INF951115

FORMATIU

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA BonPastor.S 08021

BARCELONA

Tel. 4143311 -209 62 99 Fax4143434

Delegacions a Vic, Manresa. Gra

Barcelona itn Dulsa la recuperació del Raval, la seva cara més degradada El barrí del Raval, el cor oblidat de Barcelona, 0 afronta la que, sense cap mena de dubte, serà la ^ major transformació urbanística que s'hi haurà fet en tota la seva història. Revitalitzar un barri força degradat és l'objectiu que guia el pla especial de reforma interior (PERI) d'aquest barri. S'obriran noves

11 anys restaurant-se L'Hospital de Sani Pau de Barcelona viu moments de canvi. Mentre s'enllesteix el projecte de la construcció d'un nou i modern complex mèdic, el conjunt monumental que actualment acull la institució es restaura dia a dia. Des de la 11 anys, l'hospital eslà immers en un procés de restauració planificada, coordinat per l'aparellador Francesc Torrens, cap d'Obres de Patrimoni de l'Hospital. En els treballs hi participen, però, una àmplia sèrie de professionals de tots els àmbits que tenen un enemic comú: el degast 7 mediambiental que pateix ei monument. • •

0 INFORMATIU CODMB d> flatfKdò: Mai f&b.

Cari» CvtaU. Jorn Gay i Ffamn Puq. Coorthudà Cites Canari RedKPueuni. F o t t p À : J m G*ea De. Aterarjal. U p M h g * &-42389-1991 BSN: 113HB02. M U t OTPut*. àSai. Josep Tarradetas. 155- 08029 aattífcrsLTi 41045 55. Fat 4303975.

EDITA; Colfetf tfA[ntodcn i faqri«. Tet 209 82 99 .Fat 414 9434.OMMK H. Uaps, 6.0KOO Ve. Td 885 2G11. B

JUKTA KGOVBVt PrattM: BwnU Otftu. Sacntwi:

l#ttMflptMM A * LW0MM1L

, c yj

vies, s'enderrocaran edificacions obsoletes i se n'hi construiran de noves per allotjar-hi els actuals residents. Aquesta operació implica, en definitiva, l'afectació de 791 habitatges, la construcció de 600 de nous i la urbanització de jardins, places i nous vials amb un total de 41.030 metres quadrats, v

Una nova carrera amplia les sortides dels aparelladors Els arquitectes tècnics tenen una nova sortida acadèmica La UPC imparteix, des del passat octubre, les classes de la nova carrera universitària de segon cicle d'enginyer en organització industrial. La nova carrera té una càrrega lectiva mínima de 120 crèdits i dins la relació de matèries troncals destaquen les tecnologies industrials, els mètodes d'organització i el disseny, planificació, i gestió de sistemes productius. Per accedir-hi, els titulats en arquitectura tècnica han de cursar complements de formació que Q s'escolliran d'acord amb el currículum, v •

112 habitatges a Ciutat Vella: un aire nou al Raval L'INFORMATIU finalitza, amb l'obra analitzada en aquesta edició, el recorregut panoràmic sobre la promoció pública d'habitatges a Catalunya que va iniciar a Sabadell. En aquest cas, es tracta d'una actuació de renovació urbana al barrí del Raval de Barcelona, un dels més degradats de la ciutat. L'objectiu inicial d'aquesta sèrie de reportatges, oferir una panoràmica sobre aquest sector de la construcció, es tancarà amb un resum valoratiu sobre les cinc actuacions analitzades que L'INFORMATIU publicarà properament •

15 a 19

ASSEGURANCES LORENTE La festa d'aniversari del vostre fill

Les morositats a les comunitats de veïns

En la nostra societat, des de l'activitat més quotidiana fins a l'operació mercantil més complexa són fets susceptibles d'assegurar.

Aquestes deu vinyetes són alguns exemples de les moltes situacions que Corredoria Lorente ha anat resolent al llarg de més de trenta anys d'història.

Els danys que pugui fer el vostre gos

Una assegurança mèdica a mida

Una pèrdua de beneficis imprevisible

El futur dels vostres ben lligat

Les "responsabilitats" d'un pàrquing

Un viatge que no heu pogut realitzar

Des de l'any 1962, la Correduría de Seguros, C. Lorente, s.l. treballa oferint seiveis d'assessorament i gestió de contractes d'assegurances, amb la llibertat i lafiabilitat que els dóna poder proposar els productes de qualsevol companyia, ja sigui nacional iyJm estrangera.

A Corredoria Lorente ajudem a racionalitzar les despeses, assessorem sobre qualsevol dubte i gestionem les pòlisses que se'ns vulguin confiar. Per això disposem d'un gran equip de professionals, des d'un departament propi d'enginyeria per a la verificació de riscos a una assessoria jurídica pròpia.

No dubteu a demanar-nos-en informació.

Carrer de Rafael Casanova, 73, lr. 3a.

Apt. de Correus 47 08750 MOLINS DE REI • Barcelona Tel. (93) 668 28 41* • Fax (93) 668 62 07

Un munt de menjar fet malbé per falta de corrent

El risc d'unes mudances

.Xtini. Registre DO'S: J-J97 Concertades Assegurances de Responsabilitat Civil i Caució SÍROUS Art. 15 Llei 9/1992 de JO d'abril

:

LAIRANSfOUMAÜODiLRAVAl ,

Barcelona evoluciona dia a dia. Si la dècada dels 80 va viure la transformació del Poble Nou per donar pas a la Vila Olímpica, els anys 90 estan marcats per l'objectiu de recuperar el Raval, el cor oblidat de la ciutat. L'operació del Pla Central del Raval vol aturar la degradació del barri i obrir noves expectatives que revitalitzin el seu teixit urbà

Ara és el torn del Raval El Pla Central del Raval generarà un espai insòlit dins el teixit urbà preindustrial de Ciutat Vella 1 barrí del Raval de Bar| celona afronta, amb el Pla Central, una de les I operacions de transformació urbana més important de la seva hisf tòria que canviarà la fesomia del barri. L'instrument de planejament global que ha possibilitat, a una escala menor, el desenvolupament del Pla Central, és el pla especial de reforma interior (PERI), l'objectiu del qual és revitalitzar un teixit urbà profundament degradat mitjançant unes actuacions d'esponjament i substitució d'edificis que permetin reallotjar els actuals residents del barri. També pretén dotar-lo d'espais públics suficients per mitigar la pressió de les altes densitats de la zona. Aquesta estratègia del pla va estretament lligada a la mobilitat del barrí.

El PERI del Raval desenvolupa un circuit viari en forma d'H que correspon al carrer Nou de la Rambla, i a l'eix format per Riera Alta, Peu de la Creu i Pintor Fortuny. Com a enllaç entre aquests carrers i per dotar el barri de mobilitat vertical hi ha el projecte del Pla Central, que coincideix amb l'avinguda de les Drassanes. Aquesta H se superposa a la xarxa principal del circuit viari en Z format pels carrers del Carme, Hospital i Sant Pau, d'origen medieval, els quals estan limitats en els seus extrems pels mercats de la Boqueria i Sant Antoni.

Un espai singular Un cop superada l'emoció higienista que provoca la invasió de sol en el teixit on la secció dels vials era de 6 metres, cal reflexionar sobre la manera de dotar d'intensitat aquest episodi urbà Com serà el tractament, la qualitat d'aquest fragment tan significatiu i complex, la secció dels carrers o l'aparcament? No és casual que el concurs de la UIA/Unesco 1996 proposi com a tema de projecte l'ordenació de dues illes contogues en aquest sector.

El discutible resultat del nou edifici del carrer Sant Jeroni evidencia la dificultat de controlar les actuacions que han d'enriquir aquest espai. Més encara, fa dubtar del seu esperit final. El projecte del carrer Sant Oleguer, en el marge dret del Pla Central, és una actuació que convenç i ens ofereix pautes d'una possible intervenció, on la disposició dels blocs d'habitatge genera una concatenació amable d'espais urbans que sembla recuperar les propostes del GATCPAC per a Ciutat Vella.

de la zona a partir d'una recuperació gradual de certa qualitat urbana perduda, com és el cas del Raval Nord, perquè no la té, sinó que ha d'establir un ordre propi davant d'unes condicions d'entorn d'escàs interès.

La referència tipològica més propera es troba en el mateix concepte barceloní de "pla', és a dir, una definició ambigua de I espai urbà: el Pla del Palau o el Pla de la Boqueria. I per les seves dimensions, direcctonalitat i proporcions, podem comparar-lo, per exemple amb la rambla de Sant Francesc de Vilafranca , i també amb la romana Piazza Navona, de dimensions similars, on el suport d'aquest saló urbà es troba en la qualitat de l'arquitectura de contorn. •

El Pla Central del Raval L'operació del Pla Central consisteix en l'enderroc de cinc illes per tal de crear un buit en el teixit de grans dimensions: 18.000 m2 (300 metres de llarg per 60 d'ample). Aquesta operació implica l'afectació de 791 habitatges i la construcció de més de 600 per als afectats, a més a més de la urbanització dels jardins, places i nous vials amb un total de 41.030 metres quadrats.

L'espai urbà que es generarà és insòlit dins del teixit preindustrial del barri i desperta expectatives quant a la seva resolució final, ja que és una actuació forta, d'esponjament. Aquí no és possible pensar en una autorevaJorització

HORACIO ESPECHE N F O B M A T

LA TÜANSfORMACIO DtLRAVAL

Els plans especials de Ciutat Vella | I districte de Ciutat Vella conté àrees diferenciades que es corresponen aproximadament amb els límits dels plans especials elaborats per 1 l'Ajuntament de Barcelona enlre 1981 i 1985. L'estat del districte a l'inici dels plans era d'abandonament, en ple procés de degradació física i social. Els objectius dels plans eren mantenir l'ús residencial i millorar la qualitat urbana. S'actua amb voluntat de "reconstrucció de la ciutat construïda5 i s'estableix una relació dialèctica entre els plans globals i els plans de detall que ofereixen una proposta totalitzadora des d'actuacions selectives i que eviten una transformació indiscriminada. Els PERI de Ciutat Vella esdevenen l'eina fonamental per a la rehabilitació. Les seves característiques són: 1 . - La meticulositat en les variables del treball. L'estructura de la propietat, la classificació tipològica i les característiques sociològiques són la base de partida de cada projecte dels plans.

2.- L'altemativa viària, recolzant-se en la corona de circulació de les rondes, potencia la idea de recinte del nucli històric. L'accessibilitat rodada i per als vianants que segueixen els eixos històrics tenen una bona mobilitat en el sentit horitzontal per la qual cosa es creen nous vials de connectivitat vertical de secció indispensable per a l'accés al barrí i aparcament subterrani per als 3 . - L'esponjament creixent crea buits en el teixit, amb la demolició d'illes completes. Aquestes accions tenen per finalitat millorar la qualitat residencial i afirmen la voluntat de rehabilitació, ja que l'important és fer compatible els usos

VAlOUtIO ECONOMIU DEL PROCUAU MEDUMBIENTU DE CIUTAT VELLA

Pla Central Raval. Superfície: 41.030 m1.

Estimació econòmica: 3.855,535 M ptes.

Operació 1: Obertura nord. c/Carme-Hospftal-c/Peu de la Creu-O'en Roig.

343,862 M ptes.

Operació 2: Obertura sud. Avinguda de les Drassanes (segona fase) 340.723 H ptes Operació 3a: Obertura central. Jardins Pla central 2.565.950 M ptes Operació 3b: Obertura central. Jardins Robadors.

600 M ptes

centrals i representatius com a centre metropolità amb l'existència d'una residència digna.

Els programes d'actuació dels plans especials del Raval, del Sector Orienta! i de la Barceloneta, juntament amb un conjunt de propostes per al Barri Gòtic, es desenvolupen per mitjà de les Àrees de Rehabilitació Integrada (ARI) des de 1985 i es gestionen a través de la Comissió Gestora de la qual formen part la Generalitat, l'Ajuntament i els veïns.

Aquests programes s'executen per mitjà de Promoció Ciutat Vella S.A (Proctvesa), de majoria municipal.

Els sectors del districte de Ciutat Vella que abasten els plans presenten tantes dificultats que justifiquen que la iniciativa de la recuperació residencial provingui del sector públic. Gran part de les propostes tenen com a tema central l'habitatge, ja sigui de rehabilitació o bé de nova edificació com a recurs per a invertir el procés de degradació del barri. La rehabilitació privada és un com-

L ' I N F O R M A T I U

Un segle de transformacions La industrialització del primer terç del segle XIX va convertir Barcelona en una ciutat pròspera. Enderrocades les muralles, es van produir una sèrie d'operacions de reforma, modernització i eixample. La proposta de Cerdà amb relació a Ciutat Vella era reestructurar-la a partir d'unes obertures viàries. Només la Via Laietana va ser construïda.

L'expansió de Barcelona sentencia Ciutat Vella. La seva planificació actua en un sentit negatiu ja que la indefinició genera una progressiva degradació. En els anys 30, el GATCPAC proposa el sanejament de la zona. El PGM de 1976 busca diferenciar àrees, però conserva les afectacions que condicionen qualsevol tipus d'iniciativa particular per a la millora dels edificis. •

plement important en el procés de millora del sector, per la qual cosa es va crear el 1990 l'Oficina de Rehabilitació de Ciutat Vella.

Els PERI han suposat una gran millora a Ciutat Vella i disposem de diversos exemples positius, com és l'operació de la Universitat Pompeu Fabra, disseminada pel districte. Un dels encerts del PERI, però també de les seves limitacions, és que aprofita les afectacions previstes en el Pla General Metropolità tot concentrant les propostes de reforma sobre aquestes àrees. Com a incidència negativa ca! esmentar les operacions al port: Maremàgnum, World Trade Center, ja que són àrees pensades í dissenyades des d'una òptica purament comercial i entorpeixen i contaminen el passeig que definia, amb gran encert i a una escala més amable, el projecte de Manel de Solà Morales. •

HORACIO ESPECHE

EL

TEMA

: LA TRANSFORMACIÓ DEL RAVAL

Joan Albert Dalmau: "la rehabilitació del barri no fa fora la gent sense recursos" I metge Joan Albert Dal- has de fer: un poliesportiu, un carrer, mau és el coordinador etc. Són plans amb el consens del de Serveis del districte públic. El 70% dels objectius plantede Ciutat Vella des de fa jats el 1988 s'han complert. quatre anys. Dalmau viu - La inversió del procés de degraa la Barceloneta i, pel dació no genera, però, una expulsió seu despatx, hi han pas- de la gent amb pocs recursos? sat els problemes del districte i les recla-- No. L'expulsió s'havia produït macions dels veïns, i n'han sortir les abans que comencéssim a actuar. directrius que, des de fa uns anys, estan Per a revertir aquesta situació s'ha recuperant una de les zones més mal- de fixar població, per a fixar població meses, econòmicament i urbanística- s'ha d'invertir en espai públic i aconment, de la ciutat. seguir que el sector privat comenci a rehabilitar. Amb el - Com s'arriba als plans especials?

"Barcelona planteja la tema deis PERI to-- Amb l'arribada de necessitat de fer quem 3.000 habitatl'ajuntament democràges (al distncte n hi tic, la recuperació del política mediambiental ha52.000).AIagent

centre històric de la ciu- allà Otl es Concentra la afectada, se'ls ofereix habitatge altertat esdevé una prioritat, natiu a l'entom imateses les deficiències mediat. Només un estructurals i l'elevat 10%, prefereix el digrau de degradació fi™ ^™ sica i social que manifestava, i encara ner a anar-se'n a viure en un altre manifesta, el teixit urbà i socioeconòmic lloc. El problema és què fem amb els de la zona. Es va estudiar el planeja- veïns que no estan afectats? I amb ment per a saber què es el que s'havia els 49.000 habitatges que no entren de fer. Hi havia molt discurs teòric, pen- en els plans especials? Per això s'ha sat des dels despatxos, que està molt creat l'Oficina de Rehabilitació de bé, però mancava la confrontació amb la Ciutat Vella. En aquest moment hi ha realitat. Teníem els PERI de Ciutat Ve- 12 zones d'actuació preferent, que lla, però necessitàvem un instrument subvenciona fins a un 30%, les obres que contingués aquests plans. D'aques- de rehabilitació. ta voluntat d'assumir els problemes d'una - Com s'ha aconseguit de la UE manera integral neix l'ARI. l'ajut dels Fons de Cohesió?

- Barcelona és la primera ciutat - Quins avantatges té l'ARI? - L'ARI és una eina bàsica de fun- europea que ha aconseguit de la UE cionament, gestió i concertació. L'avan- ajuts dels Fons de Cohesió destinats tatge és que aconsegueixes asseure a a la millora del medi ambient, per a la la mateixa taula, les diferents adminis- rehabilitació d'un barri. Sempre s'hatracions que hi han d'actuar i les asso- via identificat la defensa del medi ciacions de veins. L'estratègia va ser ambient amb actuacions com ara la conjuminar un gran esforç d'inversió de repoblació forestal i, en canvi, Barcecapital en un termini relativament curt de lona planteja, per primera vegada, el

gent, que és a les ciutats"

S U B M I N I S T R A M E N T DE B I G U E S MIXTES I ESTRUCTURES

ESPECIALS METÀL·LIQUES

MUNTATGE EN OBRA CONSULTAR OFICINA TÈCNICA

INFORMACIÓ: T E L . 431

35 OO • FAX: 332 34 86

SANTS. 3O7-3O9 O8O28 BARCELÓ

I

temps, 10 anys. Com a motor del programa d'inversions es va crear Procivesa, que és un empresa mixta, amb un 5 1 % del capital municipal, que va dinamitzar les inversions, directes i indirectes.

- Ha de ser molt complex el treball de coordinació...

- Al contrari, la coordinació és relativament fàcil perquè saps què s'ha de fer en els pròxims quatre anys. Tens la complexitat de fer-ho però, saps què

L ' I N F O R M A T I U

fet que és necessari fer política de medi ambient allà on es concentra la gent, que és a les ciutats.

- Quan estarà acabat el Pla Central del Raval?

- Després de rebre 3.500 milions per part de la UE i de la previsible pròrroga de la subvenció, podrà estar acabat abans de mitjan 1997. • HORACIO ESPECHE

_ ^ ^ _ ^ _ ^ _ _

PUNTS

DE

VISTA

Incentius per al manteniment, l'experiència del CTR a primera conclusió, i la més evident, del congrés El cas dels sostres ha estat reconèixer que tenim un parc envellit i poc conservat.

I Aquesta asseveració no és cap novetat. Tampoc ho és que el parc (i pensem sobretot en el que es va construir els anys 50/70) és reparable en termes generals. La novetat, en tot cas, recau en el seguit de treballs que s'estan elaborant des de diversos sectors per establir el grau i el cost de les intervencions necessàries, sota un paràmetre que també sembla comú: cal situar el parc d'habitatges en un punt de partida o ''situació zero" que permeti, com en el cas del parc de nova construcció, evitar tota situació de risc mitjançant un manteniment planificat i eficaç.

El Centre Tècnic i de Cooperació per a la Rehabilitació d'Habitatges (CTR} fa tres anys que traballa amb el segment del parc que presenta més problemes de seguretat. Hem pogut constatar la relació directa entre falta de manteniment i patologies estructurals: en un 70% dels casos, les lesions diagnosticades s'haurien pogut evitar si s'hagués fet un manteniment constant i efectiu. És clar que aquesta falta de manteniment no ha tingut sempre les mateixes conseqüències i que hi ha altres factors responsables de la gravetat i l'extensió de les lesions en sostres. En una majoria de casos ha estat suficient procedir a reforços puntuals (36%) o parcials (46%)

denegar la cèdula atesa la gravetat de les lesions. La resta d'edificis han estat qualificats, un 19% amb una cèdula de 5 anys (deficiències lleus que poden comprometre la seguretat) i el 14% restant amb una cèdula de 2 anys (cal diagnosi per establir l'abast de les deficiències). t La majoria de comunitats o propietaris han fet inversions en els seus edificis, pràcticament sempre corregint problemes detectats.

• Hi ha una consciència dels problemes que coincideix a grans trets amb l'opinió dels tècnics que han dictaminat els edificis. No obstant això, les previsions de les comunitats sovint prioritzen la reparació o millora vinculada als elements de confort i imatge. No es tenen en compte, per íalta d'informació, les prioritats que haurien d'estar d'acord amb la durabilitat i laseguretat de l'edifici, sense oblidar el confort i la imatge.

"Cal situar ei parc d'habitatges en una 'situació zero' que permeti un manteniment eficaç" i no ha calgut arribar a reforços totals. Si analitzem els pressupostos d'aquests projectes, podem arribar a desglossarlos en una part variable (depenent de la necessitat de reforç i que oscil·la entre

miliars de més de 10 anys d'un document que acrediti l'estat de seguretat d'acord amb els paràmetres d'avaluació consignats en un dictamen tècnic normalitzat. Avancem els resultats del projecte pilot que s'està duent a terme sobre una mostra representativa d'edificis: • Un 66% dels edificis presenta un estat de conservació correcte o deficiències lleus que no atempten contra la seva seguretat (cèdula de 10 anys) i només en un 0,6% dels casos ha calgut

Ens trobem, doncs, davant d'una tradició de manteniment correctiu, que ha estat insuficient en un 34% dels casos i d'una quasi inexistència de manteniment preventiu. Aquest balanç provisional apunta que cal treballar simultàniament en dues direccions: d'una banda assegurar el manteniment correctiu amb * la implantació de la cèdula de l'edifici i potenciant els ajuts públics a la rehabilitació, d'una altra introduint gradualment el concepte de manteniment preventiu amb campanyes de difusió i d'estímul. • GUSTAU ROCA JORDI Director del CTR

L'ENQUESTA

La invasió dels contenidors La invasió dels contenidors d'escombraries va començar amb lentitud i mesura. Era una decisió raonable, ja que importava saber quin seria el comportament del ciutadà abans de fer una despesa abundant, no fos cas que la novetat no funcionés com era de desitjar. I és que, a vegades, es programen certes actuacions sense tenir en compte el ciutadà o bé donant per segur que l'usuari reaccionarà d'una forma determinada, però després resulta que actua de manera ben diferent a l'esperada. Al principi era un contenidor, però no va trigar a multiplicar-se. Hi ha punts en els quals es troben quatre o cinc contenidors.

I això succeeix en llocs sensibles com el xamfrà de la Gran Via amb Pau Claris, realçat per la magnífica farmàcia Vilardell, embeilida per un grans pannells artístics de final de segle, meravellosament restaurats. Cal resoldre aquesta situació. Si ens interessa el paisatge urbà i s'ha posat èmfasi a restaurar el paisatge arquitectònic, convindria que es cuidés fins a l'últim detall la introducció d'elements tan distorsionadors. • LLUÍS PERMANYER LA VANGUARDIA, 12 d'octubre del 1995

Són compatibles h construcció i k protecció delmedi ambienti FAU5TÍ DA ROSA Cel. 742. Barcelona És clar que són compatibles. El problema és saber si existeix un interès real que ho siguin. Al meu parer, no sembla que hi hagi aquest interès, especialment pel que fa a la iniciativa privada. •

JUAN CAHLOS IZQUIERDO Col. 7155. Barcelona Si. S'ha avançat molt però encara es pot avançar més. Cal aprofundir, sobretot en les rehabilitacions, en ei coneixement dels materials, de les tècniques de posada en obra, del reciclatge de residus.... •

ALBERT MARTÍNEZ Col. 2263. Barcelona No hi cap dubte que construcció i medi ambient són compatibles.

El sector al nostre país n'és força respectuós, però a ningú se li escapa que, amb una mica més de preocupació, es podria aconseguir molt més. •

ORIOL ESCOLÀ Cel. 8168. Bartelona Sí, però no es fa tot el que s'hauria de fer. El principal problema no és la voluntat dels promotors i responsables, sinó el cost econòmic superior que encara avui té la construcció que en podríem dir "ecològica". •

La consulta es va fer el 2 de novembre al Servei d'Informació del Coüegi, a Barcelona. Ss professionals es van escollir aleatòriament

N F O R M A T I U

EL

NOTICIARI

RESTAURACIÓ Fa 11 anys que l'Hospital de Sant Pau està immers en el procés d'una lenta però planificada restauració. Darrera d'aquest procés hi ha l'aparellador Francesc Torrens, cap d'Obres de Patrimoni de l'Hospital, que fa 23 anys que hi treballa amb l'objectiu de compaginar els usos assistencials de l'edifici amb el seu caràcter monumental

Ala recerca de l'original perdut L'aparellador Francesc Torrens coordina, des de fa 11 anys, la restauració del conjunt modernista de l'Hospital de Sant Pau de conèixer la història i les condicions tècniques del monument en el qual treballaran. Només d'aquesta manera el comprendran i el respectaran".

ot va començar l'any 1984 amb la presentaI ció de l'Estudio de danos y soluciones en el Pabellón de San MaI nuel: zonas de actua I ción preferente. Fins aleshores, a l'edifici, construït el 1901 per Domènec i Montaner, només s'hi havien realitzat intervencions esporadi ques i, sovint, desafortunades. Entre els anys 50 i 70, la medicina va patir uns canvis, noves formes de treball, noves tecnologies, que van afectar greument els usos i, conseqüentment l'estructura interior, de molts dels pavellons de l'Hospital de Sant Pau. La fidelitat als edificis originals és la màxima que mou la tasca de recuperació de! conjunt arquitectònic que l'aparellador Francesc Torrens coordina des de fa 11 anys.

L'Hospital de Sant Pau és un edifici quasi centenari que acull una institució amb gairebé sis segles de tradició. La percepció del temps és diferent a l'hospital. "Cal recordar que quan es va fer la fonamentació de l'edifici actuai, l'hospital va utilitzar els diners provinents de prop de 40.000 guardioles de famílies que van voler que continués prestant el servei amb el qual es va fundar l'assistència als malalts. Per això, l'hospital, que té un pressupost de 22.000 milions anuals, només en dedica 60 a la seva restauració i els inverteix a recuperar pavelló a pavelló. La restauració mai no pot prendre diners a l'assistència als malalts", afirma Francesc Torrens.

Criteris d'actuació L'actuació als edificis que conformen el conjunt arquitectònic de l'hospital és difícil. Aquesta dificultat només es pot superar, segons Torrens, "amb l'establiment d'uns criteris d'actuació que posin fi a les patologies, que facilitin els usos dels edificis sobre els quals s'actua, i que només prevegin la realització d'intervencions no irreversibles. Cal no oblidar que qualsevol tipus d'intervenció, encara que sigui de restauració o consolidació, significa una alteració de l'estat de l'edifici i més encara quan aquest és,

La intervenció en l'hospital obeeix a pautes molt estrictes d"actuació, fins i tot des de la fase de projecte. El primer pas, com explica Torrens, "sempre és l'aproximació visual, amb la consulta dels arxius històrics, plànols, planimetrïes i fotografies de totes les lesions, estudiades i catalogades segons els materials que es veuen afectats. Un cop es té tot aquest material es realitzen anàlisis, descartant completament les cates i el desmuntatge d'elements. Amb els resultats a les mans, només resta aplicar les actuacions i els elements que creiem necessaris tenint en compte que mai perjudiquin el conjunt".

com en el nostre cas, un monument modernista, una obra viva".

La intervenció en un edifici de valor històrico-artístic com és l'Hospital de Sant Pau sempre resulta compromesa i eixigeix un coneixement molt profund de la problemàtica que presenta i una gran cura i precaució en l'elecció de les solucions més idònies a aplicar. Els grups pluridisciplinarís de professionals, en els quals cadascú, des de la seva òptica i especialitat, aporti els coneixements per garantir una actuació correcta són una necessitat imprescindible per a afrontar intervencions en edificis com l'Hospital de Sant Pau. Francesc Torrens, cap d'Obres de Patrimoni de l'Hospital de Sant Pau creu que la funció de la direcció facultativa en aquests tipus d'intervencions és clau. l a seva funció ha de ser la coordinació i la conducció de tots aquests professionals i els seus coneixements envers un objectiu únic: el respecte fidel a l'obra en la qual s'intervé. Els professionals han

Seguint aquests preceptes, en les obres de restauració de l'edifici modernista de l'hospital hi participen, entre molts d'altres professionals, arquitectes, aparelladors, historiadors de l'art, biòlegs, geòlegs, restauradors i químics.

I són precisament aquests darrers els que han obert una nova llum d'alarma al futur del centre. Les anàlisis que s'han fet a la tanca exterior de l'hospital - e n ple procés de restauració actualmentrevelen una concentració de sulfats, clorurs, nitrats i altres elements procedents dels gasos emesos pels vehicles en la secció de tanca del carrer Cartagena, concentració molt més elevada que la que es produeix a la mateixa tanca que dóna al carrer Pare Maria Claret

L'estètica i la tècnica El primer contacte de Francesc Torrens amb Sant Pau va tenir lloc fa 23 anys quan va treballar en la restauració del Pavelló de Sant Salvador per instai-lar-hi la unitat de cures intensives. "Va ser una època en la qual primaven més les qüestions estètiques que no pas les tècniques. Érem als 60 i de rehabilitació gairebé no se'n parlava'.

La conclusió que se'n pot treure, segons diu Francesc Torrens, és clara.

'Per molts esforços que aboquem en la restauració d'obres monumentals com aquesta, si no tenim una actuació més compromesa de l'Administració pel que fa a la protecció d'aquests monuments, no farem res. Algunes de les façanes que vam restaurar ara fa dos anys ja tomen a tenir taques í mostres de l'agressió a què es veuen sotmeses diàriament. La protecció ambiental és bàsica per garantir la supervivència d'un monument com és Sant Pau", afirma. • ANTONI CAPILLA

. ' I N F O R M A T I

El

NOTICIARI

U N I V E R S I T A T

Els arquitectes tècnics podran fer-se enginyers en organització industrial La nova carrera de segon cicle ja s'imparteix enguany

B

is arquitectes tècnics podran cursar la nova carrera universitària que condueix al títol d'enginyer en organització industrial. Per accedir a aquests estudis de segon cicle i d'una durada de dos anys, els titulats en arquitectura tècnica hauran de cursar complements de formació que s'escolliran d'acord amb el currículum.

El Ministeri d'Educació va publicar en el BOE de 28 de setembre l'Ordre per la qual es determinen les titulacions i els complements de formació necessaris per a l'accés aís ensenyaments per a l'obtenció d'aquest títol oficial. Aquest va ser establert el 1992 juntament amb les directrius generals dels plans d'estudis i les titulacions des dels quals s'hi podria accedir. A la vista de les matèries troncals que l'integren i el caràcter de la titulació, es va considerar que el seu camp d'estudi podia constituir la projecció d'activitats í empreses no estrictament industrials, sinó també derivades d'altres sectors de l'enginyeria. Per això es va plantejar la conveniència d'obrir l'accés amb complements

de formació a d'altres branques de l'enginyeria, a més de l'enginyeria industrial que té accés directe. Entre aquestes hi ha l'arquitectura tècnica.

120 crèdits de càrrega lectiva La nova titulació té una càrrega lectiva global mínima de 120 crèdits i dins la relació de matèries troncals destaquen les tecnologies industrials, els mètodes d'organització i el disseny, planificació, i gestió de sistemes productius i logístics.

En segon lloc hi ha l'estratègia i política d'empresa, l'automatització de processos, les instal·lacions industrials, anàlisi de costos, estadística, organització del treball i recursos humans, innovació tecnològica i gestió de projectes. La matèria troncal acadèmica inclou competitivitat empresarial i direcció comercial.

Hi ha també assignatures optatives, com ara economia, anàlisi de l'entorn i mètodes de gestió, sistemes avançats de producció i dret a l'empresa, seguretat i prevenció, i nous productes.

Els titulats en arquitectura tècnica

podran accedir a aquests estudis i per això hauran de cursar com a complements de formació fins a 12 crèdits en diverses matèries relacionades amb l'administració d'empreses i organització de la producció, informàtica i estadística, i fins a 24 crèdits en matèries com ara química, elèctrica, mecànica, energètica, materials o medi ambient.

La determinació de les matèries que en cada cas constituiran els complements, es realitzarà per les universitats a la vista del currículum que hagi cursat l'alumne.

EU

LEGISLACIÓ

La Generalitat publica el nou decret dhabitabilitat La nova normativa entrarà en vigor l'abril de 1996

B

l Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha publicat ja el nou Decret 274/1995 d'11 de juliol que incrementa els requisits d'habitabilitat que han de reunir els locals perquè puguin ser considerats com a habitatges. El Decret estableix una homogeneïtzació dels requisits exigibles com a mínims tant en el cas d'habitatges lliures com de protecció oficial. La nova legislació entrarà en vigor el 18 d'abril del 1996. A partir d'aquella data quedarà derogat el Decret 346/1983 de 8 de juliol.

El nou Decret destaca com a novetats més importants l'elevació de la superfície de les sales i de les habitacions i de la superfície d'il·luminació i ventilació de les peces. Igualment cal destacar l'aclariment pel que fa a les exigències dels ascensors, i una adaptació de les mides dels accessos i de les escales a

d'altres disposicions d'obligat compliment, i també una millora en el nivell d'equipament mínim exigible als nous Als tres annexos del Decret es fixen els nivells d'habitabilitat que substituiran els vigents A i B. L'annex 1 estableix un nivell d'habitabilitat exigible a tota construcció d'obra nova sense distinció de categoria ni règim lliure o si està acollida a algun règim de protecció.

L'annex 2 fxa els requisits específics aplicables als habitatges de protecció oficial. En aquest sentit, les condicions establertes en el Decret per a aquests habitatges substituiran a Catalunya la normativa estatal corresponent (Ordre ministerial de maig de 1969, relativa a les ordenances d'habitatges de protecció oficial). La resta d'habitatges, el parc d'habitatges usat, haurà de complir els nivells establerts a l'annex 3. •

L ' I N F O R M A T I U

Algunes universitats de l'Estat tenen ja a punt els nous plans d'estudi d'aquesta enginyeria que han estat tramesos al Consell d'Universitats per a la seva homologació. La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) inicia, en aquest any acadèmic 1995-96, la nova titulació i les classes s'imparteixen a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona (ETSEIB). Es pot ampliar la informació i demanar el pla d'estudis de la carrera a la direcció d'estudis d'aquesta escola o bé al departament d'Organització d'Empreses de la UPC. •

S

Noves àrees de rehabilitació El Decret 150/1988, sobre ajuts a la rehabilitació d'habitatges, estableix en un dels seus apartats la concessió de subvencions per a la rehabilitació d'edificis compresos en les àrees delimitades per ordres del Departament de Política Territorial, com a conseqüència d'un programa de rehabilitació. Una ordre aprovada el juny de 1995 ha delimitat noves àrees a Martorell, Sant Boi i Ulldecona. Les edificacions incloses en aquestes àrees hauran de tenir una antiguitat mínima de 15 anys. • El Congrés aprova la Llei de salut laboral El Congrés de Diputats va aprovar el passat octubre la Uei de prevenció de riscos laborals, també anomenada Llei de salut laboral. Amb l'aprovació de la llei queda lliure el camí per al desenvolupament reglamentari de la transposició de la directiva europea sobre obres temporals o mòbils, que establirà la normativa per la qual es regirà la prevenció de la sinistralitat laboral en la construcció. Un cop hagi estat publicada al BOE, hi haurà un període de tres mesos abans que esdevingui d'obligat compliment. •

Sentència favorable del Suprem a les atribucions d'aparellador El Tribunal Suprem ha dictat una sentència sobre atribucions professionals per la qual es declara la suficiència de projecte redactat per arquitecte tècnic consistent en la rehabilitació d'un edifici inclòs en el pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic de Càceres. Incloïa la restauració de la façana, rehabilitació d'habitatge de planta baixa i modificació de la distribució de la primera planta. •

EL

NOTICIARI

F

I S

DEL

C

COL·LEGI

A

L

Canvis a la vista: societats de professionals i augment de retencions

Q

trapats per totes bandes,

quasi no queda lloc per a la fuga. La fiscalitat del pro: I fessional adquireix una dimensió, que aviat farà optar per estudiar impostos o assistir a cursos de disseny per ordinador, amb el risc de morir per la banda que deixem desemparada. Anem al gra. Les notícies que s'apropen per al pròxim exercici no són gens encoratjadores: • Les societats professionals tributaran per al règim de transparència fiscal.

• La retenció als professionals pujarà del 15 al 20%.

Entrem en detall. Aquells professionals que en el seu dia van decidir constituir una societat, buscant una fiscalitat més favorable, això sí, amb la prudència que els seus conjugues tinguessin el 5% de les accions de manera que la societat no tributés en

règim de transparència, s'hauran de replantajar la situació obligatòriament. I és que el redactat que el Projecte de llei de l'impost sobre societats, previst per a l'exercici 1996, no deixa lloc a cap dubte: Tindran la consideració de societats transparents aquelles en les quals més del 50% dels seus ingressos de l'exercici procedeixin de les seves activitats professionals, quan els professionals, persones físiques que, directament o indirectament, estiguin vinculades al desenvolupament d'aquestes activitats, tinguin dret a participar, per sí sols o conjuntament amb els seus familiars fins al quart grau inclòs en, almenys, el 25% dels beneficis d'aquestes".

Llegeixi-ho les vegades que vulgui, la conclusió és la mateixa: les societats de professionals passaran a tributar pel règim de transparència fiscal. Però no queda tot aquí. Fins ara, un dels avantatges que tenien les societats transpa-

rents era que els impostos es diferien un any, és a dir, els beneficis del 94 no es declaraven fins al 96. Bé, doncs això també s'ha acabat. En virtut del projecte de llei que hem comentat, les societats transparents tributaran en l'Impost sobre societats en les mateixes condicions que la resta de societats. L'impost satisfet per la societat es configura com un impost a compte de l'impost personal dels socis, els quals podran deduir-lo de les seves quotes en proporció de la seva participació.

I després del que hem vist, què fem?

Ens oblidem de les societats? Doncs no ho sé, perquè els professionals tampoc no ho tenen gaire bé i, a sobre, les retencions que se'ls practiquen pujaran del 15 al 20 %. Això implicarà com a mínim un desajustament de tresoreria amb una enorme incidència.

Solució? Segurament que n'hi ha, però dependrà com sempre de circumstàncies personals i particulars.

No hi ha "cafè per a tots". No es podrà descartar que els qui tinguin les societats les aparquin i els qui no, s'embarquin. Però el que sí és segur és que el mes de desembre serà per a prendre decisions en les quals ens hi jugarem molt. Abans que res, però, no es desanimin. • José A. Bemàldez Balado.

Advocat i assessor fiscal Aquests temes es tractaran a la conferència sobre La nova normativa de l'Impost de societats, a càrrec de José A. Bemàldez. Dijous, 30 de novembre, a les 19 h, a la Sala de Conferències del Col·legi.

Inscripció al Servei d'Informació

HABILITACIONS

Sol·licitud de la baixa d'habilitació

Assemblea general ordinària de col·legiats La Junta de Govern va prendre l'acord de convocar assemblea general ordinària de col·legiats segons estableixen els estatuts del Col·legi.

L'assemblea tindrà lloc a la sala d'actes del Col·legi, el dimecres 20 de desembre, a les 18.30 hores en primera convocatòria i, en segona convocatòria el mateix dia, a les 19 hores.

Ha estat aprovat per la Junta de Govern amb caràcter provisional, el següent Ordre del dia 1• 2• 3• 4•

Lectura i aprovació, si escau, de l'acta de l'assemblea general anterior Informe del president Proposta d'aprovació del pressupost per a l'any 1996 Torn obert de paraules

Els col·legiats poden presentar propostes perquè siguin sotmeses a l'assemblea general, fins al dia 1 de desembre.

Aquestes propostes hauran de ser comunicades per escrit amb la signatura de deu col·legiats, com a mínim.

La Junta de Govem incorporarà, si escau, les propostes presentades establint l'ordre del dia definitiu de l'assemblea.

El Consell de Col·legis d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya recorda a aquells col·legiats habilitats que ho desitgin, que el termini per a sol·licitar la baixa de l'habilitació s'exhaureix el mes de desembre de cada any. En cas d'estar-ne interessats cal sol·licitar-la per escrit juntament amb el carnet d'habilitat. Aquells col·legiats habilitats que no hagin sol·licitat la baixa, se'ls passarà el cobrament de la renovació anual del carnet d'habilitació (3.000 pessetes) per domiciliació bancària. • ConsellóeCol·legisd'AparelladoKdeCatalunya. Tenxm planta V

I

S

A

T

S

Relació de factures per a la declaració de l'IVA

A

V

I

S

O

S

Nou horari de la Delegació del Bages-Berguedà

Els col·legiats que ho desitgin podran La Delegació del Bages-Berguedà té, passar a recollir, a partir del divendres 5 des del mes de novembre, un nou horari de gener, la relació de les factures del d'atenció al públic: dimarts i dijous, de 9.30 quart trimestre, per preparar la declara- a13.30idedillunsadíjous,de18a20h.Els ció de l'IVA. Aquesta relació s'enviarà divendres, la Delegació és tancada. • també per correu. • Visats. Segona planta Telèfon: 872 97 99 NECROLÒGIQUES Ens dol comunicar als nostres col·legiats la defunció del nostre company: Ramon Bordas Martínez, col·legiat número 564, esdevinguda el 2 d'octubre, a 72 anys.

N r o H

A T I U

El Col·legi obrirà durant el pont de la Constitució El Col·legi mantindrà l'activitat normal dels seus serveis durant el dia 7 de desembre

GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciarse en aquesta secció. BIT PUBLICIDAD Marta Meca Telèfon: 410 4555

ESTRUCTURES f ]

GEOTÈCNIA! DISENO Y CALCULO DE ESTRLCTURAS

ttUCMKBTKMWVUTI

ÉCOINVÉST

I CATAUNA.SA

GESTIÓ I SERVEIS TÈCNICS GEOLÒGICS

Moners sense retracció.

Rehabilitació

-SONDEIGS GEOLÒGICS - CÀLCUL I ESTUDI GEOTECNIC - PROJECTES MEDIAMBIENTALS Serveis i preus competitius Mirafters 7 entresol l a - 03003 Barcelona Tel. 319 22 36

PREFABRICATS ^ 1

SBS r~iiWnlYI^}wu

REHABIUI.S1 TÈCNIQUES DE RESTAURACIÓ

Furjados l'nidiraxionales T RMicularts Estructuro Mftàlkas

IE1U* BE FAÇJUSSI

m « l M B r t H HÍSU U B

i COHSTHUCCIÚ

aattiraau»

12 Esc. 2 pla. 1 46020 \

PAVIMENTS ^ PAVIMENTS LNDLSTRIALS DE FORMIGÓ 1 ASFALT. TERRES DE RESINES 1 PINTURES ESPECIALS

Prefabricados de Hormigón. S A

ARMADURES PREFABMCADESPEHA LA CONSXRUCOÓ

_.EXTRAFORT_ P' T.m. > Bijc. 1» 05050 BARCELONA Td I Í . Ï I W ^ W Fiv:l9.')ïttl7 1i

•OL JKD. FONT DEL RADIUM. DURAN IRECÍALS, 3

FUSTERIA Q

FLUIDS

Navès Industrlaies ForjadosCerramientos Chalets-Pàrkings Centros comerciates . Pantalanes, etc.

P»¥lllEins I REVESTÍ I i D'IUMT PER » SÒLS

G

Industrial Química Parrot,s.a | Ctra. Torre Romeu, s/n «08202 SABADELL •tel. 7261911 >fax726 07 61

BoliyB.338(orwnjMPuí5C(.aj| 0S0I9 BAflCtlOH*

SERVEIS

TANQUES DE BRUC

SERVEIS PER A L PROJECTE Desenvolupament óc projectes Delineació CADi manual Escanejal i veciorització de plano li Plotier b/n i color ALvecamems d'eslat aclual Topografia Perspectives Rendering / Animució 3D

Portes • DU-620 • Contraplacats I tota dasse de fustes per l'ebenisteria t decoració

Per separar un habitatge l'oferta més àmplia, lam en mides, com en qualitats.

AÏLLANTS

Som fabricants ties de 1974

LLUtl.1:

INFORMÀTICA | j

IO0ASIAS SOLUOOHES Bi MUHBTTO E VMMMXMIUI1IIU.

INDUBRUC

CYPE

Políg. Ind. CAN M A G Í - NAU I !> 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona) TcL 589 00 23 - Rut 674 38 71 Apilo. Correos 403

IIFIFlil

lli!

CÏPE CATALUNYA

ALMOGÀVERS, 66. V A T E L (93) 485

11 02

Q8Q18 BARCELONA

HUMICONTROL S/L

LABORATORI DEL í ALLES

TÈCNICA TRABER DELECTHO0SUOSIS-F0BESIS PER A HUMITATS DE CAPIL·LARPTAT

PERFILES LIGEROS. S J \ .

ESTRUCTURES METÀL·LIQUES LLEUGERES PER A COBERTES

laboratori ACREDITAT per la eneralilat de Catalunya pel control fle qualitat de l'edificació i els seus

S·FT

Bernadí

KAT/RCE BSQT S.L.

Piis.sr.ig il«! Sant Juan, 121) 1)8037 Bai-n-lonu Trl.:458ri3 0 0 ' FJX: 207 71 75

IHPERUEABIUZACIONES ESPECULES CON RESINAS

DE POUUHETANO U0NOCOUP0NENTES EXPANSTVAS PARA JUMTAS DE HORMIGON, PAMTALLA5. E T C -

Bda. San Antonio 49 Tel. (93) 423 80 44 FAX 426 06 71 06011 BARCELONA

Cl. Torres y Amat 3 Tels. 318 32 7 7 - 412 14 40 08001 BARCELONA

CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS GEOTÈCNIA Eines i serveis per a l'enginyeria del sòl

D

FUSTERIA Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

•

Mobiliari d'oficines

FLUIDS Aixetes, bombes, tubs.canalons

AÏLLANTS

INFORMÀTICA

Aïllaments, impermeabilització i recobriments

Informàtica aplicada a la construcció

PREFABRICATS

REVESTIMENTS

SERVEIS

Prefabricació i construcció industrialitzada

Paviments i revestiments

Serveis aplicats a la construcció

ESTRUCTURES Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres

£

EL

N O T I C I A R I

DEMANDES

DEL

DE

C O L · L E G I

TREBALL

IHFOIMACIO: PilarCedllo,Trara planta

Planificar la nostra carrera professional Les tendències del mercat de treball estan en contínua evolució i apareixen nous mecanismes d'accés al món laboral que poden dinamitzar l'entom: les agències de col·locació, les empreses de

Estudi d'arquitectura

Empresa especialitzada

(fel Mares ine

en rehabilitació integral

TÈCNIC

CAP D'OBRA

per a desenvolupament de projectes i direcció d'obres.

• Ifnprescindble experiència en tasques

per a estudi d'obres, subcontiactació tfnJustréls, control de coslos i tràrnts ^rh iMfilhilufinNiï Fort itflï' J ir^no Pi tur n

Similars • Cal un bon nwefl f*u•!••*• dtif J (Point laïri, Autocad. Presto i ttec) • Edat, entre30 i«anys·Cal vehicle propiperfer algun desplaçament a les obres Jornada completa. Relació liberal i sou minim de 4.000.000,- bruts/any.

El lloc de treball comporta ta signatura tfobres.

Ref.: 5.369

sàmfars entre 2 Í5 anys coma cap d'obra de retBbtoaóoedfcació·Calvçfocteper fer desplaçaments de/te a les comarques de Catalunya. Jornada oficàL Contracte laboral Sou: 4.000.000,-bruts/any no negociables- Avantatges d'l mSÒ aprox. de salari variable segons resiAats més despeses i qUometratgs.

feines temporals, i la nova legislació laboral, entre d'altres, poden ajudar a una major flexibilització i incentivar la competitivitat. Aquest

als professionals a una

necessaris; per això cal conèi-

que fem ja no ens enriqueix

adaptació continuada per tal

xer molt bé les noves tendèn-

professionalment o no ens

que el seu perfil professio-

cies per orientar el nostre futur

ajuda a progressar cap als

nal s'adeqüi a la demanda

adequadament.

nostres objectius.

Planificar la nostra carrera

Aquesta planificació cal

Ei perfil de cadascú es

professional ens obligarà a

fer-la a curt i mig termini per

configura amb la suma de

prendre algunes decisions, es-

tal de no oblidar que el nos-

les experiències acumula-

tablir objectius, invertir temps i

tre perfil avui pot condicio-

des i la formació adquirida

diners, i informar-nos per tal

nar ei de demà i, per tant,

al llarg de tota la vida.

d'escollir entre les opcions que

afavorir o no el nostre futur.

L'itinerari professional és,

ens ofereix el mercat de treball

La reoríentació professional

per tant, un factor important

les que més s'ajustin als nos-

és, gairebé sempre, possi-

en l'evolució de la carrera

tres objectius personals. Així, a

ble però és millor programar

que s'hagi fet i condiciona

l'hora d'optar a un lloc de treball

amb temps els canvis, pro-

convé valorar, objectivament,

mocions i/o especialització

planificar els estudis

si la feina que volem acceptar

per tal d'aconseguir la satis-

professionals és planificar-

ens pot facilitar una millora en

facció professional.

se el futur. L'evolució í ca-

el currículum o si el curs que

el propi futur. És per això b : que

Empresa constructora CAP D'OBRA D'EDIFICACIÓ 1 REHABILITACIÓ

RECENT TITULAT

entorn més dinàmic obliga

del mercat.

Empresa promotora d'habitatges unilamiliars

•

racterístiques del mercat de

volem fer ens servirà pefTuna

treball tenen un paper molt

promoció professional. De ve-

Ascensió Gàlvez

important en la determina-

gades, fins i tot caldrà que deci-

Cap del Servei de Promoció

ció dels perfils professionals

dim canviar de feina perquè la

i Mercat de Treball

P E T I

T S

A N U N C I

corn a adjunt del responsable de compres.

La tasca que realitzarà és bàscametS de mesuraments de pressupostos i atenció a clients. El perfl ideal correspon a una persona aturada o Que busqui el primer treball • Es valoraran lariHIals pera tractar amb elpúbfic • EdaLde22 a24anys • Cal vehtíe propi Jornada oficial. Contracte laboral en practiques. Sou negociable

arrt Bsta de proveïdors habituals.

• Experièncfccomacspd'obrad'edScarió o rehabfitació, tfun mirin de 3 anys • Edat, de 30 a 40 anys • Idkxna català # Imprescïndble vehicle prop Jornada oficaL Contracte laboral i sou de 4.000.000,- bruts/any no negociables.

Incorporació1 fnmedfita.

Ret: 5.371

Re/.: 5.372

Empresa nacional

Consulting d'arquitectura

d'instal·lacions

i construcció

TÈCNIC PER A CONTROL D'OBRES I OFICINA TÈCNICA

TÈCNIC DE PROJECTES 1 OBRES

• ImprescindMe experiència en control d'obra entre 2 i 3 anys.

• EbaL.de 26 a 30 anys • Idioma, anglès • Cal vehicle per a desplaçaments pet territori nacional segons les obres.

Jornada oficial- Contracte laboral ïidefnt Sou 3-OO0.OQO,- bruts/any negociables.

Avantatges segons desenvcèçament del candkJal

Estaràfixen obra com a cap d'obra i també en despatx per a mesuraments i projectes.

•Convé que üigui experiència en tasques 5indars. un mínén d'entre S i 15 anys • Edat, de 26a 30 anys • Irrfxesbnrjble vehicle Jornada otoaL RelaciófoeraJo laboral a convenir.

No signarà com a drector facuteüi.

Sou a negociar.

Ret.: 5J74

Rei.: 5.373

S•

INFORMACIÓ: Elisenda Pucurull, 4a planta i

S'ofereix

S'ofereix

Es ven

Es ven

S'ofereix

DELINEANT DE LA

ESTUDIANT D'ÚLTIM CURS

PARTIDA DE TEULES

DESPATX BEN SITUAT

ESTUDIANT D'ÚLTIM CURS

CONSTRUCCIÓ AUTÒNOM

D'ARQUITECTURA

TÈCNICA

ANTIGUES

D ARQUITECTURA TÈCNICA

Delineant especialitzat s'ofereix per a professionals de la construcció.

Aporta: • Experiència • Delineació amb Aulocad v. 12 • Disponibilitat a la comarca del Bages

S'ofereix estudiant d'arquitectura tècnica pendent de les 3 últimes asstgnalures, per a treball en oficina tècnica o a peu d'obra • Aporta curs de Cad de 200 hores • Experiència de 2 anys en despatx d'arquitectura

Arquilecte tècnic ven una partida de 1.000 teules aproximadament, procedents d'un edifici del segle XVIII del Barri Antic de Barcelona.

Jordi Sola Telèfon: 837 0619

Marie Gúiza Telèfon: 65212 00

Albert Borrell Telèton: 310 0417

S'ofereix

/Costa Telèfon; 265 40 (K

Contacte Telèfon: 2003348

S'ofereix estudiant d'arquitectura tècnica pendent de les 2 últimes assignatures, per a feba!l en oficina tècnica o a peu d'obra, (aixecament de plànols i delineació de plànols amb Cad) • Aporta curs de Cad de 200 hores • Experiència de 2 anys en despatx d'arquitectura Joan Zapata Telèfon: 658 9788

Es lloga

S'ofereix

Es realitzen

ESTUDIANT

DESPATX

ESTUDIANT PENDENT

PERSPECTIVES

D'ARQUITECTURA TÈCNICA

PER A PROFESSIONAL

DE PROJECTE

S'olereix estudiant d'arquitectuo tècnica úe tercer curs. per a: • Mesuraments i treballs diversos en obra.

• Aporta cursos de Cad i Windows

Es lloga despatx per a professionals,

S'ofereix estudiant d'arquileclura tècnica pendent de projecte que aporla: • Coneixements d'Aulocad v. 12.

David Gumn Telèfon: 72558 84

Contacte Telèfon: 218 5009

S'ofereix

TOPÒGRAF per a treballs de mesuraments. aixecaments, irnplememaoó de projectes, replanteigs d'obres i cubicacions.

• Sistemes totalment mlorroaliuals • Escales petites i grans • Qualitat i rapidesa

Arquitecte tècnic ven despatx. Es tracta d'un entresol sítttai al carrer Baimes PI. Molina). Característiques: • 65ITT1 • Calefacció • Uuminós i tranquü • Bona escala, amb conserge • Preu: 14.800.000 pessetes

molt ben situaL • Carrer de Baimes entre Travessera i Diagonal.

• 50 m 9 • Airecondkionat

(Windows, tractament de textos, etc.)

• Disponibilitat (Thoran i vehicle propi • Anglès Isabel Martínez Telèfon: 799 51 97 i 798 35 24

^ ^ ^ ^ « ^

11

Es fan perspectives manuals per ordinador, en blanc i negre o color i RENDES

I N F O R M A T

Octavi Telèfon:

213 92 36

ACTIVITATS SÏS

cursos rehabilitació

El manteniment d'edificis L'objectiu fonamenta! del curs és refermar l'especialització dels tècnics en l'àmbit del manteniment. Amb aquesta finalitat, es presentaran els conceptes bàsics que avui regeixen els criteris de manteniment a Europa. També es parlarà de la situació actual i de les diferents maneres d'afrontar el manteniment, i de la visió que les administracions públiques en tenen.

A més a més, es posarà a l'abast de tots els participants el Test Manteniment, una nova eina informàtica. La practica d'utilització del Test Manteniment, es farà un dia addicional.

PROGRAMA Dimecres, 29 de novembre, de 9 a 18.30 hores • Presentacióma càrrec de Francesc Ventura i Bernat Ochoa • Definicions i conceptes bàsics. Xavier Casanovas • Mantenibilitat i concepció dels edificis com a paràmetres de partida.

Ramon Graus • Situació actual a l'àmbit europeu. Xavier Casanovas • El Fadlity Managercom a gestor d'edificis. Joan Miró • Sistemes d'afrontar el manteniment Rafael Cercós • Organització dels treballs d'inspecció. Jordi Ueal • El marc legal, administratiu, financer i fiscal. Joan Gay. Dijous, 30 de novembre, de 9.30 a 17.30 hores •Llibre i Cèdula de l'Edifici. Incidència en el manteniment. Gustau Roca •Test Manteniment El tècnic de capçalera. Xavier Casanovas • Funcionament del Test Manteniment i operativa d'utilització. Rafael Cercós • Documents i resultats del Test Manteniment. Ramon Graus.

•Utilitzaciódel Test Manteniment Equip informàtic. Entrada de dades.

Impressió. Ramon Graus i Pere Casademont.

Organitza Servei Rehabilitació Col·labora Departament de Política Territorial i Obres Públiques Direcció General d'Arquitectura i Habitatge Centre de Cooperació per a la Rehabilitació d'Habitatges (CTR) Lloc Sala d'Actes Primera planta Preu Inscripcions Servei d'Informació Planta baixa

cursos mercat de treball Finances per a immobiliàries i constructores

Les decisions financeres

Motivats per i'interès manifestat pels assistents en les primeres edicions del curs sobre l'estudi de la viabilitat de les inversions immobiliàries, s'ha organitzat aquest curs per oferir als participants els coneixements i les eines bàsiques per dur a terme l'anàlisi de viabiliiat d'un projecte immobiliari amb èxit. També per a facilitar la presa de decisions d'inversió i l'elecció de la font de finançament adient en el cas de decisions d'inversió ja preses anteriorment.

Organitza Servei de Promoció i Mercat Professora Montserrat Casanovas.

Catedràtica d'economia financera Durada Del 8 de gener a) 28 de febrer Dilluns i dimecres de 18.30 a 21 h Lloc: Sala de Conferències Matrícula: Fins al 15 de desembre. S'entregarà certificat d'assistència. Col·legiats i estudiants: 70.000 pessetes. No col·legiats: 100.000,- Consulteu facilitats de pagament al Servei d'Informació. Pàrquing inclòs.

Programa • Les decisions d'inversió i de finançament a través del temps • La viabilitat d'un projecte immobiliari • Anàlisi de la rendibilitat dels projectes d'inversió (I) i (II) •Anàlisi del cost de capital dels projectes de finançament • Anàlisi de !a rendibilitat dels projectes agregats (d'inversiófinançament) • Efectes de la inflació sobre les decions financeres • Efectes del risc sobre les decisions financeres

La fiscalitat del sector de la construcció i la promoció immobiliària

Estudi de seguretat i higiene Resolució d'un cas pràctic 3 més sovint, es fan encàrrecs de preparar estudis de seguretat í higiene. Per afrontar aquests treballs, cal tenir una preparació teòrica suficient en matèria de seguretat i higiene.

L'objectiu d'aquestes sessions no és el de donar una formació teòrica, sinó el d'aplicar els coneixements, ja adquirits, a la redacció de l'estudi de seguretat d'un edifici concret.

Es tractaran aspectes bàsics que cal tenir en compte per aprovar el pla de seguretat i fer un control que asseguri l'eficàcia de les mesures previstes.

Programa • Introducció: Legislació • Estudi í pla de seguretat i higiene • Casos pràctics: Memòria, plec de condicions, gràfics, pressupostos • Aprovació i seguiment del pla N

de seguretat i higiene Organitza Assessoria professional i Delegació Bages-Berguedà Professsors Miguel Àngel Palomo, arquitecte tècnic i advocat Javier Varas, arquitecte tècnic Durada Dies 12, 14 i 19 de desembre Horari Dimarts i dijous de 19 a 21 h.

Lloc Delegació Bages-Berguedà Preu Col·legiats: 15.000 ptes.

No col·legiats: 30.000 ptes.

Inscripcions Delegació Bages-Berguedà Tel: 872 97 99

F O R M

A

T

El curs té un caràcter pràctic i pretén homogeneïtzar t completar els coneixements parcials i dispersos que generalment es disposen en els temes fiscals.

Programa • Dret fiscal. Nocions bàsiques • Impost sobre la renda de les persones físiques i patrimoni • Impost sobre societats • Impost sobre el valor afegit • Impost sobre transmissions patrimonials, actes jurídics i operacions societàries • Fiscalitat municipal • Impost sobre successions i donacions • Visió de conjunt i exemples Organitza Servei de Promoció i Mercat Coordina: Montse Casanovas.

Catedràtica d'economia financera. Professor: Valentí Pích Roselt. Economista

— ^ ^ ^ ^ _

12

—

Durada: Del 15 d'abril al 13 de maig, dilluns i dimecres de 18.30 a 21 h. Matrícula: Fins al 29 de març. Col·legiats i estudiants: 35.000 ptes. No col·legiats: 50.000, Consulteu facilitats de pagament al Servei d'Informació. Pàrquing inclòs.

ACTIVITATS cursos informàtica Cursos

Pròxims cursos d'informàtica •Microsoft-Project Adreçat als interessats a controlar, planíficari administrar els pro l'ectes. De! 29 de novembre al 20 de desembre, dilluns i dimecres de 19 a 21 hores •Windows-95 Del12a) 21 de desembre, dimarts i dijous de 19 a 21 hores • Minicursd'Excel Dimarts 14 i dimecres 15 de novembre, de9a13hores •Introducció a la informàtica Del 14 de novembre al 19 de desembre, dimarts i dijous de 16.20a19hores

La Junta de Govern del Col·legi

• Administrador d'arxius Per a aprendre a tenir organitzada la informació en el disc dur i a utilitzar tot el potencial de l'administrador d'arxius Dilluns, 13de novembre, de 9 a 13 hores •Administradord'arxius Del 30 de novembre al 5 de desembre, dimarts i dijous, de 19 a 21 hores

convoca

Assemblea General Ordinària de Col·legiats Dia

dimecres, 20 de desembre

Hora

18.30 hores en primera convocatòria 19.00 hores en segona convocatòria

Lloc

Sala d'Actes, primera planta

Informació i inscripcions Servei d'Informació Planta baixa

Intervenció en el patrimoni arquitectònic L'Escola de Formació Permanent de! Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, organitza el XVIIIè curset sobre Intervenció en el PatrimoniArquitectònic, del 14 al 17 de desembre. COAC: PI. Nova, 5 de Barcelona. Informació: Tel. 301 50 00 ext. 255 (Isabel Roig). •

Informació Secretaria del Col·legi, quarta planta

sessions tècniques

Projectació urbanística El Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori i el d'infraestructura del Transport i el Territori organitzen un màster sobre Projectació urbanística, del 8 de gener al 30 de març de 1996.

Informació: Tel. 902 23 97 90. /•

Jornades Nous materials

Atlas II. Ciutats de Girona

La nova normativa sobre I Impost de societats

Recull de cartografia històrica de ciutats gironines

a càrrec de José Antonio Bernàldez, advocat i assessor fiscal

Organitza

Assessoria professional

Dia

Dijous 30 de novembre

Hora

de 19 a 21 hores

Lloc

Sala de Conferències Primera planta del Col·legi

L'entrada és lliure, però cal inscripció prèvia

Informació i inscripcions Servei d'Informació. Planta baixa.

Oberta fins al 9 de desembre, a la Sala d'Exposicions

per a la construcció Dins del programa de les 1s Jornades tècniques i demostratives de construcció, el Gremi de Constructors d'Obres de Mataró i Comarca organitza una sesssió sobre Termoargíla. Tindrà lloc el 14 de desembre, a les 20 hores.

Informació: Telèfon: 790 28 87 • Exposicions Arquitectura del paisatgisme italià La Sala d'Exposicions del Col·legi d'Arquitectes, acull la primera exposició dedicada a \'Arquitectura del ta del 28 de novembre al 16 de desembre. PI. Nova, 5 de Barcelona.

Informació: COAC. Tel. 301 50 00. «• Premis Seguretat

Per tenir La Casa en Forma

Presentació del programa informàtic

L'exposició itinerant organitzada pel Servei Rehabilitació del Col·legi, titulada, Per tenirla Casa en Forma, es podrà veure: • Del 25de novembre al9de desembre, a l'Ajuntament de la població de Sant Hilari Sacalm.

Informació:

Procediments operatius de seguretat a l'edificació Facilita la preparació del Pla de seguretat i higiene a les obres d'edificació

Amèlia Marzai. Servei Rehabilitació det Col·legi. Tercera planta. •

A càrrec de la Comissió de Seguretat i Higiene en la Construcció de Catalunya Organitza 11

GranollersorganitzaerBarrinatMontseny'95

La Delegació del Vallès Oriental organitza, com cada any, el tradicional sopar del col·legiat Enguany se celebrarà el divendres 1 de desembre a les 9.30 det vespre, al restaurant Can Barrina de Sant Esteve de Palautordera. El preu és de 1.601 pessetes, i es podrà dur acompanyant. Les inscripcions es poden fer a la mateixa delegació, fins al 28 de novembre. Delegació del Vallès Oriental. Telèfon: 879 01 76. • 13

Assessoria professional

Dia

Dimarts 12 de desembre

Hora

ales 19 hores

Lloc

Sala d'Actes. Primera planta

L'entrada és lliure, però cal inscripció prèvia Informació i inscripcions Servei d'Informació. Planta baixa.

N F O K M A T

en la construcció El Consejo General de la Arquitectura Tècnica de Espana convoca la 6a edició del premi Caupolicàn a la seguretat i salut laboral en la construcció. Termini de sol·licituds, el 16 de febrer. Tel. 91/57015 35. • Premi d'investigació 1 r Premi Winterthur d'Investigació, destinat a reconèixer el millor treball d'investigació inèdit en el camp de l'assegurança, la seguretat, la salut laboral, la prevenció d'accidents o la protecció del medi ambient.

El premi està dotat amb la quantitat de 500.000 pessetes i els treballs hauran de presentar-se a la Secretaria del Departament d'Organització d'Empreses de la UPC, abans del 31 de març de 1996.

Telèton: 401 65 83. •

VIVENDES "MEDITERRANEA"

OCP JSTRUCCIONES .

CENTRAL: Avda. Pio XII, 102 Tel. 343.92.00 Fax. 343.92.94 28036 MADRID DIRECCION REGIONAL CATALUNA: CA Valencià, 279, 2° Tel. 488.10.45

Fax. 487.11.10 08006 BARCELONA

DELEGACION CATALUNA EDIFICACION I: CA Balmes, 202, 3° Tel. 237.10.01

Fax. 218.95.15 08006 BARCELONA

DELEGACION CATALUNA EDIFICACION II: CA Balmes, 186, 2° Tel. 415.10.32 Fax. 415.09.57 08006 BARCELONA DELEGACION CATALUNA OBRA CIVIL Plza. Gala Placidia, 22, Entlo. Tel. 237.73.61

Fax. 217.99.58 08006 BARCELONA

EL

112

R E P O R T A T G E

HABITATGES

A

CIUTAT

VELLA

Un aire nou al Raval El conjunt d'habitatges promogut per l'INCASOL

de les actuacions que el configuraran. La respos-

al carrer Nou de la Rambla, al barri del Raval de

ta a la posició urbana, l'atenció dedicada a la

Barcelona, és una obra emblemàtica, tant per la

integració i l'acurada qualitat de materials en fan

seva situació de porta d'entrada a l'ambiciós pro-

un projecte paradigmàtic de substitució d'edifica-

jecte del Pla Central, com pel fet de ser la primera

ció en l'àmbit de la Ciutat Vella.

I n dels gran reptes del treball ha estat la implantació de la nova construcció dins del teixit existent i la capacitat d'aquesta de regenerar l'entorn més proper. El solar ocupa la part no afectada pel nou vial de l'illa compresa entre els carrers | Nou de la Rambla, Sant Oleguer, Sant Ramon i Marquès de Barberà. L'estratègia inicial va consistir a concentrar al màxim el volum edificat per a alliberar espai públic lligat directament als carrers.

L'altemalïva contraria, recuperar per a ús públic el pati d'illa, defensada en altres indrets com a l'Eíxample, s'ha demostrat molt conflictiva a Ciutat Vella, ja que la manca de flux genera un ús marginal de l'espai. Les dimensions importants de l'illa inicial van permetre dividir-la en dues formades, cadascuna, per un únic edifici. Aquests nous volums se situen als extrems del perímetre primitiu i mantenen les alineacions existents.

D'aquesta manera es generen dues places: l'una

Obra:

112 habitatges a Ciuíat Vefla

Ubicació:

d Sani Ramon. San! Oieguer, Uarq de Barberà ï Nou de la Rambla

Promotor

Institut CaBIà del Sol (INCASOL)

Responsable INCASOL

Joan TorredefM t Josep Pérez

Arquitecte:

Emesl Compta

Aparellador

Cristóòal Domingo

Col·laboradors:

Roger Parera i Joan Sau Gerardo Rodríguez.

Instal·lacions;

InsialadonesMegaS.L

Constructor:

OCPConstrucbonesSA

Cap d'obra:

Gabriel Martin

Cap de grup:

Joan Fam

Superfície construiia:

20.34256^

PEU:

1.026.14 M pessetes

InW/ Acabament obra:

ocUxe1992/desembrei994

lligada a la continuació de l'avinguda de les Drassanes, que permet organitzar el canvi de secció del vial, i l'altra, situada a la cantonada entre Marquès de Barberà i Sant Ramon, en el sector més degradat del conjunt. La configuració d'aquest darrer espai i ia prolongació del carrer de les Tàpies fa que l'efecte d'esponjament afecti de manera immediata a una part més gran del teixit. La voluntat de mantenir les traces i l'estratègica situació dels nous espais públics creats, origina una gran diversitat de perspectives i dóna un aire nou als estrets vials adjacents.

Aquesta manera de procedir, ideant recorreguts complexos i perspectives lluminoses, a partir de la trama existent i requalïficant el lloc sense malmetre l'escala del teixit, és la gènesi d'espais històrics de qualitat, com els de les places de l'església del Pi, i permet endevinar una alternativa crítica a l'esventrament més dur que representa el mateix pla centra).

Un segon aspecte, pel que fa a les condicions n i

N F O R M A T

EL

REPORTATGE

-1-1-2 H A B I T A T G E S - A • II particulars de l'emplaçament, era la integració formal de la nova edificació. La façana es tracta amb una successió d'obertures de perfecte geometria que manté escrupulosament net ei pla de façana en la línia de l'arquitecte italià Aldo Rossi, de la qual constitueix un dels escassos exemples de bona interpretació. La intensitat del forat, com a element bàsic de l'ordre compositiu, permet un diàleg fluid amb les arquitectures existents, bàsicament edificis d'habitatges del segle XIX, amb idèntiques preocupacions d'ordre en les obertures encara que motivades per les mateixes lleis del sistema constructiu de murs de càrrega.

Voluntat d'integració La recuperació de l'estructura clàssica de socol, cos i acabat ajuda, també, a fer més clara aquesta integració sense caure en la retòrica i, sovint, maldestre reproducció dels balcons tradicionals.

També és clau, en aquesta voluntat integradora, la decisió d'utilitzar un material de gran qualitat, en aquest cas pedra de Vinaixa, per a la façana. Malgrat

CIUTAT VE-L·L-A-

l'estat actual d'abandó, moltes de les façanes de Ciutat Vella es caracteritzen per la qualitat i treball dels seus acabats de façana i mantenir aquest nivell és fonamental per garantir la conservació el seu caràcter. La necessària atenció per evitar el desplaçament dels veïns, que obliga les administracions a construir habitatges protegits i la voluntat de mantenir uns mòduls per metre quadrat no ha d'acabar provocant una banalització del palnmoni col·lectiu que representa el nostre centre històric, una mena de suburbialització de la ciutat antiga.

Des del punt de vista tipològic l'aspecte més destacat és l'organització de l'edificació al voltant d'un pati central i la completa eliminació dels cel oberts. Això és possible a causa de la mida reduïda de les illes i de la poca fondària edificada, entre 10 i 12 metres. Els accessos se situen a les cantonades interiors, i es deixa lliure la banda més il·luminada pels habitatges. Un hàbil mecanisme en el disseny de la finestra, situada en el mateix eix de l'estructura, permet ventilar l'escala per al pati. Tots els habitatges tenen doble ventilació, ja sigui aprofitant aquest pati, ja per la posició de la cantonada. L'estricte ordre estructural,

SUÏ

•V'l

Emplaçament cials ja que, atesa la seva ubicació, ha de ser, conjuntament amb la residència d'estudiants a construir de la UPC, el pòrtic d'entrada a la perllongació de l'avinguda de les Drassanes, que és en aquests moments el projecte urbanístic més amLa promoció d'habitatge públic del biciós dels que afecten el barri del Raval. És per això que els dos edificis que Raval s'emmarca dintre el pla de rehabilitació de Ciutat Vella dut a terme conformen lapromocióesplantegenamb en col·laboració entre les administra- una claredat formal molt accentuada, cions locals i autonòmica. L'INCASOL tant en el volum com en la disposició de ha estat l'encarregat de la supervisió totes les obertures de façana. Aquesta del projecteexecutiu, de l'adjudicació expressivitatesveu reforçada també per de lesobres i del control de l'execució, la utilització de materials nobles en el conjuntament amb la direcció facul- tractament de les façanes. tativa.

Dels habitatges en si, cal ressaltar les Aquesta promoció presenta unes condicions de lluminositat i ventilació característiques simbòliques espe- naturals.aspectesmoitvalorats pels seus

Una obra simbòlica ViclonanoGuamer Cap deí Servei Tècnic d'Habitatge. INCASOL

N F O R M A T

futurs ocupants. És per l'esmentada importància formal de la ubicació i la seva resolució que en aquesta obra es va incrementarja de partida el pressupost, i va superar el cost de les promocions d'INCASOL En aquest moment, s'estan acabant les obres de les plantes soterrani - 1 , baixa i entresolat destinades a dependències de la Generalitat, fet que ha d'ajudar a la transformació, no sols física sinó també social del barri.

Val la pena fer esment que aquesta és una de les primeres obres en què l'INCASOL va contractar una pòlissa d'assegurança decennal {fet habitual des de llavors en totes les promocions que porta a terme), amb la presència d'un organisme de control del projecte i de l'obra,

en aquest cas Bureau Veritas, pel que fa a l'estabilitat i solidesa de l'edifici, independent de! laboratori de control de qualitat dels materials, experiència que ha esdevingut molt profitosa.

Ordre i regularitat Ernest Compta Aíquitecíe Aquest edifici d'habitatges, locals comercials i aparcaments, estableix un diàleg entre les formes històriques de Ciutat Vella, la voluntat d'obrir nous espais i la regeneració d'aquest barri. La intervenció és un primer pas del PERI de l'illa de Sant Ramon, que té com a objec-

16

EL 112

REPORTATGE

HABITATGES

A CIUTAT

VELLA

coherent amb la distribució dels habitatges, completen la claredat tipològica dels blocs. La distribució interior, per contra, i com quasi sempre, no presenta cap sorpresa. Es tracta d'un model convencional ben resolt però que manté una estructura rígida i repeteix elements tan discutibles com el safareig a façana, amb la conseqüent pèrdua de llum de la cuina, o la important mida del rebedor, amb relació a les sales i els dormitoris.

L'aspecte més destacat de l'organització del programa és la correcta resolució d'un tema complex, com ara les cantonades, que permet situar la major part de peces a façana, i també l'adequada proporció dels espais. Un altre fet destacable és l'acurat disseny de les fusteries de façana que permet mantenir el rigor compositiu i la indiferenciació exterior i, alhora, donar una adequada resposta a les necessitats interiors específiques, per a cada tipus de dependència. L'atenció en el disseny de la façana es posa de manifest en la resolució de la ventilació obligada per la normativa del gas, a través d'unes lleugeres escletxes en l'aplacat.

Pel que fa als sistemes constructius emprats, trobem solucions interessants

però que no acaben de decantar-se per l'opció que, alguns autors, han anomenat contemporània. Es tracta, més aviat, de millores constructives que mantenen una forta inèrcia derivada dels models convencionals. Així, la façana està revestida amb un aplacat ventilat de pedra, amb plaques separades de la paret, fixades amb suports d'acer inoxidable i amb junta oberta, però, en conjunt, la façana està tractada de manera convencional, mantenint la cambra interior i situant l'aïllament en aquesta cambra.

La col·locació de l'aplacat assegura el correcte comportament de la façana davant l'aigua i una certa millora del confort tèrmic a l'estiu —limitada per l'estretor de la junta— però, en no col·locar-se l'aïllament a l'exterior, es perd la possibilitat de donar continuïtat a aquest element i evitar ponts tèrmics, i també de recuperar la inèrcia tèrmica per als habitatges. No es pot parlar, doncs, d'una façana ventilada ni d'una façana abrigada, sinó d'un híbrid entre aquestes i la convencional.

Per contra, la resolució de l'emmarcament de la finestra amb un sol element de xapa, i més enllà dels possibles prolli

Planta tipus habitatge tiu la perllongació de l'avinguda de les cinquena façana de cada edifici. El tracDrassanes. tament de les finestres i de les façanes és El projecte consisteix en dos edificis el mateix que per a les que donen al molt regulars, que formen entre si dues carrer. places. Al mateix temps, estan integrats La solució adoptada cerca la tipificaa la trama dels carrers que els envolten, ció de dos edificis cúbics de façana llisa com una perllongació de les alineacions i perforada rítmicament per finestrals de existents. La forma tipològica i la distri- 1,80 x 1,80m, fermament assentada al bució dels habitatges respecta, fidelment, terra mitjançant zones massisses de gran la idea d'ordre i regularitat del projecte. dimensió. Cal destacar que si bé totes Així doncs, la planta dóna la impressió les obertures són iguals, hi ha uns tancade ser una quadrícula, amb nou divi- ments específics per a cada estància. sions, la part central de les quals és el Per finalitzar es podria dir que és un pati. La idea d'ordre ve reforçada per una edifici de línia regular i reposada, natural estructura de pilar molt endreçada i re- en la seva implantació, simètric en la gular. disposició de les obertures a façana i Un primer apunt respecte a les faça- que destaca del seu entorn pels matenes és considerar les del pati com la rials nobles que formen la façana.

17

permeabilitat de formigó que amb dosificació de 300 kg/m3 i additius impermeabilrtzants. Això i dues bombes Cnstóbol Domingo quasi permanents ens van permetre Aparellador bastir l'edifici amb fonament de llosa La particularitat tècnica més important contínua ancorada als murs pantalla i pera la construcció de l'edifici era treba- estructura reticular, sense més difillar per sota, a més de 5 m, del nivell cultats de les habituals i amb els refreàtic. Això, a priori, comporta una pres- sultat desitjats en el control de qualisió inversa que no s'equilibrava fins a la tat construcció del sostre de la 2a planta.

El revestiment de les façanes és Fentbroma, dèiem queelqueconstruíem fet amb pedra natural ancorada a la era un vaixell. Vam fer prèviament un paret interior de suport i amb cambra mur pantalla tancat de 19 m de profundi- ventilada, mitjançant ponts penjats. tat i 0,80 d'amplada. En la confecció del A proposta del cap d'obres i de formigó vam emprar ciment puzolànic i l'encarregat, es va substituir la xapa una dosificació de 350 Kg/m3 perquè els prevista de 3 cm de sota l'enrajolat assaigs previs ens garantien millor im- del terrat, per una lloseta de 6 cm de

Construir un vaixell

N F O R

A T I U

EL

112

• II blemes de manteniment, representa una dara opció constructiva. Aquest element, ja experimentat en d'altres edificis com ara l'Illa Diagonal, permet resoldre el tall de les successives capes que formen la façana actual, sense malmetre la seva lliure deformació ni implicar l'aparició forçada de ponts tèrmics, i explica, alhora, el caràcter de làmina de l'aplacat petri.

A la coberta, en canvi, tomem a trobar ambigüitats en la seva realització, a mig camí entre el terrat tradicional calent i la coberta invertida. La col·locació d'una llosa de formigó armada és contradictòria amb la idea de permeabilitat del paviment i pot acabar creant una indesitjable acumulació d'humitat en contacte amb la rajola. En el mateix sentit, i per a permetre la mobilitat de l'acabat respecte de la base i facilitar el drenatge del conjunt, hauria estat desitjable augmentar la densitat de les juntes. En qualsevol cas es tracta de problemes menors i la durabilitat de la làmina impermeable sempre serà superior a la d'un terrat tradicional. Cal fer esment, també, al la col·locació del minvell que resol els problemes d'estanqueitat amb una excel·lent imatge. L'estructura presenta una geometria ordenada i unes llums regulars de cinc metres aproximadament. La presència del nivell freàtic a una cota superficial i la previsió de fer plantes de soterrani van fer necessària la construcció d'una llosa de subpressió i fonamentació que contingués l'empenta ascendent de l'aigua i evités la flotació del conjunt abans de la compensació de càrregues amb el pes de l'ediíici. La realització d'aquest element i dels murs pantalla van ser la part més delicada del procés d'execució. • Anàlisi arquitectònica: Joan Sabaté Estudi econòmic: Aumedes/Pena Fotografies: Chopo

formigó, la sobrecàrrega prevista ens ho permetia, armada amb xarxa electrosoldada i un anell de reforç de varïlles de ferro on s'ancoraven els peus dels pescants. Com que teníem fins a 300 m de façanes, el tragí de contrapesos i el seu risc es va reduir azero.

I finalment, una petita anècdota: mentre fèiem el mur pantalla, una catase" ns desplomava cap a l'interior de l'edifici, i a 7 m. de profunditat la van aturar. Vaig decidir de fer una rasa interior adossada a la primera perquè s'unissin, omplir-ho tot de formigó pobre, esperar que s'adormís i recomençar l'excavació. Pel cap baix

REPORTATGE

HABITATGES

A

CIUTAT

VELLA

ESTRUCTURA Enderrocs i moviment terres Fonaments Estructures Total TANCAMENTS I COBERTES Tancaments i divisòries Cobertes / impermeabilització Total ACABATS Revestiments i pintures Paviments Total TANCAMENTS PRACTICABLES Fusteria interior i exterior Serralleria Tota] INSTAL·LACIONS Evacuació Nuclis humits Electricitat Gas Especials TotaE

3.849 13.296 4.443 449 4.892

790 1.749 1.423 250 1.507 5.718

DIVERSOS Mobiliari cuina Total TOTAL PEM EDIFICACIÓ

valorava el sobrecost en mig milió de pessetes i això sense aplicar-hi el coeficient multiplicador sistemàtic del cap d'obres. "Abans feu venir el maquinista", vaig proposar, "I tu què en penses?", "Jo reompliria la rasa de terres compactades amb la màquina, i la recomençaria fent-la de la meitat de l'amplada, sense dubtes".

Dit i fet, i oli en un llum.

Ara, i sense melangia, que se m'apropa l'hora dels records, agraeixo pregonament totes tes lliçons rebudes de l'experiència de totes les persones d'aquest vell ofici, ara renovat, on sempre, malgrat les previsions hi haurà lloc per a la improvisació i l'enginy humans.

I N F O R M A T

16,07 35,58 28,94 5,08 30,65 116,31 20,04 20,04 1.025,14

Planificar el temps i el cost GabrielMartin Cap d'Obra.

OCPConstrucciones S.A. Des de la nostra perspectiva, el punt més important en el procés constructiu és la predisposició dels elements que hi intervenen, la racionalització de totes les activitats i l'aportació de solucions constructives per millorar el desenvolupament de l'obra. Un aspecte important en obres d'aquest tipus és el manteniment.

Cal dir que aquesta predisposició ha estat molt notable i l'obra n'ha estat beneficiada.

En aquest aspecte d'execució, la fase a destacar ha estat la inicial, amb el nivell freàtic a 4,20 metres per sota de la cota decarrer. S'ha buidat prèviament fins a una cota a sota de l'antiga fonamentació per executar els murs pantalla i la biga de coronació. Hem realitzat el buidat generat de terres ambatirantaments passius. Posteriorment s'ha procedit a la impermeabilització de la llosa i s'ha construït la llosa de fonamentació i t'estructura bidireccional. En aquesta part de l'obra, el constructor s'hi ha d'esmerçar planificant bé el temps i en conseqüència els costos, ja que és la fase que marcarà la pauta general de l'obra.

18

EL

REPORTATGE

11 2 H A B I T A T G E S

A

CIUTAT

VELLA

ESTUDI

ECONÒMIC

i

Hi ha dos aspectes fonamentals a tenir en compte a l'hora d'estudiar el funcionament econòmic d'aquesta obra: l'emplaçament i els soterranis d'aparcament i plantes de locals comercials. Quant al primer aspecte, repercuteix en l'obra en l'increment i dificultat de l'excavació a causa de l'existència de nombrosos fonaments d'antigues construccions. El segon és el fet d'haver de realitzar una part dels treballs de fonamentació i murs per sota el nivell freàtic. Tot això es constaia clarament en la desproporció del cost del capítol d'estructura i més concretament en els apartats de moviment de terres i fonaments.

Cal puntualitzar que cap d'aquests aspectes ha incidit en la liquidació final de l'obra, que ja eren previstos en el pressupost de projecte. En aquest cas ef cost per metre quadrat construït ha estat més gran en la zona de soterranis i plantes comercials que en la d'habitatges. També cal dir que tot hi que el cost per m2 de projecte era més elevat que l'habitual i que la liquidació de l'obra va fregar el 10%, gràcies a una important baixa en la contractació, el resultat econòmic final és del tot satisfactori. El cost final de la promoció, sense considerar la repercussió del solar, es resumeix en el quadre d'estudi econòmic. La repercussió del cost / m2 de cada concepte està feta per a la totalitat de la superfície construïda, que en aquest cas és de 20.342,28 m2.

Total milions

%

TOTAL PEM

Cost/m" Pies 50444

1.026,14

Seguretat i higiene TOTAL OBRA

876 51.320

17,83 1.043,97

82,60 1,43

GG t Bl (19%) TOTAL PRESSUPOST

9.751 61.071

198,35 1.242,33

Baixa 24.42%

14.914

TOTAL CONTRACTA Incremen! liquidació

46.158 4.573 51.731

303,38 939,95

TOTAL COST Total cost obra Facultatius Companyies subministradores Estudis terreny Control qualitat TOTAL PROMOCIÓ

51.731 2.774

586 71 560 54.722

93,03 1.031,98

84,03 15,97 100,00 24.42 75,60 9,90 83,51

1.043,25 56,43 11,92

93,73 5,07

1.44

0,13

1,07

11,40

1,02

1.113.17

100.00

MICR©

Muntaner 55 08011 - BARCELONA Tel: (93) 451-37-38 Fax: (93) 453-73-63 Distribuïdor en Barcelona de:

Presentando este recorte, dto. de un 3 % por compras superiores a 100.000.- ptas.

Súper Oferta Monitores SAMSUNG Monitores de altas prestaciones para CAD Conectables a PC y MACINTOSH Cumplen todas las normas de seguridad en baja rad.

Monitor SAMSUNG Sync Master 15GLe, 15" Monitor SAMSUNG Sync Master 17GU, 17"

EI SYSÏEffl BÀSíe

¥í Stbitirt GA&-SÏATION

* Pentium pfocessor powef • Memòria RAM 8 Mb. amp. 128 Mb •Roppy 3.5-1,44 Mb. • Disco Duro 850 Mb High Speed • Controladora EIDE PCI INIEGRAIED * Puertos sèrie Alta Vetocidad • laóela Gràfica PCI 1 Mb amp. 2 Mb * Monitor SVGA 14'. 0.28 p., L.R. N.lnt. * Teclado Expandído, 102 tec. * Ratón compatible MICROSOFT * Windows 95 (Manuales y Uc. OriglnaO

* • * • • • • • * '

Pentium 75 Mhz. PentiúmGOMhz. Pentium 100 Mhz. PentíUm 120 Mhz. PenliWfcl33 Mhz.

| Pentium 75 Mhz. \ Pentium 90 Mhz. • Pentium 100 Mhz. \ Pentium 120 Mhz. \ Penüum 133 Mhz.

174.900.184.900.; 189.900.204.900.229.900.-

Penfium ptocessor powei Chlpset TRITON Flash Bios Pipeline Memòria EDO RAM 16 Mb. a m p . 128 Mb Floppy 3.5" 1,44 Mb Disco Duro 850 Mb High Speed CD ROM X 4 Alia Vetocidad Controladora EIDE PCI INIEGRAIED Puertos sèrie Alto VelocWod I. Gràfica PCI N. NINE MOT1ON 2 Mb VRAM Resolución màxima 1600x1024 Monrtot ACER 17" [Digital, 0.27 p MUtTISCAN Caja IOWER El SYSTEM Teclado Expandído. 102 tec.

Ratón compatible MICROSOFT Windows 95 (Manuales y Uc. Original)

Atw

i l S Y S T E M WUiLurneuS•iiEWLETT *. Pentium processor power PACKARD * Memòria RAM 8 Mb. amp. 128 Mb * Floppy 3,5" 1.44 Mb. • Disco Duro 850 Mb High Speed * CD ROM X 2 * Controladora EIDE PCI INTEGRATED * Puertos sèrie Alta Vetocidad * T. Gràfica PCI N. NINE VISION 330 1 Mt> - Montlor SAMSUNG 1 5 GLe MULTI5CAN " Monitor Low Rad., No Interiaced 1024 • Tarjeta sonldo S. Blaster MCD 16 Bits * Altavoces Autoampllllcados 25W • JOYSnCK LíTGH LOGÍTECH - Teclado Expandido. 102 tec, * Ratón compatible MICROSOFT - Windows 95 {Manuales y Uc. Original)

324.900.-' 334.900.339.900.354.900.379.900.-

OÏESEBB ^.~^~.

-

WDBr.fTÍZMSwrtdjr WDESÍ.ETóütlAtWa.coforopaart

41M0?

41J0ÜÍÍ

HPLA5E?,ETÍl·*' toa^ipai .VT^PP >PtAS£JEl&M, tsa. ÍÇOTÍ (CCçfíi tf fjtyp FTÉPt*tí.Ï2&, f^ppmdOCppp

75JQ0.Í2630&217^00,-

I Opciones video-Monitor • ftuar tíeACSi J<T O AC3) 15* DfGÍHt - Posar d B - K f f i 15-o AC£B 17" MG/W Posar de ACER 1? a SOffí Í5SF15" ítasar deSOtWSFÍ5- o SOWSF1T Posar defiC£R1<ToSAMSUNG ISGLe Posar de SAMSUNG 15GLeaSMHSUNG J7GÜ Pasar de SUGA1 Mò aN.NineVBON 3301A&OWJM Pascr de «.«heWSOV 330 aMOWN7712 MbVRAM

+18S00.+3Z900.+5Z900.+64.900.+31300.+79300.+5300.+26.000.+23.000.-

Bisco-iWemoria * PasardeD'scoD. 850Mb.aU Gb. É £ ' " " ' l f c •OpcíóndeBMò.o16Mb. •Optiànde16Mb.o32Mb.<**:.

•OpciónFffapaoSVGA

+8300.+33300.+59.900.+10.000.-

epeïoiws àonitío*iís Muittmedía 'Sotjnd Blaster 16 bits Vakie •SoundBlasi&AWÍ32Vakje • SoundBíaslefAV/E 32 ASPM • KH MufflmecSo Creofive Vbfue x2 ' tóf MuSiïrsdia Creaf/ve x 4 *AJtavocesMiJitimedio25W • Afíasoces Mtítimeala 80W - Altavoces MutBmetíio ZitM.

V

-^fc TJ* :

12300.-

27^00.36300.28.900.36300.3.990.7.990.12390.'

Qpeioties eB ROM CD ROM ACCS > 2 Inlerface IDE • CD ROM WEASNIRS Doble lfelòCtó(3oc(+COfrf.

• CD POM MASUMf i i \teiocKkx3.Hc. inlertoce SX

Distribuïdor oticli-l

EPSON

EPSON

&OHFXilO.')og4Js.ltlat.tati.aÓcpí £PSOfV IB-ffX, 2107JC3. ( A r a n U t r

Pentium 75 Mhz. Pentium 90 Mhz. Pentium 100 Mhz. Pentium 120 Mhz. Pentium 133 Mhz.

"

62i5rfc 142.900.-

234.30O.~l 244.9OÒA 249.900.~\ 264.900.-' 289.900.-\

Se realizan contigu raciones a medida, presupuestos sin compromiso.

60300.27.100.-

opdones Scanners/ ïabïetas Ptgjt.

'Sconm plano cdaHPSCAfíJntSC.2ÀO0ppp 139300.• Scanm pfano color £PSO/V GJS500 PCP1. IH lóOQppp 100.900.• Scanner plano color EPSON GU500 PCS1. SCSI. UOQppp 120.900• Scamer piano calor fPSON GWQQQ PCP1, IPT. lAQQppp132300.•Seana itooctofffSONà9ttOPCS1,SC8.zmppp 1S0300.29300.• JabletodígféNiUSM 42300.-

I.V.A. no incluido