INF960201 by sia16

Núm.85 PRIMERA QUINZENA FEBRER 96 150 PTA

i v i Mà • i DEL COL·LEGI D'APARELLADORS 3

astor.5 08021 BARCELONA

I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Tel. 414 33 11 -209 82 99 Fax4!434 3

a Vic. Manresa, Granollers i Terrassa

La legislació europea crea la figura del coordinador de seguretat en la construcció La legislació europea sobre seguretat i salut , obre el camí per al desenvolupament de la en les obres preveu l'existència d'una nova 3 i4 directiva europea que regeix la prevenció de figura en el sector: el coordinador de segure^ ™ la sinistralitat laboral en la construcció, ditat. El Govern va aprovar el mes de novembre rectiva que és en procés de transposició a Espanya passat la Uei de prevenció de riscos laborals, que i ja és una realitat en alguns estats de la UE. •

la reparació d'habitatges

La sala d'exposicions dóna una visió diferent del Raval

L'entrada en vigor del Decret 290/1995 de la Generalitat, que regula la prestació de serveis a domicili de reparació o manteniment d'habitatges, locals, instal·lacions i elements annexos, vol protegir el consumidor, beneficiar la qualitat i afavorir els bons professionals, que hauran d'oferir un servei bo i una facturació transparent. Amb aquest nou text legal es pretén posar fi als principals problemes que pateix el mercat de la reparació, les reformes i el manteniment d'habitatges: els treballs mal fets i la irreguC laritat en la facturació. • •

La Sala d'Exposicions del Col·legi acull, des del dia 30 de gener, la mostra Hospital, 106,4t 1a, d'Isabel Banal, Ester Baulida, Jordi Canudas i Ignasi Esteve. L'exposició, en la qual han participat Carles Hac Mor, Esther Xargay i Promoció Ciutat Vella (Procívesa) reconstrueix un dels habitatges enderrocats recentment al carrer Hospital dins el procés de reforma del barri del Raval de Barcelona. La mostra pretén parlar del passat i també del futur d'aquest barri de Barcelona. L'exposició romandrà oberta fins al dia fi 23 de febrer. • •

Consell de Redacció: Auto™ Capúla. Cartes Cartare. Joan Gayi Ramal Puig.

Coordinada Carles Cananà. Reüacd & Àngels Bafarà. Anton CapÜaiEfcatJa Pucuid. Fottxpafia: Javier Garcia De. many. Fotòiits: Mqa. Impressió: Ro-

margial Dipòsit legal: B-&389-1991. ESN;

1132-2SK- Pubüriiat BiCOWü-

WCACKW. Josep TanaddSas 15a 08039 B T J J O « S 5 F

\allesOnenUI Ur 0&-00 a G·anoüers. 1 U 673 01 7a. Vallès Ocdfe«aL5anl

Francesc. i & o e E l T e n a s s a .

el "BOU 10 JUNTA DE GOVERN: President Bernat Odwa. Secretari: Xaner Banjaji. Comptadora: Cartta Aguado. Tresorer Josep M. Ueajy. Vorals: Abefl l à p e i torra. Joan Artèvot Uaria Teresa Sana I X J V « Cots. Ddegats: Osona: Bernal Noguera. Bages Berguedà: J a i r e J-jarrta Vallès & „ -

Fredenc de Buen. Vallès O o u S a b a t a Navarro. Gerent Jòa.-i Gay.

La qualitat en l'edificació i el seu control La qualitat és un paràmetre fonamental en l'activitaí constructiva. Paradoxalment, l'aplicació de les íècniques de control encara són avui quelcom nou i, sovint, problemàtic al sector de !a construcció. La Generalitat va publicar, ara fa sis anys, el Decret 375/88 sobre control de qualitat i avui es constata que ha tinguí poca incidència en la millora real de la qualitat en l'edificació. Això si, el nombre d'assaigs de recepció ha augmentat i el paper dels laboratoris en el cicle de la qualitat, esdevé més important cada dia. •

15 a 28

Directo Promotor Tels. 639 02 29 y 639 10 51

EN BEGUES 22 Km. Barcelona • S Km. Gavà • Autopista A-16 (T. Garraf sin peaje) Transporte: Autobús » Tren Gavà

PROMOCIONES CASCO URBANO TORRES ADOSADAS DE 200 M1 APROX. ' Estudio con techo de madera y vigas vistas. • Zona comunitària, con piscina hidromasaje y piscina de 8 x 16 Mts. • P.V.R desde 26.500.OOO.-Ptas.

EDIFICIOS AISLADOS EN OBRA VISTA, 2 PLANTAS TOTALMENTE EXTERIORES (SIN PATIO LUCES) • Pisos de 2 y 3 dorm. (2 banos - cocina-office). • Planta Baja con jardín privado de 50 a 250 M2. • P.V.P.: Pisos 2 dorm. desde 10.250.000,-Ptas. Pisos 3 dorm. desde 14.500.000,-Ptas. Pàrkings 1.500.000,-Ptas. de 6,70 Mts. long.

EN SANT CUGAT DEL VALLÈS a 100 Mís. Monasterio

COLL FAVA RESIDENCIAL • Pisos extehores, de 3 dorm., 2 bahos. • Escaleras independientes. • Planta Baja con jardín privado. ° Pisos duplex con escaleras y cubiertas en madera. o Zona comunitària con parque infantil y sala para juegos y reuníones. • Pàrking de 5 Mts. + trastero. • Videoportero y antena parabòlica. • Con el soporte crediticio al comprador de: I • P.V.P. desde 17.500.000,-Ptas.

Acabados de alta calidad a elección del cliente. • Aislamiento termo-acústico con espuma de poiiuretano, lana de roca volcànica y termoarcilla. • Carpinterïa exterior de alumínio con Climalït. • Carpinterïa interior en Etimoe con armarios empotrados y forrados.

• Cocinas con muebles postformados. Equipadas con vitroceràmíca, campana extractora, horno y microondas digital, y falso techo en lamas de aluminio. • Calefacción individual con termostatos independientes por dependencias. » Asensores hídràulicos.

S A L U T

La legislació europea referent a les prescripcions mínimes de seguretat i salut en les obres ha significat la creació d'una funció específica en l'edificació: la del coordinador de seguretat, que anirà implantant-se en tots i cada un dels països de la UE en la mesura que facin la transposició d'aquella disposició legal

Coordinar la seguretat El Col·legi ha preparat una programa formatiu en aquesta especialitat en col·laboració amb d'altres entitats europees I Govern de l'Estal va I aprovar el passat mes de novembre la Llei de prevenció de riscos laborals. Això suposa l'inici d'una profunda reI novació de tota la legislació bàsica en matèria de seguretat i salut laboral. L'aprovació d'aquesta llei obre el camí per al desenvolupament al nostre país de la directiva europea sobre obres temporals o mòbils (Directiva 92/57), que establirà la normativa per la qual es regirà la prevenció de la sínistralitat laboral en la construcció. La directiva és en procés de transposició a Espanya i és una realitat en alguns estats de la UE. S'hi estudia la seguretat durant tot el procés constructiu que tingui una influència directa a l'obra. A partir del moment en què entri en vigor la directiva al nostre país, caldrà la intervenció d'una nova figura professional especificada en la Llei que és la del coordinador de seguretat en la fase de projecte i en la de realització de l'obra. El coordinador de seguretat serà designat per la propietat o pel director de l'obra i haurà d'intervenir en la concepció de l'obra per ial d'escollir les opcions arquitectòniques més segures i adaptar el projecte a l'home segons el principi que el procés constructiu ha de ser dut a terme per persones. Igualment haurà de coordinar l'evolució dels treballs. La formació del coordinador Fins ara no hi havia una formació adequada adreçada a capacitar tècnics per a aquesta nova funció, que requereix una capacitat tècnica demostrada però que també demana altres requisits, com són els coneixements en l'àrea de la gestió o ia capacitat de negociació amb els agents implicats en la seguretat, entre d'altres. Per això, el Col·legi ha participat conjuntament amb d'altres entitats professionals d'àmbit europeu, en la preparació d'un programa formatiu específic i ha preparat el curs Coordinador de seguretat/Perfil tècnic europeu que es durà a terme al Col·legi del 29 de febrer al 21 de juny. Aquest curs és el primer

Qualitat i seguretat, conceptes integrats Píerre Lorent Especialista en seguretat a la construcció i autor de lïnforme base de la directiva 92/57/CEE La seguretat és un factor de qualitat. Els conceptes de qualitat i seguretat han d'estar plenament integrats en els objectius de millora de la qualitat global. Si una edificació de qualitat ha de donar plena resposta ales necessitats dels futurs usuaris què son els treballadors de l'obra sinó els primers usuaris? La seguretat ha de ser present des del disseny de la construcció i hadïnclou-

re la seguretat dels treballadors, la dels usuaris finals de l'obra i la dels operaris que realitzaran el manteniment. Quan es produeixen disf uncions en les diverses (ases del projecte, aquestes acaben manifestant-se a l'obra. L'accident laboral és l'indicador d'aquests disfuncionaments que revelen els punts febles de la gestió general del projecte. Així, un nombre important d'accidents expressa

una mala organització de la producció. El 60% dels defectes són imputables a errors en l'etapa de definició de les necessitats i es manifesten durant l'execució dels treballs í amb posterioritat. La directiva europea busca un canvi de mentalitat per passar d'un concepte de control a un altre de prevenció i gestió. Només integrant la prevenció en el procés es millorarà la qualitaL

N F O R M A T I U

que es fa a Espanya i, en l'àmbit europeu, és una de les primeres experiències en aquest tipus de formació. El curs entra en l'àmbit del marc general d'acció de la Comissió de les Comunitats Europees en matèria de seguretat, higiene i protecció de la salut en el treball. El perfil d'aquest nou tècnic europeu de la seguretat pot considerar-se molt coincident amb el perfil que, al nostre país, té l'arquitecte tècnic que treballa en la preparació d'esíudis i plans de seguretat. La nova figura professional del coordinador de seguretat, però, haurà d'aprofundir en noves àrees de coneixement. El professional interessat en aquest camp de treball haurà de conèixer el nou panorama que s'obre en la seguretat en la construcció amb l'aparició d'una nova figura ben propera a l'aparellador i l'arquitecte tècnic. Cada vegada es fa més necessària una bona formació específica i millor encara si compta amb el reconeixement internacional. •

Notes sobre la Directiva 92/57/CEE relativa a les disposicions mínimes en matèria de seguretat i salut a les obres de construcció:

A l'hora de comprar un cotxe teniu molts models per escollir. A l'hora d'escollir l'assegurança, també. Utilitzeu el servei d'assegurances del Col·legi. No en dubteu dels avantatges. Tel. 209 82 99, srta. Montserrat Roger. Amb el suport tècnic de:

ASSEGURANCES LORENTE

F O R M

• Els coordinadors de seguretat hauran d'intervenir en la fase del projecte establint o fent preparar un Pla de seguretat i salut de l'obra, tenint en compte, si hi és, qualsevol altra activitat que es faci en ei mateix lloc. En un seguit de casos -presència de substàncies químiques, proximitat de línies elèctriques, risc d'ofegament per immersió o per esfondrament- caldrà prendre mesures especifiques; i assegurant la continuïtat de les mesures per a un futur, preparant un Informe-dossier de l'obra perquè és tingui en compte per als treballs posteriors a l'obra. • Els coordinadors de seguretat hauran d'intervenir en la fase d'execució de l'obra: - adaptant el pla de seguretat i les mesures previstes anteriorment als

C. de Rafael Casanova, 73, lr. 3a. 08750 MOLINS DE REI • Barcelona Telèfon 668 28 41* • Fax 668 62 07

t La Llei serà d'aplicació a totes les obres, temporals o mòbils. • La propietat o la direcció d'obra designarà un o diversos coordinadors de seguretat. t Els coordinadors de seguretat hauran d'intervenir en la fase d'elaboració del projecte en aplicació de principis generals tenint en compte els principis generals de salut i seguretat expressats en la Directiva 89/ 391/CEE i especialment en el moment de prendre decisions arquitectòniques, tècniques i d'organització per a planificar els treballs que s'hagin de fer alhora o successivament: i en la previsió de la durada dels diferents treballs o fases de treball.

A T

canvis deciaiis. ;an; en aLo que faci referència als treballs previstos i el seu solapament amb d'altres, com als terminis previstos i nombre de treballadors. - coordinant allò que calgui disposar amb empresaris, els seus treballadors i els treballadors i autònoms, per una bona aplicació de les mesures de seguretat i especialment del pla de seguretat, organitzant entre si ia cooperació i coordinació d'activitats amb vista a la protecció i prevenció de riscs. - coordinant també et control dels mètodes de treball correctes. -- disposant els controls per a l'accés a l'obra. -controlant que s'apliquin els principis exposats en la Directiva 89/ 391/CE respecte a: a) bon manteniment de l'ordre i salubritat a l'obra. b) elecció de situació dels llocs de treball, de les condicions d'accés i de les vies i zones de circulació. c) ies condicions de manipulació dels diferents materials. d) control previ a la posada en funcionament de les instal·lacions i el seu manteniment periòdic. e) delimitació de les zones d'emmagatzematge de materials, en especial d'aquells que representen perill. f) condicions de recollida de materials perillosos utilitzats. g) tractament de residus i runa. h) adaptació de la planificació de l'obra al temps previst. i) cooperació entre empresaris i treballadors autònoms. j) interaccions generades entre altres activitats in situ o a l'entom de l'obra.

PARLA

FIRMA

La innovació tecnològica, avui grup dels materials amorís, però és significatiu el cas de la indústria siderúrgica, que en l'elaboració de nous semiproductes nodreix el camp dels sistemes, que estan avui en una fase d'expansió progressiva. Vegem-ne un exemple: a partir d'una planxa metàl·lica amb tractament d'autoprotecció, i a través d'una manipulació mecànica perconformació, es poden obtenir guies de cel ras, estructures per a cobertes inclinades,

radicionalment, s'ha atribuït a la construcció l'arrossegament d'unes inèrcies que frenaven la seva evolució i, com a conseqüència, les innovaI cions tecnològiques necessàries per millorar els processos constructius. La realitat, però, és que estem en un procés de canvi, propiciat per t'obsolescència dels mitjans tradicionals basats en unes manualitats que avui són difícils d'assolir. Aquest procés comporta cada vegada més la utilització de materials o sistemes que proporciona la indústria i que té com a base dues tendències. En primer lloc, l'abandonament progressiu de la via humida tradicional, basada en la manipulació i la manualiíat, i potenciació de la via seca. en què la fixació és la reina de les tècniques. En segon loc. la utilització d'una mà d'obra amb formació curta però especialitzada: els col-locadors. La fi d'aquest procés és difícil de preveure, però avui ja podem parlar, per exemple, d'uns canvis de terminologia bàsica que sintonitzen amb aques! tarannà en què la paraula "construir" tendeix a ser substituïda per la paraula "muntar", la qual cosa confirma que s'estan extrapolant a la construcció tecnologies d'altres sectors industrials. L'exposició L'envà, tradició i noves alternatives, organitzada per la delegació del Vallès Occidental del Col·legi, posava plenament de manifest aquesta evolució. LA

"La complexitat de ía construcció

tradicional

pot

quedar reduïda a un procés de muntatge" Amb independència dels materials tradicionals, les opcions que avui ofereix la indústria també evolucionen constantment. La indústria química ofereix progressivament noves aportacions al

P R E M S A

sostres col-laborants, plaques amb greques per a façanes i cobertes, etc. La majoria d'aquests productes constitueixen la base dels "sistemes" que avui aporta la indústria. Podríem dir que e!s sistemes constitueixen les últimes ''bosses de productes" que avui ofereix la indústria al sector. Aquest fet, però, té dos aspectes que cal analitzar: • Potenciar la construcció a base de sistemes implica la consolidació de la fragmentació del procés constructiu.

VICTÒRIA COMBALÍA El País, 30 de desembre 1995

Aquesta és la innovació tecnològica que tenim, avui dia, independentment d'altres aspectes d'organització o gestió. Es tracta de petits avenços que conformen l'evolució. Això no ho és tot, però és el que l·ii ha ara. La complexitat de la construcció tradicional, basada en els aglomerants, els petits conformats i una bona dosi de manualitat, avui pot quedar en gran part reduïda a un procés de muntatge i fixació. Això vo! dir que problemes que havíem de resoldre a l'obra, avui es poden solucionar al taller. Hem de pensar que és un procés en evolució i que no és bo cremar etapes, sinó que la mateixa dinàmica del sector ens modelarà el camí. Cal que els tècnics es vagin adaptant als nous canvis i que els tècnics en formació prioritzin els conceptes per sobre de tecnologies que en poc temps poden quedar obsoletes. • ANTONI PARICIOICASADEMUNT Professor de Construcció de la UPC

L'ENQUESTA

oficina bancària al Col·legi?

El MACBA. millorable El nou MACBA, obra de Richard Meier. és una esplèndida joia blanca, refulgent de llum, però altament difícil per a mostrar art adequadament. No seré jo qui prengui una posició gremialista d'historiadora d'art contra els nous arquitectes, però existeixen exemples de museus d'autor que funcionen perfectament, i només en citaré dos: la Fundació De Menil. a Houston, i el Carré d'Art de Nimes. Però aquí la rampa espectacular, que és bella, malgrat que la seva funció no és gaire clara, es menja ja la mitat de l'espai. A l'altra meitat, el nombre d'elements que entorpeixen una correcta visió de les obres són diversos, dels quals també en citaré només dos: un paviment amb mòduls de vidre, ja de per si una obra quasi minimalista, i unes finestres horitzontals que han hagut de ser tapades de seguida perquè no es podia contemplar per la llum rosada que es reflectia de l'edifici del davant. Quant a la il·luminació de les sales, demana a crits un tècnic que la millori, ja que ara és francament deficient i decididament sense criteri. •

Això vol dir que la dispersió de més agents de diverses especialitats que intervenen en l'execució farà més necessària la seva intervenció des del principi, fins i tot des de la fase de projecte, per tal de coordinar i comptabilitzar en tots els ordres els diferents sistemes. • Els sistemes constitueixen opcions tancades en si mateixes, és a dir, tots els seus elements estan pensats per resoldre una funció dins el conjunt. Això resol una part de l'obra i facilita el control per part del tècnic a partir de les instruccions del fabricant.

FRANCESC RODRÍGUEZ VALLS

PRUDENCl OLIVA Cel. 563S. El Masnou És clar que és útil. Per als qui com jo, visem molt, disposar d'un servei com aquest és, més que útil, gairebé imprescindible. El que m'agradaria, però, és que fos una entitat nostra, però si no és possible també m'està bé. •

JOAN SABATÉ Col. 4260. Barcelona Sí. Només cal veure si ofereix millors condicions que d'altres entitats. Si és així ens facilitaria molt els tràmits a l'hora de fer les nostres gestions al Col·legi. Tot resta per veure, però crec que és una bona iniciativa. •

Col. 4560. Castelldefels És molt positiu. A més, ja era hora que el Col·legi ens oferís un servei com aquest. El principal avantatge, al meu parer, és que ara podem fer tots els tràmits que necessitem sense sortir de la seu del Col·legi. • DAVID SORIA Cel. 6318. Barcelona To! el que sigui augmentar i concentrar els serveis que ens ofereix el Col·legi és positiu. D'altra banda, cal veure l'abast real de les condicions econòmiques preferencials que ens ofereix als col·legiats. •

La consulta es va ter el dia 16 de gener al Senei d'Inlormació del Col·legi, a Barcelona. £Js professionals en escollir aleatòriament

• — _ ^ _

L ' I N F O R M A T I U

^ ^ ^ ^

NOTICIARI

MANTENIMENT "TJ * ]

t'I '

El mercat de la reparació, les reformes i el manteniment d'habitatges i locals presenta dos problemes: treballs mal fets i irregularitat en la facturació. L'entrada en vigor del decret 290/1995 de la Generalitat vol protegir el consumidor, beneficiar la qualitat i afavorir els bons professionals que hauran d'oferir un servei bo, clar i transparent

Reparacions i manteniment de qualitat La política de ía Generalitat per a la defensa del consumidor continua amb l'entrada en vigor d'un nou decret per a 1996 'inici d'any ha comportat l'entrada en vigor del Decret 290/1995, de 28 I de setembre, que regula la prestació de ser| veis a domicili de reparació o manteniment de l'habitatge, locals, instal·lacions i elements annexos. El Decret és la resposta a les reclamacions contínues i creixents davant les associacions de defensa del consumidor per les irregularitats que apareixen en molt d'aquests treballs. El mercat de la reparació, les reformes i el manteniment d'habitatges i locals, en creixement continu, no es troba regulat i presenta, ara per ara, dos problemes constants: treballs mal fets i irregularitat en ia facturació. L'entrada en vigor d'aquest decret vol protegir el consumidor i beneficiar la qualitat del sector, afavorir els bons professionals i frenar a professionals i empreses que actuen al marge de la legali-

tat i la qualitat. El Decret regula que el prestador dels serveis, en tot moment, ofereixi un servei clar i transparent al consumidor. Per això, obliga a disposar d'una tarifa de preus de materials, de mà d'obra, transports i desplaçaments a disposició del client, com també de qualsevol altre servei ofert. La realització de qualsevol treball haurà d'anar precedit d'un pressupost que haurà de signar el consumidor per donar el seu vístipfau i perquè tingui validesa. Al pressupost, hi ha de constar una informació completa i detallada de l'empresa, del client, una descripció detallada dels treballs (característiques, qualitat i resultat final), les dades dels materials (qualitat, quantitat i preu), el preu de la mà d'obra, les dates d'inici i finalització aproximades, el preu total del servei (incloent-hi impostos), la validesa de l'oferta, els períodes de garantia, i qualsevol altra dada que es consideri convenient (condicions de pagament, etc).

MEDI AMBIENT

Aixi mateix, la facturació dels treballs realitzats haurà de seguir un procés similar, amb totes les dades fiscals de l'empresa i del client, la descripció del serveis, els preus totals (amb desglossament de materials) impostos, el període de durada de les garanties, la transcripció literal de les normes que la regulen, i les signatures d'ambdues parts. El Decret estableix infraccions davant: les

actuacions fraudulentes, la manca d'un pressupost, la facturació abusiva de preus, el no compliment de la qualitat i. fins i tot. l'incompliment dels terminis de lliurament amb retards injustificats. Les sancions poden arribar als 100 milions en casos molt greus. • ENRIC CASANOVAS Servei Rehabilitació

F I S C A L

Els edificis de promoció pública hauran de tenir una certificació energètica

Hisenda no incrementarà el tipus de retenció de l'IRPF als professionals

La nova exigència està inspirada en una directiva europea

El percentatge serà del 15% i les declaracions, trimestrals

1 nou Pla d'Habitatge per al quatrienni 1996-1999, redactat pel Ministeri d'Obres Públiques, Transport i Medi Ambient (MOPTMA) i recentment aprovat pel Consell de Ministres amb el Reia! Decret 2190/1995, preveu exigir la certificació energètica als edificis de promoció pública. Aquesta exigència de certificació s'inclou dins la dinàmica en la que estan inmersos tots els agents de la construcció del país, des d'empresaris i professionals a les diferents administracions, de treballar per aconseguir una edificació que sigui, de mica en mica,

més respectuosa amb el medi ambient i amb un estalvi dels recursos energètics. Aquesta certificació està inspirada en els objectius de la Directiva europea 93/76/CEE, relativa a la limitació de les emissions de diòxid de carboni mitjançant la millora de ia eficiència energètica (SAVE). La certificació serà d'aplicació obligada en el moment que s'aprovi per ordre ministerial la metodologia d'anàlisi dels edificis. Aquesta és un pas important que permetrà la superació de l'antiga norma bàsica d'edificació NBECT-79 i una millora de l'estalvi energètic dels edificis. •

L ' I N F O R M A T I U

D'aquesta manera, les retencions que | isenda ha paralitzat la possible amentació que havia de de- obligadament s'han de fer als professioI terminar l'increment de les re- nals que siguin contractats per entitats I tencions als professionals, i per jurídiques o altres professionals contials components dels consells d'ad- . nuen establerts en el 15% dels honoraministració d'entitats societàries o cor- ris i no en el 20% en què iniciaíment poracions, que tenia previst efectuar, s'havien previst els augments. Les reinicialment, per a aquest any. Ei Ministe- tencions dels membres dels consells ri d'Economia i Hisenda també ha pos- d'administració, en el 30%. en lloc del posat, sine die, el canvi en el calendari 40% proposat. Per aquest any. doncs, i d'ingressos que es pretenia fer de les si no hi ha una posterior modificació per retencions a compte de l'Impost sobre la part del Ministeri d'Economia i Hisenda, renda de les persones físiques (IRPF), les retencions als professionals queden que es voíia fer mensualment i no tri- establertes en un 15% i les declaracions es faran trimestralment (imprès 110). • mestralment.

NOTICIARI

R E H A B I L I T A C I Ó

El nou Pla d'Habitatge reforça la rehabilitació El nou pla, previst per a 1996-1999, mobilitzarà 2,6 bilions de pessetes en forma de préstecs

Qui s'hí pol acollir Actuacions a àrees

• Persones físiques

d« rehabilitació a)RefaMitaocKf ed-

Uogalers

Amb aquests nous ajuts s'apropa la política de finançament en matèria de rehabilitació al tipus de gestió iniciat aquests darrers anys als centres històrics més degradats del país, basat en l'actuació integral dins les àrees, en què s'intenta trobar un equilibri entre rehabilitacions, enderrocs, reurbanitzacions i nova construcció, i evitar el desplaçament de la població fora dei barri. L'exemple més emblemàtic, i d'excel·lents resultats fins ara, ha estat l'ARI de Ciutat Vella de Barcelona, on aquesta política, que ja fa més de 10 anys que s'aplica, Dins del concepte d'àrea de rehabili- rebrà el suport definitiu perquè es comtació (zones que disposen d'un progra- pleti. Pel que fa als ajuts destinats a la ma de rehabilitació acordat entre l'Ajun- rehabilitació d'edificis o d'habitatges contament i la Generalitat) es passa d'un crets, no hi ha hagut variacions respecte ajut global màxim del 30% del pressu- a l'anterior quadrienni. El quadre que post (Pla 1991-1995) a un 40% (Pla adjuntem mostra, d'una forma resumi1996-1999). Les actuacions protegibles da, els tipus d'ajut vigents a partir de l'1 també han variat sensiblement. A més de gener de 1996. • de promocionar la rehabilitació d'edificis d'habitatges podran rebre ajuts l'execuRAMON GRAUS ció de la urbanització o reurbanització Servei Rehabilitació

ràrea ds rehabilita-

b) L'eiKuoú de la

urbanízaoo o reurbanraado da ràiea.

Sempre-mitjaneantla

cj Construcció de noves edificacions a

amb ia GeneraBal

Rehabilitació d'edifici! a) La remodelanó tTunedtfo

-Persones físiQues

Uogalers -Persones jurídiques

tabiraïc^ÏÏ65"

Subvencioni -lngressos<35SMI

- Superfície mírúra

-Instanòadesot-ici-

destnada a haWaV

lud

ge,

el 7D% de la de redrfid

- Fotocopia DK11 NIF

-20=i del pressupost pn*ag«s(i| - 30% del pressupost

•EriSc(s>10anrs(E)

-Usacruacànsnan

guei - Original 1 fcflocòpB

oonal

tractes de toguer a ptonoaa forçosa - En editis de >30

d] Uadqueoó a"un

rfrta

Segons tajuraamenl

oestio dels ajunta-

trutlural

de l'àrea, inclosos els enderrocs, i la construcció de noves edificacions que contribueixin a la recuperació urbana de l'àrea, sempre que no superin el 10% de les edificacions inicialment existents dins de l'àrea.

- Estar inclòs dins

raduado • Sense aüies ttmoV

b) L adeo.vaoo es-

I Consell de Ministres ha aprovat el nou Pla quadriennal de {'Habitatge amb l'objectiu de facilitar a 500.000 famílies l'accés a un habitatI ge, bé com a propietaris bé com a llogaters. Aquest pla mobilitzarà a l'entorn de 2,6 bilions de pessetes en forma de préstecs i ha previst una inversió a fons perdut de l'Estat de 373.663 milions de pessetes. Tot i que l'actual situació política ha obligat a prorrogar els pressupostos generals i. per tant. a prorrogar les assignacions pressupostàries al nou pla, en matèria de rehabilitació s'han produït lleugeres modificacions que reforcen la política de rehabilitació de les àrees urbanes més degradades.

SubveiKions fris al 40% det cost total ús

i t o i habitatges

per a lïmme-

debçaneslelbuidal •l'aOLjaeòhaifcga-

rznbr la coherència tècnea i eonstruce-

deta rehaoítacti

e) Obres comple-

dedaiadodeiaxla - Justificanl de resiüèndafsbïual -Catficatdels acords enlre propietari-*o-

prapietans

sos anteriors

Préstecs (5) restatactualifnalto DtDjeclB. a caJ]

• Ptessupost desaiTys

3 decsrencQ

ments i preus unfaíicis arrti contractes oeBoguetaorónoga lorçosa

- Superfície ú ü dels

- Interès variable si

-Rtografesdtrest a actual

es persona p/rídïcao són habitatges pei veníre < 7 3 % la resta ds

RehaWIttació d*habïlalges en matè-

Persones físiques

propietari Bogaier

-Habitaiaes>lu

Qmateàquerarle-

- Ingressos < 3 3 SUI

anys (6)

rior

conarlestondoons D) Ones d'adequació

tractes de Bogues a

c} Amp&ado ús fes-

soUciada

Subvencions • 20% déi pressuposi pnxegUe -30% del pressupost

ria d habitabiliut

íust&anl dTiaver-te

prorrooa lorçosa

paiifeodabte Préstecs

-Ingressos = 5.5 SUI - La totaíiai dei pres-

supost protegïite •AmorUzadòlSanys gonsconveni RetiabJFBconlegral

tfed&isíun tuatge Rehat*aciQtíe

nferi primari

Bs maleiros que eb

sol ta-

Pol rebre te aUvenciens i présiecs dets

Bs matsoos que ets 2 antEiiors apanats

anteriors apartats

Unflals veïnals oms

Subvencois: fns a

d'una àrea de íehabt-

un25%Oel pressu-

Cal ssparar la part

de pressuposi de cada Mervenori

-Perlànvei a una areaderehab«add

Segons ajuntament

posi p n ^ g i f e

BIOSCA, QUALITAT I SERVEI ENFINESTRES PVC • Qualitat màxima amb perfils Kommerling. • Fabricació amb garantia de perfecció. • bervei i serietat en projectes professionals i particulars. BIOSCA, símbol de qualitat i servei. Exposició permanent , 1 (Pol. Industrial Monlguit) BIOSCA & BOTÏY uo-o0 L'AMETLLA OEL VALLÈS Rambla de Catalunya, 129 D I V I S I Ó F I N E S T R E S P V C [Barcelona] 08008BARCELONA Tel. (93) 849 20 66 Tel. (93) 415 34 44 Fax (93)849 16 66 Fax (93)415 12 17

<Ü>BIOSCA Bt

KOMMERLING Finestres PVC

NOTICIARI

Una visió diferent del Raval L'exposició "Hospital, 106, 4t 1a" recorda l'empremía humana d'un habitatge enderrocat I procés de desaparició I d'un habitatge del barri barceloní del Raval i el record humà que conserva fins al moment de l'enderroc és el tema I central de la recreació artística que acull, fins al 23 de febrer, la sala d'exposicions del Col·legi. Hospital, 106, 4t la fa el seguiment, des d'un punl de vista socioartístíc, del procés d'enderroc d'una casa del nucli antic de Barcelona afectada pel Pla del Raval. L'obra dels artistes Ester Baulida, Jordi Canurjas, Ignasi Esteve i Isabel Banal vol recollir la memòria de l'espai habitat i recordar el destí dels objectes i els seus valors afectius. La reviíalització d'aquest barri històric de Barcelona es manifesta de maneres molt diverses, com ho mostra la recerca de quatre artistes que han apostat per analitzar la fesomia interior d'un habitatge triat entre els tres mil inventariats en el PER! de Ciutat Vella. La reconstitució del pis 4t 1a del carrer Hospital, 106, s'ha dui a terme sota un lema artístic. Els escriptors-poetes Carles Hac Mor i Esther Xargay van convidar els quatre artistes a concebre un projecte específic per a la sala d'exposicions del Col·legí. La proposta es va centrar a partir de la seva experiència viscuda al Raval, un barri en què s'han instal·lat molts artistes. Tots quatre van explorar cada metre del barri i han arribat a una

Ressuscitar la passió

visió personal sobre aquest. El sentiment artístic els va connectar amb els valors humans i culturals d'aquest barri i van descobrir una casa buida gairebé intacta d'un desaparegut cantant d'òpera. La meticulositat amb què el tenor havia endreçat i decorat la seva casa havia creat un cert respecte i ningú l'havia tocada. A partir de l'anàlisi d'aquesta realitat els quatre artistes han preparat la proposta que es pot veure al Col·legi i que mostra una imatge que parla del passat i també del futur d'aquest barri emblemàtic de Barcelona. •

I N F O R M A T

La història recent de Ciutat Vella ha entrat en un procés de transformació per aturar una degradació comuna als nuclis antics de les grans ciutats. En treure la foscor d'aquella laca negra", que en realitat no va deixar mai de representar la imatge més característica de la ciutat, apareixen de sobte tota mena de signes de revitalització. En les memòries de l'empresa Procivesa, creada per canalitzar els projectes de transformació urbanística, es llegeix el dia a dia d'aquest procés. Des de xifres d'inversions d'un capital mixt, ambicions vertiginoses que van seduir i espantar habitants i usuaris, fins a operacions de rehabilitació que s'han modificat abans de comprovar-ne l'èxit a llarg termini. Es veu que amb el temps els conflictes s'obliden, el que queda són les passions. Ciutat Vella és seguramant el barri que més passions ha suscitat i finalment és capaç de ressuscitar-les! •

ANNEMIEKEVANDEPAS Departament de Cultura del Col·legi d'Aparelladors

'"Cuba. patrimoni de la humanitat", arquitectura cubana al Col·legi El valuós patrimoni arquitectònic de l'Havana. Trinidad i el Valle de los Ingenios de l'illa de Cuba serà el motiu central de l'exposició Cuba. Patrimoni de la Humanitat, que acollirà la sala d'exposicions del Col·legi del 5 al 29 de març. Aquesta iniciativa s'emmarca dins les activitats previstes per a la segona fase del projecte de cooperació amb Cuba que van posar en marxa l'any 1995 el Col·legi i la UPC amb el patrocini de la UNESCO. •

Les patologies de la construcció a Granollers La delegació del Vallès Oriental del Col·legi va iniciar el passat 25 de gener un cicle de xerrades dedicades a les patologies de la construcció impartides pel professor Vicenç Bonet. Les sessions es celebraran els dijous de 7 a 9 del vespre a Granollers durant els mesos de febrer, març, abril i maig. El programa de les sessions inclou les alteracions en els materials de construcció (pedra, ceràmica, conglomerats, metalls i fusta) i en els elements constructius- •

Els contractes de l'Administració, disponibles al Centre Josep Renart El Centre Josep Renart del Col·legi posarà a disposició dels col·legiats tota la informació relativa als contractes de l'Administració. La informació es podrà consultar personalment o bé per subscripció, que es rebrà a domicili dos cops per setmana. Els interessats podran trobar, a partir de l'1 de març. la licitació a Catalunya oferta per qualsevol administració relativa a contractes de projecte i assistència tècnica publicada als butlletins oficials. •

NOTICIARI

I N S T I T U C I O N S

Medalla d'Or de l'Escola a Roberto Guerra L'antic director de l'EUPB va morir d'accident de trànsit el passat mes de novembre a Junta de Govern de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona (EUPB) va concedir a títol pòstum la medalla d'or del centre al seu I antic director i catedràtic d'Estructures, Roberto Guerra Fontana, que va morir el 24 de novembre, als 54 anys, en un accident de trànsit. La concessió de la medalla va tenir lloc en un acte acadèmic que es va celebrar a l'EUPB el passat 22 de desembre i que va comptar amb ta presència de Jaume Pagès, rector de la Universitat Politècnica de Catalunya. En el transcurs de Tacte i en nom de l'equip directiu de l'Escola. Benet Meca va elogiar la personalitat del director desaparegut i va testimoniar els trets més importants del seu treball al capdavant de la institució durant els seus dos anys de mandat. També es va fer esment dels moments d'especial transcendència en què ha F

viscut i encara avui es troba immersa la institució, com a conseqüència del canvi de plans d'estudi i de la modificació del reglament. Catedràtic del departament de Construccions Arquitectòniques tl, Roberto Guerra era aparellador des del 1964, arquitecte des del 1975 i doctor arquiA

Les dades estudiades constaten es que un 54% dels inscrits no tenen un bon nivell de cap idioma estranger i un 36% en té d'un sol idioma. La mostra estudiada té un gran percentatge de joves, que tenen més coneixements d'idiomes que els més grans, la qual cosa permet suposar que el nivell del conjunt pot ser encara inferior. Per tal de promocionar les activitats de formació de l'anglès entre els col·legiats, el Col.le-

CONEIXEMENT

MM • • • •

tecte des del 1978. Guerra va començar la seva carrera acadèmica el 1964 a l'Escola d'Aparelladors de Barcelona, que va deixar el 1969 per traslladar-se a l'EUAT de Sevilla i a la Universitat Politècnica de València. El curs 1984-85 va tornar a la UPC i al juny del 1994 va ser nomenat director de l'EUPB. •

a formació de l'arquitecte haurà de garantir una estructura més equilibrada de continguts si es vol millorar la relació entre els plans d'estudi i les competències professionals. Així es desprèn de les conclusions del II Congrés d'Arquitectes de Catalunya, celebrat el desembre a Barcelona. Segons es va posar de manifest, els plans d'estudi d'arquitectura tenen molta més cura dels aspectes humanístics i deixen de banda altres aspectes tècnics de la construcció. L'evolució del procés arquitectònic i constructiu i l'aparició de noves titulacions ofertes per altres escoles i professions fa que d'altres professionals del sector treballin en camps en els quals l'arquitecte havia tingut un paper més rellevant. El Congrés s'ha celebrat en un moment en què hi ha uns 5.200 professionals col·legiats a Catalunya i es preveu que el nombre d'arquitectes titulats augmenti a uns deu mil al voltant de l'any 2000. •

El nivell d'anglès dels aparelladors és baix, segons un estudi

per assegurar el futur

El mercat de treball demana més coneixements d'idiomes es expectatives del mercat de treball i la progressiva integració laboral entre els paissos de la Unió Europea demanen més preparació i un millor coneixement d'idiomes. Aquest darrer és un dels paràmetres del perfil professional que cada vegada valoren més les empreses, segons es desprèn d'un estudi realitzat pel servei de Promoció i Mercat de Treball del Col·legi sobre el perfil professional dels inscrits al servei, que representa un 14.5% del col·lectiu.

Els arquitectes demanen

Cap idioma 1 idioma 2 idiomes 3 idiomes

"VALORACION DE INMUEBLES EN VENTA Y EN ALQUILER"

D'IDIOHES

•i 54,4% 36,2% 8.7% 0,7%

NlVtlt D'IDIOMA ESTIANGEl

Anglès Francés Alemany

CURSO DE ESPECIALIZACION

»..»„,

D.«...

54,21% 56,32% 1,54%

1,83% 4,49% 0,42%

gi ha signat un conveni de col·laboració amb Wall Street Institute. Aquest institut d'idiomes utilitza un mètode d'estudi que té importants avantatges per al professional, ja que combina recursos pedagògics, humans i tecnològics. L'acord de Wall Street Instituie amb el Col·legi inclou, a més, un important descompte en els preus de matricula. •

* Grupos reducidos de alumnos (màximo 15). * 36 Horas lectivas. * Pràcticas de lasaciones tuteladas. * Trabajos con programas inforrnaticos. * Primer grupo inicio el 12 de Febrero. * Dias: Lunes, Martes y Jueves. * Horas: de 19 a 21 horas. * Precio: 49.000,-Ptas. + IVA.

I-V FORMACION Y DOCUMENTACION, S.L

Información e Inscripciones: Mallorca, 245 62 la- 08008 Barcelona Telf. 487.34.75 Fax. 487.37.09 N F OR M A T

SERVEIS

N O T I C I A R I

El nou servei es troba situat a la segona planta del Col·legi

l Col·legi ha obert una oficina bancària a la mateixa seu social del carrer Bon Pastor, a Barcelona, gràcies a un conveni subscrit amb la Caixa d'Enginyers. El nou servei va entrar en funcionament el passat mes de gener a la segona planta del Col·legi. S'ha posat també en funcionament a la planta baixa un caixer automàtic, connectat a la xarxa Servired, com un servei més que tothom pot fer servir. L'acord amb aquesta entitat financera permet als col·legiats i els seus familiars disposar d'un complet servei bancari ï financer, fàcil, assequible i amb una gran capacitat d'atenció al client. L'Oficina Aparelladors de la Caixa d'Enginyers disposa de tots els avantatges dels serveis bancaris a la mateixa seu col·legial. •

OFICINA APARELLADORS Adreça: Bon Pastor, 5. 2a planta. Horari d'oficina: de dilluns a dijous, de 8.30 a 14.30h i de 17 a 20h, i divendres, de 8.30 a 14.30h Productes i serveis iinancers: • Comptes corrents • Comptes a terminí • Fons de pensions t Fons d'inversió mobiliària • Compra i venda de bitllets d'estranger t Impostos, tributs i assegurances socials • Servei de valors • Xecs i transferències • Targeta Visa • Xecs carburant • Domiciliació de rebuts • Préstecs hipotecaris t Préstecs personals • Pòlisses de crèdit • Préstecs als estudiants t Altres

d planta Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

HEWLETT PACKARD

Qualitat làser 600x600 B/N Alta qualitat a color 600x300 opcional. Fins a d ppm 8 tipus de lletra escalables interns " 3 anys de garantia

P.V.P.: P. OFERTA:

50.000 36.900

Aparelladors del Vallès Occidental participen a la Nit de Reis a Terrassa La delegació del Vallès Occidental va participar en la cabalgata de Reis que va recórrer els carrers de la ciutat de Terrassa el passat 5 de gener. Una carrossa integrada per un grup de col·legiats vallesans va anar fins a la Plaça Vella on el rei Baltasar (el delegat Salvador Navarro) va fer un parlament de felicitació als terrassencs. •

Mor l'antic director de l'Escola, Josep Maria Pujadas i Porta

25 anys de professió de la promoció 1970-1971

El 30 de desembre va morir, a 77 anys. Josep Maria Pujadas Porta. Doctor enginyer i aparellador, Pujadas va ser director de l'Escola d'Aparelladors i funcionari municipal. Va ocupar la direcció del servei de Vialitat de l'Ajuntament de Barcelona. Més endavant va continuar la seva tasca com a delegat de serveis d'Obres Públiques. Pujadas va ser elegit, el 1979 i 1983, regidor de l'Ajuntament. Tota aquesta extensa activitat la va compaginar durant algun temps amb la direcció de l'Escola, •

La comissió de festes de la promoció 1970-1971 ha iniciat els preparatius per a la celebració dels 25 anys d'exercici professional. La comissió, formada per Pere Ollé, Bernat Ochoa. Eduard Hernando, Francisco Novella i Manuel Mercader, ha fet una crida a tots aquells membres de la promoció que vulguin col·laborar en les tasques d'organització i promoció. Les persones interessades poden posar-se en contacte amb Eduard Hernando, tel. 237 35 57 (tardes) i 401 62 42 (matins). •

Coeficient d'actualització del Test Habitatge i del Test Manteniment

NECROLÒGIQUES

El coeficient d'actualització Ca que s'utilitza per a l'obtenció de l'estimació econòmica del Test Habitatge i també, des d'ara, del Test Manteniment, queda modificat ,des de data 1 de gener de 1996, en Ca=160. •

Sopar del col·legiat del Vallès Occ. Els col·legiats poden demanar còpies de les fotos del sopar, que es va fer el 24 de novembre a Sant Cugat, a les oficines de la delegació del Vallès Occidental. Telèfon 780.11.10. •

Cooperativa Jordi Capell

OFERTA IMPRESSORES HP 850C

HP 600

C O L · L E G I

COL·LEGIALS

L'Oficina Aparelladors de Caixa d'Enginyers entra en funcionament

DEL

Qualitat làser 600x600 B/N Alta qualitat a color 300x300 24 tipus de lletra escalables in * 1 any de garantia.

P.V.P.: P. OFERTA:

87.200 64.900

N F O R M A T I U

STYLUS 1000

Din A4 A3, A2 360 dpi, 300 cps. buf 128Kb • 3 anys de garantia.

P.V.P.: 102.900 P. OFERTA: 72.900

Ens dol comunicar a tots els col·legiats la defunció dels nostres companys: Jaume Agustí i Martí col·legiat 629. Esdevinguda el 19 de novembre, als 71 anys. Josep Maria Pujadas i Porta col·legiat 377. Esdevinguda el 30 de desembre, als 77 anys

Bon Pastor 5 Tel.: 414.63.55 Fax: 414.67.15 EPSON STYLUS 1500

Formal superior Oin A2 K7oo!orAopaonal. ' 1 any de garantia

P.V.P.: P. OFERTA:

NOVETAT!!

160.900 113.900

N O T I C I A R I

D E M A N D E S

D E L

C O L · L E G I

T R E B A L L INFORMACIÓ:

Recerca

d ellocs

d e treball

Pilar Cecília 3a planta

empresa

Ajuntament de Maó 1 PLAÇA D'ARQUITECTE TÈCNIC 0 APARELLADOR

Demandes oe Treball

SELECCIÓ PER

CARACTERÍSTIQUES Lemp^sa i » un LLISTAT INFORMÀTIC amb dades

Es convoca una plaça d'arquiedetècnico aparellador pera rAjimtamenlde Maó (lltes Balears). Les bases d'aquesta convocatòria es poden passar arecoffiral Servei de Promoció i Mercat te Treball El termini de presentació dínstàncies resta pendent be pubücaoó en el BOE

CONDICIONS DE SELECCIÓ eiiJÒW pei

Selecció de currículums

(durada m a n r o procés 15 efes)

H O C DE TREBALL

Ajuntament de Cervelló I PLAÇA D'ARQUITECTE TÈCNIC 0 APARELLADOR Selecció compteu

PERFIL PS1COPROFESIONAL

SELECCK) COMPLETA

flsl canctdat ekni

carxüdHs més adequats

Es convoca una plaça tfarquitecle tècnic o aparellador per a rAjuntament de Cervelló (Baix Llobregat). Les bases d'aquesta convocatòria es poden passar a recollir al Servei de Promoció i Mercat de Treball

Es pressnl&i els tres

B termini òe presentat» d'instàncies resta pendent de puWicaaó en el BOE proves de selecció al Col·legi

Empresa nacional de fabricació de materials

Un servei per a la promoció i plena ocupació dels aparelladors El Servei de Recerca Activa de Treball del Col·legi és un servei per al professional de l'arquitectura tècnica que busca un lloc de treball, tant si està en atur com si vol canviar de feina, o bé millorar o complementar la seva activitat actual. El col·legiat, en acudir al servei, exposa la seva situació professional i les seves preferències laborals. Posteriorment, aquesta informació s'introdueix en una base de dades que s'utilitza en les relaccions amb les empreses. La codificació del perfil indicat per l'empresa ens permet d'adreçar a aquesta les dades dels candidats que més s'adapten al lloc de treball requerit i als interessos del col·legiat.

TÈCNIC COMERCIAL per promoció ós morters monecapa per a façanes, àrea Catalunya. No imprescindiWe eupenènaa però sí vocació comercial. Edat uns 30 anys. Idioma català. Cal carnel tfe conduir i coae propi. Jornada ofidaL CoríracialaDoralperobra i renovable. Sou: Ï4.5ÜQ.000 beufany negociable + incentius i despeses desplaçaments i representació (negociatte veWde de fempresa). Possibilitats promoció. Contactar. de seguida, amb el Servei de Promoció i Mercat

Els interessats s'han d'adreçar al Servei de Promoció i Mercat de Treball.

A N U N C I S INFORMACIÓ: Rosa Ensenyat, 4a planta

Venc

S'oíereix

S'ofereix

ESTUDIANT

A CIUTAT DIAGONAL

D'ARQUITECTURA TÈCNICA

S'oferem estudiant d'arquitectura tècnica pendent de les tres últimes assignatures, per a treball en oficina tècnica o a peu (f obra.

S'ofereix e=tudianl d'arquiectura tècn>ca pendent del treball fmat de carrera.

Arquitecie tècnic ven la seva casatorre situada a Ciutat Diagonal. • En cas d'estar-hi interessats podeu demanar més informació al leièfon indicat.

Contacte Telelon: 371 02 52

S'ofereix

TOPÒGRAF

ESTUDIANT

S'oferea topógraf per a treballs de mesuraments, aixecaments, implemenlaaó de projectes, replanteigs d'obres i cubicacions. • Sistemes totalment informatitzats • Escales petites i grans • Qualitat i rapidesa

J. Costa Telèfon-

2 c : - : C-

% Informàtica a nrveli o"usuari (Wiridows. MS-DOS, Wordperfect)

• Experiència de 2 anys en despatx d'arquitectura

Maite Guiïs Telèfon: 652 12 C: L ^

• Vehicle propi • Disponibilitat matins o tardes

Marca OCE G1W5-AO. DIN A0, Rotlle. S plumes i tall automàtic del papeí-

següents: • 65 m2 • Calefacció • Lluminós i tranquil • Bona escala, amb conserge • Preu: 14.800.000 pessetes Contacte Telelon: 2003348

Júlia Santamaría Telèfon: 2116626

S'ofere« estudiant •'arquitectura lécnica per feines a peu d'obra o en oficina tècnica. Aporta: Experiència a peu d'obra Autocad V.12 Wordpsrfect Informàtica a nivell d*usuari Vehicle propi

Víctor Telèfon:

265 4004

Es realitzen

Venda/permuta

S'ofereix

PERSPECTIVES

TERRENY DE 3.600 m 1

ESTUDIANT

AL MARESME

D'ARQUITECTURA TÈCNICA

Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc i negre o color i RENDER

Situat a la urbanització Can Tonent (Santa Susanna)

S'oieren estudiant pendent de treball final de carrera, que aporta:

• Apte per a edificar-hi 5 habitatges urufairddJS, piscina i pista de tenms.

• Dedcació Oe mitja jornada

• Autocad V.12 (curs de -100 hores)

• Ideal per a comunitat de propietaris

Arquitecte lècnic ven despatx: es tracta d'un entresol Situat ai carrer 3a!mes [Pi. Molina), amb les característiques

PLOTTER

D'ARQUITECTURA TÈCNICA

•jsn Anionio Corúobes eteton:33S39 12 (tardesi

DESPATX BEN SITUAT

• Aporta curs tfautocad de 150 h

• Aporta curs rJe Cad de 200 hores

Es ven

LA MEVA CASA-TORRE

C::-.

3 = . - Í " 3 G-a

uim:

Te'e':- 322 '* •',

N F O R M AT

ACTIVITATS •SffiHiM.llt.l.lWtsM.IWil.lB

El manteniment d'edificis (2a edició del curs) L'objectiu del curs és refermar l'especialització dels tècnics en l'àmbit del manteniment. Es posarà a l'abast de lots els participants el Test Manteniment, una nova eina informàtica. La pràctica (f utilització del Test Manteniment, es farà un dia addicional. PROGRAMA Dijous 7 de març denses a 18.15 hores • Definicions i conceptes bàsics • Mantenibilitat i concepció dels edificis • Situació actual a Tàmbií europeu

Coordinadors de seguretat (Curs de formació. Perfil tècnic europeu)

Divendres 8 de març de 9.30 a 18.15 hores i Organització dels treballs d'inspecció • El marc legal, administratiu, financer i fiscal • El llibre i la cèdula de l'edifici • Test Manteniment • Funcionament del Test • Documents i resultats del Test Organitzatencol-laboracióamblaDrecció General d'Arquitectura i Habitatge Centre de Cooperació per a la Rehabilitació d'Habitatges (CTR)

O8JECT1U Formar tècnics per a la coordinació de la seguretat en la construcció en la fase de projectes i d'execució de l'obra, segons la Directiva 92/57/ CEE relativa a les prescnpcíons mínimes de seguretat i de salut que cal aplicar a les obres temporals o mòbils. La vigència d'aquesta Directiva i la seva imminent transposició incorpora a la seguretat en el treball de construcció una funció nova que és comuna per a tots els països de la UE. A la vegada que es posen noves fites a la seguretat, que cal conèixer bé per a poder-les aplicar, també s'obre un nou camp de possibilitats professionals. Aquest curs es fa amb el mateix model de formació i en coordinació amb l'equip pedagògic de la Universitat de Liège, Brussel·les. la Inspectíon du Travail et des Mines de Luxemburg, el Politecnico di Milano i la Fundació UPC.

Lloc: Sala d'Actes Preu: 25.000 pessetes Inscripcions: Servei d'Informació

Coneixements exigits: Formació a nivell d'arquitecte tènic o equiparable amb coneixements de construcció i nivell universitari. Experts en seguretat a la conslrucció amb experiència demostrada.

Curs de Tècniques d'aixecaments i representació gràfica d'edificis

PROGRAMA Aproximació a la problemàtica de prevenció de risc Gestió de la Qualitat Els riscos en matèria de seguretat i salut en la construcció. Prevenció Drel a la construcció i en matèna de seguretal i salut en el treball Formació per a la negociació Ergonomia i condicions de treball Gestió plurjdïsciplinàna de projectes i aplicació de la prevenció del risc en matèria de segureiat i de salul en la fase d'execució d'obres sobre projectes reals. Treball en curs

L'estudi i la diagnosi d'un edifici per rehabilitar-lo o restaurar-lo es basen en la recollida de dades sobre les característiques constructives i l'evolució històrica, en la localització de símptomes i lesions, i en el reconeixement d'altres aspectes estructurals o d'acabats que siguin d'interès. L'objectiu d'aquest curs és apropar, des d'un punt de vista pràctic, totes aqueslles metodologies de treball i mostrar les possibilitats d'aplicació de les tècniques d'aixecament i també les possibilitats de representació gràfica del patrimoni construït PROGRAMA Dijous, 22 de febrer de 9 a 17.30 hores

Divendres, 23 de febrer de 9 a 18 hores

• Introducció a la disciplina • Evolució de les tècniques d'aixecament i representació • Metodologia de treball • Tècniques d'aixecament: -Treball de camp. -Presa de dades • Tècniques topogràfiques

• Tècniques fotogràfiques i Fotogrametria i El mètode arqueològic • Sistemes de representació: i Treball de gabinet i Semiología gràfica Preu: Hns al 31 de gener 50.000 PTA. A partir de l'1 de febrer 60.000 PTA. Inscripcions: Servei d'Informació

Professors: Pierre Lorenl, Manano Unzeta, Rafael Anduiza, Antoni Albesa, Lluís M. Armengou, Miguel A. Palomo, Alberi Dupagne, Juan Portal, Juan Bellmunt, Josep Hernàndez, Jaume Llacuna. Michelle Butzbach, Jaume Guixà. Manuel Baselga i Joan Guasch. Coordina: Assessoria Professional del Col·legi conjuntament amb Pierre Lorent (SEFMEP) i amb el suport del Consell Català de Seguretat i Salul laboral del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.

Nota: Els interessats podran fer pràctiques opcionals S'ha previst la concessió de beques a estudiants, del 50% de l'import de la matrícula.

Dales: Del 29 de febrer setmanals cada 15 dies.

l 21 de juny, dijous i divendres, dos dies

oc: Sala d'Actes, eu: 150.000 PTA scripcions: Servei d'Informació

Construcció i desenvolupament sostenible (Jornades internacionals) El medi ambient i la seva preservació va assolint un gran protagonisme social. Aquest fet, comporta uns canvis significatius en els hàbits de la població mundial. Les dades de la incidència negaliva que el desenvolupament de la societat aclual comporta en el medi ambient i la consciència clara de la írreversibililal de molts dels processos de degradació finalment han arribat fins als polítics, científics, tècnics i, fins i tot, als ciutadans en general. Cal, doncs, que tols els prolessionals ens impliquem en el tema 1 ni participem fent una construcció respecluosa amb el medi ambient, és a dir, una construcció sostenible. PROGRAMA Dijous, 16 de maig • Què és el desenvolupament sostenible? • L'edificació i el medi ambient En lots dos casos es farà una anàlisi del procés: -Els materials -El procés de construcció -La gestió de residus Divendres, 17 de maig • Edificis d'alta qualitat ambiental Estat actua! de les experiències sobre l'estalvi d'energia, la qualilat de l'aire interior o el soroll a les grans ciutats -Eficiència energètica dels edificis •Edifici i salut -Mètodes d'avaluació de la qualitat ambienta! dels edificis.

Dissabte, 18 de maig • Debat obert Dues taules rodones permetran donar una visió àmplia de !es perspectives de futur i possibilitats reals d'aconseguir una conslrucció sostenible.

Els principals experts nacionals i internacionals presentaran els coneixements i les experiències més importants al nostre país i a bona part de països de la resta d'Europa.

Sessió pòster Una exposició annexa a l'espai on es tealitaza/an les Jornades recollirà les experiències més interessants relaciones amb la construcció i el medi ambient:

Lloc: Cenlre de Cultura Contemporània de Barcelona Carrer de Monlalegre, 5 Barcelona

-Materials respectuosos amb el medi ambient i materials reciclats. -Innivacions i experiències en la millora dels processos d'obra -Experiències en la gestió de residus -Experiències en l'aprofitament de l'energia a l'edificació

Cases habitades

Preu: 30.000 PTA

Servei Rehabilitació Informació: Servei d'Informació del Col·legi Planta baixa

N F O R M A T

Memòria d'una casa: Hospital, 106. 4t. 1a. Un projecte de quatre artistes visuals: Isabel Banal, Ester Baulida, Jordi Canudas i Ignasi Esteve.

Dies I hora de visita: De dilluns a divendres, de 10 a 14 i de 16 a 20 hores. Sala d'Exposicions del Col·legi. Planta baixa. Fins al 23 de febrer

promoció i mercat de treball

BARCELONA

Seminari de màrqueíing i immobiliari Adreçat a directius i tècnics de l'àmbit immobiliari. PROGRAMA Dijous, 15 de febrer • Introducció al màrqueting • La gestió del màrqueting a l'empresa • Introducció al màrqueting

Dissabte, 17 de febrer • Cas pràctic de complex immobiliari • Pla de màrqueting de Port Aventura • Cloenda i lliurament de certificats Aquest seminari s'ha organitzat en col·laboració amb el Departament d'Organització d'Empreses de la UPC.

• Estudi de mercat immobiliari Divendres, 16 de febrer • La comercialització del producte immobiliari • Pla de màrqueting de L'Illa Diagonal - Winterthur • Casos pràctics de polígon residencial • La praxi en el màrqueling immobiliari

Dies, hora i lloc: El 15 i 16 de febrer, de 9 a 20.30 hores. El 17 de febrer, dissabte, de 10 a 13.30 hores. Sala d'Actes Preu: Col·legiats i estudiants d'Arquitectura Tècnica: 50.000 PTA No col·legials: 90.000 PTA Consulteu facilitats de pagament al Servei d'Informació.

Sessions sobre Instai-lacions en l'edificació (execució i control) PROGRAMA Dimarts 13 i dijous 15 de febrer: • Fontaneria i aigua calenta sanitària Dimarts 20 ! dijous 22 de febrer: i Desguàs i evacuació Dimarts 27 I dijous 29 de febrer: Dimarts 5 i dijous 7 de març: • Electricitat

Amb la col·laboració de la secció de Tecnologia de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès Lloc: Sala de Conferències Hora: De 19 a 21 h. Preu: Col·legiats i estudiants: Cicle: 14.500 PTA. Sessió: 4.000 No col·legiats: Cicle: 25.200 PTA. Sessió: 7.000 PTA. Informació I Inscripcions: Servei d'Informació

Curs bàsic d'iniciació al Peritatge en Assegurances PROGRAMA Dimarts, 7 de maig: • Visió pericial de l'assegurança: El risc. L'assegurança. Verificació de riscos. Dijous, 9 de maig: • Contracte d'assegurances-pòlissa: Elements reals de l'assegurança. El sinistre Del 14 de maig a l'11 de juny: • Pentatge: Identificació dels béns. Establiment de les causes del sinistre. Comprovació de la preexistència dels béns assegurats. Estudi de la cobertura (incendis, ro-

batori, danys per aigua, etc). Valoració dels béns. Interpretació del contracte de l'assegurança. Càlcul d'indemnitzacions. • Informe pericial. Casos pràctics Curs organitzat amb la col·laboració del departament d'Organització d'Empreses de la UPC. Dies, hora i floc: Dimarts i dijous, de 19 a 21 h. Sala de Conferències. Preu: Col·legiats i estudiants: 35.000 PTA. No col·legiats: 45.000 Pàrquing inclòs Consulteu facilitats de pagament al Servei d'Informació.

Curs bàsic d'iniciació a les Valoracions Immobiliàries

Microsoft project

Windows 95

Del 20 de febrer al 7 de març Del 12 al 28 de març Dimarts i dijous de 19 a 21 h Preu col·legiats: 18.000 PTA No col·legiats: 22.500 PTA

Del 26 de febrer al 6 de març Dilluns i dimecres de 19 a 21 h Preu col·legiats: 10.000 PTA No col·legials: 14.000 PTA

Del 4 al 13 de març Dilluns i dimecres de 19 a 21 h Preu col·legiats: 10.000 PTA No col·legiats: 14.000 PTA

• La valoració hipotecària

El mètode de c mpara ei mercat Dimecres, 6 de març

segons

• Valoracions del sòl: Repercussions i valor residual Dilluns 11 i dimecres 13 de març • Ei mètode de reposició; Capitalització de rendiments. Valoració dels drets reals

Dilluns, 251 dimecres, 27 de març • La valoració de promocions immobiliàries En col·laboració amb la UPC. Dies, hora i lloc: Dilluns i dimecres del 4 al 27 de març, de 18-30 a 21 h. Sala de Conferències Preu: Col·legiats i estudiants. 20.000 PTA. No col·legiats: 38.500 Consulteu facilitats de pagament al Servei Informació.

Introducció a la informàtica

Curset d'Excei Introducció a la informàtica

Del 20 al 29 de febrer Dimarts i dijous de 17 a 19 h Preu col·legiats: 10.000 PTA No col·legiats: 14.000 PTA

Del 20 de iebrer al 28 de març Dimarts i dijous de 19 a 21 h Preu col·legiats: 34.000 PTA No col·legiats: 46.000 PTA (Pàrquing inclòs)

Administrador d'arxius Del 20 al 22 de febrer Dimarts i dijous de 17 a 19 h Preu col·legiats: 5.000 PTA No col·legiats: 7.000 PTA

Personalització de menús ambAutocad Cal tenir uns coneixements previs d'Autocad Del 5 al 19 de març Dimarts i dijous de 17 a 19 h Preu col·legiats: 16.000 PTA No col·legiats: 21.000 PTA (Pàrquing inclòs)

Del 5 de març al 16 d'abril Dimarts i dijous de 19 a 21 h Preu col·legiats: 34.000 PTA No col·legiats: 46.000 PTA

Autocad Del 18 de març al 8 de maig Dilluns i dimecres de 19 a 21 h Preu col·legiats: 66.000 PTA No col·legiats: 84.000 PTA

Microsoft project Realitat virtual (3D STUDIO) De l'11 de març al 29 d'abril Dilluns i dimecres de 19 a 21 h Preu col·legiats: 50.000 PTA No col·legiats: 63.000 PTA (Pàrquing inclòs)

Del 18 d'abril al 7 de maig Dimarts i dijous de 19 a 21 h Preu col·legials: 18.000 PTA No col·legials: 22.500 PTA informació del cursos de Terrassa: Telèfon 780 11 10

Curset d'iniciació i autogestió fiscal El Servei Fiscal organitza un curset d'iniciació i autogestió fiscal per a aparelladors i arquitectes tècnics. Dia, hora i lloc: El 26 de març, a les 17 hores. Sala de Conferències

Programes informàtics Presentació de: • CYPECAD ESPACIAL (Integració de tres tipus de sostres) • CYPECAD FONAMENTS • CYPECAD ESTRUCURA METÀL·LICA, 2D-3D Dia, hora i lloc: 20 de febrer, matí de 10 a 14 h. tarda de 16 a 19 h. Delegació Vallès Oriental. Tet. 879 01 76 Informació: CYPE CATALUNYA Tel. 485 11 02 / 482 56 08

Smopyc'96 (Saló Internacional) Saló internacional de maquinaria per a obres públiques, construcció i mínena CONTINGUTS • Aire comprimit, perforació, sondeigs, pilonatge. • Centrals de formigó, grava-ciment, asfalí, etc. • Maquinària per a moviment de terres, excavació, etc. • Maquinària d'elevació i transport aplicada a l'obra. • Maquinària i utillatge per a prefacricats • Mineria

Dilluns,18 i dimecres 20 de març Dilluns, 4 de març • Concepte, finalitat i procés valo-

TERRASSA

Cicle de xerrades: • Alteracions dels materials de construcció: principals causes d'alteracions genèriques i alteracions especifiques dels materials.

Lloc: Fira de Saragossa. Ctra. Nacional II, km 311.

• Alteracions d'elements constructius: de murs, recobrímenls i revestiments, i de cobertes. Dies: 8 i 22 de febrer, 7 i 28 de març. 18 d'abril. 2 i 9 de maig. Horari: de 19 a 21 h Informació: telèfon 879 01 76

Dies: Del 16 al 20 de febrer Horari: De 10 a 18.30 h ininterrompudament Informació: Telèfon (976) 53 44 20 Fa* (976) 33 06 49

Cevisama'96 Saló internacional de ceràmica Recobrimenls per a la construcció. Sanejament, griferia, matèries primeres, esmalts i maquinària Lloc: València, Dies: Del 5 a! 9 de març

Curs d'Energia solar Sistemes actius i passius. Simulació del comportament tèrmic en edificis Aquest curs és una de tes assignatures que configuren el currículum del Màster en Enginyeria Termoenergètica de s'imparteix a la UPC Informació: Secretaria del Màsler en Enginyeria Termoenergètica Laboratori de Termotecnia i Energètica • ETSEIT Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials Colom, 11 • 03222 Terrassa Tel. 739 81 92 - Fax 739 81 01

GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciarse en aquesta secció. BIT PUBLÍCIDAD Marta Meca Telèfon: 410 45 55

AÏLLANTS ; •

ESTRUCTURES

Alsina

TOÜAS LAS SOLUCKJ'ííS E

SOLUCIONS EN ENCOFRATS Pol. Ind. Carni Fon

_LL

ROIG CURVADO

R ü a . S a n Anionio 49 Tel. ( 9 3 ] 4 2 3 8 0 44

FAX 4 2 6 0 6 7 1

Tels. 3 1 8 3 2 7 7 - i : 2 14 4 0

08011 BARCELONA

• • _ I I

I CATAUNA.S.A.

_ _ O. T o ' r e s V Arnal 3 06001

BARCELONA

OBRAS REFORMAS IMPERMEABILJZACIONES ALUMINOSIS RERJERZOS ESTRUCTURALES

Morters sense retracció. Rehabilitació

CONSTRUCCIONES MANSO, 11 5° A • Tel. 193] 426 98 99 {3 linsos) Fnx (93) 423 94 13 • 08015

FLUIDS

ALUMINOSIS

EXTEf*

REHAB1LITACIÓN

0016 Fax 202 31 12

Forjados-Cerramientos Chalets-Parklngs Centtos comerclales

SERVEIS

PAVIMENTS :

PREFABRICATS ^ ^ ^ B • • ^ ^ ^ |

c/Pcdillo, 240 • Tel. 1931 456 U 53 Fox (93) S36 72 85 '08013 Borcelona

sas

PAVIMENTS INDUSTRIALS DE FORMIGÓ

SERVEIS Au

Prefabricados de Hormigón. SJ\.

HORMlPRESA P a n l a l a n e s ' e l °·

_ EXTRAFORT_ rOL. IND. FONT DELRADll'M. DL'iLVN IRE1NALS. 28 OSIOO GR.\NOLLERS T E L (93) IU0 09 99 FAX. W 26 9S

PER

PROJECTE

Des envolti pum en I de prqjccics Delineació CAD i manual Escanejal i veciorització tic- plànolPlolter b/n ï color

FUSTERIA D

TANQUES DE BRUC Per separar un habiïalge

FRAPONT CONSTRUCCIONS 1

AMB FUSTA

LA SOLUCIÓ

CtóoJ d'Asunción. 32 • Tel. 193) 3iS 91 50-

FUSTERIA D'OBRA I PER A DECORACIÓ

U'oferla més àmplia, !ain en Som fabricants

INFORMÀTICA fi LABORATORI DEL í/ALLES

des de 197-t

Germani

INDUBRUC Polfg. Ind. CAN MAGÍ - NAU 19 S!90 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona cl. SS9 00 23 - Rw 674 38 71 Apdo. COITL-OS 40;

IIP IE IB II-II'Si/A!

Taulers i fustes de totes les espècies per a la Decoració, Interiorisme i fusteria | Ctra. Torre Romeu, s/n «08202 SABADELL | •tel. 726 19 11 -lax 726 07 61

—<C^r

CYPE 08018

BARCELONA

A A

| j DISTRIBUÏDORA MADERERA, SA_;

PERFILES LIGEROS. S.A.

ESTRUCTURES METÀL·LIQUES LLEUGERES PER A COBERTES

Portes • DM-620 • Contraplacats I tota dass de fustes per l'ebenisteria i decoració

simon

MATERIAL ELÉCTR1CO

ILUMlNACIÓN

Gavà: Tel. 638 22 40 -Fax 638 22 SS

CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS GEOTÈCNIA

FUSTERIA

FLUIDS

Eines i serveis per a l'enginyeria del sòl

Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

Aixetes, bombes, tubs.canalons

AÏLLANTS

INFORMÀTICA

Aïllaments, impermeabilització i recobriments

Informàtica aplicada a la conslrucció

PREFABRICATS

REVESTIMENTS

SERVEIS

Prefabricació i construcció industrialitzada

Paviments i revestiments

Serveis aplicats a la construcció

ESTRUCTURES Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres

LABORATORIS D'ASSAIGS

ESPECIAL I N F O R M A

Millorar la qualitat en la construcció a millora de la qualitat és un objectiu que la construcció ha de fer seu en I totes les fases d'aquesta i que haurà d'incloure proj gressivament tots els I seus agents. Qualitat en la construcció és un concepte ampli que afecta alhora promotors, fabricants, constructors, tècnics, treballadors i també compradors i usuaris finals. Verificar la qualitat en la construcció i controlar-la demana avui i aquí la participació, a! costat de la direcció de l'obra, del laboratori d'assaigs. Aquest donarà la mesura objectiva i fiable per tal que el director facultatiu de l'obra prengui les decisions més adients. Els laboratoris d'assaigs actuen fonamentalment en la part que afecta el control dels materials. La seva tasca és estendre les actes de resultats dels assaigs efectuats a petició del tècnic d'obra, perquè sigui finalment aquest el que decideixi amb aquells valors a la mà. La confiança en el laboratori d'assaigs és.

"Qui contracta el programa de control ha de ser independent de qui és objecte de control" "S'ha de treballar per l'existència d'una xarxa de laboratoris ben equipats i independents" "El control de materials és tan sols una petita part del que és la qualitat global en la construcció" doncs, essencial. Al nostre país, la implantació a les obres del programa de control de qualitat ha fet incrementar de manera important la xarxa de laboratoris existent, a

causa de l'augment del nombre d'assaigs a realitzar, sobretot en alguns materials, com ara el formigó. Això ha fet aparèixer una forta competència per guanyar-se el client. Ara bé, qui és el client? Qui contracta el programa de control ha de ser independent de qui és objecte de control. No tothom, però. ho entén d'aquesta manera i la pràctica diària així ho demostra. Els laboratoris d'assaigs són una eina important per millorar la qualitat. S'ha de treballar per l'existència d'una xarxa de laboratoris ben equipats i preparats tecnològicament, que siguin independents i que responguin a les necessitats dels tècnics d'obra. També cal insistir en la necessitat de generalitzar els segells i marques de qualitat per als materials ja conformats o bé per als components quan aquells es conformen a l'obra. No tot es pot controlar, ni resulta lògic ni econòmic. No es pot oblidar, tampoc, que el control de materials és tan sols una petita part del que és la qualríal en la construcció en el sentit global de la pa-

L ' I N F O R M A T I U

raula: projecte, execució i materials. L'INFORMATIU publica en aquest número la llista actualitzada de laboratoris d'assaigs acreditats per la Generalitat de Catalunya. En l'edició anterior (vegeu L'INFORMATIU número 75) vam recollir l'opinió d'Aííred Pérez, president de l'Associació de Laboratoris Acreditats de l'Edificació de Catalunya (ALAEC); Antoni Navarrete, director del laboratori d'assaigs del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Girona; i Joan Ramon Rosell, director del laboratori de materials de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona. En aquesta ocasió hem demanat els punts de vista d'Eduard Penón (ALAC). Francesc Hostalet (INTEMAC) i Salvador Miranda (INEMA), perquè ens exposin des del seu punt de vista, quina és la situació actual dels processos de control i quines són les vies per a la millora de la qualitat en la construcció. •

CARLES CARTANA

E S P E C I A L

L A B O R A T O R I S

D ' A S S A I G S

Control de qualitat, procés globa El control de qualitat en la construcció s'ha d'en-

pel que fa a les condicions de seguretat, durabili-

tendre com un procés global que inclou la qualitat

tat, estètica i confort. El laboratori d'assaig actua

en els projectes, en els processos d'execució, en

únicament sobre la fase de control de qualitat dels

la qualitat dels materials i, fins i tot, en la necessi-

materials, sense que això resti importància al seu

tat d'establir uns criteris de manteniment de l'obra

paper, que és molt determinant.

i i I I I

I laboratori d'assaig és un instrument legal que permet constatar, mitjançant certificats o actesd'assaig.queels materials posseeixen I les qualitats nominals previstes en el projecte. Amb aquestes actuacions, es pretén que la qualitat de les obres millori ja que s'examinen cada vegada més acuradament els materials que les conformen. Dins aquest context, és evident que els laboratoris d'assaig necessiten dotar-se amb personal tècnic especialitzat en els assaigs que realitzen. D'altra banda, els mitjans tecnològics i eines que utilitzen han d'estar subjectes a controls periòdics per tenir una garantia de qualitat interna del mateix laboratori, i sotmetre's addicionalment a la inspecció d'acreditació que (a l'Administració.

quals destacaria dues de manera especial. La primera, la del tècnic de direcció d'obra encarregat del control de qualitat, que contacta amb el laboratori d'assaigs Les relacions que s'estableixen en- i estableix una relació persona! en què tre els laboratoris d'assaig i els tèc- predomina un interès comú: que s'aconnics encarregats del control de mate- segueixi i garantitzi ia qualitat pactada rials en les obres són variades, de les en ei projecte. La segona, amb la consLaboratoris i agents de l'obra

tructora en la qual sempre predomina, lògicament, l'interès per defensar el pressupost que té per fer l'obra. Si e! pressupost de què es disposa per a la realització del control de materials està englobat en el de l'obra, s'iniciarà un procés de negociacions amb els laboratoris que pot assimilar-se a una subhasta pura de

preus d'assaigs, cosa que no afavorirà l'actuació del laboratori d'assaigs en el procés de recepció de la qualitat dels materials previstos dins del pla de control de qualitat de l'obra. Aquest és un aspecte que haurà de canviar. El control de qualitat de recepció dels materials ha de realitzar-se per un laboratori d'assaigs, independentment de les parts tècniques i econòmiques de l'obra, i ha de ser contractat sempre per la propietat, com a receptora de l'obra. L'empresa constructora, per la seva part. ha d'ocupar-se de realitzar un control intern de producció que li permeti constatar que els materials tenen, com a mínim, la qualitat negociada en la compra i que coincideix amb la prevista en el projecte de construcció. S'ha d'observar que un control obtingut a baix cost condueix a un control dèbil d'intensitat, cosa que per a alguns constructors pot constituir un atractiu addicional, però que en tot cas no complirà l'objectiu de qualitat que necessita la propietat i la direcció. Voldria plantejar unes propostes per lligar aquestes qüestions, mantenint com a objectiu el sistema de selecció directa i abonament independent del servei de control quan

Laboratori d'Assaigs i Control de Qualitat

en l'Edificació de Terrassa i Comarca, S. L.

CONTROL DE QUALITAT DEL FORMIGÓ C/ Sant Pau, 6 - Tels. 731 54 46 - 783 21 11 - Fax 783 67 29 - Tèlex 59419 INSTI-E - 08221 TERRASSA (Barcelona) Acreditat en l'àmbit del formigó fresc per resolució 18/11/91 (D.O.G.C. n.° 1531) en data 18/12/91 Codi d'identificació: 06009HF/91

N F O R M A T

ESPECIAL

L A B O R A T O R I S

D ' A S S A I G S

Crec que s'ha millorat bastant en l'aspecte de la qualitat dels materials i el seu control, si es considera això des del punt de vista que es realitzen els assaigs reglamentaris sobre alguns materials que anteriorment o no es realitzaven, malgrat que era reglamentari l'assaig, o es reduïen els mostreigs d'assaigs de forma considerable. D'alïra banda, s'ha avançat en la preparació de normes que caracteritzen els materials que s'utilitzen, a part dels habituals, de manera que poden seleccionar-se els materials adequats per la finalitat que han de complir en les obres.

això no sigui possible: el cost del control s'ha de definir en el pressupost en una partida especifica que no resti afectada per baixes o altes de concurs; la selecció del laboratori la farà bé la direcció d'obra, bé la propietat, amb la informació que faciliti la direcció d'obra, sempre abans de licitar l'obra; la direcció d'obra no estendrà al constructor la certificació mensual d'obra corresponent sense la demostració fefaent d'estar al corrent de l'abonament del control de qualitat. La mateixa verificació es farà en la liquidació final: i si la partida de control de qualitat no s'esgotés, el romanent no s'abonarà ni al constructor ni al laboratori i quedarà a favor de la propietat. Actituds problemàtiques El laboratori realitza controls de recepció dels materials sempre que hagi influenciat directament sobre el procés de presa de mostres i realitzat els assaigs previs. No es pot parlar de maierials problemàtics per si mateixos, però sí que es pot parlar d'actituds problemàtiques d'alguns agents de la construcció que confonen l'abast i el significat del resultat d'uns assaigs aïllats sobre un material amb la realització d'un veritable control de qualitat de recepció. No obstant, he d'aclarir que un material problemàtic serà aquell del qual no es disposi d'una norma clara i ben definida d'assaig o de normativa que permeti a la direcció d'obra disposar de criteris d'acceptació. En l'actualitat, a pesar que una gran majoria dels materials ja queden regulats en el seu procés d'assaigs i característiques a complir per la corresponent normativa, solament existeix l'obligatorietat (depenent també de cada comunitat autònoma) d'assajar-ne alguns, però

s'avança en la inclusió d'altres en aquest àmbit obligatori. Això, sense dubte, redundarà en una més gran clarificació del mercat i en una eficaç autoselecció dels millors fabricants de materials i/o productes de construcció. En aquest sentit, el paper de l'Administració és determinant, ja que ha de promoure la preparació de normes específiques d'assaigs i afavorir la inclusió obligatòria de l'assaig de determinats materials en els plans de control de materials de les obres. Preparació tècnica dels laboratoris Al nostre país existeixen laboratoris excel·lents. S'ha de tenir molt clar que el

TECINCO TÈCNICA, INVESTIGACION Y CONTROL, S.A. LABORATORIO ACREDITADO. Ca N'Alzamora, 18 08191-RUBI-BARCELONA TEL: (93) 588 78 76 FAX: (93) 588 64 79

laboratori, en el marc del sector de la construcció, és una peça essencial per aconseguir que s'apliqui i es compleixi la normativa que regeix els requisits de qualitat que han de complir els diferents materials. D'altra banda, el personal tècnic ha de participar i ser portaveu avantatjat en les distintes comissions que es formen relacionades amb el món de la qualitat dels materials i assaigs. Aquest darrer aspecte és essencial, ja que la nostra incorporació a la UE exigeix un esforç de coordinació per millorar, adaptar i fer més eficaç la nostra normativa d'assaigs, en relació amb la que es disposa en altres països de! nostre entorn, on els criteris de qualitat de les obres són molt més arrelats.

Queden efectivament moltes coses per fer i seria molt llarg passar revista d'aquestes qüestions a millorar relacionades amb els assaigs sobre materials. No obstant, voldria destacar que un dels aspectes més importants a aconseguir és un canvi progressiu de mentalitat d'alguns estaments, en el doble sentit d'entendre realment i de recolzar una veritable política del que ha de ser el control de qualitat, basat en organitzacions de control i laboratoris independents amb mitjans tecnològics i amb un personal tècnic capacitat, aspectes que no s'obtenen pas d'un dia per un altre. Si no es produeix aquest canvi de mentalitat, el laboratori d'assaigs sempre serà aquí "per fer assaigs fins a l'1% de l'import de l'obra"; però no ens equivoquem, això no és, ni de lluny, el que s'ha d'entendre com a veritable control de qualitat de recepció de materials en les obres. • FRANCESC HOSTALET Enginyer de Camins, Canals i Ports i director regional d'INTEMAC

-ENSAYOS DE MATERIALES -INFORMES Y ESTUDIÓS DE PATOLOGIA -PRUEBAS DE CARGA -ESTUDIÓS GEOTECNICOS -PLANES DE CONTROL -GARANTIA DE CALIDAD -ENSAYO DE INTEGRIDAD DE PILOTES.

Mossèn R. Muntanyola, 2. L.4. 43205-REUS-TARRAGONA TEL: (977)77 17 06

Velàzquez, 14 43870-AMPOSTA-TARRAGONA TEL: (977) 70 49 38

N F O R M A T I U

ESPECIAL

L A B O R A T O R I S

D ' A S S A I G S

Eduard Penón: "la missió de futur dels laboratoris és la millora de la qualitat" duard Penón, enginyer de Camins Canals i Ports, és president de l'Associació de Laboratoris Acreditats de Catalunya I (ALAC). Aquesta associació va ser creada l'any 1985 amb el nom d'Associació de Laboratoris Homologats de Catalunya (ALHOC), i va adaptar, després, el seu nom i els estatuts a la nova situació d'acreditació que es produeix amb la publicació dels decrets 281/1986 i 175/1990 que atorguen les competències d'acreditació a la Generalitat de Catalunya.

motors per verificar la qualitat dels materials reponsables de la solidesa d'un edifici. Creiem que això es deu a un doble motiu: el compliment del decret 375/88 i la filosofia que la vida útil d'una estructura no és eterna. També podem dir que cada vegada més acudeixen a nosaltres els fabricants de materials, conscients que cal fer un control de producció dels seus productes. - Fent referència al Decret 375/88 sobre control dequalitat de l'edificació a Catalunya, creu que ha contribuït a la millora de la qualitat? Creu que ja hi ha una xarxa completa de laboratoris a Catalunya?

-- Quin és el paper dels laboratoris de control de qualitat de la construcció i quines característiques defineixen un laboratori de control? - Dins del concepte global de qualitat que s'aplica a processos industrialitzats i també als processos constructius, els laboratoris són els agents encarregats de realitzar les anàlisis dels materials i unitats d'obra adients per comprovar-ne l'aptitud davant d'una especificació. Són, per tant, empreses amb una dotació humana i de maquinària que ha de ser capaç, com a mínim, de dur a terme els assaigs o anàlisis per als quals està acreditat. Atès que el concepte qualitat es pot aplicar de manera global, no hem de distingir entre les activitats pròpies d'un laboratori que es realitzen en l'àmbit de l'edificació, de les de l'àmbit de la construcció en general, fet que ha estat reconegut en la publicació recent d'un nou àmbit d'acreditació que ens anomena laboratoris de Construcció. - Quina és la relació dels laboratoris de control amb els tècnics de direcció, amb el promotor i amb el constructor? - En el marc d'una mútua col·laboració, els laboratoris tenen la missió d'informar els tècnics de direcció d'obra dels resultats de les proves i assaigs que realitzin a partir d'un pla de control redactat per la persona responsable de la direcció d'obra. No els és permesa l'emissió d'opinions en les actes de resultats, tot i que la tendència actual, els porta a ser uns assessors de la direcció d'obra, donant suport en la interpre-

"Creix l'interès per verificar la qualitat dels materials responsables de la solidesa de l'edifici"

"El Decret 375/88 no diferencia entre edificis d'un o de 200 habitatges i això provoca problemes"

tació dels informes que generen, i de la normativa vigent i especificacions dels materials. La relació amb el promotor també és clarament de col·laboració. Pel que fa a les empreses constructores, normalment hi ha un canvi d'actitud cap a la prevenció o desconfiança, perquè poden sentir-se controlats. Un dels motius principals que pot portar que les obligacions d'un laboratori, envers d'algun dels agents esmentats, no siguin les desitjades es troba en el fet contractual. Segons l'actual Instrucció EH-91 i, ja amb anterioritat, en la Instrucció EH73 quedava assenyalat que l a selecció de l'organisme de control es tarà d'acord amb la direcció de l'obra i es recomana que l'abonament del control no s'efectuï

mitjançant el constructor". - Creu que es construeix bé? Quines creu que són les causes principals de sinístralitat en l'edificació i quins són els defectes més habituals?

I N F O R M A T

- Les dades que usualment es coneixen de sinistralitat, obtingudes de fonts lligades a companyies asseguradores, determinen que el motiu més freqüent de sinistralitat en obres d'edificació es troba en el projecte, amb un 41 % dels casos; a continuació, l'execució, amb un 31% dels casos; els materials, amb un 13% dels casos; i la resta a causa del mal ús. La panoràmica que des del nostre paper de laboratoris tenim sobre l'edificació només ens permet afirmar que creix notablement l'interès dels pro-

-- El que si que tenim clar és que des de la publicació d'aquest decret, s'ha aconseguit el que no va poder fer l'Administració central, és a dir, que es poguessin complir les diferents instruccions EH, EF,i EP per a obres de formigó armat i precomprimit en tot allò que fa referència al control de recepció del formigó. No ha succeït el mateix amb el control de recepció de l'acer corrugat que en el Decret 375/88 elimina l'obligatorietat de fer assaigs si disposa de segell, en contradicció amb el que es diu a les esmentades EH, EF i EP. Per altra banda, el Decret 375/88, i també les altres instruccions vigents no diferencien de si l'edifici objecte de control és unífamiliar o és de 200 habitages, fet que ha portat que, en general, es disminueixi el control en grans promocions per adaptar-ho al Decret i que, en petites promocions, aquest control obligui a actuacions derivades del Decret que tal vegada caldria reconsiderar. Amb la intenció que el control pugui arribar a tots els indrets on s'hi construeix. l'Administració va crear àmbits d'acreditació que en la pràctica han permès la implantació de laboratoris que amb la mínima dotació que se'ls demana poden realitzar els assaigs més habituals. Això ha comportat que en un sector que l'any 1988 tenia al voltant de 10 laboratoris amb unes acreditacions d'un cert nivell, s'hagin vist incrementats fins a les xifra actual de 49 laboratoris, dels quals 30 només disposen de l'acreditació per realitzar assaigs sobre el formigó fresc. El creixement del sector de la construcció no ha augmentat evidentment en la mateixa proporció. La visió que es pot tenir des d'una associació els membres de la qual són empreses pri-

ESPECIAL

vades i, per tant, entitats amb ànim lucratiu, segons fa legislació vigent, és d'entrada, d'una disminució notable en la seva quota de mercat i també una preocupació sobre la progressiva pèrdua de protagonisme que tenen els laboratoris en fes consideracions que es fan sobre el control de les obres. - Creu que, en el futur, els laboratoris esdevindran organitzacions de control? Vostè muntaria avui un laboratori de control amb la situació actual i les previsions de futur del sector? - Entenem per organitzacions de control aquelles empreses o institucions que tenen entre els seus objectius significatius la realització d'activitats que suposen una incidència en el control de qualsevol dels processos de creació d'una construcció com són el projecte, l'execució de l'obra, la fabncació de materials, etc. Amb aquesta premissa es dóna el fet que en l'actualitat trobem, per una banda, laboratoris que han esdevingut o estan en fase de creació com a organitzacions de control; i, d'una altra, organitzacions de control únicament tècnic i de gabinet que han creat laboratoris. Ambdós casos es donen actualment entre els membres de la nostra associació, amb el benentès que l'ALAC els representa en qualitat de laboratoris en el

LABORATORIS

sentit abans esmentat de ser els encarregats de la realització d'assaigs. Com tota activitat que s'implanta de nou en un mercat, la creació d'un nou laboratori ha de suposar competir amb altres empreses i millorar l'oferta existent, més qualitat de servei i millor qualitat tècnica sense oblidar la qüestió econòmica.

D'ASSAIGS

- Quin creu que ha de ser el paper dels laboratoris dins del procés de millora de la qualitat de l'edificació? •• Ens agradaria que s'entengués ia nostra opinió com la d'un col·lectiu que ha estat, des de fa quasi 20 anys en primera línia de foc del que és l'activitat de control de qualitat. El nostre punt de

CEINCO,

vista ha de passar, en primer lloc, per crear un ambient que porti a considerar el control no com una imposició sinó com una necessitat, igual com ha passat en el món industrial. En aquest úlíim, la competència entre els seus productes els ha portat a la implantació de sistemes de qualitat interna complementats a vegades per auditors externs. En grans empreses constructores ja s'ha iniciat aquest camí i tenim noticies de que l'Administració de Catalunya està facilitant a promotors i constructors la implantació de sistemes de qualitat. Els laboratoris tenim una clara missió de futur en tota aquesta dinàmica, ja que ningú millor que nosaltres podem ser els agents externs encarregats de dur a terme els plans d'autocontrol tal com ja ho fem amb els plans de control de les obres. Com ja ha estat apuntat, no s'ha d'excloure la nostra intervenció en conjunt amb els fabricants de productes de la construcció i existeix la voluntat d'alguns dels nostres laboratoris d'entrar en el procés de conversió en entitats certificadores de productes. • IMMA CASADO

S.L.

CENTRE D'ENGINYERIA I DE CONTROL

EL VOSTRE LABORATORI AL BAIX LLOBREGAT C/ La Corunya 100. 08620 SANT VICENÇ DELS HORTS. Telèfons: 656 26 80 / 4210.Fax: 656 42 N F O R M A T I U

E S P E C I A L

L A B O R A T O R I S

D ' A S S A I G S

Salvador Miranda: "Els laboratoris han de solucionar problemes, no pas generar-los" 'arquitecte tècnic Sal| vador Miranda dirigeix el nou Institut d'Auscultació Estructural i Medi Ambient (INEMA),situatal'edifici Europroject del Parc Tecnològic del Vallès. Miranda destaca ei rigor i la professionalïtat com a elements clau en el control de qualitat.

per fer possible el compliment de la legislació vigent en matèria de control de qualitat i, d'altra, perquè col·labora amb els tècnics, i posa a la seva disposició determinats paràmetres d'acord amb els quals, hauran de prendre decisions rellevants. Els laboratoris han de ser dissenyats per a resoldre problemes tècnics, no pas per generar-los. Per tant, la professionalïtat i el rigor en el desenvolupament de l'activitat, són determinants en el funcionament dels laboratoris.

-Quines característiques poden definir un laboratori d'assaigs? -- Quina ha de ser la relació dels - El paper del laboratori és de laboratoris amb els diferents agentsde gran importància, d'una banda per- la construcció? què el laboratori és l'eina necessària -- La relació amb tots ells ha de ser la

Urgell i l control 11

0DEN

TERRASSA

MANRESA

Cïra.Gràcia-Msnresa Telí/Fax. 785 03 87 08223 TERRASSA

Bertrand i Serra, 36 Telf/Fax. 878 8418 08272 S.FRUITOS DE BAGES

OFICINA:

.*n

'ALAFOLLS Avda. Costa Brava, s/n Telf/Fax. 765 23 97 08389 PALAFOLLS

TERRASSA I !___.__

. PALAFOLLS 11

IGUALADA

TÀRREGA:

La Linea, 40 Telf/Fax 804 51 95 08711 ODENA

C/ St. Pelegrí 97 bis Telf. 973-50 09 35 25300 TÀRREGA

C/Girona, 23, 4art. 3» Telf/Fax. 589 01 10 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS I N F O R M A T

ESPECIAL

L A B O R A T O R I S

D ' A S S A I G S

mateixa, la de donar un servei eficient a un client, bé per la realització d'assaigs, d'informes, d'assessories, etc. Si les coses es fan correctament, aquesta relació no ha de presentar cap problema. No obsíant, em consta que de vegades, la no consideració per part del client, d'aspectes com ara la confidencialitat a què està obligat el laboratori en els resultats o també determinats sistemes de contraclació anomenats autocontrol, que s'estant posant en pràctica últimament per algunes administracions, han creat situacions de certa tensió i conflictes innecessaris. - Presenten alguna complicació els nous materials de construcció? -- Els materials en sí mateixos, no són ni més ni menys problemàtics. Una altra cosa és que els mètodes d'assaigs que s'hagin d'utilitzar siguin més complexos per a uns materials que per a uns altres, el que voldrà dir que per a la seva realització s'exigiran equips tecnològicament més avançats i personal més especialitzat. Quant a la incorporació de nous materials, això no ha de representar cap problema, ja que tot material susceptible de ser utilitzat en construcció haurà d'haver passat prèviament per un procés d'homologació que garanteixi les seves propietats per a l'ús per a què estigui destinat.

competència amb els laboratoris privats. Les normes d'assaig emprades a Catalunya són en bona part, les mateixes que les europees, i en el pitjor dels casos, la tendència és a la seva unificació, amb la qual cosa, en aquest sentit, la UE no ha d'afectar el funcionament dels laboratoris. - Dins d'aquest procés de millora de la qualitat de la construcció en aquests últims anys, com creu que hi poden contribuir els laboratoris?

- Es poden comparar els nostres laboratoris amb els europeus? - Catalunya disposa d'alguns laboratoris d'iniciativa privada de niveli comparable al dels altres països europeus i en alguns casos fins ï tot de nivell superior. Un altre tema és el model d'estructura dels laboratoris dels altres països,

CONTROL Q

normalment amb estructures d'àmbit general i en col·laboració amb enginyeries que aporten el seu suport tècnic. Tanmateix, existeixen laboratoris depenents d'estaments oficials com la universitat, dedicats preferentment a la recerca, però que alhora exerceixen com a laboratoris de contrast, tot i que mai no entren en

-- Sens dubte en els últims anys s'ha millorat considerablement la qualitat en la construcció, crec que en part a causa de la millora de la qualitat dels materials i dels mitjans de posada en obra, però sobretot de la conscienciació dels agents que participen en el procés de construcció, d'assumir la seva responsabilitat dintre del control de qualitat. No obstant, no hem arribat al nivell de qualitat aconsellable. És per això que s'ha de continuar treballant i, en aquest sentit, els laboratoris encara els queda molt per fer, començant per prepararse tecnològicament i legalment per atendre les necessitats de certificació de productes i mètodes de construcció. •

IMMA CASADO

Pol. Industrial Vilanoveta II - Carrer K, n9 19 Tels.: 814 35 77/36 84 Fax:814 39 34 Les Roquetes - 08812 Sant Pere de Ribes

LABORATORI ACREDITAT Formigó en massa i els seus materiales constituients Material ceràmic (En tramitació)

Entre d'altres serveis: J Formigó, extracció i trencament de testimonis. j Proves de càrrega J Assatjos d'àrids aigua i ciment. J Inspeccions estructurals per els mètode d'ultrasons. 3 Patologies estructurals. -i Estudi de degradació de materials. J Determinació de caracteristiques fisiques-quimiques del ciment-cola. -J Control de formigons i morters projectats.

I N F O R M A T

ESPECIAL

L A B O R A T O R I S

Autoritzacions administratives de sostres atorgades per la Generalitat (RD 71/1995)

D ' A S S A I G S

Materials aïllants i control de qualitat

Voldríem fer algunes precisions a la informació publicada en el suplement CONSTRUIR de L'INFORMATIU de la segona quinzena de desembre sota el mateix títol que encapçala aquesla noia. En aquella informació s'indica que l a nova ordre de 31 d'octubre aclareix que l'autorització administrativa de la Generalitat no eximeix els fabricants de la necessitat d'obtenir-ne d'altres requerides per la normativa en vigor". Això es podria malinterpretar i molts dels nostres agremiats han entès que s'han de fer totes les autoritzacions requerides per la normativa. Segons l'Ordre que desplega el Decret, "l'autorització administrativa de la Generalitat establerta en el Decret 71/1995, no eximeix eis fabricants de la necessitat d'obtenir-ne d'altres quan aquestes siguin requerides per la normativa en vigor». Amb la qual cosa queda clar que no cal fer totes les autoritzacions, sinó només les que siguin requerides. Els fabricants hauran de demanar o tenir l'autorització administrativa o l'autorització d'ús estatal segons els casos següents: t Tots els fabricants de sistemes de sostres i estructures que fabriquin en l'àmbit territorial de Catalunya i venguin els seus productes només a Catalunya tindran l'autorització administrativa atorgada per la Generalitat. • Tots els que fabriquin fora de l'àmbit territorial de Catalunya i venguin a Catalunya, tindran l'autorització d'ús estatal. • Tots els que fabriquin a Catalunya i venguin fora tindran les dues autoritzacions. MÒNICA DÍAZ Aparelladora Servei tècnic del Gremi de Prefabricats i Derivats del Ciment

En L'INFORMATIU de la primera quinzena de setembre, a l'especial dedicat als laboratoris d'assaigs, es fa referència a la base de dades RIVOLI i es diu que la base de dades ofereix els productes o fabricants que posseeixen algun tipus d'homologació, marca, segell, etc Pel que fa als productes aïllants, es comenta que la informació que es subministra és el segell INCE. Existeixen en el mercat de l'aïllament fabricants que tenen productes amb segell INCE i d'altres que els tenen amb segell INCE i marca AENOR simultàniament i aquest últim aspecte no es reflectia en l'article publicat. La diferència entre el segell INCE i la marca AENOR pot semblar subtil però és prou important. AENOR certifica que el producte és conforme a les especificacions d'una norma UNE en vigència mentre que INCE no fa referència a cap norma d'especificacions sinó a unes disposicions reguladores. De fet, AENOR queda reservada per a aquells productes que, per la seva major evolució, ja han desenvolupat les normes UNE. En aquest sentit, INCE es pot considerar com un primer pas cap a la marca AENOR. INCE basa el seu funcionament en l'autocontrol estadístic per part del fabricant i un control extern per a la tercera part del producte acabat. AENOR s'inspira més en els mètodes de les normes ISO sèrie 9000 d'assegurament de la qualitat. En aquests moments, els únics productes en què els fabricants poden arribar a la possessió d'AENOR són les llanes de vidre, el poliestirè expandit i el poliestirè extrussionat.

JOSEP SOLÉ Arquitecte tècnic Serveis tècnics POLIGLAS

ftONSORCIULEIDATÀUE CONTROJ Prat d e la Riba, 21 - 25004 LLEIDA Tel. 247008 - Fax 222842

GESTIÓ DEL CONTROL DE LA QUALITAT Materials de Construcció Instal·lacions. Mecànica de Sòls. Geologia, Geotècnia, Medi Ambient. Estudis de diagnosi de Patologies. Assistència Tècnica a l'Edificació. Laboratori acreditat en formigó massa, elements constituents i Mecànica de Sòl Assaig de Laboratori.Reg. 0Ó039SE92 í 06021HC92. DIPUTACIÓ PROVINCIAL, AJUNTAMENT DE LLEIDA I COL.LEGI D'APARELU\DORS I ARQUITECTES TÈCNICS L ' I N F O R M A T I U

J-—US

'>••».'i;

'•iVÏW,,fl J J,B3

m 1''H '

' »

l f l ' l f

ift

f i , l'V' „ i

% ', i " , , '; r " t f

fi •

-r'

TÍ—

. i vlíT.

J'.-T- ' ' ' ^ ^ A ' - ^ P • ' • • ' • l t

t>lV

7 1

—

'' t t .•"'^•".''n

.{'"'^

^•"•a

^E V J: 'i? • ' T ^

^^^ -:.!'if-,Í

Tri P^S

— í • Ti . ^7^» . »'

'^Mji^^V/^5^^

» _ ^ r i . 'i '• iii »! g-lcjjy<j^^^s

.t.1

\Í

f.1

T ^ 11 nC' 'ni ;)!, ui;.. I / T " , V I A . , ' r . I.'I

/ 1

.' Vi. J . " . .r*f . ' . . 'i r- ' . . ' . ' f '. * . . ' " i ' . ' . . " • _ •• i v - 1 ' . . " L * .1 . . * . y_ ' . ' . . " , ' "". " * . " _ ' . . '* ** 1 '11 . .. . . I . V J' . . X . - .

' I' _* '_

i . . ji _ ll • M ' I

v • " • • V . .< '<•1

tf^"*!'!^ ! ^ ^r

HJJ ? * ^ ^ VWgé*

SBPBftiyMffaW

•ff:i. L'

ESPECIAL

L A B O R A T O R I S

Àrrífi: Formigó en massa oarmal Mecànica del sòl (assaigs de laboratori).

60SE.SA SoíedadCasiroiMaestre València, 6. 08319 Tena Telèfon: 39513 98. Fax 395 03 55 Ambc Formigó fresc. CBNCO.S.L Josep Ma. Amau i Rodríguez La Corunya, 100. 08620 Sani Vicenç dels Horts Telèfon: 556 26 80656 42 10. Fax 656 « 1 0 Àmbit Formigó fresc. CWSULTEC.S-L JognGrauiPrat Cami ds Can Ballús, S-63. P-t. Polígon de la VaUdan. Teíèfon:8221S96.Fax822i816 Àmbit Formigó fresc. CONTROLO Alfredo Pérez i Antón Pot. IndL Vüanoveta II. C K. 19. 06fl12Sant Pere de Ribes TeTèfore 814 35 77/814 36 84. Fax: SI-í 39 34 Àmbit Formigó en massa. ECA Josep M'Griera i Solans Rocafort 103-109. Telèfon: 7122155. Fax: 7117199 Àmbfl: Formigó en massa, Mecànica del sòl (assaigs de laboratori), Acer per a estructures (assaigs m süu de la soldadura). EPTISA José Manuel Segura í Ahijado Ctra. Pont de Vilamara. 162. 08240 Manresa Telèfon: 874 25 63. Fax 877 37 55 Àmbit Formigó fresc. EUROCONTROL.SA Daniel Oier i Rodn'guez P d Ind. Can Roses, Nau 64. Ctra. Molins a Caldes km. 13 08191 Rubí Telèfon: 588 30 59. Fax: 439 6411 Àmbit Formigó fresc. FORMICONTROL Carme Iduaríe i Despu'g Plaça Riera. Z 08159 Sant Ariom de Vilamajor Telèfon: 845 22 a Fax 845 22 B5 Àmbit Formigó fresc. INSTITUT D'AUSCULTACIÓ ESTRUCTURAL I MEDI AMBIENT, S.L Salvador Miranda i Marino Centre Tecnològic Europroject Parc Tecndògic del Vallès. 08290 Cerdanyola del Vallès Telèfon: 5820188. Fax: 5824398 Arnüit Formigó en massa. Mecànica del sòl (assaigs de laboratori). ITCSA Jesús Ignacio Canizares i Gutiérrez Plom, 30. Telèfon: 33103 91.422 69 55. Fax 422 8418 Àmbit Formigó en massa, Mecànica del sòl (assaigs de laboratori). 1NTEMAC Francesc Hostalet i Alba Pol. Ind Tres Sanios. Av.de la Riera, 10. 08970 Sant Just Desvern Telèfon: 372 83 00. Fax 473 03 09 Ambít Fonrjgó en massa. Mecànica del sòl INTECASA Tomàs Andreu i Rocamora Polígon P o t a , O Montclar, nau 25. 08290 Cerdanyola

D ' A S S A I G S

Polígon I r d Can Ps-scrí. 087Í0 Ssnt Andreu de'la Eàrca Teéfon: 682 06 20.6&2 07 70. Fax 682 07 52 Àmbit Fornsoó en massa.

LABOCAT.S.L XavierGómezíOIrriOS 0'Miquel Servet s'n PoL Ind. Can Tries. 08232 Vfedscavalis Tetè!on: 733 04 64. Fax 780 00 5G Àmbit Formigó en massa.

URGELL CONTROL·IGUALADA JoanAltraraiJofdana Laü'nea.40. 03711 Odena Telèfon: 804 5195 Àmbit Formigó iresc.

LABORATORIO3 DE CONTROL DE LA RESISTÈNCIA DEL HORMIGON S.L Jordi Tamisi Vidal AnSga Carretera de Sabadefi, 1-7 0811QMontcada i Reixac Telèfon: 564 3711

URGEa COfJTROL-MANRESA Ramon Fornells i Masferrer BertrandíSerra,36. 08272 Sant Fruitós de Bages Te!èfon:8788418.Fax87884l8 Àmbit Formigó fresc

LABORATORI DE MATERIALS DE LEUPB Joan Rarron Rosefl ï Amigo Av. OoctorGregorio Maranón. 44-50. 08028 Barcelona Telèfon; 4016234.FaxiQ16294 Ambít: Formigó fresc.

URGEaCONTROL-PALAFOaS Antoni UrgeO i Gomà Av. Costa Brava, a'n local 3. bloc A. 06389 Palafolls Telèfon: 765 23 97. Fax 765 23 97 Àmbit Formigó fresc.

LABORATORI DEL VALLÉS DECQNTROLDEQUALiïAT.S.L Joan Bellmunt í Bellmunt Josep Carner, 27. 08400 Granollers Telèfon: 879 3391-RDC 879*517 Àmbit Formigó e i massa. LABORATORI CATALÀ DE CONTROL Manuel Sesmai Lorenzo Vergsda Montserrat 14. baixos 08520 Les Franqueses del Vallès Telèfon: 8468178. Fax: 846 80 62 Ambít Formigó fresc.

Aíírsdo Pere21 Ar:óc PoL Ind. vasnm«ta II, C-1 K. 19. 08812 Sant Pere de Rfces Tefefon:8U35 77.81436 84.Fax8M39 34 Àmbit Ceràmica FORMILAB.SL Montserrat Massana i Pira Doctor Estapà. 8-12. 08880 Cubetes Telèfon: 8953121.Far 895 35 59 Àmbit MecàTíca del sòl (assaigs de !abora;on| IKTEMAC Francesc Hosfalet i Albs Pol. Ind. Tres Santos. Av. de la Riera. 10. 08970 Sani Jusi Desvern Telèfon: 372 83 00. Fax 4730309

Amtxt Vials. SERVO CONTROLGUAL!TAT(SCQ] Jordi Montserrat i Banra Sant Isidor.l. baixos.

URGELLCQNTROL-TERRASSA Ramon Fornells i Masferrer Ctra. Gracïa-Manresa, km23-25 (Les Fonls). 08223 Terrassa Telèfon: 765 03 87.Fax 5890110 Àmbit Formigó Iresc.

Telèfon: 7980166. Fax 757 65 65 Àmbit Vels TÈCNICA, INVESTIGACIÓN Y COHTROL S A fTECINCO) José Ramon Rosso PoLCaffAJmazora.18. 08191 Rubi Telèfon: 588 73 76. Fax 588 64 79 Àmbit: Formigó en massa 0 armat vials; ceràmica.

VALLTENES.S.L Ma. Teresa Femàndeï i Alcalde Uuis Companys, 29. 08150 Parets del Vallès Teièíon: 573 09 34. Fax 573 09 34 Àmbit Formigó fresc.

Laboratoris en tramitació LACFJ Joan Boada i Campderrós SantPau,6.03221 Terrassa Telèfon: 73154 46. Fax: 783 67 29 Àmbit Formigó fresc. LOSTEC,SA Jaume Garolera i Comas Cami Llobet, xamfrà C/Sau. 08500 Ve Telèfon: 8891714. Fax 88918 39 Àmbit Formigó fresc. PAYf.1A.SA Francesc J. Sala i Garreta PobleL58. OBHOSUM* de Montcada Telèfon: 575 28 34, Fax 554 89 00 Àmbit Formigó en massa o armat Acer pera estructures (assaigs laboratori; assaigs m sflu) Mecànica del sòl (assaigs laboratori, assaigs in s/íu).

CECAM Antonio Navarrele i Sànche2 C/Pirineus s/n cantonada amb c/Falgueres Polígon Industrial Celrà 17460 Celrà Telèfon: 972/49 2014. Fax: 972,'494117 Àmbit Formigó en masKO armat Mecànica del sòl (assaigs de laboratori).

CONTROL TÉCNICO CATALÀN VtcenleAlsgreiHeitzmann AlÜmira,4 06210Barberà del Vallès Telèfon: 729 30 57 Àmbt Formigó armat ECA Josep U'Griera i Solans Rocafort, 103-109. 08205 Sabadell Te!èfQn:7122l55.Fax7117]99 Àmbit Vials. Ceràmica

CECAM Agustí Pascual i Rnsacti Av, Vidreres, Z. Industrial O. Nau 18 D. 17310 Uoret de Mar Telèfon: 972/371223. Fsx: 972/ 371015 Amfcit Formigó fresc.

EUROCONTROL.SA Daniel Oier i Rodn'guez Pol. Ind. Can Roses, Nau 64. Ctra. Molins a Caldes km. 13. 08191Rubi Telèfon: 588 30 59. Fax: 439 6411 Àmbit Vials.

CECAM Robert Planas i FeSu Polígon mdustrial Pont del Princep. Sector I. p. 28. 17469 Vilamalla Telèfon: 972/526139. Fax 972'52 6140 Àmbit Formigó fresc.

SATEC Prudera Sardà i Roig An!oriíoMacriado,5. 08788 Vilanova del Camí Telèfon: 805 2312. Fax. 805 2312 Àmbit Formigó fresc.

GEOCISA Carlos Femàndez i Tadeo Ctra. de Viladecans a la plafja s/n. 08840 Viladecans Telèfon: 637 0198. Fax 6582350 Àmbit Vals.

GEOTEST Marcelo J. Devincenzí Fabetli PI. Curiidors. s/n, Apariat 72. 17486 Castelló d'Empúries Telèfon: 972/25 05 27. Fax 972' 25 05 27 Àmbit Mecànica del sòl (assaigs in aíu).

SERVEI CONTROL QUALSTAT (SCO) Jordi MonísenaliBartra Sanllsidor, 1, baixos. 08302 Mataró Telèfon: 793 0166. Fax 757 66 65 Àmbit Formigó massa. Mecànica del sòl (assaigs laboratori.

INSTITUT D'AUSCULTACIÓ ESTRUCTURAL I MEDI AMBIENT. S L Salvador Miranda i Marino CentreTecnolòoicEuroprajecL Parc Tecralógic del Vallès. 03290 Cerdanyola del Vallès Telèfon: 582 0188. Fax: 582 43 98 Àmbit Formigó en massa 0 armat acer per a estructures. assaigs de laboratori, vials

ICICT Francesc Eslrucfi i Estrucfi Polígon Industrial de Celrà. Ctra. Juià, s'n. 17460 Celrà Telèfon: 972/49 22 83. Fax 93'564 3108 Àmbit FormigóenmsssaoarmaL Mecànica del sòl (assaigs de laboratori}.

TATFORMS.S.C.P. Joan Carles Contreras i Busquels Gornal, 14. 08800 Vilanova i la Geltrú Telèfon: 815 82 74. Fax: 615 3169 Àmbit Formigó fresc. TECINCO José Ramon Rosso i Ródenas Pol.CaN~Almazora.18. 08191 Rubi Telèfon: 588 78 76. Fax 588 64 79 Àmbit Formigó en massa, Mecàruca del sòl {assaigs de laboratori). TEXSA, S A (Divisió LATECO) RamonSanromàiUenas

L ' I N F O R M A T I U

INTECASA Tomàs A/idreu i Rocamora Pdígon Polizur, C/ Montclar, nau 25. Telèfon: 6912511.Fax 580 57 85 Àmbit Mecànicadelsò! (assaigs insifu). Vials, CeràmicaPAYMA,SA Fraricesc J. Sala i Gsrreta Poblet 53. 08110Sta-Ma.de Montcada Telèfon: 575 28 34. Fax 564 89 00 Àmbit Vials. Ceràmica. CONTROL-O

LABORATORI DECONTROL I ASSAIGS LLUÍS PORTELL Antoni BechiMasjoan P.l. Pont del Princep, Ssctorlll, p. 35. 17469 Wamalla Telèfon: 972'6710 091905' 432401. Fax972'500942 Àmbit Formigó Iresc. LABORATORIOS DECONTROL DE LA RESISTÈNCIA OaHORt.flGÓN.S.L Josep Cano iMané Carretera National II, km. 730. 17481 Sani Julià de Ramis Telèfon: 972/20 83 07. Fax 972/2182 01 Ambrt Formioò fresc

ESPECIAL

NORMA, S.C. Jordi Forcada i Abefeneï Av. Catalunya. 6.17520 Puigcerdà Telèfon: 972/881160. Fac 972ÍB31160 Àmbit Formigó fresc.

Laboratorísen tramitació

CECAM Antonio Navanete i Sàncfie: C/ Pirineus s'n, cantonada O Falgueres. Polígon Industrial Celrà 17460 Celrà Telèfon: 972/49 2014.Fax: 972/494117 Àmbit Ceràmica, Viab.

CONSORCI LLEIDATÀDECONTROL Carles Labema i Badia Pral de la Riba. 21. banos. 25006 Lleida Telèfon 973*247003. Fat 973'23 06 58 Àmbit Formigó en massa. Mecànica del sòl (assaigs de laboratori). ICEC CONTROL QUALITAT D'OBRES. S I Esteve Guiral i Soteona G'Penedès, 6. baixos. 250CÈ Ueda Telèfon: 97374 7614.Fax:972 r 2476 90 Àmbit Formigó en massa. Mecànica del sòl (assaigs de Laboratori). PROFORUIGÓ.S.L

L A B O R A T O R I S

D ' A S S A I G S

Joan Bobé i Rames La Plana, s'n. 25718 Alàs Telèfon: 973'36 07 30 Àmbit Formigó fresc.

Ctra.de Tortosa. 19-21. baixos. 43896 L'Aldea Telèfon: 977/ 45 07 46. Fax: 977/45 07 46 Àmbit Formigó fresc.

URGELL CONTROL-TÀRREGA Joan Altamira i Jordana Sant Pelegrí', 97 bis. 25300 Tàrrega Telèfon. 973Í 50 09 35 Àmbit Formioó fresc.

IMTECASA Jaume Bariuenga i Rojas Onze de Setembre, 37. 43480 Vila-seca de Sctóna Telèfon: 977/ 39 3417. Fax: 977/ 39 37 45 Àmbit Formigó fresc.

LABORATORIS DE LA XARXA DE LA DIRECCIÓ GENERAL D'ARQUITECTURA I HABITATGE BARCELONA Gran Via. 104 08902 L'Hospitalet Telèfon: 335 50 58. Fax: 263 30 25

PAYMA.SA Joan Manel Vilaplana i Cortés Polígon industrial de l'Estació. Nau 4. 43480 Vila-seca de Solana Telèfon: 977/ 39 30 34. Fax: 977/ 39 32 62 Àmbit Formigó fresc.

Laboratorísen tramitació

CONSORCI ILEIDATÀDE CONTROL Carles Laberma i Badia Ptalde la Riba, 21, baixos. 25006 Lleida Telèfon. 973'24 70 03. Fac97J23Q658 Àmbit Ceràmica.

LLEIDA Polígon Industrial B Segre. ParceUa 7Ï8-A 25000 Lleida Telèíon: 973/ 20 3a 00. Fai: 973/ 21 04 75 TARRAGONA Polígon Camp Clar. Parcel·la 8-1 43006 Tarragona Telèfon: 977/ 54 33 53. Fat 977/ 55 03 93

TECINCO Miquel Betoret i Gil Velàzquez. 14, baixos. 43370 Amposta Telsfon: 977/70 49 38. Fax: 977/70 2173 Àmbit Formigó fresc. TECINCO Mateu Torras i Mas Mossèn Ramon MontanycJa. 2, Local 4. 43205 Reus Telsion: 977/7717 06. Fax: 977/771706 Ambrt Formigó fresc.

Laboratoris acreditats

LABORATORI DELCOLLEGI D'APARELLADORS I AflQUiïECTESTÉCMCS DE TARRAGONA Ignasi Valrvé i Alcón P. I. Francolí. Parcel·la 15, núm. 5-A. 43006 Tarragona Telèfon: 977/ 54 79 09.977/ 5418 90. Fat 977/54 78 47 Àmbit Fcrmigóenmassaoarmat Mecànica del sòl (assaigs de laboratori). INTECASA Jaume Bailuenga i Rojas

LABORATORI GENERAL O'ASSAIGS I INVESTIGACIONS DE IA GENERAUTAT DE CATALUNYA Apariat de Correus 18. 08193 Bdlatera. Telèfon: 691 92 11/691 59 11

Actualització a 22 de gener de 1995

Laboratori en tramitació

LABORATORIDELCOL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DETARRAGONA Ignasi Valtvè i Alcón Polígon Industrial Francolí. Parcel·la 15. núm 5-A 43006 Tarragona Telèfon: 977/ 54 79 091977/ 5418 90. Fax: 977/54 78 47 Àmbit Ceràmica

•tknu

L'acredilacló d'un laboratori és el reconeixement de la seva aptitud per realitzar assaigs i anàlisis de l'edificació dins l'àmbit acreditat. Aquest reconeixement és atorgat per la Generalitat de Catalunya segons el Decret 281/1986 de 9 de setembre. Lactedilacfó definitiva és el reconeixement final de poder fer aquests assaigs durant cinc anys. L'acreditació provisional, en l'espera de ta publicació al DOGC, permet actuar com a laboratoris acreditats. Al present llistat entenem com a laboratoris acreditats tots aquells que linguin acredítació, ja sigui provisional o definitiva, En tramitació, són aquells laboratoris que tenen sol·licitada la seva acreditacíó I que mentre no obtinguin la provisional no estan reconeguts i, per tant, no poden actuar com a laboratoris acreditats

• Servei de Control de Qualitat en l'Edificació. c/ de Sau, s/n. Ap. Correus 211 Pol. Industrial Malloles • 08500 VIC Telèfons 889 17 14 / 889 25 17 Fax 889 18 39

• Assessorament en programes de Control de Qualitat. • Acreditat per la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge. Núm.: 06035 HF/92 DOGnúm.: 1653 15-10-1992

N F O R M A T

Barres corrugades amb marques no identificables • S g l I Comitè tècnic de CertificaI^Sjlció I LMJ

Fabricació amb matèria primera

•

Fabricació amb mitjans adequats

de control.

gó armat amb marques no identifica-

• Qualitat de la producció adequada.

bles i de baixa qualitat de l'acer. La

Si el material no disposa del segell,

direcció general d'Arquitectura i Ha-

cal comprovar si és homologat, ja que

bitatge de la Generalitat va fer arribar

és obligatori i, en cas contrari, cal rebut-

aleshores al Col·legi una nota en la

jar-lo. L'homologació consisteix a dis-

qual es demanava que, en el moment

posar del certificat d'adherència de l'Ins-

de realitzar el control de recepció, es

tituto Torroja. Una vegada comprovada

comprovés també l'existència o no

l'homologació, cal efectuar els assaigs

d'aquest tipus d'acer. Es recorda que

AZHA. S.L

certificada.

el 1995 l'existència en el mer-

cat de barres corrugades per a formi-

BARRES CORRUGADES D'ACER PEU A FORUGO ARIIAT AUB LA MARCA AENOR 1 EL SEGELL CIETSID

tema adequat de qualitat.

d'Acers per a formigó

J ( A E N / C T C - 0 1 7 } va detectar

assenyalats en la norma EH-91. Com a

hi ha barres corrugades d'acer per a

cas particular es reconeix l'homologa-

formigó armat que disposen de la

ció de les barres corrugades d'acer cer-

Marca AENOR i el segell CIETSID.

tificades per The United Kingdom Certi-

El segell CIETSID és un segell de

fications Authority for Reinforced Ste-

conformitat homologat pel Ministeri

els. Els professionals poden demanar al

d'Obres Públiques a través del qual

Centre de Documentació si una marca

el Comitè Técnico de Certificación

té el segell CIETSID/AENOR. igualment,

CTC-017 controla la qualitat dels pro-

poden demanar una recerca sobre el

ductes certificats. La certificació veri-

país i fabricant d'un acer prèvia des-

fica la conformitat del producte amb

cripció dels gravats d'identificació. •

Polígon industnal Los Anaeles Carpinteros. 5 28906 Getafe (Madrid) Tel: 91/ 695 28 00 Fax: 91/696 03 25 Compania Espanola de Aceros Laminados S.L CELSAFER Marca comercial: CELSA Polígon industrial Sant Vicenç, s/n 08755 Castellbisbal (Barcelona) Tel: 93/ 773 04 00 Fax: 93'772 02 76 Compania Espanola de Aceros Laminados S.L. CELSA Marca comercial: CELSA Polígon industrial Sant Vicenç, s/n 08755 Castellbisbal (Barcelona) Tel: 93/773 04 00 Fax: 9 1 ' 772 02 76 CSI Productes Largos S.A. Marca comercial: REDUR Edifido Energia 1a planta 33691 Gijón Tel: 98/518 74 03 Fax: 98/ 518 7 5 * 2

la norma UNE corresponent i garanfeix els aspectes següents:

Josep M. Calafell / Pere Casademont

• Ei fabricant té implantat un sis-

Esteban Orbegozo, S.A. Marca comercial: EOSA

Assessora Professional

Grabats segons el tipus d'acer (UNE 36-068): L'esquema següent indica com

Tipus B40OS B500S

marca d'acer ve indicat en l'apartat corresponent d'aquesta fitxa. Ambdós gravats són comuns per a totes les marques d'acer, excepte CELSAFER.

Paseo de los Fueros, 14 20730 Azpeitia (Guipúzcoa) Tel: 943/ 81 01 00 Fax: 943/81 54 69 Marcial Ucín, S.A. Marca comercial: UCIN

1 WW-t—V t

Paseo de los Fueros, 14 20730 Azpeitia (Guipúzcoa) Tel:943/810100 Fax: 943/ 81 54 69

Tipo B 400 S (anliguo AEH JOQ St Metalúrgica Galaica S.A. MEGASA Marca comercial: MEGACERÜ

Comienzo

País

Tipo B 50Q S (antiguo AEH 50.0 S)

,/I/Í/I/Í/Í/I/I/DÏ i

Comíenzo

Nervacero, S.A. Marca comercial: NERVACERO

| País

Marca de acero

(EsRfti 7 corregas}

Direccïón de leclura Nota-informativa: Totes ies marques incloses en aquesta fitxa informativa tenen el Certificat d'Homologació d'Adherència exigit en la instrucció EH. Aquesta homologació, realitzada per mitjà dels assaigs Beam-Tesí, es refereix exclusivament al perfil de l'acer, i en el Certifïcates recullen les característiquesquehande compliries barres peragaranlir la seva adherència amb el formigó, independentment de la qualitat de l'acer.

-I

Tipus B^OOS B50OS

Diàmetres

•1-

Tipus B4O0S B500S

Diàmetres 6 a 40 mm

•1-

f \ V

Tipus B400S B500S

Diàmetres

•1-

•1

\ l·

Tipus B40OS B500S

Diàmetres 6 a 40 mm

•IH 4 •1

i Tipus 8 400S B500S

Diàmetres f>a14mm 7

• Ml-

•!

^ Ü

Tipus B400S B50OS

Diàmetres 6 a 40 mm

•1-

•I

1^ Diàmetres 6 a 40 mm

Tipus B400S B500S

Carretera Castilla. 802-820 15572 Narón (La Coruna) Tel: 981/ 38 05 00 Fax: 981/38 77 00

Marca de acero

(Espaia 7 coirugasl

Barrio Artiz. 20 20700 Zumàrraga (Guipúzcoa) Tel: 9^3/ 72 00 11 Fax: 943/ 72 25 09 Mallas Ucín Azpeitia, S.A. Marca comercial: MUSAAFER

7 •i-

llegir els gravats per a la identificació dels diferents tipus d'acer amb condicions de soldabilitat segons la norma UNE 36-068. Ei codi de cada

Oiàmetres

•ni-

, \ 1

Tipus B400ÍS B500S

Plaza del Sagrado Corazón. 5 48011 Bilbao (Vizcaya) Tel: 94/44! 02 50 Fax: 94/442 07 66

f \

Siderúrgica Sevillana, S.A. Marca comercial: EURA

Tipus 8 400 3

Diàmetres 8 a 40 mm 8a 32 mm 7

• Ml-

!•

-1

Diàmetres (i a 32 mm 7

.1.

4 -1

F\ Y 26

B50OS Carretera de Màlaga. Km. 10 41500 Alcalà de Guadaira (Sevilla) Tel: 95/562 92 00 Fax: 95/562 92 15

•!

centre d'estudis de la construcció i anàlisi de materials

NOUS SERVEIS

VIALS • Nuclear per densitats terres i asfalts

MATERIALS •Difracció de Rx • Absorció atòmica • Espectofotometria

JARDINERIA •Anàlisi de terres i adobs • Recomanacions d'adobat i T A T DE C O N T R O L

MGÜES RESIDUALS I DE REGATGE li' HIIHi I I Í Ü B Ü I III

•Planificació i Assessorament del control de qualitat • Garantiment de la qualitat • Estudis, informes i dictàmens •Control de projectes Qualitat i propietats d'aigües de regatge Elaboració de cànons de sanejament Matèries inhibidores Control d'aigües residuals-depuradores

Centre del Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Girona CELRÀ

LLORET DE MAR

VILAMALLA

Pol. industrial - c/Pirineus 17460 Celrà tel. 972/49 20 14 - fax 972/49 4) 17 Ctra. antiga de Vidreres, sector ind. Q. nau d 17310 Lloret de Mar tel.972/37 12 23-fax 972/37 10 15 Pol. industrial Pont del Príncep, sector I. parc. ; 17469 Vilamalla tel. 972/52 61 39 - fax 972/52 61 40

LABORATORIS

LABOCAT CONTROL DE QUALITAT EN LA CONSTRUCCIÓ Laboratori Acreditat per la Generalitat de Catalunya (06065HC/94 Membre de VAssociació de Laboratoris Acreditats de Catalunya-ALAC. •ÀMBIT DE FORMIGÓ EN MASSA +Assajos de Formigons, aigües, ciments, àrids ipoliuretans produïts "in situ" •ALTRES ASSAJOSI INSPECCIONS • Inspeccions Instalacions •'Patologies estructurals *Aluminosi ^Estructures metàliques *Acers corrugats

• • • • •

Mecànica de Sols Lligants bituminosos Materials ceràmics Paviments Altres

•ASSESORAMENT TÈCNIC

I CA Miquel Servet s/n. Pol. Ind. Can Tries. 08232 - VILADECAVALLS (Barcelona) S

(93) 733.01.21 / 733.04.64

FAX: (93) 733.04.10