INF950301

Núm.65 PRIMERA QUINZENA MARÇ 95 ] 50 PTA

INFORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS

I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Bon Pastor.S 08021 BARCELONA Tel.4143311 -2098299 Fax4143434-2006899 Delegacions a Vic, Manresa, Granollers i Terrassa

La construcció catalana aposta decididament per la protecció del medi ambient El Congrés Mundial de l'Edificació del CIB, cele- <\ g c La necessitat de minimitzar aquests residus ha brat el 1992 a Canadà, va anunciar el que actual- H H fet que la Generalitat hagi promulgat un decret, el ment és el tema estrella del sector de la construc201/1994, per regular la gestió dels residus a ció: la protecció del medi ambient. Des de llavors, el Catalunya. El Col·legi, per la seva banda, va acollir el tractament, reciclatge i gestió dels residus ha esdevin- passat dia 9 de febrer una jornada tècnica d'estudi i de gut un dels problemes que la construcció vol solucionar, divulgació sobre aquest decret de la Generalitat. •

El Col·legi col·labora en la rehabilitació del districte de Ciutat Vella

Els alumnes de l'EUPB exposen els seus treballs de fi de carrera

La Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i el Col·legi han signat un protocol de col·laboració amb l'objectiu de potenciar les mesures adients per afavorir la rehabilitació i remodelació arquitectònica i urbanística del districte barceloní de Ciutat Vella. El protocol, que té una durada d'un any, farà que el Col·legi esdevingui un punt d'informació obert al públic sobre els ajuis a la rehabi7 litació d'habitatges. • •

El Col·legi d'Aparelladors organitza, en col·laboració amb la Subdirecció d'Extensió Universitària de la UPC i el departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica II de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona, l'exposició L'expressió gràfica a l'arquitectura. La mostra exhibeix una recopilació dels treballs de fi de carrera dels alumnes del departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica de Q l'escola d'arquitectes tècnics. • •

QlNfOtMMIU Conteu de Redacció: Anton' CapJla. Cartes CanaM. Joan Gay i Hamon Puig.

Coordinació: Cartes Carüna. RedaePucurufl. Fotografia: Javer García Dv. Orapo

Vimusa, una reflexió sobre l'habitatge

AdmdnmracU: Konssnal Ale-

many. Impreistó: Romaftjrai. Dipòsit legal: B42389-1991. SSN: 1132-2902.

Pifcüdtat KT-PutJoàsd. Josep Tanadesas.155 « ü K B a i c t t o n a Tei.41045

55 Fai.í30 39 7 5 U l 9 41B3EDÍT*; CoU*gi f*f>*ta»6on i Arqid5. 06021 8aita*xia. Tet 209 82 99. F i t 414 3431. OMnC PI Major, 6.08500 V c TH. « 5 2611. BagM Dwgitdl· Pwa

dt fOm, 6. CfSMO Marma Tel 872 9799.

VaBtaMMai: Jos» Untwl.25.0M00

Qrtmttn

TeL 679 01 7G. Vitta Ocd-

d«nial:SwtFi*xwc '8.0K21 Tems» T« 780 11 10

Vifiíi Ontrtal: Freosc « Buen. V>-

L'INFORMATIU vol iniciar una sèrie de reportatges dedicats al tema de l'habiíatge.

La intenció és oferir un panorama de la situació actual d'aquest sector, que havia quedat al marge de la forta renovació propiciada per la important construcció d'edificis públics dels darrers temps. L'edifici, que presentem en aquest número, és una promoció immobiliària de Vimusa, empresa municipal de l'Ajuntament de Sabadell, i planteja una interessant reflexió tant en ['àmbit urbà com en el tipològic.

l l t t Occidental: SÍIYIÓCH Nanrro

Gerent >ar. Gjy

ò de L-MFOMUTIU.

15 a 19

Prefabricados de Hormigón, S. A. P.s Torras y Bages, 106 Tel. (93) 345 88 50 Fax: (93) 346 17 13 08030 BARCELONA Ezequiel Solana, 24 (Portal 2) ] s D Tel: (91) 407 61 33 Fax: (91) 377 17 50 017 MADRID

EL

M E D I

• • • .t u?oi »MBit"Nr "7 V ••••

TEMA

A M B I E N T

El Congrés Mundial de l'Edificació del CIB, celebrat el 1992 a Canadà, va ^ae actualment és el tema estrella del sector de la construcció: la protecció del medi ambient. Des de llavors, el tractament, reciclatge i gestió dels residus ha esdevingut un dels problemes que la construcció vol solucionar

anunciar el

Construir, enderrocar, reciclar El Col·legi va acollir el passat dia 9 de febrer la jornada "Gestió de residus de construcció. Aplicació del decret 201/94' a construcció genera un volum importantíssim, de residus. L'exigència d'una millora en la pro| tecció del medi ambient i en la preservació de la I natura i el paisatge, motiva que la construcció hagi de controlar els sobrants per mitjà d'una gestió adequada i, si és possible, de minimitzar la quantitat d'aquests sobrants que es llencen i fer que es puguin reaprofitar. La necessitat d'aquesta minïmització i control dels residus ha esdevingut una exigència fonamental d'ençà es va publicar el decret 201/1994 de la Generalitat que regula la gestió de! residus a Catalunya.

La jornada Gestió de residus de construcció. Aplicació del decret 201/1994, organitzada per la Junta de Residus, l'ITEC, i el Servei Rehabilitació del Col·legi d'Aparelladors i celebrada el passat dia 9 de febrer al Col·legi, a més d'explicar aquesta disposició va servir per analitzar la situació actual de la gestió de residus i la seva incidència en la indústria de la construcció a Catalunya. Fructuós Manà, un dels participants en la jornada, va anunciar que la problemàtica dels residus provocarà un canvi en el sector "cap a una nova filosofia: construir per enderrocar, enderrocar per reciclar, i reciclar per construir".

Reduir la producció de residus La construcció, segons Manà, haurà d'evolucionar ineludiblement cap a la minimització dels residus. "En primer lioc, haurà de fer servir materials verds, és a dir, amb etiqueta ecològica. Aquest és un concepte ja definit per la normativa. En segon lloc, es faran servir tècniques de construcció que permetin la posterior deconstrucciò o desmuntatge.

Finalment, i en tercer lloc, els mateixos sobrants que es produeixin, seran reaprofitats a la mateixa obra. La millor gestió de residus és, precisament, que no n'hi hagi o que es redueixin al mínim".

Què és la deconstrucciò? Segons Josep M. Gonzàlez Barroso, "és una alternativa a l'enderroc que permet aprofitar al màxim els materials que componen

Composició dels residus La composició dels residus de la construcció no és uniforme a Europa. Les pràctiques constructives varien segons les regions (més fusta en els països centreeuropeus, per exemple), i els residus també varien segons les característiques de les obres (més formigó en les obres públiques).

En la major part de la Unió Europea, la proporció entre residus de formigó i obra de fàbrica és pràcticament la mateixa, tot i que és previsible que en un futur pròxim s'observarà un lleuger augment dels residus de formigó, en relació amb els d'obra de fàbrica. A la Unió Europea, l'estimació mitjana de la composició dels residus mostra el següent repartiment: • Obra de fàbrica 45% • Formigó 40% • Fusta 8% • Metall 4% • Papers, plàstics...

3%

Enderroc i reciclatge Els costos de les operacions de demolició són variables segons les característiques constructives de l'obra, l'emplaçament, i la mena de treballs a realitzar. El cost de la demolició s'incrementa quan augmenten les operacions de desmuntatge selectiu i es redueix quan l'enderroc és més massiu.

El cost de l'enderroc, però, esforça previsible. Per exemple, per a edificis de l'Eixample els costos aproximats serien de 6.000 ptes/ m1" de superfície construïda a enderrocaren els edificis d'estructura d'obra; i de 12.000 ptes/m2 en els edificis amb estructura de formigó armat. Pel que fa al cost de! reciclatge de materials, el preu mitjà actual és de 2.000 ptes/m:.

l'edifici. Ei 95% dels immobles està format per materials petris inerts, fàcilment recuperables i reciclables en la seva majoria". La deconstrucció, però, no té un únic model de definició. Admet diversos models í graus d'intensitat en cada una de les operacions, determinats per les característiques materials de la construcció, l'increment del cost de l'enderroc, la repercussió d'aquestes operacions en el valor dels residus, i pel cost final del producte, que ha de poder competir amb materials equivalents, però nous.

En definitiva, per assolir un material reciclat acceptable i eficaç, el procés de demolició d'un edifici és indissocíable del destriament selectiu i de la deconstrucció.

El principal inconvenient de la deconstrucció, a hores d'ara, és la inexperiència. "No hem deconstruït cap edifici que ens permeti obtenir dades pràctiques. A França i Alemanya van fer experiències pilots i van intentar rendi-

L ' I N F O R M A T I U

bilitzar els materials extrets. Els francesos van trobar un cost de deconstrucció molt elevat, mentre que els alemanys, en canvi, el van trobar inferior. Per què?

Perquè a Alemanya el preu dels abocadors és molt elevat i es disposa de plantes de tractament integral d'on surten productes manufacturats per a la seva reutilítzació", afirma Gonzàlez Barroso.

Aquests canvis en el procés constructiu s'haurien d'inculcar des de la mateixa universitat. Els projectes ja haurien de tenir en compte el respecte a l'entorn.

Segons Xavier Irigoyen, membre de la Junta de Residus, *és un error plantejar la creació d'especialitats en medi ambient. Caldria integrar els temes de medi ambient en la formació dels tècnics amb l'objectiu que esdevingués un criteri bàsic de qualsevol promoció, tant en la fase de disseny com en la d'organització d'obra.' •

Carles Cartanà

L'abecedari de la gestió dels residus de la construcció L'ITEC publica una guia tècnica per al compliment del decret

B

'Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITEC) va aprofitar la jornada sobre residus que va tenir lloc el passat dia 9 de febrer al Col·legi d'Aparelladors per presentar la Guia Tècnica per al compliment del Decret 201/1994 regulador dels enderrocs i de la gestió dels residus de la construcció. La guia ha estat preparada per l'ITEC per encàrrec de la Junta de Residus, organisme adscnt al departamení de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. L'objectiu de la guia és ajudar en la redacció de la part del projecte d'edificació que cal adjuntar a la sol·licitud de llicència urbanística per a l'enderrocament, l'excavació i la construcció d'obres noves. La guia també vol ajudar a clarificar les obligacions dels protagonistes en la gestió dels residus i, tal com els defineix el decret, facilitar el compliment de les prescripcions imprescindibles per a la concessió de llicència urbanística.

Enderroc, excavació i construcció Aquestes prescripcions imprescindibles, com exposa el mateix decret 201/1994, són les següents: t Avaluació dels volums i característiques dels residus i sobrants que s'originaran en les operacions d'enderroc, ex-

cavació i construcció.

• Detall de les operacions de destriament o recollida selectiva projectades.

• Detall de les instal·lacions de reciclatge o disposició del rebuig on es gestionaran en cas que no s'utilitzin o reciclin a la mateixa obra.

La Guia Tècnica per al compliment del Decret 201/1994, d'altra banda, es divideix en dues grans paris. En primer lloc, una introducció que defineix els participants, els residus, les operacions i les condicions de fiançament. En segon lloc, un "manual d'ús" del decret, dividit en quatre apartats: • Avaluació dels volums del residus.

• Avaluació del pes dels residus per a la fixació de l'import de la fiança.

• Instal·lacions de reciclatge i disposició del rebuig (inclou un llistat de les plantes recicladores mòbils, abocadors de residus industrials i la Borsa de Subproductes de Catalunya).

• Proposta del contingut del projecte tècnic.

La guia finalitza amb uns annexos que abasten diferents temes relacionats amb els residus de la construcció, des dels elements susceptibles de ser reutilitzats, als materials reciclables, materials perillosos, aspectes pràctics en la gestió de residus, estudis de costos d'enderroc comparatius amb els de reciclatge, o les recomanacions pràctiques per a la deconstrucció d'immobles. •

F O R M A T

El fiançament La gestió de residus té un cost que ca! fiançar. El decret estableix que productor i posseïdor tenen l'obligació de dipositar una fiança en el moment d'obtenir la llicència urbanística municipal.

L'import previst és de 1.000 pessetes/tona pel que fa als enderrocs i de 500 pessetes/tona en el cas d'excavacions. Quedaran exemptes de dipositar aquesta fiança les empreses agremiades que gestionin els residus en plantes de reciclatge autoritzades.

ials reciclables Una correcta gestió dels residus de la construcció pot permetre la recuperació d'un bon nombre de materials reciclables, amb el consegüent benefici, tant ecològic com econòmic. Entre aquests materials destaquen el formigó en massa, armat o precomprimit, l'obra de fàbrica, la pedra, les graves, vidre, plom, coure, ferro, acer, fosa, zinc, alumini, poliestírens, poliuretans, poliester, policarbonats, PVC, fusta, asfalts, betums, neopré i cautxú.

Els residus de la construcció provoquen un canvi d'hàbits

B

a problemàtica dels residus de la construcció té l'origen en el seu gran volum de generació. Un volum que supera el de qualsevol altre sector de la indústria i, també, el de les deixalles domèstiques. Ara bé, tothom sap que són uns residus que tenen una composició poc conflictiva, que en general són inerts, i que l'impacte ambiental que provoquen és d'ocupació de grans espais i sobretot de degradació del paisatge quan l'abocament és incontrolat. Un cas a part és quan apareixen components tòxics; llavors l'impacte pot ser molt més gran.

Aquest seria el cas d'enderrocs provinents d'indústries químiques.

Mitjançant tractaments bastants simples de separació de contaminants, de matxuqueïg i rentat, els residus de construcció poden ser reciclats i utilitzats com a tot-u o també com a granulat per a formigons. A Catalunya hi ha centrals que reciclen 3.- Potenciar el reciclatge a d'altres aquests residus des de fa més de dos zones de Catalunya. anys. Sense anar més lluny, durant Per implantar aquesta política, actua les obres olímpiques bona part de la simultàniament en dos fronts, en el camp Ronda Litoral i dels carrers de la Vila normatiu i legislatiu, i creant una empreOlímpica es van fer aprofitant la runa sa mixta entre la Junta de Residus i els que es generava en enderrocar les constructors i enderrocadors. L'objectiu amigues fàbriques del Poble Nou. Per d'aquesta empresa serà promocionar altra banda, al nord d'Europa s'arriba l'aparició de nous abocadors específics a cotes de més del 50% de reciclatge de runa i de noves plantes de reciclatge.

En el camp normatiu i legislatiu ha d'aquests residus.

El nostre gran problema, però, con- sortit un decret (201/1994) que regula la gestió dels residus de tinua sent l'abocaconstrucció des de la ment incontrolat. No "El decret regula la seva creació fins al seu és fàcil de dir quina gestió dels residus. transport a abocador o part de la nostra runa a central de reciclatge.

Aviat sortirà una va a parar a abocaAviat sortirà una nordors controlats i quinorma sobre la ma catalana sobre la na no, però és ben utilització dels granuutilització dels segur que n'hi ha lats provinents de recimolta que no segueix granulats reciclats" clatge. Es pretén igualel procés correcte. La ment fer gestions per Generalitat ha pres modificar el PG-4 i el EH-91 perquè consciència del tema. Des de la Junta considerin la utilització d'aquests prode Residus es considera prioritari per ductes en subbases i en àrids per a a aquest any 1995 implantar una polí- formigons. Un conjunt d'accions molt tica de gestió a tot Catalunya. significatives i que afectaran de ple a Aquesta política de la Junta de Re- molts constructors i enderroquistes. sidus té tres prioritats: L'empresa promocionarà l'aparició I . - Evitar els abocaments incon- d'abocadors específics i de noves plantrolats. Si és necessari, creant aboca- tes de reciclatge. dors específics per a runa.

Com afectaran aquestes solucions?

2.-- Potenciar el reciclatge en les zones on en aquests moments sigui En primer lloc. apareix al mercat una econòmicament viable, és a dir, l'àrea sèrie de productes nous que tenen un preu competitiu i que són molt aptes per metropolitana de Barcelona.

es vol implantar és quelcom que des defauncerttempsjas'aplicaad'altres sectors de la indústria. Així, per exemple, està prenent molta importància el que se'n diu "producció neta" (evitar els residus i aprofitar al màxim els recursos). També es realitzen dissenys que tenen en compte el final de la vida útil dels productes, pensant com seran desmantellats i les possibilitats de reciclatge. En la construcció, atesa la seva peculiaritat, aquests canvis arriben més tard, però també hi arriben.

Un cop la Junta assoleixi el control de la runa que es genera, posarà èmfasi en altres aspectes com la minimització i el reciclatge. La minimilzació, és a dir, la reducció de la generació, estalvia despeses de tractament de residus i despeses de material. El projecte i l'execució han d'anar molt sincronitzats per aconseguir-ho.

Per impulsar el reciclatge, pendrà importància l'enderrocament selectiu o deconstrucció. Ara, quan es fa a algunes aplicacions. El constructor i el un enderroc, la prioritat és el temps, projectista els hauran d'anar coneixent. El que es fa és enderrocar sense De tota manera, qui es veu més aíectat distingir entre diferents components, són els grans generadors de runes, els D'aquesta manera, les possibilitats enderrocadors. Prèviament a l'execució de reciclatge són baixes. Quan cod'un enderroc, són responsables de fer mencin a pujar els preus d'abocador una valoració dels residus que es pro- s'hauran de variar aquests hàbits. duiran, de la seva composició i del trac- Així, serà interessant enderrocar més tament que es pretén donar-los. A més, lentament i separar els materials i s'ha de fiançar l'Ajuntament. Però tam- dur-los a centrals de reciclatge. El bé afecta l'obra nova. Els projectes de punt culminant seria la deconstrucconstrucció també han d'incorporar un ció, o desmantellament gradual de apartat que faci reles diferents parts de ferència als residus. El " L e s SOlUCÍOnS l'edifici.

U n altre t e m a q u e projectista ha de valór o n q t r u r t i v p s Gue rar el volum que se'n COnMruuiVBò q u e ^ ^ a m b e[ , e m p s ^ ^ generarà, les caracte- p e r m e t e n la S e p a r a c i ó plantarà i que podria ristiques i la gestió que ^ e m a t e r i a l s d i f e r e n t s a r r i b a r a s e r | j n a r g u se'n farà. L'ITEC està , . .. ment comercial és la preparant un manual P o d r a n i m p o r t à n c i a construcció amb crique té per objectiu fae n u n futur p r o p e r " teris ecològics. Les cilitar la (eina a projec^m^^^^^^^^m solucions constructitistes i constructors. El ves que permeten la manual inclourà un mètode destinat a la separació fàcil de materials diferents, íase de projectes per fer una previsió prendrien en aquest cas importància. dels residus que es generaran i una D'altres, com els enguixats per prorelació dels centres on es poden portar. jecció o la utilització de composites, Com continuarà evolucionant la si- per exemple, serien solucions "menys ecològiques". Igualment podria ser tuació?

Com s'ha pogut veure es tracta de interessant la utilització de materials canvis importants que ei sector ha reciclats. • d'adoptar amb celeritat, sobretot perquè ara s'està establint tot un marc normatiu d'aplicació imminent. Ara bé. seria inteMIQUEL CASTELLVÍ ressant conèixer amb certa perspectiva Cap de Medi Ambient com evolucionarà aquest lema. El que i Construcció de IfTEC

N F O R M A T I U

PUNTS

LA

DE

VISTA

FIRMA

L'EDITORIAL

Ecologia i professió

0

urant els darrers 10 anys s'han alegí ala professió nous conceptes i activitals que, poc a poc. van assolin! un paper important: rehabilitació, manteniment, control de qualitat, seguretat... Ara cal alegir-n'hi un altre, la preservació del medi ambient. Cal controlar els abocaments de les runes, però també cal canviar la forma d'enderrocar edificis, cal reutilitzar i reciclar materials quan encara manca una normativa de control de qualitat i lampoc no existeix un mercat d'intercanvi arrelat. És ben cert, però, que un canvi com aquest no es produeix de la nit al dia, però calia que es fessin els primers passos. La Junta de Residus ha elaborat una legislació específica que s'aplicarà a mesura que els ajuntaments disposin de la infraestructura necessària, amb una xarxa suficient d'abocadors controlats i d'empreses de reciclatge.

Mentrestant, la nostra sensibilització com a tècnics serà imprescindible per tirar endavant aquestes primeres intencions que, en termes d'eslògan, es solen anunciar com les Ires R (Reduir, Reutilitzar, Reciclar). •

LA

Mondrian i el concepte de l'espai continu istòricament existeix al • sud d'Europa la "tradiI ció de la manca de tra| dició" pel que fa a disposar d'informació de primera mà reíacionaI da amb les recerques actualitzades sobre les contribucions dels moviments de la modernitat del segle XX. A països com és ara Alemanya. Holanda o Estats Units es viu, especialment durant aquesta dècada, un flux continu de publicacions i exposicions monogràfiques i temàtiques que tracten els múltiples aspectes dels moviments moderns, com són, entre d'altres, De Stijl i Bauhaus.

La modernitat, que durant la primera meitat de segle es va estendre com una taca d'oli a Europa, arriba a Espanya i Portugal com si los per casualilat, amb escasa informació. Aquesta és la sensació que transmetia l'exposició Kandinsky-Mondrian. Dos camins vers l'abstracció, organitzada a final de 1994 per la Fundació Caixa de Pensions. Si la part monogràfica dedicada a Kandinsky podia tenir un cert interès, lamento que les qualitats febles de les obres seleccionades de Mondrian no afavorissin en cap moment el coneixement que el públic ja tenia de la primera època d'aquest artista. Recordem sobretot que a la Virreina s'havia exposat el 1982 la millor selecció de les primers èpoques simbolistes i naturalistes de la col·lecció del Haags Gemeentemuseum de La Haia.

Per conèxier millor l'obra de Mondrian, LA

PREMSA

"La modernitat arriba a Espanya i Portugal com si fos per casualitat, amb poca informació" cal anar a veure l'exposició més completa mai organitzada, Mondriaan (1872í994;alHaagsGemeentemuseum. L'exposició mostra els moments més dinàmics de l'evolució de l'obra de Mondrian.

S'hi pot veure, per exemple, que el simbolisme i el naturalisme són una transició cap a una anàlisi filosòfica i estètica

PARLA

de les formes i colors en què es basa la percepció de l'espai.

L'exposició dóna una visió del Mondrian inventor de formes, línies, ritmes i proporcions, i creador d'intensos espais mentals i físics. Encara que la seva precària situació financera l'obligava a treballar de copista o a ler quadres de flors i bodegons, posava tota la seva intuïció artística al servei del desenvolupament dialèctic del seu llenguatge, d'un dualisme aparent, sempre a la recerca de la mesura dels contraris equilibrats.

L'exposició permet tenir una impressió completa de les èpoques innovadores. Cada composició sembla la continuació de l'espai, basada en la discontinuïtat òptica. La concepció de l'espai de Mondrian no es concentra mai en un punt fix, al contrari, ta trama de superfícies reflecteix una interconnexió complexa que requereix la implicació de l'espectador. Aquesta podria ser una de les raons de la fascinació de Mondrian per les trames urbanes de les grans ciutats. • ANNEMIEKEVANDEPAS Crítica d'art LA

PREMSA

Més llenya per al Liceu

Una mala mutació

Hi ha qui opina, com l'arquitecte Josep Quetglas, que "el millor espectacle del Liceu, va ser quan, després d'uns segons de silenci misteriós, la teulada s'ensorrà í aparegué un gran flamarada que va enfosquir el cel barceloní". Fins llavors, el Liceu havia estat un espai reservat per a uns quants, un espai vedat, i ara començava a ser de tots, i per això tothom. Els neguits eren, i encara són, dos: com serà físicament el Liceu, i com serà el nou esperit de funcionament. El primer lema s'ha començat a desvetllar positivament amb la recent presentació pública del projecte arquitectònic de reforma d'Ignasi de Solà-Morales. Afortunadament, es tracta d'un projecte contemporani, modern, fet amb la mentalitat i tècniques d'enguany. Com ha de ser tota arquitectura, sigui de nova planta o una restauració de ruïnes romanes. Ni el projecte esbojarrat iconoclasta ni el pastitx nostàlgic no tenien sentit aquesta vegada.

Solà-Morales insisteix que la seva proposta ha estat dialogant i respectuosa amb el passat, però agraïm, que també ho sigui amb el present. •

L'arquitectura a les ciutats, fins i tot la bona arquitectura, no garanteix en absolut la millora de les ciutats. Ara tenim un exemple molt clar a Barcelona. Vull parlar d'un conjunt d'edificis lúdics que s'estan construint al bell mig del Port Vell de Barcelona: un gran conjunt de restaurants, un omnimax i un aquàrium (grans contenidors, generadors de ciutat?). Sembla que no mana l'Ajuntament, sinó el mercat. Mercat és diner i el principal interès de! diner és fer més diners. Els negociants que manen al Port Vell han vist la dàrsena com un enorme terra'm vague i han pensat que si l'omplen de contenidors lúdics es faran rics. És moít possible. El resultat, però, haurà anat en contra dels barcelonins en robar-los la riquesa d'un gran espai lliure, obert, tranquil, sedant, a canvi d'una col·lecció de capses de jocs, que hauria pogut estar situada en altres terrains vagues de la ciutat, amb possibilitat de millorar-ne la seva qualitat urbana i sense haver-ne de destruir un que, per ell mateix, sense cap afegit, ja tenia aquella qualitat. •

LOCUCIONS ESPECÍFIQUES DE LA CONSTRUCCIÓ Momeni de flexió

Momenlo de llector

Moment límit

Momento tope

Morter de calç i pòrtland

Mortero bastardo

Morter magre

Moríero pobre

Muntant d'escala

Zanca

Mur corregut

Muro corrido

JUU CAPELLA IQUIM LARREA Avui, 15 de febrer de 1995 N

JOSEP MARTORELL Avui, 14 de febrer de 1995 F O R M

A

T

EL

NOTICIARI

REHABILITACIÓ

La Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i el Col·legi d'Aparelladors de Barcelona han signat un protocol de col·laboració amb l'objectiu de potenciar les mesures adients per afavorir la rehabilitació i remodelació arquitectònica i urbanística del districte barceloní de Ciutat Vella.

Ciutat Vella vol rehabilitar-se El Col·legi esdevé un punt d'informació al públic sobre els ajuts a la rehabilitació d'habitatges 1 Col·legi d'Aparelladors ha signat un protocol de col·laboració amb l'Oticina de Rehabilitació de Ciutat Vella, entitat participada >er la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, amb l'objectiu de potenciar les mesures adients per a l'adequació i remodelació del, majoritàriament degradat, parc d'habitatges del districte de Ciutat Vella. El protocol, que té una durada d'un any (1995) va ser signat per Carles Puiggròs, president del Col·legi; Francesc Ventura, director general d Arquitectura i Habitatge de la Generalitat; i Xavier Casas, regidor del districte de Ciutat Vella.

La participació del Col·legi en aquesta campanya es concretarà en diferents apartats. En primer lloc, el Col·legi, dins de la seva campanya La Casa en Forma, proporcionarà i muntarà l'exposició Per tenir la Casa en Forma en tres llocs del districte. El Col·legi també es compromet a donarà conèixer entre els seus col·legiats els documents informatius en matèria de rehabilitació que l'Oficina per

a la Rehabilitació de Ciutat Vella faci arribar per a la seva dilusió.

El protocol també té en compte que el Col·legi esdevingui un punt d'informació per al públic en general sobre els ajuts «gents en matèria de rehabilitació. D'altra banda, el Col·legi va oferir la col·laboració i l'ajut del seu Servei Rehabilitació per donar assessorament als col·legiats que participin en la realització de les obres acollides en els objectius del conveni. A més a més, el Col·legi realitzarà, de forma gratuïta, el Test Casa en Forma i el Test Habitatge, sempre d'acord amb les necessitats que plantegi l'Oficina per a la Rehabilitació de Ciutat Vella i de la disponibilitat del Servei Rehabilitació.

L'Oficina per a la Rehabilitació de Ciutat Vella ha creat 10 sectors d'actuació preferencial en el districte: el barri del Call, el barri de Sant Just, el Fossar de les Moreres, el passeig Marítim, i la zona dels carrers Comtal, Joaquim Costa, Sant Antoni Abat, Sant Pere, Unió, Marquès de Barberà, i la plaça de la Font. Aquestes zones han estat triades atesa la inadequació del seu parc

ECOLOGIA

D

Ajuts a la rehabilitació • Sectors d'actuació Subvenció: Desgravació fiscal: Llicència d'obres:

preferent 30% pres.

15% pres. taxes

• Obres en elements comuns Subvenció: 10-30% pres.

Préstec: 5-7,5% int.

Desgravació fiscal: 15% pres.

Llicència d'obres: taxes • Obres als habitatges Subvenció: 20% pres.

Préstec: 9,92% TAE Desgravació fiscal: 15% pres.

Llicència d'obres: taxes

d'habitatges i la peremptòria necessitat de posar en marxa un procés de remodelació urbanística que fomenti fa rehabilitació privada a Ciutat Vella.

L'objectiu d'aquest programa és revitalitzar el districte. Per assolir-lo, es potenciarà la rehabilitació amb els següents criteris de prioritat: recuperació de zones o barris en procés de degradació mitjançant actuacions de caràcter integral; recuperació d'edificis desocupats per reactivar el mercat de lloguer; zona amb edificis predominantment llogats; baix nivell d'ingressos dels ocupants. • Carles Cariaria

EDIFICACIÓ

Els habitatges de protecció oficial vetllaran per l'estalvi energètic

La construcció haurà de tenir en compte la resistència als terratrèmols

La LOE incorpora nous criteris mediambientals

Més de la meitat de Catalunya, zona de risc sísmic

ols els ajuts públics concedits per l'Estal per a la construcció o rehabilitació d'habitatges de protecció oficial restaran condicionals a la incorporació de mesures d'estalvi energètic, segons l'avantprojecte de llei d'ordenació de l'edificació que actualment redacta la secretaria d'estat de Medi Ambient. Així, el "certificat energètic' garantirà que els habitatges del nou pla 1996-1999 compleixin unes condicions concretes sobre aïllament tèrmic, incorporació d'energia solar, ús de llums de baix consum i llarga durada amb possibilitat de regulació de l'intensitat, garantia de les instal·lacions per evitar consums excessius...

Aquesta decisió, segons Cristina Narbona, secretària d'estat de Medi Ambient, "suposarà un poderós estímul per al desenvolupament a Espanya de tecnologies lligades a l'edificació, que fins ara són escasses". Per a Narbona. l'obligatorietat d'incorporar nous estàndards mediambientals als habitatges de protecció oficial Kno ha de suposar un increment en els costos dels constructors, ja que es poden finançar amb fons estructurals de la Unió Europea". D'altra banda, el nou pla d'habitatge previst per als anys 1996-1999 pretén finançar 500.000 actuacions immobiliàries, bàsicament en matèria de rehabilitació i d'habitatges destinats a lloguer. •

BOE va publicar a principi de febrer un reial decret pel qual s'aprova la nova norma de construcció sismoresistent, que substitueix la reglamentació existent en aquest àmbit des de 1974. Pel que fa a Catalunya, la nova normativa suposa una ampliació dels municipis inclosos a l'àrea de perillositat i, en la pràctica, obligarà els constructors a millorar les normes de seguretat davant aquest risc natural. Un total de 636 municipis han estat inclosos a! nou mapa de perillositat sismica. D'aquesta manera, totes les edificacions que es construeixin de nou o es reformin en aquests municipis hauran d'adoptar mesures que els facin re-

L ' I N F O R M A T I U

sislenls als moviments de terra previsibles en els pròxims 500 anys.

La normativa obliga a construir els edificis en zones de risc amb una estructura i uns materials resistents als moviments sísmics. S'estableix, a més, una sèrie de condicions sobre els fonaments, els volums i les armadures de les bigues que permetin a l'edifici respondre de manera flexible a qualsevol moviment.

Les estructures i també els acabats exteriors, hauran de garantir la seguretat dels ocupants en cas de terratrèmols, segons la norma, que també té en compte la qualitat del subsòl i altres factors, com és ara la força del vent o l'existència d'edrficis veïns. •

EL

NOTICIARI

REHABILITACIÓ

F O R M A C I Ó

L'Institut Gaudí de la Construcció obre casa a Vic La delegació d'aquesta entitat a Osona inaugura seu després d'un any de funcionament

a

Els afectats d'aluminosi podran demanar ajuts per comprar nous habitatges

B

a delegació de l'Institut Gaudí de la construcció de Vic va inaugurar el passat dia 9 de febrer les seves noves instal·lacions amb un acte que va ser presidit per Jaume Amat, president de l'Institut Gaudí i Pere Girbau, alcalde de Vic. També va assistir el delegat del Col·legí, Pere Pou. L'escola, que s'afegeix a les de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa, que l'Institut ha obert a la geografia catalana, funcionava des de feia un any, impartint un programa reduït de dos cursets (Oficial de Paleta i Curs d'Interpretació de Plànols), en unes instal·lacions provisionals.

El director tècnic de la delegació a Vic de l'Institut Gaudí de la Construcció és l'aparellador Miquel Autet. Segons afirma Autet, l'objectiu de la delegació és

parteix, Oficial de Paleta, va adreçat als

tenen tanta informació com les de Bar-

el mateix que el de l'institut, "en definitiva, millorar el nivell formatiu dels nous professionals que arriben a la indústria de la construcció a Osona i mantenir I capacitació dels professionals que ja hi treballen des de fa temps, amb cursets d'especialització". D'aquesta manera, el primer dels cursos que actualment im-

neòfits en la professió, mentre que el segon, Interpretació de Plànols, vol complementar la formació dels treballadors amb experiència.

Tot i això, I incara té unes dimensions modestes. Només té 30 alumnes. "Vic no és pas Barcelona. Les nostres empreses són més petites i no

celona. Als treballadors els passa el mateix. No és que la gent no vulgui venir a l'escola, el problema és que ni tan sols saben que existeix. Per aquest motiu, sovint hem de fer més una feina de promoció, de vendre uns estudis a una gent que treballa, que no pas la que hauríem de fer realment". •

a Generalitat concedirà subvencions fins al 30% als propietaris de pisos afectats per aluminosis per a la compra d'una nova vivenda protegida. E! govern català ha aprova! un decret que determina que tots els propietaris d'habitatges amb aluminosi o altres patologies estructurals que siguin objecte d'una reforma de promoció pública tindran dret a una subvenció del 30% en el cost d'un nou habitatge, sempre que els ingressos de la unitat familiar no superin 3,5 vegades el salari mínim interprofessional (62.700 ptes). Amb aquesta mesura s'equiparen els ajuts que l'Administració concedeix actualment a les persones que viuen en pisos que pertanyen a polígons públics í que estan afectats per aluminosi o d'altres patologies estructurals. El decret de la Generalitat s'ha dictat després de les pressions dels veïns del Turó de la Peira. Els primers afectats a poder-se acollir als ajuts oficials seran precisament els veïns del Turó de la Peira, Via Trajana i el Polvorí, a Barcelona, i promocions de localitats com Cornellà, Gavà, Sabadell i Súria. •

ECONOMIA

PUBLICITAT

La necessitat de les soldadures en les armadures per a pilons Dins del conjunt dels diferents tipus d'armadures, n'hi ha uns en concret que han de tenir un tractament

Els projectes d'habitatges creixen un 25,58% durant 1994 a Catalunya

diferenciat respecte a les altres. Es tracta de les armadures per a pilons. Quani a aquest tipus específic d'armadures, no se'n fa cap menció específica en la norma EH 9 1 , per la qual cosa se segueixen les indicacions de la norma NTE. El més significatiu d'aquest tipus d'armadures és que després de la manipulació per introduir-les en el forat del piló, han de mantenir exactament la seva disposició de projecte, això vol dir, assegurar-se que no ha variat la disposició de les barres que les configuren, a causa de la impossibilitat d'una comprovació posterior un cop introduïdes en el forat i efectuat el formigonat.

Per poder assegurar el compliment d'aquest condició i poder obtenir el certificat de qualitat, les armadures per a pilons han de ser soldades, ja que les armadures confeccionades utilitzant el mètode 'ancoratge amb filferros» mai no podran garantir la condició d'assegurar la seva forma i disposició de projecte després d'introduïdes i del formigonal posterior, i no podran, consegüentment, obtenir el corresponent certificat de qualitat. Cal destacar que i'acer utilitzat en aquestes armadures, ha de ser segons indica d'acord amb la norma EH 9 1 . D'acord amb la premissa principal de la necessitat de la soldadura, per realitzar el procés de soldat dels elements que conformen l'armadura, se segueixen tots els requeriments que dicta la norma EH-91 quant a soldadura d'armadures (apartat 13.1) El més important a destacar és que s'utilitza el tipus d'acer apte per a soldadura i que el procés de soldat es fa íntegrament en el taller i amb les garanties adequades. A més a més, el tipus de soldadura utilitzada ha de ser la soldadura per resistència, l'única que assegura que després del soldat es mantenen les característiques mecàniques de les barres i assegura una soldadura fiable i uniforme, a diferència de la soldadura amb elèctrodes o per arc.

N

F O R M

A

T

Q

a quantitat de projectes de construcció d'habitatges visats pels arquitectes catalans va augmentar l'any passat un 25,58% respecte a la de 1993. En total, els projectes elaborats sumen 43.668, segons les dades recollides pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. L'increment, que ha estat desigual segons les províncies, ha estat, però, positiu en iot el territori català, cosa que denota la recuperació d'aquest subsector de la construcció.

Segons el COAC, les causes d'aquesta recuperació poden ser diverses, però tenen com a origen comú la baixada dels tipus d'interès que es va registrar el 1993. L'estudi del COAC també constata que la recuperació ha estat més forta a Catalunya que a la resta de l'Estat, tot i que també és cert que la davallada també havia estat més evident. El COAC pronostica que aquesta recuperació es podrà mantenir si s'aconsegueix controlar la inflació i els tipus d'interès no evolucionen a l'alça. •

EL

NOTICIARI

E X P O S I C I O N S

Arquitectura i El Col·legi exposa els projectes fi de carrera de l'EUPB

a

l Col·legi d'Aparelladors organitza, en col·laboració amb la Subdirecció d'Extensió Universitària de la UPC i el departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica II de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona, l'exposició L'expressió gràfica a l'arquitectura. La mosira, que va ser presentada el dijous 2 de març per Benet Meca, subdirector d'Extensió Universitària, exhibeix una recopilació dels treballs de fi de carrera dels alumnes del departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica de l'escola d'arquitectes tècnics. La mostra reflecteix les diferents tècniques d'expressió gràfica emprades durant la carrera, com ara aquarel·les, plomins, carbó o dibuix per ordinador.

Els treballs fi de carrera, objecte de la present exposició, van tenir com a origen la necessitat de tenir un conjunt de plànols amb qualitat i exactitud que servissin com a base de treball per poder

realitzar projectes professionals i de restauració dels conjunts monumentals de Barcelona. A més dels aspectes gràfics, aquests treballs de fi de carrera també inclouen feixuges tasques d'investigació històrica i econòmica, tasca que sovint ha desembocat en la troballa de documents inèdits o poc coneguts, projectes no realitzats amb tota la seva documentació (pressupostos, plànols, etc). Sovint, també, els treballs han incidit en aspectes constructius i patològics dels edificis, i han esdevingut una bona guia per a futures actuacions de conservació o restauració del patrimoni arquitectònic de la ciutat.

D'altra banda, el departament de Cultura del Col·legi prepara, per al proper mes de març, l'exposició Art-disseny.

Objectes en la frontera. Aquesta mostra multidisciplinària, comissariada per Annemieke van de Pas i Esperança Rabat, s'emmarca dins els actes culturals

de la mostra biennal Primavera del Disseny, que se celebrarà els propers mesos de març, abril i maig a la ciutat de Barcelona. L'objectiu d'aquesta mostra, Art-disseny. Objectes en la frontera, és

bàsicament establir un joc de relacions, analogies i contrastos entre el món del disseny i el món de l'art a casa nostra, per mitjà d'una selecció de 15 obres de diferents artistes i dissenyadors. •

B R E U S

M O N O G R A F I E S

Proliferació de noves empreses constructores

Problemes de composició La construcció de l'arquitectura Volum 3. La composició, l'estructura Ignacio Paricio Insïitut de Tecnologia de lo Construcció de Catalunya (ITEC) Barcelona, 1994 110 pàgines Aquest és el tercer volum de la sèrie La construcció de l'Arquitectura. Els dos anteriors eren dedicats a les tècniques i els elements. En aquest cas, Paricio analitza i reflexiona sobre els problemes de la composició arquitectònica lligats amb l'estructura. Lluny de plantejaments formals basats exclusivament en el camp de la plàstica, sense memòria històrica, el discurs de Paricio ens recorda que no hi ha problema compositiu que no tingui referent en èpoques anteriors. Convida a l'estudi i al coneixement del passat com a font per a alimentar propostes per ai present. L'autor concentra la tesi del seu treball en i'estudi de les diferents solucions donades tradicionalment a tres problemes que són tant antics com la mateixa arquitectura: com giren !es façanes a les cantonades, com es disposen els pilars en relació amb els tancaments i com es capcen les testeres dels edificis. Com diu Luis Femàndez Galiano a la presentació -que cal llegir-, la claredat pedagògica dels textos i la convicció que transmet el seu fonament en la pròpia experiència tenen pocs equivalents en el panorama de la reflexió arquitectònica. /

Salvador Gili

El nombre d'empreses constructores creades a Espanya entre el mes de gener i el mes d'agost de 1994 és de 93.260, xiíra que representa un creixement del 9% sobre el mateix període de 1993. Aquesta xifra avala, d'altra banda, la tesi que el sector de la construcció comença a sortir de la crisi. Tot i això, el dinamisme més espectacular es registrava en el sector de la construcció, on el nombre de nous centres de treball ha passat de 18.710 (creats en els vuit primers mesos de 1993) a 23.414 (mateix període de 1994). Això implica un fort creixement, xifrat en el 26%, amb importants repercussions en l'apartat de l'ocupació. •

L'Hotel Citadínes guanya el premi Ciutat de Barcelona L'Ajuntament de Barcelona ha atorgat el Premi Ciutat de Barcelona 1994 d'Arquitectura i Urbanisme als arquitectes Esteve Bonell i Josep M. Gil per l'Hotel Citadines. Aquest edifici va ser, precisament, analitzat per L'INFORMATIU en el seu reportage del núm. 63. La decisió del jurat, presa per unanimitat, es basa en !a resolució "amb coherència i sensibilitat, dels problemes bàsics, de caràcter, alineacions i alçades, particularment importants en un lloc com la Rambla i el seu entorn". •

Els accidents laborals a Catalunya van disminuir un 4% Els accidents laborals es van reduir a Catalunya un 4% durant l'any passat, segons va anunciar recentment el conseller de Treball, Ignasi Farreres, durant la inauguració d'una jornada sobre seguretat i salut en el treball. Farreres va assegurar que la reducció més gran de la sinistralitat es va registrar en els accidents mortals, que van baixar un 15,03%. Tot i aquesta reducció, els accidents laborals mortais a Espanya representen, encara, un xifra superior al miler anual. •

L ' I N F O R M A T I U

^ ^ ^ ^ _ _ ^ ^ ^ — ^ — •

EL

N O T I C I A R I

D E L

C O L · L E G I

V

A C T I V I T A T S

Homenatgeals professionals amb 50 anys d'exercici

El Col.legi tindrà un estand a Construmat **

El dimarts 28 de març, a les 19,00 hores tindrà lloc a la sala d'acles del Col·legi un acte d'homenatge als companys amb 50 anys d'exercici professional.

Els homenatjats pertanyen a les promocions que van finalitzar els seus estudis els anys 1944 i 1945. L'acte consisteix en el lliurament d'una placa commemorativa als homenatjats, un breu parlament de salutació i un petit refrigeri per festejar la jornada amb els companys i amics que vulguin ser presents a aquesta celebració.

Els companys homenatjats enguany seran: Andreu Serra, Joan Moliné, Josep Anglada, Enric Panellas, Josep Sanfeliu, Josep Bausells, Adrià Figuera, Josep Maria Pujadas, Ramon Cabarrocas, Joan Garcia-Borés, Salvador Bohera, Enric Falgueras, Josep Ferré, Pere Querol, José Luis Egea, Miquel Samon, Luis Jorge Ballber, Josep Maria Valero, Joan Díaz, Teodoro Lopategui, Enric Roig, Uuís Pinto i Raül Sebastian. • Més informació a la Secretaria del Col·legi.

Quarta planta.

I

S

A

*9 i l i t a c i ó delstràmitsde visat

El departament de Visats demana als H rípnartampnt rtp Visat? nAinana a col·legiats que portin la còpia del visa! que pertany al tècnic. Això permetrà agilitar els tràmits del visat del programa de control de qualitat, el certificat de compliment del programa, el certificat final d'obra, les renúncies o el comunicat de sinistre. • Visats. Segona planta.

CONVOCATÒRIES

Assemblea col·legial de mutualistes de Premaat

El Saló Internacional de la Construcció, Construmat, celebraràlaseva pròxima convocatòria entre els dies 3 i 8 d'abril a la Fira de Barcelona.

oficials i entitats empi L'organització del Saló, amb la col·laboració del Col·legi, farà arribar durant el mes de març a tots els col·legiats una A Construmat-95 es presentaran les invitació per assistir a la Fira. últimes novetats i les innovacions tecEl Saló s'ha consolidat com el punt de nològiques que s'han produït en els 18 trobada, de caràcter biennal, dels sectors representatius de la construc- professionals de la construcció al nosció que conformen l'oferta del Saló. tre país.

El Col·legi participarà en aquesta ediFira de Barcelona. ció de Construmat amb un estand siAv. Reina Maria Cristina, s/n. tuat en l'àrea dedicada als organismes Tel. (93) 423 3101

CONVOCATÒRIES

La Junta de Govern del Col·legi ha convocat Assemblea Col·legial de Mutualistes de Premaat per a prendre acords sobre l'ordre del dia de l'Assemblea General Extraordinària de Previsió Mútua que tindrà lloc els dies 24 i 25 de març a Madrid, i per elegir els delegats que hauran de representar els mutualistes en l'assemblea.

Dia: dimarts, 14 de març Hora: 19.30 hores Lloc: Sala d'Actes del Col·legi.

Primera planta. • Més informació a la Secretaria del Col·legi.

Quarta planta.

S E R V E I S

Assegurances de vehicles ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DE COL·LEGIATS Tenim a la seva disposició les tarifes de cotxes 1 995. b Junta de Govern vo prendre l'ocord de convocar Assemblea General Ordinària de col·legiats segons estableixen els Estatuts del Col·legi. l·'Assembleo se celebrarà dijous 30 de

Exemples de vehicles i pagament fraccionat trimestralment.

març, o les 18.30 hores en primera convocatòria i en segona convocatòria el mateix dio o les ! 9 hores o!a Salo d'Adés del Col·legi.

Ha eslal aprovat per la Junta de Govern omb caràcter provisional, el següent:

RENAULT

C1ÍORLI.2 5P

13.279

. 16.266

R-19 TR Plus

13.279

16.513

32.040 33.S27

106XRI.4

13.279

16.183

31.444

Ordre del dia

^ ^ ^ ^ ^ ^ H 1.- lectura i aprovació, si escou, de l'Acta de l'Assemblea General anterior.

PEUGEOT

1-Informe del President.

3.- Proposta cfaprovació de liquidació del pressuposi d'ingressos i despeses del Col·legi,

^ ^ ^ H ^ H

309 1.4 Besi Line

13.279

16.596

34.423

405 GL

15.281

19.506

42.979

Corea 1.2 Swing 3P

13.279

16.01S

30.253

Aslra 1.6GL3P

15.281

IS.681

37.021

15.281

19.671

44.170

13.279

16.183

31.444

13.279

16.843

36.210

corresponent a l'exercici de 1994, balanç de situació comptable tancat a 31 de desembre de 1994 i informe dels censors de comptes, realitzat per la Comissió Econòmica designada per l'Assemblea General.

4.- Proposta d'aprovació de í'Informe de Gestió que presenta la Junta de Govern corresponent

^ ^ ^ ^ ^ H |

a lo gestió realitzada pel Col·legi durant l'exercici de 1994.

5.- Elecció d'entre els assistents a l'Assemblea General, dels col·legiats que constituiran la Comissió Econòmica per a l'exercici de 1995.

^ ^ ^ ^ ^ ^ H Vectra i.í) GL 5P

6.- Proposta i aprovació, si escau, de l'adquisició mitjançant contracte de compravendo d'un local o Granollers, com a seu de la delegació del Valies Oriental. Autoritzar el President, com

CITROEN

AX 1.1 TRE3P

o representant del Col·legi, perquè realitzi els tràmits necessaris per a la seva materialització.

^ ^ ^ ^ ^ ^ H ZX 1.4 Reílex I 5P

7.- Tom obert de paraules.

Els col·legiats poden presentar propostes perquè siguin sotmeses o l'Assemblea General, fins

Els recodem que sí vostè és un bon conductor pot beneficiar-se de fins

al dia 15 de març. Aquestes propostes hauran ae ser comunicades per escrit amb la signatura

a un 50% de descompte en a prima de la seva assegurança. Sempre

de deu col·legiats, com a mínim. La Junta de Govern incorporarà, si escau, les propostes

en companyies de primera línia.

presentades, establint l'ordre del dia definitiu de l'Assemblea.

Les persones interessades poden dirigir-se als Serveis Financers del Col.legi, Maria José Gonzalez o Montserrat Roger. Segona planta.

I N F O R M A T

SERVEIS

C O L · L E G I A L S

DEMANDES

Un servei per a la promoció i l'ocupació El Col·legi d'Aparelladors i

col·legiat.

Arquitectes Tècnics de Bar-

El Servei de Promoció i Mer-

celona, per mitjà del Servei

cat de Treball facilita també

de Promoció i Mercat de Tre-

informació d'ofertes de tre-

ball, dóna suport als col·le-

ball i prepara un full de de-

giats que busqueu feina, o

mandes, que inclou informa-

bé que volen millorar o com-

ció actualitzada sobre les

plementar la seva activitat

ofertes de treball rebudes en

professional.

el Servei.

Mitjançant el servei de Re-

També hi ha les demandes

cerca Activa de Treball, el

de l'Administració Pública.

col·legiat exposa la seva si-

La informació sobre llocs de

tuació professional i les se-

treball vacants a l'Admi-

ves preferències; aquesta

nistració es classifica per ins-

informació s'introdueix en

titucions.

una base de dades.

El col·legiat poí disposar

La codificació del perfil indi-

d'aquesta informació i dels

cat per l'empresa ens per-

terminis per a la presentació

met d'adreçar a aquesta les

d'instàncies.

dades dels candidats que més s'adapten al lloc de tre-

Servei de Promoció i

ball i als interessos del

Mercat de Treball

DE

TREBALL

I N F O R M A C I Ó : Pilar Cecília, 3a planta

Empresa d'interiorisme COORDINADOR D'OBRES preferiblement sense experiència per coordinació i supervisió de diferents trebafls a realitzar en obra.

• Edat de 24 a 29 anys.

• Jornada oficia].

Contracte laboral Interessats contada amb Marta Molas.

Telèfon: 232 2119 de 9 a 14 hores.

Fàbrica de morters monocapa

Ret: 5.263

Rei.; $370

CAP DE VENDES pera assistència tècnica a distribuïdors en ràmbfl nacionaL Responsable d'equip da 6 o 7 venedors. Es valorarà: • Capacitació en vendes i anàlisi de mercai t Facilitat de comunicació amb equiphumà • Capacitat de participació i organització de seminaris de divulgació tècnica dirigit a tècnics I constructors.

• Anglès parlat i escrit.

DispoflibSíat per viatjar per tota Europa.

Jornada oficia!. Contracte inícaltfunany.

Sou: 6.000.000,- brut/any negociables.

Constructora d'obres

S'ofereix ESTUDIANT DE

PENDENT

Promotora-constructora

Enginyeria de Sevilla

de Barcelona TÈCNIC DE PROJECTES I OBRES pera seguiment del projecte executiu i de Cobra de construcció tTun centre comercia].

• Cal experiència de 2 a 3 ays en obra.

• Es valoraran coneixemenmts d'informàtica (Excel i Word).

• Imprescindible idioma anglès.

• Edat de 25 a 35 anys.

• Horari de mitja jornada, de matins.

Contracte i sou a convenir.

2 PLACES DE DIRECTOR D'OBRES D'INSTALLACIONS per a segwment a peu íoora de locals comercials a f àrea de Barcelona. Girona i Taragona.

• Cal experiència de 3 a 4 anys en obra dlnsta.laàons comercials.

• Edat de 28 a 32 anys Cmpresàrtc&ite].

Dedicació exclusiva amb horari flexible (puntes de feina amb horari moA intens).

Contracte laboral d'un any incial. Sou: 3.4.000.000,-brut/any (fix+incentius segons resultats)

Balmes (PI. Molina).

^Si^M

• • • • •

65 m2.

Calefacció Lluminós i tranquil Bona escala, amb conserge Preu: 15.500.000 ptes.

Contacte Telèlon: 200 33 48

Maicos Montahro Telèfon: 339 17 33

3 planta Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

3

INFORMACIÓ: Elisenda Pucurall S'ofereix

DE PLÀNOLS

ESTUDIANT

Es realitzen

PENDENT

PERSPECTIVES

DE PROJECTE 5'olerelx estudiant d'arquitectura lècnlca per a:

ca, lent el treball final de carrera, per a treballar I/Z jornada. Aporta: • Curs d'Aulocad • Coneixements d'anglès • Informàtica a nivell d'usuari

Bet.:SJ74

flef.: S.273

Es fa DELINEACIÓ

PROJECTE

Arquitecte tècnic ven despatx.

Ret: 6.271

CAP D'OBRES I PRESSUPOSTOS per a contol i gestió d'obres, amidaments, pressupostos i gestió comercial.

• Experiència d'un a dos anys en obra.

• Es valoraran aptituds comercials.

• Català parlat I escrit • Imprescindible carnet de conduir amb possibilitats de tenir cotxe de Tempresa.

Jornada oficial. Contracte laboral de sis mesos. Soir.3-3.500.000,- brut/any negodables.

Ret.: 5.272

A N U N C I S

Es ven

instal·lacions CAP D'OBRES amb experiència de 5 a lOanys en gestó, coortJnació i erecció cf obres.

L'empresa realitza obres de tipus ndustrial i decoració per tot Catalunya.

• Cal vehicle propi.

• Edat de 30 a ü) anys.

• Jornada oficial.

Contracte laboral fix.

Sou 4.000.000,- brut'any negociable.

i manteniment

-i

DESPATX BEN SITUAT

Enginyeria d'obres i

• delineació de plànols • experiència i rapidesa en el treball

Joidi Guatde Telèfon: 310 7173 Fax: 310 72 57

S'ofereix estudiant d'arquitectura tècnica que realitza el projecte final de carrera, per a col·laborar en projectes, perspectives, etc. Aporta: • domini d'Autocad v. 12 • equip i estudi propis.

O. Marín Telèton: 213 92 36

Cooperativa d'Arquitectes

Jordi Capell Llibreria ° Papereria Material per a dibuix tècnic Informàtica • Objectes de disseny Aparells topogràfics

Una botiga especialitzada a preus molt assequibles N FORM A T

Es fan perspectives manuals per ordinador, en blanc i negre o color 1 RENDER.

Octavi Telèfon:

213 92 36

ACTIVITATS

cursos rehabilitació

cursos informàtica

Curs d'especialització

Diagnosi itractament de pedra i maó Lo pedra i el maó són els constituents bàsics de tots els nostres edificis i ia seva degradació resulta c a d a dia un problema més punyent PROGRAMA

En els darrers anys les investigacions i la tecnologia aplicada en el camp de la pedra i el maó ha avançat força.

Han sorgil noves tècniques d'intervenció i d'altres que ja s'aplicaven s'han qüestionat. Però la major part dels especialistes estan d'acord que la naturalesa de molts tractaments utilitzats pot tenir conseqüències negatives si la diagnosi no ha estat suficientment acurada. Intervenir en pedra i maó és complex, ja que els coneixements que es necessiten provenen de molt diverses disciplines. Per això, s'organitza un curs en el qual especialistes nacionals i internacionals donaran a conèixer els darrers avenços en el camp de la diagnosi i les seves aplicacions.

Organitza: Dies: Preu: Inscripcions:

Servei Rehabilitació del 15 al 18 de març.

90.000,- pessetes.

Servei d'Informació. Planta baixa.

• Dimecres, 15 de març 16.00 h Recepció de participants í presentació INTRODUCCIÓ 16.30 h Característiques dels materials petris (I) 18.00 h Característiques dels materials petris (II] 19.30 h Pedres més habituals de construcció • Dijous, 16 de març DIAGNOSI 09.00 h Agents de degradació 10.00 h Tipus d'alteració 11.30 h Mecanismes d'alteració 12.30 h Metodologia de diagnsoi 16.00 h Proves i eines de suport a la diagnosi 17.30 h Interpretació de resultats 18.30 h Exemples pràctics de diagnòstic • Divendres, 17 de març TÈCNIQUES D'INTERVENCIÓ 09.00 h Criteris d'intervenció, tècnics, històrics i estètics 10.00 h Etapes d'actuació. Mètodes i productes (I) 11.30 h Mètodes i productes (II) 13.30 h Valoració de la idoneïtat de les solucions MATER1ALSCERÀMICS.PART1CULARITATS 16.00 h Característiques fonamentals 17.30 h Alteracions específiques 18.30 h Mètodes d'intervenció específics • Dissabte, 18 de març PRESENTACIÓ DECASOS PRÀCTICS 10.00 H Catedral de Burgos 11.00 h Portal del "Hospicïo Prov. de Oviedo' 12.00 h Façanes de maó.

seminari mercat de treball

Treballar en un mercat de lliure competència La situació del sector, les previsions davant la Unió Europea i ets canvis previsibles legislatius, poden influir de manera determinant en el mercat de treball de l'arquitecte tècnic. Aquests canvis poden ser una bona oportunitat per a consolidar el lloc que ocupa aquest tècnic entre els professionals que presten serveis Iree-lance en la indústria de la construcció; per això cal que el professional es prepari per adaptar-se amb èxit a les noves condicions de competitivitat.

PROGRAMA • Dililuns, 24 d'abril 15.45 h Recepció dels participants i lliurament de documentació 16.00 h Presentació del programa, objectius i metodologia 16.30 h Introducció al màrqueting: L'orientació cap al màrqueting com a sistema de captació de clients B pla de màrqueting com a mètode integrat per prendre decisions 19.00 h Desenvolupament del concepte SERVEI: Productes tangibles i intangibles.

El servei a clients com a avantatge diferencial Com fer-se valorar per la qualitat del servei 20.00 h Procediments per assegurar un bon servei al client •Dimecres, 26 d'abril 16.00 h Tàctiques per aconseguir clients incondicionals: Control de qualitat deis propis serveis Gestió de reclamacions 19.00 h Desenvolupament de mètodes per arribar al mercat 20.00 h B Sovice-Plan peísonal 21.00 h. Cloenda i entrega de diplomes

Organitza Servei de Promoció i Mercat de Treball del Col·legi, amb la col·laboració d'EADA, Escola d'Alta Direcció i Administració Professor Antonio Fernàndez Bertolín Enginyer químic.

Diplomat en màrqueting per EADA i consultor d'empreses.

Dies Dilluns 24 i dimecres 26 d'abril.

De 16 a 21 hores.

Uoc Tindrà lloc a la Sala de Conferències, a ía primera planta del Col·legi.

Matrícula Col·legiats: 30.000 ptes.

No col·legiats: 40.000 ptes.

Les places són limitades.

Inscripcions fins al 20 de març.

La matricula inclou documentació i coffee-break.

Inscripcions Servei d'Informació.

Planta baixa. •

N

F O R M

A T

Curs pràctic Eines de suport ala diagnosi d'edificis existents L'època d'inspeccionar un edifici a ull no ha passat. L'experiència segueix sent important, però la tècnica ens posa a l'abast unes eines que ens ajuden en la problemàtica dels edificis.

Per donar a conèixer aquestes tècniques s'ha preparat un curs en el qual es donarà una visió pràctica de les diferents proves i aparells.

El curs és pensat per a aquells tècnics que treballen o que es vulguin introduir en el món de la diagnosi d'edificis.

Dies: 4 i 5 de maig Preu: 25.000 ptes.

Inscripcions: Servei d'Informació.

Planta baixa. •

•CuredeWordpMfed Del 6 de març al 3 (fatal Cadad<unsde9a13ri Preu: 25.000 col·legiats 35.000 no col·legiats.

•Full de càlcul Excel 5.0 Del 7 de març al 4 cfabfil Cada d'marts de 9 a 13 h.

Prat 25.000 col·legiats 35.000 no col·legiats.

Del 8 de març al 5 tfaM. Cada dimecres de 9 a 13 h.

Preu: 25.000 col·legiats 35.000 no col·legiats.

•Cursde Windows Del 14 al 30 de març.

Dimarts i dfjous de 17 a 19 h.

Preu: 15.000 col·legials 21.000 no col·legiats.

Inscripcions: Servei d'Informació

WTOiagarmamHa

Programa de formació en estructures Cursos bàsics modulats, de nivells progressius, mitjançant els quals es pretén el reciclatge dels coneixements de la base conceptual de les estructures, amb una aplicació pràctica. Perquè es pugui decidir el mòdul, s'ha preparat un qüestionari que permet fer una autoavaluació de coneixements.

MODULI: Del 2 al 28 de març.

Estàtica, centres de gravetat i moments dïnèrcia.

MÒDUL II: de! 30 de març al 27 d'abril. Diagrames de moments üectors, esforços tallants, tensions i deformacions MÒDUL III: del 2 al 25 de maig.

Dimensionat d'estructures: A fewo, tallant i a compressió.

Horari: dimarts i d jous de 18.30 MÒDUL IV: del 30 de maig al 22 de juny. Concepte d'estructura a 21 hores. hiperestàtica. Estimació d'esforUoc Sala de Conferències ços per mètodes exactes. RePreu: 35.000 ptes/mòdul col sultats de programes informàtics.

45.000 ptes/no col·legiat Organitza: Servei de Promoció i Mercat de Treball Inscripcions: Servei d'Informació. Planta baixa.

curs mercat de treball

Tècniques de recerca activa de treball La situació actual del sector de la construcció i de l'economia en general, afegida a la previsible implantació de la lliure competència en un mercat cada vegada més dinàmic fan que, a l'hora de buscar feina, sigui necessari tenir una preparació adequada en tècniques que ajudin a incorporar-se al món professional i a prendre decisions encertades.

L'objectiu del curs és donar als assistents els coneixements i tècniques fonamentals per afrontar amb èxit el procés de recerca de feina i, alhora, adquirir seguretat personal i una actitud positiva al llarg de tot el procés.

Organitza Servei de Promoció i Mercat de Treball Professora Sílvia Gonzàlez Ulloa.

Pedagoga. Especialista en inserció professional.

Uoc Tindrà lloc a la Sala de Conferències, a la primera planta del Col·legi.

12

Dies i hora Dilluns 15 ï 17 de maig. De 16.30 a 21h.

Matrícula Col·legiats: 5.000 pessetes.

Les places són limitades.

Inscripcions Les inscripcions es poden fer fins al 9 de maig. al Servei d'Informació.

Planta baixa. •

AGENDA

ACTIVITATS

La Junta de Govern del Col.legi convoca

Assemblea General Ordinària de Col·legiats Dia: dijous, 30 de març Hora: 18.30henprimera convocatòria 19.00 h en segona convocatòria Lloc: Sala d'Actes, primera planta Informació Secretaria del Col.legi, quarta planta Ordre del dia provisional a la pàgina W de L'Informatiu

La Junta de Govern del CoUegiconvoca Assemblea Col·legial de Mutualistes Premaat

L'expressió gràfica a l'arquitectura

Es prendran acorts sobre Tordre del dia de TAssemblea General Extraordinària de Previsió Mútua que tindrà lloc els dies 24 i 25 de març a Madrid, i per elegir els delegats que hauran de repreDia: dimarts, 14 de març Hora: 19.30 hores Uoc: Sala d'Acles Informació Secretaria del Col.legi

La Subdirecció d'Extensió Universitària de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona i el Col.legi d'Aparelladors de Barcelona, organitzen l'exposició L'Expressió gràfica a l'arquitectura.

Es tracta d'una recopilació de treballs de final de carrera del Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica II de l'EUPB.

Redacció de documents d'arquitectura tècnica Tenint en compte l'interès de molts aparelladors, el Servei Lingüístic del Col.legi organitza unes sessions de redacció de documents d'arquitectura tècnica, que es faran, en una primera etapa, durant el mes de març. És previst de fer més sessions durant l'any en curs. Vàlid tant per als tècnics com per al personal administratiu del sector.

Programa 1. Els mots Introducció a la terminologia específica.

El lèxic sobre el plànol.

2. La redacció

3. Documents

Registres lingüístics (administratiu i tècnic).

Tècniques i mètodes.

Criteris d'estil. Recursos.

Convencions i qüestions gràfiques.

Qüestions conflictives de la gramàtica í el lèxic.

Aplicacions pràctiques.

L'informe: tipus i exemples.

Altres models habituals: la carta, el certificat, la convocatòria, l'acta, el currículum, etc.

Consideracions sobre els documents impresos: sol·licituds, fulls d'encàrrec, minutes, etc.

Consideracions sobre la memòria i el llibre d'ordres.

4. Bibliografia i altres eines de suport.

ORGANITZA Servei Lingüístic del Col.legi PROFESSOR Uuís Buch, arquitecte i professor de català DATES Els dijous 9,16,23 i 30 de març.

HORARI De 18 a 20.30 hores.

LLOC 4a planta del Col.legi.

NOMBRE D'ASSISTENTS Les classes tindran un nombre màxim de 25 alumnes.

PREU 5.000 pessetes INSCRIPCIONS Servei d'Informació.

Planta baixa.

MÉS INFORMACIÓ Servei Lingüístic.

Quarta planta. •

L'exposició restarà oberta fins al 23 de març, amb l'horari següent: de dilluns a divendres, de 10 a 14 i de 16 a 20 hores, a la Sala d'Exposicions. Planta baixa. •

Pròximesseus óeTenirLaCasaenForma Dins del programa de la campanya La Casa en Forma, el Servei Rehabilitació duu rexposictó itinerant Tenir ta casa en forma, a les seus

•CenteCivicPati Llimona Fins al 12 de març.

C. de Regomir, 3. (Darrera del Paiau de ta Generafitat. PI. Sant Jaume).

Horari: de 9 a 21 hores.

Mésinformació: Amèlia MarzaL Seivei Rehabffitació.

Tercera planta del Col·legi. •

Fotos d'aniversari

Acte

Homenatge als 50 anys d'exercici professional Lliurament cf una placa commemorativa als homenatjats, parlament de salutackj i relrigeri per festejar la jornada amb les persones que vulguin ser presents a la celebració Els homenatjats pertanyen a les promocions que van finalitzar els seus estudis elsanys 1944Í1945.

Dia: Hora: Uoc:

dimarts, 28 de març 19.00 hores Sala d'Actes, primera planta Informació

Secretaria del Col·legi, quarta planta

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

13

_ _ _ _ _

a diposidó dels col·legials les fotografies del sopar-aniversari que va tenir Hoc el mes de desembre.

Les persones interessades a obtenir legació fins al 15 de març.

Telèfon: 780 11 10. •

L'Expressió gràfica a l'arquitectura L'exposició L'Expressió gràfica a rarquüectura. que es pot veure actualment al CoUegi de Barcelona, es trasSadarà a la deiegaaó del VaBès Occidental el pròxim mes d'abril.

(Dates a confirmar) Horari: de dmarts a drvendres de 9 a 1 i de 17 a 20 hores.

C. de Sant Francesc 18 de Terrassa Tefeton: 780 11 10. • N

• Escola Universitària Politècnica de Barcelona Del 14 al 26 de març.

EUPB. Gregorio Haranon, 44-50.

Barcelona Telèfon: 401 71 22.

Arquitectura i art

Premis Bonaplata'95

El Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica I de la UPC i l'Escola Elisava organitzen el màster Arquitectura, art i espai efímer, que tindrà lloc, de dilluns a dijous dei7a21h.del6demarçal31de maig. Cal tenir titulació universitària. Matrícula: Escola Elisava.

C/Vallmajor, 11. 08021 Barcelona Telèfon: 202 22 59.

•

L'Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d'Arqueologia Industrial de Catalunya, atorga, el dijous 9 de març. a les 19.30 h., els premis Bonaplata de patrimoni industrial en les calegones de col·laboració, restauració, difusió, estudis i nova realitzacctó industrial.

Associació d'Enginyers Industrials.

Via Laietana. 39. Tel: 319 23 00. •

Exposició d'arquitectura

Con$trumaf95

El Col.legi d'Arquitectes de Catalunya organitza l'exposició sobre arquitectura titulada Frve masters o! the nooh.

Es podrà veure del 16 de març al 16 d'abril, a la Sala d'Exposicions del Col.legi d'Arquitectes de Catalunya.

Plaça Nova. 5 Telèfon: 301 50 00. •

Saló internacional de la Construcció. Construmat'95. Tindrà Boc del 3 al 8 tfabni. i inclourà un estand del Col.legi. La Fira es podrà visitar de 9.30 a 19 hores sense interrupció, excepte el divendres, en què la visita es podrà fer de 9.30 a 21 h.

Fira de Barcelona.

Av. Reina Ma Cristina s/n.

Telèfon: 423 31 01. •

F O

R M

A

T

GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciat se en aquesta secció. BIT PUBLICIDAD Marta Meca Telèfon: 410 45 55

ESTRUCTURES

PAVIMENTS

PREFABRICATS I

I CATAUNA,S.A. Morters sense reirao Rehabilitació

1

PAV1M] \ ] s ] M ) [ M K I AI.SDEFORMIC.il [ \ s [ \ l I. 11 HRK.S [>F. RESINES [ I·IVTI Ki:S F.SPEC1A1JÍ

Prefabricados de Hormigón, S.A.

_ E X T R A F O R T _ W3Sm FUSTERIA

ARMADURES PREFABRICADES PER A LA COKSTOUCC10

Industrial Química Parrot,s.a,

^H MM 1 ^ H • • ^ ^ ^ H

Navès Industriales Forjados-Cerramlentos Chalets-Parklngs Centros comercíales

HORMIPRESA"""""™ 5 1 " 0 AVENIOA DE CHILE. « - TEL· (93) 3 M 61 SO

PAVINDUS S.A. Portes • DU-62Q • Contrapiaeats i Iota classe de lusles per l'ebenisteria i decoració

• Desenvolupamcni de projectes •Delineació CADÍ manual • Escanejat i vectorirzació de plani

PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS

AUTOANIVELLAD0R5 I MORTERS OE RESINES

Gavà: Tel. 638 22 40 -Fax 636 22 45 Manresa: Tol. 873 32 62 -Fax 873 70 12

AÏLLANTS

IrMEIRILllS/A

SERVEIS SERVEIS PER AL PROJECTE

~—~ • A • t DISTRIBUÏDORA MADERERA, SJV.;

- AUcramcnwTetat aauai •Topografia • Ptrspcciiva •Redcring/Animació 3D •Gis/Bases de dades • Eic...

INFORMÀTICA H

E|

•

L·LUML·L L·LUiïL·iïLtL· TOOAS U S SOLUCIONES EN « S U H I E N t O E LUM1NACKW NATURAL

PERFILES LIGEROS, S.A. ESTRUCTURES METALICAS LLEUGERES PER A COBERTES

POLIGLAS

-n.:;;^"*

Cl. La Llacuna, 162 - 08018 Barcelona Tel. 40196 71 Fax 300 90 15

f* V D p V* • n L .

INGENIEROS

L A SOLUCIÓ

CÏPE CATALUNYA ALMOGÀVERS, 66, 2' A TEL (93)-18511 02

; w<!-n•_<!.•_J.;..-;.'_-•:?!•>

08018 BARCELONA

HUMICONTROL S/L TÈCNICA TRABER O'ELECTRO0SMOSIS-F0RE5IS PER A HUMITATS OE CAPILLftHITAT

*-

^

\

ii

»\\ \ \ \

ROIG CURVADO DE PERFILES, S A

GEOTÈCNIA !

BOSCH ^VENTAYOL K A T ' R C E BSQT S.L. ologta dtl medi HidrogeologU

San Antonio 49 TeL (93) 423 80 44 FAX 426 06 71 08011 BARCELONA

Cl. Torres y Amat Tels. 318 32 77-412 14 40 08001 BARCELONA

DISF.N'O V CALCULO DE ESTRUCTURAS

LABORATORI PEL

Forjados Uni d i reca (males

GESTIÓ I SERVEIS TÈCNICS GEOLÒGICS - SONDEIGS GEOLÒGICS - CÀLCUL I ESTUDI GEOTÈCNIC - PHOJECTES MEDIAMBIENTALS Serveis i preus competitius MiraUers, 7. entresol la. - 08003 Barcelona Tel. 319 22 36

laboratori ACREDITAT per neraliiat üe Catalunya pelco

CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS GEOTÈCNIA Emes i serveis per a l'enginyeria del sòl

ESTRUCTURES Elemenls per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres PREFABRICATS Prelabricació i construcció industrialitzada

D

FUSTERIA Fusteria de lusta, metàl·lica i plàstica

AÏLLANTS Aíllamenis, impermeabilització i recobriments r ™ REVESTIMENTS g + ü paviments i revestiments

•

FLUIDS Aixetes, bombes, tubs.canalons

INFORMÀTICA Informàtica aplicada a la construcció

SERVEIS Serveis aplicats a la construcció

El

REPORTATGE

HABITATGES

VIMUSA

Una reflexió sobre l'habitatge L'edifici projectat pels arquitectes Jaume Bach i

pient, dels aspectes distributius lligats al progra-

Gabriel Mora incideix en dos aspectes fonamen-

ma. El desconeixement dels futurs usuaris i l'elevat

tals de les promocions d'habitatges: el caràcter

valor de canvi que té l'habitatge dificulten l'evolu-

generador d'espais urbans que tradicionalment

ció d'una tipologia que cada cop s'allunya més de

havien tingut i el replantejament, encara que inci-

les necessitats actuals.

B

a promoció d'habitatges de l'Ajuntament de Sabadell va iniciar-se als anys 60 amb el patronat municipal. En aquesta època es van construir uns 5.500 habitatges, fonamentalment en polígons de nova creació.

Amb l'arribada dels ajuntaments democràtics es va crear la societat de gestió, Vimusa, i es va replantejar el tipus de promoció. Es va reduir la densitat i es va millorar el model urbanístic, creant nous teixits integrats a la ciutat existent. L'operació més destacada d'aquest període va ser la urbanització de la plaça d'Espanya, amb uns 1.000 habitatges socials dels quals el 80% van ser construïts directament per Vimusa. L'edilici de Gran Via/carretera de Prats és la darrera obra d'aquesla situació i significa una aposta important de l'Ajunlament òe Sabadell pels habitatges socials de qualitat i més adaptats a la manera actual de viure. El projecte va ser encarregat als arquitectes Jaume Bach i Gabriel Mora i va tenir un llarg període de maduració.

El treball de reflexió es va centrar en la posició urbana de l'edifici i en el seu paper vertebrador dels espais

^^—^^»

15

^ _ -

T È C N I C A Obra:

90 habitatges socials

Ubicació:

c/Antoni Forrellad. 101-105 Sabadell

Promotor:

Vimusa. (Vivendes Municipals de Sabadell S.A.).

Miquel Mascians. gerent Josep D. Garnz, director tècnic

Arquitectes: Aparelladors: Col·laboradors:

Jaume Bach i Gabriel Mora Miquel Fibla i Joaquim Comet Manuel Parés, Juan Anionio Mancirïeiras, Jean Píerre Lutz

Constructor;

Robert Brufau i associats Fercaber, S A

Cap producció:

Jean Yves Mikalef

Estructures:

Cap d'obra:

Patrick Michel

Superfície: Cost CEM:

665.590000 PTA

Inici obra: Acabament obra:

10/12/92 26M0.'94

18.352 rrP

circumdants, i en la tipologia de l'habitatge proposat. Pel que fa al primer aspecte, l'edifici assumeix un paper determinant en la transició entre l'ordre i la monumentalitat de la pfaça d'Espanya i e! caràcter més disgregat, i en certa manera caòtic, de !es edificacions existents a partir de la carretera de Prats. El plantejament existent situava l'edificació seguint l'alineació de la Gran Via i girant en un xamfrà, per la carretera de Prats. Aquesta configuració feia que l'espai lliure estigués situat al nord i, per tant, quedés a l'ombra per efecte dels edificis. D'altra banda, el gir de l'edificació en (orma de xamfrà, amb set plantes d'alçada, provocava un canvi d'escala important i dificultava la desitjable continuïtat urbana. La proposta, desenvolupada en un estudi de detall, inverteix les relacions.

L'edificació se situa en dos blocs diferenciats: el primer recull la testera dels habitatges construïts a la Gran Via i gira fins a situar-se a la pari posterior del solar, amb un front al carrer Vallirana. El segon, d'alçada inferior, se situa paral·lel a la Gran Via, amb una lleugera inclinació respecte a la façana del primer. L'espai que queda entre M l

I N F O R M A T

EL

REPORTATGE

HABITATGES III e!s dos cossos constitueix una plaça elevada respecte al carrer i oberta cap a la carretera de Prats. Aquesta elevació i l'alçada menor del front a la Gran Via assegura fassoleilament d'aquest nou espai urbà. La connexió amb la resta d'espai lliure de l'illa es realitza mitjançant una gran perforació en el bloc perpendicular a la Gran Via. Tipològicament es tracta de dos blocs lineals: el més gran, en foma de zeta, té set plantes, a més la planta baixa, i està organitzat amb escaies independents, amb dos habitatges per replà, mentre que el menor, de planta baixa i quatre pisos, està format per dos duplex sobreposats amb accés vertical únic i dues passeres a les plantes segona i tercera. És interessant destacar la proximitat de l'ascensor i de les portes dels habitatges a la façana, amb les escales en una posició més interior. Aquesta disposició respon a l'ús prioritari de l'ascensor per accedir a cada planta, especialment amb alçades tan importants, i permet dispo-

sar d'il·luminació natural i de vistes a cada replà. El projecte conté novetats pel que fa a la distribució interior dels habitatges. Tot seguint la diferenciació clàssica entre espais de dia i espais de nit. s'han primat els primers respecte als segons, s'ha reduït el nombre de dormitoris a tres i s'han eliminat totes les peces que no són imprescindibles.

Així, en els habitatges a un sol nivell, s'ha suprimit ei rebedor —l'accés es fa a través de la sala— i el safareig s'ha incorporat a la cuina. Aquesta se situa en una posició interior i es deixa tota la façana lliure per a la sala. No es tracta, però, d'una cuina integrada de manera estricta al menjador, sinó que permet fàcilment la seva separació —no podria ser totalment independent per raons de normativa. El resultat d'aquesta variació mínima en el programa fa que amb 87,53 m2 de superfície útil, la sala d'estar tingui quasi 37 nf, és a dir, el 42% de la superfície total de l'habitage, molt més adequada als models familiars i de vida actuals. Les úniques objeccions, pel que

V1MUSA

1 r\ • p\ ^ •*

IJ

J

i

• •

•

Planta baixa E: 1/800

Iot fent ciutat Miquel Masclans

Gerent de Vimusa Vi musa va analitzar la construcció d'aquest edifici des de perspectives substancialmentdiferentsaaltres promocions, ja que hi havia unes circumstàncies que així ho aconsellaven. En primer lloc, el solar existent, que pertanyia al pla parcial de la plaça Espanya, era l'últim disponible per edificarhi habitatges. En conseqüència, tant els paràmetres edifícatoris i normatius del mateix pla parcial com el volum d'obra ja executada eren condicionants que imposaven un determinat tractament volumètric i compositiu. El temps transcorregut des derinici de l'operació

conduïa a avançar en l'exercici de posada al dia d'uns conceptes generadors nous, sense renunciar a les característiques generals del nou barri creat a la ciutat.

Unsegonaspecteconsideratvaserque la ubicació prevista del nou edifici en el pla mereixia un replantejament per la seva situació perifèrica en relació amb la plaça, que permetia considerar-lo com un apèndix quasi extern o bé, a l'inrevés, com el front amb relació a la cruïlla de Gran Via/ Prats. Tanmateix, la cruïlla de referència és un àmbit inhòspit, fred, més un punt conflictiu de circulació que un espai amable amb característiques pròpies.

Aquests aspectes van ser incorporats a l'anàlisi prèvia sobre el que calia fer en la nova edificació, queconstituïa l'última possibilitat existent d'aportar un cert contingut I N F O R M A T I U

devalorsarquitectònicsiidentificació cívica a la cruïlla. L'únic punt positiu era que la localització del futur edifici reunia unes condicions de singularitat visual i de preponderància dins la trama urbana que calia aprofitar i potenciar. Així doncs, dins la seva normalitzada faceta promotora amb un volum mantingut de 150 habitatges per any, Vimusa va creure que, atesa la singularitat de la promoció, mereixia un tractament específic i va voler atribuirà aquesta obra uns valors de singularitat i d'aposta defutur. Volíem plasmarel que podia significar un edifici d'habitatges protegits amb les millors condicions urbanístiques i arquitectòniques, i també avançar amb noves propostes de distribució interior més encaminades als requisits de l'última dècada del segle.

Alliberar l'espai Jaume Bach i Gabriel Mora Arquitectes El barri de Torreguitart havia de ser completat amb el seu darrer edifici, a la conjunció de la Gran Via amb la carretera de Prats. La seva configuració urbana es va establir des d'una aposta per a la concentració en altura amb l'ús del bloc estret d'origen racionalista í l'estricta subjecciódelconstruïtalesalineacions dels carrers. Vam proposar, per tant, una nova disposició més complexa, mantenint, però, l'ús del mateix tipus de bloc i idèntica a l'alçària i material. La idea principal va ser la d'obtenir l'espai a mesura que s'acostava a la cruïlla, alliberant-la, i jugant el joc del "desordre"

16

EL

REPORTATGE

HABITATGES

V1MUSA

fa al tipus, podrien ser la manca d'una peça fàcilment reconvertible en estudi, per resoldre la situació cada cop més habitual del treball a casa i la dificultat de futures redistribucions a causa de la posició dels conductes generals de les cuines, a la part central de l'habitatge.

Des d'un punt de vista constructiu, l'edifici presenta una factura acurada però poques novetats. L'estructura està formada per pilars de formigó i sostres reticulars amb llums considerablement importants: fins a set metres i mig. La forma corbada de l'ediíici del carrer Vallirana ha provocat una certa dificultat a l'hora de distribuir els nervis del sostre, que s'han resolt amb dues úniques generatrius per a tot el bloc. Però el principal problema és causat per la necessitat, per raons legals que no tenen res a veure amb els criteris de racionalitat constructiva, de situar l'aparcament a sota de l'edificació. L'obligatorietat de fer compatibles estructures per a usos tan diversos provoca unes tensions que no es plantejarien si aquest se situés a

Secció E: 1/800

Planta pisos E: 1/800

dels voltants, per tal de crear una plaça assolellada, lleugerament elevada sobre el carrer -per tant, més recollida, en posició dominant sobre el tràfic, amb u na forma nodepenent de les alineacions viàries- que les d'espai de rebuda, d'entrada de la parí enjardinada posterior de tot el conjunt mitjançant el pas inferior obert sota el bloc principal. Vam obtenir, així, una alternança plaça-parc a través del plegat en Z del cos principal, alternança subratllada tper l'orientació: parc ombrívol-plaça assolellada.

A les façanes, cal assenyalar entre altres, alguns propòsits. Així, per evitar la simetria central respecte a l'escala que les disposicions d'accés generen usualment, utilitzem una finestra en bandera Invertida que no segueix la llei de

sota de l'espai públic de la plaça.

Malgrat l'esforç i l'habilitat de! projecte, la manca d'aprofitament i racionalitat de les plantes d'aparcament és una prova d'aquesta incòmoda situació que es repeteix en la majoria d'edificis d'habitatges. Pel que fa ais tancaments, s'ha escollit l'opció convencional, amb una fulla exterior de maó vist, recolzada en cada sostre, i un acabat interior de cartóguix que incorpora l'aïllament. El gruix total manté la mida tradicional de 30 cm,, més per a encabir-hi la caixa de persiana que per raons constructives.

Els principals problemes d'aquesta solució provenen de la seva manca de continuïtat. El gruix de la (ulla exterior es redueix de manera important en passar per davant de l'estructura, —pilars i sostres- i en els àmbits destinats a caixa de persiana. El resultat és una làmina prima de maó amb una aparença contínua i un grau important d'heterogeneïtat. Encara que aquesta sigui una solució absolutament majoritària en la resolució de II11

disposar-se en simetria. Obtenim així una veladura de l'excessiva "transparència" de la façana i aquesta respon a ('efectiva situació de les peces que té al darrera, ensenya que hi són, però no ho fa d'una manera tan literal.

Una altra característica és la disposició del pla de vidre a la façana, a vegades per davant i, d'altres, per l'interior, —en les finestres compostes, de totes dues maneres—. Obtenim així una vibració del pla de façana que compensa l'obligada sobrietat en l'ús d'elements sortints. Els materials són els usuals i gairebé diria que imprescindibles en relació amb el cost i manteniment El totxo dominant ha estat també usat com a paviment de la plaça amb l'objectiu d'accentuar la massa i diferenciar-la de les pavimentacions existents.

17

Economia i procés d'obra Miquel Fibla i Joaquim Comet Aparelladors E!sreptesque,comaco-directorsdel'obra, ens hem trobat en la materialització del projecte, són diversos. D'una banda, el sistema de contractació d'obres de la promotora (tancat, claus en mà) en la qual no s'accepta cap variació de preu ni de mesurament. Un altre capítol seria el canvi constant, per part de l'empresa constructora, dels caps d'obra durant l'execució (tres en total) i tres més com a caps de grup, amb la dificultat que representa el tornar a negociar temes que afectaven tant l'economia de l'obra com els processos constructius acordats anteriorment D'altra banda, cal emfatitzar la dificultat

N F O R M A T I U

que ha representat la realització d'aquesta obra (habitatge social) d'acord amb els nivells d'acabats I qualitats que exigeix un estudi del nivell del que ha realitzat el projecte.

Volem significar, també, dos aspectes concrets en els que hem intervingut. Primer, un control de qualitat superior a l'estàndard, en el qual la promotora ha abocat els mitjans econòmics necessaris. Segon, la seguretat, en la qual hem comptat sempre amb la col·laboració de la constructora. Hem tingut diverses inspeccions sense cap incidència al llarg de la durada de l'obra El conjunt s'implanta en un solar aïllat als quatre vents amb carrers perimetrals. Això va significar una facilitat ull

EL

REPORTATGE

HABITATGES

VIMUSA

Planta tipus EM/200

I II façanes, això no la que sigui, conceptualment i constructiva, del tot discutible i que faci témer problemes importants en el seu comportament al llarg del temps.

Tot i assumint, doncs, de mal grat el model inicial, cal destacar l'esforç que s'ha posat en la resolució dels aspectes concrets, especialment en la col·locació de les llindes i les caixes de persiana. La utilització d'elements metàl·lics en aquest punt conflictiu permet uns resultats interessants, des del punt de vista de la imatge, però implica, necessàriament, un tractament molt acural pel que fa a la seva protecció. Cal destacar també, el disseny de les fusteries de la sala, amb dues finestres d'alçades molt diferents i situades en el pla interior i exterior de la façana respectivament.

Pel que fa a la coberta, la proposta és interessant ja que combina la durabilitat i el confort tèrmic de les cobertes inclinades i l'efecte arquitectònic de les cobertes planes. Es tracta d'una coberta de baixa pendent, de xapa metàl·lica, versió actualitzada i no transitable del terrat

lli per a la realització del sistema de fonamentació a base de murs pantalla que es va complicar en trobar estrats amb roca.

L'estructura de pilars i sostres reticulars, per la seva banda, nova presentar cap dificultat, a excepció de les tres grans bigues de dos metres de cantell que suporten l'estintolament de l'estructura de sis plantes que va significar un control exhaustiu del muntatge de l'armadura i e! f ormigonat.

Atès el tancament realitzat amb maó calat I la figura sinuosa de la planta, la modulació de lobra vista va requerir una especial atenció per tal d'aconseguir ei ritme de façana establert al projecte.

a la catalana on la solera flotant de rajola s'ha substituït per un material industrial amb una economia de costos important.

Al voltant de les caixes d'escala s'ha situat un àmbit de coberta plana que permet el seu ús com a estenedor.

Finalment, volem remarcar la qualitat d'acabats d'aquests habitatges, tant pel que fa al disseny com als materials, de tota l'obra. Això fa que, en visitar-la, ens oblidem que es tracta d'habitatges de protecció oficial.

"Savoir laiie" Patrick Michel Cap d'obra de Fercaber. S.A. En contractar l'obra de construcció de 90 habitatges de protecció oficial, 11 locals comercials i tres plantes de pàrquing per a la societat de Vimusa (Vivendes Municipals de Sabadell 5.A.), Fercaber S.A. es va marcar com a objectius prioritaris donarse a conèixer a Sabadell i demostrar un "savoir faire" en construcció, tot construint amb rigorositat, responsabilitat iqualitat. No s'han escatimat, ni mitjans econòmics ni mitjans humans perquè la qualitat quedi reflectida en l'execució de les vivendes i, tant per part de la direcció facultativa com per part del client, es va dur a bon termeelcontractedausenmàsignatalseu N F O R M A T I U

dia, conceptepoc habitual per aquesttipus bon gust de l'arquitecte, i la gran qualitat en la fusteria d'alumini. Les urbanitd'obra.

En l'aspecte tècnic, Fercaber va haver zacions interiors i exteriors integrades en el conjunt de les noves obres de la de superar les dificultats i exigències de la direcció facultativa I de la propietat però, plaça d'Espanya fan queaquests pisos amb esforç i unes bones relacions, van responguin a una recerca de disseny i fructificar amb un resultat molt satisfacto- funcionalitat.

La seguretatdel'obra,peraun imporri. Alguns aspectes destacats de l'obra van ser la realització del mur pantalla del pàr- tant autocontrol de l'empresa s'ha vist quing, que s'ha deixat en estat brut per recompensat amb l'acabament d'aquesressaltar més la il·luminació dissenyada ta sense cap tipus d'accident, ja que, en per l'arquitecte, les façanes dels edificis tot moment, l'obra va estar protegida i d'obra vista en colors ocre i vermell; i el en un estat perfecte de visita. Fercaber, bloc de 6 plantes, al damunt d'un pont després d'haver construït col·legis, hosubjectat per bigues de 1,50 x 0,90 x 25 m. tels, urbanitzacions, edificis per a oficide longitud. I també, les divisions internes , nesd'altestànding,rehabilitacions,tant realitzades a proposta de Fercaber amb a Madrid com a Barcelona, ha tornat a envans de Pladur; la pintura dels pisos, consolidar els seus objectius a la consamb colors vius que permet ressaltar el trucció: qualitat, termini i seguretat

18

EL

REPORTATGE

HABITATGES

V1MUSA

Estudi econòmic

RESUM cost/m! (pies)

total (H ptes)

%

Total CEM

36.268

665,59

73,25

GG + BI(19%)

6.891

126,46

13,92

Facultatius

2589

42,00

4,62

Companyies subm.

1.056

19,38

2,13

.1.075

19,72

2,17

Urbanització illa Urbanització general

1.934

35,50

3,91

TOTAL PROMOCIÓ

49.513

908,65

100,00

El sistema d'adjudicació utilitzat per aquesta promoció va ser el de la preelecció de diverses empreses contractistes per tal de valorar el projecte. La reelecció posterior es va fer d'acord amb les ofertes econòmiques. El contracte era claus en mà. sense revisió de preus ni de mesuraments, i es deixa solament "obert" el capítol de fonaments, entenent el promotor que les incidències que poden sorgir cal assumir-les plenament.

El cost final de la promoció, sense considerar la repercussió del terreny, es detalla en el quadre adjunt. En el resum econòmic ens referim al cost d'execució

^ ^ ^ ^ ^ _ _ _ _

(CEM), que obtenim considerant que les despeses generals i el benefici industrial han estat d'un 19% respecte a les dades facilitades per l'empresa promotora. La repercussió del cost per m2 de cada concepte està feta per a la totalitat de l'obra construïda. •

Anàlisi arquitectònica: Joan Sabaté Estudi econòmic: Aumedes/Pena Fotografies: Javier García Die, Chopo

19

_ ^ ^ ^ ^ _ ^ — ^ —

cost/m2 (ptes) Estructura Enderrocs Mov. Terres Fonaments Estructura

ECONÒMIC lolal(Mples) 21,07 67,34 139,95

36,86 3,40 10,87 22,59

12.443

Tancaments I cobertes Tancaments i div.

Cobertesimperm.

2.868 2.447 500

52,63 44,91 7,72

8,50 725 125

Acabats Revestiments Paviments

6.362 4.545 1.818

116,76 83,40 33,36

18,84 13.46 5,38

Tancaments prac.

3.613 3.613

66,30 66,30

10,70 10,70

Garatge LocallT

2.019 779 217 1.739 1.456 42

131,17 16,44 37,04 14,30 3,99 31,92 26,71 0,77

21,17 2,65 5.98 2,31 0,64 5,15 431 0,13

Diversos Mobilari/cuines Diversos

4.625 1207 120

46,68 22,15 220

4,92 3,58 0,35

619,56

100,00

Totaleolcaàó SeguretaMilgiene Utonízat»K«K

33.760 234 2224

619,56 521 40.82

0,78 6,13

665,59

100,00

Instal·lacions Evacuació NucTBhumrts Sedridlat Gas

N

F O R M A T

que un constructor, ( un asociado.

Edificío de ofici nas «Cityparc», Cornellà (Barcelona).

lilas Aleudanai, 4 - 28035 MADRID - Telefono (91) 373 02 50 - Fax: (91) 373 78 70 - 316 43 42 Ctra. de l'Hospualct, 147-149 - 08940 CORNELLÀ DE LL. (Barcelona) - Tel. (93) 474 31 13 - Fas: (93) 474 17 36