INF970201

Núm. 102 PRIMERA QUINZENA FEBRER 97 150 PTA

INFORMATIU DEL COL·LEGI

D'APARELLADORS

I ARQUITECTES TÈCNICS

DE

BARCELONA

Bon Pastor. 5 08021 Barcelona Tel-2402060 Fax2402061 E-mai I: caalb@dalalab.es Delegacionsa Vic.Manresa.GranollersiTerrassa

A MÉS A MÉS

La construcció d'habitatges augmenta a Barcelona

recull cinc anys de L'Informatiu

Primer congrés d'història de la construcció per Antoni Parício

Nou manual de diagnosi i tractament de materials petris i ceràmics El mercat de treball i els petits anuncis

H

I La formació permanent i les activitats

La guia d'empreses i serveis

Consell da redacció: Cortes Carrorià, Joon GayF Dír«ccio: Corles Cortona Coordinada; Elisenda Pucurull Anàlisi d'obra: Joan Sobolc, Xavier Aumcdas, Josep Olivfc, Xovlor Oliva i Vïccnc Fon I Asscs.oramenl [ingOfsric: Àngels Bollaro Fotografia: Javior Garcia Dio. Chopo Adni ïmtlroci ò: ^^onïserroT Afcmo ny Dillsny gràfic: RGR FOloli..:Miga Impressió: RomargroF

B

edificació residencial a les comarques de Barcelona va augmentar durant 1996 un 15,7%, amb un total de 32.748 nous habitatges. L'activitat es va dur a terme amb una major regularitat, si bé es troba encara dins

d'una atonia generalitzada provocada, en part, pel retard en la posada en marxa del nou Pla de l'Habitatge. Les comarques més dinàmiques van ser el Baix Llobregat i el Barcelonès, amb creixements del j , c 39% i el 32% respectivament • —

Informatiu organitzarà ai llarg de 1997 un seguit d'activitats amb motiu de la publicació del número 100 que volen comptar amb la màxima participació dels seus lectors.

Destaca l'exposició itinerant que recull el que han estat els darrers cinc anys de la revista. La mostra es va exposar el passat gener a Barcelona i es podrà veure al febrer a Ter- g rassa i Granollers. •

Europa examina els materials de construcció

B

l sector de la construcció haurà de tenir en compte les limitacions que els diferents països d'Europa han començat a aplicar a alguns materials quant a l'impacte sobre el medi ambient, la contaminació, la qualitat de l'aire en espais tancats o la qualitat de l'aigua potable subministrada. Fins ara el nostre sector no s'ha preocupat gaire per aquests aspectes: la fe en les noves tecnologies pot comportar l'ús de materials poc experimentats. •

7

Publicilac SIT PUBUC1DAD Joiop Tanodelloi, 1 55. 08029 Bnrculono Tol. 410 A5 55. Fo«. J30 39 75 EOITA; Cal.legi d'Aparolladon i ArquileeloJ Totnie»

38500 Vic. Tel. 8S5 2o 1 1 Boges-Berguedà Plano do Orianlai: Josep Pinyol, 8. 0B400 Granollora. Tel. 879

mm

c£55

íe

^'

Comptadora: Coriola Aguado Albert López Iborro, Joan Ardovol, Ovlegals: Oiono: B Boges Berguedà:

La construcció a Espanya i Europa

Soportes de hormigón para pavimentos flotantes Los soportes SAS aportan una solución pràctica, dada la facilidad que brindan para la obtención de pavimentos flotantes.

Mejoran su calidad de acabado espectalmente por la rapidez de su colocación.

Con el empleo de distintos modelos de piezas y el relleno de arena, se consigue una perfecta graduación de la altura de los soportes.

P.° Torras y Bages, 106 - 08030 BARCELONA Telefono 193) 345 88 50 - Fax: (93) 346 17 13

EL

TEMA

S I T U A C I Ó

N

D í L

F

O

R

M

A

T

I

U

S E C T O R

La consiruccio d'habitatges va experimentarel 1996 un creixement global a les comarques de Barcelona amb una activitat marcada per la regularitat si bé dins d'una atonia constructiva general queja fa dos anys quedura. El 1996 es van iniciar 32.748 habitatges.

Les demarcacions de Tarragona, Girona i Lleida van patir un descens de l'activitat.

L'habitatge creix un 15% a Barcelona El Barcelonès i el Baix Llobregat esdevenen les comarques més dinàmiques amb forts augments de l'activitat durant 1996

H

a construcció d'habitatges a Catalunya manté un nivell d'activitat positiu que durant 1996 s'ha manifestat de forma més continuada que el 95, encara que amb forts contrastos segons els àmbits territorials.

L'activitat ha crescut, però menys.

En el conjunt de les comarques barcelonines la construcció residencial va augmentar durant 1996 un 15,7% respecte de l'any anterior, amb un total de 32.748 habitatges iniciats.

El creixement és significatiu i fins i tot superior al de l'any 95 (10,3%) en què el nombre d'habitatges nous iniciats va ser de 28.310.

La major part de les comarques de la demarcació ha experimentat un creixement que en alguns casos ha estat molt important. Destaquen el

Baix Llobregat i el Barcelonès, amb creixements del 39,7% i 32% respectivament. En vaiors absoluts, el nombre més gran d'habitatges iniciats correspon a les comarques del Vallès Occídentai (7.688), el Baix Llobregat (7.368) í el Barcelonès (5.801).

La comarca del Baix Llobregat triplica el seu creixement respecte a 1995 amb importants promocions d'habitatges a Sant Andreu de la Barca (800), Sant Feliu (734), Cornellà (606) i El Prat de Llobregat (503), ciutats que l'any anterior havien tingut una activitat més discreta. Altres poblacions amb una forta activitat han estat Sant Boi (706), Viladecans (505), Martorell (486) i Castelldefels (437), amb un volum de consiruccio semblant al de l'any anterior.

ü va mantenir i'any 96 un nivell daclivilal me regular

l'Hospitalet (474) disminueix la construcció de nous habitatges. Altres comarques del litoral com ara el Maresme i el Garraf surten de l'estancament dels darrers anys amb creixements del 20,7% i 10,2% respectivament. Mataró lidera aquesta recuperació amb 964 nous habitatges si bé m Barcelona construeix la resta de poblacions de la costa es 4 . 0 8 8 habitatges nous mostren igualment dinàmiques. Pel La ciutat de Barcelona, amb 4.088 que fa a! Garraf, Vilanova i la Geltrú habitatges iniciats manté un bon ni- (467), Sitges (290) i Sant Pere de vell d'activitat constructora després Ribes (297) centren l'activitat. del fort creixement de 1995. Badalona Els dos Vallès presenten signes (849) també creix, mentre que a diferenciats. El Vallès Occidental

manfé el creixement dels darrers anys amb una xifra absoluta de 7.688 nous habitatges. Terrassa (1.643) i Sabadell (1.486) comparteixen el lideratge, sense oblidar les importants promocions immobiliàries iniciades a Sant Cugat (1.056). L'activitat al Vallès Oriental ha baixat lleugerament després del petit increment de l'any anterior. Amb una activitat força repartida, creixen Granollers (399) i Parets (385), mentre que l'activitat a Mollet disminueix (531).

A les comarques de l'interior des-

HABITATGES INICIATS

LA CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA La construcció d'habitatges a Catalunya va créixer el 1996 un 7,3% respecte de í'any anterior, amb un total de 46.344 habitatges iniciats. El creixement ha estat menor que el de l'any passat la qual cosa confirma una atonia en l'activitat que contrasta amb la represa dels anys 93,94 i 95.

Aquesta situació d'atonia s'ha manifestat amb un clar descens de la construcció de tipus residencial a les comarques de Lleida (-13,4%), Tarragona (-9,6%) i Girona (-5,3%). Tan sols la demarcació de Barcelona contrasta amb la resta amb un important increment de l'activitat de!

15,7%. L'increment de l'activitat a Barcelona s'ha manifestat sobretot a finals d'any amb un segon semestre més actiu. Per demarcacions territorials i segons dades provisionals, els habitatges iniciats a Tarragona han estat 5.633. A les comarques gironines s'han construït 5.515 nous habitatges. Finalment, l'activitat a Lleida s'ha íraduït en la construcció de 2.448 nous habitatges. •

1995-1996

HABITATGES ACABATS

1995-1996

•

1995

1996

%95-96

1995

1996

%95-96

Barcelonès

4.394

5.801

32=,

Barcelonès

4.036

3.621

-11,4%

Baix Uobregat

5.274

7.356

39,7%

Baix Uobregat

4.703

5.454

Maresme

2.454

2.961

20.7%

Maresme

2.259

2.557

13,2%

Vallès Occ.

7.436

7.683

3.4%

Valies Occ.

5.801

7.361

26,9%

Vallès Or.

3.780

3.624

-4,1%

VaJièsOr.

3.392

3.431

732

903

23,4%

Alt Penedès

610

673

Gamsí

1.200

1.323

10,2%

Garraf

1.090

1.489

36.6%

Osona

935

928

-0,7%

Osona

749

&44

12.7%

Anoia

741

747

0,8%

Anoia

673

687

Bages

1.136

1.202

5.6%

Bages

832

1.026

23.3%

209

212

1.4==

Berguedà

162

155

-4,3%

All Penedès

Berguedà

16%

1,1% 10.3Ü

2,1%

Maai

BARCELONA

28.310

31748

15.7°=

1

BARCELONA

24.35B

27.304

12.1s»

EL

L ' I N F O R M A T I U M

L A

S

I

T

U

A

C

I

Ó

D

£

I

S

E

C

T

O

TEMA

R

PUBLICITAT taca l'Alt Penedès, amb un increment de l'activitat del 23,4%, amb petites promocions que es reparteixen de manera generalitzada i la construcció de 471 nous habitatges a la capital, Vilafranca. L'Anoia, el Bages i el Berguedà mantenen l'activitat constructora de l'any anterior amb lleugers increments al Bages, especialment a la capital, Manresa amb 562 nous habitatges. Igualada i Berga centren l'activitat d'aquestes comarques.

Sr. Inversor

Finalment, a Osona es va iniciar el 1996 la construcció de 905 nous habitatges amb promocions molt repartides pel conjuni de poblacions de la comarca. • CarlesCartarïa

HABITATGES

i L e preocupa la bajada de tipos?

INICIATS

VARIACIÓ INTERANUAL 1995-1996

tQuiere invertir en un producto que le permita acceder a altas rentabilidades? ^Le gusta asumir riesgos, però controlados?

PRESSUPOSTOS VISATS SEGONS TIPUS D'EDIFICI

Solicite información personalizada al Tlf. 202 08 23

BENKERS Agencia de Valores inscrita en la Comisión Nacional del Mercado de Valores Miembro del Mercado de Futuros y Opciones de Renta Flja, MEFF.

Muntaner, 240. 1° - 08021 Barcelona

(en milers

% sobre el total

s.

BENKERS ha creado la cuenta de opciones que a partir de 500.000 pts. le permite acceder de la mano de un experto, a operaciones sofisticadas que le pueden ayudar a aumentar notablemente la rentabilidad de su patrimonio.

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 N I

^Conoce la operativa en opciones?

Habiutgci Indtntrltli CwiwrcUH EqU|p.™nli

1; I 1994

1995

1996

HONORARIS VISATS. DISTRIBUCIÓ PER TREBALLS

EL

T E M A

L A

N

S I T U A C I Ó

D

E

L

F

O

R

M

A

T

I

U

S E C T O R

Un any 1996 marcat per una major regularitat Augmenten lleugerament les ofertes de treball mentre que la taxa d'atur es manté en un 3,6% del col·lectiu

B

is pressupostos visats a la demarcació de Barcelona durant l'any 1996 han tingut un creixement, respecte als de l'any anterior, del 7,8%.

Un percentatge inferior al que havia tingut l'any 95 (11,6%). A diferència de l'any 1995, que es va caracteritzar per un primer semestre actiu i una ensorrada important en el segon semestre, l'any 1996 ha estat més regular, però dins d'una atonia general. Els habitatges han aconseguit un creixement del 14,6% respecte de l'any anterior.

Les causes d'aquesta situació alentida són diverses, entre les quals cal destacar el retard en la posada en marxa del nou Pla de l'Habitatge. Pel tipus d'edificació, a més dels habitatges que augmenten en cinc punts el seu pes sobre el conjunt, cal deslacar-ne els equipaments. En canvi,els edificis comercials, després d'unaíorta empenta el 1995, han tornat a caure, de ia mateixa manera que els edificis industrials que conserven una situació merament testimonial.

centatges similars als de l'any anterior.

Pei que fa la intervenció com a tècnic únic, ja sigui com a projectista o com a projectista i director d'obra, es manté una situació consolidada, i en l'actualitat representa un 22% del volum total d'honoraris visats.

• Petita recuperació del mercat de treball dels aparelladors

té en un 3,6% del col·lectiu.

Pei que fa al tipus d'ofertes de treball rebudes en el servei col·legial, disminueixen les que provenen d'empreses constructores i promotores (-10%) i s'incrementen, en la mateixa proporció, les ofertes presentades per estudis d'arquitectura i enginyeria. Destaca el doble d'ofertes respecte l'any passat

que s'ha rebut de societats de taxació o les de tècnic comercial provinents de fabricants i industrials. Un altre aspecte interessant a destacar és l'increment en la proporció de contractes en règim liberal per les empreses constructores per a cobrir ílocs de treball de cap d'obra davant la més tradicional en règim d'assalariat. • Ctopo

Les dades del servei de Promoció i Mercat de Treball del Col·legi indiquen una petita recuperació del mercat durant 1996 amb un augment del 3,5% de les ofertes de treball rebudes. La inscripció de col·legiats a la recerca de treball ha estat similar a l'any anterior però molts d'aquests ja no estan en situació d'atur. La taxa d'aturats es man-

Les dadessobre honoraris visats pel tipus de treball professional posen de relleu un increment de la intervenció en obra residencial.

La resta d'actuacions es mantenen en perL'habitatge avança i decreix l'edificació comercial i industrial

L'activitat del sector e$ troba encara dins d'una atonia general

Tenim les millors ofertes d'aparells topogràfics

• Taquimetre Electrònic Elta 50 • Distància amb 1 pnsrria lOOOm Preoiró angular 1.5 mgon • Augments òptica 26n amb compensació automàtica • Programw d'aplicaaó en construcció coordenades • Plomada òptica - Batetü de NIMH i carregador • Prrsma i bastó aptomadot

• • • •

Augment d'òptica 20» Precisió angular 10 mgon.

Plomada d'òptica Brúixola orientadora Trípode d alumini o oc fusta Mira topogràfica telescòpica • • • -

Augment d'òptica 23x Preastó - - 1,5mm/i km Trípode d'alumini o fusta Mira topogràfica telescòpica

P U N T S

H F O R M A T I U I N V E S T I G A C I Ó

I

DE

V I S T A

D O C È N C I A

Primer congrés d'història de la construcció B

urant els dies 19, 20 i 21 de selembre de l'any passat es va celebrar a Madrid el primer Congrés d'Història de la Construcció, organitzat pel Centro de Estudiós Hisíòricos de Obras Públicas y Urbanismo (CEHOPU) i lïnstituto Juan de Herrera (ETSAM).

Des de fa uns quants anys, aques-

ta disciplina queda recollida als diversos plans-d'estudis de les escoles d'arquitectura tècnica. També algunes escoles d'arquitectura sensibilitzades pel tema consideren, des del punt de vista de l'opcionalitat, la possibilitat d'estudiar aquesta disciplina.

Respecte l'àmbit internacional, la societat Constructíon Hístory Society publica des de 1985 la revista Construction History. És per aquest motiu que els dos centres abans esmentats, veient que la història de la construcció es consolida com una disciplina independent i a fi d'unificar els diversos esforços dels investigadors, va convocar aquest primer congrés.

ca. També cal dir que, a causa de la novetat que ha representat el congrés, hi ha hagut un bon nombre de comunicacions que no feien referència pròpiament a la construcció, sinó a qüestions paral·leles a la disciplina proposada, la quai cosa fa pensar que la història de

La convocatòria ha tingut una bona acollida i, entre els diversos professionals expositors, es van presentar més de vuitanta comunicacions que van ser exposades i debatudes, i tres conferències monogràfiques. Aquestes comunicacions han estat publicades en un llibre d'actes que es troba a l'abast dels estudiosos de la matèria.

la construcció encara no està prou arrelada com a tema d'investigació.

Un altre aspecte a destacar va ser l'absència d'arqueòlegs comunicadors, els quals tenen molt a dir en aquest tema.

Respecte al contingut de les comunicacions, cal destacar la diversitat dels temes presentats, la qual cosa ha dificultat la seva classificació temàti-

t

N

0

V

£

S

f

Entenem que aquest ha estat el primer intent d'aplegar diversos professionals investigadors (historiadors, arquitectes tècnics, arquitectes, enginyers, etc.) i, per aquesta raó, hem d'entendre les disfuncions esmentades. Hi ha el projecte (així es va mani-

festar en el mateix congrés) de formar l'Associació Espanyola d'Història de la Construcció, per tal d'aglutinar i de mantenir el contacte entre diversos investigadors i d'unificar esforços entorn d'una disciplina que ja té reconegut un àmbit propi d'investigació. •

Antoni Paricio Casademunt Professor de Construcció UPC

t

Creu que per al professional és netessària una formació continuada? És evident que amb la carrera no n'hi ha prou. Jo dedico poc a la meva formació però si que faig alguna cosa com ara algun curs de tècniques constructives. En el camp de !a rehabilitació en què treballo és important estar al dia.

Com a liberal, crec que s'ha de fer formació més continuada del que es fa normalment. Reconec que últimament no he dedicat gaire temps a la meva formació, però sí que he fet algun curs de reciclatge professional sobre valoracions immobiliàries.

Anna Rosat Fuente. Col·legiada 7817 Francesc Sàenz-Diente i Raixach. Col·legiat 3328

Amb el que fas durant la carrera no en (ens prou. Jo treballo com a cap d'obra a la Sagrada Família, però crec que la formació és molt important i dedico força temps i diners a la meva formació. He fet cursos molt variats: des d'informàtica fins a instal·lacions passant per nous materials.

Carles Farràs i Planas. Col·legiat 7773

Crec que per al professional és fonamental tenir una formació totalment continuada. Treballo com a liberal i dedico temps i diners a la meva formació. Darrerament he let un curs de valoracions i ara estic perfeccionant els meus coneixemenls d'Autocad.

Adolfo Sànchez Aguilera. Col·legial 7392

Diversos indicadors assenyalen que l'edificació residencial està experimentant un notable increment i que es preveu, per ai 1997, un augment de l'activitat del 4,2%. Per contra, es detecta en general una certa situació d'atonia.

Professionalment, et consideres optimista o bé pessimista?

Podeu respondre, abans del 15 de febrer, al telèfon

ff 240 20 58 Al mes de juny se sortejarà un premi entre les persones que hagin participat en aquesta secció.

EL

N O T I C I A R I M E D I

A

M

B

I

E

N F O R M A T I U N

T

Europa pren consciència de la toxicitat d'alguns materials Les noves legislacions són més restrictives amb els nivells permesos Chopo

B

ada dia apareixen nous productes que ens fan la vida més fàcil i incrementen el nostre nivell de vida, però la velocitat amb què tol evolucióna no sempre permet assegurar que tot el que surt al mercat està prou desenvolupat i provat per assegurar que l'impacte que pot tenir sobre el medi ambient i especialment sobre la salut de les persones és inexistent. Casos com el de les vaques boges o el de la soja transgènica són prou il·lustratius d'aquests aspectes

A continuació fem un breu repàs, d'alguns materials de construcció que aclualment es posen en crisi per la seva probable toxicitat, •

El plom

La seva ingestió o inhalació pot provocar saturnismeT anèmies, paràlisis o encefalopaties greus. El plom s'ha utilitzat en planLa construcció no és aliena a aques- xes per a cobertes i en tes limitacions que comencen a afectar determinats tipus de reprincipalment l'impacte sobre el medi- vestiments, sí bé han esambíent, la contaminació local i global, tat dos els usos que han la qualitat de l'aire interior dels edificis fet qüestionar aquest mei, en alguns casos, la qualitat de l'aigua tall utilitzat des de temps potable. Sembla clar que fins ara el remots: les pintures de nostre sector no s'ha preocupat gaire principi de segle (cerussa per aquests aspectes; la fe redemptora o blanc de plom) que enen les noves tecnologies comporta cara podem trobar en edificis que es moltes vegades l'ús de materials poc rehabiliten i que han provocat intoxicaexperimentats, dels quals desconeixem cions de nens a França, i el coniingut excessiu de plom dins l'aigua potable moltes de les seves característiques. que ha circulat per caSí al principi d'estiu la problemàtica gene"La fe redemptora en nonades d'aquest material. rada per l'amiant com, , .

mocionavaFrança.ofa

le

S noves tecnologies Així, la nova diuns mesos, i segons al rectiva europea socomporta l'ús de guns estudis, el PVC bre l'aigua potable materials poc multiplicava els efectes establirà que el conexperimentals" tòxics de l'incendi de tingut de plom a l'ail'aeroport de Düsselgua passi dels actudorf, ara es comença a als 0,05 mg/iitrea noparlar de la necessitat de retirar les més 0,01 mg/litre. Aquest valor a comcanonades de plom dels edificis de tot plir implicarà canviar, com a mínim, Europa per raons de salut pública. D'al- totes les canonades de plom de les tra banda, la constant recerca en el camp poblacions on l'aigua sigui àcida de la toxicologia empeny els països oc- (pH<7), ja que és un factor que augcidentals a legislar per prohibir o limitar menla la concentració de plom a l'aigua. l'ús de substàncies tòxiques pera l'home.

Cal tenir en compte que també d'altres materials en contacte amb l'aigua potable poden portar plom: algunes soldadures de canonades de coure, les canonades d'acer galvanitzat, algunes aixetes de bronze o llautó o també el PVC tractat amb plastificants.

Hazardous Building Materials

•

L'amiant

L'amiant és un silicat mineral en forma de fibres que quan s'inhala pot provocar, a la llarga, una malaltia pulmonar anomenada asbestosi i càncer de pulmó o de pleura. Les seves aplicacions han estat generalment vinculades al seu excel·lent comportament davant del foc

Les canonades de plom podrien retirar-se dels edificis per raons de salut pública

(protecció d'estructures metàl·liques, aïllament de focus de calor, calorifugació de canonades calentes, etc). Existeix un risc potencial molt elevat per als treballadors que el manipulin sense els mínims de seguretat (vegeu L'INFORMATIU 97).

En aquest sentit, altres fibres, com la de vidre o la de roca comencen a ser qüestionades, tot i que sembla que la seva perillositat està molt per dessota de la provocada per l'amiant.

comporten com a inerts quan formen part de materials de construcció, alguns són altament tòxics en cas d'incendi. Aquest aspecte controlat ja des de la norma bàsica de protecció contraincendis NBE-CPI-81 va ser sorprenentment oblidat per les normes d'incendi posteriors. En són un exemple: el PVC que emet gasos tòxics i àcid clorhídric; i les escumes de poliuretà que poden emetre compostos amb cianur.

• cov H Materials radioactius Els compostos orgànics volàtils o dissolvents són una important font de contaminació de l'aire interior dels edificis.

Un dels COV més qüestionats és el íormaldehid, que provoca irritació de les vies respiratòries, al·lèrgies i es comença a dubtar que no sigui cancerigen. El formaldehid el trobem com a cola dels taulers de fibres de fusta i en formulacions d'aïllants tèrmics i altres plàstics.

•

Protectors de la fusta

Per definició són tòxics per poder actuar contra els fongs i els insectes xilòfags de la fusta. Després dels problemes d'alguns productes com el pentaclorofenol, les investigacions es dirigeixen cap a productes que quedin fixats en la fusta i no desprenguin COV ni metalls pesants. En l'actualitat tots els protectors han d'estar registrats al Ministeri d'Agricultura, que en controla la toxicitaL

Tots els materials tenen radioactivitat, si bé en la majoria de casos no suposa cap perill per a les persones.

Les radiacions poden ser de tipus alfa, beta o gamma; les més perilloses són les gamma i les menys, les alfa. Un cas prou conegut va ser el dels parallamps radioactius, que es van haver de retirar a causa de les radiacions que emetien. Un altre exemple: els detectors iònics de foc emeten radiacions alfa, i alguns models antics poden estar per sobre dels nivells admesos.

Una altra font de radioactivitat dins els edificis és el gas radó. És un gas noble que s'acostuma a trobar en terrenys granítics i que penetra dins els edificis a través dels fonaments. A països com Suècia es creen barreres als fonaments per evitar-ne el pas d'aquest gas. •

• i Plàstics

ToniFïoriach Ramon Graus

Tot i que la majoria de plàstics es

Servei

Rehabilitació

I

N

SECTOR

F

O

DE

R

M

A

LA

T

I

EL

U

C O N S T R U C C I Ó

Nou manual dediagnosi i tractament de materials petris i ceràmics B

l Servei Rehabilitació del Col·le-

terials ceràmics,

gi acaba d'editar un nou manual adreçat als professionals que es vulguin especialitzar en la intervenció als edificis existents i, per taní, hagin d'adquirir un millor coneixement de la problemàtica que presenten els materials petris i ceràmics, i de les tècniques més idóniesa aplicar en la seva reparació o protecció. L'objectiu de la publicació és definir una metodologia objectiva de diagnosi que permeti valorar el nivell de les intervencions i racionalitzar l'ús de les tècniques d'actuació al nostre abast.

El manual ha estat redactat per professionals de reconegut prestigi nacíonal i internacional, com és l'equip dirigit per Rosa M. Esbert, catedràtica de Peírologia de la Universidad de Oviedo, i també compta amb la col·laboració d'experts del Laboratorio Central de Estructuras y Materiales del CEDEX.

Per tal que el manual sigui una eina d'utilitat pràctica, es complementa amb una àmplia bibliografia, un annex sobre tes roques més emprades en construcció i un apartat d'empreses especialitzades en diferents camps, amb la La pedra i el maó poden patir greus processos de degradació presentació dels seus productes o serveis. l'any 1995.

Aquesta publicació és la cinquena Durant aquests anys, s'ha pogut d'una col·lecció, iniciai Col-legi detectar una demanda cada cop més l'any 1993, i que ha assolit un gran èxit gran d'aquestes publicacions, per part amb els quatre títols anteriors. Els dos de professionals d'arreu de l'Estat esprimers, Manual de diag- panyol i de bona part de països llatinonosi i tractament d'humi- americans. Per aquest motiu, el Col·tats i Manual de diagnosi i legi s'ha decidit a publicar aquest darLa primera part del MANUAL intervenció en sostres uni- rer manual en llengua castellana, a DE DIAGNOSIS manual és dedicada al Y TRATAMIENTO direccionals de formigó i tall d'experiència, per tal de facilitarconeixement de les caceràmics estan exhaurits ne la difusió entre un ampli públic de racterístiques i propietats des de fa dos anys. Els parla hispana. físiques dels materials i IV, Manual de diagnosi, petris. A continuació s'hi descriuen les volums El nou manual ha estat presentat alteracions més freqüents i la metodologia de diagnosi i, finalment, tracta les diferents maneres d'actuació segons les característiques i patologies presents en cada element constructiu, Paral·lelament hi ha un capítol específic dedicat a les particularitats dels ma-

N O T I C I A R I

patologia i intervenció en estructures de fusta i Manual de diagnosi i intervenció en sistemes estructurals de parets de càrrega, segueixen la mateixa trajectòria i es troben entre els 10 llibres més venuts per la Cooperativa Jordi Capell, des de la seva publicació

DE

en el marc del "Curs d'introducció a la diagnosi i tractameni de pedra en rehabilitació d'edificis", que ha tingut lloc e! passat 3 de febrer, al Col·legi, i que ha anat a càrrec dels membres del Departament de Petrologia de la Universidad de Oviedo. •

COMANDA

La reforma de la Llei de col·legis al Senat

B

l projecte de Llei de mesures liberalitzadores en matèria de sòl i col·legis professionals, que va ser aprovat pel Congrés el passat 18 de desembre, serà tramitat al Senat abans del pròxim 20 de febrer, un cop finalitzi el termini de presentació d'esmenes i després que la ponència designada hagi emès el corresponent informe.

Els principals aspectes de reforma del projecte de llei fan referència a l'adequació de l'activitat professional i col·legial, a la legislació sobre la lliure competència i a la competència deslleial. El text recull, a més, la col-legiació única i estableix, per als col·legis que tenen barems d'honoraris, el seu caràcter únicament orientatiu. •

Convocatòria dels premis FAD B

l Foment de les Arts Decoratives (FAD) ha convocat els premis FAD d'arquitectura i interiorisme 1997, corresponents a obres acabades al llarg de l'any 1996. Igualment ha estat convocada la segona edició del premi paral·lel IberFAD dirigit a aquelles obres acabades en el territori peninsular (Espanya i Portugal), les Illes 8alears i Canàries i Ceuta i Melilla.

El termini de proposta d'obres i la presentació del material corresponent especificat en les bases finalitzarà el dijous 20 de febrer de 1997. •

GRATUÏTA

I JORNADES: CONSTRUCCIÓ I DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE Recull de les ponències presentades a les Jornades celebrades al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona els dies 16,17 i 18 de maig Preu: Gratuït (distribució fins a exhaurir l'edició) Llocs de recollida: Cal que presenteu la butlleta omplerta, en el moment de recollir el llibre al Servei d'Informació del Col·legi (Planta Bai> Pastor, 5 • Barcelona) Per passar-lo a recollir per les Delegacions cal enviar primer la butlleta omplerta, per fax o per correu, al Servei Rehabilitació del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (Bon Pastor, 5 - 08021 Barcelona - Fax 240 23 59) Trameses per correu: Si voleu que us el trametem per correu, cal que envieu la butlleta omplerta, per fax o correu al Servei Rehabilitació del Col·legi d'Aparelladors, amb el comprovant d'ingrés de les despeses de tramesa (1000 ptes. al compte de «La Caixa» 2100 0479 27 0200212225. Indiqueu el vostre nom).

Nom i Cognoms:

Activitat professional:

Adreça:

Telèfon:

Població:

Codi Postal:

És una gentilesa de: Diputació de Barcelona / Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona / UNESCO

EL

N O T I C I A R I A C T I V I T A T S

I N F O R M A C O L · L E G I A L S

I

A L T R E S

Una exposició recull cinc anys de L'Informatiu H

a sala d'exposicions de! Col·legi va acollir el passat gener la mostra L'informatiu. 100 números: 1991-1996, que recull el que han estat els darrers cinc anys del periòdic i, inclou, entre d'altres, un resum dels esdeveniments més destacats de les diferents etapes per les quals ha passat la vida professional, els originals dels acudits que s'hi han publicat, il·lustracions i fotografies inèdites.

L'exposició inclou elements per a la participació com ara un qüestionari de valoració, una bústia o un exemplar en blanc de la publicació. La mostra és itinerant i es pot visitar fins al 14 de febrer a Terrassa, a la seu de la delegació del Vallès Occidental. La següent serà a Granollers, on s'inaugurarà el 21 de febrer a fa nova seu de la delegació del Vallès Oriental, al carrer Josep Pinol, 8, i restarà oberta fins al 21 de març.

el dijous 20 de febrer amb el títol La revista a mida: quina informació necessita el professional? i que comptarà amb la participació dels directors de les revistes més prestigioses del sector. També s'ha editat el llibret La Parla: recull terminològic de la construcció, que s'ha publicat periòdicament a L'Informatiu acompanyat d'un dibuix d'en Joma. El llibret serà presenta! a Terrassa i acompanyarà l'exposició sobre L'Informatiu. •

L'Informatiu ha organitzat al llarg de l'any 1997 un seguit d'activitats amb motiu de la publicació del número 100. Destaca la taula rodona oberta que tindrà lloc

La mostra inclou algunes de les seccions més carismàtiques i elements per a la participació

Els oficis de la construcció atrauen els més petits

Arquitectura empresarial i l'edifici en el paisatge H

ins el 21 de febrer es pot visitar a la sala d'exposicions del Col·legi la mostra Arquitectura empresarial i l'edifici en el paisatge, de l'arquitecte brasiler Clodualdo Pinheiro. L'exposició presenta una selecció de 25 edificis d'empresa i la seva interrelació estètica amb el paisatge urbà en què s'integren i els aspectes tècnics i financers de la seva construcció.

Els edificis realitzats per Clodualdo Pinheiro & Ceben Engenharia Projects es distingeixen per la introducció de formes escultòriques en una arquitectura a gran escala, amb una preocupació especial per la seva integració en l'entorn. L'exposició ha estat realitzada per aquesta enginyeria brasilera sota els auspicis del Ministeri de Cultura de Brasil i la Secretaria de Cultura de l'estat de Paranà. •

Salvador Navarro és el rei negre a Terrassa

H

Institut Gaudí de la Construcció va repartir més de 5.000 samarretes i 4.000 pins entre els milers de visitants que van anar al seu estand al Saló de la Intància celebrat a Barcelona el mes de desembre passat. Però l'èxit d'aquesta iniciativa rau en el fet que els visitants eren nens i nenes que van participar entusiasmats en les múlti-

ples activitats organitzades com ara dibuix per ordinador, maquetes a escala, muntatges coloristes amb trencadís o. tal com sona. aixecar parets de debò.

Els oficis de la construcció agraden, i molt, als més petits. Això és el que ha demostrat l'Institut amb aquesta iniciativa. Mantenir aquesl interès, quan són més grans, és ara el repte. •

El delegat del Vallès Occidental del Col·legi, Salvador Navarro, va tomar a representar Baltasar a la cavalcada de reis que va recórrer la ciutat de Terrassa el passat 5 de gener. Altres aparelladors i arquilecies lècnics de la comarca, com ja és tradicional. íormaven també part de la comitiva del rei negre. Baltasar va ser enguany l'encarregai de fer el discurs davant les autoritats i els ciutadans en nom dels reis mags de l'Orient •

I

N

F

O

R

M

A

C O M U N I C A T S

T

I

I

S E R V E I S

U

S E R V E / S

C O L · L E G I A L S

Punt d'informació col·legial(PIC) B

l Punt d'Informació Col·legial (PIC) vol ser una nova eina de comunicació amb els col·legiats. A Iravés del PIC, qualsevol aparellador pot consultar informació de iota mena relacionada amb la seva activitat professional i també sobre les activitats que organitza el Col·legi. El PIC es troba actualment en fase de prova, però ja és consultable, mitjançant una pantalla tàctil d'ordinador situada a la planta baixa del Col·legi, a Barcelona, i ben aviat ho serà també a les delegacions.

El Punt d'Informació Col·legial es podrà consultar en el futur des del propi

despatx o bé des de casa mitjançant les xarxes telemàtiques. El contingut actual del PIC és el següent:

- Informació genera!

- Informació personal - Demandes de treball • Activitats de formació • Directori col·legial -Agenda d'activitats • PetitsanuncisdeL'Informatiu • Directori d'empreses de manteniment

Aquest servei d'informació s'ofereix també per Internet, atès que el Col·legi ja disposa de planes WEB. En aquest sentil es recorda que eí Col·legi organitza cursos d'internet per als col·legiats interessats en la utilització de les xarxes telemàtiques. V

Adreça Internet del Col·legi: WWW.scsinet.es/caatb Adreça correu electrònic del Col·legi: caatb@datalab.es

C O M U N I C A T S

COMISSIÓ Dt GESTIÓ OH 0,7% DU PRESSUPOST COÍLÏOIAL La Junla de Govern fa una crida als col·legials per constituir una comissió que gestioni el 0,7% del pressupost col·legial a projectes de cooperació i que faci créixer la presència dels nostres professionals en aquestes accions

H

any 1992 l'assemblea general de col·legiats va acordar adherir-se a la campanya «El 0,7% també és cosa teva», organitzada per Justícia i Pau, i que recollia les recomanacions de Nacions Unides als països rics per ajudar el Tercer Món amb el 0,7% de la seva renda.

L'any 1995, per primer cop, el Col·legi va incloure una partida destinada a l'ajut al Tercer Món i va constituir una comissió encarregada d'estudiar els projectes d'accions de cooperació. Fins al moment, amb el 0,7% del pressupost col·legial s'ha col·laborat en el finançament de tres projectes: la construcció de l'hospital matemo-infanlil Catalunya a l'antic Sàhara Occidental, la consirucció d'un complex de 50 habitatges per a camperols a Palacaguïna (Nicaragua), la construcció d'una infraestructura sanitària per a l'eradicació del còlera i la realització d'una campanya de sensibilització entre la població afectada a Niakhar (Senegal). D'altra banda, des del Servei Rehabilitació s'han compaginat

tasques de formació amb la preparació de projectes de cooperació com una via complementària desenvolupada des del Col·legi.

Enguany, la Junia de Govern del Col·legi vol iniciar una nova etapa en què els aspectes de la cooperació puguin ser assumits participativament pels col·legiats interessats. És amb aquest objectiu que es vol propiciar la formació d'una comissió oberta que doni cabuda a una pluralitat d'opinions i iniciatives i que permeti gestionar aquests recursos econòmics amb la màxima transparència.

Seran funcions d'aquesta comissió: establir els criteris d'aplicació dels fons disponibles, sigui amb iniciatives pròpies o per mitjà d'ONG, i promoure la participació dels nostres professionals en accions de cooperació per al desenvolupament.

Per aquest motiu volem animar a totes les persones que estiguin interessades en aquest tema a participar en la Comissió de Cooperació per al Desenvolupament.

•

í

£ I

£ 0 i

C I 0

N S

BAGES-BERGUEDÀ: La delegació del Bages-Berguedà amplia el seu horari. A partir de gener atén al públic de dimarts a divendres, de 9 a 13 hores i, de dilluns a dijous, de 18 a 19.30 hores. Telèfon: 872 97 99 VALLÈS OCCIDENTAL: Els col·legiats interessats en les fotografies del sopar del col·legiat, poden passar a escollir les seves fotos, a la delegació fins al 28 de febrer. A més a més, la delegació distribueix ets paraigües amb què es va obsequiar als assistents al sopar del col·legiat al preu de 1.500 pessetes.

Delegació.del Vallès Occidental C/Sant Francesc 18 de Terrassa. Telèfon: 780 11 10

e o s t f u

f i s e r t

Els companys que ens han comunitat que ja disposen d'adreça d'E-mail són els següents: col

1808 Ricard Albí Gasol: rialbi@redeslb.es

col. 4615 Enric Alzamora Gutiérrrez: alzamora@teleline.es col. 6331 Enrique Capdevila Gaseni: 100720.212@compuserve.com col. 20007 Corro-21. SL: sal.san@coac.es col. 5087 Xavier Humet Cienfuegos: cienfuegos@redestb.es col. 8150 Héctor López Fouz: hlopez@databasedm.es col. 4049 Manuel Sànchez i Real: sal.san@coac.es col. 7910 Jordi Martin i Hernéndez: jmarti27@pie.xtec.es col. 4535 Xavier Prats Beltran: xprals@redestb.es col. 2701 Ramon Puig i Soler: puig@minorisa.es col. 4047 Francesc Sala i Tarrés: sal.san@coac.es col. 6304 Pere Segura i Taló:aterba01@cecot.es col. 7052 Arcadi Torres Pérez: arcadi@arrakis.es

NCCROLÒGIQUCS Ens dol comunicar a tots els col·legials la defunció dels nostres companys:

Esteu tots convocats a una primera reunió informativa, que tindrà lloc el proper 2 0 de febrer, dijous, a les 20 hores, a la sala d'actes del Col·legi. Us agrairem que confirmeu la vostra assistència a Secretaria, 4a planta, telèfon 2 4 0 20 5 5 , Montse Loncàn.

Jordi Robert i Quinto col·legiat núm. 653, esdevinguda el 8 de gener, a l'edat de 70 anys.

Miquel Àngel López i Arizaleta col·legiat núm. 3.118, esdevinguda el 28 de desembre, a 55 anys.

Antoni Martínez i Tarragó col·legiat núm. 713, esdevinguda el 7 de gener, a l'edat de 74 anys.

S E R V E I S M

E

R

C

A

I T

DE

N

F

O

R

M

A

T

T R E B A L L

OFERTES REBUDES DURANT ELS MESOS DE NOVEMBRE I DESEMBRE DE 1996

tècnic comercial

sec sec

comercial de software fabricació, venda i lloguer taxació d'immobles construcció empresa de treball temporal

tècnic comercial taxador d'immobles cap d'obra cap d'obra

Curri.

sec sec

sec sec

3 tècnics de projectes tècnic municipal

3urri,

direcció facultativa coordinador d'obres

sec

sec

empresa de treball temporal Administració pública immobiliària minorista de viatges

tècnic comercial tècnic taxador

Anun.

Curri.

projectes i realitzac. acústic. taxacions i valoracions taller de construcció

tècnic projectes/obres cap d'obra

Durri.

sec

promotora-constructora venda de productes tècnics immobiliària de construcció

tècnic comercial ajudant direcció d'obra ajudant d'obra

Anun.

Cara.

Curri.

Anun.

cap d'obra cap d'obra

sec

tècnics de valoracions ajudant cap d'obra

Cara.

Curri.

sec Curri.

delegat tècnic comer.

Curri.

coordinador d'obres cap d'obra

Curri.

sec Curi íurri.

Curri.

coordinador projectes ajudant de cap d'obra assessor tècnic

sec

cap d'obra

durada

oficial

22-26

laboral

oficial oficial olicial

20-28 25-30 28-40

laboral liberal laboral

Catalunya 5-10 anys BCN prov. 2-3 anys Terrassa 1 -4 anys

olicial intensiva intensiva

28-45 24-35

laboral laboral pràctiques

6 mesos 2,2 H 6mesos negoc. indefinit 1,80,3 1 any ren. 4-4,5 a detenn. 4 M

nacional nacional

oficial oficial oficial

25-35 25-35 25-35

liberal laboral liberal laboral

20-30 25-32

laboral

edificació edificació reformes treball a ajuntament urbanisme habitatges obertura de punts de venda instal·lacions d'aïllament i absorció acústica edificació

fefratpss per a la construcció representació comercial arquitectura t interiorisme construcció arquitectura i interiorisme construcció distribució comercial construcció

BCN prov. 1-2 anys inlernac. nacional intemac. nacional

piscines-annexos-tennïs obra nova i rehabilitació formigó obres de rehabilitació, enderrocs i nova edit.

1 -2 anys 1-5 anys

BCN prov. 2-3 anys BCN prov.

edificació i obra pública blocs de pisos i habitatges adosats

instal·lació de fàbriques edificació rehabilitació

experiència

intemac.

Catalunya Catalunya 1 -3 anys

nova construcció i rehabilitació edificis plunlamiliars d'habitatges

enginyeria

gestió urbanística i promoció promotora despatx d'arquitectura

tècnic comercial col·laborador tècnic cap d'obra

sec sec sec sec

contracte

nac.mter. nacional BCN prov. 2-4 anys BCN com. 3-10 anys

encolrals edificació

construcció fabricació de ciment

tècnic per a delineació tècnic comercial

àmbit

programes de càlcul d estructures encofrals per a edificació i obra civil

venda i lloguer d'encofrats constructora d'obres d'edifíc. valoracions construcció i rehabilitació instal·lacions esportives

cap d'obra cap d'obra

especialitat

5-5 anys 5-10 anys es valorarà

jornada

oficial oficial oficial oficial olicial oficial oficial olicial flexible

laboral laboral laboral

25-35 25-35 25-35 35-40

laboral liberal laboral

30-45 22-29 25-27

liberal

BCN com. 1-4 anys nacional 3-5 anys

oficial olicial

30-35

laboral laboral

Catalunya 1-1 anys nacional

oficial oficial oficial

22-25 25-45

liberal laboral

oficial

30-50 20-25

laboral liberal indeterm.

2540 24-29

laboral laboral

flexible oficial

25-40 35-50

liberal laboral

oficial oficia)

25-35 28-40 25-29

laboral laboral laboral

30-50

laboral

habitatges habitatges unifamiliars i plurifamíliars ferralges indicats per a edifici públic força comercial logístico-lècnica, multinac. habitatges uni. i plunlamiliars sobreto! VPO edificació urbana i industrial i rehablitació interiorisme rehabilitació i impermeabilització homologació de productes obra nova i rehabilitació

Manresa 2-5 anys BCN prav. 5-10 anys BCN ciutat 1 -3 anys nacional 2-2 anys Esp. i Port.

BCN prov. 3-7 anys Catalunya 5-10 anys nacional 3-5 anys BCN prov. 1-1 anys nacional 2-2 anys Catalunya 5-10 anys

1/2 tardes intensiva oficial

oficial oficial

sou

3 mesos

1.5 M 6 mesos 3,1 M indefinit 3M 6mes prof. 2,5/3.5 6 mesos negoc. negoc. a convenir 3 M obra 4,5/4,8 3 mesos

negoc.

pràctiques negoc.

1,8 M 6 mesos indefinit 6M 6mJ2 anys indefinit 6 mesos indefinit

negoc.

1,5 M

negoc.

3,54 3-4 mesos 2,5 M aconv indefinit 1 any ren. 3M 2 anys indefinit

5.5 H 600.000 3M-4M

1 any periòdica

2,7 M 2,3 M

6 mesos 6 mesos

3-3,5

6 mesos indelinit 6 mesos

2.8 M 3M 4M 4M

*Anun.: Publicació d'anunci. Curri.: Selecció de currículums. Cara.: Selecció per característiques. Comp.: Selecció completa SCC: Servei Català de Col·locació Informació: Servei de Promoció i Mercat de Treball. Pilar Cecília i Montserrat Roger, tercera planta. Telèfon: 240 23 58 Fax: 240 23 59

P

E

n

r

s

A N U N C I S

• • • • • • • •

Perspectives

mens, valoracions i gestió econò-

nós i tranquil. Escala amb con-

Preu: 17.000.000 de ptes.

Es fan perspectives manuals i

mica d'obres.

serge. Preu: 14.200.000,-

Cristina

per ordinador, en blanc i negre o

Josep M.

Informació

Topògraf

en color i Render.

Telèfon: 268 08 04

Telèfon: 200 33 48

per a treballs de mesura-

Octavi Fotogrametria i restitució

Es comparteix despatx

menls. aixecaments, imple-

Telèfon: 213 92 36

realització de fotografia mètrica

S'ofereix en lloguer part efun des-

teigs d'obres i cubicacions.

Estudiant d'arquitectura tècnica

terrestre i restitució d'aquesta,

patx al Barri Antic de Barcelona. És

Sistemes lotalment informatit-

pendent del projecte fi de car-

per a restauració de façanes,

una nau moít lluminosa, amb cale-

mentació de projectes, replan-

zats. A grans i a petites esca-

rera, s'ofereix per treballar en

monuments (plantes, alçats i sec-

facció i aire condicionat, tarima de

les. S'ofereix qualilai i rapi-

despatx o a peu d'obra, amb dis-

ció), mecànica, etc.

fusta i sales de reunions. La super-

desa.

ponibilitat de tot el dia.

Realització de fotografia aèrea

fície és de 86 ni.

J. Costa

Té coneixements de Cad.

mètrica i restitució d'aquesta per

Informació

Telèfon: 265 40 04

Xavier Balcells

a confecció de topografia i carto-

Telèfon: 443 20 37 (oe 17 a 19 h)

Telèfons:

440 45 07

grafia (3D)

973KO 81 31

Aplicacions Aero-topogràfiques

Servei pera taxadors Envirns un lax i nosaltres li lliurem ta delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Oferim experiència de més de dos anys.

Informació Telèfon:

416 16 39

Fax:

237 51 82

Serveis per al professional

•••••••»« Es ven fotocopiadora Venc fotocopiadora Canon NP-1020 en bon estat, de l'any 1992. Amplia i redueix i el preu és de 50.000 pessetes.

Joan, Ignasi o Mate

Telèfon:

211 23 71

Fax:"

211 24 79

Aixecaments d'estat actual, desenvolupament i delineació de projectes, models en 3 0 , càlcul efestruc-

Telèfon: 200 88 77 (matins)

PISOS 1 DESPATXOS

tures i instal·lacions. També, fotografia tfarquteaura i obra, presentacions, tractament tfimatges í pers-

Despatx ben situat

pectives, mesuraments i pressu-

Arquitecte tècnic ven despatx de

postos, plecs de condicions, ajut

65 m ; . Situat al c/Ba!mesplaça

per a projectes de seguretat, otaà-

Molina. Té calefacció, és llumi-

Es ven pis a Santa Eulàlia Venc pis situat a aquesta zona, lot nou, amb una situació immillorable: prop del metro i al costat del mercat. El pis és exterior, té gOnr. amb 4 habitacions, menjador de 18 m3. bany i aixetes noves, finestres d'alumini amb doble vidre, antosta. terra de tenalzo i dos patis intemrs. És llest per entrar-hi a viure. Directe de propietari.

Telèfon: 212 40 71

INFORMACIÓ PETITS ANUNCIS Elisenda Pucurull Tel: 209 82 99

A C T I V I T A T S

I N F O R M A T I U F O R M A C I Ó

S E R V E I

P R O M O C I Ó

I

M E R C A T

D E

T R E B A L L

CURSOS DE GESTIÓ D'OBRES D'EDIFICACIÓ presentació L'objectiu és el d'oferir al professional dedicat al seguiment i control tècnico-econòmic d'obres d'edificació, i en especial, a qui exerceix de cap d'obra en constructora, una formació de reciclatge en aspectes bàsics c

CURSOS DE L'AULA DE BARCELONA

• Els recursos humans de produció • De la direcció de personal a la direcció de recursos humans • Necessitats del personal • Subcontractació Mòdul VII. La fiscalitat vinculada a l'obra Tindrà lloc els dimecres dies 12 i 19 de febrer.

Anirà a càrrec de Valentí Pich.

• Sistema fiscal i procediments • Rscalïtat de relacions laborals • IVA, IRPF, Impostos municipals

El curs s'ha organitzat amb mòduls independents i s'ha organitzat conjuntament amb el Gremi de Constructors d'Obra de Barcelona i Comarques.

Consulteu facilitats de pagament al Servei d'Informació. hora i lloc Tots els cursos tindran lloc de 18.30 a 21 h, a la sala de conferències del Col·legi, primera planta.

Tindrà lloc els divendres, fins al 21 de març. Anirà a càrrec de J. M. Raven-

Mòdul V. Gestió dels recursos humans

• Introducció: el factor humà • Trets de l'organització humana

Mòdul VIII. Comptabilitat d'obra Dimecres, del 26 de febrer al 19 de març. Anirà a càrrec de Jordi Massaguer.

• Control d'ingressos i despeses • Tancaments mensuals • Disseny d'un circuit administratiu • Fluxgrama de funcionament normal

• Iniciació a l'Excel .del 18 al 27 de febrer, dimarts i dijous, de 19 a 21 h.

Preu: col·legiats: 10.000,no col·legiats: 14.000,• Microsoft-Project • del 24 de febrer al 12 de març, dilluns i dimecres, de 19 a 21 h.

Preu: col·legials: 20.000,no col·legials: 25.000,• Personalització d'Autocad .del25defebrerai'11demarç. dimarts i dijous, de 19 a 21 h.

Preu: col·legiats: 16.000,no col·legiats: 21.000,i Iniciació al Word .del 17 al 26 de febrer, dilluns i dimecres, de 17 a 19 hores.

i Internet • dimecres. 19 de febrer, de 9 a 18.30 h . del 16 al 20 de març. dimarts i drpus.de 17 a 21 h.

Preu: col·legiats: 17.500,no col·legiats: 25.000,i Iniciació al 3DStudio .del 3 at 17 de març, dilluns i dimecres, de 17 a 19 hores.

Preu: col·legiats: 16.000.No col·legials: 21.000,i Iniciació a l'Autocad .del 13 al 27 de febrer, dimarts i dijous, de 17 a 19 h.

•del 3 al 17març, dilluns i dimecres, de 19 a 21 hores.

Preu: col·legials: 16.000.no col·legiats: 21.000,-

• d e U al 13 de març, dimarts i dijous de 19 a 21 hores.

Preu: col·legiats: 10.000,14.000,• Administrador d'arxius

CURS D'INICIACIÓ ALS FORMIGONS ESPECIALS

.del 24 al 26 de febrer, dilluns i dimecres, de 19 a 21 hores,

presentació El formigó és un dels materials bàsics i essencials en la construcció, la seva evolució i desenvolupament tenen un paper fonamenlal en el sector. Amb aquest curs es pretén oferir al tècnic vinculat en la realització d'obres, la posaria al dia de coneixements sobre formigó, fent un repàs a alguns dels formigons especials més implantats en l'àmbit de i'edificaciò.

•del 18 al 20 de març, dimarts i

Tindrà lloc del 2 al 28 d'abril, els dilluns i dimecres de 18.30 a 21 h, a la sala de conferències del Col·legi, {primera planta).

dijous.de 19 a 21 hores.

preu col·legiats i estudiants: 37.000 PTA no col·legiats: 47.000 PTA

organitza Servei de Promoció i Mercal de Treball amb la col·laboració de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona. coordina Francesc Jordana, director de l'EUPB

dies

professors Antonio Aguado, Uuis Agulló, Josep M. Salla, Alejandro Jossa, Joan Puig, Ravindra Gettu

temarí • Introducció als formigons especials • Formigons arquitectònics • formigó vist • Formigons d'alta resistència • Formigó projectat • El ciment aluminós i la seva aplicació en formigons • Formigons porosos • Formigó de polímers i Formigó amb fibres i Materials de reparació

Curs d'iniciació a l'especialització "PROJECTMANAGER" EN EDIFICACIÓ I URBANISME presentació En el sector de la construcció la funció del project manager constitueix una de les noves perspectives com a sortida professional dels tècnics dins del camp que els és propi.

En l'exercici d'aquesta funció els professionals desenvolupen una gestió integrada dels projectes i de l'execució de les obres per tal d'aconseguir que l'operació immobiliària es realitzi sense desviacions pressupostàries, en el termini previst i amb una coordinació adequada dels diferents agents que intervenen en el procés.

objectiu Donar als assitents una formació bàsica en economia, dret i gestió integrada de procés immobiliari. organitza Servei de Promoció i Mercat de Treball i Fundació Politècnica de Catalunya professors Carles Puiggròs, Jordi Vilajosana, J.Ramon Remolína, Fco. J. Llovera, Jordi Femàndez, Albert Roca. R. Del-

coordinen Francisco J. Llovera, Carles Puiggròs

dia, hora i lloc Sala d'actes, del 4 de març al 29 d'abril, dimarts i dijous, de 19 a 21 h. temari • Introducció a la gestió i economia d'empresa • Introducció al dret d'empresa immobiliària • Direcció del procés de gestió urbanística • Direcció del procés d'edificació • Definició del projecte i realització • Realització d'obres • Contractació i subcontractació • Execució màrqueting operatiu • Tancament de l'operació

Preu: col·legiats:

5.000,-

no col·legiats:

7.000,-

• Windows .del 4 al 13 de març, dimarts i dijous de 17 a 19 hores.

Preu: col·legiats: 10.000,no col·legiats: 14.000.-

AULA DE TERRASSA • Control econòmic i seguiment d'obra .dimartsidijous.de 19 a 21.30 hores, fins al 13 de febrer.

Preu: col·legiats: 25.000.no col·legiats: 30.000.• Gestió Informatitzada del despatx professional .dilluns i dimecres, de 19 a 21.30 h, fins al 12 de febrer.

Preu: col·legiats: 25.000,no col·legiats: 30.000,-

• Autocad .dilluns i dimecres, de 19 a 2l.30h del 17 de febrer al 23 de març.

Preu: col·legiats: 66.000.no col·legiat: 84.000,-

AULA DE GRANOLLERS L'Aula de la delegació del Vallès Oriental té previst iniciar la seva activitat, properamnenl. La delegació i L'Informatiu informarà sobre els cursos i els seus horaris. Delegació del Vallès Oriental: telèfon: 879 01 76.

INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS Servei d'Informació. Planta baixa del Col·legi Les places dels cursos són limitades i se seguirà rigorós ordre dlnscripdó Consulleu facilitats de pagament al Servei d'Informació Es lliurarà certificat d'assistència a les persones que hagin assistit a un 80% de les classes.

Les anul·lacions comportaran la pèrdua del 50% de la matrícula.

Telèfons: Fax:

240 20 60 240 2061

ACTIVITATS F

O

R

I N F O R M A T I U

M

A

C

I

Ó

,

S E R V E I

E

X

P

O

S

I

C

I

O

N

S

I

!••••••»••

A

L

T

R

£

S

E X P O S I C I O N S

TAULA

RODONA

Curs

Arquitectura empresarial i l'edifici en el paisatge

La revista a mida:

INTRODUCCIÓ DE PARÀMETRES MEDIAMBIENTALS EN LA CONSTRUCCIÓ

Arquitecte Clodualdo Pinheiro Júnior

quina informació necessita el professional?

L'exposició proposa redescubrir presentació

el paisatge urbà. establint un

L'INFORMATIU vol posar en comú. en

El medi ambient i la seva preser-

diàleg entre l'objecte de la cons-

una taula rodona, les diferents

vació està assolint un gran prota-

trucció i el seu objectiu.

solucions periodístiques per satisfer les necessitats informatives del

gonisme social. Aquest fel comporta canvis significatius en els

La mostra presenta solucions

hàbils de la població mundial.

de projecte, obra. cost i oenefi-

Tota activitat de construcció com-

ci, que es poden aplicar tant a

dia, hora i lloc

porta un impacte significatiu so-

l'àmbit prival com a l'estatal.

dijous, 20 de lebrer a les 11 hores,

professional de la construcció.

a la sala de conferències del

bre l'entorn. Reduir l'impacle amb una tria de materials i mètodes de

dies

treball apropiats, dissenyar els

Estarà oberta fins al 21 de fe-

Col·legi, primera planta Informació

nous edificis amb paràmetres

L'Informaliu. Quarta planta

d'eficiència energètica i de durabilitat. i preveure la futura elimina-

horari

Telèfon: 240 23 76

ció o el reciclatge dels diferents

De dilluns a divendres de 10 a

Assistència lliure a Tacte

components són unes bones al

20 hores. Entrada lliure.

lernatrves.

dia, hora i lloc

programa

dimecres 12 de març, de 9 a 20.30

• 1. La problemàtica del medi ambient,

hores, a la Sala d'actes del

desenvolupament sostenible i im-

Col·legi, primera planta.

pacte dels edificis • 2. Edificis d'Alta Oualital Ambiental

preu inscripció 15.000 PTA, S'ha

previst

• Materials i ecoetiqueles 4 Eficiència energètica la

concessió

d'algunes beques a estudiants, pe! 50%.

l'Informatiu: 100 números", va a les delegacions L'exposició que es va inaugurar

CONFERÈNCIA

TEULADESTECTUM

el passat 16 de gener al Col·legi, a Barcelona, sobre els 100 números de l'Informatiu, viatjarà a la

organitza

delegació del Vallès Occidental

URALITA, productes y servicios,

• Síndrome de l'edifici malalt

(Terrassa), on es podrà veure fins

SA

• 3. Materials tòxics i perillosos dins

al 14 de febrer, i a la delegació del

• Qualitat acústica

A les persones que hagin assistit

l'edificació

Vallès Oriental (Granollers), del

dia, hora i lloc

se'ls lliurarà un certificat acredita-

. Amiant

21 de febrer al 21 de març.

dimecres 5 de març, a les 19

L'exposició fa un repàs històric

hores, a la sala d'actes del Col·legi

tiu d'assistència. organitza Servei Rehabilitació

. Pintures

del que han estat cinc anys

. Formaldehid

d'Informatiu, amb les portades,

programa

• 4. Gestió dels residus de construcció

fotos i dibuixos gràfics més signi-

• Introducció

• Desconstrucció

ficatius. A Terrassa es presenla-

• Concepte de coberta inclinada

direcció del curs

• Reciclatge

rà el llibret t a Paria. Recull termi-

• Patologia a les cobertes

Xavier Casanovas

.Aplicació del Decret 201/94

nológic de la construcció.

• Tractaments corredors • Alternativa de mercat • Teulades TECTUM

TRANSFORMACIÓ I REHABILITACIÓ DE LISBOA

• Exemples d'aplicació

:

• Col·loqui

í

A N G L E S Assistència lliure a l'acte

Cursos d'anglès per a professionals

presentació

S'entregarà documentació tècnica TECTUM

El Servei Rehabilitació del Col·legi organitza un viatge a la capital

Amb l'objectiu de promocionar

facilitats de pagament

portuguesa, que s'emmarca en la

l'aprenentage de l'anglès entre els

seva linea d'activitats que propi-

col·legiats, el Col·legi, té un con-

Wall Street institute farà un descompte d'un 20% sobre els preus de tarifa als

cia la formació tècnica conjunta-

veni de col·laboració amb Wall

ment am5 el viatge turístic i cultural

Street Institute. Wall Street utilit-

col·legiats i als seus familiars que ho sol·licitin.

za un mètode d'estudi que té im-

L I R E S • PREMIS FAD

Lisboa, la ciutat del "azulejo" i de

portants avantatges per al profes-

matricula

Es convoquen els Premis FAD

Pessoa. és l'autèntica porta de

sional. Combina recursos peda-

Per gaudir dels avantatges d'aquesta

d'Arquitectura i Interiorisme 1997.

l'Attànuc i està considerada una

gògics, humans i tecnològics.

promoció, els professionals hauran de

per a obres acabades entre l'1 de

matricular-se a la delegació de Wall

gener i el 31 de desembre de 1996.

mes tradició d'Europa. Els seus

Els horaris són lliures, sense pèr-

Street Via Augusta. Rector Ubach 37-

FAD. Brusi. 45 Tel: 209 11 55.

barris de renom universal han es-

dua de dasses, sense límit d'hores

39 de Barcelona.

tat víctimes de diferents desas-

i sense cost addicional.

de les ciutats mes antigues i amb

tres naturals.

L'ambient és acollidor i selecte i el Davant d'aquesta perspeclrva his-

ran a través óe les tasques de remobe-

tòrica, l'objectiu del viatge és

laoo i restauraco que s'estan duent a

conèixer de prop tes transforma-

terme.

cions que està expenmentanJ la ciutat amb motu de rExposaó de

Inscripcions

1998. L'estoic de remodelabó de

65.000 PTA. Inclou el bitllet d'avió.

ta outal per a ["Esposi» Uraver-

rateQament en habitació doble, esmor-

sat representa un canvi protund i

zar i reies tècniques i conferències.

una ffloòerntzdoò. Que bndnsm

Les places són Imitades i sassçnaran

r ocàs* de descobrir de la mà

per ordre d"nscripció. Preïnscnpció: fins

r/experts de la outal que ens gua-

al 26 de febrer al Serve cnrfocnació.

persona] és professional.

El Club social organitza permanentment activitats destinades a faciirtar la pràctica de ranglès en

• PREMI CAUPOLICAN El curs. però. es pot fer a qualsevol centre dins de la xarxa de Què disposa aneu de Catalunya, el Wall Street Institute.

El ConsejO General de !a Arquitectu-

Les proves de nrvell es faran de manera individualitzada i gratuïta al Col·legi, a hores concertades.

sector. Termini de presentació, fins

la vida real.

Informació: Serva cTInfcfinarió detCoUegi. Tel. 209 82 99 Wall Street institute. Hedor Ubach, 37-39. Tel. 414 02 27

ra Tècnica de Espana, convoca el VII premi Caucofican, per promoure la seguretat i salut laboral al nostre al 14 de febrer. Tel: 91670 1535 • CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI LTnsüm tfEstuds Berdencs organil· Z3 el Simposi & Conservació del Patrimoni Monumental en la perspectiva del 3r (ni-lem. que se cetetxaraa ta càital de Lleida eh des 6.7 i 8 de març. Tet 973/2715 00.

GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir eis seus servets o productes, poden anwcivse en aquesta secció. SIT PVBLICIDAD Marta Meca Telèfon: 410 45 SS

AÏLLANTS

ESTRUCTURES

Alsina

PRicoinsfl

SOLUCIONS EN ENCOFRATS

•oic anvADo Df Ptvnxs. SJL

REHABILIUL.

San AnKno49 TeJ-|93)*23 8 0 « FAX4J60671 OaOI I BWCELOKA

C Torre» » Arrji. 3 TatS 318 32 77-412 14 40 06001 BARCELONA

OSRAS REFCRMAS

I CATAUNA.S.A.

PEFÚÉ.PÍOS ESTRUCTURALES

Mtirtcr·. scnvï retracció.

Rehabilitació Ü Santander, 42-48. Nau 39. 06020 BARCELONA Ttf. 278 26 86 • F » 278 27 11

CONSTHUCCIONE5 MANSO, I I S7A • Td. (931 426 98 98 (3 1 inecn) Fa* (93) « 3 94 13 • 08015 Borcdona

e/Podillo, 240 * Tel. (931456 14 53 Fox (93! à36 72 85 • 08013 B

PAVIMENTS

FLUIDS

ALUMINOSIS

EXTEh S^NETON 08006 BARCELONA REHABILTTACION Tel 41400 16 Fa» 20231 12

EXTRAFORT_ INI). FOST DEL (LU)ILM. Dl RAN 1 RHNALS. 28 GRANOLLERS TELl93l»WI»WFA.\.mmS!

PREFABRICATS Navès Industrlales Forjados • Cerramíentos ChaletsParkings Centroscomerclales , Panlalanes.eic.

ELECTRICITAT [astradurl

Prefabricados de Honniïïón. S J \ .

El sistema olemón para suelos industrioles * RsaAf iniertoi de elevoda f esístenoo mecànka y quínKa • Keparadòn fàcil, ràpida y nonàmica de badies y giielm.

• Anlipolva, impenuMÜIaoi», higiénkm y decocalivK. A<. Son J A R JO* tkm 1 PQL CoojtfJ

IVEHIOAOECM1L£,4

[WOOGUNOUÍtSd))

FUSTERIA Q

TANQUES DE BRUC Per separar

simon

/AATER1AL ELECTR1CO ILUMJNAClOU Oputociòn, 390 • 392 • Iclélono (73) ! 6 5 ta 03* Fax (93) !3S 77 53 • Tèlex 53983 S1MOM E 08013 earcilona

SERVEIS

FRAPONT CONSTRUCCIONS AMB FUSTA

FUSTERIA D'OBRA i PES A DECORACIÓ e/Ctfsi d·Aiunclòn. 27' W. 193) J^5 VI SO'

PAVINDUS, S.A.

Tu despacho desde 10.000 ptas/mes asistido y equipado

PAVIMEHTS DE FORMIGÓ TRACTATS AUTOANIVELUDORS I MORTERS DE HEStNES TERRATZOS COHTÍNUOS Tel. 2G509 39 f a i . 2 6 5 ï ! 7 6

fofena més àmplia, tant cu mides, com en qualitats.

PROJECT

INFORMÀTICA |

àrea

Stimftihrkuito ties tic t<)74

INDUBRUC f* V D C * ^ • ' ^m INGENIEROS '

l'olíg. InJ. CAN MAGÍ - NAU l'J 0SI90 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona) T Ï L 589 00 23 • i ™ 674 38 71 Apilo. Concos 403

CYPE CATALUNYA ALMOGÀVERS 66 V TEL { g 3 , J 8 5 i i G 2

T. 93-415 45 32 Av. Príncep Astúries 56 at. BCN

08018 BARCELONA

LA . ORATORI DEL EstniduiasyObras.S.L CIMENTACIONES, MUROS Y ESTRUCTURAS DE HORMIGON ARMADO

Portes • DU-620 • Contraplacals i tota classe ót fustes per l'ebenisteria i decoració

ALLES

laboratori ACREDITAT pei la Generalitat Ce Catalunya oel control de qualitat de í edificació i els seus

Gavà: Tel. 638 22 40 -Fax 636 22 45 Manrasa: Tel, 673 32 62 -Fan 873 70 12

CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS -, ^

ESTRUCTURES Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres

AÏLLANTS

ELECTRICITAT

Aïllaments, impermeabilització i recobriments

Electricitat i il·luminació

•

PREFABRICATS

REVESTIMENTS

INFORMÀTICA

J

Prefabricació i construcció industrialitzada

Paviments i revestiments

Informàtica aplicada a la construcció

S I

FUSTERIA Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

FLUIDS

SERVEIS

Aixetes, bombes, tubs.canalons

Serveis aplicals a la construcció

EL

REPORTATGE C O N F E R E N C I A

I N F O R M A T D ' H I V E R N

D ' E U R O C O N S T R U C T

I Una certa recuperació a Espanya B

l comportament del sector constructiu va viure el 1996 dues fases molt diferents: un primer semestre marcat per una escassa activitat i una segona meitat de l'any, en ta qual van començar a manifestarse els primers símptomes de recuperació. La pèrdua d'activitat del primer semestre va ser a causa, fonamentalment, de la desacceleració soferta per l'enginyeria civil.

Aquesta dèbil evolució del sector constructiu s'ha d'emmarcar dins de la moderada activitat de l'economia espanyola que, igual que la resta de les economies europees, encara no ha aconseguit superar definitivament l'etapa de refredament iniciada en el segon semestre de 1995.

Malgrat lot. diversos símptomes pronostiquen que aquesta situació va remetent. Les darreres dades macroeconòmiques mostren que l'economia espanyola tendeix moderadament a consolidar el seu procés de recuperació econòmica i que tancarà l'any amb un creixement del PIB a l'entom de! 2.3%.

Un dels factors més destacables que contribueix positivament a la consolidació de l'economia ha estat et control de la inflació, que ha permès que els tipus d'interès baixessin a mínims històrics, el qual, alhora, ha afavorit una més gran inversió en béns d'equipament. En reiaoó amb el mercat hipotecari, la reducció

dels tipus d'interès, ha millorat les expectatives de compra d'habitatges per les famílies. Les dades disponibles sobre l'evolució indiquen que aquesta el 1996 ha minvat lleugerament respecte a 1995, tot i que per segon any consecutiu s'hauran superat els 300.000 habitatges. La reactivació iniciada en el segon semestre de 1996 prosseguirà durant 1997 i comportarà un nou augment dels habitatges visats. Per al pròxim any es preveu un increment de la producció del mercat residencial entorn al 2%.

L'edificació no residencial privada ha augmentat lleugerament la seva activitat (+3%), encara que no en pot derivar que s'estiguí davant d'una recuperació notable d'aquest mercat, igual que la resta dels sectors productius, s'ha vist afectat pel període de refredament viscut des del final de 1995; així. doncs, el nombre de permisos per iniciar nous centres productius ha tomat a disminuir lleugerament, després de l'augment iniciat el 1995. La consolidació de l'activitat econòmica el 1997 ha de propiciar una nova reactivació d'aquest mercat (t3%).

L'edificació no residencial pública està comptetament delimitada pel compliment dels criteris del Tractal de Maastricht í per la reducció de l'elevat dèficit púMc aquestsdosfadorsr^obfigalU^lesadmmtstracíons

EL

L ' I M P O t M A T I U

C O N f t K C N C I A

D H IV Eg N

R E P O R T A T G E

D ' C U R O C O N S T g U C T

Durant 1996 s'han construït a Espanya més de 300 000 habitatges

A l'hora de comprar un cotxe teniu molts models per escollir.

A l'hora d'escollir l'assegurança, també.

Utilitzeu el servei d'assegurances del Col·legi.

No en dubteu dels avantatges.

Tel. 240 23 72, sr. Sergi Sagrado.

Amb el suport tècnic de:

ASSEGURANCES LORENTE C. de Rafael Casanova, 73, lr. 3a.

08750 MOLINS DE REI • Barcelona Telèfon 668 28 41* • Fax 668 62 07

en part per l'estat del parc d'habitatges, a restringir notablement els seus progra- molts dels quals necessiten reformes o mes d'inversions i a adequar-los a les millores, i en part per l'increment del merseves capacitats actuals de despesa. cat de l'habitatge de segona mà —habiEl 1996 l'activitat principal de l'edifi- tatges a rehabilitar— continuarà en els cació no residencial pública va ser la propers anys. construcció i/o l'ampliació de centres L'enginyeria civil —que a Espanya escolars a causa continua sent el l·lUKiHI·ll.m.·twlWl.l de la implantació mercat del sector UMMTA1»*« de la reforma educonstructiu més cativa. Pera 1997 important,— ha es preveu un sosvist frenada la teniment moderat seva activitat, sod'aquesl mercat bretot durant la constructiu pel fet primera meitat de que ja s'hauran fil'any, a causa de nalitzat part dels l'enorme retard en edificis escolars l'adjudicació i ia iniciats (+2%) posada en marxa de moltes de les El mercat de la rehabilitació i el manteniment ha continu- obres programades, per la qual cosa, at la seva tendència creixen! (+6,5%). malgrat el canvi de tendència que semL'etapa de refredament viscuda pel con- bla que s'ha iniciat en els darrers mejunt dels sectors productius a penes ha sos, tancarà l'any amb un índex de estat percebuda per aquest segment del creixement negatiu (-6%). mercat, la repercussió del qual no solament s'estén a l'activitat constructiva, sinó que reverteix d'una manera particular —i en aquest cas molt positivament— en la indústria de materials de la construcció.

Aquest dinamisme que ve determinat

Pel 1997, després de les últimes adjudicacions realitzades i de la continuació de les grans obres civils de promoció privada, es preveu una lleugera recuperació d'aquest mercat (+2%). •

EL

REPORTATGE C O N F E R È N C I A

N

HIVERN

F

O

R

M

A

T

I

U

EUROCONSTRUCT

Europa reprèn l'activitat constructora tats a un excés d'oferta, el mercat residencial continuarà tenint un comportament negatiu.

Malgrat l'increment que es produirà a la majoria dels països, el pes dominant d'Alemanya imposa el perfil de l'evolució del conjunt de! mercat de l'habitatge de l'Europa de l'Oest. Un període caracteritzat entre altres coses per un reajuslament del mercat cap a l'habitatge unifamiliar i per un creixement de la privatilzació.

manca de dinamisme de l'edificació no residencial privada que l'acompanya, no continuï obstaculitzant la represa del mercat de l'Europa Occidental: +1,4% l'any 1997.

L'edificació no residencial pública es troba sotmesa a les restriccions de la reducció necessària del dèficit públic.

Dins d'un context econòmic desfavorable, que ha reduït els recursos fiscals, els poders públics han disminuït massívament les seves inversions, per tal de respectar els criteris de Maastricht.

A l'Europa Central, hi haurà una notable evolució En aquesta redel mercat de ducció de l'activim<-i:niiiiflr· l'habitatge a tat (-1,6%) també EUIOPA OCCIDIHML 1993 hi intervenen d'alI mercat de la construcció de l'EuDesprés de la recaiguda de 1996, Hongria i a Txètres factors negaropa Occidental, tal com havia les previsions dels membres d'Euro- quia, a uns nitius com ara la fianunciat Euroconslrucf durani 1996 va construct per a l'Europa de l'Oest per- vells però, molt baixos companalització de l'estomar a anar enrere (-0,7%) a causa del meten esperar una nova represa del rats als de l'Euforç considerable mercat de la construcció l'any 1997 brusc canvi en la construcció d'habitaten equipaments ges nous (fonamentalment a Alemanya, (0,8%), gràcies sobretot a! bon com- ropa Occidental. dels nous Lànders EIIIOPA OCCID1MTAL 1997 França i Suïssa) i ala reducció de Pengi- portament del mercat de la rehabilita- Menys influenciats per les intera Alemanya, la nyeria civil (a Alemació i el manteniment. vencions dels podesacceleració de nya, França i Espa, Aquesta revisió a l'alça la inversió en nous nya); també s'ha vist "Alemanya, Àustria i també està motivada per ders públics i més depenents de equipaments unilleugerament afectat Suïssa s'enfronten a la millora en les expec- l'evolució de l'enversitaris (França, per la recessió en la tatives de construcció tom macroeconòAlemanya, Regne un excés d'oferta en construcció d'edifid'habitatges nous i, en mic internacional, Unit) i la voluntat cis no residencials el mercat residencial" menor mesura, d'edificis el mercat de l'edide reduir les desno residencials privats. pÚbliCS. ^ ^ ^ ^ m m m ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ficació no resipeses de sanitat Aquestes evoludencial d'iniciati(Països Baixos i cions negatives van estar parcialment Dins d'un context de baixada continuava privada, tot i que molt heterogeni Suïssa). Només alguns països ofereicompensades per un lent redreçament da dels tipus d'interès a llarg termini, la (oficines, edificis industrials, comerços...) xen una orientació favorable dins de la nova construcció no residencial millora de Sa conjuntura econòmica, afasegueix una evolució força paral·lela d'aquest sector: Espanya, Portugal privada (Regne Unit, Països Baixos), vorirà la represa de la construcció d'ha- dins dels diferents països d'Europa. (preparant entre d'altres i'Exposició Uniiniciada ja l'any 1995, i per l'augment bitaíges a la majoria dels països; noversal de 1998), Irlanda i Dinamarca, del mercat de la rehabilitació i el mante- més a Itàlia on hi ha una gran rehabilitaAra cal que el feble creixement eco- un dels rars països d'Europa que han niment dels edificis existents, a toís els ció d'habitatges antics, i a Alemanya, nòmic dels tres grans països de la Unió països llevat de Suècia. Àustria i Suïssa que es troben enfron- Europea, Alemanya, França i Itàlia i la

H

íTlEOFiS sistema d'informació de lo construcció omidamenís, pressupostos i control de l'obra

Versió 3, per a Windows 3.Ix Versió 4, per a Windows 95 i NT El sistema d'informació de la construcció per excel·lència per a Microsoft Windows.

Lo fomiíia Menfis és un sají qualitatiu dins larea de les solucions informàtiques per a la construcció. Las seves eficaces eines de recerca en el llenguatge natural, els seus avançats sistemes de navegació i de composició d'informes l'ajuden o obtenir els resultats que vostè necessito.

M

<2

professional

Morío Tubou 4. Edrficio Auge 3 28050 Modrid tel: (91) 358 9808 fax: (91)358 9560

Amb la potència de la tecnologia més avançada.

Amb !a senzillesa del disseny més intel·ligent.

Mai ha estat tan fàcil fer coses tan difícils Romblo de Cutolunyo 29, 1° 1° 08007 Borcelono tel: (93)412 0167 lo»: (93)412 7124

Isías Boleores 28 36203 Vigo. Pontevedra tel: (986) 480 891 fox: (986) 480 436

f i C O N F E R E N C I A

D ' H I V E R N

D

Í

U

supestànes per tal de reduir ets dèficits públics. No obstant això, l'activitat va augmentar fortament en alguns països petits: Dinamarca (la connexió amb Sumercat de la rehabilitació i del manteni- ècia), IrtarxJa (infraestructures viàries) i ment del parc d'edificis és el seu aug- Portugal (infraestructures ferroviàries i ment continuat dins e! conjunt de! mer- el pont sobre el Tajo). cat de la construcció; fany 1980 reprePer a l'any 1997. els membres d'Eurosentava el 27%, l'any 1989 el 32%, i construct preveuen una lleugera represa l'any 1997 representarà un 34%. de l'activitat a i'Europa de l'Oest: 1.0%.

L'any 1997, revolució dels trebafis de Només hi haurà tres països que encara mílfora i manteniment serà superior al que tindran una activitat en regressió: Regne s'ha previst per a tols eis altres subsectors Unit, (retard en la posada en marxa del finançament pridel mercat construcvat de grans protiu: un 2,1%. jectes), Àustria Aquest mercat (restriccions preses veu influenciat fasupostàries) i Novorablement per ruega (desaccelel'augment deies exiració dels treballs gències relatives a del nou aeroport la qualitat dels edifinacional: Gardecis i els seus sermoen). Igual que veis. A més a més, l'any 1996, s'esel parc d'edificis dels peren forts creianys 1945-75, entra xements a Irlanda en la fase de renoi a Portugal, però vació necessària. també a Després del fort creixement a la seFinlàndia i a Suègona meitat dels cia (infraestructuanys 80 i el comenres viàries). çamen!delsanys90, Els països de el mercat de l'engil'Europa Central i nyeria civil va entrar Oriental es beneen crisi a partir de l'any 1992, no solament ficiaran de taxes de creixement superiors per l'acabament de les grans obres en a un 5% durant aquest any 1997, gràcies marca, com el túnel sota el Canal de la als finançaments internacionals posats Mànega, sinó també a causa de la crisi de en marxa per tal de desenvolupar les les finances públiques, que representen xarxes de carreteres i de ferrocarrils, i encara una part molt important dels Ions assegurar la seva connexió amb les dels mobilitzats per a aquestes obres. països de l'Europa de l'Oest. Aquests uns recuperació dursble

1^..,

Mj·J·M·L

La reducció de l'activitat l'any 1996 (• 2,4%) va ser a causa, fonamentalment, de ires països: Alemanya, França i Espanya, on es van establir retallades pres-

finaçaments també beneficien les xarxes d'aigua, de sanejament, de transport del gas i de telecomunicacions.

R

O

C

O

N

S

T

K

U

C

REPORTATGE

T

Evolució dels grans subsectors del mercat europeu PREVISIONS EUROCONSTRUCT PER A L'EUROPA DE L'OEST* (evolucions en volum i en %} Total 1995 miliaeds ECU) Edificació residencial Edificació no residencial privada Edificació no residencial pública

171,2 96,1

1996/95

1997,!

•2.5

-0.8

+0.9

+1,4

33.6

•3,9

-1.6

219,1

+1.5

+2,1

Enginyeria civil

143,8

•2,4

+1.0

Total construcció (1)

663,8

•0.7

+0,8

Rehabilitació i manteniment

'Unió europea * (Noruega i Suïssa) • (Luxemburg i Grècia) (1) Xifres de facturació de les empreses del sector de la construcció

ils països de l'Europa central i oriental PREVISIONS PER A L'EUROPA CENTRAL I ORIENTAL" (evolucions en volum i en %) Total 1995 (miliards ECU)

1996/95 +3,4

Rehabilitació i manteniment

2,3 4,5 1,8 5,4

Enginyeria civil

4.5 18,4

Edificació residencial Edificació no residencial privada Edificació no residencial pública

Total construcció (1)

1997/96 +6,1

+6,5

+5,6

+2,3

+2,7

+2,6

+3,3

+8,7

+8,6

+5,1

+5,5

'Polònia, Hongria, Repúbliques txeques i Eslovàquia. Previsions dels membres associats a l'EUROCONSTRUCT. (1) Xifres de facturació de les empreses del sector de ta construcció.

EL

R E P O R T A T G E C O N F E R E N C I A

I

D ' H I V E R N

europea haurien de permetre frenar la Amb l'augment de les preocupacions recessió dels mercats dels quatre paírelatives a la protecció del medi ambi- sos del Cenire a partir d'enguany, i ent, els sectors més afavorits durant els esperar una recuperació moderada per propers anys, a tot Europa, seran els a l'anyque ve. Tanmateix no es pot transports ferroviaris i les xarxes de sa- excloure l'aparició, en el 1998, d'un nejament. escalfament en algun dels països periLlevat dels quatre països «centrals» feries. Hi ha quatre països, però, que de l'Europa de l'Oest, Alemanya, no cal que temin riscos de sobreproducció tenint en França, Àustria i compte les neSuïssa, tots els paï"La preocupació relativa cessitats que hi sos de la zona Eual medi ambient afavorirà ha per satisfer: roconstruct (inclosa Polònia, Honl'Europa Central i els transports ferroviaris gria, Txèquia i Oriental) tindran les xarxes de Eslovàquía, per mercats de la consno parlar de la trucció en creixesanejament" resta de països ment positiu durant l'any 1997. Aquest creixement serà particularment elevat als països petits perifèrics : Irlanda, Portugal, Finlàndia, Dinamarca i Noruega.

La normalització progressiva de la situació alemanya, l'estabilització dels tipus d'interès a un baix nivell i la consolidació de la recuperació econòmica

N

F

O

R

M

A

T

I

U

EUROCONSTRUCT

L'INFORMATIU 1 0 0 números: 1 9 9 1 - 1 9 9 6

de l'Europa Central i Oriental on redreçament encara serà més llarg.

Mercats que són a la vegada sortides directes per als agents de la construcció de l'Oest d'Europa, i motors del creixement econòmic d'Alemanya i del conjunt dels països de l'Europa Occidental. •

Aquest informe ha estat elaborat per Euroconstruct, un grup europeu format per 15 instituts dels països de l'UE i de l'EFTA, i en el qual Espanya està representada per l'ITEC. La conferència d'hivern d'aquest any es va celebrar el dia 13 de desembre a París.

EXPOSICIÓ Delegació del Vallès Occidental Sant Francesc, 18. Terrassa del 3 al 14 de febrer Delegació del Vallès Oriental Josep Pinyol, 8. Granollers del 18 al 28 de lebrer

TAULA RODONA «La revista a mida: Quina informació necessita el professional?»

Hi participen:

CONFERÈNCIA TÈCNICA

Adela García-Herrera Arquitectura Viva

TEULADES TECTUM @

José Maria Marzo i Carlos Quintans Tectònica

PROGRAMA | introducció. j Concepte de coberta inclinada. j Patologia en les cobertes. ] Tractaments correctors. | Alternativa de mercat.

José Luis Zabala Revista de la Conslrucción Manel Gausa Quaderns d'Arquitectura Fèlix Arranz i Josep Quetglas WAM Carles Cariaria L'Informatiu

| Teulades TECTUM^ | Exemples d'aplicació.

| Col·loqui.

5 de març de 1997 19.00 hores.

Sala de Conferències Coilegi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Borcelona Bon Pastor, S 0802 I BARCELONA Assatènoa &urc a I acte.

S'encrejarc document OCKJ Tècnica TECWM1

URALITA

Dijous 20 de febrer a les 11 del mati Sala de Conferències del Col·legi. c/Bon Pastor, 5. Barcelona Entrada lliure

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

UNE802I5UNE802I7 UNE80280UNE80102 UNE7402UNE80101U NE80304UNE80401U NE7I33UNE7134UNE 7244UNE83120UNE7 082UNE83I3IUNE83 130UNE8312IUNE72 45UNE8315UNE8316 UNE83I34UNE83133 UNE7238UNE7135U NE7I39UNE83I24UN E83109UNE7136UNE 7295UNE7130UNE72 34UNE7I31UNE7178 UNE7I32UNE7235U NE723ÓUNE83300UN E83301UNLTI22NE83 302UNE83303UNE83 304NLT1 I8UNE83306 UNE83307UNE83308 UNE83313UNE7457U NE103300UNE7376U NE83130UNE7377UN EI03104UNE7001UN E7045UNE7324UNE7 255UNE7365NLTJ 1 I NLT109NLT103UNE70 45UNE7392ASTMD38 77ASTMD3080NLT1 16 UNE7368UNE7370U NE7403UNE7391

servei control qualitat LACREDITACIÓ en els àmbits del formigó en massa i en assaig de mecànica de sols a laboratori AVALA LA GARANTIA DE QUALITAT DEL NOSTRE SERVEI laboratori d'assaig de l'edificació acreditat per la generalitat de Catalunya sant isidor, 1 - telèfon 7980166 - fax 7576665 - 08302 mataró (barcelona)