INF950915

IM DEL COL·LEGI D'APARELLADORS in Paslor,5 08021

Servei Rehabilnaot

BARCELONA

I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Tel. 414 33 11 - 209 82 99 Fax 414 34 34

Delegí

El Col·legi inicia el programa de cooperació internacional amb el patrimoni de Cuba El Servei Rehabilitació del Col·legi ha organitzat 0 « aquest estiu un Taller de Restauració a la zona de w^^ Trinidad i el Valle de los Ingenios i un Curs Internacional de Tècniques de Rehabilitació, a l'Havana, L'objectiu d'ambdues iniciatives va ser posar les bases de la futura recuperació del patrimoni arquitectònic de

C

l'illa de Cuba força malmès, amb més de cinc segles d'història i amb edificis que van de l'època colonial fins a construccions neoclàssiques de primer ordre. El programa de cooperació s'ha concretat en la integració d'un equip pluridisdplinari a l'Oficina de Restauración del Centro Histórico de Trinidad, •

Europa aposta per la lliure El MOPTMA enllesteix un circulació de professionals nou esborrany de la LOE

Adigsa debat la rehabilitació de sostres en el seu aniversari

El Consell Europeu de Professionals de l'Edificació (ECBP) va celebrar al Col·legi la seva 13a reunió anual el mes de juny passat, convidat pel Centre de Documentació Josep Renart. Representants d'organitzacions professionals de vuit països de la Unió Europea van analitzar en aquesta reunió les darreres iniciatives de la Comissió Europea a favor de la lliure circulació de professionals de l'edificació en l'àmbit de la UE. La reunió de l'ECBP va estudiar els problemes i els camins per aconseguir fer realitat l'Europa 7 dels professionals. • •

El cas dels sosíres. Experiències i perspectives. Aquest és el títol del congrés amb el qual l'empresa pública Adigsa, que gestiona els habitatges públics de Catalunya, vol commemorar ei seu 10è aniversari. El congrés, que es durà a terme els propers 9, 10 i 11 d'octubre, al Palau de Congressos de Montjuïc, vol donar resposta al debat obert al voltant de la necessitat de conservació i reparació i de les dificultats operatives de la propietat horitzontal. La presentació pública del congrés es farà el 19 de Q setembre a la sala d'actes del Col·legi. • •

Consell de RetlBCdó: Antoni Cap-Ja, Cartes Csrtaftl Joan Gay i Ramon Pug

Coordinació: Cartes Canafa. Redacció: togtòBatara. Anton Capia i Rsenoa Puan/I Fotografií; Ja«e* Garcia De. Qxxc

Habitatges a la Cerdanya: una novetat centenària

ADmlnisUSCló: MortseJtat A)e-

rr.i-;y. FotòlHs: M-ga

Impressió: Ho-

marçtó Dipòsit legal: B-12385-1991 6SN;

u

El Ministeri d'Obres Públiques, Transport i Medi Ambient (MOPTMA) acaba d'enllestir un nou esborrany del projecte de Llei d'Ordenació de l'Edificació. Aquest nou esborrany representa una certa millora pel que fa als interessos del nostre col·lectiu professional, atès que referma les atribucions professionals dels aparelladors i arquitectes tècnics en l'àmbit de la seva especialitat. Pei que fa al tema de les responsabilitats en la construcció, el nou text manté el sistema actual, però estableix la responsabilitat D subsidiària del promotor. • •

113J-2B02 Pifclcitat GIT-PubÉ-

CMJ33 Josep Tarratlcnas, 155 OM29

B t T l D a 5 F 0 3 9 75 EDITA: CoiJegl tT tAnjU-

rtc» tt Bvteiani. Bai Pastt».

6. 08021 Baratona. Tel 203 B! 99. Fat «H 34 3». Qwna: PI. Uajot. 6.03500 V t Tíi. B85 » 11. Bage*8arguidà- Plana dorOm.6 OK40Uwmsa Tel 8729799 V«t>Oricnat:JceeoUmI>ea25 0&i00 &anc*?n Td 879 Oi 76 VaOèi Oa> denttSaniFiaracia OSKIleraisa Tel. 780 11 10.

JUNTA DE GOVERN: President Bernal Ocnoa. Secretari: XÍVW Bvda).. Compnoort: Cartoia Ayaúo. Tnnrar. Josop U Uosiíf ¥oa t c Atwt ü » t i t n a Jov Artfeni U n T * m SCRB l X m r CaB. Oetep t t : Oaaoa: Btrm Noguen. B i g n Dwgmfll: Jaune Jurala V r t n Or^ F M K d* Buen VMea Oct: Si-.^K<

L'edifici que analitzem, dos habitatges aparellats construïts a la Cerdanya i destinats a residència secundària, és aparentment una construcció convencional d'alt standing. Aquesta aparença forçada per una rígida imposició de materials tradicionals i per un cert estàndard d'imatge, amaga una construcció innovadora al nostre país. Ei treball sensible del projectista i l'acurada realització permeten, malgrat les limitacions esmentades, apreciar algunes de fes virtuts del sistema i sobretot constata; la qualitat de la construcció en sec. •

15 a 18

ïr Winteríhur

P r e m i

d ' In ves Iiga c ió

al millor treball d'investigació inèdit preseniat sobre un lema desenvolupat en l'àmbit de la Tècnica, del Dret o de la Economia en qualsevol dels camps de l'assegurança, la seguretat, la salut laboral, la prevenció d'accidents, la gerència de riscs en general o la protecció del medi ambient.

Departament d'Organització d'Empreses - UPC Tel. 9 3 - 4 0 1 65 83 Grup Winterthur

Tel. 901 - 201 201

:::UPC

Winterthur

R E H A B I L I T A C I Ó

El programa de cooperació posat en marea aquest any pel Servei Rehabilitació i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) s'ha concreta! en la integració d'un equip pluridisciplinari a l'Oficina de Restauración del Centro Histórico de Trinidad, a Cuba, amb l'objectiu de posar les bases deia recuperació del seu patrimoni.

Solidaritat amb el patrimoni de Trinidad El Servei Rehabilitació i la UPC són els responsables d'aquest programa de cooperació internacional amb Cuba Servei Rehabilitació

0

quest equip, formal per professionals i estudiants d'arquitectura, d'arquitectura tècnica, d'història, de restauració i de treball social, ha col·laborat estretament amb í'Oficina en un taller enfocat cap a l'anàlisi del centre històric, la seva problemàtica, les seves deficiències, la seva degradació, les possibilitats de recuperació i de conservació, i cap a l'estudi de les possibilitats del Valle de !os Ingenios (a 10 km de Trinidad amb uns grans conjunts d'arqueologia industrial que van marcar l'auge i la decadència de la ciutat) com a dinamitzador d'un turisme cultural necessari a l'illa.

El director de l'Oficina de Restauración del Centro Histórico de Trinidad, l'arquitecte Roberto López Bastida, conjuntament amb els tècnics del Servei Rehabilitació del Col·legi, han estat els responsables de la definició i el desenvolupament dels treballs. Les activitats s'han planificat a partir de grups autònoms, especialitzats en les àrees concretes que es detallen més endavant.

A dalt, barri de les Tres Cruces i entrada al Valle de los Ingenios, al Ions. A baix, estlntolament d'una coberta de parhilera d'un edifici d'habitatges de Trinidad

Jorge Salabarria (delineant).

Treballs genèrics

cientment investigada i els estudis històrics existents resulten (orca repetitius i limitats en la informació utilitzada. Aquest fet no permet arribar a un coneixement prou precís dels períodes històrics de la ciutat ni de la seva evolució urbana.

Gnjp de treball: Leiiaa Montes oe Oca (hisionadoral i Montserrat Villaverde (estudianta d'història

Treballs al centre històric de Trinidad

ae larti

La documentació és àmplia i interessant, sí bé. fins avui. no ha estat sufi-

(arqmtecta), Ramon Faura (estudiant d'arquitectura), Marlen Rodríguez (auxiliar de projectes) i

Cal esmentar, també, la participació dels arquitectes Gabriel Mérigo i Francisco Gonzalez. professors de la Universidad Autònoma de México, que han col·laborat amb els grups de treball des de la seva experiència més propera ai món llatinoamericà.

Documentació. Amb l'objectiu de recollir tota la inlormació relacionada amb Trinidad i el Valle de los Ingenios. des de les publicacions en monografies o revistes, fins als documents, treballs inèdits, mapes, plànols, projectes, elc. existents a les diferents institucions i organismes de Trinidad, i també a l'Archivo de índias de Sevilla i a la Biblioteca Nacional. La informació serveix de supon als treballs dels diferents grups.

protegides. Grup de treball: Elisabeth Hoppe

Urbanisme. Adreçats cap a unes anàlisis d'aproximació a la morfologia de la

ciutat i la relació amb el seu centre històric. A la vegada, s'ha iniciat un reconeixement i una avaluació dels dèficits urbanístics de tota la zona antiga de la ciutat. Aquests estudis serveixen de base als treballs més puntuals de tots els altres grups. També s'ha analitzat l'actual reglamentació en matèria de protecció de! patrimoni i s'han suggent modificacions dmgides a facilitar la integració de noves construccions en les zones

L ' I N F O R M A T I U

Construcció. Amb la finalitat de fer un reconeixement de l'estat estructural i constructiu dels edificis d'habitatges del barri de les Tres Cruces i de fer un aixecament de les seves plantes i façanes. Aquesta és una zona particularment deprimida que es troba amenaçada pel gran nombre de persones que viuen a cada casa i per la pressió dels equipaments turístics. L'estudi ha detectat problemes estructurals greus a un de cada quatre dels edificis inspeccionats. Les lesions més importants són a la coberta, amb filtracions d'aigua i trencament de les bigues de fusta, que han portat a l'estintolament permanent de molts edificis. Paral·lelament, el grup ha treballat en la diagnosi aprofundida de l'estructura d'edificis singulars de la ciutat, en què cal intervenir. Grup ÓS ueoait Ramon Graus (arquitecte lecroc), Anna Dalmau.

Tom Ronach i José Manuel Mani (estudiants d'arquitectura tecnea). Xavier Moknef (estudiant d'arquitectura), Leydi HernanOeí íenginyer cwl) i Marlene León (delineant) I

II

III Habitabilitat. Cenlrats a reconèixer sistemàticament els paràmetres d'habitabiiitat a la zona de les Tres Cruces i el nombre de persones o famílies que viuen a cada casa. Les deficients condicions d'habilabilitat de la majoria d'habitatges, l'excés de persones allotjades i l'oblit que aquests paràmetres havien tingut fins ara, fan que aquests factors s'hagin de tenir en compte en qualsevol proposta futura de rehabilitació del barri. Aquest mateix estudi s'ha realitzat als habitatges que integren el nucli de ManacaIznaga al Valle de los Ingenios. Grup de treball: Mana Josep Aizcorbe (arquiiecta tècnica), Nancy Benítez (arquilecia), Magda Man;anal i Tom Escudé [estudianls d'arquitectura).

Coloració de façanes- Amb el propòsit d'estudiar el color de la ciutat de Trinitat, el grup s'ha centrat a determinar els colors amb què han estal pintades les façanes dels carrers que porten a la plaça de les Tres Cruces i d'altres edificis interessants. Els resultats s'han correlacionat amb els diferents moments històrics de la ciutat. L'estudi es completarà amb l'anàlisi de les tècniques pictòriques i amb recomanacions per a la utilització de pintures a la calç i vinili-

A dalt, habitatges característics del centre de Trinidad (anàlisi de la seva coloració). A bai treball d'aixecament de la casa principal de Guàimaro, al Valle de los Ingenios.

q u e s . Grup de treball: Mercè Homar (arquitecta tècnica), José Ramon Solís (arquitecte). Mar Rovira (estudianta d'arquitectura tècnica), Carles Arribas (estudiant d'arquitectura). Ramsés Otero i Yamisleydis Martínez (restauradors).

Característiques sociodemogràfiques. Recerca d'informació a partir d'entrevistes a dirigents d'organismes públics i entitats ciutadanes, i converses amb professionals independents. En línies generals, e! centre històric té greus dèficits d'equipaments, que s'agreugen amb la degradació dels habitatges, i està convertint la zona en un nucli especialment desafavorit i generador de marginalitat, no sols en relació amb la realitat de Cuba, sinó dins el mateix municipi. Grup de treball. Amèlia Marzal [diplomada en Treball Social).

Com a primera valoració de la informació recollida, podem constatar que els centres històrics llatinoamericans no són aliens a la llarga problemàtica debatuda a Europa sobre la seva marginació i degradació: la incapacitat per donar al nucli antic l'habitabilitat que es demana a una ciutat contemporània, el risc d'una museolització i terciarització exagerada, la pèrdua de la identitat de la població i el seu desplaçament o la ferotge pressió de les inversions dels equipaments turístics són resultats realment preocupants.

La situació de Trinidad és complexa: en aquests moments les úniques inversions en el centre històric provenen del turisme i ocupen uns edificis que caidria destinar a cobrir els dèficits d'equipaments de la població. Tampoc no existeix una política de rehabilitació que permeti ser gaire optimista respecte al futur, ja que les estructures estan malmeses i

les condicions d'habitabilitat són força precàries. Els treballs pretenen imaginar noves vies d'intervenció que superin els criteris estrictament historicistes i conservacionistes per centrar l'interès en la població, en les seves condicions de vida, en la seguretat estructural dels habitatges i per dotar el centre històric d'unes infrastructures mínimes.

Treballs al Valle de los Ingenios Valle de los Ingenios. Estudiar les possibilitats de salvaguarda i recuperació d'un dels patrimonis arquitectònics industrials més importants de l'illa ha estat l'objectiu d'aquest grup. El Valle de San Luís o Valle de los Ingenios va ser el motor de l'economia trinitària durant més de 200 anys amb una potent indústria del sucre basada en l'estructura bàsicament esclavista del treball. L'anàlisi dels ingenios azucareros més importants (Manaca Iznaga, Buenavista. Guàimaro i San Isidro de los Destiladeros}, amb l'aixecament de plànols dels conjunts, l'anàlisi constructiu, patològic i d'habitabilitat, i també un acurat estudi paisat-

L ' I N F O R M A T I U

gistic permetrà posar en marxa projectes de rehabilitació i regeneració, i intentar consolidar una proposta museística entorn a la indústria sucrera cubana. Grup de treball: Víctor Echenagusia (museòleg), Enric Casanovas (arquitecte tècnic), Olga Bas (estudianta d'arquitectura). Marc Iturri i Miquel Riera (estudiants d'arquitectura tècnica} i Sergio Milàn (restaurador).

Restauració pintura mural. La neteja, consolidació i restauració de les pintures murals de l'Ingenio de Guàimaro, sotmeses a un fort procés de deteriorament a causa de l'entrada d'humitats per la coberta i fusteria exterior ha estat l'objectiu principal del grup de restauradors, pel seu elevat valor artístic i històric com aexponent del potencial econòmic de la indústria del sucre. Són unes pintures murals a la calç amb evocació de paisatges europeus, amb una tendència neoclàssica, realitzades el 1858 per l'artista de procedència italiana Daniel d'Laglio, per encàrrec de la família Borrell, propietària de la finca. Grup de treball: Ana Ruiz de Conejo (llicenciada en Belles Arts), Jesús Zornoza i Gilberto Benitez (restauradors) i Martha Suàrez (química}.

El Valle de los Ingenios, per les seves característiques històriques tan determinants i per la seva bellesa paisatgística i també pel fet de no haver estat gairebé alterat, és un dels indrets de Cuba on és possible encara consolidar una oferta de turisme cultural de qualitat. La gran proximitat al nucli històric de Trinidad i les bones condicions d'accessibilitat confirmen la possibilitat d'integrar tot aquest espai en una ruta històricocultural.

La lectura històrica de Trinidad no és possible si no es té en compte el Valle de los Ingenios i el potencial econòmic que va representar amb la indústria del sucre que va desenvolupar fins a finals del segle XIX. Per això, la recuperació dels ingenios azucareros que encara queden conservats parcialment, com és el cas de Manaca-lznaga, Guàimaro, Buenavista i San Isidro de los Destiladeros s'ha d'adreçar cap a una proposta didàctico-museística, al voltant de la indústria esclavista del sucre que doni un ús coherent i digne a aquests espais agroindustrials. Cal meditar entorn de les primeres experiències de restauració portades a terme. A Manaca-lznaga, la restauració de la casa-habitatge i la torre s'ha produït de forma parcial, sense una visió global de tot el conjunt fabril, Terciaritzar el monument, convertir-lo en restaurant i mirador ha donat una resposta fàcil a la creixent demanda turística, però tot ens indica que representa una gran agressió a aquests conjunts històrics, necessitats d'altres plantejaments més coherents pel que representen Trinidad i el Valle. • Servei Rehabilitació AquesilreOall ha esiaipossiDIegraoesaraponaoo econòmica del Centre de Cooperació i Desenvolupament oe la Unrversital Politècnica de Catalunya, de la Direcció General a'Qciipacio de la Generalitat de Ca (al Linya. Oe la Direcdon General de Migraaones del Min&ieno de Asuntos Sodales i dels mateixos pa/lidpanls. i fia comptat amb el patrocini de la UNESCO.

El

TEMA

"iNo es fàcil!"

35 dies a Cuba, 35 dies en què 25 professionals i estudiants, cadascun a la seva manera i en la seva especialitat, han aportat esforç, capacitat i el temps de les vacances, i s'han íniegrat en les tasques de l'Oficina de Restauració del Centro Histórico de Trinidad, per afrontar diferents aspectes de la restauració i rehabilitació del centre històric i del Valle de los Ingenios.

Des de la nostra arribada, hem conegut el país oficial i el real. Els recels sobre l'organització del taller, la burocratització, la manca de dinamisme d'algunes institucions, la desmotivació de molts treballadors amb esperit "funcionaria!", el miratge del turisme com a solució als problemes, la persecució del turista, la desconfiança cap al nostre grup com a pressumptes espoliadors d'informació valuosa, la necessitat de moure's en una doble economia, la inexistència de veritables ONG al país, i molts altres aspectes ens han sorprès. Tanmateix, ens hem sentit compensats per un seguit de valors positius presents en la manera de ser de moltes de les persones amb què hem treballat, per a les quals no és fàcil il·lusionar-se en la seva professió quan s'adonen que no són suficients per respondre a les necessitats més bàsiques de subsistència.

Cuba se'ns ha mostrat, doncs, plena de contradiccions, molts cops difícils d'entendre, sobretot quan, inevi-

3

tablement, establim comparacions amb els nostres paràmetres culturals i socioeconòmics. Aquest país capdavanter en l'assoliment de moltes fites socials ara pateix una situació difícil a causa de la caiguda del bloc dels països de l'est, del bloqueig econòmic que mantenen els EUA des de fa 30 anys i també com a conseqüència de l'intent de passar d'una economia planificada de model socialista cap a una economia propera al model capitalista. Malgrat que els cubans ho porten amb molta dignitat, avui els dèficits són importants i es passa gana, una sanitat modèlica fa aigües a causa de la manca de medicaments, el nombre d'aturats és creixent...

En el marc concret del nostre treball, hem pogut copsar la precarietat generalitzada a nivell estructural i d'habitabilitat de molts dels habitatges que conformen els dos conjunts declarats patrimoni de la humanitat (Trinidad i Valle de los Ingenios). L'actual período especial potser incideix en l'empitjorament d'aquesta situació, però les causes més profundes cal buscar-les en una incapacitat del sistema perdonar resposta a la necessitat d'habitatge digne per a tota la població, i també a una política de centres històrics força desafortunada, que està segmentant la ciutat en una zona monumental amb museus i serveis turístics i unes zones marginals d'habitatges amb greus dèficits.

Pensem que un dels aspectes principals de la nostra presència ha estat transmetre un mèlode de treball multi-

3 planta Col·legi d'Aparelladors Arquitectes Tècnics de Barcelona

disciplinari per afrontar la problemàtica des d'una visió global, i donar una alternativa de futur al centre històric i al Valle de los Ingenios. Fer que els veïns s'hi quedin mitjançant una millora de les condicions interiors i exteriors dels habitatges donarà valor al conjunt, i treballar per l'aprofitament dels valors paisatgístics, històrics i arquitectònics del Valle el convertirà en un paratge d'interès cultural internacional.

Per la nostra banda, ens queda tota la feina d'elaboració de la informació recollida per convertir-la en un document útil amb vista a l'establiment d'uns programes d'actuació, a l'obtenció dels fons de finançament necessaris i a la materialització dels projectes concrets.

Sense cap mena de dubte, caldrà afrontar novament la burocràcia, els funcionaris, els recels, els interessos contraposats, la doble economia, etc. De moment, el Taller de Rehabilitació de Trinidad i Valle de los Ingenios ja està conso-

lidat com a una opció de cooperació permanent i oberta als professionals i estudiants internacionals interessats en el tema. jNo es fàcil!. Res del que hem fet a Cuba no ha estat fàcil i tindrem moltes dificultats per seguir avançant.

Tothom qui hagi estat darrerament a Cuba haurà sentit mil cops aquesta expressió. S'utilitza com a argument, com a limitació inicial i també com a excusa. Potser és la idea que millor defineix la manera com els cubans afronten els problemes. És la visió més optimista de la fatalitat: sí, hi ha moltes dificultats davant qualsevol situació, però si realment cal se resuelve, és a dir, es troben solucions, es superen obstacles i, es poden posar en marxa nous projectes i noves concepcions. Malgrat que no es fàcil, val la pena continuar. •

Cooperativa d'Arquitectes

Jordi Capell Llibreria Papereria Material per a dibuix tècnic Informàtica ° Objectes de disseny Aparells topogràfics

Una botiga especialitzada a preus molt assequibles L ' I N F O R M A T I U

Servei Rehabilitació

PUNTS

LA

DE

VISTA

FIRMA

Què es fa, a més de parlar-ne, per a la qualitat en l'edificació? a fa més de 7 anys que es va publicar el Decret 375/88 de la Generalitat, sobre el control de qualitat en l'edificacíó i en l'opinió del qui escriu, el balanç de millora de la qualitat es més aviat escàs.

Val a dir que, com a conseqüència de la seva implantació s'ha aconseguit que una sèrie de fabricants de materials hagin tingut la preocupació d'obtenir pels seus productes algun o altre document acreditatiu de qualitat o bé han solmès part de la seva producció a un control periòdic fet per laboratoris acreditats.

Partint d'això, molts tècnics es queden tranquils i pensen que els únics assaigs que cal fer són els de! formigó fresc (i aplicant la "norma" en la més mínima expressió) i de la resta tan sols en demanen certificats i garanties, (per cert, moltes vegades demostrar que les garanties es corresponen amb els productes subministrats, esdevé un acte de fe).

Per tant, tot queda reduït a fer una mica de control de materials, que és on el percentatge d'errors, dins de les fases de producció, és menor.

No és la intenció d'aquest article debatre la problemàtica del formigó preparat, però no voldria deixar de banda algunes qüestions que em preocupen i preocupen a d'altres companys. En primer lloc, vull que quedi clar que no pretenc generalitzar i per tant no voldria ofendre a tots aquells que fan la feina ben feta (i que per sort, cada dia són

les estructures amb una resistència de formigó (fck) de 175 kp/ en)2 (inferior que en d'altres països de la UE). Elpercentatgede despeses per control de formigó, respecte de la resta de materials, és el més alt i les ha de suportar el comprador, (què diríem si fos necessari passar la ITV en un cotxe nou per saber si frena o si la direcció va bé i ho haguéssim de pagar deia nostra butxaca?).

Crec que aquests i d'altres aspectes han de ser motiu de debat, però d'un debat seriós i que posi d'una vegada ordre i defineixi clarament obligacions i responsabilitats.

"La qualitat és cosa de tots i ha d'abastar totes i cadascuna de les parts del procés

edificatori"

més). Ara bé, el percentatge de formigó defectuós és més alt del que es diu. Les quantitats de ciment/m3 no sempre es corresponen amb l'ús que del formigó se n'ha de fer i això afectarà la seva durabilitat (val a dir que la culpa moltes vegades, és del qui ho demana). En molts projectes se segueixen calculant LA

Retornant al títol de l'article, i com a professional preocupat des de fa molts anys per la qualitat en l'edificació, crec que hem de fer-nos tots algunes reflexions amb relació a aquesta: La qualitat no s'obté ni s'obtindrà per "decret".

La qualitat és cosa de tots i ha d'abastar totes i cadascuna de les parts del procés edificatori, des del projecte i la promoció fins a l'usuari. L'Administració ha de jugar un paper important amb la reglamentació i la normalització, tot i que no n'hi ha prou i tots hi hem de col·laborar.

PARLA

La qualitat que s'espera, ha de quedar perfectament reflectida en el projecte, entenent com a projecte no tan sols els documents tècnics, sinó també totes aquelles qüestions i decisions que depenen del promotor. La construcció, encara avui, té un gran component artesanal i no sempre s'actua amb mètodes experimentats i amb personal qualificat, (la utilització d'instruccions tècniques per dur a terme els treballs de manera correcta és molt poc freqüent i, d'altra banda, els oficis ja quasi s'han perdut}.

El control de qualitat és només una de les accions necessàries per aconseguir la qualitat que es desitja i únicament serveix per constatar si aquesta ha estat assolida i, en cas contrari, poder-ne esbrinar els motius. El control, per si mateix, no dóna qualitat. És evident que aquestes reflexions són només una petita mostra de les que ens podríem fer i possiblement la majoria d'aquestes no serien tan difícils de resoldre; és qüestió de voluntat. Si creiem que fent uns quants assaigs i demanant certificats de productes, per poder complir amb el Decret ja està tot fet, estem tan sols amagant el cap sota l'ala. Si es fa control, cal fer-lo ben fet i estendre'l a totes les altres parts del procés constructiu. La qualitat ben entesa comença per un mateix, i aquest un, hem de ser tots. •

FRANCESC JORDANA I RIBA Aparellador. Capdel Departament de Construccions Arquitectònlquesll(UPC) LA

PREMSA

Ildefons Cerdà, una "altra" tradició

Els avatars de la política i la normalització del sector i embla que, una vegada més, els avatars de la política impedeixen la normalització d'uns aspectes clau que incideixen sobre eis professionals. Sembla que ja no serem a temps I que la LOE, la reforma del codi civil i la reforma dels col·legis professionals apareguin al BOE abans que es convoquin eleccions generals. També altres lleis que ens afecten, com la de supervisió de l'assegurança privada i la de prevenció de riscos laborals podrien no sortir. Caldrà, doncs, mantenir una doble estratègia: preparar-nos per a tomar-les a presentar al nou Govern i Parlament, i actuar, alhora, perquè l'aplicació d'una legislació obsoleta, i conflictiva, tingui els mínims efectes negatius. •

LOCUCIONS ESPECÍFIQUES DE LA CONSTRUCCIÓ Rajola de València

Azulejo

Ram de paleta

Albanilería

Rebuig de pedrera

Recebo

Soleta de l'aixeta

Vàlvula de asiento

Tanca de nas de frare

Picaporte

Tancament cortina

Muro cortina

Fonr O-raonan Manual de ta Construcció ITEC

N F O R M A T

La cultura urbanística ha tingut a Catalunya moments històrics en els quals ha generat projectes urbans i territorials amb ambició de futur i progrés: el pla de sis anys de la Mancomunitat, l'encàrrec de la Generalitat republicana del Regional Planning als germans Rubió i Tudurí l'any 1931, el Pla General d'Obres Públiques de 1935, el Pla Macià de Barcelona i, ja en els anys 70, el Pla General Metropolità i les propostes d'ordenació territorial del Congrés de Cultura Catalana (...) Tanmateix, Catalunya té per escollir una altra gran concepció i tradició on inserir el desenvolupament dels plans territorials parcials i sectorials del Pla Territorial General de Catalunya, una tradició que ha tingut el seu referent històric en Ildefons Cerdà. Així, en aquesta intervenció, s'intenta presentar els elements i personalitats de l'obra cerdaniana, fundadora de la disciplina urbanística com a camp de saber i activitat i, de llavors ençà, es pot parlar d'una influència de llarga durada que ha perdurat com a tradició urbanística i social fins a la Catalunya dels nostres dies. •

XAVIER RUBIO CANO AVUI, 7 de setembre de 1995

EL

NOTICIARI

PROFESSIONALS

'rf

El Consell Europeu de Professionals de l'Edificació (ECBP) va celebrar al Col·legi la seva 13a reunió el mes de juny passat. Representants d'organitzacions professionals de vuit països de la UE van analitzar les darreres iniciatives de la Comissió a favor de la lliure circulació de professionals en l'àmbit de la UE.

Europa busca l'espai obert de les professions L'ECBP va analitzar les darreres iniciatives de la Comissió a favor de la lliure circulació de professionals

B

a informació, la creació de xarxes acadèmiques i professionals, l'adaptació consensuada de les formacions i l'avaluació de la qualitat són els quatre eixos d'acció que proposa la UE per crear un veritable espai europeu de les professions. En el sector de la construcció, la creació d'aquesi espai obert té algunes dificultats afegides, ateses les diferències existents en els diversos països quant a legislació específica, tipus de contractació i correspondència entre professions.

El paper més actiu de les organitzacions professionals podria agilitar molt aquest procés.

El Traclat de la Unió Europea introdueix la lliure circulació de persones en el marc de la noció de ciutadania de la Unió, amb la qual cosa, aquella se situa en la base de funcionamenl de l'espai europeu de les professions i la formació.

El seu principal mitjà d'acció és el reconeixement dels diplomes amb finalitats acadèmiques i professionals, i reforçar la dimensió europea de l'ensenyament.

Els dos àmbits de reconeixement tenen un objectiu fonamental: eliminar els obstacles per a la mobilitat dels professionals provocats en la coexistència de 15 sistemes d'ensenyament. La UE ha definit quatre eixos d'acció que caldrà seguir per avançar en el camí del reconeixement professional i acadèmic.

Xarxes acadèmiques i professionals En primer lloc. el desenvolupament de mitjans d'informació contribuirà al reconeixement dels diferents sistemes educatius i la col·laboració entre universitats amb vista al reconeixement de títols de formació. Un bon instrument d'informació hauria de fer referència a l'organització de les professions i les seves vies d'accés als diferents estats membres. També a l'establiment de punts d'informació i documentació i la seva màxima difusió. En segon lloc, la creació de xarxes acadèmiques i professionals esdevé un instrument fonamental per a l'intercanvi d'mformaoo entre els

TETT]

Una organització per acostar els tècnics de l'edificació L'ECBP va ser creat el 1991 i des de! mes de març del 1994 i fins al desembre d'aquest any, està presidit per l'arquitecte tècnic Ramon Puig, que participa en aquest organisme en representació del Consell General de l'Arquitectura Tècnica. L'ECBP és format per representants de les professions europees més properes a l'arquitecte tècnic. Hi tenen cabuda tots aquells professionals que treballen en el camp de la tecnologia i la geslió dins el procés constructiu. Aquestes professions es regeixen per la directiva general europea de Reconeixement Mutu de Diplomes d'Educació Superior, que va ser transposada a Espanya el 1991.

agents interessats. El seu desenvolupament permetrà, a més, una reflexió sobre l'evolució de les professions.

L'adaptació de les formacions és el tercer eix necessari pel reconeixement mutu. La Comissió fomentarà iniciatives per reduir les diferències existents en el contingut formatiu i per introduir una agilitat més gran en els processos de reconeixement. Finalment, establir sistemes d'avaluació de la qualitat permetria reforçar la confiança mútua. L'enllaç d'aquests sistemes, als quals podran estar associats membres del món professional i econòmic, seria igualment un mitjà per facilitar el reconeixement en la línia ja esmentada al servei d'un espai europeu de les professions i les formacions respectant les característiques pròpies i especifiques.

Per tal d'estudiar el desenvolupament d'aquestes línies de treball, l'ECBP. entre els quals hi ha el Consell General de l'Arquitectura Tècnica, va mantenir

una reunió a Barcelona en la qual es va tractar de la consolidació de la cooperació mútua dels professionals que treballen en et camp de la tecnologia i la gestió dels processos constructius.

L'ECBP va demanar un reconeixement més gran del paper actiu de les organitzacions professionals en el desenvolupament d'aquestes línies de treball.

Ja fa temps que l'ECBP treballa en la línia marcada per la Comissió. L'ECBP manté que els països sovint utilitzen la manca d'informació com a barrera per a la lliure circulació de professionals. Per això ha preparat l'anomenada ECBP Information Card, un sistema d'informació que recull les característiques de les professions que es consideren similars dels sis països membres i també sobre el sector de la construcció en general.

També treballa per l'establiment de xarxes professionals que permetin aproximar les professions i l'adaptació consensuada de les formacions. •

L ' I N F O R M A T I U

Actualment, l'ECBP és format per les organitzacions següents: Chartered Institute of Building, de Gran Bretanya; Society of Building Managers, de la República d'Irlanda; Konstruktorforeningen, de Dinamarca (arquitectes constructors); Associació Central d'Enginyers de la Construcció, de Finlàndia; Associació d'Enginyers de la Construcció, de Suècia; i el Consell General de l'Arquitectura Tècnica. A més hi van assistir en qualitat d'observadors: l'Associació d'Enginyers Civils, de Polònia; i l'Associació Flamande d'Enginyers de la Construcció, de Bèlgica.

Des de la seva creació, el Consell Europeu de Professionals de l'Edificació va ser reconegut per la UE com a organisme professional europeu. Per això, participa en reunions convocades per la Comissió i informa sobre les iniciatives en curs a Brussel·les.

EL

NOTICIARI

L E G I S L A C I Ó

El MOPTMA presenta un nou esborrany de la LOE més positiu El nou text reconeix atribucions plenes pels aparelladors

0

1 MOPTMA ha elaborat un nou esborrany de projecte de Llei d'Ordenació de l'Edificació que representa una certa millora respecte als anteriors. Les nomenclatures estranyes, especialment en relació amb els arquitectes tècnics, han desaparegut i es torna a atorgar-los la funció i el nom de directors de l'execució de l'obra.

Pel que fa a les possibilitats de projectar, el nou text parteix de la filosofia establerta en la Llei d'Atribucions de 1986, i reconeix que les atribucions professionals dels arquitectes tècnics seran plenes en l'àmbit de la seva especialitat, sense altra limitació qualitativa que la que derivi de la seva formació.

El nou esborrany diferencia entre projecte arquitectònic d'edificació i projecte d'obres complementàries, reservant el primer de manera excloent als arquitectes i quedant obert el segon 2 tots els

tècnics segons el tipus d'obra. Segons el nou esborrany, necessiten projecte arquitectònic: els edificis de nova construcció; les obres en edificis existents que alterin la configuració arquitectònica, entenent-se en aquest cas aquelles que tinguin caràcter d'intervenció total 0 aquelles parcials que modifiquin la composició general exterior, la volumetna, els fonaments 0 el conjunt del seu sistema estructural 0 tinguin per objecte canviar els usos característics de l'edifici; i les obres en edificacions catalogades 0 protegides.

estructurals. L'acció de prescripció de la reclamació una vegada apareguin els danys és de dos anys. D'altra banda, la modificació del codi civil, que substituïa el molt conegut article 1.591, per un nou Responsabilitats Els terminis de responsabilitat se- article 1.600 i que introduïa un nou sisteFinalment, pel que fa a les responsabili- gueixen la proposta d'un any, per als ma de responsabilitat similar al de la tats, el text manté el sistema de respon- danys que apareguin el primer any, tres LOE, fa ja gairebé un any que està paraanys per les instal·lacions i altres ele- litzat al Congrés en l'espera, segons sabilitats professionals, però s'estableix la responsabilitat subisidiària del pro- ments que afectin l'habitabilitat i 10 anys diuen, que arribi la LOE per tramitar motor que el responsabilitza respecte per als danys que afectin els elements conjuntament els dos textos legals. • als successius adquirents i que actua de manera immediata quan es presenta el dany 0 defecte, amb independència de poder repetir 0 actuar contra aquells agents responsables del seu origen.

FORMACIÓ

El Col·legi i la UPC van organitzar un curs de restauració a l'Havana

Tu despacho desde 10.000 p t/m es asistido y equipado

Hi van assistir alumnes de tot Llatinoamèrica

B

l curs Técnicas de rehabilitación y restaurador) del patrimonio arquitectónico, organitzat pel Col·legi conjuntament amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i que va tenir lloc del 31 de juliol al 4 d'agost al Centro Nacional de Conservación, Restauración y Museologia (CNCRM), es va desenvolupar amb un gran èxit de participació, malgrat les dificultats que hi ha actualment a Cuba.

Van ser cinc professors catalans i cinc cubans els qui van impartir les dilerents sessions i 40 els alumnes inscrits: arquitectes i enginyers civils de diferents nacionalilats (Colòmbia, Cuba, Equador, Espanya i Nicaragua). Cal destacar la col·laboració de professors de la UPC i, de! director general d'Arquitectura i Habitatge, Francesc Ventura, qui va presentar els aspectes legislatius de promoció i protecció de la rehabilitació.

Les dificultats en el transport feien força difícil el desplaçament dels alumnes que residien als barris allunyats de l'Habana Vieja i d'aquells que venien

d'altres províncies. A les dificultats de transport {més de tres hores per fer menys de 20 km} cal afegir-hi la desmotivació general que es viu a Cuba, on el fet de ser professional i disposar d'uns coneixements especialitzats no comporta millores en la situació laboral i econòmica. En unes circumstàncies com aquestes és molt gratificant l'assistència de 30 alumnes cubans, motivats pels temes tractats, i comprensible que més de 10 dels inscrits no poguessin assistirhi, a més dels motius comentats, per la persistent amenaça d'un cicló que es va mantenir durant tots els dies del curs.

Cal agrair, d'altra banda, la donació de diverses publicacions sobre rehabilitació i restauració que, com a complement del curs, quedaran a la biblioteca del CNCRM per a la consulta dels professionals cubans i a les institucions següents: Procivesa, Diputació de Barcelona, Conselleria de Política Territorial, Consejería de Política Territorial de Madrid, MOPTMA (Àrea de Ediciones i CEDEX) i AITIM. •

L ' I N F O R M A T I U

PROJECT àrea

Tel. 93.415 45 32 PROIECT-AREA, S.L.

EL

NOTICIARI

S E C T O R

Adigsa reflexiona sobre la rehabilitació en el seu 10è aniversari L'empresa pública organitza un congrés el proper octubre

B

'empresa pública Adigsa, que gestiona els habitatges públics de Catalunya, compleix 10 anys.

Per commemorar aquesta fita, el departament de Política Territorial i Obres Públiques, de qui depèn, organitza el congrés El cas dels sostres. Experiències i perspectives que es durà a terme els propers 9,10 i 11 d'octubre al Palau de Congressos de Montjuïc. L'objectiu d'aquest congrés, que es presentarà oficialment el dia 19 de setembre a la sala d'actes del Col·legi, és donar resposta al debat obert al voltant de la necessitat de conservació i reparació i de les dificultats operatives de la propietat horitzontal.

El congrés abordarà totes les experiències que facin referència a la problemàtica dels sostres i totes les noves perspectives que s'han obert, des de tres punts de vista: científic, tècnic i gestió. Pel que fa al primer apartat, el científic, el congrés d'Adigsa debatrà, entre d'altres temes, La química i la física dels formigons; La cristal-iografia en els conglomerants; Els processos en

els formigons: la carbonatació, la nidrólisi alcalina, la hidratació del ciment aluminós. la conversió; etc.

El punt de vista tècnic, per la seva banda, abordarà l'estudi dels Mètodes de diagnosi: l'estat actual dels components -ferros i formigó-, mesures de resistències del formigó, estimació de resistències futures, mètodes exactes, indiciaris i mixtos: La diagnosi estadística: d'avaluació, de projecte i de reparació; i Els problemes dels sostres en diferents situacions estructurals. Quan cal intervenir? On cal intervenir? Com es pot intervenir?.

Finalment, el tercer punt de vista del congrés, la gestió, estudiarà en profunditat El marc legislatiu (La LAU, la propietat horitzontal, la Llei de l'Habitatge, ei projecte de Llei de l'Edificació, etc) o Les assegurances: la responsabilitat civil i l'objectiva. Un darrer apartat del congrés analitzarà les perspectives de futur amb ponències que abasten des de La vida útil dels edificis i les seves parts, Ei contracte de manteniment i Els límits dels coneixements tècnics. •

Batimat torna a París amb el medi ambient com a tema estrella

Q

arís tomarà a esdevenir, del 6 a l'11 de novembre, la capital internacional del sector de la construcció. La capital francesa acollirà aquests dies els salons Batimat'95 i Interclima. En total, tots dos salons dedicaran més de 400.000 nf a l'exposició de materials i tecnologies de la construcció. Els salons, a més a més de la seva oferta expositiva, també han esdevingut lloc de trobada dels especialistes

del sector. Un dels temes estrelles de la present edició serà els tractaments dels residus d'obra, que e! 1992 van suposar el 2% de la xifra global de negoci del sector, aproximadament uns 250 milions de pessetes només a França, segons estimacions de Batimat. Aquest tema serà abordat al col·loqui La construcció davant els reptes que presenta el Medi Ambient, que es durà a terme en els dies previs al saló Batimat. •

C U L T U R A

'Arquitectures límit' ensenya a veure l'arquitectura d'una altra manera

Q

l Col·legi d'Aparelladors va inaugurar, el passat dia 14 de setembre, l'exposició Arquitectures límit. Mostra d'exposicions no convencionals. L'objectiu d'aquesta mostra, que ha estat comissariada pel crític d'arquitectura Josep Maria Montaner, és mostrar cinc propostes que van trencar la tradicional forma d'exhibir els projectes arquitectònics. Cal destacar que dues de les instal·lacions [Museu

imaginari, de Hans Hollein i Josel Paul Kleihues; i ReViewing the slow house, de Elisabeth Diller i Ricardo Scofidio} han estat realitzades expressament per a aquesta exposició. Coincidint amb l'exposició, el Col·legi organitzarà el proper dia 10 d'octubre la taula rodona La mirada expositiva, en la qual prendran part Vicenç Altaió, Antoni Mercader, Annemíeke van de Pas, Esperança Rabat i Domènec Ribot. •

FORMACIÓ

La Junta de Residus edita la guia d'aplicació del Decret 201/1994

i la qualitat ala construcció Sitges torna a ser la seu d'aquesta universitat d'estiu

Q

a Universitat Tècnica d'Estiu de Catalunya (UNTEC) comprèn un ampli seguit d'activitats disseminades per a aquest setembre que tenen com a marc majoritàriament el Palau Maricel de Sitges. Entre els diferents seminans que organitza aquest any. en destaquen especialment tres: un dedicat a la reforma del Codi Civil, la Llei d'Ordenació de l'Edificació i la Llei de l'Habitatge, un segon que tractarà sobre la qualitat a la construcció.

La reforma del Codi Civil, la Uei d'Ordenacio de l'Edificació i la Uei de l'Habitatge constituiran un marc legal que comportarà noves relacions entre els agents, responsabilitats diferents i garanties més efectives per als usuaris. Presentar aquests canvis i debatre propostes per a la prevenció de la simstrabilitat són els objectius del seminan Responsabilitat, simstraíitat i garanties a la construcció

dirigit per Rafael Cercós, del Col·legi d'Aparelladors, i Joan Vila, de l'Agrupació d'Arquitectes Pericials i Forenses, que es durà a terme el 20 i 21 de setembre. Hi prendran pari, entre d'altres, Ricardo Àlvarez, de Dragados y Construcciones; José G. Montesdeoca, president de Musaat; i José Antonio Otero, president del Consejo.

Finalment, l'assegurament de la qualitat del producte depèn, en bona part, de la formació de les persones. El reconeixement de les necessitats formatives i la seva satisfacció són una exigència de les normes ISO/9000 19002. El seminari Plans de formació i qualitat ISO 9000, coordinat per Clara Torrens, directora d'estudis de l'ICT. i que es durà a terme els propers 25 i 26 de setembre, pretén discutir els plans de formació a partir d'una visió pròpia de la Gestió de Qualitat, v

La Junta de Residus del departament de Medi Ambient de la Generalitat acaba de publicar la Guia d'aplicació del Decret 201/1994, reguladors dels enderrocs i altres residus de la construcció. La guia, que ha estat elaborada amb la col·laboració de l'ITEC té la finalitat d'ajudar en la redacció del projecte tècnic que cal adjuntar al projecte d'edificació en la sol·licitud de llicència urbanística per a l'enderrocament, l'excavació i la construcció d'obres noves i de rehabilitació. •

Convocats els premis Bonaplata de patrimoni industrial L'Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d'Arqueologia Industrial convoca la 5a edició dels premis Bonaplata de patrimoni industrial. Els premis Bonaplata estan agrupats en cinc blocs: Col·laboració, Restauració, Difusió, Estudis, i Nova Realització. Hi poden optar les actuacions fetes des de l'1 de gener de 1993 fins al 30 de juny de 1995.

L'objectiu és sensibilitzar l'opinió pública sobre la importància del patrimoni industrial, que ha definit la societat catalana dels últims 200 anys. •

El Consell destina el 0,7% del seu pressupost a ajut al Tercer Món El Consell de Col·legis d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya ha decidit destinar el 0.7% del seu pressupost a ajut humanitari al Tercer Món. L'entitat destinatàna ha estat la Fundació Uetda Solidària, organització no governamental auspiciada pel Col·legi d'Aparelladors de Lleida. La Fundació Lleida Solidària treballa en la reconstnjcció de la zona indígena de Mosoco a Colòmbia. •

L ' I N F O R M A T I U

^—^^—^^-^^—^—

EL

N O T I C I A R I

D E L

C O L · L E G I

A S S E S S O R I A

Control de qualitat dels poliuretans projectats

La Generalitat soluciona l'ambigüitat de lanormativa vigent sobre grues-torre

L'aparició de fabricants de poIturetans 'in situ" (aplicadors) en possessió del segell INCE, farà possible simplificar el control de qualitat en obra, i s'evitarà l'obligatorietat en realitzar assaigs sobre el producte acabat. Per tant, l'existència de fabricants del producte i aplicadors del segell INCE. fa possible fer els controls assenyalats com a situació D, en l'ordre del 29/07/94, publicada en el DOGC de 12/09/94, sobre el control dels poliuretans projectats.

Q

a normativa vigent sobre gruestorre. concretament la Instrucció tècnica complementària M1EAEM 2, ha suposat un avenç en el control d'aquests aparells i de la seva seguretat i també en la renovació del parc de grues-torre. En el seu redactat, però, es tracten amb ambigüitat qüestions competencials sobre els tècnics que hi han d'intervenir, en la preparació dels projectes i de la documentació tècnica.

La Direcció General de Seguretat Industrial del Departament d'Indúsiria i Energia de la Generalitat de Catalunya fa una valoració positiva de la millora que suposa aquesta normativa i dóna una solució a l'ambigüital amb la publicació de la Instrucció 12/95 DGSI, sobre criteris d'aplicació de la Instrucció MIEAEM 2 del Reglament d'aparells d'elevació i de manutenció referent a les gruestorre desmuntables per a obres.

Interpretació oberta La instrucció, que s'aparta d'una visió limitativa i restrictiva, es basa en aquest cas en una interpretació oberta de les competències professionals i té en compte la incidència real de las diverses professions que intervenen en el procés de la construcció. Aquesta direcció general interpreta que, amés dels enginyers industrials i enginyers tècnics industrials, l'arquitecte tècnic i l'arquitecte que actuen com a directors de les obres, estan

Fabricants de políuretà "in situ" amb segell INCE t AISLAMIENTOS PLASFI, SA Sta. Coloma de Queralt • TERPOLAR, SL Les Masies de Voltregà Fabricants amb segell INCE pendents de publicació al BOE

capacitats per responsabilitzar-se de preparar els projectes i els certificats corresponents per a la tramitació que cal fer de les grues-torre.

tècnic director de les obres.

Aquests tràmits es duen a terme en els organismes corresponents d'aquesta direcció general, i també a les entitats d'inspecció i control (EIC) concessionàries de la Generalitat. La documentació que permet efectuar les instal·lacions de les grues s'admetrà, doncs, a partir d'aquesta instrucció de la Direcció General de Seguretat Industrial de la Genralitat, si està signada per l'arquitecte

La instrucció ha entrat en vigor el 17 de juliol, tot i que, com s'indica en la disposició transitòria, serà d'aplicació en aquells casos en què s'hagués rebutjat algun expedient i no l'hagués signat un altre tècnic. •

Vigència

t AMINSA Esplugues de Llobregat • JOSÉ GONZÀLEZ EGEA Aiguafreda • AICONSA. Barcelona • TELA, aïllaments i canonades Mataró

Les oficines del Col·legi romandran obertes, el proper divendres 13 d'octubre.

Josep Maria Calafell Assessoria Professional

Conveni entre la Federació Catalana de Tennis i el Col·legi d'Aparelladors L'acord té en compte CURSETD'ADULTS Condicions exclusives en els abonaments • • • • •

Quotes d'ingrés gratuïtes (tennis i gimnàstica) 4 invitacions per a acompanyants Curs gratuït dïnciació al tennis (4 sessions) Rega! de la samarreta del club Organització de campionats

• Quotes especials per a famílies

F.CT.

GIMNÀSTICA MANTENIMENT FITNESSCARDIOVASCULAR IDEMUSCULACIÓ AEROBIC-STEP-SLIDE

FEDERACIÓ CATALANA DE TENNIS Barcelona Tennis Olímpic: Tel: 42765 00 Tennis Sant Joan Despí: Tel. 47712 00 Tennis L'Hospitalet: Tel. 335 7811 Centre Tècnic Cornellà: Tel 3775136

BALLS DE SALÒ-JAZZ

Avantatges especials en els serveis Descomptes a les classes de grup (tennnis amb professor) • 20% laborables, de 8 a 16.30 h • 10% laborables, de 16.30 a 22,30 h • 10% dissabtes al matí • 10°= addicional, si algun fill és a l'Escola de Tennis Descomptes en els tractaments del Centre d'Estètica • 1 0% o 20% segons els tractaments

I N F O R M A T I U

ESCOLA DE TENNIS De 5 a 17 anys • Tots els nivells {des de 3.330 ptes/mes)

10

SERVEIS

C O L · L E G I A L S

DEMANDES

DE

TREBALL

Les vies d'accés a la informació de la recerca de treball

I N F O R M A C I Ó : Pilar Cecília, Tercera planta

ris, els contactes personals, les borses de treball, l'INEM i

TÈCNIC

recentment les agències de

Primera feina tcontactespersonals

41,3%

• anuncis al diari

26,9%

• borses de treball

16,2%

ball temporal (legalitzades fa

• altres

11,25%

poc temps), entre d'altres.

• INEM

0,9%

• no contesten

3,5%

col·locació i empreses de tre-

del Garraf

per a control i seguirem de robra tTun eoïfaífhabftatgesa la comarca deiGarral.

• Es convenient que tingui aproximadament un any tfejperiènda • Cal que tingui cotee per desplaçar-se per

Mitjans d'informació per a recerca de treball

zats són els anuncis als dia-

Empresa constructora

d'acer inoxidable

Responsable de divisió tfmstallacions.

• Experiència de 2 a 5 anys en instal·lacions de lampisteria, calefacció i gas. en pressupostos, seguiment i control cfrtstal-lackms. Sei formarà en la manipulació de l'acer inoxidable • Edal. entre 30 i JO anys • Imprescindible carnet de conduir. Jornada oficial. Contracte laboral. Sou a convenir. Olert a candidats que puguin acreditar experiència o lormaoo específica. Adreçar carta i currículum al Servei de Promoció i Mercat de Treball.

Rel.: 5.349

Els mitjans dïníormació per a la recerca de treball més utilit-

Empresa d'instal·lacions

ESPECIALISTA D'INSTAL·LACIONS

• Edat. de 20a 30 anys.

Jornada oficial. Contracte per obra.

Sou: 2-2.50Q.O00.-brul/any negociables

Rel.: 5.350 i

El quadre adjunt ens mos-

Empresa de construccions

tra el nivell d'efectivitat dels diferents mitjans d'informació

Empresa constructora/

metàl·liques

promotora AJUDANT DE CAP D'OBRA

en el cas de titulats en carre-

posteriors.L'INEMésun mitjà sen-

ven el servei de titulats de car-

TÈCNIC

res tècniques que exerceixen

se una incidència molt important

reres tècniques. Labrancatèc-

per a la realització de pressuposto, realització de plànols per labricació en taller i piesa de mesures en obra.

• Expenèboa d 1 a 5 anys en serraHeria aplicada al sector de la construcció i conerxernents de mesures contra incendis.

• Domini rAutocad • Camet de conduir i disponibilitat per viatjar esporàdicament • Edat, entre 25135 anys • Idioma català.

Jornada oficial. Uoc de treball al Maresme.

Contracte laboral i sou a convenir.

a peu d'obra <fediiïcacio de 100 habitatges al Valies Occidental (obra]a moada).

• Cal expenèncta d'un any com a a/udant de cap d'obra en obra exclusivament d1 edificació en construtora mitjan a-gran.

• Imprescindible cotxe propi.

• Edal fins a 35 anys • Jornada oficial.

Lloc de treball al Vallès Occidental.

Contracte liberal.

Sou: 3.000.000,- brut/any negociables

Rel.: 5.351

Ret.: 5.352

com a assalariats, segons un

en la inserció de titulats. Els anun-

nica que més es demana és la

estudi realitzat per l'Institut de

cis de premsa són una de les vies

d'enginyeria (62,4%) després

Ciències de l'Educació.

més efectives en la recerca de

de la d'informàtica (23,8%).

treball, especialment per als tituItineraris d'informació

lats de carreres tècniques.

Els contactes personals o el

Pel que fa a l'experiència, només una tercera part de les demandes expliciten que no

i mecanismes d'ocupació Preferències de titulacions

cal tenir experiència prèvia per

per part dels empresaris

accedir al lloc de treball que s'ofereix. En el camp de

"de boca en boca" continua Un informe presentat l'any 1991

l'arquitectura es manifesta una

d'informar-se de l'existència

per l'Institut d'Estudis Universitaris

clara preferència dels empre-

Associació relacionada amb la

Empresa fabricant i instal·ladora

d'un treball, tant en el cas del

JosepTrueta indicavaque les pre-

saris a contractar arquitectes

construcció

de productes impermeabilitzares

primercom deissegüents. Això

ferències dels empresaris es con-

tècnics: només un 4,5% espe-

RECENT TITULAT

TÈCNIC COMERCIAL

és el que confirmen diferents

centren clarament entorn de les

cifiquen que volen un arquitec-

titulacions que conformen les àrees

te, enfront d'un 86,4%que indi-

de coneixementde carreres tècni-

quen que necessiten contrac-

ques i ciències socials, i després

tar un arquitecte tècnic.

per a oficina tècnica, recepció i comprovatió de documentació tècnica de sostres prelabncats.

• Idioma català parlat i escnt • Cal qu e tingui coneixements d'informàtica • És convemenlque tingui cotxe propi per desplaçaments per Catalunya • Edat, fins a 30 anys.

Jornada oficial. Contracte laboral. Sou segons conven i. apra nmadamenl 2.000.000,brul·'any

per visitar a clients, captació d'obres, relació amb administracions, arquitectes, constructores, seguiment de f execució de tob ra.

• No cal eïperiència però es valorarà • Idioma català. • Vehicle propi per a desplaçaments per Catalunya. • Edat, de 22 a 35 anys Jornada oficial. Contracte laboral.

Sou: 3.000.000.- brut/any negociables més avantalges de quilometratge i dietes. Oberla a candidats. Enviar currículum al Servei de Promoció i Mercat de Treball.

Rel.: 5.354

sent la via més efectiva a l'hora

estudis realitzats sobre els itineraris de formació i ocupació de titulats i mecanismes d'inserció professional. Les borses de treball, en canvi, tenen més efectivitat en e! cas d'una primera feina que en les

d'analitzar els anuncis de premsa del 1988 al 1990 es confirmà que, Ascensió Gàlvez

gairebé la meitat dels anuncisque demanaven universitaris reclama-

Cap del Servei de Promoció i Mercat de Treball

Ret.: 5.353

ANUNCIS

INFORMACIÓ PETITS ANUNCIS

S'ofereix

S'ofereix

S'ofereix

S'ofereix

COL·LABORADOR

TOPÒGRAF

ESTUDIANT PENDENT

DELINEANT

DE PROJECTE

DE TARDES Elisenda Pucuruil. 4a planta De dilluns a divendres, de 12 o 20 h

amb molta experiència en organització i administració immobiliària i despatx professional, amb ajut informàtic.

• Escales petites i t Qualitat i ràpides

• Cd.legials 1.000 pies.

• Esludionls

l.OOOpte.

• Altres.:

3.000 pte.

per a treballs de mestiraments. aíieca ments, ímplementació de projectes, re planteigs d'obres i cubicacions.

per a treballs d'arquitectura. AportaEstudiant d'arquite estudi de serveis o • Perspectives professionals

José Manuel Alonso Telèfon: 313 42 65

4143311 a

Telélon

Fax4143434

265Í0 04

Es venen

Es realitzen

S'ofereix

Es ven

TEULES USADES

PERSPECTIVES

ESTUDIANT

PIS PER A VIVENDA

Jaoeisoounnalsoeieule:

in perspectives manuals per ora** >r, en blanc i negre o color i REN-

• 4 anys d'experiència amb lacuttaliu • Eipenènaa amb Aulocarj v.12, 2 i 30. WStar. WperferctiLotus.

• Camel de conduir i vehicle propi

D ARQUITECTURA TÈCNICA

0 DESPATX

pendent de les últimes assignatures, que aporta.

Es ven pis en perfectes condicions per entrar a viure o com a despatx.

• Molt tranquil • BO m J • Escala elegant amb 2 ascensors • Edifici de Z0

• Coneíiements d'Autocad v. 12. Microstaüon v.5 i Wordpertect a nivell

I Emample C/Ausias MarcfVSardenya • Preu: 15.200.000

Sí vol compartir el seu despatx, canviar-se l'ordinador o vendre la loulo de dibuix i Qncora no ha hrtQUi urto resposta efectiva, és que encaro ne ha trucat al telèfon dels Petits Anuncis

TRUQUI'NS ARA I ANUNCIÍ'S A L'INFORMATIU Tel: 209 82 99

N F O R M AT

ACTIVITATS

Cursos d'informàtica en preparació

Programa de cursos d'estructures

Forjats unidireccionals

Forjats reticulars Organitza Servei de Promoció i Mercat de Treball Professors

Organitza Servei de Promoció i Mercat de Treball Professors Roberto Guerra Fontana, Roberio Coderch, Antonio Paricio

Roberto Guerra Fontana, Roberto Coderch, Eduardo Hernando, Isabel Serra Martín Durada Del 6 al 29 de novembre, dilluns i dimecres d e l 8.30 a 21 h.

Uoc Sala de Conferències.

Matrícula Fins al 27 d'octubre. Al Servei d'Informació. Places limitades.

Preu 35.000 ptes. coi.legiats 45.000 ptes. no col·legiats

Durada Del 4 al 30 d'octubre, dilluns i dimecres de 16.30 a 21 r, Uoc Sala de Conferències.

Matrícula Servei d'Inlormació.

Places limitades Preu 35.000 ptes. col·legiats 45.000 ptes. no col·legials

• 1.

• 2.

• 3.

• 4.

• 5.

• 6.

Temari Anàlisi d'una planta de forjat. Zones de doble bigueta.

Determinació del cantell del forjat per càlcul aproximat a la fletxa.

Dades d'una fitxa tècnica. Determinació elàstica i per redistribució plàstica dels moments (lectors d'una carrera.

Càlcul de l'armat adequat atenent al moment últim i al de servei.

Armadures mínimes. Determinació de les negatives. Massissat per flexió negativa. Màxims aconsellables de massissat.

Longituds d'armats negatius.

Tallant. Massissat en els extrems per esforç tallant.

Càlcul de la fletxa total i activa.

Verificació de les distàncies entre corretges, en biguetes semiarmades i pretesades. Forjats sanitars.

Redacció de fitxes tècniques per autoritzacions d'ús. •

• 1.

• 2.

• 3.

• 4.

• 5.

• 6.

Temari Estudi de la planta. Determinació de les zones de massissat.

Situació de la retícula.

Aplicació del mètode de la norma EH. Descomposició en bandes centrals i de suport. Repartiment dels esforços als nervis.

El seu dimensionat.

Verificació de! punxonament. Tractament de forats.

Normatives existents.

Aplicació del mètode dels pòrtics de substitució al marge de la norma EH. Criteris sobre la disposició real de les armadures.

Mètodes d'engraellat: aplicació de programes informàtics estàndards.

Bigues de cantell. La seva verificació.

Comentaris sobre les pràctiques que es realitzaran. •

Les persones interessades a realitzar algun curs durant el darrer quadrimestre. ca! que especifiquin quin curs els interessa i a quines hores.

Aquesta informació ens ajudarà a dur a terme una programació de cursos, segons les necessitats del col·lectiu Inscripcions: Servei d'Informació.

Planta baixa

sessions tècniques

Tècniques de recerca activa de treball

Nou decret sobre nivells d'habitabilitat El codi d'accessibilitat de Catalunya

Presentació L'objectiu d'aquest curs és donar als assistents els coneixements i tècniques fonamentals per afrontar amb èxit el procés de recerca de lema i. alhora, adquirir seguretat personal i una actitud positiva al llarg de tot el procés. El curs va adreçat fonamentalment als col·legiats que busquen feina com a assalariats en empresa i, en especial, als col·legiats de titulació recent.

Organitza Assessoria Professional A càrrec de

Organitza Servei de Promoció i M.T. Professora Sílvia Gonzàlez Ulloa Pedagoga i especialista en inserció professional Uoc Aula de la 4a planta del Col·legi Dia i hora Grupl: 3 i 4 d'octubre Grup II: 7 i 8 de novembre De16.30a2i hores Matrícula Grupl: fïnsal27de setembre Grup II: fins al 2 de novembre Preu: 5.000 pessetes/col·legiat Servei de Promoció i Mercat de Treball. Places limitades

Temari • Dimarts - Objectius i metodologia • El mercat de treball • Autoconeixement - Identificació i superació d'obstacles - Vies i mètodes de recerca de feina • Màrqueting personal • • • • -

Dimecres Màrqueting persona! (cont.)

Entrevista de selecció Tècniques d'avaluació Pla de recerca activa de feina Administració de qüestionari d'avaluació N

Josep Lluís Bàdenas, cap del Servei d'Ordenació de l'Edificació i Carles Salvador López, cap de la Secció d'Ordenació de l'Edificació de la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge Dimarts, 26 de setembre, de 19 a 21 h Sala d'Actes del Col·legi a Barcelona Cal confirmar l'assistència al Servei d'Informació

La sessió també tindrà lloc a les delegacions a càrrec de Carles Salvador • Delegació d'Osona:

Dimarts, 10 d'octubre

• Delegació del Bages-Berguedà:

Dijous, 29 de setembre

• Delegació del Vallès Oriental

Dimarts, 3 d'octubre

• Delegació del Vallès Occidental

Dimecres, 18 d'octubre

La sessió a les delegacions tindrà lloc a les 19 h. Cal confirmar l'assistència.

F O R M A T

12

ACTIVITATS

La mirada expositiva

Arquitectures límit.

Mostra d'exposicions no convencionals

Coincidint amb la mostra Arquitectures límit, el Col·legi organitza una taula rodona que tindrà lloc

La nova exposició del Departament de Cultura del Col·legi, Arquitectures límit. Mostra d'exposicions no convencionals, comissariada per Josep Maria Montaner, arquilecte i crític d'arquitectura, té com a objectiu mostrar cinc propostes que van trencaria tradicional manera d'exhibir els projectes arquitectònics:

Dimarts, 10 d'ocubre a les 19.30 hores Sala d'Actes, primera pianta del Col·legi

• The avanS-garde in Rússia (1910-1930) New Perspectives, de Frank Gehry fl Museu Imaginaritíe Hans Hollem i Josef Paul Kleihues • Cités-Cinés, de François Barré i François Confino t ReViewing the slow bouse, de Elisabeth Diller i Ricardo Scofidio L'exposició romandrà oberta fins al • What a wonderful world, de 27 d'octubre a la Sala d'Exposicions del Col·legi, planta baixa.

Bernard Tschumí.

IX Universitat Tècnica d'Estiu de Catalunya Jornada • Professions liberals I lliure mercat És adreçada a professionals corresponents a les branques de l'arquitectura i l'enginyeria.

Sitges, 21 de setembre Direcció: Pere Serra i Gerard Garcia-Ventosa Preu: 12.000 pessetes Seminari • Responsabilitat, sinistralitat i garanties a la construcció Temari: Normalització i cerliíicació, construcció i qualitat, sinistralitat, cost de la no qualitat i de la simstralitat, situació actual, relorma del Codi Civil, LOE, directives comunitàries i assegurances.

Sitges, 20 i 21 de setembre Direcció: Rafael Cercós i Joan Vila Preu: 25.000 pessetes Seminari • Plans de formació I qualitat ISO/9000 El seminari pretén discutir els plans de formació a partir d'una visió pròpia de la gestió de qualitat.

Sitges, 25 i 26 de setembre Direcció: M. Clara Torrens Preu: 30.000 pessetes Seminari internacional • Eixamples I nous creixements.

Elements dinamitzadors de la ciutat a la mediterrània El seminari vol conèixer i debatre les noves formes de creixement de la ciutat mediterrània i els plantejaments de la planificació.

Sitges, 25126 de setembre Direcció: Josep Mana Guiilumet i Joan Vllloro Preu: 25 000 pessetes Informació i inscripcions Fudacio Narcís MontunoL Telèton: 415 52 36

13

Prendran part en la taula rodona Vicenç Altaió, escriptor i comissari d'exposicions Antoni Mercader, crític d'art i prolessor de videoart Annemieke van de pas, crítica d'art i comissaria d'exposicions Esperança Rabat, especialista en disseny Domènec Ribot, crític d'art Moderador Josep Maria Montaner, arquitecte i crític d'arquitectura

Horari de dilluns a divendres, de 10 a 14 i de 16 a 20 hores. •

Entrada lliure

Anàlisi estructural de construccions històriques

Simposi sobre habitatge

El departament d'Enginyeria de la Construcció, el departament de Construccions Arquitectòniques I de la UPC i el Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria organitzen el seminari, Anàlisi estructural de construccions històriques. Tindrà lloc a Barcelona, del 8 al 10 de novembre. Informació i inscripcions: Centre Internacional de Mètodes Numèrics. Telèfon: 401 60 37. •

L'Ajuntament de Lleida, organitza el Simposi nacional de consum: habitatge, que tindrà lloc a Lleida, el 4 i 5 d'octubre. Institut de Mercats i Consum. PI. San! Joan, 10. Tel: 973/23 97 78. •

Estudis gaudinistes 0 la Colònia Güell

Els sostres seran objecte d'anàlisi en el congrés organitzat per Adigsa

El Centre d'Estudis Gaudinistes 1 la Diputació de Barcelona organitzen les /// Jornades Internacionals d'Estudis Gaudinistes, a Sta. Coloma de Cervelló, del 16 al 18 de novembre. Tel. 402 24 59. •

El departament de Política Territorial i Obres Públiques i el de Benestar Social de la Generalitat organitzen, amb motiu del 10 aniversari d'Adigsa ell Congrés Ei cas dels sostres. Experiències i perspectives, que tindrà lloc a Barcelona al Palau de Congressos de Montjuïc, els dies 9,10 i 11 d'octubre.

Els drets d'inscripció són de 50.000 pessetes. Secretaria tècnica del congrés: Apartat de Correus 94038,08080 Barcelona. Tel. 246 49 68. •

La ciutat i la seva realitat a la VI Setmana d'estudis urbans La ciutat fragmentada, és el títol de la VI Setmana d'estudis urbans que organitza l'Ajuntament de Ueïda, del 16 al 20 d'octubre. La matricula és de 10.000 ptes. per a professors i col·legiats, i de 4.000,- per a estudiants. Col·legi d'Aparelladors de Lleida. Tel: 973/ 24 91 00. •

Premis Bonaplata'95 V convocatòria dels Premis Bonaplatapeta la recuperació, estudi i difusió del patrimoni industrial, que organitza l'Associació del Museu de la Ciència i ia Tècnica i Arqueologia industrial.

Data límit de presentació dels materials: 31 d'octubre.

Telèfon: 319 23 00. •

Batimat'95 La cita anual que Paris té amb la construcció, Batimat'95, enguany tindrà lloc del 6 a N1 de novembre.

Batimat Construction. 70 rue Rivay.

92535 LevaJlois.

Telèfon: 47 56 50 00. •

Premis de l'Institut d'Estudis Catalans

Conservació d'edificis històrics

• Premi Àngel Arisó i Campà de paisatge, medi ambient i urbanisme, dotat amb 500.000 pessetes. # VI Premi Lluis Domènech i Muntaner, sobre arquitectura de les terres catalanes, dotat amb 500.000 pessetes. Admissió d'originals, fins al 5 de desembre, al carrer del Carme.

47 de Barcelona. •

El Building Conservation Training Centre de la Gran Bretanya, organitza diversos cursos mlensíus durant el mes d'octubre, sobre tècniques diverses de conservació i recuperació d'edificis hislòrtcs a Hampshire.

Informació: telèfon, 01705 580068.

•

N F O R M A T I U

GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anuncia se en aquesla secció. BIT PUBLICIDAD Marta Mecs Telèfon: 410 45 55 ESTRUCTURES

SERVEIS PER A L PROJECTE

AÏLLANTS M • I

^H ^B •

Navès Industrlales ForjadosCerramlei Chalets -Pàrkings

HORMIPRESA

;

j

- [Xvscn ülup. nicnt dir pn.jcck-s • Deline ició CAD i iianual Estan jai i vectori /aciótk- plànnK Pioner b/n i -olor Aixccj menis d'csl 1 aciual Topogrdna Perspectives Rcmlc \iiim. uú 3 D

• • • • •

INFORMÀTICA f j

U-UÜL·L

n

TOOAS LAS SOLUCIONES EN AISUMIENTO E mjWNABON NATURAL

i

Panta aneseIC

'

CYPE

CÏPE CATALUNYA

ALMOGÀVERS 65. 2' A

INGENIEROS

TEL (93] 485

n So

-UCIÓ

LA

11 02

OapiS BARCELONA

IPIEIRILIS/A

HUMICONTROL S/L m

j ^ ^ k

TÈCNIC* TRABER DELECTHOOSUOSIS-FOflESIS PER A

PERFILES LIGEROS, S.A.

ESTRUCTURES METALICAS LLEUGERES PER A COBERTES

M & i C ra"'""URAt

Cl. La Llacuna, 162 - 08018 Barcelona Tel. 401 96 71 Fax300 90 15

j2Sg22Íí&; MORTER PER ASSECATCE DE ·w!*HBKBi SOTERRANIS C/ Padilla. 2-10 • 08013 Barcelona Tel (93| 455 61 91 • Fas (93) 436 72 85

S·FT 1

fp

K A T / R C E BSQT S.L. —

—

= •

•

-

(

r

«

.

p

r

:

r

|

IMPERME*BIUZACIONES ESPECIALES CON RESI NAS DE POUURETANO HONO COM PON ENTÈS EXPANSIVAS PARA JUNT AS DE HORWlGOH. PANTALLAS. E T C ROIG CURVAOO DE PERFILES, 5.A.

Tol 4 5 3 2 8 32/453 23 25 - Fnx 453 0 1 0 7

Tel. (93) 423 80 44 FAX426 06 71 08011 BARCELONA

C/ Torres y Amat, 3 Tels. 318 32 77- .112 14 40 O8O01 BARCELONA

DISE.NO V CALCULO DE ESTRUCTL'RAS GESTIÓ I SERVEIS TÈCNICS GEOLÒGICS - SONDEIGS GEOLÒGICS - CÀLCUL I ESTUDI GEOTÈCNIC - PROJECTES MEDIAMBIENTALS Serv&is i prous competitius Miralle'5 7 entresol la - 08003 Barcelona Tel 319 22 36

PREFABRICATS I

sas

SOUCITE DISCO DE PJÇOMO/Vf^C EVAtUACiON GHATUTTO tV (.ïuartliu Chil. 22 ESÍ. 2 pla. I -1Ó4J2U \"jltnciu

LAPORATORI DEL i ALLES laboratori ACREDITAT per la Generalitat de Catalunya pel control de oualilat de I edilicacio i els seus

PAVIMENTS : IWIMENTS IMÏl'STRIALS DE FORMIGÓ 1 \SK-\LT. TERRES DE RESINES I

BcrnaJí

Prefubrkudos de Hormigón.S-A. TA.:

— EXTRAFORT P-Toni.) Rjftv 106 K030BARCELONA T(I.1Í'|14ÍMÍÍII Fai-i»)l.U6n IJ

I.SHdJ (10 •

Fas: 207 71 75

POL LND. FONT DEL KAOIUM. DUR\S 1 REiNAI-S, 28 S400GRANOLLERS TÏLl93)ÈUflO999FAX-S49269S

Mobiliari

d'ofici nes

CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS BJ| f ..cU.

GEOTECNIA Eines i serveis per a l'enginyeria del sòl

^ H \'-lA

ESTRUCTURES Elements per a estructures, sostres i cober)es. Productes bàsics. Matèries primeres

PT| | ^ j

PREFABRICATS Prefabncació i construcció industrialitzada

D IS

FUSTERIA Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

AÏLLANTS Aíllaments, impermeabilització i recobriments REVESTIMENTS Paviments i revestiments

W\ 1 m. |

• .ï ^ |

FLUIDS Aixetes, bombes, lubs.canalons

INFORMÀTICA Informàtica aplicada a la construcció

R 1 SERVEIS Q J Serveis aplicats a la construcció

EL

REPORTATGE

HABITATGE

A LA

CERDANYA

Una novetat centenària L'edifici que analitzem, un conjunt de dos habitatges

estàndard pel que fa a la imatge, amaga una construcció

aparellats construïtsa la Cerdanya i destinatsa residència

innovadora al nostre país. El treball sensible del projectis-

secundària, és aparentment una construcció convencio-

ta i l'acurada realització permeten, malgrat les limitacions

nal d'alt standing. Aquesta aparença forçada per una

esmentades, apreciar algunes de les virtuts del sistema i

rígida imposició de materials tradicionals i per un cert

sobretot constatar la qualitat de la construcció en sec.

La novetat, en el cas que ens ocupa, és la subs! sistema constructiu utilitzat en aquest titució de la fusta per dos materials complementaris: edifici és una actualització, pel que (a la xapa galvanitzada en els elements estructurals i als materials emprats, del mètode més Habitatge bifamiliar a Puigcerdà Obra: el cartró-guix. pel que fa als tancaments. De fet, genuí d'edificació individual nordaquesta mateixa combinació és la base dels envans americà: el balloon frame, o per ser Francesc Ribas Arquitecte: de cartró-guïx que han tingut una difusió espectacumés precisos, d'una versió d'aquest Llibert Moragas Arquitecte tècnic: lar en e!s darrers anys. La diferència radica en les anomenada píatform frame. El batloon seccions dels elements de la trama estructural, els írame va ser creat per G, W. Snow a Chicago, als Constructor: DWL. Dry Wall, SA sistemes de fixació i muntatge d'aquests elements i voltants de l'any 1833. Es tracta d'una estructura de Lluís Marünell Cap d'obra: la utilització de materials específics per a les cares fusta formada per petits llistons de seccions estanexposades de les façanes. La retícula estructural és darditzades units entre si mitjançant un simple clavat. formada per perfils de xapa plegada galvanitzats en La feblesa dels elements es compensa amb una major densitat de la trama estructural i constitueix el que podríem anomenar una estruc- calent, de 152 mm de secció, situats segons una trama de 60 cm aproximadament. tura difosa. És a dir, un sistema sense jerarquies, en què els elements de suport Val a dir que aquesta mida és indicativa, però que permet tota mena d'ajustaments per adaptar-se a les dimensions de l'obra. principals i l'estructura secundària s'han unificat.

Pel que fa al material de tancament, s'utilitza de manera sistemàtica el cartróEls tancaments es realitzen amb encadenats o pannells de fusta directament clavats sobre aquesta trama base. El resultat és una construcció lleugera, fàcilment guix. Les diferents combinacions de gruixos i nombre de plaques, i també la industrialitzable, econòmica i de fàcil realització. Aquest mètode, en la seva versió interposició de pannells de ílana mineral, resolen correctament les sol-licitacions p original de fusta, va ser el sistema constructiu fonamental de l'arquitectura domès- d'aïllament tèrmic i acústic. Els assaigs realitzats permeten comprovar la gran tica nord-americana --les famoses "cases de la pradera" de F. L. Wrigth tenien una versatilitat de les solucions i el seu excel·lent comportament. Fins i tot respecte de estructura d'aquest tipus- i encara avui és el preferit en tots els EUA i Canadà per l'aïllament acústic s'obtenen resultats similars o superiors als de la tradicional a la construcció d'habitatges unifamiliars. La seva versatilitat permet una cons- construcció pesant. Però el que potser resulta més sorprenen! de les possibilitats trucció ampliable i transformable amb una tecnologia de bricolatge, fins al punt d'utilització del cartró-guix és en la realització de soleres i sostres. Es tracta de que es poden comprar tots els seus elements en les grans superfícies comercials.

I N F O R M A T I U

EL

REPORTATGE

H A B I T A T G E A LA C E R D A N Y A III plaques de guix. amb un tractament especial que millora els seu comportament higroscòpic que es col·loquen en dues capes a trencajunt, sobre una base aïllant d'adita. Quan es tracta de sostres, les solucions més habituals són la utilització de pannells de contraplacat o xapes grecades galvanitzades. Aquestes darreres poden treballar soles, amb una solera seca d'arlita al damunt o formant una llosa col·laborant de lormigó.

Pel que fa a l'envoltant extern de l'edifici, que ha de garantir l'estanquitat i la protecció mecànica, hi ha bàsicament dues opcions: substituir el pannell de cartró-guix corresponent per un altre material estanc o superposar un full exterior convencional independent, a manera de cavity wall. amb ventilació o sense. La primera solució, que en el balloon frame original es resolia amb encadenats de fusta, permet emprar qualsevol dels pannells que existeixen actualment amb fusta, resines, aglomerats de fusta i ciment, etc. o acabar-se directament amb un estucat col·locat sobre acer estirat "nervometal". .

La segona opció es comporta com una façana de doble full, on el portant

és l'interior. Aquesta darrera solució admet tots els matenals tradicionals de façana i permet mantenir totes les seves qualitats reconegudes. Pel que fa a les cobertes, les diferències amb una construcció tradicional són encara menys acusades. Permet col·locar tota mena de cobertes amb pendent sobre solera de fusta, o bé cobertes planes sobre sobre sostres de xapa o col·laborants.

Malgrat que de fet es tracta d'un estructura de pòrtics unidireccionals, la densitat de la trama fa que es comporti a quasi tots els efectes, com una estructura de murs o, més exactament, de pannells. Això es posa de manifest tant en el sistema de muntatge com en la necessitat de configurar caixes autoestabíes. A diferència, però, de les estructures tradicionals de fàbrica, la lleugeresa del sistema, l'homogeneïtat dels materials verticals i horitzontals i l'absència de tensions acumulades permeten una gran flexibilitat en el tractament dels forats i un comportament estructural molt unitari. Amb aquesta estructura es poden aconseguir alçades de fins a quatre plantes.

Els elements de l'estructura arriben a l'obra en forma de pannells, que es corresponen normalment a panys sen-

Planta de situació dels pannells

Un prefabricat atractiu Francesc Ribas Barangé Arquitecte Llibert Moragas palau Arquitecte tècnic Quan es parla a un arquitecte d'usar un nousistemadeconstruccióprefabricada sempre li desagrada pel temor de trobar-se amb problemes desconeguts.

En aquest cas, amb Dry Wall, el resultat haestat positiu perquè es tractavad'una estructura gens rígida que permet, en construccions de poca alçada (PB o PB+1), l'adaptació amb facilitat a qualsevol tipus de planta.

En parlar de prefabricació es té la

Mostra d'alçats dels pannells de la façana sud

idea d'estructures rígides aparents en façana, del tipus Durísol usat a la factoria SEAT de Barcelona, o béa Montesa entre d'altres, o dels clàssics prefabricats de formigó amb aparença de construcció tradicional, en general de resultats arquitectònics molt pobres. En el cas que ens ocupa l'estructura noés aparent i, pertant, l'edifici pottenir un aspecte tradicional. Diríem que en el cas que ens ocupa, la façana de pedra —obligada per la normativa de la Cerdanya—no és la més indicada.

La rapidesa amb què s'aixequen l'estructura i les divisions interiors, no es correspon amb la construcció artesanal de la pedra quasi en sec. Tampoc resulta idònia la teulada de pissarra. Sí que ho seria potser, construïda amb coure o amb

I N F O R M A T

un material similar de col- locació més ràpida. Deixant de banda aquestes consideracions generals, l'obra ha estat ràpida i el nivell de confort interior és destacable (ja que no cal enguixar i pot pintar-se immediatament).

Si fem la comparació econòmica d'aquest sistema amb el tradicional, l'estalvi varia entre un 15 i un 20%, atès que en no haver-hi parets de càrrega ni envans de totxo, la mà d'obra de l'estructura, tancaments exteriors i distribució interior és notablement inferior, fetquetambé influeix en la reducció del termini d'execució. Cal notar que el revestiment de pedra és igual per a qualsevol dels dos sistemes.

Els aïllants tèrmics són els mateixos ques'usen normalment: planxes extrusio-

nades de políestirè o similars. L'aïllament acústic millora a causa que els envans són fets com un sandwich format per plaques de cartó-guix i fibra de vidre a l'interior. Les instal·lacions passen per la cambra d'aire, circumstància que estalvia les regates.

L'inconvenient és que no es poden fer ampliacions o canvis d'última hora.

Una acurada planificació UubMartM DireclordeCore&Sfiell DWL Des de! punt de vista del procés constructiu, i per a aconseguir els objectius: termini, cost i qualitat, ha estat necessària una

16

EL

REPORTATGE

H A B I T A T G E A LA C E R D A N Y A cers de paret, que prèviament s'han muntat al taller. Cal fer notar, però, que no es tracta d'un sistema de prefabricació que obligui a una repetició d'elements iguals. El producte manufacturat és el perfil galvanitzat que, per tall i fixació, s'organitza en forma de pannell únic i específic.

Comoditat de treball El fet de premuntar-lo al taller s'explica per la major comoditat de treball i la possibilitat d'utilització de maquinària més complexa que a l'obra. De tota manera, la disposició dels perfils es pot completar i modificar en la mateixa obra.

Cada pannell és format per un marc perimetral i ía corresponent trama de muntants. D'acord amb les dimensions i amb el plantejament general de l'estructura, poden incorporar creus de Sant Andreu, ocasionalment pretesades.

Les unions entre els perfils són generalment per cargolat amb cargols autoroscants, tot i que, a vegades, s'utilitza la soldadura que en aquest cas s'ha de protegir convenientment. La posada en obra d'aquest meccano constructiu és extremadament ràpida. Es fa el replanteig, s'apuntalen provisionalment els pannells i es fixen al sostre sa-

nitari o a la solera mitjançant tacs mecànics. La col·locació de pannells perpendiculars aconsegueix el travament del conjunt. Els sostres i la coberta es munten directament sobre els pannells i, generalment, es fa perfil per perfil.

Un cop l'estructura està organitzada, es procedeix a fixar les plaques de cartró-guix, muntar les soleres seques i col·locar els taulers de la coberta. Els tancaments exteriors es col·loquen després i constitueixen, en aquests cas, una envoltura absolutament autònoma del sistema estructural interior. El full exterior de pedra de Llívia té 20 cm de gruix i s'ha construït adossat a l'estructura metàl·lica interior. Per independitzar els dos sistemes constructius i evitar els ponts tèrmics dels muntants i la penetració d'humitat provinent del mur, s'han interposat plaques de poliestirè extrusionat. La part baixa de la paret exterior, més exposada, té, a més, una làmina de butil que retorna fins a la cara exterior del mur.

Cal fer notar la intel·ligent situació de les finestres a la cara exterior del mur, que simplifica molt l'execució de la paret de pedra. La major exposició de la fusteria queda compensada pels generosos voladissos de la coberta. Aquesta

Fusteria Aplicada s.a, Mostra d'alçats dels pannells de la façana nord

acurada planificació: a) Rigorós control de plànols de fabricació de pannells i elements estructurals. b) Control de fabricació d'aquests elements pel quef a a la recepció de materials, dimensions i execució de soldadures. c)PlaniIicacÍódel'execució,perlaqual cosa tots els industrials que hi intervenen han de ser contractats a l'inici de l'obra, I cal ajustar la qualitat de materials i el procés a les necessitats del sistema. d) Solucions tècniques a priori dels punts conflictius. e) Planificació econòmica de costos.

Aquesta preparació permet fer extensiva la fluïdesa del procés del sistema sec a l'execució global de l'obra. Els beneficis que reporta són els següents:

t Evitar improvisacions a l'obra.

• Un termini d'execució reduït, que en aquest cas ha estat de dos mesos i tres setmanes, des de cota zero.

• Reducció dels costos fixos d'obra i, en conseqüència, una reducció del preu final.

• Poder treballar en zones de climatologia adversa, ja que el curt termini permet escollir l'època de l'any més convenient per iniciar i entregar l'obra completament acabada.

Cal afegir que industrials i col·laboradors han adoptat una bona actitud, tant per sentir-se partícips d'un sistema nou i d'alta qualitat, com pel fet de treballar en curt espai de temps sense improvisacions.

17

Empresa especializada en trabajos, para tiendas, grandes superfícies, hoteles, hospitales, casas unifamiliares, interiorismo, etc.

Fabricación y montaje de carpintería exterior de madera.

Disponemos de oficina tècnica para la realización de todo tipo de proyectos.

Oficines: Pamplona, 1 1 6 » Fàbrica: Passatge Rates, 20 Tel. 300.70.60 Fax: 485.41.20 - 08018 BARCELONA

EL

REPORTATGE

HABITATGE A LA C E R D A N Y A

és formada per una tauler aglomerat hidròfug de !9 mm, una làmina de butil i pissarra clavada. La col·locació del butil, que no seria estrictament necessària, es fa per raons de procés, ja que la gran rapidesa de la construcció interior fa que els treballs més manuals, com ara la col·locació de la pissarra es retardin i l'edifici quedi desprotegit. Cal pensar que, sense comptar amb els sostres sanitaris, la construcció d'aquest edifici ha durat tan sols 90 dies. Això impediria la col·locació dels tancaments i les soleres de cartró-guix. L'espai situat entre el cel ras interior i el pendent de la coberta s'utilitza com a cambra ventilada. Quant als acabats interiors, presenten menys novetats, pef fet que tots estem familiaritzats amb el cartró-guix en aquests elements- La distribució neta í l'horitzontalitat, amb grans voladissos i finestrals, donen a l'habitatge un regust wrigthià i, per tant, una certa relació amb la construcció que la sustenta. •

Anàlisi arquitectònica: Joan Sabaté Estudi econòmic: Xavier Aumedes / Enric Pena Fotografies: Chopo/Jordi Estruch

ESTUDI

ECONÒMIC

Per la tipologia de l'obra i el sistema constructiu emprat ens centrarem en la valoració econòmica del sistema utilitzat, deixant de banda el cost global de l'obra. L'empresa constructora diferencia de forma clara l'obra en tres aspectes fonamentals: infraestructura, sistema DWL i resta d'obra.

IILMMOS3

Cost de l'infraestructura. Fonaments i sostre sanitari fins a deixar una superfície nivellada i plana per a la següent fase: 12.876 pta/m2 Cost sistema DWL. Façanes: estructura, aïllaments i aplaçats interiors; parets interiors de càrrega: estructura, aïllament i doble aplacat a dues cares; coberta: estructura, tauler, aïllaments i cel ras amb doble placa; envans interiors: estructura, aïllament i doble aplacat a dues cares; solera seca sobre forjat sanitari: arlita i dues plaques de terra: 39.296 pta/m2 Resta d'obra. Revestiments: pissarra, pedra façanes, enrajolats, parquet i pintura; fusteria exterior i interior; instal·lacions completes: sense valorar Analitzant un dels elements importants de l'obra, la façana, sense comptar el revestiment exterior de pedra que és el mateix en qualsevol cas, es pot apreciar la diferència de cost d'execució a comparació amb el sistema constructiu més tradicional. Caldria afegir també un aspecte important, i més tenint en compte la zona climàtica: la rapidesa de muntatge, fet que sempre repercuteix en l'abaratiment del cost final.

SUBMINISTRAMENT DE BIGUES MIXTES I ESPECIALS ESTRUCTURES METÀL·LIQUES I MUNTATGE EN OBRA

Obra estudiada: Estructura d'acer galvanitzat. Aplacat interior dues plaques de 13 mm.

Aplacat exterior p. extruït 30 mm. Làmina butil sòcol. Fleíxos d'ancoratge a !a pedra. Fibra de vidre interior de 70 mm: 7.910 pta/m2

CONSULTAR OFICINA

TÈCNICA

INFORMACIÓ: Obra tradicional: Paret de maó calat de 15 cm. Envà interior per cambra aire.

Fibra de vidre de 50 mm. Enguixat interior. Làmina butil sòcol- Poliestirè extruït 30 mm. Regates d'instal·lacions: 10.562 pta/m3

N F O R M A T I U

T E L . 4 3 1 3 5 OO • F A X : 3 3 2 3 4 8 6 SANTS, 3O7-3O9 O8O28 BARCELONA

LA TUBERIA PARA TODA LA VIDA SISTEMA DE TUBOS Y RACORES DE POLIPROPILENO (PPCR) PARA INSTALACIONES DE FONTANERIA Y CALEFACCION. 0 7 5 , 6 3 , 5O, 4O, 3 2 , 2 5 , 2O Y 1 6

EQNet

AB50LUTA ATOXICIDAD AUSENCIA DE CORRO5ION

DISPERSIONES TERMICAS LIMITADAS

DURACION EN EL TIEMPO

MENOR RUIDO EN LA INSTALACION

MENOR PERDIDA DE CARGA

ELEVADA RESISTÈNCIA MECÀNICA

AUSENCIA DE INSCRUSTACIONES

GARANTIA POR 10 ANOS

RESISTÈNCIA A ALTAS TEMPERATURAS

NULA PERDIDA TÈRMICA

f '

DEMOSTRACIONES EN OBRA SIN COMPROMISO

SISTEMA

ITALSAN S.L. Oficines y Ventas: Pasaje de Chile, 12 Tel./Fax « 8 38 61 08028 BARCELONA Almacén: Pollgono Sala SANT BOI

ITALSAN S.L

MICR©

Muntaner 55 08011 - BARCELONA Tel: (93) 451-37-38 Fax: (93) 453-73-63

£c Sifàtem Pettfàtítt * 8 Mb. RAM, 72 confactos * 256 Kb. de mem. caché - Floppy 3,5" 1,44 Mb. * O/sco Duro 540 Mb. H.Speed * Controladora EIDE PCI * Puerios sèrie con UART 16550 * SVGA PCI N. NINE VISION 330 * Acel. de vídeo 1 Mb,/2 Mb. * Monitor SVGA ACER 14", 0.28 p. * Teclado Expandido, 102 tec. * Ratón compatible MICROSOFT * Sistema Op. MS-DOS 6.22

8 Mt>. RAM. 72 cantactos 25ó Kt>. c/e mem. caché Floppy 3.5" 1.44 Mt>.

CD ROM de Doble Velocidad Dlsco Duro 850 Mt>. H.Speed Controladora EIDE PCI Puertos sèrie con UART 16650 Tarjeta sonido 16h. MCD SVGA PCI N. NINE VISION 330 SVGA con 1 Mb. de DRAM Monitor ACER 15" 0.28 píich N.l.

Resoluclón màx. 1280x1024 Ajuste del monitor digital Teclado Expandido. 102 tec.

Ratón compatible MICROSOFT Sistema Op. MS-DOS 6.22

187.900 194.900.209.900,-

32 Mb. RAM. 72 contactos 256 Kb. de mem. caché Floppy 3.5" 1,44 Mb. Dlsco Duro 1.2 Gb. H. Saeed CD ROM X2 H. Speed Controladora EIDE PCI Puertos sèrie con UART 1óó5O SVGA PCI N. NINE MOTION 771 SVGA con 2 Mb. de VRAM lución 1280x1024 N. Ent. Monitor SVGA ACER 17". O.27 p Monitor con ajuste digital, L.R. Caja Torre, 23O W. Teclado Expandido. 1O2 tec.

Ratón compatible MICROSOFT Sistema Op. MS-DOS Ó.22

75mr.

377.900.- i

90 Wi-r

384 900 - ••

234.900.239.900.ï 254.900,-

distribuïdor en Barcelona de:

l·JVJJO J71

#^-fc

' Placa con Chlpset Intel TRITON * 32 Mb. RAM, 72 contactos Floppy 3,5" 1.44 Mb. CD ROM Cuadrúple Velocidad Disco Duro 1.2 Gb. H.Speed Controladora EIDE PCI Puertos seríe con UART 16650 SVGA PCI N. NINE MOTION 771 SVGA con 4 Mb. de VRAM Resoluclón 1600x1280. 1óm. col.

Monitor SVGA ACER 17". 0.27 p.

Caja Torre. 230 W. Monitor con ajuste digital, L.R. Teclado Expandido, 102 tec.

Ratón compatible MICROSOFT Sistema Op. MS-DOS 6.22

m 1.00 Wh 399.900.- \

Se realizan configuraciones a medida, presupuestos sin compromiso.

I.V.A. no incluido