INF960115

•NFORMATIU

Núm. 84 SEGONA QUINZENA GENER 96 150 PTA

DEL COL·LEGI D'APARELLADORS Bon Paslor.5 08021

BARCELONA

I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Tel. 414 33 11 - 209 82 99 Fax 414 34 34

Delegacions a Vic. Manresa, Granollers i Terrassa

El futur de la construcció passa per la reducció del seu impacte mediatnbiental L'impacte de la construcció sobre l'entom és o«c de debat i reflexió sobre la relació actual i de J cada dia més important. Per analitzar aquest " J f u t U f d e | sector amb el medi ambient. L'INFORíenomen, el Col·legi organitza, per als dies 1J fl 1J MATIU publica en aquest número un dossier 16, 17 i 18 de maig, les primeres Jornades M M B H sobre aquestes jornades i un informe, elaborat sobre Construcció i Desenvolupament Sostenible, pel Servei Rehabilitació, que planteja una breu introL'objectiu d'aquesta iniciativa, és esdevenirun fòrum ducció reflexiva sobre aquesta problemàtica. •

Manresa regenerarà el seu centre històric abans del 2004 L'Ajuntament de Manresa, a través de l'empresa municipal Fòrum S.A., i la delegació del Bages-Berguedà del Col·legi d'Aparelladors han signat un conveni de col·laboració amb l'objectiu de potenciar el desenvolupament de mesures que fomentin la rehabilitació dei centre històric. La capital del Bages hi invertirà 20.000 milions de pessetes fins al 2004 en un ambiciós projecte de regeneració urbana que preveu la construcció d'infraestructures i la 7 rehabilitació del centre històric. • •

Oficina Aparelladors, un nou servei bancari al Col·legi Ei Col·legi ha posat en marxa l'Oficina Aparelladors gràcies a un conveni subscrit amb Caixa d'Enginyers.

Els professionals disposaran, així, d'un complet servei financer, fàcil i assequible, a les dependències del Col·legi i podran accedir a un ventall més ampli de solucions per atendre les seves necessitaïs en l'àmbit financer i bancari. Segons Hilari Lorente, director general de Caixa d'Enginyers, 'la nostra estructura reduïda i racionalitzada ens permet oferir les millors condicions del mercat tant en impoQ sicions a termini com en crèdits". • •

H PucmL Fotayrf»: Jauef GJTCB De, Dopo. Ateà&BKló-

Ifcrtanst Afe-

nany. FotòBt: t * 5 t tacnstiò-. Ro (Taryaf. Dipòsil tegA B-U389-1991.

SSK 1132-2BO1 P i ü c í * : STT-Pii*ooad Jos«p latradebs. 1S5. (8029 5raira.TeU104S55.RDL 4303975.

BVTkQ

O.6£BW0awea.HLB?ï9789.

VHèt O r i M * JMeplMKn.2. OM00

&»n*r& Tet 8»<Ï116. (Mfct <tódmttSar(FancBSc.tS.0B&1 Teresa.

JUKTADE GOVBB t S«mtl (M O L

StcnOri:

•jL Coo

Vk Tl« •onr Jo ricHM!Lópsib Urà

Ter»

1*1 O c t S*«rEr ItMOD. G M t JCBnGur.

DESTUA FBX U«

i?JPGRMATIU NOU AIS tfCIOÍS I Ui

SfUS ANUNQANTS

SISTEMA HERMS DE REPARACIÓ de SOSTRES DIT Núm. 2 8 9 BIGA DETERIORADA

UNIÓ MECANO-QUÍMICA RESISTEMTAL FOC

RESINA EPOXI

MORTER SIKATOP122

TUB D'ACER GAlVANtTZAT 100x100x4

AUGMENTA CINC VEGADES LA RESISTÈNCIA DEL SOSTRE

MUNTATGE COL'LOCAR ELS CARGOLS DE FIXACIÓ I ELS TUBS EXTREMS NETEJAR LA SUPERFÍCIE DE LA BIGA A REPARAR COL·LOCAR ELS SUPORTS A LA PARET

ESTRÈNYER EL CARGOL DE FIXACIÓ D'UN DELS DOS EXTREMS

MORTER D'UNIÓ 4 barnilles d'acer0tO de 9 0 em.

COL·LOCAR EN LA ZONA D'ENCASTAMENT DELS TUBS 4 BARNILLES D'ACER DE 10 mm.

REBLERT AMB MORTER SIKATOP 122, AMB UN GRUIX DE 2 cm. AL LLARG DE LA BIGA

FER PERFORACIONS A LA BIGA CADA 20 cm.

PINTAT DE LA SUPERFÍCIE INFERIOR DE LA BIGA AMB RESINA EPOXI COL'LOCAR ELS CARGOLS HUMITEJANT-LOS AMB LA RESINA COL·LOCAR ELS CARGOLS DE POSTTESIÓ EN ELS SUPORTS

EN LES REPARACIONS NO CAL DESALLOTJAR ELS HABITATGES AFECTATS GRÀCIES A LA FACILITAT I SENZILLESA DEL SISTEMA

IILIlIfl·Jofl ARMADURAS PREFABRICADAS PARA LA CONSTRUCCIÓN Sants, 307-309 • 08028 Barcelona • Tel. 431 35 00 - Fax 332 34 86

COL·LOCAR LA BIGA EN ELS SUPORTS ESTRÈNYER ELSE60N CAR60L DE FIXACIÓ REJUNTAR I LLISCAR EL MORTER D'UNIÓ

COST Materials: 8.000 ptes/m2 Muntatge: 5.000 ptes/m2 Sense incloure treballi complementari!, honorari) tècnics ni beneficis ie\ conitructi

Els propers 16,17 i 18 de maig se celebraran, auspiciades pel Col·legi d'Aparelladors, les primeres Jornades sobre Construcció i Desenvolupament Sostenible. L'objectiu d'aquesta iniciativa és esdevenir un íòrum de debat i reflexió sobre la relació del sector amb el Medi Ambient

La construcció vol consciència ecològica El sector intenta reduir l'impacte de la seva activitat amb una tria de materials i mètodes de treball diferents I medi ambient i la seva preservació assoleix un gran protagonisme social i esià produint uns canvis significatius en els hàbits de la població I mundial. Les dades de la incidència negativa que ei desenvolupament de la societat actual comporta envers el medi ambient, i la consciència clara de la irreversibílitat de molts dels processos de degradació, sembla que finalment han arribat fins als polítics, els científics, els tècnics i els mateixos ciutadans. Hi ha un ampli ventall de possibilitats d'actuació, més o menys efectives, per a la solució dels problemes i s'està incorporant aquesta preocupació a tots els nivells.

Des de !a revolució industrial, es considerava que l'avenç tecnològic podia dur a un desenvolupament continuaí. A l'inici dels anys 70, una sobtada puja del preu del petroli va originar una forta crisi, i va posar en evidència que l'economia mundial es recolzava en recursos energètics no renovables. Més endavant s'ha anat prenent consciència de! fort impacte que té ia industrialització envers el medi ambient.

Dins d'aquest canvi d'actitud, la construcció no pot ser aliena a les inevitables transformacions a què es veurà abocada. Tota activitat de construcció, tant d'obra nova com de rehabilitació, comporta un impacte significatiu sobre l'entorn. El sector de la construcció es troba en un moment ciau. abocat a uns canvis que revolucionaran o, com a mínim, modificaran substancialment els mètodes actuals de treball en la construcció.

Una nova mentalitat Els agents implicats hauran de fer una posada al dia de la seva mentalitat que els permeti desenvolupar una consciència ecològica. Per això, cal divulgar els coneixements actuals i les aplicacions reals pel que fa a i'assoliment d'una construcció sostenible. En aquesta línia, s'ha considerat important promoure ies primeres Jornades sobre Construcció i

Cap a una construcció sostenible Bernat Ochoa President del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona L'impacte de la construcció sobre l'entorn és cada dia més important La producció de materials, el procés constructiu, el consum d'energia i aigua o els residus generats no són innocus. Reduir l'impacte ambienta! amb una tria de materials i mètodes de treball, dissenyareis nous edificis amb paràmelres d'eficiència energètica i durabilitat. i preveure la futura eliminació o el reciclatge són

mesures que esdevindran imprescindibles.

Els tècnics som poc receptius a les innovacions que aquest moviment social comportarà en els sistemes de treball. L'any 2000, però, és mol! a la vora i ies exigències del segle XXI són clares. Cal que tots posem al dia la nostra mentalitat per desenvolupar una consciència ecològica, ja que ens trobem abocats a uns canvis querevolucionarano mo-

dificaran els mètodes actuals de treball en la construcció per fer-la més respectuosaambl'eníom.

Són ja moites les iniciatives adreçades cap a l'estalvi energètic, les energies renovables, la bioarquitecíura o el tractament de residus. Ens trobem en un bon moment per divulgar els coneixements actuals í les seves aplicacions reals, que ens permetran assolir una construcció sostenible.

I N F O R M A T I U

Desenvolupament Sostenible, que es celebraran al Col·legi els propers dies 16,17 í 18 de maig i que permetran posar damunt la taula un bon nombre dels treballs í experiències duts a terme fins al moment, que ajudaran a conèixer les possibilitats reals d'incidència sobre el medi, a potenciar una actitud de prevenció davant les pràctiques més perjudicials i a reflexionar globalment sobre la interrelació construcció-medí ambient.

Les jornades neixen amb la voluntat d'esdevenir un fòrum de debat i de reflexió sobre la relació del sector amb el medi ambient. Es tractaran temes com ara els materials verds, les energies renovables, l'eficiència energètica, els sorolls, les responsabilitats dels agents implicats i la problemàtica de la gesíió dels residus i el seu reciclatge. S'ha previst la participació d'especialistes nacionals i europeus en medi ambient, que mostraran la realitat actual i les possibilitats futures en aquest camp. •

C O N S T R U C C I Ó

La construcció dins un desenvolupament sostenible Pere Torres Grau Director General de Promoció

S O S T E N I B L E

ca, aprofitament dels residus... són vies que avancen a força d'iniciatives reeixides.

En l'aprofundiment responsable d'aquestes possibilitats, trobarem -trobaran els professionals- les respostes vàlides que necessiten. •

i Educació Ambiental.

Departament de Medi Ambient

Quantes vegades, en visitar un monument en una ciutat de llarga tradició històrica, hem descobert que, en construir-lo, s'havien aprofitat materials d'edificis anteriors. En la història de la humanitat, ha predominat, i encara predomina a grans àrees del planeta, la cultura de l'escassedat, que reclama utilitat a allò disponible.

L'expansió de la tecnologia va impregnar la humanitat amb la sensació d'abundància il·limitada i que el futur sempre serà millor. Gràcies a això, algunes societats han progressat molt en la qualitat de vida i en el benestar, però sovint amb vicis de nou ric, com és el malbaratament.

Edificació i responsabilitat mediambiental Josep Puig i Boix Regidor ponent de Ciutat Sostenible de l'Ajuntament de Barcelona

Les edificacions que el sistema econòmic dominant ha anat construint, igual que altres artefactes de la civilització industrial, representen un assoliment però alhora tenen uns costos amagats.

Fan la vida més fàcil a les persones que les fan servir, però la seva construcció i el seu funcionament ocasionen greus danys al medi ambient a més d'amenaçar la futura habitabiliíaí del planeta. Les edificacions són responsables d'una sisena part de totes les captacions d'aigua dolça del món, una quarta part de tota la fusta talada, dues cinquenes parís de tots els fluxos d'energia i de materials.

Aquest ús massiu de recursos té efectes enormes: desforestació, contaminació de l'aire i de l'aigua, minva de la capa d'ozó i augment de l'escalfament global de la terra.

neres de fer habitatges i edificis (oficines, fàbriques, etc), els problemes ecològics empitjoraran arreu. Potser comença a ser hora de repensar les formes de fer edificacions, els materials que es fan servir per a la seva construcció, la forma com usa l'aigua i l'energia la gent que hi viu í/o hi treballa i els residus que es generen.

solar incident sobre la seva pell i produeix energia de diverses formes (part o tota l'energia que necessita per funcionar, tenint en compte que empra els artefactes energèticament més eficients i que necessita la mínima quantitat Per exemple, hem ferit el territori d'energia, ja que ha estat concebut per extreure'n materials indispensabioclimàíicament), recull l'aigua de la bles per a les obres i l'hem ferit per pluja i neteja i recicla les aigües resiabandonar-hi, de manera irreflexiva, Avui ja hi ha qui fa edificacions que duals que produeix (doble circuit d'aigua els enderrocs. Un patró insostenible tant en la seva construcció com durant el per a beure i aigua no potable per a que, en cas de persistir, podria causeu funcionament ocasionen el mínim altres usos, artefactes que fan un ús sar un retrocés indesïtjat. La idea de impacte (mínima utilització de recursos, eficient de l'aigua, doncs consumint la desenvolupament sostenible --garanmínima generació de residus). I no sola- mínima quantitat donen el mateix sertir i estendre ia qualitat de vida de les ment això, sinó que ja se'n construeixen vei), produeix part dels aliments que generacions presents sense hipoteseguint els principis de "cada element fa necessiten les persones (hivernacles a car les futures- expressa el nou esDos mi! milions de persones viuen diverses funcions" i "cada funció es rea- les terrasses...), composta aeróbicament perit de conservació intel·ligent en el avui i treballen en edificis que en la seva litzada per diferents elements". Així, una i/o digereix anaeròbicament la matèria temps d'allò guanyat fins ara. construcció i en el seu funcionament edificació per a viure-hi es pensada no orgànica residual, generant, així, adob En la construcció, el ventall d'ac- són intensius en materials i en energia. solament per anar-hi a dormir i per me- orgànic per fertilitzar el sòl i biogàs, cions és suggerent. Mètodes de des- En 50 anys, es podria arribar a vuit mil jar-hi (si no es menja a fora de casa), reutilitza i recicla els pocs residus no construcció, arquitectura bioclimàti- milions. Si la societat no canvia les ma- sinó que alhora l'edifici capta l'energia orgànics que produeix, etc.

Jornades internacionals: CONSTRUCCIÓ I DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE 16,17i 18demaigde 1996

ÍNDEXS DE CONTINGUTS Introducció al desenvolupament sostenible. Què és el desenvolupament sostenible? Factor quatre.

MATERIALS I PROCÉS CONSTRUCTIU. Els materials. Aspectes mediambienlals de la Directiva europea de producles de la construcció. L'ACV una eina bàsica per a la gestió ambiental. Impacte ambiental dels materials de construcció. Les ecoetiquetes per als materials de construcció. Les futures ISO 14000. Matenals perillosos. Introducció de subproductes d'altres indústries. Materials reciclats, materials reciclables, El procés constructiu. Canvi d'hàbils en el procés constructiu. E!s estudis d'impacte ambiental. La conservació de l'edifici (bon ús, manteniment, rehabilitació)

La gestió de residus. Tancar e! cicle. Oeconstruccíó versus enderroc massiu. La gestió dels residus de construcció i d'enderroc a Europa. Els residus al nostre país. Reutilització-ReciclalgeAbocamenMncineració-Tractamen!.

EDIFICIS D'ALTA QUALITAT AMBIENTAL Eficiència energètica. Bases per a un millor aprofitament de les energies. L'eficiència energètica en el nou pla d'habitatge 19962000. Les diferents experiències. Energies renovables.

Edifici i salut. La síndrome de l'edifici malalt. El soroll a les ciutats.

Mètodes d'avaluació ambiental d'edificis. Experiències a Regne Unit, França, Dinamarca. Noruega i Holanda, entre d'altres.

Debat obert Les diferents visions. Les perspectives de futur.

ENTITATS PROMOTORES Secretaria de Eslado para el Medio Ambiente y la Vivienda.

departaments de Medi Ambient i de Política Territonal i Obres Públiques de la Generalitat. Institut Català de l'Energia. Diputació de Barcelona, Entitat Metropolitana de Medi Ambient, Ajuntament de Barcelona, UNESCO. Universitat Politècnica de Catalunya, Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.

PONENTS Els principals experts nacionals i internacionals presentaran els coneixements i les expenències més importants al nostre país, a França, al Regne Unit. a Alemanya, a Suïssa i a Dinamarca, entre d'altres. Per enriquir el debat es preveuen taules rodones d'especialistes i s'acceptaran comunicacions de persones o institucions que hi estiguin interessades.

ORGANITZA: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. INFORMACIÓ: Servei Rehabilitació del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona. Tel.: 93-414 33 11. Fax: 93414 34 34

I N F O R M A T

t Presentar noves propostes constructives per resoldre les comandes (ja universalitzades per la UE) de multifuncionalítat i flexibilitat d'ús.

t La recerca de dades fiables sobre els paràmetres que identifiquen els diferents materials que conformen un edifici i les seves utilitza• ...] les formulacions que permeiina cions, com ara els materials, els fluxos aquest sector controlar l'impacte al medi de matèria i energia i les vides útils, entre d'altres, per tal d'obtenir indicaque causa la seva activitat.

L'ITEC participa ianl en els planteja- dors globals característics dels imments "en macro" d'aquestes noves exi- pactes d'aquest edifici. Aquest mètogències com en els estudis de detall i de de rigorós imposa la utilització solucions concretes que seran neces- d'anàlisis de cicles de vida i de modelítzacions. El mètode resulta cossàries per a la seva aplicabilitat. • tós i, a curt termini, poc aplicable de manera generalitzada. Per ara, el seu interès és més clar en l'àmbit industrial i en termes de reflexió sobre els indicadors. És el que s'anomena mètode "ascendent".

Qualitat Ambiental YvesMoch

Agence de l'Erwíronnement

Davant ta present realitat que fa que tinguem espais urbanitzats i espais naturals protegits (sense urbanitzar), comença a ser hora de fer que les ciutats i els pobles deixin de ser una càrrega per als sistemes naturals i esdevinguin un element dins dels sistemes naturals, imitant-ne el seu funcionament. •

pot pensar que la preocupació del sector (idees, recerca i inversions) hauria d'anar dirigida a:

et d e la MaïiTise del'EnergleCADEME)

L'ADEME, com a Agència de l'entorn i l'eficiència energètica, va sorgir de la unió de les agències estatals AFME (estalvi d'energia), ANRED (residus) i AQA (qualitat de l'aire exterior) i un dels seus interessos principals ha estat sempre la • Aprofitar i transferir la nova tecnolo- relació edifici-medi ambient. A més de gia existent, sense desestimar el que les accions de recerca i de diíusió en la pugui anar sortint dels treballs de recer- vessant de l'energia, importants en termes globals, o de la substitució dels ca (dels pocs) que es fan.

Fructuós Manà Director Adjunt per a lo R-^-D • Fer l'esforç d'anar-se adequant a CFC, tant en la fabricació d'escumes alllanis com en les utilitzacions frigorífide l'Institut de Tecnologia d e la Construcció les noves exigències. de Catalunya (ITEC) Els vectors, que d'una manera o altra ques, l'ADEME treballa en sistemes han de fer moure el sector, han de venir d'avaluació de l'impacte ambiental dels edificis, per tal de reduir-lo, mitjançant Si entenem per desenvolupament "sos- de la mà de plantejaments que es formul'assessorament en la presa de decisiotenible" aquelles accions encaminades len cada vegada amb més pressió: ns i en la concepció. a la millora del sector (per tant de! pro• La necessitat de donar solucions ducte construït) però (imitades a la ca- constructives a les noves tipologies Les tasques principals que actualpacitat "real" de portar-ies a terme, es d'habitatge. ment desenvolupa l'ADEME són dues: • Resoldre les mancances que presenta des de sempre. Des de problemes d'organització, passant per problemes de formació i, fins i tot, d'acceptació generalitzada de solucions constructives no satisfactòries.

Mancances i solucions

• Una aproximació més pragmàtica, que analitza impactes (o factors d'impacte) predeterminats. És el mètode anomenat "descendent" i el podem concretar en: - La proposta de capítols complementaris al mètode QUAL1TEL (que actualment permet l'obtenció d'un segell de qualitat a prop de la meitat dels habitatges plurifamiliars construïts a França).

- La realització d'especificacions, com a plec de condicions, destinades a la definició de projectes d'edificis nous del sector terciari. Aquest document està en fase de redacció i de prova en alguns edificis.

Aquestes operacions de prova són realitzades pels principals agents del sector, sovint col·laboradors de l'AOEME: realitzacions experimentals en habitatge (REX-HQE) del Plan Construction et Architecíure, edificis públics, efc. •

BIOSCA, QUALITAT I SERVEI EN FINESTRES PVC (Qualitat màxima amb perfils Kommerling.

-T abricació amb garantia de perfecció.

Servei i serietat en projectes professionals i particulars.

BIOSCA, símbol de qualitat i servei.

DIVISIÓ FINESTRES PVC

Fàbrica: Uinars. 1 (Pol. Industrial Moniguit) 08480 L'AMETLLA DEL VALLÈS (Barcelonal Tel. (931849 20 66 Fax (93| 849 16 66

Exposició permanent BIOSCA & BOTEY Rambla de Catalunya, 129 03003 BARCELONA Te!. (931 415 34 i 4 Fax 03) 415 12 17

KOMMERLING Finestres PVC

PUNTS

r LA

DE

VISTA

FIRMA

Alguna cosa està passant amb el PVC i mes de seiembre pas| sat vam publicar a L'IN1 FORMATIU (núm. 75) una breu exposició de la I negativa incidència mediambienta! que comporI ta la utilització del PVC, tant pel seu procés de fabricació, com pels riscos de la seva utilització, com per les dificultats d'eliminar-lo. També comentàvem que aquesta agressivitat amb l'eníorn ha fet que diversos ajuntaments centreuropeus s'hagin decidit de limitar-ne la utilització en els edificis.

Des d'aquella data, s'han produït algunes novetats interessants a l'entom del PVC. La més propera i important és la moció aprovada al Ple del Senat el 19 de desembre de 1995 pel Grup Parlamentari Socialista.

En aquesta moció, es fa una exposició en què s'argumenta que per l'alt grau confaminant i de perillositat en la fabricació, utilització i eliminació del PVC, més de 130 municipis europeus n'han restringit l'ús en obres públiques, alguns països el limiten en l'envasat d'aigua, i en algunes empreses privades eliminen la seva utilització. També es comenta, en aquesta moció, que la limitació del PVC va ser una de les raons que va decidir la designació de Sidney com a ciutat olímpica i que la candidatura de Sevilla per al 2004 es planteja amb els mateixos criteris. Per acabar, posa de manifest l'existència d'aiternatives al PVC i reclama l'adopció de mesures polítiques adreçades a la reducció del

per acusar el PVC de producte contaminant i perillós té una mínima credibilitat, í afirmen la compatibilitat ecològica d'aquest material. És per aquest motiu, i per la queixa que van presentar aquests fabricants en publicar-se l'article comentat abans, que vam convocar una taula rodona (18 de desembre) en la qual es puguessin contrastar dades i opinions contraposades entre diferents experts.

Finalment, la taula rodona no es va poder celebrar. Ei dia 6 de desembre rebíem una carta del Grupo PVC en què ens comunicaven que no hi podien assistir ja que consideraven que 'la celebración de una mesa redonda entomo a este material (...) no es lo més apropiado en estos momentos".

Creiem que ha estat una llàstima desaprofitar aquesta ocasió de donar llum a un tema tan controvertit i en el qual els professionals de la construcció ens veiem, voluntàriament o involuntàriament, implicats en el moment d'escollir correctament eis materials que han de constituir un edifici i hem d'assumir la responsabilitat total en cas d'equivocarnos. Amargues experiències recents com el cas del ciment aluminós, el cas de l'amiant i d'altres ens obliguen a analitzar la idoneïtat actual i futura dels materials que utilitzem, tenint cada dia més presents els criteris mediambientals. •

"L'experiència del ciment aluminós o l'amiant ens obliguen a estudiar la idoneïtat dels materials"

alternativos y no nocivos para tender, mediante la normativa peninente, a una reducción paulatina de su uso en Espana". Aquest és el redactat de la moció que fa referència al PVC com a material de construcció, sector al qual es destina la major part de la producció (canonades, fusteria, cables, revestiments i alseu ús al nostre país. ~Oue el Gobiemo de la Nación encar- tres). gue un estudio exhaustivo sobre los Els fabricants de PVC no estan gens ríesgos del PVC. uso y aplicación con d'acord amb aquesta visió, sostenen que indicación de los materiaies plàsticos cap dels arguments que es presenten

XAVIER CASANOVAS Servei Rehabilitació

L'ENQUESTA

L'economia en començar 1996 El 1995 ens deixa una herència que no es pot considerar dolenta, si bé els problemes de la desocupació i les incògnites de futur sobre els grans problemes tecnològics i ecològics mundials segueixen creant-nos incògnites respecte a com viuran els nostres fills. Segons les dades de l'OCDE, els països desenvolupats han crescut un 2,5% i el comerç mundial ha crescut el 8% en termes reals i prop del 25% en termes monetaris. És cert que en començar el 1995 s'esperava quelcom de millor, però ia relativa estabilitat monetària en acabar l'any ha permès que els bancs centrals rebaixin els tipus d'interès, la qual cosa serà determinant per afavorir una nova expansió de l'economia. Si a tot això afegim que els resultats empresarials han millorat a tots els països i que les borses de valors han reaccionat a l'alça a les baixades dels tipus d'interès, tenim les bases perquè ei 1996 l'OCDE i els principals organismes internacionals que preveuen un creixement una mica inferior al d'enguany puguin rectificar les seves previsions a l'alça. •

FRANCESC GRANELL Avui,8degener1996 ^ ^ — ^ ^ ^ — ^ ^ ^ ^ ^ ^

L ' I N

Considera imprescindible

i continuada?

RAFAEL BARRAGÀN Col. 6750. Sani Boi Eis clients demanen més informació cada dia í tu se l'has de procurar. Per això, cal que ens especialitzem i estiguem sempre al dia, ja sigui mitjançant publicacions, o amb informació d'empreses. •

JAUME GUIXA Col. 5738. Barcelona Tal com evoluciona el sector, la nostra professió no té cap més sortida que l'especialització i la formació contínua. Cal saber molt i estar sempre al dia. És l'única manera de fer competitiu el nostre servei professional. •

JOAN MARIA DAUSÀ Col. 4707. Sani Feliu de Llobregat El futur és l'especialització i les noves tecnologies. Al meu parer, l'Escola hauria d'acostar-se a aquesta nova tendència. Que un professional faci formació continuada és utòpic, pel temps que representa i pels costos. •

JOSÉ MANUEL FLORES Cel. 8116. Barcelona La professió va cap a una major tecnificació que ens obligarà a tenir una preparació que no trobem a l'Escola i que cadascú l'adquireix, com pot, ja sigui per mitjà de revistes especialitzades o bé cursets. •

La consulta es V3 fer el dia 14 de desembre al Servei ú'Intormació de! Col·legi.

Barcelona.

• Els professionals e.

F O R M A T I U

^ ^ ^ ^ ^ _ ^ ^ — ^ ^ ~i

6

—

^

—

escollir aleatòriament

EL

NOTICIARI

REHABILITACIÓ

L'Ajuntament de Manresa, a través de l'empresa municipal Fòrum S. A., i la delegació Bages-Berguedà del Col·legi d'Aparelladors han signat un conveni de col·laboració amb l'objectiu de fomentar el desenvolupament de mesures que fomentin la rehabilitació del nucli històric de Manresa.

Manresa revoluciona el seu urbanisme de cara al 2000 El Col·legí signa un conveni de col·laboració per a la rehabilitació del centre històric de la ciutat a ciutat de Manresa invertirà 20.000 milions de pessetes en el seu desenvolupament urbà fins i'any 2004, període de temps en el quai | transformarà radicalment la seva fesomia d'acord amb el nou pla urbanístic aprovat l'any passat pel Ple municipai. El 58% de la inversió procedirà de diner públic, preferentment de subvencions. En aquest sentit, l'Ajuntament preveu realitzar una aportació anual de 325 milions de pessetes.

L'anterior model urbanístic de Manresa s'ha exhaurit. L'Ajuntament ha centrat la reforma urbanística de la ciutat en tres eixos: capitalitat, mülora urbanística i creació de centres de serveis i mediambientals. La nova Manresa s'ha dissenyat pensant en els municipis del seu voltant, que es connectaran entre si amb la construcció d'una ronda de circumval·lació que naixerà a partir de l'Eix

Transversal. L'objectiu municipal és potenciar la influència de la ciutat com a gran centre de serveis. La inversió total en infraestructures i equipaments supera els 9.000 milions de pessetes.

D'altra banda, el nou plantejament transformarà completament el centre de la ciutat. La supressió de la iínia deí tren industrial procedent de les mines de Súria permetrà recuperar una gran zona que dividia Manresa en dues parts. La intervenció urbanística es completarà amb la rehabilitació del nucli antic, la construcció d'una gran zona de vianants i el desenvolupament d'un pla de construcció d'aparcaments. El gruix de la inversió privada, uns 8.400 milions de pessetes aproximadament, es centra en aquests apartats.

La gestió de la rehabilitació del centre històric de Manresa és responsabilitat de Fòrum S.A., empresa constituïda amb capital exclusivament municipal i amb l'objectiu d'acabar amb la degrada-

Punt d'informació La delegació del Bages-Berguedà del Col·legi d'Aparelladors, amb seu a Manresa, es constituirà, segons el conveni signat pel Col·legi i Fòrum S.A., en punt d'informació per als col·legiats i per al públic en general sobre els ajuts vigents en matèria de rehabilitació. L'Oficina Rehabilitació de Fòrum S.A., per la seva part, serà l'encarregada de mantenir la informació actualitzada i d'informar de les possibles variacions que es puguin produir.

ció funcional, estructural i constructiva d'aquesta zona de la ciutat i fomentar el revifament de la seva activitat econòmica i social. En aquest sentit, Fòrum S.A. acaba de signar un conveni de col·laboració amb la delegació Bages-Berguedà del Col·legi.

Segons el conveni, la delegació participarà en aquest procés de regeneració urbana donant suport als particulars que ho sol·licitin a través de Fòrum S.A. amb la realització gratuïta del Test Casa en Forma i les corresponents recomanacions sobre ús i manteniment, com a actuació de pre-diagnosi sobre l'estat dels edificis, en funció de les necessitats que plantegi Fòrum S.A., i la disponibilitat de la mateixa delegació. •

FORMACiÓ

PROFESSIONALS

La Universitat de Bergamo crea un nou diploma universitari en edificació

La documentació gràfica esdevé una veritable especialització a Europa

La iniciativa s'adequa a una directiva de la CEE

Noves eines auxiliars pujen l'exigència de precisió i qualitat

Q

a Universitat italiana ha creat el títol de diplomat universitari en edificació, al qual s'hi accedeix mitjançant una nova carrera de tres anys per a la formació de professionals intermitjos en el sector de la construció. Aquesta iniciativa respon a la necessitat d'estudis universitaris previstos en la directiva CEE en matèria de reconeixement del titol de professional liberal en els països de la Unió Europea.

La carrera de Diploma Universitario in Edilizia. promoguda per la Universitat de Bergamo. impartirà coneixements orientats a aconseguir el nivell formatiu

requerit en l'àrea professional de sector de l'edificació, en els camps de l'organització i direcció de les obres, arquitectura i medi ambient, gestió i control econòmic dels processos d'edificació, del projecte i direcció dels treballs. Amb una durada de tres anys, la carrera s'estructura en dues fases. En primer lloc hi ha els coneixements bàsics teòrics i pràctics que permeten asolir una preparació de caràcter polivalent. En segon lloc hi ha els coneixements específics cap a una especialització en gestió, projecte i direcció d'obres, durabilitat i reparació d'estructures. •

B

l fort increment que l'activitat professional està assolint en la rehabilitació i restauració ha comportat la necessitat de disposar de professionals especialitzats en les tasques d'aixecament i representació gràfica. A Europa, aquest tipus de treballs ha esdevingut una veritable especialització, ja que s'exigeix un grau de precisió important, tant en la presa de mesures com en la representació, per tal de satisfer les exigències de qualitat.

En l'àmbit internacional, tots els professionals que treballen de forma habitual en el construït han incorporat aquestes

L ' I N F O R M A T I U

tècniques i ja són molts el qui s'han especialitzat exclussivament en documentació gràfica.

La simplificació i l'abaratiment de moltes eines auxiliars, com ara la fotogrametria o d'altres, han pujat molt ei llistó d'exigència de precisió i qualitat en aquesta mena de treballs. Tan sols l'experiència en els sistemes tradicionals d'aixecament, juntament amb la incorporació de les noves tècniques, permetrà donar una resposta adient en aquest camp creixent de treball i d'especialització professional dins del sector de la construcció. •

EL

NOTICIARI

CAIXA

D'ENGINYERS

Hilari Lorente: "no som una societat anònima, som una cooperativa de socis" ! I Col·legi d'Aparelladors i la Caixa d'Enginyers acaban de ; subscriure un conveni gràcies al qual ha | començat a íuncionar l'Oficina Aparelladors d'aquesta entitat bancària.

Caixa d'Enginyers és una cooperativa de crèdit fundada el 1968 per un grup d'enginyers industrials. 28 anys després de la seva fundació, s'obre a d'altres professionals, els aparelladors. L'INFORMATIU ha entrevistat el seu director general, Hilari Lorente, per conèixer els nous objectius d'aquesta institució.

- Què significa l'Oficina Aparelladors en l'estratègia global de Caixa d'Enginyers?

-- Actualment tenim uns 19.000 socis, la majoria enginyers industrials i familiars seus, amb un volum de recursos administrats pròxims als 65.000 milions de pessetes. Amb l'obertura de l'Oficina Aparelladors

pretenem incorporar, durant 1996, uns 1.500 arquitectes tècnics, amb un volum de negoci superior als 1.000 milions de pessetes.

- Què trobaran els aparelladors a Caixa d'Enginyers que no puguin trobaren qualsevol altra entitat bancària?

-- La primera diferència de Caixa d'Enginyers respecte als bancs i caixes d'estalvi tradicionals és que nosaltres no som ni una societat anònima ni una fundació, sinó una cooperativa de socis en la qual cada persona que obre un compte es converteix, automàticament, en soci de Caixa d'Enginyers, sigui quina sigui la seva imposició econòmica.

- Com es tradueix aquesta personalitat singular de Caixa d'Enginyers en l'economia particular de cada soci?

-- Primer li haig d'explicar que l'objectiu final de Caixa d'Enginyers no és mercantilista sinó que és procurar el màxim de servei als nostres associats i fer que el volum de diners que genera la seva tasca professional reverteixi directament en ells. Hem de guanyar diners, és cert,

M O N O G R A F I E S

però el nostre objectiu no és el benefici.

Si ho fos, la nostra mateixa existència no tindria cap sentit. Gràcies a això i al fet que tenim una estructura molt reduïda i racionalitzada, podem oferir les millors condicions de! mercat, tant en imposicions a termini com en crèdits. A més a més, si es produeixen beneficis, hem de revertir-los als nostres socis, millorant les condicions dels serveis. Ho fem amb l'establiment d'un ampli ventall

de serveis gratuïts (targetes de dèbit, xecs, transferències...) i amb la gratificació d'altres. Per exemple, percada rebut que es paga mitjançant la nostra entitat, abonem cinc pesseles.

- Caixa d'Enginyers només té tres oficines. Noés un inconvenient per als seus socis i clients?

-- En absolut. Gràcies als nostres acords amb sistemes de pagament com ara Servired o Visa. el nostre soci disposa d'una amplíssima xarxa d'oficines al seu abast. A més a més, les noves tecnologies ens permeten disposar del servei Caixa a Casa, pel qual, només amb un módem i una línia telefònica, els nostres clients poden realitzar les seves operacions financeres des de casa seva. •

La construcció de nous habitatges es modera a Catalunya el 1995

Tècniques d'arrebossat Intonaco: una superfície di sacrificio Giovanni Walter Palestra Etaslibri Milano, 1995 Estudi complet sobre les tècniques i materials de l'arrebossat. Una obra senzilla però precisa que combina les referències històriques, amb tot un seguit de referències pràctiques. Tal com es comenta a la presentació, el llibre traspua un interès per recuperar moltes de les pràctiques tradicionals, tant en la preparació com en i'aplicació dels arrebossats, perdudes per la manca de memòria històrica i de preparació dels professionals actuals.

Aquest afany de recuperació s'ha vist afavoritat per la necessitat d'intervenir en edificis històrics, que ha desvetllat la curiositat i l'interès per conèixer i recuperar les tècniques antigues. En aquest llibre s'hi descriuen els processos d'obtenció dels materials bàsics, la preparació i composició dels morters adequats per a cada aplicació, els tipus d'arrebossats tradicionals, moderns i antics, la posada en obra, les seves patologies i conservació. • Salvador Gili Àrea de Tècnica. Centre de Documentació Josep Renart

N

"Caixa d'Enginyers vol que els diners que mou la feina dels professionals reverteixin directament en ells mateixos"

F O R M

A

T

L'economia catalana va créixer un 3,6% el 1995 segons l'informe de conjuntura de la Cambra de Comerç. L'acceleració del creixement s'ha notat sobretot a la indústria i a la construcció, que ha millorat sobretot en el capítol d'habitatge si bé comença a presentar símptomes d'esgotament. El creixement de la construcció, negatiu el 1994 (-0,5%), se situarà a la vora del 4,4% el 1995. Segons les dades dels col·legis d'aparelladors catalans, les dades del tercer trimestre reflecteixen una estabilització de l'inici d'habitatges que apuntar cap a un creixements més moderat per a 1996. •

La delegació d'Osona del Col·legi acull el projecte artístic Thambos'96 La delegació d'Osona acull, fins al 31 de gener, una part de la mostra artística Thambos, amb les obres de la ceramista Rosa Garcia i de la pintora Fina Padrós. El projecte Thambos vol estimular el món artístic presentant una mostra d'artistes de la comarca d'Osona. El projecte relaciona quatre espais expositius de Vic ubicats en edificis amb transcendència històrica i cultural com ara el Temple Romà o l'Escola d'Arts i Oficis. El Col·legi d'Aparelladors hi participa en aquesta iniciativa com a espai veterà en l'exposició i divulgació dels corrents artístics més innovadors. •

EL

NOTICIARI

ASSEMBLEA

GENERAL

Un pressupost col·legial prudent i auster I passat 20 de desembre es va celebrar l'AsI semblea General Ordinària de col·legiats en la qual la nova junta de govern, elegida el pas| sat mes de juny, va presentar el projecte de pressupost del Col·legi per a 1996. L'Assemblea va aprovar un pressupost amb una estructura basada en la contenció de la despesa, la congelació de les aportacions dels col·legiats i el progressiu pes dels ingressos per serveis, especialment dels indirecles.

El pressupost té un creixement del 4,55% respecte al de l'any anterior. Tal com es va indicar en la memòria, el pressupost està marcat per la prudència en la previsió d'ingressos i l'austeritat quant a la despesa. El primer és degut a la situació general econòmica, que configura 1996 com un any de transició. El segon és conseqüència del compromís de la nova junta de contenir les aportacions directes del col·legiat, la qual cosa exigeix un exercici d'austeritat en la despesa, tot manienint la progressiva reducció del pes dels ingressos per visat en l'economia col·legial.

No obstant això, la situació econòmica del Col·legi permet ser optimistes quant a les possibilitats de generar nous ingressos que permetin, sense sacrifici per part del col·legiat, ampliar progressivament l'oferta de serveis i millorar-ne la qualitat. La quota col·legial es manté invariable i també la quoia percentual de visat, que havia esta! reduïda un punt

l'any anterior. L'ajut al Tercer Món, manté el percentatge del 0,7%.

Aquesta ha estat la primera assemblea general ordinària convocada per la nova junta de govern que va ser escollida en les eleccions del passaí mes de juny. En l'informe del president, Bernat

Ochoa va exposar la línia de treball que marcarà la tasca del nou equip per als propers anys. Pel que fa a 1996, Ochoa va destacar algunes accions que desenvolupen aquesta línia: • Posada en marxa del pla de formació continuada que haurà de donar res-

Acords

Aportacions estatutàries

Els acords adoptats per l'Assemblea General Ordinària de col·legiats del 20 de desembre del 1995 van ser els següents: • Aprovar l'acta de l'Assemblea General Ordinària de col·legiats celebrada el 30 de març del 1995.

• Aprovar el projecte de pressupost per al 1996 presentat per la junta de govern. L'acord es va prendre amb dues abstencions.

Quota col·legial ordinària: La quota 1996 es manié invariable respecte de l'any anterior: 15.000 ptes/any, que es cobraran en dues parts (febrer i juliol).

NECROLÒGIQUES

Visat: La quota de visat, en concepte de despeses contractuals, es manté en el 4% sobre els honoraris calculats, en el seu cas, sobre el pressupost de referència.

DELEGACIONS

posta als diferents àmbits professionals.

• Projecció i reestructuració del Centre de Documentació per atendre les necessitats dels col·legiats.

• Ampliació del camp professional amb noves àrees. t Promoció de trobades de professionals amb interessos comuns i formació de grups de treball oberts.

• Desenvolupament de noves formes de comunicació col·legial.

• Millora de l'atenció al col·legiat amb la professionalització i qualificació del personal.

• Organització d'activitats lúdiques que fomentin la relació entre col·legiats.

Alguns dels temes tractats a l'Assemblea van ser les aportacions del Col·legi al Consell General i al Consell Català, la participació dels aparelladors en els premis FAD, l'evolució dels col·legis professionals i la conveniència d'avançar en la creació de nous serveis. •

Ens dol comunicar a tots els col·legiats la defunció dels nostres companys: Antoni Serchs i Pesarrodona col·legiat 1.669. Esdevinguda el 3 de desembre, als 54 anys.

Jordi Sala i Mournet col·legiat 728. Esdevinguda el 16 de desembre, als 64 anys

ACTIVITATS

Una exposició recorda una casa enderrocada al Raval El proper dimarts 30 de gener s'inaugura a la sala d'exposicions del Col.legi, la mostra Cases Habitades: Hospital, 106,4t. 1 a. en la qual quatre artistes analitzen la fesomia inlerior d'un dels pisos del nucli antic de Barcelona afectats pel Pla del Raval. L'obra que presenten Ester Baulida, Jordi Canudas, Ignasi Esteve i Isabel Banal fa una recreació artística basada en el procés de desaparició de l'habitatge i el record que aquest conserva, fins al moment de l'enderroc, de les persones que van viure-hi. • Els premis FAD s'amplien

Partit de futbol i sopar de l'aparellador al Vallès Oriental La delegació del Vallès Oriental del Col.legi va organitzar, el passat 11 de novembre, el partit de futbol que es fa abans del tradicional sopar del col·legiat.

L'equip d'aparelladors va jugar enguany al Muntanya (Osona) contra una selecció dels advocats de la comarca. El resultat va ser d'un a zero, amb un gol marcat per Pere Muntasell. a favor dels aparelladors. En la foto hi ha l'equip guanyador. •

S.ÍX L ' I N F O R M A T I U

a la península ibèrica El Foment de les Arts Decoratives ha convocat els premis FAD 1995. Aquest any s'han ampliat els premis a tot el territori de la península ibèrica amb la creació del premi IberFAD d'Arquitectura amb quatre modalitats: arquitectura, interiorisme, espais exteriors i espais efímers. Durant les primeres setmanes de febrer se sabran les obres seleccionades i finalistes. El termini de proposta d'obres i la presentació del material, finalitza el dia 2 de febrer. •

EL

N O T I C I A R I

D E L

C O L · L E G I

Anunci oficial

EL SERVEI CATALÀ DE LA SALUT Barcelona, 29 de desembre de 1995

El Servei Català de la Salut licíta, mitjançant tramitació anticipada d'expedients de despesa, els contractes següents: Número d'expedient: 4P.1632.S-915/95 Objecte: redacció del projecte i direcció de les obres de remodelatge der servei de rehabilitació i arxius del CAP Güell, de Girona.

Pressupost màxim de licitació: 7.043.117 pesseies.

Número d'expedient: 4H.1632.S-916/95 Objecte: redacció del projecte i direcció de les obres de construcció del servei de radioteràpia de l'Hospital Or. Josep Tfueta, de Girona.

Pressupost màxim de licitació: 27.645.224 pessetes.

Número d'expedient: 4H.1786.S-917/95 Objecte: redacció del projecte i direcció de les obres de remodelatge del servei d'urgències de l'Hospital Dr. Josep Trueta, de Girona.

Pressupost màxim de licitació: 19.869.953 pessetes.

Número d'expedient: 5P.1760.S-918/95

Objecte: redacció del projecte i direcció de les obres al centre d'assistència primària Jaume Soler, i ubicació de l'àrea de salut mental del Sector sanitari així com del centre d'atenció de drogodependències de Cornellà de Llobregat.

Pressupost màxim de licitació: 21.748.409 pessetes.

Número d'expedient: 5H.1627.S-919/95 Objecte: redacció del projecte i direcció de les obres de reforma de la planta 0, vestíbul d'accés í connexions, de l'Hospital de Bellvítge Prínceps d'Espanya, de l'Hospitalet de Llobregat.

Pressupost màxim de licitació: 12.260.130 pessetes.

Número d'expedient: 6H.1802.S-920/95 Objecte: redacció del projecte i direcció de les obres de remodelatge d'espais per a la ubicació de la unitat de malalts oncohematologies en teràpia intensiva -UMATI- de l'Hospital Germans Trias i Pujol, de Badalona.

Pressupost màxim de licitació: 12.034.181 pessetes.

Número d'expedient: 7P.1614.S-921/95 Objecte: redacció del projecte i

direcció de les obres de construcció d'un centre d'atenció primària a Centelles Pressupost màxim de licitació: 9.810.239 pessetes.

Número d'expedient: 7P.1830.S-922/95 Objecte: redacció del projecte i direcció de les obres d'adequació d'espais a l'antic hospital de Sant Andreu, de Manresa, per a la ubicació del centre d'atenció primària Manresa-1 Pressupost màxim de licitació: 14.626.581 pessetes.

Número d'expedient: 7P.2117.S-923/95 Objecte: redacció del projecte i direcció de les obres de construcció d'un centre d'atenció primària a Les Franqueses deí Vallès.

Pressupost màxim de licitació: 14.377.731 pessetes.

Número d'expedient: 8P.1905.S-924/95 Objecte: redacció del projecte i direcció de les obres de reforma de les plantes 1a, 4a i 6a del centre d'atenció primària Manso, de Barcelona, per a la ubicació de les àrees bàsiques de salut 3B, 2D i especialitats.

Pressupost màxim de licitació: 7.137.703 pessetes.

Òrgan de contractació: el que figura al plec de clàusules adminitratives particulars.

Procediment i forma d'adjudicació: procediment obert, concurs.

Termini d'execució: el que s'estableix al plec de clàusules administratives particulars.

Data prevista d'inici: la que s'estableix al plec de clàusules administratives particulars.

Unitat administrativa on els licitadors poden obtenir documentació relativa a la contractació: la documentació es podrà examinar a la Divisió de Recursos Físics, Béns i Serveis, Travessera de les Corts, 131-159, edifici Olímpia, 08028 Barcelona, de 9 a 14 hores, de dilluns a divendres.

Garantia provisional: 2% de i'import de licitació.

Classificació requerida als empresaris: la que s'estableix a! plec de clàusules administratives particulars.

Termini i lloc de presentació de les proposicions: finalitzarà a les 13 hores del dia 1 de febrer de 1996.

Les proposicions es presentaran a la Divisió de Recursos Físics, Béns i Serveis, situada a l'adreça abans esmentada.

No obstant això, les proposicions també es podran trametre per correu dins el termini d'admissió. En aquest cas, caldrà justificar la data d'imposició de la tramesa a l'oficina de correus í anunciar a l'òrgan de contractació la remissió de l'oferta mitjançant tèlex, fax o telegrama durant el mateix dia.

Models de proposició: la presentació d'ofertes es farà d'acord amb els models que integren la documentació del concurs.

Dia, hora i lloc d'obertura de les proposicions: l'acte públic d'obertura de fes ofertes econòmiques el realitzarà la mesa de contractacions el dia 19 de febrer de 1996, a les 12 hores, a la seu del Servei Català de la Salut (edifici Olímpia).

Documents que han de presentar efs licitadors: els que s'assenyalen al plec de clàusules administratives particulars.

Els col·legiats interessats poden consultar el plec de clàusules i la documentació referent als expedients en el Centre de Documentació Josep Renart. 5a planta.

A N U N C I S

Venc

S'ofereix

Es realitza

Es ven

Es ven

LA MEVA CASA-TORRE A CIUTAT DIAGONAL

DESPATX PER A COMPARTIR

DELINEACIÓ DE PLÀNOLS

DESPATX BEN SITUAT

PLOTTER

S'ofereix estudi de delineació per a:

Arquitecte tècnic ven la seva casatorre situada a Ciutat Diagonal.

Arquitecte lecnic ven despatx: es tracta d'un entresol situat al catrer Balmes (PI. Molina), amb les característiques següents:

Marca OCE G18J5-AC-. DIN AD Rotlle. 8 plumes i tall automàtic Cí1 paper.

• En cas cfesiar-hJ interessats podeu demanar mes informació al telèfon indicat.

Arquitectes ofereixen compartir despatx a! Pg Picasso de Barcelona.

Inclou.

• Espai d'ús propi • Sala de reunions • Espais comuns

Contacte Telèfon: 371 02 52

Contacte Telèfon: 310 53 44

Contacte Telèfon: 41616 39 Fax: 237 51 S2

Contacte Telèfon: 200 3348

Víctor Telèfon:

I •

1 -

f

1

• Aixecaments i estat actual t Amidaments • Servei de Pioner (b/n i color)

........

• • • •

Calefacció Lluminós i tranquil Bona escala, amb conserge Preu: 14.800.000 pessetes

S'ofereix

S'ofereix

Es realitzen

Es lloga

TOPÒGRAF

OPERADORA AUTOCAD

PERSPECTIVES

DESPATX BEN SITUAT

S'ofereix topògraf per a treballs de mesuraments, aixecaments, implemeniació de projectes, replanteigs d'obres I cubicacions.

Operadora en AutoCad v. 13. amb set anys d'experiència, s'fereix per realitza/ projecte i/o donar classes particulars i a empreses.

Es fan perspectives manuals per ordinador, en blanc i negre o color i REfJOER.

Arquitecte tècnic lloga despatx situat al carrer de Casp-Roger de Flor.

• en 6a planta • 85 m ; en edifici de despatxos

• Sistemes totalment inloimatiUals • Escales petites i grans • Qualitat i rapidesa

J. Costa Telèfon: 265 40 04 1

• lloguen 80.000 ptes/mes T IVA

Contacte Telèton: 412 61 35 (contestador)

Oclaw Telèfon:

2139236

Contacte: Sr. Puig Telé on: 439 35 98

N F O R M A T I U

INFORMACIÓ "PETITS ANUNCIS" Rosa Ensenyat, 4a planta De dilluns a divendres de 9 a 14 hores Preu: Col·legiats 1.000 PTA Estudiants: 1.000 PTA Altres 2.000 PTA ÍP

-]

10

265 40 04

414 33 11 i 209 82 99 Fax 414 33 68

r

ACTIVITATS FMi'MIMiElil

•.lütfMiMiPisnnBiaCT

El manteniment d'edificis (2a edició del curs)

Tècniques d'aixecaments i representació gràfica d'edificis

L'objecliu del curs és refermar l'especialització dels lècnics en l'àmbit del manteniment. Es posarà a l'abast de tots els participants el Test Manteniment, una nova eina informàtica. La pràctica d'utilització del Tes! Manteniment, es farà un dia addicional.

PROGRAMA

PROGRAMA Dijous 7 de març de 15.45 a 18.15 hores • Definicions i conceptes bàsics • Mantenibililat i concepció dels edificis • Situació actual a l'àmbit europeu

Divendres 8 de març de 9.30 a 18.15 hores • Organització dels treballs d'inspecció • £1 marc legal, administratiu, financer i fiscal i El llibre i la cèdula de fedifici i Test Manteniment i Funcionament del Test • Documents i resultats del Test ORGANITZA: Servei Rehabilitació COL·LABORA: Direcció General d'Arquitectura i Habitatge Centre de Cooperació per a la Rehabi litació d'Habitatges (CTR) LLOC: Sala d'Actes PREU: 25.000 pessetes INSCRIPCIONS: Servei d'Informació

Instal·lacions en íediíicació (execució i control) PROGRAMA Dimarts 13 i dijous 15 de febrer • Fontaneria i aigua calenta sanitària Dimarts 20 i dijous 22 de febrer i Desguàs i evacuació Dimarts 27 i dijous 29 de febrer • Gas Dimarts 5 i dijous 7 de març • Electricitat ORGANITZA Servei de Promxió i Mercat de Treball amb la col·laboració de la Secció de Tecnologia de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (UPC)

Dijous, 22 de febrer de 9 a 17.30 hores Antecedents: • Introducció a la disciplina • Evolució de les tècniques d'aixecament i representació • Metodologia de treball • Tècniques d'aixecament -Treball de camp.

-Presa de dades • Tècniques topogràfiques

Professor ArcarJi de Bobes Picomell Arquitecte. Professor titular de l'ETSAVs (UPC) Uoc i horari Sala de Conferències, de 19 a 21 hores.

Matrícula Preu per a col·legiats i estudiants d'Arquitectura Tècnica: Tot Cicle: 18.000 PTA Cada sessió: 4.000 PTA Preu per a no col·legiats: Tol Cicle: 31.500 PTA Cada sessió: 7.000 PTA

Divendres, 23 de febrer de 9 a 18 hores • Tècniques fotogràfiques • Fotogrametria • El mètode arqueològic • Sistemes de representació: • Treball de gabinet • Semiotogia gràfica ORGANITZA: Servei Rehabilitació INSCRIPCIONS: Fins al 31 de gener: 50.000 PTA. A partir de !'1 de febrer 60.000 PTA. Servei d'Informació

Noia: Els interessats podran fe pràctiques opcionals S'ha previst la concessió de beques a estudiants, del 50% de l'import de la matrícula.

Project manager en edificació i urbanisme Repetició del curs d'iniciació a l'especialització Dies: del 5 de febrer a! 25 de març Horari: dilluns i dimecres, de 19 a 21 hores.

Lloc: Sala d'Actes Preu: Col·legiats i estudiants d'Arquitectura Tècnica 50.000 PTA. No col·legials: 75.000 PTA.

Coordinador de seguretat en el projecte i/o execució d'obra L'objectiu d'aquest curs és formar tècnics per a la missió de coordinació de la seguretat a la construcció en la fase de projectes i d'execució de l'obra, segons la Directiva 92/57/CEE.

Dies: del 29 de febrer al 21 de juny, dijous i divendres, dos dies setmanals cada 15 dies Uoc: Sala d'Actes Preu: 150.000 Pessetes

Construcció i desenvolupament sostenible L'objectiu d'aquestes jornades internacionals és mostrar les possibilitats reals d'incidència sobre el medi, a potenciar una actitud de prevenció davant les pràctiques més perjudicials i a reflexionar globalment sobre la interrelació construcció-medi ambient.

Dies: 16,17 i 18 de maig Organitza: Servei Rehabilitació

n.m.n.MTïim Seminari de màrqueting immobiliari L'obejctiu d'aquest semïnan és oferir als directius i tècnics de l'àmbit immobiliari una formació adaptada a les noves tendències del màrqueting aplica! al sector.

Dissabte, 17 de febrer • Cas pràctic de complex immobiliari • Pla de màrqueting de Port Aventura i Cloenda i lliurament de certificats

PROGRAMA ORGANITZA Dijous, 15 de febrer • introducció al màrqueting • La gestió del marquetíng a fempresa • Introducció al màrqueting immobiliari i Estudi de merc2t immobiliari Divendres, 16 de febrer • La comerciaírtzactó del producte immobiliari • Pla de màrqueting de LlHa Diagonal - Winterthur i Casos pràctics de poftgon residencial • La praxis en el rràrqueting immobSari

Servei de Promoció i Mercat de Treball, amb la col·laboració del Departament tfOrganhzacïó d'Empreses de la UPC. Uoc: Sala cf Actes Horari: 15 i 16 de lebrer. de 9 a 20.30 twres. 17 de febrer, de 10 a 13.30 hores.

Preu: Col·legiats i estudiants d'Arquitectura Tècnica: 50.000 No col·legiats: 90.000 Inscripcions: Servei conformació

Curset de 3DSTUDI0

Cases habitades

Dates: Del 5 al 19 de febrer Dilluns i dimecres de 19 a 21 h Preu col·legiats: 16.000 PTA No cot-legats: 21.000 PTA

Memòria d'una casa: Hospital, 106, 4t. 1a. Un projecte de quatre artistes visuals: Isabel Banal, Ester Bauiïda, Jordi Canudas i Ignasi Esteve. Inauguració: dimarts 30 de gener, a les 19.30 h. Visites fins al 23 de febrer, de dilluns a divendres, de 10a 14 h i de 1 6 a 2 0 h .

Project Grup I Del 30 de gener al 15 de febrer Grup II Del 20 de febrer al 7 de març Dimarts i dijous de 19 a 21 h Preu col·legials: 18.000 PTA No col·legiats: 22-500 PTA

Introducció a la informàtica

Thambos Mostra d'artistes de la comarca d'Osona. Espais: Temple Romà i restes romàniques del castell dels Montcada. Organitza: Delegació d'Osona.

Escola d'Artes i Oficis. Col·legí d'Arquitectes, Col·legi rfAparelladors. De! 12 al 31 de gener

Grup II Del 5 de febrer al 14 de març Dilluns i dimecres de 17 a 19 h Preu col·legials: 34.000 PTA No col·legials: 46.000 PTA

Màster de Restauració i rehabilitació del patrimoni Curset de Word Del 5 al 14 de febrer Dilluns i dimecres de 19 a 21 h Preu col·legiats: 10.000 PTA No coitecats- 1-000 PTA

Cursos monogràfics Informació: Unrversidad de Alcalí Telèfon (91)885 40 15 Cotegk) Ofoal de Aparejadores y Arquitectes Técnicos de Madrid.

Telèfon (91)522 17 87-522 90 50

N F O R M A T I U

GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciarse en aquesta secció. BIT PUBLICIDAD Marta Meca Telèfon: 410 45 55

ESTRUCTURES HUMICONTROL S/L

Alsina

TÈCNICA TRABER 0 ELECTRC OSUOSIS-FOBESIS PER .

HUMITATS DE CÍPIL-LARrTA

SOLUCIONS EN ENCOFRATS Pol, IntJ. Camí Font Freda s/n OS110 Montcada y Reijac (Baicetonaj Tel. (93) 575 30 00

ROIG CUKVADO DE PERFILIS, S.A.

FLUIDS

D

ALUMINOSIS » CATALANA,S.A. Morters sense retracció.

Rehabilitació 08006 BARCELONA REHABILJTAClON Tel 41400 16 Fax 20231 12

SERVEIS { 3

PAVIMENTS

PREFABRICATS I

PAVIMENTS INDUSTRIALS 1>E FORMIGÓ I ASFALT. TERRES DE RESINES 1 PINTURES ESPECIALS

SERVEIS PER AI. PROJECTE

Prefabrieados de Hormigón. S A

UEXTRAFORT

l

FUSTERIA Q Navès Industrí; Forjados-Cern ChaletsParkings Centro iale , Pantalanes, etc.

Desenvolupament de projec Delineació CAD i manual Escanejai i vectoriizació de plànols Piotter b/n i color Aixecaments d'estat actual Topografia ció 3D

CONSTSUCCIONES EN MADERA

CABPINTERIA DE OBOAS Y PARA

DECORACION

Guixi de Aurnoén. 32 • Id. [9 j ; 345 91 50 • f?3l 346 76 07 • Polkftxio íntÍLiínd Busn Paner

INFORMÀTICA

fi LABORATORI PEL

TANQUES DE BRUC

Generalitat de Catalunya pel control de

CYPE INGENEROS

Per separar un iiahttalge l'oferta més àmplia, lant en mides, com en qualitats.

Som fabricants des de 1074

A

qualitat de l'edificació i els seus

CYPE CATALUNYA

^ S , ^ '

'

materials

A

Cl. JOSEP CARNER. 21 - TEL. B79 33 91 TEL I FAX 379 45 17 '• DB40D GRANOLLERS

08018 BARCELONA

A A

gDISTRIBUÏDORA MADERERA, S A ;

INDUBRUC' Políg. Ind. CAN MAGÍ - NAU l'J 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barce TcL 589 00 23 - Fax 674 38 71 Apdu. Coma»

Portes • DM-620 • Contraplacats i Iota dass de lusles per l'ebenisleria i decoració

AÏLLANTS

IIP IE INI-II

ALLES

laboratori ACREDITAT perla

Bernadí P^riz ,[,- S;ml Ji.iin. 120 OÜOUTDiirrrll.nil T.-L: i.síï r.n no -

S·FT

Fa\:2l)7 7! 75

Mobiliari

PRicoinsflt

TOOJS WS SftUOOíffS HN «ÍUtóENTO E LUMDísaÒN JW

PERFILES LIGEROS. S A .

ESTRUCTURES METÀL·LIQUES LLEUGERES PER A COBERTES

Rda. San Artonio 49 Tel, (93) 423 80 44 FAX 426 06 71 03011 BARCELONA

simon MATERIAL ELÉCTRICO

CL Torres y Arnal, 3 Tels. 318 32 77-412 14 40 0B001 BARCELONA

CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS GEOTÈCN1A Eines i serveis pera l'enginyeria del sòl

ESTRUCTURES Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres

d ' o f i c i 11 e ;

•

D E

FUSTERIA Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

•

ILUMINACIÓN

Òn, 390 - 392 • Telefono (93) S65 16 6 3 "

0SO13 Barcelona

FLUIDS Aixetes, bombes, tubs.canalons

AÏLLANTS

INFORMÀTICA

Aïllaments, impermeabilització i recobriments

Informàtica aplicada a la construcció

PREFABRICATS

REVESTIMENTS

SERVEIS

Preíabricació i construcció industrialitzada

Paviments i revestiments

Serveis aplicats a la construcció

L ' I N FO RM E

CONSTRUCCIÓ

SOSTENIBLE

Construcció i medi ambient Des de la revolució industrial, es considerava que

recolzava en recursos energètics no renovables.

l'avenç tecnològic ens podia dur a un desenvolupa-

Més endavant, en descobrir-se la degradació de la

ment continuat. A l'inici dels anys 70, una sobtada

capa d'ozó a l'Antàrtida, els dirigents mundials es

puja del preu del petroli va originar una forta crisi,

van adonar que aquest ritme de creixement era

i va posar en evidència que l'economia mundial es

insostenible.

I a conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament de Rio de Janeiro {1992) es va fer ressò del canvi de visió de toís aquests problemes i es va acceptar la necessita! d'una visió més global dels fenò| mens i d'una coresponsabilització de tots els països pei que fa a prendre mesures concretes. Aquesta nova visió ha començat a produir un canvi en la jerarquia de valors del món industrial i un; ampliació de l'escala dels problemes del medi ambient. Els qui treballem en el sector de la construcció no considerem, generalment, ni la nostra activitat ni els edificis en si mateixos com a factors agressius per al medi ambient. Entenem més fàcilment que una indústria pesant, un accident d'un petroüer o. fins i tot. el molor d'un cotxe poden contaminar molt més i. per tant. els considerem perjudicials per al medi ambient.

Resulta difícil identificar i sintetitzar quins són els problemes més greus a escala global, ja que sempre

hi ha una interrelació complexa, però ben segur que de tots n'hem sentit parlar darrerament, i força, en diferents aspectes que, si hi pensem un mica, sovint tenen alguna relació amb els edificis i la seva construcció. Esperem que !a celebració, el mes de maig a Barcelona, de les Jornades sobre construcció i desenvolupament sostenible serveixi per a conèixer millor la incidència del nostre sector en l'entorn i resultin una fita de referència en la inflexió de la nostra mentalitat respecte del medi ambient. En els punts següents plantegem una breu introducció reflexiva sobre aquesta problemàtica.

Canvi climàtic La quantitat tota) de diòxid de carboni (CO;) a l'atmosfera s'ha incremental un 25% des de la revolució industrial. Per primera vegada, l'home ha estat capaç de provocar canvis de clima a escala planetària. ii i N F O R M A T I U

L ' I N FO RME

CONSTRUCCIÓ

SOSTENIBLE

II I Si bé l'efecte hivernacle fins ara evitava el refredament del planeta, està àmpliament acceptat que l'augment desmesurat d'aquests íipus de gasos (diòxid de carboni, CFC, metà, òxids de nitrogen i altres) a i'atmosfera han començat a provocar un increment de la temperatura d'entre 1,5 i 4,5 °C, segons la latitud.

Segons el Worldwatch Instiíute de Washington, la meitat de les emissions són produïdes directament per la construcció i utilització dels edificis. Insistint en aquest mateix sentit, el CSTB estima que cada m2 d'habitatge és responsable d'una mitjana d'emissió d'1,9 tones de CO2 en el decurs de la seva vida útil.

L'Associació Europea de Fabricants d'Aïllants ha plantejat que millorant l'aïllament dels edificis actualment existents es pot reduir a la meitat les seves emissions de diòxid de carboni. I aquí es quan comencen a aparèixer les grans contradiccions que caracteritzen el treball amb els problemes de medi ambient Aïllar amb què? No tots els aïllants són igual de respectuosos amb el medi ambient malgrat que comportin efectes d'estalvi energètic similars. Alguns bons aïllants ajuden a reduir les emissions de CO r però malmeten la capa d'ozó de l'atmosfera ja que el seu procés de fabricació comporta la utilització de CFC. Què és pitjor? Què podem fer? La resposta és clara: és possible evitar els dos efectes negatius per al medi ambient tan sols escollint correctament els materials més respectuosos.

Deteriorament de la capa d'ozó A l'atmosfera, una fina capa d'ozó protegeix la superfície de la Terra de ía perillosa radiació ultraviolada del Sol. El descobriment del forat de la capa d'ozó va comportar el crit d'alarma sobre la perillositat d'aquest fenomen. La comunitat científica està d'acord en el fet que aquest deteriorament és provocat fonamentalment per l'emissió a l'atmosfera de CFC i halons. Aquests gasos, alliberats per diferents usos de la moderna activitat humana (esprays, aïllants, neveres i altres) pugen lentament fins ai'estratosf era on es fragmenten en molècules i destrueixen l'ozó. Sembla que ja s'ha destruït entre un 3 i un 5% de l'ozó global.

EI Protocol de Montreal, pacte signat pels principals països productors de CFC i halons, estableix la progressiva eliminació d'aquests gasos per a l'any 2000. És per aquesta raó que s'hauran de deixar d'utilitzar els CFC en la construcció. Principalment, són usats en la producció d'escumes de poliuretà i poliestirè extrudit i en els circuits d'aire condicionat i frigorífics. D'altra banda, els halons, utilitzats en instal·lacions contra incendis, també s'hauran d'eliminar dels edificis, tret de casos molt especials.

CONSUM DOMÈSTIC D'ENERGIA A CATALUNYA

"El 20% de la població produeix el 75% de la contaminació"

34.0% Calefacció

"Per cada quilovat/hora que estalviem, evitem l'emissió d'un quilogram de CO2"

ACS 26.0%

— ^ _ _ 4

;

0 %

il·luminació B^ggjgjj5 elèctrics

^^^^L

"Abans del 2000 s'han d'eliminar els CFC de les escumes de poliuretà i del poliestirè extrudit"

5.0%

^ ^ ^ ^

10.0%

^ ^ ^ ^ ^ ^

21.0%

_Ailító-

Font: El Periòdica 26/10/95

"Calefaccions i aire condicionat suposen dos terços de l'energia consumida als edificis"

1

COHTAMINACIOAl'INÏÏRIORD'OFICINES

^

^

^

H

Fongs Pols a l'aire Baixa humitat relativ

"Només ei 3% de l'aigua de la Terra és aigua dolça"

"Un litre de gasolina pot contaminar 750.000 litres d'aigua potable"

Bactèries

^ ^ ^ M 8%

Formaldeíiid

••H

Fum cotxes

^ ^ B 5%

Fum tabac

• • 4 7. ^m 4%

COV

7%

Alta humitat relativa Fibra de vidre a l'aire

• 1 3%

Ozó •

Pluja àcida El diòxid de sofre i els òxids de nitrogen, compostos contaminants generats per la combustió de combustibles fòssils en calefaccions, cotxes o centrals tèrmiques, acidífiquen la pluja que destrueix la flora i la fauna dels rius, els boscos i malmet les façanes dels edificis. Si bé és un problema detectat àmpliament al centre d'Europa, també podem observar-ne els efectes en els boscos propers a la central tèrmica de Cercs. Els edificis també generen pluja àcida, ja sigui directament amb calefaccions o, indirectament, a través del consum d'electricitat generada en centrals tèrmiques. I aquí ens tornem a trobar amb les contradiccions mediambientals, l'energia elèctrica que a casa la solem considerar neta, prèviament s'ha generat en centrals que utilitzen, en un percentatge molí elevat, energies no renovables, contaminants o perilloses amb una menor eficiència energètica que altres alternatives, tot incidint negativament en el medi.

2%

L'altre recurs pel qual ha crescut la preocupació és l'aigua. Només el 3% de l'aigua de la Terra és dolça, dues terceres parts són gelades, per tant, l'aigua potable representa només un 1% de l'aigua del planeta. Aquesta aigua la tenim en els rius, rieres i jaciments subterranis, tres dels llocs més fortament agredits i més altament contaminats en la majoria de països.

La construcció avui consumeix una quantitat molt important de recursos naturals. Els edificis utilitzen aproximadament el 60% dels materials que s'extreuen del planeta. A més, molts dels materials requereixen pera la seva transformació alts consums d'energia, per tant, el sector ha entrat en aquest sentit en una dinàmica difícilment sostenible.

Esgotament dels recursos naturals Augment progressiu dels residus Les reserves de petroli i carbó són limitades i al ritme de consum actual s'esgotaran durant els propers decennis. Des d'aquest punt de vista, les energies renovables (solar, eòlica, biomassa, energia del subsòl) es plantegen com una sòlida alternativa als combustibles fòssils i a l'energia nuclear. Evidentment, la seva rendibilitat dependrà del potencial

L ' I N F O R M A T I U

Fon!: Healthy Bulldings

de la zona on es plantegin instal·lar, però són ja molts els indrets i moltes les aplicacions on es mostren eficaces. En parlar d'energia no podem oblidar mai la possible minimització de les necessitats mitjançant solucions arquitectòniques, camp en què també s'estan aconseguint resultats positius.

Un dels paràmetres que caracteritza més profundament l'actual societat de consum és l'elevat nombre de residus que produeix. Al problema del gran volum de residus, cal afegir-hi la toxicitat potencia! de molts d'ells i el poc control que existeix quan s'aboquen. Estadístiques de i'ITEC de l'any 1990 estimen que la

mitjana de residus de construcció per habitant i dia a Europa és de 1.6 Kg. Una enquesta recent francesa ha valorat la producció de residus de construcció a França en 24 milions de tones anuals.

Aquestes dades indiquen un ritme vertiginós de producció que cal aturar. Aquest és un dels àmbits més preocupants i disposem ja d'algunes regulacions legals que ens exigeixen una correcció immediata dels mais hàbits. El reciclatge i valorització dels residus de la nova construcció, de la rehabilitació i dels enderrocs és ja una pràctica comuna en alguns països europeus i que es va introduint tímidament al nostre país.

Les relacions entre l'home i l'habitatge La contaminació de l'aire, la il·luminació natural i el soroll són aspectes que cal tenir presents. El Worldwatch Institute estima que un 30% dels edificis nous o rehabilitats pateixen el que s'ha anomenat la síndrome de l'edifici malalt. Els problemes solen sorgir a causa dels contaminants interns, com la recircuiació d'aire viciat, els compostos orgànics volàtils de les pintures i coles, ei gas radó (que s'introdueix des del subsòl) i altres accions. Un dels sectors més interessats a reduir aquesta problemàtica és el terciari. Darrerament s'han relacionat amb aquesta problemàtica els costos mèdics i de productivitat de les empreses, i algunes experiències de dissenys eficients han reduït en un 15% l'absentisme laboral.

14

l'INFORME

CONSTRUCCIÓ

COMPOSICIÓ DELS RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ A LA UE 45.0% •

SOSTENIBLE

Cap a un desenvolupament sostenible

"El 94% de l'energia prové de recursos no renovables"

._ Obradefàbricd

/

- Formigó

_

3.0%

^gtó.

4.0%

Metall

"Els residus de construcció generats a Barcelona ocupen la superfície d'un camp de futbol i l'aiçària de la Sagrada Família"

40.0% 8.0%

^ ^ ^ ^ t t plàstics

"Alguns contraxapats emeten formaldehid, un contaminant de l'aire interior de les cases"

Font: Guia d'aplicació del D creï 201/94. ITEC Junla de Residus

1

MATERIAISD

E CONSTRUCCI i

Sorra

60

i

Fusta

320

i

Formigó

3.750

i

Maó

7.740

• •

Cïmenl

17.380

Vidre

88.000

Acer

196.250

Plàstics

252.000

Alumini

542.700

Energa utltoí : jrrrlLer5 úe g.çajoutes ]

ENERGIA CONSUMIDA ^ ^ M

"Barcelona és la segona ciutat més sorollosa d'Europa"

"S'aconsegueix un estalvi d'energia d'un 40% amb només un 10% més d'inversió"

"Bèlgica invertirà 240.000 milions per netejar 3.000 edificis amb amiant ,,nf)

L'instani del projecte és el moment adequat per avaluar i prevenir l'impacte d'un edifici sobre el medi.

Són moltes les experiències que es

desenvolupen en l'actualitat a Europa per certificar el que s'anomena Edificis d'Alta Qualitat Ambiental. Un dels mètodes més desenvolupats és el BREEAM, preparat pel Building Research Establishment anglès. Aquest mètode avalua d'una manera moll senzilla la pol·lució atmosfèrica global en un edifici, l'ús raciona! de recursos naturals i les condicions interiors de l'ediíici. El mètode està preparat específicament per a edificis d'oficines, supermercats, edificis d'habitatges i magatzems industrials. El mètode MiljDProfil, desenvolupat per l'Institut de Recerca de la Construcció de Noruega, també ha estal basat en aquest mètode del BRE. D'altres mètodes d'avaluació d'edificis han estat plantejats a partir de l'anàlisi de cicle de vida (ACV), una avaluació de l'impacte ambiental de tots els components de l'edifici des de la seva producció fins a la seva eliminació. És e! cas del mètode ECO-QUANTUM desenvolupat a Holanda per la consultaria de construcció sostenible WoonIEnergie.

Aquests mètodes solen topar amb la poca transparència de les indústries a l'hora de facilitar informació sobre els factors contamïnants i consums d'energia dels productes (dades essencials per avaluar correctament els impactes).

15

• La millora de l'eficiència energètica dels edificis que permeti disminuir les emissions coníaminants. Aquest és un dels punts que s'ha investigat més i que compta amb experiències d'aplicació immediata. Iniciatives fins ara impensables, com ara la promoció dels electrodomèstics de baix consum, són indicadores de la importància que pot assolir l'eficiència energètica a curt termini.

Sens dubte, la domòtica es convertirà en una eina auxiliar essencial per a la gestió racional dels recursos. t La progressiva introducció de les energies renovables en les fonts de producció energètica dependrà de la voluntat política. Però la seva aplicació a l'escala de cada edifici precisa una reflexió que permeti valorar les possibilitats d'introducció d'unes tècniques que avui ja són prou desenvolupades i que, per desconeixement, no s'introdueixen en la concepció dels edificis. t La bona gestió dels residus que genera la construcció és, sens dubte, la necessita! prioritària. El primer pas sembla que ha de ser el control dels abocadors, però l'immediatament següent és la revalorització d'aquesís residus.

Edificis verds a Europa Is impactes ambientals que pot provocar un edifici són nombrosos i, en alguns aspectes, fins i tol, contradictoris en el moment d'escollir les solucions constructives. Un plantejament global d'aquests impacíes requereix una metodologia rigorosa d'anàlisi dels materials utilitzats, del procés constructiu, del consum d'energia, dels costos de ('enderroc, de la revaloríízació dels residus, etc.

Pel que fa l'anàiisi dels materials, les ecoetiquetes s'introdueixen lentament al món. N'hi ha diverses, i segons el país consideren aspectes diferents. Al nostre país es comencen a concedir el Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental per part de la Generalitat de Catalunya i la Marca Medio Ambiente per part d'AENOR. Aquestes etiquetes verdes han de permetre racionalitzar el debat sobre la idoneïtat medíambienial de segons quins materials dins la construcció.

Què pot fer la construcció per contribuir a un desenvolupament sostenible de la Terra? No hi ha solucions miraculoses, però sí algunes actituds cap on ha de tendir el sector, bé per voluntat pròpia, bé per pressió de la pròpia societat:

Dinamarca, un dels països amb més llarga tradició de respecte al medi ambient, ha dissenyat tina pragmàtica política d'objectius a assoíir en els propers anys, pel que fa a ía construcció. L'objectiu final és aconseguir avaluar cada edifici que es construeixi mitjançant els mètodes de l'ACV. França és un dels països amb més activitat i que ha desenvolupat més mètodes senzills d'anàlisi dels efectes de la construcció al medi.

El Ministère du Logement té engegat un programa de recerca d'Edificis d'Alia Qualitat Ambiental, i per la seva part, l'ADEME impulsa altres iniciatives per introduir, mitjançant plecs de condicions, criteris mediambienfals per als edificis. Al nostre país, caí destacar la iniciativa de trebail empresa per l'Institut Cerdà, mitjançant el projecte Hiades, per desenvolupar mètodes d'avaluació de l'impacte ambiental dels edificis. Si bé aquests mètodes necessiten encara un rodatge, en pocs anys seran de fàcil aplicació i permetran millorar la qualitat dels edificis i la seva relació amb el medi ambient •

RAMON GRAUS Servei Rehabilitació

L ' I N F O R M A T I U

t L'eliminació dels productes perillosos, l'ús d'ecoetiquetes i el tancament del cicle de vida de molts materials de construcció per via del reciclatge permetrà millorar el balanç ecològic dels nostres edificis.

• L'afavoriment dels processos de rehabilitació és una de les vies més possibilistes per reduir l'impacte ambieníal dels edificis ja que es basa en la minímització mitjançant la conservació.

En aquest sentit, es planteja el manteniment dels edificis i la seva rehabilitació com una de les formes d'actuar que globalment té menys incidència en el medi. Es contraposa a la cuilura de l'usar i llençar.

• Una major atenció per la qualitat interior dels edificis, lligada a l'increment de la qualiíaí de vida de les persones permetrà un ambient més sa i respectuós amb el medi ambient. La contaminació interior, la síndrome de l'edifici malalt o els sorolls comporten unes molèsties a l'home que cal anar corregint.

La incorporació d'alguns d'aquests punts ens portarà cap a l'assoliment del que ja s'anomenen Edificis d'Alta Qualitat Ambiental, un somni més proper de! que alguns encara ens imaginem. • X. CASANOVAS/R. GRAUS Servei Rehabilitació

Muntaner 55 08011 - BARCELONA Tel: (93) 451-37-38 Fax: (93) 453-73-63

MICR®

1

Presentando este recorte, a escoger: a.-) Dto. de un 3%' 'Valido ünicamente en ordenadores El !>.•) Financiación gratuïta a 3 meses" "Valido ünicamente con Visa de "La Caixa"

Opciones Viaeo-rMonlíor Pentium processar powef Chipset Intel TRÍTON Hash Ros Memòria EDO RAM 16 Mb Floppy 3.5" 1,44 Mb Disco Duro 850 Mb Htgh Speed CD ROM X 4 Alta Velocidod Contioladcxa EIDE PCI INTEGRffTED Puertos serte Atta Velocidad r Gràfica PCI N. NINE MOTÍON 2 Mb VRAM Resolución màxima 1260x1024 Mon. SAMSUNG 15'GU Dig.. 0.28p. MUU1SCAN Caja TOWER El SYS^M Teclado Expandido. 102 tec.

Ratón compatible MICROSOFT MS W1MDOWS 95 (CD ROM origino!)

* Pentium processor power * Memòria RAM 8 Mb, amp. 128 Mb * Floppy 3.5" 1.44 Mb. * Disco Duro 850 Mb High Speed * Controladora EIDE PCI INTtGRATtD * Puertos sèrie Alta Velocidad * Tarjeta Gràfica PC! 1 Mb amp. 2 Mb * Monitor SVGA 14", 0.28 p.T L.R, N.Int. * Teclado Expandido. 102 tec. * Raíón compatible MICROSOFT * MS DOS 6.22 (OEM) Pentium 75 Mhz.

151.900.-i

Pentium 90 Mhz.

164.900.-

Pentium 100 Mhz.

167.900.-

Pentíufp 120 Mhz.

174.900.- \

PentiumJ33 Mhz.

199.900.-

amp.

Floppy 3.5" 1.44 Mb. Disco Duro 850 Mb Hlgh Speed CD ROM X 4 Controladora EIDE PCI Jr·/TEGRATTíD Puertos sèrie Alta Velocldacl T. GroflcQ PCI 1 Mb omp. 2 Mb Monitor Color TATUNG 1 4" Monitor Low Rad.. No Inteiiaced 1024 Tatjeta sonido S. Biasier 16 Bits Value Attavoces Autoampiincados 60W JOYSTICK DEXXA LOGITECH Teclado Expandido. 102 tec.

Ratón compatible MICROSOFT MS WINDOWS 95 (CD ROM original) Pentium Pentium Pentium Pentium Pentium

75 Mhz. 90 Mhz. 100 Mhz. 120 Mhz. 133 Mhz.

194.900.

204.900.209.900.218.900.239.900.-

Pentium Pentium Pentium Pentium Pentium

75 Mhz. 90 Mhz. 100 Mhz. 120 Mhz. 133 Mhz.

274.900.284.900.289.900.294.900.319.900.-.

·HPK9tjET«Kl. 1 M,s*.ootarope*«o(

íe MJUNG 1-T a WUNG 1Í I ·ftBa·deHJUNG151oAC£fif7"D(GnAí | • Proa- de WIWG f d- o SAMSIWG f 5"Gíe

+14.400.+1Í.Í00. +JO.00O.-

1

- í t e o - d e SAMSUNG IS·GL·eaSAMSUSG IS-GU '. 'Posar de SAMSUNG 15"G£J o SAMSt/f.'G IT^GU

' •PasardoSAMSUNSirGUaSfiMSUNGirGLSí I - f t B Q f d e S W O U N G 17^tSÍOJWMSÜNG2I7G1S

+44.0».+1Í.0M.+M.000-- '

. • Posar de SVGA 1 Mba N. JVÍTWMSOW 330 f IW) OJWH 1

Pazcr de N. M r » WSIOfV 330 o ÍAOHON 77) 2 Mb VRAM

• Poso/ d e N. í f t » MOTOW 771 2 M ü o f^OriOW 4 M b WiAM

QpeBones • Posar de Dfcco D. 850 Mb. o U Gb. •OpdàndeaMb.ai&Mb. •Opctón de tt Mú.o 32 Mb. 'Opdàn 2° Ui. pam SVGA

DE

tí.900.36.900.ÍÍ.900-íi.900.54.900.J.990./.990.12.990.-

•Somd ante-ttUfs ttftie * Soond Stefa-AW 32 ASPM ' « / Mtflinedfa Creaftve Kilue x 2 • tóïMiiíinedfa Crecí/vei 4 VAtüE •«/ MutòmxSo Creative / i HOff •AïmoceíA1UI*nedio25iV • Ato-oceí Muflinedía íff.V • AfltT.-oceJ Mufltnedto 3401V

• H? DtSf JET«OC. A i . JKb. color • «> DtST JET S5DC M WO, calor

• HP1ASS JET 5L M. Os, tppn. MOpíP 1

HP1ASS? JET Sí A i , fcsff. úpom, 4íft¥Jp

1

' CO M M iDE x 4 ifetocAfad. sfc, ii/eríòce •CD8OMH0NmtDEX4Veta*ia<i 'CDfíOM€ix6Vetocida<i,inleifacelD£

H!> U3g£! íPte, Al. Ysst )2ppH (ÍDffí

M.IO0-

iï.MKI.J0.9M.-!

17.900.-

Opdones Seanners/ TabS«ias Qlgü.

U.fOD..

•Scome<p»iiocabf£FSOÍ«SH5110PCP),lP(f.«>lppp Í7.Ï00.-

l)S.no.IM.MD.tlO.MO.-

4B.fS0.44.TD0.• MQVSyLl CQÍ» t JWtt Ai. akr.

' £FSON Ï ^ U o W fRQ W M . « cda, TIQiWaxxXt

VS.0OO--

•Samipkil0cotiCPSaieim0KS1.SCS.2M0m' • TablelatÍg.GBWSM

1ÏI.000.-

I - Oferta vàlida salvo error tipogràfico y limitada, hasta agotar stocks.

I -Caducael 15/02/96.

16%I.V.A. noinduido