INF960315

SEGONA QUINZENA MARC 96

INFORMATI DEL COL-LEGI D'APARELLADORS Bon Pastor.5 06021

BARCELONA

I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Tel. J U 33 11 - 209 82 99 Fa* 414 34 34

Delegacions a Vic. Manresa. Granollers i Terfassa

Barcelona dóna més competències als districtes L'Ajuntament de Barcelona va fixar com una de les prioritats del període 95-99 la descentralització dels serveis municipals. En aquesta linia. actualmen! hi ha el procés de dotar als districtes de més competències, entre les quals figuren la possibilitat d'atorgar iot tipus de llicències d'obres, bona part de l'activitat inspectora i l'aprovació i adjudicació de projectes de manteniment urbà. De moment, els 10 districtes de l'Ajuntament de Barcelona tramitaran llicències d'obres majors fins a una superfície de 2.500 metres quadrats, excepte els edificis catalogats com a històrico-artístic i les obres integrades en plans urbanístics 7 d'abast general. • •

Cuba mostra el seu malmès patrimoni en una exposició La preparació de joves professionals que vulguin indrets de l'illa caribenya declarats patrimoni de la fer tasques de cooperació en el camp de l'habitatge humanitat per la UNESCO. L'exposició vol posar i el patrimoni arquitectònic als països menys afa- de manifest la seva importància i la precarietat del vorits ha estat un dels objectius principals de la seu esíaí de conservació. També vol despertar la mostra Cuba, patrimonio de la humanidad, que es solidaritat cap a la millora de les condicions de vida pot visitar, fins al 29 de març. a la sala de la població i la salvaguarda d'aquest d'exposicions del Coí.legï. L'Havana. Trini335 patrimoni tan proper a la nostra cultura i dad i el Valle de los Ingenios són els tres ^ ™ tradició. •

Rafael Cercós és el nou president de Premaat Rafael Cercós. col·legiat de Barcelona, va ser escollit el passat dia 9 de març a Madrid, nou president de la Previsió Mútua d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics (Premaat). en substitució de Roberto Medin. Cercós va aconseguir 3.725 vots davant de Miguel Àngel de Berrazueta (Cantàbria), que en va obtenir 1.917. José Miguel Rizo (Madrid). Jesús Manuel Gonzàlez (Burgos) i Joaquín Baucells (Saragossa) van ser escollits com a secretari, tresorer i comptador de la nova junta, respectivament. El nou equip de govem que encapçala Ralael Cercós haurà d'afrontar importants reples per a l'entitat, com ara la transformació de Premaat en una mútua moderna que pugui competir amb garanties en el camp de la previsió social. •

El

REPORTATGE

y - Dipte* Icg* EM2»-I»1 e s t n s - s a Pdiotae BCOUUMCAOON JceeoTvtnte IS. 0BQS9 410*555. FK. «139 75

JWTtOC GOVBK Pnctftot Sero Oooi Sto

IM> Sri*. Ctmçoam: C

a la catedral del mar 17 a 19

ií T T P

A 7 TEfiRAZOS COJNTIJNTJ|OS Bama Town Bikini Walden 7 Tango Iglesia S. José Orio fndo

HMYETFAVi.at.

cl. Caspe, 69, 1S, 1 3 - 08010 BARCELONA Tel. 93 - 265 09 98 Fax: 93 - 265 22 76

PAVIMENTOS DE HORMIGÓN SIN JUNTAS PAVIMENTOS DE ALTA PLANIMETRÍA PAVIMENTOS CON CAPA DE RODADURA CONTÍNUA

CONSULTORES DE PAVIMENTOS MAGNESITAS, PINTURAS, AUTONIVELANTES, TERRAZOS COMTMJOS, PA\TMENTOS MCROGRANO, PAWMENTOS HORMIGÓN, POUURETANOS, RESINAS EPOXI, ETC. PAVIMENTOS ESPEOALES PARA L4 INDÚSTRIA Plaza TViúan. 1. V- 1" Tel. ('931 265 09 39* Fax (93) 265 22 ~6

PAVINDUSSA FUNDADA EN 1979

Laboratorios Griffols Planet Holywood Restaurante Robinson Restaurant Mirallet Salas Museo Arte Contemporàne Tiendas Simorra

EL

TEMA

COOPERACIÓ INTERNACIONAL

El Col·legi d'Aparelladors va inaugurar, el passat 5 de març, l'exposició Cuba, patrimonio de la humanidad, que s'emmarca dins les activitats de la segona fase del projecte de cooperació amb Cuba en aspectes de recuperació del patrimoni arquitectònic, posat en marxa l'any passat per la UPC i el Col·legi, i que compta amb el patrocini de la UNESCO. Servei Rehabitoid'Ctiopo

Cuba, un patrimoni que cal recuperar El Col·legi presenta una exposició sobre l'estat dels principals monuments arquitectònics de l'illa caribenya

B

'exposició vol donar a conèixer els Ires indrets de Cuba declarats patrimoni de la humanitat per la UNESCO: l'Havana Vieja. Trinidad i el Valle de los Ingenïos. S'hi presenten els importants valors que s'han constituït en patrimoni mundial i es mostra l'actual estat de degradació en què es troben. Complementàriament, dóna una visió de la realitat que pateix Cuba en aquests moments i les repercussions que té en la preservació del seu patrimoni. L'objectiu és divulgar aquest patrimoni i sensibilitzar sobre la necessitat de promoure una cooperació internacional per a la seva salvaguarda.

L'exposició està constituïda per 30 plafons, que contenen textos i imatges gràfiques. S'han distribuït en diferents espais monogràfics autònoms, agrupats en tres parts, que corresponen a cadascun dels tres llocs declarats patrimoni de la humanitat. De l'Havana es fa referència a la seva monumentalilat. Trinïdad es mostra com a model de ciutat colonial i el Valle com a motor econòmic, a partir de la indústria sucrera i l'esclavista. Cadascun dels ires blocs consta de temes monogràfics que intenten expressar l'essència dels indrets i aquells trets i valors essencialsque els caracteritzen com a elements patrimonials.

ciutat de columnes (imatges i dades històriques), i L'Havana que no es rendeix (la realitat de l'Havana; tant en l'àmbit sociaí com en el patrimonial).

Trinidad La història de Trinidad és la història d'aborígens, d'espanyols i de negres africans: de corsaris, pirates i contraban: d explotació deshumanitzant i culte al refinament Europeu; d'esplendor i de pobresa; de violència, misteri i poesia... i d'història de catalans. Es mostra com la riquesa del sucre marca la riquesa de Trinidad en els segles XVIII i XIX. És l'època dels grans palaus, de les grans festes, del culte al refinament europeu, de les grans fortunes, dels Iznaga.

Borrell, Cantero, eíc.

L'abolició de l'esclavisme i la davallada de la indústria sucrera aboquen Trinidad en una gran crisi. La ciutat quedarà gairebé paralitzada en el temps fins avui.

E[ Valíe de los ingenios El Valle va ser la font i el motor de

l'economia trinitària durant dos segles.

La vida senyorial i luxosa és a 100 metres de l'esclavitud i la misèria. L'Ingenio és com una petita república que genera la seva riquesa i imparteix la pròpia llei. en un esquema d'explotació esclavista que durarà més de 300 anys.

Uns plànols situen el Valle de los Ingenios i situen tots els indrets que van ser centres de producció en el moment més esplendorós. Uns esquemes expliquen l'organigrama fabril de producció del sucre, amb la funció dels edificis.

Alguns textos il·lustren com era la vida a l'Ingenio i la producció de sucre. Avui és un paisatge d'inigualable bellesa i amb unes importants restes d'arqueologia industrial •

Paral·lelament, el Col·legi ha organitzat un cicle de conferències per donar difusió d'aquest patrimoni, que compten amb la participació de professionals cubans i catalans en l'àmbit de ia salvaguarda del patrimoni. Posteriorment, és previst que la mostra es presenti a diferents punts de la UPC i altres institucions públiques i privades interessades en el tema d'Espanya, acabant el seu recorregut a diversos indrets de Cuba.

Una mostra solidària L'objectiu fonamental de la mostra, Cuba, patrimonio de la humanidad, és posar de manifest !a importància del patrimoni cubà i la precarietat del seu estat. També vol despertar la solidaritat cap a la millora de les condicions de vida de la població í la salvaguarda d'aquest patrimoni tan proper a la nostra cultura i tradició.

L'exposició és la segona fase del projecte de cooperació que el Servei Rehabilitació del Col·legi va posar en marxa l'estiu passat. Segons Bernat Ochoa, president del Col·legi, l a cooperació amb els països menys afavorits fa molts anys que s'esdevé en el camp de la sanitat o l'agricultura, però encara és molt més recent pel que fa a l'arquitectura, la construcció i el patrimoni. Una institució com la nostra, amb un gran compromís social i professional, no pot quedar fora d'aquestes accions. La millora de les condicions d'habitabilitat i la rehabilitació del patrimoni són el nostre marc idoni de cooperació".

La inauguració va comptar amb la presència de Jorge Pollo, cònsul de Cuba a Barcelona; Esther Estany, cap d'Intercanvis Professionals de la direcció general d'Ocupació, i Josep Casanovas, director del Centre de Cooperació per al Desenvolupament de la UPC. •

L'Havana L'Havana queda explicada per mitjà de tres temes monogràfics: L'Havana hisioncs longen i història de la ciutat), la

N F O R M A T I U

COOPERACIÓ INTERNACIONAL

"La recuperació del patrimoni arquitectònic cubà passa pel turisme" rínidad és una petita I ciutat cubana de més de 60.000 habitants oberta al Carib. Ca| pital del Valle de los jenios. la ciutat va | tenir el seu moment d'esplendor en el segle XVIII. per caure, després, en una profunda crisi. El luxe dels seus palaus i edificis va donar pas a la degradació progressiva del seu patrimoni arquitectònic.

Des de fa uns anys. Roberto López Bastida i Víctor Echenagusía, director i museòleg, respectivament, de l'Oficina de Restauración del Centra Histórico de Trinidad, treballen dia a dia en la recuperació d'aquest patrimoni cultural.

- Quin és l'objectiu de la mostra Cuba, patrimonio de la humanidad que ara s'exposa al Col·legi?

•- L'objectiu de la mostra és múltiple. D'una banda, mostrar el que s'està realitzant a Trinidad en col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya i el Col·legi d'Aparelladors; i, de l'altra, buscar noves vies per a assegurar la conservació del

nostre patrimoni. El que volem és sistematitzar aquests ajuts i col·laboracions, que no siguin un fet aïllat, una vessant nova de turisme cultural, sinó aconseguir que tinguin periodicitat anual i un caràcter eminentment pràctic, i que es puguin exportar a d'altres universitats espanyoles i llatinoamericanes.

- Què tenen d'especial Trinidad, el Valledeloslngenios i el centre històric del'Havana perquè la UNESCOels atorgués el caràcter de patrimoni de la humanitat?

- Són les tres zones monumentals que. sense menysprear Cienfuegos i Matanzas. millor representen la veritable història econòmica, política i social de l'illa de Cuba. El reconeixement de la UNESCO, el 1988. va ser com un crit d'alarma sobre la necessitat urgent de protegir aquest patrimoni.

- Quines són las causes de la decadència d'aquests conjunts arquitectònics?

-- Sí ens centrem en el cas de Trinidad, potser el més paradigmàtic, cal dir que la decadència monumental coincideix plenament amb la crisi econòmica de la ciutat. Trinidad és una ciutat perdu-

da que va tenir un moment de gran vingut precisament per la seva condició prosperitat però que. de ciutat fòssil. Actual"A Cuba suplim la amb la crisi del sucre, ment, Trinidad és el terva entrar en una profuncer lloc de Cuba més manca de mitjans da crisi. Trinidad és aïvisitat pels turistes. És tècnics amb molta llada de Santiago i de precisament per això l'Havana i es troba oberque la ciutat necessita professionalitat i ta la banda sud del Camoltíssimes dosis de millorar el seu estat per rib, la menys comercial. dignificar el patrimoni voluntat" Aquests factors van fer que ensenya al món. que des de 1860 fins fa ^ ™ -- Com valoren el tapocs anys, la ciutat estigués com ador- ller i el curs que es van desenvolupar el mida. La nova prosperitat, però, li ha passat estiu a Cuba. organitzats pel

BIOSCA, QUALITAT I SERVEI EN FINESTRES PVC • Qualitat màxima amb perfils Kòmmerling.

• Fabricació amb garantia de perfecció.

• Servei i serietat en projectes professionals i particulars.

BIOSCA, símbol de qualitat i servei.

B f t -M- £~v £-! f*y » Fàbrica: <aB> \ \ I I I V I \ ^ ^ ••-»-»;'-'>— V ^ ü D I V I S I Ó F I N E S T R E S PVC

Uinars, 1 (Pol. Indústria! Montguitl 08480 L'AMETLLA DEL VALLÈS rcelona) Tel. (93) 849 20 66 Fax (93) 84916 66

Exposició permanent: BIOSCA & BOTEY Rambla de Catalunya, 129 D8008 BARCELONA Tel. (93) 415 34 44 Fax 193) 415 12 17

KÒMMERLING Finestres PVC

tècnics poden entrar als Estats Units per completar la seva formació.

- E n conseqüència, el nivells dels tècnics cubans noserà del tol adient per preservar el seu patrimoni...

- No. a Cuba suplim la manca de mitjans amb molta professionaiitat i voluntat. A l'Oficina de Trinidad, hi treballem 23 tècnics durant tot l'any només per a la rehabilitació de la ciutat. L'únic que ens manca és una mica més d'intercanvi i actualització per assimilar les noves tècniques com són la fotometria o l'evolució de la informàtica en aquest camp. El nostre handicap són els mitjans tècnics que fem servir, que són molt rudimentaris i primitius.

- Hi ha alguna part del patrimoni arquitectònic que ja sigui del tot irrecuperable?

-• Molt escassa, potser en el Valle de los Ingenios. on no es conserva cap instal·lació fabril del sucre. Un dels nostres projectes és la reconstrucció d'un d'aquest Ingenios per completar la visió de la zona que donen els habitatges dels treballadors que encara es conserven.

Col·legi i la UPC? -• Toies dues experiències ens van - Quina és la línia actual de treajudar a conèixer uns mètodes de diag- ball de l'Oficina? nosi que ens eren desconeguts. També - Esquivar amb molta intel·ligènva significar un gran suport pràctic en cia els problemes que comporta prouna sèrie de projectes específics que curar la salvaguarda del nostre patrisense el seu ajut no hauríem pogut realit- moni arquitectònic amb una carènzar. De tota manera, l'experiència del cia molt gran de mitjans tècnics i passat estiu és un primer pas, gairebé econòmics. En aquest sentit, té molsimbòlic. Recuperar les tres zones, Tri- ta importància la tasca que desenvonidad, l'Havana i el Valle de los Inge- lupen els cinc museus de la ciutat, nios. requereix una inversió mínima de cinc centres que aborden totes les 100 milions de pessetes anuals, durant etapes de la història de la ciutat, amb un període no inferior a set o vuit anys. un especial èmfasi en l'herència arEncara som molt lluny de tenir aquest quitectònica que ens van llegar. pressupost, però hi estem en camí. La Aquesta tasca de sensibilització de UNESCO aporta uns sis milions de pes- la població no és gratuïta. Els cusetes i, d'altra banda, es reverteix el 40% bans, i més concretament els 60.000 dels ingressos turístics de la zona en habitants de Trinidad, s'estimen molt projectes de recuperació del patrimonio el seu patrimoni. En aquest sentit, arquitectònic de Trinidad i el Valle. A les persones que. en un moment o més, el govern prepara una llei sobre un altre, han intervingut en la restauranou impost municipal per a la salvaguar- ció de la ciutat, van fer servir les da del patrimoni. La darrera via. evident- millors alternatives a les seves mans ment que seria l'acció de les ONG, ja per preservar el passat de la ciulat sigui amb aportacions de diners, mate- sense tallar ei seu futur, un futur que, rials o de recursos humans. a hores d'ara, passa pel turisme.

- Com afecta l'embargament ameri- Hi ha motius pera l'optimisme? cà a la conservació del patrimoni arqui- Si. es clar que si. En un període tectònic cubà? de tres anys. Trinidad ha elevat molt -- L'embargament provoca un aug- el seu nivell de vida gràcies al turisment forca important dels costos ja que me. Aquesta nova prosperitat de la hem d'importar matenals de mercats molt ciutat pot fer que en un període d'uns llunyans 0 per mitjà de tercers països. 10 anys. la ciudat hagi recupera! la Un altre inconvenient és la incapacitat majoria del seu patrimoni arquitectòde tenir un intercanvi cultural amb insti- nic, avui força malmès. Aquest és el tucions nord-americanes que ens pro- nostre objectiu. • drien ajudar molt. Ni els americans poden venir a treballar a I illa ni els nostres ANTONI CAPILLA

N'hi ha que només us n'ofereixen un.

Nosaltres us els oferim tots.

Les companyies asseguradores només us poden oferir el seu propi producte.

El servei d'assegurances del Col·legi us ofereix la possibilitat d'escollir entre totes les assegurances del mercat i aprofitar els avantatges de les ofertes especials per als col·legiats.

No en dubteu dels avantatges.

Tel. 209 82 99, srta. Montserrat Roger.

Amb el suport tècnic de:

ASSEGURANCES LORENTE C. de Rafael Casanova, 73, lr. 3a.

08750 MOLINS DE REI • Barcelona Telèfon 668 28 4 1 ' • Fax 668 62 07

I N F O R M A T I U

PUNTS

- LA

DE

VISTA

FIRMA

El sector de laconstrucció a Catalunya, una perspectiva per l'any 1996 n acabar l'any 1995, la | forta empenta viscuda per la construcció d'habitatges, tant durant el | darrer any com durant l'any 94, ha fet que aquest I subsector hagi passat a representar a Catalunya, prop del 28% del conjunt del sector de la construcció, amb una producció global que es podria xifrar en 270.000 MPTA. El fort augment en el nombre d'habitatges visats durant l'any 95, amb una diferència de l'ordre de 10.000 respecte dels habitatges acabats, ha fet que el volum d'obra en construcció acabés l'any amb un augment del 6,5%, respecte de 1994. Aquest fet permet afirmar que l'activitat de les empreses promotores i constructores d'habitatges arrenquen l'any amb una forta inèrcia d'activitat provinent dels dos exercicis anteriors.

Malgrat això, cal tenir present que el 1995 no ha estat un exercici homogeni en tota la seva durada: després d'un primer semestre fortament actiu —molt més actiu encara que el 1994—. es va viure un segon semestre de clara moderació. Els elements fortament optimistes que operaven sobre les expectatives del sector, a finals de 1994 i començaments del 1995, com són la tendència a la baixa dels tipus d'interès, la recuperació del consum de les famílies, i la forta presència del sector públic, amb una política decidida d'ajuts a l'accés a l'habitatge, van començar a mostrar fissures a partir del mes de juny.

"L'inici de S'any 1996 s'haurà produït dins un clima de prudència inversora" Els tipus d'interès hipotecaris no solament no havien continuat la seva marxa descendent, sinó que havien augmentat lleugerament respecte del nivell de començaments d'any; ei consum de les

famílies persistia en el seu estancament, tal com ho han demostrat les informacions de l'Enquesta Contínua de Pressupostos Familiars i com ens ho indicava la darrera enquesta als agents de la propietat immobiliària, realitzada per la direcció general d'Arquitectura i Habitatge: finalment, el Pla de l'habitatge, en termes de possibilitat de finançament subsidiat, deixava de ser operatiu a partir del mes d'octubre i. el que encara era més greu, el seu acabament venia acompanyat de molt seriosos interrogants sobre les fórmules de continuïtat que hauria de tenir a partir del 1996.

En iniciar-se 1996. alguns d'aquests paràmetres es mantenen encara en el terreny de la incògnita, singularment eis possibles cap a un comportament més consumidor que no pas estalviador de les economies domèstiques. També la necessitat d'una moderació en els tipus d'interès, demanada per tots els sectors socials, resta encara en l'àmbit de les intencions i de la conveniència a mig

termini, però no acaba de concretar-se.

Només el Pla de l'habitatge, amb la seva definitiva configuració continuïsta respecte de les fórmules i instruments del Pla anterior, ha començat a operar garantint estabilitat en el camp de l'habitatge protegit. Els compromisos anunciats parlen de cobrir unes necessitats de 88.000 famílies per accedir a un habitatge i de 64.000 famílies per a rehabilitar els seus habitatges (durant el quadrienni), és a dir uns objectius molt sem-' blants als de! Pla 1992-1995.

L'inici de l'any s'haurà produït, doncs, dins un clima de prudència i de reserva, al qual els esdeveniments polítics acaben de contribuir, a mig termini, però, si el Pla de l'habitatge demostra una capacitat per confirmar-se i consolidar la seva fortalesa, sí l'ocupació manté la seva tendència creixent i si els tipus d'interès emprenen una marxa decidida cap als nivells que Europa demana, la demanda d'habitatge podria recuperar el to de!

1994, i assolir l'alta producció dels dos darrers anys cosa que permetria a les promotores i constructores visualitzar un nou horitzó d'optimisme. La manca d'encaix d'aquest conjunt d'elements podria suposar, en canvi, un manteniment de l'atonia de la demanda i l'aiornament de les decisions de compra per a un període més allunyat en el temps, però més transparent i més favorable per als accedents. • CARME TRILLA Economista

L'ENQUESTA

La bici trencada i la cita de Castro Cuba, patrimonio de la humanidad. No és proposta treta d'un fulletó turístic, és el títol d'una exposició que es pot veure al Col·legi d'Aparelladors. La mostra aborda amb fotografies, plànols i altres documents els treballs de rehabilitació del patrimoni arquitectònic que, amb el patrocini de la UNESCO, duen a terme en l'illa verda i blau aquell col·legi professional, la Universitat Politècnica de Catalunya i un parell d'organismes del Govern de l'Havana. La mostra està més que aconseguida. Hi ha plantes de canya i antics anuncis de venda d'esclaus en l'apartat dels enginys sucrers, reproduccions de sencills domicilis de l'Havana i de Trinidad, runes pels racons i un fons musical de sons, guarachas i guaguancós. Mojitos només va haver el dia de la inauguració, però es pot contemplar ampolles de ron i llaunes de cervesa reciclada en objectes de decoració domèstica. Una bicicleta trencada i una cita de Fidel Castro reben al visitant. Un pot passejar entre imatges d'edificis que es cauen a trosos davant la mirada impasíble, resignada, dels seus ocupants. • JAVIER BELMONTE EI Periódico, 7 de març del 1996 N

Com valora la clescentmlitiüció burocràtica k Barcelona': JOSEP LLUÏS PÉREZ NUALART Cel. 7722. Granollers Qualsevol mena de descentralització de l'Administració és positiva. En aquest cas concret, pel fet que s'acceleraran notablement tots els processos de sol·licitud de permisos d'obra, és una bona notícia. •

AMADOR MEDINA Col. 4354. Barcelona És un canvi significatiu. La burocràcia és el principal problema de l'Administració. Per aquest motiu, qualsevol canvi, com aquest de l'Ajuntament, que ens ajudi a eliminar-la o reduir-la ha de ser forçosament positiu. •

ALBERT SÀNCHEZ Col. 6158. Barcelona Positivament. Hi ha districtes que funcionen millor que altres. En tot cas, els tècnics tindrem més possibilitats ja que, a ben segur, que ens estalviarem molts tràmits i, el que és més important, molt de temps. •

ENRIC MANZANAS Col. 6011. Vilafranca del Penedès Molt bé. És positiu que l'Ajuntament de Barcelona hagi decidit descentralitzar els seus districtes. El principal benefici per a nosaltres, els tècnics, serà l'estalvi de temps i aconseguir un tracte més personalitzat. •

La consulta es va fer el dia 5 de març a la planta baixa del Col·legi, a Barcelona Els professionals es van escollir aleaiònament

F O R M

A

T

EL

NOTICIARI

L'Ajuntament de Barcelona vol continuar endavant amb la descentralització dels serveis.

En l'actualitat s'està en procés de dotar els districtes de més competències entre les quals figura la possibilitat d'atorgar tot tipus de llicències d'obres i l'aprovació i adjudicació dels projectes de manteniment urbà.

Barcelona agilita la gestió en matèria d'urbanisme Els districtes municipals podran tramitar bona part de les llicències d'obres majors i realitzar més tasca inspectora Is districtes de Barcelona tramitaran i concediran llicències d'obres majors i es faran càrrec | de bona part de les inspeccions municipals.

Les noves competències dels districtes són fruit d'un procés de descentralització amb el qual es vol agilitar la tramitació administrativa i reduir el temps de gestió. El traspàs de competències obligarà al trasllat d'un nombre important de funcionaris als districtes i a l'ampliació del personal inspector dels barris. Tots aquests aspectes es detallaran mitjançant un decret municipal.

Hi ha. però. determinades competències que els serveis centrals de l'Ajuntament s'han volgut reservar. En relació amb les llicències, els districtes podran atorgar tot tipus de llicències d'obres fins a una superfície de 2.500 metres quadrats, excepte els edificis catalogats

AJUNTAMENT DE BARCELONA SERVEIS MUNICIPALS Horari: de dilluns a divendres de 8.30 a 18 hores ininterrompudament.

PI. Sant Miquel. 3-5. planta baixa.

Tel. 402 72 62 URBANISME Horari: de dilluns a divendres de 9 a 14 hores i de dilluns a dijous de 16 a 18 hores Av. Príncep d'Astúries, 61.

Tel 291 44 44 OFICINES D ATENCIÓ ALS CIUTADANS Horari: de dilluns a divendres de 8.30 a 18 hores ininterrompudament.

Districte Ciutat Vella PI. Bonsuccés. 3. Tel. 291 61 00

com a històrico-artístics i les obres integrades en plans urbanístics d'abast general. En aquests casos es reserva ais serveis centrals d'Urbanisme la concesió de llicència. L'Ajuntament calcula que es pot reduir fins a un 30% el temps d'espera per als tràmits de concessió dels permisos d'obra que en l'actualitat poden trigar mesos. Pel que fa a l'activitat inspectora, s'amplia el personal destinat als equips d'inspecció, que realitzaran la seva tasca des dels districtes.

Segons dades de l'Ajuntament, aquest va tramitar el 1995 més de 600 llicències d'obres majors. Quant a les obres menors, es calcula que els deu districtes de Barcelona ja tramiten en l'actualitat fins a 6.000 llicències d'obres a l'any. Pel que fa a les inspeccions, durant l'any passat se'n van realitzar 109.000 aproximadament. Es faran càrrec d'aquesta activitat més d'un centenar d'inspectors.

L'Ajuntament preveu que a partir de

Districte l'Eixample Aragó, 311.

Tel. 291 62 00 Districte Sants-Montjuïc Creu Coberta, 104.

Tel. 291 63 04 Districte Les Corts PI. Comas, 18.

Tel. 291 64 40 Districte Sarrià-Sant Gervasi Consell de la Vila. 7.

Tel. 291 65 00 Districte Gràcia PI. Rius i Taulet. 2.

Tel. 291 66 00 Distncte Horta-Guinardó

l'1 de maig es faci efectiu el traspàs a Ciutat Vella, l'Eixample, Sants, les Corts i Nou Barris mentre que a la resta dels districtes de Barcelona ho podrà fer a partir de juny. Segons fonts municipals, en el futur es podrà arribar a descentralitzar llicències corresponents a superfícies més grans i traspassar alguns aspectes relacionats amb el planejament urbanístic. Els districtes podran assumir, igualment, competències en expropiacions, manteniment urbà, Guàrdia Urbana i serveis socials, entre d'altres. • CARLES CARTANÀ

Rda, Guinardó, 49.

Tel. 291 67 00 Districte Nou Barris Doctor Pi i Molist. 133.

Tel. 291 68 00 Districte Sant Andreu PI. Orfila. 1.

Tel. 291 69 04 Districte Sant Marti PI. Valentí Almirall. 1.

Tel. 291 60 69

SERVEI DETRÀMITS PER TELÈFON Horari: de dilluns a divendres de 8 a 20 hores ininterrompudament Tel. 900 3010 30

N F O R M A T I U

Discriminació professional L'Ajuntament de Barcelona va publicar a la Gaseta Municipal de 30/ 1/96 la convocatòria d'un concurs per a la provisió de sis places de cap del servei de llicències del districte. Aquest concurs, a més d'altres defectes formals, limitava les categories d'accés als llocs de treball oferts i n'excloïa els lècnics de "grau mitjà" o personal del grup B. Val a dir que actualment hi ha arquitectes tècnics que ocupen aquest lloc de treball. El Col·legí va entendre que la limitació era del tot injustificada i va formular una impugnació de la convocatòria del concurs demanant-ne l'anul·lació.

L'Ajuntament va rectificar amb data 20 de febrer Terror material" del primer anunci i va donar entrada al concurs als lècnics de grau mitjà d'arquitectura i enginyeria".

Les noves bases del concurs, però, estableixen ara una nova discriminació en l'escala de valoració dels mèrits referents a la categoria professional i puntua els arquitectes i enginyers amb dos punts, mentre que els arquitectes i enginyers tècnics en tenen tan sols mig. S'ha de tenir en compte que l'últim concurs de 1993 establia una relació 1/0,5.

Per aquesta raó i perquè la nova convocatòria no soluciona els altres defectes formals denunciats. el Col·legi ha presentat un nou escrit d'impugnació a la segona convocatòria. •

EL

NOTICIARI

Servei Rehabíiaoo

Formigó armat i durabilitat Els millors experts del pafs exposaran a Barcelona la manera de íer estructures més durables I formigó armat és un material del nostre se| gie.ésadir. moll jove, si I comparem amb els I que podem anomenar materials tradicionals I de construcció com ara la pedra, la fusta, la ceràmica o la calç.

Malgrat que les primeres experiències siguin centenàries, al nostre país no es comença a utilitzar com a component fonamental de les estructures fins als anys 50. Tenim, doncs, la perspectiva de menys de 50 anys d'utilització del formigó armat en estructures i ja fa temps que patim molts problemes directament relacionats amb el seu comportament en el temps. La qualitat de fabricació, els mitjans de posada en obra i l'excés de confiança en les virtuts que es divulgaven en la seva introducció com a material pràcticament etern sense necessitat de conservació, han fet que sigui un dels

materials de construcció que han exigit major dedicació per reparar-lo.

Durant els darrers anys s'han fet grans esforços en la recerca a l'entorn de l'origen i de les causes de les lesions. Carbonatació, presència de clorurs o de sulfats, porositat elevada, fissuració. corrosió d'armadures, pèrdua de resistència, hidròlísi alcalina i moltes altres són malalties del formigó armat amb les quals els tècnics comencem a estar familiaritzats i que ens han de permetre treure conseqüències d'una mala experiència i fabricar millors formigons.

De tota manera no podem oblidar que els errors de projecte i d'execució tenen una incidència molt important en la problemàtica d'aquest tipus d'estructures (més del 65%) i és la fase en què resulta més econòmica la seva correcció tal com ens mostra la Llei dels cincs de Sitteron es veu com el cost dels errors o de la no correcció d'aquests es va incre-

mentant exponencialment amb el pas del temps i en les fases successives.

Bona pràctica (projecte i execució) Manteniment preventiu Reparació i manteniment

Condicions ambientals de l'estructura

Làmines, peces amb paraments protegits, peces prefabricades

Elements en general

fck^250

250< fck

1. Interior d'edificis exteriors de baixa humiial

20

15

II: Exteriors normals contacte amb aigües normals

30

III: Atmosfera marina o industrial contacte amb el terreny contacte amb aigües salines o lleugerament àcides

40

!ck < 250

250<lc>i <40O

fckS-iOO

15

15

15

15

25

20

25

20

20

35

30

35

30

25

Els recobriments mínims, en m/m establerts a ['articulat (subspigraf b) es ressumeixen en aquesta taula, en la qual fck s'expressa en kp/cm2

J

Contingut min m en ciment ktj/m Ambient

I II II h »fO

III 01 h

m' n Químic. agressiu

Relació màxima a/c

Formigó en massa

Formigó armat

0,65 0,60 0,55 0,50 0.55 0,50 0,50

150 175 175 200 200 200 200

250 275 300 300 300 300 325

0,50

200

325

C) En aquests casos, caldrà utilitzar airejants que produeixin un contingui d'aire ocluil major o iguai que el 4,5% (") En el cas particular d'existència de sulfats, el contingut mínim en ciment dels formigons en massa s'elevarà a 250 kg/metre cúbic. A més, tant per a formigons en massa com per als armats. el ciment haurà de ser resistent als sulfats si el contingut en sulfats de l'aigua és major o igual que 400 mg/kg, o si en sòls és major o igual que 3.000 mg/kg.

N

F O

M A T

Rehabilitació

1 5 25 125

Llei dels cincs (Sitter)

La tasca realitzada des de centres de recerca, des de les universitats i per part de la mateixa indústria, ha aportat resultats molt interessants tant en el desenvolupament de tècniques de reparació, com en el coneixement dels paràmetres fonamentals que defineixen la vulnerabilitat d'un formigó als agents externs.

Quan ens referim al formigó, en les fases de projecte i d'obra, normalment ho fem basant-nos únicament en una de tes seves característiques importants com és la resistència. Els coneixements actuals ens diuen clarament que, si volem assolir una durabilitat adequada, aquesta informació resulta insuficient i l'experiència demostra que podem obtenir formigons de resistència 175 Kp/ cm2 amb relacions a/c elevades, amb granulometries inadequades i amb quantitats de ciment molt baixes.

De fet, l'EH 91 ja preveu els preceptes fonamentals de la durabilitat. L'article 13.3 defineix, segons l'ambient, els recobriments mínims de les armadures (taula 13.3) i l'article 24.4 estableix, també segons l'ambient, la relació a/c màxima i el contingut de ciment mínim (quadre 24.4). Així doncs, l'acompliment de

la norma en la definició del material, tant en el projecte com en el moment de fer la comanda, és una obligació dels tècnics i la via per obtenir un material amb un comportament en el temps acceptable.

La posada en obra és també una etapa clau per a les característiques resultants del material un cop adormit i en el seu futur comportameni en servei.

Comprovar la plasticitat, no afegir-hi aigua, assegurar e! recobriment. evitar segregacions en l'abocament i compactació, i controlar-ne el curat, són factors ineludibles si volem garantir el producte final. L'actual nivell de coneixements sobre el material ens permet avui, sense costos addicionals, construir unes estructures sòlides i durables. Tan sols cal que tinguem en compte els paràmetres comentats i que els apliquem en tot els procés constructiu.

Per tal de donar difusió a aquests conceptes i anar assolint el paràmetre durabilitat en les nostres estructures, el Col·legi conjuntament amb I associació de Durabilitat a la Construcció i el Grupo Espanol del Hormigón, ha organitzat la jornada tècnica Durabilitat d'estructures de formigó en què es presentaran aquests temes per part dels millors experts del país al mateix temps que es distribuirà el llibre Durabilidad de estructuras de hormigón. Guia CEB, editat pel GEHO amb un contingut molt seriós i eminentment pràctic, v XAVIER CASANOVAS Servei Rehabilitació

EL

NOTICIARI

L E G I S L A C I Ó

L'Administració catalana continua legislant ajuts a la rehabilitació a Generalitat de Catalunya ha regulat l'aplicació del nou Pla de l'habitatge per al període 1996-99 amb el Decret 65/1996, en el qual s'ha previst una inversió total a l'entorn de 170.000 milions de pessetes cofinançada entre el MOPTMA i la mateixa Generalitat. En aquest sentit es preveu promoure la construcció d'habitatges protegits al voltant del 45% de l'oferta total del mercat. A part de les ajudes per als habitatges de protecció oficial i a preu taxat s'ha previst una nova línia d'ajuts per a col·lectius específics, com poden ser els ajuts destinats als joves, als nuclis familiars monopareníals, les famílies nombroses, les famílies en què algun fili sofreixi algun tipus de discapacitat i les famílies afectades per les noves limitacions de subrogacions del lloguer segons la Llei d'Arrendaments Urbans. També es potenciaran els habitatges de lloguer d'acord amb les darreres pautes de política d'habitatge.

Pel que fa a la promoció de la rehabilitació d'habitatges s'ha previst concedir unes 64.000 ajudes durant els qualre anys de! Pla. Ca! destacar que el Decret que regula el Pla de l'habitatge ha incor-

Ajuts a la rehabilitació d'habitatges per part de la Generalitat de Catalunya segons el Decret 65/1996, de 23 de gener (DOGC, 2172 • 23/2/1996) <" Qui s'hi pot acollir

Ajuts

Condicions

Localització i edat

Documentació

Als ajuts - propietaris - llogaters

Obres en elements comuns Lïmii màxim 750.000 pies - 30% pressup. ingressos <= 3,5 SMI (2) -10% pressup. ingressos >3,5 SMI -10% pressup. persona jurídica

- Edificis d'habitatge residència habitual i permanent - pressuposi obra > 500.000 pies - rebuda la subvenció, no es pot realitzar cap cessió per cap iítol intervius durant 5 anys

- Promocions HPO ds més de 300 habitatges a tol Catalunya > 20 anys - Edificis en ARI (3) > 20 anys - Edificis d'habitatges dins àrees de rehabilitació (4) > 15 anys - Edificis declarats monuments

- Acredilació de la personalitat del sol·licitant

porat els continguts fonamentals del ja clàssic Deere! 150/1988 (de caràcter autonòmic), sobre ajuts per a la rehabilitació d'habitatges, i refon el text amb lleugeres modificacions que es mostren al quadre adjunt. El Decret també preveu concedir subvencions d'un 30% del pressupost a les obres que duguin a terme els ajuntaments en actuacions d'interès arquitectònic sobre edificis destinats a habitatge, situats en nuclis històrics de la població.

Així doncs, avui, en l'àmbit català, els ajuts per a la rehabilitació d'habitatges estan regulats per tres decrets que tenen en comú la voluntat de promocionar la rehabilitació com a forma de fer «política d'habitatge»: el Reial Decreí 2190/ 1995, d'aplicació a tot el territori de l'Estat (podeu consultar una faula-resum publicada a L'INFORMATIU. 85) i el Decret 65/1996, ambdós incompatibles entre si. i el Decret 205/1993 per a la rehabilitació d'habitatges afectats per patologies estructurals. A més a més, altres institucions com el Departament de Benestar Social, de Cultura o d'Agricultura.

Ramaderia i Pesca solen concedir ajuts per a persones grans, edificis catalogats o edificis agrícoles. També cal destacar la important activitat de promoció

Obres en elements privats Límit màxim 500.000 ptes - 20% pressup. ingressos <= 3.5 SMI

son mtom

amb

- Edificis en nuclis de menys de 2.000 habitants d'activitat agrícola i ramadera > 20 anys - Edificis en nuclis rurals en comarques o zones de muntanya > 20 anys

- Declaració d'ingressos de l'any anterior - Escriptura o contracte de lloguer - Projecte, si cal - Folograües de l'immoble - Llicència municipal d'obres o sol·licitud - Acord entre propietaris i llo-' galera, o de la comunítai de propitaris

establem. en el Reial Dscre! 2190/1995 RD ^ / S Í ) i el de rany 1996 de 9Ü8.83O ples. (RD 2199/95) següents Àrees de RehatsBara tnlegra a (ARI): Barretona.

(Wïneaen les àress que poden acollir-se al tecre! 65/1995 i que Ariona. Amposta. Anglès, Arbeca, Artúdes, Bagà, Balaguer, B (T Bat S*. Ba Befyun. B?raa. Caldas de Montbui, Cervera. B Pom de Suert, alseL. ironalL, ostalnc. neda Bsbal La Jonquera, La Potta de Segur. La Serrà. La Seu dUraeü, Les Borgaa Blant) E. d= ned Manlleu Manresa. Martorell. Monistrol da Montseirat. Mbii&lanc.

Oto ffira. R-us. Rçoa. San Caries de La Ràpita, Santa Coloma ús OusratL Sant Cstoni, Sant Fefiu de Guiïofe, Sant HSari Sacalm, San! Joan de les Atelasses, Sanipedor. Solsona. Taradell Tarragona Tàrrega. Terrassa.

Torelló, Tortosa. Tremp. Valls. Vic. Vfeframa del Penedès i Warova i la Geíïnï.

de la rehabilitació desenvolupada per alguns ajuntaments, en són un exemple Barcelona (Campanya Barcelona Posa't Guapa, conveni de Ciutat Vella}, Manresa. Mataró. Lleida, Olot i molts d'altres.

Aquests tipus d'ajuts han estat determinants aquests darrers anys per dur a terme rehabilitacions que per manca de mitjans econòmics normalment moltes famílies no podrien haver iniciat. Una

política que demostra l'interès de les administracions per consolidar la rehabilitació d'habitatges. Si voleu ampliar informació referent a les diferents línies d'ajuts vigents i a la seva tramitació us podeu adreçar al Centre de Documentació Josep Renart del Col·legi. • RAMON GRAUS Servei Rehabilitació

Què necessites del teu banc o caixa ?

Col·legi d'Aparelladors ' Arquitectes Tècnics

i

Oficina f * 1 Aparelladors

Tel. 200 95 22 Fax 209 99 25 N

F O R M A T

Un bon servei.

EL

A

C

I

NOTICIARI

O

Els paletes tindran formació a distància L'Institut Gaudí de la Construcció i CEAC presenten un nou curs bàsic de paleta

dignificació del sector és cosa de tots" El reconeixement del valor dels oficis de la construcció s'ha de guanyar incorporant-hi gent jove ben formada. En aquesta tasca hi treballa, des del 1989, l'Institut Gaudí de la Construcció, que en sis anys ha multiplicat la seva capacitat formativa. El seu director. Mario Latorre, creu que no n'hi ha prou d'esperar que els alumnes vinguin als centres i que cal anar una mica més enllà, ser més flexibles i «anar a buscar els treballadors allà on siguin».

a formació a distància dels joves que volen accedir al món de la construcció i també dels treballadors de! sector que volen millorar els seus coneixements és ara més fàcil amb el nou curs bàsic de paleta que han editat CEAC i l'Institut Gaudí de la Construcció. Tècnica i pràctica construcíiva. materials de construcció, interpretació de plànols, dibuix, aritmètica i geometria, pressupostos i normativa d'obres formen un conjunt de matèries necessàries per a la pràctica d'un ofici que, d'un temps ençà. sembla haver recuperat bona part del seu prestigi i que atrau cada dia més joves que voien practicar-lo.

El curs permet la formació a distància de joves que no poden accedir als centres de formació que avui existeixen a Catalunya i participa de! programa formatiu que imparteixen els centres de l'Institut Gaudí. Teoria i pràctica de l'ofici són recollides en el programa del curs i l'alumne ha de passar una sèrie de proves pràctiques als centres de l'Institut.

El curs està pensat per a aquells que tenen la possibilitat de viure en el seu dia a dia la pràctica constructiva i que

Mario Latorre: "la

d'aquesta manera poden adquirir el bagatge teòric necessari per continuar la seva formació. Els responsables de la iniciativa creuen que molts joves poden establir així un primer contacte amb l'ofici al llarg de la seva vida, el professional haurà d'anar perfeccionant els seus coneixements fins a arribar al punt més alt que la seva capacitat li permeti. •

«Hem fet una tasca de posada al dia dels cursos bàsics de paleta amb una col·laboració amb CEAC que ja fa anys que dura" -diu Latorre-. "El format que ara presentem és similar, en la seva part teòrica, als cursos que fem als centres del ("Institut, mentre que la part pràctica la desenvoluparà l'alumne al seu propi lloc de treball i l'avaluació es farà als nostres centres». B director de! Gaudi assegura que l'interès dels joves per aprendre l'ofici augmenta i que la mala premsa del sector comença a variar de signe. Encara, però, hi ha molta feina a fer. "Crec que estem en la bona línia, per encara trigarem a

veure'n els resultats. Nosaltres ja percebem una nova motivació en els alumnes però. quantitativament, les necessitats de mà d'obra del sector són grans. Catalunya necessita entre 4.000 i 5.000 nous treballadors cada any". Pel que fa a la part de responsabilitat que té la mà d'obra en la qualitat final de l'edïficadió, Latorre creu que és el conjunt de la professió el que ha de millorar. «La mà d'obra potser no està prou ben qualificada, però, en tot cas, la dignificació del sector és cosa de totS".

El mercat de la construcció canvia i lapanció de les noves tecnologies obligaa un reciclatge permanent. «El treballador ha de tenir una formació bàsica que li permeti passar d'una especialitat a l'altra dins la mateixa professió. Amb la formacióde l'Institut Gaudí volem que l'alumne aprengui el 80% d'allò que haurà de practicar mentre que l'especialització posterior i la mateixa pràctica professional li donarà el 20% restant».

Visites culturals. Primavera 1996

20 d'abril, dissabte: Trobada a Ics 11 del matí davant de la porta posterior de Santa Maria del Mar. per visitar aquesi magnífic exemple del gòtic català i fer un recorregut pel seuentorn.cosaquepermeirà contemplar diverses curiositats del barri de Ribera.

2 de maig. dijous: Sortida amb autocar, ales 11 del matí. del carrer Aribau (al costat del Col·legi) per anara Montjuïc i visitar la torre projectada per Calatrava i. després, anirem a Collserola per pujar a la torre «Foster» i contemplar un bell panorama. Cal inscripció prèvia (500ptes.)

I N F O R M A T

CARLES CARTANA

Inscripcions. Servei d'Informació. Tel. 414 33 11

11 de maig. dissabte: Sortida amb autocar, a les 10 del matí. del carrer Aribau (al costat del Col·legi) per anar d'excursió a Vallbona de les Monges, on visitarem el monestir: després, anirem a la ciutatemmuralladadeMontblanc.iarEspluga de Francolí per visitar-ne les coves. Inscripció prèvia (3.000 ptes.)

10

EL

C

U

L

TU

NOTICIARI

ACTIVITATS

,IWAr^

Quatre visions d'arquitectura El Col·legi presenta una exposició inclosa en la Primavera Fotogràfica uatre visions d'arquitectura, d'Isabel Codina, Montserrat Cortadellas, Núria Manso, i Erich Weiss. és el nom de I exposició que el Collegi d'Aparelladors inaugurarà el proper dia 2 d'abril, coincidint amb la celebració del certamen biennal Primavera Fotogràfica. La mostra Quatre visions d'arquitectura ofereix una reflexió contemporània sobre ia visió d'artista de l'arquitectura, una visió singular i característica on més que crear espais, recrea o interpreta tant l'arquitectura com la seva imatge des de diferents posicionaments.

La mostra es divideix en quatre grans apartats. Isabel Codina ofereix una visió insòlita del sky-line de Barcelona, vista des del mar. però molt alterada en ser reflectida i deformada per un mirall: Montserrat Cortadellas incideix en l'arquitectura del paisatge, amb una reflexió sobre els edificis que es visualitzen des d'una autopista; Núria Manso proposa un discurs narratiu a través de la concatenació d'imatges; i Erich Weiss vol incidir en el concepte de l'altra arquitectura o la no-arquitectura, amb una sèrie d'imatges de ciutats en runes.

La Primavera Fotogràfica, certamen de caràcter biennal, ha programat un total de 128 exposicions en les quals s'insisteix en la normalització de la recuperació del patrimoni fotogràfic. En

aquest sentit, cal destacar que durant la seva celebració, del 22 d'abril al 31 de maig. es presentarà el Llibre Blanc del Patrimoni Fotogràfic. En l'ampli repertori d'exposicions destaquen ia dedicada a Emili Godes (Centre d'Art Santa Mònica), la col·lecció fotogràfica del fons d'art de la Generalitat (Centre d'Art Santa Mònica), la de Sebastiao Salgado (Tinglado de Tarragona), el Fons dels Bran-

guií (Palau Marc), el Fons Metrònom (Museu d'Art Contemporani de Barcelona), Fotografia i societat a l'Espanya de Franco (Centre Cultural La Caixa) i El retrat fotogràfic a Espanya (Fundació La Caixa). La Primavera Fotogràfica, d'altra banda, ha obtingut el premi Calidoscopi de la Unió Europea. / ANNEMIEKEVANDEPAS

II Jornades internacionals de seguretat al Vallès Oriental a delegació del Vallès Oriental del Col·legi ha preparat les // Jornades internacionals sobre seguretat en ia construcció que es faran a Granollers del 3 al 25 de maig i que ocuparan diversos espais de la ciutat. Així, el Museu de Granollers acollirà un cicle de conferències sobre la nova legislació en matèria de seguretat, les estadístiques de sinistralitat i els mètodes de prevenció, entre d'altres, que finalitzaran amb una taula rodona internacional sobre la seguretat en la construcció en el marc de la UE. Per la seva banda, la Biblioteca de Can Pedrals acollirà una exposició de materials i equipament de seguretat en la construcció. També hi ha prevista l'organització d'altres manifestacions d'interès ciutadà, com ara un concurs de dibuix escolar, relacionades amb el tema de les jornades.

La seguretat en la construcció és avui un tema de debat. La nova Llei de prevenció de riscos laborals marca l'inici d'una profunda renovació de tota ia legislació Sota el lema Construir amb seguretat és construir amb qualitat, la delegació del Vallès Oriental ha preparat aquestes jornades amb l'objectiu d'analitzar els aspectes tècnics de la seguretat laboral, les causes dels accidents i les formes de prevenció dins d'un marc europeu que considera la seguretat com un factor de qualitat empresarial. •

FORMACIÓ

Els "Manuals de diagnosi", els més venuts a la Cooperativa Jordi Capell El Manual de diagnosi i intervenció en sistemes estructurals de parets de càrrega, editat pel Col·legi, ha estat la monografia tècnica més venuda l'any 1995 per la Cooperativa Jordi Capell. En segon lloc hi ha el PUP2 Quadre de preus de l'edificació de l'ITEC, mentre que el tercer llibre més venut ha estat el Manual de diagnosi, patologia i intervenció en estructures de lusta. editat també pel Col·legi.

Pel que fa als llibres d'arquitectura, el rànquing de vendes està encapçalat pel Plànol-Guia d'arquitectura del Col·legi d'Arquitectes i l'editorial Serbal. •

La delegació de Terrassa inaugura ia nova aula d'informàtica

Comença el curs de coordinadors de seguretat El passat 29 de febrer va ser inaugurat al Col·legi el curs Coordinador de seguretat' Perfil tècnic europeu que. durant cinc mesos, formarà tècnics coordinadors de seguretat en la construcció en la fase de projecte i d'execució d'obres, segons la figura creada per la Directiva europea sobre prescripcions de seguretat i salut. La coordinació del curs va a càrrec de Pierre Lorent. expert en seguretat de la Comissió Europea i dels arquitectes tècnics Josep Maria Calafell i Ramon Puig. •

La delegació del Vallès Occidental del Col·legi va inaugurar el 4 de març la nova aula d'informàtica, equipada amb la tecnologia més moderna i capacitada per oferir un programa de formació i reciclatge professional de qualitat. L'aula disposa de 10 ordinadors individuals per a aplicacions muttïmèdïa, ofimàtica i especialment d'informàtica gràfica. Els primers cursos programats estan dedicats a Introducció a la informàtica, Autocad. Microsoft Project i Wlndows-95. •

EL

A S S E S S O R I A

N O T I C I A R I

SERVEIS

F I S C A L

INFOLICITACIÓ. nou servei del Centre de Documentació

Ingressos i despeses en l'Impost de la Renda de les Persones Físiques (IRPF) s probable que un I aparellador es trobi amb una inspecció d'Hisenda. En primer lloc. per les possibilitats en si maI teixes però també pel món que envolta la professió, l'activitat immobiliària, que està en inspecció permanent. Així, alguns aparelladors ja s'hauran trobat amb aquesta "notificació maleïda" i a d'altres els pot arribar en qualsevol moment: 'Con objeto de comprobar su situación tributaria en relación con los Impuestos de Sociedad, Renta e IVA de los anos 1990 a 1995, ambos inclusive. deberà comparecerelpróximo dia 15 de marzo de 1996. a les 10 horas en las dependencias de Inspección de esta Administració^.

L'objectiu fonamental de la inspecció serà determinar si en els cinc darrers anys s'han complert escrupolosament les obligacions amb Hisenda. Tot i això, l'inspector establirà unes prioritats, la primera de les quals serà comprovar que el benefici de-

Obligacions fiscals, mes d'abril Fins al 20 d'abril t Retencions sobre les rendes del treball i del capital mobiliària compte de l'IRPF i Impost sobre Societats. models 110, 111, 123, 124 i 126. trimestrals o mensuals.

• IVA, declaracions trimestrals, dels models 300 i 310. o mensuals, models 320 i 330.

• Pagament a compte de l'Impost sobre Societats, model 202. t Pagament fraccionat a compte de l'IRPF corresponent al primer trimestre de 1996, dels empresaris i profes-

clarat es correspon amb el rea!, si més no. a criteri de la inspecció. Per conèixer els seus ingressos, no hem de descartar que l'inspector, prescindint dels llibres de comptabilitat, el primer que demani siguin els extractes de comptes corrents, cosa que, cuidant les formes, li és permès. És clar que a ningú no se li pot ocórrer d'ingressar al banc quantitats de les quals no es pugui demostrar la procedència!

D'altra banda, per a aquells que sempre se n'obliden, cal recordar que Hisenda disposa d'altres mètodes per comprovar que declarem el que correspon: les retencions que se'ns ían i que el client declara per compte nostre, o bé la declaració d'operacions de més de 500.000 pessetes. Però, és clar, a ningú no se !i pot ocórrer deixar de declarar factures en què hi hagi retenció o factures amb un import total de l'exercici superior a les 500.000 pessetes! Finalment, amb relació als ingressos, cal tenir en compte si la imputació d'aquests es realitza segons el criteri de meritació o el criteri de caixa. Aquest darrer, en principi, és més favorable ja que permet

Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc i negre o en color i RENDEROcíaw Telèfon: 21392 30

NECROLÒGIQUES Ens dol comunicar a tots els col·legiats la defunció dels nostres companys: Antonio Aleix Munoz.

Col·legiat 765. Esdevinguda el 3 de maig de 1995, a 66 anys.

Domènec Guarch i Fortuny Col·legiat 2404. Esdevinguda el 31 de gener, a 53 anys

JOSÉANTONIO BERNÀLDEZ Advocat i Assessor fiscal

sionals en l'estimació directa i objetiva per coeficients, model 130.

Fins al 30 d'abril • Declaracióanual d'operacions amb terceres persones que hagin superat les 500.000 pessetes, model 347.

• Legalització dels llibres de les societats mercantils. Les societats hauran de legalitzar els seus llibres de comptabilitat de 1995, en el cas que es portin per ordinador. La legalització s'efectuarà al Registro Mercantil, tret de les cooperatives, els llibres dels quals es presentaran al Registre de Cooperatives.

P E T I T S

Topògral per feramidaments, aixecaments, implementació de projectes, replanteigs d'obres i cubicacions. Sistemes totalment informatitzats. A grans i a petites escales. Qualitat i rapidesa.

J. Costa.

Telèfon: 265 40 04

El Centre de Documentació Josep Renart. en col·laboració amb l'IMPI (Instituto de la Mediana y Pequena Empresa Industrial) posa en marxa el servei INFOLICITACIÓ. d'informació sobre els contractes públics d'assistència tècnica i d'obres a Catalunya. La informació es trametrà diàriament mitjançant ei correu electrònic o el fax. sempre que es produeixi la publicació d'una nova oferta.

Aquest servei funcionarà de manera gratuïta fins al 15 d'abril. Només cal que us adreceu al Centre de Documentació. A partir d'aquesta data. el servei s'oferira per subscnpcïó. Telèfon: (93) 209 84 34.

Fax (93)414 54 26. •

imputar l'ingrés quan es realitza el cobrament, però pot dur-nos problemes ja que es fàcil que es produeixin imputacions diferents entre el client i l'aparellador.

Pel que fa a les despeses, ens hem d'ocupar d'anotar-les en el llibre corresponent i, serà l'inspector qui vingui amb les rebaixes i limiti aquestes a les estrictament deduïbles. I aquestes dependran de! règim pel qual es determina la base imposable, coeficients i directa. Despeses que essent amortitzables s'imputen íntegrament a l'exercici en el qual es produeixen, les que essent deduïbles, no disposem de la factura amb tots els requisits demanats per la Llei. De les despeses ocasionades pel vehicle, la transcendència del qual és molt gran. ja n'hem parlat anteriorment i ens remetem a aquell criteri.

Només cal esperar la simpàtica comprensió de l'inspector. •

Estudiant d'arquitectura tècnica pendent del treball final de carrera.

Aporta: Curs d'Autocad versions 12 i 13, coneixements d'informàtica a nivell d1 usuari: MS-DOS, Windows. Word-perfect. Disponibilitat total.

Fernando Ros Telèfon: 35747 38 Plànols i dibuixos amb Autocad Es fan tota mena de plànols i dibuixos amb AUTOCAD, per despatxos d'arquitectura, oficines d'enginyeria, empreses, etc. Preus i condicions a convenir. C. Gonzàlez Telèfon: 435 20 53 (tardes)

NOU HORARI

A la Cooperativa Jordi Capell De dilluns a dijous: matins, de 9 a 14.30 h

Divendres: matins, de 9 a 14 h

A N U N C I S

Estudiant d'arquitectura tècnica que es titularà el mes d'abril, s'ofereix per a col·laboracions en obra o despatx.

Experiència en despatx d'enginyeria.

Disponibilitat total. Cotxe. Joaquim Telèfon: 5S0 43 03 Estudi de delineació S'ofereix per a delineació Cad. aixecaments i estats actuals, amidaments i servei de ploiter (BN i color).

Telèfon:416 1639-Fax:2375136 Estudiant d'arquitectura tècnica pendent del treball final de carrera s'ofereix per a col·laboracions a peu

N F O R M A T

tardes, de 17 a 20 h

El Co..eg. c Aparelladors (Delegació Vallès Oriental; Granollers) agraeix a la Revista del Vallès la gentilesa de cedirnos la foto utilitzada per a la confecció de la felicitació de Nadal, i també al seu autor. Pere Comellas. •

d'obra. Experiència de dos mesos en obra de nova planta. Vehicle propi.

Disponibilitat total. Francisco Martínez Telèfon: 3718836 Delineació de plànols Delineació amb Aulocad v. 12, aixecaments i estat actual. Maquetes tipus estudi. Sr. Serra Telèfon: 436 59 83

de conduir i cotxe. Afarta Hurfiet Telèfon: 330 86 82 Estudiant d'arquitectura tècnica pendent del treball final de carrera.

Aporta: curs d'Autocad. coneixements d'informàtica. MS-DOS, Windows. Wordperfect, Excel. Anna Telèfon: 417 92 95 Estudiant d'arquitectura tècnica

Estudiant d'arquitectura tècnica pendent del treball final de carrera s'ofereix pera col·laboracions de mitja jornada, matins o tardes. Aporta curs d'Autocad v.13 de 200 hores, carnet

_ ^ _ ^ _

12

-

pendent del treball final de carrera sofereix per a col·laboracions. Experiència en obra nova i de rehabilitació. Informàtica a nivell d'usuan. Cotxe. Albert Salas Telèfon: 212 48 51

EL

N O T I C I A R I

M E R C A T

D E L C O L · L E G I

D E

T R E B A L L

OFERTES DE TREBALL REBUDES DURANT EL MES DE GENER DE 1996 Servei

Places

Anunci* Curric.'

Curric.

Curric.

Carac.

Curric, Carac.

Curric.

Carac.

Curric.

Curric.

Curric Anunci Carac.

Carac.

Anunci Carac.

Curric.

tècnic municipal cap d'obra cap grup rehabïlit. ajudant cap d'obra tècnic projectes tècnic rehabilitació cap d'obra coordinador obra ajudant d'obres coordinador obra adjunt a delegat ajudant aparellador

Exper.

Tipus d'empresa

Especialitat

Àmbit

Administració pública

Local Edificació Rehabilitació Edificació i obra civil Rehabilitació i mant.

Resi. obres velles Construcció d'obres

Anoia BCN prov.

BCN ciutat

Constructora Constructora

Constructora Constoictoa Rehabilitació en general Immobiliària Promotora Promotora/constructora Promoció immobiliària Immobiliària Estudi d'arquitectura tècnic projecte'obra Estudi d'arquitectura tècnic projecte Arquiteclura i urbanisme tècnic projecte/obra Estudi d'arquitectura promotor materials Comercial Materials tècnic especialista Institut Municipal Promoció tècnic valoracions Valoracions, taxacions...

Habitatges, oficines.

Habitatges Residencial, oficines Residencial, oficines, Serveis de projectes.

Edificació i instal·la.

Habitatges Edificació Productes Enccfrats Perilació sinistres

Catalunya Barcelona BCN prov.

BCN ciutat Catalunya Catalunya Catalunya Àrea metrop.

BCN ciutat BCN prov.

Catalunya Barcelona Nacional Barcelonès Catalunya

3-5 anys 7 anys 1-3 anys 2-3 anys 2 anys 5-10 anys 7 anys 3-5 anys 10 anys 1-5 anys 3-10 anys 1 -3 anys 2 anys 2-3 anys 10 anys 2-3 anys

Jornada 10 h/set.

Oficial Oficial Oficial Oficial Oficial Oficial Oficial Oficial Oficial Oficial

Edat

Contracte

Durada

Sou

25-40

Laboral Convenir

6 mesos inicial

3,8-4,5 M

Laboral Laboral Laboral Liberal Laboral Laboral Laboral Laboral Liberal

per obra

4M 3M

per obra Indefinit per obra

5M 8M

3 mesos per obra indefinit 2 setmanes indeterminat

2,1 M

25-28 28-40 28-38 23-28 40 37-50

1/2 jornada S/obres Oficial Oficial Oficial Matins

25-40 30 25-40 25-35 45

Laboral Liberal Laboral

Intensiva

22-27

Liberal

3,5-4 M

3M 3M 6M

4M 3.000 / hora

El Servei de Promoció i Mercat de Treball, per mitjà d'aquesta secció de L'INFORMATIU, ofereix una visió general actualitzada de la situació de les ofertes de treball per a aparelladors i arquitectes tècnics, que es gestionen des del Servei. Mensualment es publicarà un quadre que inclou algunes dades representatives de totes [es ofertes rebudes durant el mes anterior. El quadre permet veure la relació entre funció, experiència, edat, tipus d'empresa i sou. També s'hi indica si el servei sol·licitat per l'empresa ha estat per selecció o per publicació d'un anunci. Els col·legiats interessats a entrar en els processos de selecció que es gestionen des del Servei s'han d'inscriure a la recerca activa de treball en el Servei de Promxió i Mercat de Treball del Col·legi.

Promotora immobiliària

Constructora de rehabilitació

Ajuntament de Manlleu

CAP DE GRUP

1 PLAÇA DE DIRECTOR DE L'OFICINA DE PROMOCIÓ ECONÒMICA

ARQUITECTE TÈCNIC O APARELLADOR Promotora immobiliària en important fase de creixement demana per a la seva delegació a Catalunya un arquitecte tècnic. Lloc de treball amb responsabilitat total del procés constructiu, tant en la vessant de direcció a peu d'obra com en la gestió econòmica. Cal que aporti experiència en el tracte amb constructores, industrials, organismes oficials i arquitectes. També col·laborarà amb el delegat en la generació de projectes i participarà en les negociacions de compra de sòl i en el desenvolupament urbanístic d'aquest.

Cap de grup de rehabilitació amb experiència mínima de cinc anys a peu d'obra en constructora. També cal experiència com a cap d'obra de grup, director tècnic o similar, d'uns dos anys. Gran capacitat de lideratge i gestió econòmica.

• Jornada completa • Contracle a convenir • Sou superior a 4.000.000 brul/any Els interessats cal que enviïn currículum al Servei de Promoció i Mercat de Treball del Col·legi, indicant la referència corresponent.

Es convoca amirs-opcetóó per cobrir una plaça de di recta de [Oficina de Promooó Ecorromica.

Bases de la convocatòria: - Es poden passar a recollir al Servei de Promoc» i Mercai de Treball deiCoí-legj Elterminide presentat» tfinslàncies resa pendent de pubfcacn en el BOE

Rel. 5433

Es requereix: • Arquitecte Tècnic / Aparellador d'entre 30 i 40 anys • Experièncica mínima: 10 anys - Retribució econòmica: a convenir

fíef. 96.005

INFORMACIÓ OFERTES DE TREBALL

^ •

Servei de Promoció i Mercat de Treball Els interessats cal que enviïn currículum vitae a: METROVACESA Av. Diagonal. 482, 4t. 3a.

08006 Barcelona

^^^Hj

Tercera planta De dilluns a divendres, de 9 a 14.30 h.

Dimarts i dijous també de 16 a 19 h Telèfon 414 33 11 - Fax 414 33 68

Rei. 5,436

A N U N C I S

Només els matins. Andreu Telè!ons:381 1635 Habitatge o despatx

Perspectives Es fan perspectives exteriors i interiors, RENDER (fotos realístiques) de tot tipus d habitatges.

David Telèlons:204 3847 2034242 Estudiant d'arquitectura tècnica que cursa e! 1r. curs. s'ofereix per fer col·laboracions com a delineant i com a auxiliar tècnc d'obres. Aporta: coneixements cf Autocad.

Molina), de 65 m*. És lluminós i tranquil. Té calefacció, bona escala i conserge.

Servei personalitzat de secretaria

Es ven pia de 100 m- a Gran Via /

S'ofereix servei de recepció i emissió

Moianès (Sants) apte per a habitatge o

de trucades telefòniques i de telefax,

despatx. Saia-menjador de 30 m r , cui-

recull i tramesa de correspondència,

na equipada, bany. balcó, insonoritzat,

mailings, telemàrqueting. comandes,

parquet.

captació de clients per a fires i con-

Preu: 16.500.000 de pessetes.

gressos, missatgeria. Atenció perso-

Telèfons: 42149 30

nalitzada, com si es tractés de la seva

2965713

secretària.

Sra.üzaran Telèfon: 490 57 07 Fax--190 55 88

Despatx

ben situat

Arquitecte tècnic ven despatx. És un entresol, situat al carrer Balmes (plaça

Preu: 14.800.000 de pessetes.

Telèfon: 200 33 48

Informació PETITS ANUNCIS Rosa Ensenyat, 4a planta

Despatx a compartir Arquitectes ofereixen compartir despatx situat al passeig Picasso de Barcelona.

Inclou espai d'ús propi, salade reunions i espais comuns.

Telèfon: 310 53 44

I N F O R M A T

•

De dilluns a divendres de9a14h Dimarts i dijous, també de 16a 19h Telèfon 209 82 99 Fax 414 34 34

AGENDA

ACTIVITATS

servei rehabilitació

promoció i mercat de treball Cuba, patrimoni de la

Construcció i desenvolupament sostenible (Jornades internacionals) PROGRAMA Dijous, 16 de maig • Que és el desenvolupament sostenible? i L'edificació i el medi ambient Divendres, 17 de maig • Edificis d'alta qualitat ambiental Dissabte, 16 de maig • Debat obert En dues taules rodones es debatran les perspectives de tulur i possibilitats reals d'aconseguir una constniccïó sostenible.

Sessió pòster Una exposició annexa a l'espai on es duran a temé les Jornades recollirà les expenències més interessants relaciones amb la construcció i el medi ambient.

Lloc: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Monialegre, 5. Barcelona

Rscalitat del sector de la construcció i la promoció immobiliària (Curs) PROGRAMA • Nocions bàsiques de dret fiscal • Impost sobre la renda de les persones físiques, i sobre el patrimoni

Horari: Dilluns i dimecres de 18.30 a 21 hores

• Impost sobre el valor efegit • Impost sobre transmissions patrimonials, actes jurídics documentats i operacions societàries • La fiscalitat municipal. (Impostos locals) • Impost sobre successions i donacions • Visió de conjunt amb exemples complets

La durabilitat d'estructures de formigó

Dies: Del 15 d'abril al 13 de maig

• Impost sobre societats

Preu: 30.000 PTA. Inscripcions: Servei d'Informació del Col·legi

Aquest curs és coordinat per Montserrat Casanovas, catedràtica d'Economia Financera.

Lloc: Sala de Conferències

Mostra del patrimoni de l'Havana.

Trinidad i el Valle de los Ingenios i dels treballs realitzats pel Taller de Rehabilitació en la primera fase del projecte de cooperació amb Cuba.

Uoc: Col·legi d'Aparelladors Bon Pastor 5. Barcelona Dies i hora de visita: De dilluns a divendres, de 10 a 14 i de 16 a 20 hores. Fins al 29 de març.

^r

Preu: Col·legiats i estudiants: 35.000 PTA. No col·legiats: 50.000 PTA Inscripcions: Servei d'Informació.

Consulteu facilitats de pagament al mateix Servei d'Informació. Pàrqumg gratuït.

Curs bàsic d'iniciació al Peritatge en Assegurances

Conjuncions

PROGRAMA

Dies: Dimarts i dijous

Dimarts. 7 de maig: • Visió pericial de l'assegurança: El risc. L'assegurança. Verificació de riscos.

Horari: De 19 a 21 h

Exposició de l'obra artística de l'artista sabadellenc, Jesús Belloso, arquitecte tècnic.

Uoc: Delegació del Vallès Occidental. Sant Francesc, 18 Terrassa Horari de visita: De dilluns a divendres, de 9 a 13 i de 17 a 20 hores. Fins al 29 de març.

Dia 18 d'abril 16.00 h Paràmetres del formigó CL,; defineixen la seva durabilitat.

16.30 h Ei càlcul i disseny estructural com a factors de durabilitat.

17.00 h La posada en obra i el manteniment posterior, com a determinant de durabilitat.

17.30 h Pausa 18.00 h Els formigons d'alta resistència i la seva (unció.

18.30 h La Guia CEB. Durabilitat d'estructures de formigó.

19.00 h Normativa i durabilitat.

19.30 h Taula rodona Amb la col·laboració del Col·legi d'Arquitectes de Calalunya, l'Associació de Ourabilitat a la Construcció i el Grupo Espanol del Hormigón (GEHO).

Lloc: Sala d'Actes del Col·legi Preu: 7.000 PTA Inscripcions: Servei Informació

Dijous. 9 de maig: • Contracte d'assegurances-pòlissa: Elements reals de l'assegurança. EI sinistre

-Les places són limitades i s'assignaran per l'ordre d'inscripció, que es considerarà definitiva en el moment de fer efectiu el pagament. Les anul·lacions comportaran la pèrdua rj'un 50:a de la matricula.

-S'ha previst la concessió de beques per a estudiants, d'un 50% del cost.

Del 14 de maig a l'11 de juny: i Peritatge: Identificació dels béns.

Establiment de les causes del sinistre. Comprovació de la preexistència dels béns assegurats. Estudi de la cobertura (incendis, robatori, danys per aigua, etcètera).

• Valoració dels béns. Interpretació del contracte de l'assegurança.

Càlcul d'indemnitzacions.

• Informe pericial. Casos pràctics

-Es lliurarà als assistents el llibre Durabitidsd de estruduras de hormigón. Guia CEB, editada per GEHO.

Curs organitzat amb la col·laboració del departament d'Organització d'Empreses de la UPC.

2 de maig, dijous: Sortida amb autocar, a les 11 del mati. del carrer Aribau (al costat del Col·legi) per anar a Montjuïc i visitar la torre projectada per Calatrava

Preu: Col·legiats i estudiants: 35.000 PTA. No col·legiats: 45.000 Pàrquíng gratuït.

Consulteu facilitats de pagament al Servei d'Informació.

i. després, anirem a Collserola per pujar a la torre "Foster» i contemplar un bell panorama. Cal inscripció prèvia (500 ptes.)

Laminari del Patrimoni Arquitectònic Cubà Conferència a càrrec de Modest Macides, professor d'Expressió Gràfica-Arquitectòníca de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona.

11 de maig, dissabte: Sortida amb autocar, a les 10 del matí, del carrer Aribau fal costat del Col·legi) per anar d'excursió a Vallbona de les Monges, on visitarem el monestir; després, anirem a la ciutat emmurallada de Montblanc, i. finalment, a l'Espluga de Francolí per visitar-ne les coves. Cal inscripció prèvia (3.000 ptes.)

N FO RM A T

Quatre visions d'arquitectura Exposició d'Isabel Codina, Montserrat Cortadellas, Núria Manso i Erich Weiss, que coincideix amb la celebració del certamen biennal Primavera Fotogràfica.

Lloc: Col·legi d'Aparelladors Bon Pastor 5, Barcelona Dies i hora de visita: De dilluns a divendres, de 10 a 14 i de 16 a 20 hores. Fins al 30 d'abril.

Inauguració el dia 2 d'abril a les 19.30 hores.

Inscripcions.

Servei d'Informació. Tel. 414 33 11

Visites culturals - Primavera de 1996 20 d'abril, dissable: Trobada a les 11 del mati davant de la porta posterior de Santa Maria del Mar. per visitar aquest magnífic exemple del gòtic català i fer un recorregut pel seu entorn, cosa que permetrà contemplar diverses curiositats del barri de Ribera.

Lloc: Sala de Conferències.

Lloc: Sala d'Actes del Col·legi Dia: 27 de març Hora: A les 19 hors

14

AGENDA

aula d informàtica

BARCELONA Cicle de xerrades:

| Els professionals | i la nova Llei de contractes

Iniciació a Internet

• Alteracions dels material de

Introducció en el concepte i funció-

d'alteracions genèriques i alte-

nament dlnlemet, les seves utili-

racions específiques.

Bardají, secretari del Col·legi, i

Preu col·legiats: 10.000 PTA

tats, les possibilitats d'ús per acce-

• Alteracions d'elements cons-

Joan Gay, gerent

No col·legials: 14.000 PTA

dir a informació general i del sec-

tructius: de murs. recobriments i

Dia: 26 de març

de Windows i que vulguin actua-

tor, i sobrelot com aprofita; les pos-

revestiments, i de cobertes.

Hora: A les 19 hores

litzar els seus coneixements en

sibilitats d'Intemel per millorar i fa-

L l o c : Delegació del Bages-

cilitar la tasca professional diària.

Berguedà. Plana de l'Om, 6

Dia 15 d'abnl. dilluns, de 9 a 13 i de

Manresa Informació: Tel. 872 97 99

Tractament de textos (Word) Actualització dels 9 al 30 d'abnl coneixements a Windows 95 Del Dimart5de 17 a 19 h Adreçat a persones que coneguin qualsevol de les versions anteriors

aquesta versió, i. d'altra banda, conèixer-ne les diferències

Windows

El 26 i 28 de març

Del 10 al 22 d'abril

14 a 18.30 h

Dimarts i dijous de 17 a 19 h

Dilluns i dimecres de 17 a 19 h

Preu col·legiats: 22.500 PTA

Preu col·legiats: 5.000 PTA

Preu col·legiats: 10.000 PTA

No col·legiats: 30.000 PTA

No col-leaiaís: 7.000 PTA

No col·legiats: 14.000 PTA

Dinar i pàrquing inclosos

Administrador d'arxius

Full de càlcul (Excel)

Del 26 i 28 de març

Del 23 d'abril si 2 de maig

Dimarts i dijous de 17 a 19 h

Dimarts i dijous de 19 a 21 h

Preu col·legiats: 5.000 PTA

Preu col·legiats: 10.000 PTA

No col·legiats: 7.000 PTA

No col·legiats: 14.000 PTA

construcció: principals causes

SBHii Ampliació d'horari

TERRASSA

Aquesta Delegació ha ampliat els

Microsoft project

seus horans. tal com detallem tot seguit:

Del 18 d'abril al 7 de maig

Horari d'atenció al públic:

Dimarts i dijous de 19 a 21 h

Microsoft project

Xerrada sobre la nova üeï de contractes, a càrrec de Xavier

Cada dia de 9 a 13 i de 17 a 20 h

Preu col·legiats: 18.000 PTA No col·legials: 22.500 PTA

Dies: 28 de març. 18 d'abril. 2 i

Nou horari dei visat:

9 de maig.

De dimarts a divendres de 9 a

Del 2 al 18 d'abril

Del 24 tfabril al 8 de maig

Dimarts i dijous de 19 a 21 h

Dilluns i dimecres de 17 a 19 h

Informació i inscripcions:

Horari: de 19 a 21 h

Preu col·legiats- 18.000 PTA

Preu col·legiats: 10.000 PTA

Telèfon 780 11 10

Lloc: Delegació Vallès Oriental

Dimarts, dimecres i dijous també

No col·legiats: 22.500 PTA

No col·legials: 14.000 PTA

Informació: telèfon 879 01 76

de 17 a 19 hores

13 hores

activitats externes XIV Congrés mundial de seguretat i salut en el treball Del 22 al 26 d'abril

Avaluació financera de solars i promocions

Rehabitec'96

a Sessions paral·leles, el 22, 23. 24 i 25 ds 15 a 18 hores.

Curs pràctic

Congrés organitzat pel Ministerio de Trabajo y Seguridad Social per mitjà

Ressaltem les sessions paral·leles

del Inslituto Nacional de Seguridad

següents: la del dia 23. que versarà

Curs sobre full de càlcul, per crear un

e Higtene en el Trabajo.

sobre 'Integració i organització de la

model de simulació que permeti ava-

seguretat en la construcció' i la del dia

luar financerament una promoció i ei

Lloc: Palacio Municipal de Congre-

24. que tractarà dels "Riscos derivats

seu benefici final, mitjançant la in-

sos. Campo de las Naciones

de l'ús dels materials perillosos en la

troducció de dades inicials (preu del

Madnd

insdúslria de la construcció*.

solar, edificabilitat, nivell d'acabats,

Hi hauran, a més, d'altres reunions

preu previst de venda. etc). com a ajut

especials.

imprescindible per a la presa de desi-

Obertura: el dilluns 22 d'abril en-

cions prèvies a una nova promoció.

tre les 10.30 i les 13.30 h Clausura: el divendres 26 d'abril enSessions tècniques

tre les 12 Mes 13.30 h.

Dies: 17 i 18 d'abril

• Sessions plenàries, que tindran

Informació: Instituts NacionaL de Se-

Jicola. 1 (cantonada Serrano, 244)

la Rehabilitació

lloc els dies 23, 24 i 25 a i'Audttori

guridad e Higiene en el Trabajo

Madrid

organitzada per Fira de Barcelona.

A. entre les 9 i les 11 hores

C/ Tonelsguna. 73

Tel. (91)411 29 13

Dies: Del dimecres 29 de maig al 2 de

• Sessions paral·leles, el 23. 24 i

28027 Madrid

Fax(91)41l 25 45

juny.

25 d'l!.30 a13.30 i. el dissabte 26.

Tel. 9 1 / 4 0 4 57 36

Preu: 98.000 PTAT IVA. Es farà un

Uoc: Recinte firal de Barcelona.

Catalunya. 75. 2n. 3a.

de 9 a 11.30.

Fa* 326 78 55

descompte del 20=a als col·legiats.

Montjuïc 2 - L'Hospitalet

Tel. 488 18 01

Constaran de:

Lloc:

Eurotraining, S A

Cinquena edició de Rahabitec. Saló de

Cursos sobre planejament general i sobre planejament pràctic Curs sobre planejament general

ment del patrimoni municipal del sòl.

Dies: 15. 16 i 17

• Qualificació del sòl per a habitatges sotmesos a algun regim de protecció

• Panorama general del sistema de

públic.

planejament i gestió a l'Estat

• D'alttes anàlisis.

espanyol.

i el Bricolatge.

Horari: De 10 a 19 hores, ininterrompudament.

Per a més informació cal contactar amb Xavier Trapé. rambla de

Condicionameni acústic d'espais arquitectònics

Matricula: 35.000 PTA/curs

Curs d'especialització

La Revisis de Derecho Urbanística concedirà quatre beques. Aquestes beques cobreixen solament fímport de la matricula.

• Dirigit a arquitectes i aparelladors

Durada: 40 hores

No podran optar a cap beca aquells que ja hagin rebut algun ajut semblant pel Consejo General, en qualsevol de les seves activitsis.

l'acústica arquitectònica.

Hi col·laboren:

• Plantejament i proposta de solució

Col-legi d'Arquitectes de Catalunya.

òptima d'espais tipus.

AUDIOSCAN. EAR-PRO i ROLAND

Preu: 100,000 PTA (inclou els desplaçaments per fer les visites)

PROGRAMA:

Les places són limitades

• Definició dels conceptes bàsics de

• Anàlisi dels problemes en municipis amb projecte de delimitació del sòl urbà.

Curs sobre planejament pràctic

• Problemes urbanismes i solucions en mmicipis mancats de planejament general.

• El planejament del desenvolupa• Plans pardals

Informació i inscripcions:

sables dels projectes d'obra civil.

Fundactò Politècnica de Catalunya

• Anàlisi úe figures de planejament,

• Estudis del detall.

• Incidència tècnica del text refós de 1992 en el planejament general.

• Projecte d'urbanització: objecte i

inici del curs:

Gran Capità. 2 i 4. quarta planta

• Delimitació a"àrees oer a incre-

• Exercicis pràctics.

Consejo General de Arquitectura Tècnica. Pg. de la Castellana. 155. ir.

28046 - Madrid Tel. 570 15 35 - Fax 571 28 42

Dies: 17. 18 i 19

ment pians especials.

contingui.

«Visites a quatre recintes tipus, presentades pels arquitectes respon-

Informació i inscripcions: Edifici Naxus

Segon trimestre de 1995 (data a

Barcelona

determinar)

Tel 401 77 51

N F O R M A T

GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciarse en aquesta secció. BIT PUBLICIDAD

Marts Meca Telèfon: 410 45 55

AÏLLANTS

ESTRUCTURES

Alsina

/

f.?/f#•?•/.#''

pmcoinsfl,

i

SOLUCIONS EN ENCOPRATS ENCOfRAOOS J^l·i.r-V S-A. Pol. Inc. Camí Font Freda s/n 08110 Montcaday Reiiac [Barcelona) Tel. (93)575 30 00 Fai (93) 564 70 59

ROIG CUÜVADO OE PERFILES, S.A.

REHABIUIS.L.

Ter (93) 423 SO -U FAJ(i26C67T CÉOl l BAPCELO^A

C Torres y Ar fe. 316 32 7 7 - J I 2 05001 BARCELOfJA

I RÈFORMAS _ IMPERMEABlUZAClONtS IS ESTBUCTURALES

> CATALANA,S.A. M o r t e r s sense retracció.

Rehabilitació C Samander. 42-48. Nau 39. 08020 BARCELOMA Tef. 278 26 86 - Fax 278 27 1T

ó formigó.

CONSTRUCCIONES MANSO, 11 51 A • Tel. [93) £76 93 96 (3 tnc Fax |93| 423 94 13 • 08015

c/ Pai,l\o, 2S0 • Tel. 1931 '56 U 53 Fax 1931 436 72 85 '030!3 Barcelona

FLUIDS f i

PAVIMENTS ALUMINOSIS

MSsa

SENETON 0B0O6 BARCELONA REHASILfTAClON Te! •114 0016 F a i 202 31 12

W V I M E N T S IN D U S T R IA L S DE F O R M I G Ó 1 ASFALT. TERRES DE RESINES I P1NTTRES ESPECIALS

— EXTRAFORT ELECTRICITAT 3

PREFABRICATS D lastradurl

Navès Induslriales Forjados-Cerramti Chalets -Pàrkings

El sistema aleman para suelos industriales • RecubrimienlK de elevooa resistència mecànica y quiraiia.

Prefabricados de Hormiaón. S.A.

• Rsporoción fàcil, ràpida y «onómico de bacheí y grietní.

• Antipolvo, imperraeabitizadíK, fiigiérütus y deiorotríoí.

HORMIPRESA P a n 1

simon MATERIAL ELÉCTR1C0

ILUMINACION

liputsción, 3W - 392 • Telefono (93) 265 16 63" Fax (93) 335 77 53 • Tèlex 53982 SIMON E OS013 Barcelona

FUSTERIA

TANQUES DE BRUC Per separar un habitatge

Tu despacho desde 10.000 ptas/mes asistido y equipado

FRAPONT CONSTRUCCIONS

AMB FUSTA FAUlMQUS.S.fl.

PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS

FUSTERIA D'OBRA I PER A DECORACIÓ Fix pjfuífl'aT'·

flUTOANIVELLADORS

I MORTERS DE RESINES

TERRATZDS CONTÍNUOS Plaça T c t u a c . 1 Ter. 1 ' DÒ010 Bareslona

PJ-qen InduMd Ban fses

Tel. 265

o [ancar un jardí, tenim

09 39

Far. 365

22 76

PROJECT

INFORMÀTICA fi

l'oferta més àmplia, tant en mides, com en qualitats.

àrea

S»m fabricants des üe 197-1

Germans INDUBRUC'

Taulers i fustes de totes les espècies per a la Decoració, Interiorisme i fusteria

Polig. InJ. CAN M A G Í - NAU 19 0S190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barec Tel. 589 00 23 - RL\ 67J 3S 71 Apdo. Corra»

CYPE

C Ï P E CATALUNYA

0 3 0 1 3 BARCELONA

LA

IIFIFIHIl PERFILES LIGEROS. S.A. ESTRUCTURES METÀL·LIQUES LLEUGERES PER A COBERTES

T. 93-415 45 32 Av. Príncep Astúries 56 at. BCN

INGENIEROS

Portes • DM-620 • Contiaplacals i tota dasse de fustes per l'ebenisteria I decoració

La Uacuna. 162 - 08018 Barcelona Tel. 401 96 71 Fax 300 90 15

ORATORI DEL

ALLES

laboraion ACREDITAT per la Generalitat de Catalunya pel control de qualitat de ledilicacio els seus

S«FT

;a: T e l . 873 32 62 -Fax 873 70 12

CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS

D

ESTRUCTURES

AÏLLANTS

ELECTRICITAT

Elements per a estructures, sostres i cober-

Aïllaments, impermeabilització i recobri-

Electricitat i il·luminació

tes. Productes bàsics. Matèries primeres

ments

PREFABRICATS

REVESTIMENTS

INFORMÀTICA

Prefabricació i construcció industrialitzada

Paviments i revestiments

Informàtica aplicada a la construcció

FUSTERIA

FLUIDS

SERVEIS

Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

Aixetes, bombes, tubs.canalons

Serveis aplicats a la construcció

EL

REPORTATGE

SANTA MARIA DEL MAR

Una nova llum a la catedral del mar La basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona va estrenar el passat dia 12 de febrer, diada de Santa Eulàlia, un vitrall diferent. La seva vívíssima llum és un veritable contrapunt en la simfonia de co| a impresió més forta de la nostra joventut va ser l'emoció que va provocar en la nostra ànima la I visió d'una catedral gòtica. Mai no hem pogut | deixar de sentir una espècie d'embadaliment davant aquests preciosos llibres d'imatges que s'aixequen en les nostres places i que despleguen fins al cel les seves fulles esculpides en pedra". Fulcanellï descriu així en Le Mystère des Cathedrales la impresió del visitant de les grans catedrals gòtiques franceses.

Més forta encara devia ser l'emoció del visitant d'una catedral gòtica en el temps del seu esplendor, quan l'interior era ple de colors i resplendia per la llum dels vitralls.

El vitrall gòtic té quelcom d'inexplicable. El seu efecte prové de certa qualitat del color i del vidre que. en realitat, s'assembla ben poc a un vidre ordinari. No deixa passar gaire la llum. sinó que ell mateix sembla tornar-se lluminós. Vitrall i gòtic es necessiten l'un a l'altre i han esdevingut quelcom inseparable. L'església de Santa Maria del Mar de Barcelona és considerada un dels models més destacats del gòtic català. Té una estructura simple ï un únic espai interior. Inseparable de l'antic barri mariner de la Ribera, la -Catedral del Mar" compta, des del passat mes de febrer, amb un nou vitrall de factura plenament contemporània i que. tot participant del fet religiós, rendeix un homenatge a la Ciutat Comtal d'avui. L'obra ha estat realitzada per un equip dirigit

— ^ ^ ^ — ^ ^ ^ ^

17

_ ^ _ ^ — ^ ^ ^ _

lors d'una de les millors obres medievals catalanes. L'autor d'aquest nou vitrall és l'aparellador Josep Fernandez Castrillo, un dels capdavanters de la creació artística en vidre del país. per Josep Fernandez Castrillo, aparellador i pioner al nostre país en la creació d'obres d'art de vidre en un estil que és testimoni del nostre temps.

Ara fa quatre anys que el rector de Santa Maria, el doctor Francesc Tort, va tenir la idea de realitzar un nou vitrall per al temple en una de les capelles situada al nord-est. la primera que inicia el deambulatori, en una zona que havia estat ocupada en la seva part interior per una construcció annexa. L'antic finestral havia estat desmuntat i, el forat, tapiat. En enderrocar els anys 70 la construcció afegida es va descobrir el finestral, es va construir una traceria falsa per atorgar unitat al conjunt i l'obertura es va tapiar provisionalment amb un paredat de maons.

Tort va fer el suggeriment a l'Ajuntament i el va acompanyar amb una proposta de dedicar el nou vitrall a la nova Barcelona sorgida de l'esdeveniment olímpic. Les autoritats municipals van proposar que se'n fes càrrec el Centre del Vidre de Barcelona, institució creada el 1989 per a la formació dels joves en les tècniques del vidre i que dirigeix Pilar Mufïoz. Josep Femàndez Castrillo. col·laborador del Centre, va organitzar un equip de sis persones i va acceptar el repte de tirar endavant el projecte combinant la tasca creadora amb la didàctica. Entre els col·laboradors destaca l'aportació de Mònica Uz i Patrícia Ventura. El vitrall, ja instal·lat al seu emplaçament final, va ser inaugurat el 12 de febrer, diada de Santa Eulàlia. •

L ' I N F O R M A T I U

^^^^^^^^^^^^-^^—

EL

REPORTATGE

SANTA MARIA DEL MAR

Un homenatge a Santa Eulàlia i la Barcelona olímpica

0

uan el visitant entri a la basílica sentirà quelcom diferent i serà captivat per un blau encès. La màgia de! vidre s'ha produït un cop més i el nou vitrall del temple desprèn una llum pròpia. El tema escollit pel vitrall havia de ser commemoratiu dels esdeveniments del 1992 com una fita històrica per a la ciutat-1 això és el que explica la part central de l'obra. El discurs es pot llegir de baix cap a dalt.

A la part inferior hi ha inscrits en vidre texturat els noms de persones o representants dels col·lectius que van tenir un paper protagonista en l'esdeveniment, de la més important a la més modesta. És la societat de Barcelona, un homenatge a la gent. A continuació

trobem una al·legoria al mar: vidres tallats amb diferents angles que recullen !a llum i. per retracció segons el desplaçament de l'observador, fan un efecte cinètic en record del moviment de la superfície marina. L'estructura viària de l'Eixample barceloní, en color blanc, ve tot seguit. Un tall vermell marca l'avinguda Diagonal, mentre que les Rondes envolten la ciutat. Més amunt s'hi pot contemplar l'esclat i l'alegria col·lectiva: les banderes, les senyeres i gent de tots els colors.

Un espai de transició ens porta a l'encesa de la flama olímpica, el moviment de la sageta i el foc sagrat que, per altra banda, recorda també el martiri de Santa Eulàlia, copatrona de la ciutat.

Per sobre de la traceria, en abstracte, hi ha una referència mariana. En l'iconografia simbòlica, l'estel designa la con-

cepció i el naixement, i la Verge és representada sovint envoltada d'estels.

En el cel de la composició podrem observar la gran estrella -mans steila-, de Santa Maria.

El conjunt està suportat per una estructura de planxa de ferro que recrea i substitueix les formes de l'antiga traceria pètria i aprofita els pocs vestigis originals. La solució estructural adoptada és. d'alguna manera, provisional. En un futur, el vitrall s'adaptaria perfectament

a una traceria en pedra que hi donaria la solució definitiva. La subjecció del vidre s'efectua amb guies, a la manera tradicional. Pel que fa als vidres, aquests són antics o bufats, "plaques» i vidres-massa. Tan sols els darrers procedeixen del nostre país. La resta són importats d'Alemanya i França. Els ••plaques» són vidres bufats amb doble cara. en aquest cas. blau sobre blanc, que permet treballar-lo amb diferents tècniques i fer sortir a la superfície el color interior. •

TABLERO ALISTONADO EN MADERA MACIZA En madera de Haya, Roble, Fresno, Maple ...

i

b a nr ©' lU

,%

EXPERTOS EN MADERA DESDE 19O7 Oficinas y almacén prefabrícados: Ctra. Torre Romeu, s/ne tel. (93) 726 19 11 fax (93) 726 07 61 -08202 SABADELL L ' I N F O R M A T I U

18

EL

REPORTATGE

SANTA MARIA DEL MAR

Fernàndez Castrillo: "està bé fer treballar la imaginació de la gent"

IILTIMGsa L'ALUMINOSI TÉ UNA SOLUCIÓ ECONÒMICA I SENZILLA HOMOLOGADA PEL DIT 289

UNIÓ MECANO-QUIM1CA RESISTENT AL FOC

• AUGMENTA DE 5 A 7 VEGADES LA RESISTÈNCIA DELS SOSTRES • DE 12.000 A 15.000 PTESJM* (MATERIALS + MUNTATGE) • PÈRDUA D'ALÇÀRIA LLIURE 12 cm

osep Fernàndez Castrillo (Lleó. 1944) és aparellador i decorador i en l'actualitat es dedica plenament ala creació artística. Ara té un estudi a Barcelona i un taller a Sabadell i la seva obra ha estat difosa arreu del món. L'INFORMATIU ha entrevistat l'autor del nou vitrall de Santa Maria del Mar.

abans es feien amb or i ara es fan amb seleni. És clar, els fabricants guarden molt bé les seves fórmules. Alemanys i francesos fan vidres molt bons.

-- Santa Maria del Mar és un marc singular. Com et planteges una intervenció d'aquestes característiques?

- Fa uns anys deies que hi ha un ressorgiment de l'interès per la creació en vidre al nostre pafs. Es pot dir que es consolida aquesta tendència?

- És un edifici històric i és un temple molt estimat pels barcelonins. Una intervenció en aquest marc fa molt de respecte. Crec que. davant un cas així, el plantejament que cal fer és d'agermanament amb la gent que t'ha precedit en les obres del temple. Quant al tipus d'intervenció que cal fer en un edifici històric crec. en primer lloc, que no hem de renunciar a fer un treball contemporani.

En segon lloc, cal que l'actuació s'integri a l'arquitectura. I en aquest cas això vol dir agermanar l'estructura compositiva amb la del gòtic. En l'època medieval s'utilitzava la imatge per explicar els fets històrics o les vides dels sants. Això és el que hem fet aquí.

- La simbologia emprada podria admetre diverses interpretacions. Quin ha estat el teu procés creatiu?

-- El tema del vitrall ja estava predeterminat: havia de commemorar l'esdeveniment olímpic com una fita històrica per a la ciutat. És això el que tracto d'explicar en l'estructura central del vitrall. I per aconseguir-ho hem fet servir un llenguatge del nostre temps i penso que està bé fer treballar una mica el visitant i la seva imaginació. Crec que el que s'explica per si mateix està mancat d'interès. Quant al procés creatiu, penso que fer un vitrall és com composar música i on es van definint les diferents partitures que són el color, les línies, els relleus, el tractament dels vidres...

- El vitrall desprèn una lluminositat blava molt especial. Quin és el secret?

- El vidre blau que hem col·locat és fet a França. És un vidre extremadament "avar" de la llum. La seva composició mineral és la que els atorga aquestes propietats tan especials. Són vidres íantàstics. especialment els vermells, que

L ' I N F O R M A T I U

- Quin ha estat el cost de l'operació?

- Ho desconec. E! meu treball ha estat més com una aportació a ia ciutat que no pas per guanyar-hi diners. Realment, el cost d'un projecte com aquest és irrellevant ja que ha estat integrat en una activitat formativa.

-• Vaig estar no fa gaire a un fira d'art a Estrasburg i vaig veure fins a sis galeristes que exposaven treballs en vidre.

Aquí anem una mica endarrera. Crec, no obstant, que a l'Escola Massana, al Centre del Vidre, comença a haver-hi gent ben preparada i amb molt d'interès.

Són gent que entenen el treball en vidre com a matèria d'expressió artística aprofitant les qualitats pròpies del material.

Quant a la indústria, la cosa és diferent.

Ha passat dificultats a causa que no s'ha continuat amb la important tradició que va tenir en el passat. El vidre, com a material artístic té l'inconvenint del cost de la producció. Crec, no obstant, que si aquell interès es consolida, la indústria hi anirà al darrera. Diuen que allò que està en la indústria ho ha estat abans a l'art.

- L'obra d'art en vidre pot ser autònoma o bé integrada en la forma arquitectònica. Quina és la relació entre el vitrall i l'arquitectura contemporània?

- És cert que el vitrall està una mica oblidat per l'arquitectura. I és que es fa una arquitectura bastant minimalista.

Tanmateix, veig que hi ha espais arquitectònics actuals on el tema de la llum està tan ben resolt que no els cal res més. En l'arquitectura, hi ha dues situacions en les quals el vitrall pot fer-hi una bona aportació. La primera és quan tens la necessitat de transformar la percepció d'un espai, augmentant-ne el volum, per exemple. La segona és quan vols introduir una determinada emoció. Quan l'arquitecte és sensible en aquest tema, la vitrografia pot ser una tècnica molt adient. • CARLES CARTANÀ

MICR® " Pentium processof power

Muntaner 55 08011 -BARCELONA Tel: (93)451-37-38 Fax: (93) 453-73-63

Presartando ests recorte, J e s c o ^ i-| Dto.de m3V , 'VàfidoBKaaaiteeaiifdaiadcresB 3 b.-) Ffflandaciòri gretote 13 oesss"

Pentium processor power Chipsel Intel IRITON Flash Bios Memotia EDO RAM 16 Mb Ftoppy3.5 - l . M M b Disco Duro 850 Mb High Speed CD ROM X 4 Alta Veloctóaa Controladora ElDE PCI INTEGRAÍtD Puertas serte Alto Velocidad T. Gràfica PCI N. NINE MOITON 2 Mb VRAM Resolución màxima 1230x1024 Mon. SAMSUNG IS'GU Dig., 0.2ap. MULHSCAN Cojo TOWïR ET SYSTEM tecfado Expandida. 102 lec.

Ralón compatible MICROSOFT MS WINDOWS 95 (CD ROM original]

• Memòria RAM 8 Mb, amp. 128 Mb •Floppy3,5M,44Mb. • Disco Duro 850 Mb Hígh Speed • Controladora ElDE PCI INTEGRATED * Puertos sèrie Alta Velocidad * Tarjeta Gràfica PCI t Mb amp. 2 Mb • Monitor SVGA 14'. 0.28 p., LR. N.lnt. " Teclado Expandida. 102 lec. ' Ratón compatible MICROSOFT * MS DOS 6.22 (OEMj

Pojor de IAIUNG W o VJUNG )5P D O W Pesar de VJVNG 151 a ACB? 1P Ot&IAl ftoacíe WUm 14-QSAMSJNG í í G i e Posar de SAMSUNG Í 5 ^ i e 0 SAMSUNG 1FGÜ Posar de SAMSUNG ÍSVU a SAMSJUG ^^Gli Posar de SAMSUNG 1TGU a SAMSUNG iTGiS Posar de SAMSUrVG f 7 " ! ^ a SAMSUNG ZTGIS

M e m ò r i a RAM 8 M b . a m p . T 28 M b F l o p p y 3.5" 1.44 M b .

Disco Duro 8 5 0 M b High S p e e d C D ROM X 4 C o n t r o l a d o r a EIOE PCI INTEGRATED Puertos serre Alta V e l o c i d a d T. G r à f i c a PCI 1 M b a m p . 2 M b Monitor Color TATUNG 14" Monitor Low Rad.. N o I n t e r i a c e d 1 0 2 4 Tarjeta s o n l d o S. Blaster 16 Bits Value Aftavoces A u f o a m p l i f i c a d o s 6OW JOYST1CK DEXXA LOGíTECH T e c l o d o E x p a n d l d o . 102 t e c .

Ratón c o m p a t i b l e MICROSOFT WINDOWS 9 5 (CD ROM o r i g l n a l j

fteor de SVGA ) Mb a N. Nina WSOtf 330 í Mb DRAM Posar de JV. Nine VBION 330 o MOJKW 7712 Mb VMM Posar de N. Mne MOJION 7712Mb o M07KW 4 Mb VRAM

•OpabndeSÍ/b.oióMo. 1

Opam de WMb.o 32 M).

HEWLETT

.EPSON

PACKARD ' HP DESK JET 400 (iNUB/O MODELO!) ' HP DESKJET600. M, tinta, color opcional ' HP DESK JET 66OC, AA, tinta, color

• HP DESK JET 850C, AA, tinta, color ' HP LÀSER JET 5Í, AA, làser. 4ppm, óOOppp • HP LÀSER JET 5P, AA, làser, 6ppm. óOOppp

57.900.

1

f/ffDesrwJe/250M-fl),cíJtór • PtoffK-fff1 DexkiQjet 23OM-A0, cdor • Pfoffer fí 1 DesinçJet SCO A4-A1. nxnoc, raflo • Ptofter fï 1 DeaigJeí úOO Aí-W. mcnoc, raSO • Pfofter HP Deihgjtí 750 M-A1. cotor. rafio

191.900.

396.900.

362.900.

489.900.

533.900.

6Ï7.900.

7(5.900.

8S4.900.

H5.900-97.900.115.900.119.900.• 'Scarm planoixlaEP3DNGmOOPCSÍ,SC&l,liO0ppP 145.900.|-SSfeto(Ég.GflWiSA4 M.900.! '6]í)fefoa5g.Gffl86A3 41.900.-

M.f 00.- [

o cciutf>SCAlW4C,2.4QOppP 'Somiff ptanocofcrEPSOtVSÏÍSDOPCPí.ü'tiíOOopp • Scavsf pto/ra cotof £PSQV Gf-fi5!M FCSI, SCS. f.dCOppp

- Oferia vàlida salvo error tipogràfico y limitada, hasta agotar stocks.

-Caduca el 15/04/96-

ÉROraiïH 9 cgiíStfócot tafo ms

11.900, t4.!00.[fiVfefcòrJod

19.900.-

16%I.V.A. noincluido