INF950701 by sia16

COL·LEGI D'APARELLADORS ,5 08021

BARCELONA

I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Tel. 414 33 11 -209 S2 99 Fax 414 34 34

Delegacions a Vic, Manresa, Granollers i Terrassa

La Casa en Forma compleix dos anys de promoció del manteniment d'habitatges

La precarietat econòmica que viu l'illa de Cuba no permet cap mena de programa de conservació del seu importantíssim, però (orca malmès patrimoni arquitectònic, amb més de cinc segles d'història al darrera i que inclou des d'edificis de l'època colonial fins a construccions neoclàssiques de primer ordre. Per intentar pal·liar aquesta problemàtica, el Col·legi organitza, aquest estiu, un Taller de Restauració i un Curs Internacional de Tècniques de Rehabilitació a l'Havana amb l'objectiu de posar les bases de la (j j y futura recuperació d'aquest patrimoni. • ^ H

Conwll «

flM*cc&

Anton Capiu.

Canes Cai-.aU, Joan Gay i fiarien ftnç

Coordinació: Cartes Círtaftí Red*c& P u o n l . FctegwBt J n w Garcia Ow

La campanya La Casa en Forma acaba de tancar 0j el seu segon any de vida. Han estat un bon ^ nombre d'activitats, preparades pels Serveis Tècnics dels Col·legi, amb l'objectiu primordial de sensibilitzar el ciutadà vers el manteniment dels habitatges, L'espai setmanal que ha tingut durant el primer semes-

A tre de 1995 a TV3 ha estat el màxim exponent M d'una campanya que ja es prepara per tomar, amb noves iniciatives, la tardor vinent. La publicació d'un manual sobre la conservació de les cobertes i el disseny d'un pla per fer arribar el manteniment als escolars són els principals reptes per a 1996. •

L'Illa Diagonal guanya el premi FAD d'arquitectura

'Debat de Barcelona'voldria unes ciutats més humanes

L'edifici comercial de l'Illa Diagonal i el col·legi públic de Vilassar de Mar han estat les obres coguanyadores dels premis FAD del Foment de les Arts Decoratives que es van lliurar el 21 de juny a Barcelona pel que fa a la categoria d'arquitectura. La resta de guardons dels FAD, que segons el seu president, Ramon Bigas, "valoren tota la gent que fa possible que aquesta obra d'equip ens emocioni", van correspondre a la remodelació de les sales de lectura de la Biblioteca de Catalunya (interiorisme) i la restauració Q del volcà Croscat (espais exteriors). • •

Les ciutats tenen uns nous reptes i preocupacions. Segons es desprèn de les jornades Debat de Barcelona, clausurades el 5 de juny al Centre de Cultura Contemporània, aquests són els canvis provocats per l'evolució de les tecnologies i la necessitat d'humanitzar les ciutats sorgides d'aquesta transformació. L'arquitecte Javier Echevarría va anunciar l'aparició de la telèpoli, la ciutat emergent basada en la interconnexió telemàtica entre els domicilis i els centres d'activitat econòmica: "les autopistes de la Q informació passaran per casa". • •

Enderroc del bloc núm. 80 del barri de la Pau

Chopo A * » « i « d 6 : MontKfrM Ale-

many. toMU; U p taprewtó: Romairrai Dipòtli legal: B-4Z389-1991. ESft

1132-2902 FHMdtJt BrT-Put*

oOad Jowp Tarrtóeflas. 155. 06029 Bí-Míoni T e U l ü i < 55. F a t « 0 39 7S.

BOTA: CoUegl gAjantodcn MOttTkxT

• '

i Anjut-

S-QKG1&

« n a t SMFrvcuclB 08221 Terau TelT801U0 JUNT* KGOVBtN:

P J d t

B«m«! OOVÍ

S·ci·Ufi;

«a«ri C s a f U M n : C1M1

nMttr JOMC M LM14 Vo-

«t U n ton. J » *rt»«i. y SS m i l lM CC o n Mt M W 8MM Nogué* 6*9»

fl Mta O

L'enderroc és el darrer acte de la construcció, el destí quasi segur de la majoria d'edificacions i del qual només es lliuraran aquells que vulguem transmetre a les generacions venidores. La proximitat de la fi de la vida útil dels grans polígons residencials que el desanolhsmo dels anys 60 va escampar per la rodalia de Barcelona, obre una expectativa de creixement extraordinari d'aquests processos, que s'hauran d'adaptar als sistemes constructius dels edificis a enderrocar i a la nova sensibilitat mediambiental. •

ííWlern serveis ai J-

Lf'"11."

t> **

vmm

LA CASA EN FORMA

La campanya 'La Casa en Forma' acaba de tancar el seu segon any de vida. Han estat un bon nombre d'activitats, preparades pels Serveis Tècnics del Col·legi, amb l'objectiu de sensibilitzar el ciutadà vers el manteniment. L'espai setmanal a TV3 ha estat, aquest any, el màxim exponent de la campanya

Dos anys de promoció del manteniment La campanya 'La Casa en Forma1 tanca la seva segona etapa amb la qual ha arribat a quasi totes les famílies catalanes a segona etapa de la | campanya La Casa en Forma ha arribat a la seva fi. Han estat nou mesos més de difusió i | conscienciació dels ciutadans sobre els avantatges i la necessitat d'inculcar la cultura del manteniment a casa nostra. La campanya, iniciada el setembre de 1993. ha volgut transmetre el missatge que mantenir la casa no és difícil ni costós. Tot un seguit d'activitats han (el realitat aquest objectiu. El camí, però, és força més flarg. La campanya La Casa en Forma només s'ha de considerar com el primer pas d'una campanya de més abast a favor de la millora i conservació dels edificis. Adreçada a usuaris, comunitats de propietaris, associacions de veïns i de consumidors, la campanya ha publicat aquest any, en col·laboració amb la revista Clara. 300.000 exemplars d'un llibretó que parla del manteniment a la llar. Aquest col·leccionable inclou una àmplia relació de temes relacionats amb el manteniment: planificació i calendari, operacions elementals, aprendre a comprar un habitatge, sol·licitar subvencions, etc. L'any anterior, la campanya havia publicat mig milió d'exemplars del llibre 25 Consells per tenir la Casa en Forma, on s'explicava com s'ha de fer per protegir l'estructura, controlar els pesos, conservar la façana, cuidar les cobertes, etc. Una de les fites de la campanya ha estat explicar, mitjançant l'exposició Per tenir la Casa en Forma (oberta a partir d'ara i durant tot l'estiu al Col·legi) i de manera sistemàtica i senzilla, totes les operacions de manteniment que necessita la casa. La tasca de divulgació dels objectius de la campanya també s'ha realitzat amb col·laboracions periòdiques amb el dian La Vanguardia i amb Radio Saiud. D'altra banda, la campanya ha estat present als mitjans de comunicació i hi ha implicat moltes institucions t ciutadans amb el ple convenciment que el manteniment d'edrfias i habitatges és una responsabilitat del conjunt de la societat •

Un any de vida de l'exposició Al llarg de tot un any de vida, l'exposició Per tenir la Casa en Forma ha estat present en més de 20 institucions i entitats de tot Catalunya. A partir del 26 de juny i fins al 31 d'agost, restarà oberta al públic a la seu del Col·legi a Barcelona per reemprendre, després, la seva gira per Lleida i Sant Hilari Sacalm. La mostra consta de 30 plafons informatius que corresponen als diferents elements que componen la casa. En cada element es proposen unes instruccions bàsiques a seguir. Al final de la mostra, l'usuari pot fer un Test de casa seva per ordinador, i tenir un petit manual bàsic d'ús i manteniment segons les respostes. En aquest any de vida de l'exposició, més de 400 persones s'han endut aquest manual bàsic que explica com fer un manteniment correcte del seu habitatge. •

Línia directa amb l'usuari Una de les aportacions més importants de la campanya ha estat la posada en marxa del Servei d'Atenció a l'Usuari mitjançant el telèfon 414 14 13. Aquest servei ha atès més de 3.000 consultes, ha efectuat, de manera gratuïta, més de 400 test Casa en Forma i més de 100 consultes domiciliàries, és a dir. s'han revisat els elements comuns corresponents a uns 7.000 habitatges. S'ha observat que els temes que més preocupen els ciutadans són les humitats, les esquerdes i l'envelliment progressiu dels diferents eJements de l'edifia. •

La veu de tot un col·lectiu professional Enric Casanovas Arquitecte tècnic. Coordinador de ía campanya Amb més de dos anys de vida, U Casa en Forma reafirma.diaadia.laseva presència social. El repte que es va plantejar el Col·legi de recuperar la cultura del manteniment ha donat ja els seus primers fruits. La presència de la campanya a TV3 ha estat un gran pas endavant Això ens fa pensar que U Casa en Forma s'està imposant. La campanya s'ha consolidat com a instrument

d'informació a l'usuari, I aquestes l'enfocament de tots els seus productes i serveis. Connectar amb les seves preocupacions, donar un missatge de tranquil·litat i presentar les possibles vies de solució als seus problemes és una tasca essencial que no perdem de vista. Tampoc no podem perdre de vista que la campanya La Casa en Forma representa B tot el col lectiu de professionals. En

I N F O R M A T I U

aquest sentit, ha de ser entesa com un pont o lligam imprescindible que apropa l'aparellador a l'usuari. Aquest vincle i identificació del col·lectiu amb la campanya n'és un dels objectius bàsics i és, en essència, la clau del seu èxit. En aquest sentit, el Col·legi posa tota la il·lusió i els seus esforços en treballar per convertirla en el millor instrument informatiu del ciutadà sobre casa «va. •

TEMA

LA CASA EN FORMA

La Casa en Forma televisiva Albert López Iborra ha presentat la campanya al programa 'Bon Dia, Catalunya' de TV3

Les cobertes són, tradicionalment, els elements pitjor conservats dels edificis. Aquesta constatació, refermada per les conclusions de les dues primeres etapes de la campanya, ha dut els Serveis Tècnics a pensar en la preparació d'un volum monogràfic dedicat a aquest element constructiu. A més a més, serà l'element estrella de la tercera etapa de La Casa en Forma que podrà incloure en el iutur, una sèrie de tests ràpids per estimar la situació real de les cobertes en una primera inspecció.

lbert López Iborra és l'aparellador més televisiu. Setmanalment i des de principi d'any, cada dimecres al matí pels volts de les 10, ha fet un forat dins les seves activitats habituals per transmetre, des del programa Bon Dia, Catalunya de TV3, la idea que el manteniment d'habitatges és prevenció i per difondre públicament el concepte que el manteniment aporta confort i seguretat a la casa i que, en molts casos, no és costós i el pot fer el mateix usuari.

Els 14 minuts setmanals de l'espai de La Casa en Forma han estat una iniciativa dels Serveis Tècnics del Col·legi d'Aparelladors. Aquest espai televisiu, en el qual es presenten els problemes que apareixen amb freqüència a la llar, les seves causes i possibles solucions i mètodes de prevenció, és, segons els responsables de la campanya, una iniciativa amb molts objectius, "com, per exemple, donar una imatge més familiar dels aparelladors i arquitectes tècnics, una imatge que atorgui confiança en els tècnics com a metges de capçalera dels habitatges de milers de persones a Catalunya". L'equip de la campanya La Casa en Forma pensa que l'espai podria ser més ambiciós. "La participació directa del públic, via telefònica, li donaria molta més personalitat al programa a la vega-

Noves iniciatives pera 1996

da que contribuiria a desmitificar la imatge dels tècnics i que la gent ens veiés com unes persones accessibles que coneixem bé tot allò relacionat amb els habitatges. Sense cap mena de dubte, si el programa continua uns mesos més en antena, en un termini relativament curt de temps podrem esdevenir uns interlocutors ideals per a l'usuari per solucionar qualsevol problema relacionat amb la llar". L'espai La Casa en Forma és un treball d'equip i s'elabora des dels Serveis Tècnics del Col·legi, que són els encarregats de la preparació del guió i

de la recerca, sovint complexa, dels temes a tractar i dels materials que s'exhibeixen en el decurs del programa. El temari de l'espai ha estat, fins ara, molt extens, i abarca des de la problemàtica de la lluita contra la calç fins als ajuts per reforma o els aspectes legals de la compra d'un habitatge de segona mà. Per aquest motiu, els Serveis Tècnics fan una crida als col·legiats per a la seva col·laboració en l'elaboració d'aquest espai amb l'aportació de temes o materials, atès que, actualment, es gestiona la continuïtat d'aquest espai pel proper mes de setembre. •

Un altre dels projectes de futur de la campanya és plantejar a la direcció general d'Ensenyament un projecte de crèdits de lliure elecció sobre manteniment dels edificis per als alumnes d'entre 12 i 14 anys que, en definitiva, seran els futurs usuaris dels habitatges. La Casa en Forma continuarà, d'altra banda, la seva tasca en dues vessants. Una de continuïtat, per mitjà de la dilusió genèrica encaminada a conservar viu el missatge en la línea de fomentar el que hem anomenat la cultura del manteniment. Aquesta acció es complementarà amb el funcionament permanent del servei de resposta amb el telèfon d'atenció als usuaris 414 14 13.

PER fi DEIXAR-HO B E N LLIGAT Adhesius bituminosos, de cautxú, de resines epoxi, de dispersió, en solució, per a PVC; conglomerants de guix, escaiola, calç i de ciment aluminós, blanc, ciment cola, natural ràpid, pòrtland i putzolànic; massilles sintètiques de silicona, poliuretà, polisulfur, polímers, de cautxú i de cautxú-butil. Especificacions, característiques, marques, normativa...

Registre ITEC de Materials

: Materials,

PUNTS

V I S T A

F I R M A

I de les noves tecnologies, què se'n sap? SitviaAJcoba

I s ben cert que Europa, í el nostre país en partiI cular, es troben en una situació precària davant el repte que significa la informació, assiI milació i aplicació de noves tecnologies en la construcció. En primer lloc, caldria saber de què parlem, caldria saber quines són aquestes tecnologies que als mítics EUA i al Japó són d'ús quotidià. La informació ens l'hem buscada cadascú pel nostre compte, en revistes, congressos i en la caòtica informació comercial que cada dia ens arriba a la bústia. Obtenir informació d'un producte es converteix, avui, en una tasca pròpia de Perry Mason. Bromes a banda, això no funciona. No hi ha referències comunes sobre l'evolució de la recerca en el camp de la construcció. La informàtica i les comunicacions avancen, d'altra banda, a una velocitat que fa que tots els intents de sistematització de la informació neixin obsolets. Fa pocs mesos que assistíem amb entusiasme a la presentació del Registre de Materials de l'ITEC i ja sembla que el sistema d'actualització a base de disquets enviats per missatger resulta antiquat. Ara tothom parla d'Intemet i de les autopistes de la comunicació. Quan es generalitzi aquest sistema, probablement serà massa tard, perquè en Bill Gates i els seus escamots hauran fet un altre nou invent.

informació d'empreses veteranes i limitades al nostre entorn. Hi ha molts programes de recerca d'universitats, instituts, laboratoris i indústries, però potser manca la divulgació dels resultats d'aquestes iniciatives que apuntin cap on es mouen aquests processos. Per acabar de pintar encara més negre el panorama en què es troba el tècnic de projectes i d'obra, cal dir que, a més d'intentar aconseguir la informació, ha de lluitar contra la reticència de promotors, constructors, caps d'obra, encarregats, etc. i que els ha de convèncer que la nova tècnica que es proposa és la panacea i, no sols això, sinó que a més, s'han de desmuntar models tecnològics existents que, malgrat els defectes evidents de comportament demostrats, s'han instituït com a solucions tipus i, per ara, més barates.

patir els estàndards de la qualitat justeta amagada sota el maquillatge dels acabats de moda. Resta, tot i això, l'instint positiu de la classe tècnica, que malgrat les mancances, ha substituït la informació i el suport per la bona qualitat dels processos constructius convencionals, amb mutacions modernes, ben adaptades a una bona arquitectura i que dóna productes d'un bon nivell tècnic sorprenent. Els recents projectes publicats a L'INFORMATIU en són testimoni. També queda, però, la sensació que entre els que produeixen i saben de la renovació tecnològica, i la producció i execució de projectes i obres, hi ha uns fils prims de connexió que caldria reforçar.

S'ha demostrat l'eficàcia del Centre de Documentació Josep Renart, BIT BIT, i de L'INFORMATIU, eines que posen a l'abast referències importants de molts àmbits relacionats amb la construcció. Caldria fer extensives aquestes plataformes i d'altres semblants a universitats, instituts oficials, laboratoris, centres de recerca, indústries, etc. i caldria muntar el debat solvent amb base divulgativa de l'anàlisi d'on som, cap on anem i cap on van els altres països, els rics i els no tan rics. Potser el model a seguir no és precisament el dels Estats Units o recolzar amb fermesa les poques iniciatiResten les iniciatives de la innovació del Japó i ens hem de refiar de la més ves positives existents. Aquesta situa- tècnica en mans de professionals amb assossegada i antiquada cultura euroció general d'impotència i de manca de empenta, informació i dots de persua- pea i mediterrània. • respostes ràpides dels organismes col- sió, i de promotors valenls que ofereixen RAMON DOMÈNECH IGIRBAU És ben cert que no hi ha altre remei lectius perjudica el contingut d'aquesta un producte de més qualitat a un públic Aparellador que fer-ho tal com s'ha fet i que s'han de informació que, a més, es basa en la més sensibilitzat cada dia, cansat de LA

"No hi ha referències comunes sobre cap on evoluciona la recerca en la construcció"

PARLA

LÍNIA

OBERTA

Les eleccions col·legials del 8 de juny En nom propi i de tot el meu equip vull felicitar la candidatura encapçalada per Bemat Ochoa per haver guanyat les eleccions a la Junta de Govem del Col·legi. I. tanmateix, fer algunes reflexions que puguin invitar a tot el col·lectiu a incrementar la seva participació dins del Col·legi. La majoria absoluta obtinguda per la candidatura de Bernat Ochoa el legitima per governar des de la tranquil·litat dels vots obtinguts i per això fora bo no lan sols comptar amb els vots sinó també amb una participació més activa capaç de recolzar la gestió que porti endavant la Junta de Govern.

LOCUCIONS ESPECIFIQUES DE LA CONSTRUCCIÓ Pou mort

Pozo negro

ProfBCtOf 06 Sofrí

Afçn&Qot

Quadre de comandament

Cuaúm óe mandos

Raig de som

Chom de arena

Rajola da getm

Rtséa de altareto

R*ota dt ti BtsbH

StUosa ridriad*

fm OmonvU·xAM nCoruBucod (TEC

Volem agrair el suport que els nostres votants ens han donat i la confiança dipositada en el nostre programa i. tal com us van explicar durant la campanya, sapigueu que el nostre compromís no queda exhaurit pel fet de no haver sortit elegits, seguirem treballant amb la voluntat d'aportar una crítica constructiva i col·laboració, si escau, a la gestió de la Junta de Govem recolzant totes aquelles actuacions que segueixen de prop el nostre programa. També vokJriem manifestar la nostra satisfacció per haver aconseguit juntament amb la candidatura de Berna! Ochoa i el mateix Col·legi la participació del ^ ^ ^ ^ • ^ ^ ^ ^ ^ B

L '

I N F O R M

20% sense perdre de vista que és una participació molt baixa en uns moments en què la professió té tants reptes importants a assolir. Tan sols ens resta afegir dues coses: fer una crida a ta participació i posar-nos a la disposició de tots els col·legiats - „ per a totes aquelles idees que puguem compartir per anar endavant en la crítica constructiva i, si escau, en el suport a la gestió de la Junta de Govem: i ofenr-nos a la Junta, coneixedora deJ nostre programa, per a tot allò en que consideri útil la nostra col·laboració. • Equip de la candidatura de TOM CABALLERO

R E H A B I L I T A C I Ó

La precarietat econòmica de Cuba no permet cap mena de programa de conservació del seu important patrimoni arquitectònic, amb cinc segles d'història. El Col·legi organitza, aquest estiu, un Taller de Restauració i un Curs Internacional de Tècniques de Rehabilitació per posar las bases de la futura recuperació d'aquest patrimoni.

Cooperació per al desenvolupament amb Cuba El Col·legi organitza, aquest estiu, un Taller de Restauració i un Curs Internacional de Tècniques de Rehabilitació 'actual situació política i en què la cooperació pot aconseguir I econòmica de Cuba por- millors resultats, és a dir, en la salvata a una total degradació guarda del patrimoni construït. de les condicions de vida El patrimoni arquitectònic de Cuba té del poble cubà, que no una especial vinculació amb el nostre pot donar resposta a país, ja que és l'herència de cinc segles I unes necessitats míni- • d'una història, de la qual; per bé o per mes de subsistència en aspectes tan mal, n'hem escrit moltes planes. L'Haprimaris com poden ser l'habitatge, els bana Vieja i el seu Sistema de Fortificaaliments, els transports o els medica- ciones és un exemple emblemàtic de ments. Per afrontar aquesta situació de ciutat colonial amb un profund mestisscarència absoluta de mitjans i recursos, atge de cultures. Trinidad i el Valle de Cuba necessita la cooperació externa los Ingenios conserven un gran nombre de tots aquells països, entitats i ciuta- d'assentaments arqueològics industrials dans que puguin sentir-se implicats en i residencials que estan vinculats direcl'ajut solidari cap als pobles menys afa- tament a la tradició constructiva de l'arvorits. quitectura colonial catalana. El reconeiAmb plena consciència d'aquesta xement de l'interès per preservar aquests problemàtica, des del Servei Rehabilita- indrets s'ha expressat a escala mundial, ció del Col·legi s'ha pres una iniciativa ja que han estat declarats Patrimoni de de col·laboració amb aquest país germà la Humanitat per la UNESCO, al 1982 el en aquells aspectes en què el nostre primer cas i al 1988 els altres dos. col·lectiu està més preparat i, per tant,

Com tants altres aspectes de la vida

L ' I N F O R M A T I U

Arquitectura colonial L'arquitectura cubana reflecteix tot l'esplendor d'una època ja passada. Els tres poders de l'illa -militar, eclesiàstic i civil- hi són representats amb: les grans fortificacions per evitar l'atac de corsaris i controlar els disturbis de la ciutat; els importants convents i les esglésies de les ordes religioses; i els palauets de les classes benestants de l'illa que rebien gratament les noves modes estètiques de la metròpoli. Aquestes construccions s'insereixen en el teixit de la ciutat, format per edificis de pocs pisos, amb els seus patis, balcons i reixes que caracteritzen l'ambient de la més gran de les Antiiles. •

del país, el patrimoni construït cubà es troba immers en un progressiu procés de degradació. Malgrat els esforços dels professionals locals per aturar aquesta degradació, poc hi poden fer, per manca de mitjans i d'una mínima infraestructura, ja que la precarietat dels recursos econòmics fa inviable establir programes de conservació i manteniment, tant dels habitatges com dels edificis monumentals. Propiciat pels darrers canvis polítics de Cuba, que fan possible obrir les portes a la imprescindible ajuda exterior, el Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, per mitjà del Servei Rehabilitació, ha volgut concretar la solidaritat en la posada en marxa d'un Projecte de cooperació amb Cuba en aspectes de recuperació del seu patrimoni arquitectònic, que comprèn un ambiciós pla de futur, estructurat en diverses fases d'actuació i amb una progra-

R E H A B I L I T A C I Ó

mació d'activitats a mig termini. En un moment com aquest, el Col·legi d'Aparelladors entén aquesta cooperació com una contribució des de l'àmbit de la nostra especialitat en la salvaguarda d'un patrimoni arquitectònic de tan incalculable valor, a partir de l'aportació dels nostres coneixements, capacitats i experiències, de manera que ajudin els professionals cubans a trobar els seus propis models d'actuació, els aportin criteris per poder desenvolupar solucions davant els problemes a què s'enIronien i els alertin dels perills o el miratge que pot representar l'atracció de! capital turístic envers la reconversió d'edificis patrimonials. També vot ser una eina de recollida d'informació sobre la problemàtica concreta que pateix el país en aspectes d'habitabilitat i rehabilitació dels habitatges, per tal de desenvolupar futures accions de cooperació que puguin optar a finançaments institucionals. Sensibilització social Finalment, es pretén difondre el contingut de les activitats realiUades, i també les conclusions obtingudes, per promoure una sensibilització sobre la importància de salvaguardar un patrimoni tan lligat a la nostra història. Per donar resposta a aquests objectius s'ha dissenyat una pnmera etapa d'actuació amb dues acoons específiques, que comptaran anb la part)Cipació voiuntansta d'un equip plundisciplman. format per pro-

El parc d'habitatges Segons l'Instituto Nacional de la Vivienda de Cuba, dels prop de 500.000 habilatges de la ciutat de l'Havana, un 62 % necessita intervencions de manteniment i petites reparacions, mentre que e! 38 % restant requereix importants rehabilitacions. Les patologies que més sovintegen són: les humitats de filtració de les cobertes i les de capil·laritat, les lesions de sostres i els atacs d'insectes xilòfags a la fusta. Si bé aquest quadre patològic es podria considerar normal a la majoria de països, en aquest cas, la manca absoluta de mitjans i de materials fa que les mateixes reparacions siguin totalment precàries. L'absència de (erro, la invenció de sostres

fessors i alumnes de les escoles d'Aparelladors i d'Arquitectes de la UPC. les facultats de Belles Arts i d'Històna de la Universitat de Barcelona, i d'alguns professionals experts en construcció i restauració. A més. hi participaran professors especialistes de la Facultat d'Arquitectura de la Unrversidad de México. Tota aquesta etapa inicial compta amb una aportació econòmica important dels mateixos participants, amb el suport econòmic del Centre de Cooperació i Desenvolupament (UPC) i d'aftres institucions, i amb la col·laboració de la Agencia Espanola de CooperaDón In-

Algunes dades relatives a la problemàtica del parc d'habitatges a Cuba Total habitants 10.290.000 Total habitatges 2.600.000 Edificis apuntalats 10.597 No apuntalats per manca de material 9.532 Edificis col·lapsats 5.789 Edificis enderrocats 7.082 Persones reallotjades 5.938 (5 anysi Morts en col·lapses 232 (5 anys)

amb formigons armats de mala qualitat o la manca de canonades de coure ens recorda l'amarga experiència constructiva de !a nostra postguerra. •

temacional i d'UNESCO. qui ha ratificat el seu patrocini econòmic per a les properes fases d'aquest projecte de salvagurada deí patrimoni cubà. D'una banda, s'ha projectat un Taller de Rehabilitació a la ciutat de Tnmdad i al Valle de los Ingenios, en col·laboració amb l'Oficina de Restauración del Centro Histórico de Trinidad, que tindrà lloc del 21 de juliol al 24 d'agost d'enguany. Aquesta activitat compta amb el suport econòmic específic de la Direcció General d'Ocupació (Generalitat de Catalunya) i la Direcoon General de Mkjraciones (Mimsteno de Asuntos Socia-

L ' I N F O R M A T I U

les). Dins d'aquest Taller es plantejaran treballs concrets assumibles per l'equip, pel que fa el planejament urbanístic, els problemes constructius, la millora de l'aprofitament del potencial turístic i la valoració de les necessitats socials en aspectes d'habitatge. D'altra banda, per donar un millor aprofitament a l'estada dels professors desplaçats a Cuba, i en col·laboració amb el Centro Nacional de Conservación, Restauración y Museologia de Cuba, també s'organitza un Curs Internacional de Tècniques de Rehabilitació i Restauració del Patrimoni, que tindrà lloc a l'Havana, del 31 de juliol al 4 del mes d'agost. S'ha dissenyat aquest curs com a base de contacte amb els professionals i experts de tota l'illa i d'altres països propers. Més enllà d'aquesta primera fase inicial, es plantegen les accions que es podran emprendre en anys vinents mitjançant la consolidació del Taller de Rehabilitació, com una oferta internacional de cooperació en formació especialitzada d'Europa amb els països del Canb i llatinoamericans propers, Altres activitats futures es poden materialitzar en cursos d'especialització en temes vinculats directament amb els pfoblemes de la zona, que donin resposta ales necessitats reals de formació en proWemàtiques i tècniques especifiques, contrastades amb els professionals lattnoamericans i sempre retactonades arnb la conservació del patrimoni construït, ante i modern. •

NOTICIARI

A R Q U I T E C T U R A

El FAD premia el gratacel horitzontal de l'Illa Diagonal Un col·legi a Vilassar de Mar, coguanyador del guardó

l Foment de les Arts Decoratives (FAD) va lliurar, el passat 21 de juny, els seus tradicionals guardons d'arquitectura i interiorisme. La concessió del premi FAD d'arquitectura a l'edifici de l'Illa Diagonal no ha estat cap sorpresa, ja que era una de les obres favorites i un dels edificis de Barcelona més emblemàtics del període poslolimpic. El jurat va destacar del gratacel horitzontal de l'Illa, "el control dimensional de la forma i la relació entre espai urbà i edilici". El mes d'abril, l'Illa Diagonal -obra de Rafael Moneo, Manuel de Solà Morales (arquilectes) i Màximo Cotelo (aparellador)-- ja va ser guardonada amb el premi Manuel de la Dehesa de la III Biennal d'Arquitectura Espanyola. Pel que fa al coguanyador, el col·legi públic de l'avinguda Ferrés i Puig de Vilassar de Mar, obra de Manuel Brullet, Alfonso de Luna (arquitectes) i Joan Rivas (aparellador), el jurat ha destacat la Intensitat en el plantejament projectual del conjunt i de cadascun dels elements' en el mateix edifici. En l'apartat d'interiorisme, el jurat dels premis FAD va distingir especialment la remodelació de les sales de lectura de la Biblioteca de Catalunya del carrer del Carme de Barcelona (Joan Rodón, arquitecte, i Burgués i Asso, aparelladors) "per l'excel·lència de la reoganització d'un espai

existent sense perdre cap de les seves qualitats originals". Finalment, el guardó en l'àmbit d'espais exteriors del premi FAD va recaure, per la seva banda, en la restauració del volcà Croscat al parc de la zona volcànica de la Garrotxa, obra dels enginyers agrícoles Martirià Figueras i Joan Font, i de l'aparellador Antoni Bramon, "per l'exemplaritat i bellesa d'una acció que ha sabut convertir en positiu i pedagògic el maltractament anlerior del paisatge natural.

La deshumanització amenaça el futur de les ciutats

Premiar tots els protagonistes Cal destacar, d'altra banda, que en la presentació dels guanyadors dels premis FAD, Ramon Bigas, president del Foment de les Arts Decoratives, va destacar un petit però important canvi d'orientació en el filosofia d'uns premis que es volem obrir a altres protagonistes, no exclusivament els arquitectes: "mantindrem la voluntat ferma de premiar l'arquitectura de la nostra terra des d'una perspectiva de progrés, creativa i útil, independent i vigorosa. En aquest gran concert valorem no solament el músic, sinó també el director d'orquestra, els intèrprets, els instruments i tot el conjunt de gent que fa possible que aquesta obra d'equip ens emocioni o ens doni plaer en usar-la". •

is canvis provocats per l'evolució de les noves tecnologies i la necessitat d'humanitzar les ciutats sorgides d'aquestes transformacions són els principals reptes i preocupacions evidenciats pels especialistes que van participar en les jornades Debat de Barcelona: Present i futur. Arquitectura a les ciutats, que es van clausurar el passat dia 5 de juny al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Aquestes jornades son les primeres d'un cicle que el CCCB té previst organitzar anualment. L'arquitecte Javier Echevarría va remarcar que les interconnexions telemàtiques entre els domicilis i els cen-

tres d'activitat econòmica seran imprescindibles i contribuiran a crear una nova ciutat, la telèpoíi. Segons Echevarría, "pel que fa als habitatges, s'haurà de fer una atenció especial al disseny dels espais laborals domèstics, que aniran substituint progressivament les actuals oficines i despatxos". L'historiador Georges Teyssot, per la seva banda, va centrar la seva ponència en advertir del perill que suposa la monotonia de les formes arquitectòniques en els habitatges. Segons Teyssot, "és necessari treballar en edificis originals per superar la manca de confort que ocasiona l'avorriment, la malaltia de la vida quotidiana contemporània". •

Conveni entre la Federació Catalana de Tennis i el Col·legi d'Aparelladors L'acord té en compte Condicions exclusives en els abonaments • Quotes d'ingrés gratuïtes (tennis i gimnàstica) • 4 invitacions per a acompanyanls • Curs graluíl d'inciació al tennis (4 sessions) • Regal de la samarreta del club • Organització de campionats • Quoles especials per a lamílies Avantatges especials en els serveis Descomptes a les classes de grup (tennnis amb professor) a 20% laborables, de 8 a 16.30 h • 10% laborables, de 16.30 a 22,30 h • 10% dissabtes al mati • 10% addicional, si algun fill és a l'Escola de Tennis Descomptes en els tractaments del Centre d'Estètica • 10% 0 20% segons els traclamenis

I N F O R M A T

CURSET DE TENNIS D'ESTIU 2 setmanes de dilluns a divendres •Adults: 12.000 pies/curs. Intensiu - Tots els nivells 'Nens i joves Des de 4.500 ptesYcurs de 5 a 16 anys • Tots els nivells

FJCT.

FEDERACIÓ CATALANA DE TENNIS Barcelona Tennis Olímpic: Tel: 427 6500 Tennis Sant Joan Despi: Tel. 47712 00 Tennis L'Hospitalet: Tel. 335 7811 Centre Tècnic Cornellà: Tel 377 5136

NOTICIARI

El Congrés dels Diputats aprova la Llei de prevenció de riscos laborals El nou text legal crea una Comissió Nacional i una Fundació

1 ple del Congrés dels Diputats va aprovar, el passa! 15 de juny, el projecte de Llei de prevenció de riscos laborals, que previsiblement, entrarà en vigor a principi de l'any vinent. El text recull mesures generals sobre prevenció i planificació. La nova Llei estableix, per exemple, la creació d'una Comissió Nacional de Seguretat i Salul en el Treball, i també la creació duna Fundació que resolgui les necessitats de formació. Aquesta fundació, amb un pressupost de 10.000 milions de pessetes per als pròxims cinc anys, serà també l'encarregada d'arbitrar els mecanismes que evitin riscos en les petites i mitjanes empreses. Un mes abans, el 7 de maig, la revista Cercha va convocar un debat sobre el tema de la seguretat en la construcció en el qual van participar polítics i representants de la patronat, dels sindicats i de l'Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball. Durant el debat es van

La UNTEC organitza un seminari sobre sinistralitat La Universitat Tècnica d'Estiu de Catalunya (UNTEC) organitza, per al 20 i 21 de setembre, un seminari sobre Sinistralitat, Responsabilitats i Garanties en la Construcció, dirigit per Rafael Cercós, del Col·legi d'Aparelladors, i per Joan Vila, de l'Agrupació d'Arquitectes Pericials i Forenses del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. L'objectiu és presentar els canvis que comportarà el nou marc legal definil per la reforma del Codi Civil, la Llei d'ordenació de l'edificació i la Llei de l'habitatge. • analitzar els greus problemes de seguretat en el sector, un dels més castigals per la sinístralitat laboral. El president del Consejo General de la Arquitectura Tècnica, José Antonio Otero, va expressar fa seva preocupació pel fel que al nostre país el Govern no tingui prou en compte els professionals a l'hora de legislar sobre temes, com ara la seguretat, que els afecten molt directament. •

M O N O G R A F I E S

Sostres ceràmics

Nova entrega del 'Diccionari visual de la Construcció' La Conselleria de Política Territorial, la direcció general de Política Lingüística i la Universitat Politècnica de Catalunya acaben de presentar una nova entrega del Diccionari visual de la Construcció que ja ha estat tramesa als col·legiats. El Diccionari, amb gairebé 12.000 termes específics del sector de la construcció, és una eina adreçada a arquitectes, enginyers, aparelladors, constructors, professors i estudiants, que pretén aprofundir en la normalització lingüística pel que fa al sector. •

1 •7

\ À ;O

S'ü

Batimat abordarà l'impacte mediambiental del soroll

Recomanacions per al reconeixement, la diagnosi Í la teràpia de sostres ceràmics Institut de Tecnologia de lo Construcció de Catalunya (ITEC). Barcelona, 1995 118 pàgines Recomanacions per al reconeixement, la diagnosi i la teràpia de sostres ceràmics està en la finia de les anteriors publicacions editades per l'ITEC, que tractaven dels sostres fets amb biguetes de formigó, metàl·lics i de fusta. Aquest manual és una eina senzilla, adreçada als tècnics, per conèixer el comportament dels sostres ceràmics, amb vista a una correcta diagnosi i posterior aplicació de les reparacions corresponents. Presenta els tipus, característiques bàsiques i comportaments d'aquest tipus de sostres, i també una metodologia per poder-los reconèixer i avaluar-ne la seguretat. També s'hi descriuen les possibles solucions i les operacions de substitució funcional. Resulta especialment interessant la catalogació que es fa en l'annex B, dels diversos tipus de sostres ceràmics comercialitzats, ja que pot ajudar el tècnic a identificar el cas que estigui diagnosticant. L'annex C presenta, per la seva banda, una estimació dels habitatges construïts a Catalunya amb bigueies ceràmiques en el període comprès enire els anys 195011970. i el seu estat actual de conservació. •

Salvador Gili

El soroll i el seu impacte a la vida quotidiana de les ciutats serà un dels temes estrella de la pròxima edició de Batimat. La fira internacional Batimat viu, d'altra banda, moments d'expansió. La passada edició, celebrada el 1993, va viure una expansió del 40% en volum de participants, fet que ha provocat que per a l'edició que se celebrarà del 6 al 11 de novembre a París, Batimat torni a ocupar els dos parcs d'exposicions de la capital francesa, el de la Porte de Versalles (Batimat Construction) i el de Villepinte {Batimat Interclima). •

Sancions comunitàries en el sector del ciment L'Associació Europea del Ciment Cembureau i 41 empreses i associacions de productors i distribuïdors de ciment europeus (entre aquestes, les espanyoles Oficemen, Asland, Hispacement, Hornos Ibéricos, Corporación Uniland, i la Cía Valenciana de Cementos Pòrtland} han estat sancionats per la UE amb multes d'entre 32 i mig milió d'ecus per pràctiques contrànes a la competència, com ara intercanvi d'informació destina! a evitar incursions de competidors, fixar preus i controlar les exportacions. •

Aula Immobiliària, nou servei de formació continuada L'Associació de Promotors Constructors d'Edrficis de Barcelona (APCE) ha posat en marxa un nou servei anomenat Aula Immobiliària. Aques! nou servei consistea en un cicle de formactó i informack) continuada sobre qüestons fiscals, laborate, administratives, econòmiques, urbanístiques, legislatives, etc. El servei va adreçat a empreses i professionals del sector de la construcció tfhabrtaíges. •

L ' I N F O R M A T I U

. i ^ — ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ — ^ —

N O T I C I A R I

D E L

C O L · L E G I

A C T I V I T A T S

•KÜ9

Baffl [

El Col·legi mantindrà la seva activitat durant el mes d'agost, encara que de manera restringida, a causa de les vacances del personal.

• El Centre de Documentació tancarà del 7 al 25 d'agost, ambdós inclosos. La resta de dies del mes estarà obert els matins, de 9 a 14.30 hores.

• Les oficines del Col·legi estaran tancades a la tarda, durant tot el mes. • El servei d'Informació i Visats funcionaran només els matins. • La resta de serveis funcionaran de manera restringida, a l'efecte d'informació o de tramitació urgent.

• La Cooperativa Jordi Capell i la Cafeteria restaran tancades tot el mes. • Lesdelegadonsd'Osona, Bages-Berguedà, VatlèsOrientaliVallès Occidental, estaran tancades tot el mes d'agost. La delegació del Vallès Oriental obrirà el dimarts 1 d'agost, a l'efecte de visat.

Relació de factures per ala declaració de l'IVA Els col·legiats que ho desitgin poden passar a recollir, des del dilluns 3 de juliol, la relació de les factures del segon trimestre, per preparar ladeclaració de l'IVA. Aquesta relació també s'enviarà per correu. •

La delegació del Bages-Berguedà va celebrar, el passat divendres 9 de juny, el ja tradicional sopar en què participen la majoria dels col·legiats de la comarca i que, alhora, serveix com a punt de trobada amb els companys que s'acaben d'incorporar a la professió. La festa que va tenir lloc al restaurant Ramon, a Santpedor, va reunir 140 persones i va consistir en un lliurament de premis, sopar mariner i ball amb cantada d'havaneres. En l'apartat dels premis cal assenyalar el que es va lliurar al company Xavier Joves, cap de protecció civil

Atenció al públic de les oficines del Col·legi durant el mes d'agost

La delegació del Bages-Berguedà homenatja Antoni Casas

mmFm

de Manresa, per la seva tasca destacada en la lluita contra el foc del passat estiu. L'ex-presídent del Col·legi, Carles Puiggròs, va rebre també una distinció per haver desenvolupat amb entusiame, durant el seu mandat, e! procés de descentralització col·legial. E!s assistents van homenatjar i aplaudirtambé la dedicació d'Antoni Casas, que ha estat al capdavant de la.Delegació del 8ages-Berguedà durant els seus sis anys de funcionament i que enguany ha deixat pas al company Jaume Juanola.

Departament de Visats. Segona planta

El Dicccionari visual ja compta amb una segona entrega La segona entrega del Diccionari visual de la construcció, s'ha distribuït gratuïtament a tots els col·legiats per mitjà de L'Informatiu. Si encara no teniu el primer lliurament format per les tapes i els capítols 2 i 4, podeu passar a recollir-lo al Servei d'Informació del Col·legi. •

Obres oficials i Musaat Des del mes de juny ha variat el criteri per al càlcul de la prima complementària de l'assegurança en els casos de pagament ajornat. Anteriorment estenia en compte, en el moment del cobrament, el percentatge i la cobertura que estava en vigor en el moment del visat. Ara, es té en compte el percentatge i la cobertura que està en vigor en el moment en què el Col·legi emet la factura. •

Servei d'Iníormació. Planta baixa

NECROLÒGIQUES Ens dol comunicar a tots els col·legiats la defunció del nostre company: Fernando Bendala i Lucot col·legiat 1.209, esdevinguda el 23 de juny, als 73 anys.

Departament de visats. Segona planta

3 planta Col·legí d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

Cooperativa d'Arquitectes

Bon Pastor 5 Tel.: 414.63.55

Jordi Capell & *

FAX Model SF 2500

Discriminador automàtic. 10 memòries. Raport actualitat. Retrucada automàtica. Connexió contestador automàtic.

P.V.R 49.875

R OFERTA 38.900

- 10 memòries de marcada directa. - Alimentador automàtic de documents de 5 pàgines. - Retrucada automàtica.

P.V.R 62.997

P. OFERTA 49.900

N F O R M A T t U

Alimentador automàtic 10 fulls. Discriminador ANS/FAX. Tall automàtic de paper. Retrucada automàtica. Contestador. Microcassetle (60 minuts), P.V.R 69.900

P. OFERTA 59.900

S E R V E I S

C O L · L E G I A L S

DEMANDES

TREBALL

INFORMACIÓ: Pilar Cecília, tercera planttT Empresa de promocions

El coneixement d'idiomes: l'assignatura pendent Coneixt ments d'idiomes

Nivell d idioma c•stranger

100

•

ni • anges

35.19 • Cap idioma D3 idiomes • 2 idiomes • 1 idioma

S.,21

se.03 i.s<

CAP D'OBRA per portar la direcció d'obra de dos conjunts efectes de 90 habitatges a preu taxat. • Experiència minima de 5 anys en direcció d'obra dtiatxtatges. * Coneixements diniormàtica a niveü d'usuari. • Cal vehicle propi per a desplaçaments a Tobra (a les comarques de Barcelona). Mitja tomada de matins. Relació Bwral de set mesos (durada ds les obres). Soir 1.750.000.- brut/any negociables El Docde treball comporta la signatura d'obres. Raf.: SJ29

Empresa de serveis

Important grup Immobiliari

ARQUITECTE TÈCNIC per visitartesbobgues de les gasolineres i anaOlar les necessitats de canvis de localització de productes i cfisüSuc» de locals. Comprovar el merthandsing i adequar-to. • Es valorarà vocació comercial i íormaoó o experiència en obra civil. • Cal vehicle propi i disponibilitat de viatjar SQwit per Catalunya i Aragó. Contracte laboral per obra o servei. Sou: 2.000.000.brutfany (no negociables). I ncorporadó al mes de juTiol. Interessats contactar amb Francesc Marti'. TeL 280 6181 Ret: 5.330

O.CO 5.20

• .12

O.«

de Barcelona

CAP D'OBRA per portar la planificada i óreax de les otxes.seguwenldetsndustjialE.scíW^) de pressupostos, presentació i dfecuss» tf aquests amb la propietat i l'arquitecte. • Experiència de 2/3 anys en empresa constructora a peu d'obra I en tasques similars • Edat, de 25 a 30 anys. • Català pala! i esoit. DtsponÈitai de jornada par' Ma. lloc de treball a Barcelona i rodalia. Contrade laboral a relació liberal per obra. Renovable a índefreL Signarà obres com a facultatiu. Scv. 3500.000.- bnjtfany. Ret: 5.328

de merchandising

alemany altres

El Servei de Promoció i Mercat

grans. Si tenim en compte que

de 34,8%) i tenen molt menys

de Treball ha estudiat el perfil

aquest percentatge s'ha estudiat

nivell d'anglès que els altres

professional delsinscrits al ser-

sobre una mostra del col·lectiu més

tècnics (el 24,1% enfront del

vei i té dades actualitzades de!

jove podríem suposarqueel nivell

57,7%). En aquest mateix estu-

14,5% del col·lectiu, represen-

en conjunt po! ser notablement

di s'aprecia que es domina més

tat especialment pels més

inferior. Més de la meitat manifes-

el francès que l'anglès, cosa

joves.

ten tenir nocions de francès o an-

que confirmen també les nos-

Un dels paràmetres del perfil

glès i, molt pocs diuen que els

tres dades. Els idiomes són en-

Empresa de construcció

que cada vegada valoren més

dominen. A part d'aquests idio-

cara una assignatura pendent

RESPONSABLE

les empreses és el coneixe-

mes, el 8,2% diuen que tenen no-

de la professió. Les expectati-

ment d'idiomes, tot i que enca-

cions d'italià i alemany.

ves del mercat de treball i la

d'obres tfaslalt, pawnentaoo i u rbanittaoó de pelita i mitjana importància. Coordinació i contractació de maquinària i personal i gestions davanl r Administració. • Expenènoa mínima de tres anys en tasques similars. • Cal vehicle propi per fer viatges per Catalunya d'una durada de dos a cinc dies. • Edat, de 27 a 48 anys. • Idioma, català pariat Jornada oficial. Contracte laboral. Sou: 4.500.000-5.000.000.- bruVany. Rel.: 5,333

ra no es considera imprescin-

Curiosament, un estudi de

dible. De les dades estudiades

lïnstitutde Ciències de l'Educació

Unió Europea demanen més preparació per poder millorar

es desprèn que un 54,4% dels

sobre els itineraris ocupacionals

les nostres condicions de com-

inscrits no tenen un bon nivell

dels titulats tècnics revel .la que els

petitivitat

de cap idioma estranger i un

arquitectes tècnics que van aca-

36,2%, en té d'un sol idioma.

bar el 88-89 tenen més nivell de

Ascensió Gàlvez cap

Els joves indiquen quetenen

francès que la mitjana (un 44,2%

del Servei de Promoció

més coneixements que els més

el dominen enfront d'una mitjana

i Mercat de Treball

Important enginyeria

d'habitatges a Barcelona

COORDINADOR D'OBRA per treballat com a adjunt al cap de patrimoni immobiliari en radjixfcaaú, contractació I segumenl oobres de nova planta i reformes en el territori nacional (principalmenl a Catalunya). • Experiència de 4 a 5 anys a peu d'obra en constructora. • EdaL de 30 a 35 anys. • Vehicle propi • Dedcaoó exdusiva. Sou: 3.5OO.00W.000.000,-brut/arry negociables. Ret.: S.332

Empresa constructora d'obra industrial CAP D'OBRA o Imprescindible experiència miraria de 3 anys com a cap d'obra o ajudant en execució d'obres industrials. • Cal vefiiclepropi per fer desplaçaments per ràrea metropolitana. • Idjoma. català i castellà. • Edat. entre 27135 anys. Jornada oficial. Contracte laboral. Sou: 3.500.0004.000.0O0.- brutfany negociables.

Ret.: 5.334

A N U N C I S

^•™*"

S'ofereix

Es ven

TOPÒGRAF

ESTUDIANT PENDENT

APARTAMENT

DE PROJECTE

A VILASSAR DE MAR

Per a treballs de mesuramenls. aixecaments, implemeritació de projectes, replà ni ei gs d'obres i cubicadons.

Estudiant d'arquitectura amb estudi de serveis ofereix

Col·legial ven apartament 3 Vilassar de Mar. amb les característiques següents

• Sistemes lotaimenl informatitzats • Escales petites i grans 0 Qualitat i rapidesa

• Delineació de plànols per Cad • Perspectives professionals

• Rebedor. menjaDor-cuina lindependenl). dormiton. bany i terrassa • Zona enjaroïnafla i esportiva (2 piscines) • Placa de pàrquing gran

J. Costa Telèfon: 265 40 04

O. Marín Telèfon: 213 92 36

Contacte Telèfon: 436 31 59 (tarüa-rut)

Si vol compartir el seu despatx,

canviar-se

ordinador

o vendre la taula de dibuix i encara no ho tingut una resposta efectiva,

és que encara na ha trucat al telèfon dels Petits Anuncis TRUQUI'NS ARA 1 ANUNCIÏ'S A L'INFORMATIU Tel: 209 82 99-414 34 34

Es lloga

Es ven

Es fa

Es necessita

S'ofereix

DESPATX TOTALMENT

DESPATX BEN SITUAT

DELINEACIÓ DE PLÀNOLS

ESTUDIANT

DELINENAT PROJECTISTA

EQUIPAT

Arquitecte tècnic ven Oespati Es un

Estudiant d arquitectura tècnica s'ofe-

entresoJ situat al carrer Balmes |PI Molina). Característiques

reix per a;

Centre d'arquitectura, enginyeria i disseny lloga, per 60 000 pessetes mensuals, despatx totalment equipat i amb servei de secretaria, a arquitecte tècnic. Av. Príncep d Asiuncs. 56. àtic

Contacte Te^'on 415 63 96

• • • • •

65mCaietacoo Lluminós i tranquil Bona escala, amb conserge Preu 15200 pessetes

Contacte Telèfon 200 33 ií

• Delmeació de plànols • Experiència i rapidesa en el treball

Jordi Gualoe Telèfon 415*5 52 Fai 415 85 98

D'ARQUITECTURA

TÈCNICA

Es necessita estudiant d'arquitectura tècnica que estiguí acabant la carrera per a Oespati de construcció. • Ca) que ungui experiència en mesuraments. sistema Presto • Treball a temps parcial, preieribte de matins Xavier oe Ven Teiefan. 207 35 18

N F O R M AT

S'olereu delineant prciectista per a treballs d'arquitectura, amb• Eipenencia en Autccad versí) 12 • Experiència en 3DStue6o • Domini amb perspectna en alçada

Víctor de Diego Tesefon 234 53 94

AGENDA

ACTIVITATS

Curs internacional

Tècniques de rehabilitació i restauració del patrimoni arquitectònic L'Havana, del 31 de juliol al 4 d'agost

El coneixement dels criteris fonamentals d'intervenció, la realització prèvia d'un bon diagnòstic i l'elecció de les tècniques d'intervenció adequades són ía garantia d'un treball correcte. Quadre de professors • Xavier Casanovas • Mario Coyula t Pere Hereu • Víctor Marín • Nelson Melero • Isabel Rigol • Pedró Tejera • Jaume Rosell • Joan Ramon Rosell • Ramon Graus Organitza: • Col·legi d'Aparelladors de Barcelona • Universitat Politècnica de Catalunya • Cenlre Nacional de Conservació, Restauració i Museologia • Amb la col·laboració de la UNESCO i de l'Agència Espanyola - de Cooperació Internacional

L'objectiu fonamental del curs és obrir un debat per familiaritzar-se i contrastar les diferents maneres d'entendre el patrimoni arquitectònic mundial de diferents països, i d'actuar-hi.

Atès que en les primeres sessions Redacció de documents d'arquitectura tècnica hi va haver un bon nombre de professionals que no hi van poder assistir, el Servei Lingüístic del Col·legi organitza, per als mesos de setembre-octubre, un segon cicle. Als assistents se'ls lliurarà el manual Fitxes de Normalització Lingüística, editat pel Col·legi. Organitza: Servei Lingüístic. Professor: Uuis Buch, arquitecte i professor de català. Dates: del 14 de setembre al 26 d'octubre. 18 a 20.30 h. Preu: 8.000 pessetes Inscripcions: Servei d'Informació. •

Miní-cursos Els mini-cursos tenen [objectiu de donar a conèixer les eines informàtiques més habituals del mercat a un nivell basc, però suficient per al seu ús. L'import és comú a tots els mini-cursos {10.000 pessetes per a col·legiats i 14.000 pera no col·legiats) i també ta seva durada: 8 hores.

Experts amb una llarga trajectòria en la pràctica d'obra i en la docència universitària presentaran, en aquest curs, les seves experiències i els seus coneixements.

• Àrea I. Aspectes legals i criteris d'intervenció • 31 de juliol: Restauració i evolució històrica. Per a una concepció més àmplia de monument. Legislació de protecció i control del patrimoni arquitectònic i de promoció i geslió de la rehabilitació. Criteris de restauració i intervenció. •id'agosiïConèixerabansderestaurar. Arquitectura barcetoninas. XIX • Àrea II. Aspectes tècnics de la diagnosi i la intervenció • 2 d'agost: La diagnosi com a pas previ. Metodologia per la investigació constructiva i de diagnosi en àmbits específics. Eines de suport. •dia3:DiagnosiiintervencÍóenfonaments,mursiestructura horitzontal • dia 4: Patologia, diagnosi i tècniques d'intervenció en estructures de formigó. Tècniques de tractament d'humitats. Afectacions característiques per humitat en condicions de clima tropical Tindrà lloc a l'Havana, del 31 de juliol al 4 d'agost, de 9 a 12 í de 13 • a 16 h. Inscripcions: Preu: 100S USA, no residents. Servei Rehabilitació. Amèlia Marzal.

Redacció de documents d'arquitectura tècnica

Mini-cursos d'estiu i preparació de nous cursos d'informàtica

•Tractament de textos (Word) Com utilitzar el programa i treure profit del tractament de textos en poc temps. -De l'11 al 13de juliol, de 16.15 a 18.55 hores • Full de càlcul (Excel) Coneixements sobre Excel. -Del 18al20dejuliol.de 16.15a 18.55 hores. • Base de dades(Access) Coneixements sobre la base de dades Access. -Del 25 al 27 de juliol, de 16.15a 18.55 hores.

Cursos per al tercer quatrímestre de 1995 • Preparació de cursos Les persones interessades a realitzar algun curs d'informàtica durant el darrer qualrimestre de l'any, cal que ens ho facin saber, especificant el curs en què estan interessats i a quines hores. Aquesta informació ens ajudarà a dur a terme una programació de cursos, tenint en compte les necessitats del col·lectiu. En cas que hi esteu interessats, poseu-vos en contacte amb el Servei d'Informació del Col·legi.

Informació i inscripcions: Servei d'Informació. Planta baixa.

La Casa en Forma, a Barcelona

La mostra de pintura de Montse Rierola que s'exposa a Vic, fins al 16 de juliol, clou el cicle d'exposicions sobre pintura contemporània, coordinat per Juli Pérez. Horari: de dijous adiumenge de 17 a 21 hores. Dissabte i diumenge també de 12 a 14 hores. Delegació d'Osona. PI. Major, 6 de Vic. Telèfon: 885 26 11. •

Programa 1. Els mots: Terminologia específica. El lèxic sobre el plànol 2. La redacció: Registres lingüístics (administratiu i tècnic). Tècniques i mètodes. Criteris d'estil. Recursos. Convencions i qüestions gràfiques. Qüestions conflictives. Aplicacions pràctiques 3. Documents: L'informe: tipus i exemples. Altres models habituals: la carta, el certificat, la convocatòria, l'acta, el currículum, etc. Consideracions sobre els documents impresos: sol·licituds, fulis d'encàrrec, minutes, etc. La memòria i el llibre d'ordres. 4. Bibliografia i altres eines.

F O

Mostra pictòrica a la Delegació d'Osona

Maquetes d'alumnes de l'EUPB.a Terrassa L'exposició Per tenir la casa en Horari toma, organitzada pel Servei d'exposició: Rehabilitació del Col·legi amb De dilluns a divendres, de 10 a motiu de la campanya La Casa 14 i de 16 a 20 hores. en Forma, estarà oberta durant Sala d'Exposicions del Col·legi els mesos de juliol i d'agost, a la C/Bon Pastor, 5. Barcelona seu col·legial a Barcelona. Planta baixa. •

R M

La Delegació del Vallès Occidental acull fins al 28 de juliol, una moslra de maquetes elaborades pels alumnes de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona, curs 94-95. Horari: de dilluns a divendres de 9 a 13 i de 17 a 20 hores. Delegació Vallès Occidental. St. Francesc, 18 de Terrassa. Telèfon: 780 11 10. •

ACTIVITATS

Repetició del curs d'iniciació a l'especialització

Repetició del curs bàsic de gestió immobiliària

Project Manager en edificació i urbanisme

La viabilitat de la promoció immobiliària

En el sector de la construcció la (unció del project manager constitueix una de les noves perspectives, com a sortida professional dels tècnics dins del camp que els és propi: la gestió urbanística, la urbanització i la gestió immobiliària. L'objectiu del curs és el de donar una formació bàsica en economia, dret i gestió integrada del procés immobiliari, per tal d'iniciar-se en aquesta especialitat. Organitza Col·legi d'Aparelladors de Barcelona conjuntament amb el departament d'Organització d'Empreses de la Universitat Politècnica de Catalunya Professors Carles Puiggròs (ex-director de l'àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat). Jordi Vilajosana professor titular del departament d'Organització d'Empreses de la UPC). Francesc Solé (catedràtic de la UPC}. Francisco Javier Llovera (catedràtic de la UPC). Jordi Fernàndez (professor titular del departament d'Organització d'Empreses de la UPC). Albert Roca (project manager de l'Illa Diagonal) flalael Delgado (project manager del Palau Sant Jordi). Coordinadors: Carles Puiggròs i Francisco Javier Llovera Temarí • 4,6 i 13 de setembre: Introducció. Gestió i economia d'empresa • 18 de setembre: Introducció al dret d'empresa immobiliària • 20 i 25 de setembre: Direcció del procés de gestió urbanística • 27 de set. i 2 d'octubre: Direcció del procés d'edificació • 4 i 9 d'octubre: Definició i realització del projecte • 11 d'octubre: Contractació i subcontractació • 16 i 18 d'octubre: Realització d'obres • 23 d'octubre: Execució màrqueting operatiu • 25 d'octubre: Tancament de l'operació

Avanç de programa dels màsters 95-97 de la Fundació Politècnica de Catalunya • Relacions laborals Organitza: Dept. Organització d'Empreses, de la UPC Dates: D'octubre de 1995 a juny de 1997. Preu: 250.000 cada curs • Assegurances Organitza: Dept. Organització d'Empreses, de la UPC Dates: D'octubre de 1995 a juny de 1997. Preu: 250.000 cada curs • Valoració de béns i taxació de danys Organitza: Dept. Organització d'Empreses, de la UPC Dates: D'octubre de 1995 a juny de 1997. Preu: 250.000 cada curs • Direcció I organització d'empreses de la construcció Organitza: Dept. Organització d'Empreses, de la UPC Dates: D'octubre de 1995a]unyde 1997. Preu: 350.000 cada curs • Arquitectura del paisatge Organitza Dept. Urbanisme i Ordenació del Territori, de la UPC Dates: Del 9/10/95 al 21/06/96. Preu: 450.000 pessetes cada curs • Projectacló urbanística Organitza: Dept. Urbanisme i Ordenació del Territori, de la UPC Dates: Del8/01/96 al 30/03/97. Preu: 1 rcurs: 660.000,-2n: 330.000 • Estructures arquitectòniques Organitza: Departament Estructures a l'Arquitectura, de la UPC Dates. Del 9 10'95 al 21/06/96. Preu: 350.000 pessetes cada curs • Gestió urbanística Organitza Dept. Construccions Arquitectòniques I, de la UPC Dates: Del 16/1095 al 15/06/96. Preu: 510.000 pessetes • Valoracions immobiliàries Organitza Dept. Construccions Arquitectòniques I. de la UPC Dates Del Oi l1/95 al 3012/96. Preu: 505.000 pessetes TeJèfon d'informació: 902 23 97 90

El Servei de Promoció i Mercat de Treball inicia amb aquest curs, una línia de formació en gestió dividida en tres àmbiis: la gestió immobiliària, les tècniques de gestió empresarial i les habilitats directives. En aquest curs es donen els coneixements bàsics per a estudiar aspectes diversos de l'anàlisi de les inversions immobiliàries com són el juridico-!egal,e)fiscal, el financer i el de màrqueting. Organitza: Servei de Promoció Temari i Mercat de Treball i Dept. d'Or- t Introducció jurídico-legal • Esganització d'Empreses (UPC) tudi socioeconòmíc i de mercal Professors: Jordi Feméndez, • Intermediaris financers i tribuJordi Vilajosana, Demelrio tació fiscal «Anàlisi de la inverOchoa i Manel Vilaplana sió* Casos pràctics I, II, NUVI

Dates: del 4 de setembre al 25 d'octubre, dilluns i dimecres, de 19 a 21 h. Durada: 30 hores. Lloc: Sala d'Actes del Col·legi. Matrícula: 50-000,- col·legiats i 75.000,- no col·legials

Coordinador: Fco. J. Llovera Dates: del 5 al 28 de setembre, dimartsidíjous,de18.3Oa21h.

Inscripcions: Finsal'11 d'agosl al Servei d'Informació. •

Matricula: 35.000,- col·legiats i 45.000,- no col. Fins a l'11 d'agost al Servei d'Informació. •

Cursos i seminaris Problemes del Romànic Anglès especialitzat Postgrau en dret ala Universitat de Lleida en arquitectura immobiliari i urbanístic La Universitat d'Estiu de Lleida Cursos en anglès per L'Institut d'Educació Contínua de la Universitat Pompeu Fabra organitza un diploma de postgrau en Dret immobiliari i urbanístic. Inici del curs: 24 d'octubre. Matrícula: 310.000,- Preinscripció: fins al 21 de juliol. Informació: IEC. Marc Aureli, 22. Telèfon: 542 18 00. •

Arquitectures per a escales complexes

a organitza el seminari Problemes del arquitectes, estudiants i profesRomànic a la Catalunya Vella, a lasionals de la construcció a Seu d'Urgell, del 17 al 21 de juliol. Anglaterra. Informació de dates i cursos: Informació: Vice-rectorat de Relacions Institucionals i Serveis de Abacus CEASA. 26 Great Pulteney Street, Bah, Avon. Campus de la Universitat de Ueida. BA2 4BU England Telèfon: 973 70 21 06 • Telèfon: 44 1225 42783. •

Universitat Tècnica d'Estiu

Fires i congressos El cas dels sostres

La Fundació Narcís Monturiol i el Adigsa i la Generalitat de CaCol·legi d'Aparelladors entre d'altres talunya, organitzen conjuncol·legis professionals organitzen, tament el 1 r congrés El cas deis com cada any, la Universitat sostres. Experiències i persTècnica d'Estiu de Catalunya, que pectives, que tindrà lloc a Barlé lloc a Sitges. Cal destacar els celona, al Palau de Congressos seminaris següents: del 9 a l'li d'octubre. • Sinistralitat, responsabilitats i Secretaria Tècnica. Ap. de garanties en ta construcció. Correus 94038, 08080 Barce• Dies 20 i 21 de setembre. lona. Telèfon: 246 49 68. • • Eixamples i nous creixements: Elements dinamitzadors de la ciutat a la mediterrània Bolònia acull, del 18 al 22 d'oc• Dies 25 i 26 de setembre. tubre, la seva tradicional fira soU Universitat de Girona Pep • L'exercici professional bre la indústria de la consFortià organitza el curs Interven- i el lliure mercat trucció, SAIE'95. cions en el paisatge, del 17 al 21 - Dia 27 de setembre. Pz. Costituzione, 6. 40128 de juliol, a la Facultat de Ciències Informació: Bologna. Itàlia. Experimentals. Informació: Sra. Fundació Narcís Monturiol. Telèfon: 051/282 111. • . Raquel. Tel. 972/41 80 28. • Telèion: 415 52 36. •

El IEC de la Universitat Pompeu Fabra organitza un diploma de postgrau en Arquitectures per a escales complexes, adreçat a professionals de l'arquitectura i l'urbanisme. Inici: el 27 d'octubre. Informació: IEC. Marc Aureli, 22 de Barcelona. Te!. 54218 00. •

Intervencions en el paisatge

SAIE'95

F O R M

GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciarse en aquesta secció. BIT PUBUCIDAD Marta Meca Telèfon: 410 45 55

ESTRUCTURES

FLUIDS f i

FUSTERIA H

> CATALANA,S.A.

Monen* sense retracció. Rehabilitació

Industrial Química Parrot,s.a.

C/ Santander, 42-48. Nau 39. 08020 BARCELONA Te(.278 2 6 8 6 F a x 2 7 B 2 7 1 1

SERVEIS K3 l|— • • • g DISTRIBUÏDORA MADERERA, S A . ;

ARMADURES PREFABRICADES P

SERVEIS PER AL PROJECTE Dcscnvoiupamcni tie proje Delineació CAD i manual Escaneiat i vcciorització de plànols Pioner b/n i color Aixecaments d'estat actual Topografia Perspectives Rcdering/Animació 3D Gis/ Bases de dades Etc...

Podes • DM-620 - Contrapiacats i tota dass de tus tes per l'ebenislerla i decoració Gavà: Tel. 638 22 40 -Fa* 63B 22 45 Manresa: T B I . 873 32 62 -Fan 873 70 12

AÏLLANTS

Navès Industriales Forjados-Cerramlentos ChaielsParkings Centi Pantala etc.

INFORMÀTICA

LUtfcl·l· TOMS LAS SOUCKWE EH USUMEHT0 E VfímBÓH

KtTUUL

CYPE

HORMIPRESA

CYPE CATALUNYA

ALMOGÀVERS. 66. 7? A

INGENIEROS

TEL (93) 485 1 1 0 2 03018 BARCELONA

IPEIRILUÏI/A PERFILES LIGEBOS, S.A. ESTRUCTURES METALICAS LLEUGERES PER A COBERTES Cl. La Llacuna, 162 - 08018 Barcelona Tel. 401 96 71 Fax 300 90 15

HUMICONTROL S/L ,^ ^ ^ ^ Fm ^ • ^ • P

TÈCNICA TRABER D'ELECTROOSUOS1S-FOFIESI5 PER A HUMITATS DE CAPIL·LARITAT

4 P ^ - N E T E J A 1 RESTAURACIÓ DE

PEDRA NATURAl

L·igLJr

^ ^ ^ ^ S UORTER PER ASSECATGE DE «a«a^«'aiwí SOTERRANIS C/ Padilla, 240 • 08013 Barcelona Tel. (93) 455 61 91 - Fan (93) 436 72 85

KAT'RCE BSQT S.L. IMPERMEABILCACIONES ESPECIALES COM RESINAS DE POUURETANO MONOCOM PON ENTÈS EXPANSWAS PARA JUNT AS DE K0RMIG0N, PANTALLAS, ETCAiaa6n. 166. enlr.. 2.*- Oi

Rda. San Anlonlo 49 Tel. (93) 423 80 44 FAX 426 06 71 08011 BARCELONA

O . Tones y Amat 3 Tels. 318 33 77- 412 14 40 08001 BARCELONA

GEOTÈCNIA! [RAaiHEKTPcRAKUUiïMS

&*\ e GESTIÓ \ SEBVElS TÈCNICS GEOLÒGICS - SONDEIGS GEOLÒGICS - CÀLCUL 1 ESTUO1 GEOTÈCNIC - PROJECTES MEDIAMB1ENTALS Serveis i preus competitius Mirailers. 7. erilresoi la. - 08003 Barcelona Tel. 319 22 36

PREFABRICATS I

sas

K FÍORÍ TÈCNIQUES DE RESTAURACIÓ I CONSTRUCCIÓ

jg/amgn

•\B Jk

D1SENO Y CALCULO DE ESTRUCTUR/\S

"Jfl

Relioilarw

m^K

COfltlrEBKlTA

SOUCtTE D1SCO OE PJ?OMOA/flí. EVALUACION GRATUfTO C/ Guuniia Civil, 22 Est. 2 pi Tel. l%) 393 13 61 ta\: |96) 393 23 (í:

1 ASFALT, TKRRES DE RESINES 1 PINTURES ESPECIALS

'ROGRAMA INFORMÀTIC

_EXTRAFORT_ Tel i W i y J S Í Í O

F J . Ull 746 1? l í

laboratori ACREDITAT per la neralitai de Cilalunya pel control de qualitattíeI edificació i els seus

PAVIMENTS ::

Prefabricades de Hormigón, S.A.

P-Tütij,) Bift^ l<* OSDJD BARCELONA

LABORATORI DEL (/ALLES

POL IND. FO.NT DELRADIUM, DURAN 1 REKALS.28 «400 GRANOLLERS TEL 1931840 09 99 FAX.849 26 9Í

Bernadí Pass,:^ ,1,- Sani J - m . 12U Wml tia.-.ulon;] TrI.:458r>3U0· Fux: 207 71 75 Mobiliari d'oficines

CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS

GEOTÈCNIA Eines i serveis per a l'enginyeria del sòl

FUSTERIA Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

FLUIDS Aixetes, bombes, tubs.canalons

ESTRUCTURES Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres

AÏLLANTS Aïllaments, impermeabilització i recobri-

INFORMÀTICA Informàtica aplicada a la construcció

PREFABRICATS Prefabricació i construcció industrialitzada

REVESTIMENTS Paviments i revestiments

SERVEIS Serveis aplicats a la conslrucció

REPORTATGE

ENDERROCAMENT

EDIFICI

LA P A U

Un darrer acte emotiu ibrillant L'enderroc és probablement el treball menys co-

ta fase del procés, quan milers de tones de runa

negut dels que es realitzen en el camp de la

cerquen un destí més útil a la societat que

construcció i tanmateix, en aquests moments, és

l'acumulació indiscriminada als abocadors. Però

objecte d'un important debat i d'una profunda

per als tècnics, que ens dediquem fonamental-

transformació. La producció de residus de la

ment a construir, l'espectacle de la demolició té

construcció es genera fonamentalment en aques-

alguna cosa que no ens deixa mai indiferents.

i ha dues grans transgressions en l'enderroc d'un edifici. En primer lloc, des del punl de vista de l'estabilitat, representa exactament el contrari del que s'aprèn a les escoles; és el treball sistemàtic de debilitament dels elements estructurals que seran sotmesos a esforços per als quals no han estat calculats i que els provocaran el col·lapse. Per arribar a la darrera fase, però, cal mantenir l'estructura en situació provisional d'equilibri. Dit d'una altra manera, cal determinar amb precisió quan es produirà l'esfondrament i garantir que no succeirà durant els treballs previs i, per tant. amb personal a l'obra. La segona transgressió és d'ordre social. L'habitatge és sagrat i inviolable. En l'enderroc, en canvi, es realitza la màxima violació: la seva destrucció. Quan es visita una demolició es poden contemplar les intimitats dels seus habitants, els espais més privats on encara s'entreveu la vida dels seus ocupants. L'obra nova és freda i uniforme; l'enderroc mostra les diferències, els colors, els pa-

—

Obra:

Enderroc de la torre numero 80

Ubicació:

Barri de la Pau. Barcelona

Pro m olor;

ADIGSA. Departament de Benestar

Responsable:

Joan Estrada, arquitecte.

Social de la Generalitat de Catalunya Miquel Rojo, arquitecte tècnic Diagnosi estructura:

Carles Buxadé i Joan Margaril

Projecte i direcció voladura:

Jean Benazet, CEBTP-CEMEREX

Col·laborador;

Antonio Lucena

Contractista:

ROINER

Càrregues:

JEMANSA

Control càrregues, línies 1 detonants:

NOBEL EXPLOSIFS / France

Control d'obra:

BUREAU VERITAS

Superfície:

7.038 m2

PEM/CEM:

59,37 M pessetes

Data voladura:

22 (fabnl de 1995. a tes 16 h.

pers pintats, els rastres del mobiliari. í mostra també la contigüitat dels espais i de les vides; una proximitat que tan bé va saber captar el dibuixant Ibànez a la famosa Rue del Percebe. Potser per això, els tècnics senten una mica de pudor davant de l'enderroc i l'han acabat deixant en mans dels especialistes, una mena d'enterramorts específics de la construcció. L'envelliment del parc d'habitatges i especialment la proximitat de la fi de la vida útil dels polígons dels anys 60 i 70, obre necessàriament una expectativa de creixement extraordinari d'aquests processos. L'adequació de les tècniques als nous models d'edificació (gran alçada, estructures de formigó) representa una important aposta. L'enderroc per explosius és encara, aí nostre país, una excepció. En els propers anys assistirem, però, a una gran proliferació d'aquesíes actuacions. Aquest és tan sols l'aperitiu. •

N F O R M A T I U

Anàlisi arquitectònica: Joan Sabaté Estudi Econòmic: Aumedes & Pena Fotografies: Chopo

REPORTATGE

ENDERROCAMENT

Criteris per a l'enderroc Joan Estrada Arquitecte. Cop de Programa El barri de la Pau va ser construït el 1976 per Nnstituto Nacional de la Vivienda i, actualment, forma part del parc administrat per Adigsa. Amb motiu de l'esfondrament de l'edifici del Turó de la Peira, Adigsa va inspeccionar la totalitat del seu parc. En el decurs d'aquest treball, i concretament en la Pau, els arquitectes Margarit i Buxadé, encarregats de fer-ne l'esludi, van arribar a la conclusió que totes les torres de 16 plantes s'haurien de reforçar contra el vent, i que. també s'haurien de reforçar elements estructurals. Això representava actuar sobre un 1% en el cas més favorable i un 40% en els blocs més deteriorats. Tres d'aquesles torres van donar un resultat que no oferia garanties de seguretat quant a la seva estabilitat i requerien una actuació que, si bé era realitza-

ble, tècnicament era difícil d'aconsellar tant per la despesa necessària com per la seguretat del resultat final. Adigsa va optar per plantejar l'enderroc i substitució de les tres torres més afectades. Les torres són de planta rectangular, de 17,5m. x 23m., de 16 pisos d'alçada i amb un total de 60 habitatges i 9 locals comercials cadascuna. Un cop decidit l'enderroc, calia optar per un mètode. L'enderroc d'un edifici com aquest amb mètodes tradicionals és perillós ja que s'hauria de procedir per fases, manual i mecànicament, ja que ni la maquinària més moderna pot arribar a aquestes altures. I sempre amb el risc que es produís el col·lapse sobtat de l'estructura, ateses les peculiars característiques estàtiques de l'edificació de què es tracta. D'altra banda, la proximitat de les altres edificacions del barri, no feien factible l'ús de sistemes econòmics d'enderrocament. Afegint a aquests inconvenients el tràfic de camions i maquinària pesant pel barri durant tres o quatre

EDIFICI

LA P A U

mesos i l'augment de la contaminació ambiental tant per la pols com pel soroll en aquest mateix període de temps, va fet considerar que el mètode més idoni era l'ús de voladures controlades.

derroc dins del seu barri. L'operació es va fer de manera segura amb el resultat desitjat, amb la caiguda i replegament de les runes al mateix indret que s'havia calculat. L'enderroc de Vierzon va fer veure que aquesta podria ser la solució per als blocs del barri.

Per aprofundir en el coneixement d'aquests treballs es va fer una revisió, amb vídeos, de voladures recents realitzades a l'Estat i a l'estranger. Més tard, el 12 d'octubre, es va presenciar una voladura a Les Minguettes, un barri suburbial a les rodalies de Lió. Es tractava de l'enderroc de 10 blocs de 14 plantes. L'operació es va dur de manera metòdica i estricta. El dia 22 de) mateix mes estava prevista la voladura d'una edificació molt similar a Vierzon. Es tractava d'una torre de 17 plantes i en la qual, a només 5m., hi havia una caseta de calefacció que no podia ser enderrocada. Davant d'aquesta possibilitat i atesa la gran similitud de l'operació a fer, d'acord amb la direcció d'Adïgsa, es va convidar dos representants de l'Associació de Veïns de la Pau a presenciar i avaluar l'ús d'aquest sistema d'en-

El sistema d'enderroc per voladures controlades, és més espectacular que perillós. L'afebliment estructural es limita solament a les perforacions que es necessiten per a la col·locació de les càrregues explosives i a l'eliminació dels envans per permetre el pas del cablejat i dels murs de les façanes corresponents als pisos on es fa la càrrega, per evitar la sortida descontrolada de les runes; i a la desconnexió de les caixes d'escales i ascensors, punts forts verticals, de la resta de l'estructura a enderrocar. Estudiant el factor econòmic, que fins ara no s'ha considerat per davant dels de seguretat i molèsties, es va veure que l'operació és més barata que l'enderroc tradicional. A partir de 8 plantes i en condicions normals, l'enderroc amb les vola-

A Planta baixa

J 1

Identificació dels nivells a dinamitar

I N F O R M A T I U

^ ^ ^ — ^

0 Enderrocs manuals

Planta tipus

IS Creus de Sant Andreu

REPORTATGE

ENDERROCAMENT

dures controlades és el més econòmic. Les molèsties als habitants més propers a l'àrea es redueixen a haver d'estar unes hores fora dels habitatges, a suportar 10 minuts de pols i a tenir tallats, en aquest cas concret, tres carrers durant un dia. La recollida de la runa es fa de manera més ràpida, ja que és a l'abast dels camions, que en menys de 15 dies poden haver acabat l'operació. •

Precisió i Habilitat Pierre Burguiere Enginyer Escola Central de Porís Dtor. regional del CEBTP-CEMEREX La tècnica de basculatge no era plantejable, tenint en compte el context urbà moll dens. Tan sols la tècnica de fulminació (caiguda vertical de l'edifici sobre si mateix) podria ser aplicada. Per assegurar la caiguda, es va posar a punt, sota la direcció de Jean Benazet, una tècnica basada en un ràpid assoliment de la velocitat de caiguda des que s'inicia

el tir; una seqüència d'encesa molt curta, a fi d'assegurar aquesta velocitat; i una fragmentació important de l'edifici amb un gran nombre de petites càrregues que té com a efecte la disminució dels efectes nefastos que comporta l'onada de xoc i les vibracions. L'anàlisi de desenes de demolicions ha permès definir, d'una banda, les lleis d'assoliment de la velocitat pel que fa a l'edifici i, de l'altra banda, les lleis de trajectòries segons els retards d'encesa de les càrregues a les diverses zones de l'edifici. Les diverses fases de l'obra de demolició van ser les següents: • tria dels nivells a minar: planta baixa i entresol, i pisos 3r, 7è i 13è. • fase de neteja en aquests nivells: es demoleixen mecànicament o manualmenl els elements no necessaris per a l'estabilitat de l'edifici. En el cas de la Pau, només es van conservar els pilars de formigó armat després d'haver demolit tots els murs i envans de maons. • fase de reforçament: es duu a terme de manera conjunta amb l'ante-

EDIFICI

LA P A U

rior i consisteix a emplaçar reforçaments provisionals per assegurar l'estructura un cop demolits els murs i els envans. La posició i el nombre d'aquests reforçaments, constituïts en general per creus de Sant Andreu de fusta, es defineixen a partir d'un estudi d'estabilitat i comportament de l'edifici respecte al vent. • fase de perforacions: consisteix a realitzar les diverses perforacions per l'emplaçament dins dels pilars. • fase de minament: les càrregues se situen en 6 línies diferents i es connecten amb microretards, la qual cosa permet d'assegurar la seqüència d'encesa triada a fi de garantir la caiguda vertical orientada en la direcció imposada per les construccions que cal conservar. f col·locació de proteccions: s'instal·len dispositius de protecció en tres nivells per tal d'evitar els desordres que comporten Ses projeccions: -• protecció en el punt de sortida sobre les parts d'estructura minades; - protecció de la zona perifèrica dels pisos minats;

•- i protecció de les façanes dels edificis més propers (a menys de 50 metres). Aquestes proteccions consisteixen en blocs de palla, reixats o geotèxtils. La protecció de les xarxes soterrades es realitza per mitjà d'un terraplenament reforçat eventualment amb travessers de fusta o pneumàtics vells. En el cas de l'edifici de la Pau, les característiques de la demolició van ser les següents; • càrregues explosives: 569. • pes total d'explosius: 62 kg. Càrregues elementals de 75 a 150 grs. • càrregues repartides en 6 línies connectades al dispositiu seqüencial d'encesa, cosa que permet assegurar, mitjançant retards entre línies i microretards en el nivell dels encebs de les càrregues una ràfega d'explosius en menys de 450 mil·lisegons. Cal destacar que el dispositiu d'encesa utilitzat, permet que tots els detona

R E P O R T A T G E

E N D E R R O C A M E N T

dors siguin activats elèctricament abans de l'explosió de la primera càrrega. Això és de gran importància a l'hora d'evitar el risc de ruptura de línies elèctriques dels enceps. L'estudi de la seqüència d'encesa, confirmat per simulació, permet imposar a la caiguda de l'edifici, si cal, una lleugera desviació en relació amb la caiguda vertical, una desviació sovint imperceptible a la vista però no negligible pel que fa a l'esglaonament de la runa. En aquest edifici de la Pau s'havia imposat una lleugera orientació de la caiguda en direcció a la Gran Via, per allunyar-la de les construccions existents al darrera. L'ordre d'encesa té lloc, de manera general pel que fa als nivells minats, des de la part inferior de l'edifici cap a dalt i en cada un dels nivells minals, partint del centre cap a la perifèria. La precisió obtinguda en la consecució del resultat desitjat respon a gairebé 200 demolicions realitzades per l'empresa, en les quals s'ha comparat

l'anàlisi de les imatges reals amb les simulacions teòriques. El conjunt d'aquestes dades ha permès establir lleis que relacionen la posició i la importància de les càrregues, els retards entre les càrregues i les línies per establir les equacions de trajectòries de l'edifici. Tenint en compte aquests estudis i el nivell assolit en el control reforçat i exhaustiu dut a terme durant l'execució dels treballs, la demolició amb explosius ha esdevingut un mètode fiable, net i econòmic pels edificis de gran alçada a l'interior d'un entorn urbà crític. Resulta important, d'altra banda, en aquest tipus d'operacions que existeixi una relació de confiança i bona col·laboració entre el mestre d'obres, la direcció facultativa, la direcció del projecte, l'empresa encarregada dels treballs i les oficines de control. L'obra de! polígon de la Pau va resultar, en aquest aspecte, exemplar, i no podem sinó felicitar-nos de !a qualitat del treball, desenvolupat per part de tots en terminis molt curts gràcies a la col·laboració eficaç de tots els actors. •

E D I F I C I

P A U

La solució més coirecta Caries Buxadé i Joan Margarit Catedràtics d'Estructures L'espectacularitatd'aquest enderroc va impressionar molta gent. Aquesta emoció ens va recordaries deficiències que vamdetectarquan vam estudiar la patologia d'aquest bloc. I també ens vam reafirmar en la necessitat de ser precisos en l'anàlisi estuctural perpodersubministara l'Administració els elements suficients de judici per a prendre una decisió encertada. En el cas concret del bloc núm. 80 de la Pau, aquest formava part dels tres edificis que s'han de substituir a causa de l'elevat cost de la seva reparació. En efecte, quan va sorgir el tema de les blguetes fabricades amb ciment aluminós, es van revisar totes les torres del polígon. Les biguetes es van trobar en

perfecte estat com hoconfïrmen els trencaments fets en laboratori. En canvi, el formigó fabricat in situ pera pilars i jàsseres va donar resultats molt irregulars que van obligar a una recerca exhaustiva. Els resultats van marcar dues famílies d'edificis, una primera amb problemes de resistència en un percentatge baix (3-8%) I una altra, la dels tres blocs, amb un alt nombre de pilars (30-45%) que s'havien de reforçar. A més, els blocs presentaven un problema de travament al vent, que no existia en una de les direccions principals dels edificis en faltar-hi les jàsseres de travament. Tots aquests aspectes sumats donaven uns costos de reparació molt alts en aquests tres blocs, pel nombre de pilars a reforçar. Aquesta ha estat la història d'uns càlculs i avaluacions que han volgut donar la solució més correcta ai cúmul de problemes humans que es posen de manifest en l'acte de la demolició./

R E P O R T A T G E

ENDERROCAMENT

Gestionar els residus Josep Maria Gonzàlez Barroso Àrea de Medi Ambient i Construcció de l'ITEC. La millora en la gestió dels residus originats en els processos constructius és un objectiu principal per a la protecció del medi ambient. El decret 201/1994 promou aquesta gestió, basada en la minimització í l'oblenciódel màxim aprofitament dels residus, sobre l'alternativa de la deposició en abocador controlat. La minimització dels residus fa més complex el procés d'enderroc. S'ha de fer una selecció prèvia que té per finalitat obtenir materials el més homogenis possible, per facilitar el reciclatge i recuperar elements en el millor estat pera reutiützar-los. El conjunt d'aquestes operacions determinen uns canvis en lestècniquesdedemolició. Ara.janoes

tracta d'enderrocar, sinó d'una acció coordinada de desmuntatge) enderroc. Aquest nou procés de demolició, més atent a les exigències medlambientals, l'anomenem desconstrucció. És en aquest sentit que la demolició pervoladura deia torre de la Pau resulta sorprenent. La voladura és un sistema intensiu de demolició que produeix residus molt heterogenis, dels quals se n'aprofiten menys dels que es podrien obtenir si s'hagués executat una desconstrucció. Fa més d'un any que l'ITEC treballa en una metodologia de desconstrucció d'edificis. En el moment actual es desenvolupa un estudi sobre la validesa tècnica i econòmica de la desconstrucció aplicada a un cas concret, la torre número 80, i es compara amb les possibilitats reals de la voladura controlada. El resultat de l'estudi es podria aplicarà d'altres edificis que calgui demolir, com és el cas de les dues torres més del barri de la P a u v

E S T U D I

EDIFICI

PAU

En la seqüència fotogràfica es pot apreciar amb claretat el procés de l'enderroc. La tieflagració s'inicia per la base mentre que les plantes superiors explosionen quan ja s'ha iniciat la caiguda. A la tercera i quarta fotografia es pot veure clarament la lleugera inclinació de la direcció de caiguda cap a la Gran Via, la forma de núvol de pols indica també aquesta trajectòria. A les darreres instantànies es veu com els fragments de les plantes superiors són considerablement grans. Això es deu al fet que la seva destrucció es produeix únicament per caiguda, a diferència de les plantes inferiors on el mateix edifici actua com a massa, i esmicola I compacta els fragments.

E C O N Ò M I C

L'execució d'una obra d'aquestes característiques al nostre país requereix actualment d'un tractamenl particular, tant en el projecte com en l'execució. La selecció de i'equip, es va realitzar en tres fases: prospecció de mercat per saber quines empreses s'hi dediquen; primers contactes amb sol·licitud de currículums d'experiència prèvia; selecció fina! de tres empreses que ofereixen tot el paquet complet, projecte i execució amb preu, terminis i planificació. Finalment, i pe! procediment negociat de les tres ofertes demanades, es va considerar que hi havien dues empreses que, combinades, podrien dur a lerme amb totes les garanties d'èxit l'operació. Per al projecte es va triar la francesa CE8TP per la seva experiència, mentre que per l'execució es va triar la catalana ROINER, per la seva implantació territo-

rial, experiència i coneixement del món dels explosius. L'adjudicació definitiva no es va fer, però, fins que es va tenir el consentiment de les dues empreses i l'acord previ de la realització coordinada dels treballs per ambues parts. No hi va haver cap problema en aquest sentit. En l'anàlisi més concreta del cost de les parts de l'obra ens sorpèn que la part més espectacular de l'operació representi sols un 10% del total, control d'explosius, perforació, càrrega i execució de tir, mentre que les lasques d'enderroc tradicional s'emporten el 42,5% del total. També és considerable el percentatge que representa el cost del projecte i control respecte del cost de l'obra, 29%. La incidència del projecte i control respecte del total oscü-la entre el 6 i el 8%. La repercussió del cost per m2 i per m* està feta per a tota l'obra enderrocada, 7.038 n f i 21.114 m 3 .

Pies m>

Ptes Total m! Milions

%Tot

PROJECTEICONTROL Projecte d'execució Direcció d'obres Direcció facultativa col. Control explosius ex tir Total

736 945 156 554 2.451

265 315 52 185 817

5,60 32,46 6,65 38,55 6,38 1,10 3,90 22,61 17,25 100,00

9,43 11,20 1,85 6,57 29,08

OBRA ENDERROC Deconstrucció Proteccions Perf. càrrega explosius Transports Total

3.591 1.197 299 898 5.985

1.197 399 100 299 1.995

25,27 60,00 8,42 20,00 5,00 2,11 6,32 15,00 42,12 100,00

42,57 14,19 3,55 10,63 70,95

TOTALCOST

8.436

2.812

59,37

100,00

I N F O R M A T

Prefabricados de Hormigón, S. A. P.Q Torras y Bages, 106

Tel. (93) 345 88 50 Fax: (93) 346 17 13 08030 BARCELONA Ezequiel Solana, 24 (Portal 2) I 9 D Tel: (91) 407 61 33 Fax: (91) 377 17 50 28017 MADRID

CU Deseo recibir mayor iníormación D

Ruego visita representante

Nombre

Dirección Población Tel

D.P.-