INF960415

EADMATI DEL COL·LEGI D'APARELLADORS ir.5 08021

BARCELONA

I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

- 209 82 99 Fax 414 34 34

Delegaci.

Treballar en societat esdevé una opció cada cop més acceptada pels arquitectes tècnics Exercir la professió liberal dins d'una societat * r empresarial de l'activitat professional. Fins al és una opció que escullen cada dia més arquiv 3 0 passat 6 de febrer n'hi havia, d'inscrites, un iectes tècnics. L'exercici en societat ja no retotal de 118 en les seves diverses modalitats, presenta tan sols una racionalització fiscal o econòmi- Només en el mes de gener d'aquest any ja s'havien ca, sinó una nova forma d'organització i de gestió donat d'alta 9 societats professionals més.

Rubí i Vallirana guanyen els premis Bonaplata El Centre operatiu de Rubí dels Ferrocarrils de la Generalitat i el molí de la masia de can Batlle vVallirana han estat els guanyadors dels premis Bonaplata de patrimoni industrial de 1995 en l'apartat de nova edificació i restauració, respectivament. L'acte de lliurament dels guardons va tenir lloc el passat dia 14 de març a l'Associació Col·legi d'Enginyers Industrials. Els premis Bonaplata de patrimoni industrial són organitzats per l'Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d'Arqueologia Industrial de Catalunya i aquest any han celebrat la seva 7 cinquena edició.

•

D n Gay

Ca C a a , Coordinació

Rarrcn P

L'Institut Català del Consum mostra una preocupació per la problemàtica relacionada amb la compra, el loguer i les obres en els habitatges. És en aquesta ínia de millora de la transparència del mercat immobi-iari, i de defensa i protecció al consumidor, que ha publicat recentment el llibre "La compra d'un habitatge. La importància d'una bona informació». El Col·legi d'Aparelladors, conjuntament amb la Unió de Consumidors i Usuaris de Catalunya (OCUC) i la Unió de Consumidors (UCC), han realitzat el document base, a partir del qual s'ha preparat l'edició 7 d'aquest manual.

•

EL

REPORTATGE

— Carcana. Redacció Ang j Baüa-

DiíHifta PUCUTUD Fot

rafia.

s ie

C ) y g Fotollts r ^ n a Impre lo Romarç oi D pa II legal B- 2 3° 1 I N 1

2t

2

C 0

Puhl d i a l . BICOMU J CA ep Tan=d

BarCtOH Tel

2

I

08C»

104

Fai JjO

7

EOÍTA, Co legl d'Apar·'ladois I AiqOtectes Tècn Ca de B rcelon

BonPasíor

UNTA DE GOVERN Pre X A-i

enl

B -T

E

0 1-

Secretari

Comptadora

a Tresorer

^ f

IstnaTerss- **=i!a Xa gats

Osona

Catí

U

a Vo-

Ctf

DeJe-

Berna K ^ j ° r a . Bages

Be ueda J a j r e Juanola VaJles Or Fm)«v, de 6o=n. VaJles Occ_ SaVado d a m ; GeraiL Joan Gay

MACBA: una obra d'art contemporani 15 a 19

GUIA D'EMPRESES Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciarse en aquesta secció. BIT PUBLICIDAD Marta Meca Telèfon: 410 4555

AÏLLANTS

ESTRUCTURES

• I I I

I CATAUNA,S.A.

CSFíAS REFCWMAS l'.'J=Eat.'£A9ILIZACI0N=S AÍ.UMÍNGSIS FEFJE°ZC5 ESTRUCTURI

Morters sense retracció.

Rehabilitació

CONSTRUCCIONES MANSO. 1! 5 ; A • Td (93) tll Fax (93M23 94 13 • 03015

93 98 (3 Irneos)

•

HUMITATS

j C a p i l br . a : _ D Filtració Ü Conden:

FUSTA

QCorcs -QTermiMi

FAÇANES

:dra

ESTRUCTURES ZS Aoraniai=

™ ; i volte

c / PacMo, 2-íü • Té. (P.3J 4SS M 53 Fax (93) £36 72 85 '08013 Borcdor.o

FLUIDS

PAVIMENTS

fi

ALUMINOSIS

urn SENETON

EXTRAFORT^

EXTENSIBLE Munlaner. 472 PARA 09006 BARCELONA REHABIUTACION Tet í i í 00 16 Fai 20231

ELECTRICITAT

PREFABRICATS I

•

Navès IndustriaJes Forjados-Cerramien

simon

Príl'abricü1io^ de Hormiiión. S--\.

ÍAATERIAL ELECTRiCO

FUSTERIA Q

TANQUES DE BRUC Per separar un habiïaigt

SERVEIS

FRAPONT

Tu despacho desde 10.000 ptas/mes asistido y equipado

CONSTRUCCIONS AMB FUSTA PAV1HDUS.S.A. PAVIHEHTS Oi FORMIGÓ TRACTATS

FUSTEP.IA D-Q5XAI PER A

DECOMOÓ

AUTDAN1VELLAD0RS I MORTERS DE RESINES TERRAT7.QSCQHTÍHU0S

Fot P3! 3££ 76 07 • Fdigai irànanl oon Foifer

P33Ç3 T e l j i ï T . 1 I f ï r V Tel. 2G5 09

Tofena mes àmplia, tani mides, com en qualiïais.

Som fabricants des de 1974

39

05010 BSTCBlQJ^^ f a i . 265

22 76

àrea

INDUBRUC' Políe. [nd. CAN MAGÍ - NAU l'J 03190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcdonn) TeL 589 00 23 - fiu 67-1 38 71 Apdo. Com-os -103

IIFIFIUII lï'fi/Ai

PROJECT

INFORMÀTICA

| Clra. Torre Romeu, s/n •08202 SABADELL • tel. 72619 11 «lax 726 07 61

CYPE INGENIEROS

CÏPE CATALUNTA ALMOGÀVERS 66 2 A TEL (93)4851102 Q8Q18BARCELQHA

—*£^ • A • «DISTRIBUÏDORA WADCR ERA, S A . ;

T. 93-415 45 32 Av. Príncep Astúries 56 at. BCN

LA

PERFILES L1GEROS. S.A.

ORATORI DEL

ALLES

l a b o r a t o r i ACREDITAT c e r la

ESTRUCTURES METÀL·LIQUES LLEUGERES PER A COBERTES

Podes • DM-520 • Connaplaçats i Iota classe de (usles per l'ebenisteria i decoració

La Uacuna. 162 • 08018 Barcelona Tel. 401 96 71 Fax 300 90 15

Gavà: Tel. 63B 22 40 -Fax 638 22 45 Manresa: Tel. 873 32 62 -Fax 873 70 12

Generalitat de Catalunya pel c o n t r o l tíe

S«FT

materials

CL JOSEP CARNER. 27 - TEL. 679 33 91 TEL. 1 FAX 879 43 17 - 08400 GRANOLLERS

CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS

D

ESTRUCTURES

AÏLLANTS

ELECTRICITAT

Elements pef a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres

Aïllaments, impermeabilització i recobriments

Electricitat i il·luminació

PREFABRICATS

REVESTIMENTS

INFORMÀTICA

Pre'abricació i construcció industrialitzada

Paviments í revestiments

Informàtica aplicada a la construcció

FUSTERIA

FLUIDS

SERVEIS

Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

Aixetes, bombes, tubs.canalons

Serveis aplicats a la construcció

^SOCIETATS

PROFESSIONALS»

La junta de govern del Col·legi va aprovar l'any 1993 una nova normativa sobre societats de professionals per tal de facilitar el treball en equip dels aparelladors i arquitectes tècnics, i les relacions de caràcter interdisciplinari. Segons les dades del Col·legi, ja són 118 les societats enregistrades. La majoria inclouen diferents titulacions.

Prop de 200 aparelladors treballen en societat La nova Llei de contractes dóna més avantatges a les societats mentre que es redueixen els casos en què són fiscalment atractives xercir la professió liberal dins d'una societat és una opció que escucada dia més arquitectes tècnics.

L'exercici en societat ja no representa tan sols una racionalització fiscal o econòmica, sinó una nova forma d'organització i de gestió empresarial de l'activitat professional. La inscripció creixent en el registre del Col·legi de noves societats així ho indica. Fins al passat 6 de febrer hi havia inscrites un total de 118 en les seves diverses modalitats. Només en el mes de gener d'aquest any ja s'havien donat d'alta 9 societais més.

Les societats són formades per grups de professionals que treballen de manera conjunta per tal de treure més rendiment del seu treball i millorar Is seva capacitat davant els seus clients. Op:mitzar els recursos, millorar la imatge professional i aconseguir una millor fïscalitat són alguns dels avantatges que busca el professional que s'associa. La societat ofereix una millor imatge d'estructura empresarial dels serveis professionals. Quant a la nscalitat. per contra, els canvis que han entrat en vigor aquest mes de gener han reduït els casos en què aquesta modalitat de treball és fiscalment atractiva.

Avantatges en la contractació Un aspecte que segurament ha contribuït a la formació d'equips estables de treball ha esta! l'entrada en vigor de la nova Llei de contractes de les administracions públiques, que dóna a les societats més avantatges en la contractació en comparació amb el professional liberal. D'altra banda, treballar per a l'Administració requereix ja d'una mínima estructura amb la qual es puguin afrontar les exigències creixents que implica la contractació.

Segons les dades de! Col·legi, a! mes de febrer hi havia registrades un total de 118 societats amb més de 180 col·legiats implicats. La modalitat més nombrosa és la societat de tipus mercantil (78).

Darrerament s'ha format algun altre tipus de societat com ara la sxietat cooperativa (4). També hi ha un bon nombre de societats civils (35'.

La normativa

La formació de societats civils professionals ha tingut un creixement irregular. La meitat es van constituir entre els anys 88 i 91 i. la resta, ho van fer el 1994. La majoria estaven formades per dos i tres socis que al principi eren tots arquitectes tècnics, però poc a poc han anat incloent-hi altres titulats, bàsicament arquitectes, tot i que encara que algunes són formades només per un aparellador i un altre soci sense titulació. Les societats civils registrades impliquen un tota! de 50 col·legiats.

Dins de les societats de tipus mercantil, les limitades són les més nombroses (67). El nombre ha anat augmentant sense interrupció des del 1988. L'any passat es van inscriure 18 noves societats i. aquest any, tan sols al gener ja ho han fet 7. Són formades per entre tres i cinc socis, si bé n'hi ha algunes en què participen fins a deu persones. La presència d'arquitectes en aquest tipus de societat és nombrosa. També hi ha enginyers, delineants i altres titulats. Prop d'un centenar de col·legiats exerceixen la professió dins d'una societat limitada.

També dins de les societats de tipus mercantil hi ha inscrites 11 societats anònimes, que impliquen 20 col·legiats.

La majoria es van constituir l'any 1991.

TIPUS DE SOCIETAT

NOMBRE

SOCIETAT CIVIL PARTICULAR (SCP

35

SOCIETAT LIMITADA (SL)

57

SOCIETAT ANÒNIMA (SA)

11

ALTRES"

5

TOTAL SOCIETATS

11a

Societat Cooperativa Catalana Limitada (SCCL) Societat Regular Col·lectiva (SBC)

N F O R M A T I U

La nova normativa col·legia! sobre societats professionals va ser aprovada el 2 de novembre del 1993 i va modificar la del 1989. Va néixer amb l'objectiu de facilitar la relació entre professionals, principalment de caràcter interdisciplinari, una situació cada vegada més freqüent i que assenyala un dels camins de futur de l'exercici proíessionaJ. L'Assessoria Professional del Col·legi facilitarà a aquells col·legiats que hi estiguin interessats la normativa col·legia! i també donarà informació sobre les possibilitats de societat, els seus avantatges econòmics i fiscals i els tràmits que cal fer. Alguns aspectes importants de ia normativa són: • Inscripció: Per sol·licitar la inscripció al registre col·legial és necessari com a mínim que un dels socis estigui col·legiat de ple dret al Col·legi. També podran ser-ne socis altres aparelladors i arquitectes tècnics col·legiats en d'altres col·legis de Catalunya, encara que per assumir intervencions professionals hauran d*habilitar-se.

•Objecte social: L'objecte social serà l'activitat professional d'apareilador i arquitecte tècnic recollida en les tarifes d'honoraris professionals, i en les atribucions i competències reconegudes legalment. L'objecte social podrà ampliar-se a d'altres activitats relacionades amb la construcció, arquitectura i urbanisme, exercides per professionals titulats dins de l'àmbit de ies seves competències. No seran admeses aquelles societats que incloguin activitats relatives a la promoció, construcció, distribució o venda de tota mena d'edificis i immobles.

- Participació: En el cas de societats formades per aparelladors o arquitectes tècnics i altres professionals, aquells hauran de representar, com a mínim, e! 10% del capital. Quan hi ha participació de socis no professionals, el percentatge d"aquests no pot superar el dels aparelladors, ni tampoc poden representar càrrecs de govern i d'administració.

SOCIETATS

PROFESSIONALS

Alonso & Bernadó: "creiem en el treball en equip"

0

lonso & Bemadó és el nom de la societat professional número 20001. Això és, la primera societat que es va inscriure l'any 1987 en el registre col·legial. Santiago Alonso i Salvador Bernadó són arquitectes tècnics i tenen el seu despatx a la rambla Salvador Samà de Vilanova i la Geltrú, al Garraf, on dirigeixen un equip de set persones, entre tècnics i administratius. La formalització de la societat els va significar regularitzar una situació professional ja existent. Ells han compartit la professió des de sempre. Senzillament, ara treballen amb més comoditat.

-- Constituir-vos en societat us ha reportat algun avantatge?

- Nosaltres tenim una societat civil professional. Fiscalment, potser l'únic avantatge és ei fet de portar una comptabilitat única ja que cadascú de nosaltres tributa individualment per renda segons la participació en els beneficis. Creiem en el treball en equip i aquesta solució ens ha simplificat la feina, la facturació i el visat. Però potser l'avantatge més gran ha estat la imatge que dones davant el client.

- La composició de l'equip permet ampliar el camp d'actuació professional?

-- Treballem en tots els àmbits, des de codirecció dTobres amb arquitecte fins a la redacció de projectes amb totes les seves limitacions. Fem projectes a partir de croquis, càlcul d'estructures, reformes, rehabilitacions, interiorisme, taxacions, informes. Si és necessari anem a buscar la col·laboració d'altres tècnics com ara enginyers tècnics i topógrafs.

La constitució d'un equip !é grans avantatges com és la flexibilitat i el compliment dels terminis. Quan tens un volum de feina important surt a compte que ho faci l'especialista.

Pel que fa als projectes, sempre hem treballat al límit de la nostra capacitat i hem tingut problemes d'atribucions a causa de la manca d'uns criteris clars per part dels ajuntaments. Aquest és un tema que ens preocupa bastant perquè aquesta indefinició pot fer-te quedar malament davant el client. Algunes vegades és desesperant veure com et rebaixen les teves possibilitats quan has cursat uns estudis que et capaciten plenament. Creiem que la capacitat de projectar, amb les limitacions que vulguis, han estat nostres per tradició i formació.

Bé que admeten tasques de risc com ara reforços estructurals o bé enderrocs.

- Les formes d'exercir la professió ta de servir al públic. El servei que la gent canvien. Com us afecta aquesta evolu- vol és cada cop més ampli, ja sigui un ció en el vostre àmbit particular o bé una emd'actuació?

T a v a n t a t g e m é s g r a n presaiencarregueneitre3 3 - Abans era el cons. ball a un equip. Dematructor el que et porta0 6 la SOCIStat nen projecte, direcció i va et client. Ara som p r o f e s s i o n a l éS p o t s e r gestió. Si^per exemple es tracta d'un local, prenosaltres qui busquem la imatge pares l'expedient d'oconstructors. La visió bra, redactes el projecte davant el client ha canque dones davant d'interiorisme, demanes viat. Això és una oficiei client" la llicència, fas els presna tècnica, un despatx supostos, planifiques, d'aparelladors. A Vilanova la gent ens ve a encarregar de tot i fas ei seguiment d'obra, dones d'alta nosaltres no diem que no. Si és neces- l'activitat i al final fas el rètol. Fas totes les sari busquem els col·laboradors. Es trac- tasques excepte la de constructor.

BIOSCA, QUALITAT I SERVEI EN FINESTRES PVC • Qualitat màxima amb perfils Kommerling.

• Fabricació amb garantia de perfecció.

• oervei i serietat en projectes professionals i particulars.

BIOSCA, símbol de qualitat i servei.

Fàbrica: Exposició: Llinars,! IPol. Industrial Montguitl BIOSCA & BOTEY 08480 L'AMETLLA DEL VALLÈS Rambla de Catalunya, 129 Barcelona) 08008BARCELONA Tel. (931849 20 66 Tel. 193) 41S 34 44 Fax 193] 849 16 66 Fax 1931415 12 17

KOMMERLING Finestres PVC

lunya hauria de ser més àgil i resulta xocant que, des de Vilanova, puguem treballar més fàcilment a Berga que no pas a Cunit.

-- Com treballa el vostre equip i de quins mitjans disposeu?

•• Si analitzem la figura de l'aparellador liberal tradicional, veuràs com ha d'evolucionar per adaptar-se als nous requeriments. Avui el professional hauria de destinar una tercera part del seu temps a resoldre els temes -- Oué us ha reportat el reconeixe- burocràtics. Cada cop s'han de fer més ment col·legial de la societat? papers i cal dedicar més esforços per -- Quan la societat no estava recone- acomplir tota una sèrie de requisits. I guda tot era més complicat. Cadascú aquest és un temps que hauràs de reshavia de visar pel seu compte. Ara és tar de l'atenció a l'obra. Cal dotar-se una comoditat i tot el que es visa rever- d'una proporció equilibrada entre els teix en el compte de la societat. Pels que tècnics i els administratius que hauran treballem lluny de la capital, totes aque- de preparar les tramitacions, ia comptalles millores que signifiquin facilitar bilitat, la fiscalitat. Quant a les eines, la l'exercici professional són benvingudes. informàtica és important: càlcul d'esI especialment els aspectes de tramita- tructures, disseny assistit, tractament ció. En aquest sentit, la informàtica ha de de textos, comptabilitat, taxacions. Avui, jugar un paper important per guanyar el que treballa sol pot estar subcontracagilitat. El visat informàtic, per exemple, tat però no opta directament a l'encàrrec. seria un gran avenç per als qui estem a Ara bé, hi ha gent que és el que li comarques. Un altre tema és la mobilitat agrada. Té els seus avantatges. Pensa geogràfica. Nosaltres treballem pertot que les despeses que implica el desarreu. L'habilitació professional a Catapatx són importants i si el volum de visat - Creieu que les tarifes haurien de ser lliures?

- Si del que parlem és d'honoraris, és cert que hi ha companys que fan rebaixes per sota de les tarifes establertes- Està bé liberalitzar, però, tal com estan les coses, també ens va bé poder dir, si parlem de la direcció d'obres, que la tarifa mínima és aquesta. Si rebaixes lant, també es degrada la imatge de la professió.

no és important, això no funciona. Pel que fa a l'organització de les tasques, creiem que els tècnics, hem de viure l'obra i, la resta delegar-la al màxim. » Com es busquen avui els clients des de la perspectiva d'una societat?

•- Nosaltres, fins ara, no hem hagut de fer-nos propaganda. Aquí és més important quedar bé i fer una bona tasca. El client ja et recomanarà. A Barcelona deu ser diferent. És un món de relacions que desconeixo. Aquí encara funciona el tu a tu. Un dels aspectes que volem destacar és que la societat ha d'analitzar resultats amb una mentalitat d'empresa.

El balanç anual t'assenyala les constants econòmiques que es produeixen de manera cíclica durant l'any. El primer i el tercer trimestre acostumen a ser bons mentre que el segon i quart són dolents. Els dos últims anys, però, hi ha hagut un certa contenció en general. Hi ha hagut més encàrrecs menys importants. Les coses han variat una mica a partir del 1993. Abans et donaven carta blanca i ara s'ho miren molt més.

-• Què feu per mantenir-vos al dia de les novetats i per reciclar-vos professionalment?

-- A nivel d'informació, les cases comercials ja s'encarreguen de venir-te a veure i presentar-te els nous productes. El Col·legi, per altra banda, et manté al dia d'allò que passa i quan apareixen temes importants t'organitza sessions tècniques o cursos. El Centre de Documentació és un punt important per solucionar temes concrets, en el camp de la rehabilitació hi ha també una bona resposta. Sobre interiorisme es publiquen treballs. També hi ha les fires.

D'altra banda, i una de les coses que més ens agrada de la professió, és que tu mateix pots inventar a partir d'una bona base inicial.

- De quins treballs realitzats esteu especialment satisfets?

-- En 16 o 17 anys hem fet moltes coses i molt diverses. Podem estar satisfets de les coses més dispars, del més petit informe a la gran obra.

La nostra feina és poc rutinària. I ens agraden aquelles actuacions que han merescut un esforç.

CARLES CARTANÀ

TABLERO ALISTONADO EN MADERA MACIZA En madera de Haya, Roble, Fresno, Maple ...

DISTRIBUÏDOR OFICIAL:

bairir EXPERTOS EN MADERA DESDE 19O7 Oficinas y almacén prefabricados:

Ctra. Torre Romeu, s/n a tel. (93) 726 19 11 fax (93) 726 07 61 -08202 SABADELL

L ' I N F O R M A T I U

EL

NOTICIARI

ARQUITECTURA

L'estació de Rubí guanya els premis Bonaplata La finalitat dels premis és la promoció i la defensa del patrimoni industrial català Centre operatiu de Rubí dels Ferrocarrils de la Generalitat i el molí de la masia de can Batlle de Vallirana han estat els guanyadors dels premis Bonaplata de patrimoni indústria! 1995 en l'apartat de nova edificació ï restauració respectivament. L'acte de lliurament va tenir lloc el passat 14 de març a l'Associació/CoLlegi d'Enginyers Industrials de Catalunya.

Els premis 8onaplata estan organitzats per l'Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d'Arqueologia Industrial de Catalunya i enguany celebren la seva cinquena edició- La finalitat dels premis s'emmarca dins els objectius de l'Associació de promoció i defensa del patrimoni industrial català.

Les modalitats del premi són col·laboració, restauració, difusió, estudis i nova realització industrial.

El premi a la nova edificació industrial es va atorgar per unanimitat als nous tallers de Rubí dels Ferrocarrils de la Generalitat. Els tallers són situats en una gran extensió de terreny veïna a la línia fèrria que forma una xarxa de vies, la qual va determinar la situació dels edificis. Aquests (l'edifici social, la

nau de tallers, l'edifici de caixes, l'edifici de control i la nau d'instal-lacions fixes] formen un conjunt ben encaixat en el seu complicat entorn. La gran superfície del terreny i el volum de la nau de tallers (90x110 metres) van fer necessari un acurat estudi de la implantació i disseny que havia de tenir, atès que podia ocasionar un gran impacte en e! paisatge perifèric en què es troba.

El molí de la masia de can Batlle de Vallirana va rebre per unanimitat el premi Restauració. El molí, propietat de l'Ajuntament de Vallirana, ha estat restaurat juntament amb la resta d'elements industrials per poder ser adaptat com a museu. El promotor d'aquesta realització ha estat la Diputació de Barcelona i la realització ha anat a càrrec del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Aquesta construcció està formada per planta baixa i dos pisos, amb un semisoterrani on hi ha el molí medieval. S'hi conserva la maquinària del molí restaurada. En aquest apartat hi va haver una menció especial a la nova seu del Consell Comarcal del Baix Llobregat on es va realizar una operació estructural força complexa per adaptar un antic edifici agrícola al seu nou ús.

Centre operatiu de Rubí dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Premi nova realització industrial. Autors del projecte: Jaume Bach i Gabriel Mora, arquitectes. Director dei projecte: Albert Ximenos, enginyer de la Direcció General de Transports. Enginyeria: INIPSA. Enginyer director: fase 3a i 4a, Atex Zaragoza {DGT). Aparelladors: Miquel Fibla i Jaume Turró. Empresa constructora: COMSA. Molí de la masia de can Batlle de Vallirana. Premi Restauració. Projecte arquitectònic i museogràfïc: Josep Rovira, arquitecte, i Jordi Amigo, historiador. Instal·lació museogràfica: BBCR, Lourdes Borrell i Olga de la Cruz, interioristes. Arquitectes tècnics: Lluís Preckler i Salvador Santolaria. Empreses constructores: Zamora Vizcaíno, S.A. (Vallirana) i SATHER, S.A. (Barcelona).

sistema d'informació de la construcció cmidaments, pressupostos i control de l'obra Versió 3, per a Windows 3.Ix Versió 4, per a Windows 95 i NT El sistema d'informació de la construcció per excel·lència per a Microsoft Wíndows.

La família Menfis és un salt qualitatiu dins l'àrea de les solucions informàtiques per a la construcció. Las seves eficaces eines de recerca en el llenguatge natural, els seus avançats sistemes de navegació i de composició d'informes l'ajuden a obtenir els resultats que vostè necessita.

|

professional

Amb la potència de la tecnologia més avançada.

Amb la senzillesa del disseny més intel·ligent.

Mai ha estat tan fàcil fer coses tan difícils

Maria Tubau 4. Edificio Auge 3 28050 Madrid

Romblo de Catalunya 29, 1° 1° 08007 Barcelono

Islos Baleares 28 36203 Vigo. Pontevedra

tel: (91) 358 9808 fax: (91) 358 9560

tel: (93)412 0167 lax: (93) 412 7124

tel: (986)480 891 lax: (986) 480 436

I N F O R M A T

EL

NOTICIARI

MEDI

AMBIENT

Els ajuntaments per a una construcció sostenible El paper dels tècnics municipals resulta clau per aconseguir una construcció més ecològica I I volum d'obra contractada directament o indirecta per part dels ajuntaments és molt important. Així mateix, la capacitat de regular l'activitat constructiva mitjançant el planejament, la reglamentació i les ordenances, és també força significativa.

d'eficiència energètica o preveure una gestió correcta dels residus primant la seva tria selectiva i valorització. En resum, iniciar el camí que ens durà als edificis d'Alta Qualitat Ambiental.

Un impuls important d'aquest procés el donarà la certificació energètica d'edificis d'habitatges de protecció oficial, que el nou Pla de l'Habitatge 19961999 exigeix. D'altra banda, són molts els ajuntaments europeus que ja s'han adherit a la Carta d'Aalborg (la Carta de les ciutats europees cap a la sostenibilitat), redactada per impulsar l'Agenda 21, sorgida de la Cimera de la Terra a Rio, en l'àmbit local. Entre d'altres temes, els ajuntaments signants es comprometen a la introducció a la seva ciutat d'energies renovables o a la potenciació d'edificis d'elevada eficiència energètica.

Aquests aspectes obren una doble via d'acció que ha de permetre als ajuntaments, sempre més propers als ciutadans i a la realitat constructiva local, començar a introduir paràmetres mediambientals al sector de la construcció, l'arquitectura i l'urbanisme que vagin canviant els hàbits dels diferents agents.

Respecte al primer aspecte, lligat a la promoció d'edificis públics, es poden constatar efectes molt positius amb la simple introducció de "clàusules mediambientals" en la contractació de projectes í d'obres municipals. Una bona mostra d'aquesta línia és l'exigència d'utilitzar materials respectuosos amb el medi ambient (preferentment amb ecoetiqueta}, primar la introducció de materials reciclats, aplicar solucions constructives que facilitin la futura desconstrucció de l'edifici, exigir un bon nivell

C

O

N

Pel que fa a la segona via, els ajuntaments hauran d'adaptar el seu planejament i les seves ordenances per aconseguir un equilibri correcte i sostenible entre l'activitat constructiva que es realitza en el seu terme municipal i el medi ambient. De fet, la legislació estatal i autonòmica donen àmplies competències a les administracions locals en aquest àmbit i aquestes han d'estar dis-

S

U

posades a assolir-les amb una bona gestió, cosa que els dóna un paper clau en la seva aplicació efectiva.

La Llei de residus sòlids urbans de l'any 1975 ja avançava la gran responsabilitat que progressivament ha anat recaient sobre les administracions locals en la gestió dels residus que es generen en el seu àmbit geogràfic. EI mateix han plantejat la Llei catalana reguladora dels residus de 1993 i específicament el Decret 201/94, regulador dels enderrocs i d'altres residus de la construcció. Com s'ha comentat, l'important repte de la seva aplicació ara depèn fonamentalment de la capacitat, preparació i voluntat política dels ens locals.

Una altra bona experiència serà el grau d'adopció, per part dels ajuntaments, del model tipus d'ordenança municipal del soroll aprovat el 30 d'octubre de 1995 pel Departament de Medi Ambient.

Els tècnics municipals, en tant que

M

Q

sar-lo en mans de les d'organitzacions de consumidors de Catalunya i de la xarxa d'oficines municipals d'informació al consumidor (OMICS) per tal que sigui d'utilitat en la seva tasca informativa dia a dia amb el ciutadà. El llibre aborda els diferents aspectes del procés de compra i els intrínsecs de l'habitatge que són d'interès per a l'usuari o comprador. En aquest sentit, dóna elements per poder valorar tots i cadascun dels aspectes positius o negatius de la compra que poden ser determinants en la decisió final.

La publicació desenvolupa, en un primer nivell, els aspectes més generals de la compra de l'habitatge, els diferents sistemes d'accés que ofereix e! mercat, les dades fonamentals per a la compra.

Les primeres jornades sobre Construcció i desenvolupament sostenible del proper mes de maig abordaran d'una manera global, però a la vegada pragmàtica, molts dels aspectes que necessàriament caldrà tenir en compte en la política mediambienta! municipal dels propers anys.

XAVIER CASANOVAS RAMON GRAUS Servei Rehabilitació

un tercer apartat, es fa una anàlisi complerta referent a la problemàtica constructiva que pateixen habitualment els habitatges nous i els de segona mà, i una anàlisi de les reclamacions que reben les associacions de consumidors.

Ajudarà comprar l'habitatge 'Institut Català del Consum mostra una preocupació per la problemàtica relacionada amb la compra, el lloguer i les obres en els habitatges. És en aquesta línia de millora de la transparència del mercat immobiliari, i de defensa i protecció al consumidor, que ha publicat recentment el llibre "La compra d'un habitatge. La importància d'una bona informació".

La complexitat que comporta per a un particular la compra d'un habitatge, les dificultats que es presenten i el fet de que sovint sigui una de les majors inversions que fa una família al llarg de la seva vida. va motivar a l'Institut Català de Consum a fer un estudi sobre aquest tema. Ara, s'ha decidit publicar-lo i po-

assessors de les instàncies polítiques que han de prendre les decisions mediambientals, són una de les peces claus per a un canvi de mentalitat envers la complexa relació del sector de la construcció i el medi ambient. Caien importants esforços de coordinació, de sensibilització i de reciclatge per donar resposta a les exigències que !a societat reclama, i els ajuntaments i consells comarcals han de gestionar i garantir.

les garanties, els aspectes de la publicitat que giren al voltant, o les despeses totals que generarà. En un segon apartat, i de forma àmplia, es comenta tota aquella informació tècnica que es facilita al comprador referent a l'entom. els elements comuns de l'edifici o bé del propi habitatge, i tota aquella complementària que ha de saber demanar. En

L ' I N F O R M A T I U

El llibre també inclou un recorreguttest per l'edifici i l'habitatge on estan resumits tots aquells aspectes essencials que hom ha de mirar i tenir presents quan visita l'habitatge per no oblidar cap punt vital. Finalment, la publicació explica les diferents vies de solució que té el consumidor davant de qualsevol problema, incloent-hi tot un llistat d'adreces d'interès on pot sol·licitar o complementar la seva informació.

El Col·legi d'Aparelladors, per mitjà del Servei Rehabilitació, conjuntament amb la Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya i la Unió de Consumidors de Catalunya, han realitzat l'estudi-document base. a partir de! qual s'ha preparat la present edició.

EL

C

U

L

T

U

R

NOTICIARI

A

I N S T I T U C I O N S

La Universitat Politècnica Arquitectura per a la primavera fotogràfica volcarreres més dones en les tècniques Diversos artistes mostren la seva obra a Barcelona i Vic

B

B

uatre visions d'arquitectura d'Isabel Codina, Montserrat Cortadellas, Núria Manso i Erich Weiss, és el nom de l'exposició que el Co!legi va inaugurarà Barcelona el passat dia 11 d'abril coincidint amb la celebració de la Primavera Fotogràfica i que es podrà visitar fins al 7 de maig. La delegació d'Osona també hi participa amb una mostra de fotografies de gran format titulada Rostres d'habitatges, antropologia d'un barrí, de Manel Clemente i Santiago Erill, que es podrà veure a Vic fins al 31 de maig.

L'arquitectura i la fotografia s'inclouen als quatre temes que destaquen en la present edició de la Primavera Fotogràfica. Per a l'exposició Quatre visions d'arquitectura, el crític d'art Domènech Ribot ha fet una selecció de quatre artistes visuals que al llarg dels anys han incorporat la fotografia com un mitjà indispensable a l'hora de desenvolupar la seva recerca artística. A diferència dels fotògrafs professionals, que acoslumen a treballar per encàrrec, els artistes plàstics consideren la fotografia com una eina que es correspon millor amb la imatge de la seva sensïbiliiat i interpretació de la realitat.

arquitectures des de diferents proposicions: l'hàbital. l'urbanisme, la ruïna, l'espai arquitectònic íntim, etc. El perfil arquitectònic de la ciutat de Barcelona, l'arquitectura del paisatge, la vivència intima dels espais arquitectònics i la ciutat en ruïnes són alguns dels temes més destacables de l'exposició.

a vegades ignorat per l'anomenada fotografia artística contemporània". Manel Clemente i Santiago Erill, amb camera de gran format i fent ús d'enquadraments frontals i simètrics, s'han proposat fotografiar amb un absolut rigor documental una selecció de façanes que conformen i defineixen plàsticament un barri. Les A la capital d'Osona, per la seva ban- façanes dels habitatges fotografiades Quatre visions d'arquitectura desta- da, amb la instal·lació Rostres d'habi- es configuren també com a fidels retrats tatges, antropologia d'un barri, els au- dels homes i dones que les habiten, com ca la importància que exerceix l'arquitectura en el treball dels artistes. És una tors volen reivindicar la capacitat creati- a testimoni transparent d'un present i va d'un «ultradocumentalisme fotogràfic. d'un passat. visió peculiar que recrea o interpreta

es dones són majoria en el conjunt d'estudiants europeus. A l'Estat espanyol superen àmpliament el 50°o deís estudiants d'ensenyament superior, però encara són una minoria les que opten per realitzar estudis de caire científic i tècnic. Segons l'estudi Dona. mercat de treball i formació a Catalunya, editat per l'Institut Català de la Dona, l'àrea d'arquitectura i enginyeria, que acull el 19.4% de la població universitària i és la tercera àrea en volum d'alumnes, continua essent el sector on la representació femenina, al voltant del 7%, és més restringida, encara que s'ha detectat un increment els darrers anys. Davant d'aquesta situació, la Universitat Politècnica de Catalunya ha encetat una campanya informativa d'ampli abast per tal de portar més noies a les seves aules. També hi ha previstes accions que millorin les expectatives de la seva inserció en el mercat laboral.

La campanya vol informar les dones sobre el ventall de possibilitats dels estudis tècnics i científics, de les sortides professionals i de la projecció que tenen com a carreres de futur. Entre els objectius de la campanya hi ha modificar la imatge social de la ciència i desmitificar el món tecnològic com una exclusiva dels homes.

Què necessites del teu banc o caixa ? §

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics c/ Bon Pasior, 5. 08021 Barcel

Tel. 200 95 22 Fax 209 99 25 I N F O R M A T I U

Oficina r*/l Aparelladors ";-V /E)I9ÍIIÏ.TS

Un bon servei.

EL

A S S E S S O R I A

N O T I C I A R I

B R E U S

F I S C A L

Tercera i última entrega del Diccionari Visual de la Construcció

La fiscalitat de les societats professionals Tanmateix, els beneficis obtinguts mitjançant una societat tenen una tributació del 35 per cent.

Però no tot és tan fàcil.

L'administració no està disposada a! fet que els professionals, solament pe! fet de constituir una societat, puguin aconseguir reduir la seva tributació i és per això que estableix que les societats de professionals tributaran en règim de transparència fiscal. Conseqüència?

Doncs que ens hem d'oblidar del 35 per cent, ja que obligaran a imputar les bases imposables positives (els beneficis) als socis en la proporció en què participin en la societat i, així, els beneficis tributaran al tipus que corresponguin a aquesta.

n alguna ocasió ja hem fet referència a les societats de professionals. Per tant, I no caldria explicar de què es tracta. TanI mateix, potser seria convenient incidir sobre la seva utilitat i la seva regulació, tenint en compte les novetats que s'hi han produït.

Alguns col·legis professionals, com ara el nostre, permeten que els seus col·legiats realitzin l'activitat sota una estructura societària, que pot ser civil o bé mercantil.

Optar per exercir l'activitat sota una societat pot tenir diversos motius (comercials, organitzaíius, fiscals), que es podrien presentar aïllats o en conjunt.

Centrem-nos en el fiscal. Per què podria ser interessant constituir una societat, en aquest cas mercantil, per motius fiscals?

Fins ara la solució era senzilla: uns ingressos alts, tenint en compte la progressivítat de l'IRPF, podria comportar tipus impositius de fins al 56%.

tat de professionals transparent s'han de donar dues circumstàncies: - Que més del 75 per cent dels ingressos de la societat en l'exercici procedeixin d'activitats professionals.

- Que els professionals, persones físiques, que, directament o indirectament estiguin vinculats al desenvolupament de les activitats professionals de la societat, tinguin dret a participar en el 50 per cent o més dels beneficis, per si sols o conjuntament amb els seus familiars fins al quart grau.

Repasseu la vostra situació! Algú se salva de la transparència?

Com hem dit, aquest règim de transparència preocuparà (encara Fins ara, la transparència s'eliminava, que existeixi una solució) als qui van en cas de no interessar, amb la simple obtenir ingressos la mitjana de tipus presència en el capital d'un soci no pro- de tributació dels quals fos superior fessional que tingués més del cinc per al 35 per cent. Pera la resta no hauria cent d'aquell. No obstant, la nova llei de de suposar major inconvenient. l'impost sobre societats que ha entrat en vigor l'1 de gener d'aquest any, ha introduït importants novetats.

JOSÉ ANTONIO BERNÀLDEZ D'acord amb la nova llei, perquè una Advocat i Assessor fiscal societat tingui la consideració de socie-

M O N O G R A F I E S

Qualitat total

documents a l ' a b a s t

Manual de control de calidad total en la construcción Mercl·ian Gaboldon, Faustino 2a edició revisada i augmentada. Do5sal'2000

1. Codi d'accessibilitat

Madrid, 1996

2. Llei de contractes de l'Estat Estudi exhaustiu del control de qualitat en tot el procés constructiu, des del projec-

p5iffl^\ Ï ^ ^ ^ B execució fins al control d'ús i n»s'52^íïlijVfl5. ^^1 "5% fl^^l L U 'ML'^~rv

mantAnimpnt Analitza la ro-

Ll-GI l l i 1ICI IL. rW IQMLZ.U IQ 1C

BnPw ifeïL^I ^jV^-afc^glgSj^

percusióque en la qualitat té perexemple. lanormalització

•ÉÉBHÉÉl

en general, el Registre

d'Empreses d'Aenor. els Documents d'Idoneïtat Tècnica Europeus, els organismes d'inspecció, les relacions entre els constractisíes i els subcontractistes i la Direcció Integrada de Projectes.

Realitza també una anàlisi comparativa de la situació del control de la qualitat en la construcció a la Unió Europea i a Amèrica, i la compara amb la de l'Estat. També ofereix un llistat de normes, especificacions i documents en general relacionats amb la qualitat en la construcció provinents de diversos països.

Salvador Gili Àrea de Tècnica. Centre de Documentació Josep Renan

NECROLÒGIQUES Ens dol comunicar a tots els col·legiats la defunció del nostre company: Joan Falcó Alcaverro.

Col·legiat 53. Esdevinguda el 3 d'abril de 1996 a 83 anys.

INFOLICITACIÓ nou servei del Centre de Documentació Josep Renart Infnrmdfín cnhro oic iniUMIIdl/IU oUUít? vlo

(450 PTA + IVA)

{950 PTA + IVA)

f^29HH|HH ^^BEB^^H ^^Mffi^T^^H

El departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat ha presentat el tercer i últim lliurament del Diccionari Visual de la Construcció, que actualment el Col·legi tramet gratuïtament a tots els col·legiats. El Diccionari és una eina adreçada a apareliadors i arquitectes tècnics, enginyers, arquitectes, constructors, professors i estudiants i amb la qual es vol aprofundir en la normalització lingüística del sector de la construcció. Aquest tercer Mirament es compon dels capítols 1-Urbanisme, 6Execució de l'obra, i els índex català, castellà i de fitxes. La resta de capítols ja enviats són els següents: 2-Edificis, 3Elements constructius de l'edifici, 4-lnfra estructures de transport i comunicació, i 5-Construccions hidràuliques.

3. Nivells d'habitabilitat

contractes públics d'assistència tècnica i d'obres de Catalunya Servei gratuït promocional

(80 PTA + IVA)

4. Norma sismoresistent

Tel. (93) 209 84 34

(1.500 PTA -f IVA)

6. Ordenança de regulació del soroll NOU HORARI

(160 PTA + IVA)

7. Regulació d'enderrocs i de residus (60 PTA + IVA)

A la Looperaiivd Jordi Capell

8. Ajuts per a la rehabilitació d'habitatges (880 PTA + IVA) El Cenlre úe Documentació Josep Renart ha inicial la secció "Documents a l'abast", un nou servei que recull periòdicament les novetats de la legislació i de la normaiva, i també d'altres documents d'interès professional.

Et Centre prepara aquesta informació i la posa a disposició dels interessats. Els "Documents a l'abast' es venen al Servei d'Informació del Col·legi, al Centre de Documentació i també a les delegacions.

N F O R M A T I U

De dilluns a dijous: matins, de 9 a 14.30 h tardes, de 17 a 20 h

Divendres: matins, de 9 a 14.30 h

Autoritzacions administratives per a fabricants de Sistemes de Sostres per a pisos i cobertes, atorgades per la Generalitat.

PREFABRICATS LOMAR. S.A. ha estat e! primer d obtenir les autoritzacions administratives amb data 18.3.96, c o n j u n t a m e n t amb un altre prefabricador.

El Decret 71/1995, de 7 de febrer, vigent des del 24 de juny de 1995, va establir I obligatorietat que els fabricants de sistemes de sostres per a pisos i cobertes i d'elements resistents components dels sistemes de sostres, que es fabriquin dins de l'àmbit territorial de Catalunya obtinguin la corresponent autorització administrativa de la Generalitat de Catalunya (abans "autorizaciones de uso" del Ministerio de Obras Públícas).

PREFABRICATS LOMAR. S.A. ha acreditat, mitjançant l'obtenció de les esmenrades autoritzacions, el compliment íntegre del decret i de l'ordre, oferint al mercat un producte amb un nivell de qualitat superior a d'altres sistemes estructurals emprats actualmenc (sostres reticulars, unidireccionals in situ, etc).

El departament de Política Territorial ha desplegat les disposicions d'aquest decret mitjançant l'aprovació d'una Ordre de 31 d'octubre de 1995. La nova disposició desenvolupa el decret i fixa aspectes importants tant per als fabricants com per a les direccions facultatives.

2.- EJ certificat que el fabricant ha de lliurar un cop executada l'estructura, ha d'anar visat i signat pel Gremi de Prefabricats i Derivats del Ciment, conjuntament amb un plànol de col·locació emès pel fabricant, i l'ha de realitzar, tal com indica l'article 4 de l'ordre, a partir dels plànols d'execució de l'estructura, facilitats pel director de l'obra.

Resulta una novetat molt important en la

PREFABRICATS LOMAR. S.A. ha estat el primer fabricant que ha utilitzat el nou model de certificat, que lliura, de manera sistemàtica, des del 2 de gener de f 996.

millora de la qualitat i la durabilitat final dels sistemes de sostres.

3.- El nou model d'autorització

Com a novetats més rellevants i que cal conèixer, destacaríem: I.- L'Administració catalana, a diferència del Ministerio de Obras Públicas, realitza, mitjançant inspeccions a fàbrica, un control seriós i molt exhaustiu del compliment del decret i de l'ordre que el desenvolupa i, en particular, de l'annex 3, referent a l'autocontrol mínim a realitzar pels fabricants. Aquest fet, sens dubte, està ordenant el sector i ha fet pujar globalment el "llistó" de la qualitat dels prefabricadors de sostres.

administrativa ha

introduït un canvi, que podria semblar menor però que entenem que, si el prescriptor i les direccions facultatives en saben fer una bona aplicació, resulta una novetat molt important en la millora de la qualitat í la durabílítat final dels sistemes de sostres. ^ 1 Trencomeni de bigueies oi bon; de prayes. U D

tonjuni de provetes preparades per msojar-Jes a compressió.

ÈHohnniefll indirecte d'un astie de semibigues prelensada en fase de construcció. D

Efiqusttngs de biguel«.

Es tracta de la indicació clara i diàfana de les limitacions en I üs que es poden fer de cada autorització. Entenem que, per la importància que té aquest punt. cal explicarho detingudament.

El primer que s'ha de dir és que no totes les biguetes, encara que tinguin les autoritzacions administratives corresponents, es poden utilitzar indistintament en qualsevol tipus de sostre i, per primer cop, aquestes limitacions són reflectides en la resolució de concessió que acompanya les autoritzacions administratives, segons fotocòpia q u e s'adjunta c o m a annex.

Primer fabricant que ha utilitzat el nou model de certificat, que lliura, de manera sistemàtica, des del 2 de gener de 1996.

parc immobiliari català es construeixen en zones d'ambient tipus II. Ara bé, si l'ambient en què són ubicades les biguetes determina el recobriment, també s'ha de tenir en compte la classe en què treballen les biguetes, ja que és el segon punt bàsic a tenir en compte per assegurar la qualitat i la durabilitat del sostre.

• Quan una bigueta treballa totalment comprimida no es poden produir fissures al formigó per tracció (classe I).

• Si treballa comprimida, però hi ha alguna possibilitat que quedi lleugerament traccionada en alguna ocasió (classe II).

• Si la bigueta treballa clarament traccionada (classe III}.

Aquí poden aparèixer petites fissures, igual com passa en els sostres realitzats amb formigó armat, ja siguin biguetes, reticulars, unidireccionals "in situ", etc.

Així doncs, diríem que una bigueta que estigui sempre comprimida, encara que es trobi ubicada en ambient agressiu, aquest no l'afecta tant com a una bigueta que estigui traccionada i fissurada, on sí que veiem que, si està ubicada en un ambient interior, el seu comportament és millor que no pas en un ambient agressiu, ja que aquest atacaria més ràpidament l'armadura per les vies de penetració que s'han produït en la clase III. Els prescriptors i directors d'obres hauran observat la dificultat que suposa dissenyar estructures pensant que treballaran sempre comprimides i ubicades en ambients totalment favorables. Sembla, doncs, assenyat projectaries perquè treballin com a mínim en classe il i en els ambients corresponents.

PREFABRICATS LOMAR. S.A. ha dissenyat les seves biguetes per tal de poder treballar en classe I, classe II i classe III amb dos centímetres de recobriment i formigó de Fck: 450 kp/cm 2 , oferint-Ios, doncs, la millor relació qualitat-durabilïtat del m e r c a t en a q u e s t m o m e n t .

Hem dissenyat les biguetes Hem de descartar definitivament la cultura que si hi ha autorització, tot és igual o tot s'hi val. Per no cometre aquest error hem de tenir clars dos conceptes bàsics: ambient i classe.

Tots sabem que l'ambient en què estaran situades les biguetes és determinant per al recobriment i tothom sap ubicar fàcilment un ambient d'interior (I), d'exterior (II) i agressiu (III), però cal pensar que:

per tal de poder treballar en classe I, classe II i classe III amb dos centímetres de recobriment i formigó de Fck: 450 kp/cm2., per donar la millor relació qualitat-durabilitat del mercat en aquest moment.

a) L'ambient marí de la zona costanera catalana i, a les depressions de Lleida, Vic i Manresa, es sobrepassa el 60% d'humitat relativa més de 90 dies a l'any. S'hauria, per tant, de considerar si més no l'ambient exterior (II). b) Els balcons, porxos, cornises, cuines i banys, e t c , són estructures en ambient exterior o similar a un exterior (II). c) Els sostres sanitaris, si més no, s'han de considerar com a estructures en ambient exterior (II).

Pel que s'arriba a la conclusió que molts dels sostres del

PREFABRICATS FORJATS

E l itsduóo ie (OMKSÒ oiwgodc per lo Gener diíni.

D

k Pere Ueonvi Gonduie. Garol d« Prtíobrktfs Lenw.

D

St ksep Ueowi Goniwe. Gaent de Prefnbricre l m

i

TERRATZOS

Muntanyola, 2 • Apartat Correus 148 Telèfon 870 07 50 • Fax 879 02 67 08400 GRANOUf RS

ACTIVITATS

servei rehabilitació

promoció i mercat de treball Coincidint amb la celebració del

Construcció i desenvolupament sostenible (Jornades)

certamen biennal Primavera Foto-

Iniciació al Peritatge en Assegurances (Curs bàsic)

gràfica d'enguany el Col·legi ha organitzat dues exposicions:

Dijous, 16 de maíg -Què és el desenvolupament sostenible? Wotl Tochterman, UNESCO ELS MATERIALS. Moderador Enric Vàzquez, UPC

PROGRAMA • VISIÓ pericial de l'assegurança: El

• Valoració dels béns. Interpretació del contracte de l'assegurança. Càlcul d'indemnitzacions.

risc. L'assegurança. Venficació de

• Informe pericial. Casos pràctics

Dies 7 i 9 de maig:

-L'ACVuna ema bàsica pera la gestió ambiental. Joan Rieradevall, Diputació

nscos.

de Barcelona, i Pere Fullana, Randa Group. Membres de la sotscomissió

• Contracte d'assegurances-pòlis-

Dies: Dimarts i dijous

ACV de l'Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya

sa: Elements reals de l'assegu-

Horari: De 1 9 a 2 l h

•L'ACV aplicada als materials i a fes sotuoons cofisírucDves Fructuós Mana. ITEC

rança. El sinistre

Uoc: Sala de Conferencies.

-Impacte ambiental dels materials de construcció. Yves Moch, ADEME

Del 1 4 d e m a i g a m de juny:

Preu: Col·legiats i estudiants: 35.000

(Agence de l'Environnement et de la Maltrise de l'Energie)

• Peritatge: Identificació dels béns.

PTA. No col·legiats: 45.000

-Aspectes mediambientals de la Directiva europea de productes de la

Causes del sinistre. Comprovació

constrvcció. Julio Sala2ar. DGIll de la Comissió Europea

de la preexistència dels béns asse-

Consulteu facilitats de pagament.

-La futura reglamentació. Rafael Salgado. Servicio de Normativa Tecnolò-

gurats. Estudi de les cobertures.

Pàrquing gratuït.

serrat Corladellas. Núria Manso i Erich Weiss Lloc: Col·legi d'Aparelladors

-Les ecoetiquetes per als materials de construcció. Salvador Samitier, •Introducció

de subproductes

Bon Pastor 5, Barcelona Díes i hora de visita: De dilluns a divendres, de 10 a

gica de la Secretaria de Esiado para et Medio Ambiente y la Vivienda Secció de Qualificació Ecològica, Departament de Medi Ambient

Quatre visions d'arquitectura Exposició d'Isabel Codina, Mont-

La viabilitat de la promoció immobiliària (Curs bàsic, 3a edició)

d'altres indústries. Materials reciclats,

14 i de 16 a 20 hores. Fins al 7 de maig.

Rosties d'habitatges, antropologia d'un ham

materials reciclables.

•El mercat de segona mà. Xavier Elias, Borsa de Subproducles. Consell de Cambres de Comerç

PROGRAMA

Exposició dels lotògrafs Manel

6,8,13 i 15 de maig:

Clemente i Santiago Enll

• Introducció juridico-legal

Lloc: Delegació d'Osona

EL PROCÉS CONSTRUCTIU I LA GESTIÓ DE RESIDUS. Moderador:

• Estudi socioeconòmic i de mercat

Plaça Major, 6. Vic

Gustau Roca, CTR

• Intermediaris financers i tributa-

Dies i hora de visita:

-Canvi d'hàbits en el procés constructiu. Micriel Silruk, Plan Construction

ció fiscal

De dilluns a divendres, de 10 a

et Archiieclure, Ministère du Logemenl

• Anàlisi de la inversió de la promo-

-Els estudis d'impacte ambiental. Ignasi Rodríguez, Servei de Protecció

ció immobiliària

14 i de 16 a 20 hores.

Inauguració el 27 d'abnl a tes 20

de l'Entorn Natural, Departament de Medi Ambient

hores. Oberta fins al 31 de maig.

-Desconstnjcdó versus enderroc massiu. Josep Mana Gonzàlez Barroso, ÍTEC.

20,22, 29 de maig i 3 de juny:

Calarina Ramis. DGAH

• Anàlisi de la inversió

-La gestió dels residus de constnjcció i oenóerroc a Europa. Catherine

(casos pràctics)

Chartot-Valdieu, CSTB •Els residus de construcció i d'enderroc al nostre pals. Xavier Irigoyen.

Dies: Del 6 de maig al 3 de juny,

Àrea Municipal, Junta de Residus Eduard Sanz, Gestora de Runes

dilluns i dimecres.

Preu: Col·legiats i estudiants.

2 de maig, dijous:

Divendres, 17 de maig

38.000 PTA. No col·legiats: 49.000

Sortida amb autocar, a les 11 del

EFICIÈNCIA ENERGÈTICA. Moderador Joan Josep Escobar. Institut Català

Consulteu facilitats de pagament.

matí, del d Anbau (al costat del

Pàrquing gratuiL

Col·legi) per anar a Montjuïc i vi-

d'Energia

Uoc: Sala d'Actes.

sitar la torre projectada per Cala-

-Eficiència energètica en l'edificació: estat actual de les diferents tecnologies

trava. Desprès, anirem a Collse-

Àngel Landabaso, DG XVII Comissió Europea -Experiències significatives. (Projecte REMMA) Alben Girbal, Institut Cerdà (Integració de l'energia solar fotovollaica a la Biblioteca de Mataró) Àngel

rola on des de la torre -Foster"

Tècniques de recerca activa de trebalí (Curs}

contemplarem un bell panorama.

Cal inscripció prèvia (500 ptes.)

Llobet i Óscar Aceves, TFM •La certificació energètica d'edificis en el nou pla d'habitatge 1996-1999

PROGRAMA

Agustín Aragón i Juan Giaccardi, IDAE

• El mercat de treball, autoconeixe-

-La recerca per a la integració de noves tecnologies i les energies renova-

ment, identificació i superació d'obs-

bles als edificis. José Marco. CIEMAT

tacles, vies i mètodes de recerca de

-Universitat i Medi Ambient Rafael Serra Florensa, UPC

feina, màrqueling personal

EDIFICI I SALUT. Moderador Ramon Grau i Orti, Servei de Sanitat Ambiental

• Màrqueting personal (2a part), en-

•La síndrome de l'edifici malalt. Mana Josep Berenguer, INSKT.

trevista de selecció, tècniques d'ava-

-La qualitat acústica dels edificis. Josep Maria Querol, enginyer consultor

luació, pla de recerca activa de feina, administració de qüestionari

AVALUACIÓ DE LA QUALITAT AMBIENTAL D'EDIFICIS. Moderador Ramon

d'avaluació

Graus, Col·legi d'Aparelladors de Barcelona -El mètode BREEAM del Buildmg Research Establishment. Roger Baldwin,

Dies: El 81 el 9 de maig

Building Research Establishment (BRE)

11 de maig, dissabte:

•Integració d'aspectes mediambientals en el disseny d'edificis. Cahier des

Horari: De 16 a 21 h

Sortida amb autocar, a les 10 del

charges de I ADEME, Oualitel Yves Moch, ADEME

matí, de! d Aribau (al costat del

L'habitatge de bsix impacte ambiental, Josep Miró i Ardèvol i Rafael Vilalta

Uoc: Aula quarta planta

Col·legi) per anar a Vallbona de

Pujol. IMACS.SA/DGAH

les Monges, on visitarem el

-Recuperació de tècniques tradicionals de recuperació i bioconstrucció. Gabne

Preu: Col·legiats i estudiants:

Les anul·lacions comporten la pèr-

monestir. Després, anirem a la

Barbeta, ARQS

5.000 PTA. Inclou documentac

dua del 50 c 5 de la matricula.

ciutat emmurallada de Mont-

-El Projecte Hiades i les expenències a altres països. Josep Uuís Rovira.

blanc, i, finalment, a l'Espluga de

Institut Cerdà

Francolí per visitar-ne les coves.

-Edificis d'alta qualitat ambiental: criteris de projectacio. Nativitat Casado Martínez, Col·legi d'Arquitectes de Caialunya

Gestió eficaç del temps (Curs d'habilitats directives, 3a edició)

Cal inscripció prèvia (3.000 pies.)

-Experiències en edificis d'alta qualitat ambiental. Michel Sitruk, Plan Conslruction et Architecture, Ministere du Logement

PROGRAMA

Dies: El 21 i el 23 de maii

Objectius a assolir: Dissabte, 16 de maig

Horari: De 18 a 21 h

DEBATS -Les diferents visions. Moderador Pere Torres Grau, Direcció General de

• Descobrir quina és la nostra missió, rols i fites

Promoció i Educació Ambiental

• Establir pnontats

-J.es polítiques mediambientals. Moderador: Santiago Vilanova, periodista

• Anar més enllà de la gestió del temps

Preu: Col·legiats i estudiants: 10.000 PTA. No col·legiats: 15 000 PTA Consulteu lacilitats de pagament.

Lloc: Centre de Cultura Contem-

Preu: 30.000 PTA.

• Identificar els nostres problemes en ia gestió del temps

poràniade8arcelona. Montalegre, 5

Inscripcions: Servei d'Informació

• Millorar l'efectivitat personal

N F O R M A T

Uoc: Aula quarta planta

I n s c r i p c i o n s : Servei d'Infor-

12

mació del Col·legi. Plama baixa.

A G E N D A

delegació v. oriental

La seguretat en la construcció: Construir amb seguretat és constni amb qualitat

BARCELONA

Del 3 al 22 de maig

Introducció a la informàtica

Internet

Del 2 de maig a I'11 de juny Dimarts i dijous de 19 a 21 h Preu col·legiats: 34.000 PTA No col·legiats: 46.000 PTA

El 29 d'abril, diltuns.de 9 a 13 i de 14 a 18.30 h Preu col·legiats: 22-500 PTA No col·legiats: 30.000 PTA Dinar i pàrquíng inclosos

PROGRAMA Inauguració Dia: 3 de maig Hora: Les 19 hores Lloc: Biblioteca Can Pedrals. plaça Maljquer i Salvador de Granollers Sessions Tècniques Dies: Els dijous 9 i 16 de maig i el divendres, dia 17.

Horari: De 19 a 21 hores LLoc: Sala de conferències del Museu de Granollers {d Anselm Cla-

Jornada de cloenda Dia: El 22 de maig Horari: De 18 a 20.30 hores LLoc: Museu de Granollers

Conferències Dia: 3 de maig • Nova llei de prevenció de riscos laborals. La figura del coordinador de seguretat (nova especialitat europea) • Legislació estatal en matèria de seguretat i higiene en el sector de la construcció (Directiva 92J57RJE) Dia: 16 de maig i Estadístiques d accidentalitat • Accidentabilital i intervenció dels agents implicats (taula rodona) Dia: 17 de maig • Seguretat i qualitat Dia: 22 de maig • La seguretat al treball de la construcció avui. en el marc de la Unió Europea.

• Cloenda

Del 6 al 20 de maig Dilluns i dimecres de 19 a 21 h Preu col·legiats: 16.000 PTA No col·legials: 21.000 PTA

Inscripcions: A la delegació del Vallès Onental. Tel. 879 01 76 S'entregarà dxumentació i diploma als assistents.

Hi haurà traducció simultània

Exposició Construir amb seguretat és construir amb qualitat Coincidint amb aquestes jornada tècniques sobre la seguretat en construcció, ha organitzat l'expc sició Construir amb seguretat e construir amb qualitat.

Dies: Del 3 al 25 de maig Horari: Matins, de dijous a dissab'.e. de 9.30 a 13.30 h Tardes, de dilluns a divendres, c; 16 a 20.30 h. i ia tarda del dissabte. dia 18.

Lloc: Biblioteca de Can Pedrals plaça Maiuquer i Salvador.

Granollers

TERRASSA

Cicle de xerrades: • Alteracions dels material de construcció: principals causes d'alteracions genèriques i alteracions específiques.

• Alteracions d'elements constructius: de murs, recobriments i revestiments, i de cobertes.

Dies: 2 i 9 de maig.

Horari: de 19 a 21 h Lloc: Delegació Vallès Oriental Granollers Informació: telèfon 879 01 76

Del 9 al 23 de maig Dimarts i dijous de 19 a 21 h Preu col·legiats: 16.000 PTA No col·legiats: 21.000 PTA

Curs adreçat a les persones que vulguin conèixer les possibilitats i l'ús d'un CD-Rom i d'una Targeta de so. que disposin d'aquests elements i vulguin ob!enir-ne més profit, i en general a qui vulgui conèixer l'ús d'un ordinador en aquest camp.

Del 9 al 23 de maig Dimarts i dijous de 19 a 21 h Preu col·legiats: 16.000 PTA No col·legiats: 21.000 PTA

Project

Mini-Word

Del 22 de maig al 12 de juny Dilluns i dimecres de 19 a 21 h Preu col·legiats: 20.000 PTA No col·legiats: 25.000 PTA

Del 28 de maig al 6 de juny Dimarts i dijous de 19 a 21 h Preu col·legiats: 10.000 PTA No col·legiats: 14.000 PTA

Mini-CAD

Mini-Excel Del 28 de maig al 6 de juny Dilluns i dimecres de 19 a 21 h Preu col·legiats: 10.000 PTA No col·legiats: 25.000 PTA

Informació i inscripcions: Servei d'Informació Planta baixa del Col·legi

DeHOal 19 de juny Dilluns i dimecres de 19 a 21 h Preu col·legiats: 10.000 PTA No col·legials: U.000 PTA

Informació i Inscripcions: Aula de Terrassa Telèfon 780 11 10

a; Xerrades sobre el paisatge Una reflexió sobre els espais del nostre entorn que conliguten el paisatge: com mirem el paisatge. com l'observem, quin ús en fem, quin tracte li donem. elc.

Organitzades conjuntament amb la delegació del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.

2 de maig: 'El paisatge de la cutai 1 9 òe maig: 'Les carreteres dins

Sessions tècniques sobre pintures 9 de maig • Control de qualitat: la qualitat del productes rebuts a l'obra, la qualitat en racabat i ets aparells de mesura 16 de maig • Patologies: pel·lícula discontinua, cordill, penjat, crotaparats. etcètera.

Lloc: La del dia 9 de maig, a ta delegació del Col·legi d'Aparelladors d'Osona Placa Major. 6. Vic Les del dia 2 i 19 de maig, a la delegació del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya Plaça Bebè Otrva. 2 Ve

Informació i inscripcions: A la Detegaòó def VaBès Occidental Telèfon 780 11 10 Fax 733 06 51

1G de maig: 'El paisatge pintal'

La junta de govern va-prendre l'acord de convocar Assemblea general ordinària de col·legiats, segons estableixen els Estatuts del Col·legi. L'Assemblea se celebrarà el dimarts, 21 de maig, a les

Dies i horari: Dijous, de 19 a 2!h L l o c : Sala d'Actes de la Delegació Sant Francesc. 18. Terrassa Preu: Sessions soltes: 5.000 PTA Les anul·lacions comportaran la pèrdua del 50% de la matricula.

Consulteu les facilitats de pagament.

el paisatge rural'

Assemblea general ordinària de col·legiats 18.30 h en primera convocatòria i, en segona, el mateix dia a les 19 h, a la sala d'actes del Col·legi.

Ha estat aprovat per la junta de govern, amb caràcter provisional, el següent Ordre del dia

1. Lectura i aprovació, si escau, de l'Acta de l'Assemblea general anterior.

2. Informe del president.

3. Proposta d'aprovació de liquidació del pressupost d'ingressos i despeses del Col·legi corresponent a l'exercici 1995, balanç de situació comptable tancat a 31 de desembre de 1995 i informe dels censors de comptes, realitzat per la Comissió Econòmica designada per l'Assemblea general.

4. Proposta d'aprovació de l'iníorme de gestió que presenta la junta de govern corresponent a la gestió realitzada pel Col·legi durant l'exercici de 1995.

5. Elecció, d'entre els assistents a l'Assemblea general, dels col·legiats que constituiran la Comissió Econòmica per a l'exercici 1996 6. Tom obert de paraules.

Els col·legiats poden presentar propostes perquè siguin sotmeses a l'Assemblea general, fins al

13

dia 6 de maig. Aquestes propostes hauran de ser comunicades per escrit amb la signatura de deu col·legiats, com a mínim. La junta de govern incorporarà, si escau, les propostes presentades, i establirà l'ordre del dia definitiu de f'Assemblea.

^—^—i

L ' I N F O R M A T I U

^^^—^^—^^^-^^—

EL

N O T I C I A R I

M E R C A T

D E L

DE

C O L · L E G I

T R E B A L L

INFORMACIÓ OFERTES DE TREBALL 3a planta -Telèfon 203 82 99

OFERTES DE TREBALL REBUDES DURANT EL MES DE MARÇ DE 1996 Servei Carac.'

Anunci' Clínic* Carac.

Carac.

Curric.

Anunci Anunci Carac.

Carac.

Curric.

Curric.

Cafac.

=laces cap d'obra cap d'obra i pressu. cap d'obra gerent cap d'obra coordinador obres tècnic manteniment a. tècnic en pràcliq. tècnics amidaments tècnics comercials arquitecte tècnic control d'obra tècnic menteniment

Tipus d'empresa

Especialitat

Àmbit

Constructora Tarragonès Constructora Construcció i reformes Constructora en general Constructora Immobiliària de Barcelona Projectes, gestions immob.

Control tècnic i de qualitat Decoració edificis FabriüVenda aïllants i plàsL Oígïtalït. catàlegs construc.

Mobiliari, tancaments oficin.

Hostalera

Edificació Construcció genera!

Rehabilitació interiors Hab/u. reformes, ment.

Hab/p. estruct. formigó Sup. tèc-econòm. obra

Estatal

Exper.

5 anys

Catalunya BCN cïutal/p 2-3 anys Alt Penedès 5-7 anys 2 anys BCN prov.

0-1 anys Catalunya BCN prov.

5 anys Control tècnic asseg.

Estatal 0-3 anys Estanc, edificis i locals Intemaciona Aïllament i ii-liim. nalur. intemaciona 0 anys 3-10 anys BCN ciutat Mamp. terr. sostres 1-3 anys Catalunya Hotels, refor. i manten. Estatal 2-3 anys

Jornada

Edat

Contracte

Oficial Oficial Oficial A. convenir Oficial Oficial Oficial Oficial Oficial Oficial Oficial Oficial Oficial

30-40 25-35 27-35 30-50 25-30

Laboral Lab. o liberal a convenir Laboral anual prorrog, Laboral indefinit A concretar tres anys minim Laboral Laboral sis mesos pror.

Laboral un any Liberal obra dstermmsdLaboral pràctiques Laboral sis mesos pror.

Laboral un any Laboral

30-55 25-30 20-50 28 25-30 23-29

Durada

Sou

3M 3M 2,8 M 2,8 M 2.5 M 2,5-3 M 2,7 M 2M 2,5-3 M

d's/! una. Cumc: S^=coo d^ airriaAms. Carac: Seieccro pïr carac!¥rÍ3H;u*s.

UN SERVEI PER A LA PROMOCIÓ I PLENA OCUPACIÓ DELS APARELLADORS El Servei de Promoció i Mercat de Treball, per mitjà d'aquesta secció de L'INFORMATIU, ofereix una visió general actualitzada de la situació de les ofertes de treball per a aparelladors i arquitectes tècnics, que es gestionen des del Servei. Mensualment es publicarà un quadre que inclou algunes dades ja tancades representatives de totes les ofertes rebudes durant el mes anterior. El quadre permet veure la relació entre funció, experiència, edat, tipus d'empresa i sou. També s'hi indica sí el servei sol-licrtal per l'empresa ha estat per selecció o per publicació d'un anunci. Els col·legiats interessats a entrar en els processos de selecció que es gestionen des del Servei s'han d'inscriure a la recerca activa de treball en el Servei de Promoció i Mercat de Treball del Col·legi.

Empresa d e c o r a c i ó

Ajuntament de Puig-reig

Ajuntament de Granollers

COORDINADOR DE MUNTATGE

1 PLAÇA D'APARELLADOR

1 PLAÇA O'APARELLADOR

CAP D'OBRA

per empresa decoració i exposicions del Barcelonès: control plànols, pressupostos, selecció materials, conlrot d'obra en fires, viatges inspecció, etc Experiència ds 2-5 anys. Coneixements prEssuposKis. DisponibÜiÈat per vialjar arreu def món i d'horarinüens si cal. Informàtica. Edat: 27-35 a.

Francès i angfe. Carnet conduir. 3 mesos prova. PossWrtals càneca Fempresa. Sou negociable. Incorporació immediata.

Sr. Jorge Gimeno Isart DECOEXPO, S.L Boridablanca. 66-72.06015 Barcelona Tel. 436 97 67 (ife 4 a 6) Rel. 5450

Es convoca concurs-oposwó per cobrir una placa d'aparellador.

Bases de la convocatòria: - Es pocfen passaràrecolliral Servei de Promoció i Mercat de Treball del Col·legi S termini de presentació tfinstanriss resia pendent de publicació en el BOE

Es convoca COncurs-opcsiciQ per coorír una placa íapareliador.

Bases de la convocaiòna: - Es poden passar a recollir al Serva Oe Promoció i Mercai de Tretes def Col·legi El termini de presentació ímstàricies resta pendent de pubícaoó en ei BOE

Constructora del Vallès Occidental necessita cap d'obra. Experiència mínima de dos anys a peu tfoDra (habitatges). Edat. de 25 a 30 anys. Imprescindible carnet de conduir i cotxe propi. Jornada oficial. Condicions contractuals segons vàlua de! candidat. Incorporació immediata.

Rel. 96.008

Rel. 96.009

Ret. 5453

Constructora del Vallès Occidental

Els interessats cal que enviïn currículum a: CHALET NOVAFORMA, SA. Av. Barcelona, 112 08222 Terrassa

A N U N C I S

Amidaments S'ofereix col·laboració en despatxos d'arquitectura, interiorisme o Topògraf per a treballs d'amïdaments, aixecaments, projectes,

implementació

replanteigs

de

d'obres i

cubicacions.

Sistemes

totalment

enginyeria en: amidaments. rea-

Despatx ben situat

lització de plànols i estat actual.

Arquitecte tècnic ven despatx. És

Preus econòmics

un entresol, situat al d Balmes

A. Sànchez - F. Calveras

(pi. Molina). 65 m- , amb calefac-

Telèfon: 265 69 41

ció, lluminós i tranquil, bona escala, conserge. Preu: 14.800.000

informatit-

zats. A grans i a petites escales.

Qualitat i rapidesa.

J. Costa Telèfon: 265 40 04

pesseles.

Arquitecte tècnic

Telèfon: 200 33 48

per a col·laboracions. Aporta: cursos d'Autocad (de 24 i de 350

Estudi de delineació

capacitat per ai dibuix i color ar-

S'ofereix per a delineació en Au-

tísiic. Possibilitat de treball a casa,

tocad, aixecaments i eslat ac-

mitja jornada o per hores.

tual, amidaments i servei de ploi-

Xavier

ter (treballs en blanc í negre, i en

Telèfon: 334 88 88

color)

Fax: 237 51 82

Pis ben situat Es ven pis situat a Gran Via / Moianès (Sants), apte per a habitatge o despatx, de 110 m2.

TRUQUI'NS ARA I ANUNCIÏS A L'INFORMATIU

Sala-menjador de 30 m2, amb parquet, bany, cuina equipada, balcó, insonoritzat.

Preu 16.500.000 pessetes Tel: 421 49 30 - 296 57 13

Estudiant d'arquitectura tècnica pendent del treball final de carre-

Parcel·la en urbanització

ra s'ofereix per a col·laboracions

Es ven parcel·la de terreny de

Perspectives

en obra o despatx. Coneixements

700 m2 situada a la urbanització

Es fan perspectives manuals i

d'informàtica, curs d'Autocad v.12

Fontpineda (Pallejà). Parcel·la

per ordinador, en blanc i negre o

(430 h), 3 0 Sfudio v.4 (200 h)

40, Mansana A, Polígon 2.

en color i RENDER.

Experiència en despatx.

Preu: 4.500.000 pessetes.

Octavi

David

Sra. Armengol

Telèfon: 212 07 28

Telèfon: 351 22 05

Telèfon: 213 92 36

és que encara no ha trucat al telèfon dels Petits Anuncis

que estudia arquitectura s'ofereix

hores), estudis d'Arts Aplicades i

Tel: 416 16 39

Si vol compartir el seu despatx, canviar-se ['ordinador, vendre la taula de dibuix, etc. Í encara no ha tingut una resposta efectiva,

N F O R M AT

209 82 99 i 414 3311

Fax: 414 34 34 De dilluns a divendres, de 9 a 14.30 h Dimarts i dijous també de 16 a 19 h Rosa Ensenyat

14

EL

MUSEU

REPORTATGE

D'ARI

CONTEMPORANI

Una obra d'art contemporani (I) Pocs edificis han generat tanta expectació com el

p r o v o c a d e s potser per la rotunditat de l'obra,

MACBA. Darrera de la seva aparença de pulcritud

l'anàlisi d'aquest edifici es converteix en una tasca

millimètrica i contundència formal, amaga una enor-

complexa que requerirà, sens dubte, la distància

me càrrega de significats que li dóna aquella capa-

del temps. Endinsem-nos, doncs, en aquesta re-

citat il·limitada de reinterpretació que posseeix tota

flexió sobre el MACBA. tot i sabent que obrirem

obra d'art. Així. més enllà de lectures superficials,

més interrogants que no pas en tancarem.

obra de Richard Meiet s'emmarca, des dels seus orígens, en la tradició de arquitectura moderna Els referents a Le Corbuster son presents en tota ia seva producció i formen, també, pan essencial en la formalització del muI seu barceloní. Dins d'aquesta tradició de modernitat, i més enllà de les referències formals, cal entendre dues actituds que són clau a I hora de compendre el significa! del MACBA: la preponderància de r ordre universal sobre el particular i de l'edrfo sobre I espai pubbc En una posició radicalment contràna. Uuis Clotet i Óscar Tusquets intentaven rompre aquests axiomes del projecte que va servir de base per a la gran operaoó urbana de I entorn de la Casa de la Cantat, i que s'anomena -Del Liceu al SemmanD una banda, proposaven una arqutectura que sense deaar de set moderna bngués una dara referència al •oc i. de raUra. volen assatar una reoperaoó. des de posoons piugiemsles. de la manera barroca oe

^ — ^ — ^ ^ ^ ^ —

15

^ _

...j

pensar la ciutat: és a dir, que í'objecie del projecte no seria tan! l'edifici afilat com l'espai públic que aquest delimitaria. L'interès d'aquestes dues propostes és encara evident, per molt que s'enmmarquessm dins la crisi de la modernitat que va constituir la passatgera febre postmodema. Però minteressana destacar duna manera especial la segona. La reivindicació de l'espai públic, de la pfaça. sobre els edifos. Així. en la pnmera versió del projecte -Del bceu ai Seminari- ia lofmalrtzaoó de l'espai púbic és eí tema central Els edrítas s'ajustaven per tapar mrigeres. recuperar àmbits i facilitar orculactons. L'estructura del barri es mantenia i ta placa òete Àngels apareixia com una mena de clariana en el bosc. Un exemple d'aquesta actitud és restigmalrtzada remodeJaoó del Convent dels Àngels. L'edita de Uns Ctotet i Ignaoo Parioo es retorça fins a extrems mersembiants. smventa cossos nensients i oníncs mva*y$. tol per configurar espais urbans de quattaf.

I N F O R M A T I U

EL

REPORTATGE

MUSEU D'ART

intentant mantenir l'escala i el caràcter del lloc. Es tractava d'una opció arriscada i ningú, tret dels arquitectes, hi va voler apostar. Més enllà dels inexplicables canvis de programa i de la manca de consignació pressupostària, l'edifici ens ofereix una de les millors façanes construïdes dins de la Ciutat Vella, la del que havia de ser magatzem de llibres, i una sèrie d'episodis decoratius de més difícil lectura. En el cas del MACBA, per contra, no hi ha una intenció de trobar un llenguatge específic per al lloc. L'edifici fa apologia del seu caràcter singular i se'ns manifesta com a redemptor d'un entom degradat. La ciutat ideal s'imposa sobre (a ciutat real. Res no fa pensar en una voluntat d'integració al lloc: la mateixa perfecta nevera pot situar-se a Frankfurt, Atlanta o Barcelona. Però analitzem més detingudament aquesta darrera afirmació. Més enllà de l'emfàtica indiferència de i'entorn, quasi de manifest, l'edifici es transforma per donar perspectives canviants per a cada situació urbana. Són les façanes del MACBA. Des de la cerimonial vidriera a la plaça, al caràcter recollit i intimista del jardí posterior o les estudiades perspectives des dels carrers dels Àngels o Ferlandina. L'edifici es concep de ma-

nera escenogràfica, i l'escenografia és. en aquest cas, la ciutat. D'aquesta manera la puresa inicial s'acaba, també, contaminant per la realitat del lloc. Resta només el tall dels darreres del carrer Joaquim Costa, amb el seu sòcol de formigó gris. com a mostra del pudor, o la incapacitat, de l'arquitectura contemporània per tocar les antigues construccions.

Un risc controlat Si universalitat i primacia de l'objecte són dues característiques de l'art contemporani, la tercera seria el risc. Un risc, conceptual, que hauria d'assumir el promotor públic i l'artista, i que lliga malament amb les necessitats democràtiques de popularitat que té l'arquitectura i més en una societat en què la seguretaf és un dels seus principals valors. I en el MACBA el risc està absolutament controlat, és un exercici de malabarisme amb doble xarxa de seguretat. La primera és la previsíbïlitat de l'obra de Meier. Un mateix projecte que es repeteix en cada nova obra. Per al client, el resultat està garantit, des de l'expressibitat formal fins al darrer detall de la façana d'alumini, figuren en el currículum de l'autor. La segona té a

N F O R M A T I U

CONTEMPORANI

EL

MUSEU

REPORTATGE

D'ART

CONTEMPORANI

veure amb la tradició de modernitat que abans esmentàvem. El caràcter consagrat, dintre de l'art contemporani més canònic, del treball de Richard Meier, li donen un valor afegit tan sòlid com pot ser-ho ía compra d'un Tàpies o un Miró. És una aposta per un cavall guanyador.

Estètica i funcionalitat S'ha dit del MACBA que és una catedral i com a corol·lari es donava per suposat que una catedral no és un espai funcional. Res més fals. Com a íipus arquitectònic, la caiedral, o el temple en general, és tan funcional com ho és una depuradora d'aigües residuals. El que succeiex és que respon a funcions diferents. El MACBA respon a l'exaltació de la cultura com a paradigma de la societat democràtica. El temple de l'art té com a primera missió ser un referent dels valors que reivindiquem com a signe dels nostres temps i en aquest sentit la seva funció és materialitzar aquest ideal. Així. el cor del museu és el vestíbul o, si voleu, l'espai cerimonial de l'accés. En aquest lloc, veritable sagrari de l'edifici, s'hi aboca tota la càrrega formal i expressiva. Però més enllà de l'emoció circense amb què s'impressiona l'espectador, i del descontrol llumínic i l'atemptat eco-

FRAPONT s.A. CONSTRUCCIONS EN FUSTA FUSTERIA D OBRE I PER A DECORACIÓ

Ç-

Tel 193) 345 91 50Fa" 193) 346 76 07 Polígon Industrial del B 08030 BARCELONA

L ' I N F O R M A T I U

lògic que representa la seva enorme vidriera, el MACBA guarda un espai residual í gratificant, amb una penombra que és definitivament delicada i no depriment, per a mostrar els objectes que hi ha depositats. I és sobretot la subtilesa dels espais expositius, els recorreguts interns amb finals lluminosos, la puresa de la geometna o les ingràvides finestres que apareixen en els llocs més inversemblants, el que ens proporciona un veritable píaer estètic. A fora. queda l'espectacle o. com reconeixien els responsables del centre, l'atracció turística: quelcom similar a "un teatre, una sala de concerts o un centre comercial». Aquest aspecte massiu. d'excursió organitzada, que també podem trobar a la Casa de la Cantat amb les seves escales a manera de cintes transportadores de producció-consum en cadena, és una constant de molts dels edificis museístics des que el Centre George Pompídou. el popular Beaubourg. es transformés en uns grans magatzems culturals de la modernitat.

Geometria i construcció El MACBA és, també, geometria. La presència immaculada del blanc amb la quadrícula del traçat regulador sobreim-

EL

MUSEU

presa en negre és tota una declaració de principis. La matèria esdevé geometria però és encara matèria. I matèria que vol ser significant. Hi ha. pofser. alguna cosa d'arcaic en imaginar aquests grans edificis culturals com a representació celebrativa de la nostra societat. L'època dels monuments, ja siguin catedrals o paqueboís, s'ha acabat. La imatge dels nostres temps és, per molt que ens pesi. més a prop de l'Internet que de l'arquitectura. La necessitat de donar forma a tonatges de matèria, d'aconseguir equilibris imposibles o de mantenir construccions energèticament irracionals per tal d'emocionar o. simplement de representar la modernitat, sembla més aviat ei darrer suspir d'una cultura definitivament antiga. En aquest sentit les façanes inquietes i inquietants de Nouvel, de Herzog o del propi Perraud a fa biblioteca de França semblen, malgrat la pròpia manifestació de crisi, més a prop dels temps que corren que el deliciós i gratificant formalisme de Meier.

0 potser no.

La construcció no és absent dels plantejaments del MACBA. Al contrari, pocs edificis recordem més sofisticats en aquest aspecte. La voluntat de perfecció, que expressava també la geometria, la trobem en cadascun dels elements constructius que constitueixen l'edifici. El rigor desmesurat en el control del darrer detall, la sofisticació de les pells de l'edifici, dels

REPORTATGE

D'ART

encofrats enrevessats, i la qualitat de tots i cadascun dels materials ens deixa impressionats. Val a dir que la major part del procés de definició va realitzar-se a Barcelona de la mà d'especialistes locals, la qual cosa demostra, no tan sols que és possible treballar així, sinó que hi ha les persones adequades per fer-ho. Però d'això en parlarem a la segona part d'aquest article. En qualsevol cas a l'edifici de Meier la geometria s'imposa. I s'imposa per damunt de la seva magnifica construcció, i és que la construcció pertany al món de la realitat, les seves lleis són de l'ordre de la natura i no de l'abstracció. Forçosament imperfectes perquè han de respondre al caos de la realitat i, com ell. soberanes i definitives.

La manca de goteró esdevé sempre regalim de brutícia sobre la façana, la manca de protecció solar, dilapidació dels recursos energètics.

Aquesta és la limitació, í la grandesa, de l'arquitectura, el seu lligam eixut i terrible amb la realitat. L'abstracció construïda esdevé formalisme, quan xulta el detall, o acceptació de la imperfecció humana quan mostra l'error.

I la síntesi, tot i ser difícil, és possible.

La Fundació Miró continuarà essent, malgrat l'ampliació poc sensible que ha sofert, el millor referent de l'arquitectura museística de Barcelona.

Text: Joan Sabaté Fotografies: Chopo

L ' I N F O R M A T I U

CONTEMPORANI

ARQUITECTURA METALICAYVITREA

Muntaner 55 08011 -BARCELONA Tel: (93)451-37-38 Fax: (93) 453-73-63

XM ^n fíFFBTfl NO ACUUIIÏ flfit F

I

* Pe/itiurn processos powef * Memòria RAM 8 Mb. amp. 128 Mb * Floppy 3.5" 1,44 Mb. * Dïsco Duro 350 Mb High Speed * CD ROM X 4 " Controladora EIOE PCI INTESftATED * Puertos sèrie Alta Velocídad * T. Sróf ico PCI I Mb amp. 2 Mb " Monitor Color TATUNS 14" * Monitor Low Rod . No Interlaced 1024 * Tarjeta somdo S Blaster 16 Brts Value * Altavoces Autoamplif icados 6OW ' JOySTTCK DEXXA LO6ITECH * Teclado Expandida. 102 tec. * ftotón compatible MICROSOFT * MS WIN0OWS 95 (CD ROM or

! P.V.P.

Pentium 100 Mhz. Pentium 120 Mhz. Pentium 133 Mhz. Pentium 150 Mhz. 1

Posar de WJIW6 i í 1 a HII/M5 f i 1 DfG/M Pesar de RJIWG15" a AC£P í 71 DIGíHi Pcsor de HJIWG 14" a SOWI5SF W Posa de SAMSUMS J5^3i> a SAfJSUHG 17-GÜ Posar de SWSUWGirGtJoaMa/«G)7 > GÍSi Posor de SAMSUNG 1 r G t S a SAiWSIWG 2Í7US

+16.400.+34.900.+49.900.+40.900.+16.900.+64.900.-

Posar de SVGfl 1 Mb o N. Nins HSCW 3301 M& D65M Posor de N. Nne WSON 330 o MOfKW 7712 Mi) VSA/.i ftjscr de N «ne MOHON 7712Mt> 0 MQltON 4 Mb VRAM

+Ï.000.+24.900.+21.900.-

Posor de D/sco D. fl50 Mò. o 108 Gb. IDE

+1.500.

Opc/ón c/e 6 Mb. a 16 Mb.

tlí.iOO.

Q p c í ó n d e 16 Mb. a 32 Mb.

+40.000.

Opc/ón 2° Mb. para WGA

+10.900.

Pentàm prc Chipset InteJ TSITC)N Flash Bios

COTOMÍOSH/SA IDE A!fl?l X 4 CD ROM ACER IDE AJfiPi X 5 CDROMACEHIDEAÍAPIX6 CO ROM IOSHÍ3AIDE ARPI Xó

Disco tWro 850 Mb Hígh Speed CDKOMX4AÍToVeJocidcd Controladora EIOE P a INTE6RATED PuertoS sèrie Alta VeJoddad T. 6rófiO3 P a N. NINE M 0 H 0 N 3 Mb VRAM fiesolución Wffid™ 128OxI02-í Mon. SAMSUT4S 15'SU Oio.. 0.28p. M CajaT0WEfíEI5y5TEM Teclddo Expmdido, 102 te£.

Rotin compatible MICROSOFT MS WINDOWS 95 {CD ROM original)

8.400.11.900.11.900.14.900.-

WP DesíngJe/ 250 Aí-Al co'w •PMïHPOesil9Je(250M-AI).co!o<

•mterHPDssiigJelSXM-Ml,ma)X.,rdh •Ho«arHPDesiogJe(750AM1, cotor.rolto

•HmHPDetogMmMMI.uta.tttl

HEWLETT PACKARD HP DESKJET 4OO (INUEVO MODELOIJ HP DESKJET 600, A4. Unia, color opcional HP DESKJET660C. M, linla, color

27.9OO 3O.9OO 47.9OO

HP DESK JET S50C. M. linlO. COlor 69.9OO.HP LÀSER JET 51. M. làser. 4ppm. óOQppp 72.900.HP IASER JET SP, M. làser. 6ppm, óOOppp 122.9OO.-

- Oferta vàlida salvo error tipogràfico y limitada, hasta agotar stocks.

-Caducael 15/05/96.

16%I.V.A. noincluido