INF950715 by sia16

Núm.74 SEGONA QUINZENA JULIOL 95 150 PTA

•NFORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS >n Pastor.5 OS021

BARCELONA

ï ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Tel. 414 33 11 - 209 82 99 Fax 414 34 34

Delegacions a Vic, Manresa. Granollers i Terrassa

Sabadell assumeix un paper capdavanter amb la nova zona urbana de l'Eix Macià La ciutat de Sabadell viu, en els darrers anys, una 0 I C història de la ciutat. El que fa menys de 20 anys profunda transformació, tant en l'àmbit urbanístic, ^H era una zona de deficient urbanització i horta com en el social i econòmic, amb l'objectiu de suburbial ha esdevingut el nou focus comercial i consolidar-se com una de les grans ciutats de Catalun- de serveis de la capital vallesana, un espai envoltat pel ya. La principal aposta d'aquesta transformació és Parc de Catalunya, zona verda que satisfà una llarga l'Eix Macià, el procés urbanístic més important de la reivindicació ciutadana. •

El sector de la construcció accelera la seva recuperació

Els municipis podran exigir projectes amb manteniment

El sector de la construcció a Espanya comença a redreçar, poc a poc, el seu camí després de dos anys, 1992 i 1993, de creixement negatiu'amb un -6% i •7,5%, respectivament. El sector de l'edificació va augmentar, l'any 1994, la seva producció en un 1,2%, mentre que les previsions situen aquest índex en el 2,5% per a aquest any 1995 i en el 2,9 per a 1996. L'edificació residencial, afavorida per la baixada dels tipus d'interès dels préstecs hipotecaris, i l'enginyeria civil són els motors de la indús7 tria de la construcció. • •

La Generalitat acaba d'aprovar per decret el Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals que planteja, per primer cop al nostre país, la necessitat d'incloure l'estudi dels costos d'explotació i manteniment de l'edifici a construir dins dels projectes d'obres gestionats pels ens locals. Aquest reglament, promulgat pocs dies després d'haver-se publicat la nova Llei de contractes de les administracions públiques, especifica que els edificis han de mantenir-se i inspeccionar-se sota la supervisió de tècnics g de designació municipal. • •

Consell de Redacció: Anioni Camila. Carles CafUfta. J w Gay i Ramon Pi*g Coordinació: Carles Cartafti RwlteftB g p PucunA Fotografiï: Jwer Giró» Die. Crepa Wmintatracfc uwsenai Alemany. FotÒUU: Mga.fcnpresstú:Romargra). Olpòttt legal: B-*2389-199l. ISSH: 11K-ÍK2 Puoficittt BIT-Pubiaa»3 Josep Tanafleüs. 155. 08029 Baraüona Tel <KH555.Fai_ O339 75. EDÍTAJ CoLJegi tTApwefl·Joft I Arqutttett» Tècnic» ó» Barcelona. Bon Paàof, 5 06Q21 B a r a t ™ Tel 209 82 99. Fat *uMWOïona:PLMajor,6.IKaoVic Tel 885 26 H. Btge*e*guedt. Plana •X rOm. 6.082*0 U r c s a . ToL 872 97 99 Vriè* Orient* JcsepUntert. 25.08400 Grtnoterv T d B7S 01 7E Vtfes Ocddcnttt SviFnrKesc 16-08221 Tcnaoa TeLTBOn 10. JUNTA DEGOVBW: PnddtnL· B e n * OdxM. SocnUri: Xmw Banail Cooptadora: Orioti A^JMO. T n t o n r JoMp IL Uesuy Vonte: Atwi Ufmi boa. Joan MM. U n T H K J Sima i X n w O » IMeB*tc Otona: 6 « T * ttojuen Baget B í k J « Juw«la VBM« Or.-

Les Torres de l'Eix Macià: una aposta de futur Els ajuntaments catalans tomen a ser protagonistes de L'INFORMATIU. En aquest cas, però. no es tracta només de la promoció d'un edifici aïllat, sinó de tota una operació de gran transcendència tant en l'àmbit local com en l'equilibri general del territori del país. El reportatge d'aquest número de L'INFORMATIU analitza les Torres de l'Eix Macià de Sabadell, com a exemple concret d'aquesta intervenció urbana i que representa, però, el conjunt arquitectònic més destacat de l'operació. /

15 a 19

ASSEGURANCES LORENTE La festa d'aniversari del vostre fill

Les morositats a les eomunilats de veïns

En la nostra societat, des de l'activitat niés quotidiana fins a l'operació mercantil més complexa són fets susceptibles d'assegurar. Aquestes deu vinyetes són alguns exemples de les moltes situacions que Corredor/a Lorente ha anal resolent al llarg de més de trenta anys d'història. Els danys que pugui fer el vostre gos

Una assegurança mèdica a mida

Una pèrdua de beneficis imprevisible

Kl futur dels vostres ben lligat

Les "responsabilitat!d'un pàrquing

Un viatge que no heu pogut realitzar

Des de l'any 1962. la Correduría de Seguros, C. Lorente, s.l. treballa oferint serveis d'assessorament i gestió de contrades d'assegurances, amb la llibertat i la fiahilitat que els dóna poder proposar els productes de qualsevol companyia, ja sigui nacional o estrangera. A Corredoria Lorente ajudem a racionalitzar les despeses, assessorem sobre qualsevol dubte i gestionem les pòlisses que se'ns vulguin confiar. Per això disposem d'un gran equip de professionals, des d'un departament propi d'enginyeria per a la verificació de riscos a una assessoria jurídica pròpia. No dubteu a demanar-nos-en

informació.

Carrer de Rafael Casanova. 73. lr. 3a. Apt. de Correus 47 08750 MOLINS DE REI • Barcelona Tel. (93) 668 28 41" • Fax (93) 668 62 07

l'n munt de menjar fet malbé per falta de corrent

El risc d'unes mudances

.VÍÍ/JJ Irisin' 1)GS: J-197 Conct'itmk'S A-·i.sL·Hiirtwa.'s tk' Rcs[x»isahilitat Cihl i Ciiucíó SL'guns Art 15 í/í'/ 9 1992 tic .ÏO d'abrü

EIX MACIÀ, SABADELL Sabadell viu, en els darrers anys, una profunda transformació, tant urbanística com social i econòmica, amb l'objectiu de consolidar-se com una de les grans ciutats de Catalunya. La principal aposta d'aquesta transformació és l'Eix Macià, el procés urbanístic més important de la història de la ciutat.

Sabadell es reafirmaamb l'Eix Macià La ciutat vallesana vol esdevenir un centre comercial, de negocis i de serveis

'Eix Macià de Sabadell va començar a gestarse l'endemà de les primeres eleccions democràtiques, el 1979. El creixement extraordinari de Sabadell entre els anys 50 i 70, que va quadruplicar la seva població fins a arribar als 190.000 habitants, va generar importants problemes urbanístics i d'equipaments que es van accentuar amb la crisi del sector tèxtil, el majoritari a la ciutat, de final dels 70, que va afectar greument tots els estaments de la cocapital, junt amb Terrassa, del Vallès Occidental. Una de les primeres preocupacions del nou consistori va ser arranjar urbanísticament la ciutat. Sabadell va abordar el seu futur immediat amb els ulls posats a l'Eix Macià. El que avui és l'Eix Macià i el Parc de Catalunya era aleshores una zona de deficient urbanització i horta suburbial de 44 hectàrees que els veïns del barri de la Creu Alta reivindicaven com a zona verda. El primer ajuntament democràtic va assumir la reivindicació i va emprendre les primeres accions per tal d'adquirir un sòl qualificat d'urbanitzable i requalificar-lo com a verd, ja fos per compra, primer, o per expropiació forçosa, després. L'Ajuntament va aconseguir el 80% dels terrenys del Parc de Catalunya i Eix Macià el 1989, any de l'eufòria constructiva prèvia als Jocs Olímpics de 1992. Sabadell, però, es plantejava el seu futur al marge de les operacions olímpiques, atès que no es volia que la ciutat caigués en un procés de suburbialització i esdevingués un barri industrial i dormitori de Barcelona. L'ajuntament volia que el sector terciari fos el motor de la diversificació i rellançament de la ciutat. Així. dotar Sabadell d'un gran centre de serveis beneficiaria la indústria local, actuaria de contrapès a la macrocefàlia de Barcelona i en faria un element d'equilibn dins de Catalunya. L'Ajuntament va dissenyar, llavors, un pla de desenvolupament de l'operació que va aprovar les modificacions del pla general que fan del Parc de Catalunya una zona verda i permeten l'aparició

Millorar el centre històric, nou repte L'Ajuntament de Sabadell té previst de canviar l'actual fesomia del seu centre històric amb un conjunt d'obres pressupostades en 3.342 milions de pessetes. Amb l'objectiu de sufragar aquestes obres, l'Ajuntament de Sabadell ha aconseguit una subvenció europea de 1.100 milions dins el programa Urban d'intervenció en zones urbanes. La renovació del centre, concebuda per l'Institut per al Desenvolupament Estratègic de Sabadell, està estructurada en set programes d'actuació: la urbanització del sector de les Tres Creus, la transformació de !a zona central en àrea de vianants, la renovació dels carrers de comunicació amb el centre, la transformació del mercat central, un pla d'equipaments culturals, la construcció d'equipaments socials i un pla de formació. •

Un optimisme que s'encomana Salvador Navarro Arquitecte tècnic. Delegat del Col·legi al Valtès Occidental Sabadell ha afrontat molt bé el seu futur al marge de les operacions olímpiques. Laciutat es trobava a les portes d'esdevenir una ciutat industrial i dormitori davant l'oferta cultural i de serveis de Barcelona. Aleshores va apostar peresdevenirel centre d'una realitat metropolitana del Vallès i poder presentar una oferta de serveis que va més enllà de la realitat es-

tricta de la ciutat. Sabadell assumeix el paper de capdavantera i, com diuen els experts, de contrapès a Barcelona per ajudar a equilibrar el territori. L'eix Macià es planteja com un centre de serveis que potenciaelsectorterciari i actua coma motor de tot un procés de reactivació que és un reflex del dinamisme de tot el Vallès. I això s'aconsegueix tot conjugant tres

aspectes bàsics: el lúdic, el de serveis i el residencial. És indubtable que aquesta operació s'ha venut força bé i el sector privat s'hi ha apuntat amb optimisme fent inversions de tota mena. Això ha provocat u n efecte rebot que ha esperonat els diversos agents del sector i ha contribuït a crear un clima favorable que s'encomana a tota la comarca-

I N F O R M A T

del sector terciari a l'avinguda de Francesc Macià. "Ei caràcter supramunícipal de l'operació i el paper de Sabadell com a element equilibrador del territori, va aconsellar que l'Ajuntament comptés amb el suport de la Generalitat", puntualitza Carles Prieto, director del Consorci per al Desenvolupament de l'Eix Macià creat pel consistori i l'Incasol amb la missió de fixar els objectius de l'operació, els mitjans que requeriria i la participació de cadascun dels socis. L'Ajuntament de Sabadell considerava que l'Eix Macià era una iniciativa destinada a aconseguir tres grans objectius segons Carles Prieto: "ordenar físicament un sector de la ciutat; urbanitzar e! Parc de Catalunya recollint una vella aspiració ciutadana: i crear un centre terciari com a àrea d'influència econòmica per ajudar a superar l'estancament de la ciutat i convertir-ia en una capitaf real. en un centre de serveis i en un potent centre comercial i de negocis". •

EIX

M A C I À ,

S A B A D E L L

Antoni Farrés: "Els ajuntaments s'han de mullar de veritat" econòmica dels ajuntaments9 Calia buscar alternatives. A més a més, hi havia un altre factor: Sabadell anava quedant envoltat de grans superfícies comercials d'extraradi. Va arribar un moment en què, des del punt de vista comercial, la ciutat exportava compradors. Nosaltres vèiem la possibilitat d'invertir la tendència i aconseguir que la gent de fora vingui a Sabadell a comprar. Estem en contra d'aquestes implantacions fora del nucli urbà i no solament pel que fa a les grans superfícies comercials. La nostra actuació es fa dins de la ciutat i ens ajuda a consolidar la trama en contra del que fan els altres, que desestructuren. D'altra banda, una gran part dels que vénen a l'Eix també van al centre històric de la ciutat, que ara és la nova prioritat. Hem aconseguit un programa Urban (1.100 milions a fons perdut) per fer tota la rehabilitació integral del centre de la ciutat. És evident que alguns sectors de l'estructura comercial de dintre s'ho miraven amb un cert recel, però no s'adonaven que una cosa és el que neix amb vocació metropolitana i una altra el consum intern, per al qual s'ha d'anar cap a un altre tipus d'oferta més individualitzada, més personalitzada.

'any 1979, quan es proclamen els ajuntaments democràtics, l'espai que avui ocupa el Parc Catalunya i l'Eix Macià de Sabadell era un gran buit al bell mig de la ciutat, qualificat com a urbanitzable i amb unes expectatives econòmiques molt grans. De 'fet, l'Ajuntament de Sabadell va començar a comprar els terrenys com a edificables. Al final, tot i els pocs diners de què disposen en aquest país els ajuntaments, s'engega aquesta operació, es paga el parc i encara s'inverteixen diners en altres llocs de la ciutat. - Sembla un joc de mans, oi? •- No, perquè en aquesta anàlisi hi falta un element capital que va ser la reivindicació popular durant l'última època del franquisme, demanant que aquest espai havia de ser zona verda. A més a més, resulta que en un antic pla, aquest tros havia estat destinat a zona verda i el pla del 1978 no ho acabava de modificar... és clar!, els propietaris tampoc s'atrevien a demanar la llicència d'obres. Suposo que això és el que fa que no estès edificat. Va ser la reivindicació popular la que va salvar l'espai del parc. També va ser important la gestió de l'Ajuntament. En aquell moment hi havia una crisi molt forta. Els propietaris del sòl no invertien i, d'altra banda, quan l'Ajuntament va posar al corrent la hisenda municipal es va trobar que hi havia gent que devia anys i anys d'impostos. Hi va haver propietaris que van preferir vendre abans de posar-se al dia amb els impostos. És a dir, es va ordenar l'urbanisme i la hisenda i es va aconseguir un preu de compra molt bo.

llat i que, a més, li venia la segona trompada. Llavors va sorgir la fórmula d'intentar diversificar l'estructura econòmica. Això és, potenciar els serveis per equilibrar una mica el sector industrial.

"L'Eix Macià no és un treball de laboratori sinó que es va redefinint en contacte amb el sector privat"

- Parleu de tres objectius: connectivitat urbana, zona verda i implantació d'un centre terciari...

-Costa decreure que els tres objectius s'haguessin produït alhora, perquè encaixen com si haguessin estat pensats per a aquest lloc.

•• Ens hem de situar en aquells anys. Hi havia hagut un pla de reestructuració del sector tèxtil que a Sabadell s'havia aplicat de manera molt intensa. Va arribar al començament dels 80 en què hi havia una altra crisi que, a diferència d'aquestes últimes que han estat més de tipus financer, era clarament industrial. Per tant, teníem un sector tèxtil mig desmante-

•- Tan purs, ja et puc dir que no. Potser, es tractava més de formulacions. Els fets ens van conduir cap al sector serveis. De tota manera, hem aprofitat els moments de crisi per comprar terrenys, sòl... hem manat més com a propietaris de sòl que no com a ajuntament. Això és una realitat. El vell Marx tenia raó. Els que manen són els propietaris, bé de la terra, bé dels mitjans de produc-

F O R M

ció. En aquells moments es van iniciar tres operacions importants: l'Eix Macià; la plaça d'Espanya; i el polígon de Can Roqueta. Volíem potenciar el sector serveis a l'Eix, la indústria amb un polígon de promoció municipal i, també, actuàvem en habitatge. Aquestes són les tres operacions que el fet de tenir sòl ens permet, com a ajuntament, tenir

una actuació més enllà del que és habitual. - Però existia realment una demanda d'un eix terciari tan potent? -- Des del punt de vista del comerç probablement no, però respecte al parc hi havia una demanda claríssima. Deixeu-m'ho exposar-ho al revés. Per fer un parc d'aquestes característiques, d'on es treuen els diners amb la situació

- Quins han estat els elements que han fet possible l'èxit de l'operació? •- Hi ha hagut diverses coses que han portat a la bona fi de l'operació: una, que ens hem entès amb la Generalitat. Per tant, dues institucions fent de padrins actius d'una operació com aquesta és un coixí suficient perquè es prengui seriosament. Dues: la gestió. Hi ha hagut moments en què l'operació era quasi cronometrada. El fet de poder lligar primer la implantació d'uns grans magatzems i a continuació tenir el projecte el suficientment madur com per poder-ne treure a concurs unes altres peces havent lligat, però, prèviament la primera, et permet els resultats que s'han donat. És evident que hi ha un aspecte importantíssim de gestió. Això incideix també en un altre aspecte, no solament la bona col·laboració entre administracions, sinó entre el sector públic i el privat. L'Eix Macià no és un treball de laboratori, sinó que hi ha un marc general que es va redefinint en contacte amb el sector privat. - Aquest model és exportable o bé és circumstancial d'un moment? -- Defenso un sector públic potent

EIX

M A C I À ,

S A B A D E L L

que, a més a més, incideixi i actuï de veritat sobre les ciutats. Crec que hi ha hagut un cert abandó de responsabilitats per part de l'Administració, polser per un complex mal entès en relació amb la iniciativa privada. Els governs són per manar. Perquè manin bé, però, que manin i prenguin decisions, i no perquè vagin fent bullir l'olla. Els ajuntaments han d'intervenir activament i nosaltres defensem aquest model, que és un model definit prèviament i penso que exportable. Els ajuntaments s'han de mullar de veritat. -- L'Eix Macià té una doble lectura: local i metropolitana...

per empènyer en una mateixa direcció es dóna a Sabadell. Aprovem les coses per unanimitat. - Quant ha costat l'operació? -- Diners de pressupost municipal per a l'Eix Macià: zero. De l'operació de l'Eix en surten uns diners que van per al Parc i amb la mediació comercial de Vimusa, cap la promoció d'habitatge públic. Per part de la Generalitat, els beneficis són per fer un altre parc a la ciutat: el Parc Taulí.

"Els governs són perquè prenguin decisions i no perquè vagin fent bullir l'olla"

"He arribat a la conclusió que manen més els urbanistes que, per exemple, els advocats"

•• L'Eix neix amb vocació metropolitana. Apostem per un model de regió metropolitana policèntrica amb ta intenció de consolidar subsistemes metropolitans. Cal pensar que el Vallès Occidental és la comarca amb més inversions industrials en els últims anys i més tecnologia i investigació. Així, intentem crear un centre de decisions que, d'alguna manera, faci de nucli d'aquest àmbit més gran. Aprofitant que hi ha un Banc Sabadell que té les oficines centrals en el mateix Eix Macià, volem intentar si pot jugar més un paper de centre de negocis. Això es va fer en un model difícil, el dels Jocs Olímpics, en

- Heu fet de promotors... sou un empresari d'esquerres? - Ser d'esquerres és tenir clar un sistema de prioritats. L'Administració

què totes les tendències anaven dirigides cap al model capgrós. Per tant, l'operació de l'Eix Macià té un valor afegit, que és procurar frenar la tendència de concentrar-ho tot cap a Barcelona. - De fet, aquest és un model metropolità però potser també un model d'ordenació de Catalunya. •• Sí, és clar. És el discurs del paper de les ciutats mitjanes i de la necessitat d'equitibrar Catalunya amb ia xarxa de ciutats mitjanes. Són ciutats que la seva força estava en la indústria, com ara en la tèxtil i també la del metall. Què fan Berga, Manresa i Mataró? Quin paper hi juguen? - Hi ha hagut molta proporció de planificació respecte a! temps d'execució. •- Però això passa amb tot, com més temps restes en l'etapa de planificació i preparació, més ràpida és l'execució.

- Això està bé perquè els dóna capacitat per anar-se adaptant. •• Segur que en el futur haurem de fer una relectura de l'Eix o adequar-lo a les noves necessitats. Mai no pot ser una peça estàtica, acabada... ja m'agradaria saber els usos que tindrà l'Eix d'aquí a 50 anys! L'urbanisme és una cosa molt important. He arribat a la conclusió que manen molt més els urbanistes que els advocats, per exemple. El territori és potentíssim. En definitiva, és l'únic que queda. També he après que si ets propietari, manes molt. Això són les dues o tres coses que he après en aquests últims anys. Pel que fa a la nostra actuació, crec que no hi ha massa secrets, potser un, que és de tarannà de la ciutat; de cara a fora això és una pinya i, en tot cas, quan aconseguim una cosa ja ens discutirem i ens posarem d'acord. Aquest mecanisme d'actuació col·lectiva de tots

pública també pot ser un agent econòmic i jugar amb les regles del joc que entre tots hem establert i amb les eines de què ens hem dotat. Jo faig d'empresari d'esquerres i la diferència està, bàsicament, en la utilització dels guanys, de les plusvàlues. En el moment en què no te les quedes, i les reinverteixes, tornes a la població una cosa que ella t'ha donat, no amb impostos, sinó per mitjà de la gestió que has fet. Un cop decidides les prioritats, cal deixar pas a la gestió. •

Joan Sabaté/Carles Cartanà

NO BAIXEM LA GUARDIA Instal·lacions de seguretat i d'alarma; caixes fortes; circuits tancats de TV, cameres, monitors, òptiques, seqüenciadors d'imatges, videoporters; detectors de moviment, de presència, de fum, de fuites de gas, de temperatura; centrals de detecció d'incendis i de robatoris; aïllament contra el foc, segellants intumescents, portes tallafoc, vidres paraflames i de seguretat, llums d'alarma i d'emergència.

Registre ITEC de Materials

Especificacions, característiques, marques, normativa...

Tot ho trobaràs al Registre ITEC de Materials.

-OLOGIA DE LA CONSTRUCCIÓ DE CATALUNYA 08018 Barcelona Tel. 93-309 34 04 Fax 93-300 48 52

P U N T S

V I S T A

F I R M A

L ' A P U N T

Insuficiències de la crítica d'arquitectura Sitvia AJcoba o es pot respondre de manera directa a la pregunta sobre si existeix avui la crítica arquitectònica sense acceptarne les evidents insuI ficiències. La complexa qüestió es pot contestar amb raons de tres tipus: polítiques, metodològiques i mediàtiques. En primer lloc, és evident que el context de la crítica és el de la geografia de la democràcia. Només cal comprovar quins són els llocs on s'han desenvolupat les tradicions crítiques o on se situen les editorials més influents. Cap país sense un procés democràtic consolidat pot aspirar a generar una proposta rellevant en el camp de la crítica. Els nuclis de la crítica abandonen els llocs on manca llibertat. Saxl, per exemple, va traslladar a Londres la biblioteca fundada per Warburg a Hamburg coincidint amb l'ascensió nazi. En aquest senlit, l'Espanya del segle XX, en la qual la democràcia no s'ha consolidat fins fa poc, no ha facilitat la generació d'una sòlida tradició en l'àmbit de la crítica.

"L'Espanya del segle XX no ha facilitat la generació d'una sòlida tradició en

Una altra interpretació cau dins del terreny del pensament i de les metodologies. Al nostre país, hi ha mancat, a més a més, una tradició de rigor, un sòlid mecanisme científic d'acumulació i crítica del saber. Geogràficament i culturalment perifèrica, Espanya ha quedat al marge dels grans salts i mètodes de la cultura moderna. No és casual que crítics arrelats a la tradició britànica, com Gombrich o Witlkower, hagin utilitzat

l'àmbit de la crítica" com a referències metodològiques els criteris de rigor desenvolupats en els textos de Wittgenstein o de Popper. Aquí, en canvi, ha predominat l'activitat individual, la promoció de preteses genialitats, la impossibilitat d'un treball continuat. El cas d'Eugeni d'Ors és paradigmàtic d'aquest context.

Una última gran raó radica en la insuficiència mediàtica. Si fos possible superar els dos obstacles anteriors, partint d'una situació democràtica consolidada i amb les eines metodològiques necessàries, ens trobaríem amb una insuficiència greu respecte de les possibilitats en els mitjans d'expressió. Ocupant la cultura un lloc secundari en els mitjans, les possibilitats d'expressió de la crítica són mínimes. Encara que existissin crítics rellevants i qualificats, les possibilitats per arribar al propi context i per participar dins del panorama internacional són poques. En aquest sentit, Barcelona és en desavantatge respecte a Madrid, on almenys existeixen algunes revistes d'arquitectura --EI Croquis, Arquitectura Viva i A&V-- que faciliten l'expressió de la crítica. Si hi afegim el menyspreu pel treball intel·lectual i la poca disponibilitat dels tècnics de l'arquitectura per acceptar la crítica, l'estat de la qüestió no es presenta gaire atractiu. • JOSEP MARIA MONTANER Arquitecte i crític d'art

Habitatges garantits i estratègies de mercat Is promotors iniI cien una nova estratègia: els habitatges tindran una garantia. Això els donarà una I pàtina de qualitat i farà que n'augmenti la demanda. D'aquesta manera el comprador tindrà la seguretat que qualsevol defecte que aparegui, previst en els termes i àmbit de la garantia, li serà reparat de manera immediata, cosa que li transcendirà en benefici seu, encara que el cost d'aquesta garantia li sigui repercutit en el preu de l'adquisició. Això portarà conseqüències sobre la responsabilitat civil professional, sense esperar a que entrin en vigor els projectes legislatius que parlen de responsabilitats i assegurances en la construcció. Serà més barata l'assegurança de responsabilitat civil? El promotor farà participar els facultatius en el cost d'aquesta assegurança? Introduiran les asseguradores canvis en e! control de les obres? Quina incidència tindrà tot plegat sobre l'estructura actual de competències i responsabilitats? Una vegada més sembla que el mercat acabarà establint les regles del joc. •

INSTRUCCIONS: Heu de resoldre les definicions numerades 1 anar ratllant les síl·labes dels mots-resposta en la graella de l'esquena. Les síl·labes que queden sense ratllar formen

íl M m

el nom de la província on es pot admirar el castell de la fotografia. A la columna de color dels mots-resposta hi trobareu en acròstic el nom del municipi on es troba.

MAR

CAR

MO VELLS LLA

LLIN

TÀS

SAR

DOS

PLO

LAR

PUR , TELL

BRE i EN

BEL

LID

LIR

DAR TERM

DEFINICIONS: 1. Operari de la construcció amb grans coneïxements de l'ofici de paleta. 2. Posar un munt de runa en un seguit de sacs. 3. Enderrocar un edifici amb aluminosi. 4. Amb la mateixa temperatura que un altre cos amb el qual es compara. 5. Instruments que tracen visuals horitzontals. 6. Perfil metàl·lic amb una secoó en forma òe L 7. Unitat de mesura de la intensitat del so que

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

pot arribar a sentir Toida humana. 8. Guspira despresa d'un cos en combustió. 9. Línia imaginària que marca el limü definit per una porta. 10. Encarregat d'una obra de poca envergadura. 11. Arrambar la bescara d'una cosa contra una altra. 12. Castiga efs daus de cara a la paret per sempre més. 13. Instrument que comprova la verticalitat d'un element constructiu. 14. Sap de roto i t'ajuda un manobre.

N F O R M A T

PREMSA

Per una càtedra d'economia de les ciutats Milton Santos, professor de geografia humana de la Universitat de Sao Paulo, ha fet una proposta que caldria considerar amb atenció: la creació d'una disciplina universitària dedicada a l'economia de les ciutats. Aquesta nova disciplina analitzaria i estudiaria com s'organitzen les ciutats des del punt de vista productiu i com els diversos agents de la vida urbana hi troben el seu lloc. Avui dia. afirma Santos, és impossible dur a terme un estudi global i aprofundit d'una ciutat. En primer lloc, per l'enorme volum que adquireixen; en segon lloc, per la multiplicitat de variables que intervenen en la seva vida i per la rapidesa amb què es produeixen les transformacions. I, tanmateix, per compondre l'economia d'un país, cada cop és més necessari captar el que signifiquen les ciutats. Podria ser, fins i tot, una de les àrees d'excel-lència de! nostre sistema universitari. I no oblidem que es tracta d'una àrea amb un mercat potencial molt elevat. El món cada cop és més una xarxa de ciutats, • Francesc Santacana AVUI 6 de Juliol 1995

NOTICIARI

E C O N O M I A

El sector de la construcció a Espanya comença a redreçar el camí. El 1994 va augmentar la seva producció un 1,2%. Les previsions per a aquest any situen aquest índex en el 2,5% i en el 2,9% per a 1996. L'edificació residencial i l'enginyeria civil són els motors de la indústria de l'edificació.

La construcció dobla el ritme de creixement El sector augmentarà la seva producció un 2,5% el 1995 gràcies a l'alça del subsector d'habitatges l sector de la construcI ció experimentarà en el | conjunt de l'Estat espanyol, un creixement del 2,5% durant aquest any. I Per al 1996 s'espera I que es mantigui la tendència iins al 2,9%. Durant 1994 i segons les dades facilitades per l'ITEC, la producció va ser positiva amb un tímid creixement de l'1,2%, inferior a les previsions inicials a causa de la important retallada de la inversió pública. L'any 1994 posa fi, d'aquesta manera, a l'etapa de creixement negatiu del sector durant 1992 (-6%) i 1993 (-7,5%). La recuperació de 1994 ha vingut de la mà de la construcció residencial, molt afavorida per la baixada dels tipus d'interès dels préstecs hipotecaris (prop de 6,5 punts entre el desembre de 1992 i juliol de 1994), per la contenció dels preus i per la presència del Pla de l'Habitatge 1992-1995 (el 47% de l'oferta total són habitatges oficials o protegits). El nombre d'habitatges visats (271.000) ha augmentat en un 24% mentre que el valor de la producció ho ha fet en un 3%, atesa la constatació d'una certa tendència a la baixa de les superfícies mitjanes dels habitatges.

Tendència expansiva Les previsions per a 1995 són d'un manteniment d'aquesta tendència expansiva (+4%), atès el fort ritme de creixement dels visats en els primers mesos de l'any (es preveu visar uns 290.000 habitatges durant 1995). Tot indica, però, que els augments experimentats pels tipus d'interès hipotecari i l'acabament del Pla de l'Habitatge 1992-1995 podrien comportar una nova moderació de la demanda que faria frenar la producció a mig termini. El segon gran motor del creixement del sector de la construcció va ser el subsector de l'enginyeria civil, que ha experimentat un augment de la producció del 1.5V Les previsions, a principi d'any, eren més optimistes a causa del gran augment de les licitacions (20.4%). El 1994, però, les retallades en la despesa pública han fet disminuir el creixe-

LA CONSTRUCCIÓ A ESPANYA PRODUCCIÓ ANUAL 4,0

"I 1993

1994

«•4

1995

INVERSIÓ TRIMESTRAL

Europa continua creixent amb moderació L'ITEC va participar a final del mes de juny passat en la reunió semestral d'Euroconstruct, organització que agrupa entitats privades d'arreu d'Europa dedicades a l'anàlisi de la marxa de la construcció, que es va dur a terme a Londres. Durant aquesta conferència, Euroconstruct va destacar que els cinc països més grans d'Europa (Alemanya, Gran Bretanya, Itàlia, França i Espanya) mantindran un nivell de creixement sostingut. Durant aquest any i el que ve, el volum de la construcció en cadascun dels cinc països creixerà, llevat d'Alemanya, que tindrà una forta caiguda des del 7,5% de augment de 1994 fins al 5,2 de 1995 i al 2,2 de 1996. Gran Bretanya viurà un creixement

feble (3% el 1994, 0,7% el 1995, i 1,1% el 1996), mentre que Espanya protagonitzarà el segon augment més important després d'Alemanya, amb un 2,5% el 1995 i un 3% el 1996. França i Itàlia, tinalment, superaran el seu creixement negatiu (0,3% i 3%, respectivament) per assolir uns moderats augments de la producció durant els anys 1995 (1,2% i 0,8%) i 1996 (2,5 i 2,1). Un dels trets interessants del període 1994-1996 és la proximitat entre els índexs de creixement del producte interior brut (PIB) i els de la construcció per a tot el grup dels cinc grans, fet que normalment no s'espera en aquesta etapa del cicle econòmic.

L ' I N F O R M A T I U

ment previst. Per a 1995 s'espera un cert redreçament (+2%) si l'inici de les obres que han estat licitades, durant 1993 i 1994, i que no han estat encara contractades, esdevé una realitat. La rehabilitació i el manteniment d'edificis va ser un dels subsectors més estables, amb una variació positiva del 5%. Les previsions per als pròxims dos anys són de manteniment o augment d'aquest ritme de millora en un subsector que representa el 20% de! total de la producció de la construcció. Pel que fa als edificis no-residencials, aquests han mantingut el seu mal comportament, que s'allarga des de 1992. La construcció d'immobles per a serveis, com ara naus industrials o oficines, va palir el 1994 un descens del 7% després que el 1992 caigués un 5% i el 1993 ho fes un 14%. Per a 1995 i 1996 es preveu un comportament molí poc actiu d'aquest subsector, amb un descens de la producció del 2% i 1%, respectivament. •

NOTICIARI

Els habitatges hauran de demostrar un nivell d'habitabilitat més alt

El futur del manteniment als ajuntaments L'Administració local podrà exigir l'anàlisi del costos d'explotació en la fase de projecte

a Generalitat, pocs dies després d'haver-se publicat la nova Llei 13/1995 de contractes de les administracions públiques (BOE 19/5/95), ha publicat el decret 179/1995, pel qual s'aprova el Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals (DOGC 23/6/95). Aquesta darrera disposició té un interès especial, ja que dins l'àmbit autonòmic desenvolupa aspectes del manteniment de! patrimoni públic que la llei estatal no ha tingut en compte í que podem considerar força innovadors. Per primer cop. una norma planteja al nostre país la necessitat d'incloure l'estudi dels costos d'explotació i manteniment de l'edifici a construir dins dels projectes d'obres gestionats pels ens locals. Si bé, no s'especifica l'obligatorietat d'incloure l'estudi com a documentació de projecte, obre les portes a què qualsevol ens local pugui exigir aquest tipus d'estudi previ. Convé ressaltar que aquesta disposició no fa més que encetar el fil del cost global i de les exigències que, en l'àmbit europeu, les administracions públiques porten a terme amb tres objectius especííics: en primer lloc, la millora de la qualitat de la imatge pública i dels serveis que presten, mitjançant la conservació del patrimoni edificat. En segon lloc, la limitació d'encàrrecs d'edificis excessivament cars de mantenir. I, per últim, la reducció dels costos d'explotació

i manteniment dels pressupostos anuals, a partir de la correcta elecció dels materials i les solucions constructives en la fase de projecte. D'altra banda, concreta alguns aspectes del manteniment posterior dels immobles. En concret, especifica que els edificis han de mantenir-se i inspeccionar-se i. per tal de garantir que aquestes operacions es portin a terme, estableix que les corporacions municipals han de designar un tècnic o

Servei Rehabilitació

l Consell Executiu de la Generalitat va aprovar, el passat 11 de juliol, un nou decret que augmenta els requisits d'habitabilitat que han de reunir els locals perquè puguin ser considerats com a habitatges. El decret estableix una homogeneïtzació dels requisits exigibles com a mínims tant en el cas d'habitatges lliures com de protecció oficial. A aquests darrers els seran d'aplicació les prescripcions recollides en substitució de les ordenances d'habitatges de protecció oficial. D'altra banda, s'opta per un únic nivell d'habitabilitat aplicable a tot el parc d'habitatges de segona mà. Com a novetats més destacades del nou decret cal esmentar una elevació de les superfícies de sales i habitacions, de la superfície d'il·luminació i ventilació de les peces, un aclariment quant a les exigències dels ascensors, i també una adaptació de les mesures dels accessos i escales a d'altres normes d'obligat compliment i una millora en el nivell d'equipament exigible. El text entrarà en vigor als sis mesos de la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Una disposició transitòria indica, però, que les llicències que es presentin durant els sis primers mesos de l'entrada en vigor eis serà d'aplicació el nivell d'habitabilitat de la legislació anterior. •

En segon lloc, planteja un recorregut de reconeixement de l'edifici i l'habitatge, amb totes les referències i aspectes que cal tenir presents en el moment de visitar-lo per fer una avaluació del seu estat. Finalment, l'estudi analitza a fons la problemàtica que experimenten els habitatges nous i els de segona mà, amb els problemes constructius més freqüents i les causes que els provoquen.

La tasca duta a terme pel Col·legi ha consistit en la coordinació del document i el desenvolupament de la part tècnica que fa referència a la compra de l'habitatge. S'ha intentat de sintetitzar bona part de l'experiència en el camp de l'estudi de la sinistralitat dels edificis, i tota la tasca d'inspecció d'edificis realitzada en els darrers dos anys, durant la campanya La Casa en Forma. •

una persona responsable per a cada edifici. La inclusió d'aquests aspectes en la legislació local és una oportunitat que no es pot desaprofitar. Ha de servir per impulsar una dinàmica de racionalització de les despeses de l'Administració en les fases de projecte, construcció i explotació del patrimoni edificat. • Ramon Graus

C O N S U M

La Generalitat prepara un estudi El Col·legi coordina el document i desenvolupa la part tècnica

a Generalitat, per mitjà de l'Institut Català del Consum, enllesteix un document sobre la compra de l'habitatge, abordat des del punt de vista de la informació que s'ofereix al consumidor en el moment de la compra i de les deficiències més habituals que apareixen, tant als habitatges nous com als de segona mà. El Servei Rehabilitació del Col·legi ha estat l'encarregat de redactar aquest document, conjuntament amb l'Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya i la Unió de Consumidors d'Espanya. L'habitatge és el bé de consum més costós que un usuari pot adquirir i el que més sacrifici econòmic pot representar

al llarg de la seva vida. Avui en dia, comprar un habüatge es presenta com una tasca difícil i complexa en què l'usuari ha de disposar de la màxima informació possible per garantir una bona compra i, evitar problemes posteriors. Aquest document engloba diferents apartats amb l'objectiu de tractar amb la màxima extensió i detall tots els aspectes de la compra de l'habitatge. En primer lloc, analitza les diferents modalitats d'accés a l'habitatge, amb les particularitats i la problemàtica de cadascuna, i també la informació que es facilita en el moment de la compra i la que s'hauria de facilitar, tant pel que fa als aspectes legals com als constructius.

L ' I N F O R M A T I U

NOTICIARI

La Unesco patrocina el projecte de cooperació amb Cuba

ederico Mayor Zaragoza, director general de ía UNESCO, ha ratificat el patrocini que aquesta entitat ha atorgat al Projecte de cooperació amb Cuba en aspectes de recuperació del patrimoni, promogut pel Col·legi conjuntament amb la UPC. Com s'ha explicat en anteriors números de L'INFORMATIU, per a aquest any, la iniciativa es concreta en un Taller de Rehabilitació a la ciutat de Trinidad i al Valle de los Ingenios, en col·laboració amb l'Oficina de Restauración del Centro Histórico de Trinidad. També s'organitza un Curs Internacional de Tècniques de Rehabilitació i Restauració del Patrimoni, a l'Havana, amb la col·laboració dei Centro Nacional de Conservación, Restauración y Museologia. La Habana Vieja i el seu Sistema de Fortificaciones, Trinidad, i el Valle de los Ingenios van ser declarats patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, al 1982 el primer cas i al 1988 els altres dos. El suport de la UNESCO s'estén a les diferents fases d'actuació del projecte, que

La gestió i reciclatge de residus, tema estrella a Batimat La gestió i reciclatge dels residus de la construcció serà un dels temes principals de la propera edició de Batimaí que es durà a terme a Paris del 6 a l'11 de novembre. La fira programarà el col·loqui La constnjcció davant el reptes que presenta el medi ambient, que abordarà el tema des de dues vessants: d'una banda, les noves perspectives dels professionals de la construcció i, d'una altra, sobre el reciclatge com a primera resposta a un problema mediambiental. •

Convocada un nova edició dels Premis Bonapiata

s'ha dissenyat com un pla de futur que comprèn accions a mig termini. Amb !a consolidació de! Taller de Rehabilitació i la realització de cursos sobre problemàtiques i tècniques especifiques es vol crear una oferta internacional de cooperació en formació d'especialització d'Europa amb e!s països llatinoamericans propers. També es volen proposar projectes concrets de rehabilitació d'edificis d'habitatges i monumentals que puguin optar a finançaments institucionals. •

L'Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d'Arqueologia Industrial de Catalunya acaba d'obrir el termini de presentació dels projectes que vulguin optar a la 5a edició dels premis Bonapiata de patrimoni industrial. Els guardons volen sensibilitzar l'opinió pública sobre la importància d'aquest patrimoni, testimoni del món del treball que ha definit Catalunya en els últims 200 anys. Els projectes han de centrar-se en actuacions realitzades entre l'1 de gener de 1993 i el 30 de juny de 1995. ^

Màster en Patologia, Diagnosi i Rehabilitació de Patrimoni L'Escola Universitària Politècnica de Barcelona organitza, a partir del pròxim mes d'octubre, ei Màster en Patologia, Diagnosi i Tècniques de Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic. Els objectius d'aquest curs, que s'estructura en dos anys amb un total de 450 hores lectives, són completar, qualificar i especiaiitzar la formació que el professional ha rebut en el període acadèmic en camps tan diversos com la rehabilitació, la diagnosi o e! comportament dels materials. •

Prorrogat el termini del Premi de Rehabilitació del Vallès Oriental El jurat del primer Premi de Rehabilitació del Vallès Oriental, organitzat per ía delegació del Col·legi i el Consell Comarcal, ha allargat el termini de presentació d'obres fins al 31 de desembre. Una aitra decisió va ser adaptar les bases per tal que puguin optar-hi les obres acabades entre l'1 de gener de 1992 i el 31 de desembre de 1995. El jurat és format per Josep M. Agustí, Vicenç Bonet, Daniel Giralt Miracle, Antoni Montull, Lluís Maria Pascual, Josep Mayoral i Carme

M O N O G R A F I E S

Project management

Miquel Matas guanya les eleccions al Col·legi de Girona

La gestion de project dans la construction. Enjeux, organisation, méthodes et métiers JocoHe Bobroff Presses de l'Ecole Nationale des Ponts et Chaussées París, 1993 253 pàgines Tenint en compte que pràcticament tota la documentació sobre gestió de projectes o project management que es pot consultar al Centre és d'origen britànic, el principal interès d'aquest llibre rau en el fet d'aportar una visió des de la perspectiva del sector de la construcció a França. Experts i professionals hi presenten les seves experiències a partir dels respectius papers que desenvolupen en el sector; tots ells insisteixen en la importància de gestionar d'una altra manera la relació entre la concepció i la realització. S'analitza quins agenls de la construcció hi estan implicats; si el sector, amb la seva cultura, oficis i pràctiques tradicionals, afavoreix la posada en pràctica d'aquestes formes d'organització; quines conseqüències tindran aquests canvis sobre les estratègies i sobre el funcionament del sector; i si una gestió per projectes tindrà efectes en l'estructuració dels oficis i en les qualificacions. No insistirem en la importància que el project management comença a tenir en l'organització i control del let constructiu ni en les perspectives professionals que se'ns obren. • Salvador Gili Àrea de Tècnica. Centre de Documentació Josep Renart

Miquel Matas i Noguera és el nou president del Col·legi d'Aparelladors de Girona, després de les eleccions que es van celebrar el passat 6 de juliol. Matas, que va aconseguir 189 vots (60,57%), centrarà la seva acció de govem en el potenciament de la participació de les comarques, atès que el 60% dels col·legiats són de fora de ía capital; en la millora del Centre d'Estudis de la Construcció i Anàlisi de Materials; i en l'ampliació del serveis col·legials. La resta de col·legis catalans van proclamar les úniques candidatures presentades per a la renovació de les seves juntes de govem. Així, els membres del Col·legi de Tarragona van escollir, a principi de maig, a Joan Prous i Masdéu com a president. Josep Reig i Masana, per la seva banda, va encapçalar l'única

candidatura presentada a Lleida i va ser proclamat com a president el 15 de maig. Finalment, al Col·legi de les Terres de l'Ebre, Ramon Ferré i Capellades és el nou president en encapçalar l'única candidatura de les eleccions. •

El Col·legi de Lleida crea la Fundació Lleida Solidària El Col·legi d'Aparelladors de Ueida acaba de constituir la Fundació Lleida Solidària. L'objectiu d'aquesta fundació és l'ajut humanitari, sempre i únicament en l'àmbit de la construcció, al Tercer Món. i accions puntuals en cas de desastres naturals i catàstrofes a casa nostra. La fundació actuarà en projectes prèviament estudiats i avalats per altres ONG com és ara Unicef o Metges sense Fronteres. •

L ' I N F O R M A T I U

— ^ — ^ — ^ ^ - ^ ^ —

N O T I C I A R I

DEL

C O L · L E G I

A S S E S S O R I A

Barres corrugades amb marques no identificables

tema adequat de qualitat. • Fabricació amb matèria primera certificada. t Fabricació amb mitjans adequats de control. • Qualitat de la producció adequada. Si el material no disposa del segell, cal comprovar si és homologat, ja que és obligatori i, en cas contrari, cal rebutjar-lo. L'homologació consisteix a disposar del certificat d'adherència de l'Instituto Torroja. Una vegada comprovada l'homologació, cal efecluar els assaigs assenyalats en la norma EH-91. Com a cas particular es reconeix l'homologació de les barres corrugades d'acer certificades per The United Kingdom Certifications Authority for Reinforced Steels. Els professionals poden demanar al Centre de Documentació si una marca té el segell CIETSID/AENOR. Igualment, poden demanar una recerca sobre el país i fabricant d'un acer prèvia descripció dels gravats d'identificació. •

l Comiíè tècnic de Certificació d'Acers per a formigó (AEN/CTC-017) ha detectat l'existència en el mercat de barres corrugades per a formigó armat amb marques no identificables i de baixa qualitat de l'acer. La direcció general d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat ha fet arribar al Col·legi una nota en la qual es demana que, en el moment de realitzar el control de recepció, es comprovi també l'existència o no d'aquest tipus d'acer. Es recorda que hi ha barres corrugades d'acer per a formigó armat que disposen de la Marca AENOR i el segell CIETSID. El segell CIETSID és un segell de conformitat homologat pel Ministeri d'Obres Públiques a través del qual el Comitè Técnico de Certificación CTC-017 controla la qualitat dels productes certificats. La certificació verifica la conformitat del producte amb la norma UNE corresponent i garanteix els aspectes següents:

Josep M. Calafell / Pere Casademont Assessoria Professional

t El fabricant té implantat un sis-

Grabats segons ei tipus d'acer (UNE 36-068): L'esquema següent indica com llegir els gravats per a la identificació dels diferents tipus d'acer amb condicions de soldabilitat segons la norma UNE 36-068. El codi de cada marca d'acer ve indicat en l'apartat corresponent d'aquesta fitxa. Ambdós gravats són comuns per a totes les marques d'acer, excepte CELSAFÉR.

BARRES CORRUGADES D'ACER PER A FORMIGÓ ARMAT AMB LA MARCA AENORI EL SEGELL CIETSID

Marca comercial. ALTRES

Tipus B400S B5O0S

Polígon industrial Los Angeles Carpinteros. 5 28906 Getafe (Madrid) Tel: 91/695 28 00 Fax: 91/696 03 25

\31

Companía Espanola de Aceros laminados S.L. CELSA Marca comercial: CELSAFÉR

B400S B50OS

Polígon industrial San Vicenç, s/n 08755 Castellbisbal (Barcelona) Tel: 93/773 04 00

Fax: 93/ 772 02 76 Companía Espanola de Aceros Laminados S.L. CELSA Marca comercial: CELSA

Tipus B400S B500S

Polígon industrial San Vicenç, s/n 08755 Castellbisbal (Barcelona)

Tel: 93/773 04 00 Fax: 93/ 772 02 76 Empresa Nacional Siderúrgica S.A. ENSIDESA Marca comercial: REDUR

Tipus B400S B5O0S

P'de la Castellana, 91 28046 Madrid Tel: 91/596 94 00 Fax: 91/596 94 40 Esteban Orbegozo, S.A. Marca comercial: EOSA

B40OS B500S

Barrio Artiz, 20 20700 Zumàrraga (Guipúzcoa) Tel: 943/72 00 11 Fax: 943/ 72 25 09 Marcial Ucin, S.A. Marca comercial: UCIN

B4Q0S B500S

Paseode los Fueros, 14 20730 Azpeitia (Guipúzcoa) Tel: 943/ 81 01 00 Fax: 943/81 54 69 Metalúrgica Galalca S.A. MEGASA Marca comercial: MEGACERO Tl0DB4Q0S|an1igi10 AEH

400 S)

}

tes. ..

0/////// ComioiïD

País

Marca Oe ací

Tipo B 500 S (anliguo AEH 500 S)

í,

)

\L W Comienzo

\ Pa-s

•

Mdica oeace-o

Tipus B400S B500S

Carretera Castilla, 802-820 15572 Narón (La Coruna) Tel: 981/ 38 05 00 Fax: 981/ 38 77 00 Nen/acero, S.A. Marca comercial: NERVACERO

\ B400S B500S

8 a 40 mm 8 a 32 mm

Plaza del Sagrado Corazón. 5 48011 Bilbao (Vizcaya) Tel: 94/ 441 02 50 Fax: 94/ 442 07 66

Dltectlíndcitclura Siderúrgica Sevillana, S A Marca comercial: EURA Nota Informativa: Totes les marques incloses en aquesta Fitxa informativa tenen el Certificat d'Homologació d'Adherència exigil en la instrucció EH. Aquesta homologació, realitzada per mitjà dels assaigs Beam-Tesl es refereix exclusivament al perfil de l'acer, i en el Certilicates recullen tes característiques que han de compliries barres pera garantir la seva adherència amb el formigó, independentment de la qualitat de l'acer.

I N F O R M A T I U

B40OS B500S

Carretera de Màlaga, Km. 10 41500 Alcalà de Guadaira (Sevilla) Tel: 95/ 562 92 00 Fax: 95/562 92 15

S E R V E I S

C O L · L E G I A L S

D E M A N D E S

TREBALL

La qualitat personal, el motor del desenvolupament professional El concepte de qualitat per-

de la qualitat personal, com a

també el treballador. Els pro-

sonal ha evolucionat força

primer motor per fer possible l'e-

fessionals que tenen respon-

en els darrers temps. De fet,

xistència de qualitat a l'empresa.

es poden identificar quatre

Una de les millors maneres

s'haurien d'involucrar en el

generacions en l'evolució del

de desenvolupar la qualitat en

compliment d'aquests objec-

concepte de qualitat en les

les empreses és començar pels

tius i participar, no solament

empreses: 1. Control de qualitat: s'entén com la detecció d'errors.

sabilitat sobre equips humans

comportaments i actituds que

des de l'òptica merament tècni-

tenen els individus respecte de

ca, en el procés renovador del

la qualitat. Molts estudis mos-

sector enfront del repte de la

2. Assegurar la qualitat: im-

tren que la major part de treba-

qualitat. Hauran d'adoptar ac-

plica el control de tot el procés

lladors no estan motivats per

tituds positives davant el com-

productiu.

desenvolupar les seves capa-

promís de la qualitat, formar-

citats al màxim. L'objectiu d'un

se en l'àmbit humanístic i

control de tots els elements de

directiu o responsable ha de

conèixer habilitats directives

l'empresa, inclososclients, pro-

ser fomentar l'entusiasme i cre-

per afavorir el desenvolupa-

veïdors, etc.

ar estímuls entre els seus col-

ment personal i professional i

3. Qualitat total: comprèn el

4. Gestió de la qualitat.

laboradors que els incitin a as-

assolir amb eficiència la funció

Avui dia, ja es parla de ges-

solir nivells alts de qualitat

de motivar els seus col·labora-

tió de qualitat total. S'entén

personal. També és important

dors.

que el control forma part de

adonar-se que de la millora de

la cultura de l'empresa i que

la qualitat personal no se'n be-

defensa el desenvolupament

neficia solament l'empresa sinó

Ascensió Gàlvez Cap del Servei de Promoció i Mercat de Treball

Empresa constructora

Constructora

d'obra pública

d'instal·lacions escolars

TÈCNIC DE PRESSUPOSTOS pera la realitzada dels pressupostos dels industrials i la gest» per ottenú-tos. • Experiència en tasques similars de 2 a 5 anys. Experiència mínima de 2 anys en projectes i obra • Català parlat í escrit. • Edat. entre 25 i 38 anys. • Impresàndfcle, vehicle propi. Jornada ofioaL Disponibilitat de fornada partida. Contracte laboral. Souaoonvenir.

Empresa de treballs

AJUDANT DE CAP D'OBRA

Ajuntament

Ajuntament de Tiana

Promotofa-constructora

Servei de Promoció

ARQUITECTE TÈCNIC per seguiment de llicències d'obres, informes (fobres menors, con Irol de promoció municipal i control de serveis de manteniment, cadastre, suport tècnic a la gestió de rendes, elc. t Convenient, experieiv oa d 1 a 5 anys com a tècnic municipal.

a Barcelona

ARQUITECTE TÈCNIC Convocatòria per a cobrir una plaça d'arquitecte tècnic mitjançant concurs0OOSK30.

De dilluns a divendres, de 9 a 14.30 hores Dimarís i dijous també, de 16 o 19 hores

„ ° Fax:

Les bases de la convocatòria es poden recollir en el Servei de Promoció i Mercat de Treball, a la tercera planta del Col·legi. Previsió del termini de presentació dinstàncies, durant el mes d'agost.

414 33 11 209 82 99 414 33 68

• Coneixements de català parlat i escrit. • Vehicle propi. Mitja jornada, matins. Contracte lab. de 6 mesos amb possibilitat de continuïtat. Sou:2.000.000,-bruU any negociable. Enviar currículum abans del I Stfagost a. Ajuntament de Tiana. PI. de la Vila, 108391 Tiana Ret.: 5.339

Constructora del Vallès Occidental

RECENT TITULAT per a coordinació d'obres, seguiment i control de les obres del projecte fins a la realització. Inclou: anàlisi del projecte, realització de pressupostos, adjudicació contractistes I subcontractistes, etc. § Exp. en mesuraments i pressupostos, control d'obra i oficina tècnica tConeinements dinformatica a nivell dusuanj en Cad, Preslo. Excel. Word, SuperproJecL • Cotxe propi. Uoc de treballa Barcelona. Jornada oficia!. Contracte laboral Sou: 2.800.000,- brut/any negociable. Bel: 5.337

de Cornellà de Llobregat

i Mercot de Treball

Jornada otoaL Contracte laboral Incorporació immediata.

auxiliars de la construcció

DEMANDES DE TREBALL

Pilar Cecília, 3a planto

CAP D'OBRA • Expenènciacomacapd'obramínimi de2anys. • Edat. entre 30 i 40 anys. • Imprescindible, carnet de conduir. Uoc de treball a Barcelona i rodafies se

AJUDANT DE CAP D'OBRA per a obra singular d'edificació d'alt eslànding. • No cal experiència. • Edat, de 22 a 25 anys. • Any (facabament de carrera, entre 1993 i 1995. • Residència al Barcelonès. Ideal per a recent titulat amb ganes d'adquirir experiència a peu d'obra. Jornada oficial. Jornada partida. Contracte laboral per obra, amb possÈcíiat de continuïïal i promoció í n s fempresa. Ret: 5.340

ANUNCIS

•

És convenient que Sigut experiència d'ta 2 anys. Vehicle propi per desplaçaments per al Vallès. • Idoma català. Jornada oficial. Contracte laboral I sou a convenir. •

Promotora-constructora a Barcelona CAP D'OBRA per a direcció d'obres de construcció d'habitatges unHamfliars i plurifamfliars a Barcelona. • Experiència de3a Banys coma cap d'obra cfedScaaó dTiabitatoes, me• Idioma, català • Edat, entre de 30 a 35 anys. • Cal carnet de conduir i vehicle propi. Contrada laboral i sou a convenir.

INFORMACIÓ: Elisenda Pucurull, 4a planta

S'ofereix

Es ven

ESTUDIANT PENDENT

TOPÒGRAF

ESTUDIANT PENDENT

APARTAMENT

DE PROJECTE

S'oleren estudiant d'arquilect tira tècnica pendenl de proiecte, per a despatx professional) seguiment d'obres a temps parcial, prefenble els matins. • Zona Valies Occidental

S'ofereix estudiant d'arquitectura lècmca pendenl de projecte. Aporta: • Z20horesd'Autocadv.l2 t Coneixements d'informàtica a nivell d'usuari (Wordperleclv. 5.1) • Coneixements d'anglès • Vehicle propi

Joan Roig Telèion. 716 69 23

Àlex Caaúia Telèfon: 637 14 69

Per a treballs de mesura ments, aixecaments, implementació de projectes, replanteigs d'obres i cubicacions t Sistemes totalment informatitzats t Escales petites i grans • Qualitat i rapidesa

J. Costa Telèfon: 265 4004

DE PROJECTE

A VILASSAR DE MAR

Estudiant d'arquitectura tècnica amb estudi de serveis ofereix: • Delineació de plànols per Cad • Perspectives professionals

Col·legial ven aparlamenl a Vilassar de Mar, amb les característiques següents: • Rebedor.menjador-cuina(independenl). dormton.bany i terrassa • Zona enjardinada i esportiva (2 piscines) • Plaça de pàrquing gran

O. Marín Telèfon: 213 92 36

Contacte Telèfon: 436 31 59 (larda-mt)

S'ofereix

DESPATX TOTALMENT

SERVEI DE

ESTUDIANT PENDENT

ESTUDI DE DELINEACIÓ

ESTUDIANT PENDENT

EQUIPAT

RECEPCIÓ DE TRUCADES

DE PROJECTE

Centre d'arquiiectura. enginyeria i disseny lloga, per 60.000 pessetes mensuals, despatx totalment equipat i amb servei de secretaria, a arquitecte tècnic. • Situaoo Av Príncep dAstúnes. 56,abc

S'olereu servei acurat de recepció de trucades, t a i i correspondència, per a professionals, com si es tractés de la seva pròpia secretària. • Ouotes econòmiques

Cooiaae Telèton 415 83 98

DonTeba Telèfon 436 25 60

Es lloga

DE PROJECTE S'olereu estudi per a treballs de deli-

S'olereix estudiant d1 arquitectura tècnica pendenl del projecte final, per treballar en despatx o a peu d'obra. Aporta: • Experiència en mesuraments. 3 mesos en despati, fent mesuraments • Cad 12. Word 6. Wordperied 6 1. Eicel 5. informàtica de software • Carnet de conduir i vehicle propi

Telèfon

662 0310

neaoú. aixecaments i estat actual. • Experiència, qualitat i economia

Contacte Telèfon 41616 39 Fax 415 85 53

I N F O R M A T

S'ofereuestudianta"arquitectura tècnica pendent de projecte final, per treba•••• ;-e(enblemeot en despatx. 1/2 jor• : ; i Apcna: • ' • ír, cu'S d'Arquitectura • Ei;er,enaa en despatx d'arquitectura • Curs de Cad • Carnet de conduir Josetma Soler Telèfon. 451 67 261 977/88 00 47

ACTIVITATS

Curs internacional

Repetició del curs bàsic de gestió immobiliària

Tècniques de rehabilitació i restauració del patrimoni arquitectònic

La viabilitat de la promoció immobiliària

L'Havana, del 31 de juliol al 4 d'agost El coneixement dels criteris fonamentals d'intervenció, la realització prèvia d'un bon diagnòstic i l'elecció de les tècniques d'inlervencióadequadessónlagarantiad'un treball correcte. L'objectiu fonamental del curs és obrir un debat per familíarilzar-se i contrastar les diferents maneres d'entendre el patrimoni arquitectònic mundial de diferents països, i d'actuar-hi. Experts amb una llarga trajectòria en la pràctica d'obra i en la docència universitària presentaran, en aquest curs, les sevesexperiències i els seus coneixements. Quadre de professors • Xavier Casanovas • Mario Coyula • Pere Hereu • Víctor Marín • Nelson Melero • Isabel Rigol • Pedró Tejera • Jaume Rosell • Joan Ramon Rosell • Ramon Graus Organitza: • Col·legi d'Aparelladors de Barcelona • Universitat Politècnica de Catalunya • Centre Nacional de Conservació, Restauració i Museologia •Amb la col·laboració de la UNESCO í de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional

• Àrea 1. Aspectes legals i criteris d'intervenció • 31 de juliol: Restauració i evolució històrica. Per a una concepció més àmplia de monument. Legislació de protecció i control del patrimoni arquitectònic i de promoció i gestió de la rehabilitació. Criteris de restauració i intervenció. • 1 d'agost: Conèixerabans de restaurar. Arquitectura barcelonina s. XIX • Àrea II. Aspectes tècnics de la diagnosi i la intervenció • 2 d'agost: La diagnosi com a pas previ. Metodologia per la investigació constructiva i de diagnosi en àmbits específics. Eines de suport. •dia3: Diagnosi i intervencióen fonaments, murs i estructura horitzontal • dia 4: Patologia, diagnosi i tècniques d'intervenció en estructures de formigó. Tecniquesde tractament d'humitats. Afectacions característiques per humitat en condicions de clima tropical - Tindrà lloc a l'Havana, del 31 de juliol al 4 d'agost, de 9 a 12 i de 13 a 16 h. Inscripcions: Fins a l'11 de juliol. Preu: 100$ USA, no residents. Servei Rehabilitació. Amèlia Marzal. •

Avanç dels cursos d'informàtica

El Servei de Promoció i Mercat de Treball va iniciar amb aquest curs una línia de formació en gestió dividida en tres àmbits: la gestió immobiliària, les tècniques de gestió empresarial i les habilitats directives. En aquest curs es donen els coneixements bàsics per a estudiar aspectes diversos de l'anàlisi de les inversions immobilíàriescom sónel jurídico-legal, elfiscal. elfinanceri eldemàrqueting. Organitza Servei de Promoció i Mercat de Treball del Col·legi Departament d'Organització d'Empreses (UPC) Professors Jordi Fernàndez Jordi Vilajosana, Demetrio Ochoa Manuel Vilaplana Coordinador Francisco Javier Llovera

Dates Del 5 al 28 de setembre, dimarts i dijous, de 1830a 21 h. Temari • Introducció jurídico-legal • Estudi socioeconómic i de mercat • Intermediaris financers i tributació fiscal «Anàlisi de la inversió • Casos pràctics Matrícula 35.000,- col·legiats i 45.000,no col. Fins a N i d'agost al Servei d'Informació. •

Repetició del curs d'iniciació a l'especialització

Project Manager en edificació i urbanisme En el sector de la construcció la funció del project manager constitueix una de les noves perspectives, com a sortida professional dels tècnics: gestió urbanística, urbanització i gestió immobiliària. L'objectiu del curs és el de donar una formació bàsica en economia, dret i gestió integrada del procés immobiliari, per tal d'iniciar-se en aquesta especialitat. Organitza Col·legi d'Aparelladors i dept. d'Organització d'Empreses de la UPC

Cursd'autocad

Cursde3DStudio

Del 19 de setembre al 28 de novembre Dimartsidijousde19a21 h. Durada: 40 hores • Preu col·legiats: 60.000,• Preu no col·legials: 75.000,-

Del 18 de setembre al 8 de novembre Dilluns i dimecres de 19 a 21 h. Durada: 30 hores • Preu col·legiats: 45.000,• Preu no col·legiats: 58.000.-

Cursos d'informàtica en preparació Les persones interessades a realitzar algun curs durant el darrer quadrimestre, cal que especifiquin el curs que els interessa i a quines hores. Aquesta informació ens ajudarà a dur a terme una programació de cursos, segons les necessitats del col·lectiu. Inscripcions: Servei d'Inlormadó. Planta baixa

Professors Carles Puiggròs (ex-director d'Urbanisme de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat). Jordi Vilajosana (prof. titular del dept. d'Organització d'Empreses de !a UPC). Francesc Solé (catedràtic de la UPC). Fco. J. Llovera (catedràtic de la UPC). Jordi Fernàndez (prof. del dept. d'Organització d'Empreses de la UPC). Albert Roca (project manager d'Illa Diagonal). Ralael Delgado (project manager del Palau Sant Jordi). Coordina: Caries Puiggròs i Fco. J. Llovera Temari • 4,6 i 13 de setembre: Introducció. Gestió i economia d'empresa • 18 de setembre: Introducció al dret d'empresa immobiliària • 20 i 25 de setembre: Direcció del procés de gestió urbanística • 27 de set. i 2 d'octubre: Direcció del procés d'edificació • 4 i 9 d'octubre: Definició i realització del projecte • 11 d'octubre: Contractació i subcontractació • 16 i 18 d'octubre: Realització d'obres • 23 d'octubre: Execució màrqueting operatiu • 25 d'octubre: Tancament de l'operació

N F O R M A T I U

Dates Del 4 de setembre al 25 d'octubre, dilluns i dimecres, de 19 a 21 hores. Durada: 30 hores. Matrícula: 50.000,- col·legiats) 75.000,- no col·legiats Inscripcions Fins a I'11 d'agost al Servei d'Informació. •

ACTIVITATS

sessions de català Avanç de programa de cursos màsters 95-97 de la Universitat Politècnica de Catalunya

Redacció de documents d'arquitectura tècnica Atès que en les primeres sessions de Redacció de documents d'arquitectura tècnica, un bon nombre de professionals interessats que no hi van poder assistir, el Servei Lingüístic ha organitzat un segon cicle. Es lliurarà als assistents el manual Fitxes de Normalització Lingüística, editat pel Col·legi, i tindrà el programa següent: 1. Els mots: Terminologia específica. El lèxic sobre el plànol 2. La redacció: Registres lingüístics (administratiu i tècnic). Tècniques i mètodes. Criteris d'eslil. Recursos. Convencions i qüestions gràfiques. Qüestions conflictives. Aplicacions pràctiques 3. Documents: L'informe: tipus i exemples. Altres models habituals: la carta, el certificat, la convocatòria, l'acta, e! currículum, etc. Consideracions sobre els documents impresos. La memòria i el llibre d'ordres. 4. Bibliografia i altres eines.

Organitza Servei Lingüístic del Col·legi Professor Lluís Buch, arquitecte i professor de català Dates del 14 de setembre al 26 d'octubre, de 18 a 20.30 hores. Preu 8.000 pessetes Inscripcions Servei d'Informació. Planta baixa. •

• Patologia, diagnosi i tècniques de rehabilitació L'EUPB organitza un màster en Patologia, diagnosi i tècniques de rehabilitació del patrimoni arquitectònic, dirigit per Francisco Javier Llovera i coordinat per Jaume Rosell i Xavier Casanovas. El programa s'estructura en 2 anys, amb un total de 450 hores lectives, i tindrà lloc d'octubre a juny, els dilluns de 16 a 21 h, i alguns dissabtes de 10 a 14 h. Inscripcions: del 12 al 30 de setembre. Preu: 250.000 pessetes per curs. Telèfon: 401 62 79. Cursos coordinats per la Fundació Politècnica de Catalunya: • Relacions laborals Dept. Organització d'Empreses. D'octubre de 95 a juny de 97. Preu: 250.000,-cada curs • Assegurances Depl. Organització d'Empreses D'octubre de 1995 a juny de 1997. Preu: 250.000 cada curs

Millora del català per a no catalanoparlants El Servei Lingüístic del Col·legi, conjuntament amb els col·legis d'Economistes, de Gestors i Administradors i de Psicòlegs de Catalunya, organitza un curs de català per a no catalanoparlants {nivell A2). El nivell A2 va adreçat a persones que tenen un bon nivell de comprensió del català, però que volen millorar l'expressió oral.

• Valoració de béns i taxació de danys Dept. Organització d'Empreses D'octubre de 1995 a juny de 1997. Preu: 250.000 cada curs

Dates: Del 21 de setembre al 30 de novembre. Durada: 40 hores. Horari: Dimarts i dijous de 19.30 a 21.30 hores. Preu:

6.200 pessetes

Lloc:

Col·legi Oficial de Gestors i Administradors de Catalunya. PI. Urquinaona, 6,6a planta. Telèfon: 317 06 86 Inscripcions Del'1 al 19 de setembre Més informació: Servei Lingüístic de! Col·legi. Quarta planta. •

• Direcció i organització d'empreses de la construcció Dept. Organització d'Empreses D'octubre de 1995 a juny de 1997. Preu: 350.000 cada curs

• Arquitectura del paisatge Dept. Urbanisme i Ordenació del Territori. Del 9/10/95 ai 21/ 06/96. Preu: 450.000,-per curs • Projectació urbanística Urbanisme i Ordenació del Territori. 8/01/96-30/03/97. tr curs: 660.000,- 2n: 330.000,• Estructures arquitectòniques Estructures a l'Arquitectura. 9/ 10/95-21/06/96.350.000,-/curs • Gestió urbanística Dept. Construccions Arquitectòniques I. Del 16/10/95 al 15/ 06/96. Preu: 510.000 pessetes • Valoracions immobiliàries Dept. Construccions Arquitectòniques I. Del 01/11/95 al 30/ 12/96. Preu: 505.000 pessetes

Telèton d'informació gratuït: 902 23 97 90

Anàlisi estructural de construccions històriques

Arquitectures límit, una mostra d'exposicions no convencionals

La Casa en Forma, a Barcelona

El departament d'Enginyeria de la Construcció, el departament de Construccions Arquitectòniques I de la UPC i el Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria organitzen el seminari, Anàlisi estructural de construccions històriques. Tindrà lloc a Barcelona, del 8 al 10 de novembre. Informació i inscripcions: Centre Internacional de Mètodes Numèrics. Telèfon: 401 60 37. •

Estudis gaudinistes a la Colònia Güell

Manteniment: Jardins històrics

El Centre d'Estudis Gaudinistes i la Diputació de Barcelona organitzen les /// Jornades Internacionals d'Estudis Gaudinistes, a Sta. Coloma de Cervelló, del 16 al 18 de novembre. Tel. 402 24 59. •

Curs sobre Manteniment i patrimoni: jardins històrics. Tindrà lloc el 27 i 28 de seiembre a la Sala d'Actes del Col·legí d'Arquitectes, fníormació: Isabel Roig. Telèfon: 301 50 00. •

Actuacions en el patrimoni construït Ei dijous 14 de setembre, el departament de Cultura del Col·legi inaugura una nova exposició que porta per títol. Arquitectures límit, una mostra d'exposicions no convencionals. La inauguració anirà a càrrec de Josep Mana Montaner, arquitecte i crític d'arquitectura, i tindrà lloc el dijous 14 de setembre, a les 19.30 hores. Horari d'exposició De dilluns a divendres, de 10 a 14 i de 16 a 20 hores. Sala d1 Exposicions del Col·legi. Planta baixa. •

L'exposició Per tenir la casa en forma, organitzada pel Servei Rehabilitació del Col·legi amb motiu de la campanya La Casa en Forma, estarà oberta durant el mes d'agost, a la seu del Col·legi d'Aparelladors a Barcelona. Horari d'exposició De dilluns a divendres, de 10 a 14 i de 16 a 20 hores. Sala d'Exposicions del Col·legi. CBon Pastor. 5. Barcelona Planta baixa. • N

La Xunta de Galícia, organitza el curs, í.es actuacions en el patrimoni construït: un diàleg interdisciplinari. Santiago de Compostela, del 18 al 22 de setembre. Tel. 981/544877. •

Disseny constructiu de façanes El Col·legi d'Arquitectes organitza les jornades Disseny constructiu de façanes. deM9 al 21 t del 25 al 27 de setembre. Tei. 301 50 00. •

F O R M

A T

Premis Fad'94 Exposició de les obres finalistes i guanyadores dels Premis FAD'94 al Col·legi d'Arquitectes, fins al 9 d'agost. Telèfon: 301 50 00. • ,

V convocatòria dels Premis Bonaplata per a la recuperació, estudi í difusió def patrimoni industrial, que organitza l'Associació del Museu de la Ciència i ía Tècnica i Arqueologia industrial. Data límit de presentació deis materials: 31 d'octubre Tel. 319 23 00. •

GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciarse en aquesta secció. BIT PUBUCIDAD Marta Meca Telèfon: 410 45 55

ESTRUCTURES

FUSTERIA ü

FLUIDS F I

I CATAL4NA,S.A.

Morters sense retracci Rehabilitació

Industrial Química Parrot,s.

C/Samanòef 42-48. Nau 39. 06020 SA Tel. 278 26 66 • Fa» 278 27 11

SERVEIS PER AL PROJECTE ARMADURES PREFABRICADES PER A LA CONSTRUCCIÓ

• Desenvolupament de projecti • Delineació CAD i manual • Escancj.it i vcctoriiz.ició de plànols •Plottcrb/nicolor • Abocaments d'oiai actual •Topografia • Perspectives • Rt-dt-ring / Animació 3D •Gis/ Baseí de dades • Etc...

Podes • DM-62D • Contraplacats! tota dass de (ustes per l'ebenisteria 1 decoració Gavà: Tol. 638 22 40 -Fax 638 22 45 Manresa: Tal. 873 32 62 -Fax 673 70 12

INFORMÀTICA fi

AÏLLANTS Navès Industriales Forjados-Cerramle Chalets-Parkings

TOOAS LAS SOUKKWS EN MSUUDfTO E LUUDUdÓN NATUUL

HORMIPRESA

ILIIïïIk

HUMICONTROL S/L TÈCNICA TRABER OELECTROOSUOSIS-FORESIS PER A HUMITATS DE CAPIL LAHITAT

PERFILES LIGEROS, S.A. ESTRUCTURES METALICAS LLEUGERES PER A COBERTES Cl. La Llacuna, 162 • 08018 Barcelona Tel. 401 96 71 Fax 300 90 15

KAT^RCE

BSQT S.L.

IMPERMEABIUZACIONES ESPECULES CON BE SI NAS

DE POUURETANO MONOCOMPONEIfTES EXPANSIVAS PARA JUNTAS DE HORMIGON, PAKTALLAS. E T C . ROIG CURVADO D l PERFILES, S.A.

Rda. San Antwilo 49 Tel. (93) AS3 BO 44 FAX 426 06 71 08011 BARCELONA

08001 BARCELON,

GEOTÉCNIAf DISENO Y CALCULO DE ESTRUCTURAS GESTIÓ I SERVEIS TÈCNICS GEOLÒGICS

HEHABILIT.S1

laboratori ACREDITAT per la Generalitat de Catalunya pel control de qualitat de i edificació i els seus

- SONDEIGS GEOLÒGICS - CÀLCUL I ESTUDI GEOTÈCNIC - PROJECTES MEDIAWBIENTALS Ssrv&ts 'preus competitius Mirallers 7, eniresolia • 08OO3 Barcelona Tel. 319 22 36

PREFABRICATS I

SBS

PAVIMENTS : l'AVlMENTS INDL'STKIALS DE TORMIGÜ 1 ASFALT. TERRES DK RKS1NKS I PINTURES KSPECIA1.S

Bcrnadí l'iij.s.iig.IrSiïnl Jii.m, 12(1

Prefabricudos de Honin«ón. S A

_EXTRAFORT_ V • Tom. > B J J O . HM 030JII BARCbLÜN \

Ttl.l93l.ViSSSSO F«:|«I.V16I7 13

LA, ORATORI DEL RALLES

POL LVD. FOST DEL RADIL'M. DIRAN 1 REINALS. !S OftlOO GRANOLLERS TEL (931840 09 99 FAX. M9 M 98

Fux: 207 71 75

Mobiliari

d'oficines

CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS GEOTÈCNIA Eines i serveis per a l'enginyeria del sòl

ESTRUCTURES Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres PREFABRICATS Prefabricació i construcció industrialitzada

o IS

FUSTERIA Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

FLUIDS Aixetes, bombes, tubs.canalons

AÏLLANTS Aïllaments, impermeabilització i recobrime nls

INFORMÀTICA Informàtica aplicada a la construcció

REVESTIMENTS Paviments i revestiments

SERVEIS Serveis aplicats a la construcció

LES

REPORTATGE

TORRES

DE L'EIX

MACIÀ

Una iniciativa unitària i coherent El conjunt dels edificis projectats per l'arquitecte

Analitzar aquests edificis requereix, en primer

Norman Cinnamond a l'Eix Macià de Sabadell

lloc, parlar del projecte urbà del propi Eix. I això

constitueixen, en aquest moment, i a falta de

no solament per situar-los dins del seu context,

realitzar els edificis públics i una de les torres

sinó perquè la seva forma definitiva està íntima-

singulars, el conjunt més destacat de l'operació,

ment lligada a la definició del conjunt.

| 'Ajuntament de Sabadell va iniciar, el 1979, un procés per recuperar l'espai del Parc Catalunya i crear un centre terciari. D'aquesta complexa gestió en van sortir la modificació del Pia General i un seguit d'estudis sobre el traçat de l'avinguda Francesc Macià, entre els quals figura l'estudi de ia volumetria dels edificis. El projecte, realitzat per Jordi Garcés i Enric Soria, autors també de l'estudi volumètric del carrer Tarragona de Barcelona, va ser la base definitiva de la configuració actual. Aquest treball, d'una acurada i meticulosa precisió, defineix els trets fonamentals de l'arquitectura dels nous edificis i aconsegueix, amb alguna excepció, donar una imalge unitària i coherent al nou gran eix urbà. El projecte planteja una aliniació de blocs paral·lels a l'avinguda Macià, puntuats per torres situades estratègicament respecte de la trama existent. La idea és aconseguir una façana dalt nivell representatiu sense que es creí una barrera visual infranquejable que

Obra:

Les Torres de 1 Eix Macià. Paddock Bulevard. Edifici Sabadell Grup Eix

Ubicació:

Av. Francesc Macià, 44-50. Sabadell

Promotor:

Cubiertasy Mzov. Grup InversorMC2. Sabadell Grup Eix

Arquitecte:

Norman Cinnamond

Col·laboradors:

Antoni Sala. Caries Torrenlo, Jsvier Jiménez i Ricardo Piqueras, arquitectes

Arquitectes tècnics:

Josep Canela, Josep M. García Domínguez i Frederic Forns

Càlcul estructures:

Roben Bnjfau i Josep Angulo

Càlcul instal·lacions:

Olinco Cubiertas y Mzov.

Constructor: Director d'equip: Cap d'obra:

Arturo Vàzquez

Superfície: PEM:

67.000 nf 8.500 M pessetes

Inici obra:

Agost 1991

Acabament obra:

Desembre 1994

Ricard Giró

aïlli el centre històric del parc. La disposició dels volums n'evita la simple repetició i crea un ritme interessant i complex, però en algun punt cau en una certa retòrica. Aixi, la diposïció simètrica de les dues torres davant el Parc Catalunya genera un eix moll potent, una mena de porta cap al centre històric que no es correspon amb la trama viària i que resultarà difícilment comprensible. D'aquest estudi volumètric se'n van separar estudis de detall específics per a cada illa, que un cop aprovats provisionalment, van servir de base per a convocar els concursos per a l'adjudicació dels terrenys. Val a dir que no es tractava soiament de vendre els terrenys sinó d'aconseguir un nivell de qualitat arquitectònica i de solvència per part dels licitadors que garantís la bona fi de l'operació. En aquest sentit, es van demanar oiertes que tinguessin en compte el projecte arquitectònic i una proposta empresarial de gestió i ús. a més a més, és clar. de l'oferta econòmica. Tanmateix, la poca dispersió d'aquestes va fer que no fos en absoíuí deterD l l

N F O R M A T

LES

REPORTATGE

TORRES

DE L'EIX

MACIÀ

III minant. Un cop adjudicades Iotes les parcel·les, es van poder integrar les propostes realitzades directament pels licitadors, que van quedar reflectides en l'aprovació definitiva. La síntesi anunciada dóna idea de la complexitat de tot el procés, de la multitud d'agents que hi van intervenir, de les anades i vingudes de planejament i projecte arquitectònic i, en definitiva, del constrenyiment a què es van veure obligats els autors finals dels projectes arquitectònics. La manca de llibertat del projectista, que pogués representar una major dificultat en la seva tasca, ha quedat però, compensada amb escreix, per la qualitat que presenta, en tots els seus aspectes, la magnífica seqüència urbana que constitueix l'Eix. Els edificis que analitzarem en aquest reportatge corresponen a una part del conjunt projectat per Norman Cinna-

,. , ^

v^-,i;

«.-•W***^

Secció general del projecte

Planta baixa general del projecte

L'alteinaliva intel·ligent Víctor Soler Cubiertas y Mzov. Divisió Immobiliària Cubiertas y Mzov S.A. ha escollit el centre de l'avinguda Francesc Macià de Sabadell per erigir un parc empresarial urbà dotat dels últims avenços tecnològics i envoltat de tots els serveis i qualitat de vida necessaris, a 20 minuts de Barcelona i del seu aeroport. Amb les Torres de l'Eix Macià es demostra que la necessitat de descentralització de les grans urbs no ha d'estar renyida amb la recerca d'un entorn ambiental i humà que afavoreixi les condicions de treball i comunicació, en oposició al síndrome d'aïllament produït per altres parcs d'oficines situats lluny de zones urbanes.

Secció/perspectiva

El conjunt és format per tres edificis i dues torres, cosa que representa més de 43.000 m2 per a oficines, més el conjunt comercial anomenat Paddock Bulevard, ambmésde 10.000 mJ. El subsòl d'aquest conjunt disposa d'un pàrquing amb capacitat per a més de 800 places i està connectat amb el pàrquing de l'edifici d'El Corte Inglés. El magnífic disseny delsedtficis, creat per l'arquitecte Norman Cinnamond, és un reflex de la seva qualitat interior, dotada de la tecnologia més intel·ligent, amb un espai preparat per adequar-se a totes les necessitats, actuals i futures, de cada empresa. Les Torres de l'Eix Macià de Sabadell s'aixequen enfront de la gran zona verda i oberta del Parc de Catalunya, amb les seves 45 hectàrees de jardins, cosa que garanteix l'activitat de la zona tant en els horaris d'oficina com fora d'aquests i

L ' I N F O R M A T I U

assegura les millors vistes i el màxim aprofitament de la llum natural.

Unificar la gestió Miquel Monràs Paddock Bulevard L'any 1989, l'Ajuntament de Sabadell conjuntament amb l'Institut Català del Sòl, van dur a concurs la venda i adjudicació de quatre de les parcel·les que configurarien una de les parts més importants del projecte de la nova zona comercial, lúdica, residencial i de serveis de Sabadell, anomenada Eix Macià, a partir de la qual es configuraria la seva viabilitat d'execució i el seu futur. Es podia preveure que acudirien al concurs un gran nombre de promotors i inversors, atès que comercialment els organismes havien aconseguit una fita important,

com era l'adjudicació d'una de les parcel·les per a la implantació d'uns magatzems d'El Corte Inglés. Per això, vaig creure imprescindible presentar un projecte conjunt per a les quatre parcel·les que havien de sortir a concurs, i no pas optar a cada parcel·la individualment. Era bàsica la selecció dels tècnics que havien de dissenyar el centre comercial i el conjunt d'edificis a construir en les parcel·les números 1,2, 3 i 4, i es va escollir l'arquitecte Norman Cinnamond per la qualitat de la seva arquitectura. Per dur a terme el projecte global es van aglutinar unes entitats molt integrades a la ciutat com són la Mútua Sabadellenca d'Assegurances i la Mútua d'Assegurances de Sabadell, que ocuparien un dels edifics, i Cubiertas y Mzov per executar la construcció i la seva Divisió Immobiliària pels més de 35.000 m2

LES

R E P O R T A T G E

TORRES

DE L'EIX

M A C I À

mond. En concret, es tracta de dos edificis paral·lels anomenats Paddock i Filadors, que inclouen en els tres nivells inferiors i el primer soterrani unes galeries comercials, i d'una de les torres edificada, de les dues que hi ha previstes. En les plantes del segon al quart soterrani un ampli aparcament fa de base comuna per a tots els edificis i comunica amb l'aparcament d'El Corte Inglés. Des de l'exterior el conjunt presenta un Iradament composítiu i de materials unitari, amb un espectacular mur cortina que ocupa la pràctica totalitat de les façanes i que aconsegueix una gran riquesa de matisos a causa de les diverses orientacions de les seves cares. En aquest sentit, cal destacar, com una de les millors aportacions projectuals a la proposta volumètrica inicial, l'angle agut de la façana lateral de la torre que produeix un tractament del prisma unitari amb un augment considerable de complexitat i d'interès. Element de singularitat L'altre element singular és constituït per la galeria Paddock. Val a dir que la inserció d'aquest espai comercial al con-

" Ntl_W

junt és un dels aspectes més ben resolts de tot e! projecte. La disposició dels dos blocs paral·lels ha permès situar els espais de venda sota els edificis i crear un gran buit central, dedicat bàsicament a circulacions. El tractament de la coberta, una gran superfície ondulada de vidre, aconsegueix una gran penetració de llum natural i permet, fins i tot, que el sol arribi al primer soterrani. Pel que fa a la façana de l'avinguda Macià, les tres plantes dedicades a comerç presenten un aspecte també diferenciat: un passadís exterior de vidre que sobresurt del pla de façana i forma un sòcol de tota l'edificació. L'elegància i sobrietat d'aquesta composició, que l'arquitecte Josep Maria Montaner qualifica de mediterrània, contrasta amb el tractament casual dels buits i de les escales mecàniques de l'espai central i amb el malabarisme de l'estructura de la coberta. I el resultat és ben diferent. Si en el cas de la façana ei conlrol de la forma i dels mecanismes compositius és evident, a l'espai interior, la pretesa festivitat de l'arquitectura es transforma en una suma de recursos que no aconsegueix de crear una atmosfera. I això li i i

Torre 1. Plantes 1 a a 9a / Plantes 10a a 17a

Edifici 3/ Edifici 2. Planta tipus

d'oficines. L'any 1990 es va guanyar la plica, atès que l'organisme municipal va valorar principalment la idea de galeries comercials (gestió unificada) enlloc d'una simple suma de botigues, a una gestió conjunta dels aparcaments subterranis, a una bona resolució de les circulacions verticals en els edificis d'oficines, a la presència de forces econòmiques de la ciutat i finalment a la combinació de les ofertes de les pliques sobre les diferents parcel·les. Ubicar a la zona el centre comercial Paddock-Bulevard, es va dur a terme perquè era idònia al costat d'un gran centre com El Corte Inglés, i perquè estava pensada per convertir-se, en poc temps, en l'oferta comercial urbana més important de tota la comarca, com a alternativa comercial a Barcelona per a tots els habitants de Sabadell i de les

poblacions veïnes de la comarca del Vallès Occidental.

Relacions fluïdes Norman Cinnamond Arquitecte El projecte de les Torres de l'Eix Macià de Sabadell es va guanyar mitjançant un concurs públic promogut per l'Ajuntament de Sabadell. Els terminis per a la presentació van ser molt curts: tres setmanes. Vam acceptar, justament, perquè el termini era curt. ja que en aquells moments teníem prou feina i tres setmanes era un temps que hi podíem dedicar sense destorbar els altres projectes que ja teníem iniciats. No estàvem pas segurs de guanyar-lo. Des d'un bon principi les relacions amb els clients van serf luïdes. Els proble-

mes que hi va haver van venir provocats pel volum de la pròpia obra, a causa de la seva magnitud, però la col·laboració dels tècnics i industrials va ser molt bona ja que tothom es va prendre l'obra amb molta il·lusió. Tècnicament, la dificultat més important en l'execució va ser una riera que no s'havia consignat en els estudis geotècnies i que ens va causar molts problemes durant el període d'excavació del terreny. Els fonaments, per exemple, es van inundar dues vegades. L'altra decisió complexa de l'execució del projecte va ser la de triar el mur cortina, que el volíem de tipus estructural com finalment va ser. Vam estudiar-lo durant nou mesos i finalment vam triar el mur cortina de la casa Permastelisa de fabricació italiana, després d haver visitat la fàbrica que tenen a la regió del Veneto i veure el nivell tecnològic i la

I N F O R M A T

seriositat amb què tractaven el producte. Finalment, els terminis de l'obra es van complir segons estaven establerts des del principi. La inauguració del centre comercial Paddock, a final de maig de 1993, va ser un «tour de force» per a tot l'equip, però es va aconseguir.

Fonaments i façana Josep M. García Domínguez, Josep Canela, Frederic Forns Arquitectes tècnics Com a aspectes fonamentalsde l'obra, podem distingir els murs pantalla de les plantes aparcament i el mur cortina de les façanes dels edificis. En relació al primer aspecte, direm que el solar està situat al llit duna antiga

LES

REPORTATGE

TORRES

L'EIX

MACIÀ

Des del punt de vista constructiu, i malgrat la diferència d'alçades, el plantejament és el mateix en tota la promoció. L'estructura és formada per pilars i sostres reticulars de formigó. La resistència davant els esforços horitzontals s'encomana a pantalles de formigó situades en els nuclis dels accessos. En el cas del volum principal de la torres, aquest nucli es troba en una posició central que li permet una major llibertat en el perímetre. La situació dels pilars exteriors ran de façana, però. malgrat que pugui representar alguna millora distributiva, genera problemes de contigüitat amb el mur cortina, especialment a les cantonades.

• II malgrat la brillantor d'alguns episodis com és ara la forma corba de la coberta o l'evident intel·ligència de situar aquest gran pati central. El caràcter gratuït d'alguns elements es posa en evidència en l'accés monumental situat a l'eix de l'espai central La coberta de vidre travessa l'edifici i crea un efecte escenogràfic de baldaquí, però el recorregut d'entrada que sembla que indiqui que esià ocupat per Iota mena de destorbs, des d'un pati anglès ple de vegetació, fins a totes les taules dels bars propers, de manera que el passejant ha de desviar-se, passar per fora del pal·li, i entrar pel que, en els vells hotels, haurien estat les portes de servei.

Instal·lacions centralitzades Tipologia condicionada Cal fer notar que la mida reduïda de planta de la torre a partir de la planta novena provoca un cert desequilibri entre els espais dedicats a accessos i la part de planta aprofitable per a les oficines i incrementa notablement la repercussió de façana per metre quadrat construït. Pel que fa a les instal·lacions, com es fa habitualment, s'ha previst una centralització a la darrera planta de l'edifici i uns amplis patis interiors per a la distri- v bució vertical. El nivell d'acabats i d'equipaments és també el que correspon a la qualitat general de la promoció i en destaquen la generositat i confort de l'aparcament soterrani. En definitiva, doncs, les Torres de l'Eix Macià són uns edificis que integren una excel·lent situació i imatge amb una arquitectura de qualitat i un acurat nivell d'acabats. •

La tipologia dels edificis venia molt determinada per la volumetria inicial. L'edifici Paddock està organitza! amb dos accessos diferenciats que ocupen l'espai de façana a façana i una distribució de dues a quatre oficines per replà i accés. L'edifici Filadors té, en canvi, una estructura distributiva més unitària. Un sol accés central, i una segona escala d'emergència, organitzen unes plantes obertes amb un ús unitari o una distribució amb mòduls i passadís central. La suma de les dues tipologies garanteix una gran capacitat de resposta. La torre, el volum més singular, és formada per dos cossos de diferent alçada amb un nucli d'accessos comú que agrupa dues escales, una bateria de sis ascensors, i els patis d'instal·lacions i serveis. El cos baix, que arriba fins a la novena planta, té una nucli secundari amb els serveis propis i una tercera escala d'emergència.

riera. L'estudi geotècnic indicava un nivell freàtic que no es va correspondre amb la realitat. La construcció de l'edifici d'El Corte Inglés va actuar de pantalla desviant les aigües i provocant canvis de nivell que van afectar tots els edificis que es van anar construint. El mur pantalla de formigó armat es va ancorar a la cota de 26 metres i es van utilitzar llots bentonítics. Durant la seva construcció es van deixar dues obertures que havien de ser el pas cap a la connexió amb el soterrani d'El Corte Inglés i una sèrie de forats per a les connexions amb les canalitzacions de les escombreries fetes pel carrer i que podien variar en 10 cm. d'alçada. Una retícula de 3 per 3 m. conforma l'atirantat del mur per a un esforç de 180 tones per tirant. La fonamentació va ser una llosa d'1,20 m. de cantell impermeabilitza-

Joan Sabaté Xavier Au med es/En ric Pena Fotografies: Chopo

da amb làmina contínua de policlorur de vinil. En la llosa van entrar 10.600 m3 de formigó i en els murs pantalla 7.130 m\ ambformigonat continu, tant en aquests elements com en els forjats de les plantes. El formigó emprat diàriament oscil.lava entre 600 i 800 m3. Atesa l'envergadura de l'obra, 87.000 m ! construïts, dels quals en resta fer 15.000 m2 corresponents a una torre bessona, es va muntar un laboratori a peu d'obra homologat per la Generalitat, que va examinar i trencar més de 15.000 provetes. L'estructura de l'obra és de pilars de formigó i forjats de formigó armat reticular,amb nuclis resistents formats per les caixes d'ascensors i escales. La gruatorre tenia una alçada de 100 m. corresponent a les quatre plantes soterrani i les 18 sobre rasant més la planta d'instal·lacions. S'arriostrava cada cinc plantes. Els sostres es construïen amb una micronivellació per tal de no tenir proble-

N F O R M A T 1 U

mes en el muntatge del mur cortina, ja que aquest es construïa en taller abans de fer l'estructura de formigó de l'obra i no podia tenir errors de mides ni en la llargada ni en l'alçada. Per a la seva construcció es van contactar tots els fabricants del país fins que es va donar l'encàrrec a l'empresa italiana Permasteelisa que té, com a obra significativa, l'hotel més alt del món, a Singapur. Ef mur no té estructura portant prèvia, és autoportant i es munta totalment amb pannells de planta a planta, simplement amb ancoratges previsdeixatsa l'extrem dels forjats. L'empresa subministradora va ser l'única que va garantir el mur amb silicona estructural. Va ser interessant veure els controls de qualitat aplicats als murs que fabricaven: vents de 180 km/h, pluges torrencials, moviments sísmics. Les oficines s'entreguen amb terra tècnic i fals sostre, la maquinària de les quals es troba a la darrera planta. Un

element a destacar és 'Tonada" que cobreix el centre comercial situat entre els dos edificis mitjans, i que és una coberta vidriada trepítjable suportada per una estructura metàl·lica en forma corba similar a una doble onada. Pel que fa a la seguretat, és positiva la nul·la sinistralitat, la qual cosa va ser a causa, molt especialment, del seguiment estricte de la normativa i de no relaxar-se en cap moment, cosa que va fer que la constructora es consciències de les seves responsabilitats. En el tema econòmic, i com a grans números, el cost del pàrquing va ser de 73.694 ptes/m!; les galeries comercials, 168.071 ptes/ m'i ets edificis d'oficina, 121.776 ptes/ m3. La repercussió per m1 de sostre construït del mur cortina va ser de 12.287 ptes; l'estructura, 16.862 ptes., el ram de paleta, 5.231 pessetes i les instal·lacions, 29.753 pessetes.

LES

R E P O R T A T G E

TORRES

DE L'EIX

M A C I À

Mur cortina, convencional i de qualitat

La qualitat és la característica clau del mur cortina realitzat a les Torres de l'Eix Macià. Es tracta d'un mur cortina convencional de muntants i travessers d'alumini i en vidrat adherit amb siíicona. L'especejament realitzat manté tres mòduls per planta, lleugerament decalats respecte de les alçades anteriors. El mòdul corresponent al cantell del sostre és opac amb un pannell interior d'alumini que inclou 60 milímetres d'aïllament i un sistema de cambra ventilada per evacuar la calor. En els mòduls transparents, l'envidrat eslà lormat per un doble vidre amb cambra. El sistema de suport es fixa directamenl a un perfil metàl·lic embegut dins el sostre i situat a la cara horitzontal superior. Això va ocasionar una certa dificultat de nivell, ja que és una cara no encofrada, i va obligar, en alguns casos, a suplementar el suport per aconseguir la necessària horitzontalitat. •

-HERMSsa-

ARMADURES PREFABRICADES PER A LA CONSTRUCCIÓ

Noves solucions amb armadures electrosoldades que eliminen el problema del seu muntatge i augmenten la velocitat d'execució de l'obra. Reforçament de sostres afectats per aluminosi o d'altres causes. Consulteu a la nostra oficina tècnica, que atendrà específicament cada cas. INFORMACIÓ:

Tel. 431 35 00 • Fax: 332 34 86 Sants, 307 - 309 08028 Barcelona

N F O R M A T I U

P.B Torras y Bages, 106 Tel. (93) 345 88 50 Fax: (93) 346 17 13 08030 BARCELONA Ezequiel Solana, 24 (Portal 2) 1 2 D Tel: (91) 407 61 33 Fax: (91) 377 17 50 28017 MADRID

L~H Deseo recibir mayor información CU Ruego visita representante Nombre Dirección Población

TeL

D.P..