INF960915 by sia16

SfGONí QUINZENA SETÏMBKEO6

INFORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

L'edificació manté l'atonia del 95 H

[ 4 MÉS 4 MÉS

a construcció d'habitatges ha crescut un 6°ó a les comarques de Barcelona durant el primer semestre de 1996. Tanmateix, aquest lleuger increment contrasta amb un alentiment general de l'activitat edificatòria. que ha continuat la •nètcia que va marcar el darrer trimestre de 1995. amb una situació d'indecisió per mciar el creixement. L'edificació residen:BI h s es!at l'activitat bàsica i aquesta •e^de-oa encara continuarà. El total d'habitatges iniciats durant aquest Deriode ha estat de 16.965

La transformació de Barcelona ne'

Josep Mana Huertas

L'amiant a la construcció oei Xavier Casanovas Ramon Graus

2aS

| El mercat de treball j Els petits anuncis

Aparelladors als jocs d'Atlanta'96

La formació permanent i les activitats

La guia d'empreses i serveis

Contat! ór reducció: Corl« Cor -a P*r*ra i Ramon Pino.

Cicle de debat sobre materials i noves tecnologies

! Col·legi inicia e 3C oe setembre un acte d'informació i debal obert a tots ets professionals del sector dedicat ats materials i tes noves tecnologi-

es ae ía consrxcic Les pnneres p r a des estan aedicaaes als matenas ceramics i ponen per tità. El ran aB m

paleta, uns construcció de luu. •

ernando León Boissier. Jan Dinares i Jordi Gonzalez van ser guardonats en els Jocs Olímpics d'Atianta 96 en les seves respectives especialitats esportives. León va aconseguir el màxim guardó, la medalla d'or. en navegació de vela. categona Tornado. Dinares va formar part de l'equip d'hoquei herba guanyador de la plata olímpica, mentre que Gonzàtez va finalitzar en quart lloc en tir. especialitat carrabina tres posicions 50 metres. E! Col·legi ha organitzat una festa d'homenatge als tres arquitectes tècnics, que està prevista per al dijous 3 d'octubre i és oberta 3rots els col-legats. familiars i amics -i adeies •

EL I

T E M A

L'edificació residencial ha experimentat a les comarques de Barcelona un creixement del 6,14% durant els sis primers mesos de l'any. L'activitat, però, s'ha vist frenada durant el darrer trimestre. El total d'obres visades pel Col·legi ha estat de 16.965.

La construcció d'habitatges es manté estable El Barcelonès, el Bages i el Baix Llobregat esdevenen les comarques més dinàmiques

a construcció d'habitatges durant el primer semestre del 1996 ha experimentat un lleu creixement a les comarques de Barcelona que ajuda a equilibrar la reducció de l'activitat que ha patit aquest subsector a d'altres comarques catalanes. El nombre d'habitatges iniciats a la demarcació barcelonina durant la primera meitat de l'any ha augmentat un 6,14% respecte al mateix període de l'any anterior amb un total de 16.965 obres visades. Aquest creixement de l'activitat s'ha vist frenat durant el segon trimestre, amb només un augment del 3,18%. Les xifres del mes de juliol confirmen aquesta disminució en l'activitat de principi d'any, encara que també confirmen que no hi ha un descens global respecte de l'any anterior. El creixement per comarques ha estat força desigual. La major activitat continua corresponent, en valors absoluts, al Vallès Occidental, que manté una xifra de nova construcció superior als 4.000 habitatges, quantitat lleugerament inferior a la de l'any anterior (-0,58%), encara que creix durant el segon trimestre (11,88%). Destaca l'augment experimentat a Sabadell i Santa Perpètua de Mogoda, davant el descens, quant a habitatges, iniciats a Terrassa i Sant Cugat. • Barcelona recupera protagonisme El Baix Llobregat segueix al Vallès, quant al volum d'activitat, amb prop de 3.500 habitatges visats. Aquesta comarca ha experimentat un augment de l'11,68%, amb una major activitat constructiva a Molins de Rei, Sant Feliu i Sant Andreu de la Barca. També creixen El Prat de Llobregat, Sant Boi i Cornellà, mentre que Castelldefels i Viladecans disminueixen l'activitat. La comarca del Barcelonès recupe-

ra el protagonisme que tenia anys anteriors amb un creixement del 44,67% en conjunt. Tots els municipis han augmentat la construcció residencial, excepte Santa Coloma. A Barcelona s'han iniciat 1.973 habitatges, durant els primers sis mesos de l'any. El Vallès Oriental, amb un total de 2.121 habitatges visats, frena el creixement constatat en anys anteriors. Aquesta xifra representa un des cens del -11,11% respecte del primer semestre de l'any 1995. Si només tenim en compte el segon trimestre, el descens seria del -21,7%. El descens és molt notori a Mollet del Vallès, mentre que augmenten l'activitat Granollers i Montmeló. El Maresme, amb 1.361 habitatges, experimenta un descens global del -4,63 % que ha estat més acusat en el segon trimestre (-19,73%). El Garraf creix un

HABITATGES INICIATS I r SEMESTRE

Amb un creixement de tan sols un 0,13%, la construcció d'habitatges en eí conjunt de les comarques catalanes durant el primers sis mesos de l'any s'ha estabilitzat respecte a l'activitat de l'any anterior. El comportament del segon trimestre ha estat força negatiu, ja que mentre que durant els tres primers mesos el creixement global havia estat del 3,9%, el total ha quedat en un 0,13%. Girona, Lleida i Tarragona han disminuït l'activitat i tan sols ha crescut el nombre d'habitatges iniciats a les comarques de Barcelona (en un 6,14%). En general, les àrees urbanes s'han mostrat molt més expansives que les de l'interior. Lleida i Girona disminueixen l'activitat en un 26% i un 15% respectivament, mentre que a les comarques de Tarragona, en conjunt hi ha una certa estabilitat, ja que només han patit un lleuger descens del -0,1%. El total d'habitatges iniciats a Catalunya durant els primers sis mesos de 1996 ha estat de 24.353. •

5,48% global (9,26% en el segon trimestre). A l'Alt Penedès també baixa l'activitat (-7,69% global i -16,49% en el segon trimestre). La comarca d'Osona, amb 497 habitatges iniciats els primer semestre de 1996, també ha experimentat un lleuger descens en l'activitat constructiva (-1,78%) respecte al mateix període de l'any anterior, en què els habitatges

iniciats van ser 506. La resta de comarques de la demarcació de Barcelona experimenten descensos més o menys acusats en la seva activitat edificatòria amb l'excepció del Bages (18,5%), que continua un creixement centrat fonamentalment en la seva capital, Manresa. • Carles Cartanà

HABITATGES INICIATS VARIACIÓ 1NTERANUAL 1r SEMESTRE 1995-1996

1995

1996

•495-96

Barcelonès

2.084

3.015

44.67%

Baix Llobregat

3.056

3.413

11,68%

Maresme

1.427

1.361

•4,63%

Vallès Occ.

4.339

4.314

-0,58%

Vallès Or.

2.386

2.121

•11,11%

All Penedès

364

336

•7,69%

Garraf

712

751

5,48%

Osona

506

467

-1,78%

Anoia

407

363

-10,81%

Bages

578 115

685 104

18,51%

Berguedà

BARCELONA

LA CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA

23BG

-9,57%

15.983

16.965

6,14%

GIRONA

3.210

2.713

-15,48%

TARRAGONA

3.503

3.471

•0,91%

LLEIDA

1.626

1.204

25,95%

BARCELONÈS

+ del 30% \ de 15 a30% de0a15% ij | 1995

195

de O a -15% I

TEMA í A

S I T U A C I Ó

D E L S E C T OS

CONTÍNUA l'fíMNCAMFWT Of FfNAl DH 9$ H I '996 s'ha caracteritzat per un cert ateniïmem de l'activitat edificatòría Els pressupostos visats en aouesi període han estat un 4.5 % inferiors als de! mateix període de 'any anterior En realitat, ha continuat la inèrcia que ja va marcar el darrer trimestre de 1995 i que expressa una situació d'indecisió per iniciar un creixement sostingut. Els habitatges han estat l'activttat bàsics, amb una creixement percentual sobre ei total edificat de sis punts respecte del mateix període de l'any passat En aques! sentit, i malgrat oue encara no s'ha posat en marxa ei nou Pla de l'habitatge, les expectatives de la demanda han permès aquest manteniment de l'acttvitat constructora d'habitatges i han incremental lleugerament els nivells

SDSO'JÍS de 1995 En ca™, la construcció d'edificis comercials, que havig tingut un pes imDO'tani l'any passa*, s'ha situat en un discret & % del volum global. L'anàlisi de la distribució cfhonoraris visats per tipus d'obra confirma la concentració de l'activitat de l'edificació d'obra nova. És important destacar el creixement de ta rehabilitació, que se situa ja en un 16 % de l'activitat i que. juntament amb les obres menors, arriba prop del 20 % del total. Els estudis de seguretat han tingut un lleuger retrocés, expressió de! volum reduït de les actuacions en habitatges. Per contra. l'edificació no residencial continua en una línia descendent, solament amortida per alguna actuació important en equipaments. •

N'hi ha que només us n 'ofereixen un.

Nosaltres us els oferim tots. Les companyies asseguradores només us poden oferir el seu propi producte. El servei d'assegurances del Col·legi us ofereix la possibilitat d'escollir entre totes les assegurances del mercat i aprofitar els avantatges de les ofertes especials per als col·legiats. No en dubteu dels avantatges. TeL 209 82 99, sr. Sergi Sagrado. Amb el suport tècnic de:

ASSEGURANCES LORENTE 08750 MOLINS DE REI • Barcelona Tdèfon 668 28 4 1 ' • Fax 668 62 07

I H F O I M A T I U LA

SITUACIÓ

D f I

TEMA

S £ C 1 O »

La construcció a Espanya no acaba d'arrencar El refredament general de l'economia europea ha afectat negativament l'activitat del sector

I comportament de l'activitat cons- dèficit públic i de la inflació- pot influir tructiva en el conjunt de l'Estat positivament en el sosteniment del merespanyol es va manifestar de manera cat de la construcció. El control de la desigual al llarg del 1995. Durant la inflació, observat en els darrers mesos, primera meitat de l'any la construcció ha permès que el tipus d'interès baixés i va continuar amb uns ritmes de creixe- ha fet augmentar les possibilitats de conment alts, tal com havia acabat l'any sum i d'inversió tant per part de les famili1994. Després de l'estiu, però, van començar a sorgir signes de feblesa. MalLes primeres dades de l'any 1996 grat això, les dades del 1995 indiquen presenten, però, unes fortes contradicciun creixement entorn d'un 5%. Així es ons, degudes al conjunt de situacions desprèn de les conclusions de la confe- diferents viscudes durant el primer trirència d'estiu del grup Euroconstruct mestre. L'aprovació del II Pla de íhabitaten què Espanya hi és representada per l'Institut de Tecnologia de Construcció mercat de l'edificació residencial sigui (ITEC). Segons Euroconstruct les preuna vegada més el mercat més actiu, tot i visions per a 1996 que amb unes tacalanalitzar-lesdes l3a xes decreixement «lil:Miia».iat»ti=ii'gWTOire d'una altra perspecESPANYA1995 (5,5%) inferiors a tiva. Per un costat les del 1995. El s'observaun lleuger mercat de l'engirefredament de nyeria civil pot l'economia atot Euveure frenada noropa, fet que s'ha vament part de la traduït, també a Esseva activitat, sopanya, en un creibretot la promoguxement del PIB del da per PAdminisprimer trimestre d'enguany inferior als trimestres precedents. D'altra banda, di- tració pública, a causa de iimpasse que versos elements conjunturals s'han afe- ha suposat el canvi de govern, i la decisió git a aquesta situació: el retard en l'apro- d'aquest de reduir encara més la despesa vació del II Pla de l'habitatge, la nova Uei pública El sector de l'enginyeria civil pode contractes de l'Estat i, finalment, el dria mantenir un ritme d'activitat moderat, compàs d'espera que ha suposat la con- d'acord amb el volum d'obra adjudicada i pendent d'execució. Tanmateix, si no es vocatòria d'eleccions generals. liciten ni es contracten aviat obres noves, A més, la consolidació de la recupera- aquest mercat tomarà a tancar l'any amb ció econòmica -acompanyada de la crea- índexs negatius (-2%) i s'iniciarà, per tant, ció de llocs'de treball i del control del una nova fase recessh/a. •

L'aprovació del II Pla de l'tiabitatge reactivarà et mercat

LA CONSTRUCCIÓ A EUROPA El refredament general viscut per l'economia europea a partir de ta segona meitat de l'any 1995 va afectar també la construcció, que va acabar l'any amb un lleuger creixement (1,1 %). Però aquesta situació no ha estat igual en tots els països. Alguns han tingut augments molt elevats -Noruega, Dinamarca i Irlanda-, mentre que d'altres han tancat l'any amb taxes negatives -Suïssa amb un -8,6%. Les previsions per a 1996 assenyalen un creixement negatiu del 0,3%. La disminució de l'activitat a França i, sobretot, a Alemanya comportarà una baixada general del sector a l'Europa Occidental. Suïssa i Àustria tindran novament comportaments negatius. En canvi, tots els països nòrdics, amb Irlanda, seguiran la tendència positiva iniciada aquests darrers anys. •

P U N T S

V I S T A

La transformació de Barcelona I

s geieraimen: ad^ès el fel que es va maquillar amb decisió. Barcelona ha sofert una transforAquesta filosofia de Bohigas. acmació tan visual que algun cronista fins ceptada per l'alcalde Pasqual Maraha arribat a dir que és la més gran des gall. recollia per un costat reivindicacique van caure les muralles a mitjan ons motí escoltades pels ciutadans — segle XIX Si aquests comparació no parcs instituts, centres socials-.— i fa deixa de ser una mica exagerada, és crua realitat de1 fet que el territon estricben cert aue els Jocs Olímpics de 1992 tamenl barceloní es trobava esgotat, van permetre aprovar amb bona nota després de la construcció dels dos úïassignatures pendents fitis barris de la ciutan llargament suspe- T o t i alguna e r r a d a , el tat. Canyelles a la deses com eren la recucada dels anys 70 i la nivell d'intervencions Vila Olímpica o Nova peració de les platges i ia construcció be les dels professionals de |Cària e n t r e 1 9 8 6 j

tura. La manca de visió no ha ajudat a disposar de sòl públic on aixecar pisos assequibles per ales noves generacions o. senzillament, pera qui vol canviar de casa. Picabaralles inacabables entre Generalitat i Ajuntament han frenat la creació d'un nou rondes oe circumvalen la COnStruCCiÓ ha 1992. Reconstruir do- pla de metros, de la ciutat i ei seu entorn nava encara oossib1- la qual cosa encaestat notable ' Tambéesvadonaruna litats notables d'inter- ra en pateix les conseqüències la més acabat els Jocs Olímpics, però ara cal empenta important a la vencions en un camp gran concentració laborat del país, la que sàpiga establir les prioritats. Cal creació de noves zones verdes que cada cop és més habitual: la reha- Zona Franca. I en matèria cultural, atendre els barris deixats, realitzar un A més. però. la filosofia impulsada bilitació, í al costat de reconstruir, es va l'eterna ventafocs de ies administraci- pla de transpon urbà. esperonaria construcció d'habitatges per Oriol Bohigas en el seu pas com a fer també una nova arquitectura en bar- ons públiques, mansocials en els pocs delegat d'Urbanisme a l'Ajuntament ris històrics, tot procurant no ferir el quen biblioteques, al"Barcelona pateix solars que queden i de Barcelona es va traduir en un prag- teixit construït al llarg dels segles. Tot i guns museus fan encara de mancances emprendre, una vegamatisme barrejat amb la necessitat alguna errada podriem convenir que el pena. les grans infraelementals en da més, la batalla pel de fer obra concreta Si el territori nivell d'intervencions dels professio- estructures o no s'acaben mai (i'auditori) reconeixement del fet barceloní estava esgotat, simposa- nals de la construcció Ha estat notable l'habitatge, el o no troben destí [el metropolità. Cauríem en un cofoïsme lamentava la reconstrucció urbana. En estransport públic o la Convent dels Àngels). El dubte és si hi ponjar barris congestionats. monu- ble si creguéssim que tot està fet. o ha prou coratge polític mentalitzar la perifèria i refer edificis ens passéssim e! temps practicant Hi afegirem que alcultura" per una batalla tan imen estal precari es va dissenyar una aquell vici. solitari o col·lectiu, de l'au- guns barris no van r nova estratègia, especificada en un tocomplaença tan criticat pe Salva- gaudir dels beneficis olímpics perquè portant com l'anterior de 1992, però eslogan que faria fortuna: Barcelona dorEspnu.LarealitatésqueBarcelona eren lluny dels quatre epicentres dels molt menys lluïda cara a la galeria. • posa't guapa. La ciutal va superar el pateix encara de mancances elemen- Jocs o senzillament perquè no hi haseu complex de víctima de I especu- tals en diverses matenes fonamen- via prou diners. lació, guanyat a pols i merescuda- tals com ara l'habitatge en condicions Barcelona rta millorat i. sooretot. na Josep M.Huerta* ment duran! 16 anys de porcioiisme i raonables el transpon públic o la CJ>- sabut mantenir l'empenta un cop s'han Penoésta i escriptor

FIRiiMACO Del 17 al 20 de Octubre, 1996 MA'EtiAiS E3WAMIEKT0 MAQJINAtiA K CONSTSUCClON MAOUNAtíA DE 06ÍAS PJ6XAS PAViKENTOS V lív'ESTIMIEKTCS PÜODüCTOS «EfAMlCADOS. CARWTfííi FOWlNEt.t CEKtJÇta ElEOTODAS MFOSMATICA CEMENTO ï os*:-"

-'-•

•"""-

'-"

E-A:. 1

*>'-.......

" : : síNAjíACOK I S T A J S A C O N T ~M ASCENSOES

..;..-..:-..

_ • _ - • . . . • ; . ; ' SEMCCS

SALONES: SAION DEL AGUA SAION Dí SEGUtIDAD E HJ6KNE EN El T U U J O , SAiOti :•! «fo»?: 1 ? 1 » ' W f . it t

FJPO·PO»

5:JOIM:: S'ÜM: : M . ::. « Ü » : . : > : . ; ; : ; : 3 DKO-STAIO. 3 CU: S'ÍU ; t.iL.sMí ; ::s:i.MU_

E t

I N F O R M A T I U CIUTAT

MEDI

A M B I £ N T

Rehabilitació de l'Eixample: Un retorn alpla Cerdà? H

envelliment de la població, la situació del comerç, la proliferació d'oficines, l'estat de degradació d'alguns edificis, la manca de pisos de dimensions racionals assequibles a la gent jove que vulgui viure al barrí i la manca d'espais verds són alguns dels problemes que pateix, des de fa temps, el barrí de l'Eixample barceloní, que el 27 del juny passat van ser objecte d'una taula rodona, a la Casa Elizalde de Barcelona.

Un dels aspectes que van merèixer més l'atenció dels partícips a la taula rodona va ser la presentació de l'empresa municipal Proeixample, S.A, creada per aconseguir un funcionament més dinàmic en les actuacions del districte. El seu director gerent, Jordi Vtllarroya, va explicar els objectius i els projectes que tenen previs-

A Tacte, que a més dels ponents va comptar amb una important participació ciutadana, es van compartir idees i propostes sobre com s'ha de dur a terme la rehabilitació de l'Eixample.

tos perals propers anys. L'empresa municipal vol constituir-se en empresa mixta, ja sigui unint-se temporalment a empreses privades per dur a terme un projecte concret, o bé donant entrada en aquesta societat a empreses del sector privat, com ara entitats financeres, de serveis i altres.

La intervenció d'Antoni Marcet, regidor del Districte de l'Eixample, va assenyalar que «l'Ajuntament té la responsabilitat directa del manteniment del barri» i que «el futur de Barcelona passa pel futur de l'Eixample». En un altre moment de la seva intervenció, Marcet va manifestar la intenció de tomar a l'origen del Pla Cerdà i de col·laborar amb els agents socials de la ciutat per aconseguir la reactivació econòmica i la disminució dels indicadors problemàtics que actualment hi ha al barri.

N O T I C I A R I

A curt termini, els objectius fixats són: crear una oficina de rehabilitació que actuï en zones preferents de l'Eixample; accelerar la recuperació de patis interiors d'illes; millorar carrers i passatges; promoure i dinamitzar econòmicament el districte; crear més oferta

de pisos de 80-90 m2; i promoure i impulsar la instal·lació de xarxes de comunicació amb futur, com pot ser la xarxa de telemàtica de fibra òptica. Els assistents a Tacte també van comentar la necessitat de millorar altres aspectes del barri, com són el grau de deteriorament d'alguns edificis mig abandonats, la necessitat de tenir cura de l'estètica quan es facin rehabilitacions, els canvis que es poden produir amb l'aplicació de la nova LAU, la contaminació acústica, la necessitat d'augmentar els espais per als vianants i la promoció de la utilització del transport públic. En les conclusions, es va tomarà fer referència a la recuperació dels objectius de Cerdà: donar mobilítaí i viabilitat clara a l'Eixample i mantenir al màxim els criteris de dimensions i condicions dels habitatges. Per últim, també hi va haver referències a la necessitat d'avançar cap a una ciutat sostenible capaç d'utilitzar el seu propi espai. Es tractaria, tal com va assenyalar Uufs Permanyer en un moment de la seva intervenció, de «transformar-ho tot sense tocar res». •

Imma Casado

Ponències sobre Construcció i Medi Ambient B

l Col·legi, amb el suport de la Diputació de Barcelona i de la UNESCO ha publicat el recull de les ponències presentades a les I Jornades: Construcció i Desenvolupament Sostenible celebrades al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona els passats 16,17 i 18 de maig. Es tracta d'una publicació de gairebé 400 planes, que presenta en tres idiomes (català, castellà i francès), la situació actual del sector de la construcció en la seva incidència amb el medi ambient. És una publicació editada amb la voluntat d'arribar al màxim de professionals del sector per contribuir a la necessària reflexió a l'entorn de la construcció i el medi ambient i per mostrar l'ampli ventall de possibilitats que ja es poden aplicar per fer una construcció més sostenible. Al llarg del llibre es donen referències sobre: el futur dels materials amb etiquetes verdes, les properes polítiques de gestió de residus de construcció, l'ús eficient de l'energia, la qualitat de l'aire interior dels edificis, els edificis d'alta qualitat mediambïental o les experiències pilot que ja s'han duta terme en diferents països europeus. Finalment, es presenta una àmplia bibliografia especifica referent al tema. Les persones interessades a obtenir-ne un exemplar, poden utilitzar la butlleta de comanda gratuïta de la part inferior d'aquesta pàgina. •

COMANDA

I JORNADES: CONSTRUCCIÓ I DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE Recull de les ponències presentades a les Jornades celebrades al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona els dies 16,17 i 18 de maig Preu: Gratuït Llocs de recollida: Barcelona: Cal que presenteu la butlleta omplerta en el moment de recollir el llibre al Servei d'Informació del Col·legi (Planta Baixa - Bon Pastor, 5 • Barcelona) Delegacions: A partir del 21 d'octubre. Cal que envieu primer la butlleta omplerta, per fax o per correu, al Servei Rehabilitació del Col·legí d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (Bon Pastor, 5 - 08021 Barcelona - Fax 414 33 68) Trameses per correu: Si voleu que us el trametem per correu, cal que envieu la butlleta omplerta, per fax o correu, amb el comprovant d'ingrés de les despeses de tramesa (1000 ptes. al compte de «La Caixa» 2100 0479 27 0200212225. Indiqueu el vostre nom).

Nom i Cognoms:

Activitat professional:

Adreça:

Telèfon:

Població:

Codi Postal:

És una gentilesa de: Diputació de Barcelona / Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona / UNESCO

NOTICIARI C

II Taller per a la recuperació de Trinidad (Cuba) Durant els mesos de juliol i agost s'ha realitzat el I! Taller internacional de rehabilitació i restauració de Trinidad (Cuba), organitzat per l'Oficina de Restauracion de Trinidad i el Servei Rehabilitació del Col·legi d'Aparelladors de Barcelona.

is participants al Taller han pogut conèixer un patrimoni arquitectònic de gran valor cultural, han viscut tes múltiples limitacions amb què l'Oficina de Restauracion ha d'afrontar la seva salvaguarda i han pres part en uns treballs de camp reals, amb tots els condicionants aue envolten ia societat cubana rj'avui dia Per la seva banda,

han aportai 3 l'Oficina de Restauracion els seus coneixements 1 experiències en l'orientació 1 organització del treball i les pròpies visions referents afs aspectes patrimonials, que sovint reflecteixen els grans contrastos que h< ha entre dues realitats tan diferents. Els dèficits d'habitabililai 1 estructurals detectats durant el Talle- de 1 any passa! ai bam de las Tres Cruces les possibilitats reals de trobar finançament per a la rehabilitació del barri per pari de les ONG i la inauietud i l'interès despertats entre els participants va fer que una part important dels esforços s'adrecés a t'amptiació de la informació recollida l'any passat en aquest barn per tal de poder fer un projecte d'actuació precís en els aspectes constructius 1 econòmics m- El» t a l l e n p r ò c f i u

E's oartiaoams nan realitzat diversos treballs a Tnnidaa

*- L'Escola Ed»ordo Garcia

(arquitecte). Leydi Hemàndez (enginyera civil). Marlene Rodríguez (auxiliar de projectes). Enric Bejarano (arquitectej. Anna Seguí i Alícia Rivas (estudiantes

L'Escola Eduarao Garcia, d'ensenyament primari, que es troba al barri de las

d'arquitectura tècnica) -Estudi de característiques constructives. Amb I1 objectiu de definir una metodologia de recollida d'informació, adaptada a Tnmdad. referent als diferents

Tres Cnjces. va ser objecte d'un estudi específic que permetrà realitzar un projecte de rehabilitació amb un aixecament precís de l'edifici i de les seves lesions. L'objectiu d'aquesta tasca és

components dels edificis que permeti la seva catalogació, estudi 1 classificació Grup de treball: Nancy Benítez (arquitecta). Lisette Boggiano i Wilham Varela (arquitectes). Nandi Dorado 1 Mahlena

definir les necessitats urgents, valoraries i trobar algunes escotes de Catalunya disposades a col-taborar en la rehabilitació d'aauest bam Grup ae feball. C a n e Fe^eiro 1 Cristi-

nica). Van decidir aprofitar la seva participació en el Taller per iniciar el seu TFC de culminació dels estudis amb el projecte d'aquesta escola, i van donar al treball una visió d'utilitat pràctica, tot encetant una nova orientació professional en la línia de la cooperació per al desenvolupament. Ei II Taller ha comptat amb el suport del Centre de Cooperació per al Oesenvolupament de la Universitat Politècnica de Catalunya i de la Direcctón General de Migraciones del Ministerio de Asurtos Sociales 1 amb el patrocini

Per altra banda, els participants es van dividir en quatre tallers independents 1 compíemenlans' -Anàlisi urbana. Onentat cap a un conet- Gracia larauiíecies tecucs. na 5e"à • esijdiames d'arautectura tèc- de la UNESCO. • xemeni dels problemes 1 dèficits que aiecten al centre histonc de la ciutat 1 la seva incidència segons les zones Grup de treball: Rooeno López Bastida (arquitecte). Marta Suarez (química). a Sxieüaa oe Beneficència oe Natjraies 3e CaiaLONG Agemanarnent Cataturya-Cuba. coneixedora Marlenys Goozalez (geògrafa). Veranta Ijna es una institució que es va funda' a n y" 5^0 a oe *es -csres acivtats de cooperactó arò aqueí país. es Roche (arquitecte). Víctor Ferrer lestu["Havana L objectiu iruciai d'aquesta mstitucic era ajudar va aareça- ar Col·legi i a l'Escofa d'Arqutectua Tècnica per diam d arquitectura). Mansa Marsà! (esais catalans que s estabfcen a Cuba 1 donar-os suport en denarar la coí-íaboraoó en la redacoó del prctecíe de tudiant d arquitectura! 1 Albert Faus 1 escas de dfcuftats. La seva història ha estat Bar^ i rtensa. ja rehaalitacio de fedffia. seu de ia Scoefíad- ai carrer Corsutudiant rj arquitectura tècnica i que disposava de molles propietats que li aportaven bene- íado 52. La Haòara Centro Tan ei Co*-<gi cor, l'Escola -Estudi de color Amb I objectiu cie docuficis, eis quals destinava a ta beneficència comentada. var acceptar a denantía 1 es ta organitzar un grjp de treOaí mentar cromàteament levoiuoò de! cotóL'edifici on avui està ubicada ta Societat, a la zona de forma: per persona 09 Serva RenabUaoó 1 peís voiuntade iotes les façanes oe: bam fe las Tres Prada jurtamentan* Temite de tton&ertale, ais afores de ns: Emc Bejarano, arquOde. Femanda Dorado 1 Mariena Cruces 1 analitzar-ne la prooíemabca l'Havana, són tes úniques propietats de què avui disposa 1 Qraoa. arqutectes tècniques, lots tres a d m è s de cursos Grup de treball: Vicio- EcnenagJS£ 1 m^admirastra. A i s'organitzen aplecs 1 activitats cuBurae. es de Uastsr sobre restauració 1 rehabttaaó a la Universitat seòteg). YamsieydíS M a i n e ; Giloeac tan cursets de català 0 de sardanes, i es deposa tf una Pdecnica de Catalunya Benítez. Ramses Oierc joe 5etanbttmeca mott rteressam i d* un arau que recul tala ia seva Durant ei mes tfagoa s'han n b a i tes tasques a fHavacourt (restauradors; Minarr Galaia ia*fusiona i també ta oe desaparegut Certre Catats de na. amb la recoida írtomatao hetonca i documercaí de quflecta tècnica). i# José Seoate ies rl·lavana que, en dssotdie's. va traspassar la s e e docu- redfeu amb ranecanent i esfcd de l e s o v 1 amb la tudont (f arquitectura i 1 Rosa Gjoayo meríace a randu de ka Snrycafi. Bona part as la hsÉsa vaíoraoo ae tes necesskab que té ia Scoedad peí Mur testuAant de betes arts) deis catatanssCuba es troba, doncs, en aquesta societat pnper Toia aquesta documentació reeduca perDetra !a -AnàhSi dels cfàens dimervenctc Vibenèfca 1 cat dr que aduatment é una de les mesions més redacció del projecte de pehabteoò, en ei quai es concres o cmca de les diferents merverc•nportants* el ropartmen entos els descendens de C E & oran les necessfcas cf nervemò més urgents i es grans ons realitzades ai certre tMstonc oe B Í £ de les donacxns que ta G e n e r ^ a efc ema, en p n w j j u m que ïe TeoHo de corÉnuar óaenxàjçert b Tnradad al targ del temps, valorant ia menjar i medcamarts, per et rfa^iaf-te a superar ets seva soiQaaria tunao 1. a més esdeverw un centre caiaé sews idoneftat en lespa 1 e- e terps geuspR3biemes que passa a v u a p a e de d n a n c a c x ajkxat a Cuta. ' Grupúeirebei: RobeTC Lope: Basnsa

SEHABIUTACIÓ DiL CASAL CATALÀ A i'HAVANA

L ' I M r O R M A T I U

N O T I C I A R I

ACTIVITATS

Els materials i les noves tecnologies . . , ., , . , ' de la construcció a debat

is nous materials ceràmics, els vidres de nova generació, els nous pannells i la tecnologia dels semiproductes, el nou paper de les xarxes d'instal·lacions, els murs amb cambra ventilada, revestiments i pintures, són alguns dels temes que es tractaran dins del cicle 'Els materials i les noves tecnologies de la construcció", que s'inicia el 30 de setembre, organitzat pel Col·legi amb la col·laboració del CIC. El cicle vol oferir informació conceptual i pràctica i donar a conèixer amb profunditat els nous sistemes i productes que ofereix avui la indústria de la construcció. El cicle s'inicia amb les jornades titulades El ram de paleta: una construcció de futur, en què es tractaran les noves tècniques en l'ús de la ceràmica estructural i de tancament i algunes de les seves aplicacions com

a revestiment en façanes i paviments. Els temes presentats en aquestes primeres jornades seran la termoargíla, els maons de baixa absorció, les peces especials de façana -entre les quals hi ha la façana mediterrània-, les tècniques de fàbrica armada i els sistemes de fixació de façanes ventilades, les peces de grans dimensions per a tan-

caments interiors i els llambordins ceràmics. S'analitzaran els nous materials des del punt de vista teòric, es donaran a conèixer els nous productes, i tècnics independents debatran sobre els avantatges i problemes que s'han trobat en la seva utilització. Paral·lelament a la celebració de les primeres jornades s'ha organitzat un seminari dedicat a les estructures d'obra de fàbrica no armada i bloc ceràmic. L'objectiu de les jornades és doble. D'una banda, oferir informació que permeti als tècnics conèixer amb profunditat els nous sistemes i, de l'altra, posar en contacte proveïdors i prescriptors, facilitant així a les empreses productores la possibilitat de mostrar les seves novetats en un marc adient i dins d'una línia de màxim rigor. •

León, Dinares i Gonzàlez, èxit a Atlanta'96

Premis Bonaplata

osep Antoni Dinares va ser un dels components de l'equip de hoquei herba que va guanyar la medalla de bronze als Jocs Olímpics de Roma, l'any 1960. Trenta anys després, ha estat el seu fill, Jan, qui s'ha emportat la plata als Jocs d'Atlanta després de guanyar equips de la talla del Pakistan, Austràlia o Alemanya. L'arquitecte tècnic Jan Dinares, que juga com a mig centre a l'actual campió de lliga, l'Egara de Terrassa, ha seguit els passos del seu pare de la mateixa manera com ho han fet altres membres de la selecció de hoquei que han afegit el seu nom a una tradició familiar intrínsecament vallesana. Més amunt encara ha arribat Fernando León Boissier, arquitecte tècnic

Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d'Arqueologia Industrial de Catalunya ha convocat la sisena edició del premis Bonaplata de patrimoni industrial. Els guardons s'atorguen a les millors realitzacions actuals, restauracions o esludis relacionats amb l'edificació i el patrimoni industrial, en les quals es valora els aspectes de disseny, la tècnica i el respecte al medi ambient. La data límit de presentació del material és el dia 31 d'octubre. •

Jan Dinares

1 22a P areyors . f cursen enginyeria

a carrera d'enginyer en organització industrial, que actualment imparteix l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona (ETSEIB), comptarà amb una bona representació del col·lectiu d'arquitectes tècnics. La UPC va iniciar aquests estudis el passat any acadèmic 1995/96. El nombre de places per al 1996/97 és de 50, a les quals es van presentar un total de 291 sol·licituds. Un total de 71 arquitectes tècnics van mostrar interès per cursar la carrera, dels quals, la comissió d'admissió en va acceptar 22 en una reunió que va tenir lloc el passat juliol. La nova titulació d'enginyer en organització industrial té una càrrega lecíiva de 120 crèdits i, dins del seu perfil acadèmic, destaquen les tecnologies industrials, els mètodes d'organització i el disseny, planificació i gestió de sistemes productius i logístics. A més dels enginyers industrials, que hi tenen accés directe, poden accedir-hi altres titulats com ara els arquitectes tècnics. Per fer-ho, han d'acreditar complements de formació en informàtica, mètodes estadístics i electricitat/ electrònica. Aquests estudis es poden cursar en qualsevol centre de la UPC o de qualsevol universitat de l'Estat. La selecció, però, s'ha fet sense tenir en compte aquesta circumstància i els admesos conserven la plaça fins al moment d'acreditar els complements. •

Sorteig d'un progama informàtic a Terrassa

nascut a Las Palmas de Gran Canària. Fent parella amb José Luis Ballester, León es va endur l'or de vela en categoria Tornado. És la tercera vegada que participa en uns jocs olímpics. A Seül va acabar quart i, a Barcelona, sisè. Finalment, Jordi Gonzàlez Rodríguez, que també va participar en els Jocs, va tornar d'Atlanta amb diploma en ocupar el quart lloc en tir, especialitat carrabina tres posicions 50 metres. El Col·legi prepara un acle d'homenatge ais guardonats que tindrà lloc a la seva seu el proper dijous 3 d'octubre. La festa vol reunir els companys que han dedicat bona part de la seva vida a l'esport, i a la qual hi són convidats tots els col·legiats, familiars i amics dels atletes. •

L'arquitecte terrassenc, Josep Maria Graell, se'n va endur el programa informàtic d'amidaments i pressupostos de Cype Ingenieros, en el sorteig que va organitzar el 18 del juny passat la delegació del Vallès Occidental. •

SERVEIS A

I E

a^erament. s'ha posat d'actuaütat la problemàtica que poden generar els components que contenen amiant utilitzats en fa construcció deis edificis Tota la D^emsa s'ha fe* ressò de l'enrenou que s'ha produït a França per la prohibició de l'amiant en totes ies seves formes Un informe, en què es pressuposen uns 2.000 morts l'any a causa de la inhalació d'aquest silicat, ha precipita! les mesures legislatives que ja fs temps que es preveien í oue d'aures països europeus havien pres fa alguns anys Aquesta -catàstrofe nacional" amb que alguns mitjans de comunicació francesos han qualificat la situació. 3 causa dels riscos i el gran cost que caí preveure en la desamiantació dels edificis, ens afecta d'una forma molt directa a tots els professionals de la construcció, com s'ha posal de manifest en les consultes que han sorgit al nostre Servei arran de la noticia. Des del Servei Rehabilitació s'havien seguit amb molt d'interès totes les informacions referents a aquest tema. que van tenir el seu anterior punt àlgid en divulgar-se el desallotjament de la seu de la Unió Europea a Brussel·les pe; aquesta causs que avu! podem veure totalment embolicada per dur-hi a terme els treballs de desamiantació Disposem, doncs, d'una extensa informació relativa a aquest tema i properament publicarem la Guia sobre íamiam a la construcció, on es desenvoluparan àmpliament tots els condicionals, riscos 1 precaucions a lenir en compte en Tus d'aquest material i dels seus derivats

L'amiant a la construcció s'ha utilitzat i. en part. s'utilitza en situacions diverses, seoons la seva fornia manufacturada. generalment vinculades al seu excel·lent comportament davant del foc. El podem trobar en forma de fibra pura com a aïllant de cambres de parets 0 sostres, projectat amb címe^" com a revestiment, en forma de cartró c plaques de baixa densitat per protegir estructures metàl·liques 0 focus puntuals de calor, en plaques acústiques per a cel rasos, trenat per aïllar canonades 0 emmotllat amb cimen! en plaques í canonades de fibrociment.

" Quins són els riscos en l'actualitat? Tot i que sembla que la utilització de l'amiant a Catalunya no ha estat tant intensiva com en d'aítres països europeus, el cert és que en l'actualitat es desconeix la magnitud del seu ús 1. molt menys, quina part d'aquestes aplicacions poden provocar situacions de risc d'inhalació per sobre deis màxims admesos. En aquest sentit cal destacar que els centres de recerca a Catalunya, que treballen en aquest camp, tenen constància continuada d'edificis amb problemes per aquesta causa.

En l'actualitat, com a conseqüència de la reglamentació en aquest àmbit iniciada l'any 1982. la seguretat dels treballadors dels processos industrials és molt elevada Avu: els riscos més importants els pateixen els manipuladors d'aquetls productes indüstnais i, Per donar resposta urgent, a les sobretot, els que tan treballs de rehabilitació 0 mantenimen: principals inquietuds que ens han manifesl'amiant és un silicat en edificis que contenen amiant sense ta! els tècnics que ens mineral que pot prendre tes mesures han consultat, avancem aquí part del conprovocar asbestosi i de seguretat adients Bona par: oeis tingui de la guia. com càncer de pulmó" països que han prohia orientacions genertbr! l'us de l'amant nan aues en cas o"haver d'intervenif en algun edifici afecta! 0 regula' també mesures per controlar d'haver òe treballar amb els seus deri- 'armani que ja contenen els edificis existents Països com ara França 0 vats avui encara en us al nostre país liàlia han tnteia: eis treballs ae ce"? d edificis del seu parc edificat a la •/? Qoe ei l'o art? gaoa que han dona; pautes i n t e r v é ' cto per eliminar, consolidar 0 encaps^L'amiant es un silicat minera! en iar íes apUcactons d amiant mes periforma de tíbies que quan s'mhaia po: lloses aeis edrficis provocar, a is Uarga una malaltia pj>monar anomenada asttestos : càncers de putmò 0 de pteira. Les Qjes varie- m Aspectes pràdpak tats d'amarri mes conegudes son iam> a i ! bia^ c crocKlotitB prohibr. s Espanya oesòe 1984 per la seva r - e " 1 ^ * ^ 1 ramtant blanc 0 crisoti e*-;-. ~ ^ r . tatamc oenes condoons m-ic'·^" : : r^i'ier^ ~r. s.

sospiten que pot tenir amiant, caldrà, en primer lloc. fer les anàlisis pertinents per corroborar-ho i. en cas afirmatiu, seguir la reglamentació específica en aquest sentit posant-nos en mans d'una empresa autoritzada per a la desamiantació Cal tenir presem que el Catàleg de Residus de Catalunya classifica totes les restes d'amiant (inclòs el fibrociment) com a residu especial. Caf portar-lo a un abocador autoritzat (a Catalunya n'hi ha quatre). Des del Servei Rehabilitació agrairem als profesionaís aue coneguin productes 0 matenals d'amiant que s'ha-

gin fet servr a la construcció s'adrecin al Servei per poder ampliar les dades de la publicació. Per altra banda, el Col·legi té previst entrevistar-se amb la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i amb el Departament de Medi Ambient, per comentar la situació al nostre país i les mesures que caldrà preveure, incidint especialment en la realització del cens d'edificis que permetrà valorar el risc real. • Xavier Casanovas i Ramon Graus Servei Rehabilitació

| Què necessites del teu banc o caixa

Tel. 200 95 22 Fax 209 99 25

J Un bon servei.

S E R V E I S

M E R C A T

egons dades del Servei, gairebé la meitat dels nous col·legiats han utilitzat els serveis de Recerca activa de treball del Col·legi, en els dos primers anys d'exercici. Aquests professionals busquen feina amb la il·lusió d'iniciar la seva professió en un lloc de treball que els permeti adquirir experiència professional i els importa més poder escollir una feina que els agradi, que no pas guanyar molts diners. En general, els agradaria trobar un lloc de treball a peu d'obra, sobretot en constructora i com a assalariats. Sovint tenen alguna experiència en delineació de projectes en estudis d'arquitectura o enginyeries, i són pocs els que

han treballat en obra abans d'acabar la carrera. La majoria tenen un bon nivell d'informàtica com a usuaris de programes d'ofimàtica i han treballat o estudiat l'Autocad. Troben feina principalment en constructora com a ajudants o caps d'obra i en estudis d'arquitectura o enginyeria. De les dades dels inscrits a Recerca de traball de les promocions 93-96, se'n desprèn que el 56% dels qui han trobat feina els han contractat com a assalariats. Aquest percentatge ha baixat molt enfront dels qui van acabar entre 1989 i 1992 (76%). Cal destacar doncs, alguns canvis que fan que als nous titulats se'ls contracti

UN SERVEI PER A LA PROMOCIÓ I PLENA OCUPACIÓ DELS APARELLADORS El Servei de Promoció i Mercat de Treball, per mitjà d'aquesta secció de L'Informatiu, ofereix una visió general actualitzada de la situació de les ofertes de treball per a aparelladors i arquitectes tècnics, que es gestionen des del Servei. Mensualment es publica un quadre que inclou algunes dades representatives de totes les ofertes rebudes durant el mes anterior i ja tancades. El quadre permet veure la relació entre funció, experiència, edat, tipus d'empresa i sou, i si el servei sol·licitat per l'empresa ha estat per selecció o per publicació d'un anunci. Els col·legiats interessats a entrar en els processos de selecció gestionats des del Servei s'han d'inscriure a la recerca activa de treball.

Topògraf

per a treballs d'amidaments, aixecaments, implementació de projectes, replanteigs d'obres i cubicacíons. Sistemes totalment informatitzats. A grans i a petites escales. Qualitat i rapidesa. J. Costa Telèfon: 265 40 04 Estudiant pendent de projecte s'ofereix per treballar amb disponibilitat total, en despatx professional o empresa constructora. Experiència en obra i en despatx. Vehicle propi. Coneixements de CAD. Moltes ganes de treballar! Joaquim Telèfon: 580 43 03 Estudiant d'arquitectura tècnica pendent del projecte final, s'ofereix per treballar a peu d'obra o en despatx. Aporta experiència en delineació per Cad i valoració- ns immobiliàries. Té cotxe propi. Disponibilitat tot el dia. Àlex Kowedowicz Telèfon: 473 39 00

Solucions per a dies punta Solucionem els seus dies punta en treballs d'aixecament de plànols, dibuix per ordinador, mesuraments i pressupostos, presentacions, projectes d'enginyeria i domòtics, perspectives... amb rapidesa, garantia i economia. Informació Telèfon: 799 51 97 Perspectives

Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc i negre o en color i RENDER.

T R E B A L L

ON TREBALLEN ELS ARQUITECTES TÈCNICS

SEGONS DADES INSCRITS A RECERCA ACTIVA DE TREBALL

la relació liberal segueix essent l'opció més utilitzada en estudis d'arquitectura, si bé en aquest cas l'efecte de canvi és contrari al que ha passat amb les constructores i, de mica en

mica, els estudis d'arquitectura fan més contractes laborals. Ascensió Gàlvez Cap del Servei de Promoció i Mercat de Treball

INFOLICITACIO

Organització no governamental

Informació sobre els contractes públics d'assistència tècnica i d'obres de Catalunya

per a la construcció de 6 escotes d'educació primària t reconstrucció d'altres a Ruanda i cfinamteadó d'associacions de pares. Cal partí/ francès i tenir carnet de conduir. Contracte laboral de sis mesos prorrogable. Jornada oficial de 40 hores setmanals. Vttages, habüalge, assegurances idespeses complementàries a càrrec de rorganítzació. Incorporació: octubre.

COOPERANT PER RUANDA

Un nou servei del Centre de Documentació

Interessats contaclar amb Xavier Mir. Servei de Recursos Tècnics. Departament de Projectes. QRoger da Uúria, 15.08010 Barcelona. Tel: 482 0100 Fac 482 07 07. Ret Cooperador per Ruanda Els interessats poden sol·licitar el resum de la demanda de cooperació, perfil, funcions i condicions de treball al Servei de Promoció i Mercat de Treball.

Tel (93) 209 84 34

Serveisal professional Aixecaments d'estat actual, desenvolupament i delineació de projectes, models en 3D, càlcul d'estructures i instal·lacions. També, fotografia d'arquitectura i obra, presentacions, tractamen! d'imatges i perspectives, mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, ajut per als projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obres. Josep M. Telèfon: 268 08 04

Octavi Telèfon: 213 92 36

menys com a assalariats. En primer floc, s'aprecia un increment del nombre de nous titulats que decideixen exercir com a professionals independents o associar-se amb alguns companys (9,7%) i el nombre dels que fan valoracions com a col·laboradors de societats de taxació (11,1%). En segon lloc, el fet que les empreses constructores optin més que abans pel contracte d'arrendament de serveis enlloc del contracte laboral. Cal destacar el 91% dels nous titulats que es van col·locar amb contracte laboral en constructores i immobiliàries entre 1990 i 1992, enfront del 69% dels qui ho han fet entre 1993 i 1996.1 en tercer lloc, que

Rel. 5.496

INFOHMACIÓ PETTTS ANUNCIS: Elisenda Pucurull Tel. 209 82 99

Servei pera taxadors EnviTns un fax i nosaltres li entreguem la delineació dels seus croquis en menys de 24 h. A partir del croquis que ens enviï li fem la delineació per ordinador, a l'escala que desitgi. També ho podem adaptar a la superfície que ens indiqui. Aportem més de 2 anys d'experiència. Informació Telèfon: 416 16 39 Fax: 237 51 82 Estudiant pendent del projecte Estudiant d'arquitectura tècnica, pendet del projecte final de carrera, s'ofereix per col·laborar en despatx, a peu d'obra o en oficina tècnica. Aporta experiècnia en despatx, i en mesuraments. Coneixements d'idiomes i d'informàtica: Cad i MicroSIatíon. Antoni Ros Telèfons: 421 42 47 i 424 52 35 Estudiant d'arquitectura tècnica S'ofereix estudiant d'arquitectura tècnica, pendent del projecte final. Aporta 200 hores d'Autocad, 12. Disponibilitat de matins. Patrícia Giménez Telèfon: 351 27 78

Estudiant pendent del projecte, s'ofereix per treballar a peu d'obra o en despatx. Aporta experiència en delineació per Cad i valoracions immobiliàries. Carnet de conduir. Disponibilitat tot el dia. Cristina Sàez Telèfon: 455 84 16 Col·laboració professional S'ofereix col·laboració amb despatxos d'arquitectura, interiorisme, enginyeria i promotors en mesuraments, realització de plànols i estat actual. Preus econòmics. Informació Telèfon: 410 52 59 Estudiant d'arquitectura tècnica pendent del projecte final de carrera, i amb el 1r i 2n curs d'Arquitectura, s'ofereix per treballar tota la jornada. Aporta curs de Cad i carnet de conduir. Experiència en despatx d'arquitectura. Josefina Soler Telèfons: 989 522 447

Pis amb vistes al port Aparellador lloga pis al c/Reina Cristina núrn.1, amb vistes al port de Barcelona. Extensió: 90 m2. Informació Telèfon: 330 91 31

Es necessita delíníant Estudi a Viladecans necessita un deliníant col·laborador amb molta experiència en dibuix i Cad. Horari a convenir. Maria José Telèfon: 659 16 12

Despatx ben situat Arquitecte tècnic ven despatx (entresol situat al carrer Balmes /PI. Molina). Extensió: 65 m2. Té calefacció i és lluminós i tranquil. Escala amb conserge. Preu: 14.700 PTA Informació Telèfon: 200 33 48

A C T I V I T A T S F

1 M

O R

SERVEI

Elüf tt

P S 0 H. 5 C1

ttltlll

CURS DE GESTIÓ D'OBRES D'EDIPICACIO

L'obpctei es e: í o f e r ' ' a' D'ofessiona: dedica: a' secumen' co-~ trtf tècnéo-econòrníc t) obreç d ed<ficaoó. í en espècia; s ou1 e w cew * ca© tfobra er consiructore. una tomadó * reciclatge en aspectes bàsics de la gestto c"obra Ei curs s'ha ocganriza! co^uitament amb ei Grem: de Construcfo*s d'Obra de Barcelona i Coma-ques

Mrxiu : Mesuraments. pressuDostos í certificacions De' 6 a' 29 de novembre. òmecfBS' divendres A carrecdeJ Uuts Àfvarez i Jaume Canadès • Cntens rJç rnesuraroents i definició d'unitats d"obra • Preus descompotos i bancs de dades • Ceftrfcacwns d'obra i factiiraoó • Mesurarrtents a roriger, Preu co'-tegiats: 30 000 PTA. Preu no eo'-feg·ats- w.OOO PTA.

cort!rac'e Ja^endanen! c'ob'a • ConP™,, - r Mi.ieoetE && 000 PTfl

c"obra • Les obres addicionals MG-JU! Hi Contractació pública O'^eces 15 i 22 de gener. A càrrec de Joan de Mora Casals.

PT?U col·legiats; 7.5O0 PTA.

r^eit labori • Pe'aco'"* co'-'ec^ves • Irfrsccc^s •• saryx^s. P-ei> col·legies 7 500 PTA Prgu no col-'eg'ats 11 000 PTA.

Preu no coi-feçiats: 11.000 PTA

Mòdu' IV Contractació privada

Mòdul v i . La físcafltat vinculada Mòdul V. Gestió rJds recursos humans a l'obra: D·ve'·dres I Í I 21 De 'efcrer Dimecres, ctei 29 de gener ai 19 de A càrec de Vaierti P\ch mgrç. A càrrec cJe Joseo M. Rawentòs • Sistema fiscal s procedimer-ts • Rscatital de respons laborals • • Introducció: el íactor humà • Trets IVA • IRPF • ImDOstos muntcipals bàsics de l'organització humana • B Preu colíegiats: 7.500 PTA. cas especffic dels recursos humans de No col·'egiats: 11 000 PTA. •reducció • De la direcció de personal

• Contractes administratius • Nova Llei de contractes de l'Estat • Règim general cfels contractes • ContTacle íobra Preu coifegiats- 7.500 PTA. Preu no coi-legiais- ii.OOO PTA

Mòòu1 IÍ Organització i planificació d'obra De' 13 rje desembre ai 13 de

sideracions rjrèvies a la contractació

Preu curs complet

gener, d^uns. dimecres i rjrvendres. A

Divendres ' 7 > 2A de gener. S càrrec

a la direcció de recursos humans • Ne-

Contestats 135 000 PTA No coí-fegiate: 198.000 PTA El curs s'ha modulat. pe' ta! oue ete interessats pugu;n accefli' s mòduts rrKteoenòents. S1 ho des'tpen Consulteu tacílrtats de pagament a1 Serve1 o"|rrformacíó. Horari: de 1B 30 a 21 hores Ltoc: Sals de Conferències

càrrec de Joan Lluís Àtvarez.

cTArberi de Mora Casals.

cessitats dei personal • Subcorrtractació

• Defmició • Relació entre orgamtza-

• Contracte d'arrendament d'obra •

Preu col·legiats 30.000 PTA.

Del 23 de febrer al 21 de març. A

ció. planificació, programa i costos •

Anàlisi Ue diferents clàusules deís con-

Preu no col·legiats: u 000 PTA

càrrec de Jordi Massaguer

Cuttura organrtzatrva • Estructura for-

tractes d'arrendament d'obres • Con-

mal i perimetral • Què determina la

sideracions i estud' de la Junspnjdèn-

Mòdul VI Relacions laborals

desoeses • Tarxamerts mensuals

producció • Estudi del moviment de

cia tíe! Tribunal Suorem sobre la res-

L>vendres. 3* de gener 17 de 'ebrer A

t Disseny efun dreuit admnisíratiu t

temps • Resolució de problemes •

ponsabilitat cfecennal • Acció direcia

càrrec de Joan de Mora Casals.

Ruxegfaina de furoonafPQnt nonnal

Anàfer del procés constructiu •Diagra-

del subcontractista contra el prootetan

• Centre de treball * Contracte de tre-

Preu col·'egiats: 15.000 PTA.

mes • convenis • Simulació i casos

tfuna obra • Desestimat unilateral del

ball • Salari i orestacions • Procedi-

Preu no col·legiats: 22.000 PTA.

MòtfulWI Comptatxlitat (fobra •rntro·

duccio • Control r/ingressos i

CURSOS DE LAREA D'HABILITATS DIRECTIVES

Curs de tècniques de recerca activa de treball

Curs de tècniques de negociació

Curs de direcció d'equips de treball

Presentació

Ob|ectius

Presentació

En e: treosi de- iarau'fecte lècnic

• Comprendre e! procés de negociació i la seva importància en e> context de' t'eba" de ''d'vj'tecte

La snuac:o aauai del sector de la consSilva Gonzàíez Pedagoga. Especiatrucció i de l'economia en general. a*elista en inserció professional otde a te previstWe imotamació de Ja Dimarts 15 i o^^ous "17 ifocfut^e. de líiure compefencia er. un mercat caos 16 a 21 nores vegada més dinàmic i exigent fa Que a Lloc: Aula de la guarta olanla l'hora de buscar tema. sigui necessan Matrícula: Col leojats i estudiants: tenir una preparació adequada en tec8 OOC P T A Se-ve' informació nioiMs pue aturjin a incorporar-se ai món professional i a pren*e decsions Programa encenades a Chora de fe' una recerca Dimarts. 15 doctubre adeouada de treball • £ ne'cat De •reDai|

cal. sovint, la utilització d'habilitats pçfsonsís s més dels coneixements tècnics. Les tècniques de negociació enteses com a mecanismes de comurwcactó i relació son cada cop més necessaris En efecte, I apa-

m Desenvolupa' les actrtuds i actituds personals com a negocia*}'

rellador ria de saber tractar amb els dilerenis agents relacionats amb e! seu irebad pe r tal de ctur-lo a

• Aprendre les tactioues de negocia oc er- e' came d'acíuaac de I aoare-

Professora

• A<jtGcone<xeme ·t

Organitza Serve» P-JÔCÓ r Mercat de Treball amb la col laboració de' Centre d'Esiudis Adams Dates Dârts i dnous de 18 a 21 hores. oei 12 3) 2i de novembre. Durada 12 ôres

Col·labora

Programa

Objectius

• toentificacic i superaoó d obstacles

Centre rj estudis Adams Professors

• Sabé- corrun^cai-se per saDe- ne-

Donar ate assistents conewements \

• v"es rne^coes oe recerca

Matricula

tecnqtues per afronlar amb èxrt & pro-

• To; es neçooaciC'

cés Oe recerca *

• Marouetrç ocsona! Díf«js 17 d octubre

Co)-iegtats (estbrjianls ' 3 '300 PTA

Mana Antonie Carmona Del 29 d'octubre al 7 de novembre, òmarts i Dijous de 16 a 2i h Preu: Col legiats i estudiants 15.000-Noco tepsats 22 000 PTA

• Les pans oe ia r-sgociacic

qunr seguretat personal Adreçar ats

• Marauetirg oersona) (continuació}

Races inflades

• Esl'aiegies 0e nesocàinc

coWe^ais que ousquer. íema com a

• Entrevista oe setecoo

irfcr^acKi i -pscnpcons at Ser-ei

• Escenans ae negcoa-jC'

assatanats en empresa \ a coi-tegiats

• Negoctaoc pe- teetor

0e Wutactc recent.

gocia-

ADAPTACIÓ AL MERCAT DE LLIURE COMPETÈNCIA r

Curs de gestió i promoció de; aespatx p ofessiortai Obfecttus societats ptctessíonats eis instrunents necessari pe- rjest<war e set oespao. amt cruens oe ccv.oe'itmta; • c ettcacia empresafia E C J ' Ï enunencnen: pracüc va o-'ta!* a a'QuitecteE tecles anju.tecies mwnonsws ftssewaoorï

Del 14 d octubre al 18 de Dwjitt Otmecres oe 17 a 2 Ltoc: S a * Oe Coniereocies Inscripcions 8C 00C D " Ca r SO tòLiC C

e a Co!-teg> iè

fetns i alhora, ad-

CURS BASIC DE GESTIÓ IMMOBUARiA Semnan de marquetmg immobiliari Diainora E secicr irrfrociüar es e r ona • canvis estructurats inconants a garar a LÍPÍ reoemacic ae imrrtoojar* cac a1 cuenr Ei£ aonaj£ £ ' nof£ ae aeíinir e ps

jeí *

SeieTi cXteaoaoc oe D e w u -

Opcions cestr

• e fons Soc* £ J ^ >

Fomues oe c

E'S aes 2-1

25 Ï - JUS'5

!ai:rar r a s c a r

rr.a'3^:nç

3e 3 a

5C.D0C PTA a - e g a s : 90306 PTA.

rnen: er e ne-:a:

Organitza

He cciiegiats 25 000 PTA

E serarar

co«^5affl'·Ji- s«i aspeaes cor-

EsíadtsSca 4 t la

A C T I V I T A T S F O R M A C I Ó

SEIVEI

E X P O S I C I O N S

REHABILITACIÓ

Curs de diagnosi i reparació de sostres de formigó i ceràmics. Estat actual

• tes diferents proves. Utilitat, representativitat i aplicacions, a càrrec de Joan Ramon Rosell »Cap a una metodologia de diagnosi, a càrrec de Josep Maria Genescà • Taula rodona: Valoració de l'estat actual de la diagnosi de sostres Solucions industrialitzades que disposen de DIT • Presentació lècnica dels síste mes següents: Cointecs, Herms Mecanoviga, Nou-Bau, Undo • Visita a l'exposició: Sistemes d'actuació en sostres de formigó Dijous, 31 d'octubre La intervenció • Antecedents i actualitat de ta

Presentació de casos Diferents tnlervinents presentaran i comentaran les seves actuacions. Presentacions a càrrec de: Vicenç Gibert i J. M. Genescà, Joan Margarit i Caries Buxadé, Salvador Navarro, Enric Pena, Albert Pla, Uuís Satorras í Martí, i Víctor Seguí. • Taula rodona: Des del punt de vista tècnic, tenim clar com hem d'actuar en e/s sostres? Direcció: Xavier Casanovas Organitza: Servei Rehabilitació Lloc: Sala d'Actes Preu inscripció: 25.000 PTA Servei Informació

Mini-Excel Del 14 al 23 d'octubre, dilluns i dimecres de 17 a 19 hores.

Grup I: del 22 al 31 d'octubre, dimarts i dijous de 17 a 19 hores. Grup II: del 29 d'octubre al 7 de novembre, dimarts i dijous de 19a 21 h.

SEMINARI Dijous, 10 d'octubre de 16 a 20.30 hores

Programa • Caracterísliques mecàniques dels materials ceràmics en parets de càrrega

Lloc Sala d'Actes. Primera planta Informació i Inscripcions: Servei d'Informació

TERRASSA

Aulocad-3 Dimensions Del 24 d'octubre al 26 de novembre, dimarts i dijous, de 19 a 21 h,

Administrador d'Arxius Del 17 al 22 d'octubre, dimarts i dijous de 19 a 21 hores

Informàtica bàsica Del 9 d'octubre al 1B de novembre dilluns i dimecres de 19 a 21 hores

Mini Cad: De l'1 al 15 d'octubre, dimarts i dijous de 19 a 21 hores

Administrador d'arxius De l'1 al 3 d'octubre, dimarts i dijous de 17 a 19 hores

EXPOSICIÓ Del 30 de setembre al 18 d'octubre, de 10 a 14 i de 16 a 20 h. • Termoargila • Superbisell • Envans • Maons de baixa absorció • Façana mediterània • Fixacions • Supertotxana, peces per a façanes i pannells ceràmics ionoabsorbents • Maons i armadures, mur autoportant prefabricat • Llambordl ceràmic

• Fèlix Hernando Mansilla, enginyer de camins i professor del Colegio Universitario CEU-Arquitectura de Madrid.

Multimedia Del 8 al 22 d'octubre, dimarts i dijous de 19 a 21 hores

Informació: Aula de Terrassa Telèfon: 78011 10

Exposició que organitza el Departament de Cultura. Relaciona els materials de la construcció en estat pur amb els treballs d'artistes que han integrat i utilitzat aquests materials com una part de la seva obra.

Dimarts, 15 d'octubre, de 17 a 21 h. • Arquitectura sense fissures: la fàbrica armada i la façana mediterrània, a càrrec de Josep M. Adell, arquitecte, professor de l'Escola d'Arquitectura. Madrid • Presentació de productes • Taula rodona: La fàbrica portant: de l'NBE a tEurocodi. Eficàcia de la façana ceràmica mediterrània convencional i possibles alternatives Lloc: Sala d'Actes. Primera planta. Preu: Col·legiats i estudiants: 1.000 PTA. No col·legiats: 1.500 PTA. Inscripcions: Servei d'Informació

A càrrec de • Federico de Isidra Gorcfejuela, arquitecte i professor del Colegio Universitario CEU-Arquitectura de Madrid

Mini-Word Del 8 al 17 d'octubre, dimarts i dijous de 17 a 19 h.

Materials-Materiart Del 3 de desembre al 7 de gener

Dimarts, 8 d'octubre, de 17 a 21 h. • Perspectives de la ceràmica a la façana ventitana, a càrrec d'Ignacio Paricio, arquitecte i catedràtic de construcció de l'ETSAB. • Presentació de productes

Estructures d'obra de fàbrica no armada i bloc ceràmic

• Concepció estructural global de l'edifici. Estabilitat general • Accions verticals: • Posada en obra • Patologia dïncidèncïa estructural • Aplicació informàtica Preu Col·legiats i estudiants 10.000 PTA i no col·legiats: 15.000 PTA Es regalarà el programa informàtic de càlcul d'obra de fàbrica i bloc d'Hispalyt. La matrícula inclou l'entrada gratuïta a les sessions tècniques.

Vidres de nova generació (En preparació) Sessions tècniques Dimarts, 12de novembre, de 17a21h • Principis del vidre i dels seus processos de fabricació • Presentació de productes i obres Dimarts, 19 de novembre, de 17 a 21 • Sol·lidtacions per al control solar i energètic • Presentació de productes i obres Dimarts, 26 de novembre, de 17 a 21 • Sol-lichacions mecàniques • Presentació de productes • Taula rodona i cloenda

Sistemes d'actuació en sostres de formigó Del 24 d'octubre al 8 de novembre Exposició sobre empreses especialitzades en reparació de sostres: Cointecs, Herms, Mecanoviga, NouBau i Undo. Organitza el Servei Rehabilitació del Col·legi.

una construcció de futur

BARCELONA

Windows'95

PROGRAMACIÓ

SESSIONS TÈCNIQUES Dimarts, 1 d'octubre, de 17 a 21 h. • Els materials d'argila cuita: característiques, normativa i control de quafitat, a càrrec de Ricardo Fombella, director d'Hispalyt • Presentació de productes intervenció en sostres, a càrrec de Rafael Bellmunt • Taula rodona: Les dificultats per actuar alienes als sostres

AVANÇ DE

Objectius

El ram de paleta:

AULA D'INFORMÀTICA

Mlni-Cad Del 10 al 24 d'octubre, dimarts i dijous de 19 a 21 hores.

MATERIALS I NOVES TECNOLOGIES DE LA CONSTRUCCIÓ

Les jornades analitzaran objectivament els nous materials 0 tècniques per situar-los en un conjunt coherent que tingui en compte tot el procés constructiu. També s'oferirà informació sobre tècniques de posada en obra, controls obligats í/o aconsellats, manteniment i normativa.

Objectius L'objectiu d'aquest curs és donar a conèixer als professionals, que fins avui no s'han endinsat en el món del reforç de sostres, els paràmetres bàsics de partida acceptats per tothom, els plantejaments que per la seva complexrtal 0 baixa efectivitat s'han anat descartant i les diferents maneres d'actuar que queden a criteri de cada professional segons la seva experiència i capacitat. PROGRAMA Dimecres, 30 d'octubre La diagnosi • Antecedents i actualitat de la diagnosi de sostres, per Josep M. Valen

JORNADES TÈCNIQUES

Exposició Oe I'l 1 al 29 de novembre, de 10 a 14 i de 16 a 20 hores • Processos d'addició de capes • Vidres de baixa emissivitat • Vidres amb alt factor solar • Vidres resistents al foc • Vidres estructurals: fixacions • Vidres adherits amb silicones • Vidres corbats • Aplicacions especials del vidre • El vidre com a marca, aplicacions gràfiques de gran format sobre el vidre

L'objectiu és presentar una selecció d'obres de nou artistes en relació amb la presència de materials com són la ceràmica, l'acer, el coure, el ferro, el plom, la fusta, el ciment, el guix, el vidre i la sorra. Artistes participants: Montserrat Altet, Ridha Ben Àrab, Alberto Corazón, Jorge de la Santos, Uwe Geest, Gustavo Grünig. Josep Guinovart, Susanne Opheys, Maria José Vela.

informació: Departament de Cultura

Curset d'iniciació i autogestió fiscal Objectius Proporcionar ais professionals liberals una visió global del sistema tributari espanyol El mètode es basa en un sistema pràctic i desenvolupa diferents supòsits d'autogestionar la fiscalitat del professional que inicia una activitat com a liberal 0 la del que té un escàs volum de negoci. Programa • Possibilitats d'exercir l'activitat professional. • Impostos que graven l'activitat professional de les persones físiques: • Calendari fiscal i formalització d'impresos. • Llibres de registre obligatoris i imprès 04. • Interès dedemorairègim de sancions • Xerrada col·loqui. Dilluns, 18 de novembre, de 17 a 21 h Sala d'Actes. Primera planta. Preu: Col·legiats: 5.000 PTA No col·legiats: 9.000 PTA Inscripcions: Servei d'Informació

A C T I V I T A T S W F 0 R M A C 1 Ó

A 1 T B I S

(ICIE Dl K I M D i S Curs gratuït

Gestió d'obres d'edificació per a tècnics assalariats en empreses constructores

Rehabilitació de façanes Presentació

El curs està subveicons: w

Cada cop més. en els nostres barris antics, la funció de's tècnics ha d'anar molt més enüà del que suposa la signatura d'un assumeix de bastida. Avui dia ja no es pot redu>r la nostra funció al simple trami! burocràtic o administratiu, hem de dfer prevaldré el paper de gestors, directors i supervisors d"obra.

Is Fundació

Laboral de la Construcció, s-. e1 marc de! ois agrupat de formació de' Grerrr de Constructors tfObres. i és totalment graluü Va adreçat exclusivament a assalariats er empreses constructores

Organitza: Servei de Promoció t Mercat de Treball del Col·legi

Dates Del 3 d'octubre al 27 de febrer de 1997. dimarts t dijous de 16.30 a 21 ho'es

Professors: Jaume Marquilles. Joan Casadevall. Joseo Peraire Coordinador Joan Casadevall, arquitecte í director del Gatnnete del Color

Lloc Les sessions tindran lloc a la Sala de Conferències del Col·legi Prinwra planta

Uoc i horari' Sala d'Actes Dies 22 i 29 d'ociub'e < 5 de novembre. Dimarts, de 16 a 21 hores

Organitza Gremi de Constructors d'Obres de Barcelona i Comarques, en col·laboració amb el Serve: de Promoció i Mercat de Treball del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.

Inscripcions: Col·legiats i estudiants: 21.000

Arrebossat

PTA. No col·legiats: 27.000 PTA

Estucs tradicionals

Servei d'Informació

Morocapes Pintures

'rograma

Programa

Organització i planificació d'obra.

Dimarts, 22 d'octubre

Mesuraments. pressupostos i certifica-

•

Inscripció gratuïts Grem1 de Constructors d'Obres de Barcelona

cions

i Comaroues

Contractació privada

Gran Via de les Corts Catalanes. 663 6è 0B01C Barcelona

La gestió dels recursos humans

Telèfon 265 9& 30

La dscaütai vtnculads a l'obra

Fa*. 265 73 35

Comptabitrtal d'obra

Contractació púWtca

Relacions laborals

Neteja Colors

Gestió i elaboració de l'assumeix Definició o"objectius Inspecció de la façana L'encàrrec- tipus i tarrfació Gestió: diem i Administració Subvencions

Dimarts. 29 d'octubre • Revestiments plans (pintures i estucs)

SEMINARI

Dimarts. 5 de novembre •

Elements volumètrics (pedra artificial) Irjentrficació materials i emmotllats Vanetats Reproducció Patologies CoUocacio Neteja

UNTIC

Cursos d'anglès per a professionals a Wall Street Institute X UNfVERSTTAT TÈCNICA D'ESTIU DE CATALUNYA - UNTEC96

Amb lobjectiu de promocionar les activitats

Horaris lliures

de fo'macio de l'anglès entre els col·legiats, ei

Cada

Col·legi, té signa! un conveni de col·laboració

d assistència segons la seva disponimirta! i

amb Wall Slreel Institute.

segueix et ntme d'aprenentatge segons les

dis I alumne

escull

El paper detesinfrastructures en el desenvolupament comarcal

les hores

Les careíerss • el fsrrocarrl

a Catalwiya

seves necessitats Wall Street histilute utilitza un mètode d'estudi Que te importants avanialges pei al professio-

Sense pèrdua de classes

nal Ei mètode combina recursos pedagogies

Les maieixes classes es repeteixen cada seimans. gràcies a: sistema rotatori tfensenyament.

humans i tecnològics Facilitats de pagament Wal Stree: institute lara un descompte d un 20% sobre els preus de tarifa als co1 -legats i els seus familiars que ho soi-iicitm

Sense límit (Thores Duran; e; curs l'alumne pot asse&r al nombre oe classes aoe desitgi, fins a abastaré* seu objectií*. sense cost addéiond.

Per gaud«r oeis avantatges d'aquesta promocic els col·legiats hauran de matnaiía<-se £ La Ambient selecte i acollidor OetegaciC de Wal1 Stree; Via Augusta süuaoa Els centres Wal Stree; es distingeixen pe' a1 cane- Rector Ubacfi 37-39 Oe Barcelona ; «s seves mooemes instal·lacions, te pcoíesoesptes és traslladaran a: cent-e on vulanir. sionaiitat oel personal i ei bon amben:. El au- a terme eis cursos oms \a xaTiE ae QJ€ Cuc Soca1 Qfgarwtza actnntats oestmaaes s dsposer arreu oe Catalunya (aci!t:a- ü. practica de ^anglès en ta v-soa rea Les proves tíe mveli es faran oe maneré ma-viojaiezacte i ünoan hoc a1 Co-ieg. e rtcres concenaoes

Iníormacio Seve, dintomacto de! Coí.legt. Té: 209 82 99 Waï areeS Ifistrutre RecEr Ubacti 37-39. Tei

Programa

Professors

•

Rooert Vergés. P'cfesscr o"Ordenaoó del Terrton i Urbanis-

Beneficis i costos deis d'fe'e'·ts Stste~es de transport. Ei futur 3ei íerrocar-.i

• • • •

Chagnosi de la situació actual P'opostes aei Pla temtona genefaj oe CataiL,rya La Catalunya fle TEbre Efectes de l'e» transversal Paper x tes tf*aesB~uCLjres e r <a Irarsformacio aei Pime-.

rr« rJe l'ETSECCP Gerns Caço Orecoo Gerwal de Ptanrficaoc i Acoo TerntonalJcan Llor t>recao geoefal íUrüarasme EíJ^rrJ A ^ e m . Orecic general de Carreleres jori PraL

•

L a'Ticuíacio oe la Regió 1 s sar^r ae es

•

infraesinjctures ferovianes Logtsticc i circulació de me^cade^es &

Diractüf provinciai del Mir.sfer * Joan Arton Saars

termon

!>'5Ctor ger«r3i íUrsansme.

Efectes de la novè íinia (farsa vetcotai =? e traiSDOrt fs^sviar, oe Girona

Mrns SooVigoez E-"jat Urica dei ^'^scof..

DtmansBü octubre

Katneula

Sa^ c Anés 3fe U^&e. 3e Gra'·oüFe'5

12 9O0 asseies F-'iüacic r»arc<s Uoriwel

cArseirr C&VÉ A ' Ó ; X G'a'Oiie'S

P ^ B fI16S VuOf &13CI0 Fjr>oacio Careis

Mom^-ol

CEwc Granaaos 137 1r de Barcelona Taefon: 415 52 36

Forr«rt

GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciarse en aquesta secció. BIT PUBLICIDAD Marta Meca Telèfon: 410 45 55

AÏLLANTS

ESTBUCTURES

Alsina

M |Ka»aíí ROIG CURVAOO D£ PÍSFIIÍ5, S-A-

C/ Santander. 42-48. Nau 39. 06020 BARCELONA Td.2782686-Fax278 2711

REHABILim.

IS ESTRUCTURALES

IÚÓ formigó.

CONSTRUCCIONES MANSO. 11 5° A • Td. (93) 426 98 98 (3 lir Fax (93) 423 94 13 • 08015 Barcelona

ALUMINOSIS

EXTEl·

c/Padilla, 240 • Tel. (93) 456 U 53 Fax (93) 436 72 85 '08013

Barcelona

FLUIDS

V1GA EXTENSIBLE PARA REHASILTTAC1ÓN

SENETON 14 0016 Fax 20231 12

[]

V1MENTS INDL'STRlAIJi DE FORMIGÓ I ASFALT, TERRES DE RESINES I PINTURES ESPEC1AI-S

_EXTRAFORT_ POL IND. FONT DEL RAD1UM. DURAN IREINALS, M DMMGRANOLLERS TEL(931M009WfAX.S49^W

PREFABRICATS Navès Industriales Forjados- Cerra mlentos Chalets-Pàrkings Cent ros comercia tes Pantà lanes, etc.

y Arnal. 3 31B32 77-412 14 40 08001 BARCELONA

qERCAS/V.

PAVIMENTS

Pfl£FASnCADES PEU * L* COMSIBUCOÒ

ROa. San Ant Tel. 193) 423 80 44 FAX 426 06 71 1 BARCELONA

IBILIZAC1ONES

I CATALANA.S.A. Moners sense relracció. Rehabilitació

PRicoinsfl

t ' t CUHVADO DE

SOLUCIONS EN ENCOFRATS ENCOFRADOS J-ALSINA. S.A. Pol. lod, Camí Font FretJa s/n 08110 Montcada y Reixac (Barcelona) TeU93)575 3OO0 Fai (931 564 70 59

ELECTRICITAT

iastradurl El sistema alemón para suelos industriales • Recubrimientos de devada reútenda mnónica y química.

Prefabrieados de Honnisón. S.A.

• Reporadòn fàcil, ràpida y Econòmica de baihes y giielut. • AnlipalvD, impNïïieobiliztidos, higiénkos y detorntívos.

HORMIPRESA

simon MATERIAL ELÉCTRICO

lación, 390 - 392 • Telélono (93) 26S 16 63*

P ' T U T Í J . I Biçev 106 «$030 BARCELÓ VA

ix (93) S32 77 53 - Tèlex 53932 SIMOH E 0BO13 Barcelona

FUSTERIA j j

TANQUES DE BRUC

FRAPONT

Tu despacho desde 10.000 ptas/mes asistido y equipado

CONSTRUCCIONS AMB FUSTA PAUIKDUS. S.A. PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS

Al/TOANIVaiADORS I MORTERS DE RESINES TERRATZOS C0HTÍNUOS

Td. 193)345 9) SO on tnàuiüici Son Poilcr

Per separar un habilutge o lancar un jardí, tenim l'oferia més àmplia, lanicn mides, com en qualitats.

Plaça Tcluan, 1 ler. 1 ' 0BD1O Barcelona

Tel. 2G5 09 39 Fai.265?2 76

PROJ EC

INFORMÀTICA fi

Gabarrtí

Som fabricants ties de 1974

Germans

INDUBRUC Políg. Ind. CAN MAGÍ - NAU 19 OS 190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona) Tel. 589 00 23 - Fax 674 38 71 Apdo. Concos 403

SERVEIS

•

| Ctra. Torre Romeu, s/n «08202 SABADELL | •tel. 726 19 11 »fax726 0

CYPE INGENIEROS

CYPE CATALUNYA

ALMOGÀVERS, 66, 2 ! A TEL. (93) 485

11 02

T. 93-415 45 32 Av. Príncep Astúries 56 at. BCN

•8018 BARCELONA

LABORATORI DEL

HNEIEII. ll'Ti/Al PERFILES LIGEROS, S.A.

laboratori ACREDITAT per la

ESTRUCTURES METÀLLIQUES LLEUGERES PER A COBERTES

Portes • DM-62D • Contraplacats i tota dasse de fustes per l'ebenisteria i decoració Gavà: Tel. 638 22 40 -Fax 638 22 45 Manresa: Tel. 873 32 62 -Fax 873 70 12

Generaliiat de Catalunya pel control de qualitat de I edificació i els seus materials

C/. JOSEP CARNER, 27 - TEL 87S 33 9t TEL i FAX B79 45 17 - OS4Q0 GRANOLLERS

CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS ESTRUCTURES

AÏLLANTS

ELECTRICITAT

Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres

Aïllaments, impermeabilització i recobri-

Electricitat i il·luminació

PREFABRICATS

REVESTIMENTS

INFORMÀTICA

Prefabricació i construcció industrialitzada

Paviments i revestiments

Informàtica aplicada a la construcció

FUSTERIA

FLUIDS

SERVEIS

Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

Aixetes, bombes, tubs.canalons

Serveis aplicats a la construcció

R E P O R T A T G E I

B I

I O T C C A

P O M P f

L ' I N F O I I M A T I U U

A una fachada pegado «Érase un edificio a una fachada pegado-. Parafrasejar Quevedo podria ser una bona entrada per parlar de la Biblioteca de Mataró. Quan es va fer el reportatge només s'havia construït l'estructura de l'edifici i. a manca de tot l'interior, que ens permetria valorar l'obra arquitectònica completa, ja ha despertat una gran espectacio. En aquest cas. l'estrella és un element específic o, si voleu, com defineix l'Institut Català d'Energia «...és un prototip d edifici tèrmico-fotovoltaic».

anàlisi es centrarà, doncs, en el sistema fotovoiíaic. però sense deixar de banda un aspecte cada cop mes habitua! en la construcció, que es la utilització d'elements estandarditzats que. com en ei cas que presentem, tenen requisits i fins i tot sistemes de gestió independents del conjunt de l'obra Ledrfici de la biblioteca de Mataró és un parai·letepipeae oe 31x37 metres i ires plantes d'alçada. El nivell ae l'accés i el semisoterrani estan oedicats a serveis complementans i a espais multiiuncionals, mentre que ei nivell supenor constitueix la gran sala oe lectura L'estai actual permet apreciar üarameni e' seu caràcter oe contenidor. Es tracis duna gran nau amb estructura metàl·lica verttca! i sostres reiiculars oe formigó. La coberta esia formaoa p e (àsseres tnangjiaoes ae gra- lijm que suponei una trama 3e perfits metàl·lics. Pràcticament, la meitat oe la planta esta ocupaoa pete lluemaris pretabncats daiumim menire qje i& resa es una coberta invertida que oe fe;, actua com a gran canaJó. Bs tancameras extenors ser formats per otocs de morter teuger amb un revestmet: eweto' oe xapa metàl·lica grecada. Per contra, les drvtsais menors son de ceràmics traòoonaí Una gra11 ra.Tip£ oe tarrago wsi que comunics ets tres ruvelts consHuea fepsock amb una major wkjraai expressió ae \z s r óe robra eceaflada fins en acuess

Obra: Iftitrgió· n ae Uaorc. DDUBOC Se Sanaona. Generana; oe Catatuma Drecoc 3«waí XI* ae e CCE

façana pnnctpaJ. realitzada amb un mur cortina de cambra ventüada i els Huemaris de la coberta integren la instal·lació fotovortaica-tèrmica de l'edifici. El conjunt, però. no aconsegueix superar la imatge fraccionada dels seus components. Val a dir que la dificultat de donar capacitat expressiva a aquests sistemes, que provenen de la construcció mdustnai i que. per tant. són econòmicament moft competitius, és considerable. La trobada entre el mur cortina de ia façana prinapal. amb el seu socoí de maó vist i la xapa de ia lateral, amb fapanoó d'un volum, que suposem que és el catiato. i ets bastants de la ecoerta en són un exemple prou signitelïu. A rïntenor, aquesta cfficuftat es amplificarà notablement amb el recurs ai revesftment La dissolució de la idea generadora, entre conv ponents * entre parts separades del projecte, apareix també en els aspectes tnoonate Com es pot erterv dre & no la gran finestra orientada a oeS sense proleo00 saar en un e d f o tfaÉa e*aenca enerçètca? B prqecie espedfic de producoo sot* - e n ç a ha e s » reatea per fempiesa caiatana TFM S A , a r * la partopaoó oemüca i lécnca de ta Unwerstai de Bacetona. é Giouperaert Ene^éíque de Caúaracne 1 el ZSW de SiuagarL Vjjessa rstattaac és ia primera

E L

r o •

I B L I O T E C A

P O M P E U

Europea i ha estat subvencionat per la DG XII, dins del marc del programa JOULE. Una de les característiques més notables, des del punt de vista dels tècnics de la construcció, és que panells fotovoltaics han deixat de ser objectes sobreposats a l'edifici i, de fet, estranys a aquest, performar part d'un element constructiu complet L'aparició d'elements multifuncionals (tancament-produccíó energètica} no és nova, sí pensem en les arquitectures solars dels anys seixanta i setanta (els murs Trombe per exemple), però, a diferència d'aquells vells experiments, en aquesta ocasió s'ha unit el saber constructiu de la prefabricació industrial i les noves tecnologies fruit de la investigació en matèria d'energies renovables. És en aquest sentit que la proposta esdevé innovadora i obre perpectives cap a una ínteressantíssima línia de treball. La base del sistema és l'anomenat mòdul fotovoltaic-tèrmic multifuncional. Aquesl element està format per un vidre laminat que integra, entre les dues làmines de vidre, les cèl·lules fotovoltaiques i les seves connexions elèctriques. D'aquesta manera, les primfssimes cèl·lules queden protegides i formen un conjunt fàcilment manipulable a l'obra. El mòdul format permet realitzar recobriments opacs o se-

F A B R A

D E

R E P O R T A T G E

M A T A R Ó

mitransparents, que produeixen electricitat i aire calent, utilitzant una tecnologia a l'abast: el mur cortina. El disseny dels mòduls varia d'un lloc a l'altre tant per les condicions arquitectòniques -transparència i representatibilitat a la façana principal- com per la voluntat d'experimentar amb cèl·lules de tecnologies diferents diverses aplicacions a la coberta-. La producció elèctrica, que té una potència màxima de 53 kW, està dividida en vuit camps de captació connectats a la xarxa mitjançant onduladors, que converteixen el corrent continu de les cèl·lules en corrent altern. Quan la producció solar és insuficient, l'edifici extreu de la xarxa l'energia que necessita, mentre que quan hi ha excedent, aquest l'envia a la xarxa. Un comptador mesura la quantitat d'energia consumida per la biblioteca, mentre que un altre mesura l'excedent que, d'acord amb la normativa actual, compra la companyia ENHER. D'aquesta manera, l'edifici es comporta com una minicentral de producció elèctrica no contaminant, amb l'avantatge de produir energia elèctrica i excedents en les hores solars, que són precisament les de major consum global. Amb aquesta doble connexió s'evita també el que havia estat el principal repte de la generació solar:

Planta entrada

Planta primera

\. i •

—

= H Secció

ÍTl" =—X.

\_ —j ^^==i

TT Ti Secció vertical mur

REPORTATGE t

B L I 0

T £ C A

P O

M P f

* I N F O

l'acumulació. El mur ccüna utilitzat a *a façana pnncipal és una variant del sistema Dinàmic Wall de MURGIA amb cambra ventilada. Està format per un full exterior de vidre laminat -que conté les cèllutes-. una cambra d'aire de 15 cm d'am•lada i un doble envidrat interior aïllant. Les cèl·lules són de silici blau policnstal•\. La seva elecció s'ha fet en tant per la seva notable auafüat estètica com per la bona relació rendiment-preu. La semitransparènaa del mòdul -les cèlul-tes són opaques- s'obté gràcies a ta separació que deixen entre si -5 mm en horitzontal i ^à. mm en vertical- que. unit a les importants dimensions del parament, li dóna una aparença de fràgil gelosia, quasi de randa. El nivell de transparència assolit amb aquest procediment és d"un 15%. La calor residual generada per la insolació de les cèl·lules s'evacua per ta cambra ventilada del mur la qual. a través d'un sistema de comportes, té dues posicions de funcionament A l'hivern, f'aire fred penetra per la part inferior de ta cambra i és introduït, un coo escalfat Del mateix mur. al circuit de calefacció. A l'estiu, la cambra serveix per expulsar l'aire interior, ja exhaurit però fred. que amb el seu pas refreda la superfície interior del mur cortina í redueix les pèrdues de 'efngeració. El moviment de i'aire per

LA INTEGRACIÓ FOTOVOITAICA ÍN

a Biblioteca Pública de Can Bonmiyó. en curs d'execució, es un edifici de tres plantes, consKuït amb estructura reticular i pilars metàl·lics, i amb coberta tipus terral, invertit, amb lluernarís, suportada per estructura metàl·lica. Els tancaments exteriors són formats amb xapa galvanitzada. a excepció de la íaçana principal, de cara a la plaça d'Occüània, que incorpora un tancament continu, tipus mur cortina, semitransparent La particularitat especifica de l'edifi& es que ei tancament de la façana pnncipa. i els liuemans Oe la coberta, orientats a migdia, son formals amb mòduls muttifurtctonals que integren elements capaços de genera^ energe elèctrica fotovottaca i energia tèrmica eni forma d'aire calen: qje permeie- oe cobnr una bona part oe les necessitats d'energia etecinca i tèrmica oje generarà la utjiiuaoo de la Biblioteca u nsiai-iactc dels elements totovohacs taiqueestngudaercomple toTnatmen: &•• e projecte tfexecjac oe' edttc redacta; pe-' arqu«ecïe Moüé Bruliet i Tenas toms pa" i J p-oiecïe tècmc a parí. reoaca* per LUIS Sabaxs i Xawe- Vafr* a-x ic co-iaboraoc oe ' e o j c * e-cesa

rirrtenor de la cambra es produeix per La pròpia convecaó tot i que pot ser acfr/at mecànicament. La recuperació de la calor produïda permet estalviar més d'un 30% d'energia. A la coberta, aprofitant la discreció de la ubicació, s'han assajat diversos tipus de cèHuies. Així. a banda de tes poficristaUines utilitzades també a la façana, una part està constituïda per cèl·lules monocristal·lines mentre que a la part central hi ha cèt-Mes semitransparents de silici amorí. El procediment de muntatge és. però. comú. En aquest cas els mòduls són opacs, ja que es situen a la cara sud de ia claraboia mentre que la llum penetra pel costat nord.

• i De la modclació a l'acoblament Més enllà de ['evident interès que plantegen les solucions de producció energètica í. en especial, de l'espectacular i preciosista façana, la biblioteca de Mataró mostra un model de construir, i projectar, basat en la juxtaposició d'elements i sistemes constructius autònoms, que tenen una gran incidència en !a formalització final del conjunt. La construcció tradicional i el pensament de la forma arquitectònica que l'acompanyava tendien a consi-

l'iDIFICI

Teulades i Façanes Muttifuncionals. S.A.. que va obtenir e1 suport de la Comissió de la Comunitat Europea que. a través dels programa Joule II. financen una part important de ia mstal lació. conjuntament amb e! Servei de Cooperació Loca! de la Diputació de Barcelona ''Ajuntament de Mataró i la Generalitat de Catalunya Tot i que no hàgim intervingut en l'execucio oels elements fotovottaics •els projectes arquitectònic i d'instal·lacions, encara que són complementaris s'rtan executat oe manera paral·lela- podem afirmar que la integració oels mòduls mjltifunctonate no ha representa: cap proütema constructiu. ja que s'han col·locat amti la tècnica nabitua! dels murs cortina. La mnovaDC es ia integració totovottaica en 1 edifc qje signrfca un estalvi energètic . que genera una energia i : contammani. L'mica qjesno que a._ es po: consíoerar es e! cost aci^a oets etements mjftitjicionaís. Ca espera' aje l'exDenènaa oe ia s e « progressiva nstai-tacio conoueix; a no^es tecnotog·es per abaíanr aques:

tiERMSs* LALUMINOSI TÉ UNA SOLUCIÓ ECONÒMICA I SENZILLA HOMOLOGAPA PEL DIT 289

f-fol

•AUQUENTADE5A7VEGAOESLA

RESISTÈNCIA

DELS SOSTRES • DE 11OOO A1SJ0O PTÉSJll' (MATERIALS * MUNTATGE) • PÈRDUA D-ALÇARÍA LLIURE 12 cm

E L

H F O R L I O

T E C A

derar la matèria com un tot modelable. Els diversos elements arquitectònics, sovint amb una doble funció constructivocompositiva, no eren sinó plegaments d'aquesla matèria primigènia mentre que el material mateix era més un adjectiu de qualitat que un element de creació de forma. Aquesta actitud de modelatge arriba al seu punt culminant en moltes arquitectures modemisles de fàbrica de maó aparent. Fins i tot en aquests casos, on la presència del material expressa tan bé la seva (unció constructiva, preval l'efecte de talla del conjunt Davant d'aquesta manera de pensar l'arquitectura, en la qual el tècnic podia asumir totalment el seu control formal i constructiu, els nous sistemes d'addició obliguen a un treball d'adaptació i d'acoblament. Quan es parla de construcció contemporània, s'utilitza sovint la imatge de l'automòbil. Aquest símil és vàlid si pensem en la prefabricació integral o en el procés de producció d'un únic component, però no resulta adequat per a descriure aquesta construcció feta de parts diverses. És cert que pel que fa als processos de fabricació el mur cortina està més aprop de la indústria automobilística que del picapedrer, però això no és evident quan parlem de projectar i construir un edifici sencer. El disseny i la realització

l silici és el material base de totes les cèl·lules fotovoltaiques. Les monocristal-lines s'obtenen pel tall, en làmines d'unes 350 micres de gruix, d'un cristall de silici produït per un dipòsit en forma de fus. La forma del cristall'inicial, i la necessitat de trobar un màxim equilibri econòmic entre superfície ocupada i pèrdua de material, fa que aquestes cèl·lules tinguin una forma de cercle tallat per quatre segments. El seu rendiment és d'un 14-16%. Les cèl·lules policristal·lines provenen de l'amalgama de les restes de la fabricació de les primeres. Així, la seva forma no depèn del cristall original i poden fabricar-se absolutament quadrades. L'aspecte de conglomerat de cristalls brillants les fa força atractives a la vista. El rendiment sol ser d'un 12%. Una tecnologia molt diferent és la del silici amorf. Aquest es diposita en forma de capa molt fina sobre un vidre metal·litzat de manera que poden obtenir-se cèl·lules de més de 1 m ! . El seu rendiment és, però, molt inferior un 6%. Es poden obtenir cèl·lules semitransparents de silici amorf efectuant unes microincisions amb làser. •

P O M

P E U

F A B R A

D E

R E P O R T A T G E

M A T A R Ó

d'un automòbil és un procés unitari, on el control és global, per més que l'equip de disseny sigui molt complex o, com deia un amic, que els edificis siguin sempre el primer prototip i que, per tant, no puguin corregir-se'n les errades. Aquesta manera de construir per addició de productes dissenyats de manera independent seria com pretendre construir un automòbil ajuntant un sofà, una cafetera i un ventilador. La unió d'elements dispars i no específics en què es transforma la construcció obliga a un procés d'integració que pot jugar entre dos extrems. El recobriment, simulant la unitat mitjançant l'ocultació o el transformisme, o el collage, utilitzant la capacitat expressiva de cada element per formar un conjunt que sigui superior a la suma de les parts. Enïre aquestes dues opcions es juga el quedar-nos amb un repertori de materials i solucions diversos que resolen bé cada situació particular -i una mica d'això té aquest edifici- o recuperar per a l'edifici un discurs unitari. Aquesta és la qüestió. • Anàlisi arquitectònica: Joan Sabaté (dades sobre la instal·lació fotovoltaica de TFM S.A.) Estudi econòmic: Aumedes&Pena Fotografies: Chopo

T U 0

E C O N Ò M I C

estudi que presentem fa referència a una obra peculiar, de gran importància des del punt de vista energètic i una mica complexa des del punt de vista econòmic. En un principi era previst tirar endavant el projecte amb el finançament de la Diputació de Barcelona, i del mateix promotor, en aquest cas l'Ajuntament de Mataró. Aquesta previsió de l'inící va evolucionar cap a la subvenció a fons perdut per part de la Comunitat Econòmica Europea, concretament dins el programa JOULE, mitjançant la subvenció a l'empresa Teulades i Façanes Multifuncionals, S.A. (TFM). Posteriorment, s'hi va afegir la Generalitat de Catalunya a través del Departament de Cultura. Aquesta subvenció s'obté gràcies a l'interès de la

mateixa empresa subministradora de l'energia solar per trobar un edifici de característiques aprofitables per a la instal·lació d'aquest sistema. Un cop formalitzat el contracte amb la Diputació i l'Ajuntament, arriba l'acord subscrit posteriorment per la Generalitat. La realització en diverses fases, d'obra i de contractació: estructura i primers tancaments, el tancament de façanes i coberta amb el mur fotovoltaic, la climatització i els acabats interiors, fa que l'obra sigui una mica més complexa. La primera fase d'estructura, adjudicada a l'empresa CORVIAM, amb un pressupost inicial d'execució material de projecte de 74,37 milions, s'adjudica per 66,31 milions, baixa de 10,84 %, i s'acaba amb un Pre. ssupostat

Cost n i PTA Total P.E.M. 1a i 3a 53.810 Climatització 15.768 Tancament fotovoltaic (administracions) 22.457 Tancament tolovoltaic {JOULE) 26.266 118.303 Total P.E.M.

Total M 142,60 41.79 59,51 69,61 313,50

P.E.M. D.G. * B.l. 19 %

118.303 22.477

313,50 54,57

84,03 15.97

Total

140.780

373,07

100,00

45,48 13,33 18,98 22,20 100,00

cosí final de 79,03 milons, és a dir, amb una liquidació d'un 19,18 %, 12,72 milions respecte a l'adjudicació i d'un 6,27 %, 4,66 milions, respecte al pressupost de projecte. La segona fase, execució dels murs fotovoltaics, la duu a terme l'empresa TFM, amb un pressupost inicial d'execució material de 129,12 milions, dels quals una part, 59,51 milions es liquiden a compte de les administracions, mentre que la resta del cost, 69,61 milions, és la que assumeix la CEE, corresponent a la subvenció JOULE. Les dues darreres fases de l'obra, adjudicades, la climatització a l'empresa ELECNOR, i els acabats interiors a l'empresa DENTELL, s'executen ara. Per tant, no disposem de dades de tancament de números, tot i que les previsions per part dels tècnics municipals és que es podran tancar sense problemes. El pressupost d'execució material de l'obra, 1a. i 3a. fases, es resumeixen en el quadre de l'estudi econòmic. La repercussió del cost per m2 de cada concepte s'ha calculat sobre la totalitat de la superfície construïda, que en aquest cas és de 2.650 m2. •

R E P O R T A T G E I

Mrjvtrnerf de í- r e i c maments Estructura Total

550

2.25 1.58 10 ~E 14.50 2' 64 42.54 16.856 44.67 3133

850

2.25 3.03 1078 14.5C : 1.535 31 64 42,5^ 25.833 444.91 17,91

TANCAMENT 1i COBERTES Msones Cobertes irnoï*meab. Total

2,378 6.30 6*7 2.368 5.27 4.74S 12.57 16.91

i 166 851 2.017

3.09 2.26 5.35

4.53 3,31 7.84

3.544 939 3 21? 6.763 17.92

6,59 5 9E 1257

Estructures de suport Acabats façanf s i Huemans Col·lectors aire

TA TA T.A,

6.285.766 6.70S-815 5890570 18 882 151

Tancaments part no FV (convenció Façana Mur cortina ventiat vertical no FV Uueman-l Mur cortina vential nc&ia! re FV Mur cortina venSat incSna noFV Uuemari-2 Mur cortina venSal TC*i3t no FV Uuem3ri-3 Uueman-1-2-3 Tancament posterór {cara nord)

rrH 80 27 9 5 233 354

PTAAn1 47 520 47 520 47 520 47.520 22 839

Tancaments partFV Façana Mur cortina venSat vertical FV Uuemarí-l Mur corfaa ventilat vertical FV Lluema.n-2 Mur cortina venSat vertical FV Mur cortina venSal vertical FV Uueman-3

m1 225 201 67 57 550

PTAAn1 140 960 168 960 146 720 99 707

hWp 52.7

PTAAWp 341 120

ACABATS Revestiments Paviments Total

767 1.033 1.800

2,03 2.74 4,77

2,73 3,68 6,41

11.192 29,66 11.192 23,66 43.47

l i 959 31.69 22.23 1.033 2.74 1,92 12592 34,43 24,15

TANCAMENTS PRACTICABLES Fustera VKÍnena Proteccions i senaieria Total

1.564 1 458 3.767

4.15 5.57 1.97 2.65 3-86 5.20 9,98 13,42

645 645 1.282 2.573

1.71 1.71 340 6.82

2.51 2.51 4.98 9.99

2,210 1,390 2.741 6340

586 3.68 2-58 7.26 5.09 16,60 11.78

Sistema elèctric CaWerats. comïenons. proteccions, ondulaoors

Import total Cost nr minanadefttta/

INSTAL·LACIONS Evacuació 893 Lamtxsiena Electrt^iai i enHumenai Insta' lactOTS megalontò i TV Contra incendis Total 893

2,37

2.37

3.18

105 0.28 0.41 B42 223 3,27 3 748 9,93 14.56 255 0.68 0.99 286 0,76 1.11 5-236 1338 2034

B42 2.23 3.27 3.748 9.93 6.97 255 0.68 0.99 286 0.76 1.11 6.129 16,24 1139

3.087 8.18 11.99 1 WO 4.35 6.37 4.727 12.53 1G36

3 087 8.18 1640 4.35 4.727 12.53

DIVERSOS

Total TOTAL P.E.M

28 064 74,37

52.15

25,746 68.23 47,85

3301600 1.283 040 427 680 237 600 5321487 11.071.407

hvort 31.716000 33 960 960 9.830.240 5 883.299 81.190 499 fcnport 17.978 047 129.122.104

içn my

Diversos comuns Pans rw FV (convencional) Parts FV que s'haurien hagut de tef

5.74 3.D5 B.78

53.810 142.60 100.00

Cost posant-ho b t no FV Cort Castrrt

WOOD TABLERO ALISTONADO EN MADERA MACIZA En madera de Haya, Roble, Fresno, Maple ...

) Marmanos.% E X P E R T O S EN MADERA D E S D E 1 9O7 Oficinas y almacén prefabncados: Ctra. Torre Romeu, a'n» tel. (93) 726 19 11 fax (93) 726 07 61 -08202 SABADELL

.,T.'ri..'·n?i. .1"

wmm

^m Vifgju^Hj.P^MBp ' 7*

fi?

.ii"^fe',^

.i !v 38

lli* f|. li Hi •••>« f iMí^vrïït

' lE3E3K i'"V irmit...± if%. 'i'm r«ïiïii a.1i • . r..af^Ti< UT^/jMi'aW pur un,,,'/,3S 1 l

ü1

I., );jft' i

••'JT^

lU llVl" I I W l l ' l f c I»

a 1

i.lïitjTlfiïi ! C'tf.'f

'O ü

I?»I IHB'· E M X K B I Í M •BiI M

.^ ,'ji'. i .r. ..•ji.fi 1 1 v.ii 'i ••/•'...A. f. f. ü ..f.T.i,

*; 3SE E*==

±ve=3 "i.H re

1 5c h ïd.j:'. Vii.. k r r \fti.f i jf't" r

|fT

fl' V.'fl.·'Vtf'I.PY.

arca ac: 2=V'ftVT'"1i".ft"

• ,Vri íi",V 'i,,: à'iini

•^SS*ï?SP""B

ÜJ' I • • !

Íl.lf.,l.tf.!.JjS

M *j.•.'•)n j

a i ','t. .'i r^TJ.. 'n .:n .'i Í M B 5

fi 11" N '> * h I|J. l l - l l l l I I » l|*»p|·.Hl·^|l·J'»l|

Vt •>

^• V i w \ i I"S xst

'f Jjï.; '^wav ijiï^

•'jí1'1''" " i " ' • t^OPr •*••' l i " " - 1 ^ . 1 ' ' 1 l i 1