INF951201 by sia16

INFORMATIU

Núm. 81 PRIMERA I QUINZENA DESEMBRE 95 150 PTA

DEL COL·LEGI D'APARELLADORS

I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Bon Pastor,5 08021 BARCELONA Tel. 414 33 11 - 209 82 99 Fax 414 34 34

Delegacions a Vic, Manresa, Granollers i Terrassa

El Govern aprova la Llei que ens acosta a Euro )aen matèria de segure :at laboral La Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals, t\ I i a la indefinieio en què es trobava la seguretat i que adequa la normativa espanyola a les exigèn^^| salut laboral al nostre país i estableix les obligades comunitàries en aquesta matèria, va ser aprocions empresarials que garantiran el dret dels vada pel Consell de Ministres el passat dia 8 de treballadors a la protecció de la seva salut, i també les novembre. La nova Llei preveu el progressiu desenvo- actuacions de les administracions perquè aquests lupament de 40 reglaments amb els quals es posarà fi drets es facin efectius. •

El Col·legi participa en tres projectes d'ajut al Tercer Món El Col·legi d'Aparelladors ha destinat el 0,7% del seu pressupost de 1995 a projectes d'ajut solidari al Tercer Món. En el primer any d'aquesta experiència, el Col·legi va atorgar aquests ajuts, amb un total de cinc milions de pessetes, a tres projectes de construcció d'iníraestructures de primera necessitat al Senegal, el Sàhara Occidental i Nicaragua, coordinats, el primer projecte per l'associació Escoltes Catalans i els dos següents pel Fons Català de Cooperació per al Desenvolupament. Amb aquesta iniciativa, el Col·legi es va acollir a les recomanacions de la campanya 'El 0,7% també és cosa teva", organitzada per Justícia i Pau i fi inspirada per una recomanació de les Nacions Unides. • •

D INFORMATIU Conte! d» RedKdà: Artora Capia. CartsiCmtt. Joan Gay i Ramon Puç. Cocmtado: Ca*s Cartani RedacPuonA Fttopdc Javw Garcia Oè. Chapa AfefaMndo: Uottsens Atemaní. FotAte: tiga. ttpnuK: Reirurçral Hpòrt 1 * ^ : WZB&-199I. CSN: 1I32-2B0Z P u t * * * HT-ftté« ü d Josep TarraMU, 155. 08029 Sans*™. TeL 410*555. Fat «039 75. EMTfc CoU·gitnp·riHtn i Arqui« e t a n i d B t a B P a «tancictdtB*EctaM.BonPaax, 5.06021 tastarà. TeLZBffi 99. Fat

V*** Orient* Josep Untat 25.03400 Granotes. ToL 873 01 76. VMtt Otti* « * Smfmssc 1&08Z21 Tenassi TeL7B011 10. JUNTA DEGOVBOt Prwidmt Bernat Otttu. Secnttit Xivw S**ÜJL Cnapwlwi: Cvtoa Agjata Tmonr Josep U. Uestqr. Vo«alc Afc« Lapei b m Joan A d M . Mant Teta Ssia i Xow CUL M * toO-

i LWFOnUTU

Alejanflro Verdugo

La Generalitat vol reduir la contaminació acústica El Departament de Medi Ambient de la Generalitat ha aprovat una ordenança reguladora del soroll i les vibracions. Aquesta ordenança, que podrà ser incorporada de manera íntegra o adaptada pels municipis que ho vulguin, té com a objectiu combatre l'increment de la contaminació acústica que pateixen les ciutats i, alhora, incidir sobre els diferents focus emissors que actuen en un nucli urbà. L'ordenança regula els aspectes lligats a la producció de soroll en les obres d'edificació i les precaucions a pren7 dre per fer-lo minvar. • •

Reparació estructural una intervenció rendible L'INFORMATIU aborda en aquest número un exemple d'actuació en un immoble per procedir a la reparació de la seva estructura amb l'objectiu de resoldre els problemes provocats per una patologia derivada de la presència de biguetes amb ciment alumínós a l'estructura i, a la vegada, aconseguir una revalorítzació del valor patrimonial de l'immoble. L'obra a estudi és l'actuació en un edifici plurifamiliar de 17 habitatges í dos locals comercials a Gavà. •

13 a 19

S AMI

LA B O I-Afc

Rafael Ortiz: "la clau de la nova Llei és el canvi de cultura que preconitza" a Llei de prevenció de riscos laborals va rebre llum verda per part del Govern el passat mes d'octubre. La seva aprova| cíó obrirà les portes a un nou marc normatiu en matèria de seguretat i salut laboral. Per conèixer les característiques i l'abast d'aquest nou ordenament normatiu, L'INFORMATIU ha entrevistat a Rafael Ortiz, director general de Relacions Laborals del Departament de Treball de la Generalitat. - Quins trets destacaria com a bàsics de la nova Llei? - En primer lloc, cal fer esment que és una llei ímportantíssima i molt necessària, que no s'havia promulgat fins ara per una manca d'acord entre la patronal i els sindicats. La clau de la nova Llei és el canvi de cultura que preconitza, cal passar d'una actuació a la defensiva a una acció preventiva que posi tots els seus esforços per evitar els factors de risc. En aquest sentit, la nova llei incrementa la participació dels tre-

balladors, fomenta una major coordinació entre els diferents departaments de l'Administració, i inclou la prevenció en el sistema educatiu general. Un darrer punt important és que, com a últim recurs, augmenta les sancions per incompliment. - Amb quins problemes es trobarà la implantació de lafilosofia preventiva que preconitza la nova Llei? -- És ben cert que serà una tasca complicada. El principal problema serà aconseguir que els empresaris acceptin que gastar diners en prevenció és una inversió i no una despesa supèrflua. Cal convèncer l'empresari que les conseqüències econòmiques de la manca de prevenció sempre seran més importants que no pas la despesa que es pugui fer. En defintiva, cal arrelar el sentiment que la prevenció és sinònim de qualitat. D'altra banda, també s'ha de buscar la col·laboració màxima dels treballadors que, en definitiva, són els que pateixen la conseqüències de la no prevenció. ~ Quin serà el paper de l'Administració catalana en matèria de seguretat i salut laboral?

I N F O R M A T

"Les mateixes condicions deí sector fan que la prevenció i

el control de la seguretat laboral sigui molt més complex" -- La funció de l'Administració ha de ser fomentar la cultura de la salut laboral en tots els àmbis i amb tots els seus recursos. Aquesta serà la prioritat màxima del nostre departament. El que tampoc podem deixar de banda, però, és el control, fiscalització i sanció dels qui incompleixin les normatives. - Què fa diferent la construcció dels altres sectors industrials en matèria de seguretat laboral? -- La construcció és un sector amb un

risc molt elevat. Si tens una nau industrial que sempre és la mateixa, on les màquines funcionen de !a mateixa manera durant 10 o 20 anys, es pot prevenir i evitar els riscos molt més fàcilment. La construcció és totalment diferent. És molt més imprevisible. Les condicions de treball es modifiquen constantment, circumstància que fa que el control administratiu sigui molt complicat. Tot i això, a la construcció estem en campanya permanent des d'abans de l'any 1992. Les obres olímpiques van ser un èxit, atès que, pel volum d'obra que hi va haver, es van produir pocs accidents, es va treballar amb seriositat. De tota manera, les mateixes condicions del sector fan que tot el relacionat amb la prevenció i el control de la seguretat i salut laboral sigui molt més complex, en la construcció. •

I I Congrés ha aprovat la Llei de prevenció de risI cos laborals que obre el I camí del desenvolupament de la transposició de la Directiva 92/57/ I CEE sobre obres temporals o mòbils, que establirà la normativa per la qual es regirà la prevenció de la sinislraliiat laboral en la construcció. Aquesta reglamentació tindrà en compte les característiques del sector i introduirà un nou concepte: les funcions del coordinador de seguretat i higiene del projecte, que s'afegirien, modificant-les i potenciant-les, a les que ja figuren com a atribucions de l'arquitecte tècnic respecte de l'autoria d'estudis de segurerat, annexos complementaris a projectes d'edificació, aprovació del pla de seguretat, el seu control i seguiment durant l'execució material. Segons la Directiva, el coordinador del projecte serà designat per la propietat i/o pel director d'obra, per intervenir en la concepció de l'obra, escollir les opcions arquitectòniques, tècniques i/o d'organització, i establir els terminis de realització de cada activitat. També haurà de ser el responsable d'adaptar el projecte a l'home, d'integrar la seguretat i, per tant, de donar un gir de 18CP a la realitat actual, en què l'estudi de seguretat fa les funcions de pròtesi afegida a un projecte en el qual no sempre es té en compte que "el producte constructiu" es realitza per a persones. Al mateix temps, haurà d'intervenir en la selecció d'un contractista, que sigui capaç d'assumir durant l'execució materials dels treballs

Repercussions en el sector de la construcció els "principis generals de prevenció", que figuren en la Directiva marc de la Unió Europea: • Evitar riscos. • Avaluar els riscos inevitables. • Combatre, un cop avaluats, els riscos en el seu origen. • Adaptar el treball a la persona, actuant sobre el disseny, l'organització i els mètodes de treball i producció. • Realitzar aquests objectius tenint en compte l'evolució de la tècnica. • Substituir allò perillós per una altra opció menys o gens perillosa. • Integrar la prevenció de riscos en un conjunt que inclogui la producció, l'organització, les condicions de treball i el diàleg social. • Adoptar les mesures de protecció col·lectiva de manera prioritària i recórrer a la protecció individual només quan la situació impossibiliti l'altra opció. • Vetllar perquè es comuniqui a les empreses i als treballadors tota la informació i les instruccions necessàries per garantir la seguretat i la salut dels treballadors que intervinguin en l'obra. t Encarregar-se durant la preparació del projecte: que s'estableixi un pla de seguretat i un informe adaptat a les característiques de l'obra; que es comuniqui a les autoritats competents la decla-

ració d'obertura de centre de treball, abans del començament dels treballs. L'actual Pla de seguretat i higiene, segons figura en el RD 555/86 i també en el RD 84/90, haurà d'adaptar-se a la normativa comunitària en els aspectes següents: • El contractista principal, com a persona jurídica, passarà a anomenar-se coordinador de realització d'obra i, previsiblement, continuarà sent el responsable de redactar el Pla de seguretat, amb els mateixos criteris que ara. • El coordinador de realització d'obra haurà de fer coincidir el Pla de seguretat i higiene í les seves mesures específiques, amb l'informa redactat pel coordinador de projecte, a l'evolució dels treballs i de les modificacions sorgides durant l'obra. Aquest informe adquirirà una gran importància, ja que permetrà integrar els principis generals de prevenció tinguts en compte prèviament pel coordinador de projecte, en les opcions arquitectòniques, tècniques o d'organització que afecten la utilització posterior de l'obra, i fixarà les opcions que determinaran les prestacions de la construcció en l'àmbit de la seguretat i salut durant la seva utilització, conservació, manteniment i transformació. Fins i tot és possible que s'hagin de realitzar les

L ' I N F O R M A T I U

previsions oportunes per a la demolició. • L'arquitecte tècnic mantindria les atribucions actuals de seguiment i control del pla de seguretat, al qual s'afegiria el control de l'informe previ. Cal suposar que l'esborrany que antecedeixi a la transposició de la Directiva serà objecte d'anàlisi per part dels interlocutors socials per establir la millor adaptabilitat a l'estructura del sector. En aquest sentit, la legislació espanyola, s'ha avançat en molts aspectes i, fins i tot, ha servit d'inspiració en determinats passatges. És previsible, per tant, que les atribucions que atorga el nostre ordenament als arquitectes tècnics en matèria de prevenció de la sinistralitat laboral es potenciï en aquells aspectes nous, i que sigui l'origen d'una possible nova especialització professional, com a reconeixemnt a l'eficiència, rigor tècnic i tasca pionera del nostre col·lectiu en aquestes matèries. Tot això sense oblidar que la prevenció s'inicia bàsicament en la concepció ergonòmica del projecte, i, per contra, corregir aquells aspectes que no han respost a les expectatives durant l'aplicació pràctica del RD 555/89, detectats per l'informe de la ponència del Senat, creada a aquest efecte i constituïda en el si de la comissió de treball i seguretat social per a l'estudi de la sinistralitat laboral en la construcció, les conclusions del qual es van fer públiques fa ja un any i que serien objecte d'un altre comentari. • MIGUEL ÀNGEL PALOMO Llicenciat en Dret i Arquitecte Tècnic

INSTITUCIONS

L'any 1992, l'Assemblea General de col·legiats va acordar adherir-se a la campanya "El 0,7% també és cosa teva". Organitzada per Justícia i Pau, la campanya recollia la recomanació de Nacions Unides als països rics d'ajudar el Tercer Món amb el 0,7% de la seva renda. El pressupost per a 1995 ja inclou una partida d'ajut al Tercer Món.

Un Col·legi solidari amb el Tercer Món La Junta de Govern destina el 0,7% del pressupost col·legial a tres projectes d'ajut al Senegal, Sàhara i Nicaragua I I Col·legi d'Aparelladors va constituir, a principi d'any, una comissió de solidaritat amb el Tercer Món encarregada d'estudiar els projectes I d'accions de cooperació. La comissió, reunida el passat març, va acordar restabliment en el futur d'unes bases que permetin convocar un sistema de concurs de projectes de solidaritat per canalitzar els ajuts cap a programes encaminats a satisfer necessitats bàsiques com ara alimentació, agricultura, ramaderia, habitatge o sanitat. Tres projectes, per al Senegal, el Sàhara i Nicaragua, van ser els destinataris finals dels cinc milions de pessetes que el Col·legi dedica el 1995 a l'ajut al Tercer Món, segons l'acord de l'Assemblea General del desembre. El Col·legi va acordar atorgar un total de 4.500.000 de pessetes a dos projectes proposats pel Fons Català de Cooperació per al Desenvolupament. El primer consisteix en la construcció de

l'Hospital matemo-infantil Catalunya a les rodalies d'El Aiun, capital de l'antiga colònia espanyola del Sàhara Occidental. L'hospital, que tindrà una capacitat de 70 llits, s'emmarca dins un projecte global per a la millora de la infraestructura sanitària dels campaments de refugiats i la sensibilització de la població catalana sobre la precària situació en què es troba el poble saharià. El cost total del projecte s'acosta als 65 milions de pessetes, dels quals el Col·legi aporta 2.250.000 de pessetes. El segon projecte del Fons Català de Cooperació per al Desenvolupament és la construcció d'un complex de 50 habitatges per a camperols a la població nicaragüenca de Palacagüina. El Col·legi participa amb 2.250.000 de pessetes en un projecte que té un cost aproximat de 42 milions de pessetes. L'objectiu del pla és resoldre el problema més important del municipi: la manca d'habitatges dignes a la zona urbana de Palacagüina, amb prop de 14.000 habitants.

Una nova experiència 1995 ha estat el primer any en el qual el Col·legi ha inclòs una partida destinada a l'ajut al Tercer Món. Els tres primers projectes estan relacionats amb temes edificatoris. Segons afirma Josep Cullell, membre de la comissió col·legial encarregada d'atorgar els ajuts, "encara no hi ha cap criteri definit pel que fa la concessió d'aquests ajuts. Ens calen un parell d'anys per trobar la línea més adient al tarannà del Col·legi, potser d'ajut a la alimentació, al foment de carreres tècniques. El temps ho dirà".

CARLES CARTANÀ

El tercer projecte en el qual ha parti-

T È C N I C A

Barcelona acull un debat sobre l'anàlisi estructural d'edificis monumentals

n seminari internacional, organitzat per la Universitat Politècnica de Catalunya i el Centre Internacional de Mètodes Numèrics a l'Enginyeria, va reunir durant els passats 8, 9 i 10 de novembre a experts europeus en l'anàlisi estructural, amb tecnologia punta, de construccions històriques. En el decurs del seminari es van presentar els treballs d'anàlisi estructural de monuments tan emblemàtics com ara, la Torre de Pisa, la cripta de la Colònia Güell, el Palacio Botines, la Piràmide de Kefren o les agulles de la Catedral de Burgos.

Els dos temes principals del seminari van ser, d'una banda, la presentació de les darreres tècniques de diagnosi d'edificis històrics i, de l'altra, l'aplicació de mètodes numèrics (principalment, el mètode dels elements finits) per estudiar el comportament d'aquestes estructures i avaluar-ne la seguretat. També es va posar de manifest la, cada cop més important, implicació de l'enginyeria aplicada en el camp pluridisciplinari de la restauració. D'entre els molts aspectes tractats al seminari, cal destacar-ne tres per la seva actualitat. El primer, la necessitat

L ' I N F O R M A T I U

cipat enguany el Col·legi és la construcció d'una infraestructura sanitària per a l'eradicació del còlera i en la realització d'una campanya de sensibilització entre la població afectada a la població senegalesa de Niakhar. El pla d'ajut es va iniciar l'any 1989 per pal·liar els efectes de les epidèmies de còlera que afectaven la població d'aquesta zona. El projecte, coordinat per l'Equip de Desenvolupament Comunitari d'Escoltes Catalans i l'Euskal Eskaut Gia Elkartea, es va realitzar l'estiu passat amb un cost econòmic de gairebé set milions, dels quals el Col·legi va aportar mig milió de pessetes destinades a la compra del material adient per a la construcció de la infraestructura sanitària. •

d'una anàlisi històrica i constructiva aprofundida i reflexiva del monument, com a pas previ al desenvolupament de models matemàtics, per evitar així plantejaments erronis del comportament real del monument. El segon, els bons resultats obtinguts darrerament a l'hora d'emprar les proves dinàmiques sobre estructu-

Durant els debats, també es va donar un toc d'atenció sobre les grans possibilitats de la informàtica i el perill que se'n pot derivar quan és usada per mans inexpertes, sense una sòlida formació en l'anàlisi estructural i sense capacitat de comprovar la bondat dels resultats obtinguts. L'organització del seminari ha previst la publicació, en forma de llibre, de tota la informació generada durant els tres dies de debat. • RAMON GRAUS Servei Rehabilitació

PUNTS

VISTA

La nova Llei de prevenció de riscos laborals i observéssim el nosI tre voltant ens adonaríem que no hi ha cap activitat que sigui, en major o menor grau, aliena als riscos laboI rals, però aquesta percepció dependrà del nostre nivell de sensibilitat i de formació sobre la matèria. Des que es va aprovar la Directiva 89/391/CEE, relativa a l'aplicació de les mesures per promoure la millora de la seguretat i de la salut en el treball, tots els professionals relacionats amb la prevenció de riscos esperàvem la seva incorporació en el nostre ordenament jurídic, tal i com és preceptiu. Si haguésim de destacar una virtut de la Uei seria, sens dubte, la de crear una estructura formal en la qual se sustenten totes les actuacions que es poden desenvolupar sota la prevenció de riscos laborals, i així crear un autèntica cultura preventiva de tots els àmbits socials. Per aconseguir aquest nou enfocament, la Llei estableix una sèrie de principis generals: • Planificació de la prevenció des del disseny del projecte. • Avaluació inicial dels riscos i realització de control periòdics. • Adopció de mesures preventives adequades als riscos i la integració d'aquesta acció en el context organitzatiu de l'empresa. t Control de l'eficàcia obtinguda amb l'adopció d'aquestes mesures. També ca! destacar l'esperit integra•J.-A

"Disposem d'una nova eina que cal estudiar a fons per aprofitar-la amb equilibri i efectivitat" dor que s'observa al llarg del seu articulat. La mateixa Administració es troba en el centre d'aquest objectiu ja que obliga la seva coordinació en matèria laboral, sanitària i d'indústria per tal de:

• Promoure la prevenció i l'assessorament. • Vetllar pel compliment de la normativa. t Sancionar el seu incompliment. En el capítol IN, de drets i obligacions, són diversos els articles que cal comentar. Els articles 18 i 19 estableixen la necessitat de formar els treballadors en el moment de la contractació oquan es produeixin canvis en les funcions que desenvolupen, i també la d'informar-los obligatòriament sobre els riscos als quals estan exposats al lloc de treball. Especial interès té l'article 24 referent a ja coordinació d'activitats empresarials. Quan en un centre de treball desenvolupen les seves activitats treballadors de dos o més empreses, corresponen a l'empresari titular del centre de treball les tasques de coordinació i d'informació i també la vigilància dels constractites i subcontractistes perquè compleixin la normativa sobre prevenció de riscos sempre que tots desenvolupin la

mateixa activitat. En l'article 28, amb la intenció de delimitar qualsevol ambigüitat al màxim, es regulen les relacions de treball temporals, de durada determinada i en empreses de treball temporals, en les quals els treballadors resten plenament afectats per totes les disposicions en igualtat de condicions. Però l'articulació de totes aquestes activitats preventives dins de l'empresa necessita d'una estructra interna que ha de reunir dues característiques essencials, la participació i la col·laboració mútua de tots els afectats. A aquests aspectes la Uei dedica els capítols IV i V sobre la creació dels serveis de prevenció, delegats de prevenció (ambdós obligatoris en totes les empreses) i el comitè de seguretat i salut en les empreses de més de 50 treballadors. Per acabar, en el capítol VII es defineixen i es quantifiquen les infraccions i les sancions, les quals s'incrementen substacialment i poden arribar fins als 100.000.000 de pessetes en cas d'infracció greu. Com s'ha pogut observar ai llarg d'aquesta exposició, disposem d'una nova eina que tots hem d'estudiar a fons a fi d'aplicar-la d'una manera equilibrada i efectiva per tal de poder millorar les condicions de treball. Sens dubte la seva eficàcia dependrà del grau d'aplicació que li donem. •

MARIANOUNZETAILÓPEZ Subdirector general de Seguretat i condicions de salut en el treball

P R E M S A

El sector més sancionat El 51,6% de les intervencions inspectores i sancionadores de l'Administració pública espanyola en matèria de seguretat i salut laboral practicades el 1994 es van centrar en empreses de la construcció. De l'import global de les sancions proposades, uns 2.477 milions de pessetes, el sector de la construcció va suportar, ni més ni menys, que el 70,18% d'aquesla quantitat, de manera que haurà d'aportar a l'erari públic més de 1.738 milions de pessetes. La construcció continua ocupant, així, el primer lloc de la llista de sancionats, tant pel nombre d'infraccions com per la quantitat final dels pagaments meritats a l'Administració. Malgrat tot, segons lïnforme anual de la Direcció General d'Inspecció de Treball i Seguretat Social del 1994, -es posa de manifest un fort increment de la línia preventiva davant de l'estrictament sancionadora. El sector prioritari d'actuació ha estat la construcció, ja que és on es desenvolupen les activitats amb més risc de sinistres laborals greus". Això justifica que la construcció presenti estadístiques creixents, en contrast amb el descens generalitzat de la resta de sectors inspeccionats. •

CERCHA, número 31. Octubre1995

Són prou segures les obres que es realitzen al nostre país? JUUO ÀLVAREI Col. 6372. Al meu parer, hi ha prou control. Ja no és el mateix que fa 10 o 15 anys. A més d'una major responsabilitat sobre aquesta qüestió, ara tenim tècniques, mitjans i normes que fan que les obres siguin segures. •

ENRIC PENA Col. 6915. BwtdoM Absolutament, no. Cal millorar moltes coses. En primer lloc, la consciència dels treballadors; en segon, la mentalitat dels constructors, i, finalment, la sensibilitat tant dels tècnics com dels promotors i propietaris. </

AGUSTÍ PASCUAL Col. 6854. tottloM No ho són. Fonamentalment, cal millorar els hàbits de la gent que hi treballa directament, que sovint no és prou conscient, i també cal fer que els promotors vegin que la inversió en seguretat és del tot necessària. •

Col. 6018. Capellades No, del tot. Hi ha moltes coses que es podrien fer millor en aquest tema. Especialment, (er veure als treballadors que un fet tant senzill com dur casc és molt més important del que pot semblar a primera vista. •

FRANCESC MARTÍN

La consulta es va ler el &a 14 de novembre al Servei d'Informació del Col·legi, a Barcelona. 8 s professionals es van escollir aleatòriament

^ ^ _ ^ - ^ _

L ' I N F O R M A T I U

^ ^ ^ ^ ^ _ ^ ^ ^ ^ ^ —

N O T I C I A R I

DEL COL·LEGI

Ó ÀREES DEFORMACIÓ

Formar-se durant tota la vida El Col·legi prepara un programa de formació que ajudi el professional a mantenir-se al dia

996 ha estat nomenat l'any europeu de l'educació i la formació al llarg de tota la vida. La Unió Europea vol promoure, així, el concepte de formació permanent com a element clau del desenvolupament personal i <fun model europeu de competitivitat i de creixement generador d'un alt nivell d'ocupació. Les tendències del mercat de treball es troben en contínua evolució amb l'aparició de nous mecanismes d'accés. Aquest entorn més dinàmic obliga els professionals a una adaptació continuada perquè el perfil professional s'adeqüi a allò que demana el mercat. Ascensió Gàtvez, arquitecta tècnica i responsable del departament de formació del Col.íegi creu que cai planificar una carrera professional i orientarla segons l'evolució del mercat. "El perfil es configura amb les experiències acumulades, però també amb la formació adquirida al llarg de tota la vida. L'experiència, avui, ja no ho és tof, diu.

El departament de formació del Collegi ha definit les línies bàsiques d'un programa que es desenvoluparà al llarg dels propers anys per donar una formació als diferents segments del col·lectiu d'aparelladors i arquitectes tècnics. El programa preveu les diferents situacions professionals i els diferents àmbits d'especialització. El pla preveu sis àrees formatives: • Reciclatge tècnic. Posada al dia de la formació tècnica, però amb la incorporació d'un apartat dedicat a les noves tecnologies. • Pràctica professional. Divulgació de la nova normativa existent i de les noves eines de suport per a l'exercici de la professió. •Cursos d'iniciacióa l'especialització. Introdueixen el tècnic en àrees que comencen a configurar-se com a veritable especialització professional (valoracions, control de qualitat, seguretat, etc). • Noves àrees d'activitat. En la pràc-

JLEOOATGE TÈCNIC Repòs tecnologia

Noves tecnologies

WVUIGAOÓI PRÀCTICA PROFESSIONAL tines oc suport DivutgoQQ nonnohvo

NOACIÒ A L'ESffCIAinZAGÓ. OSSOS BÀSICS ValoniQons Control qualïiat Peritetgeí

osgurticrt j scdui fiehobitfodó

NOVES ÀREES D'ACTIVTTAT Geslió Perfil tècnic europeu PERFIL DE UOCS DE TRBAU lnicioòó Promoció FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA Loinfonnorió idiomes Gertó del despatx bfomiòfico

tica professional hi ha àrees de treball ja consolidades si bé es comencen a perfilar noves àrees d'activitat que poden gaudir de bones perspectives en el futur marc laboral europeu. El departament de formació ha dedicat darrerament una important atenció a la gestió immobiliària, tècniques de gestió i habilitats directives. L'ampliació a noves àrees de treball (project manager, quality manager, coordinador de seguretat...) completarà la oferta. • Perfil de llocs de treball en em-

preses. La formació atendrà la iniciació a funcions ja consolidades com són el cap d'obra, tècnic comercial, tècnic municipal o cap de projectes, però també la promoció dels qui ja hi treballen vers les funcions directives en les empreses. • Formació complementària. Informàtica, idiomes, i tecnologia de la informació o gestió del despatx. El programa pretén anar més enllà dels aspectes tecnològics de la professió sense, per això. descuidar-los. La línia formativa recull les recomanacions de !a CE de dedicar una especial atenció al factor humà com a recurs primordial de les empreses per a la promoció de la qualitat i la formació humanística dels directius. "El professional überal és un director que es relaciona amb personal d'obra, clients, industrials, constructors per donar instruccions, negociar, etc". Ascensió Gàlvez creu que el futur del tècnic serà condicionat pels canvis en el mercat de treball: l a rendibilitat en el treball estarà marcada, no sols pels coneixements tecnològics sinó per l'habilitat de resoldre problemes, la planificació i la gestió". Rnalment. i segons Gàlvez, =el nou mercat de lliure competència obligarà a assumir elements diferenciadors. Saber-se vendre, saber-se comunicar, tenir mètode de treball, esdevindran elements imprescindibles per oferir un servei de qualitat". •

Assemblea General Ordinària 1

de Col·legiats La Junta de Govern va prendre l'acord de convocar assemblea general ordinària de col·legiats segons estableixen els estatuts del Col·legi. L'assemblea tindrà lloc a la sala d'actes del Col·legi, el dimecres 20 de desembre, a les 18.30 hores en primera convocatòria i, en segona convocatòria el mateix dia, a les 19 hores. Ha estat aprovat per la Junta de Govern el següent

Conveni amb la Fundació Politècnica de Catalunya

l Col·legi i la Fundació Politècnica de Catalunya van signar, e! passat 26 d'octubre, un conveni que permetrà treballar de manera conjunta en el desenvolupament de programes de formació permanent. L'objectiu del conveni és prendre iniciatives en el camp de la formació permanent i extensió tecnològica amb la realització de diferents cursos i seminaris. En l'acte de signatura. Bernat Ochoa, president del Col-legi, va manifestar que l a formació permanent del professional és quelcom fonamental. Aquest és el camí de futur que ens demana el nostre col·lectiu i, per això, treballarem en ferm en aquesta linea. Volem que aquest conveni doni el fruit desitjat i que sigui l'inici i no pas una fita3. Xavier Uobet, president de la Fundació, va ressaltar, per la seva banda, "el gran interès de la Fundació perquè aquest conveni amb el Col-legi vagi endavant". • ^ ^ _ — ^ — ^ ^ ^ ^ ^ —

L ' I N F O R M A T I U

Ordre del dia 1 • 2 • 3 • 4 •

Lectura i aprovació, si escau, de l'acta de l'assemblea general anterior Informe del president Proposta d'aprovació del pressupost pera l'any 1996 Tom obert de paraules

Informació: Secretaria del Col·legi. Quarta planta

NOTICIARI

LEGISLACIÓ

L'exposició "Atlas II. Ciutats de Girona" està basada en un llibre homònim

1 castell de Sant Ferran a Figueres, la Ciutadella de Roses, la badia de Cadaqués, el recinte emmurallat de Puigcerdà, Hostalric, Camprodon i Palamós, entre altres; els eixamples de Sant Feliu, Olot, i tantes altres ciutats, són segurament les estrelles del recull cartogràfic que conforma l'exposició Atlas II. Ciutats de Girona, que es va inaugurar el passat dia 16 de novembre al Col·legi d'Aparelladors. Aquest recull ha estat possible gràcies al treball de 10 anys de buidatge de diferents arxius i biblioteques d'arreu de! món. La recerca per a l'elaboració de l'exposició i del llibre homònim en el qual està basada va incloure la consulta a més de 70 fons documentals, tasca que va donar el resultat previsible: un cabal d'informació tan valuós com voluminós concretat en 3.000 plànols referits a pobles i ciutats de la província de Girona. Aquesta informació planimètrica va ser fitxada, reproduïda i arxivada. Del seu estudi, finalment, en va sortir una àmplia monografia i una exposició. La mostra Atlas II. Ciutats de Girona és, doncs, una introducció a aquesla voluminosa obra documental. El que pretén, més aviat és il·lustrar diferents mo-

El Tribunal Suprem regula l'abast de la base imposable en l'Impost de construccions

ments de l'evolució de pobles i ciutats i donar a conèixer totes les referències cartogràfiques que hi ha a l'abast per a aprofundir en la matèria. No són solament els plànols o mapes: són les ciutats i pobles que s'hi dibuixen, l'urbanisme, l'arquitectura, la geografia, la història. L'exposició Atlas II. Ciutats de Girona té dos grans apartats. El primer, recull la cartografia de ies poblacions de les quals s'han trobat molts plànols. La majoria són pobles i ciutats que han

tingut una importància militar o estratègica destacable com són Figueres, Roses, Palamós o Puigcerdà. El segon apartat el forma la documentació de ciutats o pobles que no han generat tanta cartografia, precisament per la menor importància estratègica i militar que han tingut en el decurs de la seva història. En aquest apartat s'hi representen poblacions gironines com ara Lloret de Mar, Banyoles, Palafrugell, Tossa de Mar o Castellfollit de la Roca. •

l concepte cost real i efectiu de la construcció, instal·lació o obra, com a integrador de la base imposable de l'Impost sobre Construccions, no inclou els honoraris de 'arquitecte i l'aparellador, en una sentència recent del Tribunal Suprem. Segons aquest organisme, l'esmentat cost s'identifica exclusivament amb el cost material de la construcció, instal·lació o obra. Aquesta sentència recau sobre un recurs de cassació interposat per l'Ajuntament de València contra un sentència del Tribunal Superior de Justícia d'aquesta comunitat. Segons l'Ajuntament, el cost real efectiu de la construcció és el conjunt de despesa que impliqui per al propietari i, entre aquest, hi cal incloure els honoraris professionals. La indefinició de la base imposable de l'impost sobre construccions ha generat una gran polèmica amb dues interpretacions. L'accepció més àmplia advoca per incloure en la base imposabíe de l'impost totes les despeses necessàries per a realitzar la construcció, instal·lació o obra. La interpretació més estricta defensa la inclusió en la base imposable només dels costos generats per l'execució material de l'obra. •

NORMATIVA

Medi Ambient aprova un model

Primeres jornades sobre construcció i desenvolupament sostenible Constitució de la Comissió de Programa

La normativa vol millorar la qualitat ambiental de les ciutats

l nivell de soroll a les ciutats ha augmentat, aquests darrers anys, fins a fer-se insostenible, en casos puntuals, i ha esdevingut una qüestió fonamental de sanitat pública i de medi ambient. La necessitat de reduir aquest nivell sonor que ens agredeix implica actuar sobre un gran nombre de fonts productores, cosa que fa difícil establir diagnòstics fiables i proposar solucions del tot efectives. Per millorar la qualitat ambiental dels nuclis urbans, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat ha aprovat una ordenança municipal tipus, reguladora del soroll i les vibracions. Aquesta ordenança podrà ser incorporada, de manera íntegra o adaptada, pels municipis que no en tinguin o la tinguin desfasada. Així, el Departament de Medi Ambient aposta per la tendència europea de combatre el soroll, no solament aï-

llant acústicament els edificis (aplicació de l'NBE-CA-88), sinó també, incidint sobre els diferents focus emissors que actuen en un nucli urbà. Evidentment, aquesta actitud promoguda des de l'Administració autonòmica comportarà un conscienciació més gran de tota la població. El nou model d'ordenança regula explícitament els aspectes lligats a la producció de soroll en les obres d'edificació i a les precaucions a prendre per evitar la transmissió de vibracions de maquinària a través de l'estructura de l'edifici. Per últim, l'ordenança recull una metodologia definida de mesura del soroll, que permetrà comparar d'una manera clara els valors guia establerts amb els realment produïts. • RAMON GRAUS Servei Rehabilitació

El 15 de novembre es va constituir la Comissió de Programa que coordinarà la preparació de les Jornades sobre Construcció i Desenvolupament Sostenible que promou el Col·legi. Inicialment, a la Comissió, hí són representades les institucions següents: la Secretaria de Estado para el Medío Ambiente y la Vivíenda, els departaments de Medi Ambient i Política Territorial de la Generalitat, l'Institut Català de l'Energia, la Diputació de Barcelona, l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient, l'Ajuntament de Barcelona, la UNESCO, la UPC, l'ITEC i el Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de BarcelonaEls objectius fixats per aquestes jornades es poden sintetízar en: • aportar elements de reflexió als professionals de la construcció, a l'entorn de l'ecologia i el medi ambient. • divulgar les experiències dutes a terme, al noslre país i a l'estranger, en els diferents àmbits de la relació construcció/medi ambient. • identificar necessitats i establir prioritats assumibles en matèria de medi ambient en l'àmbit del sector. • impulsar línies de recerca i cooperació entre els diferents organismes i les institucions implicades. En el marc de les jornades, els principals especialistes nacionals i internacionals presentaran les experiències més importants al nostre país, França, Regne Unit, Alemanya, Suïssa i Dinamarca, entre d'altres. S'acceptaran comunicacions de persones o institucions que hi estiguin interessades. Les jornades tindran lloc a Barcelona els dies 16,17 i 18 de maig de 1996. Servei Rehabilitació

N F O R M A T I U

TEMA

INSTITUCIONS

Un Col·legi solidari amb el Tercer Món La Junta de Govern destina el 0,7% del pressupost col·legial a tres projectes d'ajut al Senegal, Sàhara i Nicaragua | I Col·legi d'Aparelladors va constituir, a principi d'any, una comissió de solidaritat amb el Tercer Món encarregada d'estudiar els projectes I d'accions de cooperació. La comissió, reunida el passat març, va acordar l'establiment en el futur d'unes bases que permetin convocar un sistema de concurs de projectes de solidaritat per canalitzar els ajuts cap a programes encaminats a satisfer necessitats bàsiques com ara alimentació, agricultura, ramaderia, habitatge o sanitat. Tres projectes, per al Senegal, el Sàhara i Nicaragua, van ser els destinataris finals dels cinc milions de pessetes que el Col·legi dedica el 1995 a l'ajut al Tercer Món, segons l'acord de l'Assemblea General del desembre. El Col·legi va acordar atorgar un total de 4.500.000 de pessetes a dos projectes proposats pel Fons Català de Cooperació per al Desenvolupament. El primer consisteix en la construcció de

l'Hospital matemoinfantil Catalunya a les rodalies d'El Aiun, capital de l'antiga colònia espanyola del Sàhara Occidental. L'hospital, que tindrà una capacitat de 70 llits, s'emmarca dins un projecte global per a la millora de la infraestructura sanitària dels campaments de refugiats i la sensibilització de la població catalana sobre la precària situació en què es troba el poble saharià. El cost total del projecte s'acosta als 65 milions de pessetes, dels quals el Col·legi aporta 2.250.000 de pessetes. El segon projecte del Fons Català de Cooperació per al Desenvolupament és la construcció d'un complex de 50 habitatges per a camperols a la població nicaragüenca de Palacagüina. El Col·legi participa amb 2.250.000 de pessetes en un projecte que té un cost aproximat de 42 milions de pessetes. L'objectiu del pla és resoldre el problema més important del municipi: la manca d'habitatges dignes a la zona urbana de Palacagüina, amb prop de 14.000 habitants.

Una nova experiència 1995 ha estat el primer any en el qual el Col·legi ha inclòs una partida destinada a l'ajut al Tercer Món. Els tres primers projectes estan relacionats amb temes edificatoris. Segons afirma Josep Cullell, membre de la comissió col·legial encarregada d'atorgar els ajuts, "encara no hi ha cap criteri definit pel que fa la concessió d'aquests ajuts. Ens calen un parell d'anys per trobar la línea més adient al tarannà del Col·legi, potser d'ajut a la alimentació, ai foment de carreres tècniques. El temps ho dirà".

CARLES CARTANÀ

El tercer projecte en el qual ha partí-

T È C N I C A

Barcelona acull un debat sobre l'anàlisi estructural d'edificis monumentals

n seminari internacional, organitzat per la Universitat Politècnica de Catalunya i el Centre Internacional de Mètodes Numèrics a l'Enginyeria, va reunir durant els passats 8, 9 i 10 de novembre a experts europeus en l'anàlisi estructural, amb tecnologia punta, de construccions històriques. En el decurs del seminari es van presentar els treballs d'anàlisi estructural de monuments tan emblemàtics com ara, la Torre de Pisa, la cripta de la Colònia Güell, el Paíacio Botines, la Piràmide de Kefren o les agulles de la Catedral de Burgos.

Els dos tenies principals del seminari van ser, d'una banda, la presentació de les darreres tècniques de diagnosi d'edificis històrics i, de l'altra, l'aplicació de mètodes numèrics (principalment, el mètode dels elements finits) per estudiar el comportament d'aquestes estructures i avaluar-ne la seguretat. També es va posar de manifest la, cada cop més important, implicació de l'enginyeria aplicada en el camp pluridisciplinari de la restauració. D'entre els molts aspectes tractats al seminari, cal destacar-ne tres per la seva actualitat. El primer, la necessitat

L ' I N F O R M A T I U

res monumentals en la fase de diagnosi; aquest és un mètode amb gran futur i amb línies de recerca ja iniciades al nostre país. I el tercer punt, la sofisticació creixent dels mètodes de monitorització, que permeten millorar el diagnòstic de les lesions de l'edifici i seguir l'evolució de les intervencions de reparació que s'hi hagin fet. Durant els debats, també es va donar un toc d'atenció sobre les grans possibilitats de la informàtica i el perill que se'n pot derivar quan és usada per mans inexpertes, sense una sòlida formació en l'anàlisi estructural i sense capacitat de comprovar la bondat dels resultats obtinguts. L'organització del seminari ha previst la publicació, en forma de llibre, de tota la informació generada durant els tres dies de debat. • RAMON GRAUS Servei Rehabilitació

N O T I C I A R I

D E M A N D E S

Constructora per a l'Administració pública

Empresa majorista de vidres plans

TÈCNIC PER A COrVTROL DE QUALITAT ISO-EN 9000

TÈCNIC COMERCIAL

• Cal experiència en tasques similars en empresa constructora entre 2 i 3 anys • Edat, entre 25 i 35 anys • Idioma català • És convenient que tingui vehicle propi Jornada oficial. Contracte laboral. Sou a convenir. Interessats amb l'experiència especifica demanada, poden adreçar cum'culum i carta justificant els coneixements de la ISO9000. ai Servei dí Promoció iMercat

D E L

C O L · L E G I

TREBALL

Estudi d'arquitectura RECENT TITULAT

Despatx d'arquitectura

Constructora de reformes

d'Andorra la Vella

TÈCNIC DE PROJECTES 1 OBRES

COORDINADOR D'OBRA

• No cal experiència • Edat. entre 22 i 26 anys • Idioma català • Imprescindible vehicle propi per a desplaçaments per Catalunya de manera habitual Jornada oficial. Contracte labora! temporal. Sou: 3.000.000,- bruts/any negociables

per a desenvolupament de projectes amb mitjans informàtics i direccions d'obra. B perfil correspon a una persona de recent titulació. • Experiència minima en projectes • Cal que domini algun programa de disseny assistil (preferentment Archrtrion) • IffipresctndibfQ ventcle propi Jornada oficiaL Relació contractual a convenir. Signarà obres com a facultatiu. Sou negociable.

pera contractació d'industrials, seguiment í coordinació tfobra. • Imprescindible experiència en tasques similars d'un mínim tfenlre 3 i 10 anys • Cal experiència en confecció de pressupostos, programa Excel i Autocad • Edat, entre 25 i 40 anys • Imprescindible vehicle propi BDoc de treball és a Andorra la Vella. Jornada oficia!. Contracte laboral i sou a convenir

Re!.: 5.376

Ret.: 5.371

Rel: 5J78

Rel.; 5.375

Estudi d'arquitectura

Constructora-promotora

Promotora pública

Empresa constructora

de Barcelona

d'habitatges

nacional i internacional

COL·LABORADOR TÈCNIC

2 COORDINADORS D'OBRA

d'habitatges i sòl COORDINADOR EXECUTIU de direcció (acuttativa. Ideal per a professionals &erals. • 1 mprcscindtole experiència minima de 10 anys • Edat minima, 35 anys • CaJ vehicle per a desplaçaments per l'àrea metropolitana Jornada de matins o tardes Relació lieral i sou negoaabte. I ncorporació: desembre'95

de rehaMlaoó i reformes. • Imprescindible experiència mínimad'un any en obra, mesuraments. pressupostos i contractació de proveïdors • Edat, de 23 a 29 anys • Cal vehicle propi

per a desenvolupament de projectes amb mitjans informaries i direccions d'obra com a facultatiu: control de qualitat, mssuraments, etc • Cal experiència minima de 3 anys en estudi d'arquitectura, en tasques similars • Calen coneixements com a usuari tfAulocad i de programes apteats a la gestió de projectes i obres Jornada completa. Relació liberal.

a peu a"obra. • 1 mprescindíite de 2 a 3 anys d'experiència en d recoó d'obres cf edificació d'habitatges • Edat màxima. 30 anys • Imprescindible vehicle per a desplaçarse afesobres del cinturó de Barcelona Jornada oficial. Contracte laboral amb signatura d'obres. &xrA500.000,- brutsíany no negociaries.

Rel.: 5.381 m

Ret: 5.380 i

S'ofereix • ESTUDIANT D'ÚLTIM CURS D'ARQUITECTURA TÈCNICA

Delineant especialitzat s"ofereix pera professionals de la construcció. Aporta: • Experiència • Delineació amb Autocad v. 12 • Disponibilitat a la comarca del Bages

S'ofereix estudiant d'arquitectura tècnica pendent de les 3 últimes assignatures, per a treball en oficina tècnica o a peu d'obra • Aporta curs de Cad de 200 hores • Experiència de 2 anys en despatx d'arquitectura

Jordi Solà Telèfon: 837 0619

Maite Güiza Telèfon: 652 12 00

S'ofereix TOPÒGRAF per a treballs de mesuraments, aixecaments, implememació de projectes, replanteigs d'obres i cubicacions. • Sistemes totalment informatitzats • Escates petites í grans • Qualitat i rapidesa

J. Costa Telèlon:

2654004

S'ofereix ESTUDIANT D'ARQUITECTURA TÈCNICA S'ofereix estudiant d'arquitectura tècnica de tercer curs, per a:

Rel.: 5.383

A N U N C I S

S'ofereix • ESTUDI DE DELINEACIÓ

• Es ven DESPATX BEN SITUAT Arquitecte tècnic ven despatx. Es tracta d'un entresol situa! al carrer Balmes (PI. Molina). Característiques: • 65m! • Calefacció • Lluminós i tranquil • Bona escala, amb conserge • Preu: 14.800.000 pessetes

Contacte Telèfon: 41616 39

Contacte Telèlon: 200 3348

Es realitzen PERSPECTIVES Es fan perspectives manuals per ordinador, en blanc i negre o color i RENDER.

Octavi Telèlon:

2139236

S'ofereix ESTUDIANT D'ARQUITECTURA TÈCNICA

Es ven TAULETA DIGITALITZADORA

S'ofereix ESTUDIANT D'ARQUITECTURA TÈCNICA

S'ofereix estudiant d'arquitectura tècnica pendent del treball final de carrera. • Aporta curs d'Autocad de 150 hores • Informàtica a nivell d'usuari (Windows. Ms-Dos. Wordpertect) • Vehicle propi • Disponibilitat, matins o tardes

Arquitecte tècnic ven tauleta digilalitzadora Summagraph icsSummasketch III professional Din A3. amb 4 colons. • És per estrenar • Preu. 80.000 pessetes

S'ofere« estudiant d'arquitectura tècnica pendentdel treball final de carrera. • Aporta curs d1 Autocad de 150 hwes

S-lna Marimon Te'e'ï-! 373 H 72

Conürre Ts'è'o-. 585 51 03

Juli s Santamaría Te:=!c" 211 66 26

(Windows. Ms-Dos, Wordpertect) • Vehicle propi • Disponibilitat matins o tardes

•Convéque tingui experiència en tasques similars entre 2 i 3anys • Edat, fins a 30 anys • És convenient que tingui vehjcte propi Jornada oScM Contracte laboral Sou: 150.000-200.000,- netes/mes, negociables.

Ret.: 5.379

INFORMACIÓ DEMANDES DE TREBALL Servei de Promoció í Mercat de Treball Pilar Cecília, 3a planta De dilluns a divendres, de 9 a 14.30 hores Dimarts i dijous també, de1óal9hores 414 33 11 — , Fox414 33 68 "

INFORMACIÓ: Elisenda Pucurull. 4o planta

S'ofereix estudi per a treballs de delineació, aixecaments i estat actual. • Experiència, qualitat i economia

obra. • Aporta cursos de Cad i Windows

David Guillén Telèfon: 725 56 84

Jornada oficial de mati i tarda Contracte laboral. Sou: 2500.000-3.000.000.- brut/ any negociable.

Ret: 5.352

P E T I T S

S'ofereix DELINEANT DE LA CONSTRUCCIÓ AUTÒNOM

CAP D'OBRES

per a treball en oficina i també control de Cobra, efients, proveïdors, operaris i pres-

S'ofereix ESTUDIANT D ARQUITECTURA TÈCNICA S'otereix estudiant d'arquitectura tècnica pendent de projecte, que aporta: • 2 anys d'experiència en constructora • 4 mesos en despatx d'arquitectes • Curs de 200 hores d'Autocad v. 12 • Informàtica a nivell d'usuari • Anglès parlat i escrit correctament • Disponibilitat, tot e) dia • Vehicle propi Javíer Uuch Telèfon: 280 39 26 i 890 27 90

Es lloga ÀTIC

FABULÓS

Ideal per a despatx a estudi d'arquitectura tècnica. • 250 mJ situats a Balmes/Diagonat • amb 10 dependències • aire condícionatï pre-instal.lacions lelefÒnka i informàtica • calefacció individual • 2 terrasses que es poden ermdrar • 1.000 pessetes/m1 de lloguer • També es Hoga la meitat Contacte Te'e'sn -1U 17 19

I N F O R M A T

S'ofereix ESTUDIANT D'ÚLTIM CURS D ARQUITECTURA TÈCNICA S'olereix estudiant d'arquilectura tècnica pendent de les 2 últimes assignatures, per a treball en oficina lècnica o a peu d'obra, (aixecament de plànols 1 delineació de plànols amb Cad} • Aporta curs de Cad de 200 hores • Experiència de 2 anys en despatx d'arquitectura Joan Zapata Telèlon: 65B97 88

Es ven PLOTTER Arquiieda lècnica ven plotter Hewlett PackerDraftMasierl.

Montse floca Telèfon: 202 39 20

Es ven CASA-TORRE A CIUTAT DIAGONAL Arquitecte tècnic ven casa-lorre situada 3 Ciutat Diagonal. En cas d'estar interessats podeu demanar més informació al telèfon indicat.

Contaoe Telèfon: 37102 52

N O T I C I A R I

DEL

C O L · L E G I

Ó ÀREES DE FORMACIÓ

Formar-se durant tota la vida El Col·legi prepara un programa de formació que ajudi el professional a mantenir-se al dia

996 ha estat nomenat l'any europeu de l'educació i la formació al llarg de tota la vida. La Unió Europea vol promoure, així, el concepte de formació permanent com a element clau del desenvolupament personal i d'un model europeu de competitivitat i de creixement generador d'un alt nivell d'ocupació. Les tendències del mercat de treball es troben en contínua evolució amb l'aparició de nous mecanismes d'accés. Aquest entorn més dinàmic obliga els professionals a una adaptació continuada perquè el perfil professional s'adeqüi a allò que demana el mercat. Ascensió Gàlvez, arquitecta tècnica i responsable del departament de formació del Col·legi creu que cal planificar una carrera professional i orientarla segons l'evolució del mercat. "El perfil es configura amb les experiències acumulades, però també amb la formació adquirida al llarg de tota la vida. L'experiència, avui, ja no ho és tot", diu.

RfCKLATGE TÈCNIC Repòs tecnologío

Noves tecnologies

EHVULGAOÓI PRÀCTICA PROFESSIONAL Enes de suport Divulgació normativa [casos pràctics} INICIACIÓ A L'ESPECIALITZACIÓ. CURSOS BÀSICS Valoracions Seguretat i salut Control qwlitot Reficbilitoció Peritatges NOVES ÀREES D'ACTMTAT Gestió Perfil tècnic europeu PERFIL DE LLOCS DE TREBALL Iniciació

Promoció

FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA La informocló Idiomes Gestió del despatx Informàtica

• Cursos d'iniciació a l'especialització. Introdueixen el tècnic en àrees que comencen a configurar-se com a veritable especialització professional (valoracions, control de qualitat, seguretat, etc).

• Noves àrees d'activitat. En la pràc-

• Perfil de llocs de treball en em-

• Pràctica professional. Divulgació de la nova normativa existent i de les noves eines de suport per a l'exercici de la professió.

preses. La formació atendrà la iniciació a funcions ja consolidades com són el cap d'obra, tècnic comercial, tècnic municipal o cap de projectes, però també la promoció dels qui ja hi treballen vers les funcions directives en les empreses. • Formació complementària. Informàtica, idiomes, i tecnologia de la informació o gestió del despatx. El programa pretén anar més enllà dels aspectes tecnològics de la professió sense, per això, descuidar-los. La línia formativa recull les recomanacions de la CE de dedicar una especial alencíó al factor humà com a recurs primordial de les empreses per a la promoció de la qualitat i la formació humanística dels directius. "El professional liberal és un director que es relaciona amb personal d'obra, clients, industrials, constructors per donar insíruccïons, negociar, etc". Ascensió Gàlvez creu que el futur del tècnic serà condicionat pels canvis en el mercat de treball: l a rendibilitat en el treball estarà marcada, no sols pels coneixements tecnològics sinó per l'habilitat de resoldre problemes, la planificació i la gestió"1. Finalment, i segons Gàlvez, "el nou mercat de lliure competència obligarà a assumir elements diferenciadors. Saber-se vendre, saber-se comunicar, tenir mètode de treball, esdevindran elements imprescindibles per oferir un servei de qualitat". •

Assemblea General Ordinària de Col·legiats La Junta de Govern va prendre l'acord de convocar assemblea general ordinària de col·legiats segons estableixen els estatuts del Col·legi.

L'assemblea tindrà lloc a la sala d'actes del Col·legi, el dimecres 20 de desembre, a les 18.30 hores en primera convocatòria i, en segona convocatòria el mateix dia, a

, ; ]

les 19 hores.

]

Ha estat aprovat per la Junta de Govern el següent

Conveni amb la Fundació Politècnica de Catalunya

l Col·legi i la Fundació Politècnica de Catalunya van signar, el passat 26 d'octubre, un conveni que permetrà treballar de manera conjunta en el desenvolupament de programes de formació permanent. L'objectiu del conveni és prendre iniciatives en el camp de la formació permanent i extensió tecnològica amb la realització de diferents cursos i seminaris. En Tacte de signatura, Bernat Ochoa, president del Col·legi, va manifestar que sla formació permanent del professional és quelcom fonamental. Aquest és el cami de futur que ens demana el nostre col·lectiu i, per això, treballarem en ferm en aquesta línea. Volem que aquest conveni doni el fruit desitjat i que sigui l'inici i no pas una fita". Xavier Llobet, president de la Fundació, va ressaltar, per la seva banda, "el gran interès de la Fundació perquè aquest conveni amb el Col·legi vagi endavant". • ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ —

L ' I N F O R M A T I U

Ordre del dia 1 • 2 • 3 • 4 •

Lectura i aprovació, si escau, de l'acta de l'assemblea general anterior Informe del president Proposta d'aprovació del pressupost pera l'any 1996 Torn obert de paraules

Informació: Secretaria del Col·legi. Quarta planta

AGENDA

ACTIVITATS

exposició-subhasta

Exposició i subhasta d'obres d'art

La Junta de Govern del Col·legi convoca

La Sala d'Exposicions acull una mostra d'obres pictòriques de diversos artistes,des del'11 de desembre, que se subliaslaran per a totes aquelles persones que hi estiguin interessades. Dia i lloc de la subhasta Dimarts, 19 de desembre, a les 19.30 hores. Sala d'Exposicions. Exposició Del'11 al 19 de desembre. Sala d'Exposicions. Planta baixa. De dilluns a divendres, de 10 a 14 i de 16 a 20 h. Entrada lliure. Informació Departament de Cultura

Assemblea General Ordinària de Col·legiats Dia

dimecres, 20 de desembre

Hora

18.30 hores en primera convocatòria 19.00 hores en segona convocatòria

Lloc

Sala d'Actes, primera planta

Informació Secretaria del Col·legi, quarta planta

Cursos

L'arquitectura del tèxtil

Gestió i promoció

Josep M. Montaner, professor de del despatx professional l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, parlarà sobre l'arquitectura del El Col·legi d'Arquitectes duu a tèxtil, el dilluns 18 de desembre, a terme un curs sobre Gestió i promoció del despatx professional, les 19 h, en el marc del curs El colinançat per la Direcció Ge- tèxtil a Catalunya, que organitza neral d'Ocupació i el Fons Social l'Associacció del Museu de la Europeu, dirigit a arquitectes, ar- Ciència i de la Tècnica i d'Arquitectes tècnics, enginyers, in- queologia Industrial de Catalunya. terioristes i altres professionals Informació: Telèfon: 319 23 00. • tècnics. El curs començarà el 8 de gener, i tindrà lloc e!s dilluns i Projectar l'espai públic dimecres de 17 a 21h. Total: 80h. L'Escola de Formació Permanent Programa: -El despatx com a del Col·legi d'Arquitectes organitza empresa. -Màrqueting. -Gestió un curs sobre Projecte i gestió inteinterna. -Polítiques i accions de gral de l'espai públic, el 13 i 20 de màrqueting desembre. COAC. PI. Nova, 5. Informació: COAC. PI. Nova, 5. Neus Vime. Telèfon: 301 50 00. •

Barcelona. Informació: Isabel Roig. Telèfon: 301 50 00. v

planta Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

Artistes participants en l'exposició i la subhasta THARRATS MIRO (litografia) TORNÉ ARGIMON PUJOL BOIRA DOMINGO ABEUÓ TAT VILA RAFAEL GF1IERA DALÍ (litografia) A. RIO F. MURILLO VILA CAPS

BEA

CLAVÉ ORTI GRISSOS CUIXART

PENADES VILA MONCAU BROTAT GUINOVART CRISTINA PENADES GRANADOS LLIMONA

CRUANAS F. DÍAZ GUENOVART ROLLAN PLANA PUIG PINEDA BUENO CURÓS MAITE ESCOFET REYES

VIVES FIERRO J. MERCADER PEP CAMPS TUSQUETS CASACUBERTA

Preus de les orbres: a partir de 5.000 ptes.

Diploma de postgrau Economia i empresa per titulats tècnics

La casa del demà Fires El Fòrum de la Tecnologia acull una Constructec'96 exposició sobre les noves tec- La 4a edició de Construtec, la fira nologies de ta casa del demà, tituL'Escola Universitària d'Estudis lada El futura casa. Restarà oberta de la construcció de Madrid, tindrà Empresarials d'Osona, organitza fins al 5 de gener al Fòrum de la lloc del 13 al 16 de març de 1996, un diploma de poslgrau en Tecnologia. C/Pi i Molist, 133 de al recinte firal de la Casa de Campo de Madrid. Economia i empresa per a altresBarcelona, • Informació: 91/859 32 72. • titulats, de gener a juny de 1996, adreçat a arquitectes, arquitectes Congressos tècnics, enginyers o titulació L'evolució de Barcelona Premis equivalent. Informació: Dèlía Ciutat de Barcelona coma ciutat Díez. Telèfon: 886 12 22. • L'Institul Municipal d'Història or- d'arquitectura i urbanisme ganitza el IV Congrés d'Història de Els Premis Cíutal de Barcelona d'arExposicions Barcelona, que enguany tracta el quitectura í urbanisme d'enguany La tradició moderna tema de Barcelona i l'espai català. s'atorgaran a una obra finalitzada a El Col·legi d'Arquitectes de Girona, Ciutat i articulació del territori, i Barcelona, durant l'any 1995. organitza, fins al 24 de desembre tindrà lloc del 13 al 15 de desembre. Centre d'Informació de la Virreina. l'exposició La tradició moderna 30- Informació: Museu d'Història de la La Rambla, 99 de Barcelona. 40-50. Informació: 972/21 99 08. Ciutat. Tel. 315 11 11. • Informació: Telèfon: 301 7775 •

Cooperativa d'Arquitectes

Jordi Capell

jaua

Bon Pastor 5 Tel.: 414.63.55

Vin 'ms

Com cada any posem cava de qualitat a l'abast dels socis. Cava Llopart. Per tal de poder fer el repartiment a domicili amb les majors garanties de servei, agrairem que ens feu les comandes com més aviat millor.

La bodega de la Rioja Alavesa: Bodegas Muriel, S.A. ens ofereix excel·lents vins negres amb una inmillorable relació qualitat/preu.

N F O R M A T I U

ACTIVITATS

cursos gestió immobiliària

Fiscalitat del sector de la construcció Organitza Servei de Promoció i Mercat Coordina: Montserrat Casanovas. Catedràtica d'economia financera de la Facultat d'Econòmiques de la UB. Professor Valentí Pich Rosell. Economista Durada Del 15 d'abril al 13 de maig, dilluns i dimecres de 18.30 a 2th Matrícula: Fins al 29 de març. Col·legiats i estudiants: 35.000 ptes. No col·legiats: 50.000,FaaTrtats de pagament al Servei d'Informació. Pàrquing inclòs.

El curs lé un caràcter pràctic i pretén homogeneïtzar i completar els coneixements parcials i dispersos que generalment es disposen en els temes fiscals. Programa • Dret fiscal. Nocions bàsiques • IRPF • Impost sobre el valor afegit • Impost sobre societats • Transmissions patrimonials, actes jurídics i operacions societàries • Fiscalitat municipal • Successions i donacions • Visió de conjunt i exemples

Curs bàsic de peritatge judicial Programa • Dimarts 9 de gener. Introducció: el perit com a expert. El peritatge forense. • Dijous 11 de gener Peritatge en la jurisdicció civil • Dimarts 16 i dijous 18 de gener Peritatges més usuals en procediments civils • Dimarts 23 de gener Àrea penal: peritatge en la jurisdicció penal • Dijous 25 i dimarts 30 de gener: peritatges més freqüents en la jurisdicció penal. • Dijous 1 de febrer Àrea con-

tenciosa-admínistrativa. • Dimarts 6 i dijous, 8 de febrer Peritatges més freqüents. • Dimarts 13: Emissió de dictamen Organitza: Servei de Promoció i Mercat i Dept. d'Organització d'Empreses de la UPC Coordina: Francisco Javier Uovera, catedràtic de la UPC -Del 9 de gener ai 13 de febrer, dimarts i dijous de 19 a 21h. Lloc: Sala d'Actes del Col·legi. Preu: 20.000.- col·legiats i estudiants i 38.500,- no col·legiats. Consulteu facilitats de pagament al Servei d'Informació. •

Sessiódivulgaíiva EE peritatge coma sortida professional

Finances per a immobiliàries i constructores

Les decisions financeres Motivats per l'interès provocat pel curs de viabilitat de les inversions immobiliàries, s'ha organitzat aquest curs per oferir els coneixements i les eines per dur a terme l'anàlisi de viabilitat d'un projecte immobiliari amb èxit i facilitar la presa de decisions dïnversió i la font de finançament en cas de decisions d'inversió preses. Programa • Les decisions d'inversió i de finançament a traves del temps • La viabilitat d'un projecte immobiliari • Anàlisi de la rendibilitat dels projectes d'inversió (I) i (11} • Anàlisi del cost de capità! dels projectes de finançament • Anàlisi de la rendibilitat dels projectes agregats • Efectes de la inflació sobre les decisions financeres • Efectes del risc sobre les decisions financeres • Anàlisi de les fonts del finançament

Com a introducció als cursos de peritatge, dins l'àrea d'iniciació a l'especialització, el Servei de Promoció i Mercat de Treball í el Dept. d'Organització d'Empreses de la UPC organitzen una xerrada sobre El peritatge forense i assegurador com a sortida professional. Tindrà lloc a la Sala d'Actes, el dilluns 18 de desemWindows'95 bre a les 19.30h. a càrrec de Fco. Javier Llovera, catedràtic de la a l'Aula d'Informàtica UPC. L'entrada és lliure però es L'Aula d'Informàtica organitza un curs sobre Windows'95, que tinrecomana inscripció prèvia. Inscripcions: Servei d'Informació. drà lloc del 12 al 21 de desembre,

Organitza: Servei de Promoció i Mercat de Treball Professora: Montserrat Casanovas, catedràtica d'economia financera de la Facultat d'Econòmiques de la UB. -Del 8 de gener al 28 de febrer, dilluns i dimecres de 18.30 a 21 h. Sala de Conferències Matrícula: Fins al 15 de desembre. • Col·legiats i estudiants: 70.000,- • No col·legiats: 100.000,-. Facilitats de pagament al Servei d'Informació. Pàrquing inclòs.

els dimarts i dijous de 19 a 21 h. Lloc: Aula d'Informàtica. Tercera planta. El 7 de desembre no serà lectíu. Informació i inscripcions Servei d'Informació. Planta baixa.

sessions seguretat i higiene

Presentació dels programes informàtics

Resolució d'un cas pràctic

Cost dels riscos de sinistres laborals i procediments operatius de seguretat Presentació dels programes: • Cost dels riscos de sinistres laborals en empreses de la construcció, una eina eficaç per al càlcul de costos de sinistralitat. • Procediments operatius de seguretat en edificació: té com a objectiu reduir els accidents a l'obra a partir de l'estudi previ de les condicions físiques que influeixen.

i TT JI T

Organitza Assessoria professional Dia Dimarts, 12 de desembre Hora La presentació tindrà Koc a les 19.30 hores LJoc

-"V'i''fcï«'»iii_

Anirà a càrrec de Mariano Unzeta, president de la Comissió de Seguretat i Higiene de la Construcció.

Sala d'Actes. Primera planta. L'entrada és lliure, però es recomanalerinscripcióprèviaal Servei d'Informació del Col·legi. Informació i inscripcions Servei d'Informació. Planta baixa. •

F O R M

Estudi de seguretat i higiene Cada vegada més sovint, es fan encàrrecs de preparar estudis de seguretat i higiene. Per afrontar aquests treballs, cal tenir una preparació teòrica suficient en matèria de seguretat i higiene. L'objectiu d'aquestes sessions no és el de donar una formació teòrica, sinó el d'aplicar els coneixements, ja adquirits, a la redacció de l'estudi de seguretat d'un edifici concreL Programa • Introducció: Legislació • Estudi de seguretat i higiene -Pla de seguretat i higiene • Casos pràctics: •Memòria -Plec de condicions -Gràfics -Pressupostos • Aprovació i seguiment del pla -Guia de seguiment de la UE •Miscel.lània d'experiències •Debat i conclusions

- ^ — ^ ^

Organitza Assessoria professional Delegació Bages-Berguedà Professsors Miguel Àngel Palomo, arquïtecte tècnic i advocat i Javier Varas, arquitecte tècnic Durada: Dies 12, 14 i 19 de desembre, de 19 a 21 hores. Lloc: Delegació Bages Preu: Col·legiats: 15.000,No col·legiats: 30.000,Telèfon: 872 97 99. •

— ^ ^ — ^ ^ - ^ —

REPORTATGE

-REPARACIÓ ESTRUCTURAL D'HABITATGES

Una intervenció rendible Quan es planteja una obra de reparació estructural de gran magnitud en un edifici habitat, la primera imatge que ens ve a la ment és l'enorme dificultat que comporta. I no és per menys. S'ha intervingut en un total de 17 habitatges i sobre un

72% de la superfície de sostres. D'aquests, un 54% han estat reforçats i el 18% restant s'han vist afectats pel reforç dels voladius de la façana principal. I tot això s'ha fet amb l'edifici ocupat, desallotjant només l'habitatge on sïntervenia.

dificultat d'un projecte de reforç massiu d'aquest tipus no rau en el reforç mateix, sinó en fer-lo possible i poder-ne controlar tot el procés. Els autors del projecte són un equip forl ~ i a ' x 0 n o és anecdòtic— per dos arquitectes i una aparelladora que tenen una considerable experiència en aquest tipus de problemes. L'edifici, construït el 1969, consta de planta baixa (dos locals), cinc plantes pis, amb tres habitatges per replà, i un àtic que conté dos habitatges més. L'eslructura era la prototípica de l'època: parets de fàbrica de maó estintolades a la planta baixa amb perfils metàl·lics i sostres unidireccionals amb revolto prefabricat ceràmic i biguetes pretesades de ciment aluminós.

Obra:

Reparació estructural tfedifia plurifamiliar.Sosnes amb biguetes de ciment aluminús. Planta baixa, cinc plantes i àtic. 17 habitatges i dos locals.

Ubicació:

dSanlJosepOriol.6. Gavà (Baix Llobregat)

Promotor:

Comunitat de propietaris

Arquitecte:

Jordi Roca- Factoria Lineal RGR

Aparelladora:

Àngela Garcia

Col·laborador

Josep Maria Genescà

Constructor:

Construcciones Ramon Moreno

Superfície construïda:

2.053,94 m 1

factor estratègic: la utilització d'un dels locals de la planta baixa, buit, com a magatzem, de manera que fos possible una organització més racional de l'obra. El treball es va iniciar amb una acurada diagnosi, que constitueix la pedra angular de la metodologia d'una intervenció d'aquesta mena. Aquest estudi va permetre conèixer amb profunditat el funcionament i l'estat dels elements de l'estructura i les patologies i disfuncionalitat de l'edifici. La primera [ase va incloure, també, un aixecament minuciós de cada habitatge, amb les diverses modificacions realitzades a la distribució inicial, la posició del mobiliari i de les instal·lacions que es podrien veure afectades. Amb aquests materials es va elaborar un projecte d'intervenció amb la descripció de les solucions tècniques i el programa de les obres, detallat per a cada pis. Cal fer esment que l'obra no es va limitar a reparar els sostres malmesos sinó que va intentar resoldre els problemes globals de l'edifici i, tot i que va quedar curta, en alguns aspectes per motius econòmics, constitueix una veritable rehabilitació integral de la

Superfície intervenció: 1.478,48 m* Malgrat les limitacions d'un sistema com el descrit, el plantejament general de l'estructura era correcte i la PEU obra: 42,11 Mpesseles construcció en el seu conjunt, havia estat realitzada Inici obra: Ede març de 1995 correctament. En primer lloc, es tractava d'una planta molt travada, amb parets d'arriostament transversals i canvi de direcció de l'enbigat en les cnjgies interiors. Els sostres tenien llums molt finca. L'allargament de la vida útil de l'edifici i l'increment patrimonial que representa regulars entre 4,50 i 5,50 m., uns voladius ben compensats i disposaven a cada justifica plenament una obra d'aquestes dimensions, i, vist amb aquesta perspectiplanta d'un cèrcol, situat en posició inferior. També la resolució dels estintolaments va, el seu cost, malgrat que és considerable, resulta una inversió molt rendible. • era corecta: els perfils metàl·lics es recolzaven directament sobre gruixuts pilars de fàbrica de maó massís, perfectament travats amb les parets de l'escala i de les Anàlisi arquitectònica: Joan Sabaté mitgeres. La bona disposició constructiva inicial ha estat, sens dubte, un dels Estudi econòmic: Xavier Aumedes / Enric Pena factors clau en la qualitat final de la reparació. En aquest cas, hi ha hagut un altre Fotografies: Chopo

L ' I N F O R M A T I U

^ _ _ ^ ^ ^ — ^ _

GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciarse en aquesta secció. BIT PUBLICIDAD Marta Meca Telèfon: 410 45 55

ESTRUCTURES v^,

Alsina

SOLUCIONS EN ENCOFRATS ENCOFRADOS J.ALSINA. S A Pol. ind. Camí Font Freda s/n 08110 Montcada y Reixac (Barcelona) Tel. (93) 575 30 00 Fai 193) 564 70 59

DISENO V CALCULO

Jk /IL)

BEMBIUT.S1

DE ESTRUCTURAS Forpdos Unidireccionals v

j l l

Reticularcs

souare oisco DE PROMONAL

ROIG CURVAOO DE PERFILES, S J -

EVALUACION GRATWTO

PAVIMENTS ' ALUMINOSIS

I CATALANA,S.A. Morlere sense retracció. Rehabilitació

EXTEh Sf?NETON

VIGA EXTENSIBLE PARA REHABILTTACIÚN

414 0016 Fax 20231 12

MMENTS INDUSTRIALS DE FORMIGÓ I ASFALT. TERRES DE RESINES 1 PINTURES ESPECIALS

_EXTRAFORT_ POL DiU FOXT DEL RADIUM. DURAN 1 REDSALS, 28 » « 0 GRANOLLERS TEL.(93)SW0999FAX.S»26

FLUIDS

PREFABRICATS i IRKTTJFES D-1CUAI PER A SÒIS

Prefabricados de Hormigón. S A 3 PREFABnCADES PER A LA CONSTRUCCIÓ

IndustríaJ Química Parrot,s. Bolrfll. 339 (anlonaúi Pu.5Cfr<M) 0SO1S ÏAHCEL01M

m Barcelona - Tel. *ji 35 «

FUSTERIA D

SERVEIS

SERVEIS PER A L PROJECTE

Navès Industriales Forjados-Cerramientos Chalets-Pàrkings Centros comerclales , Pantalanes, etc.

PAVINOUS S A

- Desenvolupament le project - Delineació CAD i • Escancjai i vectorítzació de plànols • Ploiter b/n i color • Aixecaments d'csiat actual • Topografia • Perspectives • Rendering / Animació 3D

PAVIMEKTS DE FORMIGÓ TRACTATS

ALJTOANIVELLADORS 1 MORTERS OE RESINES AVENIDA DE CHILE. 43 - TEL. (93) U

PU<4 Ttlusi. 1 I s U DS010 BJÍtELOKA

INFORMÀTICA B

TANQUES DE BRUC Per separar un habitatge o tancar un jardí, tenim l'oferta mes àmplia, tant en mides, com en qualitats. Som fabricants ties tic 1974

Portes - DU-620 • Contraplacals i Iota classe de fustes per l'ebenisteria I ifecoradó

CYPE lÜrFMinrK

ALMOGÀVERS. 66. V A

INGENIEROS rf.- .-•-« gafe^j.

T E L (93) « 5 1 1 0 2 n a o ^ BARCELOMA

;w,>*

C Ï P E CATALUNYA

AÏLLANTS LLltfcúL

ORATORI DEL RALLES

TOOAS U S S0UO0HE5 EH «SU1CHT0 E UIHDUCIIM N A M W .

laboratori ACREDITAT pet la

INDUBRUC

Generalitat ús Catalunya pel control de

liEJEJ

qualitat de redificació i els seus

POUGLAS

Políg. Ind. CAN MAGÍ - NAU 19 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona) TeL 589 00 23 - R « 67-t 38 71 Apdo. Camós J03

materials

Cl. JOSEP CARNER. 27 - TEL BT9 33 91 TEL I FAX S79 45 17 - DB400 GRANOLLERS

HUMICONTROL S/L TÈCNICA TRABER O'ELECTHOOSMOSIS-fORESIS PER A HUMITATS DE CAPIL·LARITAT

<ií

PERFILES LIGEROS, S.A.

ESTRUCTURES METÀL·LIQUES LLEUGERES PER A COBERTES 155

UOHTER PER ASSECATGE DE SOTERRANIS 2-50 - 0 8 0 1 3 FJ 61 91 - Fa» ( 9 3 ) 4 3 6 7

Bernadí Rda. San Anlonio 49 TeL (93) 423 BO 44 FAX 42606 71 1 BARCELONA

CA Torres y Amat, 3 31832 77-412 1440 08001 BARCELOMA

CLASSIFICACIÓ DEMPRESES I SERVEIS GEOTÈCNIA Eines i serveis per a l'enginyeria del sòl

ESTRUCTURES Elements pera estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres PREFABRICATS Prefabricació i construcció industrialitzada

FUSTERIA Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

•

Fi.x: 207 71 75

Mobiliari

d'oficines

FLUIDS Aixetes, bombes, tubs,cana!ons

AÏLLANTS Aïllaments, impermeabilització i recobri-

INFORMÀTICA Informàtica aplicada a la construcció

REVESTIMENTS Paviments i revestiments

SERVEIS Serveis aplicats a la construcció

REPORTATGE

REPARACIÓ ESTRUCTURAL D'HABITATGES

Amb tot aquest recull d'informació, vam plantejar la resolució dels quatre temes, que constitueixen la rehabilitació integral de l'edifici: • Evidentment, reforçar les zones de forjat afectades per patologies i zones de risc {definit prèviament a la diagnosi). • Eliminar els elements que impliquen pes innecesari per a l'estructura.

econòmics limitats. Per tant, és primordial que els professionals que intervenen en el projecte siguin autèntics professionals, des de l'arquitecte fins a l'últim paleta, perquè qualsevol probiema, no solament tècnic sinó de vegades personal, pot aturar les obres amb totes les conseqüències que se'n deriven. Per fi, a principi de març es van iniciar les obres i ara ens trobem ja en la fase final.

Una rehabilitació integral Jordi Roca Tutusaus Arquitecte Tard o d'hora es farà necessària una rehabilitació integral dels edificis d'una certa antiguitat. Quotidianament els propietaris es fan càrrec, millor o pitjor del

manteniment del seu habitatge, tan de gran com de petita envergadura. Tothom sap que posar d'acord el conjunt de propietaris d'un immoble només es fa possible a partir d'un detonant escandalós que posi en qüestió la seguretat de l'immoble, i és evident que aquest és el moment per resoldre aquelles deficiències globals o bé originals de projecte, o bé generades per l'ús, i també per corregir l'obsolescència d'algunes de les instal.lacions. Per poder afrontar la solució als diferents problemes, es feia imprescindible un coneixement exhaustiu de l'edifici amb una inspecció detallada, fruit de la qual es van aixecar un conjunt de plànols on quedaven definits tots aquells elements que, tot i que no estaven directament lligats a l'estructura, es veurien afectats per permetre la intervenció estructural. Al mateix temps es va procedir a efectuar les cates per determinar els tipus de parets (totxana, maó calat, maó massís), el sentit de càrrega del forjat, la situació de les biguetes, els tipus de bigues i totes aquelles dades de l'estructura que cal conèixer per tal de definir el reforç estructural de la manera més ajustada possible. També es van definir i situar les diferents patologies que presentava l'edifici.

t Evitar la penetració d'aigua i formació d'humitat en un futur proper. • Corregir o suplir els aspectes d'habitabiütat deficients. Pel que fa al tema de reparació estructural, partíem de la nostra experiència en la intervenció a diversos edificis afectats per patologies estructurals i dels estudis realitzats des del nostre despatx per la creació i desenvolupament del sistema RGR. El tret diferencial del nostre sistema és la utilització de perfils normals d'acer, sencers, sense necessitat d'efectuar talls ni soldadures per possibilitar-ne la col·locació, i es va comprovar finalment que es pot prescindir de la utilització de sistemes específics amb perfileries desmuntables. En un principi, podia semblar que moure elements de determinades longituds comporta molts entrebancs a l'interior dels habitatges, però hem comprovat que, amb un estudi previ detallat de l'edifici, es pot controlar perfectament el recorregut d'aquestes peces de llargada considerable, en aquest cas 5,40 m. des de la seva entrada fins a la seva ubicació final i per tant, reduir al màxim els possibles elements afectats. L'increment de sobrecàrrega que transmet a l'estructura vertical és de 0,95 kg/cm2. El procés de col·locació del reforç de cada bigueta de formigó queda clarament definit en quatre fases diferenciades: fixar l'ancoratge que permet la regulació; situar els perfils sota cada bigueta; regular fins a ataconar; i fixar definitivament la placa d'ancoratge. Una altra característica d'aquest sistema és la seva col·locació totalment en sec, ja

que amb la utilització de suports regulables no cal l'ataconat amb morters o pastes, per la qual cosa s'aconsegueix una realització molt més neta i menys problemàtica de les obres a l'interior dels habitatges. La rapidesa i netedat de les obres de reparació de sostres mitjançant aquest sistema, han permès que la intervenció s'efectués sense la necessitat de desallotjar l'edifici.

El sistema de reforç Josep Maria Genescà Consultor d'estructures El reforç de biguetes degradades en sostres d'edificis existents, consta de dues parts. En primer lloc, el reforç de la bigueta, i, en segon lloc, el tractament de l'entrega en l'estructura vertical. En el reforç de la bigueta és el tècnic el que afronta la decisió que permet determinar el grau de col·laboració que es vulgui donar a la bigueta lesionada. Aquesta col·laboració ve definida per l'estat de funcionament mecànic del formigó del cap comprimit de la bigueta. Quant al mecanisme d'entrega, ja que aquesta entrega es realitza generalment sobre una paret de fàbrica de maó del qual es té poca informació, el tècnic es preocupa més d'assegurar l'estabilitat de l'entrega que d'efectuar hipòtesis de funcionament. Des d'aquest punt de vista, els requisits mínims que ha de complir el giny que fa possible la transmissió d'esforços del conjunt biga deteriorada-reforç en la fàbrica de maó, han de ser els següents: Requisits de la paret de fàbrica: t Que la fàbrica pugui allotjar, sense lesionar-se, uns tacs mecànics o químics capaços de transme-

III

REPORTATGE

REPARACIÓ ESTRUCTURAL D'HABITATGES

Recuperar el patrimoni Comunitat d e propietaris El gener de 1993, de manera fortuïta, vam trobar unes bigues al sostre d'una cambra de bany que presentaven un aspecte poc saludable. Eren ennegrides per la humitat i deixaven veure les bamilles de ferro dei seu interior. Vam tenir una inquietud des d'aquell moment: l'edifici, la nostra casa, en tindrà, d'aluminosi?. Encara que sembla fàcil trobar la resposta a aquesta pregunta, els dubtes, la por i, potser, el fet de no voler-se complicar la vida, fa que de vegades optem per postures típiques de Pestrús, tot esperant que el pas del temps solucioni les coses. En aquest cas no és així: el pas del temps les empitjora. Confirmat que existia aquesta patologia, la comunitat es va posar en contacte amb l'estudi d'arquitectura RGR, ja que sabíem, per referències, que havia tractat el tema en d'altres ocasions. Això succeïa el febrer de 1993. D'altra banda, vam tenir la primera entrevista amb el CTR on ens van explicar els tràmits que havíem de seguir per efectuar les obres i aconseguir les subvencions establertes. No va ser doncs, fins al setembre de 1994 en què es va presentar a la comunitat la diagnosi valorada i el projecte. En aquesta reunió crucial per aconseguir l'objetiu de rehabilitació de l'edifici, s'hi va invitar Jordi Pascual del CTR, el qual ens va ajudar a aclarir alguns dubtes que li van plantejar els veïns. Havia passat més d'un any i mig des que vam tenir coneixement que el nostre edifici estava malalt i, com és de suposar en una comunitat formada, com en el nostre cas, per 17

habitatges i 2 locals, hi havia opinions per a tot: veïns que des del primer moment comprenen els problemes i la solució possible, i d'altres que treuen importància al tema aportant solucions de reparacions puntuals a les zones afectades. És evident que un edifici amb aluminosi, i més en un poble, no passa desapercebut. Al cap de pocs dies de conèixer-se el resultat tot el veïnat sabia què passava. Val a dir que la publicitat perjudica el valor real de l'edifici, en estar situat en una zona cèntrica, ben equipada, ben comunicada, cosa que fa que un pis en aquesta zona sigui molt cotitzat i no cal dir, un local comercial. Un modest estudi que vam efectuar amb la finalitat d'argumentar la necessitat d'intervenció, ens situava el valor de l'immoble al voltant dels 240 milions de pessetes, si no patís aluminosi. Les millors previsions del mercat per a l'edifici, un cop coneguda la seva patologia, el situaven a l'entorn dels 90 milions, això suposant que existís algú interessat a pagar-los. En definitiva, 150 milions s'havien esfumat del nostre patrimoni. Davant d'aquesta situació sembla lògic fer un esforç d'inversió que a més ens serà subvencionat en part per la Generalitat i aconseguir, així, que l'edifici

tomi a ser un immoble segur i integrat de nou al mercat immobiliari del qual havia estat relegat. Una vegada que la comunitat pren la decisió d'intervenir en quasi tot l'edifici, aprovant ei projecte elaborat per l'estudi d'arquitectura RGR i superats els tràmits burocràtics per les sol·licituds de subvencions, es va encarregar el projecte a Construcciones Moreno, que va ser la constructora que ens va merèixer més garanties. No oblidem que no és una obra pública, en la qual hi ha una empresa d'anomenada al darrera, ni un particular que vulgui construir-se una torre als afores, sinó una comunitat de veïns que actuen de promotors d'una rehablitació, molts d'aquests sense possibilitats d'abandonar casa seva mentre es duen a terme les obres, patint, per tant, les molèsties que aquestes impliquen i amb mitjans

E S T U D I

REPORTATGE

R E S U M

E C O N Ò M I C

El control del cost d'una obra d'aquestes característiques sota el tutelatge i control de l'Administració pública, és una tasca que no s'endevina gens fàcil. La desviació màxima del cost total es fixa en el 10% d'imprevistos, una xifra gens sobrera per a una obra de rehabilitació, amb actuacions tan particularitzades per a cada habitatge on el greuge comparariu en el resultat final, quant al detall d'acabats més que en el mateix reforç estructural, és una tasca difícil de controlar. Analitzem en primer lloc, per al total de la superfície intervinguda, el cost de l'actuació mateixa en l'estructura (capítols d'enderrocs i estnjctura) imprescindible en l'actuació, comparant-lo amb el cost de la resta d'actuacions que podem considerar més opinables. 1

Cost m Pies

IVA (6%) TOTAL COST ESTRUCTURA TREBALLS COMPLEMENTARIS GG + Bl (Ifc6)

345

0,71

Despeses laboratori

333

0,68

39,01

Diversos

176 854

0,36 1,75

20,61 100,00

1.849 10.142

3.80

9,02

20,83

49,46

0,19

0.44

5.274 528

10,83 1,08

25,72 2,57

TOTAL COST DIAGNOSI

40,38

OBRA Enderrocs Estruclura Impermeabïlització-aillamenl Revestiments Cobertes

77,33

0.33

0,78

17,01

Paviments Fusteria

160

9.26

0,53

1,80

5.66

Evacuació

110 867

0.23

877

1,78

15.506

31,65

58,48

Lampisteria i calefacció

808

4,23 3,94

Electricitat

459

1,66 0,94

216 20.504

42,11

S.513 1.873

IVA (6%) TOTAL COST COMPLEMENTARIS

Total milions

DIAGNOSI Ajuls constructor

Total milions 24,63

11.991 2.638

ESTRUCTURA GG + SI (16*6)

E C O N Ò M I C Costin1 Pies

17,48

77,33

Diversos TOTAL PEM OBRA GG + BI (16+6|

3,85

17,01

623

1,28

11.009

22.61

5,66 41,52

9,26

2,24 1.05 77,33

4.511 1.501

3,08

5,66

26.515

54,46

100,00

Diagnosi

443

0,91

30,00

Projecte

591

Direcció

443 1.477

IVA (6%) TOTAL COST OBRA

Fem tot seguit un estudi més aprofunditat del cost final, quant a estructura solament, de les zones de sostre en què s'ha intervingut realment, 72% de la superfície total de rehabilitació (1.478,84 m2), ja sigui per reforçar directament les biguetes, "zones de reforç" amb un 54% de la superfície total (1.109,13 m2), o bé sigui per amostrament dels voladissos, "zones d'intervenció" amb un 18% de la superfície total (369,71 m2).

0,44

17.01

HONORARIS TÈCNIC

TOTAL COST HONORARIS

1.21 0,91

40,00 30,00

3,03

100,00

RESUM COSTOS Enderrocs Estructura TOTAL PEM ESTRUCTURA GG * Bl (16*6%) IVA (6%) TOTAL COST ESTRUCTURA

2.568

3,80

15.42

Diagnosi

14.086 16.655

20,83 24,63

84,58

Obra Honoraris

3.664

5.42

77,33 17,01

1.219

1.80

21.538

31,85

5.66 100,00

TOTAL COSTOS IMPREVISTOS (10%) TOTAL REHABILITACIÓ

854

1.75

2,96

26.515

54.46

91,92

1.477 28.846

3.03 59,25

5,12 91,28

2.755

5,66

8,72

31.601

64,91

100,00

Construcción en general

Reparación fachadas Reparaci ón forjados alumi nosos

CONSTRUCCIONES RAMON MORENO

Navès 17

Industriales

Montserrat, 85. b j s . 08850 GAVÀ (Barcelona) . 662 24 34 y fax 662 24 34

I N F O R M A T

REPORTATGE

REPARACIÓ ESTRUCTURAL D'HABITATGES

Kí ;í :i í s i

ÏÍ

s i •: •: i i i i

ij Distribució planta tipus

Reforçplantatipus lli tre esforços de tracció i tallants. • Que ta fàbrica sigui capaç de superar uns assaigs previs d'extraccíó de tacs, els valors dels quals han de ser d'uns 400 kp. Requisits del sistema d'ancoratge: • Que sigui quin sigui el sistema funcional que s'hagi assignat al reforç, l'esforç tallant absorbit pel sistema de transmissió ha de ser d'una tona, aproximadament t El sistema de transmissió ha de ser estable en si mateix, és a dir, ha de ser capaç, no solament d'absorbir l'esforç indicat en el punt anterior, sinó també les sol-licitacions derivades de les excentricitats o asimetries constructives, tolerades o no, que produeixen flexions laterals o torsions no desitjades, generalment no considerades i freqüentment de valors no despreciables. • Que permeti una solució constructiva fàcil. En efecte, la proximitat dels tacs als elements constructius, biguetes o revoltons d'alleugerament, la possibilitat que l'edifici disposi de faixa armada o carregador i finalment, la dificultat de moviments que l'operari pateix en aquest tipus de treball, fan dificultós projectar ginys de transmissió basant-se en la facili-

tat constructiva. • Atès que els treballs es fan freqüentment en habitatges habitats, es fa necessari eliminar aquells processos que, com per exemple la soldadura entre elements metàl·lics, provoquen molèsties als usuaris i són font d'accidents. • Que sigui acceptable des del punt de vista econòmic. El sistema del reforç RGR en l'estructura vertical compleix amb tots els requisits del sistema d'ancoratge assenyalat anteriorment. Això ha eslat possible gràcies a un procés llarg en el temps, i de successives aproximacions, avalat en tot moment per proves empíriques de laboratori i per comprovacions analítiques fins a arribar al sistema que es comenta aquí.

Planificació i terminis Àngela García Arquitecfa tècnica En una rehabilitació com aquesta, és molt important definir aquells processos d'organització i de planificació de l'obra que facilitin les diferents tasques a fer i poder-se atenir a la previsió de costos i també complirel termini d'entrega d'obra. Cal resoldre l'organització i planificació tant pel que fa a l'execució i direcció

I N F O R M A T

Secció edifici (inicial) d'obra en general com en la que afecta els veïns individualment. Primer vam establir un procés d'execució per plantes: portes primeres i terceres (façana principal), àtics i portes segones (façana posterior) i es va deixar per al final els locals. Aquesta primera idea no es va poder dur a terme perquè era molestos el desplaçament de la grua de les portes primera a la tercera. Es va modificar l'organització i el que es va fer va ser actuar, no per plantes, sinó per columnes: primer les portes primeres i després les terceres. El terminí d'execució per pis el vam establir en tres setmanes. Amb aquesta planificació vam fer un calendari en què especificàvem la data d'entrada i sortida per a cada pis, i una planta de distribució amb les zones on calia arraconar el

Seccióedifici (reformada) mobiliari i també vam redactar unes recomanacions, mentre duressin les obres, que es van entregar individualment a cada veí. Una altra part fonamental va ser el recorregut que farien les bigues des de la descàrrega fins a la seva col·locació. Aquesta feina ha estat relativament còmoda perquè hem pogut fer una simulació de l'elevació, entrada i gir de les bigues, aconseguint entrar-les totes d'una peça sense fer més obra de la que exigeix el propi reforç. Finalment, cal assenyalar que no hi ha hagut desviació entre el pressupost inicial de l'obra i el pressupost final d'aquesta. Això requereix un control diari que permeti conèixer el desenvolupament de totes les feines i corregir-les o millorar-les en cada cas i al moment.

—

REPORTATGE

OE^OUISADO

W1C=S

Congria

Detall sistemaancoratge. Aplicació tipus

Detall reforç balcons

Aplicació del SISTEMA RGR de substitució funcional de bigues defectuoses Disseny i patent RGR

C/ Pep Ventura, n« 20, 1» 08850 GAVÀ (BARCELONA) Telèfon: (93) 662 95 49

REPORTATGE

REPARACIÓ ESTRUCTURAL D'HABITATGES

Un sistema de reparació enginyós ieficaç [ I sistema de reforç utilitzat consisteix en la col·locació, per la part inferior de cada bigueta aluminosa, de dos perfils sencers IPN d'acer A-42JB. Els dos I perfils transmeten les càrregues a les parets o a les jàsseres metàl·liques mitjançant un suport específic: el sistema d'ancoratge regulable RGR. Aquest suport està format per dos tacs químics amb una femella especial que admet una barnilla rascada en vertical. Una volandera excèntrica s'encarrega de transmetre al mur els esforços addicionals de compressió que provoca l'excentricitat de la càrrega. Les dues bamilles sostenen un angular sobre el qual es recolzen directament els IPN. El conjunt és regulable en alçada, pel simple cargolat de les femelles a les bamilles i manté una total mobilitat en el pla horitzontal, que permet l'ajustament

del mur de suport. L'altra característica d'aquesta solució és la utilització de perfils normals d'acer sencers. El fet que el perfil no penetri al mur, a banda dels avantatges de tipus mecànic, permet una major facilitat de moviment de les bigues.Un acurat treball de replanteig, amb l'ajuda d'un pro

correcte. La transmissió de les càrregues de les bigues afectades als nous perfils es fa intercalant una banda de neoprè

que garanteix el repartiment homogeni de la tensió. L'entrada en càrrega s'obté roscant els suports verticals. Un cop aconseguit el treball dels nous perfils es col·loquen dos tacs més directament sobre l'angular, que acaben d'assegurar la resistència del conjunt. El mètode és, sense dubte, enginyós i,

aparentment, d'una gran eficàcia. Resta el dubte sobre què sosté realment la càrrega, si els tacs inicials que han entrat en càrrega o els que fixen l'angle col·locats a posteriori. De tota manera aquests darrers que es van afegir a la solució primitiva, actuen com a garantia i augmenten la seguretat en el cas, força freqüent, d'una mala qualitat

grama de CAD, defineix prèviament la trajectòria dels perfils, que han de tenir la dimensió exacta, dins de l'habitatge fins a la seva posició definitiva. El conjunt, que és zincat, es col·loca completament en sec i no s'hi efectuen talls ni soldadures. Això és molt important quan, com en aquest cas, s'actua sobre habitatges en ús i on cal tenir una especial cura de no malmetre els elements que els conformen (paviments,^ mobiliari, etc). •

MONOCAPAS ESTUCOS CLÀSICOS PINTURA EN GENERAL TRATAMIENTOS PÀRKINGS AISLAMIENTOS TÉRMICOS LACADOS, BARNICES, ETC.

CA Independència, 100 - Tel. 263 22 52 (3 líneas) - Fax 263 19 91 08902 HOSPITALET DE LLOBREGAT (Barcelona)

N F O R M A T I U

RECUBMIMIfcNIÜS T PIN1UHAS

S A L U T

'•—i I •— \—r

L A B O R A L

El Consell de Ministres va aprovar, el passat dia 8 de novembre, la Llei 31/1995 de prevenció deriscoslaborals que adequa la normativa espanyola a les exigències comunitàries. S'obre ara un període d'adaptació de tres mesos abans queia nova llei, publicada al BOE del 10 de novembre, esdevingui normativa de compliment obligat

Obres tan segures com a Europa El Govern aprova la Llei de prevenció de riscos laborals que adequa la normativa a les exigències comunitàries

'aprovació de la Llei de prevenció de riscos laborals adequarà la normativa espanyola en seguretat i salut laboral a les exigències comunitàries. La Llei preveu el desenvolupament normatiu de 40 reglaments amb els quals es posarà fi a la indefinició en què es trobava aquesta matèria. Els trets bàsics de la nova Uei són els següents. En primer lloc, estableix les obligacions que garantiran el dret dels treballadors a la protecció de la seva salut, i també les actuacions de les administracions perquè es facin efectius. En segon lloc, indica quines són les eines més importants perquè les organitzacions empresarials puguin gestionar adequadament la seguretat i salut laboral. Finalment, la política en matèria de prevenció s'articula basant-se en els principis d'eficàcia, coordinació i participació, organitzant així les actuacions de les diferents administracions públiques i també la necessària participació d'empresaris i treballadors.

treballadors amb funcions específiques en matèria de prevenció. S'estableix un escalat des de 50 treballadors amb un delegat, fins a 4.001 amb vuit. Desapareix la figura del vigilant de seguretat. • Comitè de Seguretat i Salut. Les empreses de 50 treballadors o més, estaran obligades a formar aquest comitè que substitueix el de Seguretat i Higiene. És un òrgan paritari col·legiat de participació destinat a la consulta de les actuacions de l'empresa en prevenció. Obligacions dels treballadors Ei treballador té un deure genèric de col·laboració envers l'empresari per tal d'aconseguir la màxima eficàcia en les diverses actuacions preventives. Aquest deure genèric inclou des de l'ús adequat de les màquines i aparells o dels equips de protecció, fins a l'obligació de contribuir al compliment de les obligacions establertes. L'incompliment d'aquestes obligacions tindrà la consideració d'incompliment laboral a l'efecte de l'article 58.1 de l'Estatut dels Treballadors.

Obligacions dels empresaris Les principals novetats de la Llei són les que afecten les obligacions dels empresaris. De manera genèrica, l'empresari ha de garantir la seguretat i la salut dels treballadors en tots els aspectes relacionats amb el treball. De forma específica, les obligacions són: • Avaluació de riscos. S'hauran d'efectuar com a inici de la planificació i quan canviïn les condicions de treball. • Equips de treball i mitjans de protecció. Hauran d'adequar-los al treball de manera que garanteixin la seguretat. • Formació. Hauran de garantir que cada treballador rebi una formació teòrica i pràctica suficient i adequada en prevenció de riscos, tant en la contractació, com quan hi hagi canvis de funcions o d'equips de treball. • Controlar la salut. Hauran de controlar, periòdicament, la salut dels treballadors, d'acord amb els riscos del treball, sota la garantia de confidencialitat de les dades i la no utilització amb finalitats discriminatòries.

Responsabilitats L'apartat de responsabilitats i sancions és un dels que presenta unes innovacions més importants. Algunes de les obligacions noves per a l'empresari segons aquesta nova Llei poden ser objecte de sanció en cas d'incompliment. Les sancions es graduaran com a lleus (de 50.000 a 250.000 pies.), greus (de 250.000 a 5 milions de ptes.) i molt greus (de 5 a 100 milions de ptes.). A més a més, s'estableix la limitació de la facultat de contractar amb l'Administració per la comissió de delictes o infraccions administratives molt greus en matèria de seguretat i salut en el treball, previstes en la Llei 13/ 1995 de contractes amb les administracions públiques.

. ' I N F O R M A T I U

• Serveis de prevenció. Hauran de disposar d'un conjunt de mitjans humans i materials necessaris persupervisar les activitats preventives amb l'objectiu de garantir l'adequada protecció de la seguretat i salut dels treballadors. L'empresari disposa de tres possibilitats: designar un o diversos treballadors; constituir un Servei de Prevenció; o concertar aquest servei amb una entitat especialitzada. Les mútues patronals d'accidents de treball podran desenvolupar els serveis de prevenció de les seves empreses associades. En empreses de menys de sis treballadors, els podrà desenvolupar el propi empresari. • Consulta. Hauran de consultar als treballadors, amb la deguda antelació, l'adopció d'un seguit de mesures que van, des de la planificació i organització del treball, fins a l'organització de la formació en matèria preventiva. • Delegats sindicals de prevenció. Hauran de tenir representants legals dels

Els fabricants, importadors i subministradors també tenen un deure genèric d'assegurar que les màquines, equips, productes i útils de treball no constituexin una font de risc per a l'usuari, sempre que es facin servir en les condicions d'utilització fixades per ells. L'empresari té l'obligació de formar/informar els treballadors al respecte. Els empresaris que compleixin amb els objectius fixats, a determinar reglamentàriament a partir d'aquesta llei, podran gaudir de reduccions de les primes per accidents de treball i d'altres exempcions. Finalment, la nova Uei preveu la creació de la Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball, constituïda per la patronal i els sindicats més representatius, l'Administració central i l'autonòmica. Amb dependència d'aquesta comissió, es crearà una Fundació Nacional (que gestionarà uns 10.000 milions de ptes.) per garantir la prevenció de la sinistralitat laboral i la formació dels delegats sindicals de prevenció. A les comunitats autònomes es crearan organismes de gestió de la Fundació amb participació dels governs autonomies. •

SISTEMA HERMS Dt

REPARACIÓ de FORJATS

DIT Nüm. 289 REFLEXIÓ: EL TÈCNIC HA DE RECALCULAR TOT L'EDIFICI O N'HI HA PROU AMB AUGMENTAR SOBRADAMENT ELS COEFICIENTS DE SEGURETAT ACTUALS? INFLUÈNCIA GEOMÈTRICA DEL REFORÇ HERMS AUGMENT RELATIU DEL MOMENT RESISTENT A CAUSA DE LAUGMENTDE LA SUPERFÍCIE D'ACER: 1+A > 1.5 AUGMENT RELATIU DEL MOMENT RESISTENT A CAUSA DE LAUGMENT DEL CANTEU: SECCIÓ 2 2 f(H + 14) (H+14) DETERIORADA Y Sr 3.8 c

UNIÓ

AUGMENT RELATIU TOTAL DEL MOMENT MECANO-QUÍMICA RESISTENT: RESISTENT AL FOC y = yc

(I+A)>53

REFORÇ

AUGMENT RELATIU DELS MOMENTS D'INÈRCIA: (H + 14) 3 ^inicial

PER CONSEGÜENT LA FLETXA DISMINUIRÀ 8 COPS COM A MÍNIM

AMB EL SISTEMA HERMS ES MULTIPUQUEN PER CINC ELS COEFICIENTS DE SEGURETAT DELS FORJATS DETERIORAR, SOLAMENT PER QÜESTIONS GEOMÈTRIQUES COST Material: 8.000 ptes/w Muntatge: 5.000 ptes/m* ARMADURAS PREFABRICADAS PARA LA CONSTRUCCIÓN

TOTAL: 13.000

Sants, 307-309 • 08028 Barcelona • Tel. 431 35 00 - Fax 332 34 86