca de feina
professionals que presten serveis
ganitza un curs en el qua! especia-
i, alhora, adquirir seguretat personal i una actitud positiva al llarg de tot el
construcció; per això cal que el professional es prepari per adaptar-se
listes nacionals i internacionals do-
procés.
amb èxit a les noves condicions de competitivitat
naran a conèixer els
oportunitat per a consolidar el lloc que ocupa aquest tècnic entre els Free-lance
en la indústria de la
darrers Dies i hora
Organitza
Lloc
i les seves aplicacions. És un curs
Servei de Promoció i Mercat de
Els dilluns 15 i 17 de maig.
Servei de Promoció i Mercat de
Tindrà lloc a la Sala de Conferèn-
pensat per a tècnics que treballen
Treball
De 16.30 a 21 hores.
Treball
cies, a la primera planta del CoLlegi.
en el món de la rehabilitació.
Professora
avenços en el camp de la diagnosi
Organitza
Matrícula
Sílvia Gonzàlez Ulloa.
Col.legiats: 5.000 pessetes.
de!
Col·legi,
amb
la
coLlaboració d'EADA, Escola d'Alta
Matrícula
Direcció i Administració
Col.legiats: 30.000 ptes.
Professor
No col.legiats: 40.000 ptes.
Organitza: Servei Rehabilitació.
Pedagoga.
Dies: del 15 al 18 de març.
Especialista en inserció professio-
Preu: 75.000,- abans del 27 de
nal.
Inscripcions
Enginyer químic.
Inscripcions fins al 20 de març.
febrer i 90.000,- a partir d'aquesta
Uoc
Les inscripcions es poden fer fins
Diplomat en màrqueting per EADA
Inclou documentació i coffee-break.
data.
Tindrà lloc a la Sala de Conferèn-
al 9 de maig, al Servei d'Informació.
i consultor d'empreses.
Inscripcions
Inscripcions: Servei d'Informació.
cies, a la primera planta del Col·legi.
Planta baixa.
Dies: 24 i 26 d'abril de 16 a 21 h.
Servei d'Informació. •
N
Les places són limitades.
F O R M
A
T
•
Antonio Fernàndez Sertolïn
Places limitades.
ACTIVITATS
Aula d'Informàtica
•CursdeWoidperfect Del 6 de març al 4 cfaM. Tots els dilluns de 9 a 13 h. Preu: 25.000 col·legiats 35.000 no ccttegials. •Base de dades AccesslO Del 8 de març al 5 tfabri. Tots els dmecres de 9 a 13 h. Preu: 25.000 col·legiats 35.000 no cdtegàts. •Full decàteul Excel 5.0 Del 7 de març al 4 [JaM. Tots els dimarts de 9 a 13 h. Preu: 25.000 col·legiats 35.000 no cd.legiats.
Redacció de documents d'arquitectura tècnica Tenint en compte l'interès de molts aparellacíors, el Servei Lingüístic del Col·legi organitza unes sessions de redacció de documents d'arquitectura tècnica, que es faran, en una primera elapa, durant el mes de març. És previst de fer més sessions durant l'any en curs. Vàlid tant per als tècnics com per al personal administratiu del sector.
•Cuis de Windows Del 14 al 30 de març. Dimarts i djous de 17 a 19h. Preu: 15.000 col·legiats 21.000 no col·legials.
LEIsmots
•Cucs d'Introducció Del2demajçal6<Jabril· Tols*íjousde9a13h. Preu: 32.000 col·legiats 45.000 no cdtegiats. Les inscripcions a tots ek curs es poden fer al Servei tflnlormadó, a la planta baixa del GoUegi.
L'expressió gràfica a l'arquitectura
Programa Introducció a la terminologia específica. El lèxic sobre el plànol.
2. La redacció
Registres lingüístics (administratiu i tècnic). Tècniques i mètodes. Criteris d'estil. Recursos. Convencions i qüestions gràfiques. Qüestions conflictives de la gramàtica í el lèxic. Aplicacions pràctiques.
3. Documents
L'informe: tipus i exemples. Altres models habituals: la carta, el certificat, la convocatòria, l'acta, el currículum, etc. Consideracions sobre els documents impresos: sol·licituds, fulls d'encàrrec, minutes, etc. Consideracions sobre la memòria i el llibre d'ordres.
4. Bibliografia i altres eines de suport
Diversos nivells de català per a no catalanoparlants El Servei Lingüístic del Col.legi de Psicòlges organitza cursos dels nivells de català següents: Nivell A1 ' Per a persones qe no l'entenen o que l'entenen poc i que gairebé no el parlen Nivell A2 Per a persones que tenen un bon nivell de comprensió, però que volen millorar l'expressió oral Durada 40 hores, del 2 de març al 6 de juny Horari Dimarts i dijous de 19.30 a 21 hores Preu 6.200 pessetes Lloc Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya Gran Via de les Corts Catalanes, 751 A, 2n. Inscripcions Telèfon: 247 14 94. •
La Subdirecció d'Extensió Universitària de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona i el Col·legi d'Aparelladors de Barcelona, organitzen l'exposició L'Expressió gràfica a l'arquitectura. Es tracta d'una recopilació de treballs de final de carrera del Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica II de l'EUPB. Inauguració: Dijous 2 de març a les 19.30 hores. L'exposició restarà oberta fins al 23 de març, amb l'horari següent: de dilluns a divendres, de 10 a 14 i de 16 a 20h, a la Sala d'Exposicions. •
• Centre Cívic Pati Llimona Del dimecres 1 ai dimecres 15 de març. C. de Regomir, 3. (Darrera del Palau de la GeneraítaL PI. Sant Jaume). Horari: de 9 a 21 hores.
Dins del programa de la campanya La Casa en Forma, el Seivei Rehabilitació duu rexposició itinerant Tenir la Casa en Forma, als dstrictes de Barcelona següents: • Centre Cívic detesDrassanes Rns al címarts 28 de febrer. C. Nou deia Rambla, 43. Horari: de 9 a 21 hores.
Mésinfonnaciò: Amèfia Marzal. Seivei Rehabilitació. Tercera planta del ColJegi. • _
13
i ^ . . . ^
Català pera catalanoparlants El Servei Lingüístic del Col·legi d'Economistes de Catalunya, organitza els cursos de català per a catalanoparlants següents: Nivell B. Curs d'iniciació, els dilluns i dimecres de 17.30 a 19.15 hores. Nivell C. Curs de consolidació, els dilluns i dimecres de 19.30 a 21,15 hores. Del 22 de febrer al 21 de juny. Col·legi d'Economistes. Diagonal, 508. Tel: 416 16 04.
Mantenimentd'habitatges
Patologies del formigó
Ciutat i infrastructures
La delegació al Vallès Occidental presenta, el dimarts 28 de febrer a les 19 hores, dues sessions tècniques sobre la futura normativa en malaia de formigó: Patologies del formigó, que anirà a càrrec del Dr. F. Gomà, i Additius especials per a formigons (H-250), a càrrec de N. Rodas. Més informació a la delegació. Telèfon: 780 11 10. •
B Centre d'Innovació i Formació OcuEl Centre de Cultura Contemporània pariona! de Santa Coloma, que dede Barcelona i e! dept de Composició Arquitectònica de lal UPC, organitpèn del dept de Treball de la Generazen un cicle de conferències, obert al litat, organitza ets cursos: Mantenipúblic, amb el títol Ciutat i infrastrudu- ment dnabitatges (400 h), Estructutes. L'I de març tindrà lloc la conres metàl.Sques i de formigó (200 h), fefèntia Electricitat: impacte sobre la Envans, sòls / sostres continus secs ciutat contemporània, a càrrec de (200 h), Impermeabilitzar^ i aïllaCamen Gavira. B 8 de març: Ports, ments {200 h), Mampares i falsos evolució tècnica i dmensió urbana: e/ sostres (200 h) i Encarregat d'obra cas de Barcelona, a càrrec de Joan (200 h}. CIFO. Tet: 391 72 11. • Atemany, i el 5 rfabril: La àutat des de
Mostra de pintura Pròximes seus de TenirLa Casa en Forma
ORGANITZA Servei Lingüístic del Col·legi PROFESSOR Lluís Buch, arquitecte i professor de català DATES Els dijous 9,16,23 i 30 de març. HORARI De 18 a 20.30 hores. LLOC 4a planta del Col·legi. NOMBRED'ASSISTENTS Les classes tindran un nombre màxim de 25 alumnes. PREU 5.000 pessetes INSCRIPCIONS Servei d'Iníormació. Planta baixa. MÉS INFORMACIÓ Servei Lingüístic. Quarta planta. •
L'exposició de pintures de Manuel Duque es pol veure encara a la delegació del VaBes Occidental, fins aJ 28 de febrer. •
El Noucentisme
B Centre de Cultura Contemporània càrrec de Salvador Rueda Horari: a presenta fins al 12 de març, fexpotes 20 h. Entrada lEure. Tel: 412 07 Si. soó, 0 Noucentisme, un projecte de modernitat D'H a 14 i de 17 a 20 h. OMontalegre, 5. TeJ: 412 07 81. • Dins el programa de formació continuada de flnstM Català de Tecnologia, tindrà lloc un curs ^Acústica i sonorització a fentom arquitectònic, Linstitut Britànic de Barcelona reaítza ets divendres a les 18.3Gh, un del 13 a! 16 de març. Informació: ICT. Negrevernís, 30. mòdul tfangfes amb el tüd Constiúri edftar. Informa» al teL 209 62 45. Tefetoi: 280 47 37. •
Fotos de l'aniversari de la Acústica i sonorització delegació a Terrassa
La delegació a Terrassa té a dposició dels col·legiats les fotografies del sopar-aniversari del mes de desembre. Es poden encarregar a la delegació fins al 15 de març. TeJ: 780 11 10. N
F O
R M
A
T
Curs d'anglès tècnic
Realizan las instalaciones de fontaneria, extinción de incendios y aparatós sanitarios del proyecto global Nexus,
E L E C T R I C I D A D - F O N T A N E R I A - A C O N D I C I O N A M I E N T O DE AIRE C A L E F A C C I Ó N - I N S T A L A C I O N E S INDUSTRIALES
Parcerisas, 9. 0 8 0 1 4
Barcelona. Tel. 331 22 5 0 . Fax. 4 3 2 09 4 8 .
El
REPORTATGE
EDIFICI
NEXUS
La quadratura del cercle El caràcter singular d'aquesta obra, fidel reflex
ra demostra seny i un gran domini de l'ofici de la
del seu especial programa, justifica dues opcions
construcció. La segona, en canvi, no aconse-
arriscades: la geometria circular i l'ús d'una façana
gueix generar arquitectura a partir dels proble-
absolutament vidrada en totes les orientacions.
mes i el resultat, dintre d'una enorme correcció,
La solució als conflictes ocasionats per la prime-
és menys suggerent i innovador.
n els darrers anys la Universitat Politècnica de Catalunya ha realitzat una important expansió amb la construcció d'un nou campus a Barcelona, l'anomenat Campus Nord, situat a la Diagonal, damunt del campus de Pedralbes. A diferència dels altres centres, no es tracta d'una sèrie de facultats independents sinó d'un conjunl de contenidors destinats a acollir els diversos departaments, centres d'investigació i aularis compartits de les diverses facultats. Aquest programa lé un reflex clar en la forma arquitectònica: una successió de prismes d'idèntiques dimensions —40 m. de llargada, 18 m. de profunditat i tres plantes d'alçada— ordenats segons una retícula regular. La rotunditai del plantejament urbanístic, la simplicitat dels volums i l'ús gairebé exclusiu de l'obra vista com a material de façana creen un conjunt compacte i molt homogeni, amb carrers estrets i de poca alçada, d'ús quasi exclusiu de vianants. A la part inferior del terreny se situen els edificis singulars del campus, que contrasten amb aquesta pinya de volums indiferenciats, com són: biblioteca, auditori, pista poliesportiva, elc. L'edifici Nexus es troba en un extrem
Obra:
Edifici Nexus
Ubicació:
Campus Nord UPC. Barcelona
Promotor:
UPC i Consorci Zona Franca
Arquitecte:
Uuís Nadal
Col·laboradors: Enric Beltran, Jaume Pirïol i Jordi Sellarés Aparellador:
Enric Beltran
Estructures:
Joan Solà i Jordi Maristany
Instal·lacions:
Miliàn Associats
Constructor:
Dragados y Construcciones
Cap d'obra:
Joaquim Ramis
Gestió i control: Josep Benedrlo i Xavier Bardají Superfície:
9.674.71 m !
PEM:
947.200.000 PTA
Data obra:
Setembre 1993-Febrer 1995
d'aquesta segona àrea. Efectivament, l'ús del Nexus és absolutament singular i innovador dins del conjunt de les nostres universitats: es tracta d'aliotjar empreses que tinguin convenis de col·laboració amb la UPC. És, en certa manera, un edifici d'oficines en connexió directa i privilegiada amb els centres d'investigació més avançats de la universitat, entre eis quals destaca el Centre de Supercomputació de Catalunya, que posseeix un dels ordinadors més potents de tot l'Estat. En aquest context se situa l'obra que analitzem. Es tracta d'un edifici emblemàtic que estableix un fort contrapunt amb la resta del campus. Aquesta posició es manifesta tant en la geometria (cilindre en contraposició a la successió de prismes com en el material (vidre en contraposició a obra vista). El'caràcter simbòlic i representatiu té, doncs, un paper fonamental en la definició arquitectònica i justifica, al nostre entendre, dues opcions difícils i amb importants contrapartides: ia forma circular i l'ús del vidre com a material exclusiu de Ei volum aparent de l'edifici és un cilindre de 36,50 m. de III
N F O R M A T
EL
REPORTATGE
EDIFICI
diàmetre i 19 m. d'alçada. Per resoldre ei problema de la profunditat important de la planta i permetre l'entrada de llum natural a les parts interiors, e! cilindre inicial es perfora amb un pati també circular i concèntric. Els accessos i els muntats de les instal·lacions formen un cos autònom, inserit en aquest pati i que sobresurt pel damunt de l'alçada de la resta de l'edifici. La utilització de la forma cilíndrica reforça el caràcter singular de l'edifici i té la important virtut de mostrar la mateixa façana des de qualsevol direcció. Però aquesta opció planteja, sens dubte, problemes importants tant d'ordre funcional com constructiu. És evident que una trama formada per radis i meridians desmunta qualsevol intent de seriació dels elements i, per tant, de prefabricació, amb el consegüent efecte sobre paviments, cels rasos i divisòries. Sembla que la mobilitat obligada dels espais interiors d'un edifici modern d'oficines no és possible amb aquestes premisses. La solució a aquest problema ha estat inscriure un quadrat dins del cercle original, situat en diagonal respecte a l'accés i al cos de circulacions verticals. La geometria dels elements funcionals interiors està regida per aquesta nova figura que permet
utilitzar materials usuals de) mercat mentre que tots els conflictes es traslladen als contactes amb i'envolvent exterior i la façana del pati. El resultat és prou satisfactori i els problemes tot i que existeixen, es limiten a la resolució del perímetre. La utilització d'una façana contínua, sense diferenciació de buits, és coherent amb l'opció geomètrica. Però el recurs a un element transparent a tota alçada t sense cap protecció solar exterior que generi ombra, provoca unes necessitats de refrigeració mecànica difícils de justificar. El principal problema de l'ús del mur cortina envïdrat és, en les nostres latituds, el sol. Les façanes orientades a sud i a oest reben una forta incidència solar que fa que es produeixi un sobreescalfament a causa de l'efecte hivernacle. La millor protecció solar consisteix a projectar ombra sobre la façana. L'element 'que atura la radiació solar absorbeix una part d'aquesia energia i, per tant, s'escalfa. Si aquest element és exterior i està dissenyat de tal manera que facilita la seva ventilació la calor es dissipa amb facilitat. Aquesta recepta elemental, el famós «brisoleil» introduït per Le Corbusier en els primers murs cortina que dissenyà, sembla que s'hagi oblidat La nova empenta dels murs cortina, amb
Planta soterrani E: 1/1000
Memòria descriptiva Lluís Nadal Arquitecte Enric Beltran Aparellador L'ordenació del campus nord de la UPC es considera en el Pla Especial del Nou Campus de Pedralbes, que va ser aprovat definitivament pel Consell Metropolità el juliol de 1981. Amb coincidència amb els paràmetres continguts en l'estudi de detall, el projecte bàsic configura l'edifici compost de dos cilindres sobreposes i concèntrics. El cilindre inferior està enterrat i conté dues plantes compostes cadascuna de dues zones diferenciades: la zona perimetral es destina a garatge, mentre que en el nucli central es concentren els locals
NEXUS
Planta baixa EM/500
tècnicsideserveisitambéunasala d'actes i una cafeteria. El seu perímetre presenta dos radis diferents: un de 27,70 m. en la zona d'aparcament i un altre de 21 m. que correspon ai sector circular en el qual s'inscriuen les dues rampes. El cilindre superior de 36,50 m. de diàmetre i 19 m. d'alçària, comprèn cinc plantes destinades a oficines i presenta un buit també cilíndric, en l'interior del qual es disposa el prisma que conté els sistemes de circulacions verticals, format per dues escales i dos ascensors, i també dues galeries verticals per a les instal·lacions. Aquest prisma coronat per la plataforma de suport de la maquinària de climatització configura, en definitiva, dos patis idèntics i simètrics en forma de segment circular. Les escales relacionen els dos soterranis i les cinc plantes sobre rasant, però els dos N F O R M A T
ascensors intercalats entre les escales comuniquen només les cinc plantes superiors. Un tercer ascensorrelaciona la planta baixa i els dos soterranis. Les quatre plantes superiors de l'edificació són idèntiques i es destinen a oficines; la planta baixa destinada també a oficines, conté el vestíbul general d'accés a l'edifici des del carrer Jordi Girona Salgado. Construcció i materials 1. Estructura Mur pantalla en el perímetre exterior dels soterranis (garatge), pantalles (nucli escales i ascensor), pilars, jàsseres i llosa (sostres) de formigó armat 2. Tancaments Divisions interiors fixes de maçoneria ceràmica. Façana exterior amb mur cortina
(climalit) tipus «silicona estructural». Façana interiorambfinestrespracticablesconvencionals. 3. Paviments Pintura antilliscant sobre sostres en el garatge. Terratzo en locals tècnics, escales i vestíbuls dels pisos. Pedra natural en el vestíbul de la planta baixa. «Gresrte» en sanitaris. 4. Revestiments Pintura en el garatge. Rajola deValèncía en els locals tècnics. «Gresite» en sanitaris. Pedra natural i fusta de bedoll en el vestíbul de la planta baixa. Estuc i pedra natural en els patis, 5. Sostres Cel ras practicable de planxa d'acer. 6. Instal·lacions 6.1 Climatització 6.1.1 Oficines: Sistema d'aire condicio-
E L
REPORTATGE
EDIFICI
NEXUS l'aparició dels murs de vidre estructural — com és l'aeroport de Bofill— o els vidres adherits amb silicona, ha omplert el nostre país d'enormes captadors solars perfectament orientats cap al sol, cosa que multiplica els quilovats d'energia gastats inútilment. La seu madrilenya del BBV de l'arquitecte Sainz de Oiza sembla que és encara la millor i potser única mostra d'un edifici en el qual un tractament de façana absolutament vidrat s'ha fet compatible amb l'ús assenyat de l'energia. En el cas que ens ocupa la protecció solar s'ha concentrat en l'elecció d'un vidre amb un factor solar molt baix —de l'ordre d'un 35%. Tot i que és una xifra excel·lent, ja que normalment no se sol passar del 50%, aquesta protecció equivaldria a tenir una tercera part de la façana exposada al sol amb un vidre sense cap protecció solar (una finestra correguda amb ampit i llinda
opaca), i no cal fer gaires càlculs per veure que la quantitat de calor rebuda encara és molt gran. L'altre problema que planteja l'ús massiu del vidre és el baix aïllament tèrmic que presenta malgrat el recurs ja universal dels vidres dobles amb cambra d'aire. Aquest problema és, però, menor ja que es compensa amb l'aportació energètica del sol i sols es manifesta en les façanes orientades al nord o en les hores nocturnes. Pel que fa a l'equipament, es tracta, sens dubte, d'un edifici molt complet i prova d'això és que les instal·lacions representen la meitat del pressupost total de l'obra. L'edifici inclou totes les novetats pel que fa al tractament i gestió integrats, i també la permeabilitat necessària per a instal·lar els sistemes moderns de treball. Hi ha una connexió amb la galeria de lli
oficines. Equip d'alimentació ininterrompuda (UPS) per a servei No Break (S/NB). Tipus modular per a ampliacions futures de potència. Capacitat inicial pera dotació de15W/m2 en àrees d'oficina. Alimentació des del quadredeserveiscomunsal soterrani -1. Potència unitària estimada inicial: 80 KVA. Xarxes de distribució elèctrica UPS i PDS mitjançant canal AKERMAN sota terra tècn íc en oficina.
retat d'obertura de portes en zona d'accés principal a l'edifici i àrees d'ús restringit. Detecció volumètrica de presència i cameres de televisió per circuit tancat enaccessosivestíbuls de plantes.
Esquema de distribució (oficina per planta sencera) E: 1/500
nat, dividit en quatre zones o quadrants segons l'orientació. Cada quart de planta disposarà de d i verses unitats pera la zona de façana i de dues unitats pera la zona de pati, totes del tipus Varífan, amb regulador de volum d'aire variable (VA V) i control de la pressió diferencial. Producció d'aigua freda i calenta per mitjà de bomba de calor de tres cicles, amb quatre tubs. Comandament i supervisió individual ía distància de totes les unitats del sistema de climatització des d'un control central mitjançant un bucle de comunicacions. 6.1.2. Locals tècnics: Previsió de sistema independent de l'anterior amb climatitzadors i màquines de fred adequades a l'ús d'aquests locals com a sales d'ordinadors (la maquinaria corresponent se situa també sobre la coberta del nucli central). En tots dos casos la xarxa vertical de canona-
des d'aigua i de conductes d'aire es disposa a l'interior des de dos nuclis de serveis. Les unitats VARIFAN i la xarxa horitzontal (aigua i aire) es disposen a l'interior del sostre mort que genera en totes les plantes l'existència d'un cel ras practicable. 6.2 Ventilació de l'aparca ment mitjançant impulsió/extracció general, per a un cabal de 15mVh m1. (6R/h). Dotat de doble alimentació elèctrica. 6.3 Electricitat. Alimentació elèctrica servei normal (S/N) independent per mòdul d'oficina (200 m2) amb equip de mesurament centralitzat a la mateixa planta. Grup electrògen, capacitat pera potència equivalentacontinuïlat elèctrica peraserveis informàtics, alimentacions vinculades a aquest servei, comunicacions verticals, ventilació de l'aparcament, dels serveis, i la garantia de la ventilació de les
6.4 Lampisteria. Subministre d'aigua general per a oficines i seveis comuns i un altre subministre per al dipòsit de prevenció d'incendis. 6.5 Instal·lacions especials. Detecció monòxid de carboni en àrees d'aparcament, per a detecció del grau de contaminació i acció automàtica dels equips de ventilació de les plantes soterrani i destinades a aquest ús. Control central de segu-
I N F O R M A T
-Detecció defums. -Servei de megafonia. -Centraleta telefònica. - Vídeo porter de consergeria. -Instal·lació de parallamps. - Antena televisió i ràdio. -Pannells de cèl·lules fotovoltàiques. 6.6. Prevenció d'incendis. Enllumenat d'emergència i senyalització automàtica de fums, extinció automàtica de xarxa de ruixadors en aparcaments, equips de mànega BIE 25 a oficines i aparcamentjtambéextintors manuals a oficines, aparcament i locals tècnics.
El
REPORTATGE
EDIFICI
NEXUS
EL
MUR
La façana està resolta amb un murcortina que incorpora les tècniques més actuals tant pel que fa a la composició i fixació dels vidres com pel que fa al sistema de muntatge. Es tracta d'un mur cortina format per pannells col·locats sobre una estructura de muntants i travessers. Aquesta estructura base, ancorada directament als sostres, serveix de suport i de guia per a la col·locació dels pannells. Cadascun d'aquests mòduls es format per un envidrat doble i una fusteria perimetral, que resol els problemes de fixació i estanqueftat.
C O R T I N A netrònica de 8 mm i una interior de vidre laminar de 444 cm. El gruix de la cambra d'aire és de 12 mm. Els vidres estan adherits al marc amb silicona, el que s'anomena usualment "silicona estructural".
Les característiques solars són excel·lents: el factor solar és d'un 30-35% mentre que l'índex de transmissió lluminosa no baixa del 30%. Pel que fa a l'aïllament tèrmic, el mur té una K superior a 2,6 Ocal/hm; ?C. Si bé, a efectes de guanys energètics, la protecció solar s'encomana exclussívament al propi vidre, hi ha prevista la instal·lació de cortil_a superfície de vidre ocupa la totalitat nes interiors per tal d'evitat l'exposició de l'alçada de la planta, no hi ha ampit i el cel rastéunaforma afuada per preservar directa al sol de les persones i objectes el mínim cantell opac. Aquesta disposi- de l'interior. Aquestes cortines són mcció fa que els vidres tinguin unes dimen- toritzades,amboperadortubular,iestan sions considerables (fins a 1,20 x 4,3 a la fabricades amb teixit de fibra de vidre planta baixa). L'envidrat es doble amb un polivinilitzat. El grau d'ombra és de 0,56 i làmina exterior de lluna reflectant mag- el comportament al foc és M1.
Detall façana E: 1/50
III serveis del campus, terra tècnic en totes les dependències, sistemes de detecció i control centralitzats, eíc. El subministrament elèctric està garantit amb un grup electrògen propi i un SAI centralitzat pels equips informàtics. La climatització té una centralització en la producció de fred i calor i en el tractament de l'aire primari i uns equips autònoms disposats en el cel ras de cada local. Aquestes unitats auto-
• només tenen un control i gestió integrats. També a la coberta, i de manera experimental, s'han situat uns pannells de cèl·lules fotovoltàiques per a la producció pròpia d'energia elèctrica. Gestió i control Conveni és la paraula clau en tot el procés de realització. El 1988, l'Institut de Tecnologia de la Construcció (ITEC) i la UPC van L ' I N F O R M A T I U
signar un conveni per al desenvolupament de tecnologia de mesurament i control de costos en la construcció. El Consorci Zona Franca va arribar a un acord amb la UPC per a la consíaiccio d'un edifici d'oficines, equipat amb les darreres innovacions de comunicació. Aprofitant f'exístència del conveni amb l'ITEC, va signar un altre conveni d'assessorament de gestió i contra! amb aquesta entitat. La contractació dels diferents industrials ha estat realit-
zada directament pel Consorci Zona Franca, amb assessorament de l'ITEC, que també ha participat de forma molt activa en !a gestió i control de l'obra Pel que fa a la seguretat i higiene, l'arquitecte tècnic va fer un estudi de seguretat global per a tota l'obra. El contractista més important, Oragados y Construcciones, va confeccionar, per la seva banda, el pla de seguretat de l'obra, que va ser aprovat, posteriorment, per l'arquitecte tèc-
18
EL
REPORTATGE
EDIFICI nic. En el procés de l'obra, finalment, cada industrial participant es va fer càrrec de les partides de seguretat que l'afectaven directament.
general, tot hi que a l'empresa adjudicatària del paquet més important de l'obra se l'hi va demanar que ofertes el cost per la coordinació dels industrials. La proposta acceptada va ser la d'un 6% sobre la resta de pressupostos sense considerar la baixa realitzada. La baixa mitjana de contractació es situa aproximadament en un 21%.
Estudi econòmic El projecte de construcció de l'edifici Nexus va sortir a concurs públic amb un pressupost d'execució material (PEM) de projecte de 947,20 milions de pessetes, fraccionats de la següent manera: • • • • • • • t • • • • •
Treballs generals Murs pantalla Ascensors Fontaneria i foc Electricitat Climatització Inst. Seguretat Inst Control Mur cortina Paviment elevat Gòndola Jardineria Seguretat i higiene
• PEM
327,54 M 26,25 M 13,59 M 18.07M 111,27 M 154,55 M 15,20 M 78,77 M 126,24 M 39,04 M 4,67 M 18,15 M 13,86 M
• PEM • Baixa mitjana 21% • Coordinació ind.
947,20 M -198,91 M 36,35 M
• CEM • GG + BI19%
784,64 M 149,08 M
• Costcontractació
933,72 M
L'obra, pendent encara de la liquidació final, arribarà a un cost similar al del projecte inicial, atès els canvis realitzats durant l'obra tant en la qualitat dels materials com en les millores d'equipament. El mur cortina, l'element constructiu amb més rellevància, amb un pressupost a la baixa de 99,73 M i una superfície total de 2.227 rrí, té un cost de 43.780 ptes/m 2 ./
947,20 M
Cadascun d'aquests grans capítols va ser adjudicat a empreses diferents, sense figurar-hi la presència d'un contractista
HOTEL
Anàlisi arquitectònica: Joan Sabaté Estudi econòmic: Aumedes /Pena Fotografies: Javier García Die(Chopo)
CITADINES
NEXUS
RESUM cost/m* (ptes)
ECONÒMIC total (M ptes)
%
Estructura Mov.Terres Fonaments Estructura Murpantala
20.052 1.537 3.985 11.817 2.713
194,00 14.87 3856 114,33 2625
20,48
Tancaments Ramde paleta Cobertesimperm. Murcorüna
16.740 2.107 1.584 13.048
161,95 20.39 15,33 126,24
17,10 2.15 1,62 13,33
Acabats Revestiments Cel rasos Paviments Pav. elevat Pinturaidiv.
12.610 2,947 3274 1.132 4.035 1222
122,00 28,51 31.68 10,95 39,04 11,82
12,89 3,01 3,34 1,16 4.12
2.S69 1.327
27,76 12,64 1,84 13,07
2,93 1,36 0,19 1,38
394,81 1359 3,36 18,07 11127 154.55 1520 78,77
41,68 1,43 0,35 1.91 11,75 16,32 1,60 8,32
46,68 4,74 4,67 18,15 13,85
4,92 0,50 0,49 0,55 1,92 1,46
947,20
100,00
Tancaments prac. Poriesilinestres VKüeria Senalleria
191 1.351
Instal·lacions Ascensors Evacuació Fontaneria Electricitat Climatització Seguretat Inst Control
40.809 1.405
Diversos Equipament fix Gòndola Umanizaoó Jardineria Seg.ihiçjene
4.S2S
347 1.868 11.501 15.975 1.571 8.142
490 483 543 1.876 1.433
157 4,07 12,07 2,77
125
525
El president i la Junta de Govern del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona es complauen a convidar-vos a la inauguració de l'exposició
L'EXPRESSIÓ GRÀFICA A L'ARQUITECTURA El tancament exterior de l'Hotel Citadines de Barcelona es composa
Recopilació de treballs (i de carrera
de façana ventilada de pedra natural, de 30 mm de gruix, ancorada a l'estructura de l'immoble amb fixacions Masa GR-CLM-30/3.
del Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica II
L'unió s'executa mitjançant un cargol-tac de fixació, capaç de
de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona
suportar les accions que provenen del pes de la placa i de la posició que aquesta adopta respecte al parament de suport.
Benet Meca, subdirector d'Extensió Universitària de la UPC, presentarà l'exposició el dijous, 2 de març, a les 19,30 h, a
Mosa. Gran Via de les Corts Catalanes 617, ler 3a
la Sala d'Exposicions del Col·legi
08007 Barcelono. Tel.: (93) 412 29 45
19
I N F O R M A T I U
Ï.JXJ.'HTIW
V '"I ."11
•' ' . ' '..J'IIÍJ
• ! • " .'/ n
1
i • .nv.l'.j»i'Wi ..,'i v; \w,s 'v,l'wv
T
. . H V W M , , . . • .Jn ?••••• i . iWtli
i|
»••
!••
uWi.
jp'iwfc'.i \*
yiax^ W^yiu^
fo V ?