INF950401 by sia16

FORMATIU

DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Pastor,5 08021

BARCELONA

Tel..414 33 11 - 209 82 99 Fax 414 34 34

Delegacions a Vic. Manresa, Granollers i Terrassa

La primavera posa el disseny a debat El Col·legi inaugurarà, el proper dimecres 5 d'abrií, l'exposició Art-Disseny, objectes en la frontera, amb la qual participa en l'ampli ventall d'activitats de la Primavera del Disseny, una trobada biennal que es caracteritza, en aquesta edició, per l'ambient de crisi que plana sobre el sector del disseny. L'exposició s'inaugurarà amb una conferència de Reyer Kras, conservador de! departament de Disseny del Stedelijk Museum d'Amsterdam, i es clourà, el dia 18 de maig, amb una taula rodona sobre disseny i museus en la qual participaran, entre d'altres, els arquitectes Oriol Bohigas i Juli Capella. La mostra Art-Disseny, objectes èn la frontera, que té com a objectiu establir un joc de relacions, analogies i contrastos entre el món del disseny i l'art, inclou obres de Roberto Atance, Ron Arad, Joan Brossa, Tom Dixon, Frank O'Gehry, Donald Judd, Carlos Pazos i E g 7 Francesco Volsi, entre d'altres. • ^^m

El Col·legi celebrarà eleccions el proper juny

Premaat retira el projecte Aparelladors i arquitectes de reforma dels estatuts signen un manifest conjunt

Els Col·legi ha convocat eleccions a president í càrrecs de la Junta de Govern, per renovar-la en la seva totalitat. Les eleccions se celebraran el dijous 8 de juny. L'INFORMATIU publica una entrevista amb el president del Col·legi, Carles Puiggròs, que no es presenta a la reelecció a aquests comicis, amb l'objectiu de conèixer quins són els reptes que tenen plantejats avui, tant la professió com la maJ i d teixa entitat que presideix. • ^ M

Previsió Mútua ha decidit retirar el projecte de reforma dels seus estatuts i reglaments. La decisió es va prendre en el transcurs de l'Assemblea General Extraordinària celebrada a Madrid el passat 25 de març. La posició contrària dels delegats que representen els mutualistes de les assemblees col·legials de Madrid i Barcelona, va decidir als dirigents de Premaat a retirar les seves propostes abans J d'arribar a la votació íinal. • •

Q INFORMATIU

Habitatge Entorn, la promoció cooperativa : Arqu-

«9 Fat -«Vic ;uedà Puna o* 0~ £ <- t Te* 8729799 V O M OrinW. Jtsop I M w t S . OWOQ G m l M . T«L 879 01 76 VlNt Ocd<M*SHF·VKaK.18CB2lTcnssu. T«l 780 11 10. JUNTA DEQOVBDt PntkHtt: Ctfte Púggife. Secretari:

Gtw G K * Itnmm Pit) Rm

f d i Coopttdor: BcmH Octxa. Voctb: m Cinvu DdegtiK O

H (MM* f d

Els col·legis d'aparelladors i d'arquitectes acaben de signar un manifest conjunt en el qual reclamen mesures que potenciïn la qualiltat del procés constructiu, a la vegada que sol·liciten un nou marc legal que assigni a cada agent del procés les seves respectives funcions i responsabilitats. El manifest proposa, per a assolir aquests objectius, quatre punts claus, com ara l'aprovació immediata de la reforma del "| j Codi Civil. • —

Quan es parla d'habitatges de protecció oficial es pensa sempre en l'alternativa de promoció pública o privada. Existeix, però, una tercera possibilitat, privada de (et però pública d'esperit, que és la promoció cooperativa i que. al nostre país, s'ha limitat, fins ara, a iniciatives sindicals. Habitatge Entorn, promotora lligada al sindicat CCOO, manté un impressionant rílme de treball. La solvència i reconeixement aconseguit en aquests anys li ha permès mantenir la confiança en la promoció cooperativa.

17 a 22

OFERTA LANZAMIENTO

PARA WINDOWS

MEDICIONES PRESUPUESTOS Y CERTIFICACIONES Cursos de formación GRATUITOS en las oficinas de Barcelona.

í w co rcg.ïrado M MICROSOFT COSKXATCN

ARQUÍMEDES PARA WINDOWS

La potencia y lo veisahlidad se combsran en ARSUÏMEDES paro ofrecerle un programo diseriodo en un único y completo modulo

SOFTWARE PARA ARQUITECTURA E INGENIERIA

que aprovecha todas las ventojos del entomo Windows paro reduclr su irwersión de tiempo y mimmizor el írabajo repetfvo y monóiono que hqsto ohora suponia la elaboroclón de un pfesupuesto. Por eso, ARQUÍMEDES para Windows es el programo que estaba esperondo.

CYPE INGENIEROS, S.A. INGENIEROS ALFA TECNOLOGIES. S.L« Almogavares, 64-66, 23A 08018 BARCELONA (SPAIN] TEL. (93) 485 11 02 • FAX (93) 485 56 08

Però. sobre todo, AROU^IEDES para Windcws es un programa

AV. EUSEBIOSEMPERE. 5

Qbterto y en continuo desorrollo, que mejaa dío o dia graciós a

03003 AL1CANTE (SPAIN)

los sugerendas de sus mós de 6.000 usuorios.

T E L (96) 592 25 50 • FAX (96) 512 49 50

habajobienfiecno.

Con ARQUÍMEOES para Wmdov»s tendra lo satistocción del INTERNATIONAL TEL- (34) 6 592 25 50

TEMA

1 i C C I 9..NJ»

9 5

El Col·legi ha convocat eleccions a president i càrrecs de la Junta de Govem, per renovaria en la seva totalitat. Les eleccions se celebraran el dijous 8 de juny. L'INFORMATIU ha entrevistat el president del Col·legi, Carles Puiggròs, per tal de conèixer quins són els reptes que té plantejats avui la professió.

Carles Puiggròs: "els col·legis han d'esdevenir unes entitats actives de servei al professional" | arles Puiggròs, president del Col·legi, no es presenta a la reelecció després I de 12 anys de mandat. Finalitzada aI questa etapa, Puiggròs, aparellador i arquitecte tècnic especialista en planificació, control d'obres i urbanisme, es centrarà exclusivament en la seva activitat professional. En aquesta entrevista amb L'INFORMATIU, Puiggròs analitza els principals reptes que té plantejats avui la professió. - S'han convocat eleccions per elegir nou president i nova Junta de Govern del Col·legi. Per què no pensa presentar-se a la reelecció? - No em presentaré a la reelecció entre altres coses perquè els mateixos estatuts estableixen una limitació als mandats i perquè vaig ser jo mateix qui va ser el promotor de la inclusió d'aquesta limitació. Encara que ja està molt dit, crec que és bo que les institucions es renovin. - Fent un balanç, com resumiria cada un dels seus mandats? •• El primer: economia i professió. Es va treballar moll per redreçar l'economia col·legial i es va lluitar per superar determinats obstacles a l'exercici professional i per l'augmen! del paper de l'aparellador (supressió del col·laborador i nova legislació d'atribucions professionals). El segon; reforma de l'estructura, tant física (nova seu), com administrativa {simplificació del visat), i descentralització (creació de delegacions) El tercer: potenciació del Col·legi com a entitat de serveis i de promoció de la proiessió, i preparació per ais canvis en el sector i en la legislació. - Quins són els problemes més importants que té plantejats la professió avui? •• En l'apariat institucional (Consell estatal de Col·legis, principalment), destacaria la incapacitat de resoldre els nous reptes que s'han plantejat:

unes dificultats que tots coneixem i crec que hem millorat molt. En l'àmbit de l'Estat el tema és més complicat. L'esmicolament de l'estructura de col·legis i la posició de les múlues corporatives no han fet fàcil definir el futur. Costa molt acostar posicions, els punts de vista són molt diferents, i les mentalitats, també. Hi ha una visió molt tancada. Sovint encara es pensa que una signatura és la porta de tot. El Col·legi ha de tendir a complir les seves dues funcions bàsiques: una, representar i defensar la professió, que vol dir consolidar, per

"És urgent i necessari que es legisli sobre els col·legis, tot respectant el caràcter específic de les professions" la capacitat i la qualitat, posicions que ja es tenen, i obrir nous camps sense por d'entrar en lliure competència, en una línia d'obertura, de pluridisciplinarietat, de preparació professional. L'altra, prestar serveis, principalment serveis de suport a l'activitat del professional, des dels en la previsió mútua, en "El nou concepte de ció, s'ha convertit en més relacionats amb la seva formació fins a aquells encaminats a dotarla responsabilitat civil, professionalitat i la una càrrega massa fei- los d'eines d'informació, de suport, i xuga. És urgent el canen les formes de Irebail d'assessorament. I tot això en una responsabilitat civil vi en la legislació professional, i en l'ade perspectiva social, és a dir, de vetllar quació dels col·legis són els dOS problemes el sistema de respon perla qualitat en l'aplicació dels coneicap a entitats de ser. i m n n r t a n k niiP sabilitats. Tothom hauxements. meS im orianis veis. Pel que fa ala proP ^e pa d'estar assegurat i - Les noves lleis que es preparen iessió, els dos problet é 3VUÍ la p r o f e s s i ó " cadascú assumir sornes més importants, ^^^^^^^^^^^^m lament la responsabí- quin efecte podran tenir? són el nou concepte de professionalitat i litat que li correspon •- No sé quan es produirà, ni quan En la perspectiva que li dóna la s'acabarà aprovant unes lleis que fa la responsabilitat civil. Una professió que s'ha basat en l'obligatorietat i en la visió privilegiada que ha tingut en anys que se'n parla, però és evident signatura té dificultats per adaptar-se aquests anys, cap a on creu que ha que ens trobem en un procés de canvi social i econòmic irreversible, que als canvis, per acceptar el repte de la d'anar el Col·legi? El nostre Col·legi i, com a con- hi ha procediments que xoquen conliberalització de Jes relacions col·legiatclient-Col-legi. D'altra banda, la respon- seqüència, la professió en el nostre àm- tra una societat més oberta en què sabilitat civil, que no deixa de ser una bit territorial ha millorat força la seva els corporativismes tancats perden 111 contrapartida a l'obligatorietat d'interven- posició. Partia d'uns nivells baixos, amb N F O R M A T

E L E C C I O N S

Carles Puiggròs: "ens trobem enmig d'un procés de canvi social i econòmic irreversible

^mL

— ^ »

• 11 molta credibilitat. Crec que és urgent ^ ^ ^ ™ V j j ^ B j j ^ ^ . l_ i necessari que es legisli sobre els ^ ^ ^ H f _ ^ ^ ^ ^ ^ B * & j j ^ ^ ^ ^ ^ col·legis professionals i que, tot res- ^ ^ ^ ^ K , _ ^ ^ É H ^ ^ ^ | ^ ^ Z ^ | $ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ pedant el caràcter específic de les professions, transformi els col·legis en unes entitats actives i plenament — dedicades als col·legiats. Considero que seria necessària una revisió a * I ••••••-1 fons del sector per tal que passés a 1 1 ft:l convertir-se en un veritable sector |L I K. $ industrial. Però no m'agrada la manera com s'està discutint la Llei de H M l'Edificació. Els arquitectes volen eliH&9] minar el pas endavant que va representar la Llei d'Atribucions de 1986; els promotors no tenen excessiu in-

w *

w W

1 ï

•

terès en la qualitat ni en les garan- H ^ ^ ^ ^ f a s f l ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ H P ties; les companyies d'assegurances í^^^^^r ^f^BBBBBBMUMBÈ1 diuen que no poden cobrir les garan- L^^^^ ties. Crec que s'hauria d'anar més r^' . enllà, des d'una nova mentalitat, però

Mil

•

^ ^ ^ ^ ^ _ ^ _ _ _ ^ _ _ _ _ ^ '.^^H^HHMHHHMMHK

no em sembla bé que haguem de ser nosaltres els sacrificats. El tema de la responsabilitat civil és molt greu. Aquí cal imaginació, esforç i unitat de tots els implicats. Es necessita l'Administració i l'usuari i, també, els promotors i els constructors. Necessitem una legislació raciona!, que doni garanties a l'usuari i que distribueixi entre tots les obligacions que corresponguin. - Què diria als candidats que es vulguin presentar per substituir-lo? En principi, encara que hi puguin haver moltes crítiques a la gestió de la Junta sortint, crec que s'ha fet una política que ha donat resultats i crec que aquesta, en la línia del que em preguntava abans, s'ha de continuar i aprofundir. Ei que vingui ha d'entendre el col·legi com a una entitat de serveis i a la vegada, posar en marxa noves eines que permetin entrar fàcilment en el futur. Els col·legis són institucions molt lentes en la seva evolució, per això no crec en les fractures. Hem assolit un bon nivell, cal seguir i millorar, no començar de nou. • Carles Carta na

BÚSTIES PER A CONSTRUCCIÓ I REHABILITACIÓ

Més de 300 models. Fabricacions especials. Tracte professional per a professionals. Demaneu catàlegs i més informació a: EXCLUSIVAS FIGUERAS BUSAFE Rocafort, 193 (Provença/Mallorca) Tels. " ' (93)430 •""" """ 04 " 36-322 10 64 08029 BARCELONA N F O R M A T

Còrsega, 594 (cant. Castillejos) Tel. (93) 435 34 26 08025 BARCELONA

PRIMAVERA

DEL

DISSENY

El Col·legi d'Aparelladors inaugurarà, el proper dimecres 5 d'abril, l'exposició Art-Disseny, objectes en la frontera, amb la qual participa en l'ampli ventall d'activilats de la Primavera del Disseny, una trobada biennal que es caracteritza en aquesta edició per l'ambient de crisi que plana sobre el sector

La Primavera del Disseny crida a la reflexió El Col·legi participa en aquesta manifestació biennal amb l'exposició 'Art-Disseny, objectes en la frontera' n centenar d'iniciatives, I entre exposicions, debats i conferències, s'agrupen en el programa d'activitats de la tercera Primavera del DisI seny, manifestació biennal que es va inaugurar oficialment el passat 31 de març amb una conferència de John Thackara, director de l'Institut Holandès de Disseny. Com ja és habitual, el Col·legi d'Aparelladors participa en la Primavera, aquest any amb l'exposició Art-Disseny objectes en la frontera, i amb la conferència de Reyer Kras, conservador del departament de disseny del Stedelijk Museum d'Amsterdam, i una taula rodona sobre disseny i museus en la qual participaran, entre d'altres, els arquitectes Oriol Boíiigas i Juli Capella; Frederika Huygen, del Museum Boymans van Beuningen de Rotterdam; Marta Montmany, de l'Ajuntament de Barcelona; i els crítics d'art Volker Albus i Esperança Rabat. Els debats, amb força protagonisme en aquesta edició, tenen una temàtica molt àmplia però, a grans trets, tractaran sobre ei disseny català, les perspectives de íutur i la relació entre el professional i l'empresari. Aquest tema -els escassos contactes entre disseny i indústria- està esdevenint, en els darrers mesos, el cavall de batalla de molts professionals del disseny i de les administracions públiques. "Amb activitats com la Primavera", explica Jaume Angerri, director general de Promoció Comercial de la Generalitat, Intentem demostrar al món empresarial que el disseny és una eina bàsica per a la competitivitat. Ja no podem continuar vivint de patents de tercera mà. Hem de ser capaços de crear des d'aquí, i, per a això, es necessita el disseny". Pel que fa a les exposicions, destaquen les dedicades a Achille Castiglione, un dels millors dissenyadors industrials del moment (Centre d'Art Santa Mònica, del 31 de març al 5 de juny); la retrospectiva sobre el treball del dissenyador industrial Carles Riart {Palau de la Virreina, del 30 de març al 7 de maig}; (.'envàs, una exposició que fa un recor-

A la recerca de la frontera L'exposició Art-Disseny, objectes en la frontera, que s'inaugurarà el proper dia 5 al Col·legi d'Aparelladors amb una conferència de Reyer Kras, conservador del departament de disseny del Stedelijk Museum d'Amsterdam, té com a principal objectiu establir un joc de relacions, analogies i contrastos entre el món del disseny i el món de l'art per mitjà d'una selecció de 15 obres de diferents artistes plàstics i dissenyadors. La mostra inclou obres de Roberto Atance, Ron Arad, Joan Brossa, Tom Dixon, Frank O'Gehry, Donald Judd, Carlos Pazos i Francesco Volsi, entre d'altres. Les obres que s'exhibeixen a la mostra comparteixen, segons la comissaria de la mostra, Annemieke van de Pas, la intenció de situar-se en la quotidianitat, d'unir les qualitats artístiques amb el disseny i l'ús quotidià.

regut sobre la història de l'embalatge (Cenlre Permanent d'Artesania, del 27 de març al 22 d'abril); i la doble exposició dedicada al pintor i dissenyador alemany Erwin Broner {Museu d'Art de Sabadell i Saló de la Caixa de Sabadell, del 5 d'abril al 21 de maig). El programa d'exposicions es completa amb mostres sobre el disseny a països com ara Portugal, França o Itàlia; la relació entre art i disseny; els cartells publicitaris de cinema o de begudes com el cava o l'Anís del Mono, i la introducció de les noves tecnologies. Entre totes aquestes exposicions sobresurt la inauguració, el passat 29 de març, de la col·lecció permanent de disseny industrial espanyol al Museu de les Arts Decoratives (Palau de Pedralbes). Aquesta col·lecció inclou uns 350 objectes, fonamentals per entendre l'evolució del disseny en els darrers 50 anys, objectes que s'han aplegat gràcies a donacions de particulars i empreses. •

Uns í distints en el disseny Josep Maria Cadena Periodista i crític d'art. Redacior en cap d'El Periódico Tot ésser viu és carn de disseny. La naturalesa va muntar el seu estudi abans del principi dels segles i encara segueix amb despatx obert. Treballa lenta, però sense crear eines incòmodes i inútils. Fins i tot en això ens guanya als humans que, posats a lluir-nos, primerfem la peça i després volem que el cos s'hi adapti. Aquest és el mal d'alguns dissenyadors que. posats a imi-

tar, es van establir de Procustos júniors. És possible queel disseny, com si fos un desodorant pensat per suplir la dutxa diària i no per a complementar-la, hagi abandonat als qui tan mala vida li van donar. Però roman fidel als qui van respectaries regles d'or de la convivència. La innovació no consisteix afotre's del pròxim amb el pretext de donar-li marxa, sinó a

I N F O R M A T I U

tenir veritable xispa per il·luminaries intel·ligències alienes. I com que hi va haver molta frivolitat, revestida de falsa modernitat, ha arribat ara el moment de passar comptes. Convenia que fos així, però s'ha d'evitar que els que van contraure els majors deutes vulguin ara aconseguir que els els paguin els altres. Perquè si bé tots podem ser uns, sempre hem estat distints.»'

PRIMAVERA

TEMA

DEL DISSENY

La crisi econòmica posa en dubte el disseny L'excés d'expectatives accentua el moment de recessió I disseny espanyol va viure el seu gran moment a mitjan de la dècada dels 80, uns anys en què tol objecte o instal·lació que és preI ués duia l'etiqueta de disseny, des de bars, biblioteques, botigues, roba, cartells, etc. El disseny, fins i tot, va arribar a designar tot un estil de vida. Potser pei aquest excés d'expectatives, la ressaca dels 90 ha estat tan dura que ha arribat, fins ï tot, a posar en dubte el futur del disseny al país. L'ambient general, encoratjat per les darreres declaracions de Mariscal qualificant el disseny de ser "un gran engany", és de crisi i de desànim. Espanya no ha aconseguit crear, encara, una cultura del disseny estable ni que les empreses incorporin definitivament el disseny a les seves estratègies comercials, com ja fan amb el màrqueting o la I+D. Els problemes que afecten el disseny espanyol són múltiples. Tradicionalment, les Ires branques bàsiques del disseny són el gràfic, l'interiorisme i l'industrial. La crisi afecta a tots tres, però especialment a l'industrial que, d'altra banda, mai no va assolir un gran nivell. En mitjans especialitzats es parla només d'unes 20 o 30 empreses espanyoles que inclouen el disseny com

a part de la seva eslratègica comercial. La resta, milers i milers d'empreses, quan han de llançar un nou producte, acostumen a optar per la compra de patents a l'estranger o bé per copiar-les directament. El dissenyador Daniel Nebot, premi nacional de Disseny, considera que el moment actual és presidit per la manca de criteris i rigor: "Crec que a Espanya la majoria de les empreses, no totes, han observat amb excessiva frivolitat el lema del disseny, i s'han fixat només en l'aspecte formal, sense acabar de assumir els aspectes comercials o de gestió empresarial que es necessiten per col·locar un producte avantatjosament en el mercat". Nebot també creu que hi ha hagut molts Impostors" i que, com en tot divorci, "dissenyadors i empresaris s'han de repartir les culpes". El dissenyadors, per la seva banda, critiquen els empresaris pel fet de no haver aprofitat el bon moment del disseny dels anys 80. Segons alguns dissenyadors, el disseny, a més a més de la seva dimensió estètica i cultural, és una de les escasses opciones que resten a la indústria europea per competir amb i'allau de productes procedents dels països del sud-est asiàtic, que resulten més barats i rentables. "Hauríem pogut fer el gran salt en aquell

F O

R M

A T

El principal problema és que Espanya no ha aconseguit crear, encara, una cultura del disseny estable ni que les empreses l'incorporin definitivament a les seves estratègies comercials, com ja fan amb el màrqueting o la I+D

moment, com va succeir a la Itàlia dels anys 60", comenta el dissenyador Juli Capella. "L'Administració -continuas'ha gastat milers de milions de pessetes per promocionar el disseny i tot aquest diner públic invertit no ha servit perquè les empreses es mentalitzessin que així serien més competitives. I no es tracta de buscar dissenyadors estrella, sinó que s'introdueixin gabinels de disseny com una part més de l'empresa". El futur dei disseny, doncs, més que mai és dubtós. • Antoni Capilla

PRIMAVERA

D E L DISSENY

Un passeig per la imperfecta realitat del disseny espanyol actual I disseny passa per un mal moment. Su| perada ja l'època de i vaques grasses I de mitjan dels 80, ha tornat a una realitat | caracteritzada per la modèstia d'un sector que no ha acabat d'arrelar en el teixit industrial del país. Per exemple, el que va ser símbol d'aquesta època i màxim estendard de les excel·lències del disseny espanyol, Javier Mariscal, renega ara d'aquest passat recent i no para de repetir que tot va ser "un gran moc i un engany molt gran*. Durant anys, la paraula disseny va passar de boca en boca íins a esdevenir un lerme capaç de qualificar, des d'un determinat ambient, un objecte, fins i tot un estil de vida. Malgrat tot, el significat de la parau!a disseny encara és un interrogant per la majoria de la població. Segons Enric Franch, director de la Primavera del Disseny, "no és més que un procés industrial que permet incidir sobre la societat tenint en compte uns determinats mecanismes productius i un seguit de condicionants socioeconòmics". Una definició un xic freda i asèptica, però que sintetiza el parer de bona part dels dissenyadors del país. Així, per a la arquitecta tècnica i dissenyadora Carme de la Calzada, la funció dels dissenyadors no és altra que "coordinar, estèticament i tecnològicament, l'oferta industrial amb les necessitats del públic. En aquest sentit, un arquitecte també és un dissenyador". L'arquitecte projecta, el dissenyador també. "Agradi o no agradi, no som més que projectistes amb una certa sensibilitat artística. No som savis, però entenem i sabem escoltar", afirma Rafael Carreras, arquitecte tècnic i dissenyador. Tot i les seves qualitats, la crisi és latent. "En èpoques de crisi -explica Carreras- el disseny s'enfonsa. No deixa de ser un luxe. una cosa supèrflua en la qual la indústria encara no hi creu a ulls clucs". Vet aquí el principal problema del disseny espanyol i català: la desconfiança del món empresarial envers una disciplina que no acaba d'arrelar. Però, on

Carmen de la Calzada: "la funció dels dissenyadors és coordinar, estèticament i tecnològicament, l'oferta industrial amb les necessitats del públic"

Rafael Carreras: "els dissenyadors han fet molts disbarats. La gent creu que tot plegat és una cosa rara, una extravagància, una moda passatgera"

Enric Franch: "el disseny, per sobreviure, necessita aprofundir en la seva relació amb el món empresarial, ser una part de l'empresa, com ho és el màrqueting" Annemieke van de Pas: "en els darrers anys, la funció del disseny s'ha buidat de contingut fins a esdevenir una simple deformació esteticista"

són ies causes d'aquesta desconfiança? Hi ha qui, com la crítica d'art Annemieke van de Pas, les troba en la mateixa concepció de la disciplina, "ja que en els darrers anys la (unció del disseny s'ha buidat de contingut fins a esdevenir una simple deformació esteticista". Altres, com Carme de la Caizada, culpen els professionals, "que han volgut ser massa protagonistes. Quan el disseny necessita de tants accessoris, de tant protagonisme. és que alguna cosa falla, que el disseny no és bo". On tots coincideixen és en ta frrvolitzacio que ha patit el disseny en els darrers anys. "Els dissenyadors -explica Carre-

ras- han fet molts disbarats en els darrers anys. El disseny ha estat presidit per una gran manca de seriositat. La conseqüència és que la gent creu que tot plegat és una cosa rara, una extravagància, una moda. No en debades, Barcelona és una de les ciutats molt esnob, una ciutat amb una gran capacitat d'absorció i un sentit crític molt reduït". Aquesta manca de sentit crític de l'opinió pública de Barcelona ha fet del disseny d'aquesta ciutat una indústria 'en la qual encara primen més les signatures que la feina ben feta, més la vanitat que les necessitats dels industrials i dels usuaris", afirma Ca/me de la Calzada.

N F O R M A T 1 U

Hi ha, però, qui no acaba de creure que el disseny estigui en crisi. Segons Enric Franch, "el problema del disseny són alguns professionals que han creat una percepció pessimista, igual que abans van crear una altra d'eufòria desbordada. El primer que hem de fer és superar aquesta visió identificada amb experiències individuals. Ni abans érem a Hollywood, ni ara estem tan malament. El disseny no fa més que reflectir la crisi general. A més, durarà més que tots nosaltres ja que és més que noms propis, és treball, diàleg, enteniment..." Rafael Carreras, però, posa en dubte aquesta eternitat. Segons aquest dissenyador, "no hi ha voluntat de pervivència, de crear idees que durin. Moltes empreses de disseny viuen, exclusivament, de novetats. El valor de la feina del dissenyador és massa efímer. Ni nosaltres mateixos el valorem. Sembla com si haguéssim perdut la nostra autoestima, tenim una gran inseguretat creativa. Llavors, pregunto, com volem que ho valorin els empresaris i la societat?". Seduir la indústria és el principal repte pendent del disseny espanyol. "El disseny --comenta Franch- necessita aprofundir en la seva relació amb el món empresarial. El disseny ha d'esdevenir una part més de l'empresa, com ja ho és, per exemple, el màrqueting. Per aconseguir-ho, el disseny ha de baixar del seu pedestal i posar-se a treballar a peu de carrer. Aquest salt qualitatiu és ara més necessari que mai. Ens hi va el futur". Un salt qualitatiu que també passa per desmitificar el disseny, definir la frontera del que és art i del que és simplement disseny. Una tasca feixuga i difícil. Per a uns. com Carme de la Calzada, "no val la pena buscar els límits enire art i disseny. No n'hi ha de clars i estrictes". Per a d'altres, com Rafael Carreras, les diferències són molt grans, els artistes expressen les seves vivències sense resínccions, mentre que els dissenyadors estan plens de condicionants". Si encara tenen dubtes, l'exposició Art i Disseny, objectes en la frontera, els pot servir d'ajut. • Antoni Capilla

PUNTS

VISTA

FIRMA

L'EDITORIAL

Museus de disseny: col·leccionisme o intercanvi d'idees? Previsió Mútua i la reforma d'estatuts 'assemblea collegial de mutualistes de Previsió Mútua (Premaat) va tornar a aprovar una esmena I que rebutja globalment les propostes de modificació d'eslatuts i reglaments d'aquesta entitat mutualista. Premaat es troba avui en una cruïlla i fia de prendre decisions de futur molt importants. Perfer-ho, necessita molt el suport dels mutualistes. I els mutualistes demanen, sobretot, informació. Previsió Mútua ha viscut potser massa temps governant des de dalt, sense prendre el pols al mutualista. La perspectiva de canvis en el marc legislatiu i el no compliment en la previsió de determinats paràmetres ha degenerat en una cerimònia de la confusió, amb un excés de crispació que no ajuda gens a trobar la sortida idònia. El mutualista té la sensació de poca transparència, cosa que li origina incertesa i desconfiança. Ni als mutualistes ni a Premaat els convé que es mantingui aquesta situació. •

arceíona és una ciutat clau dins el panorama espanyol, pel que fa a la creació d'una cultura del disseny autòctona, I mateix temps que I molt estretament implicada amb els principals moviments i tendències internacionals. Malgrat això, la ciutat no ha comptat fins ara amb una institució des de la qual sigui possible recollir el fruit d'aquesta cultura, estudiar-la, conservar-la i mostrar-la, com cal, al públic. Precisament aquesta primavera l'Ajuntament de Barcelona presenta els inicis d'una col·lecció de disseny recollida pel Museu de les Arts Decoratives. Es tracta d'una col·lecció incipient però que és el nucli del que ha de constituir el Museu de Disseny de Barcelona o, si més no, la col·lecció de Disseny Contemporani del Museu de les Arts Decoratives de Barcelona. Amb l'exposició Arl-Disseny, objectes a ia frontera, organitzada pel Col·legi d'Aparelladors amb motiu de la Primavera del Disseny de Barcelona 1995, s'ha fet l'esforç de presentar diversos objectes procedents de diferents museus europeus: del Museum Beomans van Seuningen, de Rotterdam; del Stedelijk Museum, d'Amsterdam, i del Vitra Oesign Museum, de Weil am Rhein {Alemanya}. Els dos primers, inclouen indistintament col·leccions d'art, arts decoratives i disseny, i el darrer, està centrat únicament en l'entorn del disseny i encara més concretament en un únic tipus

PREMSA

mm t

plicats en el projecte del Museu de Disseny de Barcelona. L'objectiu d'aquesta iniciativa és afavorir l'intercanvi d'idees, de teories i d'experiències a l'entorn dels diferents museus del disseny ja existents i de les possibilitats que s'ofereixen en un de concret: ei nostre, que és de nova creació. Els professionals catalans convidats a participar en aquest debat són Oriol Bohigas, un dels principals impulsors de la iniciativa del museu; Marta Monímany, responsable de

"Amb í'exposició es proposa aprofundir en les

concomitàncies

entre art i disseny" d'objectes, la cadira de disseny contemporani. A més a més, s'ha aprofitat l'oportunitat de comptar amb la presència dels responsables de ia secció de disseny d'aquests museus per fer-los participar en una taula rodona, amb el títol Eís museus de disseny, juntament amb els professionals catalans més im-

PARLA

museus de l'Ajuntament, i Juli Capella, autor de la selecció d'aquesta primera col·lecció. Amb l'exposició ens proposem, doncs, un doble propòsit, d'una banda, aprofundir en les concomitàncies existents entre aquestes dues disciplines -art i disseny- lan pròximes i alhora tan distants i, d'una altra banda, establir una relació en l'àmbit de la museologia internacional especialitzada en disseny, una activitat de tan llarga trajectòria a bona part dels països europeus, com pionera en el nostre, v ESPERANÇA RABAT Comissaria de la mostra "Art-Disseny" LA

PREMSA

Si el coneixes, l'estimes

No va ser un miratge

Primer, cal aclarir que no tots els dissenyadors són frívols, ni cocaïnòmans, ni postmoderns, ni es tallen les patides a l'alçada del clatell; n'hi ha d'incompetents, és clar, però en la mateixa proporció que taxistes o periodistes, per exemple. Gràcies al disseny la vida actual és més còmoda i segura. Ca! tenir en compte que e! disseny és una disciplina nova, balbotejant; és cert que en el seu nom es van cometre molts errors, els necessaris per experimentar i avançar. El disseny té un peu en la tècnica i un altre en l'art, barreja indústria i cultura, és a tes fàbriques i també als museus d'arreu del món, està immers en una suggestiva dialèctica entre funcionalitat i estètica. Dir que el disseny és una ensarronada o un frau és injust. Imagineu un món sense disseny: l'Edat Mitjana. Ei disseny no s'acaba amb el segle, no ha fet més que començar. Prepara't (Antonio Muiioz Molina) a viure un desenvolupament vertiginós dei que consideres un "bluff i que a fora valoren com un dels signes d'identitat de l'Espanya contemporània. •

A Espanya s'ha fet bon disseny, des de sempre, vegi's sinó la riquesa de la nostra artesania popular. El que avui anomenem disseny no és més que la continuació d'aquesta línia que van traçar els artesans, una línia de perfeccionament de les coses perquè ens siguin més útils. No sóm el desastre del país. El disseny, com a activitat amb aquest cognom específic, existeix a Espanya des de fa més de tres dècades i algunes de les obres creades des de llavors són a les col·leccions dels millors museus del món. Ni és, per tant, un miratge ni va néixer ""ex nihilo" en els anys 80. No denigrem el nostre disseny, no és un miratge, existeix. Si volem que contribueixi a una millora real dels nostres productes i de ia nostre economia, són necessàries altres mesures més realistes per aconseguir que penetri en profunditat en el teixit industrial del país. És necessari un replantejament seriós de tota la política del disseny, ja que el balanç del que s'ha fet íins ara no és gens positiu. •

JULI CAPELLA IQUIM LARREA Arquitectes i especialistes en disseny El País, 21 de març de 1995 N

LOCUCIONS ESPECÍFIQUES DE LA CONSTRUCCIÓ Nivell d'ullera

Nivel de anleojo

Nus lliscant

Nudo deslizanie

Obra de carreus

SÍIleria

Obra de paredai

Fàbrica de mamposteria

Pany de bomba

Cetsadura de moiinillo

Pany de cop Fonf; Dicoonan ManuaJ

Cerradura de resbalón de la Ctxiaucco. Itec

F O R M A T

ANDRÉ RICARD Díssenyador industrial El País, 23 d'abril de 1995

NOTICIARI

P R E M A A T

Els mutualistes de Previsió Mútua (Premaat) del Col·legi d'Aparelladors de Barcelona van celebrar una assemblea el passat 14 de març per tal d'analitzar la reforma estatutària de l'entitat. Els mutualistes de Barcelona van tornar a demanar la retirada de la proposta i la preparació d'un pla que defineixi el futur de la Premaat.

Un futur amb garanties Els mutualistes de Premaat del Col·legi de Barcelona rebutgen la darrera proposta de reforma d'Estatuts I 'assemblea col·legial de mutualistes de Previsió Mútua (Premaat), reunida el passat 14 de març, ha demanat, un cop més, la retirada | dels projectes de modificació dels estatuts i reglaments i la preparació d'un pla que permeli determinar els criteris de futur de l'eníitat. Premaat ha reiniciat el procés de reforma ajornat des de l'octubre de l'any passat per la sentència del Tribunal Suprem que va declarar nul el seu sistema de representació establert mitjançant la figura dels delegats. Premaat es trobava en aquell moment en fase de modificació dels seus estatuts i règim de prestacions, en què canviava els criteris bàsics per afrontar, a mig termini, un problema de manca d'afiliació i d'increment dels drets a les prestacions, i l'adaptació al nou marc ara definit per la llei d'assegurances en curs d'aprovació. La polèmica sobre el futur de Premaat es va encetar, a mitjan de l'any passat, quan aquesta entitat va presentar, dins els projectes de reforma dels seus estatuts i reglaments, una proposta de modificació de les prestacions que ofereix als seus mutualistes, com ara allargar l'edat de jubilació a 68 anys (actualment fixada als 65 anys) o la supressió de la prestació per viduïtat en els grups bàsic i complementari primer. L'assemblea general de mutualistes i

delegats celebrada a Madrid el passat octubre va rebutjar aquelles modificacions en el règim de prestacions. L'opinió de l'assemblea estatal va coincidir en molts aspectes amb les manifestades pels mutualistes i representants de Barcelona, que havien demanat la retirada del projecte i l'elaboració i debat d'un pla estratègic de futur. Premaat va elaborar un nou projecte d'estatuts generals que modifica el sistema de representació dels mutualistes, que suprimeix els delegats i estableix un sistema de representació a les assemblees generals, mitjançant representants nomenats a les assemblees celebrades en cada col·legí. Pel que fa a les quotes i prestacions, Premaat retorna l'edat mínima de jubilació a 65 anys i situa la pensió de viduïtat al grup complementari primer. Ei nou projecte d'estatuts s'acaba centrant, doncs, en el tema representatiu i planteja amb timidesa una adaptació a les noves situacions. Esmena ala totalitat La presència a l'assemblea col·legial de Magí Miracle, vice-president de Premaat, va permetre conèixer els punts de vista d'aquesta entitat. Miracle va defensar la reforma estatutària proposada 'com un primer pas que permeti treballar per al futur". L'assemblea dels mutualistes de Barcelona, va aprovar una esmena que re-

butja globalment la proposta, atès que considera que és necessari seguir el camí proposat per la darrera assemblea, que ja havia plantejat la necessitat d'anar al que considera que és el problema de fons, això és la integració de les diferents hipòtesis derivades del canvi del marc jurídic, de l'evolució de la professió i de les noves necessitats de la demanda a la preparació d'un pla de futur de l'entitat. D'altra banda, l'assemblea va destacar la manca d'informació sobre els nous projectes que impedien entrar en l'anàlisi concreta dels diferents articles. Finalment, va aprovar la normativa provisional de funcionament amb un nou sistema de delegats designats per l'assemblea col·legial que assistiran a l'assemblea general a Madrid i exerciran el seu vot en el mateix sentit emès per l'assemblea col·legial, •

1.-- Ratificar la normativa provisional aprovada per la Junta de Govern de Premaat. 2.- Esmena a la totalitat en relació amb els punts 5.6 i 7 de l'ordre del dia de l'Assemblea General Extraordinària de Mutualistes de Premaat. que

tindrà lloc els dies 24 i 25 de març, amb el contingut següent: a) Retirar els projectes de modificació d'Estatuts i Reglaments. b) Encarregar a un gabinet extern un pla de viabilitat o, si ja s'ha fet, sol·licitar que aquest inclogui les diferents hipòtesis que es deriven del canvi del marc jurídic, l'evolució de la professió i del seu col·lectiu, les noves necessitats de la demanda i les possibles modificacions acíuarials. i que s'estableixin alternatives lligades a noves fórmules institucionals (federació de mutualitats, mútua

previsió social. Aquest proiecte i llei considera les mutualitats < previsió social sota el prisma i

liberal que no estigui ja incorporat a la Seguretat Social estarà obligat a integrar-se en el règim d'autònoms, tret que vulgui continuar dins la mutualitat respectiva. En el cas que el professional no hi estigui afiliat, hauria d'optar per l'una o per l'altra solució.

Carles Cartanà

d'assegurances). El pla hauria d'estar enllestit dins un termini de Ires mesos. c) Difondre les conclusions del pla de viabilitat en les assemblees col·legials i convocar una assemblea general extraordinària, per determinar els criteris de continuïtat.

Acords de l'Assemblea Text dels acords adoptats per l'Assemblea Col·legial de Mutualistes de Premaat del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, celebrada el 14 de març del 1995.

Llei d'assegurances El projecte de llei de Supervisió de les Assegurances Privades, apro-

d) Mantenir l'actual Junta de Govern, fins que finalitzi aquest procés. 3.- Elecció de Josep Mana Uesuy, Àngel Nicolàs, Francesc Rodon i Joan de la Torre com a delegats dels mutualistes de Premaat del Coí.legf de Barcelona en l'Assemblea General Extraordinària de Premaat prevista per als dies 24 i 25 de març a Madrid.

Hnvttt.<tfut ífft

F O R M

A T

NOTICIARI

El Servei Rehabilitació publica dos nous manuals de diagnosi Dedicats a les estructures de fusta i a parets de càrrega

l Servei Rehabilitació del Col·legí acaba de publicar el Manual de diagnosi, patologia I intervenció en estructures de lusta i el Manual de diagnosi, patologia í intervencions en sistemes estructurals de parets de càrrega, dues noves publicacions de la col·lecció de manuals de diagnosi, iniciada a final de 1993 amb el Manual de diagnosi i tractament d'humitats i Manual de diagnosi, patologia i intervenció en sostres unidireccionals de formigó i ceràmics. L'objectiu d'aquesta col·lecció de manuals és potenciar el bon coneixement de l'estat dels edificis com a pas previ recomanable a tota avaluació i solució d'una possible patologia.

A Espanya hi ha prop de dos milions d'edificis amb estructura de fusta. La fusta, però, és un material gairebé oblidat a les escoles tècniques del país. El formigó armat i les estructures metàl·liques, que conformen el gros de l'obra

actual, han anat arraconant la fusta en els densos programes dels cursos universitaris. En aquest sentit, el Manual de diagnosi, patologia i intervenció en estructures de fusta vol ajudar els tècnics a conèixer aquest material, les seves qualitats i limitacions, i la forma com s'ha utilitzat al llarg del temps, perquè així puguin intervenir-hi amb unes mínimes garanties i professionalitat. El manual intenta establir, doncs, una metodologia d'anàlisi de les estructures de fusta i donar a conèixer les principals tecnologies de diagnosi i intervenció. El manual compta amb col·laboracions de Francisco Arríaga, Xavier Casanovas, Ario Ceccotti, Guglielmo Giordano, Ramon Graus, Joaquín Montón, Àngeles Navarrete, Liliana Palaia, Felice Ragaz20, Gennaro Tampone i Luca Uzielli. Part dels textos pertanyen a unes jornades sobre diagnosi, patologies i reparació d'estructures de fusta celebrades el

març de 1992 i organitzades pel Col·legi amb la col·laboració del Collegio degli Ingegnerí delia Toscana. La resta han estat realitzats expressament per al manual. Parets de càrrega Per la seva banda, el Manual de diagnosi, patologia i intervencions en sistemes estructurals de parets de càrrega, vol ser una eina de treball útil per als tècnics que intervenen en tasques d'inspecció, reforç i consolidació dels sistemes estructurals de parets de càrrega dels edi-

ficis existents. El manual s'estructura en tres blocs temàtics: el primer repassa la història i evolució de les parets dels edificis del nostre país fins al moment de la introducció de l'actual normativa; el segon apartat és dedicat específicament a la diagnosi de les parets, i s'hi considera la problemàtica estructural, les metodologies de diagnosi i els criteris de valoració de la seguretat estructural del conjunt; i, finalment, un tercer apartat del manual descriu, àmpliament, les possibles formes d'intervenir en sistemes estructurals de parets de càrrega i les tècniques actualment a l'abast. •

A R Q U I T E C T U R A

Patrimoni industrial amb nota Els Premis Bonaplata 1994 guardonen la restauració de l'Ajuntament d'Olot i la nova nau industrial de Gec Alsthom

'Associació del Museu de la sep Maria Montaner i Jaume Rosell- en Ciència i de la Tècnica i d'Ar- va destacar "la revalorització de l'edifici, queologia Industrial acaba de tant en els seus espais, com en la seva concedir els quarts Premis Bo- estructura, com en el seu llenguatge". naplata de patrimoni industrial amb els En va rebre una menció especial la resquals premien les millors intervencions tauració de ca la Daniela, a Sabadell. arquitectòniques i constructives dutes a Per la seva banda, ei premi a la nova termes amb l'objectiu de preservar i pro- • realització industrial va recaure en el moure el patrimoni industrial català. La nou centre industrial de Gec Alsthom a restauració de l'antiga fàbrica tèxtil Can Santa Perpètua de Mogoda, projectat Joanetes per habilitar-la com a nova seu per Master S.A. de Ingeniería y Arquitecde l'Ajuntament d'Olot i el nou centre tura i CMT Chico-Marco-Theilacker, Arindustrial de l'empresa Gec Alsthom a quitectes Associats. El jurat -format per Santa Perpètua de Mogoda han estat Pere Alavedra, Marta Cervelló, Eusebi els guanyadors dels premis Bonaplata Casanelles, Joan Munt i Josep Miquel 1994 pel que fa a les categories de Tort- n'ha valorat, especialment, i a funrestauració i nova edificació industrial, cionalitat de l'esquema de la indústria, la respectivament. seva integració en el territori, la resposta L'edifici can Joanetes, construït el als requeriments dels materials, la dis1927, ha estat restaurat per l'arquitecte tribució de l'espai i la racionalització del Arcadi Pla amb l'acurada col·laboració procés de fabricació". El jurat va atorgar, d'especialistes en estructures, instal·la- d'altra banda, una menció especial al cions i construcció. El jurat dels premis magatzem de Nissan Motor Ibérica del Bonaplata -format per Eusebi Casane- Prat de Llobregat. lles. Antoni Gonzàlez Moreno-Navarro, Eduard Uobet, Joaquim Minguella, Jo-

Els premis Bonaplata d'aquest any han estat marcats pel llistat de 75 ele-

L ' I N F O R M A T I U

ments industrials del patrimoni industrial català, presentats i aprovats el novembre passat per l'Assemblea General de l'Associació del Museu de la Ciència i la Tècnica i d'Arqueologia Indústria! de Catalunya, durant fes lli Jornades d'Ar-

queologia Industrial celebrada a Sabadell. Aquesta llista és l'inici d'un inventari exhaustiu del edificis industrials de Catalunya que mereixen ser conservats i protegits pel seu valor arquitectònic, històric, artístic o social. •

MANIFEST

DELS

COL·LEGIS

N O T I C I A R I

D'APARELLADORS

ARQUITECTES

Qualitat en l'edificació i responsabilitat civil s esforços fels per les administracions i I pels tècnics han comportat millores en la qualitat de l'edificació i les reclamacions, I sempre creixents, cada dia van perdent incidència pel que fa als aspectes importants del cos de l'edifici i s'incrementen en els aspectes d'acabats. Els edificis, per les característiques artesanals del procés de producció, estan exposats a un seguit de possibles defectes, la majoria dels quals es presenten immediatament després d'acabats i d'entrar en ús i cal reparar-los així que es detecten. Els usuaris són els grans perjudicats pels defectes que inevitablement es presenten i la reclamació dels seus drets sovint es fa complexa i difícil, cosa que els fa restar en una gran indefensió. E! llarg procés que implica una reclamació, per via amistosa o judicial, comporta endarrerir la reparació i permet un efecte multiplicador de lesions encadenades que reverteixen en un major cost de la correcció del defecte i una pèrdua en la qualitat del servei que l'edifici ofereix al seu usuari. D'altra banda, !a cultura del manteniment i del bon ús dels edificis no està suficientment desenvolupada i sovint és una causa determinant dels defectes i disfuncions que aquests presenten. Fins avui, les responsabilitats inherents als defectes del procés constructiu, i fins i tot de la manca de manteniment, han recaigut, quasi exclusivament, en els tècnics. La desaparició de la resta d'agents participants en el procés constructiu o la manca de cobertura de la seva responsabilitat civil ha comportat que

s'imputin les responsabilitats a les persones físiques que disposen d'una garantia d'assegurança, com són els tècnics. La indefensió dels usuaris en relació amb els defectes que presenten els seus edificis i la responsabilitat desmesurada que assumeixen els tècnics que hi han intervingut, reclamen solucions urgents i efectives, que es poden concretar en els punts següents: a) Aprovació immediata de la reforma del Codi Civil com a via de racionalització de la responsabilitat per defectes en l'edificació, quant als terminis de reclamació i als agents implicats. b) Elaboració i promulgació de la Llei d'ordenació de l'edificació, que defineixi els agents intervinents i les respectives funcions i responsabilitats, i estableixi garanties efectives per als usuaris. c) Desenvolupament i aplicació efectiva de la Llei de l'habitatge, en referència a les garanties a l'edificació i del Llibre de l'edifici com a compromís de tots els agents i dels propietaris en la qualitat, ús i manteniment dels edificis d'habitatges. d) Constitució urgent, en el marc de la Llei d'arbitratge, d'un sistema arbitral de ia construcció, en què estiguin representats les associacions de promotors, els gremis de constructors, els col·legis professionals i les organitzacions de consumidors i usuaris, que agiliti les reclamacions per defectes constructius'.

Març del 1995

MONOGRAFIES Curs de Project Manager en Edificació i Urbanisme

Intervenir en el segle XIX Slructural renovation of traditíonal buildings. Construdion Industry Research and Information Association (CIRIA) Report 111. 95 p. Determinats llibres britànics sobre construcció, especialment alguns dels editats per institucions del sector, tenen la virtut de la síntesi. Tracten els temes d'una manera esquemàtica i senzilla, a vegades en forma de «checklist», però són d'una gran utilitat pràctica. Aquest és el cas d'aquest llibret. En 90 pàgines, ens presenta una proposta d'inspecció, valoració i intervenció estructural en edificis tradicionals construïts al Regne Unit durant els segles XVIII, XIX i començament del XX. És cert que la tecnologia constructiva i els materials emprats al nostre país poden no ser els mateixos, però creiem que la metodologia i les solucions proposades són també aplicables a casa nostra. Els primers capítols tracten dels aspectes històrics i diagnosi referents a les estructures. A continuació s'analitzen amb un cert detall les estructures d'obra, fusta i ferro, les seves caracteristiques i usos. També es proposen solucions constructives concretes a les patologies que consideren més habituals. Els dos darrers capítols estan dedcats a la consolklació de fonaments i a l'estintolament de façanes per a bukiar l'estructura d'edificis antics. Tant la relació de referències com la bibliografia permeten ampliar la informació en aquells aspectes que més puguin interessar el lector. • Salvador Gili

La funció de project manager en el sector de la conslrucció constitueix una nova perspectiva de treball. En l'exercici d'aquesta funció els professionals desenvolupen una gestió integrada dels projectes i de l'execució de les obres, per aconseguir que l'operació es faci sense desviacions pressupostàries, en el termini previst i amb una coordinació adequada dels agents que intervenen en el procés. El Col·legi d'Aparelladors de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) organitzen el curs Project Manager en Edificació i Urbanisme. L'objectiu del curs és donar als tècnics una formació bàsica en economia, dret i gestió del procés immobiliari. •

El Col·legi de Girona inicia la publicació de quaderns teòrics El Col·legi d'Aparelladors de Girona ha iniciat la publicació d'una col·lecció de quaderns teòrics dins la seva publicació periòdica La Punxa. El primer número d'aquests quaderns, elaborat per professors i alumnes de l'Escola Politècnica Superior de Girona, està dedicat a una anàlisi de la situació actual de la tecnologia constructiva a les Gavarres. El treball revisa conceptes tan actuals com són naturalesa í parc natural, ruralisme i ecologia, paisatgisme i arquitectura, tecnologia i exteriorisme. •

El COAC anul·la el visat d'un estudi de seguretat fet per arquitecte La Junta de Govern del Col·legi d'Arquitectes (COAC) ha estimat un recurs presentat pel Consell de Col·legis d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya en relació amb un visat atorgat a un projecte d'estudi de seguretat i higiene redactat per un arquitecte, i ha anul·lat el visat de referència. La impugnació del visat es va fonamentar en la clara vulneració de les competències exclusives dels arquitectes tècncs pel que fa a la redacció d'estudis de seguretat. •

L ' I N F O R M A T I U

^ ^ — ^ — ^ - ^ - ^ —

N O T I C I A R I

DEL COL·LEGI

ASSEGURANCE5

ELECCIONS'95

A C T I V I T A T S

Una cobertura econòmica per malaltia o accident

Curs pràctic sobre eines de suport a la diagnosi d'edificis existents Disposar d'una bona diagnosi abans de fer un projecte d'intervenció és imprescindible. El Servei Rehabilitació del Col·legí i el Laboratori de Materials de la EUPB han organitzat un curs dedicat a les eines de suport a la diagnosi d'edificis existents, els dies 4 i 5 de maig., amb el que es pretén divulgar les seves possibilitats reals en les tasques de diagnosi, precisar quines proves són més adients en cada cas i valorar les informacions que podem obtenir amb cada tipus de prova. •

Servei Rehabilitació. Tercera planta A

Funcionament del Col·legi durant la Setmana Santa

ELECCIONS PER A RENOVAR LAJUNTA DE GOVERN DEL COL·LEGI

Cal aturar- se a pensar en els trastorns econòmics que pot ocasionar una baixa laboral com a conseqüència d'una malaltia o accident.

Han estat convocades eleccions a president i càrrecs de la Junta de Govem del Col·legi, la qual es renova en la seva totalitat. Les eleccions se celebraran el dijous 8 de juny.

Com a professional liberal, l'arquitecte tècnic ha de ser conscient que, tant els seus col·laboradors com la seva família depenen d'ell mateix. En aquest cas, hi ha una sèrie de despeses les quals cal afrontar cada mes, tant si es treballa com si no.

La nova Junta de Govern tindrà un mandat de quatre anys. S'ha enviat a tots els col·legiats ía convocatòria i la normativa electoral corresponent. Els candidats que vulguin presentar la seva candidatura hauran de fer-ho abans del dia 12 de maig. També se celebraran eleccions el mateix dia per a renovar els càrrecs de la Junta de la Delegació d'Osona i els delegats de les oficines de Granollers, Manresa i Terrassa.

Les oficines del Col·legi a Barcelona funcionaran amb tota normalitat amb el seu horari habitual durant la Setmana Santa. Només tancaran els dies festius, del 13 al 17 d'abril. Les delegacions d'Osona, Bages-Berguedà, Vallès Orienta! i Vallès Occidental, restaran tancades a tots els efectes, del 10 al 17 d'abril. •

Informació Secretaria del Col·legi Quarta planta

Cal visar les obres per a l'Administració Les obres per a l'Administració —ajuntaments, departaments de la Generalitat, organismes estatals...— moltes vegades no es visen. I això perjudica sovint e! professional. L'aparellador no és conscient fins que es troba que la Musaat no el defensa quan acudeix al Col·legi per algun problema relacionat amb i'obra no visada. Cal tenir en compte que el visat protegeix clarament l'arquitecte tècnic. No visar aquest tipus d'obres deixa en una situació d'indefensió, i perjudica també el conjunt del col·lectiu. Per tot això, encara que el projecte no estigui visat o l'Administració no ho hagi demanat expressament, cal visar les obres per a l'Administració: • Per a tenir la cobertura de responsabilitat civil—sempre que elcol·legiat tingui contractada una pòlissa amb la Musaat— en cas que hi hagi qualsevol accident mentre dura l'obra i per alsdesperfectesaparegutsdurantels 10anys següents,

L'anàlisi feta a partir d'una enquesta sobre quins són els motius pels quals alguns aparelladors no visen aquestes obres reflecteix una manca d'informació entreelsco-legiats. El quadre adjunt mostra alguns exemples

OPINIONS RECOLLIDES

INFORMACIÓ QUE ES DESCONEIX

• "Puc estalviar-me les despeses de visaf

El visat té un cost inferior a 2.000 ptes.

• "És un tràmit burocràtic i complicat"

Només cal que l'aparellador empleni l'imprès de comunicació d'obra i el signi ell sol. (Es tramita en pocs minuts)

• "No obtinc cap servei a canvi"

S'assegura la responsabilitat civil. Es potfacilitar el cobramentdels honoraris. El visat permet al Col·legi d'informar l'Administració perquècontracti correctamenttotsels aparelladors.

• "He de pagar a la Musaat deseguida"

La cobertura d'aquesta pòlissa de subsidi per malaltia o accident es pot contractar en condicions exclusives per mitjà del Col·legi i amb unes primes sense competència. • Maria Josep Gonzàlez i Montserrat Roger,

Obres per a l'Administració

• Perquè des del Col·legi es fan gestions per a millorar la contractació i assegurar la presència de l'aparellador en totes les obres. • Perquè el visat permetque el Col·legi informi a l'Administració sobre els honoraris.

Per això, el departament d'Assegurances del Col·legi proposa cobrir aquestes eventualitats amb la contractació d'una pòlissa de subsidi per malaltia o accident, per mitjà de la qua! el professional i els seus familiars no hauran de patir els entrebancs econòmics que en són conseqüència.

El Col.legi té establert un sistema de terminis que s'adapta a cada cas.

Nous valors de mòdul, actualització d'honoraris i Fa Aplicació a partir de l'1 de maig de 1995, dels nous valors de mòdul, coeficients d'actualització d'honoraris i Fa 1. Nou valor del mòdul per al càlcul del pressupost de referència. El mòdul quedarà fixat en: 36.860 ptes/m2 2. Coeficients d'actualització d'honoraris, calculats des de 1977 amb la mitjana de les fórmules polinòmiques més utilitzades en edificació: 1994 1993 1992 1991 1990 1989 1988 1987 1986 1985 1984 1983 1982 1981 1980

1,02 1,05 1,09 1,09 1,14 1,26 1,46 1,69 1,75 1,82 2,03 2^3 2,50 2,81 3,16

3. Factor d'actualització Fa=5,39. Visats. Segona planta

N F O R M A T I U

S E R V E I S

C O L · L E G I A L S

D E M A N D E S

TREBALL

INFORMACIÓ: Pilar Cecília, 3a planta

Constructora promotora

Tècniques per incorporar-se al món laboral

Administració pública comarcal ARQUITECTE TÈCNIC • Exp. <f1 a 3 anys en projectes i obres. • Català i anglès a la perfecció. Es valoraran nocions de Irancès. • Cal haver finaltzal la carrera entre el 19901 el 1994t Residència a la zona del Maresme. • Edat de 25 a 40 anys. • Horari de matins. Contracte laboralmd'un any, renovable a un mínim de 3 anys. Sou •* incentius, a corvenir. Rei.: 5.266

TÈCNIC COMERCIAL per a promoció i venda * productes de suport i gestó lècnra (bttografta. software) adreçada als agents del sedor de la construcció. Dependrà directament del cap del servei comercial. • E*penència tècnco-cometciaJtfI /3 anys. • Informàtica a nivell tfusuarí. t Calatà i castetà parlats. • Edat de 25 a 30 anys aprox. Sou a convenir segons candidat fiï * vanable segons objectius asso<'its. fíef.: 5.287

Empresa d'enderrocs

Empresa de serveis de neteja

que signaran com a cfirectors facultatius* La situació actual del sector

Col·legi. L'impartirà Sílvia

Gonzàlez Ulloa, pedagoga i

l'economia en general, afe-

especialista en inserció pro-

gida a la previsible implan-

fessional.

la construcció

tació de la lliure competèn-

L'objectiu d'aquest curs és

cia en un mercat cada vega-

donar als assistents els co-

da més dinàmic i exigent fan

neixements i tècniques fo-

que, a l'hora de buscar tre-

namentals per afrontar amb

ball, sigui necessari tenir una

èxit el procés de recerca de

preparació adequada en tèc-

feina, i alhora, adquirir se-

niques que ajudin a incor-

guretat personal i una acti-

porar-se ai món professio-

tud positiva al llarg de tot el

nal i a prendre decisions encertades.

Aquest curs va adreçat fo-

Per aques! motiu el Servei

namentalment als col·legiats

de Promoció i Mercat de Tre-

que busquen feina com a

ball del Col·legi, organitza

assalariats en empresa i, en

el curs Tècniques de recer-

especial, als col·legiats de

ca activa de treball, que tin-

titulació recent.

drà lloc els dies 15 i 17 de maig de 16.30 a 21 hores, a

Servei de Promoció i

la Sala de Conferències del

Mercat de Treball

• 2/3 anys tf experiència en direoDÓ lècnica a peutfobra de construcció íhaMatges en edificis plurüamihars. • Imprescindite edal entre 25 i 30 anys. • Cal vehicle propi per desplaçai-se a San 1 Boi. L'Hospitalet i Barcelona provincià. Jornada oficial. Contracte lab. per obra. Sou aprojc 4.500.000,- bruVany, a compte dels honorans sobre tarifes. Ret.:51BS

Comunitat de propietaris de gran centre comercial 2 CAPS DE MANTENIMENT 1 SEGURETAT DEL PATRIMONI per a control (f explotació cfinstat lacions i direcció de l'equip al càrrec del manteniment i seguretat. Dependrà del director tècnic de la gerència del centre romerciaf. • Experiència mlmma (f1/3 anys en conduotió de persones i control d"insaUacions • Nocions d-anglès. Son nivell de català partal i escrit Jornada oficial. Contracte lab. temporal renovable a indefinit Sou a convenir. Conladar amb ei tel. 444 00 09. (Gerència (filla Diagonal) Ref.:5J288

i rehabilitació

i jardineria (Grup Once) ENCARREGAT DE SERVEIS que s'encarregarà del seguiment del personal de serveis de neteja Ijardmena arreu de Catalunya, e No cal experiència, però es valorarà. • Es valoraran també dots de comandament de personal. • Cal carnet de conduir. • Possèiïiats de promoció a cap de producció dels diferents centres que lé Tempresa. Jornada oficial. Contracte laboral. Sou a convenir. Incorporació immedita.

INFORMACIÓ: Elisenda Pucurull, 4a planta S'ofereix

Es ven

DELINEANT DE

ENTRESOL APTE PER A

CONSTRUCCIÓ

ESTUDI TÈCNIC

Aparellador ven un program Ariek amb actualització sense eslrenar.

Delineant de construcció i urbanització. s'olereii per a treballar en despatx lèc-

• Preu; 150.000 pessetes.

• Experiència professional de 3 anys, en projectes d'habitatges, de reparcel larió. d'urbanització, plans parcials, pressupostos, mesura menis i segui meni tf obres • Experiència amb Autovad v. 12

Joaquim Micolau Telèfon- 22102 86

Ferran Rifà Telèfon: 340 25 97

Es ven J

•

'ARTEK'

és que encara no ha trucat al telèfon dels Petits Anuncis

TRUQUI'NS ARA 1 ANUNCIÏS A L'INFORMATIU

Rel.: 5.290

SENSE ESTRENAR

PROGRAMA

vendre ordinador o canviar-se la taula de dibuix i encara no ha tingut una resposta efectiva,

i desenvolupament

TÈCNIC D'ENDERROCS per a rexecuDÓ de projectes, direcdó i perrrmnenQes en ocrestfenderrocament a Barcelona i esporàdicament ala resta de Catalunya. • Experiència de 5 a lOanys. Es valorarà, especialment, experiència en enderrocs. • Cal català parlat i escnt • Edat, de 25 a 45 anys (aproomadamenl). • Jornada oficial. Contracte laboral. Signarà com a lacuttatiu per a visar. Sou a convenir. Ret: 5289

A N U N C I S

Si vol compartir el seu despatx,

Institut de recerca

d'habitatges 2 CAPS D'OBRA

• Entresol 1a, xamfrà exterior, de 115 m3. diàfan, situat al carrer IndústriaSicília. • Escala digna, ascensor, calefacció, porta de segureiat. grans finestrals. • Apte per a estudi lècmt, oficina o represenlació comercial. Propietari Telèfon; 405 36 84

Es realitzen

S'ofereix

Es fa

ESTUDIANT

DELINEACIÓ DE PLÀNOLS

PENDENT

PERSPECTIVES

DE PROJECTE Solerelx estudiant d'arquitectura tècnica pera:

2098299 i 4143311 Fax: 414 34 34

• Delineació de plànols * Experiència i rapidesa en el treball

Horari: de 12 a 20 hores Elisenda Pucurull

JofítiGuakle Telèfon: 3107173 Fax: 310 72 57

Es ven

ESTUDIANT

PLOTTER ROLAND

Despau iraíquitectura en tunaonam«nt. a comparu. Disposa de secrolàna 9 13S 1"* OexlMUM * Preu. 55-000 pies. mes despeses e Zona Av Josep TarradeRas-Pans.

Una Tft'v.

«9 50 06

Tetèton

637 1(69

ESTUDIANT

Aparellador ven ptoOer Roiand. model GRX-300 OIN A l . de 8 ptomMes.

AJUDANT D'ARQUITECTE TÈCNIC

Estuotant d'arquitectura lecrMca pendent de projecte, s'otefeó per a tretalar maja jornada (de masns) • Aporta vehicle propi • Cottoto&ntfit 1 fre Ced i tfrionnatca a m e l d'usuari • Expertèncd en petta empreu cont-

•Preu 250 000 pessetes

S'otereo ajudant tfarqulec*» lècnícAporU: • Experiènea de 4 any* en c o m de rehabiHaoA i retornat tfhaMaaget. coorrjnaóú tfobre», preu de meurei. captac*) de n o u toduatnaii, preaJt*oLóçmi

JwtfGo* Telèfon 219 15 02

777 57 34

^^m^ms 13

S'ofereix

PENDENT

DE PROJECTE

TÈCNICA

S'ofereix estuOant d'arquitectura tècnica que esta cursam les úftmes assignatures de La carrera. Aporta: • 220 hores tfAutocad v. 12 • Coneóementi rTrformtòca a m l tfusuari (WordPerred v. 5.1) • ConeuemenS tfanglè* • Vehide propi

213 92 36

S'ofereix

DESPATX

D'ARQUITECTURA

Es fan perspectives manuals per ordinador, en blanc i negre O color i RENDEft

Octavi Telèlon.

0. Uarin Telèfon: 2139236

Es comparteix D'ARQUITECTURA

Estudiant d'arquitectura tècnica realitzant el projecte final de carrera, s'ofereix per a col·laborar en projedes. perspectives, i altres Aporta: • Domini (TAutocad v. 12 • Equip i estudi propis,

— T

ACTIVITATS

cursos i seminaris mercat de treball Curs pràctic Eines de suport a la diagnosi dels edificis existents Ferdiagnosiésunaíascacadaclia més habitual. Els assaigs nodestructiusílestasquesdelaboratorisónunsuportimprescindible

Com treballar en un mercat de lliure competència La situació del sector, les previsions davant la Unió Europea i els canvts previsibles legislatius, poden influir de manera determinant en el mercat de treball de l'arquitecte tècnic. Aquests canvis poden ser una bona oportunitat per a consolidar el lloc que ocupa aquest tècnic entre ets professionals que presten serveis Sree-lance en la indústria de la cons-

Disposar d'una bona diagnosi abans de ler un projecte

trucció; per això cal que el professional es prepari per adaptar-se amb èxit

d'intervenció és un pas imprescindible per garantir la ido-

a les noves condicions de competitivitat.

neïial de l'actuació i evitar sorpreses tècniques i econòmiques durant el desenvolupament dels treballs.

PROGRAMA • Dillluns, 24 d'abril

Tenim al nostre abast un ampli ventall d'eines que permeten

15.45 h Recepció dels participants i lliurament de documentació. Presentació.

obtenir paràmetres molt útils en relació amb les caracterís-

16.30 h Introducció al màrqueting.

tiques i el comportament dels materials constructius.

19.00 h Desenvolupament del concepte SERVEI.

Per donar una informació pràctica i molt concreta d'aquestes

20.00 h Procediments per assegurar un bon servei al cüent

eines s'ha organitzat aquest curs amb el que es pretén

• D i m e c r e s , 2 6 d'abril

divulgar les seves possibilitats reals en les tasques de

16.00 h Tàctiques per aconseguir clients incondicionals.

diagnosi, precisar quines proves són més adients en cada

19.00 h Desenvolupament de mètodes per arribar al mercat

cas i valorar les informacions que podem obtenir.

20.00 h El Senrice-Plan personal. Organitza: Servei de Promoció i

PROFESSORS Xavier Casanovas, Minerva Embuena, Joan Leiva, Joaquin Montón i Joan Ramon Rosell PROGRAMA

Organitza:

•Dijous,4demaig

Servei Rehabilitació del Col·legi

- Les eines de suport a la diagnosi i les seves possibilitats.

Laboratori de Materials de la EUPB i Universitat Politècnica de Catalunya

• Útils d'inspecció.

Dies: Dilluns 24 i dimecres 26 d'abril.

Mercat de Treball i EADA.

De 16 a 21 hores.

Professor: Antonio Femàndez Ber-

Lloc: Sala de Conferències,

tolin. Enginyer químic. Diplomat

Inscripcions: Servei d'Informació,

per EADA i consultor d'empreses,

pianta baixa.

•

Tècniques de recerca activa de treball

- La maleta del diagnosticador.

Lloc:

Sala d'Actes

- Diagnosi d'estructures de fusta.

Dies:

4 i 5 de maig.

La situació actual del sector de la construcció i de l'economia en general,

• Divendres, 5 de maig

Preu:

25.000,- col·legiats

afegida a la previsible implantació de la lliure competència en un mercat

35.000,- no col·legiats

cada vegada més dinàmic fan que, a l'hora de buscar feina, sigui

- Diagnosi d'estructures de formigó. - Diagnosi de parets de càrrega.

Inscripcions:

- Diagnosi d'humitats.

Servei d'Informació.

incorporar-se al món professional i a prendre decisions encertades.

- Cristeris de mostreig i representatibïtat dels resultats.

Planta baixa.

L'objectiu del curs és donar als assistents els coneixements i tècniques

necessari tenir una preparació adequada en tècniques que ajudin a •

fonamentals per afrontar amb èxit el procés de recerca de feina i, alhora, adquirir seguretat personal i una actitud positiva al llarg de tot el procés. Organitza

Dies i hora

Servei de Promoció

Dilluns 15 i 17 de maig.

i Mercat de Treball

De 16.30 a 21 h.

Curs d'iniciació a l'especialització

Matricula

Project manager en edificació i urbanisme

Sílvia Gonzélez Ulloa.

Col·legiats: 5.000 pessetes.

Pedagoga. Especialista en inser-

Les places són limitades.

ció professional.

Inscripcions

PRESENTACIÓ

ORGANITZA

Dies: del 3 de maig al 26 de juny

Uoc

Les inscripcions es poden fer fins

L'objectiu del curs és donar als

Col·legi d'Aparelladors de Barce-

Lloc: Sala d'Actes del Col·legi.

Tindrà lloc a la Sala de Conferèn-

al 9 de maig, al Servei d'Informació.

assistents una formació bàsica

lona i Departament d'Organització

Horari: Dilluns i dimecres de 19

cies, a la primera planta del Col·legi.

Planta baixa.

en economia, dret i gestió inte-

d'Empreses de la UPC

a 21 hores.

grada del procés immobiliari,

PROFESSORS

Durada: 30 hores.

que els permeti iniciar-se en

Caries Puiggròs i Uuelles

Matrícula

aquesla especialitat. Els apa- Jordi Vilajosana Bejar

Al final del curs s'entregarà cer-

relladors i arquitectes tècnics

Francesc Solé Parellada

tificat d'assistència de la UPC i

són uns professionals idonis

Francisco Javier

del Col.legi als alumnes pre-

per a l'exercici d'aquesta (unció

Jordi Femàndez Gimeno

i el curs s'ha preparat per tal

Albert Roca Oberé

Llovera Saez

d'oferir-los una formació que

Rafael Delgado Yanguas

els faciliti una millor adaptació a

COORDINACIÓ

la demanda del sector i a les perspectives de futur.

•

Programa de formació en estructures

sents en el 80% de les classes. • Col·legiats:

50.000 ptes

• No col·legiats: 75.000 ptes INFORMACIÓ [INSCRIPCIONS

Francisco Javier Llovera Saez

Servei d'Informació

Carles Puiggròs i Uuelles

Planta baixa.

Introducció i entrega de documentació

• Dilluns, 8 de maig

Introducció a la gestió i a í'economia d'empresa

• Dimecres, 10 demaig

Introducció a la gestió i a l'economia d'empresa

Diagrames de moments Rectors, esforços tallants, tensions i defor-

ments de la base conceptual de

macions

pràctica.

MÒDUL III: del 2 al 25 de maig. Dimensionat

Perquè es pugui decidir el mòdul,

(continuació)

MÒDUL 11: Fins al 27 d'abril.

progressius, mitjançant els quals es pretén el reciclatge en coneixeles estructures, amb una apBcació

PROGRAMA • Dimecres,3demaig

Cursos bàsics modulats, de nivells

d'estrvctures:

A flexió, tallant i a compressió.

s'ha preparat un qüestionari que

MÒDUL IV: del 30 de maig al 22

permet fer una autoavaluadó de

de juny. Concepte d'estructura hiperestàtica. Estimació d'esfor-

coneixements.

• Dilluns, 15 de maig

Introducció al dret d'empresa immobiliària

Havent finalitzat el Mòdul I, aquests

ços per mètodes exactes. Re-

• Dimecres 17idilluns22 demaig

Direcció del procés de gestió urbanística

són els propers cursos:

sultats de programes informàtics.

• Dimecres24idil!uns29demaig

Direcció del procés d'edificació

• Dimecres 31 de maig i 7 de juny

Definició del projecte i la seva realització

Organitza: Servei de Promoció

Uoc: Sala de Conferències

i Mercat de Treball

preu: 35.000 ptes/mòdul col·legiat

• Dilluns,12dejuny

Contractació i subcontractació • Dimecres 14 Ídilluns19de juny Realització d'obres • Dimecres,21dejuny Execució. Màrqueting operatiu • Dilluns, 26 de juny

Horari:

L ' I N F O R M A T I U

45.000 ptes/no col·legiat

a 2 1 hores.

Tancament de l'operació. Cloenda i entrega de certificats

dimarts i dijous de 18.30

Inscripcions: Seivei d'Informació. Planta baixa

—

ACTIVITATS

• CUIS CfAutOCdd: De! 27 dabnl al 29 de juny. cada dijous de 9 a 13 h. Durada: 40 hores. Preu: 60.000 col tegats i 78.000 no col·legiats. • 3 D S l U d b : Del 23 de maig al 29 de juny, dimarts i dr]ous de 18.30 a 21 h. Durada: 30 hores. Preu: 45.000 cdtegiats i 58.000 no coLtegals.

Mini-cursos Els mnkursos tenen Tobjectiu de donar a conèixer tes eines informàtiques més habiluate del mercat a nh/efl basc, però suícien! per a fus d'aquestes. • C u r s CfiniciaciÓ a l WOrd 6.0: L'objectiu del curs és aprendre les eines basques del programa per a la realització de documents "senzills*. Dies 2 i 4 de maig de 9 a 13 h. Durada: 8 h. Preu: 10.000.-col legials i 14.000,- no collegats. • C u r s CfiniCiQCiÓ a l windOWS: l'objectu del curs és el d'aprendre la filosofia d'aquest nou entorn de treball. Tindrà lloc els dies 9 i 11 de mag de 9 a 13 hores. Durada: 8 hores. Preu: 10.000,-coltegsts i 13.000,- no col·legials.

Cursos en dissabte • Curs d ' A l l t o c a d : Del 22 dabnl a I1 de juliol, els dissabtes de 9 a 13 hores. Durada: 40 hores. Preu: 60.000,- col-legats i 78.000,- no col·legiats. Aquests cursos s'impartiran al centre de formació BIT. Av. Dagonal, 618. La resta de cursos tindran lloc a TAub aínformàbca del Cdlegi com és habitual

Programa de visites culturals. Primavera 1995 • Dissabte, 6 de maig • Visita de la Catedral de Barcelona per a veure les solucions medievals de les terrasses superiors i l'aportació d'artesans i artistes de l'interior. • Tfobada a les 11 hores a la porta principal de !a Catedral. • Dissabte, 13 de maig • Visita de l'església de Sant Pere de les Puelles. • Les basses de Sant Pere. • Antic convent de Sant Agustí Vell. • Capella d'en Marcús. - Trobada ales 11 h al'ésglésia de Sant Pere de les Puelles. Per aquestes dues sortides no cal inscripció.

t Dissabte, 20 de maig • Ciutat romana de Tarragona. • Visita de la catedral i el seu barri. - Trobada a les 9 h. a la cantonada Aribau/Bon Pastor. - Preu: 2.000 ptes. Dinar i viatge inclosos. Informació i inscripcions: Servei d'Informació. Planta baixa.

lnfonnaclóiinscripcionsatotselscursos:Serveidlnlormadó.P^intabaixa. •

Exposició Tenir la casa en forma1

Art-disseny. Objectes en la frontera

Propera seu de l'exposició Tenir la casa en forma, organitzada pel Servei Rehabilitació del Col·legi. dins la campanya La casa en forma:

0 departament de Cultura del Col·legi organitza r/exposició M-Disseny. Objectes en la Frontera, una mostra multidisàpfinària emmarcada dins dels actes culturals de la Primavera del Disseny, que es fan a Barcelona fins al maig.

Institut Català del Consu m. Gran Via Carles III, 105 lletra B, de Barcelona. Telèlon: 330 98 12. L'exposició restarà oberta del 6 a! 26 d'abril, ambdós inclosos. Horari: de 9 a 14 i de 15 a 17.30 hores

La mostra, una setecoó d'obres de diferents artistes en contrast amb les de diversos dissenyadors. restarà oberta a ía Sala d'Exposicions del Col·legi fins al 18 de maig. dia en què tindrà lloc una taula rodona sobre col·leccions de disseny, a les 19.30 hores a la Sala de Conferències.

Més informació: Amèlia Marzal. Servei Rehabilitació. Tercera planta del Col·legi.

Horari cfexposició: de 10 a 14 i de 16 a 20 h.

II Concurs de paletes ala ciutat de Vic La Delegació d'Osona i el Gremi de Constructors d'Obres, organitzen el // Concurs óe paletes. Tindrà lloc el mati del dissabte 8 d'abril, dms dels actes de! mercat del ram de Vic. Informació: Delegació d'Osona. Telèfon. 885 26 11. •

Una exposició d'olis de Fernando Gaya Fins m tfabni. la delegació d'Osona acull una exposició d'olis i d'obres sobre paper de Fernando Gaya. LTwari de visita és de dmarts a divendres, de 19 a 2 i h i de ctesatte a dunenge de 12 a 14 i de 19 a 21 h. Delegat* d'Osona. Plaça Major. 6 de V e Telèfon: 885 26 11. •

lr Premi de Rehabilitació del Vallès Oriental La delegació del Vallès Oriental i el Consell Comarcal d'aquesta comarca convoquen el h Premi de Rehabilitació Vallès Oriental, al qual poden optar totes les obres de rehabilitació d'edificis acabades durant l'any 1994. Les obres que hi vulguin optar han de ser presentades per promotors, constructors, equips facultatius i també per persones o entitats La data límit de presentació de la documentació per optar al premi es ei de 21 d'abril. La documentació s'haurà de Kurar a la seu del Consell Comarcal. Carrer Miquel Ricomà, 46 de Granollers o a ta seu de

Prem i de REHABILITACIÓ

•

Exposició sobre la forma Gestió del territori El Col·legi de Topògrafs oganrtza urbana a Catalunya L'exposició La forma urbana a Catalunya, que va acollir la Sala d'Exposicions del Col·legi a Barcelona els mesos de gener i febrer, serà al Museu de Granollers (Anselm Clavé, 40) (ms al 30 d'abnl. Delegació Vallès Oriental. Telèfon: 879 01 76. •

L'expressió gràfica a l'arquitectura

la delegació del Vallès Onental. Carrer Josep Umbert, 25 de Granollers. Telèfon: 879 01 76. •

L'exposició L'expressió gràfica a l'arquitectura, que ha estat al Col íegi a Barcelona durant el mes de març, amrà a la delegació del Vallès Occidental i restarà oberta del 18 d'abril al 18 de maig. de dvnarts a divendres de 9 a 13 i de 17 a 20h. Delegació VaHès Occidental Telèfon: 780 11 10. •

I N F O R M A T

les jornades. Aplicacions a la gestió del territori i medi ambient, del 25 al 28 d'abnl. Secretaria: Portal de l'Àngel 7. 1r 1a. Tel. 317 41 98 •

Projectes per a Barcelona L'Ajuntament de Barcelona organitza una exposició sobre les realitzacions arquitectòniques i urbanístiques fetes a la ciutat en els darrers anys. i els grans projectes programats per al futur, De dftjns a djous de 10 a 19h i de dwndres a diumenge, de 10 a 20h. Maremàgnum. Pg de Colom, 2 •

L'QKMIeduraaeGnmshaw El Col·legi ffAíqutectes acull, del 24 d'abnl al 16 de mag, una morta de ra/qusectua de Neotta Grimshaw Sala d'exposicions » Coac. PI. Nova. 5. Tel. 301 50 00. •

GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciarse en aquesta secció. BIT PUBUCIDAD Marta Meca Telèfon: 410 4S 55

PREFABRICATS

ESTRUCTURES

•

PAVIMENTS "• P A V I M E N T S I V i ) l M K ! \ I *• Dl F O R M I G Ó I A S K A I . I . I I K K I - * ! ) ! Kl NINES 1 PIV I I Kl -> V N I ' K

i CATAU\NA,SA

I\l S

Prefabrico* de Hormigón. SA

Morters sense retracció.

_EXTRAFORT

Rehabilitació C/ Santander 42-18 Nau 39. D802O BARCELONA W. 278 26 8 6 - F « 278 27 11

FUSTERIA j j

FLUIDS

üCHMSsa PREFAfifBCWES PER * LA CONSTRUCOÚ

Industrial Química Parrot,s. Bar.il

338 icuitoiuüi PmtceriU]

0S019 BARCELONA

S*nU. 307 - 309 - 0902B (

SERVEIS ( 9 ^tes^

^ ^ ^ J Forjados Cerramienlos • • Chalets -Pàrkings ^ J Centro. com.rcl»l« HORMIPRESA P a n I a l a n e s e l c

•

A |OISTRIBUIOORAMADERERA,SA.; PAVlfJDUS S A Portes • OM-620 • ConDaplacats i tota classe de fustes per l'ebenislerla 1 decoració

AVENIDA DE CHILE. «

TEL. {93) 334 6 ! 50

SERVEIS PER AL PROJECTE

Gavà: Tel. 638 22 40 -Fax 636 22 45

AÏLLANTS j |

F Ü ; J Ttnun i lei u 08010 BAflÜLOW

INFORMÀTICA H

•

L'li tL-L P^A^WÍ" 7

IPIEIRILIIÏi/A

• Desenvolupament de projectes • Delineació CAD i manual • Ejcanejal i vtciorització de plàru • Ploitcr b/n i color -Aixccamenu d'estat actual •Topografia • Perspectives •Redering/ Animació 3D • G i s / Bases de dades • Etc...

PAVIMENTS OE FORMIGÓ TRACTATS

AUTOANIVEILADORS 1 MORTERS DE RESINES

T M t t S LAS SOLUCIONES EH ASUUBEHTO E L U i m U O Ò N NATURAL

PERFILES LIGEROS, S.A. ESTRUCTURES METALICAS

POLIGLAS

LLEUGERES PER A COBERTES Cl. La Llacuna, 162 • 0B018 Barcelona Tel. 401 96 71 Fax 300 90 15

(

SÏÍÏÜKi

)

M3iíawe»[aïíiiB

f* V D C \ f 1 * ^ INGENIEROS /.«aVK fü .-.^- fta«Cj

CYPE CATALUNYA ALMOGÀVERS 66 2' A TEL. (93) 435 i 1 02 nN4

nHfl1f, B i R ^ F |

HUMICONTROL S/L TÈCNICA TRASER DELECTROOSMOSIS-FORESIS PER A HUMITATS DE CAP1LLARITAT

BOIG CURVAOO DE PERFILES, S J L

GEOTÈCNIA

BOSCH <í3 VENTAYOL O

S E «

V E i 5

Sondeigs Enginyeria geològica Geològic del medi ambient Hidrogeologia

KAT<RCE BSÍJT S.L.

PRicoinsfi4 Rda San Anionio 49 Tel. (93) 423 80 44 FAX 426 06 71 08011 BARCELONA

5 90

O1SENO Y CALCULO DE ESTRUCTURAS

nucruittrr p» A HUMITS

^ * \

€COINVÉST

Tels. 318 32 08001 BARCELÓ!

Ot CAPlL-UflfTATI

COKDEHUCtÓ

LABORATORI DEL I/AL I/ALLES

GESTIÓ I SERVEIS TÈCNICS GEOLÒGICS

laboiaion ACREDITAT per la enetalilal de Catalunya pel control de qualitat de I edificació i els seus

- SONDEIGS GEOLÒGICS - CÀLCUL I ESTUDI GEOTÈCNIC - PROJECTES MEOIAMBIENTALS Serveis i preus competitius MiraUers. 7. oniresol 1a. - 08003 Barcelona Tel. 319 22 36

Tel. t%) 393 13

CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS GEOTÈCNIA

FUSTERIA

FLUIDS

Eines í serveis per a l'enginyeria del sòl

Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

Aixetes, bombes, tubs.canalons

ESTRUCTURES

AÏLLANTS

INFORMÀTICA

Aïllaments, impermeabilització i recobriments

Informàtica aplicada a la construcció

REVESTIMENTS

SERVEIS

Paviments i revestiments

Serveis aplicats a la construcció

Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres

PREFABRICATS Prelabricació i construcció industrialitzada

REPORTATGE

HABITATGE

ENTORN

La promoció cooperativa La promoció d'Habitatge Entorn a Badalona respon a la política de la cooperativa de construir habitatges socials a baix cost i amb una qualitat garantida. El projecte de Jordi Parcerisas, d'evident funcionalitat i elegant composició, resol la

a cooperativa Habitatge Entorn es va fundar l'any 1989 per iniciativa del sindicat Comissions Obreres. L'any següent es va crear la societat Habitatge Social que s'ha encarregat de la gestió i control de totes les promocions. En total s'han lliurat 874 habitatges entre 199311995 i en aquest moment el nombre de promocions en curs arnba a 2.292. L'actuació a Badalona està situada al barrí de Montigalà, a prop de la que fou vila olímpica, en el límit amb el municipi de Santa Coloma. Els habitatges ocupen dues parcel·les (AP-1 i AP-4) no contigües, separades per unes altres dues corresponents a una promoció, no realitzada, de la PSV. Es tracta duna zona de transició entre els teixits existents, de caràcter residencial i baixa qualitat, i els barris de nova creació. En aquest sentit ha jugat un paper determinant la formalització del carrer de Burgos que. de fet. s'engetx com a frontera entre les dues situacions urbanes. Des del punt de vista urbanístic ca! destacar l'existència tfun Pla Especial molt estnc-

Obra: Ubicació: Promolor: Gestió:

Arquitectes: Estructures/lnst: Aparellador: Col·laboradors: Constructor: Cap d'obra: Encarregat obra: Superfície: PEfck COI: Inici obra: Acabament obra:

dificultat topogràfica del solar i la considerable profunditat de façana d'aquest emplaçament. El rigor en el control dels costos ha permès un resultat econòmic sorprenent però que es deixa notar en els acabats.

92 habitatges protecció oficial Parcel·les AP-1 i AP-4 de Montigalà Habitatge Entorn SCCL Aurora Gómez (presidenta) Habitatge Social. SA Josep Martí (director genera!) Pedró Trasobares (director d'edificació) Jordi Parcerisas i Alberto Chóliz Josep M. Martínez Alberio Chóüz Santiago Lopetena Josep LI. Sistemas, Adotf Martínez tNTEMAC Oorascón. SA Jordi Verges Àngel Domínguez AP-1: 13.463.93 nV AP-4: 7 489,00 rrr 661.13 MPTA 643.85 M PTA 1/12-1992 21 i 1994

te, amb un important grau de definició arquitectònica. En aquest planejament es fixaven amb detall les alçades màxima i mínima, i també, la seva adequació a! pendent—definint els punts de canvi d'alçada— i s'obligava a una reculada de tota la planta baixa d'l m. La voluntat de control, des del Pla Especial, de l'alçat del carrer Burgos s'ha demostrat, però. carregosa i poc útil. En efecte, les diverses determinacions pel que fa a les alçades arribaven a l'absurd d'obligar a mantenir un gruix de sostre, paviment inclòs, de 30 cm. La necessitat constructiva de recórrer a gruixos més importants va obligar a modificar les previsions inicials i a admetre la possibilitat de desviacions. La tipologia dels edificis varia segons les profunditats edificables de cada parcel·la. En la inferior, aquesta és de 14,20 m, cosa que ha permès una confortable disposició d habitatges amb doble façana i dos pisos per replà. En la superior, en canvi, la profunditat de 18.50 m. ha obligat a plantejar un dobie bloc, amb patis interiors i habitatges que doil l

I N F O R M A T I U

REPORTATGE

HABITATGE

III nen al carrer, al pati d'illa. Els nuclis verticals d'escales, amb quatre portes per replà, se situen en la franja central, amb la qual cosa s'aconsegueix una planta clara í ordenada. La mida dels palis, i la col·locació de les cuines donant a la façana, els dóna un aspecte lluminós i net que no té res a veure amb els celoberts de l'Eixample barceloní de Porcioles. L'alçària de les dues actuacions és de planta baixa i quatre pisos, excepte en e!s carrers Perú i Canelones que és de dos. L'intel.ligent gir de les cantonades, l'adequació al pendent i la voluntat de donar continuïtat a les edificacions dels carrers laterals defineixen els trets fonamentals de la volumetria i evidencien la qualitat arquitectònica del plantejament. Si l'encert en la disposició dels volums principals és innegable, no succeeix el mateix en l'ocupació del pati d'illa, sens dubte l'aspecte menys reeixit pel que fa a la implantació del conjunt. D'una banda, la situació de la major part de

Parcel·la AP-1.

l'aparcament íora del perímetre de l'edificació principal podria tenir asce:tes positius, en permetre major lliberts* en la disposició de l'estructura dels habitatges, però aquesta llibertat es pe'": pel (et que la desvinculació no és tota D'altra banda, la total ocupació d'aques'. espai per construccions, ja siguin locais comercials o aparcaments, ha imped: fer-hi enjardinaís i plantar-hi arbres. Aquest darrer aspecte, sumat a la baixa qualitat del paviment de formigó a la dificultat d'accés des de tes escai-:; dels blocs, acaba donant a aquest interior un aspecte descuidat i erm. Difícilment ens podem imaginar cap utilització social en aquest lloc inhòspit. La referència al tractament dels interiors dels grans conjunts d'habitatges de la Viena socialista dels anys vint, les íamose; "hoí", es fa inevitable. La preocupació pel caràcter social, per la qualitat dels espais públics, per la dotació de jardins i de llocs de relació i, en definitiva, per aquells elemenls que representen el col·lectiu, més enllà de l'estricta intimitat

Perspectiva carrer Canelones

Preu, termini i qualitat PedroTrasobares Arquitecte tècnic. Director d'edificació Habitatge Soctol. SA Habitatge Entorn va accedir als solars de Montigalà per mitjà d'un concurssubhasta promogut per l'IMPSOLpera fer HPO. Els solars, que disposaven d'un sostre molt important de locals comercials difícils de rendibilitzar obligaven al promotor a aconseguir el màxim d'aprofitament en el sostre residencial. A més a més el preu del sòl superava en el seu conjunt la repercussióadequadaperapoderferHPO. Alhora, havia decomplirambles expectatives delssocisdelacooperativainteressats enradquisiciód'habitatgesaBadalona,

ENTORN

Parcel·la AP-1.

que desitjaven productes estàndards, de Mm J , 4 dormitoris i dos banys (el 65% de la promoció) i habitatges més petits, de 75 m2 i 3 habitacions. Elprincipalrepteenunproductecooperatiu és complir els compromisos adquirits amb els socis que són: preu, termini i qualitat. Si tenim en compte que des del llançament de la promoció fins al lliurament de les claus passen u ns 30 mesos, és fonamental la gestió integral de la promoció. Aquesta va començar amb l'encàrrec d'un projecte que tingués en compte els diferents paràmetres que estàvem obligats a complir: normativa de protecció oficial, productes desitjats pels socis i màxim aprofitament del sostre edificable, per a poderobtenirunspreusassequiblesidins dels marges dels habitatges de protecció N

F O

R M

Perspectiva carrers Burgos/Perú

oficial. Es va garantir la viabilitat de l'operació amb l'obtenció de finançament qualificat per una banda i la contractació a preu tancat, per l'altra. Amb un control exhaustiu per evitar desviaments es van aconseguir uns habitatges confortables i de considerable qualitat amb un preu molt per sota del seu equivalent al mercat de la zona de Montigalà-Badalona.

Intervenció subtil Jordi Parcerisas Arquitecte Lanormativad'habltatgesdeproteccióoftcíal defineix exactament les mides que aquests han de tenir (el llibre té 899 pàgines). El clientes un client professional que

sap el producte que vol oferir (90 m2 amb quatre dormitoris, 75 m2 amb tres dormitoris) i que té quantificats els costos que representen les decisions de projecte (dúplex no, mida màxima de fi nestres, terratzo de gra mitjà...). L'Ajuntament té els seus paràmetres urbanístics però, a més a més, ha redactat un estudi de detall de lesf açanes (reculada de la planta baixa respecte a la façana 1 m, façanes sense sortints...), el projecte d'execució està en mansd'unsaltres arquitectes d'una oficina tècnica... Crec que, malgrat tot, el paper a jugar per l'arquitecte és important i no només com a únic coneixedor del projecte en tota la sevaglobalitat, odels aspectes constructius que aixòcomporta, sinó d'una manera més difosa, més de servei i més subtil.

R E P O R T A T G E

H A B I T A T G E

E N T O R N

familiar, que impregnava les realitzacions de l'ajuntament vienès, es troben a faltar en aquesta promoció. Els estrictes principis econòmics o, si voleu, ei pragmatisme massa immediat, hauria estat la raó d'aquest oblit. És possible que la vinculació dels espais comercials de les plantes baixes, situades de forma escalonada al pati, permeti superar aquesta situació, però això és només una hipòtesi, i en qualsevol cas dependrà del lipus d'establiment que s'hi instal·li. Tampoc sembla adequat el tractament donat a les plantes baixes. L'opció escollida en aquesta promoció va ser la de deixar sense construir la part de façana corresponent als locals comercials. Aquesta determinació no afectava només a les superfícies envidrades sinó que s'estenia per tot el perímetre. El resultat ha estat que cada local ha construït, segons les seves necessitats, les obertures que ha volgut, amb qualsevol tipus d'organització i de materials. En alguns llocs, com per exemple en la façana posterior del carrer Perú, aques-

ta situació afecta al 50% de la façana i desmunta completament l'acurada geometria de la composició general de l'edifici. Pel que fa a la distribució interior dels habitatges, es tracta de tipologies convencionals però molt ben resoltes. Dos tipus d'habitatges Es plantegen bàsicament dos tipus d'habitalges que corresponen a les dues profunditats edificables. A la parcel·la inferior els habilatges s'organitzen amb un accés central, les sales i les cuines a la façana principal, i e!s dormitoris a la posterior. Aquesta disposició dóna unes façanes molt ordenades i amb poques complicacions. Cal destacar l'aparició d'un petit menjador de diari, unit a la cuina, que dóna a la façana. Aquesta situació, a més de resultar molt atractiva des del punt de vista de l'ús, permet controlar la forma i disposició de les finestres de la cuina. A la parcel·la superior, els habitatges del doble bloc s'es-

III

pq i Parcel·la AP-4. Planta tipus e: 1/800 i perspectiva

Parcel·la AP-1.

Les finestres es faran allargassades en lloc de quadrades per seguir la composició per estrats de la façana i els salts provocats pel desnivell del carrer. S'utilitzarà un totxo clar per alleugerir la massa de l'edificació i per donar més lluminositat als patis interiors, mentre que la planta baixa es farà en totxo vermell per contrastar el refós obligat d l m. Els ampits de les finestres se situaran a 50 cm del terra, que es complementen amb una barana per posar-hi testos i flors, i es permet la visió de l'exterior estant assegut des de la sala d'estar. Les sales seran passants en el doble bloc per tal que puguin tenir la doble orientació i ventilació creuada, s'amplia el corredor en la parcel·la de bloc simple de manera que permeti la col·locació d un armari, la

menor temps possible; d'aquesta manera s'asseguraven dues fites molt importants: la continuïtat de la promotora com a client i una elevada reducció de costos. sobretot indirectes. En l'aspecte tècnic, Obrascón va haver d'adaptar-se a les idees de l'arquitecte, les necessitats de la propietat i les sempre bones indicacions de l'arquitecte tècnic, tot tenint en compte les dificultats que suposa realitzar una obra amb tots els habitatges ja venuts abans de l'inici de la construcció. Tanmateix amb esforç, professionalitat i unes bones relacions, tant amb la direcció facultativa com amb la propietat, aquestes van fructificar amb un resultat molt satisfactori.

cuina deixa lloc per a una taula i té un accés directe a la sala. En tot l'interior s'utilitzen colors clars i el més uniforme possible per permetre qualsevol amoblament. Espero que pagui la pena.

Qualitat i rapidesa Jordi Vergés Capò'obra. ObrosconS.A. Després de gairebé un any de lluita comercial, la promotora Habitatge Entorn, ens va adjudicar aquesta obra de 92 habitatges de protecció oficial. 16 locals comercials i 4 plantes de pàrquing distribuïts en dos edificis. Obrascón es va marcar com a objectiu priorïtari la realització de l'obra amb la millor qualitat i el

Planta tipus e: 1/800

Alguns aspectes destacats de l'obra van ser: la diferència de nivells que es

I N F O R M A T I U

van haver de salvar, així, la planta coberta de l'escala número cinc, correspon al primer nivell dehabitatges de l'escala número u; la façana realitzada amb dues fulles independents sense cap punt de connexió, per evitar ponts tèrmics, adoptant una solució tècnica molt acurada per a les finestres, pel fet de no existir retorn a l'obra vista de façana i col·locar el pre-marc de la finestra collat directament als sostres abans que els envans. Finalment. la gran alçada de les xemeneies i el color blau dels vestíbuls, i també la peça ceràmica d'obra vista permeten accentuar al bon gust a l'hora d'escollir els materials i l'acurat disseny realitzat per l'arquitecte.

REPORTATGE

HABITATGE

I II tructuren amb un menjador-sala amb ventilació creuada —a la íaçana i al pati— tres dormitoris en façana, mentre que el quart dormitori i els dos banys s'obren al gran celobert central. La cuina incorpora també el petit menjador annex. En aquest cas, però, la imposició del safareig a façana fa que aquesta perdi amplitud i lluminositat. Dels aspectes constructius destaquen el tractament de la façana i la resolució dels brancals de les finestres. La façana presenta ia imatge ja clàssica, amb un full exterior d'obra vista recolzada en cada sostre i un envà interior de cartróguix. La particularitat està en el fet que, en arribar a la finestra, el full exterior no gira per anar a fixar el marc de la finestra sinó que es retalla i manté el gruix constant de 14 cm. La fusteria d'alumini es col·loca amb un pre-marc de tub galvanitzat que es fixa directament, per uní perllongació del seus muntants, als dos sostres. Aquesta disposició permet !ractar la duella, la llinda i el llindar com una extensió del bastiment d'alumini i evitar les discontinuïtats en la fàbrica exterior. El principal problema d'aquest tipus de plantejament continua sent, però, e! recolzament del full pesant exterior als

sostres. La seguretat del conjunt depèn exclusivament del correcte ajust dimensional entre el cantell del forjat i la cara exterior de la façana, i els nivells de tolerància dimensiona! són moll escassos. La manca de retorn del full exterior evita pràcticament els ponts tèrmics i augmenta la racionalitat del procés constructiu. Però, com a contrapartida, en eliminar els plegaments dels brancals, tota la responsabilitat sustentant es concentra en la secció del full exterior, els 2/3 fatídics de recolzament de l'obra.

ENTORN

L'estructura s'ha resolt amb jàssera plana i sostre unidireccional. La disposició dels pilars, retardada respecte al pla de façana, permet compensar els moments del tram central i equilibrar millor el pòrtic. Per contra, aquesta disposició dóna lloc a un pla de recolzament de la

façana molt flexible —acumula ia fletxa del voladiu i ta del tram entre jàsseres— i això pot augmentar el risc de fissures en el tancament. Pel que fa a les cobertes s'ha optat per la solució de coberta plana més segura: la coberta invertida, ull

Prefabricados de Hormigón, S. A. P.s Torras y Bages, 106

Tel. (93) 345 88 50 Fax: (93) 346 17 13 08030 BARCELONA Ezequiel Solana, 24 (Portal 2) 1 S D Tel: (91) 407 61 33 Fax: (91) 377 17 50 28017 MADRID

D Deseo recibir mayor iníormación D Ruego visita representante Nombre Dirección Población D.P._

REPORTATGE

HABITATGE

ENTORN

i i s i m

ECONÒMIC

cosln- síes 5.257 1021 2.662 5.584

193,97 21,39 5558 117,00

Tancaments i cobertes Tancaments i div. Cobertes imperm.

4.836 3,564 1272

101,33 74,67 26.66

Acabats Revestiments Pintures Paviments

4.689 2.368

98,25 49.61 13.44 3521

15.01 7.58 2.05 538

Tancaments pracL Fustenaintenof Fusteria exlenor Persianesivklres Serraiteria

4.551

95,35 8.72

2.609

'54,68

14,56 1.33 3,36 1.52 8,35

Instal·lacions Evacuació Nuclis humrts Electricitat

6.771

141,87 12.11 37.77 25.41 6,55 27,20 11,61 21,21

21,67 1.85 5.77 3,88 1,00 4.16 1,77 3.24

23,81

3,64 3.33 0,31

Gas Estudi econòmic cost/m1 (ptes)

Total PEM G.G.+ B.I. (17%)

31.533

661,13

85,47

5.364

112,39

14,53

TOTALPRESSUPOST

36.917

Baixa 3.28°:

-1.212

TOTAL CONTRACTA

35.705 211

Increment alumini TOTALCOST

35.916

Cosí obra

35.916

25,39 ^

3,39

0,59

752,55 13,36

1,59

2.477

51,90

6,17

Companyies sub.

449

9,40

1,12

Urbanització

672

14,07

1,67

Facultatius

TOTAL PROMOCIÓ

641 1.680

416 1.050

475

578 1.803 1.213

313

22,01 9,95

327 8,49

Especiais Garatge Calelacció

1298

Diversos Mobilari cuines Dwersos

1.136 1.041

PEM Edificació Total edificació Control qualitat

31.240 31240

654,58 654.58 6,55

100,00 99,01

312

TOTAL PEM

31.553

661,13

100,00

554 1.012

21,81 2,00

0,99

^ 4,42

638

Seguretat i higiene

29.63

Estnicturi Movmenlde terres Fonamerts Estructura

40.152

111

Habitualment, pera Habitatge Entorn, el sislema d'adjudicació utilitzat és l'oferiment del projecte a les empreses contractistes que puguin tenir interès en la valoració d'aquest. Després es tria segons la millor oferta, la qual no és necessàriament la més econòmica. En aquest cas el procediment també va ser així i, després de moltes negociacions, es va adjudicar l'obra amb una baixa del

3,28%. El cost tinal de la promoció, sense considerar la repercussió del terreny, i afegint-hi l'increment en la millora de la qualitat de l'alumini, es resumeix al quadre d'estudi econòmic. La repercussió del cost per m2 de cada concepte es!à feta per a la totalitat d'obra construïda. • Anàlisi arquitectònica: Joan Sabaté Estudi econòmic: Aumedes/Pena Fotografies: Javier García Die, Chopo

EL PERFIL QUE MES T'AFAVOREIX

Registre

Perfils conformats o laminats d'acer, metàl·lics per a esglaons, sintètics per a sòcols; d'alumini, d'escuma sintètica, PVC, butil, elastomèrics i de llautó per a junts perfils per a tancaments cortina, per a lluernes; tancaments de perfil d'alumni lacat o anoditzat; perfils estruç turals per a cobertes i hivernacles. Especificacions, característiques, marques, normativa

ÏÏEC

de Materials

Tot ho trobaràs al Registre ITEC de Materials.

OBRASCON: Obres amb professionalitat El terme professionalitat al·ludeix al fel que cl control de la societat correspon a un grup de professionals de la construcció, però sobre tot, a l'actitul en front del treball, cercant la qualitat òptima de les obres. Solucions tècniques d'ingenieria; la garantia de la qualitat en l'execució; cumpliment del

La marxa d'OBRASCON està orientada amb rigorositat i seguretat, basada en una configuració precisa de les seves fites i de la seva política empresarial.

HïAl\ItUJJ.\(

>.UUUUU.M!'

1(11)1 I ADI A.VA M.AKIIIWA [IJ AKCIiLO.YU

El realisme dels seus plantejaments i uns constant actualització tecnològica, proporcionen uns consistents resultats. En obres i dividents. "> m.

MCX't-MI Ut ÍILOSOriA. (B.UtCLLOSA).

Obres amb professionalitat.

Promonal tiene las claves para convertir el Calculo Estructural en un proceso sencillo

Potencia Única herramienta de Calculo de Estructuras sobre Estaciones de Trabajo

Sencillez Una sola herramienta para distintos Sistemas Estructurales

Productividad Ahorra tiempo y permite evaluar alternativas

Efectividad Los resultados operativos son directamente utilizables en obra

Integridad Obtiene todos los pianos de resultados sin necesidad de recurrir a otros sistemas CAD

Seguridad Resultados garantizados por mas de 15 anos de experiència

Servicio Soporte dinàmico y eficaz, con posibilidad de personalización de las aplicaciones

C/O. Civil, 22 Esc. 2 pla 1 46020 Valencià Tel.: (96) 393 23 66. Fax: (96) 393 23 65

Llame hoy o remitanos sus datos por fax y obtenga de forma gratuita una copia de evaluación que le permitira comprobar que sencillo resulta optimizar su Calculo de Estructuras Ruego me remitan información: Nombre: Dirección Población

C.P Tel.: