INF950415 by sia16

•NFORMATIU

DEL COL·LEGI D'APARELLADORS m Pastor,5 08021 BARCELONA

I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Tel. 414 33 11 - 209 82 99 Fax 414 34 34

Delegacions a Vic. Manresa, Granollers i Terrassa

La professió aposta per una construcció de major qualitat Els aparelladors i els arquitectes catalans han signat una declaració conjunta en la qual reclamen l'aplicació de mesures urgents contra la indefensió dels usuaris en relació amb els defecles dels edificis i la responsabilitat desmesurada que assumeixen els tècnics de la construcció. Aquestes passen per la reíorma del Codi Civil, la promulgació de la Llei d'Ordenació de l'Edificació, l'aplicació efectiva a Catalunya de la Llei de l'Habitatge, t la constitució d'un sistema arbitral de la construcció. Per altra banda, el Col·legi ha constituït una comissió de 3 responsabilitat civil per tal de prevenir la sinistralitat. v •

l a diagnosi, procés clau en intervencions sobre pedra El curs Diagnosi i tractament de pedra i maó, organitzat pel Servei Rehabilitació del Col·legi, va finalitzar, el passat 18 de març amb una crida, per part dels especialistes que hi van participar, a la importància de fer una diagnosi suficientment acurada abans de qualsevol intervenció. Segons aquests especialistes, els punts clau de tota intervenció són el control i eliminació de la humitat i les sals solubles, i la 5 inspecció posterior dels llocs conflictius. • •

D INFORMATIU Consell de Redacció: talon* Captfa. Ca"-es Catrò. Joan Gay i R»mon Puç ' " i : Cartss Carafti. Had*cP u u u t FotognSK J»wr Gaidi 0 * . CKfo hkt*isti»dói Umsom Al*R«ny. Frttth: U p impfWür Hor w ^ i l Opina tagtt B4238l·1991. BSN: 1132-ZSm. PuMdttt BíT-PJ*odKl Jonp TvraMu. 155. 06029 BvcekmTei *10*SSS.Fit*30397S EKTA: CdJtgi tfApMbdon 1 Anju*S 08B1 BfakfA T«i 209 E 99 Fix 4U3431.O(MA:PI H^of.6 08500Vt Tti 885 » t i . D«gwDmu-là: 0»rOn,6 0B240UMnn.Td.a^ v TAB79

TS^sïïr-

Una estança d'art i disseny contemporani Barcelona va inaugurar al final del passat mes de març una nova edició de la Primavera del Disseny. El Col·legi, com ja és tradicional, participa en aquesta manifestació cultural. Aquest any ho fa amb l'exposició ArtDisseny, objectes en la frontera que es va inaugurar el passat 5 d'abril, i amb una taula rodona que se celebrarà el 18 de maig sobre disseny i museus. A la taular rodona participaran, entre d'altres, els J arquitectes Oriol Bohigas i Juli Capella. • •

Especial "Protecció contra incendis" La construcció i, conseqüentment, els seus agents, es veuen condicionats cada cop més per l'obligatorietat de les normes, ja sigui sobre el disseny, els materials 0 les instal·lacions. L'eleval nivell de la tecnologia aplicada i el grau de confort-qualítat de vida exigit fan que les condicions requerides augmentin considerablement i que també ho íacin les mesures de seguretat, de qualitat i de protecció contra els incendis. L'INFORMATIU publica un especial Protecció contra Incendis en el qual s'acosta a aquesta problemàtica des de diferents vessants. •

11a 23

Promonal tiene las claves para convertir el Calculo Estructural en un proceso sencillo

Potencia Única herramienta de Calculo de Estructuras sobre Estaciones de Trabajo

Sencillez Una sola herramienta para distintos Sistemas Estructurales

Productividad Ahorra tiempo y permite evaluar alternativas

Efectividad Los resultados operativos son directamente utilizables en obra

Integridad Obtiene todos los pianos de resultados sin necesidad de recurrir a otros sistemas CAD

Seguridad Resultados garantizados por mas de 15 anos de experiència

Servicio Soporte dinàmico y eficaz, con posibilidad de personalización de las aplicaciones

O G. C M . 22 Esc 2 pta 1 46020 Valencià Tel.: (96) 393 23 66. Fax: (96) 393 23 65

Llame hoy o remitanos sus datos por fax y obtenga de forma gratuita una de evaluación PSOMONAL copia que le permitira comprobar que sencillo resulta V.A.R. Edoclones d* Trabajo

optimizar su Calculo de Estructuras

Ruego me remitan informatión: Nombre: Dirección Población

Te!.:

QUALITAT

1 RESPONSABILITAT

CIVIL

Els col·legis d'aparelladors i d'arquitectes de Catalunya acaben de signar una declaració conjunta en la qual reclamen l'establiment d'un sistema efectiu de garanties a l'edificació, i a la vegada, que el nou marc legal assigni a cada agent del procés les seves respectives funcions i responsabilitats.

Els professionals esmobilitzen per la qualitat La prevenció de la sinistraliíat a l'edificació esdevé un objectiu prioritari d'aparelladors i arquitectes 'any 1994, els aparella| dors i arquitectes tècnics col·legiats de Bar| celona van pagar 603 milions de pessetes en I primes a la mútua d'asI segurances Musaat per cobrir la seva responsabilitat civil, una xifra que el 1993 va ser de 420 milions i el 1992 de 223. Les xifres parlen per si soles. Això, però, té la seva contrapartida en la sinistralitat, que va passar de 420 milions el 1992, a 637 el 1993, i s'ha mantingut prop de 600 milions el 1994. Aquesta situació requereix mesures immediates ja que, si no és així, i'espiral de reclamacions i de cost de la prima pot portar a una disminució progressiva dels ingressos reals dels tècnics. El primer que ca! modificar és el marc legal actual que acaba castigant de manera molt important els tècnics intervinents en l'obra (aparellador i arquitecte). En aquesta línia i, fruit d'unes converses entre les respectives juntes de govern, s'ha fet una primera declaració conjunta dels col·legis d'arquitectes i d'aparelladors i arquitectes tècnics de Catalunya reclamant els canvis jurídics necessaris per posar fi a aquesta situació i, a la vegada, millorar les garanties de l'usuari. Comissió de responsabilitat civil D'altra banda, però, el Col·legi ha constituït una comissió de responsabilitat civil amb la intenció d'estudiar i portar a la pràctica un seguit de mesures de prevenció de ta sinistralitat. Aquestes mesures, de les quals es donarà àmplia informació i seran posades a debat entre tots els companys interessats, pretenen: • l'estudi de les causes tècniques dels sinistres. • la redacció d'unes recomanacions tècniques i professionals per als tècnics que intervenen a les obres. • l'establiment d'una normativa collegial especifica aplicable en l'emissió d'informes sobre delectes constructius en període decennal. t l'edició d'una col·lecció de fitxes de

Declaració conjunta Els aparelladors i els arquitectes reclamen un conjunt de mesures urgents per actuar contra la indeíensió dels usuaris en relació amb els defectes dels edificis i la responsabilitat desmesurada que assumeixen els tècnics, com ara l'aprovació immediata de la reforma del Codi Civil, la promulgació de la Llei d'Ordenació de l'Edificació, e! desenvolupament i aplicació efectiva a Catalunya de la Llei de l'Habitatge, i la constitució d'un sistema arbitral de la construcció.

patologies per a la seva difusió entre els tècnics. t l'elaboració d'un estudi jurídic sobre contractació, intervenció professional i responsabilitat amb l'objectiu de donar més protecció a actuacions concretes. Aquest conjunt de mesures de caràcter preventiu han de tenir el suport d'una millora en la gestió de la sinistralitat. Això vol dir establir mesures que aconsegueixin reduir el cost dels sinistres. En aquest sentit, hi ha en estudi una primera proposta per crear un tribunal arbitral de !a construcció, en el marc de la Uei d'Arbitratge, en e! qual fossin representades totes les parts interessades i que permetés resoldre de manera molt més econòmica una part ímporant dels sinistres. •

L ' I N F O R M A T I U

Segons la declaració conjunta, (veure L'INFORMATIU anterior), la reforma del Codi Civil és la millor solució "per a la racionalització de la responsabilitat per defectes en l'edificació, pel que fa als terminis de reclamació i als agents implicats". Aquesta racionalització tindria el seu complement perfecte amb la promulgació de la Uei d'Ordenació de l'Edificació la qual "hauria de definir les funcions i responsabilitats dels agents intervinents, i establir garanties efectives per als usuaris". El sistema de garanties a l'edificació es perfeccionaria, segons aquesta declaració conjunta d'arquitectes i aparelladors, amb el desenvolupament i aplicació efectiva de la Uei de l'Habitatge í del Llibre de l'Edifici com a "compromís de tots els agents i dels propietaris en la qualitat, ús i manteniment dels edificis d'habitatges"1. Finalment, el document conjunt demana la constitució urgent, en el marc de la Llei d'Arbitratge, d'un sistema arbitral de la construcció, en el qual estiguin representats les assocíacionsde promotors, els gremis de constructors, els col·legis professionals i les organitzacions de consumidors i usuaris, "un sistema que agiliti les reclamacions per defectes constructius".

P U N T S

V I S T A

F I R M A

L ' E D I T O R I A L

Els materials i elements constructius clavant el foc

Qualitat

a responsabilitat civil professional incideix cada vegada més negativament en els tècnics de la construcció. I és que fins avui, ies responsabilitats inherents als defectes del procés constructiu, i fins i tot la manca de manteniment, han recaigut, quasi exclusivament, en ells, a causa de la desaparició de la resta d'agents o la manca de cobertura de la seva responsabilitat civil. L'elevat cost de la pòlissa i la necessitat de cobrir en solitari una responsabilitat tan àmplia i durant tant de temps està portant els tècnics a una situació insostenible. Però aquesta situació perjudica igualment els usuaris, que són els afectats pels defectes que inevitablement es presenten en la construcció, i més quan la reclamació dels seus drets és tan complexa i difícil. La situació reclama solucions urgents. Cal establir mecanismes perquè la sinistralítat no creixi. Però cai també un canvi legislatiu que atorgui a cadascú la responsabilitat que li pertoca i que doni garanties efectives per als usuaris. •

'acte de construir lligat I a la prevenció d'incendis és el resultat d'integrar una estructura, uns tancaments, unes instal·lacions i uns materials adequats. En aquest cas, cal entendre per adequat tot allò que en situació d'exposició al foc ofereixi les garanties suficients que permetin l'evacuació correcta i la posterior intervenció dels bombers. Pel que fa als materials i elements constructius, tots els paràmetres que es quantifiquen dintre de ia NBE-CP1 91 van orientats a garantir l'estabilitat estructural i dels materials per tal d'assegurar l'evacuació de les persones. Es marquen temps de resistència al foc i estabilitat de les estructures (RF i EF); es classifiquen els materials segons la seva facilitat de propagar el foc (M0aM4). Per íant, els materials i els elements constructius, citant textualment el que diu la NBE-CPI, "hauran d'assegurar l'estabilitat o capacitat portant, no hauran d'emetre gasos inflamables ni tòxics, hauran de ser estancs a les flames i al fum í hauran de ser resistents tèrmicament per tal de no trasmetre la calor en un temps determinat a la cara no exposada al foc". Des del punt de vista del bomber, això té una traducció que relaciona íntimament el material o element constructiu amb la manera d'intervenir, És evident que el plantejament de l'extinció d'un foc dins d'un edifici amb estructura metàl·lica és completament di-

"La reacció al foc és una de les característiques desconegudes de bona part dels materials" ferent al plantejament d'extinció dins d'un edifici amb estructura de murs de càrrega o estructura de formigó armat. En el futur, si s'apliqués correctament la NBE-CPI 91 a totes les noves construccions i a les antigues que s'haguessin d'actualtoar, no ens plantejaríem la manera d'intervenir-hi, i les precaucions a

l'hora de fer-ho serien les mateixes en tots els edificis. Tots els materials tenen la seva fitxa de característiques que, a mesura que passa el temps, nosaltres mateixos anem reomplint i complementant amb apartats que ens eren desconeguts; és evident que una de les característiques desconegudes de la major part dels materials és la reacció al foc. Ens hem d'acostumar a conèixer aquest apartat i integrar-lo dins la fitxa. M'agradaria acabar de la mateixa manera que he començat, fent referència a Tacte de construir: si el procés es realitza donant una resposta correcta a quins materials i elements constructius s'han d'utilitzar i com s'han de col·locar en l'obra d'acord amb la seva reacció davant del foc, podrem esmenar la major part de les errades que es realitzen en l'apartat de la ' prevenció contra incendis i, a la vegada, com a bombers ens sentirem més segurs en el nostre treball. • JOAN PEDRENYI ABELLA Arquitecte i Arquitecte Tècnic Cos de Bombers de l'Ajuntament de 8arcelona

PREMSA

La construcció i els errors del passat La construcció és un dels principals motors de qualsevol economia moderna, fet que explica i'atenció amb què les administracions públiques, els empresaris i els sindicats observen la seva evolució. El sector de la construcció s'està beneficiant clarament de la represa econòmica. En el primer segment de l'activitat productiva, però, els diferents governs tenen una capacitat d'intervenció directa gràcies a l'obra pública. Aquesta, en determinats moments, ha jugat un paper de sosteniment sense el qual les dificultats de moltes empreses haurien estat més nombroses. Però també per a aquest sector s'ha de remarcar una reflexió general: ca! aprendre dels errors del passat per no tornar-los a repetir en el futur. L'activitat en l'obra pública hauria de ser equilibrada. Cal apostar per les infraestructures, ja que aquestes asseguren la viabilitat de l'economia del segle que ve. Però aquesta aposta ha de ser racional; s'ha de fer en aquelles obres on la rendibilitat estigui més enllà de qualsevol dubte i on no primi l'element faraònic o de propaganda. El tren d'alta velocitat, entre Sevilla i Madrid, n'és un infaust exemple. • Editorial Avui, 4 d'abril de 1995

INSTRUCCIONS: Heu de resoldre les definicions numerades i anar ratllant les síl·labes dels mots-resposta en la graella de l'esquerra. Les síl·labes que queden sense ratllar formen

• r" 3 Sil piHillM 1

el nom de la ciutat sant santa on podem admirar el monument <de la fotografia. A la columna de color dels mots-resposta hi trobareu en acròstic el nom d'aquest monument.

LAR

LLO

TOS

TÍ

CAL

SAS

RAR

FALL

PAR

ÇA

CAI

DO LLANT

LLIS

NES

LEM

DEFINICIONS: 1. Conté una base tfendoll o un mecanisme elèctric. 2. Típiques de la ciutat, com les patrulles. 3. Paviment de fusta, molt utilitzat en països nòrdics. 4. Recobrirem amb oli o alguna substància greixosa. 5. Base d'un balcó en voladís, especialment de pedra. 6. Nansa per on agafar quelcom. 7. Cada un dels trossos tfun arc, lormigonat separadament. 6. Enganxar amb una subsSOLUCIONS:

I N F O R M A T

CAR QUET

DA REM

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

I I

tanda adheswa. 9. Recobrir una superfície prèviament anebossada amb una plana. 10. Material que es resrsteix a dewar passar fa calor 0 l'electricitat . 1 1 . VrtraJI òe forma circu&r. 12. Interrompre totalment el pas d'un conducte 13. Va per on hi circula en Miki Moto amb ei seu vehicle. 14. Sostremort no transitable destinat als mals endreços.

NOTICIARI

T È C N I C A

El curs Diagnosi i tractament de pedra i maó, organitzat pel Servei Rehabilitació del Col·legi, va finalitzar el passat 18 de març amb una crida per part dels especialistes que hi van participar, a la importància d'aprofundir en el coneixement p rev i de l'estructura en la qual volem intervenir

Intervenir en elements de pedra i maó La humitat i les sals solubles són els factors fonamentals de dany en aquests materials ontrolari allunyar sempre la humitat, eliminar les sals solubles dipositades sobre la superfície i inspeccionar periòdicament els punts I conflictius són aspectes clau que cal tenir sempre en compte en les intervencions que es realitzen en elements de pedra i maó. Així es desprèn de la taula rodona de cloenda del curs Diagnosi i tractament de pedra i maó, que es va fer del 15 al 18 de març al Col·legi, organitzat pel Servei Rehabilitació. En els darrers anys. les investígacions t la tecnologia aplicada a la durabilitat de les estructures de pedra i maó han avançat força. Han sortit noves tècniques d'intervenció i d'altres que ja s'aplicaven s'han qüestionat. La major part dels especialistes, però. estan d'acord que la naturalesa dels tracta-

ments utilitzats pot tenir conseqüències negatives si la diagnosi no ha estat suficientment acurada. Intervenir en pedra i maó és complex, ja que els coneixements que es necessiten provenen de diverses disciplines com ara la construcció, la química o la geologia. Per aquesta raó és necessària una formació contínua que permeti dissenyar i controlar les intervencions amb prou garanties. El curs ha permès aprofundir en el coneixement de les característiques dels materials, la diagnosi i les tècniques d'intervenció. També ha permès conèixer els factors fonamentals de danys en aquestes estructures, Per a Rosa Maria Esbert, catedràtica de Petrologia de la Universitat d'Oviedo, són "la humitat i les sals solubles'. Per a Esbert, és imprescindible "una inspecció cíclica de les parts conflictives, un manieniment de la solució aportada que

Si la diagnosi no ha estat acurada, el tractament pot ser contraproduent

permeti anul·lar l'aparició de problemes que de vegades es deuen a la nostra pròpia intervenció". Per Giufia Baronio, professora del departament d'Enginyeria Estructural del Politècnico da Milano, és molt important el tipus de producte (hidrofugants i consolidants) que s'aplica en aquestes intervencions. Per a Baronio, "el producte que s'aplica ha de tenir les característiques químiques, físi_. , ,

cuítòrica té una penetració molt baixa, íins a 200 micres, la qual cosa fa irrellevants els problemes que pugui causar la seva contracció. Així ho exposava Màrius Vendrell, professor de cristal·lografia i mineralogia de la Universitat de Barcelona, el qual va sortir al pas de la polèmica que ha despertat darrerament les actuacions sobre aquest monument en alguns mitjans de comunicació generals. , , , .

ques i mecàniques dei

Preguntat sobre la possibilitat de trasllat del monument, Vendrell va manifestar la seva oposició "per la seva inviabilitat política i tècnica". La seva oposició al trasllat es fonamenta "en el fet que l'estat de cohesió de les pedres que configuren el conjunt és deficient i la pedra patiria. I també perquè l'únic indret de la ciutat on es podria col·locar és a t'esgièsia gòtica de Sant Pere i no es podna gaudir d'una visió frontal, tal com li correspon*. •

El producte ha de tenir

suport sobre el qual s'aplica (comptabilitat química, deíormabilitat, resistència mecànica i porositat). Sï es fa així no s'haurà de tenir por que en el lutur s'hagi de restaurar la restauració". La intervenció que es duu a terme a la portalada de pedra del monestir de Ripoll no provocarà problemes d'aparició d'eílorescències. Tampoc no hi haurà aparició de sals. Finalment, la capa de resina utilitzada sobre la superfície es-

les característiques del suport sobre el qual s'aplica

L ' I N F O R M A T I U

NOTICIARI

I N S T I T U C I O N S

P R E M I S

el projecte de reforma dels estatuts i reglaments El tema serà estudiat i debatut de nou pels mutualistes i podria quedar resolt el proper juny

revisió Mútua (Premaat) va decidir, en l'Assemblea general extraordinària celebrada els passats dies 24 í 25 de març a Madrid, retirar el projecte de reforma dels seus estatuts i reglaments. La posició contrària a aquest projecte de reforma dels delegats que representen els mutualistes de les assemblees col·legials de Madrid i Barcelona va dur els dirigenís de Premaat a retirar les seves propostes en el decurs de l'assemblea, abans d'arribar a la votació final.

L'Assemblea general extraordinària de Premaat tenia com a objectiu aprovar la reíorma dels estatuts i reglaments de funcionament i prestacions de l'entitat. Amb anterioritat, l'Assemblea col·legial de mutualistes de Barcelona havia aprovat per àmplia majoria una esmena a la totalitat, en la qual es demanava més informació sobre les propostes presentades i es reiterava la necessitat de disposar de dades que permetessin valorar les perspectives de futur. Assemblea dividida Va ser precisament el rebuig d'aquesta esmena, per tan sols un petit marge de 16 vots, el que va provocar un primer intent per part de la presidència de Pre-

maat de retirar el projecte de reíorma dels estatuts i reglaments atesa l'evident divisió dels assembleïstes. Finalment, aquesta clara divisió va fer que es decidís retirar eis projectes, donant d'aquesta manera per acabada l'assemblea de Previsió Mútua. Tanmateix, ei tema de la reforma no és pas tancat. S'han previst eleccions a Premaat per al proper mes de juny. Per les mateixes dates el tema podria quedar resolt una vegada hagi estat estudiat i debatut pel col·lectiu mutualista.

NORMATIVA

L'Assemblea general extraordinària de Previsió Mútua (Premaat) va comptar amb la participació d'uns 3.000 mutualistes, entre mutualistes presents i mutualistes representats. Pel Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona van assistir-hi a l'assemblea quatre delegats en representació de l'assemblea de mutualistes de Barcelona, aquests delegats representaven 216 votants. També hi van assistir, d'altra banda, alguns mutualistes del col·legi de Barcelona, a títol individual. •

La restauració del Park Güell i l'Illa, candidats al FAD

'edifici de l'Illa Diagonal a Barcelona, de Rafael Moneo i Manuel Solà-Morales; la restauració del Park Güell, de José A. Martínez Lapena i Elies Torres (L'INFORMATIU 56 i 58); les naus industrials de la carretera de Vielha a França, de l'estudi Artigues & Sanabria (L'INFORMATIU 60) i l'auditori Enric Granados de Lleida, d'Artigues & Sanabria, són algunes de les catorze obres finalistes que opten al premi FAD d'arquitectura en la seva edició corresponent a 1994, que es fallarà el proper mes de juny.

Pel que fa a l'apartat d'interiorisme figuren les sales de lectura de la Biblioteca de Catalunya (Joan Rodón) i les oficines d'ABI en Torre Mapfre (Octavio Mestre). En l'apartat d'espais exteriors figuren, per la seva banda, la restauració del volcà Croscat a la Garrotxa (Martirià Figueras i Joan Font) i el jardí Olga Sacharoff de Barcelona (Marta Gabas i Carles Casamos). Finalment, en l'apartat d'espais efímers destaca l'aparador Camper (Jordi Nogués). Segons Josep Alemany, president del Foment de les Arts Decoratives (FAD), repassant les obres finalistes "s'observa una tendència de retorn a les formes del racionalisme. Acaba l'etapa en la qual els arquitectes estaven separats de la vida de la gent, i el disseny no tenia res a veure amb ia vida normal". •

INSTITUCIONS

d'ús dels sistemes de sostres

El Consejo General declara desert el premi Caupolicàn de seguretat

El fabricant haurà de lliurar la documentació als tècnics

El jurat només va atorgar quatre mencions especials

a Generalitat de Catalunya acaba d'aprovar, amb l'objectiu de millorar la seguretat de les estructures per a sostres i cobertes, el decret 71/1995, en el qual s'estableix que els fabricants de sistemes de sostres de Catalunya hauran d'obtenir l'autorització administrativa de la Generalitat. La direcció general d'Arquitectura i Habitatge crearà un registre de les fitxes de característiques de les noves autoritzacions. El fabricant estarà obligat a lliurar a ia direcció facultativa una reproducció d'aquestes fitxes i els plànols de col·locació amb indicació concreta dels elements i les indicacions per a la seva correcta execució.

El Reial Decret 1630/1980, de 18 de juliol, establia, fins ara, que tots els elements resistents per a sostres i cobertes (biguetes armades i pretesades, lloses nervades, sostres de ceràmica armada, etc.) havien de tenir concedida la corresponent llicència d'ús atorgada pel Ministeri d'Obres Públiques. Aquestes autoritzacions afectaven globalment al sistema de forjat, sense que es controlessin les característiques per separat de cadascun dels seus components, tenint en compte que moltes vegades es col·locaven en obra per separat els diferents elements d'un sistema. E! nou decret de la Generalitat entrarà en vigor el pròxim dia 24 de juny. •

L ' I N F O R M A T I U

l premi Caupolicàn a la seguretat i salut laboral a la construcció, convocat pel Consejo General de la Arquitectura Tècnica de Esparïa, ha estat declarat desert en l'edició de 1994, atès que el jurat dei premi va entendre que cap dels treballs admesos a concurs assolia el nivell adequat d'interès que l'entitat i la finalitat del premi requereixen. El jurat, a més a més, va proposar que la dotació econòmica del guardó d'aquest any es destinés íntegrament a incrementar el premi de la pròxima edició. Eí jurat, però, va decidir fer una menció especial de quatre treballs per les seves especials particularitats. En pri-

mer lloc, el dispositiu anticaiguda CPL AB, de Carmelo Pérez, que destaca per la sobrietat i rigor tècnic amb el qual ha estat desenvolupat. Altres mencions especials corresponen a l'antena de seguretat per a treballs en alçada, de Rafael Martínez, per l'esforç de creació i concepció de la idea, i també la qualitat de la presentació i maquetacïó; al treball Solucions tècniques de qualitat per a la prevenció del risc de caiguda d'alçada, de l'empresa Huarte S.A, per l'originalitat i eficàcia de la seva xarxa; i, finalment, un treball de seguretat i higiene, de l'empresa LAIN, en el qual s'aprecia el seu caràcter realista i l'originalitat de les normes d'actuació. •

NOTICIARI

C U L T U R A

" cerca la iscic La mostra forma part de la biennal Primavera del Disseny

l passat dimecres 5 d'abril es va inaugurar, a la sala d'exposicions del Col·legi d'Aparelladors, la mostra Art-Disseny, objectes en la frontera amb una conferència de Reyer Kras, conservador del departament de disseny del Stedelijk Museum d'Amsterdam sobre les relacions entre el món de l'art i el món del disseny. Kras va defensar, durant la seva intervenció, la manca de grans diferències conceptuals entre una i altra disciplina. Segons Kras, l a discussió actual sobre les fronteres de l'art i ei disseny tracta més aviat de la indefinició d'aquestes fronteres que no pas de la voluntat de separar ambdues disciplines". La mostra té, com a principal objectiu, establir un joc de relacions, analogies i contrastos entre el món del disseny i el món de l'art per mitjà d'una selecció de 15 obres de diferents artistes plàstics i dissenyadors. Art-Disseny, objectes en la frontera inclou obres de Roberto Atan-

El Consejo destina el 0,7% del pressupost a la infància marginada La infància marginada, representada per l'organització no governamental SED (Solidaritat, Educació, Desenvolupament), serà la destinatària del 0,7% del pressupost de 1994 del Consejo General de la Arquitectura Tècnica de Espanya. Amb aquesta decisió s'acomplia el compromís adoptat pe! ple extraordinari de! Consejo, dut a terme el 23 de juliol. SED va anunciar el seu objectiu de destinar el diner rebut al Fons d'Ajut als nens treballadors, immigrants i del carrer, a qui es dediquen en centres d'acollida, llars infantils, centres de protecció al menor, tallers ocupacionals i projectes de recolzament escolar i d'alfabetització, entre d'altres. •

Manca d'edificis 'intel·ligents' a la City de Londres

ce, Ron Arad, Joan Brossa, Tom Dixon, Frank O'Gehry, Donald Judd, Carlos Pazos i Francesco Volsi, entre d'altres. Les obres que s'exhibeixen a la mostra comparteixen, segons la comissaria de la mostra, Annemieke van de Pas, la intenció de situar-se en la quotidianitat, d'unir les qualitats artístiques amb el disseny i l'ús quotidià. •

La immobiliària Jones Lang Wootton ha fet una crida a les autoritats municipals de la City (Londres) en la qual els adverteix de l'evolució negativa que pateix aquest emblemàtic barri de la capital anglesa, procés que el pot fer perdre la primacia com a seu financera internacional. Segons Jones Lang Wootton, la City pateix d'una greu manca d'oferta de locals amb més de 10.000 metres quadrats i condicions per acollir les noves tecnologies de la informació i de l'oflmàtica. •

La UE vol que els professionals respectin la lliure concurrència La Comissió Europea es planteja reclamar als professionals liberals que apliquin les regles normals de concurrència, especialment pel que fa als preus i les prestacions. La Comissió vol, d'aquesta manera, posar punt final a certes pràctiques tradicionals i "anticoncurrencials", com ara la fixació d'un preu mínim pels honoraris dels professionals. •

BÚSTIES PER A CONSTRUCCIÓ BILITACIÓ

Més de 300 models. Fabricacions especials. Tracte professional per a professionals. Demaneu catàlegs i més informació a: EXCLUSIVAS FIGUERAS BUSAFE Rocafort, 193 (Provenia/Mallorca) Tels. (93) 430 04 36 • 322 10 64 08029 BARCELONA '

^ ^ ^ ^ — ^ ^ — ^ ^ —

Còrsega, 594 (cant. Castillejos) Tel. (93) 435 34 26 08025 BARCELONA L ' I N F O R M A T I U

N O T I C I A R I

D E L C O L · L E G I

A S S E M B L E A

G E N E R A L

Una activitat marcada per l'inici de la recuperació i per incertesa en la legislació

l passat 30 de març es va celebrar l'Assemblea General Ordinària de col·legiats en la qual la Junta de Govern va presentar el resultat pressupostari i l'informe que resum la gestió col·legial de 1994. L'Assemblea va aprovar la liquidació i el balanç de situació comptable del Col·legi, un resultat pressupostari que ha eslat marcat per la recuperació de l'activitat econòmica i també professional. L'exercici de 1994 s'ha tancat amb un superàvit al voltant de 45 milions de pessetes, íruit d'un increment important del visat i dels ingressos pels diferents serveis í activitats col·legials. El balanç ha reflectit una economia col·legial molt sanejada. Pel que ia a l'activitat col·legial, destaca l'apartat dedicat a formació, com un dels serveis amb més projecció i que ha trobat una bona resposta entre els col·legiats.

El president del Col·legi, Carles Puiggròs, va exposar els trets fonamentals de la política col·legial, que el 1994 ha

Els acords adoptats per l'Assemblea General Ordinària de col·legiats celebrada el dijous 30 de març del 1995 van ser els següents: 1> Aprovar l'Acta de l'Acta de l'Assemblea General Ordinària de col·legiats celebrada el 22 de desembre del 1994.

estat marcada per l'inici de la recuperació del sector, principalment en edificació, i pel manteniment en la incertesa d'una sèrie de lleis que estan destinades a modificar substancialment el nostre marc jurídic actual. També va fer esment dels recents contactes amb el col·lectiu d'arquitectes per tal de dur a terme conjuntament una política de defensa dels interessos comuns. El primer resultat ha estat la declaració sobre garanties a l'edificació feta pública coindidint amb la celebració de Construmat.

2a Aprovar la liquidació del pressupost d'ingressos i despeses del Col·legi, corresponent a l'exercici de 1994 tancat amb un superàvit de 45.616.378 que es destinarà a reserves, balanç de situació comptable tancat a 31 de desembre de 1994, i informe dels censors de comptes, realitzat per la Comissió Econòmica designada per l'Assemblea General. 3a Aprovar l'informe de Gestió presentat per la Junta de Govern corresponent a la gestió realitzada durant l'exercici de 1994. 4B Elegir els col·legiats Xavier Humet, César Giménez, Ernest López, Magí Miracle, Júlia Orfila i Joan de la Torre que constituiran la comissió econòmica per a l'exercici de 1994.

Carles Puiggròs va aprofitar la celebració de l'Assemblea General Ordinària per anunciar la convocatòria d'eleccions a la Junta de Govern del Col·legi previstes per al mes de juny i, alhora, acomiadar-se com a president de l'entitat després dels seus tres mandats consecutius.

5a Aprovar l'adquisició, mitjançant contracte de compravenda d'un local a Granollers, per a seu de l'oficina/delegació del Vallès Oriental, de 350 m2, per un import de 24 milions de pessetes. Autoritzar el president, com a representant del Col·legi, perquè realitzi els tràmits necessaris per a la seva materialització.

Finalment, l'Assemblea es va cloure amb la formulació del desig que es pugui celebrar en un futur no gaire llunyà un congrés català de la professió. •

Obligacions fiscals

Els acords es van prendre per unanimitat excepte l'aprovació de l'informe de gestió que va tenir un vot en contra i una abstenció.

Tancament de comptes i legalització de llibres

'Fins al 30 d'abril Declaració anual d'operacions amb terceres persones que hagin superat les 500.000 pessetes (model 347) El model 347 l'hauran d'emplenar totes aquelles persones físiques o jurídiques que desenvolupin activitats professionals i empresarials, sempre que hagin superat l'import de 500.000 pessetes durant el 1994, en les seves relacions comercials amb altres persones físiques o jurídiques, o bé la quantitat de 50.000 pessetes, quan facin la funció de cobrament per compte de tercers d'honoraris professionals o d'altres derivats de la propietat intel·lectual o industrial. No estaran obligades a presentar la declaració les següents persones físiques i entitats en règim d'atribució de rendes en l·IRPF: • Les persones que estiguin acollides simultàniament al règim simplificat de l'IVA o règim de recàrrec d'equivalència i a l'estimació objectiva per mòduls en l'IRPF. • Les persones que desenvolupin activitats empresarials per les quals estiguin acollides al règim d'estimació objectiva per coeficients quan el conjunt de les seves operacions econòmiques amb tercers no excedeixi de 10 milions de pessetes (ingressos + despeses).

Obligacions i terminis referents al tancament de comptes, legalització i dipòsit en el règim mercantil

Abans del 30 d'abril, els empresaris persones físiques en estimació directa i les societats hauran de legalitzar els seus llibres de comptabilitat de 1994, en el cas que es facin per ordinador. La legalització s'haurà d'efectuar al Registre Mercantil de la província en què estigui domiciliada l'empresa, tret del cas de les cooperatives, els llibres de les quals s'hauran de presentar en el Registre de Cooperatives de la seva província. Uibres que s'hauran de legalitzar Llibre diari 2 a Llibre d'inventaris i comptes anuals, que haurà de contenir: a • Un balanç de comprovació de sumes i saldos per a cadascun dels quatre trimestres b • Un inventari a 31 de desembre c • Un balanç de situació

No s'hauran de fer constar les operacions següents: d • El compte de resultats de l'exercici • Les importacions i exportacions de mercaderies • Aquelles operacions, el pagament o cobrament de les quals hagi estat objecte de retenció a compte de l'IRPF o Impost sobre societats, com ara els corresponents a activitats professionals que hagin suportat la retenció del 15%. • Els arrendaments de béns exempts d'IVA (habitatges, terrenys rústics, etc.) realitzats per persones físiques o entitats que no siguin empresaris. • Les operacions per les quals els obligats tributaris no havien d'expedir i entregar factura consignant les dades dels destinataris, com són les vendes al detall, el destinatari de les quals no sigui subjecte passiu de l'IVA.

N FO RM AT

e • La memòria de l'exercici Tot i que no s'haurà de legalitzar el Llibre major, és convenient tenir-lo. En el balanç de situació i en els comptes de resultats, a més de les xifres de l'exercici 1994, s'hauran d'incloure les de 1993 amb la mateixa estructura a efectes comparatius. Més informació a l'Assessoria Professional

SERVEIS

COL·LEGIALS

DEMANDES

Empresa Internacional de construcció i rehabilitació 3 TÈCNICS COMERCIALS Dues places per a l'èiaa rTimpermea&Kzaoó í una per ïa de façanes. 12-4 anys d'experiència en el sector de la constata» o maienals • Àrea de treball a tot Catalunya • Edat enlre 25135 anys aproximadament Jornada completa. Contracte laboral indefinit després de 6 mesos d= prcva. Sou- 3-5 000 000.- brut/any t- vehide Rel: 5.291

Constructora de rehabilitació

Estudi d'arquitectura-promotora COORDINADOR per a segui mentrfobres cf edificació tfhabitaiges a la zona del Barcelonès, Baix Uobregat i Maresme. Oingira a peu tfobra conjuntament amb un alíre lècnic i coordinarà rracWicacons i execució entre Pobra i ei despatx, tóealpera inoar-seen rexeroci a peu d'obra. • Experiència màxima de 2 anys. Jornada completa. Relació liberal [1 any aprox. prorrogable). Signarà les ceres al 50% amb un altre company. Sou aprox. de2mi5ons ConlactarambRobertoGuard i a Tef. 20911 66 i 20913 23 Ret.: 5.292

Constructora-promotora d'habitatges COORDINADOR D'OBRES que es responsaDtarà del control d'obres, presuposlos i plàming. Les obres estan ubicadesa la província de Barcelona i Girona. Signarà com a directortacultetiu d'obres. • Experiència d l a 3 anys enfocsimilar • Cal vehicle propi • Edat de 25 a 31 anys Jornada completa amb ftexibitat dhorari. Relació liberal. Honoraris anuals enl/e 3.500-5.000.000.-brut'any. Re!.: 5.293

Empresa de serveis ia construcció i interiorisme

i obra nova CAP D'OBRES per a mesuramerils i valoractó de projectes, coordinació i control econòmic d'obres a Barcelona província. • Experiència d" 1 a 3 tres anys en lloc simSar • Edat de 25 a 30 anys • Idioma: català Jornada complela. Relació liberal. Sou: 2.500.000,- anyitrut negociables.

2 ARQUITECTES TÈCNICS na per a lècnic comercial, i Paltre per a eoiic d'instal·lacions, i Experiència en càlcul í direcció d'obres n la part d'instal·lacions en Tedificació ncorporaoó immediata, nleressats adreçar currículum a: Caner de la Ponalerrissa, 14,2n 08002 Barcelona Fax: (93] 31741 81

Ret: 5.296

DE T R E B A L L

I N F O R M A C I Ó : Pilar Cecília, tercera planta Constructora nacional í internacional 2 TÈCNICS D'ESTUD! percfesertvolpamem ríofertes pera riients ifctacions • Experiència de 3 3 5 anys en mesuraments i pressupostos a constructora • Bon niveO de català-Es valorarà anglès • Disponibilitat pera viatjarà"! a2dies al mes per Aragó, Salears i València • Edat. de 28 a 35 anys Jornada completa. Contracte laboral amb possibiïítals de continuïtat. Sou: 4-5.000.000.- brut/any negociable. Ret: 5.294

Immobiliària d'habitatges CAP D'OBRA que signarà com a facuíatiu de foora. • Experiència de 5 a 10 anys en direcció d'obres • Cal vehide propi «Edat de 30 a 4Q anys Jornada completa. Sou i tipus de contracte a convww,

Ret: 5.29S

Consulting d'enginyeria

Empresa

Ajuntament de Formentera

i arquitectura

de paviments esportius

CAP DE PROJECTES D'OBRA CIVIL

CAP D'OBRA per a corilrol í planificació o"obres tfínstallació de paviments sintètics esportius (preparació de subbases i pavimenl). Selecció i seguiment de subcontractistes i relació amb la propielat i direcció facultativa. • Cal experiència de 3 a 5 anys en obra • Disponibilitat per a vialjar a àmbit nacional el 80% del temps i esporàdicament a l'estranger • Cal domini pa/lat d'anglès o aíemany Sou: 4-5.0OO.OO0,- brut/any negociable.

1 PLAÇA D'ARQUITECTE TÈCNIC O APARELLADOR amb caràcter de funcionari inleri. • Bases: Servei de Promoció i Mercat de TrebalL Presentació d'instàncies, fins al 5 de maig • Lloc: Registre General de la Corporació Plaça de la Constitució, 1 Sant Francesc Xavier 0786O - Formentera Telèfon: 971/32 2034 • Convocatòria putócada en el BOCAIB mÍrrU1,endata4d"abriL

Re!.: SJ99

Re!.: $5.002

per a responsable d'equip lormat per un ajudant tècnic i UlOdelineantsdeCadsoía el cap denginyeria del dept. de projectes • Exprienoa de lOanys en la realització de projectes d'execució i de 3 anys en obres • Calen coneixements d"estructu res, pressuposto i materials • Usuan d'informàtica aplicada a l'execució de projectes • Casiellà i català parlats i escnts i coneixements d'anglès • 35 anys (min.)

Ret.: 5-297

Rel: 5298

A N U N C I S

Si vol compartir el seu despatx, vendre

l'ordinador

o canviar-se la taula de dibuix i encara no ha tingut una resposta efectiva,

TRUQUI'NS ARA 1 ANUNCIÏS A L INFORMATIU

2098299

i 4 1 4 3 3 11

Fax:414 34 34

Es realitzen PERSPECTIVES

S'oferix estudiant d'arquitectura tècnica realitzant el projecte final de carrera, per a col.laboraren projectes, perspecives, i altres. Aporta: • Domini d'Autocad v. 12 • Equip i estudi propis.

nador, en blanc i negre o color 1 RENDER.

0. Maiin Telèfon: 213 92 36

Octavi Telèfon:

S'olereix estudiant d'arquitectura tècni-

• Delineació de plànols • Experiència i rapidesa en el treball

és que encara no ha trucat al telèfon dels Petits Anuncis

S'ofereix ESTUDIANT PENDENT DE PROJECTE

Es fa DELINEACIÓ DE PLÀNOLS

Jordi Guaíde Telèfon: 310 7173 Fax: 310 72 57

Es ven DESPATX BEN SITUAT

Es ven PARTIDA DE TOTXOS I TEULES Es ven partida de leules i totxos manuals empaquetats d'obra vista. • Totxos: 48.000 unitats aprox. t Teules: 15.000 unitats aprox.

213 92 36

_3H

Arquitecte tècnic ven entresol per a despatx, situat al carrer de Balmes (Plaça Molina). • 65m! t Calefacció t Lluminós i tranquil • Bona escala, amb conserge • Preu: 15.500.000 pies.

S'ofereix ESTUDI DE DELINEANTS per a treballs de delineació, aixeca' ments i estat actual. • Eipenència, qualitat i economia

Horari: de 12 a 20 hores Elisenda Pucurull

Informació Telèfon: 41616 39

Contacte Telèfon: 2D0 33 43

Informació Telèfon: 451 Z7 55 1

S'ofereix DELINEANT DE CONSTRUCCIÓ

S'ofereix ESTUDIANT D'ARQUITECTURA TÈCNICA

S'ofereix ESTUDIANT PENDENT DE PROJECTE

S'ofere* delineant de construcció pe< a treballar en empresa o despatx d'arquitectura Aporta • Experiència en realiUacm de projectes tfedificació i de muflisates cinematogràf'ques • Curs d'Autocad v.12 • Disposa d'equip informàtic

S'ofereix estudiani d'arquitectura tècnica que està cursant les últimes assigna 1 ures de la carrera. Aporta: • 220 hores d'Autocad v 12 • Coneixements d'informàtica a nivell d'usuari [WordPeriect v. 51) • Coneixements d'anglès • Vehicle propi

S'ofereix estudiant d'arquitectura lècnica, pendent de projecte. Aporta: • Expenencia en despatx d'arquitectura en mesuraments i projecte • Coneixements de Cad. Lotus. Wordperfed i DBase

Montse G a i t ú Telèfon- 325 79 *3 ínaiinj]

Alet Cuaúm

1 INFORMACIÓ ' P ETITS ANUNCIS

Elisenda Pucurul Quarta planta De dilluns a divendre- , de 12 o 20 hores • Col.legiats

1.000 pessetes

• Estudiants

1.000 pessetes

• Altres

3.000 pessetes

^ Ag·jffi Chmem i

N F O R M AT

414 33 11 i 209 82 99 Fax 414 33 68

A G E N D A

ACTIVITATS

Noves modalitats de cursos d'informàtica Curs pràctic

•Cursd'Autocad

Mini-cursos

Eines de suport a la diagnosi dels edificis existents

Del27o i abnlal29dejuny. Cada dijous de 9 a 13 h. Durada: 40 hores. Preu: 60.000,- col·legiats 78.000,- no col·legiats.

•Cursd'iniciació oi word 6.0

Organitza • Servei Rehabilitació del Col·legi • Laboratori de Materials de la EUPB, UPC Professors Xavier Casanovas, Minerva Embuena, Joan Leiva, Joaquín Monlón i Joan Ramon Rosel! Uoc: Sala d'Actes del Col.legi Dies: dijous 4 i divendres 5 de maig Preu: 25.000,- col·legiats 35.000,- no col·legiats Inscripcions: Servei d'Informació.

Programa • Dijous, 4 de maig - Les eines de suport a la diagnosi • • • • -

Del 23 de maig al 29 de juny. Dimarts i dijous de 18.30 a 21 h. Durada: 30 hores. Preu: 45.000,- col·legiats 58.000,- no col·legiats.

Útils d'inspecció La maleta de! cJiagnosticador Diagnosi d'estructures de fusta Divendres, 5 de maig Diagnosi d'estructures de formigó Diagnosi de parets de càrrega Diagnosi d'humitats Cristeris de mostreig i representatíbitat dels resultats

Curs d'iniciació a l'especialització 1

en inserció professional Uoc Sala de Conferències. Primera planta del Col.legi.

Programa • Dimecres, 3 de maig: Introducció • Dilluns, 8 de maig: - Introducció a la gestió i a l'economia d'empresa • Dimecres, 10 de maig: Continuació • Dilluns, 15 de maig: - Introducció al dret d'empresa immobiliària • Dimecres 17 i dilluns 22 de maig: • Direcció del procés de gestió urbanística • Dimecres 24 i dilluns 29 de maig: - Direcció del procés d'edificació • Dimecres 31 de maig i 7 de juny: - Definició del projecte i la seva realització • Dilluns, 12 de juny: • Contractació i subcontractació • Dimecres 14 i dilluns 19 de juny: - Realització d'obres • Dimecres, 21 de juny: - Execució. Màrqueting operatiu • Dilluns, 26 de juny: - Tancament de l'operació. •

Dies t hora Dilluns 15 i dimecres 17 de maig. De 16.30 a 21h. Matrícula Col·legiats: 5.000 pessetes. Les places són limitades. Inscripcions Les inscripcions es poden fer fins al 9 de maig, al Servei d'Informació. Planta baixa. •

Programa de formació en estructures Darrers cursos del primer semestre, del programa d'estructures: -Mòdul lli: del 2 al 25 de maig. Dimensionatd'estnjctures: A flexió, tallant i a compressió. - Mòdul IV: del 30 de maig al 22 de juny. Concepte d'estructura hiperestàtica. Estimació d'esforços per mètodes exactes. Resultats de programes informàtics.

Dies9M1demaigde9a13h. Durada: 8 hores. Preu: 10.000,- col·legiats 14.000,- no col·legiats.

Informació i Inscripcions a tots els cursos: Servei d'informació. Planta baixa del Col·legi.

Tècniques de recerca activa de treball Organitza Servei de Promoció i Mercat de Treball Professora Sílvia Gonzàlez Ulloa

•Cursd'iniciacióalwindows

Del 22 d'abril a r i de juliol. Dissabtes cte 9 a 13 h. Durada: 40 hores. Preu: 60.000,- col·legiats 78.000,- no col·legiats. Aquests cursos s'impartiran al centre de formació BIT. Avinguda Diagonal. 618. La resta de cursos tindran Ooc a TAula d'Informàtica del Col·legi.

í La frontera entre Fart i el disseny

Project manager en edificació i urbanisme Organitza • Col.legi d'Aparelladors • Departament d'Organització d'Empreses de la UPC Professors: Caries Puiggròs, Jordi Vüajosana, Francesc Solé, Fco. Javier Llovera, Jordi Fernàndez, Albert Roca, Rafael Delgado Coordinació Francisco Javier Uovera Sàez Carles Puiggròs i Uuelles Dies: del 3 de maig a! 26 de juny Lloc: Sala d'Actes del Col.legi. Primera planta. Horari Dilluns i dimecres de 19 a 21 h. Durada: 30 hores. Matrícula • Col·legiats: 50.000 pies • No col·legiats: 75.000 ptes Inscripcions Servei d'Informació. Plania baixa.

•3DStudio

Iniciació a les eines bàsiques per a la realització de documents senzills. Dies2i4demaigde9a13h. Durada: 8 hores. Preu: 10.000,col·legials i 14.000,- no col·legiats.

Cursos en dissabte •Cursd'Autocad

Horari De 18.30 a 21 hores. Uoc Sala de Conferències. Primera planta Preu CoJJegiats: 35.000 pies. per mòdul No col·legiats: 45.000 ptes per mòdul Inscripcions Servei d'Informació. Planta baixa. • N

F O

R M

B departament de Cultura del Col·legi va inaugurar el passat 5 d'abril, l'exposició Art-Disseny: Objectes en la Frontera, una mostra multidisciplinàrïa emmarcada dins dels actes culturals de la Primavera del Disseny, que es duen a terme a Barcelona, fins al mes de maig. La mostra restarà oberta a la Sala d'Exposicions del Col·legi fins al 18 de maig, dia en què tindrà lloc una taula rodona sobre col·leccions de disseny, a les 19.30 h, ala Sala d'Actes. Horari d'exposició: de 10 a 14 i de 16 a 20 hores. Sala d'Exposicions. Planta baixa. •

Programa de primavera de visites culturals • Dissabte, 6 de maig • Catedral de Barcelona. Visita de l'interior i les terrasses superiors. Trobada a les 11 h. a la porta principal de la Catedral. • Dissabte, 13 de maig • Església de Sant Pere de les Puelles, basses de Sant Pere, convent de Sant Agustí Vell, i capella d'en Marcús. Trobada a les

11 h. a l'església de Sant Pere de les Puelles. • Dissabte, 20 de maig • Ciutat romana de Tarragona. • La catedral i el seu barri. - Trobada a les 9 h. a la cantonada Aribau/Bon Pastor. - Preu: 2.000 ptes. Inscripcions: Servei d'Informació. •

Com treballar en un mercat de lliure competència Organitza: Servei de Promoció i Mercat de Treball i EADA Professor Antonio Fernàndez. Enginyer químic. Diplomat per EADA i consultor d'empreses Dies: Dies 24 i 25 d'abril Hora: De 16 a 21 hores Uoc: Sala de Conferències Inscripcions Servei d'Informació. • A

• Dillluns, 24 d'abril 15.45h Recepció i presentació 16.30h Introducció al màrqueting 19.00h B concepte SERVEI 20.00h Procediments per assegurar un bon servei al client • Dimecres, 26 d'abril 16.00h Com aconseguir clients incondicionals 19-00h Com arribar al mercat 20.00h El Servíce-Han personal

^ ^ — ^ —

Curs de català a Vic La delegació d'Osona inicia un curs de català adreçat a aparelladors i col·laboradors. Tindrà lloc del 3 de maig a N I de juny, els dilluns i dimecres de 19 a 21 h. Inscripcions: Tel. 885 26 11. •

Xerradesd'urbanisme La delegació del Vallès Occidental, ha programat cinc sessions tècniques amb el títol, Xerrades d'urbanisme, per als dies 25 d'abril, 2, 9, 16 i 23 de maig, de 19 a 21.30 h. Les sessions aniran a càrrec de Francisco Borràs, Antonio Azpiazu i Celsa Picó. Les places són limitades. Preu col·legiats: 15.000 pessetes No col·legiats: 20.000 pessetes Inscripcions: Tel. 879 01 76. •

Assemblea a Terrassa La delegació del Vallés Occidental convoca una assemblea de col·legials de la comarca, per al dimarts 25 d'abril. Se celebrarà a les 19h en primera convocatòria i a les 19.30h en segona. Informació: Tel. 780 11 10. •

ESPECIAl PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS I N F O R M A T I U

Un cos normatiu per a lluitar contra el foc El sector de la construcció i, conseqüentment, els

edificis i els serveis, i el grau de confort-qualitat

seus agents, es veuen condicionats, cada cop

de vida exigit fan que les condicions requerides

més, per l'obligatorietat de les normes ja sigui

augmentin considerablement i que, com a resul-

sobre el disseny, els materials o les instal·la-

tat, també ho facin les mesures de seguretat, en

cions. L'elevat nivell de la tecnologia aplicada als

aquest cas, les de protecció contra incendis

n la protecció contra incendis, la intenció i no és la de crear un binomi de discòrdia I entre les mesures de protecció passiva i el projecte, sinó que les normes s'adaptin a situacions reals, siguin flexibles i es puguin incorporar af procés constructiu des I del projecte. En definitiva, es tracta que entre tots els agents del procés s'asseguri al màxim possible la integritat de les persones i dels béns en cas de sinistre. La normativa de protecció contra incendis evoluciona i millora, i ho fa amb la revisió de l'actual NBE-CPI91, l'aparició deí Reglament d'instal·lacions de protecció contra incendis, el control dels materials de construcció i dels materials específics de protecció contra incendis, i, per exemple, el Document Tècnic DT-CPI/1. Pel que fa a l'àmbit de Catalunya, encara millora més amb l'aparició del Decret 241/94, que complementa l'actual norma bàsica. L'últim Decret aprovat, el 64/1995, encara que ens afecta en un segon pla ja que va destina! a la protecció dels incendis forestals, en els punts sobre temes d'urbanització coincideixen, i fa referència a l'anterior Decret.

La norma bàsica NBE-CPI/91 de Protecció contra incendis és, com a tal, d'obligat compliment, tant la part d'articulats, com els comentaris i la part dels annexos. La seva aplicació afecta els projectes i obres de nova planta, també les obres de reforma d'edificis, si s'altera la distribució de les plantes i/o es conserva tota la façana però es fa nou l'interior, i els canvis d'ús, tret dels de tipus industrial. L'objectiu de !a norma, tal com s'indica, és el d'establir les condicions de protecció dels ocupants dels edificis contra incendis ja iniciats (plans d'evacuació de persones) i preveure danys a tercers. No parla, però, del disseny de les instal·lacions ni del seu manteniment, d'hipòtesis sobre l'origen del foc, ni de l'extinció, La NBE91 va eliminar criteris de la NBE-82 relatius a temes d'urbanisme: vials d'accés, obertures en façanes, hidrants, i els temes forestals, sense tenir en compte que aquestes exigències no quedaven regulades per cap altra disposició, i es produïa un buit legal. A la ciutat de Barcelona no obstant això, aquests punts han estat tractats i regulats amb posterioritat en les Ordenances Municipals.

SISTEMA DE DETECCION DE INCENDIOS DIRECCIONABLE NASA D-200 SISTEMA NASA D-200 INTERRUPTOR DE ANULAC1ONY REINIC1ALI2AC1ON DEL MODULO

LUZ OE ALARMA

Los sistemas de detección punto a punto suponen un paso adelante sobre los sistemas convencionales, ya que proporcionan la serïalización del lugar exacto en el que se està produciendo cualquier tipo de alarma que conlleve un incendio. Desde el punto de vista técnico, en este sistema se transfiere información a través de una modulación de frecuencia elèctrica entre la central y los detectores, y viceversa.

v n

n rr>N

FA IL N F l N A P 2 HILOS EN LAZO ABIERTO OCERRADO SALIDA DE ALARMA

POR RELÉ

INDICACIÓN DE AUMENTACION LAZO DE DETECCION

\ *

^jls

H R K

B^.5

r Vw99sS INDICACIÓN DE ALIMEUTACION DEL MODULO

gggf jSÈSÈ EÍMODULOIM ' | ^ ^ B ~ ^ ^ B ^ ^ H B

TECLA DE RALENTtZAOON DEL LAZO OE COMUN1CACION CON LOS DETECTORES

DISPLAYS NUMERICOS INDICADORES DEL NUMERO DEL PUNTO EN COMUNICACION EN CADA INSTANTE

En el sistema Nasa D-200 éste flujo de información, se realiza llamando a cada detector con un nombre especifico para cada uno de ellos, lo que ofrece absoluta fiabilidad en el origen de la respuesta. En el disefio de todos los equipos de Navarra Electrònica se pone especial atención en las prestaciones que proporcionen simplicidad a la hora de su instalacion, sin suponer ningún menoscabo en las posibilidades de control avanzado de la instalacion final.

bornis

^ ^ I ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ -^**r—

J K E | V* ^\ \

LEDS INDICADORES D6L ESTADO DEL PUNTO (Avería, Alarma o Reposo)

con cada punto y generales de instalacion. La indicación con palabras completas (sin abreviaturas) de las incidencias, facilita la comunicación sistema-usuario. • Autochequeo que permite arranque inicial sin ninguna preprogramación de características de la instalacion.

•Tecla de funcionamiento en velocidad usuario. Esta tecla interna permite la ralentización de cada lazo de forma individual, para poder observar a velocidad apreciable, tanto las llamadas como la respuesta de cada detector, lo que permite el seguimiento fàcil del funcionamiento de la

instalacion. • Histórico con reloj en tiempo real. Permite la memorización de las incidencias ocurridas con indicación de fecha y hora en que ocurrieron, ello posibilita la obtención de un report de la instalacion en cualquier momento. Supone una gran ventaja en el mantenimiento del sistema.

• Salida sèrie RS-232 para conexión de la impresora y ordenador PC (Compatible). Utilidad destinada para la integración del sistema de edificios inteligentes en el campo de la domótica. Esquema de Instalacion del Sistema D-200 Como ya se ha dicho una de las principales preocupaciones de Navarra Electrònica a la hora del diseno de nuevos equipos es la faciliTRAVESIA AVE MARIA. 7 y 10 • Teléfonos 34 48 128474 -14 • Fax 34 48 127298 dad de instalacion, Apdo. 1.010 • 31080 PAMPLONA • NAVARRA (ESPANA) - ADMINISTRACION 34 48 127511 un esquema de una

Con éste sistema de autochequeo, la instalacion indentifica de forma automàtica los constituyentes Entre éstas prestaciones se pue- que la forman y ajusta la vslocidad den resaltar: de llamada y respuesta para obtener • Facilidad de instalacion con solo 2 hilos por lazo. El conexionado a 2 hilos permite reducir el coste de la instalacion tanto en mano de obra como en material.

NAVARRA ELECTRÒNICA, S.L.

• Indicación en display alfanumérico de incidencias

la mas ràpida posible adaptable a las condiciones de la misma. Una vez concluida esta fase, la central informa de los resultados del chequeo para poder subsanar posibles errores.

NAVARRA ELECTRÒNICA, S.L. TRAVESIA AVE MARIA , 7 y 10 • Teléfonos 34 48 128474 -14 • Fax 34 48 127298 Apdo. 1.010 • 31080 PAMPLONA - NAVARRA (ESPANA) • ADMINISTRACION 34 48 127511

MIEMBROS DE AENOR «TECNIFUEGO • AESPI

instalación tipo con este sistema, es el que se encuentra en la pàgina siguiente. En él puede observarse el sistema completo constituido por la central, los detectores y todos los accesorios opcionales, ya que el sistema no precisa para su funcionamiento de ningún tipo de modulo afiadido.

detectores CDH-2000 y TV-2OOO constituyen el complemento perfecto a las características de la central. El CDH-2000 es un detector óptico de humos de alta sensíbilidad y elevada estabilidad ante falsas alarmas por su sistema de detección, en el que toda alarma es testeada tres veces antes de transmitirse a la central.

La central D-2OO incorpora toda la electrònica necesaria para la supervisión de la instalación, así como chequeo de la misma e indicación de incidencias a usuario a través de display, senales ópticas y acústicas. Los

El TV-2000 es un detector combinado térmico-termovelocimétrico capaz de detectar situaciones de alarma provocadas tanto por un nivel excesivo de temperatura como por un aumento anormal de la misma, lo

Unidad Detección Cortocircuito

S i s , , ™ de Eitinción

Detector Termovelocjmétrico

Detector Optico de Humos

Pulsador de alarma Manual

que incrementa la fiabílidad de la detección. Pueden conectarse al sistema, a través de unidades de interface, la pràctica totalidad de los detectores del mercado así como la supervisión de automatismos y aparatós de gestión integral de edificios. La inclusión en la Ijnea de unidades de detección de cortocircuitos o sistemas de seguridad intrínseca permite un funcionamiento del sistema de forma totalmente integrada, como detección y actuación (extinción) que ofrece la màxima seguridad y protección ante el riesgo de un incendio.

ESPECIAL

PROTECCIÓ

CONTRA

INCENDIS

Una norma d'especialista Xavier Sust Arquitecte De les normes vigents sobre condicionament de l'edificació, les bàsiques que són la tèrmica, l'acústica i la de protecció contra incendis, aquesta darrera és, sens dubte, la que té una aplicació més dificultosa. La norma tèrmica potser requereix uns càlculs més complicats però aquests es fan sobre uns conceptes senzills. La dificultat d'aplicació de la norma de protecció contra incendis és conseqüència, segons el meu parer, de dos fets: la universalitat del seu plantejament i la manca de concreció d'alguns dels seus termes. Les dificultats derivades de la universalitat del seu plantejament no són per causa de l'amplitud de l'edificació que abasta sinó per la manera en què es la la seva regulació. Encara que hi hagi annexos específics per a diferents usos, la regulació és completament genèrica per a tots els tipus d'edificis, siguin grans o petits, siguin destinats a un o altre ús. Aquest fet fa que el projectista, davant el projecte d'un edifici concret, li sigui difícil entrar en la norma. Per altra banda, en la major part dels edificis que correntment es construeixen, les exigències de la norma es dilueixen ràpidament ateses les seves dimensions.

I II El Servei de Prevenció d'Incendis de la Generalitat va treballar per incorporar aquests temes en la norma bàsica, amb certa urgència, ja que considerava que eren punts importants per facilitar els treballs d'extinció dels equips i per evitar la propagació del foc. Però en preveure que el termini seria llarg, es van reglamentar a Catalunya, amb una disposició complementària, les condicions dels edificis i el seu entorn. El resultat d'aquest treball ha estat el nou Decret 241/94, del 26 de juliol, Condicionants urbanístics de protecció contra incendis en els edificis, que inclou els aspectes recuperats a què ja obligava la NBECPI-82, i d'altres que s'hi han incorporat de nou, on complementar la norma CPI91. Els aspectes recuperats són l'obligatorietat d'instal·lar hidrants en les noves figures de planejament i la determinació del cabal que ha d'abastar la xarxa que els ha d'alimentar; a més, es recuperen les condicions de protecció que han de tenir els edificis que es troben prop de masses forestals amb risc d'incendi. També es fixen unes condicions de l'entorn que han de tenir els edificis segons el seu aforament, per assegurar tant l'arribada dels vehicles com la seva ubicació per intervenir-hi. Aquesta condició no s'eslableix només considerant l'entorn com a espai per a la intervenció, sinó considerant també la variable que representa l'evacuació de les persones de l'edifici sinistrat i la seva disseminació. Això representa una millora important, ja que fins ara aquest condicionant d'entorn de l'edifici només estava regu-

L'altra dificultat que es troba en l'aplicació de la norma és la poca concreció d'alguns dels termes emprats en les seves regulacions. En són un exemple els termes dels àmbits espaials, que són la referència bàsica de l'aplicació de la majoria de les prescripcions. Establecimiento, zona, recinto, espacios generales, no tenen mai una definició concreta i, a vegades, s'empren en significats que no semblen concordants.

lat per als locals d'espectacles i activitats recreatives, per mitjà del Reglament general de policia d'espectacles públics i activitats recreatives. Un altre aspecte també recuperat de l'anterior NBE-CP1 és el que té per finalitat impedir !a generalització d'un incendi en una nau industrial, artesanal o d'emmagatzematge a d'altres locals o dependències d'algun dels usos regulats per la NBE-CPI (habitatge, hotel, hospital, oficines, escoles, etc). Val a dir que la comissió permanent de les condicions de protecció contra incendis en els edifï-

L ' I N F O R M A T I U

Aquestes dificultats han fet que la norma de protecció contra incendis s'hagi transformat en una norma d'especialista. Especialista que, en ocasions, ha de fer diferents interpretacions segons l'organisme o el gabinet tècnic que li ha de fer la supervisió del projecte. Estic segur que s'agrairia que, si més no els edificis més comuns, la norma els tractés d'una manera especial deixant de banda tots aquells aspectes que solament són de consideració per a edificis molt grans o per a usos molt precisos.

cis, tutelada pel MOPTMA i en la qual són representades lescomunitats autònomes, ja té previst que en la nova NBE-CPI-91 revisada s'hi inclogui, com a objectius, actuacions que facilitin la intervenció dels bombers i la millora de la seva seguretat. També s'inclourà un apèndix que, amb caràcter de recomanació, tingui en compte tots aquests aspectes d'accessibilitat, entorn, hidrants, etc, tot això que ara està regulat a Catalunya pel nou Decret 241/94. • ImmaCasado

ESPECIAL PROTECCIÓ

CONTRA

INCENDIS

Albert Vilanova: "la seguretat no està considerada encara dins del concepte global dels projectes"

a Generalitat es va avançar en l'aprovació del nou Decret 241/94 sobre condicions urbanístiques i de protecció contra incendis en els edificis en considerar que calia, i amb urgència, una reglamentació, de moment de caire complementari, que regulés unes condicions dels edificis i del seu entorn, per tal de facilitar la intervenció dels bombers en cas de sinistre. Aquestes qüestions actualment no es regulen en cap altra disposició de la normativa, però s'han previst ja en la revisió de la NBE-CPI. Albert Vilanova, arquitecte tècnic i cap de servei de la direcció general de Prevenció d'Incendis de la Generalitat, explica, en aquesta entrevista, i des del punt de vista dels bombers, quines són les condicions de protecció dels edificis, i com s'actua \ t ï n l'extinció d'un incendi.

es poden comparar els nivells de protecció dels diferents països, especialment les infraestructures. - De quina manera creu que afecta el disseny actual a la seguretat dels edificis? -- L'evolució arquitectònica i tecnològica de la construcció, és moll important en els últims anys. El nivell de qualitat del disseny i construcció és molt alt. El problema és que això no es correspon amb un nivell similar de mentalització i de coneixement de la seguretat. La seguretat no està considerada dins el concepte global del projecte, com un factor que estigui al mateix nivell que qualsevol altre factor de disseny. Normalment no s'integra dintre del disseny del projecte, i això és un problema. Quan els arquitectes fan un bon disseny, sens dubte que aquest, esdevé un edifici segur. Una bona solució arquitectònica és una bona solució de seguretat.

- Què creu que aporta el nou decret de la Generalitat sobre protecció d'incendis? •- El contingut de la CPI-91 és subjectiu i podria ser discutible. El seu redactat no és gaire clar. Estan tractats més o menys bé tots els punts, sempre pensant en l'evacuació de les persones. Però el que em sembla pitjor és que es va fer des de l'Administració central, sense comptar amb tots els agents representants de les diferents comunitats autònomes que participen en l'activitat, com ara els que controlen el projecte, els col·legis i, especialment, els bombers que som els que apaguem el foc. Això s'ha rectificat i ha millorat amb la proposta de revisió de la NBECPI-91. Aquest nou text, però, després de ser aprovat a Madrid, anirà a Brussel·les, on restarà com a mínim sis mesos, amb la qual cosa estem parlant d'una norma per a l'any que ve. És per això que la Generalitat s'ha avançat i ha aprovat el Decret, perquè es considerava urgent complementar la NBE en la prevenció d'incendis en els aspectes de l'entorn, i crear un instrument eficaç per facilitar la intervenció dels bombers. El Decret 241/94 significa una inversió de futur en seguretat. Representa les

- Com creu que afecta el desenvolupament de les tècniques de construcció i dels nous materials en la seguretat dels edificis ? Una paret de totxana es comporta molt millor que la majoria dels nous materials. Però els nous materials s'han d'acceptar i cal veure'n les noves aplicacions. L'ús de nous materials no ha de ser un problema, tret que els tractem amb poc rigor pel que fa als procediments: processos de certificació i comprovació abans.de la utilització en obra. S'ha de conèixer el comportament al foc dels materials abans de col.locar-los i així tenir constància dels resultats per poder reaccionar i no improvisar sobre la marxa. Les construccions antigues, en general, es comportaven millor davant els incendis que les actuals, però era perquè també les condicions eren diferents. El factor de risc d'ara és molt més important. Han canviat les activitats dels edificis, els espais són més grans i estan més comunicats, ha augmentat moltissim el grau d'electrificació i de tecnologia, els serveis i el nivell de concurrència en aquests. •

"El decret 241/94 significa una inversió de futur pel que fa a la seguretat. Representa les bases, els fonaments de la protecció en cas d'incendi"

"L'ús de nous materials no ha de ser un problema, tret que els tractem amb poc rigor en la certificació i comprovació abans de la seva utilització en l'obra"

bases, els fonaments de la protecció en cas d'incendi. - Creu que es possible una única normativa, vàlida per a tot Europa? -- La Normativa Comunitària ha de relacionar idees sobre els diferents temes perquè cada país desenvolupi la seva pròpia normativa. Hi ha problemes entre els països per aconseguir un consens i definir uns paràmetres bàsics.

Això és molt difícil perquè cada país té la seva normativa, amb els seus procediments, la seva cultura, la seva terminologia, etc. També té els seus propis assaigs per definir el comportament al foc dels materials i dels elements constructius. La reglamentació en aquests aspectes tampoc és coincident. El panorama el veig complicat i llunyà. Serà molt costosa la convergència, ja que no

N F O R M A T I U

Imma Casado

GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a olerir els seus serveis o productes, poden anunciarse en aquesta secció. BIT PUBLICIDAD Marta Meca Telèfon: 410 45 55

ESTRUCTURES TZ.

PAVIMENTS ""

PREFABRICATS

I CATAUNA.S.A. Prtrfabricado-, de Hurmteón. SA.

Morters sense retracció. Rehabilitació

_ EXTRAFORT FUSTERIA ü

ARMADURES PREFABBJCADES PI

A L * COMSTRUCCJÒ

pera la Decoració. Interiorisme i Fusteria

Industrial Química Parrot,s.

Clrs. Torro Romeu, S/n . 03202 SABAOI

SERVEIS • • 1 1 ^ ^

m^ Navès Industrlales ^ H ForjadosCerramlentos • Chalets -Pàrkings ^ H Centros comerclales

HORMIPRESA1"""*1"1"'" AVENIOA OE CHILE. 42 • TEL. (33) 334 61 SO

— « ^

•

PAVIMDUS S.A. Portes • DM-620 • Contraplacals 1 tota classe de fustes per l'ebenisteria 1 decoració

c projecit Dclincaci ÓCAD i n lanual Escanejai ació de pi Pioner b/ Aixecamc ms d'orat actual Topografi Perspc«i\'es Redcring / AnimaciïÚ 3 D Gis / Bast» de dades Eic. Desen voli

PAVIMENTS 0£ F0RM1GÚ TRACTATS

AUTOANTVaLADORS 1 MORTERS DE RESINES

Gavà: Tal. 638 22 40 -Fa* 638 22 45 Manresa: Tel. B73 32 62 -Fax B73 70 12

INFORMÀTICA f i

AÏLLANTS [ |

IPIEIRILUÏI/A

SERVEIS PER AL PROJECTE

g DISTRIBUÏDORA MADERERA, S A :

TOOAS LAS SOLUCIONES EN AEUMENTO i ILUHWAOÍW KÀTUHAL

PERFILES LIGEROS, S.A.

1 CYPE

ESTRUCTURES METALICAS LLEUGERES PER A COBERTES

Cl. La Llacuna, 162 - 08018 Barcelona Tel. 401 96 71 Fax 300 90 15

HUMICONTROL S/L TÈCNIC* IHABEH DELECTROOSMOSIS-FOHESIS PER A ITATS OE CAPIL·LAniIAT

ROIG CURVADO DE PERFILES. 5.A.

(93) J36 72 BS

GEOTÉCNIA E BOSCH ^VENTAYOL f? Enginyer •ologia dt

IHJr,

KAT/RCE BSQT S.U

ÍMPERMEABIUIACIOHES ESPECULES CON RESINAS

DE POUUHETAMO UONOCOMP0NENTES EXPANSIVAS PARA JUNTAS 0E H0RMIGON, PANTALLA5, ETC-

Rda. San Antóíüo 49 T e l . (93) 4 2 3

80 44

FAX426 06 71 08011 BARCELONA

Cl.

Tels. 318 32 08001

DISENO Y CALCULO DE ESTRUCTURAS GESTIÓ I SERVEIS TÈCNICS GEOLÒGICS - SONDEIGS GEOLÒGICS - CÀLCUL I ESTUDI GEOTÈCNIC - PROJECTES MEDIAMBIENTALS Serveis i preus competitius . 7. entresol la. - 08O03 Barcelona Tel 319 22 36

CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS gg

GEOTÉCNIA

y^,^

Eines i serveis per a l'enginyeria del sòl

ESTRUCTURES

r^«

PREFABRICATS

M l

Prefabricació i construcció industrialitzada

Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres

FUSTERIA

FLUIDS

Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

Aixetes, bombes, tubs.canalons

AÏLLANTS

INFORMÀTICA

Aïllaments, impermeabilització i recobri-

Informàtica aplicada a la construcció

REVESTIMENTS

SERVEIS

Paviments i revestiments

Serveis aplicats a la construcció

ESPECIAL

PROTECCIÓ

CONTRA

a normativa de protecció contra incendis parleix del marc bàsic constituït per la NBE-CPI/91 i condiciona aspectes fonamentals del projecte arquitectònic des del seu inici. L'abast dels seus requeriments és molt ampli i afecta tant la implantació com la configuració de la façana, els de control competents. Aquestes soluelements de comunicació, la compartí- cions són la via oberta per a reformes mentació de l'edifici, estructura, mated'edificis singulars i normalment implirials i instal·lacions. La seva aplicació quen mesures compensatòries. En reiaresulta difícil per diversos motius: la redacció complexa de l'articulat de la NBE, les possibles interpretacions d'alguns apartats o els buits reglamentaris.

INCENDIS

NBE-CPI/91, projectes arquitectònics condicionats

E! principal problema és que la NBECPI/91 és complexa i els requeriments estan dispersos en diferents apartats i no es lliguen fins després d'haver-ne fet diverses lectures o si es té una certa experiència. Un altre problema és que l'arquitecte es troba en mans de l'Administració, ja que hi ha aspectes que són interpretables i segons l'entitat que els controli pot acceptar o no una determinada solució. Això queda palès, sobretot, en els projectes sotmesos a llicència d'activitats i que han de tenir l'informe favorable dels bombers. Aprofundint en les condicions de protecció que estableix la normativa, destaca que és més flexible que l'anterior i que incideix sobretot en les sortides, les escala compartimentació i els elements, i efs materials. Per fonamentar la flexibilitat de la normativa, l'apartat 3.3 obre una porta als projectes d'edificis singulars que presentin solucions no estrictament previstes sempre que es justifiqui que garanteixen les condicions de seguretat de la normativa i que ho aprovin les entitats

-/53: J i

ció amb el nombre i ubicació de les sortides resulten decisius els aspectes següents: distàncies d'evacuació, nombre de plantes i nombre d'ocupants. Ctiopo

i VI

HE i

KflilHÍHIH^BIí^^

planta Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

En el dimensionament de les sortides destaca el concepte d'hipòtesi de bloqueig. Es considera que una sortida es pot bloquejar, i el nombre d'ocupants que li correspondria s'ha d'assignar a les sortides més pròximes. Quant a les escales, se'n defineixen cinc tipus: oberta, en recinte, protegida o especialment protegida i d'incendis. El tipus d'escala és condicionat per l'ús i alçada de l'edifici, i també pel nombre d'ocupants que se li assigna. El problema més repetitiu es presenta en els habitatges que tenen més de 12 m. d'alçària d'evacuació, perquè han de tancar l'escala en recinte propi, condició que no està lligada a la tipologia habitual. Pel que fa a la compartimentació, la NBE-CPI/91 és molt flexible, ja que un recinte pot constituir un únic sector d'incendi fins a 2.500 m2 o fins a 5.000 m2 si es col·loquen ruixadors. Els aparcaments són un únic sector. Els locals de risc, com ara magatzems c-cuines, han de ser sectors d'acord amb el seu ús i dimensions. Per acabar, cal dir que, ara per ara, l'arquitecte ha de definir quins materials d'aïllament enfront del foc s'empren en el projecte i quins seran els assaigs de control que l'aparellador haurà de fer segons el programa de control de qualitat de materials. Els elements i materials de la construcció han de presentar uns valors d'estabilitat al foc, resistència al foc, o una classe de reacció al foc determinada i aquests valors han de ser justificats documentalment. En conclusió, cal remarcar que les condicions de protecció són fonamentals en els projectes i s'han de considerar des de l'inici, en l'execució. •

Nati Casado Arquitecta. Especialista en instal·lacions

Cooperativa d'Arquitectes

Jordi Capell Llibreria ° Papereria Material per a dibuix tècnic Informàtica ° Objectes de disseny Aparells topogràfics

Una botiga especialitzada a preus molt assequibles ^ _

L ' I N F O R M A T I U

^ _ ^ _

ESPECIAL

PROTECCIÓ

| a NBE-CPI-91, classifii exigeix que els eleI ments constructius i els maíerials de construcció, compleixin unes condicions de resistència al I íoc mínimes que garanteixin í'estabilitat de l'edifici i que limitin el desenvolupament de l'incendi. També parla de les instal·lacions mínimes necessàries que s'han de fer per a la protecció, la detecció i afarma, i l'extinció, però sense cap tipus de classificació ni exigències. Tan sols fa referència al compliment d'altres normatives existents al respecte com és el Reglament d'Instal·lacions de protecció contra incendis. La primera classificació que s'hauria de fer és la de protecció activa i protecció passiva. La protecció activa és aquella que s'aconsegueix amb qualsevol element que apagui un foc ja encès; dintre d'aquest grup hi hauria els extintors, les escumes, les mantes, els sprínklers, i les mànegues d'aigua a pressió. Aquests són regulats pel Reglament La protecció passiva, per la seva banda, és aquella que s'aconsegueix amb qualsevol element que evita que el foc s'estengui. Dintre d'aquest grup, hi hauria els aïllants, els materials endotèrmics i els materials refrigerants, de baixa inflamabilitat i els materials intumescents, regulats per les exigències de les normes NBE-CPI-91 i per les normes UNE. Ei segon camp, la protecció passiva, és el més important amb vista ai control de qualitat dels materials en obra per part dels tècnics. Ca! parlar dels conceptes de protecció relacionat amb els valors de resistència i reacció al foc. Segons la norma, la classificació quant

CONTRA

INCENDIS

Materials de construcció a la resistència i estabilitat al foc, és la que correspon a les qualificacions RF o EF- 15, 30, 45, 60, 90, 120, 180, 240 minuts, que indiquen el temps de resistència al foc. S'exigeixen per als elements de compartí mentació, estructurals i mobiliari fix. Les normes UNE 23.093 i 23.820 defineixen quins assaigs s'han de fer per tenir £ Classificació dels materials La classificació dels materials, pel que fa a la seva reacció ai foc, és la que correspon a les qualificacions M0, M1, M2, M3, M4, que indiquen el nivell de inflamabilita! dels materials, i és més o menys exigent segons la funció de l'element. Aquests valors s'han de justificar documentalment. Això és relativament fàcil quan es poden emprar els valors que apareixen en l'apèndix de la norma, o en l'annex 6 de la EH-91, per a l'estructura de formigó, però resten moltes solucions constructives i de materials que haurien de justificar-se amb assaigs. Ara per ara, hi ha dificultats importants per la manca de normativa, i perquè els fabricants de productes no han homologat els materials amb relació a la classe de reacció al foc. Això obliga els tècnics a definir, des del projecte, en el plec de condicions, en el pla de control o en la mateixa direcció facultativa, els

L ' I N F O R M A T I U

valors de resistència al foc i exigir el seu compliment en l'obra, bé amb la presentació de certificats dels fabricants, o bé amb assaigs específics. Els controls de qualítal s'han de fer tant en els materials habituals que es fan servir en obra, als quals normalment no se'ls fa assaigs sinó més aviat un control d'execució, i els materials específicament de protecció contra el foc, en què s'haurà de controlar l'existència o no del material, el gruix, el grau de protecció obtingut, factors de forma, coeficient tèrmic d'aïllament, etc. Tot això es fa molt difícil d'assajar i, per tant, de controlar. El programa de control de qualitat preveu el control dels materials per a la protecció contra el foc, fent un control de la documentació que pugui subministrar el fabricant, en el cas dels materials, i, en el cas dels elements constructius, fent servir alguns d'aquests procediments: document en què es reflecteixi el contrast amb els valors assenyalats a l'apèndix 1 de la NBE-CPI 91; document que reculli els resultats dels assaigs segons normes UNE; document que reculli l'aplicació d'un mètode adequat de càlcul teòric-experimental segons la NBE-CPi-91. En qualsevol cas, sempre es podrà demanar la realització d'assaigs de reacció específics, si hi hagués dubtes del grau de protecció contra el foc aconseguit, o si no hi hagés especificacions

sobre la utilització d'aquell material. En relació amb això, és moll important controlar la documentació del fabricant que assigni una única classificació a un materiai, quan aquest admetí diverses aplicacions, ja que la norma UNE 23.727 estableix diferents assaigs segons el lloc i on s'hagi de col·locar, i és diferent segons l'aplicació del producte. Una única classificació no es vàlida per a totes les possibles aplicacions del producte. El fabricant normalment no ho fa, ja que significa fer molts assaigs. Per a la utilització d'un material presentat pel fabricant, el tècnic ha de demanar còpia del certificat d'assaig realitzat per un laboratori oficial, en el qual figurin la o les classificacions per a cada una de les aplicacions. S'ha de tenir cura d'aquells materials sotmesos a tractament d'ignifugació després de la seva fabricació, ja que la majoria són temporals i no gaire fiables. A més, falta encara una regulació del procediment d'assaig d'envelliment previ per comprovar la durabilitat del tractament que dóna una classificació M. Els laboratoris que facin els assaigs, han d'estar acreditats per l'Administració. Es marca un temps de vigència dels documents que demostren l'aptitud d'uns materials enfront el foc, que és de cinc anys. És convenient que els informes del laboratori per als elements estructurals, descriguin els valors temps-càrrega o temps-dilatació, i els valors de temperatura a què s'arriba a l'interior de l'element, per determinar posteriorment el seu comportament. Haurà de figurar en el document, la identitat de la persona que ha realitzat la presa de mostres a l'obra, les condicions en què s'ha realitzat l'assaig i els resultats. •

E S P E C I A L

P R O T E C C I Ó

C O N T R A

I N C E N D I S

El manteniment de les instal·lacions de les normes UNE, defineix el marc en què ha de desenvolupar-se la seguretat industrial i fixa responsabilitats, també per a l'usuari. Els tècnics de projecte, o la direcció facultativa, han d'exigir qualitats del producte al fabricant, controlar que l'instal·lador col·loqui de manera correcta el producte segons les especificacions del fabricant, fer les proves pertinents, i fer complir els programes mínims de manteniment de les instai.lacions previstos en el Reglament. Les empreses que vulguin treballar en aquest subsector constructiu han d'estar correctament enregistrades, en dos registres independents, a l'organisme d'indústria pertinent, en el nostre cas el Departament d'Indústria i Energia (Direcció General de Seguretat Industrial). Cal dir que es permet treballar en una comunitat o una altra, estant enregistrat només a la pròpia comunitat.

ins l'any passat, que va entrar en vigor el Reglament d'Installacions de Protecció contra Incendis, el I sector patia una man| ca de reglamentació, la qual (eia que fos molt dispers i descontrolat. L'entrada en vigor del Reglament significa un pas molt important en l'evolució del sector tot i que, a partir d'aquest moment, haurà de passar per una etapa de trànsit que representarà l'adaptació a les noves exigències i que afectarà tant els fabricants dels seus productes, com els instal·ladors/mantenidors, en la seva autorització. El Reglament estableix unes disposicions tècniques, que d'una banda defineixen les característiques i la instal·lació d'aparells, equips i sistemes, i, de l'altra, els programes de manteniment que aquests hauran de complir. També fa obligada l'aplicació

Moltes empreses fan projectes complets de les instal·lacions de protecció

contra incendis, per encàrrec de clients particulars, contractistes o projectistes, alhora que ofereixen serveis d'assessorament. Quant al manteniment de les instal·lacions, normalment el primer any, es contracta el pla de manteniment a l'empresa que ha fet la instal·lació, però després s'encarrega el manteniment integral dels edificis a empreses que es dediquen només a aquesta tasca, però que potser no tenen el grau de coneixement exigit per realitzar un manteniment correcte de les instal·lacions de protecció al foc. Hi ha cinc productes: detectors, extintors, mànegues, ràcors i les vies, que no es podran vendre si no estan certificats per AENOR, (acreditació productes N) o per altres centres de certificació. La resta de productes han de complir les normes especifiques UNE N-sèrie 23. Per als productes que venen de fora s'ha d'acreditar, per una entitat reconeguda, una certificació espanyola que garanteixi que compleix les exigències espanyoles; si el producte ve de fora de la UE, haurà de passar el procés de certificació. •

Hotel 3a edat Rossinyol. Qualitat de vida, al costat de Barcelona. A Valldoreix - St. Cugat, a 10 minuts de Barcelona pels Túnels de Vallvidrera, l'Hotel Rossinyol ofereix a la gent gran un entorn natural privilegiat i uns equipaments d'alt nivell: jardins, àmplies habitacions amb bany i terrassa, cuina pròpia, assistènciasanitària, instal·lacions per a díscapacitats í malalts crònics... I, sobretot, un tracte càlid i familiar que els farà sentir com a casa. Hotel Rossinyol. Un hotel gran. Un Gran Hotel.

VALLDOREIX

ACCESSOS Ten*issa - Manresa TWWGONA ^ _

Sortida 7" Valldoreix

IRC«* - fRUiÇA. —G

_L| F F cc

El " ~"

BOSSJNTOL

,1—-

3 . SL Cugat Valldoreix

la™

VaJlwdrera

BARCELONA

HOTEL ROSSINYOL RESIDÈNCIA 3a EDAT

Av. Joan Borràs, n. 64 - 08190 VALLDOREIX (Barcelona) Tel. 589 62 58 - 865 27 07 19

^ - ^ ^ ^ - ^ ^ — _ ^ ^ _

L ' I N F O R M A T I U

—

ESPECIAL

PROTECCIÓ

CONTRA

INCENDIS

Documentació sobre protecció contra incendis I Centre de Documentació Josep Renari disposa d'una àmplia informació sobre protecció contra incendis. La conI sultà de la documentació (legislació, normes, monografies articles de revista, vídeos, etc.) i de les bases de dades pròpies i externes permeten als professionals la resolució de moltes qüestions, tant tècniques com legals. El Cenlre disposa de totes les normes UNE de protecció contra incendis i està subscrit al Comitè de Normalització d'AENOR que edita les normes referents a aquest lema i del qual rep totes les noves normes que es publiquen. El Centre disposa també d'una base de dades (Perinorm) que permet saber quines són les normes editades pels organismes de normalització d'altres països europeus. La base de dades Alcalà manté actualitzada la legislació i la base de dades Rivolí permet saber quins són els materials de protecció contra in-

cendis que tenen distintiu de qualitat (marca AENOR). La base de dades Biti d'articles de revista inclou articles sobre protecció contra incendis. La consulta de la base de dades Iconda permet obtenir referències d'articles de tot el món. El Centre disposa, finalment, d'un extens fons de monografies. Donem, a continuació, les referències d'algunes d'aquestes monografies: • AZNAR CARRASCO, Andrés. Protecclón contra incendios : anàlisis y diseno de sistemas. Alcion. Madrid, 1990 • FUNDACIÓN MAPFRE. La construcción y el fuego. Fundación Mapfre. Madrid, 1982 • BIONDO, Giuseppe. Progettazione antincendio : criteri general't, procedure, tecniche, manufatti, normative. BE-MA. Milano, 1992 • COAM. Curso de prolección contra incendios en ta edificación. Comisión de Asuntos Tecnológicos. COAM. Madrid, 1986 • GRANDJEAN, Philippe. La sécuríté incendie dans tes établissements recevant du públic ; guide commenlé et

illustré pour les maitres d'ouvrage et les mailres d'oeuvre. Moniteur. París, 1984 t HERRERA ZOGBY, Luis L. La prevención de danos por incendio en arquitectura. Limusa. México, 1981 t MARCHANT, E. W. El fuego y los edilicios. Mapfre. Madrid, 1981 • ORTIZ HERRERA, Jesús. Manuales sobre la construcción con acero. Ensidesa. Oviedo, 1989 t PASCUAL PONS, Manuel. Tecnologia del fuego : tratado de prevención,

prolección y lucha contra incendios, siniestros y salvamentos. Barcelona, 1977 • TUHTAR, Dinko. Prolección contra el iuego y explosiones: desarrollo desistemas. Paraninfo. Madrid, 1990 . C) El Centre disposa de totes les regles tècniques i documents tècnics sobre protecció contra incendis editats per CEPREVEN (Centra Nacional de Prevención de Danos y Pérdidas).

Tecnifuego, empreses que protegeixen dels incendis 'Associació Professional Tecnifuego-Aespi agrupa a Espanya les principals empreses especialitzades del sector. La facturació de les empreses dedicades a aquesta activitat a l'Estat va superar els 50.000 milions de pessetes durant 1994. Aquesta quantitat és similar a la corresponent a l'any anterior i sensiblement inferior a l'enregistrada en altres països del nostre entorn, ja que dintre de la Unió Europea, Espanya ocupa l'antepenúltim lloc, després de Portugal i Grècia, en despeses per habitant destinades a la protecció contra incendis. Tecnifuego-Aespi agrupa 65 empreses, fabricants, instal·ladors i distribuïdors de material contraincendis que operen al país i que constitueixen més del 50% de la indústria de la protecció contra incendis a Espaya. Segons dades d'un estudi sobre el sector, referit a l'any 1993, l'Associació està formada fonamentalment per empreses fabricantes (50) i empreses distribuïdores (39), mentre que les dedicades a la instal·lació (25) o el manteni-

D'acord amb l'estudi de Tecnifuego-Aespi, el destinatari principal de les instal·lacions o els productes contraincendis és bàsicament la indústria (42%), seguida per la construcció d'edificis (26%), altres empreses distribuïdores (15%), l'Administració de l'Estat (2,5%), l'Administració autonòmica o local (4,86%), les empreses públiques (5,46%) i els ens públics (2,16%).

ment (23) tenen una incidència menor. En relació amb les línees de productes de les empreses de l'estudi, la part més important, es dedica a la producció o vendes de sistemes de detecció automàtica d'incendis (33) o sistemes fixos d'extinció (31), seguides per les que fabriquen o venen extintors portàtils (29), equips mòbils i accessoris (27), i també a vehicles i equips de salvament.

L ' I N F O R M A T

Tecnifuego-Aespi desenvolupa diverses activitats amb l'objectiu de divulgar la tecnologia de la protecció contraincendis i millorar-ne la prevenció al nostre país. També col·labora amb altres entitats, i amb les administracions en l'elaboració de normatives específiques. Segons dades de l'associació, la protecció contraincendis als edificis espanyols ha d'augmentar en els pròxims anys, fins a situar-se al nivell europeu. Així, en el cas de les indústries, aquestes hauran de destinar-hi inversions més importants ja que, segons les seves dades, el 80% que pateixen un incendi important, cessen en la seva activitat abans d'un any després del sinistre, perquè els és impossible recuperar el mercat perdut per l'aturada de la producció. •

Visites cultura S Primavera 1995 Dissabte, 6 de maig

Visitarem la Caiedral de Barcelona. La visió exterior i interior ens permetrà contemplar la gran quantitat d'elements notables que fan recordar la història de la nostra ciutat. Des de les terrasses superiors, podrem veure les severes solucions de la construcció en l'Edat Mitjana i el cimbori del segle passat, que va coronar la gran construcció de pedra de Montjuïc. A l'interior podrem apreciar l'aportació dels artesans i artistes que van enriquir aquest conjunt monumental en diverses èpoques.

Lloc de trobada: davant la porta principal de la Catedral, a les 11 del matí.

Dissabte, 13 de maig

Dissabte, 20 de maig

Visitarem, en primer lloc, l'església de Sant Pere de les Puelles,

Excursió a la ciuta! de Tarragona, on farem un recorregut que

que encara conserva part de l'època romànica i gòtica malgrat

permetrà admirar, encara que sigui una mica per sobre, les grans

haver sofert diverses mutilacions, i després farem un recorregut

obres que els romans van deixar en aquesta ciutat, i també la

per una de les zones menys conegudes de la Barcelona vella:

gran catedral i les interessants edificacions del seu barri.

passarem per "les basses de Sant Pere" i visitarem l'antic

Per anar a aquesta excursió, cal formalitzar la inscripció i abo-

convent de Sant Agustí Vell, que durant molts anys va ser ca-

nar 2.000 pessetes, al Servei d'Informació del Col·legi. El preu

serna de l'exèrcit i que actualment s'està rehabilitant.

comprèn el dinar i l'autobús.

Seguidament, i, passant pel carrer de Corders, podrem veure diverses millores del barri. També visitarem la Capella d'en

Uoc de sortida: a! carrer Aribau, cantonada Bon Pastor, a les 9

Marcús, que en el segle XII formava part de l'hospital que aquell

del matí.

patrici havia fet construir per a la ciutat.

Uoc de trobada: davant de l'església de Sant Pere de les Puelles, ales 11 del matí.

Coordinador Uuís M. Pascual i Roca

ESPECIAL

PROTECCIÓ

CONTRA

INCENDIS

Els cos de bombers de l'Ajuntament de Barcelona I Is equips d'extinció, anomenats popularI ment bombers, són els que actuen de forma activa en cas de sinistre. Sempre estan alerta; sempre hi són, pendents de qualsevol avís o telefonada que demani ajut: incendis, accidents, salvaments, socors, etc. La telefonada al 080 sempre té resposta. A l'equip de bombers de l'Ajuntament de Barcelona hi ha set aparelladors. L'INFORMATIU ha parlat amb Baltasar Chacón, Miguel Àngel Fuenle, Joaquim Rochera, Isidre Soler, Manel Carracedo i Joan Pedreny. Ells ens expliquen, des de dintre, com es viu la professió de bomber. - De quina manera i per què vau entrar al cos de bombers? - Per entrar al cos de bombers t'has de presentar a les convocatòries que surten i passar una sèrie de proves selectives. Et fas funcionari interí durant un temps i després per aconseguir la plaça has d'aprovar unes oposicions. Es pot dir que no hi ha una manera fixa d'entrar al cos; és molt important, però, el nivell d'estudis i les proves físiques. Aquestes darreres són el veritable problema per a les dones que volen entrar al

cos, ja que la capacitat física de les dones és diferent a la dels homes i, fins ara, les proves es valoren sota els mateixos barems. Creiem sincerament que això ha de canviar. La motivació per entrar-hi es podria dir que és una barreja entre la pròpia vocació, que se't desperta realment un cop els a dintre, el servei social i l'atractiu d'una feina amb un risc important. S'ha de tenir sentit comú, acompanyat alhora d'una certa improvisació, autocontrol del caràcter i dels sentiments, agilitat i reflexos, força i molt bona forma física; tot això realment ho aprens quan ja has entrat al cos; és llavors quan trobes quin és l'equilibri; és una autoeducació constant. ~ Us ha ajudat el fet de ser aparelladors en la vostra professió? Quins coneixements es necessiten? -- Sí, molt. Des de sempre, al llarg de tota la història, hi ha hagut relació directa entre els paletes, els fusters, els manyàs, etc, és a dir entre els treballadors de la construcció i els bombers. És lògic, ja que a l'hora d'actuar en l'extinció d'un incendi, és molt important conèixer la contrucció. Si el bomber té aquests coneixements es pot actuar molt millor. Contínuament has d'estar estudiant i aprenent coses noves. Les tècniques, els materials van canviant, i els nostres coneixements ho han de fer alhora. Moltes vegades, el sistema és el d'autofor-

mació ja que sovint ens trobem en situacions que no estan estudiades i que cal solucionar, com per exemple preveure la forma d'accedir a un lloc sinistrat en un carrer estret del centre de la ciutat, on no poden entrar els nostres equips. L'experiència és el que mana. El dia a dia és el nostre llibre d'aprenentatge. - Com es distribueix la feina diària d'un bomber? Quins serveis presta? -- La gamma d'intervencions és molt

àmplia. L'extinció del foc representa només el 20 % de les activitats dels bombers. Els bombers de Barcelona fan molts altres serveis socials: accidents en la via pública, salvaments, intervencions en edificacions, anàlisi de patologies constructives, inspeccions, etc. Cada nit es fan sis o set inspeccions a locals públics i es demanen i comproven els temes que s'han de complir per normativa: temes de instal·lacions, de vies d'eva-

ET LLANCEM UN CABLE Cables rígids i flexibles, de coure i alumini; coaxials, per a altes temperatures i per a baixes freqüències; armats, calefactors, coberts i nus i fins i tot de fibra òptica. Especificacions, característiques, marques, normativa....

Registre de Materials

t ho trobaràs al Registre ITEC de Materials.

INSTITUT DE TECNOLOGIA DE LA CONSTRUCCIÓ DE CATALUNYA Wellinglon 19 - 08018 Barcelona Tel. 93-309 34 04 Fax 93-300 48 52

ESPECIAL

PROTECCIÓ

CONTRA

INCENDIS

contra incendis L'Ordenança sobre Condicions de protecció contra incendis en els edificis de l'Ajuntament de Barcelona va ser publicada amb caràcter de norma complementària de la NBE-CPI/91 a l'any 1992, per regular alguns temes específics que no es preveien en aquesta normativa, i que era important de controlar, com ara els de l'accessibilitat dels equips d'extinció i el pla de manteniment de les instal·lacions de protecció contra incendis. Aquesta ordenança és d'aplicació restringida a l'ambit del municipi de Barcelona. Posteriorment, aquests punts desenvolupats a l'ordenança s'han regulat amb el Reglament d'instal·lacions contra incendis, d'aplicació a tot l'estat, i, posteriorment, amb el nou Decret de la Generalitat, el Decret 241, d'aplicació en el territori de Catalunya.

I OMOsa

ARMADURES PREFABRICADES PER A LA CONSTRUCCIÓ

Noves solucions amb armadures electrosoldades que eliminen el problema del seu muntatge i augmenten la velocitat d'execució de l'obra. Reforçament de sostres afectats per aluminosi o d'altres causes. Consulteu a la nostra oficina tècnica, que atendrà específicament cada cas. INFORMACIÓ:

Tel.

431 35 00 • Fax: 332 34 86 ' nts. 307 - 309 08028 Barcelona

cuació i de control dels locals amb risc. També disposem d'un laboratori del foc, en què es fan investigacions diverses sobre comportament al foc de materials i productes, i sobre les causes que han pogut provocar sinistres un cop aquests s'han produït. Quant a les feines que es lan cada dia, són molt variades. Bàsicament es poden dividir en les tasques dedicades a la intervenció: preparació del material i dels equips, preparació física, servei de guàrdia durant 12 h, etc, i les tasques administratives: informes de projectes, plecs de condicions, informes de sinistres, etc. A part d'això, contínuament rebem cursos de formació sobre temes nous, o per especialitats. També es fan simulacres en empreses, i assaigs reals de foc. El temps no dóna per més ja que, segons la nostra mitjana, cada dia lem unes 50 intervencions, de trucades que es reben. - Com actueu en cas d'incendi? •• Quan hi ha un incendi, sempre surten els equips de: cinc vehicles, un amb personal, una escala, dos de bombers, una ambulància, cosa que representa un total de 20 persones. Un cop es veu la gravetat del sinistre s'envien reforços o no. El primer que es fa abans de sortir és buscar la fitxa on s'indica el recorregut per anar al sinistre, els hidrants i les preses d'aigua de la zona. La mitjana de temps que es triga a arribar, amb la sirena encesa, és de tres minuts. Un cop al sinistre, ei més important és evacuar la gent, i després atacar e! foc. És molt important actuar amb rapidesa ja que la progressió del foc és geomètrica. Després del sinistre, s'ha de fer un informe i posteriorment es fa una investigació, per un equip format per 10 persones, per veure la fiabililat de les mesures preses, si es complia o no la normativa, quines han estat les causes, i un informe de l'estat en què ha quedat el lloc. Aquests controls post-incendi permeten tenir un coneixement més gran

L ' I N F O R M A T I U

de l'incendi; ens serveix com a norma pràctica, i per aprendre i olerir aportacions amb un nivell d'eficiència més gran, en les futures normatives. - Què és el que més valoreu del servei dels bombers? Quina creieu que és la valoració social que té de vosaltres la gent? -- És una satisfació personal per la feina feta, pel servei a la gent; és alhora un repte perquè és una feina canviant, gens monòtona, que t'exigeix un aprenentatge i que et posa en situacions límits contínuament; però també és una feina que t'apropa a la realitat de la gent, moltes vegades una altra realitat diferent de la que coneixem, trista i dura, que xoca amb la imatge de ciutat moderna que tots més o menys tenim; el contacte amb aquestes situacions et fa ser més tolerant i més humà. El balanç final és positiu i el compliment de servei compensa i de molt. Els bombers ens sentim estimats i valorats per la gent. Ens sentim importants per a ells, i que iambé sentim que confien plenament en nosaltres. I això és una sensació que compensa tots els riscos que podem tenir quan actuem. - Com i cap a on evoluciona la professió? •- La funció d'extinció representa cada vegada menys dintre del total dels serveis dels bombers. El salvament i l'assistència tecnològica millora i demana més temps. Per tant, és aquesta l'evolució futura, cosa que significa una preparació contínua en tecnologia i en la legislació que ha de donar suport i empenta a aquesta millora en els temes de protecció i de seguretat. El nostre cos de bombers està en la línia dels bombers d'altres països europeus, uns bombers amb uns grans serveis socials. • Imma Casado

Atención! ^Sabe que en Espana solo KILSEN produce detectores certificados por AENOR? Cumplimos las exigencias del nuevo Reglamento contra incendios. AENOR

ÏS\

Asociación Espanola de Normalízación y Certificación.

Pioducto Ceitilicado

Sr. Usuarío: Cuando Ud. elige un detector de incendios con la marca N, debe saber que AENOR certifica la constància de su calidad, su eficàcia, fiabilidad y seguridad. La marca N obliga al fabricanle a maniener constanles controles y audiiorias sobre la calidad del producto. Para obtener el certificado de concesión del derecho de uso de la marca AENOR ha sido preciso superar con cxiio: * La auditoria del sistema de control de calidad, realizada por una entidad reconocida por AENOR, según las exigencias de calidad de la Norma Espanola UNE 66.902 (corrcspondiente a la internacional ISO 9002). * Los ensayos en un laboratorio oficial de las muestras escogidas por dicha entidad, que garantizan el cumplimiento de la Norma UNE-23.007. * El examen de toda la documentación -pianos, memorias, auditoria y resultados de los ensayos-

KL-300 Detector iónico de humos realïzados por el Comiïé Técnico de Certificación. * El refrendo de la Comisión de Certificación, prèvia aprovación del Comitè Técnico de Certificación. * KILSEN, S.A. recibe.con fecha 21 de febrerode 1992. la concesión del derecho al uso de la marca AENOR según certificado n° 011/001. (El primer certificado emitido en detección de incendios)

FABRICADO EN ESPANA PARA EUROPA

KIISEN

Para mayor informaclón deben dirigirse a: CEhfTRAL· LLuis Mllel. 76 - 08950 Esplugues de U. BARCELONA Tel. 93-372.94.11 - Fa*. 93-d73.25.77 DELEGACiÓN CENTRO: Montesa. 34 bajo • 28006 MADRID Tels. 91-401.00.29 • 91-30924.82