INF951001

DEL COL·LEGI D'APARELLADORS Paslor.5 08021

BARCELONA

I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Tel. 414 33 11 - 209 82 99 Fax 414 34 34

Delegacions a Vic, Manresa, Granollers i Terrassa

La nova Llei de contractes modifica la relació liberal amb l'Administració El passat 18 de maig va ser aprovada la Llei 13/ o g C reportatge a l'anàlisi i valoració d'aquesta normati1995 de contractes de les administracions públiva per part dels professionals, atesa la seva imporM ques que substitueix l'antiga Llei de contractes de tància des de la perspectiva dels aparelladors i del l'Estat. La nova Llei pretén donar més transparència en seu exercici professional en règim liberal al servei de la contractació, tot i que complica de manera notable ei l'Administració, especialment en l'àmbit de la redacció procés administratiu. L'INFORMATIU dedica un ampli de projectes i la direcció d'obres. •

La construcció vol etiqueta verda per als seus materials

Windows'95 revoluciona

Les exigències de respecte al medi ambient augmenten dia a dia. La construcció no pot ser aliena a les transformacions a què es veurà abocada per complir les cada cop més estncies exigències mediambientals. Cal valorar l'impacte ambiental del procés: extracció de les matèries primeres, pol·lució, soroll, consum d'energia, generació de residus o perillositat de materials. I també, cal assumir aquesta nova responsabilitat per començar a usar els materials i les tecnologies que siguin més respectuoses 7 amb l'entorn. •

Microsoft acaba de comercialitzar al nostre país el nou sistema operatiu Windows'95. L'arribada d'aquest nou producte informàtic ha produït un important enrenou entre els usuaris d'ordinadors, dins els quals s'integra el col·lectiu de professionals de l'arquitectura tècnica.

L'INFORMATIU, després de les consultes que, en els darrers dies, ha rebut el Col·legi demanant informació sobre el tema, publica alguns consells per saber si cal instal·lar ja el sistema operatiu Windows'95 o quin ordinador cal per fer-lo funcionar corC rectament. • •

• INFORMATIU Conten de R*d*cdó: Antoni Ci0iSa. Caries CartaM Joan Gay i Ramai Puig

Coordinació: Canes Cailaftà

RMUC-

d f c fr ç & c B aAa i oBC aCp a Q QGWxa PuonA Fottgnfit: J i m Garcia De,

Habitatge a Sant Cugat: un cub que funciona

Ctapo. AdmWUiKÜ: U x t t e r o l Alemany. FotÒlHi: U g t

bnprcMki: Ho-

margnl. Dipòsit legat &4Z389-1991.

ISSN: 1132-2802. PubüdM: Bn-PuOt Qdtf. Josep TarradeUas. IS5 03029 Barataria. Tel. «10 45 55. Fu. *30 33 75.

EOCIA: CoUegt tfApareDMort I Arquitecte* Tècnic* de Barcelona. Bon Pas».

S 03021 B r a l o n i . TeL 209 82 99. Fat

*t* 3* 34. O m PI Uxjor, 6. IBSBVc

Ti essa

"

78011 .

JUKTA DE GOVSW: Pratident: Bernat Oeftot S a c n t * : Xaviet BínJip. Canpudon: Cartcu Agtado TraeMR Josap U Uewï VoTel

cab: Alxrt Lúpei Kom. Jo*n

*JDMÍ.

Mena Tema Serna i Xaviet Coü CM»

gatt: Otonc Semat Noguen Bagte Bergwda: J u r a Jurola V d è t

O^

FndBic de Buan. VriHa OCCJ Srindor

Topiniò d t LWFORUATIJ.

Continuant amb el tema de la construcció no convencional d'habitatges unifamiliars, i després del darrer número dedicat al balloon írame d'estructura d'acer galvanitzat i plafons de cartró-guix, presentem ara una proposta d'utilització de plafons de formigó pretesat. Aquests elements que provenen del món de la construcció de naus industrials, s'han utilitzat de manera radical per a construir, a Sant Cugal del Vallès, un habitatge relativament convencional on el tècnic i l'usuari final són la mateixa persona. •

15 a 19

NOVA LLEI DE CONTRACTES

La nova Llei de contractes pretén donar més transparència en la contractació, si bé complica de manera notable el procés administratiu. La Llei té gran importància pels aparelladors i pel seu exercici professional en règim liberal al servei de l'Administració, especialment en l'àmbit de redacció de projectes i direcció d'obres.

Una normativa que revolucionarà el sector Els professionals liberals hauran d'oferir un servei tècnic "empresarial" i preparar-se per a una intensa competència I I I 1

118 de maig va ser aprovada la Llei 13/1995 de contractes de les administracions públiques, que substitueix l'antiga Llei de contractes de I l'Estat. Les relacions professionals entre l'Administració i el tècnic en exercici liberal havien mantingut tradicionalment un sfaíusque barrejava els seus molts avantatges amb greus inconvenients. Ara, amb la nova normativa. l'Administració busca més claredat en la seva contractació i posa sobre el paper el que ha de ser un nou model de relació amb les empreses i també amb els professionals.

Els tipus de contractes regulats per la nova llei que més afecten els aparelladors i arquitectes tècnics són els anomenats contractes de consultoria i assistènciai el contracte d'obres. Aquells inclouen els avantprojectes i projectes de caràcter tècnic, organitzatiu i econòmic, i també la

direcció, supervisió i control de l'execució i manteniment d'obres. L'articulat de la nova Llei es regeix per una idea bàsica: els professionals adquiriran plenament la condició de contractistes o empreses i, com a tals, els serà d'aplicació la regulació referida al projecte i preu dels contractes, la capacitat i solvència empresarial, la seva classificació i registre, les garanties que haurà d'aportar, els procediments de contractació i les formes d'adjudicació, entre d'altres.

Una de les característiques més destacables de les noves condicions contractuals és que el concurs serà la forma normal d'adjudicació. Els contractes de consultoria i assistència s'adjudicaran per procediment obert, a vegades restringit i, en casos especials, negociat.

Tan sols s'exceptuaran els contractes ja definits tècnicament i amb una quantia escassa, com ara els que presenten pressupostos inferiors a dos milions de pessetes, que podran sortir a subhasta.

L ' I N F O R M A T I U

Responsabilitats tècniques i també econòmiques La Llei explicita que el facultatiu serà responsable de la qualitat dels treballs i serveis prestats. Però també fa referència al control econòmic. Estableix que els autors del projecte hauran de satisfer indemnitzacions, entre el 30 i el 50% del valor del contracte, si el pressupost pateix desviacions superiors al 20%.També respondran dels danys i perjudicis a l'Administració o a tercers durant l'execució i explotació de l'obra per deficiències de projecte o errors imputables. La indemnització arribarà al 50% dels danys fins a un límit de cinc vegades el preu de projecte i serà exigible durant un termini de 10 anys. •

Cal afegir que les convocatòries seran clarament publicitades.

Per poder optar al concurs, el tècnic haurà d'acreditar la seva solvència tècnica i professional aportant la titulació, l'experiència adquirida en els darrers anys. l'equipament tècnic de què disposa i les mesures que aplicarà per oferir un servei de qualitat. Les ofertes inclouran igualment els aspectes econòmics.

Aquest procediment de concurs, publicitat i obert, podrà incloure, a més, l'obligació de constituir una garantia provisional del 2% del pressupost de licitació.

Els adjudicataris del contracte, per la seva banda, restaran obligats a aportar una garantia definitiva per import del 4% del pressupost.

Per contractar amb l'Administració serà imprescindible que l'empresari hagi obtingut la corresponent classificació.

Aquesta no s'exigirà als professionals si estan col·legiats, però si a les societats que vulguin concursar. Un altre apartat

NOVA LLEI DE CONTRACTES

davant l'Administració" L'INFORMATIU recull l'opinió dels professionals

B

INFORMATIU ha demanat l'opinió de diversos professionals sobre la nova Llei de contractes que, si bé estableix una sèrie de mesures amb les quals es pretén donar més transparència en la contractació, complica de manera notable el procés administratiu. Cal no oblidar, que aquesta llei té una gran importància des de la perspectiva dels aparelladors i arquitectes tècnics, especialment en l'àmbit de la redacció de projectes i direcció d'obres. El resultat de les primeres enquestes rebudes ha estat el següent: ENRIC PENA. Col. 6.915

"Estem abocats a un canvi en ia nostra estructura de treball que tendirà a oferir un servei més empresarial" 1 . - En principi, el fet d'ampliar el nombre de tècnics amb possibilitat de treballar per a l'Administració ha de ser positiu per ambdues parts.

2.- El nombre de professionals és limitat, avui. però anem cap a un

que cal tenir en compte és el relatiu al cobrament dels honoraris. I és que la nova Llei diu que l'Administració abonarà el preu de la prestació en els dos mesos posteriors a la certificació. En cas de demora, podran demanar-se interessos als quals es podrà afegir un increment de l'1,5%.

En conjunt, l'aplicació de la Llei es presenta difícil, tant pel que fa als professionals contractats com a la mateixa Administració, que haurà d'assumir la complexitat del nou procés contractual. No obstant, i pel que fa als primers, es pot confirmar la tendència cap a un futur en què el professional haurà de ser cada vegada mes capaç, com a liberal, d'oferir un servei de tipus "empresanal" basat en una sòlida i provada solvència professional i haurà d'estar preparat per jugar la carta d'una competència cada cop mes intensa.*'

EL Q Ü E S T I O N A R I : I.-- És una llei positiva per ats tècnics i pera l'Administració?

2 . - Pot assumir, el professional d'avui, aquesta nova condició de "contractista" o "empresa"?

3.- Creu que el concurs obert afavoreix una opció més plural?

4.- Podria provocar competència deslleial l'oferta professional sense tarifes?

5.- Representa la nova Llei una variació positiva en el sistema actual de responsabilitats professionals?

6.- Millorarà, a la pràctica, l'agilitat en el cobrament dels honoraris?

7.- Es veu recolzada l'actuació del director facultatiu amb l'aplicació de la nova llei?

8.-- Altres observacions.

canvi en l'estructura de treball que farà augmentar aquesta quantitat.

3.- Sí. dins uns paràmetres de competitivitat lleial. Fora d'aquests punts seran pocs els qui podran optar en igualtat de condicions professionals.

4 . - L'Administració s'hauria d'encar-

regar de regular aquest punt amb criteris estrictes i personalitzats.

5.- No. Bàsicament la professionalitat ja comporta una responsabilitat quant a les desviacions pressupostàries, si aquestes són a causa d'una mala actuació del tècnic.

6.-- No. El sistema de cobrament de l'Administració no depèn d'interessos de demora, suspensions de contractes o danys i perjudicis, sinó d'una correcta organització del departament involucrat,

Un nou sistema de relacions Xavier Bardají i Ramonet Arquitecte tècnic.

Secretari de la Junta de Govern del Col·legi Mai una llei tan anunciada no havia provocat uns resultats tan inesperats. Adminístracionsestatals, autonòmiques i locals es troben, en aquest moment, en accelerat procés d'adaptació dels seus antics mecanismes d'adjudicació. La Llei configura un nou sistema de relacions.

Sempre per sobre d'un límit, francament baix, la contractació del tècnic estarà regulada per un concurs o sistema de licitació. Ex periència, capacitat tècnica i econòmica, vàlua, alhora que l'oferta econòmica (sem-

pre a la baixa, és clar) determinaran l'adjudicació del treball.

DefeU'existència d'una llei que promociona la competència econòmica dins d'un marc de prestació de serveis regulat per un decret de tarifes mínimes (obl igatóries a hores d'ara) no té encara sentit. Cal entendre que aquesta llei tindrà el seu contrapunt amb l'aprovació d'un nou paquet legislatiu que. entre d'altres mesures, determinarà la llibertat de tarifes.

Sigui com sigui, tot això és símptoma de canvi de mane-

res. Cal adaptar-se a un nou entorn que, si bé potencia la publicitat i la tranparència i, per tant l'obertura d'unmercat fins ara una mica obscur, tambéob)h ga al nou tècnic/contractista a dotar-sed'una estructura pseudoempresarial preparada per afrontar els requeriments que imposa la competència.

Entrar en el joc pressuposarà una capacitat financera mínima. La valoració de la capacitat tècnica i professional premiarà, per raons òbvies, les societats i agrupacions de pro-

Carles Cartanà

N F O K M A T

lli I

fessionals. Caldrà adoptar recursos comercials: oferir garanties; refinar i polir, en resum, el producte que volem vendre. Al cap i a la fi, res de nou que no succeeixi en qualsevol altra activitat d'una economia de lliure mercat com és la nostra.

Potser la nostra experiència ha estat, sovint, massa tutelada i fins i tot protegida. Ara però, li toca el torn a la competència en u n estat, tal vegada, encara que incipient, més pur (entre professionals del mateix àmbit corporatiu avui, però potser demà, en un mercat obert). Ben segur, n'estic convençut que caldrà un canvi de mentalitat Però aquesta és la cara del futur i ens ha d'agafar preparats. •

NOVA LLEI DE CONTRACTES

ÀNGEL E5TRUGA. Col. 2.439

7.- No. Se'ns continua exigint la mateixa responsabilitat a l'obra.

"Els professionals s'hauran d'unir en societat per compartir les responsabilitats"

RAFAEL CERCÓS, Col. 1.448 "L'avaluació de la solvència tècnica i professional és complexa, ja que no existeix tradició en aquest sentit"

1 . - La Llei és més favorable per a l'Administració ja que traspassa quasi tota la responsabilitat als tècnics que contracta.

2.- No. Els professionals s'hauran d'unir en societats professionals per compartir les responsabilitats derivades d'aquest nou tipus de contracte.

1,~ Crec que complica et procés.

Amb aquesta llei, les obres olímpiques no s'haurien acabat a temps. A més, existeix la temptació d'acumular adjudicacions de projecte, direcció d'obra i construcció enlre empreses constructores, tendència, al meu parer, negativa.

3 . - Això afavorirà els tècnics més ben preparats i amb més experiència; no obstant això, la constitució d'una garantia pot representar una limitació, en alguns casos molt important.

2.- Modifica totalment els procediments d'adjudicació d'encàrrecs. En conèixer els criteris de les adjudicacions, els professionals ens podem adaptar, però haurem de disposar d'un capital o crèdit per afrontar les garanties.

3.- En principi, el sistema és obert a tothom. L'avaluació de les solvències tècniques i professionals és complexa, ja que no existeix tradició, especialment pe! que fa a la íeina d'aparellador. Fora dels currículums es fa difícil avaluar les aptituds i capacitats dels concursants.

4.- Poden reproduir-se tots els defectes i vicis de l'actual sistema d'adjudicació d'obres i, (ins i tot. són possibles les baixes temeràries. Un altre aspecte és que el client més important dels tècnics ha suprimit les tarifes d'honoraris sense necessitat d'aprovar la Llei de col·legis professionals.

5.- Fer recaure la responsabilitat dels increments de cost sobre el projectista no sempre és just, quan sovint l'Administració és molt culpable d'aquests increments. És un intent de millorar els projectes penalitzant fortament els projectistes. No es diu res de les responsabilitats civils en cas d'errors. Si la quantificació en cas de danys fos el límit d'aquella responsabilitat, seria un pas endavant. La Llei proposa concursos separats per a les diferents etapes. La no continuïtat dels tècnics o equips tècnics en tot el procés farà molt complexa l'aplicació d'aquestes penalitzacions.

6.- Incloure els contractes dels tècnics en la Llei no és suficient perquè el pagament sigui puntual. Hauran de canviar certs hàbits de l'Administració.

7.- No hi trobo variacions significatives. Al contrari, l'adjudicació possible a tècnics diferents de les diverses fases de projecte i obra pot arribar a complicar ['actuació en la direcció de l'obra.

8.- El canvi del sistema de contractació dels professionals és transcendent i nou per a l'Administració i per als tècnics. Fóra important el treball conjunt d'Administració i de col·legis professionals per establir criteris homogenis per l'avaluació dels concursos, i fer públics aquests criteris.

E L

Q Ü E S T I O N A R I :

1.- És una llei positiva per als tècnics i per a l'Administració?

2.- Pot assumir, el professional d'avui, aquesta nova condició de "contractista" o "empresa"?

3.~ Creu que el concurs obert afavoreix una opció més plural?

4.- Podria provocar competència deslleial l'oferta professional sense tarifes?

5.- Representa la nova Llei una variació positivaen el sistema actual de responsabilitats professionals?

6.- Millorarà, a la pràctica, l'agilitat en el cobrament dels honoraris?

7.- Es veu recolzada l'actuació del directorfacultatiu amb l'aplicació de la nova llei?

8.- Altres observacions.

RAMON DOMÈNECH. Col. 3.005 "El liberal que vulgui treballar per a l'Administració haurà d'aprendre a pensar com un empresari" 1 . - L'antiga llei deixava uns marges de gestió al criteri de les parts implicades. Les situacions d'abús i la mala administració ha portat a la nova Llei amb la pretensió de retallar-los. Això té coses bones: més control administratiu, menys trampes; i també coses dolentes: la relació es mercantilitza i es distancia, es torna més contractual i s'allunya del fet arquitectònic i constructiu.

2.-- Encara que la nova Llei recull la figura del tècnic com a subjecte contractual, el tracte és purament empresarial.

El professional liberal que vulgui treballar per a l'Administració haurà d'aprendre a pensar com a empresari, cosa a la qual no hi estava habituat. L'altra alternativa és la unió circumstancial de professionals per enfrontar-se amb millor condicions d'èxit als requeriments de la nova Llei. Tot el redactat de la Llei està encarat a les empreses de serveis, la referència al professional és gairebé marginal. Això, si més no, expressa una prelerència o una tendència de l'Administració a relacionar-se burocràtica-

L ' I N F O R M A T I U

ment, que actuar com a interlocutor en el procés client-professional-obra.

3.- La nova Llei ofereix més oportunitats a empreses de serveis que als professionals. Les empreses i professionals amb nom poden oferir aquest nom i el seu currículum. Els qui no ho tenen només poden oferir un preu més baix. Això pot ser font de molts problemes en iniciar-se el procés de degradació del baix preu-mal producte.

5.- La part positiva és l'exigència per part dels projectistes a millorar la qualitat i el detall del projecte per tal de poder elaborar pressupostos més acurats i exactes. La part negativa és que no sembla lògic exigir als tècnics la responsabilitat de preveure les lleis econòmiques del mercat de la construcció, quan ni l'Administració ni les agrupacions empresarials ni les entitats especialitzades en economia de la construcció no han pogut fins ara controlar, preveure i administrar les oscil·lacions d'aquest mercat.

6.- Si la nova Llei serveix per a millorar el tracte dels tècnics per part de l'Administració, seria un fet positiu a tenir en compte. Serà difícil trencar la tradicional pràctica de prepotència de l'Administració en aquest sentit, i més difícil que els professionals vulguin entrar en la dinàmica de reclamacions judicials amb el seu client.

4.~ Al principi, és possible que es produeixi, però a la llarga la competència vindrà marcada per la responsabilitat professional i pels resultats del treball o per la seva qualitat.

5.- Aquest sistema només pot significar un encariment considerable en concepte d'assegurances.

6.- Si es compleix sí, atès que ara els terminis de pagament són més llargs.

7.- No millora substancialment els sistemes emprats en l'actualitat.

8.- La Llei traspassa més responsabilitat als tècnics, que depenen, d'altra banda, de l'actuació d'altres agents que intervenen en el procés constructiu.

JOSEP M. JIMÉNEZ. Col. 2.168 "Si no es prenen en consideració els honoraris mínims, es facilitarà la competència deslleial" 1 . - La nova Llei col·loca els tècnics en posicions de major risc. Per a l'Administració, requereix un elevat grau de desenvolupament, per fer possible la seva interpretació i aplicació.

2.- Només ho assoliran uns pocs professionals liberals molt preparats i, especialment, "equipats", amb un clar desavantatge per als més modestos.

3.- Potser sí, però sempre entre professionals que pertanyen al grup a què em referia en e! punt anterior.

4.- Si no es prenen en consideració els honoraris mínims, es deixa una porta oberta a la competència deslleial.

5.- No, atesa la situació de risc a què es veu abocat el professional en la seva actuació i, especialment, si no es tenen en compte condicionaments importants, com ara la viabilitat d'un projecte executiu d'obra.

6.- Teòricament sí, encara que en tinc els meus dubtes si no es produeix un canvi en la conjuntura econòmica o de voluntat política, que permeti elaborar i executar pressupostos realistes.

NOVA LLEI DE CONTRACTES

JAUME MARTÍ. Col. 3.047

haurà d'assolir, perquè l'Administració n'ha de quedar al marge? Conclusió: també s'hauran d'espavilar, 7.- No per si mateixa, però sí des del punt de vista de l'autodisciplina i autoexigència amb què caldrà treballar per ser cada cop més competitiu.

"Els motius de desviació no sempre són imputables al tècnic però ara tenen un cap de turc" 1 . - Tot el que signifiqui complicar els processos de contractació no pot ser positiu pera ningú.

2.- Sí que podem assumir-ho però amb més treball i pèrdua d'independència, ja que ens transformarem en empresa administrativa enlloc de tècnics.

8.- Sí tots els agents que intervenen en aquesta operació es comporten a l'alçada desitjada, el fet vital de cobrar amb un termini correcte implicarà la possibilitat de mantenir amb garanties de continuïtat certes estructures tant administratives com de personal qualificat de suport a l'hora de treballar.

3 . - No, perquè la garantia ja selecciona i la solvència seguirà depenent, com fins ara, del criteri de qui contracti.

4 . - En temps de poca feina, segur.

5.- No, perquè són molts els motius causants de desviació, no sempre imputables al tècnic, però d'aquesta manera se'ís facilitarà un cap de turc.

6,- Ho dubto, mentre l'Administració continuï tenint els dèficits actuals i no disposi d'efectius.

7.- No. El sistema actual de contractació de tècnics ja està bé. L'únic que hi haurà seran penalitzacions.

8.~ Es restringirà més l'actuació dels liberals. S'hauran de muntar empreses gestores del tracte amb l'Administració i serà la qualitat i competència de l'empresa, i no el tècnic directe, qui valdrà davant l'Administració.

JOSEP HIERRO. Col. 4.890 "La competència ha d'activar l'autocrítica i la millora dins de l'oferta de cadascú de nosaltres" 1 . - Pot ser positiva, però caldrà esperar a veure com es desenvolupa. D'al-

JORDI LLEAL. Col. 2.281

tra banda, i per aplicació estricta i a mig termini, s'ha de produir un procés de selecció natural. Cal veure si l'Administració podrà donar resposta als pagaments amb terminis tan curts, com la Llei determina.

2.- No serà fàcil, però cal fer l'esforç.

Indiscutiblement les antigues i actuals formes de treball han de situar-se en el temps que estem vivint. Si cal tenir condició d'empresa, no ho sé, però d'empresari, a l'hora de donar prestacions i serveis, segur que sí.

cés interior d'autocrítica per a determinar què ofereixes i el preu que això comporta. En un principi generarà problemes, però poc a poc el panorama s'anirà aclarint.

1.~ Per als tècnics, no. Per a l'Administració, sí.

2.- No, està enfocat per a l'enginyeria 5.- És lamentable que això hagi de i els grans estudis d'arquitectura. ser una novetat d'aquesta llei, ja que és 3.-- No, en absolut. Ja m'agradarà obvi que ens contracten per fer la feina veure la competència dels grans equips ben feta. També aquest punt contribuirà amb el petit professional a l'hora de fer a un cert aclariment del panorama. D'al- baixes. tra banda, caldrà que l'Administració 4 . - Sí, perquè no queda clar quina és ponderi el següent: l'abast de l'encàrrec, la baixa temerària. pressupost necessari per assolir els ob5.- No, perquè no queda clar de qui jectius de qualitat i programa, termini és la responsabilitat de les desviacions. correcte i suficient a l'hora de desenvo- El 20% de desviació és sobre el preu de lupar el projecte. sortida o sobre la baixa?

3.-- D'entrada, la competència ha d'activar l'autocrítica i la millora dins de l'oferta que presentí cadascun de nosaltres. A mig termini, la selecció natural 6.- Teòricament hauria de ser així. A deixarà sentir inexorablement el seu pes la pràctica, ja en parlarem. Dos mesos com a conseqüència de la competència per a l'Administració a l'hora de pagar que es generi. significa tan poc, que realment la cosa 4 . - Estem en un punt crític, ja que és molt difícil que surti bé. D'altra banda, caldrà que s'obri el ventall a l'hora d'ad- si per part del tècnics la nova Llei ha de judicar els encàrrecs. Caldrà fer un pro- significar un esforç que indefectiblement

3

d planta Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

"A la pràctica, el tema del cobrament dels honoraris funcionarà com ara, és a dir, que no cobres"

6.- En absolut. A la pràctica funcionarà com ara, és a dir, que no cobres.

7.- No, a més a més: feta la llei feta la trampa. I en l'actualitat ja passa.

8.- Quant de temps té l'Administració per a l'aprovació d'un projecte? S'acostuma a cobrar quan els dóna la gana! •

Cooperativa d'Arquitectes

Bon Pastor 5 Tel.: 414.63.55

Jordi Capell CARTERES

Mini. I3UMU

iVkwJ. I3O(I7 1 )

• ^ H ^ I H I ^ ^ I - Carteres de pell MATIAS SALVÀ.

B^^^^^B ^ ^ ^ ^ ^ H —- -«—. .-. r^^^M

F'"

F T ' .sl^l

M,»!. l.illü'iii

- Acabats de qualitat.

- Departaments i butxaques.

- Color marró.

MODEL

P.V.P.

130804 130679 130850 130543

23.600 22.600 20.600 19.900

\ I . J L'.llMÏ

I N F O R M A T I U

P. OFERTA 16.9011 15.900 14.900 13.900

P U N T S

L A

DE

V I S T A

F I R M A

Construcció i tecnologia avui en la No Ciutat Sílvia Alcote

a únicament 15 anys, que va aparèixer el pn| mercomputadorpersoI. Són pocs anys I però, malgrat tot, és un període de temps imI portant en el qual la utilització massiva dels elements electrònics de gestió i control ha transformat molts sectors productius i de serveis.

Aquesta transformació no ha arribat encara a la producció constructiva. L'actual construcció és pura artesania, per a alguns la quinta essència de l'arquitectura, però en realitat sovint condueix a fal·làcies espacials o formals, amb projectes molt dolents, de baixissima qualitat constructiva, difícils d'executar i impossibles d'industrialitzar, que incompleixen sistemàticament la normativa bàsica malgrat la bona voluntat dels agents, i que són cars de construir, de mantenir, plens de disfuncionalitats i, fins i tot, de perills.

En les obres, moltes de les feines que realitzem a diari els tècnics semblen inútils. La parsimònia del procés constructiu actual i la gran inèrcia contrària als canvis ens deceben. La nostra professió ha quedat plena d'actes i frases grandiloqüents que no tenen contingut real, excepte per als tribunals de justícia. A part d'això, la preparació professional dels operaris de les obres és cada dia relativament més baixa, el grau de desmotivació és impressionant, les constructores són, en realitat, empreses subcontractadores que envaeixen les obres d'industrials marginals absolutaL A

"la parsimònia del procés constructiu actual i la gran inèrcia contrària als canvis ens deceben" ment perduts i que entren en un procés tan deconstructiu que sembla increïble que s'acabi alguna obra.

En la construcció, dins l'àmbit territorial de la No Ciutat tenim la sensació que el sector té una inèrcia contrària als avenços tecnològics. Ara bé. és de lògica esperar que acabaran per vèncer la

P R E M S A

Pressumpció d'innocència Les vacances del sector es van iniciar amb dimisions en alts càrrecs de dos importants constructores, que tractaven d'eludir la possible aplicació de la nova Llei de contractes en referència a la suposada adjudicació irregular d'obres. Fos com fos, són els tribunals els qui han d'aclarir les responsabilitats per l'actuació de persones concretes, perquè, un copdirimides, no s'enteli la bona manera de fer de les empreses.

La Llei de contractes podrà facilitar una relació més equitativa entre l'Administració i els contractistes, però no es pot considerar pròpiament com una «llei anticorrupció». En canvi, la seva reglamentació és un element fonamental per portar a terme la contractació, amb la transparènciaque desitgen els bons professionals.

L'elaboració d'aquest reglament haurà de ser extremadament acurada, però també és necessari que s'enllesteixi el més aviat possible, per ta! d'evitar més perjudicis a moltes empreses que han vist sensiblement reduïda la seva activitat en aquest període de transició. • REVISTA DE LA CONSTRUCCIÓN Editorial. Setembre 1995

resistència i s'imposaran poc a poc. El que necessitem de l'aphcació d'aquestes innovacions és una millora en la qualitat i precisió, una major rapidesa en el procés executiu, un control econòmic més acurat des de l'avantprojecte. No ens interessa l'aparició d'elements d'alta tecnologia que no sabem com ni a on incorporar o quines incompatibilitats poden tenir; necessitem l'aparició de sistemes fabricats sota especificacions i controls de qualitat perfectament programats. Aquests sistemes han de tenir garantia de fabricació i ser funcionals, fàcils d'instal·lar, mantenir, reparar i substituir i, sobretot, ser més econòmics. Per facilitar aquest procés cal que els projectistes deixin de jugar a inventors d'elements que generen sistemes que no dominen i s'entrenin més en composar sistemes existents i en acostar els processos a la indústria que els ha de produir.

nològica i. fins i tot. amb tota millora productiva o de qualitat. Cal una transformació no necessàriament gran al principi, però radicalment diferent en l'enfocament conceptual. El nou procés ha d'integrar i implicar més els agents del sector que haurem d'operar de manera més competent i facilitar la creació i l'adopció projectual i constructiva de sistemes nous, tecnològicament avançats.

Per inducció, això ha de millorar la producció, el control i el manteniment del producte edificat i assegurar un corrent acumulatiu dels coneixements i experiències adquirides, amb garantia de difusió immediata a tots els agents.

Operar aquesta transformació no serà gens fàcil. S'ha de potenciar l'aparició d'empreses que integrin gestió, projecte, execució, autocontrol i garantia final a l'usuari. Aquestes han d'induir a la creació d'indústries auxiliars de manufacturació i instal·lació de sistemes complets, dotats d'un potent nivell d'innovació tecnològica i amb autocontrol de cost i qualitat; la difusió d'aquests sistemes s'ha d'efectuar i mantenir actualitzada amb les noves eines de comunicació informàtica. Finalment, la formació dels agents que conduiran el procés ha de canviar per trencar l'actual obsolescèneia de l'exercici professional caracteritzat per una desintegració estratificada i amb tendència a la formació de compartiments estancs. •

Tots sabem que les noves tecnologies són aquí. Per contra, el camí per a la seva implantació en la construcció no està traçat; les directrius actuals de tot el sistema són divergents amb la línia tec-

FERRAN PELEGRINA I RUIZ Arquitecte tècnic

L'ENQUESTA

El sector comença a créixer de nou, n'k notat cap millora?

ANTONI VAZQUEI GÓMEZ Col. 5682. Eíporroguera Sí, una mica. Des de principi d'any sembla com si la gent s'hagués despertat. Sembla que hi ha més feina però crec que aquest increment respon més a projectes vells que no pas a una represa del sector. •

MASIA LLUíSSA ROSELL Col. 5486. Barcelona Sí. Almenys en el meu àmbit, la taxació. Des de principi d'any hem tingut un increment de feina molt gran respecte a l'any passat.

Al meu parer, és un signe positiu per al sector, ja que nosaltres som el primer pas del procés. •

GUSTAVO DÍAZ

MIGUEL MILIÀN Col. 6949. El Masnou En el meu cas particular, com a professional liberal, no crec que la represa de l'activitat del sector hagi tingut cap tipus d'incidència positiva. Cada cop tenim menys feina, ja que les grans empreses acaparen tota la oferta. •

Col. 7953. Barcelona No. Treballo com a assalariat i, sincerament, no crec que la meva empresa hagi notat cap millora.

Potser tot això de la represa és a nivell de macroeconomia ja que pel que fa a la feina quotidiana tot continua com abans. •

La consulta es va ler el 19 oe setembre al Servei d'Inlormaao del Col.legi. a Barcelona. Els professionals es van escollir aieaionamgr

F O R M A T I U

i ^ ^ _ ^ ^ _ ^ ^ _ _ _

6

^ ^ ^ ^ — ^ ^ ^ ^ _

EL

NOTICIARI

MEDI

AMBIENT

Les exigències de respecte a l'entorn augmenten dia a dia. Aquesta preocupació s'ha concretat en la voluntat de modificar els hàbits cap a un desenvolupament sostenible. És a dir, aconseguir que el creixement sigui respectuós amb el medi ambient sense hipotecar les possibilitats de les generacions futures.

Els materials caminen cap a l'etiqueta verda La UNTEC va acollir un seminari sobre el cicle de vida dels materials i el seu impacte ambiental AtejandroVerdugo

ins aquests aires de canvi, la consl trucció no pot ser I aliena a les transI formacions a què \ es veurà abocaI da. Cal valorar l'impacte ambiental del procés: extracció de les matèries primeres, pol·lució, soroll, consum d'energia, generació de residus o perillositat de materials. I també, cal assumir aquesta nova responsabilitat per començar a usar els materials i les tecnologies que siguin més respectuoses amb l'entorn.

t

Aquesta tasca és difícil d'emprendre. per la inèrcia que ens caracteritza i per la manca d'informació objectiva que pateix el mercat sobre aquest tema. Malgrat tot, es desenvolupen eines que tindran un paper prou important en la tria dels materials i dels sistemes constructius, en general. Una d'aquestes eines amb aplicació més immediata és l'anomenada ecoetiqueta.

Concretament, la UE està acabant de definir l'etiqueta ecològica comunitària i l'AENOR ja concedeix la Marca Medio Ambíente. D'altra banda, per potenciar el control i la minimització de residus al nostre país. des del departament de Medi Ambient s'ha establert el distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental, que també està en funcionament. Ja han obtinguí la Marca Medio Ambiente cinc empreses i 11 pro:-•=•_ ductes lligats a la indústria de les pintures. El ritme de concessió de les ecoetiquetes, segons AENOR, serà de quatre a cinc tipus de productes diferents cada any, i d'uns vuit més pel que fa laUE. El mètode emprat per concedir les ecoetiquetes està basat en l'Anàlisi del Cicle de Vida (ACV), una eina per avaluar l'impacte ambiental d'un producte des de l'extracció de les matèries primeres i la seva fabricació, fins al seu ús i la seva eliminació. L'ACV ha estat objecte

d'un seminari internacional que ha tingut lloc en la novena edició de la UNTEC, on especialistes en la matèria han debatut l'estat actual de les investigacions, les possibles aplicacions i les seves mancances. En aquest sentit, materials controvertits per la seva perillositat o l'elevat cost ambiental han de ser els primers de començar a demostrar, amb els criteris de l'ACV i l'obtenció ó'ecoetiquetes, la bondat de les seves

aplicacions concretes. El fet d'aconseguir una edificiació ecològica encara és ciència ficció, però segur que es poden projectar edificis que millorin el rendiment energètic, que incorporin materials que malmetin menys l'entorn i que ja es tingui en compte la deconstrucció de l'edifici i, per tant, la minimitzacïó i el reciclatge dels residus finals. • Servei Rehabilitació

PROFESSIONALS

El Col·legi entra en la {unta de l'Asociación Espanola del Mantenimiento L'AEM és la principal entitat de l'Estat en la matèria

B L'EUPB ha organitzat una brigada de cooperació a Nicaragua L'Escola Universitària Politècnica de Barcelona ha organitzat, aquest estiu, una bngada de cooperació a Nicaragua L'objectiu de la brigada, formada per estudiants d'arquitectura tècnica i topografia, ha estat la realització de sis projectes en diferents comunitats. Entre d'altres activitats, ha construït un sistema de regadiu i ha dissenyat la reurbanització del poble de La Trinidad; ha projectat un regadiu a La Conquista; i ha desenvolupat la planimetria d'un mercat i d'un centre de salut a San Francisco übre. •

'Asociación Espanola de! Mantenimiento (AEM) va nomenar, ei proppassat mes de juliol, la seva nova Junta Directiva, en la qual figura, per primer cop, el Col·legi, per mitjà de Xavier Casanovas, cap del Servei Rehabilitació. L'AEM porta a terme diferents investigacions sobre manteniment, i ha organitzat nombroses jornades i seminaris sobre aquest tema.

L'AEM publica la revista Mantenimiento, i gestiona un Distintiu de Qualitat per fomentar una millora de la qualitat del manteniment a l'Estat espanyol.

La col·laboració del Col·legi amb

L ' I N F O R M A T I U

l'AEM ha comportat la realització de diverses activitas comunes. Així, cal destacar l'organització conjunta de les IV Jornades sobre Manteniment i Gestió d'Edificis, que van tenir lloc a Barcelona el desembre de 1993, amb una àmplia participació de professors i assistents de tot el país. Com s'ha constatat en múltiples ocasions, cada cop més, el col·lectiu dels aparelladors i arquitectes tècnics adquireix un paper més significatiu en el camp del manteniment dels edificis i habitatges. Per aquest motiu, la presència del Col·legi en l'AEM pot resultar molt interessant. •

EL

NOTICIARI

N F O R M À T I C A

Microsoft comercialitza el nou sistema operatiu Windows'95 L'usuari haurà de fer el canvi de forma planificada

D;I

'arribada al mercat espanyol de Windows 95 ha produït un enrenou important entre els usuaris d'ordinadors personals. El nostre col·lectiu ha assolit ja un grau important de mecanització i les notícies al voltant del nou producte han generat un nombre elevat de consultes que, en la majoria de casos, es centren en uns temes molt concrets dels quals a continuació intentarem donar resposta. Les preguntes més habituals han estat: Em cal instal·larja Windows 95?

La resposta és que encara no, matisant alguns casos. Windows 95 és un producte encara tendre, amb alguns defectes propis de la seva joventut, que serà plenament utilitzable en un any aproximadament. Cal esperar que els apassionats de la informàtica l'instal·lin, el provin, comuniquin els problemes que hi trobin, i que el fabricant posi remei als defectes més greus. Això significa que, excepte en alguns casos molt concrets, cal esperar a l'aparició d'una actualització del producte.

Hi ha circumstàncies clares en què cal ser usuari de Windows 95 des del primer moment, que enumerem a continuació. El primer és el d'aquells companys que no han utilitzat fins ara Windows i als que, en el momenl de fer el canvi, no els sortirà a compte passar per dos aprenentatges: des del primer moment han d'utilitzar el nou producte.

Un segon cas que cal fer-nos oblidar de versions anteriors és el dels companys que compren un ordinador per primera vegada: aquests, clarament han d'utilitzar la versió '95.

Els usuaris actuals de Windows han de fer el canvi oblidant-se de novetats i han d'esperar a fer-ho en el moment en que més els convingui. És clar que el futur passa pel nou producte, però els requeriments de màquina són molt grans i en la majoria de casos no es podrà fer la migració sense ampliar l'equip.

Fer una inversió important i a més patir els problemes associats a un nou sistema operatiu, aconsellen esperar.

Tan sols els molt curiosos i els apassionats de la informàtica són els usuaris que han d'utilitzar des d'ara el producte.

Si l'ordinador ho permet, és el moment d'intentar treballar amb les dues versions de Windows alhora.

Quin ordinador m'he de comprar per utilitzar Windows 95?

Es necessita un ordinador potent,

dels anomenats de gamma alta, i del qual probablement no es disposa actualment. Caldrà ampliar o canviar l'equip i aquesta és sempre una decisió difícil en un mercat que cada dia ofereix nous productes.

En un esforç de síntesi, es reprodueix un quadre que recull dues possibles solucions, segons el nivell d'inversió que s'estigui disposa! a realitzar. Explicar les sigles i els conceptes que figuren al quadre pot ser molt complex, per la qual cosa els no iniciats en el tema els val més fer un acte de fe i portar la llista al lloc on vulguin demanar oferta.

Les configuracions indicades han estat realitzades per Joan Ramon Moreno, a qui s'ha consultat per raó del seu coneixement del mercat informàtic. En intentar contrastar aquesta opinió amb la d'altres experts s'han produït discussions apassionades, en general al voltant de temes que des d'una òptica d'usuari final tenen poca importància.

Cal prendre les configuracions com a orientatives, i valorar qualsevol solució propera tenint en compte diferència de preu i prestacions associades.

Windows 95 representa un canvi important per als usuaris d'ordinadors personals. Farà més fàcil la utilització dels equips però és un producte diferent a lot el que hem utilitzat fins ara i que requereix d'un aprenentatge. Precisament per la seva importància cal fer aquest canvi planíficadament i en el moment en què més ens convingui, oblidant arguments de novetat. •

Els col·legiats que estiguin interessats a rebre més informació sobre el nou sistema operatiu Windows'95, que acaba de comercialitzar Microsoft, s'han d'adreçar a la Cooperativa d'Arquitectes Jordi Capell (planta tercera del Col·legi) on trobaran un ampli ventall de productes informàtics al seu abast.

Àngel Gómez

CARACTERÍSTIQUES ACONSELLABLES PER ALA INSTAL·LACIÓ DE WINDOWS'95 Eslàndard

Aconsellable

Ampliacions

Adaptador gràfic

S.V.GA 1Mb DRAM

UVGA 1Mb VRAM. Coprocessador

2Mb

Processador

Pentium 75

Pentium 75

P.90/100/120/133

Disc

520Mb.P!O-3/PIO-4

> 520. PIO-3/PIO-4. < 10 ms

Memòria CAU

256 Kb. Wnle back

256 Kb. Wnte back

512 Kb (S/RAM)

Memòria RAM

8Mb

16 Mb

Fins 128 Mb

Sòcols memòries

72 pins

72 pins. Possibilita! d'acceplar mòduls de 32 i 36 pins.

BIOS

Flash. Plug & Play

Flash. Plug 8 Play W'95 P&P.

XIP-SET

Avançat

Avançat.

Slots E/S

Bus ISA-PCI

Bus ISA-PCI

Ports sèrie

Alies prestacions. UART 56550

Altes prestacions. UART 16550

Port paral·lel

Ampliat. Alies prestacions

Amplial. Altes prestacions

Controlador HDD

2 IDE-PCI Transferència: PIO-3 (11 Mb/s). PIO-4 (16 Mb/s)

4 IDE-PCI Transferència' PIO-3 (11 Mb/s). PIO-4 (16 Mb/s) PCI Bus Master per W'95 4/6VIDE/SCSI-2

CD-ROM

4V-IDE

Monitor

0,28 pixel. Baixa radiació. 15" Flat screen. E.P.A.

ídem

Preu aproximat

PTA200-275.000+IVA

PTA275-375.00Q+IVA

I N F O R M A T I U

EL

NOTICIARI

EXPOSICIONS Tradició de l'envà i noves alternatives L'envà i el paredó han experimentat en els darrers temps una evolució moll important. El paper de la indústria buscant sistemes que aportessin millores pel que fa a la qualitat, el temps d'execució i a l'economia de l'obra, ha estat decisiva per a fer-los evolucionar. La delegació del Vallès Occidental del Col.fegi ha preparat una exposició i unes jornades de presentació i debat dels diversos sistemes de tancament i materials existents actualment en el mercat. La mostra s'exhibirà del 20 d'octubre al 24 de novembre a la seu de Terrassa. Hi ha previstes sessions tècniques sobre les noves alternatives, el control de qualitat i el reciclatge. •

Visió pluridisciplinària de la restauració de Sant Pau La intervenció en edificis de valor històric exigeix un coneixement profund de la problemàtica que presenten i la participació de grups pluridisciplinaris de professionals que aportin els coneixements que garanteixin una actuació correcta.

Així es va posar de manifest en la presentació de les obres de restauració de l'Hospital de Sant Pau, que va tenir lloc el passat 6 d'octubre a la sala d'actes del conjunt modernista i en la qual va participar el Col·legi. •

El Col·legi organitza un debat sobre "la mirada expositiva" El passat dia 14 de setembre es va inaugurar al Col·legi l'exposició Arquitectures límit. Mostra d'exposicions no convencionals. Coincidint amb aquesta exposició, el Col·legi organitzarà el proper dimarts 10 d'octubre la taula rodona La mirada expositiva, coordinada per l'arquitecte Josep Maria Montaner, i en la qual participaran l'escriptor Vicenç Altaió, els crítics d'ari Antoni Mercader, Annemieke van de Pas, Esperança Rabat i Domènec Ribot. •

Quaderns revisa l'arquitectura postolímpica de Catalunya Quaderns d'Arquitectura, revista del COAC, dedica el seu darrer número a fer un exhaustiu repàs a l'arquitectura que s'ha fet a Catalunya des de l'any 1992. La estrangers reflexionen sobre larquitectura catalana dels darr s'hi inclou un petit catàleg de 75 obres recents de 200 arqu diversos professionals intenten definir la funció actual de l'a

M O N O G R A F I E S

Un diccionari bàsic i exemplar Diccionari de l'ari I dels oficis de la construcció Miquel Fullana Editorial Moll. 6a edició Moilorca, 1995 490 pàgines ~ ~ ""•"• ""

£ifJ

~

Saludem la nova edició, corregida i augmentada, H'annoct Hirrinnari rnntínnampnt pvhanril i àp rnn-

•jnJr'ÏÏ5nB™í^

sultà obligada per a tots els interessats en el coneixement del lèxic tradicional de la construcció.

Durant els darrers 50 anys, l'ús del lèxic tradicional de construcció en català s'ha vist fortament ameDICCIONARI oFc'si"" CONSTRUCCIÓ

? a ' P e ' s m o l i u s <l ue tots coneixem. A més de la voluntat de voler-lo recuperar, ens calen eines i a q u e s t d i C C j o n a r j n ' é s una de primera línia. Volem

autor. •

Salvador Gili Àrea de Tècnica. Centre de Documentaoó Josep Renart

"***

f f4"7^——'i*^=SïfcsM

1 .".Ui

Visites Culturals. Tardor 1995

na

remarcar que no es tracta d'un lèxic antic, desvinculat de la realitat constructiva actual. El lèxic descrit és viu, extret de l'ús de molts tècnics i operaris i recollit per Miquel Fullana mitjançant un treball de camp de molts anys, fet amb el rigor i el mestratge que l'han caracteritzat sempre al llarg de la seva vida. S'hi recull el lèxic d'elements, eines i tècniques emprats tradicionalme en la construcció. Esta distribuït en tres pans: El diccionari, el lèxic ordenat per matèries o "glossari ideològic" i un glossari invers castellàcata à. El diccionan es troba magníficament il·lustrat per dibuixos del mateix

*"

Coordinador

Uuil Maria Pascual i Roca

Dissabte 21 d'octubre • Monestir de Sant Cugat del Vallès. Visito al claustre romànic que conté 144 capitells diferents.

• Sabadell. L'Eix Macià i tots els seus edificis moderns. Parc de Catalunya nouguratel 1992.

Col fer inscripció prèvia. Preu 3 000 peisslei Indou d dinar. Sortida o les 10 Kweí del Col·legi

n'

L•

*\n

li

1

Dissabte 28 d octubre • Visita al Monestir de Pedralbes Í els seus voltants. Sortida • les 11 hores davant lo porto de l'església.

Dissabte 4 de novembre • Des del carrer Ferran fins al carrer Ample, s'iniciarà el recorregut davant de l'església de Sant Joume.

• Visita del Museu d'eines de toll i peli carrers d'Avinyó i de Carabassa s'arribarà fins a l'església de la Mercè i la plaça de Medinocelli. Sortida a les 11 hores davant del núm. 31 del córrer Ferran Informació Servei d'Informació

I N F O R M A T

EL

N O T I C I A R I

D E L

C O L · L E G I

S

A S S E S S O R I A

Arquitectes sense Fronteres sol·licita la donació de material Arquitectes sense íronteres-Espanya (ASF-E) és una ONG sense ànim de lucre constituïda per professionals en el camp de la planificació i el projecte arquitectònic, l'edificació i l'urbanisme, l'ordenació del territori i el medi ambient, la finalitat de la qual és la d'ajudar al desenvolupament de projectes per a persones necessitades de tot el món.

La gestació de projectes es realitza a l'oficina de què disposen en el Col·legi d'Arquitectes a Barcelona, en la qual s'espera, properament, un allau de treball que ben segur els desbordarà, atès el reduït equipament del qual disposen.

Per aquest motiu es sol·licita la col·laboració de professionals i empreses per a la donació a ASF-E de material nou o usat, com ara: • un ordinador • una fotocopiadora Les persones interessades a facilitar aquest material poden posar-se en contacte amb: Arquitectes sense Fronteres Plaça Nova, 5.8a planta 08002 Barcelona Telèfon: 412 43 18 •

Aplicació del Decret de residus

Q

'Ajuntament de Terrassa, a partir del mes de gener, exigia en el projecte d'enderrocs i de construcció el compliment del Decret 201/1994 de la Generalitat de Catalunya, regulador dels enderrocs i d'altres residus de la construcció.

•IKCTCf

Aquest ajuntament ha aprovat, com a aplicació del Decret 201/1994, els valors que assenyalem a continuació.

nfresiduínf constru» densitat

importfiança

fiança

V

E

I

S

L'Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya, Itec. ha publicat la segona edició revisada del volum d'actualització de la col·lecció Control de qualitat en l'edificació, publicada al seu dia en consorci amb el Consejo General de Colegíos de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Esparia. Aquest volum resulta imprescindible per a mantenir la col·lecció al dia, ja que analitza i actualitza la normativa vigent d'acord amb les disposicions més recents.

Les persones interessades a adquirir-lo, poden demanar-lo a Dolors Ruiz de l'Itec.

El preu és de 3.000 pessetes + IVA. •

• Itec. Telèfon: 309 34 04

NOVAPLANTA Residusdeconslmcdó Mownentsdeteires ^ ^ ^ ^ M

Irf/ní 0,07

KpW 1.000

ni 1

Pts/m

KpW

Ptsffii 1.000 Ptsffn

1.700

500

850

m'residu/nfconstRirt rrWm2 0,43 0,25 0,40

ENDERROCS Edificid'habitatges Nauíndustrialenp.baixa Nau industrial en p. pis

2

70 Pts/m 1

densitat

fiança

importfïança

Kp/m3 1.000 1.000 1.000

PtsTn 1.000 1.000 1.000

PtS/lTÍ

NECROLÒGIQUES H

430 250 400

PETITS

Ens dol comunicar a tots els col·legiats la defunció dels nostres companys: Elvira de Azua Gruart col·legiada 2.326, esdevinguda el 28 d'agost, a 82 anys.

Elvira de Azua ha estat una aparelladora pionera en molts aspectes i, fins ara, la professional amb més antiguitat del Col·legi de Barcelona.

Notes El tècnic, sempre podrà justificar per a mesuraments uns volums diferents als proposats. S'ha considerat la densitat dels residus en 1.000 Kp/m3 com a unificació de criteris. Aquesta taula ha estat elaborada conjuntament entre: Gerència Municipal d'Urbanisme de Terrassa.

Delegació del Vallès Occidental del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.

Gremi de Constructors de Terrassa i Comarca

Les oficines del Col·legi romandran obertes, el proper divendres 13 d'octubre

R

Actualització de la col·lecció sobre control de qualitat de l'Itec

materials i l'abocador autoritzat que s'utilitzarà.

Cal fiançar els costos de gestió en el moment d'obtenir la llicència urbanística, fiança que es retornarà en presentar les factures de l'abocador.

En el projecte cal especificar el volum de residus, separat per grups de

E

Antoni Garcia i Fàbregas col·legiat 3.501, esdevinguda el 15 de setembre, a 47 anys.

A N U N C I S

Es lloga

S'ofereix

Es ven

S'ofereix

S'ofereix

EDIFICI AL BARRI DE GRÀCIA

ESTUDIANT D'ARQUITECTURA TÈCNICA

DESPATX BEN SITUAT

ESTUDIANT D'ÚLTIM CURS D'ARQUITECTURA TÈCNICA

ESTUDIANT PENDENT DE PROJECTE

Es lloga edifici entre milgeres buil, siluat al barrí de Gràcia, ideal per a ofici-

Estudiant d'arquitectura tècnica pendent de projecte, s'olereíx per a treba-

Arquilecle tècnic ven despatx: entresol situat al carrer Balmes (PI. Molina).

Característiques:

S'oiereix estudiant d'arquitectura lècnlca, pendent del projecle final de carrera, per a:

Caracterlsliques; • 1.300 m'.

• Amb gual

• • • •

• t t •

S'oferei» estudiant d'arquileclura tècnica, pendent de les últimes assignalures. per a: • Treball en oficina tècnica • Aporia curs d'aulocad de 200 hores • Experiència de 2 anys en despatx d'arquitectura

• Aixecament de plànols • Delineació de plànols amb Cad

Mana Roser Esquius Telèlon: 265 70 33

Albert Rossinés Telèlon. 458 91331812 24 93

Maíte Gülza Telèlon: 65212 00

Joan Zapata Telèlon: 658 97 88

Delineaió de plànols per Cad (100 fi) CUÍS a l'EUPB de SDStudio Coneixements d'anglès Vehicle propi

Calefacció Lluminós i tranquil Bona escala, amb conserge Preu: 15.200.000 de pesseies

Contacte Telèlon: 200 33 48

S'ofereix

S'ofereix

S'ofereix

S'ofereix

S'ofereix

ESTUDIANT D'ARQUITECTURA TÈCNICA

ESTUDIANT PENDENT DE PROJECTE

DELINEANT DE CONSTRUCCIÓ AUTÒNOM

ESTUDIANT D'ÚLTIM CURS D'ARQUITECTURA TÈCNICA

ESTUDIANT D'ARQUITECTURA TÈCNICA

S'olereíx estudiant d'arquiteclura tècnica penflenl del projecle tinal de carrera per a treballar, preferiblement en despatx, mitja jornada. Aporta: • U i 2n curs d'arquitectura • Carnet de conduir • Curs de Cad • Experiènciaen despatx d'arquitectura Josefina Soler Telèlon: 451 87 26 i 977/86 00 47

S'olereixestudiant d'arquitectura tècnica pendent del projecle Hnal de carrera.

Aporta; • 200 hores d'Aulocadv. 12 • Coneixernenis d'inlormàlica a nivell d'usuan • Coneixements d'anglès • Vehicle propi

Sofererx delineant de construcció autònom. Aporta; • Experiència • Delineació amb Aulocad v. 12 '<•'.

• Disponibilitat per a la comarca del í Bages 1

ÀlBX

Telèlon: 63714 69 _j_ __:—.

Jordi Sola Tplefon: 837 0619

]

S'otereu estudiant d'arquitectura lècmca, pendenlde Ires assignatures ideï treball final de carrera, per a: • Treballar preferiblement als matins • Aporta curs de Cad • Vehcile propi

S'ofereix estudianldarquitecturatécnica, pendenldel projecte final de carrera.

• Coneiiemenlsd'Autocadv. 12, informàtica a nivell d'usuari (Windows, trac- , tamenl de textos, etc.) ^ • Disponibilitat d'horari i vehicle propi • Angles

Oam Barroso Teleíon; 399 2217

Isabel Martínez Telèfon; 799 5197

1

N F O R M A T

10

EL

N O T I C I A R I

DEMANDES

DEL

DE

C O L · L E G I

TREBALL I N F O R M A C I Ó : Pilar Cecília, Tercera planta

Constructora d'arquitectura

Ajuts per a l'autoocupació Aquelles persones que, de

de noves persones emprenedo-

manera individualoengrup,

res.

les prestacions per desocupació, en el cas de cooperati-

creuen en l'autoocupació

Per això, es desenvolupen pro-

com una via d'accés al tre-

grames i serveis de suport

ball és gent emprenedora

adreçats als emprenedors de

També consisteix en sub-

que, amb esforç í il·lusió ha

l'autoocupació o creadors d'em-

vencions econòmiques per a

decidit crear la seva pròpia

ves i societats anònimes laborals.

preses per ajudar-los a posar en

projectes innovadors i en fa-

feina i fundar la seva empre-

marxa i consolidar el seu projec-

cilitats de crèdits, entre

sa.

te d'empresa.

d'altres.

Un projecte empresarial es mou entre la racionalitat i la il·lusió d'una persona o un

Formació

• assessorament

grup de persones. Sense en-

i assistència tècnica,

És l'àmbit dels cursos de ges-

tusiasme; no pot tirar enda-

• finançament,

tió empresarial de caire ge-

vant el projecte, però sense

• formació

neral i específic de diferents

una concepció realista, tam-

• suports logístics

àrees de l'empresa, entre

poc. El fet d'analitzar la via-

d'altres tipus de formació.

bilitat del projecte empresa-

Assesssorament

rial abans de la seva posada

i assistència tècnica

immobiliari COORDINADOR D'OBRES privatives de centre comercial.

• Es convenen! que lingui experiència en aquesta tasca, mínimrfunany • Woma, català • Uoc de treball a la comarca del Barcelonès Contracte labora! per obra.

Sou: 2.800.000,.- bruVarry negociables.

Incorporació immediata

per a pressupostos, anàlisi i control de costos, direcció i coonSnaoó tfobra.

• Expenenòaentasques£imilar5de2a3 anys • Uoc de treball al Maresme, però cal vehicle propi p a a desplaçaments pel territori nacional o"una setmana al mes • Coneixements tfinlormài>ca • Nivell d'anglès míg-all» Edat. óe 2Sa 40 anys. Dedicació exclusiva. Coniracie laboral d'un any com amínim.Sou:enire3.00O.00O-3.5O0.GO0,bruVany (negociables) més desplaçaments i possibles incentius Re!.: 5.355

Els àmbits de suport són els següents:

Empresa municipal

CAP D'OBRA

de promoció al Vallès

• E*periènaaentasqueS5Èmilarsa"1a5 anys • Vehide per a desplaçaments per la comarca del Maresme • Edat, de 23 a 35 anys Contrada laboral anual Sou segons conveni Incorporació immediata

Suports logístics

Consisteix a donar informació

Pel que ía a aquest àmbit,

sobre els diferents programes

s'ofereixen espais i serveis

sada en funcionament, i tam-

d'ajuda

generals en els anomenats

bé et desenvolupament i la

l'elaboració del pla d'empresa,

vivers

projecció de futur convé con-

els aspectes jurídics i de legalit-

l'objectiu que la gent empre-

feccionar un pla, preparar

zació, l'orientació en la gestió de

nedora pugui instal-lar-s'hi

l'estratègia,determinar

l'empresa, i també la interrelació

durant un període de posada

l'estructura i els recursos ne-

entre emprenedors nacionals i

en marxa i rodatge.

cessaris.

europeus, entre d'allres.

Per a garantir aquesta po-

a

i'autoocupació,

d'empresa,

Bel.: 5.357

6 TÈCNICS per a assessona informàtica a tot Catalunya.

• No cal experiència • Formació a càrrec de l'empresa • És convenient que tingui vehicle propi • També cal que lingui coneixements d'Autocad

Finançament

sense ànim de lucre lan esforços perimpulsar l'aparició

DIRECTOR TÈCNIC • Imprescindible experiència mínima de 10 anys en Administració púbfca, com a capd"obra o en empresa promotora.

• Cal vehide propi.

Uoc de treball al Vallès Ocbdental Jornada oficia) de 40 h /setmana Contracte laboral Sou aconverw. Incorporació al mes de novembre. Interessats enviar currículum a:PROURSA Passeig Francesc Macià. 6SÍ7,2n 1 a 08191 Rubí (Barcelona) Rel.: 5.358

Assessoria d'informàtica per a l'arquitectura

amb

D'un temps ençà, moltes administracions i institucions

Rel.: 5.356

Empresa constructora

en marxa, és un dels factors clau.

Empresa d'assessorament

efímera 1 decorats COORDINADOR D'OBRES

Es tracta de la capitalització de

Ascensió Gàlvez

Horari flexible. Relació liberal. Sou a convenir. Incorporació immediata

Cap del Servei de Promoció i Mercat de Treball

Les persones interessades poden trucar al telèfon: 3215134 (Magels) Ret:

P E T I T S

A N U N C I S

I N F O R M A C I Ó : Elisenda Pucurull, 4a planta

S'ofereix

S'ofereix

S'ofereix

S'ofereix

S'ofereix

ESTUDIANT

ESTUDIANT

TOPÒGRAF

ESTUDIANT PENDENT

ESTUDIANT

D'ARQUITECTURA TÈCNICA

D'ARQUITECTURA TÈCNICA

S olereit estudiant d'arquitectura tècnica, pendentdel projecte linal de carrera.

Aporta; • Conenements d'Autocad v. 12 • Nocions de Wordperfect • Disponibilitat d'horaris i desplaçament • Vehicle propi

S'olereixesiudiant d'arquitectura tècnica, pendentdel projectefinalde carrera.

Aporta: o Coneixements d Autocad • Disponible matins i tardes

Angeles Gonzélez Telelon 385 54 43

Julià Santamaría Telèlon: 2116626

per a treballs de mesuraments, aixecaments, implementacióde projectes, replanteigs d'obres i cubicacions.

• Sisiemes lo [al meni in formalitza is • Escales petites i grans • Qualitat i rapidesa

J. Costa Telelon. 265 40 04

5.359

DE PROJECTE

D'ARQUITECTURA TÈCNICA

Estudiant d'arquitectura tècnica amb estudi de serveis ofereix: • Delineació de plànols per Cad • Perspectives professionals

S'ofereix estudiant d'arquiteciuia tècnica, pendentdel projecleimalde carrera.

Aporta: • Coneixements d'Autocad • Disponible matins i tardes • Disposa de cotxe propi

0. Marín Telèfon- 2139235

Sílvia Marimon Telèlon: 379 34 72

i

Es venen TEULES

USADES

Es ven parudade 1.500 unitats de teules usades.

Es realitzen

S'ofereix

S'ofereix

PERSPECTIVES

ESTUDI DE DELINEACIÓ

SERVEI DE RECEPCIÓ

DESPATX

DE TRUCADES

PER A COMPARTIR

S jleren servei acurat de recepció de tacades, lax i correspondència, per a rc'essionals. com si es tractés de la

• Sevei personalitzat i professional

Bufet juiidico-immobilian busca arquitecte tècnic per a compartir despatx ubicai a la Rambla de Catalunya.

• Siluat en un edifici representatiu • Serveis complets en funcionament • Parqumg • Quota ponderada

Do-i Teca 'ii'nr, «Ó25 60

Contacte Telefcn 215 22291 21521 07

Es lan perspectives manuals per ordinador, en blanc i negre o color i RENDER.

S'ofereix estudi per a treballs de deii• Experiència, qualitat i economia

• Qj::es econòmiques Contacte Telelon 416 1639 Fa> 4I5 85 9B

Octavi Te'é'e-

45i 27 55 -,

11

S'ofereix

I N F O R M A T

ACTIVITATS

Programa de cursos d'estructures

Forjats reticulars Organitza Servei de Promoció i Mercat de Treball Professors Roberto Guerra Fontana, RobertoCoderch.Eduardo Hernando, Isabel Serra Martin Durada Del 6 al 29 de novembre, dilluns idimecresde18.30a21h.

Lloc Sala de Conferències.

Matrícula Fins al 27 d'octubre. Al Servei d'Iniormació. Places limitades.

Preu 35.000 ptes. col·legiats 45.000 pies. no col·legials Temari • 1. Estudi de la planta. Determinació de les zones de massissai.

Situació de la retícula.

• 2. Aplicació del mètode de la norma EH. Descomposició en bandes centrals i de suport. Repartiment dels esforços als nervis. El seu dimensionat.

• 3. Verificació del punxonament. Tractament de lorats.

Normatives existents.

• 4. Aplicació del mètode dels pòrtics de substitució al marge de la norma EH. Criteris sobre la disposició real de les armadures.

• 5. Mètodes d'engraellat: aplicació de programes informàtics estàndards.

Bigues de cantell. La seva verificació.

Comentaris sobre les pràctiques que es realitzaran. •

Finances per a no financers El programa de formació en gestió directiva iniciat durant aquest any es desenvolupa en tres àrees: gestió immobiliària, tècniques de gestió empresarial i habilitats directives. El curs de finances per a no financers és el primer en l'àrea de formació en tècniques de gestió empresarial. Aquesl curs pretén facilitar a no iniciats l'adquisició de coneixements bàsics sobre la teoria financera en un entorn de negoci, Programa • La informació comptable i financera d'una empresa: els comptes anuals: balanç, compte de resultats i memòria. L'informe d'auditoria • Interpretació de comptes anuals: raiios. quadres de finançament, anàlisi d'una empresa des de diferents perspectives •Confecció i control de pressupostos i plans de finançament: obtenció del preu de cost dels productes i serveis, pressupost i plans de finançament a curt i llarg termini • Avaluació de projectes d'inversió empresarial i d'altematives de finançament: cost de capital, valor net, taxa de rendibilitat i taxa anual equivalent i TAE. Cost efectiu dels crèdits

Organitza Servei de Promoció i Mercat de Treball i EADA (Escola d'Alta Direcció i Administració) Professors: Joan Ors. perit mercantil i assessor econòmicfinancer i Eliseu Santandreu, perit, professor mercantil i consultor d'empreses Durada: Del 2 de novembre al 19 de desembre, els dimarts i dijous de 18:30 a 21 hores, Lloc: Sala de Conferències, Matrícula: Places limitades a 35. Preu col·legiats: 65.000,No col·legiats: 95.000,Servei d'Informació. •

Tècniques de recerca activa de treball L'objectiu d'aquest curs és donar als assistents els coneixements i tècniques fonamentals per afrontar amb èxit el procés de recerca de feina i. alhora, adquirir seguretat personal i una actitud positiva al llarg de tot el procés. El curs va adreçat fonamentalment als col·legiats que busquen feina com a assalariats en empresa i, en especial, als col·legiats de titulació recent.

• • • -

Dimarts Objectius i metodologia El mercat de treball Autoconeixement Superació d'obstacles Vies i mètodes de recerca Màrqueting personal

• -

Dimecres Màrqueting personal fcont.)

Entrevista de selecció Tècniques d'avaluació Pla de recerca activa de feina Administració de qüestionari d'avaluació

OrganiUa Servei de Promoció i M.T. Professora Sílvia Gonzàlez Ulloa Lloc Aula de la 4a planta del Col·legi Dia i hora Grup II: 7 i 8 de novembre De 16.30 a 21 hores Matrícula Grup II: fins al 2 de novembre Preu: 5.000 pessetes/col·legiat Servei de Promoció i Mercat Places limitades

visites culturals

sessions tècniques Nivells d'habitabilitat i codi d'accessibilitat Properes sessions informatives sobre el Nou decret sobre nivells d'habitabilitat. El Codi d'accessibilitat de Catalunya.

•Sala d'Actes del Col·legi: dimarts 31 d'octubre, a les 19 hores, a càrrec de Jaume Cleries, cap del Servei Territorial de Barcelona i de Carles Salvador, cap de la Secció d'Ordenació de l'Edificació de la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat.

• Delegació d'Osona: dimarts, 10 d'octubre a les 19 hores.

• Delegació del Vallès Occidental: dimecres, 18 d'octubre, a les 19 hores.

La sessió a les delegacions anirà a càrrec de Josep Lluís Bàdenas, cap del Servei d'Ordenació de l'Edificació i de Carles Salvador, cap de la Secció d'Ordenació de l'Edificació.

Cal confirmar l'assistència al Servei d'Informació del Col·legi o a la a Delegació corresponent. •

Responsabilitat civil i seguretat en l'edificació La Delegació del Vallès Oriental, organitza una sessió, dins el cicle del Cafè Tècnic dels dimarts, que versarà sobre responsabilitat civil i seguretat en l'edificació. La xerrada tindrà lloc el dimarts 7 de novembre, a les 19.30 hores i anirà a càrrec de Montserrat Pinyol.

Informació: Delegació del Vallès Oriental. Telèfon: 879 01 76. •

Visites Culturals Tardor'95 Coordina: Lluís Maria Pascual I Roca • Dissabte, 21 d'octubre - Monestir de Sant Cugat del Vallès • L'Eix Macià de Sabadell i el Parc de Catalunya - Preu: 3.000 ptes. Inclou dinar.

-Sortida ales 10h.del Col·legi

• Dissabte, 28 d'octubre' Visita al Monestir de Pedralbes i els seus voítants - Sortida a les 11 hores, davant de la porta de

• Dissabte, 4 de novembre Recorregut del carrer Ferran al carrer Ample.

Visita del Museu d'eines de tall.

- Sortida a les 11 hores, des del número 31 del carrer Ferran.

Sopar del col·legiat a Terrassa La Delegació del Vallès Occidental, organitza, com cada any, el tradicional sopar del col·legiat, que enguany se celebrarà el divendres 24 de novembre. Resta per confirmar l'hora i el lloc.

Informació: Delegació del Vallès Occidental. Telèfon: 780 11 10. •

N F O R M A T I U

Informació i inscripcions: Servei d'Informació Planta baixa del Col·legi

ACTIVITATS

taules rodones

Arquitectures límit.

La mirada expositiva

Mostra d'exposicions no convencionals

Coincidint amb la mostra Arquitectures límit, el Col·legi organitza una taula rodona que tindrà lloc

U nova exposició del Departament de Cultura, Arquitectures límit. Mostra d'exposicions no convencionals, comissafiada per Josep M. Montaner, té com a objectiu mostrar diverses propostes que van trencar la tradicional manera de concebre les exposicions.

Romandrà oberta fins al 27 d'octubre a la Sala d'Exposicions.

Horari: de dilluns a divendres, de 10 a 14 i de 16a20h. •

Dimarts, 10 d'octubre a les 19.30 hores Sala d'Actes, primera planta del Col·legi Prendran part en la taula rodona: Vicenç Altaió, escriptor i comissari d'exposicions; Antoni Mercader, crític d'art i professor de videoart; Annemieke van de pas, critica d'art i comissaria d'exposicions; Esperança Rabat, especialista en disseny; Domènec Ribot, crític d'art; Moderador: Josep Maria Montaner, arquitecte i crític d'arquitectura Entrada lliure

La Casa en Forma, estarà a diverses seus

la Exposició tècnica L'envà: tradició i noves alternatives La Delegació del Vallès Occidental inaugura una exposició sobre L'envà: tradició i noves alternatives, que estarà oberta del 20 d'octubre al 24 de novembre a Terrassa.

Inauguració Divendres 20 d'octubre a les 19 h, i comptarà amb la participació del Manuel Royes, alcalde de Terrassa. Es clourà amb un sessió nocturna de jazz a càrrec de Tele Montoliu i Laura Simó, que tindrà lloc a la Nova Cava de Jazz de Terrasa, Ptge. Gaudi, 24, a les 23 h. En l'acte d'inauguració es lliuraran les invitacions.

Sessions tècniques Dimecres 25 d'octubre: • Tradició i noves alternatives, a càrrec de Marçal Roig

• Incidència ecològica i reciclatge, a càrrec de Fructuós Manà • Control de qualitat, a càrrec de Joan Ramon Rosell Dimecres 8 i 15 de novembre: • Presentació de les solucions de les empreses participants Dimecres, 22 de novembre • Taula rodona, experiències i conclusions, en què participaran: Jaume Avellandea, Gustau Roca i Jordi Bachs Les sessions tindran lloc a la Sala de Conferències de ta Delegació, ales 19 hores.

El preu de tot el cicle de conferències és de 3.000 pessetes per a col·legiat i de 5.000 pessetes pera no col·legiat.

Informació i inscripcions: Delegació del Vallès Occidental Telèfon: 780 11 10. •

L'exposició itinerant organitzada pel Servei Rehabilitació titulada. Per fenir la Casa en Forma, es podrà veure, durant els propers mesos, a les seus següents: • Del 20 al 22 d'octubre, l'exposició estarà a l'estand de la delegació del Vallès Occidental a la 6a Fira multisectorialqueléllocaTerrassa.amb el nom d'Expo Vallès.

Recinte tiral de Terrassa.

Passeig Vint-i-dos de juliol, 265 Hora ri:de10a14ide17a21 hores.

• Del 10 al 22 de novembre, es podrà veure a la seu del Consell Comarcal del Garraf, a Vilanova i la Geltrú.

• De! 25 de novembre al 9 de desembre, la mostra restarà oberta a l'Ajuntament de la població de Sant Hilari Sacalm.

Més informació: Amèlia Marzà I. Servei Rehabilitació.

Tercera planta del Col·legi.

IV Sessió

Artitectures Cicle de reflexió i intercanvi d'idees i propostes que analitzen la situació actual del parc d'edificis de Catalunya

1985-1995:10 anys de Llei de I I % per al forment de la creativitat artística en les obres

Dimarts, 17 d'ocubre a les 19.30 hores Sala d'Acles, del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya Participants: Joan Ardèvol, arquitecte tècnic; Josep Blanchart, director de Metro3 i president de Construmat; Joan Brossa, poeta i artista plàstic; Josep M. Huguet, dir. gral. de Patrimoni Cultural de la Generalitat; Ignasi de Lecea, dir. de projectes i obres de l'Ajuntament de Barcelona; Jaume Plensa, escultor; Josep Rosselló, arquitecte. Modera: Annemieke van de Pas, departament de Cultura del Col·legi d'Aparelladors Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. PI. Nova, 5. Tel: 301 50 00

Cursos de dibuix i pintura

Estudis de tercer cicle a la UPC. Curs 1995-1996 • Programes de màster Arquitectura, ari i espai efímer De l'espai públic al museu Història, ari, ciutat, arquitectura La cultura de la metròpoli i l'expenència contemporània La gran escala i arquitectura dels nous entorns Patologia, diagnosi i tècniques de rehabilitació del patrimoni arquitectònic Restauració de monuments d'arquitectura Tècniques de càlcul, execució i control de l'edificació • Programes de postgrau Arquitectura i disseny de muntatges elimers Construcció a l'edificació Crítica i proiecte. Art i arquitectura

13

Tel. 202 22 59 Tel. 401 64 27 Tel. 412 07 81 Tel-401 63 83 Tel. 401 62 79 Te!. 401 70 83 Tel. 401 62 60 Informació Tel. 202 22 59 Tel. 401 62 60 Tel. 401 64 27

Domòtica. Edificis intel·ligents i salut de l'hàbitat Anàlisi i intervenció en el patrimoni construït Historiografia, art i arquitectura La construcció del paisatge metropolità La gran escala. El projecte dels nous entorns L'escala com a paràmetre mediambiental Tècniques actuals del càlcul estructural Urbanisme, ciutat i història

Tel. 401 62 71 Tel. 401 70 88 Tel. 401 64 27 Tel. 412 07 81 Tel. 401 63 83 Tel. 401 6388 Tel. 401 62 60 Tel. 412 07 81

• Cursos de postgrau Arquitectura modernista 12878-1917 Diagnosi, reparació i manteniment d'edificis d'habitatge La forma urbana a Catalunya: art. política o ciència L'estudi de l'arquitectura i la realitat virtual Museografia, disseny i condicionament

Informació Tel. 401 64 19 Tel. 401 63 87 Tel. 401 63 88 Tel. 401 64 20 Tel. 401 60 66

N F O R M AT

Adreçats a l'aprofundiment visual de l'entorn i la seva representació per mitjà de l'aprenentage de diferents tècniques pictòriques.

Els cursos tindran lloc els dimarts de 9.45 a 13 45h. i es desenvoliparan en els parcs i jardins de Barcelona, sobre temes urbanístics i arquitectònics. Estan dirigits per M. Ramoneda.Tel:318 92 95. •

Estudis gaudinistes El Centre d'Esiudts Gaudinistes i la Diputació de Barcelona organitzen les III Jornades Internacionals d'Estudis Gaudmisies. a Sta. Coloma de Cervelló, del 16 al 18 de novembre.

Tel. 402 24 59. •

GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciarse en aquesta secció. BIT PUBLICIDAD Marta Meca Telèfon: 410 45 55

ESTRUCTURES

FU STERIA

jj

FLUIDS f i

I CATALANA,S.A. Morters sense rcirac Rehabilitació

Industrial Química Parrot,s.a.

6c .1 jjí.'-v·T-jdjí'j.gceria! 08019 BAHCÍ10N*

SERVEIS r~

•

•

•

SERVEIS PER A L PROJECTE

e DISTRIBUÏDORA MADERERA, SA. ;

iERMSsa-ARMADURES PREFABRICADES PER A LA CONSTRUCCIÓ

PAVINDUS S A Portes • DM-620 > Contraplacats i toia d a s » (te fustes per l'ebenisteria i decoració

•

PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS

•

AUTOANIVELLADORS I MORTERS DE RESINES

Gavà: Tol. 638 22 40 -Fax 638 22 45 Manresa: Tel- 873 32 62 -Fax 873 70 12

AÏLLANTS Forjado: Chalet; -Pàrkings

INFORMÀTICA fa

L·LUtl·L

TOOÍS u s saucroNts EN AEUMNTO E MUDWCJÓN NATURAL

HORMIPRESA

f*

V

D

\^ I i

p

ALMOGÀVERS 66 2

1

TEL (93) 485 11 02 Q8018 BARCELONA

So

-UCIÓ

LA

HUMICONTROL S/L TÈCNICA THABER D'ELECTHOOSMOSIS-FORESIS PER A

PERFILES LIGEROS, S.A. ESTRUCTURES METAUCAS LLEUGERES PER A COBERTES Cl. La Llacuna, 162 - 06018 Barcelona Tel. 401 96 71 Fa* 300 90 15

i

CYPE CATALUNYA

L·m

INGENIEROS •" ' '-'•'''

IPIEIRILIIÏi/A

Desem oi upameni ie projc ics Deline ció CAD i manual Iscane at i \ eciori zació de plnnoU 'lotier b/ni olor \ixecamenis d'esi t actuíil opoa ilki 'crspo ILVL-S icnilc ^ I \nimucii) 3D

HUMITATS DE CAPIL·LARITAT

Cl Padilla. 240 - 08013 B cl (93) 455 61 91 • Fax |9:

K A T ' R C E BSQT S.L.

ROIG CURVADO D£ PERFILES, S.A.

GEOTECNIA DISENO V CALCULO DE ESTRUCTURAS

LA

ORATORI DEL

ALLES

Forjados Unidirecciunales GEiSTIÓ I SERVEIS T È C N I C S G E O L Ò G I C S -

ACREDITAT per la Catalunya pel control de d (edificació i els seus

SONDEIGS GEOLÒGICS

- C À L C U L I ESTUDI G E O T E C N I C -

PROJECTES MEDI AMBIENTALS

«IMKiAT DE PARETS Mirallers, 7. eniresol 1a. - 08003 Barcelona

PREFABRICATS

sas

PAVIMENTS I'AVIMl-:\ | s l \ l ) l s i lil \ ] S l)i: FORMIGÓ IASI \l I. M Klíl s Dl UKS1NKSI i ' i \ i i ni s ï . s r w t A i . s

Bernadí

Prcfabricadus(ÍcHonniíón.SA T,l.: [5HÍ.J I. F;ix: 207 71 7

— EXTRAFORT POL 1SD. FONT DEL R.\DIL*M. DURAN 1 KE1NALS. 2» DWOO GRANOLLERS TEL(«lM00999FAX.M9269S

i\I o I» i 1 i

' o fi c in es

CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS GEOTECNIA

FUSTERIA

FLUIDS

Eines i serveis per a l'enginyeria del sòl

Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

Aixetes, bombes. lubs,canalons

ESTRUCTURES

AÏLLANTS

INFORMÀTICA

Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres

Aïllaments, impermeabilització i recobriments

Informàtica aplicada a la construcció

PREFABRICATS

REVESTIMENTS

Prelabricació i construcció industrialitzada

SERVEIS

Paviments i revestiments

Serveis aplicats a la construcció

EL

REPORTATGE

HABITATGE

UNIFAMILIAR Chopo

Un cub que funciona L'habitatge unifamiliar ha estat sovint un camp

preu —rigidesa de la forma— per realitzar una

per a l'experimentació, tant de tipologies espa-

proposta que intenta superar moltes de les man-

cials com de sistemes constructius. En l'edifici

cances de la construcció convencional i que pro-

que presentem, on el propietari és alhora l'arqui-

porciona una base de reflexió sobre la necessària

tecte tècnic de l'obra, no ha importat pagar un cert

transformació de l'habitatge en el futur immediat.

B

'estructura i els tancaments exteriors d'aquest habitatge estan realitzats íntegrament amb plaques alveolars de formigó pretesat, de gran format, fabricades per SPAN-DECK. Es tracta d'una prefabricació pesant que, a diferència dels models més convencionals, no es basa en un catàleg de components, dissenyats exclusivament per una posició dins del conjunl, sinó en un semiproducte, és a dir, uns materials fabricats de manera industrial, de dimensions més o menys fixes, que s'adapta a les mides concretes de l'obra per tall.

Aquest és un sistema àmpliament difós en l'àmbit de la construcció de naus industrials i portar-lo a una aplicació tan domèstica és sens dubte, una situació excepcional i probablement límit. L'amplada estàndard dels plafons és de 2.40 m. mentre que les longituds, en aquest cas. son de 7.60 m. en els sostres i de 9.70 en les façanes. El gruix estructural d'aquests elements és de 20 cm i en la seva funció de façana ^ ^ M M ^ M M i ^

15

^ ^ —

Obra:

Habitatge unifamiliar

Ubicació:

Sani Cugat del Vallès. (Vallès Occ.)

Propietari:

Xavier Humet

Arquitecte:

Francesc Gruarimenec.

AM Arquitectes

Arquitecte tècnic:

Xavier Humel

Estructures:

SPAN DECK Catalana S A

Constructor:

Constnjcciones y Reformas S A

Cap d'obra:

Juan Burgui AJdave

Superfície construïda:

198 m2

CEM:

15,82 M pessetes

Inici / Acabament obra:

Setembre 1992 I Gener 1993

incorporen una capa exterior de poliestirè de 5 cm. de gruix i una segona placa de formigó d'uns altres 5 cm. unida a la base per mitjà de connectors.

El muntatge és extremadament ràpid. La primera operació consisteix en la construcció d'una fonamentacïó correguda amb un canal superior en forma d'U que permet encaixar-hi els pannells verticals.

Aquest és l'únic element de formigó emmotllat en obra. Després es col·loquen els pannells verticals, es falquen provisionalment amb fusta i, un cop aplomats, es fixen reomplïnt !a junta amb morter sense retracció. Un cop realitzada aquesta operació, en els nivells corresponents als sostres, es col·loca un perfil continu d'acer —una L 120— soldat a unes plaques deixades a propòsit en la fabricació dels pannells. Els elements que formen els forjats es recolzen directamenl sobre aquest perfil. Tots ets plafons tenen un sistema d'encadellal. a les vores, per evitar desplaçaments diferencials. A les façanes HI

N F O R M A T

EL

REPORTATGE

HABITATGE

UNIfAMHIAR

les juntes es deixen Hiures i í'estanqurtat s'aconsegueix per segellat químic. Als sostres, en canvi, es reompíen amb morter sense retracció per tal de millorar ei comportament solidari del con|unt. En aquests elements s'hi ha previst, a més a més, unes plaques d'acer enfrontades que permeten unir-los per mitja de soldadures.

Sistema isostàtic El sistema és. en el seu conjunt, absolutament isostàtic i el travat es confia exclusivament al perfil perimetral i a aquestes unions soldades. El monolitisme, per tant. és escàs i la possibilitat de produir discontinuïtats —escales, dobles alçades, grans perforacions— pol presentar algunes dificultats. Per contra, la gran capacitat mecànica dels pannells pretesats permet unes aplicacions molt interessants: llums de forjats fins a dotze metres o possibilitat d'utilitzar el mateix element de façana com a mur de contenció.

També és interessant la continuïtat dels pannells verticals que evita les unions horitzontals, sempre més delicades.

És evident que les majors limitacions del sistema, en aquest àmbit de l'habitatge, són la rigidesa i manca de versatilitat dels pannells els quals s'adapten bé en construccions de grans dimensions però resulten feixucs per a petits espais domèstics. La mida, el pes, les dimensions màximes de les obertures dins del pannell i la necessària continuïtat estructural d'aquest fan molt difícil treballar amb aquest mètode i obliga a utilit-

cat de xapa d'acer tangent al volum principal, i la concentració de forats en dos panys tractats com un mur cortina.

Aquestes dues opcions han permès treure el màxim profit del sistema, tractant de manera diferenciada i autònoma les discontinuïtats en la trama del conjunt d'estructura i tancament.

La qualitat de l'acabat del formigó és notable: a l'exterior està pintat directament. La situació de l'aïllament tèrmic a

zar geometries elementals i dimensions molt fixes.

En l'exemple que analitzem, aquestes consideracions han dut a plantejar un volum esquemàtic, que no arriba a treure profit de la poètica de la geometria a causa de la presència de les juntes dels plafons, que obeeixien a una altra lògica lligada a la seva fabricació. En aquest sentit, cal remarcar la enginyosa situació de l'escala, un conjunt prefabri-

Primera planta

Qualitat, temps I cost XavierHumel Propietari i aparellador A la il·lusió que comporta el fet de poder construir el teu propi habitatge, s'hi ha afegit, en aquest cas, el de poder haver dut ala pràctica una sèrie d'inquietuds en l'àmbit professional que avui, quan han passat dos anys en què s'hi ha viscut coma usuari, fan que el resultat d'aquesta experiència sigui més enriquidora. Les premisses bàsiques que vam considerardes d'un bon començament, pensant sempre com a tècnic i sense oblidar mai el futur usuari, van ser les següents:

1. Industrialització dels elements i dels materials a utilitzar per aconseguir una major qualitat del producte acabat, un control de costos més rigorós, i la reducció del temps d'execució (4 mesos).

2. Manteniment dels elements que integren l'habitatge.

3. Control energètic amb la realització d'estudis previs del consum global d'energia.

4. Vetllar pel confort de l'usuari, preparant l'edifici per a la possible aplicació de tecnologies que cada vegada són més assequibles al món de l'habitatge.

L'element bàsic per a la construcció de l'habitatge ha estat la placa pretesada de SPAN DECK que per la seva qualitat ha permès pintar-la directament per la

N

F O

R M

A

T

cara interior (a l'habitatge no hi ha enguixats).

El manteniment es redueix al control de les juntes entre plaques, segellades amb silicona neutra per la banda exterior i massilla de poliuretà per l'interior. Les distribucions interiors estan formades per envans lleugers de tusta amb taulers d'alta densitat tipus DM, acabats envernissats o pintats.

Només a la cuina i als banys hi ha envans tradicionals arrebossats i enrajolats. L'escala és una peça muntada a taller, a manera de sandwich de 10 cm de gruix, format per dues xapes de 4 mm de gruix amb aïllament interior de fibra de vidre. La graonada és metàl·lica i l'estera va revestida de fusta

Les instal·lacions tenen el seu espai reservat desd'un bon començament. Són enregistrables en tot el seu recorregut, són fàcilment ampliables i/o modificables. No hi ha cap instal·lació encastada a excepció dels tubs corrugats de les instal·lacions elèctriques des del seu punt corresponent de l'anell fins a les caixes de mecanismes, en els envans interiors. Estan preparades per incorporar la tecnologia de la domòtica (fuites d'aigua, gas, alarmes incendis, control solar per obtenir un major grau de confort i funcionalitat (aspiració centralitzada, automatismes de portes d'accés de vehicles, etc.)

El control energètic de I habitatge també va ser un tema important en la (ase

16

EL

REPORTATGE

HABITATGE

UNIFAMIUAR

producció solar d'aigua calenta amb acumulador i sistema elèctric de recolzament. L'equipament no convencional es completa amb un sistema de descaicificació, aspiració centralitzada i una sèrie de mecanismes de control, com són les vàlvules motoritzades, sensors i un esquema de distribució per zones, que permetran completar el nivell d'automatització en el futur.

l'exterior de la part resistent del pannell permet aconseguir una quasi total continuïtat de protecció i una gran inèrcia tèrmica. La manca d'una peça especial que resolgui la continuïtat a les cantonades és la raó de l'únic pont tèrmic que hem pogut apreciar.

L'opció, radical pel que la a l'estructura, crea una planta absolutament lliure i fàcilment modificable en el temps. La distribució interior s'ha inspirat en aques-

ta imatge de mobilitat i s'ha organitzat en dues bandes separades per una franja contínua d'armaris. Totes les divisions són de pannells amb costelles interiors de fusta i taulers de DM envernissat i van fixades directament als elements estructurals per tacs mecànics.

Les finestres, agrupades en dos grans blocs permeten també diverses particions interiors cosa que facilita la flexibilitat de l'habitatge.

Després de l'estructura, l'aspecte més destacable d'aquesta obra és l'atenció dedicada a les instal·lacions i, en concret, la claredat de la seva implantació. A causa de la manca de subministrament de gas en l'emplaçament d'aquest habitatge es va prendre l'opció d'utilitzar exclusivamentl'electricitat, aprofitant els avantatges econòmics de la tarifa norcturna. Per això es va instal·lar un sistema de calefacció per terra radiant i una

d'estudis previs. La calefacció és elèctrica per terra radiant (tarifa nocturna) té un control zonal controlat per un programador i la possibilitat de controlar individualment cada peça de l'edifici. La instal·lació d'aigua calenta sanitària és per plaques solars, amb una acumulació de 3001. a l'acumulador principal i 501. a un secundari col·locat en sèrie. El principal té un suport elèctric, controlat a través del programador perquè funcioni quan ho necessiti a les hores de tarifa reduïda.

Sobre aquest punt i com a usuari, haig de dir que en els dos anys transcorreguts, el consum d'energia elèctrica global ha estat un 12% inferior al previst Molt possiblement les aportacions energètiques de la llar de foc en tenen la

culpa. El resultat final ha estat satisfactori, tant des del punt de vista tècnic, com des del punt de vista d'usuari, pel nivell de confort assolit i el cost del manteniment que un edifici d'aquestes característiques comporta.

pular entre els primers arquitectes del moviment modern. Però les tècniques constructives d'ara fa 70 anys a vegades no permetien portar a la pràctica tots els seus postulats. La industrialització i la prefabricacióeren encara conceptes molt teòrics.

Racionalitat i confort Francesc Gruartmoner Arquitecte AM Arquitectes

Però avui dia no tenim aquest problema ja que disposem d'una gran quantitat de nous materials per industrialitzar qualsevol procés constructiu i en Xavier Humet n'és un convençut defensor.

Recordo haver llegit que Le Corbusier va presentar el projecte d'una casa al seu client i li va dir: "miri, li he fet un cub que funciona". L'idea d'un cub contenidor d'una màquina de viure va ser molt po-

Així, ja es va plantejard'entrada, l'execució de tota la caixa {façanes i sostres) amb plaques pretesades prefabricades.

Aquest sistema pot semblar molt rígid a l'hora de projectar, però en realitat no ho és gens. Les plaques de sostre, de gran

N F O R M A T I U

La facilitat de manteniment i millora de les instal·lacions va ser l'objectiu fonamental a l'hora de decidir l'esquema d'implantació de totes les xarxes i va determinar la seva total regislrabilitat.

Els elements centrals de les instal·lacions i totes les connexions d'entrada se situen al garatge, en la planta semisoterrànïa. A partir d'aquest espai s'organitza un annell de distribució que, en contra de l'habitual situació horitzontal, pel sostre del garatge, és vertical.

Així, en una franja central, ocupada en les plantes de l'habitatge per una successió d'armaris, se situen dos muntats, en els extrems de les façanes, que es connecten en la part inferior (pel sostre de la planta de dormitoris). Aquest annell, absolutament continu, permet ull

llum, permeten plantes totalment lliures i grans obertures de façana, i això obre moltes possibilitats.

La casa es distribueix amb el garatge al se mi soterrani, l'estar i la cuina a la planta baixa i els dormitoris al pis. L'escala se situa fora de la caixa per tal de no interferir a l'estructura prefabricada. El seu volum de xapa metàl·lica destaca del cub i marca l'accés. Els envans divisoris es van projectar de tauler de fusta de DM envernissat. Tota la fusteria exterior és d'alumini lacat Les instal·lacions es van pensar tenint en compte el màxim confort i la màxima racionalitat. En resum, hem intentat fer un cub que funcioni.

EL

REPORTATGE

HABITATGE

III l'accés en tots els seus punts i connecta directament tots els espais humits i la coberta. Pel que fa a la distribució elèctrica, des de l'anell principal, s'ha procurat que els conductes passin pels envans interiors de DM. Quan ha calgut situar punts de consum de les façanes s'ha utilitzat un sócol-canal de PVC. La simplicitat i enginy d'aquesta proposta la fa suggeridora i mostra que, amb mecanismes relativamenl convencionals, es poden arribar a situacions d'una gran llibertat, •

Anàlisi arquitectònica: Joan Sabaté Estudi econòmic: Xavier Aumedes / Enric Pena Fotografies: Chopo / Xavier Humet

UNIfAMILIAR

EL

REPORTATGE

HABITATGE

ESTUDI

UNIFAMIMAR

ECONÒMIC

RESUM

ECONÒMIC Cost m2 Res

Total milions

ESTRUCTURA Terres i fonaments Estructura Total

4.429 9.545

0.877 1.890

5.54 11.94

13.975

2,767

17,48

6.364

TANCAMENTS 1 REVESTIMENTS Tancaments façanes

0.945 1.354

5.97

6.838 13.202

2,614

16,52

1.980

0.392 1.921

2.48 12,14

Divisòries i coberta Total

8.56

ACABATS Paviments Treballs paleta Serralleria

Hi ha tres factors fonamentals a lenir en compte a l'hora de realitzar una valoració econòmica d'aquesta obra: la simplicitat en el volum, el nivell d'equipament d'instal·lacions i la contractació, realitzada, en una bona part, directament per part de la propietat. El primer, incideix directament en l'aprofitament màxim dels pannells estructurals i alhora de tancament. El desperdici confirmat en finalitzar l'obra se situa entorn del 2%. El segon, no apreciable a primer cop d'ull, contribueix a una major qualitat de vida, en l'estalvi energètic i en la facilitat d'ampliació i de manteniment de les instal·lacions al pas del temps. En darrer terme, tenim la contractació mateixa que, si bé representa un neguit afegit durant l'obra, també és clar que, si es coneix el mercat i la coordinació d'obra, comporta un control més directe dels diversos industrials i un abaratiment del cost final del producte. La repercussió del cost per nf de cada concepte està calculada per a la totalitat de l'obra construïda, que en aquest cas és de 198 m2.

PRESTRESSED

9.702 6.404

Fusteria, mobles cuina

6.485

1.268 1,284

Pintura

2.020

0,400

26.591

5.265

Alumini, vidre, persianes

11.540

2.285

14.44

Total

11.540

2,265

14,44

INSTAL·LACIONS Instal·lacions

13.318

2,637

Total

13.318

2,637

16,66 16,66

1.298 1.296

0,257

1.62

0,257

1,62

79.924

15.825

100.00

Total

8,11

TANCAMENTS PRACTICABLES

DIVERSOS Equipament cuina Total

TOTALCEM

SPAN-DECK CATALANA,

SPAN DECK |;K=D: K=D. CD:C3:-C3:-C2X-\

8.01 2.53 33,27

S.A.

Balmes, 262, 2 ! , 2» - 08006 Barcelona

^^•..·,·:-,,·..v.-,·,.-::>^ CON

LICENCIA DE SPAN-DECK, INC. (U.S.A.)

SPAN-DECK LA

HA CONSTRUIDO

ESTRUCTURA PREFABRICADA, FORJADOS Y CERRAMIENTO PORTANTE EN 1 O DÍAS

TEL.

(93) 218 82 54

VLVIENDAS, COLEGIOS, PÀRKINGS, EDIFICIOS INDUSTRIALES Y COMERCIALES

19

L ' I N F O R M A T I U

Balaustres Redondos Prefabricados de hormigon, S.A. P° Torras y Bages, 106 - 08030 BARCELONA Telefono: (93) 345 88 50 - Fax: (93) 346 17 13 Ezequiel Solana, 24 (Portal 2) 1°D - 28017 MADRID Telefono: (91) 407 61 33 - Fax: (91) 377 17 50