INF970115

INFORMATIU

Núm. 101 SEGONA I QUINZENA GENER 97

DEL COL·LEGI D'APARELLADORS

150 PTA

I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

BonPaslor,5 08021 Barcelona Tel.4143311 Fax4143434 E-mall:caatb@daialab.es DelegacionsaVic,Manresa,GranolleraiTerrassa

Un manual per al Barcelona impulsala tractament dels rehabilitació de l'Eixample materials petris

A MÉS A MÉS Berlín, què ha passat?

H

per Esther Elies

Sentència de presó per a un aparelladora Cantàbria Nou servei col·legial d'informació tècnica El mercat de treball i els petits anuncis La formació permanent i les activitats

B

a ciutat de Barcelona ha posat

en marxa un conjunt dïniciatives per revilalitzar un dels seus barris més emblemàtics: l'Eixample. Els objectius de l'Ajuntament són impulsar l'aplicació de l'ordenança, pro-

ConMll da redacció: Corlei Cortanó, Joan Gay,

moure la rehabilitació d'edificis, recuperar l'activitat residencial, fomentar el districte com a centre de negocis, dinamit' zar les zones comercials i activar el procés de creació de nous equipa- <»-e ments. • —

a degradació de moltes façanes d'edificis monumentals de pedra i maó s'ha accelerat de manera notable en els darrers vint anys. Científics i tècnics han qualificat la situació de molt preocupant i han llançat un crit d'alerta per aturar un procés patològic de materials que durant 500 anys s'havien comportat correctament. La transcendència del problema també ha arribat a l'obra nova, on ja comença a ser habitual plantejarse la necessitat de protegir químicament, de manera preventiva, els aplaçats o l'obra vista en la mateixa fase de construcció. Per tal d'orientar la tasca del tècnic que ha de fer front a aquestes actuacions, el Col·legi ha editat el Manual de diagnosis i tratamiento de materíales pétreos y ceramicos, i també ha organitzat per al pròxim 3 de febrer, un curs d'introducció sobre tractament dels materi- j als petris en els edificis. •

Xavier Casas: «Volem un Eixample viu»

Coordinació: EJ i tenda Pucurull

A l U H o m m i m l lingOiitic; Angell Ballarà Fotografia: Jovior Garcia Die, Chopo

H

Adminillracià: Monliorral Alemany

Eixample ha de poder donar servei a les necessitats bàsiques de la seva població. Cal adequar els habitatges a les necessitats d'avui, renovar els edificis vells i aconseguir la coexistència del sector terciari amb el petit comerç".

Xavier Casas, regidor d'Equilibri Territorial i Planejament Urbà i vicepresident primer de Proeixample, explica a L'INFORMATIU quins són els objectius de e la política municipal per a aquest districte de Barcelona. •

Dii.ony gràfic: RGR Foròlin: Mïga

Dipoiit legal: B-J2389-1991 ISSN: 1 132-2802 Publicilal: BIT PUBUCIDAD JO1op Tarrndella), 1 55. OB029 Barcolona Tol 410

45 55.

Fa-. 430

39 75

EDITA: Col·legi d'Aparellador» i ArquitecTei Tècnki ds Barcelona. Bon Pai>or, 5. 0B021 Barcelona. Tol. 209 82 99. Fo>. 414 3 4 3 4

AMfiES.A.

Oiono:PI Major, o. 08500 Vic. Tol. 885 26 I 1 Baga l'Berguedà: Plana do l'Om. 6. 08240

ret LA * JUNTA DE GOVERN: Proiidcini: Bornoi Ochoa

rzArtii

Comptadora: CaHoro Aguado

Vocoli: Alb.ri Lopcz I

/ *>'

b/W

3. Joor. Ardev

Boge* Berguedà: Joume Juanola

all*i Ocúdonrot: Sol·odoi Navarro

]

Gvronr: Joon Goy

0

41!

Un pavelló poliesportiu a Palafolls 17a23

ARROBRIC

Aquest és el CARROBRIC per envans, ja conegut per molta gent; acreditat en les seves qualitats per moltes i moltes obres fetes en els darrers 5 anys, el nostre país.

S'utilitza habitualment amb gruixos: • 4 cms. per cambres a doblat façanes • 5,5 cms. per distribució • 7 cms. a banys, cuines (instal·lacions o millor aïllament acústic) MUNTATGE I DISTRIBUCIÓ PER CATALUNYA

TABIQI CERAMICO

CARROBRIC ISOPHON r L'ENVÀ ANTI-SOROLL RESISTÈNCIA A LA HUMITAT ALTA DURABILITAT CONFORT HIGROMÈTRIC CONFORT TÈRMIC CONFORT ACÚSTIC CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES DIMENSIONS: Alçària: 500 mm. Llargària: 550 mm.

Gruix: 98 mm. Nb/m 2 : 3.7 PES: Unitari: 21 kg. Superficial de l'envà acabat 82 Kg/m 2 AÏLLAMENT TÈRMIC: Resistència tèrmica Ru: 0.75 m 2 K / W (CRdcICTTB n'IBIOOdel /6/uny 1994) PROTECCIÓ C O N T R A EL FOC: Resistència al foc.

Revestiment fi de 2mm/cara: paraflames: I h. tallafoc: 3/4h. Revestime gruix "alleugerit" 3mm/cara: paraflames : Ih 1/2 i tallafoclh 1/2.

PV de CSTb n'93 36159 de gener (994 i 94 37436 de 9 maig 1994.

AÏLLAMENT ACÚSTIC. índex d'atenuació.

Espectre soroll de referència. Revestiment fi de 2mm/cara " ' : 51 dB IAJ. Revestiment de gruix "alleugerit" de I Omm/cara'21: 55 dBiAi. Configuració locals humits: I cara enrajolat/ I cara revestiment fi131: 55 dbiA) Espectre soroll de referència. Revestiment fi de 2mm/cara (l ':48 dB IAJ. Revestiment de gruix "alleugerit" de 10mm/cara' !l 48 dBiA,. Configurat locals humits: I cara enra|olat/ I cara revestiment fi 3|: 49 d b w '"PV de CSTB n" 3630511 de 1110111994. "< PV de CST& n'3630512 de I IIOIII994,<»PV de CSTB n" 7I3-95O-O16S de 05109195.

CARRO L'ENVÀ ANTI-SOROLL

EL •

T E M A 1 A

F O R M A T

R E H A B I L I T A C I Ó

DE

L ' E I X A M P L E

Proeixample i el Col·legi van signar el 24 d'octubre passat un conveni de col·laboració per impulsar la regeneració i la rehabilitació de I'Eixampie, i donar suport a les comunitats de propietaris i assessorament als tècnics.

Barcelona rehabilita I'Eixampie L'Oficina de rehabilitació de I'Eixampie tramita les sol·licituds de cèdula d'habitabilitat i d'ajuts públics

H

'Eixample de Barcelona concentra una important densitat de població en el 7,5% del terme municipal.

Aquesta població suposa el 16,69% de la de Barcelona i ocupa el 18,38% dels habitatges censats. D'altra banda, una part del parc d'edificis de I'Eixampie és contemporani de les darreres edificacions de Ciutat Vella, o immediatament posterior. L'antiguitat de molts dels seus edificis —un 30% té més de 100 anys— i la manca de rehabilitació fan que, tant la situació estructural com la dotació de serveis (subministrament d'aigua, compliment del reglament de baixa tensió, ascensors) sigui de baixa qualitat en molts casos, si n'excloem la zona central.

denança per adequar les característiques dels habitatges a les exigències actuals de la demanda i impulsar la recuperació i reforma dels patis interiors i passatges i obtenir espais d'ús comunitari. Altres objectius són promoure la rehabilitació d'edificis, recuperar l'activitat residencial, fomentar l'Eixample com a centre de negocis, promocionar-lo com a zona d'interès cultural, dinamitzar les zones comercials i activar el procés de creació de nous equipaments.

L'antiga Llei d'arrendaments urbans ha esial un factor negatiu que ha incidit en aquesta degradació. L'inadequat tractament de les relacions entre llogaters i propietaris que plantejava la Llei ha estat un factor determinant. En molts casos, els propietaris no han manifestat interès d'invertir en uns immobles amb lloguers molt baixos, ja que les repercusions per la revalorització per obres de conservació i millora, feien inviable una mínima rendibilitat. Per altra banda, la superfície dels habitatges, en molts casos superior a 150 i 200 metres quadrats, junt amb les característiques de baixa qualitat dels serveis per habitatges ha provocat, a les zones centrals, un procés continuat de terciarització.

Per tal d'engegar el procés de revitalització es va constituir l'empresa Proeixample S.A. amb la finalitat de coordinar les actuacions públiques i el programa d'inversions i per fomentar la rehabilitació privada. La idea de Proeixample està inspirada en l'experiència de Promoció Ciutat Vella, S.A. (Procivesa), encara que readaptadal amb pretensions, en principi, més modestes. El foment de la rehabilitació urbana és un dels principals objectius de Proeixample i, per això, gestionarà els ajuts públics que les administracions concedeixen a la rehabilitació. Amb aquest objectiu s'han establert criteris de prioritat com ara la recuperació de zones o barris en procés de degradació, la recuperació d'edificis desocupats per reactivar el mercat de lloguer, la rehabilitació d'edificis predominantment llogats amb règim de pròrroga forçosa i, finalment, tenir en compte el nivell d'ingressos dels ocupants.

m Aplicar

•

l'ordenança

En els darrers anys, l'Ajuntament de Barcelona ha pres un seguit d'iniciatives per donar un impuls revitalítzador de I'Eixampie mitjançant la modernització del parc d'edificis i el foment del seu ús, i primant la permanència i l'augment de l'ús d'habitatge. En aquest sentit es van orientar les actuacions «El quadrat d'or», la reforma de la rambla de Catalunya, la modernització dels mercats i l'ordenança per a la rehabilitació i millora de I'Eixampie.

Els objectius del consistori per a l'actuació en I'Eixampie han estat, en primer Hoc, impulsar l'aplicació de l'or-

Proeixample vol ler compatibles al districte els diferents usos de la ciutat

dients de rehabilitació del districte. Així, les sol·licituds de cèdula i dels ajuts per a la rehabilitació es podran presentar a la direcció d'Arquitectura i Habitatge o bé a l'oficina de Proeixample. Aquesta podrà convocar directament els sol·licitants per esmenar defectes en la presentació de les documentacions. Els

expedients seran tramesos a la direcció d'Arquitectura per l'atorgament o denegació corresponents. D'altra banda, l'Oficina constituirà un arxiu específic de dades sobre l'estat de l'edificació a l'àmbit del districte de I'Eixampie. • Carles Cariaria

H COL·LEGI PARTICIPA EN LA REVITALITZACIÓ DEL DISTRICTE

Oficina de rehabilitació

Amb l'objectiu de fomentar la rehabilitació privada, obtenir la màxima informació respecte de l'estat del parc d'habitatges i controlar les condicions d'habitabilitat de les noves ocupacions, Proeixample va crear el passat desembre l'anomenada Oficina de Rehabilitació de I'Eixampie, mitjançant un conveni de col·laboració amb la Generalitat de Catalunya.

Segons aquest acord, Proeixample realitzarà els treballs d'inspecció relatius a les sol·licituds de cèdules d'habitabilitat de segona ocupació i posteriors, com també la gestió dels expe-

B

oan Clos, president de Proeixample, i Bernat Ochoa, president del Col·legi, van signar el passat 24 d'octubre un conveni de col·laboració per impulsar de manera conjunta la regeneració i la rehabilitació de I'Eixampie.

Segons aquest conveni, el Col·legi facilitarà un servei d'assessorament als tècnics i un suport a les comunitats de propietaris que, entre d'altres, inclou la realització gratuïta, per mitjà de Proeixample, del test Casa en Forma. La formació permanent dels tècnics o la divulgació social de la pràctica del manteniment són alguns altres aspectes que recull la signatura del conveni. •

H

I

U

E t

r o •

R E H A B I L I T A C I Ó

D E

T E M A

L ' C I X A M P L C

PUBLICITAT

'"

Ajuls a la rehabilitació d'edificis, habilages i locals Canvi d'aigua de dipòsit a aigua directa Instal·lació prèvia de comptadors per 12.125 ptes. més tVA per habitatge o local (inclou ramal, clau de registre, clau de pas i jocs de claus).

Instal·lació comunitària des dels comptadors fins a la clau de pas dels habitatges amb retirada de la instal·lació antiga i dipòsits.

Oferta MUSA: Preu màxim 125.000 ptes. més IVA per habitatge o local.

(Per acollir-s'hi caldrà que es faci el canvi de subministrament a la totalitat dels habitatges i locals, amb retirada de dipòsits i enderroc de la cambra que els conté)

Instal·lació e canvi d'ascensors Descompte del 10% del cost de la instal·lació o canvi de l'ascensor.

Garantia d'empreses amb capacitat tècnica i jurídica

Millora de la instal·lació elèctrica Canvi de tensió de 125 V a 220 V sense cobrament, pel que f;aales instal·lacions pròpies de la companyia.

Canvi de nom sense el cobrament dels drets corresponents.

Drets gratuïts en el cas d'ampliacions de potència.

Instal·lació dels comptadors en règim de lloguer.

Aquest aparellador es va trencar una cama en una obra.

La seva cara ho diu tot.

Gràcies a l'assegurança de subsidi per malaltia i/o accident contractada per mitjà del servei d'assegurances del Col·legi, aquest accident no li suposa una tragèdia.

Descompte del 20% en els preus pertreballs de müloraen la instal·lació individual i de millora de les instal·lacions comunitàries dels edificis (substitució de línia muntant general, caixes de derivació, línia de derivació individual, línia d'instal·lació de posada a terra) a través d'instal·ladors col·laboradors.

Préstecs bancaris Condicions especials en préstecs per a la rehabilitació d'habitatges i edificis i per la compra d'habitatges a menors de 30 anys • primer any 6,5%, la resta IRPH + 0,25% • préstecs amb garantia hipotecària • comissió d'obertura 1%

ísludi d'estat dels edificis Realització gratuïta del test Casa en Forma, estudi de l'estat actual dels edificis Realització gratuïta de la diagnosi de les patologies estructurals de l'edifici per part de l'empresa adjudicatària de l'obra de rehabilitació a realitzar.

TeL 209 82 99, sr. Sergi Sagrado.

Amb el suport tècnic de:

ASSEGURANCES LORENTE C. d e Rafael Casanova, 73, lr. 3a.

08750 MOLINS DE REI • Barcelona Telèfon 668 28 41* • Fax 668 62 07

Obres de rehabilitació Pagament dels costos de les taxes per sol·licitud de la llicència d'obra municipal o bé dels costos de l'estudi de color de les façanes Gestió dels expedients «Barcelona posa't guapa» al districte de l'Eixample. Per a la sol·licitud de subvencions a fons perdut.

Bonificació del 50% en l'import per al suport tècnic de l'Oficina Consultora Tècnica (OCT) i de l'Oficina Tècnica de Diagnosi (OTD) als arquitectes, aparelladors i arquitectes tècnics que realitzin projectesa l'Eixample.

Descompte al client en les despeses col·legials (COAC) del visat dels projectes.

Proeixample, S.A. València, 307,1er 2a Telèfon 457 05 22

EL

TEMA LA

1 '

H

R E H A B I L I T A C I Ó

ï

N I

ü !

V I

DE

F

O

R

M

A

I

L ' E I X A M P L £

i

Xavier Casas:

"Volem un Eixample per viure-hi" B

a v i e r Casas és r e g i d o r d'Equilibri Territorial i Planejament Urbà de l'Ajuntament de Barcelona i vicepresident primer de Proeixample. L'Informatiu ha parlat amb ell per conèixer les prioritats de la política municipal en aquest camp.

Quin és l'estat actual del districte?

Partim d'un espai de la ciutat iniciat fa 140 anys amb l'enderroc de les muralles i la proposta urbanística d'Ildefons Cerdà. Es irada, doncs, d'un espai relativament nou des del punt de vista de la trama urbanística i la tipologia edificatòria, però que ja compta amb construccions amb més de 100 anys d'antiguitat.

Aquesls edificis estaven dissenyats per cobrir unes necessitats que ja no són les de les famílies d'avui. D'altra banda, pel que fa als espais públics, allò que figurava en la idea inicial del Pla Cerdà, la utilització dels interiors d'illa com a espais oberts i d'esbarjo, va ser degradat amb la seva ocupació comercial i industrial. Actualment tenim un Eixample ben compen-

sat pel que fa al comerç, però molt ocupat pel sector terciari, que envaeix l'espai d'ús residencial. Aquesta ocupació encareix el preu de l'habitatge.

El districte ha de poder donar servei a les necessitats bàsiques de la seva població: escoles, centres sanitaris... que ara cal anar a buscar a fora. Cal recuperar al màxim els espais interiors d'illa per a l'ús de tothom, aconseguir que les dimensions dels pisos no siguin un problema perquè la gent hi vagi a viure, renovar els edificis vells i adequar-los a les condicions d'habitabilitat d'avui, aconseguir una coexistència entre el sector terciari i el petit comerç. Aquestes actuacions han de crear una dinàmica de rehabilitació en el conjunt del districte. De moment, s'han identificat tres zones concretes com a especialment problemàtiques sobre les quals incidirem de forma prioritària: Sant Antoni, Sagrada Família i Fort Pius.

Millorar l'Eixample passa per aplicar el Pla General Metropolità i l'Ordenança. Aquesta s'ha d'aplicar amb rigor però també amb flexibilitat perquè pugui acollir els casos que no s'hagin tingut en compte en el text. En aquests moments

s'està revisant segons la seva posada en pràctica dels últims anys. També es revisen lemes com ara les cessions de propietat o la creació de servituds. No és voluntat de l'Ordenança, ni de l'Ajuntament, crear problemes, ben al contrari, el que es vol és buscar solucions.

Quins objectius s'ha marcat Proeixample?

Proeixample neix després de l'experiència de Ciutat Vella, que mostra el fet que, a través d'una empresa d'aquest tipus, es poden aglutinar voluntats i interessos per impulsar la revitalització del barri.

Volem que la realització d'aquest projecte faci que l'Eixample continuï sent un lloc per viure-hi, amb una major qualitat de vida. Per als propers vuit anys, volem que unes 40 illes, un 10% aproximadament, disposin d'espais de 2.000 metres quadrats per a l'ús dels veïns.

Proeixample serveix al conjunt dels ciutadans, als veïns i a les entitats del districte. Tots ells es poden beneficiar dels serveis a mesura que es vagin

posant en marxa nous programes d'actuació com a resultat de la signatura de convenis de col·laboració com ara els que s'han signat amb les entitats bancàries o, més recentment, amb el mateix Col·legi d'Aparelladors.

Però la recuperació de l'Eixample ha d'anar més enllà. Hem de difondre la cultura que cal fer un manteniment de l'edifici sempre i que, per tant, ens hem d'acostumar a aportar-hi diners de manera continuada per actuar en la millora de la finca. Cal no oblidar que la responsabilitat per a aquest concepte és del propietari mentre que l'Administració ha d'establir mesures d'ajut, incentivar i informar. •

H

P U N T S

r o *

DE

V I S T A

CIUTAT

Berlín, què ha passat?

B

o sé si el Berlín de què parla Europa que ens va enamorar a tots.

Annemieke Van de Pas en Deu anys després, el resultat no és L'INFORMATIU 98 és el mateix Berlín que convincent. S'ha construït molt, però jo conec. En aquella ciutat a la qual em no al gust de tothom. L'especulació vaig traslladar a viure ara fa quatre s'ha apoderat de la ciutat, ha guanyat a anys, quan, acabada la Barcelona del l'arquitectura. Unes ordenances mas92, tot apuntava al «boom» arquitecte- sa estrictes, uns inversors que només níc de Berlín, també s'hi van traslladar entenen de números i uns professiocentenars d'arquitectes, la majoria jo- nals que necessiten un encàrrec al preu ves, de tot el món, amb que sigui, han donat la il·lusió de fer alguna TeSpeCUlaciÓ S'ha el resultat d'una arcosa nova, innovado- apoderat de la ciutat, quitectura estàtica, sense innovacions i a ra, diferent. Ara marvegades una mica arxen tots amb un sentina guanyat a caica. Constructivament de frustació que l'arquitectura" ment, cap innovació no es preocupen ressenyable. Per ald'amagar.

El fenomen Berlín va comenar quan tra banda, el programa de la ciutat és es va decidir fer aquesta ciutat capital desesperant: quan hi ha una manca d'Alemanya. Els promotors i inversors real d'habitatges, s'ha construït una no volien perdre aquesta oportunitat. gran quantitat de metres quadrats de Tothom volia un espai en la futura capi- despatxos, que és el que dóna diners i tal d'un gran imperi econòmic. I això ho que ara estan tots buits i sense cap oferia aquesta ciutat marcada per la perspectiva de poder ser llogats. La guerra, plena de forats no reconstruïts i culpa la tenen els senyors de Bonn que han tornat a ajornar el seu trasllat a urbanísticament destrossada.

La il·lusió, les condicions i els diners Berlín. Ells no tenen cap pressa a deixar hi eren, però no tot era tan rodó. Es una ciutat prefabricada al gust dels rics treballava sobre una ciutat grisa i trista, nord-europeus, per anar a una ciutat hissobre una història recent massa fresca. tòricament pobra, d'unes característiques Una ciutat monocolor, fosca, amb una ja descrites, i tan propera al bloc est.

Milers de metres quadrats de nova xarxa de grans avingudes de 22,5 m d'ample, que no estaven pensades per superfície construïda seran la Friedich donar una sensació de llibertat, sinó Str, i la Potsdamer Platz, centres emper qüestions de seguretat. Alguna ve- blemàtics en la història de Berlín, que gada s'havia intentat donar algun aire ara es convertiran en nuclis comercials interessant a la ciutat. És l'exemple de i d'oficines, projectats per la majoria IÏVA-88, però eren actuacions parcials i dels actuals arquitectes punters de tot el conjunt seguia sense modificar-se, gris el món, i que donaran a la ciutat aquella i trist, això sí, amb una subcultura única a majestuositat de capital econòmica que

que fa a la segona, no deixa de ser una sorpresa el que en sortirà, encara que hi hagi un Box informatiu obert alpúblic.

Per tant, i tornant ai dubte que encapçalava aquest escrit, no crec que el ciutadà tingui opinió ni actitud activa en aquesta reconstrucció. Això sí, n'està informat. També està informat del deute que arrossega la ciutat. Males llengües diuen que es deu a la despesa de les obres, que ja puja a alguns centenars de milions de marcs (í podem multiplicar per 80 la nostra pesseta) cosa que fa a que es retallin els pressupostos dedicats a serveis socials i a cultu-

ra. Ja fa dos anys que es rumoreja el tancament d'una de les tres òperes que luncionen amb representació diària, «die Detsche Oper». I possiblement més retalls que jo no conec.

Així doncs, aquell sentiment que inconscientment sempre es té, que els altres tol ho tan millor, i aquell sentiment que els altres tenen, que ells tot ho fan millor, qui signa aquest article, els posa molt en dubte.

Esther Elies 'Arquitecte tècnica

P Df 6 VN Ti

Diversos indicadors assenyalen que l'edificació residencial està experimentant un notable increment i que es preveu, per al 1997, un augment de l'activitat del 4,2%.

Per contra, es detecta en general una certa situació d'atonia.

Guanyador del sorteig telebrat entre els participants en aquesta settió El dia 8 de gener, el director de LÏNFORUA™ Carles Cartana, va lliurar a Jaume Martí (a l'esquerra de la foto) un televisor amb vídeo incorporat, premi del sorteig celebrat el dia 19 de desembre de 1996 durant l'assamblea col·legial. Tal com vam anunciar en aquesta secció, el sorteig es va fer entre tots els col·legiats i col·legiades que durant l'any passat van participar a la secció "La Pregunta" de L'Informatiu.

Professionalment el Moment de l'enlrega del premi

consideres optimista o bé pessimista?

Resultats de fes preguntes formulades a L'IHFORMATIU núm. 9 8 i 9 9 Està a favor o en contra de la supressió de les tarifes?

És partidari que s'augmenti la prima de l'assegurança de responsabilitat civil solament als qui tenen sinistres o bé que s'incrementi a tothom?

Altres: 3 (1,9%)

Podeu respondre, abans del 15 de febrer al telèfon

ff 414 58 69 Al mes de juny es sortejarà un premi entre les persones que hagin participat en aquesta secció.

EL

NOTICIARI A C T I V I T A T S

I

N F O R

C O L · L E G I A L S

Com hem d'actuar amb la pedra i el maó El Col·legi edita un manual sobre diagnosi i tractament dels materials petris, i organitza un curs.

Servei Rehabilitació

H

a pedra i el maó són els materials més utilitzats en la construcció de les façanes i d'altres elements constructius dels nostres edificis actuals i històrics i la seva importància com a element estructural és transcendent en l'avaluació de la solidesa de l'edifici. Ara bé, aquests materials són els que donen el valor estètic a molts edificis, són l'essència de la seva imatge externa, i !a seva degradació superficial acostuma a representar, inicialment, tan sols un problema estètic que, poc a poc, es fa irreversible i arriba a assolir incidència estructural.

Tant la pedra com el maó són materials porosos que sotmesos a la simple humitat ambiental, de pluja o de capil·laritat, a condicions extremes de fred i calor o a atmosferes agressives, com sovint trobem a les nostres ciutats, pateixen processos de degradació que poden compon tar-ne la total destrucció. Durant les darreres dècades s'ha produït un crit d'alerta, per part de científics i tècnics, en comprovar que la degradació de moltes façanes d'edificis monumentals de pedra i maó s'ha accelerat brutalment. Materials que durant 500 anys s'havien comportat correctament en els darrers 20 anys han entrat en un procés patològic preocupant. No cal dir els problemes que tots podem observar en edificis de recent construcció o el poc temps que podem mantenir neta una façana.

•

Agressivitat ambiental

La societat demana salvaguardar el patrimoni construït i això no és una tasca senzilla. Tots sabem que la causa principal d'aquesta agressivitat am-

biental es deu principalment a les alteracions climàtiques i a la contaminació de l'aire que envolta els edificis, factors en què poc podem incidir. La transcendència d'aquesta problemàtica també ha arribat a l'obra nova, on ja comença a ser habitual plantejar-se la necessitat de protegir químicament, de forma preventiva, els aplaçats o l'obra vista en la fase de construcció.

Neteja, consolidació, protecció i restitució són algunes de les operacions que cal aplicar a la pedra i el maó per tal de restituir el seu estat original i prevenir futures accions. Per afrontar una actuació amb garanties d'obtenir un resultat correcte, eficaç i durable cal: conèixer l'origen i la composició dels materials afectats o del que cal traclar preventivament; analitzar científicament les característiques de les diferents lesions i els símptomes presents i, finalment, valorar acuradament tota aquesta informació pel que fa a l'emplaçament de l'edifici.

Darrerament, tant els especialistes de les universitats com les empreses de química aplicada a la construcció treballen intensament per trobar les millors solucions als diferents problemes. Nous productes i noves tecnologies es posen cada dia a l'abast dels professionals de la construcció, com a resultat de la recerca científica. I tenen una aplicació immediata en la restauració dels monuments o en el tractament preventiu de les façanes dels edificis en construcció.

Bona part d'aquests tractaments són irreversibles i l'experiència ens mostra que algunes intervencions realitzades ía uns anys, si bé en un inici va semblar que resolien el problema, en poc temps han contribuït a incrementar la degradació dels materials en què s'han aplicat. A l'hora de deci-

Proves de neteja en un pilar de pedra

dir una actuació, cal extremar les precaucions i fer una bona diagnosi que ens permeti estar segurs de quin és el problema i quina pot ser la millor solució per evitar de malmetre una façana aplicant-hi receptes mal enteses o productes poc experimentats.

H Un manual i un curs Intervenir en pedra i maó és complex ja que es requereixen coneixements de construcció, geologia i química i som molts els tècnics que ens trobem sense criteri a l'hora de decidir com hem actuar. En aquestes situacions sovint assumim propostes fetes pels industrials, els quals, amb bona fe o amb interessos comercials, ens aconsellen però no es fan càrrec dels possibles fracassos que la solució pugui comportar.

tuació, el Servei Rehabilitació del Col·legi posa a l'abast de tots els tècnics interessats el volum cinquè dels manuals de diagnosi titulat, Manual de diagnosis y tratamiento de materiales pétreos y ceràmicos, preparat pels millors experts en el tema. La nova publicació presenta una visió completa de les característiques, la diagnosi i els sistemes d'ínlervenció actualment vigents per a aquests materials.

Al mateix temps, i com a complement i presentació de la publicació, el Col·legi organitza per al dia 3 de febrer el curs d'introducció: Diagnosi i tracta-

ment de pedra en rehabilitació d'edificis, en què d'una manera entenedora es comentaran els paràmetres fonamentals de tota actuació orientada al tractament de materials petris en edificis. •

Per tal de facilitar i orientar la tasca La degradació del maó pot arribar fins a la destrucció total del material

professional en aquest tipus d'ac-

Servei Rehabilitació

E t

I N F O R M A T I U S C C T O R

D i

I A

Sentència de presó per a un aparellador a Cantàbria

Menys accidents a Catalunya

B

is accidents laborals en el sector de la construcció a Catalunya es van reduir un 3,6% durant els nou primers mesos de l'any. Especialment significativa és la disminució experimentada pels accidents mortals. Segons dades facilitades pel departament de Treball i fetes públiques per la Cambra de Contractistes, de gener a setembre de 1996 hi van haver a Catalunya 20 accidents mortals davant els 38 que hi va haver durant el mateix període de 1995. La demarcació territorial de Tarragona és la que ha patit un índex d'accidentabilitat menor. •

H

I col·lapse de l'hotel Bahia ja té mès parc d'edificis, ens sentència de l'Audiència Provinaconsella que les incial de Santander. El propietari i el tervencions siguin molt tècnic que coordinava els treballs, en acurades i fonamentaaquest cas un aparellador, han estat des amb el coneixecondemnats a presó per un delicte d'imment exhaustiu (en tota prudència temerària. la dimensió que signiAra ía quatre anys, concretament el fica la paraula) de l'es27 de gener de 1992, durant les obres tat de l'edificació a inde reforma de l'hotel, va col·lapsar partervenir. cialment l'estructura de l'edifici i va causar cinc morts. Aquest cas serà un nou • i Coneixement punt de referència per a la justícia amb previ de l'edifici vista a determinar les responsabilitats de tècnics que intervenen en treballs El paper de la diagnode rehabilitació, reforma o reparació si del gros de l'obra, d'edificacions existents. estructura, coberta, i L'hotel Bahia és un edifici dels anys tancaments resulta fo60 amb l'estructura de formigó armat, i namental per al coneisembla que hi van coincidir molts facxement de l'estat de tors de risc: el mal estat general de conservació de l'edifil'estructura existent, el desconeixement cació i per a la deterdel funcionament estructural i el paper minació de la seva seEls treballs fonamental que hi jugaven els tancaguretat estructural. ments, la rapidesa dels treballs a efecPerò també hem de tuar per una inauguració ràpida i l'enprendre consciència que un dels resulderroc sistemàtic amb l'acumulació de tats que es desprèn d'una bona diagrunes als sostres de l'edifici. Tot plegat nosi és la reducció de factors de risc o va fer el còctel fatídic que va provocar del que massa vegades acabem anoel col·lapse d'un dels pilars i l'enrunamenant «vicis ocults». ment parcial de l'edificació. A més a Segurament que aquesta sentència més, en aquest conjunt de factors de contribuirà a conscienciar tots els tècrisc, cal afegir-hi que no hi havia llicènnics del fet que cal dedicar una major cia d'obres. atenció als treballs d'enderroc, el quals sovint es consideren una feina menor i La necessitat de prevenir riscos en negligeixen la responsabilitat i el risc actuacions d'aquesta mena, cada cop que comporten. D'altra banda, en pomés habituals en el nostre envellit i mal-

3

Construmat compleix 10 anys d'enderroc comporten sovint situacions de risc

dem treure la conclusió que els enderrocs s'han d'aprofitar per obtenir un bon coneixement de les formes de construir de diferents èpoques, coneixement que ens pot ser molt útil en la mateixa o en properes intervencions.

Cal no oblidar que la nostra formació ha de ser permanent. •

Enric Casanovas Servei Rehabilitació

planta

coi.iegi d'Apareiiadors i

Cooperativa Jordi Capell

Arquitectes Tècnics de Barcelona

STYLUS 200

N O T I C I A R I

C O N S T R U C C I Ó

r

STYLUS COLOR 500

~ HP DeskJet 400

t

B

l Saló Internacional de la Construcció, Construmat, celebrarà enguany la seva desena edició, del 7 al 12 d'abril al recinte firal de Montjuïc, a Barcelona. La mostra estarà estructurada al voltant de 18 sectors vinculats a la construcció. Paral·lelament a l'oferta comercial es desenvoluparà un programa d'activitats d'interès empresarial i professional. Igualment, han estat convocats els premis Construmat, que compten amb els apartats d'edificació, enginyeria civil, procés constructiu i producte industrial. •

Bon Pastor 5 Tel.: 414.63.55 Fax: 414.67.15 HP DeskJet 690C

! * * " ' • " '

-Format Din A4 -600x600 ppp amb tecnologia de resolució millorada en B/N. -Alta qualitat d'impressió a color 600x300 ppp -Fins a 5 ppm en blanc i negre i 1,7 ppm en color.

Format Din A4 Velocitat d'Impressió: Negre: 2,5 ppm i Color 1 ppm Resolució: Màxima 720x720 pppf) 'Obsequi Kit color

Format Din A4 Velocitat d'impressió: Negre: 4 ppm i Color 2 ppm Resolució: Màxima 720x720 ppp en C. i N.

P.OFERTA:27.900

-Format Din A4 -600x600 ppp amb tecnologia de resolució millorada.

-Kit de color d'obsequi, fins a 16.7 millions de colors, -Fins a 3 ppm en blanc i negre i 3 ppm en color

P.OFERTA:38.900

P. OFERTA: 24.900

P.OFERTA:39.900

-1 ANY DE GARANTIA

•1 ANY DE GARANTIA

•1 ANY DE GARANTIA

*1 ANY DE GARANTIA

EL

N

O

T

I

C

I

A

A C T I V I T A T S

R

I

C O L · L E G I A L S

I

A L T R E S

Presentació del tribunal arbitral del Vallès Oriental B

l passat 12 de novembre va tenir lloc a la nova seu de la delegació del Vallès Oriental del Col·legi la presentació pública del tribunal arbitral de la comarca. El tribunal va ser constituït l'any 1991 per l'Associació per a l'Arbitratge, formada pel Col·legi d'Advocats, el Gremi de Constructors d'Obres, l'Agrupació d'Industrials del Besòs, !a Unió Empresarial Intersectorial, la Cambra de Comerç, i el Col·legi d'Aparelladors.

La creació a la comarca del tribunal arbitral permet sotmetre a la seva consideració qualsevol controvèrsia en matèria civil i mercantil, sobre tot allò

Acte de presentació del tribuna!

Jaume Rosell, doctorat amb un treball sobre la construcció del H

aparellador i historiador Jaume Rosell Colomina, professor del departament de Composició ArquitectònicadelaUPC, va obtenir la.qualificació d'apte cum laude per !a tesi doctoral titulada «La construcció en l'arquitectura de Barcelona al final del segle XVIII". La investigació, presentada a l'Escola d'Arquitectura, ha estat dirigida pel professor Pere Hereu.

El tribunal estava integral pels doctors Jordi Casassas i Carlos Sambricio, historiadors, i Josep Maria Montaner, Ignacio Paricio i Ignasi de Solà-Morales (que n'era el president), arquitectes.

El treball de Jaume Roseil analitza l'estat de la construcció a Barcelona durant el darrer terç del segle XVIII i fa

una lectura actualitzada, partint de l'estudi dels documents del mestre de cases Josep Renart i Closes, i de la seva contextualització històrica. El nucli central de la tesi ve a comprovar, a finals del XVIII, una modernització de !a construcció barcelonina centrada sobretot en els edificis d'habitatge. Els protagonistes d'aquesta transformació haurien estat, segons la tesi, els mestres de cases, alguns dels quals posseien una notable cultura arquitectònica. Roseli mostra un panorama de l'arquitectura i la construcció al segle XVIfl amb una dinàmica genuïna i distinta del de la resta dels territoris de la corona espanyola. Una diversitat, diu, que es farà ben evident en el segle XIX. •

El CCCB recull les exposicions del Grup R

B

l Centre de Cultura Contemporània de Barcelona evoca l'activitat que va dur a terme durant la dècada dels 50 el Grup R, considerat com a la primera plataforma pública, a Barcelona, de l'arquitectura moderna que tenia com a referència la labor duta a terme pel GATCPC republicà. El Grup va estar format per Coderch de Sentmenat, Antoni de Moragas. Josep Maria Sostres, Josep Pratmarsó, Joaquim Gili, Oriol Bohigas i Josep Martorell, entre d'altres. La mostra es pot visitar fins al 31 d'agost. •

que sigui de lliure disposició dels interessats, amb la garantia d'obtenir una resolució ràpida i dictada pels àrbitres designats per les parts o, en manca d'aquests, pel mateix tribunal. La major rapidesa en ta resolució dels conflictes és un dels principals arguments que confirmen la necessitat d'un òrgan com aquest. L'acte va anar a càrrec de Caries Font, degà del Col·legi d'Advocats, Josep Maria Calpe, membre del tribunal arbitral de Barcelona, Josep Icart, president de la Unió Empresarial Intersectorial, i Frederic De Buen, delegat del Col·legi al Vallès Oriental. •

Arquitectura empresarial i entorn

B

a sala d'exposicions del Col·legi acull, del 3 al 21 de febrer, una mostra de vint-i-cinc edificis d'empresa i la seva relació amb l'entorn. La selecció d'obres és de l'arquitecte brasiler Clodualdo Pinheiro, i presenta exemples d'un tipus d'arquitectura que interrelaciona l'estètica de l'edifici amb el paisatge urbà en què s'integra i els aspectes tècnics i financers de la seva construcció. Els edificis realitzats per aquest arquitecte es distingeixen per la introducció de formes escultòriques en una arquitectura a gran escala, amb una preocupació especial per la seva integració amb l'entorn propiciada per una estètica particular. •

Què necessites del teu banc o caixa ?

S E R V E I S

I N F O R M A T C O M U N I C A T S

I

S E R V E I S

C O L · L E G I A L S

Creada la federació de la indústria de la construcció B

ecentment s'ha creat la Federació Catalana de la Indústria, el Comerç i els Serveis de la Construcció, que neix amb un nucli inicial de disset gremis i associacions empresarials.

La federació, tot i mantenir la personalitat dels seus membres, vot aglutinaren una sola entitata aquells gremis i associacions que depenen de la construcció i la promoció, omplint així un buit dins de l'organigrama empresarial català. La federació entén que existeix un conjunt de problemes comuns a tota la construcció, però que n'hi ha lambé d'es-

pecífics del sector industrial, de subministrament i de serveis, i que aquests han de rebre un tractament diferenciat.

Va ser-ne elegit president Francesc Porqueras, que alhora és president del Gremi de PrefabricaSs i Derivats del Ciment de Catalunya.

I

í

6 í

I 5

1

tls projectes d1 enllumenat píiblit l Parlament de Catalunya ha aprovat la Resolució 89/V, la qual insta el Govern a exigir que els projectes d'enilumenat públic propis, en carreteres de la Generalitat, o els subvencionats pel Pla únic d'obres i serveis de Catalunya, incloguin les mesures següents:

a) Els projectes d'enllumenat públic han d'incorporar, per a aconseguir una eficiència energètica òptima, els tipus de punts de llum més adequats, com ara llums de vapor de sodi d'alta o baixa pressió.

a

L'enllumenat de túnels i passos inferiors i tots els casos que requereixin un tipus d'enllumenat específic s'han de considerar una excepció d'aquestes mesures.

A l'efecte de donar compliment a l'esmentada resolució, aquesta Direcció General considera convenient posar-la en el vostre coneixement per tal que els vostres serveis tècnics la tinguin en compte a l'hora de redactar els projectes d'enllumenat públic que s'hagin de dur a terme.

b) S'han d'instal·lar columnes amb pantalles opaques o similars, que impedeixin la dispersió lumínica del tipus globus.

Nom

1.

Codi d'accessibilitat

(450 PTA + IVA)

Llei de contractes de l'Estat

(950 PTA + IVA)

3.

Nivells d'habitabilitat

4.

Norma sismoresistent

5.

Ordenança de regulació del soroll

6.

Regulació d'enderrocs i de residus

7.

Ajuts per a la rehablitació d'habitatges

(880 PTA + IVA)

8.

Control de qualitat de poliuretans

(380 PTA + IVA)

9.

El llibre de l'edifici

(200 PTA + IVA)

Telèfon •

1. Assistència tècnica:

Edificació

2. Assistència tècnica:

Obres viàries / Urbanisme

3. Assistència tècnica:

Enginyeria civil

4. Assistència tècnica:

Treballs cadastrals

8. Assistència tècnica:

Anàlisi i assaigs

5. Obres:

Edificació

6. Obres:

Enginyeria civil

7. Obres:

Obres viàries

• ü

Tramesa Correu electrònic (e-mail)

D Fax

Estat

D D D D D D D D

D D D D D G D D

(160PTA+IVA) (60 PTA + IVA)

(780 PTA + IVA)

Els documents a l'abast es venen al taulell d'informació de la planta baixa del Col·legi, al Centre de Documentació Josep Renart a les delegacions.

Cognoms

Catalunya

(80 PTA + IVA) (1.500 PTA + IVA)

' Un document d'informació pràctica sobre les característiques i les condicions de seguretat de les bastides, en general, i de les bastides tubulars, en particular. Recull també les normes i la legislació vigent.

BUTLLETA

I Subscripció

l e ó e n i i i

2.

Carrer Població

lo

d o c u m e n t s 1 1 ' a b a s t |

10. Bastides*

Joan Raventós i Pujadó Director General d'Administració Local Generalitat de Catalunya

INFOLICITACIÒ

q u ei i t e i r e i

Gremi de Rajolers de Catalunya Associació de Ferralüsles Gremi de Prefabricats i Derivats de! Ciment de Catalunya Gremi d'Àrids Associació Calalana de Llogaters de Maquinària per a la Construcció Gremi de Marbristes i Escultors Gremi de Fabricants de Paviments i Revestiments Ceràmics Gremi de Productes Ceràmics Asociación Espaiiola de la Impermeabilización Gremi de Prefabricats d'Escaiola Gremi del Vidre Pla de Catalunya Federació de Gremis de Pintors de Catalunya Gremi de Fusters, Ebenistes i similars de Barcelona Asociación de Laboratorios de Edificación Fabricantes Espaiioles de Cimbras y Andamios Asociación de Consultores de Estructuras Associació Catalana de Rehabilitació d'Exteriors

Federació Catalana de la Indústria, el Comerç i els Serveis de la Construcció Via Laietana, 28, 2n 08003 Barcelona Telèfon: 268 27 24

D I S P O S I C I O N S

B

Mestres

D D

DE

SUBSCRIPCIÓ

NIF

Empresa

núm.

C.P.

Fax

E-mail

Sistema de pagament Taló nominatiu Transferència: Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, n. oficina 0749, n.c. 0200212225

D

Domiciliació bancària:

_ _ ^

Banc o Caixa n. oficina Signatura

n.c.

Col·legí d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.

Centre de Documentació Josep Renau Bon Pastor. 5. 08021 Barcelona.

Tel. (93) 209 84 34. Fax (93) 414 54 26 E-mail: renarl@lbm.net Cal retornar la butlleta, degudament emplenada, per lax o per correu

S E R V E I S S E R V E I S

H C

O

I

L

E

G

I

A

L

Nou Servei d'informació tècnica H

I Col·legi ha posat en mania un nou servei per atendre les consultes de contingut tècnic relacionades amb el món de la construcció. El nou Servei d'informació tècnica ofereix informació sobre tècnica, legislació, normaiiva i productes de la construcció. La informació que s'ofereix es recolza en un ampli suport documental, ja que disposa de bases de dades d'elaboració pròpia i un ampli catàleg de bases de dades externes, directoris i promptuaris de productes de la construcció i els seus fabricants. Igualment, el servei elabora i difon productes i serveis documentals per subscripció. El Servei d'informació tècnica atén també les consultes de l'usuari de l'habitatge, gestiona la realització d'assaigs de diagnosi i la demanda de tècnics especialistes.

F O R

S

• Característiques del servei És un servei d'informació ràpida i objectiva sobre construcció. Quan la consulta inclogui la sol·licitud de documentació, aquesta s'enviarà normalment dins de les 24 hores següents a la resposta.

Els interessats poden dirigir-se al servei per telèfon (240 23 65), fax (240 23 81) o correu electrònic.

• Horari d'atenció al públic De dilluns a divendres de 8.30 a 14.30

informació

oue ofereix

• tècnica en general • legislació i normativa • subvencions per a l'habitatge i la seva rehabilitació • redacció de documents tècnics • laboratoris d'assaig • productes de la construcció • segells i marques de qualitat • economia de la construcció

• Lloc Cinquena'planta del Col·legi • Preu El servei de consulta és gratuït. El subministrament de documentació i les trameses es cobraran segons les tarifes.

La delegació del Vallès Oriental obrirà una aula d'informàtica

• taxacions i valoracions • informació bibliògraf ca • temes relacionats amb construcció, urbanisme i arquitectura: monografies i articles •

d'habitabiJitat H

a Direcció General d'Arquitectura i Habitatge ha renovat les disposicions legals relacionades amb l'habitabilitat dels habitatges, la seva certificació i l'atorgament de la cèdula. El Col·legi ha editat el manual Certificats d'habilabilitat per tal que els tècnics disposin d'una informació completa. Amb aquesta publicació serà més fàcil l'assimilació dels canvis en les disposicions legals i també la consulta dels diferents aspectes administratius, tècnics i col·legials que puguin sorgir a la pràctica. El nou llibret de la collecció professional ja es pot adquirir a la Cooperativa Jordi Capell. 3a planta del Col·legi. •

Correu electrònic i directori col·legial H

er tal d'aprofitar els avantatges del correu electrònic, el nou directori ' col·legial incorporarà les adreces d'aquells col·legiats que ja disposen d'E-mail. Igualment, i en una primera etapa, L'INFORMATIU publicarà la relació de les adreces que vagi rebent. Per tal d'incorporar o actualitzar aquesta dada, els companys que ja disposen d'adreça de correu electrònic poden enviar un missatge a la bústia del Col·legi en la qual s'indiqui el número i nom del col·legiat. La bústia del Col·legi és caatb@datalab.es •

NOUS TELÈFONS DEL COL·LEGI A PARTIR DE L'I DE FEBRER

La nova seu col·legial està situada al carrer Josep Pinolde Granollers.

B

is aparelladors i arquitectes tècnics del Vallès Oriental, Maresme i Osona seran els principals beneficiats per a la posada en marxa d'una nova aula d'informàtica al nou local de la delegació del Vallès Oriental.

El Col·legi va inaugurar el 30 de novembre passat la nova seu de la delegació, ubicada al carrer Josep Pinol, 8, cantonada plaça Onze de Setembre, de Granollers. Les seves característiques permetran desenvolupar un ampli programa d'activitats per als col·legiats i per a la societat en

general. Entre les novetats destaca la posada en marxa d'una aula d'informàtica equipada convenientment i capacitada per oferir un programa de formació i reciclatge professional de nivell avançat. Aquesta aula és a la planta soterrani del local col·legial i permetrà desenvolupar una tasca qualitativa en el camp de la informàtica gràfica. L'equip responsable de la formació prepara el calendari de cursos i els horaris, que es determinaran d'acord amb la demanda. •

El Col·legi ha renovat el sistema d'atenció telefònica per agilitar la comunicació amb els col·legiats. El nou sistema de centraleta digital es posarà en marxa a partir de l'1 de febrer amb un nou número d'informació general: el 240 20 60.

El col·legiat podrà, a més, connectar amb els serveis col·legials a través dels telèfons directes que es mostren al quadre adjunt Tot i que es posin en marxa al febrer, els números de telèfons antics funcionaran encara durant uns mesos per tal de facilitar el canvi. lelèfon fax informació general 240 20 60 240 20 61

serveis centrals

Visats Secretaria Assessories Professional i Jurídica Borsa de Treball Servei d'Informació Tècnica Servei Rehabilitació Biblioteca L'Inlormatiu

240 23 70 240 20 55 240 20 56 240 23 58 240 23 65 240 23 66 240 23 80 240 23 76

240 23 71 414 34 34 240 23 57 240 23 59 240 23 81 240 23 59 240 23 81 414 34 34

240 240 200 240 414 240

23 74 23 66 95 22 23 72 63 55 23 54

240 240 209 240 414 240

23 59 23 57 99 25 23 59 67 15 20 61

Osona Bages-Berguedà Vallès Oriental Vallès Occidental

685 672 879 780

26 11 97 99 01 76 U 10

869 872 879 733

45 34 73 05 01 11 06 51

Consell de Col·legis de Catalunya

414 38 48

altres serveis Premaat Musaat Caixa d'Enginyers Correduria d'Assegurances Lorente Cooperativa Jordi Capell Cafeteria

delegacions N E C R O I Ò C I O Ü E S Ens dol comunicar a tots els col·legiats la defunció del nostre company: Jordi Robert i Quinto col·legiat núm. 653, esdevinguda el 8 de gener, a l'edat de 70 anys.

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon Pastor, 5 08021 Barcelona E-mail: caatb@datalab.es

S E R V E I S

N f O • SERVEIS

C O L · L E G I A L S

Acords de l'Assemblea de col·legiats B

l passat 19 de desembre es va celebrar l'assemblea general ordinària de col·legiats en la qual la junta de govern va presentar el projecte de pressupost del Col·legi per a 1997. El pressupost aprovat té un creixemenl del 3,5% respecte del de l'exercici anterior. Es tracta d'un pressupost prudent, atès que ens trobem en un moment en què resten per definir una sèrie de canvis que poden afectar l'economia general del país i, en conseqüència, el sector constructiu. Cal tenir en consideració, a més, els progressius canvis que podrien alterar el funcionament de la professió i, indirectament, el del Col·legi. Per això es manlé la limitació del pes del visat en els ingressos col·legials, el qual representa un 46% sobre el total, i s'estableix un lleuger increment, 1.000 pessetes anuals, de la quota col·legial, congelada des de l'any 1993. D'altra banda, el programa de la junta de govern tendeix a millorar el nombre i la qualitat dels serveis, tot mantenint la contenció de la despesa.

L'aportació en concepte de visat es manté igual, encara que s'haguessin de modificar les bases de càlcul, com a conseqüència dels canvis legislatius i de normativa corporativa. Els ingressos per serveis augmenten, principalment amb l'obertura de noves línies de serveis finançats per tercers. Cal destacar el programa de col·laboració amb els fabricants de materials, que permetrà un intercanvi d'informació entre em-

ktttit it l'ÍJieiile» • Els acords adoptats per l'Assemblea general ordinària de col·legiats del 19 de desembre del 1996 van ser els següents:

l Consell General de l'Arquitectura Tècnica d'àmbit estatal i la Musaat han adoptat una sèrie de mesures d'adequació progressiva a la nova legislació relativa a la liberalització del treball professional com ara la possibilitat de treballar en l'àmbit de qualsevol col·legi de l'Estat sense necessitat de doble col·legiació. Algunes de les mesures ja acordades són les següents:

• Musaat A partir de l'1 de març, el càlcul de la prima complementària es farà a partir del pressupost d'execució material i de la superfície, segons unes taules que es facilitaran a tots els mutualistes.

Incorporacions

L'acord es va prendre per unanimitat.

En l'informe del president, Bernat Ochoa va exposar el marc de referència en què avui es mou la professió.

Ochoa destaca la recent modificació de la Llei de col·legis que atansa l'exercici de les professionals liberals a la legislació sobre la lliure competència i la progressiva simplificació de les estructures de representació professional per fer-les més operatives i, també, més barates. Quant a la situació de la professió es va fer esment de l'increment del nombre de col·legiacions i del manteniment d'un nivell baix d'atur.

Habilitacions fora de Catalunya i canvis a Musaat B

Quota col·legiat ordinària La quota col·legial s'estableix en 16.000 pessetes/any, que es cobraran en dues parts (gener i juliol).

• Aprovar l'acta de l'assemblea general ordinària de col·legiats celebrada el 21 de maig del 1996.

preses i professionals prescriptors i la producció de materials de suport conjuntament amb d'altres entitats. Finalment, la formació continuada i la preparació de recursos instrumentals per a! treball del professional continuen essent prioritàries.

m Habilitació per treballar fera de Catalunya Per acord del Consejo General de l'Arquitectura Tècnica, d'àmbit estatal, per treballar en un col·legi fora de Catalunya no caldrà col-legiar-s'hi.

Serà suficient l'habilitació. El Col·legi facilitarà un certificat que permetrà efectuar el visat de treballs en el col·legi corresponent.

El col·legiat abonarà al col·legi d'acollida, al moment de visar, al marge dels tràmits i despeses corresponents establerts, l'import de 5.500 pessetes (quan s'hi inclouen els treballs de seguretat, serà de 2x 5.500 pessetes) com a drets d'habilitació. •

«porfiíl·ii •ilit·firf» 1997

La quota d'incorporació s'estableix en 12.000 pessetes.

• Aprovar el projecte de pressupost per al 1997 presentat per la junta de govem. El pressupost es de 696 M PTA.

Visat L'aportació en concepte de visat es manté en el 4% sobre els honoraris teòrics calculats a partir del pressupost de referència.

L'acord es va prendre amb una abstenció.

El president del Col·legi va exposar la línia d'actuació que durà a terme la junta de govern per als propers anys que estarà basada en un pla triennal que ha estat definit. Els seus objectius estratègics són els que s'exposen a continuació: 1.-Millorar el posicionament de la professió en un marc de lliure competència 2.-Potenciar noves formes de participació i comunicació 3.-Dirigir la gestió col·legial cap a la consecució d'objectius

4.-0rientar cap al mercat els recursos humans, materials i econòmics, tot respectant l'especificitat corporativa 5.-Divulgar i aprofundir en la funció social del Col·legi i de la professió.

Altres temes que es van tractar a l'assembiea van ser la conveniència d'apropar el coneixement sobre la nostra professió en els àmbits judicials i la necessitat d'instar l'aprovació urgent de la modificació del Codi Civil en relació a les responsabilitats i garanties en l'edificació. •

MUSAAT: MODIFICACIÓ EN US PRIMES S'ha establert definitivament un nou impost del 4% sobre les primes d'assegurances com a conseqüència de l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat i les normes fiscals complementàries. Aquest nou impost és aplicable des de l'1 de gener de 1997 i s'ha d'aportar en el moment de satisfer les primes. Igualment, la legislació indica que l'impost sobre les primes d'assegurança haurà de repercutir-se per les entitats asseguradores sobre les persones que contractin les assegurances que són objecte del gravamen.

Com a conseqüència, la prima fixa de Musaat, el primer termini de la qual es factura l'1 de febrer, vindrà incrementada en aquest 4%. Pel que fa a la prima complementària, la quantia de la qual depèn de la cobertura, queda establerta segons el quadre següent: GARANTIES

PRIMA TOTAL

10.000.000

4,77% s/honoraris més 520 Ptes. per visat

15.000.000

5,67% s/honoraris més 520 Ptes. per visat

20.000.000

6,37% s/honoraris més 520 Ptes. per visat

30.000.000

6,80% s/honoraris més 520 Ptes. per visat

40.000.000

7,02% s/honoraris més 520 Ptes. per visat

50.000.000

7,13% s/honoraris més 520 Pies. per visal

IMPORTANT Aquestes primes complementàries solament tindran efectes fins al 28 de febrer del 1997. A partir d'aquesta data entrarà en vigor el nou sistema de càlcul establert per Musaat i del qual es donarà informació properament.

*

S E R V E I S

N

MERCAT

DC

T R E B A I

F

O

R

M

A

T

I

U

1

La funció d'assessorament tècnic o comercial com a sortida professional

H

es empreses industrials de la construcció que desenvolupen la seva activitat com a fabricants o distribuïdors de productes requereixen dels serveis de tècnics qualificats per a la promoció i assessorament en la seva aplicació. Són professionals valorats per la seva preparació tècnica però també en les seves habilitats i capacitats per a !a comunicació interpersonal. Sovint, aquestafunció esconfon amb la venda directa i els professionals no la consideren en l'amplitud de la seva funció.

El tècnic comercial és un assessor que no ven però dóna suport a la xarxa de venedors i aplicadors de

producte. La funció d'assessor tècnic o comercial representa una tasca d'informació i divulgació mitjançant la comunicació i assessorament a prescriptors, constructors i/o aplicadors.

Són tècnics que, prèvia formació continuada per part de l'empresa, es dedicaran a ensenyar i resoldre problemes als professionals que apliquin els productes que ells els ofereixen.

La seva preparació tècnica els ajudarà a comprendre i comunicar millor les característiques del producte, però els ajudarà igualment una formació complementària en màrqueting, de la qual sovint se'n farà càrrec l'empresa. Les ofertes per a aquest tipus de lloc de treball són nombroses i no hi ha una

Empresa immobiliària Cap d'obra per dur a terme la contractació i coordinació dels industrial d'obres a Fuerteventura (Les Canàries). Compliment de píannings. Certificacions d'obra i servei postvenda. Imprescindible experiència mínima de 5 anys com a cap d'obra. Edal, de 33 a 60 anys. Caldrà un canvi de residència a Puerto Rosario (Fuerteventura) durant 2 anys. Jornada oficial. Contracte laboral per 2 anys amb un mes de prova. Sou: 4.50O.OOO,- brut/any amb signatura d'obres. Incorporació a principi de març.

Interessats enviar currículum a Sra. Roser Vilaregul Fax: 93/202 07 64 Rei. 5.556

P

E

T

I

T

S

Topògraf per a treballs de mesuraments, aixecaments, implementació de projectes, replanteigs d'obres i cubicacïons.

Sistemes totalment informatitzats. A grans i a petites escales. S'ofereix qualitat i rapidesa.

J. Costa Telèfon: 265 40 04 Servei pera taxadors EnviTns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Oferim experiència de més de dos anys.

Informació Telèfon: 416 16 39 Fax:

237 51 82

A

N

U

N

C

I

gran competència professional per cobrir-les. Les empreses no exigeixen una gran experiència perquè són conscients que el professional requerirà una formació específica en els produc-

Són ofertes de treball que ofereixen una estabilitat més important que en d'altres, com ara

la de cap d'obra. Es pot aconseguir un contracte indefinit després d'un període de proves de sis mesos. Els sous solen ser més elevats que en d'altres treballs en què es requereix el mateix nivell d'experiència, i es compon d'un sou fix més un de variable per incentius segons els resultats o objectius (un recent titulat en funcions d'obra cobrarà sous d'entre 2,2 i 2,8 milions i en funcions comercials pot cobrar4 milions des de l'inici).

Segons l'àmbit d'actuació de l'empresa es requerirà viatjar molt. El més habitual és que hagi de viatjar sovint per l'àmbit català o estatal. Per això és corrent que s'ofereixi un cotxe de l'empresa. Els idiomes no han estat fins ara un requisit

Empresa pública del Bages

Empresa multinacional

Coordinador d'obres per reviso de mesuraments i control de pressupotos d'obra, direcció facultativa, inspeccions i certificacions tfhabitabíBiai, controloequaDtatiprojectesde seguretat Exp: de 2 a 5 anys en direccions facutlalives, Irade amb industrials i control de pressupostos. Contracte d'l any renov. (amb signatura d'obres) Som 3 milions brut/any. Incorporació immediata. Enviar currículum urgenl al Servei de Promoció i Mercat (fax2095913)oala<Jelegaciódel Bages. ' Ret. 5.545

Assessor tècnic

"El tècnic comercial és un assessor que no ven però dóna suport a la xarxa de venedors del producte" tes però sí que valoren algunes característiques de la personalitat, les habilitats i motivacions del tècnic.

per gestió tècnica i administrativa d'homologació (ancoratges, additius) i presentació de productes. 2 anys tfexp. en obra I habilitats de comunicació. Formació tf1 mes a càrrec de Tempesa a Alemanya. Àrea de trebal I nacional. Jornada oli. Edat, 25-29 anys. Nivell alt d'alemany/ anglès. Carnet de conduir. Contracte lab. indermrt 4 milions brut'anynegc. (cotxet incenlius). Promoció professional. Enviarcarla justificant interès o experiència i cum'culum al Servei de Promoció Ret 5.554

imprescindible però cada vegada més es consideren importants, sobretot si els productes provenen de multinacional o d'importació. En aquests casos la formació tècnica sobre els productes es duu a terme a l'empresa mare, al país d'origen.

L'itinerari professional pot passar de tècnic comercial, a product manager, a cap de vendes, a director comercial o a delegat. Aquestes possibilitats de promoció poden créixer més ràpidament si l'experiència es complementa amb alguna formació en gestió empresarial.

Ascensió Gàlvez Cap del Servei de Promoció i Mercat de Treball

INFORMACIÓ OFERTES DE TREBALL

_ **

Servei de Promoció i Mercat de Treball Tercera planta Telèfons Fax

414 33 11 209 82 99 209 59 13

S

Estudiant d'arquitectura tècnica pendent del projecte fi de carrera, s'ofereix per treballar en despatx o a peu d'obra, amb disponibilitat de matins. Aporta un curs de Cad de 500 hores i té experiència en una empresa de rehabütacíó.

Xavier Florensa Telèfon: 668 43 98 Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc i negre o en color i Render.

Octavi Telèfon: 213 92 36 Serveis per al professional Aixecaments d'estat actual, desenvolupament i delineació de projectes, models en 3D, càlcul d'estructures i instal·lacions. També, fotografia d'arquitectura i obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives, mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, ajut

per a projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obres.

Josep M. Telèfon: 268 08 04 Estudiantd'arquitectura tècnica pendent del projecte fi de carrera, s'ofereix per treballar en despatx o a peu d'obra, amb disponibilitat de tot el dia.

Té coneixements de Cad. Xavier Balcells Telèfons: 440 45 07 973/30 81 31 Enginyer industrial i estudiant d'arquitectura tècnica s'ofereix per a la realització de projectes d'instal·lacions (fontaneria, gas, electricitat, protecció contra incendis, ventilació, calefacció i climatització, etc.) en edificis. Llicències d'obra, d'activitat, plans d'emergència, estudis d'evacuació i sectorització d'edificis, projectes de seguretat i hi-

giene. Plànols (per cad v.12), memòries, mesuraments i especificacions informatitzades, Aporta 8 anys d'experiència en enginyeria.

Oriol Àvila Telèfon: 215 63 55

PISOS I DESPATXOS Despatx ben situat Arquitecte tècnic ven despatx de 65 m\ Situat al c/Balmes-plaça Molina. Té calefacció, és lluminós i tranquil. Escala amb conserge. Preu: 14.500.000 de PTA. Informació Telèfon: 200 33 48 Despatx de lloguer Es lloga un entresol de 90 m2 ideal per a despatx, situat a Aribau/Diagonal.

Informació Telèfon: 200 79 35 (de 19 a 22h)

Es ven pis a Santa Eulàlia Venc pis situat a aquesta zona, tot nou, amb una situació immillorable: prop del metro i al costat del mercat. El pis és exterior, té 90IT12, amb 4 habitacions, menjador de 18 ma, bany j aixetes noves, finestres d'alumini amb doble vidre, antesta, terra de terratzo i dos patis interiors. És llest per entrar-hi a viure. Directe de propietari.

Preu: 17.000.000 de pessetes.

Cristina Telèfon: 200 88 77 (matins)

INFORMACIÓ PETITS ANUNCIS Elisenda Pucurull Tel: 209 82 99

A C T I V I T A T S

I N F O R M A T I U F O R M A C I Ó

SE1VEI

I

PROMOCIÓ

C X P O S I C I O N S

I MERCAT

D E TREBAU

CURSOS OE GESTIÓ D'OBRES D'EDIFICACIÓ presentació L'objectiu és el d'oferir al professional dedica! al seguiment i control tècnïco-econòmic d'obres d'edificació, i en especial, a qui exerceix de cap d'obra en consinjctora, una formació de reciclatge en aspectes bàsics de la gestió d'obra.

El curs, amb mòduls independents, s'ha organitzat conjuntament amb el Gremi de Constructors d'Obra de Barcelona i Comarques. Consulteu facilitats de pagament al Servei d'Informació.

Tots els cursos tindran lloc de 18.30 a 21 h. a la sala de conferències.

Mòdul V. Gestió dels recursos humans Divendres, del 31 de gener al 21 de març. A càrrec de J. M. Raventós.

• Introducció: el factor humà • Trets de l'organització humana • Els recursos humans de produció

Cursos de l'aula de Barcelona Dimecres 29 de gener i 5 de febrer.

A càrrec de Joan de Mora Casals, t Centre de treball

• Iniciació a l'Excel - del 30 de genera 111 de febrer, dimarts i dijous, de 17 a 19 h.

• • • • •

Preu: col·legiats: 10.000 PTA no col·legiats: 14.000 PTA

Contracte de treball Salari í prestacions Procediment laboral Relacions col·lectives Infraccions i sancions.

Mòdul VII. La fiscalrtat vinculada a l'obra Tindrà lloc els dimecres dies 12 i 19 de febrer.

Anirà a càrrec de Valentí Pich.

• Sistema fiscal i procediments • Rscalitat de relacions laborals • IVA, IRPF. Impostos municipals

hora I lloc

• De la direcció de persona! a la ció de recursos humans • Necessitats del personal • Subcontractació Mòdul VI. Relacions laborals.

Mòdul VIII. Comptabilitat d'obra Dimecres, del 26 de febrer al 19 de març. A càrrec de Jordi Massaguer. t Control d'ingressos i despeses • Tancaments mensuals • Disseny d'un circuit administratiu • Fluxgrama de funcionament normal

CURS D'INICIACIÓ ALS FORMIGONS ESPECIALS El Servei de Promoció i Mercat de Treball organitza, amb la col·laboració de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona, un curs d'iniciació als formigons especials.

Dies Tindrà lloc del 2 al 28 d'abril, els dilluns i dimecres de 18.30 a 21 h.

Lloc Sala de Conferències Primera planta del Col·legi Temari • Introducció als formigons especials • Formigons arquitectònics formigó vist • Formigons d'alta resistència

• Formigó projectat • El ciment aluminós i la seva aplicació en formigons • Formigons porosos • Formigó de polímers • Formigó amb fibres • Materials de reparació Informació: Servei de Promoció i M.

R E H A B I L I T A C I Ó

Díagnosi i tractament de pedra en rehabilitació d'edificis presentació Netejar, consolidar o protegir una laçana de pedra és complex, ja que els coneixements que es necessiten provenen de disciplines molt diverses (la construcció, la química, la geologia, etc).

El curs tractarà les característiques de! material, la diagnosi i les tècniques d'intervenció.

Formes, agents i mecanismes d'alteració • Metodologia de diagnosi Criteris de mostreig Representació gràfica de lesions Estudis previs Entom climàtic • Proves de suport a la diagnosi Assaigs no destructius Assaigs de durabilitat de la pedra • Tècniques d'intervenció fi} Criteris d'intervenció Etapes d'una intervenció Neteja

dia, hora i lloc dilluns 3 de febrer, de 9 a 21 hores Sala d'actes. Primera planta. preu Inscripció 15.000 PTA. Servei d'Informació Es lliurarà certificat d'assistència i el Manual de diagnosis y tratamiento de materialespélreosyceràmicQS

Xavier Casanovas i Rosa M. Esbert professors Rosa M. Esbert, catedràtica de Petrologia de la Universitat d'OvieJorge Ordaz, professor de Pelrologia, de la Univeistal d'Oviedo

• Iniciació a l'Acces - del 3 al 12 de febrer, dilluns i dimecres.de 17 a 19 hores.

Preu: col·legiats: 10.000 PTA no col·legiats: 14.000 PTA • Microsofl-Project • del 24 de febrer al 12 de març, dilluns i dimecres, de 19 a 21 h.

Preu: col·legiats: 20.000 PTA no col·legiats: 25.000 PTA

t Tècniques d'intervenció fil): Consolidació Protecció Productes existents al mercat temarí • El material - Petrologia • Característiques físiques, hidriques, mecàniques i tèrmiques - Les pedres més habituals de construcció al nostre pais • Alteració del material

• tntemet • det 5 al 17 de febrer, dilluns i dimecres, de 19 a 21 hores.

- dimecres, 19 de febrer, de 9 a 18.30 h • del 18 al 20 de març. dimarts i dijous, de 17 a 21 h.

Preu: col·legiats: 17.500 PTA no col·legials: 25.000 PTA • Iniciació al 3DStudio -del 6 al 20 de febrer, dimaris i dijous, de 19 a 21 h. -del 3 al 17 de març, dilluns i dimecres, de 17 a 19 h.

Preu: col·legiats: 16.000 PTA, No col·legials: 21.000 PTA

• Personalització d'Autocad - del 25 de febrer al"11 de març, dimarts i dijous, de 19 a 21 h.

Preu: col·legiats: 16.000 PTA no col·legiats: 21.000 PTA • Iniciació al Word - del 17 al 26 de febrer, dilluns i dimecres, de 17 a 19 hore Preu: col·legiats: 10.000 PTA no col·legiats: 14.000 PTA • Administrador d'arxius - del 24 al 26 de febrer, dilluns í dimecres, de 19 a 21 hores.

Preu: col·legiats: 5.000 PTA no col·legiats: 7.000 PTA • Windows - del 4 al 13 de març, dimarts i dijous de 17 a 19 hores.

Preu: col·legiats: 10.000 PTA no col·legiats: 14.000 PTA

Aula de Terrassa

CURSD'INTRODUCCIÓ

direcció del curs

INFORMÀTICA

• Control econòmic i seguiment d'obra - dimarts i dijous, de 19 a 21.30 h, fins al 13 de febrer.

Preu: col·legiats: 25.000 PTA. No col·legiats: 30.000 PTA • Gestió informatitzada del despatx professional • dilluns i dimecres, de 19 a 21.30 hores, fins al 12 de febrer.

Preu: col·legiats: 25.000 PTA. No col·legiats: 30.000 PTA

• Iniciació a l'Autocad - del 13 al 27 de febrer, dimarts i dijous, de 17 a 19 h.

- del 3 a l ! 7 de març, dilluns i dimecres, de 19 a 2! hores.

Preu: col·legiats: 16.000 PTA no col·legials: 21.000 PTA

• Autocad - dilluns i dimecres, de 19 a 21.30h del 17 de febrer al 23 de març.

Preu: col·legiats: 66.000 PTA No col·legiat: 84.000 PTA

Aula de Granollers LAula de la delegació del Vallès Oriental lé previst iniciar la seva activilat, el proper mes de tebrer. La delegació i L'Informatiu informarà sobre els cursos i els seus horaris. Delegació del Vallès Oriental: telèfon: 679 01 76.

INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS

- Validació de la idoneïtat del tractament

Servei d'Informació. Planta baixa del Col·legi

• Presentació d'un cas pràctic - Caracterització de la pedra - Representació gràfica de les lesions - Etapa de diagnosi - Presa de decisions - Procés d'intervenció

Les places dels cursos són limitades i se seguirà rigorós ordre dinscripcíó Consulteu facilitats de pagament al Servei d'Informació Les anul·lacions comportaran la pèrdua del 50% de la matricula en els cursos del Servei de Promoció i Mercai de Treball.

Telèfons: Fax:

414 3311 2006899

ACTIVITATS F

O

R

M

A V A N Ç

I N F O R M A T A

C

I

Ó

D E

• febrer Diagnosi i tractament de l'amiant ala construcció dies 27 i 28 febrer de 9 a 21 h.

Sala d'actes.

Organitza, Servei Rehabilitació.

I

A L T R E S

P R O G R A M A

Certificat de solidesa.

Cas pràctic

dia 12de març, de9a21hi13de març, de 9 a 19 h. Sala d'actes.

Organitza. Servei Rehabilitació.

Informàtica aplicada a fes estructures Organitza, Servei de Promoció i Mercat de Treball.

Habilitats directives.

Resolució de problemes Organitza, Servei de Promoció i Mercat de Treball

Project manager en edificació i urbanisme Organitza, Servei de Promoció í Mercat de Treball.

.abril Curs sobre la cèdula i el llibre de l'edifici dia 24 d'abril, de 9 a 19 h i dia 25 d'abril, de 9 a 21 h.

Sala d'acles.

Organitza, Servei Rehabilitació.

FIRES I CONGRESSOS

Arquitectura empresarial i l'edifici en el paisatge Arquitecte Clodualdo Pinheiro Júnior

Fires i congressos 1997

L'exposició proposa redescubrir el paisatge urbà, establint un diàleg entre l'objecte de la construcció i el seu objectiu.

• BAU'97 XII Fira internacional per al materials, sistemes i rehabilitació en la construcció

Organitza, Servei de Promoció i Mercat de Treball.

Mesuramenls perinformàtica Organitza, Servei de Promoció i Mercat de Treball.

• març Ecoauditoria

E X P O S I C I O N S

Llicències d'activitats Organitza, Servei de Promoció i Mercat de Treball.

.maig Curs sobre geotècnia i fonaments dies 7,8 i 9 de maig, de 9 a 21 h.

Sala d'actes.

Organitza, Servei Rehabilitació.

Més Informació Servei de Promoció i Mercat de Treball.

Servei Rehabilitació

VALÈNCIA FMI 25 febrer-1 març 96/38611 00

horari De dilluns a divendres de 10 a 20 hores. Entrada lliure.

• CLJMATIZACIÓN Saló d'aire condicionat, calefacció, ventilació i refrigeració MADRID 1FEMA

Prevenció de lesions

Organitza, Servei de Promoció i Mercat de Treball.

ACTIVITATS

AL

M O N

Saló internacional de la construcció BARCELONA 7-12 abril

UtrechT(HO) J'O BOUWEURS. ^ Exposició internacional de construcció i edificació.

Parfs(FR) 4 Curs sobre la preven• cíó dels desperfectes i patologies dels edificis. CSTB

22-27 abril

Josep Renart

Els horaris són lliures, sense pèrdua de classes, sense límit d'hores i sense cost addicional.

L'ambient és acollidor i se!ede i el personal és professional.

El Club social organitza permanentment activitats destinades a facilitar la pràctica de I anglès en la vida real.

Facilitats de pagament Wall Street Institute farà un descompte d'un 20% sobre els preus de tarifa als col·legiats i als seus familiars que ho sol·licitin.

Matrícula Per gaudir dels avantatges d'aquesta promoció, els professionals hauran de matricular-se a la delegació de Wall Street Via Augusta. Rector Ubach 3739 de Barcelona.

El curs, però, es pot fer a qualsevol centre dins de la xarxa de què disposa arreu de Catalunya, el Wall Street Insfilute.

Les proves de nivell es faran de manera individualitzada i gratuïta a) Col·legi, a hores concertades.

.

Tel Aviv(IS) TO Congrés i exposició ^ sobre els edficis intel·ligents. Stísr Group

6-7

Johannesburg(SA) 9"12 Simposi sobre el futur i ^ ™ desenvolupament del formigó. FIP/1ABSE

25*1

París(FR) Curs bàsic sobre la ventilació dels

11-14 ^ ^ "

Golhenburg(SW) Saló sobre l'edificiació i la propietaL

Informació: Servei d'Informació del Col·legi. Tel. 209 82 99

17-21 ^ ™

París(FR) Curs sobre la prevenció dels desperfectes en els edificis. CSTB

Franckfurt(AL) ISH. Iq-ZZ Fira monogràfica internacio^ ^ m nal dels sanitaris, calefacció i refrigeració.

París(FR) Jornada sobre l'aïllament térmic de les façanes per l'exterior. Parets abrígades. CSTB 27

w

més Informació consulteu el Centre de Documentació París(FR) Curs sobre la venb'lacïó dels edificis: concepció i realització de fes instal·lacions.

CSTB

d'enginyeria civil al segle XXI Col·legi d'enginyers tècnics d'obres públiques 15-17 maig 91/3101900

Per demanar

11-12 ^ ™

Wall Street Institute. Rector Ubach, 37-39. Tel. 414 02 27

Parls(FR) Curs sobre l'acústica del medi ambient.

CSTB

91/564 31 54

• II Congrés Internacional TOLEDO

Bangkok(TH) INTEL·LIGENT 12-15 BUILDING THAILAND 97. ^ ^ m Saló internacional dels sistemes mecànics i elèctrics de l'edificiació.

Noves tecnologies.

A N G L E S

RradeBarcelona 93/23320 00

•INTERMAT Exposició intemaclona! de materials i tècniques de construcció PARÍS Promosalons

Ginebra(SU) R'97.

III Congrés intemacional i exposició sobre sobre recuperació, reciclatge i reintegració.

Amb l'objectiu de promocionar l'aprenentage de l'anglès entre els col·legials, el Col·legi, té un conveni de col·laboració amb Wall Street tnstitule. Wall Street utilitza un mètode d'estudi que Ió importants avantatges per al professional. Combina recursos pedagògics, humans i tecnològics.

25 febrer-1 març 91/722 50 00 •CONSTRUMAT

4"7

Cursos d'anglès per a professionals

Fíramuních S.L 93/48817 20

• CEVISAMA'97 Saló internacional de ceràmica, recobriments per a la construcció, sanejament, aixetes, matèries primeres, esmalts, i maquinària

Dies Estarà oberta del 28 de gener a) 14 de febrer.

dies 28 i 29 de maig, de 9 a 21 h.

Sala d'actes.

Organitza, Servei Rehabilrtació.

Expedients de runes Cas pràctic

MUNICH 14-19 gener

La mostra presenta solucions de projecte, obra, cost i benefici, que es poden aplicar tant a l'àmbit privat com a l'estatal.

• FICOP Fira de la maquinària per a la construcció i obres públiques MADRID

IFEMA

21-25 octubre

91/722 5000

• FIRELECTRIC Saló monogràfic de material elèctric i il·luminació BARCELONA Fira de Barcelona 12-15 octubre 93/42320 00 • ELEKTRO Fira internacional de material elèctric i il·luminació BILBAO

Fira intemac.

octubre

94/427 72 00

• Saló de la piscina Fira de materials per a instal·lacions de piscines BARCELONA Fira de Barcelona novembre 93/423320 00

Josep Renart del Col·legi.

Cinquena planta Telèfon: 209 84 34

• BATIMAT Fira de materials per a la construcció PARÍS 3-8 novembre

BLENHEIM 33/147865186

GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir ets seus serveis o productes, poden anunciarse en aquesta secció. BIT PUBLICIDAD Marta Meca Telèfon: 410 45 55

AÏLLANTS

ESTRUCTURES

:

|

MMü

Alsina

PRicoinso

SOLUCIONS EN ENCOFRATS ENCOFRADOS J AL&HA, S A

Rda San An:onio 49 T& (93) Í23 80 44 Cl. Tones y Amar. 3 FAX 426 06 71 Tels. 313 32 77- 412 14 40 08011 BARCELONA 060Q1 BARCELONA

Pot Ind PteOeoCoí. Camí de Fom Fn

061 JO MorKada y Renac (Barcetcna) Te( (93) 675 30 00 Fas (93) 564 70 59

I CATALANA.S.A. Morters sense retracció.

Rchübililüctú

ROIG CURVADO DE PtHFItíS. S.A.

^ J ^

IMPERMEABILIZACIONES

K d f l REFUERZof E3TRUCTURALES

qERCAS/V CONSTRUCCIONES M A N S O , 11 5S A • Tel. (93) 426 98 9 3 (3 \\r Fax (93) Í 2 3 9 4 13 • 0 8 0 1 5 BOTÍCIOHÍ.

c/Padilla, 240 • Tel. 1931456 1453 Fax (93) 436 72 85 • 08013 Barcelona

FLUIDS f i

PAVIMENTS 'W IMKYl'S INDI STK1ALS DE l-'ORMICU I ASKAl.l. TKKKkS I)K RKSINKS I 1MVH KKS KSVEt'l \LS

AUIMINOSIS

EXTEh SÉNETON

AFMADURES PREFABRICADES PER A

Muntaner. 472 08006 BARCELONA REHABIUTACfON Tel 4id00t6 Fax 202 31 12

_EXTRAFORT_ P O L INI). FOST OFA. R.\ÜR"M, D l R.VN I KEINALS. J BMOQ CR.4X0LI-ERS T E L m> HO 09 99 FAX. MD : 6 1

ELECTRICITAT

PREFABRICATS \

Cl

El sistemo alemàn para suelos industriales • Setubíimienloí de elevada resÉtentio metónica y químitn.

Prcfabricados de Horraigón. S J \ .

simon

• Repatotión Fàcil, ràpida y económiaj de baches y gtielos.

• Aniipolvo, impernieobiliiodm, hígiénitm y detoroüvos.

HORMIPRESA

«H*-QróK0, S.L AR. Sao JuBüd. Wfr Ro« 7 f«í. (oagoir E - QS400 GWHOLlifiS (Eaftelcno) tíl. (13) í « S7 00" • Fn (93) M ) M 1 i

l ' - T . m - ; H J ; ( . . UK. Hvm

FUSTERIA f j

TANQUES DE BRUC

•

lastradurl

Navès Industriales Forjados-Cerramlen Chalets -Pàrkings Cenlros comerciales Panlatanes, etc.

MATERIAL ELÉCTRICO

SERVEIS I

Tu despacho desde 10.000 ptas/mes asistido y equipado

FRAPONT CONSTRUCCIONS AMB FUSTA PAVINDUS. S PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS

AUTOANIVELLADORSI MORTERS DE RESINES FUSTERIA D ' O B B A ) PER A

DECORACIÓ TERFIATZOS CONTÍNUOS

hahil o lantar un jardí, icnim

c/ Cíuíeí d'Aju-neién, 32 • ?y. 1931 3iS Cl 50 03030 Be^Sa'wo""' 0

Plaça 1

"

Te!. 2G5

010 Barcelona

09 33

Fa*. 265

22 76

PROJEC"

INFORMÀTICA fi

l'oferta més àmplia, tant on inicies, com en qualitats.

Swrt fíibrícííius lles de 1974

INDUBRUC

T. 93-415 45 32

l'ülfg. Ind. CAN MAGÍ - NAU IV DS190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelonn) Tel. 589 00 23 - Rix 674 38 71 A|xlo. C(inxi>s JCtt

IIP 1FII1 II

LA

PEHF1LES LIGEROS. S.A. ESTRUCTURES METÀL·LIQUES LLEUGERES PER A COBERTES

Portes- DM-B20 • Confraplacats i toia classe de fustes per l'ebenisteria i decoració

La Uacuna, 162 - 08018 Barcelona Tel. 401 96 71 Fax 300 90 15

Gavà: Tal. 638 22 40 -Fax 638 22 45 Manresa: Tel. 873 32 62 -Fax 873 70 12

ORATORI DEL ALLES laboralari ACREDITAT pe; la Generalitat úe Catalunya pel control de

S«FT

qualitat de r e d i l i c a c i ó i els seus matenats

Cl. SDSíP CAHHER, 27 • TEL 879 33 91 TEL. i FAX S79 45 17 - 084DO GRANOLLERS

CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS

D

ESTRUCTURES

AÏLLANTS

ELECTRICITAT

Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres

Aïllaments, impermeabilització i recobriments

Electricitat i il·luminació

PREFABRICATS

REVESTIMENTS

INFORMÀTICA

Prefabricació i construcció industrialitzada

Paviments i revestiments

Informàtica aplicada a la constfu

FUSTERIA

FLUIDS

SERVEIS

Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

Aixetes, bombes, tubs.canalons

Serveis aplicats a la construcció

EL

REPORTATGE M

ï

t

l

l

O

H

P O I I E S P O R T I U

r o li

PALAFOLLS

Una malla infinita Als afores de Palafolls, una mica amagat darrere els arbres d'un parc, hi ha un edifici de planta circular. Una meitat del cercle està coberta per una cúpula metàl·lica. L'altra meitat, descoberta, és un pati a través del qual s'entra a l'edifici. Les seves formes no són gens freqüents en l'arquitectura del nostre país. I és que l'ha dissenyat un arquitecte vingut del Japó. És un petit poiiesportiu, però al poble li diuen «El Palauet» i, com a tal, l'admiren i en tenen cura.

H

'encàrrec municipal, aprofitant la presència de l'equip de Nsozaki a Barcelona, amb motiu de la construcció del Palau Sant Jordi, era ben explícit: l'edifici havia de ser de planta circular i la coberta suportada per una estructura de malla espacial.

Aquestes dues premisses inicials, en principi poc adients per a un poiiesportiu d'aquestes dimensions, es van recollir —com un repte— en l'estudi de l'arquitecte, i es van aprofitar per donar a l'edifici la personalitat que el client demanava i, a la vegada, fer un projecte funcionalment coherent i constructivament correcte.

En planta, per enquibir la forma rectangular de la pista en els límits circulars demanats, es pren una determinació dràstica í clara: si amb la meitat del cercle ja es disposa de prou superfície per a les necessitats del programa, no cal construir més. Aquesta disposició en planta que cobreix només un semicercle no encaixa gaire en els esquemes de composició, ni clàssics ni moderns. És un edifici simètric, però no del tot: s'hi entra pel pati, oblíquament. Tampoc no és un edifici de planta central pel fet d'estar tallat, precisament, pel centre. Ni tan sols és «mig edifici» de planta central, ja que la cúpula està descentrada respecte al volum general —és centrada, més o menys amb relació a la pista— i, si algun dia, es

I í C N I ( Obra:

Pavelló poiiesportiu de Palafolls

Ubicació:

Palafolls (El Maresme)

Propietari/Promotor: Ajuntament de Palafolls Tècnics municipals:

Francesc Cornellà, arquitecte

Autors projecte:

Arata Isozaki, Shuichí Fujie,

Llibert Estanyol, arquitecte tècnic

Masato Hori i Toshíaki Tange Assessor/Estructura: Juito Martínez, Nil Lletjos Grafisme:

Sílvia Rolllanl

Equip direcció d'obra: Arata Isozaki. Toshíaki Tange, Masalo Hori, Francesc Cornellà, Llibert Estanyol, Julío Martínez, Nil Uetjós, Núria Puig Pilotatge:

Construcciones Alcàzar

Estructura de formigó: Estructures Blanes, S.A. Estructura coberta:

Lanik

Acabats 1 tancaments: Acieroid Data projecte:

març 1987 -abril 1990

Data obra:

abnl 1390 - setembre 1996

Superfície total:

6.500 m3

Superfície construïda: 2.282 m* Total cost edificació: 296.900.000 de PTA

decidís construir l'altra «meitat», l'edifici perdria dos dels seus elements més característics: l'accés a través del pati i el gran finestral a la façana nord, que dóna una bona part de la llum natural que arriba a l'interior. Aquesta façana, a més, és la de major càrrega formal, com si volgués indicar que en el punt de major tensió, el tall, és també on s'ha d'expressar amb màxima intensitat l'edifici.

Des de l'interior s'aprecia que l'edifici té dues parts absolutament contrastades. Per una banda, la coberta i, per l'altra, tot el que aquesta cobreix, idea que queda molt ben expressada en una aquarel·la del mateix Isozaki on la coberta elevada és com un gran núvol que protegeix allò que té a sota.

Les diferències no són només formals sinó també constructives. Mentre que la coberta està suportada per una estructura obtinguda amb els últims avenços tecnològics en disseny, càlcul i construcció per ordinador i té una imatge fragmentada i complexa, la base inferior està construïda amb les tecnologies i materials més tradicionals, amb formes senzilles i planes i amb colors uniformes. És com un gran moble, independent del tancament i de la coberta, realitzat amb una senzillesa volguda i estudiada que, a part de repercutir favorablement en el cost econòmic, contribueix a res-

N F O I PAVELLÓ

E i

M A T

P O L I E S P O R T I U

saltar la coberta i, sobretot, l'espai, el buit que es crea entre l'una i l'altre.

Aquest espai és el mes atractiu de l'edifici.

La idea de separar la base de la coberta és present en tots els detalls. L'enllumenat general, per exemple, consisteix en uns focus col·locats en el mur perimetral, enfocant el sostre, fent ressaltar la coberta i separant-la del mur, com si levités. L'enllumenat indirecte és molt agradable perquè reparteix la llum uniformement, sense enlluernar. Requereix, però, fer una neteja freqüent de les lluminàries si no es vol que el seu rendiment baixi a causa de la pols. En aquest cas, la bona accessibilitat als focus facilita molt les tasques de manteniment.

Un últim comentari, a propòsit de l'aspecte formal de l'edifici: molts dels elements que el constitueixen, tot i respondre a criteris funcionals, tenen una segona lectura que revela un origen cultural diferent del nostre: les formes de la coberta, igual que les del Palau Sant Jordi, tenen una similitud estètica, de traç de les corbes, de colors i textures, amb les dels cascs dels guerrers dels gravats japonesos; el panell de metacrilat de la façana nord no és més que la versió moderna i engrandida d'un shóji (envà de fusta format per una armadura

R E P O R T A T G E

P A L A F O L L S

de llistons en quadrícula, sobre el qual s'enganxa un paper blanc que deixa passar tènuement la llum però no la vista, i que constitueix el tancament de les cases tradicionals japoneses). L'entrada a l'edifici, per un pati-jardi, la gran importància de la coberta i els seus ràfecs pronunciats, la ventilació horitzontal, l'extremada senzillesa del tractament dels interiors, l'expressivitat velada d'aquest interior a l'exterior, són lot característiques de l'arquitectura japonesa.

Això demostra que l'arquitectura dita «moderna» tot i tenir uns objectius comuns i uns trets culturals compartits arreu del món, estan influenciats, en molts casos, per la cultura vernàcula dels seus autors, i que, quan realment es deixa llibertat al dissenyador, l'arquitectura no resulta mai anodina ni uniformitzant, sinó que respon tant a la personalitat i a la cultura d'aquest dissenyador com als «llocs comuns» de la nostra professió.

En definitiva, forma circular i malla espacial són, respectivament a l'interior i a l'exterior, les dues imatges que hom reté de manera més immediata de l'edifici. Des de fora, el seu mur envoltant circular sobta tant per la seva forma, que no dóna indicis de l'ús de l'edifici, com pel contrast amb què l'envolta. Tot i

I L=

Planta general

• Malla infinita de superíictes deformades

Planta nivell grades

suals, creant una protecció sense suports intermedis. El solar està dividit per un mur cortina; un costat és exterior i l'altre és l'espai interior per al pavelló esportiu. La coberta utilitza una estructura espacial finament articulada per a graduar les aproximacions a les superfícies contínues."

Aratalsozaki Arquitecte

• El pavelló que volia Arata Isozak! "...malla infinita de superfícies deformades en plànols curvilinis ondulats lliurement amb efectes de cúpula ca-

Arata Isozaki va dissenyar un polies* portiu amb cúpula que es recuperava i tomava a pujar quan les lleis de la

gravetat dictaven que hauria de descansar en columnes. Una coberta que recordava el casc d'un samurai flotant lleuger sobre l'espai blau del cel. Aquest projecte no el va poder realitzar a Barcelona per les seves dimensions, I malgrat aquest impediment va construir l'enorme Palau Sant Jordi.

Palafolls comença anys enrere una sèrie de projectes que esclaten en el Palauet però que no és ni el primer ni una curiositat aïllada en un poble petit on l'arquitectura innovadora ha assumit categoria d'ideologia i on un edifici no és tan sols una ofrena estètica sinó un llibre obert del poble que volem ser.

Anys després realitza la cúpula dissenyada originàriament, a Palafolls. Una volta que inicia el seu descens i que després toma a dalt per fer un altre arc exterior. La cúpula no treballa com s'espera sinó que ho fa com una malla de circ, malgrat que els materials que la conformen no són el teixit habitual de la vela.

El Palauet de Palafolls és normativa urbanística no escrita, per la qual es desterra en aquest territori la cultura miserable que va dominar el creixement de tants pobles en els anys seixanta.

Per sota d'aquesta qualitat —sembla que digui aquest edifici— no es pot construir perquè senzillament no es vendrà.

Hi ha encara més perquè també diu a generacions futures que la utopia és

Aquest projecte no és aïllat ni casual.

: | ! í I j t j

EL

REPORTATGE P A V C L L O

N

P O L I E S P O R T I U

F O R M A T

P A L A F O L L S

Chopo

això, la poca alçada del mur de façana i la forma arrodonida i suau de la coberta aconsegueixen que la construcció, malgrat les seves dimensions, s'apreciï des de l'espai públic com un petit edifici de la mateixa escala que les construccions veïnes. A l'interior, la gran estructura reticular, sense cap pilar, fa que s'enlengui l'espai de manera immediata i, ajudat per la uniformitat i senzillesa del tractamenl i la gran quantital de llum que penetra des de l'exterior, dóna una sensació d'amplitud i lleugeresa poc habituals.

Del resultat, se n'extreuen dues conclusions: l'una que, malgrat que !a forma

Secció transversal

possible, que les distàncies són finalment curtes, les cultures barrejades i que la ciutat no és altra cosa que un espai perquè els homes puguin individualment i col·lectivament, gaudir-ne. • Valentí Aguslíi Bassa Alcalde te Palafolls

m Una aportada important a la nostra cultura tecnològica La creació d'un pavelló circular i amb estructura reticular és simplement el fruit de la rica imaginació de l'alcalde, demanant just el contrari del que va presentar Isozaki en la seva primera

s'aparta dels cànons compositius, les demandes de l'alcalde per fer un edifici singular han tingut èxit. I l'altra, que si eslan ben estudiades, i tenint clar què és el principal i què el secundari, es poden fer propostes innovadores sense que hagin de tenir, forçosament, un cost desorbitat, tot i que el cost per metre quadrat construït és més alt del que es considera estàndard en un edifici d'aquestes característiques. •

Anàlisi arquitectònica: Josep Olivé Procés d'obra i economia: Xavier Oliva Fotografies: Chopo

Planta de coberta

versió, que era una solució de planta rectangular amb una coberta amb encavalfades molt primes. La frase de l'alcalde quan va veure la primera solució d'Isozaki va ser: «El símbol del passat de Palafolls és el seu castell.

Necessito tenir un altre símbol per al segle XXI. Feu una obra singular».

Adaptar aquesta tipologia al programa era francament difícil. L'elevat cost de l'estructura de la coberta construïda amb malles espacials era una de les dificultats. La seva dimensió no afavoria l'aplicació d'aquest tipus de sistema constructiu. Però canviant la filosofia d'aquesta estructura, avui dia es poden aconseguir interessants resultats.

Des de la seva intervenció en els

anys 30 fins als nostres dies, les cobertes de malla espacial permetien tan sols dos tipus quant a la seva geometria: plana o esfèrica. La filosofia de les malles espacials era fabricar la major quantitat possible dels mateixos elements per a poder rebaixar costos. Totes les barres i totes les esferes havien de ser idèntiques. En el fons és una continuació de l'era de la revolució industrial. Però a partir de la introducció de programes informàtics i de la robotització de la fabricació, el fet de canviar la forma no repercuteix tan directament en el cost. La diversitat de dimensions i posició dels trepalges en els nusos s'assumeix automàticament i es controla amb gran facilitat per mitjà de

l'ordinador.

La tecnologia ens ofereix, doncs, aquesta possibilitat de lliure configuració de la coberta. Això és una gran innovació que hem pogut comprovar a partir de la coberta del Palau Sant Jordi, i una aportació important a la nostra cultura tecnològica. Aquesta és la verdadera importància d'aquest tipus d'estructura. La genialitat està en no buscar una complexitat constructiva ni formal, quan aquesta és raonable és quan funciona. L'espai interior ja té el seu interès amb una geometria prou espectacular.

ToshiakiTange Arquitecte

EL

I N F O R M A T I U PAVELLÓ

P O L I E S P O R T I U

R E P O R T A T G E

P A L A F O L L S

LA COBERTA; UNA BARREJA D£ TÈCNIQUES TRADICIONALS IMODMNES

B

! sistema de coberta barreja tècniques molt tradicionals, encara que poc freqüents a Catalunya, com la coberta de zenc, amb d'altres de més modernes, com és l'estructura reticular.

De dintre a fora trobem el suport estructural i la malla reticular. La malla treballa com una llosa corbada molt lleugera.

Això vol dir que la cúpula, tot i tenir l'aspecte de cúpula, no treballa com a tal. I el mateix passa amb la volta.

La contradicció entre forma i construcció no és dolenta en si. El que passa és que, per adaptar l'estructura a unes formes sorgides d'altres esquemes estàtics, en alguns punts la malla espacial es doblega fins a uns límits que donen la sensació que la seva geometria és forçada i en d'altres, perd el seu caràcter de làmina ondulant per convertir-se en una veritable jàssera de cantell triangulada. El primer cas es pot veure en els lluernaris o viseres laterals, que serveixen per donar llum a l'àmbit on es troben les escales d'accés a les grades. I el segon, en els punts on l'estructura està sotmesa a majors esforços, com ara en l'encontre entre cúpula i volta. En canvi, des d'alguns llocs, la percepció simètrica del volum de la coberta es perd i hom té la sensació de ser sota una superfície ondulada i irregular (que recorda el projecte del mateix Isozaki per al concurs del Palau Sant Jordi). I és preci-

sament des d'aquests punts que es crea l'efecte més harmònic entre forma i funció, entre espai i estructura.

Cal destacar la solució d'unió entre l'estructura i la coberta, que permet fer compatibles elements tan diferents com l'acer i la fusta. Aquest pas s'ha resolt mitjançant unes peces en foma d'U collades a les boles dels nusos estructurals i a unes corretges de fusta. Les corretges suporten un tauler encadellat del mateix tipus de fusta que serveix com a material d'acabat. Per sobre trobem la manta aïllant de llana de roca i, per sobre d'aquesta, una làmina impermeabilitzant i, més amunt, unes llates que permeten collar el tauler fenòlic on descansen les làmines de zenc. Per últim, a sobre del tauler s'han clavat les corretges de la coberta. Cada una de les corretges serveix per fer una junta encavalcada entre dues làmines i fixar el zenc mitjançant uns perfils del mateix material que es dobleguen en forma trapezoïdal i fixen les làmines com un clip. Aquest tipus de subjecció, que es coneix com a «sistema francès», Detall façana i coberta

• Una obra singular realitzada en cinc fases L'angoixa que s'experimenta davant del paper en blanc abans de començar un dibuix és la que vaig experimentar quan l'Ajuntament de Palafolls em va encarregar de portar les obres de construcció del Palauet, no tant per la complexitat de l'obra, sinó pel respecte i admiració per l'autor del projecte.

Aquesta angoixa es va esvair en començar a estudiar el projecte atès l'elevat nivell d'execució i perfecció de detalls d'obra, i tot acompanyat per l'exquisit tracte i alt nivell tècnic de l'equip d'Arata Isozaki: Toshiaqui Tange i Masato Hori.

I en la cinquena, els acabats dels vestidors, tanca perimetral, pavimentació exterior, grades, pista de parquet de fusta d'auró, il·luminació i equipaments esportius.

La complexitat s'ha donat en haver de realitzar per imperatius econòmics, l'obra per fases, cosa que ha dut a realitzar-la sense contractista principal. Es pot dir que aquesta feina l'ha realitzat el mateix Ajuntament, contractant els industrials a mesura que les etapes en què es dividia l'obra ho requerien.

Aquestes fases o etapes han estat cinc: la primera és la que preveu la construcció dels pilots, enceps i traves, la llosa de pavimentació de la pista i els pilars de formigó armat. La segona, el muntatge de l'estructura de la coberta.

Les barres i esferes estan pintades amb resines de poliester i polimeritzades al fom i els cargols zincats i bicro-

mais. En la tercera es construeix la coberta de xapa de zinc laminat de 0.66 mm. de primera qualitat, col·locat sobre base de fusta encadellada de 22 mm., taulers fenólics, aïlament tèrmic i barrera de vapor. En la quarta es fan els treballs d'acabats de la coberta i tancaments obra vista i de fusteria d'alumini.

La singularitat i qualitat de l'obra són un motiu de satisfacció per tots els qui hi han intervingut, i també és un emblema per a Palafolls, del que els seus habitants se'n senten molt orgullosos.

Llibert Estanyol Arquitecte tècnic

EL •

R E P O R T A T G E PAVELLÓ

P O L I E S P O R T I U

H

permet el moviment longitudinal de dilatació de les làmines sense comprometre la seva impermeabilització.

El tauler fenòlic superior està col·locat en peces allargades i separades entre sí, de manera que permet la ventilació de tota la coberta. En canvi, la làmina

d'impermeabilització, posada com una segona protecció afegida, no era necessària i l'efecte de barrera de vapor que crea podria arribar a ser un problema per la llana de roca en determinades condicions climatològiques i d'ocupació del pavelló.

I

\\\

F O R M A T

P A L A F O L L S

En el perímetre, un acabat d'alumini albeolar tapa el gruix de la coberta i de les corretges. El gruix de l'estructura, en canvi, es deixa lliure, protegit no-

més per una reixa, que constitueix una ventilació estàtica permanent al voltant de tot l'edifici. En la façana nord, el buit es crea en situar el tancament de policarbonat superior i el de vidre inferior en plans diferents. En la major part de l'any és un sistema de ventilació prou efectiu i amb un cost d'explotació nul. S'haurà de veure, però, com es comportarà els dies calurosos de l'estiu, quan l'aire calent que s'acumuli a la part alta de la cúpula transmeti l'escalfor cap a la part inferior.

L'aigua de la pluja s'expulsadirectamental'exterior, a excepció dels llocs on la geometria de la coberta ho impedeix. En aquests casos es col·loquen canalons de zenc que desguassen també directament a l'exterior, menys a la façana nord on una part de l'aigua va a parar a uns canalons de fossa que s'han doblat de manera que, en el cas que un d'ells es cobreixi, l'altre pugui continuar sent efectiu. •

JosepOlivé

Detall lluerna central decoberta

ESTRIOJRASESPACIA1ES MADERA LAMINADA METAJCAS

Mundaiz, 8 Tel.: (943) 28 28 11 Tetefax: (943) 29 IS 88 20012 San Sebastiín

( O C I S

0 ' 0 S C d

I

f C O H O

EXECUCIÓ CORRECTA, BONA APARENÇA I COST RAONABLE

H

quest és un cas veritablement atípic dins del món de la construcció pública promogut per un alcalde emprenedor que opta pel difícil repte de dotar e! seu poble d'una obra projectada per un dels més importants arquitectes contemporanis d'àmbit internacional. A priori hom pot pensar que el cost d'aquest edifici, per raons òbvies, hauria de ser molt superior que l'estàndard regulat per la Direcció General de l'Esport, però com es veurà en el resum, no es així.

Gràcies a les subvencions rebudes des de les institucions públiques, Generalitat i Diputació, han estat de 15 milions de pessetes l'any 1987 i 15 milions l'any 1988. El finançament ha estat un dels majors problemes per a aquesta obra. Per aquest motiu la construcció ha durat més de sis anys. Però la gent de Palafolls no s'ha rendit i per dur a terme aquesta obra han actuat com a veritables contractistes d'obres: els tècnics municipals han estat els encarregats de la coordinació de tots els industrials subcontractats, i també entre aquests i la brigada municipal d'obres, que ha realitzat la part deí ram de paleta i instal·lacions elèctriques i de fontaneria,

•

Austeritat elegant

En la construcció del pavelló s'ha jugat amb pocs materials. Estructura espacial de ferro, coberta interior de fusta i exterior de xapa, obra vista en parets, formigó en grades, xapa en portes, vidre en façana i pista de fusta, són els

« f S I I J H

més importants i, de la seva correcta execució, en depèn la bona aparença que té aquest edifici.

Hem de parlar de la notable dificultat que va tenir l'execució dels fonaments a causa que l'edifici està situat damunt d'una antiga llera d'una riera i, per tant, es va haverde recórrer a la solució de pilons en grups de tres, per als pilars de la coberta, i pilons aïllats recollits amb una llosa de 27 cm per a la zona de la pista.

deüada de pi muntat sobre llates suportades per l'estructura metàl·lica, aïllament amb llana mineral, acabat amb una impermeabilització amb tela asfàltica, col·locació de liates de suport per al tauler fenòlic, i deixa una cambra

Les grades són prefabricades en formigó armat i els sostres dels vestidors són del tipus unidireccional amb revolto corbat de morter.

entre l'aïllament i la cobertura, que és una xapa de zinc, sistema tradicional de safates engrapades.

La canaí de recollida d'aigües de la coberta està composta amb els mateixos elements que la coberta però

La coberta té una estructura espacial formada per barres i nusos d'acer, que s'acoblava a terra i pujava al seu emplaçament definitiu amb grues, tot estabilitzant els diferents trams amb suports provisionals. Aquest tipus d'estructura possibilita la solució de formes complexes de la coberta i, per altra banda, simplifica les operacions de muntatge de la cobertura i les instal·lacions ja que permet transitar-hi pel mig, simplificant així les mesures de seguretat.

La cobertura del pavelló és un sandvitx compost d'un tauler de fusta enca-

E C O N Ò M I C

SUPERFÍCIE SOLAR TOTAL SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA EDIFICI

COSTNET

6.500.00 M' 2 262 00 M"

COSTM'

%

2.900.000

1.271

0,98%

Fonaments

23.500.000

10.298

7.92%

Estructura aèrea formigó i pista

17.800.000

7.800

6,00%

Estructura espacial coberta

57.200.000

25.066

Acabats coberta

54.800.000

24.014

18,46%

Ram de paleta

75.700.000

33.173

25,50%

Tancaments exteriors

10,91%

Moviment de terres

19,27%

32.400.000

14.198

Serrallerla

3.000.000

1.315

Pintura

2.000.000

876

0,67%

Electricitat i enllumenat

7.500.000

3.287

2,53%

Fontaneria i sanitaris

2.200.000

964

0,74%

Parquet pista i equipament esportiu TOTAL cost edificació

1,01%

17.900.000

7.844

6,03%

296.900.000

130.105

100,00%

sense la cambra d'aire. Aquestes canals s'entronquen amb els baixants mitjançant peces especials. Els baixants vistos són de fosa de ferro i, per tant, amb una bona resistència mecànica.

Un altre aspecte que sembla interessant és que l'espai no és tancat i climatitzat sinó que la coberta té tot el perímetre obert i, per tant, està comunicat a l'exterior. Això no s'ha fet per aconseguir un estalvi d'inversió, ni tan sols energètic o de manteniment, sinó per una qüestió de filosofia esportiva, ja que per a la pràctica activa de l'esport és millor tenir unes condicions el més similars possibles a les de l'exterior.

Aquesta comunicació interior-exterior dóna peu al íet que els acabats siguin més propis d'un exterior que d'un interior. Inclusivament el parquet de (usta, que està prevernissat i és de junta oberta, cosa que el fa menys sensible als moviments per canvis d'humitat. •

EL

REPORTATGE PAVELLÓ

I N F O

POLICSPORTIU

•

PALAFOLLS

Palafolls, exponent de les noves tecnologies en la construcció d'estructures espacials

H

'estructura de coberta del Palauet de Palafolls marca una fita en la utilització de les malles espacials. E! seu projectisla, Arala Isozaki, amb dues obres representatives realitzades a Catalunya va mostrar fins a quin punt les formes eslructurals poden contribuir ala creativitat de l'arquitecte utilitzant les oportunitats que ofereixen els avenços tecnològics. Si bé les estructures espacials ja es coneixien amb anterioritat, durant els primers anys de la dècada dels setanta es va poduir una profusió en el seu ús. L'accés de les empreses a l'ús de l'ordinador, va possibilitar el càlcul de les malles espacials, i va permetre racionalitzar-ne el disseny. A més a més, l'automatització dels processos industrials, tot i sense haver arribat l'era de la robòtica, va contribuir a la prefabricació de les estructures tot permetent aconseguir un alt nivell de fiabililat, amb un cost raonable, sempre que es donés un alt grau de repelibilitat dels seus components. En conseqüència, van començar a proliferar les malles planes en cobertes de grans llums, sí bé la seva regularitat geomètrica resultava un xic repetitiva.

Avançada la dècada dels 80 es produeix un canvi important. La informàfica «surt» de l'oficina tècnica per irrompre en el taller de fabricació. La incorporació de l'ordinador a la màquina-eina facilita l'ús de sistemes de disseny i fabricació assistits per ordinador (CAD-CAM) que enllacen tot el procés productiu, i propicien fins i lot la diversificació dels components prefabricats sense perdre una productivitat alta. Des dels primers moments, Espanya s'incorpora al grup de cap dels països que apliquen aquestes tecnologies en la construcció d'estructures espacials, juntament amb Alemanyai el Japó. Aquests sistemes de producció faciliten l'adaptació ràpida de canvis en el procés de fabricació i, en conseqüència, faciliten laconslruccíó econòmicament viable de components molt diferenciats. Tot això obre lapossibilitat de construir estructures de molta més complexitat geomètrica de laque fins aleshores era raonable.

Isozaki és un dels primers projectistes que intueix els canvis que produiran aquestes tecnologies i les aplica, en primer lloc al Palau d'Esports Sant Jordi.

Després d'aquesta reeixida experiència aprofundeix encara més en l'adaptació de les formes estructurals a les seves concepcions formals. Amb el Palauet de Palafolls arribaa límits fins aleshores insospitats en laconformació estructural.

P e r a la construcció d'aquesta obra, Isozaki escull el sistema estructural ORTZ, el mateix que havia utilitzat al Palau Sant Jordi, atès que la seva constitució basada en nusos esfèrics i barres tubulars roscades acompanyada d'uns silemesde fabricació total ment integrats li permet adaptar el seu projecte a les tecnologies emergents aleshores. Amb les diferències de magnitud que evidentment es produeixen entre ambdós projectes, El Palau Sant Jordi i el Palauet de Palafolls són considerats com a edificis notables en l'aplicació de malles espacials.

Figura 1. Perspectiva de l'estructura de coberta

dimensional i un alt grau de fiabililat.

Una vegada fabricats els components de la malla del Palauet, la diversitat d'aquests traslladava la problemàtica a la fase de muntatge en obra, en la qual, avui per avui, les noves tecnologies no aporten un recolzament significatiu. En general, l'encaixament d'aquestes estructures es desenvolupaa nivell de lerra per hissar-les completes, o en fragments, fins al seu emplaçament definitiu. La malla espacial de Palafolls, atès el seu perfil complex, amb diferències de nivell de quasi 9 m entre els punls alts i baixos, obligava a realitzar part del treball d'encaixament per mitjà d'envans. El conjunt de l'estructura es descompon en cinc parts, cadascuna de les quals es va acoblar sobre el paviment í després es va hissar i «cosir» a les restants.

Per al muntatge d'aquesta malla va caldre concebre una logística basada en un sistema d'identificació dels components tolalmenl diferents dels que s'utilitzen habitualment en aquest tipus d'estructures. Paral·lelament es va organitzar un sistema d'empaquetatge i trasllat a obra que va permetre desenvolupar el preencaixament en obra amb total continuïtat i sense contratemps. Es va establir un procedimentde treball, que combinat amb la logísticad'empaquelalge, aconseguia que cada grup de muntadors rebés els components ordenats exactament en la seqüènciaen què s'havia d'acoblar. Així, un equip de cinc homes va desenvolupar el procés complet de muntatge delsquasÍ17.000elementsque componen l'estructura de coberta del Palauel en tant sols sis setmanes.

Sibc,enunaprimeraobservaciódelasevaplantarestructuradelPalauetpot suggerir una certa regularitat geomètrica, la realitat és totalment diferent. El desenvolupament de superfícies de doble curvatura en l'espai amb formes el pendent del qual és contínuament canviant, fa que, a excepció de les parets tòriques del contorn, cada barra e n . tingui únicament una altra igual dins del conjunt i això gràcies a l'existència d'un eix de simetria. En el cas dels nusos la diversitat és proporcionalment superior. En la majorpart dels casos cada esfera és única; n'hi ha una altra de simètrica però no igual. Tot això duu al fet que la mallaespaciald'aquestacobertasigui,probablement la més complexa construïda al món fins al moment, (fig. 1) Una altra caraclerïsticad'aquestamallaés la mida reduïda de les seves barres, de l'ordre d 1 1,5 m. per terme mig. La gran acumulació de barres í esferes en el conjunt imposava unes toleràncies de fabricació molt estretes per evitar la possible acumulació d'errors que puguessin originar tensions internes o canvis sensibles en la forma. Consegüentment, es va imposar una tolerància a la longitud de les barres de 0.3 mm i quant als angles entre orificis de les esferes 0,005 graus sexagesimals. Tot això impedia l'agrupament d'elements semblants, cosa que va dur a l'extraordinària diversitat de barres i esferes que hem d i i abans.

Per a la fabricació d'aquest estructura, Lanik va utilitzar el sistema ORTZ, amb el qual havia construït ja nombroses malles espacials (fig. 2). Els mètodes de producció desenvolupats per aquesta empresa eslan integrats en un procés complet CAD-CAE-CAM que abasta totes les fases de] disseny, del càlcul i de la fabricació. D'aquesta manera es va poder desenvolupar el mecanisme de les esferes i la soldadura automàtica de les barres amb una elevada precisió

Juan Martínez Apezteguia Dr. Enginyer industrial Director tècnic de LANIK I. S.A.

i

PI v

T

y

1

— -

Figura 2. Nus 'Sistema ORTZ'

i Soportes de hormigón

psas

para pavimentos flotantes

Los soportes SAS aportan una solución practica, dada la facilidad que brinden para la obtención de pavimentos flotantes.

Mejoran su calidad de acabado especialmente por la rapidez de su colocación.

Con el empleo de distintos modelos de piezas y el relleno de arena, se consigue una perfecta graduación de la altura de los soportes.

P." Torras y Bages, 106 - 08030 BARCELONA Telefono (931 345 88 50 - Fax: 193) 346 17 13