INF960715

NOm, 95 SEGONA QUINZENA JULIOL 96 150 PTA

INFORMATIU PEL COL·LEGI D'APARELLADORS

I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

BonPastor.5OB021 Barcelona Tel.4143311 Fax4143434 E-mail:caaib@datalab.es

DelegadonsaVic,Manresa,GranoÍlersíTerTassa

I Les noves tecnologies de la construcció a debat

I El teatre Metropol 'guanya el FAD

H

a restauració del teatre Metropol de Tarragona, obra de í'arquitecte Josep Llinàs i l'aparellador Jaume Martí, es va endur el premi FAD 1996 d'arquitectura. L'acte de lliurament dels premis va tenir lloc el passat 20 de juny en la facultat de Dret de Barcelona. Les obres finalistes dins d'aquest apartat yan ser la biblioteca central de Santa Coloma de Gramenet, un conjunt residencial d'habitatges a Badalona, un edifici d'habitatges al barri del Raval de Barcelona i el Museu d'Art Contemporani (MACBA). Per la seva banda, el passeig marítim de la Barceloneta va guanyar el premi en l'apartat d'espais exteriors. •

Istambul marca els reptes del segle XXI

B Corneli de redoctiò: Cada Carlaftó. Jc

cciò: Ajigeli Batlaro i Eliten(ía Pucurull Fotografio: Jovicr Garcio Die. Chapo Adminiitroció: Monlierrat Alcman/

Dipàúl 109=!: B- JÏ389-1991 ISSN: 1132-2802 rt: BICOMUNICACIÓN Joiep Torrodollai, 155. 0802

H

a introducció de les noves tecnologies í els nous materials en el sector de la construcció s'accelerarà de manera notable en els propers anys. Per tal d'iniciar un debat sobre aquesta situació i oferir informació conceptual i pràctica, el Col·le-

gi ha organitzat un cicle de sessions tècniques que aniran acompanyades d'exposicions dedicades als nous materials que ja estan aquí. Les jornades s'iniciaran al setembre i volen comptar amb la màxima participació dels pro- 3 : 4 fessionals del sector. • =^—

epresentants de 185 països es van reunir el passat juny a Istambul per debatre la greu problemàtica que representen els assentaments humans a escala mundial.

Tot fa preveure un futur difícil per a les properes generacions, sí no canvien les actituds actuals per intentar assolir un desenvolupament sostenible. L'aprovació del dret a l'habitatge adequat per a tota la població mundial, va ser una de les conclusions de la cimera. •

Biblioteca de Can Pedrals: una immensa prestatgeria 17a23

C a d

Disseny CONSULTING HARDWARE/SOFTWARE. SERVICIOS I NTEGRALES I NFORMATICDS.

Distribuïdor Autorizado AutoCAD

DFERTA5 E5PECIALE5 para ARQMITECTO5 Y APAREJADÜRE5 Soluciones Comp\etae> de CAD a\ Mejor Freclo.

Una Ocasión Única,

AutoCAD 13 c4+AutoVfeiori 2 + Aplicación Arquitectura: A. de Rojas, Arq3D, ArquiCAD, AutoARQ 4, PDCAD 4.0, EiCAD 2/3D, 2D+Medicione5, Sistema 2 ML3, AutoArc^uitect

Oferta aplicable para: Actualizaciones desde versión 12 o anterior.

Actualizaciones Competitivas desde puestos CAD obsoletos.

preciós!! c / Mallorca, 165, 2« 2« 08008 BARCELONA Telf.: 453.31.08 - c / Enríque Granados, 111,6» 08008 BARCELONA Telf.: 453.31.08

EL M

TEMA M A T E R I A L S

N I

N O V E S

F O R

T E C N O L O G I E S

La construcció viu moments de canvi propiciats per la introducció de noves tecnologies i nous materials. Per analitzar aquesta situació, el Col·legi ha organitzat un cicle de sessions tècniques que volen tenir la màxima difusió entre els professionals del sector.

La construcció: de l'art de l'ofici a la cultura del catàleg Un cicle de sessions tècniques analitzarà els materials i les noves tecnologies de la construcció

B

l sector de la construcció, en aquests darrers anys, experimenta canvis importants, que incideixen tant en els aspectes organitzatíus -el paper, les relacions dels diferents agents- com en la mateixa renovació dels sistemes constructius. Aquests darrers són, però, els que incidiran d'una manera més radical en el canvi dei concepte de construir.

A diferència d'altres branques econòmiques, la construcció manté encara un gran component arfesanal. Aquest fet és particularment notable en el ram de paleta, els procediments i les tècniques del qual tenen centenars d'anys d'història. Hi ha una expressió que resumeix la importància d'aquest co-

neixement transmès per la tradició: les normes de la bona construcció.

Aquesta figura, que fa referència a la cultura de l'ofici, encara apareix com a garantia de qualitat, gairebé al mateix nivell que el compliment de les normatives.

En aquest context, la introducció de nous materials i noves tecnologies és encara lenta, però tot fa pensar que el seu ritme s'accelerarà de forma notable. Això no vol dir que sigui previsible un complet desplaçament de les tècni-

ques més antigues. Més aviat cal pensar en una convivència de sistemes constructius tradicionals, millorats o no, i de sistemes de nova generació. Aquesta perspectiva ens portaria a una diversitat de tipus constructius on es barrejarien tècniques molt diferents, amb les seves lleis de funcionament, sovint contradictòries.

L'ensenyament tradicional de la construcció, que s'havia centrat en la resolució del detall —una mena de repertori de! «què cal fer» o del «com es reso!» però sempre dins d'un marc unitari— esdevé una eina massa limitada per afrontar aquest repte. De «la cultura de l'ofici" d'abans, ara passem a «la cultura del catàleg». En síntesi podríem parlar de quatre conseqüències immediates d'aquesta situació: l'obsolescència del saber tradicional i la substitució del pensament unitari de la construcció per l'agregació de tècniques parcials, la manca d'experiència sobre el funcionament a llarg termini i sobre les condicions de posada en obra i control, i, per últim, les limitacions a l'hora de comptar amb una normativa per als nous productes.

Tot això fa que el tècnic, tant en la seva vessant de professional-prescriptor com en la de promotor o constructor, trobi dificultats per assumir tècniques no convencionals i, com a conseqüència, sorgeixi una major dificultat de penetració en el mercat, d'aquests nous productes.

Per tal d'iniciar un debat sobre aquesta situació i oferir informació conceptual i pràctica, el Col·legi ha organitzat un cicle de sessions tècniques i exposicions dedicades als materials i a les noves tecnologies de la construcció. Ei cicle s'inïciarà al setembre i vol tenir la màxima difusió entre els professionals del sector. • Joan Sabaté Director de les jornades

UN APRENENTATGE CONSTANT En aquelles indústries amb processos de fabricació basats en tecnologies punEa, on ri+D juga un paper primordial, les persones involucrades es man(enenenunconstant aprenentatge com una part més del seu quefer diari, una necessitat per mantenir-se al mercat.

Al nostre ram, on l'evolució tecnològica d'uns materials i sistemes basats en mètodes tradicionals ha estat lenta fins fa pocs anys, s'han pogut assimilar aquests canvis i incorporarlos al bagatge professional, generalment, sense necessitat de cap reforç acadèmic complementari.

Avui, la incorporació, no solament de noves tecnologies o materials, sinó la gestió de l'obra entesa com un tot des de! projecte fins a la conservació i manteniment d'allò que s'ha construït comporta l'aplicació d'uns coneixements que ja no els dóna únicament «l'art de l'ofici" o els criteris tradicionals.

Conceptes com ara la sostenibilitat del desenvolupament i l'estalvi energètic, el cost global, etc, obren un procés engrescador i competitiu, per la nostra professió, en què el camp peral seu exercici va molt més enllà de l'aplicació d'unes normes tecnològiques o de fa bona construcció, i es converteix en quelcom més ampli.

S'ha dit que, per la seva capacitat d'adaptació, la nostra és una professió tot terreny. Ara tenim el repte d'assolir, amb la formació específica adequada dins del procés constructiu, una major complexitat i enriquiment professional, fruit de la progressiva liberalització del mercat i de la utilitat dels serveis que siguem capaços de donar a partir d'uns coneixements actuals mantinguts i ampliats que ens permetin d'avançarnos a allò que el sector necessita i que la nostra professió pot aportar amb

Albert López i Iborra Vocal de la Junta de Govern de/ Col·legi

i

M

t

o m

M A T E R I A L S

EL I

N O V E S

T E M A

T E C N O L O G I E S

Cicle sobre els materials i les noves tecnologies B

l Col·legi inicia al setembre un cicle de sessions tècniques i exposicions amb la intenció de propiciar el debat eniom de la utilització dels nous materials i les noves tècniques de la construcció. La intenció és doble. D'una banda, oferir informació que permeti als tècnics conèixer amb profunditat els nous sistemes i, de l'altra, posar en contacte proveïdors i prescriptors, íacilitant així a les empreses productores la possibilitat de mostrar les seves novetats en un marc

N'hi ha qui ven aigua a preu d'or, com si fóssiu al desert.

N'hi ha qui ven aigua simplement a preu d'aigua.

No pagueu les vostres assegurances a preu d'or.

Assessoreu-vos-en al servei d'assegurances del Col·legi i de ben segur que us ajudarem a comprar al preu just, ni més ni menys.

Tel. 209 82 99, sr. Sergi Sagrado.

Amb el suport tècnic de:

ASSEGURANCES LORENTE C. de Rafael Casanova, 73, lr. 3a.

08750 MOLINS DE REI • Barcelona Telèfon 668 28 41* • Fax 668 62 07

adient i dins d'una línia de màxim rigor.

Les sessions s'han estructurat al voltant de temes molt concrets, ja sigui sobre materials, tècniques o elements constructius. Aquesta voluntària restricció, pel que fa a l'àmbit de cada conjunt de sessions, permetrà un major nivell d'aprofundiment en cadascun dels aspectes analitzats.

mes reaís que ha comportat la seva utilització. Aquest darrer debai estarà obert a tots els participants i pretén ser un fòrum de comunicació entre fabricants i prescriptors.

Dins d'aquesía línia de treball, s'ha previst dedicar les primeres jornades a la ceràmica. La raó d'aquesta elecció, que podria semblar paradoxa!, és el convenciment que la ceràmica, com aítres de les tècniques tradicionals, té encara un camp enorme de creixement i que, si es desenvolupa correctament, la seva renovació mantindrà l'alt nivell de competitivitat actual. Així, es podran veure la major part de les noves tècniques en l'ús de ta ceràmica estructura! i de tancament, i algunes de les seves aplicacions com a revestiment, en faça-

nes i paviments. Per la mateixa complexitat dels productes, no s'ha volgut entrar en el camp de la ceràmica de L'estructura del cicle, que es man- revestiment -terra cuita o gres- que potindrà per a cada tema, inclou una drà ser objecte d'una altra edició. Els exposició dels materials objecte de materials presentats seran la termoardebat i una sèrie de sessions tècni- gíla, els maons de baixa absorció, les ques. Les sessions s'organitzaran en peces especials de façana -la façana tres blocs. Ei primer, el més teòric, mediterrània entre d'altres-, les tècnipermetrà analitzar de manera objecti- ques de fàbrica armada i els sistemes va els nous sistemes i situar-los en el de fixació de façanes ventilades, les conjunt del procés constructiu. Tam- peces de grans dimensions per a tanbé s'oferirà informació conceptual i caments interiors i els llambordins cepràctica sobre tècniques de posada ràmics. L'exposició començarà el 30 de en obra, controls, manteniment, setembre i finalitzarà el 18 de novemetcètera, i es repassarà la normativa bre. Per la seva banda, les sessions vigent, fent referència a la dels altres tècniques es realitzaran durant tres dipaïsos del nostre entorn. El segon, marts consecutius, els dies 1,8 i 15 de estarà dedicat a donar a conèixer, per novembre i el seu horari serà de 17 a 21 part dels tècnics de les empreses fa- hores. El darrer dimarts hi haurà un bricants, els nous productes. El ter- debat específic sobre la normativa de cer, serà un debat, amb la participació fàbrica de maó portant com a material de tècnics independents amb experi- de tancament de façanes i s'analitzarà ència en la utilització d'aquests pro- l'alternaliva entre la cambra convenciductes, sobre els avantatges i proble- onal i la façana ventilada. •

PUNTS

D £

VISTA

H

D E S E N V O L U P A M E N T

P O •

M A T

S O S T E N I B L E

Hàbitat una reflexió necessària a Cimera de les ciutats d'Istambul ha tomat a posar sobre la taula la greu problemàtica que, a escala mundial, representen els assentaments humans. El creixement demogràfic exponencial, el dret de tota la població a gaudir d'un habitatge adequat, la incidència mediambiental dels edificis i espais públics, l'exhauriment dels recursos no renovables i, com sempre, la pobresa i la marginalitat que classifica els habitants del món entre els qui ho tenen tot i els qui no tenen res, entre els qui prenen decisions i els qui en pateixen les con-

d'energia i matèries primeres que es duplicarà en. els pròxims 25 anys. A aquestes dades, cal afegir-hi altres factors socials: 100 milions de persones no tenen casa, 500 milions no disposen d'aigua potable o de condicions higièniques suficients i estan exposats a terribles epidèmies i 1.000 milions viuen en habitatges indignes. D'altra banda, l'obsolescència de les instal·lacions i la impossibilitat de renovar-les malmet aigua i energia a les ciutats, cada dia menys capaces de garantir els serveis urbans adequats. Podríem seguir amb una llista inaca-

seqüències. Aquests COfTl han de SGguir han estat temes de de- creixent les CÏUtatS i la bat que fan preveure un ui *' futur difícil per a les propoblació Sense peres generacions, si no malmetre ei planeta? canvien molt les nostres — — — ^ ^ Ü ^ ^

actituds actuals per intentar assolir un desenvolupament sostenible Les xifres resulten esfereïdores.

L'any 1975 la població mundial era de prop de 5.000 milions de persones, l'any 2000 serem més de 6.000 milions i l'any 2025 més de 8.0O0. Aquest increment no es produeix d'una forma equilibrada territorialment, els països menys desenvolupats són els que més creixen i dins d'aquests, el nombre d'habitants de les ciutats augmenta de forma imparable. Una de les primeres conseqüències és la demanda mundial

l

A

8

I)

S

T

I

bable de mancances ' de greuges comparatius entre uns wcs ' privilegiats que vivim als països industrialitzats i la gran quan-

titat de població que viu oblidada al tercer i quart món. Si bé hi ha diferents lectures possibles del desenvolupament i les conclusions de la Cimera, per als professionals de la construcció, l'arquitectura i l'urbanisme cal destacar tres aspectes significatius: - L'aprovació, en l'últim moment, del dreta un habitatge adequat pera tota la població mundial, malgrat la ferma oposicíó dels EUA que volien evitar contraure un compromís amb els nombrosos homeless que hi ha al seu país.

- La constatació que el creixement de

les ciutats amb nous habitatges, serveis i espais públics per acollir l'increment demogràfic previst malmetrà el planeta si es continua fent com ara.

- El nou punt de vista internacional en el reconeixement del paper clau de la societat civil (ajuntaments, ONG, sindicats, professionals i altres) per afrontar el difícil repte d'aconseguir l'equilibri demogràfic, econòmic i mediambiental, davant el fracàs continuat de les polítiques governamentals en aquest sentit.

Des d'una vessant estrictament professional, cal reconèixer que la construcció és una activitat fortament agressiva envers el medi ambient. Sembla clar que s'imposa un esforç innovador en tecnologies que permetin utilitzar racionalment els recursos naturals renovables i els no renovables, amb una reducció dels consums i de la contaminació de la terra, l'aigua i l'aire. També es veu clar que hem de canviar els sistemes constructius i adoptar materials més durables, reutilitzables i recíclables i, d'altra banda, resulta inajornable la incorporació definitiva de les

A

Qüestions semàntiques (A propòsit d'un permís d'obra menor) Una faceta de la meva activitat professional és la direcció d'obres menors i. com a servei complementari, la tramitació de la preceptiva llicència municipal. Vull exposar aquí les dificultats i incomoditats que comporta la gestió davant els serveis tècnics dels deu districtes municipals de Barcelona, amb horaris d'atenció i sistemes d'informació diferents, disparitat de criteris quant a la documentació que cal presentar, discrecionalitat en el grau d'exigïbilitat de determinats documents, terminis de concessió diversos, etcètera, talment com si estiguéssim parlant de deu ciutats distintes.

A banda dels desgavell en la tramitació d'aquest tipus de permís municipal, a causa precisament de la diversitat de criteris de procediment, aplicats pels diferents òrgans gestors, s'ha de patir sovint l'excés de minuciositat de determinats funcionaris {val a dir que hi ha honrosíssimes excepcions) portada a extrems veritablement kafkíans. Com a mostra, un episodi viscut recentment el full d'assumpció de direcció visat especificava textualment «direcció d'obra

menor reparació de galeries de façana posterior, amb ajut de pont penjat". Doncs bé, un cop presentada la documentació completa, vaig ser citat pel tècnic municipal per esmenar aquell redactat i... insertar una / llatina després de la coma! Es veu que així havia de quedar més clar que assumia també la responsabilitat sobre la utilització del mitjà auxiliar, que és el que, en definitiva, preocupa els serveis municipals.

Crec que seria un gran ajut que el Col·legi exposés aquesta problemàtica (que ben segur afecta d'altres companys) als responsables municipals d'una ciutat pretesament moderna, europea i desburocratitzada, per tal de contribuir al fet que la nostra tasca resulti menys inútilment feixuga.

Finalment confio que aquesta carta no serveixi per a enrigidir el funcionament dels serveis tècnics dels districtes que podríem considerar 'flexibtes', sinó per flexSxfitzar, d'una manera lògica i racional, els diguem-ne més 'durs'. • Josep U. Jiménez de Ctsneros Paneila Aparellador

energies renovables i no pol·lucionants.

Les alternatives no poden ser úniques, les circumstàncies dels diferents indrets del món exigiran plantejaments molt variables des de la recuperació de la tradició local fins a la incorporació de tecnologies punta que contribueixin a assolir els paràmetres mediambíentals.

Cal pensar i programar el creixement de les ciutats del segle XXI tenint present la doble percepció local i planetària. El repte dels tècnics és important i no el podem defugir. Arquitectes de prestigi com són Richard Rogers o Renzo Piano han posat sobre la taula d'Istambul algunes qüestions sobre com ha de ser l'urbanisme i l'habitatge del futur i han proposat algunes alternatives. Com a part integrant de la societat civil, i des de la nostra tasca diària, el tècnics podem contribuir-hi, amb la incorporació i difusió d'una mentalitat de construcció ecològica.

Sembla que alguns dels punts clau del primer quart del segle XXI seran, d'una banda, el respecte al medi ambient i, de l'altra, la solidaritat internacional en la cooperació per al desenvolupament Aquesta nova actitud és la que ha de permetre salvar tant la selva amazònica com els aiguamolls de l'Empordà, dotar d'habitatge digne tant als meninos da rua com als homeless americans. És a dir, renunciant a una part del nostre benestar i adquirint una visió més global posarem els mitjans necessaris per corregir els desequilibris de tota mena existents al planeta.

Tant en un camp com en l'altre els professionals tenim molt a dir, I garantir la qualitat de vida de les futures generacions passarà per la nostra actitud avui. •

Xavier Casanovas Arquitecte tècnic

E ( E X E R C I C I

P

R

O

f

C

S

S

I

O

N

A

N O T I C I A R I

L

I Treballar fora de la demarcació serà més fàcil Els professionals estan sotmesos al règim de lliure competència

B

• Un règim de lliure competència per als professionals

a col·legiació única a tot el territori de l'Estat ha quedat establerta en aplicació del Reial decret 5/1996 de 7 de juny (vegi's L'INFORMATIU anterior).

D'acord amb la nova legislació, el col·legiat de Barcelona podrà anar a treballar a la demarcació de qualsevol altre col·legi de l'Estat sense necessitat de col-legiar-s'hi. Caldrà, però, que demaní un certificat al Col·legi i que visi l'encàrrec al col·legi corresponent. El professional haurà d'abonar uns drets d'habilitació que seran iguals per a tot tipus d'encàrrec i a qualsevol col·legi.

•

El Reial decret-llei és vigent des de la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (7/6/96). Malgrat això, ara haurà de passar un procés de debat parlamentari que no culminarà fins a final d'any i en el qual encara es podran produir modificacions.

Des del punt de vista jurídic, existeixen interpretacions diverses sobre l'abast de l'esmentat Reial decret-llei pel que fa a la supressió de les tarifes d'honoraris. L'opinió més generalitzada, des del punt de vista de les representacions professionals, és que no existeix una derogació expressa i, per tant, les tarifes continuen vigents.

La neva legislació és aplicable a Catalunya

Els articles modificats de la Llei de col·legis estatal passen a tenir consideració de legislació bàsica. En l'àmbit de Catalunya, la Llei de col·legis professionals ja va introduir el concepte de col·legiació única i d'habilitació. Per tant, la modificació simplement consolida una situació ja existent a Catalunya.

No obstant això, el sistema que, al seu

dia, es va establir de manera innovadora a Catalunya té elements que compliquen el tràmit i que el fan costós econòmicament per al col·legiat.

En aquest sentit, el Col·legi proposarà immediatament al Consell català

Què necessites del teu banc o caixa ?

è

Col·legi if Aparelladors i Arquitecte* Tècnics c/BonpKtor.5. OB021 Barato™

Tel. 200 95 22

Fax 209 99 25

J

que s'acordi l'assimilació del procediment d'habilitació existent a Catalunya al que ara es posa en funcionament per a tol l'Estat, tant per la seva major simplicitat, com perquè és molt més econòmic per al col·legiat.

Josep Maria Llesuy, elegit membre del consell d'administració de Musaat B

l passat dia 22 de juny va tenir lloc a Madrid l'assemblea general de Musaat, en la qual es va elegir els càrrecs de president, vocal segon i vocal sisè, que es renovaven reglamentàriament.

El consell d'administració de Musaat està format per onze persones. El president, José G. Montesdeoca, va ser reelegit. El representant del Col·legi de Barcelona, Josep Maria Llesuy, va ser elegit per al càrrec de vocal segon, amb el 72% dels vots i, com a vocal sisè, va ser reelegit el representant del Col·legi de Madrid, Rodríguez del Trio.

• Representació a Musaat i Premaat

Oficina " * 1 Aparelladors

Un bon servei.

No obstant això, des del Col·legi es treballa per poder definir i identificar els aspectes clau del que significa l'aplicació del treball en lliure competència, i per donar al professional tot el suport necessari perquè pugui actuar amb la necessària llibertat, respectant les regles bàsiques de la competència. •

Josep Maria Llesuy ha passat a substituir en el càrrec al company de Barcelona Rafael Cercós, que fa poc temps va ser elegit president de Premaat. Actualment el Col·legi, doncs, té representació a les dues entitats mutuals de la professió. Les delegacions de vot atorgades pels mutualistes del Col·legi en nombre superior a 1.400 van ser decisives per a aconseguir l'elecció.

Posteriorment, l'Assemblea, en reunió extraordinària, va aprovar una modificació dels estatuts de Musaat, per tal d'adaptar-se a la nova Llei d'ordenació de l'assegurança privada i per preparar-se per als canvis que es produiran en el món de la responsabilitat civil professional. El programa del company Llesuy inclou la millora de la pòlissa i de les cobertures d'aquesta, la contenció del cost de la prima i la modificació més equitativa del sistema de bonus-malus. •

[

[

N O T I C I A R I M E R C A T

T R E B A L L

El Col·legi s'incorpora al Servei Català de Col·locació El professional que busca feina disposarà d'un ventall molt més ampli d'ofertes

B

l procés de recerca de treball dels aparelladors i arquitectes tècnics serà més àgil i ràpid. La col·laboració estreta entre el Col·legi i el Servei Català de Col·locació (SCC) permetrà als professionals entrar dins d'una xarxa oferta/demanda més àmplia i, al mateix temps, gaudir d'un sistema molt més ràpid d'intermediació.

Tot això, sense sortir del Col·legi.

Fins ara, el professional que buscava feina i volia utilitzar els serveis institucionals, havia de dirigir-se a llocs molt diversos: el Col·legi, l'INEM, el SCC, la Universitat, entre d'altres. Igualment, les gestions per a l'actualització del currículum es multiplicaven pel nombre de borses de treball utilitzades. A partir d'ara, el professional que busca feina pot resoldre en un sol tràmit la inscripció i les actualitzacions, al Col·legi i al SCC,

• Una xarxa intercenneclada El Servei Català de Col·locació és una entitat que depèn de la Direcció General d'Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Va entrar en funcionament l'any 1995 a partir de la creació d'una xarxa de centres col·laboradors degudament homologats i interconnectats entre si.

Les seves accions inclouen processos complets d'informació, tractament de les demandes d'ocupació, captació d'ofertes de treball i un sistema innovador, àgil i efectiu, d'intermediació entre l'oferta i la demanda. El Col·legi, que està integrat en l'estructura del SCC, actua com a centre col·laborador en totes aquestes accions i, com a centre especialitzat, aporta una major garantia tècnica al procés de selecció.

El passat 30 de maig es va fer Tacte de signatura del conveni entre el Departament de Treball de la Generalitat i el Col·legi, en virtut del qual s'estableix un marc especial de col·laboració amb

el Servei Català de Col·locació per a la captació d'ofertes de treball i el tractament de les demandes d'ocupació dels col·legiats. El conveni el van signar el director general d'Ocupació, Lluís Gavaldà i el president del Col·legi, Bernat Ochoa, a la seu del Departament de Treball.

Amb aquesta signatura, el Servei de Promoció i Mercat de Treball del Col·legi es converteix en centre col·laborador del Servei Català de Col·locació i la borsa de treball del servei col·legial, especialitzada i formada pels col·legiats que hi figuren inscrits, queda integrada dins la borsa de treball general del SCC. Els aparelladors i arquitectes tècnics de Barcelona són el primer col·lectiu tècnic que s'incorpora al SCC. La incorporació de la borsa del Col·legi a la xarxa del SCC introdueix un important factor competitiu i de promoció que assegura poder donar una resposta efectiva a qualsevol demanda de personal formulada per les empreses. La seva especialització i experiència garanteix que les dades introduïdes seran les correctes i adequades.

• Més ofertes de treball a l'abasl Les ofertes de treball que arribaven fins ara al servei col·legial procedien d'empreses que s'adreçaven directament al Col·legi. Això ha canviat. A partir d'ara l'oferta s'amplia i el Servei de Promoció i Mercat de Treball podrà rebre també

les ofertes de les empreses que s'adrecen als punts d'informació del SCC. Igualment, els col·legiats inscrits al Col·legi entraran a formar part de la base de dades del Servei Català i podran ser preseleccionats per a demandes ofertes en qualsevol dels més de 2.000 centres col·laboradors estesos per tot Catalunya. •

tiERMSs* PERFILS IPE EXTENSIBLES

SUPORT PER A ENCASTAR

• MILLOR MANEIG EN OBRA • BIGUES EN DOS O TRES TRAMS

M

M

t

O

*

Ei

M

NOTICIARI

C R C A T

| Un servei per a la promoció dels aparelladors V 3 11I Servei Ren/ei de Prnmnríó rip Promoc» i Merrat Mercat de I Treball del Col·legi va adreçat als professionals que busquen un lloc de treball, tant si estan en atur com si volen canviar de feina, o bé millorar o complementar la seva activitat. El seu servei de recerca activa té per objecte buscar feina en empreses, amb dedKació continuada, ja sigui completa o bé parcial.

El col·legiat que acut al servei, hi exposa la seva situadó i les seves preferències. Partint d'aquesta informació, es conforma el seu perfil professional que s'introdueix en una base de dades utilitzades per les seleccions a empreses. La codificació del perfil indicat per l'empresa permet adreçar a aquesta les dades dels candidats que més s'adapten al lloc de treball i als interessos del col·legiat. A paitrd'ara iamb la incorporació del Col·legi al Seivei Català de Col·locació, s'unifiOferta de professionals a n b experiència L'any 1995 es van inscriure al servei 350 col·legiats i van trobar o canviar de leina 185. En la base de dades hi va haver un total de 835 col·legiats. Al quadre adjunt es mostra una classificació dels inscrits segons la seva experiència.

Constructores i estudis d'arquitectura centren la demanda Les oferies de treball de les empreses rebudes en el servei col·legial van créixer durant 1995 un 22%. La distribució de les ofertes de treball és la que s'exposa en el quadre adjunt.

nuen quen Ifis les hasps bases rie de daries dades d'ambdues institucions.

• Nou protés d'inscripció Els col·legiats que volen inscriure's al servei de recerca activa de treball del Col·legi s'han cfincorporar al setema del SCC. Els que ja eren inscrits al servei col·legial ja han tramitat aquesta incorporació durant els mesos de juny i juliol. Això permetrà oferir el nou sistema a les empreses a partir del setembre. Per la seva banda, els col·legiats que ja estiguin inscrits al SCC podran demanar el trasllat del seu expedient al Col·legi. Aquests poden revisar les seves dades, ja que han estat creades noves fitxes perfil, amb la col·laboració del Col·legi, que s'adapten de manera més adequada als llocs de treball ocupats per tècnics. •

^"""T™i~~T

Ascensió Gàlvez: «Hem multiplicat la nostra capacitat d'acció»

La incorporació del Col·legí com a centre col·laborador del Servei Català de Col·locació dóna una nova dimensió al Seivei de Promoció i Mercat de Treball del Col·legi ja que, segons afirma la responsable del servei, l'arquitecta tècnica Ascensió Gàlvez, «ens ha permès ampliar la base de dades d'ofertes i demandes i oferir un servei molt més àgil i ràpid tant als col·legiats com a les mateixes empreses».

L'adopció del sistema del SCC ha estat fàcil, atès que els seus criteris de funcionament han estat en molts aspectes coincidents amb la filosofia del servei col·legial. Segons Gàlvez, »es tracta d'un sistema diferent al tradicional de riNEM o d'altres agències de tipus administratiu, ja que preveu les diverses situacions tfocupació i té en compte el perfil professional i les preferències individuaJs dels inscrits-. Quins són els principals avantatges d'aquesta col·laboració? «Ara, la persona que vol utilitzar serveis de recerca de treball podrà recórrer, a més a més, als ser-

veis del SCC des de) Col·legi. Bs altres avantatges són: un majof nombre d'ofertes i un sistema d'intercomunicació en xarxa amb suport informàtic».

El Servei Català va néixer del paquet d'atribucions de la Direcció d'Ocupació en matèria de formació ocupacional. «Adaptar les persones al mercat de treball també forma part de la nostra filosofia —diu Gàtvez— ja sigui per les circumstàncies canviants del mercat en si mateix com pel mateix reciclatge dels coneixements tècnics. Finalment, aquesta formació permanent enriqueix un currículum que ha d'estar permanentment al dia».

El fet d'incorporar-se aviat a aquest nou sistema ha permès aportar l'experiència de! Col·legi en el moment de la sistematització dels llocs de treball.

«Hem estat dels primers i hem pogut participar en la preparació de les fitxes que defineixen el perfil dels llocs de treball dins el nostre sector. Això ha permès ajustar bastant bé aquestes figures a la realitat de la construcció d'avui».

L'adopció del sistema o"intermediació del SCC és una part important dels serveis que ofereix el Col·legi, però no és l'únic. "Als col·legiats, els oferim informació del mercat de treball, orientació i formació ocupacional. A les empreses, diversos sistemes de selecció». • Carles Cariaria

N O T I C I A R I

I

N

F

O

R

M

A

T

A R Q U I T E C T U R A

I La liberalització del mercat preocupa els arquitectes 10.000 inscrits al Congrés de la UIA desborden les previsions de l'organització

B

l nou panorama que es dibuixa amb les noves mesures de liberalització preses pel govem de l'Estat i la situació derivada de la crisi posterior al 1992 són els principals reptes que haurà d'afrontar la professió d'arquitecte en els propers anys. Així ho va manifestar Carlos Hernàndez Pezzi, ponent general, en finalitzar el Congrés d'Arquiíectes d'Espanya que es va celebrar els passats 1 i 2 de juliol a la Llotja de Mar de Barcelona i que va aplegar prop de 800 participants.

Pezzi va mostrar la preocupació dels professionals pel nou panorama econòmic i social que es perfila. «Els arquitectes treballaran en el lliure mercat —diu— amb un marc desregulat i amb una competència ferotge. Les adjudicacions es realitzaran per concurs, i aquestes noves circumstàncies necessiten una adaptació de la nostra tasca». En pocs anys, la professió variarà.

«El marc legal es modificarà i passarem dels 25.000 arquitectes que hi ha en l'actualitat a 40.000 l'any 2005-2010, amb taxes d'atur, ja en aquests moments, del 15% a Madrid o Barcelona».

Els congressistes van aprovar una declaració global en què consideren que «l'arquitecte té dret a un ordenament que asseguri la seva independència i

IBili

autonomia, i a desenvolupar les seves funcions professionals amb autoritat i responsabilitat». El congrés, per altra banda, va considerar convenient mantenir la col·legiació obligatòria dels tècnics com a «garantia, davant la societat, de la correcta pràctica professional». La realització del congrés espanyol d'arquitectes com a pròleg del XIX Congrés de la Unió Internacional d'Arquitectes (UIA) ha estai una iniciativa qualificada de positiva per Pezzi.

• Un congrés internacional ple de grans figures La celebració del congrés internacional, però, va patir greus problemes d'organització a causa de l'alta quantitat d'inscripcions, que superava de molt les places previstes. La presència de més de 10.000 inscrits, en bona part estudiants d'arquilectura, va obligar els organitzadors a aturar la celebració dels debats centrals. El Palau Sant Jordi, cedit per l'Ajuntament, va acollir finalment unes macroconferències que van

ffij

I |

anar a càrrec de les grans figures de l'arquitectura mundial. La trobada va oferir una àmplia oferta d'activitats paral·leles als visitants. Exposicions, conferències i seminaris van centrar l'atenció de bona part del públic.

En finalitzar el congrés, el ponent general, Manuel de Solà Morales, manifestava la necessitat que la professió es centri més en els problemes reals.

«L'arquitectura ha de deixar de fixar-se en sí mateixa i atendre les inquietuds dels usuaris més que apostar pel sistema de les grans figures», va dir, tot i que en el transcurs de la celebració s'ha mostrat més aviat la tendència

^^^••^H

contrària. En la mateixa línia es manifestava el president del comitè organitzador, Josep Martorell: «Les estrelles de l'arquitectura s'han imposat per sobre de qualsevol altra consideració en aquest congrés». Martorell creu que aquest protagonisme ha fet descuidar els veritables problemes de l'arquitectura «que és la seva dimensió ètica i social. Aquests arquitectes famosos es dediquen a treballar per a les grans multinacionals, i de vegades potser no poden prestar massa atenció als reptes de l'arquitectura actual». • Carles Cariaria

CONGRÉS DE LA UIA, ENTRE L'STAR SYSTEM I LA PERIFÈRIA Mancat del temps í la distància necessària per fer una valoració més equànime del congrés de la UIA, intentava esbrinar quin hauria estat el tret definitori o, si voleu, el protagonista de la reunió. Al meu entendre hi ha hagut dues menes de protagonismes.

Un és el de la banalització. Banalització deliberada o, pitjor, la que iniciava Oscar Tusquets amb una intel·ligent operació comercial de venda per correspondència: noimporta el lloc, noimporta l'individu, l'arquitecte només ha de gestionar correctament els permisos. Banalització —que volia convertir-se en provocació i, en definitiva, en protagonisme— que va ser ecfipsat immediatament per una altra banalitat el caos que es va apoderar del congrés durant els dos primers dies.

Va! a dir que la idea de realitzar el congrés en els edificis recuperats de Ciutat Vella era mott més seductora que la massificació del Sani Jordi. Però

l'explosió demogràfica de la participació, una creixent cultura de l'star system i de que va més que triplicar l'assistència de la imatge.

Chicago, va fer que durant dos dies el Però hi va haver també un altre protatema del congrés fos el mateix congrés i gonista: la perifèria. Perifèria mediàtica no l'arquitectura. Tercera banalització, —els debats laterals, les exposicions i els en fi, la protagonitzada pels centenars de seminaris—, perifèria econòmica—el procaçadors d'autògrafs que van constituir blema de l'habitatge i les grans urbs al una part molt important del tercer món— i peripúblic. On era en tot això, L'arquitectura es troba fèriacuiturai-eidel'arquitectura? Caldria suimmersa en un caos, ^ ^ ^ f ^ ' s posar que un congrés internacional d'arquitectes no menor que el del coses que ha moshauria de servir per analicongrés, sotmesa a | t rat ' el " " f l ™ « tzar l'estat actual de la „ . . , lescfetxa cada cop qüestió, per parlar dels HeiS de naturalesa més grossa que dienormes problemes que afecten la nostra societat i econòmica ***" d mónentre del paper de l'arquitectura ^^^^^^m els països rics i els en aquest context. Però, de fet, potser sí pobres. La vitalitat que aquests fets extraarquitectònics de- de les regions laterals —una magnifica fineixen prou bé l'estat de la qüestió. exposició d'arquitectura a Xile, per exemL'arquitectura es troba immersa en un ple— i l'esforç punyent per a resoldre els caos, no menor que el del congrés, sot- grans problemes metropolitans atesciumesa a unes ileis de naturalesa econò- tats del tercer món, contrasta amb la mica que cada cop controla menys i sofisticada i autocomplaent producció culincapaç d'oferir alternatives creïbles a tural dels països rics—la simbologia dels quatre llibres oberts de la tibtoteca de

Dominique Perroult, per posar també un únic exemple—. Enmig d'aquest veritable debat, les grans produccions arquitectòniques comencen a explicarse sempre per les xifres: milions de tones de terra moguda a l'aeroport de Hong-Kong o milers de persones vivint i treballant en el gratacels del mil·lenni, ambdues obres de Norman Foster.

La producció de l'arquitectura passa sempre per l'economia, però aquesta va prenent una escala tan brutal que resulta cada cop més difícil de comprendre, que cada vegada erts allunya més del que hauria de ser l'objectiu final de l'arquitectura: l'home. Arribat a aquest punt em quedaria amb una frase de Raiph Erskine dita també al congrés: -un pressupost ajustat és ei miBor aliat de la bona arquitectura, ja que amb molts diners la possibilitat de fer enormes bestieses augmenta d*una manera perillosa-. • Joan Sabaté Arquitecte

I A

C

T

I

N F O R V

I

T

A

T

N S

S

i

R

V

E

I

O

T

I

C

I

A

R

I

S

1°

uatre mesos en antena

Els aparelladors d'Osona finalitzen la Elsprimera sèrie de programes televisius

B

èdules d'habitabilitaí, llicències d'obra, estructures, manteniment i rehabilitació d'edificis, dret de la construcció i tot alto que cal saber per fer-se una casa, són alguns dels temes que els aparelladors i arquitectes tècnics d'Osona han difós per la televisió comarcal des de febrer i fins al maig. Han estat quatre mesos en els quals 16 tècnics han protagonitzat un progama setmanal dedicat a divulgar entre els ciutadans tot el que fa referència al món de la construcció i l'arquitectura i fer-ho d'una manera clara i entenedora. La junta de govem de la delegació d'Osona ha assumit la responsabilitat de tirar endavant aquesta idea amb l'ajuda d'un bon nombre de col·legiats de la comarca.

La manca d'informació i, a vegades, una manca de confiança per part del ciutadà per apropar-se als punts d'informació i als serveis relacionats amb aquests temes, van motivar els aparelladors d'Osona a preparar una sèrie de

programes divulgatius i d'informació que trenquessin la imatge que sovint es té del sector de la construcció i l'arquitectura com un món complex i tancat.

El mitjà escollit per fer realitat aquesta idea ha estat la televisió local. Televisió Comarcal d'Osona (TVO) gaudeix d'una cobertura aproximada, en la seva emissió a tota la Plana de Vic, de 112.000/115.000 habitants o 25.000 llars. Els responsables de TVO van acollir molt favorablement la idea i això va permetre encetar el primer cicle d'emissions consistent en un programa setmanal que emès en diferents dies i franges horàries per tal d'arribar més còmodament a l'audiència.

• Un programa setmanal El programa setmanal ha tingut una durada de 35/40 minuts, dels quals i segons el tema exposat, l'espai del

Col·legi d'Aparelladors n'ha ocupat 15/ 20. La resta quedava obert a reportatges monogràfics o bé apartats publicitaris relacionats amb el món de la construcció.

Un dels objectius en encetar aquests programes ha estat el de mostrar al públic que l'aparellador o arquitecte tècnic és un professional versàtil, preparat per oferir una àmplia gamma de serveis al ciutadà, amb qualitat i professionalïtat. Així, la primera emissió va consistir en una presentació, per

part del delegat del Col·legi. Bernat Noguera, de la política que du a terme la delegació d'Osona d'oferir una estructura de serveis al ciutadà, en especial quan aquest se sent desproíegit dins d'un entorn burocràtic i legislatiu.

Durant aquesta etapa s'ha emès un programa setmanal de quatre emissions.

El total de gravacions ha estat de 16 i ha comptat amb la col·laboració entusiasta d'un nombrós grup de col·legiats d'Osona que han estat els qui, un cada setmana, s'han posat davant les cameres. •

Bages-Berguedà guanya el campionat de futbol H

a selecció d'aparelladors del Bages-Berguedà va guanyar en la íanda de penals a la del Vallès Oriental en la final del campionat de futbol que es va disputar el passat 8 de juny a les instal·lacions del Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat. Les dues seleccions van arribar als penals després d'empatar a 2. Prèviament, la selecció del Bages-Berguedà havia derrotat a la de Barcelona (3-2), mentre que el Vallès Oriental havia guanyat el Vallès Occidental (4-0). Aquests, però, van acabar en tercer lloc i van guanyar Barcelona en el partit de consolació per un contundent 3-0. •

Visites culturals a Barcelona i Montblanc B l programa de visites culturals que coordina Lluís Maria Pascual ha reunit aquesta primavera un bon nombre de participants. El grup va visitar el passat mes d'abril el temple gòtic de Santa Maria del Mar de Barcelona i el barri de Ribera. A la catedral del Mar van ser guiats per l'aparellador Josep Femàndez Caslrillo, autor del nou vitrall de la capella de Santa Eulàlia,

inaugurat el 12 de febrer passat. Durant el mes de maig, es va ler una sortida a Montjuïc i Collserola, per visitar les torres de telecomunicacions de Santiago Calatrava i Norman Foster. Finalment, van fer una excursió en autocar al monestir de Vallbona de les Monges i la ciutat emmurallada de Montblanc, i es van visitar altres pobles i ciutats de l'Urgell i la Conca de Barberà. •

E L A

C

N

O

T

I

T V

I I

C T

I

A

R

A

T

S

N

I

F O R

S E R V E I S

Més de 800 aparelladors celebren la seva festa al Maremàgnum e

ls aparelladors i arquitectes tècnics de les comarques de Barcelona van celebrar el passat 20 de juny la seva festa. Més de 800 persones entre companys de professió, els seus familiars, amics i col·laboradors, van iniciar el que haurà d'esdevenir un punt de referència anual per al col·lectiu. La trobada va ser a l'Aquàrium. El grup va visitar-ne les instal·lacions i la fauna submarina i van fer un aperitiu a les seves terrasses abans de desp!açar-se al Maremàgnum. Allà va tenir lloc el sopar, amb música i ball.

Fins ara, els aparelladors de Barcelona no disposaven de cap acte que els permetés, de manera periòdica, la trobada col·lectiva. Les delegacions col·legials sí que organitzen cada any un sopar que, reuneix els companys de les seves demarcacions. La bona acollida que ha tingut la primera edició de la festa podria propiciar, en properes edicions, que la celebració esdevingui quelcom més que una nit per esdevenir una jornada en la qua! tinguin cabuda diversos actes que apleguin els diferents segments generacionals de la professió.

•

S

E

R

V

£

I

#4*

S

Atenció al públic de les oficines del Col·legi durant el mes d'agost El Col·legi mantindrà la seva activitat durant el mes d'agost, encara que de manera restringida, a causa de les vacances del personal.

• Les oficines del Col·legi restaran tancades a la tarda, durant tot el mes.

• El Servei d'Informació i Visats funcionaran només els matins.

• La resta de serveis fucionaran de manera restringida, a l'efecte d'informació o de tramitació urgent.

• El Centre de Documentació tancara tancarà del 5 al 23 d'agost,

•

• •

•

ambdós inclosos. La resta de dies del mes, el Centre estarà obert els matins, de 9 a 14.30 hores, La Cooperativa Jordi Capell i la Cafeteria del Col·legi restaran tancades tot el mes.

La delegació d'Osona tancarà de l'1 al 30 d'agost inclosos, Les delegacions del Bages-Berguedà i el Vallès Occidental tancaran del 5 al 23 ambdós inclosos.

La delegació del Vallès Oriental, tancarà del 5 at 16 d'agost.

Autocad 13 a preus especials El Col·legi ha signat un conveni amb l'empresa Autodesk que permet al professional adquirir una solució de CAD completa a unes condicions excepcionals.

Fins al 31 de juliol, els col·legiats interessats podran adquirir pel preu de 495.000 PTA més IVA una solució completa de CAD per a arquitectura, que consisteix en: • AutoCAD 13, • AutoVision 2 • i una Aplicació vertical per a arquitectura.

El col·legiat pol actualitzar la seva versió anterior íAutoCAD i adquirir la solució completa per

NfCftOiÒCIQUfS Ens dol comunicar a tots els col·legiats la defunció dels nostres companys

195.000 PTA més IVA. Per beneficiar-se d'aquestes condicions,

Emili Ferrer i Degorgue,

els col·legiats interessats poden adreça-se a qualsevol representant

col·legiat 682, esdevinguda el 5 de juny de 1996, a 66 anys.

d'Autodesk. També poden adreçar-se a la Cooperativa d'Arquitectes Jordi

Jordi Violan i Tona

Capell, que n'és representant autoritzat

col·legiat 1.047, esdevinguda el 26 de juny, a 60 anys.

S A

S

LES

S

E

S

S

O

O t R R f ü S

R

I

A

ovetats fiscals a mitjan d'any no és una cosa normal, tot i que aquesta vegada ja s'esperava No se'n podia anar ei Govern de vancances havent nomenat tan sols els nous governadors. Les mesures són de les que tenen substància i segur que més d'una serà d'interès per als tècnics ja que els afectarà directament Als aparelladors amb interessos en empreses promotores o constructores els interessarà saber que se suprimeix la divisió entre sòl organ'rtzable programat i no programable, cosa que farà que augmenti la superfície urbanitzable i edificable. Així mateix, es reduirà la cessió de sòl als ajuntaments cosa que ha de provocar, lògicament, un abaratiment del preu final dels habitatges. No obstant això, aquestes mesures tenen un efecte pal·liat a Catalunya a causa que aquí regeix una llei pròpia del sòl.

Pel que fa a les mesures estrictament fiscals, vegem a continuació aquelles que poden tenir una major repercussió en relació amb el col·legiat.

Quan ja començàvem a acostumarnos als coeficients reductors per calcular els increments de patrimoni subjectes a gravamen i ja els teníem controlats, ara ens n'hem d'oblidar. Des de l'entrada en vigor d'aquestes mesures

SERVEIS

el rendiment net. Per a aquestes activique comentem, els increments de patrimoni, prèviament corregida la depreci- tats, aquest rendiment es veurà reduït ació monetària mitjançant l'aplicació en un 15% enlloc del 8% aplicable fins d'un coeficient, estaran subjectes a un ara. Les contractacions per temps indetipus únic del 20%, amb un mínim finit de majors de 45 anys o persones exempt de 200.000 pessetes, excepte discapacitades donaran lloc a una deen fons i actius financers en els quals es ducció d'un milió de pessetes en la quota de l'Impost sobre Societats o de tributarà des de la primera pesseta. l'IRPF. No obstant això, s'estableix un règim transitori per als béns adquirits amb Adreçada a les empreses, es peranterioritat a l'entrada en vigor de les metrà la tan reclamada actualització de mesures, en el qual balanços que permese seguiran aplicant trà posar al dia el valor els coeficients reducdels actius de la societors segons l'antiguitat, i corregir els efectat, però en una quantes de la inflació des tia doble que l'actual. de l'any 1983, data de Així, els incrementsde la darrera actualitzapatrimoni posats de ció. Basant-se en manifest per la venda ^ ^ ^ ^ ™ aquesta norma, les d'accions borsàries es empreses immobiliàrireduiran en un 25% per cada any d'anties, per exemple, podran actualitzar el guitat; per als immobles de tal coefici- valor dels immobles que tinguin en exisent, seràde l'11,11%, i queden exempts, tències, cosa que els permetrà una en conseqüència, si els béns es posseïmajor amortització i un menor benefici en amb més de 10 anys d'antiguitat. Per en el cas de la transmissió. No obstant útíim, per a la resta de béns (fons d'in- això, la diferència de saldos entre el versió, accions no cotitzables, etc.) el valor actual i el que resulti després coeficient serà del 14,28%. d'haver practicat l'actualització estarà En relació amb les activitats que gravada amb un tipus del 3%.

Algunes de les mesures del Govern per incentivar l'economia afecten directament el tècnic

s'acullin al règim de mòduls, els treballadors contractats amb caràcter indefinit no seran computats per determinar

Els rendiments dels fons d'inversió són considerats increments de patrimoni i, per tant, tributen com a plusvàlua a un tipus màxim del 20%, sigui quin sigui ei tipus marginal que correspongui per als ingressos. La nova legislació ha establert un sistema fiscal per als fons ja constituïts, duplicant els coeficients de desgravació i introduint uns factors d'actualització correctors de la inflació. Per als qui comprin participacions amb

E

I

S

posterioritat al 7 de juny de 1996 s'estableix un sistema de coeficients d'actualització, amb el qual es redueix el valor de la plusvàlua d'acord amb la inflació i, sobre aquesta, s'aplica directament el 20% de tributació.

L'inconvenient dels fons d'inversió és que, al contrari que la resta de productes, no poden assegurar la rendibilitat nominal, ja que depenen dels moviments del mercat i de la gestió de la cartera. En qualsevol cas, els fons d'inversió a curt termini (FIAMM) no pateixen les oscil·lacions del tipus d'interès i atorguen la màxima seguretat i liquiditat.

El Col·legi, amb el seu conveni amb Gaesco i Caixa d'Enginyers, disposa de fons d'inversió adequats a les diferents necessitats, entre els quals detaca FONCUENTA que, amb el seu talonari i la capacitat de treballar a crèdit amb el Col·legi, es converteix en un producte únic per al col·legiat. •

tes mesures que comentem tracten d'evitar el cost fiscal per mitjà de l'establiment d'una reducció del 95% en l'Impost sobre Successions quan es tramita una empresa al cònjuge o descendents. Per gaudir d'aquest tractament, l'adquirent haurà de mantenir duran! els deu anys següents a !a defunció els béns rebuts.

El mateix règim s'aplicarà a la transmissió per causa de mort, de l'habitatge habitual de la persona morta sempre que els adquirents siguin el cònjuge, els ascendents o descendents o un parent colateral major de 65 anys que hagués conviscut amb el causant durant els dos anys anteriors. Aquesta transmissió té un límit de 20 milions de pessetes per cada subjecte passiu.

Doncs bé, aquestes i d'altres de menor abast són les mesures que el nou Govern ha establert amb l'objectiu d'incentivar l'economia i l'estalvi. Ara cal aprofitar l'estiu per estudiar la situació particular i pensar si durant aquest any que ens convé vendre aquell pis que havíem pensat o és millor deixar-ho per al proper exercici, i, el mateix, amb les accions. Les repercussions poden ser importants. •

Una altra modificació important és la reducció de l'Impost sobre Successions en diversos supòsits. Així, aques-

M

Els fons d'inversió: el millor producte financer per al petit inversor

B

V

FISCALS

FINANCERS

is avantatges fiscals de la inversió col·lectiva, incrementals a partir de les mesures econòmiques i fiscals del govern vigents des del 7 de juny passat, permeten que els fons d'inversió obtinguin rendiments superiors que d'altres productes financers com ara els dipòsits a termini, les lletres del tresor o els pagarés. Si fins ara els fons d'inversió eren un producte estrella, avui han passat a tenir una situació molt privilegiada.

R

F I S C A L

M O D I F I C A C I O N S

B

E

O

N

O

G

R

A

F

I

José Antonio Bemàldez, Advocat i assessor fiscal

E

S

Un plec decondicions al dia Modeles de CCTP préétablis avec bibliothèque de descriptifs.

Rénovafíon et réhabilitotion. Éditions WEKA, 1995 Celebrem l'aparició d'aquest plec de condicions tècniques específic per a treballs de renovació i rehabilitació que acaba de publicar Éditions WEKA. Que nosaltres sapiguem, no existeix a casa nostra una publicació amb característiques semblants.

S'hi presenten les condicions particulars de les partides d'obra, amb referències relatives al bon sentit constructiu i a documents tècnics específics, com els DTU, que a França tenen caràcter normatiu. L'editor ha previst la posada al dia periòdica del seu contingut.

Tot i que sabem que el fet que estigui escrit en francès pot significar alguna dificultat per a certs lectors, creiem que val la pena fer l'esforç d'adaptació al nostre context.

Aquest volum, dedicat a la rehabilitació, ha estat editat conjuntament amb un altre de les mateixes característiques, dedicat a obra nova.

Salvador Gili 3 de Tècnica. Centre de Documentació Josep Renart

SERVEIS

I

N F OR

M E R C A T

B

l Servei de Promoció i Mercat de Treball acaba d'incorporar-se com a centre col·laborador del Servei Català de Col·locació. La intermediació d'ofertes de treball desenvolupada pel Servei Català de Col·locació és un procés totalment informàtic que interrelaciona les dades aportades pels candidats i les dades de l'oferta de treball tramesa per l'empresa.

Un dels elements fonamentals és la codificació i descripció dels llocs de treball que el SCC anomena "fitxes perfil". El Col·legi és el primer col·lectiu tècnic que s'ha afegiï al sistema i íins al moment de la nostra incorporació hi havia poques fitxes perfil que s'adaptessin als llocs de treball ocupaís habitualment pels aparelladors i arquitectes tècnics. D'aquí que el Col·legi proposés l'entrada al sistema d'una sèrie de fitxes perfil que es consideraran fonamentals en les funcions exercides per tècnics. Algunes de les fitxes perfil aportades són les que descriuen els llocs de treball següents: cap d'obres, tècnic de seguretat, tècnic de projectes i obres, gerent de projectes d'edificació (project manager), tècnic de pressupostos i cap de compres.

Cada fitxa perfil es desglossa en apartats que permeten definir l'experiència concreta

P E T I T S

A

SCC: un exemple d aplicació

Servei Català de Col·locació SELECCIÓ TÈCNICA EXEMPLE D'APARELLAMENT DUNA OFERTA

LE OFERTA: CAP D'OBRA PER TREBALLAR A LA ZONA DEL MARESME MENOR DE 35 ANYS

RELACIÓ LIBERAL SOU 260.000 PTA VEHICLE PROPI BON NIVELL D'EXCEL JORNADA COMPLETA

EXPERIÈNCIA MÍNIMA DE3ANYS TIPUS DEXPEfítENCIA EN:

- Obres ÓQ rehabilitada (fed'ficis - Obres amb pressuposi < 100 M PTA ~~~j

desenvolupada en aquest tipus de lloc de treball. Així, la fitxa perfil inclou una part d'entom dei lloc de treball que es refereix a tipus d'empresa segons activitat, especialitat i volum de l'empresa, i una altra part que es refereix a les diferents tasques fetes. Aquest sistema permet ajustar el perfil professional al perfil de treball ofert per

N

U

N

C

I

l'empresa, i al mateix temps el demandant de treball pot acotar quin tipus de feina li interessa.

Així, els paràmetres informàtics per una oferta típica d'aparellador o arquitecte tècnic podrien ser els ressenyats en el quadre.

Ascensió Gàlvez

INFORMACIÓ OFERTES DE TREBALL Servei de Promoció i Mercat de Treball Tercera planta Telèfon 4 1 4 3 3 11 - Fax 2095913 De dilluns o divendres, de 9 a 14.30 h Dimarts i dijous també de 16 o 19 h

Cap de! Servei de Promoció i Mercat de Treball

I N F O R M A C I Ó : Elisenda Pucurull

S

Serveis al professional Aixecaments d'estat actual, desenvolupament i delineació de proTopògraf jectes, models en 3D, càlcul d'esper a treballs d'amidaments, ai- tructures i instal·lacions, fotograxecaments, implementació de fia d'arquitectura i obra, presenprojectes, replanteigs d'obres i tacions, tractament d'imatges i cubicacions. Sistemes totalment perspectives, mesuramenis i informatitzats. A grans i a petites pressupostos, plecs de condicions, ajut per als projectes de escales. Qualitat i rapidesa seguretat, dictàmens, valoraJ. Costa cions i gestió econòmica d'obres.

Telèfon; 265 40 04 Josep M. Telèfon: 268 08 04 Delineant industrial S'ofereix delineant industrial amb experiència en enginyeria. Suport per a programes de CQ Aporta 500 h. d'Autocad v.12 i Servei de suport per a prograinformàtica a nivell d'usuari: mes de control de qualitat. EntreWindows, Lotus. Wordpertect. ga en 24 h. Servei Express en 6 Disponibilita! total. h. personalitzat i professional.

Vidoriano Prieto Sistemes totalment informatitzats.

Telèfon: 437 95 52 Quotes econòmiques.

(A partir de les 14 hores) PCO. Telèfon: 211 39 23 Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc i negre oen cotot i RENDER. Octavi Telèfon: 213 92 36

- Direcció tSe personal entre 5 i 10

Servei per a taxadors EnviTns un fax i nosaltres li eníreguem !a delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. A partir del croquis que ens enviï li fem la delineació per ordinador, a i'escala que desitgi. També ho podem adaptar a la superfície que vostè ens indiqui.

Tenim més de 2 anys d'experiència.

Informació Telèfon: 416 16 39 Fax: 237 51 82

Estudiant d'arquitectura tècnica S'ofereix estudiant d'arquitectura tècnica, pendent del projecte, amb coneixements de Cad versions 12 i 13. Disponibilitat tot el dia. Francès i anglès. Incorporació immediata.

M. Esperança Femàndez Telèfon: 666 99 87

Despatx ben situat Arquitecíe tècnic ven despatx.

Entresol ben situat, c/Balmes (pi.

Estudiant de delineació 2 Sóc un estudiant notable de 4t de Molina), amb 65 m , calefacció, delineació. M'ofereixo per treba- lluminós i tranquil, bona escala i conserge.

Preu: 14.800.000 PTA llar els matins amb caràcter de pràctiques sense remuneració Informació: per poder introduir-me en el món Telèfon: 200 33 48 laboral. Domino l'Autocad verEs ven bungalow a Tamariu sions 12 i 13.

Disposo d'equipament informàtic Venc bungalow moblat a Tamariu (Aigua Gelida). Amb 65 m2 consAuxiliar de delineació propi.

S'ofereix estudiant com a auxiliar També m'ofereixo per treballat truïts i 240 nv de terreny. Situat a 1 km de la platja i a 10Om d'alçada. de delineació. Coneixements de en despatx.

Amb opció a piscina comurutàiïa.

Cad. Dtsponibiiiat de tot el dia. Joan Sàez Informació: Raül Feméndez Telèfon: 424 08 85 Telèfon 309 49 11 Telèfon: 752 19 27 (migdia i nit) (tardes)

Es lloga despatx Es lloga despatx ideal per a arquitectes tècnics, amb 110 m ! .

Situat al Passeig Maragali, núm.

180, molt ben comunicat.

Preu: t30.000 pessetes mensuals Sra. Armengol Telèfons: 351 22 05 (nits) 217 02 49 (matins) Venc o llogo casa unrlamiliar Situada al peu del funicular de Vallvidrera. Amb 95 m3, terrassa i jardí. Obra nova (falten acabats). Amb vistes a Barcelona.

Ideal parelles.

Anna o Joan Ramon Telèfon: 415 73 18

Arquitecte comparteix despatx Arquitecte comparteix despatx a Barcelona. Süuat al carrer Balmes cantonada Rosselló.

Teresa TeJèfon-1ax: 453 58 35 De 9 a U i de 16 a 19 hores

N A

C

T

I

V

A G E N D A

F O R I

T

A

T

S

promoció i mercat de treball

CURSOS BÀSICS DE GESTIÓ IMMOBILIÀRIA

Gestió de cobraments i pagaments Cash management Presentació Motivats per l'interès dels assistents a les primeres edicions del curs sobre l'estudi de la viabilitat de les inversions immobiliàries s'organitzen diversos cursos bàsics sobre gestió immobiliària, centrats en les àrees de caire econòmic, financer i fiscal.

Seminari de màrqueting immobiliari

RELACIONS BANCÀRIES Com aconseguir les millors condicions amb entitats financeres. Estratègies de negociació de préstecs, crèdits i descomptes per Itetres. Compromisos i límits. Criteris més habituals en el món immobiliari. Recomanacions i cas pràctic.

L'objectiu d*aquesi curs és donar a conèixer els recursos de cobertura del risc econòmic i els mecanismes per a la gestió dels fluxos de caixa d'un projecte o empresa per facilitar la seva viabilitat econòmica, orientat a constructores o immobiliàries.

Coordina Montserrat Casanovas Ramon Catedràtica d'Economia financera.

Directora del màster de Direcció d'empreses constructores i immobiliàries. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UB

Programa INTRODUCCIÓ Cash management conceptes i principis bàsics. Cash management i la gestió de tresoreria. Control i planificació de la liquides. El pressupost de tresoreria. Cas pràctic

Professors Montserrat Casanovas Ramon Josep Bertran Jordana, professor de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UB i de l'Escola d'Administració d'Empreses

LA GESTIÓ DELS COBRAMENTS Processos de cobrament. Sistemes de venda i el seu impacte en el cash management. Mitjans de cobrament.

Criteris més habituals en el món immobiliari. Recomanacions i cas pràctic

Del 2 de setembre al 7 d'octubre Dilluns i dimecres de 18.30 a 21 h Lloc: Sala de Conferències.

Inscripcions: Col·legiats i estudiants: 35.000,- No col·legiats: 50.000,- pessetes. Fins al 26 d'agost al Servei d'Informació.

LA GESTIÓ DELS PAGAMENTS Criteris de pagament per una gestió eficaç. Les contralas, proveïdors, personal, entitats financeres. Mitjans de pagaments. Previsions de pagament.

Criteris habituals en el mon immobiliari.

Recomanacions i cas pràctic.

GESTIÓ DELS RISCS FINANCERS EJs riscs financers: tipologia. Exposició i risc d'interès bancari. Finançament a interès variable. Préstecs hipotecaris a tipus d'interès variable. Inversions de tresoreria a interès variable. Exposició i risc de canvi en divises. Cobraments i pagamenls en divises. Fonts de finançament en divises. Estratègies de gestió del risc.

Variables que influeixen. Criteris de valoració del risc. Alternatives més habituals en el món immobiliari. Recomanacions i cas pràctic LA COBERTURA DEL RISC DE CANVI DE DIVISES Instruments i tècniques de cobertura: tipologia. Tipus de canvi de comptat i a terminis. Assegurança de canvi de divises. Finançament amb divises. Swaps de divises. Contractes de futurs: concepte. Les opcions sobre divises. Alternatives més habituals en el món immobiliari. Recomanacions i cas pràctic COBERTURA DEL RISC D'INTERÈS Els FRA Els swaps sobre tipus d'interès. Els futurs sobre tipus d'interès i deute del mercat espanyol. Opcions.

Alternatives més habituals en el món immobiliari. Recomanacions i cas pràctic.

Curs de gestió i promoció del despatx professional

Project Àrea i Servei de Promoció i Mercat. Cofinançat per la Dir. Gral. d'Ocupació del Departament de Treball i el Fons Social Europeu.

Diplomes Per obtenir el diploma caldrà realitzar les avaluacions o els treball pràctics que corresponguin.

Del 14 d'octubre al 16 de desembre Dilluns i dimecres, de 17 a 21 Lloc: Sala de Conferències Cal remetre al Col·legi, la sol·licitud d'admissió. Places limitades.

Les dates que s'anuncien podrien ser susceptíbtes de canvi.

• Fiscalitat: Les diferents opcions d'estructura fiscal. Cristeris d'elecció.

Característiques dels impostos principals: IVA, IRPF, Societats, IAE. Obligacions fiscals, comptables i mercantils. Exemples.

• Màrqueting. Esquema general del pla de màrqueting

• Màrqueting operatiu: promoció del despatx professional. Productes i serveis. Preus. Negociació. Comunicació i promoció. Alternatives. Exemples. Sistemes de captació de clients. Exemples. Conclusions. Experiències d'altres despatxos.

• Planificació del despatx: anàlisi de necessitats. Conceptes de direcció.

Exemples.

• Gestió comptable i financera: balanç i comptes de resultat. Anàlisi de balanços. Maniobra. Maduració. Anàlisi econòmico-financera. Llindar de rendibilitat. Rendibilitat i marges. Exercici pràctic: creació d'un despatx.

•Costos: costos fixos í variables. Anàlisi del punt mort. Control de costos.

Tècniques per a reduir costos.

• Gestió del màrqueting a l'empresa: Funció. Màrqueting estratègic.

Màrqueting operacional Presentació El sector immobiliari és en una (ase de canvis estructurats importants que obligaran a una reorientació de l'oferta immobiliària cap al client. Els professionals, a l'hora de definir el producte immobiliari i posicionar-se adequadament en el mercat, hauran d'aplicar tècniques de màrqueting. El Servei de Promoció i Mercat ha organitzat aquest seminari que pretén compaginar els aspectes conceptuals amb la praxi aplicada del màrqueting immobiliari a conjunts immobiliaris rellevants del país.

Organitza Servei de Promoció i Mercat de Treball, i la Fundació Politècnica de Catalunya Coordina: Jordi Vilajosana- Aparellador i Advocat Doctor en Administració i Direcció d'Empreses. Professorde la UPC

• Introducció al màrqueting immobiliari: Investigació i anàlisi del mercat. Fonts d'investigació. Estudi del púbiic potencial i motivacions. Definició del producte i estratègia • Estudi de mercat immobiliari: Estudi socio-econòmic. Estudi socioeconòmic sectorial immobiliari. Estudi de l'oferta. Àmbit territorial d'actuació. Qüestionaris. Ponderació de resultats • Comercialització del producte immobiliari: Estadística de la investigació immobiliària. Màrqueting operacional Casos pràctics: • Pla de l'Illa Diagonai-Winterthur • Casos pràctics de polígon residencial • Praxi en el màrqueting immobiliari • Cas pràctic de complex immobiliari • Pla de màrqueting de Port Aventura

Repetició del curs bàsic sobre peritatge judicial, per tal de facilitar l'assistència d'aquells col·legiats que no van poder inscriure's a la primera edició, per manca de places.

Programa • El despatx com a empresa.

Criteris de gestió: conceptes actuals d'empresa, rendibilitat, competitivitat, estratègia empresarial. Evolució i tendències. Exemples.

• Màrqueting estratègic: Anàlisi interna/externa. Segmentació, posicionament, factors clau d'èxit, concepte de servei. Exemples

• Introducció al màrqueting: Necessitats del consumidor. Demanda. Tipus de béns. Target Group. Posirionament. Màrqueting Mixt

CURS BÀSIC DE PERITATGE JUDICIAL (Repetició)

ADAPTACIÓ AL MERCAT DE LLIURE COMPETÈNCIA

Objectius Proporcionar al professional liberal i societats professionals els instruments necessaris per gestionar el seu despatx amb criteris de competitivitat i d'eficàcia empresarial.

El curs, eminentment pràctic, va dirigit a arquitectes tècnics, arquitectes, interioristes, dissenyadors industrials, dissenyadors gràfics, enginyers i altres professionals.

Organitza

Dia i hora: Dies 24,25 d'octubre, de 9 a 20.30 h i 26 d'octubre de 10.00 a 13.30 h.

Lloc: Sala d'Actes Inscripcions: Col·legiats i estudiants: 50.000,-. No col·legiats: 90.000 PTA. Pàrquing gratuït. Inclou documentació i coffee-break.

Facilitats de pagament al Servei d'Informació.

Programa

• Contractació: Les fórmules de contractació en un entorn de lliure competència. Criteris. Exemples. Contractes d'arrendaments de serveis. Contractes amb l'Administració. Contrades de consultoria i assistència. Personal contractat: règim laboral. Col·laboradors fixos/ocasionals.

Inscripcions: 80.000 PTA Servei d'Informació

Presentació Els professionals que actuen com a perits fan una funció d'assessorament en qualitat d'experts en la construcció, arquitectura i gestió urbanística entre d'altres.

Amb aquest curs es pretén que els assistents puguin complementar la seva formació tècnica amb uns coneixements bàsics de l'entorn juridico-legal en l'àmbit de la perícia forense.

S'ha organitzat conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya.

Coordina: Javier Llovera Del 2 de setembre al 14 d'octubre Dilluns i dimecres, de 19 a 21 hores Lloc: Sala cf Actes del Col·legi Inscripcions: Col·legiats i estudiants: 30.000,- No Col·legials: 38.500 PTA. Pàrquïng inclòs. No s'inclou la documentació de les sessions pràctiques.

Es lliurarà certificat d'assistència emès per la UPC. Facilitats de pagament: Servei d'Informació.

Programa • Introducció El perit com a expert El perit com a assessor particular. El perit en els processos judicials. El perit en els arbitratges de Dret privat El peritatge forense: El perit com a assessor del jutge, com a testimoni, com a àrbitre o jurat. El peritatge com a mitjà de prova. La prova pericial en el Dret espanyol • Àrea civil E! peritatge en la jurisdicció civil Peritatges més usuals en procediments civils: casos pràctics.

• Àrea penal El peritatge en la jurisdicció penal.

Peritatges més freqüents en procediments penals: casos pràctics.

• Àrea contensiosa-administratjva El peritatge en la jurisdicció contensiosa-administrativa.

Peritatges més freqüents en la jurisdicció contensiosa-adminislrarjva.

• Emissió de dictamen

A G E N D A A

C

T

I

V

N F O R M A T I U I

T

A

T

S

sessions tècniques i exposicions

MATERIALS I NOVES TECNOLOGIES DE LA CONSTRUCCIÓ

II TALLER INTERNACIONAL DE REHABILITACIÓ I RESTAURACIÓ PER A ESTUDIANTS

MÀSTERSIPÇSTGRAUSDE LA FUNDACIÓ POLITÈCNICA DECATALUNYA

Objectius Les jornades analitzaran objectivament els nous materiais o tècniques per situar-los en un conjunt coherent que tingui en compte tot el procés constaictiu. També s'oferirà informació sobre tècniques de posada en obra. controls obligats i/o aconsellats, manteniment i normativa.

El ram de paleta: Vidres una construcció de futur de nova generació

PRESENTACIÓ Trinidad i el Valle de los Ingenios acollirà un nou taller internacional d'estudi multidisciplinari en els camps de la història, l'arquitectura, l'arqueologia industrial, la restauració i la rehabilitació-

Programes màster 96/97 • Direcció i Organització d'Empreses de la Construcció DepL d'Organització d'Empreses.

Octubre 96 - juny de 98.

• Assegurances.

L'estructura de la formació en breus Sessions tècniques -Dimarts, 1 d'octubre, a les 17 h:

-Dimarts, 12de novembre ales 17 h:

• Presentació i ponència de Rícardo Fombella. director d'Hïspalyt

• Presentació i ponència: Principis del vidre i dels seus processos de fabricació

• Presentació de productes i obres -Dimarts, 8 d'oclubre, a les 17 h: • Ponència dïgnacío Paricio, catedràtic de construcció de l'ETSAB. • Presentació de productes i obres -Dimarts, 15 d'octubre, a (es 17 h: • Ponència de Josep M. Adell, arquitecte, professor de l'Escola d'Arquitectura de Madrid.

• Presentació de productes

t Presentació de productes i obres -Dimarts, 19 de novembre a les 17h:

• Presentació de productes • Taula rodona i cloenda

• Processos d'addició de capes

• Maons de baixa absorció (Clinter)

• Vidres amb alt factor solar

• Maons especials per a façanes ventilades (façana mediterrània)

• Vidres resistents al foc • Vidres estructurals: fixacions

• Uambordïns ceràmics

• Vidres adherits amb silicones t Vidres corbats

• Vidres de baixa emissivitat

• El vidre com a marca, apficacions gràfiques de gran forma! sobre el vidre

• Productes ceràmics reciclats.

• Juntes armades

Inscripcions: Servei d'informació

• Morters • Fixacions

• Gestió Urbanística.

Depf. de Construccions Arquitectòniques I. Octubre 96 - juny 96.

Àmbits de treball

b) Anàlisi espacial i funcional delsmodets arquitectònics

III. Anàlisi urbana comparativa dels centres històrics de Trinidad, Cienfuegos i Sancti Spírrtus. Evolució històrica. Desenvolupament perspectiu.

Legislació local. Problemàtica actual i relacions funcionals amb la ciutat

• Aplicacions especials del vidre

Octubre 96 - juny 9B.

düerents àrees de la recuperació.

II. Evolució històrica del procés de rehabilitació al centre històric de Trinidad. Anàlisi de les etapes. Documentació de les intervencions principals. Valoració. Proposta de criteris per a intervencions futures

Exposició Oe 1*11 al 29 de novembre

Dept. d'Organització d'Empreses.

treball de l'anàlisi urbana i de les

a) Confecció de catàlegs per elements.

Del 30 de setembre al 18 d'octubre • Termoargila

• Plaques ceràmiques per revestiments de façanes

el coneixement de metodologies de

• Presentació de productes i obres •Dimarts, 26 de novembre a les 17b: • Sol·licitacions mecàniques

• Valoració de Béns i Taxació de Danys

tots els participants endinsar-se en

I. Característiques constructives i tipològiques de l'arquitectura trinitària.

• Taula rodona i cloenda

• Peces ceràmiques de grans dimensions per a divisions

ció pràctica immediata permetran a

• Sollicitacions per al control solar i energètic

Exposició

Dept. d'Organització d'Empreses.

Octubre 96 • juny 98.

sessions teòriques i la seva aplica-

Sessions tècniques

IV. Catàleg d'edificis històrics singulars del Valle de los Ingenios.

Aixecament arquitectònic. Estudi lipològico-constructiu per elements.

Patologies i intervencions. Referències bibliogràfiques i documentals.

Trinidad, del 26 de juliol al 16 d'agost

• Valoracions Immobiliàries.

Depl. de Construccions Arquitectòniques I. Novembre 96 - juny 9B.

Organitza Servei Rehabilitaciói Oficina de Restauración de Trinidad. Cuba Col·labora UPC Universidad Autònoma de Méxíco Consejo Nacional del Patrimonio Cultural (Cuba) Dirección de Relaciones Inlemacionales del Ministerio de Cultura.

(Cuba) Centro Nacional de Conservación, Restauración y Museologia. (Cuba) Amb el patrocini de la Unesco Informació: Servei Rehabilitació

• Gestió Urbanística.

Nivell general.

Dept. de Construccions Arquitectòniques I. Gener - febrer 97.

• Valoracions Immobiliàries.

Nivell general.

Dept. de Construccions Arquitectòniques I. Novembre 96 - febrer 97

Cursos de postgrau • Direcció Econòmico-fínancera i Inversions en la Construcció.

Depf. d'Organització d'Empreses.

Octubre 96 - gener 97.

PïïiEiïifnusffiïmniCT

Febrer • maig 97.

AVANÇ DE PROGRAMACIÓ

• Valoracions de Béns i PromociMini-Word

p

Del 23 de setembre al 7 d'octubre. dilluns i dimecres de 17 a 19 nores informàtica bàsica

dimarts i dijous de 19a21h.

bre

Administrador d'Arxius Del 4 al 9 de setembre, dilluns i

Exposició sobre empreses especialitzades en reparació de sostres. Organitza el Servei Rehabilitació del Col·legi.

Materials-Materiart

Del 7 d'octubre a 113 de novembre dilluns i dimecres de 19 a 21 hores

dimecres, de 59 a 21 hores

Internet

Mini-Excel Grup !: 3/09-12/09, dimarts i dijous

Grup í: 16-18/09 dilluns i dimecres de 16 a 21 h. Grup I I : 20 de

de 17 a 19. Grup II: 23/09-2/10,

setembre.de 9 a 18.30 h.

dilluns i dimecres de 19 a 2 l h

Windows

Multimedia Del 8 al 22 d'octubre, dimarts i

Del 16 al 25 de setembre, dilluns i dimecres de 17 a 19 hores.

dijous de 19 a 21 hores

Del 3 de desembre al 7 de gener

L'objectiu és presentar una selecció d'obres de nou artistes en relació amb la presència de matenals com són la ceràmica. l'acer, et coure, el teno. ei plom. ta fusta, el amem. el gua. el vidre > ta sorra.

Mini-SDStudio

Grup I: S'09-12/09, dimarts i dijous d e 1 9 a 2 1 h . Gruplf- 17/09-1/10,

Del 24 d'octubre al 8 de novem-

Exposició que organitza el Departamen! de Cultura. Relaciona els materials de la construcció en estat pur amb els treballs danisles que han integrat i utili'zal aquests materials com una pari de ia seva obra.

Urbanisme.

Dept. d'Organització d'Empreses.

BARCELONA

Reparació de sostres

• Project Manager en Edificació i

Mini-Cad Del 10 al 24 d'octubre, dimarts i

L Artistes participants: Montserrat Altet. Ridha Ben Àrab, Al&erto Corazón, Jorge de la Santos. U*e Geest. Gustavo Grünïg, Josep Gumovart.

Susanne Opheys, Maria José Vela.

dijous de 19 a 21 h Project Del 17 de setembre al 8 d'octubre. dimarts i dijous de 19 a 21 h Windows'95 Del 17 de setembre a n d'octubre, dimarts i dijous de 17 a 19 hores Autocad Del 16 de setembre al 20 de novembre, diHuns i dmecres eie 19

TERRASSA Administrador d'Arxius Del 17 al 22 d'octubre, dimarts i dijous de 19 a 21 hores Informàtica bàsica Del 16 de setembre al 23 d'octubre. cHiuns i dimecres de 19 a 21 hores Windows: Del 17 a) 26 de setembre, dvnarts i dijous de 19 a 21 h Mini Cad: De !'l al 15 d'octubre, dimarts i dijous de 19 a 21 hores

Ò 21 h

Informació: Deparíarnen; oe Cuitura Q&rs ; i - i t a de Col·legi

Servei tf!nformaaó

ons Immobiliàries.

Dept. d'Organitzacions d'Empreses. Octubre 96 • febrer 97.

• Diagnosi, Reparació i Manteniment d'Edificis d'Habitatges.

DepL de Construccions Arquitectòniques I. Abril - juliol 97.

• Reparcelacions i Compensacions Urbanístiques.

Dept. de Construccions Arquitectòniques I. Abrii-maig97 • Valoració Urbanística.

Depl. de Construccions Arquitectòniques I. Març - juny 97.

• Valoracions Hipotecàries.

DepL de Construccions Arquitectòniques 1. Gener • març 97.

• Valoració Cadastral. Dept. de Construccions Arquitectòniques I. Març 97.

• Estudis de vabitoal de Projectes Urbans tirmobüaris, U6pt- do ConsfrucQons ATQUBBCIòniques L Febrer - març 97. fnlomtació:

;

Informació: Auta de Terrassa

Fundació Pottècnica de Cala- "-

Telèfon: 780 11 10

Unya-Tefefan: 401 77 51

GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciarse en aquesta secció. BIT PUBLIC1DAD Marta Meca Telèton: 410 45 55

AÏLLANTS

ESTRUCTURES

Alsina

&/}

r

REHABILIT.S.L.

SOLUCIONS EN ENCOFRATS ENCOFRADOS J.ALSIfW. S.A.

0 8 1 1 0 Monicada y Reuac (Bati Tel. (93) 575 Fai [93} 564

1

ROIG OIRVADO DE PERFILES, S-A.

30 00 70 59

REFÚERZOS ESTRUÇ TU RALES

Morters sense retracció.

Rehabilitació

CONSTRUCCIONES MANSO, 11 5 1 A • Tel. (93) 426 98 98 (3 lin< Fo* [93)-123 9 i 13-08015 Barcelona

c/Padilla, 240 * Te!. {93)456 14 53 Fox (93} 436 72 85 • 08013 Barcelona

PAVIMENTS i AUIMINOSIS

:r,MSsa

EXTEND '""SÉNETON

«RUAOURES PRIFABWCaDES PER A LA CONSTRUCOÓ

EXTENSIBLE M l PARA 08006 BARCELONA REHABILTTACION Tel. 414 00 16 Fax 20231 12

PREFABRICATS Navès [nduslriales Forja dos- Cerra mientos Chalets-Pàrkings Centros comerç i ales Pantalanes, etc.

[]

FLUIDS

PAVIMENTS INDUSTRIALS DE FOR.MIGO I ASFALT. TERRES DE RESINES I PINTURES ESPECIAI-S

— EXTRAFORT —

•

ELECTRICITAT

lastradurl El sistema alemàn para suelos índustriales • Reaibrimienloí de elevaaa resisiendo mecànica y química.

Prefabricados de Honnigón. S A

• Repamciòn fòtil, ràpida y econòmico de badies y griefoi • Anlipolvo, impenreabilàados, higíénícos y detoroliviK.

HORMIPRESA

SERVEIS

FRAPONT

Tu despacho desde 10.000 ptas/mes asistido y equipado

CONSTRUCCIONS AMB FUSTA PAVIHDUS, S X PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS

AUTO ANIVELLADORS I MORTERS DE RESINES FUSTERIA D-QBRA i PER A

DECORACIÓ

TERRAT20S CONTÍNUOS

Per separar un habitatge

Plaça Teluan, 11er. 1< 06010 Barcelona Tel. 265 0939

l'oferta més àmplia, tant en mides, com en qualilats.

Som fabricants des de 1974

Fat. ZE5ZZ76

PROIEC

INFORMÀTICA f |

INDUBRUC

T. 93-415 45 32

Poiíg. !nd. CAN MAGÍ - NAU I') 0S190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona) Tel. 589 00 23 - Fax 674 38 71 Apdo. Correos 403

HFIFIHIlI"ïi/A]

simon MATERIAL ELÉCTRICO

FUSTERIA D

TANQUES DE BRUC

C-'. Torres y Ama!. 3 Tels. 318 32 77-412 14 40 08001 E1ARCELONA

IMFERMEAB1LIZACIONES

I CATALANA.SÍ.

• irn

Ida. San Antonio ^9 TeL (93) 423 60 44 FAX 426 06 71 03011 BARCELONA

Av. Príncep Astúries 56 at. BCN

- 1 ^ • • A $ DISTRIBUÏDORA MAOERERA, SA. :

LABORATORI DEL Í/ALLES

PERFILES LIGEROS, SJV.

laboraran ACREDITAT per la

ESTRUCTURES METÀL·LIQUES LLEUGERES PER A COBERTES

Portes • DM-52Q • Confraplacats i tota classe de fustes p«r l'ebenlsleria i òecoradó

La Uacuna, 162 - 08018 Barcelona Tel. 401 96 71 Fax 300 90 15

Gavà: T e l . 63S 22 40 -Fax 638 22 45

Generalitat de Catalunya pel control de qualitat de 1 edificació i els s e j s

S«FT

Cl. JOS£P CARNER. 27 - TEL 879 33 91 TEL i FAX 679 45 17 - DS400 GRANOLLERS

CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS F I

ESTRUCTURES

:j"

AÏLLANTS

mm

ELECTRICITAT

gr^

Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres

|Q

Aïllaments, impermeabilització i recobriments

^^3

Electricitat i il·luminació

p j

PREFABRICATS

•Tj

Prefabricació i construcció industrialitzada

•ra

FUSTERIA

MM

Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

M

REVESTIMENTS

1 1 | j Paviments i revestiments n FLUIDS t M Aixetes, bombes, tubs.canalons

• ^

INFORMÀTICA

ftd

Informàtica aplicada a la construcció

Va

SERVEIS

PfcJ

Serveis aplicats a la conslrucció

R E P O R T A T G E L

I

O

T I

C

P

A

t

D

R A

I

5

Una immensa prestatgeria La ciutat de Granollers necessitava una nova biblioteca. L'ajuntament va decidir emplaçar-la a l'antiga masia de Can Pedrals, construïda en el segle XVIII. En aquell temps era als afores, a tocar de la muralla medieval, però avui és en ple centre de la ciutat. No es tracta, en aquest cas, d'una rehabilitació en el sentit estricte de la paraula sinó més aviat de construir un nou edifici dins d'un altre, i de resoldre la relació entre el que es conserva i el que es fa de nou.

H

a decisió de situar la biblioteca en un lloc cèntric és encertada perquè l'apropa el màxim possible als usuaris potencials i perquè dóna vida al centre. Ara bé, analitzant-ho des d'un punt de vista de rendibilitat econòmica i constructiva, hauria estat més lògic enderrocar l'edifici i construir-ne un de nou ja que l'estructura i distribució existents no eren les més adequades per a l'ús que se li volia donar i la majoria dels seus elements interessants es trobaven en tan mal estat de conservació que en feien molt difícil la restauració. Per contra, el valor històric i simbòlic de l'edifici, com a part de la memòria col·lectiva de la ciutat, semblava prou important com per prevaldré per sobre del factor econòmic i de les mancances funcionals del lloc escollit.

El projecte té en compte tots aquests arguments a favor i en contra i es tria una solució intermèdia.

L'interior de Can Pedrals s'enderroca i es buida totalment, conservanl-ne només les façanes als carrers, com una espècie de mampara gruixuda en forma de U que limita el solar. D'aquesta manera s'aconsegueix fàcilment integrar l'edifici en el context urbà. el cost econòmic es controla millor i es íé més llibertat per dissenyar l'edifici.

Dins del solar irregular es defineix un prisma regular. Aquest prisma serà la nova biblioteca. Dins del prisma, s'hi defineixen dues línies estructurals,

f

I

f

X i

Obra: Ubicació: Promotors: Projecteí direcció d'obra:

Col·laboradors projecte:

T È C N I C Biblioteca municipal Can Pedrals. Reforma i ampliació.

Plaça Maluquer i Salvador, s/n Granollers.

Ajuntament de Granollers i Diputació de Barcelona.

Riera, Gutiérrez i Associats, SA Pere Riera, Josep Maria Gutiérrez, Josep Soterres i Montserrat Batlle.

Albert Artigas, arquitecte.

Bartomeu Busom, estudiant Col·laborador obra: Josep Maria Molina, enginyer Estructures: Josep Sotorres, aparellador.

Instal·lacions: Milian i Ventura Associats, enginyers.

Gestión, Ingenierias y Constructor: Promociones, SA (GESTA).

Cap d'obra: Ferran Vives, aparellador.

Superífície construïda: 1.816 m2 PEM: 188.524.989 pessetes Inici/acabament: 1990/1995

paral·leles als costats llargs, però separades dels límits, de manera que en cada planta es creen dos àmbits, un de central i dos de laterals amb voladís.

Aquesta sola operació, senzilla i difícil alhora, genera tot l'edifici interior i aconsegueix explicar el tipus de relació entre el nou i el vell, resoldre l'estructura i definir els usos de cada àmbit. La zona central, intuïtivament més resistent, conté els prestatges amb llibres, i les laterals, amb més llum natural, contenen íes zones de lectura. El nucli de serveis i comunicacions també resta fixat per la crugia central de l'estructura.

L'edifici es desenvolupa en planta baixa, dues plantes pis i un soterrani que no ocupa pas tot el solar.

Al soterrani hi ha un espai per explicar contes i un magatzem compacte de llibres. A totes les altres plantes es repeteix la distribució d'emmagatzematge al centre i zones de lectura als laterals. Cal dir que, a part de la clara distribució que fixa l'estructura, destaca l'habilitat per adaptar el prisma a cada situació concreta i per donar contingut als espais que queden entre aquest prisma i els límits del solar. En són exemples la reculada de la façana en planta baixa que permet una millor visió de la muralla, dóna llum al soterrani i crea un porxo per a l'entrada, la ubicació de l'estació transformadora sota el porxo, ventilada dis-

N F O t M A T B I B L I O T E C A

cretament des del mateix pati, les sales d'estudi que se situen entre la mítgera i el nucli de comunicacions, i el gran atri d'entrada que permet un accés a l'edifici des de la plaça només amb la presència, inevitable, de l'escala d'emergència.

Estructuralment, l'esquema de voladissos laterals i tram central fa reduir el moment en l'encastament. També va bé per allunyar la nova estructura dels fonaments de l'antiga, de manera que no l'afectin les noves càrregues i per facilitar l'execució de la nova fonamentació, a base de pilons. Aquest tipus de fonament redueix al mínim el perill d'assentaments diferencials enlre els elements nous i els vells, ja que uns i altres estan connectats en diversos punts. L'estructura vertical es compon de-pantalles de formigó armat Sobre cada línia de pantalles, s'hi recolza una llosa armada que per la banda del voladís arriba fins a l'extrem del forjat i en la part central, per alleugerir pes, es substitueix per plaques de formigó armat prefabricades de dos nervis per placa.

Les escales tenen una estructura especial ja que consten d'uns graons formats per una «safata» inferior que retorna als laterals, de planxa d'acer de 1,2 cm de gruix que treballa a tracció, i d'una

EL C A N

P

E

D

R

A

R E P O R T A T G E

L S

peça de pedra natural de 3 cm de gruix superior que treballa a compressió, enganxades amb una cola epoxídica de dos components. En l'escala d'emergència, aquestes peces van soldades a l'estructura metàl·lica de l'entompeu i, a l'escala interior, van fixades al mur de formigó per uns cargols roscats dins d'uns cilindres d'acer i collats abans de la col·locació de la pedra, de manera que queden ocults un cop acabada l'escala. La mateixa solució s'estén fins als replans, suportats a la part interior per perfils IPN, entre els quals es col·loca l'enllumenat, tapat per sobre amb un vidre emmotllat que deixa passar la llum cap a dalt. La solució és atrevida i amb un considerable esforç per fer-la lleugera. Té, però, els inconvenients de provocar ensopegades si es puja de pressa i de donar la sensació d'inseguretat a les persones que pateixen de vertigen.

Aquesta sensació d'inseguretat s'incrementa, a l'escala interior, en fimbrar lleugerament les lloses.

• Garantir la imatge urbana En la relació entre el que es conserva i el que es fa de nou és on es perd una mica ía claredat formal i conceptual del projecte. De fet, Can Pedrals desapareix. Només es garanteix una imatge en

Planta primera

m Una biblioteca adequada a la seva funció Aquest any es complirà el 70è aniversari de la inauguració de la biblioteca popular a Granollers. És per això, que no ens ha d'estranyar que l'antiga biblioteca Francesc Tarafa s'hagués quedat petita i poc adequada per als serveis que una biblioteca popular ha de donar avui dia.

Can Pedrals era una masia del segle XVIII, al costat de l'antiga muralla medieval, i que estava molt deteriorada interiorment i fora d'ús.

L'Ajuntament n'era el propietari. El nom de l'edifici i ara també nom de la biblioteca prové de Francesc d'Assis Pedrals, metge de la Garriga, que es

Planta segona

va casar amb la darrera propietària de la masia, Isabel Marsà.

De la masia, un annex i un pati, se n'ha fet un edifici tan gran com s'ha pogut, amb una capacitat per a 187 usuaris i 1.400 m2 útils, que per la bona acollida que ha tingut ja ha quedat petit. Aquest primer any de funcionament, hem tingut una mitjana diària de 677 usuaris.

En el seu exterior, s'ha sabut combinar la part antiga amb una construcció nova a base de vidre, que el fa harmònic i lluminós, i la distribució de les taules i cadires al costat de la paret de vidre i amb vistes a la muralla fa molt agradable la lectura o l'estudi.

Les prestatgeries situades a la part central de la masia, permeten deixar les

antigues finestres lliures per col·locar a la vora alguna taula i gaudir així de la llum natural i la vista de la plaça Maluquer i Salvador.

Al fons de la sala, a la part que toca amb l'escola de música, es troba l'àmplia escala que comunica les diverses plantes, en la qual, a causa del gran nombre d'usuaris, sempre hi ha molt de trànsit. A més a més, un ascensor fa que les barreres arquitectòniques no siguin ja un problema.

D'altra banda, l'ampli vestíbul es converteix en un punt de descans, trobada i espera. Tot i això, s'hi troba a faltar una sala polivalent per a les diferents activitats que ofereix la biblioteca.

La biblioteca es va inaugurar amb

22.000 llibres, 1.300 CD i vídeos i 120 subscripcions de revistes i quatre, a diaris. Està totalment informatitzada i pertany a la Xarxa de Biblioteques Populars de la Diputació de Barcelona, que empra el sistema informàtic VTLS, emprat també per les biblioteques universitàries de Barcelona, UP, UAB i per les de Girona, Ueida i Tarragona. Amb els nostres PC es poden consultar els catàlegs d'aquest conjunt universitari i localitzar ràpidament el llibre que es busca, sense moure's de Granollers.

El fet de disposar de sales separades, per als més petits, per a infants, joves i per a adults, fa que els diferents grups d'usuaris amb comportaments i usos diferents no es molestin entre ells. A més, la impressió que et donen

R E P O R T A T G E L

I

O

T E

C A

O S M A T C A N

P

E

D

R A

L S

el paisalge urbà i, precisament des del punt de vista urbà, és inevitable pensar en una altra opció, no tan respectuosa amb les preexistències, però que hauria integrat millor el nou edifici a la ciutat: l'antiga Can Pedrals té la façana principal al carrer Espí i Grau i, en canvi, la façana que dóna actualment a la plaça és molt més domèstica perquè, quan es va construir la casa, devia donar en algun carreró secundari ja que la plaça no existia. Ara que la jerarquia dels espais ha canvial, hauria estat el moment oportú per canviar també la de l'edifici, obrint-lo cap a la plaça i donant a aquesta façana un aspecte més rellevant. En canvi, en conservar estrictament l'esquema original, la façana de la plaça queda una mica ensopida, tot i l'entrada en un dels costats i ía finestra del sòcol.

Tomant a l'opció construïda, per ser totalment conseqüents amb la idea d'independitzar el nou del vell ha faltat una mica d'atreviment per marcar amb més èmfasi la diferència entre façanes antigues i estructura nova, entre continent i continguí, que només s'ha fet de manera molt tímida en el sostre del segon pis. Tampoc no hauria calgut reproduir de nou el perfil de l'antiga coberta inclinada; hauria estat més clar construir tota ía coberta plana, per indicar que és nova. En canvi al carrer Espí i Grau, l'encontre entre la façana nova i

l'antiga s'ha resolt d'una manera elegant amb un pla d'alumini enretirat al nivell de la fusteria, que a la planta baixa emmarca i enmfasitza l'entrada i, a ía planta segona, es converteix en una gran finestra, per aprofitar al màxim la llum. El mateix criteri de màxima il·luminació s'ha seguit en la façana interior, sud. És un finestral de sostre a sostre, en tota la façana. Aquest disseny ha exigit un alt control de la píanícia en l'execució de les lloses del sostre, per poder-hi encaixar bé la fusteria d'alumini. En un edifici amb tantes obertures, i especialment en aquesta façana, s'ha aconseguit tenir un control efectiu de la llum i de la radiació solar, mitjançant ràfecs, que alhora permeten la neteja exterior del vidres i tendals enrotllables controlats a distància.

Tota la fusteria interior i exterior és d'alumini anoditzat de color gris natural i amb vidre securit de 10 mm, a excepció dels balcons i finestres dels murs antics, que són de fusta envernissada. Un cas especial és la finestra del sòcol de la façana de la plaça. És una finestra a escala infantil, ja que dóna a la zona reservada als més petits, i encara que des de fora fa més aviat angúnia, des de dins, pel fet que el paviment interior és a un nivell més baix que la vorera, és força agradable i efectivament adequada a la

Secció transversal

Façana nord

les sales és d'ordre i la bona combinació dels colors és sedant.

El mobiliari és còmode. Les butaques de la sala d'àudios i revistes fan que es prenguin postures més relaxades i disteses. Les sales infantils i dels petits disposen d'espais informals per llegir. La sala dels petits ja disposa d'un grup habitual de nens amb pares o àvies que els ajuden en les seves primeres passes per la lectura.

Sincerament, la biblioteca Can Pedrals és una bona, bonica i agradable biblioteca, amb uns bons serveis als quals us convido a acostar-vos-hi. • Mercè Gasch Directora de la biblioteca Can Pedrals

• Recuperar fo història í utilitzar ia ciutat Tothom sap que els centres històrics de moltes ciutats tenen la tendència natural d'aglutinar determinats processos culturals. En aquest seníil, la reutilització i consegüent rehabilitació d'antics edificis com a equipaments n'és l'exponeni.

En la discussió sobre com cal fer la transformació dels centres històrics, la rehabilitació de l'antiga Masia de Can Pedrals és un exemple molt positiu. D'una banda, es recupera físicament un edifici antic, fet important des del punt de vista històric i de regeneració de continents arquitectònics, i, de l'altra, se'l dota d'un contingut que

genera vitalitat.

L'Administració, en aquest cas reemprèn una bona línia, ja iniciada en la rehabilitació de l'edifici de Can Puntes, transformat en Escola de Música.

Si recuperar edificis és important, més ho és encara utilitzar-los de manera que articulin una bona relació amb l'entorn.

un cert equilibrí entre els qui hi viuen i í" aquells que se'n serveixen. •

L'Ajuntament, aposta pel futur del centre històric a partir dels equipaments, però això, encara que passi per la rehabilitació de la totalitat dels edificis públics, no és suficient per garantir la vitalitat i el caràcter d'ideníitat que el centre ha d'oferir a la resta de la ciutat. El futur del centre passa per assegurar el futur de l'habitatge i dels espais col·lectius i també per establir

mm Un diàleg permanent entre el nou I el vell

Mateu Aregay Arquitecte Àrea d'Urbanisme i Medi Ambient Ajuntament de Granollers

Aquest és un projecte que cal entendre a partir de la complexitat de l'emplaçament i la presència d'elements històrics patrimonials. El solar està presidit per una masia del segle XVIII anomenada Can Pedrals. La masia té

:

e t I

I

O

T E

C

A

P

£

D

R

A

R E P O R T A T G E

L S

Lourdes Jansana

mida dels petits.

•

Màxima sinceritat i leniillesa

El tema dels acabats ha estat tractat amb molta cura. Oferir la màxima sinceritat i senzillesa possible forma part de la filosofia dels autors. Per això s'usen materials que no necessiten d'un acabat posterior, com són l'alumini, l'acer inoxidable i ei vidre o que, si més no, poden expressar les seves textures amb una protecció transparent, com ara el DM, la fusta o el formigó, que s'ha deixat vist fins i tot a les plaques prefabricades, amb un acabat de pintura transparent al silicat Les parets que no són de formigó s'han aplacat amb DM envernissat per les dues cares —perquè no es guerxi — sobre llistons de pi tractats a l'autoclau.

Les parets de l'ascensor i de la galeria d'instal·lacions, s'han aplacat amb un plafó d'alumini com el de façana.

Igual que l'estructura, els paviments també limiten diferents zones d'ús. La pedra de Sant Vicenç grisa, tosquejada, resistent a l'ús, es posa en totes les zones de pas, exteriors i interiors, i el paviment de PVC, de color gris clar, silenciós, a les zones de lectura. No hi ha fals sostre absorbent perquè, en teoria, no hi ha d'haver un nivell de soroll

Secció longitudinal

tres plantes i coberta de teula a dues vessants. Morfològicament és de planta rectangular i de volum paral.lelelipèdic. Té presència urbana monumental, sobretot com a memòria de la ciutat. El seu interior, interessant, està totalment degradat i estructuralment no és apte per funcionar com a espai de pública concurrència. Dóna façana a tres espais públics: dos carrers i una plaça. Per un dels carrers, la paret de la masia aprofita un tros de l'antiga muralla que delimitava el centre històric de la ciutat, i que cal conservar. La façana posterior dóna a un pati, que fa de molla amb un altre edifici històric, Can Puntes, de l'arquitecte Raspall.

Façanasud

Aquest últim edifici ha sofert una ampliació moderna on s'hi ubica una Escola de Música. És a dir, som en presència d'un solar carregat d'elements històrics patrimonials que el limiten exteriorment. A l'interior, en canvi, res no és útil. Cal posar-hi un edifici nou que haurà d'acollir la nova biblioteca.

Atesa la limitació de superfície de planta del solar, és necessari omplir la superfície construïble en tots els nivells: soterrani, planta primera, segona, tercera i terrat.

D'aquí, en surt l'estratègia principal del projecte: definir una estructura de tres plantes com si fos una immensa prestatgeria, amb geome-

tria pròpia i regular, amb els mínims recolzaments possibles per augmentar la diafanitat de la planta i amb la disposició dels nuclis de comunicació vertical i els serveis agrupats en un dels extrems. La resta és un problema de xarxa de comunicacions, instal·lacions i de mobiliari. De l'encontre entre la nova prestageria de sostres i els elements històrics, en surten els punts i espais singulars que qualifiquen l'ambient general del conjunt. És un diàleg permanent entre el nou i el vell on de tant en tant s'escolten converses interessants. • Pere Riera Arquitecte

mm

funcionalitat,

construcció i

economia

Tota construcció ha de donar una resposta correcta a diverses qüestions que bàsicament es sintetitzen en l'ús que haurà de tenir l'edifici. Si escollim per exemple l'estructura, es dóna per fet que cadascuna de les parts sustentants i el conjunt en general, han de ser estables davant de les accions a les quals se sotmetrà l'edifici. No obstant això, l'estabilitat de l'edifici no ha de ser l'única condició d'acceptació de l'estructura, sinó que aquesta s'ha d'entendre com una part més de l'edifici, en total harmonia amb el seu conjunt. Dins de la complexitat d'un projecte s'as-

E t

R E P O R T A T G E I

B L I

O

T C C A

C

i A

N

P E D

R A

I

H r

o R

S

Chopo

elevat, en una biblioteca; quasi no es troba a faltar. La sinceritat constructiva també afecta les instal·lacions que, en no haver-hi fals sostres, són vistes. També s'han col·locat alguns baixants vistos, de fosa, amb un sistema d'unió per brides, més econòmic que el d'unió per encaixos de valona.

L'harmonia del conjunt de materials d'acabat —amb només dues gammes de colors, gris i daurat— la llum que entra per les àmplies finestres laterals, l'acurada ordenació de les instal·lacions i de l'enllumenat, el bon nivell dels acabats i l'encertada elecció del mobiliari, fan de l'espai interior d'aquesta biblioteca un lloc molt agradable, amb un ambient que convida a l'activitat però que a la vegada és relaxant, molt apropiat per a la lectura i l'estudi. Potser és la clau del seu èxit. •

Anàlisi arquitectònica: Josep Olivé Procés d'obra i economia: Xavier Oliva Fotografies: Chopo

sistema d'informació de la construcció amidaments, pressupostos i control de l'obro Versió 3, per a Windows 3.Ix Versió 4, per a Windows 95 i NT El sistema d'informació de la construcció per excel·lència per a Microsoft Windows.

La família Menfis és un salt qualitatiu dins l'àrea de les solucions informàtiques per a la construcció. Las seves eficaces eines de recerca en el ilenguatge natural, els seus avançats sistemes de navegació i de composició d'informes l'ajuden a obtenir els resultats que vostè necessita.

||

professional

Amb la potència de la tecnologia més avançada.

Amb la senzillesa del disseny més intel·ligent.

Mai ha estat tan fàcil fer coses tan difícils

Moria Tubou 4. Ediïicio Auge 3 28050 Madrid

Rambla de Catalunya 29, 1° 1 " 08007 Barcelona

Isias Boleores 28 36203 Vigo. Pontevedra

tel: (91) 358 9808 fox: (91| 358 9560

tel: (93) 412 0167 fax: (93) 412 7124

tel: (986) 480 891 fox: (986) 480 436

N

F O B

B I B L I O T E C A

E L

R E P O R T A T G E

banda, les antigues parets de la masia que s'han dividit en tres: a l'interior de la biblioteca van revestides amb taulers de DM collats sobre llistons i envemissats a dues cares, en el pati lateral que s'han arrebossat i pintat, i les antigues parets de la muralla que senzillament s'han sanejat Coberta: També es pot dividir en dues classes: el tram que va sobre l'antiga masia que és inclinada com roriginaliacabadaambteulaàrab col·locada sobre poliestirè ranura! i la resta en què s'ha fet una coberta plana invertida, que té una part acabada amb peces de Sant Vicenç de 4 cm de gruix i

cions passen vistes: aire condicionat, enllumenat, protecció contra incendis.

En canvi, les B1ES i els quadres de comandament queden ocults en un armari. La xarxa de baixants és de fosa en tots aquells llocs on passa per zones públiques.

Com veieu, doncs, es tracta d'usar la menor quantitat de materials possible però, en contrapartida, que siguin de bona qualitat i enlloc d'afegir elements sobreposats que ocultin les coses lletges s'ha optat per deixar l'estructura vista i col·locar les instal·lacions amb certa cura i ordre i ensenyant-les com a part integrant de l'acabat

C A N

E C O N Ò M I C • Una construcció per fases Ens trobem davant d'un edifici la dificultat del qual és que s'ha hagut d'afrontar l'obra per fases.

El fet que l'antiga masia no s'aprofités, perquè la seva complexa estructura de voltes donava uns tipus poc útils per reutilitzar-los com a biblioteca, va decidir l'equip d'arquitectes a fer un nou projecte que, això sí, respectava la façana original. Atès que aquestes façanes no es van poder estintolar per l'exterior amb una bastida, va determinar que la nova estructura fos construïda per fases, en les quals s'enderrocava un tram de l'antiga masia i aleshores s'executava aquella part de fonaments i estructura. La nova estructura assegurava Pestabilitat dels antics murs de façana ja que quedava unida a aquesta en alguns punts, durant el procés de formigonat. Aquests punts són els sostres en el cas de la façana de la plaça i uns pòrtics estabilitzadors nous per les façanes laterals.

•

lateralment encaraque en alguns punts concrets com ara les escales, toquin a façana. En la major part de restructura, eJ concepte s'ha mantingut Per finalitzar el procés, afegirem que la coberta de la masia es va desmuntar i sobre els mateixos murs de paredat es va construir una llosa de formigó armat inclinada a dues aigües i atirantada, que va permetre recuperar la coberta i lligar els murs i els pòrtics estabilitzadors ja esmentats, respectant la volumetria inicial.

D'altra banda, si paríem dels materials emprats, direm que el criteri general a l'hora d'escollir-los ha estat

•

M a n f e n í r e l concepte

estructural Quant a la forma de l'estructura, s'ha de dir que es compon de dues fileres d'elements verticals, fonamentats sobre pilons barrínats in situ. Aquests pilars o pantalles de formigó reben els sostres en cada planta els quals estan formats per dues lloses de formigó en voladís de 3,75 m d'ample i 35 cm de cantell, que al mateix temps serveixen de suport del sostre prefabricat central, el qual és una llosa nervada de 24 + 4 cm. Aquesta es beneficia d'un canteu menor pel fet de tenir aquests grans voladissos disposats

sol irà un millor resultat final quan el disseny de l'estructura coincideixi amb els criteris espacials i ambientals pensats per a l'ús final, i, a més, aquests criteris siguin a la vegada coincidents amb els dels futurs usuaris. El que s'ha dit sobre l'estructura, s'ha d'extrapolar a la resta d'elements que conformen l'edifici: la pell els espais interiors i les instal·lacions.

Quan finalment el projecte és una idea encertada i es treballa en la formalització d'espais interiors o exteriors, la recerca dels materials adequats és un autèntic desafiament ja que els paràmetres que hi intervenen no sempre són determi-

de senzillesa, com podreu veure a continuació: Paviments. En tenim de dues classes: el de vestíbul i zones de pas que és de pedra de Sant Vicenç i el de les sales de lectura que és de «saipolam» soldat. Hem d'afegir que s'ha previst el pas d'instal·lacions per sota del paviment amb l'ajuda d'unes canals enterrades que contenen el cablejal de baixa tensió i dades.

Revestimentsinteriors'.Perun costat hi ha les parets de formigó de l'estructura que van pintades. Per altra

nats o, dit d'una altra manera, en el sistema hi ha més incògnites que equacions. Bàsicament s'ha de pensar en criteris de funcionalitat, constructius i econòmics, i aquests, a la vegada, des dels punts de vista de cost immediat i futur (manteniment) i sempre harmonitzant amb la idea espacial perseguida. En el cas de la Biblioteca Can Pedrals, crec que bàsicament

una altra acabada amb grava.

Façanes: Per un costat tenim les antigues de la masia en les quals s'han eliminat aquells elements sospitosos de ser afegits de l'original i després s'ha fet una consolidació amb arrebossat i pintat D'altra banda, tenim les noves façanes que donen al pati interior, que són de fusteria d'alumini muntades entre forjats i complementades per unes cortines de protecció solar que es repleguen quan el vent bufa fort.

Instal·lacions: Totes les instal·la-

s'aconsegueix un equilibri entre: -Relació de l'edifici i el seu entorn, mantenint les façanes i la forma de la coberta a dues aigües de l'antiga masia, establint un respecte per l'antiga muralla, sense adossar l'ampliació a aquesta.

-Equilibri entre l'estructura i l'espai que conforma, organitzant una àmplia zona central, de mobiliari i zones de lectura en els

'

Actualització de preus i testes complementaris

El marc de contractació de les obres és el típic de contractes amb l'Administració. Per tal que l'Ajuntament de Granollers pogués afrontar la inversió, l'obra es va dividir per fases. La primera fase es va adjudicar l'any 1990al'empresaSucadiS.A.acausa de les greus dificultats econòmiques per les quals passava, va deixar l'obra a manca d'una petita part d'aquesta pendent d'execucio. La part que faltava per finalitzar, més la segona fase que a la vegada va ser dividida en dues parts, es van adjudicar l'any 1994 a l'empresa Gesta, S.A. La segona fase va començar el setembe de 1994 i va acabar el gener de 1995. Els costos que es presenten en el quadre adjunt corresponen al preu real de l'edificació. Des de l'any 1990 fins a la seva data d'acabament, l'obra va patir, a causa de les fases esmentades anteriorment, diverses actualitzacions de preus i costos complementaris, que van engrandir la previsió econòmica inicial. •

laterals més lluminosos i recollits.

•Equilibri entre l'espai interior i els materials emprats que conviden a l'ús d'aquests espais, amb recolliment en uns casos i amb valentia visual en d'altres. I sempre pensant en el fet que un nombre molt elevat d'usuaris no degradi l'edifici.

-Equilibri entre les condicions econòmiques de l'edifici i el seu resultat final, encara que en aquest cas l'elevada dilació en el termini d'execució {cinc anys) i d'altres complexitats van íer que aquest procés fos especialment difícil. •

Josep Sotorres Aparellador

; , ; j j 1 . ^ i

; j ] 1 ] i

=

R E P O R T A T G E L

I 0 T E C A

H

C

A

N

F O

•

M

A

T

P E D R A L S Chopo

í

S U JH

E í

0 N 0

Superfície construïda itrtah 1.816.01 trf Baixa subhasta: 4.80% Moviments de ferres Fonaments Murs, pilars i pantalles Total moviments de terres i fonaments

4.288.775 8.424.127 11.307.836 24.020.738

2362 4.639 6.227 13.227

2,27% 4,47% 6,00% 12,74%

Lloses i foqats Estructura melàl-Uca Total estructura

14.815.840 311.311 15.127.151

8.158 171 8.330

7.86% 0.17% 8,02%

Sanejament Divisions interiors Coberta Obres de rehabilitació Paviments Revestiments Ram de paleta Total ram de paleta

2.190.713 1.424.873 5.959.005 13.362.777 17.856.588 12.336.759 2.736.869 5S.867.564

1.206 785 3.281 7.358 9.833 6.793 1.507 30.764

1.16% 0,76% 3.16% 7.09% 9.47% 6,54% 1.45% 29,63%

Portam o~a]umini Vidres fase I Vidres fase II Total vidres i fusteria

8.088.B64 8.073.431 8.066.362 24.226.657

4.454 4.446 4.442 13.342

4,29% 4,28% 4.28% 12,85%

Senalleria Total serralleria

7.276.001 7.276.001

4.007 4.007

3,86% 3,86%

Elevació Total elevació

2.158.530 2.156.530

1.189 1.189

1,14% 1,14%

Climatització Electricitat Lampisteria Aparells sanitaris Total instal·lacions

23.281.255 16.362^44 7.889211 1.350.490 «.883.200

12.820 9.010 4.344 744 26.91 B

12,35% 8,68% 4,18% 0,72% 25,93%

Diversos Imprevistos Control de qualitat fase I Control de qualitat fase II Total diversos i control de qualitat

723.850 5.882.783 4.306.806 49.689 10.963.128

399 3.239 2.372 27 6.037

0,38% 3,12% 2,28% 0.03% 5,82%

188.624.900

103.613

100%

Total lasel Total acabament fase t Total fase II Total (ase 11A Total execució material

49.422.275 39.014.866 70.356.309 29.731.539 168.524.989

27.215 21.484 38.742 16.372 103.813

26,22% 20,69% 37,32% 15,77% 100,00%

Despeses generals 13% Benefid industrial 6%

24.508-249 11.311.499

13.496 6529

224.344.737

123.S37

Total fases 1 i U QUADRE GENERAL RESUM

Total contracte

Serveis

I

PRIMER PREMI DE REHABILITACIÓ AL VALLÈS ORIENTAL La reforma de la biblioteca Can Pedrals va rebre el passat 14 de març, el primer Premi Rehabilitació, convocat pel Consell Comarcal i la delegació del Vallès Oriental del Col·legi, amb l'objectiu d'estimular la rehabilitació, la innovació tecnològica i la qualitat de la construcció. El jurat va destacar l'equilibri aconseguit entre interior i exterior. •

i

Solucions

Actualització (des de versió inferior d'Autocad) + Autovision + Mòdul d'arquitectura =J 185.000 pts + IVA

Actualització competitiva (des d ' a l t r e programa de CAD) + Autovision + Hodut d'arquiteo 285.000 pts + IVA * * Instal·lació gratuïta a

U Anl.xlrsk

Diputació. 251. 5è -

08007 Barcelona

- Tel. (93) «87 00 5t

Fai

(931

487 93 22

Muntaner 55

\

08011 -BARCELONA Tel: (93) 451-37-38 Fax: (93) 453-73-63

CHIPSET INTEL TRtTDN

Í ' C H I P S E T INTEL TRITCN

CmpSET INTEL TRITON

256 KS CACHE MEMDRIA RAM 1 6 Ma, AMP. I 25 Ms Fu3PPï3,5' 1,44 M B .

• 2 5 6 K B C A C H E PIPEUNE j ' MEwOfllA RAM B MB, AMP. 12B M B

j 1 FLOPPï3,5' 1,44 Ma.

DISCS DURO 1.2 G B HIGH SFEEO

! ' DlSCODUHD 1 GB H I S H S P E E D i ' CaNTUOLAOC-RA EIOE PCt INTEGRATED

CD RDM X 6 ELDE P C I I N T E G R A T E O

MONITOR COLOR SAMSUNG I 4 ' N.U UH,

MQNTTQR COLOR SVGA, 14', 0.2BP

TARJETA SDKÍDQ 5. BLASTER 16 B u s V A U

ALTAVOCES AUTOAMFUnCADOS 6OW

TECLAOO EXPANOIDD, 1G2 T t C

RATDN COMPATIBLE MICROSOFT

RATÚN COMPATIBLE MICHDSOFT

M5 DOS 6 . 2 2 (DEM)

MS WINDOWS 9 5 [CD ROM ORÍGINAÜ

100 Mhz. 120 Mhz. 133 Mhz. 150. " * • • 1"

120.900.- • 128.900.-1 137.900.-1 ISI.900.- •

Di5cc Du no 1.2 G B HICM SPEED

Pentium 100 Mhz. Pentium 120 Mhz. Pentium 133 Mhz. Pimtlum 1BB Mhz.

CnNTBOUUJQH* EIOE PCI INTEGRATED

T. GRÀFICA PCI # 9 MDTION 7 7 1 , Z H B V R A M M O N . ACER

1 5 ' GLl, DlE. D.28 P., MULTIS.

TARJETA SGNIOQ 5 . BLASTEH 16 BITS OEM TECLADO EXPASOIDO, 1D2 T E C

MICROrONO DlRECCIONAL MULTIMEDIA

TECLADO EXPAND1D0, 1 0 2 TEC.

Pentium Pentium Pentium Pentium Pentium

FLOPPT3,5' i , " MB.

PUEHTOS SEBIE AUA VELO Cl DAD

T. GRÀFICA P C I 2 M B + SOFT M P E G

T. GRÀFICA P C M MS A M P . 2 Me

MONITOR l o w RAD., N O INTEDLACEO I 0 2 4

MEMÒRIA EDO RAM 3Z Ma, AMP. I 23 Me

CD ROM EIOE X B

PUEKTOS SÈRIE ALT* VELOCIDAD ; ' PUERFOS SÈRIE ALTA V E L O D D A D

2 5 6 KB CACHE PlPELlNE

RATON COMPATIBLE MICHDSDFT

CAJA TQRR£ El 5Y5TEM

f

- - '" ilülllr

IM.ÏOO.174.900.I8S.900.199.900.219.900.-

ALCANCE UN NUEVD RECORD CDN El SYSTEM 200MHZ

íÜïiill íïl|

lÜílI

Siíïïï DISCO MEM.

PENTIUM PRDCESSC3R PDWER 2QD MHZ

VÍDEO

!

! STREAMER REDES • • " " • "

HEWLETT PACKARD

•EPSONS!(lusCOL0flIls.iiila.A4,colof,720ppp,1cai5a •EPSONSry»isCaORH6nia.A4,ator,720ire0ppp

- Oferta vàlida salvo error tipogràfico y limitada, hasta agotar stocks.

- Caduca el 31/08/96.