INFORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Bon Pastor,5 08021
BARCELONA
Tel.'
sa. Granollers I Terrassa
Adigsa fa 10 anys amb un Congrés sobre rehabi itació Adigsa, empresa pública adscrita al departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, acaba de complir els seus primers 10 anys com a gestora del patrimoni públic d'habitatges a Catalunya. Amb l'objectiu de commemorar aquest aniversari, Adigsa organitzarà, els pròxims dies 9,10 i 11 d'octubre, un Congrés sobre conservació i reparació d'edificis d'habitatges, dedicat al tema El cas dels sostres. Experiències i perspectives, L'INFORMATIU publica, en aquest número, una entrevista amb Joan Camps, cap de l'àrea de Rehabilitació d'Adigsa. • 0 I4
El disseny vol un tractament El Centre Josep Renart 'Dialèctica' mostra l'obra museogràfic específic promou una xarxa europea en 3-D de Jaume Barrera El Col·legi va acollir, el passal dia 18 de maig i dins els acles de la biennal Primavera del Disseny, la taula rodona Els museus de disseny, en la qual diferents professionals van reflexionar sobre el tractament museistic que ha de rebre aquesta (j especialitat cultural i industrial. • •
Q INFORMATIU Conieü ót BMÍCCIO: An'o-i Cas'a Ca-Ws Carar-i. Jxn Gay > Ptóron P.jg Coordiïudd: Caies Cartate RetbcdfcAnpbBaM.AnknCtt·biBanu PucunA Fctognfe: Jwier G*o» Da, Owpo. AdnHondfc vmxtm torrany. Fotódtt; U p . taptwüi: Romirpil (HpòHi («gaL· B-C2389-1991. ISSN; 11S-2802. PuUicSit BIT-PubiCTüd Jjsep Tarratenas. 155. 0KB9 Barcrtxa Tel «104555.Fai.«303975 EDITA: CoUetf tfAptfebdon i Arqui-
El Centre de Documentació Josep Renart i l'IRB d'Stutlgart encapçalen una iniciativa que vol crear una xarxa europea de centres de documentació. El 22 de maig, el Col·legi va acollir una reunió dels responsables d'aquesls centres per a estudiar els "J aspectes legals de la futura organització. • •
El Col·legi va inagurar, el passat 25 de maig, l'exposició Dialèctica, de Jaume Barrera. La inauguració va ser amenitzada per una sèrie de períomances de diferents artistes plàstics. La mostra exhibeix una sèrie d'obres tridimensionals, una instal·lació i una jj naturalesa moria. • •
Per una veritable indústria de la construcció L'INFORMATIU publica la segona part d'un petit reportatge sobre l'aplicació de les noves tecnologies i la millora dels processos constructius en el sector de la construcció a Europa (vegeu L'INFORMATIU anterior). El reportatge fa també esment de l'edifici de l'Auditori i Palau de Congressos de Saragossa (Construcciones Laín S.A.), que va guanyar, el passat mes d'abril, el premi Construmat en la categoria de millor procés constructiu.
•
13 i 14
TOTA LA LEGISLACIÓ SOBRE CONSTRUCCIÓ Sempre A M A Permanentment ACTUALITZADA FÀCIL de consultar
Més de 3.700 disposicions legislatives estatals i autonòmiques
per 6.000 ptes. l'any * UN LLISTAT De les disposicions obligatòries PERA CADA PROJECTE PERSONALITZAT per a cada obra Sempre ACTUALITZAT
per 4.000 ptes. l'any * \ ELS DISTINTIUS DE QUALITAT I LA SEVA VIGÈNCIA
J
SEGELLS I MARQUES de qualitat, HOMOLOGACIONS, AUTORITZACIONS D'ÚS, DIT- Documents d'idoneïtat tècnica LABORATORIS acreditats Més de 6 . 9 0 0 referències
per 6.000 ptes. l'any * Tots els ÍNDEXS DE REVISIÓ DE PREUS Per a OBRES OFICIALS Per a OBRES PRIVADES Càlcul AUTOMÀTIC
per 4.000 ptes. l'any * RESUMS D'ARTICLES SOBRE TÈCNICA DE CONSTRUCCIÓ
Més de 3.200 referències de
Josep Kcnart
revistes nacionals i estrangeres
per 3.000 ptes. l'any * El Centre de Documentació Josep Renart facilita més informació sobre les aplicacions informàtiques CONSTRUDOC. Hi ha un disquet de demostració a disposició dels professionals interessats. Telèfon 209 84 34
' Preu de subscripció anual
A D I G 5 A ,
1 0
A N Y S
Adigsa, l'empresa pública adscrita al departament de Benestar Social que gestiona els habitatges públics de Catalunya, compleix 10 anys i els celebra amb la convocatòria d'un congrés, El cas dels sostres, sobre la rehabilitació, conservació i reparació dels edificis d'habitatges.
Adigsa celebra l'aniversari amb un congrés L'empresa pública commemora els seus primers 10 anys de gestió del patrimoni d'habitatges públics de Catalunya 'empresa pública Adigsa. adscrita al departament de Benestar Social de la Generalitat, gestiona, des de fa 10 anys, el patrimoni públic I d'habitatges del país, uns 70.000, el 80% dels quals corresponen als habitatges socials traspassats el 1985 per l'Administració central. Amb aquests edificis va heretar una àmplia varietat de tipologies i de sistemes constructius i, amb ells, un bon nombre de patologies, motivades per una construcció deficient. Per pal·liar aquesta problemàtica, Adigsa ha invertit, en els darrers 10 anys, gairebé 4.500 milions de pessetes en la rehabilitació d'aquest patrimoni d'habitatges. La situació dels edificis, en molts casos, era precària. Les patologies més importants eren motivades per problemes d'impermeabilitzacions, deteriorament de les xarxes d'evacuació i de les cambres sanitàries, falta d'aïllament i, en general, pel mal estat o inexistència d'un entorn urbanitzat. Molts d'aquests problemes, i moltes de les seves patologies estructurals, com ara la provocada pel ciment aluminós, són una conseqüència de la construcció anàrquica dels anys 50 i 60, que ha generat una allau de problemes de conservació en els edificis construïts durants aquells anys. Actualment, la situació ha millorat força. Els problemes més greus ja s'han solucionat i els petits problemes es van reparant a mesura que apareixen, segons les directrius dels plans de manteniment corrector i preventiu. Segons Joan Camps, cap de l'àrea de Rehabilitació d'Adigsa, "aquests 10 anys suposen una gran experiència en el camp de la reparació de patologies i conservació d'edificis d'habitatges. Una experiència que es vol compartir i portar a debat amb altres persones, des dels punts de vista científic, tècnic i de gestió, per treure conclusions globals que ajudin a solucionar els problemes i a íer les coses cada vegada millor. Aquest és l'objectiu d'aquest primer Congrés". •
El cas dels sostres. Experiències i perspectives Adigsa organitzarà per ais dies 9, 10 i 11 del proper mes d'octubre, com a resposta al debat obert al voltant de ia necessitat de conservació i reparació i de les dificultats operatives de la propietat horitzontal, el primer Congrés de Conservació i Reparació d'Edificis d'Habitatges, dedicat en aquesta primera edició al tema El cas dels sostres. Experiències i perspectives. El congrés abordarà totes les experiències que facin relerència a la problemàtica dels sostres i totes les noves perspectives que s'han obert, des de tres punts de vista:
Potenciar la rehabilitació La rehabilitació d'habitatges suposa, segons dades de l'ITEC i d'Euroconstruct, el 20% del total del volum econòmic generat per la indústria de la construcció espanyola. Si es limita a l'àmbit català, el percentatge puja fins al 22%, amb un creixement anual del sector que oscil·la entre el 3 i 4%, amb una producció total de 1,2 bilions de pessetes. Aquestes xifres, però, encara són molt lluny d'assolir el nivell d'altres països europeus, ja que en el nostre país, fins fa ben poc, el sector de la rehabilitació estava considerat com a secundari enfront de l'obra nova. Aquesta situació contrasta amb l'estat actual del parc d'habitatges a Catalunya que és, aproximadament,
el següent: uns 10.000 habitatges es troben en un seriós estat de degradació, més de 50.000 estan mancats de diversos serveis, 44.000 més es troben en edificis amb mala conservació i uns altres 200.000 pateixen alguna deficiència. Cal tenir en compte els 850.000 nous habitatges que es van construir a Catalunya per absorbir l'important moviment migratori dels anys 50 i 60, superant en més del doble el parc existent fins aleshores. Es va realitzar, en general, un tipus de construcció senzilla amb materials en molts casos inadequats cosa que ha comportat que, a partir dels anys 80, apareguessin greus problemes de conservació en els edificis. •
Imma Casado L ' I N F O R M A T I I
• científic: els processos en els formigons, les conseqüències quant a la durabilitat, factors on incideixen en els processos.,. • tècnic: mètodes de diagnosi, quan, on i com s'ha d'intervenir, la substitució funcional, els controls periòdics... t gestió: el marc legislatiu, el dret comparat, els mòbils de l'actuació privada, les assegurances... El programa definitiu del Congrés es publicarà el pròxim 15 de juny. La resposta dels professionals ha eslat molt important, tant en l'àmbit de comunicacions, com d'especialistes que ja han expressat el seu desig d'assistir al Congrés. Actualment, í quan ja s'ha acabat, almenys teòricament, el termini d'admissió de comunicacions, s'han rebut més de 200 comunicacions, de les quals s'han seleccionat i classificat 118: • àmbit tècnic (45), t àmbit científic (27), t àmbit de gestió (30), t perspectives de futur (16).
EL
TEMA
A D I G S A ,
1 0
A N Y S
Joan Camps: "els habitatges ens preocupen sobretot per la gent que hi viu" oan Camps, engíI nyer tècnic de mines, treballa des de fa 10 anys a l'empresa pública Adigsa, on és el cap de | l'àrea de Rehabilitació d'Habitatges. També és el president del comitè de programa del congrés El cas dels sostres. Experiències i perspectives, que se celebrarà l'octubre vinent al Palau de Congressos de Barcelona. - Què representen aquests 10 anys de treball en l'àmbit del patrimoni públic d'habitatges? -- Durant aquests anys hem tingut maldecaps però també moltes satisfaccions. El balanç és absolutament positiu. La reparació inicial que vam fer dels habitatges ens va servir per penetrar en els barris i guanyar-nos la confiança dels veïns. A més de tota la feina tècnica, hi ha una feina molt important des del punt de vista social. Ens preocupen molt els habitatges, sobretot per la gent que hi viu. - Quina és !a quantificada i l'evolució del problema de les patolo-
gies estructuralsdinsel parc d'habitatges gestionat per Adigsa? -- Quan se'ns van entregar els habitatges, vam veure que el gran problema que tenien era l'estanquitat. La feina dels primers anys va ser millorar la impermeabilització i els aïllaments. A partir de 1989, amb l'inici de tota la problemàtica del ciment aluminós, tots els paràmetres es van alterar, ja que el programa d'obres es va haver de reconvertir, per atendre uns problemes més immediats. Durant uns anys hem estat immersos en inspeccions, estudis, dictàmens, preses de decisions, per saber com havíem d'abordar la problemàtica. L'important era saber l'estat d'aquelles biguetes i veure quina actuació calia fer. Es va decidir enderrocar i substituir 2-570 habitatges, i fer poques reparacions, en tot cas algunes actuacions puntuals o reforços de sostres de banys i cuines. Actualment, tractem també altres problemes que s'han descobert arran de les inspeccions que es van fer, per exemple el cas de l'edifici del barri de ia Pau, enderrocat no perquè tingués problemes de ciment aluminós sinó problemes en l'estructura vertical.
- Quina és la política actual de ges- punt de vista de la seguretat. Estem tió i com es farà en el futur? preparant, d'altra banda, un progra- En un primer moment s'hi va fer ma de manteniment preventiu per a anar els tècnics per solucionar les peti- edificis d'obra nova en col·laboració tes reclamacions dels veïns dels barris. amb el CTR per oferir una eina fàcil i En aquests moments tot àgil de gestió del "La presència dels això ha canviat. Aquesmanten iment. ta presència dels tècAquest programa tècnics als barris,
com si fossin metges
^
/
X
permès que es conede capçalera, permet bre. E!s plans de fuguin bé els edificis i que conèixer l'estat real tur tenen com a obes pugui fer una prograjectiu acabar dels edificis" mació amb prioritats oraquesta tasca de denades, d'acord amb restauració del paels representants veïnals. El tema del trimoni transferit, pensem que ja hem ciment aluminós s'ha d'observar com passat de la meitat, pei arribar a evoluciona. S'han establert uns controls situar els edificis a un nivell òptim. • periòdics cada 2 o 4 anys, segons la gravetat del cas. Aquest tema creiem que el tenim força ben encarat des del Imma Casado
PUNTS
LA
DE
VISTA
FIRMA
L'EDITORIAL
Arts aplicades i disseny industrial en les col·leccions públiques holandeses
Tecnologia i debat
Silva Alcoba
D
a construcció està protagonitzant, en els darrers anys, un procés de renovació important, tant pel que fa a les tècniques com als processos de producció. Aquesta renovació no representa la superació dels esquemes tradicionalment complexos de la construcció, però conté una gran varietat de registres i de processos que permetran adaptar-se al fet essencial i diferenciador de la construcció: la singularitat de programes i emplaçaments. Però, perquè la renovació sigui possible és necessari que els que prenen les decisions estiguin al corrent de les opcions existents i que els aplicadors tinguin els coneixements adients. La innovació passa, doncs, per la difusió de la informació i per la formació. Però també per l'existència d'un debat entre els diferents professionals que intervenen en el procés. Cal cercar nous canals de diàleg que acompanyin la renovació industrial de la construcció amb un procés de reflexió que ajudi e! sector a conduir amb èxit aquesta transformació anunciada. •
LA
a majoria dels museus europeus i dels Estats Units, tret del Museum of Modern Art of New York (MOMA), diferencien clarament les arts aplicades i el disseny de les arts plàstiques. A Holanda no existeix aquesta distinció. Aquesta barreja d'arts plàstiques, arts aplicades i disseny crea, en els museus holandesos, una dinàmica molt particular que fa que aquests museus siguin interessants per a un públic molt ampli i variat. Així, es pot aprofitar aquesta circumstància per contrastar i juxtaposar els diferents exemples d'art i disseny d'una manera menys formal, encara que cal tenir en compte que el caràcter i la significació de les arts plàstiques es diferencien totalment de les arts aplicades. Tot i les diferències entre art i disseny, també hi poden haver paral·lelismes. A Holanda, molts artistes pintors i escultors saben molt i s'interessen molt per les arts aplicades i el disseny, i a l'inrevés. Els artistes i dissenyadors coneixen i segueixen, dia a dia, les activitats paral·leles de tots dos móns. Potser aquesta actitud tradicionalment oberta ha influït molt en la integració d'aquestes disciplines en els museus holandesos, que han esdevingut una plataforma de trobada i influència mútua. A Holanda, la discussió sobre les fronteres entre art i disseny se situa més en la indefinició de les fronteres que no pas en la separació de les disciplines. LA
F O T O
"A Holanda no existeix la distinció entre arts aplicades i disseny, i arts plàstiques" Les influències mútues entre art i disseny a Holanda evidencien que el disseny holandès té una càrrega que va més enllà de les exigències fredes que requereixen l'ús pràctic i la qualitat estètica. Es pot dir que a Holanda, més que en altres països, es busca, tant en les arts plàstiques com en les arts aplica-
des, una qualitat autònoma de l'objecte que no està lligada a la función i la fabricació. Un aspecte interessant és ei íet que tots els criteris que s'apliquen per constituir les diferents col·leccions del museu són molt semblants. En el fons, sempre aposten per la qualitat autònoma de la capacitat plàstica d'un artista o del dissenyador. En aquest sentit, no es fa la distinció entre una pintura i un gerro. La función d'un objecte ens interessa molt poc, com tampoc ens interessa el seu procés de fabricació. No comprem gerros, comprem disseny. En la nostra col·lecció hi ha 45 cadires de fusta laminada que no van ser triades precisament pel seu mètode de fabricació. Ho van ser per la seva qualitat escultural i plàstica. En el fons, ens importa únicament la forma. Un tema com l'ergonomia, que té molta importància per a un bon disseny industrial, a nosaltres no ens interessa. Mai podríem fer una exposició sobre aquest aspecte. • REYER KRAS Conservadordeldepartamentdedísseny del Stedelijk Museum d'Amsterdam
LA PREMSA
PARLA
Els museus a debat
Construcció neta Hi ha constructors que són més papistes que el Papa. El respecte al medi ambient, més que encomiable, és una necessita! ineludible de tots els sectors de l'economia, entre aquests l'edificació. Però, d'aquesta declaració d'intencions a col·locar els multicolors abocadors Brossa neta' de l'Ajuntament de Barcelona enmig d'una obra hi ha un abisme. Només hi ha dues explicacions, o que eis operaris fan servir molt paper pels entrepans, o que hi ha algú que necessita fer un repàs de la lliçó 'Medi ambient i construcció1. •
LOCUCIONS ESPECIFIQUES DE LA CONSTRUCCIÓ Pedra tosca
Piedra pómez
Peudret cantoner
Comijai
Placa be fons
Enumera
Porta de plafons
Puena de cuanerones
Porta emposüssada
Puena a la catalana
Pou de recalcar
Balache
El disseny té vocació de nena bonica. No importa que el seu nom s'utilitzi molt i, de vegades, en va. El dia a dia mostra que sempre està a la palestra, i més a Barcelona, on el disseny és tema nostre de cada dia, encara que també és veritat que és més tema uns dies que no pas uns altres. Com també en el Col·legi d'Aparelladors, on les idees i els interrogants que el disseny provoca van tenir ressò entre els ponents i la hiperparticipativa audiència. El punt de partida era el futur de l'objecte com a peça d'art dins d'un museu, mentre que el punt d'arribada encara és per decidir i consensuar, tot i que es va recórrer un bona tirada. "Calia crear un llenguatge nou per a un objecte ordinari", va dir Marta Montmany, parafrasejant Marcel Duchamp. "Arribarà el dia en que haurem de trobar un lloc en la cuítura pel tocadiscs i el lavabo*, va dir Juli Capella, parafrasejant Alexandrí Cirici. Quins criteris s'han de seguir per a considerar que un objecte, per quotidià que sigui, és art? La pregunta no va trobar una resposta clara. • Felip Vivanco LA VANGUARDIA 20 de Maig 1995
I N F O R M A T
EL
NOTICIARI
D I S S E N Y
El Col·legi va esdevenir, el passat 18 de maig, aparador de la reflexió en veu alta que alguns professionals del disseny van fer sobre el tractament musefstic que tia de rebre aquesta especialitat cultural i industrial. La taula rodona s'inscriu en l'ampli ventall d'activitats de la biennal Primavera del Disseny
El disseny reclama un museu Els professionals creuen insuficient la col·lecció del Palau de Pedralbes, en la taula rodona organitzada pel Col·legi a taula rodona Els museus de disseny va acabar amb consens. La majoria de participants, ponents i públic, es van mostrar ferms partidaris de la necessitat que té Barcelona, sovint titllada de capital del disseny europeu, de crear un museu o centre d'estudis que tingui el disseny com a motiu principal de la seva activitat. La recent obertura en el Palau de Pedralbes i dins el Museu d'Arts Decoratives de Barcelona de la col·lecció de disseny industrial, auspiciada per l'Ajuntament de Barcelona i comissariada per Juli Capella i Quim Larrea, va ser valorada, d'una banda com un interessant punt de partida i, a la vegada, com una realitat del tol insuíicient. Marta Montmany, responsable del Museu d'Arts Decoratives, va defensar la creació d'un centre que acollís tot tipus d'objectes -industrials i artesanals- i que analitzés l'evolució dels objectes d'ús quotidià en diferents èpoques i societats. Montmany va qüestionar la museística tradicional, "és un punt de vista
insuficient per abordar el disseny", i va recomanar que aquest futur museu, que es podria anomenar Museu de l'Objecte, "recollís la memòria de l'art de viure". El dissenyador i arquitecte Juli Capella, per la seva part, va considerar que, de moment, les arts decoratives són un bon company de viatge del disseny", però va mostrar els seus dubtes sobre l'encert d'anomenar museu a un centre dedicat al disseny, ateses les seves connotacions historicistes. "El futur centre hauria d'esdevenir quelcom més que un museu, que un magatzem cronològic i historicista, hauria d'esdevenir un espai especialitzat, viu, que es bellugués, dirigit no per funcionaris sinó per enamorats del disseny, un espai rigurós, documental, experimental, transversal..." El director del Foment de les Arts Decoratives (FAD), Ramon Bigas, que es trobava entre el públic, va defensar l'existència "d'un bon museu de disseny. No mereixem tenir només la col·lecció actual del Palau de Pedralbes. A més a més, seria una errada molt important voler ajuntar el disseny amb la resta de col·leccions dels museus d'arts decora-
tives. Ens mereixem un museu del disseny que generi activitat, que sigui un museu viu, que representi l'ampli ventall de disciplines del disseny, des de l'art fins a l'enginyeria, des del tamburet de Mariscal a !a torre de telecomunicacions de Norman Foster". Frederike Huygen, conservadora del departament de Disseny del Museu Boymans van Beuningen de Rotterdam, va recomanar als seus col·legues barcelonins l'adopció de criteris dinàmics a l'hora de crear un futur centre o museu del disseny. Segons Huygen, "és molt difícil definir els criteris que han de guiar un
museu de disseny. Els criteris han de ser dinàmics, ja que tot canvia, la societat canvia, la història canvia... No és pot tenir un enfocament obtús. El museu, però, ha de reflectir obligatòriament alguna cosa de la història del disseny local, en cas contrari, sempre es recollirà la mateixa història del disseny, els mateixos objectes". D'altra banda, el crític de disseny alemany Volker Albus, va remarcar que "els museus de disseny exigeixen una neutralitat molt més gran que la resta de museus tradicionals, una neutralitat que remarqui l'especificitat de cadascuna de les peces". •
NORMATIVA
SEGURETAT
La Comissió de Seguretat i Higiene crea La Generalitat unifica la normativa sobre un programa per a l'elaboració de plans supressió de barreres arquitectòniques El sistema POS vol fixar uns criteris ara molt dispersos
Q
a Comissió de Seguretat i Higiene de la Construcció a Catalunya va presentar en la passada edició de Construmat, el programa informàtic POS per a l'elaboració de plans de seguretat i higiene en l'edificació. Aquest programa, que consisteix en el desenvolupament de les diferents activitats que es realitzen en una obra d'edificació, es posa a disposició de professionals i empreses de construcció com una eina de treball per facilitar la realització de plans de seguretat i higiene i fixar uns criteris, ara dispersos, sobre el seu contingut. En aquest programa, hi figuren una introducció i 53 processos operatius de
seguretat i higiene (POS) que corresponen a cadascuna de les activitats que es desenvolupen en una obra. Amb l'adaptació de cadascun d'aquests POS a l'obra i partint de l'anàlisi de treball i desenvolupament de les tasques d'un estudi de seguretat i higiene, el professional o empresa podrà fer un pla de seguretat i higiene específic per a cada intervenció. Aquest programa ha estat desenvolupat per la Comissió de Seguretat i Higiene i, atès el seu interès, ha estat patrocinat per la Fundación Laboral de la Construcción. En aquests moments, el programa es troba en fase d'edició i és previst d'iniciar la fase de difusió ben aviat. •
L ' I N F O R M A T I U
Un decret aprova la creació del Codi d'Accessibilitat
D
a legislació vigent en matèria de supressió de barreres arquitectòniques està dispersa en un gran nombre de disposicions de diversa mena i, de vegades, de difícil harmonització. Entre aquestes cal destacar, pel seu contingut tècnic, el decret 100/1984. La Llei 20/1991, de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques preveia l'aprovació d'un Codi d'Accessibilitat que refongués totes les normes anteriors dictades sobre aquesta matèria. Per raons tècniques i d'eíicàcia, el departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya ha cregut convenient unificar el desenvolupament re-
glamentari de la Llei 20/1991 i de l'esmentat Codi d'Accessibilitat en una sola norma. El resultat ha estat l'aprovació del decret 135/1995 (24 de març, publicat al DOGC el 28 d'abril) de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques i d'aprovació del Codi d'Accessibilitat. La nova disposició, que entrarà en vigor el proper 28 d'octubre, suposa la derogació d'una llarga llista de textos legals sobre barreres arquitectòniques, entre les quals figura l'esmentat decret 100/1984. La seva aplicació facilitarà la tasca dels operadors jurídics i professionals i reforçarà les garanties dels sectors afectats per la norma. •
EL
NOTICIARI
D O C U M E N T A C I Ó Chopo / Frederic CamaHonga
El Col·legi promou una xarxa de centres de documentació La nova entitat europea facilitarà l'accés a la informació
B
l Col·legi va acollir, el passat dia 22 de maig, una reunió de responsables de centres de documentació sobre construcció i arquitectura d'Alemanya (IRB d'Stutlgart), Irlanda (Building Information Center i Technical Regional Coltege de Limerick), Gran Bretanya (British Research Establishment, BRE, i Building Center de Londres}, Portugal (Laboratorio Nacional de Ingenieria Civil) i Espanya (Centre de Documentació Josep Renart). L'objectiu d'aquesta trobada era estudiar els aspectes legals i de funcionament d'una futura xarxa europea de centres de documentació. L'IRB d'Stuttgart i el Centre de Documentació Josep Renart de Barcelona ja fa un parell d'anys que treballen en aquest projecte de xarxa europea. "Atesa la diferència idiomàtica, d'organització sectorial, de costums i tradicions, ens ca! un sistema d'informació homogeni, un sistema que permeti que la persona o institució que sol·liciti informació sobre qualsevol aspecte de la construcció europea la pugui demanar directament al centre de del seu país", explica Ramon Puig, director del Centre de Documentació Josep Renart del Col·legi, i coautor de la iniciativa, juntament amb Wilhelm Wíssmann, director del IRB.
La futura xanca de centres de documentació, amb un llenguatge i una promoció comuna, tindrà un doble finalitat. En primer lloc, l'usuari de la xarxa tindrà un accés més fàcil i econòmic a la informació. La xarxa, representada en cada país pel centre associat, tindrà accés a la informació de qualsevol dels països que en formen part. En segon lloc, els centres augmentaran els seus usuaris i podran oferir conjuntament el seus serveis a la Comissió Europea i altres organitzacions d'àmbit europeu i transnacional. Àmplia participació La iniciativa ha estat recollida favorablement per 12 institucions de 10 països. A més dels centres de documentació que ja en formaran part -centres de Gran Bretanya (2), Irlanda (2), Alemanya, Espanya i Portugal-- és prevista la incorporació d'altres organismes com el Quasco d'Itàlia, el Byggdok de Suècia, o el Centre Scientifique et Tèchnique de Construction, de Bèlgica. Altres centres de França i Finlàndia han mostrat el seu interès a participar-hi, però encara no han determinat el seu grau d'implicació en aquesta xarxa europea que podria constituir-se a final de setembre. •
Atlas historico de ciudades europeas Volum 1 : Península Ibèrica Un projecte promogui pel Centre de Cultura conlemporània de Barcelona i publicat per Salvat. Imprès en color, 700 il·lustracions (documents cartogràfics, gravats, fotografies, plànols temàtics). Oferta especial per als col·legiats: 6.500 PTA. Faci la seva comanda al telèlon gratuït 900 100 974 o envifns aquesta butlleta:
Un aties que analitza la formació i la configuració urbanística d'11 ciutats ibèriques: Madrid, Barcelona, Lisboa, Oporto, València, Sevilla, Bilbao, Saragossa, Valladolid, Màlaga i Granada
Butlleta de comanda Vull rebre VAilas histónco de las ciudades europeas, volum 1 : Península Ibèrica, al preu de 6.500 PTA (IVA inclòs) més 650 pessetes per despeses de tramesa. Nom i cognoms: Adreça: Codi postal: Població: Telèlon: Forma de pagament: Contrareemborsament Enviï aquesta butlleta degudament emplenada a Apartat de correus, 218-31080 Pamplona
N F O R M A T I
EL
C
U
L
T
U
R
NOTICIARI
A
El Col·legi s'apunta a la moda dels anys 70 Jaume Barrera presenta l'exposició 'Dialèctica'
Un grup d'estudiants escocesos visita el nostre país Un grup d'estudiants de Quantity Surveyor (economia de la construcció) de la Robert Gordon University d'Aberdeen (Escòcia) va visitar els passats 25 i 26 d'abril el Col·legi i el Centre de Documentació Josep Renart. També van visitar el despatx professional dels arquitectes tècnics Xavier Aumedes i Enric Pena. L'objectiu de l'estada era conèixer el funcionament del sector de la construcció al nostre país. •
Un llibre recull els consells de La casa per la teulada
a
l Col·legi d'Aparelladors va inaugurar, el passat 25 de maig, l'exposició Dialèctica, de Jaume Barrera. Dialèctica és la segona exposició del díptic dialèctic elaborat per l'artista Jaume Barrera en dimensions pictòriques i escultòriques. El mes de gener passat, la galeria Berini de Barcelona va presentar la mostra Drama, una sèrie d'obres amb unes connotacions poètiques i dramàtiques que diferenciaven el significat de cada peça fins i tot pel to del color obscur. Dialèctica, però, es refererix més a una dimensió pictòrico-escuitòrica vista a través d'un filtre hermenèutic transparent. Jaume Barrera ha fet les seves tres
últimes exposicions a la sala Berini, mentre que el 1994 va participar a mostres col·lectives a la Fundació Miró de Ciutat de Mallorca. A més d'una sèrie d'obres tridimensionals inspirades en l'arquitectura i la pintura del passat (Giotto, Zurbaràn o Fra Angéüco), l'exposició de Jaume Barrera presenta una instal·lació i una naturalesa moria de dimensions reals creada a partir d'un sopar celebrat el dia de la inauguració de la mostra, La inauguració de la mostra es va ornamentar amb les accions-performances de vuit artistes de Barcelona: Romà Arranz, Pere Lluís Pla Buxó, Jaume Alcalde, Lluís Alabem, Francesca Llopis, Borja Zabala, Joan Casella i Clive. •
3
L'editorial Plaza & Janés acaba de publicar el llibre 101 consells de La casa per la teulada, de les periodistes Sílvia Tarragona, Pilar de Pedró i Lluïsa Salines, que fan el programa La casa per la teulada a Catalunya Ràdio. El llibre recull, entre molts altres consells, part de les observacions que representants del Col·legi van fer per a millorar e! nivell de manteniment de l'habitatge. La presència del Col·legi i Catalunya Ràdio s'emmarca dins la campanya La Casa en Forma. </
39a Conferència det Grup Europeu de Prospectiva El pròxim dia 30 de juny tindrà lloc a Londres la 39a Conferència del Grup Europeu de Prospectiva per a la Construcció EUROCONSTRUCT, del qual l'ITEC és el representant espanyol. En la conferència, a més de les anàlisis sobre la prospectiva econòmica a Europa, habituats d'aquestes trobades, s'estudiaran temes relacionats amb el finançament privat dels equipaments públics. •
Cooperativa d'Arquitectes
a planta Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
Bon Pastor 5 Tel.: 414.63.55
Jordi Capell
TAULA D'ORDINADOR PER CAD CARACTERÍSTIQUES ERGO-COMP
P.V.P.
Gris/Beix 45.000 Negre/F.Envernissat 60.000 Regulable en alçada
- Eleclrificada (6 endolls). - Ambdós nivells.
P. OFERTA 36.000 44.900
I N F O R M A T
KRGO-CAD
P.V.P. P. OFERTA Gris/Beix 50.000 37.900 Negre/F. Envernissat 65.000 49.900 Regulable en alçada i en inclinació
EL
S E R V E I S Nous impresos per a fer valoracions, fins al 30 de juny Amb l'entrada en vigor de la nova ordre sobre valoracions hipotecàries, de 30 de novembre de 1994, els impresos utilitzats per a ler valoracions segons l'anterior normalivatie 28 de juliol, han quedat anul·lats. Aquells col·legiats que encara tinguin impresos antics podran canviarlos pels nous fins al divendres 30 de juny, com a data límit, •
N O T I C I A R I
S
E
R
D E L COL·LEGI
V
I
S
'Rivolí' inclourà les noves autoritzacions d'ús de sostres
El Reial Decret 1630/1980, de 18 de juliol, estableix que tots els elements resistents per a sostres i cobertes (biguetes armades i pretesades, lloses nervades, sostres de ceràmica armada, etc.) Seívei de Taxacions i Valoracions. han de tenir concedida la corresponent Tercera planta autorització d'ús atorgada pel Ministeri d'Obres Públiques. Aquestes autoritzacions afecten globalment el sistema de A C T I V I T A T S forjat, sense que es controlin les característiques per separat de cadascun dels seus components. tenir la casa en forma'
'Per visita la delegació de Manresa
E
Tenint en compte que moltes vegades L'exposició itinerant organitzada pel Seres col·loquen en obra per separat els vei Rehabilitació amb motiu de la cam- diferents elements d'un sistema, i amb panya La casa en forma restarà oberta a l'objectiu de millorar la seguretat de les estructures, la Generalitat de Catalunya la delegació del Col·legi al Bages-Berguedà, fins a l l 5 de juny. L'horari en què ha aprovat el Decret 71/1995, de 7 de febrer. En aquest decret s'estableix que es pot visitar és, de dilluns a divendres, e!s fabricants de sistemes de sostres de 18 a 21 hores. • que es fabriquin a Catalunya hauran Delegació del Bages-Berguedà d'obtenir l'autorització administrativa de Plana de l'Om, 6 de Manresa la Generalitat de Catalunya. La Direcció General d'Arquitectura i Telèfon: 872 97 99
Habitatge crearà un registre de les fitxes de característiques corresponents a les noves autoritzacions. El fabricant estarà obligat a facilitar a la direcció facultativa una reproducció d'aquestes fitxes i els plànols de col·locació amb indicació concreta dels elements constituents del sostre i les indicacions per a la seva correcta execució. Un cop executada l'estructura, el fabricant haurà d'emetre un certificat que testimoniï que el subministrament dels elements resistents s'ha fet d'acord amb l'autorització administrativa. Aquest document es lliurarà com a justificant del compliment del programa de control de sostres unidireccionals. La base de dades RIVOLI sobre distintius de qualitat i laboratoris acreditats que manté actualitzada el Centre de Documentació del Col·legi incorporarà les noves autoritzacions que s'atorguin segons el nou decret, que entrarà en vigor ei 24 de juny de 1994.
Curs sobre cogeneració de calor i electricitat a la EUPB El Departament de Construccions Arquitectòniques II de la UPC, organitza el curs Cogeneració de calor i electricitat, dirigit per Francesc Jordana, director del departament, i coordinat per Joan Ortega, gerent de l'Agrupació Catalana d'Establiments Sanitaris i Javier Azpiazu, catedràtic d'instal·lacions de la UPC. El curs tindrà lloc a l'EUPB, del 19 al 22 de juny. •
Departament de Construccions Arquitectòniques IL UPC. Tel 401 62 86 A
L
T
R
E
S
Preus de la construcció. Centro'95 El Col·legi d'Aparelladors de Guadalajara ha editat 111a edició de la base de dades Precio de la Construcción. Centro'95, amb més de 15.600 preus d'edificació, urbanització, obra civil, instal·lacions i altres. Com a novetat conté la possibilitat de generar automàticament un plec de condicions associat a les partides d'obra que intervenen en el pressupost. És disponible al Centre de Documentació del Col·legi, a la cinquena planta. •
Tecnocrèdit: una solució Amb data 29 de setembre de 1994, el Col·legi va signar un acord amb TECNOCREDIT amb la finalitat de poder presentar al col·legiat un seguit de productes i serveis financers específics. Amb la signatura particular de l'acord, els aparelladors i arquitectes tècnics es van adherir a un col·lectiu actual de més de 64.000 col·legiats que gaudeixen d'aquest conveni. En el benentès que cada col·lectiu, pel fet de tenir unes peculiaritats pròpies, requereix unes solucions particulars. La filosofia de TECNOCRÈDIT és global però, a la pràctica, és especial per a cadascú. Els productes i serveis que s'ofereixen per mitjà de l'acord van des d'hipoteques, pòlisses de crèdit per a reforçament de tresoreria, modernització de despatxos, compra de maquinària, automòbils, leasing, etc, fins aquells productes que donen una rendibilitat als diners en diferents modalitats, i tota mena de sistemes de pagament: targetes de crèdit, de dèbit, etc. sempre específics i únics per al col·legiat, en condicions especials. En aquest curt període de temps de funcionament, més de 300 col·legiats ja gaudeixen del conveni en les seves diferents modalitats. En l'àmbit de la inversió s'han demanat preferentment préstecs personals i préstecs hipotecaris. En l'àmbit de l'estalvi, predominen els comptes d'alta remuneració. TECNOCRÈDIT arriba al col·legiat per mitjà de la xarxa d'oficines del Banc Sabadell, —250 oficines a Catalunya, 60 a Barcelona ciutat—. També s'hi pot contactar per mitjà dels Serveis Financers del Col·legi (Sr. Motis. Telèfon: 209 82 99) N F O R M A T I U
S E R V E I S
C O L · L E G I A L S
DEMANDES
DE
TREBALL
Important empresa de productes
Empresa de promociói
Empresa constructora de
Empresa constructora
Enginyeria d'obra civil
protectors de la fusta
construcció residencial/industrial
restauració de façanes
1 de serveis tècnics
\I2 CAPS D'OBRA INDUSTRIAL
CAP D'OBRA
3 TÈCNICS DE CONTROL D'OBRA
2 PROJECTISTES D'OBRES PÚBLIQUES
pera toc de treball a la comarca del Mares-
dïnslal.laoo de torres de suport d'elements
• No cal experiència. • Es valoraran les avaluabons obtingudes durant els estudis i la facilitat de comunicació. • Idiomes, català. • Imprescindible, ca/net rJe conduir. • Edat de 23 a 28 anys. Jornada oficial. Sou a convenir
per a íoc de treballa Barcelona, però amb obres per tol Catalunya. • Experiència o*un any aproximadament en tasques similars. • Idiomes, català entès. • Es valorarà capacitat de comunicació amb els operaris i industrials. • Impresandote carnet da conduir. • Edat màxima. 30 anys. Contracte negociable, laboral o en practiques. Sou. 2.500 000,- brutany
Rel.: 5.317
Re!.: 5.318
ASSESSOR TÈCNIC pe» a formació de personal de vendes i professionals dstntuidws. Substtu«à a i r a persona a punt de jubilar-se. • Es valorarà apMudpefa la cofnuncaoó 1 experiència en formació o comercial. • Vehcfepropi(vialfarài*iao% aCalalunya i un 20% al Nord cfBpínya. País Valencià) • kkxnes català i nocions tf anglès. • Edat. de 20 a 35 anys. Dedcadó e»dustva. Contracte lab. renovable a indefinit. Sou a convenir. Incorporació irr-mecUa Rel.: 5.315
Empresa d'impermeabilització d'àmbit nacional TÈCNIC COMERCIAL peraflocOetrebaDal Maresme. • Ho ca] experiència. • És convenien lenir cotxe propi per a desplaçaments dins de la província de Barcelona. • Edat, màxim 30 anys. • Cal que tingui cotxe. • Edat,de21 a24anys. Dedicació flexible. Contrada i sou a convenir. Rel.: 5.32J
Empresa de promoció immobiliària de Barcelona COORDINADOR D'OBRA pei a la realització d'estudis de viabilitat, revisió i comprovació de projectes, seguiment de l'obra, contiol i aprovació de certificacions d'obres d'edificació tfnabitatges i comercials a la zona del VaDès. • Exp. de 5 a 10 anys en direcció d'obra. • Vende propi. • Idioma, català. • Edat, de 30 a 40 anys. Jornada oficial. Contracte laboral d'un any renovable. Sou a convenir. Incorporació prevista per a juliol-95. Enviar currículum a:Pg.oaGfàcia,49,pral 2a.08007BCN Ret.: 5.323
(finlraestructura samtana. depuradores, etc, amb posabíital de promeoo a direcw de projectes. Uoc Oa treball a la orovinoa de Barcelona. • És convenent tenir experiència entre 1 12 anys en proiectes d'edificis que continguin instal·lacions industrials. • Idiomes, català parlat i esent. • Cal carnet de conduir. • Edat, de 25 a 27 anys Contracte i sou a convenir
informà bes. • Any d'acabament de carrera, entre 1994 i 1995. • Imprescindfote vehtíe propi pe/ a desplaçaments a diferents llocs de Catalunya Jornada ofaai Relació liberal inioalmenl de 6 mesos. Sou. 2.400.000.- brut'any negociables Ret.: 5.319
Promotora-constructora de Barcelona COORDINADOR D'OBRES peraseguimenttfcoreà, amkJamenls, pressupostos i controí econòmictfobra. • Experiència enlre 3 i 5 any íoc similar. • 1 mpresondible bon nivell d'anglès i calalà. • Edat entre 30 i 35 anys. • Vehicle propi. Jornada oficial Contracte laboral. Sou: 6.000.000.-bruts/any.
Re!. 5.320
INFORMACIÓ DEMANDES DE TREBALL Servei de Promoció i Mercat de Treball PilarCedlia, tercera planta De dilluns a divendres de 9 a 14.30 hores Dimarts i dijous també de 16 a 19 hores -y^ 4143311 ** 2098299 Fax: 4143368
Rel.: 5.323
ANUNCIS
S'ofereix
Si vol compartir el seu despatx, canviar-se l'ordinador o vendre la taula de dibuix i encara no ha tingut una resposta efectiva,
Per a treballs de mesuramenis. aixecaments, ímplementacio de projecles. replanteigs d'obres i cubicacions. • Sistemes tolalmenl informatitzats • Escales petites i grans • Qualitat i rapidesa
és que encara ne ha Irucal al Ielèlon dels Pelils Anuncis
TRUQUI'NS ARA 1 ANUNCIÏS A L INFORMATIU
"
TOPÒGRAF
1 Costa Telèfon: 265 40 04
,• '
í
'h
S'ofereix
Es lloga
ESTUDIANT PENDENT
DESPATX
DE PROJECTE
D'ARQUITECTES
Estudiant d arquitectura tècnica amb esiudi de serveis oleieix:
Arquitecte lloga despatx situat al Portal de la Pau. equipat amb lots els serveis
• Delineació de plànols per Cad • Perspectives professionals a col oi i
• 27.000 pessetes /mes
blanc/negre i per ftender.
0. Marín Telèlon: 213 92 36
Andrés Telèlon: 1
S'ofereix DELINEANT CONSTRUCCIÓ
268 11 72
1
1
Es realitzen
Es ven
PERSPECTIVES
PARTIDA DE TOTXOS
1 URBANITZACIÓ
2098299 i 4143311 Fax: 414 34 34 Horari: de 12 a 20 hores Elisenda Pucurull
Delineant de conslrucció i urbanització, s'ofereix per a treballar en despatx d'arquitectura. • Exp. prolessional Oe 3 anys en projectes d habitatges i plans, de reparcetlació, d'urbanització, plans parcials, pressuposi os, mesuramenls i seguiment d'obres. Exp. amb Autocad v. 12 Ferran Rilà Telèfon: 340 25 97
1 TEULES Es fan perspectives manuals per ordinador, en blanc i negre o color i REN-
• Totxos: 48.000 unitats apro*. • Teules: 1.500 unitats aproi.
Ociavi Telèlon:
Informació Telèfon: 45127 55
2139236
S'ofereix
S'ofereix
S'ofereix
S'ofereix
ESTUDIANT PENDENT
DELINEANT DE
ESTUDIANT D'A. T.
ESTUDIANT PENDENT
DE PROJECTE
CONSTRUCCIÓ AUTÒNOM
PER ALS MESOS D'ESTIU
DE PROJECTE
Estudiant d'arquilecluia tècnica pendent del projecte linal de carrera, s'ofereix per treballar. Aporta:
S'ofereix delineant de construcció autònom. Aporta: • Experiència • Delineació en Autocadv. 12 • Disponibilitat per a tota la comarca del Bages
S'ofereix estudiant d'arquitectura tècnica, acabant el tercer curs, per a treballar els mesosdeiuliol, agost i setembre. Aporta:
Estudiant d'aiquitectura tècnica pendenl del projecle final de carrera. s'otereix pei treballar. Aporia:
• Curs de Cad realitzat a la UPC • Experiència prolesssional com a delineant en un despatx Consol Telèfon:
759 21 46
JoidiSolà Telèfon: 837 06 19
• Carnel de conduir
David Ruiz Telèlon: 430 35 21
N F O R M A T
Es ven partida de totxos i teules manuals d'obra vista, empaqueiats.
TARIFES PETITS ANUNCIS Elisenda Pucurull. 4a pi. De dilluns a divendres, de 12 a 20 d
• Experiència en despau d'arquitectura
• Col·legiats: 1.000 pies.
en mesuraments i projectes
• Estudiants:
• Coneixements de Cad. Lotus, Wordperfect i DBase
> Altres:
Agusli Ciment Telèfon: 435 05 65
"S Fax
10
1.000 pies. 3.000 ptes. 414 33 11 414 34 34
AGENDA
ACTIVITATS
Cursos d'informàtica a l'estiu
Cicle d'exposicions i xerrades de pintura
Disciplines diverses a 'Dialèctica1
La Delegació d'Osona va iniciar, el mes d'abril, un cicle d'exposicions de pintura coordinat per Juli Pérez que continua, a partir de la segona quinzena de juny, amb l'obra de Quique Giménez i Montse Rierola. Horari: de dijous a diumenge de les 19 ales 21 hores. Dissabte i diumenge, també de 12 a 14 hores. Delegació d'Osona. Plaça Major, 6 de Vic. Telèfon: 885 26 11. •
Míni-cursos •Cursd'iniciació al Wordperfect -Dies: 20 i 27 de juny -Hora: de 9.15 a 13.15 fwes. - Preu: 10.000,- col·legiats 14.000,- no col·legiats Inscripcions fins al 19 de juny.
Cursos d'estiu Cursos del mes de juliol: • Cad a Windows • Introducció a Ea informàtica • 3DStudio «Word • Cursos per a joves Inscripcions al Servei d'Informació'
Les places dels cursos són limitades a 8 persones, una per ordinador, i tindran lloc a l'Aula d'Informàtica de! Col·legi. Informació! inscripcions: Servei d'Informació. Planta baixa.
sessions tècniques Estudi de seguretat i higiene. Resolució d'un cas pràctic, a la Delegació del Vallès Occidental La delegació del Col·legi a Terrassa organitza les sessions tècniques Estudi de seguretat i higiene. Resolució d'un cas pràctic. L'objectiu d'aquestes sessions no és donar una formació teòrica, sinó aplicar els coneixements, ja adquirits a la redacció de l'estudi de seguetat d'un edifici concret. - Tindran lloc a la sala d'acles de la delegació, els dies 6,13 i 20 de juny, de 18.30 a 21.30 h. Les sessions aniran a càrrec de Miguel Àngel Palomo Gutiérrez, arquitecte tècnic i advocat, i Javier Varas Pérez, arquitecte tècnic. • Dimarts, 13 de juny: - Memòria. - Plec de condicions. - Documentació gràfica. • Dimarts, 20 de juny: • Pressupost.
- Aprovació i seguiment del Pla de seguretat i higiene. • Miscel·lània d'experiències, suggeriments i recomancíons. Delegació Vallès Occidental. Carrer de Sant Francesc. 18 de Terrassa. Telèfon; 780 11 10- •
Celebració del sopar del col·legiat a les delegacions del Bages-Berguedà i d'Osona La Delegació del Bages-Berguedà organitza com cada any, el sopar del col·legiat, que tindrà lloc el 9 de |uny a les 20.30 h, a la comarca del Bages. (Uoc a confirmar) Delegació del Bages-Berguedà. Plana de rOm. 6 de Manresa. Telèfon. 872 97 99.
La Delegació d'Osona, celebra també un sopar-espectade, gratuït per als col·legiats, el divendres 16 de juny, a tes 21.30 h,a Ca I U Consulteu el preu per als acompanyants. Més informació: Delegació d'Osona. PI. Major, 6 de Vic. Telèfon: 885 26 11. •
Reflexions sobre art contemporani En el marc de les exposicions de pintura, Osona organitza el cicle. Reflexions contemporànies sobre la creativitat artística. • Divendres 16 de juny: Qüestions sobre la fotografia, a càrrec de Toni Bover, fotògraf. Les xerrades tindran lloc a la delegació d'Osona a les 19h. Delegació d'Osona. Plaça Major, 6 de Vic. Telèfon: 885 26 11. •
'Dialèctica' és el títol de la nova instal·lació que s'ha inaugural recentment a la sala d'exposicions del Col·legi, organitzada pel departament de Cultura. L'exposició, una mostra multidisciplinària de Jaume Barrera, restarà oberta fins al dimecres 24 de juny. Horari d'exposició: De dilluns a divendres, de 10 a 14 i de 16 a 20 hores. Sala d'exposicions. Planta baixa del Col·legi. •
'Per tenir la casa en forma'visita Manresa
Castellers a la delegació de Terrassa
L'exposició itinerant, organitzada pel Servei Rehabilitació del Col·legi Per tenir la casa en forma, és oberta a la Delegació del Bages-Berguedà, de dilluns a divendres, de 18 a 21 hores, fins al 15 de juny. Delegació Bages-Berguedà. Plana de l'Om, 6 de Manresa. Telèfon: 872 97 99. •
La Delegació del Vallès Occidental ha cedit la seva sala d'exposicions als castellers de Terrassa, per a la presentació d'una exposició que estarà oberta fins al 16 de juny. S'organitza dins dels actes commemoratius del XV aniversari d'aquests castellers. Delegació del Vallès Occidental. Telèfon: 780 11 10. •
El projecte tècnic ala universitat d'estiu
Entorn de la promoció de l'accessibilitat
Fòrum internacional del paisatge urbà
La Gerència Municipal d'Urbanisme de Terrassa organitza, dins la 3a Universitat d'Estiu a Terrassa, les jornades El projecte tècnic: contingut, competències, responsabMtatsitiamitaaó, amb un debat com a conclusió a cada jornada. 121 de juny: El projecte com a instnjment contractual en l'obra pública i privada, a càrrec de Ramon Massaguer. • 22 de juny: Ss confSctes competenciais en la redacció i fexecvoo dels projectes, a càrrec de Ramon García Bragado. • 23 de juny: B projecte (fotxa privada i la seva tramitació aàmnstraüva, a càrrec de Pere Comas. Drets d'inscripció: 28.000 pies. Gerència Municipal d'Urbanisme de Terrassa. De 8 a 14 i de 15.30 a 17J3Oh. Tefeton: 780 53 00. •
La Generalitat de Catalunya organitza unes Jornades entorn de la promoció de l'accessibilitat, per a donar a conèixer el decret que desenvolupa !a Llei sobre accessibilitat. Tindran lloc a l'Oficina del Ciutadà, Calàbna, 129, els dies 8. 15, 22, i 29 de juny i 6 de juliol, de 9.30 a 14.30 hores. Departament de Benestar Social. Telèfon: 483 10 00. •
El pròxim mes d'octubre se celebrarà a Barcelona el / Fòrum internacional del paisatge urbà, organitzat per l'Ajuntament de Barcelona amb el patrocini d'Exisa. La trobada té com a objectiu debatre i analitzar les campanyes ciutadanes i programes d'actuació dels darrers 10 anys per millorar el paisatge urbà. Exisa, Ptge. Marsal. 11 de Barcelona. Tel. 421 22 33. •
Cogeneració de calor i electricitat
Simposi nacional de consum: habitatge
El departamenl de Construccions arquitectòniques II de la UPC, organitza el curs Cogeneració de calor i electridtai del 19 al 22 de juny, de 18 a 21h. Inscnpcions: Tel. 401 62 86. •
LAjuntament de Ue*3a i l'Institut de Mercats i Consum organitzen ei Smposi Nacional de Consum: Habitatge, que tindrà loc a Uetía ets des 4 i 5 d'octubre. Hormadó: Te*. 973E3 97 78. •
N
F O
R M
A T
GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anum se en aquesta secció. BIT PUBLICIDAD Marta Meca Telèfon: 410 45 55
ESTRUCTURES
PAVIMENTS ^
PREFABRICATS i
PAVIMENTS INDUSTRIALS Dfc FORMIGÓ
I ASFALT. TERRES DE RESINES I PINTI RES ESPECIAL
I CATALANA.S.A. Prefabricades de Hormigón. S A
Morters sense retracció. Rehabilitació
— EXTRAFORT FLUIDS
FUSTERIA
:::nivissa
P
Industrial Química Parrot,s.a.
SERVEIS MB ^ M 1 ^ H 1 • ^ ^ ^ J
Navès Induslríales Forjados-Cerramientos Chalels-Parklngs Centroscomerclales
HORMIPRESA P a n t a ' a n e s e l c
^*GL
•
A
•
SERVEIS PER AL PROJECTE
^DISTRIBUÏDORA MADERERA, S.A. ;
PAV1NDUS S.A.
Podes • DM-620 • Contrapiacals i toia classe de fustes per l'ebenisteria 1 decoració
•Dcst i c n i de proJL-c ó CAD i -Dell • Esc.incjat i vccioriczació i • Plottcr b/n i color
PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS
AUTQAHIVELLAfJQRS 1 MORTERS 0E RESINES
Gavà: Tel. 638 22 40 -Fax 638 22 45
füíiTüujn
1 ler U 03010 BARCELONA
•Topografia
AÏLLANTS
IPIEIHILII 5i Ik
•
INFORMÀTICA fi
• Perspectives • Redering / Animació 3 D • G i s / Bases de dades • Etc...
L·l·LitU.
PERFILES LIGEROS, S.A. ESTRUCTURES METALICAS LLEUGERES PER A COBERTES
TOÜAS LAS SOLUCIONES EN AISIAMJENTO E ILUMtNACtÓN MATURM.
CYPE INGENIEROS
C/. La Llacuna, 162 - 06018 Barcelona Tel. 401 96 71 Fax 300 90 15
J
t"t't* .
LA
CYPE CATALUNYA
SOLUCIÓ
Í^T.fSf'
f".----"-''--
OBO1S BARCELONA
d
HUMICONTROL S/L TÈCNICA TRABER O'ELECTROOSMOSIS-FOHES1S PER A HUMITATS OE CAPIL·LAftITAT
S·FT GEOTÈCNIA
"
BOSCH ^VENTAYOL O
E
O
• = S
E
I
V
E
1 S
W
K A T ' R C E BSQT S.L.
Sondeigs b to Ióg IB ttc 1 fft col o fn b t £nt
IMPERMEABIUZACIONES ESPECIALES CON HESINAS DE POLIURETANO MONO COMPON ENTÈS EXPANSIVAS
^J.·í'zr.tl·'.'.'.n.,.. Rocafort 261 Àllc 2- 08029 Barcolona
Rda. San Antonlo 49 Tel. (93) 423 80 M FAX 426 06 71 00011 BARCELONA
DISENO Y CALCULO DE ESTRUCTURAS
ecoiNvesT GESTIÓ I SERVEIS TÈCNICS GEOLÒGICS - SONDEIGS GEOLÒGICS - CÀLCUL I ESTUDI GEOTÈCN1C - PROJECTES MEDIAMBIENTALS Serveis' preus competitius Mirallers. 7, entresol ' a . - 08003 Barcelona T l 319 22 36
Cl. Tones y Arnat, 3 Tels. 318 32 77-412 14 40 08001 BARCELONA
LA.ORATORI DEL ' ALLES
REHABIUT.S1 laboraion ACREDITAT per la
TÈCNIQUES DE RESTAURACIÓ
nSÍCTAMEHTOEfUStAAB
Generalitat de Catalunya pel control de qualitat de l'edificació i als seus materials
Cl. JOSEP CARNEH. 27 • TEL. 879 33 91 FAX 879 45 17 - 08400 GRANOLLERS
TEI
CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS GEOTÈCNIA Eines i serveis per a l'enginyeria del sòl
D
FUSTERIA Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica
FLUIDS Aixetes, bombes, tubs.canalons
ESTRUCTURES Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres
AÏLLANTS Aïllaments, impermeabilització i recobriments
INFORMÀTICA Informàtica aplicada a la construcció
PREFABRICATS Prefabricació i construcció industrialitzada
REVESTIMENTS Paviments i revestiments
SERVEIS Serveis aplicats a la construcció
EL
REPORTATGE
PREMIS C O N S T R U M A T
[i 2 |
Els canvis tecnològics han modificat el procés constructiu. La innovació, però, és lenta. Un estudi publicat per Construmat afirma que l'adopció definitiva d'e les noves tecnologies només s'aconseguirà quan els clients demanin millors treballs i més innovadors, amb garanties, i amb un control tècnic acurat
Tecnologia i procés La construcció no és una indústria immutable que pugui restar al marge de l'evolució general de la tecnologia I 'activitat constructiva té, segons s'afirma en I l'estudi La construcció espanyola en l'horíizó , del 2000, publicat per Construmat, un paper
d'aquest objectiu seran, en primer lloc, la reducció dels costos de construcció gràcies als productes estandarditzats i a les solucions de disseny. En segon lloc, una major possibilitat d'elecció i racionalització de la producció.
] fonamental, no només per proporcionar millors infraestructures i habitatges, sinó per contribuir de manera essencial a la millora de la competitivitat de la resta dels sectors econòmics. A més, ha de donar resposta a la preocupació pel medi ambient i pels reptes derivats de la construcció de grans xarxes d'infraestructures i els problemes de l'habitatge.
Les actuacions que caldrà posar en marxa per aconseguir aquells objectius passen per l'aplicació de la directiva de productes de la construcció. També pel desenvolupament de bases de dades amb informació sobre productes, de manera que es puguin integrar les entrades de l'intercanvi de dades sobre productes en els sistemes CAD. Una altra de les actuacions és la utilització de bases de dades de defectes per tal d'identificar els productes que fallen amb freqüència o la comunicació en dues direccions per facilitar les innovacions i els canvis en els processos que afecten a tota la cadena de subministraments.
Un dels objectius prioritaris per a la construcció europea és la millora de la relació qualitat-preu i augmentar la seva competitivitat. Darrera d'això, hi ha una tesi fonamental: les característiques del procés constructiu i la seva producció són avui d'una manera, que fan que les forces competitives del mercat no creïn per si mateixes una indústria eficaç. Per això, cal estimular el comerç, la competència i el desenvolupament de nous productes amb l'eliminació de les barreres tècniques en els productes de construcció i la creació d'estàndards europeus harmonitzats. Els beneficis
Innovació tecnològica El grau d'adopció de noves tecnologies determina la competitivitat del sector, la relació qualilat-preu i la gamma d'opcions disponibles per als clients i consumidors. També determina el nivell d'ocupació i la necessitat d'especialitats pro-
fessionals. És significatiu subratllar que els canvis tecnològics han produït variacions en el procés de construcció. Cada vegada hi ha una gamma més àmplia de productes i materials, més fabricació fora de l'obra, i una tasca més senzilla i mecanitzada, tant en edificació com en l'obra civil. Les obres són més com-
plexes i la gamma per a escollir és més àmplia, per ta qual cosa la fase de projecte és més important, necessita més recursos i una major varietat d'especialitats i disciplines. No obstant això, la innovació és lenta, atesa la inseguretat dels mercats, el tipus de gestió, massa a 111
T R E N C A E I . Gl Calefacció; acumuladors elèctrics, bombes de calor, cables calefactors, terra radiant; convectors, fan-coils, cremadors; calderes domèstiques i industrials de combustible sòlid, de gas i de líquid; calderes mixtes; radiadors d'acer, d'alumini i de fosa; termòmetres i termòstats. Especificacions, característiques, marques, normativa...
Registre de Materials
lot ho trobaràs a! Registre 11 EC de Ma
INSTITUT IJK TECNOLOGIA DE LA CONSTRUCCIÓ DE CATALUNYA Wellington 19 - 08018 Barcelona Tel. 93-309 34 04 Fax 93-300 48 52
EL
PREMIS
III curt termini, les baixes qualificacions, la reduïda rendibilitat i un nombre important d'empreses molt petites. Per aconseguir això, cal una major difusió de la tecnologia. Cal millorar el sistema educatiu i de formació, és necessari eí desenvolupament professional continuat d'artesans, gestors i professionals. Els materials, equips i processos que suposen innovació requereixen d'un esforç comercial molt actiu. També és necessària una millor col·laboració entre tots els agents que intervenen en el procés. Les grans constructores han de treballar estretament vinculades amb els proveïdors per desenvolupar nous materials i les seves aplicacions i també per desenvolupar mètodes de construcció adequats. Els proveïdors han de treballar amb els clients, amb les enginyeries que tan les especificacions i organismes de •formació, amb l'objecte de col·laborar en la informació, solucions estàndards de disseny i matèria! de formació. Incentius a la Investigació Finalment, cal incrementar-lo a nivells més propers a la mitjana dels altres sectors. El nivell és baix, en part com a
REPORTATGE
CONSTRUMAT
conseqüència de les característiques estructurals de la construcció: moltes empreses petites, mercats inestables que provoquen actituds massa basades en el curi terminí, una baixa rendibilitat provocada per una gran competència, i una fragmentació del sector en diferents grups d'interessos: arquitectes, enginyers de diferents especialitats, gestors de projecte, contractistes d'obres, subcontractistes especialitzats, controladors tècnics, etc. Un sistema efectiu de garanties, lligat a un control i informació dels defectes, crearia forts incentius perquè les empreses investiguessin per tal de resoldre problemes que es produeixen de forma recurrent. L'única manera de solucionar e! problema de la lenta adopció de noves tècniques en el sector de la construcció, és que existeixi una actitud positiva cap a la innovació, en un entorn ric en tecnologies. El foment efectiu de la innovació en projectes públics, i la tecnologia necessària per a projectes únics, són importants per crear aquestes actituds. Aquestes s'aconseguiran per complet únicament quan els clients i usuaris demanin millors treballs i més innovadors, i (inguin la seguretat que estan recolzats per bones garanties, assegurances i un sistema efectiu de control tècnic. •
(i
2}
Millor procés constructiu
El premi al millor procés constructiu de Construmat va correspondre a la fabricació i muntatge de pilars i bigues a l'Auditori-Palau de Congressos de Saragossa. El jurat va valorar les possibilitats d'adaptació de la tecnologia d'obra civil a l'edificació amb possibilitats de simplificar el procés constructiu en el cobriment de grans llums. Aquest edifici és la peça principal del conjunt Audiorama format per la sala multiús, dues places, un centre comercial i un aparcament. Els accessos estan configurats per porxos de
15 m. amb 28 pilars, una visera metàl·lica i rampes que enllacen amb la plaça pública, anterior amb l'auditori, i amb la plaça inferior, davant la sala multiús. Dins del volum exterior, s'hi recull un altre volum interior, concebut com un contenidor de les sales simfòniques, de cambra i d'assaigs. En el procés constructiu cal destacar la fabricació de pilars de 21 m., executats en un únic formigonat, i de bigues pretesades de 60 m. de llum. Empresa productora.! distribuïdora: Construcciones Lafn S.A.
Catàlogos Origlnales y Completos en CD ROM y en Archivadores Logística:
(93) 221 59 63
4 Actualizaciones al Ano !!!
Consulte los Catàlogos de:
ARCHIVADORES Los catàlogos originales presentados según sector de actividad con indice informatizado de los productos.
SIKA SIMÓN URALITA PLADUR IND. BEC DLW IBÉRICA GISCOSA SAUNIER DUVAL SOMFY ESPANA
CDROM Los catàlogos escaneados con programa de búsqueda de productos y fabricantes, con la posibiüdad de incorporar las imàgenes de los detalles mas significativos para su traslado desde el CD ROM a su proyecto técnico.
Y decenas de fabricantes que ya confían en ACAE
Miles de Productos fàcilmente asequibles Miles de Profesionales lo Consultar). Sr. Fabricante Consúltenos Ud. también. N F O R M A T I U
14
I N os sentimos orgullosos de comunicar a nuestros clientes y amigos la concesión al Edificio del Auditono Palacio de Congresos de la Ciudad de Zaragoza, del primer premio al Proceso Constructivo, y del segundo a la Edificación en su conjunto, después de una àrdua seleccion entre 180 Proyectos y agradecemos muy sinceramente al Excelentisimo Ayuntamiento de Zaragoza, Autoridades y Técnicos la confianza depositada en nuestra empresa.
PREMIOS A UN ESTILO PROPIO Un estilo propio de trabajo y de Servicio a la medida del hombre. Un estilo propio de construir carreteras, edificios, puentes, presas. Obras hechas con la calidad y la experiència de màs de
25 anos de actividad en toda Europa.
K
Pilar y Bloque Labrado Prefabricados de hormigón, S.A. P° Torras y Bages, 106 - 08030 BARCELONA Telefono: (93) 345 88 50 - Fax: (93) 346 17 13 Ezequiel Solana, 24 (Portal 2) 1°D - 28017 MADRID Telefono: (91) 407 61 33 - Fax: (91) 377 17 50