DEL
COL-LEG1 D'APARELLADORS 1 ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Paslor.5 08021 BARCELONA
Tel- 414 33 11 - 209 82 99 F a x 4 1 4 3 4 3 4
Delegat
a Vic, Manresa, Granollers i Terr;
Construmat '95 dóna per enterrada la crisi de la construcció El sector de la construcció, després d'uns anys de recessió, espera per a aquest any una puja del 3%, superior a l'augment de l'economia que preveu el Govern. De moment i, malgrat la retallada pressupostària, la pujada dels tipus hipotecaris i l'augment de preus, ha rebaixat en un 15% la xifra d'atur. Enmig d'aquest panorama s'acaba de celebrar a Barcelona una nova edició de la fira Construmat. Durant els quatre dies que ha durat aquest saló internacional, s'han posat de manifest les noves tendències del sector, com són la millora de la 0 g c qualitat i el confort a ia llar, i el respecte al medi ambient. </ ^
confort i l'estalvi energètic
El Col·legi debat la relació entre disseny i museus
El sector de la construcció es troba actualment en un punt de clara controvèrsia. D'una banda, no es pot abaixar el nivell de confort dels edificis i, d'una altra, l'estalvi energètic és una necessitat peremptòria. L'objectiu del sector és, doncs, aconseguir construir edificis més confortables però més econòmics. Els elements de disseny passiu, els nous sistemes d'aïllament, la domòtica i la immòtica en 7 són les armes. • •
La Primavera del Disseny continua amb les seves activitats. Dins aquesta biennai, el Col·legi d'Aparelladors organitza, pel proper dia 18 de maig, una taula rodona sobre el disseny i el tractament museístic que ha de rebre. Aquest debat comptarà amb la participació, entre d'altres, dels arquitectes catalans Oriol Bohigas i Juli Capella; i de Marta Montmany, directora del centre gestor de museus de Q l'Ajuntament de Barcelona. • •
Q INFORMATIU
D
Consell de Redacció: Antoni Capïla. Cafes C a t o n l Joan Gay I Ramm Pug.
C o o r t i r u d ó : Cartes Canate Redacció: AngeS Salaré. Arsori Capto I Efeenda Pucu-uil Fotografiï: Javier Garcia De. Ctnpa Administració: MonBmal Alemany. Fotòlits: M«ja. Unptrtstó: Ro-
margrat. OipòsH legal: BJ2389-1991. KS«:
1122-ZBOZ Publicitat B Í T - P i ü -
aoad. Josep Tarradellas, 155. 08029 Ba-Wona.Tel. 410*5 55 Fai«303975. EDfTA; CoUegl cTAptrennUri I Arqid5. OíCCi Batrekya Tel Ï09 K 99. Fax
Í 1 Í 3 Í Ï 4 . O s o n a : P I Major.6.06500Vc Tel. S8S 36 I I . Bages-Berguedà. Plana « r O m . 6 OfiJiO Manresa. Tel. 87? 97 69. VtDèi Orienti!: Josep Umbert. ?5 Odioo & a x * « S - TH 879 01 76- ViOèf Ocdd e n a t S i - í ftarcesc 18.03221 Tenassa. T d . 7 8 0 1 1 10
JUNTA OE GOVERN:
^
Gaspar Gaida. T m o r o t ' P t n FVimarich. CompOdor B s n H Octea. V a a t r
JJUa.Uesur.FutaelDBipúo.f. X. Banlap' I Irene Carreras. M e g a t x : O w o t Pere Pou.
B i g u - e e r g u e d i : A r t m Casas.
V M è t OnenOI: R W B Ï de Buen. V i -
O
M
O
T
f
c.
A
Rehabilitació de l'edifici el Sucre de Vic La recuperació de l'edifici conegut com la Fàbrica del Sucre de Vic ha dural gairebé 15 anys. Aquest llarg període de temps dóna una idea de la dificultat d'abordar, amb els minsos recursos municipals i mantenint un alt grau de seriositat i rigor, la recuperació d'una peça important del patrimoni industrial català. En aquest treball, que ara analitzem a L'INFORMATIU, ha estat fonamental la capacitat emprenedora de l'Ajuntament de Vic i, sobretot, d'aglutinar diversos sectors de la societat civil i de l'administració pública. •
l l è i O c c i d e n t a l : Satvador Navarro.
GcranC Joan Gzy
15 a 20
GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciarse en aquesta secció. BIT PUBLICIDAD Maria Meca Telèfon: 410 45 55
ESTRUCTURES
PAVIMENTS
PREFABRICATS
*
Prefabricada de Hormiuón. S.A.
Morter* sense reiracció. Rehabilitació
_EXTRAFORT FUSTERIA j l
FLUIDS
f i
G
M 1 U D U H E 9 PflEFABHCAOES PER A
Industrial Química Parrot.s.a. i (93) 3 0 ' t 6 00 í i > | 9
SERVEIS • •
^ H
^e&
Navès Industrlales
• • ^ ^ ^ 1
Chalets-Pàrkings Centros comerclales
HORMIPRESA P a " l a l a n e s e l C
•
A
A
SERVEIS PER AL PROJECTE
^DISTRIBUÏDORA MADERERA, S A ; PAVINDUS S A Portes • DM-620 • Contraplacals 1 tota classe de fustes per l'ebenisteria i decoració
PAVIMEHTS DE FORMIGÚ TRACTATS
ició de plani
AUTOANIVELLADORS 1 MORTERS DE RESINES
Gavà: Tel. 638 22 40 -Fax 638 22 45
Pa? "Inuaiv 1 I n laWOlOEARCElONÍ
is d e s i
ual
•Topografia
AÏLLANTS | |
i IRILII 5i Ik PERFILES LIGEROS, S.A.
INFORMÀTICA fi
• Perspectives • Retlenng / Animació 3 D • C i s / B a i e s de dades
• Eic... T00*ï L>S SOLUOONES EM MSUUENTO E UIHW»CI0N U
ESTRUCTURES METALICAS LLEUGERES PER A COBERTES
CYPE
Cl. La Llacuna, 162 - 08018 Barcelona Tel. 401 96 71 Fax 300 90 15
CïPE CATALUNYA
INGENIEROS " '" '' -'-''-'
TELÍM)^ * / ' 08018 BARCELONA
HUMICONTROL S/L TÈCNICA TRABER DELECTROOSUOSIS-FOREStS PER A f / f CUHÏ*DODC PEHFILIS
HUHITATE DE CAPIL·LARITAT
PEDRA NATURAL
S·FT
ROIG CURVADO DE PESFILfS. S
GEOTÈCNIA ! BOSCH ^VENTAYOL O
E
O
•
= S
K A T / R C E BSQT S.L.
• IMPERMEABIUZACIONES ESPECtALES CON RES INAS
DE POLIURETANO HONOCOMPONEMTES EXPANSIVAS
Cl. Torres y Arnal, 3 .318 32 77-412 14 40 08001 BARCELONA
PARA JUNTAS DE HORMIGON, PANTALLAS. ETC_
08011 BARCELONA
DISENO Y C A L C U L O DE ESTRUCTUR/\S GESTIÓ I SERVEIS TÈCNICS GEOLÒGICS -
HEHABILfT.S.L.
Ril
laboratori ACREDITAT per la Generalitzi de Catalunya pel control de qualitat de I edificació i els seus
SONDEIGS GEOLÒGICS
- CÀLCUL I ESTUDI GEOTÉCNIC -
LA \) ORATORI DEL
Forjados Unidlreccionalcs y
PROJECTES MEDIAMBIENTALS
Serveis i preus competitius Miralles, 7, entresol la. - 03003 Barcelona Tel 319 22 36
fat: IWI J9J2JIÜ
CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS GEOTÈCNIA
FUSTERIA
Eines i serveis per a l'enginyeria del sòl
Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica
•
FLUIDS Aixetes, bombes, tubs.canalons
ESTRUCTURES
AÏLLANTS
INFORMÀTICA
Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres
Aïllaments, impermeabilització i recobriments
Informàtica aplicada a la construcció
PREFABRICATS
REVESTIMENTS
SERVEIS
Paviments i revestiments
Serveis aplicals a la construcció
Prefabricació i construcció industrialitzada
C O N S T R U M A T
'
95
El sector deia construcció, després d'uns anys de recessió, espera per a aquest any una puja del 3%, superior a l'augment de l'economia que preveu el Govern. De moment, i malgrat la retallada pressupostària, la pujada dels tipus hipotecaris i l'augment de preus, ha rebaixat en un 15% la xifra de l'atur.
Construmat certifica la fi de la crisi El sector de la construcció, en recessió durant els anys 1992 i 1993, ha superat la crisi en l'exercici 1994 s gairebé una llei natural: "Quand le bàtiment va. tout va". Un exemple: durant el darrer trimestre de 1994, la construcció va créixer el I 4,6%, molt més que el conjunt de l'economia espanyola, que només va créixer un 2,8%. Un altre: quan el Ministerio de Trabajo faci públiques les dades de reducció de l'atur, es podrà constatar que gairebé el 50% de l'increment d'ocupació de març s'ha degut al sector de la construcció. Al marge d'aquests tòpics, el cert és que el sector afronta dos reptes transcendentals: l'estabilitat i la qualitat. , L'estabilitat significa que la construcció ha de saber a què atenir-se en malèria bàsicament d'inversió pública en iníraestructures i en els plans d'habitatge. Tot i els bons auguris, la clausura de Construmat'95 va confirmar, però, que l'esperada i desitjada inversió pública en intraestructures no es reactivarà. "La inversió pública -com va afirmar el vicepresident del Govern, Narcís Serra, durant l'acte de cloenda- només pot créixer a un ritme que no destorbi l'esforç per contenir el dèficit de l'Estat". Una menor inversió significa una disminució de l'oferta per a les grans companyies de licitació civil i una escassa facilitat de finançament barat per als promotors. El sector de la construcció - e n recessió durant els anys 1992 (-6%) i 1993 (-7%)- ha superat la crisi en l'exercici 1994 malgrat els que auguraven que la seva recuperació seria molt més lenta. Si les previsions inicials eren d'un augment zero per a l'any passat, la xifra de tancament de l'exercici va ser, segons la patronal Seopan, d'un creixement de l'i ,2V molt més del previst inicialment. Les xifres dels primers mesos de 1995 també inviten a l'optimisme. L'atur, per exemple, s'ha reduït en un 15% en el primer trimestre, les vendes de ciment s'han apujat un 18% i la licitació oficial ho va fer en un 27%. L'optimisme encara no és desbordant. La pujada dels preus dels habitatges, l'augment dels tipus d'interès hipotecari, la inestabilitat política i monetària,
Catalunya lidera el sector Catalunya és la comunitat autònoma que ha experimentat una activitat constructiva més important durant l'any passat. En l'apartat de l'edificació, Catalunya representa el 62% del total de l'Estat i un 2 1 % del conjunt de l'activitat constructiva. En aquest punt hi incideix el fet que la renda per càpita se situï a Catalunya un 27% per sobre de l'espanyola. L'evolució en l'activitat ha seguit un perfil similar al de la mitjana espanyola, amb una intensa caiguda durant els anys 1992 i 1993. Durant el 1994 es va registrar una notable recuperació, que es va centrar en l'edificació residencial i en la no residencial. Catalunya ha estat potser la comunitat autònoma on el pla de l'habi-
tatge ha tingut una més bona acollida, fins al punt que durant el primer semestre de 1994 les peticions havien superat en un 80% els objectius fixats d'entrada. Dins del pla, les peticions d'ajudes per a la rehabilitació han estat les que han tingut més èxit, seguides de les denominades de preu taxat, que han tingut també una elevada demanda. Pel que fa als preus mitjans per metre quadrat, se situen un 20% per sobre de la mitjana espanyola, amb un creixement similar al que es va registrar en el conjunt de l'Estat. En tot cas a Barcelona, per la seva situació específica pel que fa a la falta de sòl, hi ha uns preus superiors en un 60% als de la mitjana espanyola.
L ' I N F O R M A T I U
la manca d'un nou pla d'habitatge i el retall pressupostari de 150.000 milions de pessetes són alguns dels factors que poden tirar per terra el creixement del 2-3% previst per a aquest any. Josep Blanchart, president de Construmat, confirma aquesta debilitat. "La construcció es basa en dos pilars fonamentals: el sector públic í el privat. La inversió en el sector públic depèn d'una voluntad política determinada, i la inversió privada és terriblement sensible a la situació econòmica del país", afirma. El bàlsam que pol curar totes les ferides seria un nou pla d'habitatge. El ministre d'Obres Públiques, Josep Borrell, va anunciar, en la inauguració de Construmat, que el pla d'habitatges fins a l'any 2000 tindrà unes 500.000 actuacions, potenciarà el lloguer, el sòl barat i incidirà a rehabilitar àrees urbanes. El nou pla de l'habitatge es basarà, segons Borrell, en una concertació global amb autonomies i ajuntaments. •
C O N S T R U M A T
Construmat aposta pel confort de la llar
'
95
•
El saló mostra les tendències per a l'any 2000 onstrumat, el saló internacional de la construcció, ha esdevingut una (ira casolana. En i'edició I de 1993, els fabricants | van apostar per l'ecojia i el medi ambient. En la darrera edició, clausurada el passat 8 d'abril, les majors novetats del sector se centren en la qualitat de vida i en tol allò que tingui a veure amb estar més còmode, millor i gaudir més dels plaers de la llar. Construmat ha batut rècords, aquest any. D'ocupació, 96.045 metres quadrals; d'empreses expositores, 3.367; i de visitants, més de 200.000.
Cada cop més, el comprador no demana preus baixos, sinó qualitat de vida, comoditat, silenci, almenys a casa seva. Per evitar el soroll, l'habitant d'un gran nucli urbà no estalvia diners. És una de les principals despeses en la reforma d'habitatges i, en els nous, és una de les característiques que més aprecia el client, molt més que la domòtica. La pomposa domòtica continua estancada en els anys 80, quan es van presentar a França els primers habitatges d'aquest estil. Malgrat tot, amb més modèstia que no va néixer, la domòtica es va incorporant als habitatges. El mateix Ministerio de Obras Públicas subvenciona habitatges domòtics de protecció oficial.
La majoria dels productes que s'han presentat a Construmat ajuden, segons els organitzadors del sector, a millorar la qualitat de vida del ciutadà. En l'edició d'aquest any han estat pocs els fabricants que no han inclòs entre les qualitats dels seus productes l'estalvi energètic, la utilització de materials ecològics, antiacústics o antitèrmics i la no emissió de gasos nocius per al medi ambient. I això no ha fet més que començar. A més de la demanda del client, organismes nacionals i internacionals subvencionen els habitatges bioclimàtics, que aprofitan al màxim la llum natural per acumular energia.
Aquestes tendències de millora de la qualitat de la llar (dutxes equipades amb equips de ràdio i de telèfon mòbil, saunes casolanes, radiadors més decoratius, amb tot tipus de colors, formes i línies, etc), d'estalvi energètic i de cura de la natura, sovint importades dels països nòrdics, no signifiquen, a curt termini, un eslalvi real en la butxaca del consumidor. El benestar a la llar se segueix pagant. Tot puja. I especialment l'habitatge. Durant l'any 1995 puja el preu dels nous al voltant d'un 4%; puja la mà d'obra sobre un 3,5%; i pugen també els interessos dels crèdits hipotecaris, més o menys un 1%. •
El saló toma a premiar la innovació Com ja és tradicional, Construmat va lliurar els guardons amb els quals premia el millor projecte d'edificació, la millor obra d'enginyeria civil, el millor procés constructiu i el millor producte industrial. Pel que fa al premi al millor projecte d'edificació, aquest va recaure en l'estadi de la ciutat esportiva de la Comunidad de Madrid "per la qualitat arquitectònica i simplicitat formal de la graderia, en la qual s'utilitzen tècniques constructives del formigó, adequant-les i racionalitzant-les específicament per a aquesta obra". El premi d'enginyeria civil va ser atorgat al viaducte d'Osormort de l'Eix Transversal de Catalunya "per les aportacions tecnològiques que suposa emprar un sistema de posttesat ex-
terior en la construcció del tauler, que disminueix notablement l'impacte mediambient durant la construcció i afavoreix la seva integració en el medi natural". Pel que fa al guardó al millor procés constructiu, aquest va correspondre a la fabricació i muntatge de pilar i bigues de l'auditori de Saragossa (Construcciones Laín). El premi al millor producte industrial va recaure, per la seva banda, a Iglú, element no recuperable de polipropilè reciclat per a l'execució de sostres, desenvolupat per l'empresa Daliform SRL. Els premis Construmat estan patrocinats per la Generalitat i organitzats per l'Institut de Tecnologia de la Construcció (ITEC).
C O N S T R U M A T
9 5
El Col·legi participa activament ala fira El Centre de Documentació va presentar els nous serveis ' I Col·legi va participar activament en aquesta darrera edició de la (ira internacional Construmat amb (a presència d'un estand propi, situat I en l'àrea que aquest certamen dedicava als organismes oficials i a les entitats empresarials. A l'estand del Col·legi van tenir una presència destacada els nous serveis del Centre de Documentació I Josep Renart i ta campanya divulgativa del manteniment La Casa . en Forma. L'estand va mostrar el conjunt de serveis d'informació i assessorament documental que ofereix actualment ei Centre als professionals de la construcció i va mostrar, molt especialment, la base de dades Alcalà, l'única base de dades que conté !a legislació de l'Estat i de totes íes autonomies sobre construcció, i la base Rivolí, l'única base de dades existent, d'àmbit estatal, sobre materials de construcció amb distintiu de qualitat i de laboratoris d'assaig. •
Medi Ambient L'edició de Construmat d'aquest any ha servit per presentar i difondre la societat mixta Gestora de Runes de la Construcció S.A., que pretén solucionar el problema de les deixalles de construcció. Actualment, el sector de la construcció genera prop de dos milions de tones de runa anuals. Gestora de Runes s'encarregarà de promoure mètodes de minimització de la producció de deixalles, proposarà actuacions per a la seva reutilització i promourà la creació de plantes de tractament.
Seguretat La Comissió de Seguretat i Higiene de la Construcció de Catalunya va organitzar, el passat 7 d'abril, una jornada de divulgació de la normativa europea de seguretat en la construcció. Pel que fa a Espanya, el marc normatiu actual {Decret 555) és força dispers. Davant aquesta situació, els especialistes que van participar en la jornada van advocar per un canvi en els sistemes d'organització de l'obra i per la utilització de productes segurs com a millor tasca preventiva per evitar la sinistralitat.
NO P I N T I S RES Sense conèixer les pintures, pastes, esmalts i vernissos per a exteriors i interiors, per a superfícies de tota mena; ignífugs, intumescents, impermeables, antipintades, reflectants; emprimacions anticorrosives, impermeabilitzants, segelladores, protectores, anticarbonatació, hidrofugants.
Registre
Especificacions, característiques, marques, normativa..
ITEC
de Materials
T o t h ot r o b a r à s a l R e g i s t r e ! T E Cd e M a t e r i a l s .
I N F O R M A T
PUNTS
LA
DE
VISTA
FIRMA
L'EDITORIAL
El patrimoni arquitectònic, una visió interdisciplinària Construmat, fites i reptes I onstrumat ha tancat les portes confirmant la capacitat de convocatòria i la importància econòmiI ca del sector. En una primera anàlisi destaquen tres factors: la consolidació de la seva capacitat exportadora, tant de productes com de procesos d'execució; la incorporació del medi ambient en la concepció constructiva i la preocupació pels residus i la utilització dels recursos; i, finalment, l'avanç tecnològic que tendeix a incorporar la qualitat en el mateix procés de realització. Aquesta visió optimista ens obre un camí. Ens queda, però, encara, un escenari quotidià que ens (a pessimistes. L'edificació no acaba de consolidar-se com a indústria i en ei qual la qualitat continua sen! un objectiu massa imprecís. Tols estem implicats en la promoció d'un sector que necessita enterrar definitivament els seus dimonis de manca de qualificació, fragmentació empresarial i poca professionalitat. Els tècnics tenim un paper important a jugar. •
LA
a sensibilitat per al patrimoni arquitectònic està canviant de manera favorable en la societat actual. Tot i això cal reflexionar sobre un aspecte massa freqüent que no beneficia gaire el nostre patrimoni: les nombroses rehabilitacions que es projecten en molts pobles i ciutats. Sota el desig de recuperar patrimoni es produeixen intervencions poc afortunades, si més no en allò que fa referència a la història dels edificis. El grup o la persona que hi ha al darrere de l'afortunada idea de recuperar aquella vella construcció, en dur-la a terme topa ja amb una doble dificultat: per una banda aconseguiré! pressupost perfeiTobra i, per una altra, trobar el tècnic que confeccioni la memòria valorada, en la majoria dels casos, o el corresponent projecte en aquells més privilegiats. Ara bé, és norma habitual oblidar-se que aquella construcció no és prou coneguda en les seves característiques estructurals i en la seva evolució al llarg dels segles. Tot projecte de recuperació d'una vella edificació hauria d'aprofitar l'ocasió per explorar en les entranyes de la construcció i documentar els diferents testimonis que parlin de la seva història. Però cal deixar clar que aquesta tasca ha de ser efectuada per professionals competents. Tothom entendrà fàcilment que, per molt senzilla que sigui l'obra a realitzar, la majoria de les vegades quan s'inicia un projecte de restauració és LA
PREMSA
"Un edifici antic ha de ser considerat com un jaciment arqueològic, amb tot el que implica" necessari que un tècnic qualificat efectuï el projecte i també, la direcció acurada de l'obra. En aquestes obres orfes de direcció o d'assessorament qualificat es prenen decisions en les quals primen les raons estètiques o pràctiques però sense cap altre argument tècnic, cosa que fa que es perdi moltes vegades la
PARLA
possibilitat de conèixer i documentar un aspecte important de la història. Un edifici antic ha de ser considerat com aun jaciment arqueològic. Això implica que en tota rehabilitació cal tenir equips interdisciplinaris formats per historiadors i professionals de l'arquitectura. Tres serien les fases bàsiques a seguir: la primera, estudiar i documentar exhaustivament el monument, la segona efectuar el projecte de recuperació segons el que s'ha esbrinat en l'anterior, i, la tercera, procedir a l'execució de l'obra amb un seguiment tècnic permanent per a documentar nous aspectes que poden aparèixer o resoldre dubtes. Evidentment en la primera ei protagonisme és de l'historiador, mentre que en la segona és del professional de l'arquitectura. Però la tercera seria de tots, ja que el resultat final ideal no es produirà mai sense algun d'ells, els quals, ben lluny de ser antagònics, han d'acostumar-se a ser complementaris. • JOAN-RAMON GONZÀLEZ PÉREZ Arqueòleg. Resposable del Servei d'Arqueologia del·lnstitutd'EstudisUerdencs LA
PREMSA
Els errors del passat
Exportar construcció
La construcció i la indústria automobilística són dos dels principals motors de qualsevol economia moderna. El sector de la construcció, igual que passa amb el de l'automoció, s'està beneficiant clarament de la represa econòmica. En el primer segment de l'activitat productiva, però, els diferents governs tenen una capacitat d'intervenció directa gràcies a l'obra pública. L'activitat en l'obra pública hauria de ser equilibrada. Cal apostar per les infraestructures, ja que aquestes asseguren la viabilitat de l'economia del segle que ve. Però aquesta aposla ha de ser racional: s'han de fer en aquelles obres on la seva rendibilitat estigui més enllà de qualsevol dubte i on no primi l'element faraònic o de propaganda. I, sobretot, s'ha de fer de manera que es conjugui la necessària reducció del dèficit públic. Però la prudència ha de presidir altres pràctiques. La licitació ha de ser transparent i, sobretot, s'ha d'actuar en uns terminis prou dilatats perquè els preus no es disparin. I, per descomptat, els governs han de reduir al màxim la seva morositat amb els constructors. •
Lluny de corregir-se, el clima d'inestabilitat política continua persistint ja ben entrat l'any. Sigui pels errors del Govern, sigui per l'actitud de l'oposició ~o per totes dues coses a la vegada- el cas és que la situació no genera confiança i això no beneficia en res a un sector com el de la construcció, considerat bàsicament inversor. Per si això fos poc, una pesseta ja debilitada per una successió de diversos escàndols ha suportat malament una crisi econòmica internacional molt complexa i s'ha vist arrossegada cap a una nova devaluació. El major risc d'aquesta devaluació és que, en encarir-se les importacions, es produeixi una temuda puja en els preus dels interessos, molt inoportuna per a una economia que començava a sortir del pou. Malgrat tot, la pesseta redevaluada significa un clar avantatge de cara a l'exportació i, d'això, també se'n pot beneficiar el sector. En aquest sentit, la celebració de Construmat pot servir d'ajut eficaç per la seva tasca de captació de visitants estrangers amb capacitat de decisió o d'influència en les decisions de compra. •
AVUl/Editorial 4 d'abril de 1995
LOCUCIONS ESPECÍFIQUES DE LA CONSTRUCCIÓ Pany de parel
Entrepano
Paret d'atanç
Medianil
Paret de llarg i través
Pared a sopa y tizón
Paret de maó de cantell
Tabique de pandereta
Pas de vianants
Paso de peatones
Pedra de gres
Arentsca
r.r Diccionari Manual Oe U Construcció. ITEC
N F O R M A T I U
REVISTA DE LA CONSTRUCCIÓN Març 1995
EL
NOTICIARI
MEDI AMBIENT El sector de la construcció es troba actualment en un punt de clara controvèrsia. D'una banda, no es pot abaixar el nivell de confort dels edificis i, de l'altra, s'ha d'estalviar energia. L'objectiu es troba, doncs, en el fet de construir edificis més confortables però alhora més econòmics
La protecció del medi ambient passa per la utilització d'energies renovables i el seu control I studis de la UE asseguren que és possible aconseguir estalvis I energètics del 30% en I edificis complexos i del 40% en habitatges uni| familiars. L'estratègia a seguir passa per un planejament urbanístic que permeti l'adaptació de les ciutats a l'entorn tot reduint l'impacte sobre el medi ambient. També passa per la incorporació dels conceptes d'energies renovables i disseny passiu als edificis. Finalment, caldrà dur a terme una gestió de l'energia i controlar-la mitjançant la domòtica. Així es desprèn de la jornada tècnica sobre disseny passiu i sistemes domòtics en els edificis celebrada a Construmat i organitzada per l'Associació Catalana de Tècnics d'Energia, Climatització i Refrigeració (ACTECIR). La jornada va posar de manifest la necessitat d'incorporar els criteris de gestió energètica dels edificis mitjançant el disseny passiu i els sistemes domòtics per tal d'afrontar els grans consums energètics que es produeixen actualment. També es voüa demostrar la viabilitat tècnica i econòmica d'aquells sistemes. Elements de disseny passiu A l'hora de dissenyar un edifici, de concebre un projecte, s'han d'aplicar els conceptes bàsics de l'arquitectura bioclimàtica, és a dir, adaptació a l'emplaçament, disseny de formes, façanes i volums d'acord amb els condicionaments climàtics, i iria dels materials adequats. És molt important definir les característiques de la pell de l'edifici, tanl en la part opaca com en la part transparent. Avui dia disposem de materials i de tècniques especials per fer possible el disseny passiu. Per a ies parts massisses es pot utilitzar materials amb propietats aïllants tèrmiques i també acústiques, que poden substituir amb una única (ulla de tancament el tipus tradicional de 15 centímetres, cambra, aïllament i envà interior. Actualment es troba en fase de comercialització un tipus de bloc amb propietats similars a l'anterior i labricat amb un 50se de residus. Existeix també al mercat un sistema de coberta que fa de
protecció solar de l'edifici i que també permet escalfar aigua sanitària.
X
Pe \ '
X > %
^ ^ ^ ^ " ^
/Z
Tancaments i aïllament
Chopo
A ÍMj
z
t
\ f 1
Per a les superfícies transparents es poden utilitzar sistemes de tancament amb vidre que permeten controlar la temperatura interior, el grau de lluminositat, millorar l'aïllament acústic i controlar la renovació d'aire. Hi ha, a més, façanes que incorporen cèl·lules fotovoltaiques i generen electricitat mitjançant les radiacions solars i que aïllen tèrmicament i acústicament. També hi ha l'aïllament «que no es veu», que funciona per transmissió òptica i que elimina l'efecte de convecció. Aquest darrer sistema s'utilitza més als països nòrdics que no pas als que disposen de moltes hores d'exposició solar. Finalment, el sistema actiu de captadors d'energia solar es fan servir per escalfar l'aigua sanitària. Per tal de millorar el rendiment d'aquests sistemes, és possible incorporar sistemes domòtics de gestió energètica. Aquests afegeixen altres serveis a l'usuari com són el control de consum, seguretat de l'habitatge o activació d'alarmes, entre d'altres. Domòtica i immòtica La domòtica és una tecnologia electrònica avançada que s'aplica en la gestió energètica i de serveis dels habitatges. Com a resultat, s'obté un control molt important del nivell de confort, del consum i de funcionament i seguretat de la vivenda. Aquest sistema de gestió es pot manipular amb un quadre de control de fàcil accés i ús i, quan la complexitat del sistema així ho requereix, mitjançant un ordinador personal. La immòtica és també una tecnologia electrònica avançada basada en els mateixos principis de la domòtica. La immòtica s'aplica, especialment, pel que fa a la gestió d'edificis comercials i del sector terciari, en els quals es demana una gran flexibilitat funcional i en què és important adaptar-se a les necessitats comercials de cada espai. </
X X
1
iB [ii -,
*\
R
Ií
•i
La necessària racionalització del consum energètic Des dels anys 70-80, amb la crisi energètica mundial, els temes de consum de l'energia i de la seva gestió eficaç, han preocupat cada cop més. El desenvolupament de les ciutats significa progrés, millora de la qualitat de vida i en els nivells de confort, però també demana més consum. Als anys 80, la indústria era el sector prioritari en el consum d'energia mentre que l'habitatge representava un 23% del total. Als nostres dies, aquesta proporció ha variat. El consum energètic industrial, amb un ús més eficient de l'energia i la incorporació de millores en els processos, ha baixat un 20%. No ha estat així en el sector residencial que ha augmentat considerablement, a causa de la incorporació habitual de la calefacció als habitatges i la climatització als edificis en general. És en aquesta línia cap on s'anirà en els pròxims anys, ja que es considera que els consums continuaran
Imma Casado
' I N F O R M A T I U
baixant a la indústria mentre que al sector residencial i terciari s'incrementaran un 30 o 40%. Cal considerar la importància que té el fet que les activitats lligades als hàbits domèstics com ara l'habitatge i el transport de les persones, representa entre el 60 i el 75% del total del consum, i que el 50% de l'energia als habitatges es llença per les finestres. Ens trobem en un punt de clara controvèrsia: no es pot abaixar el confort però cal estalviar. L'objectiu passa per buscar edificis més confortables però que alhora siguin més econòmics.
EL
M E D I
NOTICIARI
A M B I E N T
La Generalitat prepara un Programa de Residus El projecte facilitarà l'aplicació del Decret 201/1994
B
a Junta de Residus de Catalunya farà públic, a la lardor vinent, el Programa de Residus de la Construcció. Aquest programa marcarà les pautes sobre com s'ha de ler el reciclatge, quins són els llocs de deposició controlada, i quines empreses treballen en el Iradament dels residus. Tres dades bàsiques sense les quals és impossible fer una bona gestió dels residus i una bona aplicació del Decret 201/1994. Aquest futur programa va ser anunciat per Francesc Gutiérrez, gerent de la Junta, en la jornada sobre Medi Ambient i Contrucció que es va dur a terme el 5 d'abril a Construmat, organitzada per l'ITEC. La jornada va ser inaugurada per Albert Vilalta, conseller de Medi Ambient de la Generalitat, que va remarcar, en el seu discurs inaugural, que "el sector de la construcció ha d'integrar el tema del medi ambient. S'han de resoldre els problemes dels residus i dels enderrocs. Els tècnics s'hauran d'adaptar a la nova cultura, alhora que ho fa la resta de la societat". El conseller també va remarcar que cal un nou tipus de professional, que "controli els residus, canvïi la forma de construcció per a facilitar la deconstrucció, i utilitzi nous materials, reciclats i reciclables".
Fructuós Manà, director adjunt per a la R+D de l'ITEC va coincidir amb el conseller. Segons Manà, tots els agents de la construcció hauran d'adaptar-se, cadascú amb les seves responsabilitats. "Els municipis hauran de controlar la gestió, els prescriptors hauran d'orientar sobre la utilització de materials reciclats i oferir solucions constructives que facilitin el desmuntatge, els fabricants hauran de controlar els processos per a obtenir distintius de qualitat ambiental, els constructors hauran de minimitzar els residus, i els projectistes s'hauran d'adaptar a aquests canvis, projectant í controlant d'una manera més eficaç", va afirmar Marià. A Europa, d'altra banda, es treballa en profunditat en el tema del medi ambient. Segons dades de la UE, el 1992 els països membres produïen 200 milions de tones anuals de residus de demolició i construcció. Com a conseqüència d'aquesta realitat, s'està elaborant, segons va afirmar Juan A. Campos, administrador principal de la DG III de la Comissió Europea, un marc legislatiu i unes directrius encaminades a disminuir la producció de residus i incrementar el seu reciclatge. La nova normativa europea podria estar enllestida, segons totes les previsions, el 1996. •
Els alemanys són els pioners en el tema del reciclatge de residus de la construcció a Europa, juntament amb els països nòrdics. Joachim Kreuzburg, director gerent de l'empresa Deutag Remex, líder del sector a Alemanya, creu que aquest és un sector econòmicament rendible i molt organitzat, "amb exigències normatives que fan que només les empreses que saben reciclar puguin
S E C T O R
El visat d'habitatges creix un 27% durant el mes de marca Catalunya
ARQUITECTURA
L'Illa Diagonal guanya el premi de la III Biennal d'Arc
El COAC detecta un fort augment dels projectes
B
is projectes de construcció de nous habitatges visats pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) van registrar un augment del 26,85% durant el passat mes de març respecte al mateix mes de 1994. Segons dades del COAC, el nombre de nous habitatges visats el març d'aquest any es va situar en 4.969, davant les 3.684 obres visades el març de 1994. Tot i això, aquest ritme de creixement dels projectes visats de nous habitatges podria, segons el COAC, "haver tocat sostre, ja que la pujada dels tipus d'interès pot malbaratar els nous projectes d'inversió". El sector de la construcció preveu,
segons estimacions de la patronal Seopan, que la seva activitat creixi un 3% durant 1995. L'any passat l'activitat va créixer un 1,2%, mentre que el 1993 la construcció havia patit una caiguda del 7,5%. L'activat del sector de la construcció s'ha accelerat especialment els darrers mesos impulsada per aquesta lleugera recuperació del subsector de l'habitatge. Els ajuts públics que preveu el Pla Habitatge 1992-1995, la reducció dels tipus d'interès hipotecari i la reactivació econòmica han estat els tres puntals per a la reanimació del mercat iniciada durant l'any passat i que, segons totes les previsions, es confirmarà durant aquest exercici. •
L ' I N F O R M A T I U
sobreviure". Una planta de reciclatge alemanya, per ser rendible, ha de reciclar unes 150.000 tones anuals de runes. Si és una planta mòbil, aquesta xiíra baixa fins a les 50.000 tones. Com a comparació, val a dir que a Catalunya es produeixen uns dos milions de tones de runes de construcció que podrien proveir de matèria primera a quatre o cinc plantes de tractament de runes.
Una exposició aplegarà les 28 obres finalistes
Q
'edifici L'Illa Diagonal de Barcelona, projectat per Rafael Moneo i Manuel de Solà-Morales, acaba de guanyar el premi Manuel de la Dehesa de la tercera Biennal d'Arquitectura Espanyola, guardó instituït pel Ministerio de Obras Públicas. el Consejo Superior de Colegios de Arquitectos i la Universidad Menéndez Pelayo. L'Illa (hotel, oficines, auditori, jardins...), edifici guardonat per l e s seves qualitats urbanes i la mestria per resoldre el seu programa funcional i l'escala", va superar als projectes de l'estadi de la Comunidad de Madrid i de rehabilitació de la Casa de la Caritat de Barcelona (Centre de Cultura Contemporània).
El jurat i el comitè de selecció del premi Manuel de la Dehesa va ser format per Esteve Bonell, Alberto Campo Baeza, Manuel Gallego, Patxi Mangado, Borja Carreras, Ernest Lluch, Jaime Duro i Javier Frechilla, director de la Biennal. S'hi van presentar, per part d'institucions i professionals, prop de 500 edificis construïts el 1993 i 1994, dels quals 28 han estat seleccionats per a elaborar una exposició d'arquitectura que es presentarà, aquest any. a Comillas (Cantàbria) i a Madrid. En l'edició anterior, la Biennal d'Arquitectura Espanyola va guardonar el projecte del Museu Romà de Mérida, obra projectada també per Rafael Moneo. •
EL
NOTICIARI
Una taula rodona abordarà la relació amb els museus
a
l Col·legi d'Aparelladors organitza, com un acte més dins el programa de la biennal Primavera del Disseny, una taula rodona que intentarà definir quin tractament museístic ha de rebre el disseny, si és que l'ha de rebre. La taula rodona, que es durà a lerme el proper dia 18 de maig a dos quarts de vuit del vespre a la sala d'actes del Col·legi, serà moderada per Esperança Rabat, secretària del consell directiu del FAD, i comptarà amb la participació dels arquitectes Oriol Bohigas i Juli Capella; Frederike Huygen, conservadora del departament de disseny del Museum Boymans van Beuningen de Rotterdam; Marta Monimany, directora del centre gestor de museus i del Museu de les Arts Aplicades de l'Ajuntament de Barcelona; i el crític Volker Albus. Aquest, la relació entre museus i disseny, és un tema de plena actualitat. El passat 29 de març es va inaugurar la
Ei president del TSJC presenta el darrer llibre de Javier Llovera El presidenl del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Guillem Vidal, va presentar, el proppassat dia 5 d'abril, el llibre La íunción pericial forense, de Javier Llovera, ex-director de l'EUPB. L'acte, que es va dur a terme a la seu del Col·legi d'Aparelladors, va comptar amb la presència, entre d'altres personalitat de la societat i cultura catalana, de Jaume Pagès, rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, i del president del Col·legi, Carles Puiggròs. • col·lecció permanent de disseny industrial espanyol al Museu de les Arts Decoratives de l'Ajuntament de Barcelona (Palau de Pedralbes). Aquesta col·lecció, embrió d'un projectat futur museu del disseny, inclou uns 350 objectes fonamentals per entendre l'evolució del disseny espanyol en els darrers 50 anys, objectes que s'han aplegat gràcies a donacions de diferents particulars i empreses. •
M O N O G R A F I E S
Parets de càrrega Manual de diagnosi i intervenció en sistemes estructurals de parets de càrrega Manuals de diagnosi 4 Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Barcelona, 1995 147 pàgines Els volums tercer i quart de la col·lecció Manuals de Diagnosi, dedicats a estructures de fusta i a parets de càrrega, respectivament, acaben de ser publicats pel Col·legi. El manual corresponent a parets de càrrega és una eina que ha de permetre al tècnic conèixer millor aquest element constructiu per a poder intervenir-hi correctament. El sentit de globalitat amb què s'aborda el tema vol substituir una mancança d'informació tècnica sobre aquesta qüestió. En la redacció d'aquesl volum hi han participat els especialistes, italians i del nostre país, que van participar en el curs homònim que va organitzar el Col·legi l'any passat. El llibre s'estructura en tres capítols. El primer ens introdueix en la lògica constructiva de la paret de càrrega, i els usos i funcions que té en les construccions del passat. El segon capítol aprofundeix en la diagnosi de l'element, tant en la símptomatologia com en els mètodes de reconeixement i anàlisi. La conclusió dels dos capítols anteriors la trobem en el tercer, que proposa una metodologia per a seleccionar el sistema d'intervenció més apropiat i s'hi descriuen les tècniques per a intervenir-hi. Finalment, algunes empreses especialitzades presenten els seus productes i serveis en un annex final. •
Salvador Giti
La revista Clara publica una separata de l a Casa en Forma1 La revista Clara ha publicat una separata sobre la campanya La Casa en Forma. Aquest suplement, que s'edita el maig, ha estat preparat pel Servei Rehabilitació del Col·legi i va destinat a l'usuari de la casa amb un llenguatge entenedor i planer, sense perdre el rigor tècnic, i s'engloba dins el conjunt d'activitats de la campanya. La separata, per exemple, inclou consells per a descobrir l'estat de i'habitatge, per mantenir-ho en perfectes condicions, per a estalviar energia, i, a més, una guia de reparacions. •
Taller internacional de rehabilitació i restauració a Cuba Els Servei Rehabilitació del Col·legi organitza per als propers mesos de juliol i agost un taller internacional de restauració i rehabilitació del patrimoni arquitectònic. En aquesta ocasió, s'ha dissenyat un projecte de treball per col·laborar en la salvaguarda del patrimoni arquitectònic cubà a Trinitat i al Valle de los Ingenios, dos indrets directament vinculats a la tradició urbana i constructiva de l'arquitectura colonial. L'equip de treball es compondrà de 15 joves, estudiants o professionals, amb formació o experiència en restauració. •
El mercat d'oficines de Barcelona es recupera Després d'un any 1994 marcat per una lleugera recuperació de la demanda, el mercat d'oficines de Barcelona ofereix unes perspectives més optimistes, segons afirma un informe de la immobiliària Richard Ellis. L'iníorme afirma que la taxa de desocupació d'oficines ha passat del 13,89% (1994) al 12,1% aquest any. Actualment, per exemple, el parc d'oficines de Barcelona i la seva àrea metropolitana suma un total de 3,5 milions de m2, dels quals només estan desocupats 434.000. •
Els arquitectes britànics, els professionals pitjor pagats Un estudi recent realitzat per la revista britànica Building revela que, amb un nivell acadèmic similar, els salaris dels arquitectes britànics són un 14% inferiors als dels economistes de la construcció. Com a exemple, cita que un arquitecte de 45 anys i amb una experiència professional de 14 anys, té un salari brut anual de 7.617.000 ptes, mentre que un economista de la construcció guanya 8.114.000 ptes. •
I N F O R M A T I U
EL
NOTICIARI
DEL
COL·LEGI
S E R V E I S
A C T I V I T A T S
Homenatge als companys amb 50 anys d'exercici professional
Renda 1994 Servei de consultoria fiscal El Col·legi organitza el servei de consultoria fiscal per donar suport al col·legiat en el període de declaració de la renda, que s'inicia el dia 2 de maig i finalitza el dia 20 de juny, per les declaracions positives i el 30 de juny per les que són amb dret a devolució. Aquets Servei atendrà tota mena de consultes i orientarà els col·legiats sobre els diferents aspectes de la declaració, de manera gratuïta.
El dimarts 28 de març es va celebrar, a la sala d'actes del Col·legi, un acte d'homenatge als companys amb 50 anys d'exercici professional. Els homenatjats pertanyen a les promocions que van finalitzar els seus estudis els anys 1944 i 1945. El president del Col·legi, Carles Puiggròs, acompanyat de la Junta de Govern, va lliurar una placa commemorativa a cada un dels professionals homenatjats, que van assistir a la celebració acompanyats amb
els seus familiars i amics. Els companys homenatjats enguany van ser: Andreu Serra, Joan Moliné, Josep Anglada, Enric Parïellas, Josep Sanfeliu, Josep Bausells, Adrià Figuera, Josep Maria Pujadas, Ramon Cabarrocas, Joan Garcia-Borés, Salvador Bohera, Enric Falgueras, Josep Ferré, Pere Querol, José Luis Egea, Miquel Samon, Luis Jorge Ballber, Josep Maria Valero, Joan Díaz, Teodoro Lopategui, Enric Roig, Lluís Pinto i Raül Sebastian.
L'orientació anirà a càrrec de l'advocat fiscalista José Antonio Bernàldez i funcionarà els dies següents: dilluns, dimecres i divendres al matí i dimarts i dijous a la tarda, a hores convingudes.
• • • •
En aquest itinerari es va comptar amb la presència d'un membre de l'equip de govern municipal que exposà una complela visió del futur de Terrassa i va acompanyar al gnjp de companys vallesans que hi van participar.
Preus de referència i plecs de condicions tècniques de l'Hec L'Ilec posa a disposició dels professionals els quadres de condicions tècniques corresponents a l'any en curs, tant en versió editorial, com en versió informàtica. Enguany es presenta el PART: ITEC Plecs, un banc de 2.500 famílies d'elements simples, compostos i partidesd'obra d'edificació, urbanització i enginyeria civil, que dóna resposta als 100.000 elements inclosos en el PART:ITEC Preus. • tec. Wellington, 19. Telèlon:30934 04
Servei Renda 94
V
I
S
A
T
S
Directori d'Aparelladors 1995 a disposició dels col·legiats
Full d'encàrrec, d'assumeix i certificat final, d'una societat
El Col·legi posa a disposició de tots els col·legiats, el nou Directori d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya 1995, que edita el Consell de Col·legis d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. Els col·legiats que hi estiguin interessats poden passar a recollir-lo gratuïtament al Servei d'Informació del Col·legi, a la planta baixa. •
Els col·legiats que formin part d'una societat, han de fer constar només en el full d'encàrrec, el nom i el número de societat, atès que la constitució de la societat només té efectes fiscals. Per aquest motiu, tant en el full d'assumeix com en el certificat final d'obra, tan sols hi ha de constar el nom i el número de col·legiat. •
Servei d'Informació Planta baixa
Departament de Visats.
Assegurança
d evida1 9 9 5
Modalitat: Assegurança col·lectiva temporal (un any renovable) Companyia: Allianz-ras Agent: Correduria C. Lorente, S.L Capital màxim: 50 milions Reconeixement mèdic Fins a 10 milions, exempt Fiscalitat: La prima pagada és deduïble en un percentatge d'un 10% de la quota de l'IRPF Riscos coberts Mort i invalidesa permanent Primes anuals per a cada milió contractat (impostos inclosos).
Inclou Finsa De 36 De 41 De 46 De 51 De 56 De 61
I N F O R M A !
pies. ptes. ptes. ptes.
Horari: dilluns, dimecres i divendres al matí, i dimarts i dijous a la tarda, a hores convingudes. Informació: Servei de Gestió Fiscal Rafael Buen. Tercera planta.
PUBLICACIONS
La Delegació del Vallès Occidental va participar, el passa! 18 de març, en un dels itineraris urbans organitzats per l'Ajuntament de Terrassa, estructurats amb un recorregut al llarg de la història deia ciutat, les transformacions que ha experimentat i els seus projectes de futur.
16.000 20.000 9.000 12.000
Aquests preus per declaració de renda inclouen, si escau, la complimentació gratuïta de la declaració de l'Impost de Patrimoni. Per als professionals col·legiats, un cas que s'haguessin d'omplenar o legalitzar llibres oficials, els imports anteriors s'han d'incrementar en 15.000 pessetes. Aquests preus no inclouen l'IVA. •
Per a aquells col·legiats que desitgin que se'ls faci la declaració, el Col·legi ha establert, per als diferents tipus de declaració, els preus següents:
Itineraris urbans per la ciutat de Terrassa
declaració ordinària ordinària conjunta simplificada individual simplificada conjunta
mort i invalidesa permanent 35 anys 1.500 a 40 anys 2.500 a 45 anys 3.800 a 50 anys 5.700 a 55 anys 9.000 a 60 anys 15.500 a 65 anys 23.000
Si es vol la cobertura d'invalidesa, la prima té una reducció de 500 ptes. fins als 44 anys, de 1.000 ptes. fins als 54 anys i de 2.500 ptes. fins als 65 anys.
Segona planta ASSEGURANCES
Assegurança de vida El Col·legi disposa d'una pòlissa col·lectiva de vida, que s'olereix a lots els col·legiats i els seus cònjuges que estiguin interessats a adherir-s'hi, negociada i dissenyada en termes molt competitius. El quadre adjunt mostra les característiques de l'assegurança per a l'any 1995. El càlcul de la prima, però, per a les col·legiades o dones de col·legiats es calcula restant 5 anys a l'edat que tinguin en l'actualitat. •
M. Josep Gonzàlez o Montserrat Roger. Segona planta
10
S E R V E I S
C O L · L E G I A L S
D E M A N D E S
INFORMACIÓ DEMANDES DE TREBALL Servei de Promoció
i Mercat de Treball Pilar Cecília, tercera planta De dilluns a divendres de 9 a 14.30 Dimarts i dijous també de 16 a 19 hores •s 414 33 11 209 82 99 Fax: 414 33 68
DE
TREBALL
Grup immobiliari de primer nivell
Enginyeria integral
Empresa d'arquitectura
TÈCNIC
COORDINADOR DE PROJECTES
ARQUITECTE TÈCNIC
RECENT TITULAT
per a desenvolupar projectes, gestions municipals i col·laboracions amb equip tècnic d'oficina. • Experiència d'l a 5 anys en tasques similars. • És convenient que tingui vehicfe propi. • Edat, ds 25 a 40 anys. Contracte laboral indefinit desprès d'un període de prova. Sou: 2.70O.000.-3-500.000.- brut'any negociables. Rel.: 5,300
desenvolupatspera professionals externs.
• No cal experiència. • Cal vehicle propi. • Es valoraran coneixements en valora tions, peritatges i càlcul d'estructures • Dedicació completa • Edat. de 20 a 25 anys. No es descartarà cap candidat per pretén sions econòmiques. Inleressats contadar amb el Sr. AlegreL Telèfon: 451 0207
p=r a irwciar-se en la gestió d'obra, preparació de llicència, amidaments, seguretat, cwiliDio"obra,c^[icacionsicer1]fcatftfaL • Es valorarà experiència en gestió 1 orga-
• Experiència de 3 a 6 anys en projectes i obres • Imprescindible vehicle propi per a desplaçaments per tol Catalunya, d'un dia. • Es valoraran qualitals directives. • Edat. de 28 a 36 anys. Jomad3 oficial Conlracte laboral indefinit amb signatura d'obres després d'un període de prova. Sou- 4.000 000.- bmt'any negociables. Rel.; 5.301
Empresa promotora immobiliària
• Es faran desp'acaments a l'obra {Baix Llobregat) d'un o dos dies a la setmana. • Coneixemenls diníormàlica en iradament de textos i en dibuix. • Edat, Hns a 25 anys. • Idioma, català. Jormada oficial. Contracte laboral. Sou, d "tes i despeses a convenir.
Rel 5 302
Rel: 5.303
Oficina tècnica d'arquitectura
Constructora d'edificació
Cadena de supermercats catalans
Empresa constructora de
AjuntamentdeGavà
TÈCNIC DE PROJECTES 1 OBRES
a Barcelona
COORDINADOR D'OBRES
decoració d'interiors
ARQUITECTE TÈCNIC
per a deserrvol jpamenl de projectes, mesuramenis i p ressupostos i tt reccíó d'obres. • Experiència en direcció d'obres c"1 a 3 anys i en projectes, de 2 a 3 anys • Edat, de 23 a 35 anys. Jornada completa. Relació liberal. Sou: 3.000.000,-brut/any.
CAP D'OBRA
D'EXPANSIÓ
TÈCNIC
O APARELLADOR
• Experiència de 3 a 5 anys a peu d'obra, com a responsable del pressupost control de costos i coordinació dels industrials. • Cal vehicle propi. • Edat, Pns a 35 anys (aproximadament | Relació liberal per obra determinada amb possibilita! de continuïtat a l'empresa. Sou: 4.-4500.000,- brut/any negociables.
per al seguiment i coordinació de lesobres que rempresa tíuràa terme en el seu procés d'e upansió. Les obres consistí ran en la construcció de nous edifias i remodelació de locals ja existents, « Experiència mía de 2 anys en coordinació d'obres. • Cal bon nivell de català. • Edat màxima, 35 anys. Jcmada complela. Contracte laboral de 6 mesos min. i signarà obres com a lacullatiu Sou; 3.500.000,- brut/any negociables.
Convocatòria per a cobrir una placa d arquitecte tècnic o aparellador, amb caracler de concurs-oposidó. La presentació de sol·licituds espot fer en el maleix ajuntament fins 20 dies naturals a com ptar des de la publicació de la convo* caloria en el DOGC. És pendent de publicar. Les bases de la convocatòria es poden recollir en el Sevei de Promoció i Mercat de Treball. Tercera planta.
Rel.: 5.305
Rel: 5.306
p=r a seguimenl d'obres i pressupostos • Con/e experiència en tasques similars d"1 a 2 anys. • Impresdndiblg carnet de conduir p"r a viatjar • Edat de 22 a 45 anys. Horan flexible. Contracie laboral i sou a convenir Interessats enviar cum'culum a: Sra Consol. Carrer La Serva, 26-28 08016 Barcelona Ret.: 5.307
fief.: S.3W
P E T I T S
•NBt*
ANUNCIS
Es fa
Si vol compartir el seu despatx, vendre l'ordinador o canviar-se la taula de dibuix i encara no ha tingut una resposta efectiva, és que encara no ha trucat al telèfon dels Petits Anuncis
TRUQUI'NS ARA 1 ANUNCIÏS A L INFORMATIU
DELINEACIÓ DE PLÀNOLS
fief.: 95.003
INFORMACIÓ: Elisenda Pucurull, 4o planta S'ofereix
Es realitzen
ESTUDIANT
PERSPECTIVES
D'ARQUITECTURA TÈCNICA S'otereix estudiant d'arquitectura tècnica per a: • Delineació de plànols • Experiència i rapidesa en el treball
Estudiant d'arquitectura tècnica amb estudi de serveis ofereix:
Es lan perspectives manuals per ordinador enblancinegreocoloriRender.
• Delineació rje plànols per Cad • Perspectives professionals a color i blanc/negre i per Bender
Jordi Gualde Telèfon: 310 7173 Fax: 310 72 57
O. Marín Telèlon: 2139236
Es ven
Es ven
PARTIDA DE
DESPATX BEN SITUAT
TOTXOS 1 TEULES Es ven partida de teules i totxos manuals d'obra vista, empaquetats,
2098299 i 4143311 Fax: 414 34 34 Horari: de 12 a 20 hores Elisenda Pucurull
Arquitecte tècnic ven entresol per a
Ocíaw Telèfon
213 92 35
Es necessita ESTUDIANT D'ARQUITECTURA TÈCNICA S'ofereix treball de jornada pardal per a estudiant d'arquilectura tècnica.
* Totxos: 48.000 unitats aprox. t Teules: 15.000 unitats aprox.
(Plaça Molina). • 65 m : • Calefacció • Lluminós i tranquil • Bona escala, amb conserge • Preu: 15.500.000 ptes.
Informada Telèfon: 45127 55
Contacte Telèfon: 200 33 48
SA Gascdn Telèfon: 846 24 05
• Cal que resideixi a la zona de Granollers
i
S'ofereix
S'ofereix
Es comparteix
S'ofereix
S'oíereix
DELINEANT DE
SECRETÀRIA PER A GESTIÓ
DESPATX
ESTUDIANT PENDENT
ESTUDIANT PENDENT
CONSTRUCCIÓ Delineant de construcció 1 urbanització, s'olereix per treballar en despatx tèc• Expenènoa professional de 3 anys, en projectes dtiat>itatges, de reparcel.latió. d'lirtjandzadò, plans parcials, pressupostos, mesura ments i seguiment d"obres • Eipenència amo Autocad v 12 Ferrar, Rrfà Teleton 340 25 97
DE DESPATX DEL SECTOR
D'ARQUITECTURA
DE PROJECTE
DE PROJECTE
Secretària amb coneixements de gestió administrativa i informàtica, s'ofereii per fer gestions fle flespato. passar pro-
Despatx d'arquitectura informatitzat en funcionament, a compartir. Disposa òe secretària. • 135 m : d'extensió • Preu: 55.000 ptes, més despeses • Zona: Av. Josep Tarradeflas-Paris
S'pterem estudiant d'arquitectura tècnica fent el projecte final de carrera, per a treball relacionat amb el sector, amb: • Coneixements d"Autocad § Lnlormàuca entorn Windows • Català parlat i escnt i francès • Experència en muntatges a peu d'obra • Vehicle propi
S'pferei* estudiant d'arquitectura tècnica lent el pro|ede final de carrera, per a treball relacionat amb el sector, amb: • 3D Studio • Curs de Cad • Experiència en delineació tfAuloead • Disponibilitat de jornada completa • Disponíxütat de vehicle
Mireia Te'efoi
Eduard Vila Té'éíci 330 92 IS
Joaquim Escrig T e ' è ' ï i 775 06 35
1
.
.
.
Contacte Telèfon- 410 50 24 Ce i 3 a i 6 i a = 2 i = 23fi:-'-ss
439 50 03
I N F O R M A T I U
ACTIVITATS
Tècniques de recerca activa de treball
Taller internacional
La situació actual del sector de la construcció i de l'economia en general,
Taller de rehabilitació i restauració a Cuba
afegida a la previsible implantació de la lliure competència en un mercat cada vegada més dinàmic fan que, a l'hora de buscar feina, sigui necessari lenir una preparació adequada en tècniques que ajudin a
El Servei Rehabilitació del
incorporar-se al món professional i a prendre decisions encertades.
Col·legi organitza per ais pròxims mesos de juliol i agost un
L'objectiu del curs és donar als assistents els coneixements i tècniques
nou taller internacional de res-
fonamentals per afrontar amb èxit el procés de recerca de feina i. alhora,
tauració i rehabilitació del par-
adquirir seguretat personal i una actitud positiva al llarg de tot el procés.
trimoni arquitectònic. Organitza
Dies i hora
Servei de Promoció
Dilluns 15 i dimecres 17 de maig.
i Mercat de Treball
De 16.30 a 2 1 h .
Trinidad i al Valle de los Inge-
Professora
Matrícula
nios, declarats patrimoni de la
Sílvia Gonzàlez Ulloa.
Col·legiats: 5.000 pessetes.
humanitat per la UNESCO l'any
Pedagoga. Especialista en inser-
Les places són limitades.
1988,
ció professional.
Inscripcions
urbana i constructiva de l'arqui-
Lloc
Les inscripcions es poden fer fins
tectura colonial catalana.
Tindrà lloc a la Sala de Conferèn-
al 9 de maig, al Servei d'Informació.
cies, a la primera planta dei Col·legi.
Planta baixa.
Es tracta de col·laborar en la salvaguarda del patrimoni arquitectònic cubà, a la ciutat de
i vinculats a la tradició
L'equip de treball previst cobrirà les seves despeses i
sionals, amb lomació o experièn-
d'institucions, empreses i pro-
col·laborarà de manera altruista
cia en el camp de la restauració i
fessionals, interessats a coope-
en les tasques de l'Oficina de
rehabilitació, i comptarà amb el
rar en la recuperació d'aquest
Restauració'n de! Centro Histó-
suport de professors de la UPC.
patrimoni.
rico de Trinidad. Es compondrà
Aquest projecte de treball és obert
de 15 joves estudiants o profes-
i es pot ampliar a noves iniciatives
Informació: Servei Rehabilitació. Tercera planta del Col·legi.
•
•
Programa de formació en estructures Havent finalitzat els mòduls I i II, el programa de formació en estructures es completa amb els dos darrers mòduls i les seves aplicacions practiques. Organitza:
Servei de Promoció i Mercat de Treball
Horari:
dimarts i dijous de 18.30 a 21 hores.
Uoc
Sala de Conferències- Primera planta del Col·legi
Preu:
Curs de valoració immobiliària. La nova normativa per a valoracions i les implicacions de la LAU
35.000 ptes. per mòdul i col·legiat 45.000 ptes. per mòdul i no col·legiat
MÒDULIU:
Fins al 25 de maig. Dimensionat
d'estructures:
A flexió, tallant i a compressió.
L'objectiu del curs és el de donar
Programa
una visió pràctica de la nova nor-
• Introducció a la nova normativa
mativa per a valoracions immobi-
• Mètodes de capitalització en
liàries, que és d'aplicació des del
l'entorn econòmic i en la nova
Concepte d'estructura niperestàtica.
normativa de valoració
Estimació d'esforços per mètodes exactes:
primer d'abril d'enguany.
• Metodologia de la nova norma-
Bàsicament el curs se centrarà
del 30 de maig al 22 de juny.
Resultats de programes informàtics.
tiva de valoració (I)
en les modificacions que s'han
• Metodologia de la nova norma-
introduït, en especial quant a les
Inscripcions: Servei d'Informació. Planta baixa
•
tiva de valoració (II)
valoracions hipotecàries i també
• La nova LAU. Les implicacions
en aquells aspectes que la nova
en la valoració immobiliària
Uei d'arrendaments urbans (LAU)
• Cas pràctic de valoració d'un
incideixi en les valoracions.
immoble afectat per la LAU 25 i 26 de maig
Organitza - Col·legi cfAparelladors
De 9 a 21 hores
i Arquitectes Tècnics
Sala cfActes
• Cas pràctic sobre solars • Cas pràctic de valoració d'una
- Universidad PonOfba No col·legiats:
Modalitats noves de cursos d'informàtica
promoció Inscripcions:
de Barcelona de Comiilas de Madrid (ICADE)
MÒDULW:
50.000,- pessetes
Servei d'informació.
75.000,- pessetes
Planta baixa.
Cursos habituals •3DStudio
•
Tindrà lloc del 23 de maig al 29 de juny.
Curs de català aladelegaciód'Osona
hi ha la possibilitat dincorporar-s'hi
- Diagrames complementaris
amb posterioritat.
• Segona part:
informació i inscripcions:
- Procés de mecanitzat
La Delegació d'Osona conjunta-
Delegació d'Osona.
1: Informació i accions prèvies
ment amb el Consorci de Norma-
Telèfon: 885 26 11.
•
lització Lingüística, organitzen el curs de català que, des del 3 de maig i fins al 21 de juny, es duu a terme a la delegació. El curs va adreçat a tècnics, col·la-
Preu: 45.000,- col·legiats i 58.000,- no col·legiats.
L'objectiu és el de dona; a conèixer (es eines informàtiques
3: informació i accions determinants
habituals en el mercat a nivell bàsic però suficient per al seu ús.
• Aplicacions a casos pràctics Tindrà lloc els dies 9 , 1 1 , 1 6 i 18 de
•Iniciacióal Windows
maig de 18 a 21 hores, i anirà a
Tindrà lloc els dies 16 i 23 de maig de 9 a 13 hores. Preu: 10.000,- col·legiats i 13.000,- no col·legiats
La Delegació del Bages-Bergue-
càrrec de Josep M. Genescà i
boradors i personal administratiu
dà inicia un curs monogràfic sobre
Vicenç Gibert, professors de la
del sector i és a càrrec d'Anna
la Metodologia
UPC.
Serra.
sostres de bigues de formigó afec-
Preu: 23.000 pessetes.
- Horari: dilluns i dimecres de 19 a
tats o no de patologies.
Inclou documentació.
21 hores
d'actuació. Parts de què consta:
• Preu: 5.000 pessetes.
• Primera part:
Delegació Bages-Berguedà.
Encara que el curs hagi començat,
- Possibilitats d'actuacions
Telèfon: 872 97 99
Pautes
Minicursos
2: Informació d'accions de disseny
Metodologia de diagnosi per a sostres de diagnosi per a
els dimarts i dijous de 18.30 a 21 hores. Durada: 30 hores.
Inscripcions:
I N F O R M A T I U
En cas que estigueu interessats en altres cursos, podeu adrecar-vos al Servei d'Informació. Informació i inscripcions: Servei d'Informació dei Col·legi.
•
12
•
ACTIVITATS
Programa de visites culturals. Primavera 1995 • Dissabte, 13 de maig • Visita de l'església de Sant Pere de les Puelles. • Les basses de Sant Pere. • Antic convent de Sant Agustí Vell. • Capella d'en Marcús. - Trobada a les 11 h a l'església de Sant Pere de les Puelles. • Dissabte, 20 de maig • Ciutat romana de Tarragona. • Visita de la catedral i el seu barri. - Trobada a les 9 h. a la cantonada Aribau/Bon Pastor. - Preu: 2.000 ptes. Dinar i viatge inclosos.
Cursos Geobiologia i domòtica
Presentació Acte de presentació del llibre de Vago Bonet
L'Escola Universitària d'Arquitectura Tècnica duu a terme un curs d'especialització en Geobiologia, domòtica i salut de l'hàbitat, els divendres i dissabtes, durant els mesos de maig i juny. L'horari serà, els divendres de 17 a 21 hores i els dissabtes de 9 a 14 hores. Informació: EUPB (Imma). Telèfon: 401 62 60. •
César Portela presenta ei llibre La arquitectura del humo, de l'arquitecte Yago Sonet. L'acte es farà el dia 15 de maig a les 19.30 h, a la Sala d'Actes del Col·legi d'Arquitectes de Calalunya. PI. Nova. 5. de Barcelona. Tel. 301 50 00. •
Mòster en art i arquitectura El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i el departament de Composició arquitectònica de la UPC, organitzen el màster La cultura de la Metròpolis. Es duu a terme al CCCB fins al 7 de juliol. Montalegre, 5. Tel. 412 07 81. •
Només cal fer inscripció per a aquesta última visita. Coordina: Lluís Maria Pascual i Roca Informació i inscripcions: Servei d'Informació. Planta baixa.
Undebatd'especialistes clou 'Art-Disseny' Fins al 18 de maig es pot veure encara l'exposició Art-Disseny: Objectes en la Frontera, una mostra multidisciplinària emmarcada dins dels actes culturals de la Primavera del Disseny, que es tan a Barcelona fins al maig. L'exposició mostra una selecció d'obres de diferents artistes, en contrast amb les de dissenyadors diversos. Ei mateix dia 18 de maig, en què es clou l'exposició, es farà una taula rodona sobre col·leccions de disseny, en la qual participaran entre d'altres, els arquitectes Oriol Bohigas i Juli Capella. Tindrà lloc a la Sala d'Actes a les 19.30 hores. •
Qualitat, enginyeria i medi ambient
'Dialèctica': una mostra multidisciplinària _ ss el títol de la instal·lació que s'inaugurarà a la Sala d'Exposicions del Col·legi, el pròxim dimarts 30 de maig. La mostra, que restarà oberta fins al 7 de juliol, és pintura, escultura i arquitectura en una mateixa obra i el seu autor és Jaume Barrera. Inauguració: dimarts 30de maig, a les 19.30 hores. Hi tindran lloc sís accions de perlormances a càrrec de: Romà Arranz, Pere Lluís Plabuxó, Jaume Alcalde, Uuís Alabem, Francesca Llopis, Borja Zabala, Juan Casellas i l'artista Clive. Horari d'exposíció: De dilluns a divendres, de 10 a 14 i de 16 a 20 hores. Sala d'Exposicions. Planta baixa del Col·legi. •
de 19 a 21 hores. De dissabte a diumenge de 12 a 14 hores. A continuació, exposaran les seL'exposició organtoada pel Servei ves obres: Concepció Codina, QuiRehabilitació del Col·legi Tenir la que Giménez i Montse Rierola. casa en forma es podrà veure a la Delegació d'Osona. Delegació al Bages-Berguedà del Plaça Major, 8. 08500 Vic. Col·legi, on romandrà del 23 de Telèfon: 885 26 11. • maig al 15 de juny. Horari: de dilluns a divendres, de l'expressió gràfica' les 18 ales 21 hores. a Terrassa Delegació Bages-Berguedà. L'exposició L'expressió gràftça a Plana de l'Om. 6 de Manresa. l'arquitectura, és una recopilació Telèfon: 872 97 99 • de treballs fi de carrera del departamanent d'Expressió Gràfica II de Cicle de pintura i'EUPB, que es va poder veure al ala delegació d'Osona Col·legi a Barcelona, durant el mes La Delegació d'Osona inicia un ci- de març. cle d'exposicions de pintura, que La delegació del Col·legi al Vallès començarà amb la mostra d'Antoni Occidenta] i la Subdirecció d'ExtenGarcia titulada Carn d'infant Res- sió Universitària de I'EUPB. orgatarà oberta a la delaeoació fins al nitzen Pexposició que restarà ober14 de maig, de dt|ous a diumenge ta fins al 18 de maig.
L'Escola Superior de Tecnologia, fJCT) organitza, entre altres, els cursos següents:' • Assegurament de la qualital i certificació de laboratoris. La norma EN-45001. Dijous 8 de juny. • Reglament d'instal.lacions elèctriques de baixa tensió. - Del 22 al 26 de maig. t Càlcul d'estructures metàl·liques amb ajut de Pe. - Del 22 ai 26 de maig. t Estudis d'avaluació de l'impacte ambiental. - Del 12 al 13 de juny. Informació: ICT Carrer Negrevernís, 30-32 de Barcelona. Telèfon: 280 47 37. •
Seminaris Cemco'95, seminaris sobre construcció
Nova seu de la mostra
'Tenir la casa en forma'
13
Horari: de dimarts a divendres, de 9 a 131 de 17 a 20 hores. Delegació del Vallès Occidental. Carrer de Sant Francesc, 18. 08221 Terrassa. Telèfon: 780 11 10. • N
L'Inslitul Eduardo Torroja de Madrid, organitza el cicle Cemco'95, del qual destaquen els seminaris següents: • Seguretat en la construcció. • Del 16 al 18 de maig. • Intervenció en el patnmoni històrico-monumenial. I Curs itinerant de restauració • Del 22 al 26 de maig. • La directiva comunitària de productes de construcció. - Dies 29 i 30 de maig. f Sistemes de construcció no tradicionlals. - Del 5 al 7 de juny. Informació: Institut Eduardo Torroja. Tel. (91) 302 04 40. •
F O R M A T
Conferències Seminaris de la Primavera del disseny Les darreres conferències sobre la 'Primavera del disseny' tracten del Futur de les exposicions d'art i disseny, i es duran a terme els dies 16 i 18 de maig al Centre d'Art Santa Mònica, a la Rambla Santa Mònica. Telèfon: 301 43 79 •
Exposicions Arquitectura andorrana El Col·legí d'Arquitectes de Catalunya organitza una exposició sobre arquitectura andorrana, que es podrà veure, fins al 31 de maig, a la Sala Picasso d'aquest Col·legi. Telèfon: 301 50 00. •
Esglésies medievals noruegues La Capella Reial de Santa Àgata acull una mostra de rèpliques i reproduccions d'esglésies de fusta noruegues de l'època medieval, del 19 de maig al 25 de juny. Horari: de dimarts a dissabte, de 10 a 14 i de 16 a 20 h. Diumenges de 10 a 14 hores. Telèfon. 315 11 11. •
Varde1: Disseny per al futur, i ecologia El Palau Moja acollirà l'exposició Disseny per al futur, ecologia, qualitat de vida i economia dels recursos. - De! 4 de juliol al 6 d'agost. Telèfon. 302 15 22. •
Congressos *| VI Congrés Nacional ^ de la Qualitat *•• La Asociación Espanola para la Caíidad (AECC) organtaa el VI Congrés nacional de qualitat, els deis 25. 26 i 27 de maig. Informació: AECC. Telèfon: (91) 575 27 50. •
CONSTRUCTORS DE PROGRÉS
Rehabilitació de la fàbrica "EL SUCRE DE VIC"
excover EMPRESA CONSTRUCTORA
Comte Borrell 230, 2n. 2a. TeL 451 37 25 Fax 323 73 88 08029 BARCELONA Ctra. Nacional 152, km.57,7 TeL 812 43 75 Fax: 812 44 12 08551 TONA (Barcelona)
EL
R E P O R T A T G E
R E H A B I L I T A C I Ó
E D I F I C I
EL
SUCRE
La rehabilitació més dolça La recuperació de l'edifici conegut com la Fàbrica
rigor, la recuperació d'una peça important del
del Sucre de Vic ha durat fins ala vora de 15 anys.
patrimoni industrial català. En aquest treball ha
Aquest llarg període de temps dóna una idea de la
estat fonamental la capacitat emprenedora de
dificultat d'abordar, amb els minços recursos
l'ajuntament i, sobretot, d'aglutinar diversos sec-
municipals i mantenint un alt grau de seriositat i
tors de la societat civil i de l'administració pública
I procés va tenir una primera elapa urbanística que es va concretar amb la requalificacïó del solar, delinil en el pla I general de 1975 d'industrial, com a | edifici públic. Aquesta qualificació determinava l'ús públic de l'edifici però | deixava oberta la seva titularitat. D'aquesta manera l'ajuntament va poder assumir el paper de promotor; de fet va comprar l'immoble el 1990, i el va vendre per plantes, un cop rehabilitat, a diverses institucions no necessàriament lligades a l'administració. Aquest primer desplegament normatiu va acabar el mateix 1990 amb l'aprovació definitiva del PERI que desenvolupava el seclor. Entre 1990 i 1992 es van realitzar els projectes d'urbanització, de la passera, i de rehabilitació de les naus i de la xemeneia. Inicialment el projecte va anar lligat als Estudis Universitaris i a la Cambra de Comerç, però a partir d'un ceri moment, i quan el projecte bàsic ja estava acabat, la universitat va optar per un altre edifici i l'ajuntament va haver de trobar nous compra-
Obra:
Rehabilitació edifici Ei Sucre
Ubicació:
Vic (Osona)
Promotor:
Ajuntament de Vic
Arquitectes:
Joan Enric Pastor, Carios Uop i Sebastià Jornet
Estructures:
Robert Brufau
Instal·lacions:
Francesc Labastida
Arquitecte tècnic: Ferran Pelegrina Col·laboradors:
G. Jubele, A. Pastor, J.M.
Lapeyra, i M. Cabestany
Modest Mor (amidamenls/pressupostos) Constructor
Excover S.A. ( T i 2* fasa) Isolux Watt S A (;
Superfície:
8.924 m-'
PEH:
298,84 M PTA
Inid obra:
Abril 1992
N
dors. La instal·lació de la Tresoreria de la Seguretat Social va permetre aconseguir definitivament la viabilitat del projecte. La resta de les plantes han estat ocupades pel Consell Comarcal d'Osona, el Col·legi d'Advocats i, provisionalment, pels Jutjats. La Fàbrica del Sucre data de 1892 i s'emmarca perfectament en la tradició dels grans edificis industrials de final del segle XIX i de principi del XX. Estava format per una àmplia nau central de 15 m d'amplada i 65 m de llargada, i tres naus transversals més petites. L'extrem oest de la nau principal estava acabat per una d'aquestes naus transversals mentre que l'altre. en canvi, apareixia clarament inconclòs. El tancament es limitava a un envà situat entre les dues façanes que tenien la clàssica disposició amb lligades alternes que permeten la seva represa. Aquesta disposició fa pensar que la part construïda hauria estat aproximadament la meitat i que la nau est, de major alçada, hauria estat l'eix del projecte. La manca dels plànols originals, però, fa que aquesü11
F O R M A T
EL
REPORTATGE
REHABILITACIÓ
ta darrera afirmació no passi de ser una hipòtesi. Un estat deplorable L'estructura vertical era formada per murs de fàbrica de maó i pilars de fossa al centre de la nau principal. Els murs de maó tenien apílastraments als punts de major càrrega i lines làmines intermèdies on s'obrien els finestrals. Les dimensions, amb gruixos d'un peu en els trams intermedis i dos en les pilastres, i amb alçades fins a 17 metres i sense arriostaments transversals, farien tremolar qualsevol calculista actual. Els sostres estaven resolts amb jàsseres de gelosia d'acer reblonat, bigues metàl·liques i revoltons de maó. L'estat general del conjunt era deplorable, part de la coberta i dels sostres s'havia enfonsat, i els pilars centrais presentaven fissures verticals de més d'un milímetre. L'arriscada estructura havia provat, però, sobradament Ees seves qualitats i els esbelts murs de la façana es mantenien drets. Des del punt de vista funcional, la dificultat més important la causava la necessitat de situar l'ampli programa
Josep Cullell i Mirambell Aparellador. Coordinador de l'Àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament de Vic El sectordel Sucrerepresentaun intent de construir una àrea especialitzada al servei de les activitats administratives i econòmiques per a la ciutat de Vic i la comarca d'Osona. Els seus objectius són: formalitzar i dissenyar les activitats públiques administratives i de la Uotja amb la recuperació de l'edifici del Sucre i el mercat ramader als antics terrenys de Campsa; consolidar la xemeneia del Sucre com a imatge del sector; compatibilítzar les activitats terciàries i comercials privades; ordenar la connexió i del sistema de zones ver-
EL
SUCRE
inicial de la universitat dins de l'antiga fàbrica. Això va obligar a plantejar dues operacions destinades a augmentar la superfície: el desdoblament en tres planles de l'espai que abans ocupaven la planta baixa i el primer pis i l'addició d'una planta més a la nau principal. Quan a meitat del projecte va variar l'ús final de l'edifici, ja s'havien assumit aquestes opcions i es va decidir mantenir-les perquè l'augment de la superfície incidia directament en la viabilitat econòmica de l'operació. De fet, l'addició de la nova planta s'ha fet amb particular cura, i s'tii ha donat un contrapunt de modernitat que no representa cap agressió a l'edifici original. La bondat de la solució no es tan evident en el cas del desdoblament de les plantes ja que, a més del conseqüent decalatge respecte de les obertures, obliga a reduir les alçades interiors per sota del que seria recomanable. Això ocasiona dificultats importants pel que fa a l'estructura i dificulta considerablement la distribució de les instal·lacions a les plantes. Malgrat les dificultats d'espai, no es va voler renunciar en cap moment a mantenir un important buit sobre el vestíbul principal. Aquest volum interior permet apreciar la
Planta baixa, e: 1/800
Transformar la ciutat
EDIFICI
Planta tipus, e: 1/800
des; Idefinir la nova accés] b í I itat d é! centre de la ciutat. Aquesta ordenació pretén resoldre'n l'accessibilitat i aparcament, la distribució I complementarietat d'usos públics i privats, I la continuïtat de les zones verdes i de passeig. La urbanització del Sucre significa la supressió del pas a nivell. Perals vianants, l'entrada al sector es resol amb una passera per damunt del tren que con nectarà amb el punt més centrat de l'operació. Les àrees verdes o de passeig s'estableixen en continuïtat amb el parc Balmes, i el passeig Pep Venturaamb la ubicació del parc de l'Horta Nova a la banda sud del sector, i, cap a nord, amb el futur eix arbrat del carrer del Mercat, la plaça de la Passera i la plaça del Sucre. L'estructura en creu de la vialitat defineix quatre grans illes, dues de les quals seran ocupades per activitats de N
F O
R M
A T
caràcter públic, de serveis, fonamentalment lligades als usos productius comarcals. Les altres dues, de caràcter privat, poden ser ocupades peractiviats terciàries. Aquest exemple demostra la funció transformadora de l'urbanisme públic per a la transformació dinàmica de la ciutat.
Un programa complex Jornel·LIop-Pastor, S.C.P. Arquitectes El projecte comença just en el moment en què decidim mantenir una secció completa totalment buida-neta, perquè condueixi aquella llum desitjada que dibuixi l'accés principal de l'edifici i recorri les plantes ensenyant, així, a l'usuari la manera d'emprar-lo. Aquesta secció se situa en
l'espai central de l'edifici on es construeix ei vestíbul central, centre geomètric del contenidor. Des d'aquest àmbit definidor de la forma, l'organització es basa en la sectorttzació de les activitats, quees reparteixen per àmbits homogenis: la nau principal, els tres cossos transversals i els interespais d'aquests. En aquests interespais dels cossos transversals, s'hidesenvolupa la Llotja i un espai de Foyer de l'edifici, quees poden arribarà interconnectaren la celebració d'activitats tals com congressos,sÍmposis1etc.Lail·luminaciód'aquests espais és un dels elements singulars del projecte: mitjançant un casquet esfèric i una coberta lenticular orientada a sud fan penetrar la llum difosa i seleccionen els raigs solars directes que defineixin formes lumíniques interessants per a les sales. Els accessos auxiliars (sectoritzats per
16
EL
REPORTATGE
REHABILITACIÓ
EDIFICI
EL
SUCRE
secció completa de l'edifici i aconsegueix crear una gran sensació d'amplitud i d'unitat en el conjunt de les plantes. La capacitat organitzadora i la qualitat dels acabats fan d'aquest espai un dels més inleressants de l'obra. La fíexibiüat en í'organització dels espais interiors va resultar fonamental per fer el canvi d'ús que la realitat de la gestió imposava. La disposició dels accessos en tres nuclis, un de central i dos de laterals, va permetre subdividir les naus segons les noves necessitats. En el cas de l'accés ceníral, a més, gràcies a una escaia que connectava directament el primer nivell amb ei vestíbul, va ser possible la ubicació en aquesta planta les dependències de la Tresoreria de la Seguretat Social, que requerien un accés directe a l'exterior.
Criteris compositius Els aspectes compositius han estat marcats per la relació entre l'arquitectura existent i la nova. En l'exterior, l'opció ha estat ia de mantenir una clara la distinció entre ambdues obres i posar èmfasi en l'elecció dels materials. De la mateixa manera que succeïa en l'edifici original, els criteris compositius han anat molt
Alçats nord i sud. e: 1/800
lligats a la racionalitat contructiva. Les noves parts que afectaven directament el cos principal de l'edificació s'han realizat amb fàbriques pesants, que continuen de manera natural la construcció de maó. Així, la part inacabada de la nau central s'ha completat amb un volum massís de maó manual i, en tots els elements aparents de la estructura,s'hi ha mantingut e! formigó vist. En e!s elements afegits a aquest cos base, per contra, s'han utilitzat sistemes i materials lleugers amb una clara voluntat d'aconseguir un contrapunt. L'estructura de la coberta i de l'espai d'accés s'ha resolt amb perfils d'acer, la mateixa coberta sobreaixecada és de xapa galvanitzada, les fusteries són d'alumini anoditzat i la presència del . vidre és important. És interessant destacar la modulació de les fusteries que aconsegueix resoldre amb elegància-el canvi de posició dels forjats. En els espais inferiors de treball s'ha optat per un tractament únic, prescindint de si el suport era actual o antic, i s'ha defugit de la sempre temptadora opció de mantenir vista la fàbrica de maó. Un dels problemes que presentava l'edifici, en part, pel li 11
Secció longitudinal, e: 1/800
la protecció contra incendis) se situen en els dos extrems longitudinals, acompanyats pel nucli de serveis sanitaris de l'edifici. Els ascensors es distribueixen en els nuclis central i extrems. S'apreciaran els passos reservats per a instal·lacions que se succeeixen en tres posicions, un altre cop en el lloc central i extrems de l'edifici, a més del soterrani. Sobre els tancaments i lesfaçanes, es proposa modificar l'ordre de fragmentació de les obertures de manera que permeti il·luminar adequadament els nous usos de l'edifici, a partir de la inclusió d'una planta més a les existents. Sobre el nivell de confort de l'edifici cal dir que les instal·lacions es completen amb un funcionament sectoritzat segons els àmbits de cada institució, que permetrà utilitzarde forma més econòmica els recursos energètics i distingirà la
despesa econòmica. En qualsevol cas es pensa enuncontrolimanteniment de tipus unitari.
Un encàrrec singular Ferran Pelegrina Arquitecte iècnic La intervenció en aquest edifici és, per la seva tipologia, gestació i abast, un encàrrec singular. Es tracta d'un edifici que forma part de la memòria col·lectiva i que, per la seva geometria, emplaçament i excepcionalitatiormal, marca unafíta territorial i dóna nom atot un sector de la ciutat. El projecte respecta la magnífica pell d'obra vista, la geometria i el ritme de l'edifici original i únicament la coberta de la nau principal, de xapa galvanitzada i de secció
17
curvilínia, ens indica la nova intervenció definida en un projecte de gran qualitat espaial i arquitectònica, amb importants reptestecnicscom el buidat de l'estructura de l'edifici, el rebaíxd'un sector per ubicarhi lasalad'actes i els magatzems i l'estintolament de la totalitat de les façanes amb uns 3.250m: i unaalçada de més de 13m en alguns llocs. La implantació ha estat senzilla, atesa la condició d'edifici aïllat, amb un important espai lliure i sense línies elèctriques ni altres serveis que poguessin dificultar l'aplec de material i el treball de les grues. El seguiment econòmic, molt rigorós, ha garantit una desviació mínima sobre les previsions inicials malgrat que es tractés d'una obra de rehabilitació.ambunimportant volum d'enderrocs i amb l'aparició de gran quantitat de restes de sitges i galeries N
F O R M
A T
subterrànies, de notable execució i en bon estat, que s'han conservat i ^utilitzat per a la ventilació de la nova galeria de serveis, atès que es comunicaven amb la xemeneia de l'edifici. Tècnicament, també cal destacar la necessitat d'interceptar, desviar i bombar les aigües freàtiques que no va detectar l'estudi geotècníc i que assolien una cota d'1 m per sobre del nivell deia sala d'actes i elsmagatzemssubterranis. Finalment m'agradaria fer notar que, amb la implicació de tots els agents que han intervingut en l'obra i el seguiment estricte dels plans de seguretat i higiene, s'ha assolit el tancament de les tres fases en què havia estat dividida l'execució sense cap accident laboral transcendent, aspecte notable pel qual cal que tots ens felicitem.
EL
REPORTATGE
REHABILITACIÓ lli caràcter inacabat de l'obra original, era la manca de claretat dels accessos. La col·locació d'un vestíbul central i la necessitat d'orientar als usuaris davant d'un edifici de dimensions tan importants suggeria la situació d'una porta principal destacada. El criteri va ser actuar per superposició evitant així la modificació directa d'un tram de la façana existent. Aquest nou element permet situar el tallavents de l'accés, alhora que actua com a signe identiíicador.
3
EL
SUCRE
f
HKfTfe
iii
Qualitat dels acabats L'estructura de la part superior fa, a més, de contrafort de la façana en la zona que no està arriostada pels sostres. La qualitat dels acabats i la depuració del disseny és una constant a tota l'obra però es ía especialment notable en els espais públics interiors. Aquest és el..cas del vestíbul on hi ha dos elements que destaquen. D'una banda, una gran superfície de pavès, que es transforma en làmpara a la nit i, de l'altra, un mur de formigó de planta corba i amb una gran perforació en forma d'arc a nivell de l'accés. El resultat formal dels dos elements és, però, molt diferent. El mur de pavès resol amb subtilesa la gran paret cega que resultava del tancament lateral dels espais de treball sobre el vestíbul principal i, malgrat la seva singularitat, s'integra perfectament a l'obra. El mur de formigó, en canvi, introdueix una geometria estranya a l'edifici, més pròxima a una certa imatge d'un disseny a la moda que al rigor amb què s'ha plantejat tota la intervenció. El caràcter gratuït de la forma i de la seva situació, que amaga els accessos de les plantes del gran buit central, no li donen
EDIFICI
PK
1 fi
%
, X' --'
la consistència que caldria demanar a un objecte tan espectacular i, paradoxalment, s'acaba convertint en l'element més inconsistent de tota l'obra. No succeix això amb les altres dues formes «estranyes» introduïdes en la remodelació. Ens referim als casquets d'esfera i elicoíde que organitzen la il·luminació zenital de les dues sales que ocupen els
3 planta Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
espais entre les naus transversals, a la planta baixa. Aquí també es tracta d'objectes autònoms, sobreposats a la composició general, però, en aquest cas, el poder de recreació de l'atmosfera del lloc i la seva capacitat de sorpresa són absolutament innegables. L'essència del plantejament estructural és ja un clàssic en aquest tipus
d'intervenció. Es tracta de buidar l'edifici i mantenir les façanes, que assumiran exclusivament el seu propi pes. i crear una estructura interior neva que a més de sostenir els sostres garanteixi l'absorció dels esforços horitzontals de les façanes. La particularitat del cas és la posició dels nous pilars i el tipus de sostre utilitzat. El mateix esquema distributiu, ideat originalment per a usos docents, suggeria una organització en dues crugies de dimensions desiguals. Una de menor en la zona del passadís i una altra de llum important que corresponia a les aules. L'opció inicial de disminuir l'alçada entre plantes va obligar a reduir dràsticament el gruix disponible per a la estructura i, per tant, a desestimar la utilització de jàsseres de cantell. La solució finalment construïda consisteix en una llosa alleugerida unidireccionalment, de 40 cm, de cantell, i d'una llum que supera els deu metres. Per poder controlar el moment positiu màxim i, per tant, limitar la fletxa, el passadís de tres metres se situa en voladís respecte dels pilars interiors de la nau amb una ambigua articulació a la façana. D'aquesta manera desapareixen els pilars paral·lels a la façana nord. L'arriostamenl d'aquest mur s'encomana a l'extrem del voladís mitjançant uns rodons ancorats ' amb resines a la fàbrica existent. El recurs a una estructura horitzontal tan extraordinàriament prima i, conseqüentment, deformable, en contacte amb una fàbrica assentada i rígida no deixa d'impressionar-nos. Sense posar en dubte la viabilitat del sistema empleat, sí que volem assenyalar que no sembla raonable arribar a tals extrems i que, potser, hauria calgut replantejar-se la capacitat real de l'edifici per assumir-lo. Per últim, destaquem la consolidació estructural
Cooperativa d'Arquitectes
Jordi Capell 4* Llibreria ° Papereria Material per a dibuix tècnic Informàtica ° Objectes de disseny Aparells topogràfics
Una botiga especialitzada a preus molt assequibles N F O R M A T
EL
REPORTATGE
REHABILITACIÓ
EDIFICI
EL
SUCRE
14.574
36,58 2,41 1.78
2095 10.611
130,07 8,57 6,32 18,70 96,48
4.600 2.856 1.744
41,05 25,49 15,56
11,54 7,17 4,37
Acabats Revestiments i pav. Pintures
3.188 2891
28,45 25,80 2.65
8,00
Tancaments pracL Fusteriainterior Fusteria exterior Serralleiia
4.691
41,87 5,14 29,98 6,75
11,77 1,44 8,43 1,90
Instal·lacions
6.433
Sanejament Fontaneria Electricitat Comunicactó Ascensors Airecondkaonat Incendis
37 61
16,14 0,09 0,15 4,76 •0,40 3,19 6,90 0,65 84,03 15.97
Estructura
Secció transversal, e. 1/400 2
feta a ia xemeneia, que consisteix en un estrebat interior amb anells de formigó realitzats in situ i que evita els habituals anells metàl·lics exteriors.
cera, zones d'ús comú, amb 3.081 m d'actuació que corresponen als acabatss interiors i instal·lacions, és per a l'empresa ISOLUX WAT. La primera fase de l'obra es contracta amb una baixa del 12,50% i es liquida amb un addiciona! del 19,76%. A la segona fase, la baixa de contracte és del 12,37% i l'addicional de liquidació és del 7,53%. La darrera fase de l'obra s'adjudica amb una baixa del 15,02% i es finalitza amb un addiciona! de l'11,42%. La repercussió del cost per m2 de cada concepte és feta per a la totalitat de l'obra construïda, que en aquest cas és de 8.924 m3. •
L'obra es desenvolupa i contracta en tres fases clarament diferenciades, cada una amb subhasta pública, i en cada cas hi opta un nombre important d'empreses contractistes. L'elecció és fa d'acord amb l'oferta econòmica més baixa, sense que s'enregistrin baixes temeràries. Les dues primeres fases, la totalitat de !a superfície d'actuació amb 8.924 m2, que corresponen a l'estructura, cobertes, treballs de paleta i fusteria, s'adjudiquen a l'empresa EXCOVER, mentre que la ter-
PEM projecte G.G • B.I. (19%)
TOTAL PRESSUPOST 12 50%
Addexxial
19.76'c
Anàlisi arquitectònica: Joan Sabaté Estudi econòmic: Aumedes & Pena Fotografies: Chopo
960 708
Enderrocs Moviment de terres Fonaments Estructura Tancaments i cobertes Tancaments i drv. Cobertes
297 576 3.359
756
259
57,40 0,33 0,54 16,92 1,42 11,35 24,53 2,31
TOTAL PEM G.G + B.I.
33.486 6.364
298,84 56,78
TOTAL PRESSUPOST
39.850
1.896
159 1272 2.749
53
27,13
73
0,75
16.313
145,58
84,03
5.561
48,63
84,03
33.635
103,63
84,03
33.487
29S.S4
84,03
3.100
27,66
15,97
1.057
9,43
15,97
6.391
19,69
15,97
6.363
56,73
15,97
19.413
173.24
100.00
6.618
59.OS
100.00
40.026
123.32
100.00
39.850
355.62
100,00
-2.427
-21,66
12,50
-819
-7,31
12,32
15.02==
-6.012
-18,52
15,02
13.35%
-5.322
-47,49
13,35
437
3,90
6,60
11A2
K.87%
3.357
29.95
1779
20.343
1B133
104.79
19
12.37%
3.886
11,97
9,71
37.900
116.77
94.69
N F O R M A T I U
5.134
45.82
12,88
39.662
353.95
99,53
Balaustres Redondos Prefabricados de hormigón, S.A. P° Torras y Bages, 106 - 08030 BARCELONA Telefono: (93) 345 88 50 - Fax: (93) 346 17 13 Ezequiel Solana, 24 (Portal 2) 1°D - 28017 MADRID Telefono: (91) 407 61 33 - Fax: (91) 377 17 50