INF960901

INFORMATIU

DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Bon Pastor. 5 0B021 Barcelona Tel,4143311 Fax4t43434 E-mall:caatbedatalab.es DelegacionsaVic,Manresa,GranoliersITeirassa

Manresa es renova per afrontar el futur

El Centre J. Renart participa a EBInet

H

I Centre de Documentació Josep Renart del Col·legi és una de les entitats promotores de l'European Building Information Network (EBInet), una xarxa europea de centres de documentació especialitzats en construcció que es posarà en marxa properament. Els usuaris podran obtenir informació de qualsevol " * ; país cobert per la xarxa. • -

Pautes pel tractament dels residus

H H

a ciutat de Manresa ha iniciat un procés de renovació urbana que inclourà la rehabilitació del nucli antic, amb l'objectiu d'aturar la degradació que pateix aquesta zona de la ciutat i fer revifar la seva activitat eco-

iwlï d<i redacció: Carlet Carfat\Ó, Joon Ooy • Ramon Puig

nòmica i social. La gestió de la rehabilitació del centre històric anirà a càrrec de FÒRUM, empresa municipal amb la qual la delegació del Bages-Berguedà del Col·legi ha signat un conveni de 5 : * col·laboració. • —

a Junta de Residus ha aprovat, mitjançant el Decret 34/1996, el catàleg de residus de Catalunya que inclou els que genera el sector de la construcció. Els residus que es produeixin al nostre país s'hauran de gestionar d'acord amb el que determini aquesta llei. El catàleg dóna informació sobre què cal fer amb J cada tipus de residus. *

Jordi Valls: "Volem iniciar un debat sobre la ciutat"

Redacció: Angola Ballarà í El'ienda Pucurult

Fotografia: Jtrvicr Oarcio Dia, Chopo Administració: Montierra! Alemany

Impreitió: Romargn

ISSN: 1132-2802

Putdicilot: B1COMUNICACIÓN JoHpTarrodellav 155.08029

H

vui hem d'oferir un model de ciutat basat en la qualitat de vida, qualitat en els serveis, qualitat en la formació i també qualitat urbanística. I per això hem de tenir cura de la planificació del territori, de la ciutat i del seu entorn. El problema de Manresa és que mai no hi ha hagut una tradició urbanística. I aquesta l'hem d'incentivar". Jordi Valls, alcalde de Manresa, explica a L'INFORMATIU 4 j 5 quines són les prioritats de la política municipal. • —

Nova seu del RACC: Final del segle XX 17 a 22

N L A

E l

F O R M A T

T R A N S F O R M A C I Ó

U R B A N A

D E

T E M A

M A N R E S A

La ciutat de Manresa es troba actualment en un procés de transformació urbana amb l'objectiu de reforçar la seva capitalitat i potenciar la influència de la ciutat com a gran centre de serveis. El nou plantejament incidirà especialment en el nucli antic.

Manresa renovarà el seu centre històric La capital del Bages transforma la seva fesomia amb l'aplicació d'un nou model urbanístic

B

l nucli antic de Manresa es troba immers en un accelerat procés de degradació urbana que reclama una acció decidida per invertir aquesta tendència. Aquesta és la raó per la qual l'Ajuntament, l'any 1992, va iniciar la rehabilitació del centre i la gestió del sòl de la ciutat. Per tal de dur-la a terme, el 1993 es va crear Fòrum de la Rehabilitació Urbana de Manresa S.A. (FÒRUM), societat anònima de capital municipal que actua com a instrument de promoció i gestió. La iniciativa s'emmarca dins d'un pla global de reforma urbanística, que transformarà radicalment la fesomia de la ciutat, amb l'objectiu de reforçar la seva capitalitat i potenciar-la com a gran centre de serveis.

Una anàlisi de les dades del padró municipal i del registre d'habitatges i locals ofereix una aproximació a la realitat física, social i econòmica del nucli antic. Aquesta no és homogènia, sinó que hi ha parts afavorides per una situació privilegiada i d'altres que mostren una realitat mott més deprimida. Dins de la tònica general d'estancament en el poblament de Manresa, el nucli antic mostra una disminució del nombre d'ha-

bitanls i un envelliment progressiu d'aquests (un 25,2% són majors de 65 anys). La població autòctona abandona progressivament la zona i el relleu el compensa l'afluència de minories ètniques i col·lectius marginals. Malgrat aquesta davallada, el nucli antic té un índex de densitat molt elevat (231 habitants per hectàrea davant els 87 habitants sobre el total de la ciutat). Si a això

hi afegim la manca d'espai públic, resulten unes condicions de vida sense els nivells mínims d'habitabilitat, higiene i salubritat.

La depreciació que reflecteix la dinàmica de poblament es tradueix en la corresponent dinàmica immobiliària. Així, resulta que el 33% dels locals està desocupat i quasi el 60% del parc d'habitatges té més de 100 anys. Quant a les necessitats d'intervenció, es calcula que 240.000 metres quadrats de sostre necessiten rehabilitació o bé substitució.

UNA OBRA PRIORITÀRIA PER A LA CIUTAT •

Una conjuntura més favorable

La darrera causa d'aquesta degradació radica en l'oblit i l'abandonament del centre dels mateixos manresans, els quals han preferit invertir en el sòl que se'ls oferia als successius eixamples de la ciutat. La nul·la inversió pública i privada, unes figures de planejament inadequades i una legislació d'arrendaments gens favorable ha donat com a resultat una ciutat cada cop més vella i desfasada.

Actualment es viu, però, un canvi de la conjuntura.

La revisió del pla general d'ordenació urbana, l'aprovació de la nova llei d'arrendaments i la constitució de FÒRUM ofereix els instruments necessaris per canalitzar la inversió necessària per garantir la recuperació del nucli antic i ferlo participar en el conjunt de la ciutat contemporània.

L'actuacíó de FÒRUM es basa en les línies de treball següents: promoció del planejament urbanístic, gestió del sòl, promoció immobiliària, i gestió d'obres de millora de la qualitat de l'espai públic i de serveis. Un altre camp de treball és la promoció econòmica dirigida a la inserció de noves activitats professionals i empresarials. •

transformació urbanística iniciada per l'Ajuntament, a través del FÒRUM i d'altres administracions, es pretén impulsar-la al llarg d'aquest quadrienni.

En aquests moments cal que ens la plantegem com una obra prioritària per a la ciutat, ja que ha de significar una millora urbanística important de la Manresa que tots pretenem.

públics, permetran recuperar aquesta gran superfície implantada en el mateix centre de la ciutat i dotar-la d'una nova qualitat de vida, i alhora millorar la imatge de la ciutat superant així l'actual estat de degradació funcional i estructura! que pateix.

En aquest procés de revitalització del nucli antic de la ciutat, en el seu vessant econòmic i social, cal implicar-hi, a més dels professionals i l'Administració, els altres agents de la ciutat, perquè entre tots plegats hem de fer-nos-la sentir nostra i establir un punt de referència per a la resta de la comarca, •

El desenvolupament dels diferents plans especials, amb les noves ordenacions, la rehabilitació o l'aixecament de nous equipaments i espais

JaumeJuanoIa Arquitecte tècnic Delegat del Bages-Berguedà

El COLIEGI EN El PROCÉS »t RENOVACIÓ URBANA La delegació del Bages-Berguedà del Col·legi, amb seu a Manresa, ha signat un conveni de col·laboració amb FÒRUM. Segons el conveni, la delegació participa en el procés de regeneració urbana donant suport als particulars que ho sol·licitin per mitjà de l'empresa pública municipal amb la realització del Test Casa

en Forma i les corresponents recomanacions sobre ús i manteniment, com a actuació de prediagnosi sobre l'eslat dels edificis. D'altra banda, la delegació es constitueix en punt d'informació per als col·legiats i per al públic en general sobre els ajuts vigents i altra informació relacionada amb la rehabilitació. •

E l

TEMA 1 »

N

T R A N S F O R M A C I Ó

U R B A N A

D E

F O R M

M A N R E S A

El LENT I PROGRESSIU ABANDONAMENT DE 1A CIUTAT AHtlOA L'objectiu social definit en els estatuts de FÒRUM és tan genèric com el seu nom indica: la rehabilitació urbana de Manresa. Amb tot, l'objectiu priontari és la recuperació del nucli antic. Aquest àmbit correspon a la zona que abasta el Barri Vell, el Barri de les Escodines i part del Barrí Vic-Remei. Els seus límits naturals són les muralles de Sant Francesc, de Sant Domènec i del Carme, la carretera de Vic, els carrers de Bilbao i de Joan XXIII, la via de Sant Ignasi, els carrers de Vidal i Barraquer, de les Saleses, dels Caputxins i Nou de Santa Clara, la carretera C-1411 de Manresa a Abrera, el passeig del Riu i els carrers Apotecari i de Sant Francesc.

Malgrat les diverses operacions de renovació que s'hi han realitzat des del segle passat, el nucli antic es diferencia

clarament del creixement urbà que es va produir a Manresa amb la industrialització. Aquesta, a més d'una referència en el temps que fixa el límit entre dues formes de creixement urbà, també és la d'un canvi de tendència en les preferències dels manresans. Davant l'attemativa del nou sòl residencial que Manresa oferia en els diferents eixamples urbans, aquella tendència va portar a un lent i progressiu abandonament de la ciutat fins aleshores consolidada i que ha conduït cap al lamentable estat de degradació urbana al sector que avui definim comanucliantic.Pertaldïnvertiraquesta tendència, l'Administració pública ha començat a reaccionar. La Generalitat promou actuacions de renovació urbana i l'Ajuntament ha creat FÒRUM per promoure i gestionar la rehabilitació. •

I Plaça de la Immaculada: elfutur anterior B

es deí moment en què es va posar en funcionament, FÒRUM va treballar per dotar-se d'un marc instrumental que legiiimés la seva actuació i fixés les pautes del procés de rehabilitació de! nucli antic. Entre aquests instruments hi ha la redacció de tres plans especials que plantejaven un programa d'actuació a mig i a llarg termini. Un d'aquests plans era l'anomenat Pia especial plaça de la Immaculada que, bàsicament, delimitava una unitat d'actuació.

La plaça de la Immaculada és una petita illa de carrers situada al vessant de llevant del turó del Puigmercadal, sobre el torrent de Sant Ignasi. És punt de pas i comunicació de vianants entre una part important de la ciutat, situada a l'altra banda del torrent i el centre neuràlgic del nucli antic en el qual trobem l'Ajuntament, els Jutjats, la Seu i, més enllà, el centre comercial.

L'actuació consisteix en la substitució d'un conjunt de velles edificacions situades en el vèrtex format pels carrers de la Codinella i de Santa Uúcia. Aquesí espai, juntament amb el que havien deixat un parell d'enderrocs anteriors, permet plantejar el reordenament de l'espai públic i de noves edificacions que actuïn de motor de regeneració urbana i social de la zona.

La topografia és un potent i atractiu

equips de treball, dels quals finalment es van presentar 17.

Va quanyar el treball titulat «Futur anterior», els autors del qual són els arquitectes Horacio Espeche, Enric Massip i Joan Sabaté i l'arquitecte tècnic Xavier Aumedes, amb la col·laboració de Sergi Cacondicionant del lloc. Mentre el carrer de Santa Llúcia travessa tangencialment la plaça en la seva ascensió cap a la Seu, el carrer de la Codinella neix a la mateixa plaça i s'enfila en una lenta ascensió penjant, a tall de balcó o mirador, sobre l'antic torrent de Sant Ignasi que davalla amb fort pendent cap al Cardener, per sota de l'asfalt d'una important via d'enIrada a la banda sud de la ciutat.

•

Concurs d'idees

Atesa la «idoneïtat» que presentava la plaça de la Immaculada per actuar-hi, per la forta degradació física dels edificis i la seva poca ocupació, i situada en una zona molt deteriorada estructuralmení, socialment i econòmicament, FÒRUM va decidir iniciar la seva actuació «real» desenvolupant aquesta unitat d'actuació.

Per fer-ho, es va pensar en la convocatòria d'un concurs d'idees que servís de base per realizar el projecte urbanístic corresponent. Hi van participar 29

rulla, Eulàlia Mata, Joan Quílez, Guillem Valverde i Adelina Boyle.

Del seu treball, en destacaria un parell d'aspectes que m'atreveixo a dir que condicionen i expliquen la proposta formal. Un aspecte important és la «lectura del lloc» que fan els autors en la seva memòria: «...el caràcter d'espai límit de la ciutat -quasi al cor d'aquesta- del front obert al torrent de Sant Ignasi, contrasta amb el caràcter reclòs de l'espai interior, lligat a l'antic accés medieval del carrer de Santa Llúcia». L'altre aspecte impor-

tant és l'anàlisi que fa de les façanes del nucli antic en general: «...la del carrer està formada per un mur gruixut, amb forats ordenats i una austeritat eixuta, mentre que les posteriors s'organitzen en galeries, amb estructura de pilars de pedra i tancaments lleugers.

Aquesta façana, despreocupada i espontània, s'orienta cap al paisatge i el sol, i constitueix sovint la part més agradable de l'habitatge. Malgrat la poca cura -manteniment nul- que en l'actualitat se'ls dedica, les façanes tenen una gran qualitat expressiva i poden arribar a ser un dels atractius d'aquesta entrada a Manresa».

Finalment, i pel que fa al tractament dels habitatges, en destacaria l'objectiu d'aconseguir una «flexibilitat d'ús i modificabilitat dels espais», per tal de fer possible una millor adaptació a models familiars canviants i permetre una modificació raonablement senzilla de la distribució.

Per això s'intenta, entre d'altres coses, una ubicació no determinant de l'estructura i una concentració d'espais de servei, i es proposa la utilització d'envans de cartró-guix i xarxes d'instal·lacions registrables i fàcilment modificables.

La proposta és agosarada i cal esperar que en el completament del projecte i en la seva execució s'aprofundeixi en el lema que el defineix i que la rehabilitació d'aquest humil í pobre nucli antic de Manresa vagi caminant cap al futur, sense oblidar el passat. •

Josep Emili Puig i Soler Arquitecte tècnic

O L A

>

M A T

f i

T R A N S F O R M A C I Ó

U R B A N A

D C

T E M A

M A N R E S A

Jordi Valls:

"Manresa ha de reivindicar l'existència d'una Catalunya interior" H

ció de centres de serveis són els eixos en el temps en bàsics de la reforma de la ciutat. Quin què es trigava és l'objectiu municipal? tota una jornada per anar a cavall Jo crec que Manresa ha de reivindi- a Barcelona. I car l'existència d'una Catalunya interi- fins no fa gaire or, d'una Catalunya central formada encara es trigatambé per altres ciutats com ara Igua- va diverses holada o Vic. Crec que la ciutat ha de res. Ara el que Quin paper ha de jugar la ciutat de liderar una reivindicació conjunta de ens cal és vènManresa en el procés d'ordenació de les comarques interiors davant la pree- cer aquest senCatalunya i el seu equilibri territorial? minència del Barcelonès i el Baix timent d'aïllaLlobregat. I ho dic ja no com a alcalde, ment històric. En sinó com a ciutadà primer lloc, pel Catalunya ha de peu. Hem de que fa a nosaltres mateixos i, segonaanat creixent d'una deixar de banda les ment, pel que fa a la manera com ens manera desequilinostres discussions veuen els altres. Les comunicacions han brada i aquesta sii donar-nos suport millorat, és cert, però aquesta sensació tuació s'ha anat acmútuament per de tancament encara és molt arrelada. centuant amb el pas aconseguir un madel temps. El país Aquest tancament ha propiciat, no jor pes en el futur. ha estat centralitzat obstant, uns certs avantatges. La ciua ciutat de Manresa viu moments de transformació per adaptar-se als nous requeriments econòmics i socials que demana el paii. I/INFORMATIU ha parlat amb el seu l'alcalde per conèixer quines son les prioritats de la política municipal.

a Barcelona i al cinturó metropolità o zona d'influència que ha anat creixent i que actualment aniria de Mataró a Vilanova passant pels dos Vallès. Aquesta és avui la veritable àrea metropolitana amb tot el seu pes econòmic. És aquí on es concentra la riquesa del país, la informació i els coneixements. I Manresa pot trencar aquesta tendència.

Capitalitat, millora urbanística i crea-

l a construcció de les infraestructures ha propiciat aquest tancament de les comarques interiors. Darrerament, però, el traçat de noves vies com ara l'Eix del Llobregat o el Transversal canvia radicalment la situació...

Les ciutats interiors han estat històricament aïllades. I això, fins i tot, també es podria dir de les persones que hi viuen, de cadascú de nosaltres. Penso

tat i també la comarca gaudeixen d'una major autonomia. Depenem menys dels altres i més de nosaltres mateixos. Ara, però, ha arribat el moment d'acceptar les noves realitats. Els de fora i els de dins. Avui, hem d'oferir un cert model de ciutat. Hem de saber aprofitar la proximitat, però cal també diferenciar-se i oferir un altre tipus de producte, de ciutat. Potser no podrem competir en molts aspectes, però sí que podem fer una oferta diferent, una oferta de qualitat. Qualitat de vida,

qualitat en els serveis, en la formació, en la informació. I quan parlem de qualitat parlem també de qualitat urbanística. Hem de tenir més cura de la planificació del territori, de la ciutat i del seu entorn.

Quines són les prioritats?

Com a capital, potenciar el lideratge de Manresa dins la Catalunya central.

Desenvolupar els serveis i el comerç, sense abandonar la indústria. Aglutinar les iniciatives conjuntes de les ciutats i pobles de l'entorn. Sense duplicar esforços, establint una bona coordinació, subscrivint acords de cooperació amb les ciutats veïnes, i promocionant la indústria, dotar-nos de serveis i ínfraestructures comunes.

sistema d'informoció de la construcció amídoments, pressupostos i control de l'obro Versió 3, per a Windows 3.Ix Versió 4, per a Windows 95 i NT El sistema d'informació de la construcció per excel·lència per a Microsoft Windows.

La família Menfis és un salt qualitatiu dins l'àrea de les solucions informàtiques per a la construcció. Las seves eficaces eines de recerca en el llenguatge natural, els seus avançats sistemes de navegació i de composició d'informes l'ajuden a obteniï els resultats que vostè necessita.

P

professional

"Amb

| o p o t è n c i a de la tecnologia més avançada. p g ç . .disseny .

Amb la senzillesa del més intel·ligent.

Mai ha estat tan fàcil fer coses tan difícils

Maria Tubau 4. Edificio Auge 3 28050 Madrid

Rambla de Cotalunya 29, 1° 1° 08007 Borcelono

Islos Baleares 28 36203 Vigo. Pontevedra

tel: (91) 358 9808 lax: (91) 358 9560

tel: (93) 412 0167 (ax: (93) 412 7124

tel: (986) 480 891 (ax: (986) 480 436

EL M

TEMA LA

I

TRANSFORMACIÓ

URBANA

DE

MANRESA

La crisi industrial que pateix el país ha A vegades es té la sensació que la ciutat tingut una especial incidència en les és sempre igual, que res no varia... comarques del Bages i Berguedà...

No és cert. La ciutat es mou, encara A Manresa, fa trenta anys que patim que potser ho fa lentament. Ara fa catorze la crisi industrial del sector tèxtil. Però o quinze anys que es van iniciar actuacien l'actualitat es treballa de manera molt ons en el nucli antic que van revitalitzar intensa en les àrees relacionades amb algunes de les zones més comercials. Hi la producció auxiliar de l'automoció. Un ha hagut un període d'inactivitat, però dels problemes que tenim és que les actualment hem tomat a iniciar noves nostres generacions, ben preparades, actuacions i això ja és ben visible. treballen a Barcelona i no en l'àmbit de Nosaltres busquem, per sobre de tot, la seva ciutat. Volem capgirar aquesta un objectiu de caire social, perquè pensituació. Volem una ciutat de qualitat, on sem que el que hi ha al nucli antic és un s'imparteixi un ensenyament de qualitat problema bàsicament social. Les actuai on s'apliquin els coneixements adqui- cions han de ser de dues menes: l'una, és rits. Per això penso que la universitat és actuar sobre la pedra, la renovació urbaun element primordial per a la ciutat. nística i constructiva. L'altra, és una opeLa situació geogràfica de Manresa ració per crear nous fluxos d'activitat. En és paral·lela a la que tenen altres ciutats aquest sentit, la implantació de centres de l'interior. Igualada, Manresa i Vic for- universitaris, insisteixo, és un tema clau. men part de la província, però no de Potenciar els centres de serveis i combil'àrea metropolitana. Són ciutats sovint nar-los amb actuacions de tipus residenmenyspreades. Encara se sent a dir que cial i de revitalització comercial.

Manresa és «a la Catalunya pobre».

Hi ha un altre aspecte. Manresa ha Quan es paria d'ordenació i d'equilibrí viscut tradicionalment d'esquena al riu. territorial tan sols es parla d'algunes Volem trencar aquesta dinàmica i orienzones del Pirineu i de Tortosa. I aquí tar amb aquesta premissa la transfors'acaba el discurs. El que hem de fer és mació de la ciutat. posar-nos d'acord.

Penso que la gran aposta de la ciutat Quants diners costarà als manresans la és l'ensenyament i la reforma de la ciutat? qualitat. Actualment comptem amb l'Escola Universitària Politècnica i amb la Fundació Unino ha existit Una ment ha de venir de dues bandes Cal una versitària del Bages. Volem ampliar l'oferta for^^^^^^^^^^m^m inversió pública del mamativa i passar a imteix Ajuntament i d'alpartir el segon cicle de la UPC. Si veritatres administracions. I cal una concertació blement hi ha una voluntat d'equilibri amb la iniciativa privada. En aquest sentit, territorial a Catalunya, això ha de ser el paper de FÒRUM en el camp de la possible. gestió és clau. És veritat, però, que sovint són els La ciutat de Manresa transformarà la mateixos residents els més renitents a la seva fesomia i ja s'ha iniciat la revisió transformació, al canvi. Als manresans els del pla general d'ordenació urbana... costa acceptar el canvi, però ho fan, d'una manera tranquil·la. Bona pari dels nostres La ciutat ha tingut successius creixe- esforços han anat adreçats a mostrar als ments de tipus concèntric, com si fos un ciutadans la realitat de casa seva. Volem donut. Cada cop més hi ha la tendència potenciar el debat sobre la ciutat a créixer de lorma horitzontal. El problema de Manresa és que mai no ha existit Molts catalans han descobert la ciutat una tradició urbanística, i aquesta l'hem a través de la televisió... d'incentivar. Hem de fer un pla general que sigui viable amb una adequada comRosa no ha estal només un culebràn. binació entre la iniciativa pública i la Ha donat a conèixer Manresa als cataprivada. lans. Però també ha mostrat als manresans una cara per a molts desconeguda L'acció es completarà amb la rehabili- deia ciutat i, si bé al començament van tació del nucli antic de la ciutat, actual- sorgir les primeres crítiques per mostrar mentenunestatdedegradaciófunciola cara oculta, poc a poc s'han anat fent seu el barri. Sovint la gent dóna l'esquenal, estructural i constructiva ... na a allò que no vol veure i la nostra Ei nucli antic de Manresa té una quali- obligació és mostrar la realitat de la tat urbanística molt baixa. Cal tenir en ciutat, potser la realitat més oblidada.

"El problema de Manresa és que mai tradició urbanística"

compte que a principi del segle XIX es va cremar i la seva reconstrucció es va fer d'una manera que podríem dir provisional. Ara. l'estat de les construccions és

mott degradat.

£>£$%£ -

Mostrar els problemes, adquirir una clara consciència que existeixen és potser el primer pas per afrontar-los. •

Carles Cariaria

Cada vegada us ho fem més fàcil.

Ara, a la tercera planta del Col·legi, just al costat de la Cooperativa, per a qualsevol consulta, per a qualsevol tràmit, sempre al vostre servei, cada vegada més a prop...

Servei d'Assessorament d'Assegurances del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Telèfon 209 82 99 Ext. 261 Amb el suport tècnic de:

ASSEGURANCES LORENTE® Telèfon 668 28 41 Fax 668 62 07

PUNTS FORMACIÓ

DE

PROFESSIONAL

| Contínua el procés d'implantació "dels títols de la nova FP H

nous títols en cap cas fixen competències professionals, sinó capacitats de treball i especialment estableixen la dependència funcional dels tècnics coles d'enginyeria tèc- no fixen Competències q u è van començar professionals esnica en Topografia i profGSSÍOnals SÍDÓ atreballarenlaseva mentats respecte als titulats tècnics d'arquitectura tècnica, capacitats de treball" joventut. perquè van considerar La nova FP in- universitaris (nique els nous perfils tenta corregir aques- vell 2). professionals envaïen les competèn- ta situació amb el disseny de noves El passaí curs cies tradicionalment atribuïdes a to- titulacions d'FP de nivell superior que 1995-96 ja es va po gra fs i aparelladors. Van haver-hï aportin al món de la construcció tèc- iniciar la docència dels nous títols de 1997 és que s'implantarà el títol de convocatòries diverses, taules rodo- nics qualificats equivalents al que en tècnic en obres de paleta a l'Institut tècnic professional superior en desnes, manifestacions i nombrosos es- d'altres àmbits productius és un tèc- Gaudí de la Construcció de Cornellà i envolupament i aplicació de projectes crits als mitjans de comunicació en nic especialista en laboratori químic, a l'FP'de l'antiga Universitat Laboral de construcció (2.000 hores) que poquè es plantejaven les reivindicaci- en electrònica industrial, en informà- de Tarragona. Aquesta formació, amb dran cursar solament alumnes que reons dels estudiants i es va fixar quina tica d'empresa o en cultius marins, una durada de 2.000 hores (dos anys) uneixen les mateixes condicions acaera la posició de l'Administració edu- per exemple. Així han sorgit els títols continuarà aquest dèmiques que les recativa (vegi's l'Informatiu de maig i de de tècnic superior (nivell 3 de qualifi- curs i s'hi incorporaquerides per accedir "Aquí el nivell novembre de 1994). cació) en desenvolupament de pro- rà, a més, l'Escola de a la Universitat (BUP jectes de construcció, el de realitza- Sobreestants de Tàr- intermedi entre l'obrer + COU). Aquest títol Les tensions en el món de la consció de plans d'obra, i el d'aixeca- rega. També enqualificat i el tècnic substitueix, d'alguna trucció eren ben lògiques. Al nostre ments i desenvolupaments urbanís- guany, l'Institut Gaumanera, a l'anterior país el nivell professional intermedi titulat ha estat orfe" FP-II de delineant tics, a més dels títols de tècnic (nivell dí de Construcció inientre l'obrer qualificat (el paleta) i el 2 de qualificació) de paleta, obres de ciarà, en col·laboraprojectista en edificis tècnic titulat (l'arquitecte tècnic) ha formigó, acabats de construcció i ope- ció amb la institució CEAC, l'experi- i obres però a un major nivell í adeestat orfe pel fet que no existeix un ració i manteniment de maquinària ència d'impartir aquest nivell de for- quat a la nova realitat del sector. Mennivell de qualificació adequat ni cende la construcció. mació mitjançant sistemes per corres- tre, l'equip d'experts del departament tres de formació amb prestigi suficipondència combinada amb d'altres d'ensenyament continua treballant en ent perquè puguin interessar els joEls temes conflictius que van prol'elaboració dels currículums dels alves estudiants. Els quadres interme- vocar les confrontacions esmentades mitjans educatius. tres títols previstos en el catàleg i als dis (capatàs; sobrestant, encarregat es van resoldre en aclarir-se que els La novetat, per al proper curs 1996quals ja s'ha fet referència abans: així, el títol de tècnic professional superior en realització i plans d'obra, que tanta importància té com a coll « B Ú S T I A laborador directe en la direcció de l'obra, començarà a impartir-se el curs la relació entre l'Administració, 1997-1998. principi del curs 1993-1994, en saber-se el projecte de nous títols de Formació Professional al sector de la construcció (proposta elaborada des del Ministeri d'Educació per a tot l'àmbit estatal), es va produir un gran debat, protagonitzat bàsicament pels "Els nous estudiants de les es-

d'obra, tècnic d'una petita empresa...) es reclutaven en d'altres professions (especialment tècnics de FP-II reconvertits) o eren gent de mitjana edat procedents de l'experiència laboral però que poques vegades havien assumit més formació títols d'FP tècnica que la bàsica de paleta amb

el Col·legi i els tècnics Avui es tendeix a l'especialització. L'Administració té redactades ordenances i normes, que fins i tot són patrimoni dels funcionaris que intervenen en cadascuna d'elles.

Més d'una vegada, si hom va a buscar informació al lloc on han de donar un permís, se li recomana que vagi a la central específica (on faran un informe preceptiu) per buscar la informació requerida. Pels motius que siguin, el tècnic presenta el projecte que li han encomanat i, regularment, l'Administració el cita, per refer algun aspecte que no compleix l'ordenança específica, del lloc on s'informa el projecte.

Arribat aquest cas, sembla que el Col·legí podria fer la tasca de relacionar l'Administració i els tècnics, cosa que comportaria un guany de temps considerable. El benefici també serà important, ja que el tècnic, després de fer un treball que considera acabat, l'Administració li fa modificar, de manera que li reporta una feina amb què no hi

comptava i la propietat es resisteix a pagar.

Amb tot això caldria que algú hi posés mà, ja. que en presentar un projecte, la major part de vegades està incomplet o no compleix amb alguna ordenança o especificació, cosa que comporta la consegüent pèrdua de temps, l'endarreriment de la llicència i el que és pitjor, la pèrdua de diners.

Voldria que aquest escrit servís per conscienciar l'Administració i els tècnics, ja que es parla molt de donar els permisos en pocs dies i no es prenen mesures adients, tant si el projecte és correcte com si no ho és. Tot això beneficiaria ei contribuent o l'industrial, la qual cosa seria en benefici de tothom. •

Miquel Montané i Homdedeu Arquitecte tècnic

Si les previsions es compleixen, l'any 1999 sortirà la primera promoció d'aquests nous professionals que substituiran o complementaran els antics encarregats d'obra, amb una preparació tècnica actual i una formació que permetrà incorporar-se a l'obra a l'edat de poc més de 20 anys. En definitiva, uns col·laboradors a les ordres directes dels arquitectes tècnics que hauran de facilitar molt una eficaç gestió tècnica de les obres. •

Josep Bayerrí Aparellador Tècnic docent en FP

f

1

N O T I C I A R I

H

F O R

I N T E R N A C I O N A L

Llum verda a la creació d'una xarxa europea de centres d'informació sobre construcció El Col·legi acull la primera trobada de l'EBInel

B

ccedir a la informació sobre construcció dins l'àmbit europeu serà més fàcil amb la propera posada en marxa d'una xarxa europea de centres de documentació anomenada European Building Information Network (EBInet) en la qual participa el Centre de Documentació Josep Renart.

El passat juliol va tenir lloc al Col·legi el primer seminari d'EBInet, que va reunir representants de centres d'informació de construcció de diversos països del continent europeu amb l'objectiu d'establir els mètodes de treball per a la cooperació transnacional que permeti la transferència d'informació i ajudi a posar en marxa les activitats de la xarxa.

Els participants van ser Wilhelm Wíssmann i Hans-Joachim Teipel, de l'IRB (Alemanya); Massimo Cataldi, del Quasco (Itàlia); Ulf Jonsson, del Byggdock (Suècia); Hélène Chevet, del CSTB (França). Ramon Puig i Francesca Moya hi van participar com a representants del Centre de Dxumentació Josep Renart.

La raó de ser d'EBInet és la formació

d'una xarxa de centres d'informació sobre construcció que permeti a cada centre obtenir la informació sol·licitada amb la col·laboració del centre EBInet de cada país. La creació de la xarxa facilita així la creació d'un mercat únic europeu per a la construcció. El primer objectiu d'EBInet és l'accés fàcil i econòmic a la informació i facilitar-ne l'intercanvi europeu. Però també és promoure l'Os de la informació com a recurs estratègic de les petites i mitjanes empreses i contribuir a la difusió del coneixement més actualitzat sobre construcció.

• Obtenir informació específica de qualsevol pals EBInet assegura, a més, que el client pot obtenir informació de qualsevol país cobert per la xarxa, mitjançant el contacte amb el centre del seu país d'origen, i aquesta informació té e! valor afegit que aporten els professionals especialitzats en construcció i documentació que treballen a cada centre. Finalment, EBInet

promou l'ús de les noves tecnologies de la informació.

La trobada a Barcelona va permetre intercanviar informació sobre les característiques del sector en cada país i posar en comú els recursos disponibles, i els serveis i productes que ofereix cada centre. L'establiment d'un llenguatge tècnic i conceptual comú va ser un altre dels objectius de la trobada en la qual es van posar les bases per a la futura promoció

El Consell General promou la creació de l'Associació Internacional de Gestors en la Construcció E

l Consell General de l'Arquitectura Tècnica promou, conjuntament amb d'altres organitzacions professionals, la creació d'una associació internacional que agrupi els professionals que treballen en el camp de la gestió en la construcció i que es posaria en funcionament el 1997.

Per tal de marcar les pautes del desenvolupament d'aquest projecte, va tenir lloc el passat juny a Madrid la Conferència Internacional de Gestió en la Construcció. Els representants d'organitzacions de tretze països dels cinc continents hi van assistir per avançar en la configuració d'una xarxa mundial d'institucions, encarregada d'acomplir l'objectiu de facilitar la lliure circulació dels professionals que treballen en l'àrea del management construction.

El projecte es va iniciar l'any passat en una reunió celebrada a Ascot,

sota els auspicis del Chartered Institute of Building (Gran Bretanya), i quedarà totalment conformat el 1997, du-

rant la tercera i definitiva reunió que les institucions celebraran als Estats Units.

El Consell General participa activament en aquesta iniciativa, ja que entén que aquest és un camp de treball per al qual els aparelladors i arquitectes tècnics en general disposen d'una bona base de partida que, com-

pletada amb una formació específica o l'experiència professional, pot significar una variant destacada de l'exercici professional. Fins a la tercera conferència, les diferents organitzacions abordaran l'estudi dels estatuts que regiran la futura associació, de la qual formaran part organismes i associacions professionals que acreditin la formació o els títols professionals en els seus països respectius.

L'associació valorarà les àrees de coneixement dels professionals inscrits en les organitzacions que s'incorporaran a la xarxa, un reconeixement que es basarà en un sistema que identifiquicarà les diferents capacitats en el camp de la gestió en la construcció.

La promoció i desenvolupament d'aquesta activitat professional va ser un altre dels temes que es va tractar en les jornades. •

dels seus serveis sota una imatge comuna.

EBInet va dirigida a professionals de la construcció, empreses del sector, administració pública, promotors, fabricants, laboratoris d'assaigs, investigadors, institucions educatives i organitzacions professionals i empresarials. • Francesca Moya Centre de Documentació Josep Renart

Acord amb els constructors danesos W=l

I Consell General de l'Arquitectura Tècnica va subscriure el passat juny un acord amb l'Associació d'Arquitectes Constructors danesa amb l'objectiu d'agilitar i simplificar els tràmits per al reconeixement mutu de títols establert en la directiva 89/48/ CEE i fomentar així la lliure circulació dels membres d'ambdues institucions entre els països respectius. Els arquitectes constructors danesos realitzen funcions similars a les de l'arquitecte tècnic i van encaminades bàsicament a la planificació, direcció i control de les construccions. Treballen en la fase de projecte i en la direcció.

En l'elaboració del projecte, són els encarregats de la materialització de detalls, instal·lacions, elecció de materials i elaboració de pressupostos. Pel que fa a l'obra, en planifiquen la realització, supervisen l'obra, i dirigeixen aquesta amb funcions de coordinació. •

N

f

O

E l

B

N O T I C I A R I

CIUTAT

Nous enderrocs per voladura al barri de la Pau de Barcelona E

l passat 15 de juny, van ser de- les vibracions en simultanejar els enmolits per voladura i de forma derrocs, unes vibracions van compensimultània dues torres de 15 plantes, sar les altres i el nivell de vibracions va 60 habitatges, al barri de la Pau de disminuir.

Barcelona. Ara fa poc més d'un any La gran novetat respecte a l'anterior que es va demolir una torre d'iguals voladura ha estat el fer la detonació el característiques al mateix barri, amb mateix dia, cosa que ha facilitat tècniel mateix èxit. cament el tema dels explosius. Es van L'empresa Control Demeter ha dut direccionar convenientment la caiguda el project management d'aquesta ope- dels edificis, amb la col·locació dels ració. L'aragonesa Gemansa i la fran- detonadors, per evitar que la runa cesa CBTP van formar una Unió Tem- s'apropés als edificis adjacents i que poral d'Empreses (UTE), encarregada envaís mínimament el lateral de la Gran de l'execució de l'obra i el control de la Via.PeraÒscarCaudet,enginyer!ècnïc voladura. Igual que en el cas anterior, de mines de Control Demeter, «els asles característiques dels edificis, 42 m pectes més importants perquè funcioni d'alcada, edificis colindants a 10 m de una voladura, són la planificació, el separació, i els factors de rapidesa disseny de la voladura i els treballs d'execució i de seguretat, juntament previs perquè tot es comporti com estaamb l'estat de debilitament estructural va previst». i patològic han estat determinants perLes tasques prèvies van començar què s'adoptés d'aquesta solució. el 9 d'abril i van acabar el 8 de juny. El Segons els tècnics de Control De- procés de preparació dels edificis per a meter, en els blocs 45 i 56 hi coincidien la voladura va consistir primer a fer un dos fets determinants que van fer-ne afebliment de l'interior de l'edifici i de decidir la voles façanes ladura: la baide les planRECURSOS UTILITZATS: xa qualitat del tes a volar, 130 kg de goma dos formigó i de la que en a1059 baninades detonadores de microconstrucció quest cas retard amb desfasaments de 30 míl·lien general. eren les segons Els treballs 1200 bales de palla plantes bai70000 m2 de geotèxtil (40000 m* utilitprevis van xa, 3, 7,10 i zats en la protecció d'edificis) constatar els 13. Posteri32 m3 de fusta per apuntalaments resultats dels orment es va 2 8000 m de malla de simple torsió estudis que ja perforar els s'havien fet i pilars on es Personal: una mitjana de 13 persones, que parlaven col·locarien treballant 10 hores diàries, durant 44 dies, d'un estat de aproximadament. les càrredegradació gues exploPRESSUPOSTTOTAL,IVA(NCLÒS:140 molt imporsives i desMILIONS DE PESSETES tant en l'esprés es va tructura de protegir els l'edifici. pilars amb bales de palla, mallat i geoEls dos edificis es van volar alhora, tèxtil. Finalment, es van protegir els cosa que va portar avantatges consi- perímetres de les plantes a volar amb derables, ben al contrari del que podria geotèxtils lligats de forma segura a les semblar. Es va planificar un disseny de façanes. A partir d'aquí, es van col·voladura, desfasant en míl·lisegons la locar les càrregues explosives de gomadetonació de l'un a l'altre, i d'aquesta 2 i el cablejat, i es va deixar tot a punt el manera enlloc d'augmentar l'efecte de divendres al matí abans de la voladura.

La voladura va durar 3,8 segons i per a molts dels presents va passar desapercebuda. La diferència entre la caiguda d'un edifici respecte de l'altre va ser pràcticament inapreciable.

El volum de runes resultant de la voladura van queda reduït a dos munts d'eníre 8 i 9 metres d'alcària, i va representar un total de 8.200 m3. La runa present era molt f racíurada i tota va anar a parar a l'abocador del Garraf (no s'entén perquè no es va dur a la planta de tractament del Port, on es podia haver reciclat o gestionat de forma més correcta). El motiu que es produïssin menys runes i més disgregades que en la torre 80, es deu al fet que les torres 45 i 56 es trobaven en un estat de degrada-

Neix WAM, una revista interactiva d'arquitectura E l primer de juliol va començar remissió per Internet de WAMWeb Architecture Magazine, «revista d'arquitectura de la xarxa», la primera revista d'arquitectura per Internet teta al nostre país. L'especilicital de WAM no és el seu suport informàtic ni el seu contingut, sinó la relació que estableix entre la redacció i els lectors. WAM incorpora a la revista el punt de vista i les propostes del mateix lector ja que

aquest pot escriure directament sobre la revista i els seus graffitis queden incorporats de manera que els puguin llegir els lectors següents. Dos mesos després d'iniciada l'emissió, els materials inicials i els incorporats a posteriori seran editats en paper, versió impresa. Durant la celebració el passat juliol del Congrés Mundial de la UIA, WAM va oferir un diari electrònic sobre els esdeveniments de la jornada.

La redacció editorial de WAM està formada per Josep Quetglas, L Fèlix Arranz, Carles Muro, Ton Salvadó, Enric Massip i Nadia Casabella.

L'adreça de WAM és http://web.archmag.com. •

ció estructural molt més important. Cal matisar que les primeres runes, les dels treballs previs, es van utilitzar per formar les trinxeres perimetrals de protecció dels edificis, i tot i així encara van haver-hi d'afegir 15 camionades de 15 m3 de terres per tal d'acabar de fer les proteccions.

El passat dia 12 de juliol es van acabar les tasques de tot el procés.

S'havien retirat totes les runes i s'havia arribat als caps dels pilots de fonaments. Al setembre van començar els nous edificis. És previst que l'estiu de 1998 els veïns puguin tomar a ocupar els pisos de les noves torres 45 i 56 del barri de la Pau. • Imma Casado

Et

N O T I C I A R I MEDI

I

N F O R

A M B I E N T

Els Residus de construcció ja són catalogats B

ecentment la Junta de Residus ha aprovat, mitjançant el Decret 34/1996, el Catàleg de residus de Catalunya. Tots els residus que es produeixin s'hauran de gestionar obligatòriament d'acord amb el que determini. També s'ha estructurat en diversos grups segons l'origen. S'adjunta una taula que recull d'una manera no exhaustiva els residus que el nostre sector sol produir i que caldrà tenir en compte. El Catàleg dóna informació sobre què caí fer amb cada residu i estableix com s'ha de gestionar correctament. La valorització (reutilitzar o reciclar) sempre serà prioritària a la disposició del rebuig (abocament controlat). Les alternatives subratllades són les que ja són aplicables avui.

Per una altra banda, ja fa un temps que funciona el Registre general de gestors de residus de Catalunya que inclou les empreses que estan autoritzades per dur-ne a terme la gestió.

Una vegada classificat un residu es pot recórrer al Registre de gestors (Junta de Residus. Tel. 451 41 35) per trobar aquelles empreses que ens caldrà contractar per gestionar-la correctament.

Grup 17. Residus de construcció, demolició i dragatge:

RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIÓ Peces defectuoses

170102

Preveies de formigó

Retalls-Manteniment

170105

Materials de construcció denvals de ramant i amianl tfaïHameffl Residus de construcció

PAVIMENTS, SOLS I PRODUCTES DE DRAGATGE

Demotaós.lwade

i pedres

Moviment de tena

Altres grups que tenen a veure amb el procés constructiu:

070712

AsfaB' làmmesasfàfitiues

Procés

Ramon Graus Servei Rehabilitació

»

de residus no

Abocament de residus

Fiira llana de vidre

meQfco

Abocamm d t residus

metàUcs 1OTW3

Uots de perforat» silumsde

RecoKdaseSectrva

Productes de la construcció que respecten l'entorn H

a sala d'exposicions del Col·legi va acollir, del 18 al 30 de juny, l'exposició Construcció i medi ambient. Aquesta mostra ha estat una continuació de la sessió-pòster inclosa dins fes primeres Jornades sobre construcció i desenvolupament sostenible que es van celebrar al maig i on es van presentar materials i productes que incorporen solucions mediambientals i propicien una construcció més res-

pectuosa amb l'entorn. Es van presentar mostres a escala real i documentació comercial d'un ventall molt variat d'aquestes alternatives. Les marques presents a la mostra van ser les que es relacionen a continuació.

-Blocs de construcció amb millores mediambientals: Termoargüa, de Teuleria Catalana; blocs de formigó lleuger, de Siporex; blocs de morter, de Calibloc. Plafons de cartró-guix amb

paper reciclat, de Fels-Werke. Cassetó no recuperable de polipropilè reciclat, de Oaiiforma, Formigó lleuger amb granulat de poliestiré expandit reciclat, de Bràfim.

-Materials plàstics de construcció reciclats amb ecoetiqueta: Tanques de protecció, tubs de drenatge, malles, de Ünpac.

-Economitzadors de consum d'aigua, de Griferias Martí.

-Calderes i cremadors amb millor funcionament, de ACV. -Sistemes de domòtica, de Delta Dore i Home Systems.

-Plaques solars, de Biosol.

-Investigacions i solucions experimentals, de Electro-Jar. Acycsa, Escola Universitària Politècnica de Barcelona, Facultat de Geologia, i Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports. •

N

S

F O R

A C T I V I T A T S

I

E

R

V

E

SERVEIS

Infolicitació: un nou servei del Centre de Documentació

B

a Ueí 13/1995 sobte contractes amb les administracions públiques representa per als aparelladors i arquitectes tècnics un nou marc per poder accedir als concursos d'adjudicació de contractes d'obres oficials. I, si bé en el pen'ode immediatament posterior a la publicació d'aquesta llei l'oferta es va veure sensiblement reduïda, quan ja ha passat un any de la seva publicació, el nombre de contractes ofertats s'ha incrementat de manera notable.

Per poder optar als concursos d'adjudicació, el tècnic haurà d'estar al cas de la seva publicació als diaris o butlletins oficials. Amb aquest objectiu, el Centre de Documentació Josep Renart, en col·laboració amb l'Instituto de la Mediana y Pequena Empresa Industrial (IMPI) ha posat en marxa el servei INFOLICITACIÓ, d'informació sobre els contractes públics d'assistència tècnica i d'obres a Catalunya.

El servei Infolicitació s'ofereix des del 15 de juliol per subscripció. La informació que dóna és personalitzada, és a dir, el professional pot triar d'entre set grups específics de contractes. La tramesa de la informació es fa mitjançant dues vies: per fax, a

2. Obres viàries/urbanisme Projectes tècnics, direcció d'obres, estudis i controls tècnics d'obres viàries i d'urbanisme; serveis d'assessorament.

les nits, o per correu electrònic, i s'actualitza a mesura que es produeixen noves publicacions. El preu de la subscripció varia segons el tipus de contracte i forma de lliurament. Pels contractes d'assistència tècnica, és al voltant de les 1.500 PTA al mes. Vegi's el quadre de preus anuals per a cada grup.

Aisistència tècnica 1. Edificació Projectes tècnics, direcció d'obres, estudis i controls tècnics: tant d'edificació, com de demolició; assistències tècniques per a treballs especialitzats (fonaments, cobertes, formigonal, estructures metàl·liques, restauracions); serveis d'assessorament en arquitectura, enginyeria i urbanisme.

documents l ' a b a s t 1 . Codi d'accessibilitat

(450 PTA + IVA)

2. Llei de contractes de l'Estat

(950 PTA + IVA)

3. Nivells d'habitabilitat 4. Norma sismoresistent 5. Ordenança de regulació del soroll 6. Regulació d'enderrocs i de residus

(80 PTA + IVA) (1.500 + IVA) (160 PTA-» IVA) (60 PTA + IVA)

7. Ajuts per a la rehablilació d'habitatges

(880 PTA + IVA)

8. Control de qualitat de poliuretans

(380 PTA - IVA)

9. El llibre de l'edifici El Centre de Documentació Josep Renart ha iniciat la secció «Documents a l'abast», un nou servei.que recull periòdicament les novetats de la legislació i de la normativa, i també d'altres documents d'interès professional.

El Centre prepara aquesta informació i la posa a disposició dels interessats. Els «Documents a l'abast» es venen al Servei d'Informació del Col-legir al Centre de Documentació i també a les Delegacions

3. Enginyeria civil Projectes tècnics, direcció d'obres, estudis i controls tècnics d'infraestructures viàries, ferroviàries, hidràuliques, marítimes i aeroportuàries, ponts, viaductes i túnels; assistències tècniques per a treballs especialitzats; serveis d'assessorament.

4. Treballs cadastrals Estudis tècnics sobre treballs cadastrals (cadastre rústic i urbà)

Obres 5. Edificació Obres d'edificació, treballs especialitzats i preparació d'obres.

6. Enginyeria civil Obres d'infraestructures viàries, ferroviàries, hidràuliques, marítimes i aeroportuàries, ponts, viaductes i túnels; assistències tècniques per a treballs especialitzats i preparació d'obres.

7. Obres viàries Obres viàries (vies urbanes i rurals, pavimentació, urbanització) i preparació d'obres.

Servei Infolicitació Cenfre de Documentació Josep Renart Bon Pastor, 5 Barcelona Telèfon: 209 84 34 Fax: 414 54 26

Preus e-maíl

Grups

Preus fax

1 Assistència tècnica

Edificació

1.000

17.000

2

Obres viàries/Urbanisme

1.000

17.000

3

Enginyeria civil

1.200

18.400

4

Treballs cadastrals

1.000

17.000

5 Obres

Edificació

6

Enginyeria civil

7

Obres viàries

9.000

73.000

25.000

115.000

8.000

66.000

Nota inportut La subscripció es larà per anys nalurals. Per tan!, l'import de la primera subscripció, fins al desembre de 1996, es calcularà segons el mes en què l'usuari s'hagi donat (falla (els preus seran proporcionals als mesos de subscripció).

Projectes més reals Biblioteca de detalles consfructivos pràcHcos de hormigón armado en estruchJras de edlficación. CYPE Ingenieros, cop.: Alacant, 1996.

Sovint ens queixem del fet que els projectes són massa genèrics i que cal resoldre sobre la marxa les indefinicions, perquè els aspectes constructius han estat oblidats. Ja sigui per resoldre aquesta mancança o per aproximar el projecte que s'elabori a la realitat constructiva, aquesta publicació proposa una gran varietat de detalls d'execució d'estructures en formigó armat, amb rigor i sentit comú.

Alguns d'aquests detalls aporten solucions senzilles, producte de la bona pràctica constructiva, rigorosament revisades. D'altres es refereixen a aspectes de la normativa per evitar execucions incorrectes o aclareixen punts conflictius a l'hora de realitzar la valoració econòmica de l'element.

No és la primera obra d'aquest tipus que apareix, però ens sembla que és un dels més complets i aconseguits. A més, la versió informàtica dels detalls ha estat editada també en català.

Salvador Gili Àrea de Tècnica. Centre de Documentació Josep Rensrt

S E R V E I S

N

A C T I V I T A T S

I

S i

Manual de documents administratius i tècnics f " 3 I Col·legi, conscient que els H professionals de la cons* rucció es troben amb una manca d'eines de consulta a l'hora de redactar documents, ha editat el manual Fitxes de normalització ingüística. Aquest manual, que ha estat elaborat pel Servei Lingüíslic amb el suport del Deparament de Cultura de la Qeneraliat, conté uns punts de referència

.' Fitxes d e ' Normalització :<Lingüística s

APARELL

Preu 1 er. dia

Preu resta dies

Taquímetre

3300

1000

Nivell

2200

800

Esderòmetre

1100

400

Sonòmetre

4000

1300

Regles extensibles

1500

500

Roda de mesurar

1000

300

300

100

planta Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

per unificar les característiques dels textos més habituals, tant pel que fa als criteris de redacció com a l'estructura dels documents administatius o tècnics. A més, tracta d'altres qüestions lingüístiques especialment aquelles que, bé perquè no figuren en els diccionaris de definicions ni en gramàtiques nomatives, bé perquè el camí de recerca és complicat, moltes vegades es negligeixen. La finalitat d'aquestes fitxes és, doncs, sobretot practica. Les explicacions, perquè siguin més entenedores, sovint s'acompanyen d'exemples. Consta de sis apartats: 1.

2.

3.

4.

5.

6.

Models de documents Fraseologia de correspondència Criteris bàsics de redacció Qüestions gràfiques Terminologia administrativa Bibliografia

De venda a la Cooperativa Jordi Capell, al preu de 3.600 PTA, IVA inclòs.

Pere Casademont

PAPER DE FAX TÈRMIC

T

Fitxes de normalització lingüística

la tarda caldrà que es faci la reserva prèvia al matí.

- El retorn de l'aparell es podrà fer tan al matí com a la tarda, - El pagament del lloguer es farà el dia del retorn i es pot carregar en compte En cas de ser tomat a la tarda, el cos del préstec serà obligatòriament carre gat en compte, - Els divendres a la tarda no hi ha serve d'entrega ni recollida, - El lloguer mínim serà d'un dia - Els dies festius no computaran com a dia de lloguer, en canvi sí que computa ran els dissabtes, - Si la retirada de l'aparell es fa més tard de les 16 h, aquest dia no computarà en el càlcul del lloguer, - Si la devolució es realitza abans de les 10 h, aquest dia tampoc no computa en el càlcul, Al mateix temps es produeix un canvi de tarifes en el servei i s'introdueixen costos per al primer dia diferents dels restants. Aquests preus són els que s'indiquen en el quadre adjunt.

El nou sistema va entrar en funcionament el dia 2 de setembre.

Cinta mètrica

*

« V E I S

Aparells topogràfics i de diagnosi • ^ 3 1 servei de préstec d'aparells toH I pogràfics i de diagnosi ha iniciat un procés de remodelació que procedeix de manera escalonada a la renovació del parc d'aparells.

Aquest servei consta d'un grup d'aparells per utilitzar en règim de prestec, destinats principalment a treballs de topografia, com són taquímetres i nivells. Consta també d'altres aparells aer llogar com ara: esclerómetres, per determinar la qualitat del formigó emDrat, per mitjà de la comprovació de la resistència superficial de l'element; sonómetres, per mesurar el nivell de soroll per transmissió aèrea; regles extensibles {telescòmeire), per mesurar alçades (fins a 8 m); roda de mesurar, dònia per amidar metres linials d'elements tot caminant (en especial en obra pública: voreres, canalitzacions, senyaització horitzontal, etc.)

Les modificacions que s'introdueixen al servei també afecten les condicions en què es presten els aparells, Aquestes són: - El préstec d'aparells es farà a la 3a 3lanta del Col·legi.

- Els aparells es podran recollir al matí o a la tarda. En cas de voler recollir-los a

F O R M

N E C R O L Ò G I Q U E S Ens dol comunicar a tots els col·legiats la defunció dels nostres companys: -^m Martí Raspall Maristany '"j^È col·legiat 611, esdevinguda el 12 de juliol, a 72 anys ^U Antonlo Camí Salvat col·legiat 82, esdevinguda el 14 de juliol, a 82 anys

Cooperativa

Jordi Capell

PAPER DIN A4 80 GR.

" ^ | ^ H

Bon Pastor 5 Tel.: 414.63.55 Fax: 414.67.15

SERVEIS DE LA COOPERATIVA COOPERATIVA EXPRÉS!!

.YvVIGATOH,

Truquins al 414 63 55 o al 318 82 32 SERVEI D'ENTREGA EN 2 HORES!!

• Preu del servei: 400 Res. (Paquet petit).

• Preu del servei: 1.200 Ptes. (Paquet gran).

MIDES|P.V.P.|P.SOCI| ROFEHTA~ | ;2Un;í jSUn,l.jl2Uni ! 30m.

346

259

209

199

189

UNITATS

P.V.P. P.SOCI P. OFERTA

1 PAQUET

1.005

672

469 449

10 PAQUETS

1.005

672

25 PAQUETS

1.005

672

439

50 PAQUETS

1.005

672

419

100 PAQUETS

1.005

672

399

PORTS PAGATS!!

Truquins al 414 63 55 o al 318 82 32 A les comandes mínimes de 4.000 Ptes.

Servei d'entrega en 24-48 hores.

NO PERDI TEMPS EN DESPLAÇAMENTS. TRUOUINS I LI PORTEM NOSALTRES.

SERVEIS

O »M » I MERCAT

TREBALL

OFERTES DE T R E B A a REBUDES DURANT ELS MESOS DE JUNY I JULIOL DE 1996

Àmbit

Exper.

Jornada

BCNprov.

0-3 anys

t/2 matins

Edificació

BCNprov.

0-1 anys

Selecció de personal

BCNprov.

Instal·lacions i obra civil

Instal·lacions

Construcció de perfils, naus

Obra industrial

1 adjunt coordinador obres

Gestió projectVcontrol cost

Carac.

1 ajudant cap d'obra

Curric

Places

Tipus d'empresa

t aíitffanftaxddúf

PVwmtr ff«>rolafiv

Especialitat

Curric

1 tèc. mesures i projectes

AfiMtedura i urbansme

Carac.

1 arq. lèenic rehabilitació

Empresa trebal temporal

Carac.

1 cap d'obra

Carac.

1 tècnic de projectes

Curric.

Sou

Edat

Contracte

Durada

tardes

20-30

Liberal

1 any

i-2 anys

oficial

23-27

Laboral

Internacional

5-10 anys

oficia]

30-35

Liberal

Internacional

2-3 anys

oficial

25-35

Laboral

Obra comercial, índusl

Internacional

3-10 anys

flexible

25-35

Liberal

6 mesos

2.8-3,9

Constructora

Edificació

Catalunya

oficia]

24-28

Laboral

A convenir

Negoc

i lècnic comercial

Transformació vidre pla

Fabricació de vidres

Internacional

2-4 anys

oficial

25-45

Laboral

2 anys

3.5 M

Curric

i cap d'obra

Promoció i construcció

Habitatges obra nova

Catalunya

5-15 anys

oficia]

35-45

Laboral

6 mesos

4-4,5 M

Curric.

i tècnic mesuraments

Estudi d'arquitectura i urban.

Habitatges uní. i pluri.

Penedès, etc.

1-2 anys

oficial

25-40

Liberal

|Curric.

1 coordinador d'obres

Gestió i promoció immob.

Edificació d'habitatges

BCN prov.

8-10 anys

parcial

30-45

Liberal

cada prom

6M

% * .

t cap d'obra í dir. lacurlatïu

Promotora constructora

Edificis uní. i pluri.

BCN prov.

1-3 anys

oficial

27-38

Laboral

2 anys

4.5 M

Carac.

i director d'obres

Promotora

Edificació

BCN prov.

5-10 anys

malí

0-35

Liberal

Carac.

i auxiliar tècnic per gestió

Empresa de treball temporal

Selecció de personal

BCN prov.

oficial

0-25

Temporal

Carac.

1 ajudant coordinador obres

Empresa de serveis

Gestió projectes obres

Nacional

oficial

22-30

Servei i Conte

0-1 any

1 6M

Liberal

1.4 M 2-2.SU

emesos

3.6 M 3M

3-3.5 M

negoc.

6 mes min. per obra

1.4 H 4,5 M

Anunàft*ScaD6tfmww.Cunit: S * m ú de anfaj*jms. C V K J Selecbó per característiques

Empresa de rehabilitació

INFOLICITACIÓ

UN SERVEI PER A LA PROMOCIÓ

TÈCNICS PER TREBALL

I PLENA OCUPACIÓ DELS APARELLADORS

A AMÈRICA DEL SUD

El Servei de Promoció i Mercat de Treball, per mitjà d'aquesta secció de

per a estids meoambienials o prospeccions de canv perfutifCS setuscaons. Experérràderrcstrateapwíobra.Expwferi·

L'Informatiu, ofereix una visió general actualitzada de la situació de les ofertes de treball per a aparelladors i arquitectes tècnics, que es gestionen des del Servei. Mensualment es publica un quadre que inclou

Informació sobre els contractes públics d'assistència tècnica i d'obres de Catalunya

algunes dades representatives de totes les ofertes rebudes durant el mes anterior i ja tancades. El quadre permet veure la relació entre funció, experiència, edat, tipus d'empresa i sou, i si el servei sol·licitat

Un nou servei del Centre de Documentació

per l'empresa ha estat per selecció o per publicació d'un anunci. Els col·legiats interessats a enlrar en els processos de selecció gestionats

P

E

T

I

T

S

A

N

U

N

C

I

S

Servei per a taxadors

Estudiant d'arquitectura tècnica

Envií'ns un fax i nosaltres li entre-

pendent de projecte final de car-

guem la delineació dels seus cro-

rera, s'ofereix per treballar a peu

Topògraf

quis en menys de 24 hores.

d'obra o en oficina tècnica. Fa aixe-

per a treballs d'amidaments, ai-

A partir del croquis que ens enviï

caments de plànols i delineació de

xecaments, implementació de

li fem la delineació per ordinador,

plànols amb Cad. Aporta experièn-

projectes, replanteigs d'obres i

a l'escala que desitgi.

cubicacíons. Sistemes totalment

També ho podem adaptar a la

informatitzats. A grans i a petites

superfície que vostè ens indiqui.

escales. Qualitat i rapidesa.

Tenim més de 2 anys d'expe-

J. Costa

Joan Zapata

Informació

Delineant autònom

Fax: 237 51 82

INFORMACIÓ PETITS ANUNCIS * Preu col·legiats: i Preu estudiants:

. Altres:

1.000 pessetes 1.000 pessetes 2.000 pessetes

Telèfon: 658 97 88

Per a reserves d'espai: Elisenda Pucurull Quarta planta

riència.

Telèfon: 265 40 04

bre-novembre. Enviar currículum a: Retvntec.S.L Xawei&ralt Baímes 89-91, 3r 5a. 08008 Barcelona. Ret AM 01 Rel. 5.491

Tel (93) 209 84 34

des del Servei s'han d'inscriure a la recerca activa de treball.

Cia O mOfft/300 p€f ITBoal·S OB COOpGfóQO en països en ves de desenvolupament Disporútxlitat per viaçar. Imprescmdfcie anglès escrit i parlat i es valorarà írancès i portuguès. Camei de conduir. Relació ibera). Sou: 7 rm&ons aprax. Incorporació octu-

Telèfon: 416 16 39 s'ofereix per a delineació en Autocad v. 12, mesuraments i pres-

Estudia compartir Estudi d'interioristes ofereix es-

Perspectives

pai de treball independitzat a inte-

Es fan perspectives manuals i

rioristes, arquitectes, aparelladors,

per ordinador, en blanc i negre

disenyadbrs, grafistes, publicistes,

oen color i RENDER.

etc. Despeses a compartir.

JonS Soià

Octavi

Telèfons: 218 54 03 i 217 49 02

Telèton: 989/51 47 80

Telèfon: 213 92 36

Fax: 415 38 24

supostos. Aporta experiència.

Disponibilitat, per la comarca del Bages.

Telèfon 414 33 11 / Fax: 414 34 34 De dilluns a divendres, de 9 a 15 h Dimarts i dijous també de 16 a 19 h

A G E N D A A

C

T

I

V

N I

T

A

T

F O B M A T

S

promoció i mercat de treball

AVANÇ DE PROGRAMA (curs gratuït)

CURS BÀSIC DE GESTIÓ IMMOBILIÀRIA

Gestió d'obres d'edificació per a tècnics assalariats en empreses constructores

Seminari de màrqueíing immobiliari

Presentació L'objectiu és el d'olerir al professional dedicat al seguiment i control tècnico-econòmic d'obres d'edificació, i en especial a qui exerceix de cap d'obra en constructora, una formació de reciclatge en aspectes bàsics de la gestió d'obra.

Presentació El sector immobiliari és en una fase de canvis estructurals importants que obligaran a una reorientació de l'oferta immobiliària cap al client.

Els professionals, a l'hora de definir el producte immobiliari í posicionar-se adequadament en el mercat, hauran d'aplicar tècniques de màrqueting.

Va adreçat exclusivament a assalariats en empreses constructores. El curs està subvencionat per la Fundació Laboral de la Construxió, en el marc del pla agrupat de formació del Gremi de Constructors d'Obres, i és totalment gratuït.

Inscripció gratuïta • Gremi de Constructors d'Obres de Barcelona i Comarques.

Gran Via de les Corts Catalanes, 663, 6è. Barcelona Telèfon: 265 94 30 PROGRAMA Conferència de presentació: Dijous, 3 d'octubre a les 19 hores La gestió d'obres a la constructora A càrrec d'Albert López Iborra, vocal de la Junta de Govern del Col·legi i assesor tècnic del Gremi de Constructors i Josep Verge, gerent del Gremi de Constructors.

I • Organització i planificació d'obra.

A càrrec de Joan Uuts Àlvarez, arquitecte tècnic.

Del 8 al 31 d'octubre, dimarts i dijous.

Ér s ^HH i =-|-- ; -

li!l i 1

I

if

Ei Servei de Promoció i Mercat ha organitzat aquest seminari que pretén compaginar els aspectes conceptuals amb la praxi aplicada del màrqueting immobiliari a conjunts immobiliaris rellevants de! pafs.

Organitza Servei de Promoció i Mercat de Treball, i la Fundació Politècnica de Catalunya II • Mesuraments, pressupostos i certificacions. A càrrec de Rosa Prunera, arquitecte tècnica. Del 5 al 28 de novembre, dimarts i dijous.

III • Contractació pública.

A càrrec de Manuel Romero, advocat, assessor de Dret administratiu del Gremi de Constructors d'Obres.

Dimarts, 3 i 10 de desembre.

IV • Contractació privada.

A càrrec de Juan Ignacio Gomariz, advocat, assessor de Dret de! Gremi de Constructors.

Dijous 12 i dimarts 17 de desembre.

V • La gestió dels recursos humans A càrrec de Josep M. Raventós, economista, col·laborador del Gremi de Constructors.

Dijous, del 9 de gener al 27 de febrer.

Coordina

VI • Relacions laborals.

A càrrec d'Antonio Sesé, advocat i assessor laboral del Gremi de Constructors. Dimarts, 7 i 14 de gener.

Jordi Wajosana. Aparellador i Advocat Doctor en Administració i Direcció d'Empreses. Professor de la UPC

VII • La fiscalitat vinculada a l'obra A càrrec de Valentí Pich, economista i assessor fiscal del Gremi de Constructors. Oies 21 i 28 de gener.

VIII • Comptabilitat d'obra.

A càrrec de Jordi Massaguer, economista, col·laborador del Gremi de Constructors.

Dimarts, del 4 al 25 de febrer.

Les sessions Ündran lloc a la Sala de Conferències del Col·legi.

Horari: de 18.30 a 21 hores.

Dia, hora i lloc Els dies 24 i 25 d'octubre, de 9 a 20.30 hores i el 26 d'octubre de 10 a 13.30 hores.

Sala d'Actes. Primera planta Inscripcions Col·legiats i estudiants: 50.000 PTA No col·legiats: 90.000 PTA. Pàrquing gratuït Inclou documentació i coffee-break.

Consulteu facilitats de pagament al Servei d'Informació.

PROGRAMA • Introducció al màrqueting • Gestió del màrqueting a l'empresa: Funció. Màrqueting estratègic • Introducció al màrqueting immobiliari: Investigació i anàlisi del mercat. Fonts d'investigació. Estudi del públic potencial i motivacions. t Estudi de mercat immobiliari • Comercialització del producte immobiliari: Estadística de la investigació immobiliària. Màrqueíing operacional Casos pràctics: • Pla de l'Illa Diagonal-Winterthur • Casos pràctics de polígon residencial • Praxi en el màrqueting immobiari • Cas pràctic de complex immobiliari • Pla de màrqueting de Port Aventura

ADAPTACIÓ AL MERCAT DE LLIURE COMPETÈNCIA

HABILITATS DIRECTIVES

Curs de gestió i promoció del despatx professional

Curs de tècniques de negociació

Objectius Proporcionar al professional liberal i societats professionals els instruments necessans per gestionar el seu despatx amb criteris de competitivitat i d'eficàcia empresarial.

El curs, eminentment pràctic, va dirigit a arquitectes íècnics, arquitectes, interioristes, dissenyadors industrials, dissenyadors gràfics, enginyers i altres professionals.

Presentació En el treball de l'arquitecte tècnic cal, sovint, la utilització d'habilitats personals a més dels coneixements tècnics. Les tècniques de negociació enteses com a mecanismes de comunicació i relació són cada cop més necessaris. En efecte, l'aparellador ha de saber tractar amb constructors, industrials i els diferents agents relacionats amb el seu treball per tal de dur-lo a terme correctament

Objectius

Professora Maria Antònia Carmona Llicenciada en Psicologia Del 29 d*octubre al 7 de novembre Dimarts i dijous de 1B a 21 h Uoc Aula de la quarta planta Matrícula Consulteu faàfitats de pagament al Servei d'Informat».

Col·legiats i estud&nts: 15 000 PTA No cd-ieg«ats: 22.000 PTA

PROGRAMA •Saber comunicar-se per saber negociar Problemes que dScuÈen ta comuricació Estratègies per míüorar la comunicació • Tot és negociació: Errors que cal evitar. Tècniques que cal practicar • Les parts de la negociació. L'arquitecte tècnic com a negociador.

L'oponent com pot ser ef nostre interlocutor • Estratègies de negociació.

Guanyar/perdre, Tàctiques per dur a La practica • Escenaris de negocaóó. Casos pràctics • Negociació per tetèton

PROGRAMA t El despatx com a empresa. Criteris de gestió: conceptes actuals d'empresa, rendibilitat, competitivitat, estratègia empresarial. Evolució i tendències. Exemples.

• Màrqueting. Esquema general del pla de màrqueting • Màrqueting estratègc: Anàlisi \ntema'extema. Segmentació, posiòonament factofs clau (fent, concepte de servei. Exemples • Plandcadó det despatx: necessitats. Conceptes de (kecòó.

Organitza Project Àrea i Servei de Promoció i Mercat Cofmançat per la Direcció General d'Ocupació del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i e! Fons Social Europeu.

Diplomes Per obtenir el diploma caldrà realitzar les avaluacions o els treball pràctics que corresponguin.

• Gestió comptable i financera: balanç i comptes de resultat.

• Costos: costos fixos i variables.

• Fiscalitat: Les diferents opcions d'estructura fiscal. Cnsteris d'elecció.

• Màrqueting operatiu: promoció del despatx professional.

• Les fórmules de contractació en un entorn de lliure competència. Criteris.

Exemptes. Contrades d'arrendaments de serveis. Contractes amb l'Admetstració. Contractes de consuttoria i asstsíènda- Personal contractat

Del 14 d'octubre al 18 de desembre Dilluns i dimecres, de 17 a 21 Lloc: Sala de Conferències Cal remetre al Col·legí, la sol·licitud d'admissió.

Les places són limitades.

Les dates que s'anuncien podrien ser susceptibles de canvi.

Inscripcions: 80.000 PTA Servei d'Informació

• Comprendre el procés de negociació i la seva importància en el context del treball de l'arquilecte tècnic.

• Desenvolupar les actituds i aptituds personals com a negociador.

• Aprendre les tàctiques de negociació en el camp d'actuació de faparellador.

Organitza Servei de Promoció i Mercat de TrebaB amb la col·laboració del centre tf estudis ADAMS

C

T

I

V

A G E N D A

r o a

M A

I

T

A

T

S

Materials i noves tecnologies MATERIALS I NOVES TECNOLOGIES DE LA CONSTRUCCIÓ Objectiji Les jornades analitzaran objectivament els nous materials o tècniques per süuar-ios en un conjunt coherent que tingui en compte tot el procés constructiu. També s'olerirà informació sobre tècniques de posada en obra, controls obfigats Vo aconsefiats. manteniment í normativa.

El ram de paleta: una construcció de futur Sessions tècniques Dimarts. 1 d'octubre, de 17 a 21 h.

• Els materials d'argila cuita: característiques, normativa i control de qualitat, a càrrec de Ricardo Fornbella, director cfHisparyt • Presentació de productes i obres Dimarts, 8 d'octubre, de 17 a 21 h.

• Perspectives de ta ceràmica a la façana ventilaria, a càrrec dïgnack) Paricio, arquitecte i catedràtic de construcció de l'ETSAB. • Presentació de productes i obres Dimarts, 15 r/octubre, de 17 a 21 h.

• Arquitectura sense fissures: la fàbrica armada í la façana mediterrània, a càrrec de Josep M. Adell, arquitecte, professor de l'Escola d'Arquitectura de Madrid.

• Presentació de productes • Taula rodona: La fàbrica portant: de IWE a l'Eurocodi. Eficàcia de la façana ceràmica mediterrània convencional i possibles alternatives Uoc: Saia d'Actes. Primera planta.

Preu: Col·legiats i estudiants: 1.000.- No col·legials: 1.500,Inscripcions: Servei d'Informació

Seninari Dijous, 10 d'octubre de 16a20.30 fi

Exposició Del 30 de setembre al 18 d'octubre, de 10 a 14 i de 16 a 20 h.

• Termoargila

• Superbisell • Envans • Maons de baixa absorció • Façana medrterania • Fixacions • Supertotxana, peces per a façanes i pannells ceràmics fonoabsorbenís • Maons i armadures, mur autoportant prefabricat • Uambordí ceràmic

Programa • Característiques mecàniques dels materials ceràmics en parets de càrrega • Concepció estructural global de l'edifici. Estabilitat general • Accions verticals: parets de carrega • Posada en obra • Patologia d'incidència estructural • Aplicació informàtica

Sessions tècniques Dimarts, 12 de novembre, de 17 a 21 h • Principis del vidre i dels seus processos de fabricació • Presentació de productes i obres

Inscripcions: Servei d'Informació

PROGRAMACIÓ

Objectius L'objectiu d'aquest curs és donar a conèixer als professionals, que fins avui no s'han endinsat en el món del reforç de sostres, els paràmetres bàsics de partida acceptats per tothom, els plantejaments que per la seva complexitat o baixa efectivitat s'han anal descartant i les diferents maneres d'actuar que queden a criteri de cada professional segons la

Sistemes d'actuació

PROGRAMA Dimecres, 30 d'octubre La diagnosi • Antecedents i actualitat de la diagnosi de sostres, per Josep M. Valen • Les diferents proves. Utilitat, representatMat i apfícadons, a càrrec de Joan Ramon Rosell • Cap a una metodologia de diagnosi, a càrrec de Josep Maria Genescà • Taula rodona: Valoració de Festal - actual de la diagnosi de sostres Solucions industrialitzades que disposen de DIT • Presentació tècnica dels sistemes següents: Cointecs, Herms, Mecanoviga, Nou-Bau, Undo t Visita a l'exposició: Sistemes d'actuació en sostres de formigó Dijous, 31 d'octubre La intervenció t Antecedents i actualitat de la intervenció en sostres, a càrrec de Rafael Bellmunt • Taula rodona: Les dificultats per actuar alienes als sostres

en sostres de formigó Del 24 d'octubre al 8 de novembre Exposició sobre empreses especialitzades en reparació de sostres: Comtecs, Herms. Mecanoviga. NouBau i Undo. Organitza el Servei Rehabilitació del Col·legi.

Materials-Materiart Del 3 de desembre ai 7 de gener

Presentació de casos Diferents íntervinents presentaran les seves actuacions i comentaran: inici de l'encàrrec, diagnosi prèvia, criteris utilitzats en les decisions projectuals sobre què i com es reforça, problemàtica de les obres en aspectes estructurals i d'acabats i els costos.

Presentacions a càrrec de: Vicenç Gibert i J. M. Genescà, Joan Margarit i Caries Buxadé, Salvador Navarro, Enric Pena, Albert Pla, Uuís Satanàs i Martí, i Víctor Seguí.

• Taula rodona: Des del punt de vista tècnic, tenim clar com hem d'actuar en els sostres?

Direcció: Xavier Casanovas Organitza: Servei Rehabilitació Uoc: Sala d'Actes Preu Inscripció: 25.000 PTA Servei Informació

Exposició que organitza ei Departament de Cultura. Relaciona els materials de la construcció en estat pur amb els treballs d'artistes que han integrat i utilitzat aquests materials com una part de la seva obra.

L'objectiu és presentar una selecció d'obres de nou artistes en relació amb la presència de materials com són la ceràmica, l'acer, el coure, el ferro, el plom, la fusta, el ciment, e) guix, el vidre i la sorra.

Artistes participants: Montserrat Altet, Ridha Ben Àrab, A Iber to Corazón, Jorge de la Santos, Uwe Geest. Gustavo Grúnig, Josep Guínovart, Susanne Opheys, Maria José Vela.

Informació: Departament de Cultura Quarta planta del Col·legi

(En preparació) de nova generació

Uoc: Sala d'Actes. Primera planta Preu: col·legials i estudiants 10.000,-i no col·legiats: 15.000,-Es regalarà el programa informàtic de càlcul d'obra de fabrica i bloc d'Hispalyt.

La matricula inclou l'entrada gratuïta a les sessions tècniques

AVANÇ DE

de sostres de formigó i ceràmics. Estat actual

Vidres

Estructures d'obra de fàbrica no armada i bloc ceràmic

Aniran a càrrec de • Federico de Isidro Gordejueia, arquitecte i professor del Coiegío Universitario CEU-Arquitectura de Madrid i Fèlix Hernando Mansilla, enginyer de camins i professor del Colegio Universitario CEU-Arquitectura de Madrid

Curs de diagnosi i reparació

aula d'informàtica BARCELONA Mini-3DStudio: Del 23 de setembre al 7 d'octubre, dilluns i dimecres de 17 a 19 hores Informàtica bàsica: Del 7 d'octubre a I 13 de novembre dilluns i dimecres de 19 a 21 hores Internet: Grup I: 16-18/09 dilluns i dimecres de 16 a 21 h. Grup II: 20 de setembre, de 9 a 18.30 hores.

Windows: Del 16 al 25 de setembre, dilluns i dimecres de 17a I9hores.

Dimarts, 19 de novembre, de 17 a 21 • Sol·licitacions per al control solar i energètic • Presentació de productes i obres Dimarts, 26 de novembre, de 17 a21 • Sol·licitacions mecàniques • Presentació de productes • Taula rodona i cloenda Exposició Del'11 al29de novembre, de 10a 14ide16a20 hores • Processos d'addició de capes • vidres de baixa emissivitaï • Vidres amb alt factor solar • Vidres resistents al foc • Vidres estructurals: fixacions • Vidres adherits amb silïcones • Vidres corbats • Aplicacions especials del vidre • El vidre com a marca, apficacions yfbfiques de gran format sobre ei vidre Uoc: Sala d'exposicions Organitza: Col·legi d'Aparelladors

llengua catalana

Mini-Word: Del 17 de setembre a l'1 d'octubre, dimarts i dijous de 19 a 21 hores.

Mlni-Excel: Del 23 de setembre al 2 d'octubre, dilluns i dimecres de 19 a 21 hores.

Multimedia: Del 8 al 22 d'octubre, dimarts i dijous de 19 a 21 hores Hini-Cad: Del 10 a! 24 d'octubre, dimarts i dijous de 19 a 21 hores.

Project Del 17/09 al 8/10, dimarts i dijous de 19 a 21 hores.

Windows'95: Del 17 de setembre a l'1 d'octubfe, dimarts i dijous de 17 a 19 hores.

Autocad: Del 16 de setembre al 20 de novembre, dilluns i dimecres de 19 a 21 hores.

Inscripcions: Servei d'Informació

CURS DE LLENGUA CATALANA Nivell mitjà de català, C1 per a catalanoparlants El Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya amb la collaboració de fa Direcció General de Política Lingüística i el servei lingüístic del Col·legi d'Aparelladors, organitza per al període setembre-desembre, un curs de llengua calalana.

TERRASSA Administrador d'Arxius Del 17 al 22 d'octubre, dimarts i dijous de 19 a 21 hores Informàtica bàsica Del 16 de setembre al 23 d'octubre, dilluns i dimecres de 19 a 21 hores Windows: Del 17 al 26 de setembre, dimarts i dijous de 19 a 21 h Mini Cad: De l'1 al 15 d'octubre, dimarts i dijous de 19 a 21 hores Informació: Aula de Terrassa Telèfon: 780 11 10

Durada: 40 hores Dies i horari Dilluns i dimecres, de 19.30 a 21.30 h.

Calendari del 18 de setembre al 2 de desembre Preu 6.200 pessetes. Període d'inscripció i pagament de I'l al 15 de setembre Inscripcions Col·legí Oficial de Gestors Administratius de Catalunya. PI. Urquinaona, 6, 6a planta. 08010 Barcelona Informació: Telèfon: 317 06 86 Fax: 301 37 87

A G E N D A A

C

T

I

V

N F O B M X T I U I

T

A

T

S

H Masters i cursos del deptartament d'Organització d'Empreses (UPC) • Màster en Direcció i Organització d'Empreses de la Construcció. Octubre'96-juny'98.

• Assegurances. Octubre'96-juny'98.

• Valoració de Béns i Taxació de Danys.

Octubre'96-jun/98.

• Direcció Econòmico-financera i Inversions en la Construcció. Octubre'96-gener197. t Project Manager en Edificació i Urbanisme. Febrer-maig'97.

• Valoracions de Béns i Promocions Immobiliàries. Octubre'96-lebreiJ97.

Informació: Telèfon: 401 77 51.

14è Saló Internacional del llibre LJber'M. consisteix en l'exposició més complela de totes les novetats bibliogràfiques existents. Els professionals de qualsevol activitat poden trobar-hi els títols dedicats a la seva especialitat/Tindrà lloc del 24 al 29 de setembre, de 10 a 19 h. Fira de Barcelona.

Palau 4 Els aparelladors interessats poden passar a recollir una entrada gratuïta al Servei d'Informació del Col·legi. Planta baixa.

Jornades sobre geotècnia El Col·legi d'Arquitectes Tècnics de Tarragona organitta les jornades Geotècnia: mecànica del sòl, fonaments i patologies, que es duran a terme dins de Port Aventura, els dies 24,25 i 26 d'octubre. Inscripcions: 977/ 21 27 99 (Sra. Montse, Col·legi de Tarragona)

activitats al món

jH

17-20 F1RAMACO Fira dels materials, la ^ ^ ™ construcdó i la decoració.

PARÍS (F).

16"20 Curs sobre prevenció de desperfec^ ^ ™ tes i patologia dels acabats. CSTB

W*13 ^ ^

GARSTON (UK).

23*24 Seminari sobre l'ús sostenible dels ™*"" materials. BRE RILEM

2H4

BARCELONA (E).

23*25 1 Congrés del Consell Europeu dels ^ ^ Arquitectes Interioristes. ECIA-CDIC

24*28 mmm

11 « içü

24-27

l'D ™ .... il·lO ^^m

LONDRES (UK) 25"27 Simposi de la Fédération Intematio" " ^ nal de la Précontrainte FIP.

BOLÒNIA (1).

16-20 SAIE. Saló internacional de la indús^ " tria de l'edifici.

PARÍS (F) Curs sobre prevenció i traclamen! de la corrosió en les instal·lacions d'aigua sanitària i de calefacció. CSTB

LIÓ(F)

POLLUTEC. Rra de les tècniques contra la contaminació i el soroll.

SEVILLA (E) CONSTRUCCION'96Rraintemaciolloï Uc Id \Aj\tsLIUUUU.

BOLÒNIA (1) CERSAIE-Salóintemacionaldelaceràmica per a l'edificació.

VALÈNCIA (E) FIM/FIAM/CEVIDER 24"xO Saló dels accessoris, components i ^^m aparells per a la il·luminació.

.. . jW|2

BEJING (X) Conferència intemadcnal de la CIB sobre la modernització de la construcció i educació.

Josep Renart

JAKARTA (IN).

24"2ü IX Exposició internacional sobre els ^ ^ ™ materials i l'equipamentperalaconstrucció. Building Construclion Indonèsia PRAGA (XQ) FOR ARCH. Saló de la construcció i ia decoració.

MADRID (E) Master sobre la restauració i rehabtIrtadó del patrimoni. COAATM IEA

TORREPACHECO(E) CONSTRUMURCIA Saló de !a conslrucció.

PALMA DE MALLORCA (E) 16-21 HABITAT ^ ^ Saló de la construcció i la decoració d'interiors.

tl·tg

Rra internacional del marbre, la pedra i la seva tecnologia.

TESSALONICA(G)" 30*1 | Simposi internacional sobre la re^™ sistència als terralrèmols de les estructures d'enginyeria.

30*2 ^ ^

RIGA (L) Seminari científic sobre els problemes en la pràctica de la restauració.

Per a més informació consulteu el Centre de Oocumentació Josep Renart. 5a pi. Tel: 209 84 34

CURSO DE X UNIVERSITAT TÈCNICA D'ESTIU DE CATALUNYA - UNTEC96

Els 20 anys del Pla general metropolità de Barcelona

"LOS BIENES INMUEBLES"

Sitges. Palau Maricel. 25 i 26 de setembre

La tributació de PIMES a debat Sitges. Palau Maricel. 16 de setembre

su valoración y rendimientos en renta y en explotación industrial

Qualitat, plans de formació i normes ISO9Ü00 Sitges. Palau Maricel. 16 i 17 de setembre

Els Edar (estacions depuradores d'aigües residuals) com a font de recursos Universitat de Girona. Fontana d'Or. 3 i 4 d'octubre

La Llei 30/95 de 8 de novembre d'ordenació i supervisió de les assegurances privades i les mutualitats de previsió social

* 63 Horas lectivas. Del 1 Octb. al 5 de Novb. * Dias: Lunes, Martes, Miércoles y Jueves * Horas: de 18.00 a 21,00 horas * Precio: 65.OOO,-Ptas + IVA * Amplia Documentación * Tres programas informàticos * Diploma del Curso

Sitges. Palau Mancel. 18 de setembre

Metodologia i anàlisi per a una planificació mediambiental Sitges. Palau Mancel. 19 i 20 de setembre

Per a més informació: Fundació Narcís Monturiol (UNTEC96) Enric Granados. 137, ir l a de Barcelona Telèfon: 415 52 36

FOMENTO DELTRABAJO NACIONAL

Informarien e Inscripciones: Via Uyclana, 32 Tel. 484.12.32

I V FORMACION Y DOCUMENTACIÓN, SL Mallorca. 245 6" 1" 08008 Barcelona Telf. 487.34.75 Fax. 487.37.09

GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anundvse en aquesta secció. B/T PUBLICIDAD (Aarta Meca Telèfon: 410 45 55

AÏLLANTS

ESTRUCTURES

1

Alsina

SOLUCIONS EN ENCOFRATS ENCOHtAOOS J ALSiri» S » Pol. tnd. Camí RV. Freda í ' n 06110 Montcada t Retiac (Barcelona) T«. (931 575 30 00 FJJ |93) 564 70 59

FUa. San Tel. (93) 423 80 44 FAX 426 06 71 08011 BARCELONA

K W CUKVAOO DE PtHFIUS, SJL,

C . Torres y Amat 3 Tets 318 32 77-412 14 40 06001 BARCELONA

OBHAS REFORMAS IMPERMEASSJZAC1ONES ALUMINOS1S RERJERZOS ESTRUCTURALES

• CATALANA,S.A. Morters sense retracció.

Rehabilitació

CONSTRUCCIONE5 c/ Podillo, 240 * Td 1931456 i 4 53 Fax 193) À36 72 85 • 08013 Barcelona

MANSO. 11 S'À • I d . (93) i26 98 9813 lincoi) Fcx (93) 423 94 13 • 08015 Borcdono

PAVIMENTS 1 [MENTS INDUSTRIALS DE FORMIGÓ 1 ASFALT. TERRES DE RESINES I PINTURES ESPECIAI-S

ALUMINOSIS

HERMSsa

EXTEh SENETON

AMUDUHCS PHEFABMCADCS PER » L » COK5TOUCOÚ

REHABIUTACION

08006 BARCELONA I400 16 Fax 20231 12

_EXTRAFORT_ ELECTRICITAT !

PREFABRICATS I lastradurl

Navès Industriales Forjados-Cerramientos Chatets-Pàrkings Centros comerciales . Pantalanes. etc.

Prefabricades de Hormíaón. SA.

El sistema nlemàn para suelos indostríales • fienérimieiiltB de eleraaa t esÉtenda meíànkü y quinicD. • ieparadón íadl, ràpida y econòmica <k bache; y grieloi • Anlipolvo, impermeabdiíodos, hjgícnkoí y detotolma.

simon MATERIAL ELÉCTRICO

At Sn USó, 20* N « 7 M Co I * DE CHILE. *1 • T E U <K

iwmauomtiak

FUSTERIA | Í

TANQUES DE BRUC

PAVIKDUS, S PAVIMENTS OE FORMIGÚ TRACTATS

FUSTERIA D'OBRA I PERA DECORACIÓ

AUTOANIVELLADORS I MORTERS OE RESINES TERRATZOS CONTÍMUOS

Plaça Tetuan. 1 i e i . 1> OS01D Barcelona Tel. 2G5 09 39 f a i . 2 6 S 2 ? 7 6

Cabarrtí Germans

T. 93-415 45 32 j Ctra. Torre Romeu, s/n '08202 SABADELL •te!. 7 2 6 1 9 1 1 »fax 726 07 61

-

INGENIEROS ._ ...,/,

TEL (931 « 5 1 1 02 Q8018 BARCELONA

Av. Príncep Astúries 56 at. BCN

LA ;ORATORI DEL ( ALLES

\Mi

PERFILES LIGEROS, SA.

ESTRUCTURES METÀL·LIQUES LLEUGERES PER A COBERTES

'ROJEC

INFORMÀTICA I

INDUBRUC

IIEJ

Tu despacho desde 10.000 ptas/mes asistido y equipado

CONSTRUCCIONS AMB FUSTA

Per separar un habíiatge o tancar un jardí, tenim l'oferta més àmplia, tani en mides, com en qualitats.

Som fabricants Jw de 1974

Políg. Ind. CAN MAGÍ - NAU 19 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona) TtL SK9 00 23 - Rw 674 38 71 Apdo. Conros 403

SERVEIS

laboratori ACREDITAT per

Portis • DU-620 • Contraplacats i tota dasse de fustes per fcbefilsltria i dtcofació Gavà: Tel. 638 22 40 -Fa* 63S 22 45

la

Generalitat de Catalunya pel control de qualitat de i edilicacio i els seus materials

Cl. JOSEP CAHMEH. Z7 - TEL «79 33 91 TEL. I FAX S79 45 17 - 0S400 GHAHOLLERS

CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS ESTRUCTURES

AÏLLANTS

ELECTRICITAT

Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres

Aïllaments, impermeabilització i recobríments

Electricitat i il·luminació

PREFABRICATS

REVESTIMENTS

INFORMÀTICA

Prefabrïcacto i construcció industrialitzada

Paviments i revestiments

Informàtica aplicada a la construcció

FLUIDS

SERVEIS

Aixetes, bombes, tubs.canalons

Serveis aplicats a la construcció

FUSTERIA Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

•

EL

R E P O R T A T G E N

O

V

A

S

E

U D

E

L ' I N F O R M A T I U L

R

A

C

C

Final del segle XX Motius diversos, alguns d'intencionats, d'altres casuals o potser encomanats per l'esperit dels seus propietaris, conviden a fer certs paral·lelismes entre la nova seu del Reial Automòbil Club de Catalunya i un automòbil. Però darrera d'aquesta imatge d'arestes esmolades que es retallen al cel de la Diagonal hi ha un edifici amb un programa complex i una disposició tipològica poc freqüent a causa de les característiques del solar i del tipus d'ordenació urbanística de la zona.

B

ui no ha envejat alguna vegada la sofisticació amb què l'actual indústria de l'automòbil resol problemes semblants als que ens trobem en la construcció? Portes i vidres que encaixen perfectament, i tormen un sol pla, canalons de desguàs invisibles però eficients, juntes quasi imperceptibles, aïllaments acústics, filtres antialèrgia, aire condicionat, acers amb cinc capes de protecció i tota una llista d'elements que ja voldríem els arquitectes i aparelladors que poguessin ser aplicats en els edificis que construïm. Prejudicis constructius i culturals i pocs diners dedicats a la recerca i experimentació de noves solucions constructives impedeixen, de moment, una evolució generalitzada89 en aquest sentit de la construcció.

Heus aquí, però, un edifici que, sense ser una ostentació de tecnologia, participa d'aquest esperit innovador i que té certament relacions o semblances curioses amb un automòbil. Per entendre'n la forma hem de parlar abans del seu programa i. abans encara, del seu emplaçament, conceptes tots dos ben poc automobilístics. B solar té un fort pendent amb el punt més alt a la Diagonal i està afectat per unes ordenances que permeten poca edrficabilitat sobre rasant però que no fixen la que queda sota rasant El programa demanava concentrar Iotes les àrees de direcció i de gestió de l'entitat, amb una petita zona cf atenció al

Obra:

Edrfici del RACC Oficines, aparcament i benzinera.

Ubicació:

Diagonal 687. Barcelona

Promotor

Reial Automòbil Club de Catalunya

Arquitectes:

Enric Batlle, Francesc Ribas i Joan Roig

Arquitectes tècnics:

Uuís Roig i Uibert Moragas

Estructura:

Gerardo Rodríguez.

STATIC

Instal·lacions:

MASTER

Jardineria:

Teresa Galí

Control d'obra:

Uuís Fullola. MASTER, arquitecte tècnic

Constructor:

OCP Construcciones

Cap d'obra:

Miquel Aguilà,

Data projecte:

arquitecte tècnic 1990-94

Data obra:

1994-96

públic, l'aparcament per a vehicles del personal i del RACC i una gasolinera. D'aquests tres factors, lloc, ordenances i necessitats, en va sorgir la forma: la torre de vidre, que esgota l'edificabilital permesa sobre rasant, conté els espais directius i representatius. La gasolinera, separada per raons de seguretat de la resta de l'edifici, té l'accés des de la Diagonal. Les altres funcions, amb el 85% de la superfície total edificada, se situen sota la rasant d'aquest carrer. Per donar llum i accés a aquests espais es creen tres grans patis que travessen longitudinalment l'edifici de punta a punta. Un dels nuclis de serveis i comunicacions recone verticalment tot l'edifici i, sobre el nivell de la Diagonal, es concreta en el volum tancat annex a la torre vidriada.

El més impressionant del projecte és el modulat que ha servit per desenvolupar tot l'edifici. Mofi arquitectònic, pel que fa al mòdul, però més proper a l'enginyeria per la rígorositat i exactitud de la seva aplicació. El mòdul horitzontal parteix dels 720 cm de separació entre pilars a l'aparcament (l'automòbil com a mòdul arquitectònic) que, en descomposicions successives, dóna els 360 cm del mòdul de despatx, els 180 cm de la mida màxima del vidre, ets 90 cm del mòdul de mampara i els 60 i 30 cm del mòdul de fals

N N

O

V

A

P O R SEU

EL D E L

R A

C

R

E

P

O

R

T

A

T

G

E

C

Chopo

sostre i terra tècnic. Com que aquest mòdul s'ha portat fins al límit de les plantes, la pell de l'edifici sobresurt d'aquests mòduls, cosa que es manifesta exteriorment a les cantonades, on el mòdul es fa més ample, encara que d'una manera quasi imperceptible. El modulat vertical es basa en la màxima dimensió possible del vidre i en els 44 cm de la placa Robertson i els seus múltiples. Els 396 cm de llum lliure entre sostres es converteixen en 264 cm habitables i 132 de serveis {sostre, cel ras i terra tècnic), els 220 cm lliures a les zones de serveis, els 132 cm de les finestres i els 88 cm dels ampits.

Com es pot veure en els plànols, aquest doble modulat s'estén a tots els elements de l'edifici: partions, paviments, escales exteriors, parterres, proporcions dels volums, lluemaris, reixes... amb una exactitud que recorda més una màquina que un edifici. I el millor de tot és que dóna la sensació que la modulació ha servit més per solucionar problemes que per crear-ne.

• Detalls constructius que recorden l'automòbil Les màquines d'aire condicionat no se situen a coberta sinó que es concen-

tren en un sol lloc, formant part d'un dels blocs en què es divideix l'edifici, tancat per unes reixes que segueixen el modulat. Un mur separa la zona de màquines de la resta de l'edifici per evitar sorolls als usuaris, encara que no els eviti als veïns.

Tot plegat, recorda les reixes als capós dels vehicles amb tracció posterior. Amb aquesta disposició de la maquinària els altres terrats queden lliures, i són ocupats només per les grues de netejar vidres i per l'antena de comunicacions del servei d'assistència de l'entitat. Malgrat això, el fet que cada terrat tingui un acabat diferent, dóna un aspecte una mica caòtic al conjunt de les cobertes.

A part de peces anecdòtiques, com l'emblema del radiador —l'escultura al pati per actes representatius, obra de Rosa Serra, inspirada en l'emblema dels Hispano Suiza— el que més s'acosta a la imatge d'un cotxe és la façana. No en la forma general, que no és gens aerodinàmica, sinó en els detalls constructius, amb peces d'alumini metal·litzat —que recorden els bòlids alemanys de l'època en què els cotxes de curses lluïen a les carrosseries els colors dels seus respectius països— i els vidres tintats i enrasats amb el pla exterior de façana. Com en els automòbils i com en d'altres edificis que hem analitzat en aquestes pàgines.

S e c c i ó transversal

R E P O R T A T G E N

O

V

A

SEU

M f

O II M A T

D E L

aquest tipus de façana envidrada, sense proteccions i sense tenir en compte l'orientació, presenta alhora problemes de sobreescallament per radiació en unes zones i de refredament en d'altres, que el tractament dels vidres i l'aire condicionat no poden arribar a corregir. Això sí, les vistes de la ciutat des de la torre són magnífiques. Tèrmicament, els patis funcionen més bé, ja que gairebé no els afecta la radiació i reben prou llum —amb l'ajuda de les superfícies reflectores dels pannells d'alumini —per no tenir la sensació que s'és a sota terra. Per últim, en l'aspecte exterior, és d'agrair que la gasolinera s'hagi tractat unitàriament amb la resta de l'edifici i que s'hagi controlat des del projecte la integració dels rètols en l'arquitectura.

• i Una estructura que respecta el modulat Estructuralment cal destacar l'ús de {untes de dilatació TITAN i la dimensió d'alguns voladissos. Les juntes se situen en els sostres, de manera que permeten mantenir el modulat intacte pel fet de no haver de duplicar pilars.

Quant als voladissos, el de la marquesina de la gasolinera i el del porxo de l'entrada es resolen a base de gruix de

llosa. En canvi, el que queda sobre el centre de control de Tedifict, que suporta, a més a més, la jàssera de 20 m de Hum de tancament del pati superior, es resol mitjançant una doble en tota l'alçada de la paret El resultat és una encertada composició de buits i plens que recompensa l'esforç fet per evitar de posar un pilar a la cantonada.

En un altre ordre de coses, és important valorar, en aquest tipus d'edificis, el cost de la seva explotació. Quant al manteniment, el més desfavorable són els vidres, no tant els verticals com els dels lluemaris zenitals que hi ha als ponts d'interconnexió i a les aules, que necessiten un manteniment molt continuat perquè tinguin una bona aparença. Pel que fa a l'estalvi d'energia, és favorable el fet que un gran nombre d'espais gaudeixen de llum natural, però en canvi, com ja hem comentat, l'absència de proteccions contra el sol a la torre, dispara el consum en aire condicionat.

D'altra banda, la flexibilitat assoleix un grau molt elevat en totes les zones gràcies al mateix disseny de l'edifici i afavorit pel fet que no té espais excessivament especialitzats. I en els que ho són, d'especialitzats, es fa un sobreesforç perquè també siguin flexibles, com a les aules, on pannells mòbils permeten

DSDDODÜG 055000

iluminación, s. a. 1° Aparatós de alumbrado para alta decoracion de exteriores y dejardín, residencial, comercial de oficinas, arquitectónico, deportivo, industrial, publico y hospitalario.

Sistemas de iluminación espacial.

Falsos techos integrados, metàlicos-acústicos-decorativos.

Estudiós de alumbrado por ordenador.

08029 BARCELONA Avda. Josep Tarradellas,47-49Telf. 405 21 33 Fax 405 21 85

E L

r o m M * T i u

R E P O R T A T G E

N O V A

diverses disposicions i mides segons l'ús que se'n fad. Els materials <f acabat interior afavoreixen tant el manteniment com la flexibilitat. Són fàcils de netejar i permeten el canvi de distribució, ja que totes les divisions són fetes amb mampares i el terra és continu.

A les zones de serveis, els materials són de fàcil reposidó, com és la rajola de València o de manteniment nul, com ara el formigó vist. Potser i'únic problema el tindran en el granit del paviment de la zona d'atendó al públic que, com que és buixardat com el de l'exterior per mantenir la continuïtat visual i formal entre els dos espais, es fa una mica difícil de netejar i dóna una sensació d'aspror, poc usual en un interior. L'efecte estètic, en canvi, és molt atractiu, com a la resta de l'edifici on els interiors tenen la qualitat de ser molt nets de línies, gens ostentosos —inclòs el mobiliari— i amb una combinació de colors que fan agradable de treballar-hi. •

Anàlisi arquitectònica: Josep Olivé Procés d'obra i economia: XavierOliva Fotografies: Chopo

LA IMATGE AUTOMOBILÍSTICA D'UNA GRAN ENTITAT

B

a seu del Reial Automòbil Club de Catalunya a l'avinguda Diagonal de Barcelona es troba a la sortida de la ciutat just en un punt lleugerament elevat respecte de la resta de l'avinguda, i en un context de parcs, àrees esportives i edificis aïllats de tipologies molt diverses.

El programa de l'edifici consisteix bàsicament en les dependèndes de les oficines centrals del Club, una important superfície per a aparcaments interns i una benzinera d'ús públic. El solar, de superfície reduïda, presenta façana a l'avinguda Diagonal í a un carrer lateral de fort pendent que respon a la topografia anterior del lloc, molt deprimida en reladó amb la Diagonal.

L'edifid, amb una superfície construïda propera als 14.000 m2, és el producte de l'aplicació de ja normativa urbanística vigent que només permetia la construcció d'un volum d'uns 2.000 m2 per sobre de la rasant de la Diagonal, i també de la necessitat que tant l'accés prindpal a l'edifici com a la benzinera annexa se situessin amb façana a l'avinguda.

L'estratègia de composició volumètrica de l'edifid es basa en la disposició d'un sòcol que ocupa quasi la totalitat del solar, sobre del qual se situa el cos

prindpal i la marquesina de la benzinera. Tres país perpendiculars a la Diagonal, foraden el sòcol i permeten l'arribada de la llum natural Sns a les plantes destinades a oficines. El cos prindpal es ifescompon en dues parts, una és un volum de vidre que es destina a oficines i faltre és un volum de planxa metàl·lica que conté els serveis i comuniadons. A la planta baixa, el volumde planxa metàllica es transforma en una marquesina d'entrada que arriba fins a la Diagonal i limita la plaça tfaccés que es produeix per la reculada de l'edifici, i que serveix de contrapunt a la marquesina de la benzinera. El sòcol de formigó blanc, a la planta baixa, dóna lloc a un pas perimetral que permet l'accés de vehides fins a una terrassa posterior la qual, limitada pels murs del mateix sòcol, es pot convertir en l'àmbit idoni per a expcsidons ocasionals i en un perfecte mirador deia dutat.

La racionalització de les diferents plantes de l'edifici es reforça a partir de la situació dels diferents elements de comunicació dels serveis comuns i de les instal-ladons. La seqüènda de nuclis de comunicació, serveis comuns i patis d'installadons, conforma una franja cenIral perpendicular a la Diagonal des de la qual s'accedeix a les diverses depen-

dències de l'edifici. Les altres escales de l'edifici se situen en els dos país laterals, de manera que permeten en una d'aquestes la situació de l'entrada secundària de l'edifici des del carrer lateral. Les màquines de condicionament d'aire se situen a la planta baixa, a continuació de les oficines de la benzinera,

de manera que així s'evita l'augment d'una planta, habitual en aquest tipus d'edifici. Des de la sala d'instal·lacions els conductes travessen el pati central per mitjà d'uns ponts de planxa meta! lica que connecten amb els tres patis disposats a la franja central.

L'elecció del modulat i dels diversos sistemes constructius estableixen finalment les regles que permeten compondre les diferents parts de l'edifid.

Els diferents sistemes constructius utilitzats s'adapten entre si per compondre la complexa volumetria de l'edifici, evitant la dependència entre els dríerents sistemes, molt habitual en la construcció d'aquest tipus d'edificis quan es construeixen únicament des de la lògica que aplica cada industrial.

Les imatges dels vehtíes metal·litzats de lanova generació, de les velles torres de control dels drcuits, dels grans conjunts industrials o de les marquesines de les primeres benzineres, han estat a bastamentutilitzadesenles explicadons del llarg procés per arribar a finalitzar aquest edifici, i potser en resta quelcom en el resultat final. L'aplicació de la radonalitat de les diverses lògiques que componen un edifid d'oficines per a una gran entitat ha estat un lloc de pas ineludible. • Enric Batlle, Francesc Ribas i Joan Roig Arquitectes

R E P O R T A T G E S E U

N O V A

P R O C É S

D E L

I N R

A

D ' O !

L'edifici de la nova seu central del RACC té dues parts ben diferenciades, la base i fa torre, que coincideixen bàsicament amb la part de sobre i sota rasant.

La construcció és una estructura de formigó armat més aviat tradicional amb murs pantalles als soterranis com a contenció i tancament, i sostres de formigó armat tipus bidireccional recolzats sobre pilars o, en alguns llocs, pantalles, que van conformant l'estructura. Una estructura de formigó armat amb particularitats, com ara els murs dels patis suspesos de l'extrem del sostre. Fem una menció especial de la marquesina de la gasolinera, que consisteix en una llosa nervada de formigó armat amb l'intradós llis i una llum considerable.

Referent a les cobertes, direm que n'hi ha de les tipologies següents: • coberta invertida tradicional acabada amb grava a la torre - coberta invertida acabada amb paviment tipus rajola hidràulica a les terrasses de la planta baixa. A l'entrada per la Diagonal, el mateix tipus, però acabada amb lloses de pedra natural

C

F O

R

C

! í 0 N 0 M

buixardades.

- coberta enjardinada a la patis de llums de les oficines.

- coberta de xapa galvanitzada i prelacada ala part alta de la marquesina de la gasolinera, que té la particularitat que, com que es veu des de l'edifici d'oficines, s'ha fet amb la mateixa cura en el disseny que si es tractés d'una altra façana.

Els pilars vistos a l'interior estan recoberts amb una funda de xapa prelacada. La façana de vidre és un tancament cortina amb perfils d'alumini i sistema de «silicona estructural o vidre exterior encolat». La resta de façanes són de xapa galvan'rtzada prelacada en pannells per la part vista de la torre i, als patis de llums, tenen parts de formigó i parts de finestra amb aparença idèntica al tancament

BIOSCA

d'oficines que són paviments elevats sobre suports telescòpics d'acer galvanitzat i acabats amb una moqueta.

• i Acabats que permeten la flexibilitat d'ús Els cel rasos interiors són del tipus xapa metàl·lica amb instal·lacions integrades i perfilería oculta excepte en el bany, que són de plaques de cartró guix. Les divisions interiors estan fetes amb mampares mòbils, perquè adaptin fàcilment a possibles canvis d'ús. A les aules, estan muntades so-

bre guies ocultes en paviment i sostre que permeten moure-les per convertir les aules en espais més grans o bé en una sala de conferències.

A les zones humides s'ha optat per uns acabats senzills de rajola ceràmica a les parets i, una, sobre de granit per encastar-hi els lavabos.

Voldríem destacar l'esforç afegit que suposa la realització d'un edifici de tipus singular en el qual hi trobem coses com les següents: - El modulat, tant en planta com en alçat.

Hi ha una autèntica disciplina derivada de la construcció industrialitzada.

- La continuïtat de façanes interiorexterior.

Crea un efecte interessant de marcatge de volums, on el vidre s'entrega sobre una paret que passa de l'interior a l'exterior sense canviar de material.

- El formigó blanc dels murs i estructures vistes, que ha estat elaborat en central però amb sorra i ciment blancs.

Tot això implica un treball de gabinet, complementari al de direcció, però imprescindible per poder garantir el bon nivell de qualitat que ha assolit aquesta obra. •

Biosca Fochooas Ugcrtu, S-A. Proyeclo. c o r •*• • '

LA FAÇANA DE VIDRE ÉS UN TANCAMENT_ DEL TIPUS V MUR-CORTI

OFICINES : Rambla de Catalunya, 129 08008 Barcelona Tel. (93) 415 34 44 Fax (93) 415 12 17 FÀBRICA : Llinars, 1 (Polígon Industrial Montguit) 08480 L'AMETLLA DEL VALLÈS (Barcelona) Tel. (93) 849 20 66 Fax (93) 849 16 66

L · I N V O K M A N

O

V

A

S

E

U

E t D

E

L

R A

C

R E P O R T A T G E

C

Detalls façanes

S

í

i

0

M

E

C

O

N

Ò

M

I

C

UN MODULAT ESTRICTE Dt FAÇANA cost/m1

Estudiarem en detall el sistema de façanes. El seu interès no rau en la tipologia, sinó en la relació acurada i poc usual dels detalls, en el modulat estricte, que va demanar un rigorós control a l'obra, en la relació interiorexterior i en la preocupació dels arquitectes perquè els diferents elements s'adaptin al disseny general i no a la inversa com, malauradament, passa sovint. Quant al modulat, cal destacar que en façana es parteix, no de la línia estructural del sostre, sinó de la del terra acabat. Això permet, a la zona envidrada, mantenir una sola dimensió en vertical per a tots els vidres i dóna la solució de l'encontre del gruix de coberta en façana d'una manera molt correcta, sense peces addicionals. També cal destacar que es va exigir a l'industrial del vidre que treballés amb les dimensions límit que havia donat en l'etapa de projecte, però que, en l'obra, pretenia partir en dos mòduls verticals a cada pis.

La relació dintre-fora i la coordinació d'industrials estan molt relacionats. El

disseny específic de la solució d'ancoratge del mur cortina a l'estructura, que permet que el gruix dels sostres no es reflecteixi a la façana, va exigir que es fessin construir peces especials per al cel ras i una dependència formal de l'estructura a aquesta solució. Així mateix, el fet que en alguns llocs els pannells d'alumini exteriors passin a l'interior va exigir la coordinació de mides i solucions de trobada entre diversos industrials, resoltes en tots els casos d'una manera correcta i efectiva. Per últim, les llindes i ampits de les finestres seguides, amb acabat de formigó armat, s'han executat amb posterioritat als sostres que les suporten, connectant-ies amb esperes a la faixa armada perimetral. Aquest procés permet fer amb formigó blanc només la façana i donar-li un nivell d'acabat més acurat.

També permet convertir la peça en jàssera fortament armada en aquells llocs que ho requereixi, com ara el voladís ja comentat

Total enderrocs i moviments de terres Total fonaments, murs, estructura i posta a terra

2.341

2,04%

22.101

19,28%

Total façanes de vidre i xapa

11.273

9,84%

Total obra civil general

20,273

17,69%

Total revestiments prefabricats

11.304

9.86%

2.411

2.10%

Total aparells elevadors Total jardineria Ireg Total climatització i ventilació

235

0.21%

13.509

11,79%

450

0,39%

Total protecció contraincendls

3.685

352%

Total seguretat

2.375

2,07%

Total electricitat

12.674

11.06%

Total telecomunicacions

6.723

5,87%

Total gestió d'instal·lacions

2.758

2.41%

Total sistema central de control integrat

1.934

1.69%

Total control de qualitat edificació

350

0.31%

Total control de qualitat instal·lacions

219

0.19%

114.614

100,00%

Total lampisteria

Total cost edifici per m*

AiquIMcUBEnric

B*Oa. Jotn Roig I Fmncmc

Edifici seu social Reial Automòbil Club de Catalunya

Rbts.

OCP CENTRAL Avda. Pio XII, 102 Tel. 343.92.00 Fax. 343.92.94 28036 MADRID DELEGACION CATALUNA EDIFICACION : C/.Valencla, 279, 2° Tel. 488.10.45 Fax. 487.11.10 08009 BARCELONA DELEGACION CATALUNA OBRA CIVIL Plza. Gala Placidia, 22, Entlo. Tel. 237.73.61 Fax. 217.99.58 08006 BARCELONA

MEJORAMOS CYPECAD LO BUENO

nueva versjón

NOVEDADES. MEJORAS SIN LIMITE CYPECAD, el programa con el mejor diseno de pianos, ahora e s , ademas, el único en el mercado que puede calcular PANTALLAS^.

'CYPE INGENIEROS

Sumando las grandes ventajas que usted ya conoce de CYPECAD.

Planta Primera-

Calcula por eLeraentos finitos cajas de ascensores, escaLeras, pilares huecos, en T..., cuaLquier dimensión y geometria de

Podrà disenar y caLcuLar •con La Nueva Norraativa de Construcción Sismorresistente

~MCSE-94.

I

ICYPE

•

• INGENIEROS Avda. Eusebio Sempere, 5 03003 Alicante

Més d e 8 . 0 0 0

LLàmenos para

aL ( 9 6 ) 5 9 2 2 5 5 0

adquirir

p r o f es i o n a l e s t r a b a j a n

La n u e v a

ver_iioa_att!ia_Lizada_dfi-CYPECAD.

c o n Los p r o d u c t o s

i n f orina t i c o s de CYPE.