INF951015

SEGONA QUINZENA OCTUBRE 95

INFORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS sr,5 08021

BARCELONA

I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Tel. 414 3311 - 2 0 9 8 2 9 9 Fax 414 34 34

Delegacions a Vic. Manresa. Granollers I Terrassa

El futur de la construcció passa per la millora de la qualitat dels seus processos Els agents del procés constructiu es troben 0 « c celebrarà la Universitat Tècnica d'Estiu de Cataimmmersos en un procés de transformació que ^ ^ lunya (UNTEC) el setembre passat. Ampliar el haurà d'apropar la construcció a la resta de secconcepte de qualitat al conjunt dels processos, tors industrials de l'economia espanyola, segons es va prevenir els defectes constructius al sector i la creació posar de manifest en el seminari Responsabilitats, d'un sistema arbitral per a la construcció van ser sinistraiitat i garanties en la construcció, que es va alguns dels temes tractats en el seminari. •

cap al nou pla d'estudis

el "Test Manteniment"

Jornades sobre els envans, tradició i noves alternatives

L'Escola Universitària Politècnica de Barcelona (EUPB) ha iniciat un nou any acadèmic que ha estat qualificat pel seu director. Roberto Guerra, com de transició. El nou pla d'estudis de l'Escola, es troba en procés d'elaboració i podria començar a impartir-se a partir del curs 1996-1997. El president del Col-íegï, Bernat Ochoa, va anunciar la proposta d'un programa d'actuació conjunta del Col·legi d'Aparelladors i l'EUPB amb l'objectiu primordial que els alumnes tinguin un contacte directe amb el dia a dia i el desenvolu7 pament de la professió d'arquitecte tècnic. • •

El Col·legi organitza per als propers dies 29 i 30 de novembre, amb la col·laboració de la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge i del CTR, el curs El manteniment d'edificis. Dins aquest curs es presentarà el Test Manteniment, un document d'inspecció i un programa informàtic per a l'elaboració de la informació recollida que permet la preparació d'un informe tècnic per a la posada a zero de l'edifici, un calendari-programa de 10 anys amb una valoració estimada de les inversions, i un manual de manteniQ ment específic per a l'edifici estudiat. • •

La Delegació del Vallès Occidental del Col·legi ha preparat una exposició i unes jornades tècniques sobre L'envà, tradició i noves alternatives per a analitzar els requeriments funcionals, els diferents materials utilitzats en el mercat actual, la normativa d'obligat compliment, la normativa de recomanació i també ei paper dels diferents implicats en la construcció.

L'exposició es va inaugurar el 20 d'octubre passat i les jornades se celebren durant els mesos d'octubre i novembre. L'INFORMATIU en j j g j j publica un monogràfic. • ^ ^ ^ _

Consell de Redacció: Antoni CapiOa. Caries Cartana. Joan Gay i Ramon Puç.

Coordinació: Cariïs Caruna. Rcdac ciÓ:AngdsBaIara.AntOTiCap4aiEksenda Pucurufl. Fotografia: Jauer Garcia Be,

Habitatges al Carmel: millorar l'entorn

Cnopo Administrada: Montserrat Alemany

Fotòlíts: M>ga. Impressió: Ro-

margial. Dipòsit legah B42369-1991.

ISSN; 1133-2S02. P u M d U L BIT-PubiCulad Josep Tarrade'las, 155 08029 £3ïCeK>na Tel *10 Ja S5. Fa*_ 430 3975.

EDITA: CoUeg! d1 Aparelladora I Arquil«ctei Tècnics <M Barcelona. Bon Pastor.

5 08021 Barcelona. Tel. 209 82 99. F a t 414 3131 O»«:ftMa|W.6.O85O0Wc. Tel 865 Ï 6 11. Bagcs-Sogucdi: Plana OerOri.6 032J0 Manresa. Td.87297 99.

V i n n Oriental: Josep UmOert. ZS.

09400

G-anoLSrs Tel 873 01 76. Vallès Ocdrjentat San!

Francesc 18.0522! Terrassa.

11 10 JUNTA DE GOVERN: President: Bernal Ochoa. S t o t t a t i : M.-.er BaraaiL Complidor»: Ca noia Aguado I m a n t : Josep M. Uesuy VoTe!

7K)

c i i i : A t é n U » 6 i bona. Joan

fctool.

Maia Teresa Serna i X a r a Cots. M e -

gan; Ocona; Bernal toouera. Bages B e i ç u r t l : J & m JuifOlí ViDei Or.: Vailet OCCJ Satatfo \ava

m

Les dificultats de l'emplaçament han marcat aquesta promoció del Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona destinat al reallotjament dels veïns afectats per l'obertura del carrer Llobregós, al barri barceloní del Carmel. L'edifici que s'analitza en aquesí número de L'INFORMATIU, projectat per l'arquitecte Claudi Aranó, planteja una tipologia molt estricta, amb la clara voluntat de control de la forma i manté, a la vegada, una relació distant respecte de la complexa topografia del solar en el qual s'ubica. •

Gay.

23 a 26

centre d'estudis de la construcció i anàlisi de materials

I U U U S SERVEIS

VIALS Nuclear per densitats terres i asíalts

MATERIALS Difracció de Rx Absorció atòmica Espectofotometria

JARDINERIA •Anàlisi de terres i adobs • Recomanacions d'adobat ' T A T DE C O N T R O L

IGÜES RESIDUALS I DE REGATGE

'Planificació i Assessorament del control de qualitat • Garantiment de la qualitat • Estudis, informes i dictàmens Control de projectes Qualitat i propietats d'aigües de regatge Elaboració de cànons de sanejament Matèries inhibidores Control d'aigües residuals-depuradores

Centre del Col·legí Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Girona CELRÀ

Pol. industrial - c/Pirineus 17460 Celrà tel. 972/49 20 1 4 - fax 972/49 4117

LLORET DE MAR

Cira. antiga de Vidreres, sector ind. Q, nau d -18 17310 Lloret de Mar tel. 972/37 12 23 - fax 972/37 10 15

VILAMALLA

Pol. industrial Pont del Príncep, sector 1. parc. 28 17469 Vilamalla tel. 972/52 61 39 • fax 972/S2 61 40

QUALITAT I SINISTRAUTAT

Els agents del procés constructiu es troben immersos en un procés de transformació que haurà d'apropar la construcció a la resta de sectors industrials, segons es va posar de manifest al seminari "Responsabilitats, sinistralitat i garanties en la construcció", que es va celebrar a la Universitat Tècnica d'Estiu (UNTEC) el passat setembre.

La construcció vol assegurar la qualitat Els professionals assistents a la UNTEC debaten propostes per tal de prevenir els defectes constructius I a qualitat en el sector de la construcció passa per la superació de criteris restrictius basats en el control d'una de les seves fases de producció I per arribar a un plantejament global seguint les experiències d'altres sectors industrials. L'estudi de la sinistralitat ha de permetre aconseguir una informació útil que reverteixi en els tècnics per tal que alguns dels vicis que es manifesten de manera repetida puguin corregir-se definitivament. El sector necessita, d'altra banda, sistemes de garantia que compensin l'usuari d'una construcció defectuosa. Finalment, existeix un cami per solucionar de manera més àgil els conflictes provocats per les responsabilitats dels agents que passa per la creació d'un tribunal arbitral de la construcció.

Aquestes són algunes de les conclusions a què van arribar els participants del seminari Responsabilitat, sinistralitat i garanties a la construcció que, dins de la Universitat Tècnica d'Estiu de Catalunya (UNTEC), va tenir lloc el 20 i 21 de setembre a Sitges. El curs. dirigit conjuntament per l'aparellador Rafael Cercós i l'arquitecte Joan Vila tenia com a objectiu debatre propostes encaminades a obrir noves perspectives en l'àmbit de la prevenció de la sinistralitat i de la solució ràpida dels sinistres. Qualitat, normalització i certificació, el cost de la no qualitat, les noves propostes legislatives i l'acció conjunta dels agents implicats van ser alguns dels temes tractats.

Programació i manteniment Programació, concepció, execució, sistema d'explotació i manteniment de l'obra construïda hauran d'assolir uns nivells de qualitat prefixats per la promoció que seran dirigits i executats pels agents de la construcció i controlats per professionals lligats a companyies asseguradores. Aquestes atorgaran pòlisses de garantia que cobriran els defectes que puguin aparèixer a l'edificació en determinades parts de l'obra i durant Deriodes de temps també determinats.

Aquesta és la tendència que marca-

rà l'evolució futura del sector de la construcció, segons els especialistes que van assistir a les jornades de debat.

Santiago Ortega, subdirector d'Europea de Reaseguros afirma que "el control haurà d'incloure l'informe geotècnic, el projecte, l'execució de l'obra, els materials... Per poder atorgar una pòlissa decennal de danys s'exigirà un control global de l'obra, de caràcter extern". En relació amb el cost de l'assegurança que haurà d'anar a càrrec del promotor, Ortega creu que "el cost de la pòlissa decennal de danys és petit, de l'ordre de l'1% del valor de l'obra, mentre que el control arribaria fins a un 0,5%".

Els assistents a ía jornada van lamentar el retard que s'està produint en l'aprovació de la Llei de l'Edificació, quan aquesta ja preveu un sistema de responsabilitats i garanties. Rafael Cercós, aparellador i director del seminari, creu. però. que la garantia hauria d'estar ja al carrer, atès que l'oferta d'una garantia de tipus financer a l'usuari hauna de ser

Un sistema arbitral per a la construcció Els especialistes van destacar la necessitat que el sector constitueixi, en el marc de la Llei de l'arbitratge, un sistema arbitral de la construcció, en què estiguin representats els promotors, els constructors, els col·legis professionals i les organitzacions de consumidors i usuaris, i que agiliti ies reclamacions per defectes constructius. A partir de la posada en marxa d'un sistema de garanties, l'existència d'un tribunal arbitral permetria una anàlisi tècnica més acurada de les reclamacions. Una instància amb garanties d'imparcialitat com aquesta també repercutiria sobre l'agilitació dels mateixos procediments judicials.

ja un veritable objectiu de màrqueting de les empreses promotores". Josep Maria Sentís, representant de l'Associació de Promotors i Constructors va voler sortir al pas de les acusacions que sovint es fan a la figura del promotor com a agent que desapareix eludint les seves responsabilitats. "Això és un tòpic que vull desmentir, ja que nosaltres treballem amb empreses suposadament serioses", va afirmar.

En relació amb el cost de la sinistralitat, Sentís va dir que "des del punt de vista promocional, el cost de la no qualitat repercuteix sobre el benefici. El promotor és l'agenl més perjudicat per la sinistralitat". Quant a l'existència d'una assegurança de garantia, va afegir que "cal tenir en compte la disposició econòmica del client i que l'assegurança és un cost que s'afegeix a l'obra. Els promotors, per altra banda, no es consideren responsables del problema". • Carles Cartana

L ' I N F O R M A T I U

QUALITAT I

SINISIRAUIAI

E S T U D I DE S I N I S T I E S LES LESIONS MES HABITUALS. PERCENTATGES

•

Deformacions Esquerdes Degradació Humitats Cap lesió Avaries Toleràncies Altres

^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ • 1 ^ ^ H 3,7% i M 1,2%

24.4%

5.5%

Font: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

ESTUDI DE SINISTRES 1987-1994 LOCALITZACIONS OE LES LESIONS EN L EDIFICI. PERCENTATGES

Acabats Tancaments Coberta Instal·lacions Urbanisme

f^HH

1,74%

Font: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

Les causes del sinistres i les lesions més freqüents

Q

'estudi rigorós dels aspectes tècnics dels sinistres, ens aporta una gran quantitat d'informació sobre quins són els problemes més habituals que es produeixen, en quin element constructiu es localitzen i quines són les causes que l'han originat. També ens permet detectar altres paràmetres importants com són l'evolució en el lemps del nombre de reclamacions, i els seus costos, entre d'altres. Durant el seminari es van presentar dues estadístiques, la realitzada per Asemas (mútua d'arquitectes) i l'elaborada pel Col·legi d'Aparelladors de Barcelona. La primera recull, tan sols, dades corresponents a 1994 en tot l'Estat espanyol i és la primera prova amb voluntat de fer un estudi aprofundit dels seus expedients. La segona, iniciada l'any 1990, recull dades dels expedients de la província de Barcelona des de 1987 fins avui.

Cal dir que l'estructura dels dos treballs resulta força similar, sobretot si tenim en compte que tots dos han pres com a base de partida altres treballs de característiques similars existents a Europa i, fonamentalment, el de l'agència

francesa Qualité Construction, amb el seu sistema Sycodes. Els resultats obtinguts també tenen força semblances i podem generalitzar algunes conclusions que s'exposen a continuació.

Pel que fa a la localització dels problemes, hi ha una total coincidència en què les parts més afectades són. en primer lloc, els elements estructurals, seguits dels acabats, els tancaments, les cobertes i les instal·lacions. En relació amb els tipus de problemes més habituals, també hi ha coincidència d'assenyalar que les esquerdes i fissures, juntament amb les deformacions, són els problemes principals, als que segueixen els problemes de degradació de materials i acabats, i també les humitats.

On es van manifestar diferències significatives, va ser en la determinació de les causes. Asemas creu que un 19% dels probelmes són a causa d'errors en el projecte i un 61 % a una execució defectuosa. L'estudi del Col·legi d'Aparelladors, en canvi, atribueix un 36% dels problemes al projecte i un 34% a l'execució. Les dues estadístiques estan d'acord en el fet que els problemes originats pels materials i per la manca de manteniment i mal ús queden en un

L ' I N F O R M A T I U

segon terme, amb relació al projecte i l'execució.

Són moltes les possibilitats d'aplicació d'aquesta informació, en l'essencial força coincident, en la prevenció de sinistres en les nostres obres. Caldria divulgar els problemes més freqüents i ia seva localització, tot donant unes recomanacions per corregir o evitar solucions constructives de risc. Però avui hi ha dues mancances importants per extreure resultats suficientment vàlids.

L'estudi d'Asernas resulta excessivament reduït en el temps mentre que el del Col·legi d'Aparelladors ho és en l'àmbit geogràfic.

La presentació en aquest seminari de dues línies de treball tan semblants, ens ha de fer reflexionar sobre la conveniència d'unificar esforços, ja que tant els arquitectes com els aparelladors podem corregir les causes de molts dels problemes.

Potser fora bo, ja que tots dos estudis s'inspiren en l'agència Qualité Construction, seguir el seu exemple de treball conjunt entre companyies asseguradores, col·legis professionals, constructors, promotors i administració, i que tan bons resultats està donant a França en la línia de la prevenció, fins avui poc valorada al nostre país. •

QUALITAT I SINISTRALITAT

Modest Batlle: "el treball pluridisciplinarí és més eficaç" odest Batlle és un esdevenir un fòrum d'anàlisi pluridiscienginyer de ca- plinari de la realitat que ens envolta. La , • . mins, canals i ports tasca de la UNTEC és plantejar els pro1*1 que compagina. blemes que afecten els professionals, L i des de ta anys, la analitzar-íos i proporcionar mecanismes I 1 seva feina de fun- de solució. En aquest sentit, el millor • ^ • ^ • H cionaha l'Adminis- exponent del nostre èxit és el nombre de tració catalana amb la direcció de la gent que hi ha assistit als nostres curUNTEC. Aquesta iniciativa acadèmi- sos, que aquest any han arribat fins els ca, que acaba de celebrar la seva 10.000 alumnes. novena edició, continua sent fidel a - Una xifra respectable, però, els l'objectiu que va inspirar el seu naixe- mitjans de comunicació, no se'n fan ment: fomentar els intercanvis entre gaire ressò de les activitats de la UNel món professional í TEC. l'acadèmic.

- És del tot cert. Si semblen especialitats massa diferents "Els col·legis -- Com valora professionals han de volguéssim sortir als per trobar punts en comú? diaris hauríem d'adreaquests 10 anys - Un dels nostres mèrits és la interred'UNTEC? COnSCienciar la SOCietat çaf els nostres esfor- lació entre les diferents professions. c o s c a a un allre ot) Aconseguir aplegar a la mateixa taula a - positivament, de la importància de la P com éslòqic. La UN••. . , jectiu, esdevenir un professionals de formació molt diferent TEC ha fet molla fei- qualitat als prOCeSSOS | ò r u m de professionals és molt important atès que, cada cop na, hem obert noves industrials" menys tècnic i una més, els processos industrials són més portes a àmbits que ^^™ mica més popular, com complexos i necessiten la col·laboració han transcendit de l'àmbit estricte pugui ser la Menéndez Pelayo. Això, de professionals d'àmbüs i punts de visdels col·legis professionals i. a hores però, contradiu la nostra vocació. No- ta complementaris per assolir la màxima d'ara, són temes de plena actualitat saltres ens estimem més sortir a les eficàcia. com ara el medi ambient o la qualitat publicacions professionals que no pas ~ Els tècnics catalans són en condien els processos industrials. A més a als diaris. cions d'abordar aquests processos inmés, crec sincerament que hem as-Enginyers, economistes, arquitec- dustrials amb plena eficàcia? solit el nostre objectiu fundacional: tes tècnics, topògrafs, advocats... No li - Sí, plenament. No tenen cap pro-

blema d'equiparació amb la formació dels seus col·legues europeus. El problema és que, sovint, per posar un exemple, la persona que es vol construir una casa no té cap mena de consciència de la necessitat de dotar de qualitat a aquest projecte- Encara hi ha la imatge que els arquitectes i els aparelladors fan i executen plànols. Cal que la gent sàpiga que els professionals signifiquen qualitat. Qui realment ha de fer aquesta feina de conscienciar la societat són els col·legis professionals. • Antoni Capilla

Presentació, conferència i col·loqui Organiza: L'INFORMATIU Participants: Xavier Bardají, arquitecte tècnic i secretari de la Junta de Govern del Col·legi; i Amparo Lasa, advocada i cap dels Serveis Generals de l'Àrea de Règim Interior d'Hisenda i Planificació de la Diputació de Barcelona Dimarts, H de novembre, a les 19 h.

Sala d'Actes del Col·legi Entrada lliure. Es recomana inscripció prèvia al Servei d'Informació N F O R M A T

PUNTS

LA

DE

VISTA

FIRMA

Què és què a les xarxes d'informació

E

ue és una xarxa d'informació' De fel és substituir els actuals canals de distribució de la informació per d'altres més eficients i ràpids.

Fins ara, quan necessitàvem informació, normalment anàvem al lloc on ia podíem trobar i fèiem fotocòpies. Poc a poc aquesta informació ens arriba en suport informàtic, per posar-!a al nostre ordinador i poder-hi afegir o retocar coses i poder fer els nostres propis informes, estudis o estadístiques.

Els qui tenen pressa acostumen a enviar un missatger a recollir el disquet o es lan enviar el lext per fax. Ara bé, avui en dia ja disposem de formes millors de fer-ho, podem agafar el nostre ordinador i connectar-nos amb un altre i recollir la informació sense sortir de casa i de forma gairebé immediata.

Actualment ja podem accedir a grans xarxes d'informació. El cas més espectacular ha estat Internet. Però el fet de connectar-nos en aquesta xarxa no vol dir que puguem trobar fàcilment la informació desitjada, i ningú no ens assegura que existeixi aquesta informació en algun ordinador. Tot i això, ara és el moment de començar a treballar amb aquestes eines, tot i que no trobem el que vulguem, i que ens costi temps i diners. Aquest esforç serà recompensat quan apareguin empreses que a través de les xarxes d'informació ens donin el que necessitem, perquè llavors podrem accedir ràpidament al que ens interessa.

LA

vacances, etcètera.

Professionalment, dependrà de les nostres necessitats i hàbits de treball, si no ens fa falta informació específica o enviar informació i missatges a d'altres companys de feina, no ens serà d'utilitat. També dependràquelesempreses amb les quals estem en contacte, siguin o no capaces d'oferir-nos serveis que ens interessin.

"Ara és el moment de començar a treballar amb aquestes eines, tot i que ens costi temps i diners" Oums avantatges tinc? Quin profit puc treure de les comunicacions? Aquestes són dues preguntes difícils de respondre, ja que depèn de cada persona.

Hi ha avantatges que són clars: podrem comprar qualsevol cosa; podrem reservar entrades per a qualsevol espectacle, podrem buscar un lloc per anar de

PREMSA,

LA

Per on començo? On puc accedir?

Aquestes i altres són les preguntes següents que ens plantejarem. Per tant, vegem la realitat actual, per poder decidir.

Actualment podem accedir a diferents proveïdors d'informació a través de tres grans xarxes d'informació: Ibertex. Internet i la xarxa Telefònica commutada.

Cadascuna d'aquestes xarxes té la seva pròpia forma de treballar, per tant. cal conèixer les seves característiques per poder decidir a quina hem d'accedir.

Inicialment, els proveïdors d'informació oferien el servei a través de la línia Telefónica commutada, mitjançant un mòdem i un programa de comunicacions que feia d'emulador de pantalla del sistema al qual ens connectaven.

PARLA

Assessors tècnics d'immobles Davant una situació laboral poc prometedora, prop dels 50, i amb una àmplia experiència en el sector de la construcció, diversos professionals (enginyers, arquitectes, aparelladors...), van decidir unir-se el 1994 i crear Serviges 2000, una societat que té com a clients potencials petites i mitjanes empreses que no disposen d'un gabinet tècnic propi. Les seves gestions inclouen informes sobre l'estat actual de les edificacions i habitatges, projectes i direcció d'obres, assessorament i elaboració d'informes pericials, La inversió realitzada ha estat tan sols la destinada al material informàtic, ja que la seva tasca es desenvolupa in situ. La factura pels serveis prestats és molt variable i de moment han cobrat des de 30-000 pessetes fins a un milió. "La nostra empresa està pensada per a la gent modesta, aquells que quan han de recórrer a un gran consulting s'espanten; nosaltres els oferim multitud de gestions i som experts en allò que fem. El fet d'estar col·legiat no signilica ésser expert en peritacions judicials o taxacions, nosaltres ho som". • ANA QUESADA EL PAÍS. 1 d'octubre de 1995

Poc després, Telefònica va crear la xarxa Ibertex. destinada a les empreses, que ha permès a moltes d'aquestes oferir serveis a traves d'aquesta xarxa.

Aquí podem trobar gairebé de tot. des de qualsevol banc. als ajuntaments, passant pel RACC o El Corte Inglés El problema d'aquest sistema és la velocitat i la dificultat de treballar en entorns gràfics. Finalment, als EUA. va aparèixer Internet, que va ser adoptada per totes les universitats del món. circumstància que l'ha fet tan coneguda. Actualment a Espanya han aparegut moltes empreses que ofereixen serveis a través d'aquesta xarxa. El gran avantatge que té sobre Ibertex és la possibilitat de treballar amb gràfics i entorns multimèdia, a causa de la seva gran velocitat.

En un futur pròxim, moltes empreses treballaran amb Internet (sobretot després que Telefònica ofereixi la connexió a internet), i podrem trobar molta informació interessant. També apareixeran d'altres xarxes privades, probablement connectades a Internet, destinades a sectors específics. Per tant, en principi la xarxa més atractiva és sens dubte Internet, però és més complicada que una BBS o Ibertex. Per acabar, cal tenir ' en compte dos aspectes: la necessitat de conèixer mínimament l'anglès i la possibilitat d'introduir-nos en l'entorn mullimèdia per poder explorar tota la informació al nostre abast. • LLUÍS BARRACHINA Llicenciat en Informàtica LA

PREMSA

El Pla d'Habitatge, un compromís que es compleix

LOCUCIONS ESPECIFIQUES DE LA CONSTRUCCIÓ Terreny disgregat

Terreno suelto

Tol-u natural

Zahorra natural

Vàlvula de boia

Vàtvula de flotador

Vidre trempat

Vidno templado

Volta tradicional

Boveda a la catalana

Xemeneia d'instal·lacions

Patinejo de mstalaciones

l

í>coafan

Manual Oe ü ConiTnjcao iTEC

I N F O R M A T

Sense cap mena de dubte, els qui llegeixin aquest article recordaran la incredulitat general amb què es va rebre el compromís del PSOE, formulat durant les eleccions municipals de 1991. de promoure un pla per facilitar l'accés a 400.000 habitatges. Quatre anys després, el balanç en matèria de política d'habitatge resulta positiu, sense que això signifiqui que no hi hagin problemes -greus en algunes ciutats- per als qui volen exercir el seu dret constitucional de gaudir d'un habitatge digne. Malgrat tot. l'experiència del Pla Habitatge 1992-1995 permet identificar millor les raons i les possibles solucions a aquesta problemàtica. A final del juliol passat, el resultats d'aquest pla se situaven en el 102,1°= dels objectius establerts pel que fa al nombre d'habitatges. Així doncs, la fatídica xifra de 400.000 habitatges, qualificada per alguns d'engany electoralista, ha esdevingut un xifra que, en contra dels pronòstics inicials, serà superada fins a assolir els 600.000 habitatges per l'evolució real. • CRISTINA NARBONA EL PAÍS, 9 d'octubre de 1995

EL

NOTICIARI

U N I V E R S I T A T

L'Escola ha iniciat un any de transició. El nou pla d'estudis es troba en procés d'elaboració i podria començar a impartir-se a partir del curs 1996-1997. Col·legi i Escola volen en posar en marxa, d'altra banda, un programa d'actuació conjunta amb

\

l'objectiu que els alumnes tinguin un contacte directe amb la professió.

L'Escola inicia la transició cap a la reforma El Col·legi i l'EUPB preparen un programa d'actuació conjunta per apropar l'estudiant a la professió

Q

'Escola d'Arquitectura Tècnica de Barcelona ha iniciat el nou curs acadèmic 1995/1996 que enguany està considerat com un any de transició cap al nou pla d'estudis que es podria començar a impartir a partir del setembre del 1996.

Aquest any acadèmic estarà marcat també per una estreta col·laboració amb el Col·legi d'Aparelladors i amb la preparació d'un programa d'actuació conjunta de totes dues institucions que té l'objectiu principal de facilitar als alumnes una presa de contacte directe amb el desenvolupament de la professió i també amb e! Col·legi.

Lacte d'inauguració del nou curs va tenir lloc el passat dia 2 d'octubre a la sala d'actes de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona (EUPB). L'acte va ser presidit pel director de l'Escola, Roberto Guerra i va comptar amb la participació d'Antonio de las Heras, president del Col·legi d'Enginyers Tècnics en Topografia; Bernat Ochoa, president del Col·legi d'Aparelladors, i José Anto-

nio Otero, president del Consell General de l'Arquitectura Tècnica.

El director de l'EUPB va enumerar les millores que s'han fet a l'Escola pel que fa, tant a les mesures organilzatives i de planificació, com a la qualitat dels mitjans materials, que repercutiran en la millora de la docència i dels treballs de recerca que duu a terme la universitat.

Aquest és el cas de l'ampliació del centre de càlcul, la nova aula d'informàtica i les millores introduïdes en el laboratori d'assaigs de materials. Guerra va avançar també l'objectiu de preparar una oferta de serveis universitaris adreçada als professionals i a les empreses. També es va referir a les negociacions amb l'Escola d'Arquitectura per tal de consensuar un quadre equilibrat de convalidació d'assignatures, avui desfavorable per als ex-alumnes d'arquitectura tècnica.

El president del Col·legi d'Aparelladors de Barcelona, Bernat Ochoa, va exposar el punt de vista de la professió respecte als canvis que s'apropen i va animar els futurs professionals a mantenir "una permanent posada al dia dels

coneixements adquirits". Bernat Ochoa va oferir-los el suport del Col·legi i va presentar la proposta del programa d'actuació Col-legi-Escola.

La presència del president del Consell General de l'Arquitectura Tècnica, José Antonio Otero, va permetre als estudiants conèixer els reptes que té avui plantejats la professió en un marc que es transforma ràpidament. Otero va dir als estudiants que "quan vosaltres sorti-

Bernat Ochoa: "Volem una professió al dia" | a nostra és una professió tan antiga com la construcció però que sovint ha de lluitar pel seu reconeixement social. Estem en un moment professional bo i hem de mantenir una actualització permanent dels nostres coneixements".

Amb aquestes paraules es va dirigir als estudiants el president del Col·legi, Bernat Ochoa, qui va exposar l'estat actual de la professió. Per a Ochoa, "un dels patrimonis de la professió és la seva versatilitat" i va animar els futurs tècnics a "avançar en el camí de la competitivitat, en l'adaptació als reptes que imposen les noves tecnologies i les noves formes de treball".

Ochoa va exposar una proposta d'actuació comuna que es prepara conjunta-

ment amb l'Escola per apropar el món professional a l'alumne. Aquest tindria tres directrius bàsiques: 1.-- La possiblitat d'ampliar la relació alumne-professió amb l'aprofitament selectiu dels serveis col·legials.

2.- La creació d'una àrea d'iniciació professional a l'Escola que, mitjançant diverses fórmules d'actuació permeti a l'alumne conèixer com es desenvolupa la professió.

3.- La posada en marxa d'un sistema de pràctiques que complementin la formació de l'alumne.

Aquest pla se situa en un marc de col·laboració del Col·legi i la direcció de l'Escola d'Arquitectura Tècnica en benefici del futur professional. •

L ' I N F O R M A T I U

reu al carrer, trobareu una situació diferent a la d'avui. Trobareu noves formes d'exercici professional dins un nou marc legal, nous camps de treball i, fins i tot, col·legis professionals diferents". Otero va destacar la importància d'adquirir una sòlida formació acadèmica "que tingui ia continuïtat d'un veritable reciclatge professional permanent". • Carles Cartanà

L'Escola prepara el nou pla d'estudis El Consell d'Universitats va aprovar l'any passal el nou pla d'estudis de l'EUPB per a l'obtenció del títol. Durant aquest any acadèmic, l'Escola ultimarà els continguts dels nous estudis que començaran a impartir-se a partir del 1996.

La carrera es repartirà en tres anys i les assignatures seran de durada quadrimestral. Els estudis s'estructuraran a partir d'un tronc comú homogeni per a totes les universitats més les matèries obligatòries pròpies. L'EUPB va establir quatre línies opcionals d'intensificació en gestió en obra i empresa, projecle i execució d'obra, intervenció en edificacions existents, i tècnica urbanística.

EL

NOTICIARI

El Col·legi presenta el "Test Manteniment" Una eina per als lècnics de capçalera dels edificis"

B

l Col·legi presentarà el proper mes de novembre e! Test Manteniment, un document d'inspecció i un programa informàtic per a l'elaboració de la informació recollida que permet oblenir: un informe tècnic per a la posada a zero de l'edifici; un calendari-programa a 10 anys, amb una valoració estimada de les inversions; i un manuai d'ús i manteniment específic per a l'edifici estudiat. La presentació tindrà lloc els propers dies 29 i 30 de novembre dins del curs El manteniment d'edilicis, que organitza el Col·legí amb la col·laboració de la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge i del Centre Tècnic i de Rehabilitació (CTR). El Test Manteniment ha estat preparat pel Servei Rehabilitació seguint l'esquema fonamental del Test Habitatge, per adaptar-lo a les necessitats actuals de manteniment i als mitjans informàtics que pràcticament tots els professionals tenen actualment al seu abast.

El curs consta de dues parts fonamentals. La primera, en què es dóna una base introductòria pel que fa a la visió

actual sobre el manteniment en els països europeus, per tal d'allargar la vida útil dels edificis i d'evitar inversions innecessàries. També es presenten els conceptes fonamentals a tenir en compte quan es planteja el manteniment d'un edifici. A la segona part es comenten diferents sislemes d'organitzar el manteniment i s'aprofundeix sobre el Test Manteniment, per tal que tots els assistents puguin fer-ho servir en la seva tasca professional i els faciliti la feina d'inspecció, control, programació i redacció de manuals d'ús i manteniment.

El curs es complementa amb una sessió pràctica, en la qual cadascun dels assistents portarà, emplenades, les fitxes corresponents a l'edifici que hagi escollit i les introduirà a l'ordinador per comprovar totes les possibilitats que el programa ofereix i per treure els documents de manteniment adients. Amb aquesta eina. el Col·legi vol fer un nou pas en la normalització del manteniment, i ajudar a tots els professionals a fer un treball de major qualitat. • Servei Rehabilitació

SEGURETAT

PROFESSIONALS

Els tècnics demanen més ajuts per a la recerca científica aplicada

El Govern elevarà les sancions per infraccions en matèria de seguretat

Nombrosa participació d'aparelladors en el congrés d'Adigsa

Les empreses obligades a complir una sèrie de processos

Q

a intervenció en edificis amb problemes exigeix avui del professional un alt nivell tècnic que permeti optar pel millor mètode de reparació entre l'ampli ventall que ofereix el mercat. El tipus de material emprat en construcció, per altra banda, no és tan decisiu como ho és una utilització adequada a les seves característiques. És absolutament necessari, finalment, dedicar més recursos a la recerca científica per tal que els tècnics puguin desenvolupar la seva tasca amb una major fiabilitat i seguretat.

Aquestes són algunes de les primeres conclussions provisionals del congrés El cas del sostres que ha organitzat Adigsa. Advocats, aparelladors, arquitectes, enginyers industrials i de camins,

químics, i també constructors, administradors de finques, tècnics municipals, van assistir del 9 al 11 d'octubre a Barcelona al congrés sobre conservació i reparació de sostres organitzat per l'empresa pública Adigsa, que d'aquesta manera va voler celebrar els seus 10 anys d'existència com a gestora dels habitatges públics de Catalunya.

Ei congrés va reunir prop de 600 participants entre comunicadors i assistents, dels quals més d'una tercera part eren aparelladors i arquitectes tècnics, que van enviar un total de 25 ponències.

Els tècnics van debatre les experiències professionals i també l'actualitat tècnica, científica i el procés de gestió que comporta avui la intervenció en els edificis existents. •

L ' I N F O R M A T I U

Q

a Llei de prevenció de riscos laborals, també anomenada Llei de salut laboral, ha rebut llum verda del Senat. El text, també aprovat el passat 27 de setembre, passarà al Congrés per a la seva aprovació definitiva. Posteriorment, hi haurà un període d'adaptació de tres mesos abans que esdevingui normativa de compliment obligat. L'aprovació d'aquesta Llei, considerada una de les prioritats de l'executiu en l'actual legislatura, adequarà la normativa espanyola en seguretat i salut laborals a les exigències comunitàries.

El projecte de Llei aprovat eleva les sancions màximes de 15 a 100 milions de pessetes per a les empreses que cometin infraccions molt greus en ma-

tèria de seguretat i salut laboral. D'altra banda, configura el marc general en el qual es desenvoluparan les accions preventives i fixa una sèrie de noves obligacions per a les empreses, que estaran obligades a tenir normalitzats uns serveis de prevenció.

Entre d'altres obligacions empresarials es recullen explícitament totes les actuacions que s'han de posar en marxa: avaluació dels possibles riscos a les mesures necessàries per a evitar-los i minimitzar-los, l'obligatorietat de documentació dels processos de prevenció.

El text, a més de preveure la creació de la Fundació de Salut i Seguretat en el Treball, recull les obligacions que corresponen als treballadors i el sistema de responsabilitats. •

EL

N OT I C I A [

C U L T U R A La reforma dels col·legis professionals passa al Congrés El Govern va aprovar, el passat 29 de setembre, la reforma dels col·legis professionals recollida en la Llei d'Acompanyament dels pressupostos generals per a 1996.

El text. que passarà ara al Congrés, suprimeix la possibilitat de fixar tarifes obligatòries, estableix la col·legiació única i elimina la prohibició de publicitat per als professionals. La reforma ha estat considerada pel Govern com una mesura estructural urgent i ha estat reiteradament sol·licitada pel Tribunal de Defensa de la Competència amb l'objectiu de liberalitzar l'exercici d'algunes professions i lluitar contra la inflació. La reforma dels col·legis professionals comptarà segurament amb el rebuig de l'oposició. •

El Col·legi organitza una exposició sobre les ciutats de Girona El Col·legi d'Aparelladors inaugurarà el proper dia 9 de novembre l'exposició Atlas II. Ciutats de Girona. Aquesta exposició és un recull de cartografia històrica de diferents ciutats de les comarques gironines que va ser realitzat entre el segle XVII i el XX. Ei material de l'exposició és una selecció que s'inclou en el llibre Atlas II. Ciutats de Girona, una coedició entre el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya ï la Diputació de Girona, el qual ha estat possible després d'una lasca de 10 anys de buidatge de diferents arxius i biblioteques d'arreu del món. L'exposició és una introducció a la voluminosa publicació que recull 3.000 plànols referits a pobles i ciutats de Girona. •

El MOPTMA interpreta el polèmic article 20 de la Llei de contractes La prohibició que les empreses constructores acusades de corrupció puguin contractar amb l'Administració, recollida en la nova Llei de contractes, no tindrà, segons la interpretació del MOPTMA publicada recentment pel diari Expansión, caràcter retroactiu i la dimissió dels gestors implicats bastarà per aixecar la prohibició fins que hi hagi sentència en ferm. Aquesta és la interpretació del Ministeri del polèmic article 20. • Reconeguda la denominació d'arquitecta tècnica Arquitecta Tècnica ja és un nom correcte, en castellà, acceptat per ordre del Ministeri d'Educació i Ciència (MEC), del 22 de març de 1995, publicat al BOE del 28 de març de 1995. La denominació corresponent, en català, la determinarà la Generalitat. Les arquitectes tècniques que tinguin el títol acadèmic, atorgat amb anterioritat, podran demanar el canvi perquè hi figuri la nova denominació d'arquitecta tècnica. •

M O N O G R A F I E S

El muro de ladríllo Asociaciàn Espanola de Fabricantes de Lodrillos y Tejas de Arcilla Cocido (Hispolyi) Madrid, 1992 2'2 pàgines

^ ^ ^ •" JtSSSS^ ^ S j S ^ ^ ^ .

•SSS5SS^&k

^

7Z ' «i

""• L ·

I

. -

m:'-

mBSBSfSB^Sw'•'"..'-Vi

},

m

Parets de maons

l!;'B^BHW í

Qh'

HIJ

-. 'Mi.'

ilmm

Manual general acurat i complet sobre parets de fàbrica de maons i de Dloc

ceràmic. La primera part d'aquest llibre exposa un seguit de ^comanacions per al projecte, càl-

c u l execuc|

'

ó deles parets de fàbri-

^ ^ B S S S S E ^ «••.- i wE^^BSS^ •. " " • ; • ' R ^ ^ ^ S r : -' . "fl55'1; fe""" ' i i r '.•••"-•©•-* " i P

ca i en proposa dos mètodes de càlcul i de dimensionat. El manual :ambé dedica un ampli apartat a la construcció d'obra armada i un altre al comportament higrotèrmic i acúste dels tancaments. El manual aca:>2 fent unes breus recomanacions 2 • Der tal d'evitar que es presentin proDiemes denvats de les eflorescèn•-• cies. les glaçades i l'aigua de pluja, ntercalades en el text hi ha làmines sobre diversos aparells d'obra, i sobre la construcció de pilastres, encontres, cantonades, llindes i arcs. •

Visites Culturals. Tardor 1995 Cootdinodw. UuisMorio PQJCIWI I Roca Dissabte 28 d'octubre • Visito oi Monestir de Pedrolbes i els seus voltants. Trobada a les ! 1 hores davant la porto de l'església.

Dissabte i de novembre • Des del carrer Ferran fins oi carrer Ample, s'íníciorà el recorregut dovonl de l'església de Sant Joume.

• Visito del Museu d'eines de tall i pels carrers d'Avinyó i de Carabassa s'arribarà fins a l'esglésio de lo Mercè i lo ploca de Medïnocelli Sortida o les 11 hores davant del núm. 31 del córrer Ferran

Salvador Gili Àrea óe Tècnica

Informació Serv» rfInforma:» (plomo bouo]

Centre de Documentació Josep Renan

I N F O R M A T I U

EL

NOTICIARI

A C T I V I T A T S

F O R M A C I Ó

Nous cursos del programa de formació en gestió directiva El programa de formació en gestió directiva iniciat duran! aquesl any es desenvolupa en tres àrees: la gestió immobiliària, les tècniques de gestió empresarial i les habilitats directives.

El curs de Finances per a no financers és el primer en l'àrea de formació en tècniques de gestió empresarial, i se centra al voltant de tres blocs fonamentals: la interpretació de la informació económico-financera. la formulació i control de projeccions financeres i la comprensió de la estratègia financera. Comença el 2 de novembre lins al 19 de desembre.

Ei de Gestió eficaç del temps, és el primer en el cicle de cursos d'habilitats directives i respon a la necessitat que té el professional que ocupa llocs amb responsabilitat, de formar-se quant a habilitats directives per a facilitar la seva gestió professional. Tindrà lloc els dies 13 i 20 de novermbre. • Servei de Promoció i Mercat de Treball

DEL COL·LEGI

Es completa un nou catàleg per a la Biblioteca Itec

Sabadell i Sant Cugat, reben la primera visita cultural de tardor

L Hec. ha completat un nou catàleg Cad. amb solucions d'acabats exteriors de tancaments, d'Anape, que recull detalls d'aïllament per l'exterior amb revestiment contiu i envans pluvials.

A més dels gràfics dels detalls, aquesl catàleg inclou l'especificació tècnica completa de cadascun dels elements que hi intervenen. D'aquesta manera l'usuari té una referència que facilita la confecció de les anotacions dels detalls amb el grau de definició que requereix cada projecte. El catàleg Cad 11 s'ha desenvolupat per a les versions 12 i 13, Ms-Dos i Windows, d'Autocad. i també en format Dxf. La Bilbioteca Itec de solucions constructives està preparant la propera aparició de dos nous volums, com són: • Solucions de façanes, cobertes, sostres, divisòries, paviments flotants i cels rasos, de Cristalería Espanola. • Solucions de sostres reticulars i sostres unidireccionals formigonats en obra, d'Anape. •

Q

'Eix Macià i el Parc de Catalunya a Sabadell, i el Monestir de Sant Cugat, han estat objecte de la primera sortida de tardor que coordina Lluís Maria Pascual.

La visita es va iniciar amb el claustre romànic de Sant Cugat que conté 144 capitells amb diferents temàtiques. A continuació, es van visitar els moderns edificis de l'Eix Macià de Sabadell i el Parc de Catalunya, inaugurat el 1992.

Recordem que el dissabte, 28 d'octubre a les 11 h, es visitarà el Monestir de Pedralbes. i el dissabte 4 de novembre, el Museu d'eines de tall del carrer Ferran. Se sortirà a les 11 h, del núm. 31 d'aquest carrer.

Itec. Tel: 309 34 04

El Servei Rehabilitació inicia un curs de manteniment d'edificis L'objectiu fonamental del curs El manteniment d'edificis, que tindrà lloc el 29 i 30 de novembre, és el de refermar l'especialització dels tècnics en l'àmbit del manteniment. Amb aquesta finalitat es presentaran els conceptes bàsics que avui regeixen els criteris de manteniment a Europa. També es parlarà de la situació actual, les diferents maneres d'afrontar el manteniment i la visió que tenen sobre aquest tema les administracions públiques catalanes i estatals. •

Acord de cooperació entre lltec i la Jordi Capell A

V

I

S

O

El Col·legi obrirà durant el pont de la Constitució El Col·legi mantindrà l'activitat normal dels seus serveis durant el dia 7 de desembre.

Servei Rehabilitació. Tercera planta

3

S

S

E

R

V

E

I

S

L'Itec i la Cooperativa d'Arquitectes Jordi Capell han arribat a un acord de col·laboració per engegar una campanya de recolzament als col·legiats novells, oferintlos la possibilitat d'adquirir, amb condicions econòmiques avantatjoses, aquellsproductesdel'ltecprogramesiníormàtics, bancs de dades, etc, que poden necessitar per a l'inici de la seva activitat professional. •

Primera i segona entrega del Diccionari visual La segona entrega del Diccionari visual s'ha distribuït gratuïtament a tots els col·legiats per mitjà de L'Informatiu.

En cas que encara no tingueu el primer lliurament o no hagueu rebut aquest segon, els podeu passar a recollir al Servei d'Informació del Col·legi. • Servei d'Informació. Planta baixa

Itec. Carme López. Tel 30934 04 Dept. d'informàtica de Jordi Capell.

Telèfon: 268 14 13.

Cooperativa d'Arquitectes

planta

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

Jordi Capell Llibreria "Papereria Material per a dibuix tècnic Informàtica • Objectes de disseny Aparells topogràfics

Una botiga especialitzada a preus molt assequibles N F O R M A T

10

>

ENVÀ

MONOGRÀFIC L ' I N F O R M A T I U

La delegació del Vallès Occidental del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona ha preparat una exposició i unes jornades sobre L'em, tóció i mes iemíives per analitzar els requeriments funcionals, els diferents materials utilitzats en el mercat actual, la normativa d'obligat compliment, la normativa de recomanació i també el paper dels diferents implicats en la construcció,

Tradició inoves alternatives

B

'objectiu que ens hem plantejat a l'hora de dur a terme l'exposició i les sessions tècniques sobre el tema L'envà, tradició i noves alternatives, és la de reunir la major part de solucions en un tema senzill a simple vista com és l'envà. És evident que tols estem assabentats, per mitjà de fires o informacions diverses, de les noves alternatives de l'envà. Però el que és realment important és poder veure juntes més de deu solucions diferents que compleixen uns paràmetres preestablerts de normativa aplicable.

Segons les necessitats tècni-

11

ques i seguint la llegenda de cada solució podrem aplicar, segons el cas concret, una solució o una altra. Les conferències desvetllaran que, en aprofundir en un tema tan senzill com és aquest, quedarem sorpresos en valorar la incidència ecològica i reciclatge, el pes, el comportament i les formes de control de qualitat, de totes les solucions que presenten els departaments tècnics de les cases expositores.

La taula rodona que clourà les sessions tècniques obrirà un ampli debat des de la perspectiva tècnica de l'Administració i dels usuaris finals. Aprofitarem l'avinentesa per resoldre una assignatura pendent que tenen moltes de

les ciutats de la comarca del Vallès Occidental, com és el fet de resoldre correctament la tanca per poder ubicar al seu interior totes les necessitats d'una obra de reforma o de nova planta.

La solució que presentem s'ha fet en col·laboració amb la Gerència d'Urbanisme i el Gremi de Constructors i Promotors de Terrassa, i pretén donar solució a les tanques d'obra en el nucli antic de la ciutat. També vol ser el reclam de l'exposició de cara a l'exterior, ja que els diversos materials per fer la tanca són els que es presenten a l'interior. • SALVADOR NAVARRO Delegat al Vallès Occidental

N F O R M A T I U

Tabiceram

, Enlucido con u 1

sor aproxin mm. dada I

»

TABIQUES TRADICIONALES Un producte aca que permite la apll ción de alicatados con llana dentada, logrando eabilidad

Fijación tradicional de I tacos, permitiendo g i — ' ~ ^ cargas puntuales.

Curnole normativa UNE:

7 cms.

Resistència a la flexión Planeidad

6 cms.

Acústica Fuego

NuestraexDeriencia de 4 anos nos avala con mas de 10.000 viviendas TABIQUES Y CONSTRUCCiONES PREFABRICADAS 2000, S.L. CONTRATAS ARENAS, S.L. Jacint Verdaguer, 76 baixos • 08970 Sant Joan Despi (Barcelona) TelfS.(93) 477 08 69 / 447 04 89 - Fax (93) 373 35 09

construidàs.

E S P E C I A L

E N V A N S

Els envans i l'aïllament acústic entre locals És comunament admès que quan un tancament de distribució separa dos locals juxtaposats, l'índex d'aïllament d'aquest element determina l'aïllament acústic que existeix entre aquests dos locals. Tot i que és certa l'afirmació anterior, convé matisar-

S

uan una ona acústica actua sobre un tancament, aquesi transmet directament part de l'energia al local contigu (segons el seu índex d'aïllament) però també existeix una part de l'energia que es consumeix en actuar sobre els elements perpendiculars lligats a aquest, i aquests, a la vegada radien l'energia acústica cap al local receptor (segons el tipus d'unió i la natura radiactiva dels elements considerats). L'energia acústica local regnant en el local receptor (i per tant el nivell de soroll transmès) és la suma de totes les energies radiades per les diferents vies de transmissió. En general en una aresta poden considerar-se tres vies laterals, tal com es pot veure en l'esquema.

Sí es considera que un element de separació sol tenir quatre arestes, la determinació del soroll transmès al local receptor es redueix a estudiar 13 vies possibles ( 4 x 3 = 1 2 vies laterals més una via directa).

Els mètodes actuals de càlcul, tal com descriuen els documents CEN. permeten efectuar independentment l'anàlisi de cada una de les vies de transmissió acústica, de manera que és possible no solament preveure el nivell de soroll en el local receptor sinó també quina és la via determinant de la major transmissió acústica. El mètode de càlcul es basa en les formulacions següents; • Transmissió directa per la paret de separació:

^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ _ ^ ^ ^ ^

13

M^—

la i, en alguns casos, fins i tot, desmentir-la. En aquest article es posa de manifest com es poden obtenir aïllaments sensiblement diferents entre dos locals mantenint un mateix element constructiu en la separació dels locals.

la via de transmissió ij VC. És el volum del local receptor.

Exemple pràctic i conclusions _\j

| ~*Z VIAS LATERALES I TRANSMISION DIRECTA

RD = Ra + i Ra • Transmissió per cada una de les vies laterals RIJ = u,5(R, + R) + A R + K + 10 log (S/l) • Addició de totes les vies de transmissió: R' ^ -10 log (10^1RD + Z 10 ^1R1J) • Aïllament normalitzat previst: Dn = R' + 10 log (V/3 S) A on: R,, R, R.. Són els índex d'aïllament dels tancaments considerats AR.,, AR. AR. Són les millores d'aïllament aporia des per trasdosats K. És el coeficient d'unió entre tancaments per la via de transmissió ij S- És la superfície de la paret de separació I. És la longitud de la unió entre tancaments per

Com a exemple, del qual es podran extreure algunes conclusions interessants s'ha efectuat el càlcul de l'aïllament acústic previsible entre locals segons el mètode CEN, utilitzant per això l'eina informàtica CALCDN desenvolupada pels serveis tècnics de POLIGLAS. S'han considerat dos locals, la disposició constructiva dels quals és la que es detalla en l'esquema adjunt i en el qual s'han efectuat els càlculs suposant que els elements de distribució (envans) perpendiculars a la paret de separació són un envà tradicional ceràmic (envà amb radiació acústica elevada} o un envà aïllat de plaques de guix (PLADUR) amb aïllant incorporat de llana de vidre (envà amb radiació acústica reduïda}. El càlcul s'ha efectuat per a dos tipus de paret separadora vertical (juxtaposició horitzontal) i per a la paret separadora horitzontal {juxtaposició vertical. Els resultats que s'han trobat són els que reflexa la taula inferior.

S'aprecia, doncs, que els aïllants obtinguts amb envans de distribució de maó buit (o plaques de guix sense llana de vidre en el seu interior) són sempre inferiors als que s'obtenen amb sistemes basats

I N F O R M A T I U

ESPECIAL

ENVANS

elevat) sinó que també permeten millorar notablement l'aïllament acústic entre els locals juxtaposats fins i tot quan no són l'element de separació (ja que minimitzen les transmissions laterals).

La importància de les transmissions laterals creix quan l'element de separació és d'un poder aïllant elevat i en aquest cas. el que es vol és no degradar de manera important l'aïllament proporcionat per un bon separador, ha d'associar-se necessàriament a elements de distribució basats en els envans aïllants de plaques de guix PLADUR i llana de vidre GLASCO. •

en plaques de guix, entre 3 i 7 db, fins i tol en el cas que no constitueixin l'element de separació. La degradació provocada per les transmissions laterals és molt més gran si s'utilitzen envans de maó ceràmic buit tradicional (o plaques de guix sense llana de vidre en el seu interior) i quasi despreciable si s'utilitzen envans aïllants de plaques de guix i llana de vidre, per la qual cosa aquests últims sistemes permeten aprofitar al màxim les prestacions acústiques de l'element de separació.

La conclusió d'aquest esludi és que els envans aïllants de plaques de guix PLADUR i llana de vidre GLASCO no sols són decisius per millorar l'aïllament acústic entre els locals que separen (el seu índex d'aïllament acústic és més

JOSEP SOLÉ Arquitecte tècnic POLIGLAS

Paret de

Aïllament de la

Envans de

Aïllament

Degradació per

separació

paret separadora

distribució

calculat

transmissió lateral

Maó buit

41

3

Envà PLADUR

44

0

Maó buit

48

4

Envà PLADUR

51

1

Maó buit

48

8

Envà PLADUR

55

1

Maó perforat

44

Maó massís

52

Sostre ceràmic

56

EL PRIMER, L'AUTÈNTIC I ÚNIC ENVÀ CERÀMIC D'IMPORTACIÓ.

Per la perfecció de mides i planura, no necessita més d'1mm de material per unir una peça amb una altra. També el lliscat superficial (equivalent a l'enguixat) s'aconsegueix amb 1mm de gruix.

Quasi es pot considerar "envà sec" Encastar els tubs sense trencar mai l'envà!!

UN PAS ENDAVANT ENVERS LA MODERNITAT, INDUSTRIALITZACIÓ, RACIONALITAT I MILLORA DE LA QUALITAT. MUNTATGE I DISTRIBUCIÓ PER CATALUNYA

TABIQUE CERAMICO

TABIQUEHIA MODERNA, S.lr* c/ fiorcec lonego, 43. 3i. • B 349 30 00 f A Ï « 3 ó 6 2 • 08027 flAÍCELONA

N F O R M A T I U

14

TECASA Solucions modernes

amb materials clàssics

TEULERIA CATALANA, S.A Ctra. Castellbisbal a Terrassa. Km 5,6 Tel. 772 13 42. Fax 772 03 57 08755 CASTELLBISBAL

* mm SIPOREX/HEBEL EL SISTEMA CONSTRUCTIVO QUE AHORRA UN 50% EN MANO DE OBRA. Los elementos de Hormigón Celular SIP0REX7HEBEL conforman uno de los siscemas mas avanzados en la construcción de hoy.

Los bloques consiguen, por sí mismos, un alto aislamiento lérmico y acústico sín tener que realizar una costosa doble pared ni colocar material aislanre. Las placas armadas para cubienas y forjados, por su colocación en seco, agil·lzan el proceso constructivo al no interrumpir la obra.

Ademàs, nuestros bloques y placas, aplicados a la construcción de naves industriales y ceniros comerciales de|an acibado el edificio, sin necesidad de enlucidos ni falsos techos y son especialmente adecuados como muros cortafuegos (RF 360) en la separación de naves o depanamentos.

Por todo ello puede afirmarsc que el costc de mano de obra por nr construído con el sistema SIP0REX7HEBEL es un 50% inferior que el de! método tradicional.

En su próximo proyecto piense en SIPOREX/HEBF.L, el sistema de construcción mas rapido y, por lo tanto, mas rentable.

BLOQUES Y PLACAS DE HORMIGÓN CELULAR AISLAMIENTO TERMICO RAI'IDEZ DECOLOCAC1ON A1SI-AMJENTO ACÚSTICO BARRERA CORTAFUEGO INÈRCIA TÈRMICA

síPORex

Siporex, S.A. París. 207. 2°. P - 08008 BARCELONA Tel. (93) 415 68 50 - Fax (93) 415 97 46

La construcción mas ràpida \

ESPECIAL

EL

P R O G R A M A

Sessions tècniques "L'envà.

Tradició i noves alternatives"

B

intre del subsistema de tancaments sencundaris, l'envà i el paredó fels amb materials no recuperables han tingut una evolució molt important des de principi de segle. El nom d'envà i paredó que a començament de segle tan sols representava una classificació segons el seu gruix, avui, després de la regularització tècnica d'aquests elements, aquest nom comporta també uns requeriments tècnics. De les parets mestres fetes amb dos envans de totxo massís a les divisòries més lleugeres actuals, el sector de la construcció ha fet una evolució apreciable, tant amb la normativa d'obligat compliment com amb la recomanació i també amb la fabricació del propi material.

L'aportació de la indústria del sector buscant sistemes que aportessin millores a la qualitat, al temps d'execució i sobretot a l'economia d'obra, ha estat decisiva per a fer-los evolucionar. En el dia a dia professional és difícil poder fer

D

ots els tècnics que intervenen en el procés constructiu coincideixen en la necessitat de trobar les solucions més adequades a la realitat de l'obra, especialment en totes les partides que es basen fonamentalment en la mà d'obra. Els envans amb blocs Siporex/Hebel, de formigó cel·lular curat en Autoclau (HCA), els fa més adequats a les necessitats de la construcció actual: menys mà d'obra, més control del materials, acabats més econòmics.

Què és el HCA? El HCA es presenta en blocs massissos de petit format i en productes armats de gran format, i és fabricat a partir de les matèries primeres següents: sorra de silice, ciment, calç, guix i aigua, en el qual durant el procés productiu apareixen una gran quantitat de cèl·lules homogèniament distribuïdes que li confereixen la major part de les seves característiques i que ha patit a l'última fase de la fabricació un tractament en Autoclau que el deixa completament estabilitzat.

Blocs Siporex/Hebel: Conductivitat tèrmica: El coeficient de conductivitat tèrmica dels blocs Síporex/Hebel de 500

ENVANS

la tria i l'anàlisi de tots els materials que el mercat ofereix, fet que comporta que la majoria de projectes executius facin aquesta tria considerant els paràmetres importants però no exclusius, d'economia-temps. És per això que el Col·legi ha preparat una exposició i unes jornades de presentació i debat entre els diferents agents implicats, i esperem que el resultat doni una idea molt clara dels requeriments funcionals, els diferents materials utilitzats en el mercat actual, la normativa d'obligat compliment, la de recomanació, i també els diferents implicats en la construcció i acabats d'aquests elements. • Inscripcions: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Delegació del Vallès Occidental. (Sant Francesc 18. Terrassa). Tel. 780 11 10. Fax 733 06 51.

Places limitades. Col·legiats: 3.000 pessetes. No col·legiats: 5.000 pessetes

EXPOSICIÓ:

DIMECRES,8115 NOVEMBRE

Dies: del 20/10 al 24/11 Lloc: seu de la Delegació del Vallès Occidental del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (Sant Francesc, 18.

08021 Terrassa).

Horari: d e 9 a 1 3 i d e 1 7 a 2 0 h , de dilluns a divendres; dissabtes, de 10 a 14 i de 18 a 21 h.

DIMECRES, 25 D'OCTÜBRE • Conferència. Tradició i noves alternatives. Marçal Roig i Espigui, arquitecte tècnic.

• Conferència. Incidència ecològica i reciclatge. Imma Casado, col·laboradora de l'ITEC. • Conferència. Control de qualitat. Joan Ramon Rosell, arquitec-

Envans amb blocs Siporex/Hebel Kg/m3 de densitat nominal, és de 0,102 Kcal/hmcC amb el qual un extradosat de 10 cm. equival al conjunt format per l'habitual cambra d'aire més aïllament de 3 cm de poliestirè expandit, més un envà de maó.

Comportament acústic: Els resultats en assaigs realitzats al Laboratori General d'Assaigs i Investigacions han estat els següents: Envà üe bloc Siporex/Hebe! de 10 cm revestit per ambdues cares amb un grutx de 3mm; R al soroll rosa 35,5 dBA Rw:35 dBA

gó del forjat, posarem la primera filada a sobre d'una junta de morter bastard dosificat 1:2:9 perfectament anivellada que servirà per proporcionar una unió menys rígida amb el suport i facilitar la col·locació de les filades següents. Les juntes verticals entre blocs d'aquesta primera filada i totes les de la resta de la paret es faran sempre amb el morter-cola Preocol especial per a la fàbrica de bloc HCA.

Resistència al foc: L'assaig realitzat amb un envà de Siporex/Hebeí de 10 cm de gruix va donar un resultat de 6 hores (classificat RF-240 segons la UNE 23.208.79) en els quatre conceptes controlats: estabilitat mecànica, estanquitat a les flames, absència de gasos inflamables i aïllament tèrmic.

La col·locació del Preocol es farà amb l'ajut d'una eina especial per a cada gruix de bloc. Aquesta eina anomenada "pinta" permet una dosificació precisa i una perfecta distribució de l'addhesiu a tota la superfície de la junta.

Els talls de les peces es faran amb un xerrac especial amb la fulla de carbur de tungsfen o, en obres de més volum, amb una serra de taula LISSMAC espècia! per a HCA. Les regates es faran més ràpides, fàcils i netes, amb les mateixes màquines de fer regates que s'utilitzen als envans ceràmics, o manualment amb una gúbia especialment dissenyada per a aquesta funció.

Execució d'un envà Siporex/Hebeí Quan la paret arrenca a sobre del formi-

És important evitar la transmissió de movimenis de l'estructura als envans, i

Envà de bloc Siporex/Hebe! de 7 cm. revestit per ambdues cares amb un gruix d'l cm: R al soroll rosa 34,5 dBA - Rw:35 dBA.

N

F O R M

A T

• Presentació de les diferents solucions a càrrec de les empreses participants en l'exposició: Cogysa, Fermacell, Fontex, Knauf, Pladur, Siporex, Tabiceram, Teuleria Catalana, Yespol,

DIMECRES, 22 DE NOVEMBRE • Taula rodona. Experiències i conclusions. Amb Jaume Avellaneda i Díaz Grande, arquitecte; Gustau Roca i Jordi, director de!

CTR; Joan Camps i Casanovas, representant d'Adigsa; Jordi Bachs i Ferrer, de l'Associació de Promotors Constructors de Barcelona.

Lloc: Sala de Conferències de la Delegació Vallès Occidental del Col·legi d'Aparelladors. Terrassa.

Horari: de 19 a 21 hores

per això convindrà realitzar la unió entre la filada superior i el sostre amb un material compressible, bé deixantla lliure i omplint-la amb una làmina de poliestirè expandit o bé amb poliuretà projectat, però sempre amb un material capaç de minimitzar els esforços transmesos a la paret per l'estructura. Seguint el mateix concepte les entregues als pilars es materialitzaran amb sistemes mecànics interposant entre l'envà i el formigó una junta de material compressible.

L'acabat superficial pot fer-se amb un lliscat de guix de 3mm de gruix o bé amb massilles que aplica el mateix pintor i que eliminen la figura del guixaire amb el consegüent estalvi en el conjunt de la paret. En el cas d'enrajolats, aquests es faran directament a sobre de l'HCA utilitzant ciment cola especial guix.

Avantatges dels envans HCA: Execució més ràpida que amb les solucions tradicionals de ceràmica (60% de temps de mà d'obra); minimitzaciò de la runa: aprofitament màxim del material: abaratiment dels acabats; menys distorsió a la coordinació amb altres partides.

Lluís de Gibert Siporex SA

EN T A B I Q U E S Y A L B A N I L E R I A

INTERIOR

E CON PLADUR

TODA GARANTIA. 1 Paro lobiques, revestimienlos de muros, soleras lechos... en obras nuevas o de rehabiIifación, en decoroción,... proyecfe con PLADUR', porque solo los Sistemas PLADUR' de Albanilerio Interior le ofrecen• LAS MAYORES GARANTIAS: - De iu l·iomologocion naconal e inlemocioncl (según Normes UKE, NF, BS, ASTM, DIM y N+H, seílos INCE y NF, dosiícccor M-l yM-0...|yporsumàsde: 90 míliofies de rrr inslalodos en Espaüo. t iO millones de nv en paises de cualro continentes.

- De lo calidad de Sislemos con màs de 100 orios de experiència internacional.

- De goma, con el moyor conjunta de Sislemos odecuado, disenoe idàneo para el mercodo espanol Màs de 15 onos praduciéndose en Espona.

Fabrico pròpia en nuestro pois.

- De servicio, con:

1 i almocenes regionoles 500 puntos de venia JO Tècnicos Comercioles a su servicio en los 16 delegocïones propios de EPY5A Y el respofdo del gnjpo URAUTA - Oe resultados. por la mmenso contidad de relerenoas de txxo reiueltas con PLADUR'. la marco lider en Espono de Sistemas as • GRANDES FACILIDADES EN SUS PROYECTOS O DISENOS: Po lo ersalilidadcaracteríshcodelosSislemasPLADUR' Pa lo existència de màs de 4.500 mslolodoreí homologades EH Cen osdeFormacionPlADUR1 Co la uliluaacn de los diversos publicociones de la m;i mp a 6 blioteco-Ease ds Oatos literal e informàtica sobre P-AR y istemo de Albonilena Inlenor. Y lo coloboroción de .os <tji o Ccxnerciales de EPYSA o su servicio. lodo ello a un precio competilivo con otros sistemas de obra o determinada por unidad de obro. y de gran interès per al dod servicio, que aporta un importonle va'or oriodido a los p oyedo y disenos ante los dienies.

Pec de solo con el empleo de ia morca PLADUR1 podrà us-ec tr o s todas eslas y otros rruenos ooronNos mas

PLADUR ES SU GARANTIA

70.000 m de P1ADUS'

EL

N O T I C I A R I

DEL

DEMANDES

DE

C O L · L E G I

TREBALL I N F O R M A C I Ó : Pilcr Cecília, Tercera planta

Constructora de reformes

Promotora-constructora

a Barcelona

d'edificació a Menorca

Les habilitats directives: capacitats dels directius del futur L'arquitecte tècnic o apare-

• l'habilitat per liderar i coordinar

la formació en gestió, dedi-

llador, per les seves carac-

equips humans.

cada a les habilitats directi-

terístiques

ves.

professionals,

La innovació professional pas-

ocupa llocs de responsabili-

sa pel canvi, i els experts asse-

tat i exerceix funcions direc-

nyalen que

aconseguir

voluparà una sèrie de cursos

tives.

aquest canvi en les oganitza-

sobre tècniques per a una millor gestió del temps, di-

per

Aquesta nova línia desen-

Diferents estudis apunten

cions cal mobilitzar el capital

que les noves tendències

humà, i que aquesta serà una

recció de reunions, direcció

d'actuació empresarial van

tasca prioritària del directiu mo-

d'equips, negociació, comu-

cap a la revalorització del

dern.

nicació, etc.

La formació en habilitats di-

El programa de cursos que

[es qualitats que es valoren

rectives pot facilitar la pròpia ges-

es desenvoluparan al llarg

més dels directius es troben

tió professional i l'adaptació del

de tot l'any, s'inicia amb el

les següents:

nostre perfil professional a les

de Gestió eficaç del temps,

t el fet de saber convèncer,

noves tendències de canvi.

que tindrà lloc els dies 13 i 20

enlloc de les tradicionals dots

És per això, que el Servei de Promoció i Mercat de Treball del

•

Col·legi, dins del programa de

la flexibilitat i l'adaptació

CAP D'OBRA

• C3lexperiènàaentasquessimflare<na 2 anys • I mprescindible vehide propi per viatjar de manera esporàdica per Catalunya • Edal màxima, 30 anys t Idioma, català.

amb experiènciao"ia3anys. ^encarregarà de pressupostos, seguiment d'obres i control econòmc. • Edat, de 22 a 30 anys • Caldrà residir a Menorca. Jo mada ofioai.

Contiacte laboral. Sou negociable: 2.800.000-3.500.000,-bruts/any més habitatge de fempresa i possibles honoraris de direccions d"obres- Interessats contactar amb el Servei de Promoció i Menat al més aviat possible. Se seleccionaran els candidats interessats en el C3I"M de residència Ret.: 5.361

Jornada oficial.

Relació liberal. Sou a convenir.

Ret.: 5.360 I

I

de novembre.

•

Ascensió Gàlvez

als canvis,

formació previst, ha incorporat

Cap del Servei de Promoció

• la presa de decisions,

una línia més, dins del marc de

i Mercal de Treball

Es ven

i interiorisme

RESPONSABLE DE PRESSUPOSTOS

per a la realitzaria d'interiorisme en botigues.

• Convé qje lingui experiència entre 2 i 3 anys en projecte amab ordinador (Cad) i direcció d'obres • Edal. de 23 a 29 anys.

Jornada flexible. LJoc de treball a Barcelona. Conlracle laboral isou enlre 2.000.000.-2.500.000.- bruts/any negociables. Comporta signatura d'obres.

• Imprescindible eíperienaaen conlecció de pressupostos en constructora.

• Edat, fins a 35 anys.

Arquitecte lecmc ven =ob eali^ dp qua itai amb les caràcter nque e uenf • Moll assolellat durant tol el d a • 3dormitonsdüble (1 uitte) 2bany 2 terrasses, caielac o aire condició nat i pàrquing Només 37 milions, (moblat ne ociable) Es llest per a entrar h a viure No es tracta d'agènca Contacte Telèfon 75i 346i.de j d I L deidm,

ESTUDIANT

DE PROJECTE pera treballaren ohcinatecmca o a peu • Experiència en despatx d'arquiteclura • Delmiacíò amb autocad v 12 • Coneixements d'informàtica a nivell

5.362

Ret.: S.363

INFORMACIÓ DELS PETITS ANUNCIS

S'ofereix estudi per a treballs de delineació, aixecaments i estat actual.

4a planfa. De dilluns a

S'oíereix

PENDENT

DE PROJECTE S'ofereix estudiant d'arquitectura tècnica, pendent de projecte. Aporta.

• Coneisements de Wordperfect • Nocions d'Aulocad v. 12 • Disponibilitat total

Elisenda Pucurull.

• Experiència, qualitat 1 economia

divendres, de 12 o 20 hores •

• Vehicle propi

Col·legiats 1.000 pies.

•

Estudiants 1.000 pies.

•

Altres

3.000 pies.

• Vehicle propi Contacte Telèfon: 788 99 61

Miguel Àngel Ortiz Telèlon 692 67 75

Contacte Telèlon: 41616 39

"3

414 33 11

Fax

414 34 34

S'ofereix

Es realitzen

S'ofereix

S'ofereix

PERSPECTIVES

TOPÒGRAF

ESTUDIANT PENDENT

COL·LABORADOR

DE PROJECTE

AMB EXPERIÈNCIA

S'oleren estudiant d'arquitectura tècnica pendent del projecte final de carrera.

Aporta: • 200 nores d'Autocad v. 12 • Informàltca a nivell d'usuari t Coneixements d'anglès • Vehicle propi

en organització i administració ímmoDiliàna i despatx professional

• Sistemes totalment mlormatiteais • Escales petites i grans • Qualitat i rapidesa

J Costa Teleton-

Àlex Telèfon:

Sr. Brun Telèfon:

Es ven DESPATX BEN SITUAT

PENDENT

Jomada oficial.

Contracte laboral de 6 mesos.

Sou a negociar.

1 rtco rporadò im mediata.

Interessats enviar currículum a] núm. de lax: 488 09 66

ESTUDI DE DELINEACIÓ

S'ofereix

S'ofereix ESTUDIANT

Empresa constructora

TÈCNIC DE PROJECTES I OBRES

Rei.:

SOBREÀTIC DE DUALITAT

1

Enginyeria de disseny

factor humà. Per això, entre

de comandament,

CAP D'OBRES MENORS

Arquitecte tècnic ven despatx' entresol situat al caner Saimes (PI. Molina).

Característiques: • 65 m : .

• Calefacció • Lluminós i tranquil • Bona escala, amb conserge • Preu: 15.200 000 de pessetes

Es fan perspectives manuals per ordinador, en blanc i negre o color i RENDER.

Contacte Telèfon: 200 33 48

Ociaví Telèfon:

213 92 36

per a treballs de mesur2ments, aixecaments, implemenlació de projectes, replanteigs d'obres i cubicacions.

265 40 04

637 14 69

• Disposa d'equipament informàtic.

I

3^0 71 *9 '"

S'ofereix ESTUDIANT

Josep Mana Cottmias

S'ofereix

ESTUDIANT

ESTUDIANT D ENGINYERIA

D'ARQUITECTURA TÈCNICA

PER A PASSAR PLÀNOLS

DELINEANT

D'ARQUITECTURA TÈCNICA realitzant el projecte final, per col -laborar en proiecteso tasaues oe control tfexecucio. Eipenènda en1 • Més de 2.500h. o"Autoc3d 12, 3DStudio, Rendering i Perspectives * Informàtica a nivell d'usuari: Msdos, Woroperfect... • Desenvolupament de projectes i mesuraments. Amb equip inlormàtic propi.

S'ofereix

S'ofereix Delineant de construcció s ofereix per treballar en empresa o despatx d'arquitectura.

• Expenènaa en la reaimaoo oe projectes d'edificació i multisales cine matogràhques • Aporta curs d Autocaa v. 12 • Disposa d'equipament informàtic Montse Garoa Telèfon- 325 79 43 (matins)

S'ofereix estudiant d'enginyera per a passar plànols en Autocad. tant en 2D com en 3 D.

Estudiant d'últim curs d'arquitectura tècnica, s'ofereix per a treballar.

Aporta.

• Curs de Cad de 250 hores • Disposí de cotxe

Joan Albiol

TÍ'Í·O"

I F

O

serrat de Barcelona.

• Preu molt assequioíe • Equipat amb contestador. fa* i fotocopiadora

TÍ'Í'Ï"

7 1 ' IB 56

1

I '1 N

DESPATX S'ofereix despatx per a compartir, situat a l'avinguda Mare de Deu de Mont-

Contacte

Andreu Femànóel

11? 29 tt " Ï ' T Í S 1

Es comparteix

R

M

A

T

I

U

2ÍS 66 85

ACTIVITATS

cursos mercat de treball

Curs d'habilitats directives

Curs d'estructures: Forjats reticulars

Temari • 1. Estudi de la planta. Determinació de les zones de massissat.

Situació de !a retícula • 2. Aplicació del mètode de la norma EH. Descomposició en bandes centrals i de suport. Repartiment dels esforços als nervis. El seu dimensionat • 3. Verificació del punxonament. Tractament de forats. Normatives existents • 4. Aplicació del mèlode dels pòrtics de substitució al marge de la norma EH. Criteris sobre la disposició real de les armadures • 5. Mètodes d'engraellat; aplicació de programes informàtics estàndards • 6. Bigues de cantell. La seva verificació. Comentaris sobre les pràctiques. •

Curs de tècniques de gestió empresarial

Organitza Servei de Promoció i Mercat de Treball Professors Roberto Guerra Fontana, Roberto Coderch, Eduardo Hernando, Isabel Serra Martín Durada De! 6 al 29 de novembre, dilluns i dimecres de 18.30 a 21 h.

Lloc Sala de Conferències Primera planta.

Preu 35.000 ptes. col·legiats 45.000 ptes.no col·legiats Matrícula Fins al 27 d'octubre.

Servei d'Informació.

Places limitades.

Pàrquing inclòs.

El programa de formació en gestió directiva iniciat durant aquest any es desenvolupa en tres àrees: gestió immobiliària, tècniques de gestió empresarial i habilitats directives. Aquest curs és el primer en l'àrea de formació en tècniques de gestió empresarial i pretén facilitar a no iniciats l'adquisició de coneixements bàsics sobre la teoria financera.

Organitza Servei de Promoció i Mercat deTreball i EAOA (EscoIad'Alta Direcció i Administració) Professors: Joan Ors, perit mercantil i assessor econòmico-financer. Eliseu Santandreu, perit, professor mercantil i consultor d'empreses

Programa • La informació comptable i financera d'una empresa: els comptes anuals. L'informe d'auditoria • Interpretació de comptes anuals: ratios, quadres de finançament, anàlisi 6'una empresa des de diferents perspectives «Confecció i control de pressupostos i plans de finançament: obtenció del preu de cost dels productes i serveis, pressupost i plans de finançament a curt i llarg termini • Avaluació de projectes d'inversió empresarial i d'alternatives de finançament: cost de capital, valor net, taxa de rendibilitat i taxa anual equivalent i TAE. Cost efectiu dels crèdits

Durada: Del 2 de novembre al 19 de desembre, els dimarts i dijous, de 18:30 a 2 i hores.

Lloc: Sala de Conferències.

Matrícula: Places limitades.

Preu col·legiats: 65.000,No col·legiats: 95.000,Pàrquing inclòs. Inscripcions al Servei d'Informació. •

Finances per a no financers

Gestió eficaç del temps La formació humaníslica o el desenvolupament personal és un altre vessant formatiu d'importància creixent. La capacitat de treball en equip, l'organització del temps, el iet de saber-se comunicar, l'habilitai per a la negociació, són aplituds cada dia més valorades per les empreses. Per això, dins del programa de formació en gestió, s'han previst una sèrie de cursos, com és el de Gestió eficaç del temps.

Programa 1 1 Descobrir quina és la nostra missió, rols i fites 2 1 Establir prioritats 3 * Més enllà de la gestió del temps 4 • Identificar els nostres problemes en la gestió del temps 5 » Millorar l'efectivitat personal Organitza: Servei de Promoció i Mercat i DIRECTA (Consultoria pel Desenvolupament de les Organitzacions. Grup Assedem) Professor: Joan Plans Soci-director de Directa

Dies: 13 i 20 de novembre Els dilluns de 18 a 21 hores Lloc; Sala d'Actes Matricula: 10.000,- col·legiats i 15.000 no col·legiats. Fins al6de novembre al Servei d'Informació.

Tècniques de recerca activa de treball L'objectiu d'aquest curs és donar als assistents els coneixements i tècniques fonamentals per afrontar amb èxit el procés de recerca de feina i, alhora, adquirir seguretat personal i una actitud positiva ai llarg de tot el procés.

Organitza Servei de Promoció i Mercat de Treball Professora Sílvia Gonzàlez Ulloa Lloc Aula de la 4a planta Dia i hora: 7 i 8 de novembre De 16.30 a 21 hores Matricula: Fins al 2 de novembre Preu: 5.000 pessetes/col·legiat Servei de Promoció i Mercat Places limitades

• • • • •

Dimarts Objectius i metodologia El mercat de treball Autoconeixement Superació d'obstacles Vies de recerca de treball Màrqueting personal Dimecres Màrqueting personal Entrevista de selecció Tècniques d'avaluació Pla de recerca activa Qüestionari d'avaluació

cursos rehabilitació

El manteniment d'edificis L'objectiu del curs és refermar l'especialització dels tècnics en l'àmbit del manteniment. Amb aquesta finalitat es presentaran els conceptes bàsics que avui regeixen els criteris de manteniment a Europa i també la situació actual, que ha passat de constituir una visió marginal a tenir la importància que li pertoca. Es posa ràa l'abast dels participants el document Test Manteniment, coma eina informàtica.

Cursos nous per al darrer semestre

Temari • Dimecres, 29 de novembre • Definicions i conceptes bàsics - Manteniment i cmncepciócíels edificis com a paràmetres de partida - Situació actual en l'àmbit europeu - El Facility manager, com a gestor d'edificis - Sistemes d'afrontar el manteniment - Organitzaciódelstreb^lsíinspecció - El marc legal, administratiu, financer i fiscal i Dijous, 30 de novembre Dies: 29 i 30 de novembre i una - El llibre i la Cèdula de l'edifici - El Test Manteniment classe de pràctiques • FuncionamentdelmètodeioperatiUoc: Sala d'Actes del Col·legi va d'utilització Preu: 25.000 pessetes Inscripcions: Servei d'Informació • Documents i resultats que permet

N

~ " U WÍ^'W1KM 1

F O R M AT

• --íjj*yr^ii

" - I^fi'. JV\

• Mïcrosoft-Project • Administrador d'arxius Adreçat als interessats a contro- Peraaprendreatenirorganitzalar, planificar i administrarels pro- da la informació en el disc duria jectes. Del 29 de novembre al 20 utilitzar tot el potencial de de desembre, dilluns i dimecres l'administrador d'arxius de19a21 hores Dilluns, 13 de novembre, • Windows'95 de 9 a 13 hores Del 12 al 21 de desembre, dimarts idijousdei9a21 hores •Administrador d'arxius • Minicursd'Excel Dilluns 13 i dimecres 15 de Dimarts 14 i dimecres 15 de no- novembre,de17a19hores vembre,de9a 13hores • Introducció a la informàtica •Administrador d'arxius Del 14 de novembre al 19 de Del 30 de novembre al 5 de desembre, dimarts i dijous de desembre, dimarts i dijous, de 16.20a19hores 19a 21 hores Lloc: Aula d'informàtica, tercera planta Informació i inscripcions: Servei d'Informació, planla baixa

20

ACTIVITATS sessions tècniques Nivells d'habitabilitat

Atlas II. Ciutats de Girona

Presentació, conferència i col·loqui

Nova llei de contractes de les administracions públiques

Reculi de cartografia històrica de diferents ciutats gironines entre els segles XVII i XX

Organitza

Àrea d e Comunicació/L'lnformatiu

Participants

Xavier Bardají, arquitecte tècnic, secretari de la Junta de Govern del Col·legi i Amparo Lasa, advocada, cap dels Serveis Generals de l'Àrea de Règim Interior d'Hisenda i Planificació de !a Diputació de Barcelona Dimarts, 14 de novembre, a les 19 h Sala d'Actes del Col·legi

Dia: Lloc:

Inauguració: Dijous, 9 de novembre a les 19.30 h Sala d'Exposicions del Col·legi

Entrada lliure prèvia inscripcióal Servei d'Informació

Oberta fins al 14 de desembre

i codi d'accessibilitat Repetició de la sessió informativa sobre el Nou decret sobre nivells d'habitabilitat EI Codi d'accessibilitat de Catalunya. Tindrà lloc a la Sala d'Actes, el dimarts31 d'octubre, a les 19 h, i anirà a càrrec de Jaume Cleríes, cap del Servei Territorial de Barcelona i de Caries Salvador, cap de la Secció d'Ordenació de l'Edificació. Cal confirmar l'assistència al Servei d'Informació. • Responsabilitat civil La Delegació del Vallès Oriental, organitza una sessió del Caíè Tècnic amb el títol de Responsabilitat en l'edificació. La xerrada tindrà lloc el 7 de novembre, a les 19.30 h, a càrrec de Montserrat Pinyol. Delegació del Vallès Oriental. Tel. 879 0176. •

L'envà: tradició i noves alternatives La Delegació del Vallès Occidental ha inaugurat l'exposició titulada, L'envà: tradició i noves alternatives, que estarà oberta fins al 24 de novembre, a Terrassa.

Visites culturals de tardor Les properes sortides dins les Visites culturals d'enguany, que coordina Lluís Maria Pascual, són les següents:

Sessions tècniques - Dimecres 8 i 15 de novembre • Presentació de les solucions de les empreses expositores

carrer Ample, que s'iniciarà davant de l'església de Sant Jaume. Es visitarà també del Museu d'eines de tall i es continuarà pels carrers d'Avinyó i de Carabassa fins a arribarà la Mercè iaiaplaçadeMedinacelli.

- Sortida a les 11 hores, des del número 31 del carrer Ferran.

• Dissabte, 28 d'octubre Visita al Monestir de Pedralbes i els seus voltants • Sortida a les 11 hores, davant de la porta de l'església

- Dimecres, 22 de novembre • Taula rodona, a càrrec de Jaume Avellaneda, Gustau Roca, Joan Camps i Jordi Bachs.

Les sessions tindran lloc a la Delegació, a les 19 h. •

Informació i inscripcions Servei d'Informació.

Planta baixa

• Dissabte, 4 de novembre En la sortida es farà un recorregut del carrer Ferran al

Properes seus de La Casa en Forma L'exposició itinerant organitzada pel Servei Rehabilitació titulada, Pertenír la Casa en Forma, es podrà veure, fins a final d'any, a les seus següents: • Del 9 al 22 de novembre.

Es podrà veure a la seu del Consell Comarcal del Garraf, a Vilanova i la Geltrú. Del 9 al 12 estarà al recinte firal de les Fires de Vilanova.

• Del 25 de novembre al 9 de desembre. Restarà oberta a l'Ajuntament de la població de Sant Hilari Sacalm.

Més informació Servei Rehabilitació. Tercera planta.

La Delegació del Vallès Occidental. organitza, com cada any, el tradicional sopar del col·legiat, que enguany se celebrarà el divendres 24 de novembre. Resta per confirmar l'hora i el lloc.

Informació: Delegació del Vallès Occidental. Telèton; 780 11 10 • ^

_

^

_

^

-

^

^

Refrigeració

Exposicions

Projectació urbanística Programa organitza! pels departaments d'Urbanisme i ordenació del territori i Inlraestructura del transport i del territori de la UPC, amb l'objectiu de formar urbanistes interessats en la projectació urbanística. Tindrà lloc del 8 de gener de 1996 ai 3 de març de 1997. Fundació Politècnica de Catalunya. Tel. 902 23 97 90. •

i condicionament d'aire Organitza el departament de Màquines i motors tèrmics de la UPC. Data d'inici, el 7 de novembre.

Tindrà lloc a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona. Informació: ETSEIB, telèfon: 401 65 39. •

Arata Isozaki Restarà oberta fins al 5 de novembre, a la Fundació Joan Miró al ParcdeMonljuicdeBarcelona, •

Gestió de constructores El departament d'Economia i organització d'empreses de la Universitat de Barcelona, organitza el màster en Gestió i direcció d'empreses constructores i immobiliàries.

Informació: Facultat de Ciències Econòmiques. (Àngela).

Telèfon: 402 45 80. •

del Col·legi d'Arquitectes • Projecte i gestió integra! de l'espai públic, dies 8 i 15 de novembre.

• Integració dels objectius medíambïentals en els plans i projectes d'urbanisme, dies 9 i 23 de novembre.

• Rehabilitació de ta pell de Tedrfo; del 20 al 22 de novembre.

Escola de Formaóó Permanent del COAC. Tel. 30150 00. •

Cursos Formació permanent

Sopar del col·legiat a Terrassa

^

Mòsters

_

21

—

—

^

—

N F O R M A T I U

Arquitectures de l'exuberància Exposició que traça un paral.lelisme enire l'arquitectura modernista i l'interiorisme dels 80 a Barcelona. Col·legi d'Arquitectes, fins al 18 de novembre. • Beques Servei d'informació La Fundació Catalana per a la Recerca disposa d'un centre de documentació i informació que canalitza beques, ajuts, premis, i màsters d'Espanya i l'estranger.

Videotext: 03373406633199 Tel: 902 239 339. •

GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciarse en aquesta secció. BIT PUBUCtDAD

ESTRUCTURES {T,

FUSTERIA Q

Maria Meca Telèfon: 41Q 45 55

FLUIDS

f i

Morters sense rciracció.

Rehabilitació

Industrial Química Parrot,s.a.

C/Santander, 42-48. Nau 39. OS020 BARCELONA Tel. 273 26 86 Fax 278 27 11

SERVEIS

MSsa A K U O U R E S PREFABRICADES PEU A LA CONSTRUCCIÓ

SERVEIS PER A L PROJECTE 1

Portes • DM-620 • ConUaplocats i tota classe de lustes pec l'ebenisteria i decoració

• DCMMIV olu P- meni LLpruj^x • Delinc c i i CAD i ni nual • Escanejal \ ectoritza ció de plànols

- Pioner b/n i olor

AÏLLANTS

is d'eslut jciual • Aixeca • Topogrjfia

INFORMÀTICA fi

• Perspectives Navès Industriales Chalets Pàrkings Centroscomerciale: . Panlalanes.etc.

L·LULl·L L I i i £ÜC

• Rcntle IIÜ

• .10

m

L9

TOOAS LAS SOLUCIONES EH AJSUM3EHT0 E L J M I N Í O

CYPE

li

CYPE CATALUNYA

ALMOGÀVERS. 66. 2> fi

INGENIEROS

TEL. ( 9 3 ) 4 8 5 11

SOLUCIÓ

LA

02

0 8 0 1 8 BARCELONA

IIPIFIUII-I'í/Al

HUMICONTROL S/L ^ ^ ^ W ^ ^ f ' w • ™ • • H I ^ _

TÈCNICA TRABER • ELECTRO0SU0S1S-F0RESIS PER A HUMITATS DE CAPIL-LARITAT NETEJA 1 RESTAURACIÓ DE

ESTRUCTURES METÀL·LIQUES LLEUGERES PER A COBERTES La Uacuna, 162 - 08D18 Barcelona Tel. 401 96 71 Fax 300 90 15

^ S j ^ ^ ^ MORTER PER ASSECATGE DE s»^8*»®*^ SOTEHfiAMIS Cl Padilla, 240 - 08013 Barcelona Tel. (931 455 61 91 - Fax (93) 436 72 85

KAT'RCE BSQT S.L.

S·FT PRicoinsfl

1MPERMEABIUZACI0NES ESPECIALE5 CON RESINAS

Rda. San Ajilonio 49 Tel. (93) 423 BO 44 FAX 426 06 71 08011 BARCELONA

0E POUURETANO MON0 COM PON ENTÈS EX PANSÍ VAS PARA JUNTAS 0E HORMIGON. PANTALLAS, ETC.^ ROIG O I R V A D O DE PERFIU5, S.A.

GEOTÉCNIA

Cl. Torres y Ar Tels. 31B 32 77 - 412 08001 BARCELONA

" ÏÏUCTIKMI

ecoirwe5T

PES * HU

CE CAPIL·LWtníI I CONQENSADÚ

DE ESTRUCTURAS

LA

ORATORI DEL

ALLES

Forjados Unidireccional»

GESTIÓ I SERVEIS TÈCNICS GEOLÒGICS

laboratoit ACREDITAT per

Kil

-SONDEIGS GEOLÒGICS - CÀLCUL I ESTUDI GEOTÈCNIC - PROJECTES MEDIAMBIENTALS Serveis i preus competitius Mirallers. 7. entresol la - 08003 Barcelona

PREFABRICATS

D1SENO Y CALCULO

qualitat de l'edilicaaó i els K1UUNIM OE PMÍTS

PAVIMENTS : PAVIMENTS INDUSTRIALS DE FORMIGÓ I ASFALT, TERRES DE RESINES 1 PINTURES ESPECIALS

Bernadí

Prcfübriciidos de Hormigón, SJ\.

_EXTRArORT

T.-l.: 15!; f..i()l) " PÍIX: 207 71 75

Mobiliari

d'oficines

CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS GEOTÉCNIA

D

FUSTERIA

FLUIDS

Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

Aixetes, bombes, tubs.canalons

ESTRUCTURES

Eines i serveis per a l'enginyeria del sòl

AÏLLANTS

INFORMÀTICA

Elements per a estructures, sostres i cober-

Aïllaments, impermeabilització i recobri-

Informàtica aplicada a la construcció

tes. Productes bàsics. Matèries primeres

ments

PREFABRICATS

REVESTIMENTS

SERVEIS

Prelabricació i construcció industrialitzada

Paviments i revestiments

Serveis aplicats a la construcció

EL

REPORTATGE

HABITATGES

AL

CARMEL

Millorar la qualitat de l'entorn Les dificultats de l'emplaçament han marcat aques-

jectat per l'arquitecte Claudi Arahó, planteja una

ta promoció del Patronat Municipal de l'Habitatge

tipologia molt estricta, amb una clara voluntat de

de Barcelona destinat al reallotjament dels veïns

control de la forma i manté, a la vegada, una

afectats per l'obertura del carrer Llobregós, al

relació distant respecte de la complexa topografia

barri del Carmel. L'edifici que ara analitzem, pro-

del solar en el qual s'ubica.

B

'edifici d'habitatges del carrer Murtra no ha estat una obra fàcil. Concentra la major part de les dificultats que trobem en quasi totes les promocions d'habitatge públic que hem anat analizant des d'aquestes pàgines: un entorn urbanístic degradat, producte d'una abusiva i caòtica ocupació del sòl, que en aquest cas se situa en una cota de la muntanya que no s'hauria d'haver urbanitzat mai. un solar amb greus problemes topogràfics i. fins i tot, d'estabilitat geològica, i un programa ajustat, rígid i amb uns forts condicionants de tipus econòmic. Val a dir que la major pari d'aquests problemes són el resultat de la forma de creixement urbà que es va produir en l'etapa antenor a la democràcia i que les actuals administracions intenten corregir, amb els mitjans que tenen al seu abast. No ens ha de fer estrany, doncs, que els únics espais no edificats en els moments de major especulació siguin els més difícils i és d'elogiar la pretensió que aquestes ^

^

^

^

^

^

_

^

^

^

23

—

.

Obra:

49 habitatges al carrer Murtra

Ubicació:

cl Murtra / Fastenrath, Hotta-Guinardo. Barcelona Patronat Municipal de l'Habitatge (PMH). Maria Pilar Marsan, gerent

Arquitectes:

Claudi Aranó. Enric Tarrída

Col·laboradors:

Joan Ensenat i Georgina FeOu

Arquitectes tècnics:

Pere Rius i Purificadón Mofina

Estructures:

Ralael Bellmunt

Constructor

Constructora Asturiana S A

Cap d'obra:

José Rodríguez

i Jesús Gonzàlez

Superiíde construïda: PEM: I n i c i ' Acabament obra:

7.715.35 m2 276,74 M pessetes Abril 1990 /Abril 1992

actuacions esdevinguin no tan sols la resolució d'un programa, ja de per sí complex, sinó un revulsiu que permeti millorar la qualitat del seu entorn. Però la limitació de recursos i l'excessiva dependència d'uns objectius immediats (el reallotjament. d'uns veïns afectats per l'obertura d'un nou vial que completi la maldestra trama) ho fan encara més difícil. El resultat és un conjunt d'habitatges que aconsegueixen una dignitat formal i constructiva, i representen un esforç per sistematitzar els models convencionals, però que no arriben a oferir una clara alternativa del que s'anomena emfàticament "la manera de fer ciutat".

L'edifici està format per un únic bloc que segueix la forma corba de la trobada dels carrers Murtra i Fastenrath. S'estructura amb tres nudis verticals d'accés i quatre habitatges per replà. En tot moment, es va intentar reduir al màxim la fondària de l'edificació (2 m menys de la màxima permesa) per tal d'eslalviar excavació. També per raons econòmiques es va

I N F O R M A T I U

EL

REPORTATGE

HABITATGES

optar per una distribució de quatre habitatges per replà, que no permet la doble orientació però estalvia el 50% de nuclis d'accés. Les escales se situen a la part del pati d'illa i formen una galeria vidrada que ajuda a crear ritme a la façana interior. El material escollit (tancaments de formigó amb vidre fix) fa témer per la seva estanquitat i pe! seu correcte envelliment.

Espais ben proporcionats La distribució interior dels habitatges és convencional i es manté una clara divisió entre espais de dia i de nit, la majoria amb tres dormitoris. El rebedor dóna accés a la cuina i a la sala, que serveix lambé de pas cap als dormitoris. La posició de l'únic bany, al centre, aparellat amb el del pis oposat facilita la col·locació de desguassos i ventilacions.

També es manté la situació del safareig a façana que, malgrat els inconvenients

CARMEL

d'enfosquimenl de la cuina, permet dotar els habitatges d'un lloc per estendre la roba. Els espais són regulars i ben proporcionats i destaca l'ampliació de la part inicial del passadís- Per contra, al final, dóna la sensació d'inacabat i, en un 50% dels casos, una part d'aquesí passadís s'hauria pogut incorporar al darrer dormitori.

Pel que fa a la façana, hi ha una clara voluntat de control de la forma i, una certa indiferenciació de les obertures.

Les finestres dels dormitoris són generoses i ben proporcionades però, a la sala d'estar, la voluntat que l'usuari no modifiqui la composició exterior ha dut a una forta limitació de l'accés a l'exterior amb una part important de vidre fix i només dues fulles laterals per a ventilar.

Els acabats interiors responen a la política preestablerta del PMH de primar els aspectes generals de la construcció, que no poden ser millorats a posteriori. Això no obstant, no justifica, al nostre entendre, l'escassa qualitat dels tancaments

Garantir les prioritats

mel, els usuaris són i seran bàsicament, persones ques'han desplaçat per l'obertura del carrer Llobregós.

Maria Pilar Marsàn i Àivarez Gerent del Patronat Municipal de l'Habitatge

L'obra en qüestió ha estat realitzada en conveniamb l'incasol i és, per tant, de promoció pública finançada al 5% d'interès durant 25 anys. Com en totes les promocions d'aquest tipus, la filosofia que apliquem és la d'aconseguir un projecte senzill en la seva concepció, i ben construït en els seus elements bàsics. Donem, doncs, la màxima qualitat als elements estructurals i constructius, i reduïm al mínim els acabats interiors dels habitatges, Això ens ho aconsella l'experiència de moltsanys, normalment, els acabats són transformats immediatament pels usuaris. La conservació posterior dels elements comuns de l'edifici, molt descurada per les comunitats, també aconsella aquest sistema d'actuació.

En els darrers anys, l'activitat principal del Patronat Municipal de l'Habitatge, ha anat adreçada cap a la relocalització de totes aquelles famílies, que d'una manera o altra, calia traslladar dels seus habitatges perquè es poguessin fer les obres d'infraestructura oequipament que la ciutat necessitava. La nostra activitat, doncs, ha anat molt lligada al planejament urbanístic que s'ha fet, i ben segur que ha estat un element cabdal per fer-lo possible. En el cas de la promoció del carrer Murtra, prevista en el planejament del barri del Car-

AL

Evidentment, tot aquest sistema de

Plànol de situació

fer i de treball es basa en la ineludible necessitat que els pressupostos siguin ajustats als mòduls vigents, i en la voluntat d'invertir prioritàriament en aquells elements que garanteixin la durabiiitat de l'edifici. La tipologia de l'edifici és bàsicament d'habitatges de tres habitacions (37 hab). La resta són de dos i quatre habitacions, fins a un total de 49 habitatges. Els aparcaments i locals comercials completen l'edifici, alhora que donen servei a una zona mancada d'aquests serveis. •

Condicions del programa Claudi Ararïó i Enric Tarrida Arquitectes El solar que ocupa aquest edifici, forma part del PERI Llobregós-Horta del ves-

sant est del Carmel. És una franja allargassada de94m.de longitud amb un fort pendent que, fins i tot, s'avança sobre l'alineació definitiva del carrer Murtra "ÍN està formada per uns estrats granítics en descomposició, La volumetria permesa pels paràmetres edíficatoris és superior a la resultant de la resolució del nombre d'habitatges establert, potser perquè està estudiada per a habitatges de dimensions superiors dels HPO o per la voluntat del planificador de subministrar una camisa grossa que faciliti els moviments del projectista.

D'acord amb aquesta circumstància, els objectius d'una promoció HPO i de les característiques urbanes, s'han plantejat els trets bàsics del projecte, sempre encaixats dins d'una constant estrictament econòmica que ha condicionat una determinada racionalitatconstructiva. En aquestes condicions prou definides i

Plantes generals nivells5,6 i 7 (Habitatges)

L ' I N F O R M A T I U

_ - ^ _ ^ — ^ —

24

EL

REPORTATGE

HABITATGES

AL

CARMEL

de fusta de la façana, d'una secció realment molt escassa i amb un envidrat senzill.

Del procés de construcció d'aquesta obra cal destacar, sense dubte, les dificultats en l'excavació i contenció de terres i l'esforç per resoldre els aspectes que se'n deriven, com per exemple la conducció de les aigües emergents entre els estrats. També és notable la qualitat de l'acabat de maó vist de la façana i la resolució de les llindes de les finestres amb peces de formigó prefabricat que inclouen un angle d'acer per a sostenir l'aplacat. En aquest darrer punt però, trobem a faltar el trencaaigües que impediria la circulació de l'aigua cap a les finestres. En l'aspecte constructiu és interessant la recuperació del ràfec, garantia tradicional de conservació de tota la façana. •

Anàlisi arquitectònica: Joan Sabaté Estudi econòmic: Aumedes & Pena Fotografies: Chopo

tanmateix restrictives s'ha fet una minuciosa tasca d'ajustament als diferents límits urbans.

L'alineació del carrer Murtra s'ha resseguit descomponent l'edifici en tres subedificis quefraccíonen la gran llargada del conjunt, es resol la curvatura amb una reculada i un canvi de tractament de façana i després es continua amb el tractament generalitzat. S'ha reduït de dos metres la profunditat edificable per millorar les distàncies a les edificacions oposades de la façana interior i també l'assolellament d'aquesta. El fort pendent del terreny excloïa la possibilitat de qualsevol reculada de l'alineació de vial, excepte en punts molt concrets que no representaven una afectació a la façana interior. D'altra banda, s'eliminen els patis interiors per evitar punts de degradació i drenar metres cap al pati interior d'illa.

El límit sud corresponent al passatge Santuaris, s'ha reculat per tal de subministrar una reserva d'espai que millori les condicions d'una futura urbanització d'aquest i per controlar la separació de les casetes esglaonades que formen un lateral del passatge. Des d'un punt de vista vertical, també hi ha un esforç d'adaptació a la topografia, per tal de millorar les condicions constructives.

Així es nivellen els diferents edificis de manera que hi hagi una coincidència de les plantes que faciliti els desplaçaments durant la construcció i es resolen els aparcaments amb carrers interiors amb pendents propis sensiblement paral·lels al carrer exterior, per eliminar les pèrdues d'aprofitament que representaria l'aparició de rampes.

Les condicions del programa plantegen uns habitatges convencionals que es desenvolupen a partir d'un ordre rigo-

rós d'acord amb un replanteig molt clar i ordenat. La constant econòmica es fa palesa en els punts indicats i també en l'elecció de materials í solucions constructives, sempre tenint en compte, el manteniment com un aspecte fonamental en la concepció de l'edifici i restringint les possibilitats d'una actuació lliure per part dels futurs usuaris que degradi la unitat urbana del conjunt.

Un complex procés d'obra Pere Rius Arquitecte tècnic L'edifici projectat s'ubica en un solar buidat en un massís de pissarres, calcíesquists i calcàries. La presència de diàclasis amb inclinacions 020/45° E i 145/40° NE va motivar alguns esllavissaments,

Planta habitatges L ' I N F O R M A T I U

que van fer necessària l'estabilització dels talussos mitjançant un mur de revestiment gunitat-armat i un cosit d'ancoratges amb bolons tesats. Els treballs de fonamentació es van dura terme seguint un pla preestablert de recalcat dels fonaments de la mitgera de la finca veïna, construcció de murs de contenció i sabates aïllades.

L'aparició de filtracions d'aigua procedents de l'escorrentia de la muntanya va obligarà construir una xarxa de drenatges per sota del paviment de l'aparcament, a més de la xarxa ja prevista darrera dels murs de contenció.

L'estructura de formigó armat de jàsseres planes amb semibiguetes prefabricades es va fer deixant els pilars de planta baixa, el mur desòcol i els voladissos de coronament de 11 i

EL

REPORTATGE

HABITATGES

AL

CARMEL

ESTUDI

ECONÒMIC

Aquesta obra. com totes les promogudes pel Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona, va sortir a concurs públic i es va adjudicar a la millor oferta.

Ateses les circumstàncies conjunturals de l'època en la qual el projecte va sortir a concurs, de plena efervescència olímpica, l'adjudicació va ser a l'alça.

Analitzant el resum global del cost de l'obra, sorprèn ía important repercussió econòmica al cost final, 12%, del moviment i condicionament de terres previ a l'execució i no inclòs dins el pressupost d'execució material del projecte. La topografia del terreny on està emplaçada l'obra justifica totalment aquesta important despesa, que entenem que resta fora del mòdul de projecte, a causa de la singularitat d'aquesta.

El cost final de la promoció es resumeix al quadre d'estudi econòmic. La repercussió del cost per metre quadrat de cada concepte està feta per a la totalitat de la superfície construïda, 7.715,35 m2. •

Coslm'/Ptes

35.869

TOTAL P.E.M.

66,36

1,87

0,45

Moviment i condicionament terres

50.42

12,09

Projecte reformat

2.761

21,30

5.11

45.407

350,33

84,03

6.627

66.56

15.97

TOTAL CONTRACTA

54.034

416,89

100,00

Total cost obra

54.034

416,69

96.25

1.634

12,60

2,91

474

3,66

0.84

56.142

433,15

100,00

G.G. + B.l. (19%)

Facultatius Companyies subministradores

TOTAL PROMOCIÓ

RESUM

III

ECONÒMIC

ESTRUCTURA Enderrocs i moviments de terra Fonamenls Estruclura

4.415 1.607 6.459

34.06 12,40 49.84 96,30

12,41 4,52 18,15 35,08

TANCAMENTS I COBERTES Tancaments i divisòries Cobertes i impermeabilitzacions Tolal

6.605 2.303 8.90B

50.96 17,77 68,73

18,56 6,47 25,03

ACABATS Revestiments Pintures Paviments Total

2.262 1.144 3.031 6.437

17,45 8.63 23,39 49,67

6,36 3,22 8.52

16,75 3,40

6,10 1,24

2.167 863 426 952 4.70B

2,32 16,72 6.66 3,28 7,34 36,33

2,43 1.20 13,23

44 158 202

0.34 1,22 1,56

0,12 0.44 0,57

35.583 286

274,53 2.21

Total

TANCAMENTS PRACTICABLES Fusteria interior i exterior Serrallena Vidrieria Total INSTAL·LACIONS Fumisteria Nuclis humits Electricitat !-—

276,74

242

Total obra

Es va dedicar una atencióespecial als tancaments de façana d'obra vista ajunta plena, de directriu corba i amb franges de ressalt. La coberta principal de planxa metàl·lica prelacada es fixa sobre perfils omega que es van col·locar sobre paredons de sostre que conformaven la directriu corba de la coberta i atirantats al forjat per contrarestar la succió del vent. En les zones transitables, es va resoldre en forma de terrat tradicional.

En la resta de l'obra, els materials i instal·lacions van ser controlats ianalitzats amb la col·laboració de l'empresa de control. Fruit del compliment del programa de control de qualitat i l'acurada realització dels treballs per part del capd'obra de l'empresa CASA, els resultats finals de l'obra van ser plenament satisfactoris.

%

3.535

Clavegueram i serveis

façanes de formigó vist, segons el projecte. El procés de control en ia construcció de l'estructura va ser seguit amb la col·laboració de SECOTEC, que es va fer càrrec des de les comprovacions del càlcul de l'estructura fins els assaigs i el control dels resultats del formigó i de l'acer.

Total milions

301

Especials

DIVERSOS Equipaments

PEM EDIFICACIÓ Total edificació Control de qualitat

35.869 I N F O R M A T I U

i

26

PUBLIREPORTATGE

Avantatges d'una acurada planificació i organització DWL impulsa un nou sistema de construcció en sec

Q

'edifici que L'INFORMATIU va analitzar en el núm. 76, un conjunt de dos habilatges aparellats construïts a la Cerdanya i destinats a residència secundària, aparentment és una construcció convencional d'alt slanding. Aquesta aparença forçada per una rígida imposició de materials tradicionals i per un cert estàndard pel que fa a la imatge, amaga una construcció innovadora al nostre país. El treball sensible del projectista i l'acurada realització permeten, malgrat les limitacions esmentades, apreciar algunes de les virtuts del sistema i sobretot constatar la qualitat de la construcció en sec.

Des del punt de vista del procés constructiu, i per a aconseguir els objectius del projecte -termini, cost i qualitat, va ser necessària una acurada planificació de l'obra. En primer lloc es va establir un rigorós control de plànols de fabricació de pannells i elements estructurals. També es va realitzar un acu-

rat control de la fabricació d'aquests elements pel que fa a la recepció de materials, dimensions i execució de soldadures. Un altre punt important va ser la planilicació de l'execució, per la qual cosa tots eís industrials que hi van intervenir van ser contractats a l'inici de l'obra, i es va ajustar ía qualitat de materials i del procés a les necessitats del sistema.

Aquesta preparació va permetre fer extensiva la fluïdesa del procés del sistema sec a l'execució global de l'obra.

Els beneficis que va reportar van ser els següents: evitar improvisacions a l'obra; un termini d'execució molt reduït, que en aquest cas va ser de dos mesos i tres setmanes, des de cota zero; reducció dels costos fixos d'obra i, en conseqüència, una reducció del preu final; poder treballar en zones de climatologia adversa, ja que el curi termini permet escollir l'època de l'any més convenient per iniciar i entregar l'obra completament acabada.

Cal afegir que industrials i col·laboradors van adoptar una bona actitud, tant per sentir-se participis d'un sistema

nou i d'alia qualitat, com pel fet de treballar en un curt espai de temps sense improvisacions. •

+ QUALITAT - TERMINI -COST

La qualitat no és incompatible amb el termini, sempre aue hi haqi planificació.

El preu és sempre conseqüència del termini d'execucio. r\IIJT j L V W JLí

DRYWALL s\< rovSTRrcnos r\ <I ril

Juan de Àustria. 126. 2n Tel.: (93) 485.25.89 • F

MICR@

Muntaner 55 08011 - BARCELONA Tel: (93) 451-37-38 Fax: (93) 453-73-63

Distribuidor en Barcelona de:

Súper Oferta Monitores SAMSUNG Monitores de altas prestaciones para CAD Conectables a PC y MACINTOSH Cumplen todas las normas de seguridad en baja rad.

Monitor SAMSUNG Sync Master 15GLe, 15" Monitor SAMSUNG Sync Master 17GLÍ, 17"

62.900.142.900.-

tott, Microsoft Windows 95 +12.900.Wlndaws * 8 Mb. RAM. 72 conlactos * 256 Kh. de mem. caché *Floppy3.51' 1,44 Mb. * Disco Duro 850 Mb. H.Speed ' Controladora EIDE PCI (4HD) * Puertos sèrie con UART 16550 * SVGA PCI N. NINE VISION 330 * Acel. de vídeo 1 Mb./2 Mb. * Monitor SVGA ACER 14". 0.28 p. * Monitor Baja Rad.. No Entrelaz. * Teclado Expandldo, 102 tec. * Ratón compatible MICROSOFT •Sistema Op. MS-DOS 6.22

V

75 m-r 179.900. 186.900.-

8 Mb. RAM, 72 contactos 256 Kb. de mem. caché Floppy 3,5" 1,44 Mb. CD ROM x2 H. Speed Disco Duro 85O Mt>. H.Speed Controladora EIDE PCI (4 HDJ Puertos ser/e con UART 1ÓÓ5O Tarjeta sonldo -Jó£>. MCD Alfavoces Multimed. 15W. SVGA PCI N. NINE VISION 33O SVGA con 1 Mb. de DRAM Monitor ACER 15" O.2B pltch N.l.

Resolución múx. 1260x1024 Ajusle del monitor digital Teclado Expandido. 1O2 tec.

Ratón compatible MICROSOFT ' Slsiema Op. MS-DOS 6.22

75 m}. 214.900.\PeHiOuK

221.900.-

4

Opciones Video-Monitor • Posor d e flCEr? M

1

o ACÍR 15' QI&1AI AC£R

+17.900.-

• Posar de ACER 141 o ACER \T OlfflHÍ NJ. LR. • Posar de ACER W o SOM 15SF1? ' Posar de ACÍR 141 o SONY 17SF \T ' Posor de ACER 15' o MHCW Í5MW VAL 15•Posar deACÍSIS·aSONYISSF J f • Posar de ACER 15* a ACER irNJ.LR. ' Pesar de N. Nine WSfON 330 o MOTOW 77Í 2 Mb VRAM •pasatieN.NineMOltON7712MbaMOllON4MtiVRAM

+SS.900.+53.900.+158.900.+7.000.+33.900.+37.900.+26.000.+23.000.-

Opciones Disco-Memoria • Posar de Disco D. 540 Mb. o 850 Mb. • Posar de Disco D. 850 Mb. o 1.2 Gb. IDE 'Optíónóe&Mb.aióMb.

+6.900.+10.900.+33.900,+65.900.+10.000.-}

'Opdónde1úMí).o32ME>.

•OpcJón2°M£>.paraSVGW

Opciones Sonido-Mulitmedia • íound Bíosle/ 16 DilsValua • SounO fl/ojíer AM 32 Value

12.900.- ' 24.900.34.900.45.900.45.900.4^00.7.400.-

• SaunO Btasler AWE 32 ASPM

32 Mb. RAM, 72 contactos 256 Kb. de mem. caché Floppy 3.5" 1.44 Mb. Disco Duro 1.2 Gb. H. Speed CD ROM X4 H. Speed Controladora EIDE PCI Puertos sèrie con UART 1ÓÓ5O ' SVGA PCI N. NINE MOTION 771 • SVGA con 4 Mb. de VRAM Resoluclón 1280x1024 N. Ent. • Monitor SVGA ACER 17". O.27 p. ' Monitor con ajuste digital. L.fí. ' Cajo Torre El SYSTEM * Teclado Expandido. 1O2 tec. ' Rotón compatible MICROSOFT • Sistema Op. MS-DOS 6.22

Pentium 120 Vtfy. 449.900,-

1

* tQi Mutïïrrredia Creoíív& x 4

16 Mb. RAM, 72 contactos Floppy 3,5" 1,44 Mb. CD ROM X4 H. Speed Disco Duro 1.2 Gb. H.Speed Controladora EIDE PCI Puertos sèrie con UART 16650 SVGA PCI N. NINE MOTION 771 SVGA con 2 Mb. de VRAM Resolución 1600x1280. 16m. col Monitor SVGA ACER 17", 0.27 p.

Caja Torre El SYSTEM Monitor con ajuste digital, L.R. Teclado Expandido, 102 tec.

Ratón compatible MICROSOFT Sistema Op. MS-DOS 6.22

PenOm* ?00M}. \rft*Mm-&0-7Xfc.

Se realizan configuraciones a medida, presupuestos sin compromiso.

334.900.374.90^

* 101 Mu/ltmedio Mediovrsfon x 4 ' Altovooes MultimeOla SOW.

í 0.300.-J

'Afíarooes MuBlmw&i Z40W

Opciones CD ROM ' CD ROM Panasonic x 2 slcontrotaüora • CD ROM ACER x 2, Inleiloce iDÍ ' CD ROM WEARKRS Doble VekxiddadrCofit 'CDROMMf!SJMIx4 VtíotídocJ. i/c, ínferíocelDE

9.900.11.900.14.900.23.900.-

Opciones Scanners/Tabietas Digit.

• Scomer píono color HP SCANJíI tltç, 2dOÜppp 139.900.• Scanner plano color EPSON GT-8500 PCP1. ÍPJ. lóOOppp 100.900.; 'Scanner planoco/wEPSONGJ-85OOPCSf, SCSI. I.ÓQOppp 120.900.- • i 'Scanner plano color EPSON GÏ-9000PCP1. IPJ. 2.400ppç> 132.900. í • Scomer plano color EPSON GJ-fOGO PCS1. SCSí, 2.4OQppp 150.900.Uat)tetodia-GENiUSA4 .. , ^28.500

I.V.A. no incluido