INFORMATIU
Núm. 98 SEGONA QUINZENA OCTUBRE 96 150 PTA
DEL COL·LEGI D'APARELLADORS
I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
BonPastorT5 06021 Barcelona Tet.4143311 Fax4143434 E-ÍT
iaib@dalalab.es Delegacions a Vic, Manresa. Granollers i Terrassa
Baixen els accidents a Catalunya B
A MÉS A MÉS Berlín, capital virtual del 2002 per Annemieke van de Pas
El Col·legi participa en la rehabilitació de l'Eixample
is accidents laborals en la construcció catalana durant els primers sis mesos de l'any van disminuir un 6% respecte de l'any passat, la qual cosa representa un lleuger punt d'inflexió en la tendència dels darrers anys. El nombre absolut d'accidents, però, és elevat, essent les comarques de Tarragona les que presenten un menor índex d'accidentalitat, seguida
de Barcelona i Girona, i finalment, Lleida. A les comarques de Barcelona hi va haver un total de 6.493 accidents dels quals 11 van ser mortals, 82 greus i 6.400 lleus. El total d'accidents a Catalunya ha estat de 9.478. Per altra banda, el passat 30 de setembre es van lliurar els diplomes del curs de coordinadors de seguretat, organitzat pel Col·legi amb el suport de s s la CE i la Generalitat. • CT
Canvis en la normativa sobre habitabilitat
El manteniment, un repte encara pendent
El mercat de treball i els petits anuncis
B
I La formació permanent i les activitats La guia d'empreses i serveis
Onil» Corlnna, Joan Gay. Udki PEIMO i Ramon Puig iCarfeiCortonó
à: Ramargrof
KpmtfU>go!: 6-42389-199! ISSN: 1 132-2802 Pub5rifcit: B4T PUBUC1DAD
Homenatge als aparelladors olímpics I Is arquitectes tècnics Fernando I León, Jan Dinares i Jordi Gonzàlez van rebre el passat 3 d'octubre un homenatge per la seva brillant actuacíó als Jocs Olímpics d'Atlanta.
León va aconseguir la medalla d'or en vela, Dinares va formar part de l'equip d'hoquei herba guanyador de la plata olímpica, i Gonzàlez va finalitzar en quart lloc en tir de carrabina. •
l despreniment de peces dels balcons i de les façanes dels edificis és un problema habitual a tot "Catalunya. Però iot i quècarJà'díà hi" ha algun cas en qualsevol indret de! nostre país, encara no hi ha cap regulació legal orientada a donar seguretat a vianants i habitants dels edificis. El passat 2 d'octubre va morir una nena a Barcelona a causa d'una rajola que es va desprendre d'un balcó, fet que va acaparar l'atenció de l'opinió pública. Davant d'aquesta realitat només hi ha una solució: fer un bon manteniment de les cases. Malauradament, això només podrà ser regulat oficialment quan s'aprovi la cèdula de l'edifici, un procediment de revisió periòdica semblant a la ITV que jKff han de passar els vehicles. • H Í
Joup JamxJcIlov 155. 08029 Bondona
W. 410 45 55. faxi43O39 7S
í l
( Í P O t T A T G Í
Bogn-Oergusciú Plana de l'Om. ó. 082.10 Monre». Tel. 872 97 99. Voli*. Oriental: Jo«p Umbwf. 25.08J00G.nnotl«Bi TeJ 87901 76 FioncMC. 18 08221 n » w . Tel. 7S0 11 10
Vocoli: Albml LOpe; Iborra. Joan Aioc*oi. o Semo i Xavier C*y* i: OHn«
a Sarrià
Prefabricados de hormigón, S.A. P° Torras y Bages, 106 - 08030 BARCELONA Telefono: (93) 345 88 50 - Fax: (93) 346 17 13
Et
T E M A S E G U R E T A T
I
S A L U T
L A B O R A L
La sinistralitat laboral produïda a Catalunya durant els primers sis mesos de l'any ha experimentat un lleuger descens respecte de l'any passat. El Col·legi, per altra banda, va finalitzar un curs per a coordinadors de seguretat, el primer que es fa a l'Estat espanyol.
Els accidents laborals disminueixen a Catalunya A les comarques de Barcelona hi van haVer 6.493 accidents durant els primers sis mesos de l'any
B
is accidents laborals en el sector de la construcció a Catalunya van disminuir un 6% durant els mesos de gener a juny respecte al mateix període de l'any anterior. És especialment significativa la disminució experimentada en accidents mortals. Els primers sis mesos de 1995 es van produir 25 accidents mortals i, en canvi, el 1996 han estat 12. Bs accidents greus experimenten una disminució del 9% i els lleus també baixen un 6%.
dents greus disminueix un 7,2% en la construcció davant del 4,2% en el conjunt de tots els sectore. Aquesta disminució estadística es produeix en uns moments d'estancament de l'activitat constructora a Catalunya. A les comarques de Barcelona, el total d'accidents ha estat de 6.493. Hi van haver 11 accidents mortals, 82 greus i 6.400 lleus. El total d'accidents a Catalunya ha estat de 9.478.
Segons dades facilitades per la Cambra de Contractistes (fObres de Catalunya i pel Departament de Treball de la Generalitat, el menor índex d'accidentalitat correspondriaales comarques de Tarragona, amb 621 accidents per cada 10.000 treballadors ocupats. Barcelona i Girona se situen en una zona intermèdia amb un índex de 766 i 763 respectivament, mentre que a les comarques lleidatanes es van produir 820 accidents.
m P K B Í Cagpolicàa
L'evolució dels índex d'incidència dels accidents en la construcció ha estat més favorable que la del conjunt de sectors productius, ja que si bé l'accidentalitat en general experimenta una variació similar amb una disminució del 4%, la dels acci-
El premi Caupolicàn, aquesta vegada, recau en l'anomenat Sistema de protecció contra el risc de caigudes a diferent nivell. El jurat qualificador va valorar especialment el caràcter innovador i pràctic d'aquest s'stema. •
Per altra banda, els arquitectes tècnics valencians Carmelo Martínez i Vicente Herrero van rebre el passat 4 d'octubre el premi Caupolicàn a la seguretat, convocal pel Consell General de l'Arquitectura Tècnica i destinat a aquelles actuacions que promoguin una millora en les condicions de seguretat i salut laboral en la construcció.
Han disminuït lleugerament els accidents laborals a Catalunya
Accidents laborals a la construcció
FÒRUM DE t'ARQUITECTURA TÈCNICA PER A LA SEGURETAT U B O R A l El passat 4 d'octubre es va clausurar a Madrid el I Fòrum de l'Arquitectura Tècnica, organitzat pel Consell General i en el que han participat un centenar de professionals del sector vinculats a la seguretat laboral. En el transcurs del Fòrum es va presentar un diagnòstic sobre les causes bàsiques dels accidents laborals en la construcció i es va avançar en un projecte que inclou un conjunt d'iniciatives que la professió posarà en marxa per a materialitzar la seva aposta per la prevenció. El diagnòstic analitza l'estructura del mercat de la construcció i la normativa vigent. Fa referència als quatre suports sobre els quals ha de basar-se la responsabilitat respecte a la prevenció de riscos laborals: promotors públics i privats; empreses constructores, subcontractistes, autònoms i organitzacions sindicals; òrguens de l'Administració; i direcció facultativa i tècnics especialistes. L'anàlisi concreta els aspectes que dificulten que la construcció pugui rebaixar les taxes de sinistralitat. Entre les conclusions del Fòrum destaca el convenciment que els tècnics no poden ser marginats a l'hora d'establir la normativa quan, per contra, són requerits a l'hora del rescabalament dels danys. Els participants van cordar la necessitat d'incidir en les causes bàsiques dels accidents, en la formació a tots els nivells i en el convenciment que cal assegurar la solvència tècnica i econòmica per exercir l'activitat promotora i constructora. •
Nombre d'accidents amb baixa
gener-juny
BARCELONA 1995 1996 %var
CATALUNYA 1995 1996 %var
MORTALS
18
11
•38.9%
25
12
GREUS
82
82
0,0%
133
121
-9,0%
100
93
•7,0%
158
133
•15,8%
LLEUS
6.836 6.400
-6,4%
9.946 9.345
-6,0%
TOTAL ACCIDENTS
6.936 6.493
•6,4%
10.104 9.478
-M%
GREUS I MORTALS
ACCIDENTS A LA CONSTRUCCIÓ CATALANA nombre d'accidents per cada 10.000 treballadors, gener-juny
LLEIDA
TARRAGONA
CATALUNYA
-52,0%
Ei S E G U R E T A T
I
S A L U T
T E M A
L A B O R A L
Lliurament de diplomes als primers coordinadors de seguretat E
l passat 30 de setembre va finalitzar, amb l'acte de lliurament de diplomes, el curs de Coordinadors de seguretat en la construcció, que ha estat organitzat pel Col·legi amb el suport de la Comissió de les Comunitats Europees i la Generalitat de Catalunya. És la primera vegada que es realitza al nostre país un curs d'aquestes característiques, ja que forma part d'un programa pilot de formació que s'ha realitzat simultàniament a Barcelona, Milà, LJège i Luxemburg.
• Preparats per al futur El Govern de l'Estat va aprovar el passat novembre la Llei de prevenció de riscos laborals. Això suposa l'inici d'una profunda renovació de tota la legislació bàsica en matèria de seguretat i salut laboral. L'aprovació d'aquesta llei obre el camí per al desenvolupament al nostre país de la directiva europea sobre obres temporals o mòbils, que establirà
la normativa per la qual es regirà la prevenció de la sinistralitat laboral en la construcció. A partir del moment en què entrí en vigor la directiva al nostre país, caldrà la intervenció d'una nova figura professional especificada en la Llei que és la del coordinador de seguretat en la fase de projecte i en la de realització de l'obra. El coordinador de seguretat serà designat per la propietat o pel director de l'obra i haurà d'intervenir en la seva concepció per tal d'escollir les opcions arquitectòniques més segures i adaptar el projecte a l'home segons el principi que el procés constructiu ha de ser dut a terme per persones. Igualment haurà de coordinar l'evolució dels treballs.
isitar les obres del Liceu
El Col·legi ha participat conjuntament amb d'altres entitats professionals d'àmbit europeu en la preparació d'un programa formatiu específic i va preparar aquest curs de coordinador de seguretat segons el perfil tècnic europeu, que es va dur a terme del 29 de febrer al
21 de juny. Per altra banda, els participants en el curs van acordar la creació d'una associació de coordinadors de seguretat, la qual ha iniciat els tràmits per a la seva legalització, i que té com a seu el Col·legi d'Aparelladors de Barcelona. • ,
TABLERO AUSTONADO EN MADERA MACIZA En madera de Haya, Roble, Fresno, Maple ...
EXPERTOS EN MADERA DESDE 19O7 Oficinas y almacén prefabricados: Ctra. Torre Romeu, s/ns tel. (93) 726 19 11 fax (93) 726 07 61 -08202 SABADELL
EL I
TEMA S E G U R E T A T
L ' I N F O R M A T I U I
S A L U T
L A B O R A L
Seminari europeu de formadors en seguretat B
l sector de la construcció en el conjunt dels països de l'Unió Europea necessita fer un procés d'aplicació de les noves disposicions europees de seguretat en el treball en general i d'aquelles específiques per millorar les condicions de treball en les obres d'edificació i, per tant, avançar en !a implementació de la directiva europea. Un dels aspectes clau d'aquest avanç és la importància de la formació.
També es considera la necessitat d'impulsar accions d'investigació en el camp de l'avaluació, eliminació i prevenció de riscos. Considerar la seguretat com a part inseparable de la qualitat constructiva és el camí que ha de guiar les accions en aquest camp. Finalment, els experts de la UE arriben a d'altres conclusions com ara que la preocupació per l'increment de costos degut a la prevenció es pot combatre amb l'actuació dels coordinadors de seguretat en la fase de disseny i en la seva facultat de proposar modificacions que eliminin o disminueixen els riscos en origen.
pants del Col·legi d'Aparelladors de Barcelona. Per altra banda, els dies 10 i 11 d'octubre, uns dies més tard de la celebració del seminari per a formadors, va tenir lloc a Lisboa una reunió europea sobre seguretat i salut en el sector de la construcció. Reunió pel diàleg social a Lisboa m
Aquesta reunió continua una línia de treball a l'entorn de la seguretat que va començar l'any 1993 entre les federacions europees que agrupen les organitzacions empresarials i sindicals. El marc de treball era l'aplicació de la política general de prevenció de riscos professionals que va ser establerta, per al sector de la construcció, amb la directiva 92/57/CE sobre seguretat a les obres. Els arquitectes tècnics Mi-
Aquests temes van ser tractats a Barcelona en un seminari El Col·legi va acollir el seminari internacional de formadors internacional de formadors en seguretat que va tenir guel Àngel Palomo i Josep Maria Calalloc al Col·legi els dies 29 i 30 de setem- fell van ser convidats com a experts a bre, amb l'objectiu de fer una avaluació assistir a aquesta reunió europea. de la formació de íuturs coordinadors La primera d'aquestes reunions va tede seguretat en l'àmbit de la UE. Els nir lloc a Pont Royal (França) al novemparticipants van analitzar la situació bre del 1993 i es van definir directrius del sector als diversos països i la for- en l'àmbit de l'educació i la formació. mació que es pot seguir en cada pais De la segona, celebrada al novembre amb relació a la directiva marc sobre del 1994 a Bolzano (Itàlia), en van sortir seguretat. Finalment, es va fer un ba- propostes de metodologia per a lanç de les accions promogudes per l'avaluació i la prevenció deriscosprol'associació europea que ha propiciat fessionals per als plans de seguretat i el curs, i també de les eines informàti- els manuals de manteniment de les ques preparades sobre formació i auto- construccions. avaluació de riscos a la construcció. La A partir de les experiències de diverprimera eina és un programa informàtic que permet una auditoria de la segure- sos països de la Unió Europea en tat en una empresa, i dóna uns indica- l'aplicació de la directiva sobre seguredors per a les millores que cal introduir tat -l'Estat espanyol no ha fet encara la transposició-, es treballa en aquestes en cada cas. dues àrees: l'avaluació i control de risEn el seminari hí han participat 22 cos i les estratègies i metodologies de experts en seguretat provinents de formació. En aquest segon aspecte, Bèlgica, Luxemburg, França, Alema- s'hi emmarca l'activitat formativa que nya, Itàlia i Portugal, a més dels partici- ha dut a terme el Col·legi. •
Compraríeu una nevera a un concessionari de cotxes? I un pollastre a una caixa d'estalvis? A l'hora de contractar les vostres assegurances del cotxe, de la llar, de vida, d'accidents, etc. deixeu-vos assessorar per veritables professionals de les assegurances. El servei d'assegurances del Col·legi us hi ajudarà. TeL 209 82 99, sr. Sergi Sagrado. Amb el suport tècnic de:
ASSEGURANCES LORENTE C. de Rafael Casanova, 73, lr- 3a08750 MOLINS DE REI • Barcelona Telèfon 668 28 41" • Fax 668 62 07
P U N T S
DE
V I S T A
CIUTAT
Berlín, capital virtual del 2002 B
se a cada una de les instal·lacions socioculturals, de gastronomia i d'esbarjo, val més deixar-se guiar per les instruccions d'un conjunt d'altes tecnologies. En el nou punt neuràlgic de la ciutat, Polsdammerplatz, s'hi troba el vermell InfoBox, un contenidor d'imatges virtuals collir una combinació dels projectes ururbanístic. fanomenat s-nj t r o b a de materials modems banístics i d'iníraAl Berlín d avui, que notéresaveureambel ImO-BOX amb imatges i de gammes de colors estructures que que més convenen ais fins al 2002 es reaBerlín de fa deu anys o virtuals de la CÍUÍat litzaran. Tanmaclients i usuaris. el Berlín d'aquí a deu . . Aquests aspec- teix, mentre es contempla des de la anys, s'ajunten una seue tes que, a més, con- plataforma panoràmica de l'Info-Box un rie d'experiències i contraslos curiosos en el procés d'unifica- vergeixen a la projecció d'una metròpoli paisatge envaït de grues, és difícil d'imació dels dos Beriins. Primer, una estra- gairebé melòmana si es considera la ginar-se la complexitat de les infraesnya sensació de llibertat de circulació quantitat d'òperes, íeatres i sales de con- tructures i túnels subterranis que s'estan que permet creuar els eixos principals cert previstes, també destaquen l'opció construint al centre de la ciutat. de la ciutat, de sud a nord i de l'oest a de plantejar una ciutat amb caràcter futuEn aquest sentit, la reconstrucció de l'est. Això sí, amb un cert risc de perdre- rista. En el sentit que, primer, el ciutadà o Berlín serà revolucionària al cent per sTii per la manca d'indicadors de direc- el visitant intervé sobretot en el procés cent. Fins ara, cap metròpoli no s'havia d'elecció de les seves prioritats i, des- plantejat de respectar tan radicalment el cions, a la part nord-est, per exemple. La millor manera de conèixer el Ber- prés, mitjans de tota mena li facilitaran medi ambient en relació amb un funcionament de circulació òptim. El consorci lín d'ara és viatjar per l'extensa xarxa de l'accés i la realització dels seus desitjós. Per seguir els processos accelerats de planificadors-constructors-inversors transports públics, que ja es va construir a principi de segle, els metros de la U- de la reconstrucció de Berlín i apropar- del nou centre urbà Potsdammerplatz es autopistes que des del sud i Bahn o els trens de la S-Bahn, els quals des de l'oest d'Alemanya duen a permeten observar bé les reformes de la Berlín s'han incorporat a aquest magne part est de la ciutat. Les noves urbanitprocés de construcció i ampliació que zacions de grans blocs d'edificis apareiavui caracteritza la capital alemanyades- xen enmig d'una antiga terra de ningú, prés de la caiguda del mur el novembre corresponent als espais buits que va de 1989. Una circulació intensa, sobre- deixar la demolició de la cortina de citot de transport internacional pesant, s'in- ment. Algunes vegades es té la imprestrodueix decidida en la immensa Berli- sió de contemplar uns decorats de cinener Ring A10, la ronda de 450 quilòme- ma pel fet que, enlloc d'habitatges de tres de llargada que marca visiblement debò, es pot veure des del tren tan sols els límits del país berlinès el qual, per la un carrer fet de façanes construïdes com seva extensió, podria ser la metròpoli un autèntic mostrari de diferents tipolodel futur amb més possibilitats de creixement "A PotsdammeiplatZ, reix I;
han apostat per desplaçar a un nivell subterrani i invisible els elements poc estètics, poc ecològics, com són les autovies, línies ferroviàries i de transports, allà on destorben mínimament als espais urbans i als seus usuaris. En el Berlín de l'any 2002 les zones verdes seran importants, i ho serà també la previsió d'una amplitud exemplar del sentit de l'espai, l'element clau del futur teixit urbà berlinès. • Annemieke van de Pas Crítica d'Art
i i
Una Vila Solar, ocasió perduda?
B
Barcelona no ha estat innovadora en aquest terreny com ho va ser Los Angeles i ho serà Sidney. La Vila Olímpica de la ciutat australiana, dissenyada per 15.000 persones, i que celebrarà els Jocs de l'any 2.000, ha incorporat els criteris mediambientals de Greenpeace. Tota la concepció urbanística i l'ús de materials es faran La instal·lació de pannells solars tèrmics -i fins i tot tenint cura de no afectar l'escalfament global del planefotovoltaics- i de sistemes adequats d'aïllament en la ta, de no destruir la capa d'ozó i de fer un ús sostenible majoria d'edificis hauria fet que, avui, viure a la Vila tingués de l'aigua. No s'utilitzarà PVC en la construcció ni el cost energètic més baix de tota la ciutat. L'urbanisme de materials sintètics com a aïllants, com es va fer a la la Vila, en comptes de ser l'inici d'una nova era, ha signifi- nostra Vila. El subministrament d'electricitat i aigua cat el final d'un model de construcció arcaic, tal com va calenta es farà mitjançant l'energia solar i totes les quedar constatat en les primeres Jornades sobre cons- construccions seran bioclimàtiques. Però aquesta revolució tecnològica i de pensament trucció i desenvolupament sostenible, organitzades pel ha estat possible gràcies a la regeneració d'importants Col·legi d'Aparelladors de Barcelona. En els comentaris posteriors a les Jornades, molts sectors econòmics i empresarials, fet que no s'ha tècnics van coincidir en l'opinió, que encara som a temps esdevingut encara a Catalunya. Fins quan no serà un de recuperar l'ocasió perduda. Es tractaria de fer una fet, aquí? • a marginació que l'energia solar ha tingut en la construcció de la Vila Olímpica ha estat un dels més lamentables errors del cenacle de cervells que la van planificar. És més que probable que els interessos de les companyies de gas i electricitat van ser tinguts més en consideració que no pas els dels futurs veïns.
auditoria energètica a tota la Vila i acordar un pla pilot per introduir l'energia solar en alguns edificis, amb l'ajut de les institucions i amb l'acord dels veïns interessats. Si més no, caldria no continuar aquest oblit amb vista als nous projectes urbanístics del pla del Besòs.
Santiago Vilanova Fòrum Vila Olímpica Núm. 2 - juliol/agost 1996
P R E G U N T A
L'INFORMATIU obre aquesta nova secció per conèixer l'opinió dels nostres lectors sobre qüestions d'actualitat professional. La primera pregunta es:
Està a favor o en conlra de la liberalització de les tarifes d'honoraris?
Podeu respondre, abans del 15 de novembre, al telèfon 414 58 69 (contestador automàtic) o bé omplir la butlleta de La pregunta que trobareu al Col·legi. A final d'any es sortejarà un televisor amb vídeo incorporat entre les persones que hagin participat en aquesta secció.
EL
NOTICIARI t
' E 5 r A T
DEL
N PARC
H A B I T A T G E S
F O R M A T
CATALUNYA
La manca de manteniment provoca un accident mortal La cèdula de l'edifici introduiria un factor de racionalitat en el coneixement i tractament del parc construït Servei Rehabilitació
B
l passat dia 2 d'octubre es va desprendre una llosa de l'aplacat frontal d'un balcó, amb tanta mala sort, que va caure sobre una nena de tres anys a la qual va provocar la mori.
La manca de manteniment dels edificis s'ha mostrat novament com un risc real tant per als usuaris com per a tercers. Un cop més resulta lamentable que calgui una desgràcia persona! per despertar la preocupació dels mitjans de comunicació, de la societat en general i de la mateixa Administració per una problemàtica llargament anunciada. Anunciada, tant per la quotidianitat amb què es produeixen despreniments
Els bombers intervenen cada d/a en façanes de la ciutat
de diferents elements de les façanes i balcons que afortunadament no fan mal a ningú, com per les estadístiques, àmpliament divulgades, en què es posen de manifest aquests perills.
cis són les cobertes i íes façanes. Concretament, els resultats del Test de la Casa en Forma ens deien que el 69% de les façanes requerien alguna intervenció i gairebé en la meitat d'aques-
en el llibret 25 Consells per tenir la Casa en Forma, en què els mateixos usuaris ens deien que en un 40% de casos s'havien
Ara fa uns dos anys, que «La Casa en Forma» ja posava de manifest que els dos problemes principals als edifi-
tes, la intervenció calia fer-la de forma urgent. Un resultat coincident amb el de les respostes a l'Autotest contingut
observat despreniments d'arrebossats i aplaçats de façana. •
t
'
A
P
U
N
T
Qvè podem hr contra els despreniments
B
ovint, la intervenció professional en un edifici existent, tant si es tracta de treballs de manteniment o rehabilitació, com de la realització d'un informe tècnic o peritatge, comporta enfrontar-se a l'existència d'elements de la façana amb perill parcial o total de despreniment, com ara arrebossats, aplaçats, ràfecs, cornises, llosanes de balcó o qualsevol altre. Els sistemes d'unió per adherència amb morters són mort problemàtics. L'agressió climàtica constant, amb els forts cicles de dilatació i contracció a què es veuen sotmesos els materials de la façana acaben per trencar la unió adherent i separar les peces d'acabat dei suport. La possible caiguda de peces és imminent. Un altre problema que provoca conseqüències similars és la corrosió d'elements metàl·lics de fixació d estructurals, que en la seva expansió provoquen el trencament del material que els envolta. La caiguda d'aquests fragments també resulta imminent. Moltes solucions constructives de ràfecs i cornises, juntament amb les humitats freqüents a què es troben sotmesos, es van degradant progressivament fins que arriben a presentar perfil de despreniments parci-
als o fins i tot de col·lapse. Com es poden resoldre aquests problemes? La solució no és gens fàcil. Un bon manteniment milloraria molt la situació actual, com podem veure a França, on cada 10 anys s'ha de fer una operació de manteniment a tota la façana. Cal implantar, doncs, la Cèdula de l'edifici i seguir avançant en mesures que facilitin i potenciïn que els propietaris facin un manteniment correcte dels seus edificis. Si es detecta qualsevol anomalia cal prendre accions immediates encaminades a eliminar riscos. Es pot demanar una protecció i senyalització de la zona per part dels bombers o la guàrdia urbana, fer caure tots els elements perillosos i posar un sistema de • xarxes, o un altre tipus de protecció, que eviti que les peces caiguin a la via pública o en indrets on hi hagi gent. La reparació dependrà sempre del tipus de problema i les característiques constructives. Sovint, calen actuacions força complexes: introduir fixacions mecàniques als revestiment, sanejar i reforçar les zones degradades o fer canvis en el sistema constructiu. • Servei Rehabilitació
L'estat dels edificis pot comportar situacions de perill
La Cèdula de l'edifici, una mesura urgent B a Direcció General d'Arquitectura i Habitatge ha mostrat sempre una gran sensibilitat per la problemàtica que hi ha a l'entorn de l'estat de conservació dels edificis existents. Des del primer decret de rehabilitació d'habitatges de l'any 1982 fins a la creació del Centre Tècnic de Rehabilitació, que mitjançant els seus comitès, assessor i tècnic, ha desenvolupat mecanismes per a la millora del parc edificat.
La Cèdula de l'edifici, document resum d'una inspecció i valoració tècnica de la seva solidesa i seguretat, és un resultat d'aquesta tasca i ha esdevingut la gran esperança d'introducció d'un nou factor de racionalitat en el coneixement i tractament del parc construït. Som molts els col·lectius, organismes i institucions que hem aportat el nostre gra de sorra en la seva definició í ajustament per tal que resulti una eina útil a tota la societat. Ara el document està definit, tan sols cal implantar-lo. Ja l'any 1993 l'aleshores conseller d'Obres Públiques, Joaquim Molins, va començar a parlar-ne en el marc de Construmat i, l'any 1994, en el marc de Rehabitec, es va organitzar una jornada tècnica per presentar la Cèdula de l'edifici on es va parlar dels objectius que es volien assolir amb aquest document i com es posaria en pràctica. Des de llavors s'ha seguit avançant en una
Cal una cèdula per als edificis existents
millor definició i adequació a la realitat i, fins i tot, s'ha fet una prova pilot que ha permès avaluar, amb resultats força optimistes, la incidència social d'una mesura legislativa com aquesta. Tanmateix, resulta sorprenent que en aquest punt s'hagi produït una certa indecisió política i que avui es plantegi implantar tan sols la «Cèdula» per a edificis de nova construcció, fet que començarà a produir efectes d'aquí a 10 o 15 anys. Sembla clar que la Cèdula de l'edifici existent és la més necessària i urgent. Tan sols amb una eina d'aquestes característiques els edificis podran estar controlats, els seus propietaris seran més conscients de les necessitats de manteniment i potser, en un futur pròxim, alguns disposaran d'un "tècnic de capçalera-propi. •
I R
E
H
A
B
N I
L
t
O R
I
T
A
E t
C
I
Ó
I
M E D I
A
M
B
I
E
N
N
O
T
I
C
I
A
R
I
T
El Col·legi participarà en la rehabilitació de l'Eíxample Les comunitats de propietaris tindran el suport tècnic del Col·legi amb la realització gratuïta del test Casa en Forma
B
l Servei Rehabilitació del Col·legi facilitarà als aparelladors un suport especial d'informació i assessorament tècnic per a les actuacions relacionades amb la rehabilitació de l'Eixample de Barcelona. Es farà dins del marc del conveni que el Col·legi ha signat amb Proeòcample, una societat mixta constituïda per l'Ajuntament de Barcelona per impulsar la regeneració urbana i la rehabilitació del districte.
accés a una formació permanent Quant a la divulgació dins la societat de la pràctica del manteniment, facilitarà a Proeixample l'exposició Per tenir la casa en forma, que s'instal·larà en diferents llocs del districte i organitzarà xerrades divulgatives coincidint amb cada exposició.
Els col·legiats tindran el suport de rOficinaTècnicade Diagnosi (OTD) del Col·legi, amb un servei gratuiï de consurta telefònica o personal, i amb la reducció del 50% de la tarifa en la prestació d'altres serveis d'assessorament, notes tècniques, verificació i comprovació de càlculs, entre d'altres. D'aflra banda, el Collegi programarà cursos de formació, reciclatge i especialització en matèries de rehabilitació, amb la col·laboració de Proeixample, per tal que els tècnics tinguin
Segons els acords signats, el Col·legi podrà proposar un tècnic redactor o director de les intervencions a l'Oficina de Rehabilitació de l'Eixample quan escaigui. Per això, el Servei Rehabilitació mantindrà un registre de professionals especialitzats. Per la seva banda, l'Oficina de Rehabilitació de l'Eixample informarà
Proeixample vol incidir en la millora del barr.
el Col·legi de les actuacions que s'efectuïn amb ajuts, amb informació periòdica de les intervencions dels col·legiats per a la seva preparació. També es donarà suport tècnic a les comunitats de propietaris de l'Eixample, mitjançant la realització gratuïta del test Casa en Forma. Amés de l'acord subscrit amb el Col·legi, Proeixample ha signat convenis de col·laboració amb diverses entitats de crèdit, empreses de serveis, gremis i amb el Col·legi d'Arquitectes. Aquest darrer facilitarà als seus col·legiats el suport de l'Oficina Consultora Tècnica, amb una reducció del 50% dels preus dels seus serveis d'assessorament. L'Ajuntament de Barcelona va crear Proeixampte seguint l'experiència de Procivesa a Citat Vella, però amb pretensions més modestes. Els objectius seran la recuperació dels patis interiors de mançana, la rehabilitació d'habitatges i la millora d'espais públics. •
Sistemes d'actuació en sostres de formigó
Primer municipi de l'Estat lliure de PVC
B
H
l Servei Rehabilitació del Col·legi ha organitzat un curs sobre diagnosi i reparació de sostres de formigó i ceràmics que anirà acompanyat amb una mostra de sistemes d'intervenció, per part d'empreses que tenen concedit el Document d'Idoneïtat Tècnica (DIT) i disposen de reconeixement i experiència en aquest camp. L'objectiu d'aquest curs és donar a
conèixer als professionals els paràmetres de partida que avui accepta tothom, els plantejaments que per la seva complexitat o baixa efectivitat s'han anat descartant i les diferents maneres d'actuar. Les sessions aniran a càrrec de diversos professionals amb una àmplia experiència en la diagnosi i la intervenció en edificis amb problemes als sostres de formigó. •
Ajuntament de Carmona, municipi de Sevilla de 25.000 habitants, ha acordat mesures per eliminar progressivament l'ús d'envasos i materials de construcció de PVC en la localitat. És el primer municipi de l'Estat espanyol on s'aprova una moció que, després de valorar els avantatges i els inconvenients de la utilització d'aquest material, decideix adoptar mesures contra el seu ús. L'acord de l'ajuntament andalús inclou l'elaboració d'una estratègia municipal que permeti a mig termini la substitució dels materials de construcció de PVC per d'altres materials alternatius com ara la fusta, en les noves instal·lacions, construccions i rehabilitacions realitzades o promogudes per l'Ajuntament. •
EL
NOTICIARI
N F O R M A T I U
Rehabilitació defaçanes i mitgeres a Terrassa La delegació del Vallès Occidental ha preparat una exposició i unes jornades tècniques sobre rehabilitació de façanes
B
a delegació del Vallès Occidental del Col·legi ha preparat una exposició i unes jornades tècniques dedicades a la rehabilitació de façanes i tractament de mitgeres que se celebraran a partir del 15 de novembre a Terrassa. El Vallès Occidental és una comarca que ha tingut un desenvolupament industrial molt important i un fort creixement urbanístic impulsat des dels nuclis urbans. Paral·lelament a aquesta expansió de les ciutats, els centres històrics han anat envellint i degradant-
se a causa del pas del temps i l'escàs manteniment. La degradació accelerada dels materials sotmesos a condicionants exteriors desfavorables és especialment patent a les grans aglomeracions urbànes i zones industrials. Els pol·luciónants atmosfèrics, els fums de la combustió de productes diversos i els gasos produïts per la circulació rodada constitueixen factors especialment adversos. A Catalunya, les principals ciutats del Vallès han estat especialment afectades per aquesta evolució urbana
i moltes d'elles han iniciat accions per aturarne la degradació, Les sessions tècniques i de debat se celebraran a la seu col·legial de Terrassa i estan adreçades als professionals implicats en la rehabilitació i el manteniment dels edificis en general i molt especialment en el tractament de façanes i mitgeres. •
£s mostrarà la manera d'aclusr en cada tipus de suport
Gestió d'obres amb el Gremi de Constructors Maria José Rasero
H
reballar a peu d'obra en una empresa constructora és una forma d'exercici professional que atrau un bon nombre d'aparelladors i arquitectes tècnics. Per atendre la creixent demanda de formació i reciclatge professional en aquest camp, el Col·legi ha programat i ha iniciat els primers cursos de gestió d'obres d'edificació. L'objectiu és el d'oferir al professional dedicat al seguiment i control lècnicoeconòmic d'obres i, en especial, a qui exerceix de cap d'obra en constructora, una formació de reciclatge en aspectes bàsics de la gestió. L'organització del curs ha estat possible gràcies al treball conjunt del Col·legi i del Gremi de Constructors d'Obres de Bar-
Oficis artesans a la construcció d'avui
B
Inauguració det curs a càrrec de Josep Vergés (dreta) i Albert López Iborra (centre)
celona i Comarques. Ambdues institucions van signar un conveni de col·laboració que potencia la realització d'iniciatives conjuntes. Albert López
Iborra, vocal de la Junta de Govern del Col·legi i Josep Vergés, gerent del Gremi de Constructors, van inaugurar el primer curs, el passat 4 d'octubre. •
l Centre Català d'Artesania acull fins al 3 de novembre, a Barcelona, una mostra titulada L'ofici artesà en l'entorn arquitectònic, on es pot veure l'estret vincle que poden arribar a establir els artesans amb l'arquitectura d'avui. L'exposició presenta un recorregut pels oficis artesans del món de la construcció com ara els de marqueter, picapedrer, mosaïcista, ceramista, guixaire, estucador, esmaltador, pintor, vitraller, serraller o forjador, i mostra realitzacions actuals ja sigui en obra nova o en intervencions en el patrimoni construït. •
fllEflFiS sistema d'informació de la construcció amidamenís, pressupostos i control de l'obra
Versió 3, per a Windows 3.Ix Versió 4, per a Windows 95 i NT El sistema d'informació de la construcció per excel·lència per a Microsoft Windows. Lo família Menfis és un salt qualitatiu dins l'àrea de les solucions informàtiques per a la construcció. Las seves eficaces eines de recerca en el llenguatge natural, els seus avançats sistemes de navegació i de composició d'informes l'ajuden a obtenir els resultats que vostè necessita.
M
professional
Amb la potència de la tecnologia més avançada. Amb la senzillesa del disseny més intel·ligent.
Mai ha estat tan fàcil fer coses tan difícils
Moria Tubau 4. Edificio Auge 3 28050 Madrid
Rambla de Catalunya 29, 1° 1° 08007 Barcelona
Islas Baleares 28 36203 Vigo. Pontevedra
tel: (91) 358 9808 fox: (91) 358 9560
tel: (93) 412 0167 fax: (93) 412 7124
tel: (986) 480 891 fax: (986) 480 436
EL
M F O R M A T I U
N O T I C I A R I
ACTIVITATS
León, Dinares i Gonzalez, protagonistes d'una festa d'homenatge que ha unit professió i esport
Visita cultural al jaciment arqueològic d'Olèrdola
B
B
La festa va ser presidida per Josep Masriera, cap del servei d'Activitats Esportives de la Generalitat i Bernat Ochoa, president del Col·legi, i va comptar amb l'assistència de col·legiats, famiüarsiamics dels atletes. Jordi Alcover, president de la Federació Catalana de Hoquei, també hi va assistir.
is arquitectes tècnics Fernando León, Jan Dinares i Jordi Gonzalez van ser els protagonistes de La Festa de l'Esport, celebrada el passat 3 d'octubre i en la qual el Col·legi va retre un homenatge a tots els companys de professió que estan o han estat relacionats amb l'esport. El punt destacat de la trobada va ser la brillant participació dels tres esportistes als Jocs Olímpics d'Atlanta d'enguany, on tots tres van ser guardonats en les seves respectives especialitats esportives. León va aconseguir junt amb el seu company José Luis Ballester el màxim guardó, la medalla d'or, en navegació a vela categoria tornado. Dinares va formar part de l'equip d'hoquei herba guanyador de la plata olímpica, mentre que Gonzalez va finalitzar en quart lloc en tir, especialitat carrabina petit calibre estès 50 metres.
iení de l'acta d'homenatge
Sebastià Moreno dedica una composició musical a la professió d'aparellador B 'aparellador Sebastià Moreno Guzman ha creat una composició musical dedicada a la professió d'aparellador i arquitecte tècnic. Es tracta de la fantasia per a orquestra de corda titulada Domus. L'estrena va tenir lloc el passat 13 d'octubre a la sala d'actes de la delegació territorial de t'ONCE i la interpretació va anar a càrrec de l'orquestra de cambra Amics
dels Clàssics, dirigida per Joan Palet Ibars. Domus una obra en la qual l'autor ha volgut expressar la similitud i el paral·lelisme existent entre una obra arquitectònica i una de musical. Segons explica l'autor, la composició està estructurada en quatre seccions, corresponents a les quatre fases o grups d'elements bàsics que conformen una construcció. •
BUTllfTA
En el transcurs de l'acte es va presentar el vídeo La Festa de l'Esport, el qual ha estat preparat especialment per a aquesta ocasió. Bernat Ochoa va lliurar als atletes guardonats un objecte commemoratiu de la institució, que el Col·legi ha creat com una distinció especial i el qual és la primera vegada que es lliura, v
l dissabte 16 de novembre es farà una excursió a l'Alt Penedès i el Garraf per visitar l'enclavament d'Olèrdola, considerat el jaciment arqueològic més complet de Catalunya. La visita d'aquest enclavament històric permetrà contemplar les excavacions corresponents al període de l'edat del bronze, les restes d'un destacament militar del temps dels romans i !a capella romànica de Sant Miquel. L'excursió es completarà amb un recorregut per altres indrets d'interès d'aquestes comarques. Ibers, romans i medievals van deixar la seva empremta, que avui es pot veure sobre el terreny i també al petit museu situat al mateix recinte. La inscripció a la visita es pot (er al Servei d'Informació del Col·legi. •
HfCKOLÒeiQUCS Ens dol comunicar a tots els col·legiats la defunció dels nostres companys: Enric Benas i Colomé col·legiat 2.452, esdevinguda el 2 d'agost, a 52 anys Maríano Luca García col·legiat 630, esdevinguda el 2 d'agost, a 70 anys Antoni Ollé i Sanromà col·legiat 887, esdevinguda el 9 cfagost, a 66 anys Jonfl Fàbregas i Ramoneda col·legiat 623, esdevinguda el 2 de setembre, a 71
anys Elena Martínez de Salinas Biader col·legiada 935, esdevinguda el 4 de setembre, Lluís Sànchez Alterhoff col·legiat 552, esdevinguda el 17 de setembre, a 75 anys Juan Antonio Goroalez Calabuig col·legiat 998, esdevinguda el 24 de setembre, a 63 anys Eugeni Uopart I Coll col·legiat 431, esdevinguda el 28 de setembre, a 72 anys Francisco Aguilar Marco col·legiat 640, esdevinguda el 30 de setembre a 85 anys
D EC O M A N D A
GRATUÏTA
I JORNADES: CONSTRUCCIÓ I DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE Recull de les ponències presentades a les Jornades celebrades al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona els dies 16,17 i 18 de maig Preu: Gratuït (distribució fins a exhaurir l'edició) Llocs de recollida: Barcelona: Cal que presenteu la butlleta omplerta, en el moment de recollir el llibre al Servei d'Informació del Col·legi (Planta Baixa - Bon Pastor, 5 • Barcelona) Per passar-lo a recollir a partir del 7 d'octubre per les Delegacions cal enviar primer la butlleta omplerta, per fax o per correu, al Servei Rehabilitació del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (Bon Pastor, 5 - 08021 Barcelona - Fax 209 59 13) Trameses per correu: Si voleu que us el trametem per correu, cal que envieu la butlleta omplerta, per fax o correu, amb el comprovant d'ingrés de les despeses de tramesa (1000 ptes. al compte de «La Caixa» 2100 0479 27 0200212225. Indiqueu el vostre nom).
Nom i Cognoms:
'
Activitat professional:
Adreça:
Telèfon:
Població:
Codi Postal:
És una gentilesa de: Diputació de Barcelona / Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona / UNESCO
S E R V E I S A S S E S S O R I A
NOVETATS
P R O F C S S I O N A l
LEGISLATIVES
I
SE1VEIS
COL·LEGIALS
\slre de materials i cenfrel de qualitat El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) número 2226 va publicar el passat 5 de juliol una ordre sobre l'us del registre de materials de l'ITEC, en relació amb la confecció del programa de control de qualitat a l'edificació. L'ordre de la Generalitat disposa que la informació recollida en aquest registre de materials es pot considerar suficient i vàlida a l'electe de la recepció dels materials, encara que la inscripció en el registre no eximeix de la realització d'assaigs, anàlisis i proves prescrites per la normativa de compliment obligatori. Aquest fel, quan el registre de materials HEC inclogui unes garanties específiques, pot suposar una simplificació en l'emplenat del registre de resultats del programa de con-
informació sobre licitacions d'obres
trol de qualitat per algun dels materials controlats, seguint sempre allò que sigui obligatori per a cada material diferent. Actualment aquesta situació s'escau poc sovint, ja que el contingut del registre té, en molts casos, caràcter declaratiu o bé informatiu i, en conseqüència, aquella simplificació és encara poc rellevant. En l'àmbit informatiu, no obstant, cal reconèixer l'interès que té per als tècnics poder disposar de registres de materials en un format més acostal al llenguatge tècnic, en lloc d'un altre tipus d'informació molt més comercial que és el que s'acostuma a trobar. Els professionals interessats poden demanar còpia d'aquesta disposició legal al Centre de Documentació Josep Renart, cinquena planta del Col·legi.
La Llei 13/1995 sobre contractes amb íes administracions públiques representa per als aparelladors i arquitectes tècnics un nou marc per poder accedir als concursos d'adjudicació d'obres oficials. I si bé, en el pen'ode immediatament posterior a la publicació d'aquesla llei l'oferta es va veure sensiblement reduïda, quan ja ha passat un any de la seva publicació, el nombre de contractes oferts s'ha incrementat de manera notable. Per poder optar als concursos d'adjudicació, el tècnic haurà d'estar al cas de la seva publicació als diaris o butlletins oficials. El Centre de Documentació Josep Renart ofereix, en col·laboració amb l'Instituto de la Mediana y Pequena Empresa Industrial (IMPI), el servei Infolicitació, d'informació sobre con-
Canvi's en la normativa sobre habitabilitat El Departament de Política Territorial de la Generalitat ha publicat un decret relatiu als nivells d'habitabilitat exigits als habitatges. El nou Decret 314/96 de 17 de setembre (DOGC núm. 2259) modifica el 274/ 95 i introdueix una variació important referent a ascensors. En aquest aspecte, s'introdueix una regulació més aclaridora que la de la normativa anterior respecte als casos en què els edificis necessiten més d'un
INFOLICITACIÓ. QUADRE DE PREUS ANUALS (El preu de la subscripció es calcula des del mes en què l'usuari es dóna d'alta fins al final d'any)
ascensor. La progressió introduïda, pel que fa al nombre d'ascensors quan l'edifici tingui més de 36 habitatges, s'ha considerat d'excessiva i allunyada de la realitat constructiva. En el nou text se suprimeix el requisit que s'exigia per a aquest tipus d'edifici.
Catalunya preus e-mail preus fax
1. 2. 3. 4.
8. 5, 6. 7.
A més, en el text publicat han aparegut errades i aquest nou decret introdueix una sèrie de correccions, per tal de esmenar-les.
INFOLICITACIÓ
BUTLLETA
Carrer Població
Telèfon
I Subscripció
•
1. Assistència tècnica:
Edificació
2. Assistència tècnica:
Obres viàries / Urbanisme
3. Assistència tècnica:
Enginyeria civil
4. Assistència tècnica:
Treballs cadastrals
8. Assistència tècnica:
Anàlisi i assaigs
5. Obres:
Edificació
6. Obres:
Enginyeria civil
7. Obres:
Obres viàries
•
Tramesa
D
Correu electrònic (e-mail)
D
Fax
Assistència tècnica Edificació Obres viàries/Urbanisme Enginyeria civil Treballs cadastrals Anàlisi i assaigs Obres Edificació Enginyeria civil Obres viàries
Catalunya
Estat
G D D D D D D D
D D D D D D D D
Tot t'Estat preus e-mail preus fax
11.000 11.000 11200 11.000 11.000
17.000 17.000 18.400 17.000 17.000
15500 15.700 19.000 11.800 11550
46.400 49.900 73.000 22.600 18.750
19.000 25.000 18.000
73.000 115.000 66.000
78.000 112.000 61.000
466.000 724.000 367.000
Servei Infotichació. Centre de Documentació Josep Renart. Bon Paslor, 5 08021 de Barcelona. Telèfon: 209 84 34 Fax: 414 54 26
Cognoms
Nom
cursos d'adjudicació de contractes d'obres oficials. La informació que s'ofereix inclou: • Informació sobre contractes públics d'assistència tècnica (direcció tècnica) i d'obres (projectes) • Informació de tot l'àmbit, tant de Catalunya com de l'Estat espanyol i Tramesa immediata de la informació per fax o per correu electrònic Infolicitació és un servei personalitzat, ja que es pot triar, d'entre vuit grups específics, els que més s'adeqüin a cada activitat professional (edificació, enginyeria civil, etc.) i ràpid. Diàriament informa dels concursos, un dia després de la seva publicació oficial al BOE, DOGC, etc. Vegeu el quadre de preus anuals pera cada grup.
DC
SUBSCRIPCIÓ
NIF
Empresa
núm.
C.P.
Fax
Sistema de pagament
G
Taló nominatiu
G
Transferència: Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, n. oficina 0749, n.c. 0200212225
G Domiciliació bancària: Banc o Caixa n. oficina
k
Signatura
n.c. Coí-legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Centre de Documentació Josep RenarL Bon Pastor. 5. 08021 Barcelona. Tel. (93) 209 84 34. Fax (93) 414 54 26 E-mail: renart@lbm.nel Cal retornar la butlleta, degudament emplenada, per (ax o per correu
SERVEIS M E R C A T
DE
T R E INFORMACIÓ MERCAT DE TREBALL Tercera planta. Tel: 414 3311
OFERTES DE TREBALL REBUDES DURANT EL MES DE SETEMBRE DE 1996 Tipus d'empresa
Especialitat
Àmbit
Ex per.
Jornada
Edat
Carac.
1 tec. de projectes i obres
Enginyeria
Remodelaciò de locals
Estatal
oficial
25-30
Carac.
i ajudant de cap d'obra
Immobiliària
Habitatges i urbanitza.
BCNprov.
intensiva
20-30
Laboral
6 mesos
Carac.
1 suplent de cap d'obra
Enginyeria i arquitectura
Seus corporatives i ind.
Estatal
oficial
30-50
Laboral
2-3 mesos
Curríc.
1 cap d'obra
Promotora constructora
Edif. piunfamiars aïllats
BCNprov.
2-4 anys 1 any 5-10 anys 2-3 anys
oficial
25-30
Laboral
per obra
Anunci
1 cooperant per Ruanda
Cooperació al desenvolupa.
Escoles
Internacional
imprescindible
oficial
indiferent
Laboral
6 mesos renov. 2,1 M
Curric.
1 especialista instal·lac.
Arquitectura i urbanisme
Projectes tfurbanit.
Catalunya
2-6 anys
matins
28-35
Liberal
prova 3 mesos
1 tècnic de projectes
Mobiliari, tancaments i div.
Tancaments exteriors
BCN prov.
1-3 anys
oficial
24-30
Laboral
1 any renev.
Curric
1 tècnic comercial
Magatzemista de vidre
Vidre pla
Estatal
2 anys
oficial
25-35
Laboral
indefinit
a convenir
Carac.
1 cap d'obra
Constructora
Habitatges, naus ind.
BCN prov.
convenient
matins
20-40
Liberal
a convenir
a convenir
Constructora
Naus industrials
Estatal
1-2 anys
oficial
25-28
Laboral
temporal 6 mesos
•'Curic.
Contracte
Durada
Sou
A estudiar
3W
a convenir 4.5 M
a convenir 1.8 M
SCC
1 tècnic de projectes
SCC
1 cap d'obra de renabïrt
Rehabilitació i manteniment
Restauració de façanes
BCN ciutat
3-5 anys
oficial
25-35
Laboral
SCC
1 auxiliar tècnic d'obra
Oficina tècnica de projectes
Projectes i direccions
Estatal
no cal
oficial
jove
Laboral
pràctiques
Carac.
1 cap d'obra
Construcció
Industrials, obra nova
BCNprov.
2-5 anys
matins
28-37
Laboral
6mesos
a convenir
SCC
1 director d'obres
Immobiliària
Edificació
5-10 anys
oficial
35-50
liberal
indefinit
3,7-5 M
Amic: Püfcadó tfamro, Cuiit: Sefecbó de cu
Empresa alemanya de fabricació de pannells Delegat de vendes
Serveis d'assistència tècnica COORDINADOR D'OBRES
per a presentació del producte i venda, contacte i assessorament d'arquitectes, aparelladors, direccions cfobra, instalJadors, etc. Cal experiència com a comercial i. a nivell tècnic en projectes dïiteriorïsme. Àrea. Catalunya amb viatges a TAragó i les Balears. Venüe propi Edat, de 30 a 35 anys. Jornada completa. CmraeteWefinitSiM4J50.a00,·bnjt/ any. Adreçar currículum a: FELS WERKE, S A Sr. Miguel Krupíer. Av. Fuente Nueva. 6.28700 San Sebastian de los Reyes (Madrid). Rer. Venta
Ref.5S07
Rel 5.497
A
S E R V E I S Topògraf per a treballs de mesuraments, aixecaments, implementacíó de projectes, replanteigs d'obres i cubicacions. Sistemes totalment informatitzats. A grans i a petites escales. Qualitat i rapidesa. J. Costa Telèfon: 265 40 04 Solucions per a dies punta Solucionem els seus dies punla en treballs d'aixecament de plànols, dibuix per ordinador, mesuraments i pressupostos, presentacions, projectes d'enginyeria i domòtics, perspectives... amb rapidesa, garantia i economia. Informació Telèfon: 799 51 97 Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc i negre o en color i Render. Octavi Telèfon: 213 92 36
2,7 M
B. Carat: Selecció per caraaeristique&. SCC: Secvei CaBlà de CcHoraòó
i direccions facultatives tf obres que compaginaré amb la tasca de cootdínador-represeniani de la propietat Experiència min. de 8 anys. en direcció d'obres de més de 60 habitatges. Àrea. comarques de Barcelona. Vehicle propi Edat. a partir de 40 anys. Mitja jornada (matins). Relació liberal de 18 mesos aprox. Garantits honoraré professionals de les obres signades. Incorporació, finals de 1996. Sou a convenir. Adreçar currículum a: Alf aOmega Consulfing c/Uuis Sagnier, 1518,412a. 08032 Barcelona.
P E T I T S
BCNprov.
2.7 a convenir
N
U
N
C
I
Empresa de rehabilitació Director facultatiu per a estudis d'obres de rehabilitació, patologia del formigó i seguiment d'obres. Cal tenir de 2 a 5 anys d'experiència en PiMES de rehaMftaoó. Idioma, català. Àrea de treball, comarques de Barcelona. Ca! vehicle propi. Edat. fins a 50 anys. Contracte de 6 mesos prorrogables. Horari flexible, 20 hores/setmana aproximadament. Andí signatura d'obres. Incorporació immediata.Sou negociable. Interessats enviar currículum a: GIR951. S.L Sra. Conxita Belles. Travessera de Dalt. 31,1r 2a. 08024 Barcelona.
Rei 5.501
S
Serveis al professional S'ofereixen serveis d'aixecaments d'estat actual, desenvolupament i delineació de projectes, models en 3D, càlcul d'estructures i instal·lacions. També, fotografia d'arquitectura i obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives, mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, ajut per als projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obres. Josep M. Telèfon: 268 08 04 Servei pera taxadors EnviTns un lax i nosaltres li entreguem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. A partir del croquis que ens envií li fem la delineació per ordinador, a l'escala que desitgi. També ho podem adaptar a la superfície que ens indiqui. Tenim més de 2 anys d'experiència. Informació Telèfon: 416 16 39
Empresa d'arquitectura i urbanisme Especialista en instal·lacions per s desenvolupament tècnic aïnstai-lacions en projectes d'edificació i xarxes de serveis en projectes d'urbanització i direcció d'obra. Exper. 2-6 anys en mesuraments, pressupostos, informàtica (Autocad i Microstation) i direccions d'obra. Mitja jornada, matins. Cal vehicle propi. Edat 25-35 anys. Contracte Ibera! amb 3 mesos de prova. Sou a convenir. Contactar urgentment amb el Servei de Promoció i Mercat amb carta de presentació justificant Fespedantal especifica.
Estudi d'arquitectura de Barcelona Tècnic per a medidons, pressupostos i control d'obres (temps, costos, solucions tècniques). Es valorarà expenència. Indispensable coneixements d'informàtica dels programes Presto, AutoCad i Hec. Preferible vehicle propi. Relació liberal. Condicions a convenir. Data d'incorporació immediata, interessats adreçar currículum a: MITJANS GASCÓN I ASSOCIATS.S.L c/Amigo. 76,3Ma 08021 Barcelona
Ret. 5.498
INFORMACIÓ PETITS ANUNCIS: Elisenda PucumlL Tel: 414 33 11
Servei de recepció de trucades S'ofereix servei de recepció de trucades, fax i correspondència per a professionals, com si es tractés de la seva pròpia secretària. El servei és personalitzat i professional i les quotes són econòmiques. Dorí Teba Telèfon: 436 25 60
Estudiant d'arquitectura tècnica pendent del projecte final de carrera i amb el 1r i 2n curs d'Arquitectura, s'ofereix per treballar tota la jornada. Aporta curs de Cad i carnet de conduir. Experiència en despatx d'arquitectura. Josefina Soler Telèfon: 989 522 447 977/88 00 47
Estudiant d'arquitectura tècnica Estudiant d'arquitectura tècnica pendent del treball final de carrera, s'ofereix per treballar a peu d'obra o en despatx. Aporta coneixements de Cad. Xavier Balcells Telèfons: 440 45 07 (973) 30 81 31
Estudiant d'arquitectura tècnica pendent de projecte final de carrera, s'ofereix per col·laborar en despatx, a peu d'obra o en oficina tècnica. Aporta experiència en despatx i en mesuraments. Coneixement d'idiomes i d'informàtica, en Cad i MicroStation. Antoni Ros Telèfon: 421 42 47 424 52 35
Col·laboració professional S'ofereix col·laboració professional amb despatxos d'arquitectura, interiorisme, enginyeria i promotors, en mesuraments, realització de plànols i estat actual. Els preus són econòmics. Informació Telèfon: 410 52 59
Estudiant d'arquitectura tècnica realitzant el projecte final de carrera, s'ofereix per treballar en empresa constructora o despatx d'arquitectura. Josep Telèfon: 421 76 25
DESPATXOS Despatx ben situat Arquitecte tècnic ven despatx situat al carrer Balmes/PI. Molina, amb calefacció i 65 m2. És lluminós i tranquil. L'escala té conserge. Preu: 14700.000 PTA. Informació Telèfon: 200 33 48 Despatx independent a compartir amb arquitectes tècnics o d'altres professionals de la construcció. Situat en zona cèntrica de L'Hospitalet, amb molt treball. Té 50 m2 i està totalment equipat per a oficina. Manuel Cuadros Telèfon: 440 07 86
Enginyerïndustrial està interessat a associar-se amb arquitecte tècnic per a la constitució d'un gabinet tècnic. Juan José Baz Telèfon: 424 41 58
S E R V E I
P R O M O C I Ó
El curs s'ha organitzat conjunta ment amb el Gremi de Construc tors d'Obra de Barcelona i Comar ques. Preu del curs complet Col·legiats: 135-000 PTA No col·legiats: 198-000 PTA Ei curs s'ha modulat per tal que eK
L
friïte"
]
' '
i i
EJ ÈílijE^BuBH^Hfl
y*^?5|—\ *WJ ^
^..
.*A
Horari: de 18.30 a 21 hores Uoc: Sala de Conferències.
PROGRAMA Moduli. Mesuraments, pressupostos i certificacions. Del 6 al 29 de novembre, dimecres
contra el propietari d'una obra • Desestimat unilateral del contracte d'arrendament d'obra • Consideracions prèvies a la contrac-
Mòdul II. Organització i planificació d'obra Del 13de desembre al 13de gener. dilluns, dimecres ï divendres. A càrrec de J. Uuis Àívarez. • Definició i objectius • Relació entre organització, planificació, programa i costos • Cultura organteatrva • Estructura formal i perimetral • Què determina la producció • Estudi del moviment de temps • Resolució de problemes • Anàlisi del procés constructiu • Diagrames i convenis • Simulació i casos pràctics. Preu col·legiats: 30.000 PTA. Preu no col·legiats: 44.000 PTA.
D E T R E B A L L
H Seminari de màrqueting immobiliari
interessats puguin accedir a mo duls independents, si ho desitgen Consulteu facilitats de pagament al Servei d'Informació.
i divendres. A càrec de J. Uuis Àlvarez i Jaume Canadés. • Criteris de mesuraments i definició d'unitats d'obra • Preus descompostos i bancs de dades • Certificacions d'obra i facturació • Mesuraments a l'origen Preu col·legiats: 30.000 PTA. Preu no col·legiats: 44.000 PTA.
M E R C A T
CURS BÀSIC DE GESTIÓ IMMOBILIÀRIA
CURS DE GESTIÓ D'OBRES D'EDIFICACIÓ Presentació L'objectiu és el d'oferir al professional dedicat al seguiment i control tècnico-econòmic d'obres d'edificació, i en especial, a qui exerceix de cap d'obra en constructora. una formació de reciclatge en aspectes bàsics de ia gestió d'obra.
I
tació d'obra • Obres addicionals Preu col·legiats: 7.5O0 PTA. Preu no col·legiats: 11.000 PTA Mòdul V. Gestió dels recursos humans Dimecres, del 29 de gener al 19 de març. A càrrec de Josep M. Raventós • Introducció: el factor humà •Trets bàsics de l'organització humana • Eis recursos humans de producció • De la direcció de personal a la direcció de recursos humans • Necessitats del personal • Subcontractació Preu col·legiats: 30.000 PTA. Preu no col·legiats: 44.000 PTA Mòdul VI. Relacions laborals. Divendres, 31 de gener i 7 de febrer. A càrrec de Joan de Mora Casals. • Centre de treball • Contracte de treball • Salari i prestacions • Procediment laboral • Relacions col·lectives • Infraccions i sancions. Preu col·legiats: 7.500 PTA. Preu no col·legiats: 11.000 PTA.
Mòdul III. Contractació pública Dimecres 15 i 22 de gener. A càrrec de Joan de Mora Casals. • Contractes administratius • Nova Llei de contractes de l'Estat • Règim general dels contractes • Contracte d'obra Preu col·legiats: 7.500 PTA. Preu no col·legiats: 11.000 PTA
Mòdul VII. La fiscalitat vinculada a l'obra Divendres 14 i 21 de febrer. A càrrec de Valentí Pich. • Sistema fiscal i procediments • Fiscalitat de relacions laborals • IVA. IRPF. Impostos municipals Preu col·legiats: 7.500 PTA. No col·legiats: 11.000 PTA.
Mòdul IV. Contractació privada Divendres 17 i 24 de gener. A càrrec d'Albert de Mora Casals. • Contracte d'arrendament d'obra • Clàusules d aquests contractes • Jurisprudència del Tribunal Suprem sobre la responsabilitat decennal • Acco directa del subcontractista
Mòdul VIII. Comptabilitat d'obra Del 28 de febrer ai 21 de març. A càrrec de Jordi Massaguer. • Control d'mgressos i de despeses • Tancaments mensuals • Disseny tfun circuit administratiu • Fluxegrama de funcionament normal Preu col·legiats: 15.000 PTA. Preu no col·legiats: 22.000 PTA.
Presentació El sector immobiliari és en una fase de canvis estructurals que obliguen a una reorientació de l'oferta immobiliària cap al dient El seminari pretén compaginar els aspectes conceptuals amb la praxi aplicada del màrqueting immobiliari a conjunts immobiliaris rellevants del pafs. Organitza Servei de Promoció i Mercat de Treball. i la Fundació Politècnica de Catalunya Coordina Jordi Wajosana. Aparellador i advocat. Dates
Dies, 24 i 25 d'octubre, de 9 a 20.30 h i el26d"octubredel0a13.30h. Preu: Col·legiats i estudiants: 50.000 PTA. No col·legiats: 90.000 PTA. Pàrquing gratuït. Inclou documentació i coffee-break. Consulteu facilitats de pagament al Servei d'Informació.
is
w
Kpf
B»
li'l 'rograma • Introducció al màrqueting: concepte necessitats del consumidor, deman da, tipus de béns, Target gtoup, posicionamenL màrqueting mixt.
CURSOS DE L'ÀREA D'HABILITATS DIRECTIVES
Curs de tècniques de negociació Presentació En el treball de l"arquitecte tècnic cal, sovint, la utilització d'habilitats personals a més dels coneixements tècnics. Les tècniques de negociació enteses com a mecanismes de comunicació i relació són cada cop més necessàries. En efecte, l'aparellador ha de saber tractar amb els diferents agents relacionats amb el seu treball per tal de tiur-lo a terme correctament.
Objectius • Comprendre el procés de nego ciació i la seva importància en el context del treball de l'arquitecte lècnic. • Com desenvolupar les actituds i apti tuds personals que hom té, com a negociador • Aprendre les tàctiques de negocia ció en el camp d'actuació de l'aparellador.
Programa • Saber comunicar-se per saber negociar • Tot és negociació • Les parts de la negociació • Estratègies de negociació • Escenaris de negociació • Negociació per telèfon
Col·labora Centre d'Estudis Adams 'rofessora daria Antònia Carmona Del 29 d'octubre al 7 de novembre dimarts i dijous de 18 a 21 h. Preu: Col·legiats i estudiants: 15.000. No col·legiats: 22.000 PTA
Curs de direcció d'equips de treball Presentació Una de les tasques més comunes de l'arquitecte tècnic és la direcció d'equips de treball. Aquest fet obliga e! professional a desenvolupar habilitats personals i utilitzar estratègies que facilitin el rendiment òptim del personal. Metodologia La metodologia del curs és activa i participativa. Les classes es desenvolupen en grups reduïts, on l'alumne participa en ia resolució de casos pràctics aplicats al context professional.
Objectius • Aprendre els aspectes més elemen tals per dirigir el treball d'altres perso-
nes • Guanyar seguretat per desenvolupa el paper de líder • Millorar les pròpies aptituds com a cap d'equip • Saber com aconseguir crear un cOma de treball positiu )rganitza ïervei Promoció i Mercat de Treball Centre d'Estudis Adams
• Gestió del màrqueting a l'empresa: la lundó del màrqueting a l'empresa, el màrqueting estratègic: producfe-mercaL El màrqueting operacional • Introducció al màrqueting immobiliari • Estudi de mercat immobiliari • Comercialització del producte immobiliari: Estadística de la investigació immobiliària. Màrqueüng operacional Casos pràctics • Pla de màrqueting de filla Diagonal-Winterthur • Potigon residencial • La praxi en el màrqueting immobiliari • Complex immobiliari • Pla de màrqueting de Port Aventura
ADAPTACIÓ ALMERCAT DE LUURE COMPETÈNCIA
Curs de gestió i promoció del despatx professional Objectius Proporcionar al professional liberal i societats professionals els instruments necessaris per gestionar el seu despatx amb criteris de competitivitat i d'eficàcia empresarial. El curs, eminentment pràctic, va dirigit a arquitectes tècnics, arquitectes, interioristes, dïssenyadors industrials, dissenyadors gràfics, enginyers i d'aftres professionals. Organitza Project Àrea i Servei de Promoció i Mercat Cofinançat per la Direcció General d'Ocupació del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i el Fons Social Europeu. Programa • El despatx com a empresa • Màrqueting. Pla de màrqueting • Màrqueting estratègic • Planificació del despatx • Gestió comptable i financera • Costos: costos fixos i variables. • Opcions d'estructura fiscal • Màrqueting operatiu • Fórmules de contractació en un entorn de lliure competència Dates a determinar Dilluns i dimecres, de 17 a 21 hores
Uoc Programa • Què és un equip d'alt rendiment? • El paper del cap d'equip • Com donar ordres i instruccions • Estratègies per millorar el rendiment: comunicar, delegar, motivar • Resolució de conflictes
Del 12 al 21 de novembre, Dimarts i dijous de 18 a 21 hores nscripcions Col·legiats i estudiants: 18.000 PTA 40 col·legials: 25.000 PTA. Servei d'Informació
Sala de Conferències Inscripcions 80.000 PTA. Servei d'Informació. Cal remetre al Col·legi la sol·licitud (fadmissió.
A C T I V I T A T S FORMACIÓ
S E R V E I
P R O M O C I Ó
I
M E R C A T
DE
T R E B A L L
PREMAAT
Assemblea col·legial de mutualistes de Premaat
CICLE DE XERRADES
CURS BASIC D'URBANISME
Rehabilitació de façanes
Organitza Delegació del Bages-Berguedà, Servei de Promoció i Mercat de Treball i Fundació Politècnica de Catalunya
Es convoca Assemblea de mútuareies de Premaat per preparar rAssemblea general de Previsió Mútua.
Coordinador Fco. J. Llovera, director de! DepL d'Organització i Direcció d'Empreses. UPC
Dia: dilluns, 11 de novembre Hora: A les 19 h. en primera convocatòria i a les 19.30 h. en segona Uoc: Sala d'Actes Informació: Secretaria del Col·legi.
Contingut De la mà d'especialistes recorrerem la problemàtica quotidiana que envolta la rehabilitació de façanes antigues. Abordarem la gestió i tramitació de la llicència, la proposta de tractaments i el seguiment de Pobra, oferint les opcions més comunes i les solucions més pràctiques. Coordinador Joan Casadevall, arquitecte i director de! Gabinete del Color Professors: Jaume Marquilles Joan Casadevall, Josep Peraire Uoc i horari Sala d'Actes Dies 22 i 29 d'octubre i 5 de novembre. Dimarts, de 16 a 21 hores Inscripcions: Col.legiats i estudiants: 21.000 PTA. No col·legiats: 27.000 PTA. Servei d'Informació.
Del 21 d'octubre al 13 de novembre, dilluns i dimecres, de 18.30 a 21h. Uoc: Delegació del Bages-Berguedà Programa Dimarts, 22 d'octubre • Gestió i elaboració de T'assumeix'. Definició d'objectius. Inspecció de la façana. L'encàrrec tipus i iarifadó. Gestió: cfient i Administració. Subvencions Dimarts, 29 d'octubre • Revestiments plans, pintures i estucs. Arrebossat. Estucs tradicionals. Monocapes. Pintures. Neteja. Colors Dimarts. 5 de novembre • Elements volumètrics, pedra artificial. Identificació: materials i emmotllats. Varietats. Reproducció. Patologies. Col·locació. Neteja
Programa • Classificació del sòl • Planejament i tipologia dels plans • Formació i aprovació dels plans • Règim de la propietat del sòl • Valoracions i expropiacions • Sistemes d'execució dels plans • Urbanitzacions privades • Infraccions i sancions • Edificació forçosa • Llicències urbanístiques Inscripcions 25.000 PTA. Delegació del BagesBerguedà. Telèfon: 872 97 99
SERVEI
ASS. JURÍDICA Responsabilitat civil i penal de l'aparellador • Xerrada sobre Responsabilitat penal de l'aparellador, a càrrec del iletral Francesc AbeíianeL Dijous. 7 de novembre a les 19.30 hores. • Xerrada sobre Responsabilitat civil de l'aparellador, a càrrec de! magistrat Juan Poch. dimarts 17 de desembre, a fes 19.30h. Es faran a la Sa!a d'Actes i l'entrada és lliure. No cal inscripció.
Curs de Gestió i manteniment d'edificis Els edificis d'habitatges
Objectius
Objectius El Tècnic de capçalera dels edificis és, cada cop més, una necessitat sentida per propietaris, administradors i usuaris, i les inspeccions periòdiques per conèixer f'estat de salut dels edificis ja són una demanda habitua!, a la qual els professionals hem de poder donar resposta. Aquest curs es planteja, com a objectiu fonamenta!, refermar l'especialització dels tècnics en aquest àmbit. Es presenten els conceptes bàsics que avui regeixen els criteris de manteniment e Europa. També es tractaran les diferents maneres d'afrontar e! manteniment, i la visió de les administracions públiques.
Direcció: Organitza: Lloc:
Inscripcions: 25.000 PTA Servei Informació
• Cap a una metodologia de diagnosi, a càrrec de Josep Maria Genescà • Taula rodona: Valoració de l'estat actual de la diagnosi de sostres Solucions industrialitzades que disposen de DIT • Presentació tècnica dels sistemes següents: Cointecs, Herms Mecanoviga, Nou-Bau, Undo • Visita a l'exposició: Sistemes d'actuació en sostres de formigó
Estudi de seguretat. Cas pràctic L'objectiu de les sessions és aplicar els coneixements ja adquirits a la redacció d'un estudi de seguretat d'un edifici concret. Aniran a càrrec de Miguel Àngel Palomo i Javier Varas. Dies: 14 i 21 de novembre Hora: de 17.30 a 21 h Lloc: Sala d'Actes Preu Col·legiats i estudiants: 15.000 PTA No col·legiats: 30.000 PTA
Control de qualitat Cas pràctic Curs que anirà a càrrec de Per CasademonL Dia: dilluns, 9 de desembre Hora: a les 18 hores Lloc: Sala d'Actes Inscripció Servei d'Informació
Dins el curs, es posarà a l'abast de tots els participants: el Manual de la Casa, eina informàtica que permet d'una manera àgil i pràctica redactar el manual d'ús i manteniment; el Test Manteniment, check iist per a la inspecció dels edificis existents, que permet recollir totes les dades necessàries per preparar el programa i redactar el manual adient; i també el Pla Gestió de Manteniment Preventiu que permet crear plans de manteniment i controlar el pressupost, programa informàtic dissenyat per ADIGSA, Empresa pública, i desenvolupat per l'ITEC amb la participació del CTR.
Xavier Casanovas Servei Rehabilitació Sala d'Actes
Programa Dimecres, 30 d'octubre La diagnosi • Antecedents i actualitat de la diagnosi de sostres, a càrrec de Josep M. Valen • Les diferents proves. Utilitat, representativitat i aplicacions, a càrrec de Joan Ramon Rosell
PROFESSIONAL
R E H A B I L I T A C I Ó
Curs de diagnosi i reparació de sostres de formigó i ceràmics. Estat actual L'objectiu {faquest curs és donar a conèixer als professionals, que fins avui no s'han endinsat en el món del reforç de sostres, els paràmetres bàsics de partida acceptats, els plantejaments que per la seva complexitat o baixa efectivitat s:han descartat i les maneres d'actuar a criteri de cada professional segons la seva experiència i capacitat.
lASS.
Dijous, 31 tíoctubre La intervenció • Antecedents i actualitat de la intervenció en sostres, a càrrec de Rafael Bellmunt • Taula rodona: Les dificultats per actuar alienes als sostres Presentació de casos Presentació d'actuacions concretes que aniran a càrrec de: -Vicenç Gibert i J . M . Genescà -Joan Margarit i Carles Buxadé -•Salvador Navarro i Lídia Farriol -Enric Pena -Albert Pla •Lluís Satorras •Víctor Segui • Taula rodona: Des del punt de vista tècnic, tenim clar com hem d'actuar en els sostres?
Dies, 10,11 i 12 de desembre. Pràctiques en grups reduïts, un dia addicional, de 16 a 19 h. A càrrec de Ramon Graus i Toni Roriach. Lloc: Sala d'Actes
Programa Dimarts, 10 de desembre Aspectes genèrics del Manteniment • Definicions i conceptes del manteniment. A càrrec de Xavier Casanovas, cap del Servei Rehabilitació
Inscripcions: 30.000 PTA. Inclou documentació del curs i programes informàtics: Manua! de la Casa, Test Manteniment i Pla de Gestió del Manteniment Preventiu. Servei d'Informació.
• Mantenibilitat i concepció dels edificis com a paràmetres de partida. A càrrec de Ramon Graus, professor de rehabilitació del Col·legi
Col·laboren Generalitat de Catalunya Departament de Política Territorial i Obres Públiques Oir. General d'Arquitectura i Habitatge Centre Tècnic de Cooperació per a la Rehabilitació d'Habitatges Departament de Benestar Social ADIGSA
• Situació actual en l'àmbit europeu. A càrrec de Xavier Casanovas Dimecres, 11 de desembre Aspectes legals i administratius. Organització de les inspeccions • El marc legal, administratiu, financer i fiscal. A càrrec de Joan Gay, gerent del Col·legi • El Llibre i la Cèdula de fEdita. Per Guslau Roca, director de! CTR
• Organització dels treballs d'inspecció. Eines i precaucions. A càrrec de Jordi Ueal, aparellador especialitzat en manteniment Dijous, 12 de desembre Manual de la Casa i Test Manteniment • Manual de la Casa i Test MantenimenL B tècnic de capçalera. A càrrec de Xavier Casanovas • Funcionament del Test Manteniment. Per Rafael Cercós, aparellador especialitzat en manteniment • Documents i resultats. A càrrec de Ramon Graus • Pla i gestió del manteniment preventiu. A càrrec de Joan Camps, Cap de l'Àrea de Rehabilitació i d'Albert Pons, Cap de! Servei d"Obres d'Adigsa
A C T I V I T A T S F O R M A C I Ó ,
H E X P O S I C I O N S
JORNADES TÈCNIQUES I EXPOSICIÓ MATERIALS I NOVES TECNOLOGIES DE LA CONSTRUCCIÓ Objectius Les jornades anairtzaran objectivament els nous materials o tècniques per situar-los en un conjunt coherent que tingui en compte tol el procés constructiu. També s'oferirà informació sobre tècniques de posada en obra, controls obligats ïfa aconsellats, manteniment i normativa.
Vidres de nova generació
Sessions tècniques i Principis del vidre i de!s seus processos de fabricació Presentació de productes i obres
• Sol-licilacions mecàniques Presentació de productes Taula rodona i cloenda Matrícula Col·legiats i estudiants: 1.000 PTA No col·legials: 1.500 PTA Inscripcions Servei d'Informació. Planta baixa
AULA
Exposició Primera quinzena de febrer. • Processos d'addició de capes • Vidres de baixa em'tssivitat • Vidres amb alt factor solar • Vidres resistents al (oc • Vidres estructurals: fixacions • Vidres adherits amb silicones • Vidres corbats • Aplicacions especials del vidre • El vidre com a marca, apícacions gràfiques de gran format sobre el vidre
F O R M
A T
A L T R E S
EXPOSICIONS
DELEGACIÓ VALLÈS
OCCIDENTAL
Materials-Materiart
Rehabilitació de façanes i tractament de mitgeres
Del 10 de desembre al 7 de gener
La delegació del Vallès Occidental ha preparat unes sessions tècniques ï una exposició sobre la rehabilitació de façanes i tractament de mitgeres. La inauguració anirà a càrrec de l'alcalde de Terrassa, Manuel Royes i del director general d'Arquitectura i Habitatge, Francesc X. Ventura.
Exposició que organitza el Departament de Cultura. Relaciona els materials de la construcció en estat pur amb els treballs d'artistes que han integrat i utilitzat aquests materials com una part de la seva obra. L'objectiu és presentar una selecció d'obres de nou artistes en relació amb la presència de materials com són la ceràmica, l'acer, el coure, el ferro, el plom, la fusta, el ciment, el guix, el vidre i la sorra.
La celebració d'aquestes sessions està prevista per la primera quinzena de febrer de 1997.
t Sol licitacions per al control solar i energètic Presentació de productes i obres
I
Artistes participants Montserrat Altet, Ridha Ben Àrab, Alberto Corazón, Jorge de ta Santos, Uwe Geest, Gustavo Grünig, Josep Guinovart, Susanne Opheys. Maria José Vela, Horari De dilluns a divendres de 10 a 14 i de 16 a 20 hores Informació Departament de Cultura
Exposició: Del 15 de novembre al 20 de desembre, de 9 a 13 i de 17 a 20 hores, de dimarts a divendres. Dissabte, de 10 a 14 i de 18 a 21 h. Sessions tècniques • Dimarts, 19 de novembre Tipus i comportament de façanes. Criteris de rehabilitació. A càrrec d'Antoni Paricio. arquitecte i arquitecte tècnic • Dimarts, 26 de novembre Els elements. Patologies i solucions. A càrrec de Rafael Vila. arquitecte i arquitecte tècnic. • Dimarts, 10 de desembre Experiències en rehablitació. A càrrec de Joan Casadevall, arquitecte, Ramon Domènech, arquitecte tècnic i Francesc Duran, arquitecte i arquitecte tècnic. Taula rodona
• Dimarts, 17 de desembre El paper de l'Administració. A càrrec de Joan Camps, director d'Ariigsa, Gustau Roca, director del CTR. Manuel Crivlé, drector Bernat Ochoa, preadenldelCoHegi i un representant rnurúcçaL • Cicle de conferències de les em preses participants en rexposkàó. Informació: Delegació Vallès Occidental. Tel: 780 11 10
D'INFORMÀTICA
Cursos d'informàtica Els cursos tfinlormàtica estan organitzats, quant a la seva durada, en: cursos (20 hores), mini cursos (8 h) i sessions (2 h). Les sessions versaran sobre els aspectes concrets i particularitats dels programes, que especifiquin les persones interessades, en fer la inscripció. •AutocarJ: escales i impressió, acotacions, blocs, ombres i línies, etc. i Word: taules, combinar correspondència, tabuladons, etc
Curs d'iniciació i autogestió fiscal • Excel: granes, taules dinàmiques. • Project: subprojectes, consolidació de projectes, etc. • Windows: actualització de la versió 3 -X a Windows 95 En la inscripció cal indicar les preferències de calendari i l'aspecte del programa que interessa. Inscripcions Preu per sessió: 5.000 PTA. Per a la resta de cursos, consulteu al Servei d'Informació.
Aules de Barcelona Administrador d'arxius Del 28 al 30 d'octubre, dilluns i dimecres de 17 a 19 hores. Personalització d'Autocad Del 12 al 26 de novembre, dilluns i dimecres de 19 a 21 hores. 3 DStudio Del 20 de novembre al 23 de desembre, rüDuns i dimecres, de 17 a 19 Project Del 28 de novembre al 17 de desembre, dimarts i dijous de 19 a 21 h. Windows Del 28 de novembre al 10 de desembre, dimarts i dijous, de 19 a 21
Mini Cad • Del 4 al 13 de novembre. • Del 18 de novembre af 2 de desembre. Diure i dnecres de 17 a 19 h. Mini Excel: Del 5 al 14 de novembre, dimarts i dijous, de 17 a 19 h. Mini Accés: Del 19 al 28 de novembre, dimarts i dgous, de 17 a 19 h. Mini Word • Del 4 al 13 de novembre, dilluns i dimecres de 17 a 19 hores. • Del 25 de novembre al 4 de desembre, dilluns i dimecres, de 19 a 21 h.
Aula de Terrassa Windows Del 4 al 13 de novembre, dfliuns i dimecres, de 19 a 21 hores.
Mini Cad Del 5 al 19 de novembre, dimarts i dijous, de 19 a 21 hores.
Programa • Exercici de Tactivital professional • IAE, IVA i IRPF • Calendari fiscal i normalització dels impresos 130, 300. 110. 390.190 i 347 • Llibres de registre obligatoris i imprès 04 • Interès de demora i règim de sancions Professor J. Antonio Bernàldez Dia: 18 de novembre Hora: d e 1 7 a 2 1 Ihores Uoc: Sala rJAdes Inscripcions: Servei d'Informació Preu col·legials: 5.000 PTA No col·legiats: 9.000 PTA
VISITES CULTURALS
Sortida a Olèrdola per visitar tes diverses ocupacions del poblat, des de ta més antiga. que correspon al període del bronze, passant per tes restes feres dels cossetans, el destacament militar romà que controlava la via Heradea, fins a la capeUa romànica de Sant Miquel. També es farà un recorregut per la comarca. Dia: 16 de novembre a tes 10 h. a Aribau/Bon Pastor. Inscripcions; 3.000 PTA. Serva d'Informació.
Anglès per a professionals a Wall Street Instituíe Amb l'objectiu de promocionar raprenentage de l'anglès entre els col·legials, el Col·legi, té un conveni de col·laboració amb Wall Street
Wall Street Instituíe farà un descompte d'un 20% sobre els preus de tarifa als col·legiats i els seus familiars que ho sol·licitin.
Matrícula Wall Street Via Augusta. Rector Ubach 37-39 de Barcelona. Després el curs es pot fer a qualsevol centre de WaB StreeL Les proves de niveO es faran de manera ndhriduaBzada al Col·legi, a hores concertades. Horaris [Bufes, sense pèrdua de classes, sense límit cfhores i sense cost addicional.
I n f o r m a c i ó : Servei (flnformació del Col·legi. Tel: 209 82 99. Wall Street Instituíe. Rector Ubach, 37-39. Telèfon: 414 02 27
Màster en tecnologies per al càlcul, execució i control de l'edificació L'EUPB organitza el màster en Tecnologies per al càlcul, Texecuctó i el control en fedrücació, estructurat en dos cursos, cadascun dels quals equivaldrà a un curs de postgrau. 1. Tècniques actuals del càfcul estructural 2. Construcció a l'edificació Horari: dimarts i dijous de 19 a 22 hores Matrícula: 200.000 PTA per curs Informació: Telèfon: 401 62 60.
Química dels materials El Col·legi de Químics de Catalunya organitza un curs de Química dels materials de la construcció i patologies d'origen químic, del 4 al 8 de novembre. Av. Portal derÀngel,24.Tel.317 92 49
Climatització d'edificis La LJPC organitza el II curs tfespeciafitzac» en Instal·lacions de climatització d'edificis, del 18 de novembre al 23 de gener. Les inscripcions són a fEUPB, fins a m de novembre. Telèfon: 401 63 02
GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciarse en aquesta secció. BIT PUBLICIDAD Marta Meca Telèfon: 4104555
AÏLLANTS
ESTRUCTURES
Alsina
9
PRICOIflJfl
SOLUCIONS EN ENCOFRATS EWXJFRADOS J-ALSINA. S > . Pol. Ind. Camí Font Freda s/n 03110 Montcada y Reoiac (B Tet. |93) 575 30 00 Fai (93| 564 70 59
ROIG CURVADO DE PERF1U5, SJL
REHABILIUL
CATALANA.SA
ROa. San Antorw>49 TeL (93) 423 80 44 FAX 426 06 71 08011 BARCELONA
r
C. Torres y AmaU 3 Teb. 318 32 77-412 14 40 06001 BARCELONA
D Netep _QRestaurarió pedra Q Evitar coloms
Morters sense retracció. Rehabilitació
ó formigó.
CONSTRUCCiONES MAN5O, 11 5* A • Td. [93} 42Í 98 98 (3 ImeosJ Fax (93) 423 9 i 13 • 08015 Barcelona
( / Padïtlo, 240 ' U (93) 456 J 4 53 Fax (93) 436 72 85-08013 Barcelona
PAVIMENTS ï ALUMINOSIS
FLUIDS
PAVIMENTS INDUSTRIALS DE FORMIGÓ I ASFALT. TERRES DE RESINES I PINTURES ESPECIALS
III
r - 309 - 08028 Barcelona - 1
08006 BARCELONA REHABIUTAC1ÓN Tel.41400 16 Fax 20231 12
— EXTRAFORT— ELECTRICITAT £ 3
PREFABRICATS I Navès Indústria les Forjados-Cerramiento Chalets Pàrkings Centros comerçiales Pantalanes, elc.
lastradurl Prefabricados de Horaiiaón. S-A.
El sistema aleman p a r a svelos induslriafes • fetubrimienlK de elevada rstístàa mecónka y qúnka. • Kepaiaoàn Fadf, ràpida y econòmica de bathesy gnetui • Àntïpoho, impermeah^QEdos, fàgiémcm y decoraüroi
FUSTERIA D
TANQUES DE BRUC Per separar un habitatge
simon
MATERIAL ELÉCTR1CO ILUMINACIÓN Oiputoción, 390 - 392 • Itíifono (93) S65 16 63" Fox (93) S32 77 S3 • Téíex 539S2 SWON E 08013 B
(VENIDA DE CHILE. 4 :
SERVEIS
CONSTRUCCIONS AMB FUSTA PAV1NDUS, S A .
Tu despacho desde 10.000 ptas/mes asistido y equipado
PAV1MEHTS DE FORMIGÓ TRACTATS
FUSTERIA D-QBXAI PER A DECORACIÓ e/CKiot tfA«re.órt. 32 • V. Í?3J 34S 9i 50 Fai ^3J 2i& 76 07 • PcJgtn kAnlnd Ben rai
AtJTOAHIVELLADORS I MORTERS DE RESINES
TERRATZQS CONTÍNUOS Plaça Teluan, 1 1 t r . l 1 08010 Barcelona
W.Ï65 09 39 F3..B55Z2T6
o tancar un jardí, tenim
PROJECT
INFORMÀTICA f i
l'oferta més àmplia, tani en mides, com en qualitats.
àrea
Sumfabrícaius des.de 1974
INDUBRUC Políg. I n i CAN MAGÍ - NAU 19 «JI90 SANTCUGATDEL VALLÈS (Barcelona) TeL 589 00 23 - F M 674 3S 71 Apdo. Cocrcos 40.1
| Ctra. Torre Romeu, a/n «08202 SABADELL •tef. 726 19 11 «fax 726 07 61
T. 93-415 45 32
CYPE TEL 193) 485 11 02
Av. Príncep Astúries 56 at. BCN
LA PERFILES L1GEROS, SJV. ESTRUCTURES METÀL·LIQUES LLEUGERES PER A COBERTES
Portes • DU-620 • Contraplacats i tota dasse de fustes per l'ebenisteria i decoració
La Uacuna. 162 - 08018 Barcelona Tel. 401 96 71 Fax 300 90 15
Gavà: Tel. 638 22 40 -Fax 638 22 45 Manresa: Tel. 873 32 62 -Fax 873 70 12
ORATORI DEL ( ALLES laDoratori ACREDITAT per la eneralitat de Catalunya pel canitol de qualitat de I edificació i els seus
CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS ESTRUCTURES
m
AÏLLANTS
ELECTRICITAT
Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres
m
Aïllaments, impermeabilització i recobri-
Electricilat i il·luminació
PREFABRICATS
REVESTIMENTS
INFORMÀTICA
Prefabricació i construcció industrialitzada
Paviments i revestiments
Informàtica aplicada a la construcció
FLUIDS
SERVEIS
Aixetes, bombes, tubs.canalons
Serveis aplicats a la construcció
FUSTERIA Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica
•
EL
REPORTATGE E D I F I C I
N F O K M A T I U
H A B I T A T G E S
S A R R I A
Ctopo
Avinguda J.V. Foix L'edifici d'habitages de grans dimensions amb façana a l'avinguda J.V. Foix, a Sarrià, és l'objecte d'estudi d'aquest article. És fàcil de reconèixer pel seu aspecte tan voluminós i tan particular de nivells, amb terrasses, que giren conjuntament amb la corba del carrer. Aprofundint en la seva anàlisi arquitectònica ens trobem amb una construcció, un disseny de detalls i un nivell d'acabats d'elevada qualitat.
B
otser la millor manera d'entrar a analitzar aquest edifici és explicar-ne el procés de realització, ja que les seves característiques —una mica especials i que han influït en el resultat final— ajuden a descriure l'edifici. L'origen primer de l'obra radica en un pla especial. Aquest PERI ha estat redactat pel mateix equip d'arquitectes que, posteriorment, ha desenvolupat el projecte. La idea generadora d'aquest pla especial ha sorgit del fet d'haver de resoldre la transició entre el teixit urbà tradicional de Sarrià, que es troba a una banda del solar, i la urbanització residencial de blocs aïllats de Pedralbes, de l'altra. Per això es projecta, tocant a Sarrià, un cos allargat de cases en filera, de poca alçada i, a l'altra banda del solar, un edifici d'habitatges de grans dimensions i molta alçada, d'una escala proporcionada als edificis veïns. Entre les dues construccions lineals es crea una zona verda privada sota la qual se situa l'aparcament soterrani comunitari. Un cop elaborat el PERI, cada un dels dos edificis va ser assumit per un promotor diferent, i va seguir una evolució totalment independent. En aquest reportatge només n'analitzem un. el de tipologia plurifamiliar, amb façana a l'avinguda J.V. Foix. METRO-3, el nou promotor, va adaptar el programa d'aquest edifici a la seva filosofia empresarial i a
I
I
1
X
i
f
!
{
N
I
C A
Obra:
Avinguda J.V. Foix
Ubicació:
J.V. Foix, 54 a 74. Barcelona
Propietari/Promotor:
METRO-3, SA
Autors projecte:
Carles Ferreter i Joan Guibemau arquitectes / Josep M. Cariaria. arquitecte
Col·laboradors:
Rorinda Alegri, arquitecte (desenvolupament façanes); Núria Farrés, arquitecte tècnic (projecte d'execució); Joaquin Vilaró, projectista (distribució d'interiors)
Projecte càlcul d'eslrudures:
Direcció facultativa:
Francisco de las Heras, enginyer industrial; Alejandro Guillén, enginyer de camins Carles Ferrat» i Josep M. Cariaria
Direcció de l'execució de l'obra: Celestí Ventura, aparellador Control de qualitat Pla i seguiment seguretat:
Joan Pau Giro!, arquitecte tècnic Miguel Àngel Olmedo, arquitecte tècnic
Empresa constructora: METRO-3. SA Cap de pressupostos: Josep Guardiola Captfobra:
Àngel Reyes
la nova demanda del mercat, desapareixent la superície que en e! PERI s'adjudicava a oficines, i reduint la mida dels habitatges. Aquest fet va significar un esforç de disseny per adaptar la volumetria del PERI al nou programa sense lesionar la idea original. El cert és que en el projecte executat, aquesta idea no sols no es perd sinó que, amb la unificació d'usos i de tractament exterior, guanya en força i rotunditat. Finalment, el procés acaba amb la construcció. METRO-3 ha estat la constructora i promotora alhora, cosa que no és gaire especial en si mateixa. El que ja no és tan freqüent, és l'elevat grau de col·laboració que hi ha entre les dues parts de l'empresa, de manera que la propietat té en tot moment el control de l'obra fet que beneficia, en definitiva, els seus objectius de qualitat. Les traces que aquest procés ha deixat comencen pel mateix PERI. Només amb les ordenances i normes urbanístiques genèriques del PGOMB no s'hauria pogut arribar a definir una volumetria que encaixés tan bé al lloc. Es pot dir que l'equip d'arquitectes va jugar amb avantatge i que l'han aprofitat perquè amb la seva actuació han aconseguit d'articular molt bé els dos tipus de teixits urbans existents.
EL E D I F I C I
D ' H A B I T A T G E S
A més, pel fet que el solar té una cota bastant més alta a la banda de Sarrià que a la de l'avinguda J.V. Foix, l'impacte de l'edifici alt sobre les cases en filera es redueix considerablement i l'espai verd interior resulta forca agradable. Cal afegir que en escalonar l'edifici i trencar la línea de les façanes, reculant els volums en una banda, i corbant-la en l'altra, es col·labora en gran mesura a reduir aquest impacte visual, ja que es fa difícil de percebre tot l'edifici d'un sol cop, amb la qual cosa no s'aprecien quasi mai les veritables dimensions.
•
Una oferta variada
Analitzant aquest volum des de l'interior, ens trobem que de l'escalonament ja citat en resulten uns àtics amb una terrassa, unes vistes i una orientació immillorables. La resta dels habitatges segueix sempre un mateix esquema distributiu que es va variant i adaptant a la volumetria tan particular de l'edifici. El resultat és que en un mateix nivell no hi ha mai cap habitatge igual, de manera que el promotor disposa d'una oferta variada i el comprador gaudeix del valor afegit d'una certa exclusivitat. La tipologia genèrica és de quatre habitatges per replà —que es redueix a tres i dos en
Planta coberta
Planta tipus
S A R R I A
els extrems— amb les peces principals obertes en una de les façanes exteriors i les secundàries a patis interiors. A les plantes, s'hi aprecia un treball minuciós per aconseguir el màxim aprofitament funcional de l'espai disponible i per potenciar les particularitats que cada distribució ofereix. La lleugera descoordinació entre distribució i volum que s'aprecia en alguns llocs de la façana est, —que denota una adaptació de la primera al segon quan aquest ja estava fixat—, i la solució dels patis interiors obligada per la gran fondària edificable prevista en el PERI, —pensada per tipologies diferents a les construïdes—, són els únics punts on entren en conflicte el projecte i la concreció prèvia del pla especial. El gran nombre de distribucions diferents, que en un principi podria ser un problema, s'aborda en cada una de les façanes i en la coberta d'una manera diferent i, fins i tot, oposada. A la façana de l'avinguda J.V. Foix, el sistema adoptat és la uniformitat mitjançant unes terrasses continues, tancaments totalment envidrats i persianes de lamel·les orientables que marquen un ritme regular. Les persianes que donen a les cuines són iguals que les de les altres estances però fixes, no es poden apujar, i
R E P O R T A T G E
EL
R E P O R T A T G E E D I F I C I
H A B I T A T G E S
S A R R I A
Chopo
la fusteria es recula uns quants metres respecte al pla de façana, creant-se així un espai intermedi per al safareig. El sistema funciona perfectament i s'aconsegueix una regularitat a la façana que no reflecteix la gran quantitat de coses que pasen al seu darrere. A la façana al jardí se segueix el mateix criteri de marcar un ritme en les obertures però amb un sistema de tancament diferent. En tractar-se, en aquest cas, d'una composició de façana massissa amb obertures, les diferents funcions no s'han pogut absorbir tan bé i la façana acusa una mica els canvis de mida i de ritme d'aquelles. A la coberta, et que s'ha fet, per contra, és no amagar les irregularitats sinó aprofitar-les com a part de la composició. S'ha estudiat molt bé el tractament dels diferents volums i cuidat els seus acabats com si es tractés d'una façana, la "cinquena façana'. Gràcies a aquest mirament en els detalls, la seva sinceritat resulta agradable i fa de contrapunt a la severitat de la façana interior.
• Confort i racionalitat constructiva Sovint s'associen els edificis d'alt nivell econòmic amb uns materials d'acabat
PERSIANES -
PUGEN
-
BAIXEN
-
cars i, a vegades, fins i tot ampul·losos, però aplicats d'una manera simple. En aquesta obra, però, no ha estat així, ja que el confort i racionalitat constructiva han estat sempre objectius tant de la propietat com de l'equip d'arquitectes. Cal destacar el tractament de la façana oest, la insonorització, en conjunt, i el nivell dels acabats. El sistema de proteccions i tancament de la façana oest és el més innovador. Les baranes d'alumini perforat de les terrasses, la fusteria del mateix material i la persiana enrotllable i orientable, el bombo de la qual s'amaga sota el cel ras inclinat de fusta, donen una sensació de molta lleugeresa a la façana. El registre de la persiana es fa des de l'exterior (evitant els registres interiors sobre les finestres, que sempre són problemàtics) en un dels panells del cel ras practicable. Aquests panells són de Permali amb les xapes exteriors de fusta clara, que donen una nota de color a la façana i l'ànima de baquetita perquè la humitat no es filtrí pels cantells -la part més vulnerable del material- i el bufin. Tot aquest sistema va ser desenvolupat en taller abans de ser aplicat en obra, amb assaigs i proves de resistència, estanquitat, etc. En el vessant
SUPER-GRADHERMETIC:
GRADUEN I TANQUEN
HERMÈTICAMENT
GRADHERMETIC INDUSTRIAL GRADHERMETIC S.A.E.
GRADHERMETIC
FABRICA I OFICINES: TERRAS5A [BARCELONA) TEL. (93) 735 44 08
DELEGACIÓ BARCELONA:
TEL. (93) 219 47 00
KV
L
'
I
E D I F I C I
N
F
O
R
M
A
T
I
EL
U
D ' H A B I T A T G E S
A
R E P O R T A T G E
S A R R I À
FOLCRÀ ARQUITECTURA METALICAYVITREA Camino Can Bros, s.'n • 08750 MARTORELL (Barcelona) Tel. 775 40 51 • Fax 775 37 61
EL
REPORTATGE E D I F I C I
D ' H A B I T A T G E S
L ' I N F O R M A T I U S A R R I À
Chopo
constructiu, aquest és un exemple de les peculiaritats del procés d'aquesta obra, atès que assaigs d'aquest tipus, que tenen poca repercusió econòmica en un edifici d'aquestes dimensions, malauradament només estem acostumats a veure'ls en actuacions de molta més envergadura. Quant als sistemes d'insonorització, destaca l'aïllament tèrmic i acústic entre sostres, amb una base d'arlita sota els taulers de cartró-guix on descansa el paviment de fusta; la important inversió en aïllament de les sales tècniques, i l'ús de partions, entre habitatges, de cartró-guix amb ànima de material insonoritzant. També destaca la insonorització dels fals sostres a l'entrada dels habitatges, de manera que el soroll no arribi al veí i ni tan sols se sentin les veus quan algú parli al portal de casa. Pel que fa als acabats, l'edifici no ressalta perquè contingui materials luxosos sinó per la correcció de la seva posada en obra i un nivell d'acabat cuídat al màxim. Tothom qui hagi dirigit obres sap que és molt més difícil, demana més control i, a vegades, més hores d'operari, i per tant, és més costós aconseguir un elevat nivell d'acabat que no pas un bon material que, en
Secció vertical façana posterior
principi, només cal exigir-lo en la partida corresponent. Aquesta preferència de la qualitat de l'execució a un elevat cost dels materials d'acabat és encertada ja que la sensació agradable que pot donar un interior, un vestíbul o una façana s'aconsegueix d'aquesta manera, sense que importi si, per exemple, el marbre és d'aquí o d'importació.
• Treball en equip Reprenent el fil del principi sobre el procés una mica particular d'aquesta obra, cal dir que en el resultat final s'aprecia el bon treball en equip i la confiança recíproca entre els diferents departaments de la propietat, i entre aquesta i la direcció facultativa, en la fase de construcció. Això es nota en el fet que els terminis de construcció i els costos econòmics són ajustats, malgrat la complexitat de la construcció; en l'aplicació de l'experiència d'altres promocions anteriors de METRO-3 com ara optar per no incloure instal·lacions del camp de la domòtica, ja que sembla que el mercat no ho demana ni n'aprecia el valor. També en la contractació de professionals independents a l'empresa per fer el control de qualitat i la seguretat en obra, i fins en coses
Detall tancament àtics façana posterior
EL
I N F O R M A T I U E D I F I C I
D ' H A B I T A T G E S
REPORTATGE
S A R R I À
tan subtils com poí ser l'equilibri en el nivell dels acabats, sense cap partida que sobti perquè sigui molt cara o d'escassa qualitat, resultat de la bona planificació per part de la propietat, sense improvisacions en obra, i de decisions preses amb e! consens de Iotes les parts implicades. Finalment, s'aprecia una comprensió, defensa i, fins i tot, identificació per part de la promotora i constructora dels punts de vista i interessos arquitectònics de l'obra i no solament dels funcionals i econòmics, com passa sovint. Tots aquests factors junts donen al producte final una qualitat elevada que beneficia sobretot a qui l'ha de vendre i a qui hi ha de viure, però també a les altres persones que han intervingut en l'obra, o a qui simplement passi alguna vegada per l'avinguda J.V. Foix. •
Anàlisi arquitectònica: Josep Olivé Procés d'obra i economia: Xavier Oliva Fotografies: Chopo
H E M REALITZAT LA F A Ç A N A VENTILADA POSTERIOR DE L'EDIFICI DE L'AVGDA. FOIX
AT/TONE M A R B R E S
PEDRES
G R A N I T S
C/. RICARDO CARO, 83 TERRASSA [BARCELONA! TEL. (93) 785 50 00
EL
REPORTATGE E D I F I C I
HABITATGES
S A R R I À
UNA FRONTISSA ENTRE SARRIÀ I PEDRAUES
B
s tracta d'un conjunt residencial i comercial que ocupa el que en el passat eren unes petites edificacions, magatzems i horts al costat d'un barranc que anava des de la plaça Cirici Pellicer fins al Casal del Centre de Sarrià. Es va proposar un canvi substancial amb una disminució del coeficient edificatori de la solució proposada per la normativa vigent: edificació d'illa tancada, PB+4 i PB+5, ja que aquesta estructura plantejava greus problemes tant per l'exiguitat de l'espai interior de l'illa a causa de la seva geometria, com per la seva compacitat i impermeabilitat en presentar-se com a barrera edificatòría al caire sudoest de Sarrià, fets que no oferien cap bona solució topogràfica a la secció prevista com a obertura de la nova avinguda J.V. Foix. Com a solució es va proposar un conjunt d'edificis que actuessin de frontissa entre els dos barris de Sarrià i Pedralbes, amb tipologi-
es edificatòries molt distintes. Al costat de Sam'à, una cinta trencada composta d'edificacions de poca altura i secció de sostres entrellaçats, acull un programa eminentment residencial, alhora que va recollint i donant continuïtat a la trama
urbana formada per petits carrers. Al costat sud-oest, una altra edificació irregular en fornia d'arc remodelava et traçat de la nova avinguda i se situava en una cota inferior, component un conjunt d'edificis que acollien els programes encadenats longitudinalment en una secció escalonada. A l'interior del conjunt, i articulant les diferents seccions transversals, s'hi ubicaven els aparcaments, locals comercials i un passeig deprimit descobert. Almecanismes emprats en l'escalonament de les cobertes i les façanes dels edificis de ponent, la variació de la secció transversal del conjunt i la solució del continu d'espais urbans proposats en el projecte. •
Tipologia proposada al Pla especial. Planta generat
Carles Ferrater Arquitecte
E i
H F 0 R M A T 1 U H A B I T A T G E S
E D I F I C I
REPORTATGE
S A R R I A
1 1 3 HABITATGSS AMB 37 PROGRAMES FUNCIONAIS DIFERENTS
B
l març de 1994 es va acabar la construcció de la nova avinguda J.V. Foix, que uneix la Ronda de Dalt amb el carrer d'Eduardo Conde, en ple barrí de Sarrià. L'avinguda es va construir sobre el llit de l'antiga Riera Blanca, unint les rasants dels carrers Mendel i Cardenal Vives i Tutó, cosa que va obligar a fer un terraplè en gairebé tot el seu traçat, d'entre 3 i 5 metres, sobre el llit natural de la riera, mentre que en planta el seu traçat es desenvolupava mitjançant un radi de curvatura aparentment constant. Aquestes obres d'urbanització culminen el PERI, projectat pels arquitectes Carles Ferrater i Josep M. Cartanà. Va ser amb aquests antecedents que es va plantejar el projecte de l'edifici dels habitatges redactat pel mateix equip d'arquitectes i amb les característiques següents: 113 habitatges, de diferents programes funcionals, comptabilitzant-ne fins a 37 tipus distints, dels quals les façanes dels més grans es van si-
tuar, en general, de cara a l'avinguda, amb sol de ponent, i, les dels més petits donant al jardí interior, amb vistes a Sarrià. A les plantes baixa i entresolat, s'hi van distribuir 15 locals comercials i es van destinar dues plantes soterrànies a garatge i trasters. Sobre la coberta interior del garatge es va projectar una zona privada enjardinada. La construcció es va iniciar mitjançant la realització d'un mur pantalla de 60 cm en tota la cara de l'edifici que dóna a J.V. Foix, aleshores oberta al trànsit, recolzada a la capa de granit alterat (sauló) de nivell inferior a l'antic llit de la riera. El fet que
HEM COL·LABORAT EN ELS FONAMENTS DE L'OBRA DE L'AVGDA. FOIX
* KRONSA •
GEOTECNIA MILLORA DEL SOL ANCORATGES PANTALLES PILONS MICROPILONATGE JET-GROUTING
C / . BALMES, 152, 3 a 5° BARCELONA, TEL 218 05 OO
aquesta capa fos de nivell variable al larg del solar va obligar a considerar la necessitat de fer, per als fonaments dels pilars centrals, d'una banda, sabates centrades superficials i, de l'al-
tra, mòduls de pantalla profunds que, un cop realitzats els encepats, es travaven degudament aconseguint així de recolzar tot l'edifici en un mateix tipus de terreny d'excel·lent resistència.
Atès l'important desenvolupament en planta de l'edifici, més de 160 m de façana, es van situar quatre junts de dilatació transversals a l'estructura, per tal d'ubicar en els cinc cossos fins a un total de set escales d'habitatges i facilitar-ne així la construcció per fases. L'estructura es va plantejar de formigó armat, mitjançant sostres reticulars o lloses armades, depenent de les sobrecàrregues, els primers en habitatges, i les lloses en garatges i cobertes. Per a una major durabilitat de l'estructura, es va calcular d'una resistència característica del formigó de 250 kg/cm* utiiitzant-lo amb una dosificació mínimVde ciment de 300 kg/m3, curvatura d'àrids contínua i relació aigua/ciment de 0.55,
Ei
REPORTATGE E D I F I C I
H A B I T A T G E S
mentre que es va projectar amb nervis de 15 cm d'amplada i capa de compressió de 4 cm. La façana principal es va resoldre mitjançant uns mòduls de períileria oculta vidrats, practicables de manera alterna, d'alumini anoditzat plata i vidrats climalit antitrànsit, i es van equipar tots els mòduls amb persianes supergradhermètic orientables elèctricament. Així, es resolien de forma homogènia i contínua els tancaments de les distintes dependències que donaven a la façana: sales, dormitoris principals i secundaris, cuines, etc, alhora que també es resolia de manera eficaç la protecció i regulació solar dels habitatges (orientació sudponent) i sorolls externs (trànsit rodat). Els registres d'aquestes persianes es situaven a l'exterior de les terrasses aprofitant l'espai de-secció triangular que oferia el sostre fals de les terrasses acabat amb Permali baquelitzat (Prodem'a). Per suavitzar el desenvolupament en corba de la façana principal, el projecte plantejava una barana de plan-
xa d'alumini anoditzat plata, subjectada per mitjà de cargols Alien, sobre muntants i passamà d'acer inoxidable. La façana posterior, de forma trencada, es va construir amb tancaments
eminentment massissos, en què de manera ordenada s'anaren succeint les distintes obertures dels habitatges, i es va agregar a les sales uns balcons de petit voladís de formigó vist.
N
F O B M AT
S A R R I À
L'esmentada façana es va construir amb tancaments de maó alleugerit, geros, projectat en la seva cara exterior mitjançant 3 cm de poliuretà d'alta densitat i posterior aplacat de marbre Travertino a tall de serra col·locat amb ancoratges d'acer inoxidable a manera de façana ventilada.
ci que es resol, en general, com a coberta invertida mitjançant impermeabilització amb una capa asfàltica elastomèrica protegida per 5 cm de Roofmate (BASF) geotèxtil i doble enrajolat ceràmic, sobre el qual s'acaba amb un terra de marbre flotant Travertino en unes zones i amb jardineres convenientment drenades en d'altres. La proximitat de les cambres de màquines dels ascensors i els mòduls exteriors dels sistemes de climatització amb els habitatges, va obligar a extremar al màxim les mesures per aïllar dels sorolls aeris i de vibracions de les màquines.
Totes les distribucions interiors de l'edifici i les cambres perimetrals es van realitzar per mitjà d'envà en sec, de la firma Placopatre, muntades sobre soleres flotants del mateix sistema, recolzades en 4 cm d'ariita, per a aïllar dels sorolls d'impacte els diferents nivells de l'edifici. Així mateix, i per tal d'allotjar els conductes de cliCom a acabat superior de l'edifici, matització, els falsos sostres de tot les baranes perimetrals de la planta l'habitatge es van acabar amb el ma- coberta i les parets dels volums tècteix sistema. nics es van aplacar amb planxes La coberta de l'edifici, plantejada d'alumini anoditzat plata i els conduccom una escala de set nivells, cobreix tes de ventilació exteriors es van reels habitatges de les plantes àtic, in- soldre amb xemeneies cilíndriques tegra els volums tècnics (caixes d'es- d'acer inoxidable. • cala, cambres d'ascensors, mòduls exteriors d'aire condicionat) i envolta Celestí Ventura els distints patis interiors. Sens dubte Aparellador és la façana més complexa de l'edifiDirector tècnic de METROS
s en Movimiento
HEM INSTAL·LAT ELS APARELLS ELEVADORS DE L'EDIFICI DE L'AVGDA. FOIX
THYSSEN
Thyssen Boetticher GRUPO THYSSEN INDUSTRIE
t
o
c
f
s
g
• o
s
i
E C O N O M I A
t
CONSTRUCCIÓ MODERNA I TRADICIÓ SOTA U BATUTA DU DISSENY
H
etro-3 és una empresa constructora que opera de manera idèntica com ho fan les constructores més conegudes, és a dir, en règim de subcontractacions. Això implica un control de l'execució a nivell de caps d'obra i d'encarregats que són els responsables de l'organització, coordinació d'industrials i execució. Aquest plantejament es tradueix en una inversió important en recursos humans a l'obra: - Dos caps d'obra, un més especialitzat en (eines econòmiques i l'altre en aspectes d'execució. - Rnsa cinc encarregats pera l'execució i un responsable de replanteigs que dedicava el seu temps només a aquesta tasca. L'obra estava dividida en dues fases que van començar amb un decalatge d'uns dos mesos, una respecte de l'altre. El termini d'execució va ser curt. Individualment cada fase va tenir una durada d'uns 20 mesos i en total uns 23 mesos, per a una superfície total de 31.480 irï. En el resum econòmic hi ha dues zones ben diferenciades, la dels habitatges i la resta. En cas de conceptes de difícil separació com ara els fonaments o moviments de terres, s'han inclòs en la zona d'habitatges, el que els correspondria si no es fessin soterranis. Cal ressaltar que el diferencial de qualitat que implica el fet de treballar amb formigons de 250 kp/cm3 de resistència, no té una repercussió econòmica tan alta com es podria pensar, ja que estem parlant d'una diferència inferior a 400 pta/m2, per a aquesta obra. Els costos reflectits en el quadre del resum econòmic tenen incorporades les despeses generals d'empresa constructora.
• les qualitats que no es veuen L'objectiu de construir uns habitatges moderns, en el context d'un contenidor amb una forta empremta arquitectònica, ha dut a Metro-3 a adoptar els nous productes de la construcció industrialitzada barrenjant-los sota la batuta del disseny amb alguns conceptes constructius considerats més tradicionals. Les que ens han semblat més interessants són les següents:
- A l'estructura tradicional de formigó s'han incorporat uns pilars metàl.lics de secció especial, per tal de reduir el diàmetre dels pilars en façanes. - Els envans prefabricats de cartró guix, que tenen una composició mínima de 15, 46,15 amb plaques d'alta duresa, muntats cada 40 cm. i 40 mm de llana mineral. - Les instal·lacions que es distribueixen per la cambra del sostre i per l'interior d'aquest sistema d'envans evitant les empipadores rases. Les elèctriques van sota el tub reforçat, grapades al sostre i en distribució tipus paraigua, baixant a cada mecanisme pels envans. Les de lampisteria són a base de conductes de polietilè reticulat. Els tubs són continus des del col·lector fins a cada punt de consum, la qual cosa minimitza el risc i acota el lloc de possibles avaries. La producció de fred o calor és amb un sistema d'unitats partides que permet situar a la coberta els compressors (i el soroll) i en zones registrables de l'habitatge, els fan-coils encarregats de distribuir l'aire per l'habitatge.
« E S U M
- La façana de pedra ventilada té com a particularitat l'haver emprat una escuma de poliuretà projectada per l'exterior, la qual cosa garanteix la continuïtat i la fixació de l'aïllament i protegeix al mur de l'aigua mentre no s'evapora. • Pel que fa a les cobertes invertides, són impermeabilitzades amb tela asfàltica, però un cop protegida per l'aïllament, que va envoltat de f bra geotèxtil, s'ha recobert el conjunt amb un doblat de rajola, que per un costat permet transitar-hi durant l'obra i d'altra banda facilita una millor fixació dels peus regulables, ja que s'eviten els moviments de les peces de paviment, provocades per la deformabilitat del suport. - Finalment, les xemeneies que surten a coberta, són de xapa uns tres metres d'alt. Per tal d'obtenir una resistència suficient per contrarestar les accions de vent i aconseguir un millor acabat superficial, han estat folrades exteriorment amb un tub d'acerrnoxjdable, injectant posteriorment entre ambdós conductes d'escuma de poliuretà, fent un sol conjunt de major rigidesa. • Xavier Oliva
E C O N Ò M I C
GARATGE-LOCAL
HABITATGES
TOTAL
14.600 m1
16.660 m*
3U80m:
Milions / Pta 1. Moviment de terres
34.94
2. Fonaments i murs
72.14
PTAm 1
Milions / Pta
2,393
4.88
4.941
31.58
PTAm3
Milions / Pla
PTAm1
288
39.80
1,264
1.871
103.72
3,295
3. Estructura
119.81
8,206
186.47
11,047
306.28
9,729
4. Ram de paleta / obra civil
182.81
12,521
314.64
18,640
497.45
15,802
5. Paviments i enrajolats
49.80
3,411
204.16
12.095
253.96
8,067
6. Façana travertí
17.61
1,220
52.06
3.064
69.57
2,220
7. Envans en sec-la[s sostre
13-21
905
225.65
13,368
238.66
7,588
8. Fusteria interior-vestibuls
46.78
3,341
110.36
6.538
159.14
5,055
9. Alumini-vidre
41.17
2,820
319.49
18,927
360.66
11.457
10. Instal·lacions
29.21
2,001
155.75
9,227
164.97
5,876
11. Aire condicionat
13.90
952
119.31
7,068
133.21
4,231
12. Senalleria
23.35
1.599
32.41
1,920
55.76
1.771
84.48
5,005
64.48
2,684 2,655
13. Amaris cuina
83.57
4,951
83.57
15. Aparells elevadors
18.26
1.252
30.60
1,813
48.68
1.553
16. Pintura
17.02
1,166
36.70
2,174
53.72
1,707
47.15
2,793
47.15
1,498
18. Control de qualitat
7.59
520
19.07
1,130
26.67
847
19. Seguretat
5.04
345
11.90
705
16.94
538
47,593
2,070.23
122,644
2,765.09
14. Persianes
17. Jardineria
DIAGONAL,
514
6"
plonlo
• 08006
BARCELONA
«Edifici
DIAGONAL-TUSET.
- TEL. 4 1 5
27
27
ACABA DE ENCONTRAR SU APLICADOR DE CONFIANZA. Y EL DE TEXSA. Son los nuevos aplicadores homologados de TEXSA. Grandes profesionales de la construcción que, por si fuera poco, cuentan con todo el apoyo de la empresa líder del mercado. Y este es el sello que los identifica. Todo un sello de garantia que asegura la màxima calidad en la aplicación de todo tipo
de materíales, tanto para fachadas como para impermeabïlización u otras líneas de productos, así como el servicio mas experto y eficaz. Ya lo sabé. A partir de ahora, si quiere contar con un aplicador que le ofrezca la màxima garantia de éxito en cualquier obra, busque este sello. Serà su aplicador de confianza. Y el de TEXSA.
PROGRESO EN CONSTRUCCION Pasaje Marsal, 11 - 13 • Tel. 332 71 04 « 08014 BARCELONA IMPERMEABÏLIZACIÓN: Tel. 908 99 98 40 • FACHADAS: Tel. 908 99 98 58