FORMATIU
DEL COL·LEGI D'APARELLADORS Bon Pastor,5 08021
BARCELONA
1 ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
Tel. 414 33 11 - 209 82 99 Fax 414 34 34
M.ÜJ/APARFU-ADORS I ARQUI'H < TES ÏT.CNICS DE BARI
Delegacions a Vic. Manresa, Granollers I Tetxassa
Dues candidatures opten ales eleccions delproper8dejuny El dijous 8 de juny els col·legiats escolliran els qui seran els seus representants en la Junta de Govern durant els pròxims quatre anys. Després de la convocatòria electoral, han quedat formalitzades dues candidatures completes encapçalades per Antoni Caballero i Bernat Ochoa, respectivament. Els candidats han començat ja a fer arribar el seu programa als col·legiats. Per la 10 a 1d seva banda, les delegacions compten ja amb nous delegats: Bernat Noguera (Osona), Jaume Juanola (Bages-Berguedà), Frederic de wjitorial Buen (Vallès Or.) i Salvador Navarro (Vallès Oca). • ^ 1 _ .
La construcció aposta per la revolució tecnològica
Les tècniques d'assaigs estan infrautilitzades
La construcció no pot restar al marge de l'evolució tecnològica que experimenten altres sectors industrials. Des dels anys 50 s'han produït canvis tecnològics espectaculars. Implantar les innovacions en construcció, tanmateix, no és tan fàcil. Les actuacions passen per desenvolupar estàndards, autoritzacions tècniques i codis de bona pràctica de la tecnologia. Però també per millorar els ca- 3 3 5 nals de difusió de la informació • ^^m
L'adaptació de tècniques de laboratori i d'anàlisi a l'estudi dels materials de construcció s'ha desenvolupa! molt en els darrers anys. Actualment, però, les tècniques d'assaig no destructives en la diagnosi d'elements arquitectònics estan infrautilitzades en el nostre país. Així es desprèn de la presentació del curs Eines de suport a la diagnosi d'edificis, organitzal pe! Servei Rehabilitació al maig i que y es repetirà el 8 i 9 de juny. • •
B INFORMATIU Oomdi dt RedKcU: tom C*pto. C*Hí ClUU. JOMI Gf i Rmn Pufc CaMkudd: Ctfet CantfL todKPian* Fotoptfe Jww G*oa De. •ntrr, FottttK ttg». bnpnulò: Ro- mugol. Mptoft tegth B-*2389-1991. B BSH: 1I32-2S1Z. PuMdttt BTT-Pubtdefas. 1SS. 08029 aTft410«S5.FixO0397í.
BtdM i v o t i BO y w W toçnò dt LWFtMiATU.
c
Turó de la Peira, un nou sistema de promoció L'INFORMATIU continua la sèrie de reportatges dedicats al tema de l'habitatge a casa nostra, sèrie que pretén oferir un panorama de la situació actual d'aquest subsector, que havia quedat al marge de la forta renovació propiciada per la important construcció d'edificis públics en els darrers temps. L'edifici que presentem en aquest número és una promoció immobiliària de l'Institut Català del Sòl (Incasol), la primera destinada al reallotjament dels veïns del barri barceloní del Turó de la Peira afectats per Valuminosi. •
19 a 22
TOTA LA LEGISLACIÓ SOBRE CONSTRUCCIÓ Sempre A MA Permanentment ACTUALITZADA FÀCIL de consultar Més de 3 . 7 0 0 disposicions legislatives estatals i autonòmiques
per 6.000 ptes. l'any * U N LLISTAT De les disposicions obligatòries PER A CADA PROJECTE PERSONALITZAT per a cada obra Sempre ACTUALITZAT
per 4.000 ptes. l'any * \ ELS DISTINTIUS DE QUALITAT, I LA SEVA VIGÈNCIA
J
SEGELLS I MARQUES de qualitat, HOMOLOGACIONS, AUTORITZACIONS D'ÚS, DIT- Documents d'idoneïtat tècnica LABORATORIS acreditats Més de 6 . 9 0 0 referències
per 6.000 ptes. l'any *
O
Tots els ÍNDEXS DE REVISIÓ DE PREUS Pera OBRES OFICIALS Per a OBRES PRIVADES Càlcul AUTOMÀTIC
per 4.000 ptes. l'any * RESUMS D'ARTICLES SOBRE TÈCNICA DE CONSTRUCCIÓ Més de 3 . 2 0 0 referències de
Josep Renart
COL·LEGI 0APARELLAD0RS I ARQUITECTES TÈCNICS
revistes nacionals i estrangeres
per 3.000 ptes. l'any * El Centre de Documentació Josep Renart facilita més informació sobre les aplicacions informàtiques CONSTRUDOC. Hi ha un disquet de demostració a disposició dels professionals interessats. Telèfon 209 84 34 ' Preu de subscripció anual
EL
C O N S T R U M A T ,
k
T E M A
EL
OIA
D E S P R È S
Facilitar una aplicació ràpida de les noves tecnologies de la construcció i proporcionar una millor transmissió de la informació tècnica són dos objectius estratègics que el sector de la construcció europeu haurà d'assumir per adaptar-se a les noves condicions del mercat mundial.
La construcció europea mira cap al futur Des dels anys 50 s'han produït canvis tecnològics espectaculars, però implantar les innovacions no és tan fàcil I sector de la construcció a Europa té dos objectius prioritaris: l'aplicació ràpida de les noves tecnologies de la construcció, i aconseI guiruna millor transmissió de la informació tècnica. Així es desprèn de les conclusions de l'estudi sobre les estratègies per al sector de la construcció, La construcció espanyola en l'horitzó del 2000, publicat per Construiria!. La construcció, malgrat la opinió general que sovint se'n té, no és una indústria immutable que pugui restar al marge de l'evolució. Des dels anys 50 s'han produït canvis tecnològics espectaculars que fan referència a nous materials i maquinària, sistemes de prefabricació, edificis intel·ligents, generalització de les aplicacions del CAD, noves solucions estructurals... Implantar les innovacions en construcció, però, no és tan fàcil. Per una banda, els que prenen les decisions (clients, directors de projecte o especificadors) sovint no estan al corrent de les opcions existents quant a nous productes, materials o tècniques. En segon lloc, els operaris o bé els proveïdors no complen, a vegades, amb els coneixements per aplicar-les. Finalment, hi ha el perill potencial que poden representar, ja que els efectes a llarg termini no són prou coneguts, la qual cosa és particularment decisiva per la llarga vida de les obres en les quals s'apliquen. Per aquesta raó, un tema estratègic en la innovació en la construcció és precisament la difusió d'informació tècnica. En una indústria amb una àmplia presència de moltes empreses petites, és essencial un accés fàcil a les fonts d'intercanvi d'assessorament i d'informació. Tecnologia i investigació Facilitar l'adopció de les noves tecnologies en la construcció pot produir importants beneficis com la millora de la productivitat i la competitivitat, la reducció de les tasques dures i perilloses, la millora de la qualitat amb noves solucions i amb la reducció dels treballs a peu d'obra
La revolució està servida Joan Sabaté Arquitecte La construcció viu una revolució accelerada. Després del relatiu fracàs de la prefabricació pesant, les noves formes d'industrialització superen l'antagonisme entre la producció industrialitzada i la singularitat de la construcció. Però aquesta revolució s'ha d'encaixar en un context productiu preíndustrial. L'adopció de les noves tecnologies obligarà a una reconversió. Caldrà millorar la formació dels agents
que intervenen en el procés. Caldrà crear una I+D pròpia i potenciar una indústria capaç de produir aquestes tècniques. Caldrà, en definitiva, millorar la normativa, amb més adequació i rigor a l'hora de legislar i controlar els nous processos constructius. Perquè aquest procés sigui possible és necessària l'existència de debat en l'àmbit de la construcció. Cal crear canals de diàleg entre els diferents
tècnics que superin els vells problemes competencials i permetin una reflexió profunda sobre les noves transformacions. La revolució, però, està servida. L'abaratiment que implica en el cost de producció no deixa altre opció, ens agradi o no. El que esta per veure és si el sectorde la construcció sabrà conduir ei procés. El problema no serà tant la difusió com l'anàlisi rigorós i la correcta apiicaòò.
i també l'aplicació de tecnologia de baix consum energètic i no perniciosa per al medi ambient- L'adopció de noves tecnologies significa la reducció del personal no especialitzat i de construcció manual a peu d'obra. Els nivells absoluts d'ocupació augmentaran, amb la condició que el volum de producció creixi més ràpidament que la productivitat. Les actuacions passen per accelerar el desenvolupament d'estàndards i autoritzacions tècniques i de codis de bona pràctica en la tecnologia. També passa pel desenvolupament de xarxes que permetin la difusió de la informació i per aconseguir l'adopció de nous productes i de la millor tecnologia existent entre les petites empreses i els treballadors autònoms. Finalment, augmentar la I+D dedicada a la construcció, i que existeixi una millor coordinació en la investigació i en l'intercanvi d'informació. • Carles Cartanà
N F O R M A T I U
El
CONSIRUMAT,
TEMA
EL D I A D E S P R É S
Premis Construmat
Q
a tradició mana que, en finalitzar el saló, Construmal lliuri els seus premis a la qualitat en la construcció i a la innovació tecnològica. En aquesta ocasió, l'acte de lliurament dels guardons va tenir lloc, el dia 6 d'abrii, al Palau de la Generalitat. Els Premis Construmat, en les seves quatre categories (edificació, enginyeria civil, procés constructiu i producte industrial) són patrocinats per la Generalitat de Catalunya i organitzats per l'Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITEC). •
EDIFICACIÓ Estadi d'Atletisme de la Ciutat Esportiva de la Comunitat de Madrid. PROMOTOR; Comunidad de Madrid. CONSTRUCTOR: Dragados y Construcciones S.A. EOUIP TÈCNIC FACULTATIU: Antonio Cruz i Antonio Ortiz (arquitectes), Julio Martínez (enginyer de camins, canals i ports), i Manuel Delgado i Fernando Vasco {arquitectes uitectes tècnics). El jurat j t va atorgar a t o a una n menció ió especial a l'Auditori-Palau l ' A u d i t i P a l a u de Congressos de Saragossa. PROMOTOR:t. Ajuntament de OdlülJUSüa. Saragossa. UUNS CONSTRUCTOR: UTE; rtjUIHdllltilH UK Construcciones Bl SA EQUIP E È J rucciones Laín S.A., Cres Crespo y Blasco S.A. TÈCNIC F< Manuel Pérez, Carlos Lalinde i Basilio Tobías (arquitectes), José Ignacio Urraca,. Ped Pedró Viente Vicente i Ped Pedró Bellido (enginyers industrials) i Gabriel López i Enrique Morales (aparelladors). •
ENGINYERIA CIVIL Viaducte d'Osormort. PROMOTOR: Generalitat de Catalunya. CONSTRUCTOR: Agroman S.A. EQUIP TÈCNIC FACULTATIU: Javier Manterola, Leonardo Fernàndez, Manel Pol (enginyers de camins, canals i ports). •
PER A AGUANTAR EL XÀFEC
fi?
W \ 1 m
Additius, emprimacions i emulsions impermeabilitzants; hidrofugants; junts d'estanqueïtat; emprimacions i massilles per a segellar; làmines bituminoses, de polietilè, de PVC , d'etilè propilè i de cautxú-butil. Especificacions, característiques, marques, normativa...
Registre ITEC de Materials
1
Tot ho trobaràs al Registre ITEC de Materials.
INSTITUT DE TECNOLOGIA DE LA CONSTRUCCIÓ DE CATALUNYA Wellington 19 - 08018 Barcelona Tel. 93-309 34 04 Fax 93-300 48 52 N F O R M A T I U
s
g
H
•
CONSTRUMAT,
EL D I A D E S P R É S
Instal·lacions 'al L'Associació Calalana de Tècnics en Energia, Climatització i Refrigeració (Actecir) va organitzar durant la fira Construmat el IV Concurs de Treballs sobre Novetats d'Instal·lacions en l'Edificació. El primer premi es va concedir a les "Instal·lacions de confort específiques i complementàries per al Centre del Mai", d'Àngels Atoche, Miquel Donat, Teresa Magdalena i Jordi Seguró. PROCÉS CONSTRUCTIU
PRODUCTE INDUSTRIAL
La fabricació i muntatge de pilars i bigues a l'AuditoriPalau de Congresos de Saragossa (EMPRESA PRODUCTORA I DISTRIBUÍDORA: Construcciones Lain S.A) va rebre el primer premi en la categoria de Procés Constructiu. Aquest edifici tan singular destaca per les solucions constructives i les tècniques d'execució que s'han utilitzat per cobrir un espai de grans dimensions i de grans llums.
El primer premi d'aquesta categoria va recaure en Iglú, element no recuperable de polipropilè reciclat per a l'execució de paviments. EMPRESA PRODUCTORA: Daliform
El jurat va atorgar una menció especial a l'equipament per barrejar morter cola i altres pastes de gran adherència, Rubimix (EMPRESA PRODUCTORA I DISTRIBUÏDORA:
Germans Boada S.A.). •
SRL. EMPRESA DISTRIBUÏDORA: Daliforma SL.
El jurat també va atorgar dues mencions especials. La primera, al producte TOT-U, paviment artificial procedent de la trituració d'enderrocs de la construcció. EMPRESA PRODUCTORA I DISTRIBUÏDORA: RENSA,
Recuperació d'Espais Naturals S.A, La segona va recaure en el producte La Fulla, terratzo exterior per al revestiment de sòls i parets. EMPRESA PRODUCTORA I DISTRIBUÏDORA: Mosaicos Planas S.A. •
-HERMSsa-
El segon premi va ser per "Habitatges d'alta qualitat ambiental en el Mediterrani", projecte d'habitatges domòtics REMMA. Aquest projecte, subvencionat per la Unió Europea, consisteix en la integració de diferents elements relacionats amb la gestió i l'estalvi energètic. El jurat va atorgar el tercer premi a "Simulació tèrmica del Museo Nacional de Arte de Mérida i selecció de sistema de climatització", de Joan Vinals i Xavier Buch. •
Concurs d'obres de paleta del Gremi de Constructors
ARMADURES PREFABRICADES PER A LA CONSTRUCCIÓ
Noves solucions amb armadures electrosoldades que eliminen el problema del seu muntatge i augmenten la velocitat d'execució de l'obra. Reforçament de sostres afectats per aluminosi o d'altres causes. Consulteu a la nostra oficina tècnica, que atendrà específicament cada cas. INFORMACIÓ:
Tel. 431 35 00 • Fax: 332 34 86 Sants. 307 - 3(19 08028 Barcelona
Durant el matí del dissabte 8 d'abril va tenir lloc el concurs d'obres de paleta que organitza el Gremi de Constructors d'Obres de Barcelona i comarques i que, en aquesta ocasió, va tenir per marc el nou recinte de la Fira de Barcelona, Montjuïc 2, a l'Hospitalet de Llobregat. El primer premi va correspondre a la parella de paleta i manobre formada per Màrius Ventosa i Jaume Soler (a la fotografia), de l'empresa El Romaní S.L. del Vendrell. El segon premi va ser per la parella formada per Lucio Jimémez i Raúl Jiménez, de l'empresa Jimengar SAL de Riolobos (Càceres). El tercer premi va correspondre a la parella formada per Josep Roura i Jordi Casademonte, de l'empresa Construccions Bòbiía, de Camós. L'obra a realitzar consistia en la construcció d'un templet format per l'encontre, en aresta, de tres voltes parabòliques de maó pla, recolzades damunt de pilars inclinats de totxo. •
. ' I N F O R M A T I U
• ^ ^ • ^ • ^ ^ • ^
P U N T S
LA
DE
V I S T A
FIRMA
L'EDITORIAL
Una reflexió sobre la gestió i la conservació del patrimoni
8-J, participació i responsabilitat I I dijous 8 de juny celebrarem eleccions per a renovar totalment la Junta de Govern del Col·legí. Els 1 estatuts, aprovats el 1987, van establir que només s'admet la reelecció una sola vegada per al mateix càrrec. És bo que les institucions garanteixin e! relleu. Mai fins ara s'havien produït eleccions al Coi-legi per a renovar tota !a Junta amb la participació de dues candidatures completes. Per això, i tenint en compte que les darreres eleccions per a un càrrec de Junta es van celebrar l'any 1981 i, pera president, l'any 1976, les eleccions d'enguany tenen una gran transcendència. Els col·legis professionals són institucions democràtiques en les quals un dels actes fonamentals de participació dels associats és l'elecció dels seus representants per un període de quatre anys. Malgrat que hàgim perdut aquests darrers temps l'hàbit de l'exercici del vot, és important que el recuperem. Votar el 8 de juny és un acte de participació i de responsabilitat. El Col·legi necessita ei suport dels seus col·legiats. •
' a n Y vinent, el 1996, farà 10 anys que l'empresa pública Adigsa del departamentdeBenestar Social de la Generalitat de Catalunya gestiona un patrimoni de 70.000 habitatges de promoció pública, la major part heretats d'èpoques anteriors. Tant la tipologia urbana com la situació geogràfica, a prop de grans conurbacions industrials, aïllats i deslligais dels centres on es desenvolupa la vida ciutadana real, com la qualitat de la construcció, el nivell d'habitabilifat i la problemàtica social han suposat per a Adigsa un gran repte. Globalment i amb una perspectiva de 10 anys, es pot afirmar que la gestió d'aquest patrimoni ha donat a Adigsa moltes satisfaccions, però també alguns maldecaps, com és ara, el derivat de l'estat patològic i del procés d'envelliment dels edificis, on ha destacat la problemàtica intrínseca dels sostres, derivada del fet de ser els elements estructurals més febles de tota construcció i, molt especialment, després de la circumstància viscuda de les biguetes fetes amb ciment aluminós. Darrerament, a partir de problemes inicialment tècnics, s'han replantejat moltes de les creences que hi havia respecte de la construcció. Així, la necessitat
"La necessitat de conservació i reparació són, avui, temes de debat i refiexió"
bla, doncs, un bon moment per fer balanç de les experiències, fer propostes i estimar les perspectives de futur, en el nou model de relacions entorn dels edificis que, de mica en mica, es defineix. Adigsa, en convocar el congrés titolat El cas dels sostres: Experiències i perspectives, que se celebrarà el mes d'octubre, vol col·laborar en la definició dels nous conceptes sobre la conservació i la reparació dels edificis. És per això que s'ha cregut adient de convocar els científics, els tècnics i els gestors de patrimonis. D'altra banda, des de la nostra empresa pública es pot aportar una experiència que ha marcat bona part dels deu anys d'activitat i que, si més no pel seu volum, és de! tot irrepetible. •
de conservació i reparació, les dificultats operatives de la propietat horitzontal, o la mateixa vida d'un edifici, són avui temes de debat i de reflexió. Sem-
JOAN CAMPS Cap d'Àrea de Rehablilitacló d'Habi
FE
INSTRUCCIONS: Heu de resoldre les definicions numerades i anar ratllant les síl·labes dels mots-respcsta en la graella de l'esquerra. Les síl·labes que queden sense ratllar formen
•
NA
Ml
el cognom d'un dels arquitectes del monument de la fotografia. A la columna de color dels mots-resposta hi trobareu en acròstic el nom d'aquest monument.
ES
RAR
TA
O
SOR
ES
SE
AN
TA
BO
R!
LA
Rl
B
m
CAI
FLO
FU
CIM
QUE
BE
TOR
NAR
GUE
Dl
GAST
MA
A
RE
RE
DRO
RA
DES CHUR
TA
GLE TRAC LLO
DEFINICIONS: 1. Element cilíndric que la de base d'una cúpula. 2. Aparèixer a flor rje terra una determinada substància. 3. Vehicle de gran potència capaç d'arrossegar qualsevol màquina. 4. Instrument de dibuK que té forma de triangle rectangle. 5. Dispositiu capaç de modifcar la dstribuctó del flux lluminós d'una font S. Xassís que serveix de suport d'un tub fluorescent visL 7. Uenca de terreny
LLE CAR
ES
USC
DA
TU
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14
no edfficada ni edificable que separa dues cases. 8. Un adjectiu que té [orma de làmina. 9. Pèrdua de te capa superficial d'una matèria. 10. Croquis. 11. Mescla d'aigua I calç que emblanquina. 12. Peça de ciment per a fer paviments. 13. Revestir una paret a base de barrejar calç, pols de marbre i aigua. 14. Element monolític que commemora algun esdevenimenl i que agrada a l'Obeint.
SOLUCIONS:
N
D'ERRATES
F O R M
A
T
Bombers de l'Ajuntament de Barcelona En relació amb l'article aparegut a L'INFORMATIU número 68, en què es diu que "a i'equip de bombers de l'Ajuntament de Barcelona hi ha set aparelladors", volem fer l'aclariment que dins del Cos de Bombers hi ha més aparelladors que els que van ser entrevistats en aquella ocasió. Per tal que en quedi constància, us relacionem tots els companys aparelladors i arquitectes tècnics del Cos de Bombers de l'Ajuntament de Barcelona: Manuel Carracedo, Miguel Àngel Fuente, Carlos Esteve, Joaquim Rochera, Ramon Vinyes, Ferran Valdueza, Francisco Alcoba, Isidre Soler, Lluís Rosell, Jordi Secall, Baltasar Chacón, Ramon Soler, Andreu Clarella, i Joan Pedreny.
EL
NOTICIARI
REHABILITACIÓ
H
La diagnosi és una íase del procés d'intervenció en els edificis que, en els darrers anys, ha adquirit una personalitat pròpia. Disposar d'un bon treball previ garanteix la idoneïtat de l'actuació. El Servei Rehabilitació ha organitzat un curs per difondre el coneixement de les eines de suport a la diagnosi
Mesurar abans d'opinar Moltes de les tècniques d'assaig estan infrautilitzades a nostre país en la diagnosi d'elements arquitectònics n diagnòstic correcte I es fonamenta en la disposició de Iotes les dades necessàries per a una anàlisi aprofundida de l'element a estu| diaf. L'observació visual de les zones accessibles, la realització de cales per observar les zones ocultes, l'extracció de mostres per a una anàlisi posterior en un laboratori i l'aplicació d'instruments d'assaigs no destructiu, conformen el conjunt d'accions que ens permeten obtenir aquelles dades. Avui, disposar d'una bona diagnosi abans de fer un projecte d'intervenció en edificis existents, s'ha manifestat com un pas imprescindible per garantir la idoneïtat de l'actuació i evitar sorpreses tècniques i econòmiques durant el desenvolupament dels treballs. Així es desprèn de la presentació del curs Eines de suport a la diagnosi d'edificis existents que va tenir lloc al Col·legi els dies 4 i 5 de maig i que es repetirà els dies 8 i 9 de juny. El curs va ser organitzat pel Servei Rehabilitació del Col·legi conjuntament amb el Laboratori de Materials de l'Escola (EUPB). Al llarg de les sessions es van donar a conèixer les possibilitats reals d'aquelles eines en les tasques de diagnosi i es va presentar l'ampli ventall d'aparells de préstec i de proves que es poden fer des del mateix Servei Rehabilitació i des del Laboratori de Materials. L'adaptació de tècniques de labora-
tori i d'anàlisi a l'estudi dels materials de construcció s'ha desenvolupat molt en els darrers anys. La seva aplicació, combinada amb tècniques d'assaig no destructiu realitzat in situ permeten avui obtenir resultats de gran fiabilitat. Per això cal que el tècnic conegui realment quina informació vol obtenir, si utilitza les tècniques adequades, i la manera correcta d'obtenir-la. Tècniques infrautilitzades Actualment, però, moltes de les tècniques d'assaig no s'utilitzen en la diagnosi d'elements arquitectònics o bé estan absolutament infrautilitzades pel que fa a les seves possibilitats reals. Els hàbits de treball que es fonamenten en la experiència i intuïció del tècnic, el desconeixement dels instruments existents i de les seves possibilitats, el cost de la inversió inicial, són alguns dels motius de la baixa implantació d'aquestes eines de suport. Aquesta situació contrasta amb l'experiència d'altres països europeus on els tècnics disposen d'alguns aparells senzills i tes empreses especialitzades en la diagnosi ofereixen els seus serveis amb la màxima eficàcia i fiabilitat. La diagnosi és una fase del procés d'intervenció en els edificis que va adquirint una personalitat pròpia, que demana cada cop més la participació de professionals especialitzats, ja sigui de manera individual o bé en equips pluri-
disciplinaris. Els professionals que han d'assumir el rol principal en aquesta fase del procés edificatori estan encara per definir. A d'altres països del nostre entorn són enginyers, arquitectes, surveyors, geòlegs, químics, físics, arqueòlegs... tots ells formen equips coordinats i amb una metodologia de treball. Cada expert aporta els seus coneixements i experiència pera l'obtenció d'una informació precisa i fiable, que permeti
Eines i metodologia Ha passat ja el temps en què es realitzaven les visites als edificis per a valorar alguna característica de tipus tècnic, amb les mans a les butxaques i sense cap mena de metodologia. Sens dubte, l'expertesa que dóna l'experiència és quelcom que no es pot ignorar, però disposar de dades objectives a partir d'una metodologia correcta ha esdevingut avui fonamental per treure'n les conclusions encertades. L'ajut dels laboratoris especialitzats
/
—
i la utilització d'aparells que pot manipular el mateix tècnic en el curs d'una inspecció poden facilitar en gran mesura que el procés de diagnosi es realitzi amb una fiabilitat més gran. La maleta del diagnostícador inclou eines d'utilització molt senzilla i d'altres de més sofisticades, que el tècnic escollirà segons les seves necessitats, les seves possibilitats i també depenent de la precisió que vulgui obtenir. Adquirir i conservar la informació, obic nir dades geomètriques, facilitar l'ot-
., T"
I N F O R M A T
arribar a un bon diagnòstic. Sovint es diu que la diagnosi resulta una despesa inicial fàcil d'estalviar. Però l'experiència demostra que si els treballs es fan ajustats a la realitat, fa diagnosi sempre estalvia diners a l'obra i permet programar-la en el temps. La diagnosi, finalment, és l'única garantia de seguretat i durabilitat per a un edifici al qual volem donar-li un nou ús o tan sols volem allargar-li !a seva vida útil. •
servació i la presa de mostres, detectar certs elements i lesions, són a!gunes de les utilitats que tindran per al tècnic les anomenades eines de suport a la diagnosi d'edificis. Camera fotogràfica, cinta mètrica i ecòmetre, taquímetre, plomada, endoscopi, maceta i escarpa, escleròmetre, aparells d'auscultació sònica, detectors de metall i d'humitats o indicadors de pH en formigons formen un ampli ventall d'eines que permeten al tècnic díagnosticador obtenir paràmetres molt útils en relació amb les caracteristiques i el comportament dets materials i dels elements constructius.
EL
M E D I
NOTICIARI
A M B I E N T
L'empresa mixta Gestora de Runes inicia la seva tasca La societat ha estat creada en virtut del Decret 201/1994
Q
a societat mïxía Gestora de Runes va començar a funcionar a final dei passat mes de desembre. Gestora de Runes està constituïda en un 10% per la Confederació Catalana de la Construcció (CCC), en un 45% per la Junta de Residus de la Generalitat, i en l'altre 45% per 91 empreses del sector que, voluntàriament, han volgut participar en l'empresa. Segons el gerent de Gestora de Runes, Eduard Sanz, aquesta xifra de participació "ha estat un èxit i demostra que el sector està conscienciat amb el problema del medi ambient". Sanz considera que aquestes empreses s'han adonat que, a llarg termini, l'aposta pel medi ambient és absolutament necessària i a més rendible, ja que "a països com EUA, Holanda i Alemanya, les empreses de gestió de residus són un bon negoci". L'objectiu de Gestora de Runes és "ordenar el problema de la gestió de les runes de la construcció a Catalunya" i, per això, s'haurà de començar fent un estudi de la producció aproximada de runes per municipis i comarques i, com a conseqüència, saber les necessitats d'abocament a cadascuna d'elles. A partir d'aquest estudi, Gestora de Runes promourà l a creació de societats locals filials o participades, i d'acords amb els
ajuntaments i consells comarcals, per instal·lar dipòsits controlats de runes on sigui necessari, procurant a la vegada, quan sigui possible, restaurar espais naturals degradats i, a més, coordinar accions entre productors de residus i aquells que els puguin aprofitar, com són ies empreses recicladores", assenyala Eduard Sanz. L'empresa col·laborarà així al compli ment del decret 201/1994, regulador dels residus de la construcció, que té, entre d'altres, la finalitat d'obtenir el mà xim aprofitament d'aquests subproductes i alhora garantir que les operacions de valorització i disposició final del rebuig es duguin a terme atenent les exigències d'una alta protecció del medi ambient i de la preservació de la natura i del paisatge. Aquests objectius s'hauran d'assolir en iotal coordinació amb els ajuntaments, que són els que tenen les competències de control de la gestió d'aquests residus, segons la legislació vigent, col·laborant amb ells en la localització geogràfica òptima dels indrets per a una correcta disposició del rebuig. A més a més, Gestora col·laborarà també fent estudis i recerques que permetin aprofundir en el coneixement dels usos potencials dels esmentats residus de la construcció. •
QUALITAT
EL Gremi de Constructors vol implantar sistemes de gestió de la qualitat Una vintena d'empreses ja han mostrat el seu interès
E
na vintena d'empreses agremiades al Gremi de Constructors han mostrat el seu interès per implantar sistemes de gestió de la qualitat que contribueixin a augmentar la seva competitivitat en el sector, optimitzar els seus costos i recursos, i oferir un millor servei als seus clients. Per aquest motiu, responsables d'aquestes empreses, membres del Gremi, i representants de l'ITEC han mantingut diverses reunions amb l'objectiu de definir les condicions d'aquesta implantació de nous sistemes de gestió. Durant aquestes trobades periòdiques, els representants de l'Institut de la Tecnologia de la Construcció de Ca-
talunya van explicar el procés que seguirien per a la implantació dels sistemes i els terminis de les diferents etapes. Com es recordarà, el Gremi ha establert, juntament amb el Centre Català de la Qualitat, un programa de promoció de !a qualitat i competitivitat de les empreses constructores, seguint una tendència que va començar al ram de l'automòbil però que, de mica en mica, es va estendre a d'altres sectors. Aquest programa, en el qual col·labora l'ITEC, va dirigit a tot tipus d'empreses i proposa, en primer lloc, realitzar una anàlisi individualitzada dels actuals sistemes de qualitat de l'empresa interessada a millorar la seva gestió. •
L ' I N F O R M A T I U
MONOGRAFIES
Patologies dels tancaments Patologia de cerramíentos y acabados arquitectónicos, Juan Monjo Carrió Universidad Politècnica de Madrid. Departamenlo de Construcción y Tecnologia Arquitectònica Editorial Munillalería. Madrid, 1994 385 pàgines Aquest manual estudia les diverses patologies que es poden presentar en els revestiments i tancaments exteriors, les possibles solucions i unes normes mínimes de prevenció per tal d'evitar que aparegui el problema. Els capítols en què es divideix el llibre donen una idea precisa de l'àmbit de les patologies que s'hi tracten: les humitats, la brutícia, ies esquerdes i les fissures, els despreniments, les eilorescències, l'oxidació i corrosió, els organismes {tant animals com vegetals) i les erosions. Cadascun dels capítols segueix el mateix ordre descriptiu i lògic: definicions, tipologia, diagnosi, reparació i prevenció. Alguns dels capítols d'aquest llibre ja van ser publicats, d'una manera resumida, en el Curso de Patologia, editat pel Colegio de Arquitectos de Madrid (COAM), però que ara trobem reunits en un so! volum. Hom hi troba a faltar, potser, una bibliografia detallada i actualitzada al final de cada capítol, ja que la que hi ha al final del llibre és molt curta i massa general, •
Salvador Gili
EL
U
I
T
NOTICIARI
U
B R E U S
'Dialèctica' recupera el sabor de les perfomances dels 70 Vuit artistes amenitzaran l'exposició de Jaume Barrera
a
l Col·legi d'Aparelladors inaugurarà, el pròxim dijous 25 de maig, a les 19.30 hores, l'exposició Dialèctica, de Jaume Barrera. Dialèctica és la segona exposició del díptic dialèctic elaborat per l'artista Jaume Barrera en dimensions pictòriques i escultòriques. El mes de gener passat, la galeria Berini de Barcelona va presentar la mostra Drama, una sèrie d'obres amb unes connotacions poètiques i dramàtiques que diferenciaven el significat de cada peça fins i tot pel to del color obscur. Dialèctica, però, es refererix més a una dimensió pictòrico-escuitòrica vista a través d'un filtre hermenèutic transparent. Jaume Barrera ha realitzat les seves tres darreres exposicions a la sala Berini, mentre que el 1994 va participar a mostres col·lectives a la Fundació Miró de Ciutat de Mallorca. A més d'una sèrie d'obres tridimensionals inspirades en
\
l'arquitectura i la pintura del passat (Giotto, Zurbaràn o Fra Angélico), la seva exposició presentarà una instal·lació, una naturalesa morta de dimensions reals creada a partir d'un sopar celebrat el dia de la inauguració, i unes reflexions (accions-perfomances) realitzades per vuit artistes de Barcelona: Romà Arranz, Pere Lluís Pla Buxó, Jaume Alcalde, Lluís Alabem, Francesca Llopis, Borja Zabala, Joan Casella i Clive. •
L'Institut Gaudí de la Construcció comptarà amb una nova seu L'Ajuntament de Badalona és a punt de cedir a l'Institut Gaudí de la Construcció 20.000 mz al polígon de Montigalà, perquè instal·li una nova seu en l'àrea de Barcelona. L'Institut ha format ja més de 7.000 alumnes. El nou centre de Badalona integrarà la formació professional reglada, l'aplicació de la qual, prevista per llei, no s'iniciarà fins al curs 1997-1998. D'aquesta manera es vol potenciar l'especialització en diferents àrees, com poden ser la restauració, i s'incrementarà la formació teòrica relacionada amb l'aplicació de noves tecnologies, com ara la informàtica. •
Un llibre analitza l'arquitectura rural a la comarca de la Garrotxa L'arquitecte tècnic Joan Curós i Vila acaba de publicar el llibre Arquitectura rural de la Garrotxa. Aquest llibre, editat per la Diputació de Girona, el Col·legi d'Aparelladors de Girona i la Universitat de Girona, obre una temàtica inèdita a l'estudi, des de la vessant històrico-tècnica, amb moltes il·lustracions i fotografies. El volum tracta de la funcionalitat de l'arquitectura, els orígens d'aquests edificis i els factors que van determinar la seva implantació. El llibre també inclou, finalment, diverses propostes per a la rehabilitació d'aquests edificis. •
El Premi Rehabilitació prorroga el termini d'admissió de treballs El termini de presentació dels treballs que opten al primer Premi de Rehabilitació de la comarca del Vallès Oriental, organitzat pel Consell Comarcal i la delegació del Col·legi d'Aparelladors, s'ha prorrogat fins al 20 de juny. L'objectiu d'aquest guardó és estimular la rehabilitació, la innovació tecnològica i la qualitat de la construcció en aquesta comarca. •
BÚSTIES PER A CONSTRUCCIÓ I REHABILITACIÓ
Més de 300 models. Fabricacions especials. Tracte professional per a professionals. Demaneu catàlegs i més informació a: EXCLUSIVAS FIGUERAS BUSAFE Rocafort, 193 (Provenca/Mallorca) Tels. (93) 430 04 36 • 322 10 64 08029 BARCELONA i
_ ^ _ _ ^ _ _ ^ ^ ^ _ _
Còrsega, 594 (cant. Castillejos) Tel. (93) 435 34 26 08025 BARCELONA l ' I N F O R M A T I U
PUBLICITAT
Llibreria de productes SAS per autocad L'empresa SAS Prefabricados de Hormigón, S.A., seguint amb la línia de donar un bon servei als seus clients, ha creat la Llibreria de Productes SAS per a usuaris d'Autocad. La finalitat d'aquesta llibreria de productes és poder ajudar els tècnics en el moment de realitzar els seus projectes, oferintlos els dibuixos en format DWG de la majoria de productes SAS. Per tal d'optimitzar al màxim la utilitat de la llibreria, es presenten els productes en alçat i alguns d'aquests en planta o en secció. La llibreria presenta els productes SAS en peces individuals i en conjunts de diverses peces, juntament amb tots els seus complements. Entre d'altres, hi podem trobar dibuixos de balustrades, gelosies, aspiradors estàtics, persianes de ventilació contínua, suports per a paviments flotants, etc. Aquesta llibreria substitueix les trames adhesives, que tant èxit havien tingut al seu temps, i també una primera versió realitzada l'any 1994. Les millores que aporta la versió de 1995 són molt atractives: reducció en l'espai de memòria per tal de no sobrecarregar la capacitat de l'ordinador; perfecció dels dibuixos i unificació de l'escala; instruccions per a la instal·lació automàtica i manual o personalitzada; servei de consulta per a usuaris a càrrec dels especialistes informàtics que han desenvolupat la llibreria (Enginyeria La Salle, Àrea Cad-Multimedia, URL); poder disposar d'actualitzacions i novetats puntualment, etc. D'altra banda, la Llibreria de Productes SAS és una eina de treball pràctica, àgil, que funciona sempre amb Autocad en versions registrades i sense afegits que minvin la memòria de l'ordinador, ja que no inclou cap mena de catàleg informatitzat, fotografies, ni arguments comercials. Es presenta en un pràctic encartament de dos disquets en format 31'2 (Llibreria de productes 1 i 2) i un full d'instruccions. L'empresa entrega, al mateix temps que la llibreria, els catàlegs per a completar la informació sobre els seus productes. SAS ofereix, gratuïtament, la llibreria i també la resta de material promocional de l'empresa, cosa que accentua més la voluntat d'estar prop dels tècnics i col·laborar en la difusió i desenvolupament de les noves tecnologies aplicades al món dels projectes arquitectònics. Per a sol·licitar-la, cal adreçar-se a SAS Prefabricados de Hormigón, SAS, departament Comercial-Promoció. Passeig de Torras i Bages, 106, 08030 Barcelona.
N FO RM AT
10
EL
NOTICIARI
DEL COL·LEGI
A C T I V I T A T S
S E R V E I S
La Catedral de Barcelona rep la primera visita cultural d'enguany
Renda 1994 Servei de consultaria fiscal El Col·legi organitza el servei de consultoria fiscal per donar suport a! col·legiat en el període de declaració de la renda, que s'inicia el dia 2 de maig i finalitza el dia 20 de juny, per les declaracions positives i el 30 de juny per les que són amb dret a devolució. Aquests Servei atendrà tota mena de consultes i orientarà els col·legiats sobre els diferents aspectes de la declaració, de manera gratuïta.
Més de seixanta persones van participar en la visita a la Catedral de Barcelona, el passat dissabte 6 de maig, en la primera visita cultural d'aquest any. Com a novetat, s'ha pogut pujar a les terrasses superiors i apreciar la severitat medieval quant a les solucions constructives i el cimbori del segle XIX. A l'interior de la
Catedral, l'aportació d'artistes i artesans de diverses èpoques enriqueix el conjunt monumental. Gràcies a la participació del Dr. Martí Bonet, canonge de la Catedral, també van poder visitar l'interior de! cor. Amb aquesta sortida s'han iniciat les visites culturals d'enguany, coordinades per Lluís Maria Pascual.
L'orientació anirà a càrrec de l'advocat fiscalísta José Antonio Bernàldez i funcionarà els dies següents: dilluns, dimecres i divendres al matí i dimarts i dijous a !a tarda, a hores convingudes. Per a aquells col·legiats que desitgin que se'ls faci la declaració, el Col·legi ha establert, per als diferents tipus de declaració, els preus
• • • •
declaració ordinària ordinària conjunta simplificada individual simplificada conjunta
16.000 ptes. 20.000 ptes. 9,000 ptes. 12.000 ptes,
Aquests preus per declaració de renda inclouen, si escau, la complimentacïó gratuïta de la declaració de l'Impost de Patrimoni. Per als professionals col·legiats, en cas que s'haguessin d'emplenar o legalitzar llibres oficials, els imports anteriors s'incrementarien en 15.000 pessetes. Aquests preus no inclouen l'IVA. •
Servei Renda 94 Horari: dilluns, dimecres i divendres al matí, i dimarts i dijous a la tarda, a hores convingudes. Informació: Servei de Gestió Fiscal Rafael Buen. Tercera planta.
PUBLICACIONS
Sessió informativa Diccionari visual, una nova eina sobre el lèxic del sector
Directori d'Apareiladors'95 a disposició dels col·legiats
Els col·legiats tenen a la seva disposició les cobertes i ía primera entrega del Diccionari visual de la construcció. Aquesta obra, gratuïta, és promoguda per una comissió coordinada pel departament de Política Territorial ï Obres Públiques, en la qual participen les entitats més representatives del sector, entre les quals hi ha el Col·legi. •
El Col·legi posa a disposició de tots els col·legiats, la nova edició revisada i actualitzada del Directori d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya 1995, que edita el Consell de Col·legis d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya. Els col·legiats interessats poden passar a recollir-lo gratuïtament al Servei d'Informació. •
Declaració de renda 1994 Aspectes a tenir en compte. Planificació de l'exercici en curs Coníerència-col-loqui a càrrec de José Antonio Bemàldez. Organitza, Servei de Gestió Fiscal
• Dimecres, 31 de maig a les 19 hores Sala de Conferències, primera planta
Servei d'Informació Planta baixa
Servei d'Informació Planta baixa
L'entrada és lliure però cal inscripció prèvia al Servei d'Informació
C O M U N I C A T S
DEFUNCIONS Contactes de cooperació i nte rem presa rial A final d'octubre d'aquest any, se celebrarà el W Fòrum industrial Unió Europea-Àfríca Central, dedicat al sector dels materials per a la construcció, a Libreville (Gabó). L'objectiu fonamenta! és promoure la cooperació entre empreses a escala UE-Àfrica Central en un marc organitzat que faciliti els contactes entre promotors africans i socis potencials europeus. Aquesta trobada està organitzada sota els auspicis de la Comissió de les Comunitats Europees i de la Unió Duanera dels Estats Africans, i l'ajut econòmic de què disposaran les empreses participants procedirà dels organismes representants del Centre pel De-
senvolupament Industrial a Espanya. • Cooperación y Desarrollo Empresarial Sant Elies, 31. 08006 Barcelona Telèfon: 414 73 87
Arquitectes i arquitectes tècnics per al poble bosnià Arquitectes sense Fronteres necessita professionals de la construcció perquè voluntàriament col·laborin en dos projectes per al poble bosnià. Calen arquitectes i arquitectes tècnics que col·laborin des de Barcelona i d'altres que puguin desplaçar-se a Bòsnia i Herzegovina, per al projecte d'una biblioteca per a la Facultat de Medicina de Tuzla, i per a un projecte d'un centre d'acollida d'in-
íants orfes discapacitats.
•
Arquitectes sense fronteres PI. Nova, 5. Telèfon: 412 43 18
Modificació de l'ordenança de l'Esquerra de l'Eixample Amb motiu de la recent aprovació de la modificació de l'ordenança de l'Esquerra de Eixample, s'ha constituït una Comissió de promoció i control de l'ordenança de l'Eixample. Els col·legiats interessats a col·laborar-hi poden posar-se en contacte amb l'associació de veïns d'aquest barri. • A. de Veïns de l'Esquerra de l'Eixample Aragó, 156. Telèfon: 453 28 79
L ' I N F O R M A T I U
Ens dol comunicar a tos els col·legiats la defunció dels nostres companys: José Carlos Moronatti Maiz col·legiat 7,293, esdevinguda el 23 de març, als 48 anys. Enric Falgueras i Roca col·legiat 390, esdevinguda el 29 de març, als 74 anys. Ricardo Cofirïo Bandragen col·legiat 972, esdevinguda el 21 d'abril, als 83 anys.
EL
NOTICIARI
DEL COL·LEGI
E L E C C I O N S
Dues candidatures optaran a les eleccions col·legials El Col·legi fa una crida a la participació
a
l proper dijous 8 de juny els col·legiats escolliran els qui seran els seus representants a la Junta de Govern duran! els pròxims quatre anys. Després de la convocatòria electoral inicial, han quedat formalitzades dues candidatures completes que van ser examinades i proclamades el passat 8 de maig. Amb la proclamació de les dues candidatures, la Junta va aprovar també la normativa concreta d'exercici de) vot i va acceptar, també, la renúncia als càrrecs que ocupaven actualment a la Junta de Govern, els candidats Bernat Ochoa, com a comptador, i Josep Maria Uesuy i F. Xavier Bardají, com a vocals.
Ambdues candidatures han iniciat ja la campanya electoral i han començat a fer arribar a tots els electors els seus missatges. Per la seva banda, el Col·legi ha iniciat una campanya de difusió de la convocatòria electoral per tal de demanar la màxima participació dels col·legiats. Per això ha instal·lat un punt específic d'informació electora! a la planta baixa del Col·legi i també a les delegacions on els col·legiats trobaran tota la informació necessària per exercir el
seu dret a vot. Aquesta convocatòria electoral té una gran transcendència per al futur de la inslitució, ja que per primera vegada en aquest Col·legi es procedirà a unes eleccions per renovar totalment la Junta a les quals concorren més d'una candidatura. Les dues candidatures que concorren a les eleccions són les que s'indiquen a continuació: Candidatura Antoni Caballero Antoni Caballero i Mestres, President. Fernando Garrido Godes, Secretari. Joan Bosch i Sampedro, Comptador. Modest Mor i Paris, Tresorer. José Luis Diéguez Arroyo, Vocal 1r. Andrés J. Puyal Orturïo, Vocal 2n. Juan Carlos Moria Bayón, Vocal 3r. Júlia Oríila i Carreras, Vocal 4t. Candidatura Bernat Ochoa Bernat Ochoa i Morón, President. F. Xavier Bardají i Ramonet, Secretari. Carlota Aguado i Roa, Comptadora. Josep Maria Llesuy i Parrímond, Tresorer. Albert López i Iborra, Vocal. Joan Ardèvol i Femàndez, Vocal. Maria Teresa Serna i Mantecon, Vocal. Xavier Cots i Webermann, Vocal. •
CABALLERO I MESTRES, ANTONI: candida! a President x\ò de 1980 (col·legiat 5.588). Professor titular i subdïrecfor de l'Escola d'Arquitectura 1 * ' Q. Exerceix coma liberal GARRIDO GODES, FERNANDO: candidat a Secretari Promoció de 1986 (col·legiat 6.297). Cap de manteniment d'obres i jardineria df Exerceix coma liberal. BOSCH I SAMPEDRO, JOAN: candidat a Comptador Promoció de 1961 (col·legio! 1.232). Vocal de Mútua de 1979-1983. Exerceix ce MOR I PARIS, MODEST: candidat a Tresorer Promoció de 1988 (col·legiat 6.786). Treballo a l'Admi listroció. Exerceix coma liberal. DIÉGUE2 ARROYO, JOSÉ LUÍS: candidat o Vocal lr Promoció de 1969 (col·legiu! 2.761). Trebolla • la Societat Municipal d'Aporcaments de Barcelona. Exerceix coma liberal. PUYAL ORTUNO, ANDRÉS-J.: candidat a Vocal 2n Promoció de 1989 (col·legiat ó.857). Exerceix de cap d'obro a constructora. MORIA BAYÓN, JUAN CARLOS: candidat o Vocol 3r Promoció de 1989 (col·legiat Ó.846). Exerceix a l'empresa pública i com a liberal. ORFIIAI CARRERAS, JÚLIA: candidata o Vocal 4t Promoció de 1992 [col·legiat 7.537). Exerceix de capíi'obrao constructora.
Nous representants a les delegacions Les delegacions í oficines col·legials d'Osona, Bages-Berguedà, Vaílès Oriental i Vallès Occidental disposen ja de nous representants. El fet que solament es presentés una candidatura per a cada delegació ha fet que hagin quedat automàticament proclamades sense necessita! de
concórrer a elecció. Els resultats van ser el següents: Osona: Bernat Noguera, Delegat Julià Aceves, Secretari i Lluís Masramon, Administrador. Bages-Berguedà: Jaume Juanola, Delegat. Vallès Oriental: Frederic de Buen, Delegat. Vallès Occidental: Salvador Navarro, Delegat.
El 8 de juny endreça casa teva, vota l'equip de TONI CABALLERO Pels col·legiats 1. Reivindicaries màximes cotes de formació acadèmica
Per la societat 1 H
4. Garantir amb el visat, lo qualitat dels treballs
Per altres lol·lertius | f
7. Potenciar les relacions amb altres col·lectius professionals
2. Potenciar els serveis al col·legiat, sobretot als assalariats i funcionaris
5. Establir la correspondència entre atribucions i responsabilitat civ
8. Exigir el reconeixement públic de lo nosfra actuació professional
3. Resoldre els nostres problemes de Premoat i Musaat
ó. Potenciar la nostra influència en la Üei de l'edificació
9. Fomentar la presència professional o lo Comunitat Europea
COL·LABORADORS: Ueal Í Giralt, Jordi. Promoció 1967, col-legía! 2.281 Pérez Soler-Espioubo, José. Promoció 1968, col·legio! 2.255 Ruiz Aguilera, José Antonio. Promoció 1992, col·legio! 7.531 Lópei Pérei, Emesto. Promoció 1952, col·legiat 709 Restrepo Guerrero, Pedró. Promoció 1985, col·legiat 6.455
N FO RM AT
Vine i ens coneixerem Dilluns 29 de maig i dimarts 6 de juny, i les 19.30h. Sala d'Actes del Col·legi
EL
N O T I C I A R I
DEL
C O L · L E G I
E L E C C I O N S
Una normativa electoral per garantir el vot Es constituiran meses electorals a les delegacions
B
a Junta de Govern del Col.legi va aprovar el passat 8 de maig la normativa concreta de l'exercici del vot. Les normes establertes desenvolupen el contingut dels Estatuts del Col.legi en matèria electoral, incorporant el contingut de la legislació electoral vigent, per tal de garantir al màxim el vot democràtic. La normativa ha estat tramesa a tots els col·legiats. El dret del vot s'exerceix de manera personal, secreta, lliure i directa. És admès el vot per correu amb una sèrie de garanties per tal d'assegurar-ne la seva fiabilitat. Una de les novetats d'aquestes eleccions és que per primera vegada es constituiran meses electorals a la seu social de Barcelona i a les seus de les delegacions del Col.legi a Granollers, Manresa, Terrassa i Vic. Alguns aspectes destacats són:
DIA DE LES ELECCIONS
EXERCICI DEL VOT
VOT PER CORREU
PROCLAMACIÓ DE CÀRRECS
8 de juny
Els residents a les comarques del Bages-Berguedà, Osona, Vallès Or. i Vallès Occ. hauran d'exercir el seu vot a les seus de les corresponents delegacions. La resta de col·legiats votarà a la seu del Col·legi, Bon Pastor, 5.
S'ha revestit d'una sèrie de garanties segons la vigent legislació electoral. Per votar per correu s'ha de sol·licitar personalment, o per correu certificat a la secretaria del Coi.legi o a la delegació corresponent, el lliurament del certificat d'inclusió al cens i la documentació oficial. Una vegada lliurada aquesta documentació, el vot s'haurà de trametre a la Secretaria del Col.legi per correu certificat amb les condicions que s'indiquen en el full d'instruccions.
La Junta de Govem del Col·legi resoldrà, en el termini màxim de 24 hores i amb caràcter definitiu, totes les reclamacions dels interventors i altres possibles incidències que es puguin produir durant la jornada electoral, farà el recompte definitiu de les votacions a partir de les actes de les diferents meses electorals, i procedirà, posteriorment, a proclamar electes ets candidats que hagin obtingut, per a cada càrrec, el major nombre de vois.
HORARI DE LA VOTACIÓ • De 8.30 a 20 hores a les meses electorals instal·lades a la seu central del Col·legi, al carrer Bon Pastor, de Barcelona.
ESCRUTINI • De 9.30 a 20 hores a les meses electorals que han estat instal·lades a les seus de les delegacions del Col·legi a Granollers, Manresa, Terrassa i Vic.
Una vegada finalitzada la votació, l'escrutini serà públic i es realitzarà simultàniament a les diferents meses electorals constituïdes.
candidatura BERNAT OCHOA
Farem un Col·legi millor Un Col·legi que representi i defensi la professió amb energia i eficàcia Un Col·legi útil Un Col·legi de tots i per a tots
En primer terme Bernat Ochoa i Josep Maria Llesuy. Drets i d'esquerra a dreta, F. Xavier Bardají, Albert López, Carlota Aguado, Maria Teresa Serna, Joan Ardèvol i Xavier Cots
telèfon de la candidatura
408 19 37 13
H F O R M A T 1 U
8 dejuny, eleccions col·legials
Vine a volar! COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Bon Pastor, 5 08021 Barcelona
SERVEIS
C O L · L E G I A L S
DEMANDES
Empresa de control ala construcció TÈCNIC DE CONTROL DE QUALITAT per a revisió de projectes, inspecció d'obres I proves íinstal-lacions. • Es valorarà experiència tf1 a 10 anys. • Vehicle propi per a desplaçaments p » Catalunya. • EdaL de 22 a 32 anys. • Resident a comarquesfinderesamb Barcelona. • Coneixements de francès. Jornada completa. Contracte laboral o*un any. Sou: 3-3.5O0 000,- brutfany negocia.-vs mes d Eles i quilometratges
DE
TREBALL
Important constructora d'obra civil! edificació AJUDANT DE CAP D'OBRA
Empresa de serveis d'arquitectura
Ens municipal de serveis personals
CAP D'OBRA
TÈCNIC
per a amidaments, certificacions i organització d'obra. partòpació en contractacions tTobra i relació amb la direcció facultativa. • Es valorarà experiència en lloc similar cf 1 a 3 anys • EdaL de 25 a 35 anys. Jornada completa. Contracte laboral de 6 mesos prorrogable. Sou: 3-1.000.000,- brufany més incentius i quilometratge
per a contractació, coordinació (findustrials i control d'obres. Obres d'edificació: habitatges, centres d'assistència, escoles, etc • Experiència òe 5 a 10 anys com a cap d'obra. • Edat de 30 a 40 anys. • Cal vehicle propi per a fer algun desplaçamenl a la zona de Tarragona. Jornada oficial. Relació liberal (inicialment per a 6 mesos). Sou: 3.600.000.- brufany.
per a manteniment dels edificis i instal·lacions de centres: projectes de reforma, ampliació, millora, etc. Seguiment d'inspeccions oficials i preparació de la legalització dels centres nous. • 10-20 anys tfexp. en gestió de reformes, manteniment i coordinació del personal industrial • WP, Excel i Costtec (a nivell tfusuari) • Català i castellà escrits. • Carnet de conduir • 30-40 anys. Jornada: matins i 2 fardes. ConL fet <Í1 anyprorrogatís Sou~3.5C0QC0.-bnr,1afiy. Ret.: 5.311
Rel.: 5,309
Rel.: 5.308
Rel.: 5.310
Empresa d'estructures de formigó OOS CAPS D'OBRA d'estructura, conliol d'execució i materials d'obres diverses. • És convenient tenir experiència en tasques Similars. • Imprescindible vehicle propi per a desplaçaments a Pobra. Jornada oficial Coniracte laboral Sou: 3.500.0004.500 000,- brut'any. Ret.: 5.3)2 1
Empresa de treball temporal AJUDANT DE COORDINADOR D'OBRES que fa d'enllaç entre obra i empresa, control r/industrials, registra tfirodències. atenció al dient, etc • És convenien] que tingui disponibilitat immediata, t Català fluid. • Cal que tingui cotxe. • EdaL de 21 a 24 anys. Jornada oficial. Contracte laboral. Sou: 2.200.000.-bruVany
Empresa constructora/ promotora a Barcelona COORDINADOR D'O8RA
Empresa de muntatge d'imatges corporatives
Ret.: 5.313
INFORMACIÓ DEMANDES DE TREBALL
COORDINADOR DE PROJECTES • Experiència de 3a 5 anys en Hoc similar o en empresa d'estructures metàl·liques o enginyeria. Experiència en càlculs estàtics d'estructures metàl·liques. • EdaL entre 25135 anys. • Es valoraran coneixements dAutocad v 12 i idiomes francès i anglès. • Cal carnet de conduir per a viatges a nivell nadonal i Portugal Jomada oficial. Contracte laboral. Sou: 3.500.000,- brut/any.
pera control pressupostari, execució, qualitat i coordinada d"industrials. • Experiència mínima de 3 anys en tasques similars. • Imprescindible vehide propi. • Edat fins a 30 anys. • Resident al Barcelonès. Jornada oficial. Contracte negociable. Sou; 3.500,000-4.000.000.- brut/any negociable.
Servei de Promoció i MercatdeTreball PilarCecília,tercera planta De dilluns a divendres de 9 a 14.30 hores Dimarts i dijous també de 16 a 19 hores « p
Rel.: 5.315
Ret: 5.314
1
4143311
"
2098299
Fax:
4143368
A N U N C I S
Per a treballs de medició. aixecaments, implemenlacióde projectes, replanteigs d'obres i cubicacions. • Sistemes totalment Informatitzats • Escales petites i grans • Qualitat i rapidesa
és que encara no ha trucat al telèfon dels Petits Anuncis J. Costa Telèfon: 265 JO 04
TRUQUI'NS ARA I ANUNCIÏS A L INFORMATIU
Horari: de 12 a 20 hores Elisenda Pucurull
Col legal ven aoanament a Vilassar de Mar, amb les caracierisliqües següents: • Rebedor, menjador-çuina (independent), dorm i! on. bany i terrassa • Zona eniarrjinada i esportiva (2 pis-
Es realitzen PERSPECTIVES Es lan perspectives manuals per ordinador, en blanc i negre o color i RENDER.
• Plaça de parqung gran Contacte Telèfon: 436 31 59 (tardes-nns)
Ocíavi Tefelon:
Es ven TAULA DE DIBUIX PROFESSIONAL
S'oierix estudiant d'arquitectura tècnica, que la el projecle final de carrera, per col·laborar en projectes, perspectives, i altres. Aporta: • Domini d'Aulocad v. 12 • Equip i estudi propis.
Col·legiada ven taula de dibuix professional amb: • Tecnígral • Tamboral • Llum incorporat a la guia - Preu: 60.000 pessetes
O. Matin Telèfon: 213 92 36
Teresa Cauré Telèfon: 750 83 49
I
2 0 9 8 2 9 9 i 4 1 4 3 3 11 Fax: 414 34 34
Es ven APARTAMENT A VILASSAR DE MAR
S'ofereix ESTUDIANT PENDENT DE PROJECTE
S'ofereix T0P0GRAF
Si vol compartir el seu despatx, canviar-se l'ordinador o vendre la taula de dibuix i encara no ha tingut una resposta efectiva,
313 92 36
9JHH
S'ofereix ESTUDIANT D'ARQUITECTURA TÈCNICA
Col·laboració en REALITZACIÓ DE PLÀNOLS 1 PROJECTES
S'ofereix LLICENCIADA EN GEOLOGIA
Estudiant d'arquitectura tècnica, pendent de les últimes assignatures, s'ofereix per a treballar. Aporta: • Coneixements Autocad v.12, • Microstation v.5 • Informàtica a nivell <f usuari: (Wordperlect) • Disposa d'equip informàtic
S'ofereix col·laboració amb despatxos d'arquitectura i construcció, en: • Realització de projectes • Plànols amb CAD • Mesuraments • Aixecaments i estat actual Preus econòmics.
Llicenciada en geologia s'olererx per a treballar. Aporta: • XXVIII Curs internacional d'nidrologia subterrània de la UPC • Cursos d'especialització en medi ambient • Inlormàlica a nivell d'usuari • Disposa de cotie propi
Maria Mercedes Garcia Telèfon: 764 26 31
Altons Sànchez Telèlon: 265 69 41
Olga Telèlon:
S'ofereix DELINEANT CONSTRUCCIÓ 1 URBANITZACIÓ
Es fan PLÀNOLS I DIBUIXOS AMB AUTOCAD
S'ofereix DELINEANT D ARQUITECTURA
Delineant de construcció i urbanització, s'ofereix per a treballar en despatx d'arquitectura. • Exp. professional de 3 anys en projectes d'habitatges: plans, de reparcellació, d'urbanització, plans parcials, pressupostos, mesuraments i seguiment a"obres. Exp. amb Autocad v. Í 2 Fe/ran flrfà Telèlon: 340 25 97
Es realitzen plànols i dibuixos amb autocad.
Delineant d'arquitectura s'olereli per a treballar. Aporta: • Tilol de lormació professional (especialitat: edificis i obres) • CurstfAulocade. 12. Wind. Autosurt, Automill. i 3D Studio. • Experiència de 3 anys com a deüneant en estudi d'arquitectura.
Cartes Gowàtez Telèfon: 435 20 53 (tardes)
David Carreras Telèlon: 2 1 0 W 10
1
15
340 74 21
N F O R M A T I U
ACTIVITATS
Estructura hiperestàtica
Segona edició del curs pràctic
Eines de suport a la diagnosi dels edificis existents
Finalitats els mòduls I, II i III el programa de formaoó en estructures es completa amb el mòdul IV i les seves aplicacions pràctiques.
Disposar d'una bona diagnosi abans de fer un MÒDULïV:
projecte d'intervenció és un pas imprescindible per garantir la idoneïtat de l'actuació i evitar sor-
de f i al 27 de juny. Concepte d'estructura hiperestàtica.
preses tècniques i econòmiques durant el desen-
Continguts:
volupament dels treballs.
encastades o encastades i recolzades. Estimació aproximada d'esforços
Concepte. Casos elementals. Bigues doblement
en estructures hiperestàtiques. Sol·licitacions pef càrregues verticals i/
Tenim al nostre abast un ampli ventall d'eines que
o horitzontals. Càlcul d'estructures instranslacionals. Exemples. Diagra-
permeten obtenir paràmetres molt útils en relació
mes de moments [lectors d'estructures completes. Programes usuals
amb les característiques i e! comportament dels
de càlcul. Dades. Interpretació de resultats.
materials constructius.
Organitza:
Per donar una informació pràctica i molt concreta d'aquestes eines s'ha organitzat aquest curs amb què es pretén divulgar les seves possibilitats reals
dimarts i dijous, de 18.30 a 21 hores.
Uoc:
Sala de Conferències. Primera planta del Col·legi
Preu:
en les tasques de diagnosi, precisar quines pro-
Servei de Promoció i Mercat de Treball
Horari:
-ves són més adients en cada cas i valorar les
35.000 ptes. col·legiat i 45.000 ptes. col·legiat Inscripcions: Servei d'Informació. Planta baixa
informacions que podem obtenir.
•
PROGRAMA •Di)ous,8dejuny
Pròxims cursos d'informàtica
- Les eines de suport ala diagnosi i les seves possibilitats - Útils d'inspecció. La maleta del diagnosticador: Què és i contingut. Algunes consideracions
PROFESSORS Xavier Casanovas, Minerva Embuena, Joan Leiva, Joaquin Monlón i Joan Ramon Rosell
Mini-cursos
Organitza:
Els mini-cursos tenen l'objectiu de
Durant el mes de juliol, els interes-
• Divendres, 9 de juny
Servei Rehabilitació del Col·legi
donar a conèixer les eines infor-
sats en els cursos següents, cal
• Diagnosi d'estructures de formigó: Les primeres
Laboratori de Materials de la EUPB
màtiques més habituals del mer-
que ho comuniquin tan aviat com
visites i la maleta del diagnosticador. Informació
i la Universitat Politècnica de Catalunya
cat a un nivell bàsic, però suficient
sigui possible: Cad, Windows, In-
necessària. El pla d'assaigs. Les eines
Uoc:
Sala d'Actes
per al seu ús.
troducció. 3DStudio, Word, etc
Dies:
8 i 9 de juny
• Curs d'intciacióal 1 Excel
També s'han obert inscripcions
Preu:
25.000,- col·legials
- D i e s 6 i 1 3 d e juny.de 9.15a13.15
per a cursos adreçats a joves
35.000,- no col·legiats
•Cursd'iniciacio al Wordperíect
durant el mes de juliol, igual que
• La diagnosi d'estructures de Justa: Informació necessària i tècniques d'auscultació
- Diagnosi de parets de càrrega: Informació necessària. Recoliida d'informació. - Diagnosi d'humitats: Informació necessària. Recollida d'informació - Cristeris de mostreig i representalibitat dels re-
Cursosd'estiu
Places limitades
- Dies 20 i 27 de juny, de 9.15 a
Inscripcions:
13.15 hores.
sultats: Metodologia., Mesures. Valor caracterís
Servei d'Informació.
tic. Prospecció i peritatge. Conclusió
Planta baixa.
Preu:
•
l'any passaL
10.000,- col·legiats
Informació i inscripcions:
14.000,- no collegiats
Servei d'Informació.
Tallerinternacional
Sessió informativa
Taller de rehabilitació i restauració a Cuba
Declaració de renda 1994
El Servei Rehabilitació del Collegi, amb e) suport
Aspectes a tenir en compte. Planificació de l'exercici en curs
de professors de la UPC, organitza per als pròxims mesos de juliol i agosl, un taller internacional de restauració i rehabilitació del partrimoni arquitectònic en col·laboració amb Cuba, que tindrà lloc a
Conferència-col-loqui a càrrec de José Antonio Bernàldez,
Trinidad i al Valle de los Ingenios. El projecte de treball, que es durà a terme en col·laboració amb l'Oficina de Restauració del Cen-
Organitza, Servei de Gestió Fiscal
tre Històric de Trinidad, se centrarà amb les tasques següents: •
Projecte de rehabilitació d'un ampli repertori
tipològic d'habitatges dels segles XVIII i XIX.
• Dimecres, 31 de maig a les 19 hores
• Estudi de l'assentament i projectes de restauració de diferents ingenios azucareros del segle XIX.
Al mateix temps, coincidint amb i'estada a Cuba
• Assessoria i control tècnic de la rehabilitació de
dels professors experts de la UPC, el Servei
dues casonas paladales del segle XIX.
Rehabilitació organitza, conjuntament amb el Cen-
• Estudi de rehabilitació d'un caserío de esdavos,
tro Nacional de Conservación, Restauración y
representant de les tipologies constructives més
Museologia de Cuba, un curs internacional de
populars amb tècniques arcaiques.
Tècniques de rehabilitació i restauració del patri-
• Estudi de les diferents dosificacions i coloracions
moni, que tindrà lloc a l'Havana i que s'adreça a
tradicionals de morters.
tots els professionals del l'àmbit llatinoamericà.
•
Sala de Conferències, primera planta L'entrada és lliure però cal inscripció prèvia Inscripcions: Servei d'Informació. Planta baixa
Reconeixement i proposta de rehabilitació del
sistema de lortificacions.
Informació:
• Consolidació de pintures murals d'estil neoclàssic.
Seivei Rehabilitació. Tercera planta del Col·legi.
N F O R M A T I U
•
- _ ^ _
16
— ^ ^ ^ _ — ^ —
Cursos i seminaris Avanç de programa delaUNTEC
'Dialèctica1 de Jaume Barrera són diverses disciplines en una mateixa obra
La Fundació Narcís Monturiol i el Col·legi d'Aparelladors entre d'altres col·legis professionals organitzen, com cada any, la Universitat Tècnica d'Estiu de Catalunya. • Sinistralitat, responsabilitats i garanties en la construcció. - Tindrà lloc a Sitges, els dies 20 i 21 de setembre. • Eixamples i nous creixements: Elements dinamitzadors de la ciutat a ta mediterrània - Tindrà lloc a Sitges, els dies 25 i 26 de setembre. • L'exercici professional i el lliure mercat - Tindrà lloc a Sitges, el dia 27 de setembre. Informació i matrícula: Fundació Narcís Monturiol. Enric Granados, 137 de Barcelona. Telèfon: 415 52 36. •
'Dialèctica' és el títol de la nova instal·lació que s'ha inaugural recentment a la Saia d'Exposicions del Col·legi, organitzada pel departament de Cultura. Es tracta d'una exposició-inslal-lació de pintura, escultura i arquitectura en una mateixa obra, de la qual n'és l'autor Jaume Barrera. La instal·lació restarà oberta a la Sala d'Exposicions fins al dimecres 24 de juny. Horari d'exposició: De dilluns a divendres, de 10 a 14 i de 16 a 20 hores. Sala d'Exposicions. Planla baixa def Col·legi. •
Per tenir la casa en fonroalBages-Bergueda
Manresa organitza una xerrada sobre ï Estat dels edificis. Problemàtica de les edificacions. Sostres i patologies estructurals, paral·lela a l'exposició La casa en forma. Tindrà lloc a la delegació, el dia 6 de juny a les 19 h. Anirà a càrrec de Gustau Roca. Delegació Bages-Berguedà. Plana de l'Om, 6 de Manresa. Tel. 872 97 99. •
Cicle d'exposicions de pintura i xerrades sobre art a la Delegació d'Osona
Reflexions sobre art contemporani
La Delegació d'Osona va iniciar, el passat mes d'abril, un cicle d'exposicions de pinlura coordinat per Juli Pérez. El cicle, que va començar amb l'exposició titulada Carn d'infant, obra d'Antoni Garcia, continua des del 20 de maig i durant el mes de juny, amb la mostra pictòrica que presenta Concepció Codina i amb una sèrie de xerrades sobre art contemporani.
Osona organitza, en el marc de les exposicions de pintura, el cicle, Reflexions contemporànies sobre la creativitat artística. • Dijous, 1 de juny: Eironeia, a càrrec de Carmen Garcia, professora de pintura, • Divendres 16 de juny: Qüestions sobre la fotografia, a càrrec de Toni Bover, fotògraf. Les xerrades tindran lloc a la delegació d'Osona a les 19h. •
A continuació s'exposaran, a la mateixa delegació, les obres dels pintors Quique Giménez i Montse Pierola. (Dates a confirmar). L'horari en què es pot visitar les exposicions és, de dijous a diumenge de ies 19 a les 21 hores. Dissabte i diumenge, també de les 12 a les 14 hores. Delegació d'Osona. Plaça Major, 8 de Vic. Telèfon: 885 26 11. •
Castellers a la delegació de Terrassa Sopar del col·legiat al Bages-Berguedà i a Osona La Delegació del Vallès Occidental ha cedit la seva sala d'exposicions als castellers de Terrassa, per a la presentació d'una exposició durant la primera quinzena de juny. S'organitza dins dels actes commemoratius del XV aniversari d'aquests castellers. Delegació del Vallès Occidental. Telèfon: 780 11 10. •
La Delegació del Bages-Berguedà organitza, com cada any, el sopar del col·legiat, que tindrà Hoc el 9 de juny a les 20.30 h, a la comarca del Bages. (Lloc a confirmar) Delegació del Bages-Berguedà. Plana de l'Om, 6 de Manresa. Telèfon: 872 97 99. La Delegació d'Osona, celebra també el sopar del col·legiat d'enguany, el divendrs 16 de juny. (Uoc i hora a confirmar) Més informació: Delegació d'Osona. PI. Major, 6 de Vic. Telèfon: 885 26 11. •
17
fíeírai de Barcelona, és el títol de l'exposició que es pot veure a la Casa de la Caritat fins al 13 d'agost. És una aproximació a la imatge de la ciutat per mitjà de gravats, dibuixos i fotografies des del segle XVI fins ara. Oberta de dimarts a dissabte d'11 a 14 i de 16 a 20 h. Diumenges de 10 a 15 h. Preu: 500,- Dimecres no festius: 300,- Casa de la Caritat. Monlalegre, 5. Tel. 412 07 81. •
L'obra de l'arquitecte Carles Ferrater La Sala Picasso del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya acull l'obra de Carles Ferrater, en una exposició. La mostra es podrà veure del 2 al 30 de juny. Telèfon: 301 50 00. •
Arxiu històric del Cursos de construcció, Col·legi d'Arquitectes La Sala d'Exposicions del ColCemco'95 legi d'Arquitectes de Catalunya
Sostres i patologies estructurals
L'exposició itinerant organitzada pel Servei Rehabilitació del Col·legi, Per tenir la casa en forma tindrà una nova seu; la Delegació del Bages-Berguedà. Restarà oberta en aquesta delegació fins al 15 de juny. Horari de visita: de dilluns a divendres, de les 18 a les 21 h. Delegació Bages-Berguedà. Plana de l'Om, 6 de Manresa. Telèfon: 872 97 99. •
Exposicions Barcelona en imatges
Pròxims seminaris, organitzats per l'Institut Eduardo Torroja, dins del XIII Curs d'Estudis Majors de la Construcció: • Sistemes de construcció no tradicionals. DITs - Madrid, del 5 al 7 de juny. • Avenços tecnològics i aplicacions en el camp dels materials ceràmics, vidres, fibres i composites en la construcció -Madrid, del 12 al 14 de juny. • Instal·lacions mecàniques - Madrid, dies 22 i 23 de juny. Informació: Secretaria de Cemco'95. Tel. 91/302 04 40. •
Conferències i debats Xerrades pera l'arquitectura social L'associació per a l'arquitectura social AROS ONG, organitza un cicle de xerrades sobre el tema, els dies 14 i 28 de juny i 12 de juliol. Més informació: ARQS ONG. Premià, 19. Barcelona. Tel. 296 80 93. •
acullirà els materials de l'Arxiu-històric del Col·legi, del 21 de juny at 12 de juliol. COAC. PI. Nova, 5. Telèfon: 301 50 00. •
Una col·lecció de disseny industrial El Museu de les Arts Decoratives, ha inaugurat l'exposició permanent titulada, Disseny industrial, 1930-1990. Palau Reial de Pedralbes. Diagonal 686. Telèfon: 280 50 24. •
Congressos i reunions El cas dels sostres Adigsa i la Generalitat de Catalunya, organitzen el 1r Congrés El cas dels sostres. Experiències i perspectives, que tindrà lloc a Barcelona del 9 a l'11 d'octubre. La data límit d'inscripció amb preu reduït és el 30 de juny. Secretaria Tècnica. Apartat de Correus 94038, 08080 Barcelona. Telèfon: 246 49 68. •
Redacció de projectes i execució d'obres VIII Congrés d'assaigs El Col·legi d'Arquitectes i la Generalitat de Catalunya, or- no destructius ganitzen una taula rodona sobre els Criteris de redacció de projectes i execució d'obres de promoció pública, que tindrà lloc a la Sala d'Actes del Collegi d'Arquitectes, el dia 7 de juny a les 19.30 h. COAC. PI. Nova, 5. Tel: 301 50 00. •
N F O R M A T I U
L'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Madrid, acull eí Vlllè Congrés d'assaigs no destructius, del 21 al 23 de juny. Inscripcions: AEND Av. de Baviera, 16. 28028 Madrid. Telèfon: 91/725 71 14 •
GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciarse en aquesla secció. BIT PUBLICIDAD Marta Meca Telèfon: 410 45 55
ESTRUCTURES
PREFABRICATS
•
PAVIMENTS "• l·IMHMRl \LSDEFOR.MIGO \i I. I I Wtl.S UK RESINES I !'t\ I I Kl--. F.SPF.C1MÜ
I CATALANA,SA Morters sense retracció. Rehabilitació
Prefabricados de Hormicón. S.A.
_ EXTRAFORT —
O Santander. Í2-4B. Nau 39. 08020 BARC&ONA Tel. 278 26 86 • Fax 278 27 11
FLUIDS
FUSTERIA
f i
PAVIMENTSI REVESTHtE*TS C0MT1NUS U M T M l
Industrial Química Parrot,s.;
SERVEIS ^H ^ B 1 ^ B 1 • ^^ J
Navès Industriales Forjados·Cerramientos Chalels-Parkíngs Centroscomercíales
HORMIPRESA P a n t a i a n K e t C AVEHIOA D£ CHILE, 42 • T E L (93) 33A 61 SO
—«S&, A • A ÍDISTRIBUI0ORAMADERERA.SA; PAVINDUS S A Portes • DM-620 • ConOaplacals i toia classe de fustes per l'ebenisteria i decoració
• Dcscnvolupameni de projectes • Delineació CAD i manual • Escanejat i vectorilzació de plànols • Pioner b/n i color • Akecamemsd·esoi actual •Topografta • Perspectives • Rcdering / Animació } D • Gis / Bases de dades • Etc.
PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS
AUTÜANIVELLADORS 1 MOHTEHS DE RESINES
Gavà: Tel. 638 22 40 -Fax 638 22 45
AÏLLANTS
IPIElílLIIS/i
SERVEIS PER AL PROJECTE
INFORMÀTICA fa
L'l·Ufc't-'l· L·LUL·L·k.LL·L·
TOOAS US S0UKKWE5 EN AEUMEK70 £ UJWNAC1ÒN NATUML
PERFILES LIGEROS, 5.A. ESTRUCTURES METALICAS LLEUGERES PER A COBERTES
CYPE
Cl. La Llacuna, 162 - 08018 Barcelona Tel. 401 96 71 Fax 300 90 15
CYPE CATALUNYA
ALMOGÀVERS, 6 6 . 2 ' A
INGENIEROS
TEL
( 9 3 ) 4 8 5 11 D2
0 8 0 1 8 BARCELONA
HUMICONTROL S/L TÈCNICA TRABER DELECTROOSUOSIS-FORESIS PER A HUMITATS DE CAPIL-LARITAT
GEOTÈCNIA BOSCH ^VENTAYOL Sondeigs Enei/iyt ria e toià&ie* •oíofia dtí medi ami
KAT'RCE BSQT S.L. IMPERMEABIUZACIONES ESPECULES CON RES1NAS DE POUURETANO MONOCOMPONEHTES EXPANSWAS PARA JUfíTAS DE HORH1G0N, PANTALLAS, E T C .
Tol. 453 20 32/1S3 2 3 25 - F a * 453 OI 0 7
Rda. San Antonio 49 TeL (93) 423 BO 44 FAX 426 06 71 0B011 BARCELONA
ntnABIUI,a.L.
^-m;-^^-!
^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ™
RESTAlrilMIO OE PEDRA
TÈCNIQUES DE RESTAURACIÓ I CONSTRUCCIÓ
LABORATORI DEL
I/AL·LES
Forjaiios Unidireccionalts laboratori ACREDITAT per I ; Generalitat de Catalunya pel com
mCTAHEHT DE f U S » Í S
qualitat de I edificació i els se
CMCITEWM
C/ Guardia Civil, 12 E«. 2 pu. 1
•ntresol l a . - 0BD03 Barcelona Tel. 319
08001 BARCELONA
DISENO V CALCULO DE ESTRUCTURAS
ecoiNvesT GESTIÓ I SERVEIS TÈCNICS GEOLÒGICS - SONDEIGS GEOLÒGICS - CÀLCUL I ESTUDI GEOTÈCNIC - PROJECTES MEDI AMBIENTALS Serveis i preus competitius
c/. Torres y A m a i 3 Tels. 318 33 77
E2 36
CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS GEOTÈCNIA
FUSTERIA
FLUIDS
Eines i serveis per a l'enginyeria dei sòl
Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica
Aixetes, bombes, tubs.canalons
ESTRUCTURES Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres
AÏLLANTS
INFORMÀTICA
Aïllaments, impermeabilització i recobrime nts
Informàtica aplicada a la construcció
PREFABRICATS
REVESTIMENTS
SERVEIS
Paviments i revestiments
Serveis aplicats a la construcció
Prefabricació i construcció industrialitzada
EL
H A B I T A T G E S
REPORTATGE
AL
T U R Ó
DE
LA
PEIRA
Una aposta per la racionalitat Aquesta promoció de l'Institut Català del Sòl
gues basses), planteja un interessant tractament
(Incasol) és la primera destinada al realiotjament
urbà, i uns edificis de tipologia i construcció
dels veïns afectats per Yaluminosi del barri barce-
tradicionals, amb poques concessions estilísti-
loní del Turó de la Peira, al districte de Nou Barris,
ques, i d'una gran racionalitat. El resultat final
El projecte, situat en un solar complex (les anti-
supera àmpliament els objectius prefixats
I conjunt d'habitatges construïts per Pincasol del barri barceloní del Turó de la Peira planteja una novetat important pel que fa al sistema de contractació. I L'habitual esquema d'encàrrec del proI jecte a un equip professional indepen| dent i la licitació entre empreses constructores basant-se en un mateix executiu s'han substituït per la convocatòria d'un concurs de projectes acompanyats d'una oferta econòmica de tipus "claus en mà1. En el concurs es van demanar projectes executius, la qual cosa va obligar les empreses a un treball molt intens i a un alt grau de definició. Aquest nivell s'ha reduït a projecte bàsic en les noves promocions, amb una pre-adjudicació i un termini per a presentar l'executiu i l'oferta definitiva. Aquest sistema, que ara planteja alternativament amb el convencional, permet incorporar les empreses en les decisions inicials al projecte i incidir, per exemple, en l'elecció dels sistemes constructius, i assegura el compromís total sobre el cost final de l'obra. El control des de ^
^
_
^
i
^
^
19
—
Obra:
Construcció de 127 habitatges, 12 locals comercials i 151 places d'aparcamenl
Ubicació:
Pg. de la Peira 1-19/21-39 de Barcelona
Promotor;
Institut Català del Sòl.
Responsables ICS: Joan Torredeflot, arquitecte i Josep Pérez, arquitecte tècnic Arquitecte:
Pere Mora. Col·laborador Jordi Colomina
Arquitecte tècnic: Cartes Giner i Palacín Constructor:
Huarte, S A
Cap d'àrea:
Eusebio Arauzo
Cap d'obra:
Rafael Sala
Control decennal: Bureau Verilas Control qualitat:
Intecasa
Superfície:
14.569,97 m*
PEM/CEM:
535.448.717 PTA
Inici obra:
8 de juliol üe 1993
Acabament obra:
8 de novembre de 1994
l'administració es realitza amb una exhaustiva fiscalització del projecte. D'altra banda el nomenament de l'aparellador es fa directament des de l'INCASOL En el cas del Turó de la Peira hi va haver, a més a més, un seguiment excepcional dels veïns, força sensibilitzats pels aspectes constructius, sens dubte, per la pròpia experiència en el cas de ïaluminosi. Un dels aspectes més destacats del projecte és el plantejament urbà de! conjunt i, especialment, el tractament donat a l'interior de la mansana. La primera decisió va ser transformar el bloc en forma d l , que preveia el planejamenl inicial, en dos edificis separats; l'un, aïllat, paral·lel al primer tram del passeig del Turó de la Peira, i l'altre, actuant com a tesíer de la mansana edificada. Aquesta solució obre l'interior d'illa al carrer a través d'un passatge d'uns vuit metres d'amplada, evitant el pas a la planta baixa que presenta sempre problemes de manteniment i deteriorament, i facilita enormement la resolució dels habitatges de la cantonada. L'accés
N F O R M A T I U
EL
HABITATGES I I! a l'espai central es completarà amb una escala i una rampa, encara no construïdes, a l'extrem oposat que permetran travessar tot l'espai. L'opció més radical, però, per a conseguir vitalitzar aquest espai interior, i la que li dóna el seu caràcter, ha estat situar-hi els accessos a les escales de veïns i tota la superfície comercial. Es garanteix així l'activitat configurant un espai de relació dinàmic, però mantenint alhora un ambient marcadament veïnal. Aquesta disposició permet, a més a més, emplaçar l'aparcament de cara al passeig del Turó de la Peira. Les dues plantes d'aparcament es tracten formalment com un potent sócol que va des del nivell del carrer en la cota inferior del solar, situant-se damunt de la volta de metro, fins al segon soterrani, en la superior.
Qualitat urbana En el projecte de l'aparcament ha estat fonamental la reserva d'una franja de terra a l'extrem del solar i d'una altra en el tram central, aquesta última encaixada entre dos murs de formigó, per permetre la plantació a la plaça. L'esforç
R E P O R T A T G E
AL TURÓ
Pere Mora Arquitecte El projecte va guanyar el 1 r premi del concurs convocat per l'Incasol amb la finalitat de substituir els habitatges del Turó de la Peira afectats per l'aluminosl i que han de ser enderrocats. El solar de les Basses permetia edificar perimetralment una construcció de 22 m. de profunditat edificable. La façana longitudinal presenta un desnivell de 9 m. La cantonada més propera al Pg. Fabra i Puig és travessada diagonalment per un túnel de serveis del metro. L'estudi geotècnic, per altra banda, no aconsellava aprofundir en el terreny.
PEIRA
econòmic que ha pogut representar aquesta opció es compensa d'escreix amb l'increment de qualitat urbana que suposa la presència d'un arbrat de port important a la plaça superior. Tipológicamenl els dos blocs no presenten novetats importants. El més gran és format per cinc nuclis verticals amb una disposició de quatre habitatges per replà. En el tram central el programa inclou habitatges de dos dormitoris, mentre que en els extrems es situen part dels de tres. L'esquema tipus de l'habitatge manté un plantejament molt experimentat i d'una clara racionalitat. La important profunditat edificable i la dimensió de! programa obliga a situar un dels dormitoris i la cuina donant a un mateix pati central, mentre que ('altre dormitori i la sala es col·loquen en façana. Malgrat l'estretor de l'habitatge, es manté el rebedor i el safareig. En la versió definitiva del projecte, però, el safareig s'ha incorporat a la cuina encara que s'hi deixa un envà testimonial de separació. Aquesta modificació millora substancialment l'espai conjunt i deixa oberta la posibilitat d'una utilització més integrada a gust del consumidor. El bloc menor té una disposició especial amb tres habitatges per replà.
Plànol de situació
Un procés racional
DE LA
Planta tipus
Amb aquestes premisses es va optar per fer dos blocs aïllats, separats per un passatge de 8 metres pel qual s'accedeix a l'interior de la mansana. Aquí es van establir els accessos als habitatges i als locals comercials per aconseguir una major dinamització de l'espai interior, amb un tractament de mansana oberta i no com a pati tancat. El soterrani, amb accés directe des de l'exterior, se situa a dos nivells separant-lo de les construccions, adequant-lo al terreny i salvant el túnel del metro.
independitzant-la de la volta del metro; es fa coincidir els junts estructurals de dilatació amb els soterranis i amb els blocs, i s'estandarditza al màxim els elements: cuines, banys i fusteries. D'aquesta manera es va optimitzar el temps de realització i també els costos.
El termini d'execució va ser de 16 mesos. Per agilitar el programa i els terminis es va optar per sistematitzar i racionalitzar al màxim el procés constructiu i de disseny. En aquest sentit hi ha una secció única de façana; l'estructura es modula en llums menors de 5 m,
El treball en equip, si es produeix la química necessària entre els diversos elements que el componen, és sempre molt gratificant i més en un procés complex com el de la construcció d'un edifici d'aquesta envergadura. En aquest cas, i promogut per l'Incasol, l'equip humà s'ha
L ' I N F O R M A T I U
Treballar en equip Carles GineriPalacín Aiquitecte tècnic
format gradualment amb persones desconnectades entre si, però que, al meu parer, ens hem entès molt bé, i això es nota clarament en la qualitat final de l'obra. El nostre paper com a aparelladors en una obra, normalment, es caracteritza pe! control dels aspectes tècnics d'execució, la qualitat dels materials i el cost final. Quant als aspectes tècnics, la propietat fou molt clara, no cal fer invents, les modificacions respecte a la definició de projecte caldrà que siguin contrastades! provada la seva bonança. En aquest sentit, i com a més destacable, s'acceptà el canvi dels envans tradicionals pels envans realitzats amb Carrobrik, ja que la llum de l'estructura no fa témer fletxes que puguin esquerdar-los. Cal fer notar l'avantatge que aquest sistema repre-
20
EL
HABITATGES
R E P O R T A T G E
AL TURÓ
DE LA
PEIRA
La situació en tester i la profunditat edificable més reduïda permet disposar que totes les peces donin a l'exterior, i el pati central queda exclusivament per a ventilació de les cuines i banys de dos habitatges i del recinte de l'escala. En ambdós casos la imposició, per la normativa d'incendis, d'un recinte independent per a l'escala ha provocat problemes en la formalització dels vestíbuls a cada planta i una certa confusió pel que fa a la situació de les portes d'entrada als habitatges.
Si en els aspectes tipològics destacàvem el recurs a models reconeguts, en l'elecció de les tècniques constructives això es fa encara més palès. En primer lloc cal destacar la utilització d'una estructura molt rígida, amb sostre reticular i llums d'entre quatre i cinc metres. La densitat dels suports verticals no ha provocat problemes importants a causa de la mida ajustada dels espais interiors. Les garanties de comportament de les divisions i de la façana augmenten considerablement amb la disminució de fletxes a causa de la rigidesa d'aquests
sostres. Pel que ía a la façana, es manté l'opció d'obra vista amb un trasdossat lleuger de peces ceràmiques Carrobric. La construcció de la façana va començar des de baix i abans d'acabar l'estructura. Per evitar compressions es van deixar juntes a cada sostre i es van reemplenar amb morter en acabar en sentit invers. La façana de l'aparcament que fa de sòcol del conjunt, s'ha tractat amb un estucat, que pot plantejar dubtes en la seva conservació a causa de la duresa de les condicions d'ús. Cal destacar ta qualitat general de tots els acabats i en especial de les fusteries exteriors i interiors. En el cas de les exteriors s'ha utilitzat una carpinteria de PVC amb mecanismes oscil·lovatents. Per facilitar al màxim la instal·lació hi ha una única mida de finestres i de balcons. Les divisions interiors dels habitatges s'han realitzat també amb Carrobric, mentre que la separació entre propietats és de fàbrica de maó perforat de 15 cm. A la coberta, s'ha optat també per la tradició amb una solera d'encadellat ceràmic sobre envanets de sostremort, convenientment ventilats, i teula àrab ceràmi[lli
blema de l'aluminosi al Turó de la Peira va suposar un repte i un interès per mantenir la nostra imatge d'empresa de primera línea. Un repte, perquè la qualitat i el termini de construcció dels habitatges, a més de ser controlats per la propietat i la direcció facultativa, ho han estat per l'associació de veïns del Turó de la Peira, per mitjà de la seva junta directiva, la qual, sense tenir teòricament cap poder per pressionar,a la pràctica, en tenien i l'han exercit. Un cop acabats els habitatges, podem dir que els millorsavaluadors són aquests veïns, pels elogis que hem rebut per la qualitat dels habitatges construïts. Mantenir una imatge, en ei nostre cas era indispensable per poder optar, amb garanties, a l'adjudicació d'obres d'un client important com Incasol. Creiem que això també
ho hem aconseguit perquè hem estat els adjudicataris dels 250 habitatges, que, com a continuació dels primers estem construint en la zona per palliar el problema de l'aluminosi. Quant als aspectes tècnics de l'obra, el que podem dir és que l'encertat disseny arquitectònic i la simplicitat d'aquest, ens ha facilitat enormement la seva posada en obra. L'únic tema d'execució complicada ha estat construir un extrem d'un dels dos edificis sobre una volta del metro de la línia 5, amb tots els Inconvenients queaixò comporta. La qualitat del treball que s'ha fet en aquesta zona ens ha permès comprovar a posteriori la total absència de vibracions audibles al pas dels vagons del metro d'aquesta línia.
Construcció tradicional
Alçats
senta alhorade realitzar les instal·lacions, amb disminució important de regates i la netedat de l'obra en estalviar-se una part important d'enguixat vertical, amb acabat final de planaria gairebé total. Laqualitaten l'execució del'estructura ha estat molt ben avalada perla intervenció de Bureau Veritas, control decennal, i la de materials amb el laboratori Intecasa. En ambdós casos hi ha hagut bona comunicació i col·laboració. Vull destacar, també, que aquesta comunicació i col·laboració s'ha produït satisfactòriament amb ei contractista, amb bona receptivitat del cap d'obra i molta cura en l'obra perpartde l'encarregat. En tots els casos, els materials proposats a obra han complert amb els requisits de qualitat, obtenint-se molt bons resultats de laboratori.
Quant al formigó, es van detectar dos resultats al límit de l'exigit en el projecte, fet que després d'un advertiment sever al subministrador no es va tornar a produir, ans al contrari, a partir d'aquest moment les resistències obtingudes superaven àmpliament les exigides. Pel que (a al cost final d'obra, s'ha aconseguit satisfactòriament l'objectiu primordial, liquidació zero, mantenint els nivells de qualitat definits en projecte i en alguns aspectes, fins í tot, millorats.
Replè i imatge EusebioArauzo Cap de grup d'obres d'Huarte. S.A. L'adjudicació a Huarte del primer edifici destinat a allotjar els afectats pel pro-
L ' I N F O R M A T I U
EL
HABITATGES
II! ca. Els canafons i els baixants són exteriors. En definitiva, aquests nous habitatges del Turó de la Peira aporten poques novetats i bon ofici en una construcció sòbria però eficient. • Anàlisi arquitectònica: Joan Sabaté Estudi econòmic: Aumedes & Pena Fotografies: Chopo
R E P O R T A T G E
AL TURÓ
Lïncasol, com a responsable de la realització del programa d'habitatge públic de la Generalitat, va ser l'encarregat de realitzar la promoció del solar de les basses al Turó de la Peira, per donar resposta a les necessitats d'habitatge dels veïns dels edificis afectats d'aluminosi. Amb aquesta promoció, l'Encasol iniciava un procediment nou per a la realització de les promocionsd'habitatges, en convocar un concurs de projecte i obra, "claus en mà", entre constructores. Els objectius que es perseguien erenelssegüents: escurçar els terminisde procés de redacció de projecte i execució d'obres; controlar exactament el cost final; possibilitar la col·laboració entre els diferents tècnics que intervenen en el procés constructiu, per tal de racionalitzar-lo; obtenir diferents solucions realitzables pera l'espai urbà que s'havia de crear i per a l'edificació i els habitatges; i fomentar la innovació tecnològica en la construcció d'edificis. Les dades bàsiques de la licitació eren: presentació d'un projecte executiu complet; pressupost màxim de l'obra: 920 M PTA (IVA exclòs); termi-
DE LA
PEIRA
Un nou sistema de promoció VictorianoGuamer Cop del Servei Tècnic d'Habtatgs de rincasot nimàxim d'execució: 22 mesos; possibilitat de presentar una oferta base i dues variants. Els projectes s'havien de redactar amb un programa prefixat que consistia en: obtenció del màxim nombre d'habitatges; dues tipologies d'habitatge: de 2 dormitoris (70%), de 3 dormitoris (30%); disposicióde4 habitatges adaptats per a disminuïts físics; nuclis d'accessos independents; un màxim de sis habitatges per replà; relació entre superfície útil/construïda del 80%; zona no ocupada per l'edificació d'ús públic, i per tant, amb accés directe des del carrer; localscomercialsen planta baixa majors de45mJ; dues plantes soterrànies d'aparcament amb accés per a vianants independent dels habitatges. Així mateix, els projectes haurien d'acomplir la normativa vigent, les ordenances municipals i els plecs de condicions per a l'execució d'obres d'habitatges de l'Incasol. Al concurs, novembre de 1992, es van presentar 13 empreses amb 21 propos-
tes, entre ofertes i variants, que estaven entre els 666 i els 835 M PTA, i terminis d'execució de 14a 19mesos. El nombre d habitatges oscil·lava entre els 110 i els 130. L'abril es va fallar el concurs atenent els criteris següents: compliment de les bases del concurs; solució de les plantes d'habitatges; solucions constructives; millores en la qualitat sobre els mínims exigits; màxima durabilitat i mínimes despeses de conservació; solució arquitectònica i estètica dels edificis; reducció del termini d'execució de les obres; i baix cost de construcció. L'adjudicació (primers de maig) al projecte de l'empresa HUARTE, de l'arquitecte Pere Mora, per 808,8 M PTA, i un termini d'execució de 16 mesos, va iniciar el procés de construcció, finalitzatel novembre de 1994. Els resultats són evidents: una bona solució tècnica i arquitectònica d'uns edificis í d'un espai urbà i habitatges que compleixen amb escreix les expectatives de qualitat i funcionalitat dels usuaris, un escurçament entre sis mesos i un any en el procés, amb un cost final sense cap increment per indefinicions ni imprevistos.
Tenint en compte la sensibilització dels usuaris d'aquesta obra, i davant la possibilitat que hi apareguessin fissures, s'ha empleat per als seus envans de distribució i estrats de façanes (cambra de façana) plaques ceràmiques "CARROBRIC", per la seva acreditada garantia antifíssuració i perfectes acabats. MUNTATGE I DISTRIBUCIÓ PER CATALUNYA
TABIQUERIA MODERNA, S.L.^ c/frorcescTó-ec:.-:; B, • W j ^ ? =C00 fi4X.408 3óó2"· 06027 BARCELONA
L ' I N F O R M A T I U
22
EL
H A B I T A T G E S
ESTUDI
R E P O R T A T G E
AL
ECONÒMIC
Aquesta és la primera promoció en què l'Institut Català de! Sòl (Incasol) utilitza el sistema de concurs combinat de projecte i oferia econòmica, treball en equip de l'estudi d'arquitectura i l'empresa contractista. El concurs definia
T U R Ó
DE
LA
PEIRA
1
RESUM
preu final tancat, és a dir, liquidació zero. La proposta de l'adjudicatària final, la constructora Huarte, comporta una baixa d'aquest pressupost del 12,086%, això si, mantenint l'estàndard de qualitat definit en les condicions prèvies. El cost final de la promoció, sense considerar la repercussió del terreny es resumeix al quadre d'estudi econòmic. La repercussió del cost per metre quadrat de cada concepte està feta per a la totalitat de la superfície construïda, que en aquest cas, és de 14.569,97 metres quadrats.
ostnf(ptes) Total PEM Seguretat-Higiene Urbanització ET
43.614 253 1.030
TOTAL OBRA GG * Bl (19%)
TOTAL Contracta
total (M ptes)
635,45 12,74 3,69 15,00
80,07 1,61 0,46
666,88 126,71
84,03 15,97
54.467
9.713 618
141,52 9,01 12,21 120,29
22,51 1.43 1,94 19,14
TANCAMENTS I COBERTES Tancaments i div. Cobertes imper.
9.294 6.601 6.694
135,42 97,53 37,90
21,54 15,51 6,03
ACABATS Revestiments Pintures Paviments
8.603 3.138 1.493 3.971
125,34 45,72 21,75 57,86
19,93 7,27 3,46 9,20
TANCAMENTS PRAC. Fusteriainterior Fusteria exterior Persianesividres Serralleria
6.184 2.024 2.297 747 1.116
90,10 29,50 33,46 10,88 16,26
14,33 4,69 5,32 1.73 2,59
INSTAL·LACIONS Evacuació Nuclishumits Electricitat Gas
7.821 466 2.588 1.462 742 1.356
113,95 6,78 37,71 21,31 10,80 19,75 5,81 11,78
18,12 1,08 6,01 3.39 1,72 3,14 0,92 1,87
22,44 16,83 5,61
3,57 2,68 0,89
628,77
100,00
628,77 6.68
98,95 1.05
Garatge Ajudes industrials
100,00
Iota! (M pies)
ESTRUCTURA Enderrocs i mov. terres Fonaments Estructura
e! pressupost de licitació en 920 milions de pessetes, a partir del qual els diferents concursants van realitzar les seves propostes, a la baixa, i amb el
ECONÒMIC
DIVERSOS Mobiliari cuines Varis
399
1.540 1.155 385
Total cos! obra Facultatius Companyiessub. Estudisterreny TOTAL Promoció
54.467
793,59 39,07 8,52
94,23 4,64 1,01 0,12 100,00
43.155 Total edificació Controlqualitat
43.155
LA QUALITAT PER DAVANT DE TOT
127Habitatges,
locals
comercials i aparcaments al Turó de la Petra de Barcelona, per a l'Institut Català del Sol
3"C huarte
CRUPO i Balmes, 150, 5° Tel. (93) 237 99 40 08008 BARCELONA F;ix: (93) 237 49 03
HASA j