INFORMATIU
Núm.87 PRIMERA QUINZENA MARÇ 96
DEL COL·LEGI D'APARELLADORS
1 5 0 PTA
BonPastor,5 08021
BARCELONA
I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
Tel. 414 33 11 - 2 0 9 82 99 Fa* 414 34 34
Delegacions a Vic. Manresa. Granollers i Terrassa
Augmenta l'interès per cursar arquitectura tècnica L'anàlisi dels joves que estudien arquitectura tècni- tres cursos suposa una permanència mitjana de ca a l'Escola Universitària Politècnica de Barcelo- 5,96 anys. La demanda de la carrera augmenta any na (EUPB) mostra una realitat sociològica i acadè- darrera any i Arquitectura Tècnica és la carrera de mica que cal tenir en compte. L'INFORMATIU va cicle curt més demanada pels joves i ia tercera de preparar el 1992 un estudi que marcava unes ten- tota la UPC. Finalment, més de la meitat dels joves dències que s'han consolidat darrerament. treballa i estudia al mateix temps. Per conèix e ra res La presència de la dona continua en aug3 35 '* aspectes relacionats amb la prepament i més d'un terç del total d'alumnes són ^ ^ ració dels estudiants i la posada en marxa noies. La permanència de l'estudiant a l'Escola ha del nou pla d'estudis, L'INFORMATIU ha entrevistat disminuït sensiblement i actualment, acabar els Francesc Jordana, nou director de l'EUPB. •
Un estudi reivindica la figura de Guastavino
Els temporals provoquen lesions sovint evitables
L'obra i la personalitat de Rafael Guastavino són conegudes al nostre país. Però el que ja no és tan conegut i valorat és la seva aportació a l'avenç de les tecnologies de la construcció, en una època de grans transformacions en aquest camp, i la influència de les seves idees com a precursores de l'arquitectura que realitzarien a Catalunya els grans mestres del Modernisme. Així es desprèn de l'estudi Rafael Guastavino i Moreno. Enginy en l'Arquitectura del segle XIX, de Jaume Rosell, historiador i aparellador, 7 professor de la UPC. •
Els forts temporals de vent, pluja i neu que ha patit el nostre país en les darreres setmanes ha provocat l'alarma dels ciutadans. Inundació d'habitatges, acumulació d'aigua a les cobertes o arrancada d'aquestes, fuites en els baixants ï arquetes, i caiguda de parets, han estat les conseqüències d'una situació metereològica que ha superat, de llarg, qualsevol previsió. Els efectes sobre els habitatges formen un quadre de lesions, algunes del lot inevitables. En d'altres, però, una prevenció correcta hauj) ria contribuït a pal·liar-ne els efectes • •
D INFORMATIU
El
REPORTATGE
ió,
BatcAna. Tel 410*5 5s Fst«G39 "S EDfTA: CoUegi f Apmbdcra i AJTH*
teOHTKntsfle BíratamSon Pastar, OKC Baxefcra. Tel 30° £2
.Fa.
T« 865 X 11 SagevBerBuOÜ: PtoU
WfOo.6 OSMOLUrraaTel 672 9799. VÜIèíOritnnt.icsep Unten. 25.06*03
G-rofcra Tel 579 0! 76 V«HB Ocdd e n a t S « F « t * K i 18.08231 Terrassa Te-: 733 I I 10 JUNTA DEGOVBÏÏfc Pnsidccd: Bernal Ochoa. Secretari: Xwiet BanlajL Computen: Canoa A g j a n Trenrar Josep U. Uesuy Voa f c Afien López lona. Joan * B » W L U n
t
T e r » S o n i Xansr COK.
Dcfe-
O M O K Bona
tojjtra
fc
Btgt»
b
li anida signat no representen
INTERNET: la navegació informàtica 17118
r Pilar y Bloque Labraclo Prefabricados de hormigón, S.A. P° Torras y Bages, 106 - 08030 BARCELONA Telefono: (93) 345 88 50 - Fax: (93) 346 17 13 Ezequiel Solana, 24 (Portal 2) 1°D - 28017 MADRID Telefono: (91) 407 61 33 - Fax: (91) 377 17 50
U N I V E R S I T A T
La carrera d'arquitectura tècnica és la de cicle curt més demanada pels joves en l'àrea tècnica i la tercera de tota la UPC. Així ho indiquen les dades estadístiques que publica la mateixa universitat, les quals mostren la realitat sociològica dels futurs professionals.
\
i
L'arquitectura tècnica atreu els joves L'EUPB implantarà el nou pla d'estudis el 1996 'Escola de Barcelona, de I la qual surten els nous arquitectes tècnics, tenia l'any 1994 un total de I 2.369 alumnes repartits I en tres cursos: 770 a pri| mer. 809 a segon, 687 a tercer i 103 fent el treball fina! de carrera. És, per tant. e! centre més gran dels que imparteixen estudis de cicle curt a la UPC. Durant el curs 1993-94, però, només 281 joves (194 homes i 87 dones) van acabar la carrera, segons les dades deia UPC. A partir de les dades de 1993 es dedueix que el nombre d'estudiants que aconsegueixen el títol d'arquitecte tècnic en el temps previst és del 24.2%, la xifra més alta de tota la UPC, tan sols superada per Enginyeria Tècnica Indus-
Més pràctiques
.
La iniciació en l'exercici i la pràctica professional és un dels aspectes que els estudiants reivindiquen quan s'acosta el fina! dels seus estudis. Cal destacar, en aquest sentit, la signatura d'un conveni de col·laboració entre l'Escola i el Gremi de Constructors que permetrà als alumnes fer el treball final de carrera amb una estada en obra. Aquest any acadèmic estarà marcat també per la col·laboració amb el Col·legi en la preparació d'un programa d'actuació conjunta entre totes dues institucions que té l'objectiu pnncipal de facilitar als alumnes una presa de contacte amb ia professió. La proposta del Col·legi consisteix en l'aprofitament selectiu per part dels alumnes dels serveis col·legials, la creació d'una àrea d'iniciació professional a l'Escola i la posada en marxa d'un sistema de pràctiques que complementin la formació de l'alumne.
trial. La mitjana d'edat entre els titulats se situa en 25,5 anys. La mitjana de permanència a l'Escola d'Arquitectura Tècnica de Barcelona fins a aconseguir la titulació és de 5,96 anys. En el conjunt de la UPC aquesta mitjana és de 5,85 anys en els estudis de cicle curt i de 8.83 en els de cicle llarg. Per accedir a la universitat, però, cal superar les proves selectives. La nota exigida per entrar a l'EUPB va ser el 1994 de 6,01. Hi ha un percentatge important d'alumnes (30,3%) que prové de la Formació Professional. Un aspecte que ja es destava l'any 1992 és que la presència de la dona creix en una carrera tècnica orientada a un sector que tradicionalment havia estat un món que sembiava reservat per als homes. En el conjunt de l'Escola les alumnes arribaven el curs passat ai 32%, una de les proporcions més altes de la UPC. La carrera d'Arquitecte Tècnic és la que té més demanda de primera opció de totes les carreres de la UPC de cicle curt. De tot el conjunt només és superada per Enginyeria Informàtica, mentre que manté una demanda similar a Arquitectura. La demanda de primera opció manté una línia continuada de creixement. L'any 1989 hi havia 259 pre-íns-
crits. xifra que arriba el 1994 fins a 785. Els alumnes de l'Escola d'Arquitectura Tècnica provenen en la seva major part de la comarca del Barcelonès, sí bé hi ha grups significatius a les comarques que envolten la capital: Baix Llobregat, Vallès Occidental. Vallès Oriental, Maresme, Garraf i Bages. De fora de Catalunya, hi ha alumnes provinents especialment de les Illes Balears i d'Aragó i una petita representació d'estudiants estrangers de la Unió Europea, Suda-
mèrica i d'altres països. Més de la meitat dels alumnes exerceixen algun tipus de treball. Segons dades estadístiques del 1994-95, recollides a partir d'una mostra que representa el 74% dels estudiants, un 55% dels alumnes d'arquitectura tècnica treballen en el món industrial i de serveis o com a tècnics professionals. Val a dir que aquesta majoria treballadora ha disminuït de manera ostensible respecte el 70% de 1991. •
Un període de transició L'EUPB implantarà el nou pla d'estudis a partir del curs 96-97 un cop hagin estat aprovats els continguts definitius pel Consell d'Universitats. Aquest organisme va aprovar l'any 1994 el pla específic de l'EUPB per a l'obtenció del títol. La carrera es repartirà en tres anys i les assignatures tindran una durada quadri mestral. La càrrega lectiva total va ser aprovada en 247,5 crèdits a partir d'un tronc comú per a totes les universitats i un paquet format per les matèries obli-
I N F O R M A T I U
gatóries i les optatives de la mateixa universitat. En la versió definitiva, hi ha hagut un lleuger augment de la matèria obligatòria però es mantindran les quatre línies d'intensificació en les quals l'estudiant podrà escollir, a partir de l'últim any de carrera, entre projecte i execució d'obra, gestió en obra i empresa, intervenció en edificis existents i tècnica urbanística. Aquesta opcionalitat serà la principal característica dels estudis que ofereix l'Escola.
U N I V E R S I T A T
Francesc Jordana: "La universitat no es pot tancar en una closca" rancesc Jordana va ser nomenat, el pasI sat dia 30 de gener, nou director de i'Es| cola Universitària Politècnica de Barce| lona (EUPB). Jordana és aparellador i arquitecte tècnic des de 1968, màster en direcció d'empreses per la Universitat Politècnica de CataJuna (UPC), professor titular i encarregat de la càtedra de Materials de Construcció. Abans del seu nomenament com a director de i'EUPB va ocupar els càrrec de secretari acadèmic, subdirector d'Assumptes Econòmics r director del departament de Construccions Arquitectòniques II de la UPC. L'INFORMATIU ha entrevistat el nou director de l'Escola. - Quin ha de ser avui el perfil acadèmic de ['arquitecte tècnic? S'ajusta la formació universitària actual amb allò que demana el mercat laboral? - El professional ha de saber triar la seva línia formativa. L'estudiant ha d'obtenir una formació de tipus global que li permeti especialitzar-se
mitjançant estudis de postgrau i al llarg de la seva vida professional. Crec que ei perfil s'ha d'acabar de configurar segons l'exercici professional triat. D'altra banda, ja en el nou pla d'estudis s'intenta que, a partir de l'últim any de carrera, l'estudiant opti per la línia d'intensificació que més li atregui entre l'obra nova. gestió, rehabilitació o urbanisme, - En el curs 95-96 havia d'implantarse el nou pla d'estudis. Quan sortirà al carrer i amb quines característiques? - El nou pla es posarà en marxa el curs 96-97. Ja està aproval per la Junta d'Escola i resta tan sols pendent de la seva tramitació universitària. S'augmenta la troncalitat obligatòria en cinc hores extretes de les opcionals i es manté la proposta de crear les quatre línies d'intensificació que l'estudiant pot triar segons les seves preferències. Aquest és l'element característic que ofereix la nostra escola. - Quina hauria de ser la càrrega lectiva perquè l'estudiant pugui acabar la carrera en el temps previst? -- Aquest és un tema que afecta el conjunt de la universitat. Hi ha una densitat excessiva de classes que no per-
N
F O
R M A
T
met reservar un temps que és necessari Quin contacte té el professorat per a la reflexió i per al amblarealitat del sec'l'estudiant ha debat. Es dóna la cirtor? Quins sistemes cumstància que la mit- d'obtenir una formació d'avaluació hi ha? jana de permanència de - La majoria del perglobal que li permeti sonal docent del cenl'estudianta l'Escola era menor quan hi havia tre participa de maneespecialitzar-se al quatre anys de carrera! ra continuada amb les llarg de la seva vida activitats pròpies del Detotamaneracrecque l'estudiant ha de dedisector de la construcprofessional car-s'hi al cent per cent. ció mitjançant els conHa d'assimilar els coneixements rebuts venis de transferència de tecnologies o ha de practicar-los. compartint activitats professionals i de
ha d'impulsar fonamentalment dues coses: la incorporació dels estudiants en ei món de l'empresa i la realització d'encàrrecs per mitjà dels convenis de treball i transferència de tecnologia. Aquestes dues vessants ens permetran conèixer el punt de vista de l'estudiant i el de l'empresa. En aquest sentit, s'ha signat el conveni amb el Gremi de Constructors que possibilita fer el treball final de carrera amb una estada en obra que millora l'oferta de pràctiques per als estudiants. La iniciativa ha tingut una bona acollida entre les empreses. Crec que hem d'anar ampliant aquesía iniciativa amb la col·laboració d'altres associacions i del Col·legi. - Quina hauria de ser,doncs, la cooperació Escola-Col.legi quant a la iniciació professional dels estudiants?
docència, en cas dels professors amb dedicació a temps parcial. Pel que (a als sistemes d'avaluació, n'existeixen de periòdics establerts per la mateixa universitat que primen la vàlua docent, la recerca, les publicacions, i que poden comportar complements de salari. També hi ha l'avaluació anual dels alumnes, que coordina la UPC. Cal dir que estem en una bona posició en el rànquing. -- El sector evoluciona i apareixen nous camps de treball, noves especialitats, com s'hauria d'estructurar l'ensenyament de les diferents professions de la construcció? -- Les universitats intenten donar cobertura a la demanda de noves especialitats i nous camps de treball, però això s'ha convertit en un tema molt comercial. Hi ha una gran oferta de cursos de postgrau i màsters i no tots són de prou qualitat. L'arquitectura tècnica, d'altra banda, no té un segon cicle que permeti arribar a les màximes cotes científiques de l'especialitat. Penso que seria possible crear aquest lècnic superior en edificació" amb titulació pròpia de la universitat. - La universitat és una institució que forma part dei teixit social. Creu que l'Escoia haria d'oferir altres tipus de serveis ala societat? - La universitat, en primer iloc. ha de preparar els joves per a la seva incorporació ai mercat laboral. En segon iloc, i per la via de! conveni, pot oferir un servei i una tasca en l'àrea tècnica i científica. Finalment, ha de preparar una oferta de formació de postgrau- Penso que l'Escola
-- Hï ha una comissió de treball conjunt que ha de continuar la tasca que ha iniciat i continuar amb noves accions en la línia de la formació permanent i la iniciació professional dels titulats. També podem col·laborar en el camp de la recerca i l'experimentació tecnològica aprofitant els nostres equips. La universitat no es pot tancar en una closca. Ha d'obrirse enfora. Hem d'explicar el que fem i donar resposta a les demandes socials. -- Creu que la titulació d'arquitecte tècnicés prou valorada socialment? - L'arquitecte tècnic té una gran acceptació dins el sector, sovint més que d'altres professionals de la construcció. Crec que la carrera forma uns professionals tot terreny que coneixen la construcció, una activitat que tampoc ha canviat tant. L'usuari demana avui. com ahir, construcció clàssica i de qualitat. El professional, no obstant, ha d'estar al corrent dels nous materials i les noves tecnologiesque apareixen en el mercat, i això va molt de pressa, fins i tot, corren més que la seva experimentació sobre el terreny. Es pot dir que cada edifici és un prototipus. Nosaltres pretenem que els tècnics adquireixin una capacitat i uns criteris bàsics per a l'anàlisi. El pla d'estudis que posarem en marxa permet obtenir aquesta formació bàsica invariable i dissenyar la línia opcional d'acord amb les tendències de la construcció. La formació de postgrau serà la que. en definitiva, modelarà l'especialitat. </
A l'hora de contractar les vostres assegurances eviteu les sorpreses. Deixeu-vos prendre mides i pagareu allò que és just, ni més ni menys. Assessoreu-vos al servei d'assegurances del Col·legi i de ben segur que us ajudarem. Tel. 209 82 99, srta. Montserrat Roger. Amb el suport tècnic de:
ASSEGURANCES LORENTE C. de Rafael Casanova. /3, lr. 3a. 08750 MOLINS DE REI • Barcelona Telèfon 668 28 41* • Fax 668 62 07
CARLES CARTANA
N FO RM AT
PUNTS
LA
DE
VISTA
FIRMA
Els tècnics del nostre país estan preparats per afrontar el repte de la innovació tecnològica? I procés de la producció de l'arquitectura als països de l'occident capitalista s'ha fet molt i molt complex, d'uns anys ençà- Hi ha en camí l'apariI cïó d'uns agents de la promoció immobiliària - a part de les Administracions- que ja no són els propietaris del sòl (com ho havien estat gairebé en exclusiva fa una sèrie d'anys) però que més que ser un professionals de la producció, són uns professionals de l'economia financera. Sembla que els seus interessos, més que a fer un producte arquitectònic vàlid, eficient i a bon preu, van dirigits a realitzar una inversió molt rendible en un període molt curt de lemps. Tan curt com sigui possible.
immobiliari i vulgui donar als tècnics el marge de llibertat necessària perquè puguin exercir amb rigor la seva tasca ineludible en aquest camp. Si els que primen són els valors del Mercat, la posició del tècnic seguirà seni molt ambigua i difícilment podrà respondre als reptes nous en e! camp tècnic.
Aquesta situació deixa, d'entrada, els tècnics de la construcció en una posició molt poc clara, perquè si els responsables econòmics de l'operació -amb objectius gairebé exclusivament financersno entenen la importància dels condicionaments tècnics que la naturalesa del producte arquitectònic comporta, és difícil que donin als tècnics de la construcció el marge de confiança i de llibertat que l'exercici responsable d'una professió necessita.
íNo hauríem d'avançar-nos i, des dels col·lectius d'arquitectes tècnics i d'arquilectes. pressionar al màxim (deixant-nos de baralles casolanes d'atribucions) perquè, alguna llei de l'edificació aclarís l'objectiu primer del procés productiu de l'arquitectura i les diferents responsabilitats que hi tenen els molts tècnics que hi han d'intervenir, d:acord amb la complexitat dels processos projectual i constructiu actuals? Crec que podem ser capaços de respondre als reptes de les innovacions tecnològiques, si abans som capaços d'aclarir el confós món de la producció de I arquitectura actual. •
Fins aquí he volgut plantejar el marc en què ara s'han de moure els tècnics de la construcció en el procés de la producció immobiliària, per a no reflexionar en abstracte sobre el repte que plantegen les noves tècniques. És evident que els tècnics de la construcció hem de reciH.A
Si es prímessin d'altres valors, amb predomini dels interessos socials, la responsabilitat del tècnic seria més patent, el seu paper més clar i no dubto -com he dit- que aquí. a Catalunya, se sabria donar resposta al repte de la innovació tecnològica. L'objectiu immobiliari prioritari seria fer un producte arquitectònic bo i a bon preu i el tècnic en aquest procés hi tindria aquell paper clar que dèiem.
"Si els que primen són els valors del Mercat, la posició del tècnic seguirà sent molt ambigua" clar-nos constantment, perquè som en un moment de la construcció on pràcticament ha desaparegut el pes dels oficis, i on la diversitat i dimensions dels productes arquitectònics a produir tampoc
PREMSA
La nit en blanc El campus de l'Autònoma sembla una ciutat fantasma mentre passegem en direcció a la facultat de Medicina. Passa de la una de la matinada i fa un fred que talla el cutis. Acompanyem a un grup de joves que acaben de sortir de la biblioteca de Ciències i volen trobar-se amb d'altres noctàmbuls que han passat la nit a la biblioteca de Socials. L'aulari nocturn està format per dues sales de 160 places cada una i es va inaugurar ara fa sis anys. Els índex d'utilització van en augment, per la qual cosa ja es preveu habilitar o construir noves sales del mateix tipus. Diuen les enquestes que la majoria dels adolescents estan satisfets amb la seva vida, es porten bé amb els pares, s'esforcen en els estudis, veuen molt la televisió, els importa ben poc la política i els encanta ballar i beure els caps de setmana. És a dir, es troben ben lluny de la imatge catastrofista, perduda i violenta amb què els mitjans de comunicació acostumem a qualificar-los. És el que vam pensar quan arribàvem a les aules per a noctàmbuls que la Politècnica té habilitades en el Campus Nord. •
EUGENIO MADUENO LaVanguardía,17defebrerdel1996
no permet un procés d'industrialització real. Per tant. cal informar-se i fer recerca per poder donar resposta als reptes que plantegen les noves tecnologies, perquè actualment no hi ha una indústria de la construcció que ia pugui donar. A mi em sembla que els tècnics del nostre país si que són capaços d'afrontar el repte de la innovació tecnològica. Del que no estic tan segur és que la nostra societat tingui la lucidesa necessària per a clarificar les prioritats en el món
JOSEP MARTORELL Arquitecte
L'ENQUESTA
Creus que k cànem hauria de ser més pràctica? MERITXELL GARCIA
ELENA CULLELL ANDRÉS 23 anys. Treball final de carrera Hi ha assignatures més teòriques que d'altres, però en general ens falta més pràctica. També ens interessa tenir un contacte més intens amb el món professional. Del Col·legi conec el Centre i n'he Iret un bon profit. •
23 anys. Treball final de carrers Hauríem d'aprofundir en la pràctica abans de sortir al món laboral. A l'escola és tot massa teòric. Ens interessa veure com es desenvolupa la professió, els papers, tot i que el coneixement tècnic és fonamental. •
MERITXELL MATEU 21 anys. Tercer curs. Trobo que n'estem mancats. Però de les dues coses: teoria i pràctica. Quan t'ensenyen construcció és difícil trobar-ho en un dibuix. La pràctica és imprescindible. Fóra millor fer la carrera en més anys i amb una bona pràctica. •
ANTONIO PICÓN 24 anys. Tercer curs. Ens cal tenir contacte amb els aparelladors, el cap d'obra i els operaris. Al carrer hi ha maneres de fer que et diuen que les coses no segueixen un ordre tan estructurat. Cal saber la teoria, però la pràctica és imprescindible. •
La consulta es va Isr si dia 15 úe febrer a la planta baixa de IEUPB. a Barcelona- Els estuúisms es van escoüir aleatòriament
F O R M A T I U
_ _ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ _
6
^ - ^ ^ ^ — ^ ^ ^ —
EL
NOTICIARI
CIÈNCIA
I TÈCNICA
El coneixement de Rafael Guastavino és avui molt difós. La seva obra és coneguda al nostre país i s'estudia des d'Alemanya, Itàlia i els Estats Units. Potser el que ja no és tan conegut a casa nostra és la importància de la seva aportació a l'avenç de les tecnologies de la construcció i la influència de les seves idees com a precursores del Modernisme.
Rafael Guastavino, precursor del Modernisme La Fundació Catalana per a la Recerca glossa els protagonistes . _^—^, de 150 anys de ciència i tècnica al Països Catalans f" ~~ 'aportació de Rafael I Guastavino i Moreno (València. 1842-Black Mountains, Carolina del Nord. 1908)a l'arquitectura fou especialment I important en l'àrea tècnica. Va ser ei capdavanter de la modernització d'una antiga manera de construir, la que usa les tècniques de maó de pla constitutives, entre d'altres aplicacions, de la que va ser batejada a Espanya com a volta catalana. Deixeble d'Elies Rogent i de Joan Torras. Guastavino va experimentar aquestes tècniques a casa nostra i les va transferir des de Catalunya als Estats Units, on va fundar una empresa familiar que va bastir més d'un miler d'edificis, molts d'els quals de gran importància. L'obra de Guastavino representa una aportació notable a l'arquitectura con-
temporània, i més si tenim en compte l'aportació d'una sèrie de reflexions propostes d'ordre tecnològic que constitueixen també una contribució a la modernització de la construcció. El ressò de l'èxit professional del mestre d'obres i constructor, i la fortuna de la tècnica transferida actuaren, i potser actuen encara avui, com a dinamitzadors de la cultura arquitectònica catalana. Així es desprèn de l'estudi Rafael Guastavino i Moreno. Enginy en l'Arquitectura del segle XIX, signat per Jaume Rosell, historiador i aparellador, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya. El treball s'inclou en el llibre Ciència i Tècnica als Països Catalans: una aproximació biogràfica, que ha editat recentment la Fundació Catalana per a la Recerca. La publicació reuneix quaranta-cinc biografies de científics i tècnics que van treballar en les
L'aportació de Guastavino L'activitat a la Barcelona de mitjan segle XIX era creixent, la ciutat acabava d'enderrocar les muralles i s'havia aprovat el projecte d'Ildefons Cerdà- La situació exigia una profunda renovació de l'arquitectura amb unes tècniques de construcció més modernes, més racionals, més ràpides i més barates. Unes tècniques que s'havien de basar en l'ús dels nous materials: el maó, el ciment i el ferro. Un capítol d'aquesta renovació és el que Guastavino va intuir i al qual va consagrar el seu treball: la renovació de les tècniques de maó de pla i l'estudi del seu comportament mecànic. La intuïció de Guastavino va ser d'associar-lo amb el ciment pòrtland per tal d'aconseguir la combinació de la facilitat de maniobra que la tècnica presentava amb una resistència molt
més gran, necessària per a la construcció moderna. El banc de proves van ser les fàbriques de la indústria barcelonina i el principi d'aquesta aventura fou la construcció de la fàbrica Batlló, a Barcelona (1868). a la qual van seguir moltes altres obres industrials i residencials. Guastavino defensava els avantatges estrucfurals de la "construcció cohesiva" davant de la 'de gravetai" i davant de la incipient utilització de l'acer laminat i del formigó. La combinació del maó de pla amb el ferro seria !a construcció del fufur. L'aplicació de les seves idees culminava anys més tard als Estats Units amb la construcció de la cúpula de 40 metres de diàmetre de la catedral de St. John The Divine, a Nova York (1908), obra emblemàtica de l'arquitectura americana.
diferents branques de la ciència i de la tècnica i que estan considerats els més representatius de l'època contemporània. Aquesta iniciativa s'ha dut a terme amb la participació de la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica, la més jove de les filials de
l'Institut d'Estudis Catalans. Entre les personalitats analiteades hi podem trobar Ildefons Cerdà, Narcís Monturíol, Ramon Turró, Francesc Duran i Reynals i Miquel Crusafont, entre d'altres. • CARLES CARTANÀ
Arquitectura: art i construcció Rafael Guastavino va reflexionar sobre els problemes relacionats amb l'execució material dels treballs i això el va portar a plantejar-se algunes qüestions essencials de la pràctica constructiva que al nostre país la rutina havia fet implantejables; sobre com treballen el ciment i el morter, sobre el temps d'enduriment i les seves condicions, sobre la quantitat d'aigua a emprar, etc. I també sobre les condicions de la mà d'obra a l'hora de construir, i sobre la capacitació dels arquitectes a l'hora de projectar. Per a Guastavino. l'arquitectura és art i és construcció. En desvincular la teoria de la pràctica, era notable la pèrdua de qualitat. Per això calia una reforma simultània de la formació de l'arquitecte í del paleta que possibilités la seva convivència en un mateix medi escolar. L'objectiu
N F O R M A T I U
seria tomar a construir decorant, és a dir, que la bellesa fos el resulta! lògic de la condició estructural. Guastavino va influir en el desenvolupament posterior de l'arquitectura del país. Puig i Cadafalch va elogiar el seu treball. A partir dels anys 80. les tècniques de maó de pla, i sobretot la vo!tat havien passat a formar pari de la nova construcció catalana. Durant els dos vintennis que van a cavall del segle es va desenvolupar el que s'ha anomenat Arquitectura Modernista, en la qual destaquen diversos arquitectes que projectaven amb voltes de maó de pla (el mateix Antoni Gaudí, en va ser un), o que s'inclinaven per la construcció mixta de ferro i maó (Domènech i Montaner). Els modernistes portaren el maó de pla a la seva màxima expressivitat.
EL
NOTICIARI
S I N I S T R A L I T A T Servei HenatuHaoo
Els forts temporals alerten els usuaris Les inclemències metereologiques provoquen lesions en molts habitatges, que sovint serien evitables a situació meteorològica que hem viscut en aquests darrers mesos, amb pluges torrencials, fortes nevades i vents de gran potència ha suI perat, de llarg, qualsevol de les més pessimistes previsions. La intensitat i persistència d'aquesta situació meteorològica des de final de l'any passat i fins avui encara, ha provocat lesions en molts habitatges, que en molts casos, una mínima prevenció hauria evitat. El quadre de lesions que apareix en situacions com la que hem viscut darrerament és àmplia, i en molts casos ha donat lloc a situacions d'especial risc i gravetat, i fins i tot ha causat la mort de persones. Una de les situacions més comunes ha estat la inundació d'habitatges a causa del mal estat de la coberta o el mai funcionament de les buneres i desguassos. En situacions extremes, qualsevol petita fallida de ['impermeabilització, o l'existència de brossa vora els desguassos és decisiva. En aquests casos, l'acumulació d'aigua a la coberta per "l'efecte piscina» és ràpida i pot provocar un excés de pes (50 cm d'aigua acumulada representen 500 Kg/nf de sobrecàrre-
ga), amb el conegut perill de col·lapse. Una altra casuística important es deriva de la capacitat insuficient de les xarxes de clavegueram per engolir uns cabals d'aigua tan elevats, que provoca l'aparició de fuites a baixants i arquetes. Aquest fet s'agreuja pe! nul manteniment, i fins i tot resulta freqüent veure saltar les tapes a causa de la pressió que reben. D'altra banda, la incidència continuada de l'aigua ha provocat col·lapses de murs de contenció. La fallada dels sistemes de drenatge, que es taponen, són en gran mesura els responsables d'aquests accidents, en incrementar notablement l'empenta activa de les terres. Els forts temporals d'aigua i vent també han fet proliferar altres situacions perilloses. En el cas de les cobertes, és un fet habitual veure com volen teules, antenes, i fins i tot barbacanes a la via pública, amb el greu perill que això representa. Les cobertes de fibrociment o xapa presenten sovint greus problemes degut a la seva lleugeresa o insuficient subjecció, A Catalunya, s'han donat casos molt perillosos pel fet que aquests tipus de cobrició han estat arrencats i desplaçats pel vent. El desplom de parets en construcció,
de grues-torre, o l'arrencada d'arbres molt grossos, són també fets habituals, que han arribat a produir greus destrosses materials en els mateixos edificis (estructura, façanes i instal·lacions),! que fins í tot han costat vides humanes. A les zones muntanyoses, la incidència negativa de l'aigua cal valorar-la d'una altra manera. En aquest cas, les fortes i intenses nevades han provocat situacions de sobrepès. amb la flexió excessiva de sostres, que en alguns casos han provocat col·lapses parcials de la coberta.
que es produeixen. Ens ho confirma el gran nombre de trucades que hem rebut d'usuaris alarmats per aquestes situacions, buscant alguna solució d'urgència. Aquestes solucions, moltes vegades ja impossibles, no poden evitar que la lesió tingui un gran impacte i incidència, si bé, una prevenció correcta hauria contribuït a pal·liar o eliminar els seus efectes Per tant, avui per avui, sensibilitzar i conscienciar l'usuari dels avantatges d'una bona prevenció és encara una tasca pendent. •
La major part de propietaris, no actua davant els problemes en els edificis fins
ENRIC CASANOVAS Servei Rehabilitació
Informació
M
Tel. 200 95 22
Oficina*** Aparelladors --•H1' d'Enginyers
Préstecs al professional
Préstec nòmina
• Fins o ires milions I Termini fins a cinc anys I Comissió d'amorfifzociò aníicipoda: sense p I Comissió de f l ï una solo vegodo o la constitució del prests
• Fins a cinc milions • Termini finsosef anys • Comissió d'amoitilzadó anticipada: sense penalifzodó • Comissió de I11 % una solo vegada a la constitució del préstec
• 11,75%
• 11,7556
N F O R M A T I U
EL
NOTICIARI
A R Q U I T E C T U R A
La manca de terreny edificable i l'afany de conservació de les ciutats consoliden la fira REHABITEC La manca de terreny edificable i la necessitat de conservar la identitat de les ciutats, amb la conseqüent recuperació d'espais ja edificats, són els dos principals factors del desenvolupament que viu el subsector de la rehabilitació en els darrers anys. En aquest context, la fira REHABITEC, que s'inaugurarà el proper 29 de maig, esdevé un punt de trobada interessant per a totes les empreses, institucions públiques i privades, professionals i consumidors, que ofereixen i cerquen solucions pràctiques per a la rehabilitació i manteniment dels habitatges. •
El Design & Build representa el 13% del volum de la construcció a Gran Bretanya
Premi Ciutat de Barcelona a un edifici d'habitatges del Raval L'Ajuntament de Barcelona va atorgar, el passat dia 12 de febrer, el Premi Ciutat de Barcelona d'Arquitectura i Urbanisme a l'edifici d'habitatges del carrer Roig. 28-30, cantonada amb el carrer del Carme, per "ser un bon exemple de com afrontar els reptes d'una política d'habitatge social fonamental per a la recuperació de Ciutat Vella, que podria ser injustament infravalorada a l'ombra d'altres intervencions de més rellevància i espectacularitaf. L'edifici guardonat ha estat obra de l'arquitecte Josep Llinàs i de l'arquitecte tècnic Jaume Martí Almestoy. •
3
El mercat britànic de projectes del tipus disseny-construcció (design & buiíd) ha experimentat una ràpida expansió. Aquesta activitat ha augmentat, darrerament; un 10% el 1995, mentre que els anys anteriors va ser d'un 8% el 1994 i d'un 7% el 1993. Ara representa el 13.2% del total de l'activitat constructiva a Gran Bretanya. Les perspectives a curt termini per a aquesta modalitat constructiva són d'un desenvolupament encara més gran. •
planta
Bon Pastor 5 Tel.: 414.63.55 Fax: 414.67.15
Cooperativa Jordi Capell
Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
CARPETES DE PROJECTES
PAPER DIN A4
80 GR.
Groc. Gris. Nesre i Vermell. MIDES
P.V.P.
P. OFERTA
P. SOC[
UNITATS 10 L'NIT
CARPRTES3Cm.
P.V.P.
P. SOCI
20 UNIT. 3fl UNIT.
428
365
319
299
289
CARPETES 5 Cm. 490
431
.169
359
329
CARPETES 7 Cm. 545
473
409
389
369
P. OFERTA NAVlGATOR
COPV SPEED
1 PAQUET
1.005
672
659
599
5 PAQUETS
1.005
672
639
569
10 PAQUETS
1.005
672
619
559
25 PAQUETS
1.005 ,
672
599
539
I N F O R M A T
EL
E
C
O
N
O
M
I
NOTICIARI
TÈCNICA
A
L'economia catalana creix un 3,7%
Bona acceptació del Test Manteniment entre els professionals
L'activitat constructora, amb un creixement del 4,4% el 1995. s'orienta cap a la moderació I ritme de creixement de l'economia catalana es va estabilitzar després de l'estiu en el 3.7%, segons els indicadors d'activitat economia de la I Cambra Oficial de Comerç Indústria i Navegació de Barcelona. La taxa de creixement mitjana de l'any ha resultat, com s'havia previst, del 3,6%. En els darrers mesos de l'any es va observar una clara desacceleració del sector industrial mentre que el creixement de la construcció va avançar una mica. i el dels serveis es va mantenir pràcticament estable. Els resultats de les enquestes de conjuntura relatives als mesos de novembre i desembre mostren un sensible descens del grau d'utilització de la capacitat industrial i apunten una major desacceleració del creixement industrial de cara als propers mesos. En el sector de la construcció, les espectatives de les em-
PRO JUAN AGEA CARRASCO
FELK AGUADO SANCHEZ ALBERTO AGUILÀ C O U JUAN AGUILERA CABALLERO JOSÉ U ' AGUILÓ RATTO
ERNESTO AGUSTÍ DOUENECH EUSESIO ALARCÓN BRAVO GERONWO ALBAREZ LOUBA FHANQSCO ALBERCA VERA
ALBERTO ALBERO SORIANO VtCENTE ALBIOL SAZ JUAN ALBURQUERQUE GARCIA ANTONIO ALCALÀ UONLEON JUAN LUIS ALDAUEZ SALCEOO JUAN ALEGRET VIDAL
preses suggereixen també una certa moderació de l'activitat a començaments de 1996. El ritme interanual de creixement de l'activitat constructora ha estat del 4,4%, amb una notable millora respecte de
CAHLOS U 1 ASTORZA LORENZO AZCUE ÍLEERDI
UJJÏS BADOSA GALLART FRANCESC BAJXAUU PERIS MARGARITA BALDRICH ZOGBHI JUAN R. EALLESPI QUEROL JOAN EM1ESTE NAVARES JUAN BALLESTER GONZALEZ
VICENTE BARCELÓ GOUEZ
GABRIEL AUER SOUVELLAS JOSEP AUGO BO1XADERAS
SERG1O ANGULO CEPA JOSÉ JUUAN ANSOLA HERHAHDEZ
FERNANDO ANTOUN CLARASO JOSÉ A. ANTOUNOS GARCIA PEDRÓ E ANO ROUEU ANTONIO ÀfiCHANCO de LEÓN ÀNGEL ARDER1U PRAT JOAN ARDEVOL FERNANDEZ
CAHLES AR1LA ARCAS LUtS A. APJZ E S Q U S A S a
JAVIER W ARIZUENDI SARNES UIGUEL ARUENDARIZ LARUUBE V O O f i 0. AROUA CHAROLA JOSÉ R. AHRAZOLA UROUAOA JESÚS A H G a AftflBAS AUO JUAN L U S AHTOLA BARLUCEA JOSÉ LUS ARZA URABAYEN
JESÚS ALEERTO CAUP06 RUIZ inOUEL A N G a CAPAPE VIDAL JORDI CAPEU VARGAS JOAN CAPUANY SERRADEU.
EHRIOUE CARABANTES ESTEBAN RAUON CARDONA FREJANO
JOSÉ A. BARRACHINA JUIENO
JOSÉ A. BAPJÏENECHEA JUAN EARTRA RIPOLLÈS
ANTONIO BATLLE GIRONA UATEO BAYUNA BACARDTT JOSÉ LORENZO BEA TARRAGÓ
UAHUEL BELENGUER LÓPEZ CARLES BELENGUER VERDAGUER JUAN J. BELLMUNT BELLMUNT
RAFAEL BELLVER GARCIA EULJO BENEVENT RUA LUtS VICENTE SERIO PORTOLES JUAN A. BERTRAN MARTÍNEZ
CARLES BIGAS SALAORIGAS CARLES BIUA FUIG
JORDI BLANCO TEL FRANCESC BLANCH VILA JOAN O A N i a BOADA LAUSISTOS
JOAOUIN BOR FAJARDO
JOAN CARNE F U
CÉSAR CARRERA VAZOUEZ JOSÉ
Fa.
W CARRERAS SOLES
JAVIER CARRIL LETAUENDiA
FERNANDO CARRIÓN GALPARSORO PERE CASADEMONT GALJ
EDUARDO CASALS del ULLAR JOSÉ U ' CASANOVA VILLAGRASA A N G a CASAS UUSACH JUAN CASAS CASTELLS
JOSEP U ] CASAS UEDIHA ÀNGEL CASAS SANCHEZ ALEERTO CASAUS de la FUENTE UASIP SANTIAGO CASORRAN d d RIO
RAFAEL CASTILLO ORTIZ EHNESTO CAST1U0 te la FUENTE UIGUEL CASTRO CHESA ALEJANDRO CASTRO ONRUBIA JOSÉ I P CAYUELA PASCUAL
RAUOri CEiOE GOUEZ FERHANDO CELS LÓPEZ
UIGUEL A. CENARUZA5EfTlA ESPIGA
JOSÉ BOIÜU UARSNYACH JUAN BDLOS CAUSAOAS JOSÉ BONASTRE CASALS
JOSEP BONVEW ROLDOS UACAELA BORRÀS EIMMEUS DOUENEC BOSCH VIDAL ROBERTO BOULANGER RUIZ JUAN SRC CARO ROGELJO BUJ GONZALEZ JOAN BUSOUETS SITJA
RICARD BUSTA MAS J0»QUW BU5TINS UADAUU JORGE CABAU PONS JOSÉ L CADAVAL FERNANDEZ
PERE CORELLA SANT1AS JUAN COROUINAS ROVIRA
UARCOS CORTADA HORIANA ARGIUIRO C0RTE5 GIUENEZ FCO JAVIEfl CORTES CORTES JOSÉ LUIS COSCULLANO LUNA JUAN COSTA SOLER
JUAN CAHFLLONCH GALOFRÉ
JUAN RAUOK BARRALLO te las HERAS
JUAN 3 . BARTRA RIPOLLÈS
ALBERTO ALVAREZ RUC U< RAQUEL ALVAREZ VEGA ANTONIO ALZINA ESTEVA GABfflEL ALZINA PUJADAS TOMÀS 1 AUANN <te UUTtOZABAL JOSEP W AUBROS UONRAS ORIOL AUELL AUELL
JOSEP CALVET SIMOM ALBERT CALZADA SINÏAS ANTONI CALLAO ROYO AGUST1N CAUOH CE3R1AN
JA1UE AZFILLAGA ZUAZUA
FEDERICO JOSÉ BAEZA RUTZ
ENRIOUE AUUÉNARA G O U t Z
JOSEP ALÒS CASTILLOH
ENRJC CALAF UART1NEZ
JUUAN EACIGALUFE V1LLAH0VA
PASLO BARRANCO GARCIA
FERNANDO-JESUS ALONSO GARCIA W CARUEN ALONSO ít UARFA
JOSEP V- CALAFELL GARRIGO
JUAN ÀNGEL AZCUE ORAYEN
GABRIEL CERVERA PALACIOS U G U a CERVERA LLUCH JUAN OHJCI UONTANYA FRANCISCO CISA ROQUE
RAUON CLARAMUNT C0NDI5 S D S O C L A v a SANCHO
FERNANDO CLAVERA BORRÀS EDUARDO CUUENT BARRIL JOSÉ L C 0 5 0 S SANJUFUO JOSÉ U ' CODINA FARRÉ JOSEP COUA RIERA LUIS C0UA5 CREUS LUS COUELLAS COUAS
N F O R M A T I U
1
ESTHER U CUBELLS RODRÍGUEZ JOSEP U'CUSOBUUJCH JUAN CHAPERO 0R05I0 UOHTSERRAT DEU FERÍS RAFAEL DEV1S ORTEGA EDUARDO DÍAZ ECHEANDIA
ALFONSO L DÍAZ UOITES GUtLLERUO DÍAZ SUtfiEZ JOSÉ U ' OIAZ de ILARRAZA ALCOZ JA1UE D O ESCUDERO JOSÉ U'DÍEZ MARTÍNEZ JOSÉ A. de DIOS GONZALiZ RAUON DOUENECH FORTUNY
JUAN LORENZO DOMINGO OLUOS CARLOS U ' DUEÍiAS UENENDEZ A N G a DURANY RIERA JOSÉ U ' ECHENAGUSIA JOSÉ EDUARDO CARDONA 1
IGNACIO U ELUSTONDO AUORRORTU JOSÉ ENCALAM LEAL JOSÉ U EROUICIA GAFJJENDW
PEDRÓ ESCAUILLA ROYUELA JESÚS ESCARTIN VWAS JUAN JOSÉ ESCOBEDO MOLES JOSÉ
m ESCRIVÀ SERRANO
UAHUEL ESCUDÍ GUARDIET FRANCISCO ESCUDERO GALLARDO
ALBERTO ESPANOL CASTELAR JUAN ESTANY PASTOR ANTONIO ESTEVA SERVERA JOSÉ BLAS ESTRAOA UONTANUY
UANUEL ESTRONa CIFSE RA1UUNDO FARRÀS COROUINAS JOSEP FARRÉ BARÓ
ENROUE FARRÉ GARRES FRANCISCO FARRÉ FORNS JUAN FEUEN1AS ESTELF3CH FEUX FERNANDEZ UATALONGA
RAFAEL FERNANDEZ UUN02 UERCEDES FERNANDEZ REY
JOSEP A. FERNANDEZ BORRÀS ANTONIO FERNANOEZ ESCOBAR
Q
a primera edició del Curs Manteniment dels Edificis, organitzat pel Col·legi, acaba de finalitzar. Les sessions teòriques del curs van tenir lloc els dies 29 i 30 de novembre i les classes pràctiques s'han prolongat fins a la primera setmana de febrer. El curs va presentar i posar a l'abast dels participants el Test Manteniment, eina que està generant un gran interès entre els tècnics i les empreses dedicades al manteniment. D'altra banda, molt col·legis de tot l'Estat i una gran quantitat d'empreses han mostrat interès per conèixer les aplicacions del Test. Per continuar-ne la difusió entre els aparelladors, el Col·legi ha organitzat una segona edició del Curs Manteniment d'Edificis, que tindrà lloc els dies 7 i 8 de març, i s'ha previst de fer noves edicions periòdiques per introduir els professionals de la construcció dins d'aquest àmbit de treball. •
1
M 0 C 10 N S 1 9 7 0
ANTOM ALFARO RODRÍGUEZ UANUEL ALGERO DOUENECH JOA0U1N AUAGA UONTE5 JOSÉ ANTONIO ALUOHACID CLAVEHA
l'any anterior. L'increment de l'activitat ha estal notable en el subsector de l'habitatge (nova construcció i rehabilitació}, mentre que a la resta de l'edificació no s'ha engegat i l'obra civil ha mantingut probablement la tendència contractiva. De Iota manera, els indicadors avançats de l'activitat de la construcció assenyalen clarament que el sector s'està orientant cap a taxes de creixement més moderades. Els habitatges iniciats han experimentat un descens interanual de l'11% i la reducció dels projectes visats pel Col·legi d'Arquitectes ha estat d'un 19% en el darrer trimestre de 1995. A més, la licitació oficial d'obres ha experimentat un forta contracció en la segona meitat de l'any 1995. Gairebé la totalitat de les empreses del sector opinen que la debilitat de la contractació dificulta el creixement de l'activitat constructiva i que els preus unitaris es mantenen estancats des de fa temps. •
ANTONIO FERRER BIÍQUERRA FERNANDO FERRER FOYE
JAOÍE FERRI CORTES JOSÉ FLUÏW SERRA
19 7 1 U
1
ASUNCIÓN GÓMEZ GONZALEZ
ANDRÉS GÓMEZ GOZALVEZ SANTIAGO GOUEZ UARTIN XAVIER A. GÓMEZ UENGUAL JOSÉ GOUEZ ROUAN
PEDRÓ FONS CAPELL JOAN FONT ALEGRET JOEE FONT B A f i C a O J U i N FONT COUAS
U' tet CARMEN FONT DOS
JOSEP U GOUEZ ROUERA ÀNGEL GOUEZ GOUEZ TIUOTEO GONZALEZ FERNANDEZ VICENTE GONZALEZ F O N
LLUB ANTONI FONT COTS
UIGUEL GONZALEZ SOLSONA CAflLOS GONZALEZ SUAREZ
ERNESTO FONTANA COTS
PERE GONZALEZ de ALAIZA
JOSEP FONT CASAS
ANTONI FORCADA FOSSES RAUON FORCADA UENSA FERRAN FORES GARCIA JOAN FORN
CLARET
NEUS FORNELLS CUN1LLERA
HARIANO FORTEZï FORTEZA UONTSERRAT FRIGOLA CASEUAS
JOAN GONZALEZ NAVARRETE
l i ÀNGEL GONZALO R O O R O Í Z FRANCISCO GONZALEZ SANTIAGO JOSÉ U> G 0 N Z A L O 4 0 R B E N A
A.NGEL JOSÉ GRANADOS POCH CARLES GRAS UENA JOSEP GRAU «RALLES
JOSÉ FERNANDO FUENTE Ce JUAN
LAUREA FUENTESFINA GIUENEZ JESÚS FUSTER UATOSAS JOSEP GABARRO U1RET JOSÉ W GALLASTEGUI ARRIEN JORGE GALLEN GARCIA ALBERT GAUB GIRALT
JAUUE GRAUPERA SEGURA FRANCESC GF3SO SERRA
JOAOUtU GUARCH REY PEDflO GUASCH PBIAL3A JAV1EH GUERRA DAPENA ANTONIO GUILLEU CABEDO JOSÉ U ' GUOJ CUVER
JOSÉ IGNACIO GANCHEGUI JUAN GARCIA DOUENECH
UANUEL GARCIA REMA VÍCTOR GARCIA FOLE RAUON GARCIA HERNANDEZ FEDERICO GARCIA PLANAS FRANCISCO GARCIA SANCHEZ JOSÉ FEUX GARCIA SUAREZ JUAN JOSÉ GARUENDU ARUENDARIZ
UIGUEL ÀNGEL GARRIDO LANDA FRANCESC GASCÓN ESTELRICH
JOAN UANUEL GASSOT FRANCÉS JOAN U A N U a GATON GARCIA
OLGA GAVALDÀ HEBULL LORENZO UIGUEL GENÉ RAUS
AKTONIO GIL GAUANA JOSEP A. O L RUEO
RINCÓN
GABRIEL G R A L U SANTANOREU
AHTONIO GUIRADO ESTANOL V EUGEMA GJISAN R3FJU EUIUO GURREA LÓPEZ ESTEBAN HERNANDEZ ABAD JOAN HERNANOEZ EAYE5 EUIUO HEfiNAMDE2 TOGO UANUEL HERNANDEZ CARRERAS
UAXIUO HERNANDEZ PARRAGA EDUARD HERNANDO TALO JOSÉ U. HERRERA LARRANAGA
EUIUO HERRERO FABIAM JOSEP U' HERRERO TRULLA ENRlQUE HUELBES GONZALO ALEERTO IBANEZ VILAR EDUARDO B W E 2 AGUIRRE
JíEUS SA-^EZ RL1Z àt ARSULO
ANTOMO GIL ESPADÀ ALBERT GJUENO RAUADA ..;•,
SALVADOR ONER D U O
RAFAEL GISBERT CASELU RAUON GOBERNA CARRON EDUAROO GOífll CASTELLOH
.:;E
.
••:.;:
"-;:UEZ
-;---;.-=£
?,GOYEN
Ü . ; R Í J .SACV^Í liGUEL A!ÍTO!iO L=A l CULS i HGua
EL
M E D I
NOTICIARI
A M B I E N T
El "Homo ecologicus" arriba a la construcció Una exposició analitza la relació de l'home amb l'entorn I passat dia 8 de febrer I es va inaugurar ala FunI dació Miró de Barcelo1 na l'exposició Homo Ecologicus, per una cultura de la sostenibilitat, | que podrà ser visitada fins al 14 d'abril. L'exposició és la primera experiència que es fa ressò de les inquietuds que hi han, en relació amb la degradació del medi ambient, en la nostra societat.
ment econòmic i social, l'augment de la població, el consum, l'aprofitament dels recursos no renovables, en definitiva el progrés de l'home, de forma descontrolada. ens ha portat cap a una situació de degradació del medi que obliga a prendre solucions alternatives en cada una de les activitats que porti a terme.
L'arquitectura, la construcció, el modus vivendis, com a activitats primàries i essencials de l'home, també han d'assumir les responsabilitats que els toquin La reflexió parteix del moment en què per contribuir a la conservació del medi la relació de l'home amb l'eníom era de ambient. L'exposició vol sensibilitzar en supervivència i d'adaptació a les con- aquest punt. i dedica dos espais a dicions del medi. Des de la revolució aquests temes: Habitar i construir i Les industrial fins als nostres dies l'evolució coses. En Habitar i construir es vol incid'aquesta interrelació ha estat canviant dir sobre la importància que tenen el cap a una progressiva sobreexplotació disseny i la qualitat de les construccions de recursos naturals. El desenvolupa- en el respecte al medi ambient. Es pre-
senten algunes experiències alternatives en la gestió d'entorns naturals, urbanisme i projectes arquitectònics, que adopten elements de construcció bioclimàtica i paràmetres ecològics: hivernacles, façanes amb obertures controlades, cobertes verdes, etc. Complementàriament, un conjunt de nous materials, obtinguts a partir del reciclatge de subproductes, obren la possibilitat de ser incorporats als materials industrials utilitzats en la construcció. L'espai Les Coses és un habitatge en el què tots el objectes quotidians: mobiliari de cartró, sabates ecològiques, contenidors de deixalles, matalàs de làtex, rellotge solar, etc. han estat dissenyats o fabricats pensant en l'estalvi de recursos naturals, el reciclatge del material o la utilització de substàncies no contaminants. El
pas per l'exposició ens fa reflexionar i ens mostra solucions alternatives, com són els mitjans tecnològics disponibles en benefici de l'ecologia i d'altres de més personals que ens han de portar cap a la "cultura de la sosteníbilitaf. De forma complementària s'ha organitzat un cicle de taules rodones. El programa se centrarà en el "Disseny i consum ecològic: els nous sistemes d'objectes"; l'"Arquitectura ecològica"; els "Edificis respectuossos amb el medi ambient", i "Per unes ciutals sostenibles". Aquestes activitats se celebraran els dies 7, 14, 19 i 27 de març, en tres espais diferents, entre els quals hi ha el Col·legi d'Aparelladors, v IMMA CASADO Servei Rehabilitació
25 AN YS D1 E X E R C ICI PR O F E S S I O N A L JOSÉ ]í 1RA2USTA GARKANO
MANUEL EAGUÏRRE UCOSTE JUAN J A N ; PORTA
JOSÉ Fco. MARTÍNEZ HODRhGO
CAfiLOS MARTTNH GARCIA CARLOS UAHT1HEZ RODRIGO JOSÉ LUS MARTÍNEZ U S E R l i *
JOS£ L i JOSÉ GIL LÓPEZ
I B G U a MARTÍNEZ VILELLA
VICENTE U f f i u a JUAN DURAN GULLERHO JUUA CREUS J05E
JUUANIWrOL
JOS& MASIP PARÍS
UQUtL UATAS NOGUERA
GWES LAGLMAS 6 a
JORGE LAPIEDRA Ï1HALS
FULGENOO UATEO NAVARRO
LUIS IATHE CASTELLA
CARUEN LAZARO BALLO ANTOWO LAZARO CASADESUE AGISTÏJ LESTA CASTELO
HAKUEL WESCíDEK TUDELA
jísvs i- <.·I~'Í=Z '. T ::ÜIG.A
JOSÉ ULLO SOLER
."E;
JUAN 11 UNAREE POUÀRES IDGUR ÀNGEL LÓPEZ JUUAH LÓPEZ
"J-
AfüZALEtA
..i1-
" • • : "i;?';
: . = : • . ; : "=•*==: I.'JÍSIL
EMMA LOZOYA ROCHA
J. GABREL * LUG GABCW J..ANT0M0 LUPUNEZ SANCHG JOSEP IP LLACH ESTEBAN JUAN LLOPE UELU
CARLOSLLOVES
ESP*£RA
JUAN 1UGHE CARDONA
ICGUEL WKO UiRO CARLOS MODELEU PARERA J0=I>: U S L H P.GLES
JOSEP S- OnKX. PtFERR_R
PcD A ^ . G U
POWP U
JJ-T-U
ÜVBW PÉREZ
M I G U a RAMfflEZ UARCILETA
W Sé CARMEN RAIIOS ROCAHORA
• • : • . " . ; . •.:',•:
8
iwün P~2 Cí^r_o
JOSï M SANCHEZ TARBO
FRANCSCO J. SANCHE VEFMA JDAN RABON SANFEUU AUCART PEDRÓ J. SANTACREU IVARS
JOAOUW SANTAHDREU CHEZA
W PILAR RASO NADAL
CATERWA REIG FALGUERAS LLUB RENAU FOLCH
GONZALO REQUENA MALDONADO JOSEP
LUK REVÉNTOS PLDGJANER JOScP O R i a FJ3E PI
U A N U a RtBELLEE FORTERO
G«ES RtDAO GMMA
EDUARO PESO U B - = "
JUAN ANTON» SANCHEZ GIMÉNEZ ALFREDO SANCHEZ HERNANDEZ
JAVEH SANZ GÓMEZ PEP= SANZ SANZ
SALVADOR RECASENS SOLA
JOS£ WCENTE RKART 5AKALJ
CARLQS MAR» IUNOZ
LLUG fiCAO ASTES JOAN SALVADOfl fiJGOL UUXART V
°
4. EAR-SQLTT•ERt
Ohi-A_ADA
SARDA AULLS
C~FtES dd e AR BARBA RAÜL "=£ AETLAN CASTELLAIiOs MuUa
CGARRft
UinEETlETA
OAQUIN - M I GONZALEZ RAU =_NTIS VCC-WO IBQua. StRRA GONZALEZ Vf SJ> V A J . jnec L l R e r -
s oi
-.-.lí-C".
• ' := :
= _ :
JOSEP HAflTl BORflAS
J \U .:;=
" - . : :• • :
:
: · . : - WAS
JJO U
Vi
^\<S
Du>
R G-AR1A 3 _ ZZ Zh
JOAQUM SOSA TESTAST
11
U C U a T U G O f i E S RULL
JACWT TURULL CÀNOVES jOSEUBACHFUG JOAH UBEOA OLLÉ
GONZALO UGALDE SAEZ Fca JAVEH ULAC1A ORTIZ * UH3WA MARIANO VAL MARCUELLO JOSEP VAOUER VELASCO MANUa ús la VARGA VALLCOfiHA ARTUR VAZQUEZRUT5 JESÚS VELASCO ORTIZ de ARTWANO SASEL VENTÓS OUEDES JUAN JOSÉ VERDERA ROS
RAIKN TOARTE ACMONDO PEDRÓ VOIELU BORRÀS PERE V U MALLA
SALVADOR VILLEGAS R03LES
H» ROSA VHOLAS G A F O í JOSÉ Ï E L A SOUDB
AfffSES ROiG F U « Í T
UAVJÉL M V H A VEJLNQVA
A N G a TOYOS BUBUES
JUAN TRENCH5 VALLET JOS£ TREPAT MEHDOZA FRANCESC TRULLEN CALCENA
RAUON VïNTES-JUSALrai GASSO
DANIEL ROC COTS
GNAOO ROS S ï V t U
ÀNGEL lURmvntns
JOSÉ U C U a TORRES ROUERO
UJGUa JOSÉ VttJ-AROY* B A R T W
JOSEP ROEffiffiUEZ ALBKX. AGUSTIN R O K B U E Z POtó
3iR)OUE ROMERO LERMA
VCTDR l U N U a IURTW W O Ï B 5 U 0 N UARTME2 SENAO€S
RAMON TORREGUITAR1 ALEGHE W UONTSERRAT TORRENTS O R O W
RAUOH VR1AR PÍHF1NA
LUB A . ROOFíGUEZ GOKZALEZ
JORDI H » G A L E S E
JOAN T>0 SAULEDA
CARLES TORRAS flOUJA JOSÉ W TORRAS PLA JOSÉ K TORRE aGUEZABAL
KAR0SO « L R L A MUUE
JüAN SOiG F í R E U O
HERHERQS
MANUEL MARTIN TELO CAPDEVILA
JOSEP V t A CCWNA
LLUEA RTVA5 HABCCHAL
ANTOM ROCA JOSDt
J A U E HAHTl A l i e S T O Ï
ANIOWO TAULE PUJOL FRANCISCO A. TEJEDA ALDECOA
JUNA W UROU1DI ECHEVARRIA
JOSE DOUWGO ROCA DOMÈNECH
JOAN JOSEP IIAHTI BOLOS
PEQfeilAOTK
RORtNTI RAMÍREZ GARCIA
FERNAKa
RAFAEL UARMA COHCEJQ I f M CAAUSi HAROMU JOflGE I1ARSAL ÀLVAREZ
Í A Ï B 1 I U H T 1 CUES» EDUAROO «ARTH ARROYO CLAMO llAflTH 6ARCU
FRANCESC RAMÍREZ UUUOZ
H D J4AS
MA. J " L P J Í 2 A ^ C ^ , IÍAJ..O. P3CZ Cn\JZ
.:;E : " : . . : " ; - - v n
JOAN IIANAS PALAU
MANUEL UARCUEUO CARCU
MAHT1NT
V PALLARÈS GASOL
fUlí
RAFaSAUVOAR MANUa SALORO OSES
SEGBMUNDO SALVANS SERRA
JUAN JOSEP RAMI SORRIBAS
GARMENIHA
RAFAJ. P - N J ^ S UO-i-ND ÜANun. PAs OR AJ1MA.I
JOS£ I U B I U K Z LANDA
JOAN UAJORAL GHEST»
JOAM R A G i a UASSAGUE JUWf RAMBLA NEBOT
JOAN F 0 JIAD COMAJUNCOSA
JOS
PER: IL=A.'.:Í UÍ.-.WÍS
ENRIC QUERALT RODRÍGUEZ FERNANDO OUESOL PERÍLLO JOSEP OUILES IZQUIERDO
GONZALO 0 JUDO MART1N2
P BLO PALACIOS
JOSÉ M> SAWZ CASTUO
JOSEP SALA SAFOKT
JAUUc FADSOsA BAR ^ A AJTONI F^m-LLES ROS"U JOS. PAGÈS ESTANY
FEHNANDEZ
A H G a LÓPEZ LÓPEZ
NATAUO LÓPEZ RODfWE2
JUAN L· PUIG SANMARTTN
0LEU3-ND2
LUL I P OrdlAOSÀL
MANUEL SAEZ RUC FRANCESC SAIG1 FtfiíE
J I A N PUlGSEKVEfl ROC
IPOUVAPnK
-NT0M0 OUE o J W G E
RAÜL UEfiCADE ESC4MEZ ROSA W UERCADE SANTACANA
JUAN SAEZ LOZANO
ANTOM SAGARRA ROCA
ARCAW PUEYO ets ta 0
UZDiO
PcT>0 OLACIfiEGUI GOrfU. JOÍ
AGUSTIN SABATER VIDAL
JOSÉ PORTA MOLINE
NARCÍS SUREOA OAUMS JUAN JOSÉ TARPA GIMENO
JOSÉ LUE RUIZ MBÍANA
AGU5T1 PORTALES PONS
PEDRÓ JOSÉ SUASS RAMIS JOAN SUNER CARBÓ
FELtt RUIZ GOUEZ
MIGUEL A. PSIíTO ECHEGARAÏ LEONARM PU3ÏÏOLÍS COL)
CLAUEHO OJEDA GONZALEZ
MONTSERRAT UEHDOIA VILASECA
JAIMERUIZ BELSA PABLO RUIZ ALTBENT
LUI3 PORTA CAULA
SERNAT OCHOA UORON JESÚS OGUEA BELA.1! MAR1AH0 O J O a
MANUEL MATES UORALES
ALEXANDRE LAPUERTA LÓPEZ
JUAN RUE1O MARTÍNEZ
F H K POUT1 E a V A VKEffTE POLO JAME MAGDALENA POMES FONS
FÉRRE
AHT0N10 NUEDA 5ERNA JOAN JIUÍ1EZ EENLLOCH
FRANCSCO HAStAS ALSINA
RAMON POCH SEGURA
ANTONIO NAVARRO GlïïlEfiREZ ALBEflT NAVARRO LAS HERA5 MANUEL NTU30 HEPJÏANZ ANTONIO J. NOFSEGA * la EERHA UANUIL NOVA5 UEDIN FBANOSCO NOVELLA
FERM HAS ARRANZ VICENTE UASCAREU PÉREZ
FERNANDO LABARIAS MÚRCIA
JOS:
BARTOLOllí NAJAR RUIZ
JOSÉ L U 5 MARTWEZ CALVO AGUSTIN MARTÍNEZ ESCAHTIN
MANUEL de JESÚS de PALAU JOSÉ JIMÉNEZ GUEMBE ADOLFO JIMÉNEZ PAGADBABAL
t -Jí
^ s r-DJO -D=VE-A P L J L
JOÍtGí SOUnjER MAS -O=—T SC«OG? VAJJs JE!Í vyjT"! Gt?OA
N F O R M A T I U
JOSÉ A. ZA3ALA ALEGRU JUANZABALLOS VALERO SEBASTIAM IALGUEUH) EZQUER JOAN P Í 3 5 ZARASCZA PASTOR
EMM-JÏ U~2Q UA3TWE2
EL
ASSESSORIA
N O T I C I A R I
E
FISCAL Visites culturals a Barcelona i a la Conca de Barberà
El tractament fiscal del cotxe na de les principals preocupacions de l'aparellador és la despesa del cotxe. Als qui coneixem la professió, ens resulI ta fàcil entendre aquesta preocupació. Però, per malauradament, el que estableix la Llei i ei rïïteri de l'Administració no resulta del tot favorable als interessos que defensem. Entrem en detalls:
que es considerin deduïbles dependran del règim de determinació de bases. Si es determina pel règim de coeficients, les despeses es limitaran a la gasolina, als interessos pagats pei finançament de l'adquisició i la prima de l'assegurança Sí el rendiment es determina en règim d'estimació directa, l'aparellador podrà imputar com a despeses totes les que se'n derivin: gasolina, interessos de leasing, assegurances, amortitzacions, peatges, etc. Però no hem d'oblidar que, perquè siguin deduïbles les despeses, a més del requisit de l'afectació exclusiva, hauran de contenir els requisits que s'exigeix per a la resta de despeses: una factura amb totes les exigències previstes per la Llei.
El punt de partida és l'afectació del vehicle a l'activitat i amb això volem dir que el cotxe ha de ser utilitzat exclusivament per a l'activitat, ja que la Llei estableix que no serà permesa l'afectació parcial de béns indivisibles. Per tant, aquell professional que tingui només un cotxe pot, a la pràctica, oblidar-se d'imputar cap despesa derivada d'aquesi, i correrà, en cas contrari, el risc que l'Administració determini al seu dia que no són deduïbles.
La imputació de quilometratge, solament és prevista per a dietes per desplaçaments de les persones assalariades, però no per als professionals per compte aliena. •
En el cas contrari, si podem demostrar que el cotxe és afecte exclusivament a l'activitat, les despeses
JOSÉ ANTONIO BERNÀLDEZ Advocat i Assessor fiscal
El programa d'excursions i visites culturals, que organitza el Col·legi i coordina Lluís Maria Pascual, inclou: Santa Maria del Mar i el barri de la Ribera el 20 d'abril; les torres Calatrava i Foster el 2 de maig. i, finalment. l'11 de maig, es farà una excursió a Vallbona de les Monges, a Montblanc i a l'Espluga de Francolí. • El Col·legi participa en la Primavera fotogràfica La Sala d'exposicions del Col·legi acollirà, del 2 al 30 d'abril, la mostra titulada Quatre visions d'arquitectura, amb obres d'Isabel Codina. Monte Cortadellas, Núria Manso i Erich Weis. El conjunt oferirà una reflexió contemporània entron d'una visió d'artista sobre l'arquitectura. Conjugar !a fotografia, l'arquitectura i el treball creatiu d'artistes plàstics serà l'eix discursiu de l'exposició. • FE D'ERRATES L'Informatiu núm. 85, de la segona quinzena de febrer, dedicat al control de qualitat i laboratoris d'assaig contenia una errada. En el llistat de laboratoris acreditats vam ometre per error l'entitat que apareix a continuació: FORMILAB, S.L. Montserrat Massana i Pina Doctor Estapé, 8-12. 08880 Cubelles Telèfon: 895 31 21. Fax: 895 35 59 Àmbits: Formigó fresc: mecànica del sòl (assaigs de laboratori). /
NECROLÒGIQUES Ens dol comunicar a tots els col·legiats la defunció dels nostres companys: Antoni Giralt i Caminal Col·legiat núm. 39. Esdevinguda el 8 de febrer, a 80 anys. Jordi Roig i Puig Col·legiat núm. 4.331. Esdevinguda el 16 de febrer, a 45 anys.
M O N O G R A F I E S
•G A D F.
Una referència obligada
• • • CRUPO DE ASISTENCIA Y DISENO ELECTRONICO, S.L
Código modelo CEB-FIP 1990 para hormigón estructural Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos GEHO-CEB, ATEP Madrid, 1995 Edició en castellà del codi CEB-FIP 1990, publicat inicialment en anglès. És una obra de referència important, que sintetitza les aportacions dels millors especialistes sobre el formigó i el pretesat, i actualitza l'estat dels coneixements sobre el lema. Com ja va passar en l'anterior CEP-FIP, publicat l'any 1978, el codi de 1990 serà, sens dubte, una referència obligada per a la revisió dels codis nacionals actuals i el punt de partida per a possibles harmonitzacions d'aquests. El codi model, de l'any 1978, va ser la base de l'Eurocodi 2 i de molts altres nacionals, entre els quals hi ha les instruccions EH i EP. •
Dipulación, 343 - Tel. (93) 265 80 65 - Fax (93) 265 16 90 • 08009 BARCELONA
Servei Assistència Informàtica PC s, Impressores, Moderns, Plotter, elc Opció A, Manteniment "Tot Risc" Reparació o sutsiilució de les petes defectuoses que, segons el crileri de GADE, sig» convenient de canïior. Tols eís serveis es prestaran entre les 9 i les 17,30 h, de dilluns a divendres. GADE es compromet a reparar l'avaria en un termini no superior o 8 hores laborables des de la recepció per fax de l'avís d'aquesla del client. En el cas que un equip no pugui ser reparat en aquest lermini, el client íé conlradat un servei de cessió transitòria mentre es resol el problema.
Opció B, Manteniment "Obert" El clienl triarà si la prestació del servei es realitza ois laboratoris de GADE o al seu domicili. També triarà entre avario a preu fix o avaria sota pressupost. Hi ho l'opció de contractar el servei de substitució transitòria i el temps de resposta màxim de 8 hores
Salvador Gili
~
93/265 80 65
Àrea de Tècnica. Centre de Documentació Josep Renan
I N F O R M A T
12
EL
N O T I C I A R I
M E R C A T
D E L
D E
C O L · L E G I
T R E B A L L
Formació al llarg de tota la vida
Els canvis a què avui està sotmesa la nostra societat, els que experimenten les estructures del mercat de treball i la ràpida evolució de les tecnologies demanen una major sensibilització dels professionals i de la societat en general, en matèria d'educació i de formació. Tradicionalment, s'havía
concebut la vida de les persones d'una manera molt compartimentada, amb uns anys per a l'educació, uns anys per al treball i uns anys per a la jubilació. Aquests paràmetres han perdut, però, part de la seva validesa en els darrers deu o quinze anys. Ara, és difícil que ningú pugui pretendre fer la mateixa feina durant tota la seva vida, sigui
quin sigui el nivell educació o formació que posseeixi. Això fa que ens plantegem la necessitat de completar els coneixements adquirits a l'escola o a la feina, per tal d'augmentar les oportunitats d'accedir al mercat de treball o de reinserir-s'hi amb unes millors condicions de competitivitat. La necessitat d'innovació dels mètodes de treball, d'a-
doptar noves actituds davant de les relacions humanes, de conèixer les noves tecnologies, en un entorn mésdinàmici d'una evolució accelerada, fan que calgui un procés d'aprenentatge continuat que ens ajudi a anar al ritme dels esdeveniments. La Comissió Europea consagra regularment un any a un tema d'actualitat. El 1996 és, per primera vegada, l'Any Euro-
peu de l'Educació i la Formació al llarg de toia la vida que obre el debat i la reflexió en els entorns professionals i de la societat davant el repte del futur.
ASCENSIÓ GÀLVEZ Cap del Servei de Promoció i Mercat de Treball
Un servei per a la promoció i plena ocupació dels aparelladors El Servei de Promoció i Mercat de Treball del Col·legi és un servei per al professional de l'arquitectura tècnica que busca un lloc de treball, tant si està en atur com si vol canviar de feina, o bé millorar o complementar la seva activitat. El col·legiat, quan acudeix a aquest servei, exposa la seva situació professional i les seves preferèncias. Aquesta informació s'introdueix en una base de dades que el Servei utilitza quan l'empresa li sol·licita un professional. La codificació del perfil indicat per la mateixa empresa, ens permet adreçar-li les dades dels candidats que més s'adapten al lloc requerit i als interessos dels col·legiats. Els col·legiats interessats a entrar en els processos de selecció s'han d'inscriure al Servei de Promoció i Mercat de Treball.
Multinacional de productes perala construcció
Empresa nacional de fabricació de materials TÈCNIC COMERCIAL
PROMOTOR OE MATERIALS
Ret. 5.427
P E T I T S
Estudiant d'arquitectura tècnica pendent del treball final de carrera. Aporta: curs d'Autocad V.12 i V.13, coneixements d'informàtica a nivell d'usuari {Windows. MS-DOS, Wordperfect). Disponibilitat total. Fernando Ros. Telèfon- 357 47 38 Retocadora d'imatge Operadora autònoma de programes de retoc d'imatge (Photoshop i vectorials). Vuit anys d'experiència. Realització de projectes a casa ió classes particulars i a empreses. Rosa Grangel Telèfon: 268 39 17 (contestatior)
Servei de recepció de trucades S'ofereix servei acurat de recepció de trucades, fax i correspondència, per a professionals, com si es tractés de la seva secretària. Quotes econòmiques. Servei personalitzat i professional. Dorí Teha Telèfon: 436 25 60 Delineant-interiorista professional especialitzat s'ofereix per a treballs relacionats amb la construcció i arquitectura. Aporta experiència de més de 15 anys. Autocad V.12 i V.13 en Windows i 3D Studio. Víctor Telèfon: 284 53 94 Estudiant d'arquitectura tècnica pendent del treball final de carrera. Aporta: curs d'Autocad V.12 i V.13 (230 hores), informàtica a nivell d'usuari (processador de textos, disseny gràfic, etc). Disponibilitat d'horari matins i tardes. Vehicle propi. Joaquim Ros Telèfon: 232 36 86
—
13
Una plaça d1 Arquitecte Tècnic. Dedicació: deu hores a la setmana, en dos tfies. Els interessats ran d'adreçar currículum a ratenco rM regidor d Urbanisme. Horari de registre: matins de 9 a 2, de dilluns a dissabte, i tardes 4 a 10, de dilluns a divendres. Ajuntament de Calal Plaça Gran. 2 08280 Calaf
per promoció de morters monocapa per a façanes, àrea Catalunya. No imprescindible experiència però si vocació comercial. Edat, 30 anys. Idioma català. Cal camet de conduir i cotxe. Jornada oficial. Contracte laboral per obra i renovable. Sou: 3M.5 M brut negociabte+incentius i desplaçaments i representació (negociable ve Fi i de). Possibilitats promoció. Contactar, de seguida, amb el Servei de Promoció i Mercai de Treball. Rel. 5.403
Es necessita promotor de materials (no vendes) per captat i formar instal·ladors a les províncies de Lleida. Saragossa, Tarragona í Girona. Formació a càrrec de l'empresa. Titulació de grau truja. Convé experiència d'entre dos i tres anys en vendes o similar. Calaíà. Camet de conduir i disponibilitat per a viatjar. Servei militar complert. Amb residència preferiblement a Lleida. Coritrarte laboral indefinit. Jornada oficial. Sou; 4.000.000 bnjt'any més despeses de desplaçaments, de representació i incentius. Incorporació immediata. Els interessats han d'acreçar el seu currículum, escrrt a mà. acompanyat de fotografia recent, i indicant experiència i pretenaons econòmiqjes a: Apartat de correus 1488 de Bilbao Referència: PROMOTOR
Topògraf per a treballs d'amidaments, aixecaments, implementació de projectes, replanteigs d'obres i cubicacions. Sistemes totalment informatitzats. Grans i petites escales. Qualitat i rapidesa, J. Costa. Telèfon: 265 40 04
Ajuntament de Calaf
^ ^ — ^ —
Servei de Promoció i Mercat de Treball Pilar Cecília, 3a. planta De dilluns a divendres, de 9 a 14.30 fi. Dimarts i dijous també de 16 a 19 h Telèfon 414 33 11 Fax 209 59 13
Beí. 5431
INFORMACIÓ: Rosa Ensenyat, 4a planta
A N U N C I S
Topògraf Enginyer tècnic topògraf s'ofereix per a aixecaments topogràfics, replanteigs d'obres, anivellaments i mesuraments. Telèfon: 454 40 82
glès parlat i escrit correctament; disponibilitat tot el dia; vehicle propi. Javier Lluch Telèfon: 280 39 26 I 890 27 90
Estudi de delineació S'ofereix per a delineació Cad. aixecaments i estat actual, amidaments i servei de plotter (B/N i color) Telèfon: 416 16 39 Fax: 237 51 82
Casa a Sant Cugat Es lloga una casa cantonera que forma part d'un grup de cinc. 100 m? jardí individual. 160 m ; útils: menjador, cuina, 3 habitacions grans, bany i petit bany, terrassa i estudi. Un celler i porxo per al cotxe. Llar de foc i calefacció. Sol tot el dia. No hi ha comunitat de veïns. Truqueu a partir de les 7 de la tarda. Auge Telèfon 674 54 18
Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc i negre o color i RENDER. Octavi Telèfon: 213 92 36 Estudiant d'arquitectura tècnica pendent de treball final de carrera. Aporta: dos anys d'experiència en constructura: quatre mesos en despatx d'arquitectes: un curs de 200 hores d'Autocad V.12; informàtica a nivell d'usuari: anN
INFORMACIÓ OFERTESDETREBALL
ARQUITECTE TÈCNIC
Plaça de pàrquing Es lloga una plaça de pàrquing per a cotxe gran. Molt àmplia. Lloc: primer cinturó (carrer Basil i Violant d'Hongria) Vigilància les 24 hores. Interessats truqueu al Tel. 432 07 93
F O R M
A T
Torre-casa a Ciutat Diagonal Arquitecte tècnic ven la seva casa-torre, situada a Ciutat Diagonal. Interessats truqueu al Telèfon 371 02 52 Despatx ben situat Arquitecte tècnic ven despatx. És un entresol, situat al d Balmes (pi. Molina), 65 m ; . calefacció, lluminós i tranquil, bona escala, conserge. Preu: 14.800.000 pessetes. Telèfon: 200 33 48
Estudia compartir Estudi d interioristes ofereix espai de treball independitzat a interioristes, arquitectes, aparelladors, dissenyadors. grafistes, publicistes, etc. Despeses a corri' partir. Telèfon: 218 54 03/217 49 02 Fax: 415 33 24
ACTIVITATS
promoció i mercat de treball
Construcció i desenvolupament sostenible
Cuba, patrimoni de la
Direcció de reunions (Curs d'habilitats directives]
(Jornades intemadon^s} PROGRAMA
Mostra del patnmoni de l'Havana, Trinidad i el Valle de los Ingenios i dels treballs realitzats pel Taller de Rehabilitació en la primera fase del projecte de cooperació amb Cuba.
Dijous, 16 de maig • Ouè és el desenvolupament sostenible? i L'edificació i el medi ambient
Lloc: Col·legi d'Aparelladors Bon Pastor 5, Barcelona Dies i hora de visita: De dilluns a divendres, de 10 a 14 i de 16 a 20 hores. Fins al 29 de març
Divendres, 17 de maig • Edificis d'alia qualitat ambiental Dissabte, IS de maig • Debat obeí Dues taules rodones permetran donar una visió àmplia de les perspectives de futur i possibilitats reals d'aconseguir una construcció sostenible. Sessió pòster Una exposició annexa a l'espai on es realïtazaran les Jornades recollirà les experiències més interessants relaciones amb la construcció i el medi ambient.
PROGRAMA
Amb la col·laboració de DIRECTA
• Reunions: Una ocasió per treba-
(Consultona per al Desenvolupa-
llar en i amb l'equip
ment de les Organitzacions. Grup ASSEDEU)
i Quan és necessari fer una re-
Dies, hora i lloc: 12 i 14 de març.
unió?
Dimarts i dijous, de 18 a 21 h. Sala de Conferències.
• Ouè implica fer una reunió?
Preu: Col·legiats i estudiants:
• El roi de coordinador de la reunió.
Inscripcions: Servei d'Informació, Fins al 5 de març.
10.000 PTA. No col·legiats: 15.000 ció per utilitzar a les reunions.
Rscalitat del sector de la construcció i la promoció immobiliària PROGRAMA • Nocions bàsiques de dret fiscal
Coordinat per Montserrat Casanovas, caiedràtica d'Economia Finan-
• Impost sobre la renda de les per-
cera
Lloc: Centre de Cullura Contem
sones lisiques. i sobre el patrimoni
Dies i hora: Del 15 d'abril al 13 de
porànía de Barcelona
• Imposi sobre societats
maig. Dilluns i dimecres de 18.30 a
Montaleqre, 5. Barcelona
i Impost sobre el valor elegit
21 hores
Preu: 30.Q00 PTA. Inscripcions: Servei d'informació del Col·legi
• Impost sobre transmissions patri-
Lloc: Sala de Conferències.
monials, actes jurídics documentats i operacions societàrïes
35.000 PTA. No col·legials: 50.000
• La fiscalitat municipal
PTA
• Impost sobre successions i dona-
Conjuncions
La durabilitaí d'estructures de formigó
Exposició de l'obra artística de
(Jornada tècnica)
l'artista sabadellenc,
PRESENTACIÓ Als anys trenta, al nostre país, es va començar a promocionar la introducció del formigó armat per a les estructures dels edificis. Els manuals pràctics, i també el professionals, ressaltaven la seva durada pràcticament indefinida i el fet que no requerien conservació, a diferència de les metàl·liques. Aquest excés de confiança i un desconeixement precís de les característiques i del comportament d'un material jove ha comportat la problemàtica que avui presenten les estructures de formigó.
Belloso, arquitecte tècnic. Lloc: Delegació del Vallès OcciDies: Del 8 al 29 de març
PROGRAMA Dia 18 d'abril 16.00 h Paràmetres del formigó c defineixen la seva durabilüat.
Pàrquing gratuït.
Curs bàsic d'iniciació al Peritatge en Assegurances PROGRAMA
Valoració dels bens. Interpretació
Dimarts, 7 de maig:
del contracte de l'assegurança. Càl-
• VISIÓ pencial de l'assegurança: El
cul d'indemnitzacions.
hores Inauguració el 8 de març
risc. L'assegurança. Verificació de
• Informe pericial. Casos pràctics
a les 19 hores.
riscos. Dijous, 9 de maig:
Curs organitzat amb la col·laboració
• Contracte d'assegurances-pòlissa: Elements reals de l'assegu-
del departament d'Organítiació d'Empreses de la UPC.
L'Havana, Trinidad i el Valle de los Ingenios
L'objectiu d'aquest curs és debatre aspectes relacionats amb la durabilitat professionals que treballen en aquest camp
complets
Horari de visita: De dilluns a
imporlant. El tipus de ciment, la relació A/C, la granulometria, la
d'estructures de formigó i difondre unes directrius concretes entre els
Consulteu facilitats de pagament.
divendres, de 9 a 13 i de 17 a 20
del formigó. La resistència no és la seva única qualitat ni sovint la més
OBJECTIU
Inscripcions: Servei d'Informació. Fins al 29 de març.
• Visió de conjunt amb exemples
dental. Sani Francesc, 18 Terrassa
estructural i la posada en obra són els factors que determinen la durabilitat
que cal considerar en el projecte i lexecusió d'una estructura de formigó.
cions
Jesús
Actualment se sap que les característiques del material, el càlcul i el disseny
consistència, els additius i el recobriment, entre d'altres, són el paràmetres
Preu: Col·legiats i estudiants:
Coincidint amb l'exposició Cuba. patrimoni ae la humanitat, tindrà lloc aquesta conferència, a càrrec de Manuel Moreno Freginals, historiador, de la Universitat de Miami, i una taula rodona posterior. Lloc: Sala d'Actes Diaihora:12demarçales19h
rança. El sinistre D e l 1 4 d e m a i g a l ' 1 1 de juny:
Dies, hora i floc: Dimarts í dijous,
• Peritatge: Identificació dels béns.
de 19 a 21 h. Sala de Conferències,
Establiment de les causes del sinis-
Preu: Col·legiats i estudiants:
tre. Comprovació de la preexistència dels béns assegurats. Estudi de
35 000 PTA. No col·legiats: 45.000 Pàrquing gratuït
la cobertura (incendis, robatori.
Consulteu facilitats de pagament al
danys per aigua, etcètera).
Servei d'Informació.
Curset d'iniciació i autogestió fiscal
16.30 h El càlcul i disseny estructural com a factors de durabilitat
Intercanvis culturals Caialunya-Cuba
17.00 h La posada en obra, com determinant de durabilitat.
Conferència a càrrec de l'Associació Catalunya-Cuba Lloc: Sala d'Actes Dia i hora: 21 de marca les 19 h
10.00 h Els formigons d alta resis tència i la seva funció 18.30 h La Guia CEB Durabilitat d'estructures de formigó 19-00 h Normativa i durabihtat 19.30 h Taula rodona Lloc: Sala d'Actes del Col·legi Preu: 7.000 PTA Inscripcions: Servei Informació
sassignaran per lordre dir n io. que es considerarà definuua en el moment de fer efectiu el pagam-nt. Les anul lacions comportaran la pèrdua d un DO de la matricula. S'ha previst la concessió d'algunes beques per a estudiants, del 50% de! cost. Es lliurarà als assistents el llibre Durabilidad de estructuras de hormígón. Guia CEB.
OBJECTIU: Proporcionar als professionals liberals una visió global del sistema tributari espanyol. El mètode es basa en un sistema pràctic i desenvolupa diferents supòsits d'autogestionar la fiscaliiat del professional que inicia una activitat com a liberal o la d'aquell que té un escàs volum de negoci. PROGRAMA
• Interès de demora i règim de
• Possibilitats d'exercir l'activitat professional
sancions • Xerrada col·loqui
• Impostos que graven l'activitat
Laminari def Patrimoni Arquitectònic Cubà Conferència a càrrec de Modest Macides, professor d'Expressió Gràfica-Arquitectònica de l'ETSAB Lloc: Sala d'Actes Dia i hora: 27 de març a les 19 h
N F O R M A T
professional
de
les persones
físiques:
Dia: 26 de març Hora: de 17 a 21 h
-Impost d'ativilats econòmiques. -Impostos sobre la renda de les persones físiques -Impost sobre el valor afegit
Lloc: Sala de Conferències Preu: col·legials: 5.000 PTA No col·legiats: 9.000 PTA Les anul·lacions comportaran
la
• Calendari fiscal i formalització d'impresos
pèrdua del 50c= de l'import de la matrícula. Les places són limitades
• Llibres de registre obligatoris i imprès CM
i s'assignaran pel mateix l'ordre d'inscrrpció.
^ ^ ^ ^ _
14
^ — ^ ^
AGENDA
BHM.[«MM'«»MHHS11
Ü1KI TERRASSA
BARCELONA Microsoft project
Realitat virtual (3 DSTUOIO)
Autocad
Del 12 al 28 de març
De I'l 1 de març al 29 d'abril
Del 16 de març al 8 tíe maig
Dimarts i dijous de 19 a 21 h
Dilluns i dimecres de 19 a 21 h
Dilluns i dimecres de 19 a 21 h
Preu col·legiats: 18.000 PTA
Preu col·legiats: 50.000 PTA
Pfeu col·legiats: 66.000 PTA
No col·legials: 22.500 PTA
No col·legiats: 63.000 PTA
No col·legiats: 84.000 PTA
Autocad Del 18 de març al 29 de maig Dilluns i dimecres de 19 a 21 h Preu col·legiats: 60.000 PTA No col·legiats: 78.000 PTA
Actualització dels
Microsoft project
coneixements a Windows 95
Del 18 d'abril al 7 de maig
Adreçat a persones que coneguin
Preu col·legiats: 18.000 PTA
qualsevol de les versions anteriors de
No col·legiats: 22.500 PTA
Curset de Word
Windows i que vulguin actualitzar els
Del 18 al 27 de març
seus coneixements en aquesta versió.
Dilluns í dimecres de 17 a 19 h
i. d'altra banda, conèixer-ne les
Preu col·legiats: 10.000 PTA
diferències
No col·legiats: 14.000 PTA
El 26 i 28 de març
M»I.[.H.-fl»Hf.mSffl
Patologies de la construcció
Elements estructurals
Cicle de xerrades:
Xerrada sobre elements
• Alteracions dels material de
estructurals prefabricats per a
construcció: principals causes
sostres
d'alteracions genèriques i alte-
Dia: 12 de març
racions especifiques.
Hora: Ales 19 hores
• Alteracions d'elements cons-
Lloc: Delegació del Bages-
tructius: de murs. recobriments i
Berguedà. Plana de l'Om 6
revestiments, i de cobertes.
Informació: Tel. 872 97 99
Dimarts i dijous de 19 a 21 h
Ampliació d'horaris Aquesta Delegació ha ampliat els horaris tal com detallem tot seguit:
Dimarts i dijous de 17 a 19 h
Introducció a la informàtica
Preu col·legiats: 5.000 PTA No col·legiats: 7.000 PTA
Del 19 de març al 30 d'abril Dimarts a dijous de 19 a 91 h Preu col·legiats: 34.000 PTA No col·legiats: 46.000 PTA
Inscripcions: Servei d'Informació
Horari d'atenció al públic:
Informació i inscripcions:
Cada dia de 9 a ! 3 i d e i 7 a 2 0 h
A la delegació del Vallés Occidental.
Dies: 28 de març. 18 d'abril. 2 i
Sant Francesc. 18
9 de maig.
Terrassa
Horari: de 19 a 21 h
13 hores
Telèfon 780 11 10
Lloc:
Dimarts, dimecres i dijous també
Nou horari del visat: De dimarts a divendres de 9 a
Delegació Vallès Oriental
Informació: telèfon 879 01 76
Habitar i construir d'acord amb l'ecologia
Fira de la construcció
Rehabitec'96
Cicle de conferències
Fira i Jornades tècniques
Certamen
de 17 a 19 hores
PROGRAMA
Organitzat per:
L'Associació de Promotors Immobiliaris
La cinquena edició de Rahabitec,
• DIJOUS. 14 de març
Col·legi d'Aparelladors
de VigD organitzen la Fira de la Cons-
Saló de la Rehabilitació i el
19.30 h Arquitectura ecològica
Col·legi d'Arquitectes
trucció de l'Atlàntic, de periodicitat
Bricolatge. organitzada per Fira
Lloc: Col·legi d'Arquitectes
KRTU, Generalitat de Catalunya
bianual. Paral·lelament es faran unes
de Barcelona.
Fundació Miró
jornades tècniques adreçades a pro-
Dies: Del dimecres 29 de maii,
..
fessionals nacionals i internacionals.
al diumenge 2 de juny.
m
• Dimarts 19 de març 19.30 h Edificis respectuosos
Inscripcions: Secretaria d'Amics
amb el medi ambient
dels Museus de Catalunya
Lloc: Col·legi d'Aparelladors
Palau de la Virreina. La Rambla,
i Dimecres 27 de març 19.30 h Per unes ciutats sostenibles Lloc: Fundació Joan Miró
99 de 17a20.Tel.301 43 79
Lloc: Recinte firal de Barcelona, Dies: Del 19 al 24 de març
Montjuïc 2 - L'Hospitalet Horari: De 10 a 19 hores.
Lloc: Pavelló de Fires i Congressos de Cotogrande de Vigo.
certificat d'assistència)
Exàmens per a Agents de la Propietat Immobiliària
Per a més informació cal contac-
Informació: Tel. (986)22 95 14
Catalunya, 75. 2n. 3a.
Fax: (986} 22 94 98
Tel. 488 18 01
Avaluació financera de
Condicionament acústic d'espais arquitectònics
solars i promocions
Curs preparatori • Dirigit a graduats en àrees
Són cursos independents, que es
tecnològiques, per complemen-
poden cursar en bloc o per separat
ininterrompudament. tar amb Xavier Trapé. rambla de
Matricula: 3.000 PTA (Es lliurarà
Curs d'especialització
Curs pràctic
• Dirigit a arquitectes i arquitectes
Inici del curs:
tècnics
Segon trimestre de 1996 (data a
Curs sobre full de càlcul, per crear un
tar la seva formació jurídica i
determinar)
professional.
Dies i horari:
model de simulació que permeti ava-
OBJECTIUS:
• En altres carreres, per comple-
Divendres de 16 a 21 hores i
luar financerament una promoció i el
Introduir els conceptes bàsics
Durada:
mentar
dissabte de 9 a 14 hores
seu benefici final, mitjançant
la
d'acústica arquitectònica per tal que
40 hores
Preu:
introducció de dades inicials (preu del
l'arqurtecte pugui controlar i liderar
S'ha de calcular d'acord amb els
solar, edilicabilitat. nivell d'acabats,
els aspectes acústics més reíle-
la
seva
formació
tecnològica. PROGRAMA
mòduls en què ei sol·licitant es vulgui inscnure. a raó d= 1.000
• Dret públic
PTA/hora.
In© 15 de març (25 hores)
El nombre de places és limita!
vants dels seus projectes.
100.000 PTA (inclou desplaçaments
Definir els criteris de disseny acústic
per a les visites) •
desicions
de cinc espais tipus a fi de cobrir
Les places són limitades
prèvies
a
una
nova
promoció.
un ampli ventall de casos pràctís.
Dies: 17 i 18 d'abril
i Definició dels conceptes bàsics
Col·legí d'Arquitectes de Catalunya
de l'acústica arquitectònica.
AUDIOSCAN
Uoc: Eurotraining. S A
• Plantejament, posada en comú
EAR-PRO
Edifici Nexus
Jicola. 1 (cantonada Serrano, 244)
de les solucions proposades pels
ROLAND
Gran Capità. 2 i 4. quarta planta
Madrid
assistents i proposta de solució
Tel 401 77 51
Tel. (91)411 29 13
òptima d'espais tipus.
Fax (91)411 25 45
• Realització de visites a quatre
PROGRAMA: • Activitat professional Inici 30 de març (10 hores) • Càlcul mercantil i finacer Inici 13 d'abril (25 hores • Topografia i planimetria
Informació i inscripcions: Fundació Politècnica de Catalunya
In© 3 de maig (25 hores) Av. Diagonal, 649. quarta planta
Preu: 98.000 PTA - IVA. Es farà un
Tel 401 58 69
descompte del 20 c als col·legiats.
15
Hi col·laboren:
Informació i inscripcions:
recintes tipus, presentades pels
ETSAB • Valoracions immobiliàries Inici 18 de maig (25 hores)
Preu:
preu previst de venda. e t c ) . com a ajuda imprescindible per a la presa de
=
arquitectes
responsables
projectes d'obra c t v i
N F O R M A T I U
dels
Fundació Politècnica de Catalunya Edifici Nexus Gran Captà. 2 i 4, quarta planta Tel 401 77 51
GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciarse en aquesta secció. BIT PUBUCIDAD Marta Meca Telèfon: J10 45 55
AÏLLANTS _•
ESTRUCTURES L ,
Alsina
• ïf/f/ffffl''
SOLUCIONS EN ENCOFRATS ENCOFRAD05 J-W_Sl\A, S.A. Pol. InC. Caní Font Freoa s/n 08110 Montcada y Rei tac (Baftelonal Tel. 1931 575 30 00 Fai i93j =64 70 59
Rda. San Anton» *9 TeL (93) -J23 80 44 FAX 426 06 71 08011 BARCELONA
ROIG CURVADO DE PERFILES, S J \ .
c Tcxres y Amat. 3 318 32 77- J12 U í 0 03001 SARCELONA
IIUZACIONES
I CATAUNA.S.A.
'ESTRUCTURALES
qGRCASA,
Moners sense retracció. Rehabilitació
CONSTRUCC1ONES
O Samar-ttóí. •12-48. Nau 39. OS020 BARCELONA
MANSO. 11 5' A • Tel. (93) A26 98 98 (3 lincas] Fax {93) í 2 3 94 13 • 08015 Barcdono
c/Padilla. HO • Tel. (93) £56 14 53 Fax (93) 436 72 85 • 08013 Boreelar.ü
PAVIMENTS ALUMINOSIS
urn nunl
MSsa
l
tSr
SENETON
EXTENSIBLE Muntaner. 472 PARA 08006 BARCELONA HEHABILITAClON Tel 4W00 16 Fa* 202 31 12
FLUIDS
PAVIMENTS INDUSTRIALS DEFORMICO I ASFALT. TERRES DE RESINES I P1NTTRF.S KSPKCIALS
_ EXTRAFORT_ 1 ELECTRICITAT
PREFABRICATS D [astradurl ForjadosCerramiï Chalets-Pàrkings
El sistema aleman para suelos industriales Preíabricaiiov de Homiiïón. S.A.
HORMIPRESA
Pantalanes. etc.
• íepDtodòn fàdi, lópido y eionómíto dí ba:h« y grielos. • Anlipolvo, impsrmsobilïzodm, tiigie nuos y dscotalivos. i r Sa htm. 206 Kre 7 fe d o g » E - mx GUNOUEIS (Sattfcm] WL1531 Si? Í7M- • F» 15311» U 16
AVEWIDA OE CHILI
simon f.\AIERIAL ELECTR1C0 Oipuacion, 390 - 39S - Telefono (93) 56S 16 63" Fax (93) 232 77 53 • Tél« 539SÏ SWON E 0S013 Barcelona
FUSTERIA | j
TANQUES DE BRUC
Tu despacho desde 10.000 ptas/mes asistido y equipado
FRAPONT CONSTRUCCIONS
AMB FUSTA
Per separar un habitatge l'oferta més àmplia, tant en
IPROJECT
Som fabricants tics de 1974
àrea
I N D U B R U C 1 ^m 1 1 Taulers i fustes de toies I '^^^
— ala Decora
f*
Polïe. Lnd. CAN MAGÍ - NAU l'J OS 190 SANT CUGAT DEL VALLÈS lBarcelona) TrL SS9 00 23 - [=ax 674 38 71 ApJo. Convos JOJ
UP IF lis li l'íi/A!
V
D p
- . '"
^
'
—-C=_ • A • ^DISTRIBUÏDORA MAQERERA, S A. :
Tel. 401 96 71
^
^
Av. Príncep Astúries 56 at. BCN
LA
PERFILES UGEROS. S.A.
ESTRUCTURES METÀL·LIQUES LLEUGERES PER A COBERTES
T. 93-415 45 32
CYPE CATALUNYA
INGENIEROS
ORATORI DEL
ALLES
laboratori ACREOITAT per ta
Portes • DM-620 • Con&aplacals i Iota dasse de fustes per l'ebenisteria I decoració
Fax 300 90 15
Generalitat de Catalunya pe! control de qualitat de i edificació i ets seus
S·FT
Cl. JOSEP CARKER. 27 - TEL. 879 33 91 TEL 1 FAX 379 45 17 - 03400 GRANOLLERS
CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS ESTRUCTURES Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres
US AÏLLANTS Aïllaments, impermeabilització
ELECTRICITAT i recobri-
Electricitat i il·luminació
PREFABRICATS
REVEST1MENTS
INFORMÀTICA
Prefabricació i construcció industrialitzada
Paviments i revestiments
Informàtica aplicada a la construcció
FUSTERIA
FLUIDS
SERVEIS
Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica
Aixetes, bombes, tubs.canalons
Serveis aplicats a la construcció
EL
REPORTATGE
INTERNET
File
Edit
Uieiu
Go Bookmarks
Options
Directory
Help
INTERNET, la navegació informàtica INTERNET s'ha posat de moda. Cada dia en sen-
possibilitats que ofereix. El Col·legi prepara unes
tim parlar, igual que temps enrera sentíem parlar
sessions formatives per a futurs internautes que
de les autopistes de la informació. Excepte els
es faran a les seves aules d'Informàtica de Barce-
molt aficionats a la informàtica i a les novetats, la
lona i Terrassa, mentre que la Cooperativa Jordi
resta difícilment coneixem que és Internet i les
Capell ja en tramita connexions.
D
nternet i autopistes de la informació són termes relacionats. Les autopistes de la informació es podrien definir com el suport al marc d'una oferta de serveis que ha de permetre el teletreball. la telecompra, la formació a distància, la televisió a la carta i, en general, l'obtenció de serveis diversos mitjançant l'ús de la telemàtica. Internet apareix, dins aquest marc. com un embrió d'autopista de la informació que permet utilitzar, ja en aquest moment, alguns dels serveis esmentats. La utilitat principal d'Internet és la obtenció d'informació. Aquesta és la possibilitat més coneguda, que consisteix a navegar per la immensa biblioteca o hemeroteca virtual a disposició dels usuaris i consultar la informació dipositada per particulars, empreses i institucions. Cal tenir present que aquesta informació pot ser text. imatge i so. Té una vessant lúdica, que permet coses tan diverses com és ara llegir el llibre -censurat a França- escrit pel metge
. ^ ^ ^ _ ^ _ ^ _ ^
17
—
I
personal de Miterrand, escoltar la música composta per Prince amb motiu dei seu nou matrimoni, o donar un cop d'ull a les últimes edicions de la premsa nternacional. Tot i això. navegar per Internet ofereix una possibi..tat d'ús professional a tenir en compte: la consulta d'informació relacionada amb el nostre treball. L'accés a bases de dades, als últims articles i informacions sobre determinats materials o productes, a la informació sobre concursos públics, etc. Si no és possible ja en aquest moment, (cada dia apareixen un nombre elevat de nous proveïdors d'informació i no és possible afirmar que no existeix-hi un determinat servei), no trigarem a poder consultar un catàleg a aixetes o sanitaris per mitjà de l'ordinador. Per al fabricant, fer el catàleg dels seus productes per ordinador li permet mantenir-lo al dia molí íàcilment, .i estalvia costos d'impressió i distribució, i el pot adreçar a un públic teòricament infinit. Per al profes-
i1 i I N F O R M A T I U
EL
R E P O R T A T G E
JOffli Parem. TECNO 200 FCR
1 II sional que el consulta, l'ordinador li permet eliminar el catàleg de la estanteria, i també la preocupació de mantenir-lo actualitzat. Altres usos professionals Internet permet utilitzar d'una manera còmoda i eficaç el que s'anomena correu electrònic (e-mail). Mitjançant aquesta opció podem comunicar-nos (missatges de text, imatge i veu) amb d'altres usuaris, de manera immediata i amb un cost força econòmic. El correu electrònic avantatja el FAX ja que el nostre missatge pot consistir en un fitxer de dades que permeti un treball posterior per part de qui rep el correu í l'abaratiment pot ser important en cas que el missatge s'adreci a l'estranger. Cal tenir present que la connexió a Internet es realitza a cost de trucada local (aproximadament 140 PTA/hora), independentment del lloc del món on enviem el nostre correu. Per disposar de correu electrònic, cal sol.licitar-lo a un proveïdor d'Intemet, que és qui ens asignarà una adreça per a poder identificar-nos electrònicament davant de tercers. La conferència electrònica (news) permet adreçar-nos a grups de persones que tractin un tema concret, intercanviant informació, punts de vista o participant en debats. És semblant a un tauler d'anuncis electrònic, i existeixen en aquests moments de l'ordre de 10.000 grups que tracten els temes més diversos. Per accedir als grups temàtics, cal tenir un programa lector de news i realitzar la subscripció al fòrum temàtic triat. Tant el programa com la subscripció, són gratuïts. La transferència de fitxers (FTP) és
una altra de les opcions amb importants avantatges professionals. Ens permet recuperar o deixar fitxers de dades en un altre ordinador que sigui accessible des d'Intemet, a baix cost i eliminant els problemes de sincronia entre ordinadors. Tot i que existiex aquesta possibilitat, per a volums petits, és aconsellable utilitar el correu electrònic com a mitjà per transferir fitxers, ja que l'FTP està pensat perquè l'utilitzi el proveïdor d'Intemet com a element intermediari de transferència i cal contractar amb elí aquests servei, que pot representar un cost addicional. I, per últim, la connexió remota a un altre terminal (Telnet) ens permet treballar sobre un altre ordinador remot des del nostre despatx o des de casa. Aquesta opció es pot considerar un inici del que serà el teletreball, encara que planteja la necessitat -en certs casos, de moment-, que un expert en el tema ens ajudi a realitzar la connexió inicial entre equips. Com connectar-se a Internet? Connectar-se a Internet requereix un ordinador personal amb Windows 95 o Windows 3.11 i un mòdem d'un mínim de 14.400 bps, preferiblement de 28.800 bps. Els programes per realitzar la connexió són de domini públic, és dir, no tenen cost. És aconsellable disposar també d'una targeta de so. Cal donar-se d'alta amb un proveïdor de serveis Internet i pagar un cànon mensual que és de l'ordre de les 2.000 PTA o inferior. Per triar el proveïdor cal tenir en compte la seva estructura de tarifes i especialment el fet de si es realitza la connexió a Barcelona (o en àrea de tarificació de
Telefònica per Barcelona) o si la connexió es realitza a comarques. En aquest últim cas, cal localitzar un proveïdor local que garanteixi que el preu de la trucada és baix. La Cooperativa Jordi Capell tramita connexions a Internet. Cal adquirir una mínima formació (generalment ni ha prou amb una jornada) per conèixer la mecànica de treball d'Intemet. El Col·legi oferirà aquesta formació en les seves Aules d'Informàtica, de Barcelona i Terrassa, a partir del mes de març. Dos punts a tenir en compte per als futurs intemautas: cal tenir un bon antivirus instal·lat a l'ordinador, ja
que Internet obre el nostre ordinador al món exterior i per això queda exposat als perills dels virus més moderns. I com a segon punt, volem remarcar que cal anar en compte si es vol fer la compra per Internet mitjançant targeta de crèdit, ja que el sistema de comunicació emprat no garanteix que un tercer pugui accedir al nostre número de targeta i usar-la posteriorment. • ÀNGEL GÓMEZ Si voleu ferarribar missatges percorreu electrònic, l'adreça del Col·legi és: E-Mail: CAATB @ DATALAB.ES
Alsina, solucions en encoberts ENCOFRADOS J. ALSINA, S.A. està de festa. El president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, li va lliurar, el dia 4 del desembre passat, el premi PIMEC-95 (Petita i Mitjana Empresa Catalana) per la seva trajectòria empresarial. També, durant 1995, en el 45 aniversari de la seva fundació, va poder homenatjar a sis dels seus col·laboradors amb més de 25 anys a l'empresa i, a quinze, amb més de 10 anys. ENCOFRADOS J. ALSINA, S.A. amb més de 200 milions de metres quadrats encofrats i formigonats, en la seva història, continua oferint les solucions més rendibles. Des del tauler ALISAN-ARMADO amb unió dentada i varilles enroscades que fan que sigui el més dur del mercat, fins als ràpids sistemes recuperables MECANO d'encofrats de sostres, passant pel més ràpid i modern sistema d'encofrats de mur i pilars ALISPLAY. En la seva constant trajectòria de recerca i innovació ha aconseguit penetrar progressivament en els encoírats d'Obra Civil. Amb el seu encofrat revolucionari VISTAFORM MULTIRADIO Y RECTO, per a formigó vist de qualitat, s'han construït més de 25 depuradores, dipòsits circulars i innombrables pilars per a ponts i autovies, entre moltes altres obres públiques. La presència de diverses delegacions pròpies, que cobreixen tot l'Estat espanyol i Portugal, permeten oferir l'objectiu primordial d'ALSINA: un servei de LOGÍSTICA pròxim i total. Un qualificat departament tècnic ofereix al càlcul i disseny assistit per ordinador dels encofrats de qualsevol tipus d'obra. ALSINA, fidel a la seva història i als seus principis, seguirà evolucionant constantment per continuar oferint SEGURETAT en les obres, QUALITAT d'equips, serveis i PREUS competitius. I N F O R M A T
18
PUBLIREPORTATGE
Cype Inpenieros
La realització gràfica del projecte d'estructura Els projectes no poden ser considerats ja tan sols com un conjunt d'esquemes generals d'organització en planta I a societat, en la seva evolució natural, ens | exigeix als tècnics un major nivell en la redac| ció dels projectes. Paral·lelament, la implan| tació massiva de la informàtica i la utilització, per part dels projectistes, de perifèrics gràfics d'alta resolució i velocitat, permeten mides i escales molt petites, i també la incorporació de més informació en els plànols (detalls contructius. quadres de característiques, notes, etc.) sense afectar els terminis de realització i execució els projectes. És evident que un plànol ben definit, organitzat, amb detalls constructius que permetin una correcta posada en obra. té un major rigor a l'hora d'integrar-lo en el projecte arquitectònic i obté més qualitat global. En l'actualitat ja no s'identifica el millor calculista d'estructures com aquell que posseeix un sistema informàtic que li permet obtenir una major precisió en l'anàlisi numèrica, ja que aquest aspecte és a l'abast, pel cost i facilitat de maneig, de qualsevol tècnic que tingui un ordinador personal. La diferèncica entre dos professionals que disposin de la mateixa eina informàtica es troba en el disseny encertat d'una estructura, per una ban-
da, i en la realització gràfica del projecte, per l'altra. Un projecte d'estructura ja no pot ser considerat com un conjunt d'uns esquemes generals d'organització en planta, amb escairades de pilars i jàsseres i els seus corresponents especejaments. El projecte serà insuficient si no està complementat amb els detalls constructius d'enllaços, carregaments, situacions de cantell i les especificacions corresponents de muntatge i posada en obra. Confecció dels plànols Efectuat el càlcul i dimensionat de l'estructura, procedirem a la confecció dels plànols a partir d'un procediment bàsic de formats i escales dels diferents elements que conformen aquest (plantes, especejaments. detalls, caràtules, etc.) havent d'optimitzar el procés d'acord amb les característiques pròpies de l'obra. Quant als formats, cada vegada s'utilitzen menys els grans; AO o superior, perquè la seva manipulació en obra és dificultosa. El format A1 és el que majoritàriament s'utilitza. D'altra banda, si cal obtenir plànols reduïts (A3 i A4) per a pressupostos, direcció d'obra, etc, aquests hauran de ser clarament llegibles. Per exemple: en reduir un A1
a A3, l'escala passa a ser la meitat. Haurem de fer proves inicials a l'efecte d'obtenir uns valors que ens siguin satisfactoris. Així mateix, numerarem els plànols que hi intervinguin, per avaluar el volum de treball a realitzar i obtenir-ne un índex. La distribució dels elements en els plànols es farà de la forma més racional possible, sense que aquests quedin buits i sense que estiguin tan plens de detalls que els facin inintel·ligibles. Com a mínim, hauran de contenir la informació per a la comprensió correcta en obra. En un edifici de planta petita resolt amb sostre reticular, es poden organitzar en un plànol la planta de replanteig de cassetons amb les jàsseres o faixes armades i, en un altre, les plantes d'armat transversal i longitudinal amb els detalls corresponents. Si l'edifici és gran, necessitarem quatre plànols, més un de detalls constructius relatius a la planta en qüestió.
Per últim, volem fer una sèrie de recomanacions per poder dur a terme la realització gràfica de! projecte d'estructura: t Els quadres i detalls han d'estar en el lloc adequat. En fase constructiva és poc operatiu remoure tots els plànols fins a trobar el detall concret. t Aquests hauran de ser diàfans i constructius, dintre d'un rigor tècnic. Massa dades i referències poden entorpir la tasca, i no són operatius. t El fet de col·locar detalls indiscriminadament en els plànols de manera que ocupin tot l'espai disponible, pot diluir els verdaderament importants í confondre els agents del procés constructiu que han de treballar-hi. •
BERNABÉ FARRÉ Arquitecte Tècnic Cype Ingenieros
BIOSCA, QUALITAT I SERVEI EN FINESTRES PVC • Qualitat màxima amb perfils Kòmmerling. • Fabricació amb garantia de perfecció. • Servei i serietat en projectes professionals i particulars. B I O S C A , símbol de q u a l i t a t i s e r v e i .
àbrica: Llinars. 1 (Pol. Industrial Montguit) OBÍ80 L'AMETLLA DEL VALLÈS (Barcelona) Tel. (93) &*S 20 56 Fax(93)6í9 16 66
^BIOSCAS DIVISIÓ FINESTRES PVC
Exposició permanent BIOSCA & BOTEY Rambla de Catalunya. 129 08008BARCELONA Tel. (931 415 34 44 Fsx '93!415 12 17
KÒMMERLING Finestres PVC
Estructures
d'edificació OVETAT
Detalls .
constructius
més de 400 solucions constructives de formigó armat en fitxa i suport informàtic/
LLIBRE
15.000 Un volum compost per pàgines-fitxa, amb recomanacions de càlcul i normatives, així com un paquet informàtic en diskettes de 3.5" en suport universal DXF, fan el complement ideal de qualsevol programa de càlcul d'estructures. Dins de cada capítol hi ha una planta general en format Din A-3 per escollir més fàcilment el detall i un exemple d'un projecte real. CSL - Lloses de fonamentació.
EHU - Sostres unidireccionals.
CSZ - Sabates i bigues de fonamentació.
EHL - Sostres de llosa massissa.
CCM - Murs autoportants i de soterrani.
EH2 - Escales de formigó armat.
CCP - Murs pantalla.
EHI - Rampes de formigó armat.
EHR - Sostres reticulars.
EDX - Detalls especials. Pilars. Bigues.
Autors: Florentino Regalado Enginyer de Camins
Bernabé Farré Arquitecte Tècnic
Informació i comandes: I CYPE I INrFNIFROÇ
Almogàvers. 66 208018 Barcelona
I CATALUNYA í x T " 0 2