INF960601

Núm.93 PRIMERA QUINZENA JUNY 96 150 PTA

'"FORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS f ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Bon Paslor,5 08021

BARCELONA

Tel. 414 33 11 -209 82 99 Fax414 34 34

Delegacions a Vic. Manresa. Granollers i Terrassa

Internet ofereix noves possibilitats per avançar en la millora professional Internet, les autopistes de la informació, la nave0 gació pel ciberespai, e! correu electrònic, s'han convertit en termes ben coneguts per a tothom, després de l'allau d'informació dels mitjans de comúnicacïó a què estem sotmesos o, com a mínim, ens hem acostumat a conviure-hi. Ara bé, quina utilitat

' de 9 u ' n a manera podem gaudir dels seus avantatges? El Centre de Documentació del Col·legi ja ofereix serveis a través de la xarxa, l'Aula d'Informàtica imparteix cursets d'iniciació a Internet, i ara també la Sala d'Exposicions acull una mostra sobre el paper d'Intemet en e! camp de la cultura.

C j

tenen

Els edificis hauran de racionalitzar el consum energètic i reduir els residus El sector de la construcció té una forta incidència 7 Col·legi, que es van celebrar del 16 al 18 de maig en la degradació del medi ambient i en la qualitat al Centre de Cultura Contemporània de Barcelom de vida i salut de les persones. Desenvolupar la na. Les jornades van reunir més de 200 professioconsciència social i tècnica de la necessitat de consnals de la construcció i van comptar amb la presència truir edificis més respectuosos amb l'entorn és una dels millors especialistes europeus en construcció necessitat inajomabíe per contribuir al desenvolupa- ambiental. La reducció i el reciclatge dels residus . ment sostenible de la societat. Així es va posar de l'eficiència energètica dels edificis són els dos paràmanifest a les jornades internacionals sobre construc- metres que més caldrà tenir en compte per aconseguir ció i desenvolupament sostenible organitzades pel una construcció ecològica.

EL

REPORTATGE

Conssíl <fe Redacció: Cs."-ss Csafta.

EDTÍA: CoUe9 c í Metes Tècnics Be E i 05)31 B5.-O*14 M3*. Osona: »TeLHS2Sli.Bage*-B«rgued*1 r » í de rCm. 6.063W l t e « s i l a .fi? ;S7 •*= VriesOnent* Josep Unten; 2a OSTO Grarciets. Tel 879 01 76. VaBèi OctitfenttfcSariFrancesc. 18.06221 TerassaTe). 780 1110.

JUNTA DE GOVERN: President 6emai Ociioa Secretari: Xavier Sar&ji CompU*wa; Cartóa A2£Qo. Tresorer Josep U. Uesur Vccate: Abat López terra. Joan í.-a?.^ U i i a Teresa Serna i Xav& Cots Delegats: Osona: Bernal Noguera. 8*ges a: Janw Juanola Vtfès O ^ rc de Buaa V a l a Otcj SaVaW Nï-i-ra Gerent Joan Gaf. Eh artete signd»

28 habitatges a Ciutat Vella: un edifici que són tres 17 a 23

uny

La fes

arelladors

Una festa per als aparelladors i arquitectes tècnics, per als seus familiars i amics, per ais sews col·laboradors

PORT VEU* > de rAquarium al Maremàgnum

No t'ho perdis

Organitza el Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Reserva de tiquets: per telèfon, al 414 33 11; personalment, al Servei d'informació del Col·legi i a les delegacions Preu del tiquet: 5000 pessetes (inclou aperitiu, sopar, ball i visita a l'Aquàrium)

EL

TEMA

JUN..E._T_

Internet, les autopistes de la informació, la navegació pel ciberespai, el correu electrònic, s'han convertit en termes més aviat comuns per a tothom o, com a mínim, ens hem acostumat a conviure-hi. Ara bé, quina utilitat tenen i de quina manera podem gaudir dels seus avantatges?

Internet arriba a 'exercici professional El Col·legi ofereix formació per navegar per la xarxa I ense que ens n'haguem i adonat, hem entrat a viure de ple en una "societat de la informació". Els canvis que aquest fet ha de produir en la nostra mane| ra de viure i de treballar no es poden avaluar encara. Tan sols podem intuir el que representaran en els propers anys opcions com ara el teletreball, la telecompra. la telemedicïna, la telebanca i altres noves formes de relació laboral o econòmica lligada a l'ús dels ordinadors i a les comunicacions que encara han d'aparèixer.

Avui ens plantegem, com a tema principal, el que es pot anomenar fenomen Intemet. Fa un parell d'anys, al nostre país. tan sols coneixien o treballaven amb Intemet un petit grup d'addictes a la informàtica. Actualment, empreses i professi-

onals es plantegen no perdre el tren del que representa una de les oportunitats de negoci més evidents del moment.

Intemet representa un pas més en el camí del reciclatge professional. Acabem de passar l'etapa en què hem incorporat l'ús de l'ordinador a la nostra activitat habitual, obligats per la necessitat de tractar grans volums d'informació, destacar respecte d'altres professionals o millorar la qualitat i presentació del nostre treball en un mercat fortament competitiu. Les possibilitats de l'ordinador com a eina de treball de cada dia ens han obligat ha aprendre la utilització d'una nova eina i una nova manera de treballar.

Intemet ens ofereix noves possibilitats per avançar en la millora del treball professional. Els catàlegs de productes comencen a ser ja disponibles, a Internet. Hi podem consultar una oferta, en

creixement continuat i pràcticament limitada, de productes, treballs, articles, opinions, etc. Podem transferir informació i missatges a qualsevol altre usuari, amb importants avantatges respecte del fax. Podem, en resum, potenciar el nostre treball amb una nova eina.

Ara ens cal aprendre a «navegar» dins d'Internet. Les possibilitats que ofereix per al nostre treball professio-

nal, i per a la nostra vida privada, no poden ser ignorades. Ens cal continuar el reciclatge.

El Centre de Documentació del Collegi ja ofereix serveis a través de la xarxa, l'aula d'informàtica impartirà el juliol cursets d'introducció a Internet, mentre que la sala d'exposicions acull una instal·lació que invita a navegar per l'oceà de l'art i la cultura. •

Guia Internet de la Construcció al Centre Josep Renart La connexió a Internet del Centre de Documentació Josep Renart permetrà ben aviat accedir a les bases de dades, gaudir de serveis d'informació «a la carta», permetre la sincronia de consultes, eliminar els problemes d'horaris o servir de pont de comunicació entre professionals. A més, ei Centre ha preparat una Guia Internet de la Construcció que recull i comenta algunes de les adreces que s'han considerat més interessants.

A continuació s'ofereix una mostra d'adreces que es poden trobar a la Guia Intemet del Centre de Documentació: Project Management Fòrum vAm.synapse.net/- loday/PMForum Consultones de Project Management. Ofereix una selecció d'informació que inclou un llistat comentat de revistes, un directori d'empreses de formació, novetats, agenda, etc.

CINET (Fundació Catalana per a la Recerca) mm.fcr.es Dins de l'ambit científic i tècnic. Jé com a objectiu posar a l'abast de les empreses tots els avantatges que ofereixen els nous sistemes telemàtics.

Visita molt interessant amb la descripció del CIB (ConseillntemationalduBàíiment),elsseusgrups de treball, objectius, seminaris, membres, llistes demailing, publicacionseleclròniquesi connexions amb altres webs de construcció.

Solstice solstice.crest.org Informació sobre l'aprofitament de l'energia, les energies renovables, tecnologia. És un lloc interessant per començar la navegació en aquests temes.

Barcelona Pavilion www.sbu.ac.uk/Arcbitecture/uplnhiml/ 3lias-nm.html Opció de descarregar una versió demo del programa de construcció Upfront 1.1 archpropptan.auckland.ac.nz/People/ Ma t/barcelona/barcelona.h tml Interessant proposta que permet una visita virtual a la coneguda obra de Mies van der Rohe.

ISO (International Standard Organization) RMIT (Royal Melbourne Institute of Tech- www.iso.ch nology) Inclou el catàleg complet de les normes CIBW78 (Consell Internacional de la Cons- daedalus.edc.rmit.edu.au ISO (9000. etc), i d'altres informacions d'intrucció. Grup de treball en innovació tec- Informació sobre centres de recerca i projec- terès sobre l'associació. Inclou connexions nològica en construcció) tes. També inclou connexions amb altres amb els altres instituts de normes que tamdelphi.kstr.lth.se/wf7S centres de recerca en disseny ecològic. bé són a Internet (UNI, ANSI. etc).

De Architectura (Itàlia) www. dea.poUtni/it/dea/dea.html Xarxa creada pel Polítècic de Milà dedicada totalment a l'arquitectura i la construcció. A més d'apartats dedicats a la legislació i la normativa 0 a temes sobre patologia i rehabilitació hi trobareu informació sobre els principals esdevenimenfs culturals: conferències, cursos, jornades, seminaris, etc. També inclou un interessant apartat "observatori" del mercat europeu i dels resultats dels principals projectes de recerca en funcionament.

Construction Online www. io.org/~conston Es considera una de les seleccions més importants de shareware/f reeware relacionat amb la construcció. A més, conté interessants connexions amb altres webs i altres serveis. • I

N

F

O

R

M

A

T

I

U

N

T E R N E T_

Què podem fer dins d'Internet avui • Correu electrònic (E-maíl) Cada usuari disposa d'una bústia electrònica i d'una adreça que li permet mantenir correspondència electrònica i intercanviar fitxers amb d'altres usuaris. Una de les possibilitats més interessants per als professionals. S'avalua en 30.000.000 e! nombre actual d'usuaris. Els dibuixos en format DXF, el pressupost «urgentíssim-, el full de càlcul que va costar tant d'emplenar, es poden enviar al moment a l'altra banda del món. I sempre a preu de trucada local.

•Conferències electròniques (News) Sobre un pannell d'anuncis electrònic, notes i opinions permeten la discussió i l'intercanvi d'informació entre milers d'usuaris. Els temes que s'hi tracten són molt diversos. La construcció sostenible, la figura dei project manager o la censura a Internet tenen, de ben segur, el seu fòrum temàtic. En aquests moments hi ha uns 15.000 temes disponibles.

• Transferència de fitxers (FTP) Permet l'intercanvi de fitxers i programes. És un excel·lent sistema d'aconseguir programes de "domini públic». és a dir, gratuïts.

• World Wide Web (WWW) La consulta i recerca d'informació s'han

popularitzat amb l'aparició dels WWW. El catàleg de ceramistes italians, les dimensions dels sanitaris als Estats Units o les tarifes de preus d'un determinat producte, són informacions disponibles dins d'Intemet. Els WWW són una immensa biblioteca que tracta els temes més diversos.

• Connexió remota a d'altres ordinadors (Te I net) Permet la connexió fàcil, com a terminal, en d'altres ordinadors més potents o especialitzats. Amb grans possibilitats de futur. •

i consells per connectar-se a Internet i aprendre a navegar-hi 1. Per utilitzar Inierne! cal disposar d'un ordinador que treballi amb Windows 3.11 o Windows 95. El monitor ha de ser en color.

2. Per a les comunicacions es necessita un modern amb velocitat mínima de 14.400 bps, i és molt recomanable una velocitat de 28.800. Aquest mòdem pot estar instal·lat dins l'ordinador o pot ser dels anomenats "externs» (molt més recomanable). Els costos del modern oscil·len entre 10.000 i 30.000 pessetes. Els programes són gratuïts.

3. Si l'ordinador té més de dos anys d'antiguitat, és probable que necessiti

canviar-li la «porta sèrie". Preu aproximat del canvi: 10.000 pessetes.

4. Cal donar-se d'alta a un proveïdor d'Intemet. Els preus són molt diversos, segons si es contracta -tarifa plana» (equivalent al quilometratge il·limitat el un lloguer dun cotxe) o un preu per hora de connexió. De 1.500 a 4.000 PTA/mensuals.

5. Els costos de telèfon són l'argument més atractiu per utilitzar Internet. La tarifa és sempre la mateixa, amb independència de si ens comuniquem amb els Estats Units, la Comunitat Europea o la localitat on vivim: aproximadament 130 PTAmora, és a dir, els costos d'una trucada local. Els

usuans de fora de l'àrea metropolitana de Barcelona, o els qui no puguin aconseguir un proveïdor local, s'hi han de connectar a través del servei de Telefónica anomenat Infovia.

6. L'aprenentatge d'Iniemet no és complex. Un amic expert, un fil! aficionat ai tema o un bon llibre i paciència poden ser eines suficients. Per guanyar temps és recomanable seguir un petit curs (una jornada és suficient). El Col·legi, per mitjà de l'Aula d'Informàtica, ofereix formació enfocada a l'ús professional i a la recerca en l'àmbit de la construcció (vegi's l'apartat 'Agenda'). •

BIOSCA, QUALITAT I SERVEI EN FINESTRES PVC Qualitat màxima amb perfils Kommerling.

Fabricació amb garantia de perfecció.

Servei i serietat en projectes professionals i particulars.

BIOSCA, símbol de qualitat i servei. ibrica: Exposició: inars. 1 (Pol. Industrial Montguití BIOSCA & BOTEY _jiSO L'AMETLLA OEL VALLÈS Rambla de Catalunya, 129 D I V I S I Ó F I N E S T R E S P V C (Barcelona) 08008BARCELONA Tel. (93) 849 20 66 Tel. 1931 i 15 3414 Fax 193) Sí9 1666 Fax (93) i15 12 17

KOMMERLING Finestres PVC

Xarxart: art icultura per a internautes La sala d'exposicions acull una instal·lació amb accés a Internet I a sala d'exposicions del I Col·legí acull, fins al 14 I de juny. la mostra Xarxart. una instal·lació I amb accés a Internet, sobre l'art i la cultura a | les xarxes informàtiques. Xarxart és una instal·lació articulada al voltant d'unes pàgines Web on es visualitzen i es comenten treballs d'arquitectura i urbanisme, aris plàstiques, música, produccions multimèdia i literatura, ja sigui realitzades o bé en projecte i es mostren adreces d'on es rep o faciliten informació.

accedir a tota aquesta informació des d'uns ordinadors situats a la sala d'exposicions i experimentar totes les possibilitats dïnternet: imatges complexes o en moviment, realitat virtual i so.

Les 30 pàgines electròniques (webs) introduïdes a Xarxart poden ser consultades en l'adreça HTTP://

WWW.XARXART.IBERNET.ES.

La producció tècnica de Xarxart s'ha realitzat amb el suport tecnològic de Telefónica i Telefónica Sistemas, que permeten l'accés als serveis que ens connecten amb qualsevol punt del planeta. Xarxart compta també amb el Aquests treballs il·lustren els diver- suport de Compaq. L'exposició ha essos aspectes de les possibilitats d'In- tat organitzada pel Col·legi i Art. Cultutemet en el camp de l'ari i la cultura: ra i Tecnologia (ACT), equip d'investides de la construcció de músiques per gació del departament d'Història de manipulació de sons que viatgen per l'Art de la Universitat de Barcelona. La la xarxa, fins a connexions simultànies idea i direcció és de Claudio Zulian i entre diferents llocs per a produccions Joan J. Ordinas i ha estat realitzada visuals o textuals en temps real. Es pot per Acteon. •

Aquest aparellador es va trencar una cama en una obra.

La seva cara ho diu tot.

Gràcies a l'assegurança de subsidi per malaltia i/o accident contractada per mitjà del servei d'assegurances del Col·legi, aquest accident no li suposa una tragèdia.

Tel. 209 82 99, sr. Sergi Sagrado.

Amb el suport tècnic de:

ASSEGURANCES LORENTE C. de Rafael Casanova, 73, lr. 3a.

08750 MOLINS DE REI • Barcelona Telèfon 668 28 41* • Fax 668 62 07

I

N

F

O

R

M

A

T

I

U

PUNTS

LA

DE V I S T A

FIRMA

El Macba, una qüestió de números Museu d'Art ContemI poraní de Barcelona s'u, bica entre el Centre de Cultura Contemporània, el Convent dels Àngels, el | carrer Montalegre. l'Hemeroteca i les mitgeres de la part posterior dels edificis del carrer Joaquim Costa. En conjunt, el museu ocupa un espai de 4.400 nf d'un total de 14.000 que hi ha lliures a la zona.

Tal com està situat l'edifici, ocupa un front que divideix i separa aquest espai lliure, deixa relegat el Centre de Cultura Contemporània a un segon terme en la part posterior i crea una plaça pròpia limitada pel mateix museu, l'Hemeroteca, i el Convent dels Àngels, i una plaça posterior en la qual s'ubiquen les parts posteriors del CCCB i del Macba i altres institucions culturals aparegudes posteriorment i promogudes per la Universitat Ramon LIull.

L'edifici podem considerar-lo un prisma rectangular de 110 metres de llarg per 40 d'ample i 20 d'alt aproximadament, repartits en tres plantes, més un soterrani dedicat a

magatzem i a serveis auxiliars de l'edifici. En total són 13.000 m1 de superfície en planta dels quals 1.500 es destinen a oficines i serveis. 4.000 a exposició i els altres 1.000 a d'altres

Estàs pensant a associar-te?

Necessites un despatx professional?

per 8.000.000. ptes.

Si truques ara al 589.17.32 amb la compra et

regulem una plaça d'aparcament ^

PROMUSA

Av. Torreblanca, 2-8 Oficina 1H 08l'X) Sant Cugat del Vallès

I

N

F

O

R

M

A

T

I

U

comunicacions i dependències. Sorpren. de l'edifici de Meier. que el total de superfície utilitzada és de 6.500 metres aproximadament. Els altres 6.500 es podria dir que no tenen cap funcionalitat concreta. Constitueixen el que el mateix Meier ha definit com a ••sorpreses arquitectòniques".

forçada i que hauria quedat resolta amb un altre emplaçament de l'edifici, Aquesta manca de plantejament global de la urbanització de la zona és, segurament, un reflex de la manca de plantejament global d'ús del conjunt. En efecte, s'acumulen en pocs metres quadrats de ciutat una quantitat enorme d'espais d'exposició i, en canvi, escassegen els espais dedicats a investigació, taller, arxiu, biblioteca, debat, etc. Atès que tota l'illa és dedicada, pràcticament, a la cultura contemporània, podria haver-se arribat, si hi hagués hagut aquesta planificació no

Per l'aparença final de l'edifici, laseva utilitat consisteix exclusivament en l'exhibició d'obres d'art juntament amb els espais de gestió de la pròpia exposició.

Quant a la ubicació, el fet que l'edifici de Meier busqui una situació exempta en l'espai lliure que es plantejava fa que. en primer lloc, es divideixi l'espai que podria haver constituït una gran plaça de prop de 10.000 ma, davant dels aproximadament 4,000 actuals, i que hauria estat lloc de representació del

solament arquitectònica, a una especialització de l'ús dels edificis construïts.

No obstant, després de moltes etapes de projecte, l'edifici del Macba ha arribat a una formalització, al meu entendre, molt clara, sobretot en el bloc destinat a oficines i en el dedicat a saies d'exposició que formen el bloc rectangular de l'edifici.

També les comunicacions entre plantes estan ben definides. Són de més difícil utilitat expositiva les sales compreses entre el tambor i les oficines. No obstant, el seu ús podria canviar-se en el futur per algun altre dels que encara no té l'edifici, per exemple, biblioteca.

CCC8, l'Hemeroteca, e! Convent dels Àngels

"La ubicació del Macba podía haver estat més

de

L'altra meitat l'edifici, aquells

6.500 m2 destinats a representació de si mateix, amb l'única amb els seus veïns utilitat, com ja hem dit "culturals" anteriorment, de la sorpresa", ja que no segon lloc, la part posterior dels edificis el «passeig arquitectònic" en el sentit del carrer Joaquim Costa queden al corbuserià, deixaran de ser sorpresa descobert. En afegir un bloc a la plaça per al públic, segurament, en una segona posterior del museu, promogut per la visita. En canvi, ocuparan per sempre Universitat Ramon LIull, s'ha fet més un espai que és essencial per al barri. decent aquesta visió, tot i que ha afegit L'any 1985, Josep Llinàs va titular un una volumetria innecessària a la zona. article seu que subscric completament: La ubicació del Macba podria haver «Sobre la relativa importància de la forma". estat més encertada i d'acord amb tots En efecte, a vegades l'arquitectura es els interessos de la zona i dels veïns proposa com el conjunt de formes, •«culturals» que el rodegen, si s'hagués coneixements històrics, recursos tècnics emplaçat paral·lelament a la façana destinats a crear sentiments i emocions posterior del CCCB i fent mitgera amb o sorpreses, a vegades servint els edificis del carrer Joaquim Costa. finalitats inconfesables. Rarament Sense variar el volum de l'edifici aquestes emocions o aquestes sorpreses s'haurien solucionat tots els punts sobreviuen a una segona lectura. comentats anteriorment; la mitgera Acostuma a restar, en canvi, si aquesta antiestètica, la representació de totes emoció més profunda és el producte de les institucions culturals al voltant d'una l'adequació de la bellesa a la ciència de mateixa plaça i la descongestió d'una la construcció i, en definitiva, de la bellesa part tan afectada com és el Raval. E! a la realitat social. Una ocasió perduda passadís que s'ha deixat voluntàriament en ei cas del conjunt del Macba. per sota del gran tambor que caracteritza Fernando Marzà el vestíbul de l'edifici, mostra la pretensió i la voluntat d'unir aquestes dues places Arquitecte i historiador que s'han creat, solució, al meu entendre. de l'arquitectura i del mateix Macba quehauria creat. amés. una gran descongestió del barri, que és una de les necessitats bàsiques de la zona. En

encertada i d'acord

EL

N O T I C I A R I

A M B I E N T

El sector de la construcció haurà d'introduir una nova variable en el seu procés productiu: la variant mediambiental. Així es va posar de manifest durant la celebració del 16 al 18 de maig de les primeres jornades sobre construcció i desenvolupamentsostenible organitzades pel Col·legi

La construcció haurà de ser més ecològica Més de dos-cents professionals assisteixen a les primeres jornades sobre construcció i desenvolupament sostenible

Q

a reducció i el reciclatge dels residus i l'eficiència energètica dels edificis són els dos paràmetres que més caldrà tenir en compte per aconseguir una construcció ecològica. Així es desprèn de les conclusions de les Jornades sobre construcció i desenvolupament sostenible que van ser organitzades pe!

Col·legi i que es van celebrar del 16 al 18 de maig al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

Les jornades van reunir durant Ires dies més de 200 professionals de la construcció i van comptar amb la presència dels millors especialistes europeus en construcció ambiental.

Van ser inaugurades pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Artur Mas, i pel president del Col·legi, Bemat Ochoa. Mas va ressaltar que un dels aspectes més interessants d'aquesta cita ha estat el seu tractament global del tema.

«Fins ara —va dir— s'han pres iniciatives relatives a diferents aspectes del problema, però fins ara no s'havien reunit els experts per posar en comú els diferents punts de vista dins un fòrum de treball

conjunt". El president del Col·legi. Bemat Ochoa, va dir que ha arribat el moment d'introduir una nova variable en el procés: la variant mediambiental. "El desenvolupament sostenible —va afirmar— exigeix una nova manera de pensar el projecte, unes readaptacions del procés constructiu, una utilització eficient dels edificis i una més gran implantació del manteniment».

Els experts van constatar que el sector de la construcció té una forta incidència en la degradació del medi ambient i que no hi ha prou consciència social d'aquesta incidència. Cal reconèixer també que, fins ara, la major part dels tècnics no han tingut en compte criteris mediambientals en el momeni de desenvolupar la seva tasca. Aquesta situació és agreujada per la manca d'un marc legal prou definit que faciliti la introducció de sistemes de treball que ens portin a una construcció més sostenible. Per corregir aquestes mancances es considera imprescindible desenvolupar una consciència social i tècnica entre els agents implicats tenint en compte l'impacte sobre el medi que es produeix en totes i cadascuna de les fases de la vida d'un edifici. • (Vegi's les conclusions a la pàgina 8)

fflenFis sistema d'informació de lo construcció omidoments, pressupostos i control de l'obro

Versió 3, per a W i n d o w s 3 . I x Versió 4 , p e r a W i n d o w s 9 5 i NT El sistema d'informació de lo construcció per excel·lència per a Microsoft Windows.

La fomília Menfis és un salt qualitatiu dins l'àrea de les solucions informàtiques per a la construcció. Las seves eficoces eines de recerca en el llenguatge natural, els seus avançats sistemes de navegació i de composició d'informes l'ajuden a obtenir els resultats que vostè necessita.

M

(2 professional

Moria Tubau 4. Edificio Auge 3 28050 Madrid tel: (91) 358 9808 (ox: (91] 358 9560

Amb lo potència de la tecnologia més avançada.

Amb la senzillesa del disseny més intel·ligent.

Mai ha estat tan fàcil fer coses tan difícils Islos Baleares 28 36203 Vigo. Pontevedra

Rambla de Catalunya 29, 1 ° 1 ° 08007 Barcelona

tel: (986) 480 891 fax: (986) 480 436

tel: (93) 412 0167 fax: (93) 412 7124 I

N

F

O

R

M

A

T

I

U

EL

NOTICIARI

Les primeres Jornades sobre construcció i desenvolupament sostenible, han estat un punt de trobada i reflexió d'institucions implicades i de tècnics especialistes, nacionals i internacionals, per debatre la incidència del sector de la construcció vers el medi ambient.

com a mesures imprescindibles a les noves edificacions.

5. Valoraripromoureelmanteniment i la rehabilitació d'edificis com a alternatives globals que augmenten la seva vida útil. en milloren el comportament i, per tant. minimitzen l'impacte al medi.

El debat ha mantingut en tot moment el referent de la sostenibilitat aprovat en la Conferència de Río de Janeiro de 1992. És a dir, que el dret al desenvolupament s'ha d'exercir d'una manera que respongui equítaíivament a les necessitats ambientals i de desenvolupament de les generacions presents i futures.

6. Desenvolupar una acció formativa de divulgació i especialització dels tècnics del sector, tanta nivell universitari com de postgrau, per introduir criteris mediambientals en la construcció. En aquest sentit cal intensificar les línies de recerca que permetin dotar els tècnics d'eines pràctiques per projectar i construir edificis i espais públics respectuosos amb el medi ambient.

En primer lloc, cal constatar que el sector de la construcció té una forta incidència en la degradació del medi ambient, ja que utilitza una bona part de l'energia i dels recursos naturals del planeta i produeix un gran volum de residus, alhora que té una forta incidència en la qualitat de vida i la salut de les persones. D'altra banda, no hi ha una consciència social d'aquesta incidència i cal reconèixer que fins ara la major part dels tècnics no té en compte criteris mediambientals en el moment de desenvolupar les seves tasques professionals.

Així mateix, tot i els darrers avenços, encara no disposem d'un marc fegal prou definit per afavorir la introducció de sistemes de producció i consum que ens portin cap a una construcció més sostenible.

Per corregir les mancances comentades, es considera imprescindible: - Desenvolupar la consciència social i tècnica de la necessitat inajomable de construir edificis més respectuosos amb el medi ambient.

- Assumir, per part de tots els agents 2. Impulsar la correcta gestió dels implicats: Administració central, Admi- residus de la construcció mitjançant nistració autonòmica, ajuntaments, tèc- lasevaminimitzacióo, quan escaigui, nics, promotors i constructors, el com- valorització, reutílització o reciclatge. promís d'afrontar el repte medi ambi- Mesures legislatives de regulació, taental del secfor. xes mediambientals i normativa tècni- Tenir en compte l'impacte que sobre ca sobre la seva utilització, són impresel medi ambient es produeix en cada cindibles per obrir un mercat competiuna de les fases de la vida d'un edifici: tiu en aquest camp e! projecte, la producció de materials, l'execució, l'ús, l'enderroc i la gestió dels residus.

- Minimitzar el consum de recursos no renovables i potenciar la seva reutiliizació i reciclatge.

Per arribar a una construcció sostenible es proposa: 1. Potenciar la certificació mediambiental dels materials de construcció.

L'anàlisi de cicle de vida (ACV), com a eina d'estudi objectiu, i les ecoetiquetes han de permetre als prescriptors escollir els materials més idonis per construir els edificis.

el

VISAT més fàcil Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelon. c/ Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona

3. Estendre la certificació de l'eficiència energètica en tots els edificis de nova construcció. La millora de les solucions constructives, l'increment del rendiment de les instal·lacions i la introducció d'energies renovables de forma generalitzada, són vies bàsiques en la reducció dels consums d'energia i, per tant, de les emissions de CO3.

4. Tenir en compte l'impacte sobre la salut, el confort i la seguretat dels ocupants dels edificis. El control del soroll, de la il·luminació i de la ventilació dels ambients interiors es mostren

7. Les diferents administracions han d'incorporarcriterís mediambientals. tant en les accions de planejament, gestió i reforma urbana com en les de promoció pública d'edificis.

8. CaE superar l'etapa dels projectes pilot, emblemàtics o testimonials, per iniciar una nova etapa de generalització de solucions arquitectòniques eficients i de materials i tècniques constructives respectuoses amb l'entorn, que siguin assumiblesàmpliament pel sector. Aquesta serà la manera d'assolir avenços quantitatius i qualitatius que ens portaran cap a una veritable construcció sostenible.

Cap d'aquests esforços tindrà, però. una veritable incidència si darrere no hi ha una pressió social que ho exigeixi.

Per això, cal conscienciar els ciutadans sobre la necessitat de fer edificis respectuosos amb el medi ambient.

Barcelona, 18 de maig de 1996

El VISAT també es pot fer a la tarda

De dilluns a dijous, de 5a Sa Barcelona i de 5 ala Terrassa

Les despeses de VISAT es poden domiciliar al seu compte corrent Si té compte a Foncuenta o a la Caixa d'Engimvrs.

El VISAT de l'estudi de seguretat li farem sense que s'hagí de moure del despatx li recollim l'estudi de seguretat i l'bi tomem v en 48 hores, sense cap càrrec. O l'hi visem a l'instantsielporta personalment

i, també, VISAT-Express Un telèfon directe per al VISAT: el 2 0 0 88 77

L ' I N F O R M A T I U

Li recollim la documentació, sense càrrec, i la hi tomem diligenciada, amb el cost del viatge de

EL

PREVISIÓ

NOTICIARI

SOCIAL

is-;

L'accés a Premaat és més fàcil

Barcelona va acollir el

La mutualitat professional dóna més facilitats per als majors de 42 anys

reciclatge de residus

| a pocs dies que informàvem de l'entrada en vigor de la nova Llei I d'ordenació i supervisió de l'assegurança priva| da (vegi's L'INFORMATIU núm. 89). Aquesta llei ha establert l'obligatorietat, als professionals que treballen per compte propi, de pertànyer a la Seguretat Social en el règim d'autònoms. No obstant això, la Llei preveu que, en aquells casos en què existeixi una mutualitat de la professió (en aquest cas Premaat), eís professionals hauran de pertànyer a aquesta, fins passats cinc anys de vigència de l'esmentada llei, en què podran optar enlre Premaat o la Seguretat Social.

5

i amb i·lí (pic ien- ri/Jiry

Des del primer moment, el Col·legi va obrir negociacions amb Premaat per tal d'aconseguir que poguessin ingressar-hi, amb un cost el més assequible possible, aquells que no eren mutualistes. Cal tenir en compte que Premaat havia establert, a partir de I'1 d'abril d'aquest any, una quota d'entrada per a tots els qui volguessin incorporar-s'hi i tinguessin més de 42 anys. També s'han fet gestions amb la Seguretat Social per aconseguir que fossin acceptats els professionals a qui interessés incorporar-se al règim d'autònoms, sense esperar els cinc anys establerts per la Lllei.

del pagament de la quota d'entrada, als que tenen més de 42 anys, per una fórmula de reducció proporcional de les prestacions, o bé atorga un sistema de pagament a terminis de l'esmentada quota. També ha establert la possibilitat, per a aquells que ja són mutualistes, de reduir la seva quota en el grup complementari primer en un 50%. a canvi d'un sistema de reducció proporcional, tot consolidant les cotitzacions realitzades.

El resultat de les converses ha estat positiu. Premaat permet la substitució

Pel que fa a les gestions davant la Seguretat Social, encara no existeix

3

3

PREMAAT

planta Col·legi d'Aparelladors Arquitectes Tècnics de Barcelona

Exporecycling'96 va tenir lloc, del 22 al 25 de maig, a la Fira de Barcelona. Aquesta primera edició del certamen ha mostrat una àmplia gamma d'iniciatives i eines per al reciclatge de tot tipus de materials, presentades per diverses em-Col·legiats que han ingressat preses del sector i institucions públial Col·legi amb posterioritat ai ques que treballen en el tema.

10denevembrede1995: poden Cal destacar la importància creixent optar entre ingressar a Premaat del subsector de la gestió i el tractament o afiliar-se ala Seguretat Social. de residus. Hi eren presents diverses empreses privades dedicades a aquest -Professionals que estaven ja camp, des de ía consuitoria mediambiencol·legiats amb anterioritat al 10 tal fins al tractament específic de residus de novembre de 1995: han de especials. El missatge principal de les pertànyer, en principi, a Premaadministracions (Junta de Residus, Entiat, amb les diferents modalitats tat Metropolitana de Serveis Hidràulics í establertes.

Tractament de Residus, Diputació de Barcelona i Ajuntament de Barcelona) s'ha Cal insistir en el fet que aquells centrat en la necessitat d'una reducció de col·legiats que treballen per compte la producció de residus. Moltes d'aquestes propi i avui no són mutualistes de Pre- experiències han anal adreçades al secmaat, poden mantenir la situació ac- tor de la construcció, la qual cosa fa que tual, mentre que l'Administració, per aquest saló pugui esdevenir una via mitjà del corresponent reglament, no d'especial interès per al nostre col·lectiu concreti els nivells d'obligatorietat i els professional, que cal anar refermant.

En el marc ó'Exporecycling, el Col·legi casos que es poden donar. És evident que en un immediat futur, hi ha estat present amb l'exposició Construcció i medi ambient, que recull les expeper treballar per compte propi, al marge de si, a més, es treballa com a assala- riències més importants sobre construcció riat o com a funcionari, caldrà donar-se i medi ambient presentades a les / Jornad'alta no solament de l'IAE, de la Mu- des de construcció i desenvolupament sossaat, etc, sinó també de la Seguretat tenible, del 16 al 18 de maig al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

Social o de Premaat.

una resposta clara i restem en l'espera de la decisió que prenguin els seus òrgans directius.

Com a conseqüència, la situació actual dels qui exerceixen per compte propi és la següent:

Cooperativa

FAX

ENQUADERNADORES

MODEL STARLETTE

-Taladrade20a25!ulls de 60 grs. a l'hora.

- 2 palanques per a un ús continu.

- Selector del diàmetre del canutet.

- Satata de deixalles del paper taladrat.

I P.V.P. I P. SOCI I P. OFERTA 47.853 37.325 29.990

OPERA 25

• Taladra 20 fulls de 70 gr. a l'hora. " Selector de llum de plàstic. " 1 palanca per un ús continuo.

• Enquaderna fins a 5 cm. de gruix.

• Regulador de marge per distancia de forats.

P.V.P. I P.SOCI 65.000 | 47.900

Bon Pastor 5 Tel.: 414.63.55 Fax: 414.67.15

Jordi Capell

P. OFERTA 39.900

MODEL SF 40

MODEL SF 2800

-Discriminador automàtic.

-10 memòries.

- Report actualitat.

- Retnjcada automàtica.

- Connexió contestador automàtic.

-16 dígits. Tall automàtic.

- Doble contestador digital.

- Alimentador automàtic de documents 10 pàgines.

- Adreçador de paper.

- Autonomia conlestador

PV.P. P. SOCI P. OFERTA 45.411 36.329 34.900

P.V.P. P. SOCI | P. OFERTA 81.601 67.900 64.900 N F O R M A T I U

EL

NOTICIARI

A S S E M B L E A

Un any marcat per les eleccions col·legials i lairregularitat del sector

S

I passat 21 de maig es va celebrar l'assemblea general ordinària de col·legiats en la qua! la Junta de Govern va presentar el resultat pressupostari i l'informe que resum la gestió col·legial de 1995.

L'exercici de 1995 s'ha tancat amb un superàvit de 21 milions en números rodons. Els ingressos han tingut un increment del 14% sobre el previst, mentre que la despesa ha augmentat un 11%, en un pressupost que ha tingut el repte de la reducció en un punt (20%) dels ingressos per visat, que han estat compensats, tenint en compte que la quota s'ha mantingut estable, amb els ingressos pels diferents serveis i activitats col·legials.

l'activitat legislativa, que va quedar aturada tant en l'àmbit autonòmic com en el de l'Estat.

En l'àmbit col·legial, l'any 1995 ha estat marcat per la celebració d'eleccions, que van renovar la composició de la junta de govern. La nova junta ha mantingut com a línies clau d'acció: l'orientació del Col·legí al servei del col·legiat com a client; i'obertura de nous àmbits d'activitat professional; les delegacions col·legials; l'increment significatiu de l'oferta de formació; ia consolidació de la comunicació i la presència cívica, i les accions de solidaritat i cooperació amb els països poc desenvolupats. L'informe de gestió que, en forma de Memòria, serà tramès a tots els col·legiats properament, recull el conEl president del Col·legi, Bernat junt de l'activitat col·legial. Finalment, Ochoa, va exposar eis trets fonamenBernat Ochoa va anunciar la celebració tals de la política col·legial, que el 1995 d'una trobada festiva dels aparelladors, ha estat marcada per un cert desequiliel proper 20 de juny al Port Vel! de Barcebri en ei comportament del secíor. La lona, festa que es vol que tingui a partir situació política, d'altra banda, va afegir d'ara una periodicitat anual. • inestabilitat i va representar un fre per a

G E N E R A L

Delegació del Vallès Oriental Acords adoptats per l'assemblea general ordinària de col·legiats celebrada el 21 de maig del 1996: • 1. Aprovar l'acta de l'assemblea general ordinària de col·legiats celebrada el 20 de desembre del 1995.

• 2. Aprovar la liquidació del pressupost d'ingressos i despeses del Col·legi corresponent a l'exercici 1995, tancat amb un superàvit de 21.118.956 PTA que es desünarà a reserves, balanç de situació comptable tancat a 31/12/95 i informe dels censors de comptes, realitzat per la comissió econòmica.

• 3. Aprovar l'informe de gestió presentat per la junta de govern corresponent a la gestió realitzada pel Col·legi durant l'exercici de 1995.

• 4. Elegir els col·legiats Lluís Taberner, Ramon Sala, Xavier Humet, César Giménez, Júlia Orfila i Joan de la Torre que constituiran la comissió econòmica per a l'exercici 1996.

Acords presos per unanimitat.

Conveni entre la Federació Catalana . _ • • i /» i i • 11 • 1 1 1 de Tennis i el Col·legi d'Aparelladors

{FEDERACIÓ ' CATALANA

DETENNIS

CONDICIONS EXCLUSIVES EN ELS ABONAMENTS

]C

/ I Q ' i feiners de Ea 16,30 i / 1 W feiners de i p a ï ï , 3 Ü h / 1 W dissabtes mati ^ addicional als at

/ Organització de campionats / Quotes especials per a famílies

Escola de tennis per a nens de 5 a 17 anys

Descomptes en els tractaments del Centre d'Estètica:

NECROLÒGIQUES Ens dol comunicar a tots els col·legiats la defunció dels nostres companys: -Montserrat Maigí i Bosch Col·legiada 4.755, esdevinguda el 26 d'abril de 1996, a 39 anys.

-Antonio Agustín Ruiz i Gaspar Col·legiat 1.366, esdevinguda el 14 de maig de 1996, a 86 anys.

-Miquel Mateu i Paz Col·legiat 7.204, esdevinguda el 18 de maig de 1996, a 28 anys.

etma

s de dill. a div.

•MINITENNIS Preu: 5.400 Ptes.

De 5 a 7 anys -1 hora/dia

(tots els nivells);

•PERFECCIONAMENT Preu: 9.300 Ptes.

De 7 a 16 anys -1:30 hora/dia A 9 clubs de Barcelona ciutal i 41 clubs

Informació: FCT - Teli. 428.53.53

/ l o í i de descompte als fills dels col·legiats / 2SV= de descompte als fills dels abonats o cursetistes Recordeu p e per gaudir de qualsevol

/ 1 0 % Í 2Üïi segons els tractaments

L'horari de secretaria és, de dilluns a dijous, de 18 a 20 hores.

Delegació del Vallès Oriental.

Telèfon: 879 01 76

De 7 a 16 anys - 1 hora/dia

AVANTATGES ESPECIALS EN ELS SERVEIS

Descomptes a les classes de grup (tennis amb professor):

Des del passat mes de maig. ia delegació del Vallès Oriental ha ampliat l'horari de visats i de secretaria. L'horari de visats és, de dimarts a divendres, de 9 a 13 hores.

•INICIACIÓ Preu: 6.600 Ptes.

L'acord té en compte

/ Quotes d'ingrés gratuïtes (tennis i gimnàstica j / 4 invitacions per a acompanyants (tennis i gimnàstica ] / Curs gratuït d'iniciació al tennis (4 sessions)

S E R V E I S

d'aquests SEÍVSIS és imprescindible acredHaí la condició de col·legiat

2 setmanes de dill. a div.

"Edats: de 11 a 14 anys •Horari: de 9 a 19 hores •Uoc: PORT OLÍMPIC i BARCELONA TENNIS OLÍMPIC -MATÍ DE TENNIS: Ent

i, acli-TARDA DE MAR: Vela, windsuri, piragua, canoa, jocs de platja.

STAGE" 60.000 Ptes ó: FCT - Telf.: 428.53.53

Activitats: Tennis, minrtennis. voleibol, , anglès, jocs.

Preu estada: 14.000 Ptes.

Lloc: TENNIS SANT JOAN DESPÍ ó: Telf.: 477.12.OO

•Edals: 9 a 14 anys. Preu 18.000 Ptes.

Horari: de 9 a 14:30 h.

•Edats: 15 a 18 anys. Preu 15.000 Ptes.

•Horari: de 10 a 14:30 h.

'Activitats: Entrenament i practica audiovisuals. competaó, control de cops, etc.

-Uoc: BARCELONA TENNIS OLÍMPIC I n f o r m a c i ó : Telf.: 4 2 7 . 6 5 . 0 0

L

'

I

N

F

O

R

M

A

T

I

U

EL

NOTICIARI

ASSESSORIA

FISCAL

Despeses i deduccions del «professional en directa» n relació amb les des| peses deduïbles en el stode d'estimació I directa, la Llei de l'IRPF es remet a l'Impost sobre societats, I de manera que, encara que amb algun matís, podem preveure que seran deduïbles en renda les mateixes despeses que ho serien en una societat.

disposició entre l'1 de gener i el 31 de desembre de 1995, gaudiran de llibertat d'amortització, sempre que es donin determinats requisits, com són: a) que la plantilla mitjana total de l'empresa s'incrementi durant els 24 mesos següents a la data d'inici del període impositiu en el qual els béns adquirits entrin en funcionament, respecte de la plantilla mitjana dels

Respecte de les despeses deduïbles que vam veure en tractar el règim de coeficients, vegem ara quines són les altres que podrà deduir el professional que determini el seu rendiment segons el mètode d'estimació directa.

12 mesos anteriors a aquesta data

tenir caràcter excepcional, s'ha establert per a 1996 amb caràcter permanent, i és interessant tenir-la present, a l'efecíe de planificació d'exercicis fiscals amb beneficis.

D'altra banda, "el professional en directa» també podrà deduir com a despesa les dotacions de l'exercici a provisions que figuren degudament comptabilitzades i aplicades a:

- el 5% de les inversions en actius fixos materials nous que afecten el desenvolupament de l'activitat, amb un límit del 35% de la quota. Aquesta deducció no s'aplicarà en el supòsit d'haver-nos acollit al règim de llibertat d'amortització que hem explicat.

b) que l'increment anterior es mantingui duranl un període addicional d'altres 24 mesos.

Amortitzacions dels elements patrimonials relacionats No tindran el caràcter de despesa deduïble les dotacions que corresponen a exercicis diferents, que han d'estar, a més a més, degudament comptabilitzats. Dins d'aquest apartat haurem de destacar que els elements d'actiu fix material nous, que afecten el desenvolupament de l'activitat posats a la seva

La quantia de la inversió en actius fixos materials nous que pot beneficiar-se d'aquest règim de llibertat d'amortització no podrà excedir de la quantitat que resulti de multiplicar la xifra per 15 milions de l'increment de plantilla, calculat amb dos decimals.

que utilitzin e! criteri de rèdit i no el de caixa. Recordem que es consideraran crèdits de cobrament dubtós, aquells en què e! deutor sigui declarat en fallida, suspensió de pagament, els crèdits reclamats judicialment i els morosos, entenent-se com a tals aquells en què hagi

Aquesta mesura que per a 1995 va

documents a

l ' a b a s t

10 outils pour la qualité dans le bàtiment Debaveye, H.; Pélegrin, F.; Terrin, JJ. Le Moniteur Pnris 199Ó

1. Codi d'accessibilitat

—ss— ~r

3. Nivells d'habitabilitat

i UllJj

1 7 1

\j.

10 OUTILS POUR LA QUALCTE DANSLE BÀTIMENT

Aquest llibre proposa un mètode per facilitar i controlar, a cada etapa del projecte de construcció, les tasques de gestió del projecte, la coherència des del punt de vista tècnic i de recursos humans i el control del con-

Es una eina pràctica que a uda a gestionar ets processos de construcció, tenint com a horitzó la qualitat. Integra i coordina les actuacions de tots els professionals implicats en el fet consiructiu.

Analitza les fases del projecte i presenta, per a cadascuna d'elles, les fitxes i els elements de control per tal que l'operació es desenvolupi segons els requeriments de la qualitat. Les 80 fitxes han estat editades també en un quadern a part, per íer-les més manejables.

Salvador Gili Àrea de Tècnica. Centre de Documentació Josep Renart

HD-

- el 5% de les despeses de formació dels empleats contractats, també amb un límit de la quota del 25%, independent del que s'ha vist anteriorment. •

JoséAntonioBernaldez Advocat i assessor fiscal

S E R V E I S

MONOGRAFIES

Un mètode de gestió

transcorregut, com a mínim sis mesos des del seu vencimenl sense que s'hagi obtingut el cobrament.

Quant a les despeses, recordem que en el supòsit d'estimació directa que estem considerant, sí que seran deduïbles despeses com ara el telèfon, la adquisició de llibres, adquisició de material no amortitzable, l'assistència a cursos, etc, sempre que tinguin una relació directe amb l'activitat. A més, el professional en directa podrà deduir de la quota íntegra les quantitats següents:

(450 PTA + IVA)

2. Llei de contractes de l'Estat (950 PTA + IVA)

(80 PTA + IVA)

4. Norma sismoresistent (1.500 PTA + IVA)

5. Ordenança de regulació del soroll (160 PTA + IVA)

6. Regulació d'enderrocs i de residus (60 PTA + IVA) 7. Ajuts per a la rehabilitació d'habitatges /QQfi D T A

Renda 1995 Servei de consultoria fiscal El Col·legi ofereix un servei de consultoria fiscal per donar suport al col·legiat en el període de declaració de la renda, que s'inicia e! 2 de maig i finalitza el 20 de juny, per les declaracions positives, i el 30 de juny per les que són amb dret a devolució.

Aquest servei atendrà tota mena de consultes i orientarà els col·legiats sobre els diferents aspectes de la declaració. L'orientació anirà a càrrec de l'advocat fiscalista José Antonio Bemàldez. Per a aquells col·legiats que desitgin que se'ls faci la declaració, el Col·legi ha acordat diferents preus segons el tipus de declaració. El servei d'orienlació fiscal funciona els dimarts i dijous, de 4 a 8 de la tarda.

Informació: Rafael Buen.Tercera planta.

• IW A V

(ooU r I M - IVA)

Servei Renda/Caixa d'Enginyers

8. Control de qualitat de poiiuretans (380 PTA + IVA) El Centre de Documentació Josep Renart ha iniciat la secció "Documents a l'abast", un nou servei que recull periòdicament tes noveiats de la legislació i de la normativa, i també d'altres documents d'interès professional.

El Centre prepara aquesta informació i la posa a disposició dels interessats. Els "Documents a l'abast" es venen al Servei d'Informació del Col·legi, al Centre de Documentació i també a les delegacions.

L'Oficina Aparelladors de la Caixa d'Enginyers ofereix un servei gratuït de confecció de la declaració de l'ÍRPF en les modalitats simplificada (model 101) i abreviada (model 103). Per a les declaracions ordinàries (model 100) i l'impost de patrimoni, Caixa d'Enginyers actua tan sols com a entitat recaptadora i de gestió.

Informació: Oficina Aparelladors/Caixa d'Enginyers. Segona planta.

L ' I N F O R M A T I U

EL

N O T I C I A R I

M E R C A T

D E

D E L

C O L · L E G I

T R E B A L L

INFORMACIÓ OFERTES DE TREBALL Telèfon 209 82 99

Opcions de treball que més Interessen als col·legiats

Treballar en constructores és l'opció més escollida pels inscrits en recerca activa de treball del Servei de Promoció i Mercat de Treball del Col·legi.

Els col·legiats inscrits en aquest servei, essencialment, exerceixen funcions a peu d'obra i duen la gestió tècnica, econòmica i de planificació de les obres, amb dedicació exclusiva i, si l'empresa també fa promocións pròpies, n'assumeixen la direcció facultativa.

Gabinets d'arquitectura

desenvolupen treballs de projectes i la d reccíó facultativa d'obres. Sovint, en el c as de !es enginyeries, es gestiona I1 economia, es coordina els industrials i es planificquen les obres.

Pel que fa al professional liberal, a quest busca, preferentment, treballs c e col·laboració a temps parcial amb f exibiütat d'horari i ofereix serveis de c recció d'obres. De les funcions no rel< cionades directament amb la const ucció d'obra destaquen les taxacions nmobiüàries. Aquests treballs es dese nvolupen sovint en règim de col-laboació amb les societats de taxació.

E! treball per a estudis d'arquitectura i enginyeria és una altra de les opcions que més interessen als col·legiats. En els estudis d'arquitectura

Ascensió Gàlvez Cap del Servei

ces per a coníecrió d"m!ormes de si-

Delineant industrial S'ofereix delineant industrial amb experiència en enginyeria.

Serveis al professional Aixecaments d'estat actual, des- Aporta 500 h. d'AutOCad v.12. i envolupament i delineació de pro- informàtica a nivell d'usuari jectes, models en 3D, realització (Windows, Lotus, Wordperfecl). de càlculs d'estructures i instal- Disponibilitat de matins. lacions, plànols de venda immobi- Victoriano Prieto liària, fotografia d'arquitectuia i Telèfon: 437 95 52 obra, presentacions, tractament (A partir de les 14 h) imatges i perspectives, mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, projectes de segure- Topògraf tat i higiene, dictàmens i valora- per a treballs d'amidamenls, aixecions, obres d'urbanització, i ges- caments, implementació de projectes, replanteigs d'obres i cubitió i control econòmic d'obres. cacions.

Josep Ma. Sistemes totalment informatitTelèfon: 268 08 04 zats. A grans i a petites escales.

Qualitat i rapidesa.

Delineant de construcció J. Costa S'ofereix per treballar en despatx Telèfon: 265 40 04 d'arquitectura. Aporta experiència en la realització de projectes d'edificació en autocad v.12 i co- Perspectives neixements d'informàtica a nivell Es fan perspectives manuals i d'usuari (Windows i Wordpertect) per ordinador, en blanc i negre o en color i RENDER. Disposa de vehicle propi.

Octavi Ai. Garcia Telèfon: 213 92 36 Tel: 443 29 82 F

O

R

M

A

T

I

U

APARELLADOR

Ret. 96.011

A N U N C I S

Estudiant d'arquitectura tècnica pendent de treball final de carrera, s'ofereix per a col·laboracions a peu d'obra.

Experiència en obra de nova planta. Curs d'Autocad v.12. Vehicle propi i disponibilitat total.

Francisco Martínez Tel: 371 88 36

5,3% 3,1% 5.1% 23.1% 6,0% 1,6% 1,3% 1,5% 5,9% 2,9% 1,6% 5,7% 100,00%

Empresa constructora

Ref. 5.467

Secretària a distància Estalviï temps! Dediqui's a les seves gestions més importants i delegui'ns la resta! Servei econòmic i ràpid de secretària a distància (administrativa). Anàlisi i pressupost gratuït.

Tel: 435 15 50 Fax: 436 10 73

% 9,2% 2,9% 4.0% 20,7%

TÈCNIC DE GESTIÓ Concurs oposició per una plaça de tècnic de gestió, per a tasques relacionades amb el desenvolupament de TIMPE en ràmbit de fires i manGestacions comercials i altres activitats relacionades amb el comerç, turisme. indúsina, ramaderia i agncultura. Es demana coneixements de català, nivell C de la Junta Permanem de Català Les bases de convocatòria es poden passar a recollir al Servei de Promoció i Marçal cfe Treball.

P E T I T S

50 16 22 13 29 17 28 126 33 9 7 8 32 16 9 31 546

Institut municipal de promoció i economia de Vic

valor infenor a 100.000 ptes. Es valorarà experiència mínima de 0,5-1,5 anys en obres. Relació liberal. Ss interessats han d'enviar el currioilum a: AEGONSEGUROS Pg. de Gràcia. 7.

OepL Recursos humans.

Ret: Arq. Tec. 08007 Barcelona

Ref. 5.468

N

taxacions i peritatges tècnic municipal tècnic control de qualitat altres TOTAL

SUPERVISOR D'ASSEGURANCES

Tècnic comercial per a disseny i comercialització de cuines industrials, per a seguiment, manteniment i ampliació de la cartera de clients, disseny i seguiment de projectes i muntatge. Es valorarà experiència en l'àmbit comercial que impliqui el disseny de projectes i bon nivell de francès i/o anglès. Edat. de 28 a 35 anys. Jornada oficia!. Contracte laboral. Sou aprox: 4.000.000,- brut/any negociable d'acord amb el perfil.

Els inieressats han d'enviar el currículum a : BARNA CONSULTING GROUP Neus Ribas Clra. d'Esplugues, 37 - 08034 Barcelona

Quantitat

auxiliar de projectes o delineació no treballa mai ajudant o auxiliar d'obres gestió tècnico-econòmica d'obres mesuraments i pressupostos desenvolupament de projectes assumeix d'obra i col·laboració projectes direccions facultalives cap d'àrea o departament delegat o gerència comercial o assessorament professor

Empresa d'assegurances

Empresa de cuines industrials per a col·lectivitats TÈCNIC COMERCIAL

I

Funció

de Barcelona

amb 10 anys d'experiència.

Edat màxima, 35 anys.

Títol, imprescindible.

Sou a convenir.

Les peisones interessades han ds contactar amrj Sorna.

Telèlon:2W19 38.

Ref. 5.474

INFORMACIÓ PETITS ANUNCIS Elisenda Pucuruli Telèfon 209 82 99

Apartament a Pedralbes Es ven apartament de 60 m : amb una habitació i tots els serveis.

Molt de sol. Situat a Pedralbes.

Preu: 22.500.000 pessetes.

Telèfon: 205 25 26 Despatxmultifuncional per a professionals que es vulguin deslocalitzar o ampliar. Es venen oficines àmplies i completament equipades per a tol tipus de serveis (immobiliàries, advocats, arquitectes, gestors). Situació immillorable a ciutat de la costa, S'enviarà documentació.

Telèfon: 761 14 51

Pis ben situat Es ven pis situat a Gran Via cantonada carrer Moianès (Sants), apte per a habitatge i despatx, de 110 nv.

Sala-menjador de 30 m2, amb parquet, bany, cuina equipada, balcó i insonoritzat.

Preu 16.500.000 pessetes Tel: 421 49 30 - 296 57 13 Portes d'una rehabilitació Es venen portes d'entrada i armaris en massís, de color noguera, amb plafons tipus castellà, procedents d'una rehabilitació.

Preu a convenir.

Tel: 972/45 22 28 - 45 21 97 (De 10 a 13 i de 16 a 20 h)

Fax: 765 36 30 Estudiant d'arquitectura tècnica de tercer curs, s'ofereix per a collaboracïons en obra o en despatx.

Aporta coneixements d'Autocad, informàtica a nivell d'usuari i coneixements d'anglès i francès.

Exempt del servei militar.

Ramon Casas Tel: 851 09 30 / 426 22 95

Despatx ben situat Arquitecte tècnic ven despatx. Entresol situat a Balmes/PI. Molina, de 65 m : , amb calefacció, lluminós i tranquil. Bona escala, amb conserge. Preu: 14.800.000 ptes.

Telèfon: 200 33 48

Pis i pàrqutng Arquitecte tècnic lloga pis més pàrquing, situat al carrer Rossellò (zona Sagrada Família).

Tel: 674 19 83 (tardes)

AGENDA

A C T I V I T A T S

Cuba, patrimonio de la humanidad

Manteniment d'edificis d'habitatges (Curs)

Exposició que mostra el patrimoni de l'Havana, Trinidad i al Vaíle de los tngenios i els treballs realitzats pel Taller de Rehabilitació en la primera fase del projecte de cooperació amb Cuba, que organitza el Sen/ei Rehabilitació del Col·legi.

OBJECTIUS El Decrel del llibre de l'edifici i. més recentment, la proposla de Decret de la cèdula de l'edifici eslan introduint l'obligalorietal de fer mantenimenl als edificis d'habitatges. Sembla, doncs, que l'existència del "tècnic de capçalera' dels edificis és ja un fet. Aquest tècnic atendrà les peticions de propietaris, administradors i usuaris, i larà les inspeccions periòdiques per conèixer l'estat de salut dels edificis. L'objectiu del curs és refermar l'especialització dels tècnics en aquest àmbit i posar a l'abast dels participants el Manual úe la Casa i el Tesi Manteniment i ei Pla Geslió de Mantenimenl Preventiu.

PROGRAMA: de m a l 13 de juny Dimarts, 11 de juny Aspectes genèrics del Manteniment 16.45 h Lliurament de la documentació i presentació del curs 17.00 h Definicions i conceptes bàsics en el manteniment 18.00 h Manlenibilitat i concepció dels edificis com a paràmetres de partida 19.00 h Situació actual del manteniment en l'àmbit europeu Dimecres, 12 de juny Aspectes legals i administratius. Organització de les inspeccions 17.00 h El marc legal, administratiu, financer i fiscal.

18.00 h El Uibre i la Cèdula de l'Edifici- La seva incidència en el mantenimenL 19.00 h Organització dels treballs d'inspecció.

Eines i precaucions.

Dijous, 13 de juny Manual de la Casa i Test Manteniment 16.00 h El Manual de la Casa i el Test Manteniment. Objectius i aplicacions. El tècnic de capçalera de redilici.

16.30 h Funcionament del mètode Test Manteniment i operativa d'utilització.

18.00 h Documents i resultats que el Manual de la Casa i el Test Manteniment permeten obtenir. Equip informàtic. Entrada de dades. Impressió.

19.00 h: Pla i gestió del manteniment preventiu.

Un dia addicional, de 16 a 19 h. pràctiques d'utilització del Manual de la Casa i Test MantenimenL Organitza Servei Rehabilitació del Col·legi ADIGSA. Centre Tècnic de Cooperació per a la Rehabilitació d'Habitatges, Generalitat de Catalunya Lloc: Sala d'Actes del Col·legi.

Inscripcions: Servei d'Informació.

Preu: 25.000 PTA. Nombre de places limitat. Les sessions tècniques, en grups reduïts, tindran lloc a les aules d'informàtica de la tercera planta.

[I Taller internacional de rehabilitació i restauració per a estudiants Trinidad (Cuba), del 28 de juliol a 16 d'agost de 1996 PRESENTACIÓ Trinidad i el Valle de los Ingenios acollirà un nou taller, eminentemenl pràctic, aplicat sobre la realitat dels edificis, el centre històric i el paisatge en procés d'estudi i restauració. L'estructura de la formació en breus sessions teòriques i la seva aplicació pràctica immediata permetran a tols els participants endinsar-se en el coneixement de metodologies de treball de l'anàlisi urbana i de les diferents àrees de la recuperació de la ciutat.

PROGRAMA Àmbits de treball: I. Característiques constructives I tipològiques de l'arquitectura trinilària. a] Confecció de catàlegs per elements: sostres i tau!ades, parets, fustena. paviments, revestiments exteriors t interiors, elements decoratius, ferreria, colors de façana b) Anàlisi espacial i funcional dels models arquitectònics II. Evolució històrica de! procés de rehabilitació al centre històric de Trinidad. Anàlisi de les diferents etapes. Documentació de les intervencions principals. Valo-

Organitza Servei Rehabilitació del Col·legi Oficina de Restauración de Trinidad. Cuba Hi col·labora Universitat Politècnica de Catalunya Universidad Autònoma de México Consejo Nacional del Patrimonio Cultural (Cuba) Dirección de Relaciones Internacionales del Ministerïo de Cultura, Cuba Centro Nacional de Conservación, Restauración y Museologia.

L'Havana (Cuba) Amb el patrocini de la Unesco

ració de les actuacions. Proposta de entens per a intervencions futures

Matrícula El taller s'adreça, fonamentalment, a estudiants.

Les persones interessades a participar en el taller han d'enviar una sol·licitud amb dades personals i un breu currículum. Un cop acceptada la sol·licitud, caldrà abonar un 50 % de l'import de matrícula.

III. Anàlisi urbana comparativa dels cent/es històrics de Trinidad, Cienfuegos i Sancti Spiritus. Evolució històrica.

Desenvolupament perspectiu. Legislació i regulacions locals. Problemàtica actual i relacions funcionals amb la ciutat

Preu: 500 dòlars USA, aproximadament. Inclou desplaçaments de L'Havana-Trinidad-L'Havana, allotjament i manutenció.

L'equip de treball personal l'haurà de dur cada participant.

Lloc: Fundació Catalunya-Amèrica Sala d'Exposicions de Sant Jeroni de la Murtra. L'acte inaugural es farà el dissabte, 15 de juny, a les 11 hores.

Oberta fins al 30 de juny.

Construcció i medi ambient Recull de les experiències més interessants relacionades amb la construcció i el respecte al medi ambient, que es va fer amb motiu de les jornades sobre Construcció i desenvolupament sostenible, ei mes de maig passaL L'exposició, organitzada pel Servei Rehabilitació, inclou materials respectuosos amb el medi i reciclats, innovacions i experiències en la millora dels processos d'obra, gestió de residus i aprofitament de l'energia.

Dies: Del 17 al 30 de juny. Lloc: Sala d'Exposicions de! Col·legi Horari: de dilluns a divendres, de 10 a 14 i de 16 a 20 h.

Xarxart, l'estat de ies arts a Internet Consta de trenta treballs individuals i col·lectius accessibles a través de la xarxa Internet. Els visitants podran accedir-hi mitjançant Piís d'uns ordinadors que hi haurà a la Sala d'Exposicions.

Horari: de dilluns a divendres, de 10 a 14 i de 1 6 a 2 0 h .

Oberta fins al 14 de juny

ENTREGA DE TÍTOLS DE MASTER EN PATOLOGIA, DIAGNOSI I TÈCNIQUES DE REHABILITACIÓ DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE LA UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA Promoció 1993-1995 dimarts, 18 de juny O les 19.30 h:

In transformació de Barcelona, conferència o càrrec de Josep M. Huertas, periodista

a les 20 h:

enfrego de títols o càrrec de Francesc Solé Parellodo, vicereefor de Relacions Institucionals de la UPC, Bernal Ochoo, president del

IV. Catàleg d'edificis històrics singulars del Valle de los Ingenios. Aixecament arquitectònic. Estudi tipològico-constructiu per elements. Patologies i intervencions. Referències bibliogràfiques i documentals

Inscripcions Servei Rehabilitació.

Consejo Nacional de Palrimonio.

Ministerio de Cultura de Cuba.

Calle 15. esquina 4. Vedado La Habana. Cuba

Col·legí d'Aparelladors i Javjer Llovera, director del Programa de Màster Uoc

Salo d'Actes del Col·legi

Informació:

Servei Rehabilitació

1 N F O R

A C T I V I T A T S

promoció i mercat de treball BARCELONA REPETICIÓ DE CURSOS BÀSICS D'ARQUITECTURA LEGAL

Mini-CAD El Serva de Promoaó i Mercat de Treball organitza la repetició dels cursos bàsics, que especifiquem tol seguit, per tal de lacilitar rassisiénda d'aquells Col·legiats que no van poder inscnure's a les primeres edicions, per manca de places.

Urbanisme

Peritatge judicial

PROGRAMA Del 13 de juny al 9 de juliol

Els professionals que actuen com a perits fan una fundo d'assessorament en qualitat d'experts en la construcció, arquitectura i gestió urbanística entre d'altres.

Introducció Classificació del sòl Formació i aprovació dels plans Règim de la propietat del sòl Valoracions i expropiacions Sistemes d'execució dels plans Les urbanitzacions privades Les llicències urbanístiques Edificació forçosa. Declaració de runes i ordres d'execució • Infraccions i sancions Dies: Dimarts i dijous Horari: de 18.30 a 21 h Uoc: Sala de Conferències Preu: Col·legiats i estudiants: 35.000 PTA. No col·legiats: 45-000 Inscripcions: Servei d'informació

PROGRAMA Del 2 de setembre al 14 d'octubre

Del 10 al 26 de juny Dilluns i dimeaes de 19 a 21 h Preu col·legiats: 16.000 PTA No col·legiats: 21.000 PTA

-De l'1 al 10 de juliol Dilluns i dimecres, de 17 a 19 h -Del 16 al 25 de juliol Dimarts i dijous, de 17 a 19 h Prsu col·legiats: 10.000 PTA No col·legiats: 14.000 PTA

Introducció

• El perit com a expert • B peritatge forense Àrea civil: i Ei peritatge en la jurisdicció civil L'experiència i els coneixements de • Pentatges més usuals en procediles tècniques i normatives són ele- ments civils (casos pràctics) ments essencials per a la bona execu- Àrea penal: ció d'aquests treballs. Però també ho i El peritatge en la jurisdicció penal són utilitzar un llenguatge adequat. • Peritatges més freqüents tenir alguns coneixements jurídics so- Àrea contensiosa-admínistraiiva: bre els procediments legals i la casuís- • El peritatge en la jurisdicció contentica més comuna, els drets i les obliga- Ciosa-administrativa • Pentatges més freqüents cions, etc.

Emissió de dictamen: Amb aquest curs es pretén que els i B llenguatge del perit en el dictaassistents puguin complementar la men: processal i forense. seva formació tècnica amb uns co- -Dilluns i dimecres, de 19 a 21 h neixements bàsics de l'entorn juridï- Uoc: Sala d'Actes del Col·legi co-legal en l'àmbit de la perídïca lo- Col·legials i estudiants: 20.000 PTA. rense.

No Col·legiats: 38.500 PTA.

Aquests cursos s'han organitzat conjuntament amb Ja Fundació de la Universitat Porrtecnica de Catalunya. Es lliurarà certificat d'assistència emès per la UPC als alumnes que hagin assistit al 80 % de les classes. El pàrquing és inclòs.

Demaneu més informació i facilitats de pagament al Servei d'Informació. Planta baixa. Telèfon 209 82 99

De l'li al 25 de juny Dimarts i dijous de 19 a 21 h Preu col·legiats: 16.000 PTA No col·legiats: 21.000 PTA

Project De ['11 al 27 de juny Dimarts i dijous, de 17 a 19 riores Preu col·legiats: 18.000 PTA No col·legiats: 22.500 PTA

Mini-3Dstudio -Dell3al27dejuny Dimarts i dijous, de 19 a 21 h Preu col·legiats: 16.000 PTA No col·legiats: 21.000 PTA

Administrador d'arxius 17 i 19 de juny Dilluns i dimecres de 19 a 21 h Preu col·legiats: 5.000 PTA No col·legiats: 7.000 PTA

Actualització a Windows 95 CURS D'HABILITATS DIRECTIVES

GESTIÓ EMPRESARIAL

Tècniques de negociació

Gestió i promoció del

El 26 i 27 de juny Dimecres i dijous de 19 a 21 h Preu col·legiats: 5.000 PTA No col·legiats: 7.000 PTA

Mini-Excei -Del 2 a l'1l de juliol Dimarts i dijous, de 17 a 19 h -Del 15 al 24 de juliol Dilluns i dimecres, de 17 a 19 h Preu col·legiats: 10.000 PTA No col·legiats: 14.000 PTA

Internet -2 i 4 de juliol, de 9 a 13 h -8 i 10dejuliol.de 17 a 21 h -De n al 4 de juliol de dilluns a divendres, de 19 a 21 h -15 de juliol, de 9 a 18.30 h (Inclòs dinar + pàrquing) Preu col·legiats: 17.500 PTA No col·legiats: 25.000 PTA

Curs per a joves (12-18 anys) Curs d'informàtica i mecanografia per a joves Del 2 al 25 de juliol, dimarts, dimecres i dijous, de 9.30 a 12 h Preu col·legiats: 24.000 PTA No col·legiats: 30.000 PTA

despatx professional PRESENTACIÓ En el treball de l'arquitecte tècnic cal, sovint, la utilització d'habilitats personals a més dels coneixements tècnics. Les tècniques de negociació enteses com a mecanismes de comunicació i relació són cada vegada més necessaris. L'aparellador ha de saber tractar amb constructors, industrials i els diferents agents relacionats amb el seu treball.

OBJECTIUS • Comprendre el procés de negociació i la seva importància en el context del treball de l'arquitecte tècnic.

• Desenvolupar les actituds i aptituds personals com a negociador.

• Aprendre les diferents tàctiques de negociació en el camp d'actuació de l'arquilecle tècnic.

PROGRAMA 1. Saber comunicar-se per saber negociar • Problemes que dificulten la comunicació • Estratègies per millorar la comunicació

Autocad OBJECTIUS El curs s'inclou dins l'àrea de gestió empresarial, i pretén proporcionar al professional liberal i a les societats professionals els instruments necessaris pergestionarelseu despatx amb criteris de competitivitat i d'eficàcia empresarial.

El curs és eminentment pràctic i va acreçat a arquitectes tècnics i altres professionals tècnics, especialment els que treballen en societats professionals.

Dies: De l'11 al 20 de juny de 1996 Horari: Dimarts i dijous de 18 a 21 h Lloc: Aula de la quarta planta Matrícula: Places limitades Preu: Col·legiats i estudiants: 15.000 PTA. No col·legiats: 22.000 PTA Inscripcions al Servei d'Informació.

N

F O R M A T

5. Escenaris de negociació. Casos pràctics • Negociació amb els industrials • amb la propietat o promotor • amb la constructora 6. Negociació per telèfon

TERRASSA

Administrador d'Arxius 26 i 27 de juny Dimecres i dijous de 19 a 21 h Preu col·legiats: 5.000 PTA

De 111 al 25 de juny Dimarts i dijous de 19 a 21 h Preu col·legials: 16.000 PTA

Mini-Excel Del 10 al 19 de juny Dilluns i dimecres de 19 a 21 h Preu col·legiats: 10.000 PTA

3. Les parts de la negociació i L'arquitecte tècnic com a negociador i L'oponeni: com pot ser el nostre interlocutor 4. Estratègies de negociació • Guanyar/perdre • Tàctiques per posar a la pràctica

Informació Inscripcions: Servei d'Informació Planta baixa

Mini-3Dstudio

2. Tot és negociació • Errors que cal evitar i Tècniques que cal practicar

Hi col·labora el centre d'estudis Adams, i va a càrrec de M. Antònia Carmona, llicenciada en Psicologia

De n al 25 de juliol De dilluns a dijous, de 19 a 21.30 h Preu col·legiats: 66.000 PTA No col·legiats: 84.000 PTA

Autocad Dies: del 14 d'octubre al 18 de desembre Horari: dilluns i dimecres, de 17 a 21 hores.

Preu: 80.000 PTA Preinscripòons al Servei d'Informació

Del 2 al 25 de juliol Dedillunsadijous.de 19 a 21.30 Preu col·legiats: 66.000 PTA

Cursos per a joves Curs d'informàtica i mecanografia pera joves de 12 a 18 anys Del 2 al 25 de juliol Dimarts, dimecres i dijous, de 9.30 a 12 h Preu col·legiats: 24.Q00 PTA

Introducció a ['Autocad Del 2 al 25 de juliol Dimarts, dimecres i dijous, de 17 a 19 h Preu col·legiats: 34.000 PTA

Informació i inscripcions: Aula de Terrassa Telèfon 780 11 10

A C T I V I T A T S

delegació valies occidental

delegació bages-bergueda

Manteniment d'edificis d'habitatges (Curs)

Sopar del col·legiat

Mesuraments i pressupostos

OBJECTIUS El Decret del llibre de l'edifici i, més recentment, la proposta de Decret de la cèdula de l'edifici estan introduinl l'obligatorietat de fer manteniment als edificis d'habitatges. Sembla, doncs, que l'existència del 'tècnic de capçalera" dels edificis és ja un tet. Aquest tècnic atendrà les peticions de propietaris, administradors i usuaris, i farà les inspeccions periòdiques per conèixer l'estat de salut dels edificis. L'objectiu del curs és refermar l'especialització dels tècnics en aquest àmbit i posar a l'abast dels participants el Manual de la Casa i el Tesi Manteniment i ei Pla Gestió de Manteniment Preventiu.

La delegació organitza, com cada any, ei tradicional sopar del col·legiat per a col·legiats o acompanyants

Demostració simultània de programes informàtics en entorn Windows i Mac

PROGRAMA: dies 19 i 20 de juny Dimecres, 19 de juny Aspectes genèrics del Manteniment 16.45 h: Definicions i conceptes bàsics en el manteniment 17.00 h: Situació actual del manteniment en l'àmbit europeu 16.00 h: El marc legal, administratiu, financer i fiscal, 19.00 h: El Llibre i la Cèdula de l'Edifici. La seva incidència en el manteniment.

Dijous, 20 de juny 16.00 h: El Manual de la Casa i el Test Manteniment. Objectius i aplicacions. El tècnic de capçalera de l'edifici.

17.00 h: Funcionament del mètode Test Manteniment i operativa d'utilització.

18.00 h: Documents i resultats que

el Manual de ia Casa i el Test Manteniment permeten obtenir. Equip informàtic. Entrada de dades. Impressió.

19.00 h: Pla i gestió del manteniment preventiu.

Un dia addicional, de 16 a 19 h. pràctiques d'utilització del Manual de la Casa i Test Manteniment.

Organitza Servei Rehabilitació del Col·legi ADIGSA. Centre Tècnic de Cooperació per a la Rehabilitació d'Habitatges.

Generalitat de Catalunya Uoc: Sala d"Actes de ia delegació Inscripcions: Servei d'Informació.

Preu: 25.000 PTA. Nombre de places limitat. Les sessions tècniques, en grups reduïts, tindran lloc a l'aula d'informàtica de la delegació.

Dia: Hora: Lloc:

divendres 14 de juny 21 hores Castell de Cardona

Informació Delegació Bsges-Berguedà

Empresa AMÍ ARKTEC CYPE ITEC MÓDUL-4 SOFT, S A

Dia:

Programa ARO GEST-COST ARQUIMEDES COST-ÍTEC AIP PRESTO

13 de juny

Xerrada tècnica

Horari: de 10 a 14 i de 16 a 20 h

Xerrada sobre:

Uoc:

• • • •

Informació: Delegació del Vallès Occidental

Humitats per capil·laritat Paviments Morters de rehabilitació impermeabilitzacions

Dia: Lloc: Hora:

28 de juny Delegació del Bages-Berguedà a les 19 hores

Organitza ADICEMENT

PHEWtM[.I.IEgiTfliíl Ciutat de Vic. Dia: divendres 21 de juny Uoc: Hotel Ciutat de Vic La delegació d'Osona organitza el Sopar del col·legia!, per a col·legiats i acompanyants, que aquest any tindrà lloc a l'Hotel

DELS APARELLADORS

JORNADES TÈCNIQUES DE PORTES OBERTES A LA UPC Instal·lacions en ediíicis

Una festa per participar-hi, per conviure i per ballar Una festa per als aparelladors i arquitectes tècnics, per als seus familiars i amics, per als seus col·laboradors

OBJECTIUS Aquestes jornades gatuítes de portes obertes són la culminació al curs que s'ha dut a terme a l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona sobre Instal·lacions en edificis. Volen ser l'ampliació del curs i la presentació de la problemàtica actual en el lema d'instal-lacions.

Dijous, 20 de juny

PROGRAMA Benvinguda i visita de l'Aquàrium Copa a la terrassa de l'Aquàrium

22.00 h

Benvinguda marinera al Maremàgnum.

Entrega d'un record de la trobada. Sopar-bufet

24.00 h

Revetlla amb música de ball del grup Astoria Servei de bar, cava i coca

Organitza: ColJegI d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Reserva de tiquets per telèfon: 414 33 11, o bé personalment al Servei d'Informació del Col·legi i delegacions. Preu: 5.000 PTA

Jornades sobre FtscaJitat immobiliària, adreçades a professionals relacionats amb l'àmbit immobiliari, analitzaran el marc actual de la fiscalitat immobiliària a Espanya i la seva repercussió en el finançament de l'Administració local i autonòmica.

Dies: 27 i 28 de juny Informació: Associació Professional d'Arquitectes Superiors d'Hisenda. Telèfon: 291 13 67

El Consejo General de la Arquitectura Tècnica de Espana col·labora, dins els cursos d'estiu de la Universidad Complutense de Madrid, en l'organització del curs sobre Seguretat i salut laboral en ta construcció: reflexió i propostes metodològiques per promoure la cultura o'e la prevenció en el sector

al Maremàgnum

21.15 h

Fiscalitat immobiliària

i salut laboral en la construcció

Port Veíl: de l'Aquàrium

20.15 h

Més informació: Delegació d'Osona Telèfon: 885 26 11

•ramnsiMgaEniEa

•f=nr.T.iaaü LA FESTA

Sala d'exposicions

Organitza Escola Universitària Politècnica de Barcelona DepL d Expressió Gràfica Arquitectònica II Col·labora DepL de Màquines i Motors Tèrmics Dept. de Construccions Arquitectòniques II Uoc: :Sala de conferències de l'EUPB Dies: 17,18.19 i 20 de juny. ds 19 a 22 hores Informació i reserves: EUPB (Carmen. Tel: 401 53 02. de 9 a 14 h i Neus -01 62 90. dimarts i d~.ous de 16 a 18 h)

Director del curs: Rafael Anduiza. arquitecte tècnic i professor de seguretat i prevenció de la Escueia Universitària de Arquitectura Tècnica de Madrid Dies: De n al 5 de juliol, de 10 a 17 nores Uoc: San Lorenzo de El Escorial, Madrid Matrícula Oficina dels cursos d'estiu.

Telèfon: 91/5*4 81 06

I N F O R M A T

GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciarse en aquesta secció. BIT PUBLICIDAD Marta Meca Telèfon: 410 45 55

AÏLLANTS 9

ESTRUCTURES

Alsina

SOLUCIONS EN ENCOFRATS ENCOFRADOS J.ALS:VA. SA. Pol Ind Camí Fon Freoa s/n 08110 Montcada > Rcioc (Barcelona!

Tel. 193) S75 30 00 F i . (93) 564 70 59

I I _ I I

I CATAUNA,SA

O3BAS REFOTMAS IMPERMEABILIZACIONE5 ALUM1NOSIS REFUERZOS ESTRUCTUHALES

Morters sense retracció.

Rehabilitació C/ Santander. i2-*8. Nau 39. 08020 BARCELÓ MA Tel. 278 26 86-Fa» 278 27 11

Roa San An:on<o i9 Tel. (93| 423 SO M O Tones y AmaL 3 FAX.126C671 Tels. 318 32 77-J12 l-J-W 08011 BARCELONA 08001 BARCELONA

ÍADO DE PEBflUS, SJL

ó formigó.

CONSTRUCCIONES MANSO. 11 5* A • Tel. (93) 426 98 98 (3 lin™) Fa* (93) A23 94 13 • 08015 Barcelona

c/Padilla,

240 • Tel. {93) 456 U 53

Fox (93) 436 72 85 • OSOI3 Barcelona

PAVIMENTS

EXTEh ARUADURES PfiETABRlCADES PER A LA CONSTRUCCIÓ

FLUIDS

VIGA EXTENSIBLE PARA REHABILITAClOl

EXTRAFORT ELECTRICITAT [

PREFABRICATS lastradurl

Navès Industriales

[]

El sistemo alernàn para suelos industríale:

Chalets-Parkings Pantalanes, etc.

• RecubràTiienlm Ai efgvada rKÓlewjn mecànira y quimitc

Prcfabricados de Hormioón. S.A.

• REparnoàn fàcil, ràpida y Honòmico de boihei y grielo> • Antipolïo, impsrrneobililtiiJos, hígiénitos y d e e o r a l m n

HORMIPRESA

separ

simon /AAIER1AL ELÉCTR1CO

FUSTERIA

TANQUES DE BRUC

FRAPONT CONSTRUCCIONS AVIS FUSTA PAVItlOUS.S.A.

Tu despacho desde 10.000 ptas/mes asistido y equipado

PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS

FUSTERIA D-QSRA I PER A DECORACIÓ fax (SjJ 3ió 7à 07 • PcUg^hdanJS^

Pot-o-

PROJECT

INFORMÀTICA fi

àrea

Sumfab

INDUBRUC' | Ctra. Torre Romeu, s/n «08202 SABADELI •te!. 7261911 -fax726 07 6i

T. 93-415 45 32

CYPE INGENIEROS

TEL 133) J8511 02 0S01B BARCELQrjA

Av. Príncep Astúries 56 at. BCN

LA

IIFIFI8Ü PERFILES LIGEROS, SJV.

ESTRUCTURES METÀL·LIQUES LLEUGERES PER A COBERTES

ILUM1NACION

SERVEIS

l'oferia més àmplia, tant ei mides, com en qualitats.

l'olíc. InJ. CAN MAGÍ - NAU l(> 0S190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona) TcL 589 00 23 - Fn* 674 3S 71 Apdo. Correos -103

fi

PAVIMENTS I M H STR1 \ l «i I)K FORMIGÓ ] ASFAI-I. L KK1ÍK.S [)K RESINES 1 P I M l Kl s K s P K n \I.S

ALUMINOSIS

Podes • DM-520 • Contraplacats i tota dass* de fustes per l'ebenisteria i decoració

ORATORI DEL

ALLES

laboratori ACREDITAT per la neralitat de Caialunya pel confio! de quahtai de I edificació i ets seus

i: Tet. 638 22 40 -Fax 638 22 45 sa: Tel. 873 32 62 -Fa* 873 70 12

CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS ESTRUCTURES Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres PREFABRICATS Pre'abricació i construcció industrialitzada FUSTERIA Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

AÏLLANTS Aïllaments, impermeabilització i recobri-

.. ^ REVESTIMENTS \ • • \ •: Paviments i revestiments FLUIDS Aixetes, bombes, tubs.canalons

ELECTRICITAT Electricitat i il·luminació

INFORMÀTICA Informàtica aplicada a la construcció SERVEIS Serveis aplicats a la construcció

EL

2 8.

H À B I T

REPORTATGE

A J G Ï S

_A.._.C_I..U_T_A._T__V_LU.. A...

Un edifici que són tres Presentem, en aquest número, un edifici de 28 habitatges que s'implanta d'una manera molt especial i acurada en un teixit de nucli antic de delicades característiques socials i urbanes.

I s tracta d'un edifici d'habitatges situat al carrer d'en Roig cantonada carrer | del Carme de Barcelona, destina! a persones les cases dels quals han I estat expropiades, ja que estaven afectades per alguna de les actuaciI ons que es duen a terme a Ciutat Vella, i que els seus propietaris prefereixen una permuta per un altre habitatge al barri, més que una indemnització en metàl·lic. £1 solar era un rectangle amb poca façana al carrer del Carme però amb un gran front edificable a l'estret carrer d'en Roig. Els altres dos límits deixaven mitgeres i patís de llum al descobert.

L'arquitecte, davant d'un emplaçament d'aquestes característiques, a més a més d'acomplir el programa que li demanava el promotor, s'ha fixat uns objectius urbans, que van una mica més enllà del que és estrictament la construcció d'un edifici: millorar la qualitat de l'espai públic proper a l'edificació, connectar visualment i físicament el carrer d'en Roig amb el carrer del Carme per encomanar la vitalitat d'aquest últim al primer i. finalment, aconseguir una integració del nou edifici a l'entom edificat. Per aconseguir-ho tenia a favor seu el gran front de façana, on

F I T X A

El resultat és una intervenció atrevida que aconsegueix obrir un carrer del barri del Raval a la llum i a l'aire, i, aihora, fa que els nous habitatges gaudeixin d'aquestes millores.

T È C N I C A

Obra:

Edifici de 28 habitatges a Ciutat Vella. Barcelona

Ubicació:

c/D'en Roig, 28-30 (Raval)

Promotor:

Promoció Ciutat Vella, S.A

Arquitecte:

Josep Llinàs

Aparellador:

Jaume Martí

Estructures:

Robert Brufau

Col·laboradors:

Eva Monte i Joan Vera, arquitectes

Constructor:

Contraías y Obras, S A

Cap d'Obra:

Jesús Moral, arquitecte tècnic

Superfície construïd PEM:

3.996 m2 241, 39 M pessetes

Any projecte: 1993 Any construcció:

1994-1995

podia actuar, i un programa ni especulatiu ni tampoc rígid que exigia 28 habitatges i el major nombre possible de places d'aparcament en dues plantes, però que no fixava la superfície total a edificar. En canvi, tenia unes normes i ordenances municipals que exigien una edificació d'acord amb les alineacions de vial. El promotor, Procivesa, un cop convençut que el que perdia en edifícabílftat ho guanyaria en qualitat —que en el fons és el seu objectiu també— va recolzar la proposta de l'arquitecte.

Quant als obstacles legals, es van vèncer elaborant un estudi de detall, que va permetre canviar les alineacions i posar en norma la volumetria proposada. Una volumetria que convertia el continu edificat en tres blocs independents (lligats només a nivell del carrer d'en Roig pel volum de planta baixa i la galeria coberta de l'entresol) que se separen al màxim possible de l'alineació de la vorera del davant, i que crea un porxo com a solució d'encontre amb el carrer del Carme. Solució que, com a concreció arquitectònica només és vàlida en aquest emplaçament, però que com a actitud (i per què no dir-ho, com a crítica a les ordenances vigents) pot ser ben bé un model a seguir, sobretot en comprovar un cop feta l'obra, que

^ ^ _ _

L

'

I

N

F

O

R

M

A

T

I

U

EL

28

els objectius s'acompleixen gairebé tots.

L'objectiu d'esponjament i major qualitat de l'espai públic s'aconsegueix. El carrer d'en Roig es fa més ample, cosa que s'agraeix, i pren més vida, la llum li arriba directament o reflectida a les parets clares de la façana i la galeria coberta que uneix els tres volums redueix la percepció visual de l'edifici al vianant, i fa que el bloc intermedi, reculat, gairebé desaparegui. També és d'agrair que l'edifici es tomi a tancar a l'embocadura del carrer del Carme, ja que així es conserva el caràcter més domèstic del carrer d'en Roig i s'evita deixar massa a la vísia —com despullades— tes façanes de l'altra banda del carrer, unes façanes que normalment presenten una manca de conservació depriment.

En canvi, l'esforç del disseny constructiu per connectar visualment els dos carrers perd part de la seva força a causa del volum de l'entresolat que recupera l'alineació del volum general del bioc de la cantonada. Si s'hagués suprimit aquesta porció d'entresolaí (al cap i a la fi, poca superfície) o s'hagués tractat d'una manera més transparent, aquesta intenció hauria estat molt més evident i s'hauria entès molt més bé com

REPORTATGE

H A B I T A T G E S

A

C I U T A T

V E L L A

a embocadura del carrer d'en Roig. el gran espai sota el voladís, que ara queda una mica desproporcionat, en ser molt alt i moit poc fondo.

Finalment, la integració amb Tentom és molt bona. malgrat el canvi d'escala i el llenguatge modern i net de les seves formes, tan diferents de les dels edificis del voltant. La prova d'això és que caminant pel carrer del Carme, porxo i edifici tenen la particularitat (que jo crec qualitat) de passar força desparcebuts. cosa que no passa en d'altres construccions recents fetes al mateix barri amb llenguatges pretesament més semblants als existents —que sovint es perden en mimetismes absurds i simplistes en els esquemes de façana i en alguns dels seus detalls—, però en els quals, per contra, hi ha tot un excés de voluntat de protagonisme formal en els materials i en els colors de les mateixes façanes, que fan que es vegin massa, i que resulten menys integrats que el que estem estudiant.

Es pot dir que tipològicament l'edifici és l'agrupació de tres blocs aïllats, dos dels quals tenen dos habitatges per replà amb escala central i, el tercer, és una deformació del tipus de quatre habitatges per replà amb escala central, que perd un dels habitatges per adaptar-se a

Planta primera

Un nou àmbit urbà Francesc Compta Gerent PROQVESA. Promoció Ciutat Vella, S.A. treballa en un ventall divers de tasques, totes encaminades a executar el planejament urbanístic i a promoure el desenvolupament dels diversos usos urbanístics de la zona.

La necessitat de proveir d'habitatge alternatiu als afectats pel planejament va comportar haver de concórrer al mercat immobiliari, rehabilitar, agrupar finques i substituir-les per obra nova, i tot amb criteris econòmics de mercat. Amb aquesta acció de rehabi-

N

F

O

R

M

A

T

I

U

litació integral i substitució de l'edificació existent, Procivesa incideix directament, per tant, en el parc edificat, la qual cosa ha representat assumir la responsabilitat de marcar un llistó de qualitat constructiva i arquitectònica a Tentorn, per les previsibles actuacions per part d'empreses promotores privades.

Calia fer una arquitectura "d'autor» lligada al fet que Promoció Ciutat Vella, S.A. exercís de client o propietari, i introduir en el diàleg projectual les necessitats i els criteris emanats d'una visió de conjunt.

Ei cas de i'edifici de la cantonada del carrer del Carme i d'en Roig és potser el més paradigmàtic. N'hi ha, però, de més compromesos (carrer Espasseria canto-

nada carrer dels Ases), de més «ostentosos» (plaça del Padró-Erasme Janer), de més delicats (carrer Portal Nou, 2 o carrer Cendra, 8) i de més «elementals» (carrer Peu de la Creu, 8-10).

Amb tot, el cas que es presenta aquí és el que amb més claredat explicita ei missatge. Manté una escala lligada al barri, és formalment actual.

La seva arquitectura incideix i conforma un nou àmbit urbà. És possible dur a terme una correcta conservació de Ciutat Vella que la faci atraient al mercat, conservar l'especificitat i introduir les actuals «maneres de viure» i, a més, es pot fer de manera que l'impacte s'estengui a l'espai públic i als edificis immediats.

Solució negociada Josep Llinàs Arquitecte, La casa del carrer del Carme cantonada d'en Roig és el resultat d'un conjunt de circumstàncies, cadascuna indispensable per poder arribar al final de la construcció.

No hi va haver una voluntat «a priori» de modificar els paràmetres d'edificació del solar, però a mesura que m'endinsava en l'organització de la planta, resistint-me a omplir de construcció la superfície edificable que proposava, la normativa augmentava i vaig anar provant solucions, que solament

EL

r

2_8

REPORTATGE

H A B I T A T G E S

A

C I U T A T

V E L L A

la cantonada i a la mitgera de) carrer del Carme. Aquest bloc té un entresolat comercial obligat per la normativa i, per tant, una alçada més que aconsegueix ocultar totalment la mitgera ja citada.

A mig fer el projecte, va entrar en vigor la norma que permet deixar oberta l'escala només quan el desnivell a salvar és menor de 12 m. Per complir-la sense canviar totalment el projecte, l'escala del bloc més alt —i'únic que no la complia— s'obre a un pati descobert a partir del primer nivell. Aquest pati es converteix en el vestíbul d'entrada, on convergeixen les escales dels dos blocs més propers al carrer del Carme. A causa de la complexitat dels volums, la llum crea en aquest espai uns clar-obscurs molt agradables.

Els habitatges van destinats a persones que viuen soles, moltes d'aquestes d'edat avançada. Tots tenen un ampli rebedor-distribuïdor que dóna accés a tots els àmbits, menjador-sala d'estar, cuina, bany, safareig, una habitació doble i una de senzilla. A partir d'aquí totes les distribucions són semblants alhora que diferents. Crec que un els encerts més grans del projecte va ser modificar el tipus per adaptar-lo, en cada habitatge, a la seva situació específica quant a mitge-

res, orientació, geometria... repartint, girant i desplaçant les peces per aconseguir millor situació, orientació o vistes.

De les distribucions, destacaria com a millor, la situació del rebedor-distribuïdor que estalvia molta superfície de pas, la situació en cada cas de la sala d'estar en la millor orientació respecte al sol i a vistes, amb volums volats que reíorcen aquesta intenció, i la connexió entre ia cuina i la sala, sempre separades per un envà amb finestra transparent que les comunica visualment i ajuda a fer més gran l'espai de la sala, més aviat reduït.

Com a menys reexida, )a de l'accés al safareig. No la situació, que és correcta, lluny de la cuina resta protegit de les olors i, per tant, és més efectiu per eixugar-hi la roba. L'accés, però, quasi en tots els habitatges es fa des d'un dels dormitoris, fins i tot en un cas en què el dormitori ventila a través del safareig.

També faria notar les dimensions més aviat reduïdes de la sala-menjador en proporció a l'habitatge, a pesar que el programa sigui per una sola persona.

Finalment, podríem qüestionar si l'espai perdut en separar l'edifici en tres blocs es compensa amb el fet que que sigui més assolellat i que tingui més

Planta tipus

perseguien una millor relació habilatges-carrer que la convencional i al mateix temps milloraven les condicions urbanes del carrer d'en Roig.

Procivesa va acollir amb interès ia proposta i, després de diverses alternatives, es va arribar a una solució que feia compatible la disminució d'edificabilitat amb les necessitats programàtiques de la societat. L'Ajuntament, finalment, va assumir també la idea. després de la realització prèvia d'un estudi de detall per encaixar el projecte a la normativa establerta per a aquesta àrea de Ciutat Vella.

Ambdues circumstàncies, els dos acords, són alguna cosa més que tràmits administratius ja que penso que

la singularitat de la proposta va significar un compromís actiu per part dels responsables de Procivesa i dels responsables municipals perquè el projecte arribés a bona fi, és a dir, a la seva execució.

Aquest marc excepcional de circumstàncies favorables està indisolublement lligat al pensament des d'on es va escometre el projecte: solucionar tan sols el cas concret. En circumstàncies urbanes en què es presentava, seria absurd i molt probablement un desastre entendre el projecte com un model extrapolable a actuacions de nova planta en un teixit tan dens, deiicat i complex com és el de Ciutat Vella.

"Tres enuno" Jaume Martí Aparellador Una part important dels problemes tècnics apareguts en la construcció de l'edifici Carme-Roig. es va concentrar en la f onamentació. Suposo que aquests problemes són habituals en obres ubicades dins la trama del casc antic on, una vegada efectuats els enderrocs apareixen unes mïtgeres descarnades i fràgils, amb tota mena d'incidents: esquerdes, humitats, les testes de l'embigat de fusta de! veí. etc. I si, a més, l'estudi geotècnic el defineix el subsòl com a replè sense cap consistència, tot això

f obliga a iniciar els treballs amb un cert respecte.

Amb aquests condicionants, s'ha de procedir a una excavació de dues plantes de soterranis, resolt el projecte amb una pantalla perimetral i una sèrie de zapilots. això és, petites pantalles aïllades, amb encepats, pels pilars. Prèviament es van fer una sèrie de cales vora les mitgeres que van detectar bancades i murs soterrats que obligaven a desplaçar !a pantalla cap a l'interior del solar amb la corresponent pèrdua de superfície de!s aparcaments que no es va poder recuperar fins al sostre de la planta baixa, volant els forjats.

Les pantalles són de 45 cm. de gruix i 11 m. de profunditat i van ser

I

N

F

O

R

M

A

T

I

U

EL

28

qualitat l'espai exterior. Jo crec que en aquest programa, en concret, si, perquè es constata —i arriba a sorprendre— que fins el pis més arraconat gaudeix de molta [llum i que els espais exteriors entre els blocs, iot i ser a vegades molt reduïts, alguns més reduïts que els espais de llums tadicionals, no tenen mai l'aspecte de ser closos ni fan la sensació de pobresa d'espais de segona classe, habitual en aquests patis.

L'estructura es resol amb pilars de formigó armat amb llums entre 5 i 6,5 m i una distribució bastant uniforme, tot i les diferents alineacions, de la qual no es ressent gaire l'aparcament soterrat. La situació d'aquests, respecte dels sostres, és perimetra! i s'inclouen en el gruix de tancament de façana, en cada bloc.

Els sostres són reticulars. Un sol element estructural surt fora del que és comú en aquest tipus d'edificis: és la solució adoptada per suportar el voladís, sense cap pilar a la cantonada per voluntat expressa de l'arquitecte. La solució adoptada per suportar un voladís d'aquesta llum (7 m) consisteix a convertir la fulla exterior de tancament de la façana del carrer d'en Roig en estructural, feta de formigó armat, que transfor-

REPORTATGE

H A B I T A T G E S

A

C I U T A T

VELLA

ma tota la façana en una enorme pantalla —només perforada per les obertures dels balcons— i suportada pels dos pilars centrals que emmarquen l'eníresolat, de manera que el voladís es compensa per l'altra costat amb un altre voladís, una mica menor de llum, però que ajuda força a reduir els moments.

La façana està resolta amb una doble fulla de tancament, l'interior és un envà de 5 cm amb aïllament tèrmic adossat i, l'exterior, una paret de 14 cm que recolza 10 cm al sostre i els altres 4 cm són en voladís, cosa que permet posar una rajola aplacada al cantell del sostre i als pilars per aconseguir una continuïtat de materials de façana. A l'últim nivell, el sostre recula i deixa passar tota la fulla exterior que s'adossa en un ampit de formigó armat de 14 cm de gruix, al qual es confia l'absorció de totes les empentes de la coberta ja que no s'han posat junts de dilatació perimetrais entre el mimbell i el terrat. Aquesfa solució s'ha revelat insuficient en algun punt, ja que han aparegut algunes petites esquerdes a la façana a nivel! de la làmina de coberta.

Cal dir que en projecte s'havia previst situar a l'exterior la fulla prima de tancament recolzada en uns tubs qua-

TTT

TTT

Alçats a carrer

realitzades en trams de 250 cm. que s'excavaven rasants als murs de fonamentació de les mitgeres amb les consegüents dificultats de moviment de la cullera bivaiva.

Un cop executades les pantalles i muníada l'estructura auxiliar d'estampiment, es va realitzar l'excavació de les dues plantes de soterrani. A uns 8 m. de profunditat va aparèixer una capa de tórtora de 30 a 50 cm. de gruix totalment consolidada i que feia de contenció natural del nivell freàtic.

Una vegada revisats els càlculs de la fonamentació es va considerar oportú recolçar-la a sobre d'aquesta capa en lloc de traspassar-la amb els zapilots.

I

N

F

O

R

M

A

T

Per taní, es va haver de recalcular de nou tota la fonamentació de l'edifici, resultant una llosa massissa de formigó d'un metre de gruix a la zona del carrer del Carme on les càrregues són superiors, i de 80 cm. a la resta, i tota ella densament armada.

Aquest canvi va obligar a reduir l'alçada lliure del soterrani 2, ja que no es va poder baixar a la cota prevista, i buscar noves solucions pels elements especials com ara els fossars dels ascensors que, penjant del sostre, es van reduir a la mínima expressió possible amb planxes metàl.iiques en lloc del dau de formigó previst.

L'altra dificultat important, encara que potser menys tècnica, fou la de-

rivada de les característiques pròpies del disseny de l'edifici que es podria anomenar «tres en uno», ja que l'edifici s'adapta a la forma rectangular del solar a les plantes soterrani i baixa, però a partir de l'entresòl es desglossa en tres edificis autònoms sense cap mena de relació geomètrica entre ells ni amb el carrer, fet que va implicar un veritable caos al replantejar els pilars.

Una actuació singular Jesús Moral Ruiz, arquitecte tècnic Cap d'obra.

L'edifici ubicat al carrer d'en Roig cantodel Carme del barri del Ra-

val de Barcelona, consta de tres blocs independents, A. B i C, amb un total de 28 habitatges, un local comercial a la planta baixa i primera planta del bloc C i dos soterranis d'aparcaments.

Es tracta d'un edifici amb estructura de formigó armat, murs de contenció a base de pantalles anclades i llosa contínua de fonamentació.

En la primera fase d'obra s'inicien els treballs d'extracció de terres de pantalla de manera alternativa, uíilitzant fangs tixotròpics previ al formígonat, per a consolidació de l'excavació, en tractar-se de capes de terreny d'escassa coherència. Les pantalles han arribat al nivell freàtic en la zona d'encastament.

EL

2 8

H A B I T A T

REPORTATGE

G_E_S

A

C I U T A T

V E L_L A

drats d'acer galvanitzat, a nivell de cada sostre, i en les llindes de les obertures.

En obra, però, ei constructor va veure problemàtica la realització d'aquest esquema per la qual cosa es va optar per canviar l'ordre de les fulles. Un cas típic en el qual els coneixements empírics del constructor han prevalgut per sobre de la voluntat innovadora del projectista, en aquest cas encertadament, ja que confiar fota la resistència de la fulla de paret —rígida i prima— a un element flexible, amb tendència a moure's, fa preveure que les esquerdes no haurien trigat a aparèixer.

Pel que fa a la façana, s'ha fet un veritable esforç en el disseny de les obertures, des de la mateixa disposició i forma, que permeten millorar les vistes de les peces principals, fins a la presència dels escopidors d'acer galvanitzat, element molt útil que protegeix les fusteries, passant per la disposició de les persianes de llibret que permeten l'entrada de !lum, alhora que donen privacitat, i per la bona qualitat de la fusteria d'alumini amb doble vidre. Les persianes de llibret, de fusta, tenen altres avantatges: d'una banda, es pot simplificar la construcció de la façana en no existir caixó de persiana i, de l'altra, no s'han

de fer els registres de les persianes enratllables a l'interior dels habitatges, sempre difícils de tractar estèticament.

L'acabat final de les parets és un estucat de calç absolutament tradicional que en un principi era blanc, però que es va canviar pel beix actual per decisió de l'arquitecte, e( qual considerava que el blanc ressaltava massa de les façanes veïnes tot i que, curiosament, algunes tenen el blanc com a base. Es van aprofitar els diners que l'assegurança de l'obra va lliurar per repintar la façana després que uns «elements incontrolats- l'havien empastifada amb pintura i alires productes.

Eí nivell d'acabats varia de qualitat d'uns elements als altres: la fusteria d'alumini, la fusteria interior i exterior de fusta, a excepció potser de les portes d'accés als habitatges, del mateix estucat de façana i els materials de pavimentació presenten bona qualitat. En canvi, elements de poca tradició al nostre país com ara els escopidors i la coberta metàl·lica de la galeria no presenten irebons. •

Anàlisi arquitectònica: Josep Olivé Procés d'obra i economia: Xavier Oliva Fotografies: Chopo

FERHMESA OBRES I REHABILITACIONS Mostra chalet

Cl. Cicerò,4 • 08014 - Barcelona Tel. 431 48 00 i 200 02 07 Fax 43 I 48 00

CONSTRUCCIÓ INTEGRAL REHABILITACIÓ TOTAL D'EDIFICIS COBERTES I FAÇANES IMPERMEABILITZACIONS I AÏLLAMENTS GARANTIA I EFICÀCIA

em col·laborat en la construcció _e l'edifici Cl. Carme cantonada d'en Roig, amb el ram de paleta.

i Rehabilitació façana

L

'

I

N

F

O

R

M

A

T

I

U

EL 2 8

R E P O R T A T G E

H A B I T A T G E S

A

C I U T A T

V E L L A

ESTUDI 1 tipus de marc legal on es desenvolupa l'obra és una «permuta amb dret de vol". en el qual Procivesa abona part del cost de l'obra en forma de sòl i locals del mateix edifici. D'altra banda, és voluntat del promotor que qualsevol desviació derivada de nous conceptes o mesuraments es reabsorbeixi dins l'encaix econòmic de l'obra, la qual cosa esdevé un mètode prou flexible però al mateix temps realista d'encarar aquests problemes.

L'anàlisi econòmica per capítols, revela que els costos per metre quadrat de les diferents parts de l'obra són molt a prop dels costos més habituals. No es percep cap desviació en sentit positiu o negatiu, que delati un nivell d'acabats fora de lloc. Ca! ressaltar que e! projecte contenia una previsió econòmica, per encabir-hi una estació transformadora, la qual cosa contribueix també a la millora de l'abastament elèctric del barri.

Un bon nivell de prestacions amb un cost ajustat El pressupost inicial va diferir del cost final en un 3,4%, aproximadament, el quaJ es pot situar en les actuacions següents: - restes d'anligues edificacions existents per sota de la rasant - millora i adaptació de l'aparcament a la nova normativa - adaptació dels ascensors i els seus recintes perquè siguin aptes per a persones amb mobilitat reduïda, segons la Llei de promoció de l'accessi-

A partir de la cota 0 i a nivell de la jàssera de coronació, arrenquen pilars que, a diferents nivells, configuren, juntament amb el forjat, el sostre de la píanta baixa. La resta dels pilars dels tres blocs tenen origen en la planta soterrani-2, amb arrancamení en la llosa de fomentació. Els sostres són, en general, bidireccionals, de cantell considerable (29 + 4 cm), tret de les zones puntuals amb necessitats estructurals pròpies, en les quals s'ha utilitzat la llosa armada.

La configuració arquitectònica dels edificis, juntament amb una acurada funcionalitat, no han fet possible aconseguir coordenades en eixos de pilars, i el resultat ha estat que totes les intervencions s'han tractat amb la màxima atenció.

Destaca, per la seva espectacularitat, la solució al porxo {en el xamfrà entre el carrer d'en Roig i el del Carme)

N

F

O

R

M

A

T

I

U

ECONÒMIC biíitat i supressió de barreres arquitectòniques • resituacic i adaptació de l'estació transformadora A més, es van fer actuacions complementàries per a la millora dels exteriors: - actuació de millora de les mitgeres veïnes • intervenció sobre les voreres de l'entorn de l'edifici Cal dir que el canvi de sistema de fonamentadó, en passar de zapilons a llosa de formigó armat, pel fet de voler-lo recolzar a la capa de tórtora a nivell del terra dei segon soterrani, va ser conduït perquè tingués una incidència econòmica inapreciable.

Ouant a les qualitats emprades en els materials d'acabat i les instal·lacions, destaquen els paviments de terratzo, la calefacció, manetes i aixetes de qualitat mitja-alía, banys amb les quatre peces i totalment enrajolats, igual que les cuines que són equipades amb cuina, forn, campana extractora i armaris alts i baixos. A més a més, hi ha un espai dins l'habitatge per poder-hi estendre la roba.

En resum, podem dir que ens tro- | bem davant d'una actuació amb uría-^. relació qualitat/preu una mica per sobre dels estàndards de l'edificació de promoció pública, és a dir. un nivell de prestacions mitjà amb un cost ajustat.

Però en canvi, per vocació del promotor, posseeix un valor afegit que situem a dos nivells, el més directe de millora de l'entorn proper (l'edifici en si, ei pàrquing, l'estació transformadora, les mitgeres, íes voreres...) i un nivell indirecte que és la millora del barri per les mateixes actuacions del promotor.

per mitjà de la incorporació d'una jàssera de gran cantell encastada en un mur portant del formigó armat.

La diferència del nivell existent entre dos blocs, el B i el C, va fer especialment complicada l'estructura enaquesta zona, en intercalar una zona comercial a la primera planta a diferent nivell.

Els tancaments exteriors s'han tractat amb els elements següents: -paret exterior de 15 cm de gruix -cambra d'aire de 10 cm tractada tèrmicament amb poliestirè expandit d'alta densitat -envà interior de maó buit senzill (mahón 1/4) S'ha tingut una cura especial per evitar possibles condensacions en zones d'habitatges de la segona planta del bloc C, el terra del qual no té tancament. Aquestes zones desprotegides s'han tractat amb material d'alta capacitat d'aï!lament tèrmic i pro-

tregit amb fafs sostre de fàbrica de maó buit.

La solució a les llindes que al llarg dels tres edificis, desenvolupen de molt diverses formes geomètriques, està basada en la disposició d'un element linial horitzontal, una simple planxa metàl·lica d'acer de lOmm de gruix, a la qual s'han incorporat

altres elements (tirants en nombre variable) depenent de la mateixa configuració, fixats als respectius forjats per mitjà de tacs tipus SPIT ROCK. L'espai comprès entre l'element metàl·lic (llinda) i e! forjat disposa dels mateixos elements de tancament i aïllament que la resta dels tancaments.

^

EL

2 8

RESUM Superfície Superfície Superfície Superfície

construïda construïda construïda const/uida

tota! sola rasant PB i comercia! habitatges

R E P O R T A T G E

H A B I T A T G E S

A

C I U T A T

V E L L A

ECONÒMIC 4.029,33 1.399,78 562,62 2.066,73

Moviments de terres Fonaments Eslruclura TOTAL ESTRUCTURA

9.170,542 30.319.436 31.530,082 71.020,060

2.276 7.525 7.825 17.626

3.80% 12.56% 13,06% 29,42%

Cobertes Tancaments i divisòries TOTAL TANCAMENTS 1 COBERTES

5.117,733 20-534,717 25.652,450

1.270 5.096 6.366

2,12% 8,51% 10,63%

Revestiments Pintures Paviments TOTAL ACABATS RAM PALETA

33.512.579 11.096,467 9578,578 53.887,624

8.317 2.754 2.303 13.374

13.88% 4.60% 3,84% 22,32%

Fusteria interior Fusteria exterior Proteccions Envïdraments TOTAL FUSTERIES

14 810.881 14.813,332 3.449,997 4.161,627 37.236,037

3,676 3.676 856 1.033 9.241

6,14% 6,14% 1,43% 1,72% 15,43%

Instal·lació d'evacuació Ascensor Instal·lació de iampïsieria i sanitaris Instal·lació d'electricitat Instal·lació de gas Instal·lació de calefacció Instal·lacions especials TOTAL INSTAL·LACIONS

1.961,680 6.827,821 7.958,881 7.631,016 2.924,891 7.716,800 2.564,236 39,585,125

487 2.191 1.975 1.894 726 1.915 636 9.824

0,81% 3,66% 3,30% 3,16% 1,21% 3,20% 1,06% 16,40%

Estació translormadora Diversos i acabats Seguretat i higiene TOTAL DIVERSOS

3.233,500 401.520 3.004,691 6.639,711

802 100 746 1.648

1,34% 0.17% 1,24% 2,75%

Tractament de mftgeres veïnes Urbanització d'exteriors TOTAL COMPLEMENTARIS

2.643.563 4.728.470 7.372,032

656 1.174 1.830

1,10% 1,96% 5,80%

TOTAL EXECUCIÓ MATERIAL DESPESES GENERALS 1 BENEFICI 22=-.

TOTAL CONTRACTE IVA 6%

241.393,039 53.106,469 294.499.503 17.669,970

59,909 13.180

100,00%

TOTAL

312.169,478

77.474

4.385

I

N

F

O

R

M

A

T

I

U