INF950615 by sia16

Núm.72 SEGONA QUINZENA JUNY 95 150 PTA

DEL COL·LEGI D'APARELLADORS Bon Pastor,5 08021

BARCELONA

I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Tel. 414 33 11 - 209 82 99 Fax 414 34 34

Delegacions a Vic, Manresa, Granollers i Terrassa

Bernat Ochoa guanya les eleccions amb rotunditat El Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona ha renovat la seva Junta de Govern per als pròxims quatre anys. Les eleccions, que es van celebrar el passat dia 8 de juny, van donar la victòria ala candidatura presidida per Bernat Ochoa davantia candidatura presentada per AntoniCabailero. Bernat Ochoa va obtenir el 71,2% dels vots davant el 27,5% de l'altre candidat en una jornada electoral en la qual va participar el 22,6% del cens electoral del Col·legi. Les eleccions marquen un punt i seguit en la Unia de modernització i presència social desenvolupada per l'anterior Junta de Govern, presidida per Carles Puiggròs. •

La Llei de contractes vol un sector transparent La nova Llei de contrades estableix una sèrie de mesures amb les quals es vol garantir la màxima transparència en la contractació de les administracions públiques. Aquesta llei, aprovada el 18 de maig, deroga parcialmenl el Reglament "J General de Contractació, • •

Q INFORMATIU Consell de Redacció: Antoni Capïi^, Cartes Cartanà, Joan Gay i Ftaron Pug. Coordinació: C a t e

Cartató. Hcduc-

ftiC g p Pucurul Fotografia: Javier García Ge, Chopo. Administració: Montserrat Alsmany. FoloHH: Miga. Impressió: Romargraf Dipòsit legal: 8-42369-1K1. ISSN: I 1 S - 2 H E . PuMeHit; BíT-Pubii-

D Ü Í I Jcsep Tairadeiias. I55. 08029 Barcelona TeU104555.Fax.4303975

EDITA: CoiJegl tf A p u t l l i d o r s I Arquitectes Tècnics de Bareetoro. Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona. Tel 339 62 99 F a t 4M34 3J.O$on*:PLMaj«,6 06500Ve. TeL 685 26 11. B*9M-8ergue<lt

Fwa

derOm. 6. OffiiO Manresa. Tet. 872 97 99. VaBè» Oriental: ^MepUmbert.ï5 OWW Girofíís

T a . 679 01 76. VaBè» Ocei-

deWst Sart FrarKesc 1106221 Tenasa.

11 10. JUMTA DE GOÏEaH: Tel 780

PrfskKfTt Canes Puggros. S c c n u r í :

Gjspar Gïraa. T r e n r e n : Piir Flamancti. V o c i l i : Ratad Delgado i I r m í CAreras. Oetegaü: O K X U : B o n a Mo-

guera B a g « - S « g t B l k Jaune Juantía V i d c i Oriental: Treuen: <K Boca V i llei

O c c l d e n l i l : S i l . a f l c i Navarro

o n c ^ ^

i paper de l'arbre a la ciutat L'Associació Espanyola d'Arboricultura acaba del celebrar el congrés L'arbre i la ciutat, en el qual s'han analitzat els requeriments i potencialitats dels sistemes d'arbrat urbà, un sistema bàsic en l'urbanisme que cal valorar, planificar, gestióQ nar i mantenir adequadament. • •

Escola Roda de Genescà, la flexibilitat de l'ordre Dins del bon nivell arquitectònic assolit pels edificis públics realitzats per les diverses administracions, i que representa un salt històric respecte d'alíres períodes, destaca, per la seva coherència i continuïtat, l'esforç realitzat pe! Departamenl d'Ensenyament. Les escoles marquen una línia continuada de cultura i saber fer dins del paisatge, sovint caòtic í especulaüu, i retornen als edificis docents el seu caràcter de referència identificadora que van tenir íes escoles de la Mancomunitat o de la Generalitat republicana. •

15 a 19

TOTA LA LEGISLACIÓ SOBRE CONSTRUCCIÓ Sempre A MA Permanentment ACTUALITZADA FÀCIL de consultar

Més de 3.700 disposicions legislatives estatals i autonòmiques

per 6.000 ptes. l'any * U N LLISTAT De les disposicions obligatòries PER A CADA PROJECTE

PERSONALITZAT per a cada obra Sempre ACTUALITZAT

per 4.000 ptes. l'any * ELS DISTINTIUS DE QUALITAT I LA SEVA VIGÈNCIA

SEGELLS I MARQUES de qualitat, HOMOLOGACIONS, AUTORITZACIONS D'ÚS, DIT- Documents d'idoneïtat tècnica LABORATORIS acreditats Més de 6 . 9 0 0 referències

per 6.000 ptes. l'any *

Tots els ÍNDEXS DE REVISIÓ DE PREUS Per a OBRES OFICIALS Per a OBRES PRIVADES Càlcul AUTOMÀTIC

per 4.000 ptes. l'any * RESUMS D'ARTICLES SOBRE TÈCNICA DE CONSTRUCCIÓ

Més de 3.200 referències de

Josep Renart

COL·LEGI D'APARELLADORS IARQUITECTESTÈCN1CS DE BARCELONA

revistes nacionals i estrangeres

per 3.000 ptes. l'any * El Centre de Documentació Josep Renart facilita més informació sobre les aplicacions informàtiques CONSTRUDOC. Hi ha un disquet de demostració a disposició dels professionals interessats. Telèfon 209 84 34

' Preu de subscripció anual

E L E C C I O N S

El Col·legi ha renovat la seva Junta de Govern per als pròxims quatre anys. Les eleccions celebrades el passat dia 8 de juny van donar la victòria a la candidatura presidida per Bernat Ochoa davant la candidatura presentada per Antoni Caballero. Ochoa va obtenir el 71,2% dels vots emesos.

Bernat Ochoa, nou president del Col·legi Les eleccions marquen un punt i seguit en la línia de modernització i presència social desenvolupada per l'anterior Junta I Col·legi té nou presii dent. Bernat Ochoa, gerent de la societat mu| nicipal Aparcaments i Serveis de l'Hospitalet i I actual comptador de la I Junta de Govern, va ser escollí! el passat 8 de juny, com a nou president del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona en el decurs de la jornada electoral per a la renovació total de la Junta. La candidatura de Bernat Ochoa es va imposar de manera clara a la candidatura presentada per Antoni Caballero, professor de l'Escola d'Arquitectura Tècnica de Barcelona en una jornada electoral que va tenir una participació de! 22,6% dels col·legiats. La candidatura de Bernat Ochoa va obtenir 790 vots, el 71,2%, mentre que la candidatura d'Antoni Caballero va obtenir 305 vots, el 27,5%. El domini de Bernat Ochoa va ser manifest a cadascuna de les seus col·legials habilitades com a oficines electorals. A Barcelona va assolir el 69% dels vots; a ció d'Osona el 88,8%; a la Berguedà el 89,2%; a la del Valies Oriental el 81,9%; i a la del Vallès Occidental el 78,5%. Línia de modernització Les eleccions marquen un punt i seguit en la línia de modernització i presència social desenvolupada per l'anterior Junta de Govern. El programa de la candidatura de Bernat Ochoa s'estructura en tres grans eixos: l'augment del prestigi professional dels aparelladors i arquitectes tècnics, la transformació del Col·legi en una entitat de serveis al professional, i el potenciament de la presència activa de la professió en la societat. El Col·legi té plantejats, d'altra banda, dos reptes molt importants de cara al seu futur. D'una banda, la Llei de l'Edificació, que ha de ser l'instrument que clarifiqui i reguli les relacions professionals del sector. Un segon tema cabdal és el paper que haurà de jugar el Col·legi en el nou marc de la futura Llei de Col·legis Professionals. •

LA NOVA JUNTA DE GOVERN La nova Junta de Govern que encapçala Bernat Ochoa és formada per l'equip següent: • Bernat Ochoa (president). Gerent de l'empresa municipal Aparcaments i Serveis de l'Hospitalet, t Xavier Bardají (secretari). Director tècnic de l'Oficina de Gestió del Pla d'Inversions Universitàries. Exerceix com a liberal. • Carlota Aguado (comptadora). Cap d'obra d'empresa constructora. • Josep Maria Llesuy (tresorer). Exerceix com a liberal. • Albert López Iborra (vocal). Cap d'estudis de l'Institut Gaudí. Exerceix com a liberal. • Joan Ardèvol (vocal). Exerceix com a professional liberal. • Maria Teresa Serna (vocal). Exerceix com a liberal. t Xavier Cots (vocal). Exerceix com a liberal. Els nous delegats són: • Bernat Noguera (Osona) t Jaume Juanola (Bages i Berguedà) t Frederic de Buen (Vallès Or.) t Salvador Navarro (Vallès Occ.)

LA F I T X A E L E C T O R A L CENS ELECTORAL TOTAL VOTS EMESOS PARTICIPACIÓ TOTAL VOTS VÀLIDS VOTS NULS CANDIDATURA BERNAT OCHOA

CANDIDATURA ANTONI CABALLERO

VOTS EN BLANC

4.928 1.112 22,6% 1.110 2

790 vots 71,2%

305 vots 27,5% 15 vols 1,3%

E L E C C I O N S

•* La delegació d'Osona, la més antiga, ha apostat des de sempre estret contacte amb la societat, com ho demostra, per exemple, el delegat permanent que el Col·legi té al Patronat Casc Antic de Vic. Tot i refermar aquesta política d'imbricació social, la nova junta de delegació vo! obrir-se de portes endins, cap als col·legiats. Entre els projectes que íé a curt termini, hi figura l'organització de diferents exposicions i jornades tècniques, especialment adreçades a! reciclatge professional. La Junta de la delegació d'Osona està formada per Bernat Noguera (delegat), Julià Aceves (secretari) i Lluís Masramon (administrador).

* L'oficina/delegació del Vallès Oriental es troba davant un nou repte. La propera inauguració d'una nova seu col·legial a Granollers, prop de l'estació de tren, obre una nova etapa en la història d'aquesta delegació. Entre els nous objectius destaquen reivindicar la figura de l'aparellador entre els agents que intervenen en el procés constructiu a la comarca. També s'ha dissenyat un pla de treball consistent en la visita, ajuntament per ajuntament, de tots els municipis de la comarca per oferir la col·laboració activa del Col·legi. L'equip de la delegació el formen Frederic de Buen (delegat), Antoni Montull, Josep Puigrodon i Josep Maria Ambrós.

V A L I E S •* L'oficina/delegació de Bages-Berguedà tindrà un dels seus cavalls de batalla a Manresa, en el projecte Fòrum. Aquesta empresa pública municipal, recentment creada, vol implicar totes les associacions i col·lectius professionals en la realització d'un estudi i projecte de rehabilitació del casc antic de la ciutat. La delegació i Fòrum negocien actualment el disseny d'una campanya per promoure el manteniment dels edificis, adequada a les necessitats específiques de Manresa. Un altre objectiu és aconseguir augmentar !a participació dels col·legiats. La delegació compta amb un equip força nombrós format per Jaume Juanola (delegat), Xavier Joves, Antoni Alins, Josep M. Soler, Josep Soler, Alexandre Mascuiïàn, M. Dolors Perramon.

F O R M

O C C I D E N T A L

•* Un dels objectius de l'oficina/delegació de! Vallès Occidental per als pròxims quatre anys és intensificar la col·laboració amb els ajuntaments de la comarca per a l'elaboració de noves ordenances municipals i mantenir contactes amb els responsables d'urbanisme per poder millorar el paper real dels tècnics dins el marc de la Llei d'Atribucions. D'altra banda, la delegació del Vallès Occidental potenciarà els cursets i xerrades de caire tècnic i crearà comissions i taules de treball per copsar les diferents inquietuds dels col·legiats de la comarca. L'equip de la delegació està format per Salvador Navarro (delegat), Ildefons Valls, Rosa Remolà, Xavier Zamora, Eva Candela i Caries Villagrasa.

TEMA

E L E C C I O N S

•

Bernat Ochoa: "Els aparelladors ens hem de sentir orgullosos de ser el que som" ernat Ochoa, vocal de funcionaris en la Junta de Josep Miquel Abad i comptador en fes dues darreres Juntes presi| dides per Carles Puiggròs, és el nou president del Col·legi. Persona coneixedora de l'Administració pública, ha viscut moments importants de la vida col·legial, especialment, els darrers anys en què ha estat el responsable de dirigir l'economia col·legial. La seva candidatura, que aposta per continuar la unia renovadora seguida pel seu predecessor, ha estat recolzada per una àmplia majoria dels col·legiats que el passat 8 de juny van exercir el seu dret al vot. Col·legi, acció exterior i professió són els tres cavalls de batalla de la Junta presidida per Bernat Ochoa per als propers quatre anys.

entre els agents de la construcció. Quin serà el futur de la professió? — La professió té uns signes d'identitats que la defineixen i que el Col·legi ha d'ajudar a relermar. L'aparellador, l'arquitecte tècnic, és cada vegada més un professional de la gestió i de la tècnica, amb un àmbit de funcions propi. Fonamentalment continua estant relacionat amb la direcció d'obra, però també fem rehabilitacions, estudis de seguretat, càlcul d'estructures... El nostre problema és que ens manca traduir les nostres atribucions reals en atribucions legals específiques. La LOE haurà de regular aquestes atribucions. Els esborranys que s'han fet fins ara no conviden a l'optimisme. De tota manera, s'ha de continuar treballant perquè aquesta llei renunciï a una part dels plantejaments obsolets que la guarneixen.

— Vostè acaba de guanyar les eleccions, i ara què? — En primer lloc, vull dir que estic molt content per haver guanyat, molt content per haver-ho fet amb aquesta important diferència, i molt content perquè això vol dir que estem en el bon camí. Tot i que cal consolidar unes coses, aprofundir en d'altres i canviar-ne unes altres, no cal endreçar casa nostra. El col·lectiu professional ens ho ha fet saber de ma- ma: el Col·legi ha de ser fort i represennera rotunda i contundent. tatiu, ha de ser útil i ha de facilitar la — Un optimisme que contrasta, participació. Això vol dir que hem de però, amb una moderada participa- donar resposta a les necessitats canviants dels professionals, que se'ns ha ció. Crec que la participació ha eslat d'escoltar més, principalment a Madrid, important i més quan feia prop de 20 que hem de posar tota l'estructura col·legial en una perspectianys que no es votaEl Col·legi ha de ser va de donar el màxim ven dues candidatude serveis i que hem res amb la presidènfort i representatiu, de ser molt receptius cia en joc. D'altra amb els interessos ha de ser útil banda, la Junta sordels col·legiats. tint va establir una i ha de facilitar la normativa que res— Però, aquest participació" canvi ja s'ha iniciat. tringia el vot per correu i això obligava a — Sí, té raó. L'economia col·legial fa una participació més temps que està en aquest camí. L'any activa. Per això crec que la participació ha estat bona i vull agrair-la a tots 1987 els serveis només representaven els que han votat i, molt especial- el 4% dels ingressos col·legials, actualment, als qui ens han atorgat la seva ment aquest percentatge és del 27%. És un camí iniciat que cal aprofundir, conconfiança. — Cap a on ha d'anar el Col·legi solidar i millorar.

— I el dia a dia de la professió? — Hi ha problemes d'atur, però ens hem de felicitar per no ser una de les professions amb més incidència. La nostra major virtut és el nostre principi generalista en un món on cada vegada primen més les especialitats. Les sortides professionals, afortunadament, són molt variades.

durant els pròxims quatre anys? — Ho dèiem en el nostre progra-

—LaUeid'Ordenaciódel'Edificació dibuixarà un nou marc de relacions

* Bernat Ochoa i Morin És funcionari de carrera de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. El 1988 va demanar una excedència per treballar en els projectes olímpics de l'empresa IMPUSA on va desenvolupar tasques de gestió i control de la construcció del tram de la Ronda de Dalt comprès entre la Diagonal i el Nus de la Trinitat. També va formar part de la comissió d'acabats de les obres olímpiques. El 1993 va tomar a l'Ajuntament de l'Hospitalet com a assessor de l'àrea de Planificació. Des de 1994, és gerent de la societat municipal Aparcaments i Serveis de l'Hospitalet. També treballa, esporàdicament, com a liberal.

—Quin paper juga la Universitat? —La Universitat també ha de realitzar un important esforç d'adaptació a les noves necessitats que imposa el mercat. Cal que sigui molt més sensible a la realitat professional. —Ouèdiriaals col·legiats, ara, en prendre possessió del seu càrrec de president del Col·legi? — Que sóc un enamorat de la meva professió i que, com a tal, desitjo que cada vegada tingui més prestigi social. Els aparelladors ens hem de sentir orgullosos de ser el que som i hem d'aprendre a vendre'ns millor davant la societat. En aquest sentit, experiències com la presència d'Albert López Iborra i la campanya La Casa en Forma al programa Bon Dia, Catalunya, de TV3, són molt positives per refermar, de cara al gran públic, la nostra imatge d'experts en qualsevol tema relacionat amb la construcció. Aquesta és la nostra gran aposta de futur. • Antoni Ca pilla

F O R

PUNTS

DE V I S T A

FIRMA

L'EDITORIAL

75 testimonis de la història industrial de Catalunya

Maduresa democràtica i participació

Sílvia AJcoba

I Col·legi té un nou president i una nova junta de govern sortits de les urnes. Una participació dels col·legiats del 22% i una majoria representada pel 7 1 % dels vots emesos donen el suport democràtic al nou equip que dirigirà el Col·legi davant els pròxims quatre anys. Al marge de qualsevol altre tipus de consideracions, és important destacar dues coses: la primera, la maduresa democràtica que ha presidit tot el procés electoral, tant pel que fa a la fase prèvia de promoció de les candidatures, com en el transcurs de la mateixa jornada electoral. La segona qüestió que cal destacar és el bon nivell de participació tenint en compte que la normativa electoral restringia molt les possibilitats del vot per correu en ta mateixa línia que ho fa el sistema electoral general. Va ser, per tant, un vot conscient, moguí per l'interès a participar. Les urnes han parlat. Ara toca als elegits respondre a la confiança dipositada en ells. •

'Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i de l'Arqueologia Industrial de Catalunya, seguint el corrent europeu de recuperació i revaloritzacio del patrimoni industrial, va aprovar dins de les III Jornades d'Arquitectura Industrial, celebrades a Sabadell, un primer llistat dels 75 elements del patrimoni industrial més importants de Catalunya. Amb la voluntat de veure-hi reflectits lots els àmbits productius de la indústris del país i seguint criteris d'estil, espectacularitat, importància històrica i particularitats, es va confeccionar una relació que ha donat peu a la realització d'una interessant exposició itinerant que ja ha visitat diferents indrets de Catalunya. L'objectiu final, tant de l'exposició com del llistat, és difondre, protegir, revalori!zar i conscienciar de la riquesa que té Catalunya en aquest tipus d'arquitectura, ja en desús. La diversitat d'estils i la varietat de funcions fan que tant puguem trobar una fàbrica tèxtil acostumada a adoptar el sistema de pisos per a millorar el sistema de producció, com succeeix en les farineres, com un ampli espai horitzontal destinat a ubicar les grans turbines d'una central hidroelèctrica. Tan és una fàbrica de ceràmica, un forn, un molí, un escorxador, una cimentera, una xemeneia... Aquest llistat i la seva exposició aconsegueixen fer veure que, tot i els greuges comesos, encara s'ha salvat una

"L'art també es pot trobar en les construccions

que l'art també es pot trobar en construccions fabriis i industrials, en elements estilístics que es complementen perfectament amb la funcionalitat a què estan destinades. Avui dia, la • construcció d'un espai industrial, la majoria de vegades, solament es planteja amb l'objectiu de ser pràctic i funcional per ala finalitat amb què es crea, i així es pot comY i provaren els grans polí•-*« gons industrials existents arreu de Catalunya. En els moments de màxima esplendor de la industrialització, la construcció d'una fàbrica ' obeïa, també, a l'orgull del propietari per bastir un edifici original i que pogués ser únic, un lloc on el treball no anés renyit amb el gust.

Salvar aquest patrimoni artístic, reivindicar-lo i donar-lo a conèixer amb la del nostre país" importància de memòria històrica, social i econòmica que tenen i situar-se al bona colla d'edificis industrials que te- mateix nivell dels nous moviments de nen un triple interès: històric, ar- salvaguarda del patrimoni industrial ja quitectònic i estètic i que, d'altra banda, existents arreu del món, són les fites recullen un dels signes d'identitat de aconseguides amb aquesta iniciativa. • Catalunya més destacats com és el fenomen de la industrialització. JAUMEPERARNAU Conservadordel Museu de la Finalment, a partir d'aquesta iniciatiCiència i de la Tècnica de Catalunya va, s'intenta fer entendre als ciutadans

fabriis i industrials

INSTRUCCIONS: Heu de resoldre les definicions numerades I anar ratllant les síl·labes dels mots-resposta en la graella de l'esquerra. Les síl·labes que queden sense ratllar formen

•II•• ••

IHilïïïTl

|in

mat

GRUTS AD

el nom de la comunitat autònoma on es pot admirar el monument de la fotografia. A la columna de color dels motsresposta hi trobareu en acrostic el nom d'aquest monument.

JUS

ELfc

CEN

TIU

TES

TIC

TEU

TRE

VAR

TAR

TOR SORT

LÀS

SER

TAR

TALLS

RES

DEFINICIONS: 1. Per ella s'hi escorre l'aigua de la pluja. 2. Fer tou allò que era dur com una roca. 3. Substància que afegida a un producte, li millora les característiques. 4. Teula acanalada que en planta té forma de T. 5. Zona protegida d'una superfície que substitueix a una altra. 6. Per ell observes si és el teu amant o el venedor d'enciclopèdies el qui laica la porta. 7. Caure de gota en

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

gota. tot mirant tf estalviar. 8. Pastetes com les que fan els nens en els parcs. 9. Factures dels aparelladors liberals. 10. Dit del material que suporta tot el pes dels pantalons. 11. Peca elàstica que sempre toma com les molles. 12. Foc violent i descontrolat. 13. Dibuixos parciais d'una construcció fels a escala gran per a definir-la. 14. Fer que una peca s'adapti la mar de bé a una altra qualsevol.

SOLUCIONS:

I N F O R M A T

PREMSA

Quan l'arquitecte és el seu cüent La contemplació d'un edifici modern pot arribar a generar comentaris un punt desagradables. Les innovacions conceptuals, lormals i estilístiques són, de vegades, mal compreses per la gent del carrer. "M'agradaria veure l'arquitecte d'aquesta casa vivint-hi", s'acostuma a afirmar, amb afany justicier, davant la contemplació d'una geometria inesperada. I bé, on viuen els arquitectes moderns? Com són les cases que es projecten els arquitectes situats a la cresta de l'onada professional? La periodista i historiadora Anatxu Zabalbeascoa va decidir donar resposta a aquesta pregunta. I, amb aquest objectiu, ha aplegat en un llibre documentació gràfica i literària sobre els flamants domicilis de 30 dels grans arquitectes de t'actualitat. La conclusió de Zabalbeascoa és que, "generalment, els arquitectes moderns prediquen amb l'exemple. No sempre va ser així, però ara, les cases dels professionals més avançats acostumen a estar en la línia del que després proposen als clients. • Llàtzer Moix LA VANGUARDIA 4 de Juny 1995

NOTICIARI

L E G I S L A C I Ó

La nova Llei de Contractes estableix una sèrie de mesures amb les quals es pretén garantir al màxim la transparència en la contractació de les administracions públiques. La nova legislació incorpora altres preceptes que ja figuraven en el Reglament General de Contractació, de manera que aquest queda ara parcialment derogat.

Garantir la transparència La nova Llei de Contractes de les Administracions Públiques vol posar ordre en el sector 18 de maig va ser | aprovada la Llei 13/ 1995, de Contractes de les Administracions Públiques, que substitueix l'antiga Llei de Contractes de l'Estat. L'àmbit d'aplicació de la nova Llei és el dels contractes fets per l'Administració General de l'Estat, per les Administracions de les Comunitats Autònomes o per les entitats que integren l'Administració Local. Els tipus de contractes regulats són els contractes d'obres, de gestió de serveis públics, de subministrament, de consulta i assistència o de serveis i de treballs específics i concrets no habituals. La Llei es desenvolupa en una part general que comprèn l'organització administrativa de la contractació pública i en una d'especial en què es regulen separadament els diferents tipus de contractes. A la part general es regulen alguns aspectes com ara el projecte i preu dels contractes, la capacitat i solvència dels empresaris, la classificació i registre d'empreses, les garanties, els procediments de contractació, les for-

mes d'adjudicació, entre d'altres. Un dels aspectes importants a destacar és l'establiment d'una sèrie de mesures que garanteixin la transparència de la contractació. Entre elles cal assenyalar les normes de publicitat de licitacions i adjudicacions, la regulació més detallada de les causes que constituteixen prohibició de contractar i la nova configuració que es dóna a i'actual Registre de Contractes, que s'ha convertit en un registre de caràcter públic. Importants modificacions La nova legislació incorpora importants modificacions respecte de l'antiga. Així, la revisió de preus s'estén a tots els contractes, excepte el de treballs específics i concrets no habituals. La Llei preveu noves fórmules polinòmiques i d'índex que serveixin de base per a aquesta revisió. Cal assenyalar també que s'estableix la impossibilitat de declarar deserta la subhasta amb baixes temeràries quan existeixin altres ofertes que no reuneixin aquesta condició. En relació amb la direcció d'obra, destaca la unificació en una sola recep-

ció de les antigues recepcions provisionals i definitiva. Respecte a la responsabilitat per vicis ocults es fixa en 15 anys, a comptar des de la recepció de l'obra, el termini durant el qual el contractista haurà de respondre dels danys i perjudicis ocasionats. Cal assenyalar també que la Llei dedica un capítol a les especialitats del contracte d'elaboració de projectes d'obres. S'estableix que l'Administració podrà fixar en el plec de clàusules administratives un sistema d'indemnitzacions aplicable en els casos en què el pressupost d'execució d'obra previst en el pro-

jecte es desviï en més d'un 20% del cost real, a causa d'errors en el projecte. També es regula la responsabilitat del contractista derivada de les insuficiències tècniques del projecte. Les indemnitzacions derivades d'aquesta responsabilitat seran exigibles durant 10 anys a partir de la data de recepció de l'obra. A part dels temes mencionats, la nova legislació incorpora altres preceptes, molts dels quals figuraven en el Reglament General de Contractació, de manera que aquest queda ara parcialment derogat. • Jesús Fernàndez

PROFESSIONALS

PATRIMONI

Premaat celebra eleccions a la seva presidència

El Palau Marc acull la millor arquitectura industrial catalana

Roberto Medín vol que la reforma tingui un ampli consens

Una exposició reivindica la protecció d'aquest patrimoni

l pròxim 30 de juny se celebrarà a Madrid l'Assemblea general ordinària de Premaat. Amb anterioritat, el dia 20. haurà tingut lloc l'assemblea col·legial que haurà designat els representants dels mutualistes del Col·legi que hi assistiran. L'assemblea de Premaat té Hoc com a compàs d'espera abans no s'abordin les modificacions estatutàries i de gestió que resolguin els problemes actuals, previsiblement el mes de novembre. Aquesta Assemblea té per objecte aprovar els comptes de l'exercici antenor i l'elecció de president i un vocal. Per al càrrec de president es presen-

ta a la reelecció, com a candidat únic, el president actual, Roberto Medín. L'interès de Medín és aconseguir un text estatutari i una proposta de reforma de Premaat que tingui un ampli consens. Mentrestant, i des de la darrera assemblea en la qual va ser retirada la proposta de nous estatuts, s'han mantingut converses amb la participació de representants del Col·legi per establir els criteris bàsics de la reforma. En aquest sentit, es coneix un resum de les propostes de lïníorme elaborat per una consultoria externa sobre Premaat, les quals trasllueixen la seva viabilitat sempre que es prenguin les mesures adients. •

l Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya i l'Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d'Arqueologia Industrial de Catalunya organitzen l'exposició 75 elements del patrimoni industrial de Catalunya, La mostra, que s'exhibeix al Palau Marc de Barcelona fins a finals del mes de juny, engloba fotografies d'edificis, fàbriques i conjunts industrials (molins fariners, fargues, adoberies, pous, salines, forns, cimenteres, cellers, colònies industrials, fàbriques de diversa mena, mercats, etc) que abasten o han abastat el camp de la tècnica i de la industrialització de Catalunya.

L ' I N F O R M A T I U

L'exposició 75 elements del patrimoni industrial de Catalunya té el seu origen en les terceres Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya celebrades a Sabadell el passat novembre. En el decurs d'aquestes jornades, l'Assemblea de l'Associació del Museu de la Ciència i de !a Tècnica i d'Arqueologia Industrial de Catalunya va aprovar la primera proposta de catalogació dels 75 elements més representatius del patrimoni industrial català. Aquesta llista de 75 elements, inici d'un procés d'inventari del patrimoni arquitectònic industrial, no és definitiva i, possiblement, serà ampliada en els propers anys, •

C E N T R E

SERVEI

D ' I N F O R M A C I Ó

D O C U M E N T A L

SERVEI

D'ASSESSORAMENT

DOCUMENTAL

QUE ES?

QUÈ ÉS?

El Servei d'Inlormació Documenta! (SID) és el nivell bàsic dels diversos

El Servei d'Assessorament Documental (SAD) és el nivell més complet dels

serveis que ofereix el Centre per resoldre les necessitats d'infomació dels

diversos serveis del Centre. Cada resposta és elaborada per professionals

seus usuaris.

especialitzats en construcció i documentació.

QUÈ OFEREIX?

QUE OFEREIX?

El SID permet utilitzar tota la documentació i les bases de dades disponibles

El SAD és un servei que prepara informació i documentació sobre un tema

al Centre per obteni la informació més actual sobre construcció. Les

específic, a la mesura de les necessitats de cada usuari i amb el nivell

possibilitats d'utilització del SID són tan variades com ho són les necessitats

d'elaboració acordat prèviament. D'entre les possibilitats d'utilització del

d'informació de cada usuari. Se'n poden destacar les següents:

SAD se'n poden destacar les següents: t estudi de les diposicions legals i/o normes tècniques d'aplicació a un

• consultar la documentació i les bases de dades • obtenir llistats de referències de documents existents i d'informació continguda en les bases de dades disponibles

producte, tècnica o edifici • estudi de les característiques tècniques exigibles, normes de recepció, fabricants i distintius de qualitat d'un material, producte o element de

• consultar i obtenir: • disposicions legals relacionades amb la construcció • informació sobre els productes amb distintiu de qualitat • informació sobre els laboratoris acreditats per a l'assaig de

construcció • recopilació de la documentació gràfica i escrita més actual i adequada a una patologia, tècnica o procés de construcció • estudis i informes sobre les activitats, economia, estadística i les

materials

empreses del sector

• índex de revisió de preus de construcció • normes i disposicions sobre habitatge

• elaboració de bibliografies sobre temes específics de la construcció

• disposicions legals sobre contractació d'obres

• actualització d'informacions i bibliografies prèviament elaborades

• normes tècniques sobre construcció

t càlcul de coeficients de revisió de preus d'obres, tan oficials com privades • elaboració del llistat de normativa d'obligat compliment segons les

COM S'HI ACCEDEIX?

característiques del projecte

Les consultes es poden fer personalment al Centre, o per mitjà del telèfon o del fax. Quan la consulta es fa personalment, aquest servei ofereix a l'usuari

COM S'HI ACCEDEIX?

la possibilitat de buscar ell mateix la informació amb l'ajut del personal del Centre. En aquest cas, i si l'usuari és col·legiat o disposa de Targeta

L'elaboració de cada resposta comporta un cost per a l'usuari que es

d'Usuari, el servei és gratuït per a la majoria de consultes.

determina prèviament. Els col·legiats i els titulars de la Targeta d'Usuari

Si la consulta l'ha de resoldre el personal del Centre, comporta el pagament

tenen una reducció d'un 25% sobre els preus. Per a cada cosulta, el Centre fa

de la tarifa establerta per a cada cas. Per als col·legiats i els titulars de la

una proposta on s'indica: la consulta realitzada, la metodologia que es pensa

Targeta d'Usuari algunes d'aquestes consultes són gratuïtes i les altres

utilitzar per elaborar la resposta, el termini per resoldre la consulta, les fases

tenen una reducció d'un 25% sobre la tarifa.

de resolució, el resultat que es pot esperar, o el cost estimat.

Centre de Documentació JOSEP RENART de Construcció i Arquitectura Bon Pastor, 5 08021 Barcelona

Josep Renart

Tel. (93) 209 84 34 Fax. (93) 414 54 26

NOTICIARI

'Arquitectures límit1

Els arbres a les ciutats

El Col·legi aplega en una mostra les exposicions

Un congrés analitza els requeriments i

d'arquitectura més innovadores dels darrers anys

potencialitats del sistema d'arbrat urbà

11 departament de Cultura del Colllegí treballa actualment en l'ela•boració de l'exposició Arquitec1 tures límit, una mostra d'exposicions d'arquitectura gens convencionals comissariada per Josep M. Montaner. L'exposició es basa en el fet de mostrar una selecció de les exhibicions d'arquitectura que han estat més representatives per la seva voluntat de ruptura amb els mitjans convencionals de representació. En poques ocasions una exposició d'arquitectura pot mostrar l'arquitectura en si mateixa, sinó que es limita a exhibir una representació amb dibuixos, plànols... Arquitectures límit es proposa presentar les exposicions que han trencat amb aquest sistema de presentació convencional. La mostra Arquitectures límit, que s'inaugurarà el proper dia 14 de setembre a la sala d'exposicions del Col·legi, ha seleccionat cinc exemples emblemàtics per ser analitzats i exposats: The avant-garde in Rússia (Los Angeles County Museum of Art, 1980), Documenta 8 (Kassel, 1987), Cités-Cinés

11 sistema arbrat de les nostres I ciutats és un sistema bàsic i, I com a tal, s'ha de valorar, planiI ficar, gestionar i mantenir adequadament. Per això cal aportar a tots els elements existents i futurs que conformen l'espai urbà - e n la seva concepció, planificació, ús i reutilització- els requeriments i potencialitats del sistema d'arbrat urbà. Aquesta és la principal conclusió que es desprèn del primer congrés L'arbre i la ciutat, que es va celebrar, del 31 de maig al 2 de juny, a Barcelona organitzat per l'Associació Espanyola d'Arboricultura. El congrés va reunir experts de tot el món en la gestió urbana dels arbres que van analitzar les mesures que s'han de prendre per tal que aquells puguin desenvolupar el seu potencial i contribuir així a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans. Amb aquesta intenció i com a conclusió del congrés es va aprovar la Carta de Barcelona, una declaració del dret a l'arbre en la ciutat. També es va acordar posar en marxa una iniciativa legislativa popular, mitjançant la recollí-

(Grand Halle de la Víllette de París, 1989), What a wonderful woríd (Groningen, 1991) i Slow House (Tokio, 1992). De cadascuna d'elles s'exposen reproduccions fotogràfiques i altres documents gràfics. • R

La Junta General de Musaat renovarà tres membres del Consell

La UNTEC organitza un seminari sobre sinistralitat

Musaat celebrarà el 24 de juny la Junta General Ordinària per examinar l'exercici de 1994. També és prevista l'elecció per a la renovació de tres càrrecs directius del Consell d'Administració. Rafael Cercós, col·legiat de Barcelona, continuarà com a vocal segon. Musaat té plantejats importants reptes per a la definició del seu futur sobre el qua! graviten una sèrie de lleis en preparació -Col·legis Professionals, Supervisió de l'Assegurança Privada, Ordenació de l'Edificació i reforma del Codi Civil-- que podrien influir en la possible transformació de la seva forma jurídica. •

La Universitat Tècnica d'Estiu de Catalunya (UNTEC) organitza, el 20 i 21 de setembre, un seminari sobre Sinistralitat. Responsabilitats i garanties en la construcció, dirigit per Rafael Cercós, del Col·legi i Joan Vila, de l'Agrupació d'Arquitectes Pericials i Forenses del COAC. L'objectiu del curs és presentar els canvis que comportaran la nova legislació del sector i debatre propostes en l'àmbit de prevenció de la sinistralitat i solució ràpida dels sinistres. •

Trasllat de locals comercials en edificis amb 'aluminosi' El Departament de Comerç, Consum i Turisme ha aprovat una ordre de concessió de subvencions a la petita i mitjana empresa comercial afectada per \'aiuminosi. Aquesta ordre no preveu cap ajut destinat a la rehabilitació dels edificis afectats per aquesta patologia. Les noves subvencions han de ser destinades al trasllat de les empreses que hagin de canviar la seva ubicació com a causa directa de l'afectació per aluminosi i l'obligat enderrocament de l'edifici on són ubicades. •

Pasqual Maragall inaugura l'edifici Nexusa la UPC L'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, i el rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Jaume Pagès, van inaugurar, el passat dia 26 d'abril, l'edifici intel·ligent Nexus al campus nord de la UPC. L'estructura cilíndrica de l'edifici Nexus (vegi's reportatge a L'INFORMATIU núm 64) allotjarà empreses i serveis interessats en projectes conjunts amb l'entorn universitari, i tamre diferents entitats de la UPC que terecom a objectiu articular les relacions entre universitat i societat. •

da de firmes a tot l'Estat, per ta! d'instar el Govern central a declarar d'utilitat pública l'arbre a la ciutat. •

Un llibre mostra on viuen els arquitectes més famosos La historiadora Anatxu Zabalbeascoa i l'editorial Gustavo Gili acaben de presentar el llibre La casa del arquitecte, un estudi sobre les cases de 30 arquitectes famosos d'avui. El llibre proposa un recorregut per Estats Units, Europa i Japó per veure els habitatges que es van dissenyar professionals com Miralles, Tusquets o Gehry. •

El Col·legi de Tortosa cedeix el 0,7% del seu pressupost a ASF El Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tortosa ha acordat cedir el 0.7% dei seu pressupost a l'organització no governamental Arquitectes sense Fronteres (ASF). Aquesta iniciativa s'afegeix a les del Col·legi de 8arcelona i del Consell General de l'Arquitectura Tècnica que van destinar el 0.7% dels seus pressupostos a projectes de cooperació amb el Tercer Món. • L ' I N F O R M A T I U

^ _ ^ — ^ — _ ^ ^ ^ ^ —

N O T I C I A R I

DEL COL·LEGI

C O M U N I C A T S

A S S E S S O R I A

Pràctiques en empreses per a estudiants de disseny

El programa de control de qualitat i la direcció facultativa Els impresos preparats pel Col·legi per al compliment del Decret 375/88 de la Generalitat de Catalunya sobre control de qualitat, elssigna l'arquitecte tècnic que ha íet el programa. Hi ha la signatura del propietari o promotor, conforme se li comunica que s'ha fet el programa i també el vist-i-plau (Yassabentat quan es tracta dels resultats dels controls) dels tècnics que assumeixen la direcció facultativa. Això s'ha fet així des de fa gairebé sis anys. El passat mes de maig, el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya va difondre una nota sobre aquests impresos en què adverteix als seus col·legiats: "...que ni l'arquitecte està obligat per cap disposició legal a signar-los, ni li recomanem que ho faci...". En el full de presentació del programa de control hi ha un espai per al vist-i-plau de la direcció facultativa de l'obra. És evident que no hi ha una obligació legal per aquesta signatura, com ho és també que amb la signatura de la direcció facultativa es fa molt més fàcil solucionar qualsevol dubte sobre el projecte, ja que sí que és obligació de l'autor del projecte: "...enumerar i definir els controls que s'han de fer, segons les normes de compliment obligat, i que siguin necessàries pera una correcta execució

L'Escota de disseny LAI, que imparteix les especialitats de disseny gràfic, disseny industnal i disseny d'interiors, comunica a les empreses o despatxos del sector la possibilitat d'acollir a estudiants de disseny en règim de pràctiques. L'Escola ha signat, amb el Departament d'Ensenyament de la Generalitat, el conveni que permet als seus estudiants realitzar un període de pràctiques en les empreses que ho desitgin, sense estar vinculats laboralment. • LAI, Escola de disseny El Caire, 2 08023 Barcelona Telèfon: 417 77 44 S

de l'obra' L'arquitecte tècnic quan fa el programa de control de qualitat, si el projecte no enumera i defineix prou els controls que s'han de fer, ha de demanar que es completi o es rectifiqui la informació en el projecte. Es manté la possibilitat que la direcció facultativa signi el vist-i-plau en el full de presentació del programa de control, cosa que té l'avantatge de ser més àgil, encara que s'admetrà també al tràmit de visat en el cas que es prengui una altra opció. Un cas diferent és quan es fa referència al registre de resultats del programa de control on hi ha un espai per a l'assabenfaf de la direcció facultativa. La nota del COAC incorre en error quan,

planta Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

enlloc de desvetllar interès per al control de qualitat, recomana que no se signi aquest assabentat. Conèixer els resultats del control de qualitat és molt important per la direcció facultativa. Com un control més de l'obra, l'arquitecte tècnic anotarà en el Llibre d'ordres la data en la qual s'obtenen resultats del control de qualitat i si compleix o no compleix. En aquest darrer cas convé dir en què no compleix, de manera que la direcció facultativa pugui prendre les decisions que calgui, la qual cosa es farà constar també en el Llibre.

Encara es pot recollir la primera entrega del Diccionari visual Recordem que els col·legiats que encara no han recollit la primera entrega del Diccionari visual de la construcció, tenen a la seva disposició el primer lliurament, cobertes incloses, d'aquesta nova eina sobre el lèxic del sector. L'obra ha estat promoguda per una comissió coordinada pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques, en la qual han participat les entitats més representatives del sector, entre les quals hi ha el Col·legi d'Aparelladors. Aquesta primera entrega, que és totalment gratuïta, es pot passar a recollir al Servei d'Informació del Col·legi. </

Assessoria Professional Segona planta

Servei d'Informació Planta baixa

Cooperativa d'Arquitectes

^fif^

Jordi Capell ^ ^ Llibreria «Papereria Material per a dibuix tècnic

rwm•al w |

Aparells topogràfics

fftfi Í

Una botiga especialitzada a preus molt assequibles N F O R M AT

Informàtica ° Objectes de disseny

S E R V E I S

C O L · L E G I A L S

D E M A N D E S

T R E B A L L

Empresa líder a França TÈCNIC XMERCIAL

Ei perfil del nou titulat en arquitectura tècnica

per a promoció de material de seguretat en aleackxis d'alumini per a obres públiques i en particular sanejament depuració d'aigües (escales, comportes, enreixats, barreres).

Un estudi dels itineraris de formació i ocupació dels nous titulats universitaris fet per l'Institut de Ciències de l'Educació deíineix el perfil més habitual del nou titulat en arquitectura tècnica. Perfil del nou titulat És un professional que acaba la carrera a l'edat de 24 anys, fill de pares amb estudis primaris i d'origen treballador, que sol necessitar per fer la carrera un temps superior ai que correspondria segons els plans d'estudi. Ha seguit els estudis en horaris diürns, tot i que els hagi alternat també amb horaris nocturs. Ha accedit a l'Escola a partir de COU i ha residit amb els pares mentre estudiava. En algun cas, ha començat alguna altra carrera i no sol tenir excessius coneixements d'anglès. Durant eis estudis fa més activitats associatives que altres universitaris, i en el 2n o 3r any compagina els estudis amb algun treball. Valora positivament la utili-

• S'apreciarà un bon nivell de francès, alemany o anglès. • Aquesta activitat necessita una d •dicació importanL Les condicions econòmiques s'estudiaran segons el perfil del candidat interessats contaclar amb: Cambra de Comerç Languedoc-Rouss ilon. Pau Claris, 77, pral 1a. O8010 Barcelona. Telèfon: 318 81 10. Sr. Frederic Carballo Rel.: 5.325

Empresa constructora

Empresa de valoracions

de Barcelona

4 TÈCNICS PER A VALORACIONS D'IMMOBLES

2 AJUDANTS DE CAP D OBRA • No cal experiència • És convenient que tingui cotxe propi per fer viatges per tot Catalunya

tat dels estudis per al bon desenvolupament de la seva tasca professional, malgrat que puntuï força baix a la universitat. Pensa que aquesta hauria de donar més especialització professional. Un cop acabada la carrera s'insereix ràpidament al món del treball, ja que sovint continua a la mateixa feina que quan estudiava. No té grans períodes d'atur, però es queixa de la manca d'experiència a l'hora d'exercir la professió. Té tendència a descartar ofertes de feina, sobretot per motius d'inierès professional. Treballa més de 40 hores setmanals, sobretot a la branca de

construcció, en feines que tenen molta relació amb la titulació i on s'exigeix el seu títol. En l'àrea tècnica desenvolupa tasques de direcció i supervisió general o de direcció d'empleats. Les decisions les pren, però, amb eis seus superiors. Obté ingressos mensuals que van des de les 150.000 a les 200.000 pessetes i està satisfet amb el sou i l'estabilitat contractual. Està força 0 molt capacitat per el que fa 1 l'agrada la seva feina. Servei de Promoció i Mercat de Treball

• No cal expenència. •Cal vehíde pera desplaçaments perles comarques de Barcetona.

Jornada oficial. Contracte temporal i seu a convenir. Incorporació immediata

• Edat fins a 30 anys. Jornada completa. Relació liberal. Sou a convenir.

Ret.: 5.324

Re!.: 5.326

r~ ,

Ajuntament de Sant Boi de Llobregat

INFORMACIÓ DEMANDES DE TREBALL

APARELLADOR/A Vacant eventual de 3 mesos. Requisits: • Experiència d'un any en obra • Residència a Sant Boi o rodalies • Vehicle propi Les persones interessades cal que facin ambar el seu currículum juntament amb un lotograra mida carnet a l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. Servei de Recursos Humans. PI. rte rA]untarneni. 1 08330 Sant Boi Immaculada Ce re [i do Rel.: 5.327

Servei de Promoció i Mercat de Treball Pilar Cecilia, 3a planta De dilluns a divendres de 9 a 14.30 hores Dimarts i dijous també de 16 a 19 hores """ Fax:

414 33 11 209 82 99 414 33 68

P E T I T S

Si vol compartir el seu despatx, canviar-se l'ordinador o vendre la taula de dibuix ï encara no ha tingut una resposta efectiva,

és que encara no ha trucat al telèfon dels Petits Anuncis

S'ofereix

TOPÒGRAF

ESTUDIANT PENDENT DE PROJECTE

ments, implemenlació de projecte! planleigs d'obres i cuoicacions.

Estudiant d'arquitectura amb estudi de

• Sistemes totalment ínlormaiitzs • Escales petites i grans • Qualitat i rapidesa

Estudiant d'arquitectura tècnica pendent del projecte final de carrera, s'oiareii per treballar. Aporta.

• Delineació de plànols per Cad • Perspectives professionals

TRUQUI'NS ARA I ANUNCIÏS A L'INFORMATIU

• Experiència en despatx d'arquitectura en mesuraments i projectes • Coneixements de Cad. Lotus. Wordperfecl i D8as Agjsti Climent Telèfon 435 05 65

Tel: 209 82 99-414 34 34 Es lloga

S'ofereix

Es realitzen

Es ven

DESPATX TOTALMENT EQUIPAT

ESTUDIANTA FENT EL EL PROJECTE FINAL

DELINEANT CONSTRUCCIÓ I URBANITZACIÓ

PERSPECTIVES

PARTIDA DE TOTXOS I TEULES

Centre cf arquitectura, enginyeria i disseny lloga, per 60.000 pessetes mensuals, despatx totalment equipat i amb servei be secretària, a arquitecte tècnic

Estudianta d arquited ura tècnica queia el prefecte final de carrera, s'ofereu per treballar en despatx. Aporta:

Delmeani de construcció i urbanització, s'olere» per a treballar en despatx d arquitectura. • Exp. professional de 3 anys en projecies d'riabitalges i plans, de reparcellacio. d'urbanització, plans parcials, pressupostos, mesuraments i seguiment d'obres. Exp. amb Autocad v. 12

• Srtuaoo: Av. Príncep d'Astúries. S6. àtic

• Curs d'Autocad (v. 12 Windows) • Coneixements rJExcel t 0 Word 6 Oi DBase III pkJS • Català pariu! i esent

Cor.:a.~te

>--'

T f f -

i-~

--•

i perspectives manuals per oros. en blanc i negre o color i REN-

ií

ïi

N F O R M A T I U

• Totxos- 48 000 unitats • Teules' 1.5OO unriais a

A C T I V I T A T S

Mini-cursos i cursos d'estiu de l'Aula d'informàtica

Curs internacional

Tècniques de rehabilitació i restauració del patrimoni arquitectònic

Mini-cur^os

L'Havana, del 31 de juliol al 4 d'agosí

Els mini-airsos tenen l'objectiu de donar a conèixer les eines inforniàüques més habituals del mercat a un nivell bàsic, però suficient per al seu

Ef coneixement dels criteris fo-

ús. L'importéscomúatotselsmini-cursos(10.000 pessetes peracol-legiats

namentals d'intervenció, la rea-

i 14.000 pera no col·legiats) i també la seva durada: 8 hores.

lització prèvia d'un bon diagnòstic i l'elecció de les tècni-

•Mini-cursde Windows

•Tractamentdetextos{Word)

ques d'intervenció adequades

Possibilitats de l'entorn de treball

Com utilitzar el programa i treure

són la garantia d'un treball cor-

Windows, concebut per treballar

profit del tractament de textos en poc

recte.

de manera amena i senzilla.

temps.

• D e U al 6 de juliol, de 16.15 a

- De l'11 al 13 de juliol, de 16.15 a

L'objectiu fonamental del curs

18.55 hores

se i contrastar les diferents mane-

•Miní-curs defull decàlcul (Excel)

• Basededades (Access)

res d'entendre el patrimoni arqui-

Coneixements sobre el full de

Coneixements sobre la base de

tectònic mundial de diferents paï-

càlcul.

dades Access.

sos, i d'actuar-hi.

- Del 18 al 20 de juliol, de 16.15 a

-Del 25 al 27 de juliol, de 16.15 a

Experts amb una llarga trajec-

18.55 hores.

Cursos pera joves

Cursos peraadults

és obrir un debat per familiaritzar-

tòria en la pràctica d'obra i en la

Programa

nes i instruments de suport a la

docència universitària presen-

• Àrea I. Aspectes legals i criteris

diagnosi.

taran les seves experiències i

d'intervenció

els seus coneixements.

• Dilluns 31 de juliol: La restauració i

diagnosi i tècniques d'intervenció

la seva evolució històrica. Per una

en fonaments i murs, i en estruc-

Quadre de professors:« Xavier

concepció més àmplia de monument.

tura horitzontal.

Casanovas

• Mario

• Dijous, 3 d'agost: Patologia,

Coyula

Legislació de protecció i control del

• Divendres, 4 d'agost Patolo-

i Pere Hereu • Víctor Marín

patrimoni arquitectònic i de promoció

gia, diagnosi i tècniques d'inter-

• Nelson Melero • Isabel Rigol

i gestió de la rehabilitació. Criteris de

venció en estructures de formi-

• Pedró Tejera • Jaume Rosell

restauració i d'intervenció.

gó. Patologia, diagnosi i tècni-

• Joan Ramon Rosell • Ramon

• Dimarts, 1 d'agost Conèixer abans

ques de tractament d'humitats.

Graus

• Grup A: adreçat a aquells joves

•Introduccióa la informàtica

que desitgin introduir-se en el co-

Adreçat a aquelles persones que

neixement d'algunes eines per al

desitgin tenir coneixements bà-

tractament d'imatges.

sics d'informàtica i de les eines

- Del 4 al 27 de juliol, dimarts,

més usuals d'un ordinador win-

dimecres i dijous, de 9.15 a 11.15

dovvs, tractament de textos, full de

Durada: 24 hores. Preu: 20.000

càlcul i CAD.

pessetes

- Del 4 al 27 de juliol, dimarts,

de restaurar. L'arquitectura barcelonina

Afectacions característiques per

• Grup B: Per a aquells joves que

dimecres i dijous, de 19 a 21 h.

Organitza: • Col·legi d'Aparella-

dels. XIX.

humitat en condicions de dima

vulguin tenir uns coneixements

Durada: 24 hores

dors de Barcelona • Universitat

• Àrea II. Aspectes tècnics de la diag-

tropical.

bàsics d'informàtica

Places limitades a 8 persones,

• Del 4 al 27 de juliol, dimarts,

una per ordinador.

dimecres i dijous de'11.30 a 13.30

Preu col·legiats: 30.000 PTA

Durada: 24 h. Preu: 20.000 PTA

Preu no col·legials: 42.000 PTA

Politècnica de Catalunya

nosi i la intervenció

Tindrà lloca l'Havana, (Convent de

• Centre Nacional de Conserva-

• Dimecres, 2 d'agost: La diagnosi

Sta.Oara)del31 dejufolal4cf agost,

ció, Restauració i Museologia

com a pas previ a la intervenció.

de9a12ide13a16h

• Amb la col·laboració de la U-

Metodologia per la investigació

Inscripcions: Preu: 100SUSAper

si en diferents àmbits específics. Ei-

ció. Amèlia Marzal. 3a planta.

a no residents. Servei Rehabilita-

NESCO i de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional

Informació i inscripcions: Servei d'Informació. Planta baixa.

Avanç de programa Repetició del curs bàsic de gestió immobiliària

Repetició del cursdïniciació a l'especialització

La viabilitat de la promoció immobiliària

Project Manager en edificació i urbanisme

El Servei ds Promoció i Mercat inicia amb aquest curs, una línia En el sector de la construcció la funció del project manager

Temari

constitueix una de les noves perspectives, com a sortida professio-

• Introducció a la gestió i a

nal dels tècnics dins del camp que els és propi: la gestió urbanísti-

l'economia d'empresa

directives. En aquest curs es donen els coneixements bàsics

ca, la urbanització i la gestió immobiliària. L'objectiu del curs és el

• Introducció al dret d'empresa im-

per a estudiar aspectes diversos de l'anàlisi de les inversions

de donar una formació bàsica en economia, dret i gestió integrada

mobiliària

immobiliàries com són el jurídico-legal, el fiscal, el financer i el

del procés immobiliari, per tal d'iniciar-se en aquesta especialitat.

• Direcció del procés de gestió

de màrqueting.

Organitza

urbanística

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona conjun-

• Direcció del procés d'edificació

de formació en gestió dividida en tres àmbits: la gestió immobiliària, les tècniques de gestió empresarial i les habilitats

Organitza

Temari

tament amb el departament d'Organització d'Empreses de la

• Definició i realització del projecte

Servei de Promoció i Mercat

• Introducció jurídico-legal

Universitat Politècnica de Catalunya

• Contractació i subcontractació

de Treball

• Estudi socioeconòmic i de mercat

Professors

• Realització d'obres

Departament

Caries Puiggròs (ex-director de l'àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament

• Execució màrqueting operatiu

d'Empreses de la UPC

de l'Hospitalet de Llobregat). Jordi Vilajosana

professor titular del

d'Organització

• Intermediaris financers i tributació fiscal

• Tancament de l'operació

Professors

• Anàlisi de la inversió de la

departament d'Organització d'Empreses de la UPC). Francesc

Dates: del 4 de setembre al 25

Jordi Fernàndez, Jordi Vilajo-

promoció immobiliària

Solé (catedràtic de la UPC). Francisco Javier Llovera (catedràtic

d'octubre, dilluns i dimecres,

sana, Demelrio Ochoa i Ma-

t Anàlisi de la inversió:

de la UPC). Jordi Fernàndez (professor titular del departament

de 19 a 21 h. Durada: 30 hores.

nel Vilaplana.

Casos pràctics I, II, !fl i VI

d'Organització d'Empreses de la UPC). Albert Roca (project manager

Lloc: Sala d'Actes del Col·legí.

Coordinador

Lloc: Sala de Conferències.

de l'Illa Diagonal) Rafael Delgado (project manager del Palau Sant

Matrícula: 50.000,- col·legiats i

Francisco Javier Llovera

Jordi).

75.000,- no col·legials

Dates: del 5 al 28 de setem-

i 45.000,- no col·legiats

Coordinadors

inscripcions: Fins a l'11 d'agost

bre, dimarts i dijous, de 18.30

Inscripcions: Finsal'11 d'agost

Carles Puiggròs i Francïsco Javier Llovera

al Servei d'Informació.

a 21 hores,

al Servei d'Informació.

F O

R M

A T

•

^—_i

Matrícula: 35.000,- col·legiats

•

A G í N DA

HiBII Redacció de documents d'arquitectura tècnica Atès que en les primeres sessions Redacció de documents d'arquitectura tècnica hi va haver un bon nombre de professionals que no hi van poder assistir, el Servei Lingüístic del Col·legi organitza, per als mesos de setembre-octubre, un segon cicle. A les persones que hi assisteixin se'ls lliurarà el manual Fitxes de Normalització Lingüística, editat pel Col·legi. Organitza: Servei Lingüístic. Professor: Lluís Buch, arquitecte i professor de català. Dates: del 14 de setembre al 21 d'octubre, 18 a 20.30 h. Preu: 8.000 pessetes Inscripcions: Servei d'Informació. •

Cursos i seminaris Avanç de programa delaUNTEC

Programa 1. Els mots: Introducció a la terminologia especifica. El lèxic sobre el plànol. 2.Laredacció: R e g i s t r e s lingüístics (administratiu i tècnic). Tècniques i mètodes. Criteris d'estil. Recursos. Convencions i qüestions gràfiques. Qüestions conflictives de la gramàtica i el lèxic. Aplicacions pràctiques.

La Fundació Narcís Monturiol i el Col·legi d'Aparelladors entre d'altres col·legis professionals organitzen, com cada any, la Universitat Tècnica d'Estiu de Catalunya, que té lloc a Sitges. • Sinistralitat, responsabilitats i garanties en la construcció. -Dies 20 i 21 de setembre. • Eixamples i nous creixements: Elements dinamitzadors de la ciutat a la mediterrània -Dies 25 i 26 de setembre. • L'exercid professional i el lliure mercat - Dia 27 de setembre. Informació: Fundació Narcís Monturiol. Tel. 415 52 36. •

3. Documents: L'informe: tipus i exemples. Altres models habituals: la carta, el certificat, la convocatòria, l'acta, el currículum, etc. Consideracions sobre els documents impresos: sol·licituds, fulls d'encàrrec, minutes, etc. La memòria i el llibre d'ordres. 4. Bibliografia í altres eines.

Conservació del patrimoni arquitectònic

La Universitat Politècnica de València inicia el III Màster en conservació del patrimoni arquitectònic, 95-97. Inscripcions: Centro de Formación de Postgrado. Telèfon: 96/387 79 49 •

Horari: De dilluns a divendres, de 10 a 14 i de 16 a 20 hores. Sala d'Exposicions. Planta baixa. •

Màsters d'Organització d'empreses El departament d'Organització d'Empreses de la UPC organitza els màsters 95-97 següents: • Valoració de béns i taxació de danys

Una mostra de la pintura de Montse Rierola, ala Delegació d'Osona La Delegació de Osona inaugura el dissabte 1 de juliol, a les 20 hores, una mostra de pintura de Montse Rierola, que clou el cicle d'exposicions sobre pintura contemporània, coordinat per Juli Pérez. Restarà oberta tins al 16 de juliol. Horari: óe dijous a diumenge de 17 a 21 hores. Dissabte i diumenge també de 12 a 14 hores. Delegació d'Osona. PI. Major, 6 de Vic. Telèfon: 885 26 11. •

Terrassa acull una mostra de maquetes dels alumnes del'EUPB La Delegació del Vallès Occidental acoüirà. del 23 de juny al 28 de juliol, una mostra de les maquetes elaborades pels alumnes de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona, durant el curs 94-95. La mostra es podrà veure amb l'horan següent- de dilluns a drvendres de 9 a 13 i de 17 a 20 hores. Detegacio Vallès Occidental. Sant Francesc. 18 de Terrassa. Telèfon; 780 11 10. •

—

El Museu de les Arts Decoratives, ha inaugurat l'exposició permanent Disseny industrial, 1930-1990, que es pot veure al Palau Reial de Pedralbes. Diagonal 686. Tel. 280 50 24. •

Arquitectura i disseny de postguerra L'Escola de Disseny LAI organitza cursos de disseny industrial i d'interiors asssistit per ordinador (CAD i 3D), d'espais públics i privats: oficines, locals comercials, habitatges. Informació i matrícula: LAI. El Caire, 2. Tel. 417 77 44 •

Dins els actes organitzats amb motiu de l'exposició Europa de postguerra. 1945-1965. Art després del diluvi, la Sala San! Jaume, acull una mostra sobre tots els corrents que van néixer en el camp de l'arquiteciura í el disseny. Oberta fins al 30 de juBol Jaume I, 2. Tel: 317 23 59. •

Tecnologies d'avantgurada a la llar

Conferències i debats Xerrades per a l'arquitectura social

Xarxes de tècnics professionals

L'exposició Per tenir la casa en forma, organitzada pel Servei Rehabilitació del Col·legi amb motiu de la campanya La casa en forma, estarà oberta durant els mesos de juliol i d'agost a la Sala d'exposicions de la seu col·legial a Barcelona.

Una col·lecció de disseny industrial

L'associació per a l'arquitectura social ARQS ONG, organitza un cicle de xerrades sobre l'arquitectura social, els dies 28 de juny i 12 de juliol. ARQS ONG. Premià, 19. Barcelona. Tel. 296 80 93. •

'Per tenir la casa en forma', a la seu del Col·legi a Barcelona

—

Disseny d'interiors per ordinador

Exposicions Barcelona en imatges

Primera exposició sobre les tecnologies aplicades a la casa de! demà. El Fòrum de la tec- £ nologia, promogut per l'Ajuntament de Barcelona, ha inaugurat l'exposició permanent El futur a casa, oberta de dimarts a dissabte de 10 a 19 i diumenges de 10 a 14h. C/Pi i MolisL 133. Telèfon: 291 76 11. •

Fòrums i simposis Espais naturals en àrees metropolitanes

Retrat de Barcelona, és el títol de l'exposició que es pot veure a la Casa de la Caritat fins al 13 d'agosl. És una aproximació a la • Direcció i organització d'empreimatge de la ciutat per mitjà de ses de la construcció gravats, dibuixos i fotografies del • Patologia, diagnosi i tècniques segle XVI fins ara. de rehabilitació del patrimoni Oberta de dimarts a dissabte d"11 arquitectònic a 14 i de 16 a 20 hores. DiumenInscripcions del 12 al 20 de ges: de 10 a 15 hores. setembre. Tel. 401 62 79. • Casa de la Caritat. Montalegre, 5. Telèfon: 412 07 81. •

El Patronat Metropolità Parc Collserola, la Fundació La Caixa i el Col·legi de Biòlegs, organitzen el II simposi Espais naturals en àrees metropolitanes ipehurbanes, a Barcelona de! 25 al 27 d'octubre. Inscripcions abans del 30 de juliol al telèfon: 280 05 72. •

Curs d'arquitectura a la Menéndez Pelayo Arxiu històric del La Universitat Internacional Col·legi d'Arquitectes

Simposi nacional g de consum: habitatge <.

Menéndez Pelayo amb seu a Santander, organitza del 17 al 21 de juliol, el curs d'arquitectura Phncipios: enunciar el pn> yecto. Informació a Barcelona al telèfon: 280 35 34. •

El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, l'Architecture Bordeaux Ingenierie i ei Club des Eurometropoles, organitzen una conferència sobre les Xarxes de tècnics professionals per participar en programes europeus, que tindrà lloc al Col·legi d'Arquitectes (Pi. Nova, 5) el 6 i 7 de juliol. Més informació: Ignasi Pérez. Tel. 301 50 00. •

La Sala d'Exposicions del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya presenta els materials del seu Arxiu històric, fins al 12 de juliol. COAC. Plaça Nova, 5. Telèfon: 301 50 00. •

O R M A T I U

^ M

I L'A]untament de Ueida i l·lnstrtut de Mercats i Consum, organüzen el Simposi nacional de consum: habitatge, que tindrà Bec a Ueida, el 4 i 5 d'octubre, de 10 a 20 h. Informació. Teteton: 973/23 97 78 •

GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciarse en aquesta secció. BIT PUBLICIDAD Marta Meca Telèfon: 41045 55

ESTRUCTURES

FLUIDS

FUSTERIA

> UTALANA,S.A. Morters sense retracció. Rehabililació

Industrial Química Parrot,s.a. í^lib-ï 21-Z iC3n[cn3íJ3 Pt-i<JcerúiI QS0J9 EAKCELC'JA

SERVEIS 0 SERVEIS PER AL PROJECTE

g DISTRIBUÏDORA MADERERA, S A .

volupament ilc projectes eació CA D i manual q.it i vectorireació de plàr r b/n i color

PREFABRICADES PER A LA COKSTRUCOÓ

Navès Industriales Forjados-Cerramlent Chalels-Parklngs Centroscomerclales Pantalanes, etc.

Topografia Perspectives Redering / Animació 3D •Gis/Bascs de dada • Etc...

L·LUtïUL· TODiS LAS S0UX3QNES EU ABLAMÍBíTO E UJM1NACIÓN NATURAL

HUMICONTROL S/L TÈCNICA TRAHÉR D'ELECTRO0SM0SIS-F0RE5IS PER A

PERFILES L1GEROS, S.A.

HUMITATS DE CAPIL·LARITAT

ESTRUCTURES METALICAS LLEUGERES PER A COBERTES Cl. La Llacuna, 162 - 08018 Barcelona Te). 401 96 71 Fax300 9015

KAT/RCE BSQT SL. !MPER(JEABIIÍZACION£S ESPECIALES CON RESIHAS E POUURETANO H0N0COHP0NEKTES EXPANSIVAS PARA J U ^ A S DE HORMIGON, PArnALiAS, E T C _

CELONA

Rda. San Anlonit>49 TeL (93] 423 80 44 FAX 426 06 71 03011 BARCELONA

GEOTECN1A HWCTABtmPfSAHÜBMS

DISENO Y CALCULO DE ESTRUCTURAS

^ORATORI DEL \J ALLES

GESTiÓ I SERVEIS TÈCNICS GEOLÒGICS - SONDEIGS GEOLÒGICS - CÀLCUL I ESTUDI GEOTÈCNIC - PROJECTES MEDI AMBIENTALS Serveis I preus competitius

laboratori ACREDITAT per neralitat de Catalunya

pel CQ

MiraHers, 7 enlreso! 1a - 080O3 Barcefona

Tel. 319 22 36

PREFABRICATS L I

sas

PAVIMENTS . : n PAVIMENTS INDUSTRIAI-S DE FORMIGÓ I ASFALT, TERRES DE RESINES I PINTURES ESPECIALS

Bernadí Pa>s.L- il.- Siiíil Juan, 1211 0;i0:i7 líni-crltmii T.-1.: 151! d'i 01) * Fux: 2üT 71 75

Prefabrícados de Hormigón. S.A.

— EXTRAFORT_ P* Tom.) 8af(«. 11» OSOÍW BARCELONA Td.l9JlJ45SSS0 FivlWl.«*n 13

P01_ INI). FONT DLL IUDIL'M, DUR.-VN I REINALS.28 WMOO GRANOLLERS T E L (93)8-10 09 99 FAX. W9 26 98

Mobiliari

d'oficines

CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS GEOTÈCNIA Eines i serveis per a l'enginyeria del sòl

ESTRUCTURES Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres

PREFABRICATS Prelabricació í construcció industrialitzada

FUSTERIA Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

•

FLUIDS Aixetes, bombes, tubs.canaions

AÏLLANTS

INFORMÀTICA

Aïllaments, impermeabilització i recobriments

Informàtica aplicada a la construcció

REVESTIMENTS

SERVEIS

Paviments i revestiments

Serveis aplicats a la construcció

E S C O L A

R E P O R T A T G E

R O D A

D E G E N E S C À

La flexibilitat de l'ordre La claredat del plantejament urbà i tipològic, i

mateix teixit residencial i de dimensions reduïdes,

l'adequació en l'ús de les tècniques constructives

l'arquitecte Pere Cabrera i l'aparellador Albert

configuren una obra que segueix l'excel·lent tra-

Ribó, han realitzat una escola on l'ordre de la

dició d'edificis escolars de la producció catalana

geometria i el rigor de la construcció no condicio-

recent. En un emplaçament discret, inserit en el

nen el caràcter intimista i alegre dels espais.

t Departament d'Ensenyament de la I Generalitat de Catalunya ha dut a terme, des de començament dels anys 10, una nova política, pel que !a a la I construcció d'escoles. Són lluny els anys de la teoria uniformadora basada | en la repetició d'uns edificis que pretenien ser racionals, de mala arquitectura i pitjor funcionament. Les noves escoles realitzades pel servei que va organitzar l'arquítecte Josep Benedito, i que continuen els seus responsables actuals, aposten expressament per tot el contrari: l'atenció a l'entorn i el contingut social, la diversitat tipològica i d'usos i. en definitva. la qualitat arquitectònica al servei de la millora pedagògica. Aquest salt vertiginós en la concepció global de l'escola ha donat el seu fruit en més de 450 nous cenlres creats des de l'any 1981. Sens dubte que en aquesta etapa, no toies les experiències han estat igualment reeixides i s'ha hagut de pagar el peatge del procés creatiu, però el conjunt és d'una extraordinària 15

—

F I T X A Obra:

T È C N I C A Centre d'Educació Infantil i Primària Roda de Genescà

Ubicació:

C/Satmeron, 225-249 de Terrassa

Promotor:

Departament d'Ensenyament. Generalitat de Catalunya

Responsable:

Francesc Garcia. Servei de Construccions

Arquitecte:

Pere Cabrera

Arquitecte tècnic:

Albert Ribó

Càlcul d'estructures:

Jordi Padró

Instal·lacions:

Xavier Celma

Constructor

Construcciones San José. S A Gerem: Emesto Torregrosa

Cap d'obra:

Josep Lluís Climent

Control de qualitat:

Bureau Verítas

Superfície:

3.310,07 m*

PEM/CEM:

240,32 M pessetes

Inici d'obra:

2 de novembre de 1992

Acabament d'obra:

2 de novembre de 1993

qualitat i obre la perspectiva a una quantitat insospitada d'espais docents. Una bona part d'aquest èxit es deu a l'adequada combinació entre la contractació externa dels professionals, amb un criteri de diversificació que ha aportat molts punts de vista diferents, i al seguiment acurat dels projectes per part dels tècnics del departament, cosa que han permès acumular experiències i garantir el correcte funcionament dels centres, i ha demostrat, un cop més, que la qualitat arquitectònica no està renyida amb la racionalitat constructiva, el control dels costos o la funcionalitat de l'espai. El centre Roda de Genescà, situat a Terrassa, participa d'aquesta línia de treball i es planteja com a objectius bàsics la globalitat de l'obra constructiva en tots els seus vessants. L'escola està situada dins de la trama residencial característica de l'eixample de Terrassa: parcel·les estretes i edificacions de baixa alçàna. El solar era de dimensions reduïdes i l'edificació calia situar-la

I N F O R M A T

EL ESCOLA

REPORTATGE RODA

DE G E N E S C A

III entre mitgeres. Aquests condicionaments van fer aconsellable una tipologia de dues plantes sobreposades, amb passadís central i aules en les dues façanes. Per augmentar l'amplada visual de les exigües voreres i alhora millorar fa intimitat de les aules íant des del carrer com des de la zona de jocs, es va optar per crear un petit pati, ran de les íaçanes de l'edifici i tancat per un mur de formigó amb generoses perforacions. Aquest espai de transició s'obre directament a les aules de la planta baixa i en permet l'ampliació estiuenca. Per darrera d'aquest pati apareix la façana definitiva amb un tractament de franges de vidre i plafons d'EFLEX. El sostre de la darrera planta es perllonga, es recolza sobre el mur amb petits pilars metàl·lics i permet recuperar l'alçada de la resla d'edificacions del carrer.

Serenitat i vitalitat £1 tractament dels materials, amb el joc de grisos i ombres, el reflex de la grava

Planta primera

Una actuació individualitzada Francesc García Arquitecte. Cap del Servei de Construccions Direcció General de Centres Docents de la Generalitat de Catalunya L'encàrrec d'aquest edifici sorgeix de la necessitat de dotar el municipi d'un centre d'educació infantil i primària de 450 llocs escolars per a nens de 3 a 12 anys. Els criteris bàsics pel desenvolupament del projecte arranquen de les jornades d'edificació escolar de 1961, en les quals, el Departament d'Ensenyament va decidir abandonar els plantejaments estàndards i adoptar uns criteri d'actuació individualitzada, segons les característiques

de l'entorn. En aquest cas, en tractar-se d'una escola en medi urbà, els criteris han estat els següents: 1.~ Donar resposta a la trama urbana on s'ubica, unificant-la amb el futur parc de la part posterior. 2.- Adoptar la tipologia de cruïlla de pas i aules a banda í banda, condicionada per la característica entre mitgeres del solar. 3.-- Possibilitar, a l'entorn social, l'ús de l'espai escolar de pistes i gimnàs, fora de l'horari lectiu. 4.- Articular els espais per mantenir la privacitat global, dificultada per les característiques de l'entorn, cosa que s'ha aconseguit mitjançant la incorporació de la doble façana. 5.- Utilitzar materials resistents, N

F O R M

d'escàs manteniment, que no suposin una despesa econòmica superior als mòduls establerts per Ensenyament. 6.- Introduir el color i la fusta combinant-los amb el gris del formigó aconseguint així un ambient càlid. De l'execució de l'obra, cal esmentar el rigor en el seguiment tècnic, econòmic i de planificaclóque ha dut a terme la direcció facultativa. Aquest seguiment ha complementat el projecte i el resultat ha estat un edifici més que notable.

Ires edificis en U Pere Cabrera Arquitecte L'edifici proposat s'organitza al llarg dels 70 metres de façana del solar entre mit-

geres, tenint com a referència un eix d'accés reversible a l'àmbit de la perspectiva del carrer Ubach Soler, que dóna frontalment al conjunt pel costat del carrer Salmerón i, per l'altre, facilita la connexitat del centre amb el parc i el barri de Sant Pere. Atès que un condicionant del solar és precisament la precarietat de la seva mida pel programa requerit, l'edificació es formalitza amb una primera ala a dues plantes al llarg del carrer Salmerón i del mateix pati de jocs allotjant les aules amb una doble façana. La primera façana de formigó genera una faixa allargada de doble alçada del tipus ventilada a base de plaques modulades d'EFLEX i finestrals d'alumini, que es recull amb una visera de formigó vist que remata ia mateixa coberta.

ESCOLA

REPORTATGE

RODA

DEGENESCÀ

blanca dels patis i el color viu de l'interior de les aules aconsegueix crear una sensació de serenitat i alhora de vitalitat que recorda algunes construccions japoneses contemporànies. Els edificis annexos: el gimnàs, el menjador i la sala de psicomotricitat s'organitzen en dues ales desiguals que limiten i s'apropien de l'espai de jocs, i permeten recrear-hi un ambient interior. Els materials s'han utilitzat contundentment i amb la mirada posada sempre en el manteniment, però alhora generen una certa didàctica del funcionament de l'edifici. Utilització adequada dets materials L'estructura, les façanes i els tancaments interiors expliquen respectivament les seves qualitats de resistència, protecció i mobilitat. No hi ha figures compositives, tret d'alguns episodis lligats a espais singulars com són el vestíbul principal o ei final dels passadissos. La força expressiva s'obté d'una utilització clara i adequada dels materials i de les forll 11

LJL·-I D E ' , '

r\_Lj

li i i i n

i i mi

ui 11 m ii crpij

"' ',' 'M V 1 WJÜ

i i iifTTTTl

0 C G

|| l l Ull l l

hi 11 ui i i un 1 1 Ini 11 id[_ | tzrj J t r m n i i mi 11 iiinD-

Alçats

Una segona edificació a dues plantes al llarg de la mítgera nord, allotja l'accès al bloc de serveis. Una tercera edificació, a una sola planta i de volum més reduït, recull l'espai de psicomotricitat directament relacionat amb la zona de pre-escolar, i acaba de conformar una U que s'emfatitza mitjançant murs de formigó vist, que es dobleguen, provinents de la doble façana abans esmentada, organitzant, així. els accessos a les respectives ales del centre des del pati de jocs í viceversa, tant de la planta baixa com de la planta pis. En l'esmentat eix d'accés, en el vestíbul i planta pis. s'ubiquen els serveis complementaris de les aules, escales, biblioteca, etc. La construcció del centre obeeix a una retícula de 7,00 m. x5.95 m. amb plaques prefabricades de formigó visi nervades

(aules), planes (corredors) i llosa in situ en el mòdul central, material que es corresponen amb l'utilitzat en la definició de l'exterior. Aquest plantejament va acompanyat, en les particions interiors, d'un sistema integral de sòcol d'alumíni, arrambador, placa de cartó-guíx i accesorís. Les instal·lacions es resolen al llarg d'una galeria de serveis en el forjat sanitari que acompanya el corredor línial en l'eix longitudinal del centre.

Una bona experiència Albert Ribó Arquitecte tècnic. Un dels objectius era construirun edifici que pel seu ús tingués un bon comportament, i a la vegada un bon manteniment.

L'execució de l'obra no va plantejar cap dificultat especial, atès que vam disposar d'un projecte ben definit, amb sistemes constructius clars i solucions senzilles, i es va utilitzar el formigó vist com a material per a l'estructura, la façana o els paviments. El cos principaldel'edifici té una modulació de 5,65 x 7 m amb pilars i jàsseres de cantell que reben els sostres prefabricats de plaques pí i prelloses pretesades amb l'acabat inferior per anar vist. Va ser gratificant contemplar l'estructura acabada abans de començar a vestir-la. La pell exterior, de formigó vist, vidre i alumini es combina amb una façana ventilada de grans plaques (2T50 x 1,20) d'eflex col·locades sobre perfils d'acer galvanitzat amb l'aïllament intercalat. Un aspecte a destacar són les divisions

F O R M

A T

interiors. Sobre la base d'un envà prefabricat de cartó-guix, s'incorpora un sòcol d'alumini de la mateixa amplada, í se substitueix la meitat inferior de les plaques per taulers DM16 envernissats, que fa les funcions d'arrambador d'aules i passadissos. Aquesta solució integrada juntament amb l'estructura vista, van fer innecessària la presència del guix a l'obra amb tot el que això comporta. El resultat econòmic va ser satisfactori. L'obra es va liquidarà "zero"decomú acord amb el contractista i segons el pressupost d'adjudicació. No voldria acabar aquest comentari sense fer esment de Ramon Montes de Constructora San José. que va fer molt perquè aquesta obra fos al final una bona experiència.

ESCOLA

REPORTATGE

RODA

DE G E N E S C A III mes. S'aconsegueix així, donar un caire intimista i atractiu, tot i el caràcter contundent de l'ús extensiu d'alguns materiais com ara el formigó vist. La claredat del model tipològic comporta, però, alguns inconvenients- La situació interior del passadís fa que no hi arribi la llum natural i això, malgrat l'esforç de disseny dels accessos a les aules, converteix aquest espai en un lloc menys atractiu. Tampoc és del lot reeixit el gimnàs. La façana de formigó amb petites obertures resol millor l'exterior que no pas l'interior. Qualitat d'execució Cal destacar el detall en la definició i la qualitat d'execució de tota l'obra. Les divisions interiors, amb un sistema que combina el cartró-guix a la part superior i OM tenyit a la inferior, les façanes ventilades d'EFLEX, el forjat sanitari per permetre ei registre de les instal·lacions o l'estructra prefabricada de bigues PI, descrits a bastament pels mateixos autors, responen al desig de bona construcció present en tota l'obra. Per últim, i a favor de l'empresa constructora, cal dir que el formigó vist és d'una qualitat no > gens freqüent. En definitiva, sembla que el principi vitrubià d'»utilitas, firmttas, venustas» s'ha complert. </

Anàlisis arquitectònica: Joan Sabaté Estudi econòmic: Aumedes&Pena

Fotografies: Chopo

QUINA PLANXA !! Planxes, làmines, xapes i plaques de tota mena: d'acer galvanitzat i inoxidable, d'alumini, de zinc, de zinc lacat, de PVC cel·lular o compacte, de cautxú, viníliques, bituminoses, d'escaiola, de cartró guix, d'escuma de poliuretà, de fibra de vidre, de llana de roca, de formigó armat o cel·lular, de fibrociment; i també de poliestirè, politilè, poliester, policarbonat o polimetacrilat; i, a més, de nervades, ondulades, aïllants, sandvitx, per a encofrar, estructurals, translúcides i transparents.

Registre ITEC de Materials

Especificacions, característiques, marques, normativa...

Tot ho trobaràs al Registre ITEC de Materials.

INSTITUT DE TECNOLOGIA DE LA CONSTRUCCIÓ DE CATALUNYA Wellington 19 - 08018 Barcelona Tel. 93-309 34 04 Fax 93-300 48 52

N F O R M A T

E S C O L A

ESTUDI

R E P O R T A T G E

R O D A

ECONÒMIC

RESUM

Els dos paràmetres tinguts en compte en el concurs públic a l'hora d'escollir la millor oferta van ser el preu més baix conjuntament amb el del termini d'execució, també més baix. El termini de l'obra ofert i complert satisfactòriament va ser de 12 mesos, i la baixa d'un 9% aproximadament. Tot i aquests dos paràmetres rigiditzadors del procés, l'obra es tanca amb liquidació zero, de forma satisfactòria per totes les parts. Tres són els factors, segons comenta el mateix arquitecte tècnic, que han fet possible aquest resultat final: la claredat i la senzillesa, la correcta definició del projecte, i la bona predisposició per part del cap d'obra. La repercussió del cost per m? de cada concepte està feta per a la totalitat de l'obra construïda, que en aquest cas és de 3.310, 07 m ! . Aquestes dades es resumeixen de la manera següent: cost m* (pies)

total (M ptes)

PEM licitació GG + BI(19%)

72.602 13.794

240.32 45,66

84,03 15,97

TOTAL PRESSUPOST

86.397

285,98

100,00

•7.612

•25,19

8,81

78.785

260,78

91,19

Baixa (C.0,9119) TOTAL CONTRACTA

D E G E N E S C À

ECONÒMIC Cost rtf /ptes

Tolal milions

ESTRUCTURA Moviment de terres Estructura Total

1.474 22.414 23.889

4.68 74,19 79.07

2,23 33,86 36,08

TANCAMENTS I REVESTIMENTS Treballs de paleta Aïllaments, imperm. Total

6.263 3.762 10.025

20.73 12,45 33,18

9,46 5,68 15,14

ACABATS Paviments enrajolats Pintura, decoració Total

3.664 2.121 5.985

12,79 7,02 19,81

5,84 3,20 9,04

TANCAMENTS PRACTICABLES Fusteria, serralleria Total

9.654 9.654

31,96 31,96

14,58 14,58

804 920

2.66 3,05 11,39 0,51 2,04 6,02 25,67

1,21 1,39 5,20 0,23 0,93 2.75 11,72

1.306 8.899

22,81 2,32 4,32 29.45

10,41 1,06 1,97 13,44

66.206 12.579 78.785

219,15 41,64 260,78

INSTAL·LACIONS Sanejament Lampisteria, sanit. Electricitat Comunicació Ascensors Aire condicional Tolal DIVERSOS Urbanització Seguretat i higiene Diversos Total TOTALCEM GGtBI TOTAL COST

3.442

154 615 1.819 7.755

6.891

702

IIDlMOsa

84,03 15,97 100,00

ARMADURES PREFABRICADES PER A LA CONSTRUCCIÓ

Noves solucions amb armadures electrosoldades que eliminen el problema del seu muntatge i augmenten la velocitat d'execució de l'obra. Reforçament de sostres afectats per aluminosi o d'altres causes. Consulteu a la nostra oficina tècnica, que atendrà específicament cada cas. Tots els col·legiats tenen a la seva disposició, gratuïtament, les cobertes

INFORMACIÓ:

i la primera entrega de les fitxes de què consta el diccionari.

Tel. 431 35 OO • Fax: 332 34 86

Es poden passar a recollir al Servei d'Informació del Col·legi,

Sanis, 307 - 309 08028 Barcelona

a Barcelona, i també a les delegacions

I N F O R M A T I U

TEÍtRAZOS CO

flNYiTFA¥Ls.L cl. Caspe, 69, 1 g , 1 a - 08010 BARCELONA Tel. 93 - 265 09 98 Fax: 93 - 265 22 76

PAVIMENTOS DE HORMIGON SIN JUNTAS PAVIMENTOS DE AI.TA PLANIMETRÍA PAVIMENTOS CON CAPA DE RODADURA CONTÍNUA

CONSULTORES DE PAVIMENTOS MAGNESITAS, PINTURAS, AUTONIVELANTES, TERRAZOS CONTÍNUOS, PAVIMENTOS MICROGRANO, PAVIMENTOS HORMIGON. POLIURETANOS, RESINAS EPOXI, ETC. PAVIMENTOS ESPECIAIES PARA LA INDÚSTRIA Plaza Telúan. 1. M T d . (93) 265 09 39Fxx (93) 265 22 76 08010 Barcelona

PAVINDUSS.A. FUNDADA EX 1979