INF961115 by sia16

INFORMATIU

Núm.9? SEGONA QUINZENA NOVEMBRE 96 150 PTA

DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Bon Pastor, 5 08021 Barc

I A MÉS A UÈS

i Tel.4143311 Fax4143434 E-mail:caatb©datalab.es DeiegadonsaVic.Manresa.GranollersiTer

IOsona impulsa el seu desenvolupament

Formigons amb resistències baixes

Reparar i reforçar edificis és encara complex

is tècnics no tenen grans dificultats per trobar solucions de reparació 0 reforç de sostres malmesos per patologies estructurals. Allà on si que continuen havent-hi problemes és en els aspectes de gestió totalment aliens a la vessant,tècnica. Així es va posar de manifest durant les jornades del curs sobre diagnosi i reparació de sostres que es va celebrar a l'octubre al Col·legi.

Nova normativa bàsica contra incendis El mercat de treball Els petits anuncis La formació permanent i les activitats La guia d'empreses i serveis

a comarca d'Osona afronta de manera ordenada I eficient els seus reptes de futur amb la posada en marxa del Pla Estratègic Osona XXI amb el qual vol donar resposta a les necessitats socials, econòmiques i

polítiques dels seus habitants. Reforçar la cohesió interna i la seva projecció externa, potenciar el teixit productiu, preservar l'equilibri urbà-rural i millorar la qualitat de vida, són les línies 1 , 5 estratègiques marcades. • ——.

El nivell dels coneixements tècnics en sorgir la problemàtica del ciment aluminós; les dificultats de gestió, tramitació i financeres, i la indecisió de mortes comunitats de propietariss'han superat amb un gran esforç. D'altra banda, els grans avenços que s'han fet, tant en el suport a la diagnosi com en la intervenció han comportat que molts tècnics es plantegin, avui, les actuacions de manera molt diferent de com ho feien fa -J/ L cinc anys. • *

ni«II de redacció: Ccrlei Carlanó, Joan Goy, Direcció: Carles Cartsjnó Assessorament lingüístic: Angelï Ballarà Fotògraf»: Jovïer Garcia Die. Criopo Admjnïsfroòò: ft^ofíienní Alemany FolÒlïls;M;go Dipoiit legal: B123B9-1991 tSSN: 1132-2802 Publicitat: BIT PUBUC1DAD Td. d 10 i 5 55. Fa*_ 430 39 75 EDITA: CoIJoai d'AporeHodort i Arquitectes Tècnics de Barcelona* Bor. PaMar. 5. 08021 Barcelona. Tel. 209 S2 99. Fa»L 414 34 34 soa: W. íAajor, 6. 08500 Vic. Tel. 8B5 26 I I

20 consells per mantenir la façana en forma

I Col-legi ha editat la publicació 20 Consells per tenir la façana en forma, on es vol informar el ciutadà de com ha de tenir cura d'un element fonamental de la casa: la façana. El llibret ha estat preparat per la delegació del Vallès Occidental i segueix la línia de treball iniciada pel Col·legi ara fa tres anys amb la campanya La casa en forma, que volia difondre la cultura det manteniment *A i dels edificis a tots els ciutadans de Catalunya. • -:.

f i

« i po

r« i

jnreia. Tel. 872 97 99. Volies Oriental: íosep Imbert, 25. OSíOOGronollen. I d . 87901 76 Va0« Occidental: Sani Francov. 18.08221

President: Bernal Ochoa ï: Xavier Bardoj: ra: CaHala Aguado Vocals: Ajber! López Iborro, Joon Ardàvol, Moria Temo Serna ï Xavier Coli

Vallei Orientat: Frederic de Buen Valle) Occidental: Salvador Navarro Gerent Joan Gov ita en els articles signats sòn d-uaJíaiva resparuabOitat delí autan i na ll-opiniéda

El ram de paleta: una construcció de futur 17a27

SISTEMES HERMS DE REFORÇ ACTIU DE SOSTRES CONCEPTE I NECESSITAT A l'hora de calcular el reforç d'un sostre sempre es considera que aquest treballa des del moment de la seva col·locació. Aquesta "hipòtesi" de càlcul solament es compleix si el reforç que s'hi posa és un REFORÇ ACTIU. Es considera que un reforç és actiu quan entra en càrrega des del moment de la seva col·locació. D'aquesta manera s'obtenen tres grans avantatges: •s'aprofita al màxim la capacitat resistent del reforç •s'aconsegueix descarregar el sostre afectat •es disminueix la fletxa de les bigues del sostre

SUPORT UNIVERSAL DE POSTTENSIO A la vista dels avantatges que s'obtenen de la col·locació .' dels reforços actius, els quals no s'aconsegueixen amb els típics reforços passius, resulta quasi imprescindible , la utilització d'aquests tipus de reforç en la gran majoria ! de sostres a rehabilitar.

igH&y

I ^%J^ ^rík ~~^yC. ^ i \ Vs "—— _

^L>N^,

L& \?~~r~m ' ^ 5 \ ^CT ^ I i __T^i

A la nostra empresa, sensibilitzada per la necessitat dels reforços actius, ha creat un sistema per convertir qualsevol tipus de reforç passiu en actiu: Es tracta d'un suport que va ancorat a la paret de càrrega, sobre el qual descansa el reforç en qüestió. El suport incorpora un sistema de posttensíó amb el qual es fa entrar en càrrega el reforç un cop aquest s'hi recolza. S'ha dissenyat de tal manera que es pot utilitzar per convertir t o t tipus de bigues de reforç de les més comunament emprades per rehabilitacio.de passiva a activa.

DIFERENTS APLICACIONS DELS SISTEMES HERMS DE REFORÇ ACTIU REFORÇ DE SOSTRES DE BIGUES DE FORMIGÓ

REFORÇ DE SOSTRES DE BIGUES DE FUSTA

REFORÇ DE SOSTRES CERÀMICS

REFORÇ DETOTTIPUS DE SOSTRES

HHERMSwARMADURAS PREFABRICADAS PARA LA CONSTRUCCIÓN SISTEMAS DE REHABILITAC1ÓN DE EDIFICIOS Sants. 307-309 - 08028 Barcelona Tel. 431 35 00 Fax 332 34 86

TEMA t

N r

j f

G I C

O S O N A

F O * M » T

x x i

Amb el Pla Estratègic Osona XXI, la comarca vol donar resposta a les necessitats socials, econòmiques i polítiques dels seus habitants i, al mateix temps, afrontar d'una manera ordenada i eficient els seus reptes de futur.

Osona, la comarca-ciutat La implementació del Pla Estratègic Osona XXI és l'essència de la modernització de la comarca

mb el 5,4% dels municipis catalans, una superfície equivalent al 4% del total de Catalunya, i l'1,95% del total de la població catalana, la comarca d'Osona ocupa el segon lloc en nombre de municipis, el vuitè en extensió i l'onzè en nombre d'habitants. Com a comarca, Osona té una cohesió elevada i un alt nivell d'interrelació entre els seus municipis que, dia rere dia, tendeixen a funcionar com a una sola dutal, difosa en l'espai, però estesa des de Centelles fins a Sant Quirze de Besora, amb una gran àrea central que té totes les caracterisíques d'una petita regió metropolitana. Dins aquest context, i com a conseqüència d'unes relacions productives que exigeixen noves formes de vida i d'uns canvis demogràfics i culturals significatius, el gener de 1992, el Consell Comarcal d'Osona i les institucions econòmiques, socials i polítiques de la comarca (entre les que hi ha el Col·legi d'ApareHadors) promouen el Pla Estratègic Econòmic i Social Osona XXI. El Pla neix amb la voluntat de ser un instrument úfil per a orientar, de manera ordenada, les accions de futur dels principals agents públics i privats que actuen a la comarca, i de donar resposta al conjunt de necessitats socials, econòmiques i polítiques sobre les quals es creu necessària una intervenció pública o privada. L'objectiu final del Pla és aconseguir que Osona es consolidi com a comarca equilibrada i arrelada a la realitat del país. En aquest sentit, tal com s'afirma a la declaració inicial del Consell Executiu, el Pla estratègic ha de ser marc de referència obligada i ha d'esdevenir un veritable motor per al progrés d'Osona ja que ha de facilitar ta comunicació,

establir la participació, acostar interessos divergents i, en definitiva, ajudar a ordenar les decisions que s'han d'emprendre en un lutur per assolir un objectiu comú. Totes les insitucions signants del Pla Estratègic — centrals sindicals, partits polítics, organitzacions empresarials i els Estudis Universitaris de Vic— s'han compromès de forma unànime a dedicar-hi els esforços necessaris per dur-lo a terme per al bé comú i per ler una comarca que asseguri el benestar econòmic i social dels seus habitants, amb una qualitat de vida a l'alçada del que permeten les noves tecnologies, els serveis i la qualitat del seu entorn. D'altra banda, cal destacar el consens assolit en la seva redacció i el voluntarisme que tècnics, col·laboradors i participants en genera! hi han aportat.

La ciutat de Vic és la capital d'tina comarca que es prepara per al futur

nalitats següents: reforçar la cohesió interna d'Osona i la seva projecció externa, augmentar la capacitat de formació i l'oferta cultural, potenciar el teixit productiu, preservar l'equilibri urbà-rural i millorar la qualitat de vida dels ciutadans. El jultol de 1996 es va celebrar una reunió de seguiment del treball de les diferents comissions, si bé la veritable

auditoria dels resultats obtinguts no tindrà lloc fins al febrer de l'any 1997, data en què les cinc comissions hauran de presentar una memòria final detallant la feina feta. Aleshores se'n constituiran de noves per assegurar la continuïtat del Pla Estratègic i la seva adaptació a les necessitats de futur de la comarca. • Lydia Perera

• Les quatre etapes del Pla Estratègic L'elaboració det Pla Estratègic ha anat seguint unes etapes, previstes des de l'inici, la quarta de les quals -la implementació del Pla- s'executa actualment Per dur-la a terme, el Pla Estratègic Osona XXI s'ha hagut de dotar d'instruments jurídics i recursos econòmics, humans i organitzatius. S'ha constituït l'Associació Pla Estratègic Osona XXI, que té la responsabilitat directa d'implementació del Pla, i s'han format cinc Comissions d'Impuls i Seguimentdel Pla (CISP-I), una per cada línia estratègica, integrades per membres de l'associació i persones externes. La presidència de cadascuna d'aquestes comissions s'atorga a una institució que assumeix la responsabilitat de les tasques a realitzar. Les cinc línies estratègiques persegueixen les fi-

QUE SIGUI UNA JKA1IMT Des que en l'any 1992 va sorgir la conveniència d'elaborar un pla estratègic comarcal per donar resposta al conjunt de necessitats socials, econòmiques i polítiques, amb visió de futur, de la nostra comarca, la delegació del Col·legi va ser present a les comissions que es van formar per portar a bon fi el que finalment s'anomenaria Pla Estratègic Osona XXI. Des d'aquí voldria agrair als companys col·legiats el seu esforç desinteressat durant les tres primeres fases del Pla, per a un millor futur de la nostra comarca i perquè la nostra delegació quedés en el lloc que li pertoca, sempre que es debaten temes importants per a Osona.

En la quarta fase, que és la que té per finalitat la implantació i seguiment del Pla des d'un punt de vista estratègic, aquest s'haurà d'adaptar i revisar quan els canvis en els escenaris previstos o les circumstàncies ho demanin. Nosaltres hi som presents amb un col·legiat en cada una de les cinc línies estratègiques, que serviran per dur a terme aquesta darrera fase, la qual donarà sentit a les tres anteriors. Des de la Delegació d'Osona del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics farem els possibles perquè això sigui una realitat. •

Bernat Noguera i Moreta Arquitecte tècnic Delegat d'Osona

1 M

P L A

• I

ESTRATÈGIC

OSONA

TEMA

XXI

PUBLICITAT

Objectius i Unies estratègiques del Plo Estratègic Osona XXI

objectiu general del Pla Estratègic diu: «Osona es projecta com la comarca-ciutal que, amb la capitalitat de Vic, pretén impulsar l'equilibri urbà-rural i convivencial. la vocació de lideratge territorial i les possibilitats econòmiques, socials, culturals, professionals i universitàries. Osona es proposa potenciar i promoure el teixit socioeconòmic, amb vocació europea i de renovació respectuosa amb l'entorn i compromesa amb la millora de la qualitat de vida i l'equilibri social. • Aquest objectiu es desenvolupa en cinc línies estratègiques, a cadascuna de les quals hi ha un representant del Col·legi d'Aparelladors de Barcelona:

línia estratègica I

Sr. Inversor

iLe preocupa la bajada de tipos? iQuiere invertir en un producto que le permita acceder a altas rentabilidades? iLe gusta asumir riesgos, però controlados? iConoce la operativa en opciones? BENKERS ha creado la Clienta de opciones que a partir de 500.000 pts. le permite acceder de la mano de un experto, a operaciones sofisticadas que le pueden ayudar a aumentar notablemente la rentabilidad de su patrimonio. Solicite información personalizada al Tlf. 202 08 23

BENKERS Agencia de Valores inscrita en la Comisión Nacional del Mercado de Valores Miembro del Mercado de Futuros y Opciones de Renta Fija, MEF.F.

Muntaner, 240.1° - 08021 Barcelona

La finalitat de la línia estratègica I és reforçar la cohesió intema d'Osona i la seva projecció externa. Té com a objectius la consolidació dins d'Osona del concepte de comarca-ciutat, i la concreció de la voluntat de lideratge territorial i vocació europea. Bernat Noguera i Moreta, president de la delegació d'Osona del Col·legi és membre de la Comissió I, encarregada d'implementar aquesta línia estratègica. President de la Comissió I: Jacint Codina, alcalde de Vic

línia estratègica íl La línia estratègica II pretén garantir i augmentar la capacitat de formació a Osona i la seva oferta cultural. Els seus objectius són: consolidar Estudis Universitaris de Vic per convertir-los en una universitat pròpia; promoure l'activitat cultural i associativa d'Osona, i perfeccionar els mecanismes de connexió entre els diversos nivells educatius, per un cantó, i entre el sistema formatiu i la realitat social i econòmica, per l'altre. L'arquitecte tècnic Ferran Pelegrina i Ruiz pertany a la comissió encarregada de seguir els resultats d'aquesta línia. President de la Comissió II: Enric López, director general adjunt d'Estudis Universitaris de Vic.

línia estratègica III L'objectiu d'aquesta línia estratègica és potenciar i promoure e! teixit socioeconòmic i productiu de la comarca. Els seus objectius són tres: la creació de les infreestructures bàsiques, el foment de la innovació tecnològica i el desenvolupament de sectors amb futur. Jordi Coll i Samaranch, arquitecte tècnic, és membre de la comissió que potenciarà aquesta línia estratègica. President Comissió III: Ramon Sitja, alcalde de Manlleu.

línia estratègica IV La línia estratègica IV pretén preservar i millorar l'equilibrí urbà-rural i té com a objectius el creixement sostenible, les infraestructures i la capacitat d'ordenació comarcal. Josep Cullell i Mirambell, arquitecte tècnic, participa des del començament en l'elaboració del Pla Estratègic i actualment és membre de la Comissió IV. President de la Comissió IV: Jacint Raurell, president de la delegació d'Osona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.

línia estratègica v Persegueix la millora de la qualitat de vida i el progrés de la comarca. Té com a objectius millorar el medi ambient, potenciar les oportunitats socials, donar prioritat a les infraestnjctures i equipaments socials, i a la sanitat. L'arquitecte tècnic Jordi Auguet i Puig representa el Col·legi a la comissió encarregada d'aquesta línia estratègica. President de la Comissió V: Joaquim Vivas, vicepresident del Consell Comarcal.

T E M A P L A

E S T R A T È G I C

Jacint Codina, alcalde de Vic

La força del Pla islratègic radica en la visió de comarca-ciutat

l 1992, l'alcalde de Vic i president del Consell Comarcal, Jacint Codina, va veure la conveniència de tenir un instrument de gestió de tota la comarca que permetés als diferents actors socials i econòmics que hi convivien d'afrontar els reptes que ja aleshores se'ts presentaven. Això va ser l'inici de la gestació de l'actual Pla Estratègic Osona XXI. Tot i que encara hi ha molta feina a

fer, quatre anys després les comissions d'implementació del Pla ja funcionen i són a pocs mesos de presentar les memòries de la seva gestió. Aquest dinamisme ha estat prossible precisament gràcies al plantejament inicial del projecte com un instrument obert a la realitat i capaç d'adaptar-se a l'entorn. Tal com el mateix Jacint Codina assenyala, el secret de l'èxit del Pla Estratègic és el consens assolit ja en aquella etapa inicial, que va permetre arribar a un acord unànime en la definició de l'objectiu general i els subobjectius específics del Pla. Ara, com a president de la Comissió I, l'alcalde de Vic, continua molt vinculat amb el Pla i pensa que la concepció global de comarcaciutat definit en l'objectiu general és fonamental, no ja com a proposta, sinó perquè s'adequa a la realitat actual d'Osona. •

Ramon Vall i Ciuró, president del Consell Comarcal d'Osona i del Pla Estratègic Osona XXI

La implicació de tots els sectors socials és vital

orn aencarregat de supervísar la implementació de les propostes inicials del Pla Estratègic, Ramon Vall encara té molta feina a fer, però la llista de tasques pendents un cop això s'hagi aconseguit és encara més llarga. L'Associació Pla Estratègic Osona XXI ha d'analitzar els recursos i proposar estratègies per veure en quins camps aquesta comarcaciutat té més possibilitats de futur. Per dur-ho a terme, Ramon Vall sap que la implicació de la societat osonenca és fonamental i que la feina d'impuls i seguiment del pla que finalment facin les comissions serà determinant per traduir-lo en realitzacions concretes.

Com a president del Pla, vol que Osona aconsegueixi el benestar dels seus habitants i que avanci cap el progrés i la modernitat. No obstant aquesta voluntat, té present que això no serà possible si tots els sectors socials implicats —societat civil i administració, ciutadans i entitats, agents econòmics i socials, etc— no es fan seu el Pla. Entre les realitzacions del Pla Estratègic, Ramon Vall destaca la celebració del Congrés de Cultura d'Osona, que es durà a terme en catorze municipis osonencs entre el novembre de 1996 i març de 1997, i que vol posar a debat el model cultural que es vol per a la comarca en cada àmbit d'activitat; la transformació d'Estudis Universitaris de Vic en la segona universitat privada de la comarca a partir del curs 1997-1998; l'organització de les primeres Jornades sobre Turisme a Osona a mitjan novembre d'enguany í que tenen per objectiu l'impuls de la promoció turística a la comarca; i la millora de les comunicacions, amb la variant de Vic, i els eixos de Girona

sistema d'informació de lo construcció amidaments, pressupostos i control de l'obro

Versió 3 , p e r a W i n d o w s

3.Ix

Versió 4 , p e r a W i n d o w s 9 5 i NT £1 sistema d'informació de la construcció per excel·lència per a Microsoft Windows. La família Menfis és un sali qualitatiu dins l'àrea de les solucions informàtiques per a la construcció. Las seves eficaces eines de recerca en el llenguatge natural, els seus avançats sistemes de navegació i de composició d'informes l'ajuden a obtenir els resultats que vostè necessita.

professional

Amb la potència de la tecnologia més avançada. Amb la senzillesa del disseny més intel·ligent.

Mai ha estat tan fàcil fer coses tan difícils

Mano Tubou 4. Edificio Auge 3 28050 Madrid

Rambla de Catalunya 29, 1° 1° 08007 Barcelona

Islas Baleores 28 36203 Vigo. Pontevedra

tel: (91) 358 9808 fax: (91) 358 9560

tel: (93) 412 0167 fax: (93)412 7124

tel: (986) 480 891 fax: (986) 480 436

P U N T S

r o •

D E S E N V O L U P A M E N T

a celebració d'un gran esdeveniment internacional en una ciutat, com són uns jocs olímpics, comporta una transformació d'aquesta. La posada a punt de la infraestructura imprescindible per atendre totes les necessitats de l'esdeveniment és un moment òptim per reorientar la dinàmica de la ciutat. Barcelona, en aquest sentit, resulta un cas

V I S T A

S O S T E N I B L E

Les olimpíades marquen fites en i el desenvolupament sostenible H

D E

instal-lacions olímpiques haurien de complir els requisits següents: a) Utilització de materials provinents de recursos renovables i que exigeixin baix consum d'energia en la seva transformació. b) Evitar els materials que al llarg del cicle de vida puguin resultar tòxics o perjudicials per al medi ambient. En aquest sentit s'eviten

reduir al mínim l'eliminació d'aquests. Sevilla, candidata a l'organització dels Jocs de l'any 2004, s'ha plantejat de seguir la línia iniciada per Sidney i emblemàtic en l'apro- "Sevilla s'ha plantejat els CFC, HCFC, també fa de l'ecoHFC halons p v c logia una bandefitament de l'ocasió s e g u j r | a | ( n j a iniciada ' ' c) En el disseny ra important per per recuperar-se de la per Sidney i fa de s'exigeix una eleva- guanyar la candimanca d'inversió púda eficiència energè- datura. En aquest blica que havia patit l'ecologia la seva tica dels edificis per sentit ha confiat a durant els darrers debandera" frenar l'efecte hiver- experts de Greencennis. D'altra banda, nacle. Concretament peace i a uns catambé resulta emblemàtica en la nul·la preocupació que en es redueixen les emissions de CO2 en tedràtics universitots els projectes es va tenir vers els un 95%, incorporant sistemes de pro- taris la missió de aspectes mediambientals, i va perdre ducció d'energia renovables i reduint la fixar els criteris mediambientals així una oportunitat d'or de començar demanda d'energia en un 60%. a canviar la mentalitat de tots els d) Es planteja un estalvi dels recur- de les instal·laagents del sector. sos naturals. Com és el cas de l'aigua cions olímpiques. Sidney, en aquest sentit, va pren- que a més de posar sistemes que en La polèmica està dre una opció totalment contrària i va redueixen el consum, un cop utilitzada servida i ala ciutat s'ha creat una greu fer dels aspectes mediambientals l'ar- es recupera per a usos compatibles. confrontació entre els partidaris gument principal de la seva candidae; S'articulen sistemes de gestió d'aquesta opció i els que se senten tura. Pel que fa al sector de la consdels residus que en permetin la tria perjudicats en veure que alguns dels trucció, els criteris de disseny en les selectiva, reutilització i reciclatge per seus productes poden ser exclosos

de les instal·lacions. Un cop més els derivats del PVC són enmig de la confrontació dialèctica, Xavier Casanovas

I A

Com es posa af dia dels nous materials i les noves tecnologies? Per mitjà de les publicacions del Col·legi encara que, per la meva activitat, no em dedico directament a l'execució d'obres. Les revistes del sector són també molt valuoses i, si vull concretar encara més, ho faig a través del CIC. A més, em preocupo d'anar sempre a Construmat, una font molt bona d'informació.

De tant en tant assisteixo a cursets. Un altre recurs que utilitzo per estar el màxim possible al dia de les últimes novetats és anar a la fira Construmat. Xavier Comas. Col. 6311. Badalona

Agustí Martínez. Col. 5438. Barcelona

Usualment les fires són la principal font d'informació sobre les novetats en materials i tecnologies. Les informacions que proporciona ei Col·legi i les exposicions que s'hi fan són un altre recurs molt important. Joan Antoni Rodríguez. Col. 7006. Barcelona

Avui dia la millor manera de posar-te al dia en materials i noves tecnologies és utilitzant les possibilitats que la informàtica posa al nostre abast. També són interessants les informacions que rebem del Col·legi. Carme Méndez. Col. 5775. Barcelona

P « f 6 I)

L'assegurança de responsabilitat civil és cara, i la sinistralilal no para de créixer. DTallra banda, tots podem tenir sinistres algun dia.

És partidari que s'augmenti la prima solament als qui tenen sinistres o bé que s'incrementi a tothom?

Podeu respondre, abans del 15 de desembre, al telèfon

•S 414 58 69 Al final d'any se sortejarà un televisor amb vídeo incorporat entre les persones que hagin participat en aquesta secció.

N O T I C I A R I L ' E S T A T

D E L

I PARC

D ' H A B I T A T G E S

F O R

C A T A L U N Y A

La complexitat de reforçar edificis Les jornades col·legials sobre reparació de sostres han permès detectar els punts forts i febles del procés Ssrvei Rehabilitació

urant els darrers quatre anys, a Catalunya, s'han diagnosticat més de 40.000 habitatges en uns 3.000 edificis per determinar-ne l'estat de conservació i localitzar possibles lesions estructurals. De moment, la problemàtica detectada ja ha comportat l'actuació en el reforç de prop de 30.000 d'aquests habitatges, amb una inversió total de més de 35.000 milions de pessetes, de les quals l'Administració n'ha aportat més d'un 40%. També resulta interessant destacar que del volum tota! de pressupost de les diferents actuacions (una mitjana d'1.200.000 PTA/habitatge), tan sols el 30% ha estat adreçat directament a la reparació d'elements estructurals, mentre que el 70% restant s'ha adreçat als elements de tancament i instal·lacions, els quals sovint han estat l'origen de les lesions estructurals.

• Dificultats de gestió, tramitació i finançament Aquestes són algunes de les dades que s'han donat a conèixer al llarg de dues jornades del curs: Diagnosi i reparació de sostres de formigó i ceràmics. Estat actual, dut a terme el 30 i 31 d'octubre al Col.legi. Una de les primeres observacions que s'ha posat de manifest ha estat el fet que tots els treballs esmentats no han resultat gens fàcils. El nivell dels coneixements tècnics en sorgir la problemàtica del ciment aluminós; les dificultats de gestió, tramitació i financeres, i la indecisió de moltes comunitats de propietaris s'han

D'una banda s'ha vist com l'establiment d'una metodologia de diagnosi és important com a base de partida, i que les proves a realitzar en aquesta fase poden ser moltes, depenent dels paràmetres que busquem i del nostre mètode de valoració de la necessitat o no de reforç. La diversitat de proves, la informació que donen i la seva fiabilitat són una aportació a la tasca d'inspecció i valoració que fa el tècnic. Ara bé, tan sols tenint en compte tots els components de l'edifici i les circumstàncies que l'envolten es pot prendre la decisió sobre on cal actuar i on no. Ha quedat clar que és en la presa d'aquesta decisió on rau la clau del problema: fer una diagnosi fiable amb els mitjans que avui disposem. A cap tècnic li presenta dificultats trobar solucions de reparació o reforç, siguin dissenyades per a cada cas concret o adaptant-ne alguna de les comercialitzades. Allà on sí que continuen haventhi problemes és en els aspectes de gestió totalment aliens a la vessant tècnica, i que sovint requereixen de la participació d'assistents socials.

tir en diferents intervencions va ser la necessitat de tractar l'edifici en conjunt, i de potenciar-ne el manteniment. Es va mostrar una greu preocupació pel que fa a la sensibilització que l'aluminosi va generar a l'entom d'un determinat tipus de sostre, i es van eludir

d'altres problemes més importants. 'Ara —deia un dels ponents— ens faran mirar les façanes sense voler saber res dels altres components". •

Servei Rehabilitació

•Tractar l'edifici es conjunt i potenciar-ne el manteniment Calen tècnics especialitzats per intervenir en treballs de reforç estructural? Aquesta és una qüestió que fa temps que es planteja i un cop més ha sorgit com una necessitat d'establir algun mecanisme regulador. També van sorgir els problemes deontologies en què incorren alguns professionals que desautoritzen propostes o projectes d'altres companys sense un coneixement suficient del problema. En resum, podem dir, que les diferents visions i els casos concrets presentats han permès una reflexió interes-

superat amb un gran esforç per part de tothom. També s'ha insistit en els grans avenços que s'han fet durant els darrers anys, tant en el suport a la diagnosi com en la intervenció, cosa que ha portat molts tècnics a plantejar-se, avui, les actuacions de manera molt diferent de com ho feien fa cinc anys. Els ponents han presentat les seves preocupacions i experiències, les quals podríem sintetitzar en els aspectes que segueixen.

de temr en compte tot l'edifici i les circumstàncies que~ t'envolten

sant a tots els participants quant a la manera d'afrontar les actuacions de reforç estructural i quins són els punts febles del procés. En aquest punt cal dir que tan sols la pròpia experiència i expertesa de cada tècnic faciliten les decisions. No hi ha receptes aplicables d'una manera genèrica a diferents actuacions, si bé conèixer les experiències, reeixides o no. d'altres tècnics ajuda molt a definir el propi procediment de treball. Un altre aspecte que va sor-

L TEJADO CONFERENCIA TÈCNICA SOBRE

TEJADOS TECTUM® PROGRAMA Introducción Concepto de Cubierta Inclinada Patologias en las Cubiertas Tratamientos correctores Alternativa del mercado Tejados TECTUM® Ejemplos de aplicación Coloquio 26 de Noviembre de 1996 19:00 horas Sala de Conferencies Col·legi D'Aparelladors ÍArquetectes Tècnics de Barcelona Bon Pastor, 5 08021 BARCELONA

Aststendaaxealacto Se entregarà documentaoón TécnicaTECTUM*

URALITA

CIUTAT

N O T I C I A R I

SECTOR

Estudiants d'aparellador rehabilitaran alguns edificis de Castellbell iel Vilar B

studiants d'arquitectura tècnica realitzaran treballs de fi de carrera sobre actuacions en edificis de la localitat de Castellbell i el Vilar (Bages) que consistiran en la preparació de projectes de rehabilitació de diversos conjunts arquitectònics. Per tirar endavant aquesta iniciativa municipal, l'Ajuntament ha subscrit un conveni de col·laboració amb l'Escola Universitària Politècnica (EUPB). Aquesta iniciativa va ser presa per Església modernista de la Sagrada l'alcalde de Castellbell, l'arquitecte tècnic Antoni Martínez, davant l'estat de de l'església modernista de la Sagrada degradació física i social d'un conjunt Família de la 8auma. També hi ha la d'edificis. Els treballs que es realitza- rehabilitació de l'església de Santa ran consisteixen en diversos projectes Maria del Vilar, i la remodelació de de rehabilitació. Destaca el que es de- l'edifici del Casino Burés i la seva redicarà a les façanes dels edificis del conversió en centre cívic. Tots els trecarrer de la Bauma. Aquesta actuació balls inclouran l'aixecament i desenvoafecta a 4.500 metres quadrats de fa- lupament gràfic dels elements a tractar, çana amb un carrer de 300 metres de un estudi de les lesions i de la història longitud on predominen les construcci- dels edificis, la valoració econòmica de ons del final del segle XIX. Un segon les obres projectades i les solucions treball serà el projecte de rehabilitació proposades, memòria descriptiva per a

la construcció i la seguretat laboral, justificació de càlcul estructural, plec de condicions i planificació dels treballs. Completar la formació de l'estudiant i promocionar el paper de l'arquitecte tècnic en el camp de la rehabilitació han Família de la Bauma estat els objectius d'aquesta iniciativa municipal. Per la seva banda, el consistori disposarà així de projectes de rehabilitació d'espais emblemàtics de la localitat que anirà executant a llarg termini. Antoni Martínez, alcalde de Castellbell i el Vilar, ha volgut oferir amb aquesta iniciativa, «el desig d'enllaçar la coresponsabilitat de les administracions vers la formació dels estudiants amb la promoció professional de l'arquitecte tècnic». •

ara+ El millor programa de pressupostos per a la gestió real de les obres mm! Versió per a Windows Presentació a la sala d'actes del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, el dimarts 3 de desembre a les 19 h.

La construcció d'habitatges s'incrementarà B

l debilitament de l'activitat constructora ha estat intens en el curs d'aquest any com a conseqüència de la forta contracció de l'obra pública i de l'alentiment de la construcció d'habitatges. Així ho indica el darrer informe de conjuntura econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona. Les expectatives són molt negatives per a l'obra pública ja que la licitació oficial s'havia reduït un 26,6% fins al mes de juny. El projecte de pressupostos de l'Estat per a 1997, que preveu una retallada de les inversions reals del 15%, suggereix que la situació pot empitjorar l'any vinent. Quant a l'edificació residencial, la previsió és més favorable com ho fa evident l'augment d'un 22 % dels projectes visats pel Col·legi d'Arquitectes durant els set primers mesos. La important rebaixa dels tipus d'interès en el curs d'aquest any hauria d'afavorir la represa. •

N O T I C I A R I

I N F O R M A T

A C I I V I

20 Consells per tenir la façana en forma La delegació del Vallès Occidental acull una exposició i edita una publicació sobre rehabilitació de façanes

a delegació del Vallès Occidental del Col·legi ha editat la publicació 20 Consells per tenir la façana en forma per promoure entre els ciutadans el manteniment correcte de les façanes dels edificis. La publicació manté la línia iniciada ara fa tres anys peí Col·legi de difondre, a íravés de la campanya La casa en forma, la cultura del manteniment dels edificis d'habitatges i pretén informar el ciutadà de la manera de tenir cura d'un dels elemenís més noíoris de la casa: la façana.

defensa del medi ambient. La presentació de la publicació es va fer el passat 15 de novembre a Terrassa amb motiu de la inauguració de l'exposició i les sessions tècniques Rehabilitació de façanes i tractament de mitgeres organitzades per la delegació del Vallès Occidental del Col·legi. Les sessions tècniques i de debat es cele-

20 Consells per tenir la façana en forma ha estat preparat pels serveis tècnics del Col·legi i ha comptat amb el suporí del departament de Política Territorial de la Generalitat i la col·laboració de l'Ajuntament de Terrassa. Amb aquesta publicació, el Col·legi vol mostrar que el manteniment de la façana pot aportar una millor qualitat de vida ciutadana, augmenta la seguretat de veïns i vianants, permet un estalvi de diners i contribueix a la

bren durant els mesos de novembre i desembre, mentre que l'exposició sobre mètodes (f actuació en façanes es pot visitar fins al 20 de desembre, a la seu col·legial al carrer Sant Francesc, 18deTerrassa. V

La publicació del Col·legi mostra al ciutadà la manera de tenir cura de la taçana de casa seva

Materials/Materiart. els materials constructius com aobra d'art

Conferències

Arquitectura i urbanisme a Cuba L'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona i eJ Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona organitzen les conferències • Arquitectura i urbanisme actuals a Cuba A càrrec de Mario C o y u l a Cowley, a r q u i t e c t e , subdirector del Grupo para el Desarrollo Integral de la Capital. Tindrà lloc a la sala d'actes de l'ETSAB, el dimarts 3 de desembre, o les 12.30 hores. lira ze les drss

de Ritiha Ben Arso que es podrà veure a fexposidó

a relació dels materials de la construcció en estat pur amb el treball d'artistes que els han utilitzat a la seva obra és el motiu que ha inspirat l'exposició Materials/Materiart que es presentarà al Col·legi del 3 de desembre al 7 de gener. L'objectiu d'aquesta exposició, organitzada pel departament de Cultura del Col·legi, és presentar una selecció d'obres de nou artistes que han fet servir per a les seves creacions materials relacionats amb la construcció com ara la

ceràmica, l'acer, el coure, el ferro, el plom, la fusta, el ciment, el guix, el vidre i la sorra. Els artistes són Montserrat Altet, Ridha Ben Àrab, Alberto Corazón, Jorge de los Santos. Uwe Geest, Gustavo Grünig, Susanne Opheys i Maria José Vela. L'espai d'accés a la sala d'exposicions s'ha reservat a una instal·lació de Josep Guínovart, com a reconeixement per part dels joves artistes del què per a ells ha significat l'obra del mestre. •

• Habana, siempre Ha bo na A càrrec de Mario C o y u l a Cowley • La rehabilitació de l'edifici del Casal Català a l'Havana Consulado,68 Presentació del projecte de cooperació Tindran lloc a la sala d'actes del Col·legi d'Aparelladors, el dimecres 4 de desembre, a les 19 hores.

Entrada lliure

I N F O R M A T I U M

N O T I C I A R I

A C T I V I T A T S

PUBLICITAT

Sopar de la delegació del Vallès Oriental: sabó i bombolles 96 B is companys residents al Vallès Oriental van celebrar el passal 18 d'octubre el sopar anual de germanor que aquest any va tenir lloc a l'hotel Ciutat de Granollers. El delegat del Col·legi, Frederic de Buen, va anunciar en el transcurs de la festa la propera obertura d'una nova seu social dels aparelladors vallesans que estarà ubicada al carrer Pinyol, 8, de Granollers. La nova seu disposarà de més espai que l'actual, cosa que permetrà ampliar l'activitat associativa i de formació dels professionals, i incrementar la seva presència social a la comarca.

Aquesta és la llar deL· vostres somnis? Si contracteu la vostra assegurança de la llar per mitjà del servei d'assegurances del Col·legi, podreu obrir casa vostra de bat a bat. Aprpfiteu-vos de l'oferta de l'assegurança de la llar amb més cobertura i a un preu especial per als col·legiats. Tel. 209 82 99, sr. Sergi Sagrado. Amb el suport tècnic de:

Durant la trobada es van atorgar els anomenats premis Nivell i Plom que signifiquen en positiu o bé en negatiu aquelles persones, entitats o fets que han influït de manera positiva o negativa en la tasca dels professionals. En aquesta edició i per votació popular es

Pep Bou va recrearia màgia del sabó

va endur el premi Nivell el regidor de Granollers, Miquel Boix, per la seva contribució a l'èxit de les jornades sobre seguretat organitzades per la delegació. En l'apartat negatiu, la sempre aplaçada Llei de l'edificació va rebre el premi Plom. Ramon Pizarro, el col·legiat més jove, va rebre una distinció, i també en van rebre una Joan Mayoral i Joan Bellmunt, que compleixen 25 anys de professió. La festa va ser amenitzada amb l'actuació de Pep Bou i el seu espectacle amb fines làmines de sabó. •

I Signatura del conveni amb Proeixample B oan Clos, president de Proeixample, i Bernat Ochoa, president del Col·legi, van signar el 24 d'octubre el conveni de col·laboració per impulsar la regeneració i la rehabilitació de l'Eixample. El Col·legi facilitarà un servei d'assessorament als tècnics i un suport a les comunitats de propietaris mitjançant la realització gratuïta, a través de Proeixample, del test Casa en Forma. •

Granollers: torna el «Cafè tècnic» H

I dia 5 de novembre, dins l'espai 'Cafè tèntc" va tenir lloc a Granollers una sessió dedicada a les energies renovables i les seves aplicacions al sector domèstic i ierciari amb la presentació de casos pràctics. La sessió va anar a càrrec de Jaume Serrasolses, director tècnic de l'empresa Trama Tecnoambiental i de Josep Fradera, gerent de l'empresa LKN. •

ASSEGURANCES LORENTE C. de Rafael Casanova, 73, lr. 3a. 08750 MOLINS DE REI • Barcelona Telèfon 668 28 41* • Fax 668 62 07

Gaudir Gaudí s'exposa al Japó B

l 14 d'octubre passat es va inaugurar l'exposició d'escultures i pintures Gaudir Gaudí, de l'escultor Luis Gueilburt, a la sala d'exposicions de la Universitat de Chukyo, a Nagoya (Japó). Aquesta exposició itinerant va ser presentada per primer cop al Col·legi el gener de 1994 i, més tard, a la delegació d'Osona. La mostra es compon de 13 escultures realitzades amb trossos de materials ceràmics provinents del Park Güell i 20 pintures que representen

S E R V E I S

A S S E S S O R I A

NOVETATS

LEGISLATIVES

SERVEIS

COL·LEGIALS

Formigons amb resistències excepcionalment baixes

Assessoria Professional del Col·legi ha tingut notícia darrerament de l'existència a Catalunya de partides de formigó subministrat per central que han donat, com a resultat dels assaigs, resistències a compressió molt baixes. El subministrament d'aquests formigons es va fer durant els mesos de juliol i agost i les resistències eren de l'ordre de 110 Kg/cnf sobre un material demanat a 175 Kg/ cm2. Cal fer notar que la normatica actual ni tan sols té en compte l'existència d'un material

ments d'importació amb comportaments força peculiars. Es tracta de ciments que presenten una gran avidesa per l'aigua, característica que s'intenta pal·liar a l'obra amb una aportació d'aigua superior per tal de fer-lo més treballable. El con d'Abrams no ho detecta, però, un cop posat en obra, el material conté oclusions d'aire importants i la resistència del material és molt inferior al que s'obtindria amb el ciment habitual. Actualment, l'Assessoria Professional té iniciat un procés de recollida de més informació sobre aquesta situació. Per aquest motiu, ara els professionals que es trobin amb casos semblants, poden dirigir-se a aques! departament col·legia! i aportar noves dades. •

Norma bàsica de protecció contra incendis NBE-CPI-96

antiga norma bàsica de protecció contra incendis NBE-CPI-82 establia uns condicionaments urbanístics i unes limitacions (fusos diferents en un mateix edifici amb la finalitat de facilitar la intervenció dels bombers i attres serveis en cas de sinistre i de limitar la intensitat i l'extensió dels incendis. La posterior norma bàsica NBE-CPI-91 va eliminar del seu contingut aquests aspectes tant importants. El buit legislatiu creat per aquesta NBE-CPI-91 va ser omplert en l'àmbit de Catalunya gràcies a l'aprovació del Decret 241/1994 sobre condicionaments urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis. Ara, una norma bàsica de protecció contra incendis, toma a preveure aquests aspectes urbanístics incorporant en el seu redactat un apèndix relatiu a l'accessibilitat i l'entorn dels edificis. Es tracta de la «NBE-CPI-96 Condiciones de protección contra incendios en los edificios», aprovada pel Reial Decret 2177/1996, de 4 d'octubre (BOE núm. 261, de 29 d'octubre). La nova NBE incorpora en un text

CYPECEST: ESTÀNDARD DE GESTIÓ CYPE Ingenieros, líder en el mercat de software per a arquitectes i enginyers, llança un nou producte, CYPEGEST. Resol totes les tasques de gestió de l'estudi: control de costos per projecte, comptabilitat, IVA, IRPF, arxiu de clients, impresos oficials i col·legials... Realitza el control i seguiment dels projectes. Permet la consulta, en qualsevol moment, de l'estat econòmic dels projectes i obtenir la rendibilitat de l'estudi. Tot això amb la potència, facilitat i versatilitat de l'entorn Windows. Sol·liciti, gratuïtament, el nostre disc de demostració al Fax 512 49 50-CYPE Ingenieros S.A Avinguda Eusebio Sempere, 5. 03003 Alacant

F O R

P R O F E S S I O N A L

refós les modificacions introduïdes en la NBE-CPI-91 i el contingut de l'annex C «Condiciones particulares para uso comercial», aprovat l'any 1993. En el nou text, s'hi integren les condicions particulars dels diferents usos juntament amb la part general de la norma, de manera que cada condició particular figura ai costat de la condició general a la qual modifica o considera (en la CPI-91 aquestes condicions particulars figuraven en una sèrie cfannexos independents). La NBE-CPI-96, que deroga la NBECPI-91 i l'annex C aprovat posteriorment, va entrar en vigor el 30 d'octubre passat. La seva aplicació no serà obligatòria en els següents casos: - Edificis en construcció i projectes amb llicència d'obres concedida en data anterior al 30 d'octubre. - Projectes aprovats per les administracions públiques o visats pels coLlegis professionals en data anterior ai 30 de gener. - Obres que s'executin segons els projectes esmentats a l'apartat anterior, sempre que la llicència es sol·liciti abans del 30 d'octubre de 1997. •

S E R V E I S SERVEIS

C O L · L E G I A L S

ALTRES

Nova versió del programa informàtic sobre control de qualitat B

l Decret 375/88 (DOGC de 28/ 12/88), ampliat per l'ordre de 16 d'abril de 1992 de la Generalitat, va establir un control de qualitat de recepció dels materials en la construcció d'edificis. Tant en la fase de projecte com en la d'execució es defineixen un seguit d'actuacions a desenvolupar per l'arquitecte i per l'arquitecte tècnic, encaminades a assegurar la realització d'aquest control. Fruit de la col·laboració entre les dues institucions col·legials, es va posar a punt un programa informàtic. Aquest programa facilita la preparació de la documentació que reflecteix que s'ha dut a terme el control de materials, segons indica l'esmentat Decret i tenint en compte les característiques i com-

petències de cada col·lectiu. Actualment s'ha procedit a actualitzar aquest programa amb una nova versió que introdueix importants avantatges que s'enumeren a continuació. Els usuaris d'aquest programa poden demanar-ne ja l'actualització. CONTROL-WIN Actualització. Versió 2.0 Avantatges: 1. Automatització de les fitxes de registre de resultats del formigó. 2. Claredat a l'hora d'introduir dades. 3. Facilitat i flexibilitat de la sortida per impressora. 4. Tots els avantatges derivats de l'entom windows 3.1 o superior.

Fitxes de normalització lingüística H

I Col·legi, conscient que els professionals de la construcció es troben amb una manca d'eines de consulta a l'hora de redactar documents, ha editat el manual Fitxes de normalització lingüística. Aquest manual, que ha estat elaborat pel Servei Lingüístic del Col·legi amb el suport del departament de Cultura de la Generalitat, conté uns punts de referència per unificar les característiques dels textos més habituals, tant pel que fa als criteris de redacció com a l'estructura dels documents administratius o tècnics. Consta de sis apartats:

BES

Fins al 31 de desembre Els usuaris del programa Control o D-375 podran actualitzar-lo al Col·legi d'Aparelladors a les adreces i telèfons següents: Barcelona: Bon Pastor, 5. Tel 209 82 99 i 4143311 Granollers: Josep Pinyol, 8. Tel 879 01 76 Manresa: Plana de l'Om, 6. Tel 872 97 99 Terrassa: Sant Francesc, 18. Tel 7801110 Vic: PI. Major, 6. Tel. 885 2611

Els usuaris residents a Girona, Ueida o Tarragona poden adreçar-se directament al Servei d'Aplicacions Informàtiques del Col·legi d'Arquitectes, c/Arcs, 1-3, 5è. Tel 93-306 78 03. El preu de l'actualització és de 5.000 pessetes. Aquest preu és exclusiu per a usuaris de la versió anterior, els quals hauran d'acreditar-se com a tals en el moment de recollir l'actualització. Per a més informació cal telefonar al Servei d'Informació del Col·legi d'Aparelladors. Tel 93-414 33 11. A partir de l'1 de gener Els usuaris del programa podran actualitzar-lo al Servei d'Aplicacions Informàtiques del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, c/Arcs, 1-3.5è.

Certificat final d'obra en Windows B l Servei d'Aplicacions Informàtiques de la demarcació de Barcelona del Col·legi d'Arquitectes ha editat un programa informàtic per a l'elaboració del certificat final d'obra o habitabilítat, i del certificat final de la direcció de l'obra. Funciona sobre

Windows 3.1 o superior i realitza la impressió del document amb qualsevol impressora. El preu és de 3.000 pessetes més IVA. El programa es troba disponible a la Cooperativa Jordi Capell. Tercera planta del Col·legi. Telèfon: 414 63 55.

1 .-Models de documents 2.-Fraseologia de correspondència

NECROLÒGIQUES

3,-Criteris bàsics de redacció

Ujjab

4.-Qüestions gràfiques

Ens dol comunicar a tots els col·legiats la defunció

5.-Terminologia administrativa

del nostre company:

6.-Bibliografia

Joan Dinares i Cabana col·legiat 1.905 esdevinguda el 29 d'octubre, a 53 anys.

De venda a la Cooperativa Jordi Capel Tercera planta Preu: 3.600 pessetes IVA inclòs

Com actualitzar el programa:

planta Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

TEODOLIT E-105 WORLD

P.V.P.:

Cooperativa Jordi Capell

ESCLERÒMETRE VOLMOS

450.000

' Obsequi mira telescòpica 4 m. div. cms, o dobles mms.

MEDIDOR LÀSER

MOD. AL-24 P.V.P.; 85,000 P. OFERTA: 61.900

P. OFERTA: 359.000

- Precisió angular 10 seg. - Augment ullera: 3Ox - Plomada òptica - Compensador automàtic • Brúixola circular -Trípode metàl·lic - Mira telescòpica 4 m. div. cms.

NIVELLS FUJI

Bon Pastor 5 Tel.: 414.63.55 Fax: 414.67.15

P.V.P.:

49.000

P. OFERTA: 38.900 Ideal pera mesurar la resistència del formigó. Estoig de vinet

MOD. FL-25M P.V.P.: 135.000 MOD. AL-24 P-OFERTA: 109.000 - Nivell automàtic amb una lent de 24 augments amb desviació estàndard en 1 Km. +-2.5 mm. - Trípode extensible d'alumini i mira telescòpica. MOD. FL-25M - Augments d'ullera 25 x - Desviació Standard en 1 Km. + -2 mm, -Trípode metàl·lic - Obsequi de la mira dobles mms. valorada en 16.000 ptes.

P.V.P.:

179.500

P. OFERTA: 159.000 - Precisió milimètrica. - Abast sense reflector 30 rr - Abast amb reflector 100 m -Càlcul àrea i volum.

SERVEIS S f l

N F O R M A T I U V ! l í

C O I - I E S I Í 1 S

A 1 T H S

Informàtica a la carta

Informació sobre licitacions

is professionals que utilitzen programes informàtics en la seva feina podran reciclar o ampliar els coneixements d'informàtica «a la carta» sense necessitat cfinscriure's en cursos complets gràcies a la nova estructura de funcionament que ha posat en marxa l'Aula d'Informàtica del Col·legi. L'estructura formativa ara consta de cursos, mini-cursos i sessions de la manera següent

També es poden proposar altres temes no especificats. L'horari és de 19 a 21 hores amb la possibilitat de variar-lo a petició dels interessats. Hi ha prevista la realització de sessions sobre temes específics en Autocad, Word, Excel, Project i Windows. Vegi's el temari a la pàgina 15. Més informació i inscripcions: Servei d'Informació. Planta baixa.

• Cursos: orientats a les persones que volen aprendre l'ús d'una determinada aplicació. Durada mitja: 20 hores. • Mini-cursos: dirigits a aquells que volen adquirir e!s coneixements essencials d'una aplicació per al seu ús de manera ràpida i senzilla. Durada: 8 hores. • Sessions: tenen la finalitat de donarà conèixer l'ús i les particularitats de temes concrets dels programes. Els assistents hauran de tenir coneixements previs. Durada habitual: 2 hores. El preu de les sessions és de 5.000 pessetes. Qui estigui interessat per alguna de les sessions, caldrà que faci una preinscripció. Es determinarà la data de realització i Phorari en e! moment que hi hagi un mínim de persones interessades (ires).

Jasaciones-7 H

asaciones-7 és una societat de taxació, inscrita en el registre oficial del Banc d'Espanya, que treballa habitualment per al mercat hipotecari. Aquesta societat ha iniciat un pla d'expansió i té interès de trobar tècnics qualificats amb experiència en el sector, que disposin d'una cartera de clients pròpia. La societat ofereix als seus col·laboradors unes bones condicions econòmiques i un servei ràpid i eficaç quant al control, visat i assessorament tècnic. Els professionals interessats poden demanar més informació. Tasaciones-7. Telèfon 91-319 41 61

a llei 13/1995 sobre contractes amb les administracions públiques representa per als aparelladors i arquitectes tècnics un nou marc per poder accedir als concursos d'adjudicació d'obres oficials. I, si bé en el període immediatament posterior a la publicació d'aquesta llei l'oferta es va veure sensiblement reduïda, ara que ja ha passat un any de la seva publicació el nombre de contractes oferts s'ha incrementat de manera notable. Per poder optar als concursos d'adjudicació, el tècnic haurà d'estar al cas de la seva publicació als diaris o butlletins oficials. El Centre de Documentació Josep Renart ofereix, en col·laboració amb rinstjtuto de la Mediana y Pequena Empresa Industrial (IMPI), el servei

Infolicitació, d'informació sobre concursos d'adjudicació de contractes d'obres oficials. Infolicitació inclou: i Informació sobre contractes públics d'assistència tècnica (direcció tècnica) i d'obres (projectes) • Informació de tot l'àmbit, tant de Catalunya com de l'Estat espanyol i Tramesa immediata de la informació per fax o per correu electrònic Infolicitació és un servei personalitzat, ja que es pot triar, d'entre vuit grups específics, els que més s'adeqüin a cada activitat professional (edificació, enginyeria civil, etc.) i ràpid. Diàriament informa dels concursos, un dia després de la seva publicació oficial al BOE, DOGC, etc. Vegeu el quadre de preus anuals per a cada grup.

INFOLICITACIÓ. QUADRE DE PREUS ANUALS (El preu de la subscripció es calcula des del mes en què l'usuari es dóna d'alta fins al final cfany) Catalunya preus e-meD preus fex 1. 2. 3. 4. 8. 56. 7.

Assistència tècnica Eomcaró Crss vi=r=sUi Enginyeria civil Trebafc cadastrals Anàlsi i assaigs Obres Edificació Enginyeria civil Obres viàries

TotTEstat preus e-mafl preus fax

1.000 1.000 1.200 1.000 1.000

7.000 7.000 8.400 7.000 7.000

153»

46.400

15.700 19.000 11.800 11.250

49.900 73.000 22.600 18.750

19.000 25000 18.000

73.000 115.000 66.000

78.M» 111000 61.000

486.000 724.000 367.000

Servei Infolicitació. Centre de Documentació Josep Renart. Bon Pastor. 5 OB021 de Barcelona. Telèion: 209 84 3S Far 414 54 26

S E R V E I S M E R C A T

I N F O R M A T I U D E

T R E B A L L

Cap d'obra, una de les 50 professions amb més futur

egons un estudi publicat ala revista OUOEIsaber actual, la feina de cap d'obres és considerada com una de les 50 professions amb més futur. Aquest estudi, que valora les tendències del mercat de treball en general, a Espanya i a Europa, defineix les característiques bàsiques de les 50 professions amb més futur per a l'inici del segle XXI. De totes les professions publicades se n'especifi-

quen dues que poden tenir relació directa amb la titulació d'arquitecte tècnic: cap d'obres i cap de manteniment. El cap d'obres el defineixen com el professional que s'encarrega de la supervisió de la construcció d'obres i de la qualitat dels materials de construcció a peu d'obra. Aquesta funció la demanen les empreses de construcció, i la formació que es requereix és la d'enginyer de

camins, topògraf, arquitecte, arquitecte tècnic i enginyer d'obres públiques, entre d'altres. L'idioma aconsellable, no imprescindible, és l'anglès com en la majoria de professions, i el salari orientatiu està entre 4 i 8 milions de pessetes. Segons les dades de la Borsa de Treball, les ofertes de treball més demanades per les empreses són per a ajudants o caps d'obra. Són ofertes que provenen de les constructores i/o promotores a la recerca de professionals preparats per a la gestió tècnica i/o ecomòmica a peu d'obra.

El Servei de Promoció i Mercat de Treball ha organitzat una sèrie de cursos de gestió d'obra amb l'objectiu de potenciar el reciclatge i la iniciació dels arquitectes tècnics que desenvolupin o vulguin orientar la seva carrera vers a l'exercici de la funció de cap d'obra. Aquests cursos que han estat organitzats conjuntament amb el Gremi de Constructors d'Obres de Barcelona pretenen orientar el professional en aquells aspectes més bàsics de la gestió d'obra des d'una òptica pràctica i introduir-los en els aspectes que sovint són punts dèbils

P E T I T S

Informació sobre els contractes públics d'assistència tècnica i d'obres de Catalunya Un nou servei del Centre de Documentació Telèfon (93) 209 84 34

Tècnic comercial per a promoció de morters monocapa per a (acares a Catalunya. No cal experiència però si vocació comensal. Edat ideaJ, 30 anys. Idioma, català. Cal camel de conduir i convé cotxe propi Jornada oficial Contracte labora) renovable a inòefiniL Sou: 3-i, 5 mifions,bruts negociables ••• incentius i despeses de desplaçament i de representació. Vehicle a negociar. Possbifitat de promoció a mig termni. Contactar urgentment amb el Servei de Promoció. Ret. 5J20

A N U N C I S

S E R V E I S Topògraf per a treballs de mesuraments, aixecaments, implementacíó de projectes, replanteigs d'obres i cubicacions. Sistemes totalment informatitzats. A grans i a petites escales. Qualitat i rapidesa. J. Costa Telèfon: 265 40 04 Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc i negre o en color i Render. Octavi Telèfon: 213 92 36 Servei pera taxadors EnvtTns un tax i nosaltres !i entreguem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. A partir del croquis que ens enviï li fem la delineació per ordinador, a l'escala que desitgi. També ho podem adaptar a la superfície que ens indiqui. Tenim més de dos anys d'experiència. Informació Telèfon: 416 16 39

Ascensió Galvez Cap del Servei de Promoció i Mercat de Treball

Empresa nacional de fabricació de materials

UN SERVEI PER A LA PROMOCIÓ I PLENA OCUPACIÓ DELS APARELLADORS El Servei de Promoció i Mercat de Treball, per miÇà d'aquesta secció de L'Informatiu, ofereix una visió general actualitzada de la situació de les ofertes de treball per a aparelladors i arquitectes tècnics, que es gestionen des del Servei. Mensualment es publica un quadre que inclou algunes dades representatives de totes les ofertes rebudes durant el mes anterior i ja tancades. E! quadre permet veure la relació entre funció, experiència, edat, tipus d'empresa i sou, i si el servei sol·licitat per Tempresa ha estat per selecció o per publicació d'un anunci. Els col·legials interessats a entrar en els processos de selecció gestionats des del Servei s'han d'inscriure a la recerca activa de treball.

d'aquests professionals com ara la formació en relacions humanes, comptabilitat, o dret en la construcció entre d'altres. Com indicava el mateix article de la revista QUO: "El lloc de treball per a tota la vida ha arribat a la seva fi. Adquirir continuament coneixements multidísciplinaris i detectar els àmbits laborals amb més demanda serà clau per ai treballador del futur."

Servei de recepció de trucades S'ofereix servei de recepció de trucades, fax i correspondència per a professionals, com si es tractés de la seva pròpia secretària. El servei és personalitzat i professional i les quotes són econòmiques. Dorí Teba Telèfon: 436 25 60 Serveis al professional S'ofereixen serveis d'aixecaments d'estat actual, desenvolupament i delineació de projectes, models en 3D, càlcul d'eslructures i instal·lacions. També, lotografia d'arquitectura i obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives, mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, ajut per als projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obres. Josep M. Telèfon: 268 08 04 Estudiant d'arquitectura tècnica pendent del projecte final de carrera, s'ofereix com a ajudant de cap d'obra. Disponibilitat de jornada completa i de cotxe propi. À/ex Kowerdowiz Telèfon: 473 39 00

Estudiant d'arquitectura tècnica pendent de projecte final de carrera, s'ofereix per col·laborar en despatx, a peu d'obra o en oficina tècnica. Aporta experiència en despatx i en mesuraments. Té coneixement d'idiomes i de Cad. Disposa de cotxe o moto. Antoni Ros Telèfons: 421 42 47 424 52 35 Col·laboració professional S'ofereix col·laboració professional amb despatxos d'arquitectura, interiorisme, enginyeria i promotors, en mesuraments, realització de plànols i estat actual. Els preus són econòmics. Informació Telèfon: 410 52 59 Estudiant d'arquitectura tècnica pendent del treball final de carrera, s'ofereix per treballar. Aporta experiència en despatx d'arquitectura, curs d'Autocad versions 12 i 13 (230 hores) i informàtica a nivell d'usuari (processador de textos, disseny gràfic, etcètera). Disponibilitat jornada completa i vehicle propi. Joaquim Ros Telèfon: 232 36 86

Secretària administrativa titulada s'ofereix per treballar a temps total o parcial en despatx o amb professionals liberals. Aporta coneixements informàtics de tractament de textos, comptabilitat i fulls de càlcul. Montserrat Roig Telèfons: 350 95 24 909 40 94 67 Servei gràfic Es realitzen delineació de plànols amb Autocad i perspectives amb 3DStudío, tractament d'imatges i folomuntatges. Hèctor Telèfons: 340 64 17

PISOS I D E S P A T X O S Pis per a habitatge o despatx de 110 m2 totalment reformat, situat a Gran Via/Moianès. Salómenjador de 35 m ! amb bany nou i cuina equipada. Amb parquet, balcó i ascensor. Està insonoritzat. Preu: 16.500.000,- o 115.000 PTA al mes. Informació Telèfons: 296 57 13 421 46 22

Despatx ben situat Arquitecte tècnic ven despatx situat al carrer Balmes/plaça Molina, amb calefacció i 65 m3. És lluminós i tranquil. L'escala té conserge. Preu: 14.500.000 PTA. Informació Telèfon: 200 33 48

Enginyer industrial està interessat a associar-se amb arquitecte tècnic per a la constitució d'un gabinet tècnic. Juan José Baz Telèfon: 424 41 58 Arquitecta tècnica està interessada a tenir contactes amb empresa o despatx assessor d'arquitectura ecològica. Ha cursat estudis de disseny integral a la universitat de Delft. Inés Legemaate Telèfon: 790 19 89

INFORMACIÓ , Elisenda Pucurull Quarta planta Telèfon 209 82 99

SERVEI

PROMOCIÓ

1 MERCAT

TREBALL

CURSOS DE GESTIÓ D'OBRES D'EDIFICACIÓ Presentació L'objectiu és el d'oferir al professional dedicat al seguiment i contra! tècnico-econòmic d'obres d'edificació, i en especial, a qui exerceix de cap d'obra en constructora. una formació de reciclatge en aspectes bàsics de la gestió d'obra. El curs s'ha organitzat conjuntament amb el Gremi de Constructors d'Obra de Barcelona í Comarques.

v 1'" • "

Tr^-^f, 1 =fe r-EL ÏS§t \M í ~~

~'-

BiWiíilr*:

••" "-

...-•..-

Preu del curs complet Col·legiats: 135.000 PTA No col·legiats: 198.000 PTA El curs s'ha modulat per tal que els interessats puguin accedir a mòduls independents, si ho desitgen. Consulteu facilitats de pagament al Servei d'Informació. Planta baixa. Horari dels cursos de 18.30 a 21 hores

Uoc Sala de Conferències. Primera planta del Col·legi.

• Què determina la producció t Estudi del moviment de temps t Resolució de problemes t Anàlisi del procés constructiu • Diagrames i convenis t Simulació i casos pràctics. Preu col·legials: 30.000 PTA. Preu no col·legiats: 44.000 PTA. Mòdul III. Contractació pública Dimecres 15 i dimecres 22 de gener. A càrrec de Joan de Mora Casals. • Contractes administratius • Nova Uei de contractes de l'Estat • Règim general dels contractes • Contracte d1 obra Preu col·legiats: 7.500 PTA. Preu no col·legiats: 11.000 PTA

PROGRAMA Mòdul II. Organització i planificació d'obra Del 13 de desembre al 13 de gener aílluns, dimecres i divendres. \ càrrec de J. Lluís Àlvarez. i Definició i objectius t Relació entre organització, planifi cació, programa i costos i Cultura organitzativa t Estructura formal i perimetral

SERVEI

Mòdul IV. Contractació privada Divendres 17 i divendres 24 de gener. A càrrec d'Albert de Mora Casals. • Contracte d'arrendament d'obra • Clàusules d'aquests contractes • Jurisprudència del Tribunal Suprem sobre la responsabilitat decennal •Acció directa del subcontractista contra el propietari d'una obra

• Procediment laboral • Relacions col·lectives • infraccions i sancions. Preu col·legiats: 7.500 PTA. Preu no col·legiats: 11.000 PTA.

• Desestimat unilateral del contracte d'arrendameni d'obra • Consideracions prèvies a la contractació d'obra • Obres addicionals Preu col·legiats: 7.500 PTA. Preu no col·legiats: 11.000 PTA

Mòdul VII. La fiscalitat vinculada a l'obra Dimecres 12 i 24 de febrer. A càrrec de Valentí Pich. • Sistema fiscal i procediments • Fiscalitat de relacions laborals • IVA, 1RPF, Impostos municipals Preu col·legials: 7.500 PTA. No col·legials: 11.000 PTA.

Mòdul V. Gestió dels recursos humans Divendres, del 31 de gener al 21 de març. A càrrec de Josep M. Raventós • Introducció: el factor humà •Trets bàsics de l'organització humana • Els recursos humans de producció • De la direcció de personal a la direcció de recursos humans • Necessitats del personal

Mòdul VIU. Comptabilitat d'obra

• Subcontractació Preu col·legiats: 30.000 PTA. Preu no col·legiats: 44.000 PTA

Dimecres, del 26 de febrer al 19 de març. A càrrec de Jordi Massaguer. • Control d'ingressos i despeses • Tancaments mensuals' • Disseny d'un circuit administratiu • Fluxeg rama de funcionament nor-

Mòdul VI. Relacions laborals. Dimecres 29 de gener i dimecres 5 de febrer. A càrrec de Joan de Mora Casals. • Centre de treball • Contracte de treball • Salari i prestacions

REHABILITACIÓ

mal Preu col·legiats: 15.000 PTA. Preu no col·legiats: 22.000 PTA. Informació i inscripcions Servei d'Informació

ASSEMBLEA GENERAL DE COL·LEGIATS

Assemblea general ordinària de col·legiats

Curs de Gestió i manteniment d'edificis Els edificis d'habitatges

La Junla de Govern del Col·legi convoca Assemblea general orinaria de col·legials segons esBHeixen els esteluts del Col·legi. Objectius El Tècnic de capçalera dels edificis és, cada cop més, una necessitat sentida per propietaris, administradors i usuaris, i les inspeccions periòdiques per conèixer l'estat de salut dels edificis ja són una demanda habitual, a ia qual els professionals hem de poder donar resposta. Aquest curs es planteja, com a objectiu fonamental, refermar l'especialització dels tècnics en aquest àmbit. Es presenten els conceptes bàsics que avui regeixen els criteris de manteniment a Europa. També es tractaran les diferents maneres d'afrontar el manteniment i la visió de les administracions públiques. Dins el curs, es posarà a Tabast de tots els participants: el Manual de la Casa, eina informàtica que permet d'una manera àgil i pràctica redactar el manual d'ús i manteniment; el Test Manteniment, check lis! per a la inspecció dels edificis existents, que permet recollir totes les dades necessàries per preparar el programa i redactar el manual adient: i també el Pia Gestió de Manteniment Preventiu que permet crear plans de manteniment i controlar el pressupost, programa informàtic dissenyat per ADIGSA, Empresa pública, i desenvolupat per l'ITEC amb la participació del CTR.

Dies, 10,11 i 12 de desembre. Pràctiques en grups reduïts, un dia addicional, de 16 a 19 h. A càrrec de Ramon Graus i Toni Floriach. Lloc: Sala d'Actes Inscripcions 30.000 PTA. Inclou documentació i els programes informàtics, Manual de la Casa, Test Manteniment i Pla de Gestió del Manteniment Preventiu. Servei d'Informació. Col·laboren Generalitat de Catalunya. DepL de Política Territorial i Obres Públiques. Dir. Gral. d'Arquitectura i Habitatge. Centre Tècnic de Cooperació per a la Rehabilitació d'Habitatges. Depl. de Benestar Social. ADIGSA

Programa - Dimarts. 10 de desembre Aspectes genèrics del Manteniment • Definicions i conceptes bàsics en el manteniment. A càrrec de Xavier Casanovas • Mantenibilhat i concepció dels edificis com a paràmetres de partida. A càrrec de Ramon Graus • Situació actual del manteniment en ràmbit europeu. A càrrec de Xavier Casanovas - Dimecres, 11 de desembre Aspectes legals i administratius. Organització de les inspeccions • El marc legal, administratiu, financer i fiscal. A càrrec de Joan Gay • El Uibre i la Cèdula de recfjfkx La

Dia

Uoc

Dijous, 19 de desembre

Sala d"Actes. Primera planta

A les 19 hores en primera convocatòria i a les 19.30 hores en segona convocatòria

Informació Secretaria del Col-legL (Vegeu Fordre del (Sa ala pàg. 16)

ASSESSORIA

JURÍDICA

Responsabilitat civil de l'aparellador Xerrada sobre la responsabilitat civil de farquitecte tècnic, a càrrec del magistrat Juan Poch, organitzada per fAssessoria Jurídica. seva incidència en el manteniment. A càrrec de Gustau Roca • Organització dels treballs d'inspecció. Eines i precaucions. A càrrec de Jordi Ueal - Dijous, 12 de desembre Manual de la Casa i Test Manteniment • Manual de la Casa i Test Manteniment. El tècnic de capçalera. A càrrec de Xavier Casanovas • Funcionament del Test Manteniment Per Rafael Cercós • Documents i resultats. A càrrec de Ramon Graus • Pla i gestió del manteniment preventiu. A càrrec de Joan Camps i d'Albert Pons

Uoc Dimarts, 17 de desembre

Sala d'Actes. Planta baixa

Hora Ales 19.30 hores.

L'entrada és Biure No cal fer inscripció prèvia

ASSESSORIA

PROFESSIONAL

Curs de control de qualitat. Cas pràctic Curs de control de qualitat, a càrrec de Pere Casademont

Dia

Uoc

dilluns, 9 de desembre Hora a les 18 hores

Sala a~Actes Inscripció Servei d'Informació

A C T I V I T A T S

I N F O R M A T I U FORMACIÓ

D I V f R S O S

llllllllllrtl

EXPOSICIONS

Arquitectura i urbanisme a Cuba L'ETSAB i el Col·legi JApareBadors organitzen les conferències: • Arquitectura i urbanisme actuals a Cuba. A càrrec de Mano Coyula, arquitecte, subdirector de! Grupo para el Desarrollo Integral de la Capital. Tindrà lloc a la sala d'actes de TETSAB, el dimarts, 3 de desembre ales 12.30 hores. • Habana, síempre Habana A càrrec de Mano Coyula. • La rehabilitació de l'edifici del Casal Català a l'Havana. Consulado, 68. Presentació de! projecte de cooperació. Tindran lloc a la sala d'actes del Col·legí, el dimecres 4 de desembre a les 19 hores. Entrada lliure.

DELEGACIÓ

D'ART

• MiniCad del 3 al 17 de desembre de 17 a 19 hores, dimarts i dijous. • Administrador d'arxius dei 18 al 23 de desembre de 17 a 19 hores, dilluns i dimecres. • Iniciació al word del4a!16dedesembrede17a 19 hores, dilluns i dimecres. Lloc Aules d'ínformatica del Col·legi Inscripcions Servei d'Informació

OCCIDENTAL

Materials-Materíart

Rehabilitació de façanes i tractament de mitgeres

L'exposició organitzada pel Departament de Cultura relaciona els materials de la construcció en estat pur amb els treballs d'artistes que han integrat i utilitzat aquests materials com una part de la seva obra. Artistes participants: Montserrat Altet, Ridha Ben Àrab, Alberto Corazón, Jorge de los Santos. Uwe Geesl, Gustavo Grünig, Susanne Opheys i Maria José Vela. Del 10 de desembre al 10 de gener, de dilluns a divendres de 10 a 14 i de 16 a 20 h. Sala d'Exposicions.

L'exposició es podrà veure a Terrassa fins al 20 de desembre, de 9 a 13 i de 17 a 20 h, de dimarts a divendres. Dissabte, de 10 a U i de 18 a 21 h. Sessions tècniques • Dimarts. 10 de desembre Experiències en rehablitació. A càrrec de Joan Casadevall, Ramon Domènech i Francesc Ouran. Taula rodona • Dimarts, 17 de desembre El paper de l'Administració. A càrrec de Joan Camps, Gustau Roca, Manuel Crivillé, Bernat Ocfioa i un representant municipal

Exposició de pintura a la delegació d'Osona La delegació d'Osona acull una exposició de pintura de Miquel Ordeig. Estarà oberta a la delegació fins al

22 de desembre, de dijous a diumenge de 19 a 21 h. i dissabtes també de 12 a 14 h.

INFORMÀTICA Cursos

VALLÈS

Les persones interessades en aspectes concrets dels programes poden realitzar una sessió específica només del tema que els interessi. Per això, cal que ho especifiquin en el moment de fer la inscripció. •

Autocad: escales i impressió, acotacions, blocs, ombres, etc. • Word: taules, tabulacions, elc. • Excei: gràfics, taules dinàmiques. • Projecti subprojecies, consolidació de projectes, etc. • Windows: v.3.X per a Windows 95 Preu per sessió: 5.000 PTA. Inscricpions al Servei d'Informació.

Londres (UK) OnTinelnformation96.XX Conferènda intemacio-

na!.

2-3

*™

París (F) Curs sobre l'estanquitat de les taulades transi-

París (FR) 23 Curs sobre raülamenttèr• mic de les façanes "per ("exterior. Sistemes amb revestiments prims sota els aïllaments. CSTB

m \ •M•

JOM*J> Kenart

4 •

Paris (FR) 27*28 C u r s S 0 0 ^ f a prevenció ^ ^ m d'incendis en els edificis. Evolució de la reglamentació. CSTB n

París (E) Curs sobre la durabílitat dels polímers.

5-7 ^m

Nantes(FR) ARTIBAT96.Sa!ódelaconstrucció.

CSTB.

irni

Pans(Fn) 29 Curs sobre revestiments •• monocapa d'impermeabilització. CSTB P t D D E D

fí p

3-5

La Junla de Govern va prendre l'acord de convocar assemblea general ordinària de col·legiats segons estableixen e!s estatuts del Col·legi.

AL M O N

tai) les. CSTB.

U C

INTERTUNNEL 96. lli *™ Rra intemacional sobre els túnels i les excavacions subterrànies.

Assemblea general ordinària de col·legiats

Informació: Delegació Vallès Occidental. Tel. 780 11 10.

E S E I I B R E •;--

2'3

tractament de mineres

• Cicle de conferències de les empreses participants

ACTIVITATS

Sessions

Tel-Aviv (IS) III Simposi sobre les aplicacions del concepte de prestacions en l'edificació. ClBASTMRILEM

9-12

^™

Munic(AL) 14-19 BAU'97. Rra intemacional ^ ^ dels materials i els sistemes de construcció. Filadèlfia (EEUU) 27-29 ARH EXPO'97. Rra intema^ ^ m cional de faire condicionaf. la calefacció i la refrigeració.

Ginebra (SU) 4-7 R'97. III Congrés irstemaoo• ^ nal i exposició sobre sobre recuperació, reciclatge i reintegració.

Per a més informació consulteu el Centre de Documentació Josep Renart. Tel: 209 84 34

L'assemblea tindrà lloc a la sala d'actes del Col·legi, el dijous 19 de desembre, a les 18.30 hores en primera convocatòria, i en segona convocatòria el mateix dia, a les 19 hores. Ha estat aprovat per la Junta de Govern amb caràcter provisional, el següent

Anglès per a professionals a Wall Street Institute

Presentació d'ARQ+

Amb l'objectiu de promocionar l'aprenentage de l'anglès entre els col·legiats, el Col·legi, té un conveni de col·laboració amb Wall Street Institute..

Presentació del programa ARQ+ de mesuraments i pressupostos en la nova versió per a Windows.

Ordre del dia 1 • Lectura i aprovació, si escau, de Pacta de l'assemblea general 2 • Informe del president 3 1 Proposta d'aprovació del pressupost per a l'any 1997 4 i Tom obert de paraules Els col·legiats poden presentar propostes perquè siguin sotmeses a l'assemblea general, fins al dia 30 de novembre. Aquestes propostes hauran de ser comunicades per escrit amb la signatrura de deu col·legiats, com a mínim.

Facilitats de pagament Wall Street Institute farà un descompte d'un 20% sobre els preus de tarifa als col·legials i els seus familiars que ho sol·licitin.

Matrícula Wall Street Via Augusta. Rector Ubach 37-39 de Barcelona. Després el curs es pot fer a qualsevol centre de Wall SlreeL Les proves de nivell es faran de manera individualitzada al Col·legi, a hores conHoraris lliures, sense pèrdua de classes, sense límit d'hores i sense cost addicional.

Informació: Servei d'Informació del Col·legi. Tel: 209 82 99. La Junta de Govern incorporarà, si escau, les propostes presenlades establint l'ordre del dia definitiu de l'assemblea.

Wall Street Institute. Rector Ubach, 37-39. Telèfon: 414 02 27

Es mostraran les principals prestacions de! programa: • edició de pressupostos • plec de condicions • comparatius d'oferies • control de costos Anirà a càrrec de Paco Calbet Dia: dimarts, 3 de desembre Hora: 19 hores Lloc: Sala d'Actes del Col·legi.

GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciarse en aquesta secció. BIT PUBLICIDAD Maria Meca Telèfon: 410 45 55

AÏLLANTS M

ESTRUCTURES

Alsina

&MÍW

SOLUCIONS EN ENCOFRATS

PRicoinsn

ENCOFRADOS J-M-SSVA. S.V Pot. InO. Cami Font Reca s / n

08110 Montcada y Reixac (Barcelona) 30 0 0 R n (93) 5 6 4 70 59

Rda. San Anton» 49 Tel. [93) 423 80 44 FAX 426 06 71 1 BARCELONA

BOIG CURVADO DE PERFILES., 5JL

Tel. (93) 5 7 5

IUZACIONHS

i CATAUNA,SA

Q Neteja _ • Resa ura ció pedra Q Evitar coloms

ESTBUCTURALES

Morters sense retracció. Rehabilitació

CONSTRUCCIONES MANSO, 11 5" A • Td. (93) 426 98 98 (3 li fm(93)J23 9J 13* 08015 Barcelona

c/ Podí/o, 240 • 7e/. (931456 1 d 53 Ftut (93J 430 72 85 • 08013 fcrafono

PAVIMENTS ; AUJMINOSIS

EXTEh SENETON

EFABHCAOES PER A LA CONSTHJCOÚ

Munianer. 472 08006 BARCELONA REHABIUTACIÓN Tel.«1400 16 Fax 20231 12

Sans. 307 - 309 • C

FLUIDS

Navès Industriales Forjados-Cerramiei Chalets -Pàrkings Centros comerciale 1

HORMIPRESA"""* "™"

PAVIMENTS INDUSTRIALS DE FORMIGÓ 1 ASFALT. TERRES DE RESINES 1 PINTURES ESPECIALS

— EXTRAFORT — ELECTRICITAT Z3

PREFABRICATS I ^B ^ H I ^ B • • ^ ^ ^ H

LV. Torres y Ama. 3 Tels. 318 32 77- 412 14 40 Q6001 BARCELONA

El sistema aleman para saelos indostrides Prefabricados de Hormigón. S-A.

• (saèmiienl os de eferoo reséJentJo meanai y qóiKD. • Repamàón fàol, ràpila y «onómai de badies y grielm • Ardipolro, ímpennwbiiitKÍOí, tógiénais y dMoroliws,

simon MATERIAL ELÉCTRICO

ILUM1NACIÓN

C%njtadón, 390 - 392 • Tddbno (93) Ï65 16 63 Tex (93) 232 77 53 • Itío. 53982 SIMON E 08013 Bscdona

FUSTERIA D

TANQUES DE BRUC

CONSTRUCCIONS AMB FUSTA PAVINDUS. %A. PAVIMEKTS DE FORMIGÓ TRACTATS DECORACIÓ TERRATZOS CONTÍNUOS

32 • W . / 9 3 J 345 9} 50' Pc£gcr i n d u f M B o i P l r

Plaça Tsluan. 1 l e i . i 1 OS010 Barcelors

Iel.Z6S09 39 F3I.Z65Z2 76

PROJECT

INFORMÀTICA |

des de 1974

INDUBRUC CYPE

PolÍE. Inií. CAN MAGÍ - NAU 19 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona) TcL 5S9 00 23 -Fax 674 38 71 Apdo. COÍTVOS -W3

IKJ

Tu despacho desde 10.000 ptas/mes asistido Y equipado

AUTOANIVELUDOHS I MORTERS DE RESINES FUSTERIA D'OBRA I PER A

Per separar un habuaigc a tancar un jardí, tenim l'oferia més àmplia. lani en mides, com en qualitats. . Sum fabrííunls

SERVEIS

FRAPONT

iit

1NGENIER0S

CYPE CATALUNYA

ALMOGÀVERS. 66.2*A TEL (93) 4 8 5 1 1 0 2

T. 93-415 45 32 Av. Príncep Astúries 56 at. BCN

08018 BARCELOHA

LA//ORATORI DEL í ALLES

PERFILES UGEROS, S J \ . laboratori ACREDITAT per la

ESTRUCTURES METÀL·LIQUES LLEUGERES PER A COBERTES

Portes • DU-620 • Contraplacats i tota dass* de fustes per rebenistería i decoradó Gavà: Tel. 638 22 40 -Fa* 638 22 45 Manresa: Tal. 873 32 62 -Fax 873 70 12

Generalitat de Catalunya pel control de qualitat de l'edificació i els seus materials

Cl. JOSEP CARNER. 27 - TEL BT9 33 91 TEL 1 FAX 879 «517 - 0M00 GRANOLLERS

CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS

ESTRUCTURES

AÏLLANTS

ELECTRICITAT

Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres

Aïllaments, impermeabilització í recobri-

Electricitat i il·luminació

PREFABRICATS

REVESTIMENTS

INFORMÀTICA

Prelabricació i construcció industrialitzada

Paviments i revestiments

Informàtica aplicada a la construcció

FLUIDS

SERVEIS

Aixetes, bombes, tubs.canalons

Serveis aplicats a la construcció

FUSTERIA Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

•

TERRACOTTA PLUS SYSTEM La solució total i definitiva als problemes de sals, eflorescències i tractaments de la terra cuita

Paviments de semigrès extrusionat natural Paviments de terra cuita extrusionada natural Gran assortiment de peces complementàries en totes les fabricacions.

ceramicascalafs/a Ctra. de Folquer a Jorba km 38,200 Apartat de Correus 18 08280 CALAF (Barcelona) Tel. 869 82 50 Fax: 869 92 69

REPORTATGE E L S

M A T E R I A L S

H F O • M A T L E S

N O V E S

T E C N O L O G I E S

£ L A

C O N S T R U C C I Ó

Una construcció de futur Un cop acabades les primeres jornades del cicle dedicat als materials i noves tecnologies dedicades al ram de paleta, sembla oportú fer una reflexió sobre els seus resultats i el grau d'acompliment de les expectatives que s'havien generat.

n plantejar aquest cicle partíem de dos convenciments. El primer era que la construcció estava immersa en un procés important de transformació que feia necessària una actualització dels coneixements dels tècnics. El segon, que la manca de canals de diàleg entre els diferents agents d'aquest procés, especialment entre els tècnics i els fabricants, dificultava aquesta renovació i feia difícil aconseguir la unitat necessària de tot el procés edificatori. La idea bàsica era la de ser un punt de trobada i de debat. De debat, en primer lloc, entre fabricants i prescriptors -tècnics que han d'escollir o ratificar la utilització d'un material-, però també de debat entre els mateixos tècnics, aparelladors i arquitectes que comparteixen la responsabilitat d'aquesta elecció. En aquest sentit, es va plantejar com un àmbit heterogeni i complex, un lloc d'encontre d'interessos i discursos diferents però que es produeixen sobre el fet comú de construir. Així, es va defugir de la idea de curset, entès com a acte exclusivament formatiu, i es va potenciar la participació de !es empreses. La innovació tecnològica passa, en bona mesura, per la investigació de les empreses fabricants i, per tant, cal implicar-les al màxim en el debat i les inquietuds dels tècnics i donar, també, el màxim ressò als avenços realitzats. Es tractava de crear un

espai de presentació i anàlisi crítica dels productes. Volíem confrontar els arguments de venda, les informacions de catàleg, tant amb les experiències d'utilització real com en els plantejaments teòrics, que situaven aquella tècnica específica en un context més global del procés constructiu. El desenvolupament d'aquestes primeres sessions ha posat en evidència la varietat d'enfocs i la necessitat de trobar un llenguatge comú. Així, des dels aspectes més gíobalitzadors de la major part dels ponents fins al caràcter fonamentalment comercial d'algunes de les empreses, des dels plantejaments més preocupats per la forma fins als normatius, les intervencions van presentar tot el ventall de situacions que, en el moment de la construcció, es donen en qualsevol obra. Fruit d'aquest encontre entre agents del procés edificatori es va posar en evidència una sèrie de fets que defineixen prou bé l'estat de la qüestió en aquest camp de novetats tecnològiques a l'abast. D'aquestes conclusions, en destacaríem les següents: • •

L'interès dels tècnics pel tema. El nivell de preparació de l'auditori i l'interès de les intervencions. • El nivell de discusió, i la manca d'acord, entre els especialistes. En aquest sentit és evident que no hi ha un únic discurs vàlid sobre la construcció i

N E L S

E L

F O R

M A T E R I A L S

que cal fer la pròpia síntesi de les diferents opinions expressades, i La manca de claredat, confusió en alguns casos, a l'hora de distingir entre prescriptor i comprador. Aquest problema va tenir una forta incidència en les intervencions de bona part dels fabricants que, en general, van oferir uns arguments de venda més comercials que tècnics, i va posar de manifest la necessitat d'adequar el discurs promocionaJ als interessos dels tècnics i a les seves expectatives. La crisi del model de construcció en la situació actual. Cal remarcar l'excel·lent, i provocadora, conferència cflgnacio Paricio, sobre la dificultat, impossibilitat deia ell, d'explicar els principis de la construcció convencional basada en l'optimització pardal dels processos. En aquest sentit, les crítiques a les solucions convencionals de façanes —amb full exterior recolzat cambra d'aire, aïllament i envà interior— van rebre una crítica unànime dels especialistes convidats i de bona part dels tècnics assistents. L'important esforç fet per totes les empreses del sector per no quedar endarrere en l'evolució dels sistemes constructius. Aquest esforç, a vegades individual, d'altres a través de

L E S

N O V E S

T E C N O L O G I E S

l'associació de fabricants Hispalyl, està donant com a resultat una millora generalitzada de la qualitat dels materials ceràmics tradicionals i, per tant, una major seguretat en la seva utilització. Aspectes com la quantificació de la dilatació deguda a l'absorció d'humitat, que fins ara eren pràcticament desconeguts i que, sorprenentment, assoleixen magnituds similars a les de la dilatació tèrmica han estat analitzats amb detall pe Hispalyt. També és una iniciativa del gremi de fabicants l'aparició al nostre mercat de la Termoargila, que va suscitar un apassionant debat a les sessions i que representa una vja alternativa interessant a les façanes ventilades. 0 l'edició d'un programa informàtic específic per al càlcul de murs portants que, si bé encara resulta una mica rudimentari, és una eina fonamental per a recuperar l'ús de la ceràmica en la resolució de les estructures de baixa alçària. Aquest programa, per cert, es pot obtenir gratuïtament a través d'Hispalyt. •

D E

L A

R E P O R T A T G E

C O N S T R U C C I Ó

Joan Sabaté Director de les jornades

Un cicle de sessions per al debat tecnològic El passat 30 de setembre es va iniciar el cicle de sessions tècniques i exposicions que el Col·legi ha organitzat amb la intenció de propiciar el debat entorn de la utilització dels nous materials i les noves tecnologies de la construcció.^ L'objectiu d'aquestes sessions és, d'una banda, oferir informació que permeti als tècnics conèixer amb profunditat els nous sistemes i, de l'altra, posar en contacte proveïdors i prescriptors, facilitant així a les empreses productores la possibilitat de mostrar les seves novetats en un marc adient i dins d'una línia de màxim rigor. Les primeres jornades van estar dedicades a la ceràmica, un material tradicional amb un camp enorme de creixement i de renovació dels seus sistemes d'aplicació. Els materials presentats van ser la termoargila, els maons de baixa absorció, les peces especials de façana, la façana mediterrània, les tècniques de fàbrica armada ï façana ventilada, les peces de grans dimensions per a tancaments interiors i els llambordins ceràmics. Les jornades van incloure una exposició dels materials objecte de debat i una sèrie de sessions tècniques. Aquesta estructura és la que es mantindrà per a les jornades que es preve-

uen celebrar l'any vinent. Les sessions s'organitzen en tres blocs. El primer, el més teòric, permet analitzar de manera objectiva els nous sistemes i situarlos en el conjunt del procés constructiu. També ofereix informació conceptual i pràctica sobre tècniques de posada en obra, controls, manteniment, etcètera, i es fa un repàs sobre la normativa vigent, fent referència a la dels altres països del nostre entorn. El segon, està dedicat a conèixer, per part dels tècnics de les empreses fabricants, els nous productes. El tercer, consisteix en un debat, amb la participació de tècnics independents amb experiència en la utilització d'aquests productes, sobre els avantatges i proble-

mes reals que ha comportat la seva utilització. Aquest darrer debat està obert a tots els participants i vol ser un fòrum de comunicació entre fabricants i prescriptors. Paral·lelament a la celebració de les primeres jornades es va celebrar un seminari dedicat a les estructures d'obra de fàbrica no armada i bloc ceràmic.

•Jornades noi! participatives Les inscripcions a les primeres jornades van ser molt nombroses i les sessions es van seguir amb força interès. La capacitat de la sala va limitar, però, l'accés a molts professionals interessats a assistir-hi. Les sessions van ser grava-

des en vídeo íntegrament i les persones que ho vulguin poden veure-les a la videoteca del Centre de Documentació Josep Renart del Col·legi i, també al Centre, poden llegir tota la documentació que es va presentar a les sessions. Les sessions teòriques es van celebrar els dies 1,8 i 15 d'octubre. Van ser inaugurades per Albert López Iborra, vocal de la junta de govern del Col·legi i van anar a càrrec de Ricardo Fombella, director de l'Asociación Espanola de Fabricantes de Ladrillos i Tejas, Hyspalit (Els materials d'argila cuita: característiques, normativa i control de qualitat); Ignacio Paricio, catedràtic de construcció de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona (Perspectives de la ceràmica a la façana ventilada), i Josep Maria Adell, professor de construcció de l'Escola d'Arquitectura de Madrid, cap de delegació del comitè AEN/CTN-140/SC-6 i cap d'Arquitectura e Ingeniería Aplicada (Arquitectura sense fissures: la fàbrica armada i la façana contemporània). Una taula rodona final sobre la fàbrica portant va tancar el cicle. L'exposició dels materials que han estat objecte de debat va tenir lloc a la sala d'exposicions del Col·legi, del 30 de setembre al 18 d'octubre. •

REPORTATGE E L S

M A T E R I A L S

H L E S N O V E S

T E C N O L O G I E S

D E

L A

F O R

C O N S T R U C C I Ó

Evolució del materials ceràmics; els vectors de desenvolupament Dins de l'específicítat dels materials ceràmics, les jornades han servit per dibuixar el panorama de novetats que presenta el mercat. Així, a la major part dels materials presentats es pot detectar una sèrie de coincidències que marquen el que serien els vectors de desenvolupament, la I+D del sector. Tres punts d'aquesta evolució poden ser els que segueixen.

Entre la polifoncionalitat i l'especialitiació La progresrva diversificació dels materials ceràmics. Fins ara, els productes ceràmics eren bàsicament generalistes. En la construcció tradicional hi havia un sol maó, de vegades aplantillat, que resolia totes les situacions constructives. En aquests moments s'està passant dels tres o quatre models ceràmics habituals a solucions molt més precises i amb fi-

nalitats molt concretes. Aquest és el cas de la façana mediterrània, dissenyada per a un tipus d'element constructiu específic i amb maons especials per a cadascun dels seus punts conflictius. També es planteja en peces ceràmiques d'una concepció totalment innovadora on des del format fins a la fixació ha estat pensat per a un ús específic i amb una tècnica de col·locació absolutament contemporània.

En la línia contrària s'estan desenvolupant productes amb unes noves característiques que permeten resoldre totes les noves sol licitacions amb un sol material. Aquest és el cas de la Termoargila, que proposa el retorn al mur d'una sola fulla i, en certa mesura, del sistema ACW, que permet introduir, a través de l'armat, traccions als paraments ceràmics i, per tant, obre noves possibilitats d'utilització. •

. Milloren les característiques del material cerànic

•

En aquest capítol, cal incloure-hi els increments en l'aïllament tèrmic í acústic, la reducció de l'absorció d'aigua: hidrofugació i, especialment, utilització de gres en comptes d'argila; la millora de les característiques mecàniques: a flexotallant, com les impostes de la façana mediterrània o la ceràmica armada, i al desgast, com llambordins ceràmics. Increment de les dimensions i substitució dels morters L'increment de les dimensions i del control de la geometria i la progressiva substitució dels morters hidràulics tradicionals per cotes i productes específics. Aquestes millores són especial• ment notables, tot i que més conegudes, en l'apartat de divisions interiors però s'han estès a tots els productes del ram. L'increment de dimensions té una raó clara: la disminució de despeses de col·locació, però, té dues conseqüències: la major rigidesa de l'element constructiu resultant i la disminució de la cohesió en disminuir el nombre de juntes. En el cas dels elements constructius de ceràmica inserida dins d'estructures de formigó, l'increment de rigidesa planteja problemes importants i obliga a garantir la lliure deformació, amb una atenció especial a les juntes, i a una major rigidesa dels sostres. En el cas dels envans presentats, les relacions entre aquests i els elements de l'estructura estan resoltes pels mateixos fabricants en les seves instruccions de col·locació, que cal fer-ies respectar escrupolosament, i resulta mott recomanable augmentar la fletxa màxima admesa per damunt de i'1/400.

Murfor' No, nunca mas volverà a tener una fàbrica fràgil, gracias a la armadura Murfor. Colocada sobre las juntas horizontales de la obra de fàbrica. Murfor aumenta sus características mecànicas y evita la fisuración. Movimientos del terreno, asentamientos diferenciales, heterogeneidad de los materiales, zonas críticas de la construcción, vibraciones, gradientes térmicos, etc, pierden su efecto destructivo. Murfor, una triple garantia para el jefe de obra, el arquitecto y el contratista. Para màs información, por favor contacten con nosotros.

deseo que me remitan gratuitamente el Manual Murfor • (100 paginas ilustradas).

EL E L S

M A T E R I A L S

L E S N O V E S

T E C N O L O G I E S

D E L A

REPORTATGE

C O N S T R U C C I Ó

ADOQUÍN CERÀMICO ALMAR DESCRIPCIÓN Y APLICACIONES Los adoquines ceràmicos ALMAR son el material idóneo para la realización de pavimentes flexibles. Son una soludón econòmica, de gran efecto estético y de excelente durabilidad. La gama de aplicaciones es extensa: zonas peatonaies, estacíonamientos, caminos privados residenciales, calles cíegas, carreteras para transito normal, pavimentes industriales..., y en àreas disenadas para realzar y armonizar conjuntes arquitectónicos de singular estètica. EI pavimento ha de ser proyectado para soportar el transito de mayor carga posible y de acuerdo a la normativa tècnica vigente del casa Los adoquines ceràmicos ALMAR mantienen el color invariable a pesar'del paso del tiempo, y son inalterables a fa acción de los àcidos y de los àlcaÜs. Poseen una resistència grande a la compresión, a la flexíón; y excepcional al ímpacto y a la abrasión. Presenta una absorción de agua muy baja y nulas eflorescencias. Son antideslizantes y no heladizos. Una de las ventajas mas destacables es que el mantenimiento es pràcticamente nulo. En el caso de que los servicios subterràneos precisen modificaciones, el pavimento se levanta y, tras haber realizado las obras necesarias, se reconstruye con íos mismos adoquines desmontados.

CARACTERÍST1CAS DEL ADOQUÍN CERÀMICO «ALMAR» R=SÍSTÍNCJAÍGSCM:

CC©:GO

UKí - 47030

COKPRESlON KGUO

0105

200 x 100x48

Longitud 2.25 200 ± 3 mm

0106

200x100x57

Anchura 100 ± 2 mm

UN;

- 7068

1000

FLfXO-TKACCON U N ï - 70ífl

R£&STÉN:OA A

ABSOftO&N

SUCCION

LA A3RASION UNE - 127.005.1

0,9

UNE - 67027

0.04

2,5

USO DE LOS ADOQUINES Tipo: PA. Transito previsto: Peatones, automóvües, furgonetas, transito ligero. Aplicaciones: Zonas peatonaies, paseos, senderos, jardines, estacionamientos, accesos a viviendas, centros comerciales. Tipo: PB. Transito previsto: Para todos los mismos servicios que el tipo PA y transito de transporte publico, vehículos pesados. Aplicaciones: Carreteras, aparcamientos para camiones, gasolineras, aímacenes.

Information Tècnica: INCECOSA Apartado 97 08190 SANT CUGAT DEL VAILÈS Tel. (93) 580 SS 85 Fax (93) 692 31 36

GRUP I ALMAR

Ei.

REPORTATGE E L S

M A T E R I A L S

I .

F A B R I C A

H F O R M A T I U L

S N O V E S

T E C N O L O G I E S

E L

C O N S T R U C C I Ó

C E R À M I C A

Alwall Courline Masonry (ACM). AIA-V. Bonet Trenco-Beltaert Sistema de tancament de fàbrica de maó armada. L'existència d'armadures metàl·liques horitzontals i verticals ía que la fàbrica pugui resistir esforços de tracció i flexió. El sistema es fonamenta en la utilització d'armadures, horitzontals i verticals, en forma de gelosia plana. Els maons utilitzats permeten la introducció lateral de les armadures verticals. El conjunt es pot ancorar a l'estructu-

ra per mitjà de fixacions amb possibilitat d'ajust tridimensional, similars a les dels parv nells de formigó prefabricat. La seva utilització permet bastir un mur exterior de tancament ventilat com si es tractés d'un veritable mur cortina pesant. El sistema està format per maons tipus Alwall (V. Bonet Trenco), armadures horitzontals i verticals (Bekaert) i subjeccions (AIA).

Mur (or. Bekaerí

Maó

Armadura prefabricada en forma de gelosia plana concebuda per armar la fàbrica de maó. La seva geometria fa que treballi com una veritable biga en eí sentit perpendicular al pla del mur, mentre que el mínim gruix li permet la inserció en les juntes de la fàbrica. Resulta especialment indicada per a aquelles zones del mur on es produeixin traccions, com en el cas dels dinlelfs i murs sotmesos a esforços horitzontals, i on es puguin concentrar esforços te tallant, canvis de secció o de sol. licitacions.

A l l W a l l . V. Bonet Trenco

Maó amb perforacions especials que permeten, ja sigui per la seva Forma de plantilla, ja per l'eliminació en obra d'alguns dels seus envans interiors, la introducció lateral d'armadures verticals. La mida de les cavitats resultants permeten la col.locació d'armadures en forma de gelosia. Aquesta característica és fonamental en l'armat vertical de la fàbrica ja que evita l'haver d'enfilar els maons per la part superior de les armadures. Tipus de material Dimensions Pes (de la peça) Resistència mecànica a compressió

Segells Tipus de material Dimensions

NBN EN ISO 9001:1994 Acer AEH-500-T

Pes (He la peça) Acabats

Des de 0,870 Kg a 1,867 Kg Gatanitzat (6Ogr/nf) Galvanitzat + recobn'ment d'epoxy {100 micres) Acer inoxidable (18/8 - 302)

Ample des de 30 a 280 mm, llarg: 3,05 i 3,15 m

Ceràmica 24x11,5x7 cm; 24x11,5x5 cm

Absorció d'aigua Eflorescèncfes

1.600 gr (5 cm) 250 Kg/cm* <8% Lleugerament efloresdbte

Succló

< 0,05% gr/atf min

Gelificació

No geladis

CERAMICAS DEL TER, S.A. 1 7 1 2 0 LA PERA. Ctra.Girona-Palamós Km. 16 Tel. (972] 48 80 50 - Fax (972) 49 1 0 4 0 PRODUCTOS: MACHIHEMBRADOS, SUPERMAHONES y BLOQUES CERAMICOS

46185 LA POBLA DE VALLBONA Ctra.Valencia-Ademuz Km.21 Tel. (96] 166 16 93 - Fax (96) 166 21 30 PRODUCTOS: TEJAS MIXTAS Y PLANAS

E L ELS

M A T E R I A L S

L E S N O V E S

T E C N O L O G I E S

D E L A

R E P O R T A T G E

C O N S T R U C C I Ó

tff^^ Deialle colucución imposla

fachada me< La fachada con càmara ventilada se ha difundiendo ràpidamente en nuestro país. No hay duda de que monopolizarà la construcción de fachadas. por su claridad funcional y su inmejorable comportamiento. La estanqueidad se consigue por la veniilación en la càmara de la humedad que pueda atravesar la hoja exterior. El aislamiento termico es continuo y adosado a la hoja interior lacilitando el control en obra y evitando puentes térmicos. La estructura del edificio y la hoja interior del cerramiento quedan así lotalmente prolegidos de los movimientos térmicos. El confort de verano mejora por la evacuación de los aportes solares por convección en la

Diseüo: Ignacio Parício

porte de la hoja exterior, ventilación estan solucionados. La hoja exterior

pluvial de obra vista, cuyo perímetro. juntas y reladón con la hoja interior estan asegurados por estàs cinco piezas del mismo color y textura que el ladrillo -picholín» de esa hoja exterior. Las impostas soportan la carga en punta de la hoja exterior y estan diseriadas para anclarse al forjado. La

GRUP ALMAR

INFORMACION TÈCNICA: ALMAR GESTIÓ, S.L. Apartado Correos, 97 Tel. 580 55 85 08910 Sant Cugat del Valllès (Barcelona)

n la estanqueidad de la parte irpintería y la hoja exterior.

REPORTATGE E L S

M A T E R I A L S

L E SN O V E S

T E C N O L O G I E S

Façana mediterrània. Al mar Productos Ceràmicos, S.A. Conjunt de cinc peces ceràmiques que permeten construir un façana ventilada amb full exterior de ceràmica vista. Et disseny especial de cada peça resol tots els problemes de suport, estanquitat i ventilació d'aquest tipus de tancament. El sistema incorpora peces per conformar els dintells incorporant armadures metàl·liques, els ampits, amb una acurada resolució de pollagueres, i les impostes, que poden incorporar la ventilació de la fulla exterior. Cal assenyalar com a característica més destacable, l'ús exclusiu de la ceràmica en la susientació del full exterior. Això evita recórrer a l'ús, sempre complex i costós, d'angulars metàl·lics. La façana medüerrània es fabrica en Iota la gamma de maons de cara vista de la firma Almar. Segells

D£

L A

C O N S T R U C C I Ó

Superbisell 4 . Ceràmiques Baucells Peça ceràmica de gran format per a la realització de soleres. La forma de bisell dels seus extrems permet coüocaNa recolzada directament sobre les bigues o envanets i massissar les juntes posteriormet amb formigó. Té unes notables característiques mecàniques i de lleugeresa que la fan especialment indicada per a l'execució de soleres de cobertes. H seu acabat llis permet deixar vista la cara inferior. Dimensions

60 x 31 x 4; 75, 80. 90 o 100 x 25 x 4 cm

Pes (de la peça)

5,35 - 5 - 7 - 6,41 i 7,13 kg

Resistència mecànica a compressió

200 Kg/cm*

Absorció d'aigua

17%

Transmissió tèrmica

0,29 kcal/mín °C

Segei! Ince. Marca Aenor

Tipus de material

Material ceràmic

Dimensions

Varien segons el tipus de peça

Pes (de la peça)

Destf1,6kga3,4Kg

Resistència mecànica a compressió

125 kg/cm2

Resistència a flexolallant

Les impostes es proven totes a 250 kg de força flexotailant a la iàbrica La façana mediterrània es pol fabricar amb iots els maons de la gamma Almar. Les característiques són, per lant, les de cadascun d'aquests models.

Supertotxana 10 amb gorja. Ceràmiques del ter Maó ceràmic buit de grans dimensions per anar revestit. Posseeix una gorja en una de les seves testes que permet l'emplenat posterior amb morter. Les seves característiques tècniques són similars a les dels maons buits convencionals, essent les seves majors dimensions la principal diferència. Existeix una peça especial de cantonada per resoldre els girs i evitar l'aparició exterior dels canals de maó. Tipus de material

Ceràmica

Dimensions

50 x 13,5 x 20 cm; 50 x 150 x 20 cm; 50x20x20 cm

Resistència mecànica a compressió

50 Kg/cm*

estalviï més del 30% dels seus costs amb la nostra peça ceràmica

Ladrillería Baucells, s.a. Fàbrica i oficines: Ctra. Barcelona, Km. 58

Tel. (93) 887 02 49 - Fax. (93) 887 04 75 BALENYÀ Correspondència: Barcelona, 25 - 08551 TONA

M E L S

r o •

M A T E R I A L S

L E S N O V E S

T E C N O L O G I E S

E L

Maó de gres per anar vist. U cocció a 1.300°C de les argiles procedents de Gàndaras de Budino fan d'aquest maó un producte de qualitats excepcionals pel que fa a absorció, geladicitat, manca d'oclusions calcàries i absència d'eftorescències. El procés de fabricació és totalment automatitzat per tal de garantir l'homogeneïtat del producte. Hi ha una gran varietat de peces especials per a cantonades, cornises i acabats. És l'únic fabricant de maons de gres dins de territori espanyol amb segell AENOR. norma ISO 9002. Segells

Segell Aenor

Tipus de material

Gres cuita 1.3WC

Dimensions

238 x 115 x 48 mm;

Maó ceràmic buit per anar vist. Amb un format que recorda el bloc de formigó, aquest maó de concepció similar a la totxana, presenta unes característiques planes i acabat que li permeten competir amb qualsevol maó de cara vista. Les seves principals diferències són el menor pes, una millora de l'aïllament í, sobretot una considerable reducció del temps de posada en obra. Les seves dimensions són l'únic element diferenciador en l'acabat vist de la fàbrica. Existeix una gran quantitat de peces especials que permeten resoldre quasi tots ets problemes de la construcció de façanes: dintells, ampits, girs, cornises, etc. Segells

Certificat de qualificació. CSTB. AVIS TECHNIQUE 16194-282

Tipus de material

Peça ceràmica fabricada

238 x 115 x 68 mm

per emmotllament

1,8 kg; 2,35 kg

Resistència mecànica a compressió

C O N S T R U C C I Ó

lò buit vist. Ceràmiques del Ter- Guiraud Frères

Porrigrés. Ceramícas Mas, S.A.

Pes (de la peça)

REPORTATGE

Dimensions

Peça estàndard: 20 x 40 x 20 cm

25.11 HPa (255,96 kg/cm , maó de 48 mm)

Absorció d'aigua

el de 48 mm: 4,49%

Eflorescències

No efiorescències

Pes {de la peça)

1.3 kg

Resistència mecànica a compressió

Mitja 10.9 MPa {111,11 ko/cm2.

Absorció d'aigua

4.11%

Geimcació

Pèrdua ce massa del 3 * a S B

«ariacio * 6.4%) _

™

Succtó

0,12 gr/cm min

GeliRcació

No geladís

Transmissió tèrmica

Coeficient de transimissió de calor KM = 1,78 ± 0.12 Kcat (hm2 <=$

Resistència al foc

RF= 180

FiüitiüiHI^

Després de les proves Resistència tèrmica

R=0.39 n i -C/W Compleix fes normes següents -.. NF P 13.304. pel que fa atescaracterístiques geomètriques, eftofescències i resistència ai gel NF P 13.301, pel que fa a dilatació per humitat absorció d'aigua i resistència a compressió

CERÀMICA MAS, S.A. La major productora de maó cara vista de gres del mercat nacional EL CERQUIDO Apartat 36 36400 Porrino Pontevedra Telèfons: 986/34 63 92-34 62 53 Fax: 986/34 62 55

R E P O R T A T G E E L S

M A T E R I A L S

F O R M A T L

SN O V E S

T E C N O L O G I E S

E L

C O N S T R U C C I Ó

T e r m o a r g i l a . Ceràmiques Llinors (CELLI5A), Ceràmica Sogas, S.A., Teuleria Calalana, S.A.

Maó hidrofugat. Ceràmica Pierola, S.L Maó ceràmic hidrofugat per anar vist La hidrofugació. sobre el maó acabat, permel una reducció d'un 80% de la succic inicial i millora notablement el seu comportament com a material d'acabat El procés es realitza per immersió en una concentració d'aigua i siliconat i arriba a penetrar uns 4 mm en el material. La durabilitat del tractament és de 10 a 15 anys. Un cop acabat l'efecte del Iradament resta l'absorció del mateix maó que, òbviament compleix també la normativa.

Tipus de material

Ceràmica

Dimensions

Format català i castellà

Resistència mecànica a compressió

350 Kg/cm2

Eflorescències

No eüorescent

Succió

0,01% gr/cm2 min

Gelificació

No geladís

•

Bloc ceràmic de baixa densitat per anar revestit La termoargila permet construir façanes amb un únic full que resol les sol.licitacions estructurals, d'aïllament i de permeabilitat Aquesta darrera es confia, però, al revestiment exterior per la qual cosa s'ha de cuidar especialment la seva realització. La porositat de l'argila, aconseguida per la inclusió d'aire a la massa i l'especial geometria de les seves cel·les li donen unes característiques d'aïllament tèrmic i acústic realment notables (0,52 Kcal/hm2"^ i 52,5 dB A en format de 30 x 19 x 29) mantenint al mateix temps una considerable capacitat mecànica (superior als 100 kg/cm2). La mida de les peces i la manca de l'extradós permeten, també, una reducció important en el temps d'execució. Tipus de material

Ceràmica de baixa densitat

Dimensions (en cm)

T-14; 30 x 19 x 14 / T-19:30 x 19 x 19 T-24:30x19x24/T-29:30x19x29

Pes (de la peça en Kg)

T-14:7,8/T-19:10 /T-24:12,2 T-29: 14.2

Resistència mecànica a compressió

> 100 kg/cm*

Absorció d'aigua

14-17 %

Transmissió tèrmica (en Kcal/hm1 °C)

T-14: 1,14 / T-19: 0,78 / T-24:0.63 T-29: 0,52

Aïllament acústic (en dBA)

T-14:47 /T-19:47,5 / T-24:52 T-29: 52,5

TEULERIA CATALANA, S.A. Ctra. Castellbisbal a Terrassa, Km 5,6 Tel. 772 13 42-Fax 772 03 57 08755 CASTELLBISBAL

CELLISA Ctra. de Sant Celoni, s/n. Tel. 841 24 11 - Fax 841 27 69 08450 LLINARS DEL VALLÈS (Barcelona)

GARANT1ZA CALIDAD DE VIDA

CERÀMICA SOGAS, S.A. Ctra. Ferran a l'Arbossar, Km. 1,900 Tel. 892 07 42 (dos línies) - Fax 818 05 77 08739 Sant Pere Molanta (Olèrdola) Aptat. 271 08720 Vilafranca del Penedès

N F O> M * T E L S

M A T E R I A L S

DIVISIONS

L E SN O V E S

T E C N O L O G I E S

REPORTATGE

C O N S T R U C C I Ó

APLAÇATS

Acustiarcilla. Tabiques 2.000 Tabiceraim Maó ceràmic buit amb encadellat en les seves cares superior i inferior. Aquest producte ha estat especialment dissenyat per a divisions que requereixin un elevat aïllament acústic, com és el cas de les separacions entre habitatges o entre aquests i els espais co-

T a b i c e r a n . Tabiques y Construcaones Preta bri cada s 2.000, S.L. Peça ceràmica de gran format per a la realització de divisions interiors. L'alineació entre les peces í la forma plana del conjunt, es reforça amb un encadellat en les seves cares superior í inferior. Les canals horitzontals han estat dimensionades per permetre el pas de les instaLlacions reduint així considerablement la quantitat de regates. Els diferents gruixos fabricats permeten resoldre satisfactòriament totes les divisions d'un habitatge.

muns. La seva especial geometria de forats permet aconseguir un índex d'aïllament acústic normalitzat

Tipus de material

Ceràmica

Dimensions

5Ox50cnio50xT0cm, gruixos 6,7 i 10 an

(dBA) similar als de les fàbriques de maó perforat amb quasi la meitat de pes. És un complement ideal pels envans de peces ceràmiques de gran format.

Tipus de material

Ceràmica

Dimensions

4 0 x 2 0 x 1 3 cm

Pes (de ta peça)

125 Kg/m'

Plocbric. Ceràmiques del Ter - Guiraud Frères Peça ceràmica de gran format per a la realització de divisi-

Resistència a flexió

351,5 Kgf

ons interiors. Els cantells verticals de les peces són rectes

Transmissió tèrmica

K = 0.67 Kcalíhm!aC

mentre que els horitzontals tenen un rebaixament central

Aïllament acústic

45.7 dBA (1 cara revestida)

que permet la col·locació d'un clip d'alineació í de la cola de muntatge. Les canals interiors faciliten el pas horitzontal de les instaLlacions. L'acabat i ï estricta forma plana de

46.5 dBA {2 cares revestides)

l'element ceràmic permet deixar una cara vista o reveslir-les amb un nínim gruix o"enlluït. Existeix la possiblitat de sol·licitar peces amb les dues cares esmaltades. s

Tipus de material

Ceràmica buida

Dimensions

66,6 x 50 x 7 cm / 66,6 X 50 x 70,9.7 o 4 > * L

Pes (de la peca)

19 kg Respofienala norma NFP13.301 d'AFNOR

W^^^^^M l U ^ ^ ^ ^ ^ H \T^B^WBB

D •HM

TABIQUES Y CONSTRUCCIONES PREFABRICADAS 2.000, Si. CONTRATAS ARENAS, S.L

u __ l U f i S l i l i r ^ ^ V

Telèfons: (93)4770869/4470489

Si^^^^^^^tafl

Fax: (93) 373 35 09

REPORTATGE E L S

M A T E R I A L S

L E S N O V E S

T E C N O L O G I E S

D E

L A

C O N S T R U C C I Ó

Accrebric. Ceràmiques del Ter - Guiraud Frères

Phonbric. Ceràmiques de! Ter - Guiraud Frères

Peça ceràmica d'aplacat, per a la realització de paraments exteriors ventilats. La seva forma alveolar, amb canals horitzontals, li dóna una gran resistència a l'impacte cosa que fa que pugui ser utilitzada fins i tot a les parts baixes dels paraments. L'existència d'un ranurat especial a la cara posterior del producte permet penjar-les directament d'uns perfils especials d'alumini amb la possibilitat de col·locar l'aïllament a la cara exterior del full interior. La qualitat de l'acabat de la cara vista i també les seves dimensions permeten conjugar la reconeguda durabilitat de la ceràmica amb una imatge i un sistema de muntatge de construcció en sec. Pot utilítzar-se en combinació amb el PHONBRIC.

Peça ceràmica d'aplacat d'alta absorció acústica. Les característiques generals del producte i el sistema de fixació és idèntic a l'ACCROBRIC. La seva especilicitat és l'existència de perforacions en la cara exterior í el reempSenal dels canals de la peça amb llana de roca de gran densitat. El diàmetre de les perforacions és de 14 mm i la seva densitat del 22%. Aquesta configuració li dóna una excepcional absorció acústica que el fa especialment indicat per a revestiments interiors de sales d'espectacles, cinemes, etc. Pot utilitzar-se en combinació amb l'ACCROBRIC en les zones on no interessi la presència de perforacions. Tipus de material

Ceràmica perforada i llana de roca

Segells

Norma francesa NF P 61.402

Dimensions

40 x 60,5 x 7 cm

Tipus de material

Ceràmica

Pes (de la peça)

16 kg

Dimensions

40 x 60,5 x 7 cm

Compleix les normes següents

Pes (de la peça)

17 kg

NFS 31.003 i NFS 31.089 pel que fa als coeficients d'absorció acúslica.

Compleix les normes següents

NF P 61.402 pel que fa a les seves característiques dimensionais, de resistència al gel, dilatació, resistència a la Flexió i resistència als agents químics. NF P 08.302 pel que fa a la resistència al xoc (categoria 04)

NFS 08.301 i NFS 08.302 pel que ta a la resistència ai xoc (categoria 03). NF P 61.402 pel que fa a les seves característiques dimensionais, de resistència al gel, dilatació i resistència mecànica.

EL PAVIMENT URBÀ MÉS CÀLID I COMPACTE LLAMBORDÍ CERÀMIC

BRICK

BARCELONA Fabricat per:

CeàamkaPietaM. Ctra. Bedorc, Km. 0,300 08784 PIERA (Barcelona) Tel. (93) 778 88 50 - Fax (93) 776 24 50

EL E L S

M A T E R I A L S

L E S N O V E S

T E C N O L O G I E S

D E

L A

REPORTATGE

C O N S T R U C C I Ó

PAVIMENTS Almar-Paving. Industrial Ceràmica Can Costo, S.A.

Brick Barcelona. Ceràmica Piera, S.L

Llamborda ceràmica per a paviments urbans. Les seves característiques tècniques li permeten una àmplia gamma d'utílitzacíons, des de paviments de vianants i de baix trànsit fins a zones de càrrega de camions i gasolineres (amb un model més reforçat). Cal destacar el seu comportament mecànic i la seva baixa absorció. Com tots els llambordins ceràmics, és un paviment flexible i es recomana cot.focar-lo sobre sorra i garantir la seva correcta contenció amb un encintat perimetral.

Llamborda ceràmica per a paviments urbans. Aquest producte va ser creat especialment per a les obres d'urbanització, que es van iniciar a finals dels anys 80, a Barcelona. La primera realització va ser la plaça Kennedy l'any 1987. Des d'aleshores s'ha millorat la qualitat del producte especialment pel que fa a la seva absorció d'aigua gràcies a un procés d'hidrofugació. Permet el trànsit de vehicles tant local com de serveis. Les seves condicions de col·locació són les mateixes de tots els llambordins ceràmics.

Tipus de material

Klmker ceràmic

Dimensions

5 x 10 x 20 cm / 6 x 10 x 20 cm; 100x200x48 mm/

Tipus de material

Ceràmica

Dimensions

200 x 98 x 60 (50) mm;

Pes (de la peça)

2,4 Kg (200x100x60)

100 x 100x60 (50) mm

100 x 200 x 57 mm + peces especials Pes (de la peca]

2,2 Kg/2,5 Kg

Resistència mecànica a compressió

1.000 Kg/cm1

Resistència mecànica a compressió

625 Kg/cm1

130 kg/cm1

Resistència mecànica a ftexió-tracció

67 kg/cm2

Absorció d'aigua

Eflorescències

No eflorescent

Succió

0,05 gr/cm1 min

Gelificació

No geladís

Resistència al desgast

3,2 mm

Resistència mecànica a flexió Absorció d'aigua

Succió

0,04 gr/cm* min

Gelificació

No geladís

Resistència al desgast

0,9 mm

Sistemes Carrobric: la gran resposta als problemes d'envans

Tomem a ser els primers! TECNOLOGIA I RECERCA AL SERVEI DEL PROGRÉS Algun dia totes les divisòries es faran així!

Després de centenars d'anys de fer els envans de distribució interior, amb peces de ceràmcia recobertes generalment deguix, i quan els preus de mà d'obra pugen accelerada ment, i també les exigències d'escursar els terminis d'execució de les obres s'imposen per poder tenir costos competitius, apareixen diferents productes per fer la mateixa funció i els antics, de ceràmicam, comencen a evolucionar. És en aquest context que ja fa uns 20 anys, el grup ceramista més gran de França (i dels primers d'Europa) inicià la recerca per innovar i adaptar el seu producte, el de sempre, la terra cuita, a les noves necessitats del mercat. Fruit d'aquesta investigació en va sortir l'envà que anomenem Carrobric i que es caracteritza per una extremada planértat, i gran format (3 peces per m2). Pel fet de ser absolutament pla s'obtenen juntes entre cada peça molt primes, i un recobriment (enguixat] també de molt poc gruix. Això permet enrajolar directament amb ciment cola, sense haber d'arrebossar, obtenint així un envà amb quasi fot el seu gruix de ceràmica (que dóna un gran "moment" a RexotraccióJ i amb una mínima aportació d'humitats a l'obra. No cal dir que és molt fàcil d'encastar-hi tubs, i que mai es trenca l'envà ja que els horitzontals passen per l'interior dels forats de les peces i els verticals es "tallen" amb una fresa, tan sols per un costat de l'envà, i deixant completament sencer l'altre costat.

Les peces es tallen a la mída que es vulgui amb una cïsalla cosa que permet un gran aprofitament del material, i per tant, una producció de runa d'entre una tercera i una quarta port de la que es produïa antigament. Carrobric és com s'anomenà el primerd'aquests envans que va sortir al mercat. Va ser el primer i continua sent el primer en qualitat. Avui, seguint amb la línia de ser els primers innovadors, volem presentar 1SOPHON (també Carrobric) un producte sortit dels mateixos laboratoris i dels equips de recerca. Un altre gran pas endavant, en la cursa amb què la tecnologia aplicada, costos i qualitats, modernitzen i evolucionen les nostres construccions Amb un gruix de 10 cms, ens permeten fer parets divisòries entre veïns, amb aïllament acústic de 50 dBA l'anomenat "soroll rosa". Tan sols l'estalvi de la superfície construïda, convertida en supefície útil ja amortitza aquesta paret. Guanyem 6/7 cms de gruix per tota la llargària de la paret divisòria, però sobre tot, obtenim aïllaments molt superiors als habituals avui (pensem que una paret de "gero" amb 1 cm de gruix per cada costat ens dóna un aïllament al "soroll rosa" d'uns 44 dBA) i obtenim una superfície absolutament plana (igual que els ollres CARROBRIC). CARROBRIC-IRB Joan Pons Vilaseca

ARROBRIC

Aquest és el CARROBRIC per envans, ja conegut per molta gent; acreditat en les seves qualitats per moltes i moltes obres fetes en els darrers 5 anys, el nostre país. S'utilitza habitualment amb gruixos: • 4 cms. per cambres a doblat façanes • 5,5 cms. per distribució • 7 cms. a banys, cuines (instal·lacions o millor aïllament acústic) MUNTATGE I DISTRIBUCIÓ PER CATALUNYA

TABIQI CERAMICO

.ARROBRIC ISOPHON L'ENVÀ ANTI-SOROLL

CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES DIMENSIONS: Alçària: 500 mm. Llargària: 550 mm. Gruix: 98 mm. Nb/m 2 : 3.7 PES: Unitari: 21 kg. Superficial de l'envà acabac 82 Kg/m2 AÏLLAMENT TÈRMIC: Resistència tèrmica Ru: 0.75 m 2 K/W (CRde/CTTB n°l8IOOdel lójuny 1994) PROTECCIÓ CONTRA EL FOC: Resistència al foc. Revestiment fi de 2mm/cara: paraflames: I h. tallafoc: 3/4h. Rei gruix "alleugerit" 3mm/cara: paraflames : I h I /2 i tallafoc: I h 1/2. PVde CSTB n'93 36759 de gener /994 i 94 37436 de 9 maig 1994. AÏLLAMENT ACÚSTIC. índex d'atenuació. Espectre soroll de referència. Revestiment fi de 2mm/cara (l) :51 dB IAI " " ïstiment de gruix "alleugerit" de IOmm/cara(2ï:55 dB(A). Configurac ara enrajolat/ I cara revestiment fi<3>: 55 dbíA) ~K^~ ^ , .. ~e referència. Revestiment fi de 2mm/caral'>: 48 dB (Ai Revestiment de gruix "alleugerit" d locals humits: I cara enrajolat/ I cara revestiment fiiJI:49 db(A) I W de CSTBn" 36305// de / II0III994,«' PVde CSTi n°36305/2 de / IIOIII994fiWde CSTB n" 713-9500/65 de 05/09/95.

L'ENVA ANTI-SOROLL

ACABA DE ENCONTRAR SU APLICADOR DE CONFIANZA. Y EL DE TEXSA. Son los nuevos aplicadores homologados de TEXSA. Grandes profesionales de la construc"ción que, por si fuera poco, cuentan con todo el apoyo de la empresa líder del mercado. Y este es el sello que los identifica. Todo un sello de garantia que asegura la màxima calídad en la aplicación de todo tipo

de matenales, tanto para fachadas como para impemneabilización u otras líneas de productos, asi como el servicio mas experto y eficaz. Ya lo sabé. A partir de ahora, si quiere contar con un aplicador que le ofrezca la màxima garantia de éxíto en cualquier obra, busque este sello. Serà su aplicador de confianza. Y el de TEXSA.

PROGRESO EN CONSTRUCCION Pasaje Marsal, 11 - 13 • Tel. 332 71 04 • 08014 BARCELONA MPERMEABILIZACIÓN: Tel. 908 99 98 40 • FACHADAS: Tel. 908 99 98 58

JLAFARCE