INF951101

Núm 79 PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 95 150 PTA

INFORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS or.5 08021

BARCELONA

I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Tel- 414 33 11 - 209 82 9

& 34 34

Delegacions a Vic, Manresa, Granollers i Ter

El congrés d'Adigsa acaba amb una crida a l'augment de la recerca científica El congrés 8 cas dels sostres: experiències ' 9 g E da als materials de construcció. El congrés ha perspectives, amb el qual l'empresa pública Adig- ^ J , aplegat més de 700 professionals que han coinsa va celebrar el seu desè aniversari com a gescidit a afirmar que l'evolució dels coneixements tora dels habitatges públics de Catalunya, va finalitzar comportarà, aviat, un aft grau d'expertesa que haurà el passat 11 d'octubre amb una crida a l'increment de de ser assumida pels tècnics que hagin d'intervenir en les dotacions destinades a la recerca científica aplica- edificis existents. •

Jornades sobre construcció i desenvolupament sostenible Il·lustrar els diferents moments de l'evolució dels pobles i ciutats de les comarques gironines i donar a conèixer totes les referències cartogràfiques que hi ha a l'abast per a aprofundir en la matèria és l'objectiu de l'exposició Atlas II. Ciutats de Girona que, des del dia 16 de novembre es pot visitar a la sala d'exposicions del Col·legi. La mostra és un ampli recull de la cartografia històrica realitzada eníre els segles XVil i XX la qual s'inclou al voluminós llibre homònim que acaben d'editar el Col·legi d'Arquitectes 7 de Catalunya i la Diputació de Girona. • •

Q INFORMATIU CoraeU d t Rcctedé: Anton C Cartes Cariava. Joar, Gíy i Rarrw C O J A : Cartes Canafta f

J RAptf*; Jww Grat o*.

ISSN: 11SÍ-MK. * * * * * BfT-Ptf*vm Josap TmatMu. 155 08CC9 BvaknTtt 410*556 Fu OC3875 EDETk: C«U«9 tfApvMMoa I l·iqm• T t i d B l B P s aeoei e « * ™ . T# xe c ge fn.

4MM34 O M W P I t*V.Í 08SO0W: Tü, « 6 261! fmj* tJmjm* i T n d>rc3m 6.0C«ltovai. Tel 8726799.

B fcOI» J0M M M .

CO

La primavera vinení se celebraran les primeres Jornades sobre Construcció i Desenvolupament Sostenible.

Aquestes jornades, impulsades des del Col·legi d'Aparelladors de Barcelona, pretenen esdevenir un fòrum de debat i reflexió sobre la relació del sector de la construcció amb la protecció del medi ambient. El temari provisional de les jornades inclou debats sobre temes com ara els materials verds, les energies renovables, l'eficiència energètica, els sorolls, les responsabilitats dels agents implicats i 0 la gestió dels residus. • •

La represa del sector continua a Europa La majoria d'economies europees es troba en el seu segon exercici de recuperació econòmica, tret del Regne Uní! que va iniciar l'expansió una mica abans que la resta de països. La confirmació de la millora econòmica general i els pronòstics que es mantindrà durant e! 1996 proptcten recuperadons en el sector de la construcció, encara que això es mostri amb diversos graus d'intensitat, segons els països.

L'INFORMATIU publica un estudi de conjuntura elaborat per respeoafota en economia Carme TriHa. •

13 a 15

PUBLIBEPORTATGE

La protecció del formigó aluminós I na empresa nacioInal especialitzada I en reparacions i que | fabrica i munta reforços especials a mida per a forjats de fusta, i especialitzada també en resoldre situacions de biguetes de ciment aluminós, ha desenvolupat amb el suport d'una important indústria química, una solució per a la protecció de les armadures interiors de les biguetes de formigó, especialment les de ciment aluminós que encara es troben en bon estat i que no necessiten una intervenció, tot i que existeix el risc de què es degradin les seves armadures per efectes d'agressions externes.

solució per al tractament del formigó, la seva carbonatació i el seu envelliment i està especialment indicat per al tractament de biguetes de ciment aluminós.

Penetra i impregna procurant la màxima protecció de les armadures interiors

d'olis bàsics essencials i tipus aromàtics de baix pes molecular, que són capaços de catalitzar els hidròfugs i antioxidants cap a l'interior del formigó. És estable en les seves propietats, incorruptible i inert. No conté agents nocius ni es degrada, actua

Efectivament, quan emprenem una diagnosi d'un edifici, podem distingir les biguetes que per la seva poca resistència o corrosió d'armadures han de ser substituïdes en la seva funció activa. El dubte apareix, però, en el moment en què decidim si les que es troben en estat acceptable i no es reparen, en \quest deteriorament es pat evitar aplicant el prepara: MP-40.32 degradar-se amb el temps necessitaran una intervenció contra l'oxidació per vapor entre -5°C i + 55°C. És un futura. d'aigua i agents atmosfèrics. preparat que en ordenar-se La seva formulació amb més molecularment i passar a El producte anomenat de 60 compostos, comporta cristal·lí, allibera de forma MIP-40 32 representa una principalment, una barreja gradual, en el transcurs del

temps, els compostos que de manera contínua asseguren la seva penetració permanent, prop d'on s'aplica i roman al llarg dels anys, aconseguint així una impregnació eficaç i definitiva.

Assaigs efectuats en laboratoris oficials emparen la penetració en el formigó, i també la protecció de les seves armadures interiors, essent la primera, segons la porositat, per la qual cosa és especialment recomanable per a ciments aluminosos. velocitat de penetració

porositat %

El preparat no restitueix les resislències originals del formigó, ni recupera les armadures interiors prèviament oxidades o deteriorades, per la qual cosa ha de ienir-se en compte que la resistència del forjat no s'augmenta de cap manera. El que si s'aconsegueix és protegir a partir de l'estat en què es troba el material.

COINTBCS Ingenios Técnicos Mas, S.A. Uarruecos, 93 - 08020 Barcelona Tel. (93) 308 83 85 - Fax (93) 307 90 41

CONGRES

DADIGSA

L'empresa pública Adigsa acaba de commemorar el seu desè aniversari amb el congrés "El cas dels sostres'. Durant tres dies, uns 700 especialistes van analitzar els problemes dels sostres fets amb bigueta de formigó. Entre les conclusions del congrés, destaca la crida a un augment de la recerca científica pel que fa als materials.

700 especialistes analitzen els problemes dels sostres L'empresa pública Adigsa anuncia el seu segon congrés sobre rehabilitació per a la tardor de 1997 Is recursos dedicats a la recerca científica aplicada als matèria Is de construcció haurà d'incrementar-se per conèixer més bé ei seu comporI lament en el temps.

L'evolució dels coneixements comportarà aviat, per aftra banda, un alt grau d'expertesa que hauran d'assumir els tècnics que hagin d'intervenir en edificis existents. Així es va posar de manifest durant Tacte de cloenda del congrés El cas dels sostres: experiències i perspectives, que es va celebrar del 9 a E'l 1 d'octubre a Barcelona organitzat per Adigsa. L'empresa pública catalana va voler commemorar d'aquesta manera els 10 anys de gestió del patrimoni públic d'habitatges. Quasi 700 congressistes van debatre durant tres dies el centenar de ponències i comunicacions presentades en les àrees científica, tècnica i de gestió.

Les aportacions al congrés han constata! un elevat nivell de maduresa en el tema el qual contrasta amb els neguits que va provocar ara fa cinc anys l'esclat del problema dels sostres construïts amb ciment aluminós. Així, el debat científic va reflectir un major acostament a la identificació dels processos que produeixen problemes en els sostres i a l'acotamerrt de la seva magnitud real.

Els especialistes es van mostrar gratament sorpresos per l'oportunitat d'exposar l'avanç de la recerca i debatre els diversos punts de vista conjuntament amb els tècnics que hauran d'aplicar-la.

qüestionar aspectes de disseny, de càlcul i d'execució que poden derivar en problemes en el futur, i es va debatre la forma de prevenir-los. En el camp de la gestió es va evidenciar la necessitat de trobar sistemes més operatius de treball que vagin acompanyats d'una normativa quelcom més favorable que la que hi ha actualment en vigor.

Noves eines a l'abast Els tècnics van constatar la gran quantitat de noves eines posades al seu abast, tant en el camp de l'anàlisi i avaluació dels problemes com en els processos de la seva modeiit2ació i càlcul i també en el camp de la reparació. Aquest fet els obligarà a una major anàlisi ae les opcions i a una superior capacttat crítica. Ei debat va constatar la incidència oe la qualitat de! obra i de! manteniment en l'aparició oe prooiemes i en la dj^ada íina! dels edrfias. El congres va analitzar també la construcció nova. es van

Un congrés de tècnics, científics i gestors El congrés B cas dels sostres, ha reunit els científics i els gestors amb una gran part dels tècnics de la construcció que treballen en el camp de la reparació i ia conservació d'edificis d'habitatges. Advocats, aparelladors, arquitectes, enginyers, químics, constructors, administradors de finques, comunitats de propietans i tècnics municipals, entre d'attres, han posat en comú les seves experiències professionals i l'estat de les seves investigacions El congrés Ei cas dels sostres ha reunit prop de 700 participants entre comunicadors i assistents, dels quals més d'una tercera part eren aparelladors i arquitectes tècnics. •

El secretari general del departament de Benestar Sòcia!, Felip Puig, va afirmar, en l'acte de cloenda, que el congrés ha representat 'una fita que ha servit per posar al dia i en comú l'estat en què es troben els coneixements actuals relacionats amb la intervenció en els edificis existents". Puig va destacar la necessitat de desenvolupar el més aviat possible la legislació relacionada amb !a conservació del parc d'habitatge.

El comitè de programa del congrés prepara ara la redacció de les conctustons definitives. Adigsa ha iniciat amb l'organització d'aquest congrés una línia de debat i ja ha anunciat ia celebració cf un segon congrés sobre renabífctabó per a la tardor de 1997. • CARLES CARTANÀ

N F O K M A T I U

CONGS£S D'ADIG

El congrés dels sostres, punt i seguit a cinc anys que, amb l'esfondrament d'un edifici del Turó de la Peira. es va posar un punt i | apart en ia dinàmica soil i tècnica sobre lesI tat dels edificis del nostre país. El congrés El cas dels sostres ha marcat un punt i seguit dins d'aquesta dinàmica i, al mateix temps, ha estat un parèntesi per a! debat sobre les accions que han dut a terme les administracions, les institucions i els particulars. Els resultats d'aquesta experiència no són fàcilment quantificables t recullen molts punts de vista complementaris: usuaris, propietaris, promotors, constructors, tècnics, científics, fabricants de materials, administradors de finques, administracions públiques, i molts altres. A més, restabliment de tres àmbits de treball paral·lels (gestió, tècnica i ciència) ha enriquit molt el coneixement i les visions, sovint ignorades o contraposades, dels diferents agents implicats.

A grans trets, podem dir que hi ha hagut una bona entesa, tant a cadascun dels grans àmbits de treball com pei que fa la seva interrelació. Malgrat que els aspectes presentats van ser molt variats i alguns punts de vista divergents, gairebé tothom estava d'acord en els trets fonamentals. Tant és així, que bona part dels aspectes rellevants que es presen-

ten tot seguit, i que es podnen extreure com a conclusions del congrés, resulten difícilment atribuïbles a un àmbit de treball diferenciat, ja que la majoria han estat tractats, amb distintes visions, en tots tres grups.

Inspecció i diagnosi d'estructures Els temes en els quals realment s'ha constatat la intensa tasca realitzada fins avui han estat la inspecció, diagnosi i valoració estructural. Al mateix temps, s'han detectat algunes de les mancances amb què ens trobem a l'hora de fer un estudi fiable d'un edifici, ja sigui per la via de l'estimació qualitativa de la solidesa o per la quantitativa de la valoració de la seguretat estructural. Tot i que es van presentar propostes de metodologies de diagnosi, es va considerar que les proves per determinar els paràmetres requerits no són encara prou fiables.

No obstant, s'ha avançat molt en la determinació de la resistència amb microprovetes i en el coneixement del comportament previsible amb proves de càrrega ràpides. Es va replantejar el tema de ta hídròlisi alcalina, la qual cosa va comportar un punt més d'incertesa en aspectes de durabilitat. També es va posar sobre la taula el mal comportament d'alguns sostres ceràmics i el gran desconeixement que se'n té.

Es pot treure una conclusió clara: els experts més importants del país són, encara avui, incapaços de determinar com es comporta un edifici i quines són les causes d'aquest comportament.

Quan estudiem un edifici, hem de fer servir la nostra intuïció i expertesa per establir un equilibri entre la prudència excessiva i la temeritat. Una altra qüestió (i tampoc no ha quedat clara) és la nostra responsabilitat. Malgrat tot, la valoració resulta força positiva, ja que hem vist com s'està avançant en la simplificació i fiabilítat dels mètodes d'assaig.

Fins i tot, s'han suggerit fórmules alternatives, basades en proves dinàmiques i models matemàtics, que poden tenir un gran paper en el futur.

Pel que fa la reparació, han estat

poques les propostes que aporten novetats a fes solucions aparegudes durant aquests darrers anys. Un aspecte en què sí que s'ha obert un debat interessant ha estat la solució constructiva dels sostres nous. amb una contraposició de les opcions lleugeres i de les pesants.

Sembla que la mala experiència que i tenim sobre aquest tema ens aconsellaria anar cap a uns sostres més senzills, fàcilment adaptables i substituïbles. La posició contrària es basa, tan sols, a millorar la durabilitat de les peces de formigó amb recobriments i proteccions més grans. El debat tot just s'ha iniciat i caldrà seguir-lo amb atenció. • XAVIER CASANOVAS Servei Rehabilitació

El tema estrella, la necessitat de preveure el manteniment

L'Administració pública, la gran absent del debat

Et tema estrella, com a opció de futur i que més cops s'ha anomenat durant el congrés, ha estat el manteniment. Usuaris, científics i tècnics creuen que és la millor solució per a tots els problemes. Més concretament, s'ha plantejat la necessitat de preveure'l en la fase de projecte. S'ha entrat a parlar sobre conceptes de mantenibilitat, durabilitat i vida útil, que algú els haurà de parametritzar.

Sembla dar que científics i tècnics, amb el suport de l'Administració, hem de treballar en aquest camp. El marc legal i la seva incidència sobre les responsabilitats dels tècnics, els drets dels usuaris, la promoció de la rehabilitació, la normalització del manteniment dels edificis i d'altres ha estat repetidament citat i criticat des de diferents àmbits, per reclamar que es modifiquin i s'adaptin a una realitat punyent X. C. •

La gran absent del congrés ha estat l'Administració pública. Després de totes les reflexions tècniques, científiques i de gestió calia un debat polític, calia una presa de postura de fes diferents administracions (especialment la central) per donar resposta a les necessitats que s'han plantejat. Són molts els aspectes que es poden resoldre amb la Uei de l'Edificació, però encara s'ha d'aprovar. Hi ha molts camps d'investigació que no es poden deixar per demà, però no hi ha diners per finançar-los. La UPC, per la seva banda, ha pres un paper molt actiu en l'àmbit de la recerca aplicada, i eis tècnics estan fent un gran esforç i assumeixen forts compromisos. És per això, que cal el suport necessari que permeti diagnosticar amb ftabílitat i intervenir on cal i com realment cal.

Aquest és el gran repte. X. C. •

CONGRES

D'AOIGSA

La imperiosa necessitat de recuperar el manteniment

Q

al manteniment.

En la normalització del manteniment i en la introducció de la figura del tècnic de capçalera dels edificis, la Cèdula de l'Edifici és una aposta esperançadora i pot ser una eina eficaç en la recuperació del manteniment, si es posa en marxa, com està previst, d'aquí uns mesos. Un altre aspecte positiu que s'ha vist en els debats és la sensibilització dels tècnics, pel que fa la incorporació de! manteniment en la fase de projecte dels edificis nous. Paraules com ara: mantenibilitat, accessibilitat, registrabilitat o visibilitat comencen a fer reflexionar sobre el disHan estat molts els factors que han seny dels edificis i, possiblement, en els portat a aquesta situació. L'evolució so- propers anys assistirem a canvis imporcioeconòmica, els avenços tècnics i l'ex- tants amb la concepció d'edificis més cés de confiança en els nous materials fàcils de mantenir i conservar. de la construcció ens han conduït a la El concepte de components o edificis cultura de la casa eterna i han provocat de baix manteniment, com també la posuna pèrdua de responsabilitat individual sibilitat de programar les operacions a davant el manteniment. També, lleis com mig i llarg termini, estan molt lligats a la ara la Llei de la propietat horitzontal o recerca en durabilitat dels materials i en l'antiga LAU han estat un entrebanc per vida útil de l'edifici. Ara per ara, encara arlar del primer congrés d'Adigsa £/cas de/s sostres ens porta forçosament a parlar de manteniment. En el decurs de les jornades s'ha presentat repetidament el paper vital del manteniment dels edificis en tota la seva dimensió legal, tècnica, científica, econòmica i social. També s'ha evidenciat que ïaluminosi constitueix el punt de referència essencial per entendre el manteniment com una assignatura pendent i de recuperació urgent.

són poques i poc precises les dades que fan referència a aquests paràmetres o als costos d'exploíació del manteniment. És per això, que els assistents al congrés van reclamar un esforç d'investigació més gran en el camp del manteniment. Amb aquesta mateixa orientació, van sorgir propostes adreçades a considerar la incidència positiva que un bon manteniment dels edificis pot tenir sobre el medi ambient.

grau de desinformació en què es troba l'usuari va comportar que el Congrés insistís molt sobre la necessitat de promoure campanyes informatives i de sensibilització. En aquest sentit, la campanya La Casa en Forma, que des de 1993 porta a terme el Col·legi d'Aparelladors, és en aquests moments un dels pocs instruments a l'abast de l'usuari per informar-lo sobre el manteniment i la seva utilitat. • ENRIC CASANOVAS Servei Rehabilitació

Malgrat la sensibilització social creixent pel que fa a aquesta matèria, el

ÜCOINTECS IngeníOS Té<nÍ(OS M a s , S.A.

Marruecos, 93 • 08020 Barcelona

APLICACIÓ

DEL NOU PRODUCTE DE PROTECCIÓ D'ARMADURES PER

CONSTRUCCIÓ DE

DE TOT T I P U S PER A A L U M I N O S I .

E S P E C I A L S " A LA MIDA DEL T È C N I C " AMB

DE FORMIGÓ,

BIGUETES D EC I M E N T A L U M I N Ó S M I P -

REFORÇOS ESTRUCTURALS PERFILS

Tel. (93) 308 83 85 - Fax (93) 307 90 41

LA M À X I M A R E S I S T È N C I A

I ADAPTATS A L S T I P U S I FORMES D E L SOSTRE, I MÍNIMA PÈRDUA

D'ALÇADA.

I C O L · L O C A C I Ó D E P E R F I L D ES U B S T I T U C I Ó F U N C I O N A L

FORJATS A M B B I G U E R I E S D E F U S T A , M I X T E S , A L U M I N Ó S , C E R À M I C S ,

I DE REFORÇ

METÀL·LICS, ETC.

SISTEMES AMB DIT N Ú M . 276.

CARACTERÍSTIQUES

PRINCIPALS:

S I S T E M E S D'ANCORATGE SENSE TACS N I CARGOLS. S O L U C I O N S INNOVADORES PER REFORÇ DE FORJATS. POSTTESATS DELS PERFILS COL·LOCATS AMB TRANSFERÈNCIA DE CÀRREGA, CONTROLADA DES DEL FORJAT VELL A L'ELEMENT N O U .

N f O •

PUNTS

IA

OE

VISTA

FUMA

L'entorn, factor desconegut i infravalorat StMaAJcoCa

es intervencions a sostres en mal estat, ja stgui per a la seva rehabilitació o únicament per a la seva reparació, situa el professió1 nal de la construcció davant d'escenaris de treball amb característiques molt diferenciades que afectaran notablement l'entom del procés constructiu, i incidiran en aspectes tan importants com són la seguretat en e! treball, els rendiments professionals i. naturalment, la qualitat final de l'obra realitzada.

La realització d'obres de reforç, substitució o simple arranjament parcial o total de sostres ha de basar-se, en molts casos, en previsions en què no s'han pogut tenir en compte aspectes que, pel fet que no són detectables a priori atès l'estat de l'edifici o perquè com diu el refrany "sortiria més car el farciment que el gall", no reflecteixen la totalitat dels treballs. D'altra banda, la propietat de l'immoble o de l'edifici o els organismes en funció d'apoderats de la propietat, volen saber l'import d'un cost tancat per tal de poder planificar correctament el posterior finançament de i'obra, la sol·licitud d'ajuts, els acords que ha de prendre la junta de veïns, etc.

Si cada cop més es defineixen amb més exactitud les característiques tècniques que han de complir els sostres reparats, per què no es defineixen les condicions reals d'execució? Tothom sap la incidència que en una obra de LA

"Fóra bo establir unes pautes que acostessin els previsions dei projecte a la realitat de i'execució" reforma, rehabilitació o restauració d'un edifici té ta manipulació dels materials de construcció. Gran part de les reparacions d'aquest tipus realitzades a casa nostra es produeixen a l'interior del nucli

P R E M S A ,

Salut laboral El Parlament de l'Estat ha donat llum verda a la Llei de Salut Laboral, en el país de la Unió Europea que probablement té la taxa més alta de sinistralitat. La Llei tracta sobretot d'evitar els accidents més que d'incrementar les multes per no prevenir-los. Una llei absolutament imprescindible. No obstant això, persisteixen alguns dubtes sobre la seva eficàcia, especialment entre les petites empreses, aquelles en les quals la presència sindical és molt escassa o nul·la i on la prevenció davant dels riscos és menor. Atenent a la taxa de sinistralitat, sembla necessari incrementar les sancions, tal com s'ha fet. Però cal assegurar-se que les que s'imposin de ferm es cobrin. Quelcom complicat amb els actuals mitjans d'inspecció de què consta l'Administració. Més que sancionar, doncs, és necessari formar, educar i recalcar que treballar amb seguretat augmenta l'eficàcia i la competitivitat de les empreses, rebaixa els costos de la Seguretat Social i, per sobre de tot, preserva e! dret dels ciutadans a la salut i la vida. • Editorial EL PAÍS, 23 d'octubre del 1995

antic de poblacions o es realitzen en edificis que es mantenen habitats, total o parcialment, mentre s'hi treballa.

Factors tals com l'estretor dels carrers d'aquests nuclis antics, horaris de càrrega i descàrrega d'aquests barris, l'existència de zones de vianants, la manca d'espai per emmagatzemar, etc, fan que el cost d'un material a peu d'obra primer, i situat ala planta després, pugui ser tan variat com ho són els factors que incideixen en el seu camí. Això que sabem prou bé, i que de tan elemental i conegut em dol esmentar-ho aquí, a l'hora de la veritat no és té en compte, amb e! conseqüent divorci entre el que es diu que s'ha de fer i el que realment es fa. Aquesta mancança de correspondència comporta que en solucions tècniques similars no s'aptiquin els mateixos escandalls dels bancs de dades amb independència de la seva utilització en entorns tan diferents com poden ser un bloc aïllat d'habitatges o

un edifici enlre mitgeres dins d'un nucfi antic.

Sense entrar en valoracions sobre la idoneïtat de la solució constructiva emprada en cada cas, creiem que fóra bo per parí dels organismes corporatius implicats en el procés constructiu que s'establís una llista de recomanacions que, a ia manera dels llibres d'estil, fixés unes pautes mínimes a seguir les quals permetessin acostar les previsions del projecte a la realitat de l'execució, i es creés un codi que identifiqués en forma unívoca el que realment existeix darrera del text definitori de partida, amb la conseqüent millora de costos, rendiments, previsions de temps, d'execució...

La creació, per part de les organitzacions implicades en el procés constructiu, d'una reduïda, modesta, no retribuïda i pencaire comissió d'individus pràctics en el projecte i desenvolupament d'aquest tipus d'obres podria donar com a fruit una eina de treball que, utilitzada per aquells que ho desitgin, permeti millorar les actuacions i ampliar les bases de treball en punts on la manca de claredat porta a interpretacions divergents amb el conseqüent perjudici per al bon fi de l'obra, objectiu últim de les nostres actuacions. •

ALBERT LÓPEZ IBORRA Aparellador. Vocal de la Junta de Govern del Col·legi

L' E N Q U E S T A

La nova Llei de contractes canviarà l'exercici de la professió?

MAUA DEL UtME FONT Col. 3304. fanelHi No crec que aquest sigui el problema. El que provocarà és més alur. Les empreses no contractaran més, els professionals liberals ho tindran més difícil i les societats de professionals encara no han arrelat prou. •

JOSEP MJUUA ECU C«l. 1190. lamll·la La nova llei l'únic que farà és ordenar una mica el sector, que prou ho necessita. Potser també afavorirà la creació de societats professionals, una forma de treballar que ja funciona des de fa temps i amb èxit a Europa. •

JOSÉ MANUEL LEÓN Ui. 7105. kKdoui La veritat és que no en tinc prou informació. Per les referències que tinc, crec que en un principi provocarà més dificultats per treballar que no pas beneficis. A la llarga pot ser beneficiosa si ordena una mica el sector. •

MANUEL GÓMEZ Cal. S351. Snl tm U lib«

Encara és massa d'hora per dir si provocarà canvis en la forma d'exercir la professió. Pel que a mi respecta, no crec que ho faci, ja que treballo mig com a professional assalariat, mig com a professional liberal. •

L3 consulta es va fer el 19 o'octwre al Seneï fflnicrmació úel Col-leg. a Barcelona. Els pictessmals es /an escotin aleaiowrrefí

FORMATIU

^

^

B

^

B

_

P

6

^—^^^-^^^^—i

EL

NOTICIARI

El proper dia 16 de novembre s'inaugura al Col·legi d'Aparelladors, l'exposició Atlas II. Ciutats de Girona, un recull de cartografia històrica realitzada entre els segles XVII i XX de diferents ciutats de les comarques gironines. La mostra és una selecció del material del llibre homònim, editat per la Diputació de Girona

Recorregut històric per l'urbanisme gironí El Col·legi inaugura l'exposició "Atlas II. Ciutats de Girona" basada en un llibre homònim editat pel COAC I castell de Sani Ferran | a Figueres, la Ciutadella de Roses, la badia I de Cadaqués, el recinte emmurallat de Puigcerdà, Hostalric, CamproI don i Palamós, entre altres; eis eixamples de Sani Feliu, Oíot i tantes altres ciutats, són segurament tes estrelles d'aquest recull cartogràfic, però no menys interessants esdevenen les representacions de Castellfollit, els aixecaments planimètrícs de principi de segle a Banyoles, Caldes de Malavella, Besalú i Palafrugell. Aquest recull ha estat possible gràcies al treball de 10 anys de buidatge de diferents arxius i biblioteques d'arreu del món, treball que es plasma en el llibre Atlas II. Ciutats de Girona, coeditat pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) i ia Diputació de Girona.

La recerca per a l'elaboració del llibre i de l'exposició va incloure la consulta a més de 70 fons documentals d'aquí i de fora (com ara a París, Washington, Londres, Viena, Barcelona, Madrid o Simancas), tasca que va donar el resultat previsible: un cabal d'informació tan valuós com voluminós concretat en 3.000 plànols referits a pobles i ciutats de la província de Girona. Aquesta informació planimètrica va ser fitxada, reproduïda i arxivada. Del seu estudi, finalment, en va sortir una àmplia monografia i una exposició.

ciutats que han tingut una importància militar o estratègica destacable com Figueres. Roses, Palamós o Puigcerdà.

El segon, el forma la documentació de ciutats o pobles que no han generat tanta cartografia, precisamenl per la menor importància estratègica i militar que han tingut en el decurs de la seva història.

En aquest apartat s'hi representen poblacions com ara Uoret de Mar, Banyoles, Palafrugell, Tossa de Mar o Castellfollit de la Roca.

Evolució del territori La mostra Atlas II. Ciutats de Girona és, doncs, una introducció a aquesta voluminosa obra documentat. El que pretén, més aviat és il·lustrar diferents moments de l'evolució de pobles i ciutats i donar a conèixer totes les referències cartogràfiques que hi ha a I abast per a aprofundir en la matèria. No són només els plànols o mapes: son ies ciutats i pobles qje s'hi dibuixen, iuroanisme. I arquitectura, la geografia, ta història.

L'exposició té dos grans apartats. El primer, recull la cartografia de les poblacions de tes quals s'han trobat molts píanois. La majoia són pobies i

1"'-

,

, ,

Una època clau en el desenvolupament urbanístic Un article (fAnlonio Bonet Correa sobre les fortaleses de l'Art Empordà (Roses i Figueres) i un altre de Laurent Coudoy de LJUe (de flnstmjt d'Urbanisme de Pans) sobre ei desmantellaríem dels sistemes defensius urbans a Espanya donen les claus, a l'inici del llibre Atlas II. Ciutats de Girona, del principal període que abasta lexposicio. caracteritzat per [a importància de ies construccions militars que van marcar de forma directísstma l'urbanisme de molts pobles i ciutats i que n'expliquen l'evoiució posterior. •

Els dos apariats ja citats constitueixen el cos central de l'exposició. Si es vol aprofundir en el coneixement cartogràfic de les comarques gironines, cal adreçar-se ai capítol tercer del llibre, que esdevé un immillorable catàleg amb les fitxes de tots els plànols disponibles als arxius de la demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, més de 700 fitxes, i que no han pogut entrar a la selecció definitiva del u*xe Atlas II. Outats óe Gtrona. •

ANNEUIEKEVANDEPAS I

M f

O

•

EL

NOTICIARI

La Llei de 11% per al foment de l'art continua sense aplicació efectiva

Primeres jornades sobre construcció i desenvolupament sostenible Primera crida de comunicacions

'Artitectures1 vol que l'Administració desfreni la normativa L'acíiviíat de la construcció comporta un seguit d'aspectes negatius

Q

a necessita! d'establir un procés de diàleg entre les administracions públiques i la resta d'estaments implicats que desfreni l'aplicació efectiva de la Uei de l'1% per al foment de la creativitat artística en les obres, aprovada el 1985, va ser la principal conclusió amb la qual va finalitzar la taula rodona sobre aquesta llei celebrada el passat dimarts 17 d'octubre. El debat, celebrat dins el cicle Artiteclures que organitzen el Col·legi i et Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, és el primer sobre aquest tema que es duu a terme a l'Estat espanyol.

El debat, que va comptar amb la presència, entre d'altres, de l'escultor Jaume Plensa, el poeta visual Joan Brossa, el director de projectes i obres de l'Ajuntament de Barcelona, Ignasi de Lecea, el director general de Metro3, Josep Blanchart, o l'arquitecte tècnic Joan Ardèvol, va exigir el desenvolupament d'aquesta llei i l'aplicació de sistemes que evitin que la gestió d'aquest percentatge obeeixi a criteris personals i no pas professionals. Tots els participants en el debat van coincidir a afirmar les enormes reticències que encara exis-

teixen sobre aquesta llei.

Ignasi de Lecea, director de projectes i obres de l'Ajuntament de Barcelona, va afirmar, per exemple, que "de la mateixa manera que els carrers no són carreteres, la ciutat no és un museu".

Lecea defensava, amb aquest argument, que Barcelona no dediqués l'1% del pressupost de les seves obres a la promoció artística. Aquesta reticència a l'aplicació de la llei és comuna a la resta d'administracions. Un canvi en aquesta tendència podria ser l'anunci que el Ministeri d'Obres Públiques estudia la creació d'una comissió per estudiar l'aplicació d'aquesta llei pel que fa a l'1% del seu pressupost.

El Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, per la seva banda, estudia, segons va anunciar Annemieke van de Pas, coordinadora de Cultura, la possibilitat de posar en marxa el marc teòric de cinc o sis projectes d'intervenció en el districte de Ciutat Vella. L'actuació del Col·legi es concretaria en els nous espais urbans que es crearan amb la fase de reforma del barri actualment en marxa per part de l'Ajuntament de Barcelona. •

pel que fa ai medi ambient, que fins ara no s'han tingut en compte.

Així, la conferència de Rio de 1992, va establir, a escala mundial, les bases de comportament global envers l'equilibrí econòmic i mediambiental amb la potenciació del concepte de desenvolupament sostenible. Les primeres Jornades sobre construcció i desenvolupament sostenible, impulsades des del Col·legi d'Aparelladors de Barcelona i que tindran lloc a Barcelona durant la primavera de 1996, neixen amb la voluntat d'esdevenir un fòrum de debat í de reflexió sobre la relació del sector de la construcció amb el medi ambient. Es tractaran temes com "els materials verds", les energies renovables, l'eficiència energètica, els sorolls, les responsabilitats dels agents implicats i la problemàtica de la gestió dels residus i el seu reciclatge.

S'ha previst la participació d'especialistes nacionals i europeus en medi ambient, que mostraran la realitat actuaí i les possibilitats futures en aquest camp. Per enriquir el debat, totes les persones i institucions interessades a participar-hi poden presentar propostes a la Comissió de les Jornades. Servei Rehabilitació. 3a planta. Telèfon: 414 33 11.

INSTITUCIONS

El conseller d'Obres Públiques rep la Junta de Govern del Col·legi Bernat Ochoa es va entrevistar amb Artur Mas

L'economia catalana puja un 3,5% gràcies a l'impuls de la construcció El ritme de creixement del PIB de Calalunya ha tingut, durant els vuit primers mesos de l'any, una taxa d'expansió del 3,5%, evolució que s'explica pel dinamisme del sector de la construcció, segons un informe de la Cambra de Comerç. El mateix estudi indica que la construcció ha crescut un 3,5% en ei període gener-agost gràcies, especialment, a la bona marxa de l'edífícacíó d'habitatges. •

Q

a Junta de Govern del Col·legi d'Aparelladors, que presideix Bernat Ochoa, va visitar, el passat dia 4 d'octubre, al nou conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas. La necessitat d'introduir el concepte de qualitat en la totalitat del procés constructiu, l'augment de la pràctica de la diagnosi en la intervenció en edificis i la prevenció de la sínistralïtat van ser alguns dels temes tractats en el decurs de ia reunió. Ochoa va demanar al conseller, a més, un aprofundiment efectiu de la Uei de l'Habitatge, amb la implantació del Uïbre i la Cèdula de l'Edifici, l'assegurança del propietari i la garantia del promotor. Una de les queixes exposades pel president de !a

junta de govern del Col·legi va ser ia burocràtica aplicació del decret sobre control de qualitat. Finalment, Ochoa i Mas van parlar de continuar la col·laboració actual pel que fa a ía promoció del manteniment, centrat especialment en la campanya La Casa en Forma i que ara continua amb la posada en marxa del Test Manteniment •

L ' I N F O R M A T I U

El Col·legi inaugura l'exposició 'L'envà, tradició i noves alternatives La delegació del Vaüès Occidental del Col·legi va inaugurar l'exposició i les sessions L'envà, tradició i noves alternatives el 20 d'octubre en un acte presidit pel primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Terrassa. Josep Aran. qui va destacar que aquesta iniciativa 'coincideix plenament amb l'objectiu de posar Terrassa a! capdavant de ia recerca per a la míliora de ia qualitat de vida deis ciutadans". •

EL

N O T I C I A R I

DEMANDES

DEL

DE

C O L · L E G I

TREBALL

Constructora especialitzada

Empresa especialitzada

en rehabilitació

en rehabilitació

TÈCNIC COMERCIAL

APARELLADOR PEHA TREBALL DE TARDES

El Servei de recerca activa de treball, un servei dels joves entre els més joves

Els col·legiats que

Inscripcions des de

busquen treball en

1990

passa del 6,11% de

per promocions

una empresa, tant si

les promocions 90-93,

treballen com si no ho

al 19,49% de les del

fan, es poden inscriu-

94-95. Cal dir, però,

re al Servei de recer-

que ha crescut molt

ca activa de treball.

durant

el

mes

En aquests darrers

d'octubre a causa de

cinc anys, han utilit-

la incorporació recent

zat aquest servei un

dels nous titulats, els

^••^^1990-»

quals encara no han

27,7% del col·lectiu.

més el servei

madament dos terços dels nous titulats acudeixen al Servei du-

En els darrers cinc

rant el primer any

anys, han utilitzat el

d'exercici (un 62%

Servei per buscar tre-

dels col·legiats de les

ball, un 53,1%de tot el

promocions 90-95}.

col·lectiu femení, i n'han trobat prop d'un

Més de la meitat dels qui s'hi han inscrit són

últims dos anys. s'aprecia un

44. Percentualment, s'han col-

col·legiats de menys de 35

increment del treball com a libe-

locat per mitjà de les ofertes

anys.

terç

ral a dedicació parcial, però amb

de treball del Col·legi més

d'aquests joves han trobat

un horari que depèn d'una em-

dones que no pas homes,

feina en les ofertes rebudes

presa o estudi. Les valoracions

probablement perquè l'efec-

al Col·legi. Es col·loquen,

immobiliàries comencen a re-

tivitat del servei és sensible-

principalment, en construc-

presentar una sortida professio-

ment més alta entre els

tores i estudis d'arquitectura

nal important per als joves (6%

col·legiats de menys edat, i

o enginyeria, en tasques

de les promocions 90-93, se-

les dones es concentren en

que es desenvolupen, so-

gons les dades del servei, i és

aquest segment del col·lectiu.

bretot, en obra i amb con-

probable que n'hi hagin més).

tractes laborals a jornada completa. Tot i això, en els

L'atur del col-letiu (segons dades del Servei) és d'un 3,36% i

Ascensió Gàlvez Cap del Servei de Promoció i Mercat de Treball

ANUNCIS S'ofereix

Equip d'aparelladors AJUDANT D'EQUIP TÈCNIC

• Convé que tingu expenènoa en tasoues similars entre2i5anys.

• Edat entre 25130 anys, • Idioma, català.

• imprescrútte vehicle propi perquè cal drà fer algun viatge per les comarques de Barcelona.

Jornada oficial. Contracte laboral.

Sou: 3.000.000.- brus/any rnés íetes i benzina.

Ret.: 5.366

estarà Fix a peu ouna obra 'nportam a Bartetona.peralao£S»tècr*a>adrrwstratva.

• B perH ideal correspon a una persona de recer* titulació.

•Corrvéqia&r^capactattforganitzaod i que sigui i n bon usuari o"intormàtica I Cad rofmafca).

Jornada completa. Durada de Fobra. mírwn ta p m & a fase de IS mesos.

Contractetfarreodamenlde serveis.

Sou a convenir.

Bel: SJS7

MIM E m p r e s a líder e n el s e c t o r d ' a s s i s t è n c i a a la llar INSPECTORS 0 E CONTROL DE QUALITAT El perft correspon a una persona jove. dnàmica i autònoma. • Ca! que bngui expenènoa d'l aïanysencnntroi-valoraoó de petites reparacions. • Edat, de 23 a 35anys • Idioma català. •Impresàndtte veracte propi. Oedcado esporàdica: 3-5 rv setmana. Sou a convenff.

Interessats telefonar al 325 9511, («jous i divendres, de 16 a 17 h) o enviar currículum a: Av. Roma. 2-4 3a. 08014 de Barcelona Ret.: S.368

INFORMACIÓ DEMANDIS DETUBAU Servei de Promoció i Mercat de Treball Pilar Cecília, 3a planla De dilluns o divendres, de 9 a 14.30 hores Dimarts i dijous també, de 16a 19 hores 4143311

_ ,

Fa*: 414 33 68

"

I N F O t M A C I Ó : Elisenda Pucurull, 4a planta

S'ofereix

S'ofereix

Es ven

ESTUDIANT PENDENT

ESTUDIANT

ESTUDI DE DELINEACIÓ

DESPATX BEN SITUAT

DE PROJECTE

D ARQUITECTURA TÈCNICA

S'ofereix DELINEANT DE

U

CONSTRUCCIÓ AUTÒNOH S'oferen estudi per a treballs de deli-

Soler»* estudiant d arquitectura tècnica pendeni del proiecte (<nal de carrera.

Apona: • 200 hores d'AutocatJ v 12 • informàtica a nrvel! d'usuari • Vetide prop>

pendeni de djes assignatures dült/m any i de! treball final de carrera, per treballar en otana tècnica o Bé a peu tfobra. Està interessat a adquirir expenènca i mes coneixements • Té nacions (fAotocad. carnet de conduir, coneixements d'anotes i mortes ganes d'aprendre i de treballar1

neació, aixecaments i estat actual.

• Expertencia. Qualitat i economia

Àiei Telèfon

Raül Sincttez Telèfon- 44117 97

Coniacíe Telèfon; 41616 39

637 14 69

Ret.; 5.365

integral d'edificis

Les dones utilitzen

els més joves: aproxi-

per a l a gestió Iftcnico-admjnstafca de l'empresa. • Es valorarà experiència. (No és impresandWe) • No importa fedal Pos&tBat tfincorporaòó com a soci de f empresa, pet a tomar equp amb un engüyeri un aparelador. Ideal pera apareladors arnbtí&maons <vi^mi^ funcionari, •Seraloíaltres). Interessats contactar amb et iefetat 4185968 (de 20 a 24 hores}.

Empresa de rehabilitació

TÈCNIC PER ACONTROL 1 SEGUIMENT D'OBRES

Inscrits amb experiència en obra

més hi recorren són

un

• kTpresòndfte vehicle propi.

Contracte laboral terrporal. Sou segons cometí més incentius. fíefj5J64

trobat íeina.

Les persones que

Gairebé

perarelaaonar-se amb els dents perla) de fer els pressupostos.

• No Gtí experièroa. però es Vcdorarà• La formació arwà a càrrec de rerujresa.

• Edat al voltant dels 25 anys.

• tdoma. català i bon nivel de Francès i

Arquitecte tecntc ven despatx entresol situat al carrer Balmes (PI. Moi.ru).

Característiques • 65m-* • Calelacc>6 • Lluminós • tranquil • Bona escala, amo conserge • Preu 14 800 000 de pessetes Contacte Telèfon- 200 33 48

que aporta: • Experiència • Detaeaoú amb Autocad v. 12 • OisponMrtat a la comarca d«l Bages

Jordi Sola Telèfon. 837 0619

S'ofereix

Es comparteix

Es realitzen

Es comparteix

S'ofereix

TOPÒGRAF

DESPATX

PERSPECTIVES

DESPATX PROFESSIONAL

SERVEI DE RECEPCIÓ

peritrebalttoe mes<rramenis. auecamenb.nplenenuciO de projectes, rep t v ^ ^ i d'ob'es i cutmoons

S"otereo Oespatx per a compartir, st j a : a ravnguda Uan> de Deu de Uomserr a: deBaiceloni

£& tan perspectives mdfluàí& per orD" naoor en Oianc i neore o cotor i RENDEH.

S oteítJ oespau per a compartir amb «raotecie Jt^msia.

• EtcalMDMiwign»

• S'fent • un p r w n x * assequO* • Egupat a r t ) contenidor, t v < loto-

DE TRUCADES

• S ofert» i * preu econo^ode lo^jer • Equpai Ü » iMa de mnom covtoaat.MielDn.fai.eK

S~ufcrea un i t n « acurat de fecepúO de ncadM. I v i conetpondenoa p«r

an

• Ourtat; rapúea

J Coeu Teteton. ïfiS « 04

Contacte Teletor. 246 50 85

Oaa* TeMion

2I3B2 36

Conaoe TeMon. 4X9971

TeMbn

43625»

ACTIVITATS

cursos mercat de treball

Curs de finances per a empreses immobiliàries i constructores

La fiscalitat del sector de la construcció i la promoció immobiliària i Nocions bàsiques de dret fiscal • Impost sobre la renda de les persones físiques i impost sobre el patrimoni • Impost sobre societats • Impost sobre el valor afegit • Impost sobre transmissions patrimonials, actes jurídics documetals i operacions societàries s La fiscalitat municipal (impostos locals) • Impost sobre successions i donacions • visió de conjunt amb exemples complets

Curs d'habilitats directives

Gestió eficaç del temps La formació humanística o el desenvolupament personal és un altre vessant formatiu d'importància creixent. La capacitat de treball en equip, l'organització del temps, el fet de saber-se comunicar, l'habilitat per a la negociació, són aptituds cada dia més valorades per les empreses. Per això, dins del programa de formació en gestió, s'han previst una sèrie de cursos, com és el de Gestió eficaç del temps.

Programa 1• 2* 3• 4• 51

Les decisions financeres

Programa

£1 curs lé un caràcter pràctic i pretén homogeneïtzar i completar ets coneixements parcials i dispersos que generalment es disposen en els temes fiscals.

Organitza Servei de Promoció i Mercat Coordinació: Montserrat Casanovas. Catedràtica d'economia financera Professor: Valentí Pich Rosell- Economista Durada: Del 15 d'abril al 13 de maig, dilluns i dimecres de 18.30 a 21 h, a la Sala de Conte rències Matrícula: Fins al 29 de març.

Col·legiats i estudiants: 35.000,No col·legiats: 50.000.- Consulteu facilitats de pagament al Servei d'Inlormació. Pàrquing inclòs.

Descobrir quina és la nostra missió, rols i fites Establir prioritats Més enllà de la gestió del temps Identificar els nostres problemes en la gestió del temps Millorar l'efectivitat personal

Organitza Servei de Promoció i Mercat de Treball i DIRECTA (Consultoria per al Desenvolupament de les Organitzacions. Grup Assedem) Professor: Joan Plans Soci-director de Directa Dies: 13 i 20 de novembre Els dilluns de 18a21 hores Lloc: Sala d'Actes Matrícula: 10.000,- col.legiats 15.000,- no col·legiats Servei d'Informació.

Motivats per l'interès manifesta! pels assistents en les primeres edicions del curs sobre l'estudi de la viabilitat de les inversions immobiliàries, s'ha organitzat aquest curs per olenr als participants els coneixements i les eines bàsiques per dur a terme l'anàlisi de viabilitat d'un projecte immobilian amb èxit. També per a facilitar la presa de decisions d'inversió i l'elecció de la font de finançamen! adient en el cas de decisions d'inversió ja preses anteriorment.

Organitza Servei de Promoció i Mercat Professora Montserrat Casanovas.

Catedràtica d'economia financera Durada Del 8 de gener al 28 de febrer Diliunsí dimecres de 18.30 a21h lloc Sala de Conferències Matrícula Fins al 15 de desembre Al final del curs s'entregarà certificat d'assistència Col·legiats i estudiants: 70.000,No col·legiats: 100.000,£s poden consultar facilitats de pagament al Servei d'Informació Pàrquing inclòs.

Programa • Les decisions d'inversió i de finançament a través dei temps • La viabilitat d'un projecte immobiliari • Anàlisi de la rendibilitat dels projectes d'inversió (I) • Anàlisi de la rendibilitat dels projectes d'inversió (II) • Anàlisi del cost de capital dels projectes de finançament • Anàlisi de la rendibilitat dels projectes agregais (d'inversiófinançamenl) • Efectes de la inflació sobre les decions financeres • Efectes del risc sobre les decisions financeres

cursos rehabilitació

El manteniment d'edificis Dimecres, 29 de novembre, de 9 a 18.30 hores • Presentació: Francesc Ventura i Bernat Ochoa. •Definicions i conceptes bàsics. Xavier Casanovas. • Mantenibilitat i concepció dels edificis com a paràmetres de partida. Ramon Graus. • Situació actual a l'àmbit europeu. XavierCasanovas. • £1 Facility Managercom a gestor d'edificis. Joan Miró. • Sistemes d'afrontar el manteniment Rafael Cercós. • Organització dels treballs d'inspecció. Enes i precaucions. Jordi Ueal. • El marc legal, administratiu, financer i fiscal. Joan Gay.

L'objectiu fonamental del cursés refermar l'especialització dels tècnics en l'àmbit del manteniment. Amb aquesta finalitat, es presentaran els conceptes bàsics que avui regeixen els criteris de manteniment a Europa. També es parlarà de la situació actual i de les diferents maneres d'afrontar el manteniment, i de la visió que les administracions públiques en tenen. Es posarà a l'abast de tots els participants el Test Manteniment, eina informàtica concebuda per a la preparació de tots aquests treballs de manteniment. La pràctica d'utilització del Test Manteniment, es farà un dia addicional a concretar.

Organitza Servei Rehabilitació Col·labora: Direcció General d'Arquitectura < Habitatge i Centre de Cooperació per a la Rehabïtaòó d'Habitatges (CTH)

Dijous, 30 de novembre, de 9.30 a 17.30 nores • El Llibre i la Cèdula de l'Edifici, incidència en ei manteniment Gustau Roca. • El Test Manteniment. B tècnic de capçalera de l'edifici. Xavier Casanovas. • Funcionament del Test Manteniment i operativa d'uiStzaaó. Rafael Cercós. • Documents i resultats que ei Test Manteniment permet obtenir. Ramon Graus. • Utilització dei Test Manteniment Equip informat*;.

Entrada de dades, impressió. Ramon GrausiPereCasademont

Uoc Sala d'Actes Preu Inscripcions Servei d'Informació

N

F O R M

A

T

10

ACTIVITATS

cursos informàtica

Pròxims cursos d'informàtica • Microsoft-Project Adreçat als ínteressais a controlar, planificar i administrar els projectes. De! 29 de novembre al 20 de desembre, dilluns i dimecres de 19a21 hores • Windows'95 Del 12 al 21 de desembre, dimarts i dijous de 19 a 21 hores • Minícursd'Excel Dimarts 14 i dimecres 15 de novembre, de 9a 13 hores • Introducció a la informàtica Del 14 de novembre al 19 de desembre, dimarts i dijous de 16.20 a 19 hores

• Administrador d'arxius Per a aprendre a tenir organitzada la informació en el disc dur i a utilitzar tot el potencial de l'administrador d'arxius Dilluns. 13 de novembre. de 9 a 13 hores •Administrador d'arxius Dilluns 13 i dimecres 15 de novembrerdei7a19hores • Administrador d'arxius Del 30 de novembre al 5 de desembre, dimarts i dijous, de 19 a 21 hores Informació i inscripcions: Servei d'Informació, planta baixa

El president del Col·legi convoca

Assemblea col·legial de mutualistes de Premaat per a preparar l'Assemblea general de Previsió Mútua Dia: Hora: Lloc:

dijous, 23 de novembre 18.30 hores en primera convocatòria 19.00 hores eh segona convocatòria Sala d'Actes, primera planta

Informació: Secretaria del Col·legi, quarta planta

sessions tècniques

Atlas II. Ciutats de Girona Recull de cartografia històrica de ciutats gironines

Presentació, conferència i col·loqui

Nova llei de contractes de les administracions públiques Organitza

L'Informaiiu

Participa

• Amparo Lasa, advocada, cap dels Serveis Generals de l'Àrea de Règim Interior d'Hisenda i Planificació de la Diputació de Barcelona • Xavier Bardají, arquitecte tècnic, secretari de la Junta de Govern del Col·legi • Àngel Estruga. arquitecte tècnic Dimarts, 14 de novembre, ales 19h Sala d'Actes del Col·legi

Inauguració: dimarts, 16 de novembre, a les 19.30 h.

Dia Uoc

Oberta fins al 14 de desembre, a la Sala d'Exposicions

Entrada lliure prèvia inscripció al ServeitfInformació

Exposició i sessions tècniques

L'envà: tradició i noves alternatives La Delegació del Vallès Occidental ha inaugura! l'exposició titulada. L'envà: tradició i noves alternatives, que estarà oberta, fins al 24 de novembre.

Horari: de 9 a 131 de 17 a 20 h de dilluns a divendres, dissabtes, de 1 0 a i 4 i 0 e 18 a 21 h Sessions tècniques • Dimecres 15 de novembre • Presentació de les solucions de les empreses expositores - Dimecres. 22 de novembre •Taula rodona, a càrrec oe Jaume Avellaneda, Gustau Roca Joan Camps t Jordi Bachs Les sessions tindran loc a les 19ÍI

La Casa en Forma Exposen itinerant onjamtzads pel Setv» RehaMiaao «nada Per temrfeCasa en Fornia.

• F r e al 22 de novembre: Seu del Cons* Comarcal del Garai. a VH

La nova normativa sobre l'Impost de societats L'Assessoria Professional organitza una conferència que tractarà sobre la Nova normativa de l'Impost de societats.

• Tindrà lloc a la Sala de Conferències, el dijous 30 de novembre, de 19 a 21 hores.

Anirà a càrrec de José Aniomo Bernàldez. advocat i assessor fiscal.

L'entrada és Hiure. però cal inscripció prèvia.

Informació i inscripcions: Servei d'Informació. Planta baixa.

Sopar del col·legiat, a Terrassa

lanova i ü Getnj. Fins al 12. estarà alrecraefraldelesFrKOeWarowi • Del 25 de novembre ai 9 de desembre, a f AjtfKsment de la població de Sant Hilari Sacalm.

M o r m a c n : Servei Reha&liBao

La Delegació del Vallès Occidental organitza, com cada any, el tradicional sopar del col·legial.

Enguany se celebrarà el divendres 24 be novembre.

Resta per contirmar l'hora i el Ikx de ta ceiebracio.

Per a més informació, consulteu a la Oetegacn deJ VaAés Occxtental.

Sant Francesc, 18 de Terrassa.

Telèfon: 780 11 10. •

Cursos Instal·lacions de climatització en edificis La UPC organitza un curs d'especialització en Instal·lacions de climatització en edificis, que tindrà lloc a l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona, de! 27 de novembre al 19 de gener.

Informació: EUPB. M. Carme. Tel. 401 63 02, de 9 a 14 h, i Neus, tel. 401 62 90, dimarts i dijous, de 16 a 18 h. •

Rehabilitació de ta pell de l'edifici L'Escola de Formació Permanent del Col·legi d'Arquitectes, organitza el curs Rehabilitació de la pell de l'edifici, que tindrà lloc al mateix Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, els dies 20, 21 i 22 de novembre.

Informació: COAC (Isabel Roig). Tel. 30150 00. •

Jornades tècniques Reforç d'estructures de formigó armat INTEMAC, organitza les jornades Reforçament d'estructures de formigó armat en edificació, que tindran lloc a Barcelona, els dies 16 i 19 de gener.

Informació: INTEMAC. Tel. 91/310 51 58. •

Exposicions Elements del patrimoni industrial El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, organitza l'exposició 75 Elements del patrimoni industrial de Catalunya, que es podrà veure, al Museu Molí paperer de Capellades, fins al 26 de novembre.

Horari: Laborables de 10 a 14 h, dissabtes i festius de 12 a 14 hores.

Informació: Museu de ta Ciència i de la Tècnica.

Telèfon: 780 05 71. •

Retard en ta recepció de L Informatiu

Nou horari de la Delegació del Boges-Berguedà La Detegacto del Bages-Bergueda oonra. a partir dat mes de novembre, ets dimarts i dijous, de 9.30 a 13.30 hores i de cttunsadqous.de 18 a 20 hores.

Bs 4vendres. la Detegaoo

N F O K M A T

En els controls que L'Informatiu fa periòdicament sobre la seva recepció s'ha constatat un important retard en el repartiment de correus durant el mes d'octubre. Aquest retard ha afectat igualment a les trameses d'altres comunicacions als col·legiats. El Col·legi ha iniciat gestions davant la Breraó Genera* de Correus per tal de corregr les anòmales at mes aviat p o » Ue. L*Wonra6u demana ds* culpes a lots eh lectors per les mdettes ocasionades

GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciarse en aquesta secció. BIT PUBLICIDAD Marta Meca Teieton: 410 4$ 55

ESTRUCTURO

GEOTÈCNIA ü ^

D1SFNO Y CALCI l.O DK KNTRl'CTLRVS

€ €CO!NV€ST

GESTtQ i SERVEIS TECNIC5 GEOLÒGICS Morters senv: r e t r a t i ió.

Rehabilitació S N * J 3 9 Q8C20SAflCELOíA •fe. 276 26 B6Fa* 278 2711

- SONOSGS GEOLÒGICS - CÀLCUL 1 ESTUDI GEOTECN1C - PROJECTES MEDtAMBIEMTALS Serveis • preus competitius Mrafe'i 7. er^twoí la. - 06003 Bvcetcia

T

3JÍ36

PBEFABRICATS

•

?-:•: '.K-JIMCEMI

PAVIMENTS 1 ASKAI.T. TFRRV:S M. R t S l N t S I PINTI HKS KSPK I \ l S

ÜCRMSsa — EXTRAFORT_ '

3 »

l·

0*026 BarcaMnj - T * *

FUSTEHIA j j

FLUIDS S C0B71SUS SMIUA11

G

HORMIPRESA

Industrial Química Parrot,*.

SERVEIS ( 9

TANQUES DE BRUC Per separar un habilalgc o tancar un j a r d í , tenim l'oferia més amplia, tant en

SERVEIS PER A L PROJECTE Portes • DU-620 • Contraplacats 1 tota dasse de fustes per l'ebenisteria i decoració Gavà: Tsl. 638 22 40 -Fai 638 22 45 Manresa: Tel. 873 32 62 -Fa* 873 70 12

AÏLLANTS f |

INFORMÀTICA I

mides, com en qualitats.

Sí/mftihrii'titits

ifrx ilc l'J?4

LLUtfl·L TOOU LAS SaUCIOWS EN USLU1ENT0 E LUHNAC10N NARBli.

INDUBRUC PYPF »P£C, tiOENERGS ï í S X n V " £

SX. TeL SI» 00 23 • fsn 674 .IB 71 Apdo. Com

^ r ^ - A r . ^

-

•'

CATALUNYA

0801BBARCELONA

HUMICONTROL S/L

LA

TÈCNICA TBABER 0 ELECTROOSUOSIS-FORE515 PER A

ORATORI DEL

ALLES

HUMITATS DE CAPIL LABITAT

PERFILES LIGEROS. S.A.

iaDora t o n

ESTRUCTURES METÀL·LIQUES LLEUGERES PER A COBERTES

Generalitat qualitat

MORTER PER ASSECATGE DE SOTERRANIS 240

- 08013

51 91 -

JF

a pelconiroide

de i edifica ció

i els seus

maienal C/ JOSEP CARNER, 27- TEL. B79 33 91 TEL. l FJU 87 4 45 17 - 0 8 400 GRANOLLERS

Barcelona

F a * ( 9 3 j 4 3 6 72 85

KAT'RCE

ACREDITAT per la

de Cataluny

"^^"1 Bernadí

BSQT S.L

IHPERUEABILiZACIONES ESPECULES CON RES1NAS DE POUUHETANO UONOCOUPONENTE5 EXPANSJVAS PARA JUNTAS DE HORUIGOH. PANTAUAS. ETCROtG CURVADO DE P Í S f l l i S , S A

TeL {93) 423 80 44 F A X 4 2 6 06 71 06O11 BARCELONA

O Torres y Arnal. 3 Teià. 3 i a 32 7 7 - 4 1 2 14 40 06001 BARCELONA

• F ^ ^ .

FJX:

207 71 7>

M o b i l i a r i d * o f i c i n e J»

CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS GEOTÈCNIA Eines i serveis per a l'enginyeria del sòl

FUSTERIA Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

FLUIDS Aixetes, bombes, tubs.canalons

ESTRUCTURES Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bastes. Matèries primeres

AÏLLANTS Aïllaments, impermeabilització i recobriments

INFORMÀTICA Informàtica aplicada a la construcció

PREFABRICATS Prefabricació i construcció industnalitzada

REVESTIMENTS Paviments i revestiments

SERVEIS Serveis aplicats a la construcció

EL R E P O R T A T G E I N FORMÍ D E CONJUNTURA

Construcció a Europa, la millora continua La majoria d'economies europees es troba, enguany, en el seu segon exercici de recuperació econòmica, amb l'excepciódel Regne Unit que va Iniciar Petapa expansiva una mica abans que la resta de països. La confirmació de la millora econòmica general i els pronòstics sobre el fet

: a recuperació del sector de la cons| tracció a Europa, però, encara ha de | superar alguns esculls. En el terreny ! la demanda privada, el manteniI mení de nivells elevats d'atur i l'encanment dels preus en els mercats | immobiliaris, poden provocar que la recuperació sigui més suau del que seria desitjable.

També en el terreny de la demanda pública es pot frenar aquesta recuperació, en la mesura en què l'objectiu comú a tots els països és el control i la reducció del dèlicit públic. Una recomanació de la UE assenyala la necessitat que el control del dèficit no sigui un obstacle al creixement econòmic, és a d», que no es basi en retallades de la inversió en els projectes públics de construcció. La necessitat de superar aquesta contradicció es la que pona. en totes les taules de debat, la problemàtica del finançament dels projectes públics: finançament públic, privat o rrexi, finançament convencwnaf o amb imaginació de noves formules tíe coparticipació.

que es mantindrà durant l'any 1996 -tots els especialistes enprevisióeconòmicapreveuenuncreixementeconòmic positiu pera l'any vinent- propicien recuperacions en el sector de la construcció, encara que això es mostri amb diversos graus d'intensitat, segons els països.

EVOLUCIÓ DE LA CONSTRUCCIÓ A EUBOCONSTBUCT

Països grans Alemanya França Itàlia Espanya Regne Unit

Dinamarca Finlàndia Noruega

Països Baixos Bèigtc* Àustria

ssr

7,5

-0,3

3,0 \2 3,0

3,0 -4,0

4.0 3,0

3,5 1,5 4,0 ii 1.0 8.3

5,1 1,2 0,8 2,5 0.7

2,2 2,5 2,1 3,0 1,1

5.0 2.0 7,0 6,0

5.0 11 6.0 3,0

3.9 2,5 25 1.6 6,5

0.4 3.0 1.9 1,0 6,S 5,6

fl.B

Naturalment, que aquestes línees generals només mostren uns problemes de fons comuns, però cada grup de països o, fins i tot, cada país, es veu marcat per dinàmiques específiques bé siguin recents, bé de més llarg abast, que fan que les tendències gk>bais es vegin més acusades o més moderades. Concretament, com es veu en el quadre adjunt, entre ets països que podem anomenar "grans" (aquells cinc que representen el 80% de la construcció que es produeix a Europa), les tendències són força diferents: en ete casos d'Alemanya i ei Regne Unit. el 1994 hauria significat una crescuda important de fa construcció (7.5% 13%, respectivament) i enguany i l'any que ve. tot i mantenint-se les variacions anuals positives, aquestes seran d'ordre moít més moderat La causa d'això és clarament un afebliment del consum provocat al seu tom, pel reforçament de la pressió imposava, {Cal assenyalar que segons molts comentaristes, Tany 1994 hauria estat el pur» més afl de creixement de lacïua! cícfe econòmic, per al Regne Uní).

111 N F O B M A T I U

EL

REPORTATGE

INFORME O i CONJUNTURA • II En els casos de Franca i d'Itàlia, en canvi, l'any 1994 es va viure marcat pel signe de \a recessió, però eis augments r/inversió i la millora en el consum es traduiran en un inici de recuperació dels volums de construcció que, probablement, es mantindran i es reforçaran a mig termini. Dins de la mateixa perspectiva, caldria situar-hi l'evolució de la construcció a Espanya, marcada també pel signe de la recuperació, per bé que. en el nostre cas, el manteniment del signe positiu es veu fortament supeditat a tres elements clau: que els tipus d'interès a llarg termini es mantinguin controlats, que no s'iniciï un rellançament dels preus dels productes immobiliaris i que les taxes d'atur segueixin moderant-se.

Tendències cícliques Dins del context espanyol, Catalunya es mou seguint les mateixes tendències cícliques encara que amb retards en la recuperació o major intensitat en les onades. Així, el 1994, la construcció espanyola va mostrar un nivell superior al de 1993 (1,2%) mentre que Catalunya va enregistrar encara nivells més baixos que els de l'any anterior (-2,5%), en pessetes corrents. Les previsions per a 1995, assenyalen, però, una entrada ja en la recuperació no només per al conjunt de l'Estat, sinó també per a Catalunya. L'element determinant d'aquesta formulació optimista es troba en la construcció residencial, la qual, des de fa dos anys, enregistra augments importants en el nombre de projectes en marxa.

Entre els països nòrdics, també l'exercici actual i, probablement el 1996, significaran una entrada o una confirmació

3

de la fase creixent, després de ia torta baixada que van viure tots (per raons no coincidents: caiguda del petroli, a Noruega: dèficit comercial, a Dinamarca: caiguda de relacions comercials amb la URSS. a Finlàndia: o explosió del deute públic i caiguda del preu del paper, a Suècia), durant la segona meitat dels 80 i principis dels 90.

En el camp de la construcció, el país que ha viscut la caiguda més espectacular en la producció d'habitatges ha estat Suècia, en passar de produir 70.000 habitatges el 1990, a tan sols 12.000. el 1993 i 1994. El retorn a volums més elevats no ha de ser difícil si es recupera la demanda, i això permet pronosticar una fase de millora. Un element que pot contribuir a estabilitzar el sector de la construcció en aquests països és la importància que té en tots la despesa pública en manteniment d'infraestructures, pel fet que es tracta d'una despesa més regular que la que ve determinada per inversió en nous projectes, més supeditats a criteris polítics i a debats públics.

Finalment, els països de l'Europa Occidental que es poden conceptuar de "petits", s'han caracteritzat aquests darrers anys per unes economies amb nivells de prosperitat alts; per a alguns d'aquests, això és a causa de l'increment de la inversió i de la millora de les exportacions, afavorides per les tendències positives del seu país veí: Alemanya.

Amb tot, les diferències polítiques interiors i el paper divers que representen dins de la UE, marquen dinàmiques diferents en el sector de la construcció.

Concretament, els països amb més inversió pública són Holanda, amb pressupostos públics creixents, i Portugal i Irlanda, amb importants aportacions dels fons europeus. Àustria, en canvi, s'en-

fres anuals d'habitatges visats als col·legis d'aparelladors, han seguit una línia creixent, des dels 33.351, del 1991, als 35.967 del 1993, i als 42.339 del 1994. Les inlormacions sobre els primers sis mesos de 1995 augmenten aquest nivell, amb 26.054 unitats a iniLa construcció a Catalunya ciar que, si no es produeix una desitjaPel que la a Catalunya, les previsions ble moderació en el segon semestre són positives, especialment si es parteix conduiria a taxes que ratllaran les del coneixement del comportament dels 50.000. Aquesta forta dinàmica de l'acvisats de projectes de construcció d'ha- tivitat constructora residencial s'ha vist propiciada per diversos factors que van bitatges, els quals, des de mitjan 1993, confluir e! 1994 i que han mantingut un segueixen una corba creixent. Les xi-

Cooperativa d'Arquitectes

planta Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

EPSON

fronta a una reducció de la despesa pública, i a Suïssa continuarà minvant la producció d'habitatges, si bé les inversions en rehabilitació i manteniment seguiran una tònica creixent.

Bon Pastor 5 Tel.: 414.63.55

Jordi Capell

EPSON

IMPRESSORES

STYLUS PRO

NOVETAT!!

STYLUS 820

Format Din A4

Format A4 opció kit de color

P.V.P.: 129.900 P. OFERTA: 89.900

P.V.P.: 53.900 P. OFERTA: 37.900

STYLUS PRO XL

STYLUS 1000

Format superior Din A3

Din A4, A3, A2, 360 dpi, 300 cps, buf. 128 Kb.

P.V.P.: 239.900 P. OFERTA: 169.900

P.V.P.: 113.900 P, OFERTA: 79.900 I N F O R M A T

14

^ ^ — ^ ^ ^ ^ ^ — -

EL

REPORTATGE

INFORME

DE C O N J U N T U R A

signe experimentat a començament de 1995. amb retorn a l'increment, no pot ser considerat un element estimulador en aquest camp.

En segon lloc, cal tenir present que els preus s'han moderat des del 1990, i fins i tot han enregistrat baixades en termes nominals (aparició en el mercat de productes més ajustats). Aquest fenomen, tot i no arribar a l'extrem del Regne Unit, on els preus immobiliaris van enregistrar, en la recent fase de crisi, caigudes nominals espectaculars, per primera vegada en 40 anys, contribueix de manera decisiva a la recuperació de la demanda. Oualsevoi estratègia empresarial basada en un retorn als augments de preus corre el risc de topar amb problemes de comercialització, especialment en zones on ei volum de construcció comença a ser molt superior a les necessitats de la demanda.

estat d'expectatives optimista en el primer semestre de 1995, tot i que alguns ja han començat a canviar de signe.

Cal esmentar, en primer lloc, el comportament dels tipus d'interès, amb baixades fins a nivells per sota dels dos dígits des de mitjan 1993, cosa que va comportar un abaratiment automàtic de les operacions de finançament hipotecari per a la producció i. sobretot, per a l'adquisició d'tiabrtages. Encara no és clar quin serà el comportament dels tipus d'interès en un futur immediat, però en qualsevol cas és evident que el canvi de

Finalment, no es pot oblidar l'efecte benèfic que ha tingut el Pla de l'habitatge 1992-1995, en la dinàmica del sector constructiu: una mitjana d'entre 15.000 i 17.000 habitatges anuals construïts sota algun tipus de protecció pública ha suposat un retorn a les pautes de comportament deis anys 1984-1987, i equival al 40% del total de la construcció o, el que és el mateix, al 65% de la construcció adreçada a primera residència, També en aquest camp, resulta de gran importància determinar les pautes futures de comportament del sector públic, ja que el manteniment de la incertesa viscuda en els primers mesos de l'any pot significar seriosos problemes per a la determinació de nous projectes d'inversió per part dels privats. •

CARME TRILLA Economista

15

Construcció europea, més enllà de l'estudi Atkins

Q

a direcció general III de la Comissió Europea va organitzar, fa poc a Brussel·les, una jornada de treball que va aplegar els grans representants del sector de la construcció, que representa del 10 al 14% de! PIB de la UE. L'objectiu d'aquesta reunió va ser reflexionar sobre els camins a seguir que marca l'estudi Aíkins de prospectiva sobre ei futur a mig termini de la construcció a Europa.

La principal conclusió d'aquest debat va ser que l'harmonització s'ha d'adreçar cap a la qualitat, garantia del creixement del sector; atès que el sector és compost essencialment, d'artesans i de petites empreses, cal crear, doncs, un marc reglamentari que els protegeixi; la recerca i desenvolupament han de ser reforçats; la formació ha de ser encoratjada i la imatge de la professió, restaurada.

Finalment, la Comissió va fer seves algunes de les recomanacions de l'informe Atkins:

les professions de la construcció. t Augmentar l'ajuda al sector de la construcció dins el marc dels diversos programes comunitaris.

• Revisar el funcionament de les assegurances pel que fa a la responsabilitat civil en la construcció. f Continuar el treball pel que fa al desenvolupament de règims de responsabilitat compatibles.

• Augmentar l'ajuda aportada pel programa marc de recerca al sector de la construcció.

• Promoure la coordinació de la recerca comunitària dins el sector.

• Subministrar les estadístiques i les informacions més fiables i de millor qualitat.

• Promoure la creació d'organismes de representació a Europa.

• Garantir una bona representació de clients i consumidors. t Vetllar per l'aplicació de la legislació existent sobre seguretat laboral i sobre unes condicions de treball honestes, igualitàries i rigoroses.

• Utilitzar els fons estructurals per maximitzar l'impacte de les infraestructures.

• Realitzar estudis comparatius sobre les possibilitats de formació en les professions de la construcció.

• Controlar l'impacte de la legislació relativa als mercats públics sobre la qualitat en el treball.

• Mantenir les mesures i estudis que permetin augmentar la mobilitat, reconeixement mutu i equivalència entre formacions i competències dins

• Donar prioritat a l'estalvi energètic, al reciclatge de materials i a la millora de les normes sanitàries i ecològiques dels edificis.

• Accelerar la posada en marxa de la directiva sobre els productes de la construcció.

i-Bt

Pilar y Bloque " Labraclo Prefabricados de hormigón, S.A. P° Torras y Bages, 106 - 08030 BARCELONA Telefono: (93) 345 88 50 - Fax: (93) 346 17 13 Ezequiel Solana, 24 (Portal 2) 1°D - 28017 MADRID Telefono: (91) 407 61 33 - Fax: (91) 377 17 50