INF960615

INFORMATIU

NOm. 94 SEGONA QUINZENA JUNY 96 150 PTA

DEL COL·LEGI D'APARELLADORS )r,5 08021

BARCELONA

I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Tel. 414 33 11 - 2 0 9 82 99 Fax414 34 34

Delegacions a Vic, Manresa, Granollers i Terrassa

La cèdula de l'edifici és una realitat imminent

H

egons va explicar a Rehabitec Francesc Xavier Ventura, director general d'Arquitectura i Habitatge, el govern de la Generalitat implantarà en els propers mesos, mitjançant un decret, l'anomenada cèdula de l'edifià.

Coniell de redoccio: Carles Cartanà. Joan Gay ï Coordinació: Cariei Coria Sa Redacció: Angeli Ballarà i Eliwndo Pucurull Fotografia: Javier Garcia Dïe. Chopo

FotóliH:Migc Impressió: Romargra

Publicitat: Bl<

Aquesta complementarà la cèdula cThabitabilftat amb l'objectiu d'evitar situacions de risc estructural, fomentar el manteniment preventiu dels edificis, informar els propietaris i usuaris i donar més transparèn- 4 eia al mercat immobiliari. •

El govern modifica la Llei de col·legis professionals

B

l govern de l'Estat ha procedit, mitjançant el Reial decretlleí 5/1996 de 7 de juny, a situar els professionals sota el marc de la legislació que regula el mercat de productes i serveis, a establir la llibertat del professional per exercir en tot el territori de l'Estat amb una única col·legiació i a substituir els honoraris mínims per uns barems orientatius. L'exercici professional es realitzarà, així, sota un règim de lliure competència i la legislació sobre defensa de la competència serà aplicable en tot allò que faci referència a actuacions irregulars d'actuació en el mercat de serveis professionals. No hi ha variació, però, pel que fa al sistema bàsic de l'exercici de les professions titulades. Quant a les funcions del Col·legí, aquest mantindrà la funció d'ordenació de la professió, el control deontològic i aplica- c ció de les atribucions. • -.:

Coordinadors de seguretat visiten el Liceu

B

is tècnics que participen en el curs per a coordinadors de seguretat, que s'imparteix actualment a Barcelona sota els auspicis de la Comissió Europea, han escollit el projecte i les obres del Gran Teatre del Liceu per dur a terme un estudi pilot sobre la seguretat en el treball. L'obra serà analitzada segons les recomanacions que fa la nova directiva europea sobre seguretat, amb una -.* metodologia que s'aplica per primera vegada al nostre país. • _-Ú

Joioplarrodollat, 155.0802'

EDITA: Col.legí d'Apardiadon i Arquítecleï Tècnics de Barcelona. Bon Posíor. 5. 08021

Barcelona. Tsl. 209 82 99. Fo». 41 4 3t 34 •ona: PI. Major. ó. O8500 Vic. Tol. 885 2fi 1 1 Boges-Bergueda: Plana do l'Om, ó. 08240 jnr«o. Tel. 872 97 9°. Vallès Oriental: Jou*p Pmbert. 25. 08^00 Gforwllcri. Tel. 879 01 76 Valléi Occidental: Sont rVanccic, 18.0S221

Construcció sostenible

Prcirdcnr: Bernat Ocnoo Secretari: Xa^cr Bordaj.

Comptadora: Corïora Aguado Vocalt: Alb«1 L6pcz Ibotro. Joan Aidcvol.

Dvleoata: Otona: Bcmcrf Noguera Sacres aei^ueóo: JaumA Juariola

Vall« Oriental: Frederic ds Buen Voti*. OcoctBitol: Sol—tio, NWOTD

Resum de les primeres jornades internacionals

El

TEMA

9 6

La cèdula de l'edifici sorgeix de la voluntat de localitzar i corregir les situacions de risc que presenten molts edificis d'habitatge, fomentar el manteniment preventiu d'aquests, tot informant l'usuari, i donar transparència al mercat d'habitatges de segona mà.

El govern de la Generalitat aprovarà ben aviat la cèdula de l'edifici En una primera etapa la cèdula serà obligatòria per als edificis de nova construcció i, més endavant, es farà extensiva a tot el parc d'edificis existents

B

l passat dia 30 de maig, en el marc de REHABITEC96, es va celebrar la Jornada El manteniment dels edificis d'habitatges: Normativa i gestió, organitzada per ADIGSA, el Centre Tècnic i de Cooperació per a la Rehabilitació d'Habitatges (CTR) i l'ITEC. Dins de la Jornada, el director general d'Arquitectura i Habitatge, Francesc Xavier Ventura, va presentar els trets bàsics de l'estat actual i el futur imminent de la cèdula de l'edifici, que ja s'havia donat a conèixer, ara fa dos anys, en el marc de REHABITEC94.

La cèdula de l'edifici complementarà la cèdula d'habitabilitat amb l'objectiu d'evitar situacions de risc estructural, fomentar el manteniment preventiu dels edificis, informar els propietaris i usuaris i donar més transparència al mercat secundari. A partir de la seva aprovació, per obtenir la cèdula d'habitabilitat d'un habitatge, prèviament l'edifici sencer hau-

posa en perill la seguretat de l'edifici.

Segons va dir Francesc X. Ventura, abans de l'estiu, es començarà a tramitar un primer decret que regularà la cèdula als edificis nous, amb un doble objectiu: crear definitivament la figura de la cèdula de l'edifici i reactivar el llibre de l'edifici, després que s'ha detectat un baix grau de compliment del seu reglament pel que fa a la preparació i entrega als propietaris.

Quant als edificis existents, el Centre Tècnic i de Cooperació per a la Rehabilitació d'Habitatges ha realitzat un projecte pilot per avaluar les possibles dificultats a l'hora d'integrar la cèdula al parc edificat. Una extrapolació dels resultats obtinguts a tot el parc català ens diu que 157.603 edificis obtindrien una cèdula de 10 anys, 38.602 una de 5 anys, 36.982 una de 2 anys i a 1.596 els De moment, la introducció d'aquesta

rà d'haver obtinCèdules proposades segons any de construcció. gut la cèdula de HABITATGES CTR. l'edifici.

La necessitat de crear la cèdula ha sorgit del fet, àmpliament acceptat al nostre país, que no es fan dels treballs de manteniment imprescindibles, als edificis, per garantir-ne la durabilitat en condicions ITV dels habitatges es preveu que tinguí idònies d'ús. El desconeixement per una aplicació gradual amb la possibilipart dels mateixos propietaris o usuaris tat d'una fase inicial d'aplicació voluni la manca d'una cultura del manteni- tària. La cèdula de l'edifici és, doncs, un ment prou arrelada han portat molts repte important per al sector (tècnics, edificis a una situació precària que so- promotors, els API, administradors, comvint pot resultar perillosa per als propis panyies d'assegurances i usuaris) que ocupants. Un altre factor important és ha de servir per millorar la durabilitat i la l'envelliment prematur del parc edificat seguretat dels edificis. • per mancances en el moment de la seva construcció i agreujat per la falta Ramon Graus de manteniment, que en alguns casos Servei Rehabilitació 1900-1950

_i 5 atys

1951-1970

197

2 anys

Què és la cèdula de l'edifici?

La cèdula de l'edifici és el document administratiu que acreditarà que un edifici reuneix les condicions de solidesa suficients per ser destinat bàsicament a l'ús d'habitatge durant el període de temps que fixi el dictamen tècnic preceptiu de seguretat aparent. En aquest sentit, la cèdula de l'edifici cobrirà una mancança important en el procediment tècnic de concessió de la cèdula d'habitabilitat que fins ara garantia la solidesa o !a capacitat dels sostres de suportar 150 Kg/m2 tan sols amb la simple inspecció visual de l'habitatge objecte de la cèdula, i conferia al tècnic una responsabilitat que de cap manera no pot continuar assumint.

Per als edificis nous, la cèdula es concedirà dins els mateixos tràmits del certificat final d'obra i tindrà una validesa de 15 anys. Després d'aquest període caldrà renovar-la mitjançant un dictamen tècnic.

Pel que fa als edificis existents, en primer lloc, caldrà que un aparellador o un arquitecte realitzin una inspecció i un dictamen de la finca per tal d'avaluar-ne la seguretat aparent, basant-se en un checklist prèviament establert. Els dictàmens determinaran el tipus de cèdula a concedir a partir de l'estat de conservació de l'edifici: cèdula de 10 anys (ens indicarà un bon estat de l'edifici); cèdula de 5 anys (ens indicarà la presència de lesions que afecten a la durabilitat dels components i que poden esdevenir importants); cèdula de 2 anys (ens indicarà lesions importants que afecten la seguretat, i la necessitat d'iniciar un procés de diagnosi), i denegació de la cèdula (en el cas de lesions greus, que comportarà l'estintolament de l'edifici). La cèdula de 5 anys es podrà convertir en cèdula de 10 anys si es dota l'edifici d'un manual i d'un pla d'ús i manteniment. •

EL

TEMA R E H A B I T E C

Rehabitec es converteix en el saló del bricolatge B

ehabilec, el saló de la rehabilitació, ha esdevingut veritablement una fira del bricolatge i el kit, i ha traspassat la frontera del camp professional per endinsar-se en el món del «faciho i munti-ho vostè mateix». En la darrera edició, celebrada per primer cop en el recinte firal de Montjuïc 2L'Hospitalet, clausurada el passat 2 de juny, s'han mostrat novetats en jardineria, cuina i bany, electricitat, fontaneria i mob!e-kit, i els assistents han pogut assistir a demostracions pràctiques d'aplicació d'aquestes tècniques en la intimitat de la llar. Per la seva banda, les sessions tècniques han insistit en la conscienciació dels ciutadans sobre el fet que han de cuidar casa seva i conservar un bé com és ['habitatge, que necessita un manteniment programat i periòdic d'adaptació a nous estàndards de qualitat i de comfortabililat.

nals del sector, però, la oferta s'ha quedat curta. I més tenint en compte el pes que té avui aquest subsector sobre el total de la construcció, que a l'Estat espanyol arriba a un percentatge del 20% i que té per endavant un futur esperançador, sobretot per la quota d'activitat a d'altres països com ara França, Itàlia, Gran Bretanya o Alemanya, que és del 45, 40, 40 i 25% respectivament, i una mitjana de tots els països de la Unió Europea d'un 32%.

Potser ha arribat el moment de reintegrar la mostra en el conjunt de les manifestacions dedicades a la construcció en general i que retrobi en el professional del sector el seu client més fidel.

Segons dades de la Fira, Rehabitec va reunir 515 empreses expositores i ha estimat l'assistència en 35.000 visitants, una xifra que el comitè organitzador i la direcció del certamen han considerat satisfactòria. Per als professio-

Dins del programa de sessions tècniques celebrades a Rehabitec va tenir lloc una jornada organitzada per l'Institut de Tecnologia de la Construcció (ITEC) dedicada al manteniment dels edificis d'habitatges i, en especial, a la seva

•

Pla d e m a n t e n i m e n t p r e v e n t i u dels edificis

normativa i gestió. Responsables de l'empresa pública Adigsa van fer pública una metodologia de gestió destinada al manteniment, una sèrie de documents que, en síntesi, conformen un calendari de conservació i reposició, d'acord amb les estimacions de vida útil i de la tipologia constructiva de cada edifici.

El pla de manteniment preventiu as-

signa un tècnic de capçalera a l'edifici, responsable del seguiment de les actuacions i que treballa amb uns instruments de gestió de manteniment preventiu. Per això, i en col·laboració amb l'ITEC, s'ha creat un banc de dades d'operacions de manteniment í un programa informàtic que permeti elaborar i gestionar plans de manteniment ai llarg del temps. •

^Premis a Id innovació Rehabitec'96 va tomar a convocar els premis destinats a estimular la innovació i la qualitat En aquesta edició es van presentar 13 obres d'edificació residencial, 31 d'edificació no residencial o d'enginyeria civil i 21 processos constructius o productes industrials. Els premis són patrocinats per la Generalitat i organitzats per l'ITEC. Edificació r e s i d e n c i a l :

Premi Rehabitec'96 a la rehabilitació de 53 habitatges al barri I de la Mogoda. Santa Perpètua de la Mogoda, Barcelona. I Per la realització de la rehabilitació integral d'una colònia agrària que aíavoreix l'ambient primigeni d'aquests tipus de construccions, al mateix temps que dota el municipi d'habitatges amb estàndards actuals i costos molt ajustats.

Promotor Institut Català del Sòl. Direcció General d'Arquitectura i Habitatge. Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. Constuctor Cots i Claret, S.L Equip tècnic facultatiu: Juü Cortes, arquitecte. Miquel Àngel Forcadell, arquitecte tècnic

Menció especial del jurat a la rehabilitació de l'edifici I d'habitatges situat al carrer Entença, 2. Barcelona. I

Els aparelladors catalans van serpresentsa Rehabitec Els cinc col·legis d'aparelladors i arquitectes tècnics de Catalunya, sota la coordinació del Conseli Català, van ser presents en un estand de Ea fira de la rehabilitació.

Cada un dels col·legis va exposar la seva activitat i els productes i serveis que ofereixen als tècnics i també als ciutadans dins aquesta àrea de l'activitat professional. Barcelona va mostrar, entre d'altres, les exposicions Per tenir la Casa en Forma i Cuba, patrimonio de la Humankiad

Per la recuperació d'una tipologia d'edificis pròpia de l'Eixample de Barcelona dotant-lo d'habitatges que responen a la demanda actual amb un cost adequat i una distribució ben resolta. Promotor Emesa. Zikiwen.

Constructor Xedex Equip tècnic facultatiu: Josep Zazurca, arquitecte.

Robert Brufau, arquitecte col·laborador.

Josep Hierro, arquitecte tècnic.

M F O * I

T E

EL

M A T C

'

9

TEMA

6

Edificació ne residencial

Procés constructiu o producte iadvstrlal

I

Restauració i reforma del teatre Metropol, Tarragona.

Màquina pera la deshumidificació

Per la recuperació d'un teatre duta a terme amb rigor i respectant resperit de l'arquitecte Josep Maria Jujol.

Promotor. Ajuntament de Tarragona Constructor Fomento de Construcciones y Contratas, S A Equip tècnic facultatiu: Josep Uinàs, arquitecte. Jaume Martí, aparellador. Robert Brufau, càlcul d'estructures. Joan Vera, arquitecte col·laborador.

Higini Arau, acústica. Instal·lacions arquitectòniques, S. L Càlcul d'instal·lacions.

Perquè resol un problema específic de la rehabilitació que té tendència a augmentar, nou per a tes nostres contrades i eficaç.

Empresa: Comer i Morató Menció:

I

Sistema Karrat de Mecanotubo

Dues mencions:

1

1. Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona.

Per l'esforç fet en la recuperació d'un antic pavelló de l'exposició del 29 amb uns valors formals compatibles amb el seu nou ús. Promotor: Institut Cartogràfic de Catalunya. Constructor Fomento de Construcciones y Contratas, S.A. Equip tècnic facultatiu: Sílvia Farriol, Anna Soler, arquitectes.

Joan S. Surís, arquitecte tècnic.

2. A la rehabilitació de l'edifici Vapor Marcet i la seva adaptació com a centre d'ensenyament primari, Terrassa.

Per la intervenció de gran dignitat fent compatible l'estructura original de l'edifici amb la seva reutilització. Promotor Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya Constructor Catalana d'Obres, S.A.

Per al facultat de muntatge d'una solució de revestiment petri lleuger.

Empresa: Construcciones Desmontables Tubulares, S.A.

Rehabilitació d'instal·lacions L'Associació Catalana de Tècnics en Energia, Climatització i Refrigeració (ACTECIR) va organitzar els premis als millors projectes de rehabilitació d'instai.lacions.

Els tres premis es van concedir als projectes següents: -El primer premi al projecte titulat "Rehabiltació d'una Sala de Projecció a Barcelona", del qual és autor Jordi Esteban de Tecnotrol, S.L -El segon premi al projecte titulat 'Projecte d'un edifici en rehabilitació amb limitacions aquitectòniques per a obtenir un grau de satisfacció del 90%", presentat per Antoni Paniego d'Estudio de Ingeniería.

-El tercer premi al projecte titulat 'Remodelació del Museu Dati de Figueres' (Girona), presentat per Joan Gallostra, de J.G. & Asociados.

OFERTA EXGLW5IVA ARQ^TECTD5 Y APAR£]ADDRE5 et

AutoCAD 13 CD + AutoVision

Aplicación Vertical Arquitectura

IVA no incluido

C a C I

D i S S e n y

Distribuïdor Autorizado AutoCAD

c / Mallorca. 165. 2" 2« 08008 BARCELONA Te».: 453.31.08 - c / Enrique Granados. 1 1 1 . 6" 08008 BARCELONA Talf.: 453.31.08

PUNTS

DE

M E D I

VISTA A

M

B

I

H E

N

F O R

T

I Jornades sobre construcció i p desenvolupament sostenible

B

es recents jornades sobre construcció i desenvolupament sosténible han estat un bon punt de partida per iniciar una reflexió més amplia sobre les relacions entre l'arquitectura i el medi ambient o, si voleu, sobre la necessària revisió, des d'una perspectiva ecològica, de la forma com es concep l'arquitectura. Per encetar aquest debat voldria introduir algunes consideracions sobre la simplificació que sovint tendeix a ferse del discurs mediambiental.

cessari? S'ha arribat a la situació grotesca de presentar com a model ecològic l'edifici Nexus, una construcció d'alta fecno/ogia promoguda per la UPC, que és un exemple d'irracionalitat en l'ús dels recursos i de la energia. La incorpo-

La major consciència respecte al medi ambient, sorgida de la constatació dels greus efectes que el desenvolupament humà estava produint sobre la Terra, ha obligat als països més avançais a plantejar estratègies convincents per deturar el problema. El nivell de pressió social al nostre país és encara baix si el comparem amb el d'altres socis comunitaris, però és cert que l'Administració comença a tenir una certa consciència sobre la qüestió. En aquest sentit, cal destacar algunes iniciatives com ara els mètodes d'anàlisi del cicle de vida (ACV), la certificació energètica inclosa al nou Pla d'habitatge, la proposta d'ecoetíquetes de materials de la construcció o la recent Uei de residus. També comencen a plantejar-se al-

ració d'alguns metres quadrats de cèl·lules fotovoltàiques, que mai compensaran (es pèrdues i la manca de confort ocasionat per la simple i pura irracionalitat en la utilització inadequada tfun mur cortina, no poden servir de coartada per justificar la responsabilitat mediambiental d'una institució. Òbviament, l'experimentació en noves tecnologies és un factor clau en la via d'aconseguir edificis amb un menor impacte ambiental. Tot el que s'avanci en aquest sentit és extremadament útil. I a l'Administració li competeix, encara que no de manera exclusiva, incrementar aquest esforç.

L'escassedat de propostes innovadores dins de la promoció d'habitatges públics és

guns projectes, encara molt escassos i limitats, en base a la utilització d'energies renovables.

"L'escassedat de propostes innovadores en la

Alhora que succeeixen

promOCÍÓ d'habitatges

aquests fets esperançadors, constatem que la pràctica quotidiana, fins i tot la de la mateixa

úb

|jcs

é g

u n g

da(Ja

escandalosa

una dada escandalosa. Caldria fixar un mínim d'actuacions que poguessin servir de test p per a propostes pp

Administració, continua sense integrar més generalitzables. Però la via més la demanda mediambiental. espectacular, i publicitària, d'algunes Un dels factors que propicien aques- realitzacions de tecnologia punta no pot ta actitud és la tendència a reduir el justificar l'abandó dels aspectes més concepte d'arquitectura mediambiental intrínsecament arquitectònics, aquells a l'aplicació de determinades tecnologi- que provenen de ['estricte seguiment de es alternatives, especialment en el camp les lleis més elementals de la construcde les energies renovables i, més re- ció i de la relació amb el lloc. No trobem centment, en la resolució del problema aquí l'esperit emprenedor de l'Adminisdels residus. Les experiències realitza- tració, ni tampoc veiem aquesta preocudes darrerament al nostre país presen- pació en cap de les obres emblemàtiten en la majoria dels casos una arqui- ques realitzades. tectura convencional a la qual s'ha afeNo ens cal una arquitectura mediamgit determinats gadgets ecològics, una biental. L'arquitectura és un fenomen mena de complements comercialitza- molt més complex que had'integrar molts bles que garanteixen la bona conciènda factors i que no pot definir-se sobre la del comprador. Paral·lelament es conti- base exclusiva d'un d'aquests factors. nuen construint edificis representatius El que cal és introduir una resposta que funcionen com a autèntics hiverna- sensible a aquesta nova demanda ducles i obliguen a una refrigeració quasi rant tot el procés de generació de la permanent o centenars d'habitatges sen- forma arquitectònica. En la situació prise la incorporació dels més elementals vilegiada del nostre país, les consideraprincipis de racionalitat energètica. De cions sobre l'orientació, la tipologia, la què ens pot servir augmentar un 20% la disposició i mida de les obertures o les producció en energies renovables si els característiques dels tancaments hauriedificis consumeixen el doble del ne- en de tenir un paper fonamental en la

nous amb concepcions formalistes, més preocupades per l'academicisme que per la qualitat de vida dels seus habitants resulta inadmissible. Incorporar aquests factors a la planificació no ha d'incrementar els costos i produiria una notable millora de la qualitat de vida dels ciutadans. I aquest no és un problema de tecnologia, és un problema exclusivament de planificació i de normativa.

concepció arquitectònica per tal de generar una construcció ajustada a la demanda mediambiental. Però, perquèaixò sigui possible, a més de recuperar el caràcter integrador de l'arquitectura, cal una profunda revisió dels models urbanístics i de la normativa. Predicar una política a favor del desenvolupament sostenible i continuar planificant barris

Quin seria, doncs, l'objectiu final? No ha de ser un altre que construir millor, implementar en el procés de producció les exigències respecte al medi ambient, i fer això sense perdre de vista que la raó de tot aquest esforç és millorar la qualitat de vida a les nostres ciutats, feries més humanes i fer-ho de manera que tothom en pugui gaudir ara i en un futur.

Si perdem de vista aquest principi, la resta acaben sent discussions de saló, interessants, entretingudes, sí, però discusions de saló. Un Beltvitge ecològic i sostenible seria tan poc desitjable com l'actual i, a més, seria eternament reproduïble. • Joan Sabaté Arquitecte

Què necessites del teu banc o caixa ?

Un bon servei.

£ 1 E X

I

K

C

I C I

N O I I C I A U I

P R O F E S S I O N A L

| El govern modifica la Llei de col·legis La inscripció en un sol col·legi permetrà l'actuació professional en tot l'Estat

B

ota la finalitat d'activar l'economia i d'impulsar el procés liberalitzador de diferents sectors, el govern ha procedit a situar ets professionals sota el marc de la legislació que regula el mercat de productes i serveis, a establir la llibertat del professional per a exercir en tot el territori de l'Estat i a substituir els honoraris mínims per uns barems orientatius. Aquestes mesures s'han pres per mitjà d'un decret legislatiu, que permet la seva aplicació immediata, encara que es requereixi la convalidació posterior del Parlament.

El Reial decret-llei 5/1996, de 7 de juny, va ser publicat al BOE núm. 139 de 8 de juny. A partir d'aquesta disposició que modifica l'actual legislació sobre col·legis professionals, la situació és la que s'exposa a continuació: •

Manteniment del sistema bàsic de l'exercici professional

Es manté el sistema bàsic de l'exercici de les professions titulades: -necessita! d'una titulació -protecció legal d'aquesta titulació -col·legiació obligatòria per a exercir.

•sistema d'atribucions i competències i de responsabilitats legals.

•

El visat col·legial continuarà sent obligatori

El visat com a element clau en interès del professional i d'ordenació de la pro-

3

U M situació anunciada Aquesta nova sSuadó, ja apuntada feia anys, es basa en els arguments al·ludits al seu <Sa pel Tribuna) de Defensa de ta Competència. Amb la Sbertat de preus, els consumidors obtindrien preus ajustats ais serveis i els professionals es veurien obligats a miBorar les prestacions i a adequar la relació qualitat/preu.

fessió es mantindrà, amb la possibilitat d'accentuar aquells elements positius que signifiquin una garantia í un suport a la intervenció del professional.

Els professionals quedaran sotmesos en la seva actuació a les lleis sobre competència. La legislació sobre defensa de la competència serà l'aplicable en Els col·legis visaran els treballs i tot allò que faci referència a acíuacions documents professionals dels seus afi- irregulars d'actuació en el mercat de liats o membres, sempre que estigui serveis professionals. El Col·legi manestablert en els seus estatuts i ho exi- tindrà la seva funció disciplinària en relació a l'actuació deontològica. geixi la legislació corresponent.

• Règim de lliure competència L'exercia" professional es realitzarà en règim de lliure competència i la intervenció del Col·legi en l'àrea econòmica és limitarà a establir barems d'honoraris orientatius. Es mantindrà la funció col·legial d'ordenació de la professió, control deontològic i aplicació de les atribucions.

m\ina sola col·legiació per a tot l'Estat Per a l'exercici de professions col·legiades en tot l'Estat serà suficient estar inscrit en un sol col·legi. Els professionals inscrits en un col·legi podran treballar en l'àmbit territorial d'un altre sense necessitat de col·legiar-s'hi. •

És evident que en el cas dels apareQadors i arquitectes tècnics, les tarifes no eren el factor inftacionari en redificació i, a més, per la seva intervenció obligatòria i amb plena responsabilitat, estaven plenament justificades unes tarifes reguladores corresponents a un conjunt d'actuacions, i més pel fet que els tècnics resten personalment vinculats al resultat del seu treball, molt més enBà del contracte que el va orkpnar.

A partir d'ara els professionals hauran de sotmetre's a un procés de renovació constant La implantació de la lliure competència i la supressió oe les tarifes portarà orobtemes a curt termini a una part dels professionals, encara que potser beneficiarà a d1altres. La presència de l'aparellador i arquitecte tècnic en el sector es veurà sotmesa a una forta pressió, Ea qual caldrà superar amb la innovació, la millora, la qualitat i la capacitació professionals. Més que mai col·legiats i Col·legi han d'anar plegats. •

, 3 planta

Bon Pastor 5

CoLlegi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

PAPER DE FAX TÈRMIC

Cooperativa Jordi Capell

Tel.:

414.63.55

Fax: 414.67.15

PAPER DIN A4 80 GR.

IMPRESSORES STYLUS 1000

NAYICATOR

A)

UfOTATS

P.V.P. >.SOCIP. OFERTA

1 PAQUET

1.005

10 PAQUETS

1.005

25 PAQUETS 1.005 50 PAQUETS

1.005

100 PAQUETS 1.005

Format A4, Kit color opcional.

P.V.P.: 38.500 P. OFERTA: 27.900

Din A4, A3, A2. Drivers ACAD. P.V.P.: 102.900 P. OFERTA: 71.900 • 1 ANYS DE GARANTIA

5 1

N O T I C I A R S

E

G

U

R

E

T

A

N T

L

A

B

O

R

A

F O R M

L

El Liceu com a experiència de seguretat al treball Experiència pilot per fer un estudi sobre l'aplicació de la nova directiva europea sobre seguretat en la construcció

H

a Comissió Europea ha escollit el projecte i les obres del Gran Teatre del Liceu per dur a terme una experiència pilot sobre la seguretat en el treball. Els tècnics que participen com a alumnes en el curs per a coordinadors de seguretat que s'imparteix actualment a Barcelona, organitzat pel Col·legi, faran un estudi aprofundit, amb finalitat formativa, per a l'aplicació de la nova directiva europea sobre seguretat en la construcció.

El passat 23 de maig el grup va visitar les obres que actualment es duen a terme al Liceu acompanyats per l'equip pedagògic que dirigeix el curs.

Els tècnics faran un esludi per a les fases de projecte i realització de l'obra que consisteix en l'avaluació dels riscos des de l'origen del procés constructiu i la preparació dels plans de seguretat per a cada empresa que hi haurà d'intervenir i també dels treballadors autònoms. Finalment, s'establiran les mesures de seguretat destinades als íuturs treballs de conservació i manteniment de l'obra un cop acabada. La preparació d'aquest treball es basa en la metodologia que marca la Directiva

europea 92/57 sobre seguretat en les obres temporals o mòbils. És la primera vegada que es farà servir al nostre país aquesta nova metodologia per a la seguretat en el treball en construcció, encara que es faci, en aquest cas, amb una finalitat acadèmica. Aquest treball forma part del curs de formació europea Coordinador de seguretat i salut en projectes i execució d'obres, organitzat pel Col·legi amb la

col·laboració de SEFMEP (Brussel·les), Université de Liège, Politecnico di Milàno i Universitat Politècnica de Catalunya.

El curs compta també amb la col·laboració del Comissariat General per a la promoció del treball i el patrocini de la Comunitat Europea dins del programa comunitari Leonardo i s'imparteix actualment a Barcelona, Luxemburg, Lieja i Milà. A Barcelona, va començar el dia 29 del mes de febrer passat i, durant

cinc mesos, 28 tècnics, la majoria arquitectes tècnics, adquireixen formació per a coordinador de seguretat, segons la figura creada per la Directiva europea sobre prescripcions de seguretat i salut.

La coordinació del curs va a càrrec de Pierre Lorent, enginyer de construcció i expert en seguretat de la Unió Europea i dels arquitectes tècnics Josep Maria Calafell i Ramon Puig. •

PIERRE LORENT:

«El coordinador de seguretat és un negociador» B

a construcció és un sector en el qual la prevenció dels accidents es fa massa tard. Això té conseqüències, per una banda i en primer lloc, per l'accidentalitat. En segon lloc, el cost de la prevenció augmenta de manera exponencial d'acord amb el temps en què aquesta prevenció triga a intervenir en el procés de producció.

han analitzat els aspectes tècnics de la seguretat laboral, les causes dels accidents i les formes de prevenció, sota el punt de vista de l'entrada en vigor de la nova Uei de prevenció de riscos laborals i la futura transposició al nostre país, de la Directiva europea 92/57 sobre obres d'edificació, que establirà la normativa per la qual es regirà la prevenció de la sinistralïAixí no entén Pierre Lorent, expert en tat en la construcció. Lorent va fer la seguretat de la Comissió Europea, que conferència La seguretat en el treball de va participar a Granollers en la sessió de ta construcció en el marc de la Unió cloenda de les // Jornades internacionals Europea en la qual va exposar els canvis de seguretat, celebrades a la capital del que implicarà la nova directiva en el camp Vallès Oriental del 3 al 22 de maig. Les de la seguretat en el treball. jornades han estat organitzades per la Segons Lorent, amb la seguretat pasdelegació del Col·legi amb el suport del sa com amb la qualitat es pot haver de Departament de Treball de la Generalitat, suportar durant el procés constructiu o ta Diputació de Barcelona, TAjuntament bé es pot gestionar des del començade Granollers, el Consefl Comarcal i La menL «Quan la seguretat —diu Lorent— Fundació Privada Cíctopes. Durant un és quelcom que s'ha d'afegir a un promes, els professionals de la construcció jecte ja fet, aleshores és massa cara».

"D'altra banda —afegeix— en general s'escull el projecte més barat És un cercle viciós». Per a Lorent, els treballadors són els primers usuaris de les obres.

Així, de la mateixa manera que es pensa en la comoditat de l'usuari final, els projectes han de preveure que aquelles obres s'han de construir. -Es tracta de fer l'obra més ergonòmica —diu— i aquesta és una tasca global, pluridisdplinària i participativa. Si cal, s'ha de

redissenyar el projecte».

A partir del moment en què aquí entri en vigor la nova directiva, caldrà la intervenció del coordinador de seguretat en la fase de! projecte i en la realització de l'obra, una figura que pot considerar-se molt coincident amb el perfil de l'arquitecte tècnic que treballa en la preparació d'estudis i plans de seguretaL -El coordinador haurà d'avaluar ï reduir els riscos en origen í dotar cada etapa de l'obra de la seguretat específica», diu Lorent Per aquest expert de la Comissió Europea, la tasca del coordinador passa per rendibilitzar l'experiència i els coneixements dels altres especialistes. La seva formació ha de ser mulüdisciplinària i ha de posar d'acord la resta dels agents. «El coordinador de seguretat —afirma— és un negociador». •

I

N

F

O

R

M

A

T

I

£ 1

U

N O T I C I A R I

P R O F E S S I O N S

«Passarel·les» per cursar enginyeria d'organització El nombre de places per al curs 1996/97 és de 50

B

is arquitectes tècnics que desitgin cursar la carrera de segon cicle d'enginyer en organització industrial, que actualment imparteix l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona (ETSEIB), hauran d'acreditar complements de formació en informàtica (4 crèdits), mètodes estadístics (4 crèdits) i electricitat/ electrònica (4 crèdits). Aquests estudis de formació complementària es podran cursar en qualsevol centre de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) o de qualsevol universitat de l'Estat. No obstant això, la selecció dels aspirants es farà sense tenir en compte aquest fel i els admesos conservaran la seva plaça fins al moment de tenir aprovats els complements.

La presentació d'aquesta nova titulació es va fer el passat 4 de juny a l'ETSEIB. Els responsables acadèmics van descriure el perfil de la carrera i van detallar tota la informació necessària per a l'accés a aquests estudis. Les condicions d'accés van ser establertes pel Ministeri d'Educació per l'Ordre de 21

de setembre de 1995 (BOE 28/09/95). A més de l'enginyeria industrial, que té accés directe, hi podien accedir amb complements de formació altres titulats com ara els arquitectes tècnics.

La nova titulació és tan sols de segon cicle i té una càrrega lectïva mínima de 120 crèdits. Dins la relació de matèries troncals destaquen les tecnologies industrials, els mètodes d'organització i el disseny, planificació i gestió de sistemes productius. També hi ha estratègia i política d'empresa, instal·lacions industrials, anàlisi de costos, organització del treball i recursos humans, innovació tecnològica i gestió de projectes. m Procés de sol·licitud i selecció dels candidats La UPC va iniciar els estudis el passat

Autocad 13 a preus El Col·legi ha signat un conveni amb l'empresa Autodesk que permet al professional adquirir una solució de CAD completa a unes condicions excepcionals.

Fins al 31 de Juliol, els col·legiats interessats podran adquirir pel preu de 495.000 PTA més IVA una solució completa de CAD per a arquitectura, que consisteix en:

• AutoCAD 13, • AutoVision 2 • i una Aplicació vertical per a arquitectura.

El col·legiat pot actualitzar la seva versió anterior d'AutoCAD i adquirir la solució completa per 195.000 PTA més IVA.

Per beneficiar-se d'aquestes condicions, els col·legiats interessats poden adreçar-se a qualsevol representant d'Autodesk. També poden adreçar-se a la Cooperativa d'Arquitectes Jordi Capell, que n'és representant autoritzat.

any acadèmic 1995/96. El nombre de places per a la carrera es fixa anualment per la Programació Universitària de Catalunya i per aquest curs 1996/97 és de 50 places. De l'1 al 12 de juliol s'obre un procés de sol·licitud on s'haurà d'aportar, a més de l'imprès de sol·licitud, la certificació acadèmica dels estudis realitzats, el currículum vitae i una carta de motivació.

Les sol·licituds seran resoltes per una comissió d'admissió. Aquesta determinarà els complements de formació per a cada sol·licitant admès que aquest haurà de cursar i superar abans de formalitzar la matrícula. Es pot demanar més informació i el pla d'estudis complet de la carrera a la direcció d'estudis de l'ETSEIB o bé al departament d'Organització d'Empreses de la UPC. •

Els gestors d'edificis fan el seu congrés internacional a Barcelona B

is passats dies 5,6 i 7 de maig es van reunir a l'Hotel Arts, de Barcelona, prop de 400 facilities managers en el seu congrés anual, per posar en comú noves experiències, coneixements i orientacions en aquest recent i apassionant món de la gestió integral de les instal·lacions de grans empreses i administracions.

El fadlity manager és un nou perfil professional que té entre les seves funcions: planificar i controlar els edificis o instal·lacions per adaptar-los a les necessitats diàriament canviants; coordinar les tasques de construcció, rehabilitació i manteniment; aconseguir àmbits de treball agradables, pràctics i saludables per als treballadors;

reduir l'impacte dels edificis sobre l'entorn; i, en definitiva, fer que les instal·lacions com ara oficines d'empreses o administracions, hospitals, escoles o moltes altres, siguin les idònies per a cada necessitat i moment, amb les menors despeses possibles.

Aquest professional, que no respon a una titulació acadèmica sinó a una funció, es forma amb la pràctica o en formació de postgrau, i prové majoritàriament del món de l'arquitectura, l'enginyeria i la gestió. La seva implantació és molt important als Estats Units, al Japó í al nord d'Europa, i està en plena expansió arreu de! món. Més de 14.000 membres d'una de les associacions professionals així ho avala. També el congrés de Barcelona va donar una idea de la seva força, on es van reunir uns 400 participants.

La readaptació dels espais a les noves necessitats, la flexibilització dels espais de treball, les noves formes de treballar a casa, la conveniència d'ampliar les instal·lacions o la possibilüat de reduir-les gràcies a les noves formes de treballar, entre d'altres, van ser els temes que van centrar els debats. •

EL

N O T I C I A R I I N S T

r

H

F

O

R

M

A

T

I

U

I T U C I O N 5

ICK

el congres d'arquitectes

^

Present i futurs debat la transformació de les ciutats

B

el 3 al 6 de juliol es celebra a Barcelona el XIX Congrés de la Unió Internacional d'Arquitectes (UIA), un esdeveniment que reunirà arquitectes de tot el món i que té com a objectiu reflexionar enlom del paper de l'arquitectura en la transformació de les ciutats contemporànies. El congrés analitzarà els canvis que es produeixen a les ciutats avui i els nous models d'habitatge causats per la nova situació metropolitana. També tractarà sobre la incidència dels mitjans de comunicació, d'informació i de transport. La gran arquitectura pública a les ciutats tindrà també un apartat. Finalment, es debatran els profecies urbans que poden transformar les zones

anomenades residuals o obsoletes de les grans metròpolis.

El congrés s'acompanya amb dues exposicions centrals que se mostren al Centre de Cultura Contemporània (CCCB). Present i futurs. Arquitectura a les ciutats recolza bona part del temari del congrés i vol fer reflexionar sobre les aportacions de l'arquitectura en la nova situació dominada per les grans concentracions urbanes, els processos de producció i de consum i la seva accelerada obsolescència.

Barcelona contemporània 18561999, per la seva banda, intenta explicar de manera global l'evolució recent de Barcelona sobre un esquema cronològic bàsic, que va des de les pra-

postes d'Ildefons Cerdà fins als moments més significatius dels últims anys. Des del projecte de l'Eixample fins a la Barcelona d'avui, passant pel Moviment Modern o l'arquitectura de la postguerra. Es tracta d'una exposició d'autor, en la qual es fa una lectura personal, en alguns aspectes polèmica, del que ha estat l'evolució de la ciutat des de mitjan segle passat. •

I Els dissenyadors d'interiors analitzen el futur professional Europa habitable es celebrarà al setembre a Barcelona

e Fira de materials i concurs de maquetes a l'EUPB El passat 20 de maig es va inaugurar a l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona la // Fira de materials de construcció, Fimacon'96. La mostra va coincidir amb un concurs i exposició de maquetes sobre tecnologies de la construcció realitzades pels estudiants d'arquitectura tècnica.

l Col·legi de Decoradors i Dissenyadors d'Interiors de Catalunya ha organitzat el primer Congrés del Consell Europeu dels Arquitectes d'Interior (EC1A) amb la finalitat de debatre quins són els trets de caracteritzen la situació actual de la professió i les tendències que orienten i condicionen el futur de l'interiorisme.

Aquest primer congrés, amb el lema Europa habitable, es celebrarà del 23 al 25 de setembre l'hotel Arts de Barcelona i desenvoluparà qua-

tre àmbits temàtics per oferir una visió global del disseny d'interiors en els seus aspectes socioculturals, de formació, exercici de la professió i reptes d'innovació. Per establir les línies generals i els continguts temàtics, s'ha reunit un grup de professionals format per Jordi Bieto, Enric Franch, Santi Giró, Jordi Manà i Manuel Ybargüengoítia i coordinat per Joan M. Aragonès i per Joaquim Fa, presidents dels Col·legi de Decoradors de Catalunya i Barcelona, respectivament. •

S'inaugura a Istambul la conferència mundial Hàbitat II sobre el futur de les ciutats

La Universitat de Lleida impartirà els estudis d'arquitectura tècnica

B

B

ntre el 3 i el 14 de juny s'ha celebrat a la ciutat turca d'Istambul ia segona conferència mundial sobre l'hàbitat i el futur de les ciutats.

Organitzada per l'ONU, la conferència Hàbitat II vol posar de manifest el problema del creixement demogràfic i la sostenibilitat dels recursos del planeta.

Es preveu que les conclusions d'Hàbitat II, seguint els criteris fixats a conferència de Río de Janeiro, incidi-

ran de forma clara en el sector de !a construcció, i el forçaran a millorar l'eficiència energètica dels edificis, a reduir el volum de residus i a utilitzar materials i tècniques menys agressives. En resum, Hàbitat II vol apostar de manera decisiva per un desenvolupament sostenible fent que l'imparable creixement de les ciutats no comporti una progressiva degradació del medi ambient. •

a Universitat de Ueida (UdL) té la intenció de crear una escola d'arquitectura tècnica que podria posar-se en marxa dintre d'uns quatre anys. La universitats públiques catalanes i la Generalitat van aprovar el mes d'abril el catàleg de nous estudis previstos per als propers deu anys i els canvis en roferta de places que es produirà en el futur. La programació universitària preveu ampliar les places

d'algunes diptomatures tècniques i la formació universitària a distància per tal de disminuir la forta pressió de la demanda en aquestes àrees, a més de posar en marxa noves titulacions. Jaume Porta, rector de la UdL, va exposar, en un acte celebrat al Col·legi d'Aparelladors de Lleida, Ea conveniència de crear la nova escola després de la valoració positiva de la implantació d'aquests estudis a Girona. •

M

A

S

S

I

S

S

O

K

I

A

A

T

I

S

U

E

R

V

E

I

S

F I S C A L

Obligacions de les societats

H

na vegada passat el termini del compliment de la principal obligació fiscal de les persones físiques, arriba ei relatiu a les societats, però solament per a aquelles que tinguin un caràcter mercantil, és a dir, les anònimes i limitades, a més a més de les cooperatives, (a aquestes darreres, ens hi dedicarem un altre dia amb més atenció).

El 30 de juny, com a data límit, les juntes generals d'accionistes o socis hauran d'aprovar els comptes anuals de la societat Aquesta aprovació es podrà fer amb el caràcler d"unïversar si tots els socis hi són presents. Si aquest no fos el cas, i es vol evitar que algun d'aquests socis pugui impugnar els acords que s'adopten, l'Òrgan d'administració de la societat haurà de convocar la junta mitjançant els corresponents anuncis a la premsa i al BOREM. Una vegada convocada, serà la junta, com ja hem dit, qui aprovi els comptes i distribueixi el resultat: dividends, reserves, etc.

post sobre Societats.

U presentació de la declaració, s'haurà d'efectuar dins dels 25 dies naturals següents a la data en què legalment siguin aprovats els comptes anuals definitius de l'exercici. Aquests s'hauran <f aprovar dins dels sis mesos següents a la data del tancament de l'exercici, (per això parlàvem del 30 de juny com a data límit). Per tant, si s'acaben els terminis i la societat aprova els seus comptes el dia 30 de juny, haurà de presentar ía declaració de l'Impost sobre Societats, com a data límit, el dia 25 de juliol.

Obligacions fiscals de juliol Fins al 20 de juliol • Retencions sobre les rendes del treball del capital mobiliari a compte de l'IRPF i Impost sobre Societats, models 110,111, 123.

124 i 126, trimestrals o mensuals.

• IVA, declaracions trimestrals, dels models 300 i 310, o mensuals, models 320 i 330.

• Pagament fraccionat a compte de l'IRPF corresponent al segon trimestre de 1996, dels empresaris i professionals en l'estimació directa i objectiva per coeficients, model 130.

una nova regulació per a l'exercici 1996— no haurà de fer-se fa liquidació de l'impost. Sí que s'ha de presentar, però, el model de declaració.

I per acabar amb les obligacions, esperant el desitjat mes d'agost, el 30 de juliol és l'últim dia de termini per a presentar al Registre Mercantil, el Dipòsit dels Comptes Anuals.

Els documents que s'hauran de dipositar són els següents: a) certificació dels acords de la junta general d'aprovació dels comptes anuals i d'aplicació del resultat

b) Un exemplar de cada un d'aquests comptes, és a dir 1. el balanç 2. el compte de pèrdues i guanys 3. la memòria c) l'informe d'auditors, si escau.

Fins al 25 de juliol Com a novetat d'aquest any, en relació t Presentació de la declaració de amb els anteriors, hi ha la no obligatol'Impost sobre Societats rietat de presentar i'informe de gestió.

Fins al 30 de juliol La importància o, millor, la necessitat 9 Presentació del Dipòsit de de presentar el dipòsit de comptes, és • Per l'adquisició d'actius fixos nous, Comptes Annuals en el Registre establerta en l'article 221 de la Llei de que afecten el desenvolupament de Mercantil societats anònimes, segons el qual l'activitat empresarial de l'entitat, sen«l'incompliment per l'òrgan de l'AdmiTal com hem comentat en alguna se que es consideri com a tals els ocasió, si es tractés d'una societat terrenys, es podrà deduir el 5% de la • Així mateix, si la societat ha rebut nistració de l'obligació de dipositar [...] donarà lloc al fet que no s'inscrigui en inversió.

Aquesta deducció té un límit transparent, el benefici es distribueixi dividends d'altres societats, podrà o no, s'haurà d'imputar de manera del 35% de la quota practicar la corresponent deducció per el Registre Mercantil cap document referit a la societat mentre l'incompliobligatòria als socis, en la proporció i Per les despeses de formació pro- doble imposició. en què participin en el capital. Per tant, fessional del persona! minorades en • Per últim, no hem d'oblidar restar de ment persisteixi [...] L'incompliment [...] també donarà lloc a la imposició a la l'import de les subvencions rebudes el benefici d'una societat transparent, la quota els pagaments a compte reacorresponent a l'exercici 95, s'imputa- per a la realització d'aquestes activi- litzats durant l'exercici, i també les re- societat d'una multa de 200.000 a 10 rà al soci el 1996, i aquest ho farà tats i imputades a efectes fiscals, com tencions que la societat hagi pogut milions de ptes.» constar en la seva declaració de renda a ingrés de cada exercici. Sobre aques- suportar.

Val la pena presentar el dipòsit. • ta base es practicarà una deducció del del 97.

Si la societat fos transparent —re5%, amb un límit, independent de l'anJoséAntonioBemàldez cordem que per a aquest any la Ueí de Un cop aprovats els comptes s'oriterior, del 25%.

Advocat i assessor fecal gina l'obligació de presentació de l'Iml'impost sobre societats ha establert

A

S

S

E

S

S

O

R

I

A

El certificat de final d'obra (Habitatges de nova edificació) Ha canviat la normativa sobre nivells d'habitabilitat (Decret 274/1995 d'11 juliol, sobre nivell d'habitabilitat objectiva exigit als habitatges) Aquest decret ja és vigent des del dia 18 d'abril. La conseqüència immediata és que, a partir d'aquesta data, desapareixen els nivells anteriors A i B d'habitabilitat i queden substituits per tres grups de requisits que s'exigeixen, respectivament, als habitatges de nova edificació, als habitatges de protecció oficial i als habitatges usats.

Els projectes d'habitatges de nova edificació són els més afectats pels canvis. Hi ha una pròrroga per a l'apli-

Tal com passa amb les persones físiques, també les societats necessiten una planificació fiscal. En aquestes dates haurem d'emplenar el model de declaració correctament i liquidar el resultat que haguem obtingut. No obstant això, no hem d'oblidar alguns detalls que ens permetran reduir la quota a pagar:

P

R O

F

E S S

I

O

N

A

L

cació en aquelles sol·licituds de llicència que es presentin durant els sis primers mesos de l'entrada en vigor (a comptar des de l'11 d'abril passat).

nivell d'habitabilitat que es va aplicar en el projecte i preparar el certificat de final d'obra d'acord amb aquest nivell.

Caldrà, amb la nova normativa, utilitzar els nous impresos de certificat de final d'obra que són de mida A4, i que fan referència al Decret 274/ 1995.

Per tant, caldrà utilitzar el nou model d'imprès de certificat de final d'obra però, malgrat la vigència del nou decret, en aquells casos en els quals el nivell d'habitabilitat exigit sigui i'anterior, s'haurà d'utilitzar encara el model d'imprès antic o, si no es disposa de l'imprès, caldrà fer una anotació en el nou, amb l'aclariment següent: 'En aquest cas, i d'acord amb la llicència d'edificació, el nivell d'habitabilitat objectiva és l'exigit segons els decrets 346/1983 de 8 de juliol i 571/1983 de 28 de desembre i disposicions concordants i és el nivell B\

Cal advertir que, en el moment de certificar el final d'obra d'habitatges nous, s'ha de tenir en compte que aquest decret no causarà efectes immediats. És a dir, els habitatges que s'acaben avui tindran el nivell d'habitabilitat que es va exigir en el moment de demanar la llicència, ja sigui l'antic nivell o el del nou decret.

Per tot això, i també per la llarga durada de les obres en alguns casos, hem de verificar sempre quin és el

R E U S

Tercera i última entrega del Diccionari Visual de la Construcció El departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat ha presentat el tercer i últim lliurament del Diccionari Visual de la Construcció, que actualment el Col·legi tramet gratuïtament a tots els col·legiats.

El Diccionari és una eina adreçada a aparelladors i arquitectes tècnics, enginyers, arquitectes, constructors, professors i estudiants i amb la qual es vol aprofundir en la normalització lingüística del sector de la construcció.

Aques! tercer llirament es compon dels capítols 1-Urbanisme, 6-Execució de l'obra, i els índex català, casleifà i de fitxes. La resta de capítols ja enviats són els següents: 2-Edificis, 3-Elemenfs constructius de l'edifici, 4-lnfraestructures de transport i comunicació, i 5-Construccions hidràuliques. •

S E R V E I S

M

E

R

C

I

A

T

T

R

£

fi

A

1

N

F

O

R

M

A

T

£

OFERTES DE TREBALL REBUDES DURANT EL MES DE MAIG DE 1996 Tipus d'empresa

Servei

Places

Curric.

1 cap d'obra

Constructora

Corria

1 col·laborador

Curric.

1 cap d'obra

Carac.

Especialitat

Àmbit

Exper.

Edificació i obra civil

Catalunya

4-6 anys

ConstVRehabili.d'irnmobles

Rehabilitació dïmmobles

BCNdutat

8-12 anys

Constructora

Obres d'edificació

Internacional

3-5 anys

1 cap d'obra

Construcció per terrenys

Tol üpus d'obres (excep. avií)

BCNcomarq.

Carac

1 cap d'obra

Constructora/insL a l'Anoia

Obrapúb.(cïviliedifcacnns)

Comar. irod.

Anunci

1 arquitecte tècnic

Construcció i promoció

Habitatges

BCN cornaro,.

Carac.

1 tècnic projecte d'obres

Construdora-promolora

Obra nova i reforma

Catalunya

4 anys

Curric

1 coordinador d'obres

Promoció i construcció

BCNconajq.

3 anys

Carac.

1 col·laborador

Despatx d'arquitectura

Habitatge unüJrefoma habrL

Catalunya

Carac

1 tècnic seguiment d'obres

Projectes i consL cTedificis

Edificis d'habitatges

BCNaxnarç.

Carac.

1 ajudant cap d'obra

Enginyeria i arquitectura

Edificis ind. hospiL i oficines

Anunci

1 tècnic comercial

Fabricació i comerç, cuines

Col·lectivitats, hoste!, i rest

Anunci

1 tècnic municipal

Administració pública

Anunci

1 supervisor assegurances

Assegurances

Carac.

1 tècnic pressupost

revista tècnica de consL

Assegurances

Jornada

Edat

Contracte

Durada

Sou

Oficial

25-32

Laboral

per obra

3.8-5 M

Aconvenir

30-45

LieraJ

Oficial

28-34

Laboral

indefinit

5 anys

Oficial

25-35

Laboral

fi(fobra

2£M

3anys

Oficial

30-45

Laboral

indefinit

Aconvenir

Oficial

25-30

Laboral

Oficial

24-30

Pràctiques

1/2 jornada

23-30

Laboral

Flexible

20-26

Literal

4 anys

Oficial

2&40

Aconvenir

Estatal

1-3 anys

Matins

Estatal

1-2 anys

Oficial

28-35

Laboral

Local

1-3 anys

Oficial

35

Internacional

1-2 anys

Esporàdica

27-50

Liberal

A convenir

2.O0O

BCNduM

2-3anys

Malns

30-45

Labnal

6mesos

2,9 M

Aconvenir Aeonm»

2U 2anys

£WM 1,5 M 1.2M Aconvenir

Labor/liber. $ £ mesos

2,1 M 4M

Interí

2,8 M

AnvrèPitfc aúÚ í a i m à Cunit: Setecao de a r autant. Carat: Setoü per caraaerísti?es.

UN SERVEI PER A LA PROMOCIÓ I PLENA OCUPACIÓ DELS APARELLADORS El Servei de Promoció i Mercat de Treball, per mitja d'aquesta secció de L'INFORMATIU, ofereix una visió general actualitzada de la situació de les ofertes de treball per a aparelladors i arquitectes tècnics, que es gestionen des del Servei. Mensualment es publicarà un quadre que inclou afgunes dades representatives de totes les ofertes rebudes durant el mes anterïor i ja tancades. Ei quadre permet veure la relació entre funció, experiència, edat tipus d'empresa i sou. També s'hi indica si el servei sol·licitat per Fempresa ha estat per selecció o per pubucacw d'un anunci. Ets col-fe^ats interessats a entrar en els processos de selecció que es gestionen des del Servei s'han dinscríure a la recerca activa de treball en el Servei de Promoció i Mercat de Treball del Col4egi.

Ajuntament de Cervelló INFOUCiïACIÓ

TÈCNIC MUNICIPAL

INFORMACIÓ OFERTES DE TREBALL

PER LLICÈNCIES

Informació sobre els contractes públics d'assistència tècnica i d'obres de Catalunya

tf edfcadó i parcel·laria, r^ecció urtiantsta. aixecament (faríps Experièncà 6TÍTE1 i 3 anys. Jofftadaufü^. kmpresondbe cames de cordur ivehéle. Edalfinsa 35anys.iCtonBC3&HCQc*actertenra3ge 6ns a laronvocaònade b plaça. Sou: 2JCCO0O bntóiy. Lespasones rteres-

Un nou servei del Centre de Documentació

Tercera planta T e l è f o n 4 1 4 3 3 n - Fax2095913

Tel (93) 209 84 34

De dilluns a divendres, de 9 o 14.30 h DimartsidifOusIombédelóalÇh

Ajtrtanert d e C a v * . Sr. AlcaWe. oMaiw. !46-i4a0B758Ceneló

P

E

T

I

T

S

A

Topògra( per a treballs d'amktóments. aixecaments, implementacio de projectes, replanteigs rj'obres i

N

U

N

C

I

S

Estudi d'enginyeria

Suport en programes de CQ

en color i RENDER.

per a la realització de projectes

Servei de suport per a progra-

Octavi. Telèfon: 213 92 36

Es ven bungaknv Venc bungalow a Tamariu (Ai-

d'mstal-lacions d'edificació i ur-

mes de control de qualitat En-

gua Gelida). 65 m* construïts i

banització, llicències d'activitats i

trega en 24 h. Servei Express en

240 nr7 de terreny.

legalitzacions d'instal·lacions.

6 h, personalitzat i professional.

Telèfon: 309 49 11

Sistemes informatitzats.

Sistemes totalment informatit-

Telèfons: 455 42 84 i 636 35 22

zats. Quotes econòmiques.

Despatx ben situat

PCQ.

Arquitecte tècnic ven despatx.

Telèfon: 211 39 23

Entresol, situa! al c/Balmes (pi.

cubicacions.

Sistemes totalment informatit-

Estudiant d'arquitectura tècnica

zats. A grans i a petites escates.

s'ofereix per treballar durant eis

Telèfon: 265 40 04

Servei de Promoció i Mercat de Treball

Molina), 65 m2 . amb calefacció,

mesos de juliol i agost

Perspectives

lluminós í tranquil, bona escala,

Xavier Arumí Casadevall

Es fan perspectives manuals i

conserge. Preu: 14.80O.000 PTA

per ordinador, en blanc í negre o

Telèfon: 200 33 48

Telèfon: 886 08 98

PETITS ANUNCIS Elisenda Pucurufl 2098299 ï 4143311

N F O R A

C

T

I

V

I

T

A

A G E N D A T

S

promoció i mercat de treball

CURS BÀSIC DE GESTIÓ IMMOBILIÀRIA

AVANÇ DE PROGRAMACIÓ

Gestió de cobraments i pagaments Cash management PRESENTACIÓ Motivats per l'interès dels assistents a les pnmeres edicions del curs sobre l'estudi de la viabilitat de Iss inversions immobiliàries s'organitzen diversos cursos bàsics sobre gestió immobiliària, centrals en les àrees de caire econòmic, financer i fiscal.

L'objectiu d'aquest curs és donar a conèixer els recursos de cobertura del risc econòmic i els mecanismes per a la gestió dels fluxos de canta d'un projecte o empresa per facilitar la seva viabilitat econòmica, orientat a constructores o immobiliàries.

RELACIONS BANCÀRIES Com aconseguir les millors condicions amb entitats financeres. Estratègies de negociació de préstecs, cedits i descomptes per lletres. Compromisos i límits. Criteris més habituals. Recomanacions i cas pràctic

COORDINA Montserrat Casanovas Ramon. Catedràtica d'Economia financera. Directora del Master de Direcció d'em- PROGRAMA preses constructores i immobiliàries. Facultat de Ciències Econòmi- INTRODUCCIÓ ques i Empresarials de ta UB Cash management concepte i principis bàsics. Cash managemenl i la gesPROFESSORS tió de tresoreria. Control i planificació Montserrat Casanovas Ramon de la liquides. El pressupost de tresoJosep Bertran Jordana, professor reria. Cas pràctic de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UB i de LA GESTIÓ DELS COBRAMENTS A l'Escola d'Administració d'Empreses L'EMPRESA IMMOBILIÀRIA Processos de cobrament: Gestió postvenda, facturació, cobraments i ingresDel 2 de setembre al 7 d'octubre Dilluns i dimecres de 18.30 a 21.00h. sos. Sistemes de venda i el seu impacUoc: Sala de Conferències. Preu te en el cash management: venda dicol·legials i estudiants: 35.000.- No recta a consumidor, intermediació, vencol·legials: 50.000,- Inscripcions fins da centralitzada o per delegacions. al 26tfagost al Servei d'Informació. Sistemes de facturació: Pagaments

aplaçats, comptat, terminis de pagament i descomptes. Mitjans de cobrament: Transferència bancària, xec, efectiu, lletres. Mesures preventives per reduir els impagats i morosos. Criteris més habituals en el mon immobiliari. Recomanacions i cas pràctic LA GESTIÓ DELS PAGAMENTS A L'EMPRESA IMMOBILIÀRIA Criteris de pagament per una gestió eficaç. Les contratas. proveïdors, personal, entitats financeres. Mitjans de pagsments: Certificacions d'obra, cnteris de facturació. Previsions de pagamenL Criteris més habituals en el mon immobiliari. Recomanacions i cas pràctic.

LA COBERTURA DEL RISC DE CANVI DE DIVISES Instruments i tècniques de cobertura: tipologia. Tipus de can vi de comptat i a terminis. Assegurança de canvi de divises. Finançament amb divises. Swaps de divises. Contractes de futurs. Les opcions sobre divises. Alternatives més habituals.

Recomanacions i cas pràctic COBERTURA DEL RISC D'INTERÈS Els FRAs. Els swaps sobre tipus interès. Els futurs sobre tipus interès i deute del mercat espanyol.

Opcions. Alternatives més habituals. Recomanacions i cas pràctic

CURS D'ADAPTACIÓ AL MERCAT DE LLIURE COMPETÈNCIA

Repetició del curs bàsic sobre peritatge judicial, per tal de facilitar l'assistència d'aquells col·legiats que no van poder inscriure's a les primeres edicions, per l·legiats qui manca de places.

QeStiÓ Í r Dr0!T10CÍÓ d e l deSpatX profeSSIOnal r r

PRESENTACIÓ Els professionals que actuen com a perits fan una funció d'assessorament en qualitat d'experts en la construcció, arquitectura i gestió urbanistica entre d'altres.

Amb aquest curs es pretén que els assistents puguin complemenia? la seva formació tècnica amb uns coneixements bàsics de l'entorn jurídico-legal en l'àmbit de la perícia forense.

OBJECTIUS El curs Gestió i promoció del despatx professional pretén proporcionar al professional liberal i a les societats professionals els instruments necessaris per gestionar el seu despatx amb criteris de competitivitat i d'eficàcia empresarial.

S'ha organitzat conjuntament amb la Fundació de la UPC.

Organitza Projecí-Area amb el suport de la Direcció General d'Ocupació i el fons social europeu.

Del 2 de setembre al 14 d'octubre -DSuns i dimecres, de 19 a 21 h Uoc Sala d'Actes del Col·legi Col·legiats i estudiants: 20.000 PTA. No Col·legiats: 38.500 PTA. Pàrquing indos.

Informació i facilitats de pagament: Servei d'Informació. Planta baixa.

La documentació de les sessions pràctiques no és inclosa.

PROGRAMA B perit com a expert Peritatge forense Àrea civil: peritatges més usuals. Àrea penal: peritatges més freqüents Àrea contensiosa·admintstrativa: peritatges més freqüents.

Emissió de dictamen: el llenguatge del perit en el (Sctamen: processal i forense.

Del 14 d'octubre al 18 de desembre Horari: dilluns i dimecres, de 17 a 21 hores.

Preu de la matrícula: 80.000 PTA. Preinscrípcions: ServeitfInformació.

Planta baixa.

Del 30 de setembre al 18 d'oclubre

GESTIÓ DELS RISCS FINANCERS Tipologia. Exposició i risc d'interès bancari. Finançament a interès variable. Préstecs hipotecaris a tipus d'interès variable. Inversions de tresoreria a interès variable. Exposició i risc de canvi en divises. Cobraments i pagaments en divises. Fonts de finançament en divises. Estratègies de gestió del risc. Variables.

Criteris de valoració. Alternatives.

Recomanacions i cas pràctic

CURS BÀSIC DE PERITATGE JUDICIAL (Repetició)

Es tracta d'un curs eminentment pràctic adaptat al nou entorn de iliure competència.

El ram de paleta: una construcció de futur

Vidres de nova generació De l·11 al 29 de novembre Exposicions que organitza ei Col·legi amb motiu de les sessions tècniques sobre els materials i les noves tecnologies de la construcció, que se celebraran a partir del mes de setembre.

Reparació de sostres Del 24 d'oclubre al 8 de novembre Exposició sobre empreses especialitzades en reparació de sostres. Organitza el Servei Rehabilitació del Col·legi.

Materials-Materiart Del 3 de desembre al 7 de gener Exposició que organitza el Departament de Cultura. Relaciona els materials de la construcció en estat pur amb els treballs d'artistes que han integrat i utilitzat aquests materials com una part de la seva obra.

L'objectiu és presentar una selecció d'obres de nou artistes en relació amb la presència de materials com són la ceràmica, l'acer, el coure, el ferro, el ptom, la fusta, el ciment, el guix. el vidre i la sorra.

Artistes participants: Montserrat Altet, Rídha Ben Àrab, Alberio Corazón, Jorge de la Santos, Uwe Geest.

Gustavo Grünig,Josep Guinovart, Susanne Opheys. Maria José Vela.

Informació: Departament de Cultura

A G E N D A A

C

T

I

V

N I

T

A

T

II Taller internacional de rehabilitació i restauració per a estudiants Tnnidad (Cuba), del 28 de juliol a 16 d'agost de 1996 PRESENTACIÓ Tnnidad i el Valle de los Ingeníos acollirà un nou taller, eminenlemenl pràctic, aplicat sobre la realitat dels edificis, el centre històric i el paisatge en procés d'estudi i restauració. L'estructura de la lormació en breus sessions teòriques i la seva aplicació pràctica immediata permetran a lots els.participants endinsar-se en el coneixement de metodologies de treball de l'anàlisi urbana i de les diferents àrees de la recuperació de la ciutat.

PROGRAMA Àmbits de treball t. Característiques constructives i tipològiques de l'arquitectura trinilàría. a) Confecció de catàlegs per elements: sostres i teulades, parets, fusteria, paviments, revestiments exteriors i interiors, elements decoratius, ferreria, colors de façana, b) Anàlisi espacial i funcional dels models arquitectònics II. Evolució històrica del procés de rehabilitació al cenlre històric de Tnnidad. Anàlisi de les diferents etapes. Documentació de les intervencions principals. Valoració de

F O R

S

ORGANITZA Servei Rehabilitació del Col·legi Oficina de Restauración de Tnnidad. Cuba HI COL·LABORA Universitat Politècnica de Catalunya Universidad Autònoma de México Consejo Nacional del Patrimonio Cultural (Cuba) Dirección de Relaciones Inlemacionales del Ministerío de Cultura, (Cuba) Centro Nacional de Conservación, Restauración y Museologia.

L'Havana (Cuba) Amb el patrocini de !a Unesco

de les actuacions. Proposta de criteris per a intervencions futures

MATRÍCULA El taller s'adreça, fonamentalment, a estudiants.

Les persones interessades a participar en el taller han d'enviar una sol·licitud amb dades personals i un breu currículum. Un cop acceptada la sol·licitud, caldrà abonar un 50 % de l'import de matrícula.

lli. Anàlisi urbana comparativa dels centres històrics de Tnmdad, Cienfuegos i Sancti Spiritus. Evolució històrica. Desenvolupament perspectiu. Legislació i regulacions kocaJs. Problemàtica actual i relacions funcionals amb la ciutat

PREU 500 dòlars USA. aproximadament.

Inclou desplaçaments de l'HavanaTrinidad-THavana, allotjament i manutenció. L'equip de treball personal l'haurà de dur cada participant

IV. Catàleg d'edificis històrics singulars del Valle de los Ingenios. Aixecament arquitectònic. Estudi tipològicoconstructiu per elements. Patologies i intervencions. Referències bibliogràfiques i documentals.

Inscripcions Servei Rehabilitació.

Consejo Nacional de Patrimonio, Mïnisterio de Cultura de Cuba.

Callei1,esquina4.Vedado La Habana. Cuba

XIX CONGRES DE LA UNIÓ INTERNACIONAL D'ARQUITECTES PRESENT I FUTURS, ARQUITECTURA A LES CIUTATS Exposicions centrals • Barcelona contemporània El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, acull l'exposició Barcelona Contemponària, 19S La mostra proposa l'exercici de prospectiva sobre la ciutat, abordada en diverses escales i a partir de les darreres transformacions.

•

Estarà oberta fins al 31 d'agost.

Informació. CCCB. Tel. 412 07 81

UIA Barcelona 96

• Arquitectura a les ciutats

tura xinesa, Conservació de catedrals a Castella i Lleó, Ecologia i sostenibilitat a Dinamarca, etc.

L'exposició que porta el títol del congrés: Present i tuturs: arquitectura a les ciutats, mostrarà els projectes d'intervenció urbana respectuosos amb el ritme de transformació de les ciutals actuals dissenyats per arquitectes de tol el món.

Oberta de l'1 de juliol al 27 d'octubre informació: CCCB. Tel. 412 07 81

Altres exposicions A banda de les exposicions centrals, les diferents seccions nacionals i grups de treball de la UIA, col·legis d'arquitectes i altres col·lectius professionals faran la seva aportació a través de l'exposició dels millors treballs de l'arquitectra actual.

Debats centrals Al voltant de les dues exposicions centrals, s'eslrucluren diversos debats, que constitueixen el nucli central de treball i de discussió del Congrés.

En asquesls debats presentaran ponències els arquitectes més significatius del moment en l'ambit mundial, tant pel que fa a les seves aportacions teòriques com a la seva pràctica professional.

• Del 4 al 6 de juliol De 9 a 11 hores: Mutacions Habitacions. Fluxos.

D'U.30 a 13.30 hores: Contenidors. Terrain Vague*. Bar-

De l'1 al 6 de juliol de 10 a 20 hores i el 7 de juliol de 10 a 14 h.

BARCELONA Autocad De 11 al 25 de juliol De dilluns a dijous, de 19 a 21.30 h Preu col·legiats: 66.000 PTA No col·legiats: 64.000 PTA

Mini-Word -Del'l aMO de juliol Dilluns i dimecres, de 17 a 19 h -Del 16 al 25 de juEJoJ Dimarts i dijous, de I 7 a i 9 h Preu col·legiats: 10.000 PTA No col·legiats: 14.000 PTA

Mini-Excel -Del 2 a r u d e juliol Dimarts i éjous. de 17 a 19 h •Del 15 al 24 de jubol DiBuns i dimecres, de 17 a 19 h Preu col·legiats: 10.000 PTA No col·legiats: 14.000 PTA

TERRASSA Preu col·legiats: 10.000 PTA No col·legiats: 14.000 PTA

Internet -2 i 4 de juliol, de 9 a 13 h -8 i 10 de juliol, de 17 a 21 h -De n al 4 de juliol, de dilluns a dijous, de 19 a 21 h -15 de juliol, de 9 a 18.30 h (Inclòs dinar + pàitjuing) Preu col·legials: 17.500 PTA No col·legiats: 25.000 PTA

Curs per a joves (12-18 anys) Curs d'mlormàuca i mecanografia per a joves Del 2 al 25 de juliol, dimarts, dimecres i dijous, de 9.30 a 12 h Preu col-tegiats: 24.000 PTA No col-tegiats: 30.000 PTA

Introducció a la informàtica •OeMI aI31 dejufcol De údurts a tipus, òe 19 a 21 h

Savé dlnfamace Planta baba

Autocad Del 2 al 25 de juliol De dilluns a dijous, de 19 a 21.30 Preu col·legiats: 66.000 PTA

Introducció a la informàrica Del 2 al 25 de juliol Dimarts, dimecres i dijous, de 17 a 19 h Preu col·legials: 34.000 PTA

Cursos pera joves (12-18 anys) Curs dinformàtica i mecanografia per a joves de 12 a 18 anys Del 2 al 25 de juliol. Dimarts, dimecres i dijous, de 9.30 a 12 h Preu col·legiats: 24.000 PTA

Informació i inscripcions: Aula de Terrassa Telèfon 7601110

Els temes de les exposicions són, entre d'altres: Arquitectura francesa, Les ciutats llatinoamericanes a través dels seus arquitectes i poetes, Transformació de les ciutats israelianes. Habitatge i disseny sostenible a Puerto Rico, Arquitec-

Activiiats promogudes per diverses organitzacions que desenvoluparan aspectes monogràfics del lema central del Congrés.

UIA Barcelona'» COAC. Plaça Nova, 5.

Telèfon: 412 76 SI

CONFERENCIA Consolidació estructural de les golfes de la Pedrera L'Associació de Consultors d'Estructures organitza la conferència Consolidació estructura/ de les golfes de la Pedrera.

Anirà a càrrec de Robert Brufau. arquitecte, president de l'Associació de Consultors d'Estructures i prolessor de ta UPC. Dijous 4 de juliol, a les 19 hores Auditori de l'edifici Nexus. c/Gran Capità. 2-4 de Barcelona PROGRAMA • Intervenció estructural en la restauraoó de les Golfes de La Pedrera • Recuperació dels mètodes empírics de Gaudi • Alternatives constructrves que es van presentar drts el procés de la reconstrucció L'entrada és lliure, però cal confirmar rassotència.

Les places són limitades.

Inscnpcons: Maricé. Telèfon i fax: 401 63 12

•I

GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciarse en aquesta secció. BIT PUBUCIDAD Marta Meca Telèfon: 410 45 55

AÏLLANTS ; |

ESTRUCTURES

-i PRicoinsfl,

Alsina

SOLUCIONS EN ENCOFRATS PCOBtAOOS JJU.SINA. SA. Pot intj. Camí Font Freda s/n 08110 MontcaOa y fieòoc (Barcelona) Tel. (93) 575 30 00 F » 193) S64 70 59

Rda. San Antorao £9 Tet (33) 4Z3 80 -l·l FAX 426 06 71 1 BARCELONA

BOIG CURVADO DE PERfILES, SJL

Qj. Torres y Arnal. 3 TeiS- 31B 32 77 - 412 1 08001 BARCELONA

• 03RAS • _ I •

I CATALANA,S.A. Morters sense retracció.

Rehabilitació Ü Santander. 42-48. Nau 39. 08020 BARCaONA Tel. 2782686-Fa*2782711

HEFOSMAS IMPERVEA8IUZACIONES ALUM1NOSIS RERJERZOS ESTHUCTUÍVM-ES

QERCOSA, CON5TRUCC1ONES MANSO, I I 5* A • Td. [93) 426 98 98 (3 tnem)

c/PoJlla. 240 • TU. 193) 456 14 53 fi» mi 436 72 85- 08013 Borafcno

PAVIMENTS : ALUMINOSIS

EXTEr PER A LA CONSTRUCOÚ

'-309 • 09028 Barcelona - Tel. 4 j . 35 00

SÉNETON

V1GA EXTENSIBLE 08006 BARCELONA PARA BEHABILfTACIÓN Tel 414 0016 Fax 20231 12

PAVIMENTS INDISTRIALS DE FORMIGÓ I ASFALT. TERRES DE RESINES 1 PINTURES ESPECIALS

_EXTRAFORT_ TOL L\D. FOXT DEL RADR1)!. W."R.\\ [ REHALS.: IMBO GR.4NOLLEHS T E L 1931MO 09 99 FAX. M9 26'

ELECTRICITAT 3

PREFABRICATS I

HORMIPRESA

Navès Induslriales Forjades - Cerramienlos Chaiets Pàrkings Centros comerciales Panlalanes, etc.

simon

Prefabricado^ de Hormigón. SA.

MATERIAL ELÉCTRICO ILUMINACIÓN Dipulación, 390 - 39S • Telefono (93) 565 16 63* f « ( « ) 232 77 53 • Tèlex S39S3 SIMON E 08013 Barceló r»

FUSTERIA Q

TANQUES DE BRUC Per separar un habitaigc o tancar un jardí, tenim l'oferta més àmplia, tant en mides, com en qualitats.

SERVEIS

FRAPONT CONSTRUCCIONS AMB FUSTA PAV1HDUS, SA.

Tu despacho desde 10.000 ptas/mes asistido y equipado

PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS

f USTESIA D'OBRA I PEU A DECORACIÓ c/ C-ja d-As&ckn 32 • W. (93; 345 91 50 Fa P3j 3dà 76 07 • fcTain IndvUricJ Son Fci 03030 Scmhna

AUTOANIVELLADORS1 MORTERS DE RESINES TERRATZOS COMTINUOS Plaça Tetuííi. 1 i t i . 1 ' 08010 Barcelona

Tel.2650939

Faf.Z6S727G

PROJECl

INFORMÀTICA fi

àrea

Som fabricants ties de 1974

INDUBRUC

T. 93-415 45 32

Políg. loJ. CAN MAGÍ - NAU 19 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona) TeL 589 00 23 - Fax 674 3S 71 ApJo. Concos 403

IIPIFIUI

HI7

Av. Príncep Astúries 56 at. BCN

LA

/Ai

PERFILES UGEROS, SJV.

ESTRUCTURES METÀL·LIQUES LLEUGERES PER A COBERTES

Portes • DU-620 • Contraplacats i tota dass* de fustes per rebenïsleria i decoració Gavà: TeL 638 22 40 -Fa) Manresa: Tel. 673 32 62 -F

ORATORI DEL ,; ALLES laboraion ACREDITAT per la Generalitat de Catalunya pel conti oi de qualiUt de I edificació i els seus materials Cl. JOSEP CARNER, 27 - TEL ST9 33 91 TEL i FAX 879 45 17 - 05400 GRANOLLERS

CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS ESTRUCTURES

AÏLLANTS

ELECTRICITAT

Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres

Aïllaments, impermeabilització i recobriments

Electricitat i il·luminació

PREFABRICATS

REVESTIMENTS

INFORMÀTICA

Prefabricació i construcció industrialitzada

Paviments i revestiments

Informàtica aplicada a la construcció

FLUIDS

SERVEIS

Aixetes, bombes, tubs.canalons

Serveis aplicats a la construcció

FUSTERIA Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

•

R E P O R T A T G E E D I

A M B I E N T

Sen/ei Rehabilitació

Per a una construcció verda Els passats dies 16,17 i 18 de maig van tenir lloc, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, les primeres Jornades sobre construcció i desenvolupament sostenible. Promogudes pel Col·legi amb la col·laboració d'institucions nacionals i internacionals, van mostrar les principals experiències de construcció respectuosa amb el medi ambient dels darrers anys.

B

es Jornades es van iniciar amb la intervenció de Josep Xercavins, de la Càtedra UNESCO de la UPC, que va emmarcar la problemàtica de la construcció i el medi ambient des del punt de vista del desenvolupament sostenible. Una nova mentalitat que ha de ser assumida per la societat i pels diferents sectors industrials dels països desenvolupats per no malmetre més el medi ambient. Per a Xercavins, qualsevol activitat productiva, també la construcció, ha de complir tres lleis per avançar cap a la sostenibilitat: 1. L'ús d'una font renovable (fusta, suro) no pot superar les seves possibilitats de regeneració; 2. L'ús d'una font no renovable (petroli, carbó, gas) no pot ser superior que la taxa a la qual una font renovable (energia solar) pot substituir la no renovable; 3 L'ús d'un element contaminant (materials amb gran contingut energètic, materials que contenen CFC o HCFC) no pot ser superior al ritme del seu reciclatge o absorció ambiental.

• MaUrials respectuosa » b «I • .di anbieat En aquest bloc temàtic es va comprovar que l'estudi de l'impacte ambiental dels materials de construc6ó és en l'actualitat un camp obert a ta investigació.

Lluny encara de proposar cap llista negra de materi-

als poc ecològics, s'entreveu la possibilitat d'utilitzar l'ecoetiquetatge com a primera regulació objectiva del mercat. Una etiqueta ecològica ens informa que quan es tria entre un o un altre producte s'està escollint el menys contaminant. El Departament de Medi Ambient ha impulsat el Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental i també té al seu càrrec l'Ecoetiqueta Europea. Dins les Jornades el Departament es va mostrar receptiu a estudiar les propostes que es presentessin des dels fabricants de materials de la construcció. Per a Salvador Samitier, el Distintiu 'vol ser un instrument flexible i és, i vol ser, obert a qualsevol proposta de fabricants de qualsevol producte* L'ACV (Anàlisi del Cicle de Vida) s'ha demostrat com el millor sistema d'avaluació mediambiental. És utilitzat pels centres de recerca per validar materials i solucions constructives. L'ITEC va avançar part dels estudis que porta a terme per optimitzar les solucions constructives més habituals al nostre país. Ha realitzat estudis sobre les fonamentacions, els tancaments de façana i altres subsistemes, i ha analitzat el seu comportament funcional i a la vegada mediambiental. Sembla que les estructures poc pesants i els tancaments desmuntables donen més bons resuftats.

H

F

O

R

M

A

T

I

EL

U

REPORTATGE

A M B I E N T Servei Reha&ihiació

•Gestió de residus, de les bones parau als fets concrets Dos temes van polaritzar aquest bloc temàtic: la presentació per part de la Junta de Residus i la Gestora de Runes d'aspectes concrets del Programa de Residus, i les reflexions sobre els processos de desconstrucció.

Tot i que segons Xavier Irigoyen només es recicla de l'1 al 2% dels residus de construcció, la Junta de Residus preveu arribar a l'any 2000 al 40% de material reciclat a l'àrea metropolitana de Barcelona í al 27,5% de mitjana a tot Catalunya. Per arribar-hi, el Programa de Residus proposa primer arribar a l'abocament controlat de totes les runes generades a Catalunya, per després obligar a quotes de reciclatge creixents a les àrees amb més activitat constructiva (àrees urbanes, zones turístiques).

D'altra banda, l'ITEC va presentar una sèrie de reflexions sobre el que és la desconstrucció (enderroc controlat amb tria selectiva de les runes) í el que pot implicar a la forma de construir en l'actualitat. Cal pensar en sistemes desmuntables, no utilitzar materials compostos, amb diferents làmines adherides (difícils de reciclar), etc. Des de la Direcció Genera] d'Arquitectura i Habitatge es va presentar un estudi concre! de desconstrucció per al bloc d'habitatges de La Pau. Segons aquest estudi, fer aquest tipus de treball encara no surt a compte econòmicament ja que no existeix un mercat del reciclatge que absorbeixi els materials obtinguts en la desconstrucció. El que també és cert és que fins ara no s'han tingutmai en compte els costos mediambientals d'abocar tot l'enderroc i no aprofitar-lo.

• L'eficiència energètica dels edificis. L'experiència més rodada De les ponències dedicades a l'eficiència energètica es desprèn que és un dels subsectors més avançats i que no ha acabat d'arrancar, no per problemes tècnics, sinó més aviat per criteris econòmics o d'inèrcies del mercat.

En aquest apartat es va presentar una petita mostra dels projectes pilots ja realitzats a Catalunya. El projecte REMMA d'habitatges bioclimàtics a Castelldefels i la biblioteca de Mataró que incorpora experimentalment cèllules fotovoltàiques a les seves façanes, entre d'altres, mostren les possibilitats reals d'aplicació d'aquestes tecnologies.

També es va aprofitar les Jornades per presentar la metodologia de la nova certificació energètica del Pla de l'habitatge 1996-99 preparada conjuntament

pel Ministerio de Indústria y Energia i el Minisíerio de Fomento. En principi iots els habitatges de protecció oficial l'hauran de complir. Per part de la Generalitat de Catalunya sembla que hi ha una posició favorable a la certificació, però sempre que no vulneri les seves competències en habitatge.

•

Edifici i salut.

Un d e b a t a p a s s i o n a t

Dues ponències es van dedicar a encetar el complex tema de les condicions interiors dels edificis i les seves relacions amb l'home. Des del Instítuto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo es va presentar la metodologia de diagnosi que utilitzen per estudiar el que s'ha anomenat la síndrome de l'edifici malalt (provocat pel fum, l'ús de formaldehids en els taulers prefabricats, els dissolvents d'algunes pintures, etc).

Segons Maria Josep Berenguer «un percentatge elevat de les causes tenen el seu origen en deficiències de la ventilació». També Josep Maria Querol, enginyer especialitzat en acústica, va parlar de la contaminació provocada pel soroll i, especialment, de les limitacions tècniques de l'actual norma bàsica.

•

Edificis d ' a l i a qualitat ambiental.Una nova marca de q u a l i t a t

Un defs temes estelars de les Jornades va ser la presentació de tota una sèrie de mètodes pragmàtics d'avaluació mediambiental dels edificis. Es va presentar el mètode BREEAM del Building Research Establishmení, capdavanter al món en la certificació d'edificis respectuosos amb el medi ambient. Des de 1991 s'ha avaluat voluntàriament un 25% de les oficines construïdes al Regne Unit. Per a Roger Baldwin "el mètode és una bona manera de diferenciar els edificis mediambientalment adaptats dels que no ho estan".

A la vegada es van mostrar tota una sèrie d'estudis iniciats al nostre país que tenen com a objectiu fornir el professional d'eines pràctiques per fer aquestes avaluacions. L'estudi més ambiciós és el projecte Hiades fet per l'Institut Cerdà, que s'espera que estigui completat durant aquest any.

•

Construcció i m e d i ambient a debat

Dues taules rodones van servir per cloure les Jornades. La primera, dedicada a debatre les diferents visions dels agents implicats, va ser moderada pel director general de Promoció i Educació Ambiental del Departament de Medi Ambient, Pere Torres.

Gerard Sandret de l'Associació de

HI EREN TOTS ELS QUI HAVIEN DE SER-HI? La responsabilitat de tirar endavant les I Jornades de construcy -mmm J5 Z^M

IxllLI

ció i desenvolupament sosteni-

ble, juntament

amb la dificultat de cercar els protagonistes i els temaris adequats, a més de la complexitat de fer coincidir dates perquè tothom estigués disponible -només va fallar un dels ponents- fa que la prevista inscripció a unes jornades sense cap antecedent sigui motiu d'un determinat misteri.

La resposta, al voltant dels 200 inscrits de iot arreu, creiem que va ser força adequada, encara que això ho hauria de dir la gent del Servei Rehabilitació, brillants organitzadors de les jornades. Però, i això ho dèiem amb el nostre amic Ramon Domènech, col·lega competent i tècnic amoïnat per un futur sostenible, que trobàvem afaitar la presència de més col·legues.

I col·legues amb la classificació de vaques sagrades, segons s'entén de la definició que en fa el malaguanyat Cruyff.

Creiem important aquesta presència per tal de sensibilitzar i fer pedagogia, al nostre col·lectiu, d'aquest

tema nou i conflictiu. Preveiem, en un futur no gaire llunyà, una forta demanda de tècnics preparats en aquesta, actualment espessa i, segons com, pudenta, matèria.

Les empreses constructores, grans i petites, i d'enderrocs van tenir presència en els debats? Nosaltres vam veure-hi la Carlota, la Imma, en Manel... Ens sembla molt important la transformació que s'ha fet en les seccions d'estudis cap al control de qualitat i medi ambient.

Necessitem aquesta complicitat.

Les administracions públiques i les institucions, que estaven àmpliament representades, han manifestat una excel·lent sensibilitat i un neguit que caldrà mantenir. Per tant, Xavier, ull viu! Recorda't del prec del desemparat paleta illenc. Necessitem mètodes, materials, criteris, normativa, etc.

Voldríem íer notar als col·legiats una atenció especial en aquest actualment problema, tant pel que té de futur, com a professió, com pel que ens hi juguem de futur, com a societat. • JoanArdèvol

Vocal de la Junta de Govern del Col·legi

£

1

r o • M» T

R E P O R T A T G E A M B I E N T

Chopo'Ssivsi Rehabilitació

Fabricants de França va representar la posició dels fabricants de materials ja que, com comença a ser habitual, no és fàcil trobar interlocutor vàlid al nostre país. Per als fabricants, construir amb alta qualitat ambiental significa reduir d'una manera gradual els impactes dins del cicle de vida de l'edifici. No són partidaris de l'ecoeïquetatge, que acaba sempre essent restrictiu, i proposen que tots els materials donin les seves caracteristiques mediambientals.

Fructuós Manà de l'ITEC va proposar que aquest era un bon moment per reformular l'habitatge del futur, possiblement en cinc punts: 1. Adaptabilitat a drversos usos, 2. Durabilitat i qualitat, 3.

Desmuntabilitat, 4. Eficiència i optimització de les solucions constructives, 5.

Reducció de pes. Per a Manà, "cal utilitzar el medi ambient com a revulsiu i reformular la tècnica tal com és entesa en l'actualitat, ja que es donen massa coses per sobreenteses'.

Per la seva banda, Dolores Romano de Greenpeace, va referir-se a la problemàtica de la utilització del PVC i va posar en dubte les ACV (Anàlisis de Cicle de Vida) quan no tenen en compte les variables lligades a la toxicitat dels productes. Per a Greenpeace, el problema més.important del sector de la

construcció és que encara no ha internalitzat a la producció el cost mediambiental. En aquest mateix sentit, les associacions de consumidors no estan disposades a acceptar que un promotor apugi exageradament el preu de l'habitatge per fer-lo més ecològic. A l'actualitat, les preocupacions mediambientals dels consumidors es refereixen bàsicament a l'aïllament tèrmic i acústic dels seus edificis.

La segona taula rodona, que va tenir com a moderador el periodista especialitzat amb temes de medi ambient Santiago Vilanova, es va dedicar a debatre les polítiques mediambientals de les diferents institucions implicades. Per part del Departament de Medi Ambient, Pere Torres, director general de Promoció i Educació Ambiental, i parlant de la problemàtica dels residus de construcció, va insistir que 'no es tracta que sigui l'Administració pública la que trobi una solució a les runes, es tracta que sigui el sector de la construcció que trobi la solució'. Per una altra banda, el Departament considera que en un futur immediat caldrà incorporar els costos mediambientals en el preu del productes. Per a Pere Torres, "més enllà de les normes..., les persones que han d'aplicar les normes han d'estar convençudes

WOOD TABLERO ALISTONADO EN MADERA MACIZA En madera de Haya, Roble, Fresno, Maple ...

Cabarrd Uerminos.% EXPERTOS EN MADERA DESDE 1 9O7 Oficinas y almacén prefabricados: Ctra. Torre Romeu, s/n» tel. (93) 726 19 11 fax (93) 726 07 61 -08202 SABADELL

R E P O R T A T G E

F O R M A T M I D I

A M B I E N T

Hemàndez, es va referir a la problemàtica de l'aigua a l'àrea metropolitana i els esforços que s'estan duent a terme per a resoldre-la. Pel que fa a la problemàtica dels residus, es va constatar que malauradament només a dos ajuntaments de l'àrea s'ha pres d'una manera seriosa el Decret de residus a la construcció. De tota manera, es preveu la creació de una gestora metropolitana de runes perquè hi hagi instal·lacions controlades. En opinió d'Hemàndez, "les solucions tècniques i econòmiques no resoldran el problema del medi ambient, per què aquestes siguin efectives caldrà la voluntat ferma dels polítics i l'exigència de la societat conjunta'.

Paral·lelament a les ponències hi va haver una sessió pòster on diferents industrials, tècnics, centres de recerca i institucions mostraven la seva activitat relacionada amb el tema de les Jornades. Hi van participar ACYCSA; BIUEl regidor-ponent de Ciutat Sosteni- ARQUITECTURA INTEGRAL; DALIble, Josep Puig, va insistir que calia FORMA, SL; ELECTRO-JAR, SL; Maripassar de les proves pilot a l'aplicació ano Bueno - Associació d'Estudis Geogeneralitzada de criteris mediambien- biològics; S1POREX; TEULERIA CATAtals. Va indicar que a Israel, país d'una LANA, SA; el Departament de Medi Amlatitud semblant a la nostra, un 80% de bient de la Generalitat de Catalunya; el les necessitats tèrmiques del parc edifi- Departament de Crislal·lografia, Minecat es resolien ja amb energies renova- ralogia i Dip. Minerals de la Universitat bles, quan al nostre país la quota és molt de Barcelona, i els departaments d'Enmés baixa. Per acabar, el president de ginyeria de la Construcció i de Consl'Entitat Metropolitana de Serveis Hi- truccions Arquitectòniques II de la Unidràulics i Tractament de Residus, Manuel versitat Politècnica de Catalunya. • personalment del què fan".

Pet la seva banda, Francesc Xavier Ventura, director general d'Arquitectura i habitatge va indicar que la introducció de la certificació energètica del nou Pla de l'habitatge tindria problemes d'aplicació si abans no es resolien els problemes competencíals. Des de la direcció general 's'està treballant amb l'Institut Cerdà per disposar d'un sistema propi de certificació energètica que hauria d'estar disponible a tal del 96, inici del 97', i que 'seria una norma per qualsevol mena d'habitatge'. També va insistir en la necessitat d'introduir millores mediambientals en el parc edificat existent. Pel que fa a la incorporació de criteris mediambientals en els plecs de condicions d'INCASOL, Francesc X. Ventura va indicar que ja se'ls ha incorporat 90 punts fruit d'un estudi de l'IMACS.

A l'hora de comprar un cotxe teniu molts models per escollir.

A l'hora d'escollir l'assegurança, també.

Utilitzeu el servei d'assegurances del Col·legi.

No en dubteu dels avantatges.

TeL 209 82 99, sr. Sergi Sagrado.

Amb el suport tècnic de:

ASSEGURANCES LORENTE C. de Rafael Casanova, 73, lr. 3a.

08750 MOLINS DE REI • Barcelona Telèfon 668 28 41* • Fax 668 62 07

TOTHOM SAP QUE EL VAIXELL S'ENFONSA TOTHOM SAP QUE EL CAPITÀ MENTEIX Leonard Cohen

mats de tot el que es prepara.

-Instituts tècnics independents elaboren les dades i resultats de les anàlisis del cicle de vida. És una feina important i cal que estiguem informats -Ben aviat tindrem eines concretes i preparats per ser més eficaços tan amb què posar-nos a treballar per re- aviat com aquesta eina de treball sigui a la nostra disposició. duir aquesta pressió.

-Els aparelladors i arquitectes tècnics, -A la nostra professió ens ha tocat, per mentalitat i per preparació, som com deia un bon amic i bon aparellaels professionals adequats per agafar dor, empassar-nos més d'un marron. un paper molt important en la presa de Potser és l'hora i l'oportunitat de remesures per solucionar els proble- clamar una part de la que ben segur és feina nostra, i aquesta sí que fins i mes.

-La indústria, l'Administració i tot l'àmbit tot és positiva i agraïda. afectat hauran de contractar molts tèc- -El Col·legi, en convocar les / Jornades sobre construcció i desenvolupanics per gestionar la nova situació.

-Aquests llocs de treball són per a les ment sostenible, ha pres una iniciatijoves generacions de tècnics que, molt va difícil i resolta amb èxit. Tanmasensibilitzats, capacitats i entusias- teix, en obrir un camí s'ha creat el compromís de seguir caminant per tes, tenen molt a dir i fer.

-S'estan redactant noves normatives aquesta via. No hem de perdre referents a l'adequació de la indústria l'oportunitat de fer-ho. • de la construcció a les necessitats del medi ambient Els aparelladors hem Ramon Domènech Aparellador de ser-hi presents i hem de ser infor-No volem ser còmplices del naufragi i no podem saltar per la borda.

-Tots sabem que l'actual pressió de la construcció sobre el medi és insostenible.

R E P O R T A T G E M E D I

A

M

B

I

E

N

N F O R M A T I U T

ENCARAR-SE AMB LES REALITATS

H

a estat una iniciativa valenta i decidida, la del Col·legi, en convocar a les jornades sobre construcció i desenvolupament sostenible a totes les parts afectades per un tema complicat i polèmic: la pressió que exercim sobre el medi ambient tots aquells que treballem en aquest ram i fins a quin punt és sostenible aquesta situació.

Les exposicions genèriques de presentació sobre la realitat actual, a més de crear l'esperada mala conciència davant les esfereïdores estadístiques, obrien pas a la pregunta que tots els assistents es repetien en silenci: què cal fer? com ho podem fer?... L'angoixa d'aquesta pregunta xocava de ple des del primer moment, amb el pragmatisme dels polítics que, des de l'avorrit però obligat seguiment de les normatives i la justificació de la manca de pressupost, oferien les reduïdes i limitades propostes d'actuació. La trista realitat planava sobre les jornades, des de les poques i fallides respostes tecnològiques a la crisi energètica del 73, molt poc s'havia fet.

S'entreveu una petita llum enmig d'aquest negre caos futur. S'avança en la possibilitat de disposar aviat de dades "objectives" que seleccionin i qualifiquin els productes i les tecnologies respecte ai medi ambienL El gran avenç d'aquesta possibilitat rau en l'anàlisi del cide de vida (ACV), on s'estudia i qualifica un producte o tecnologia al llarg de totes les fases de la seva existència: -obtenció de les matèries primeres -procés de fabricació del producte -transport

-mètodes d'aplicació -ús -desmuntatge, desconstrucció, enderroc -transport -emmagatzematge-reciclatge-recuperació-destrucció inerta En cada una d'aquestes fases, els tècnics-científics puntuen paràmetres d'adequació al medi, considerant factors com ara l'impacte, la despesa ener-

de no quedar fora del futur mercat d'oferta ecològica.

Cal potenciar i engrescar la recerca en tots els camins en què es produeixin les dades que necessiten els projectistes, fabricants, constructors, gestors, promotors, tècnics, usuaris, etc, per saber on som i què és ei que estem construint. Hem d'aprofitar l'oportunitat de ser útils, de ser menys

gètica, la contaminació o la toxicitat. El resultat serà una puntuació relativa global, que ens donarà la pista sobre quins dels possibles materials i tecnologies són els més adequats al medi.

Per fi unes dades amb les quals podrem treballar. A partir d'aquí s'iniciarà t'actitud positivista dels tècnics: prescriure les solucions menys dolentes.

Ara, comencen a sortir al mercat productes amb ecoetiquetatges oficials d'adequació al medi ambient. És una fita positiva que cal que continuï i creï la necessitat a tots els fabricants, productors, venedors, comercials, etc,

destructius.

Vam assistir a les explicacions de l'inevitable complexitat administrativa, prèvia a la creació de la normativa que regularà l'adequació de les noves construccions a les necessitats mediambientals. Vam escoltar les serioses reflexions dels tècnics investigadors que per fi acostaven els temes al nostre camp. I això entremig de la guerra oberta entre ecologistes i fabricants de productes derivats del clor, PVC, CFC, etc. Vam veure exemples puntuals i encara massa experimentals de construccions amb interessants

Serveis

i

aplicacions tecnològiques possibles en el futur, mentre escoltàvem, entre astorats i estupefactes, ïinvent dels edificis malalts on el plantejament s'acostava més a una divagació esotèrica que a un apropament a una qüestió tècnica indesxifrada.

En altres situacions, la petició, per part d'un paleta illenc força concient del tema, de mesures concretes i pràctiques per evitar la desfeta de l'entorn, hauria despertat somriures de menyspreu, però la seriositat amb què va ser plantejada, reflectia el que tothom demanava des del primer dia, i encara posava més en evidència el perquè ens trobàvem allà. Fins i tot, un director general assistent al col·loqui va fer seva la petició i en cert grau ens va tornar la pilota. Les mesures tècniques concretes sempre han estat més cosa dels tècnics que dels polítics.

Ningú no pot quedar al marge d'un problema tan greu del qual tots, d'una forma o altra, som protagonistes i responsables. Cal felicitar-nos per haver creat la situació prou consistent on tothom va haver de donar la cara, encarar-se amb les realitats.

El mèrit de les jornades dedicades al medi ambient rau en el fet que, a base d'explicar sempre el mateix, es posa en evidència que, a més de la tan predicada concienaació social, cal començar a fer coses concretes i progressistes, retornant a aquest mot tota la càrrega semàntica passada. • JoanArdevol Ramon Domènech Aparelladors

Solucions

AUTOVISION (+) MÒDUL D'ARQUITECTURA (=)

ó I n f e r i o r d'Autocad) + Autovision + Nòdul d'arquitectura =] 185.000 pts * IVA d ' a l t r e prograaa de CAD) • Autovision + Mòdul d'arquitect 285.000 pts + IVA * • - Tet. <93> 487 00 5*

Fa> <95> *»7 93 22

Muntaner 55 08011 - BARCELONA Tel: (93) 451-37-38 Fax: (93) 453-73-63

to ~r*ak*m:

-ChipSetlNTRTTHTON 1

Memòria RAM 6 Mb, amp. 128 Mb

' Floppy 3,5" 1,44 Mb. 1

Disco buró 16b High Speed

:

Controladora EIDE PCI INTE&RATED Puertos sèrie Alto Veloridad T. Gràfica PCI 1 Mb amp. 2 Mb Monitor Color TATUN614" Monitor Low ftad.. No Interlaced 1024 Teclodo Expandido, 102 tec. ftatón compatible MICROSOFT MS DOS 6.22 (OEM)

ChrpSet INTEL TRTTON 256 Kb CACHE Pípelrne Memòria RAM 8 Mb. amp. 128 Mb Floppy 3,5" 1.44 Mb. Disco Duro 1 Gb High Speed ca R O M x 4 Controladora EIDE PCI INTtSRATED Puertos sèrie Alta Velocidad T. Gràfica PCI 1 Mb amp. Z Mb Monitor Color SAMSUNG 14' N.I.. LR. Tarjeta sonido S. Blaster 16 Bits Volue Altavoces Autoamplif icados 60W Mícrófono DirEccional Multimedia Teclado Expondido. 102 tec. ftatón compatible MICROSOFT MS WINDOWS 95 (CD ROM original)

:

ChipSet INTEL TRITON

' 256 Kb CACHE Pipdine 1

Memòria EDO RAM 16 Mb, cmp. 128 Mb

• Floppy 3 5 " 1.44 Mb. ! :

Disco Dtro 16b High Speed CDROMEIDEXB Controladora EIOE P a INTEGR/TÉD Puertos seríe Alta Velocidad

1

T. 6róf ico P a # 9 M0T7.0N 771.2Mb VRAM

• Mon. SAMSUN6 15" Sü. Dig. 0.28 p.. Multis.

Tedado Expandido, 102 tec Ratón compatible MICROSOFT Cajo Torre H SYSTEM MS WINDOWS 95 (CD ROM original)

Pentium 100 Mhz. itium 120 Mhz. ilium

133 Mhz.

ntium 150 Mhitttim 166 Mh

HEWLETT PACKARD

EPSON 26.9OO.27.9OO.47.4OO.-

• HP DESKJET 85OC, M, tinta, cotor 'HP LÀSER JET 5L.M, làser. 4ppm. ÓQQppp •HP LÀSER JET sp. M. làser, óppm. óooppp

- Oferta valida salvo error tipogràfico y limitada, hasta agotar stocks.

- Caduca e l l 5/07/96.

«O.4OO.67.1OO.1 1 7 . M J . - j . *S3SOIV£}C-2f7019agtfa^ f3ACOIL, ÍDefer, 44Dcps

16%I.V.A. noincluido