INF961215 by sia16

INFORMATIU

Núm. 100 SEGONA QUINZENA DESEMBRE 9 6 150 PTA

DEL COL·LEGI

D'APARELLADORS

I ARQUITECTES TÈCNICS

iTel.4143311 Fax4143434 E-(nail:caatb@data!ab.e:

DE BARCELONA

a Vic, Manresa, Granollers i Terrassa

Número 1• II

I 4 MÉS A MÉS Sitges acull la conferència europea

L'INFORMATIU arriba al número 100 després de cinc anys d'activitat

d'energies renovables El Col·legi Inaugura nova seu a Granollers El mercat de treball Els petits anuncis La formació permanent i les activitats La guia d'empreses I i serveis

INFORMATIU ha arribat al número 100. Han estat cinc anys d'activitat destinada a informar, a mantenir al dia i a recollir l'opinió dels aparelladors i arquitectes tècnics en allò que fa referència al seu entom professional i col·legial. A ells va destinat aquesl número especial que recorda alguns dels fets més destacables que han marcat les pàgines de la publicació, és a dir, el passat més immediat. Però també parla del futur, per boca de set joves que representen la professió del demà. Les seccions informatives habituals completen L'Informatiu 100, que tan sols és un punt i seguit en la informació i la comunicació col·legial.

Cor.it 11 du redottio; C

•

Litografia de Mariscal

Direcció Coordinació; Elíiefdo Pucurull

A l M i i o t ! >mer>t lingÜtili,:; Àngel. Ballarà Fologiraíio: Javiur Clirclo Dio, C/i=po ïtwrral Alemany

Adm

* n y grafit; RGR

Oiü

f ololin: Mig Q Impreiiió: Romnrgrof

Dípotil legal :B .12389-1991 l ï ÍSN; 1132-2802 Publicitat J

™PTo"

Bit PUBUCIDAD Í8O29 Borcelona

odetlat. 155.C

or.iA

DITA: Col.leïfí d'Aporellad

uitoc».

técnie» d . Bartelona. Bon I>ono>. 5. 08021 Boreciano 1

Fel 209 -.6

Hofl~B.ro

bri.

2S 08

«Klé

82 95

Fo. J14

Oa500V,t

Icl

34 3J 24 11

l'Om. 6 OB240

Mona d .

J 0 0 G [ o

885

i.Tcf. 879 01 76

Xavier Mariscal ha preparat especialment per aquesta ocasió una litografia original commemorativa que trobareu a dins d'aquest exemplar de L'Informatiu, Tant si treballeu com a liberals, en un gabinet d'arquitectura o una consultoria, en una empresa constructora o promotora, al servei d'una administració o en qualsevol altre camp de treball dels aparelladors i arquitectes tècnics, de ben segur que us hi trobareu reflectits. \/

I ELS

E l

N F O R 0

NÚMEROS

100 números de L'INFORMATIU Nascut amb vocació de diari i utilitzant un estil periodístic, L'Informatiu ha volgut ser, d'una banda, una font d'informació àgil i assequible per al professional. D'una altra, un vehicle de projecció dels aparelladors vers la societat i els mitjans de comunicació. Per

INFORMATIU va començar la seva vida informativa l'any 1992, un any marcat pels preparatius finals dels Jocs Olímpics i de la seva celebració. Malgrat l'eufòria, va ser un temps de recessió, i es van viure situacions d'atur que ja semblaven oblidades i una reducció de la feina de tipus liberal. El nostre col·lectiu professional, però, va

T E M A

L ' I N F O R M A T I U

per Carles Cartané

assolir els seus reptes, la publicació ha anat evolucionant tant en la forma com en el fons i, per això, l'opinió dels lectors ha estat fonamental. Des que l'1 de desembre de 1991 va aparèixer el primer, se n'han publicat 100 números, unes 2.500 planes en total.

mostrar la seva capacitat d'adaptació a les noves situacions, com ja ha demostrat a bastament. Cap al final de l'any la crisi es recuperava una mica, sobretot pel que fa a la construcció i rehabilitació d'habitatges. Durant l'any, tres fets van ser especialment protagonistes. En primer lloc, van ser les propostes de canvis legislatius, tant pel que fa als col·legis professionals com a la Llei d'ordenació de l'edificació. En segon lloc, l'assegurança de responsabilitat civil. Finalmenf, les intervencions relacionades amb el ciment aluminós.

companyies asseguradores es van negar ja a fer ofertes després d'una sèrie d'anys amb una cobertura completa a preus raonables. Això va provocar la incorporació a Musaat, que representava un encariment de la prima i l'inici d'un plantejament més individualitzat. El tercer aspecte era l'anomenada «aluminosï», un problema que el Col·legí va abordar amb rapidesa quant a la investigació i la informació. Un conjunt d'actuacions posaven de manifest la capacitat de la professió per reaccionar davant un fet d'abast social. •

La reforma legislativa incidia en aspectes econòmics del funcionament de la professió i del Col·legi, en un intent de liberalitzar l'exercici dels professionals i la Llei de l'edificació, per la seva banda, feia unes primeres propostes negatives per als aparelladors i arquitectes tècnics. L'assegurança de responsabilitat civil també va ser un tema especialment preocupant, ja que les

a reforma de la Llei de col·legis i els informes de conjuntura sobre el sector van ser, durant el primer any, els temes que en més ocasions van aparèixer a la portada. A continuació van ser les patologies estructurals produïdes per la presència de ciment aluminós, i la rehabilitació en general, Després, l'estat de l'exercici professional, la futura Llei de l'edificació, el control de qualitat, els nous plans d'estudis universitaris dels futurs arquitectes tècnics i la creixent importància de la sinistralitat en edificació. La responsabilitat civil, les atribucions professionals, les novetats legislatives i la situació a la Comunitat Europea han estat temes tractats extensament. Entre les preses de posició del Col·legi destaquen dos articles del president Caries Puiggròs sobre els canvis que provocarà en la professió la convergència amb Europa i sobre l'esborrany de projecte de LJei de l'edificació.

L'exposició i el debat sobre solucions per als sostres malmesos a causa de l'ús del ciment aluminós, la celebració a Barcelona del saló Rehabitec i l'exposició sobre les patologies i reparació de la fusta van ser alguns dels

temes destacats de l'activitat informativa. També ho va ser el pronunciament del Col·legi davant l'avantprojecte de LJei de l'edificació i de la proposta de modificació de la legislació sobre col·legis professionals. •

El Govern, decidit — implantaria liure competència — ~

L'INFORMATIU es

té

present

com o eina de comunicació

urant el mes de novembre de 1992 es va voler polsar el punt de vista del lector quant a la bondat dels plantejaments de la publicació. Una enquesta sobre L'INFORMATIU va posar de manifest que els col·legiats el valoraven molt positivament. El conjunt de respostes va confirmar que el Col·legi disposa d'un instrument d'informació i de comunicació fonamentat en dos punts clau: l'estil i la periodicitat, coses que permeten que sigui conegut per tothom, que sigui llegit i que interessi. El resultat de l'enquesta va mostrar, d'altra banda, les mancances de la publicació. Així, una majoria demanava una ampliació de la temàtica tractada, principalment de caràcter tècnic i directament relacionada amb la professió. •

TEMA £ 1 5

1 0 0 N Ú M E R O S

D E

any 1993 va ser un any marcat per la crisi econòmica general. Una conseqüència greu era l'augment del nombre d'aturats i una forta davallada de les demandes de treball. Les eleccions generals, per altra banda, van aturar les propostes legislatives que semblava que anaven a capgirar el marc professional i institucional. La preocupació per la responsabilitat civil va ser una constant al llarg de l'any. La sinístralilat creixia i el preu de l'assegurança, també. La professió, en l'àmbit estatal, es va preparar per celebrar el seu segon congrés a la ciuiat andalusa de Granada que tindria lloc al febrer del

1994, en uns moments molt moguts, amb una crisi econòmica, poc proclius a la reflexió i el debat. A Catalunya, el Consell de Col·legis resituava el seu paper com a institució de coordinació i de representació. Al nostre Col·legi, la política de descentralització es consolida. Les quatre delegacions mantenen un bon nivell d'activitat que permeten un apropament al col·legiat i una important presència social. •

any 1994 s'iniciava ja una recuperació del sector, sobretot pel que fa a la construcció d'habitatges, però la crisi mantenia els seus efectes sobre segments diversos del col·lectiu amb dificultats per consolidar novament les seves posicions professionals. La indeíinició legislativa continua. No obstant, apareix un nou element: el projecte de reforma del codi civil introdueix clarament la responsabilitat primera del promotor i del constructor i divideix en trams el període en què es poden demanar responsabilitats per defectes en la construcció.

r o x

L ' I N F O R M A T I U

de la Unió Europea i que servien com a preparació del congrés de Granada. La realitat dels professionals més joves i l'increment del nombre de societats col·legials són altres temes destacats. L'aposta del Col·legi per difondre el manteniment de les cases i les últimes tendències de respecte al medi ambient observades a Batimat tancaven un any força mogut. •

ra permet abordar una de les assignatures pendents: la reformulació de la secció «Ei reportatge» que facilita el tractament del dia a dia de la construcció amb una anàlisi d'exemples constructius concrets. El pas següent es fa amb l'aparició del suplement Construir, que pretén ser una eina de divulgació tècnica per als professionals que volen estar al dia. El contingut és ei resultat de l'anàlisi de la informació disponible al Centre de Documentació Josep Renart amb la col·laboració dels departaments col·legials. ï£ Des del final d'any, i mitjançant un acord del Consell Català, L'informatiu es reparteix entre tots els aparelladors i arquitectes tècnics de Catalunya. La publicació aborda temes com ara la polèmica sobre les noves titulacions r/FP o la proposta de reforma d'estatuts de la Previsió Mútua. •

INFORMATIU es va fer ressò durant aquest any de la delicada situació econòmica amb el seguiment de la conjuntura del sector. La sinistralitat en edificació i l'assegurança de responsabilitat civil continuaven ocupant les primeres planes. Va ser un any de seguiment de la situació europea que establia, amb l'informe Atkins, les línies per on hauria d'evolucionar et sector de la construcció: modernització que permeti augmentar la productivitat europea davant la competència dels Estats Units i el Japó. Igualment, les pàgines de L'Informatiu es feien ressò del debat que hauria de portar a l'harmonització europea en matèria de responsabilitats, garanties i assegurances en la construcció. Un debat a Construmat, organitzat per l'Itec, plantejava la necessitat del sector d'adaptar-se als reptes de la modernització. El Col·legi organitzava, al novembre, unes jornades internacionals sobre estratègies de futur en el sector que van comptar amb la participació d'especialistes

'INFORMATIU compleix el seu tercer aniversari i evoluciona en la forma i en el fons. El número 51 de juny marca un abans i un després en la publicació. S'incorpora una nova maqueta, més racional, i una nova paginació que esglaona la informació i destaca, amb més recursos periodístics, el tema principal. La nova estructu-

Granada acull el segon congrés de la professió. El Col·legi hi participa molt activament amb la presentació de ponències en les quals tracta importants aspectes sobre la professió i les organitzacions professionals. El Consell General de l'Arquitectura Tècnica rebutja el nou esborrany de la Uei de l'edificació que restringeix •ortament el paper de l'aparellador. •

N ELS

E l

T O R 0

N Ú M E R O S

T E M A

L ' I N F O R M A T I U

any 1995 va ser, per al sector, un any desequilibrat. El primer semestre experimenta una febre constructiva que es manté fins a l'estiu, per passar a davallar els darrers mesos de l'any. La situació política afegeix inestabilitat i la convocatòria d'eleccions generals atura l'activitat legislativa. La responsabilitat civil professional preocupa, i molt. El nombre de reclamacions s'estanca, però creix el volum del que es reclama.

Sr. Inversor

£l_e preocupa la bajada de tipos?

El Consell General, a Madrid, i el Consell Català treballen per al posicionament de la professió en el futur marc legislatiu. Es defineixen i s'accepten unes línies mestres que ajudaran a consolidar un marc competencíal, iniciat amb la

Llei d'atribucions de 1986. Després de molts anys de no haver estat necessari celebrar eleccions a la Junta de Govern del Col·legi, aquestes van tenir lloc el juny i van donar la victòria a la candidatura encapçalada per Bernat Ochoa davant la presentada per Antoni Caballero. Les delegacions i oficines col·legials van nomenar també els seus representants. •

iQuiere invertir en un producto que le permita

acceder a altas rentabilidades? £l_e gusta asumir riesgos, però controlados? «-.Conoce la operativa en opciones?

BENKERS ha creado la cuenta de opciones que a partir de 500.000 pts. le permite acceder de la mano de un experto, a operaciones sofisticadas que le pueden ayudar a aumentar notablemente la rentabilidad de su patrimonio. Solicite información personalizada al Tlf. 202 08 23

BENKERS Agencia de Valores inscrita en la Comisión Nacional del Mercado de Valores Miemhro del Mercado de Futuros y Opciones de Renta Fija, MEFF. Muntaner, 2 4 0 . 1 ° - 0 8 0 2 1 B a r c e l o n a

urant 1995, L'INFORMATIU va mantenir el format i l'estructura informativa que va iniciar l'any anterior i dedica una major atenció a l'actualitat professional i ciutadana. També s'acosta una mica més al dia a dia de la construcció d'una manera participativa, amb l'anàlisi d'edificis feta pels mateixos protagonistes de l'obra. A més, Construir

ha recollit una bona mostra de l'actualitat europea en les tècniques constructives. Al llarg de l'any, L'Informatiu va abordar temes de caire legislatiu com ara l'aparició de la nova Llei de contractes de les administracions públiques, que va donar llrc a un debat aprofundit en les seves pàgines. També va tractar la nova Uei de prevenció de riscos laborals i altres temes d'interès professional com són el control de qualitat, la protecció contra incendis o la crònica de les fires Construmat i Batimat. La difusió d'un manifest conjunt amb els arquitectes per actuar contra la responsabilitat civil desmesurada dels tècnics va ser una iniciativa difosa a través de l'Informatiu. Pel que fa als temes d'interès ciutadà, es van analitza/ diverses iniciatives urbanístiques a Barcelona i a d'altres ciutats de la geografia catalana. •

T E M A E L S

N 0

N Ú M E R O S

D E

arribem a l'any 1996, l'any en curs. La construcció, durant els primers mesos de l'any, s'ha caracteritzat per un cert alentiment de l'activitat. En realitat, ha continuat la inèrcia que ja va marcar el darrer trimestre de 1995 i que expressa una situació d'indecisió. Per altra banda, el Govern de l'Estat ha procedit a situar l'exercici professional sota un règim de lliure competència i

•

F O ft

L ' I N F O R M A T I U

aquesta legislació serà aplicable al mercat dels serveis professionals. El Consell General vol modernitzar-se i fer evolucionar els col·legis cap a entitats que ofereixin un suport a l'activitat dels professionals amb la prestació de serveis. José Antonio Otero elogia el paper pioner que ha jugat el Col·legi de Barcelona en l'aplicació d'aquests principis en la política col·legial. •

'accidentalitat laboral a la construcció, amb la creació d'una nova figura europea que coordinarà la prevenció dels accidents o la necessitat creixent d'abordar els temes mediambientals han estat dos temes destacables. Altres temes d'abast ciutadà han estat l'actuació que l'Ajuntament de Manresa duu a terme ai seu nucli antic o ei pla estratègic Osona XXI que situarà aquesta comarca central en la línia de sortida per a la seva modernització. Finalment, mort d'una persona causada pel despreniment d'una peça d'una façana a Barcelona va acaparar l'atenció de l'opinió pública davant la inseguretat que representa l'estat d'abandó i manca de manteniment dels edificis. L'INFORMATIU número 94 del mes de juny apareix ja amb la versió gràfica definitiva, tal com la coneixem actualment. El nou disseny

facilita la recerca de la informació amb una identificació més clara de les seccions. Els textos, per altra banda, s'han escurçat i s'acompanyen de recursos gràfics que identifiquen diferents nivells d'informació i en faciliten la lectura. •

ami segur. (iniut/s JXT conhar un nosjhrvs

BON NADAL I FELIÇ ANY ASSEGURANCES LORENTE -

E L S

E L

1 0 0 N Ú M E R O S

D E

T E M A

L ' I N F O R M A T I U

Estimular la participació

'INFORMATIU ha arribat al número 100. Han estat cinc anys de constància í de regularitat, dues virtuts difícils de trobar en uns àmbits que no es mouen directament pels interessos econòmics o empresarials. Quan va néixer, L'Informatiu es plantejava arribar a ser un mitjà d'informació del col·legiat. És a dir, un instrument que proporcionés aquell conjunt d'elements d'informació i de comunicació específics, directamenl relacionats amb el treball professional i amb el seu entorn. Avui, podem dir que ha assolit una part important d'aquest objectiu. El balanç el podem considerar positiu, sobretot si tenim en compte el difícil que arriba a ser consolidar aquest tipus de mitjans d'informació. Alguns exemples estrangers ens diuen com pot arribar a ser una publicació així. Cal combinar molts ele-

ments, sempre partint de les necessitats i dels interessos del lector. I és que L'Informatiu no és estrictament un butlletí col·legial, ni tampoc una revista tècnica de construcció. És més un vehicle d'informació que ha de ser útil, concreta, assequible, relacionada amb allò que interessa i que, una vegada coneguda, ja es pot Ifançar, com fem amb el diari d'informació general. L'informatiu vol ser també un mitjà clau de comunicació i de cohesió. A vegades alguns companys han comentat que a les assemblees col·legials o en alguns actes institucionals hi ha poca assistència. És veritat. Però, segurament avui, i en una conurbació com la barcelonina, la comunicació no es produeix tan sols per mitjà de la participació en assemblees rutinàries i burocràtiques, sinó de molles altres maneres.

bon estimulador de la comunicació i de la participació. De quina manera? Per mitjà de les seves pàgines, i també per la manera com sàpiga preguntar, reflectir o difondre les opinions, els actes, les manifestacions de tots i cadascun dels membres del col·lectiu professional i de tots aquells amb els quals manté relació.

Y/Y;.

BHHEI

100

Aquest és L'Informatiu que voldríem. Hem aconseguit els primers 100 números. Amb la propera centena ens aproparem més a aquest objectiu final. •

L'Informatiu pot arribar a ser un

PER UN SBCTOR TÈCNIC BiN fORMAT I DOCUMiNTAT

UN PONT DE COMUNICACIÓ

El coneixement del sector de la construcció, atesa l'extrema complexitat de la seva estructura i delseufuncionament.es sempre el resultat de l'encreuament d'informacions sobre un nombre molt elevat de camps del coneixement humà: tècnics, econòmics, jurídics, sociològics, etc, que el fan difícil d'abastar en la seva totalitat.

El fet que una publicació col·legial assoleixi el número 100 és quasi un rècord Guiness. Generalment, els butlletins i les publicacions col·legials tenen una vida curta i erràtica. És molt difícil de garantir-ne una certa regularitat.

La tasca duta a terme per les revistes especialitzades del sector és, per aquest motiu, especialment meritòria, atès que han de tractarne les diverses facetes, facilitar-ne la interpretació als diversos col·lectius als quals s'adrecen i, per a cada camp, establir una simbiosi entre el recordatori dels coneixements ja apresos, amb la divulgació de les recerques més recents. En el cas del col·lectiu dels aparelladors i arquitectes tècnics, el radi d'acció esdevé especialment ampli pel fet que, com a professionals, no solament han de considerar la construcció com un sector demandant d'obra i, per tant, de productes acabats, sinó que ha de conèixer el funcionament de la indústria de materials de construcció i tota la tecnologia dels processos constructius, com a elements integradors del producte final que el tècnic ha d'oferir. La revista L'INFORMATIU ha sabut combinar, en els seus quatre anys llargs d'existència, aquest ampli espectre de facetes, amb un gran

rigor tècnic però també amb una presentació atractiva de temàtiques denses. El manteniment d'una tirada de 7.000 exemplars cada quinze dies és una dada prou expressiva de l'èxit d'acceptació de la publicació. Des del Departament de Política Territorial i Obres Públiques hem de felicitar doblement els responsables. No només perquè la revista ha demostrat una capacitat de pervivència sobre la base del seu encert en ia selecció dels temes i en la seva forma de tractament, sinó també perquè som conscients que sense un sector tècnic documentat i cada cop més format no és possible de dialogar i d'establir criteris de gestió compartits i efectius. Encoratgem, doncs, el Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, exemplar en la seva actitud de recerca d'informació i de posada a disposició de documentació, a prosseguir aquesta tasca amb el mateix entusiasme i perseverància que ha demostrat fins ara, ja que només amb pòsits històrics llargs s'aconsegueix crear opinió. •

Artur Mas i Gavarró Conseller del Departament de Política Territorial i Obres Públiques

L'INFORMATIU va ser una aposta important de la Junta de Govern anterior, que l'actual ha consolidat. Totes les referències ens permeten afirmar que és un mitjà que té una bona acceptació per part dels companys i que es llegeix, perquè tol el seu contingut o part d'aquest interessa. També sabem que té una bona acceptació en altres àmbits del sector, i que és un punt de referència, pel que fa al món professional de la construcció, dels mitjans d'informació. Això ens estimula a seguir en aquesta línia i a apostar per una millora constant, i sobretot, per mantenir la regularitat de la serva periodicitat quinzenal. Des d'aquí, he de lloar l'esforç i la tenacitat de les persones, dels professionals, que han fet realitat aquests 100 primers números. Ells han establert uns ponts de comunicació i d'ínformació que cal aprofundir i ampliar. La seva acció ha de ser un exemple per a tothom. •

Bernat Ochoa i Morón President del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

P E R F I L S

J O V E S

•

P R O F E S S I O N A L S

La generació que ve PertanyenaunageneracióquevanéixerprofessionalmentambLlnformatiu.

aquests darrers cinc anys, que han anat evolucionant i que amb el seu perfil

Són joves arquitectes tècnics que han anat orientant el seu camí durant

defineixen una nova generació que ja ésaquí.

ALBERT HURTADO PARDOS

«Med icos Sin Fronteras va ser un parèntesi molt maco»

quest arquitecte tècnic de 27 anys ja ha viscut molt. Ha col·laborat amb l'organització no governamental Médicos Sin Fronteras, fet que no és habitual. Ell mateix confessa que, com a mínim, en aquesta organització humanitària és més habitual trobar enginyers que arquitectes tècnics. Albert va estar sis mesos al municipi de Quilengues, a Angola. En aquest temps va rehabilitar un edifici sanitari i va ajudar a fer-hi les instal·lacions necessàries. ••No hi ha corrent elèctric, ni aigua. Res». Ara treballa a l'empresa Drywall, d'envans d'interior. Res a veure amb Médïcos Sin Fronteras. Del seu treball actual, explica que ara li donen les directrius per fer de cap d'obra. I hi posa molt de la seva part. Està convençut que en la preparació pe! desenvolupament d'una activitat professional en aquest camp, «un 90% són les habilitats personals; ía resta, la preparació». De la mateixa manera que Albert considera que el millor de la seva feina és "del no res

MIQUEL AUTET i GUBIERAS

«Una cosa és resoldre problemes teòricament i una altra, a U

n ei seu cas, la carrera ha estat un complement de la seva experiència. Voltava per les obres des dels dotze anys. El que més li agrada del seu ofici és que no és gens monòton, «cada dia fas una cosa diferent. Crees coses. Veus pujar un edifici i això et fa gràcia". Tol i la seva experiència a l'obra, la seva vocació és ensenyar. Per sort, po! fer-ho. Miquel dirigeix el centre que l'Institut Gaudi té a Vic i hi fa classes. A més. també treballa per l'Ajuntament de la capital d'Osona fent direcció d'obres i, a estones, fa de liberal. Confessa que l'ofici l'ha après fent de paleta i no li agrada el fet que cada cop sigui més gran la responsabilitat de l'aparellador. «Jo pago religiosament unes assegurances i uns serveis que espero que si mai els haig de necessitar, les institucions professionals em responguin». Segons comenta, ei Col·legi «ha d'assessorar i donar serveis al col·legiat». Quan parla de la feina a Osona, diu que a comarques no es fan grans obres. Comenta que «la gent que viu a Barcelona té l'oportunitat de treballar en projectes més ambiciosos, més futuristes». El que més li agrada de la seva professió és el tracte amb la gent. «M'estimo més ser a i'obra que no pas

estar-me al despatx». Valora molt el que aporta la gent que treballa amb ell. «On aprenc més és amb la gent de l'obra. Una cosa és resoldre problemes teòricament i una altra a la pràctica». Sap que per portar la direcció d'obra és molt important entendre's amb les persones que hi treballen, i recorda l'època en què ell feia de paleta, «quan venia l'arquitecte era el senyor arquitec te, i quan venia l'aparellador era el senyor aparellador i anaven mudats». «Per sort», diu, «això ha canviat una mica. 0 hauria d'haver canviat". Fa tres anys, va participar en una expedició a Gro enlàndia. És un muntanyenc nat, un alpinista. El treball final de carrera el va fer sobre el manteniment d'edilicis d'alia muntanya. Són clares les seves preferències Tot t que li agradaria «tenir salut i diners per anar cada estiu al país més remot i pujar a la muntanya més alta", reconeix que cada etapa de ía vida és diferent. Hi va haver una època en què e! seu objectiu era pujar un vuit mil. Ara amb la seva dona fa excursions més suaus «però que també donen satisfaccions». Li agrada !a música New Age i per a ell «í'estrany és agafar el cotxe el diumenge. Agafar una motxilla no és estrany». •

fer-ne alguna cosa», també afirma que el sector de la construcció «és un món molt salvatge». I venint d'algú que, com en el seu cas, ha estat a Angola, això és una afirmació amb coneixement de causa. No té temps lliure. De veritat. Està atrafegat amb l'assentament de la seva nova vida en comú amb Sílvia, la seva companya. «Entre compres i visites no tinc temps de fer res». Hi ha alguna cosa de creatiu en la seva manera de ser, en la seva forma de plantejar-se la vida. Però és una creativitat ordenada, racional. Potser per això va escollir estudiar arquitectura tècnica. «Vaig començar belles arts, però hi faltava organització. Hi havia molt descontrol. Em va desconcertar el futur i el desconírol». Després d'estudiar un any en aquesta especialitat, va decidir ser aparellador. «Estava més estructurat i amb aquesta professió també puc fer alguna cosa física». No hi ha dubte que hi ha molt d'art en aquesta professió. Si més no, e!l ho té molt clar. •

N JOVES

P E R F I L S

F O R M A T P R O F E S S I O N A L S Chopo

ORIOL ESCOLÀ i

CASADEMONT

«Jo tenia molt clar que volia fer obra»

riol Escolà és un arquitecte tècnic vocacional. Va acabar !a carrera el juny de 1995 i reconeix que «quan acabes tens la sensació que no saps res. No ets conscient del què saps. Amb el temps, et vas adonant que sí, que vas recordant coses». El seu irebali final de carrera va ser la remodelació d'un leatre. Premonició? Potser sí, si tenim en compte que s'ha passat la vida acadèmica i professional saltant obstacles.

La lluita va començar en el precís moment en què els seus mestres d'EGB van assegurar als seus pares que no estava qualificat per fer BUP. Tot i la seva insistència per fer el batxillerat, va acabar fent formació professional i, influenciat per una companya de classe, va anar a classes de delineació. Als dinou anys es va adonar que amb la delineació no en tenia prou. Es passava moltes estones mirant com feien els moviments de terres a les obres i, tot i que no sabia si li agradaria, va voler estudiar arquitectura tècnica. «Jo tenia molt clar que volia fer obra». Amb aquest objectiu i amb el títol encara calent, va perdre una feina després de dir-li al seu cap que li agradaria dirigir o estar en una obra. «Feia molt temps que dibuixava. Ja era aparellador. Tot just acabava de defensar el projecte de final de carrera». Amb un simple «si és així, ja pots marxar», es va acabar la reunió. El record d'aquell incident li fa reconèixer que "no havia d'haver eslat tan franc» però,

tot i així, es va permetre el luxe de rebutjar tes ofertes de feina que o bé no eren d'obra o eren impossibles. «En un dels casos havia de ser cada dia a les set del matí a Berga i tornar a les deu del vespre». Quan va haver fet l'entrevista de selecció de personal per treballar en la reconstrucció del Teatre del Liceu, va sortir amb el cap cot. convençut que ho havia fet molt malament. «No va ser una entrevista normal», recorda. «Cada cop que intentava explicar alguna cosa, havia de sentir el comentari: anem malament per aquí. anem malament...». Una setmana més tard li anunciaven que havia estat seleccionat. D'això ja fa un any. «He tingut molta sort», no para de dir, «molta sort perquè faig el que m'agrada i perquè l'equip és fantàstic». És un cas de tossuderia. Tot i la seva modèstia, que li fa repetir que no fa gaire que és titulat i que no en sap, és un dels directors d'obra dels treballs de reconstrucció del Liceu. Enrere queden els somnis d'infant de ser trapezista o camioner, o la desorientació inicial en plantejar-se els estudis. Oriol explica que té molts mats de panxa provocats per la responsabilitat per la seva feina, malgrat que es relaxa amb la coral dels Llutsos del barri de Gràcia de Barcelona, on canta des dels sis anys, i jugant a jocs de taula amb els seus amics. Es posa al dia de les notícies de! món de la construcció amb L'Informatiu, però fi agradaria que s'hi publiquessin més acudits. •

CÉSAR AUGUST GIMÉNEZ i OBACH / PABLO JIMÉNEZ CREÏS

«El més important de tot és el respecte a la persofeia

an fer els estudis corresponents al Pla 81 (quatre anys i treball final de carrera). Un cop acabada la carrera, Cèsar i Pablo van decidir de fer alguna cosa junts. Aquesta cosa es va dir Arqset, una empresa comuna. «Cadascú va aportar sis-centes mil pessetes i vam començar de zero, sense cap padrí», recorda Pablo. Fent repàs d'aquests anys de treball comú, Cèsar reconeix que tot i els mal de caps inherents a la feina, «el que sí que té de maco és que crees coses. D'on no hi ha res, ai final en surt alguna cosa, i això compensa de tots els neguits passats». Han fet un llarg camí junts i ara han decidit de continuar cadascú pel seu compte. «És una separació amistosa» afirmen tots dos. No ho dubtem. Continuaran treballant en les àrees d'arquitectura, enginyeria i construcció. La seva ha estat una empresa una mica atípica, ja que una de les tres àrees en què treballaven, la redacció de projectes, donava feina a un arquitecte, «una mica a l'inrevés del que es fa habitualment». Contrastada la seva experiència amb el que havien viscut a la carrera, coincideixen a afirmar que «falta pràctica». Cèsar va més enllà i, mig en broma, mig de debò, afirma que «les classes s'haurien de fer a l'obra. S'hi haurien de posar unes cadires i fer la classe al bell mig». En la seva experiència laboral, aquests joves arquitectes tècnics s'han adonat també que les relacions humanes són fonamentals i poc tractades en la vida acadèmica

«perquè en la nostra professió ens passem molt temps discutint», afirma Cèsar. En comú tenen, a més de la professió i durant uns anys una trajectòria laboral paral·lela, l'afició per les motos i els viatges. En la resta, són ben diferents. Cèsar és, des de fa molts anys, aficionat a l'astronomia. Afirma que l'astronomia l'ajuda tant en l'àmbit personal com en el professional «perquè et dóna un punt de vista d'on ets i qui ets». Li agrada llegir llibres científics i filosòfics i creu que passar el temps lliure parlant amb els amics és una experiència única i enriquidora. «El món són relacions», afirma. Pablo és un entusiasta de les pel·lícules europees ï del cinema Verdi de Barcelona. Creu que «a Europa es fa molt bon cinema» í que el que s'hauria de fer és passar les pel·lícules europees a Amèrica i no a l'inrevés. El seu temps lliure el passa aprenent a dibuixar al carbó. Quan va haver de decidir la seva orientació professional, dubtava entre belles arts i arquitectura tècnica. «Vaig pensar que aparelladors tenia més sortida». Ara toma a tenir l'oportunitat de dibuixar, si més no en el seu temps lliure. Tots dos, Cèsar i Pablo, ho tenen molt clar, tant en el terreny personal com en el professional: el més important és saber escoltar i respectar el altres. És un altre punt de convergència entre els dos excompanys d'estudis i exsocis. A partir d'ara, professionalment avançaran per separat. Molta sort a tots dos. •

PERFILS J O V E 5

PROFESSIONALS Chopo

LEANDRO MARCOS MONER ser cap d'obra s'ha de tenir una moral de campionat»

bans de fer arquitectura tècnica, Leandro va fer cinc anys de formació professional, en l'especialitat de fusteria. Quan recorda la seva experiència en una empresa subcontractista no pot evitar un expressiu -Déu ni do!» Va trobar feina a Port Aventura, un projecte singular i, com ell mateix diu, «molt difícil de repetir, ja que segurament serà l'únic parc temàtic que faré». Port Aventura li va servir per «veure obra molt més còmodament. Sense la pressió que té un cap d'obra». Ell va conèixer !a feina de cap d'obra des de dins d'una constructora, i la defineix com -un malson. Per a mi, arribar a cap d'obra, ho regalo a qui li agradi perquè s'ha de tenir una moral de campionat. És molta dedicació». Segons Leandro, tal com estan les coses en el mercat laboral, no hi ha oportunitat per anar adquirint experiència com a cap d'obra de forma gradual dins una mateixa empresa. «Eï plantes a cap d'obra sense gaire experiència, sense conèixer els industrials... et trobes en un embull: els terminis han passat de sobres i tu ets al mig. Jo vaig dir: constructora, si puc, ho evito».

feina en una enginyeria o amb un arquitecte, «una feina de direcció facultativa". Però el que li va arribar va ser una oferta en una constructora, una direcció d'obra. Va valorar el tipus de feina i el sou i va decidir seguir a l'atur. Si tenim en compte el mercat laboral, fins i tot podríem pensar que es tracta d'un acte de gran valor per part seva. 0 potser una gran inconsciència. Per sort, l'experiència ha demostrat que esperar valia la pena. Actualment, com a membre del servei tècnic de Xylazel, pot treballar en la seva especialitat: la fusta. Creu que els tres anys d'aparelladors «han estat una pinzellada.» Leandro aprofita el seu temps lliure per recidar-se, per posar-se al dia i continuar preparant-se professionalment. Mentre treballava a Port Aventura, es va casar. «Un cop casat pujava i baixava cada dia de Barcelona a Salou». Confessa que també aprofita per reprendre l'anglès, que el tenia molt abandonat, i per posar-se al dia amb la informàtica. També troba temps per anar al gimnàs a posar-se en forma o, com ell mateix diu, «a intentar fer una mica d'esport». L'arquitectura tècnica li ha servit per entrar al món de la construcció i l'especialització en fusteria per passar a Quan orientava ta seva vida professional de nou, un la banda dels proveïdors de materials. • cop finalitzat el projecte de Port Aventura, buscava

Chopo

MINERVA EMBUENA APARICIO «Les meves hores de relax són hores de feina»

a néixer a València, però va viure a Chàteaurenard, un poblet al costat d'Avinyó, fins als onze anys. La seva mare li parlava francès i ei seu pare castellà. Cantava la Marsellesa amb orgull. «A França aconsegueixen que siguis molt francès. T'eduquen amb l'orgull de ser francès». Però Minerva se sent avui molt catalana. De petita volia ser hostessa d'avió, però el seu pare era constructor i finalment es va decantar per l'Arquitectura Tècnica. Va aprendre a escriure a màquina «passant albarans on hi posava: cinc sacs de ciment o quatre camions de totxanes». Va escollir la carrera per vocació. "Quan vaig començar la carrera ho vaig fer perquè m'agradava. Jo tenia nota per fer el que vulgues». L'any que va caure la casa del Turó de la Peira va col·laborar amb el Col·legi fent diagnosis d'estructures relacionades amb la presència del ciment aluminós. «En alguns casos em trucaven per una esquerdeta de res. però. en d'altres casos, Déu ni do el que tenien a casa». Durant un any va treballar al despatx d'estructures -de tota la vida", al Col·legi i al laboratori de l'Escola, ••que és on fèiem el test aluminós». Poc a poc va anar limitant les seves activitats, fins a quedar-se amb el laboratori de l'Escola.

sempre». Malauradament, li agrada taní la seva feina que "les meves hores de relax són hores de feina». Els dissabtes compra el menjar per tota la setmana i fa gestions. «Els diumenges dormo molt». Però hi ha una activitat que per a ella és especial. Té una casa llogada a Milmarcos, un poblet a prop de Guadalajara. Només té 50 habitants, però és un cas a part. -«Es salta totes les normes». El paleta del poble del costat "és el paleta de tota la comarca» i li truca per fer-li consultes d'estructures i fonaments. «No et demanen papers ni per construir ni per res. Si jo he anat dues vegades a mirar una obra, l'alcalde està molt content perquè s'ho ha mirat un tècnic».

Segons li han explicat, quan la seva mare estava embarassada llegia molts llibres de mitologia clàssica. D'aquesta afició va sortir el nom de Minerva. Els seus pares van haver de barallar-se amb el capellà per poder posar-li el nom que volien. Van esperar que el mossèn marxés de vacances d'estiu per poder convèncer el suplent què acceptés el nom. «El capellà volia posar-me Maria Minerva». Fins ara ha diagnosticat l'estat de 2500 o 3000 habitatges, però a aquesta arquitecta tècnica entusiasta dels balls de saló cada vegada li agrada més És una entusiasta de la seva professió. «La meva feina «fer coses de patrimoni". No se la pot desvincular del m'agrada perquè encara que facis el mateix, cada vega- laboratori. "La meva feina és molt d'equip. El laboratori da que entres en un edifici és diferent. Cada edifici té un és un equip i treballem junts-. Treballa molt. Potser problema distint que s'ha de solucionar de manera massa. Però sempre en equip. • diferent, on s'han de fer assaigs diversos. Tot és diferent

P E R F I L S J O V S $

P R O F E S S I O N A L S

NÚRIA CARIES / GARAU «A Alemanya es fan nyaps com en d'altres països»

a començar a estudiar alemany a Cerdanyola. «Al començament, els primers mesos de viure a Alemanya encara tenia moíts problemes amb l'idioma. A les nits esludiava amb unes cintes de casset i un cop a la setmana anava a classe, però les classes no m'han ajudat gaire. M'anava molt més bé estudiar amb les cintes». Oe tota manera, l'aprenentatge definitiu el va fer a l'hospital ja que, quan només feia sis mesos que vivia a Alemanya, va haver de ser operada d'urgències. Va estar vuit mesos de recuperació. «A l'hospital vaig aprendre molt l'idioma. Hi vaig ser molt de temps i, si no hagués pogut comunicarme, no ho hauria pogut aguantar».

és molt diferent de la que hi ha habitualment-. Educada en una altra cultura, enyora la seva família, els seus set germans. -Som vuit germans, sei noies i un noi. Jo tinc una germana bessona que es diu Montserrat i que té una acadèmia de ballet». Quan la Núria va haver d'escollir la seva professió dubtava entre arquitectura tècnica o ballet. «Jo també sóc professora de ballet, però el que de debò volia fer era una cosa tècnica-. Abans de decidir-se va treballar en un despatx d'arquitectes. «L'arquitecte projecta i Déu no m'ha donat aquest do. Jo rebo els plànols i d'aquí en endavant ho faig com crec que s'ha de fer».

Amb tres anys d'experiència professional, i després d'haver canviat de feina fins a tres vegades en un any va decidir de buscar feina fora del nostre país. No va dubtar d'agafar un avió i presentar-se en una entrevista de feina a Alemanya. La van contractar. Després d'estar un any i mig treballant a! despatx, va començar a treballar com a cap d'obra. Actualment treballa en un projecte a l'est d'Alemanya que sempre recordarà d'una manera especial. En aquest projecte és on, fa un any, va conèixer el que ara és el seu marit. El lligam amb Alemanya és molt fort. «Jo no m'hi vull quedar per sempre aquí. En casarme vaig decidir estar-m'hi un mínim de 10 anys, però després vull tomar». I és que Núria viu i treballa en un país molt fred. «El cel no és blau i quan surt el sol la llum

Núria treballa deu hores cada dia. No té temps lliure. En la feina, a Alemanya, reconeix que s'hi ían nyaps com als altres països, però que com que les temperatures són més baixes estan obligats a vigilar més aspectes que al nostre país es descuiden, com pot ser l'aïllament tèrmic. Ara està molt enfeinada arreglant la seva nova casa, i reconeix que li agrada molt llegir L'Informatiu. És el contacte que li queda amb els companys de professió del nostre país. «Miro els nous cursos, seminaris i conferències; i la borsa de treball. També m'agrada veure com van pujant el nombre de projectes visats i comprovar com s'avança en el tema de la seguretat ales obres». •

3 planta Col·legi d'Aparelladors i

Bon Pastor 5 Tel.: 414.63 55 Fax: 414.67.15 HORARI DE NADAL: Obert de 9a 15h.De dilluns a divendres. Obert tardes de 17h. ; 20h., excepte divendres. Dissabtes tanca

Cooperativa Jordi Capell

Arquitectes Tècnics de Barcelona

Bones Festes Utilitzeu la Cooperativa pels vostres regals DESCRIPCIÓ

Cava Com cada any posem cava de qualitat a l'abast dels socis. Cava Llopart. Per tal de poder fer el repartiment a domicili amb les majors garanties de servei, agrairem que ens feu les comandes com més aviat millor.

CAIXA

P.V.P.

P.SOC1

Cava Llopart Brut Nature 6 Un. Cava Llopart Nedar Semi 6 Un. Cava Llopart Integral Brut 6 Un. Cava Llopart Imperial Brut 6 Un. Cava Llopart Brut Leopardi 6 Un. Vi Muriel reserva 82 6 Un. Vi Muriel reserva 85 6 Un. Vi Muriel crianza 89 12 Un.

1.135 1.135 1.245 1.396 2275 2.206 1.500 882

874 874 959 1.075 1.752 1.875 1.275 750

*Preu per unitat. La bodega de la Rioja Alavesa: Bodegas Muriel, ens ofereix excel·lents vins negres amb una immillorable relació qualitat/ preu.

ENS VESTIM DE NADAL !! Vingui a veure'ns i, ben segur, que a la llibreria, a la papereria, a la secció de disseny o a la d'informàtica hi trobarà el regal que busca. Estem al seu servei per a assessorar-lo professionalment. ' LA COOPERATrV A; UN LLOC IDEAL PER A COMPRAR REGALS.

Bon Nadal!!

NOTICIARI [ E S

I R E N O V A B L E S

H F O R

D ' A C T U A L I T A T

Sitges acull la conferència europea d'energies renovables Trobada per avaluar Testat de les tecnologies aplicables a sistemes de producció i aprofitament d'energia Servei Rehabilitació

is passats dies 25, 26 i 27 de novembre, es va celebrar a Sitges la conferència europea d'energies renovables. L'interès per aquestes es veu impulsat per les creixents tensions polítiques, econòmiques í socials relacionades amb els materials energètics no renovables. És el cas del petroli (crisi del Golf, petroli a canvi d'aliments a l'Iraq...), del carbó (crisi de la mineria espanyola i anglesa...), del gas (dificultats de relació amb països exportadors com ara ArgèMa...} o de l'energia nuclear (manca d'acceptació popular, Txernòbil, problemes per dipositar els residus radioactius...). Pel que fa al medi ambient, l'ús d'aquestes energies comporten tres grans problemes: la seva presència limitada a la Terra i, per tant, el proper esgotament a mig termini; la contaminació ambiental i el canvi climàtic causat per ies fortes emissions de la seva combustió. Un altre exemple d'aquesta problemàtica el trobem aquests mateixos dies en el debat provocat per la reforma del sector elèctric per part del govern. L'oposició ha tomat a insistir sobre la necessitat de reduif el consum energètic i de potenciar les energies renovables. H U n a nova polítics energètica En el camp estratègic, la Unió Europea es planteja cada cop més seriosament les energies renovables com un pilar de la política energètica del futur. Per a l'any 2010 es vol aconseguir que les energies renovables representin ja el 15% de l'energia primària de la UE (en l'actualitat representen un 5%). Per a algunes ONG i grups ecologistes aquest valor es considera encara tímid davant de! problema real. És amb í'objectiu de íomentar l'ús d'aquest tipus d'energia que la Comunitat promou el programa europeu ALTENER des de l'any 1993.

Aquest programa finança activitats relacionades amb la informació, la formació i el desenvolupament d'aplicacions pràctiques de les energies renovables. Per exemple, finançarà un projecte conjunt a Catalunya, Midi-Pyrénées i Languedoc-Roussillon per arribar a l'any 2005 amb un 7,5% de l'ús d'aquestes energies. •

Energies renovables

Quan es parla d'energies alternatives basades en fonts renovables es pensa de seguida en les centrals hidroelèctriques, en l'energia eòlica, en l'energia provinent de la biomassa, en l'energia geotèrmica, en l'energia solar tèrmica i fotovoltaica i en la incineració de residus sòlids urbans. També se solen mostrar grans complexos experimentals, grans preses o els més recents grans parcs eòlics. La veritat és que a diferents escales podem trobar aplicacions concretes ja realitzables. D'entrada, cal reconèixer que la majoria d'aquestes energies tenen una limitació important lligada a les condicions geogràfiques de la zona on es vulguin ubicar. Un parc eòlic cal instal·lar-lo en zones ventoses, potser massa allunyat dels focus de consum; l'energia geotèrmica només és aplicable en llocs de la Terra on pel subsòl hi passa aigua calenta; no en tots els països hi fa prou sol per utilitzar plaques solars, etc. Una vegada superada aquesta limitació sembla ineludible aprofitar al màxim les seves possibilitats. Les energies amb més projecció per als propers anys a Catalunya són la hidroelèctrica (amb minicentrals), la biomassa (explotació controlada de la llenya, residus agrícoles i forestals) i, molt especialment, l'eòlica (vent). I una

L'energia eòlica ié una gran projecció de futur a Catalunya

altra alternativa, com és la incineració de residus sòlids urbans amb aprofitament energètic, és posada en crisi ja que la tecnologia habitual de moltes incineradores no limita les emissions de dioxines a l'atmosfera. Pel que fa a l'energia solar, possiblement no es plantejaran per al futur, grans centrals de generació, però en canvi serà molt important la seva incorporació individual dins dels edificis. Ja s'han fet construccions que incorporen energia solar passiva, activa o fotovoltaica amb prou coherència i encert perquè augmenti el nombre d'iniciatives en les noves promocions d'habitatge i terciari. És difícil entendre que un país com el nostre estiguí molt per sota, en nombre de plaques solars col·locades, de països amb irradiacions solars similars com són Grècia o Israel. Entre els grans projectes de generació d'energia i el sector domèstic també hi ha projectes intermedis que ca! potenciar. Aquests són els projectes

lligats a l'escala urbana o comarcal, on les administracions locals han de plantejar solucions imaginatives per resoldre els problemes dels residus sòlids urbans o dels residus agrícoles, per via del compostatge, la incineració amb recuperació energètica, la generació de biogàs, etc. L'aftre concepte clau que sempre va lligat als esforços d'introduir les energies renovables és l'eficiència energètica. Com molt bé confirma VAgenda 21 «Els mètodes d'utilització d'energia han tendit a ser altament ineficients i malbaratadors, ja que es van crear en una època en la qual els subministraments d'energia eren relativament barats». Per tant, els edificis cada vegada han de ser més eficients en rús de totes les energies que consumeixin si volem que l'esforç per introduir energies renovables sigui ben aprofitat. • Ramon Graus Servei Rehabilitació

E t S f

C I O I

C O N S T R U C C I Ó

L'Institut Gaudí de la Construcció tindrà un nou centre a Cerdanyola

L'alcohol i altres drogues en la construcció

l passat 11 de novembre. l'Institut Gaudi de la Construcció va començar una nova etapa dins de la seva política de creació de nous centres amb la col·locació, a Cerdanyola, de la primera pedra d'un centre dedicat específicament a la formació d'operadors de maquinària d'obres públiques i operadors de grua-torre. L'acte va ser presidi! per Celestino Sànchez, alcalde de Cerdanyola i Jaume Amat. president de l'Institut Gaudí. El centre es construirà sobre uns terrenys de 10.000 metres quadrats cedits per l'Ajuntament de la ciutat i acollirà a tots els alumnes d'aquestes especialitats de l'Institut d'arreu de Catalunya.

El centre comptarà amb un edifici de 250 metres quadrats. La planta baixa

estarà dedicada a serveis i administració i les dues plantes restants a aules i biblioteca. Tindrà adossada una nau de 500 metres on es realitzarà la formació teòrico-pràctica i la resla, 9.000 metres quadrats, estarà dedicada a l'aprenentatge sobre el terreny del manejament de la maquinària. Els cursos de formació ocupacïonal tenen una durada de 300 hores, que donarà suficient preparació perquè puguin realitzar en obra l'última fase d'aprenentatge. Pel que fa a la formació contínua, els cursos tindran una durada de 60 hores. En relació amb la formació reglada i quan aquesta estigui en funcionament, es preveu que els cursos durin 2.000 hores. E( centre començarà els cursos a la primavera de 1997. •

a Fundació d'ajuda contra la drogoadicció (FAD) ha elaborat un informe sobre la incidència de les drogues en el món laboral al 1996 en el qual es reflecteix que un 54,2% dels treballadors de la construcció coneix companys que abusen de i'alcoho! o altres drogues i també el fet que per al 41,7%, el seu consum representa un problema important en el treball. En termes generals, un 41.6% consumeix algun tipus de droga habitualment. Els treballadors enquesíats han proposat diversos tipus de solucions, entre les quals destaca la informació i la formació, i l'orientació dels afectats per personal de centres especialitzats. •

Col·locació de la primera pedra

Un llibre per ajudar a comprar l'habitatge

França prohibeix totalment l'amiant

a Generalitat de Catalunya, per mitjà de l'Instituí Català de Consum, ha publicat el llibre La compra de d'un habitatge. La importància d'una bona informació, amb l'objectiu d'afavorir la transparència del mercat immobiliari i defensar els drets del consumidor. El Servei Rehabilitació del Col·legi ha redactat el document base a partir del qual s'ha publicat el llibre, conjuntament amb l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCUC) í la Unió de

Consumidors de Catalunya. La publicació desenvolupa els aspectes més generals de la compra de l'habitatge, els sistemes d'accés que ofereix el mercat, les dades fonamentals a l'hora de comprar-!o, les garanties, els aspectes de la publicitat i les despeses que generarà. També es comenta tota aquella informació tècnica que es facilita al comprador, i tota !a informació complementària que cal demanar. Finalment, es fa una anàlisi

INfOLICIIACIÓ Nom

completa dels problemes constructius que poden patir els habitatges nous i els de segona mà. El llibre explica les vies de solució que té el consumidor davant qualsevol problema i inclou una llista d'adreces d'interès on es pot sol·licitar o complementar la informació. L'Institut Català del Consum ens ha cedit un nombre limitat d'exemplars per a les persones interessades a tenir-lo, els quais es poden recollir a! Servei Rehabilitació. •

BUTLLETA Cognoms

Carrer Població

Telèfon

I Subscripció

•

1. Assistència tècnica:

Edificació

2. Assistència tècnica:

Obres viàries / Urbanisme

3. Assistència tècnica:

Enginyeria civil

4. Assistència tècnica:

Treballs cadastrals

8. Assistència tècnica:

Anàlisi i assaigs

5. Obres:

Edificació

6. Obres:

Enginyeria civil

7. Obres:

Obres viànes

•

N O T I C I A R I

Catalunya

Estat

D D D D D D D D

D D G D D G D D

ü G

SUBSCRIPCIÓ

NIF

Empresa

núm.

C.P.

Fax

E-mail

Sistema de pagament Taló nominatiu Transferència: Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, n. oficina 0749, n.c. 0200212225

Domiciliació bancària:

Banc o Caixa n. oficina

n.c.

Signatura

Tramesa

Correu electrònic (e-mail)

Fax

l govern francès ha prohibit la fabricació, importació i venda de productes amb amiant a partir del gener. Aquesta data suposa un retard respecte a d'altres països que ja han establert limitacions per als productes que continguin amiant. Espanya n'és un. Tot i així, la mesura és molt contundent ja que prohibeix totalment la presència de l'amiant als materials de construcció. •

octubre de 1996

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Centre de Documentació Josep Renart Bon Pastor, 5- 08021 Barcelona. Tel. (93) 209 84 34. Fax (93) 414 54 25 E-mail: renart@lbm.net Cal retornar la butlleta, degudament emplenada, per lax o per correu

Ei.

NOTICIARI

A C T I V I T A T S

C O L L C G I A L S

El Col·legi inaugura una nova seu a Granollers B

•

is aparelladors i arquitectes tècnics del Vallès Oriental van inaugurar el dissabte 30 de novembre la nova seu de la delegació col·legial. L'acte va ser presidit per Josep Serratuseli, alcalde de Granollers; Bernat Ochoa, president del Col·legi i Frederic de Buen, delegat del Vallès Oriental. El nou local està ubicat al carrer Josep Pinoi, 8, cantonada plaça Onze de Setembre, de Granollers, i les seves característiques permetran desenvolupar un ampli programa d'activitats per als col·legiats, però també per a Granollers i la seva comarca.

Ara fa sis anys, el Col·legi va obrir la delegació vallesana en una seu provisional al carrer Josep Humbert. Amb la inauguració del nou local, els professionals disposaran d'unes instal·lacions més àmplies i més còmo-

Acte d'inauguració de la nova seu col·legia!

des, per fer les tramitacions administratives i gaudir de les activitats i serveis col·legials. Però la comunitat ciutadana en general íambé hi

sortirà guanyant amb la renovació d'un centre impulsor d'iniciatives que contribuiran al desenvolupament del seu àmbit territorial.

Un edifici reformat

L'immoble on està instal·lada la delegació és un edifici residencial plurifamiliar. El local està format per planta baixa, entresolat i planta soterrani. La planta baixa es divideix en tres espais: una zona de recepció, una sala d'exposicions i una zona administrativa i de visats. A la planta soterrani hi ha els serveis generals i una sala multiusos per a la formació i activitats diverses. L'entresoíat té el magatzem, Irasters, arxius i banys. Les obres de condicionament dels darrers mesos han adequal els espais interiors a les necessitats del Col·legi. Frederic de Buen és el delegat del Col·legi al Vallès Oriental. La resta de l'equip de la delegació està formada per Antoni Montull, Josep Puigrodon i Josep Maria Ambrós. •

Els materials com a obra d'art H

a sala d'exposicions del Col·legi acull, fins al 10 de gener, l'obra de nou artistes que treballen amb diferents materials habituals en la construcció per indagar les múltiples possibilitats artístiques que ofereix el seu ús. La mostra MaterialsMateriart va ser inaugurada el passat 10 de desembre. Els participants són Montserrat Altet, Ridha Ben Àrab, Alberto Corazón, Jorge de los Santos, Uwe Geest, Gustavo Grünig, Josep Guinovart, Susanne Opheys i Maria José Vela. •

Rehabilitació de façanes a Terrassa Obra d'Alberto Corazón

El passat 15 de novembre es va inaugurar a Terrassa l'exposició i les sessions tècniques i de debat Rehabilitació de façanes i tractament de mitgeres, organitzada per la delegació del Vallès Occidental. L'acte el va presidir Josep Aran, primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Terrassa. •

Tenim les millors ofertes d'aparells topogràfics • • • • •

• • • • • •

Taquímetre Electrònic Ella 50 Distancia amb 1 prisma ICOOm Precisió angular 1,5 mgon Augments òptica 26* amb compensació automàtica Programes d'aplicació en construcció coordenades Plomada òptica Bateria de NIMH i carregador Pnim.i i basló aplom.idor

• • • •

Augment d òptica 32x Precisió angular 1 mgon Plomada Brúixola 400 grams Trípode d'alumini o de fusta Mira topogràfica telescòpic;

Augment d'òptica 2OK Precisió angular 10 mgon. Plomada d'òptica Brúixola orientadora Tripode d'alumini o de fusta Mira topogràfica telescòpica • Precisió + - i , 5 m m / l km Tripode d'alumim o fusta • Mira topogràfica telescopi* Bdmes n° 6 - Tel. (93) 302 20 45 • 08007 Barcelona

N F O R M

T R A M I T A C I O N S

S E R V E I S

C O L L E G I A I S

Tramitació del visat a partir de I'l de gener de 1997 H

mitjan any van ser aprovades pel govern espanyol un conjunt de mesures relacionades amb els col·legis professionals que aíecten fonamentalment la liberalització del treball professional i que consisteixen en: possibilitat de treballar en l'àmbit de qualsevol col·legi de l'Estat sense necessitat de doble col-legiació; subjecció de les condicions econòmiques i contractuals dels professionals a les normes de la competència, i substitució del sistema de tarifes i d'honoraris mínims per la possibilitat de normes orientadores.

Malgrat que aquestes mesures es troben en un procés de ratificació pel Parlament espanyol, tant el Consell General de l'Arquitectura Tècnica com la Musaat han adoptat una sèrie de mesures d'adequació progressiva a la nova legislació, aplicables a partir de l'1 degenerde 1997 atots els col·legis de l'Estat.

«Mosaat El càlcul de la prima complementària es farà a partir del pressupost d'execució material i de la superfície, segons unes taules que es facilitaran a tots els mutualistes. n Visat de treballs professionals - Full de comunicació d'encàrrec professional i de cobertura d'assegurança. Imprès nou signat solament pel col·legiat, a manera de recull de dades estadístiques i de Musaat. Els col·legiats podran portar l'imprès formalitzat o bé fer-ho en el moment del visat.

facilitant els nous models a mesura que se'n demanin. Aquest contracte serà objecte d'enregistrament. Les despeses de visat continuaran essent del 4% sobre els honoraris teòrics calculats sobre el pressupost de referència.

• Habilitació Per treballar en un col·legi fora de Catalunya no caldrà col·legiar-s'hi. Serà suficient l'habilitació. El Col·legi facilitarà un certificat que permetrà efectuar el visat de treballs en el col·legi corresponent.

El col·legiat abonarà al Col·legi - Full d'assumeix, en els casos en d'acolíida, al moment de visar, al marge dels tràmits i despeses corquè sigui demanat per l'ajuntament corresponent. S'utilitzarà el mateix responents establerts, l'import de 5.500 Pessetes (quan s'hi inclouen imprès, sense canvis. - Contracte de prestació de serveis. els treballs de seguretat, serà de 2 x Similar a l'actual. Serveixen els ma- 5.500 Pessetes) com a drets teixos impresos actuals i s'aniran d'habilitació. •

documents l ' a b a s t

Codi d'accessibilitat

(450 PTA + IVA)

Llei de contractes de l'Estat

(950 PTA + IVA)

Nivells d'habitabilitat

Norma sismoresistent

Ordenança de regulació del soroll

(160 PTA- IVA)

Regulació d'enderrocs i de residus

(60 PTA + IVA)

Ajuts per a la rehablitació d'habitatges

(880 PTA + IVA)

Control de qualitat de poliuretans

(380 PTA + IVA)

El llibre de l'edifici

(200 PTA + IVA)

10.

Bastides *

(780 PTA + IVA)

(80 PTA + IVA) (1.500 + IVA)

' Un document d'informació pràctica sobre les característiques i les condicions de seguretat de les bastides, en general, i de les bastides tubulars, en particular. Recull també les normes i la legislació vigent. Els documents a l'abast es venen al taulell d'informació de la planta baixa del Col·legi, al Centre de Documentació Josep Renart i a les delegacions.

Horari de Nadal

Correu electrònic

es oficines del Col·legi obriran els dies laborables amb el seu horari habitual. Els dies 24 i 31, però, no s'obrirà a la tarda. A les delegacions els horaris seran els següents:

Bages-Berguedà : Tancarà del 24 al 31 ambdós inclosos.

col·legiat núm.27, esdevinguda el 21 de novembre, a 91 anys.

Prima complementària de Musaat calculada a partir d'uns coeficients segons la superfície i el pressupost d'execució material.

El nou llibret de la col·lecció professional ja es pot adquirir a la Cooperativa Jordi Capell. Tercera planta del Col·legi.

Ens dol comunicar a tots els col·legiats la defunció del nostre company:

S'abonaran els mateixos drets de visat: 4% sobre els honoraris teòrics calculats a partir del pressupost de referència.

a Direcció General d'Arquitectura i Habitatge ha renovat les disposicions legals relacionades amb l'habitabilitat dels habitatges, la seva certificació i l'atorgament de la cèdula. Són disposicions que cal que els tècnics coneguin bé, atès el paper que tenen en matèria d'habitatges. Per tal que puguin disposar d'una informació completa i reunida en un sol document, s'ha preparat aquesta publicació. Així serà més fàcil l'assimilació dels canvis en les disposicions legals i íambé la consulta dels diferents aspectes administratius, tècnics i col·legials que puguin sorgir a la pràctica.

sembre, 2 i 3 de gener.

Antonío Giménez i Lund

S'enregistrarà el contracte de prestació de serveis (similar a l'actual full d'encàrrec proíessional). De moment serveixen els mateixos impresos.

Certificats d'habitabilitat H

Osona: Tancarà els dies 27 de de-

N E C I O I Ò C I O V Í i

A partir de l'1 de gener es visarà; - el full de comunicació d'encàrrec i de cobertura d'assegurança (nou imprès). - el full d'assumeix (en els treballs que correspongui).

Vallès Oriental: Obrirà els dies laborables amb el seu horari habitual. El Vallès Occidental: Obrirà els dies laborables amb el seu horari habitual.

er tal d'aprofitar els avantatges del correu electrònic, el proper directori col·legial incorporarà les adreces d'aquells col·legiats que ja disposen d'E-mail. Igualment, i en una primera etapa, L'Informatiu publicarà la relació de les adreces de les quals es vagi tenint coneixement. Per tal d'incorporar o actualitzar aquesta dada, els companys que ja disposen d'adreça poden enviar un missatge a la bústia del Col·legi en la qual s'indiqui el número i nom del col·legiat. La bústia del Col·legi és E-mail: caatb@datalab.es •

L A

P A R L A L

L S

Amidar buit per ple Aplanar revoltons Arc faixo Arrebossat reglejat Articulació de passador Bastiment de base Biaix de carlabó Biga carenera

Medír a cinta corrida Enjutar, rellenar senos Arco fajón Maeslreado, jaharrado Articulacíón de buíón Premarco o precerco Inglete Parhïlera o cumbrera

Buc d'escala Calç amarada Camió de trabuc Cap de colla Cap-i-ample Cua d'oreneta Cullera de castanyola Doble paret Envenat de sostremort Era de rajoier

Forat aliamfranat Forat de bastida Forat del pany Fregar amb paper de vidre Fusteria d'obra Fusteria grossa Gata de paret Jaç de taulons Junt de jou Junt horitzontal

Taladro aveilanado Mectiinal Bocallave Ujar Carpintería de taller Carpintería de armar Escarpïador Marrano, durmienle Rayo de Júptter Tendel

Junt vertical Llata d'empostissar Llistó d'empostíssar Llosa de fonaments Locomòbil de trabuc Màquina d'asfaltar Màquina de (regar Marbre amb vetes Marcada de fonaments Marcar els junts

Nus lliscanl Obra de ca neus Obra de paredat Pany de bomba Pany de cop Pany de pare! Paret o" atanç Paret de llarg i través Paret de maó de canteíl Pedra óe gres Pedra losca

Nudo deslizarrte Siílería Fabrica de mamposteria Cerradura de molinilk) Cerradura de resbalón Enuepano

Peudret cantoner Placa de focs Porta de plafons Porta empostissada Pou de recalcar Projector de sorra Raig de sorra Rajola de gerrer Rajola de la Bisbal Rajola de València Rebuig de pedrera

LOCUCIONS ESPECÍFIQUES DE LA CONSTRUCCIÓ

Pared a soga y tizón Tabíque de panderete Aremsca PsKira po-^ez

L A

' U

I C

N C

F I

Escala de gat Estucat en fred Estucat planxat Faixa armada Femella cega Femella d'orelles Fer joc Ferro colat Finestra coronella Fonament de pilons

Escalera de barco Recovo pélreo Estucado en caltertte Encadenado, cadena, zuncho Tuerca ciega Palomilla Combinar, casar Fundición Ajimez, ventaria geminada Cimiento por pilotes

üaga Raslrel Tablilla Losa de cimenfación Dumper (anglicisme) Bituminadora, asfalladora Lïjadora Marmol veteado Replanteo de cimientos

Martell de barrinar Material de rebliment Material d'unió Minvell de caixa Mol) de càrrega Moment de flexió Morter de calç 1 pòrtland Morter magre Muntant d'escala Nivell d'ullera

Martillo perforador Material de relleno Material de agarre Mímbel de caja Cargadero Momento Ilector Mortero bastardo Morteio pobre Zanca Nivel de anleojo

Comijaí Encimera Puería de cuarterones Puerta a la catalana

Soteta de l'aixeta Tanca de nas de frare Tancament cortina Terreny disgregat Tot-u natural Vidre trempat Volta tradicional Xemeneia d instal·lacions

Vàlvula de asiento Picaporte Muro cortina Tefrer» suetto Zahoíra natura) Vidrio lempteoo Bóveda a ía catalana Patewjo de mslaiaoooes

Cal en pasta, cal apagada Camión bolquete Capalaz Nesga Cola de milano Cuchara de mandibulas Muro capuchïno Tabiquillo conejero, palomero Secadal

Arensdor C"o-ro ce atens

S E R V E I S

M E R C A T

D E

T R E

OFERTES REBUDES DURANT EL MES D'OCTUBRE DE 1996 jornada

edat

contracte

durada

sou

4-5 anys

completa

30-35

laboral

2 anys

4.5-6 M

2-4 anys

oficial

màx. 35

liberal

1-2 anys

1/2 matins

25-30

laboral

flexible

20-26

liberal

3-4 anys

oficial

28-40

laboral

Catalunya

2-2 anys

esporàd.

Catalunya

3-20 anys

oficial

25-50

oficial

fins a 30

oficial

servei

places

tipus d'empresa

especialitat

Comp.

1 coordinador tfobres

immobiliària francesa

oficines r centres comercials

internacional

Curric.

l cap tfobres

empresa constructora

obres diverses, rehabilitació

rac. i Andorra

Curric,

1 coordinador d'obres

construcció i promoció immòbil. oficines, indust. i comercial

comarques C a l

Carac.

1 coílab. despatx/obres

despatx d'arquitectura

habitatges unüam. reformes

Catalunya

Carat

1 cap d'obra

construcció

constructora, obres d'edific.

internacional

1 col. per a mesuraments

estudi d'arquitectura

edificació d'habüatges rehabilitació de masies

sec sec sec sec

i tècnic rehabilit. i manien. gestió de cases tíe colònies

àmbit

experiència

4-4.5 M 1 any

aconv.

per obra

a conv.

liberal

per obra

honor.

laboral

a determin. 2.5-3 M

laboral

pràctiques

17 M

20-30

laboral

indefinit

2.5 M

1.2 M

i ajudant de cap d'obra

reformes, rehabilitacions, insta]. rehabilitació de comunitats

comarques BCN

t perit d'assegurances

assegurances

nacional

Curric.

i recent titulat

estructures prefabricats formigó estructures de formigó

nacional

oficial

22-30

laboral

6 mesos

2.S-3M

Comp.

1 tècnic comercial

fabricant de materials ciments

divisió morters monocapa

ciments Molins

0-3 anys

oficial

0-30

laboral

12 mesos

34.5 M

Curric.

1 coordinador d'obres

promoció d'habitatges i urbanit

habitatges i urbanització

Mataró

5-7 anys

matins

30-40

laboral

1 any

sinistres

A/WKJ- P I Í A M Ó ) tfanuna. Cumc.: Setecoò de umeuiums. Carac: Seiecoo pef característiques. Comp.: Se*ecc»ó coropteta SCC: Se

T I

T S

0-1 anys

ei Caaià de Col tocaa

Enginyeria

per a instal·lacions de fàbriques

SERVEIS Topògraf per a treballs de mesuramenls, aixecaments, implementació de projectes, replanteigs d'obres i cubicacions. Sistemes totalment informatitzats. A grans i a petites escales. Qualitat i rapidesa. J. Costa Telèfon: 265 40 04

Servei pera taxadors EnviTns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, adaptant-nos aJ seu estil. Tenim més de 2 anys d'experiència. Informació Telèfon: 416 W 39 Fax: 237 51 82

Despatx professional realitza treballs d'arquitectura rfinteriors i jardineria. També es lan 0 es col·labora en estudis de seguretat i higiene. Presentació de projectes: disseny gràfic, perspectives, renders, íotomuntalges 1 animacions. Informació Telèfon: 212 42 85

Serveis per al professional Aixecaments d'esta! actual, desenvolupament i delineació de projectes, models en 3D, càlcul d'es- Despatx de lloguer Col·laboració professional S'ofereix per col·laborar amb tructures i instal·lacions. També, Es lloga despatx situat a Ariprofessionals per a delineació fotografia d'arquitectura i obra, bau/Diagonal. És un entresol de plànols per Cad, mesura- presentacions, tractament d'imat- de 90 m2 ideal per a despatx. ments, memòries i aixeca- ges i perspectives, mesuraments Informació ments d'estat actual. Rapidesa i pressupostos, plecs de condi- Telèfon: 200 79 35 (de 19 a 22h) cions, ajut per a projectes de i preus econòmics. seguretat, dictàmens, valora- Despatx ben situat Francisco Sànchez cions i gestió econòmica d'obres. Arquitecte lècnic ven despatx Telèfon: 448 29 58 Josep M. de 65 m*. Situat al c/BalmesTelèfon: 268 08 04 plaça Molina. Té calefacció, és Perspectives lluminós i tranquil. Escala amb Es tan perspectives manuals i Delineant conserge. Preu: 14.500.000,per ordinador, en blanc i negre S'ofereix delineant amb curs Informació o en color i Render. d'Autocad, Aulosurf i 3DStudio. Telèfon: 200 33 48 Octavi Acceptaria treballar en pràctiTelèfon: 213 92 36 ques o qualsevol tipus de con- Esvenestudi-habitatge tracte. Li cal posar-se al dia Espai diàfan a estrenar, zona Estudiant d'arquitectura tècnica realitzant el projecte final de com més aviat millor. No dis- Putxet. És un entresol de 105 carrera, s'ofereix per treballar posa de sistema informàtic. m ! i 55 m2 de terrassa. Amb en empresa constructora o David aigua, llum, gas i calefacció. Telèfons: 219 33 40 despatx d'arquitectura. Ideal per a estudi/habitatge o 213 22 62 Josep toft. Dues façanes í accés diTelèfon: 421 76 25 recte al carrer. Despeses Estudiant d'arquitectura tècnica anuals comunitàries: 65.000,Servei de recepció de trucades pendent del projecte, s'ofereix tnformació S'ofereix servei de recepció de per treballar. Aporta: vehicle Telèfon: 212 43 15 trucades, fax i correspondèn- propi, coneixements d'Autocad cia per a professionals, com si i Microstation, informàtica a ni- Es lloga oficina tècnica es tractés de la seva secre- vell d'usuari, experiència en Empresa promotora lloga oficitària. Servei personalitzat i pro- petita empresa constructora i na tècnica totalment moblada, fessional, i quotes econòmi- en enginyeria digital i gràfica. amb possibilitat de treball per a Equip propi de Cad. ques. arquitecte tècnic. Sergio Toca Dorí Teba Informació Telèfon: 373 08 45 Telèfon: 436 25 60 Telèfon: 440 47 04

PISOS I DESPATXOS

cap d'obres per a obres a Moldàvia (Països de l'Est), amb experiència de 5 a 10 anys en edificació i en obra pública. El lloc de treball requereix un perfil dinàmic, flexible í expert en zones amb pocs recursos. • Àmbit de treball, internacional. • Imprescindible canvi de residència al país de destí, en aquest cas, Moldàvia. • Edat, de 30 a 45 anys. • Idiomes: anglès imprescindible, i francès convenient. • Contracte laboral de 6 mesos a 2 anys. • Sou negociable. • Avantatges: habitatge, cotxe i incentius. • Incorporació: gener-febrer de 1997. Interessats enviar currículum a: Fernando Rivas. Doctor Josep Castells, 6 08830 Sant Boi de Llobregat

Empresa de taxacions Tècnics taxadors per a la realització de taxacions immobiliàries a Barcelona i província. Ca! disposar de PC propi i tenir coneixements dels programes Excel i Word. Carnet de conduir. Formació a la mateixa empresa. Relació liberal. Interessats enviar currículum a: Perocta, S.A. Mallorca, 245, 6è 1a. 08008 Barcelona Ref.5332

Immobiliària del Vallès Occidental Ajudant a la direcció d'obra

INFORMACIÓ OFERTES DE TREBALL

per a seguiment i bres tfhabitaiges. Preferible amb titula-

ció recent i '-2 anys tíe*p. en mesuraments. pressupostos i coneixements tf obra. À í e * Castefer del Val·lès. Edat,

Servei de Promoció i Mercat de Treball Tercera planta

22-25 anys. Jornada al. Contracte lab. en practiques. Sou neg. Incorporaoó im-

Telèfons

mediata. Enviar currículum a: LOBACSA, S A Sf. Amoni Vila. Passeig. 17

Fax

032! 1 Casleüar del Valés

Ret 5SÍ6

414 33 11 209 82 99 209 59 13

A C T I V I T A T S

I N F O R M A T I U

F O R M A C I Ó

S E R V E I

P R O M O C I Ó

M E R C A T

SESSIONS TÈCNIQUES

CURSOS DE GESTIÓ D'OBRES D'EDIFICACIÓ

Instal·lacions en l'edificació (execució i control)

presentació L'objectiu és el d'oferir al professional dedica! al seguiment i control lècnico-econòmic d'obres d'edificació, i en especial, a qui exerceix de cap d'obra en constructora una formació de reciclatge en aspecles bàsics de la gestió d'obra Ei curs s'ha organitzat conjuntament amb el Gremi de Constructors d'Obra de Barcelona i Comar ques. S"ha modulat per tal que els interessats puguin accedir a mo duls independents, si ho desitgen Consulteu facilitats de pagament al Servei d'Informació. Planta baixa.

presentació Les instal·lacions són una part, cada vegada més fonamental, del procés constructiu. Els aparelladors i arqui tectes tècnics com a professionals especialitzats en el seguiment i control d'execució han de conèixer i actualit zar els seus coneixements en aquest camp. Amb aquestes sessions es pretén dotar-los dels coneixements ba sics necessaris per efectuar aquest segu ment i control d'execució de les instal·lacions en condicions òptimes. Van adreçades bàsicament als col·legiats que exerceixen la professió en lambit generalista. i especialment en (uncions relacionades amb la direcció i coordinació d'obres mitjanes.

hora i lloc Tots els cursos tindran lloc de 18.30 a 21 hores a la sala de conferències del Col·legi. programa Mòdul II. Organització I planificació d'obra Fins al 13 de gener, dilluns, dimecres i divendres. A càrrec de J. Uuis Àlvarez. • Definició i objectius • Relació entre organització, planificació, programa i costos • Cultura organilzaliva t Estructura formal i perimetral • Què determina la producció • Estudi del moviment de temps • Resolució de problemes • Anàlisi del procés constructiu • Diagrames i convenis • Simulació i casos pràctics. Preu col·legiats: 30.000 PTA. Preu no col·legials: 44.000 PTA. Mòdul lli. Contractació pública Dimecres 15 i 22 de gener. A càrrec de Joan de Mora Casals. • Contrades administratius • La nova Llei de contractes de l'Estat t Règim general dels contractes • Contracte d'obra Preu col·legiats: 7.500 PTA. Preu no col·legiats: 11.000 PTA

D E

Mòdul IV. Contractació privada Divendres 17 i 24 de gener. A càrrec d'Albert de Mora Casals. • Contracte d'arrendament d'obra • Clàusules d'aquests contractes • Jurisprudència del Tribunal Suprem sobre la responsabilitat decennal • Acció directa del subcontractista contra el propietari duna obra • Desestimat unilateral del contracte d'arrendament d'obra • Consideracions prèvies a la contractació d'obra • Obres addicionals Preu col·legiats: 7.500 PTA. Preu no col·legials: 11.000 PTA Mòdul V. Gestió dels recursos humans Divendres, del 31 de gener al 21 de març. A càrrec de Josep M, Raventós • • • •

Introducció: el factor humà Trets bàsics de l'organització humana Els recursos humans de producció De la direcció de personal a la direcció de recursos humans • Necessitats del personal • Subcontractació Preu col·legiats: 30.000 PTA. Preu no col·legiats: 44.000 PTA

Mòdul VI. Relacions laborals. Dimecres 29 de gener i 5 de febrer. A càrrec de Joan de Mora Casals. • Centre de treball • Contracte de treball • Salari i prestacions • Procediment laboral • Relacions col·lectives • Infraccions i sancions. Preu col·legiats: 7.500 PTA. Preu no col·legiats: 11.000 PTA. Mòdul Vli. La fiscalitat vinculada a l'obra Dimecres 12 i 19 de febrer. A càrrec de Valentí Pich. • Sistema fiscal i procediments • Fiscalital de relacions laborals • IVA, IRPF, Impostos municipals Preu col·legiats: 7.500 PTA. No col·legiats: 11.000 PTA. Mòdul VIII. Comptabilitat d'obra Dimecres, del 26 de febrer al 19 de març. A càrrec de Jordi Massaguer. • Control d'ingressos i despeses • Tancaments mensuals • Disseny d'un circuit administratiu • Fluxgrama de funcionament normal Preu col·legiats: 15.000 PTA. Preu no col·legiats: 22.000 PTA.

temari general de cada sessió • Reconeixement de projecte - comprovació de la documentació necessària • normativa d'aplicació • crisleris de disseny i càlcul de la instal·lació • criteris d'elecció de materials i sistemes • Direcció d'execució - acceptació de materials i sistemes: documentació i dades exigibles - criteris de posada en obra, manteniment, reparació i durabilitat - criteris d'acceptació de canvis de materials i sistemes (qualitat, incompatibilitat, etc.) • Controls de final d'obra - controls de qualitat de la instal·lació - proves de funcionament • Noves tecnologies - materials, sistemes, característiques i exigències

dilluns, 27 de gener •Gas: canonades, aparells, accessoris, evacuació de íums, dípò-

dilluns, 3 de febrer • Electricitat: conductors, conductes, aparellatge, proteccions organitza Servei de Promoció i Mercat de Treball amb la col·laboració de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès professor Arcadi de Bobes, arquitecte i professor de l'ETSAV dia, hora I lloc dilluns, del 13 de gener al 3 de febrer p de1997de17.30a20.30,a la sala de conferències del Col·legi

dilluns, 13 de gener • Lampisteria i aigua calenta sanitària: canonades, vàlvules i aixetes, sanitaris, escalfadors i tractaments

preu col·legiats I estudiants tot el cicle: 16.000 PTA cada sessió: 5.000 PTA

dilluns, 20 de gener • Desguàs í evacuació: canonades, bombes, accessoris, depuració

preu no col·legiats tot el cicle: 28.000 PTA cada sessió: 8.000 PTA

CURS D'HABILITATS DIRECTIVES INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS

Tècniques de negociació presentació Les tècniques de negociació enteses com a mecanismes de comunicació i relació són cada cop més necessàries. L'aparellador ha de saber tractar amb constructors, industrials i els diferents agents relacionats amb el seu treball, per tal de du t-lo a terme correctament. objectius • Comprendre el procés de negociació en el context de! treball de l'arquitecte tècnic. • Desenvolupar les actituds i aputuds personals com a negociador, t Aprendre les tàctiques de negociació en el camp del seu treball.

organitza Servei de Promoció i Mercat de Treball amb la col·laboració de! centre d'estudis Adams professora M. Antònia Carmona, psicòloga dia i hora del 14 ai 23 de gener, dimarts i dijous de 18 a 21 hores.

aula de la quarta planta del Col·legi. matrícula • col·legiats i estudiants: 15.000,• no col·legiats: 22.000,-

programa • Saber comunicar-se per saber negociar - problemes que dffeuften ta comunicació - estratègies per millorar la comunicació • To! és negociació - errors que cal evitar - tècniques que cal practicar • Les parts de la negociació - l'arquitecte tècnic com a negociador - l'oponent com pot ser el nostre interlocutor • Estratègies de negociació Casos pràctics - negociació amb els industrials - negociació amb la propietat o promotor - negociació amb la constructora • negociació per tesèlon

Servei d'Informació Planta baixa del Col·legi Les places dels cursos del Servei de Promoció í Mercat de Treball són limitades, i se seguirà rigorós ordre tJ'inscripcio Consulteu facilitats de pagament al Servei d'Iniormaoó Les anul·lacions comportaran la pèrdua del 50% de la matrícula Telèfons: Fax:

4143311

A C T I V I T A T S

H F O R M A T

F O R M A C I Ó

E X P O S I C I O N S

S E R V E I

CURS D'INTRODUCCIÓ

Materials-Materiart

Diagnosi i tractament de pedra en rehabilitació d'edificis

EI Col·legi ha inaugurat una exposició que relaciona efs materials de la construcció en estat pur amb els

presentació

treballs d'artistes que han integrat

La pedra és el material bàsic que

i utilitzat aquests materials com

constitueix les parets dels edificis

una part de la seva obra.

històrics i la seva degradació és motiu d'una greu preocupació en

artistes participants

totes les intervencions que fem en

Montserrat Allet. Ridha Ben Àrab,

aques! tipus d'edifici.

Alberlo Corazón. Jorge de los Santos. Uwe Geesl, Gustavo

Netejar, consolidar o protegir una

Grúnig. Susanne Opheys i Maria

façana de pedra és complex, ja

José Vela.

que els coneixements que es necessiten provenen de disciplines

Es podrà veure a la sala d'ex-

horari

molt diverses (la construcció, la

posicions del Col·legi, planta baixa, p fins al 10 de gener gener.

de dilluns a divendres de 10 a 14 i

química, la geologia, elc). professors

• Proves de suport a la diagnosi

experts nacionals, s'estructura en

Rosa M. Esbert. catedràtica de Pelrolo-

- Assaigs no destructius

tres àmbits específics; caracte-

gia de la Universidad de Oviedo

- Assaigsdedurabílitatdelapedra

rístiques del material, diagnosi i

Jorge Ordaz, professor de Petrologia,

tècniques d'intervenció, i exposi-

de la Universidad de Oviedo

Aques! curs, impartit pels millors

• Tècniques d'intervenció (I)

de 16 a 20 hores

Mostra pictòrica al Vallès Occidental La sala d'exposicions de fa delega-

la delegació, amb l'horari següent'

• Criteris d'intervenció

cló de! Vallès Occidental acull una

de dilluns a divendres de 9 a 13 i

temari

- Etapes d'una intervenció

exposició de pintura de Floreal

de 17 a 20 hores.

dia, hora I lloc

• El material

- Neteja

Suriguera, titulada Suri'96.

Delegació del Vallès Occidental

dilluns 3 de febrer, de 9 a 21 hores

• Petrologia

L'exposició estarà oberta fins al 31

Sant Francecs, 18 de Terrassa

Sala d'actes del Col·legi.

- Característiques físiques, hídriques,

de gener a la sala d'exposicions de

Telèfon: 780 11 10

ció d"un cas pràctic.

Primera planta.

mecàniques i tèrmiques • Les pedres més habituals de cons-

preu inscripció

• Tècniques d'intervenció (II) - Consolidació

- Protecció

Celebració dels 100 números de l'Informatiu

- Productes existents al mercat

trucció al nostre país

• Validació de la idoneïtat del trac-

15.000 PTA. Inscripcions al Servei d'Informació

• Alteració del material

Es lliurarà certificat acreditatiu

• Formes, agenls

d'assistència i el Manual de diag-

d'alteració

tament la publicació dels 100 números amb

• Presentació d'un cas pràctic

una exposició de les portades i col·-

- Caracterització de la pedra • Metodologia de diagnosi

pèUeos y ceramicos.

La redacció de L'Informatiu celebra

mecanismes

nosis y tratamiento de materiales - Criteris de mostreig

catives, que estarà oberta del 13 al

lesions

direcció del curs

- Representació gràfica de lesions

Xavier Casanovas

- Estudis previs

• Presa de decisions

Rosa M. Esbert

- Entorn climàtic

- Procés d'intervenció

P R O G R A M A C I Ó

laboracions gràfiques més signifi-

- Representació gràfica de les

24 de gener, a la sala d'exposicions.

- Etapa de diagnosi

C U R S O S

horari: de dilluns a divendres, de 10 a 14 i de 16 a 20 hores.

) ' 1 N F 0 R M A T1

Cursos de l'aula de Barcelona • Introducció a la informàtica • del 8 de gener al 17 de febrer, dillunsidimecres.de 19 a 21 h. Preu: col·legiats: 34.000 PTA no col·legiats:

Aula de Terrassa

• del 3 al 12 de febrer, dilluns i dimecres, de 17 a 19 hores. Preu: col·legiats: 10.000 PTA no col·legiats:

• Mlcrosoft-Project - del 8 de gener al 17 de lebrer, dilluns i dimecres, de 19 a 21 h. - d e l 30 de genera l'U de febrer, dimarts i dijous, de 17 a 19 h. Preu: col·legiats:

10.000 PTA

no col·legiats:

14.000 PTA

• del 13 al 29 de gener, dilluns i dimecres, de 17 a 19 hores. - del 24 de febrer al 12 de març, dilluns i dimecres, de 19 a 21 hores. Preu: col·legials: 20.000 PTA

- del 14 al 28 de gener, dimarts i dijo-

• del 9 de gener a! 18 de març, dimarts i dijous, de 19 a 21 h. - de l ' l i de gener al 15 de març, dissabtes, de 9 a 13 hores. Preu: col·legiats: 66.000 PTA no col·legiats:

Preu: col·legiats: 10.000 PTA no col·legiats:

o col·legials:

21.000 PTA

L'Aula de la delegació del Vallès Occidental organitza per al primer trimestre de l'any vinent, els cursos següents:

• Windows

Iniciació a l'Autocad

• Gestió informatitzada del despatx

• del 23 de gener al 4 de febrer, dimarts

del 13 al 27 de febrer, dimarts i

• Control econòmic i seguiment

dijous.de 17 a 19 hores.

d'obra

del 3 al 17 de març, dilluns i dime-

• Autocad

cres, de 19 a 21 hores.

La delegació i L'INFORMATIU informa-

i dijous, de 19 a 21 hores. - del 4 al 13 de març, dimarts i dijous de 17 a 19 hores. Preu: col·legiats: 10.000 PTA no col·legials:

14.000 PTA

reu: col·legiats: 16.000 PTA

rà sobre els cursos i els seus hora-

o col·legiats:

ris.

21.000 PTA

us, de 17a 19hores - del 25 de febrer a l't i de març, dimarts i dijous, de 19 a 21 hores. Preu: col·legiats: 16.000 PTA no col·legials:

21.000 PTA

• Internet

Administrador d'arxius

- del 5 al 17 de febrer, dilluns i dime-

del 24 al 26 de febrer, dilluns i dime-

cres, de 19 a 21 hores. - dimecres, 19 de febrer, de 9 a 18.30 h - del 18 al 20 de març, dimarts i dijous,

'reu: col·legiats: 5.000 PTA o col·legiats:

7.000 PTA

L'Auia de ía delegació del Vallès Oriental té previst iniciar la seva activitat, el proper mes de febrer.

de 17 a 21 hores.

La programació dels cursos es farà

no col·legiats:

Informació

segons l'enquesta que s'ha realitzat

1 inscripcions

entre els col·legiats d'aquesta de-

25.000 PTA

• Iniciació al Word

• Iniciació al 3DStudio

• Iniciació a l'Accés

• del 22 de gener al 3 de febrer, dilluns

- del 6 al 20 de febrer, dimarts i dijous.

- del 9 al 21 de gener, dimarts i

i dimecres, de 19 a 21 hores. - del 17 al 26 de febrer, dilluns i dime-

Aula de Granollers

cres, de 19 a 21 hores.

Preu: col·legiats: 17.500 PTA

84.000 PTA

dijous, de 19 a 21 h.

'reu: col·legiats: 16.000 PTA

14.000 PTA

no col·legials: 25.000 PTA • Personalització d'Autocad

• Autocad

res, de 17 a 19 hores.

cres.de 17 a 19 hores.

14.000 PTA

46.000 PTA

• Iniciació al'Excel

C A

de 19 a 21 hores. • del 3 al 17 de març, dilluns i díme-

legació. Servei d'Informació

La delegació i L'IWORUATIU informa-

Planta baixa

rà sobre els cursos i els seus horaris.

A C T I V I T A T S m

A V A N Ç

• febrer Diagnosi i tractament de l'amiant ala construcció dies tl i 28 febrer de 9 a 21 h. Sala d'actes. Organitza. Servei Rehabilitació.

N I

P R O G R A M A

PROGRAMA

Certificat de solidesa. Cas pràctic

Tecnologia, desenvolupament sostenible, desequilibris i canvi global: una anàlisi interdisciplinària de l'estat del món

Organitza, Servei de Promoció i Mercat de Treball.

dia12demarç p rJe9a2lhit3de març. de 9 a Ï9 h. SaJa d'actes. Organitza, Servei Rehabilitació.

Informàtica aplicada a les estructures Organitza, Servei de Promoció i Mercat de Treball.

Habilitats directives. Resolució de problemes Organitza, Servei de Promoció i Mercat de Treball.

Project manager en edificació i urbanisme Organitza, Servei de Promoció i Mercat de Treball.

.abril Curs sobre la cèdula i el llibre de l'edifici dia 24 d'abril, de 9 a 19 h i dia 25 d'abril, de 9 a 21 h. Sala d'actes. Organitza, Servei Rehabilitació

P 0 S T G R AU

CONGRESSOS

Fires i congressos 1997 • BAÜ'97

Mesuraments perinfoimàtica Organitza. Servei de Promxió i Mercat de Treball.

• març Ecoauditoria

F O R M A T

A L T R E S

Llicències d'activitats Organitza, Servei de Promoció i Mercat de Treball.

• maig Curs sobre geotècnia i fonaments dies7,8i9demaig p d8 9 a 2 l h . Sala d'actes. Organitza. Servei Rehabilitació.

Prevenció de lesions dies 28 i 29 de maig, de 9 a 21 h. Sala d'actes. Organitza, Servei Rehabilitació.

Expedients de runes Cas pràctic Organitza, Servei de Promoció i Mercat de Treball.

Més Informació Servei de Promoció i Mercat de Treball. Servei Rehabilitació

objectius • Donar a l'estudiant elements i capacitat d'anàlisi i d'intervenció interdisciplinària sobre restat del món en la direcció de la sostenibilital. • Donar coneixements d'impactes passats, presents i futurs de la tecnologia sobre la natura o ta societat, i per tant, sobre el desenvolupament i la seva sostenibililat en el context actual. • Conjuminar analítiques, propostes d'actuació i treballs concrets davant els canvis globals. • Contribuir a una formació més integral de l'estudiant i dotar-lo de capacitat d'anàlisi crítica. direcció del curs Josep Xercavins, càtedra UNESCO de la UPC en Tecnologia, desenvolupament sostenible, desequilibris i canvi global. dates del 4 de febrer al 23 de maig, dimarts, dimecres i dijous, de 17.30 a21.30h. inscripcions fins al 24 de gener preu: 150.000 PTA Fundació Politècnica de Cafalunya. Telèfon: 401 77 51

Fax: 401 77 93 E-mail: fcp@papaguena.upc.es web:http//www.fpc.upc.es

continguts • L'estat del món, els límits i els desequilibris

XII Fira internacional per al materials, sistemes i rehabilitació en la construcció

• Aproximació a la història del món

MUNICH 14-19 gener

• L'estat del medi ambient; bases de l'ecologia • L'estat de l'economia; bases d'economia ecològica • L'estat del tercer i quart món i la cooperació i el voluntària! • L'estat de la societat i el canvi de civilització; bases de la sociologia • L'estat í els impactes de la tecnologia i/o ciència, tecnologia i societat

Firamunich S.L 93/488 17 20

i CEVISAMA'97 Saló internacional de ceràmica, recobrimenls per a la construcció, sanejament, aixetes, matèries primeres, esmalts, i maquinària VALÈNCIA FMI 25febrer-1 març 96/386 11 00 • CLIMATIZACIÓN Saló d'aire condicionat, calefac-

• La societat de la informació

ció, ventilació i refrigeració

• Elements d'ètica en el canvi global

MADRID

• El canvi global, la prospectiva, la presa de decisions i la govemabilitat • Tecnologies i polítiques tecnològiques per al desenvolupament sostenible en el canvi global • Projecte: exercici de treball interdisciplinari per al desenvolupament sostenible en el canvi global Aquest progama és una iniciativa de l'Associació Sostenible?, motor de la Càtedra UNESCO a la UPC.

IFEMA

25 febrer • 1 març 91/722 50 00 •CONSTRUMAT Saló internacional de la construcció BARCELONA 7-12 abril

Fira de Barcelona 93/233 2000

• INTERMAT Exposició internacional de materials i tècniques de construcció PARlS

Promosalons

22-27 abril

91/564 31 54

• II Congrés internacional d'enginyeria civil al segle XXI TOLEDO

Coüegi d'enginyers tècnics d'obres públiques 15-17 maig 91/3101900

A N G L E S

A L T R E S

• FICOP Fira de la maquinària per a la construcció i obres públiques

Cursos d'anglès per a professionals Amb l'objectiu de promocionar l'aprenentage de l'anglès entre els col·legiats, el Col·legí, té un conveni de col·laboració amb Wall Street Inslitute. Wall Street utilitza un mètode d'estudi que té importants avantatges per al professional. Combina recursos pedagògics, humans i tecnològics. Els horans són lliures, sense pèrdua tíe classes, sense límit d'hores i sense cost addicional. L'ambient és acollidor i selecte i el personal és professional. El Club social organitza permanentment activitats destinades a facrlilar la practca de l'anglès en la vida real.

Facilitats de pagament Wall Street Institute farà un descompte d'un 20% sobre els preus de tarifa als col·legiats i als seus familiars que ho sol·licitin. Matrícula Per gaudir dels avantatges d'aquesta promoció, els prolessionals hauran de matricular-se a la delegació de Wall Street Via Augusta. Rector Ubach 37-39 de Barcelona. Ei curs. però, es pot fer a qualsevol centre dins de la xarxa de què disposa arreu de Catalunya, el Wall Street Institute. Les proves de nivell es faran de manera individualitzada i gratuïla al Col·legi, a hores concertades.

Informació: Servei d'Informació del Col·legi. Tel. 209 82 99 Wall Street Instituts. Rector Ubach, 37-39. Tel. 414 02 27

Restauració i rehabilitació del patrimoni El Col·legi d'Aparelladors de Madrid organitza, conjuntament amb la Universitat d'Alcalà, un nou cicle del màster sobre Restauració í Rehabilitació del Patrimoni, en què es potenciaran les classes pràctiques, les visites tècniques a obres d'intervenció i a laboratoris. El curs tindrà un caràcter pluridisciplinari i comptarà amb professorat europeu. COAATM. Telèfon: 91/522 17 87

MADRID

IFEMA

21-25 octubre

91/722 50 00

• FIRELECTRIC Saló monogràfic de material elèctric i il·luminació BARCELONA Fira de Barcelona 12-15 octubre 93/42320 00 • ELEKTRO Fira internacional de material elèctric r il·luminació BILBAO FíraintdeBÜbao octubre

Activitats del gener Robòtíca aplicada del Col·legi d'arquitectes a canalitzacions Del 15 de gener a l'1 de lebrer, la sala d'exposicions del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, acull una mostra sobre habitatge públic a França. Està prevista també, la celebració d'un curs sobre cobertes durant aquest mes. Dates a confirmar, Més informació: COAC. Tel: 301 50 00. Plaça Nova, 5 de Barcelona,

L'Associació d'enginyers industrials de Catalunya inaugura l'exposició Roboiica aplicada a canalitzacions i clavegueram, que restarà oberta fins al 30 de gener. La mostra està organitzada per !a Comissió de Cultura de l'Associació, i es podrà visitar els dies laborables de 9 a 21 h. Uoc: Via Laietana, 39 de Barcelona. Telèfon: 319 23 00.

94/427 72 00

a Saló de la piscina Fira de materials per a instal·lacions de piscines BARCELONA Fra de Barcelona novembre 93/42332000 • BAT1UAT Fira de materials per a la construcció PARÍS 3-B novembre

BIENHEIM 33/147665186

GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir els seus serveis o prcxluctes. poden anunciarse en aquesta secció. BIT PUBUCIDAD Marta Meca Telèfon: 410 45 55

AÏLLANTS - |

ESTRUCTURES

Alsina

PRicoinsfi

SOLUCIONS EN ENCOFRATS E.SCOFHADOS 1 ALSJíiA. i . J Pol. ma. Cami Font FreCa v'n 06110 Montcada , R a u c (Barcelona, Tel i93i 575 30 00 Fai (93» 564 70 53

Rda. San Artona 49 Tal (93) 423 80 44 FAX 426 06 71 06011 BARCELONA

ROIG CUSVÀOO DE PfíRUS, SJL

C . Te Tols. 318 32 08001 BARCELONA

I RÈFÒHMAS _ IMPEHMtASILJZACtONES I ALUf.'iNOSIS I FEFUERZOS ESTRUCTURALES

• CATALANA.SA Morters sense retracció. Rehabilitació

CONSTRUCCIONES MANSO, 11 r A • Td. (93) 426 98 98 {3 linoos) Fax (93)-123 94 13 • 0S015 Barcelona

c/Poélh, 240 ' Tel. (93\d56 U 53 Fax (931436 72 85 * 08013 Barcelona

FLUIDS

PAVIMENTS ALJUMINOSIS

f i

PAVIMENTS INDUSTRIALS DE FO

nvri'RF.s ESPECIALS

• II • II

S^NETON Munianer 472 08006 BARCELONA HEHABIUTAClON Tel 414 0016 Fax 20231 12

— EXTRAFORT — ELECTRICITAT

PREFABRICATS I Navès Industrlales Forjados - Cerramlenlos Chalets-Parkings Centros comerclales Pantalanes, elc.

[astradurl Prcfübricados de Hormigón. S.A.

El sistema alemàn para suelos industriales • Reíubf imientos de elevoaa resistència metànito y qubnkQ. • Reparadón fàcil. làpida y econòmica de bodi» y grietos. • Antïpolva, impermeobíliiadm, (ligiénitK y deiotaírvos.

simon MATERIAL ELÉCTRKO

AVENIO* DE CHILE. 4 ! 31 331 9< 01

E-DlWGUAOLLflUioxelan.:)

0X326 BARCELONÍ

FUSTERIA D

TANQUES DE BRUC Per separur un liabilaigL* o (ancar un jardí, tenim l'oferia incís àmplia, tant cu mides, com en qualitats. Snm fahríi-tmtí i / " tic 197-1

SERVEIS

FRAPONT PAVINDUS.S.A. PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS

FUSTERIA D'OBRA I PER ADECORACIÒ r/ Chrai d-Aiwi». 32 • W. 1931 JJ5 9 i SO' ío. 193/ 346 76 07 • Pnl&n índüï,,al Bon Fona

AUTO ANIVELLADORS I MORTERS 0E RESINES TERHATZ0SCONTÍNUOS

Placa Teluan, 1 Icr 1 ' 08Q10 Barcelona

Tel. 265 09 39 fix. 265 21 76

àrea

| Ctra. Torre Romeu, a/n «08202 SABADELL •tel. 726 19 11 *fax726 07 61

O YPP

CYPE

W 1I

ALMOGÀV£RS.66.2'A

L-

INGENIEROS •--

•--•'•'

"LLUNYA

TEL. (93) J85 11 02

T. 93-415 45 32 Av. Príncep Astúries 56 at. BCN

Q301S8ASCELOrJA

Ü F l F I i l ll'Ti/A! PERFILES LIGEROS. S.A.

ESTRUCTURES METÀL·LIQUES LLEUGERES PER A COBERTES

PROJECT

INFORMÀTICA fa

INDUBRUC l'olig. luil. CAN MAGÍ - NAU l'J 0S190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (BaríLTel. 589 00 23 - \':a 67J 38 71 Apdu. Coneo

Tu despacho desde 10.000 ptas/mes asistido y equipado

CONSTRUCCIONS AMB FUSTA

Podes • DU-620 • Contraplacats! tota classe de fustes per l'ebenisteria I decoració

ORATORI DEL

ALLES

laboratori ACREDITAT pet Generalitat de Catalunya pel con qualitat de I edificació i els s

CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS ESTRUCTURES

AÏLLANTS

Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres

Aïllaments, impermeabilització i recobri-

PREFABRICATS

REVESTIMENTS Paviments i revestiments

INFORMÀTICA

FLUIDS Aixetes, bombes, tubs.canalons

SERVEIS

Prefabricació i construcció industrialitzada

FUSTERIA Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

ELECTRICITAT Electricitat i il·luminació

Informàtica aplicada a la construcció

Serveis aplicats a la construcció

REPORTATGE A N À L I S I

I N F O K M A T I U

D ' O B R A

Chopo

50 números després H

er preparar aquest article vaig llegir el document que vam redactar, ara ía tres anys, i que va servir de guió per als reportalges. El primer que em va sorprendre és la mala qualitat de la impressió d'aquell text intern. Acostumats com estem a les noves impressores, aquella imatge em resultava (rancament arcaica. Per contra, el contingut estava encara ai dia: les mateixes consideracions sobre la construcció que fèiem fa-tres anys resulten aplicables en l'actualitat.

ció. Els nostres comentaris han pretès aportar elements de reflexió sobre una pràctica, de la qual ningú queda exclòs. L'opinió dels redactors s'ha expressat amb la màxima llibertat, però sense cap intenció d'assentar càtedra, de definir el que estava bé i el que no, han estat sempre les mateixes obres i les explicacions dels seus autors, els que han dirigit la mirada del crític. Aquesta mirada atenta ha estat contrastada pel punt de vista del autors i per això els vam demanar una opinió escrita, que ha estat un element molt enriquidor de la presentació de l'obra.

Algú em dirà, és clar, si resulta que la major part d'obres projectades aleshores encara no s'han acabat. I aquesta seria, òbviament, una observació pertinent. El que passa és que ens hem acostumat tant a la velocilal vertiginosa dels canvis tecnològics lligats a la intormàtica que l'evolució raonable de la resta d'àmbits ens resulta quasi una immobilitat. Els dos objectius que vam fixar-nos en aquell moment es referien a la renovació tecnològica i a la idea de l'arquitectura com a treball d'equip. En plantejar l'aspecte de la tecnologia afirmàvem: «La introducció i difusió d'aquestes novetats tecnològiques ha tingut un ampli ressò en la gran quantitat d'obra pública produïda pels esdeveniments del 92, però no ha arribat a la pràctica quotidiana, el nivell mig de la qual, continua sent molt baix: repetim solucions constructives inadequades que poden generar patologies al cap de poc temps.". La idea era presentar noves tècniques que milloressin la qualitat de la construcció, sense recórrer a projectes emblemàtics ni partint de grans projectes. Aquest primer objectiu ha estat difícil d'acomplir. En primer lloc perquè en aquest segment s'innova poc. Aquest fet és particularment notable pel que fa a l'habitatge —ni la lècnica ni els programes han canviat gens en els darrers temps—. La segona dificultat ha estat localitzar les obres. Les obres de major difusió, a les quals resulla més fàcil d'accedir, són les que prevalen els seus aspectes formals, la construcció queda molt sovint amagada, relegada a la satisfacció personal del tècnic que la realitza. Malgrat aquestes dificultats els resultats han estat força acceptables.

Segur que hem deixat de banda, per desconeixement, obres interessants, però el que hem publicat ha mantingui un considerable nivell.

MUna anàlisi critica de les obres El segon objectiu era el de donar una visió completa de l'obra arquitectònica. «Ei procés edificador és un fet col·lectiu i el seu resultat depèn, no solament de la bondat dels tècnics o de la claredat de l'encàrrec, sinó de la cohesió entre els diferents actors que representen parts incompletes del conjunt...» Aquesta idea ha marcat tota l'estructura dels reportatges. I ens sentim força satisfets dels resultats. En els més de trenta articles publicats hem procurat destacar la totalitat del fet arquitectònic; des de l'encàrrec del projecte fins a la materialització completa i, fins i tot, el seu mantenimenl posterior. Un tercer objectiu, no escrit, era el de fer una anàlisi critica de la obres publicades. Al nostre país no hi ha crítica arquitectònica i menys encara de construc-

L'aposta per la crítica ha estat, en certa manera, una novetat al nostre país. I això ha tingut un cert risc... Ara, tres anys després d'aquella partida en solitari, que seguint la línia de reconegudes publicacions europees, però amb el mitjans molt més limitats, la construcció comença a tenir nous mitjans d'expressió. L'aparició de Tectònica, o la progressiva incorporació de la tècnica a les millors revistes d'arquitectura espanyoles -Croquis, AV o Quaderns- augura un futur més optimista. Què canviaríem d'aquests números? Ens agradaria parlar més de processos d'obra, aquest ha estat un repte constant i sovint no l'hem aconseguit. 0 l'obra va molt bé i ningú explica res, o si no hi va tant, tampoc ningú vol comentar-ho. El procés d'obra continua sent la gran incògnita de tota construcció. Les anàlisis de preus, la comparació amb d'altres solucions, la incorporació dels detalls constructius són altres aspectes que esperem millorar. Què no canviaríem? La il·lusió ï l'esforç amb què vam començar aquesta publicació, l'equip que s'ha creat al seu voltant i, sobretot, l'excel·lent col·laboració que hem tingut per part de totes les persones que han participat en les obres presentades. • Joan Sabaté Coofdmador de la secció

Equip de redacció: Xavier Aumedes, Vicenç Fom. Xavier Oliva. Josep Olivé i Joan Sabaté. Fotografies: Chopo

H f

O R M

A T

REPORTATGE

A N À L I S I

t t e o t t A r e t - i 9 9 4 L'Informatiu 51- Juny 1994 Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Remodelació

Un edifici fel a mida De iotes les infraestructures culturals que estaven en construcció a Barcelona, el Centre de Cultura Contemporània va ser la primera d'inaugurar-se. És un projecte ambiciós i innovador. Amb el Pompidou de Paris com a model, vol esdevenir un centre muitidisciplinari amb un únic tema: la ciutat, com a concepte que permeti analitzar la cultura contemporània des de lots els seus vessants. Un concepte postmodem, "la ciutat de les ciutats», que ha trobat el seu cau en un vell hospici noucentista.

L'Inlormaliu 52. Juliol 1994 Nova seu de Carburos Melàlicos, S.A. Barcelona. Obra nova. Oficines

Carburos Metàlicos La diferència d'alçades reguladores, la posició a l'entrada del passatge Méndez Vigo i la necessitat de conservar l'antic edifici de la clínica de Santa Madrona, feien difícil (robar una solució saiísfactòría. L'Ajuntament va proposar als promotors la realització d'un concurs restringit que va guanyar l'equip format pels arquitectes Roser Amadó í Lluís Domènech i l'aparellador Ramon Domènech amb una arriscada proposta.

L'Informatiu 53. Juliol 1994 Edifici NN Triomf Barcelona. Obra nova. Oficines

Tècnicament impecable Durant més de vuit anys, TD&A, l'estudi que l'arquitecte i dissenyador Óscar Tusquets va crear amb Carles Díaz, va treballar regularment per a Núnez i Navarro. Aquesta relació va intensificar-se fins a esdevenir, si no exclusiva, sí continuada i garantida. El mateix Josep Lluís Núnez explicava les raons del canvi: augmentar la qualitat del producte millorant-ne el disseny. D'aquesta manera, com succeeix en d'altres productes com ara automòbils, electrodomèstics o en el vestit, el disseny -i la firma- es reconeix com a valor efegit d'una promoció i, per tant, com a incentiu per a la venda.

L'Informatiu 55 Setembre 1994 Casa unifamiiiar a Uampaies (Art Empordà) Obra nova residencial

Una construcció per a la crisi L'habitatge i estudi del fotògraf José Manuel Ferrater a Llampaies pot analitzar-se a partir de la resolució de dues qüestions clau: la construcció i composició. Més concretament de la construcció com a l'optimització de ia relació entre la qualitat i el cost. i de la composició com a resposta de l'edifici a l'entorn. Des del punt de vista constructiu, es tracta del que podríem anomenar-ne una arquitectura de crisi. L'edifici que ens ocupa demostra que és possible fer bona arquitectura í correcta construcció amb un cost equivalent al d'un habitatge de protecció oficial.

L'Informatiu 56. Octubre 1994 Park Güell. Barcelona. Restauració

L'enginy amagat (1) El Park Güell va ser un intent de crear una ciutat jardí, a la manera de !es preconitzades per Howard a Anglaterra, on el contacte entre l'home i la natura fos superior al d'una ciutat tradicional. Eusebi Güell va encarregar a Antoni Gaudí el disseny general de la urbanització i totes les infraestructures del recinte. Les solucions ideades per Gaudí demostren una enorme capacitat imaginativa i òrganitzativa. Però la tasca de recerca duta a terme per Gaudi ha tingut una contrapartida en la manca de durabilitat de moltes solucions estructurals i en la degradació dels revestiments. Aquests defectes inicials han fet que el Park Güell hagi estat objecte de successives restauracions.

L'Informatiu 58. Novembre 1994 Park Güell Barcelona. Restauració

La policromia retrobada (i 2) En el Park Güell, el trencadís és un dels materials d'acabat fonamentals i sens dubte el més emblemàtic. Tanmateix, el material amb què es realitza, la terra cuita esmaltada, és inadequat per anar a la intempèrie. La degradació d'aquest tipus de rajola és especialment greu en l'arquitectura modernista i, juntament amb la corrosió dels fleixos embeguts en morter de calç, constitueix la seva principal causa de deteriorament. En aquesta primera fase s'ha intervingut en el recobriment de les voltes i les columnes de la Sala Hipòstila i de tot el banc perimelral.

REPORTATGE A N À L I S I

F O R M A T

D ' O B R A

L'Informatiu 59. Novembre 1994 Hospital comarcal de La Selva. Blanes Obra nova

L'Informatiu 63. Febrer 1995 Aparthote! Citadínes. Barcelona Obra nova

Un centre hospitalari a la Selva

Cirurgia al cor de la ciutat

Per realitzar l'encàrrec del projecte, l'Ajuntament de Blanes va convocar un concurs, d'àmbit estatal, sobre un terreny de propietat municipal fruit de les cessions d'un pla parcial. El solar en qüestió presentava notables dificultats. Paradoxalment, però, la dificultat de resoldre els problemes en l'emplaçament ha propiciat la principal aportació del projecte: qüestionar el model generalment acceptat d'edilici hospitalari.

Construir a la Rambla de Barcelona és sempre un privilegi però, si a més, es tracta de 'er un edifici adossat a la llotja del Palau Moja, aquest privilegi es transforma en un exercici difícil i de gran responsabilitat. La situació era certament complexa. Afegit a la dificultat pròpia de situar un nou edifici en un entorn de qualitat urbana amb edificis històrics de considerable valor, hi havia una sèrie de condicionants, específics i de l'emplaçament, que ho feien encara més delicat.

L'Informatiu 64. Febrer 1995 Edifici Nexus Barcelona. Obra nova. Oficines

L'Informatiu 60. Desembre 1994 Naus industrials. Vielha. Obra nova

Naus industrials a Vielha La ubicació d'edificis en entorns naturals comporta uns problemes especials, que afecten lant el disseny com la construcció. La realització d'aquestes naus, duta a terme per l'Incasol. s'emmarca dins d'una política de promoció industrial en àrees amb poca implantació i té per objectiu ampliar la base econòmica de la zona. El caràcter volgudament emblemàtic de la intervenció, juntament amb l'excepcional entorn natural, han portat a la construcció d'un edifici singular, amb, un disseny i uns acabats que difícilment es veuen en aquest tipus d'obres.

La quadratura del cercle El caràcter singular d'aquesta obra, fidel reflex del seu especial programa, justifica dues opcions arriscades: la geometria circular i l'ús d'una façana absolutament vidrada en totes les orientacions. La solució als conflictes ocasionats per la primera demostra seny i un gran domini de l'ofici de la construcció. La segona, en canvi, no aconsegueix generar arquitectura a partir dels problemes i el resultat, dintre d'una enorme correcció, és menys suggerent i innovador.

REPORTATGE-I 9 9 5 L'Informatiu 65. Març 1995 Edifici d'habitatges plurifamiliar Sabadell. Obra nova residencial

L'Informatiu 62. Gener 1995 Palau Sant Jordi. Barcelona Programa de manteniment

Una reflexió sobre l'habitatge La gestió intel·ligent La durabilitat, i per extensió, el control de la vida útil de l'edifici, és un concepte que ^ada cop pren més importància dins del sector de la construcció. Tradicionalmenfevconsiderava que els edificis tenien una vida gairebé il·limitada, i aquesta presumpcions fonamentava en la qualitat dels materials í en la bona construcció garantida pel coneixement de l'ofici. Si bé la idea de manteniment, o de conservació, forma part també d'aquesta cultura tradicional í de les recomanacions dels bons administradors, hi ha (actors que fan que avui adquireixi una complexitat molt més gran.

L'edifici promogut per Vimusa incideix en dos aspectes fonamentals de les promocions d'habitatges: el caràcter generador d'espais urbans que tradicionalment havien tingut i el replantejament, encara que incipient, dels aspectes distributius lligats al programa. El desconeixement dels futurs usuaris i l'elevat valor de canvi que té l'habitatge dificulten l'evolució d'una tipologia que cada cop s'allunya més de les necessitats actuals. Des d'un punt de vista constructiu, l'edifici presenta una factura acurada però poques novetats. Cal remarcar la qualitat dels acabats de tota l'obra. Això fa que, en visitar-la, ens oblidem que es tracta d'habitatges de protecció oficial.

(TlenFis sistema d'informació de la construcció amidaments, pressupostos i control de l'obro

Versió 3, pera Windows 3.Ix Versió 4, per a Windows 95 i NT El sistema d informació de la construcció per excel·lència per a Microsoft Windows. La família Menfis és un salt qualitatiu dins í'àrea de les solucions informàtiques per a lo construcció. Las seves eficaces eines de recerco en el llenguatge natural, els seus avançats sistemes de navegoció i de composició d'informes l'ajuden a obtenir els resultats que vostè necessita.

professional

Mario Tubou 4. Edificio Auge 3 28050 Madrid tel: (91) 358 9808 lax: (91) 358 9560

Amb la potència de la tecnologia més avançada. Amb la senzillesa del disseny més intel·ligent. Mai ha estat tan fàcil fer coses tan difícils Rambla de Catalunya 29, 1° 1° 08007 Borcelono tel: (93) 412 0167 lax: (93) 412 7124

Islos Boleares 28 36203 Vigo. Pontevedra tel: (986) 480 891 lax: (986) 480 436

EL A N À L I S I

REPORTATGE

D ' O B R A

L'Informatiu 67. Abril 1995 Edifici d'habitatges plurifamiliar Badalona. Obra nova residencial

L'Informatiu 70. Maig 1995 Edifici d'habitatges piurifamíliar Barcelona. Obra nova residencial

La promoció cooperativa La promoció d'Habitatge Eniorn a Badalona respon a la política de la cooperativa de construir habitatges soclals a baix cost i amb una qualiiat garantida. El projecte, d'evident funcionalitat i elegant composició, resol la dificultat topogràfica del solar i la considerable profunditat de façana d'aquest emplaçament. El rigor en el control dels costos ha permès un resultat econòmic sorprenen) però que es deixa notar en els acabats.

Una aposta per la racionalitat Aquesta promoció de l'Institu! Català del Sòl és la primera destinada al reallotjament dels veïns afectats per \'aíuminosi del barri barceloní del Turó de la Peira. El projecte, situat en un solar difícil -degut a la presència d'unes anligues basses-, planteja un interessant tractament urbà, i uns edificis de iipologta i construcció tradicionals, amb poques concessions estilístiques, i d'una gran racionalitat. El resultat íinal supera àmpliamenl els objectius prefixats.

L'Informatiu 69. Maig 1995 Edifici El Sucre. Vic Rehabilitació. Edificació industrial

L'Informatiu 72. Juny 1995 Escola Roda de Genescà Terrassa. Obra nova. Equipaments

La rehabilitació més dolça

La flexibilitat de l'ordre

La recuperació de l'edifici conegut com la Fàbrica del Sucre de Vic ha durat gairebé 15 anys. Aquesl llarg període de temps dóna una idea de la dificultat d'abordar, amb els minsos recursos municipals i mantenint un alt grau de seriosital i rigor, la recuperació d'una peça important del patrimoni industrial català. En aquest treball ha estat fonamental l'esperit emprenedor de l'ajuntamenf de Vic i, sobretot, la capacitat d'aglutinar diversos sectors de la societat civil i de l'Administració pública. L'obra es basa en un plantejament estructural que és ja un clàssic en aquest tipus d'intervenció. Es tracta de buidar l'edifici i mantenir les façanes, i crear una estructura interior nova que sostingui els sostres i garanteixi ['absorció dels esforços horitzontals de les façanes.

El departament d'Ensenyament duu a terme, en la construcció d'escoles, una ' política que aposta per l'atenció a l'entorn i el contingut social, la diversitat tipològica d'usos, i en definitiva, la qualitat arquitectònica al servei de la millora pedagògica. La claredat del plantejament urbà i tipològic i l'adequació en l'ús de les tècniques constructives configuren una obra que segueix l'excel·lent tradició d'edificis escolars de la producció catalana recent. En un emplaçament discret, inserit en el mateix teixit residencial i de dimensions reduïdes, l'arquitecte Pere Cabrera i l'aparellador Albert Ribó, han realitzat una escola on l'ordre de la geometria i el rigor de la construcció no condicionen el caràcter intimista i alegre dels espais.

WOOD TABLERO AL1STONADO EN MADERA MACIZA En madera de Haya, Roble, Fresno, Maple ...

DISTRIBUÏDOR OFICIAL:

arrò Hermanos.jí E X P E R T O S E N M A D E R A D E S D E 19O7 Ofíclnas y almacén prefabricados: Ctra. Torre Romeu, s/n2 tel. (93) 726 19 11 fax (93) 726 07 61 -08202 SABADELL

REPORTATGE A N À L I S I

I N F O R M A T I U

D • O B R A

L'Informatiu 73. Juliol 1995 Torre núm. 80 de La Pau. Barcelona Enderroc

L'Informatiu 76. Selembre 1995 Habitatges unifamiliafs a Puigcerdà Obra nova residencial

Un darrer acte emotiu i brillant

Una novetat centenària

L'enderroc és probablement el treball menys conegui dels que es realitzen en el camp de la construcció i, tanmateix, en aquests moments, és objecte d'un importani debat i d'una profunda transformació. La producció de residus de la construcció es genera fonamentalment en aquesta fase del procés, quan milers de tones de runa cerquen un destí més úlil a la societat que l'acumulació indiscriminada als abocadors. Però per als tècnics que ens dediquem fonamentalment a construir, l'espectacle de la demolició té alguna cosa que no ens deixa mai indiferents.

L'edifici que analitzem, un conjunt de dos habitatges aparellats construïts a la Cerdanya i destinats a residència secun, és aparentment una construcció convencional d'alt standing. Aquesta aparença forçada per una rígida imposició de materials tradicionals i per un cert estàndard pel que fa a la imatge, amaga una construcció innovadora al nostre país. El treball sensible del projectista i l'acurada realització permeten, malgrat les limitacions esmentades, apreciar algunes de les virtuts del sistema i sobretot constatar la qualitat de la construcció en sec.

L'Informatiu 74. Juliol 1995 Les Torres de l'Eix Macià Sabadell Obra nova. Oficines

L'Informatiu 77. Octubre 1995 Habitatge unifamiliar a Sant Cugat Obra nova residencial

Un cub que funciona Una iniciativa unitària i coherent Els edificis projectats per l'arquitecte Norman Cinnamond a l'Eix Macià de Sabadell constitueixen el conjunt més destacat de l'operació. Analitzar aquests edificis requereix, en primer lloc, parlar del projecte urbà del propi Eix. I això no solament per situar-los dins del seu context, sinó perquè la seva forma definitiva està íntimament lligada a la definició del conjunt. El projecte planteja una aliníació de blocs paral·lels a l'avinguda Macià, puntuats per torres situades estratègicament respecte de la trama existent. La idea és aconseguir una façana d'alt nivell representatiu sense que aïlli el centre històric del parc.

L'habitatge unifamiliar ha estat sovint un camp per a l'experimentació, tant de les tipologies espacials com de sistemes constructius. En l'edifici que presentem, on el propietari, Xavier Humet, és alhora l'arquitecte tècnic de l'obra, no ha importat assumir una certa rigidesa de la forma per realitzar una proposta que intenta superar moltes de les mancances de la construcció convencional i que proporciona una base de reflexió sobre la necessària transformació de l'habitatge en el futur immediat. A la il·lusió que comporta el fet de poder construir el teu propi habitatge, Xavier Humet afegeix la de poder dur a la pràctica una sèrie d'inquietuds en l'àmbit professional.

R DEL FUTURO OLVIDESE DEL GAS, RADIADORES ELECTRICOS DE ALMACENAMIENTO, GASOLEOS, ETC...,

LA PRIMERA CALDERA DE INYECCION ELÈCTRICA EN T O D O EL M U N D O

Un sistema que revoluciona el mercado por su eficàcia y senciilez de alto rendim Ien to y bajo coste y consumo, 100% ecologico. De fàcil instalación y manejo: Sin revisiones anuales Sin salidos de humos Adaptable a cualquíer espacio Sin toma de agua (depósito propio} Calor controlable Compacta Termostato de ambient© programoble Limpia, econòmica y silenciosa

RAYOTHERM

RAYOTHERM ESPANA VERGELY. S.l. C / Booavista, 23, praf. BARCELONA 08012 1» W . (93) Í 1 8 6 6 12 Fax(93) 4 1 5 26 23

mb motiu de la publicació del número extraordinari de L'Informatiu, que tan bona acceptació té entre els col·legiats, vull expressar l'agraïment de la nostra Caixa als socis aparelladors que han dipositat la seva confiança en la nostra institució. Actualment són 600 els aparelladors i arquitectes tècnics que dediquen les seves prestacions bancàries a la nostra Caixa, amb un alt grau de fidelitat. I això en tan sols deu mesos d'activitat, la qual cosa ens autoritza a dictaminar que en un termini curt i, en tot cas, abans del que es preveia, s'hauran integrat a la nostra organització un percentatge alt dels aparelladors col·legiats a Catalunya. Es confirma allò que el Col·legi va preveure, és a dir, l'encert d'instal·lar una ofi-

cina bancària dins de les dependències del Col·legi dedicada exclusivament a resoldre els assumptes financers dels aparelladors. Anem avançant en la incorporació de noves tecnologies financeres i en la modernització de la Caixa amb una proposta ferma que és la d'oferir als nostres socis, en tot moment, productes amb condicions financeres avantatjoses, i amb una especial sensibilitat de tracte personalitzat i voluntat de servei per a resoldre totes aquelles operacions que ens confien els nostres socis. Aquest model d'entitat de crèdit en règim cooperatiu al servei dels professionals demostra que la nostra experiència d'haver aconseguit incriure com a socis de la Caixa al 95 % dels enginyers industrials de Catalunya, sigui extrapolable als aparelladors. Només em resta aprofitar aquesta avinentesa per felicitar les festes nadalenques als aparelladors i a les seves famílies.

Hilari Lorente Vidal Director general Cuixa d'Enginyers

Què necessites del teu banc o caixa ? #

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics cj Bon Pastor. 5. 08021 Barceli

Informació

Tel. 200 95 22 Fax 209 99 25

Oficina r * i Aparelladors

Un bon servei.

REPORTATGE A N À L I S I

N f O > M A I

D'OBRA

Lïnformatiu 78. Octubre 1995 Edifici d'habitatges plurifamiliar al Carmel Barcelona. Obra nova residencial

L'Informatiu 92. Maig 1996 Museu d'Art Contemporani de Barcelona

Una obra d'art contemporani (i ll| Millorar la qualitat de l'entorn Les dificultats de l'emplaçament han marcat aquesta promoció del Patronal Municipal de l'Habitatge de Barcelona destinat al reallotjament dels veïns afectats per l'obertura del carrer Llobregós, al barri del Carmel. L'edifici planteja una tipologia moll estricta, amb una clara voluntat de control de la forma i manté, a la vegada, una relació distant respecte de la complexa topografia del solar en el qual s'ubíca.

L'Informatiu 80. Novembre 1995 Edifici d'habitatges plurifamiliar a Ciutat Vella Barcelona. Obra nova residencial

L'arquitectura de Richard Meier està pensada des de la composició, des del joc neoplàstic de geometries pures. Els plantejaments constructius, tot i ser-hi presents, no adquireixen mai prolagonisme formal. Fidel als postulats del racionalisme europeu dels anys 20 i 30, la voluntat d'abstracció domina sempre sobre la materialitat de l'obra, i planteja una aposta difícil: construir bé sense que es noti.

L'Informatiu 93. Juny 1996 Edifici d'habitatges plurifamiliar a Ciutat Vella Barcelona. Obra nova residencial

Un edifici que són tres Un aire neu al Raval El conjunt d'habitatges promogut per l'Incasol al carrer Nou de la Rambla, al barrí del Raval de Barcelona, és una obra emblemàtica, tant per la seva situació de porta d'entrada a l'ambiciós projecte del Pla Central, com pel (et de ser la primera de les actuacions que el configuraran. La resposta a la posició urbana, l'atenció dedicada a la integració i l'acurada qualitat de materials en fan un projecte paradigmàtic de substitució d'edificació en l'àmbit de la Ciutat Vella

Aquest edifici de 28 habitatges s'implanta d'una manera molt acurada en un teixit de delicades característiques socials i urbanes. El resultat és una intervenció atrevida que aconsegueix obrir un carrer del barrí del Raval a la llum i a l'aire, i, alhora fa que els nous habitatges gaudeixein d'aquestes millores.

L'Informatiu 95. Juny 1996 Biblioteca Municipal Can Pedrals Granollers. Rehabilitació L'Informatiu 81. Desembre 1995 Edifici d'habitatges plurifamiliar Gavà. Reparació estructural

Una intervenció rendible Quan es planteja una obra de reparació estructural de gran magnitud en un edifici habitat, la primera imatge que ens ve a la ment és l'enorme dificultat que comporta. I no n'hi ha per menys. S'ha intervingut en un total de 17 habitatges i sobre un 72% de la superfície de sostres. D'aquests, un 54% han es!at reforçats i el 18% restant s'han vist afectats pel reforç dels voladissos de la façana principal. I tot s'ha fet amb l'edifici ocupat, desallotjant només l'habitatge on s'intervenia.

REPORTATGE-1996 L'Informatiu 86. Febrer 1996 Institut Cartogràfic de Catalunya Barcelona. Rehabilitació

Recuperar el patrimoni per dibuixar el pals La remodelació d'un antic Palau de l'Exposició Universal de l'any 1929 al Parc de Montjuïc per ubicar-hi la nova seu de l'Institut Cartogràfic de Catalunya planteja tota la problemàtica inherent a les transformacions d'ús dels edificis patrimonials. L'acurada i detallista intervenció duta a terme a l'antic palau de la Caixa de Pensions a l'Exposició demostra fins a quin punt són factibles aquest tipus d'operacions i l'alt nivell de funcionalitat que poden assolir

L'Informatiu 90. Abril 1996 Museu d'Art Contemporani de Barcelona Barcelona. Obra nova

Una obra d'art contemporani (I) Pocs edificis han generat tanta expectació com el MACBA. Darrera de la seva aparença de pulcritud mil-limètrica i contundència formal, amaga una enorme càrrega de significats que li dóna aquella capacitat il·limitada de reinterpretació que posseeix tota obra d'art. Així, més enllà de lectures superficials, provocades potser per la rotunditat de l'obra, l'anàlisi d'aquest edifici es converteix en una tasca complexa que requerirà, sens dubte, la distància del temps. Endinsem-nos, doncs, en aquesta reflexió sobre el MACBA, tot i sabent que obrirem més interrogants que no pas en tancarem.

Una immensa prestatgeria La ciutat de Granollers necessitava una nova biblioteca. L'ajuntament va decidir emplaçarla a l'antiga masia de Can Pedrals, construïda al segle XVIII que avui és en ple centre de la ciutat. No es tracta, en aquest cas, d'una rehabilitació en el sentit estricte de la paraula sinó més aviat de construir un nou edifici dins d'un altre, i de resoldre la relació entre el que es conserva i el que es fa de nou.

L'Informatiu 96. Setembre 1996 Nova seu del Reial Automòbil Club de Catalunya. Barcelona. Obra nova

Final del segle XX Motius diversos o potser encomanats per l'esperit dels propietaris, conviden a fer certs paral·lelismes entre la nova seu del RACC i un automòbil. Però darrera d'aquesta imatge d'arestes esmolades que es retallen al cel de la Diagonal hi ha un edifici amb un programa complex i una disposició tipològica poc freqüent a causa de les característiques del solar i del tipus d'ordenació urbanística de la zona.

L'Informatiu 97. Setembre 1996 Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró Mataró. Obra nova

«...a una fachada pegado» Quan es va fer el reportatge només s'havia construït l'estructura de l'edifici i, a manca de tot l'interior, que ens permetria valorar l'obra completa, ja havia despertat una gran especlació. En aquest cas, l'estrella era un element específic o, com el defineix l'Institut Català d'Energia -...és un prototip d'edifici tèrmíco-fotovollaic.-

L'Informatiu 98. Octubre 1996 Edifici d'habitatges plurifamiliar a Sarrià Barcelona. Obra nova residencial

Avinguda J.V. Foix És fàcil de reconèixer aquest contundent edifici pe! seu perfil aterrassat que gira seguint la corba del carrer. Aprofundint en la seva anàSst arquitectònica ens trobem amb una construcció, un disseny de detalls i un nivell d'acabats d'elevada qualitat.

ACABA DE ENCONTRAR SU APLICADOR DE CONFIANZA. Y EL DE TEXSA. Son los nuevos aplicadores homologados de TEXSA. Grandes profesionales de la construcción que, por si fuera poco, cuentan con todo el apoyo de la empresa líder del mercado. Y este es el sello que los identifica. Todo un sello de garantia que asegura la màxima calidad en la aplicación de todo tipo

de materiales, tanto para fachadas como para impermeabilización u otras líneas de productos, así como el servicio mas experto y eficaz. Ya lo sabé. A partir de ahora, si quiere contar con un aplicador que le ofrezca la màxima garantia de éxito en cualquier obra, busque este sello. Serà su aplicador de confianza. Y el de TEXSA.

PROGRESO EN CONSTRUCCION Pasaje Marsal, 11 - 13 • Tel. 332 71 04 • 08014 BARCELONA IMPERMEABILIZACIÓN: Tel. 908 99 98 40 • FACHADAS: Tel. 908 99 98 58

JLAF,:ARCE