INF970401 by sia16

FORMATI

Núm. 105 PRIMERA QUINZENA ABRIL 97

DEL COL·LEGI D'APARELLADORS

150 PTA

Bon Pastor, 5 08021 Bar

A MÉS A MÉS

I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

a Tel.2402060 Fax2402061 E-mail:caaib@data

; Delegació

Barcelona rehabilita Ciutat Vella

Medi ambient a Alemanya per Esther Elies

Ambientalitzar la construcció La reforma de la Llei de col·legis i l'exercici professional

per José A. Bernàldez

La formació i les activitats

El Col·legi participa

a Construmat

I Saló Internacional de la Construcció, Construmat, celebra enguany la seva desena edició. La mostra tindrà lloc del 7 al 12 d'abril al recinte firal de Montjuïc, a Barcelona. El Col·legi hi serà present al certamen amb un estand institucional situat al Palau de Congressos i mostrarà les seves noves línies d'activitat en el camp de la informació, la tècnica, la formació del professional i el « medi ambient. • —

Viatge a Lisboa del 16 al 19 de maig

Arriba la declaració de la renda

El mercat de treball i els petits anuncis

a Vic, Manresa, Gra

a B

is barris històrics de Barcelona hauran d'adaptar-se a les noves exigències de qualitat de vida sense perdre la seva personalitat. El districte de Ciutat Vella inicia ara una segona fase en la seva revitalit-

zació urbanística amb la renovació dels ajuts públics per a la rehabilitació privada. El Col·legi hi participa i signa un conveni de col·laboració amb l'Oficina de Rehabilitació que gestiona OÍA els treballs. • —

a ciutat de Lisboa es transforma amb motiu de la celebració^ de l'Exposició Universal que tindrà lloc a la capital portuguesa l'any vinent. El Servei Rehabilitació del Col·legi organitza una visita a l'esmentada ciutat, que es farà del 16 al 19 de maig. •

Josep Maria Solà: «Europa ensdemana estar al dia» Coordinació: Elliendo Pucurull Anal i li d'obta: Joan Sabaté. Xavier Aumodes, AiHiiwramenl NnSüiilict Angoli Ballarà

Díl.ony gròl.c; RCR Folól.K: Mlgt. Dipiiit legal: B-423B? 1991 ISSN: 1132-2802 Publkitoh BIT PUBUCIDAD JoMtp Tarradotlai, 155 08029 Barcelono Tel. .410 45 55 Fa. 430 39 75

a possibilitat d'accedir al mercat de treball britànic, una qüestió de prestigi í la necessitat d'estar al dia han estat el motius que han guiat l'arquitecte tècnic Josep Maria Solà a homologar-se professionalment al Regne Unit. Des del 1996 els arquitectes tècnics poden demanar la seva incorporació en el CIOB i exercir com a chartered builders. Solà creu que la influència anglosaxona farà variar els •, nostres esquemes de treball. • L

DrTA: Col·legi d'Aparellador* i Arquitecte* Ti de Barc.lt>™. Bor. Poilor. 5. 0B021 Barcclani ?A0 20 60 far- 240 20 61 Ouma: PI. Ma| l'Om. 6 08240 MorircvO T Oriantat: lai^p PiAol, 8 08401 01 76 Vau*» Otcidanral: Sani

Ciències de la comunicació Blanquerna 19a27

P° Torras y Bages, 106 08030 BARCELONA / Telefono: (93) 345 88 50 / Fax: (93)346 17 13 / Prefabrícados de Hormigón, SA E. Mail: SAS8i3d.esr /

Palacio 12 - Stand B-242

E t M

T E M A L A

R E H A B I L I T A C I Ó

D E

C I U T A T

F O R M A T

V I L L A

Els nuclis antics de moltes ciutats de Catalunya es troben avui en un procés de regeneració que els permeti adaptar-se ales exigències de la vida ciutadana actual sense perdrelaseva personalitat. Barcelona noes queda enrrere i ara impulsa una segona fase de revitalització urbana al seu centre històric, en la qual també participa el Col·legi.

Ciutat Vella vol posar-se al dia El Col·legi signa un conveni de suport amb l'Oficina de Rehabilitació que impulsarà la revitalització del districte

arcelona haurà de resoldre les seves necessitats d'habitatge seguint criteris de sostenibilitat. La manca de sòl lliure i l'obsolescència d'una part del parc d'edificis fan de la rehabilitació una pràctica obligada per al futur de la ciutat, i més encara si parlem dels nuclis antics als quals caldrà afegir el seu important valor patrimonial. Ciutat Vella, l'Eixample, Poble Sec, Gràcia són alguns dels districtes històrics de Barcelona que hauran d'anar-se adaptant a les exigències de qualitat de vida dels ciutadans tot respectant la seva personalitat arquitectònica i urbanística.

• Sectors d'actuació preferent Així ho van manifestar els responsables de la política municipal i autonòmica el passat 27 de febrer durant Tacte de signatura del conveni de suport per a la revilalització de! districte subscrit entre l'Oficina de Rehabilitació Ciutat Vella i diverses entitats professionals i de serveis entre les quals hi ha el Col·legi. Aquests convenis de suport completaran el conveni marc de cooperació entre el Minisierio de Fomento, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona

per a la rehabilitació de Ciutat Vella i Poble Sec que es va signar el 23 de desembre de 1996. La signatura del conveni institucional representa la continuïtat del marc d'ajuts que ha influït en l'increment de la rehabilitació a Ciutat Vella, i el començament del procés de rehabilitació del Poble Sec. Aquest marc d'ajuts per al proper any està dirigit, per uns banda, als anomenats sectors d'actuació preferent, zones amb un alt percentatge d'habitatge consolidat, lligats a un eix definit i beneficiats per la reactivació general del barri a causa de les actuacions públiques realitzades, amb una aportació inicial de 1.316 milions de pessetes. Aquests sectors són al Raval, Barri Gòtic, Nucli Antic, Barceloneta i Poble Sec. Dels 11 sectors d'actuació previstos hi ha 2.492 edificis protegibles, cosa que representa un tota! de 25.737 habitatges susceptibles d'actuació amb una subvenció a fons perdut del 30% del pressupost. Per a la resta de l'àrea de rehabilitació de Ciutat Vella, es milloren tes condicions dels promotors pel que fa a la qualificació d'actuació protegible i a l'accés al finançament qualificat (préstecs d'entre el 5 i el 7,5% d'interès) i queden exempts de limitacions com ara la superfície màxima computable, els ingressos del soi-licitant o l'antiguitat de l'edifici. L'objectiu del projecte, que s'ha previst que finalitzi el 1999, és aconseguir rehabilitar un de cada tres habitatges de Ciutat Vella i incorporar-ne a! mercat el màxim possible dels actualment desocupats pel seu mal estat. Altres districtes de ia ciutat i també altres ciutats de Catalunya han iniciat ja un procés de rehabilitació o sé esperen el seu torn per Deneficiar-se d'ajuts públics

Algunes zones del Raval es troben dins un procés de recuperació urbana

per a la seva revitalització urbanístíca. L'atenció a les patologies estruçturals, la remodelació de barris, la regeneració de teixits urbans i una adequada protecció del patrimoni històric són diversos aspectes d'una pro-

blemàtica comuna en molts indrets del país i són també aspectes que no podrà oblidar una política racional de regeneració urbana. • Carles Cartané

SUPORT DEL COL·LEGI A L'OFICINA DE REHABILITACIÓ El passat dia 27 de febrerel president del Col·legi, BematOchoa, va signar un conveni de col·laboració amb l'Oficina de Rehabilitació Ciutat Vella. Segons l'acord, el Col·legi donarà suport als serveis tècnics municipals, amb la realització del Test Casa en Forma als edificis de Ciutat Vella i Poble Sec, de l'àmbit d'actuació comprès en el conveni. A més, el Col·legi facilitarà als aparelladors i arquitectes tècnics el suport de la seva Oficina Tècnica de Diagnosi (OTD), amb consulta personal i telefònica gratuïta i descompte del 50% en les tariíes d'altres serveis d'assessorament tècnic al professional. D'altra banda, el Col·legi també programarà cursos de reciclatge i especialització en rehabilitació en col·laboració amb els serveis municipals i es constituirà com a punt d'informació per als col·legiats i el públic en general. El mateix dia. l'Oficina de Ciutat Vella va signar altres convenis de suport per a la revitalització de Ciutat Vella amb entitats com ara Procivesa, Cambra de la Propietat Urbana, Col·legi d'Administradors de Finques, Col·legi d'Arquitectes, FECSA, Gas Natural, Aigües de Barcelona, Gremi d'Ascensors i Akzo. •

E L

R E H A B I L I T A C I Ó

D E C I U T A T

T E M A

V E L L A

PUBLICITAT

UNA OFICINA PER FOMENTAR U REHABILITACIÓ PRIVADA D'EDIFICIS I HABITATGES

Compraríeu una nevera a un concessionari de cotxes? I un pollastre a una caixa d'estalvis? A l'hora de contractar les vostres assegurances del cotxe, de la llar, de vida, d'accidents, etc. deixeu-vos assessorar per veritables professionals de les assegui rances.

Oficina de Rehabilitació de Ciutat Vella, dins de la política de revitalització del districte, s'ha marcat com a objectiu el foment de la rehabilitació privada d'edificis i habitatges, com a complement de les actuacions urbanístiques que es porten a terme. Dins d'aquest marc, l'Oficina té objectius força ambiciosos com ara col·locar al mercat els habitatges buits, eliminar el risc que comporten els edificis amb patologies greus, millorar les instal·lacions dels edificis de manera que comportin una millora de la qualitat de vida o aconseguir nous habitatges procedents de la rehabilitació d'edificis amb usos obsolets.

Rehabilitació privada a Ciutat Vella AJUTS A LA REHABILITACIÓ

El servei d'assegurances del Col·legi us hi ajudarà. Tel. 240 23 72, sr. Sergi Sagrado. Amb el suport tècnic de:

L'Olicina presta un suport tècnic i de gestió al ciutadà, assessorant sobre el tipus d'obres convenients, les seves prioritats i la millor manera de realitzar-les. Per tal d'iniciar el camí marcat, calia un marc normatiu adequat a les característiques d'un centre històric, que actuï com una eina de foment de la rehabilitació privada. Aquest és el paper que representa el conveni signat l'any 1994 i que ara ha estat renovat'. •

Sectors d actuació preferent i Subvenció: i Desgravació fiscal: i Llicència d'obres:

30% del pressupost 15% del pressupost protegible (IRPF) subvenció equivalent a la taxa

Obres en elements comuns i i i i

Préstec: Subvenció: Desgravació fiscal: Llicència d'obres:

del 5%, 7,5% o 9% d'interès 30%, 20%, 23% o 10% del pressupost 15% del pressupost (IRPF) subvenció equivalent a la taxa

Obres en l'interior ie

ASSEGURANCES LORENTE C. de Rafael Casanova, 73, lr. 3a. 08750 MOLINS DE REI • Barcelona Telèfon 668 28 41* • Fax 668 62 07

i i i i

Subvenció: Préstec: Desgravació fiscal: Llicència d'obres:

l'habitatge

20% del pressupost segons ii 7,75% d'interès 15% del pressuposi (IRPF) subvenció equivalent a la taxa

Oficina ie Rehabilitació Ciutat Vella Cl dels Àngels, 3-5. 08001 Barcelona Tel. (93) 329 59 58 Fax (93) 329 50 62

P U N T S

V I S T A

C O N S T R U C C I Ó

M E D I

A M B I E N T

Medi ambienta Alemanya: estat actual B

cologia és un terme que està constantment en boca de qualsevol ciutadà alemany. Sempre hi ha alguna raó per incidir en un concepte que aquí, a Alemanya, ja fa més de 20 anys que es va començar a fer servir. I és que cada país té les seves debilitats i les seves manies, i mentre que a la Gran Bretanya un producte es ven si duu el segell de la casa reial, a Alemanya és imprescindible que dugui un distintiu de producte verd. Això té. evidentment, una perilongació social, que es tradueix en unes regles que a ningú no se ii escapen: fer tres tipus diferents d'escombraries, no donar bosses de plàstic als supermercats, no deixar el cotxe engegat mentre s'espera algú, etc. I és que, sigui per la raó que sigui, en aquest país de quasi 90 milions d'habitants i d'una superfície total menor a la meitat de l'Estat espanyol, l'ecologia és un tema que preocupa.

Després d'aquests anys de mesures, experiments i recerques s'ha arribat a la conclusió que es tenen prou elements per poder donar solucions pràctiques i reals al problema. En aquest moment, quan el volum d'edificació a Alemanya en els últims sis anys ha estat més gran que en qualsevol altre lloc, en diferents seminaris, jornades i conferències s'analitza l'eficàcia del programa ecològic, que tenia com a fita imposar a Berlín una orientació ecològica. El mes de març de 1996 es va realitzar en aquesta mateixa ciutat una conferència sobre energia solar aplicada a l'arquitectura i als plans urbans. Es van presentar un gran nombre d'experiments, noves propostes tecnològiques i programes informàtics, de manera que Claudia Fuchs es va queixar a la revista Baumeister, de la desproporció que hi va haver entre aquesta dilatada exposició i l'es"Si hi ha una barrera clara cassa presència d'exemples arquiEn matèria d'aren la construcció ecològica, tectònics pràctics, quitectura ecològilésque.permés ca i construcció soaquesta no és en l'aspecte que es busquin lar, els experiments tècnic, sinó en l'estètic i, exemples, el que i les recerques van sempre trobarem començar als anys sobretot, en Peconòmic." són propostes 70. En aquell moment, però, no es va treballar sobre una puntuals, que es presenten com a experibase científica racional. Els edificis que ència pilot I hi ha qui es comença a es van construir eren més una posada en preguntar quan deixaran de ser experiescena i una demostració d'una manera ments, per passar a ser programes comde viure natural, que una verdadera solu- plets. Seguint un exemple proper, s'ha ció al problema. Als anys 80, amb motiu construït en un barri de Berlín, l'Spandau, de l'Exposició Internacional d'Arquitectu- i amb finançament públic, una casa que ra a Berlín, IBA'87, es van començar a aconsegueix l'energia que cal de calefacplantejar experiments pilot, gran part amb ció exclusivament amb energia solar, finançament públic, en un camp d'investi- (hem de pensar que en aquests indrets s'arriben, a l'hivern, a temperatures de gació ecològica i d'estalvi d'energia. 9 L'any 1989. com a conseqüència de fins a -15 ). Podem trobar també un gran la coalició entre els Verds i l'SPD, es va nombre d'exemples d'edificis d'habicomençar a treballar en el desenvolu- tatges o polígons residencials realitpament d'una ordenança ecològica. En zats sota conceptes de baix consum un informe del Senat que es va signar el d'energia. Aquest concepte diu que 1994, es concreten aquests principis en l'ús d'energia en edificis, amb un proun catàleg de mesures que conté, per grama adequat, es pot arribar a reduir una banda, unes normes mínimes de fins a una quarta part. Una altra qüescompliment obligatori per a tots els pro- tió és quina qualitat arquitectònica prejectes de promoció pública com són ia senten aquests edificis, i si la revista, prohibició de la calefacció elèctrica i de El Croquis, seria capaç d'exposar-ho determinats materials de ia construcció en les seves pàgines. com el PVC o l'obligatorietat d'instal·lar aixetes de baix consum. Per una altra, mesures que. a causa dels elevats costos, no són obligatòries, però que són desitjables con ara les plaques solars. El 1995. es va radicalitzar la Uei, amb una ordenaça tèrmica més rigorosa, d'obligat compliment en tots els edificis i amb la prohibició d'alguns productes, el CFC. per exemple.

El que queda clar és que, si hi ha una barrera dara en la construcció ecològica, aquesta no és en l'aspecte tècnic, sinó en l'estètic i sobretot, en l'econòmic. Perquè construir «verd» és més car, encara que després l'usuari estalviï en manteniment energètic. I la següent pregunta és, quin és el promotor privat que vol invertir més del necessari quan ell no en treu cap benefici? Els estudis tfarquitec-

tura especialitzats només reben encàrrecs de projectes ecològics, quan aquests són de promoció pública. La promocióprivada segueix la construcció tradicional. I en ocasions, sense captipusd'escrúpols. No és cap cosa estranya veure rehabilitacions d'edificis on es canvia la totalitat de les finestres per altres de PVC, encara que sigui especialment prohibit en la promoció pública. Als dissenyadors i tècnics, el que els resta pendent és la presa de consciència per adaptar les seves propostes a un programa ecològic. La falta de models i experiència fa difícil un diàleg que, d'altra banda, queda clar que és necessari. Afortunadament, en els últims anys, i en part a causa de la forta pressió dels estaments públics (pensem que, per exemple, la majoria de projectes que surten a concurs demanen un programa ecològic), es construeix cada cop més sota conceptes sostenibles. Edificis representatius, públics, que estan en fase de construcció i que no són 100% «verds», serien: el Reichstag (el Parlament), l'aeroport de Berlín-Schònreíeld, el GSW Hauptverwaltung (que

serà un edifici de despatxos amb 20 pisos d'alçada}, la Ludwig-ErhardHaus, (que serà un centre de comunicacions i serveis de 36.200 m2 de superfície), etc. És per tot això, que cal dir que aquí, a la República Federal d'Alemanya, es troben amb els mateixos obstacles que nosaltres a l'hora de construir sostenible, encara que tenen una cosa ja guanyada. Un suport institucional, que ja fa una dècada que treballa en el tema, i també la conscienciació del ciutadà. Perquè tots els programes i tecnologies no serveixen de res, si l'usuari no està mentalitat de fer un ús correcte i racional de l'energia i dels productes naturals. • Esther Elies

Arquitecla tècnica. Berlín

P i I 0 II N 7 4

La reforma de la Llei 2/1974 sobre col·legis professionals, aprovada el febrer passat, comporta que, a partir d'ara, l'exercici professional, en tot allò que fa referència a l'oferta de serveis i al seu contingut econòmic, passi a regir-se per les normes de la lliure competència. Així, les condicions econòmiques i les condicions contractuals hauran de ser valorades en cada cas i pactar-se amb el client.

Dins d'aquest neu marc definit per la flexibilitat i la lliure competència, creus que l'evolució de la nostra professió serà positiva o bé negativa? Podeu respondre, abans de I I de maig, al telèfon

ArciUa g geso. dos de los matèria les mas utili zados por el hombre para la construccion a lo largo de la historia, son hoy en dia la sòlida base para la fabricacion de Ladryeso. Ladryeso es la respuesta a las necesidades que demanda el mercado de la construccion en los tiempos actuales. Ladryeso. materiales de siempre para soluciones de hoy.

MaterialeS de siempre para soluciones de hoy. i CERAMICAS CASAO, S.A. Paseo Cuéllar. 3 Pral. D 50007 ZARAGOZA Tel: 976 / 27 12 15 Fax: 976 / 38 06 21

CERAMICAS LA PALOMA. S.L Avenida. de Portugal, 49 «5290 PANTOJA (Toledo) Tel: 925 / 55 46 00 • 55 40 01 Fax: 925 / 55 42 60

CERAMICAS SAMPEDRO. S.A. Avenida Entrena, 38 26140 LARDERO (La Rioja) Tel: 941 / 44 80 97 Fax: 941 / 44 89 02

TECASA TEULERIA CATALANA, S.A. Ctra. Castellbisbal a Terrasa. Km. 5.6 Apdo. 1343 • 08755 Castellbisbal Tel: 93 / 772 13 42 Fox: 93 / 772 03 57

N O T I C I A R I T R E B A L L A R

I L

U N I Ó

N F O R

E U R O P E A

El Regne Unit ja acull arquitectes tècnics espanyols El Chartered Institute of Building exigeix als seus membres seguir un programa de formació professional contínua

n el sector de la construcció la formació que van rebre a la universitat els titulats als anys seixanta té moit poc a veure amb la pràctica professional d'avui. L'experiència és important però no ho és tot. Cal una actitud d'aprofundiment en el desenvolupament personal. Aquesta és la filosofia que guia els responsables del Chartered Institute of Building (CIOB), organització britànica que agrupa diverses professions de la construcció sota un denominador comú: fa qualificació i el reconeixement professional, dins d'una societat marcada per un component essencialment liberal. Des de I' 1 de gener del 1996 i segons un acord entre el Consell de l'Arquitectura Tècnica i el CIOB, els arquitectes tècnics espanyols poden exercir al Regne Unit coma chartered builders, a través de la seva incorporació com a membres del CIOB, i a la inversa. Ha calgut quasi dos anys perquè un arquitecte tècnic aconseguís entrar a formar part de la prestigiosa organització britànica. Actualment ja són tres. Josep Maria Solà i Huguet ha estat el primer que ha aconseguit esdevenir, a través del conveni, membre de ple dret del CIOB i, per tant, el primer de lluir a la corbata el característic lleó dels chartered. La possibilitat d'accedir al mercat de treball britànic «i de tot l'àmbit anglosaxó», una qüestió de prestigi i la necessitat d'estar al dia han esta! els motius que han guiat aquest titulat de la promoció del 68 a donar aquest pas.

I també la seva experiència internacional. Solà Huguet va fer una curta estada a Denver (EUA). Després va treballar durant deu anys a diversos països àrabs: Algèria, Iraq i Aràbia Saudita, on va assimilar els mètodes anglosaxons que impulsaven els Estats Units basats en el desenvolupament del Project Management («Construction Managemenl, li diuen els americans»)- En l'actualitat forma la societat professional Dòric arquitectes, S.L amb l'arquitecte tècnic Caries Blanco i amb un altre soci. Fan projectes d'arquitectura i direccions d'obra, però també Project Management i estudis de viabilitaí immobiliària, tot i que la figura del project manager encara es valora poc al nostre país «perquè no es coneix i, sobretot, perquè la gestió de la construcció es basa encara en mètodes massa artesanals, amb poca visió de conjunt i poca sistematització», assegura Solà. En aquest sentit, la formació que ofereix el Col·legi en aquest

El prestigi de Phomologació demana un preu: mantenir al màxim la competència professional

àrea li ha estaí útil, "la gestió d'obra és connatural a la tasca de l'aparellador i tota la formació en aquest sentit és benvinguda. Oferir aquesta formació és tenir visió de futur-, diu, Solà no creu que, a partir del conveni, hi hagi una invasió de professionals espanyols al Regne Unit. «El que sí que hi haurà són clients de procedència estrangera que voldran invertir aquí i que voldran fer servir els sistemes de treball que coneixen, i que els donen els resultats que ells esperen quant a qualitat, terminis i costos. Nosaltres oferim aquest servei, des d'aquí».

REQUISITS PER ÍSDEVEMR MEMBRE DEL CIOB ^ ^ Is arquitectes tècnics col·leI H gials que vulguin pertànyer a aquesta associació britànica hauran de complir uns requisits segons la seva experiència professional. - Amb menys de dos anys d'experiència professional acreditada: són acceptats de manera automàtica en el CIOB com a graduale members i accés immediat al mercat de treball al Regne Unit. - Amb un mínim de dos anys d'experiència professional: són acceptats automàticament com a associate cadet members (ACIOB), sempre que es comprometin a progres-

sar en la pràctica professional fins a arribar a la condició de ple dret en set anys. • Amb tres anys o més d'experiència: són admesos en el CIOB com a corporate members (MCI08) i se'ls permet utilitzar el títol de chartered builder, com a membres de ple dret. L'experiència professional a l'Estat espanyol serà acreditada mitjançant una certificació estesa pel Consell General de l'Arquitectura Tècnica, la que es referirà a l'activitat professional del sol·licitant com a arquitecte tècnic. •

Josep Maria Solà ha esial homologat com a chartered builder

S'ha obert el camí per arribar a homologar-se a Europa. Mantenir-s'hi, però, és tota una altra cosa. I el prestigi demana un preu: mantenir al màxim la competència professional. Tots els membres del CIOB, excepte els jubilats, tenen l'obligació de seguir un programa de formació professional continuada. La normativa sobre competència i deontologia professional estableix que els membres hauran de mantenir-

se informats sobre les tendències t avenços que siguin d'interès segons el tipus i el nivell de les seves responsabilitats. L'incompliment de la normativa del Chartered Institute of Building és objecte de fortes sancions. És clar que no podia ser tan fàcil. Mi havia gat amagat. •

Carles Carta fia

Nous horitzons professionals

en qualsevol país de la Unió Europea i també més enllà. L'aprovació, l'any 1988, de la 1 ? Directiva general de reconeixement de títols de formació superior va posar les bases per a la lliure circulació dels professionals a Europa. La participació d'alumnes de les escoles d'arquitectura tècnica en programes d'intercanvi amb altres països va formant candidats a desenvolupar la professió dins ràmbít europeu. El treball fet per la nostra organització professional, tant en !a identificació dels nostres col·legues a la resta de països europeus, com en la partiàpacïó en organitzacions i activitats europees, ens ha permès conèixer i ser coneguts. I jo afegiria reconeguts com uns bons professionals en e! sector de la edificació. Amb els convenis signats amb altres orga-

nitzacions professionals per facilitar al màxim el reconeixement professional mutu dels seus membres es procura agilitar els tràmits i donar suport als migranís. Finalment, l'empenta d'algunes companyes i companys d'obrir-se camí professional en altres països aprofitant aquests convenis o per iniciativa personal fa que les primeres experiències deixin aplanat el camí per als qui els vulguin seguir més endavant. I què hi fa un aparellador en un altre país? Fa d'aparellador? No. A cada país es treballa com ho fan els del país. Del teu país d'origen tan sols t'emportes el coneixement i l'experiència i al país d'acollida has de ler com els d'allà. Els àmbits de la tècnica i de la gestió aplicades al procés constructiu són els que més sovint acullen els aparelladors i arquitectes tècnics. Per tot això és important que des de les escoles i des del Col·legi s'estimuli i es doni suport a aquetts que busquen nous horitzons. RamonPiigiSoter Representar* internacional

del Consel

General de rWqutecí/a Tanca

Ei.

MEDI

E N E R G I A

N O T I C I A R I

A M B I E N T

ECOMED 97, un saló jove amb vocació europea La celebració de Construmat permetrà copsar realment el grau de compromís amb el medi ambient

el 26 de febrer a l'1 de març, s'ha celebrat a Barcelona el Saló Ecomed, Saló de l'Energia i el Medi Ambient. Aquest ha estat el resultat de la col·laboració entre Fira de Barcelona i Pollutec (Equips, Tecnologies i serveis del Medi Ambient), que se celebra a París i a üó, alternativament, des de fa més de 20 anys amb un gran èxit. Les àrees d'activitat del Saló se centren en la gestió de l'aigua, els residus, l'aire, les energies i l'entorn urbà.

Sempre que s'obre un nou saló, sorgeixen dubtes referents a la conveniència, necessitat o idoneïtat d'aquests. El Saló Ecomed però, no requereix explicacions justificatives. Tothom veu clara l'orientació í els continguts avalats per la seva trajectòria europea dels darrers anys. El que resulta més difícil d'entendre és la coincidència temàïica amb el també recent nascut, Exporecycling, ja que tant l'un com l'altre pateixen encara d'una manca d'oferta que elsfacirealmentatractius i es mouen en un àmbit que per a molls de nosaltres es fa una mica difícil destriar-ne les diferències, cosa que s'ha

de! Fòrum Ambiental Ecomed, organitzat per Rra de Barcelona. Aquesta activitat, amb diferents conferències, taules rodones í jornades ha desgranat diferents aspectes mediambientais en vessants variades, des de la reflexió fins a l'aplicació. El Fòrum s'ha concebut com un espai de reflexió i debat sobre la preservació i la gestió del medi ambient, principalment de la conca mediterrània i dels països subàrids, i tindrà continuïtat trimestral amb la celebració de més jornades. Esperem, doncs, que aquest jove Ecomed es vagi consolidant com un saló realment especialitzat en tots els aspectes mediambientais i que mantinposat de manifest tant en l'oferta com en ment útil i aplicable a la construcció, gui aquesta doble línia de reflexió i d'exels continguts de molts estands. aquesia tan sols es podia trobar en uns posició. Segurament el saló que ens Cal dir que l'oferta comercial és bas- pocs estands, pocs, i de dimensions permetrà copsar realment el grau d'amtant limitada, ja que bona part de la molt reduïdes. En definitiva, parlem d'un bientalítzació del nostre sector serà el superfície ha estat ocupada per les dife- saló que, en aquesta primera edició, proper Construmat, on hauríem de porents administracions públiques i per ben poc aportava a un sector com el der trobar noves propostes que ens ajugrans empreses que, més que oferir nostre mancat de solucions i de suport din en el camí de fer una construcció més sostenible. • serveis, sembla que es vulguin rentar la per afrontar el repte mediambiental. cara o treure's la mala consciència per En contraposició a les mancances !a seva incidència negativa en el medi comentades, cal valorar molt positivaToniFloriach ambient. Pel que fa a una oferta realment la celebració, en el marc del Saló, Servei Rehabilitació El lòrum Ecomed vol ser un espai de reflexió i debat sobre la preservació i gestió del medi ambient

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

CURS

DETERMINACIÓ

POSTGRAU

D'OBJECTIUS

DE LES OPERACIONS DE PROMOCIÓ R

O J E CT I M M O B I L I À R I A I PROMOCIÓ DELSÓL

A N A G ER

DEL 18 D'ABRIL AL 28 DE JUNY

EN EDIFICACIÓ

SALA D'ACTES DEL COL·LEGI

I URBANISME • • • / * * • Fundació Politècnica de Catalunya

INSCRIPCIONS: SERVEI D'INFORMACIÓ Bon Pastor, 5 08021 Barcelona Telèfon 2-10 20 60

EL [

NOTICIARI C

I I

Servei Rehabiirlacic

l passat dia 12 de març es va dur a terme al Col·legi un curs d'Introducció de paràmetres mediambientals en la construcció. Desprès de les / Jornades sobre Construcció i Desenvolupament Sostenible, en què es va fer una àmplia reflexió a l'entorn de la incidència de l'activitat constructiva en el medi, aquest curs s'ha plantejat fer un nou pas endavant i presentar algunes mesures senzilles, concretes i fàcilment aplicables, que poden contribuir a fer una construcció més sostenible. La necessitat d'un compromís d'àmbit planetari i la globalitat de la problemàtica conformen una realitat que sovint ens fan sentir petits i considerar que les nostres accions individuals no tindran cap incidència en la millora del medi ambient- Pensar globalment i actuar localment és el principi fonamental que avui impregna el pensament ecologista i que ha estat la base del planteja-

ment d'aquest curs. L'objectiu era clar: donar eines per poder, ja des d'ara, millorar diferents aspectes dels nostres edificis, sigui en la fase de projecte, de construcció o de manteniment i utilització, tant pe! que ía als edificis de nova construcció com a l'actual parc edificat. En aquest sentit, s'ha mostra! !a urgència d'ambientalitzar el sector, fugir de les postures maximalistes o, fins

El disseny es presenta com a motor de canvi

Ambientalitzar la construcció Pensar globalment i actuar localment és el principi fonamental

i tot, marginals que presenten la problemàtica mediambiental com un fet unitari i independent que tan sols es pot afrontar amb megaprogrames internacionals. En contraposició a aquesta idea, s'ha plantejat la possibilitat real de començar a pensar que tots, en la nostra activitat professional diària i en les nostres actituds personals, hem de ser respectuosos amb l'entorn. Aquestes postures que per algú poden semblar utòpiques i poc efectives són les úniques que tenim al nosíre abast i la seva eficàcia tan sols es pot demostrar mitjançant la seva aplicació. Els assistents al curs han estat majoritàriament professionals familiaritzats i preocupats pel tema, cosa que ha enriquit els continguts amb aportacions força interessants i pràctiques. La necessitat d'incrementar significativament la informació tècnica en aquest àmbit i de sensibilització social es van valorar com les formules més efectives en l'ambientalització del sector. Si bé, en general, es respirava un cert pessimisme quant a la gran quantitat de factors a tenir presents i a la nostra capacitat real d'incidir, tothom es va mostrar decidit, i cal dir que molts ja ho estan fent, a introduir nous factors de sostenibilitat en les seves intervencions professionals. • Xavier Casanovas Director del curs

arcelona es prepara per acollir una nova edició de la Primavera del Disseny, una plataforma que se celebra cada dos anys i que acull activitats al voltant del disseny i de la seva cultura. S'inicia la primera setmana d'abril i finalitza a mitjan juny. La d'aquest any, és la quarta convocatòria i s'impulsa sota el lema «Disseny: motor de canvi». El Col·legi participa en la Primavera del Disseny amb dues exposicions que inciten a reflexionar sobre l'impacte det disseny segons la seva interpretació des de l'arquitectura, l'interiorisme, l'escultura o la poesia. Prendre la paraula (del 8 al 25 d'abril) mostrarà les propostes de deu dissenyadors que fan servir la paraula com a material bàsic. La segona exposició es titula La ciutat del temps (del 6 al 23 de maig) i planteja un tractament poètic i escultòric de les parets mitgeres dels Jardins Albert Manent de Barcelona a partir del qual es vol obrir l'espai urbà a elements de disseny poètics i d'avantguarda. •

Visiteu-nos a CONSTRUMAT

fïiGílFiS

Palau 2 - 1 3 Estand H-802

sistema d'informoció de lo construcció omidoments, pressupostos i control de l'obro

Versió 3, per a Windows 3.Ix Versió 4, per a Windows 95 i NT El sistema d'informoció de lo construcció per excel·lència per a Microsoft Windows. Lo família Menfis és un sali qualitatiu dins l'àrea de les solucions informàtiques per a lo construcció. Las seves eficaces eines de recerca en el llenguatge natural, els seus avançats sistemes de navegació i de composició d'informes l'ajuden a obtenir els resultals que vostè necessita.

<2 professional

NOVA ADREÇA: Entença 332, 2a • 7c -

Amb la potència de la tecnologia més avançada. Amb la senzillesa del disseny més intel·ligent. Mai ha estat tan fàcil fer coses tan difícils

Maria Tubou 4. Edifido Auge 3 28050 Madrid tel: (91) 358 9808 lax: (91) 358 9560

08029 Barcelona -

Ramblo de Catalunya 29, 1° 1° 08007 Barcelona tel: (93)412 0167 fax: (93) 412 7124

Islos Baleores 28 36203 Vigo. Pontevedra tel: (986) 480 891 lax: (986) 480 436

telèfon: (93) 439 82 22 - Fax: (93) 439 95 26

P E R F I L S

N F O R

CIUTAT

Ramon Espel i Rosell

«4 LA SAGRADA FAM/MA, FINS I TOT UNA BASTIDA ÉS ARTÍSTICA»

amon Espel és et cap d'obra de la Sagrada Família. Aquest jove de Puig-reig comparteix la seva admiració per Antoni Gaudí amb la que també sent per Salvador Daií i l'Empordà. Després de la investigació que va haver de fera la Càtedra Gaudí per redactar el projecte final de carrera i de començar a dirigirir la restauració dels Jardins Artigas, a la Pobla de Lillet, va anar a parar a la Sagrada Família. Casualment, esbuscava una persona per substituir el cap d'obra, va fer l'entrevista i s'hi va quedar.

Què has après a la Sagrada Família ? Tot i què ja feia un parell d'anys que coneixia l'obra de Gaudí, a la Sagrada Família he après moll. Sobretot, pel que fa a la seva arquitectura de geometria aplicada, que és el que havia estudiat menys. És un aspecte molt interessant i que Gaudi, excepte a la Sagrada Família, havia utilitzat molt poc. Antoni Gaudí va deixar unes bases geomètriques perquè els seus col·laboradors poguessin continuar l'obra fàcilment. Et penses jubilar en aquesta obra? Sí. M'agradaria acabar-la i el dia que em jubilés, inaugurar-la, perquè a la Sagrada Família, tot és especial. Treballar en aquesta obra és una feina diferent de

queig, i van fer un mur per amagar-les. Un cop acabada la guerra el van tirar a terra i durant gairebé disset anys es van dedicar a reconstruir les maquetes. Encara avui se'n troben trossets. Quan s'acabarà la Sagrada Família ? En aquests moments hem cobert 1.000 nf de les voltes laterals, estem pujant la nau central, que serà iota de volta catalana, a 45 metres i d'aquí a poc temps entrarem ja cap al creuer, és a dir, cobrirem el que és de façana a façana. Al ritme actual, en deu anys estarà acabada per dins. Serà un edifici, un edifici utilitzable del qual només en faltaran les torres que hi haurà damunt les voltes, la més alta de les quals tindrà 175 metres.

les altres, que fa que fins i tot una bastida, que és l'element més tècnic de) món, també sigui artística. I precisament per això, la responsabilitat també és molt gran, perquè no hi ha dues «Sagrades Famílies». Creus que les obres s'haurien d'haver aturat? Crec que no, i no ho dic només perquè jo hi estigui treballant. Gaudí va dedicar els darrers vint anys de la seva vida al projecte de la Sagrada Família i, per tant, va aportar tota la seva experiència i capacitat a un projecte que només coneixem per les maquetes. Crec que hauria estaí una llàstima que aquests darrers vint anys d'un gran geni haguessin acabat en maquetes o

en el no-res. Em sembla que només per això ja val la pena de continuar les obres. A qui hem d'agrair que es continuï la construcció? Pel que fa al finançament, els diners només surten del turisme i, en un tant per cent molt petit, d'alguna herència. De tota manera, la continuació de la Sagrada Família l'hem d'agrair a molta gent, començant pels col·laboradors i continuadors de Gaudí que, durant la guerra -quan ja feia deu anys que l'arquitecte havia mort- van ingressar tots els diners que tenien per fer l'obra al Banc de Londres, van arraconar totes les peces que van quedar de les maquetes, trencades durant un sa-

Quina empremta hi deixaràs ? Suposo que, més que jo, la meva generació aporta la capacitat d'aprofitar al màxim els avenços tecnològics, perquè el que ara podem íer en un any, en algunes èpoques se'n trigava deu. És l'obra més creativa que has fet? No. De fet, actualment encara estem treballant en els Jardins Artigas, que és arquitectura naturalista, el Park Güell en petit, i potser encara hi he pogut fer més coses artístiques que a la Sagrada Família. En aquests jardins, més que restauració hem fet recuperació, és a dir, hem hagut d'agafar element per element, fotografiar-io, tomar-lo a dibuixar i restaurar-lo. •

Lydía Perera

SERVEIS £ X £ R C I C I

M F O R

P R O F E S S I O N A L

La reforma de la Llei de col·legis i l'exercici professional B

a professió ha d'assumir un aprofundiment en una culíura basada en la competència professional, la qualitat en la prestació dels serveis i la transparència en la gestió. Valorar adequadament i donar a conèixer públicament el contingut de la nostra tasca serà fonamental per participar en un entorn cada cop més liberalitzat. Aquesta evolució de l'entorn va tenir un punt destacat en l'aparició de la nova Llei de contractes de les administracions públiques i continua ara amb la reforma de la Llei de col·legis professionals que suprimeix les iariíes obligatòries i sotmet el professional a les lleis de la competència. Aquestes són algunes de les conclusions més immediates de la modificació, el passat 20 de febrer, de la llei que regula els col·legis professionals. Per tal de donar a conèixer el contingut de la llei i conèixer el punt de vista dels col·legiats, la Junta de Govern del Col·legi va programar una sèrie de trobades obertes que s'han celebrat durant el mes de març a Barcelona i també a les delegacions a Vic, Terrassa, Granollers i Manresa. Les sessions han estat molt participatives.

• Punts bàsics de la reforma i Unies d'actuació del Col·legi EI president del Col·legi, Bernat Ochoa, acompanyat de diversos membres de la Junta i dels respectius delegats territorials, van exposar els punts bàsics d'aquesta reforma que afecta els aspectes econòmics de l'exercici professional:

1 . Els professionals queden sotmesos a les lleis de la competència. 2 . Amb una única col-legiació es podrà exercir a tot l'Estat. 3 . Cobrament voluntari dels honoraris a través del Col·legi. 4 . El visat no podrà controlar les condicions econòmiques ni els honoraris. 5 . Supresió de les tarifes obligatòries.

Bernat Ochoa va exposar la línia d'acció del Col·legi davant dels canvis en l'exercici professional i la gestió col·legial. Com a mesures d'aplicació immediata, destaquen les que s'enumeren a continuació:

1 . Les actuals iariíes d'honoraris passen a tenir el caràcter d'orientatives mentre el Col·legi no publiqui un barem orientatiu d'honoraris. 2 . Estudi de les tasques professionals amb la seva valoració econòmica conjuntament amb la resta de col·legis catalans. 3 . Suport jurídic per a l'elaboració de contractes i en l'exercici professional en general. 4 . Accions en el camp de la promoció i defensa de les atribucions professionals.

• Accions de futur Per a més llarg termini es defineix una línia de treball basada en quatre punts bàsics. El primer és el manteniment de la obligatorietat de la intervenció professional. El segon passa per demanar urgentment la modificació dels articles del Codi Civil que fan referència a la responsabilitat civil dels professionals. Aquesta modificació haurà de basar-se en l'ampliació de la responsabilitat i l'existència d'una assegurança obligatòria per a la resta dels agents del secïor a més de les direccions facultatives i en la limitació esglaonada dels terminis de responsabilitat segons la part de l'obra compresa. El tercer punt definirà que el Collegi mantingui el visat amb caràcter general com a element clau en interès del professional i del propietari o promotor, tant per a l'ordenació i control de la professió i de les atribuci-

ons i competències professionals, com per a la cobertura de l'assegurança i davant l'Administració. Finalment, i com a quart punt, el Col·legi ha iniciat el procés de reforma dels seus estatuts per tal d'adaptar-los a les noves línies de l'exercici de la professió. Publicitat, normes deontoiógiques, societats i noves formes d'exercici seran alguns dels aspectes que caldrà adaptar. El calendari per a l'adaptació dels estatuts és d'un any i en l'actualitat tres equips treballen, respectivament, en tres àmbits: jurídic (adapíació del text al nou marc legal); professional (propostes basades en les noves línies de treball professional); i delegacions (el paper de les delegacions en la promoció professional dins el territori). Les propostes seran redactades com a ponències que es divulgaran entre els col·legiats que podran aportar-hi el seu punt de vista. •

Tenim les millors ofertes d'aparells topogràfics ABC -TOPOGBAHA + MDT + P

OFERTA 21.250,-ptes. • -

Compatible i m b AutoCAD (DXF 2D/3D) Eniorn Windowï Corbes de nivell amb suavitzat Cubicació per transversals Plinoli òe plann/longit/transv Curs formado (6 h)

- Suport. 3 mejos gratuït

OFERTA 149.000,- ptes.

- Amidador Irneal. - SCALE MASTER - 40 escales opcionaJs preprograma des programació propà

OFERTA 18.700,-ptes.

- riodornotrc de preu^o - PcnrnGij't o£ la rooa I m. - Mànec plegable, fre i suport pçr i fTuntcrw-«Q drec, arno bossa de transport. - P K 2.71^

OFERTA 23.000,- ptes.

. 6 -TM. (93) 302 20 45 - 08007 BARCRONA

IASSESSORIA

SERVEIS

FISCAL

Novetats fiscals pera 1997 B

a s'ha vist i comentat, que pot ser perillós perdre de vista els assumptes fiscals. I no serveix l'excusa que aquests es modifiquen contínuameni o que no deixen de sorgir noves normes. Intentarem en la mesura que sigui possible, clarífícar-ho. Com ja vam informar al seu dia, quan es rebi aquest nou número de L'INFORMATIU, ja s'haurà hagut de presentar el model 347, pel qual es declaren les operacions realitzades per un import superior a 500.000 ptes. L'obligació següent, amb novetats, serà el pagament a compte que han de fer les societats, el qual es realitzarà abans del 20 d'abrill. El percentatge a abonar passa del 15% al 18%, per als empresaris que calculen els seus pagaments d'acord amb els resultats de l'exercici anterior, i del 20 al 25%, per als qui opten per calcular-lo sobre previsions de resultats, per a l'exercici en curs.

• Legalització dels llibres oficials

Q UllD8 1

La legalització s'haurà d'efectuar en el Registre Mercantil de la província en què l'empresa tingui el seu domicili, excepte en el cas de les cooperatives, els llibres de les quals es presentaran en el Registre de Cooperatives de la seva província. No s'ha d'oblidar incloure-hi la memòria de l'exercici.

OBLIGACIONS FISCALS, ABRIL 1997

•

Darreres modificacions

I per a acabar d'aclarir, (o complicar les coses), vegem-ho a tall d'apunt, algunes de les modificacions que han entrat en vigor aquest any i que, com hem dit, o bé no haurem de tenir en compte fins a la declaració de renda o societats de l'any que vé, o bé seran d'aplicació immediata.

IESIIM

Fins ai 20 d'abril * Retencions sobre les rendes del treball i del capital mobiliari a compte de PIRPF i Impost sobre societats, models 110, 111, 123, 124 i 126, trimestrals o mensuals, si escau. *IVA, declaracions trimestrals dels models 300 i 310 o mensuals dels models 320 i 330. * Declaració recapitulativa d'operacions intracomunitàries, model 349. 'Pagament a compte de l'Impost sobre societats (model 202) 'Pagament fraccionat a compte de l'IRPF. Corresponent al primer trimestre de 1997, dels empresaris i professionals inclosos en l'estimació directa i estimació objectiva per coeficients (model 130) i en estimació objectiva per mòduls (model 131). TANCAMENT DE COMPTES I LEGALITZACIÓ DE LLIBRES 1996

En l'IRPF •

Declaració de l'IRPF

A partir d'avui, prestarem atenció a la pròxima declaració de l'IRPF. Les novetats que haurem d'aplicar, en aquesta declaració són les introduïdes per la ja oblidada Llei de pressupostos i acompanyament per a 1996. És a dir, que les recents modificacions, no les haurem de tenir en compte fins al juny de 1998. Haurem de recordar que: • Per al càlcul dels rendiments íntegres derivats dels béns immobles no arrendats, la base sobre la qual s'aplicarà el percentatge que seiveix per a determinar la renda serà sempre el valor cadastral, i desapareixerà la referència que es feia a d'altres valors. No obstant això, el tipus a aplicar serà diferent: • El 2% amb caràcter general, i l'1,1% per a aquells immobles, el valor cadastral dels quals l·iagi estat objecle de revisió, a partir de l'1 de gener de 1994. • S'eleva la quantia de la reducció dels rendiments del capital immobiliari a 28.000 ptes. t S'han actualitzat les deduccions familiars i per rendiments del treball. Així, perdescendents que conviuen amb el subjecte passiu es podrà deduir el següent: -21.500 ptes. per al primer i el segon -26.000 ptes. per al tercer •31.000 ptes. per al quart i següents • Per rendiments del treball es podran deduir 27.000 ptes.

'La nova Llei considera exempta la prestació per atur, quan es percebi en la modalitat de pagament únic. No obstant això, l'import exempt no podrà superar les 500.000 ptes. ' Per al càlcul del límit màxim reduïble per les quantitats abonades a monts de pietat, treballs i mutualitats i les aportacions a plans de pensions, s'hauran de computar com a rendiments els imputats per les societats de professionales, artistes o esportistes, als seus socis que efectivament exerceixin la seva activitat a través d'aquestes.

En l'Imposi sobre Societats En contraprestació, l'augment dels pagaments fraccionats, les empreses que facturaran per sota dels 250 milions, es beneficiaran, a partir del pròxim exercici, d'un tipus reduït del 30%, enfront del tipus general del 35%. No obstant això, aquest tipus reduït solament s'aplicarà el tipus general del 35%. En l'IVA Se suavitzen les condicions establertes per a modificar la base imposable en el supòsit d'haver repercutit quotes a empreses en suspensió de pagaments o que han fet fallida. Així, n'hi haurà prou amb la simple providència d'admissió, no s'haurà de demanar autorització i podrà realitzar-se en el mateix període. •

JoséA.BernàldezBalado

Advoca! i assessor fiscal

Fins al 30 d'abril, els empresaris, persones físiques en estimació directa i les societats, hauran de legalitzar els seus llibres de comptabilitat de en cas que es duguin per ordinador.

L'Associació de Consultors d'Estructures nomena soci honorífic a Florentino Regalado

El dia 12 de desembre passat, Florentino Regafado, enginyer de camins, canals i ports va ser nomenat soci honorífic de l'Associació de Consultors d'Estructures. Aquesta associació reuneix als calculistes professionals més destacats de Catalunya. Florentino Regalado és director del departament d'estructures de CYPE Ingenieros. Especialitzat en projectes singulars i sostres reticulars ha editat diverses publicacions al respecte. Entre els seus projectes més destacats compta amb haver resolt la singular estructura de l'edifici Ball lli, actualment en fase d'acabat i que serà l'edifici més alt d'Espanya. El departament d'esfructures participa i col·labora en fer possible la major part del parc d'edificis que s'ha construït i continua construint-se a la Comunitat Valenciana. Actualment, l'Associació treballa activament en potenciar al màxim !a qualitat dels projectes i de les estructures de l'edificació, sense perdre mai de vista els aspectes econòmics que necessàriament han de ser presents en el procés edificatori.

CYPE Ingenieros Av. Eusebio Sempere, 5 03003 Alacant Telèfon: 96/592 25 50

S E R V E I S

MERCAT

T R E B A L L

Ofertes de treball obertes als aparelladors i arquitectes tècnics Empresa de fusteria d'obra i mobiliari

Empresa d'elements urbans i arquitectura

Consultoríadeserveis per ala construcció

Tècnic comercial

Arquitecte tècnic

Ajudants d'obra

per a organització dirigida al mercat nacional i a la Unió Europea. Experiència mia òe 2 a anys en tasques comercials. construcció i disseny. Edat. 26-33 anys. Àrea de treball, comarques de Catalunya. Idcmes, francès i anglès (es valorarà ralemany). Coneixements de màrqueüng, economia i coneixements cfínformàt«a a nnrell d'usuari. Contracte laboral. Sou negociable segons vàlua. Incorporat» immediata. Envieu currículum i fotografia a DepL Recursos Humans. Ap.de correus 5.267 08080 Barcelona

responsable derexecuciócrobresdelusteria. Imprescindble experiència de 2 anys en tasques srmSars (fusteria). Usuan tf Excel. Es valorarà 6'tof de mestre industrial de tusteria. Àrea de Irebatl. Barcelona provinvia. Cal tenircamel de conduir. Jornada oTòal. Contracte laboral- Sou: 3.000.000.- bruttanual. Incorporació immediata.

per a gestió i coordnació de subcontracbsies. Experiència mínima de 3 anys en tasques similars. Àrea de treball, Barcelona centre. Es valorarà el domini de Tangles. EdaL de 25 a 30 anys. Jornada completa. Contracte laboral per obra de 6 o 7 mesos. Sou negociable. Incorporació immediata.

Rel. 5.590

Ret. 5.591

Interessats envieu currículum a: FFWONT.SA Fax: 416 44 97

INFOLICITACIÓ

Ajuntament de Palau de Plegamans Tècnic municipal per a inspeccions, dsdptira urbanística, ríomies tècnics, organització de la brigada rfobres i de les obres munoals. Experiència. 2-B anys en rAawstraoó kxal. CalveWe propi. Jornada completa (35 W set). Contracte lat), fra a la convocatòria pübíica òe la puça Seu. 3.775.000.- bruV anual amb sgnalura d'obres. Incorpora-

Informació sobre els contractes públics d'assistència tècnica i d'obres de Catalunya Un nou servei de! Col·legi

Envieu currículum o truca; a TÀrea de Begim Interior. PLde la Vila, 1. Tet 86*60 56 Fa* 864 92 59

Telèfon (93) 240 23 65

Ref. 5.603

P E T I T S

Interessats enviar currículum s. MDAEspana.SA Sra. Susanna Portell Fax: 91 308 70 23

Ret 5J95

Despatx d'arquitectura

Tècnic d'obres i projectes

Tècnic col·laborador

per a col·laboraoons en direcció d'obres i treballs de despatx. És convenient ixia

pera captació, estudi, ptanifeaco i direcció d'obres. Cal tenir mona relació amb

expenenaa mínima ( f i any en coneixements de construcció, mesuraments i autocad. Edat, de 23 a 25 anys. Àrea de trebaü, Barcelona província. L'emplaçament del toc de treball és a Sitges. És convenient vchicfe propi. Mitja jornada de matins. Relació liberal. Sou negociable. Incorporació immediala.

constructors i empreses del sector L'experiència mínima que cal. és de 3 anys en drectió d'obres. L'àrea de treoal. és la província de Barcelona. És convenient tenir vehicle propi. Reiaúó liberal, amb signatura d'obres. uedcdoó esporaoca, segons obres. tncorporawJ immediala.

Interessats enviar cuniculum o trucar per telèfon a: uach Assecats SCP Telèfon i Fax: 2 M 07 49

Interessats enviar currículum a: BCN i Associats, arquitectes OSiurana,s/n 08035 Barcelona

Ref. 5.598

UN SERVEI PER A LA PROMOCIÓ I PLENA OCUPACIÓ DELS APARELLADORS El Servei de Promoció i Mercat de Treball, per mitjà d'aquesta secció de L'Informatiu, ofereix una visió general actualitzada de la situació de tes ofertes de treball per a aparelladors i arquitectes tècnics, que es gestionen des del Servei. Mensualment es publica un quadre que inclou algunes dades representatives de totes les ofertes rebudes durant el mes anterior i ja tancades. El quadre permet veure la relació entre funció, experiència, edat, tipus d'empresa i sou, i si el servei sol·licitat per l'empresa ha estat per selecció o per publicació d'un anunci. Els col·legiats interessats a entrar en els processos de selecció gestionats des del Servei s'han d'inscriure a la recerca activa de treball.

Ref. 5.600

INFORMACIÓ OFERTES DE TREBALL Servei de Promoció i Mercat de Treball Tercera planta Telèfon Fax

240 23 58 240 23 59

A N U N C I S

S E R V E I S

tes, models en 3D, càlcul d'estructures i instal·lacions. També, fotògrafa d'arquitectura i obra, presentacions, tractament cfimatges i perspectives,

Topògraf

mesuraments i pressupostos, plecs

per a (retalls de mesuraments, aixecaments, implementació de projectes, replanteigs d'obres i cubicacions. Utilitzem sistemes totalment informatitzats, A grans i a petües escales. S'ofereix qualitat i rapidesa. J. Costa Telèfon: 265 40_04

de condicions, ajut per a projectes de

Servei per a taxadors Enviïns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores, L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Ofenm més de 2 anys d experiència. Telèfon: _J16^16_39 Far: 237 5182

seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obres.

Josep M. Telèfon: 268 08 04

Perspectives

Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc i negre o en color i Render. Octavi Jetèfon: 213 92 36 Fotogrametria i restitució Fotografia mètrica terrestre i restitució, per a restauració de façanes, monuments (plantes, alçats i secdó). mecànica etc Fotografia aèrea mètrica i restituoó per a confecoo de topografia i cartografia 30.

Abocaments tfestat actual, desen-

Aplicacions Aero-topogràfiques Telèfon: 211 23 71

voiupafnert i deineacü de pnjec-

Fa*

Serveis per si professional

Enginyerindustrial t estudiant d'arquitectura tècnica S'ofereix enginyer industrial i estudiant d'arquitectura tècnica per a ia realització de projectes d'instal·lacions (lampisteria, gas, electricítat, protecció contra incendis, ventil·lacíó, calefacció i climatització, etc.) en edificis. També, llicències d'obra, d'activitat, plans d'emergència. Estudis d'evacuació i sectorització d'edificis, projectes de seguretat i higiene. Ús d'iníormàlica per al plànols (autocad versió 12), memòries, mesuraments i especificacions. Experiència de 8 anys en enginyeria. Oriol Àvila Telèfon^_215 63 55 (matins)

211 24 79

Delineant de la construcció S'o!ereix delineant de Ea construcció per treballar. Aporta àmplia experiència i bons coneixements informàtics. Raimon Ricart Telèfon: 436 74 82

Estudiant d'arquitectura tècnica Estudiant de tercer curs d'arquitectura tècnica, s'ofereix per treballar, tant en despatx com a peu d'obra. Aporta experiència de 5 anys com a delineant, aixecaments d'estat actual i seguiment fotogràfic d'obres, i 1 any de realització de projectes amb Aulocad. Coneixements d'altres rogrames a nivell d'usuari. Camet de conduir i vehicle propi. Aurora Gijón Telèfon: 429 77 03 Estudiant de 2n curs S'ofereix estudiant de 2n curs d'arquitectura tècnica, per treballar de matins. Aporta curs d"Autocad i experiència en despatx d'arquitectura, on hi ha col·laborat durant 4 anys en desenvolupament de projectes. Amb carnet de conduir i cotxe propi. Zona, Maresme. Uorenç Torrents Telèfons: 752 54 96

A L T R E S Arquitecte Arquitecte està interessat a col·laborar en despatx consolidat d'arquitectes tècnics, per a l'elaboració de projectes. Interessats enviar dades de contacte Daura Arquitectes Telèfon: 418 27 89 Es ven col·lecció d'On Diserïo Arquitecte tècnic ven una col·lecció de revistes ON DISENO, deís números 44 al 145, en perfecte estat. Javier Guinea Telèfon: 347 99 21 (nits)

)

INFORMACIÓ Elisenda Pucurull Telèfon: 240 23 76

S E R V E I

P R O M O C I Ó

M E R C A T

dor, catedràtic del dept, d'Organització d'Empreses, de la UPC dia, hora i lloc De l'1 al 24 d'abril, dimarts i dijous de 18.30 a 21 h. Sala de conferències.

col·legiats i estudiants: no col·legiats:

Aquest curs té com a objectiu donar una visió general dels diferents tipus de valoracions i els coneixements pràctics suficients perquè el professional pugui iniciar-se en aquest tipus d'activitat.

organitza Servei de Promoció i Mercat i la Fundació Politècnica de Catalunya coordina Fco. J. Uovera, director del dept. d'Organització d'empreses. UPC

professors Jordi Femàndez, advocat i aparellador, catedràtic del depl. d'Organització d'Empreses. Demetrio Ochoa, aparellador i advocat, expert en valoracions. Jordi vilajosana, advoca! i aparella-

25.000 PTA 45.000 PTA

programa • Introducció: concepte, finalitat, procés valorador. El mètode de comparació segons el mercat • Valoració del sòl: reprecussions valor residual. i El mètode de reposició. Capitalització de rendïmenls. Valoració dels drels reals. Casos pràctics. • La valoració hipotecària • Valoració de promocions immobi-

coordina Francesc Jordana, director de l'EU PB

professors Antonio Aguado, Uuís Agulló, Josep M. Salla, Alejandro Jossa, Joan Puig, Ravindra Gettu

dies Del 2 al 28 d'abril, els dilluns i dimecres de 18.30 a 21 hores.

organitza Servei de Promoció i Mercat de Treball amb la col·laboració de CYPE Enginyers

sala de conierències del Col·legi.

professors Florentino Regalado, Eduard Hernando i Josep M. Genescà.

Diagnosi. Patologies. Errades de projecte, materials, execució i manteniment. Peritatge. Tractament dels coeficients de seguretat. Mètode de les observacions instantànies pel control de les armadures dels nervis d'un sostre bidireccional. Determinació de components previs al càlcul.

37.000 PTA -17.000 PTA

• Introducció als formigons especials • Formigons arquitectònics: • formigó vist • Formigons d'alta resistència • Formigó projectat • EI ciment aluminós i la seva aplicació en formigons i Formigons porosos i Formigó de polímers • Formigó amb fibres • Materials de reparació

CURS SOBRE LA PREPARACIÓ D'EXPEDIENTS D'ACTIVITATS CLASSIFICADES presentació S'han organitzat aquestes sessions tècniques per tal d'oferir als assistents una panoràmica general amb els aspectes més bàsics de la tramitació, com per exemple: impresos de sol·licitud, taxes, i contingut de la documentació tècnica, procediments, etc. dia, hora I lloc Dimecres, del 2 al 24 d'abril, de 16.30 a 21 h. Sala d'actes, preu col·legiats i estudiants: 25.000,no col·legiats: 37.500,programa PROCEDIMENT DE TRAMITACIÓ I OBTENCIÓ DE LA LLICÈNCIA • Administració pública i competències en matèria d'acti-

vitats • Procediment perobtenció de llicències Normativa d'aplicació i Reglament d'activitats molestes, insalubres i perilloes. Normes urbanístiques i ordenances de PGM i ordenances municipals d'edificació. PROJECTE TÈCNIC • Casuística més habitual • Diferències segons tipus i incidències de tramitació • Contingut i criteris de presentació del projecte Casos pràctics • Local de venda d'objectes de regal • Local desTinal a jocs recreatius • Obertura d'un bar • Local destinat a venda i magatzem • Obertura d'una carnisseria • Local destinat a garatge INFORMACIÓ D'EXPEDIENTS

cicle de xerrades • Introducció als sostres reticulars. Àmbits d'aplicació i criteris de disseny. Aplicacions singulars. Detalls constructius. • Comentaris sobre els mètodes de càlcul. Dimensiona! i disposicions constructives de les armadures. Càlcul mitjançant programes informàtics

col·legiats i estudiants: no col·legiats:

organitza Servei de Promoció i Mercat de Treball amb la col·laboració de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona.

presentació La informàtica és una eina. gairebé imprescindible per dissenyar i calcular estructures, A l'hora de calcular cal saber utilitzar un programa informàtic, però també aplicar els conceptes i criteris tècnics necessaris per al disseny, introducció i interpretació dels càlculs que farà l'ordinador. El curs tractarà els aspectes bàsics conceptuals dels sostres reticulars. També ensenyarà a calcular utilitzant el programa CYPECAD espacial relicular calculant l'estructura d'un projecte real de construcció d'un edifici d'habitatges. Està onentat a no especialistes en estructures i dirigit a professionals que no dominen el programa informàtic CYPECAO ESPACIAL. Els alumnes que no estiguin interessats a fer les sessions pràctiques es poden inscriure només al cicle de xerrades.

metodologia • Pàctiques individuals a l'ordinador del despatx de l'alumne. Es podrà practicar el programa individualment, al propi despatx. !S en grup a l'aula.

CURS D'INICIACIÓ ALS FORMIGONS ESPECIALS presentació El formigó és un dels materials bàsics i essencials en la construcció, la seva evolució i desenvolupament tenen un paper fonamental en el sector. Amb aquest curs es pretén oferir al tècnic vinculat en la realització d'obres, la posada al dia de coneixements sobre formigó, i fer un repàs a alguns dels formigons especials més implantats en l'àmbit de l'edificació.

T R E B A L L

Curs pràctic DISSENY I CÀLCUL DE SOSTRES RETICULARS PLANS

Curs bàsic (7a edició) VALORACIONS IMMOBILIÀRIES presentació El camp de les valoracions immobiliàries es consolida com a sortida professional dels arquitectes tècnics. El volum de joves col·legiats que orienten el seu exercici professional cap a aquesla especialitat és cada cop més nombrós.

D t

AL DEPARTAMENT DE BOMBERS • Legislació de protecció d'incendis • Nova norma bàsica NBE-CPI-96 • La documentació tècnica • La càrrega de ( M i l'emmagatzematge • L'adaptació de locals a la normativa • Materials, elements de protecció i el seu control • El reglament de les instal·lacions de protecció contraincendis EL MED1AMBIENTI LES ACTIVITATS CLASSIFICADES • Activitats que requereixen expedient • Decret 257/95 • Classificació d'activitats i normativa • Documentació tecnico-administrativa • La tramitació administrativa • Eis permisos d'abocament • Declaració de residus • Activitats conlaminadores • L'Agenda Local 21

durada • cicle de xerrades: dies 6, 8 i 15 de maig de 18 a 21 hores, a la sala d'actes. • sessions pràctiques: 27 de maig i 12 de juny de 18 a 21 h a la sala d'acles i 3 sessions a l'aula d'informàtica.

• cicle de xerrades Col·legiats i estudiants: No col·legiats: • curs complet Col·legiats i estudiants: No col·legiats:

6.000 PTA 7.500 PTA 42.000 PTA 52.000 PTA

• Consideracions històriques. El sostre bidireccional i l'unidireccional in situ.

Sessions pràctiques • Càlcul amb Cypecad espacial reticularde projecte real d'una estructura d'edifici d'habitatges -Enlrada de dades generals -Definició de la geometria de plantes i predimensionat -Entrada de càrregues combinacions i càrregues espacials -Càlcul i anàlisi de les sol·licïtacions -Estimació i interpretació dels resultats i correccions pertinents: pilars, sostres, tractament d'errors -Sortida de resultats

Seminari d'habilitats directives TÈCNIQUES D'IMATGE I PRESENTACIÓ DE PROJECTES amb la col·laboració de INGECON La creixent competitivitat professional, afegida a la demanda de qualitat i exigència creativa per part del mercat fan necessari que els tècnics utilitzin tècniques que els ajudin a millorar la imatge professional i a desenvolupar habilitats per a la comunicació, objectius • introduir als participants en !es tècniques de relacions públiques i presentació de projectes • tècniques de comunicació i màrqueting • Induir a la reflexió sobre la necessitat del bon ús de la comunicació i imatge com valor afegit als serveis olerts pels professionals organitza Servei de Promoció i Mercat de Treball

professor Andrés Cascio. psicòleg, consultor de RRHH i Comunicació Consultors dïngecon, Ingenieria del conocimiento dia, hora I lloc Els dimecres 7, 14 i 21 de maig, de 17.30 a 21 h, a la sala de conferències. matrícula preu col·legiat: no col·legiat:

18.000 PTA 25.000 PTA

programa • Comunicació i disseny de la imatge • Relacions efectives amb clients i Presentació de projectes

A C T I V I T A T S F O R M A C I Ó

Curs d'iniciació a l'especialització PROJECT MANAGER EN EDIFICACIÓ I URBANISME

objectiu Formació en economia, dret i gestió integrada de procés immobi-

organilza Col·legi d'Aparelladors i Fund ció Politècnica de Catalunya. durada: 30 hores

coordinen Francisco J. Uovera í Carles Puiggròs dates Del 29 d'abril al 19 de juny, dimarts i dijous, de 19 a 21 hores.

Sala de conferències del Col·legi. temari • Introducció a la gestió i economia d'empresa • Dret d'empresa immobiliària • Direcció del procés de gestió urbanística • Direcció del procés d'edificació • Definició det projecte i realització • Realització d'obres • Contractació i subconlractació • Execució de màrqueting operatiu > Tancament de l'operació

dia, hora i lloc Dilluns, 21 d'abril, de 9 a 20 hores. a la sala d'actes del Col·legi. preu inscripció 15.000 PTA. Es lliurarà el Manual de diagnosis y Iralamienlo de materiales pélreos y cetàmicos, preparat pels professors de! curs i altres experts

Sha previst la concessió d algunes beques a estudiants pel 50°o de I import professors Rosa M. Esbert, catedràtica de Petrològia, Jorge Ordaz, professor titular de

LISBOA I LA SEVA TRANSFORMACIÓ

dia, hora i lloc Del 18 d'abril al 28 de juny. els divendres, de 16.30 a 21 h i dissabtes, de 9.30 a 14 h. a la Sala dades. (80 h. lecUves). Els d>es 2 i 3 de maig no ni haurà classe. preu col·legiats: 125.000 P T A no col·legiats: 160.000 PTA Consulteu facilitats de pagament

temari • Economia d'empresa i comptabilitat Balanç Compte d'explotació Comptabilitat Planificació financera Control pressupostari • Rscalitat Adquisició de terrenys i immobles Tinença de terrenys i immobles Urbanització i edificació Transmissió Possessió FÍ5calilat empresària! • Estudis tècnics, econòmics, financers Estudi urbanístic i jurídic del sòl Planificació de l'operació Avaluació de costos Previsió de vendes Estudi financer i fiscal • Indicadors de rendibilitat: estudis de viabilitat Projecte d'inversió Projecte de finançament Indicadors de rendibilitat. Viabilitat de l'operació. Presa de decisions i Estudi de casos per tipologies: determinació d'objectius

presentació üsboa, la ciutat del azulejo i de Pessoa, és l'autèntica porta de l'Atlàntic i està considerada una de les ciutats més antigues i amb més tradició d'Europa. Els seus barris de renom universal, com ara Alfama, la Baixa, Barrio Alto o Mouraria, entre d'altres, han estat víctimes de diferents desastres naturals, com el terratrèmol i posterior incendi que al segle XVIII van assolar la ciutat, o l'incendi que l'any 1988 va destruir el Chiado, quasi en la seva totalitat L'objectiu del viatge és conèixer de prop les transformacions que està experimentant la ciutat amb motiu de l'Exposició de 1998. Com en el cas de Barcelona, per

PRESENCIA

als Jocs Olímpics, o de Sevilla per a l'Expo-92, Lisboa fins fa poc estava considerada una ciutat envellida i amb edificis degradats. L'esforç de remodelació de la ciutat per a l'Exposició Universal de 1998 representen un canvi profund i una modernització, que tindrem l'ocasió de descobrir de la mà

Les ami-tanons comportaran ta pèrdua del 50% de ta matricula, oms dels 10 des abans de començar el curs, i d d 100% el mató* dia.

B Col·legi presentarà tes seves pàgmes web. Adreça; www.scsmet.es/caatb.

Les places dels cursos son limitades i se seguirà un rigorós ordre dïnscnpoó. Consumeu fatalitats de pagament ai Servei dlníormaoó.

240 20 61

P A L A U

• Proves de suport a la diagnosi Assaigs no destructius. Assaigs de durabilitat de la pedra • Tècniques d'intervenció Criteris d'intervenció. Etapes. Neteja. Consolidació. Protecció. Productes. Validació de la idoneïtat del tractament • Presentació d'un cas pràctic

65.000 PTA í inclou ei bitllet d'avió, l'allotjament en habitació doble en hotel de 3 estrelles, esmorzar i les visites tècniques i conferències. El preu d'acompanyant és de 50.000 PTA. {no inclou programa d'activitats ni la possibilitat d'assistir a les visites tècniques). Informació: Servei Rehabilitació

A CONSTRUMAT bricants i prescriptors. • Publicacions tècniques Manuals de diagnosi i posterior intervenció en edificis. Nous títols. • Oficina Tècnica de Diagnosi Un suport tècnic al professional.

El Col·legi serà present a Const/umat amb un estand institucional situat al Palau de Congresos i desenvoluparà diversos eixos de comunicació representatius de la seva activitat com ara la informació, la tècnica, la formació del professional i el medi ambient

Es Surarà certifica! dassistèroa a qui hagi assistí! a un SO^s de íes classes.

Servei d'Informació. Planta baixa

Far

16,17,18 i 19 de maig

DEL COL·LEGI

INFORMACIÓ • Nou servei d'informació tècnica Un nou servei que atén les consultes relacionades amb la construcció. U informació es recolza en un ampli suport documental. t El Col·legi a Internet

240 20 60

d'experts de la ciutat que ens guiaran a través de les tasques de remodelació i restauració que a diferents nivells s'estan duent a terme.

FORMACIÓ Nous perfils proíesaonais •Coordinador de segureiat •Prcjecl manager -Especialista en manteniment

INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS A TOTS ELS CURSOS

(?)

. Alteració del material Formss, agents i mecanismes d'alteració • Metodologia de diagnosi Criteris de mostreig. Aixecament de lesions. Estudis previs. Entorn climàtic

Jornades de rehabilitació

coordinen Fco, J. Uovera i Caries Puiggròs

Petrotogia i Fco. J. Alonso, professor titular de Petrologta, tots de la Universidad de Oviedo programa . El material Pelrologia. Característiques físiques, hídriques,mecàniquesitèrmiques.Les pedres més habituals

presentació En els darrers anys, les investigacions i la tecnologia aplicada a l'estudi de la durabïlitat de les parets de pedra han avançat força. Aquest curs té com a objectiu apropar algunes consideracions bàsiques als professionals, de manera que els permeti proposar i fer el seguiment de les intervencions amb les garanties suficients.

en edificació i urbanisme ANÀLISI DE VIABILITAT I DETERMINACIÓ D'OBJECTIUS

organitza Col·legi d'Aparelladors i Fundació Politècnica de Catalunya

Curs d'introducció DIAGNOSI I TRACTAMENT DEUPEDRAEN REHABILITACIÓ D'EDIFICIS

Curs de postgrau en Project Manager

presentació La Fundació Politècnica de Catalunya i el Col·legi posen a punt un complet programa de formació postgrau en project manager en edificació i urbanisme. En aquesta ocasió es convoca per primera vegada un curs de poslgrau sobre l'anàlisi de viabilitat i la determinació d'objectius de les operacions de promoció immobiliària i del sòl.

S E R V E I

SERVEI PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBALL

presentació La funció del project manager constitueix una de les noves perspectives com a sortida professional dels tècnics. En aquesta funció els professionals desenvolupen una gestió integrada dels projectes i de l'execució de les obres perquè es realitzin sense desviacions pressupostàries, en ei termini previst i amb una coordinació adequada dels agents.

A L T R E S

• iÇO ' - " - r e s == Ll-ícrmal-j l'Informatiu també hi serà present. TÈCNICA Materials i noves tecnologies Sessions de trobada í debat entre fa-

D E C O N G R E S S O S

MEDI AMBIENT Un t;pi3 O'aoó per a la drAjkjadó rJe ta p'0tíiçpi3JC31 Ss 5.:ernaives msc.a.Tiír.·.als e" el sector ífe la CG'i$:rucoó Grga.v.zacià de jomacte cursos sfjdtt i px-'íawxis

E S T A N D

B . 2 1 2

A C T I V I T A T S

N F O R M A T 1 U

FORMACIÓ

ALTRES

E X P O S I C I O N S

Assemblea general ordinària de col·legiats

Exposicions del Col·legi dins la Primavera del Disseny

La Junta de Govern va prendre l'acord de convocar Assemblea general ordinària de col·legials, segons estableixen els Estatuts del Col·legi. L'Assemblea se celebrarà el dimarts, 13 de maig, a les 19 h en primera convocatòria i, en segona, el mateix dia a les 19.30 h a la Sala d'actes del Col·legi Ha eslal aprovat per la Junta de Govern, amb caràcter provisional, el següent

1a Lectura i aprovació, si escau, de l'acta de l'Assemblea genera) anterior.

PRENDREU PARAULA

LA CIUTAT DEL TEMPS

Prendre la paraula, és una exposició sobre les propostes de disseny gràfic de 10 dissenyadors, a partir de les paraules, les quals constitueixen el material bàsic de l'acte expositiu. Les paraules s'han transformat en un tampó acompanyat d'un mànec específic per a cada mot, realízat per l'escultor Ramon Guillén. Romà Arranz, el comisssari de l'exposició invitarà el públic a imprimir les paraules en un llibre-objecte d'edició numerada. Dates: del 8 al 25 d'abril. Lloc: Sala d'exposicions

Consisteix en una proposta elaborada pel taller de pintura mural de l'Escola Eina de Barcelona i planteja un Iradament poètic i escultònc de les parets milgeres dels Jardins Albert Manent. La proposla s'ha elaboral per iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona, i el repte cultural que es planteja és obrir l'espai urbà a elements de disseny poètics i d'avantgaurada.

2% Informe del president 3»

Proposta d'aprovació de liquidació del pressupost d'ingressos i despeses del Col·legi corresponent a l'exercici 1996, balanç de situació comptable tancat a 31 de desembre de 1996 i informe dels censors de comptes, realitzat per la Comissió Econòmica designada per l'Assemblea general.

4»

Proposta d'aprovació de l'ínforme de gestió que presenta la Junta de Govern corresponent a la gestió realitzada pel Col·legi durant l'exercici de 1996.

Elecció, d'entre els assistents a l'Assemblea general, dels col·legiats que constítutiran la Comissió Econòmica per a l'exercici 1997.

6a Torn obert de paraules Eis col·legiats poden presentar propostes perquè siguin sotmeses a l'Assemblea General, fins al 28 d'abril. Aquestes propostes hauran de ser comunicades per escrit amb la signatura de deu col·legiats, com a mínim. La Junta de Govern incorporarà, sí escau, les propostes presentades i establirà l'ordre del dia definitiu de l'Assemblea.

A S S E S S O R I A

objectiu Es pretén dotar el professional en la seva tasca de professional liberal, dels coneixements necessaris per als tràmils bàsics de caràcter fiscal, en el cas d'iniciar la seva activitat o quan encara lé poc volum de negoci. La sessió té caràcter eminentment pràctic. També es donarà una visió global del sistema tributari espanyol.

preu: col·legials: 5.000 PTA no col·legiats: 9.000 PTA

a càrrec de J. A. Bernàldez, advocat i fiscalisla

•

Llibres de registre obligatoris i imprès 04 • Interès de demora i règim de sancions • Xerrada col·loqui

Declaració de la Renda 1997 objectius Donar a conèixer les novetats introduïdes per la Llei de pressupostos i acompanyament per a 1996, i que són aplicables en la declaració de l'IRPF a realitzar en aquest exercici. a càrrec de José Antonio Bemàtdez, advocat i fiscalista dia, hora i lloc Tindrà lloc dilluns 5 de maig, de 18

Exposició de treballs final de carrera

La delegació del Vallès Occidental presenta una exposició de ceràmica de Lluís Clapés, Ramiro Fernàndez, Josep Madaula, Agustí Puig, Benet Rossell i Pep Sallès Inauguració, dijous 10 d'abril a les 20 h, i restarà oberta fins al 9 de maig, de dilluns a divendres, de 9 a 13 i de 17 a 20 h. Vallès Occdïenlal, c/Sant Francesc, 18 de Terrassa.

La delegació d'Osona presenta el treball final de carrera d'Anna Reixach, Inès Sanz i Natàlia Tierno sobre la restauració del teatre Kursaal de Manresa, que es podrà veure a la delegació, del 5 d'abril al 4 de maig. horari: de dimarts a divendres, de 9.30 a 13.30, i de dijous a diumenge, de 19 a 21.30 h. Osona: Pl.Major, 6 de Vic.

La millor opció fiscal en l'exercici de l'activitat

16.30 a 20.30 h, a la sala d'actes.

temes • Possibilitats d'exercir l'activitat professional • Imposlos que graven l'activitat professional de les persones físiques • Calendari fiscal i formalització dels impresos 130, 300, 110, 390, 190 i 347

dia, hora I lloc Tindrà lloc el dilluns, 7 d'abril, de

Exposició de ceràmica

P R O F E S S I O N A L

Iniciació i autogestió fiscal de l'arquitecte tècnic

a 20 hores, a la sala d'actes del Col·legi. Cal inscripció prèvia gratuïta.

temes • Ingressos i despeses de l'activitat - L'estimació direcla i per coeficients • La impulació de bases de societats transparents • La nova regulació dels increments de patrimoni • D'altres elements de la base impo• Deduccioi

aplicar a la quota

Dates: del 6 al 23 de maig, dins els actes de la Primavera del Disseny d'enguany. Lloc: Sala d'exposicions

objectius Proporcionar al professional de l'arquitectura tècnica, els elements que li calen per optar a la millor estructura fiscal, amb la finalitat de minimitzar la carrega impositïva. a càrrec de José Antonio Semàldez, advoca! i fiscalista dia, hora í lloc Tindrà lloc dimarts 8 d'abril, de 17 a 19 hores, a la Sala d'actes del Col·legi.

DELEGACIÓ

DEL B A G E S - B E R G U E D À

Curs de Tècniques de negociació La delegació del Bages-Berguedà organitza un curs de tècniques de negociació per a arquitectes tècnics, conjuntament amb el centre d'estudis ADAMS. dia I hora Tindrà lloc els dies 15,17, 22 i 24 d'abril, dimarts i dijous de 18 a21 h

lloc Delegació del Bages-Berguedà

preu col·legiats: 15.000 PTA no col·legiats: 22.000 PTA Informació i inscripcions Delegació del Bages-Berguedà Plana de l'Om, 6 de Manresa

Telèíon: 872 97 99

D E L E G A C I Ó D E LV A L L È S

ORIENTAL

Curs bàsic de peritage judicial • Exercici de l'activitat com a persona física - L'estimació directa o per coeficients • Diferències. • Avantatges i inconvenients • • •

La figura de la societat civil Requisits de constitució Repercussions fiscals La societat professional Estudi de la transparència fiscal Obligacions comptables, fiscals í mercantils • La societat de serveis - Avantatges fiscals d'aquest tipus de societat per a l'arquitecte tècnic Cal inscripció prèvia. L'entrada és gratuïta.

presentació L'experiència i els coneixements de tècniques i normatives són elements essencials per a la bona execució dels treballs dels professionals que actuen com a perits. Amb aquest curs es pretén que els assistents puguin completar la seva formació tècnica amb uns coneixements bàsics de l'entorn juridico-legal en l'àmbit de la perícia forense. organitza Delegació del Vallès Oriental amb la col·laboració del Col·legi d'Advocats de Granollers.

professors Francisco Campillo, Carles Font, Pere Canal, Jaoquim Clares dia, hora i lloc Del 8 al 17 d'abril, dimarts i dijous e 19 a 21 h, a la delegació del Vallès Oriental Preu: 22.000 PTA. Pàrquing gratuït Inscripcions, Delegació del Vallès Oriental. Josep Pino!, 8 de Granollers Telèfon: 879 01 76 lemes • El perit i el procediment pericial • La confecció del peritatge • El llenguatge del perit en el dictamen • Exercicis pràctics en grup

A C T I V I T A T S F

P R O G R A M A C I Ó

D E L S

C U R S O S

D E L ' A U L A

Presentació PROGRAMACIÓ DE CURSOS, MINI-CURSOS I SESSIONS presentació Els cursos d'ínformàlica eslan organitzats, pe! que fa a la seva durada, en tres grans blocs: cursos, minicursos i sessions.

Sessions divulgatives gratuïtes d'Internet Amb ía finalilat de donar a conèixer la importància del món d'Internel en el noslre entorn, s'ha organitzat una sessió divulgativa gratuïta, en la qual es moslrarà el seu ús, quins són els serveis que en podrem obtenir i quins els beneficis personals i protessionals.

Els cursos (tret del d'Introducció a la informàtica), estan orientats vers aquelles persones que vulguin aprendre l'ús d'una determinada aplicació informàtica.

contingut de la sessió i què és Internet? i com connectar-s'hi • quins serveis es poden obtenir? • quines possibilitats té Inlemet? • què vol dir "viatjar' per Inlemet? • veure en la pràctica, alguns dels seus serveis • l'opinió d'un company usuari tflnlernet

Els mlní-cursos s'adrecen a qui vulgui adquirir els coneixements essencials d'una aplicació, per al seu ús. de manera ràpida i senzilla. Les sessions tenen la f nalitat de donar a conèixer l'ús i les particularitats de temes concrets dels programes, cosa que implica que els assistents tinguin coneixements previs d'informàtica i d'aquest programa. Les persones interessades en algun tema en concret no programat, poden comunicar-ho al Servei d'Informació.

17 d'abril de 19 a 21.20 h. La sessió és gratuïta, però cal inscripció prèvia.

CURSOS DE L'AULA D'INFORMÀTICA DE BARCELONA

Personalització d'Autocad • Del 7 a! 21 d'abnl, dilluns i dimecres, de 17 a 19 hores. • Del 15 al 24 d'abril, dimarts i dijous, de 9.30 a 12 h - preu col·legiats: 16.000 PTA - no col·legiats: 21.000 PTA Introducció a la informàtica • Del 7 d'abnl al 14 de maig, dilluns i dimecres, de 19 a 21 h. • Del26demaigal18de|uny,di!luns ï dimecres, de 9.30 a 12.30 hores. - preu col·legiats: 28.000 PTA - no col·legials: 40.000 PTA Iniciació a ['Excel •

De!8al17d'abril,dimartsidi|ous, de 19 a 21 hoies. • Del 12 al 14 de maig, dilluns i dimecres, de 9 a 13 hores. - preu col·legiats: 10.000 PTA - no col·legiats: 14.000 PTA Windows • Del 8 d'abnl a! 17 dabnl, dimarts i dijous.de 19 a 21 hores. • Del 12 al 26 de maig. dilluns i dimecres, de 17 a 19 hores. • preu col·legiats: 10.000 PTA • no col·legiats: 14.000 PTA Iniciació al'Access • Del 8 d abnl aE 17 d'sbnl, dimarts i dijous de 17 a 19 hores. • Del 27 de maig al 5 de juny dimarts i dijous de 19 a 21 h. • preu col·legiats 10.000 PTA • no col·legiats. 14.000 PTA Autocad Oel 16 dabnl al 30 de juny, dimarts i dijous, de 19 a 21 hores. - preu col legats: 60.000 PTA - no col·legiats" 78.000 PTA

Internet • Dijous, 10 d'abril, de 9 a 18.30 h. • Dimecres, 7 de maig, de 9 a 18.30 • Dies 10 i 12 de juny, de 17 a 21 hores. • Del 25 al 30 de juny, dilluns i dimecres, de 17 a 21 hores. • Dijous 26 de juny, de 9 a 18.30 h. - preu col·legiats: 17.500 PTA - no col·legiats: 25.000 PTA Iniciació al 3DStudio • Del 23 d'abril al 7 de maig, dilluns i dimecres, de 17 a 19 hores. • Del 10 al 26 de juny, dimarts i dijous, de 19 a 21 hores. - preu col·legiats: 16.000 PTA - no col·legiats: 21.000 PTA 3DSludio Del 9 d'abril al 5 de maig, dilluns i dimecres, de 9.30 a 12.30 hores. - preu col·legials: 40.000 PTA - no col·legiats: 50.000 PTA iniciació al Word • De! 22 dabnl al 6 de maig, dimarts i dijous, de 19 a 21 hores. • Dies 5 i 7 de maig, de 9 a 13 hores. - preu col·legiats: 10.000 PTA - no col·legiats: 14.000 PTA Iniciació al Cad Del 8 al 22 de maig, dimarts i dijous, de 19 a 21 hores. - preu col·legiats: 16.000 PTA - no col·legiats: 21.000 PTA Autocad versió 13 w i n d o w s Del 8 de maig de 19 de |uny, dimarts i dijous, de 9.30 a 12.30 hores. - preu col·legiats: 60.000 PTA - no col·legiats: 78.000 PTA Excell II nivell •

Microsoft-Project • Del 22 dabnl al 13 de maig. oimarts i dijous, de 19 a 21 h. • Del 9 ai 18 de juny. dtiluns i d.rnecres. óe 9.30 a 12.30 h. - [reu COJ legats- 20.000 PTA - no coí-legats25 000 PTA

• • -

Del 22 d'abnl al 8 de maig. dimarts i dipus.de 17 a 19 hores. Del 21 al 26 de maig. dilluns i dimecres, de 9 a 13 hores. De M1 al 30 de juny. disiuns i dimecres, de 17 a 19 hores preu col·legiats: 12.500 PTA no col·legiats" 17.500 PTA

CURSOS DE L'AULA DEL VALLÈS ORIENTAL Autocad LT Del 27 de maig al 26 de juny, dimarts i dijous, de 16.45 a 19 hores. - preu col·legials: 32.000 PTA - no col·legiats: 42.000 PTA Word II nivell • Dies 12 i 14 de maig, de 9 a 13 h. • Del 13 al 22 de maig, dimarts i dijous, de 17 a 19 hores. - preu col·legiats: 10.000 PTA - no col·legiats: 14.000 PTA

Cursos en dissabte Microsoft-Project Del 19 d'abril al 10 de maig, dissabtes de 9.30 a 13.30 hores • preu col·legiats: 20.000 PTA - no col·legiats: 25.000 PTA Autocad Del 19 d'abnl al 28 de juny, dissabtes de 9.30a 13.30 hores - preu col·legiats: 60.000 PTA - no col·legials: 78.000 PTA Internet • Divendres. 16 de maig, de 17 a 21 i dissabte. I7de maig, de 9.30a13.30h. • De! 7 al 14 de juny, dissabtes, de 9.30 a 13.30 hores. - preu col·legiats: 17.500 PTA - no col·legiats: 25.000 PTA Iniciacióal'Excel Del 24 al 31 de maig, dissabtes de 9 30 a 13.30 hores • preu col-iegiats: 10.000 PTA - no col·legiats: 14.000 PTA Windows'95 Del 21 a! 26 de juny, dissabtes de 9.3Oa 13.30 hores - preu col·legiats: 10.000 PTA - no col·legiats: 14.000 PTA

Sessions Administrador d'arxius • Del 9 a! U d abn!. dilluns i dimecres, de 59 a 21 hores. • Dijous. 15 de maig. de 17 a 21 h.

# Dimecres, 4 de juny, de 9 a 13 h. Introducció a la informàtica - preu col·legiats: 5.000 PTA Del 7 d'abnl al 7 de maig, dilluns i - no col·legiats: 7.000 PTA dimecres, de 19 a 21 hores. - preu únic: 28.000 PTA EXCEL i gràfics Iniciacióal'Excel Dijous, 17d'abril,de17a19h. Del 8 al 17 d'abril, dimarts i dijous, de - preu col·legiats: 4.000 PTA 19 a 21 hores. - no col·legiats: 6.000 PTA - preu únic: 10.000 PTA • taules dinàmiques Dijous, 24 d'abril, de 17 a 19 h. Autocad - preu col·legiats: 4.000 PTA Del 12 d'abril al 14 de juny, dissabtes, • no col·legiats: 6.000 PTA de 9.30 a 13.30 - preu únic: 60.000 PTA WORD • formularis Dimecres, 7 de maig, de 17 a 19 hores. - preu col·legiats: 4.000 PTA - no col·legials: 6.000 PTA • mailings Dijous, 8 de maig, de 17 a 19 hores. • preu col·legiats: 4.000 PTA - no col·legials: 6.000 PTA AUTOCAD • cotes Dimarts, 27 de maig, de 19 a 21 h. - preu col·legiats: 5.000 PTA - no col·legiats: 7.000 PTA • atributs Dimecres. 28 de maig, de 19 a 21 hores. - preu col·legiats: 5.000 PTA - no col·legiats: 7.000 PTA • actualització (v. 12 a v. 13 per a windows) Dijous, 29 de maig, de I 7 a 2 1 h . • Del 9 a l't 1 de juny, dílllunsí dimecres, de 19 a 21 hores. • preu col·legiats" 10.000 PTA - no col·legials: 14.000 PTA • ombrejats Dimecies.11 de juny. de 17 a 19 hores. - preu col·legiats: 5.000 PTA - no CO! legats: 7.000 PTA • personalització del menú Dimecres, 2 i dilluns 7 d'abril de juny, de 19 a 21 hores. - preu col·legials: 10.000 PTA • no col·legials: 14.000 PTA

Windows'95 Del 22 d'abril al 6 de maig, dimarts i dijous, de 19 a 21 hores. - preu únic: 10.000 PTA

CURSOS DE L'AULA DEL VALLÈS OCCIDENTAL Microsoft-Project Del 12 de maig al 2 de juny, dilluns i dimecres, de 19 a 21 hores. - preu únic: 20.000 PTA Control econòmic í gestió d'obra Del13 de maig, al 5 de juny, dimarts r dijous.de 19 a 21.30 hores. - preu únic; 25.000 PTA

Els cursos en horaris de matins tenen un 20 % de descompte sobre el preu especificat. Informació i inscripcions AI Servei d'Informació o a la delegació corresponent S'eníregarà certificat d'assistència als cursos.

GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciarse en aquesta secció. BIT PUBLICIDAD Marta Meca Telèfon: 41045 55

ESTRUCTURES

Alsina

SOLUCIONS EN ENCOFRATS ENCOFRAOOS J. ALSINA. S A Pol. Ind. Pla d en Cou. Camí de Fon! Freda a'n 06110 Montcada y Reixac |Barcetaia) Tel (93) 575 30 00 Fax (93) 564 70 59

ROIG CUHVADO DE PEBFIÜ5, S.A.

| Ctra. Torre Romeu, s/n «08202 SABADELL •tel. 726 19 11 «fax 726 07 61

AÏLLANTS i CATALANA.S.A.

"riÏMSsa

15 ANYS D'EXPERIÈNCIA EN LA CONSTRUCCIÓ EN SEC

REHABILIIS.L.

Morters sense retracció Rehabilitació

i luril

S·FT

ESTRUCTURES M E T À L · L I Q U E S LLEUGERES R E F O R Ç A M E N T D E FORJATS "REFORÇ J3-F" ( D I T 268) A D D I C I Ó DE PLANTES SOSTRES L L E U G E R S COBERTES ECOLÒGIQUES

FAÇANES

ROa. San Antonio 49 Tel. (93) 423 80 -w : AX426 0ó71 18011 BARCELONA

C/ Torres y Amat 3 Tels 318 33 77-412 U 40 03001 BARCELONA

g Restauració pe Q Evíur coloms

PREFABRICADES PER A LA COMSTWJCOÓ

OFICINA TÈCNICA i COMERCIAL

Aribau. 318.2n. I a. - 08006 Barcelona Tel. 414 I I 19 F3X 209 31 28

c/ Padilla, 240 • Td. 1931456 14 53 Fax (93} 436 72 85 • 08013 Barcelona

FLUIDS

PAVIMENTS :

HORMIPRESA

Navès Industriales Forjados • Cerramienlos Chalets-Parkings Centroscomerclaies Pantalanes, etc.

PAVIMENTS INDUSTRIALS DE FORMIGÓ 1 ASFALT, TERRES DE RESINES I PINTURES ESPECIAI-S

PUNTAL REGULABLE Carga admisible 20 Tm

— EXTRAFORT — POL tND. FONT DEL RADlüM. DURAN' IREINALS, 3 Q8400 GRANOLLERS TEL. 1931840 09 W FAX. 849 26 S

ELECTRICITAT

TANQUES DE BRUC Per separar un liabilalge l'oferta mes àmplia, lani en mides, com en qualitats. Som fabricants ties de 197-1

INDUBRUC

ALUMINOSI

[astradurl El sistema alemàn para suelos industriales • Recubiimienltü íe elevada resblenda metànico y quinica.

• Repara dón (ütil, ràpida y etonómka de bar he; y giïelos. • Anlipolvo, irapeimeabÜíïaiJos, higiéricosy detoraiivos.

BIGA EXTENSIBLE PER A REHABILITACIÓ

Telí. 1931849 S7 W • í n i [531349 H l i

SERVEIS

PREFABRICATS I

pr Prefabricades de Horroigón. S.A.

BOOMERANG

PflVIHDUS, S.A.

AUTOAHIVELLADORS I MORTERS DE RESINES TERRAT20S CONTlNUOS PlaçaTetuan, 1 l e r . T 0BQ10 BarcDlona Tel. 2G5 09 39

FUSTERIA f i

f a i . ÏB5 2Z76

ATENEM TRUCADES PER 6.500 Í

- Mecan ogrofi 3/s a 175 Ptes./ full - Traduc dons c tots eh idiome Tel. 417 35 47 Balmes, 434, 5 9. A - 08022 Bacelona

INFORMÀTICA Ü

•

FRAPOMT

LABORATORI DEL

ALLES

CONSTRUCCIONS EN FUSTA laboratori ACREDITAT pet la

EslraclijrasyObiss.S.L

Generalíiai ós Calalunya pe! control de

FUSTERIA D'OBRA i PER A DECORACIÓ

Uuçanes, 11 - OSO22 Barcelona Td. (93) 215 01

>fi

secretaria telefònica

PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS

CIMENTACIONES, MUROS Y ESTRUCTURAS DE HOHMIGÓN ARMADO

ILUMINACION

h. Stm iuGdn, 206 Knc 7 Pel ConflOíl

Políg. Ind. CAN MAGÍ - NAU 19 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona) Tel. SN9 00 23 - Rw 674 3S 71 Apilu. Corrcos 403

EDICAT

simon f I E P l·MTtRWi ELfaRICO

90 • Fax (93) 215 63 05

Td! 193} fàfv)

50 '• °fa°{93t 34676 07^°""

08030 Borcefcmo

^ V D p V • r L. INGENIEROS .;.~j,,ï r.'. ,,-^ ---.-..',

CÏPE CATALUNYA ALMOGÀVERS. 66.2 ! A TEL (93)435 11 02 08018BARCELONA

qualitat de l'edificació i els seus

Cl. JOSEP CARNER, 21 - TEL. B79 33 91 TEL I FAX 879 45 17 - 0B4DD GRANOLLERS

CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS ESTRUCTURES

AÏLLANTS

ELECTRICITAT

Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres

Aïllaments, impermeabilització i recobriments

Electricitat i il·luminació

PREFABRICATS

REVESTIMENTS

INFORMÀTICA

Prefabricació i construcció industrialitzada

Paviments i revestiments

Informàtica aplicada a la construcció

FLUIDS

SERVEIS

Aixetes, bombes, tubs.canalons

Serveis aplicats a la construcció

FUSTERIA Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

•

R E P O R T A T G E F A C U L T A T

D £

I N F O R M A T I U C I È N C I E S

D E

L A

C O M U N I C A C I Ó

L'arbre de la ciència La Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull està situada en un dels costats del pati interior de la Casa de la Caritat. El lloc és privilegiat i alhora exigent, ja que el nivell arquitectònic de l'entorn és molt alt. L'avantatge d'un emplaçament com aquest és que, si es troben les solucions correctes als problemes que planteja, el resultat sol ser molt agraït. L'opció escollida passa per la sobrietat de materials i la rotunditat en les solucions constructives. Sense concessions formals a cap preexistència, el resultat és un edifici que està a l'alçada del seu entorn.

l primer problema que s'ha hagut de superar és el solar en si mateix, molt ajustat de dimensions per al programa de necessitats. Llarg i estret, una part limita amb un degradat pati d'illa i una altra part està confinada entre mitgeres, amb façana a un carrer angost i pobre. El segon problema és la normativa urbanística aplicable, un pla especial elaborat per uns altres arquitectes, per a un altre client. Al primer promotor, finalment, no li va interessar el solar però el pla especial —fet a mida per l'anterior promotor— va continuar vigent i va fixar absolutament la volumetria de l'edifici. Cal dir que el pla especial contenia una sèrie de detalls molt encertats, com la reculada que electua la façana interior per permetre un pati d'illa de majors dimensions, l'esgraonament de la façana del carrer Valldonzella per fer coincidir visualment, des del carrer, el perfil de l'edifici amb el del teatre; o el front volat de la façana sud que dóna dinamisme a l'edifici i serveix com de «reclam- visual a través de l'espai que separa el MACBA dels habitatges antics. Potser per aquests detalls dóna la sensació, contràriament al que passa sovint, que aquestes normes no han representat gaires impediments a l'hora de fer el projecte. Si més no. els nous arquitectes n'han sabut treure el màxim profit possible. Igualment s'han aprofitat al màxim les característiques del solar per encai-

T È C N I C A

Obra:

Facultat de Gèndesde laComunicació Bianquema

Ubicació:

C/Valldonzella. 23, de Barcelona

Promotor:

Fundació Bianquema, Universitat Ramon Uul!

Arquitectes:

Dani Freixes, Vicente Miranda. Vicenç Bou, Eulàlia Gonzaïez, (Vans Arquitectes, SCP)

Col·laborador:

Anton Alsina

Aparellador:

Jordi Ueal

Estructures:

Robert Brufau

Instal·lacions:

Quim Carbonell

Constructor:

Constructora San José

Cap d'obra:

Abert Gómez

Superfície consL:

6.400 rtf

Total cost edificació: 723 MPTA Data obra:

Octubre 1995odU)re 1996

xar, com en un trencaclosques, cada espai en el lloc més adequat. A la planta baixa hi ha el bar, a l'entom del qual gira tot l'edifici. És com un símbol, lloc idoni per intercanviar informació i com a homenatge a les tertúlies periodístiques. A sobre, la biblioteca, en dos nivells, aprofita el decalatge de la façana posterior per nodrir-se de llum natural zenital. La part de la biblioteca dedicada a la premsa està connectada visualment amb el bar com a partícip d'aquest ambient. Actualment, els usuaris es queixen de la molèstia del soroll provinent de l'espai inferior, problema fàcilment corregible tècnicament sense que s'hagi de renunciar a la connexió visual entre ambdós espais. Més amunt trobem diversos nivells d'on hi ha ubicades les aules. Al voladís hi ha les sales per a activitats que no són pròpiament docents i, a la part estreta del solar, les dependències de l'administració: recepció i control a la planta baixa -dominant les dues entrades- i oficines, vicedeganats i deganat en els altres pisos, en sentit ascendent. Finalment, al soterrani es situen els espais que no requereixen llum natural: platós, estudis de so. sales d'ordinadors i, a sota de tot, les instal·lacions de l'edifici. Tres aspectes destaquen en l'anàlisi d'aquest edifici: el domini acurat en el tractament de la Ifum, tant natural com artificial, l'aplicació de materials.

EL F A C U L T A T

D E

colors í textures i l'esquema distributiuconstructiu dels espais. En el primer d'aquests aspectes, que fa referència a la llum natural, s'ha estudiat que aquesfa arribi a cada espai en la forma i proporció mes adequada. També s'ha aconseguit que molts espais tinguin connexions visuals amb altres espais i, sobretot, amb l'exterior, de manera que des dins es té la sensació que és un edifici molt obert malgrat que dues de les seves façanes siguin pràcticament cegues. Ei mateix es pot dir dels elements de control de llum i vistes. Cal ressaltar-ne les persianes de lamel·les mòbils, tipus llambí, de la façana posterior que permeten el pas de la llum alhora que minimitzen les visuals de la decrèpita façana veïna, els lluernaris que donen llum difosa al passadís de l'última planta i els vidres ópals de la façana del carrer Valldonzella que permeten l'entrada suficient de ilum a les oficines i, alhora, preserven la intimitat dels veïns, que tenen les balconeres a menys de cinc metres a l'altra banda del carrer. En canvi, s'hi troba a faltar una protecció exterior per al lluernari de la biblioteca ja que tot i que està força protegit per les façanes que l'envolten, en els mesos calurosos la radiació i l'efecte hivernacle poden arribar a ser molt molestos per als lectors que

C I È N C I E S

D E

L A

C O M U N I C A C

s'asseguin en les taules situades just a sota mateix dels vidres. Els panells mòbils de façana mereixen menció a part. Quant a la llum artificial, s'ha seguit el mateix criteri d'escollir un enllumenat específic per a cada tipus d'espai. En les zones de pas, sol ser indirecte; el bar disposa d'unes lluminàries espectaculars, amb una estètica força diferent de la resta de l'edifici; les zones de lectura disposen de lluminàries sobre de cada taula, i les aules, de llum zenital general, que s'encén i s'apaga mitjançant detectors volumètrics i temporitzadors.

•

Interiors exuberants

El segon aspecte, molt relacionat amb l'anterior, és el tractament dels interiors. En oposició a l'exterior, l'interior és variat i exhuberant en colors i materials. Això sí, amb el mateix nivell de detall i puresa de línies. És un íret de la personalitat d'aquests arquitectes al qual no renuncien, des de la ja llunyana construcció de l'Institut del Teatre, ni en edificis en què, suposadament, hauria de prevaldré la simplicitat "funcional» dels materials. Això fa que l'ambient interior d'aquest edifici sigui càlid i molt acollidor. No té res a veure amb la grisor impersonal i alienant de les facultats de la nostra època.

Emplaçament

Plantes tercera i quarta

Alçat plaça

Alçat carrer Valldonzella

R E P O R T A T G E

REPORTATGE F A C U L T A T

D E

C I È N C I E S

D E

L A

El tercer aspecte és la relació, poc usual en edificis d'aquests tipus, entre construcció i espais servidors i servits. L'estructura consisteix en uns pòrtics de pilars i jàsseres de cantell de formigó armat, d'una sola crugia a partir de la segona planta, de gran llum i inter-eixos moll separats. Pel que fa als sostres, són lloses massisses perquè obtenen una resistència a flexió més fiable, són més fàcils d'executar i poden tenir un cantell més reduït (22 cm) que els sostres mono i bídireccíonals. Les jàsseres interrompen la contínuiïtat del fals sostre que en la major part de la superfície té una secció molt petita (8 cm) i no és practicable. Com que tampoc no hi ha terra tècnic, les instal·lacions i serveis han de passar per un altre lloc. En la majoria de les plantes, s'hi han disposat unes parets-moble amb la part superior registrable, de manera que formen una galeria de serveis. Aquest esquema és molt racional perquè les instal·lacions coincideixen amb un element constructiu clar, no està condicionat per l'estructura ni en depèn, facilita el manteniment i aihora millora l'estètica del sostre que, en el cas dels registrables, no és mai prou satisfactòria i, a més a més, pateixen moll, en l'aspecte i conservació, les successives operacions de manteni-

Seccions longitudinals

C O M U N I C A C I Ó

Seccions transversals

ment. A la part inferior l'espai de les parets no es perd sinó que serveix com a prestatgeria o com a caselles per als estudiants, a excepció de la zona d'ordinadors on tota la paret s'ha dedicat a instal·lacions, i el cablejat s'ha fet, entre aparells i paret, per unes canals que, a aquest efecte, porten les taules dels ordinadors incorporades. Finalment, la urbanització de l'espai exterior del pati s'ha inclòs en l'obra. La seva formalització ha eslat molt simple, de manera que el protagonisme de l'espai se l'emporten les façanes. Les tires de pedra es corresponen amb els eixos estructurals de l'edifici i ajuden a ordenar l'espai que, altrament, seria una mica desgavellat per la distribució aleatòria dels arbres que ja hi havia. El mobiliari també és molt senzill i efectiu i només s'hi troba a faltar —tot i que no és una plaça— la possibilitat de creuar l'espai en totes direccions ja que les grades que el limiten per la part baixa ho impedeixen. Sembla que era previst posar-hi graons en els seus extrems però problemes pressupostaris ho van impedir. Malgrat aquest petit detall, el conjunt forma un dels espais més bells i agradables dels que s'han construït darrerament a Barcelona. Josep Olivé

Detall façana

F A C U L T A T

D E C/ f N C/ ES

D E

l / >

REPORTATGE

C O M U N I C A C I Ó

FOSCOR DE DIA I LLUM Di NIT

is panells mòbils de les façanes est i oest consisteixen en un bastidor torrat amb una planxa llisa d'alumini a l'interior i a l'exterior, safates d'alumini amb el mateix especejamenl i color que la resta de la façana, de manera que quan estan tancats no s'aprecien finestres. El bastidor va fixat a tres braços mòbils accionats cadascun per un motor elèctric sincronitza! amb els altres. Els panells poden situar-se en qualsevol posició del seu recorregut i disposen de desconnexió automàtica al final de cada carrera. També disposen d'un desbloquejament manual en previsió de qualsevol errada de subministrament elèctric o del motors i d'un sensor que, si detecta un mal funcionament d'un dels motors, para automàticament els altres dos. Aquest sistema ha estat desenvolupat per l'empresa catalana MOISER, que abans d'aplicar-lo definitivament en obra va investigar durant mesos amb diversos

sistemes i tipus de motor fins que va trobar la solució més pràctica i fiable. Les proteccions de les finestres es van dissenyar així perquè es necessitava, molt sovint, convertir les classes en sales fosques (no oblidem que entre les ciències de la informació hi ha les audiovisuals, fotografia, TV, vídeo, etc.) operació que s'havia de fer de manera ràpida i pràctica. D'altra banda, també era necessari protegir les finestres de les radiacions obliqües del sol de matí o de tarda. Aquest sistema té els avantatges, sobre altres de motoritzats, de la rapidesa i simplicitat de moviments i, a més, enfront dels sistemes manuals, les de permetre obtenir, amb la mateixa protecció solar, una visió total de l'obertura de la finestra (que no es pot aconseguiramb les lamel·les, per exemple), una probabilitat inferior d'avaria, pel fet de no estar manipulat per persones sinó per una màquina, i la de poder centralitzar el control de l'accionament

de tots els panells de l'edifici. Per contra, té un manteniment superior, a part de la despesa d'energia, una Habilitat no experimentada, tot i les exhaustives proves fetes en taller i, sobretot, un cost bastant més elevat que els sistemes manuals. Per exemple, el cost per nf és quatre vegades superior al de les lamel·les de la façana oest. Però aquesta diferència de cost no és representativa perquè s'estan comparant conceptes diferents, no sols per les seves prestacions sinó, sobretot, perquè és un producte industrial ja experimentat que fa molts anys que es fabrica i, l'altre, és un producte fet a mida, en què en el seu cost d'aplicació hi ha una part que correspon a la I+D del producte. No hi ha dubte que el mecanisme, produït en sèries àmplies, reduiria considerablement el cost intrínsec, a més de millorar el producte per l'experiència acumula*

da. Però aquest procés no es pot produir si no es dóna confiança al producte innovador i, lamentablement, no hi ha gaires promotors al nostre país que estiguin disposats a assumir els riscos que això implica, amb el perill que comporta que la construcció caigui en un cercle viciós d'immobilisme que no es correspongui amb les possibilitats tècniques i productives del nostre temps. •

PLACAS DECORATIVAS DE INTERIORES, S.L. TABIQUERÍA SECA • FALSOS TECHOS • PAVIMENTOS ELEVADOS ""1

Miguel Àngel. 92, 08028 Barcelona Tel. 491 01 00 Fax 491 45 41

REPORTATGE F A C U L T A T

D E

• Una opció urbana i arquitectònica La Universitat Ramon Llull no té un Campus únic. Cada una de les entitats que conformen aquesta universitat segueixen una política d'implantació diversa, segons sigui la seva tradició acadèmica. La Fundació Blanquerna, responsable dels estudis de magisteri, psicologia i pedagogia, infermeria i fisioteràpia, ciències de la comunicació i relacions laborals s'ha proposat desplegar el seu campus dins de la ciutat de Barcelona, en diferents punts estratègics, buscant en cada cas una relació directa entre l'entorn i les titulacions que s'hi imparteixen. La nova Facultat de Ciències de la Comunicació, seguint aquest criteri, s'ha situat al costat del Centre de Cultura Contemporània de la Casa de la Caritat i del Museu d'Art Contemporani de Barcelona, en un entorn privilegiat, on cultura i comunicació troben el seu espai de confluència. L'edifici de la Facultat, que s'ha encarregat a l'arquitecte Dani Freixes, s'havia de configurar com una caixa plena de possibilitats i suggeriments. Davant de dues peces arquitectòniques tan emblemàtiques com el CCCB i el

OGuu,

I N F O « C I È N C I E S

D E

L A

MACBA, la nova obra havia de ser capaç de dialogar i afirmar-se com un tercer espai de referència. El projecte, fet per Dani Freixes i el seu equip, ha donat una jusla resposta a aquest repte, construint un edifici camaleònic, capaç d'aixoplugar uns estudis molt dinàmics i en constant evolució. El programa a desplegar en aquesta construcció era doble: sobre rasant, s'havien de situar els aularis i seminaris, per dur a terme un ensenyament personalitzat, tal com es fa en totes les facultats regides per la Fundació Blanquerna; en el soterrani, els locutoris, el laboratori de fotografia, la sala d'ordinadors i el plató, tots equipats amb instal·lacions professionals, per a una formació completa dels estudiants. El resultat final d'aquest projecte és ara una magnífica peça arquitectònica que conviu perfectament en aquets entorn d'excel·lència, i que mostra l'alt nivell de compromís d'aquesta facultat amb la seva ciutat i l'orientació avançada de les titulacions que s'hi imparteixen.

C O M U N I C A C I Ó

• Un signe d'identitat

Explicar la relació entre les persones que ocupem la nova seu de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquema, i l'edifici no és una missió complicada. La docència implica movimenL Canvis constants de classes, desplaçaments de la biblioteca al plató o d'un despatx a una aula. Circulem per l'edifici ràpidament, aprofitant la seva estructura arbòria. Els soterranis són les nostres arrels, els espais on no hi entra la llum, les aules on s'imposa la pràctica, la realització, la tecnologia: aules d'informàtica, plató, sales d'edició de vídeo, locutoris de ràdio... Des de la planta baixa, punt de trobada, de restauració, enfilem l'escala Dr. Uuís Font principal com un tronc que es va dividint Director general en passadissos plens d'aules. I a cada Fundació Blanquerna planta ens trobem aules més petites, fins

dAsuvaón. 32 Polipn It^mind M Bvó, 08010 BARCELONA Td (93) 345 91 SO Fia. (93) 346 76 07

aarribara la quarta, amb els seus seminaris de catorze estudiants: són les branques més petites. Estudiants i professors es troben a gust compartint aquests espais, però també hi ha coincidència en la valoració intangible de l'obra. Es destaca el valor simbòlic de l'edificació. En un centre acadèmic dedicat a l'estudi de la comunicació, aquest edifici està permanentment integrat en la cultura corporativa de la institució. És un signe molt particular que informa del caràcter formatiu i transformador de la Facultat. És un element integrat en el projecte d'imatge pública i oberta, al servei de la societat civil, de la nostra Universitat Amb la seva façana mòbil, que canvia cada dia, sempre nova, però sempre la mateixa. I els grans finestrals i les persianes hidràuliques,que obren la facultat al barri, que «publiciten» les nostres activitats. En canvi, el cap de setmana, l'edificació es converteix en un gran capsa tancada. Aleshores sembla un bagul, un contenidor que guarda els treballs, els projectes i les recerques dels seus usuaris. • Josep Rom Vicedegà Facultat de Ciències de la Comunicació

HOSPITALS HOTELS MUSEUS I ART SECTOR PUBLIC V/VENDES REHABILITACIÓ OFICINES CENTRES COMERCIALS

F A C U L T A T

E L

D E

• La quarta façana La Faculta! de Ciències de la Comunicació, és la quarta façana que completa el pati del recinte de la Casa de la Caritat, juntament amb el MACBA, el CCCB i l'antic teatre de la Casa de la Caritat. L'edifici es defineix a partir de dos cossos, un de forma regular paral·lel als patis del carrer Joaquim Costa, que conté la major part del programa docent i el bar, i un altre que s'adapta a l'espai entre mitgeres, té façana al carrer Valldonzella i conté el programa de direcció i administració. El programa es conforma intentant eludir la dificultat que generen les mides del solar. La façana que dóna al pati està pensada com a tancament integral del fred i de la calor, i com a element regulador de la llum. Cal tenir en compte, la foscor imprescindible en moltes activitats d'aquesta facultat: projeccions de material audiovisual, vídeo, etc. La façana és d'alumini a la part exterior i conté els elements necessaris per a un bon aïllament. Passa per davant del vidre actuant com un porticó que es pot elevar mecànicament uns 85°. Això permet foscor de dia dins de les aules de manera ràpida i segura, sense fer abaixar persianes o fer córrer

C I È N C I E S

D E

L A

cortines, activitats fràgils per a un edifici públic. La composició aleatòria dels porticons al llarg del dia. fa que aquesta façana sigui mutant en la seva forma, accentua les ombres verticals de dia, permet que s'escapi la llum de dins a la nit, i quan estan tancats sembla que la façana sigui contínua, sense obertures aparents.

•

La façana de Valldonzella té, a ambdues bandes, dos edificis molt diferents, l'edifici de l'antic teatre, i un edifici d'habitatges representatiu de la zona. Aquesta es reso! amb vidre blanc, a excepció de la porta d'entrada. Aquest tractament opalitzat de la façana, fa que de dia sigui com una ampla junta blanca que separa l'arquitectura de les dues façanes adjacents i de nit actua com un llum i com a pantalla de les activitats que s'hi fan a dins. La testera lliure que mira al carrer Feriandina en el volum volat, té petites obertures distribuïdes irregularment que permeten l'entrada de llum i ventilació. La façana posterior, té porticons a la planta quarta i làmines orientables a les plantes segona i tercera, que permeten controlar la il·luminació i les vistes en els passadissos que donen al darrere dels habitatges veïns. •

En aquesta obra, abans de l'execució de les pantalles es va apuntalar la paret mitgera amb una estructura metàl·lica, perquè no oferia prou garanties d'estabilitat davant les vibracions produïdes per la maquinària que es requeria per fer els murs pantalla. El nivell freàtic també va comportar problemes en l'execució dels murs pantalla, i també l'ensulsiada de les parets excavades, malgrat l'ús de llots tixotròpics, que va obligar a reomplir amb morter pobre alguns trams per poder-ho excavar-ho després amb garanties. Tot això va comportar un endarreriment en el calendari de les obres que, com acostuma a passar, va ser difícil de recuperar ja que la data d'inauguració de l'edifici era inajornable perquè s'havia d'iniciar el curs el mes d'octubre. Aquest escull es va salvar accelerant els treballs de l'estructura, instal·lacions i acabats, amb !a dificultat de fer-ho de manera correcta sen-

VarísArquitectesSCP

R E P O R T A T G E

C O M U N I C A C I Ó

Un procés d'obra complex

En el decurs de l'execució d'un edifici sempre surten entrebancs que, o no s'han previst o, si s'han previst, acaben sent més importants del que s'havia pensat. Com a temes d'un cert interès constructiu es poden comentar diversos aspectes.

se que comportés una mala execució dels treballs i acabats. Els tancaments de les obertures de la façana que dóna al pati són mòbils mecànicament per mitjà d'una motorització de cada element i es projecten enfora quedant en voladís. Aquesta ha estat una de les dificultats de l'obra que va requerir ter-ne proves a taller per assegurar-ne la viabilitat i no tenir entrebancs posteriors. Un altre dels temes amb certes dificultats ha estat !a coordinació dels diferents industrials d'instal·lacions com són els de l'aire condicionat, electricitat, lampisteria i xarxa de comunicacions en la qual s'integrava la seguretat, antena de televisió i ràdio, telefonia i informàtica. Tenir la informació a temps, preveure els espais per a màquines, quadres, passos, etc, evitar que es fessin nosa els uns als altres, que es complissin els terminis establerts, ha estat un repte que ens reafirma que en els edificis amb un cert volum d'obra i complexitat en les instal·lacions cal la intervenció d'un Project Manager. • Jordi Lleal Aparellador

REPORTATGE F A C U L T A T

M 4 f í

(

D f

I A I S

N C I È N C I E S

D f

L A

F O R

C O M U N I C A C I Ó

C O S T O S

UNA EDIFICACIÓ SINGULAR AMB UNA CURA ESPECIAL PER A LES INSTAL·LACIONS I ELS ACABATS

questa és una edificació que podríem anomenar de tipus singular per diverses raons, en primer lloc l'entom proper: la Casa de la Caritat i el MACBA, cosa que la estudiar les façanes amb especial cura. En segon lloc, el subsòl que obliga a solucions de fonamentació profunda, ajudada per llots tixolròpics per tal d'estabilitzar les excavacions. En tercer lloc, les edificacions veïnes del carrer Valldonzella que van obligar a l'estintolament provisional de la mitgera. En quart lloc, les exigències tècniques i dei disseny de l'edifici, fruit de les neces-

sitats del programa que demana molts usos diferents en el mateix lloc, a tall d'exemple cal recordarque conviuen platós de TV i locutoris de ràdio amb les aules d'informàtica, l'entrada i el bar amb la biblioteca i les aules de diferents matèries amb zones de despatxos o locals de servei. Per tant, cal comptabilitzar aquests usos escollint els materials amb les prestacions adequades i que, pertant, també són part d'aquesia singularitat. Els materials són molt variats. Els paviments són amb terratzo microgrà, amb un cost aproximat de 3750 ptes./ m l En el vestíbul d'entrada i urbanització s'ha optat per un paviment de pedra de la Sénia, que costa unes 14.200 ptes./m3. Els sostres tenen un paper de control de la reverberacíó i estan majoritàriament consïituït per panells de heracklith. Aquest sostre no conté ínstal-

lacions que els calgui ser manipulades i, per tant, s'ha optat per ier-lo, no registrable (el cost aproximat és d'unes 4.300 ptes/m2). Com a alternativa al pas d'instal-lacions s'han utilitzat els trasdossats de les parets. Els paraments verticals estan recoberts amb un entelat de fusta

i un poslerior aplacat de tauler de DM que presenta millor acabat i duresa superficial que un recobriment de guix i també permet el pas d'instal·lacions per l'interior d'aquest (el preu aproximat és d'unes 10.200 ptes./m2 i inclou també la pintura). En el cas del primer soterrani a

E C O N Ò M I C cost net

cost m !

Superfície plaça urbanitzada

2.700,00111=

Superfície construïda edifici

6.578,20 m 1

Enderrocs i moviments de terres

30.278.438

4.603

Fonaments i murs pantalla

42.578.257

6.473

5,88%

Estructura lormigó

73.973.t38

11.245

10,22%

4,18%

6.045.746

919

0.84%

Parets divisòries i soleres

27.025.021

4.108

3,73%

Cobertes impermeabilitzacions i aïllaments

14.937.511

2.271

2,06%

Revestiments

40.122.236

6.099

5,54%

Paviments

39.521.785

6.008

5,46%

Estructura metàl·lica

139.810.807

21.254

19,32%

Envídraments

7.662.529

1.165

1,06%

Ascensors i muntacàrregues

9.401.650

1.429

1,30%

Clavegueram

1.456.350

221

0,20%

Fusteria i manyeria

62.854.048

9.555

8,68%

Pintures

11.415.121

1.735

1,58%

Varis

18.978.505

2.885

2,62%

Instal·lació d'electricrat

8,50%

Façanes i tancaments exteriors

61.513.336

9.351

Instal·lació contraincendis

7.658.492

1.164

1,06%

Instal·lació de lampisteria

16.761.442

2.548

2,32%

Instal·lació d'aire condicionat

86.293.407

13.118

11,92%

6.899.357

1.049

0,95%

Instal·lació de control i comunicacions Estadó transformadora Control i regulació d'instal-tecions

2.986.357

454

15.616.878

2.374

Total cost edificació

723.790.560

Urbanització i plaça

32.844.471

0,41% 2,16%

110.029 100,00% 12.165

SUBMINISTRAMENT DE BIGUES MIXTES I ESPECIALS

PILARS AMB PLATINES SOLDADES

PLAQUES D'ANCORATGE

BIGUES AMB ANGULARS

BIGUES MIXTES

ESTRUCTURES METÀL·LIQUES I MUNTATGE EN OBRA

IlLTIMGsa

H F O B M A T I U F A C U L T A T

C I È N C I E S

l'aula d'informàtica totes les taules amb els ordinadors estan adossats a la paret que conté darrere de l'aplacat de DM les connexions elèctriques i els conductes cfaire condicionat. Això permet que en el sostre només hi hagin els llums.

REPORTATGE

C O M U N I C A C I Ó

or basant-se en panells d1 Alucobond (sandvitx de xapa d'alumini i ànima de 3 mm de polietilè), muntats sobre un entramat d'alumini. El cost aproximat d'aquesta solució és de 24.000 ptesVnf. L'aïllament s'ha fet per l'exterior, projectant escuma de poliuretà sobre les parets d'obra per la cara exterior.

En e! cas dels pisos superiors on estan situades les aules, l'aire condicionat s'hi En !a zona d'aules, la part de l'aplacat fa arribar a través de conductes que tam- que correspon a la mida de les finestres bé queden ocults en el moble caseller, és mòbil de manera que es pot tenir obert que fa al mateix temps, de separació per fer classes normals i es pot tancar entre el passadís i les aules. La impulsió quan cal l'ús de projeccions. El sistema és per conducte, mitjançant un silencia- és semblant al que utilitzaria una porta de dor, i el retorn a través d'un laberint que garatge en què cada panell és maniobrat intenta disminuir per tres motors hidràulics treballant alhora. El preu d'aquests panells mòbils és de 105.000 ptes./m3 i inclou els mecanismes, motors, cablejat, quadres de comandament i connexionat elèctric.

375 cm, d'un cost és d'unes 57.000 pies./ ressaltar les lluernes de la biblioteca i la nf. En el cas de la façana al carrer Vall- planta quarta, els murs cortines del bar, donzella s'ha fet un mur cortina de silico- vestíbul i despatxos quant a il·luminació na estructural amb entramat d'acer inoxi- natural. Quant a l'artificial, els llums de dable, amb un cost de 95.000 ptes^m2. treball de la biblioteca, les làmpades del En ambdós casos Fenvidrament està in- bar, els dowlights en les zones de pas, la clòs en el preu i està constituït per una il·luminació indirecta del passadís de la lluna de 6 + 6 a l'interior, cambra d'aire i quarta planta, i el sisiema d'encesa de les La part de l'edifi- lluna 6 + 6 a l'exterior. La façana que aules que és comandat per un detector ci on hi ha l'escala i correspon a mitgera controla la il·lu- volumètric. Cal dir que el nivell de llum la recepció està minació natural i les vistes amb unes aconseguit és sempre suficient i, en canconstituïda per un làmines orientables d'alumini que tenen vi, quasi no produeix enlluernar mamenL • ? mur cortina on des- un cost d'unes 24.500 ptes./m . taquen les mides Per últim destacaríem l'especial cura extraordinàries que han tingut els arquitectes en la il·ludels vidres 250 x minació dels espais, d'entre els quals cal Xavier Oliva

Envans de distribució interior Carrobric-lmetal Després de 20 anys que el grup francès IRB posés al mercat les peces per fer envans de gran format i extrema planitat batejades amb el nom comercial CARROBRIC, la seva utilització s'ha vist incrementada de manera permanent durant aquest període (ja fa 7 anys que es va començar a utilitzar aquí al nostre país, la qual cosa que ens dóna referències de la garantia del producte). En no haver detectat fins ara encara cap patologia significativa, ja podem dir que el material el coneixen i l'accepten cada vegada un major nombre de tècnics, promotors i constructors. L'aparició d'aquest producte ha dut tants avantatges i ha revolucionat de tal manera la tradicional manera de fer els envans, que ja podem dir amb seguretat que s'ha creat una tendència o nova manera de fer. Han aparegut al nostre mercat gran quantitat d'imitacions i productes semblants (alguns no pas dolents) i el producte ceràmic, el de tota la vida, el que sempre haviadonat magnífics resultats, s'ha aconseguit d'incorporarlo a les noves tecnologies de la construcció. Discutir avui les qualitats de la peça gran i plana (sigui de la marca que sigui) no té gaire sentit. Probablement les característiques tècniques de cada peça de les que es troben al mercat (llevat d'alguna de molt «furtiva») siguin suficients per col-locar-les i donar un envà acceptable, d'acabat bell i correcte. Segurament una anàlisi de comportaments a llarg termini, un molt acurat control respecte a la regularitat de les seves característiques, comprovació de la planitat en totes les peces, mesures exteriors i de gruix, capacitat d'absorció d'aigua, duresa superficial, resistències a flexotracció, com-

pressió i, sobretot, capacitat al tall per poder fer les regates on encastar els tubs sense que l'altra cara de la regata se'n ressenteixi, etc. Un control molt rigorós de tot això també ens duria a establir diferències significatives entre els productes que tenim al mercat. CARROBRIC -IMETAL, té tant en compte el concepte de ia qualitat, que per seguir-lo i detectar qualsevol petit desviament en la cadena de fabricació, marca cadascuna i totes les peces amb la data de fabricació. Aquest "cant il·lusionat" al vell/nou producte ens condueix a una molt més gran utilització d'aquest tipus de peça, i ens situa en un terreny que obligatòriament haurem de considerar. L'envà acabat i a punt de lliurar, passa abans per un procés que és tan important com les característiques dels seus components a fàbrica. De poc val que les peces unitàriament siguin perfectes si en posar-les en obra no es fa amb professionalitat i seriositat. És necessari donar seguretats al receptor de l'envà acabat, cal tenir la confiança suficient amb l'equip de muntadors, no es pot dubtar que el muntatge es fa correctament, que es fan els encreuaments que siguin necessaris, que la utilització de l'aglomerant sigui adient, que es posa suro o aïllament a façanes (quan el projecte ho requereix) o la subjecció dels bastiments acurada i correcta, etc. Considerem fonamental pel bon èxit d'aquests materials l'experiència dels equips de muntatge. Creiem fermament amb la fidelitat client-proveïdor, cosa que duu a millorar els estàndards de qualitat, donar/rebre un molt millor servei i també obtenir millors preus durant més temps. CARROBRIC-IMETAL TABIQUERIA MODERNA, S.L Joan Pons i Vilaseca

ARROBRIC

TABIQUÈ^ CERAMICO

CARROBRIC ISOPHON L'ENVÀ ANTI-SOROLL

Aquest és el CARROBRIC per envans, ja conegut per molta gent; acreditat en les seves qualitats per moltes i moltes obres fetes en els darrers 5 anys, el nostre país. S'utilitza habitualment amb gruixos: • 4 cms. per cambres a doblat façanes • 5,5 cms. per distribució • 7 cms. a banys, cuines (instal·lacions o millor aïllament acústic)

rj Francesc Tàrrega, 43, baixos • B 1 349 30 00 rax 408 36 62 • 08027 Barcelona

•

RESISTÈNCIA A LA HUMITAT ALTA DURABILITAT CONFORT HIGROMÈTRIC CONFORT TÈRMIC CONFORT ACÚSTIC CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES DIMENSIONS: Alçària: 500 mm. Llargària: 550 mm. Gruix: 98 mm. Nb/m 2 : 3.7 bat 82 Kg/m 2 AILLAMENTTERMIC: Resistència tèrmica Ru: 0.75 m ! K / W (CR del CTTB n'l8100 de/ \6 juny 1994) PROTECCIÓ C O N T R A EL FOC: Resistència al foc. Revestiment fi de 2mm/cara: paraflames: 1 h. tallafoc 3/4h. Revestiment de gruix "alleugerit" 3mm/cara: paraflames : I h 112 i tallafoc: I h 1/2. PVde CSTB n°93 36759 de gener /994 i 94 37436 de 9 maig 1994. AÏLLAMENT ACÚSTIC. índex d'atenuació. Espectre — " J - - ' - - ' — = - •>= «-•-•> e 2mm/cara ( l f : 51 dB I iraBl:55dB(A).Confi Espectre: RevestimL locals humits: I cara enrajolat/ I cara revestiment fií3»: -49 db(Ai l ' W de CSTB n' 3630SII de III0III994, <» PVde CSTB n"3630SI2 de 11IOW994.<»PV de CSTB n" 7I3-9S0-OI6S de OSIO9I9S.

L'ENVA ANTI-SOROLL

ACABA DE ENCONTRAR SU APLICADOR DE CONFIANZA. Y EL DE TEXSA. Son los nuevos aplicadores homologados de TEXSA. Grandes profesionales de la construcción que, por si fuera poco, cuentan con todo el apoyo de la empresa líder del mercado. Y este es el sello que los identifica. Todo

de materiales, tanto para fachadas como para

un sello de garantia que asegura la mà-

impermeabilización u otras líneas de productos,

xima calidad en la aplicación de todo tipo

asi como el servicio mas experto y eficaz.Ya lo sabe. A partir de ahora, si quiere contar con un aplicador que le ofrezca la màxima garantia de éxito en cualquier obra, busque este sello. Serà su aplicador de confíanza. Y el de TEXSA.

PROGRESO EN CONSTRUCCION Pasaje Marsal, 11-13 • Tel. 332 71 04 • 08014 BARCELONA CATALUNA: IMPERMEABILIZACIÓN: Tel. 908 99 98 40 • FACHADAS: Tel. 908 99 98 58 LEVANTE: IMPERMEABILIZACIÓN + FACHADAS: Tel. 908 06 54 43 ARAGÓN: JMPERMEABILIZACIÓN + FACHADAS: Tel. 908 90 90 01 EDIFICACION INDUSTRIAL / OBRA CIVIL: Tel. 908 99 38 90

ILAFARGE