INF960515

Núm. 92 SEGONA QUINZENA MAIG 96 150 PTA

•NF^RMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Bon Pastor.S 08021 BARCELONA

Tel -M4 33 11 - 209 62 99 Fa> J i í 3-1 3-1

Delegacions a Vic. Manresa. Granollers i Terrassa

Una exposició per accedir a les xarxes informàtiques

Els col·legis s'han d'adequar a l'evolució professional i social Adequar les institucions a les noves circumstàncies transformin i ofereixin un veritable servei al profeseconòmiques, socials i legals és un dels reptes que sional amb un funcionament intern més àgil i mohaurà de superar la professió en els propers anys dern. Otero ha elogiat el paper que ha jugat el per avançar en la seva modernització. El president Col·legi de Barcelona com a pioner en l'impuls del Consell General de l'Arquitectura Tècnica, José d'aquests principis en la política col·legial. L'INAntonio Otero, ha formulat una contundent _ FORMATIU publica una entrevista amb el proposta perquè els col·legis professionals J 3 t) màxim representant dels aparelladors i arde l'Estat i el mateix Consell General es ^ ^ quitectes tècnics a l'Estat.

E '£Dic desenvolupament d'Iníemet ha meravellat a tècnics, sociòlegs i artistes. La sala d'exposicions del Col·legi acull, fins al 14 de juny, la mostra Xarxart, una instal·lació amb accés a Internet sobre l'art i la cultura en les xarxes informàtiques. Treballs d'arquitectura i urbanisme, arts plàstiques, música, literatura i produccions multimèdía podran J ser "Visitats-' a través d'ordinador.

•

Els aparelladors fan festa el 20 de juny Els aparelladors i arquitectes tècnics de Barcelona celebraran el dijous 20 de juny la seva festa al Port Vell. de l'Aquàrium al Maremàgnum. Aquesta festa, que organitza el Col·legi per primera vegada, es vol que tingui a partir d'ara una periodicitat anual. La nova festa dels aparelladors vol esdevenir una nit per a la trobada i la convivència per a tots els companys, però també per als seus familiars, amics i col·laboradors.

Una festa nostra.

EL Coreed Oe Redactis: Cares Cartró. .fes-. (aS} i RaTGn Puç. Coonfinació: C=.-«3 C i - s ' i Redacció: A r ç & Bala-

ra i o&rüà PuzrJL Fotografií: Jave GO-DJ Oi. CTCOO Admiüstradàltort-

Scftól Atemsny Disseny grafit: RGR Folòlits: V>Q3 Impressió: R&mafçraf

•ipósïi legal: B-4ï3è?-i99l. ISSN: i i S W s f f i . Publicitat: 6JCOMUN1CACiON- J3S=3 Tà-raseitas. 155. 05023 Ba-seíjni TU. i l 0 45 55. F a t Í30 33 75.

EDÍTA: CoUegi tfApsrtíbdora i Anpitectes Tècnics d í Bandona. Bon Paaor.

REPORTATGE

MACBA: una obra d'art contemporani (i II)

5 taC2l fc-Kfcna.T£L 2098299. F a t

i 14 3i Ü. Osona: PI Uajor. 6.08500 Vr. Tel 835 26 11. Bage^togucdà; Pbna

<fc rOm.a.Offiia Uanresa.Td.8ï397 99.

VaSè» OriertJt Josep U n t w . ! i 06«0

Grarviers. Tet 873 01 7E Vallès Oo*dcntitSartRancesc. tS.0B221Tsiassa.

n io.

JUNTA DE GOVERN: t a . ïao

President femal O o a a

S«««iri:

Xavier Bartají. Compladwa: Cartou A a a » Tresorar Josep M. Ltei.y. Vocals: A b e l Lipei tona. .fcen A-tíèval.

HÍ-B Tfrasa Serra i fa,-er Cocs. Dckgals: Otoni: Bens; Kogjers Saga

L'anterior número dedicat al Macba analitzava els aspectes formals i compositius de l'edifici, i feia una especial atenció a la seva relació urbana amb l'entorn del barri del Raval. En aquest segon reportatge fem un repàs a les opcions constructives i al complex procés que va permetre la materialització de les idees inicials.

BagyWJ: JSJTI? Jjsrtía V*Uès Or_ Fre«™ t » B Í T L VaOès OCCJ SahsUr

Kjvana GsiBit: Jayi Gay.

Toplnló de LWFOfUUTIU.

13 a 19

La fes Una festa per als aparelladors i arquitectes tècnics, per als seus familiars i amics, per als seils col·laboradors

^PORTVELt: > de l'Aquàrium ar

Najt'ho perdis

Organitza el Col·Iesi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona ~ Reserva de tiquets: per telèfon, al 414 33 11; personalment, al Servei d'informació del Col·legi i a les delegacions Preu del tiquet: 5000 pessetes (inclou aperitiu, sopar, ball i visita a l'Aquàrium) ——

LA MODERNITZACIÓ PROFESSIONAL

Les organitzacions representatives de la professió han d'evolucionar tenint en compte els canvis en la professió i la societat. Adaptar les estructures als nous temps requereix unes noves regles del joc. Així ho entén José Antonio Otero, president del Consell General de l'Arquitectura Tècnica, qui proposa començar per la modernització del Consell.

El Consell General d'Aparelladors vol modernitzar les estructures de la professió Les organitzacions col·legials hauran de prestar un bon servei al professional i basar la seva gestió en criteris empresarials

H

dequar les estructures de les organitzacions professionals a les circumstàncies econòmiques, socials i legals que s'apropen és un dels reptes que haurà de superar la professió en els propers anys per tal de trobar-hi el recolzament i l'estímul necessari per avançar més ràpidament en la seva modernització.

Així ho entén e! president del Consell General de l'Arquitectura Tècnica. José Antonio Otero, qui va formular el passat mes de novembre una proposta en aquesta línia davant el ple del Consell de l'Estat. Les juntes de govern dels 53 col·legis d'aparelladors i arquitectes tècnics es van comprometre a estudiar les seves propostes.

Otero va demanar la reestructuració de les entitats representatives de la professió i la seva adaptació a un sistema de gestió que garanteixi rendiments i disminueixi costos. Per aconseguir-ho, caldria definir una direcció única i una gestió professionalitzada que hauria de poder ser substituïda quan no s'aconseguissin els resultats exigits.

Evolucionar amb la professió José Antonio Otero va presidir, el passat 22 de març, unes jornades dedicades al manteniment d'edificis organitzades pel Col·legi de Barcelona a les qual van assistir els representants de 31 col·legis d'aparelladors i arquitectes tècnics de tot l'Estat.

El president dels aparelladors i arquitectes tècnics espanyols va aprofitar aquesta trobada per insistir en la necessitat de l'evolució dels col·legis cap a entitats que ofereixin un suport a l'activitat dels professionals amb la prestació de serveis útils a la professió.

Otero va elogiar el paper que ha jugat el Col·legi de Barcelona com a pioner en l'aplicació d'aquests principis en la política col·legial.

Tradicionalment, l'activitat més destacada de les organitzacions profes-

sionals ha estat l'agrupació i la defensa corporativa, però aquests no han de ser avui els seus únics objectius ni tampoc els seus ingressos poden basar-se exclusivament en una càrrega sobre els col·legiats.

L'adaptació de les estructures dels òrgans de representació de la professió als nous temps hauran de basar-se en noves regles del joc. Per això, cal una actualització dels objectius i un canvi dels criteris de representativitat per criteris operatius i empresarials i una millor gestió dels recursos amb què compta la professió.

Pel que fa a la funció del Consell General, cal que aquesta sigui representativa i de coordinació, un centre de debat i decisió política d'àmbit estatal i internacional, basada en un programa d'acció i dirigida per un equip escollit democràticament, amb responsabilitat sobre totes les entitats creades per la professió, que marqui els objectius i exigeixi resultats amb criteris empresarials.

S'ha de fer reforma Bernat Ochoa President del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Vaig creure convenient i oportú aprofitar l'assistència de José Antonio Otero a la jornada sobre manteniment d'edificis, celebrada al nostre Col·legi i dedicada a l'intercanvi de coneixements i experiències amb la resta dels col·legis, per tenir una reunió informal dels membres de la junta i ell. Sense ordre de! dia i sense «temes no tractables». Qualifico el resultat d'interessant i profitós. Crec que tenim l'obligació d'intentar aprofundir en el co-

N

F O R M

neixement mutu i la superació de recels i barreres.

L'oportunitat de la situació la vaig valorar en constatar coincidències en molts dels plantejaments que fa el president del Consell General i els objectius que el nostre Col·legi desenvolupa: la transformació dels col·legis, l'adequació dels professionals, la reestructuració del sector induït per les noves lleis, a més d'altres tendències. Convençuts d'això, és imprescindible emprendre de manera decisiva i riguro-

A T

sa la reforma de les estructures supracol-legials: el mateix Consell General.

Aquí és on s'ha produït la més important coincidència amb ell: s'ha de fer més àgil, modernitzar-lo i professionalitzar-lo. S'ha d'establir de manera clara la línia dil'acció política col·legial.

S'ha de fer reforma. En aquest objectiu tindrà en la junta del Col·legi de Barcelona la col·laboració que calgui. Perquè ho volem i ho necessitem.

EL

TEMA

José Antonio Otero

"Els col·legis han de servir el professional I també la societat" es organitzacions que representen la professió no poden quedar al marge de l'evolució | professional i social.

Però l'adaptació de les 1 seves estructures als nous temps implica acceptar l'aparició de noves regles de joc. José Antonio Otero és el president del Consell General de l'Arquitectura Tècnica, el màxim òrgan de representació de la professió a l'Estat Otero és optimista respecte al futur de la professió, que, diu, compta amb una gran estructura i recursos suficients.

Per contra, es mostra preocupat pel funcionament actual de les institucions i afirma que podrien perdre el potencial aconseguit. L'INFORMATIU l'ha entrevistat per conèixer de primera mà quines haurien de ser les noves regles del joc.

-Vostè ha posat sobre la taula una contundent proposta per adequar les estructures de les nostres organitzacions a les noves circu instàncies econòmiques, socials i legals. Quines han de ser les línies mestres d'aquesta transformació?

•La nostra actual estructura organit-

zaíiva va néixer amb l'objectiu fonamental d'agrupar els professionals i servir a la seva defensa. O'aquesía unitat va sorgir la força i durant bastants lustres va expressar-se únicament en la defensa a ultrança del col·legiat. Aquest desenvolupament ens ha proporcionat uns ens ben dotats òrganifzativament i amb uns recursos econòmics importants. L'ús d'aquesta forca, només en la direcció de protegir els nostres propis interessos, ens ha proporcionat també la consideració social d'entitats innecessàries o obstruccionistes que els profunds canvis socioeconòmics dels darrers anys han posat més en evidència.

En un futur que ja ha començat, l'exercici lliure de la professió cedirà espai a d'aitres formes d'exercici, la captació de recursos per part dels coliegis no podrà confiar-se exclussivament a les aportacions dels col·legiats i la societat donarà l'esquena a tota organització professional que no consideri els interessos generals per sobre dels gremialistes. És evident que, amb aquesta perspectiva, serà molt curta la vida dels nostres col·legis si no són capaços

d'oferir serveis atractius i finançar-se amb aquestes prestacions. La fita és un Col·legi que interessi els professionals, encara que no fos obligatòria la seva adscripció i que interessi a les administracions públiques i a la societat en conjunt per suposar un aval ètic i tecnològic, a més de ser un col·laborador en les innovacions tècniques, en la qualitat del producte i en la regulació legislativa del sector.

-Quan es refereix a les organitzacions professionals, hi inclou Prema-

at i Musaat. Cadascuna té la seva pròpia casuística però, en tot cas, sembla que també haurien d'adequar els mètodes de gestió i professionalitzacíó atenent les exigències del mercat. Quin futur els espera a aquestes organitzacions?

-Crec fermament en la utilitat per als arquitectes tècnics d'aquestes dues mutualitats i sóc optimista respecte al seu futur. La nova Llei de supervisió de l'assegurança privada reforça el paper de Premaat com a alternativa a la Se-

BIOSCA, QUALITAT I SERVEI EN FINESTRES PVC Qualitat màxima amb perfils Kommerling.

Jr abricació amb garantia de perfecció.

Servei i serietat en projectes professionals i particulars.

BIOSCA, símbol de qualitat i servei.

DIVISIÓ FINESTRES PVC

Fabrica: Uinars, 1 [Pol. Industrial Montguit) 08430 L'AMETLLA DEL VALLÉS (Barcelona!

Tel. [931 849 20 66 Fax |93) 84916 66

Exposició: BIOSCA & BOTEY Rambla de Catalunya, 129 0500B BARCELONA Tel. (93) 415 34 44 Fax (93) 4151217

KOMMERLING Finestres PVC

guretat Social —Règim especial de treballadors autònoms (RETA)—. per als arquitectes tècnics. És imprescindible que Premaat es gestioni de manera professionalitzada i relegui els criteris de solidaritat-caritat a l'hora d'administrar els seus fons. En les condicions de mercat actuals només s'hi val una entitat que ofereixi tant o més que el RETA i costi menys que aquest. Per això, cal anar extingint el sistema de capitalització col·lectiva, basat en la solidantat dels més joves amb els grans i caminar cap a una capitalització individual on cada mutualista trobi prestacions proporcionals a les seves aportacions i a una bona administració d'aquestes.

Musaat, com se sap, és una companyia d'assegurances no obligatòria, però que està cridada a cobrir els riscos, fonamentalment de responsabili-

vells de prestigi i influència, -El funcionament actual del Consell és complex. Quin ha de ser el funcionament ideal que el converteixi en un ens veritablement operatiu?

-Si ens referim exclusivament al funcionament administratiu, hem de reconéixer que, amb pocs mitjans, es desenvolupa una tasca diària important. El problema apareix en els nivells de representació i té el seu origen principal en la dificultat que cada president de col·legi, prou preocupat per resoldre els problemes específics de la zona, té per a dedicar-se de manera intensa al desenvolupament de les tasques del Consell. Penso que el millor model és aquell que compti amb la direcció política del Ple, la direcció executiva d'una junta reduïda i un equip de professionals dedicats exclusivament al seu des-

tat civil, dels arquitectes tècnics, dins un mercat de lliure competència i gestionada per professionals de l'assegurança. Tant l'una com l'altra, es recolzen en l'organització col·legial i han d'aconseguir resultats que els permetin pagar als col·legis aquestes oficines provincials, col·laborant de forma important al seu finançament.

El suport d'aquestes oficines provincials, I experiència que té cadascuna de les nostres mútues, el fons de comerç que suposa

una clientela quasi cap-

envolupament. En la pròxima reforma estatutària que ens plantegem, un dels temes que cal resoldre és el model i les estructures del Consell.

-Quins són els reptes fonamentals que ha d'afrontar avui la professió d'arquitecte tècnic?

El repte dels professionals es troba en la formació i la competència, en l'adaptació dels seus coneixements a les noves responsabilitats que se'ls plantegi. Cada ve"Cada vegada més gada més, el tècnic serà contractat d'acord el tècnic serà

contractat d'aCOfd a m b

ambelseurendimenti

tiva i una adequada dino pel seu títol. el seu rendiment i no recció professional són -De quina manera factors que no poden afectarà el canvi popel seu títol" admetre el fracàs de cap lític a la situació prod'aquestes entitats, per fessional i col·legial? molt competitiu que es tomi el mercat.

-M'imagino que no l'afectarà- Les -Sovint es diu que els col·legis són nostres relacions polítiques i la nosmés un obstacle que no pas un suport tra disposició per construir un col·leca l'exercici professional. Quin és el tiu que ofereixi un bon servei a la paper que han de jugar els col·legis societat estan per sobre de qui hagi ambelcanvideseglei,entotcas,quin de governar en cada moment. Els paperesreservaelConsellGeneral? meus objectius, oferta de diàleg i -Estic convençut que. en la mesura col·laboració, seran els mateixos sique es vagin convertint en aquelles em- gui qui sigui l'interlocutor amb el qual preses de serveis i en filtres per als em toqui negociar, professionals no competents o amb ac-Finalment, quin futur li espera a tuacions rebutjables. aniran transfor- la professió d'aparellador i arquitecmant la seva imatge i acabaran per te tècnic? veure's com a instruments necessaris -Crec que ha quedat clar e! meu pera la defensadelclient i col·laboradors total optimisme respecte a la nostra en l'ordenació del sector de l'edificació, professió. Tots hem de creure en ei El Consell General no ha de tenir seu futur i tots hem d'estar disposats a cap protagonisme en totes aquelles treballar en la direcció necessària per funcions que puguin desenvolupar-se tal d'incrementar el nostre prestigi que, en l'àmbit provincial o autonòmic. El més que dels qui estem la major part Consell ha d'intervenir en la coordina- del temps en els despatxos, depèn ció de tots els col·legis, tenir la repre- dels companys que dia a dia donen sentació de la professió tant estatal exemple de professionalitat i responcom internacional i desenvolupar la sabilitat en les seves actuacions, gestió politico-professional per situar l'arquitectura tècnica en els millors niCarles Cartanà

Aquesta és la llar dels vostres somnis?

Si contracteu la vostra assegurança de la llar per mitjà del servei d'assegurances del Col·legi, podreu obrir casa vostra de bat a bat.

Aprofiteu-vos de l'oferta de l'assegurança de la llar amb més cobertura i a un preu especial per als col·legiats.

Tel. 209 82 99, sr. Sergi Sagrado.

Amb el suport tècnic de:

ASSEGURANCES LORENTE C. de Rafael Casanova, 73, lr. 3a.

08750 MOLINS DE REI • Barcelona Telèfon 668 28 41* • Fax 668 62 07

I N F O R M A T

EL

NOTICIARI

MANTENIMENT

La línia de treball que el Col·legi ha dut a terme en els darrers anys en el camp de la promoció i la professionalització del manteniment d'edificis s'estén ara al conjunt de l'Estat espanyol. El Col·legi va convocar el passat 22 de març els col·legis d'aparelladors de tot l'Estat per plantejar una línia de treball comuna.

El manteniment d'edificis s'estén ara a Espanya Barcelona reuneix 31 col·legís de í'Estat interessats a fomentar el manteniment i la conservació dels edificis I manteniment dels edificis existents es manifesta com una activitat en plena expansió en tot tipus d'edificis, inclosos els d'habitatges. La I complexitat de la gestió del manteniment exigeix professionals preparats en dos àmbits fonamentals: coneixement constructiu i tècnic dels edificis i capacitat organitzativa, un perfil idoni per a l'arquitecte tècnic per la seva formació i pràctica professional.

Aixi es desprèn de les conclusions de la jornada tècnica El mantenimiento, un reto de futuro que es va celebrar a Barcelona el passat 22 de març, promoguda i organitzada pel Col·legi i a la qual van assistir els representants de 31 collegis d'aparelladors i arquitectes tècnics de tot l'Estat i que va ser presidida per José Antonio Otero, president del Consell General de l'Arquitectura Tècnica i Bernat Ochoa, president del Col·legi.

L'objectiu d'aquest Workshop ha estat la creació d'un fòrum de debat professional sobre la situació actua! de! manteniment en els països desenvolupats i més concretament en el nostre, tot

valorant les consegüents exigències d'especialització imprescindibles per als tècnics de! sector. La jornada va servir per iniciar una estratègia d'acció per al conjunt de l'Estat i marcar les bases del paper que aparelladors i arquitectes tècnics poden i han de jugar en aquest camp, amb unes perspectives ocupacionals importants.

Difusió a la resta de l'Estat L'experiència acumulada pel Col·legi d'Aparelladors de Barcelona en els darrers anys es va posar a l'abast dels representants col·legials per fer avançar a tot l'Estat les línies de promoció i proíessionalitat en el camp del manteniment i la conservació dels edificis. Es va preparar la versió castellana del Test Manteniment, el Manual de la Casa i de la campanya promocional La Casa en Forma, que el Col·legi ha elaborat per sistematitzar i facilitar l'actuació del tècnic i difondre entre els ciutadans els avantatges de mantenir i conservar correctament la casa. Aquesta posada en comú i la bona resposta obligada han de permetre multiplicar la promoció desenvolupada a Catalunya.

SEGURETAT

IILTIMSsa PERFILS IPE EXTENSIBLES

SUPORT PER A ENCASTAR

Dos arquitectes tècnics guanyen el premi Caupolicàn de seguretat os arquitectes tècnics J de València, Carmelo 1 Martínez i Vicente HerI rero, han guanyat la VI I edició del premi Caupo\ lícàn de seguretat laboI ral en la construcció.

El premi el convoca anualment el Consell General de l'Arquitectura Tècnica amb l'objectiu d'incentivar aquelles iotes aquelles actuacions que possibilitin un descens de la sinistralitat d'un sector que ocupa el 10% de la població treballadora, que registra el 16% dels accidents laborals, el 22%

I

dels accidents mortals i que acapara el 25% de les jornades perdudes per baixa laboral. El treball Sistema de protecció contra el risc de caigudes a diferent nivell ha resultat guanyador pel seu caràcter innovador i pràctic.

En aquesta edició han estat guardonats també els treballs Investigació sobre sistemes de protecció de canteu forjat presentat per la Fundació Mapfre i l'actuació Les xarxes de seguretat contra caigudes d'altura de persones, en ei sector de la construcció, presentat pel Gabinet de Seguretat i Higiene en el Treball d'Alacant.

L ' I N F O R M A T I U

• MILLOR MANEIG EN OBRA • BIGUES EN DOS O TRES TRAMS

EL

NOTICIARI

SALUT

LABORAL

Inaugurades les II Jornades de seguretat en la construcció Granollers acull l'exposició Construir amb seguretat és construir amb quaiitat

B

a biblioteca Can Pedrals, situada a la plaça Maluquer i Salvador de Granollers acull, fins al 25 de maig, l'exposició titulada Construir amb seguretat és construir amb qualitat preparada per la delegació del Vallès Oriental del Col·legi. La mostra acompanya les // Jornades internacionates de seguretat i salut en ia construcció que es van iniciar el passat 9 de maig al Museu de Granollers. L'exposició va ser inaugurada el divendres 3 de maig en un acte presidit per l'alcalde de Granollers, Josep Serralusell: el president del Col·legi, Bernat Ochoa; i el delegat del Vallès Oriental. Frederic de Buen.

La celebració de les jornades coincideix amb una conjuntura desfavorable pel que fa a l'accidentalitat laboral en la construcció. En el conjunt del país, i durant 1995, a Catalunya hi va haver un total de 19.629 accidents en el sector,

un 11% més que l'any anterior. El 1995 marca un lleuger retrocés en la tendència a la baixa que s'havia produït el 1992 i 1993, i que s'havia mantingut estable el 1994.

Les jornades internacionals de seguretat han estat organitzades pel Col·legi per tal d'analitzar els factors que incideixen sobre la sinistralitat laboral, les formes de prevenció, el paper del tècnic i l'actualitat europea en aquesta matèria.

La campanya compta amb el suport del departament de Treball de la Generalitat, la Diputació de Barcelona. l'Ajuntament de Granollers, el Consell Comarca! del Vallès Oriental ï la Fundació Privada Ciclopes.

Concurs de dibuix infantil sobre seguretat La delegació del Vallès Oriental va organitzar un concurs de dibuix infantil sobre seguretat en la construcció amb motiu de la celebració de les jornades.

Al concurs es van presentar les escoles Cervetó. Jardí, Pau Vila, Estel i Anna Mogas. Els guardonats van ser Xavier Arredondo, de l'escola Jardí; Maria Carmen Rubio, de l'escola Pau Vila; i Diego Richardo, de l'escola Estel, mentre que

C U L T U R A

Eva Pena, de l'escola Cerveló i Cristina Carmona, de. l'escola Anna Mogas, van rebre una menció especial. El jurat estava format per Carme Esplugas, Antoni Botey, Hans Móiler i Antoni Montull, com a secretari.

R E U S

Xarxart: art i cultura per a internautes El Coi.iegi acull una instal·lació amb accés a Internet a sala d'exposicions del Col·legi acull, fins a! 14 de juny, la mostra Xarxart, una instal·lació amb | accés a Internet sobre l'art i la cultura a les xarxes informàtiques. Xarxart es una instal·lació articulada al voltant d'unes pàgines Web on es comenten diversos treballs d'arquitectura i urbanisme, arts plàstiques, música, produccions multimèdia i literatura, ja siguin realitzats o bé en projecte.

La velocitat del fenomen Internet, la seva extensió i la contínua proliferació compliquen l'orientació en la xarxa i desdibuixen l'abast de les realitzacions i projectes. Xarxart és un intent de síntesi del que la producció artística genera a Internet.

Aquests treballs, als quals es pot accedir mitjançant les xarxes informàtiques, il·lustren els diversos aspectes de les possibilitats d'Intemet: des de músiques per manipulacions de sons,

fins a connexions simultànies entre diferents llocs per produccions visuals o textuals en temps real. Es podrà accedir a tota aquesta informació amb uns ordinadors situats a la sala d'exposicions del Col·legi, des dels quals es podran experimentar totes les possibilitats d'Intemet: imatges complexes o en moviment, realitat virtual i so. Hi ha previstes unes sessions informatives específiques sobre la recerca en els camps de les arts plàstiques, multimèdia i música, arquitectura i urbanisme, literatura i museus, biblioteques i , galeries.

La producció tècnica de Xarxart s'ha pogut dur a terme gràcies a la col·laboració i ei suport de les companyies Telefónica. Telefónica Sistemas i Compaq Computers. S.A. La mostra està organitzada pel Col·legi conjuntament amb Art, Cultura i Tecnologia (ACT), equip de recerca del departament d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona.

Els estudiants d'arquitectura tècnica visiten el Col·legi El dimarts 7 de maig, estudiants d'arquitectura tècnica van visitar ei Col·legi. Xavier Cots, vocal de la junta de govern, i responsables dels departaments i serveis van explicar-los l'entorn professional, l'activitat col·legial i el funcionament dels serveis, dels quals una bona part també poder gaudir-ne els estudiants.

Els col·legis d'aparelladors catalans seran presents a Rehabttec Els cinc col·legis d'aparelladors i arquitectes tècnics de Catalunya, sota la coordinació del Consell Català, seran presents en un estand de la fira Rehabïtec. que enguany s'ha traslladat al recinte firal de Montjuïc-2 a l'Hospitalet de Uobregat. El certamen obrirà les portes el proper 29 de maig. Els col·legis mostraran l'activitat que desenvolupen en el camp de la rehabilitació i el manteniment d'edificis.

L ' I N F O R M A T I U

EL

N O T I C I A R I

M E R C A T

DEL

DE

C O L · L E G I

T R E B A L L

OFERTES DE TREBALL REBUDES DURANT EL MES D'ABRIL DE 1996 Smeí

Places

Tipus d'empresa

Especialitat

Àmbit

Exper.

Jornada

Edat

Contracte

Durada

Anunci

1 cap d'obra

Constructora

Hab'pluri-sslnjcturea formigó

BCN comarq.

2 anys

Oficial

25-30

A concrear

3 anys

Anunci

1 arquitecte tècnic

Constructora

Reformes, rehab'construcció

BCN comarq.

3-5snys

Mitja jornada

25-^0

liberal

a pactar

Curric.

1 tècnic projectes i obres

Construcció de piscines

Construcció piscines obra

BCN comarq.

2-3 anys

Oficial

28-38

Laboral

temporal

Carac.

1 recent titulat per tècnic proi-

Estudi d'arquitectura

Projectes bàsics-exeajció hab. BCN ciutat

1 any

Oficial

25-27

Liberal

6 mesos

2A M

Curric.

1 coordinador obres

Arquitecte tècnic

Diversos

Estatal

2-3 anys

Oficial

30

Liberal

9 mesos

3-3.5 M

Anunci

1 tècnic taxacions immobiliàries

Taxacions immobiliàries

Ta»d»s

Estatal

1-2 any

Intensiva

30

Liberal

emesos

Carac.

1 arquitectura firal

Arquitectura firal

Muntatge d'estands

Estatal

2 anys

Oficial

25-35

Oficial

6-n/renov

Sou

27 M

s.

UN SERVEI PER A LA PROMOCIÓ I PLENA OCUPACIÓ DELS APARELLADORS El Servei de Promoció i Mercat de Treball, per mitjà d'aquesta secció de L'INFORMATIU, ofereix na visió general actualitzada de la situació de les ofertes de treball per a aparelladors i arquitectes tècnics, que es gestionen des del Servei. Mensualment es publicarà un quadre que inclou algun dades representatives de totes les ofertes rebudes durant el mes anterior i ja tancades. El quadre permet veure la relació entre funció, experiència, edat, tipus d'empresa i sou. També s'hi indica i el servei sol·licitat per l'empresa ha estat per selecció o per publicació d'un anunci. Els col·legiats interessats a entrar en els processos de selecció que es gestionen des del Servei s'han d'inscri re a la recerca activa de treball en el Servei de Promoció i Mercat de Treball de! Col·legi.

Empresa constructora 1 ARQUITECTE TÈCNIC

INFOLICITACIÓ

INFORMACIÓ OFERTES DE TREBALL

Constructora del Barcelonès necessita arquitecte tècnic per a treballs en oficina.

Coneixements tfanwïaments, pressupostos i facturació. Edat entre 25-X anys.

Els interessats han cf enviar ei cu mcutum s.

JORDI CKOPO MOYA Pg.de Sent Jordi. 12 0S923 Santa Cotorra de Gramane!

Ret. 45S3

Topògraf per a treballs d'amidaments, aixecaments, implementació de projectes, replanteigs d'obres i cubicacions. Sistemes totalment informatitzats, A grans i a petites escales. Qualitat i rapidesa.

J. Cosia Telèfon: 265 40 04 Estudiant d'arquitectura tècnica pendent del treball final de carrera per a col·laboracions en obra o despatx. Aporta: coneixements d'informàtica, curs d'Auiocad v.13 (250 hores), experiència en despatx d'arquitectura. Disponibiiitai d'horari total.

Fernando Ros Telèfon: 357 47 38 Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc i negre o en color i RENDER. Octavi Telèfon: 213 92 36

Informació sobre els contractes públics d'assistència tècnica i d'obres de Catalunya

Servei d e P r o m o c i ó i M e r c a t d e Treball

Un nou servei del Centre de Documentació

T e l è f b n 4 1 4 3 3 1 1 - Fax2095913

Tel (93) 209 84 34

De dilluns a divendres, de 9 a 14.30 h Dimarts i dijous també de 16a 19 h

Tercera planta

Secretària a distància No perdi el seu temps! Dediqui's a les seves gestions més importants i delegui'ns la resta! Servei econòmic de secretària a distància (administrativa). Anàlisi i pressuposi gratuïts.

Telèfon: 435 15 50 Fax: 436 Í0 73 Suport en programes de CQ Servei de suport per a la realització de programes de control de qualitat. Entrega en 24 h. Servei EXPRESS en 6 h. personalitzat i professional. Sistemes totalment informatitzats. Quotes econòmiques.

PCQ Telèfon: 211 39 23

Enginyer industrial Enginyer industrial està interessat a associar-se amb aparelladors per a constituir un gabinet tècnic Telèfon: 424 41 58

Despatx ben situat Arquitecte tècnic ven despatx. És un entresol, situat al d Balmes (pi- Molina), 65 m - , amb calefacció, lluminós i tranquil, bona escala, conserge. Preu: 14.800,000 pessetes.

Telèfon: 200 33 48 Despatx ben equipat Arquitecte tècnic ven unes oficines a la vila costanera de l'Alt Maresme. Tramet plànol i informació als interessats.

Les persones interessades cal que telefonin entre les 18 i 20 h.

Telèfon: 761 14 51

Local de lloguer Es lloga local situat ais carrers Miquel Àngel-Tenor Massini, apte per a magatzem, o per instal·lar-hi un negoci o un despatx. Superfície de 70 m?.

Gual opcional.

Telèfon: 490 4^ 93 (vespres)

N F O R M A T

Si vol oferir serveis als aparelladors, canviar-se l'ordinador, compartir el despatx, i encara no ha tingut una resposta efectiva,

és que encara no ha trucat al telèfon de Petits Anuncis

TELEFONI ARA I ANUNCIÏS A L'INFORMATIU

209 82 99

i 4 1 4 3 3 11

Fax: 414 34 34 De dilluns o divendres, de 9 o 14.30 h Dimarts i dijous també de 16 a 19 h Elisenda Pucurull

EL

AS5ESSORIA

NOTICIARI

FISCAL

Renda 1995 Servei de consultaria fiscal

La declaració de renda 1995 n any més tenim a sobre la "ditxosa" declaració de renda.

Mai no ens hi acostumarem. No obstant això, mirarem de faI cilitar-la. En primer lloc, cal dir que ara no és el moment que surti una declaració per pagar menys. Si aquesta és la intenció, s'ha d'oblidar. Hi havia temps fins al desembre. Cal tenir-ho en compte per a aquest exercici.

D'altra banda, caldrà tenir en compte els canvis que es van introduir al seu dia i que afecten la declaració que s'ha de presentar ara. a) Càlcul dels rendiments íntegres derivats de determinats béns immobles: La base sobre la qual s'aplicarà, en tot cas, el percentatge que determina la renda presumpta derivada dels béns immobles no arrendats, serà el valor cadastral, i desapareixerà la referència que es feia a d'altres valors (adquisició o el comprovat per l'Administració). No obstant això, el tipus aplicable serà el següent:

•El 2% amb caràcter general.

-L'1,1% per a aquells immobles el valor cadastral dels quals hagi estat objecte de revisió a partir de f 1 de gener de 1994. b)Varíacions en les deduccions: La deducció per fill queda establerta en 20.700 pessetes pel primer i segon fill, 25.000 pel tercer i 30.000 pel quart i successius. S'eleva la quantia màxima de la deducció per lloguer d'habitatge habitual de 75.000 a 100.000 pessetes i el límit màxim de la base imposable del subjecte passiu,aaquestefecte,es fixa en 3.500.000 de pessetes, si és individual la declaració, o en 5.000.000 per a la declaració conjunta. La deducció per treball depenent s'eleva a 26.000 pessetes. c) Reducció de capital mobiliari: La reducció aplicable amb caràcter general a les rendes del capital mobiliari passa de 25.000 a 27.000 pessetes. d) Increments i disminucionsde patrimoni: Es manté l'excepció de gravamen dels increments derivats de la transmissió o reemborsament de participacions en entitats d'inversió col·lectiva, posats de manifest durant 1994, quan el total dels increments en l'any no superi les 500.00 ptes.

e) Nou sistema de deducció per dividends: Quan un subjecte passiu rebi dividends de societats que hagin tributat al 35%. s'integraran a la seva base imposable multi pi icant-Ios per un percentatge del 140%. Alhora, com a deducció, es podrà aplicar en la quota la quantitat que resulti de multiplicar l'import íntegre percebut pel 40%. Exemple: un subjecte passiu rep d'una societat que tributí al tipus normal del 35%, un dividend de 100.000 pessetes.

Aquest subjecte s'imputarà en la seva base imposable de l'IRPF un rendiment del capital mobiliari del 100.000 x 140% = 140.000 ptes. Es deduirà de la seva quota íntegra 100.000 x 40% = 40.000 ptes.

El Col·legi organitza ei servei de consultoria fiscal per donar suport al col·legiat en el període de declaració de la renda, que s'inicia el 2 de maig i finalitza el 20 de juny, per les declaracions positives, i el 30 de juny per les que són amb dret a devolució. Aquest Servei atendrà tota mena de consultes i orientarà els col·legiats sobre els diferents aspectes de la declaració. L'orientació anirà a càrrec de l'advocat fiscalista José Anfonio Bernàldez i funcionarà els dimarts i dijous, de 4 a 8 de la tarda.

f) Límit d'obligació de declarar S'eleva el límit d'obligació de declarar a 1.100.000 pessetes.

-

El termini de presentació és de l'1 de maig al 20 de juny (declaracions a ingressar) o a 1 de juliol (declaracions a retornar).

José Antonio Bernàldez Advocat i assessor fiscal

M O N O G R A F I E S

l'abast

1. Codi d'accessibilitat (450 PTA + IVA)

Diagnosi deí dissestí e consolida mento delle costruzioni: Manuale pratico.

Baruchello, L; Assenzo, G. Edizioni DEI

2. Llei de contractes de l'Estat (950 PTA + IVA)

Es tracta d'un nou llibre sobre diagnosi i intervenció, amb l'excel·lent nivell al qual ens tenen acostumats els experts italians. S'hi analitzen les patologies que poden aparèixer, s'hi repassen els criteris i els mitjans existents per a formular una correcta diagnosi i els mètodes de consolidació i reparació, amb l'aplicació a casos reals. L'enfocament que els autors han donat a aquest llibre tendeix a subratllar els aspectes pràctics, per damunt de la teoria general sobre el tema.

La singularitat d'aquest llibre rau en el fet que. a í'hora de realitzar l'estudi, considera important l'anàlisi dels costos i beneficis que la intervenció comporta i la valoració de l'impacte ambiental que aquesta provoca.

Els autors no dediquen gaire espai a aquests dos temes però. de tota manera, ens sembla ja prou interessant que en parlin. L'obra acaba amb una bibliografia compleïa i actualitzada.

Salvador Gili Àrea de Tècnica. Centre de Documentació Josep Renart

declaració ordinària 16.000 PTA ordinària conjunta 20.000 PTA simplificada individual 9.000 PTA simplificada conjunta 12.000 PTA patrimoni 4.000 PTA

Servei Renda 95 Horari: dimarts i dijous, de 4 a 8 de la tarda Informació: Servei de Gestió Fiscal Rafael Buen. Tercera planta.

OFERTA DE PRÉSTECS

documents

Reparar les estructures

Per a aquells col·legiats que desitgin que se'ls faci la declaració, el Col·legi ha establert, pels diferents tipus de declaració, els preus següents:

3. Nivells d'habitabilïtat (80 PTA + IVA) 4. Norma sismoresistent (1.500 PTA + IVA) 5. Ordenança de regulació del soroll (160 PTA + IVA) 6. Regulació d'enderrocs i de residus (60 PTA + IVA)

CAIXA D'ENGINYERS Caixa d'Enginyers llança el préstec per al finançament del professional i del consum en general, al tipus d'interès nominal del 10,90%.

Préstec nòmina fins a 5 milions de pessetes al tipus d'interès nominal del 10,90% Informació: Oficina Aparelladors Caixa d'Enginyers Segona planta Telèfon 200 95 22 Fax20999 25

El Col·legi ven PLOTTEROCÉ, model 1824 S, Mida DIN A 1 , procedent de la seva AULA

7. Ajuts per a la rehabilitació d'habitatges

(880 PTA + IVA) El Centre de Documentació Josep Renart ha iniciat la secció 'Documents a l'abasf. un nou servei que recull periòdicament les novetats de la legislació i de la normativa, i també d'altres documents d'interès professional.

El Centre prepara aquesta informació i la posa a disposició dels interessats. Els "Documents a l'abast* es venen al Servei d'informació del Col·legi, al Centre de Documentació i també a les delegacions.

N F O R M A T 1 U

D'INFORMÀTICA Preu molt interessant Demanar per Cristóbal Costa, departament d Informàtica. Quarta planta Tel. 414 3 3 1 1

ACTIVITATS

•TJW5IJ3J ïlïllHÏTRf·M Manteniment d'edificis d'habitatges (Curs)

REPETICIÓ DE CURSOS BÀSICS D'ARQUITECTURA LEGAL

OBJECTIUS El Decret del llibre de l'edifid i, més recentment, la proposta de Decret de la cèdula de l'edifici van introduint l'obligatorietat de fer manteniment als edificis d'habitatges. Sembla, doncs, que l'existència del "tècnic de capçalera" dels edificis és ja un fet. Aquest tècnic atendrà les peticions de propielans, administradors i usuaris, i farà les inspeccions periòdiques per conèixer l'estat de salut dels edificis. L'objectiu d'aquest curs és refermar l'especialitzadó dels tècnics en aquest àmbit.

Dimarts, 11 de juny Aspectes genèrics del Manteniment 16.45 h Recepció de participants, lliurament de la documentació i presentació del curs 17.00 h Definicions i conceptes bàsics en el mantenimenl 18.00 h Mantenibílitat i concepció dels edificis com a paràmetres de partida 19.00 h Situadó aciual del manteniment en Tàmbit europeu

Dijous, 13 de juny Manual de la Casa i Test Manteniment 17.00 h El Manual de la Casa i el Test Manteniment. Objectius i aplkadons. El tècnic de capçalera de fedífid.

18.00 h Fundonament del mètode Test Manteniment i operativa cfutilitzadó.

19.00 h Documents i resultats que el Manual de la Casa i el Tesi Manteniment permeten obtenir. Equip informàtic.

Entrada de dades. Impressió.

Pràctica addicional.

De 16 a 19 h Pràctiques d'utilització del Manual de la Casa i Test Mantenimenl.

Dimecres, 12 de juny Aspectes legals i administratius. Organitzadó de les inspeccions 17.00 h E) marc legal, administratiu, financer i fiscal.

18.00 h El Uibre i la Cèdula de l'Edifici. La seva incidència en el mantenimenl.

19.00 h Organització dels treballs dïnspecdó. Eines i precaucions.

Hi col·laboren: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, DG d'Arquitectura i Habitalge, i CTC per a la Rehabilitació d'Habitatges Lloc: Sala d'Actes del Col·legi Inscripcions: Servei d'Informadó.

Preu: 25.000 PTA. B nombre de places és limitaL Aquestes sessions, en grups reduTts, tindran lloc a les aules d'informàtica de la tercera planta.

PROGRAMA Denial13dejuny

El Servei de Promooó i Mercat de Treball organitza la repetidó dels cursos bàsics, que especifiquem tot seguit per iaJ de faolitar l'asststènda d'aquells Col·legiats que no van poder inscriure's a les primeres edicions, pef manca de places.

Dret en la construcció

Urbanisme

Peritatge judicial

PROGRAMA Del 3 de juny al 3 de juliol

PROGRAMA Del 13 de juny al 9 de juliol

PROGRAMA Del 2 de setembre al 14 d'octubre

• La contractadó d'obres • Introducció • La contractació de rAdministració • Classificació del sòl pública • Formació i aprovació dels plans • Procediment administratiu: llicèndes • Règim de la propietat del sòl d'obres • Valoracions i expropiacions urba• B Registre de la Propietat. La pro- nístiques pietat horitzontal. La multipropietal. • Els sistemes d'execució dels plans Bs conjunts immobiliaris • Les urbanitzacions privades t La compravenda i la permuta a la • Les llicències urbanístiques construcció • Edificació forçosa. Declaració de • Vicis de construcció. Interdictes. nines i ordres d'execudó Responsabilitats civils, penats i admi- • Infraccions i sancions nistratives • Responsabilitats a la construcció: Dies: Dimarts i dijous -responsabiliat civil -responsabilitat penal Horari: de 18.30 a 21 h -responsabilitat administrativa • Drets reals imitatius del domini: lloc: Sala de Conferèndes -d"adquisidó: tempteig, retracto i oposició Preu: Col·legiats i estudiants: 35.000 -de garantia: lermança i hipotecari PTA. No col·legials: 45.000 •de gaudiment usdefruit cens i servitud Inscnpdons fins al 7 de juny Dies: Dilluns i dimecres Horari: De 19 a 21 h Inscripcions: Servei d'Informació Preu: Col·legiats i estudiants: 35.000 PTA. No col·legiats: 45.000

Introducció: i EI perit com a expert • El peritatge forense Àrea aviï: • B peritatge en la jurisdicció cMI * Peritatges més usuals en procediments civils (casos pràctics) Àrea penal: • B peritatge en la jurisdicció penal • Peritatges mes freqüents en procediments penals (casos pràctics) Àrea contensiosa-administrativa: • B peritatge en la jurisdicció contendosa-administrativa • Peritatges més freqüents en procediments conlenciosos-administratius Emissió de dictamen: • El llenguatge del perit en el dictamen: processal i forense.

Dies: Dilluns i dimecres Horari: de 19 a 21 h Uoc: Sala d'Actes del Col·legi Preu: Col·legiats i estudiants: 20.000 PTA. No Col·legiats: 38.500 PTA

Aquests cursos s'han organitzat conjuntament amb la Fundaoó de la Universitat Politècnica de Catalunya. Acabat cadascun dels cursos, es lliurarà certificat d'assistència emès per la UPC als alumnes que hagin assistit al 80 % de les dasses. Demaneu més informació i acilitals de pagament al Servei d'Informació. Planta baixa. Telèfon 209 82 99

aula d'informàtica TERRASSA

BARCELONA

Administrador d'arxius

Windows

De! 28 al 30 de maig Dimarts i dijous de 17 a 19 h Preu col·legiats: 5.000 PTA No col·legiats: 7.000 PTA

Del 5 al 17 de juny Dilluns i dimecres de 19 a 21 h Preu col·legials: 10.000 PTA No col·legiats: 14.000 PTA

Windows 95 Del 28 de maig al 6 de juny Dimarts i dijous de 19 a 21 h Preu col·legiats: 10.000 PTA No col·legiats: 14.000 PTA

Actualització a Windows 95 Del 3 ai 5 de juny Dilluns i dimecres de 19 a 21 fi Preu col·legiats: 5.000 PTA No col·legiats: 7.000 PTA

Curs adreçat a les persones que vulguin conèixer les ordres més elementals que poden utilitzar-se en el dibuix en dues dimensions. Amb aquesta base de Cad, l'alumne podrà desenvolupar de forma autodidacta els seus coneixements, o bé prosseguir l'aprenentatge en cursos de nivells superiors.

Del 10 al 26 de juny Dilluns i dimecres de 19 a 21 h Preu col·legiats: 16.000 PTA No col·legiats: 21.000 PTA

Internet El dia 3 de juny De 9 a 18.30 h Preu col·legiats: 22.500 PTA No col·legiats: 30.000 PTA

Curs adreçat a les persones que desitgin conèixer les possibilitats i l'ús d'un CD-Rom i d'una Targeta de so, que

disposin d'aquests elements i vulguin obtenir-ne més profit i en genera! a qui vulgui conèixer l'ús d'un ordinador en aquest camp.

De Vil al 25 de juny Dimarts i dijous de 19 a 21 h Preu col·legiats: 16.000 PTA No col·legiats: 21.000 PTA

Mini-Word Del 28 de maig al 6 de juny Dimarts i dipus de 19 a 21 h Preu col·legiats: 10.000 PTA

Mini-3Dstudio De l'li al 25 de juny Dimarts i dijous de 19 a 21 h Preu col·legiats: 16.000 PTA

Project De l'11 al 27 de juny Dimarts i dijous de 17 a 19 ri Preu col·legiats: 18.000 PTA No col·legiats: 22.500 PTA

Mini-3Dstudio DeH3al27dejuny Dimarts i dijous de 19 a 21 h Preu col·legiats: 16.000 PTA No col·legiats: 21.000 PTA

Del17 al 19 de juny Dilluns i dimecres de 19 a 21 h

N F O R M A T

Mini-Excel Del 10 al 19 de juny Dilluns i dimecres de 19 a 21 h Preu col·legiats: 10.000 PTA

Preu col·legiats: 5.000 PTA No col·legials: 7.000 PTA

Actualització a Windows 95 El 26 i 27 de juny Dimecres i dijous de 17 a 19 h Preu col·legiats: 5.000 PTA No col·legiats: 7.000 PTA

Inscripcions: Servei r/informació

10

Informació i inscripcions: Aula de Terrassa Delegació del Vallès Occidental Sant Francesc, 18 Telèfon 780 11 10

ACTIVITATS

Cuba, patúmonio úe ía humniúaó

Xarxart

7

arts en ía xarxa íníemet

Exposició que mostra el patrimoni rJe l'Havana. Trinidad i al Valle de Constarà de trenta treballs indilos Ingenios i els treballs realitzats pel Taüer de Rehabilitació en la pri- viduals i col·lectius accessibles a tramera lase del projecte de coope- vés de la xarxa intemeL Els visitants ració amb Cuba, en el qual ha de l'exposició podran accedir-hi col·labora! ei Servei Rehabilitació mitjançant l'ús d'uns ordinadors que hi haurà a la Sala d'Exposicions. del Col·legi.

Lloc: Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Campus Nord.

Horari: Dies: Del 20 al 27 de maig.

del Col·legi.

Dies: Del 17 al 21 de maig.

Horari: de 17 a 20 hores Lloc: Expo-Bages. Recinte firal.

Manresa

x

~"^^^^H

Seminaris de formació tecnològiques 2a sessió: Mormx: el morter amb vida pròpia

1

i

^í

^

^^^^^7

Dia: 23 de maig Horari: de 19 a 21 h Lloc: Delegació del Vallès Occidental

I i

Organitza: BETTOR, S A

U V/

^

Per tenir La Casa en Forma Exposició itinerant en què, per mitjà d'uns plafons, s'explica què cal !er per tenir la casa en forma.

L'organitza el Servei Rehabilitació

Formació tecnològica

Construir amb segureíaf és construir amb qualitat

(gl ^

A\ j|_ f| fi» II M * ^ ^ l k < " /r^S

/r

W || [3 ïf P À\ li Horari: de dilluns a divendres, de 10 a 14 i de 16 a 20 hores.

Oberta fins al 14 de juny

Coincidint amb les jornades tècniques sobre la seguretat en la construcció, aquesta delegació ha organitzat l'exposició Construir amb seguretat és construir amb qualitat.

^ 1

Uoc: Biblioteca de Can Pedrals, plaça Maluquer i Salvador.

Granollers Amb el suport de:

Partit de futbol La Delegació del Vallès Occidental ha organitzat un partit de futbol entre les delegacions del Col·legi.

Dia: 8 de juny

Oberta fins al 25 de maig Lloc: Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat del Vallès

Horari: Matins, de dijous a dissabte, de 9.30 a 13.30 h Tardes, de dilluns a divendres, de 16 a 20.30 h.

Hora: Ales 10del matí Es dinarà en el mateix CAR

•HïTTTí?wríTfïÏTÏ)í?ïï«

ACTIVITATS AREHABiïEC

ACTIVITATS A TERRASSA

El manteniment dels edificis

visats:

Xerrada

V Setmana del Medi Ambient Del 27 de maig ai 5 de juny Durant aquesta setmana es faran diverses activitats, el lema de les quals serà l'estalvi energètic i les energies renovables, dins el marc general sobre ciutats sostenibles, que recull la Carta d'Aalborg.

Xerrada sobre : • Humitats per capil·larilat • Paviments • Morters de rehabilitació • Impermeabilitzacions Dia: 28 de juny Lloc: Oelegació de! BaguesBergueda Hora: a les 19 hores Organitza l'empresa ADICIMENT

Oelegació del Vallès Occidental: Matins de 9 a 13, de dilluns a divendres. Tardes: de 5 a 7, de dilluns a dijous.

Delegació del Valfes Oriental: De dimarts a divendres de 9 a 13 hores.

Per a informació també obrirà els dimecres de 6 a 8 de la tarda.

Jornada: 'Energies renovables i ciutat sostenible'

Normativa i gestió del manteniment dels edificis L'any 1991 es publica la Uei de l'habitatge que, entre d'altres aspectes, crea i regula el Uibte de l'edifia Recentment, !a direcció general d'Arquitectura i Habitatge ha aprovat, per mitjà del CTR, l'aplicació de la Cèdula de ('edifici sobre una mostra de 146 edificis existents. Aquesta experiència ha permès d'avaluar l'impacte que el manteniment aplicai fins ara ha significat sobre els edificis i també ha permès d'extreure conclusions sobre el parc i sobre l'eficàcia de la Cèdula de l'edifici. D'altra banda, l'empresa pública ADIGSA, responsable de la gestió del patrimoni d'habttatges de la Generalitat de Catalunya, és a pum de superar la primera lase destinada a resoldre els dèficits heretats d'aquest parc.

Aquesta jornada pretén ler extensiva l'experiència a to! el sector i va adreçada especialment als diferents agents que interven en el manteniment dedifios.

PROGRAMA -Recepció dels assistents •La cèdula de redffici •Manual d'ús i manteniment: base de dades -Pla i gestió del manteniment preventiu. Piesentaaó i demostració

Dia: 30 de maig Horari: Deies 10a les 13.15 h Uoc: Montjuïc 2 • L'hospitateL Auditori Informació )i inscripcions: HEC WeHingion. 19. Telèfon: 309 34 04 Fax: 300^8 52 L'assistència és gratuita. però cal inscripció prèvia.

(No es fan inscripcions per telèfon).

Dia: 29 de maig Horari: da 8.30 a 19 h Lloc: sala d'actes del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya Rambla cfEgara. 270. Terrassa PROGRAMA -Inauguració de la jornada •Conferència: "Energia i cuitat sostenible' -Sessió mati: "Les energies renovables als edificis urbans" -Sessió tarda: 'Transport urbà i cuitat sostenible' -Taula rodana i dausura de la Jornada

ASSEMBLEA COL·LEGIAL DE MUTUALISTES DE PREMAAT per preparar l'Assembíea General de Previsió Mútua

Dia:

dilluns, 10 de juny

Hora: a les 19 h en primera convocatòria i Informació i inscripcions: Departament del Medi Ambient.

Gerència d'Urbanisme C Pantà 20, 2a Terrassa Tel. 780 53 00 Preu: 2.500 PTA. (Inclou documentació) Gratuït per als estudiants.

N

a les 19.30 en segono convocatòria Uoc:

Sala d'Actes, primera planta

Informoció: Secretaria del Col·legi, 4a planto

F O R M

A T

GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anL se en aquesta secció. BIT PUBLICIDAD Marta Meca Telèfon: 410 45 55

AÏLLANTS

ESTRUCTURES

Alsina

•

PRicoinso;

SOLUCIONS EN ENCOFRATS ENCOFRADOS JjiLSINA. S i .

ROIG CURVADO DE PERFILES. S.A.

REHABILIIS1.

San Antofiso Í 9 TeL (93) 423 50 -w FAX •126 06 71 0801! BARCELONA

C . Tones y Arnal. 3 Tels. 318 32 77- 412 14 40 0SO01 BARCELONA

OCondt QCorcs

FUSTA

I CATALANA,S.A.

ESTHUCTURALES

• Necej:

FAÇANES

G Evitar coloms Morters sense retracció.

Rehabilitació

Q6RCASA.

ESTRUCTURES

CONSTRUCCIONES MANSO, 11 5* A • Tel. [93} 42ó 98 98 [3 (incoí) Fax (93) i22 9d 13 • 03015 Barcelona

c/ Padilla, 2iO • Tal. 193 j 456 14 53 Fax {93) £36 72 85 • 08013 Barcelona

FLUIDS f i

PAVIMENTS [\[KM\S INDI SÏRIALS DE FORMIGÓ I ASFALT. TERRES DE RESINES I PINTURES ESPECIAI-S

ARMADURES PfiEFABBCADES PER À LA COMSTTflJCCIO

EXTRAFORT_ REHAB1LITACION Tel d i a 00 16 Fas 202 31 12

ELECTRICITAT

PREFABRICATS D Forjados-Cerramif Chalets-Pàrkings Cenlros comercial

Prefabricades de Hnrmisón. S-A.

Et sistema olemàn para suelos induslriales • ÜKuhrimientos de eíevada rKBlemio metòdica y quimito.

• Reparntiòn fàd, íópida y etonómito de tmths y grietas.

• Anlïpolvo, ímpermeabílïïodos, higiénicos y detoialivK. oarQ-OuinKc, S.L A». Son JoEm. 2 « Km; 7 FoL UC^KI

E - O940O GUHOUiïS (BffloJc™) W Í . I 9 3 ) ! « 57 W • í r a i r a Sil Si 16

FUSTERIA Q

TANQUES DE BRUC

•

lastradurl

simon

ÍAATER1AL ELÉCTR1CO ILUM1NACIÓN Díputadón, 350 - 392 • Telefono (93) 265 16 63" Fa* (93) 232 77 53 • Tèlex 537S9 SIMON E 0S013aarcetona

SERVEIS

CONSTRUCCIONS

AMB FUSTA PAVIH[]US,S.A.

FUSTERIA D'OBRA I PESA DECORACIÓ

Per separar un habilaige o tancar un jardí, icnim

PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS AUTO ANIVELLADORS I MORTERS DE RESINES TERRATZOS COHTlHUOS Plaça Teluan.1 1 er. 1' 08010 Barcelona Tel. Í65 09 39 Fai. 265 22 76

Tu despacho desde 10.000 ptas/mes asistido y equipado

PROJECT

INFORMÀTICA fi

l'oferia més àmplia, tant en mides, com en qualitats.

Som fabricants lles de 197-1

Germans INDUBRUCi Palig Ind CAN MAGÍ-NAU l'J 03190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona Tel. 589 00 23 - Fan 674 38 71 Apdo. Concos 40}

I

CYPE 1NGENIEROS

Ctr;

CYPE CATALUNYA ALMOGÀVERS, 65, T TEL (93) 485 11 02 08018 BARCELONA

LA.,ORATORI DEL

IIP IF IN PERFILES LIGEROS, S.A. ESTRUCTURES METÀL·LIQUES LLEUGERES PER A COBERTES La Llacuna, 162 • 08018 Barcelona

T. 93-415 45 32 Av. Príncep Astúries 56 at. BCN

odes • DM-520 • Contraplacats i tota dass de fustes pet l'ebenisteria i decoració G a v à : T e l . 638 2 2 40 -Fax 638 2 2 15

CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS AÏLLANTS

ELECTRICITAT

Aïllaments, impermeabilització i recobri-

Electricitat i il·luminació

PREFABRICATS

REVESTIMENTS

INFORMÀTICA

Prefabricació i construcció industrialitzada

Paviments i revestiments

Informàtica aplicada a la consta

FUSTERIA

FLUIDS

SERVEIS

Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

Aixetes, bombes, tubs.canalons

Serveis aplicats a la construcció

ESTRUCTURES Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres

H

•J I S

ALLES

laboratori ACREDITAT per la Generalilai de Catalunya pel control de qualitat de l'edificació i els seus materials Cl. JOSEP CARNER, 27- TEL 8T9 33 91 •J5 17-DB4DGGRAN0LLER5 TEI

EL

REPORTATGE

MUSEU D'ART

CONTEMPORANI

Una obra d'art contemporani (i II) L'arquitectura de Richard Meier està pensada des de la composició, des del joc neoplàstic de geometries pures. Els plantejaments constructius, tot i ser-hi presents, no adquireixen mai protagonisme formal,

B

'arquitectura que serveix de referent històric a l'actitud de l'arquitecte americà estava, generalment, pèssimament construïda. L'obra de Le Corbusier amaga, sota la seva imatge de modernitat, una construcció basada en els sistemes de la tradició, vigents en el seu moment, però dels quals s'havia eliminat totes les referències formals. L'arquitectura s'aplanava, i desapareixen cornises i pilastres, però també, goterons. impostes, ràfecs. cobertes inclinades i moíts d'altres elements arquitectònics l'origen deís quals és clarament constructiu- És a dir. que s'havien creat per resoldre problemes físics de la construcció. I aquests problemes continuaven existint. Així s'explica el ràpid deteriorament d'aquelles obres i la gran dificultat que comporta la seva conservació. El gran salt figuratiu que representà el moviment modern, amb la introducció de nous conceptes espacials, no es va traduir, en un primer moment i especialment a Europa, en un canvi fonamental dels processos constructius. Ara. amb unes eines molt més sofisticades i amb unes exigències socials també superiors, Richard Meier intenta construir aquelles geometries pures sense patir-ne la seva fra-

F I T X A Obra: Ubicació: Promotor:

Estructura: Instal·lacions: Oficina tècnica:

Direcció d'obra: Cap d'obra:

Constructor Control de qualitat Superfície construïda: Tota! CEH:

Període de construcció:

Fidel als postulats del racionalisme europeu dels anys vint i trenta, la voluntat d'abstracció domina sempre sobre la materialitat de l'obra, i planteja una aposta difícil: construir bé sense que es noti.

T È C N I C A Museu d'Ari Contemporani de Barcelona Plaça deis Àngels, 1. Barcelona Consorci del Museu tf Art Contemporani de Barcelona (Generalita! de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i Fundació Museu d'Art Contemporani) Richard Meier & Fariners; Ferrando Ramos i Isabel Bachs. arquitectes; Toni Caballero, arquitecte lècròc.

Obiols. Brufau i Moya, arquitectes.

Francesc Labasúda, arquitecte.

Fernando Ramos, Renny Logan. Isabef Bachs, Alfonso Pérez, Juan Ignacn Eskiia, Josep Colomer (arquitectes); Ton Cabalero. Júfe Orite. Gabrieb Coderch (arquitectes tècnics).

Joan Bosch i Toni CabaBero. arqutectes tècnics.

Manuel Barana, arquitecte tècnic COMSA Secotec/lniecasa 17.223 nf 3.376.13 Mpessetes Octubre 1990/Març 1995

gilitat. Al contrari que en la denominada arquitectura HighTech, al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) no hi fia cap exhibicionisme de la tècnica, tota la complicada maquinària de concreció del projecte va dirigida a fer semblar elemental allò que és, en realitat, molt sofisticat, a aconseguir que no es noti l'esforç. I és que darrere de l'aparença de murs emblanquinats s'amaga tot l'arsenal de la més complexa tecnologia constructiva. Analitzem alguns dels aspectes més destacats.

Ni murs, ni pilars, sinó tot e! contrari L'estructura compositiva. i estàtica, del MACBA està formada per grans plans que s'organitzen segons lleis exclusivament compositïves. No es tracta en absolul d'una estructura murària per més que el mur, de formigó, és clar, sigui l'element constructiu més important. Això és evident si resseguim la continuïtat d'aquests plans, sempre interromputs en els punts de màxima tensió per grans talls verticals o horitzontals que seguen la pràctica totalitat del mur. Els elements que garanteixen la mínima continuïtat necessària, idèntics als que apareixen al monestir de

I N F O R M A T I U

EL

MUSEU

La Touretfe de Le Corbusier, són paral-lelepípedes perpendiculars al pla; una pura superposció eslàtïca de formes geomètriques, un joc de construccions més que un sistema constructiu. Però si no hi ha murs tampoc els pilars poden explicar el funcionament espacial.

Tampoc és la lògica dels pòrtics la que organitza l'espai; fins i tot podríem pensar que una bona part dels pilars que apareixen són més aviat molestos. El criteri és, doncs, exclusivament el de la composició neoplàstica, el de la forma.

I això no ho diem, en absolut, en sentit negatiu. En el text que presenten Agustí Obiol í Lluís Moya, autors del disseny de l'estructura, es fa esment a la complexitat del càlcul d'aquest tipus d'estructura, abordable tan sols amb els moderns mètodes dels elements finits, que permeten elaborar un model moít més proper al comportament real de l'estructura que els tradicionals.

La rígida formalització de la trama generatriu, amb un mòdul de 90 cm i submòduls de 15, 30 i 45 cm, va obligar a replantejar l'obra amb una precisió desacostumada. La trama és present en el modulatge de la façana, els paviments i les divisions, tant en vertical com en horitzontal, tant a l'interior com a l'exterior. Així, qualsevol error de replanteig planteja problemes irresolubles, ja que

REPORTATGE

D'ART

afecta la totalitat de l'edifici. Si. a més. pensem que la base geomètrica d'aquest modulatge vé determinada per murs de formigó gruixuts que arribaven a tenir alçades i longituds tan importants, ens adonarem del problema que va representar la seva execució. Això va obligar, a més a més d'un exhaustiu control durant la fase d'execució, a realitzar un aixecament taquimètric de totes les arestes de formigó un cop acabada l'estructura per tal de detectar possibles errors abans d'iniciar la fase d'acabats. Als problemes de precisió s'hi van afegir, en alguns casos, la complexitat de les formes del formigó. Algunes d'aquestes, com l'enorme mur suspès a la façana principal, apareixen referencíades en diversos textos preparats pels seus autors.

Un sofisticat mur cortina La façana a la plaça dels Àngels és presidida per un impressionant mur cortina d'alumini de 17 m. d'alçada i sense forjats intermedis. L'estructura de muntants verticals penja d'una jàssera situada a la seva cota superior. Per tal de resistir els esforços horitzontals provocats pel vent eís muntants prenen una secció amb una gran inèrcia en el sentit perpendicular a la façana. A pesar de les importants sol-lïcitacïons s'ha aconseguit de mantenir la mateixa amplada de

L'epicentre d'una nova àrea cultural Vull felicitar la revista L'INFORMATIU, per la decisió de dedicar unes pàgines d'aquesta publicació al Museu d'Art Contemporani de Barcelona. En el seu moment ja vaig qualificar aquest museu, i em penso que no era agosarat, d'autèntica joia arquitectònica. Ara, quan es comença a omplir de contingut, haurem de convenir que el museu és també una magnifica finestra oberta a l'art del nostre temps, que ens convida a la reflexió i al gaudi sensible alhora.

Però a totes aquestes valoracions se n'hi ha d'afegir una altra, que té a veure amb la revitalitzacïó d'un barri, el del Raval, que en els darrers anys ha viscut -i haurà de continuar vivint- unes transformacions molt significatives. Penso, per exemple, en l'obertura de l'avinguda de les Drassanes fins al carrer de l'Hospitai, amb una plaça que serà tan gran com la famosa Piazza Navona de Roma. 0 penso, també, en la revitalització cultural que aquesta àrea protagonitza, amb la instal·lació de les seus principals de l'entitat pedagògica Rosa Sensat, de Metges Sense Fronteres o amb les properes arribades de la Universitat Politècnica i de la de Barcelona, que obrirà davant del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona la facultat de Geografia i Història. Tot plegat ha pro-

vocal que ara mateix ja s'estiguin instal·lant molt a la vora del Macba diverses galeries d'art, llibreries (he dTesmentar la reobertura de la Llibreria del Ravaí) etc. Tot plegat, farà que aquesta zona de la Ciutat Vella adquireixi un aire molt específic, ple de continguts d'interès per als barcelonins i per als visitants.

El Macba esdevé, doncs, l'epicentre d'aquesta nova àrea cultural que hi ha, al costat del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i el Convent dels Àngels. I, per tant. més enllà del seu valor arquitectònic i de la funció de transmissor de corrents artístics, com deia al començament, el museu adquireix també el valor d'un símbol, representa tots els esforços que Barcelona i el seu Ajuntament estan fent per renovar un espai de la ciutat que guanya prestigi i solvència.

Que la vostra revista hi dediqui un ampli estudi, repartit en dos números, és una satisfacció que vull celebrar amb tots els col·legiats. Aprofito l'avinentesa per felicítar-vos pel to i la qualitat de l'INFORMATIU que amb tant bon gust editeu.

Pascual Maragall Alcalde de Barcelona

L ' I N F O R M A T I U

CONTEMPORANI

estucat plàstic sobre l'aïllament tèrmic exterior, per a les superfícies corbes i els elements singulars. Als murs exteriors que no formen part del tancament de l'edifici aquesta mateixa solució s'ha utilitzat sense l'aïllament tèrmic.

perfil utilitzada per a la resta de fusteries exteriors. Com a la resta de l'obra, destaca el nivell de detall de tots els elements i la qualitat de les solucions. A la façana del carrer Montalegre hi ha un gran parament que combina vidre emmotllat i fusteria d'alumini. També aquí la sofisticada resolució de la seva problemàtica específica, sustentar el pes del vidre emmotllat, s'ha resolt de manera que el conjunt presenta una imatge de lleugeresa i simplicitat notable.

Les parts opaques de la façana exterior del Macba estan resoltes amb dos sistemes constructius: una façana ventilada de plaques d'alumini, que recobreix els grans murs de formigó, i un

De les dues solucions, la més espectacular i innovadora, és la primera, realitzada, com el mur cortina, per Folcrà.

El fuíl exterior està format per plaques d'alumini lacat blanc, de 90 x 90 cm, i de 4 mm de gruix. A diferència dels sistemes convencionals de pannells d'alumini, que es fonamenten en el plegat o en la superposició de capes de diversos materials, el gruix del mateix material permet resoldre el cantell amb una aresta viva, sense arrodoniments ni aparició de les capes intermèdies. Això proporciona una tensió extraordinària a la façana i una perfecta definició de les arestes. El sistema permet el gir de l'acabat en totes les direccions, sense problemes de modulatge a causa del seu escàs gruix, i també la utilització en posició horitzontal, com una coberta invertida. Les plaques es fixen, per mitjà de perfils d'alumini cargolats a la cara interior, sobre rastrells d'alumini subjectats directament als murs de formigó.

L'aïllament tèrmic de poliestirè exírusionat va adherit i fixat mecànicament al suport. En els perfils d'alumni interiors s'incorporen uns ribets d'etilè-pro-

EL

REPORTATGE

pJyVUSE ü - D - A R T -CCH4-T E M P-O-R-AN I -

pilè que garanteixen la correcta evaquació de l'aigua alhora que accentuen, pel seu color negre, l'efecte de traçat de la quadrícula.

La cinquena façana La coberta s'ha traçat amb la mateixa atenció que les façanes. Més enllà de les possibles vistes aèrees. darrere aquesta opció hi ha la idea de l'edifici com a únic objecte, que requereix la mateixa cura en tot el seu volum. Així, la coberta manté la geometria i traçat de tot l'edifici. La posició dels murs interiors es dibuixa amb ei mateix tractament d'alumini de íes façanes i les parts intermèdies es resolen amb claraboies o cobertes invertides de grava. La necessitat de control de la il·luminació natural de les sales d'exposicions ha obligat a complexos sistemes de lamel.les per filtrar la llum solar, que s'han utilitzat, a més a més, per a recuperar ia planeïíat superior. Cal destacar el tractament del sostre de vidre de les sales posteriors amb un doble "brisoleir. La diferència de cota entre l'acabat superior de lamelles i el nivell del vidre de tancament, ha permès crear una entreplanta exterior que resta accessible i permet situar-hi la il·luminació artificial i realitzar un manteniment còmode. Val a dir que aquest nivell de control de la llum contrasía amb

l'escassa atenció que ha suscitat en l'espai del vestíbul, on l'enlluernador sol mediterrani travessa tot l'edifici.

La definició constructiva del Macba ha estat realitzada entre l'estudi que l'arquitecte Richard Meier té a Nova York í el dels seus socis barcelonins. A les fases inicials, el procés es desenvolupà al voltant de l'estructura americana, mentre que al final, l'estudi de Fernando Ramos i Associats juntament amb els gabinets de consultors i, a la direcció, l'arquitecte tècnic Joan Bosch, van assumir la major part de les responsabilitats. Sempre es va treballar, però, amb el que Fernando Ramos anomena doble aprobació, és a dir. que les solucions elaborades per un estudi rebien el visf-ï-plau de l'altre. Això va permetre d'una banda adequar les solucions constructives a la realitat del país i per altre assegurar una total i absoluta coordinació en la producció de! projecte i garantir la fidelitat a les idees inicials.

Durant l'execució es va crear una oficina tècnica d'obra per tal de seguir la totalitat del procés i donar resposta immediata i exhaustiva a cadascuna de les partides que s'executaven.

Anàlisi arquitectònica: Joan Sabaté Estudi econòmic: Aumedes & Pena Fotografies: Chopo

Un museu en temps de canvis B Museu <fAri Contemporani de Barcelona pren forma en el moment en què les institucions dedicades a rart i a la cultura contemporànies s'interroguen sobre ía seva fundo. Els grans museus d'art contemporani es troben sotmesos arreu a un procés de transformació i de canvi, tant pel que fa al continent com als continguts, que els comporta problemes cfídentitaí i de definició de projectes.

A la dificultat mateixa de fixar el concepte de contemporaneïtat, en la definició dels museus d'art contemporani s'afegeix la paradoxa d'origen cfhaver estat creats com a museus anti-museus, fets per col.lecctonar-hi obres tfartistes contraris al museu com a institució i a les idees mateixes de permanència í de transcendència. Les institucions artístiques contemporànies pateixen encara d'aquesta ambigüitat d'origen, la de ser concebuts com a museus amb mala consciència de ser museus, atrapats per la falsa antinòmia d'explicar història i de defensar i promocionar rart nou o últim.

D'alira banda, eis museus no han resolt encara els problemes derivats de la seva relació amb el mercat de rart com tampoc no han digerit els efectes del que, en els anys vuitanta, es va anomenar la cultura de respectacle. És a oir, la massfficaoó del púbfc i fimpacíe en ia manera de

Detall mur cortina 15

L ' I N F O R M A T I U

fer dels museus de les estratègies dels mitjans de comunicació de masses: rèmfasi en Tespectacte, en l'entreteniment -el museu com a espectacle-, el culte a la celebritat la producció en quantitat. Els museus pateixen fa crisi dels models fonamentals de la cultura de! segle XX, i els canvis en la naturalesa de ia vida pública.

1, en els darrers anys, els efectes del malesíar polític i de la recessió econòmica, i de l'anunciada crisi òe Testat del Nogensmenys, el museu és encara un privilegi espiritual. Probablement l'únic espai on encara és possible de mitigar Tangoixa de rescissió entre ta raó i el sentiment que caracteritza l'home modern. En aquest context, entenem que el Museu d'Art Contemporani de Barcelona ha de ser crític en els seus discursos i en el seu funcionament Ha de ser capaç de proposar reflexions i cf oferir eines d'anàlisi conceptual per afrontar els problemes de ta creació contemporània i els de la relació entre la creació í f espectador. Ha de saber respondre, doncs, als reptes que ete museus d'art contemporani tenen ptan-

Miquel Molins Director del MACBA

EL

REPORTATGE

MUSEU D'ART

CONTEMPORANI

caí passar per damunt d'una "escletxa» de llum construïda amb paviment vidrial. _?s claraboies de les sales principals .-men les obres d'art mentre defineixen l'espai com una mena de pati interior. La llum, com l'entorn, pot penetrar dins el nou edifici.

Contemporaneïtat i història Situat a! barri del Raval, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona suscita un diàleg entre el teixit històric urbà i fart contemporani que s'hi mostra a l'interior.

El caràcter laberíntic de l'indret es reflecteix en l'organització de l'edifici, sobretot a l'entrada principal, que és resseguida per un passatge obert entre el pati posterior i la plaça de nova creació que hi ha al davant del Museu, la plaça dels Àngels. Aquest passatge s'afegeix a la xarxa de zones de vianats ja existent a la Ciutat Vella. La suau corba d'aquesta via de circulació emfasitza el moviment centrífug del vestíbul cilíndric i crea dues noves façanes interiors, que connecten les formes geomètriques del Museu amb un context urbà caracteritzat per interseccions obliqües i per les cúpules de les esglésies del voltant.

La façana sud de l'edifici, que dóna a la plaça dels Àngels, mostra una diversitat de formes que lliga amb la rica varietat del context. L'entrada principal està emmarcada per una pantalla d'elements plans i finestres rectilinies, suspesa de manera que sembla que llisqui, per sobre de la balconada reculada, per la façana del Museu. Unida visualment a l'entrada per una pantalla transparent de vidre, articulada en sentit horitzontal, hi ha la torre. Es tracta d'un espai delimi-

tat per un tancament ondulat i curvilini, una ala «monitor- lírica, en consonància amb l'esperit contemporani de 'a col·lecció del Museu i el caràcter històric de l'indret. Aquests elements s'unifiquen per mitjà d'un mur revestit de plaques metàl·liques esmaltades de color blanc al voltant de tot l'edifici. Un cop passat el pòrtic, creat pel mur pantalla suspès, el públic pot observar els espais de circulació del Museu. Des del vestíbul es domina el passatge, un corredor circular que entreteixeix la geometria rectangular de l'edifici amb els blocs rectilinis de la ciutat. Tot seguit, el públic puja per una rampa que surt del vestíbul i ascendeix verticalment pels tres nivells de l'atri.

L'amplitud visual d'aquesta estructura situa el Museu dins l'entramat de la Ciutat Vella i guia el visitant a través d'una seqüència d'exposicions d'art contemporani sense desvincular-lo del teixit històric urbà.

Com escau a una institució dedicada a Tari contemporani, el Museu sintetitza la radical contemporaneïtat de la seva arquitectura i l'accentuat caràcter històric de l'indret. La façana sud. que dóna a la plaça i al Convent dels Àngels, subratlla l'alternança de ple i de buit, de llum i d'ombra. La forma fluida de la torre semiexempta es fa ressò de la corba de la capella del convent i dels arcs rebaixats dels seus pòrtics, mentre que el tancament de vidre de la rampa posa de manifest l'essencialitat del moviment de l'edifici. Materials tradicionals, com els paviments de granit i l'estucat, són utilitzats a la plaça, el pati posteior i la torre; mentre que materials de superfície reflectant, com el vidre i les plaques de metall esmaltat, serveixen per encapsular zones caracteritzades pel moviment i la llum. Amb discreció i harmonia, la lluminositat del Museu transmet al nucli tardo-medieval una cadència nova, plena de moviment i d'energia.

Per la rampa d'accés s'arriba als espais de la sala principal, que reflecteixen el volum i la disposició del conjunt adjacent de la Casa de la Caritat. Es tracta d'espais amplis i oberts, dissenyats per respondre tant a les necessitats de flexibilitat de les exposicions temporals com a ies condicions de representació de les obres d'art de gran format. Per entrar-hi,

RichardMeier Arquitecte

L'espai del desig El principal problema per a dur a terme la construcció del Macba, va passar per ser capaç d'entendre el Projecte, i no em refereixo a l'elaboració del mateix projecte, que d'això ja vam tenir el patiment corresponent, sinó a la intencionalitat arquitectònica i, en conseqüència, a les successives manipulacions de l'espai que el feien entendre com una arquitectura complexa a la qual totes les solucions tecnològiques s'havien de subordinar. Aquesta arquitectura no estava disposada a cedir res envers les estructures, instal·lacions o oficis, l'exigència era total.

Això era agreujat pel fet que en els primers projectes s'intuís un gest negatiu al medi ambient urbà, probablement aquesta percepció era deguda a la coneguda tradició americana a què Johnson ha anomenat «Arquitectura plaf».

Però la implicació amb el projecte i l'esforç que exigia el desenvolupament d'aquest va obligar a interessar-me per l'obra de Richard Meier. Va ser a partir d'aquí que la meva petita aportació tecnològica va tenir un sentit i una direcció clara. A mesura que es reflectien d'una manera magistral les intencionalitats del Projecte jo anava renunciant a ex-

plicar que el formigó per a nosaltres tenia una tradició més estructural que no pas formal.

Ja no era construir uns murs, uns sostres o unes parets. Havíem de construir uns volums sorgits de la manipulació de l'espai i la llum d'una gran qualitat humana. L'arquitectura ja no era tan sols l'edifici, l'exterior i l'interior formaven un tol, el mur cortina i les zones envidrades eren a la vegada una pell de l'edifici i un element que buscava la independència visual.

El contrast amb l'exterior era un problema d'escala. Els diferents folres exteriors de la façana, el mur cortina no era

N F O R M A T I U

tan sols un murde formigó exterior penjat de la coberta sinó que servia per accentuar els espais interiors fent-los semblar protegits. Ei volum de la rampa no tenia tan sols un aspecte funcional, era utilitzat per l'elaboració d'un espai i la manipulació de la llum i, a la vegada, havia de permetre que s'estengués com un volum dominant amb el qual s'obrien els diferents espais de les exposicions.

Construir tota aquesta complexa arquitectura passava per ser capaç de transmetre un entusiasme especial als operaris que havien de materialitzar cada un deis elements constructius (no sé pas si el guixaire podria tomar a fer

l'enguixat de les columnes de l'espai de la rampa). 0 fer entendre que el retorn del guix de les parets era quelcom més que un «no-sòcol». que la seva geome: - 3 havia de ser et punt de referència de reconeixement de l'espai dins de la complexitat dels paraments. Tot aquest esforç de la geometria es va haver de controlar amb una extensa producció de plànols d'obra que garantissin que cada cosa estès al seu lloc, altrament, arriscaven l'exigència que els espais tinguessin una "alta qualitat humana».

Crec que Richard Meier ha aconseguit que els espais convencionalment entesos per a recórrer es mostrin en cada un dels seus punts com espais suficientment isotròpics on el reconeixement tranquil·litzador del control de l'espai fa que puguin ser espais per estar i poder admirar una peça d'art, ja que com va dir Meier «les coses se sostenen per si mateixes i havien de tenir força i poder, i una certa emoció».

Com a arquitecte tècnic ha estat una experiència difícil d'oblidar tant per la qualitat de l'arquitectura com per la qualitat humana i tecnològica de tots els tecnològics que hi han intervingut.

Antoni Caballero Arquitecte Tècnic

16

LA CONSTRUCCION INTELIGENTE SE APOYA HOY EN NUESTRA TECNOLOGIA.

En Texsa investigamos y Irabajamos para desarrollar productos y sistemas para la construcción, con la última y màs avanzada tecnologia.

Un trabajo constar.te de investigación y desarrollo para consegruir las mejores soluciones y respuestas en construcción. Con productos que exportamos a 50 países en todo el mundo.

Con un completo asesoramiento técnico. la total garantia de fiabilidad y excelente resultado en las múltiples aplicaciones de nuestros nuevos y modernos materiales.

Y con una experiència de casi 40 anos como líderes del sector. Por eso, apoyarse hoy en la nueva tecnologia Texsa es una buena inversión.

10 Familias de productos a su Servicio: • Impermeabilización • Revestimientos Monocapa • Cementos y Morteros especiales • Aditivos • Pinturas • Aislamientos Dow • Polímeros liquidos • Ceotextiles y drenajes • Aislamientos y Productos auxiliares.

PROGRESO EN CONSTRUCCION Pje. Marsal.11-13

T e l . 331 40 00 - 0 8 0 1 4 JLAFARGE

BARCELONA

EL

REPORTATGE

MUSEU D'ART

ESTUDI ns trobem davant d'una obra de gran importàn; eia, tan arquitectònicament parlant com d'abast social. Els inicis d'aquesta, amb for1 tes connotacions polítiques i amb presses pelíemps de realització, en plena febre olímpica, van marcar de manera important lot el procés d'execució, i van incidir de manera considerable en el cost i el temps de durada. La realització en dues fases de contractació, l'estructura primer, i tancaments, instal·lacions i acabats després, encara ho va complicar una mica més.

La primera fase d'estructura, adjudi-

CONTEMPORANI

ECONÒMIC

cada a l'empresa Ginés Navarro. S.A.. es va acabar amb un 80% executat del volum total contractat, una liquidació aproximada del 20%, i amb unes relacions tibants entre els agents participants. En van ser la causa la dificultat en la definició i la realització dels encofrats dels murs de formigó, el preu molt ajustat del projecte i, sobretot les alçàries i els espais oberts de l'edifici.

Aquesta primera fase iniciada a començament del 1990 es va finalitzar a mitjan 1992. que era segons els pians inicials, quan s'havia d'acabar l'obra. En la segona fase. i amb una altra empresa contractista, COMSA, es va haver de finalitzar l'estructura no realitzada i tota la resta d'obra. Tota aquesta segona

fase va tenir, aproximadament, una liquidació dei 32%. Es va iniciar a mitjan 1992 i es va acabar a mitjan 1995. L'increment econòmic, en les dues fases completes previstes inicialment, és en ia part d'estructura, aproximadament, d'un 50% del cost previst inicialment, mentre que en la part de tancaments, instal·lacions i acabats està al voltant del 33%.

En total, aquest increment del cos: d'execució material de l'obra se situa en un 36%. El pressupost i el cost d'execució material final de l'obra, es resums,xen al quadre d'estudi econòmic. La repercussió del cost per m2 de cada concepte abasta la totalitat de la superiície construïda, que en aquest cas és de 17.223 m2. •

Liquidat

Pressupostat 3

Cost/m Ptes TOTAL PEM/CEM DD.GG + Bl 22% TOTAL COST

144.255 31.736 175.992

Total milions 2.484,51 546,59 3.031.10

!

%

Cost/m Ptes

81.97 18,03 100,00

196.024 43.125 239.150

Total milions 3.376,13 742,75 4.118,88

% 81.97 18.03 100,00

Una nova metodologia de càlcul La nostra incorporació a la redacció del projecte es va produir ben aviat, just quan s'estaven gestant moltes parts de la concepció arquitectònica dels espais i s'encetaven els primers criteris constructius. Això va coincidir amb un viatge al despatx de Richard Meier S Partners, • a Nova York. l'octubre de 1989. Vaig arribar un dissabte i aquell cap de setmana el vaig aprofitar per treure el màxim profit de la meva primera estada a la meca de l'arquitectura contemporània.

D'entre altres, la visita al Guggenheirn Museum era obligada. Vaig coincidir amb l'exposició de la col·lecció d'un artista que presentava objectes i coses en les posicions més inversemblants. A la barana de la rampa helicoïdal hi havia una moto de gran cilindrada com si es disposés evolucionant de manera que la força centrípeta generada en la carrera concèntrica a l'eix de l'edifii l'aferrés a ella. Però aquell artefacte estava parat, no hi havia moviment, ni força, solament hi havia moment fiector sobre aquell pobre element protector; un esforç que, segurament, Wright no devia tenir en compte.

L'endemà, al despatx de Meier, vaig

comentar aquell fet. Meier i els seus col·laboradors van concloure de seguida que el museu calia que disposés de tots els seus paraments capacitats per suportar qualsevol tipus de càrrega i que la solució per a tot això era el formigó armat. L'estructura quedà definida en aquell precís instant: murs i lloses de formigó, capacitats per absorbir les situacions de càrrega més desfavorables.

Aquest plantejament comportava, com tot, avantatges i inconvenients. De ies primeres, ja s'ha comentat la més

rellevant, encara que són destacables l'alt grau de seguretat de l'estructura propiciada pel gran hiperestatisme i la consecució de la major rigidesa possible de l'estructura sobre espais arquitectònics de gran volum i esveltesa de con-

N

F O

R M

A

T

ceptes. Dels inconvenients, constructivament és destacable, sobretot, la posada en obra dels paraments de formigó, evitant, en la mesura del possible, les fortes retraccions i garantint l'estabilitat dels elements d'encofrat, que calia que afrontessin les fortes càrregues hidrostàtïques del formigó fresc.

Estructuralment parlant, la dificultat que entranyava la proposta quedava íntimament lligada a la dificultat que l'arquitecte es troba per organitzar amb llibertat les circulacions. Una estructura a base de murs de càrrega és. a priori, difícil de gestionar, i és obligat, en molts casos, la introducció d'elements lineals i puntuals. Sobradament coneguda és la discòrdia entre les estructures continues i discretes per les concentracions tensionals que les segones comporten sobre les primeres, i també és coneguda la dificultat per concretar amb precisió els efectes.

No obstant, l'època en la qual es realitzà l'anàlisi de l'estructura de l'edifici va coincidir amb el punt àigid d'una investigació que dúiem a terme al despatx, sobre el mètode dels elements finits. Jo mateix havia llegit feia no més d'un any la tesi doctoral sobre el tema i ja havíem presentat ponències a congressos internacionals de l'aplicació del mètode a

l'arquitectura. El disseny del Museu va constituir una ocasió idònia per aplicar la metodologia a un edifici de nova planta, en el que s'entrelligaven plaques flectides recolzades en murs i pilars, i murs que eren, alhora, bigues, moltes de directriu corba. Sense una metodologia capaç d'analitzar elements resistents laminars a l'espai no s'hauria pogut, en molts casos, concretar algunes solucions constructives.

Un element amb prou signifícància estructural el va constituir el mur que resta penjat a l'entrada de l'edifici. Aquell mur. de formigó massís i de 300 tones de pes, quedava suportat per sis punts, tres d'ells situats a 15 metres d'alçada i els altres tres a vuit. La seva execució va consistir a disposar una estructura provisional d'acer que el suportava fins que es va poder fer solidari als seus punts de suport. Llavors, mitjançant uns gats hidràulics i un procés constructiu complex es va dur a terme l'eliminació de l'estructura, vetllant sempre perquè no s'arribés a produir cap acció dinàmica ni cap inversió de càrrega propiciada per un mal ús dels gats.

Lluís Moya Doctor Arquitecte

EL

MUSEU

REPORTATGE

D'ART

CONTEMPORANI

BE SUM

ECONÒMIC

Pressupostat 1

Cosí ui Pies

Total milions

Liquidat °=

19

%

1.393 5.640 18.799 25.833

24.00 97,13 323.78 444,91

0.97 3.91 13.03 17.91

2.090 8.460 26.199 38.749

36.00 145,70 485.67 667,37

1,07 4.32 14.39 19,77

TANCAMENTS 1 COBERTES Tancaments i divisòries Cobertes i impermeabilitzacions Total

17.419 5.239 22.657

300.00 90,23 390.23

12.07 3.63 15,71

23.133 6.957 30.091

398,43 119.83 518,25

11,60 3,55 15,35

ACABATS Revestiments Paviments Total

17419 13.064 30.482

300.00 225,00 525,00

12.07 9.05 21,13

23.133 17.350 40.483

398,43 298.82 697,24

11,80 6,85 20,65

TANCAMENTS PRACTICABLES Fusteria interior Fusteria extenor Serralleria Total

1.393 10.451 3.464 15.328

24,00 180,00 60,00 264,00

0,97 7,24 2.41 10,63

1.85!

13.680 4.627 20.357

31,87 239.06 79,69 350,61

0,94 7,08 2,36 10,39

INSTAL·LACIONS Evacuació Nuclis humits, lampisteria Electricitat, enllumenat Climatteació i ventilació Especials Conlraincendis Control seguretat Ascensors Ajudes inslal.ladons Total

871 1.277 7.520 18.799 1.103 4.529 5.806 1.858 2.613 44.376

15,00 22,00 129,51 323,78 19,00 78,00 100,00 32,00 45,00 764,29

0,60 0,89 5,21 13.03 0,76 3.14 4.02 1,29 1.81 30,76

1 157 1.696 9.987 24.967 1.465 6.015 7.711 2.46B 3.470 58.935

19,92 29.22 172,00 430,01 25,23 103,59 132,81 42.50 59.76 1.015,04

0,59 0,87 5.09 12,74 0,75 3,07 3,93 126 1.77 30,07

DIVERSOS Paviments i mobiliari urbà Mobiliari interior Total

4.417 1.161 S.579

76.08 20.00 96,08

3,06 0,60 3,87

5.867 1.542 7.409

101,04 26.56 127,60

2.99 0.79 3,78

144-255

2.484.51

84.03

196.024

3.376.13

84.03

Interpretar la partitura

El Macba sembla simplement un gran paper quadriculat de 90 x 90 cm embolicant un gran regal que per la quantitat de transparències es deixa veure sense desembolicar-lo. Però ens ha costat molt que quedés tan ben embolica!. S'han hagut de respectar fins a l'extrem els nivells i les plomades perquè es veiessin bé els junts entre les plaques, i arribéssim amb peces senceres en acabar de donar la volta a l'edifici. Però a més. tota la «forma» sustentant de l'aplacat i gran part de l'intenor de l'edifici és de formigó massís i. per tant. s'fia haguí de treballar amb molta cura en la !ase estructural. Molts paraments interiors -plans o circulars- són arrebossats i enguixats directament sobre el formigó

Total milions

ESTRUCTURA Enderrocs i moviments (fe terra Fonaments Estructura Total

TOTAL PEM/CEM

Des de la perspectiva de la quasi simultaneïtat d'execució de les obres del Macba i les del CCCB, ambdues codirigides per mi, he de fer palès que la pari d'obra nova a la Casa de la Caritat és també una gran superfície de vidre i amb la mateixa orientació, tot i essent dues idees sorgides de dos equips d'arquitectura famosos en la gènesi creadora, però molt a prop quant a la ubicació dels edificis. Estem davant de dos grans projectes i els arquitectes tècnics que tenim el plaer de participar-hi, hem de fer l'esforç didàctic de saber llegir i interpretar aquestes grans partitures dels grans compositors arquitectònics.

CoanHPtes

estructural, i parlem de paraments de 24 m d'alçària. Quan ja creus que podràs descansar, et trobes que no hi ha sòcol sinó un refós d'1 cm que et toma a forçar la precisió en l'enrajolat del paviment; quan colles els marcs, no hi ha tapajunts sinó un refós O"1X1 cm. Per fi, la coberta s'ha tractat com una façana més, encara que sigui per gaudir-ne a vol d'ocell.

Les tasques de control de qualitat, no han estat gaire més complexes que en altres obres importants, més aviat pensem que ha estat necessari un control d'execució molt acurat. Com és llei de vida, alguna cosa ha quedat no prou ben entesa per aquesta codirecció facultativa que fa pensar que als grans déus de l'arquitectura també se'ls escapa algun gargot, però quasi és ben segur que qui s'equivoca és el músic i no el compositor.

Un cop més. hem de cftr que a les grans obres, i amb grans constructores, la seguretat es pot portar bé, i l'èxit depèn de la vostra dedicació a adoctrinar el personal que encara hi està poc avesat, i d'exigir ia cooperació de tots. I amb molta sort, que tan bé va fins i tot per guanyar al dòmino.

Joan Bosch Arquitecte Tècnc N F O R M A T I U

Muntaner 55 08011 -BARCELONA Tel: (93)451-37-38 Fax: (93) 453-73-63

El

Ei SYSTEM BÀSIC

Cl·iipSeí I N T Í l TRITON

Ei SYSTEM MULTIMEDIA ChipSeT INTEL TRITON

256KbCACHEPipeline Memòria RAM 8 Mb, amp. 128 Mb Floppy 3.5" 1,44 Mb. Oisco Duro 850 Mb High Speed Controladora EIDE PCI INTEGRATEO PuertoS seric Alta Velocidad T. Sràfica PCI 1 Mb amp. 2 Mb Monitor Color TATUNG 14" Monitor Low Rad., No Interlaced 1024 Tedado Expondido, 102 tec.

Ratón compatible MICROSOFT MS DOS 6.22 (OEM)

100 Mhz. 120 Mhz. Pentium 133 Mhz. Pentium 150 Mhz. Pentium 166 Mhz.

Floppy 3.5" 1.14 Mb. Disco Duro 850 Mb High Speed CD ROM X 4 Controladora EIDE PCI INTEGRA TED T. Gràfica PCI 1 Mb amp. 2 Mb Monitor Color T.4TUNG 11" Monilor Low Rad.. No Interlaced 1024 Tarjeta sonido S. Blastcr 16 BITS Value Aítavoces Autoamplif icodos 6OW Micrófono Direccional Multimedia Teclado Expandido, 102 tec.

Rotdn compatible MICROSOFT MS WINDOWS 95 (CD ROM original)

129.900.- • Pentium 7S™KT 137.900.-1 Pentium 120 MHz. 144.900.- • Pentium 133 Mhz. 159.900.- • Pentium 150 Mhz. m.900.-MPentium166Mhz.

D£SKJ£T400[1NUEVOMODELOI1 tXSKJET 600, M. Unta. color opcional DESKJET 660C, M. tinta, color

26.9OO 28.900 47.400

Ei SYSTEM CÀD-STATION OupSsT LNTEL TRITON 256 Kb a C H c Fipehrie Memorio EDO ÜAM 16 Mb. amp. 12S Mb Floppy 3.5' 1.44 Mb. Discc Duro 850 Mb High Speed Ctï ROM X 4 Coniroladora EIDE PCI INTEGftATED Puertas sèrie Alta Velocidad T. érafica P a tP3 MOTTON 771. 2Mb VRAM Mon. 5AMSUNS 15" Sü. Dig. 0.28 p.. Mulns.

Teclado Expandido. 102 tec. fiatón compaTibk MICROSOFT Caja Torre EI SYSTEM MS WINDOWS 95 (O) ROM originaí)

—^5KWI) 164.900 171.900 186.900 208.900

HP DESK JET 85OC. M. Unta, color HP LÀSER JET 51, A4, làser, 4ppm, ÓOOppp HP LÀSER JET 5P. M, làser, óppm, óOOppp

6O.4OO.67.1O0.117.28Ï.-

£PSON SjljCOICSIs M l « , e f t Wm. I cugo

- Oferta vàlida salvo error tipogràfico y limitada, hasta agotar stocks.

- Caduca el 15/06/96.

16% IVA. noincluido