Núm. SEGONA QUINZENA FEBRER 96 150 PTA
1MEABMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS Bon Paslor.5 08021
BARCELONA
1 ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
Tel. t
L'edificació residencial alenteix el fort creixement del primer semestre del 95 La construcció d'habitatges va experimentar , 1995 i que es va començar a alentir a partir durant 1995 un moderat creixement global, 2 I3 del mes de juny. Durant 1995 es van iniciar un 10,3%, a les comarques de Barcelona ^ ™ 31.390 habitatges, quaníitaí que va fer recuCal tenir en compte, però, que aquest creixement perar. en termes absoluts, el volum d'activitat que el va ser molt important durant el primer semestre de subsecfor residencial va tenir el 1989. •
La construcció atorga 'ecoetiquetes1 als materials
Terrassa inaugura una nova Aula d'Informàtica
La preocupació per l'entorn també ha arribat al sector de la construcció. L'INFORMATIU publica en aquest número un article sobre les ecoetiquates dels materials de construcció, una sèrie de logotips que indiquen que els productes que en disposen són més respectuosos amb el medi ambient. Avui, a Catalunya ja es disposa del distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental, que promou la fabricació, l'ús i el consum de productes que satisfan els requeriments d'un elevat nivell de protecció mediambiental, i Ij també la reutïíització dels residus. • •
La delegació del Vallès Occidental del Col·legi ha posat en funcionament l'Aula d'Informàtica, un nou sen/ei per atendre les necessitats dels professionals que treballen en la construcció i l'arquitectura. L'Aula, amb un professorat amb més de 10 anys d'experiència en l'àmbit de la construcció, permetrà desenvolupar una tasca destacada en el camp de l'ofimàtica, multimèdia i informàtica gràfica. L'Aula d'Informàtica desenvoluparà una àmplia tasca formativa oberta a tots els professionals del sector, institu7 cions i empreses. • •
EL
REPOÍTATGi
"Tl
JUNTA D= GOVERN:
Institut Cartogràfic de Catalunya: la recuperació del patrimoni 13 a 19
LA S I T U A C I Ó
DEL S E C T O R
La construcció d'habitatges va experimentar el 1995 un creixement global a les comarques de Barcelona que va ser molt important durant el primer semestre de l'any i que es va moderar a partir del juny. El 1995 es van iniciar 31.390 habitatges i es va recuperar, en termes absoluts, el volum d'activitat del 1989
COMARCA
HABiïATGES INICIATS
3.163
1945
5.P97
3.485
4191
4.840
3J76
3.061
4.C88
4.902
S157 5720
3520
3227
2829
3353
4475
4702
1.840
2052
3fl)l
3.311
2521
2079
1.878
1.868
2259
1532
4999
6.312
7.823 7999
42SO
3Í63
3.337
4.921
5.084
5.S01
2362
2547
3.OJ3
3Í64
1.921
1.936
1.687
2501
2492
3.392
1992
BMCELONÉS
3/193
2B80
1515
BAIX11OBÜEGAT
3.150
3553
320
umsui
2569
1784
VA11ÉSOCC.
46»
VAL1ÍSOR.
1.969
6»
GARRAF
1.115
VARIACIÓ INTERANUAL 1994-1995
1995
1991
A l l PENEDÈS
HABITATGES INICIATS
HABITATGES ACABATS 1994
1990
694 1.047
830 IJDSS
1993
774
725 1.135
1268
2681
3.878
741 1276
1990
483 1.409
1991
431 859
1992
416 1.104
1993
538 1.051
1994
793 1.077
1995
610 1090
OSONA
6S2
728
873
65)
933
975
691
795
965
873
812
749
ANOIA
695
710
603
711
702
751
605
65!
515
728
553
673
BACÍS
957
639
851
880
1.015
874
ÓEO 721
«6
éCO 832
239
246
2!7
225
BERGUEDÀ
15B
212
3QIH7
19.146
198
1.160
209
183
153
2)3
313»
3D77Ï
19ITO
18«7
162 ALT PENEDÈS
BARCE1ONA
•ma 2H0
+ del 30%
2» GARRAF
^3
CATALUNYA '
tó.
..
de 15 a 30%
Rml ÏTO1
PP1
i éf \a DifKoo Genercl i Arquitectura
_ I994
refet
1995
H I
de0a15%
_J
deOa-15%
|
La construcció d'habitatges es modera L'edificació residencial augmenta un 10,3% a les comarques de Barcelona a construcció d'habitat| ges a Catalunya ha anat recuperant els nivells | d'activitat que tenia cinc anys enrera. El 1995 ha estat un any de creixement global però amb una certa irregularitat. Si bé durant els primers sis mesos hi va haver una forta activitat, el mes de juny va significar un punt d'inflexió que: no obstant, ha permès finalitzar l'any amb un nivell global positiu. L'àrea metropolitana de Barcelona ha viscut un creixement que s'ha manifestat de manera espectacular a la capital, Barcelona. En el conjunt de comarques barcelonines la construcció residencial va augmentar un 10,3% respecte de l'any anterior, amb un total de 31.390 habitatges iniciats, que supera la xifra del 1989 (30.718) després de quatre anys de creixement, tot i que aquest s'ha manifestat de manera més moderada que al 1994. La ciutat més dinàmica de les comarques barcelonines ha estat la capital, Barcelona, amb 4.087 habitatges iniciats. En conjunt, la comarca del Barce-
lonès ha tingut un creixement espectacular d'un 52% respecte l'any anterior i ha mantingut un ritme d'activitat més uniforme al llarg de l'any, mentre que la resta ha baixat el ritme durant el segon semestre. El nombre més gran d'habitatges iniciats correspon a les comarques del Vallès Occidental (7.999). Barcelonès (5.997), Baix Llobregat (5.720) i Vallès Onental (3.878). Un creixement irregular La major part de les comarques barcelonines ha experimentat un creixement moderat en l'inici de nous habitatges. Aquest és el cas del Bages (14,3%), Baix Llobregat (10.9°c). Osona (7,8%) i l'Anoia (7,4%). Manresa (473) i les poblacions més properes acullen les promocions més importants de la comarca del Bages. La comarca del Baix Llobregat continua el seu creixement i recupera les xifres d'abans de la crisi. Hi ha hagut força activitat a Castelldefels (908): Sant Boi de Llobregat (746). Viladecans (686) i Cornellà (412). L'augment de l'activitat a la comarca de l'Osona es
L ' I N F O R M A T I U
LA CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA La construcció d'habitatges a Catalunya va créixer el 1995 un 9,2% respecte de l'any anterior, amb un total de 46.354 habitatges iniciats. El creixement de l'activitat va ser molt notable durant el primer semestre, però l'activitat del sector va registrar un fort descens durant els darrers mesos de l'any, fet que deixa sense una continuïtat clara la recuperació que s'havia manifestat en els darrers tres anys pel que fa a la construcció residencial. Per demarcacions territorials, i segons dades provisionals, l'activitat a les comarques de Tarragona ha augmentat un 14,8% (6.279 habitatges iniciats). A la demarcació de Girona l'increment ha estat del 8,7% (5.593 habitatges). Finalment, l'activitat a Lleida ha tingut un lleu increment del 1.4% (3.092 habitatges iniciats).
centra bàsicament en la capital, Vic (353). mentre que a la comarca de l'Anoia ho fa a Igualada (299) i Piera (206). Les comarques del Vallès Oriental (5.8%) i del Vallès Occidental (2,2%) creixen per sota del que anunciaven les xifres d'activitat del primer semestre. Pel que fa al Vallès Oriental, la capital, Granollers (293), té un fort descens i creix Mollet (1.235). Quant al Vallès Occidental, l'activitat es concentra en bona part a Terrassa (1.756). Sant Cugat (1.306), Sabadell (1.269) i Cerdanyola del Vallès (1.048). Mantenen xifres positives el Berguedà (5%) amb l'activitat centrada a la capital, Berga (131). i el Garraf (0,6%). L'Alt Penedès (-4,3%) manté durant els darrers anys una activitat irregular i ei 1995 ha experimental un descens. El Maresme (-10,7%) ha frenat l'activitat durant el segon semestre i té una caiguda important. La construcció d'habitatges ha estat força repartida per la comarca. Destaquen la capital. Mataró (723) i Vilassar de Mar (348]. • Carles Cariaria
EL
TEMA
PRESSUPOSTOS VISATS 5EG0NS TIPUS O'EDIFICI
Total
100
100
100
HONORARIS VISATS. DISTRIBUCIÓ PER TREBALLS
Edil. Residencial Edif. No residencial Reformes Obres menors Estudis seguretat Diversos
El sector al 1995: de l'empenta a l'atonia L'actuació de l'arquitecte tècnic com a projectista i director únic adquireix cada vegada més importància total de pressupostos | visats el 1995 va experimentar un creixement de l'11.65% respecte de l'any anterior. Aquesta xifra manté la línia de I creixement que ja havia experimentat l'any 1994. Els habitatges han tingut un creixement del 9%, molt per sota del 25% que van experimentar durant el 1994. El cert és que t'any 1995 ha lingut dues fases ben diferenciades: un primer semestre amb molt empenta, que seguia la inèrcia del darrer trimestre de 1994, i un segon semestre que ha anat entrant progressivament en una atonia. Tot queda ara pendent de la posada en marxa del nou Pla de l'Habitatge que ha de funcionarà partir d'aquest any 1996. Pel tipus d'edificació, destaca la comercial, que representa un percentatge de N 1 % sobre el total, set punts més respecte de l'any anterior. Les dades sobre honoraris visats per tipus de treball mantenen el pes de l'edificació residencial, destacant l'increment en l'apartat d'estudis de seguretat, la qual cosa reflecteix un creixement de l'edifici mitjà/gran. Quant al tipus d'intervenció,
com a tècnic únic o com a tècnic en direcció compartida, l'actuació ja sigui com a projectista o com a projectista i director únic té cada vegada més importància, i representa actualment el 24% del total d'honoraris. Les dades del Servei de Promoció i Mercat de Treball del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona indiquen que la contractació en treball assalariat durant el segon semestre del 1995 va continuar amb una recuperació moderada. Les demandes rebudes al servei han augmentat en un 11% respecte al mateix període de l'any anterior. Durant aquest semestre, han trobat feina un 27% més de col·legiats i s'han incorporat a la recerca de treball 73 nous titulats (un 63% dels nous col·legiats de la promoció de 1995) dels quals 38 no tenen feina. La taxa d'atur ha baixat al 3,5% del col·lectiu. D'altra banda, també es manté la demanda de treball per part d'empreses constructores i immobiliàries i s'aprecia un lleuger creixement de les demandes d'estudi d'arquitectura. Destaca un augment de la incorporació de titulats de les últimes promocions com a taxadors en societats de taxació. •
N'hi ha qui ven aigua a preu d'or, com si fóssiu al desert. N'hi ha qui ven aigua simplement a preu d'aigua. No pagueu les vostres assegurances a preu d'or. Assessoreu-vos-en al servei d'assegurances del Col·legi i de ben segur que us ajudarem a comprar al preu just, ni més ni menys. Tel. 209 82 99, srta. Montserrat Roger. Amb el suport tècnic de:
ASSEGURANCES LORENTE C. de Rafael Casanova, 73, lr. 3a. 08750 MOLINS DE REI • Barcelona Telèfon 668 28 41* • Fax 668 62 07
I N F O R M A T
PUNTS
LA
DE VISTA
FIRMA
Els contractes amb les administracions públiques
B
a nova Llei 13/1995 de 18 de maig de 1995 sobre Contractes amb les administracions públiques representa per als aparelladors i arquitectes tècnics un nou marc per poder accedir als concursos d'adjudicació de contractes d'obres oficials, i caldrà, per tant, conèixer-ne les característiques per poder competir en les millors condicions possibles. Aquesta llei estableix diferències importants respecte a l'anterior, tant en l'aspecte de les condicions per poder ser contractat, com dels procediments de contractació, de l'obligació d'establir garanties per concursar o de l'adjudicació definitiva i, finalment, i no per això menys important, de l'obligació de satisfer indemnitzacions per desviacions econòmiques o per deficiències de la construcció.
projecte i exigible en un termini de 10 anys. És. per tant. evident que això pot repercutir en l'assegurança de responsabilitat civil. Aquestes condicions de contractació signifiquen que l'Administració tracta els tècnics amb criteris empresarials, és a dir. que per reunir els requisits per poder optar als contractes de les administracions públiques, els aparelladors o arquitectes lècnics haurem d'adoptar una manera de treballar més acurada, disposar de més mitjans materials o equipament i tenir una actitud més empresarial. Només així podrem competir en els concursos de contractes oficials i assumir les responsabilitats en cas d'adjudicació.
Abans de la posada en vigor d'aquesta llei, els aparelladors o arquitectes tècnics accedien als contractes amb les administracions públiques, normalment proposats per l'arquitecte autor del pro"La llei tracta els tècnics jecte, sense més limitació que els casos amb criteris d'empresari, d'incompatibilitat establerts en la mateixa llei. Ara, si volem optar als concurcosa que representa sos d'adjudicació, haurem d'estar al corun esforç econòmic" rent de la seva publicació als diaris o butlletins oficials i presentar la documentació requerida per tal de poder con- tació, és important remarcar que, a partir cursar, amb independència de l'autor de dos milions de pessetes, s'haurà de del projecte pe! que fa a les direcccions convocar un concurs d'adjudicació i que d'obra. els lècnics que hi vulguin concursar hauQuant als procediments de contracran de dipositar d'un 2% de garantia, la
És evident que la nova llei, pel seu plantejament, pot disminuir el risc de corrupció, i que té aspectes molt positius, com són el major nombre d'adjudicacions per concurs o la possibilitat d'adjudicar direccions d'obra independentment de l'autor del projecte, però no hem d'oblidar que també és més exigent pel que fa a les responsabilitats dels tècnics, els quals tracta amb criteris d'empresari contractista, fet que representa un esforç econòmic per poder afrontar les garanties per a concursar i. fins i tot, pot resultar difícil i molt costós trobar una empresa que es faci càrrec de l'assegurança requerida per la Llei. en determinades circumstàncies. •
qual s'haurà d'augmentar al 4% en cas d'obtenir l'adjudicació del contracte. Finalment, la Llei estableix l'obligació de satisfer indemnitzacions, tant per desviacions econòmiques per sobre del 20% del pressupost, com per danys i perjudicis a l'Administració o a tercers, per deficiència o insuficiència del projecte, per errors materials o per infraccions de tipus legal, tot això amb quanties que poden arribar fins al 50°° amb un límit de cinc vegades el preu del
ÀNGEL ESTRUGA Arquitecte tècnic
L'ENQUESTA
El llagost i el poema de Brossa Editorial Empúries acaba de publicar el recull de poemes Passat íestes, de Joan Brossa. En aquest recull, Brossa hi inclou un poema inspirat per la figura, també obra seva, que corona l'edifici del Col·legi.
El ilagost Enmig de l'expectació general, un gran llagost ha aparegut al cim del Col·legi d'Aparelladors. Ei carrer ha estat paralitzat unes hores. El cònsol de Mèxic ha assegurat que al seu país aquest insecte, que en diuen chapulin, és considerat pels indis autòctons com a símbol de la saviesa. Estudiat el fenomen, els entomólegs ha deduït que l'aparició de l'insecte significa un homenatge als arquitectes i aparelladors de Barcelona per la seva provada solvència. I, d'aquest dia ençà, el llagost no se'n mou. (15-VI-93) JOAN BROSSA Passatfestes. Editorial Empúries ^
_
^
_
^
^
^
^
^
^
^
^
_
i
L
'
I
N
Què pensa de la requalijicació del camp de l'Espanyol a Sarrià? DAVID MORROS Col. 8136. Barcelona
ÀLEX MORILLO Col. 8270. Barcelona
No crec que l'Espanyol, per ser un club de futbol, hagi de tenir cap privilegi. En cas que ho aconseguís, s'hauria de respectar molt el percentatge d'espai reservat a equipaments, en un zona on no n'abunden. •
Suposo que al final aconseguiran la requalificació i faran molts pisos a Sarrià. No hauria de ser així. l'Espanyol no deixa de ser una empresa com qualsevol altra i les normes haurien de ser per a tots iguals. •
CARLOS GUIJARRO Col. 4544. Barcelona
JOAQUIM EDO Col. 5537. Barcelona
El primer que s'ha de tenir en compte són les necessitats reals del barri. Al meu parer, ja hi ha massa habitatges a la zona. Potser el que més es necessiten són equipaments, com ara cinemes, poliesportius, etc. •
No hi estic d'acord. La llei ha de ser igual per a tothom. En cas que finalment l'Espanyol aconsegueixi la requalificació, s'haurà de vigilar molt bé que el projecte urbanístic respongui clarament a les necessitats de la zona. •
La consulta es va fer el dia 6 de febrer al Servei d'Informació del Col·legi, a Barcelona. Els professionals es van escollir aleatonament F O R M A T I U
^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ M
4
^
^
^
^
^
^
H
EL
NOTICIARI
MEDI
AMBIENT
L'actual degradació progressiva del medi ambient obliga a prendre mesures urgents en la seva protecció. D'altra banda, la societat, sensibilitzada en aquests temes, demana més informació sobre els materials i béns de consum que utilitzem i prefereix les alternatives que siguin més respectuoses amb l'entorn
Les ecoetiquetes' dels materials de construcció A Catalunya, l'organisme competent és la direcció general de Qualitat Ambiental del departament de Medi Ambient 'etiqueta ecològica és I un logotip que indica que el producte que en disposa ha estat subjecte a un segui! de controls en paràmetres me! diambientals ï ha assolit els mínims exigits. És. per tant. més respectuós amb l'entorn que altres productes que fan la mateixa funció- L'ecoetiqueta és un dels mecanismes voluntaris creats per potenciar i facilitar la producció i ús d'opcions mediambientalment raonables- Un programa d'etiquetatge es basa a establir unes categories per a productes que tenen funcions similars, fer una avaluació de la incidència ambiental al llarg de la seva vida, determinar per a cada categoria uns criteris ecològics, elaborar el procediment d'avaluació i concessió de l'ecoetiqueta i fer un seguiment del producte un cop s'ha concedit. La validesa màxima és de tres anys. Els països de la UE van iniciar els primers intents d'un programa comú d'etiquetatge ecològic el 1990, que es va concretar el 1992 amb l'adopció del Reglament 880/92. A Espanya s'ha aprovat el Reglament de l'etiqueta ecològica mitjançant el Reial Decret 598/1994. En
aquest s'estableix que correspon a les comunitats autònomes la designació dels organismes competents per a atorgar l'etiqueta ecològica. A Catalunya l'organisme competent és la direcció general de Qualitat Ambiental del departament de Medi Ambient. Com a òrgan assessor es va crear el Consell de Qualitat Ambiental, en què estan representats tots els sectors implicats en matèria d'etiquetatge ecològic. Avui ja es disposa del distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental que, a més de promoure la fabricació, l'ús i el consum de productes que satisfacin els requeriments d'un elevat nivell de protecció del medi ambient, vol promoure la recuperació de subproductes, matèries i substàncies contingudes en els residus i afavorir-ne la re utilització. Dins el marc europeu, alguns països disposen també d'ecoetiquetes- El país més desenvolupat en aquest sentit és Alemanya que ja té instaurat un sistema d'etiquetatge ecològic des del 1977. Cal destacar les categories següents de productes que dedica al sector de la construcció: revestiments de sòl sense asbest; pintures i vernissos de baixa emissivitat: revestiments anticorrosius de baix contingut en plom i crom; revestiments
PRINCIPALS ECOETIQUETES EXISTENTS EN L'ACTUALITAT
Logotip
Àmbit
Etiqueta ecològica europea
Unió Europea
Marca Medio Ambiente
Espanya
Garantia de Qualitat Ambiental
Catalunya
NF-Environnement
França
Àngel Blau
Alemanya
Cigne Blanc
Environmentai Choice
de parets de paper i compostos de fusta, amb paper reciclat; materials de construcció amb paper reciclat: materials de fusta amb productes de baix contingut en (ormaldehids: materials de construcció amb vidre reciclat: finestres amb vidres de gran aïllament tèrmic; maquinària de construcció de baixa emissió de soroll; materials de construcció amb guix reciclat; extintors poc contaminants; sistemes solars; làmines de fibres de fusta de baixa emissivitat: i balast electrònic per a làmpades fluorescents. En aquests moments, l'etiqueta ecològica no assegura Finocuïtat mediambiental d'un producte, sinó que accepta que tot producte té un cert efecte sobre
el medi ambient en una o diverses etapes de la seva vida i que, per tant, quan es tria entre un o un altre producte s'escolleix el menys contaminant. Les ecoetiquetes neixen amb una voluntat d'afavorir l'aparició de materials més respectuosos amb el medi ambient la qual el sector de la construcció no pot deixar de banda. Les ecoetiquetes concedides a Alemanya són un bon exemple del camí a seguir. Així mateix, per impulsaries cal la col·laboració dels fabricants i la ferma voluntat dels prescriptors de fer una construcció cada cop més respectuosa amb el medi ambient. • SERVEI REHABILITACIÓ
Notes per orientar-se en la selva de logos "ecològics" de productes i dels seus embalatges No s'ha de confondre les etiquetes ecològiques reglamentades pels organismes mediambientals (quadre 1) amb les etiquetes informatives. Aquestes són etiquetes que el mateix fabricant imprimeix en els embalatges per informar sobre aspectes parcials del producte, però que no han passat pel control dels sistemes d'ecoetiquetatge. Els missatges d'aquestes etiquetes informatives tenen tres possibles significats: 1. El producte està íet amb mate-
«3 ACIER RECTCLABLE rial reciclat: existeix una multitud de logotips que indiquen que s'ha utilitzat material reciclat, però no s'especifica ní la proporció ni la seva qualitat. L'exemple més clar és el paper d'oficina. 2. El producte es podrà reciclar al final de la seva vida: són logotips que indiquen que el material es pot reciclar, però depèn exclusivament de la nostra acti-
tud, és a dir, si el llencem o bé el portem a un contenidor especial per fer-ne el que s'anomena una tria selectiva. Particularment interessant és la normalització DIN que s'ha realitzat dels embalatges de plàstic on el fabricant had'indicar, juntament amb el logo el tipus de plàstic que utilitza de manera que sigui possible reciclar-lo correctament. En aquest cas
I N F O R M A T I U
el símbol es refereix a l'embalatge i no a les característiques del producte que conté. 3. El producte és respectuós amb el medi ambient: altres logos fan referència a les qualitats ecològiques d'un producte. Normalment indiquen aspectes parcials dels impactes d'un producte (lliure de clor, no malmet la capa d'ozó) o bé utilitzen termes ambigus (paper ecològic). En tot cas, no està regulat el logotip ni valorat el seu impacte real a l'entorn.
EL
NOTICIARI
EXPOSICIONS
PROFESSIONALS
Cuba: patrimonio de la humanidad La Sala d'Exposicions acollirà una mostra del patrimoni arquitectònic de filla caribenya | I Col·legi d'Aparelladors inaugurarà, el proper dia I 5 de març, l'exposició ! Cuba. pairimonio de la humanidad. que s'emmarca dins del conjunt
B
| d'activitats previstes per 3 la segona fase del projecte de cooperació amb Cuba en aspectes de recuperació del patrimoni arquitectònic construït, posat en marxa l'any passat per la Universitat Politècnica de Catalunya i el Col·legi, i que compta amb el patrocini de la UNESCO. La mostra se centrarà en la divulgació dels importants valors patrimonials de l'Havana, Trinidad i el Valle de los Ingenios, que són els tres indrets de l'illa declarats patrimoni de la humanitat per la UNESCO. De l'Havana es farà referència a la seva monumentalitat i el bígarrament d'estils. Trinidad es mostrarà com a model de ciutat colonial i el Valle de los Ingenios com a motor econòmic a partir de la indústria sucrera i l'esclavista. Com-
Espanya vol la inclusió dels arquitectes tècnics en el grau A de funcionaris europeus
plementàriament, es farà una mirada sobre la realitat que pateix Cuba en aquests moments i les repercussions que aquesta té en la preservació del seu patrimoni i en dia a dia de les persones que viuen en aquests centres històrics. Paral·lelament, el Col·legi organitzarà un cicle de conferències per donar difusió d'aquest patrimoni, que compta-
ran anió ic participació de professionals cubans i catalans en l'àmbit de la salvaguarda del patrimoni. Posteriorment, és previst que la mostra es presenti a diferents punts de ía Universitat Politècnica de Catalunya i altres institucions públiques i privades interessades en el tema, acabant el seu recorregut a diversos indrets de Cuba. •
l Secretari d'Estat per a !a UE, Emilio Fernàndez Castarïo, ha sol·licita! a l'ambaixador permanent a Brussel·les. Javier Elorza. l'inici de les gestions necessàries davant la Comissió de la CE per què els arquitectes tècnics, enginyers tècnics, i tots els diplomats de nivell superior i carrera completa, puguin accedirals concursos per a la provisió de places per al grau A de la Funció Pública Europea. La sol·licitud, cursada prèvia consulta al Ministeri d'Educació i Ciència i al d'Administracions Públiques, vol la substitució de la rúbrica llicenciatura" per la de llicenciats, enginyers tècnics, arquitectes iècnics i diplomats de nivell superior i carrera completa". La sol·licitud també posa de relleu "el greuge comparatiu que suposa la possibilitat de concursar al grau A a persones d'alires esiats amb estudis i requeriments inferiors als que fa referència la nostra demanda". •
Francesc Jordana, nou director de l'Escola d'Aparelladors Francesc Jordana va ser nomenat el passat 1 de febrer nou director de l'EUPB i succeeix en el càrrec a Roberto Guerra, mort el 24 de novembre en accident de trànsit. Jordana dirigirà l'Escola en uns moments d'especial transcendència per a la institució, amb la reforma dels plans d'estudis i la redacció d'un nou reglament. El nou equip directiu està format per Francesc Jordana, director; Jorge Fernàndez Gimeno, subdirector de coordinació acadèmica: Ignacio del Corral Manuel de Villena, subdirector cap d'estudis de l'enginyeria tècnica de topografia: Joan Antoni Torren! i Torrent, subdirector cap d'estudis d'arquitectura tècnica: Benet Meca i Acosta, subdirector d'extensió universitària: Vicenç Gibert i Armengol, subdirector d'infra estructura i recursos; i Marta Batlle Beltran, secretària acadèmica. •
LALUMINOSI TE UNA SOLUCIÓ ECONÒMICA I SENZILLA HOM0LOGADA PEL DIT 289
El testimoni del passat del Raval inspira una exposició El Col·legi va inaugurar, el passat dia 30 de gener, l'exposició Hospital. 106, 4t ía. realitzada per Isabel Banal, Ester Baulida. Jordi Canudas i Ignasi Esteve. L'objectiu de la mostra, que romandrà oberta fins al dia 23 de febrer, és, segons els seus autors, "reflexionar sobre les transformacions urbanístiques del barri del Raval a partir de l'exemple de la desaparició d'una casa, d'un pis que romania ple d'objectes, d'empremtes, d'indicis de la vida anterior". •
UNIÓ MECANO-OUÍMICA RESISTENT AL FOC —
CONSTRUTEC96 mostrarà les novetats del sector a Madrid Madrid serà la seu, del 13 al 16 de març, del Salón de la Construcción CONSTRUTEC'96. Aquest certamen és de periodicitat biennal i en l'edició d'aquest anys duplica i'espai d'exposicions. Els organitzadors pretenen que CONSTRUTEC esdevingui un marc privilegiat per què les institucions i empreses del sector de la construcció aportin les seves experiències pel que fa a les noves tecnologies i les darreres tendències de milllora del procés constructiu. •
^
^
^
^
^
^
«
L ' I N F O R M A T I U
• AUGMENTA DE 5 A 7 VEGADES LA RESISTÈNCIA DELS SOSTRES • DE 12.000 A 15.000 PTESVM2 {MATERIALS + MUNTATGE) • PÈRDUA D'ALÇÀRIA LLIURE 12 cm
EL
NOTICIARI
S E R V E I S
La delegació de Terrassa obre l'Aula d'Informàtica El nou servei col·legial vo! esdevenir un eina útil per a professionals de ía construcció i arquitectura
Q
a delegació del Col·legi al Vallès Occidental acaba d'inaugurar una Aula d'Informàtica equipada convenientment i capacitada per oferir un programa de formació i reciclatge professional de nivell avançat. El nou servei col·legial està situat a la primera planta de la delegació (San! Francesc, 18. Terrassa) i equipat amb 10 ordinadors per a aplicacions mulíimèdia, ofimàtica. cartografia, realitat virtual o CAD. L'Aula d'informàtica està equipada i pensada per atendre les necessitats dels professionals que treballen en la construcció i l'arquitectura i permet desenvolupar una tasca qualificativa en el camp de l'ofimàtica. multimèdia i informàtica gràfica. La coordinació de l'Aula i del seu programa formatiu va a càrrec d'un equip de professors que treballen en el sector i que compten amb 10 anys d'experiència en la preparació d'aquest tipus d'activitats a Barcelona. Els avantatges d'un horari pensat especialment per al professional i l'homogeneïtat del públic assistent en grups reduïts completa i millora una àmplia oferta formativa que s'inicia aquest any 1996.
Inaugurada l'Oficina Aparelladors de Caixa d'Enginyers El president del Col·legi d'Aparelladors, Bernat Ochoa, i la presidenta de Caixa d'Enginyers. Isabel de P. Trabal Tallada, van inaugurar el passat dia 29 de gener l'oficina bancària instal·lada a la segona planta del Col·legi. Ochoa i Trabal van coincidir a destacar el caràcter Vnés de servei als associats que mercantilista" de l'entitat. •
Més facilitats a l'hora de visar Per als pròxims mesos de març i abril s'ha previst dur a terme, a l'Aula d'Informàtica, els cursos següents: Introducció a la informàtica, Autocad, Microsoft Project i Windows 95. El nombre màxim d'alumnes per curs serà de deu. El Col·legi té la funció de promocionar el reciclatge professional dels seus associats i contribuir a la necessària modernització del sector dins el seu àmbit territorial. Inaugurada el 1991, la delegació del Vallès Occidental se situa entre les 10 més importants de l'Estat, com correspon a una comarca d'elevada població i amb una gran transcendència econòmica. •
El Col-íegi ha posat més fàcil la tramitació del visat. Ha instal·lat una línia telefònica directa que permetrà atendre qualsevol consulta, aclariment o gestió (telèfon 200 88 77). Ha ampliat l'horari d'atenció al públic. A més del matí, a la seu de Barcelona es podrà visar de 17 a 20 h, de dilluns a dijous. També hi ha novetats pel que fa al pagament (possibilitat de domiciliació). Finalment, només caldrà una simple trucada telefònica perquè el Col·legi passi a recollir els exemplars de l'estudi de seguretat i els tomi visats en 48 hores, sense cap càrrec, o els visarà a l'instant, si es porten personalment. •
BIOSCA, QUALITAT I SERVEI EN FINESTRES PVC (Qualitat màxima amb perfils Kòmmei'ling. r abricació amb garantia de perfecció. Servei í serietat en projectes professionals i particulars. BIOSCA, símbol de qualitat i servei.
< 8 B > K% T ví | ^ V% J Jr% A ^ ^
Uinars. 1(Pol. (P
Industrial Montgurtl
- " - * *-. - ' •—' - 03480 L'AM.ÍETLLA DEL VALLÈS OIVISIO FINESTRES PVC (Barcelona, Tel. (93) 849 20 66 Fax (93) 8i9 16 66
Exposició permanent BIOSCA & BOTEY Rambla de Catalunya, 129 03008 BARCELONA Te!. (931415 3* tt Fax (93) «151217
KOMMERLING Finestres PVC
EL
ASSESSORIA
NOTICIARI
FISCAL La Cooperativa Jordi Capell obre el públic també a la tarda
Novetats fiscals pera 1996
0
ener s'ha preseníat ple de novetats legislatives que incideixen de manera imporíaní en la nostra activitat. El nou Impost sobre Societats ha entrat en vigor amb importants novetats. Així, l'article 75 1b estableix que tributaran en règim de transparència fiscal las sociedades en que mas del 75% de sus ingresos del ejercicio procedan de actividades profesionales, personas ftsicas, que, directa o índirectamente, estén vinculados al desarrollo de dichas actividades, tengan derecho a participar, por sí solos o con sus familiares hasta el cuarto grado incluslve en, ai menos, el 50% de los beneficiós de aquéllas".
ció, que les quantitats hagin de dipositar-se en els anomenats "comptes habitatges", sinó que es poden dipositar en qualsevol tipus de compte. • Es deflacta un 3,5% la tarifa de l'impost. D'altra banda, les deduccions s'apugen el mateix percentatge, augmentant les deduccions per fills, per lloguer d'habitatge, etc.
Pel que fa a l'IAE, al marge de l'increment del 3,5% en les quotes, la novetat més important és que tots els tràmits d'alta i baixa s'hauran de practicar en els ajuntaments i no a Hisenda, com es feia fins ara. Convé aclarir que les retencions als professionals continuaran sent del 15% i les empreses continuaran presentant les declaracions de retencions i IVA triTambé s'han produït canvis en al- mestralment. Finalment, ia declaració de les operacions superiors a tres impostos. En l'IRPF: t S'estableix el valor cadastral com 500.000 pessetes haurà de presena valor de referència únic en els tar-se el mes de març en comptes d'abril. En principi, aquesta obligació béns immobles. és per a les operacions de 1996. • • S'amplia, de quaíre a cinc a/iys, el terminí de durada dels comptes habitatges. Convé recordar que la JOSÉ ANTONIO BERNÀLDEZ llei no exigeix, per aplicar la deducAdvocat i Assessor fiscal
La Cooperativa d'Arquitectes Jordi Capell (3a planta del Col·legi) ha ampliat a les tardes l'horari d'atenció al públic que serà. de dilluns a dijous: de 9 a 14.30 hores i de 17 a 20 hores, i divendres de 9 a 14 hores. El professional hi trobarà una àmplia llibreria especialitzada, aparells, informàtica i iot tipus de serveis per a facilitar l'exercici professional. / Assemblea de mutualistes de Premaat La Junta de Govern ha convocat per al 27 de febrer, a les 7 del vespre, una assemblea col·legial de mutualistes de Premaat per preparar l'assemblea general de mutualistes que se celebrarà a Madrid el 9 de març i en la qual s'han d'escollir els nous càrrecs directius de la Junta de Govern de la institució. Els mutualistes que no hi puguin assistir personalment poden delegar el vot en un altre mutualista. • Nou servei d'assistència informàtica per als col·legiats
NECROLÒGIQUES
El Col·legi ha signat un acord amb el Grup d'Assistència i Disseny Electrònic (GADE) que permet a aquesta empresa oferir un servei d'assistència i manteniment de l'equipament informàtic amb unes condicions avantatjoses per als col·legiats. GADE ofereix les modalitat de contracte de manteniment l o t risc" o bé '"oberf d'acord amb les necessitats de l'usuari. GADE té una llarga experiència en aquest tipus d'actuació. •
Ens dol comunicar a tots els col·legiats la defunció dels nostres companys: Jordi Cantó i Marco. Col·legiat 313. Esdevinguda el 29 de gener, a 75 anys. Lluís Sobre i Cesari Col·legiat 515. Esdevinguda el 28 de gener, a 72 anys
M O N O G R A F I E S
•G A D F.
Un mercat en expansió
• Casas de madera Asociación de Investigación Tècnica de las Industriós de la Madera y el Corcho AiTÍM Madrid, 1995 La construcció de cases de fusta no ha fingut ai nostre pais la difusió aconseguida en d'altres països des de ja ta força anys. Darrerament, però. el mercat d'aquest tipus de construccions experimenta una notable expansió. Es tracta d'una tipologia constructiva quasi totalment importada, sense tradició a casa nostra. Així doncs, resulta evident l'oportunitat de publicar un llibre com el que ens ocupa, que recull l'experiència d'altres països en la construcció en fusta. Els tres capítols de què consta el llibre, els dedica a analitzar les tres tipologies estructurals més habituals: cases de troncs, d'entramat pesant i d'entramat lleuger. Deixa per als annexos l'estudi detallat dels materials i elements constructius: entramats, tancaments, revestiments, càlcul, unions, aïllaments i condicionament. L'annex dedicat a la bibliografia inclou un llistat de publicacions que tracten del tema, amb resums dels continguts. L'epíleg ens mostra un seguit d'exemples concrets de cases de fusta construïdes a l'Estat espanyol. •
•
•
GRUPO DEASiSTENCIA Y DISENO ELECTRONICO, S.L OipulacJÓn. 343 - Tel. (93) 265 80 65 • Fax (93) 265 18 90 - 08009 BARCELONA
Servei Assistència Informàtica PC's, Impressores, Moderns, Plotter, etc Opció A, Manteniment "Tot Risc" Reparació o substitució de les peces defectuoses que, segons el criteri de GADE, sigui convenient de canviar. Iots els serveis es prestaran entre les 9 i les 17,30 h, de dilluns a divendres. GADE es compromet o reparar l'avaria en un termini no superior a 8 hores laborables des de la recepció per fax de l'avís d'aquesta del dient. En el cas que un equip no pugui ser reparat en aquest termini, el dient té contractat un servei de cessió transitòria mentre es resol el problema.
Opció B, Manteniment "Obert" El client triarà si la prestació del servei es reolitza als laboratoris de GADE o al seu domicili. lombé triarà entre avaria o preu fa o avaria sota pressupost. Hi ha l'opció de contractar el servei de substitució transitòria i el temps de resposta màxim de 8 hores laborables
Salvador Gili Àrea de Tècnica. Centre de Documentació Josep Renart
N F O R M A T I U
93/265 80 65
EL
N O T I C I A R I
O F E R T E S
D E L
D E
C O L · L E G I
T R E B A L L
OFERTES DE TREBALL REBUDES DURANT EL MES DE GENER DE 1996 Servsi
Places
Tipus d'empresa
Especialitat
Àmbil
Exper.
Jornada
Edat
Contracte
Durada
Sou
Cuiric.' Carat*
1 cap d'obra
Constructora
Edificació
BCN prov.
5 anys
Oficial
30-33
Liberal
Indefinit / obra
3,5-5 M
1 coordinador obra
Constructora
Habitatge unifamiliar
BCN prov.
1-3 anys
Oficial
25-30
Liberal
A negociar
Curric.
1 ajudant cap d'obra
Constructora-promotora
Edifici plurilamilars
Vallès Occ.
0-3 anys
Oficial
Lib-lab
2 anys
2,8-3.5 M
Carac.
1 coordinador d'obra
Constructora general
Oficines i naus
Catalunya
5-10 anys
Oficial
Laboral
14 mesos
4M
Curric.
1 cap d'obra
Construcció
EdiL'obra pública
Estatal
5-10 anys
Ofictal
30-40
Laboral
Fix d'obra
5.5 M
Curric.
1 ajudant cap d'obra
Immobiliària
Edificis d'habitatges
BCN ciutat
3-4 anys
Oficial
25-40
Liberal
Indeterminat
3M
Carac.
2 auditors d'edificis
Gabinet Arquitectura
Consultora projectes
Estatal
3-4 anys
Oficial
25-30
Laboral
6 mesos
2,5 M
Curric.
1 lècnic instal·lacions
Enginyeria consulloria
Transport vertical
Estatal
1-3 anys
Oficial
30màx.
Laboral
Indefinit
2,8-3,8 M
Carac.
48 ass. informàtica
Assessoria arquitectes
Informàtica
Inlemaciona
Curric.
1 cap obra reparació
Obra nova. reparacions...
Obra nova i sinistres
Estatal
Curric.
1 cap de planta
Fabricació formigó
Fabricació formigó
Inlemaciona
Comp.'
1 lècnic comercial
Fabricant de matenals
Carac.
1 lècnic municipal
Administració pública local
Curric.
2 tècnics municipals
Administració local
Carac.
2 taxadors
Pentatges, taxscions...
1-3 anys
Estatal
0-5 anys
Local Serveis tècnics
Liberal
Flexible Oficial
28-40
Laboral
Oficial
25-30
Laboral
Indefinit
Oficial
30 màx.
Laboral
1 any renov.
34,5 M
6 mesos
3.2 M
Liberal
Matins
Local
1any
BCN prov.
3-4,2 M
Oficial
25-35
Laboral
Oficial
23-26
Laboral
1,5-2.5 M
CUTC.: Selecoo Oe cumcu'ums. Cara: Se^ecco p=r cara^etisíc-ís Co~3- S- ecco compíà
I N F O R M A C I Ó
D ' O F E R T E S
T R E B A L L
El Servei de Promoció i Mercat de Treball, a través d'aquesta secció de L'INFORMATIU, vol donar una visió general actualitzada de la situació de les ofertes de treball per aparelladors i arquitectes tècnics que es gestionen des del Servei. Mensualment, es publicarà un quadre que inclou algunes dades representatives de totes les ofertes rebudes durant el mes anterior. El quadre permet veure la relació entre funció, experiència, edat, tipus d'empresa i sou. En el quadre s'indica si el servei sol·licitat per l'empresa ha estat de selecció o la publicació d'un anunci. Els col·legiats interessats en entrar en els processos de selecció que es gestionen des del Servei s'han d'inscriure a la recerca activa de treball en els Servei de Promoció i Mercat de Treball.
Empresa nacional
Estudi d'arquitectura del
de fabricació de materials
Barcelonès
TÈCNIC COMERCIAL per promoaó de morters monocàDa per a façanes, àrea Catalunya. No impresCindïbie experiència però si vocació com=;cal Edal. uns 30 anys. Idioma català. Cal camel de conduir i cotxe propi. Jomacfa oficial. Contracte laboral per obra i renovable. Sou: 3/4.5Mbrut negociable •r incentius i desplaçaments i representació (negociable vehicle). Possibilitis promoc». Contacer. de seguida, amb e! Servei de Promoció i Mercat de Treball.
TÈCNIC DE PROJECTES per fer pressupostos, obra civil, instal·lacions, resolució detalls constructius i direcció d'obres. Experiència: 3-10 anys. Domini Wp 5.1. Autocad i programes (famidamenls. Edat: 25-iO anys. Català i anglès. Imprescindible carnet i cotxe. Jornada segons obres. Sou a negociar. amb signatura d'obres. Incorporació immediata. Cal adreçar currículum a: Activitats Arquitectòniques. Portaferrissa. K O6OO2 Barcelona. Fa>: 317 41 61
Rel. 5.408
Ajuntament de Maó 1 PLAÇA D'ARQUITECTE TÈCNIC
Rel. «2Í
O
APARELLADOR
Es convoca una piaça rfarquitecte lècnic o aparellador per a rAjim lament de Ma ó (1H es Balears). Les bases d'aquesta convocalòna es poden passar a recollir al Servei de Promoció i Mercat de Treball El termini de presentació d'instàncies resta pendent de pt&fcació en el BOE
INFORMACIÓ OFERTES DE TREBALL Servei de Promoció i Mercat de Treball Pilar Cecília, 3a. planta De dilluns a divendres, de 9 a 14.30 h. Dimarts i dijous també de 16 a 19 h Telèfon 414 33 11 Fax414 33 68
Fel. 9B.001
A N U N C I S Estudiant d'arquitectura tècnica pendent del treball final de carrera. Experiència en delineació per Topògraf per a treballs d'amidaments. ai- CAD. Valoracions immobiliàries xecaments, implementacïó de Carnet de conduir i cotxe. Àlex projectes, replanteigs d'obres i Telèfon: 473 39 00 CLibicacions. Sistemes totalment informatitzats. Grans i petites es- Perspectives cales. Qualitat i rapidesa. J. Costa. Es fan perspectives manuals i Telèfon: 265 40 Qd per ordinador, en blanc i negre o color i RENDER. Octavi Estudiant d'arquitectura tècnica Telèfon: 213 92 36 pendent del treball final de carrera. Aporta: Curs d'Autocad (200 Delineant de la construcció hores), coneixements d'informà- bon professional s'ofereix per a tica a nivell d'usuari: MS-DOS. realitzar plànols per ordinador. Windows. Word-perfeci. També Autocad V13. fl. Ricart i Cuxart disposa de cotxe propi. Sílvia Ma- Tel: 436 74 82 I 415 46 75 rimon. Telèfon: 379 34 72 Constructor Plànols i projectes S ofereix col·laboració amb despatxos d'arquitectura, interiorisme i enginyena en: amidaments. aixecaments i estats actuals. Preus econòmics. A Sànchez Telèfon: 265 69 41
S'ofereix per a treballs de paleta, manteniment i reformes en general. Capacitat: 2-4 persones. 22 anys d'experiència. J. A Marín Tel: 660 10 45 • 908 99 06 80 Topògraf Enginyer tècnic topògraf s'ofereix
per a aixecaments topogràfics, replanteigs d'obres, anivellaments i mesuraments. Telèfon: 454 40 82
Si vol compartir el seu despatx, oferir serveis, canviarse l'ordinador, vendre o comprar material d'oficina, etcètera
Torre-casaa Ciutat Diagonal Arquitecte tècnic ven is seva casa-torre, a Ciutat Diagonal. Telèfon 371 02 52 Despatx ben situat Arquitecte tècnic ven despatx: entresol, al c1 Balmes (pi. Molina). 65 rtr . calefacció, lluminós i tranquil, bona escala, conserge. Preu: 14.800.000 pessetes. Telèfon: 200 33 48 Venda o permuta Terreny de 3.600 m : . al Maresme. Urbanització Can Torrent (Santa Susanna) Apte per a edificar-hi 5 habitatges unifamiliars. piscina i pista de tennis. Ideal per a comunitat de propietaris Telèfon: 322 34 71
anuncieu-vos a PETITS ANUNCIS Preu dels anuncis: Col·legials: 1.000 PTA/u Estudiants: 1.000 PTA/u Altres: 2.000 PTA/u
PETITS ANUNCIS
"3 Informació Rosa Ensenyat
N F O R M A T
AGENDA
ACTIVITATS
•.kM*M.m.|.l
H manteniment d'edificis (2a edició del curs)
Coordinadors de seguretat (Curs de formació. Perfil tècnic europeu)
PROGRAMA Dijous 7 de març de 15 ^ a 18 15 hores • Definicions i conceptes bàsics en el manteniment • Mantenibilitat i concepció dels edificis com a paràmetres de partida • Situació actual del manteniment en l'àmbit europeu
PROGRAMA • Aproximació a la problemàtica de prevenció de risc • Gestió de la Qualitat • Els riscos en matèria de seguretat i salut en la construcció. Prevenció • Dret a la construcció i en matèria de seguretat i salut en el treball • Formació per a la negociació • Ergonomia i condicions de treball • Gestió pluridisciplinària de projectes i aplicació de la prevenció del risc en matèria de seguretat i de salut en la fase d'execució d'obres sobre projectes reals.
Divendres 8 de març de 9.30 2 18.15 hores • Organització dels treballs d'inspecció. Eines i precaucions • El marc legal, administratiu, financer i fiscal • El llibre i la cèdula de l'edifici. • Test Manteniment. El tècnic de capçalera de l'edifici
• Funcionament del mètode Test Manteniment i operativa d'utilització • Documents i resultats que el Test Manteniment permet obtenir Un dijous i un divendres de març i abril, de 16 a 19 h es faran pràctiques d'utilització del Test Manteniment. Organitzat en col·laboració amb la Drecció General d'Arquitectura i Habitatge. Centre de Cooperació per a la Rehabilitació d'Habitatges (CTR)
Organitzat conjuntament amb Pierre Lorent (SEFMEP) i amb el suport del Consell Català de Seguretat i Salut laboral del Departament de Treball de la Generalitat
Lloc: Sala d'Actes Preu: 25.000 PTA
Dates: Del 29 de febrer al 21 de juny, dijous i divendres, dos dies setmanals cada 15 dies.
Inscripcions: Servei d'Informació
Horari: De 9.30 a 14 h i de 15.30 a 20 hores Lloc: Sala d'Actes. Preu: 150.000 PTA Hi haurà traducció simultània del francès al castellà Informació i inscripcions: Servei d'Informació
Curset d'iniciació i autogestió fecal OBJECTIU: Proporcionar als professionals liberals una visió global del sistema tributari espanyol. El mèlode es basa en un sistema pràctic i desenvolupa diferents supòsits d'autogestionar la fiscalitat del professional que inicia una activitat com a liberal o la d'aquell que té un escàs volum de negoci.
Construcció i desenvolupament sostenible (Jomades internacionals)
Professor: José Antonio Bernaldez. advocat i fiscalista PROGRAMA
Dia: 26 de març
PROGRAMA Dijous, 16 de maig • Què és el desenvolupament sostenible? • L'edificació i mbient Divendres, 17 de maig • Edificis d'alia qualitat a.mbiental Dissabte, 16 de maig • Debat obert Dues taules rodones permetran donar una visió àmplia de les perspectives de futur i possibilitats reals d'aconseguir una construcció sostenible.
• Maneres de realitzar l'activitat professional • Impostos que graven l'activiial professional de les persones físiques •Impost d'atívilals econòmiques -Impostos sobre la renda de les persones físiques -Impost sobre el valor afegit • Calendari fiscal i manera d'emplenar els impresos • Interès de demora i règim de sancions
Hora: de 17 a 21 h
Sessió pòster Una exposició annexa a l'espai on es reahtazaran les Jornades recollirà les experiències més interessants relaciones amb la construcció i el medi ambient. Lloc: Centre de Culíura Contemporània de Barcelona Monlalegre. 5 Barcelona Preu: 30.000 PTA. Inscripcions: Servei d Informació del Col·legi
Cases habitades
Lloc: Sala de Conferencies Preu: col·legiats: No col·legiats:
5.000 PTA 9.000 PTA
Les anul·lacions comportaian la pèrdua del 50% de l'import de la matrfcula. Les places son limitades i s'assignaran pel mateix l'ordre d'inscripció.
Arquitectures límit
Cuba, patrimoni de la humanitat
Memòria d'una casa: Hospital, 106, 4t. 1a. Un projecte de quatre artistes visuals: Isabel Banal, Ester Baulida, Jordi Canudas i Ignasi Esteve.
Aquesla exposició mostra, a més oe. patrimoni de l'Havana, els treballs fets pel Taller de Rehabilitació a Trimdad i el Valle de los Ingenios
Uoc: Col·legi d'Aparelladors Bon Pastor 5, Barcelona Dies i hora de visita: De dilluns a divendres, de 10 a 14 i de 16 a 20 hores. Fins al 23 de febrer
Lloc: Col·legi d'Aparelladors Bon Pastor 5. Barcelona Dies i hora de visita: De dilluns a divendres, de 10 a U i ce 16 a 20 hores. Inauguració el 5 de març
N
F O R M
A
T
Most convencionals, comissariada per Josep M. Montaner. Organitza: la Delegació del Vallès Oriental Lloc: Museu de Granollers Anselm Claver. JO Dies i hora de visita: De dimarts a divendres, de 5.30 a 8.30 fi Dissabtes, de 18 a 21 h Diumenge, d111.30 a 13.30 i de 18 a 21 hores. Fins al 3 de març
10
AGENDA
promoció i mercat de treball
BARCELONA
Sessions sobre Instal·lacions en l'edificació (execució í control) PROGRAMA Dimarts 20 i dijous 22 de febrer: • Desguàs i evacuació Dimarts 27 i dijous 29 de febrer: • Gas Dimarts 5 i dijous 7 de març: • Electricilat Hi col·labora la secció de Tecnologia de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (UPC).
Lloc: Sala de Conferències Hora: De 19 a 21 h.
Microsoft project
Preu: Col·legiats i estudiants: Cicle: 14.500 PTA. Sessió: 4.000 No col·legiats: Cicle: 25.200 PTA. Sessió: 7.000 PTA.
Del 20 de Íebreral7de març Del 12 al 28 de març Dimarts i dijous de 19 a 21 h Preu col·legiats: 18.000 PTA No col·legiats: 22.500 PTA
Informació i inscripcions: Servei d'Informació
Curs bàsic d'iniciació a les Valoracions Immobiliàries (6a edició) PROGRAMA Dilluns, 4 de març • Concepte, finalitat i procés vaiorador: El mètode de comparació segons el mercat Dimecres, 6 de març i Valoracions del sòl: Repercussions i valor residual Dilluns 11 i dimecres 13 de març i El mètode de reposició: Capitalització de rendiments. Valoració dels drets reals
Dilluns,13 i dimecres 20 de març i La valoració hipotecària Dilluns, 25 i dimecres, 27 de març i La valoració de promocions immobiliàries En col-laboració amb la UPC. Dies, hora i lloc: Dilluns i dimecres del 4 al 27 de març. de 18.30 a 21 h. Sala de Conferències Preu: Col·legiats i estudiants, 20.000 PTA. No col·legiats: 38.500 Consulteu facilitats de pagament al Servei Informació.
I Direcció de reunions (Curs d'habilitats directives} PROGRAMA • Reunions: Una ocasió per treballar en i amb l'equip • Quan és necessan fer una reunió? • Què implica fer una reunió? , i El rol de coordinador de la reunió. t ció per utilitzar a les reunions.
Introducció a la informàtica Del 20 de febrer al 28 de març Dimarts i dijous de 19 a 21 h Preu col·legials: 34.000 PTA No col·legials: 46.000 PTA (Pàrquing inclòs)
Amb la col·laboració de DIRECTA (Consultoria per al Desenvolupament de les Organitzacions. Grup ASSEDEM) Dies, hora i lloc: 12 i 14 de març. Dimarts i dijous, de 18 a 21 h. Sala de Conferències. Preu: Col·legiats i estudiants: 10.000 PTA. No col·legials: 15.000 Inscripcions: Serevi d'Informació, Fins al 5 de març.
Curset d'Excel Del 20 al 29 de febrer Dimarts i dijous de 17 a 19 h Preu col·legials: 10.000 PTA No col·legials: 14.000 PTA
Personalització de menús amb Autocad Cal lenir uns coneixements previs d'Aulocad Del 5 al 19 de març Dimarts i dijous de 17 a 19 h Preu col·legiats: 16.000 PTA No col·legiats: 21.000 PTA (Pàrquing inclòs)
Realitat virtual (3 DSTUDIO) Del'11 de març al 29 d'abril Dilluns i dimecres de 19 a 21 h Preu col·legiats; 50.000 PTA No col·legiats: 63.000 PTA (Pàrquing inclòs)
Curset de Word Administrador d'arxius Del 20 al 22 de febrer Dimarts i dijous de 17 a 19 h Preu col·legials: 5.000 PTA No col·legials: 7.000 PTA
Windows 95 Del 26 de febrer al 6 de març Dilluns i dimecres de 19 a 21 h Preu col·legiats: 10.000 PTA No col·legiats: 14.000 PTA
Auíocad Del 18 de març al 29 de maig Dilluns i dimecres de 19 a 21 h Preu col·legiats: 60.000 PTA No col·legiats: 78.000 PTA
Del 18 al 27 de març Dilluns i dimecres de 17 a 19 h Preu col·legiats: 10.000 PTA No col·legiats: 14.000 PTA
Actualització dels coneixements a Windows 95 Adreçat a persones que coneguin qualsevol de les versions anteriors de Windows i que vulguin actualitzar els seus coneixements en aquesta versió. i. d'altra banda, conèixer-ne les diferències El 26 i 28 de març Dimarts i dijous de 17 a 19 h Preu col·legiats: 5.OO0 PTA No col·legiats: 7.000 PTA
TERRASSA Windows 95 Del 4 al 13 de març Dilluns i dimecres de 19 a 21 h Preu col·legiats: 10.000 PTA No col·legiats: 14,000 PTA
Introducció a la informàtica Del 5 de març al 16 d'abril Dimarts i dijous de 19 a 21 h Preu col·legiats: 34.000 PTA No col·legiats: 46.000 PTA
Autocad Del 18 de març al 6 de maig Dilluns i dimecres de 19 a 21 h Preu col·legials: 66.000 PTA No col·legials: 84.000 PTA
Microsoft projecl Del 18 d'abril al 7 de maig Dimarts i dijous de 19 a 21 h Preu col·legiats: 18.000 PTA No col·legiats: 22.500 PTA
Informació del cursos de Terrassa: Aula d'Informàtica Delegació del Vallès OcckJefital Sant Francesc, 18 Telèfon 780 1110
Fiscalitat del sector de la construcció i la promoció immobiliària PROGRAMA • Nocions bàsiques de dret fiscal t • Impost sobre la renda de les per[ sones físiques, i sobre el palnmoni P i Impost sobre societats • Imposi sobre ei valor elegit • Impost sobre transmissions pammonials. actes jurídics documentats i operacions societàries • La fiscalitat municipal • Impost sobre successions i donacions • Visió de conjunt amb exemples complets
Coordinat per Montserrat Casanovas, catedràtica d'Economia Financera Dies i hora: Del 15 d'abril al 13 de maig. Dilluns i dimecres de 18.30 a 21 hores Lloc: Sala de Conferències. Preu: Col·legiats i estudiants: 35.000 PTA. No col·legiata: 50.000 PTA Inscripcions: Servei d Informació. Fins al 29 de març.
Programes informàtics
Programes informàtics
Presentació de: • CYPECAD ESPACIAL (Integració de tres tipus de sostres)
Presentació de: • CYPECAD ESPACIAL (integració de tres tipus de sostres)
• CYPECAD FONAMENTS • CYPECAD ESTRUCURA
• CYPECAD FONAMENTS i CYPECAD ESTRUCURA METÀL·LICA. 2D-3D Dia i horari: 27 de febrer, mati de 10 a 14 h, tarda de 17 a 19 h. Uoc: Delegació d'Osona Tel. 885 26 11 Informació: CYPE CATALUNYA Tel. 485 11 02/482 56 08
Curs bàsic d'iniciació al Peritatge en Assegurances
METÀL·LICA, 2D-3D Dia i horari: 20 de lebrer. matí de 10 a 14 h. tarda de 16 a 19 h. LLoc: Delegació Vallès Oriental Tel. 879 01 76 Informació: CYPE CATALUNYA Tel. 4 5 5 1 1 0 2 / 4 8 2 56 08
PROGRAMA Dimarts, 7 de maig:
Patologies de la construcció
• Visió perida) de l'assegurança: El risc. L'assegurança. Verificació de riscos. Dijous, 9 de maig: • Contracte d'assegurances-pòlissa: Elements reals de l'assegurança. El sinistre Del14demaigal'11 de juny: a Peritatge: Identificació dels béns. Establiment de les causes del sinistre. Comprovació de la preexistència dete béns assegurats. Estudi de la cobertura (incendis, robatori, danys per aigua, etcètera)
Consulteu facilitats de pagament Pàrquing gratuït.
Valoració dels béns. Interpretació del contracte de fassegurança. Càlcul d'indemnitzacions. • Informe pericial. Casos pràctics Curs organitzat amb la col·laboració del departament d'Organització d Empreses de la UPC. Dies. hora i lloc: Dimarts i dijous, de 19 a 2! h. Sala de Coníerències. Preu: Col·legiats i estudiants: 35.000 PTA. No col·legiats: 45.000 Pàrquing inclòs Consulteu facilitats de pagament al Servei o"lnlormactó.
Cicle de xerrades: • Alteracions dels material de construcció: principals causes d'alteracions genèriques i alteracions específiques. • Alteracions d'elements constructius: de murs, recobrimenls i revestiments, i de cobertes. Dies: 22 de lebrer. 7 i 28 de març. 18 d'abnl. 2 i 9 de maig. Horari: de 19 a 21 h Uoc: Delegació Vallès Oriental Informació: telèfon 879 01 76
Ampliació d'horaris Aquesta Delegació ha ampliat els horaris tal com detallem tot seguit: Horari d'atenció al públic: Cada dia oe 9 a 13 i ce 17 a 20 h Nou horari del visal: De dimarts a divendres de 9 a 13 hores Dimarts, dimecres J dijous també de 17 a 19 hores
I N F O R M A T
Assemblea col·legial de mutuaiistes de Premaat per preparar l'Assemblea general de Previsió Mútua Dia: 27 de febrer de 1996 Hora: A les 19 hores en primera convocatòria i a tes 19.30 hores en segona convocatòria Uoc: Sala d'Actes Informació: Secretari! Col·legi, quarta planta
del
Qualice^S 'IV Congrés mundial de ia qualitat del paviment ceràmic' Dies i lloc: Del 10 al 13 de ma/ç. Castelló.
Rehabitec Del 29 de maig al 2 de juny Dies i lloc: Del 29 de maig al 2 de juny. Recinte firat de Hoíitjuic2. L'Hospítalel
GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden aní. se en aquesta secció. BIT PUBLICIDAD Marta Meca Telèfon: 410 45 55 AÏLLANTS
ESTRUCTURES
Alsina
•
L·LUbl.1:
PRICOIftffl
TODAS U 5 SQLUCIOVEJ EN
SOLUCIONS EN ENCOFRATS ítiCOfRADOS J_ALSir.A
Tel. (93) 575 30 00
San Arlorvo-!9 Tel. (93) 423 EO 4-i FAX426 06 71 1 BARCELONA
ROIG CURVA
F a i r 9 3 ) 5 & l 70 59
O'. Torres y Arnal 3 Tels. 318 32 77-JI2 14 iO 0SCO1 BARCELONA
i CATAUNA,S.A. Morters bense retracció. Rehabilitació
QERCASA. CONSTRUCCIONES fAANSO, 1 ! 5* A • Td. (93} J2Ó 93 98 (3 linras) Fox (931^23 94 13 • 03015 Èarcelona
FLUIDS f i ALUMINOSIS
ÜCHMSsa
EXTErSENETON
ESTRUCTURES "
EXTENSIBLE PARA 08006 BARCELONA REHABILITAClON Tel Í14Q016 Fax 202 31 12
c/ Poc/i7/a, 2^0 • Tel. (93} £56 14 53 Fox 193) 436 72 85 • 08013 Barcelona
ELECTRICITAT
PAVIMENTS
PREFABRICATS
•
Forjados-Cerramientos Chalets Pàrkings
simon
Prefabricados de Hormijói. S.A.
HORMIPRESA
"'""""^»"•
_
EXTRAFORT
MATERIAL ELÉCTRICO
ILUMINACIÓN
Oiputación, 390 - 395 • Telefono (93) S6S 16 6 3 '
fax (93] 232 77 53 • Tèlex 53982 SIMON £
06013 Barcelona
FUSTERIA | 1
TANQUES DE BRUC
SERVEIS PER A L PROJECTE
FRAPONT» CONSTRUCCIONS
olupanwnt d Í projectes Deline ició CAD i i anual Escane ai i vectoriizació de plànols Pioner b/n i color Aixeca ments d'esta actual Topo 2 dfïa Perspe i i ves Rende ini? / Amm.it ió 3D
ASAB FUSTA
Per separar un habitalgi FUSTErJA D'OBRA I PEU A DECORACIÓ
INFORMÀTICA
mides, com en qualitats. Somfahrícatits des t!c 197-1
INDUBRUC
JL
Germans
timmn
mm
Pulíg ]nd CAN MAGÍ-NAU l'J 0SI0O SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcol Tel. 5S9 00 23 - F^Ï 67-1 3S 71 AIKIO. Comos
IIFIF li;!
n D
INGENIEROS
CYPE CATALUNYA TEU^aTi\Tü2 08018 BARCELONA
A A a DISTRIBUÏDORA >/ADERERA, S.A_;
PERFILES LIGEROS, S.A.
ESTRUCTURES METÀL·LIQUES LLEUGERES PER A COBERTES
m Q V DP
- i Portes • DM-S20 • Conlrapla'catsii toia classe
LA
ORATORI DEL
ALLEE
laboratcri ACREDITAT cer Í3
Generalitat de Catalunya pel control de qualitat de í'edíficaciú i els seus
CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS ESTRUCTURES Elements per a estructures, sostres i cobertes. Producles bàsics. Matèries primeres
AÏLLANTS Aïllaments, impermeabilització i recobriments
ELECTRICITAT Electricitat i il·luminació
PREFABRICATS Prefabrícació i construcció industrialitzada
REVESTIMENTS Paviments i revestiments
INFORMÀTICA Informàtica aplicada a la construcc
FLUIDS Aixetes, bombes, tubs.canalons
SERVEIS Serveis aplicats a la construcció
FUSTERIA Fusteria de (usta, metàl·lica i plàstica
•
EL
REPORTATGE
INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA Chopo
**•••! Tv
A ^.cr* v
Recuperar el patrimoni per dibuixar el país _
La remodelació d'un antic Palau de l'Exposició
nials. L'acurada i detallista intervenció duta a
Universal de l'any 1929 al Parc de Montjuic per
terme en aquesta intervenció a l'antic palau de la
ubicar-hi la nova seu de l'Institut Cartogràfic de
Caixa de Pensions a l'Exposició demostra fins a
Catalunya planteja tota la problemàtica inherent a
quin punt són factibles aquest tipus d'operacions
les transformacions d'ús dels edificis patrimo-
i l'alt nivell de funcionalitat que poden assolir.
anlenir el patrimoni arquitectònic és car. En el cas de Catalunya hi ha, a més a més. dos factors que accen-
\ T i tuen aquest fet: la gran quantitat de L i patrimoni existent i l'abandó que ha I I sofen durant decennis. Així, l'única ^ ^ • ^ • J manera assumible de realitzar aquest esforç inversor, sense desatendre altres necessitats, és aconseguir per a les velles edificacions un ús que en faci compatible la conservació amb l'obtenció d!una rendibilitat social. Per raons històriques òbvies la nova utilització serà, generalment, diferent de l'original: així. antics convents, casernes o esgi-:-es dessacralitzades esdevenen centres culturals, biblioteques o espais socials. El cost de la reutilització pot ser superior al de la construcció d'un equipament de nova planta, però en qualsevol cas, si admetem que el patrimoni s'ha de conservar, la reutilització serà molt més econòmica q. - nantenir el patrimoni en una situació d'infrautilit^ ^ ^ ^ ^ - ^ ^ ^ ^ ^ _
13
—
Obra:
Rehabilitació Institut Cartogràfic
Ubicació:
Piomolor:
Generalitat de Catalunya
Projecte I dir. facultativa: Anna Solen Sílvia Farriol arquitectes Joan S. Suris, arquitecte tècnic Joan Solà i JG Associats, enginyers Col·laboradors:
Josep Soler i Núria Cusell, arquitectes
Diagnosi sostres:
Josep Maria Moreno, arquitecte tècnic.
Restauració sostres: Constructor majoritari:
FCC Fomento tJe Constiucciones
Superfície intervinguda:
10.263.94 m
PEU:
l 529.95 M pessetes
Inici /Acabament obra:
seiEmbre 1993/setembre 1995
zació, i, alhora, construir de nou en un altre indret. La reutilització, però, està condicionada per tres aspectes fonamentals: la qualitat de l'edifici inicial, la utilització raonable de les seves possibilitats i ía realització d'una acurada diagnosi. El resultat, i fins i tot la mateixa viabilitat, d'una intervenció d'aquestes característiques, depenen en gran mesura d'aquestes tres condicions. La qualitat de la construcció original és, lògicament, una condició prèvia que no es pot modificar. Sí. però, que pot determinar el tipus d'intervenció. Aquesta qualitat s'expressa tant en l'ordre arquitectònic com en el constructiu. El nivell que presenti l'edifici existent en tots aquests aspectes determinarà la "facilitat" per admetre noves utilitzacions amb uns paràmetres de confort i seguretat actuals. En segon lloc, cal una adequació entre allò que es demana a l'edifici i el que aquest és capaç d'oferir; ha d'haver-hi un acord entre els espais existents i les i; I I
N F O R M A T
EL
REPORTATGE
INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA
noves funcions. Això planteja la necessita! de realitzar una anàlisi prèvia de les possibilitats de l'edifici abans de definirne un nou ús, cosa semblant a descobrir la vocació del lloc. Una actitud que es fa especialment necessària a l'hora d'ajustar les superfícies del nou programa a les existents, i no a l'inrevés. Aquest elemental criteri, l'obvietat del qual sembla fora de dubte, es sovint marginat en la majoria de processos de reconversió. Les dificultats burocràtiques, i la manca d'hàbit, fan difícil encarregar un projecte sense saber a què es destinarà. La voluntat d'obtenir un rendiment immediat i màxim de la inversió, o de vegades el fet d'assimilar-Io al d'una nova construcció, fa que s'incrementi de manera irreflexiva la superfície útil; es divideixin els espais o proliferin nous sostres amb alçaries mínimes. És ceri que algunes de les noves necessitats funcionals requereixen espais inexistents en les antigues edificacions (àmbits per a les instal·lacions, ascensors i escales d'evacuació, serveis, etc.) i que, a més, sovint trobem en els edificis protegits una manca notable d'espais secundaris que puguin ser reconvertits,
però sembla raonable, de manera general, no augmentar les superfícies principals ni forçar-ne l'ús. En tercer lloc. cal insistir en la necessitat i la rendibilitat d'una acurada diagnosi. Sense un coneixement exhaustiu de l'estat de l'edifici qualsevol intervenció pot ser una actitud temerària. Sovr' s'ha dit que les intervencions en el patr.moni són una mena de pou sense fons: se sap el pressupost inicial però no es pot controlar el definitiu. A les entitats públiques o privades, que no tenen una responsabilitat directa sobre el patrimoni, els costa planificar una inversió en ur edifici existent i argumenten que la inversió final és imprevisible. Doncs bé, l'ajust entre el cost real i el pressupost de projecte és directament proporcional a la qualitat de la diagnosi i. lògicament, als diners i al temps que s'hi esmercin. La intervenció que analitzem s'emmarca perfectament dintre d'aquesta problemàtica. L'edifici inicial havia estat construït per a l'Exposició de 1929 com a Palau de la Caixa de Pensions, i patia de greus mancances arquitectòniques i constructives. El seu ús era bàsicament representatiu, amb sales de grans dimensions i espais d'una escenografia
Planta principal
Una opció gens senzilla Jaume Miranda Director de l'Institut Cartogràfic de Catalunya La restauració d'un edifici antic que ha tingut interès arquitectònic i que forma part del Parc de Montjuïc, protagonista d'uns moments tan importants i definidors de Barcelona com fou el 1929 amb l'Exposició Universal, és una opció molt interessant que fa recuperar a la ciutat no solament part del seu patrimoni sinó també de la seva història. Així mateix, en un món on cada vegada és més utilitzada i familiar la representació del terri-
Planta primei
tori, la ubicació de l'Institut a Montjuïc, espai on es desenvolupen bona part de les activitats lúdiques í culturals de la ciutat, és del tot adequada per tal de multiplicar la difusió del coneixement de la cartografia en general i de la tasca del mateix Institut. És per això que, amés de la cartoteca, el programa inclou una sala d'exposicions que permetrà vehicular millor la tasca de difusió. La restauració no és mai l'opció més senzilla ja que sovint cal donar un ús a l'edifici diferent de l'inicialment projectat i, en segon lloc, cal restaurar amb sistemes constructius que resulten més cars i difícils que l'aplicació de les noves tecnologies. En aquest cas això s'ha accentuat; per una banda, el programa
N
F O
R M
A
T
U
de necessitats definia des de les sales representatives, com ara la cartoteca, passant per àrees de treball de configuració flexible molt informatitzades, aspectes que han dut a projectar galeries transitables i canals registrables. Per altra banda, el mal estat en què es trobava l'edifici ha obligat a realitzar treballs tan diversos com és ara sanejar l'estructura de fusta de les cobertes repintant els policromats interiors i millorantne la capacitat aïllant, o fent un pilonatge com a reforç dels fonaments per a poder suportar les noves càrregues previstes. Cal ressaltar que ha estat molt important la relació constant amb l'equipfacultatiu des de la fase de l'avantprojecte la qual cosa ha fel que la implantació del
programa sigui la més clara ja en l'aspecte formal o funcional. Seguint aquesta relació en els diferents projectes executius i en la mateixa execució de l'obra, s'ha aconseguit anar decidint les opcions més adequades.
Ambient intemporal Sílvia Farriol i Anna Soler Arquitectes La nostra relació amb l'Institut Cartogràfic de Catalunya ve de lluny. La primera seu que havia d'ocupar, al Palau Solferino-Centelles, com a ampliació del despatx original al departament de Política Territorial del carrer DoctorRoux, no
EL
REPORTATGE
INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA
distribució era força inoperant i hi havia una manca quasi total d'espais servidors, tot eren espais principals. Tampoc la qualitat constructiva facilitava gaire les coses. Malgrat que, a diferència d'altres recintes, no era previst d'enderrocar-lo a la fi de l'Exposició, la seva realització era molt precària. Els fonaments eren insuficients i la barreja de sistemes constructius i la mala qualitat d'algunes parts en feien difícil i costosa la conservació. D'altra banda, la diagnosi prèvia, si bé existent, no havia detectat alguns d'aquests greus problemes. Amb les dificultats descrites i la necessitat d'encabir-hi un programa complex, es va optar per una solució de microcirurgia. que reparava puntualment els problemes constructius i resolia, amb enginy, les disfuncionalitats inicials. Les operacions es van orientar a dotar l'edifici d'una nova estructura de circulacions, reestructurar la gran sala per a possibilitar-ne un ús més racional, introduir nous espais per a instal·lacions, control i magatzems, millorar el funcionament estructural i. finalment, augmentar els espais de treball amb entresolats.
grandiloqüent però mancat de claredat en la seva composició. La planta, si bé en aparença ordenada, disposava el vestíbul d'accés, de doble alçada, i la gran
sala en una relació de continuïtat, que impedia la comunicació directa entre els dos cossos laterals per damunt de la planta baixa, l'estructura dels espais de
Secció transversal
Val a dir que. en aquest cas. l'ampliació de superfícies s'ha fet d'una manera raonable i sense perjudicar la qualitat espacial del conjunt, que. d'altra banda, era més aviat escassa. Hi ha una altra circumstància, moll important, que ha jugat a favor del projecte: la vincula-
ció directa del promotor, l'Institut Cartogràfic, que va realitzar un seguiment de tot el procés. Això va propiciar un desenvolupament parcial del projecte executiu que va comptar fins a 86 projectes parcials. Malgrat la complexitat, i l'esforç que va haver d'assumir la direcció facultativa, aquesta estratègia va permetre superar els problemes derivats de la manca d'una anàlisi prèvia més acurada i de la urgència dels terminis. Cadascun dels projectes, que van ser encarregats a diversos industrials per la propietat, definia amb precisió les partides d'obra i permetia controlar-ne eficaçment els costos. La coordinació general va anar a càrrec del contratista majoritari. FCC. i de la direcció facultativa. Seguint, doncs, les directrius esmentades, es va reestructurar tot el sistema d'accessos. Es va modificar el porxo de la façana principal, transformant-lo en un espai tancat que incorpora la cabina de control i una petita llibreria. Els elements arquitectònics dels laterals del porxo inicial, desmuntats per tal de permetre una major transparència entre aquests nous espais, es van reincorporar a la façana, i es van massissar dues de les tres arcades del porxo. A l'interior del vestíbul, en els laterals, s'hi van situar els dos cossos de comunicacions verticals que canalitzen les noves circulacions entre totes les plantes; amb as-
il I I
Secció longitudinal
va poder ser ocupada pel fet de passar l'edifici al departament de Presidència. Aleshores va presentar-se l'oportunitat de llogar el local del carrer de Balmes. els antics laboratoris farmacèutics Astier situatsa l'edifici projectat per Eusebi Bona el 1932. el qual vam condicionar respectant l'obra de Bona. ja que s'adeia bé amb el programa de l'Institut.
es pot veure. Crèiem, í seguim creient, que la Cartó teca de Catalunya, ànima de l'edifici, requeria un ambient més internporal i pausat que l'exhibició tecnològica no podia donar. Estem segures que potser no ha quedat exactament com ell volia però que. també gràcies a ell. a tots ens ha agradat com a quedat.
Després d'un intent fallit de traslladar l'Institut a Sant Cugat i d'anys de recerca per Barcelona d'un edifici com a nova seu, va semblar que ens queia del cel l'antic pavelló de l'Exposició de 1929. El director va decidir d'emprendren la rehabilitació. A ell li hauria agradat més un edifici a l'estil del Centre Pompidou però nosaltres ens vam entestar de fer-lo com
Imatge i funcionalitat Joan S. Suris Arquitecte tècnic El fet de ser un edifici construït per a l'Exposició del 1929. de format ítalianitzant i pensat per a ser recorregut, fa que l'adaptació com a edifici d'oficines i la
necessitat d'estar a ple rendiment per a l'estiu de 1995. en què s'hi havia de celebrar el certamen mundial de cartografia, creava molts condicionants que feien difícil la realització d'un projecte executiu realista. Sota la directriu d'un projecte bàsic unitari, i a mesura que descobríem l'edifici, es van generar 86 projectes executius que vam estudiar a consciència i perquè en l'execució no hi haguessin desviacions. Això va generar que cada projecte es pogués convertir en una contracta i que la propietat contractés individualment, estalviant-se, així. el benefici industrial d'un contractista general, cosa que va significar un gran estalvi econòmic per a la propietat, no de feina, però.
I N F O R M A T I U
La coordinació general de l'obra va ser adjudicada a l'industrial majoritari, funció que va ver FCC. Per aquesta raó, el control econòmic de l'obra quedava en mans de la propietat i de la direcció facultativa. En un altre aspecte, la introducció d'uns equipaments sofísticatsi la conversió d'un edifici com aquest en edifici intel·ligent, va comportar moltes dificultats, sobretot en les instal·lacions, ja que la propietat necessitava àmplia flexibilitat per la xarxa informàtica. Això va motivar que a la planta principal es fes una petita galeria de serveis, visitable i il·luminada, que volta tot l'edifici i que dóna sortida a
9I I
EL
REPORTATGE
INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA
III censors, escales d'evacuació i lavabos. Els nous accessos es complementen amb un passadís que discorre pel primer nivell de la sala principal i per ires passeres de fusta que travessen el vestíbul, a la segona planta. Aquests ponts, que pengen sobre el buit damunt de l'escala imperial, esdevenen uns dels elements arquitectònics amb més (orca plàstica de la intervenció. L'enorme volum de la gran sala feia difícil integrar-lo en el programa de! nou centre. Per aquesta raó es van afegir nous plans de treball tot mantenint alhora el concepte unitari de l'espai. A la primera planta una estructura d'esbells pilars metàl·lics amplia, sobre el buit central, el primitiu passadís de la llotja i permet de situar-hi el cor de la nova institució: la planoteca. La planta baixa manté un ús expositiu, amb una superfície i una alçada més adequada a la mida de les mostres, mentre que al segon nivell s'ha habilitat una part per a les oficines administratives. També s'han creat entresolats parcials, sobre els dos primers nivells, per a recolzament de les activitats principals, L'espai central de la sala s'ha aprofitat per a construir-hi, en el subsòl, la sala d'actes. Un altre dels aspectes complexos que van abordar-se en el projecte va ser la introducció de les noves instal·lacions. La major part dels elements centrals s'han allotjat a les píantes de soterrani, en part ja existents i en part de nova creació, però amb una considerable dispersió. La producció de fred se situa sobre la coberta. També s'han creat dos patis principals de comunicació vertical i
I 11 les columnes verticals d'instal·lacions, per a totes les plantes, i connecta amb l'estació transformadora i la sala del SAL Aquest element juntament amb les canaletes registrables donen una flexibilitat alta a l'edifici, que per moltes raons no podia acceptar un terra tècnic convencional. Un dels punts més emblemàtics eren les cobertes, amb estructura de fusta. Com que aquests elements eren policromats, no era gens interessant mullar la fusta per fer una coberta tradicional, per això es va recórrer a una coberta en sandwich feta in situ. Una vegada la fusta encadenada era neta se li donava una imprimació impermeable amb SPRING/EQ-22 amb una malla de reforç de fibra de vidre. Aprofitant l'adherència d'aquest producte s'hi va col·locar un aïllament d'alta densitat de cèl·lula tancada de 60 mm; sobre aquest, una altra capa de SPRING/EQ-22 i s'hi van fixar al damunt unes planxes de conglomerat de fusta/ciment BETONYP. Tot això
un anell, registrable, a nivell de la planta principal. Una xarxa de canals que aprofita, en els cossos laterals, els carca^yols de les voltes de mocador, completa l'esquema distributiu del centre. Per últim cal esmentar els entresolats de fusta que ocupen la crugia central de les naus laterals, sota la coberta a dues aigües. La voluntat de minimitzar l'increment de pes sobre l'estructura i de mostrar la superposició respecte de la construcció original, ha portal a realitzar una estructura de fusta laminada amb bigues d'una secció considerable i lleugers pilars. Aquesta disposició permet mantenir, malgrat la compartició, una gran transparència en la part inferior i dóna a l'objecte una aparença de gran moble. La mateixa compartició, realitzada a la planta inferior, però sense la presència de l'entresolat i malgrat que és absolutament envidrada, resulta molt més molesta i obslructiva. Pel que fa als materials i acabats, es manté un nivell molt elevat, que ja comença a ser habitual en edificis públics recents. La utilització de la fusta com a material bàsic dels acabats, o fins i tot de l'estructura, dels nous elements arquitectònics ajuda a comprendre millor la intervenció i, alhora, permet una major calidesa en els ambients de treball. Cal destacar l'acurada restauració de lïntradós de la coberta i les encavallades de fusta de la Gran Sala, i també la resolució de la coberta que sustenta. • Anàlisi arquitectònica: Joan Sabaté Estudi econòmic: Aumedes & Pena Fotografies: Chopo
subjectat per uns espàrrecs de barilla roscadagalvanitzada, amb femelles i juntes de neoprè, Sobre les planxes de BETONYP s'hi van col·locar uns rasírells, per clavar-hi les teules en sec, mantenint així l'imatge que tenia l'edifici original. Aquest tipus d'actuació ha aconseguit que es complís el programa que necessitava la propietat i que es respectessin al màxim les característiques de l'edifici i amb un cost molt raonable per una restauració d'aquesta envergadura.
Elements heterogenis Joan Solà Assessor d'estructures L'estructura consisteix en un conjunt heterogeni d'elements i materials: murs de càrrega que componen les façanes i les separacions entre la sala central, els passadissos i les ales laterals. Pòrtics de formigó, que creuen els passadissos entre les ales i la sala central, compostos per una jàssera amb un gran voladís i dues pilastres, armats rudimentàriament.
I N F O R M A T
Voltes de maó sobre pilars de formigó a les ales laterals, sostres de biguetes metàl·liques i llindars també metàl·lics que suporten tancaments i sostres i, el més interessant, grans pòrtics de fusta de doble vessant, articulats en efs seus recolzaments, que suporten les cobertes del pis superior. L'estat de degradació de l'estructura va fer-ne necessària la rehabilitació. El formigó havia sofert un procés de carbónatació, els armats eren deficients i mostraven oxidació, com tambéels elements metàl·lics dels sostres. Per altra banda, els fonaments es recolzaven en el sòl a diferents profunditats, amb seccions escasses que en algunscasos deixava descoberta part de la secció de les pilastres de formigó. En aquesta estructura, s'hi va haver d'incorporar la nova que havia de suportar l'ampliació de l'edifici. Atès que. malgrat la degradació general, no s'apreciaven patologies greus, es va decidirevitar, en la mesura possible, de modificar l'estructura existent i el seu estat de càrregues reparant tots els elements danyats. La intervenció més important va
ser el reforç de les pilastres de formigó, l'eliminació dels voladissos dels pòrtics,que noespodien integrarà la nova estructura, i el reforçament dels fonaments amb mícropilonatges. La nova estructura, de lloses de formigóarmat sobre pilars metàl·lics, esvainsertarentre l'estructura rehabilitada, augmentant la seva càrrega però millorant-ne l'estabilitat en reduir-se l'alçada de pandeig. Les úniques parts de l'estructura nova que es recolzava directament a l'existent van ser els dos entresolats de les naus laterals. Per reduir-ne el pes, es van dissenyar en fusta i els seus pilars es van articularalspilarsde formigó que suporten les voltes. £s van valorar les càrregues afegides i es va comprovar que podien ser assumides per les seccions dels pilars. Es va incorporar un soterrani per allotjar la sala d'actes a l'espai central de l'edifici aprofitant la contenció de sorres amb el micropilonatge, i utilitzant jàsseres metàl·liques armades per a suportar el forjat del sostre.
16
EL
REPORTATGE
INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA
Recuperar els colors Clara Payàsi Mercè Marquès ARC OR. Conservociói restauració L'ESTRUCTURA: El projecte de restauració dels sostres enteixinats de fusta va començar amb l'estudi de l'estat de conservació de la seva estructura de fusta. Aquest estudi va ser realitzar per Josep M. Moreno Lucas, arquitecte tècnic, l'estiu i tardor de 1993, i va consistir a examinar cada element de l'estructura i comprovar-ne la resistència, el possible atac d'insectes xilòfags i la seva intensitat. També es va fer un estudi sobre els mecanismes i forces que actuen en cada element d'aquest treball d'enginyeria en fusta que són els enteixinats de l'Institut Cartogràfic. LES PINTURES: Exceptuant una de les sales laterals en la qual l'enteixinat és nou, a la resta de les sales i escala del pis principal, els enteixinats eren pintats en tota la seva superfície, incloent-hi posts, bigues, cabirons.jàsseresiencavellades, itambé són pintats tots els reforçaments de ferro i tots els visos. Cada sala téel
seu propi tema iconogràfic i la seva gamma de colors. El tema és un motiu geomètric que es repeteix de forma regular. Per exemple, la sala central té com a /e/v motiv una estrella de quatre puntes emmarcada per una cinta pintada de color cremainegre alternativament. Tenint en compte que l'estrella es repeteix 12.000 vegades, es podria tenir una sensació de bigarrament i repetició en contemplar l'enteixinat, però, lluny d'això, la percepció que se'n té és clara i gairebé d'austeritat. La sala lateral té una curiosa iconografia, a base d'una estrella de vuit puntes i alguns motius decoratius aïllats com una abella, una roda i un rellotge de sorra, al·lusions a conceptes com el progrés i l'estalvi, propis de la utilització que es donava abans a l'edifici. L'empostissat del sostre de l'escala està pintat amb un
motiu geomètric triangular. LA RESTAURACIÓ: La restauració dels sostres va consistir en la substitució d'elements de l'estructura en mal estat o que no oferien garanties del bon resultat del seu treball. El percentatge de les substitucions va ser alt, ja que es haver desubstituirgransàreesd'empostíssati més d'un centenar de caps de biga. Els principals problemes dels conjunts decoratius eren els següents: la degradació de l'aglutinant provoca una alteració dels colors en un 80% de la policromia;
un 35% presentava restes de calç, fongs, sals i brutícia transportada per filtracions d'aigua; lleu atac de xilòfags en l'estructura; oxidació dels elements de ferro, i pèrdues de la pintura per les substitucions d'elements de fusta degradats. La restauració va respondre a un criteri de conservació del que ja hi havia, fent les mínimes intervencions per atenuar les degradacions molt visibles, frenar els processos d'alteració i protegir la pintura contra la degradació. En aquesta línia, per exemple, es van respectar les alteracions cromàtiques que presentava el sostre, amb oscil·lacions de tonalitat i intensitat de color, que dóna una certa vibració de tot el conjunt. Aquests canvis en la matèria constituent de la pintura no actuen en detriment de la decoració de l'edifici sinó que, al contrari, representen un valor afegit. La neteja es va efectuar de forma mecànica, sense dissolvents. En les zones on hi va haver substitucions d'elements de fusta, es van repintar de forma il·lusionista, es a dir, imitant en color, forma i textura, el disseny original.
EL
REPORTATGE
INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA
E S T V D I I fet que haguem de parlar no d'un projecte, sinó de 86 projectes diferents, no representa cap variació significativa en I l'elaboració d'aquest estudi. Senzillament, prendrem cada projecte com un capítol i els agruparem en l'ordre que ho fem habitualment. Des del punt de vista econòmic, la divisió d'un projecte bàsic en molts d'executius, si bé representa un esforç considerable per la seva minuciositat, es tradueix en una aproximació al cosí rea! moít exhaustiva.
E C O N Ò M I C
Projectes petits amb baix pressupost i molt control en l'elaboració comporten un risc pràcticament nul quant a la manca de partides d'obres en pressupost i la possibilitat de corregir les possibles carències d'alguns dels projectes afegintles en els que es realitzen a continuació. D'aquí se'n poden treure dues conclusions importants: la inexistència de preus contradictoris i el fet de no produir-se una liquidació a! final de l'obra, sempre onerosa per a totes les parts i amb un volum econòmic important, sinó que es va liquidant de forma fraccionada amb cada industrial i amb uns imports de molt més fàcil resolució.
Pressuposta! ost m> Pies
URBANITZACIÓ Urbanització Jardineria Enllumena! jardí Reg jardí Total EDIFICACIÓ URBANITZACIÓ EQUIPAMENT
6.711 1 419 879 1.132 10,142 144.674 10.142 3.989
T o t a , ^
1.484.92 104,09 40,94
Adjudicat/liqu idal "•
68,88 14 57 9.02 11,62 104.09
La no existència d'un sol projecte representa l'estalvi de part de les despeses generals, tot i que ens toma a aparèixer el concepte de coordinació d'industrials que representa un 5,18% del cost total. En la relació dels diversos projectes amb les corresponents contractacions comptabilitzem 17 industrials diferents més el laboratori de control de qualitat. El cost final de l'obra, el mateix que el de contractació, es resumeix àmpliament al quadre d'estudi econòmic. La repercussió del cost per metre quadrat de cada concepte està feta per a la totalitat de la superfície contruïda, que en aquest cas és de 10.263,94 m3. •
Cost m-" Pt
6S
T.U-or
4.23 0.89 0,55 0.71 6,39
4.913 868 643 829 7.253
50,42 8,91 6 60 8,51 74,44
91.10 6,39 2.51
124.516 7.253 3.680
1.278,02 74,44 37,77
3 63 0,64 0,47 0,61 5,35 91,93 5,35 2.72
26 80 26,80 28,49 13.93 28,49 7,75
TABLERO ALISTONADO EN MADERA MACIZA En madera de Haya, Roble, Fresno, Maple ...
EXPERTOS EN MADERA DESDE 1 9O7 Oficinas y almacén prefabricados: Ctra. Torre Romeu, s/na tel. (93) 726 19 11 fax (93) 726 07 61 -08202 SABADELL
L ' I N F O R M A T I U
18
EL
REPORTATGE
INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA
RESUM
ECONÒMIC
Pressupostat Total milions
79,57 46,02 219,30 344,89 TANCAMENTS I COBERTES Tancaments, divisòries Cobertes i impermeabilitzacions Total
135,00 39,63 224,63
6,23 3,60 17,16 26,99
9.09 6.04 15,13
3,53 5,23 5,35 18.62 5,07 13.21 16,97 17,41
TANCAMENTS PRACTICABLES Fusteria interior Fusteria exienor
1,33 0,69 0,56
10,99 18,95 9,55 6,00 10,43
INSTAL·LACIONS Nuclis humíds, Electricitat, en II ui Climatització Especials Estació transíorrr Ajudes de paleta
DIVERSOS Restauració Coordinació industrials Control de qualitat Seguretat i higiene Total
8,42 59,92 143,87 77,29 112,46 7,48 62.24 471,69
14.017 7.531 10.957
1,20 77.20 6,23 9,22 93,84
7.521 607 398 9.143
TOTAL P EM EDIFICACIÓ
10.389 6.261 7.946
8.25 43,59 106,63 64.26 81,56 7 11 57,89
6 450 466 880 7.907
66.21 4,78 9,03 81,15
124.516
1.278,02
0,42 0,62 6,32
/em /^ea/itzat /e& instal· iacion& cí'e/ect/Heítatj aew-ctade&-^
8,34 5,03 6,38 0,56
0,09 5,18 0,37
Electricitat Audiovisuals Telefonia
CLIMAVAfií Sistemes Integrats d'Instal·lacions
Veu-dades Climatització Fontaneria Contra incendis
Av. Generalitat. 143 • 08840 Viladecans (Barcelona)
Gas
Tel. (93) 658 15 16 • 658 18 36 • 658 1712
Manteniment
Fax (93) 658 91 61 • Apartat de Correus 45
L ' I N F O R M A T I U
2,00 27,24 25,88 16,86 27.47 5,00 7,00 21,71
5,00 14.24 23,24 2,00 13,52
Muntaner 55 08011 -BARCELONAl Tel: (93)451-37-38 Fax: (93) 453-73-63
T
Pentium processor power " Memòria RAM 8 Mb. amp. 128 Mb •Floppy3.5 J l,44Mb. * Disco Duro 850 Mb High Speed * Controladora EIDE PCI INTEGRATED * Puertos sèrie Alta Velocidad * Tarjeta Gràfica PCI 1 Mb amp. 2 Mb * Monitor SVGA 14 , 0.28 p.. LR. N.lnt. * Teclado Expandido. 102 tec. ' Ratón compatible MICROSOFT * MS DOS 6.22 (OEM) Pentium 75 Mhz. . Pentium 100 Mhz. 'Pentium 120 Mhz. Pentium 133 Mhz. Pentium 150 Mhz.
• PenTJum processos power - Chipset Intel TRfTON Flosh Blos ona EDO RAM 16 MD • Floppy 3.5' 1 Ai Mb o Duro 850 Mb Hlgn Speed - CD ROM X 4 Alto Velociaod troladora EIDE PCI 1NTEGRATEO tos sèrie Alto velocidad • i Granca PCI N. NINE MOTION 2 Mb VRAM
" • • -
Resolución màxima 1280x1034 Mon. SAMSUNG 15'GU Dig.. 0.2Sp. MULTISCAN Caja TOWEH Et SYSTEM Teclodo Expandido. 102 tec. fialón compatible MICROSOFT S WINDOWS 95 (CD ROM original)
Pentium 75 Mhz. • Pentium 100 Mhz. \ Pentium 120 Mhz. um 133 Mhz. um 150 Mhz.
' Penllum processor power " Memòria RAM 8 Mb. amp, 1 28 Mb V 3.5" 1 ,A • Dfsco Duro 850 MD High Speea" • CD HOM X 4 - Controladora EIDE PCI INTEGRATED " Puertos sèrie Alta Velocidad - T. Gràfica PCI 1 MD amp. 2 Mb • Monllor Color TATUNG 1 &• - Monllor Low Rad.. No Interlaced 1OÍ - Tarjeta sonido S. Blosier 16 Bits Value - Allavoces Autoampliticados óOW - JOY5T1CK DEXXA LOGITECH - Teclado Expandido. 102 tec. ' Ratón compatiDie MICROSOFT - MS WINDOWS 95 (CD ROM original) Pentium 75 Mhz. IW.900.Pentium 100 Mhz. M9.900.1 Pentium 120 Mhz. 218.900.I Pentium 133 Mhz. 230.900. i Pentium 150 Mhz. 259.900.-
Distribuidor en Barcelona de ordenadores
• Posor cíe MIWG W a WUHG 151 DíGfHí 'Patarde VJVNG 15' aACSR 1TDIGHAI • Posar Ce H7UWG 14' • SAf^SUWG 15'Gíe • Posar cíe SAMSUNG ÍS'Gie a SAtJSJFJG IS'Gb • Pesar de SAMS/fJG t5'Gíí 0 SAMSOWG f TGU • Pesa: de MMSUNG ITGb a SAÍ/SUAiG f^GÍS; • Posar de SAMSUNG 17'GtSi 0 SAMSUNG 2UGLS • Paiar de SVGA J Mb o N. Nme VISION 3301 MD OfWM • Posar de N. Nine VISION 330 o MOJION 7712 Mb VRAt.1 • Pasar de N, Nine MOTION 77) 2Mt> o MOIIOfJ 4 Mú
•taar*Dta>D.!50».of.2GílS: •Opciónde8Mb.ofóMi).
HEWLETT PACKARD |~-HPDFSí(JF7"3204-A'írTien/oOoi' ! • HP DESKJET 600. M. Unta. color opcional ! •HPDESKJET66OC.A4. Unia. color
• SsuníEfasíer 16tttJVohJB • m Mu&nedó Creoftre Vttíue 12 • (3 MufcrcxSa Creofte 14 VAWE ' fit Wrfinecfio Creofte / 4 M0ME •/JtovocesMuflmedibfifflV
41.4OO. 3S.9OO. 49.9OO.
• HPDESKJET850C, Al, Unta, color ' HP LASEIÏ JET 5L. A4, làser, àppm, ÓOOppp • HP LASEff JET5P, M, làser, óppm, ÓOOppp
69.900 72.9OO 122.9OO
•Scannerplano colarHPSCAtijn4C,2.4OQppp 97.900.•Scanner pkmocokxEPSOfVGFSSMfCS). SC3. t S M p w 1S.900.' S c w w pfcro color &SON GWÜOQ PCf I. IW liOOppp «.900.i 'Scm& ptea cola EPSON GtmiPtti. SCS, 2.4Xppp 19.900.«.900.-
- Oferta vàlida salvo error lipografico y limitada, hasta agotar stocks. -Caduca el 15/03/96.
(oVóYsPfoirríYSiíS fSÍD) RffflRíl IS.900,
'Ol/?0MiDEï4l<eto6Ò0(í •COfiOWIOfxSlfefeaiïaï
i ujifjfAiitiaveioaoaa
li.íOO.v 3m
14.900.-
16% I.V.A. no incluido